Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de passar palabra, no. La desbarnada.
La desvernada. La semanela. La semanela. Molt bona tarda, nit, vespre. El que vosaltres volgueu són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Just. I el programa que ara comença és... La desvernada.
Salutacions de l'equip de programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc. Bon el que vulguis. Bon el que vulguis. Bon dia, bona tarda, bona nit, el que sigui. Exactament. I a la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel, bon dia. Bon dia. I són les 12 i 1 minuts i ens escolteu en dissabte, que ara ja no ho diré més, eh? Ja ho prometo. Em despedeixo ja, eh? I si ens escolteu en diumenge, doncs serà l'hora que sigui. Sí, sí. Que ja no ho diré més. Molt bé.
Doncs al llarg del programa esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, del Josep Maria Montes, del Mariano González, de l'Esidro Inglés. Avui no tenim l'Armand Garcia. No? No. No. Diu que no pot. Quin sen és ara? Eh? Quin sen és ara? La Verge de Montserrat avui. Hi ha pastissos a la Verge de Montserrat? No, hi ha pastissos per tot. En època de crisi s'agudiza el Eugenio. Hi ha pastissos per tot. No, no, no. Sí, sí.
I la que sí que tenim amb nosaltres avui és la Carme Verdoy. Boa Carme, ben trobada, ben tornada, benvinguda, i quan vulguis comencem. La desbarnada. Doncs com deien, avui és 27 d'abril del 2012, estem a la setmana 17 de l'any. Han transcorregut 118 dies d'aquest 2012 i només ens falten només ja 248 per arribar a...
Això mateix. El sol ha sortit avui quan eren les 6 i 54 minuts i es pondrà d'aquí 43 minuts, és a dir, a les 8 i 45. I la lluna ha sortit quan eren les 11 i 16 i es pondrà a la 1 i 23 de la matinada de demà.
Avui, demà. Demà. El sol sortirà dos minuts abans, a les 6.52, i es pondrà un minut més tard, a les 8.46 de la tarda. La lluna sortirà una hora més tard, a les 12.16, i es pondrà una hora més tard, també, a les 2.03 de la matinada. Segons que aquí apuntat estem... està minvant. Concretament estarà minvant el diumenge. O sigui que demà ha passat. Molt minvant. Molt bé. Molt bé.
Anem als aniversaris. I avui fa anys, concretament 65, la senyora Maria del Mar Bonet. La felicitarem, no? Sí, felicitats. En fa uns quants més, 80, l'actriu, no? Sí, senyor. Anuc Aimé. Exacte, aquella d'un home i una mujer. Correcte, sí. Ara estava pensant, em sonava moltíssim... N'ha fet més, n'ha fet més. Però és clar...
No sé si li van donar l'Òscar o ser candidat a l'Òscar. Una història d'aquestes. Tu no ni saps qui és, clar. La Nuc. M. I la pel·lícula aquesta, un home i una dona tampoc sona. La música sí. La música sí. Quan la Mora estrenava, crec que totes les parelles diien, ai, anem a veure-ho. Totes anaven a veure-ho. A quin any es va estrenar? Uf.
no me'n recordo, iba de huevo a un huevo no tenia pareja jo si no, tu estaves perdona, potser no hi vas de huevo a un huevo no ho sé, el 60 potser? no, potser el 70 en aquella època encara no tenia parella finals del 60 primers del 70 i 21 anyets només com aquell que diu acabat de néixer el senyor Isaac Cuenca
Estrem del Futbol Club Barcelona. Aquell que el senyor Guardiola diu que, bueno, potser a les nenes no li agradi, però jugam amb el futbol. I va sortir la noia amb la que surt i diu, bueno, el senyor Guardiola pot dir el que vulgui, però a mi m'agrada. L'Isaac ho ha agafat 21 anyets. Anem fent les efemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, 27 d'abril.
Ja pots començar. Bé, doncs el 27 d'abril de 1931, és a dir, fa quatre dies, el govern provisional de la Segona República Espanyola va adoptar com a ensenya de la pàtria la bandera tricolor. Sí, perquè recordem que va ser la república el 14 d'abril, o sigui que no hi ha passat ni una setmana, i van dir, bueno, canviem la bandera. Ja està.
Van treure un vermell per posar-li un morad. Un morado. Un morado. S'hauria de veure que aquesta gent no va treure un morad. Del pendon morado de Castilla. Ah, jo que no... 1937. Va inaugurar, tal dia com avui, el Golden Gate, el pont penjant més gran del món, a Sant Francisco. El Puente Mafre.
El Puente Bafre, exactament, sí senyor. Però ara no és el més gran del món, ja. No ho sé, eh? Déu-n'hi-do, eh? No ho sé si no ho és. No en hi ha una a la Índia o a la Xina que dóna la volta, no sé com és. Les llaves del Gran Muralla. No, no, no, però va de cost... Sí, fa... Ja un poc més llarg. Bé, és igual. Ho era en aquella època.
Bé, doncs tal dia com avui... Jo no ho entenc, el dia de la veritat de Montserrat. El 27 d'abril de 1983 es va autoritzar a Espanya l'apartura de sales per projectar pel·lícules pornogràfiques. Pobre Moreneta. Pobre Moreneta. Des d'aleshores està plorant, la pobra. Bé, doncs avui és dia 27 d'abril. Per tant, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya, coronada l'any 1881, entronitzada l'any 1947.
Carai, sí que en saps. No, no, ho posa aquí. A més a més és Santuribi de Mogrovejo. Bisbe. Santacita. Verge. De Luca deu ser una altra... Ah, no. Santacita, Verge de Luca. Era la Verge de Luca. Del segle XIII.
Patrona de les treballadores domèstiques. De les Calis. De les Calis, sí. Què et sembla? Interessant, interessant. Són d'aquests... Santoral que és agrair saber-ho. I també són els veats Domènec i Gregori. Presbíteres de Barbastre. Les han de ser de l'Opus, no?
no ho sé quan els van fer sants no hi devia haver-hi opus o no ho sé quan van viure no hi devia haver-hi opus no ho sé però els que són veats encara no són sants no ho sé quan van viure no el posa és clar Sant José María no Escrivà de Balaguer Sant José María però és Sant José María tots junts Escrivà de Balaguer de l'opus i l'han fet Sant José María no ho sé
Sants de demà. Demà és Sant Coco... Ah, no. Sant Pere Xanel. De patró de les perfumeries del 1803-1841. Sí, que era presbíter marista i màrtir a Oceania. Sí, senyor. Sant Prudenci, que era bisbe. Que hauria de ser patró dels conductors, però no. No, no. Sant Ciri... No, Sant Ciri, perdó. Sant Ciri, amb accent a l'última I. A l'última I. No, Sant Ciri, no. No és un Ciri, no. Sant Ciri. Sí. Sí.
Sant Lluís Maria Grinyon, de Montfort. Vesperon. Que era prevista d'aquests, també. Sí. I Santa Valèria. Ah, mira. Mira. Mare de família. Vesperon. Sí. Màrtir. Màrtir. I del beat Luquessi, que era terciari, Francisca. Els quaternaris encara no els han fet beats. No, es veu que no. Només els terciaris. Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, re, felicitats a tots, sobretot, principalment a les Montserrat. Montserrat, sí. I encara que suposo que no ens estarà escoltant, jo vull felicitar expressament a la Montserrat Riverola. I tant. Sí, sí, sí. Estic a company d'aquí de Ràdio d'Esbert i molt bona amiga. Per si algú ens l'escolta demà, demà no, que no els treballa. Es pot descarregar. Demà no, que no els treballa.
Demà passat tampoc, però dilluns, si algú que treballa amb ella la coneix, que li digui. Escolta, et van felicitar a la ràdio. Sí, senyor, sí. Vinga, va, anem a... Continuem amb el programa, va. No sé si la Carme s'haurà de canviar les ulleres, perquè està mirant... Ah, no, és el ratolí. És el ratolí... La rata, que diuen els de Girona. La rata, eh? Sí. El maus, que diuen els de Girona. El maus, que diuen, sí. El maus.
És que porta un maús d'aquests infrarojos. I no va. No pots passar la cinturina. És igual, la canta al mar. La pantalla no és tàstil. No és tàstil. Però podem fer una col·lecta per comprar-li a la carn una pantalla tàstil. Bé, doncs diem l'hora, són les 8 i 10.
Ja he dit que no diria més... Bueno, han passat 9 minuts des que hem començat el programa. Això mateix. Sí, senyor. I anem a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana. Sí. Que crec que veu una borrasca. Sí. O no veu una borrasca. Senyor Montés, bona nit. Hola, bona nit. Molt bona nit. Borrasca? Sí, a l'oest de la península. A l'oest de la península, a Galícia. No. Sí, en aquests moments, sí, sí, a les costes de Galícia. A les costes de Galícia. Sempre vénen d'allà. Ja ho deien, des de l'època d'en Franco...
Sí, sí, normalment venen d'allà. Sí, sí. Normalment la circulació homosfèrica mundial, doncs bé, això, de oest a est, i aquesta perturbació, de fet, ve de latituds molt altes, ve del mateix casquet polar. Ah, carai. Sí, sí, va baixar d'allà, ha anat a baixar, ha arribat fins a les costes d'oest de Galícia, i el seu aire fred que porta la perturbació està a punt d'arribar a les Illes Canàries. Ah, carai. És a dir, penseu que ha arribat, per tant, del casquet polar, al tròpic. Uh-huh.
I ho està fent en aquests moments, les arribarà a fregar, aquesta massa d'aire fred que arriba allà, i ara comença a pujar de latitud. És a dir, anirà a fregar a la costa africana del Marroc, a la costa uet. I pujarà per Mediterrani. Això mateix. De fet, ho farà més que per Mediterrani, ho farà per l'interior de la península ibèrica. Ah, bueno.
i en la seva pujada anirà arrossegant aquest aire tan cali que tenim. Perquè tot i que les temperatures no són molt altes, penseu que tot i estar núvol el dia d'avui, doncs ha fet caloreta. Sí, sí, sí. Sí, Déu-n'hi-do. El cel, si el mireu, està com groguent, brut. Quan avui feia el sol, realment es veia un cel grisós, però no era la quantitat de núvols, sinó era més veritat de la quantitat de pols que hi ha. Què dius ara? Ah, carai.
Penseu que ens venen vents del sud des del centre d'Àfrica, del desert d'Àfrica, i que es passa per aquí i se'n van fins al nord d'Europa. I a les illes d'assores està arribant aire, això, aire de latituds molt altes. Hi ha un corrent, doncs, fred a la zona de l'Atlantic i un corrent càlid aquí, a la zona occidental d'Europa. Però baixaran les temperatures, clar.
Doncs sí, a mesura que aquest aire fet es vagi avançant, el que farà no és primer baixar les temperatures, sinó aportar precipitacions. Pluja, vinga. Sí, fa un parell de dies que semblava que no en veuríem tantes, i segons els últims models, indiquen que durant el dia de demà, i aquí hi ha les novetats, aniran augmentant els núvols. I sembla ser que mitja tarda ja es podrien desenvolupar algunes tempestes, que aquí a Sant Jus no ens afectarien. Ah, no. I seria cap a demà al vespre...
i matinada, on la qual podria ploure una mica, creiem que no seran massa importants, aquí a Sant Just, aquí a la zona més costanera, i seria aquest un primer front. Però la resta de la península sí que plourà. Sí, sí. I fort. Més probablement que siguin possiblement molt fortes a la zona d'Aragó i al Cantàbric, la zona nord de la península ibèrica. En aquestes zones poden ser especialment fortes.
Bé, aquesta seria la primera. I després? Diumenge tindrem una pausa. Ah, bueno. Les temperatures hauran baixat una miqueta, perquè haurem retirat una mica aquesta massa d'aire càlid. Sí. Sembla que serà un dia que podria fer inclús bastantes estones de sol. Ah, bueno. I cap al vespre tornem-hi, es tornarà a núvolar, i podré començar a ploure ja a la nit,
i si no ho fa, ho acabarà fent durant la matinada de diumenge a dilluns. De diumenge a dilluns. I sembla ser que el matí de dilluns es pot creuar un segon front. Aquest sembla més actiu, més gruixut, més important, més acompanyat de vèncer allà abans, i aquest sembla que sí, que provocaria... Molta pluja. Molta pluja. Sí. Almenys no semblen molt fortes, sinó semblen més aviat moderades, desenvolupant, i podrien acumular uns 20-25 litres, potser 30 litres...
No està malament. No sé, sin prisa, però sin pausa. Això mateix. I el dimarts? I el dilluns cap a migdia o primer de la tarda es podria aclarir el cel i canviar de forma molt important el temps. És millorar d'una forma dràstica, perquè els vents girarint al sud-oest serien relativament fresquets, perquè la massa d'aire que ens va arribant de l'oest és fresca, però molt secs, i pot ser que el dimarts faci un dia realment molt assolellat.
un dia fresc, transparent, quan faci sol l'homes dia s'estarà molt bé. Per això, temperatures una mica més baixes que les que hem tingut aquests darrers dies. I haurem de seguir pendents, perquè la perturbació quedarà ancorada a l'oest de la península ibèrica. Es queda allà. Sí, sí, es queda allà reposant, a menys de nosaltres, i esperant, si en dies posteriors, torna a fer una altra aproximació cap aquí a Catalunya. O sigui que no sabem ben bé cap on irà. No, de moment no. Bé,
El que sí que ho tindrà molt bé són els gallecs, que aquesta perturbació, a partir del dimarts, la tindran allà molt ben a prop i aconseguirà regar-los una mica més, que ja ho necessiten molt. De totes maneres, el que tingui pensat, doncs, anar-se'n de cap de setmana aprofitant el pont del dilluns, que hi vagi, perquè el dimarts tindrà bon dia. Sí, sí. Molt bé. Per tornar, no, diguem? Sí, perquè viatja de tornar de no espaciar. Exacte. Cal aprofitar sobretot el dimarts i el diumenge.
Exacte, diumenge per marxar bé. I demà també. I demà també bé, veus? Dilluns plau. Dilluns al matí. Dilluns al matí. Sí, realment. Però que no es moguin d'aquí de Catalunya, eh? Que no es moguin de Catalunya, perquè si se'n van cap a Galícia ho tindran fotudet. Sí, sí, no. Millor està per aquí. Per aquí, per Catalunya. País Valencià, Balears... Balears sembla ser que pot ser a les zones d'Espanya. Plogui bastant menys. Bé, no?
I ja està. No es pot dir res més. Molt bé, perfecte, doncs. Res, disfruteu del pont, si el teniu. Igualment. Tu treballes dilluns, no? Sí, dilluns s'ha de festa. Ah, fas festa? Sí, sí. Ostres. Ja sabeu. Ara, perquè et vagis queixant de les retallades, tu també. No, aquí no ens queixem. No, no, ja, ja. Molt bé, Josep Maria. Que tinguis un bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu.
No direm l'hora. No? No, no. Vols dir l'hora? Fa 17 minuts que he començat el programa. Molt bé. I ha arribat el moment de fer llegir les notícies. Et fa gràcia, no? És una manera que la gent no sàpiga a quina hora és.
Home, sí. Sí, fa 17 minuts que ha començat el programa. La gent sap que comencem a les 8. No, però si una persona l'ha posat a les 4 de la tarda, són les 4 i 17 minuts. Sí, però si l'ha posat a les 4 i 17 minuts, ara són les 4... Són les 4 i 20 i 34. El que té que fer és... Sabrà a quina hora l'ha posat. I a partir d'aquí sabrà l'hora que està. Molt bé. Doncs anem per les notícies del dia i pel regalet de cada setmana.
Avui la notícia de tot el món, a les primeres pàgines planes dels diaris impresos, els digitals, i juntament amb la inflexió, l'atur, la prima de risc i totes aquestes coses, aquestes notícies a les que ja estem acostumats, és l'adeu de Pep Guardiola. Després, en l'espai del futbol, doncs, l'ampliarem. Però avui tots els diaris, com dic, després ho mirarem a l'espai de futbol, parlaven abans de la roda de premsa i després. Està clar,
que la bomba informativa no ha sigut la déu de Pep, la gran notícia és el seu substitut. Tots els diaris donaven fet que Guardiola marxava. Pocs deien que encara hi havia alguna possibilitat. Però ningú, absolutament ningú, ha encertat el nom del nou entrenador. No és ni Bielsa, ni Valverde, ni Blanc, ni Villasboas, ni Love, ni Luis Enrique. El nou entrenador del Barça es diu Tito Villanova.
Aquell del que Mourinho va preguntar ¿Quién és Pito? Doncs ja ho saps, mou. Tito és el nou entrenador del Barça en el que tindràs que lluitar la propera temporada. Els que ja pentinen canes o no pentinen res recordaran potser la marxa de Jogan Croix que va ser substituït per Charlie Reixac i allò va significar la ruptura d'una amistat i una nova divisió en el barcelonisme als criofistes i als reixequistes. Ara no
El canvi és lògic. Quan marxa el primer, el seu substitut natural és el segon. I això és una altra de les coses que Pep ha fet que canviï en el club. Però qui és Tito? Doncs el senyor Francesc Vilanova, nascut a Belcaire de l'Empordà el 17 de setembre de 1969, un any i quatre mesos abans que el Pep, va ser jugador a les categories inferiors del Barça i va debutar en el Barça B a la temporada 1988-89.
coincidint amb aquest equip amb el Zapi Ferrer, Carles Busquets, Guillermo Amor i altres. Va jugar una sola temporada en el segon equip blagorana, passant després el Figueres, el Celta de Vigo, el Badajoz, Mallorca, Lleida, Elx i la Gramenet. Es va retirar com a jugador en l'any 2002 i després va entrenar el Palafrugell, el Figueres, el Terrassa i l'any 2007 va fitxar com a director tècnic del Barça B, sent el segon de Guardiola, càrrec que continuaria en el primer equip des del 2008.
Tito no està sol, té al seu costat l'Ajuntament Directiva, l'estaf tècnic, en Dona Icedo Bizarreta, i també el Pep Guardiola, que la roda de premsa ha dit, jo surto, no intervinc més, parlaré amb ell, referint-se amb el Tito, perquè m'ho ha demanat, però si participés seguiria d'entrenador. Després de la final de Copa estic fora. I també ha de tenir al seu costat el barcelonisme, vagin com vagin les coses, que l'ensenyament del Pep no s'oblidin.
I ara ve la botifarra. Suposo que jo no he sigut l'únic en pensar en el Tito Villanova. De fet, en una enquesta feta amb una plana d'un diari digital, bueno, d'un diari d'aquí de Catalunya esportiu, Tito Villanova va ser el segon escollit per l'afició amb un 25% dels vots. A mi l'única cosa que em feia adoptar era la seva salut. Però, si ha dit que sí, és que es veu amb força...
i és el símbol de la continuïtat. És fàcil parlar de candidats mediàtics com Bielsa, com Luis Enrique, com Blanc... Tots us heu equivocat. Visc el Barça i els grans sabedors del futbol que mai l'encerten... Un, dos, tres, botifarra de pagès! Anem per les notícies. Comença, Marc. Començo. Avui començo jo? Sí. Ostres, quin honor, quin honor.
Va, vinga. Bueno, en aquestes èpoques de crisis que tots sabem, no sé què, hi ha acomiadaments per una cosa, per una altra... Sí. Doncs hi ha hagut una empresa, que jo no l'havia sentit mal, que és britànica, és una asseguradora. Una asseguradora britànica? Sí, a Viva. A Viva? Els hi fa de publicitat perquè l'han liat molt. Sí. El Departament de Recursos Humans va enviar els seus... amb un departament...
en concret, 1.300 treballadors que els feien fora al carrer. A tots. Els 1.300. Els 1.300. Ja no necessitaven el departament. Ja no. És els... No sé què és. La pentilla de Viva Investors. No ho sé. No hi entenc jo de... Sí, clar. Avui no tens investors a cap lloc. No. Els tenis com a la borsa. Què vols investir? Llavors, molts d'ells se'n van adonar que havia estat un error. Un error. Ho va solventar l'empresa al cap d'uns minuts. Però...
O sigui, li va enviar una altra carta, ells i va dir, diu, si has rebut la carta, diu, espera... Correcte. Però molts... Bueno, hi ha un diari britànic que diu... Molts es pregunten com és que un Departament de Recursos Humans que ha d'estar per l'ampleat es dedica a passar... Què has dit? Què has dit? Què has dit? Què té que fer? És el que diu aquí, jo...
Sí, és el mensajero. És el mensajero. No amb el mateix. No diu si algú va agafar algun ordinador i el vol llançar per la finestra? No, no, no. Bueno, però el fort és la coletilla aquesta que et diuen. Diu, no et preocupis que l'oportunitat per a dar-li las gracias y dejarle todo mejor en el futuro. Molt bé. Dius, clar, ara que em fas al carrer, quin futur m'espera. El futur, mare de Déu senyor. Quina notícia tens, Miquel? Bueno, doncs jo una molt curiosa. Després d'un any...
un nano de 16 anys que havia perdut una pilota en el tsunami de Japó, amb el famós Maramoto. Pensava que anava a dir la pilota del Sergio Ramos. També en parlarem després, sí. Bueno, doncs resulta que ha arribat a les costes d'Alaska. Està bé, eh? Ha estat un any. Quin surt.
Sí, bueno, sembla que el Maremoto es va emportar a moltes coses, com tots sabem. En principi, sí, sembla que es va formar una massa amb molts objectes i es va anar desperdigant per tot el Pacífic fins que ha arribat a les costes de...
Com s'ha sabut que aquesta pilota venia del Japó i d'allò? Perquè la pilota era un regal que li havien fet els seus companys d'escola l'any 2005, quan ell va canviar de ciutat i per tant va deixar aquella escola. Els companys li van regalar la pilota firmada amb missatges baris i tal. Llavors s'ha indagat una mica. Van trobar els missatges a la pilota, clar. Em pensava perquè posava Mary in Japan. Sí, que seria el més probable, no?
Això és possible que també. I aleshores, el nano està molt content d'haver trobat la pilota. El que li sap greu és que evidentment la seva família ho va perdre tot amb el tsunami que ell famós. I ell només va trobar la pilota. I amb una distància d'un any ha recorregut una distància de 5.000 quilòmetres. Jo vull fer una observació a la notícia, la vaig veure fa uns dies a la televisió,
L'aigua salada és corrosiva bastant. Jo diria que la tinta la borra. Però tu has vist Nàufrago del Tom Hanks? Wilson. Coneixes el Wilson? Sí, però ja vius com està la pilota i la pilota aquella portava res. Imagina't un any a l'aigua. Perdona, perquè allà era una pilota japonesa. I...
assignada amb tinta japonesa. Amb tinta, sí, amb tinta. Ja saps que la tinta xina és la que més... És la indelible. Indelible, o sigui, la japonesa deu ser semblant. Doncs jo també tinc una notícia de nens, però aquesta molt més d'allò, molt més d'allò. Un nen saudí, o sigui, de l'Arabia Saudí, de 4 anys, ha matat el seu pare perquè no li va comprar una PlayStation. Molt de gent. Sí, sí.
El nen li va demanar la consola PlayStation, el pare no la va comprar i el nen, doncs, el va matar, segons publica en la seva edició digital el diari Al-Sa-Sharc. Aquest diari, doncs, diu que el portaveu de la policia de la zona de Gazan, el general Abel Raham, va explicar que el menor...
al assabentar-se que el seu pare no li havia portat la cònsola va agafar la pistola del pare i li va disparar el nen va aprofitar el moment que el seu pare va deixar l'arma sobre la taula per canviar-se de roba la bala de la pistola va entrar al crani del pare per la cella esquerra i li va causar la mort instantània diu que la policia saudí ha obert una investigació sobre l'incident
Que volen investigar. Que volen investigar. Una generació mental transitoria. Sí, deu ser, no sé, per no comprar-li la regressió. És una cosa molt... M'agrada Déu. Déu que ho sé. Va, més notícies. Bé, jo, més que una notícia, és un... Sí, és una notícia, perquè és... Bé, certa empresa, no direm noms, però tothom sabrà de qui parlo. Sí. Certa empresa sueca. Sueca? Sí. Sí. En el passat festival de disseny de Milán. Sí.
en el Preskit, que se li diria, aquesta bosseta que els hi donen els periodistes, amb regalets i detallets, va presentar una càmera de fotos digital de Cartró. Ah, molt bé, sí senyor. Aquesta empresa, bueno, és coneguda pels seus mobles de...
De fusta. De fusta, sí, principalment. I cada vegada que tallen un arbre per fer mobles, diuen que en planten 10. Sí. No sé on. Jo tampoc. Bé, és de baix cos, la càmera de fotos digital. En aquesta ocasió, el que s'ho muntés el client mateix, la càmera de fotos, no ho vam veure clar. I la dona muntada. La dona muntada. Estem parlant d'una càmera, no diu els megapíxels...
Però es veu que és molt fineta, no té ni objectiu, ni pantalla LCD. No té res. L'únic que porta la carcassa de cartes... I com veus les fotos? No les veus. Les connectes a l'ordinador. És com un pendrive, però en gran. Sí, perquè no porta ni connexió. Surt un petit clip USB per connectar-la directament a l'ordinador. No va ni amb cable. Funciona amb dos piles, té una capacitat per unes 40 fotografies...
no aneu corrents als grans centres perquè no està a la venda només era per als periodistes però és una càmera curiosa que dius la qualitat de l'òptica que porta no sé com serà però bueno perquè l'enginy humà no m'estrany a mi que Kodak
hagi presentat concurs si presenta una càmera ah, per borrar les fotos no les pots borrar directament sinó que has de posar un clip per un foradet per recetejar la memòria per estalviar que no sigui sí senyor
Miquel. Bé, bueno, una senyora, a la que havia un desaussiat, li van posar, a més a més, una multa de 20 euros. Ah, sí, per posar els mobles al carrer? No, per encadenar-se davant de la sucursal bancària on tenia ella demanada la seva hipoteca. Es veu que no. 20 euros? 20 euros. Només? Sí. Quan diu que... Ei, ei, ei, ei, on ha sigut això? Això, aquí a Espanya. Espera. Compteu, encadenar-se davant d'una...
Sucursal bancària només costa 20 euros. Ojo, que si no el ministre ens pot buscar les passigüelles per incitació al desorden públic. No, perdona. No, estan tots encadenats. Va passar a Níjar, Almeria. Diu que el jutjat d'instrucció número 5 ha condemnat aquesta senyora de 76 anys
que va ser desnonada de la seva vivenda de Níger, Almeria, el passat 8 de desembre, el pagament de 20 euros de multa per encadenar-se durant dues hores davant de la sucursal bancària... Sí, no està malament, no? Diu que... Perdó, he dit el 8, no, el 28 de desembre.
i diu que es va negar a marxar d'allà i que a pesar que la policia nacional li va dir que marxés i els empleats de l'agència bancària també però bueno, no... fins que no van emplear una mica la força no va marxar. Diu que... Però no li va servir de res. No, no, no. Diu que el jutge va considerar que la conducta de la... Era alteració de l'ordre públic. No. És enteramente submissible...
en el tipo penal. Que algú m'expliqui què vol dir això, però, bueno, és el tema, no? I el jutge és sincerament submergible en... Diu que no... que no és necessari adoptar una mesura d'allunyament, perquè, bueno... De l'agència bancària. No, perquè diu que és un cas d'escasa identitat davant d'aquests fets, no?
que una multa de 10 dies amb una quota diària de 2 euros. I això puja en el rin. Sembla ser que és una família que hi ha aquestes coses... Ja ho fa, eh? La senyora aquesta, que es diu Ángeles Belmonte, va ser desnonada perquè va avalar un crèdit hipotecari del seu fill i, com que no el va poder pagar, sembla que ser un dels seus fills, un tal Miguel Ángel Navarro,
que veu que és conegut com el camionero, sin camión, es va despullar davant dels jutjats de la mateixa ciutat per protestar perquè no li pagaven uns pagarers l'empresa per la que havia fet l'última feina. Ja. Bé, no és una manera de protestar. Sí. Us mira, jo tinc aquí una notícia d'elefants. Ah.
Que surt el rei? Sí, sí, no. Perquè resulta que aquesta fascinació que tenen els borbons pels elefants ve de fa temps. Per exemple, el rei Carles III va arribar a posseir tres elefants vius per als quals tenia una gran debilitat. Un d'aquests exemplars encara avui s'exposa convenientment dissecat, clar, al Museu Nacional de les Ciències Naturals de Madrid.
És que estava pensant, si no, està una mica gran. Doncs aquest animal, un elefant asiàtic originari de Sumatra, va ser el regal del governador de les Filipines quan, a l'estil de 1773, va venir a Espanya des de Manila a bord de la fregata Venus de la Real Armada i va desembarcar a la illa de León, avui Sant Fernando.
a la bahia de Cádiz. Des d'allà es van disposar a traslladar l'elefant a peu fins a la granja de San Ell de Capfonso, on estaven en aquells moments els reis. El Paquidem va estar en tot moment custodiat per un conductor d'elefants i el cos de l'operació va posar 32.576 reales i 5 meravedies. Déu-n'hi-do, no? Molts dies, eh? Molts dies que havia de ser per l'època. Sí, sí.
Bé, després de passar una temporada a l'Escuria, l'elefant indi va ser conduït al novembre d'aquells mateixos anys a la nomenada Casa de les Vaques del Real Sitio d'Aranjuez, on va trobar la seva residència definitiva. Lamentablement, l'elefant va acabar víctima d'una malaltia.
I bé, i això no és d'estranyar, si és cert el que diu un historiador a l'època sobre el costum dels madrilenys d'un sequer a l'animal amb vi i a guardin. El paquederme moria el 17 de novembre del 77 i Carles III va decidir honrar la seva memòria encarregant que fos preservat. El comte de Florida Blanca va encomanar el treball al prestigiós taxidermista valencià Joan Batista Bru, que el va dissecar
el va reconstruir l'esquelet i el va deixar a punt per ser exposat al reial gabinet de la història natural que havia estat inaugurat un any abans. L'afició borbònica pels animals salvatges i pels elefants en particular va tenir ocasió de manifestar-se també durant el regnat de Ferran VI i d'Isabel II. El primer...
va fer un ús magnànim de l'anomenada Butxaca Secreta de la Majestat per donar l'impuls definitiu a la casa de feres del Parc del Retiro, que es va convertir en un dels zoològics més importants d'Europa. La seva filla Isabel va ampliar, deu ser aleshores Ferran Setè. Aquí posa sisè, però si és el pare de l'Isabel és Ferran Setè.
l'Isabel va ampliar l'Institut de Donacions i va comprar a Marsella una parella d'elefants. La família va morir i va ser substituïda per Pizarro. No sé per què li van posar Pizarro, la pobra noia, una elefanta, procedent del circ, que va obtenir una justa celebritat quan es va escapar del recinte, va fugir pel carrer d'Alcalá,
i va acabar a dins d'un forn del barri de Salamanca. Ah, mira. O sigui que ja veieu, el pobre Joan Carles, que es va fer, va anar a una cacera d'elefants, això li ve de família. Sí, es veu que sí, es veu que sí.
A qui li toca? A tu, no? A mi. Les cabines telefòniques. Les cabines telefòniques de Londres. La típica cabina telefònica de... Aquella vermella. Vermella de tota la vida. Que surt de totes les pel·lícules angleses. Sí, sí, sí. Doncs ja la podeu tenir a casa. Sí, però jo què passa és que... No ho entenc. Si pensen fer després una pel·lícula amb la cabina i la gent... I s'ha de notar de les cabines, què? Doncs vindran i te la llogaran. Te la llogaran. Ah, doncs mireu que pot ser una gran...
L'empresa, degut a la poca utilitat que estan tenint les cabines telefòniques del mòbil, ha pensat en posar a la venda 60 cabines del model K6, que les va produir el 1936 per commemorar la coronació del rei Jordi V. He traduït el nom, jo diria que tothom m'ha entès. George V. George V.
Llavors, deixant de banda els 2.390 euros que val la cabina... 2.300? 90 euros. A mi perquè no m'hi capa la saleta, eh? Sí. No, hi ha una de les frases que m'ha cridat molt l'atenció, que és que encara es fan servir com a centres d'informació escultures...
O petits estaliments comercials. Ah, dintre de la cabina. Dintre de la cabina. Jo m'imagino una cabina d'aquí, una cabina d'aquí, que té menys de metre quadrat. Home, aquesta és una mica més gran, però no és molt més gran. No les he vistes mai. No sé si jo les he vistes, però... No sé si encara existeix. Perdona que et digui, però treballar dintre d'una cabina per vendre alguna cosa deu ser en condicions molt lamentables. Home, no. Pots posar un quiosco de diaris. Poses els diaris a fora, a tu dintre. Sí, bueno, i si et desroben com surts. Un puesto pipas. Sí, sí.
Sí, vale. Home, al carrer Caballeros, a Barcelona, hi havia un pub que es deia Red Lion i tenia una cabina d'aquestes. No fa gaire encara... No fa gaire, hosti. No, ja fa bastant gent. Fa bastant gent perquè jo, bueno, deixarem...
Però bueno, 2.000 i escaig euros, no? Sí, 1.950 lliures. Sí, bueno, si t'hi cap a la saleta o al rodó, ja saps, escolta, queda maco, no? Sí, fa bonic, fa bonic. Si tens una mansió en la pots muntar al jardí... I a sobre l'hi pots posar dins el telèfon, tu. Sí, i fa bonic. Fa bonic, eh? Et vas a trucar? No, però mira, si després te la lloguen per fer una pel·lícula, el primer cop que te la lloguen, 1.200 no sé quants euros, i ja has amortitzat. No, però jo he pensat diverses vegades, posar-me una cabina telefònica dins de casa. Sí? Sí, perquè clar...
Normalment el telèfon està a la saleta. El mateix pot estar a la tele. Quan truquen al telèfon, has de baixar el volum de la tele. Si tens la cabina, fas la porta i aquesta fa mal. Sí, sí. En fi, tens més notícies, Miquel? Sí, sí. L'última ens anem a Madrid. Molt bé. Va haver-hi un senyor de 27 anys que va voler evitar que la seva fillastra, o sigui, la filla de la seva parella...
agafés la gavaricela. Ah, sí? Sí. I com ho va evitar? La va tancar dins del maleter, del cotxe. Ai, me mentiré. Sí. Aquest senyor diu que la va tancar perquè no agafés la gavaricela, perquè es veu que hi havia una epidèmia, un fons i tal. Una passa. Sí, sí, sí. Això va passar en un poble que es diu Arroyo de la Miel. Ah. Eh?
No, no, no. A prop de Benalmàdena, Benalmàdena, a Màlaga. A Màlaga. Sí, i bueno, diu que, en principi, a més a més, sembla ser que primer, perquè la nena estigués quieta i tal, la va estobar una mica i la va tancar al malalt.
la nena diu que no parla per res de la baricela diu que el seu pedrastre o la parella de la seva mare la va estuar, la va tancar el maleter i ell el que argumenta és que la va tancar perquè no agafés la baricela sort d'un vianant que anava pel carrer va sentir els crits del maleter i va trucar a la policia per anar per veure què passava amb aquell cotxe perquè si no aquesta pobra nena ja veuríem com estaria ara
Doncs sí, sí, sí. Bé, doncs fins aquí les notícies, anem ràpidament cap a Madrid. Fa exactament 40 minuts que ens començarà el programa. Sí, 40 minuts, sí.
Si ens escolteu el dissabte. També ens fa cura. Hem començat el programa. És que anava a dir l'hora. No, no, no, no. No, però anaves a dir, fa 40 minuts, si ens escolteu un altre dia, dic, és l'únic que pots dir. Bé, doncs, això que deia abans, anem cap a Madrid, a veure si tenim el senyor Mariano González a l'altra banda del fil de les ondes arsianes. Doncs, Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé.
Estará content usted, ¿no? Estoy molt content. Vale, me alegro mucho, hombre, así se... Porque, bueno, yo hoy viendo esta tarde, viendo, pues, la repetición de la rueda de prensa de hoy de Guardiola, por GolTV, esa que tienes que poner una tarjeta para verlo, pues había los twitters que ponen abajo y todos los de Madrid decían lo mismo.
Gracias, Guardiola, por marcharte del Barça. Viva el Madrid. Ahora ganaremos la Liga. Gracias, Guardiola. Ya solo falta que el Guardiola se lleve al Messi con él. No, no. Messi tenemos... Bueno, no las tenemos todas con nosotros porque igual doña Fernández, ¿cómo se llama? Cristina Fernández, viuda de Kirchner. Igual nos lo nacionaliza.
Bueno, es que ya un poco lejos ahora, a no ser que Messi vaya para allá y aprovechen para... Sí, bueno, yo no creo que se marche, puesto que... Bueno, ya es casi que ellos no lo han...
No lo han certificado, o sea, no han dicho que sí todavía, pero ya hay un diario español que ya se ha hecho eco de que Anabella, que es su pareja, está embarazada. El otro día también lo dijeron aquí en televisión al WIT TV que había rumores. Sí, sí, bueno, pues yo os puedo decir que no son rumores, que es cierto que está embarazada, ahora no recuerdo si es de siete o diez semanas...
Bueno, una diferencia de tres. Por tanto, este año no se irá a veranear a la Argentina porque está previsto que el nacimiento del bebé sea para septiembre-octubre. Ahora tendrá que pasar el verano aquí. Con lo cual, evitamos que doña Cristina se le ocurra nacionalizarlo. Efectivamente. Ya como pronto tendrá que esperar al año que viene. Efectivamente. A las vacaciones del año que viene. Ya seguramente se les habrá pasado. Ya se les habrá pasado a...
¿Cómo habrán visto que no solucionan nada? Que no solucionan nada. Claro. Es igual, que nacionalicen todo. Sí. Está bien. Oye... Tampoco lo van a arreglar así. No, no, que va, que va. Oye, una cosa, Mariano. A ver, la parada del metro de Villaverde-Bajo Cruce... Sí. ¿De qué línea es? Villaverde-Bajo. Aquí pone... Bajo Cruce...
Aquí me pone Villaverde bajo cruce 8. No, es Villaverde bajo, será Villaverde bajo. Villaverde bajo. Habrá cruce, eso luego será la identificación de alguna de las cruces 8. Esa es la línea que va a la zona de Vallecas. Ah, Vallecas. La zona que va a Vallecas, a Vallecas Pueblo y más allá, porque luego más allá ya viene el abismo, ya es
Es como en los tiempos de la Edad Media, donde se dejaba de ver el mar desde la Tierra, pues ya lo que había era un abismo con monstruos y había la nada. Más allá de esa parada de metro, prácticamente está la nada. Bueno, entonces tú no pasas por allí. No, no habitualmente. Vamos, ni habitualmente ni en sueño. Vale. No, te lo digo porque en esa parada de metro, o sea, fuera de la parada, en la calle, alguien ha instalado un contenedor metálico
pintado de gris mate, con una inscripción que pone ropa y zapatos. Un spray negro. Parece como si fuera un container de recogida de ropa y zapatos. De ropa usada. De ropa usada. Pues resulta que el Ayuntamiento de Madrid no autoriza la instalación de estos contenedores. Por tanto, todos son ilegales. Ilegales.
Parece ser que allí hay uno que es ilegal donde la gente de buen corazón iba dejando... Sí, había unos dispersos por todo Madrid, colocados en muchas zonas de Madrid, creo que era una ONG que se dedicaba a recoger en principio esta ropa y enviarla a gente que la necesitaba, etcétera, etcétera.
Esos contenedores continuan, desaparecieron, desaparecieron de Madrid, yo no sé cuál fue la circunstancia, y permanecieron algunos, pero muy escasos, cercanos a algunas iglesias. No en todas, pero hay algunas iglesias que todavía conservan algún contenedor de esos, que son los que luego reparten la ropa, salvo a la gente que la necesita...
Bueno, según pone aquí la noticia, perdona, dice que hay buzones autorizados pero que están en dependencias municipales, centros culturales, polideportivos o centros de personas mayores. Sí, sí, sí. O sea, no están en la calle, están dentro de... Sí, sí, sí, no. Esto que yo te digo, que yo he visto, están dentro de los recintos de alguna silencia. No en la calle. Dentro de los recintos
vallados de algunas iglesias. Pero sí es verdad que han aparecido, porque donde antes había, yo paso por una calle de Madrid donde antes había dos contenedores de estos, de una de estas ONGs, que desaparecieron un día y ya no se volvieron a ver, y unos meses después ha aparecido otro que no tiene ningún tipo de identificación, gris, de un color gris metálico, bueno, gris claro,
Que no tiene ningún tipo de nombre ni de identificación, pero es idéntico a los otros. Y que pone ropa y zapatos. Entonces, claro, lo primero que uno piensa es, ah, bueno, pues han vuelto. Han vuelto. Pues no. Se lo dejamos y tal, y bueno, la gente los va llenando, pero aunque sean declarados ilegales o no legales o alegales,
Los contenedores siguen en la calle, porque el que yo he visto sigue en la calle y sigue en la bondad de la gente. Efectivamente, es lo que pone la noticia, que muy bien que el Ayuntamiento de Madrid no autoriza la instalación de contenedores, que este contenedor en Villaverde Bajo hace tiempo que está y nadie lo ha retirado. Ahora, si es una ONG el que los ha puesto y recoge la ropa y esa ropa pues tiene el destino y finalidad
que la gente que deja la ropa piensa, pues bienvenido sea, malo sea, que sea para luego venderlas en el rastro como ropa de segunda mano. Claro, en cualquier caso, yo enrizando el ritmo ya pienso una cosa, que si alguien tiene que dedicarse a esa función para ganarse un duro, pues es que lo necesita más. Sí, no, no, claro, eso está claro.
Digamos que de la necesidad muchas veces se saca la astucia para ganarse un duro, como con aquellos de los carritos que robaban los carritos. Pues también es verdad. Y es curioso porque en Barcelona, vamos, aquí en Cataluña había los containers de ropa miga, no sé si siguen existiendo. Sí, ahora hay la cadena humana. Yo recuerdo los de ropa miga que eran unos containers grandes de color butano.
Sí, bueno, los de la cadena humana son de color, sí, naranja, butano, sí, sí. Pues serán los mismos... No sé. Lo que pasa es que humana es una cadena que lo que hace es dar trabajo a gente. Y con esta ropa lo que hacen es reciclarla y la vuelven a vender a un precio tirado, evidentemente, en establecimientos que tienen, al menos aquí en Barcelona, hay bastantes sitios donde está la cadena humana.
Aquí en Madrid también hay asociaciones de ese tipo que se dedican a eso, a recoger electrodomésticos, muebles, incluso arreglarlos. En Esplugas tenemos una... Pueden arreglarlos, ponen otra vez a la venta. Razonables efectivamente y con eso dan...
dan trabajo a gente que no tiene... Ya directamente es que ninguna otra posibilidad. Antiguos presidiarios... Sí, correcto, sí, señor. Así que también tienen un derecho a una oportunidad, pero que lógicamente les es mucho más difícil conseguir un trabajo... Claro, sí, es complicado. Digamos, más normal, más al alcance de toda la gente. Bueno, ahora ya no, claro. Porque ahora conseguimos los... Ya que somos seis millones de parados, ya resulta más difícil.
Pero bueno, por lo menos esta gente puede tener una opción. Una segunda oportunidad. Efectivamente. O sea, en ese sentido está bien, lo que pasa es que también estaría bien que alguien dijera de vez en cuando cuáles son las asociaciones, donde, igual que ya dicen los puntos blancos para tirar la basura que en un momento dado es ecológicamente perniciosa, pues que también nos dijeran dónde podemos en un momento dado depositar
Esta ropa, que ya no digo que esté mal, sino que simplemente se nos queda pequeña, se nos queda grande o cualquier cosa, ¿y qué hacemos con ella? Pues darle a una utilidad social. Esta noticia finaliza diciendo que siempre quedan los servicios de recogida de ropa benéficos, como por ejemplo el de Caritas.
Bueno, eso nunca falla. La cosa hay que decirla. Serán pertenecientes a la Iglesia, pero es de las pocas cosas que funcionan. Que funcionan, sí, es verdad. Y los comedores de caritas aquí en Barcelona... Sí, como contrapeso a todo lo demás, claro. Sí, sí, sí. Pero bueno, lógico que una parte de la Iglesia por lo menos sea caritativa. Y funcione. Oye, hablando de Iglesia, hablando de Iglesia, la siguiente noticia... Claro, ahora entiendo por qué te casaste el año pasado.
Hombre, en principio por amor. Bueno, aparte. ¡Hala, farolero! ¿Qué está por aquí? ¿Está por aquí tu señora? Por ahí de banda. Te ha oído, te ha oído. Ahora mismo no sabe de qué estamos hablando. Parece ser que el coste de la boda en Madrid en el año 2011, pues ha bajado, ha bajado en Madrid.
Dice que ahora celebrar un matrimonio durante el 2011 rondó más o menos los 17.500 euros. Siempre más caro que la media española, que es de unas 14.300. Sí, bueno, pudiera ser. El hecho evidente es que según van pasando los años y según nos van baqueteando económicamente, pues las posibilidades...
a nivel general, van decreciendo. No solo las posibilidades de la gente que se casa, sino de todas las personas que están alrededor de la boda. Con lo cual, al final, todo eso da como resultado que sea más barato. Pero no solo Madrid. Ha bajado en toda España con respecto al 2010. Pero Madrid sigue siendo la más cara con 17.500 euros.
Y claro que el gasto principal es, ¿de dónde dirías tú? ¿Qué es el gasto principal de una boda? Pues no, ahora mismo no se me ocurre, la flor es de la iglesia, no mismo. Pues no, el banquete. El banquete que oscila entre los 40 y los 90 euros por comensal, sin contar la música. Y la barra libre, hay gente que pone en el aperitivo barra libre, entonces ya no veas tú lo que te cuesta.
Sí, la barra libre, eso sí es muy habitual, porque ya digamos que la parte de la boda ya no está solamente en la iglesia, sí, te llevan a comer o a cenar, o vas a donde te digan que tienes que comer y cenar, etcétera, sino que luego te tienen que dar la barra libre para ponerte de copas hasta arriba, hasta las 4 de la mañana.
Y luego el autocar que te lleve a tu casa. No, no, claro, porque no puedes ir... Lo estaba pensando yo, lo estaba pensando. Conducido imposible, conducido imposible. Generalmente en Madrid ahora está muy de moda ir a algunos centros, antiguos castillos, antiguos palacios... Que están fuera de Madrid.
celebrar estos banquetes. Entonces, en previsión de que la gente tenga que desplazarse en coche, pues ponen autocares. Un par de autocares o tres y la gente por van los autocares hasta allí. Y la Guardia Civil diciendo, mira, aquí hay una boda, vamos a hacer a ver si sale alguno que no coge el autocar. Ahora cuando confirmas la asistencia a la boda dices, ¿hay barra libre? Sí. ¿Hay autocar? Sí. Pues entonces voy. Voy.
Claro, porque si no, es como ponerle un cigarro delante a una persona que fuma. Es decir, ostras, estoy en una boda, me estoy divirtiendo, estoy con amigos, estoy con gente que quiero y no me puedo tomar una cerveza porque a la salida me están esperando a la pareja para saludarme. Claro.
Pues te da un no sé qué, ¿no? Pues sí, sí, sí. Lo que pasa es que, claro, todo eso va subiendo los precios de la boda. Hombre, ten en cuenta que la novia, su vestido, está alrededor de los 500 euros, como mínimo. Si le sumas los zapatos, los complementos, el maquillaje, el peinado, el ramo, pues se viene a gastar unos 1.500, 1.500, 1.600 euros. En cambio, el novio, que siempre es más modesto él,
pues oscila entre 300 y 900 euros. Es que los hombres somos más apañados, de eso te acaba yo, Rey. Porque a nosotros que nos pongan seda salvaje, que nos pongan un... prácticamente nos da igual. A nosotros nos ponen una chaquetita, una corbata y un... Y ya está. Y vamos a cortarnos el pelo porque nos obligan, como aquel que dice, bueno, supongo que el día de la boda te cortarás el pelo, ¿no? Y te afeitarás. Y te afeitarás.
Bueno, algunos se cortan el pelo relativamente y otros no se afeitan. Lo único es lo del traje. ¿Y ahora ya lo puedes alquilar? Claro, efectivamente.
Con lo cual... Antes tenías que ir al chaste, porque claro, no te ibas a comprar uno de confeccionado. Hay alguna boda que costó un poquito más. Porque esa media de Madrid ha subido, por ejemplo, la boda de la hija de los Andar. Bueno, no, claro. En el escorial. O la boda real es que se han celebrado en catedrales con cardenales. Eso ya es diferente. Aquí, por ejemplo, dice que entre las arras y los anillos y otros complementos se gastan unos 1.300 euros.
Supongo que el señor Azmar y compañía... Trece mil. Mira que tiene un apellido difícil, ¿eh? Es el atragantado. Sí, sí, es imposible pronunciarlo. Y luego dice que... Todo esto son datos de Madrid, ¿eh? El reportaje fotográfico y el vídeo te viene a costar unos 725 euros. Y eso sí, dice el viaje depende del destino.
Sí, claro. Efectivamente. Si vas al escorial te sale mucho más barato que si vas a las bananas. Claro, claro. Hombre, yo hay una cosa que hubiera hecho, también te lo digo, con mucho cariño, con no menos amor, y que hubiera sido mucho más impactante para nosotros, quiero decir, seguramente. Sí. Que es habernos ido a Las Vegas y habernos casado vestidos de Elvis. Hombre, eso... Hombre...
Luego ya lo ratificamos y eso, pero... O que te case el mismísimo Elvis, que también puede ser. Claro. O sea, que las cosas... Al final, ¿qué es lo que cuenta de todo eso? Porque de cualquier acto social hemos acabado... Bueno, alguien ha acabado haciendo un negocio. Y haciéndonos creer que si no hacemos eso... Pues mal. Mal. Muy mal. Y quedamos mal con todo el mundo. Y más ahora que los ayuntamientos ya están...
Cerrando los registros de parejas. De hecho, ya no aceptan nuevas inscripciones. Lo que es barato, si te casas en Las Vegas, el papeleo es barato. Lo único que el billete...
Te ahorras... De los 15.000 euros te ahorras algo. Te ahorras, pero tampoco... Sí, sí. No, no. Incluso en avión te ahorras siempre y cuando no vayas en business. En business, sí. No, claro. Puede ser en una low cost. Pero luego vas a estar allí una semanita. Bueno, ya aprovechas el viaje de novios... Y juegas a la ruleta. Es como lanzar una moneda al aire. Claro. Te vas para allá con el billete de ida solamente y a ver si consigues allí el billete de vuelta...
No tenemos que echar una maquinita y si no, pues a vivir, que son dos días. Efectivamente, si no, pues mira, vuelves en autostop. O no puedes. Como puedas. Oye, pues a pesar de esto, Madrid fue la tercera comunidad autónoma en el número de bodas. Se celebraron el año pasado alrededor de 10.000 bodas. ¿Solo la tercera? Sí, la primera es Andalucía y la segunda, ¿cuál dirías? Sí.
Pues hacía bote pronto ni idea. ¿Quién nos puede ganar en bodas celebradas? Pues fíjate, Cataluña. Ah. Lo estaba pensando, fíjate. Yo todavía no me lo creo. Y mira que lo he leído varias veces, ¿eh? Para...
Bueno, pero esto debe ser porcentajes por mil habitantes o algo así, ¿no? No, no, no, en el número... Bueno, pero es lógico, ¿no? Que Andalucía, que es la autonomía con más habitantes, es lógico que tenga más bodas, ¿no? Sí, pero en Cataluña no creo que tenga más habitantes que Madrid. No, no, no, creo que no. Yo creo que no. O por ahí, por ahí. Bueno, sí, aquí, ¿cuántos sois en Madrid?
Ni idea. No, no, en la Comunidad de Madrid debemos ser aproximadamente unos 7 millones de pesos. Ah, pues entonces por ahí estamos. Hemos bajado, antes éramos 7 millones y pocos. Lo único que yo me imagino que entonces en Andalucía las bodas eran más baratas. Hombre, es de suponer. Madrid es la, según esta noticia, es la zona más cara. Más cara, más cara. Lo que también me ha sorprendido mucho, y esto no sé si es también referente a Madrid, porque he tomado la noticia...
se refiere a Madrid, es la edad de los contrayentes. Los varones, una edad aproximada de unos 40 años. No, perdón, miento, 36. 36 años los varones y 33 las mujeres.
O se casan muy mayores y gente muy menor. Bueno, yo no sé si es gente que ya lleva una serie de años viviendo juntos y dice, bueno, oye, ya que nos llevamos parece que bien, pues vamos a casarnos. Eso es como los vendedores de melones, sacarla y aprueba. O mételo con el melón, ¿no? Efectivamente.
Es curioso. No, hay gente realmente... No, hay mucha gente que no tiene la vida resuelta. Es que hay mucha gente que esperaba para comprarse un piso, esperaba para comprarse un piso y luego casarse... Claro. Y pasan los años, y pasan los años, y pasan los años... Y en cuanto se casa los desahucian. Claro. Eso en algunos casos, sí. Pues sí. Y al final no encuentran piso y una de dos. O se casan o qué hacen. Claro. O qué hacen.
¿Dónde van a vivir? Y en algunos casos han encontrado piso para luego, desgraciadamente, perderlo. En cuanto al subido, en cuanto el banco les ha embargado. Está claro que en épocas pasadas la gente se casaba mucho más joven, pero yo recuerdo que había gente que se casaba y tenía un hijo corriendo antes de la edad del servicio militar para que los declararan exentos. Padre de familia, con niño a su cargo...
Sí, y no hacían la mili. Sí, sí. De todas formas eran otras épocas. Sí, no, por descontado. Yo que no tuve aquella querencia de casarme y tener un hijo para no ir a la mili, a mí lo que se me ocurrió es que como yo quería trabajar, me fui voluntario a la mili nada más cumplir los 18 años para quitarme la del medio. Ya. Bueno, aquí...
En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época... En aquella época...
Pues este que está aquí a este lado del teléfono sí la hizo. Bueno, yo hice tres semanas. Me sirvió para descubrir el microondas que yo hice en el servicio militar en el Moncloa, en el Ministerio del Aire, y allí tenían los americanos toda una planta completa. Y el frigidaire. Y en su cafetería llena de maravillas. Claro, claro, claro. El microondas, las latas de Coca-Cola, cuando aquí no se conocían.
los zumos de uva y los sándwiches precalentados una serie de cosas extrañísimas que eran como magia yo tengo amigos que lo han hecho y dicen dejando de lado todo el que se lo pasaron genial que dices tú sabrás si yo que quieres que te diga un año ahí para que me enseñen algo que no vas a usar luego mi hermano siempre dice que se lo pasó de fábula
Pero que él piensa... Y no volvería a hacerla, ¿eh? Que no, no, no. Y que nadie debería haberla hecho. Bueno... Te lo pasas muy bien porque eres joven, conoces... Claro, correcto, correcto. Por lo menos lo disfruto, ¿no? Dentro de lo que pueda. Y te ríes mucho y disfrutas mucho también. Pero realmente es, en general, tiempo perdido.
Ha habido gente que sí la ha aprovechado, cuidado, que ha habido gente que, por fortuna, pues, se ve que venía de los medios rurales que ha aprendido a escribir, o a conducir, o una serie de cosas, y bueno, eso lo veo bien como un acto social. Bueno, pero la sociedad ha cambiado un poco. Sí, pero eso ya no ocurre. Ahora ya, digamos, que los que...
que los que van al servicio militar, ahora ya voluntarios, lógicamente, pues hay otras expectativas de vida y otras circunstancias vitales para... Bueno, sí, pero sí, todavía últimamente hay gente que como no encuentra trabajo y dice, bueno, me voy a la América por lo menos durante...
Me voy al ejército a ver si me mantienen. Bueno, en cualquier caso, los americanos hacen lo mismo. Sí, sí, tanto. Quiero decir que el ejército americano al final se nutre de voluntarios para que les paguen y para, como dicen ellos, tener una familia. Los marines somos una familia, los pilotos somos una familia, pues como si no hubiera otra, pero vamos, vale, pues bueno, para tener una familia, que les pague, que les haga recorrer el mundo, a invadir países y ver otras culturas y a pasárselo bien. Si eres voluntario...
Nada de sueldo. Ya te dan de comer y te dan alojamiento. Punto. Bueno, Mariano, oye, que te tenemos que dejar. Muy bien. ¿El lunes trabajas o haces puente? No, el lunes hago puente. Haces puente. Porque el miércoles también tiene fiesta, el caballero. Efectivamente. Bueno, pues el jueves puedes coger una gastroenteritis...
Y no recuperarme hasta el lunes. Efectivamente. Lo había pensado, pero no sé si va a colar. Pues nada, chicos, feliz San Isidro. Igualmente ya lo contaré. Y oye, que enhorabuena por vuestro nuevo entrenador. Muchas gracias, muy amable. Me parece de una coherencia absoluta. Sí, yo también creo que sí. Por primera vez en mucho tiempo. Un equipo de fútbol ha hecho algo coherente. Sí, sí.
Vinga, Mariano. Hasta el viernes. Hasta el viernes que viene. Adéu. La desvernada. Doncs ja fa més d'una hora, concretament una hora i cinc minuts, que ha començat la desvernada. Sí, fa una hora i cinc minuts que ha començat la desvernada. Us ha passat a tots volant aquesta hora? Sí, segur. Bé, i ara tenim el doctor Barambio, suposo. Suposo bé.
Bona nit, senyor doctor Donalmbiop. Hola, bona nit. Què tal? Bé, he sobreviscut a la meva entrevista al Ministeri de Sanitat. Has anat a Madrid? Sí, el dimecres. Has agafat l'AVE o has anat en avió? No, jo mai vaig amb l'AVE. No vaig anar una vegada i em vaig avorro i tant. Home, perquè passen les coses molt ràpides i no pots veure res.
No, em vaig avorir perquè són quasi 3 hores allà sentat al mateix lloc. Pots veure la tele, no? Sí, però no hi ha. I no hi ha, no hi ha, no ho sé. I pot haver agraçat de tu que, a més a més, et tenia una pel·lícula que ja has vist. Jo no sé, l'Ave no, aquest de Madrid i Barcelona no l'he agafat mai, però suposo que hi haurà un vagó en restaurant o un... Sí, però és molt important. Un vagó en restaurant. Un vagó en restaurant com els cavalls de peus. De peus. Però jo no hi vaig. No hi vas, no, clar. No, perquè hi vaig amb preferència.
Em porten les coses altres. De tot et porten. Jo hi vaig estar per primer cop fa una setmana i vaig dir, com preferente, no, portaran alguna cosa, esmorzar, que si volia alguna cosa més, xocolatina, fruits secs, el diari...
Bueno, whisky no, perquè anava a un company de feina, tampoc era plan que tenia d'anar a l'oficina, però de tot. Dic, ho pagues, ho pagues, però bueno. Home, ja, si et porten tot això... Ja no et tens d'aixecar. Clar. El que passa és que jo està dintre d'una caixeta, i l'avió, digue'm el que sigui, em posa els nervis. I clar, amb l'avió n'estic una hora. Clar, no, això sí és cert. I en canvi en el tren estic quasi tres hores, tu, m'entens? I em foso històric. Sí, no, i a més quan arribes a Barajas encara que et quedi encara una hora. Clar, hi ha gent
Una hora per arribar a Madrid. Ja. Home, però podries portar una pacient i operar-la, per exemple. Ja.
Bé, i com va anar la reunió amb el Ministeri? Malament. I ara?
És el Ministeri del PP, no sé. Sí, però de què era? De Sanitat. Ha canviat, saps el cas que ha canviat el govern? Era el Ministeri de Sanitat o el Ministeri de Justícia? El Ministeri de Sanitat. Sanitat, la Ministra de Sanitat... Vam anar a explicar-li una cosa que no vam explicar... Es diu... Perdona, eh? La Ministra de Sanitat es diu Mato. Mato, sí, clar, malament. Malament. Sí, però jo no la tenia l'endevista, no la teníem amb la Ministra. No, la tenies amb el subsecretari.
La teníem amb nom, amb l'editora general de no sé què. Ah, el director general. De cartera bàsica i farmàcia. Bueno, és aquell que es podria haver menjat el lleu i ningú se n'ha que s'ha adonat. Bueno, aquesta és la que se suposa que per tot l'assunto, aquest de fer coses. La cartera bàsica, l'atenció. I res? Llavors nosaltres anàvem a dir-li el malament que s'estava, diguem...
Sí, quines eren les irregularitats amb l'implementació de la llei de Voltavena de diferents comets de tot. És que, clar, no s'arregla ni a tiros, això. Es va fer una llei nacional, precisament, perquè, bueno, perquè no passés una cosa a Galícia i a una altra Catalunya i a altres teva dures. Però continua igual. Continua igual. Però de la llei vols dir la llei que van aprovar els senyors del govern del PSOE? De la llei del 2010, sí. Sí.
Però aquests no la volen canviar? Per què volen, ara, parlar d'això? Però de moment hi ha aquesta, la llei. Quan la canviïn ja en parlarem. Però hi ha aquesta. I per tant, jo, si s'està fent alguna cosa malament, aquí hi hagi d'anar... Ah, a veure, a veure. La iniciativa és teva, no del Ministeri.
Sí, mira. Ah, bueno, és que havia entès que era el ministeri que m'havia pres d'iniciativa. Nosaltres com a col·lectiu vam demanar una entrevista per plantejar-li al ministeri el malament que anava. Ara ho entenc. I no vam parlar del malament que anava, no semblava que li importés. És igual. Sí, i a part, doncs, vas deixar anar un disc. Vosaltres, perquè no teniu teletipos i això, perquè avui ja... Aquesta és la... 12 o 13 episodis amb la qual parlo. Ah, sí? Sí.
Sí, perquè m'han tocat tot, i clar, vam fer una nota de premsa, dient que havíem estat allà i que havíem parlat amb la senyora, de la qual ens va dir que el tema de l'avançament no era prioritari. En absolut. Ni pel Ministeri ni per les comunitats autònomes, i que l'assuntament ja es volia quan toqués, i quan toqués ja es volia el que es feia. És com una concreció absoluta, no sé jo.
Les carteres sempre han preguntat, però ja em sortirà de la casa. És clar que ara podem fer una nova cartera de recursos sanitaris, o sigui, la... La cartera de serveis sanitaris, o sigui. Cartera de serveis sanitaris. Que és el que t'entra. O sigui, tu, per exemple, dintre la cartera de serveis no està les ulleres.
No, bueno, clar, les ulleres les has de pagar. Hi ha altres països on sí que hi són. Sí, però aquí, per exemple, està el canvi de sexe, no? No, només em sembla que Andalusia... Llavors, això és una visió particular. O sigui, aquí hi ha lleis que són nacionals, que són obligades al cumprimento per tot el món, i després cada comitè d'altre no, com que té transferides les competències... Fa la seva... Sempre que faci més,
O sigui, no pot treure, però sí que pot posar. No, això no ho farem. Però sí que pot dir, sí que farem també això. Per exemple, no sé. L'avortament a Andalucía fa molts anys que ho pagaven perquè ells volien pagar-ho i a Catalunya no es pagava. Ara sí que es forma part de la cantera de serveis i llavors s'ha dit que treurien coses de la cantera de serveis i que farien una nova cantera de serveis i que tindries que pagar la pròpia de cadena i no sé què. Tot això.
Potser vam preguntar-li també. Ah, potser sí, potser no. Ens va dir que sí, però també ens va dir que no. El que sí que va quedar molt clar és que no li caia mai. No era prioritari. No, no era prioritari, ens va dir que l'avoltament no era prioritari. Però no, el que no és prioritari pot ser bo, no? Perquè si no és prioritari vol dir que no el tocarem. No, no. És que no és prioritari parlar-ne, però...
No és prioritària revisar el tema d'avortament i que no és prioritària, però si no és prioritària vol dir que no, de moment no s'ha d'estar educat. Jo crec que amb el tema d'avortament ben a sang. Bueno, jo suposo que la ministra de Sanitat, efectivament per allò no és prioritària, però pel de Justícia sembla que sí. No, perquè el Gallardón va dient cada vegada que diu una cosa, diu una cosa que sembla igual, però és diferent. Ah. Sí, però vosaltres perquè ho dic, ah, sí, però jo que ho he vist tota la vegada... Esclar.
em sento amb aquesta necessitat doncs veig que s'assembla el que he dit anteriorment però no és el mateix no és el mateix després ja només era el de les menors després era que bueno tornem a la llei anterior però amb meditacions socials si al final no s'assembla i jo crec que vull disparar a veure quina contestació tinc
Ara, jo hagués de dir, bueno, en blanc de vista d'aquesta senyora, si hagués de dir a Wagner sonant, no m'hagués de ser res, eh? Li quedava bé Wagner. Ah, bueno. Una persona que et parla com si el seu coneixement es manés directament de veu, o alguna cosa...
Hi ha vegades que parles amb gent i dius, bueno, que estem parlant. Hi ha gent que no, que t'explica les coques. A veure si les entens, conya. Ja, boll. Se sent ben conya. Exacte. A veure, a veure, un moment, un moment. Santi, on estàs? En aquest moment? Sí. A un restaurant. És que sentia parlar en moviment de paules, cadires i tal, dic, a veure, on estàs.
És que no falla mai. Sempre que tinc que parlar amb una mesura i estic en un lloc que estava puït, que hi ha un rato, ja. Estic en un lloc i està puït, un rato, un rato. Pum, em truca un periodista. Podem entrar a la balda? Jo dic, sí, hi ha molta gent que canta. Es cau tota una cuartaria. Però no estava sopant, dic. No, encara no. Encara no.
però ha vingut al cambrer a preguntar-te què vols ser. No, no, no, clar, si jo estic en un postre no hi ha ningú, però és que de la vida que ha entrat han mogut 14 taules. Ah, va, va. I he entrat i he fet capsules. I ara ve una de les persones que té aquesta taula, el qual, doncs... Bé, no sé, tornem-hi. Sí, sí, sí, torna, torna. Això que jo veig bastant clar...
que si poden l'accessibilitat de la introducció de l'embaràs per l'Espanyol es posarà difícil. No, no la trauran perquè això aniria també contra un mandat europeu i per tant seria quedar malament. Però ja saps, pots dir, no, no, clar que sí, l'Espanyol ha de fer la volta, però ara l'Espanyol aquí jo a mi m'he pensat bé. Una de les coses que es parla també és, per exemple, de posar i tornar a llegir indicacions...
Llavors, ara, abans, hi ha que passar per un lloc on ell exposarà el seu problema i aquell lloc dirà que sí o que no. Però això és tornar a la llei antiga. Sí, tornar a la llei antiga, però amb la llei antiga tu ho feies amb el professional que tu volies. Sí, i ara no. I ara, per poder avortar, has d'anar al centro de les hermanites dels pobres, o qui diu això, diu l'Opus Dei. Sí, sí, clar. Allà, doncs...
Convent total d'aquí. Al seguir d'avortar, pues mira, baje el Sotona ve, allí la tercera Raza no ve. I abans, doncs, allà hi ha un que et diu, ah, que és avortar, guarra, què tal, així que i tal, pues clar, està més difícil. I si et diu, bueno, anem a veure això. El problema és que ja si tinc raó, però bueno, hi ha maneres diferents d'avortar-ho, això.
de l'assessorament. Bueno, però seria pitjor tornar a posar... Ho fan els passaments. Sí, sí, jo crec que sí, no? Jo m'he posat a pagar pel telèfon, perquè si no paguen de moure un mobiliari. No et dic que seria pitjor reinstaurar el Tribunal de la Santa Inquisició. Bueno, va per aquí. I ressuscitar el Torquemada. Va per aquí, va per aquí. I mare de Déu, senyor.
La idea és que és aquesta. Si tornem a dir indicacions, les indicacions no seran preestablertes, perquè ja es veuen trets per allà, el col·legio de mitjans de Madrid, vas veure una escrita allà, que a més a més sortia jo, no he escrit aquest del col·legio de mitjans de Madrid, no sé si és important, els meus enemics em citen. Ah, bueno. I allà venien a dir això, que el riesgo per la salut de la mujer seria una llista, i si tu no estàs dins d'aquella llista no hi ha risc.
I per tant, el risco psíquico serà si estàs esquizofrènica o alguna cosa així. Però jo d'aquell mig és que em centrarà molt malament dintre un nen que no vull. Bueno, per això... No, però... És un risc relatiu. Si no, dóna-la amb adopció. Que ens el quedarem. Té una afició que ara són els fills dels altres. Sí, oi que sí? Si totes aquestes dictadures sempre surten coses on s'encaden menys. Sí.
És una espècie de falera, no? No, però això segurament està dintre de l'ideari. De quedar-se els fills dels delers? Sí, jo crec que sí. Perquè l'hem vist a Alemanya, s'ha vist a Itàlia, s'ha vist aquí, s'ha vist a l'Argentina, s'ha vist a Xile. Deu estar dintre de l'ideari, això. No, però no està escrit. Aquelles coses que no estan escrites...
Serà una autèntica mania amb això, no? Si no lo quieres... Pues ya me lo quedo, ya me lo quedo, eh? Le daremos unos padres que cuidarán de él y serán muy felices. A ti te ejecutaremos, a ti te ejecutaremos, pero... Pero cuidaremos de tu hijo y puedes estar feliz. Si voleu, us podeu riure molt, está subtitulat, está en inglés, pero está subtitulat a l'espanyol, poseu al YouTube, poseu George, George, George, George, Carlín, Carlín, tal com sona,
Sí, El Aborto. Ahà. I és un... ja està mort. És un d'aquestes persones que feia monòlogues. Comèdies d'aquestes. No, monòlogues. El club de la comèdia. Sí, d'aquest tipus, sí. I en té un sobre l'aborto que és molt guapo. Hi ha un tros que diu que tens un embrión, tot per a ti. Si ja has nascido, te jodes. No. Però la mare ha agrada a mi en palco.
Portant aquí, és el nàstic. Sí, senyor. Per el que vaig veure, la cosa respirava així. Clar, no m'ho van dir. La impressió que vaig veure és com ho poda, ja veràs tu. Esperarem acontecimientos.
Bueno, no sé, jo no sé si m'esperaré. Jo ja l'estic començant a liar perquè també em vaig entrevistar amb el PSOE a veure què estàvem fent i no estàvem fent. No estàvem fent res, home, no, perdona, perquè ara que treballin els altres, home. Vaig parlar amb el Llamazares i tampoc. Tampoc. O sigui, escolta, tu estàs dir-ho, home, és que, no sé, em recorden allò de SAC? Bueno, sí, claro, como soy judío, pues me van encebar, home, no?
Sembla que hi ha posició passiva, no? Ara són ells els que manen ja s'ho faran. I les feministes tampoc estan per aquí. Tampoc. Bueno, però això és un dret consolidat que en fa 25 anys. A veure com li diuen a les dones que poten 25 anys que ja ho tenen colla avall, que a partir d'ara no ho tenen i que tornen a Antorra o Antorra, que és pitjor a Inglaterra o a Urbana. Preocupa't que no ho facin amb efectes retroactius. A l'afecte retroactiu el què? Una nova llei.
Ja ho veuràs. No es pot. Perdona. Els que manen són ells. Escolta, Santi, que... Ja us he posat el dia de mis andats. Sí, senyor, que et degust, eh? Molt bé, gràcies. Vinga. Adéu-siau. Bon cap de setmana. Adéu. Fa una hora, 21 minuts, que... que hem començat el programa. I a la hora, 21 minuts, donem pas a la Carme perquè posi un tema musical. Sí. Hola, Carme.
Ui, em sentiu, sí? Sí, sí, sí, molt bé, molt bé. Alto i fuerte, digo, alto i claro. Doncs sentirem l'arracció en red. Molt bé, vinga. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Miles away and plains apart, you were discovering a new land. I was lonely. You were young and I was bad. I just wanted to be by your side every day, every night.
Fins demà!
I just wanted to be by your side every day.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
You were so high above in the sky I just keep feeling like a little child
Fins demà!
Fins demà!
I hate you, but I love you. I just can't take how beautiful you are. I hate to say this, but my...
Doncs fa quasi una hora i mitja que hem començat el programa. Fa 90 minuts que hem començat el programa. Molt bé, perfecte. Encara no.
Em falta una miqueta, però. I bé, doncs hem arribat al tema dels esports i avui hi ha tela, eh? Té la marinera en el tema dels esports. Tot això vols llegir? Tot això vull llegir. Mira, me'n vaig a sopar i ja vindrem. Però primer de tot vull llegir, has tractat un comentari que va escriure un paio que es diu El merengue rebelde. En una plana que, si voleu riure, la podeu llegir.
Es como un punto pelota, pero... per internet. Ah, claro. Y es elantiesport.com. Ah. Y acá el señor Almerenguer Rebelde diu una cosa tal cosa, bueno, acá este. Dice, ya estábamos hartos de la falsa modestia del entrenador catalán. Ahora no sé qué farán en el cambio de entrenador. Y que siempre dijera que todos... lo que todos esperan oír. Poco a poco nos va dejando detallizos de algo que está cambiando y que es
Y es que parece ser que Pep empieza a estar más que harto de la prensa, del fútbol o de la vida en general. Anoche, os refería al exprés del partido contra el Madrid, anoche sorprendió a propios y extraños con un claro y rotundo estaremos en Múnich. Que sí que habrá quien me dirá que esto lo hace para motivar a sus jugadores. Pero en realidad que lo hace para que confíen en su equipo.
pero lo que nunca dirán es que es un prepotente, un chulo, un vacilón y que parece que sí que mea colonia. El siguiente tema que intentan tapar y normalizar es la ausencia de alguna de las vacas sagradas del vestuario. Muchos revuelos armado alrededor del tema piqué. Me llama mucho más la atención que un flamante fichaje al que se le supone imprescindible
por el que se pagó un dineral, y más teniendo en cuenta que era jugador tuyo, y que ahora de golpe y por razón no juegue los partidos importantes, y que en su lugar juegue un tal Tiago, que por cierto ha bajado muchísimo de nivel. Parece que ya no es todo color de rosa en la ciudad condal, por más que todos traten de salir a justificar tonterías. Normalmente el que desmiente algo suele saber que es verdad, prueba de ello también,
es que esta semana la Caverna Tomaquera, Caverna Tomaquera, para estas señores son los dos diarios deportivos de Barcelona, se está dedicando más a alabar al equipo técnico, a intentar animarles que a criticar el Madrid. Cosa esta que suele ser el eje central de su línea editorial. Así que acá está bien, si...
Doncs es critica el Madrid, està malament. Si no es critica el Madrid, està malament. Tot està malament. M'agrada la caverna tomaquera. La caverna tomaquera. Sí, és una mica la... la contrària a la central litxera. La central litxera. Aquest nom se'l van posar ells mateixos. I la de la caverna tomaquera se'ls han inventat aquest senyor. Senyor Isidro Inglés, bona nit. Hola, bona nit. Una mica forçada això de caverna tomaquera, no? Sí, però bueno...
S'han exprimit prou al cervell. Ara, clar, tindran que canviar, no?, alguna cosa. No, potser segueixen igual amb el pobre Tito. Sí? Sí, jo crec que no... Si segueix en línia... Bueno, ja ho veurem. Però una cosa que sí que m'ha fet molta gràcia és un resum que porta al Mundo Deportivo sobre Twitters o Facebooks que s'han anat publicant després de la eliminació del Real Madrid. Hi havia frases com aquesta...
La NASA felicita a Sergio Ramos por desviar un meteorito que se dirigía a la Tierra. Un año después, Sergio Ramos tira otra copa. La NASA felicita a Sergio Ramos por... ¿Es un ave? ¿Es un avión? No. Dice, ¿es un ave? No, es un avión. No, es el balón que pateó Sergio Ramos que aún está en órbita. ¿Quién fue el que dijo al infinito y más allá? Butz...
¿Cómo se decía? ¿Bus Laguer? No. Entonces, ¿quién fue? Sergio Ramos minutos antes de lanzar el penalti. Dice Sergio Ramos, eso va acompañando una foto, dice Sergio Ramos gritando plato antes de lanzar el penalti. Sergio Ramos está a punto de fichar por la NFL. La NFL es el campeonato de fútbol americano. De fútbol americano. Sería un buen pateador, ¿no? Sí, sí.
Y deixo als dos últims, que són els que més m'han agradat. Diu un que diu, els maias se equivocaron. Lo que iba a caer en la Tierra el 22 de diciembre del 2012 no era un meteorito, era el baló que lanzó Sergio Ramos. Y el més bo de tots, per mi, és un que diu, terrícolas, hem recibido vostro mensatge, però no entendem què significa Adidas Official Champions League Ball.
Bon humor. Bueno, sí, per sort, per sort. Ells no em fan de conya amb això, oi? No. Els de Madrid. Bueno, el que deia jo, avui seguint per gol TV, per roda de premsa del Barça... Ei, és que no puc parlar del Sergio Ramos, ho sento.
Doncs hi havia twitters i mensatges dient gràcies Pep, ara la Liga allà és del Madrid, gràcies por marcharte. La Liga allà és del Madrid, per tant, la donaven per perduda. Espereu-se, espereu-se, espereu-se que el diumenge ja veurem com va la cosa. Jo no perdo les esperances encara. Tu suposo que sí, oi Isidre?
A veure, està molt malament. Molt fotut, però bueno. A veure, podria ser que aquest partit els hagi influït perquè perdin una mica la seguretat i potser el Sevilla en faria el favor, però veig molt difícil que perdin els... Són sis punts, o? Són set punts. Són dues derrotes i un empat, o una derrota i dos empats. Amb una derrota i dos empats serien tres...
7 punts justos. Sembla molt difícil que se la deixin escapar. A veure, és molt complicat, és molt difícil. Aquí els perdien els punts, amb el Sevilla? Amb el Sevilla, amb el Vilao, i després tenim Mallorca... Mallorca... Matemàticament és possible. És possible. Pensant això, que és una derrota i dos empats. Això sí, el Barça ho ha de guanyar tot. El Barça ho ha de guanyar tot.
I no sé si els lligadors del Barça també estaran tocats per l'eliminatòria de la Champions. També hem de comptar amb aquesta possibilitat. Complicat, no? Sí, és complicat. Però jo et dic, jo no perdo l'esperança. Jo tinc un comentari del passat dia de la Champions, del malaurat partit que vam tenir, que l'he escoltat en dos programes de ràdio, el tall del Fernando Torres, quan marca. Les gravacions del camp...
Cantant. Però traient el pulmó, que dius, ja has perdut? Sí, sí, sí, però ser del Barça és el millor que és. Què deia? Ser del Barça és el millor que hi ha. Tot el camp cridant. Dius, abans això no passava. Quan el Barça perdia un partit, veies la gent marxant de la graderia tan tranquil...
i deixaven els jugadors. És un bon símptoma. Sí, i tant que és un bon símptoma. Jo crec que... Sé que estic canviant de tema, però volia comentar-ho perquè crec que és una cosa que el Pep ens ha deixat i hem canviat una mica el xip de... de pessimistes, de... Tinc un company de feina que ha deia la lliga per perduda i aquests últims mes diu, no, encara tenim possibilitats. Dius... Bueno...
Escolta, tot és possible en aquest món. Sí, en aquest món. I, com deia al principi del programa, tots, absolutament tots els diaris de tot el món, avui la notícia, jo diria la més destacada, perquè n'hi havia moltes a la primera plana, amb grans titulars, com per exemple El Mundo, primer diari o líder, no sé què, deia, per Guardiola ha dit, so basta.
el tècnic com es laureado de l'Historia de Barcelona ha decidido poner punto final a su trayectoria en el Vestralio Blaugrana. Tot això abans de la roda de premsa. Segons el punt d'avui, Guardiola els havia dit als jugadors, nois, me'n vaig del Barça. Per dir-ne algun de fora, per exemple... Ah, bueno, As. El de l'As és molt long.
El de las esmolvó perquè diu Guardiola se vio el 29 de febrero con el Chelsea en París. El técnico Azulgrana se reunió el pasado 29 de febrero en París con el dueño del Chelsea, Roman Abramovich, al que acompañaba a su asistente Marina Granoskaya. Y després, més petit, aquest era el gran titular de As, y més petit, Guardiola se marcha. El técnico se lo comunicó a los jugadores antes del entrenamiento. Bueno.
El Corriere de los Port, per dir-ne de fora, diu... Guardiola deja el Barça a final de temporada, diu adeu. Segons els diaris espanyols, el tècnic de Blaugrana no assegurà la banqueta del Camp Nou la pròxima temporada. Gazeta de los Port, el Barça, s'acaba l'era Guardiola, a les 13.30, la veritat de Pep. Segons Olé de l'Argentina...
diu, segons li han dit a Oler Guardiola, t'he decidit deixar el club a mitat... T'he decidit deixar el club a mitat d'any, perquè clar, al juny.
I Clarín, també d'Argentina, li ofereixen a Guardiola un xec en blanc perquè es quedi. Li proposen que tingui camp lliure per prendre decisions i l'elecció dels jugadors. Totes les tres coses ja les tenia, no? Sí, sí, exactament. Però vull dir-te que tots donàvem per fet, tots donàvem nosaltres per fet que Guardiola marxaria. Un moment, roda de premsa, faré una roda de premsa. No ha fet cap roda de premsa per confirmar que seguia...
Ara s'hi toca. Ara s'hi toca. Que marxava, sí, però ningú, absolutament ningú, va encertar qui seria... El substitut ni de... És una excel·lent notícia. Sí.
És que la notícia és aquesta, la notícia és que hi ha continuïtat, que Tito Vilanova, que jo, repeteixo, pensava que per motius de salut era una de les causes per les que guardia. Però no, en fi, possiblement sí motius de salut, però motius de salut del Pep. Ja ha perdut el cabell i no té ganes de perdre més coses. Però això no es recupera, eh? No, el cabell no es recupera. Per molt que marxi no li torna. A veure si recupera la veu. Jo espero que el Tito Vilanova no perdi el cabell.
Té una bona melena. També curiositat de la roda de premsa. No va començar a les 13.30, com deien, sinó que va començar a les 13.38, amb paraules de Sandro Rossell, que va dir, hem convocat els periodistes per dir que Guardiola no continuarà com a tècnic del Barça. Toma ja. Més coses que va dir, i concretament 5 minuts després, a les 13.43, diu...
La pròxima persona, diu Guardiola, la pròxima persona donarà coses que jo no puc donar. No perquè no les tingui, sinó perquè l'exigència és molt alta. L'entrenador ha d'estar fort, tenir energia per contagiar a tots els jugadors. Aquestes devan ser paraules de Guardiola 5 minuts després que Rossell digués Guardiola a marxa. I a les 13.49, és a dir, 10 minuts després de començar la roda de premsa,
Rossell va dir, a proposta de subir Sarreta, el proper entrenador del Barça serà Tito Vilanova. O sigui, que en 10 minuts ens van dir adeu i hola. Pim-pam. Bueno, tampoc era qüestió d'allargar-ho. Allargar-ho més. He escoltat trossets i tots els periodistes, la majoria dels que he sentit,
També hi ha dos donades d'aplaudiments a Guardiola per part de tots els periodistes. I jo crec que dels periodistes el que estava més afectat de tots és el d'Antena 3, el Pepe, com es diu? Pepe... Carballo. No, Pepe Carballo no, però ara no em recordo. Pepe Gutiérrez. Pepe Gutiérrez, exacte. Jo crec que era el més afectat per l'avançament de Guardiola.
Ara en qui es ficarà? No, no, no. Tot el contrari. No l'he escoltat aquest tros. Sempre se li ha vist una admiració per Guardiola i és un... Tant a Madrid, doncs... Porten molt bon rotllo, respecten molt mútuament. Sí, sí. A més, moltes vegades han fet broma entre ells a la Roda de Príncep. Jo crec que era una de les...
És que aquest és, jo crec, el que porta més anys, no? Doncs possiblement sí, possiblement. El Pepe Gutiérrez és el veterà dels... És de Clif, em sembla que estava ell, no? De fet, havia tingut relació amb Guardiola, quan era jugador. Efectivament. Pepe Gutiérrez estava a Antena 3, quan es va inaugurar Antena 3 Ràdio aquí a Catalunya, a l'època del Botanito. Estava amb Siro López i ell.
Siro López, quien te ha visto y quien te ve. Era 3 Barcelona, sí. Era un hooligan. Siro López, que per cert, després de la victòria del Madrid al Camp Nou, ha dit que si el Madrid no guanya la Lliga s'ha feita el bigoti. Llavors confio en que el Barça faci les coses ben fetes. Jo també confio que el senyor Siro López s'hagi d'afaitar el bigoti.
La trompada que s'han donat d'ells ha sigut intensa i dura, perquè ells ho veien claríssim. No s'ha classificat el Barça, nosaltres guanyem, perquè està hecho, la dècima. I els veien a la final i guanyen el Chelsea. Aquesta és una de les grans diferències, o com s'ha constatat una vegada més, la diferència entre Pep Guardiola i Mourinho. Perquè Guardiola, abans del partit amb el Chelsea, doncs va dir que és difícil, és complicat, venim d'un resultat advers en un a zero...
el Chelsea a farà el seu partit i serà molt complicat, serà molt difícil que ningú pensi que ja estem a la final. I encara així, bueno, va ser un... Mourinho, bueno, no tenemos que fer més com un resultado normal, ganar por 2 a 1, ganar por 3 a 1, o sigui, jo crec que en aquestes dues rodes... Aquestes dues rodes de premsa, una vegada més es va veure la gran diferència entre Pep Guardiola...
i Mourinho. Home, la roda de premsa que va ser de Traca va ser quan va perdre el partit. Aquella roda de premsa va donar aquelles explicacions que jo crec que no se les creia ni ell ni ell mateix. Ja, bueno... És únic per buscar excuses absolutament absurdes. Sí, sí, bueno, perdona, és que l'últim partit contra el Bayern encara va recordar determinats partits en què ja sabeu per què els han perdut i no sé què. O sigui,
I que han guanyat la copa del rei. Pilotes fora. I que han guanyat la copa del rei, o sigui, a veure... En fi, jo el que no sé si... Quina serà l'actitud de Tito Vilanova si Mourinho continuarà. No oblidem que al Mourinho li va fotre un dit a l'ull. M'agradaria que li dongués una mica... Que fos una miqueta més...
No, però no tan tranquil i tan pausat que en Pep, però que li donés una miqueta més de canya, perquè una persona que diu, sí, bueno, tenim difícil, que em sembla molt bé, però que sigui una miqueta més, almenys quan se li fiquin d'aquesta manera, que sigui una mica més contundent. Jo crec que Tito és, perquè Guardiola, tot això, Guardiola té molt més caràcter del que ha demostrat, i quan l'ha tingut que demostrar l'ha demostrat.
S'ha contingut molt. Sí, però no sé, Tito no el conec, però jo crec que és encara molt més pacífic que Guardiola. Sembla continuista a tot nivell, a nivell esportiu i a nivell, una mica de discurs. No sé què opina l'Emili. Emili, bona nit. Bona nit, bona nit. Senyor Sánchez, què? Quina és la teva opinió de tot això que ha passat...
La veritat és que els culers i els amants del futbol hem d'estar tristos. Home, sí, indudablement. Perquè sempre que se'n va algú que proposa jugar a futbol, que proposa espectacle, que respecta l'espectador, perquè això és molt important i de vegades ens oblidem, respecta l'espectador. El senyor que paga...
una morterada per anar a veure un partit de futbol i que tu li ofereixes un futbol ràquen o fastigós, lamentable, reservor, només resultadista, només vàlid per aquell aficionat que l'únic que pensa és en guanyar coses però no de quina manera guanyar-les, doncs crec que Guardiola, com d'altres entrenadors, són precisament l'antítesi, no? Vull dir, són la gent que justifica una entrada, que justifica un carnet i és un dia per estar trist en aquest sentit
Per estar content, perquè crec que segurament, així sobre el paper, la millor opció era Tito Vilanova. Dic sobre el paper perquè tots sabem com és el futbol. És com quan arriba a Guardiola, que entri o no entri la piloteta. Exactament. A mi el que em seria greu és que, el que tu has dit, que al principi de temporada la piloteta no entri i que segurament hi haurà un...
una secció, una part dels seguidors que començaran a dir aquest no és l'entrenador, aquest no és el... Això per suposat, això per suposat. Vull dir, de la mateixa manera que aquesta temporada, quan hem perdut amb el Madrid i hem quedat eliminats de la Champions, doncs s'ha qüestionat absolutament tot. S'ha qüestionat si estava bé, doncs jugar-se-la amb Tello. Vull dir, resulta que hem estat traient pits
de cantera i de joventut i ara resulta que no, que ara ens caguem a les calces quan juguem contra un gran equip i posem el nano de la cantera hem de ser conseqüents en aquesta vida és que aquest és el meu temor si això ja va haver-hi gent que ho va dir de Guardiola després de guanyar 13 campionats imagina't què poden fer del Tito Villanova si les coses no van bé
Per suposat, per suposat, vull dir, per suposat, i això és una cosa que el Tito Vilanova té molt clar, i avui jo m'he empassat sencera i en directe a la roda de premsa, i el Guardiola, doncs, ho explicava, doncs, això, que havia parlat amb ell, que l'havia dit, saps, a l'Ocalà, saps que jo, si tens dubtes, deixa-ho córrer. Deixa-ho córrer.
Si no tens dubte, si et veus capaç, endavant perquè ets la persona més indicada. Aleshores, sí que és cert que és intel·ligent en el sentit que és continuïtat, no és una ruptura, tenint en compte la base d'equip que ja hi ha i els retocs que has de fer de cara a la propera temporada, no és una ruptura, ni d'estil, ni de... Perquè recordem que Tito Belanova és també un dels artífics d'aquest estil, exactament. Aleshores, si la cosa no funciona, en el cas que no funcionés,
i el següent any hi hagués un canvi d'entrenador, diguem que el que vingui de fora ja no tindrà la mateixa pressió que tindria aquesta temporada. No és possible. Vull dir, la pressió, diguem que Tito Blanova és l'hereu que tothom dona per suposat, que evidentment Guardiola consultarà, parlarà,
i aconsellarà en un moment donat, perquè això a l'ombra de Guardiola serà molt allargada, com l'era de Cris, el que també estic convençut és que no es comportarà tan miserablement com en Cris. Com en Cris. Vull dir, per què no, perquè va amb el seu caràcter. I respecte a l'impresentable, per dir-ho suau,
del senyor Mourinho, doncs se li dona una alegria, també. O sigui, una alegria. Vull dir, no s'ha desfet de l'esprit guardiol o no se l'ha tret de sobre. No se l'ha tret de sobre, això està clar. Home, tenia el seu humor bo que hagués vingut Villasboa perquè... Sí, clar. Perquè la relació, precisament, no és gaire bona. Però, sincerament, vull dir, jo us poso sobre la taula contra qui ha empatat el senyor Villasboa.
Em vinc a referir, és un entrenador que ha tingut èxit al seu país a Maloporto i que després jo crec que el llit és el llit més gran que hem vist a la història del futbol que li han fet als jugadors del Chelsea. Espectacular, el llit espectacular, el boicot espectacular que li ha fet a aquest entrenador que volia jugar a una altra cosa diferent. Volia jugar a futbol, jo crec.
I altres opcions serien a contemplar que sigui Bielsa, que sigui Valverde. Jo crec que tot eren aventures. I aquesta, tot i sent una aventura, crec que és una aventura més controlada. I per la directiva també és còmodo perquè es guarda en les esquenes. Curiosament, en una enquesta que s'ha fet al Mundo Deportivo, el més votat amb el 50% dels vots era Bielsa.
I el segon, Tito Vilanova amb un 25. Clar, però no té mèrit. Primer, no té mèrit pel resultat de l'ètic de Bilbao d'aquesta temporada. Perquè si aquesta enquesta la fas fa 5 anys, quan estàs a l'Espanyol... Clar, ningú l'hagués que ha agafat, això està clar.
I és el mateix entrenador, eh? El mateix entrenador que en teoria va sortir rebotat de l'Espanyol perquè, clar, depèn del club que et deixi treballar o no i depèn del que tinguis. Això li passa a la guardiola, vagi on vagi. Home, és que és això. És que és això. No, jo que ja et dic, jo crec que per una banda és un dia trist que culmina una setmana trista. La setmana trista es va acabar dimecres.
a prop de les 12 de l'any, quan vam tenir la gran alegria de veure com aquest gentussa que és el senyor Mourinho es va haver de fotre i quedar-se sense la final, la dècima, la dècima ocasió que el Madrid intenta guanyar la dècima. Home, jo els aconsello que vagin en una administració de loteria i comprin un dècimo. Sí, és que jo no sé si no canviaran el nom, eh?
Ara ja no sé si canviaran el nom. De tota manera, bueno, a veure, la vida segueix, hi ha moltes incògnites, han aprofitat el que dèiem fa uns dies, la setmana passada, han aprofitat per alguns per remenar tota la merda, aixecar el ventilador.
I ara resultat, doncs, que el Barcelona i el Barça, doncs, és un desastre, vull dir, perquè l'Amics Ostres al Mundo del Siglo XXI, doncs, es queda gust dient, doncs, de l'Albes, que des de que s'ha divorciat, que és un juerguista i és un d'allò, i un, gairebé diu un putero, el Pedro, que el Guardiola també se'l volia treure de sobre, el Piqué, que no sé què, fins i tot, i algun mitjà també havíem dit que hi havia mala relació Guardiola-Messi, vull dir...
que em vinc a referir que aquestes merdes doncs acostumen a sortir i evidentment això és com dir doncs d'un matrimoni que s'estimen molt però evidentment no sempre estan endellonada mel home clar no sé si m'explico sempre hi ha coses aleshores és una mica absurd no?
Però no hem d'oblidar que la lliga continua, que aquest cap de setmana, el diumenge, podem tenir un vermut molt dolç. Sí senyor, a les 12 Madrid-Sevilla. O no, que jo penso igual que a Guardiola, però penso no ara, després del Barça-Madrid, sinó que ho pensava abans. Era molt complicat i era molt difícil. Que aquesta lliga estava sentenciada als despatxos des del primer dia que es va començar la competició.
perquè les abarracions arbitrals que hem vist només em deixen pensar en això, que realment no valia la pena enfadar-se pel Barça-Madrid, però per una altra banda, doncs sempre et queda aquell dubte de dir, i si estic equivocat jo, i no és així, i si resulta que el Barça aquest cap de setmana es fot a 4 punts, i el Madrid, doncs realment després dels fracassos, doncs comencen a haver els problemes,
I si, perquè diguem que el despassament més complicat que li queda al Barça, doncs és aquest amb el Rayo, que no serà fàcil. Però si després, doncs, bueno, i per què no? Perquè al Madrid li queda... Vos imagineu que l'alcalcomiat de Guàrdia la fos guanyant la Lliga. Exactament, és el que t'anava a dir. Perquè al Madrid li queda aquest partit contra el Sevilla, després l'Atlètic Club, el Mallorca, si no m'equivoco...
I l'últim era l'Atlètic, no, l'últim era l'Atlètic, em sembla, no? No, el de l'Atlètic és el dimarts, dimecres que ve. Dimarts, dimecres que ve és l'Atlètic Madrid i Mala de Barça. Un altre que està movent... Mobles. Mobles. És que no estan, no estan. Doncs jo encara tinc... No sé si dir-li esperança o il·lusió
que les coses no oblidem que en un empat allà vam guanyar per 3 a 1 si no m'equivoco a Madrid aquí vam perdre per 2 a 1 per tant el gol a Veras és favorable però són dos derrotes i un empat una derrota i dos empats o una derrota i dos empats per això t'ho dic que és possible el Barça ho ha de guanyar tot això està clar
És possible. I jo crec que és molt més difícil recuperar mentalment els jugadors del Madrid després de la porra i els penals.
del que es va viure i a més ja tenim tocó i avall pensem que tota la punyetera setmana a Madrid i al seu entorn doncs estàvem parlant de la final sí, sí, sí aquest partit ja se l'havien saltat i a Madrid porten temps o portaven temps parlant del passillo en el Camp Nou cuando ganarà el Madrid a Liga i ja et dic a mi m'encantaria seria una grandíssima il·lusió que el que coneix el Barça
Però si no l'ha de guanyar el Barça, que el Madrid hagi de patir fins a l'últim partit. És a dir, que fins a l'última jornada no el tinguin. Jo espero no equivocar-me i espero que els propis jugadors del Barça no baixin els braços. Espero que alguna cosa sigui el discurs de cada galeria de Guardiola i que realment quedi aquell puntet de ràbia, de...
de dir, anem a... Bueno, i esperem que el Messi, perquè també sabeu, no?, tota la rumorologia que està corrent al voltant del Messi, que té la nòvia prenyada, que a més a més està anant al llit amb un altre... Explica-li, explica-li. Qui s'ha anat al llit amb un altre, el Messi? Això és el que es diu.
Això és el que es diu, és la rumor. Per això et dic que la darrera setmana s'ha aixecat el ventilador i ha sortit tota la rumorologia possible. Que la Navella Ricciioni, no sé com es diu, està prenyada, això ja t'ho puc assegurar jo. I està... Ho hauràs sigut tu? No, no, no. El que l'acompanya a les visites mèdiques és el propi Messi.
Sí, però s'ha dit, ha corregut el rumor, la història, fins i tot hi ha internet la foto de les dues, que Messi, a més a més, té una altra història amb una altra. I que això li hagués...