No cal dir una situació estranya que això porta a pensar que estem parlant d'una altra cosa. Com a expressió jo crec que és molt desafortunada. I almenys el que estem veient ara és una col·laboració molt llellal entre Administració Autonòmica, que és del PP, Juanma Moreno Bonilla, Administració Central Socialista i els diferents operadors. I la pròpia roda de premsa, jo potser que hi ha...
no diria més tranquil·litat, però més transparència en tot això, és Álvaro Hernández Heredia, el president de Renfe, que ahir va donar totes les explicacions que podia donar, i crec que aquest és el taranà que ha d'adoptar les institucions. Són les 10 i 5, som avui a Adamuz, però també estem pendents del que passa a Còrdoba, en aquest cas al centre cívic poniente sud de Còrdoba, on ja recordem l'atenció als familiars per part de la creu roja d'aquells que encara no han trobat el seu familiar i, per tant, està desaparegut. Dani Santeja.
Hola, Ricard. Sí, mira, abans ho explicàvem que hi ha un continu anà i venir de voluntaris de la Creu Roja, d'altres serveis d'emergència. Un d'aquests voluntaris, podem parlar amb ell, és en Fran Vicente, que és psicòleg de Creu Roja, que ve d'Almeria. Buenos días, Fran, gracias por atendernos. Buenos días. ¿Cuántas familias han pasado por este centro? ¿Cuántas hay ahora mismo?
Bueno, por lo que es el dispositivo de Curroja hemos atendido a más de 300 personas. A lo largo del día de ayer fueron 150 y la noche se han quedado 50 personas aquí porque la mayoría de los familiares se fueron a los hoteles a descansar y ahora están volviendo para ver si esta mañana obtienen algo más de información. Tú has pasado la noche en este centro. ¿Cuál ha sido el ambiente?
Bueno, realmente dentro de lo que cabe ha sido tranquilo, es decir, la verdad que las familias están demostrando una fortaleza brutal dentro del drama que están viviendo. Muchas familias se fueron, como te decía, al hotel, con lo cual ha habido pocas personas aquí, han estado descansando y esperando sobre todo que llegue y aparezca y a ver si llega nueva información. ¿Qué dirías que es lo peor para las familias? ¿La espera, la incertidumbre, ver las noticias, estar conectado a las redes sociales?
Bueno, todo. Al final la incertidumbre, evidentemente, quieren la información, necesitan la información, quieren tener a su familiar con él. Y después, bueno, la desinformación, por eso nosotros intentamos que la poca información que haya le llegue, que sea certera y sobre todo que se guíen por canales oficiales e intentar que las redes sociales muchas veces se da información que no ayuda a estas familias que lo están pasando francamente mal.
Hemos estado explicando que parte de vuestra tarea es dar consuelo, dar apoyo, ofrecer una manta, un plato caliente, ¿no?, ayuda. ¿Cuál dirías que es lo más importante? Bueno, lo más importante es que estamos al lado de las personas. No las vamos a abandonar ni ahora ni cuando acabe el dispositivo, sino seguiremos trabajando con ellas en sus provincias. Al final todo nuestro trabajo es estar cerca de ellas, respetando su intimidad, estando cercanos pero distantes, respetando un poco su entorno de...
de seguridad y al final ellos se están apoyando emocionalmente, lógicamente, cada vez tienen más familiares, más redes de apoyo y nosotros pues atentos si hay alguna crisis de ansiedad, algún ataque de pánico o necesitan cualquier gestión de un cargador de móvil, cualquier ansiedad básica de alimentación, cualquier trámite que necesiten que hacer de administrativo, de papeleo, pues acércalo o coordinalo con las diferentes administraciones con las que trabajamos coordinadamente y en eso los voluntarios están perfectamente preparados para ello.
Y por lo que respecta a vosotros, Fran, no sé si tú habías trabajado en una emergencia de estas características, ¿estáis preparados para lo que se viene encima, no? Bueno, los voluntarios estamos preparados porque durante todo el año hay formación, hay simulacro. Es verdad que al final la realidad supera la...
superar la ficción, hemos estado en la dana, hemos estado en el accidente de hispanel, que son casos bastante parecidos, y el voluntariado está preparado. Eso no quiere decir que la gente son personas, y por eso también trabajamos en protegerlos durante la intervención y posterior a la intervención. Moltes gracias, Fran Vicente, gracias, suerte y ánimos con lo que os queda por trabajo.
Doncs, Ricard, ja ho veus, important també destacar la feina que fan els voluntaris, que fan tots els serveis d'emergència, que ha estat una constant, ha estat una coincidència en tothom que està aquí, que ha estat exemplar, la col·laboració entre administracions i entre coses d'emergències. Gràcies a tu també, Dani. Una abraçada. Adeu, fins ara. I per anar tancant en l'àgora d'avui amb Vicenç Sánchez, Ignacio Rigau, Sara González i Pere Rosseñol, de seguida parlarem també de l'estat de salut del president Salvador Illa, amb Dolors Rodríguez, que és la cap del servei...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 9 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui a l'editorial comencem parlant de l'entrevista del dia d'avui amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes, que arriba en un moment clau. Som a mitjans de gener, amb l'any acabat d'estrenar, però encara arrossegant decisions preses abans de Nadal. El ple de desembre, l'últim de l'any, va ser un ple amb moviments polítics, canvis en la composició de consistori i acords que tenen recorregut més enllà del calendari. La política municipal no s'atura amb les festes i el 2026 ha començat amb carpetes obertes i expectatives sobre la taula.
Un dels temes que més preocupació ha generat entre el veïnat ha estat la taxa de residus. La decisió de no líquidar la part variable el 2025 per errors en el sistema de comptabilització és alhora un reconeixement d'un problema i una obligació de transparència, però també posa de manifest la necessitat de millorar els mecanismes de control i sobretot la comunicació amb la ciutadania.
Les ordenances fiscals del 2026 en vigor tornen a ombrir també un debat recurrent que és com s'expliquen les decisions tècniques a una població que el que vol saber en definitiva és com afectaran el seu dia a dia. Fer pedagogia no és un extra, és una responsabilitat política.
I mirant una mica més enllà, l'urbanisme continua sent un dels grans eixos de futur. La modificació del Pla General Metropolità a la vall de Sant Jus i Mas Lluí no és només una qüestió de plànols i tràmits, és també una conversa de fons sobre quin poble volem, com creixem i amb quins límits. Aquest debat, inevitablement, també demana temps, escolta i participació.
I finalment, deixeu-me destacar l'espai de l'alcalde Respon, aquesta secció que ens recorda una realitat sovint invisible als grans titulars. La política també és arreglar un mirall de trànsit, reparar un parc infantil, garantir la calefacció d'una sala o evitar que una branca caigui sobre una vorera.
Petites grans coses que defineixen la qualitat de vida i també la confiança en les institucions. Avui des de la Rambla obrim micròfons per parlar de tot això, per preguntar, per escoltar i per posar paraules a les inquietuds del veïnat. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari d'avui, dimarts 20 de gener del 2026. Avui el programa comença, com sempre, amb les notícies de Sant Just, tot seguit també fent un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i parlant de les efemèrides i del temps. A la segona hora, entrevista a l'alcalde de Sant Just d'Esberna, l'alcalde Joan Bassaganyes. I tot seguit, tancarem el programa d'avui amb l'espai Preguntant s'entén la ciència, menjant bigata i amb l'espai de vins del celler de Can Mata.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més a Radio d'Esvern, al 98.1 FM. Posem avui la vostra nota musical per començar el dia. Bon dia i bon dimarts.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Arrenquem, com sempre, amb les notícies de Sant Just. Tots saludant a Mariona Salas, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé. Doncs encedem el programa amb els tres titulars de la jornada. Avui parlarem dels hospitals Moisés, Brogi i Belvitge, que creen la primera unitat catalana de cirurgia peritoneal.
També parlarem de Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana, una nova conferència de l'Auge, amb Jordi Nobca. I tancarem aquest espai amb Sant Jus, que lidera el creixement de població ocupada al Baix Llobregat. Comencem parlant de salut, comencem parlant, com dèiem, en clau d'aquesta primera unitat catalana de cirurgia peritoneal.
Exacte, i és que els hospitals Moïsès Brogi i Bellvitge han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut, que l'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinomatosi peritoneal, que és una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat.
La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari universitari Moïssès Brogi, referent estatal i internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Bellvitge en cirurgia oncològica avançada. El Moïssès Brogi va ser pioner a l'estat en la introducció de la tècnica de citoreducció amb quimioteràpia hipertèrmica intraperitoneal
i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010. L'últim any, 128 pacients s'han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya. L'outcop funcionarà amb un equip únic de cirurgians dels dos centres,
preparat per intervenir indistintament a qualsevol hospital. Aquesta estructura permetrà agilitzar l'atenció, adaptar els procediments a cada pacient i reforçar el lideratge del Moisés Brogi del campus de Salut Belvitge, acreditat recentment com a comprehensive cancer center, que és el màxim reconeixement europeu en oncologia.
Molt bé, doncs de salut passem a cultura, marxem a parlar d'altres qüestions, marxem a parlar de l'Aula d'Extensió Universitària. Exacte, i és que la pròxima conferència de l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana, i anirà a càrrec de Jordi Novka, que és periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc aquest dijous, 22 de gener, a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. Nobka analitzarà l'impacte de l'autora, el seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari. És un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta per socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones que no estiguin associades.
Molt bé, doncs ara marxem a donar un cop d'ull a l'economia Sant Justenca, que és una altra de les notícies, una altra dels titulars que portem avui, dimarts 20 de gener, en aquest espai de notícies municipals. Exacte, i és que la fortalesa econòmica de Sant Just queda reflectida en les darreres dades de l'IDESCAT, corresponents a l'any 2023, que situen el PIB municipal en 1.132 milions d'euros. El municipi se situa clarament per sobre de la mitjana catalana, amb un PIB per habitant de 54.820 euros...
que és una xifra que representa un índex de 147,1 respecte al conjunt de Catalunya. En termes interanuals, l'economia local ha registrat un increment de 20 milions d'euros respecte a l'any anterior. I pel que fa al mercat laboral, Sant Jus destaca com un dels municipis amb més creixement de població ocupada, amb un augment del 23,5% respecte al 2022.
Tot i que aquest increment, el PIB per persona ocupada se situa en 65.200 euros, que és una xifra inferior a la mitjana comarcal i amb una variació negativa de menys 13.800 euros en relació amb l'exercici anterior. En l'àmbit comarcal, el Bas Llobregat assoleix un PIB de 36.120 milions d'euros l'any 2023, convertint-se en la segona comarca
amb més pes econòmic de Catalunya i aportant el 12% del PIB català, i a més lidera el creixement interanual dins l'àrea metropolitana amb un increment del 14% i s'estitua en tercera posició en PIB per evitar una escala catalana, consolidant el seu paper clau dins l'economia del país.
Doncs ara sí, fem un repàs d'aquests tres titulars, d'aquestes tres notícies en clau Sant Justenca. Avui hem començat parlant dels hospitals Moïsès, Breix i Balvitxa, que creen la primera unitat catalana de cirurgia peritoneal. Aquesta nova unitat reforça el tractament especialitzat de la carcinomatosis peritoneal a Catalunya. També hem parlat de cultura de Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana.
Una nova conferència de l'AUJA amb Jordi Nobka. El periodista i escriptor analitzarà la figura de l'autor el 22 de gener a l'auditori de la residència La Maiola i hem tancat parlant que Sant Jus lidera el creixement de població ocupada al Baix Llobregat. El municipi registra un augment del 23,5% de les persones treballant mentre la comarca consolida el seu pes econòmic el 2023.
Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb les portades dels diaris. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí. Per què? Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10. Sí.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
4 minuts per dos quarts d'onze del matí. Ara, portades de diaris. I arrenquem, com sempre, amb la portada del diari Ara, Mariona.
Doncs el diari ara obre amb l'accident de trens i diu que encara sense respostes a Adamud. Hi ha almenys 40 morts, però els equips de rescat encara no han accedit a dos vagons. Diu, desolació i dolor al poble andalús. Els testimonis de la tragèdia ferroviària. I es veu una fotografia del lloc on han xocat aquests dos trens d'alta velocitat a Andalusia i això que en alguns vagons encara no s'hi ha pogut accedir, entenc pel...
pel nivell de destrosses que hi ha hagut i de moment el número de morts arriba ja als 40 i esperem que no pugi gaire més. I bé, d'Andalusia marxem cap a Catalunya perquè ja se sap, diguéssim, la situació d'en Salvador Illa, el president de la Generalitat.
Exacte, Illa pateix una osteomiolitis pública i millora en mobilitat i dolor i avui sortirà de l'UCI. També passem en altres fotografies de la portada avui del diari Ara Parla de Valentino, de 1932 al 2026, diu que la moda perd el mestre del vermell més elegant.
També veiem a la portada del diari Ara que la Unió Europea ha suspès a activar el bazooka legal per frenar Trump a Groenlàndia. Diu que Starmer es planta per primer cop davant del president dels Estats Units. I tanca portada avui al diari Ara dient que hi ha quasi un any de retard per lliurar 34 pisos protegits a Sabadell. El sobrecost ha afectat unes obres que van començar el 2022.
I marxem a la portada del periòdico en català, que avui dedica tota la seva portada a la investigació que es centra en les vies i en el tren d'Aïrio. Parlen de la tragèdia de Damuz. Les indagacions descarten la fallada humana en l'origen del descarrilament i xoc de trens que va causar almenys 40 morts mentre hi ha vegons als quals encara no s'ha pogut accedir. En la imatge veiem una vista aèria d'ahir a l'accident de trens a prop de la localitat cordobesa de Damuz.
I bé, és una imatge facilitada en aquest cas per la Guàrdia Civil. Marxem a més qüestions perquè també ens parlen d'aquest mateix tema. Diu que DIF havia renovat la línia però havia notificat incidències. També que Puente assegura que hi ha molts trams de via trencats a la zona del sinistre i una comissió independent ja desplegada determinarà les causes d'aquest mateix sinistre.
Pel que fa al tren d'Aïrio, és del 2022, i havia passat una revisió quatre dies abans, i els familiars busquen els seus desapareguts entre el dol d'un poble sencer. Marxem a més qüestions relacionades amb la tragèdia de Muth, perquè també preguntaven on eren els seus fills. Era horrorós, relata una de les voluntàries, en una cita seva. I una nena de sis anys és l'única supervivent d'una família de cinc membres, una de les notícies que ha donat la volta.
Tanca en portada, destacant que Andalusia es queda sense alta velocitat a Madrid i les aerolínies apugen preus.
Recordem un augment de preus que és il·legal, que la llei ja contempla que en situacions de catàstrofe les aerolínies no poden pujar aquests preus. Elles, com sempre, a la seva, es prenen la llei a Llaugera i en aquest cas han augmentat preus. Ahir també alguns companys d'altres mitjans de comunicació s'acostaven a diversos aeroports de la zona i veien com els preus d'aquests bitllets d'avió eren molt dispars
marxaven dels 150 i de cop i volta els 400 euros en algunes situacions. Bé, en fi, és vergonyós, la veritat. És vergonyós, com a la mínima s'aprofiten, i a més és que ha sigut, si no m'equivoco, de les tragèdies més greus en el món ferroviari a l'estat espanyol, i és molt fort que, després que hagi hagut aquest accident tan greu, que hagi mort tanta gent...
Com no, les empreses aprofiten i vinga, anem a pujar els preus, que clar, com que la gent no pot anar per tren, haurà de venir amb avió sí o sí, doncs a pujar preus. Em sembla lamentable i espero, com deies tu, que això és il·legal i que tinguin algun tipus de repercussió.
Doncs esperem que sí. Marxem a la portada de La Vanguardia. La Vanguardia, evidentment, també obre amb el sinistre ferroviari, dient que la investigació de la tragèdia de Damuz se centra en trencaments a la via. Transports confirma punts de raïll trencats, però no determina que en sigui la causa. També he parlat de l'últim any d'Adif, que havia registrat 8 incidències al fatídic tram.
També que l'accident causa almenys 40 morts i hi ha 43 denúncies de desapareguts. I que el tren al Via va xocar a 205 km per hora contra l'Írio, que va descarrilar 20 segons abans. Passem a altres qüestions a l'avantguàrdia. Veiem que Dinamarca demana ajuda a l'OTAN i envia més tropes a Grenlàndia. Diu que la idea d'una missió aliada a l'illa podria agradar a l'Aliança Atlàntica després del desplegament de l'operació Al Flanc Est.
També parlem de Washington, que vol que la seva Junta per Gaza substitueixi l'ONU. També que Illa té una infecció òssea i continuarà ingressat dues setmanes. El president sortirà avui de l'UCI arran de les bones notícies, segons els metges. També veiem que l'FMI torna a elevar el creixement d'Espanya, el recordem al Fons Monetari Internacional.
I fan una entrevista avui a La Vanguardia a Andrei Kurkov, que és escriptor ucraïnès. S'hi posen una cita seva que diu que la mort dona més possibilitats de sobreviure en una guerra. També parla de la mort de Valentino als 93 anys, el gran de la moda del segle XX, i tanca portada La Vanguardia avui amb el Barça, contra el Bacete, als quarts de la Copa, que jugaran el 3 de febrer.
Molt bé, doncs marxem a altres qüestions, marxem a altres portades, tanquem avui, com sempre, amb el punt avui. Doncs pel que fa a l'entrevista, avui és dirigida a Sorcha Edwards, que és secretària general de Housing Europe, i en una cita seva diu que els estats han de veure l'habitatge com una inversió. Pel que fa a l'Observatori Municipal,
s'aturen a l'Hospitalet del Llobregat, on diu dos quilòmetres quadrats per 140.000 veïns. Entrevistes al cap de l'oposició, Jaume Graells, i el portaveu de Comuns, Manuel Domínguez. A la portada veiem un Donald Trump que està a la penombra, i en aquest cas diu Trump ho incendia tot. Això és perquè porta un misto a la mà, i també jugant una mica amb la imatge i amb aquest...
titular incendiari. Pel que fa al magnat, desafia la democràcia nord-americana i sotmet el món a la llei del més fort en el primer any del seu segon mandat a la Casa Blanca. A l'espai del d'ahir, Pere Bosch i Cuenca signa de la tragèdia a la tràgicomèdia. L'accident ferroviari a Andalusia contrasta amb el nou episodi de Donald Trump sobre el Premi Nobel de la Pau.
Pel que fa a les cròniques, el tap perd la innocència i un escletge de la llum. Tanca en portada amb l'esportiu, en aquest cas, destacant a Vicky López, futbolista del Barça, i una cita seva que diu, sabia que si feia les coses bé, el meu moment arribaria.
I tanquem aquí l'espai de notícies, l'espai informatiu. Recordeu que escoltareu a la Mariona Sales els botlletins informatius de les Hores en Punt i també a l'informatiu Edició Migdia, a la que va aquest magazín. Mariona, gràcies i que tinguis bon dimarts. Igualment, Dani, fins ara. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
We're your weather girls. Uh-huh. And have we got news for you. You better listen. Get ready, all your lonely girls, and leave those umbrellas at home. All right. It's rising. Mm, rising. I'm just getting low. How low, girl? According to all sources. What sources now? The street's the place to go. We better hurry up. Because tonight
Fins demà!
She bought every angel She re-raised the sky So that each and every woman Find the perfect God Ooh, it's raining men, yeah! Can't just... The minute is rising The minute is rising The minute is rising, yeah
Bona nit.
Fins demà!
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
I ara comencem l'espai de les efemèrides del dia.
I abans de començar aquesta secció, he vist de reull com entrava als estudis de Ràdio d'Esvern amb Pere Oliver, que li enviem una abraçada molt gran, i li dediquem aquesta primera efemèride, perquè l'efemèride d'avui, 20 de gener de 1958, ens situa en aquest any, quan es va publicar la primera historieta de Mortadelo i Filemón. Sabem que, com gran amant,
del còmic. En Pere Oliver sabrà apreciar aquesta afemèrida. Recordem que era signada pel dibuixant Francisco Ibáñez en la revista Pulgarcito, en l'editorial Bruguera. La secció oficialment titulada Mortadelo Filemon de l'Agència d'Informació apareixia en el número 1394 de la publicació, marcant el seu debut de dos personatges que es convertirien en icones del còmic espanyol.
Marxem a altres efemèrides. Tal dia com avui de 1486, Cristóbal Colón exposava els Reis Catòlics al seu projecte d'obrir una ruta per l'Atlantic per arribar a les Índies Orientals. També, tal dia com avui de 1929, Stalin expulsa a Leon Trotsky de la Unió Soviètica. També Frank Hilder Roosevelt, l'any 41, va jurar per tercer cop el seu càrrec de president dels Estats Units.
I si marxem al mateix país, als Estats Units, ens quedem aquí, ens aturem l'any 1961, quan als Estats Units John F. Kennedy va prendre possessió com a president. Altres qüestions. També trobem l'efamèria de Barack Obama, que jurava com a president dels Estats Units, el primer president negre del país. No és estranyar que es faci en la mateixa data, perquè recordem que els nombraments de president es fan en aquesta data, com a tradició.
També recordem que si marxem a l'espai de naixements trobarem efemèrides com la de Carles III i d'Espanya l'any 1716 o Evan Peters, actor estadounidenc, que va néixer l'any 1987. I a les defuncions trobem algunes de molt reconegudes l'any 2018.
va morir Paul Bocús, cuiner francès, fundador de la Nobel Cuisine. I tanquem l'espai d'efemèrides amb una que ens ha semblat curiosa, interessant, i que va una mica també amb l'actualitat. És un titular que vam llegir la setmana passada, el de Julio Iglesias, el d'aquesta situació que té ara mateix polèmica, perquè en aquest cas ha sigut...
denunciat per assetjament i pel que fa a Julio Iglesias es casava, tal dia com avui de 1971, amb Isabel Presley en Illescas, a Toledo, en aquest cas aquesta boda que celebrava avui 20 de gener de 1971. No posarem cap cançó de Julio Iglesias, no ho creiem oportú, però sí posarem aquesta de Rigoberta Bandini, que ha portat per títol el nom del cantautor espanyol. Sentim-la.
Te marchaste de París, si aquel día era el más gris, cuatro noches sin dormir. No entiendo por qué nadie nos pasó hachís cuando entramos en el fin.
No entiendo por qué.
El mustaqui.
Fins demà!
Tanta percusión.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Provem en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret. Però hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques, a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
I tanquem la primera hora d'aquest magazín, com ho fem sempre, amb l'Espai del Temps, amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs? Com va tot? Doncs força bé, una mica remullat, com tot suposo, però prou bé. Avui he hagut de pujar un altre cop al pis a agafar el paraigües perquè marxava sense paraigües i dic, no, l'agafo perquè em mullaré.
Sí, no, realment hem trepitjat merda, però des del punt de vista positiu, perquè realment hem de pensar que no fa masses anys estàvem aprofitant l'aigua de la dutxa quan l'engegaves perquè s'escalfés amb una garrafa per regar les plantes i no desaprofitar l'aigua, o sigui, estàvem en aquest nivell, amb uns pantans que estaven realment sota mínims.
I això no vol dir que s'acabi, però sí que el clima mediterrani té processos d'anys de sequera i processos d'anys on la pluja és molt destacada. I realment aquest últim mes, si comptem des del mes de desembre fins avui, que és 20 de gener, realment és espectacular. Estem per sobre dels 150 litres per metre quadrat. Hem començat el 2026 amb el mateix ritme i amb la mateixa canya que portàvem ja acumulats de finals del 2025. Penseu que...
El mes de desembre del 25 ha estat el mes més plujós d'aquest 2025 passat, amb una precipitació que va superar els 166 litres per metre quadrat. I molts es van concentrar en època nadalenca, sobretot pel dia de Santa Esteve. I tant, sí, sí. Doncs en aquests moments, d'aquests 166 que recordem del desembre, doncs els diem de sumar aquests 71,8 litres que portaven fins a les 10 del matí a Sant Just d'Esvern. O sigui que durant aquesta nit i matinada ens han caigut 16,4 litres per metre quadrat. Però recordeu que el dia 18...
abans d'ahir, van caure 22 litres per metre quadrat. O sigui que estem de bastanta enhorabona per la quantitat de pluja que està caient. Sempre anomenem el fet que les temperatures, ara canviant de pluja, no varien gaire quan tenim aquestes situacions. És una situació...
que vam començar el cap de setmana amb Xaloc, més aviat divendres, després va anar girant cap allà avant, i ara tenim un vent del nord-est que està afectant a tot el que són les comarques gironines, però també del nord de Barcelona, i aquí també hi podem afegir el Baix Llobregat. Si ara mirem el radar podem veure com tenim pluja per estona, a més a més hi ha una línia de tempesta, podríem dir, que és bastant espectacular, que va pràcticament...
des de l'alt Empordà-Garrotja fins a la costa del Maresme, és una línia que entra de mar cap a terra, que ha escombrat els dos empordans i ara està entrant cap a dins, i que probablement estigui donant precipitació en forma sòlida, on ja en tenen molta, que és la comarca del Ripollès i de la Cerdanya, que realment en aquella zona la neu és molt important.
Tenim avisos a dojos. Si mireu els mapes d'avisos del Servei Meteorològic de Catalunya, tenim avisos molt alts per l'estat de la mar. Realment, l'estat de la mar és un dels protagonistes. Patirà i molt la costa catalana, des de pràcticament el Baix Llobregat fins a l'Al Empordà. Doncs patirà perquè aquests embats, aquestes onades tan fortes, entren...
aterren dins i fan malbé moltes de les platges, i a més a més si són platges ja amb problemes de sorra, com per exemple les del Maresme, doncs aquestes se les menja completament, o sigui que tens aquesta molt mala mar, hem de dir que és molt mala mar, perquè realment són onades molt altes, de 4 o 5 metres, que estan impactant contra el litoral català, i que...
De fet, ahir ens arribava l'alerta protecció civil, que ens avisava d'això, precisament. Que a Sant Just en arribaven onades del mar? No, a tu no et va arribar la... No em va arribar. Soc un penes. Tot m'hi pitava el mòbil i a mi no. Suposo que a mi m'agrada això de la meteorologia i vam passar de mi. Doncs sí, sí, va arribar l'alerta i deia, doncs això, que anéssim amb compte amb el litoral català. Bueno, aquest matí ha desaparegut una persona, que espero que la trobin.
Sí, és veritat. O sigui que realment la situació està complicada i ho estarà molt a comarques gironines sobretot, però en aquests moments també està passant al Maresme, està passant al Barcelonès, al Vallès Oriental i al Baix Obregat també plou amb molta intensitat. Aquests avisos del Servei Metrològic de Catalunya continuen aquesta tarda amb pluges molt importants i nevades importants al Ripollès, o sigui que es concentrarien els avisos de risc per pluges intenses a tot el que són comarques gironines i del nord de Barcelona...
i no tant si entrem cap al Baix Obregat, ja cap a Ponent, però sí que a tot Catalunya estarà plovent, o sigui que estem parlant de pluges molt intenses en un lloc amb avisos, però la resta, la pluja continuarà sent important. Hem de dir que a Sant Just estem ara en el procés de pluja més destacada, que es pot allargar fins ben bé al vespre, o sigui que estem en un moment on la pluja pot ser destacada, ja dèiem que fa una estona estàvem a 16 litres per metre quadrat, però és que és un no parar, o sigui, si ara vaig i actualitzo l'estació que tenim aquí,
aquí a prop de l'església, ja són 18. O sigui, que va sumant, va cayent la precipitació, van pujant els litres per metre quadrat, superarem els 70 litres aquest mes, i no acaba aquí la cosa, perquè aquest vespre s'obriran algunes clarianes, fluixa una mica la inestabilitat, però és bastant probable que...
De nit i matinada encara es pugui escapar algun ruixadet, molt poca cosa. Però ja començarem a treure el nas una mica la lluna, o sigui que començarem a veure una miqueta més clar el cel. I és que demà dimecres hi ha una pausa, o sigui, s'acaba aquesta situació de lleventada, d'agregal, de xaloc que hem tingut durant aquests últims dies i tindrem una pausa. Demà dimecres encara amb molts núvols i no descartem que la nit de dimecres pugui caure alguna goteta. O sigui que encara...
Tenim una certa inestabilitat, però ja no és el mateix que petit diumenge, dilluns, dimarts. Ens ho deies la setmana passada, que aquesta llevantada arrencaria dilluns, dimarts, dimecres, i que dimecres s'hauria d'aturar. Sí, doncs dimecres s'atura, tot i que a la nit pot caure alguna cosa. Per què? Perquè és que és una aturada molt transitòria. Estem, de veritat, d'enhorabona, perquè és que realment...
O sigui, se'ns en va un front, el Harry marxa de Tunísia, de Nargèlia, ja no ens afectarà tant directament a la costa catalana, però un cop marxa aquest, per l'oest han d'arribar més coses i com que tenim aquesta barrera anticiclònica a l'Escandinàvia, els fronts atlàntics ens tornaran a escombrar el que resta de setmana, amb un front dijous i en principi un front entre dissabte i diumenge.
El front de dijous podria donar alguna precipitació, o sigui que dimecres tenim aquesta pausa, però dijous podria tornar a ploure una mica, no estem parlant de la pluja d'avui, estem parlant que alguna gota podria caure durant el matí, a la tarda s'obriran moltes clarianes, i després hi ha un front entre dissabte i diumenge que crec que a Sant Just no arrascarem massa. És un front que sí que afectarà el nord de Catalunya, però a nosaltres no ens afectarà massa. Aquests últims dies hem tingut, ja acabo, aquests últims dies hem tingut unes temperatures
al voltant dels 10, 11, 12 graus, no varien massa, o sigui, la mínima és de 8 i la màxima és d'11, perquè com que està tapat i està plovent, el termòmetre no pot oscir la massa. Demà dimecres, com que tindrem més clar, es pot pujar una mica a la màxima, la mínima més o menys es quedarà igual, perquè com hem dit, dimecres a la nit ens arriba aquest nou front que ens podria portar a pluges dijous, que faria baixar una mica les temperatures. Però, al tanto, la nit de dijous a divendres, perquè ens hem acostumat a aquests valors que...
A primera hora del matí i al vespre tampoc no és que faci massa fred, sí que tens aquella sensació de fresqueta, perquè està plovent i tens més sensació de fred, però al tanto la nit de dijous o divendres, perquè com que se seranarà el cel i tindrem un cel més serè, la temperatura mínima podrà baixar, estem al mes de gener, i podríem baixar cap als 5 o 6 graus tan sols a Sant Jús. Aquesta baixada de les mínimes es mantindria durant el cap de setmana, amb un cap de setmana variable amb sol i núvols, però que ho anirem seguint de prop. Després de dijous encara la cosa no està massa clara que acabarà passant, o sigui, ho anirem seguint.
Molt bé, Carles, doncs moltes gràcies per aquesta actualització del temps. Nosaltres ho seguirem de ben a prop demà més i que tinguis molt bon dimarts. Igualment. Amb vosaltres, petita pausa per música. Tornarem de seguida després als bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern i a la segona hora entrevista amb l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganyes. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Que vagi bé. Bis les 12. Vinga, va, som-hi. Bon dia, els informa Joan Bota.
El temporal de pluja, neu i vent s'acceix al país, especialment al nord-est de Catalunya, on preocupa la crescuda de rius i rieres. La situació més delicada és la del riu Unyà a Girona, el d'Aroa a la Bisbal d'Empordà i a la selva la Tordera, que també baixa molt plena. Ara mateix els bombers treballen en la recerca d'un home desaparegut a Palau Sator, que hauria estat arrossegat amb el seu cotxe en una riera d'aquest municipi del Baix Empordà. Anem cap allà, Laia Claret, bon dia.
Bon dia, es tracta d'un home d'uns 60 anys que hauria trucat un amic dient que se l'emportava l'aigua amb el cotxe. Ara hi treballen 9 dotacions dels bombers amb una sopa aquàtica i els Mossos amb un dron. Jordi Rambau és l'alcalde de Palau Sator. Jo he intentat moure'm, hi ha una dotació de bombers, Mossos, tothom, el que passa que no podem acabar d'arribar en el lloc de gutar l'aigua. Hi ha un moviment, estem aquí, però no tenim més informació, només que amb una riera o la riera del poble que anava molt alta, ha intentat travessar i se l'ha emportat el cotxe.
Ara ho sentiu? També veiem un helicòpter a l'abisbal a pocs quilòmetres d'aquí. El riu d'Areu baixa amb força, però el perill de desbordament ha baixat segons l'alcalde. Tot i això continua plovent amb força. Josep Lluís, Blasquez, Laia Claret, Catalunya, Ràdio Palau Sator. I per aquesta hora, de fet, per fa uns minuts estava prevista una compareixença dels responsables de protecció civil del Departament d'Interior. N'estarem pendents els pròxims minuts a l'antena de Catalunya Ràdio.
Mentrestant, més notícies, Natàlia Ramon. Puja a 41 el nombre de morts per l'accident de trens a Demús, a Còrdoba, mentre continuen les feines de recerca de més víctimes mortals entre la ferralla. Aquest matí s'espera que les grues de gran tonatge puguin començar a aixecar tots els vagons. Menys de sis de l'Ídio, clau per saber les causes del descarrilament. Enviada especial a Demús, a Còrdoba. Paula Brujats, bon dia.
Què tal? Bon dia. Si l'objectiu és acabar avui amb les feines de rescat i poder aixecar els vagons dels dos trens accidentats per localitzar les últimes víctimes, s'aixecaran tots menys el vagó 6 de Lírio, que és el primer que va a descarrilar i que la policia judicial ha demanat immobilitzar perquè pot ser una prova clau per aclarir l'origen de l'accident. Òscar Puente, ministre de Transports, en declaracions a Ràdio Nacional d'Espanyol.
Vamos a ir viendo, hay que examinar el coche 6 de Irio, todavía no se ha examinado, la Guardia Civil ha pedido que se retenga allí y hay que hacer un examen importante de él, que es el coche que descarrila y ver qué es lo que ha pasado, porque aquí hay muchas piezas del puzzle que hay que casar.
El ministre ha desvinculat l'accident d'una falta d'inversió a les vies i recalca que es van renovant aquest tram tot just l'any passat, mentrestant els familiars esperen impacients i amb angoixa la identificació dels cadàvers 41 localitzats fins ara i també la recuperació de les víctimes com a mínim 3 que continuen entre la ferralla. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Adamoz.
Manifestació de pagesos a Estrasburg contra el tractat del Mercosur. Milers d'agricultors europeus volen portar la seva oposició a l'acord comercial fins a les portes del Parlament Europeu que l'haurà de ratificar perquè entri en vigor. Estrasburg, Sara Riera.
Bon dia, aquesta és la crida dels pagesos francesos als seus companys vinguts de tot Europa, Polònia, Bèlgica, Itàlia, també del País Valencià, perquè no baixin els braços i continuïn pressionant els eurodiputats perquè no ratifiquin l'acord al Parlament. Demà hi ha una votació clau al ple que totes les fonts consultades ens diuen que serà ajustadíssima. Els pagesos confien que hi ha marge per canviar el curs dels esdeveniments.
Esperem que els polítics estiguin al cas. Esperem que demanin un dictamen de la justícia europea o fins i tot que estiguin clarament disposats a votar en contra d'aquest acord. Per això som aquí, per mantenir la pressió.
I el secretari del Tresor nord-americà, Scott Benson, alerta Europa, que seria poc intel·ligent oposar-se a les ambicions territorials nord-americanes sobre Groenlàndia. Benson creu, però, que les dues parts poden arribar a una entesa. Passeieu-vos i relaxeu-vos. Confio que els líders no escalaran la situació i que això funcionarà de manera que acabi bé per a tothom, per la seguretat nacional dels Estats Units i d'Europa.
Els Mossos d'Esquadra ja han recollit 6 denúncies per estafa contra el propietari d'una agència de viatges de Lleida. El cas es va destapar arran de la denúncia de 7 parelles de Torregrossa, el pla d'Urgell, que van pagar 21.000 euros per un creuer que no han arribat a fer mai. Anem cap a Lleida, Estela Busoms. Bon dia. L'última denúncia és d'una família que va anar diumenge a la comissaria de Tàrrega. Havien pagat a Iler Travel 3.000 euros per visitar París i Disneyland a finals d'aquest mes, però van desconfiar de les excuses del propietari de l'agència i el turoperador els va confirmar que en realitat el viatge no estava pagat.
A la denúncia consta que l'han hagut de tornar a pagar perquè era un regal per als fills i que hi ha una altra família en la mateixa situació. En total, els Mossos han recollit sis denúncies presentades en comissaries de les comarques de Lleida i Barcelona i no descarten que hi hagi més afectats. El propietari d'Eler Travel el van detenir el 30 de desembre, estan llibertat però la investigació continua i les diligències ja són al jutjat. Estela Bosoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García. El Barça es desplaça aquesta hora cap a Praga, on demà jugarà contra l'Eslavia a les Champions. A l'expedició no hi és Marc-André Terestegen, que aquesta tarda ha de passar a la revisió amèdica amb el Girona abans d'incorporar-se a l'equip de Mitchell fins a final de temporada. També són baixa els de Hansi Flick, Ferran Torres lesionat, la minya mal sancionat i Cancelo, que encara no està inscrit.
Avui arrenca la setena jornada de la Lliga de la Champions masculina. El Madrid rep el Mònaco i també destaquem aquests partits. Inter, Arsenal, Sporting, PSG i Villarreal, Ajax. I en basc, el Barça juga aquest vespre al Palau contra el Dubai. És partit de l'Eurolliga i el podreu seguir en directe al Totgir a través de l'app i al web de Catalunya Ràdio a dos quarts de nou del vespre. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova.
Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitge han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut. L'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinomatosi peritoneal, una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat.
La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari universitari Moïssès Brogi, referent estatal i internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Bellvitge en cirurgia oncològica avançada. El Moïssès Brogi va ser pioner a l'estat en la introducció de la tècnica de citoreducció amb quimioteràpia hipertèmic, hipertèmica intraperitoneal,
i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010. L'últim any, 128 pacients han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya. La Unitat Territorial de Cirurgia Oncològica Peritoneal funcionarà amb un equip únic de cirurgians dels dos centres preparats per intervenir indistintivament a qualsevol hospital.
Aquesta estructura permetrà agilitzar l'atenció, adaptar els procediments a cada pacient i reforçar el lideratge del Moïsès Brogi del Campus Salut Bellvitge, acreditat recentment com a comprehensive cancer center, el màxim reconeixement europeu en oncologia. I pel que fa a cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana.
i anirà a càrrec de Jordi Nobca, periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc el 22 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola. La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. Nobca analitzarà l'impacte de l'autora, el seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari.
L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades. I pel que fa a economia, la fortalesa econòmica de Sant Jus queda reflectida en les darreres dades de l'IDESCAT corresponents a l'any 2023, que situen el PIB municipal en 1.132 milions d'euros.
El municipi s'ha situat clarament per sobre de la mitjana catalana amb un PIB per habitant de 54.820 euros, una xifra que representa un índex de 147,1 respecte al conjunt de Catalunya. En termes interanuals, l'economia local ha registrat un increment de 20 milions d'euros respecte a l'any anterior. Pel que fa al mercat laboral, Sant Just destaca que com un dels municipis de més creixement de població ocupada, amb un augment del 23,5% respecte al 2022.
Tot i aquest increment, el PIB per persona ocupada se situa en 65.200 euros, una xifra inferior a la mitjana comarcal i amb una variació negativa de menys 13.800 euros en relació amb l'exercici anterior. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
6, 5, 6, 7, 8
Bona nit!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, al matí que no s'adorm mai.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici Sense Edat. En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La ràdio de Sant Just
Ràdio Despert 98.1
Són les 11 i 18 del matí, continuem a la Rambla, el magassin matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem la segona hora del programa amb l'entrevista del dia, parlant d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes, i ho farem amb una mica de perspectiva. Repassem algunes decisions que es van prendre abans de Nadal al ple municipal de desembre, veurem també com ens afecten ara, mitjans de gener, i parlarem...
dels principals temes que marquen l'inici d'aquest 2026 al municipi. Com sempre, acabarem amb l'espai i l'alcalde respon amb les preguntes que ens han fet arribar els oients a través de xarxes socials. Alcalde, bon dia i gràcies per ser aquí. Bon dia. Comencem una mica amb aquest context. Abans de Nadal es va celebrar aquest ple municipal de desembre, l'últim de l'any, amb alguns canvis i decisions que encara tenen recorregut en aquest 2026.
Alcalde, el ple del mes de desembre va ser l'últim de l'any i també arribava amb alguns moviments com la incorporació d'un nou regidor per part de la CUP, aquest canvi que va haver. I bé, ens agradaria saber també des de la distància que dóna ja aquest mes de gener com valorar aquell ple i com ha començat políticament aquest 2026.
Bé, crec que va ser un plaer molt tranquil, va haver-hi debat saludable, com ha de ser, i jo crec que és un plaer que va ser bastant en consonància amb tots els que hem tingut durant aquest mandat, amb intercanvi d'opinions, però sempre des d'un respecte absolut.
I després estem encarant aquesta entrada, aquest 2026, amb la consciència que aquest 26 és un any important pel mandat municipal, en el que s'han de desenvolupar bona part dels projectes estratègics del municipi,
i des del primer moment estem treballant perquè es puguin veure, es puguin recollir els fruits d'aquest esforç, si no és a finals d'aquest any, que sigui a principis de l'any que ve. Un dels punts que també més va cridar l'atenció al ple de desembre, tot i que ja ens anàveu informant que això anava per aquest camí,
va ser la decisió de no liquidar la part variable de la taxa de residus 2025 després de detectar RADES en el sistema de comptabilització. El PLES va decidir no liquidar aquesta part variable i llavors ens agradaria saber què va passar exactament i per què es va prendre aquesta decisió. Bé, aquí conflueixen dos factors. En primer lloc, amb les dades que teníem a mitjans de l'any passat, ens sortia un nombre de llars que no obrien
ni l'orgànica ni el rebuig excessivament alt. Aleshores el que vam fer des de l'Ajuntament va ser un sistema de comprovació pràcticament porta a porta a través d'informadors per comprovar si és que efectivament aquestes IARs no estaven utilitzant
la targeta o bé si és que hi havia incidències en el sistema. I ens vam trobar una mica de tot. Per tant, per un costat hi havia causes tècniques i per l'altre costat, com ja he comentat en altres entrevistes, en aquesta mateixa casa, nosaltres l'any 2024...
vam aprovar una ordenança en què la part variable tenia un nombre d'obertures mínim per no cobrar-la excessivament elevat. I ja vam veure a mitjans l'any passat...
Més enllà d'aquests temes tècnics, que inclús en famílies que separaven residus, difícilment podien arribar a aquests objectius que marcàvem, que eren excessivament ambiciosos. I més en aquells casos de llars amb pocs membres dins de la unitat familiar. Per tant, com he dit en altres ocasions, estem en un sistema que és nou,
que hem hagut d'aplicar sense tenir tampoc, i no vull que serveixi com a excusa, unes pautes per saber com s'havien d'implementar. Teníem unes directrius genèriques i cada municipi s'ha hagut d'espavilar com bonament ha pogut.
I evidentment dins d'aquesta presa de decisions que hem hagut de prendre hi ha hagut errors i un error ha estat també aquest, d'un excés d'optimisme a l'hora d'establir els llindars mínims per no pagar la part variable.
I en política crec que quan t'equivoques el que és més saludable és rectificar i és el que hem fet. I de cara a futur, quines garanties hi ha perquè el sistema funcioni correctament? Home, primera, que a nivell tècnic hem pogut fer totes aquestes comprovacions que vam fer durant el segon semestre de l'any passat, que han estat...
microcomprovacions perquè hem anat porta a porta a veure totes aquelles llars que no obrien mai els contenidors i en aquells casos en què sí que l'obrien però no sortien al contatge hem pogut esmenar la rada. Per tant, a nivell tècnic crec que hem ja solucionat jo diria que la gran majoria de les incidències que pogués haver-hi en el sistema
I per altra banda, amb les dades que tenim de tot aquest any de contatge, que va ser l'any 2025, crec que podem fer unes estimacions molt més realistes de quina és la quantitat mínima que hem de demanar a la ciutadania d'obertures del contenidor orgànic
per no girar-li la part variable. Ja tenim molt més establert, molt més ben determinat quines són les obertures promigues que fa una llar que recicla i que, per tant, no s'ha de penalitzar aquestes llars que ja reciclen. Per tant, tenim dades ja molt més fidedignes de quina és la realitat que es produeix en cada una de les llars.
Parlem també d'ordenances fiscals, va ser en el mateix ple, que també es van resoldre definitivament aquestes ordenances pel 2026. Quins són els aspectes més rellevants que anotaran els veïns i veïnes respecte a aquestes ordenances? Jo crec que el més rellevant és la taxa de residus, de la que ja hem parlat llargament. En la resta d'ordenances hi ha molta continuïtat respecte als anys anteriors. En aquelles que encara tenen marge de creixement,
s'ha aplicat a l'IPC, que es preveia en el moment en què es van aprovar, que s'ha ajustat bastant, i poca cosa més. La veritat és que els canvis són poc substantius. Un altre acord important també va ser, en aquest cas, la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'entorn de la Vall de Sant Jus i Maslluí, un tema que té un recorregut, diguéssim, a mitjà i llarg termini.
Pel que fa a aquest punt, ens agradaria saber en quina situació es troba el projecte i què s'està treballant en aquests moments. Aquesta modificació de planejament ens ha anat bé per resoldre algunes incongruències que teníem a nivell urbanístic.
en aquest entorn de la vall de Sant Just, el que està més proper a Sant Just d'Esvern. Són temes més urbanístics, que no pas que es plasmin necessàriament en una realitat física,
I, per altra banda, també ens permetrà, en el moment en què s'aprovi definitivament, que esperem que sigui durant aquest any, poder instal·lar en aquest entorn un centre agrorameder, és a dir, una nau on puguin haver-hi ovelles, que ens ajudi en el manteniment del sotabosc de Collserola.
Ja n'hi ha una de nau d'aquest tipus a Montcadi Reixac, però queda molt lluny d'aquest vessant de Coixerola i és necessari que també hi hagi una a la nostra vessant. És un projecte que estem fent conjuntament amb el parc de Coixerola. De fet, el projecte l'ha elaborat el Consorci del parc de Coixerola.
I posar un centre d'agrorramader, entenc que per a alguna gent li pot sonar una mica estrany, però hem de prendre'ns molt en sèrio el que és el manteniment de coixerola, per exemple...
per a reduir el risc d'incendis i una bona eina per a fer-ho és tenir un sotabosc el més net possible i en aquest sentit les oveies són unes grans jardineres o unes grans tècniques forestals permeti'm la broma perquè fan molt de manteniment del que és el sotabosc
no és l'únic que s'ha de fer. S'han de també mantenir netes les franges perurbianes, s'ha de fer un manteniment de l'arbarat de Coixerola, en alguns llocs s'ha de reduir massa forestal, però s'han d'aprendre tot un seguit d'accions en diferents línies perquè puguem seguir convivint d'una manera el més segura possible amb aquest entorn tan magnífic que és Coixerola.
Som a mitjans de gener, amb tot plegat han passat festes, han passat moltes coses en el nostre calendari festiu i bé, tenim l'any just acabat d'encetar amb projectes municipals en marxa i ara ens agradaria preguntar, alcalde, quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026.
Bé, doncs jo parlaria de tres prioritats. La primera és a nivell d'equipaments poder engegar i donar una embranzida important a tot el mapa d'equipaments que tenim. En alguns casos hi ha marxa, en altres a punt d'iniciar-se, que no és altra cosa que posar al dia
un mapa d'equipaments adaptat a la realitat ciutadana que tenim. En aquests casos, alguns d'aquests equipaments són de titularitat municipal, per tant, depenen única i exclusivament de l'Ajuntament i en d'altres depenen de la Generalitat de Catalunya.
En el primer cas tindríem la pista poliesportiva del Mas Lluïc, que esperem que durant aquest 2026 faci un salt endavant i pugui estar pràcticament finalitzada. Tenim el Teatre Taneu, actualment les obres estan en fase de licitació, la fase de presentació d'ofertes acaba acabant,
el dia 31 d'aquest mes, i també, amb més petita escala, per exemple, la construcció d'un equipament cívic al barri de la plana Beixoleig. Aquests són equipaments a nivell local que estan ja en marxa o a punt d'iniciar-se.
I per altra banda tenim dos reptes més, que són l'ampliació del CAP. En aquests moments, Infraestructures ja ha iniciat la licitació de la redacció del projecte d'ampliació del CAP. I per altra banda tenim l'Institut d'Escola, Mas Lluit, que esperem molt aviat poder donar una molt bona notícia tant a les famílies de l'Institut d'Escola com al veïnat del Mas Lluit.
Molt bé, doncs ara sí, són dos quarts de 12 del migdia. Perdona, Dani, aquesta era una de les potes dels projectes que queden d'aquí a final de mandat. Per altra banda, també volem ajustar alguns serveis municipals
que creiem que necessiten una millora, per exemple, jardineria, és un servei que creiem que pot fer una millora. Neteja viària també seguirem reforçant. També elements que ens ajuden a nivell de seguretat ciutadana, com la instal·lació de càmeres, ja siguin lectors de matrícules o càmeres de seguretat.
I finalment, com a última pota d'aquestes millores que esperem fer durant aquest any, també es tracta d'ajustar els serveis socials a la realitat que tenim a nivell de municipi. Tenim una població que s'està envellint, per tant cal reforçar el servei d'assistència domiciliària.
i també tenim noves realitats molt vinculades sobretot a l'habitatge que ens impulsen durant aquest any i durant el 2027 poder ajustar els serveis socials a les necessitats que tenim i sobretot augmentar el parc d'habitatge públic perquè necessitem ampliar
urgentment aquest parc d'habitatge per donar resposta a les realitats, a les necessitats socials i als reptes socials que tenim a Sant Just d'Esvern. Doncs algunes d'aquestes qüestions també apareixeran al següent bloc. Marxem ara a l'espai de l'alcalde Respont. Avui hem volgut també dedicar una mica més de temps a aquesta secció perquè ens hem trobat que hem tingut
una gran rebuda en aquest mes de gener. També recordem que hi havia algunes preguntes que ens havien quedat pendents de l'anterior entrevista i per tant és per això que avui li dedicarem també gran part d'aquest espai a parlar d'aquelles qüestions que vosaltres des de casa, des de les vostres llars, ens feu arribar cada mes arrel del post d'Instagram o de Twitter d'aquest mateix magazín, d'aquest mateix programa, d'aquesta emissora.
En aquest cas comencem parlant de parcs infantils, animals i convivència, com sempre ho hem dividit en blocs temàtics, aquest és el primer, i ens diuen que s'estan renovant alguns parcs, alcalde, com el de la plaça Maragall, però que molts veïns demanen un correcant en condicions. Hi ha previsió de crear nous espais adequats per gossos, tenint en compte que no poden anar deslligats a altres zones? Sí, al Parc del Mil·lenari durant aquest any es construirà un correcant.
Molt bé. Doncs això, tenim data més o menys de quan serà això?
Jo crec que l'obra començaria el mes de juny i acabarà al cap de tres mesos. Per tant, espero que al setembre d'aquest any ja puguem gaudir d'un nou espai per gossos al Parc del Mil·lenari. Molt bé. També amb aquesta mateixa temàtica de parcs, ara marxem a parlar de parcs infantils. Ens pregunten si hi ha previsió de reparar la tanca del Parc Infantil de l'Illa Walden, que genera preocupació per un tema de seguretat.
Doncs sí, es va reparar la dels jocs que hi ha al costat del Caprabo i no sabia que aquesta estava... Honestament, no sabia que s'havia de reparar, però ho anotem i ho reparem de manera imminent, sí. Molt bé, perfecte.
Doncs més qüestions, també ens comenten la reparació del llit elàstic del parc de la plaça Mediterrània. Sí, tant aquest com els del parc de Lluia Quieta es faran durant la primera setmana de març, aquestes reparacions.
Primera setmana de març, reparació dels parcs, en aquest cas d'aquests llits elàstics, de plaça Mediterrània i de Júliaqueta. Sí, perquè s'estan fabricant les motlles i tot el sistema que es va fer malbé.
perfecte per culpa d'un petard també avui en el cas de la plaça mediterrània va ser la nit de Sant Joan que un petard llençat amb mala idea aquí dins dins de la piràmide doncs va provocar aquest forazzi
Molt bé. Doncs passem a més qüestions. Marxem a parlar d'equipaments. De fet, ho fèiem ja fa uns instants que comentava l'alcalde també aquesta qüestió que ara també està sobre la taula, que és el fet dels equipaments municipals, aquells que també depenen del consistori.
Ens parlen de dues qüestions. Per una banda, de la instal·lació, de quan es tornarà a instal·lar la part que falta de l'exposició en basar el temps a l'espai Soledat Sants, que va ser retirada amb els darrers canvis i encara no està reposada i ens pregunten quan es tornarà a posar lloc.
M'agradaria que fos aquest primer trimestre de l'any. Tenim previst recuperar-la i espero que sigui durant aquest primer trimestre de l'any. Perfecte. I per altra banda, marxant al centre del poble, ens trobem amb la calefacció de la sala polivalent de les escoles, que diu que no funciona o que no s'engega els dies que hi ha clubs de lectura. L'any passat ja es va denunciar i aquest any s'han trobat amb la mateixa situació. Una temperatura molt baixa a la sala a l'inici de l'activitat i sense calefacció.
ens pregunten què és el que està passant i també ens demanen si hi haurà una solució definitiva. Aviso al regidor d'equipaments perquè el miri. L'any passat es va canviar la caldera. Jo pensava que aquest problema ja s'havia solucionat i si no és així demanarem que es faci la reparació el més urgent possible.
No era coneixedor d'aquest problema. Sé que en aquests moments tenim problemes amb la calefacció del centre cívic Joan Maragall, però no em constava que també n'hi hagués a les escoles. No n'hi hauria d'haver perquè és una caldera, insisteixo, que es va posar nova l'any passat i per tant mirarem què està passant. No sé si és un tema de programació o que hi ha una avaria.
Marxem al següent bloc, parlem ara d'espai públic i seguretat. Ens diuen que el mirall de trànsit del carrer Bonavista, amb el carrer Electricitat, està malmès i no es veu correctament. És una situació perillosa i especialment pels nens i nenes que surten de l'Escola Madre Sacramento. Quan es preveu substituir aquest mirall? Jo crec que ja està substituït. Jo crec que ja està arreglat.
Val, perfecte. Doncs marxem a altres qüestions. Marxem a parlar d'arbrat, poda i manteniment urbà. Al carrer 3 a Claramunt fa prop de dos anys que no es poden els arbres i les branques arriben als balcons i faciliten l'aparició d'arrossegadors. Quan està prevista aquesta actuació? Primer de tot, els arbres...
No hem de treure'ns al cap la idea que s'han de podar cada any. Els arbres, com més es poden, més desordenat és el seu posterior creixement. A Sant Just tenim 8.000 arbres i no podem podar-los tots cada any. Per tant, en funció de l'espècie, es programa la periodicitat de la poda.
En aquest cas, crec que la por del març lluïl es realitzarà d'aquí dos o tres setmanes. Em sembla que tenim previst fer por de Violeta Parra perquè els arbres estan tapant la il·luminació i crec que també a Teresa Claramunt.
Però sí que vull destacar que no podem fer poda de 8.000 arbres cada any i no és bo fer poda tampoc perquè cada espècie demana una cuida diferent. En aquest sentit, quan hi ha un arbre que està molt... que sí que entra en els balcons d'un habitatge, sí que evidentment hem d'actuar ràpidament.
però no hem de mirar que es faci por de cada any perquè és materialment impossible i no és bo. Doncs hi ha una pregunta que és gairebé idèntica, que parla del mateix barri, del de Mas Lluí, que pregunta quan es farà la poda, que ja ha respost l'alcalde, també la reparació d'aquests arbres malmesos pel vent i alerta a la situació problemàtica que aquestes branques puguin caure a la via pública.
La plantació de l'arbrat es començarà a fer durant el mes de febrer. Hem volgut esperar una mica perquè és el millor moment el febrer per fer la plantació d'arbrat, és quan l'arbre està més madur per ser plantat i que per tant necessita menys manteniment.
i en conseqüència té una major probabilitat de supervivència. En molts casos hi ha gent que se sorprèn que deixem un tronc escapçat i ho fem perquè després és molt fàcil plantar l'arbre, perquè treus aquest tronc amb les seves arrels i és molt fàcil plantar l'arbre que el substitueix. Per tant,
Com et deia, durant el mes de febrer es començarà a notar aquesta plantació d'aquests 100 unitats que hem de reposar en tot el municipi. I pel que fa a la gestió mediambiental dels boscos, ens pregunten si hi ha alguna gestió a Sant Just...
i ens parlen dels camins amb arbres caiguts o a punt de caure. Alguns carrers, com el carrer Antoninotenes, arbres i palmeres sense pudar, amb caiguda freqüent de branques, doncs perillen una mica el desplaçament de vianants i ens pregunten si hi ha alguna mesura que s'estigui prenent per garantir la seguretat.
En el cas de Coixerola, qui fa la gestió és el Consorci del Parc de Coixerola. He de dir en aquest sentit que l'any passat, per primer cop en molts anys, la Generalitat de Catalunya va dotar de 800.000 euros el Consorci del Parc perquè pogués fer grans actuacions de manteniment d'arbrat, perquè...
Durant molts anys ni la Generalitat, ni la Diputació, ni l'àrea metropolitana cedien diners al Consorci per fer inversions, només hi havia... es transferien diners per fer manteniment.
i a vegades en manteniment no n'hi ha prou. Convé de tant en quant fer actuacions més contundents precisament per solucionar aquests problemes que diu el veí. És un primer pas, amb 800.000 euros no en tindrem prou per abarcar totes les necessitats que hi ha al parc de Coixerola, però esperem que es pugui començar ja a notar una millora durant els propers mesos.
I per altra banda, en el cas de finques particulars, quan des del ve policia o dels inspectors de via pública que tenim detecten que hi ha branques caigudes que provenen d'un arbre particular, sí que fem un requeriment al veí perquè tali aquestes branques si suposen un perill.
Doncs marxem a parlar de transport públic. En aquest cas ens comenten dues persones, dos veïns del nostre municipi, veïns o veïnes. En aquest cas ens parlen de dos autobusos diferents. Comencem parlant dels horaris de primera hora del autobús JM, que diu que acumulen retards en aquesta primera franja, retards importants de fins a 45 o 50 minuts, i que solapen amb el servei següent, sobretot en direcció a Can Mèl·lic. S'està treballant amb l'operador per solucionar-ho?
Sí, a veure, el que ens hem trobat amb el Just Metro i també totes les línies que van a Barcelona és que en hora punta hi ha hagut un augment de la congestió, això també afecta els autobusos, per tant...
Una petita part d'aquest retard segurament és imputable aquests embussos, però en el cas del just metro el que hem tingut és en aquestes primeres setmanes de gener un vehicle que es va variar durant tres dies al matí precisament, a una hora punta,
i això va fer que hi hagués un vehicle variat, llavors fins que no arribava el següent passaven aquests 45 minuts, que no haurien de ser tants, però com que hi ha aquesta congestió acaben sent aquests 45 minuts o 50 que diu el veí o la veïna.
Han estat fets puntuals, ens consten tres dies d'incidència i que aquest vehicle ja ha estat avariat, per tant, ara tornaríem a les freqüències habituals. Molt bé, doncs amb aquest vehicle ja arreglat entenem que això ja no passarà. Esperem que sigui així, ens consten tres dies i que ja s'ha solucionat, però si no és així que ens ho facin saber, sisplau, perquè ho comunicarem a l'àrea metropolitana.
Molt bé, doncs passem a parlar de la línia X30. Ens pregunten quan es millorarà la línia X30 de Moventis. Els matins va molt plena i molts veïns alerten que és una situació perillosa, especialment per la gent gran, infants o dones embarassades. I permeten que afegeixi, perquè si ens anem a l'Instagram, avui justament aquest matí també ens han relatat una història que va molt enllaçada
amb tot això. I és que, diu una de les oients del programa, el mateix dimarts que l'alcalde ve a fer la secció Ràdio d'Esvern, l'X30 arriba a Maslluí en 10 minuts de retard a primera hora amb una cua que arriba fins a la meitat de la plaça i amb una temperatura de 8 graus i amb pluja. Quina resposta dona el dèficit de transport a Maslluí que s'arrossega des de fa anys? Diu que a la primera parada ja no s'hi poden seure.
Doncs aquest problema se solucionarà, esperem, el mes de maig, quan arribin els sis autobusos articulats que s'estan fabricant en aquests moments i que jo crec que permetran donar resposta a aquesta necessitat de capacitat que tenim aquí.
en aquesta línia, que és una línia que està funcionant, que està transportant a molts passatgers, que ens ha donat problemes fins ara pel tema de la puntualitat dels autobusos a la franja a la tarda, aquest problema l'àrea metropolitana ja l'ha solucionat,
i ara el que es tracta és d'atacar el problema de les hores punta, que efectivament ens consta que la capacitat dels autobusos actuals no és suficient i fins al mes de maig, lamentablement, no es podrà solucionar plenament aquest problema amb la incorporació d'aquests sis autobusos articulats, que t'uplicaran la capacitat d'aquesta línia.
D'acord. Marxem a un altre bloc. Ens mantenim al barri del Maslluí per parlar d'obres. En aquest cas, ens diuen que arran de les obres de les pistes poliesportives de Maslluí, diversos veïns anuncien la presència de retorins de camp als seus pisos i terrasses. S'asseguren que les actuacions municipals s'estan limitant a l'espai públic, tot i que el problema s'ha originat per l'obra. Quines mesures s'estan prenent i per què no hi ha una intervenció més intensa amb els veïns afectats?
En el maig lluït, durant el 2025, hem fet 34 intervencions de captura de rates, d'arrossegadors, aquí també incloem els ratolins. Nosaltres, com a Ajuntament, actuem, evidentment, a l'espai públic
i entenem que si aquests ratolins procedeixen de les terres de la futura pista esportiva, també l'origen està en l'espai públic. Capturar arrossegadors és complicat, no es poden fer fumigacions, s'ha d'anar a fer una captura un per un,
i malgrat que n'hem fet moltes, segurament no és suficient. De totes formes, aquest problema no té un únic origen, el moviment de terres de la pista esportiva,
De fet, en el cas de les rates, pensem que està sobretot ubicat el llac que hi ha al límit en Sant Feliu, que és un tema que estem treballant amb l'Ajuntament de Sant Feliu, i després també el problema de la proliferació d'arrossegadors no és exclusiu del Maix Lluïc. En molts altres punts del municipi també estem tenint aquesta problemàtica.
En el cas del Maix Lluí potser s'ha accentuat una mica més, no pel moviment de terres, sinó perquè és un barri que, a part d'aquest estany, és un barri amb molta vegetació,
també tenim les passaràlies de fusta i tot això fa que hi hagi molts punts en què els arrossegadors puguin evitar i puguin procrear-se i això fa que potser el creixement estigui sent més ràpid que en altres barris però també en altres barris aquest últim any hem tingut moltes més incidències que les habituals
pel que fa a arrossegadors. I les persones que entenen d'aquests temes amb qui hem pogut parlar ens diuen que una part del problema prové que hem tingut els dos últims hiverns poc freds,
i que per aquest tipus de plagues el millor antidot és que faci uns hiverns molt freds perquè és quan s'extingeixen. Quan els hiverns són més càlids, com han estat aquests os darrers, doncs aquest sistema d'eliminació no funciona tant com en hiverns freds.
Molt bé, doncs a resposta a aquesta pregunta marxem a la següent. Ens diuen quan es retirarà la muntanya de Sorra, pedres i restes d'obra del barri de Mas Lluís, una pregunta que ja ha aparegut en altres capítols, en altres programes, i ens agradaria des d'aquí, des del nostre veí o veïna, doncs li agradaria saber...
que s'acabarà fent, no? Perquè es va dir que es faria al setembre, ja som a gener del 2026 i encara no s'ha resolt i volen saber quan està. Havia de començar ahir, precisament, i per les condicions meteorològiques s'ha hagut de suspendre. La idea és que les pluges acabin avui, màxim demà, per tant que el dijous es puguin reprendre aquestes obres.
I una mica una part de l'endarreriment, haver donat que s'estava buscant altres obres on poder abocar aquestes terres i d'aquesta manera estobiar-nos el cost de portar-les a les plantes de tractament de residus, que té un cost elevat,
No ha estat possible, per tant es portaran les plantes aquestes a partir d'aquest dijous espero i el que es farà serà treure totes les terres que hi ha davant de les cases unifamiliars.
que hi ha al carrer Maria Montessori i ja es deixarà el terreny a punt perquè esperem que d'aquí no molt temps es puguin començar a instal·lar els mòduls que acolliran el futur Institut d'Escola del Mas Llubí, que és una realitat que cada cop veiem afortunadament més propera.
Perfecte, doncs marxem a parlar d'urbanisme i de model de creixement i un veí, veïna, doncs ens planteja el següent, fer una consulta ciutadana vinculant amb el suport de grups municipals, entitats i moviments del poble per preguntar als veïns si estan d'acord amb el creixement d'habitants de Sant Just i amb el model urbanístic i de nous barris perifèrics.
Bueno, a veure, aquests barris perifèrics que jo entenc que refereix al barri de la carretera reial que s'està construint en aquests moments, doncs en primer lloc ha servit per preservar la vall de Sant Just, traslladant l'edificabilitat que estava prevista en el pla general metropolità a la vall de Sant Just, traslladar-la en aquest punt.
I després, per altra banda, discrepo que sigui un barri perifèric aquest barri perquè està en una zona molt ben connectada amb transport públic. És una zona que també està molt propera a eixos comercials, no de Sant Just però sí d'altres poblacions com és Sant Feliu.
I en un moment en què hi ha la necessitat d'habitatge que hi ha, pensar que aquest problema es solucionarà sense construir habitatge, crec que és conèixer poc la problemàtica de la manca d'oferta d'habitatge que tenim, no només a Sant Just, sinó al nostre país. I explica...
en part, bona part dels problemes que estem tenint com a societat i que estan provocant el creixement de moviments que proposen solucions molt fàcils a problemes molt complexes. Per tant, jo aquest tema me'l prendria...
Molt en sèrio. Per tant, no es planteja fer cap consulta ciutadana. Primer de tot, és un planejament que es va aprovar ja fa molts anys, que s'està executant en aquests moments i que és un planejament que el que aportarà és ampliar el parc públic d'habitatges de Sant Just en 170 habitatges, que bona falta que fan.
Molt bé, doncs pocs minuts per arribar a les 12 del migdia. Seguim amb més qüestions. Ens pregunten també pels cotxes 100% elèctrics. En aquest cas diuen que hi ha ciutadans empadronats a Sant Just que tenen aquests cotxes 100% elèctrics i no tenen descomptes a la zona verda. Tenint en compte que són veïns del municipi, per què no succeeix això?
Bé, primer de tot perquè el preu de la zona verda és irrisori. Estem parlant d'un euro a la setmana. I en segon lloc perquè l'objectiu de la zona verda no és fomentar una mobilitat sostenible sinó regular l'aparcament a l'espai públic. Jo crec que...
Les ajudes al vehicle elèctric s'han de fer des d'altres àmbits, però no a la zona verda per les dues raons que t'he dit. La primera és que és un preu irrisori i la segona és que l'objectiu no és tan fomentar la mobilitat sostenible com regular un bé que és escàs com és l'aparcament en l'espai públic.
Fa uns mesos una notícia que va caure en gràcia i que va agradar molt als oients d'aquesta casa i també als lectors del www.radiodesvent.com va ser la del projecte de la xorreria. Ens pregunten també veïns del poble en quin punt es troba aquest projecte i si finalment hi haurà una proposta clara i definida.
Sí, sí, és on s'ha fet el concurs. Crec que si no s'ha adjudicat ja està a punt d'adjudicar-se i espero que properament puguem tornar a gaudir d'una xorreria al perdó, com havíem tingut durant molts anys. Molt bé, doncs... Al caure. Al caure, està pendent això.
Seguim amb més qüestions. Ens ha arribat una pregunta d'una oient que va fer aquestes mateixes preguntes el 17 d'octubre del 2024. Diu el següent. En aquella ocasió aquesta oient va plantejar diverses qüestions que, segons ens explica, encara avui continuen sense resposta.
Les qüestions eren, el consistori té prevista alguna actuació sobre la mobilitat al carrer Marquès Bonistrol? Són conscients que es tracta d'un carrer estret amb molt de pas de vianants, tant gent gran com infants i sense protecció, on hi ha un trànsit constant de motos, cotxes, furgonetes i camions? Són conscients que molts d'aquests vehicles hi circulen a gran velocitat i a qualsevol hora?
i que no per accedir a les botigues del centre sinó per sortir del poble esquivant el semàfor de la Rambla i finalment ens preguntava també si eren conscients del soroll continu i la contaminació perillosa que no ha disminuït sinó que ha anat en augment en els darrers mesos.
Bé, el que sí que hem observat és que els vehicles que accedeixen pel carrer Monistrol, al barri centre, no ho fan per esquivar semàfors, perquè el carrer Monistrol és un carrer que té una mobilitat complicada, sovint hi ha retencions provocades...
per a camions que tenen dificultats per girar, camions a càrrega i a descàrrega, que abasteixen els comerços de la zona centre, en la crudilla del carrer Bonavista a Monistral.
El que sí que és veritat és que per la tipologia de carrer que és, que és en plataforma única, hem d'estudiar bé si posem obranes en la vorera ample o bé col·loquem els cordons d'aparcament amb zigazaga, cosa que hem fet en altres punts del municipi amb un resultat bastant positiu.
Restringir el trànsit pel carrer Monistrol ho veiem molt complicat perquè és un carrer d'accés a la zona centre que utilitzen sobretot els veïns que viuen a la zona centre i els proveïdors dels comerços de la zona centre.
i la contaminació que hi ha no creiem que sigui superior a la que pot haver-hi al carrer Creu o al carrer Major, que són carrers paral·lels al carrer Monistrol. Millorar la seguretat crec que sí que es poden prendre algunes mesures. Restringir el trànsit ja s'havia analitzat en el passat i és una opció molt difícil.
Molt bé, alcalde, doncs, última pregunta. No és un carrer de pas, és un carrer que la gent que l'agafa és perquè vol anar al barri centre, ja sigui als comerços o als habitatges. I també hem de vigilar, no perdre amb les mesures que prenguem places d'aparcament, perquè també tenim molts veïns que es queixen que és un dels punts en què necessiten més una verda d'aparcament.
Doncs, telegràfic, perquè ens queda un minut i escaig, però crec que es podrà fer aquesta pregunta de forma ràpida. Ens pregunten quan està prevista una millora del servei de pediatria al municipi. Doncs el servei de pediatria està ben dimensionat. Potser hi ha hagut algun dia de festes amb problemes puntuals, però tenim tres pediatres de dilluns a divendres. Crec que es van alternant un dia sí, un dia no. Fan
Un al matí, dos a la tarda, i el dia següent, dos al matí, i van canviant. Un al matí, dos a la tarda, i el dia següent, dos al matí i una a la tarda. I a més em consta que són tres bons professionals, per tant creiem que és un servei que està ben dimensionat.
Doncs, alcalde, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més, per respondre a totes aquestes qüestions que preocupen el veïnat, i també a vosaltres, oients, gràcies per seguir-nos i també per fer-nos arribar aquestes preguntes. Bon mes de gener, alcalde, i ens escoltem el mes vinent. Moltes gràcies a vosaltres.
...consells de protecció civil i evidentment el paper que feu als mitjans de comunicació que també us agraïm amb la informació al conjunt de la ciutadania. Passo la paraula a la directora del Meteocat.
a la Sarai perquè pugui explicar-nos les previsions de cara a properes hores. Apuntar, m'ho he deixat, que Bombers durant les darreres hores ha fet aproximadament uns 200 serveis i que sí que hi ha un servei que és el que més ens preocupa, que és una trucada que ha rebut el 112 d'una persona que ha pogut ser arrossegada pel seu vehicle en el pas allà a Palau Sator. Perdó, Palau Sator, perdó.
I informació d'aquesta hora, Joan Bota, sembla que aquestes 130 persones que estaven atrapades en aquest túnel, en aquest tren d'alta velocitat que anava entre Girona i Figueres, ja haurien estat evacuades. Sí, això és el que ens diu Renfe. De fet, en aquest cas hem de parlar de dos incidents. D'una banda, tenim les vies convencionals a la zona de Girona afectades per aigua, i en aquest cas aquestes 130 persones és un túnel d'alta velocitat, i aquí hi havia hagut un problema amb la catenària. Connectem amb l'equip viari, Txell Garriga.
Hola, bon dia. Sí, exacte. La línia d'alta velocitat entre Girona i Figueres-Vilafant ara fa uns 10 minuts ja, però que s'ha pogut restablir. El servei ha estat interromput durant una mitja hora per l'acumulació d'aigua a les vies i un tren, com deies, ha quedat aturat dins d'un túnel que s'ha variat per la catenària. Hi havia uns 130 passatgers a bord que, segons ens ha informat Rodalies,
ja s'haurien trasbordat. També Rodalís ens informa que s'ha restablert el servei durant unes hores, però que ara torna a estar interrompuda també la circulació de trens de l'RG1 i l'R11 entre Caldes de Malavella i Girona, també per arbres caiguts a la via. Sarai Sarroca, directora del Meteocat, fent previsió meteorològica de les properes hores.
Pou fins a 223 litres per metre quadrat, a Roses 173, a Palafrujent 172, a Salt 166, a Cabanes 164 i a Girona Ciutat 165. Podeu consultar moltes de les dades a la web i a l'APP del Servei Meteorològic de Catalunya, però que veieu que són quantitats de litres molt significatives registrades en els últims dies, però no comparables amb el temporal Glòria.
Recordo que en aquest temporal es van registrar més de 500 litres per metre quadrat. Per tant, sí que coincideix amb dates, unes dates que són poc habituals a llençar el mes de gener, però malgrat que coincideix amb dates i també amb els meteors que ens afecten, el vent, l'estat del mar...
Hi ha també diferències importants, com per exemple el Clòria, vam trobar neu a cotes baixes, no és el cas d'aquest episodi, o tampoc les quantitats registrades, que com dèiem, es mantindran importants durant el dia d'avui, però creiem que demà ja podrem tancar aquest episodi de pluges intenses. Molt bé, gràcies.
Per part de Protecció Civil ja veieu que hem estat veient-nos tots aquests dies, des de dimecres de la setmana passada, que hem anat fent aquesta tasca de seguiment d'aquest temporal, aquest temporal que ens ha portat pluja, neu, ens ha portat mala mar, ens ha portat vent, tots aquests meteors s'han de continuar vigilant.
al llarg del dia d'avui, com ara ens explicaven. Què demanem? Demanem des de Protecció Civil prudència amb la conducció, sobretot amb les carreteres, anar preparat amb els vehicles als llocs on anem, comptar que hi ha les nevades, comptar que aquestes nevades també a tot el Pirineu també han produït risc d'allaus.
i en aquests moments també hem de vigilar molt de no fer activitats fora de zones controlades, de zones de pistes, perquè el risc de llaus és encara fort i per tant demanem aquesta prudència. Prudència també a les zones de costa on poden trencar aquestes onades. Sobretot, recordem, la mar té molta força, una onada capeta amb 4 metres pot fer-te caure, pot arrossegar-te, per tant molta vigilància en les zones properes a la costa, molta vigilància
amb les activitats nàutiques. Si no es poden fer amb seguretat, s'ha de desistir, no s'han de fer. És un temporal important, com ens comentava des del servei meteorològic, és un temporal de magnitud important i, per tant, s'ha d'anar amb molta vigilància. Avui és el que estem esperant. Hem fet aquest avís com heu vist.
S'ha anat seguint durant aquests dies aquesta situació de necessitat de desenvassaments amb els companys de l'ACA, anar veient quina era la capacitat que podíem tenir de desenvassaments perquè no afectessin els rius suficientment, perquè poguessin deixar espai, i tot això amb els comitès tècnics, amb les reunions,
que hem anat fent, ho hem pogut anar valorant, des de dimecres passat, com hem comentat, ara els desenvassaments ja s'han deixat de fer, i per tant, aquesta acumulació d'aigua que hi ha als rius, l'anem seguint amb la pluja que hi ha, i demanem aquesta resposta de la ciutadania d'estar al cas, de quina és la situació que tenim, i sobretot obeir aquelles indicacions, no les nostres de protecció civil només, sinó també totes aquelles que puguin donar
els cossos operatius que estan avui treballant a tot el territori, Mossos, policia local, bombers, els CEM, agents rurals, estem tothom darrere d'aquesta situació de la llamentada i si en algun cas hi ha alguna necessitat, estaran per atendre-us. Truqueu al 112, demaneu aquesta ajuda si és que cal i anem seguint durant el dia d'avui fins que vagi finalitzant, esperem no tenir incidències, que és la nostra voluntat. Gràcies.
Molt bé. Per part, el gerent de l'ACA, Politzagada, situació hidrològica. Us ha de manifest que gràcies a aquesta predicció tan localitzada que ha fet el servei meteorològic hem pogut fer una gestió bastant acurada dels embassaments i, com han comentat, els últims dies han estat buidant-se, desembassant, preparant-los per tenir prou resguard per acumular aquestes pluges que ja estaven previstes.
Això ha sigut els últims dies i, de fet, aquesta matinada, el que s'ha fet a les 4 de la matinada, en previsió que la pluja es localitzava aigües a baix dels embassaments, el que s'ha fet és aturar els embassaments. D'aquesta manera no hem contribuït a augmentar el cabal que hi havia aigües a baix dels embassaments. Crec que ens fem una idea, la ciutat de Girona ara està al voltant dels 560 metres cúbics i s'ha deixat de embassar 300 metres cúbics. Per tant, vull dir, la gestió crec que ha sigut prou bona.
Comentar que a nivell de cavals estem força llunyats dels cavals que hi havia durant el Glòria, estem en períodes de retorn de 10 anys aproximadament amb els cavals que estem aforant en el riu, això vol dir que correspon a una probabilitat que succeixi cada 10 anys, quan en el Glòria aquesta probabilitat va ser de 100 anys, per tant estem parlant d'uns cavals significativament més petits. Però tot i així, com han comentat les meves companyes, no s'ha de baixar la guàrdia i estar atents a les recomanacions de les autoritats. Gràcies.
Per part de Bombers, Claudi, si vols actualitzar una mica la feina que hem fet. Hola, bon dia. Per part de Bombers, el que s'ha comentat, com ha comentat la consellera, estem parlant que des de les 12 de la matinada hem tingut al voltant de 200 avisos. Ara amb l'actualització ens estem anant ja a 350 serveis que estem atenent, sobretot a la regió de Girona i a la regió metropolitana nord, la part que toca el Maresme.
350 serveis dels bombers ho estan anunciant en aquesta compareixença amb Protecció Civil i també amb el Departament d'Interior. Molta precaució ara mateix a Girona. De fet, el temporal de Llevant també d'aquest dimarts està fent desbordar en rieres, com per exemple la riera de Paratallada, a Forallac al Baix Empordà, pel Foradada.
És una de les que tenim constància que s'ha desbordat en aquests últims minuts, a Pretallada, això és el municipi de Forallà, que ha deixat diversos carrers del poble inundats, també alguns baixos, s'han desbordat dos passos que normalment travessen sense cap tipus de dificultat aquesta riera, i l'aigua també està provocant problemes en els accessos d'algunes carreteres secundàries a aquest punt.
Poble. Forellac està tocat de l'abisbal d'Empordà, que ja des de primera hora sabem que és un dels punts més delicats, i també està molt a prop de Palau Setó, que és des d'on fa un parell d'hores els bombers busquen un home a qui presumptament hauria arrossegat la força de l'aigua. L'alcalde Forellac, Josep Sal. Alcalde, bon dia. Hola, bon dia. D'entrada, no sé quina imatge té ara mateix vostè del seu poble. Amb carrers inundats? Bueno...
amb força aigua, amb força aigua. L'autoblació no és que sigui un disbarat per neguixis, no? A part d'això que deia de Pere Tallada, que deia de Pere Tallada, vull dir ja, en aquests episodis, no? Que baixa seca sempre, i com baixa, doncs baixa més del compte. Em plau dir de... O sigui, no hi ha res més que... que el que passa en els pobles veïns, no? I que...
i botellgats pitjors, el que passa que com hem de vendre gràcies personals com això de Palau, i nosaltres hem estat a punt també d'un episodi d'aquest, on després hi ha l'aigua i tot fa rosa, no? Dèiem que l'aigua hauria afectat també alguns accessos de carreteres secundàries? Sí, sí, això també és una cosa que és un programa indignet, no? La ràdio de Sant Lluc
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 12 us informa Mariona Sales-Vilanova. Els hospitals Moïssès Brogi i Bellvitge han posat en marxa aquest mes de gener la primera unitat territorial de cirurgia oncològica peritoneal de Catalunya, una iniciativa impulsada pel Pla Director d'Oncologia del Departament de Salut. L'objectiu és millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat assistencial dels pacients amb carcinoma, tos i peritoneal, una patologia en augment que requereix procediments quirúrgics d'alta complexitat.
La nova unitat uneix l'expertesa del complex hospitalari Universari Moïsès Brogi, referent estatal internacional en aquest àmbit, amb el lideratge de l'Hospital Universitari de Bellvitge, en cirurgia oncològica avançada. El Moïsès Brogi va ser pioner a l'estat en la introducció de la tècnica de situ-reducció amb quimioteràpia hipertèrmica IP intraperitoneal i disposa d'una unitat especialitzada des del 2010.
L'últim any, 128 pacients han beneficiat d'aquest tractament dels aproximadament 200 casos anuals que es registren a Catalunya. I en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Mercè Rodoreda, un abans i un després a la literatura catalana, i anirà a càrrec de Jordi Novka, periodista i escriptor. L'acte tindrà lloc el 22 de gener a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà un recorregut divulgatiu per la figura i l'obra de Mercè Rodoreda, destacant el seu paper clau en la renovació de la literatura catalana contemporània. NOP, que analitzarà l'impacte de l'autor al seu context vital i creatiu, així com la vigència del seu llegat literari. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis i sòcies de l'Aula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros per a les persones no associades.
I en política, l'alcalde de Sant Jus, Joan Basaganyes, ha visitat els estudis de Ràdio d'Esvern per analitzar l'inici de l'any 2026 i repassar els acords més destacats del darrer ple municipal de desembre. Durant l'entrevista, Basaganyes ha abordat la decisió de no liquidar la part variable de la taxa de residus del 2025, reconeixent errors en el disseny inicial del sistema.
L'alcalde ha explicat que la decisió de rectificar respon a una combinació d'incidències tècniques i uns objectius excessivament ambiciosos que penalitzaven llars que sí que reciclaven. De cara al futur, l'Ajuntament assegura que ja s'han esmenat les errades de comptatge mitjançant comprovacions porta a porta i que ara es disposa de dades més fidedignes per ajustar el sistema a la realitat de les famílies injustenques. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Just en cal informatiu complet de la UNA. Fins ara!
It always ends the same When it was me and you But every time I meet somebody new It's like deja veja I swear they sound the same It's that they know my skin Every word they say sounds just like you And it goes like this We get in your car and you'll need to kiss me We'll tell for hours and light on the bed
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
I want a ticket to anywhere. Maybe we make a deal. Maybe together we can get somewhere. Any place is better. Starting from zero, got nothing to lose. Maybe we'll make something. Me, myself, I got nothing to prove.
Fins demà!
Fins demà!
We got a fast car, is it fast enough so we can fly away? We got to make a decision, leave tonight or live and die this way. So I remember when we were driving, driving in your car. Speed so fast it felt like I was drunk. City lights day out before, send your arm built nice crap round my shoulder.
Dis-a-moi, dis-a-moi, dis-a-moi
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Preguntant... S'entén la ciència. Amb Jan Bigata.
Bon dia, Jan, com estàs? Molt bon dia. Primer programa de l'any, que bé, quina il·lusió. Primer programa que estem cara a cara, eh? Això els deia uns abans, però sempre tendria com una ventaneta entre tu i jo. Sí, la fina estreta aquesta, sí. I és el primer dia que estem cara a cara aquí amb la mateixa taula, amb la mateixa facilitació. Perquè els estudis de ràdio tenen dos espais delimitats per una paret.
que un és el locutori, la peixera, que li diem, que és l'espai on estan els col·laboradors, i l'altre el control tècnic, que és on normalment estic jo, perquè faig de controlador tècnic i també de locutor. I estem fent les dues coses, autocontrol, que se li diu, i també parlant, xerrant, i fent totes les tasques de locució pertinents d'aquest magazín. Però ara, com que tenim el nostre company, el Sergio Paredes, a la tècnica, que és un noi de pràctiques que està amb nosaltres...
al llarg d'aquesta temporada, doncs em permet estar amb vosaltres a La Peixera, al locutori, i això doncs és molt guai, molt a molt. Sí, era per això. Jo pensava que era perquè et donaven por als virus o alguna cosa, o sigui, que era així com molt... Em donen por als col·laboradors imaginatius, imaginaris i creatius com tu, que fan seccions així esbojarrades, tot i que la d'avui no crec que sigui massa esbojarrada.
Bueno, que defineixes bojarrada. No sé, aviam, tu portes sempre... Pensa que nosaltres hem viatjat a Galícia amb una villa imaginària per parlar del sistema immunològic. Vull dir, al final hem fet coses una mica locas aquí. Tens raó. No, avui és crítica, a més. Avui té un to polític, perquè aquesta inicia de temporada estava fent dos programes. Estava fent amb el Jaume, estava fent el Xisme Científic, que feia més notícies i aquí feia com més temes.
I la veritat és que m'ha agradat una mica. El que feia amb el Jaume és com al final, bueno, ja vam explicar l'altre programa, però per temes d'horaris no podré continuar i només faré aquest. Però com va agradar l'altra dinàmica, potser agafaré cosetes i faré com un mix entre els dos programes. Potser agafo alguna notícia i després comencem a parlar de què ha passat i tal, o a vegades simplement fem temes, bueno, anem a intercalar una mica.
Molt bé, doncs avui parlarem de què signifiquen els canvis de les recomanacions dietètiques en aquest cas als Estats Units i comencem parlant d'uns canvis contradictoris en les guies dietètiques que han estat molt polaritzats.
Ens situem als Estats Units, Jan. Efectivament, aquest passat 7 de gener, el secretari del Departament de Sanitat als Estats Units, Robert F. Kennedy Jr., ha anat a sonar alguna cosa el cognom, però... Sí, em sona bastant. Presenta una actualització de les guies dietètiques als Estats Units. Ho fa amb unes paraules molt gran diluquents, alegant que és el major canvi en dècades i que està reinstaurant el sentit comú.
A més, l'acompanya amb una piràmide invertida que crida molt l'atenció, però que dona més preguntes que respostes. I amb això ens estem preguntant, quins canvis ho poses realment en aquestes guies?
Quines són les idees principals d'aquesta nova campanya, Jan? Doncs veiem que una de les idees principals, el nucli és el real food, que és aquesta doctrina, bueno, perdó, doctrina és una mica fort, però és aquest moviment que aposta sobretot per als menjars que són el més naturals possibles, que no han estat processats, és evitar com el màxim possible els ultraprocessats. I, a més, una idea molt interessant és que ens centren en els hàbits nutricionals i els utilitzen com un mitjà per reduir la incidència de malalties cròniques, com la diabetes, alguns tipus de càncer, l'hipertensió.
Aleshores, sí que és cert, i una cosa que estic molt d'acord, que realment els Estats Units concretament tenen un problema majoritàriament que en altres països amb el tema ultraprocessats i ultrapaletables. Però és un tema més aviat complex, o sigui, no és tan... Hi ha una mica d'escala de grisos, perquè al final el tema processat és un tema que no està massa definit. O sigui, és difícil seleccionar categòricament això està processat i això no. Perquè tens tant tema de transgènics, que és com més evident, però també al final...
Durant tota l'evolució humana, nosaltres hem anat modificant com anàvem fent l'agricultura i això ha anat canviant també els aliments. O sigui, en quin punt són naturals i en quin punt són necessitats per l'humà. Després hi ha moltes modificacions que fem que són per millorar, imagina't per evitar que hi hagi alguna plaga i que s'ho carregui tot, o per millorar el rendiment dintre l'agricultura, que ara quan tenim temes de sobrepoblació és bastant important fer una major eficiència. Aleshores, és el que dic.
És un tema que està agafat per pinces perquè hi ha parts que les podríem arribar a justificar, inclús, i hi ha d'altres que sí que perillen a la nostra salut alimentària. Efectivament. Aleshores, sí que és veritat que com a regla general, intentar tenir coses com aliments i no com menjars ja fets processats, com si penses, pizzas, lasanyes, tot el que sigui ja com prefet i comprat, sí que és veritat que com a norma general, evidentment és positiu,
Però sí que si et poses el puntillet és complicat dir que és processat i que no és processat. Però bé, aquí tenim una idea interessant. L'altre que m'agrada molt és el que dèiem, de dir que al final, quan fan aquesta campanya comencen exaltant totes les malalties i tota la major incidència aquí als Estats Units de moltes malalties cròniques
respecte a la població mundial, i diuen que una de les grans causes és la falta de nutrició i els mals hàbits. I és una cosa que em sembla molt interessant, posar el focus aquí. Ells estan apostant per utilitzar aquesta nova nutrició, o sigui, nova, ho poso entre moltes cometes, però agafar aquesta nutrició com a eina per reduir la càrrega de la sanitat a llarg plaç. Si tens un millor hàbit, aconsegueixes que a llarg plaç hi hagi una millor salut global i, per tant, menors càrrecs econòmics de salut.
Val. Però, com dic, ho estan venent aquesta idea com supernova i és mentida. O sigui, això és una cosa que fa un monton que es sap. L'altra cosa és com s'implementi, no? O sigui, que és una idea que, evidentment, si realment s'implementés més això que abans, em serà una idea molt positiva.
Després, per últim, veiem que les claus que destaquen a la campanya són evitar els ultraprocessats, com el real food, menjar aliments de veritat, acabar la guerra amb greixos saludables, estic citant, i incloure una dieta baixa en carbohidrats per controlar les malalties cròniques.
Ara després veurem si aquests principis corresponen amb els números que donen després de recomanacions. Doncs això donaria resposta a quines són les idees principals d'aquesta campanya, que com comentem té també com a efecte característica aquesta piràmide invertida. Més qüestions, Jan?
Abans volia fer una puntuació i és que em sembla molt interessant que parlin de sentit comú, però també parlin com de ciència de veritat, quan és el mateix ministre de Sanitat el que està proposant uns retalls en ciència bàsica superimportants, retalls que estic parlant de 3.500 milions per als centres per al control i prevenció de malalties, molt relacionat amb el tema, o fins a 27.500 milions a l'Institut Nacional de Salut.
Són institucions d'un impacte global bastial, on tota la ciència mundial depenen de moltes d'aquestes institucions, i aquest detall està afectant la ciència bàsica. Per tant, el seu argument és una mica d'això no és eficient, hem de treure els diners i posar-los en un lloc on sigui més eficient. Però a mi em sembla una cagada monumental.
I com a persona que està entre la ciència em sembla bastant hipòcrita i bastant descarat dir que estàs centrant en la ciència quan estàs fent aquests retalls. O sigui, és una cosa que, bueno, s'ha creu, però la neutralitat la intentarem mantenir avui, però és una mica complicat a vegades. És complicat, i més quan en aquesta campanya s'aliga que aquestes guies posen com a objectiu la salut dels americans, en contraposició a les anteriors que tenien objectius comercials, però no t'ho acabes de creure, no?
A veure, sí que és veritat que no he indagat tant. Ells diuen que abans que totes les empreses de l'agricultura estaven ficades, falta un periodisme d'investigació més profund aquí. És veritat que aquí no he arribat. Nosaltres vam parlar d'això fa un parell de setmanes amb l'Elvida Sánchez, la nostra nutricionista, i comentàvem una mica tot això, no? I és que és perillós perquè al final també, a darrere també hi ha aquestes aplicacions com Yuka, no? Aplicacions que el que permeten és valorar la qualitat de l'aliment, del producte.
que són aplicacions que ens ajuden molt en el nostre dia a dia, però si comences a rascar en aquestes aplicacions, en aquestes eines, al final acabes veient que hi ha un sector comercial darrere, alguna empresa, alguna qüestió que el que fa és inclinar la balança més cap a un costat que per a un altre. I això el que fa és un altre cop instaurar la incertesa entre la població i que la població ja no sàpiga què creure.
Efectivament. I després ja per últim, no em posaré més en aquest tema, però és una cosa que veiem que és un programa plegat, i vull dir plegat de propaganda. O sigui, tu quan veus qualsevol... Tu t'imagines el BOE, tu t'imagines, doncs Real Estatuto declara que a partir d'ara... No, no. Tu no escoltes dient Pedro Sánchez ha revolucionat la nutrició mundial i va a donar la salut a los españoles.
que és que és una cosa que ens estem acostumant a que ara mateix que amb recomanacions científiques s'està fent tota l'estona propaganda i estigui utilitzant paraules tan grandiloquents que realment no signifiquen res, és una cosa que també ens sembla bastant perillosa i que s'ha de tenir en compte. Però sí que és veritat que tampoc vull ficar el... Bueno, sí, perdó, no, dir-ho una frase és que això és molt fort. O sigui, tu et fiques el fact sheet, que és com la guia de... O sigui, com el...
Sí, el resum que costa traduir aquest terme, però és com una mica el full de resum. I inclou temes com restauració de ciència i sentit comú o evangelització del menjar de veritat.
Això amb un tema de caràcter científic. Sí, sí. També hem de comentar que el lema de campanya de Donald Trump, el lema de vida de Donald Trump, és Make America Great Again. En aquest cas han agafat el mateix lema, l'han adaptat i ara diuen Make America Healthy Again, que és el lema populista estadounidenc i un moviment polític liderat per Kennedy. Per tant, no sé, al final acabes flipant una mica amb tot, no? Acabes flipant una mica amb...
I evidentment allà hi ha zero independència. De fet, si tu agafes el nom del document d'aquest fact sheet que es diu, comença dient l'administració de Trump reinicia la política de nutrició dels Estats Units. O sigui, que és menys... Jo crec que és menys de realment fer canvis dietètics importants, perquè ara veurem que els canvis no són molt importants, i més de donar com veure un problema, que és veritat que és un problema crònic de salut, i dir jo l'estic curant, jo l'estic reparant.
Doncs marxem a saber-ho, marxem a descobrir aquesta piràmide invertida, què és el que inclou i què és el que ens descobreix aquesta piràmide invertida, que recordem és la nova decisió que ha pres l'administració Trump, en aquest cas de la mà de Kennedy Jr.
Efectivament. Aleshores, pensem que una piràmide realment és una eina divulgativa. El que vol fer és, si tu tens uns números que són molt específicos i complicats, tu vols fer una eina que només un cop d'ull puguis tenir una idea de com hauries d'orientar els teus dinars perquè siguin més... els menjars perquè siguin més saludables, no?
Què passa? Que ells comencen, si tu agafes la pàgina, per cert, la pàgina sembla un anunci d'un iPhone 15, o sigui, la pàgina és guapíssima. Sí? Sí, sí, està superxula. Ara ja, doncs això, t'ho venen com, t'ho venen, algo de salut com si fos un producte, ja dic, de tecnologia.
Aleshores, comencen ficant una piràmide del 1992, que és bastant convenient, que és la típica que dèiem, no? Doncs ficàvem com grans de carbohidrats de baix, doncs pa, arroz hostal, després ficàvem verdures, després làctics i carn, i a la de tot la punta, on menys, els greixos i sucres afegits, no?
i de cop diuen, nosaltres curarem això, li donem la volta, i fan una piràmide invertida. I llavors què fan? A dalt, imagines com uns tres quarts, la devia deixar en dos, i seria tot, carns, proteïnes i gràcios saludables, li diuen, i l'altre és fruita i verdura, i un triangulet superpetit és el carboidrat. Llavors què estem dient? Estem pujant els carboidrats que abans estaven a la base, repeteixo, estem parlant del 1992, aquesta piràmide no és la que hi havia ara recentment, que això és important també mencionar. Respecte a aquella,
abans teníem com tots els carbohidrats a baix, ells els han ficat en una punteta, per donar la sensació que han canviat moltíssim les recomanacions, i després com el gran han ficat això, carn, greixos, tot això, consistent, i verdures i fruita, que evidentment sempre ha d'estar, perquè és que si no, no seria ciència. Malament rai.
Aleshores, quin és el tema? El tema és que quan tu compares aquesta piràmide, com la informació que tu extrauries, perquè sembla que has de centrar, de fet, si et fixes en la part de dalt de proteïnes, la majoria són carns que són molt altes en greix saturat.
o sigui, aleguen, amb el text diuen que tant animal com vegetal, però la part de dalt, que és la que en teoria has de menjar amb més freqüència, és tot això, greixos, menjas en blanc carns, carn vermella, que no estic dient que sigui dolenta, evidentment té el seu espai, però no crec que hagis el grup majoritari ni tant cops, i que no estiguis dient que baixar-te el teu menjar amb això sigui la part saludable, no? O sigui, al final has de fer un menjar complementat. I és que és molt curiós, perquè ara faig un mini-spoiler, però...
Quan tu mires les guies que diuen sobre els greixos saturats, és la mateixa que l'anterior. O sigui, la guia anterior deia que els greixos saturats no han de ser més que un 10%. Ara mateix diuen el mateix, els greixos saturats no han de ser un 10%. Però quan mires els greixos que en teoria, o sigui, la proteïna que és la de millor qualitat que hauries de menjar més, tots són greixos molt saturats.
Aleshores, és que no és... O sigui, és molt fàcil que no són compatibles. O sigui, al final el que vull dir és que la piràmide aquesta, aquesta en revolucionària, no acaba de tenir la informació que tu extrauries, no acaba de correlacionar-se molt bé amb la guia realment, amb la informació que tu has de seguir, que és la que està bastant en ciència. Llavors, què diuen realment aquestes guies?
Aleshores, aquestes guies veiem que la part important no han canviat. És que la frase aquesta de que ho hem canviat radicalment... És mentida. És mentida, o sigui, no ha canviat tant. O sigui, tu veus que els més importants que m'entenen fixa són, com dèiem, que el 10% de l'energia diària de greixos saturats, o sigui, el màxim de greixos saturats al dia hauria de ser un 10% de tot el que mengis. I que el màxim de sodi diari són 2.300 milions, o sigui, 2,3 grams, per tant seria 5 grams de sal màxim diària.
que té bastant sentit, de fet, si compares amb el que diu l'OMS ara mateix, és el mateix. Però, fan com alguns ajustos, però és que quan mires els ajustos és que no canvien tant. Per exemple, pots veure, abans teníem, la recomanació era un màxim 10% de diari de sucres, i ara ho canvien a, diuen que no es recomana begudes ensucrades, però ho canvien a no més de 10 grams de sucres per plat.
Què passa? Que si tu fas 5 plats al dia, 6 plats al dia, i fas 10 grams per dia de sucre, és molt més que un 10%. Aleshores, és que continuem, estan donant coses que són molt malinterpretables, són molt generals, són molt inespecífiques i que no són gaire contundents o no encaixen gaire.
Després, veiem, abans sempre s'havia fet una explicitació que els greixos trans s'han d'evitar al màxim possible. Greixos trans vol dir, quan tu intentes fer la margarina, per exemple, que s'agafes un oli vegetal i artificialment el converteixes en mantega, el que fas és que sigui sòlid a temperatura ambient, no?,
Al procés artificial aquest poden sortir uns greixos que químicament són una mica diferents i que s'han demostrat que són molt perjudicials per la salut. Per tant, amb aquest grup, tot el que es pugui evitar el possible. L'OMS diu menys d'un 1%, a dir, al mínim. Aquí s'ha deixat de parlar de greixos trans, no es fa ni referència a ells. Aleshores, només diu greixos saludables. Però què vol dir greixos saludables? Ja...
Sé que m'has dit repetint, però et dono el mateix. Si estan dient que no ens hem de passar d'un 10% de greixos saturats, que és el que hem de reduir, i hem de beneficiar, l'OMS el que diu és que dintre de greixos, més que la quantitat, ens hem de centrar en la qualitat. I escollir més greixos que siguin poliinsaturats i insaturats, que acostumen a ser més vegetals, com olis d'oliva, o olis, per exemple, jo què sé, com pots trobar les a nous, com pots trobar fruits secs, o els albocats, i menys greixos saturats, reduir-los.
Però, quan ells diuen greixos saludables, el que dèiem, tornant a la piràmide, el que tenies a dalt era el menys saludable com a greixos. A més, passàvem d'una política de tots els làctics que siguin el més desnetats possible, al revés, passem al més tots netats, tots greixosos, tots sencers.
No s'acaba d'entendre. No s'entenen ni ells, és com una mica estrany. I després hi ha un tema interessant que a mi em pica per fer un altre programa sobre això. Perquè estableixen un mínim de proteïna diari de 1,2 grams per quilo de pes, o sigui, seria dividir el teu pes entre... O sigui, dividir 1,2 entre el teu pes i menjar aquesta quantitat de grams diaria de proteïna.
1,2. Ara mateix l'OMS amb la ciència com més forta que té, recomanava 0,82. Per tant, estaria augmentant més del necessari i si menges més proteïna amb greixos molt saturats, t'acabaràs passant amb greixos saturats. Però sí que és veritat que jo tinc una mica de debat amb aquest tema i m'agradaria fer un programa d'això perquè jo crec que és bastant interessant. Molt bé, doncs anem tancant, si et sembla.
Anem tancant. Al final, o sigui, la cita és una mica això. O sigui, diuen que fan canvis molt grans, veiem que canvis realment molt grans no fan i que són canvis molt, molt, molt polititzats. O sigui, que al final, o sigui, ho veig més una campanya política que realment un canvi de salut a la població americana.
El tema és que com que ho estan venent amb grans eslògans, ho estan venent amb grans pàgines web, ho deies abans, al final també el moviment és tan superior a nivell de màrqueting que acabarà calant en la societat, en penso.
Efectivament, i si vols, acabem perquè ja no ho digui jo, ho digui un nutricionista de la Universitat de Harvard, que és Frank Hu, et diuen, els missatges contradictoris al voltant dels aliments rics en greixos saturats, com la carn vermella, la mantega i el greix de vedella, poden generar confusió i potencialment un major consum de greixos saturats, un augment del colesterol LDL i un risc cardiovascular més elevat, que és el contrari del que estan buscant, que és reduir les malalties cardiovasculars, entre altres.
Doncs, Jan Bigata, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui, una abraçada molt gran i ens escoltem d'aquí dues setmanes. Fins dintre de dues setmanes. Que vagi bé. Amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida. Fins ara.
I want you so badly, it's my biggest wish Cool, I spend my time just thinking, thinking, thinking about you Every single day guess I'm really missing, missing you And all those things we used to, used to, used to, used to do
Fins demà!
Can you make me happy?
Fins demà!
Can you believe we have way? Can you believe we have way? Ara escoltes ràdio desvent, sintonitzes ràdio desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio desvent.
ja manca de 3 minuts per 3 quarts d'una del migdia saludem ara a l'Street Goldstein del celler de Can Mata que ens fa al sal el dimecres al dimarts i aquí la tenim ben original, bon dia ens encanta, ens encanta i però Vincent, dies tontos ho regirem tot
No ens dones temps a dormir-nos, saps? Hem d'estar desperts, hem d'estar desperts i vius perquè aquí en qualsevol moment apareix l'àstrit. Doncs molt bé, avui parlem d'un parell de cosetes, començem parlant del tast que es va celebrar la setmana passada a casa vostra, al celler de Can Mata, estem parlant d'aquest Rivera vs Rioja, o Rioja vs Rivera, ja no ho sé. Sí, sí.
Un tast de cinc vins que va ser espectacular. Jo vaig poder participar aquesta vegada, feia ja dies que no venia per casa vostra i em va fer molta il·lusió tornar. I la veritat és que un tast espectacular, molt interessant, on vam poder tastar vins tant de Rioja com de Ribera. Vam descobrir també les peculiaritats de cada espai, de cada terreny, de cada...
denominació d'origen, i en aquest cas, doncs, jo crec que també a través de les copes i a través, doncs, de les explicacions que ens donava l'Àstrid, vam poder entendre bastant la vida vitivinícola d'aquests dos territoris. I hi hauria per hores, eh? Sí.
A més, zones vinícolars tan antigues que ja dius la part històrica i la parques. Són enormes i en canvi, ho vam comentar, aquell consum que hi havia cap als anys 2000, una tendència de vi era una i ara la tendència també és una altra, per tant...
Encara has de donar més informació i donar aquell punt de memòria de com les coses no són fixes, clavades. Totalment. Són obertes, canvien, són estils i nosaltres també.
I tant, i tant que sí. Doncs jo una cosa que sempre destaco de l'Astrid i dels tastos que feu al celler és que teniu molta mà en endreçar els vins. De fet, quan va acabar el tasto, vaig dir, m'agrada molt com els endreceu perquè, clar, no és el mateix tastar un vi en primer lloc que en l'últim. Vull dir, canvia molt i és molt important també que això no ho paqui els altres, que hi hagi això, una mica de varietat.
És així, serà una tonteria, perquè al final dius, bé, eren cinc vins. Doncs l'ordre és important. És important per buscar totes les virtuts a tots, no? Si poses, a veure, jo puc dir el més impressionant al principi, no a vegades sempre s'acaba d'entendre. Per tant, és allò que dius, has d'anar adonant i fer una miqueta, no? Pujades i baixades i anar creant aquestes reflexions. Però sí que és allò que...
A mesura que en fas molts, també acabes tenint molt clar de quins han d'anar endavant, quins deixes enrere, amb quin sorprèn, amb quin descol·loques. Si descol·loques molt al principi, crea una miqueta d'ai. Sí, sí, totalment. I aquí hi havia un parell de vins que podíem descol·locar
i es van posar, diguéssim, en un ordre perfecte. Començàvem amb un Gomez Cruzado, un criança del 2022, d'Aro Rioja, un vi que entrava superbé, un vi superagradable. Fàcil, que tothom reconeix que amb Rioja, pel color, per l'estructura... Era allò del... Mmm, que bo, no? Sí. Oh, que bé, no?
Sí, sí, és un vi d'aquells que et ve de gust inclús per compartir, no?, amb amistats, amb família i tal, perquè és un vi que penses que, per ser un vi negre i de la Rioja, és un vi molt fàcil de veure, que és còmode... És com un fons d'armari, eh? Sí, totalment. És allò de, ai, jo porto un vi, no sé què dur, no sé què els agrada...
Totalment, sí, sí. Després vam marxar a un vilar, que és un vi molt més especial, perquè estem parlant ja de temes més de, com es diu això, biodinàmica, no? Ja, la biodinàmica, on hi ha la part, la forma d'entendre, ja no només la viticultura, sinó quasiment, diria, el món.
perquè aquesta viticultura biodinàmica en què els conceptes van molt més enllà dels que serien els que podem palpar i va ser molt interessant a més allò que dius és un nano el David San Pedro
que ja fa molts anys que el seguim, hem anat a les seves finques, i també, no?, anyada, rere anyada, pots trobar dues anyades molt similars, i aquesta, que era ja el 23, en Santa Quera, ja era allò de dir, ui, aquí ja n'hi ha alguna cosa que és diferent, no?, però que vas notant que hi ha com un esquelet que dius, és un vi alabrat pel David. Sí, total. Però, com també es va... És aixell d'autor, és un vi d'autor. Sí, sí, sí, sí.
Després marxàvem a la finca La Montesa mantenint encara aquesta essència de la Rioja amb aquest vi de la Rioja Oriental que et va agradar molt, que era un vi molt interessant i que també jugava amb això, amb aquest segell de qualitat.
Sí, sempre un vi signat per l'Álvaro Palacios és allò d'agrada, tot i que aquest no serà el que més coneix la gent, però és allò que dius, mira, quan va haver aquell moment en què la Rioja aposta...
molt pel Tempranillo i deixen una miqueta d'esquena la garratxa, només com a copatge, doncs n'hi ha zones i cellers que mantenen aquesta tradició de tindre garratges i una aposta que els anys jo crec que els ha donat la raó.
Sí, sí, la raó i els fruits, no? Mai més ben dit, han recollit els fruits. Doncs amb això tancàvem, diguéssim, aquest episodi, aquest capítol de la Rioja, marxàvem cap a Ribera de Duero i trobàvem un Melior de Matarromera, un vi que també em va agradar molt, un 2024, Tempranillo, i que això, doncs també una mica amb el primer Rioja compartien això, no?, un vi agradable de veure, còmoda, assequible i que em va agradar molt.
Molt, i aquell color així que anava cap al granatós, lilos, era pura fruita. I un vi de la milla d'oro. Qui no ho sàpiga, que pregunti on està situada la milla d'oro a la Ribera del Duero. Que investigui, que investigui. Però sí que és allò que dius, és una molt bona porta d'entrada, de com aquests vins són molt més voluminosos, tenen una miqueta més de tenicitat i un prioritz, aquell estil clàssic de la fusta, i aquí és...
Testimonial, no? Totalment. I a aquest tast, doncs, teníem la sort, la fortuna de tenir 5 vins, perquè a vegades ja sabeu que al celler de Can Mata, si heu fet algun tast, va de son 4 o va de son 5, depèn de com va la cosa. I en aquest cas, doncs, eren 5. Vam tenir la sort de poder provar un Diaz Bayo, un Rivera del Duero. Amb això tancaven, doncs, el tast, 20 mesos a Barrica.
Un vi espectacular, que a mi em va enamorar, ja t'ho vaig dir en el moment. Em va semblar un vi brutal. Això sí, és un vi, jo crec que és un vi de moments, no? És aquell vi de moments, de dir, ara em faré una copa. La copa, la lentitud. Mira, avui seria un dia perfecte, no? Allò de fas les coses a poc a poc, servant, lentes. Has tingut allà un pollastre fent xup-xup.
Tot el matí. Sí, sí. Jo sempre sóc de posar el mateix exemple, no? El de la lectura, el de la música de fons, però és que és una mica vida, lectura i de música de fons, mentre es plou, mentre es neva, mentre es faci el que vulgui, no? Perquè... Un vi que ha estat 20 mesos en bota, doncs, li hem de donar també temps, no? No el podem... No podem pretendre que sigui ràpid i immediat i més ser l'anyada encara 2015. Clar. Clar.
Clar, és que estem parlant de... D'anys. Deu anys. Deu, gairebé onze, sí, sí. No, no, Déu n'hi do, amb aquest dia et va allò. A mi em va sorprendre molt i crec que és un vi que ens va sorprendre a tots. És un vi particular en el sentit que t'ha de venir de gust aquest tipus de vi, un vi més reposat, però és molt espectacular, molt especial, i per ocasions especials, vins especials, està claríssim.
Total. Doncs marxem d'aquest tast on vam posar aquí cara a cara al Rioja i Rivera del Duero i ara marxem a parlar de la 46ena fira de vins i caves de Molins de Rei. Que bé, quina il·lusió, eh? Dius 46 i la fira 175, eh? A la Candelera.
crec que és la més antiga de Catalunya i sí, sí, ja preparant jo els vaig dir que col·laboràvem amb l'associació Molinenca de Tast i encara no els hi hem preguntat quin tipus de maridatge haurem fet és allò que van dir necessitem monovarietals escumosos
Clar, perquè el meridatge anava al càrnic del mercat, si no m'equivoco, del mercat municipal de Molins. És allò de... Va, busco sis escumosos. Un alaurat amb un macabeu, un xarel·lo, una parellada, un trepat rosat, un somoll enrosat i... I l'altre no me'n recordo que era...
Carai. És igual. Sí, sí. El trepat, el somoll... I la garnatxa negra. La garnatxa negra, eh? Sí, hi ha tres blancs i tres rosats. I són rosats perquè la varietat és negra. La pots fer més o menys rosada, no? Llavors, clar, el gran repte és que jo et puc dir...
Mira, tinc un viei escumós elaborat amb una varietat negra i segurament igual, no sé, amb una botifarra negra li pot anar perfecte per aquestes i aquestes característiques. Quan és d'un cap a un, és molt fàcil fer aquell maridatge de oh, que bé, que perfecte. Quan són...
sis versus sis plats, la cosa es complica, no? Perquè tampoc aniràs a buscar-ho fàcil. I a vegades vas a buscar coses així una miqueta més atrevides. Clar, ens han dit producte del mercat. Clar, aquí ja és una altra cosa, és un valor afegit. És un valor afegit i no sé si serà algun tipus d'embotit o anirem per algun tipus de...
Em consta que al mercat de Molins també hi ha alguna botiga de menjar preparat, potser podria cabra alguna cosa de per aquí, qui sap? Qui sap, clar, clar. Si em vols saber-ho... Diumenge 25 de gener, a les 11, pot ser? A les 11, sí, sí, sí, puntuals, eh? Que a la una n'hi ha un altre gast.
En dues hores s'ha de ventilar, això, eh? És complicat, perquè primer la gent hi és a l'hora i està tothom molt calladet, però clar, ens agrada molt xerrar i com que més estem bevint i menjant, s'ha de vindre moderadament esmorzat. Això sí, tast de maridatges escumosos de diferents varietats, monovarietat, amb productes del mercat municipal a càrrec de Molint Cadatast i del celler de Can Mata.
i quan acabem, ens hi ha de recollir que hi ha un altre tast al darrere. Per tant... Que també és d'escomosos, però en aquest cas diversitat i estils. Sí. Curiós, també, eh? Sí, perquè està dedicat exclusivament als escomosos. Això està molt bé. O sigui, tots els tastos de vins que es fan...
Els escomosos, sigui cava, corpinat, clàssic penedès, ancestrals, o tot a l'hora, o tot barrejat. En tots hi ha alguna cosa de caves, no? Tota, tota la setmana, sí. Sí, perquè veig que el dissabte 24, que si no vaig errat és el dia que comença tot plegat, hi haurà el concurs de tas de vins per parelles. Això és molt xulo. Que guai. Això és molt xulo. Que guai. Cal anar, primer, es busca una parella...
On ha entrenat? No sé quina seria la prioritat. Si ha anat tu més entrenat que la parella. El tema és que és un tast de cegues i s'ha d'intuir el que pot ser.
Que guai, que xulo. Doncs això és dissabte 24 de gener a les 10 del matí, aquest concurs de parelles. Després també la inauguració de la 46a fira de vins i entrega de premis, perquè també hi ha premis de tas de vins per parelles. En aquest cas s'haurà celebrat a les 10 i això serà a les 12. Tot seguit, a la una del migdia, tas vins i caves d'insígnia de Catalunya, càrrec d'Incabí.
I bé, després ja passaríem a aquest tast que farà l'Àstrid i el Josep del Celler de Can Mata el diumenge, després també, com dèiem, aquest mateix diumenge, aquests escomossos i diversitat i estils. El dilluns també hi ha tast, Déu-n'hi-do, eh? Cada dia!
Tota la setmana, des de la sabta fins al dijous. El dilluns 26 de gener a les 8, tast una volta per la Mediterrània, maridatge de carns amb escumosos, brutal. Té molt bona pinta. Té molt bona pinta, això. Sí, sí, a càrrec de carns de vit. Després també dimarts 27 de gener a les 8, tast de bombolles i formatges ferments mil·lenaris, el maridatge perfecte. El que et va l'estic rumiant. Sí, eh?
Tu ets molt formatgero o què? Molt. Sense límit. A qui ens agrada el formatge no tenim límit. Som uns depredadors del formatge. Quina passió, quina passió. I després tanquen dimecres amb un tast corpinat que presenta els nous cellers, els seus millors escomosos maridats amb productes de la fira, i també amb el tast sopar dels escomosos, en aquest cas sis a maridar, amb sis plats, aperitiu entrant, plats principals, formatge i postres.
Aquest crec que ja està ple. A mirar. Ja ens el podem mirar. El del sopar ens sembla que és dels primers que acostuma a quedar en res, perquè quan mires l'agenda i una cosa i l'altra ja...
La venda de tickets ja està operativa des de l'any passat, des del 15 de desembre i podeu comprar els tickets a www.codetickets.com o a l'oficina de la fira a l'edifici del Molí Planta 1 a la plaça de l'1 d'octubre del 2017 al número 1 Molt xulo l'edifici perquè havia estat una antiga fàbrica i ara l'han deixat realment molt bonic perquè tota la sala de baix és una sala molt polivalent, és enorme
Per tant, per fer tastos és impressionant. I a dalt tenen la biblioteca. Una zona que ha quedat molt bonica.
Molt guai, la veritat és que sí. I res, si voleu més informació, a l'Instagram del senyor de Can Mata crec que teniu publicat, no? A l'Instagram, a la pàgina web, crec que també ho he arribat a fer. A tot arreu. A tot arreu on arribo. I apunteu-vos allà. Jo crec que ara ja és com la recta final, no? Ja és el no rumiïs més i... I fes-ho. Sí, perquè jo et dic, jo aquest del dimarts estic així donant-li voltes. El dimecres fem un tas de vins blancs al priorat al celler.
Ah, sí, és veritat. I que també li estic donant voltes. Demà en fem un de vins elaborats a Mencia i també encara li estem donant voltes. O sigui, tenim aquí un caos. Un cacau entre uns i uns altres. Que no sigui que vagi en un lloc amb els vins de l'altre.
Tu, mentre arribis amb Caves, que has d'arribar amb Caves el diumenge, tu arribes amb Caves i és igual. És igual si són uns, si no són nosaltres. I preparant motors per la Barcelona Wine Week. Uau, brutal. Que aquí sí que sé que t'agrada anar. A mi m'agrada molt. Ja tinc l'agreditació, o sigui que ja estic agreditat. Jo també. I amb ganes d'anar-hi, de passar-ho bé, de gaudir, de tastar molts vins i aviam que és el que trobem d'especial, no? Perquè aquesta fira, sempre que hi vaig, acabo trobant algun vi especial i això és el xulo també. Doncs Astrid, la setmana que ve per partida doble, eh?
Sí, aquí cada dia. T'escoltarem dos cops. Sí, està bé, no? Magnífic, magnífic. Jo encantada. Sí, sí, ja hi formarem els oients. Exacte, no fem ara un spoiler, perquè només cal que es guardin el dia 31 a la tarda, no?
El dia 31 és dissabte? Sí. No és 31, dissabte. No hi ha vi. No hi ha vi, però hi haurà... Hi haurà caliu. Perfecte. I molt reivindicativa. Important. Moltíssimes gràcies. Que vagi bé.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui dimarts 20 de gener. Avui hem començat amb les notícies de Sant Just, tot seguit també hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Salles, cap d'informatius. Hem parlat també de les efemèrides, del temps i avui a la segona hora hem tingut l'entrevista a l'alcalde Joan Bassaganyes. Hem fet repàs a l'actualitat política Sant Justenca. Hem tancat.
Al programa d'avui dimarts parlen de ciència, menjant vigata, concretament parlant de la piràmide alimentària dels Estats Units, que ha tingut modificacions en els últims dies, i també de vins amb el celler de Can Mata. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio Desben, que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
S'acaba, s'acaba, s'acaba.