Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazin matinal de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria Garcia, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter,
arroba larambla981,
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 13 de desembre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars a les notícies més destacades de Sant Just.
I també les portades dels diaris en català a la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Punt Avui i El Periódico.
Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i acabarem l'hora amb el Carles Rius,
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia i avui tenim a Víctor Murillo,
el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just.
Ens parlarà d'aquestes noves exposicions que començarà l'entitat.
Cada mes, la Vagoneta també ens comentarà el premi de concurs internacional que fa l'agrupació cada any.
Tot seguit, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dimecres al matí.
Trucarem a les 11 i 40 a la Mercè Camps de la papereria L'Escrivà
i ens parlarà de la campanya Cap Infant Sense Joguina.
A tercera hora, a partir de les 12 i 10,
es deixarà caure la Maica Duenyes, crítica teatral d'aquí de Sant Just,
que ens posa al dia també amb les millors estrenes teatrals,
espectacles i les coses de la cartellera de les sales de Barcelona.
Acabarem el programa amb l'advocat Frank Rigol,
amb qui sempre fem l'espai de coaching.
Vinga, va, que tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem!
Vinga, i avui comencem amb un tema de Manu Guix.
Fes-me petons per primer cop,
com si fos un altre.
Digues el meu nom com si fos nou.
Fes-me l'amor com si tinguessis totes les ganes del món
i tot el temps per malgastar.
Envia'm tots aquells whatsapps que acabes esborrant.
truca'm de cop a mitja nit,
esquinçant la calma.
Desfes-me els plans previstos.
omplem d'incertesa l'endemà,
posant-ho tot de cap avall.
Dóna'm les paraules que vindran quan ja no hi hagi tants moments per pronunciar-les.
i deixa que ens rellisquin pit avall les gotes de suor,
que no ens cal aixugar-les.
i diu que no pot ser que se'ns escapa el temps.
Potser és que ja no ens cal res més.
Fes-me sentir que tot es mou,
que no hi ha un punt fix,
que tot està per descobrir.
Mentre ens anem despullant,
fes-me carícies com si no m'haguessis acariciat mai,
que al cap de vall som animals.
Dóna'm les paraules que vindran
quan ja no hi hagi tants moments per pronunciar-les.
Deixa que ens rellisquin pit avall les gotes de suor,
que no ens cal aixugar-les.
Qui diu que no pot ser que se'ns escapa el temps,
potser és que ja no ens cal res més.
Que se'ns endugui el vent abans o bé després,
potser és que ja no ens cal res més.
Els dimecres a les deu de la nit,
fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
amb persones que a prop nostre
fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses,
com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver,
amb 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat per qui us parla.
Un part d'onze del matí comencem amb els titulars de les notícies de Sant Just.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
a veure l'actualitat del poble que ens portes avui dimecres 13 de desembre.
Doncs mira, tenim que la conferència de l'aula universitària de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just d'aquestes setmanes
farà el proper dijous 14 de desembre, és a dir, demà,
a les 6 de la tarda a la residència de la Mallola
sota el nom Joaquim Mir, l'apoteosi del color
i a càrrec de l'historiador de l'art Jordi González Llàcer,
que és llicenciat en Filosofia i Lletres,
amb especialització en Història de l'Art per a la Universitat de Barcelona
i doctor per a la Universitat de Barcelona.
Llavors, també és reconegut per la seva profunda investigació en l'art català
dels segles XIX i XX
i ha publicat diverses monografies i biografies,
inclou-hi obres sobre artistes com Joaquim Baireda,
José Nogue Masó i Joan Serra.
Per tant, la seva experiència com a professor, dibuixant, pintor i conferenciant
el converteix en una veu autoritzada per parlar sobre la figura de Joaquim Mir,
que és un dels pintors més representatius de l'art català.
L'entrada, com a totes les conferències de l'aula universitària,
és gratuïta pels socis i sòcies
i els que no siguin socis i sòcies de l'aula universitària
han de fer una aportació de 5 euros.
Molt bé.
Doncs una altra conferència que organitza l'aula d'extensió universitària
aquest dijous, com hem dit, Mariona, a la residència de la Mallola
a l'Auditori, no?
A la sala on s'acostumen a fer aquestes xerrades.
Exacte.
Vinga, què més tenim?
Doncs mira, ja hem parlat força d'aquest tema amb diferents persones,
que és el tema del nou pavelló de Maslluí.
Doncs ara l'Ajuntament ja ha compartit els detalls d'aquest nou pavelló
que finalment es construirà a la zona del barri de Maslluí,
al costat del Centre Cívic Soledat Sants i Serafini.
I bé, és una iniciativa que respon a la necessitat d'oferir més espais
per a l'entrenament i la competició dels clubs esportius locals,
que actualment han de desplaçar-se fora del municipi
per fer aquestes activitats, i hi ha molts equips que...
O bé a acabar la bona aigua a hores altíssimes de la nit,
o anar a entrenar a escoles de Barcelona o d'esplugues,
perquè bé, els equips no hi caben al poli esportiu de la bona aigua.
Llavors, el nou pavelló comptarà amb una superfície de 2.000 metres quadrats,
incluent-hi una pista esportiva divisible en dues,
amb graderies, sis vestidors, un barc a cafeteria i paviment de parquet,
acomoden disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i el handball.
El disseny del pavelló prioritzarà la sostenibilitat amb materials d'aïllament acústic i plaques solars
per a un ús eficient de l'energia i l'alçada de l'edifici estarà integrada amb l'entorn natural,
mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent.
Llavors, per facilitar l'accés i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona,
el projecte també inclou la construcció d'un aparcament amb un centenar de places
que estarà situat entre el centre cívic i el nou pavelló,
oferint una capacitat comparable a la del pavelló de la bona aigua,
tot i que aquest últim disposa de més serveis.
Sí.
Llavors, els clubs de bàsquet, futbol, futbol sala i handball,
que sumen uns 350 esportistes, Déu-n'hi-do,
seran els principals usuaris d'aquesta instal·lació.
Val.
I el pavelló estarà...
O sigui, futbol sala, hem dit, en boli...
Bàsquet.
I bàsquet.
Sí, són els principals equips que aniran a aquest nou pavelló.
Per tant, la resta de...
Per tant, es queden...
El vole.
El vole i es queda a la bona aigua.
Sí.
I...
No sé...
Bueno, patinatge...
Patinatge...
Gimnàstica, suposo, tot i això,
no vol dir que potser alguns equips també acabin entre els dos pavellons.
Llavors, estarà principalment ocupat per les tardes d'entre setmana
i els caps de setmana per competicions.
I bé, més informació de la zona,
com per fer un bon íntegrament d'aquest poliesportiu,
es millorarà el contracte de l'X30,
que és l'anterior E30.
El nou nom que té l'autobús,
que ja no es dirà E30, es dirà X30,
que no és que l'hagi comprat l'Elon Musk, eh?
T'imagines un autobús Tesla.
Sí, sí, vinga, apa.
Doncs no, no, ara l'E30 es passarà a dir X30
i augmentarà la seva freqüència i capacitat dels busos,
mantenint, doncs, les mateixes parades
i ampliant la línia fins a l'estació de Renfe de Sant Feliu.
Això de moment no, encara no, no?
Això en un futur.
En un futur.
En un futur, en un futur.
En un futur, o sigui, és una de les millores i canvis
que s'han fet com per integrar d'alguna manera
també millor aquest nou poliesportiu
i també, com que hi haurà també el nou institut d'escola,
doncs aquests canvis han d'anar acompanyats
també de millores de transport.
Sí, i de mobilitat.
Exacte.
Era una de les demandes que feia, bueno, de les demandes,
sí, una de les demandes que fa la gent del barri,
no millorar la mobilitat i això,
però era un dels motius pels quals hi havia un grup de veïns i veïnes
que suposava la construcció del pavelló en aquella zona.
De fet, encara s'hi oposen.
No, no, encara s'hi oposen, sí,
i segueixen la seva reivindicació.
Exacte.
Les vam recollir aquí quan va passar la plataforma cívica
que s'ha creat.
Sí.
i a l'altra banda, Ginapol, i també en alguna ocasió
a l'alcalde, bueno, manifestant la seva posició al respecte.
Sí, sí, exacte.
Molt bé.
Doncs notícia sobre el pavelló esportiu,
que segurament no serà l'última que tinguem del tema.
No, no.
Perquè bé.
No, i a més és això,
el tenir, doncs, gran part de la població de la zona
en contra d'aquest projecte,
els diferents partits polítics,
cadascú també té la seva visió,
però segurament serà un tema,
un tema a parlat.
A parlat.
Els propers mesos.
Sí, sí, sí.
N'hi ha que no el volen,
n'hi ha que sí que el volen,
però que proposen zones diferents.
zones diferents.
Sí, al final,
la necessitat d'un poliesportiu tothom,
pràcticament tothom la té bastant clara,
el problema és la ubicació.
Clar.
Molt bé.
Doncs, Mariona, passem al tercer tema,
el tercer titular.
Doncs mira,
tenim que la pròxima jornada de donació de sang a Sant Just,
que tindrà lloc el divendres 15 de desembre,
d'aquí dos dies,
ja ho tenim aquí,
permetent els residents donar sang i contribuir a les reserves de sang necessàries
per tractaments mèdics essencials.
Llavors, el punt de recollida,
com totes les donacions de sang a Sant Just,
serà el casal de joves
i es podrà acudir en horari de 10 del matí a 2 del migdia
i de 2 quarts de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Llavors, es recomana als interessats i interessades
reservar l'hora abans d'anar a donar sang
a través de la pàgina web del Banc de Sang i Teixits
indicant l'hora de donació, el nom, DNI i adreça de correu electrònic.
No obstant això, també es pot anar sense haver demanat cita prèvia,
però sí que, com tot, es recomana que es faci
per poder calcular el nombre de persones que vindran,
per organitzar bé els horaris i això, tot i així.
Si al final no t'hi apuntes i passes per allà
i et ve la vena solidària,
doncs que sàpigues que si no has demanat cita prèvia
podràs entrar igualment.
Clar que sí.
I també s'ha de tenir en compte
que poden donar sang totes les persones sanes
amb edat compreses entre 18 i 70 anys
i que pesin més de 50 quilos.
Tanmateix, per això,
alguns factors poden condicionar la idoneitat de la donació,
es poden consultar tots els requisits
i tota la informació a la pàgina web del Banc de Sang i Teixits
i, de totes maneres, un cop s'arriba allà
et fan omplir formularis, et fan preguntes,
per tant, per assegurar que ets un donant que pots ser donant.
Clar, que es pugui aprofitar la sang, no?
Exacte.
Mira, Mariona, acabem d'entrar a la pàgina web
de donarsang.gencat.cat
Si entreu en aquesta web,
et pots clicar en una pestanyeta que diu
Vull donar sang,
escrius al codi postal de Sant Just
o directament Sant Just o 08960
i, llavors, et diu aquí la propera donació,
divendres 15 de desembre, com has dit a la notícia,
també de 10 a 2 i de dos quarts de 5 a 8,
i ja posa les franges horàries que estan completes
i el número d'ocupació que queda, eh?
A hores d'ara està tot complet.
Està tot complet, eh?
Menys, menys, espera,
a dos quarts d'una i a la una.
És a dir, a les 12.30 i a la una
queden 4 places a dos quarts d'una,
de les 6 disponibles,
i 3 places a la una.
I també altres hores que estan quasi plenes
però no plenes del tot, no?
Ah, no, sí, a dos quarts de 12, és veritat.
He de dir que a la tarda...
A la tarda no.
La tarda està tota completa.
Sí.
A partir de dos quarts de 12 i fins a dos quarts de dues
encara queda alguna plaça.
Encara queda alguna plaça.
Sí, sí.
A cada mitja hora fan 6 persones, o sigui que...
Bé, encara queden, però que s'espavili la gent.
Sí.
Molt bé.
Mariona, deixem una promoció
i seguim amb les portades dels diaris en català
d'avui dimecres 13 de desembre.
Perfecte, Núria. Fins ara.
amb tots vosaltres, veus de la parròquia.
Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre,
amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí.
Veus de la parròquia.
A l'escoltes ràdio d'esperc, sintonitzes ràdio d'esperc,
a l'escoltes ràdio de senyors.
No l'entabrem per tu.
Les 10 i 26, volem conèixer les notícies
que obren avui les portades dels principals diaris en català.
Mariona, comencem amb el diari Ara.
El diari Ara obre amb la governabilitat de l'Estat
i diu que el PP activa el seu pla per bloquejar l'amnistia.
Diu que el debat sobre la llei al Congrés supera el primer tràmit
amb els vots de la majoria plurinacional
i que Feijó impulsarà una comissió d'investigació al Senat
sobre la negociació del PSOE amb Junts.
Molt bé. Doncs sí, política espanyola a la portada de l'Ara,
sobretot pel tema de l'amnistia i de la llei.
Exacte.
En fotografia principal veiem una fotografia de Gaza
amb un noi que està plorant davant de cossos embolicats
que pel tamany que tenen aquests cossos té tota la pinta que són nens petits
i diu que Biden avisa a Israel que perd suports pels morts a Gaza.
Les 18.000 víctimes mortals a Gaza a causa dels bombardejos israelians
comencen a fer trontollar també el suport incondicional dels Estats Units
i ahir l'ONU va aprovar una segona resolució
no vinculant per aturar els atacs sobre la franja.
Doncs sí, realment és una imatge molt dura.
Sí, i és això, vull dir, en el moment en què no paren i no paren i no paren de matar gent
fins i tot als Estats Units i els comença a donar un toc d'atenció
que els Estats Units és el seu, com deia, incondicional aliat des del principi del conflicte.
I Biden ha dit, bueno, a veure què, no?
Exacte.
A veure què està passant.
Vinga, seguim amb més notícies del diari Ara.
L'Ara diu que el govern proposa més restriccions d'aigua per la sequera,
que Zelensky xoca contra el mur republicà per desbloquejar l'ajuda dels Estats Units
i també veiem que el Consell Escolar demana prohibir els mòbils a l'escola
i limitar-ne l'ús a l'institut.
Doncs sí, comencen a moure's els Consells dels Centres
demanant una mena de regulació, no?
Que es miri com es pot fer un ús més responsable dels mòbils.
Sembla ser que hi ha un grup de pares i mares
que fixen l'edat dels 16 anys, com la Idònia,
però feien una entrevista l'altre dia a un canal de televisió, a la Sexta,
en una experta en el tema de l'ús d'això dels dispositius,
i deia que, clar, que prohibir el mòbil
i en un xaval de 16, xavala de 16, donar-li el mòbil i dir-li
té, ara sí, era també com perillós,
que el que s'havia de fer era, bueno, doncs, una educació, no?
Doncs ensenyar a enviar contingut adequat,
no obrir certs links, vigilar amb certes pàgines,
és a dir, que s'havia de fer com una educació
i no donar de cop i volta un dia com...
Sí, però realment això ja estava passant, no?
Vull dir, als 16 anys no, però, o sigui, que és pitjor,
o passava als 12 o no sé ara quan es comença a tenir mòbil,
però normalment l'edat...
Cap als 12, el canvi d'escola a institut.
El canvi d'escola a institut, de cop i volta acabàvem tots amb mòbil,
i sí que és veritat que a la nostra època els mòbils,
quan vam entrar a l'institut, no tenien ni la meitat de coses que tenen ara...
Que va tenir l'Snake com a molt, no?
Perquè no teníem internet, és a dir, que la meva generació vam entrar a l'institut
amb mòbils que no tenien res i vam sortir de l'institut amb mòbils que tenien tot,
vull dir, vam viure el canvi a l'institut,
però, clar, això que diuen del canvi de cop als 16 anys tenir mòbil,
jo crec que pràcticament està passant quasi ara als 12 anys.
Llavors, sí, totalment s'hauria de fer educació
amb com consumir contingut amb el mòbil,
o com tenir el mòbil engançat a les mans,
però, sí, el cop que ja l'estan tenint als 12 anys,
el tindran als 16, doncs mira.
Sí, però bé, el que diu la notícia, això de prohibir els mòbils a l'escola,
doncs bé, en principi sembla que està tirant endavant.
Sí, és que, a veure, també t'he de dir que a la meva època estaven prohibits.
Sí, sí, no, no, la meva també, et veien un mòbil i et posaven un par-te, un par-te.
Sí, te'l treien, i havia de venir la teva mare o el teu pare el dia següent a demanar el mòbil.
Directe a casa, directe a casa anava al mòbil.
Que ens amagàvem al pati per treure-li, si ens el veien, és que ens el requisaven.
O se'l guardava, el mòbil es guardava a la caixa famosa, la professora tenia una...
La caixa dels mòbils.
Sí, la caixa dels mòbils, que tu veies el mòbil entrant a aquella caixa i deies,
va, fins al curs que ve no el torno a recuperar, ja.
No, i a més que quan te'l treien, o sigui, te'l treien un dia i el dia següent a demanar-li,
ara el treuen per fer cajuts a la classe, per favor.
Exacte, recordo que si te'l...
Al professor, vinga, traiem els mòbils.
Bueno, això no ho acabo de trobar malament, perquè es pot aprofitar el cajut,
però sí que és veritat que es pot evitar trobar el mòbil,
però això el que deia, que recordo, que quan te'l treien el divendres era...
Era una gran...
Perquè clar, una gran...
L'havies de anar a buscar el dilluns.
El dilluns.
Tot el camp de setmana sense mòbil, i era com, no.
Era terrorífic, era terrorífic.
Bueno, avancem, avancem.
Vinga, avancem amb la portada de La Vanguardia.
La Vanguardia obre amb el conflicte català,
i diu que la majoria absoluta del Congrés avala el primer pas cap a l'amnistia.
Diu que Feijó afirma que és la cessió més trista des del 23-F,
i el PSOE ja nota l'acte benèfic de la llei,
i l'independentisme demana el referèndum.
Doncs sí.
Seguim amb més notícies de política espanyola i llei d'amnistia.
I tant.
I en fotografia principal veiem una fotografia de sequera,
i realment és molt trista perquè es veu l'espai d'un pantà que...
És que té un rajolinet, només.
Sí.
És un pantà...
És un pantà o és el Ter?
Doncs...
És l'embassament de Baells.
De la Baells.
De la Baells.
Sí, sí, sí, és un embassament,
el que passa és que només es veu un rajolinet que sembla com...
Un rajolinet que sembla un riu petitó.
Sí, sí, sí.
I al costat hi ha tota la superfície que hauria de cobrir l'aigua,
que es veu seca, completament seca.
I bé, diu que la sequera farà tancar algunes dutxes esportives.
Entre altres mesures, suposant.
Entre altres mesures, una de les mesures ara que està sobre la taula
és tancar les dutxes als poliesportius i la gent s'haurà de dutxar a casa seva.
I diu que la Generalitat va anunciar ahir restriccions d'aigua
que s'aplicaran al gener si la reserva dels pantans de les conques internes
baixa del 17,7%, actual al 16%.
Diu que en aquell moment es declararà l'estat d'emergència,
es limitarà el consum a la indústria, al turisme i la ramaderia
i es tancaran les dutxes als centres esportius que tinguin piscina.
Molt bé.
Seguim amb més notícies de La Vanguardia.
La Vanguardia diu que la pensió de viduitat puja fins a un 14%
i superarà els 14.000 euros anuals.
L'ingrés mínim vital i les no contributives creixeran un 6,9%.
També diu que l'ONU torna a demanar un alto al foc a casa sense els Estats Units.
Recordem que els Estats Units va batar aquest alto al foc.
Sí, el divendres passat per segona vegada va tornar a batar una resolució en contra...
Exacte. I ara l'ONU el torna a demanar sense tenir en compte els Estats Units.
En fotografia petita veiem a Volodymyr Zelensky.
Diu que no estova els republicans en la visita al Capitoli.
També l'Avantguàrdia menciona que l'aeroport del Prat voreix el límit de la seva capacitat per a vols llargs.
Bueno.
I en fotografia petitona veiem un homenatge al centenari de Tàpies.
Diu que Tàpies encara és rellevant per als creadors d'avui.
Ho fa en forma de pregunta.
Veiem una fotografia d'un noi fotografiant un quadre de Tàpies.
i per acabar amb la portada de l'Avantguàrdia veiem una notícia de Barcelona que diu
multa rècord per a la principal trama de pisos turístics.
Molt bé.
La portada del Punt avui obre dient primer pas de l'amnistia.
Diu que la majoria de la investidura amb 178 vots admet a tràmit la llei que anirà per la via d'urgència
i que l'oposició extrema el soroll i les desqualificacions
i que Feijó compara l'amnistia amb el cop d'estat del 23-EFA.
També es parla de l'oficialitat del català a la Unió Europea que està en un punt mort
i que Jordi Puntí rep els 64 Premis Sant Jordi de novel·la.
També el Punt avui a la portada diu l'emergència per sequera que arribarà el mes de gener
que reduirà el cabal ecològic dels rius per conservar l'aigua dels embassaments
i que hi haurà més i noves restriccions, com la que hem comentat,
del tancament de les dutxes en centres esportius.
I també notícia del Punt avui sobre les nominacions als Premis Gaudí.
Les pel·lícules Creatura i Saban aquell són les grans favorites als Gaudí.
Els dos films obtenen 13 i 15 nominacions respectivament als Premis
que s'entregaran el 4 de febrer.
Petit a punt, Sant Justenca, en aquesta notícia,
nominacions de Premis Gaudí en aquesta pel·lícula Creatura,
15 nominacions, no sé si és un dels rècords de la història dels Premis Gaudí,
de nominacions.
No sé si rècord, però 15 nominacions en són moltíssimes.
I hi ha entre elles a la millor música original per Clara Aguilar,
que és productora i compositora d'aquí, de Sant Just,
encara que ara visc aquí a Barcelona, és en Justenca,
per la pel·lícula Creatura i també per Clara Segura,
com a actriu secundària, també està nominada a la mateixa pel·lícula,
òbviament, Creatura.
I també hi ha una noia que és Sant Feliuenca,
també amb vida a Sant Just, la Clàudia Magelada,
que com a...
Fa força vida el casal de joves de Sant Just, per tant la tenim per aquí sovint.
Sí, com a actriu revelació, és molt joveneta,
i també per la pel·lícula Creatura.
Bé, seguim...
Havíem de fer aquest petit apunt, no?
Tant talent junts en una pel·lícula i en un poble.
Home, i tant, i tant.
I després, la portada del periòdico,
destaca les noves mesures del govern,
davant la imminent fase d'emergència per Saquera.
Diu que Catalunya traurà més aigua dels rius
per garantir el subministrament,
que reduirà a la meitat el cabal del Llobregat, del Ter i la Muga,
que les instal·lacions esportives, com ja hem dit,
amb piscina o gespa que requereixin rec,
hauran de tancar les dutxes,
i que les activitats econòmiques que tinguin un consum elevat
no podran executar ampliacions.
La fotografia de portada del periòdico és per al Premi Sant Jordi.
i diu que l'escriptor Puntí
obté el prestigiós guardió d'Òmnium Cultural.
També el periòdico a la portada
posa que Esquerra i Junts fixen el referèndum com a objectiu
després que el PSOE defensi l'amnistia.
També que la majoria dels eixos comercials a Barcelona
han deixat enrere els efectes de la pandèmia.
Pel que fa al conflicte a gas,
el periòdico diu que Biden adverteix a Netanyahu
que comença a perdre suports.
També pel que fa a educació,
que el Consell Escolar, com hem dit això dels mòbils,
proposa restringir l'ús d'aquests dispositius als instituts.
I res més.
Això és tot el que hi ha a la portada del periòdico.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, Mariona, t'escoltem a les 11.1,
a les 12 amb els butlletins,
a la 1 amb l'informatiu migdia,
i a les 7 de la tarda també amb l'informatiu del vespre.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Vinga, ens escoltem, que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu acer.
Només hem de començar.
Va, provem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu pur.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Amy Winehouse ara a Ràdio d'Esvern
i seguirem amb les efemèrides.
For you I was a flame
Love is a losing game
Five-story fire as you came
Love is a losing game
What I wish I never did
One I wish I never played
When I wish I never played
What I wish I never played
One I wish I never played
Oh, what a loss we made
And now the final frame
Love is a losing game
Played out by the band
Love is a losing hand
More than I could stand
Love is a losing hand
Self-professed, profound
Tell the tips we're down
Know you're a gambling man
Love is a losing hand
Though I've had a blind
Love is a losing hand
Memories mar my mind
Love is a losing hand
Over a futile heart
And left it by the God
And now the final frame
Love is a losing hand
Vinga, a les 10 i 41 minuts
Vinga, a les 10 i 41 minuts parlem amb l'Enric per fer les efemèrides del dia d'avui. Hola, Enric, bon dia. Bon dia, Núria, com estem?
Doncs, bé, bastant bé, 13 de desembre. Sempre t'ho pregunto. Sí, 13 de desembre. Doncs mira, tal dia com avui, el 1903, el Congrés espanyol va aprovar la llei del descans dominical.
Hosti, el 1903. Sí. La llei del descans dominical, com el seu nom indica, doncs és una llei que va servir perquè Espanya a principis del segle XX s'avancés en favor dels derts dels treballadors, ja que obligava a que no es treballés els diumenges.
Ah, jo em pensava que inclús era d'abans, que els diumenges es veia com el dia del senyor, no?
No, no, no, no et falta raó. De fet, aquesta llei s'havia abolit quan es van derogar totes les lleis medievals, però com tu dius, això va ser al segle XIX, com tu ho dius, anteriorment, durant aquella època, s'imposava per un tema religiós el fet de prohibir treballar en diumenge.
Això es va perdre el XIX, amb la Revolució Industrial, i es va recuperar aquest 1903, amb aquesta llei del descans dominical.
Home, i ben merescut descans, no?
I tant. Després hi ha els que treballen igual, no?
Sí, bueno, sí, sí.
Sí, sí, metges, però en tot cas...
Que no ho facis cas.
Que toca, és a dir, tampoc pots parar tot el món, però hi ha aquesta llei que marca que el diumenge és dia festiu.
Molt bé, fantàstic.
Va ser el 1903.
Perfecte.
I el 13 de desembre del 2003, Saddam Hussein, ex-president de l'Iraq, va ser capturat per les forces nord-americanes.
Ostres.
Segurament molts de vosaltres recordareu aquella imatge d'un Saddam Hussein despentinat, brut, desorientat,
no semblava aquell director, perdó, aquell dictador despietat, sinó que semblava un senyor gran, absolutament desorientat.
Sí, amb un mendigo, no sé com es diu.
Sí, un rodamón, no?
Sí, un rodamón.
Sí, sí, un pidulaire.
Bé, aquest esdeveniment, de fet, va marcar un punt clau en la guerra de l'Iraq del 2003.
Saddam Hussein havia estat en fugir des de la invasió de les forces liderades pels Estats Units.
La seva captura va tenir lloc en un amagatall subterrani, un zulo, perquè ens entenguem,
en una granja d'una ciutat que es deia Adouar, que era la seva ciutat natal, és a dir, va anar allà on creia que estaria més segur.
Aquest lloc era bastant rudimentari, estava ocult sota terra, i la captura es va realitzar en el marta de l'operació anomenada Operació Red Down.
Red Down.
Sí. Després de la seva captura va ser posat a judici sota l'acusació de crims contra la humanitat,
va ser condemnat i executat a la forca de forma relativament ràpida.
Relativament ràpida.
Però bé, va ser un fet mediàticament molt comentat per la importància que va tenir a nivell polític.
i polític. I tal dia com avui, del 1923, en Toni Tàpies hauria fet 100 anys.
100 anys, sí.
De fet, ho hem dit en una de les portades que celebrava aquest centenari.
Sí, correcte. És una de les efemèries del dia a nivell general.
De fet, en Tàpies, pintor, escultor, teòric de l'art català, principal exponent de l'informalisme,
considerat un dels artistes catalans més destacats del segle XX.
En Toni Tàpies va, com dèiem, néixer un 13 de desembre del 23, va començar a estudiar dret, primer.
Sí, tal.
Va deixar els estudis, es va dedicar completament a la pintura.
El seu interès per l'art es va despertar durant una època de convalescència,
després d'una malaltia pulmonar, va haver d'estar molt de temps...
Va passar una mica com el confinament, no?, que molta gent va descobrir que era pintora.
Sí, pintora, pastissera...
Sí, sí, tot, tot. Tots vam fer de tot.
Secrets amagats.
Coses que després han desaparegut.
Trufesos de ioga...
Sí, sí, que després han desaparegut.
Ja sí que ja no pinta, que ja no és pastisser, que ja no fa ioga.
Que ja no és poeta.
Ja no és poeta, bé.
Diguem que Tàpies va començar a pintar en un estil que s'orientava cap al surrealisme,
va acabar evolucionant cap a un estil més abstracte,
i bé, tots hem vist l'obra de Tàpies.
Personalment a mi em costa entendre Tàpies.
Sí, és dels pintors que més...
A mi em costa, a mi em costa.
Miró, per exemple, és com... hi ha més colors, és més...
Miró també em costa.
També et costa, hòstia, Enrique.
Sí, sí.
Jo el més abstracte que tolero seria Picasso.
Picasso.
Picasso.
Dalí és com boig?
No, Dalí és surrealisme, però Dalí és diferent.
Dalí és impressionant.
Si tu te'n vas al Museu de Línia de Figueres, al·lucines.
No, sí, sí, és una altra cosa.
Si tu te'n vas a veure Tàpies, a la Fundació Tàpies,
o te'n vas a veure algunes...
No només pintures, sinó perquè serien instal·lacions
que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya,
i dius, bueno, costa.
Ara, entenc que té una vàlua.
És a dir, que jo no ho entengui no vol dir que no ho valori.
Clar, no, no, no, òbviament.
I parlant d'aniversaris, avui és l'aniversari de Taylor Swift.
Oh.
Taylor Swift, que a més a més s'ha convertit aquesta setmana
en la primera dona a rebre per segona vegada
l'anomenament de dona de l'any, per la revista Billboard.
I és que Taylor Swift és una de les artistes més influents
de la seva generació.
ha venut més de 60...
Bé, de fet, ara ja no es venen discos,
però 60 cançons al Billboard les ha col·locat en el top 100.
És l'artista que des del 2006 ha aconseguit
més reproduccions a les plataformes.
Vaia, una autèntica bogeria.
I avui és el seu aniversari.
Compte que va néixer el 1989,
és a dir, gairebé el 1990.
Estaríem parlant d'una dona
que té 24 anys i no arriba.
No, no, 34.
Ah, 34, perdó, 34.
Tot i així és jove.
Sí, no, sí, sí, és jove, jove.
És a dir, 34 anys, una brugeria.
Sí, sí, sí.
I per això avui, doncs,
escoltem una de les cançons de la Taylor Swift.
Sí, escoltem Antihiro.
Esquiming for the last time.
It's me, hi, I'm the problem, it's me.
At tea time, everybody agrees.
I'll stare directly at the sun,
but never in the mirror.
It must be exhausting,
always rooting for the antihero.
Sometimes I feel like everybody is a sexy baby,
and I'm a monster on the hill.
Too big to hang out,
slowly lurching toward your favorite city,
pierced through the heart,
but never killed.
Did you hear my covert narcissism?
Like disguises altruism,
like some kind of congressman.
For the last time.
I wake up screaming from dreaming.
One day I'll watch as you leaving,
and life will lose all its meaning.
For the last time.
It's me, hi, I'm the problem, it's me.
I'm the problem, it's me.
At tea time, everybody agrees.
I'll stare directly at the sun,
but never in the mirror.
It must be exhausting,
I'm always rooting for the antihero.
I have this dream,
my daughter-in-law kills me for the money.
She thinks I left them in the will.
The family gathers around and reads it,
and then someone screams out,
she's laughing up at us from hell.
It's me, I,
I'm the problem, it's me.
It's me, I...
I...
10 minuts per les 11 en punt.
Abans, però, farem la previsió del temps amb el Carles.
Bon dia, Carles.
Bon dia, què tal? Com va?
Doncs seguim amb aquesta sensació de...
De no fred.
De no fred, sí.
És que tampoc vull dir calor perquè no és calor.
Bueno, avui he vist un...
Avui ha sigut el sumo, meu.
O sigui, estem a 13 de desembre.
Sí, correcte.
I aquest matí,
viatjant tranquil·lament
per la zona, doncs,
de la pujada,
per la vinguda 11 de setembre,
pujant de Camp Meli cap a la Rambla,
cap a Miquel Reverter,
un tio amb una moto grossa,
d'aquestes de cilindrada grossa,
pantalons curts,
màniga curta,
pantalons curts,
màniga curta,
i només portava el casc d'abric,
com si diguéssim.
D'abric.
Que dius...
I xancletes o què portava?
No, portava la vamba, portava la vamba.
Però jo suposo que no és per un tema
d'anar amb xancletes amb moto,
suposo que la vamba és per protegir els peus,
perquè si te'n vas a terra,
realment, amb pantalons curts i màniga curta,
amb una moto d'aquesta ja no s'ha d'anar
ni a l'hivern, ni a l'estiu.
No, no, no.
Però vaja, que faci el que vulgui, no?
Però pots veure gent que
porta pantalons curts aquests dies a Sant Just.
Realment, les temperatures sí que són
anormalment altes per l'època.
Hem de dir que portem una setmaneta
o portem uns quants dies de temperatures molt altes.
El 9 de desembre vam arribar a 18.
El 10 de desembre, dissabte,
vam arribar als 18,6.
Diumenge arribàvem, perdó, no,
dilluns arribàvem als 19,5.
i ahir vam arribar als 18,8.
Són temperatures molt altes,
estem 4 o 5 graus per sobre del que tocaria per l'època.
I el que dèiem, els mapes van confirmant
una miqueta aquest canvi de temps,
aquest canvi que ens arribarà vinculat
a aquest front que ens està creuant avui,
que a nosaltres només ens aporta alguns núvolets,
però que a partir del migdia
marxaran aquests núvols
perquè entrarà un protagonisme
que durant la segona meitat del dia d'avui
serà el gran dominador de la jornada.
Que per una banda serà el sol
i l'altra serà el vent de mestral.
Un vent de mestral de nord-nord-oest
que bufarà tot el país.
Hi ha un avís del Servei Metrològic de Catalunya
per a les comarques del Baix Llobregat,
també l'Alpenedès,
l'Anoia,
el Vallès Occidental i el Barcelonès,
o sigui, les comarques centrals litorals,
que doncs tindrem cops de vent fort
al llarg d'aquesta tarda en aquestes comarques.
Fins i tot també es podria ampliar aquest vent fort
a les comarques del Baix Camp,
per exemple,
o el Tarragonès o el Baix Penedès.
O sigui, que en aquesta zona el vent pot ser destacat
i hi ha un avís del servei.
No és un avís d'aquests de 6 de 6,
sinó que és dos de 6,
o sigui, que tampoc no és molta cosa.
Però bé,
que tinguem cura.
Sí, el vent s'encarregarà de tenir un protagonisme.
Pels que han sortit amb màniga curt
i pantalons curts en moto aquest matí,
doncs dir-los que aquesta tarda,
amb aquest vent del nord-oest,
canvia bastant la truita
i la temperatura baixarà clarament.
O sigui, que ens hem aixecat
amb una mínima de 14 graus,
després ja hem recuperat els 15,
gran part de la nit hem estat en 15-16 graus.
També hem de recordar
que gran part de la nit ha estat tapat al cel
i això no permet que la temperatura pugui baixar massa.
Hauríem d'estar a valors 10 graus
per sota del que tenim,
o sigui, no 15-16 haurien de ser com a molt les màximes
i realment estan sent mínimes,
o sigui que són temperatures molt, molt altes.
Però de cara a aquesta tarda,
amb el vent de mestral,
baixarà la temperatura,
aquesta propera nit serà més fresqueta
i a més a més tindrem més sensació de fred fruit del vent.
O sigui, que tot ajudarà una miqueta
que la sensació de fred sigui més marcada.
Demà dijous ja normalitzem temperatures.
Demà serà un dia on dominarà el sol
i no només és dijous,
sinó que divendres, dissabte, diumenge...
I tot el que queda de la setmana.
Ben, en molts dies on el temps estable
serà el gran protagonista.
Una estabilitat que la tindrem, doncs,
a Sant Just, bastants dies.
Allò que comentàvem ahir,
que cap a Nadal havíem qui guanya,
si l'anticicló...
De moment és anticicló.
De moment és anticicló.
De moment és anticicló.
I ja veurem si la truita canvia
de cara a la setmana vinent.
Però de moment tindrem aquesta situació
d'un ambient una miqueta més fresquet.
Ja no parlarem de 18,8 ni de 19,
sinó que parlarem de valors al voltant
dels 15 o 16 graus,
que més o menys es normalitzen.
Serà la temperatura màxima que tindrem demà.
I les mínimes sí que realment es notarà bastant.
Si hem parlat avui d'una mínima de 14,
però ha sigut un moment a les 7 del matí
perquè veníem de 15 tota la matinada,
ha baixat a 14 un moment i ha tornat a pujar a 15,
doncs bé, aquesta propera nit,
que ja ho farà,
doncs és probable que arribem als 10, 9, 10 graus de mínima.
O sigui que ja baixa clarament la temperatura mínima.
I de cara a la nit de dijous o divendres
ja baixaríem cap als 7 o als 6.
O sigui que les mínimes començaran a ser una miqueta més baixes
i és probable que durant els propers dies
la màxima també vagi reculant una miqueta.
No tant com les mínimes,
però sí que ens quedarem el cap de setmana
al voltant d'uns 15 graus de màxima
i mínimes entre els 5 i els 7.
O sigui que són valors ja una mica més normalitzats.
Pel que fa a l'estat del cel,
doncs el sol sembla ser que serà el gran protagonista.
Els mapes no se les juguen massa,
a més marquen fiabilitats d'entre 60 i 80%,
però realment escombrem tot o una setmana vinent
on l'anticiclo seria el protagonista.
Tret que hi hagi algun petit canvi o hi hagi algun moviment.
Pel que fa a muntanya,
perquè clar, aquí hi ha uns que els agrada esquiar,
uns quants,
i estem mirant aviam com va evolucionant la cosa.
De moment, avui ens està creuant aquest front.
Aquest front, ara si mirem el radar en aquests moments,
podem veure com hi ha una miqueta de precipitació
cap a les comarques de l'Alurgell,
també del Pallars Sobirà,
també cap a la Vall d'Aran.
Aquesta tarda es pot reactivar la nevada
i també cap a la Cerdanya i Andorra.
En aquestes zones és bastant probable
que avui, sobretot a la cara nord,
hi hagi precipitació continuada.
Potser hi ha una pausa al migdia,
però de cara a la nit de dimecres, dijous i demà dijous,
és bastant probable que continuï una miqueta de neu
i que la neu se reactivi.
En aquest episodi de neu,
que ens podria durar una miqueta,
sobretot cara nord,
perquè ho farà vent del nord uns quants dies,
doncs és bastant probable
que es recollin entre 10 i 70 centímetres de neu nova
en aquestes zones.
Però estem parlant sobre tot a cara nord
i també una miqueta cara sud.
O sigui, sempre parlem de comarques lleidatanes,
parlem de la Vall d'Aran,
de l'Alta Ribagorça, del Pallars,
també cap a l'Alurgell, la Cerdanya
i probablement Andorra.
Potser algun floquet de neu s'escapa cap al Ripollès,
poca cosa,
però també podríem tenir alguns gruixos de neu.
A mi de que vagi avançant la setmana,
anirem mirant com estan aquests gruixos de neu
de cara al cap de setmana,
però vaja, sí que hi ha bona esperança
que avui, demà i demà passat,
doncs aquesta neu faci acte de presència
amb una cota que començarà avui alta cap als 1.800,
però podria baixar cap als 1.300.
O sigui que, de moment,
sembla que aquesta setmana
podrem aconseguir una miqueta més de gruix de neu.
a aquestes estacions que estan més a cara a nord,
sobretot a les Andorranes,
les de la Vall d'Aran i també de l'Alp Pirineu,
doncs en aquestes estacions
s'hi podria esquiar amb una certa tranquil·litat.
Sí que és cert que en altres comarques
es pot esquiar, com és el Ripollès,
però van justets de pistes.
Són aquelles pistes que poden fabricar neu,
doncs en aquelles pistes sí que es pot esquiar.
Però aviam si la nevada és prou important,
com perquè aquest cap de setmana
no parlem dels gruixos que vam tenir al Pondola Puríssima,
sinó que tinguéssim uns gruixos una mica més macos.
Així que, tranquil·litat,
acabem de veure aquests núvols,
perquè a partir d'aquesta tarda
el sol serà el gran protagonista durant molts dies.
I si canvia la truita,
doncs aquí serem per comentar-ho.
Però de moment, pinta que no.
Ja ho veurem.
Els americans sí que porten algun canvi de temps
amb més núvols de cara al Nadal,
però no ens n'enrefiem massa,
perquè falta molt.
Bé, ens quedem amb què farà sol, tu.
Sí.
Pel que fa a les pistes,
Carles, mira, t'actualitzo,
ara mateix estan obertes la d'Alp 2500,
que té 41 quilòmetres esquiables,
també la de la Molina,
que en té 14,
perquè la setmana passada en tenia 3 només,
la Masella, que en té 27,
Baqueira, Barret,
Buitaú,
Espot,
i Port Ainer,
i Vallter, també.
Aquestes són les principals.
I el Port del Comte,
Tabascan i Vall de Núria,
de moment estan tancades.
No sabem si perquè no hi ha neu
o simplement perquè...
No hi ha neu.
No hi ha neu, no?
A la Vall de Núria havia una pista només,
o sigui que no...
Una pista, doncs.
Aquí, Baiteira,
aquest cap de setmana estava...
He vist fotos, eh?
Estava bastant fluixet, eh?
A Andorra,
totes estan obertes,
Gran Valira,
Palarinsal,
Ordino,
totes aquestes estan obertes.
Aquestes ja donen més a cara a nòries,
el que dèiem,
que a llarg de les properes setmanes,
bueno,
els propers dies,
doncs encara incrementaran més
aquests bruixos de neu,
o sigui que...
També hi ha una sierra nevada,
que també està oberta la pista.
Això mateix.
Però jo crec que ens queda més a prop aquí, no?
Sí.
No cal anar a fotre gasto a un altre lloc.
No, no, no.
Bé, Carles, gràcies.
Molt bé.
I t'escoltem demà.
Vinga, fins demà.
Que vagi bé.
Bon dia.
Adéu.
Bé, carles, gràcies.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
Nerviosa, quan em mira em posa a prova,
del teu joc una tramposa,
i és que et vull tota l'estona.
i quan es fa de nit,
m'adarmo els dos braços fent del llit.
El nostre amor ens crida per sortir,
que ja ningú ens mira tot per mi.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
L'amor és un secret que aquí dintre nosaltres hi ha ningú més.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Botta.
I anem cap a Estrasburg perquè Pedro Sánchez defensa les aliances
per repetir com a president del govern espanyol
com un fre a l'extrema dreta a Europa.
Ho ha dit a la seva intervenció al Parlament Europeu,
que encara s'allarga per fer balanç de la presidència espanyola de la Unió Europea.
L'hemicicle coincideix per primer cop des del 2017 amb Carles Puigdemont.
Estrasburg, Jordi Bora, bon dia.
Hola, bon dia.
Defensa de Pedro Sánchez davant de l'hemicicle de l'Eurocambra
de la seva victòria electoral al juliol
i del seu nou govern progressista
ha dit en contrast amb l'ultradreta discurs
que acaba d'acabar en presència de Puigdemont
sense cap referència directa a l'amnistia
que serà motiu avui de crítiques del PP europeu, Ciutadans i Vox.
La otra opción era una coalición de fuerzas progresistas
que, a pesar de nuestras diferencias,
compartían el deseo de seguir avanzando
y de seguir consolidando el proyecto europeo,
de seguir apostando por la justicia social,
por la dignidad laboral,
por la tolerancia, por el respeto
como norma básica para la convivencia democrática.
Avui és la primera vegada que Pedro Sánchez i Carles Puigdemont
coincideixen des de l'inici del procés.
Puigdemont intervé per a l'entrada envoltat de desenes de càmeres.
No ha volgut dir amb quin contingut ni amb quin to ho farà.
No hi haurà reunió avui entre els dos.
Jordi Avaro, Catalunya Ràdio Estrasburg.
I ara que ha acabat la intervenció de Pedro Sánchez,
qui intervé és Úrsula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Després ho podrà fer d'aquí uns minuts.
Carles Puigdemont el podreu seguint directe al matí de Catalunya Ràdio.
S'ha acabat la declaració de Pere Aragonès a la Ciutat de la Justícia
en relació amb l'espionatge al seu telèfon mòbil
amb el programa Pegasus, Sara Riera.
Sí, aquesta declaració ha durat aproximadament una hora
i ha estat a porta tancada.
Ciutat de la Justícia, Albert Prat, bon dia.
I des de les portes de la Ciutat de la Justícia
compareix el president Aragonès.
Diu que és una obligació moral desclassificar tots els documents
per esbrinar qui va ordenar l'espionatge
tant a Aragonès com també a una seixantena d'independentistes
a través del programa Pegasus.
ratificar-me en la querella contra el CNI,
contra el Centre Nacional d'Intel·ligència.
I ho faig amb un objectiu,
amb l'objectiu que se sàpiga tota la veritat
sobre l'espionatge del que he estat víctima.
Però també amb un altre objectiu,
i és que anirem fins al final
perquè mai més cap ciutadà de Catalunya
sigui espiat per motiu de la seva ideologia política.
Aragonès ha declarat durant tres quarts d'hora
davant del jutge que investiga aquest cas
un any i mig després de carallar-se contra el govern espanyol.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Ciutat de la Justícia.
I l'exèrcit israelià admet la mort de 10 soldats
en els combats d'ahir a Gaza, Sara.
La jornada més sagnant per les forces armades
des que va començar l'ofensiva.
Una de les víctimes és un coronel,
una jornada en què es van atacar 250 objectius
sobre tota la ciutat de Can Llunis, al sud,
i en diversos reductes del nord.
En total, la invasió de la franja
ha suposat la mort de 5-15 soldats fins ara
i es converteix de llarg en el conflicte
més mortífer per les tropes israelianes a Gaza
perquè se superen els 66 militars morts el 2014
en 50 dies de combats.
El papa francès que assegura que de moment
no pensa en la renúncia,
que tot i el seu estat de salut està millor
i que té ganes de fer coses.
El papa ho ha dit en una entrevista en un canal mexicà
com ha revelat que no vol ser enterrat
a les grutes vaticanes com la resta de puntífacs,
sinó a la basílica de Santa Maria Major de Roma.
El papa també explica que vol que el seu funeral
sigui senzill.
Esports al Valserra.
El Barça tanca aquest vespre
la fase de grups de la Champions masculina
al camp de l'Anvers.
Els de Xavi Hernández són virtualment primers de grup.
El canvi en la convocatòria del Barça
pel partit d'avui i l'inclusió i última hora
de Lewandowski, Araujo i Gundogan
es va decidir de manera consensuada
entre Xavi Deku i el president del Barça
a iniciativa de Joan Laporta.
El partit envers Barça començarà a les 9
i el podreu seguir, com sempre,
a la transmissió de la TDT de Catalunya Ràdio.
Avui també s'han de decidir dues places més
pels vuitens de final de la competició.
Un sortirà del partit del mateix grup del Barça,
que jugarà en el Porto i el Sactar.
L'altre se'l juga en el grup F,
tres equips, PSG, Milan i Newcastle.
I abans del Barça envers,
a tres quarts de set,
el Barça femení també jugarà a partit de la Champions
al camp del Rosengar Suec.
Aquest partit el transmetrem
a la TDG de Catalunya Ràdio.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passen 5 minuts a les 11,
us informa Mariona Sales Vilanova.
La conferència de l'Aula Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
d'aquesta setmana
es farà el pròxim dijous 14 de desembre
a les 6 de la tarda a la residència de la Mallola.
Sota el nom, Joaquim Mir,
l'apoteosi del color.
I a càrrec de l'historiador de l'art,
Jordi González Llàcer.
Llicenciat en Filosofia i Lletres
amb especialització en Història de l'Art
per la Universitat Autònoma de Barcelona
i doctor per la Universitat de Barcelona,
el ponent és recorregut
per la seva profunda investigació
en l'art català dels segles XIX i XX.
Ha publicat diverses monografies i biografies,
incluent-hi obres sobre artistes
com Joaquim Baireda,
José Nogue Masó i Joan Serra.
La seva experiència com a professor,
dibuixant, pintor i conferenciant,
juntament amb la seva tasca a la Fundació Godia,
el Cercle Artístic de Sant Lluc
i altres entitats culturals,
el converteixen en una veu autoritzada
per parlar sobre la figura de Joaquim Mir,
un dels pintors més representantius de l'art català.
L'entrada és gratuïta
per als socis i sòcies de l'aula universitària
i d'una aportació de 5 euros d'entrada general.
L'Ajuntament de Sant Jus
està treballant en la construcció
d'un nou pavelló esportiu
a la zona d'equipaments del barri de Maslluí,
al costat del centre cívic Soledat Sants i Serafini.
Aquesta iniciativa respon a la necessitat
d'oferir més espais per a l'entrenament
i la competició dels clubs esportius locals,
que actualment han de desplaçar-se fora del municipi
per fer aquestes activitats.
El nou pavelló comptarà
amb una superfície de 2.000 metres quadrats,
incluent-hi una pista esportiva divisible en dos,
graderies, sis vestidors, un barc, cafeteria
i paviment de parquet
acomodant disciplines com la gimnàstica,
el bàsquet i l'àmbol.
El disseny del pavelló prioritzarà
la sostenibilitat amb materials d'aïllament acústic
i plaques solars per a un ús eficient de l'energia.
L'alçada de l'edifici estarà integrada
amb l'entorn natural,
mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent.
Per facilitar l'accés
i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona,
el projecte inclou també
la construcció d'un aparcament
amb un centenar de places.
Aquest aparcament estarà situat
entre el centre cívic i el nou pavelló,
oferint una capacitat comparable
a la del complex esportiu municipal de la Bonaigua,
tot i que aquest últim disposa de més serveis.
La pròxima jornada de donació de sang a Sant Just
tindrà lloc el divendres 15 de desembre,
permetent als residents donar sang
i contribuir a les reserves necessàries
per tractaments mèdics essencials.
El punt de recollida serà el casal de joves de Sant Just
i els i les donants podran acudir
en horari de 10 del matí a 2 del migdia
i de 2 quarts de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Es recomana als interessats i interessades
reservar hora a través de la pàgina web
del Banc de Sang i Teixits
indicant l'hora de la donació,
el nom, el DNI i l'adreça de correu electrònic.
No obstant això,
també es permet l'assistència sense reserva prèvia.
S'ha de tenir en compte
que poden donar sang totes les persones sanes
amb edats compreses entre 18 i 70 anys
que pesin més de 50 quilos.
Tanmateix, alguns factors poden condicionar
la idoneïtat de la donació.
Per obtenir més informació sobre els requisits
es pot consultar la pàgina web del Banc de Sang i Teixits.
I això és tot tot.
Tornem amb més informació
al butlletí horari de les 12.
Fins ara.
Banc de Sang i Teixits

nit de Nadal, la mare va treballar.
No pot arribar a casa sense res per sopar.
El pare està malalt i l'haurà de tu i ja.
Ei!
Manxor, que es pari val de sant.
Això de ser classista ja n'hi ha prou, ja s'ha acabat.
No vull cap regal, si no en té el del meu costat.
Ampolla de cabalguts no tenen ni 6 pa.
diuen que a fonda hi ha un desnonament.
A menys de 5 la cosa segueix roent.
No tens la plaything i creus que et va malament.
Però va agafar el llibre i cultiva la teva ment.
El tio sempre caga a pedra al veig.
El tio és egoista a rocafonda.
El tio sempre passa per bona nova.
Ei!
Però sempre s'han oblidat, s'han oblidat el caramel.
La...
Alguns no tenen res al 24 per la nit.
Alguns carcanades, altres mengen un pit.
Nof, pip, l'ou, de només amb arròs bullit.
I hi ha gent amb estufa i altres amb fred el melic.
El de sempre no és tan maco, germans, si no són rics.
Han de ser el més dignal que està més agraït.
No envio del sistema ni tampoc de jesuscris.
Si no creus el que dic, tu vés els barris i jo ho he vist.
Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell.
Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell.
El tio depend del barri només et pot prendre el pèl.
Demano als reis d'Urient que se'n vagin amb l'empel.
Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell.
Si no tens xamaneia, no vindrà el Gordo Vermell.
El tio depend del barri només et pot prendre el pèl.
Demano als reis d'Urient que se'n vagin amb l'empel.
Uh, uh, uh, què voldràs aquest any?
Una bicicleta!
I on vius, tu, noi?
Al carcel!
Ho, ho, ho, ho, ho!
Mal joc, que es pari del tassà.
Això de ser classista ja n'hi ha prou, ja s'ha acabat.
No vull cap regal si no entri al del meu costat.
Amb bolla de cap alguns no tenen ni six-pack.
Diuen que a la marca hi ha un desnonament.
A menys de cinc la cosa segueix ruent.
No tens iPhone 12 i creus que et va malament.
Però p'agafar un llibre i cultivar la teva ment.
El tio mai no caga a la mina, no.
El tio sempre caga a Sant Gervasi, ei.
El tio mai no caga a Pa per la Trini, ei.
Però sempre se n'oblida, se n'oblida del Carmel.
Ara escoltes ràdio d'Esperm.
Sintonitzes ràdio d'Esperm.
La ràdio de Sant Gervasi, no l'ha d'ablar.
Les 11 i 12 minuts esteu sintonitzant ràdio d'Esperm.
Estem al magasin de matins La Rambla.
Ara mateix passem a fer l'entrevista del dia.
Els convidats d'avui són en Víctor Murillo,
el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just,
i també en Joan Elias, el vicepresident.
Els hi obrim els micròfons.
Hola, molt bon dia els dos, què tal?
Hola, bon dia, molt bé.
Bon dia, encantats d'estar aquí.
Doncs bé, com comentàvem fora de l'estudi,
tenim aquí la plana major de l'agrupació fotogràfica.
que esteu bastant actius perquè a totes les fires i a més us veiem,
si menys no, amb algun fotocall temàtic adequat a l'època i allà fem fotos.
Sí, sempre que ens criden, doncs anem.
És com el perejil, estem fent els guisos.
Molt bé.
Ens agrada la fotografia, ens agrada col·laborar,
crec que aquestes coses que fem amb les fires,
amb els eventos del municipi, fa poble,
i ens agrada.
Crec que té la versió aquesta de que fem una mena de servei,
una mena de...
I estan als estatuts,
col·laborar amb les activitats del municipi.
A més a més.
És un dels objectius de l'entitat.
La gent us coneix així, també és una forma de...
Ostres, mira, em fan la foto, després la passo a recollir
o després la puc mirar des de la pàgina web.
També és una manera d'acostar-se a la gent d'aquí de Sant Just i que us conegui.
Sí, sí.
Bé, lo de l'última fira va ser un handicap important, eh?
La de Nadal, eh?
La de Nadal, sí, sí.
Ostres, és que clar, imprimir la foto, el moment...
Sí, bé, durant una hora,
perquè a més a més no podíem imprimir foto a foto,
sinó que esperàvem cada quart d'hora a recollir les fotos que havien fet els companys,
carregar-les a l'ordinador, passar-les a una aplicació i imprimir-les.
Això, més o menys, teníem una hora, deixàvem...
Però bona vegada hi ha gent que arribava abans i després, però en una hora màxim...
Vau posar en foto colta en maco que, clar, la gent va quedar allà enamorada.
Va, va funcionar força bé, vam imprimir...
Home, vam fer unes 350-400 fotografies impreses.
Això vol dir que per l'estant, per la paradeta,
van passar entre 1.200, 1.400, 1.500 persones,
perquè les fotos no eren un sol, sinó que eren famílies senceres.
Hi ha fotos amb 10 persones.
I això multipliques per les fotos que hem fet.
Clar, no, sí, sí.
Molt bé.
I la gent sortia amb il·lusió, amb la foto nadalenca,
amb el fons aquell tan maco i amb veure's allà, estaven encantats.
La foto del Nadal, la típica de posteleta, no?
Canvies per desitjar...
Hi havia gent esperant a veure quan sortia la seva foto de la impressora,
expectant, no?
Sí.
Mira, hi havia un...
Al final del tot, que van fer les últimes fotos,
hi havia tres nens que jo crec que era la primera vegada
que veien que una foto sortia d'una impressora.
Estaven molt acostumats a veure-les a la pantalla.
Amb el mòbil, no?
I estaven agachats, mirant la impressora, com sortien les fotos,
i quan va sortir la seva, va fer un crit al nen, una il·lusió.
Molt bé, va, que fort.
Està molt bé, va.
Clar, és que això de veure fotos que no estan a la pantalla,
a una pantalleta, doncs veure que es poden tocar
i que es poden posar en la butxaca i tot això és...
Que es poden posar en un marc, eh?
Que no només estan de forma digital, això també té la seva gràcia.
Sí, sí, és molt divertit.
També altres cosetes, abans de posar-nos en el propi tema també de l'entrevista,
repassant algunes de les coses que heu fet,
també el sopar de Germanó, no sé si passi el novembre, veritat,
Sí, el 23...
Un dilluns, el tercer dilluns de novembre va ser.
Sí, bé, és l'acostum que tenim, eh?
Cada any fem el sopar al novembre, una mica abans de Nadal,
perquè sabem que el mes de desembre es complica tot molt
i ho avancem gairebé un mes.
I allà és on una mica celebrem la festa nostra, no?
De l'agrupació, entreguem els premis dels concursos, la lliga,
el concurs del Junt Fotogràfic, i ens trobem.
I habitualment som entre 40 i 50 persones,
i, bueno, fem una mica de...
Això, de passar-nos bé, no?
I acompanyats per les autoritats de...
Oh, i tant!
Sí, sí, sí, sí, i no...
Que bé!
A casa, a la regidora...
Que vam estar parlant l'altre dia amb en Lluís Remolà,
aquí a la ràdio,
per parlar una mica del tema del premi que va rebre i això.
I bé, molt content.
Bueno, Lluís Remolà ja és, dins de la nostra agrupació,
ja és una institució, eh?
De dir en compte que Lluís Remolà és Premi Catalunya de Fotografia,
i ara també és Premi Nacional de Reportatge
per a la Confederació Espanyola de Fotografia.
vulguis o no, això ja és un nom.
Sí, sí, i tant.
Bé, i ara, doncs, fa uns dies ens vam assabentar
d'una novetat, no?, també de l'agrupació fotogràfica,
d'aquestes exposicions temporals, per dir-ho així,
que es faran a la vagoneta,
amb fotografies i la participació dels socis i sòcies.
La primera d'aquestes és la del Joan, precisament, no?
Namíbia, una odissea visual, es diu així l'exposició, Joan.
Sí, més que res que és una iniciativa
que volem portar a terme a partir d'ara,
perquè l'any passat vam adquirir un equip de reproducció,
d'impressió, perquè fer exposicions ens sortia molt car.
Aleshores, les exposicions nostres pròpies,
doncs, en podien fer molt poques per qüestió de pressupost,
perquè anava a una impremta a imprimir les còpies,
sortia a un preu molt elevat.
Aleshores, el que hem fet ha sigut comprar,
invertir en una impressora, invertir en paper,
invertir...
i aleshores les impressions ens surten molt bé de preu.
També hem invertit en marcs i amb tot aquest material
doncs ens hem proposat desenvolupar l'acostum
entre totes les persones sòcies d'exposar, d'imprimir.
Això que dèiem, tocar, poder tocar fotografia,
que és una cosa que sembla que s'està abandonant.
Saps què passa? Perdó, que en l'era digital
hem perdut el costum d'imprimir fotos.
Totalment, sí.
I nosaltres el que volem és el contrari,
volem que els socis, almenys els socis,
imprimeixin fotos i que perdin la por d'exposar i penjar-les,
encara que sigui al menjador de casa,
al bar de l'esquina que té un espai per penjar
i fer una exposició, a la vagoneta, al maragall,
però s'han d'imprimir fotos.
Les fotos als ordinadors no fan res.
estan a una carpeta, amagades, les de vacances estan allà.
I almenys això obliga, en certa manera,
a un grup de socis, que seran uns 10 cada any,
perquè volem tenir una exposició cada mes.
Però teniu, sou més de 10 socis, eh?
Sí, però almenys...
Bé, diem 10 exposicions,
però, per exemple, anem exposicions col·lectives.
D'aquí al maig i al junts tenim dos,
que són d'uns quants socis.
És a dir, pot ser que és una sola expo,
però al final la intervenció és de més d'una persona, no?
I almenys el que obliga a això
és a fer una tria d'aquella sortida.
Joan, suposo que per triar les 15 o 20 fotos que ha penjat,
doncs ha tingut que mirar 5 o 6.000 fotos
i fer una tria i...
Mare meva!
Sí, sí.
Quan fas un viatge,
els que tenim càmeres digitals
i en ser la fotografia,
la tornada és una bogeria.
Què tenen?
Tenen algun nexe a les diferents exposicions
que hi hauran al llarg de l'any?
És que les exposicions seran diferents,
seran diferents,
però la idea d'una exposició
no és simplement posar una sèrie d'imatges,
unes al costat de l'altra i ja està,
i penjar-les.
La idea d'una exposició
és que l'espectador
pugui transportar-se
a un món diferent
o pugui gaudir
d'un enfoc artístic determinat
o depèn del tipus d'exposició,
però les exposicions
han de ser una finestra
oberta
als arts visuals,
a les experiències.
Les exposicions
poden transmetre
moltes emocions
i la idea és
no només
penjar
fotos
un al costat de l'altre,
sinó aprendre
a transmetre
idees,
emocions,
enfocs artístics
que l'espectador
pugui recollir.
És a dir,
aprendre a fer exposicions,
que tampoc és una cosa...
Sembla molt fàcil,
però no ho és.
La exposició fàcil
és quan fem una col·lectiva.
Diuen,
una col·lectiva,
enviem dues fotos cada una.
Bé,
això no té ni per animar,
això tens fotos,
vas mirant
i no hi ha cap línia de...
No pots llegir
l'exposició de cap manera,
però, per exemple,
si fem una exposició
de tres socis
d'un tema,
penjar 20 fotos,
això segur que té un debat
de darrere.
Aquests tres socis
han tingut que barallar-se
entre cometes.
Escolta,
aquesta foto sí,
aquesta no,
aquesta no entra,
mira aquesta casa
amb aquesta de davant,
si posem aquesta
ja fem un canvi
del blanc i negre
al color,
si posem aquesta
ja veus que condueix
cap aquí,
perquè el color d'aquesta,
perquè has de mirar
que els colors,
una mica,
els colors oposats,
els colors contínuos,
tot això
és com un llenguatge fotogràfic
que els fotògrafs
s'han de barallar
per col·locar la...
No,
jo tinc que col·locar
tres fotos,
com sigui...
I això,
al final,
estàs parlant de fotografia,
de creativitat,
de com fes l'exposició,
com fer la lectura,
com la persona
mira,
es pot,
diguem,
anar llegint,
no?
I tu d'això,
el que ens interessa,
a part de penjar les fotos,
és que els socis
parlin de fotografia.
Clar.
Joan,
parlaves tu precisament,
no?,
de transportar l'espectador
a un món diferent
o transmetre una idea
artística en concret.
Tu,
amb Namíbia,
què és el que has volgut transmetre?
O què és amb el que vols
que es quedi l'espectador?
Bé,
jo el que intento transmetre
és,
d'una part,
documentar un país,
una realitat
paisatgística,
social,
que és molt diferent
i segurament
és poc coneguda,
però l'altra també
és intentar
que l'espectador,
diguéssim,
visqui,
el que mira,
visqui una mica
aquest ambient,
que cada imatge
l'atregui
per ella mateixa,
no?
Aleshores,
de fet,
l'exposició,
ja dic,
són
16 fotografies,
sí,
és clar,
la tria
de les 3 o 4 mil
que tinc
del país,
doncs es pot fer
molts criteris.
Però a veure Joan,
un moment,
parem,
jo tinc problemes
per seleccionar 10 fotos
com faig les fotogaleries
de ràdio d'Esvern
i tinc potser 100,
o sigui,
de 6.000 fotos
n'has d'escollir 16.
Sí,
sí,
sí,
és clar,
és clar,
és qüestió de temps
i de pràctica.
Sí,
no,
sí,
paciència,
sí,
sí,
sí.
Pensa que
quan fem un concurs
internacional,
que ara segurament
en parlarem,
cada fotografia
a la pantalla
es visualitza
en 2 o 3 segons,
vull dir que
al final acaba
el bull acostumat
i veus una mica
el que pot impactar més
i a més
cada fotografia
està molt treballada,
perquè no és simplement
agafar la fotografia
i treure,
sinó que tal.
Però vull dir,
aleshores no,
per exemple,
jo ho he penjat
d'una manera
que són 6 fotografies
de paisatges,
sobretot del desert,
6 fotografies
dels humans
que ens trobem
amb una diversitat
molt interessant
i 6 fotografies
d'animals
del Parc de Toshen,
vull dir,
d'animals salvatges
de la fauna africana.
Bé,
hi ha moltíssimes
fotografies
descartades
que m'agraden molt
però que malauradament
no encaixaven
amb aquesta idea
de fer 3 capítols
que són molt diferents
però que s'ha de sintetitzar
perquè tampoc és qüestió
de penjar les fotos
una sobre l'altra,
és a dir,
el que deia,
no és simplement
penjar fotos
sinó
intentar que aquestes fotografies
et transportin,
et facin aquest viatge
virtual
per un món
desconyegut
i llunyà.
Molt bé,
i vas triar
a Namíbia
o si tenies altres opcions
de temàtiques o...
Doncs,
recentment
he tingut la sort
de poder viatjar
i podria fer-ne més
d'altres països
i molt interessant,
que tinc una de Japó
que és molt interessant
però ja per més endavant
potser.
I Víctor,
els socis i sòcies
de l'agrupació
com han rebut
aquesta iniciativa?
O van ser ells mateixos
també que van voler...
Bé,
tot això que fem ara,
és a dir,
ho vam presentar
al principi de temporada,
sempre que l'any
quan comença el curs,
diguem,
fem una presentació
i sempre intentem
tenir idees noves
d'un any per un altre.
i una de les idees noves
era aquesta,
la vam plantejar
el dia de la presentació
del curs
i l'agullida
va ser molt bona,
tan bona
que ja no tenim
espai per penjar
d'aquí a l'estiu.
Uau!
Sí, sí,
ja tenim totes les exposicions
d'aquí a l'estiu plenes.
És a dir,
i hem parat una mica
i ara la gent
anirà fent
i això segurament
omplirem la part final d'any
sense cap problema.
L'agullida és bona.
Tenen en compte
que nosaltres
facilitem molt la feina.
El soci
que vulgui fer una exposició
entre a la nostra web
hi ha un formulari
i si entres a la nostra web
hi ha l'apartat
que posa serveis.
En serveis
és tot el que fem
estudi fotogràfic,
préstec del colorímetro,
marcs,
impressió de fotos.
Entra aquí,
omple el formulari,
diu quantes fotos vols,
quantes portaràs
i ja concretem
quin dia
farem la impressió.
Això fa cita molt la feina.
El soci no
s'ha de passar a Barcelona
a buscar un laboratori professional
i el cos
és
diguem
el 15%
del cos
del carrer.
Un soci
una foto
de 48
per 32
que és
diguem
a 3 plus
i supos 3 euros
al carrer
sortiria entre 15 i 20.
Clar.
I a més,
si vols fer una exposició
sempre has de comprar
els marcs,
tenia que passar
un món...
Sí, sí, sí.
Tu demanes els marcs
imprimint 20 fotos,
demanes 20 marcs,
els agafes,
els emportes
cap a l'exposició
i ja el tornaràs.
Volem que la gent
faci fotos,
imprimeixi fotos
i faci voltar
les fotos pel món.
Aquest treball
d'anar a vínia
de Joan,
el interessant
no serà
que d'aquí un mes
el despensi,
sinó que si algun
surt a algun lloc
que les porti,
té els marcs,
que les desmunti
i l'agrupació
té molts marcs
per prestar.
Podem fer unes quantes
exposos a la vegada.
Que guai.
L'important és això,
facilitar les coses
al soci.
I la veritat
que el resultat
és molt bo.
L'agrupació
està centrant
en els últims temps
creixement
molt important
de soci.
Sí?
Sí, sí.
Quants sou ara?
Crec que són 83, no?
Sí,
més menys.
Hem tingut una baixa
recentment
per un tema...
Bé,
83 socis.
Això per una entitat
com la nostra
està força bé
i gent que s'interessa molt.
Però no hem parat.
És veritat
que som una entitat
que fins i tot en pandèmia
hem fet coses.
Sí, sí, sí.
No pareu.
També veiem els diferents cursos
de propostes
i de més.
I entrant a l'apartat
de concursos precisament
hi ha un que és
ja
tota una tradició
i un clàssic
que és el concurso internacional
que també té molta
envergadura
té molt ressò
i veiem
que s'obre
a partir de l'1 de gener
del 2024.
Sí, sí, sí.
la...
Em van agafar
el costum
ja farà
8 o 10 anys
començar amb l'any
tot
no és casualitat
eh?
Nosaltres vam
van elegir
el mercat
de concursos
Sí.
L'any
la FIAP
que és la més potent
la Federació Internacional
d'Artistats Fotogràfics
tenia uns
600
650 concursos
a tot Europa
vam mirar una època
que no aglutinar
clar, és un problema
quan tu entres un mes
i tens 20 concursos
a la vegada
és un problema
i vam triar el gener
perquè era el mes
amb menys concursos
hi ha dos molt potents
que és el nostre
i el Torretes
que ja té 46 anys
d'història
eh?
Però bueno
ens funciona
i bueno
ja vam agafar
aquesta tradició
començà
a l'1 de gener
i d'aquí 20 dies
estarà funcionant
estarà a la web
ara la web
encara mostra
el concurs anterior
però aviat
estarà ja tot reconduït
i posar
la web nova
bueno
el que és el concurs nou
L'expectativa
aquest any
és que hi hagi
una mica
la mateixa participació
o espereu
que la gent
també estigui
interessada
de la mateixa forma
i que tingui tant d'èxit
com altres anys?
Confiem en que sí
nosaltres no hem canviat
gaire cosa
és a dir
intentem mantenir
el mateix número de premi
que són 75 premis
el format de presentació
el cost del concurs
encara que es paga
és barat
abans
pagàvem 25 euros
per participant
ho van baixar
amb el tema de la pandèmia
ho van baixar
a 20 euros
la participació
sempre està al voltant
entre
la més baixa
crec que va estar
a 250
240 i pico
i la més alta
en
crec que sí
quasi 400
això és una bestiesa
ostras
396
o 398
però
la mitjana
està al voltant
dels 300
jo confiem
que sigui
la mateixa participació
i els països
que habitualment
participen
són 46 països
tenim fotògrafs
tot arreu del món
des de la Xina
sí
i tenim una competència
molt intensa
penso que
concursos internacionals
com el nostre
n'hi ha
600 o 700
al món
com a mínim
a l'any
no?
a l'any
en un any
sí
per tant
doncs
bueno
és
és complicat
anticipar-se
però bueno
confiem
que mantinguem
són 75 premis
que
de quines categories
sempre fem
tres categories
hi ha dues
que són fixes
que és
color lliure
i monocrom lliure
monocrom
vol dir
que un sol color
pot ser blanc i negre
pot ser sèpia
pot ser virat al seleni
això és monocrom
i
quan diu lliure
vol dir que
es pot manipular
es pot tocar
eh
quasi
bueno
pots fer gairebé
quasi tot
i després
tenim un
un apartat
que anem variant
cada any
que aquest any
està dedicat
a l'aigua
a l'aigua
en qualsevol
de les seves
vessants
i aquest sí
aquest ja és
més restrictiu
aquesta
sota la
diguem
l'epígraf
de la PCA
i de la FIAP
que
de viatges
que això
gairebé no es pot tocar
és a dir
la fotografia
ha de ser
home
pots tocar
es pot treballar
contrast
els nivells
quatre cosetes
eliminar una taca
si tens del sensor
però
la fotografia
s'ha de semblar
a l'original
si a mi
envies una foto
a un paisatge
amb aigua
i els colors
són saturats
i és un blau
que no existeix
la foto
la valorarem
es donarà una puntuació
però serà baixa
perquè en aquest apartat
la foto ha de ser
el més semblant
a la vida real
i les impremis
hem de dir
que nosaltres
encara que cobrem
quan diem
la gent paga
20 euros
aquí a Europa
no és res
però potser
20 euros
per una persona
de l'Àndia
és una fortuna
i participen
hi ha països
que tenen
problemes econòmics
i participen
però no donem
premis
en metàl·lic
no donem diners
només donem
acreditacions
cada persona
que posa una foto
per sobre
de nota de tall
si hi ha 3.000 fotos
per normativa
estem obligats
a acceptar
un mínim
del 25%
doncs cada una
d'aquestes fotos
té un punt
sigui la guanyadora
o sigui
l'última
té un punt
quan els fotògrafs
acumulen punts
tenen dret
a demanar
a les seves federacions
i confederacions
títols
per exemple
a la Federació Catalana
si no recordo malament
tenir 10 punts
10 fotos
acceptades
en diferents concursos
no el mateix
diferents concursos
pots demanar
el títol
d'artista fotògraf
de la Federació Catalana
aquest mateix títol
per demanar-lo
a la Confederació Espanya
de la Fotografia
són 30 punts
en diferents concursos
no en el mateix concurs
però si anem a la FIAP
que jo
el Joan igual sap millor
la FIAP és la Federació
la Federació
d'Artistes
Internacional
d'Art Fotogràfic
d'Art Fotogràfic
aquesta és
diguem
és la més coneguda
doncs no sé
si aquí
per arribar a ser artista
està al voltant
dels 80 punts
sí, sí
ara no ho recordo
el tema és que vaig ser artista
80 punts
i després tenim la PSA
diguem que hi ha dos
dos entitats supres
que estan a dalt
que és la FIAP
i la PSA
la FIAP
domina molt la part europea
i potser la PSA
domina molt més
té més predominància
a la part asiàtica
sí, la PSA
és la Photography Society of America
són els americans
però és molt internacional
i existeix des de fa
gairebé un segle
i són les dues
en què busquem
el patrocini
que són les més internacionals
i que hem de sotmetre
les normes
del nostre concurs
a les regles
que ells
ens imposen
i per tant
les bases
del nostre concurs
estan
vigilades
i repassades
tant per la PSA
com per la FIAP
que si no ho compleix
no ens deixa
fer el concurs
o no ens dona
el seu patrocini
i per tant
no podem atreure
els fotògrafs
que busquen
aquests punts
que els serveixen
per obtenir distincions
és una mica
es participa
per guanyar
aquests punts
per el que en diem
acceptacions
i per tant
per tenir
acumulat punts
i demanar
doncs aquests nivells
que permeten
o que estimulen
la creativitat
i la motivació
dels fotògrafs
que juguen a això
i a més
cada any
complica molt les coses
sobretot la PSA
cada any
està canviant
tenen una figura
els concursos
tenen una figura
que es diu
el Sherman
el que fa
el que controla
el vigilant
i el que envia
les bases
i demana
aquests patrocinis
quan diem patrocini
en el món
de la fotografia
és un concepte invertit
patrocinar
vol dir que paguen
aquí no
aquí paguem
si jo busco
el patrocini
de la PSA
vol dir que
si accepta
que jo
les meves bases
s'adequen a les seves
jo tinc que pagar
li has de pagar
i comprar-li les medalles
per entregar
és un concepte
que potser
hem de canviar
però bueno
està aquí
el patrocini
d'aquestes entitats
l'han de pagar
però canvien cada any
i aquest
el Sherman
que és el Toni Vigo
un company
hi ha anys
que acaba
dels nervis
perquè les bases
de l'any passat
les envia
i alguna cosa
que han canviat
no s'ha de rectificar
això
i torna a enviar
i bueno
i al final
ahir posava un whatsapp
dando las gracias
a no sé quién
i al final
han entrat
perquè estem
a 15 dies
20 dies
d'iniciar el concurs
i portem negociant
amb aquesta gent
des del setembre
enviant mail
tornant mail
enviar bases
i bueno
al final
això és cada any
perquè la gent
quan participa
normalment
es llença ja
els primers dies
a enviar fotos
a penjar-les
o s'esperen més aviat
al últim moment
mira
hi ha una cosa estranya
els primers dies
hi ha uns fotòrots
que jo els tinc controlats
molt controlats
que entres de tant en tant
i veu que són els mateixos
que són muy trempreneros
sí
igual posa el concurs el dia 1
i el dia 2-3
ja en penja les seves fotos
però mirem
10 dies abans
perdoneu eh
hi ha un màxim de fotos
12 fotos per participant
4 fotos per secció
val
val
dient que
amb aquestes seccions
hi ha un guanyador
al saló
que diem
que és el pin blau
el pin azul
que és el que
col·loca
més fotos
de les 12
que ha enviat
per sobre
de nota de tall
si tu envies 12
i col·loques 11
i no hi ha ningú
que col·loqui en-se
és el guanyador
el que explicava l'Àngel
no me'n recordo
que era
sí
que hi havia molt
tempreneros
i després
sempre 10 dies abans
de tancar el concurs
mirem
i en 90
95
i ostres
aquest any
ens estrellarem
aquest any
tindrem un problema
que va
els últims 4-5 dies
es disparen
i entren
40-50-60 fotògrafs
en un dia
i al final
acaben arribant
a 250-300
300 i pico
però patim
fins a l'últim moment
ja clar
m'imagino
perquè no saps mai
la pandèmia
ha fet molt de mal
els concursos
perquè hi ha molts fotògrafs
que
jo sempre he dit
que tenim font d'armari
per exemple
Joan ha anat
a uns viatges
ell té fotos
per uns quants anys
de fer concursos
però dos anys
i pico
sense sortir de casa
sense fer viatges
només les fotos del voltant
però la gent
ha perdut
el font d'armari
ha perdut
el calaix de fotos
i ha baixat
bastant
la participació
a molts concursos
algú inclús ha desaparegut
nosaltres hem tingut sort
i inclús en pandèmia
hem mantingut el tipus
i crec que ara estem
en bona posició
com sempre
confiem
és la quinzena edició
del concurs
són 15 anys
i és vital
el que diu el Víctor
que hi ha concursos
que han desaparegut
que han nascut
no han pogut aguantar
per participació
o per l'organització
que hi ha darrere
perquè darrere
ha d'haver-hi
una organització eficient
com m'explicava
ha d'haver-hi
el Charman
que treballa molt
i ha d'estar respaldat
per tot el club
s'ha d'organitzar
la votació
s'ha d'organitzar
l'enviament
de medalles
el control
dels participants
és una feina
important
el catàleg
estem obligats
a fer un catàleg
amb totes les fotos
dels finalistes
que això
és una feinada
també
i clar
i molts grups
molts grups
no aguanten
el tirón
és complicat
i nosaltres ja portem 15 anys
i jo crec que ara
ens costaria molt
tancar això
home
és una imatge
s'ensenya
el nostre emblema
el concurs
després hi ha tota la part
del jurat
que també
és llarga feina
de dies
que em sembla
que us tanqueu
i comenceu allà
com ha dit abans
el Joan
en 3 segons
heu de veure una foto
de tot
tantes
que heu de tenir
però és curiós
perquè quan tu parles
amb la gent
en 3, 2, 3, 4 segons
que passen les fotos
tu dius
tens temps
de mirar les fotos
a vegades dubtes
jo a vegades
però quan veus
el resultat final
i dius
ara
quan ja has fet la votació
dius
ara hem de triar
els guanyadors
i a la pantalla
només surten
les fotos
que estan
per sobre
de la nota de tall
el màxim
és un 10
i dius
el 7,5
ensenya
300 fotos
mires
i són les millors
en alguna manera
te'n pots curar
potser perquè
les primeres impressions
sempre són
les que més
et pots fiar
hi ha una tècnica
que va idear
o va inventar
o va no sé què
fer d'això
que una fotografia
que es basa
en 3 passos
que és
l'impacte visual
quan la foto
diguem que
dividim la foto
en 3 parts
3 contra 3
3 contra 3
3 contra 3
l'impacte visual
si a mi la foto
quan surt a pantalla
m'ha impactat molt
dius
ostres
ja té un 3 contra 3
perquè m'ha fet
un copa d'ull
i m'ha assegat
ara
la creativitat
ostres
la foto
està ben col·locada
està ben
ha tingut idea
el fotògraf
i a més a més
està ben enquadrada
perfecte
ja té uns 6 anys 66
i després la tècnica
si tècnicament
és perfecta
és un 10
però si qualsevol
d'aquestes 3 parts
falla
és el que t'ajuda
a votar ràpidament
i quan fas molt sovint
aquesta votació
nosaltres eduquem
els socis
a votar cada mes
cada mes
votem la nostra lliga
la votem nosaltres mateixos
en grups molt grans
i això va educant
i al final
quan mira
però sí
pot ser feritat
és a dir
les que surten
primera
les que han guanyat
potser alguna
se m'ha colat
potser alguna
està baix
però quasi segur
que m'ha encertat
i ara
per exemple
per triar els jurats
no podem triar
qualsevol
la FIAB
exigeix
que dintre de cada jurat
hi hagi
com a mínim
un dels membres
tingui una distinció
de la federació internacional
és a dir
que hi hagi
un fotògraf
que tingui
una experiència
important
i ara la FIAB
també
ens exigeix
que un dels membres
tingui
un nivell
de reconeixement
dintre de la FIA
que no és fàcil
d'assolir
perquè
em sembla que
jo el vaig obtenir
em sembla que són
400 o 500
acceptacions
en concursos
internacionals
és a dir
que
ja
els jurats
ja estan formats
per gent
acostumada
a visualitzar
molta fotografia
i que amb un cop d'ull
no és que
li puguis posar
la nota precisa
a la fotografia
sinó que ja saps
que aquella nota
aquella fotografia
pot ser premi
o
quan la veus
ja saps
si tu
li dones el premi
perquè
d'entrada
ja has vist
que és una fotografia bona
o que pot estar
dintre de les finalistes
i la puntues
momentàniament
amb aquest criteri
i amb això
doncs aconsegueixes
el que deia el Víctor
que al final
realment
les que han quedat
per sobre
siguin
compares i mires
i dius
sí, sí
realment són les millors
el resultat final
després
com la fotografia
com tot art visual
és subjectiva
i per opinions
i per gustos
clar
colors
sí, sí
però
però que
al final
les que
guanyen
les que arriben
a finalistes
o guanyen
són
són de les millors
segur
segur
hem de deixar
l'entrevista
en aquest punt
més endavant
suposo que tindrem
també més oportunitats
de seguir parlant
quan ja
estiguem
potser en mig concurs
o quan ja
inclús
s'hagin tancat
les dates
per presentar
tornarem a parlar-ne
de ben segur
Bé, gràcies per haver vingut
Joan i Víctor
i ja sabem
que a la Vagoneta
tenim l'exposició
de moment del Joan
Molt bé
i només una cosa
si algú vol veure
el nivell de fotografia
que té el concurs
que entri a la web
de l'innovació fotogràfica
entri als concursos
amb edicions prèvies
i veurà el nivell
que hi ha al món
Sí, sí
que és altíssim
molt bé
doncs gràcies
i que vagi bé
Molt bé
Adéu
Adéu
A la Rambla
res s'atura
Vine
queda't
i escolta'ns
A la Rambla
Hola
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No esperis a que t'ho expliquin tot.
Escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern,
el magasin matinal d'actualitat de Sant Just,
que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1,
sintonitza el 98.1 FM
o segueix-nos per streaming a la web radiodesvern.com.
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors
sobre temàtiques diverses, interessants i actuals,
sense perdre de vista l'eix Sant Just,
s'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada
que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter,
arroba la Rambla 9.8.1
i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis!
T'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Les 11 i 46 minuts
i parlem ara amb Mercè Camps,
que és propietària de la papereria
o l'escrivà d'aquí de Sant Just
i que, a més a més, també és un dels comerços
que forma part de la campanya
Cap Infants Sense Joguina d'aquest 2023
aquí a Sant Just.
Hola, Mercè, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs bé, el que dèiem,
un any més la campanya
Cap Infants Sense Joguina.
No sé si, en el vostre cas,
l'escrivà és el primer any que hi participeu.
No, fa molts anys que hi participem nosaltres.
Sí? I una mica el motiu
o què és el que us mou?
Bé, és una campanya, la veritat,
que està impulsada des de l'Ajuntament
i creiem fermament
que és una campanya molt escaiet
a Sant Just d'Esvern,
tot i que no ho sembli,
doncs també hi ha famílies que ho necessiten
i pensem que és un moment de l'any
on cap infant s'ha de quedar sense Joguina, precisament.
Explica'ns una mica, Mercè,
com funciona la campanya,
és a dir, què és el que ha de fer la gent, no?,
per participar.
Doncs mira, és una campanya solidària
on hi participen diversos comerços del municipi
i la mecànica és que han de comprar unes botlletes
de 5 euros en aquestes botigues
i aquests diners després s'inverteixen en uns regals
per a una sèrie d'infants
que l'Ajuntament ens diu les edats
i si són nens o nenes
perquè a aquestes botigues puguem fer
doncs una selecció de regals
per a aquests infants.
La selecció de regals la feu vosaltres
sota algun criteri
o en funció potser de l'edat?
Exacte, en funció de l'edat
nosaltres els patxes reals
escollim els regals
i això, si són nens o nenes,
ho fem.
Llavors hi ha nens que
hi participen des de fa anys
és a dir que anem fent seguiment
una mica de
que cada any els hi han portat els reis
i hi ha nens nous
cada any
hi ha nens des d'un any
fins als 11 anys em sembla
que és
11 o 12
11 em sembla.
Tu saps, Mercè, si potser és una campanya
que també està estesa en altres municipis
o per exemple que
des de l'Ajuntament de Sant Just
es va agafar la idea
d'altres llocs
o d'altres campanyes solidàries?
Mira, jo no sé
si va ser una idea
és a dir, és una idea
que no té copyright
però és veritat que ho fan
a molts ajuntaments
perquè
és una
és una campanya solidària
que en aquest temps de Nadal
doncs
sempre es fa.
Barcelona s'ha fet durant molts anys
i altres municipis petits
doncs també ho fan
i és una iniciativa
per part de l'Ajuntament
que crec que
s'ha de recolzar
per part de tothom
els nens no es quedaran
sense joguines
encara que la gent
del municipi no hi participi
però és veritat que
és una manera
de poder participar
també en aquesta campanya
i sentir-se
partícips
tots els habitants
de Sant Just
també.
Mercè, ens deies al principi
que ja fa anys
que l'Escrivà
hi participa
la gent
normalment
quina rebuda té?
És a dir
normalment
hi participa
també?
Sí
la veritat és que
la mecànica
ha anat canviant
perquè
s'han anat
incorporant millores
al principi
doncs
fèiem la selecció
de regals
i llavors la gent
veia una mica
el que regalaven
i escollien
però clar
l'import
doncs
era diferent
segons el regal
tot i que més o menys
ens marquen un pressupost
doncs
podia ser diferent
però
finalment
s'ha decidit
que el tema
aquest de les botlletes
doncs
està molt bé
perquè és una aportació
petita
pot ser
com deia
de 5 euros
pots fer més
és a dir
comprar més botlletes
i després
la selecció
doncs internament
la fent les botigues
més hi ha botigues
de tot tipus
des de llibres
a roba
a joguines
per tant
diguéssim
que la selecció
de regals
que rebran
els nens
és molt complerta
per vosaltres
els comerços
us suposa
alguna despesa
o
no
nosaltres
a veure
si nosaltres
volem comprar
botlletes
també ho podem fer
com a qualsevol
persona
de Sant Just
per nosaltres
no
simplement
és com un encàrrec
que ens fa
l'Ajuntament
de fer
aquesta selecció
de jovines
i llavors
es paga
amb els diners
que s'hagin recollit
o si no
l'Ajuntament
porta
el que falti
del pressupost
que ens ha marcat
al principi
i ja marxant
una mica
parlant d'aquesta campanya
a Mercè
de Cap Infant
Sense Juguina
també l'altre dia
comentàvem
amb aquest llibreter
que hi ha tres
comerços de Sant Just
que esteu col·laborant
una mica
amb el Servei Local
de Català
per promocionar
que els infants
que el públic
en general
jugui
amb jocs
en català
a l'escrivà
també teniu
jocs
en la llengua
Sí
també
intentem
sempre tenir
jocs
en català
molts llibres
la veritat
és que la majoria
de llibres
que tenim
són en català
fins i tot
a vegades
se'ns queixen
per això
perquè deien
home
però bueno
també
intentem tenir
de tot
però el català
realment
és l'idioma
que més
tenim
Molt bé
I la campanya
de Nadal
com l'esteu vivint
ja noteu
les primeres
compres
gent que ve a mirar
que pregunta
que fan càrrecs
això ho esteu notant
Mercè?
Sí tant
la veritat
és que vam fer
el mercat de Nadal
el passat dia 3
i és com
el dret de sortida
de les primeres
compres de Nadal
i tot aquest mes
serà molt intens
a més a més
estem fent
una campanya
també
de Nadal
les dues associacions
del municipi
d'Esvercomerç
i d'Ona i Empresa
on
tota la gent
que compri
en els comerços
de les associacions
pot participar
després
en un sorteig
amb 300 euros
de premi
Ostres!
Sí
Ah, doncs d'això
no en teníem ni idea
Ah, doncs sí
I com es diu
aquesta campanya?
Té nom?
La veritat és que
és compra-s'enjust
troba el caganer
bueno, vam fer un cartell
amb un caganer
i es tracta de comprar
en el comerç local
no només comerços pròpiament
sinó també serveis de perruqueria i estètica
i també
de restauració
llavors
es tracta d'omplir una bulleta
amb cinc segells
dos de restauració
i la resta de comerços
i
només amb això
doncs ja
ja participes
no hi ha import mínim
i ja participes
a la campanya
És a dir
la gent ha de consumir
o ha d'utilitzar
algun servei
cinc
han de ser cinc diferents
entenc
o poden repetir-se?
Cinc diferents
cinc diferents
perquè es tracta una mica també
que la gent
faci compra local
a Sant Just
i
llavors
que
clar
si sempre vas a la mateixa botiga
doncs no
no té gràcia
la cosa és que et puguis moure
per diferents botigues
i diferents serveis
que hi ha al municipi
Molt bé
a cada lloc que es faci la compra
els hi marquen un segell
i quan es té tota la bulleta
amb els cinc segells
es tira la bústia
a una bústia
que deu tenir cada comerç
una, no?
Exacte
l'última botiga
on omplis el segell
doncs deixes la bulleta
i després de Reis
doncs
farem el sorteig
d'aquesta campanya
que esperem que
que tingui molt èxit
perquè realment
el premi
és molt interessant
i quin
quin és el premi
el val de 300 euros?
el premi serà
serà
val de compra
sí
de
per un valor total
de 300 euros
seran
100 euros
a gastar
en restauració
100 euros
en serveis
d'estètica
perruqueria
i
bellesa
diguéssim
i 100 euros
en comerç
uau
molt bé
molt bé
fantàstic
escolta'm
doncs
i participant
totes les
associats
d'esvercomerç
i de
dona i empresa
som
jo diria que
gairebé
100 comerços
que estem
participant
molt bé
i allò que deies
del caganer
és el nom
de la campanya
o és una altra
activitat?
vam fer aquesta
campanya
sí
perquè vam
aprofitar
el mercat
de Nadal
per fer
un joc
infantil
amb els nens
que venien
al mercat
i els havien
de fer
trobar
una figureta
del caganer
i els donàvem
un regalet
llavors
aquesta
imatge
del caganer
hem fet uns cartells
que les botigues
els han de posar
al seu aparador
perquè la gent
pugui identificar
quins comerços
són els que
són associats
i participen
en aquesta campanya
molt bé
doncs
Mercè
crec que no
ens deixem res
per la banda
del comerç
hem parlat
de la campanya
cap infant
sense joguina
també d'aquesta
campanya
que promoveu
dona i empresa
i desver un comerç
i empresa
i també
aquesta xarxa
per les joguines
en català
bé doncs
que vagi tot molt bé
i ja ens assabentarem
ja ens assabentarem
de la participació
i de quants vals
recolliu a les bústies
per aquests regals
de
bueno
per aquests vals
no
tornant de
tornant de reis
de les vacances
de Nadal
d'acord
moltíssimes gràcies
que vagi bé
Mercè
que tinguis bon dia
adeu
bon dia
adeu
de l'acord
no
totally
d'acord
so
Es tornen a creuar, ha passat tant de temps, t'he trobat a faltar, no cal que em digues res, havia de passar, que tu vols vindre amb mi, jo t'estava esperant.
Els ulls se t'il·luminen, potser mai has marxat, tu i jo morim de ganes, la vida ens puja al cap, una cançó sense sentit ens fa embugir, el món va donant voltes i el meu cor diu que sí.
I sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat.
Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba, jugant amb el milú fins l'hora blava, passarà la nit ballant mediterrània, que ens mirin com els diamants.
Serem les premedors en pèl de guerra, avui t'he vist pensant en una estrella, més de menys sempre els pèls en terra, qui saps si això funcionarà.
Jo tan rock and roll, tu tan reggaeton, però a la fi tot són cançons d'amor.
Ni dubtes ni temors, principis ni finals, tancar-nos la ferida, ara ja no fa mal.
La nit sense dormir-lo, lo que fa al matí, addictes a la vida, que en foto sintesi.
I sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat.
Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba, jugant amb el milú fins l'hora blava, passarà la nit ballant mediterrània, que ens mirin com els diamants.
Serem les premedors en pèl de guerra, avui t'he vist pensant en una estrella, més de menys sempre els pèls en terra, qui saps si això funcionarà.
Jo tan rock and roll, tu tan reggaeton, però a la fi tot són cançons d'amor.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Carles Puigdemont retreu a Pedro Sánchez no haver fet realitat l'oficialitat del català durant la seva presidència rotatòria de la Unió Europea en la primera trobata des del 2017.
I després del pacte de Junts amb el PSOE, l'expresident de la Generalitat ha avisat Sánchez de les conseqüències que tenen els incompliments.
Estrasburg, Jordi Baró, bon dia.
Hola, bon dia. Intervenció de Puigdemont davant de Pedro Sánchez de l'Eurocambra sense referència a l'amnistia, però amb un retret al president del govern espanyol perquè encara no s'hagi aprovat l'oficialitat del català a la Unió Europea,
una mesura que no s'ha aconseguit pactar durant la presidència espanyola de la Unió Europea que acaba aquest mes.
Puigdemont pressiona Sánchez perquè es pacti.
El programa d'Europa és el cumpliment d'esas promesas, perquè del incumpliment nace la desconfiança.
Millones d'europeus que tenim el català com a llengua materna no podem exercir drets fonamentals en la nostra pròpia llengua
perquè aquesta Europa de les persones que vostè debia defender durant la seva presidència no ens inclou si parlarem en català.
Nuestra libertà d'expressió en aquesta càmera val menys que la seva.
No hi ha hagut salutació fins ara entre Puigdemont i Pedro Sánchez ni tampoc cap gest abans ni després de la intervenció
en un debat on el PP europeu ha carregat amb duresa contra l'amnistia.
Jordi Avaro, Catalunya, Ràdio Estrasburg.
Més notícies, Sara Riera.
El president aragonès assenyala directament al CNI com l'organisme que va espiar el seu mòbil amb el programa Pegasus
davant del jutge que investiga el cas, segons han indicat fons judicials.
Aragonès que ha declarat en qualitat de denunciant ha respost durant una hora a les preguntes de totes les parts.
Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia. A la sortida del jutjat, el president del govern ha instat l'executiu espanyol a desclassificar els documents
on s'ha de constatar quin seguiment estava legalitzat per ordre del Suprem o què va determinar aquest tribunal.
Aixecar el secret és una obligació moral. És una obligació moral de totes les autoritats públiques que estan concernides.
Estem parlant d'uns fets molt greus. Estem parlant d'espionatge polític.
Prop d'una desena de jutgats de Barcelona estan investigant diferents casos de l'anomenat Catalangate.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Ciutat de la Justícia.
La Universitat Autònoma de Barcelona funciona avui a mig gas per la primera jornada vaga feminista convocada pel moviment estudiantil.
El rectorat informa que hi ha bloquejos i la presència de piquets informatius als accessos al campus i en algunes facultats,
però igualment s'hi ha pogut circular i accedir en els diferents espais d'aquest recint.
L'objectiu de les aturades convocades pels sindicats és denunciar els casos d'assetjament per part de professors cap alumnes
que s'han conegut els darrers mesos.
Demà hi ha una segona jornada de vaga convocada per aquests sindicats estudiantils
i, a més, s'hi sumaran els de la resta d'universitats.
Almenys 53 persones han quedat ferides en un atac amb míssils russos a Kiv, la capital d'Ucraïna, segons fons oficials.
El projectil ha causat danys materials en un hospital pediàtric i en diverses cases.
La caiguda de Runa també ha fet malbé diversos vehicles.
Les defenses antiàries han abatut de matinada 10 míssils més
i les restes que han caigut han provocat danys en 35 edificis.
Es tracta del segon atac amb míssils contra la ciutat aquesta setmana.
L'Alt Urgell i la Cerdanya, dues comarques molt afectades per la falta d'habitatge,
faran un inventari exhaustiu per saber quantes cases buides tenen el seu territori.
Corresponsal de la Cerdanya, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. Aquestes dues comarques veïnes del Pirineu volen mobilitzar habitatges buits
tant per la població local com per nous residents que vulguin instal·lar-s'hi.
El primer pas serà l'estudi que descriu Isidre Xia, president del Consell Comarcal de la Cerdanya.
Per mirar quants terrenys tenim per poder-hi fer habitatge de protecció oficial,
quants habitatges hi ha a cada municipi, habitats de protecció oficial o buits,
i també un estudi de quants habitatges hi han tancats.
L'Alt Urgell farà el mateix estudi al nord de la comarca,
molt afectat per la pressió immobiliària que exerceix Andorra.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, corresponsal de la Cerdanya.
Esports, Marta García.
El Barça tanca la fase de grups de la Champions masculina,
on virtualment són primers de grup en el camp de l'envers.
El canvi en la convocatòria per al partit d'avui i la inclusió a última hora
de Lewandowski, Araujo i Gundogan se va decidir de manera consensuada
entre Xavi Deco i el president Joan Laporta,
iniciativa d'ell per promoure la dinàmica de grup.
El partit de Sales Nou ja el podreu seguir en la transmissió de la TVT de Catalunya Ràdio.
En la jornada d'avui se decidiran dos places més dels huitens de final
que se disputen en el grup del Barça, el Porto i el Xactar,
i en el grup F el PSG, el Milan i el Newcastle.
A tres quarts de set, Rosengor-Barça en la Champions femenina,
partit que transmetrem en la TDG de Catalunya Ràdio.
Mapileon ha passat satisfactòriament pel quiròfan
per operar-se del trencament del menís i el genoi dret.
En els pròxims dies començarà la rehabilitació.
El president del Girona, Delphi Geli, considera que el lideratge de l'equip
està posicionant el club en el mapa futbolístic mundial
i això farà difícil poder mantindre la plantilla.
Ho ha dit en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
Junta d'accionistes de l'Espanyol que tanca l'exercici de la temporada passada
amb pèrdues de 22 milions d'euros.
En l'Eurocup de bàsquet, Juventut Xe de Vita Olímpia, un quart de nou.
En l'anà del setzenze final, femenina, a les sis.
Sexar d'Hongria, un i Girona.
I a les vuit, Castorsbrein de Bèlgica, Cadí la Seu.
I en l'ACB, Barça-Vaxi Manresa, partit avançat a la quinzena jornada,
que se juga a dos quarts de nou.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant sis minuts a les dotze, us informa Mariona Sales-Vilanova.
La conferència de l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
d'aquesta setmana es farà el dijous 14 de desembre a les sis de la tarda
a la residència de la Mallola, sota el nom Joaquim Mir, l'apoteosi del color,
i a càrrec de l'historiador de l'art Jordi González Llàcer.
Llicenciat en Filosofia i Lletres amb Especialització en Història de l'Art
per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de Barcelona,
el ponent és reconegut per la seva profunda investigació en l'art català
dels segles XIX i XX.
Ha publicat diverses monografies i biografies,
incluent-hi obres sobre artistes com Joaquim Baireda,
José Nogue Masso i Joan Serra.
La seva experiència com a professor, dibuixant, pintor i conferenciant
el converteixen en una veu autoritzada per parlar sobre la figura de Joaquim Mir,
un dels pintors més representatius de l'art català.
L'entrada és gratuïta per als socis i sòcies de l'aula universitària
i d'una aportació de 5 euros d'entrada general.
L'Ajuntament de Sant Jús està treballant en la construcció d'un nou pavelló esportiu
a la zona d'equipaments del barri de Maslluí,
al costat del centre cívic Soledat Sants i Serafini.
Aquesta iniciativa respon a la necessitat d'oferir més espais per a l'entrenament
i la competició dels clubs esportius locals,
que actualment han de desplaçar-se fora del municipi per a aquestes activitats.
El nou pavelló comptarà amb una superfície de 2.000 metres quadrats,
incluent-hi una pista esportiva divisible en dos,
graderies, sis vestidors, un bar, cafeteria i paviment de parquet,
acomodant disciplines com la gimnàstica, el bàsquet i l'embol.
El disseny del pavelló prioritzarà la sostenibilitat
amb materials d'aïllament acústic i plaques solars
per a un ús eficient de l'energia.
L'alçada de l'edifici estarà integrada amb l'entorn natural,
mantenint la línia estètica del centre cívic adjacent.
Per facilitar l'accés i reduir l'impacte en la mobilitat de la zona,
el projecte inclou també la construcció d'un aparcament
amb un centenar de places.
Aquest aparcament estarà situat entre el centre cívic i el nou pavelló,
oferint una capacitat comparable a la del complex esportiu municipal
La Bona Aigua, tot i que aquest últim disposa de més serveis.
La pròxima jornada de donació de sang a Sant Just
tindrà lloc el divendres 15 de desembre,
permetent als residents fer donacions
i contribuir a les reserves de sang necessàries
per a tractaments mèdics essencials.
El punt de recollida serà el casal de joves de Sant Just
i els i les donants podran acudir en horari de 10 a 2 del migdia
i de dos quarts de 6 de 5 de la tarda a 8 del vespre.
Es recomana als interessats i interessades reservar hora
a través de la pàgina web de Banc de Sangs i Teixits.
No obstant això, també es permet l'assistència sense reserva prèvia.
S'ha de tenir en compte que poden donar sang
totes les persones sanes,
amb edats compreses entre 18 i 70 anys,
que pesin més de 50 quilos.
Tanmateix, alguns factors poden condicionar
la idoneïtat de la donació.
Per obtenir més informació sobre els requisits,
es pot consultar a la pàgina web del Banc de Sangs i Teixits.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
Música
Música
Música
Música
Sóc un màrtir de l'ofici, immaculada Concepció.
Tinc la data marcada en vermell, però qui sóc?
Ja fa dies que em sabeu, ja fa dies que em infleu, ja fa dies que em tapeu amb les vostres mantes.
Una mica de quillot, una mica més inflat, tinc la panxa que m'explota, hauré d'anar acabat.
No em pagueu, per favor, no em caldeu cops de bastons que ja n'estic fins als collons.
No em feu mal, per favor, necessito com vosaltres abraçades i petons.
No em feu mal, per favor, necessito com vosaltres abraçades i petons.
Ja m'ho vaig avenir
Que cada any em tortureu
En nom de Déu
Nostru senyor
Prefereixo
Que el cremet
Que no pas veure l'amor
Que esteu fingint avui
I de sobte
Us apropeu
Us feu fotos
I rieu
Us queixeu molt dels torres
Però ningú pensa en els troncs
Mengeu neules i torrels
No pagueu
Per favor
No encargueu cops de bastons
Que ja n'estic fins als collons
No em feu mal
Per favor
Necessito com vosaltres
Abraçades i petons
No pagueu
Per favor
No encargueu cops de bastons
Que ja n'estic fins als collons
No em feu mal
Per favor
Necessito com vosaltres
Abraçades i petons
Sistemes i petons
No em se hullar avezrainizató
Fins demà!
Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Fins demà!
Sí, sí, perquè l'ésser humà sense aigua no pot viure, o sigui que...
I nosaltres gastem molta, a part de la de veure, però bueno.
Mira, avui parlarem d'un...
O sigui, ja saps que jo em poso molt contenta quan obren nous espais per al teatre, no?
Sí, sí, sí.
L'altre dia vam parlar de l'Espai Texas, te'n recordes?
Sí, oi tant!
Que és de Dagoldagom i de la directora de cinema.
De la Pern, això.
I l'altre dia vaig anar a un lloc que no havia anat mai, me'n van convidar, i fa poc que l'han obert, que és la Cúpula Arenas.
Ah!
La Cúpula Arenas està en el Centre Comercial Arenas, que és on estava la plaça de Toros, evidentment.
I vaig anar a veure un espectacle super, super, super bo, que no és ben bé de teatre.
Era una gran... jo diria... posa banda. Es diu Babalú Swing Band.
Però...
Però què fan? Tota mena d'arts?
Canten.
Canten i tenen dos ballarins fantàstics que veien totes les cançons que canten.
Ah, mira.
Em va sorprendre molt la veu del cantant, perquè quan va començar em va recordar moltíssim la veu de Fran Sinatra.
Oh!
Home, doncs bona veu, eh?
De veritat, eh? I cantava divinament.
I llavors, el concert va ser tot de cançons de Nadal.
Sing them bells, sing them bells...
O sigui, cançons d'aquestes angleses, o sigui, gairebé totes.
Al final va cantar una Nadala d'aquestes nostres, petitona.
Però, vaja, tot el concert va ser de cançons de Nadal.
I em va agradar moltíssim.
La tornaven a fer el dia 28.
O sigui que...
Bueno.
Si podeu anar, aneu.
I després, també, el bo que té és que, com ja he dit, és un espai molt xulo, molt gran.
Poca broma, eh?
Em vaig preguntar i tenen més de 1.500 cadires.
Oh!
1.500 cadires?
Butaca, sí, butaca, sí.
Això és un aforament.
És molt gran.
Extraordinari.
Exacte, exacte.
Jo vaig pensar, això per omplir-lo serà una mica difícil, no?
Però, bueno, allà estan.
Sí, sí, sí.
I ara, doncs, han programat per a aquestes festes.
Estarà fins al dia 7 de gener.
Sí.
Oliver Twist.
Oh, que maco.
Oliver Twist, que ja sabeu que és una història maquíssima d'un nen.
Em van estar comentant que la fan 5 nois i una noia, petitons, o sigui, nens molt jovenets.
I és un musical, evidentment.
I jo penso que val la pena d'anar-hi a veure l'espai.
Sí, el que vaig llegir també era que ho feien des de l'escola de dansa i teatre Coco Comín.
De la Coco Comín, sí, exacte.
Perquè va sortir ella parlant, la directora, d'això que havien agafat aquests nens,
que em sembla que tenen entre 10 i 14 anys, o sigui.
Sí, ben, penso que el més petit té 8 anys i la més gran, que és una noia, té 15.
Ah.
Però, vaja, vull dir que són nens.
Sí, sí, sí.
I que ballen, canten, i que crec que és un espectacle molt adient per anar en família.
Home, oi, tant.
I per veure també l'espai aquest que han construït a la cúpula del Centre Comercial Arenas,
que és, jo ja dic, l'única cosa que em va preocupar, entre cometes, no?
És que són 1.500 i escaig cadires, que és molt difícil d'omplir un teatre així.
Però, però, bueno, que sàpigueu que teniu això.
I després, també volia comentar que he vist, que després parlarem amb el director.
Sí.
Vaig veure un espectacle que em va agradar moltíssim, que és Dias de Viní Rosas.
Val.
No sé si et sona.
Doncs no, no em sona gens.
Doncs mira, Dias de Viní Rosas és una obra de teatre que es va estrenar als anys 50.
I després van fer la pel·lícula, jo pensava que et sonaria la pel·lícula,
que la feia la Lee Remick i el John Lennon.
Ai, el John Lennon.
Digue, mare meva, una faceta d'actor que no coneixia del John Lennon.
No.
El John Lémon.
Lémon.
I la veritat és que és una història, bueno, una història preciosa,
però que et deixa amb molt mal gust de boca.
Ja.
Perquè és la història d'una parella, que s'estimen molt, evidentment,
i que comencen a veure, ell comença a veure.
Sí.
I està, evidentment, es fa alcohòlic.
i ella, per això d'ajudar-lo, perquè no es senti sol, comença també a veure amb ell, no?,
per intentar ajudar-lo.
i al final acaben tots dos.
I llavors aquesta obra em va agradar moltíssim.
la fan en un espai també, doncs, que penso que està molt bé dir-ho, perquè és un espai petitó,
és la gleba.
Ah, sí, algun com n'hem parlat aquí.
Sí, que està al carrer de la gleba, i clar, al veure com es destrossen aquesta parella allà, a prop teu,
que estàs pràcticament al costat d'ells, és horrorós, però a la vegada, dius, és fantàstic, no?, fantàstic.
I resulta que, quan van acabar, doncs, vaig parlar amb ells, i curiosament, no coneixia cap dels dos actors.
Són de Madrid, i el director també és de Madrid.
i llavors ara, doncs, parlarem una mica amb ell perquè ens expliqui una mica, doncs, el que ha estat aquesta posada en escena,
que és increïble, és molt senzilla, evidentment, perquè no necessiten pràcticament res.
I la veritat és que val la pena d'anar-hi perquè és disfrutar al màxim de veure la meravellosa feina
que fan aquests dos actors meravellosos, de veritat.
I em penso que ja tenim a l'altre costat, sí?
José Luis, bon dia.
Hola, bon dia, Maica, com estàs?
Bon dia. Escolta, una pregunta molt ràpida.
He llegit que parles català?
Sí, parlo català, sí.
És que jo vaig...
Bé, anem a veure, jo soc valencià,
vaig estudiar a Barcelona a l'Institut del Teatre,
i em vaig llicenciar a l'Institut del Teatre,
i vaig començar els meus primers treballs,
en aquell moment com a actor,
els vaig fer a Barcelona.
El que passa és que la vida, és que la vida, doncs...
Et porta, no? Et porta a vegades...
Sí, et porta a vegades a llocs diferents,
i en aquest cas ja fa anys que visc a Madrid.
D'acord.
Em pensava que parlaves català,
però per això he volgut, de primera mà,
preguntar-t'ho per fer-lo en castellà si tenies problemes.
No, no tinc cap problema.
José Luis Salles és el director d'aquesta obra
de la que estàvem parlant,
Dias de Viní Rosas,
que és una meravella,
no només per la història,
que ja hem estat comptant els nostres oients,
que és la història de dues persones
que s'enganxen a la beguda, a l'alcohol,
d'una manera increïble,
i que, a més a més, va fer una pel·lícula
que va tenir molt, molt, molt d'èxit.
I a mi m'agradaria una mica, José Luis,
que expliquessis als nostres oients
una mica de què va l'obra
i com va sorgir la idea de fer aquesta preciositat.
Doncs mira,
saps que a això,
Dias de Viní Rosas va naixer
d'un programa de la televisió nord-americana
que feien una mena d'estudios uno,
per dir-te una paraula que aquí és molt coneguda,
que eren dramàtics sobre la problemàtica social.
A partir d'ahir, l'any 62,
es fa la pel·lícula que tots coneguem
i l'any 2008, crec,
crec que va ser el 2008,
un dramaturg britànic,
Ewa McGregor,
va escriure la versió teatral,
que ja només estan els dos personatges centrals,
un home i una dona d'edat mitjana
que són europeus,
en aquest cas nosaltres els hem traslladat aquí,
i que estan demanant una oportunitat
i marxen com a migrants als Estats Units,
com a migrants privilegiats,
en tant que ells se'n va amb un treball,
però què és el que passa?
Que la societat...
Dias de Viní Rosas està parlant
que són febles,
que són persones,
i que, per tant,
quan el capitalisme ens demana,
perquè parla d'això,
quan el capitalisme ens demana
que hem de ser exitosos,
que hem de ser gent
que ha de ser 24 hores al dia
d'alt,
superintel·ligent,
alegre,
que pot parlar de qualsevol cosa,
que pot ser qualsevol cosa,
doncs és tan artificial,
és una demanda,
diguem-ne,
social,
però tan artificial,
que quan no podem,
perquè no podem,
perquè sinó mà,
hem de agafar-nos a coses
com això d'alcohol.
Ja, ja, ja.
I aleshores el que passa,
i què pensem?
Que pensem que
podrem controlar-ho,
que en un moment donat
el podrem tallar,
i estem tots...
Perquè jo crec que l'èxit
d'aquesta funció de teatre,
és que tots ens veiem
molt reflexats els personatges.
Perquè tots estem en aquesta línia
tan fràgil, no?,
que podem caure
d'un costat o de l'altre.
I en el cas
del nostre personatge Lluís,
perdona que t'interrompo,
en el cas del nostre personatge Lluís,
ell s'agafa a l'alcohol,
i ella s'agafa a una addicció
molt més forta
i molt més terrible,
que és l'addicció a l'amor.
Sí, mira,
això estàvem comentant
abans de donar-te la benvinguda,
que estava dient
que ella, en realitat,
comença a veure
per acompanyar-lo a ell,
diguem-ne, no?
Clar, clar.
I llavors es perd ella
i es perd ell.
La veritat és que
és una història molt dura.
Jo vaig,
va haver-hi un moment
que vaig estar a punt de plorar
i no ploro, evidentment,
en el teatre, eh?
Jo crec que l'espai de la gleba,
a part que sigui una sala petita,
també és molt adient
per fer aquesta obra,
perquè no és el mateix, penso jo,
veure-la a la italiana
en un escenari,
que està, vulguis o no,
encara que estiguis a prop,
està més lluny del públic,
que no veure-la allà mateix
al costat del públic, no?
Jo penso que això
ha estat un encert per mi.
Tu coneixies la sala de la gleba?
No, no la coneixia.
No la coneixia
i, a més a més, com tu dius,
nosaltres hem fet una gira
i hem estat en molts llocs
i normalment,
normalment no,
sempre hem fet l'obra
a teatres grans,
o mitjans, vull dir,
de quatre centres...
Sí, sí, sí,
a la italiana i tal.
A la italiana i tot això.
I ara, a Barcelona,
al Teatre de la gleba,
primer hem hagut de fer
una adaptació a aquest espai.
Evidentment, evidentment.
perquè aprofitem coses
de la pròpia sala,
una escala,
com un pis dalt,
i, a més,
doncs aprofitem coses
de la pròpia...
I n'hi ha una cosa
que és que això
és el que més enganxa,
jo crec,
o una de les coses
que més enganxa,
però tant als actors
com al públic.
I és que estan molt a prop.
Clar.
Aleshores,
que el públic,
que tu ho vegis
a un actor,
a una actriu,
que saps la respiració,
que els veus el suor,
que els veus
el que els està passant
a menys d'un...
A menys d'un metre,
o dos metres,
això és un privilegi.
José Luis,
és el que jo sempre dic
del teatre,
o sigui,
a mi m'agrada veure
com suen els actors.
Soc una mica masoca,
però és que m'agrada veure...
No, és veritat,
no, però és veritat,
perquè és que és veure la humanitat.
Clar, clar,
i allà,
es llencen a terra,
cauen...
O sigui,
és impressionant
l'adaptació que has fet
de Dies de Viní Rosas,
que l'obra és fantàstica.
Per cert,
qui ha tret
el text?
El text de qui és?
El text és,
com te dic,
de Ewan McFerty...
Bueno, sí,
de la pel·lícula,
però qui l'ha adaptat
al teatre?
No, no, no,
el teatre és aquest senyor.
La pel·lícula es va passar
amb un text de J.
P. Miller.
I després,
l'Ewan McFerty,
el de 158,
és el que fa l'adaptació
al teatre
i la situa,
primer,
en un país europeu
de dues persones
que marxen com a immigrants
als Estats Units,
a Nueva York,
i només centrat
tot en aquests dos personatges.
i tu va...
Nosaltres,
nosaltres després,
vam fer,
a partir d'una traducció
de David Serrano,
vam fer la versió
que el públic de Barcelona
pot veure ara.
D'acord.
Però és com la quarta versió,
per això...
I l'has fet tu,
José Luis?
L'he fet jo,
sí.
L'he fet jo,
a partir d'aquest text traduït
de David Serrano.
Nosaltres vam treballar el text
i vam començar a treballar-lo,
però vol dir jugar
com si fos un material de treball
que el canvies,
el poses,
el modifica...
Ah, que bé, que guai.
A mi m'agrada treballar així
en el teatre.
És que, aleshores,
clar,
perquè és un text literari,
no deixa de ser un text literari
que tu tens que posar en peu
i que la gent
ha de sentir-lo
com absolutament natural.
Clar, i ho és, ho és, ho és.
Escolta'm,
perdona,
i volia preguntar-te,
i el repartiment el tenies clar
quan vas decidir fer l'obra
o com va ser això?
Això va ser una cosa molt, molt...
Bueno,
aquestes coses que passen, no?
Jo conec molt
a Cristina Charro,
que és l'actriu.
Sí, l'actriu, sí.
I un dia,
sopant a casa meva,
em va sorgir així
i li vaig dir
que tu estaries molt bé
fent dies de venir rosa.
Així,
de cop i volta.
Sí, sí, sí, sí.
Estàvem parlant,
no sé de quina cosa,
i li vaig dir això.
I, després,
ella,
saps,
en la vida real,
Cristina Charro
i de Marcial Álvarez,
que és l'actuó,
són parella.
Ah, són parella de veritat.
Sí, són parella de veritat.
Per això,
suposo que també influeix
que tinguin aquesta meravellosa complicitat
fent l'obra.
perquè és que ja,
ara t'anava a dir,
és que tenen una complicitat increïble,
però, clar,
si són parella,
ja està un moment més explicat.
Són parella
i fan teràpia aviari
fent la funció.
I tant.
perquè tenen la possibilitat
com a parella
de poder creure
aquests fantasmes
que tots tenim en la relació.
A dies de viure i res,
sí, diguem.
I res,
i van a ser,
mira,
van a ser
perquè jo tenia
la parella perfecta,
doctor,
per fer aquesta funció.
Però tu ja tenies idea
de fer-la?
No, no, no.
No, no, no.
La vaig fer
perquè tenia
el repartiment perfecte.
Ajà, ajà.
D'acord, d'acord.
I vas buscar-la
i vas dir,
va, comencem a...
Escolta,
i heu assajat
perquè sou tres només.
Heu assajat
com s'assajava abans,
a casa d'un,
a casa de l'altre i tal?
Totalment.
Molt bé.
A mi m'encanta això.
Totalment.
Nosaltres
començàrem
l'any 2019,
vam començar
a fer lectures,
no sabíem encara
la data d'estrena,
vam fer
com si fórem
gent de 20 anys.
Sí, sí.
Bé, no sé si la gent
de 20 anys ho fa.
Jugant, jugant.
Vam començar jugant
amb la idea
de fer-lo
en algun lloc
i en algun sense tenir-ho.
Clar, sí.
Bé,
i, clar,
per passar-ho bé.
Per passar-ho bé.
Vam fer lectures
primer a casa meva,
després a casa meva,
a casa meva marcial,
també començarà
a muntar la funció
i tot això.
I, inclús,
el fet
que n'hi hagués
que una barra de bar...
Sí,
anava a dir
la importància
que té aquesta barra de bar,
que té molta importància.
Clar,
el fet
va nàixer...
És que tot ha vingut així,
maica.
O sigui,
estava el repartiment perfecte.
Aleshores,
jo vaig parlar
amb els empresaris
d'un teatre
de Madrid
i els vaig dir
per què no fem una funció
aquí a l'Envigú?
A la cafetería,
no?
Jo dic...
I, aleshores,
jo dic
perquè estaria molt bé
aprofitar aquest espai
perquè és un espai
en aquest teatre
és un espai molt bonic.
Sí,
a l'Envigú, sí.
A l'Envigú
i li vaig dir
i tal.
I vaig dir
ah, sí, sí,
molt bé.
i, aleshores,
vas dir
bueno,
l'únic que tenim
és una barra.
La barra del bar,
clar.
La barra del bar.
És la única scenografia
que tenim.
Sí, sí, sí,
no hi ha res més.
Clar,
perquè l'espai,
a més a més,
d'aquest Envigú
és un espai molt maco,
molt bonic.
Aleshores,
vaig dir
bueno,
és que no cal,
ja tenim la scenografia.
I el que passava
és que després,
per problemes
del propi teatre,
no ho vam fer
en l'Envigú,
sinó que ho vam estrenar
a través del canal
d'aquí de Madrid.
Bé, i llavors
vau posar vosaltres
la barra del bar.
I ja, clar,
és que ja teníem,
és que quan els empresaris
diguen
no, no,
no ho podem fer,
mira,
és que no l'anem
a poder fer,
però jo ja tenia
muntada la funció.
Ja tenia assajada
la funció
en la barra.
Ja, ja, ja, ja.
Aleshores,
doncs no ens queda
més remei,
no tenim més remei
que posar
una barra del bar,
perquè ho hem assajat
i la barra
s'ha convertit
en el punt central
de la teografia.
Un element important,
sí, sí.
Escolta'm una cosa,
esteu a la gleba
fins quan esteu?
Fins al dia 17 de desembre,
o sigui,
estem aquesta setmana.
Aquesta setmana.
Doncs,
li dient als nostres fillons
que aprofitin
per anar a veure-la
si li agrada
el teatre,
perquè sortiran
entusiasmats
de l'actuació
que fan aquesta parella
meravellosa d'actors.
Felicitats a tu,
perquè, evidentment,
gràcies a tu
estan tan fantàstics,
lògicament.
Jo sempre dic
que el més important,
evidentment,
el repartiment
és molt important,
però també
la mà del director
és imprescindible
i aquí es nota
que ha estat
una boníssima direcció.
I dies de viniroses
per la gent.
La meva companya
m'ha dit,
l'he preguntat
si coneixia l'obra
i m'ha dit que no,
però jo suposo
que la majoria
de gent gran
coneixerà
aquesta pel·lícula
perquè va tenir
molt d'èxit
i si volen
passar-ho bé,
bé i malament,
perquè jo
t'he de dir
que ho vaig passar
supermalament
veient el que
estava passant.
Sí, però,
Maica,
quan vas al teatre,
jo crec que
quan vas al teatre
tu estàs demanant
que el que està passant
t'arribi,
clar,
t'arribi,
que t'emocioni,
et faci,
et faci,
vull dir,
que et faci
bullir la sang.
Clar,
perquè és que
n'hi ha
un prejudici
que és com que
les coses
que tenen
que arribar al cervell
per entendre's,
no,
n'hi ha d'altres coses
que s'entenen
perquè et frapen,
et toquen.
Estic totalment d'acord,
jo crec que
s'ha de sentir,
no el cervell,
al cor,
al cos,
també.
Sí, sí, sí.
O sigui que...
Jo crec que...
Perquè és el que tu demanes
quan vas al teatre.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Jo estic totalment d'acord.
Totalment d'acord.
És el que tu demanes.
Tu vas per veure reflexades
coses,
per veure reflexades coses
que a tu et passen
o que poden passar.
O sigui,
precisament,
Dias de Vingos Rosa
està parlant
que a tu
et podria passar això.
I tant, i tant.
Perquè les addiccions,
encara que sigui molt trist dir-ho,
les addiccions continuen.
O sigui,
hi ha molta gent
que s'addicta a l'alcohol,
molta gent
que s'addicta a les drogues,
que s'addicta
a les pastilles.
O sigui,
que les addiccions
continuen perquè...
Tinc en compte
que vivim
en un país
que
on l'addicció
a les pastilles
és la més gran
de tota Europa.
Ho sé, ho sé, ho sé.
Ho he llegit
alguna altra vegada.
o sigui,
que addiccions
tenim sempre.
Sí.
Doncs escolta,
José Luis,
muchísimas gracias
por dar este...
por tener
esta maravillosa mano
para dirigir
esta obra preciosa.
Muchas felicidades
a los actores
también
que están geniales.
Y nada,
y después de Barcelona...
Después de Barcelona...
lo que necesitamos
es que el público
que la ha acogido
maravillosamente bien,
eso lo tengo que decir,
y se lo tengo que agradecer
la acogida
del público de Barcelona,
lo que necesitamos
es que esta semana
siga
acompañándonos,
que siga viniendo
a las ocho y media
de la tarde
y el domingo
a las siete
para
estar con nosotros
y vivir con nosotros
porque el teatro
lo hacemos
la gente
del escenario
y la gente
que está sentada.
Evidentemente.
Entonces,
la obra de teatro
se hace entre los dos.
Esos son los componentes
básicos del teatro.
Alguien que hace algo...
Sí,
el teatro
es una feina
d'equip
pero también
de público.
Evidentemente.
Doncs escolta,
moltísimes felicitats,
moltísimes.
Moltes gracias.
Ara,
después de Barcelona,
teníeu gira
per Catalunya?
No,
ara pare...
Bueno,
no ho sabem,
no ho sabem
perquè hem vingut,
havíem vingut a Barcelona
i sembla ser
que des de Barcelona
sortirem
cap a altres llocs
però no ho sabem
exactament.
O sigui,
estem parlant-ho,
no ho sabem.
Doncs,
des d'aquí,
moltíssimes felicitats.
És fantàstica
la feina que feu
i meravellosa
la història
que explica
Dias Divino i Roses
que la podem veure
al Teatre de la Gleba,
que està al carrer
de la Gleba,
lògicament,
fins al 17,
oi,
m'has dit?
Això és,
fins al dimensi,
dia 17.
Doncs moltíssimes gràcies,
José Luis Saiz,
i felicitats
per la bona feina feta.
Bueno,
gracias a tú.
Adéu,
bon dia.
Adéu,
adéu.
Què et s'ha semblat?
doncs cap a la Gleba,
que ens anem?
Edita dos quarts de nou
el dissabte
i a les set
el diumenge.
Bé,
bé,
interessant.
Bé,
està tota la setmana,
eh?
Sí.
i la veritat és que
val la pena
de veure
la feina que fan
perquè
és el que estava dient
amb ell,
no?
A ell també li agrada,
eh?
Com tu m'haig a veure...
Sí, sí,
que em suen.
La suor.
Que em suen.
No, no,
i la veritat és que
estan fantàstics
tots dos
i curiosament,
a veure,
que no és la primera vegada
que em passa,
però curiosament
no coneixia
a cap dels trets.
Bé,
vaig estar parlant
amb els actors
i
ell era la primera vegada
que venia a Barcelona
i
i bueno,
i són actors
doncs que
o sigui,
que no són
gran renombre
però bueno,
s'estan
s'estan obrint com a mi.
Exacte,
no són d'aquests famosos
però realment
són fantàstics
de veritat.
Molt, molt, molt.
M'ha agradat moltíssim.
Què més?
El Goya
vaig anar ahir
a veure...
Comaí,
que ho hem de deixar aquí, eh?
Ah, doncs molt ràpid.
El Goya
fan conqueridors
amb el Ramon Madaula.
Si aneu
us divertireu
molt,
molt, molt,
perquè
és una
és una comèdia
una mica esbuixerrada.
Sí.
No tenim temps
d'explicar-ho
però
de veritat
que val la pena
d'anar-hi
perquè ho passareu
superbé.
Els conqueridors
al Goya
i a la gleba
dies de vinir rosa,
o sigui,
tenim una per riure
i l'altra
per plorar.
dramàtica.
Sí, sí,
tenim les dues opcions.
Doncs queda pendent,
explica als conqueridors
la setmana que ve,
Maica.
Molt bé,
doncs vinga,
que teniu bona setmana.
Adéu.
Adéu.
Noto massa
aquest puto fred.
La cova
és irreal
però cantem-li
a un tronc inanimat.
Torna
el simulacre
la vida
excepcional
i diri
de la veritat
cultura
que ens som banal.
Rebentem-nos un regal.
No ens adormim
amb aquest nevat.
No ens adormim
amb aquest nevat.
No vull que em felicitis
ni que em truquis
ni que em venguis
una moto
ni que em compris
una loto
ni que paguis
aquest compte
ni que et creguis
aquest compte
com t'anar
no t'estampis.
Com, com, com t'anar
no t'estampis.
No, no, no t'estampis.
Que rebenti el capital.
Rebentem-nos un regal.
No ens adormim
amb aquest nevat.
No ens adormim
amb aquest nevat.
Que rebenti el capital.
levetem-nos un regal.
No ens adormim
no ens adormim
amb aquest nevat.
No ens adormim
amb aquest nevat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del canvi climàtic, molta gent
que es queixa de l'ús
dels combustibles fòssils,
totalment, però després és com, bueno,
i tu què fas, no?, per...
Et queixes de la situació mundial,
de com estem la societat
a nivell sempre global,
però escolta'm, i si comencem,
no?, per nosaltres mateixos ja canviar...
Ja la nostra ment,
ja d'entrada... Exacte, exacte.
Totalment d'acord, Núria. Jo és el que he
volgut portar aquest article
que he penjat, no?, això d'escolta,
pensa global però actua localment,
no?, escolta'm, tots i cadascun de nosaltres
tenim la responsabilitat,
no ja parlem de
canvis climàtics o
temes urbanístics, no?, aquesta
consignada de pensar globalment
actuar localment, jo crec que
ens l'hauríem d'aplicar tots, en les nostres
vides, perquè al final
el món potser no necessita
ser canviat, el món ja està bé
i el planeta està bé com està, no?,
el problema potser el que hem de fer és canviar
la nostra ment, no?, com deies, Núria, la nostra mentalitat, no?, de dir, ostres, no cal canviar el món, si tu canvies, el món canviarà amb tu, no?, una mica la consigne, jo la veig així, però això, traspolat a totes les àrees de la vida de les persones, no?, escolta, al final, doncs, la teva parella, la teva família, la teva comunitat, el teu, no sé, el teu veïnat, el teu país, la teva, no?, al final dius, escolta'm,
si el que has de fer d'alguna manera
és canviar-te tu a tu mateix, no?, no
no volem canviar-te més
i canviar el món, que tot això està molt bé,
tot això està molt bé, però
al final el problema està a la ment
de les persones, no?
Hi ha gent que espera que
canviï primer el món, no?, a que
exacte, a que es canvin les coses
i llavors ja després actuar o
començar a fer alguna cosa i és com
no, no, vull dir,
passarà si
comencem per casa nostra
exacte, sí, sí, sí,
per cadascun de nosaltres
jo fa temps també enrere
em feia ressò també
de tot un altre
estic que vaig fer també, tot just
coincidint amb l'esclat
de la guerra d'Ucraïna, no?
i al final dius, ostres, la gent som
capaços d'anar fins a
Ucraïna, no? En aquells moments recordo
que es parlava, doncs, que hi havia gent
anàvem taxi o anàvem amb el seu cotxe
particular a portar fins i tot
fàrmacs, aliments, roba
per la gent d'allà, no? Dius, ostres, dius
ets capaç d'anar amb el teu propi
cotxe fins a Ucraïna, fins al mateix
marge del conflicte, a portar
roba, amb el que fas falta, que està molt bé
però, ostres, potser tens
a casa teva tens
una cunyada, una mare, un germà o
posi un veí que necessita
del teu escalf o, no sé, o del teu
consell o la teva companyia, no?
Cal anar a Ucraïna per
poder fer alguna cosa, no?
Per canviar les coses, no?
Sí, sí, sí, sí. Realment
pensem a vegades que hem de canviar de forma
molt gran o que hi ha d'haver
canvis realment excepcionals
per, bueno,
no sé, per... que això
en part jo crec que ve donat
també per la... bueno, el tipus de societat, no?
En la que estem, en la que volem els canvis
ara, ja, i veure resultats immediatament
i bé, és un... no,
això potser requereix més paciència
anar més a poc a poc, començar
per un mateix, fer
aquesta feina, no? Un
temps que, bueno, pel tipus de societat
en què estem, doncs no ens agrada
esperar o no ens agrada fer canvis.
Clar, però
això que estàs comentant, Núria,
que estem comentant ara que estem
dient, doncs, que bona, doncs, que el món,
que les guerres, que els conflictes armats,
tot això, però
això ho hem de... crec jo
que ho hem d'aplicar-nos-ho
a la nostra vida diària,
amb la nostra parella,
amb la nostra família,
amb els nostres germans,
de dir, escolta,
amb els nostres caps de la feina, no?
Sí.
O del que sigui, no?
De dir, escolta,
jo l'altre dia deia,
oh, és que no cap d'una clienta
és que no sé què, que tal,
que és un...
fi, és una persona que és
inflexible,
és autoritari,
i al final, escolta,
el repte està també
no amb canviar-lo amb ell,
sinó canviar tu, no?
O sigui, si tu canvies
la manera de veure el teu cap,
potser també tot canviarà
la teva vida, no?
Aquest, el repte és aquest, no?
canviar-te a tu per poder superar
aquelles barreres,
aquells esculls que et trobes, no?
Clar, no barallar-te contínuament,
criticar el teu cap,
menystenir-lo,
bé, gairebé culpant-lo
de tot el que passa a la teva vida
i lo desgaciada que és, no?
Escolta, potser el repte està
en canviar també la teva manera
de pensar, no?
O sigui,
això ho podem extrapolar,
això a nivells
del que et passa a tu al dia a dia,
no cal anar, diguéssim,
a pensar només
en molts conflictes
i en les guerres, no?
Al final, el repte és canviar-te a tu
per poder-te relacionar més
bé amb el teu entorn.
Exactament, per exemple,
un dels temes també,
bueno, en el que s'ha aplicat molt
aquesta frase, no?,
de pensar globalment
i actuar localment
és fa anys amb el reciclatge, no?
Exacte.
Bueno, comença tu reciclant
a casa teva les piles,
el vidre i el cartró
i veuràs, no?,
com, si vols que realment,
jo què sé,
sigui un planeta més sostenible,
no vagis amb el lema
canviem el món,
sinó començar tu
a casa teva
a reciclar bé.
Exacte.
Sí, sí, aquest és un exemple
a mirar paradigmàtic.
Jo l'altra dia,
en el meu poble,
doncs es fa reciclatge
porta a porta, no?
I dius, bueno,
hi ha molta gent
que ho critica, no?
I al final, doncs,
quan es va
instal·lar,
imposar aquest sistema,
va ser realment
un d'altabaix
perquè la gent, doncs,
havia de canviar
la seva manera
de reciclar
i la seva manera
de fer-se el rebuig,
no?
Sí.
Però, al final,
amb el temps,
tothom s'ha acostumat,
tothom s'ha acostumat
a fer-ho d'una altra manera.
Tot és
posar-hi, també,
ganes, no?
Dius, al final,
doncs, escolta,
si no vols reciclar
tu de forma voluntària,
bueno,
ja han vingut de fora
que ens han dit
que hem de reciclar
sí o sí, no?
Doncs,
potser també t'has d'acostumar,
no?
Encara hi ha gent,
Núria,
que no vol reciclar,
no vol el porta a porta,
no?
Ostres.
que seran millor
o pitjor sistemes.
Jo no entro en això,
però, al final,
ens podem acostumar
també a fer les coses
d'una altra manera,
no?
Ens podem acostumar
a fer-les d'una altra manera
i hi ha gent
que no vol reciclar
ni amb el porta a porta
i agafa el seu rebuig
i el llença no sé on,
no?
I això,
doncs,
no està bé.
Jo crec que ens hem d'adaptar
també una mica,
a vegades,
a canviar nosaltres.
No és,
tampoc,
cap drama.
no és un drama,
no?
El pas és que és més fàcil
canviar el teu veí
que canviï ell
que no pas que canviïs tu,
no?
Sí, sí,
totalment.
Sí, sí, sí.
No, no,
és més fàcil.
Digues, digues.
No, no, no,
que a més a més
que també hi ha una part
de l'article
que això, no,
que comentaves
de, bueno,
de com es veu el món,
no?
Una mica de,
no només de voler-lo canviar,
sinó també de la visió
que es té,
que no deixa de ser
un reflex realment
de com nosaltres
som.
Exacte.
Sí, sí,
som persones
que sempre pensem
que tothom
ho fa malament,
que som persones
que no contribuïm,
doncs sempre estarem
en el mateix bucle,
no?
Pensant
el mateix.
Clar, clar,
si tu,
si tu això
ho deia l'Einstein,
no?
Em sembla que si tu veus
el món de manera,
com un lloc hostil,
no?
Sí.
És perquè tu,
potser també,
la teva vida,
el dia a dia,
la teva ment,
també et tractes
amb una certa hostilitat,
no?
És a dir,
si tu canvies
la manera
de veure el món
i el veus
d'una manera,
doncs,
més amable,
segurament és perquè
tu també et tractes
de manera amable
a tu mateix,
m'ho explico o no?
Sí, sí, sí.
O sigui que al final
és un reflex,
no?
Dic, escolta'm,
no, no,
és que el món
és un desastre,
home,
clar que és millorable,
però si millores tu,
potser millorarà
la teva relació
amb la teva parella,
amb el teu cap,
amb el teu germà,
amb el teu veí,
amb el teu amic.
Sí,
allò és com a vegades,
la poca vegada,
no?
Tenim els humans
de dir,
ostres,
és que,
segur que els altres
em veuen
com una persona
incapaç,
ineficient,
desorganitzada
i realment dius,
no, això,
ho veus,
creus que és el que pensa
l'altra gent de tu
perquè realment
és el que tu penses
de tu mateix,
no?
Ho reflecteixes
en els altres.
Exacte,
Núria,
millor,
totalment d'acord
amb el que acabes de dir,
no?
Sí,
és que realment
és així,
el món
no és com una,
és a dir,
el món no és com a tu
creus que és,
sinó com tu ets,
el món és com tu ets,
no?
com la manera
en què tu estàs
en el món,
és la manera
en què tu el veus,
no?
Clar.
I aquí està el repte,
no?
El repte al final
és,
jo crec que és treballar
amb un mateix,
no?
Sempre
ens entestem
que a l'acord
els altres
mai ets tu
el que ha de canviar,
no?
Home,
potser també t'hauries de mirar
i responsabilitzar-se,
no?
Al final és responsabilitat,
la tipologia és
habilitat per respondre,
eh?
Habilitat per respondre,
què?
Els reptes que et posa la vida
i que et trobes en el dia a dia,
no?
Això és responsabilitat,
no?
Sí,
enfocar i enfrontar
aquests reptes
que cada dia
tots ens trobem,
no?
Més per pitjor,
més grans,
però tothom tenim reptes
que ens deia superar cada dia.
Sí,
i posar-nos metes
que no estiguin tampoc molt,
és a dir,
objectius que no estiguin
molt llunyans,
és a dir,
coses que nosaltres
puguem dur a terme,
no?
Que puguem canviar
en el nostre dia a dia,
perquè posar-se de meta
canviar
una cosa,
no sé,
una cosa molt gran
que no sabem
ni per on començar,
doncs potser ens frustrem
a la primera
o no hi podem fer res
o no podem actuar.
Exacte.
Sí, sí, sí,
totalment d'acord.
No, no,
és així.
Jo, Núria,
ho veig així,
no?
Al final,
si tu vols canviar
el món,
comença per canviar-te tu,
no?
Com aquell,
hi havia un,
hi ha un
savi,
un proverb,
no?,
del poble xinès,
no?,
que està molt bé
que diu
antes de querer
cambiar el mundo,
de tres vueltes
por tu casa,
no?
Sí, sí,
tal qual.
Està bé això,
no?
Sí,
m'encanta,
aquest rossi m'encanta.
En fi,
abans de criticar els altres
i de censurar els altres
o que dic
que el món està molt malament,
escolta,
potser que et donis
tres voltes
a casa teva,
a tu mateix,
que et miris bé
i després
el món
ja canviarà,
si tu,
si tu t'arregles,
el món canviarà,
segur,
segur.
Frank,
ho hem de deixar aquí,
la gent pot consultar
aquest article
si vol en el teu LinkedIn
i res més,
desitjar-te que passis
bona tarda,
d'acord?
Molt bé,
gràcies,
igualment a tu,
Núria,
i a tots els nostres oients.
Que vagi bé,
doncs, Frank.
Que vagi bé,
gràcies per tot,
adeu-siau a tothom.
Adéu,
adéu,
adéu.
Deixem el programa en aquest punt,
nosaltres tornem demà
a la mateixa hora
per fer-vos companyia
de Déu a una aquí
a la Rambla.
Seguiu-nos a les xarxes socials
arroba la Rambla
9-8-1
a Instagram o a Twitter
i també a
arroba ràdio des Bern.
Ara l'informatiu de notícies
amb Mariona Sales,
Vilanova
i per la tarda
el magazín
amb Dani Martínez,
magazín El Refugi.
Que vagi bé.
Fins demà.
Fins demà.