No, no.
Ara escoltes ràdio d'Esfer, sintonitzes ràdio d'Esfer, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio d'Esfer, 48.1, ràdio d'Esfer.
Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
La desbarnada. La zamana. La zamana. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Jo no em sento, ara sí.
Ara sí. Molt bona nit. Són les 21 minuts. Està sintonitzant ràdio d'Esver, l'emissora municipal de Sant Just. I ara mateix comença la desvernada. Salutacions de l'equip del programa, la senyoreta Núria García-Libau, que la tinc aquí a l'esquerra. Bona nit, benvinguda. Hola, bona nit. Què tal? Bé, molt bé. Després dels exàmens... Bé? Sí, tranquil·la. Però el vols aprovar?
Sí, jo crec... Mira, el d'avui no ho sé, però els d'altres dies sí. No, només faltaria, no? Després d'anar a estudiar. I l'experiència que tens ja en mitjans de comunicació. Sí, sí.
I aquí a la dreta, com sempre, una vegada la setmana passada no vam venir que li tocava sopar el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyors, que soc jo. I avui, coses de família, li toca sopar el Marc Simón i, per tant, no ha vingut. A casa sopem un dia cadascú. A la carta, eh? Sí. A la carta, el que li toca les de bastos. Sopa. Bé, suposo que el Marc ens estarà veient igual... Sí, encara deu ser a casa, el millor sí que ens està. Hola, Marc, bona nit.
I com sempre, doncs esperem poder contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb la Midi Sánchez, l'Armant Garcianó, l'Armant Garcianó, avui no, tenia molta feina, havia de fer el Tortell de Reis. Ja? Sí, jo no. Hòstia, però estarà en dus d'aquí a... Tants dies. No sé.
El Josep Maria Montes ens farà la predicció del temps.
i si no hi ha cap inconvenient quan entra l'hivern. Mariano González, d'aquest no falla mai, aquest sempre està puntual, segurament en aquests moments es veurà veient. Hola, Mariano. L'Isidro Inglesc, ajuntament amb l'Emili Sánchez, segurament parlarem d'aquesta confamolació contra el futbol espanyol i contra el Barça i tot això, en parlarem.
L'Òscar Ramos i el París el felicitem de tot cor al Nadal i l'any nou. I esperem que l'any que ve tingui un horari que li permeti venir el divendres a la jornada. Hola. Esperem. Hola, Ramos. I sí, el Jordi Domènech el tenim aquí. Hola, Jordi, bona nit. Bé, això s'acaba, senyors. Això s'acaba. No, el programa no. El programa acaba de començar.
Ja estem a 20 de novembre. 20 de desembre. És que no vull acabar. No, no, eh? No vull acabar. 20 de desembre de l'any 2013, setmana 51 de l'any... transcorregut, 354. I, per tant, només ens falten 11. Sí. Què? 11 dies en els quals nosaltres no passarem per Ràdio Desvert perquè ens en anem de vacances de Nadal. Sí, senyor. Tornarem després de Reis. Sí, senyor. Si no m'equivoco és el dia 10.
És possible. No hi heu comptat. Després ho mirarem. Avui no tenim el... Espera, sí. Sí, és dia 10. No, el 9. No, el dia 10. Divendres 10. Fins al divendres 10 de gener no tornarem, però avui sí que estem aquí i hem de dir que el sol ha sortit quan eren les 8 i 14 minuts. I s'ha pos quan eren les 5 i 25. Sí, senyor. I demà, curiosament,
el sol sortirà a les 8 i 14 minuts i es pondrà a les 5 i 25. Vésperon. Sí senyor, com avui. La lluna no, la lluna farà el que vol, perquè sortirà a les 8 i 33 del vespre i es pondrà a quasi les 10 del dematí de l'endemà, que sigui de demà. O sigui que ja ha sortit a les 8, d'aquí mitja hora sortirà més o menys, i es pondrà
I demà? I demà la lluna sortirà a les 9 i mitja, és a dir, més o menys una hora més tard que avui, i es pondrà mitja hora més tard. Exacte. A dos quarts d'onze. Hem de dir que, clar, amb tanta feina nocturna, estem in vant. Però bueno...
Anem als aniversaris. Avui fa anys, aixequeu-vos-e, sisplau, Dona Elena de Borbón i Grècia. I Grècia. En fa 50. Mira, està bé. 50? 50. En fa 67 l'Hombre que Nunca la Ganó. Exactament. El senyor Aito García Reneses, entrenador de bàsquetbol. De bàsquet. Ara crec que està entrenant a un Icaja o... Ni deia. Ni deia.
Fa 66, una senyora que no tenia edat. Exactament, no tenia edat. No tenia edat. La Giliola Cinquetti fa 66. Ara suposem que ara sí, ja té edat. Sí, suposo que sí. Suposem que sí. Perquè no tenia edat. Era el títol de la cançó. Era el títol de la cançó. Ah, vale. No tenia edat. Anem a les efemèries. Coses que van succeir tal dia com avui. 20... no de novembre, sinó del desembre.
de 1591 va ser executat el senyor
Los fueros de Aragón contra el despotismo de Felipe II. Sí, en aquella època ja passaven coses. I després el PP habla de que después de los reyes católicos, una grande y libre. Una grande y libre. Sí, sí, sí. Bueno, això l'hi van dir, perdona, això de la una grande y libre, l'hi van dir l'altre dia que és el que vol fer el senyor Mas. Ens anomenen l'any 1860.
dia 20 de desembre, l'Assemblea de Carolina del Sud va declarar dissolt a la seva unió amb els Estats Units i això va donar començament a l'anomenada guerra de secessió. Allà del sud contra el nord, el nord contra el sud, los confederados contra los federados, los grises contra los azules, totes aquestes coses. I el 20 de desembre de 1973... Aixequeu-se, sisplau.
va morir amb una tantadeta el president del govern, l'almirante Don Luis Carrero Blanco. Exactament. I l'any 2003, és a dir, abans d'ahir, com aquell que diu, el senyor Pasqual Maragall, més conegut com a Pasquis, va prendre possessió com a nou president de la Generalitat de Catalunya. Aixequeu-s'ho, sisplau. També. Anem al Sant Ural. Bé, avui és Sant Benjamí. Benjamí.
Home, felicitats, Jordi. És Sant Domènec. Ah, sí, Sant Domènec. Avui és Sant Domènec. O Santo Domingo de Silos, que era un abat benedictí. I també és Sant Macario. Ara vindrà el José Luis Moreno. Exacte. Està bé. Que era un presbíter i màrtir. Sí, sí. I demà era... Demà és el dia de Sant Pere Canici.
Quan l'he llegit aquest matí per posar-lo he dit Sant Pere Cancini. Canici. Canici, que és un senyor que presbíter jesuïta, doctor de l'església, que va néixer a Nimega, no sé pas on està Nimega, ni idea d'on està Nimega.
Però clar, l'any 1521, quan va néixer, va morir l'any 1597. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Set anys. Per aquella època eren anys, eh? Sí, sí. Déu-n'hi-do. Per això el deuen haver fet sant, no? Perquè clar, va durar tant de temps, pobret. Sant Saberí, bisbe i màrtir. I Sant Gliceri, que és l'inventor de la Gliceri... No. Sant Gliceri, que és presbíter i màrtir. I un sant que es deia Themistocles, que devia ser grec.
Si avui a més a més ens hem deixat algú que fa el dia del seu aniversari o del seu sant, doncs els felicitem de tot cor. Em diuen que el senyor del temps
No contesta. No deu haver fet els deures. Ja passa. O potser avui era l'últim dia de feina? Està corregint examens com un boig. És professor? Sí. Ah, no ho sabia. Sí, és professor de física. És físic.
Provem a veure si contactem amb el suplent. El suplent tampoc. Ah, i és veritat que estan els pastorets. Avui fan els pastorets. Sí senyor, avui fan els pastorets. El tècnic suplent està fent els pastorets, el tècnic de son.
El nom del temps oficial està fent de... Ah, sí senyor, mira, em sembla molt bé. Vinga, senyor Jordi Domènech, el hombre para todo. Serà molt ràpid la meva predicció. Demà no hi haurà tornats. No? Molt bé. Segur que l'han certa. S'ha acabat el tema. Adéu.
Bé, ja... Com ho diria jo? Hi ha divisió d'opinions, no? Uns diuen que el dia de Nadal plourà i altres diuen que el dia de Nadal farà sol. Sí. Home, doncs el que diuen les prediccions plourà, no? Plourà. No, no, però jo l'altre dia... El que passa és que no et pots refiar, estem al Mediterrani i al Mediterrani ja sabeu que és molt complicat de fer una predicció perquè les coses canvien d'avui per avui.
En principi semblava que el dia de Nadal faria sol. El dia de Sant Esteve, canelons. Això segur. El temps no ho sabem. Però que si podem dir, tampoc amb molta certesa, però sí que podem dir que demà
Arriba l'hivern. No sabem ben bé si a les 6 i 11 minuts o a les 11 i 6. Sí, i ho he sentit, però ara no recordo si deien a les 6 i 11 o a les 11 i 6. El problema és que tampoc tenim l'IBM perquè està sopant. I clar, si no, ràpidament agafaria... No, però mira, l'IBM soplent... Mira, jo us puc dir les temperatures, els graus que faran. Ara, en aquests moments,
Ara, en aquests moments, bueno, ara sí, ara estem a 10 graus. 10 graus, temperatura de sensació, 11 i mig, 12. Sí. El dissabte es farà de màxima 16 i en mínim a 9. O sigui que demà, bon temps. Essolellats.
I el dia de Nadal, que és dimecres, efectivament plourà. Plourà. I una màxima de 16 i una mínima de 13. O sigui, no farà fred, però plourà. Per tant, és un bon dia per prolongar l'àpat. Per fer el sobretal encara més llarg. Més llarg, sense cap mena de problema, no tenim pressa, podem estar aquí xerrant i tal, jugant al monopoli o el que sigui. El dia de... Sant Esteve. Sant Esteve farà sol.
El dia de Sant Esteve sol, a més a més dels canalons...
Hem menjat carn d'olla el dia de Nadal. Jo no menjaré carn d'olla el dia de Nadal, però el dia de Sant Esteve menjaré canelons. Perquè els compres fets. Quan els feia la teva mare. Nosaltres a casa el Nadal jo no recordo... Home, sí que s'havia menjat, però no així...
En fi, si algú ens vol trucar i diu que quin temps farà aquest cap de setmana, doncs li agrairíem molt, perquè... Ara truca ell. Ara truca ell. Sí, vols dir? Sí? Això és que ens ha sentit, ja estava buscant quin dia entrava a l'hivern per quedar bé. Doncs ara, gràcies, senyors de Maria Montes, bona nit. Hola, bona nit. Quin dia arriba a l'hivern?
Doncs arribes demà dissabte, 21 de desembre, a les 6 i 11 minuts. Ah, ho hem encertat eh. No a les 11 i 6. Jo he dit que podria ser a les 11 i 6 o a les 6 i 11. Però és del matí no? No, no, de la tarda. De la tarda, de la tarda. Bé, aleshores, confirmes que aquest cap de setmana tindrem un temps més o més anul·lat amb temperatures agradables que no gaire fred i o sigui amb molta humitat?
Correcte, serà així. De fet, en aquests moments ja tenim l'anticicló de les Azores es tenent-se per tota la Península Ibérica i ja està arribant aquí a Catalunya. Per això està allunyant tots els núvols que hem tingut durant el dia d'ahir i al matí, bueno, i bona part del dia d'avui, de fet. Però per Nadal se n'anirà a casa seva, ja diu, vuelvi a casa per Navidad i aleshores l'anticicló de les Azores se'n va a les Azores, per Nadal. Doncs cert, de fet ho començava a fer ja el dilluns.
el dilluns 23 començarà a retirar-se cap a l'Atlàntic un altre cop, sobre les estores. I deixarà que perturbacions atlàntiques que en aquests moments estan molt al nord, de fet a Islàndia, puguin anar-se desplaçant més cap al sud d'Europa. Baixen cap a baix. Baixen cap a baix, però...
Baixaran de manera que sobre la península evèrica arribaran vents de punent. Punent. I els punents ja sabeu que aquí a Sant Just, que està a l'altre costat de la península evèrica, la zona mediterrània, arriben els punents molt secs. Secs. I de fet el més interessant d'això és que serà el dimecres, que és el dia de Nadal, que ens creuarà un front atlàntic que podria fer provocar algunes precipitacions molt febles, sobretot al matí i migdia.
Ah, bueno. Però les temperatures no seran gaire baixes. No seran gaire baixes, no. Amb els vents de ponent no les deixarà baixar gaire. És l'únic dia que veiem més inestable, el mateix dia de Nadal. Quina bestia! Pot ser un dia bastant gris, eh? I llavors, després d'aquestes febles precipitacions, si és que en veiem gaire, perquè creiem que més aviat seran febles... Sí, arribem al dia de Sant Esteve. El dia de Sant Esteve el vent girarà amb estral al nord-oest.
que farà baixar un mica les temperatures. Bueno, ja toca. Sí, però no massa, perquè serà un nord-oest de procedència de l'àntic però no gaire del nord. I per tant, això les farà baixar i millorarà notablement l'estat del cel. El dia de Sant Esteve pot ser un dia molt clar, però una mica fresquet. Molt bé. I ja no sé si et poso un compromís i cap d'any.
És un compromís. És un compromís. Si fessin cas als mapes d'ara... Sí, no, en principi amb els mapes d'ara, clar, home, sí, sí, sí. No vull que miris els mapes d'ara. No, no, no. No, no els d'ara, és d'ara. No ho dic perquè els d'aquest matí deien una altra cosa. És a dir, els d'ara, els que han sortit aquesta tarda, doncs, indicava que farà bon temps. Bon temps. I no gaire fred. La nit que sigui freda, fresqueta.
i el dia seria agradable. D'uns 14 a 15 graus. I a mi el que m'interessa més la nit... La nit del 31. Sí. Seria entre uns 7 i 8 graus. Aquí s'ha just. Està bé. Igual se'n va a la plaça d'Espanya a veure les campanades aquestes. Potser. Potser 8 o 9. I si hi ha molta gent pot ser 12 també. I tant. I quan menteja la xocolata, doncs...
Com que aquí no tenen la Puerta del Sol, s'han organitzat més que res per celebrar la vinguda de l'any de la consulta, una sèrie de campanades artificials. No sé ben bé qui les farà.
com serà, però bueno, a la plaça Espanya, on fan el piromusical allà. El piromusical, això, davant de les torres. Exacte, sí, sí, les torres que porten un anunci de Norita al Borreguito. Ah, per fer una cosa, voleu aprendre una cosa? Què? És que vam començar parlant del solstici d'hivern, que arriba demà a les 6 i 11 minuts de la tarda, que arribarem a l'hivern. Doncs sabeu per què es diu solstici? Perquè és el dia més llarg, el dia més curt.
Sí, en certa manera sí, perquè solsticí vol dir sol quiet. Quiet, sí, sí. El sol hi és. Sí, perquè de fet durant uns 4 o 5 dies el sol arribarà a la mínima alçada. En aquest cas a la mínima, sí. O uns 23 graus respecte a l'horitzó. I això serà durant 5 o 6 dies i és per això que se li diu que durant 5 o 6 dies
Es manté quiet en el moment del missió. El Pol Nord es veu molt més clar. El Pol Nord no veurà res. Veus com Josep Maria s'ho ha d'escoltar bé? Sempre aprens coses.
No? Cada dia podem explicar alguna cosa? A veure si és veritat. A veure si és veritat. M'ha reservat la pregunta. No, què? I aquí no sí? Què vol dir? Que és igual el dia de la nit? Que és igual el dia de la nit. Són 12 hores de dia i 12 hores a la nit.
Mira, hem après un altre. Sí senyor. Moltes gràcies Maria. Doncs mira, amb prèmia que has fet els deures, que has fet el que havies de fer, et donarem vacances fins al dia 10 de gener. Escolta, fantàstic. Mira, espero que vosaltres també les tingueu. Sí, procurarem. Has corregit tots els examens trimestrals ja? Sí, ja estan tots. Molt bé, perfecte. Doncs molt bon Nadal, bon cap d'any, un petó a les nenes, un abraçada a la teva dona i fins a l'any que ve.
Igualment a vosaltres. No prengui mal, eh? Adéu. Adéu. Bona nit. Bona nit.
Ens donarem les notícies de l'any vinent. Les últimes de l'any. Les últimes de l'any. Però donarem l'última botifarra de l'any. L'última botifarra. Per fer l'última, doncs mira, he agafat un tema qualsevol dels tants múltiples que surten a les notícies dels diaris. El passat 26 de setembre, un senyor que es diu Juan Antonio Acosta
que viu a Rio Tinto, Vuelva, on hi havia unes mines, per cert, la Carbó, crec, o un cos així. Fa temps. De Carbó? Les mines de Rio Tinto de Carbó. Eren Carbó? Eren Carbó, no? No em sona d'unes mines, però no sé. De fet, els reis anaven a Rio Tinto primer, abans de venir per aquí, que fa Carbó. Bueno, Rio Tinto, Vuelva. Aquest senyor, la seva professió és paleta, però estalatur.
Doncs aquest senyor el dia 26 de setembre estava treballant a casa d'una filla ajudant a fer les reformes del pis quan de cop i volta van rebre una inspecció de treball. I aquesta inspecció va determinar que el senyor Acosta estava treballant i per tant no tenia dret a la subvenció d'atur que estava cobrant. L'administració va determinar la retirada del subsidi d'atur per infracció dels articles 221.1 i 231.1 de la Llei General de la Seguretat Social.
És a dir, que la família que en aquests moments està composada pel pare, la mare i un altre fill d'ons anys s'ha quedat sense l'únic ingrés econòmic que tenia.
A més a més de la retirada d'aquesta subvenció, l'acta de l'inspecció determina la devolució de les quantitats rebudes fins aleshores pel subsetge. Però no cobrava el paleta? Estava treballant però no cobrava. Estava treballant a casa de la seva filla. Si el teu pare ve a casa ajudant-te a fer... No, no, clar, no, no. Jo crec que no cobra. No. Bé, és possible, és possible i jo no dic que no, que el senyor Acosta de tant en tant feia alguna xapotilla per complementar el subsidi i tirar endavant la seva família.
Això ni ho sabem ni de moment està demostrat. Però el que sembla que en el moment de l'inspecció la seva feina consistia en ajudar la seva filla i el seu gendre, juntament amb el pare d'aquest, a fer unes reformes a la vivenda. Ara, això sí, la subdelegació del govern de Huelva diu que es tracta d'una suspensió temporal a l'espera de la resolució de les alegacions presentades pel senyor Acosta i que si aquest té raó se li pagarà la subvenció de l'atur.
Només faltaria. Ja sabem que l'Estat no té diners i que està intentant recaptar i estalviar d'on sigui, però si seguim així, jo no sé pas on arribarem. Crec que abans de retirar el subsidi d'atur, que són més o menys uns 400 euros al mes, a un pare de família, encara que de tant en tant potser tingui algun ingrés extra,
potser s'hi haurien de retirar subvencions per vendes i els resingressos, per exemple els diputats i els senadors, que segur que salviarien més. Bé, això és la nostra manera de protestar. Potser no serveixi de res, però avui, amb tot el cor, amb la subdelegació del govern de Huelva, per això i moltes coses més... Un, dos, tres, muti para de pagès!
Anem a les notícies, va Núria, que fa estona que fessis el paperet de la mà, tinc ganes de llegir, va, vinga va, som-hi. Sí, és que quan heu dit les afamèrides, jo tinc una notícia que és una afamèrida. Una afamèrida? De demà. De demà? Sí. Que es compleixen 100 anys d'un joc molt... molt tradicional i...
La petanca. No. Els mons en creuats. Els mons en creuats. El crucigrama. El crucigrama. El senyor de la oca. Ocon de oro. Ah, no era l'oca, era l'ocon. És un oca gran. Mascle, això sí.
El joc de paraules més universal que requereix domini del llenguatge, agudesa mental i coneixement de l'actualitat. Jo no en certo mai cap. Jo no tinc ni agudesa mental i... El diari New York World va publicar el primer mos en creuats, anomenat llavors trenca closques de paraules creuades, i ho va fer un periodista que es diu Arthur Wine, del Regne Unit.
El joc va ser un èxit immediat i va començar a aparèixer de forma habitual a la secció dels passatemps de la edició domínica del mateix diari. L'any 1924, dos homes, Rachel Richard Simon i Lincoln Schuster, van editar el primer quadernet exclusivament només amb mots encreuats.
Veient que la gent demanava aquest llibret, el Simon i el seu amic es van llançar a l'aventura d'un editorial que només feia això. I el seu existent va ser tan gran que la petita companyia es va acabar convertint en una gran edició de llibres. Curiosa. Home, deu ser complicat fer-los, no? No és fàcil, no és fàcil.
Jo en una època estava en un editorial i tenia un xicot que em feia per una petita revista que editava amb nosaltres i per fer un... per dir-ho d'alguna manera, un 8x8, un... un escacs amb tal, és complicat, eh? No és gens fàcil.
Hi ha vegades que les definicions són bastant complicades. Jo el que trobo molt complicat, i aprofito ja per dir-ho, és el de la Vanuària. El del periódico més o menys sí que mentia, però el de la Vanuària és molt molt complicat. I el país també els feia molt endreusats. El país sempre els ha fet molt complicats. A vegades el de la Vanuària porta dues o tres paraules seguides. La gràcia d'això és que, segons l'ha explicat la filla de l'inventor, una dona que es diu Catherine, a la cadena de televisió CBS,
L'inventor va preguntar al seu cap si veient l'èxit inicial valia la pena patentar el joc. I li van dir que no. L'editor li va dir que es tractava d'una moda passatgera. I va dir que no es gastés els diners fent la patent. Una persona amb visió al futur. Si ho fas amb el diari, què dius que és?
El primer diari, New York World. Que ja no es deu evitar, no? Amb la visió de futur del cap... En fi, bueno, està bé. Afemèriques del demà, 21 de desembre. Sí. Molt bé, perfecte, fum, fum, fum. Senyor Simony. Bueno, doncs mira...
Jo porto aquí un gos heroi. Ah, sí, el del sec. Sí. I què es digues? Aquest senyor estava esperant al metro i es va anar acostant, sense adonar-se en compte, evidentment perquè era sec, a les vies del metro. I el gos diu que el va avisar abordant i tibant i tal, però ell continuava acostant-se fins que va caure a les vies.
i llavors el gos es va tirar a darrere per salvar el seu amo.
I en aquell moment venia un... evidentment no va poder treure el gos, no va poder treure el senyor de les vies. En aquell moment venia un tren, un convoll, i es veu que es van quedar tan estirats a sota que el convoll els va passar dos o tres vagons per sobre i no els va fer gens de mal. Però es va salvar gràcies a que el gos es va tirar sobre l'amo i el va esclafar contra el terra. Si no, bueno, és pogut morir el sec.
Em permets que acabi la notícia? Sí. El gos desgraciatament es jubila. Ha arribat ja a l'edat que no pot continuar fent d'animal de companyia i aleshores el sé que en aquests moments estava a l'hospital, que feia de petites ferides que tenia, doncs ha dit que no pot, ell no pot mantenir el gos perquè el gos que té està donat per una culpació,
és la solidària que li donen el gos i paguen el manteniment del gos, però que com aquest que es diu Orlando, Orlando, Orlando, si senyor, doncs no es jubila, li han de canviar el gos, li han de posar un altre gos i diu que clar, que ell no pot mantenir-ho, que li té molt de carinyo i aleshores hi ha hagut un grup de gent que ha fet una col·lecta per ajudar-lo a mantenir l'Orlando, que pugui tenir els dos gossos
I doncs aquest senyor tindrà els gossos d'Orlando Jubilat, que seran a partir d'ara en mal companyia. L'Orlando no era d'ell, no? Sí, bueno, el feia servir ell. El feia servir ell, sí, sí. El que passa és que els gossos, com es diu en català, pigall. Pigall.
doncs tenen un... a un bon edat s'han d'ajubilar, ja no tenen de suficient reflexes i dalt per poder acompanyar el sec. I aleshores es jubilen. I és el que li ha tocat al pobre Orlando, però que es quedarà amb el seu amo ja definitivament com a animal d'acompanyia. Jo també tinc una notícia d'animals. Un senyor que es diu...
És asiàtic, oi? Sí, sí, no sé d'on és, realment, de gana, de gana. No és que tingui gana, no, és de gana, és de gana. Té 34 anys i, bueno, com que estava caminant, allò va tenir ganes de fer les seves necessitats. Bé, no sabem quines necessitats, si grans o petites, però el fet és que va entrar en un lavabo públic.
Suposo que eren necessitats grans perquè va seure a la tassa i de cop i volta un ser negre enorme es va llançar contra ell des de dintre de la tassa i el va mossegar just a la punta d'allò que fa mal.
Aquesta notícia passa de tant en tant, serp en surt una. El home va sortir com va poder, abans que la serp hi tornés a mossegar, va sortir corrents i cridant serp, serp, serp. I això va provocar que la gent va començar a mirar, a veure el que li havia passat, el van veure com sortia corrents, encara amb els pantalons a mig pujar.
Molta gent va començar a córrer també, que era crits de serp, serp, serp, però el van agafar, van venir als serveis d'urgències, el van portar a l'hospital amb marejos, temblors, perquè sortia per la mossegada, i va ser traslladat a un hospital.
No diu la notícia si ara ve dinosa o no, però bueno... Igualment una mossegada? En tot cas, sí. Hi ha un acudit molt antic sobre coses semblant que l'amic li diu, després que li diuen el que ha de fer per curar la mossegada de la serp, diu que t'han dit, diu que et mors. Més notícies, Núria? Sí. Sí? Vinga.
Diu, activitat interrompuda i l'excessiu consum de begudes energètiques haurien matat a una publicista mitadiren de 24 anys. Per treballar massa? Sí. Ho dic jo. Diuen que treballar és salut. Una víctima de l'accés de càrrega laboral. La jove redactora de l'Agència de Publicitat IR a Indonèsia va morir després d'escriure al seu compte de Twitter 30 hores de treball i encara aguanto.
Després d'escriure això, a més dels mil retuits que va haver d'aquest missatge, i els missatges de Condol, se la van trobar morta davant del seu escriptori. Diuen que es va passar massa estona sense dormir, treballant, o que també podria haver estat per el consum de begudes energètiques. Per poder continuar l'espectre. Sí, exacte. Així no és bo, ja ho deia jo.
Miquel, tens més notícies? Sí. Vosaltres sabeu que ara hi ha una sèrie de concursos. Qui quiere casarse con mi madre, quién quiere casarse con mi padre, con mi padre, con mi abuela... ¿Quién se lleva a la suegra de casa? Sí, coses d'aquestes, bueno. Pues bueno, pues ahora resulta que hi ha... No sé on. De qualsevol poesia. Bueno, sí. Jo diria pels noms diria que és a Estats Units. És possible. Un concurs que es diu...
Quiero hacer que mi abuelo tenga sexo. Ah, molt bé. Molt bé, sí, sí. Bueno, pues resulta que... Pues resulta que aquest premi li va recaure amb el Ed Norris, que era el xicot que presentava el seu avi en el concurs per... I l'avi va dir, el que torni a xiular, no.
Quan va sortir el premi per l'avi d'aquest noi, l'avi va decidir donar-li les gràcies al seu net. Li va donar un cobriment de carn? No, no. Va anar a sopar plegats. I van anar a sopar plegats. El problema va estar que mentre estaven sopant, l'avi es va anuhagar amb un tros de carn i es va morir. Pobre!
i aleshores no va poder disfrutar del premi. Aleshores els organitzadors d'aquest concurs li han ofert al net si vol disfrutar del premi que no va poder disfrutar el seu avi. Diu que les dues noies que estaven disposades a estar amb l'avi, que estan molt apenades perquè esclar no van poder...
Doncs jo tinc una notícia curiosa. Segurament us heu fixat més d'una vegada amb els logotips dels cotxes, de les marques dels cotxes, però és curiosa saber d'on surten aquests logotips. I podem dir que el logotip d'Audi, per exemple, que són els cercles entrellaçats, va néixer l'any 1932 i representa cada un dels anells
una de les marques que formen la marca Audi, que són Audi, DKB, Horc i Banderer. Són les quatre empreses que es van unir per formar Audi i aquests quatre centres són això. Alfa Romeo. Alfa Romeo té com a símbol un... Un llaó és, oi? No, és un tros de l'escut de Milà, amb la creu de Sant Jordi i les barres. Però què vol dir Alfa? Per què es diu Alfa Romeo?
Alfa no és una lletra... No, en aquest cas Alfa significa Anònima Lombarda Fàbrica Automóvil, és a dir, Fàbrica... Societat Anònima de Fàbrica d'Automòbils, Alfa. I Romeo se li va afegir quan el senyor Nicola Romeo va comprar
El nom d'Aston Martin ve precisament pels seus fundadors Lionel Martin
i el nom de la primera carrera que van guanyar, que va ser l'Aston Clinton Hill, per això li van posar Aston Martin. Les ales que té l'Aston Martin és una emblema que van afegir l'any 1928, a les ales li va afegir el nom, i aquestes ales corresponen al símbol de la velocitat
que tenen els models que en el seu temps van ser els primers dissenyats per una casa. I la marca que té la Z, que és allò, Opel?
La... Sí, amb el cercle. Sí, amb el cercle. Opel no la tinc. Opel no la tinc, però crec que no. Però sí que tinc BMB. BMB, que és el símbol de la BMB, aquest cercle redó amb els blau i negre, és el símbol del Club d'Aviació Bavares, de Bavària, de Múnic.
que els pilots per fer aquest símbol es van inspirar als molins de vent de la localitat de Múnic i que deien que s'assemblaven a les ales d'uns avions. El blau i el blanc són els colors de Baviera. Concretament, la BMW en els seus principis era una fàbrica de motors d'avions, que era la Wehrnische
Motoren-Werkl. D'on ve Zagwer? Zagwer va néixer l'any 1922.
quan el senyor William Lloyds va fundar una empresa que es deia SS Cars Limited, que fabricava sida cars per motocicletes. I l'any 1931 va començar a fabricar els primers models de cotxes. L'any 1935 llença la SS, que és com es deia l'empresa, llença el seu primer model, l'SS 90,
que va millorar amb el SS100. Es tracta d'un cotxe deportiu, de dos places, de sis cilindres, i que es va convertir en el cotxe que ha superat amb les curses de cotxes que es feien. A l'any 1948, la fàbrica va deixar de fabricar durant la guerra mundial, i a l'any 1948 va reobrir, però,
van decidir canviar el nom de SS perquè potser tenien massa similituds als alemanys, a la SS dels alemanys, i aleshores van decidir posar el nom de Zauwer, i com a símbol, un Zauwer.
Mercedes-Benz és bona que la... Sembla el símbol aquell de la pau, però al revés, no? Aquí, Mercedes-Benz? Sí, l'estrella aquella. És una estrella de cinc puntes o de tres puntes? Sí, sí, ara l'està veient malament. De tres puntes. Aquesta estrella va aparèixer per primera vegada en un Daimler de l'any 1909.
que després se li van afegir les fulles de Llauré, que eren el símbol de la marca Benz.
i li van afegir el llaurer al símbol de la Mercedes. Sembla ser que el símbol aquest de l'Estel va ser una felicitació de Nadal que li va enviar a la seva filla Mercedes
per indicar-li on estava la fàbrica. Li va enviar un plano i per senyalar-li on estava la fàbrica que tenia de cotxes, la va marcar amb aquesta estrella de tres puntes i allà es va quedar. Un símbol molt famós, el de la Ferrari, el famós cavallet de cavall.
En una carrera, que va guanyar a Ferrari amb un dels seus models, va conèixer una condesa, la condesa faulina, que era la mare d'un conda, el conda Francesco Baracca, que era un aviador de l'exèrcit italià de la Primera Guerra Mundial, i que aquest aviador pintava sempre al lateral dels seus avions aquest cavall, cavall rampant.
I la Condesa li va demanar que, en record del seu fill, doncs posés aquest cavallet als seus cotxes. Enzo Ferrara li va dir que, encantat de la vida, ell li va afegir el fons groc, que són els colors de Modena, que és on ell va néixer i on encara existeix la fàbrica del vinagre.
Del vinagre. Del vinagre, sí, també el vinagre de moda. Per això. Un curiós és el del Roy Royce. L'RR. No, no, no. L'RR, a part de l'RR, té una estàtua. Sí, sí senyor, sí senyor. Aquesta estàtua va néixer perquè un editor, Walter Edward, conegut com el Lord Montaguí,
li va demanar a un escoltor amic seu que li fes alguna cosa per adornar el Rolls Royce que s'acabava de comprar. I aquest senyor va utilitzar la secretària
de Lord Montaguí, que deien més a més que era la seva amant, per crear una estàtua, una senyora, i aquesta estàtua la va dir el sussurro, els sissujecs, i la van posar sobre, a sobre del cotxe. Els senyors dels Roll Royce els va agradar tant,
Ens va agradar tant aquest símbol, que li van canviar el nom, li van posar l'esperit de l'èxtasis i des d'aleshores tot Rolls Royce que surt de la fàbrica porta aquesta estàtua, però curiosament es fa.
Única i exclusivament per un cotxe, és a dir, cada cotxe en porta una diferent, es fa mà, es trenquen els molles i per això cap estàtua dels Rolls-Royce és exactament igual a una altra. Jo crec que em costaria més una estàtua d'aquesta que no una altra cotxe. Segurament, segurament.
I finalment parlem de Volvo. Volvo ja sabeu que el seu símbol és el signe masclista, el signe de l'home, el cercle amb la punta de fletxa.
Per això han acusat moltes vegades a la Fàbrica Volvo de masclista. Res més lluny de la realitat. Realment, el que va fer l'empresa Volvo és agafar el símbol de la mitologia clàssica, el símbol de Mart de la guerra, que és aquest cercle amb la fletxa, i va decidir posar-lo al seu cotxe.
Cada símbol d'aquests té la seva història, però a mi em semblava que ja n'hi havia prou amb tots aquests per donar la llauna al dia d'avui. Està bé. Ens en anem a Madrid. Va, vinga. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Bé?
Sí, muy bien. ¿Ya se empieza a celebrar la Navidad? Estamos en ello, sí. ¿Estás de vacaciones o trabajas el lunes? No, este lunes afortunadamente no.
Algo tenía que haber. Algo tenía que haber, sí, sí, no. A ver... Yo sé que tú eres un gran trabajador, pero realmente en Madrid no os habéis destacado mucho por vuestro afán laboral, ¿eh? Eso también hay que reconocerlo. Bueno... Desayuno a las 11 y media en la cafetería de la esquina... ¿Todavía se estila todo esto o habéis entrado en el redil como todo hijo de vecino?
No, no, eso se sigue estilando. Por lo menos se sigue estilando y los que traen. Todavía tenemos la suerte de trabajar. Intentamos perseverar un poco en seguir cultivando esa tradición. Y que no se pierda. La hora del cafetito y del bollito. Sí, señor, sí, señor.
Molt bé, m'alegro molt i m'alegro sobretot que el dia 23 facis festa, el 24 suposo que també. També, també. El 25 no cal dir-ho. El 25, lògic. Però el 26? També. També no fas festa? Molt bé, benvingut a Catalunya. Pots venir a votar. Benvingut al món real, no? Exacte. Des del 27 i 28 ja no et dic res. Perquè són diumenge. No, 27 és diumenge. 27 és diumenge. Ah, si no estic mirant el calendari de l'any que ve.
Ah, el año que viene ya no. Oye, el año que viene muy bien, ¿eh? Veinticinco, veintisiete, sábado, veintiocho, domingo. Sí. Un fin de semana. Largo, largo, ¿eh? Largo, largo. ¿Quién, quién? ¿Cuál? El año que viene, en realidad, el año que viene. ¿Ah, sí? ¿En qué cae? Afortunadamente. Pues en jueves. Navidad en jueves. Ah, vale. San Esteban, viernes. Bien, ¿no? Tendrás que hacer los exámenes un poquito antes, eso sí. Sí, sí. Oye, una cosa. Tengo aquí una noticia.
que he querido coger precisamente para tu espacio, porque si a estos catalanohablantes les hablo de palabras castellanas que están muriéndose, igual Miquel conocería alguna, pero creo que Nuria, pocas. Yo creo que pocas, eh, también. Pero he pensado, Mariano seguramente sí conocerá la palabra archiperres,
No. Sarchiferre. Hombre, esa palabra... Es muy madrileña. Pero últimamente se usa bastante. Es muy madrileña.
Es una palabra muy madrileña, archiperres. Se está utilizando, pues mira, es una de las palabras que dan como palabra moribunda, que se vea que está en disuso, que ya no se... prácticamente no se usa. Se utiliza poco. Pero supongo que sí, refiriéndose a los diputados, posiblemente se les podría decir que son unos archiperres. Hombre, yo no sé si es por moda, porque realmente no. No es una palabra que se use habitualmente y que se use demasiado.
Y últimamente, no sé si en la sección adecuada, sí se está dando como trasto, cacharro... Sí, sí, efectivamente, sí, sí, sí, sí. Arxiperres, su significado es trasto inútil y se usaba para referirse a los collares, pulseras y avalorios de gente que iba muy sobrecargada de estos tipos de adornos que estaba lleno de arxiperres. Efectivamente, sí, sí, sí. Y últimamente...
Fíjate lo que te digo, últimamente sí ha vuelto a utilizarse, pero yo creo que más que como moda, como palabra curiosa, no como otra cosa. Otra de las palabras que según dicen está en total desuso, y creo que sí es cierto, dentro de las palabras muy ubundo, es aviador.
Antes, el aviador era el que conducía los aviones. Ahora, piloto. Es el piloto. Se ha generalizado, igual que con los conductores de los coches de Fórmula 1, que también se dice piloto, se ha generalizado a todo aquel que conduce, cualquier ingenio mecánico, que le llaman piloto. Hasta los que conducen los aves, no, esos son los maquinistas.
Sin embargo, igual que el chiperre suena arcaico, viejo y pasado de moda, aviador suena bonito, no sé cómo decirte. Es una palabra que despierta la imaginación.
Otra palabra que seguramente habrás utilizado en más de una ocasión, Nuria no lo creo, Miquel posiblemente sí, cuchipanda. Pues no, porque no sé lo que quiere decir. Cuchipanda quiere decir la comida que tomábamos juntos varios amigos, en fin, una comunidad abundante. Una cuchipanda era una excepción popular para las reuniones de amigos. Reuniones de amigos, exacto, alrededor de una mesa para hacer una comida copiosa, la cuchipanda.
Nos vamos de Cuchipanda, pero ese también es antiguo. Sí, sí, bueno, concretamente Cuchipanda fue incluida en el diccionario de la Real Academia Española de la Lengua en el año 1884. Ahora es una palabra totalmente desuso.
Otra palabra que está en desuso, dandy. Sí, sí, sí. Creo que hay una colonia, o había incluso una colonia que se llamaba el varón dandy. Acepción de hombre elegante, con su estilo, con su vestimenta. De hecho viene por el varón dandy.
que era uno de los modelos de la elegancia inglesa.
y últimas generaciones ya no usan esa palabra, entre otras cosas porque es que no saben ni lo que es. Palabra curiosa, también, que creo que sí que efectivamente es tan desuso, dulcería. Sí, sí. Esa ley yo no la he utilizado nunca. Aunque parece ser que todavía se utiliza en Canarias y en Sudamérica. Pudiera ser. Pero que ha sido sustituida en España, en el castellano, por pastelería o confitería.
Ya nadie habla de... Voy a comprar unos pasteles a la dulcería. Fíjate que no recuerdo yo haber utilizado esa palabra nunca. Nunca como vocabulario de uso normal. Pues mira, la palabra que yo no he utilizado nunca y que cuando la he visto diría esto que querrás decir, ganapan. Sí, sí. Tú sí. ¿Ves cómo he acertado en ponerte este...? Sí.
Yo tampoco lo he usado, pero sí sé que se ha usado. Me parece que es una especie de acepción que se da a un buscabidas. No, más que buscabidas, según pone aquí, es una persona que se gana la vida haciendo recados
o trasladando paquetes de un lado a otro. Lo que ahora sería el mensajero, ¿no? Yo creo que eso era una especie de... Una palabra, pero muy... Demasiado de época. Sí. Demasiado de época. Eso ha sido... Seguramente no sé de qué año, que en qué año habrá empezado a utilizarse, pero seguramente no es demasiado antigua y ha sido una palabra que se debe haber utilizado en un periodo de tiempo muy limitado, fíjate. Pero sí la conozco, sí la conozco.
I una paraula que sí, Miquel segur que ha utilitzat, jo també, i jo estic convençut que jo també... L'eixeria. Voi a la l'eixeria a por l'eixer. Sí, sí. És un usador, realment, que està a fer relativament. Poco, poco, eh? Poco. Hace poco, pero hoy en día, tú, Nuria, no... No, acá bravo... Claro, claro, sí. Esas son las lecherías modernas. Efectivamente. Ya sabemos quién es el sponsor de Nuria.
En tiempos, las últimas lecherías eran las que se vendían.
Leche fresca, pero embasada en bolsas de plástico y en botellas de cristal. Era leche fresca, cuando todavía no se operizaba ni se lecía al tratamiento de las verduras y todo esto, que te la vendían así, tal cual prácticamente. Sí, sí, bueno, tenían un cubo de cin lleno de leche y con una medida de litro te llenaban la botella.
y luego estaban las... que yo las he conocido, fijaros, fijaros de la edad de la que yo provengo, o sea, de la media casi, las lecherías con las vacas dentro. Con las vacas dentro, sí. Sí, sí, hombre. Que aquí lo llamaban la lechería era la que no tenía vaca, y la granja, la granja era la que tenía las vacas dentro. Sí, sí. Pues yo te puedo asegurar que yo en un sitio céntrico de Madrid, en la calle Bretón de los Herreros,
muy cerca de donde está el canal de Isabel II, vivía allí una abuela mía y yo de niño iba con el cantarillo a la lechería y allí estaban las vacas. Cuando yo pedía la medida de leche me la cogían directamente de la vaca. De la vaca, sí, y había que hervirla.
Eso después, una costra con la nata, luego se comía con azúcar... Pero ahora sabes que pasa que la gente joven de ahora, y hay bastante gente también de nuestra generación, pero sobre todo la gente joven, eso de la nata cuando les calienta mucho la leche, que hace la telilla...
No, evidentemente no tiene nada que ver. Ni el sabor de la leche.
Hoy en día todos los sabores de la leche están hechos casi de forma artificial. Sí, no saben a nada. Un día leí que les ponen grasa de ballena para que tengan sabor. Posiblemente. Además, en la época de lo light, pues en tanto tiene más de un no sé cuánto por ciento de contenido gaso. Eso no, cuidado que se me pone aquí. No, no, pero es que además las leches enteras que tanto nos venden prácticamente no tienen nada de nada de grasa. Las enteras.
Y luego los que hemos conocido lo que es la leche de verdad podemos asegurar que lo de ahora no es leche. Que lo de ahora, incluso las leches enteras, nada. Pues acabamos con las palabras, casi me quedan un par de ellas. Una es Nikki.
Tota l'estona es diu Mont el Niki. Una camiseta, una espècie de camiseta. Una camiseta de punto era el Niki, que se le dio este nombre por Nicolás Rai, en España es la definición de Nicolás Rai, porque en la película llamar a cualquier puerta, estaba una prenda de estas, una camiseta de punto, y la gente empezó a decir la camiseta del Niki, del Nicolás Rai, Niki, Niki, Niki, y quedó...
El modismo de los años 60 se llevaba.
o podrían ser los abuelos de Nuria, incluso poco más. Pero curiosamente hay otra palabra que quizás esta sí que Nuria la haya oído hablar alguna vez, que está relacionada con Nikki, que es Rebeca. Sí, la Rebequita. La Rebequita. Pues la Rebequita viene por la película Rebeca, de Alfred Hitchcock, donde la protagonista, que se me equivoca, és Jane Fontaine, que murió... Sí, que murió esta semana.
llevaba una chaquetilla de punto que es la Rebeca. Se le dio el nombre de Rebeca por la protagonista de la película. Eso sigue utilizando por lo menos. No está tan en desuso. Quizá de estas palabras que ha dicho sí.
Y hay una palabra que en mi época joven utilizaba muchísimo, que es par diez. Pues más o menos es una palabra que se empezó a usar en el siglo de oro, donde entre otras cosas estaba prohibido utilizar el nombre de Dios en vano.
En vez de decir por Dios, se cambiaron la S final por una Z y acabamos siendo par diez.
Sí, hoy en día, ya con las palabras que se sueltan así, no hace falta decir par diez, ni corcholis, ni otras palabras. Como decía Mickey Mouse, ¿no? La Pabama de la Pampaleta. Exacto. Es la plamación aquella que decía, pues igual, eso sí, ha quedado en bastante desuso. No la he oído yo desde hace, por lo menos, un siglo. Bueno, yo te puedo decir que cuando, bueno, en mi juventud, pues sí, utilizaba mucho la palabra par diez, o... ¿Qué queréis vos?
caballero, porque me encantaba hablar así con lenguaje del Siglo de Oro, para diez, pues era obligatorio, si no, pues no podías... No, eso podría haber quedado seguramente para alguna obra de teatro. Sí, no, desapareció hace mucho tiempo. Pero lo que seguramente tú has sido, Miquel ha sido, yo he sido, pero Jordi y Nuria no, son parbulitos.
Nosotros hemos sido parbulitos. Los estudiantes de primaria éramos parbulitos, que también se ha utilizado mucho esta palabra para definir a una persona inocente que al cual se le podía engañar fácilmente. Es un parbulito.
Pero ya lo de Parbulito no...
Claro, pero son palabras que se usan porque todavía hay gente mayor que las usa. Porque de la generación joven no la usa absolutamente para nada. Sí, porque son los abuelos los que van a buscar a los parbulitos al colegio. Lo que sí está claro que aparte de palabras, y ahora me estoy acordando, hay profesiones que también han desaparecido,
Tengo que decir que por obligaciones familiares yo veo cada lunes la novela esta que dan por Antena 3, el tiempo entre costuras.
y en el lunes pasado la escena en que la protagonista llega a la estación de Lisboa y aparece un mozo a llevarle las maletas con la carretilla, le carga el baúl y es una profesión que ha desaparecido totalmente. Hoy no ves en ninguna estación ningún mozo de cuerda o un gallego, como le llamaban en Sevilla.
Aquí también eran gallegos. Sí, de hecho hay profesiones que vosotros me vas a imaginar que en Barcelona también habéis conocido como la del Sereno. El Sereno, el vigilante. El vigilante nocturno que paseaba por la calle, que tenía todas las llaves, iba con un palo que se llamaba chuzo.
que acabo de ver una punta, por eso cuando dicen están cayendo chuzos de punta, pues es que están cayendo los palos del sereno que iban golpeando el suelo. Sí señor, para saber que venía él por si había algún caco. Lo más gracioso es que cuando tú llegabas a tu casa de borrachera, de lo que fuera por la noche o normal,
No tenías la llave de entrada, te ponías a dar un grito en la puerta. Sí, señor. Y hacer palmas. Sí, y hacer palmas. Y el hombre aparecía. A lo mejor tardaba un minuto. Depende de dónde estuviera. Ahora que estamos en Navidades y hablamos de estas cosas, ¿vosotros os acordáis cuando no había tantos semáforos?
y los guardias urbanos que había en los cruces, que a lo mejor estaban en esa especie de altillo de púlpito allí en algunos sitios, y rodeados de regalos que les dejaba la gente, como Aguinado por dirigir el tráfico.
¿Hay alguna película antigua de la época...? Sí, sí, sí. Alguna película del José Luis López Vázquez o del Paco Martínez Soria. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Manolo Gomenbur, me parece que era uno de los que aparecía. El típico... Manolo... Con los regalos.
No me acuerdo cómo se llamaba ese actor gordito, el... Paco Morán. No, no. Manolo. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Morán. Manolo Mor
¿Dónde había una trifulca constante con un taxista que el taxista sí que no me acuerdo quién lo hacía? Quiero recordar, no sé si decís que era Toni Jordlán. Pues posiblemente. Las películas históricas del cine español que el de Cifesa presenta. Sí, sí, sí. En algunas cosas era divertido. Gracias a ello conocimos a Conchita Velasco. Por ejemplo. Era de lo más...
es visible que podían tener las películas en aquella época, porque Conchita Velasco hay que decirlo que fue joven. Sí, sí, sí, no, no, además yo recuerdo que no sé de dónde vino el año que nos enamoramos de Kim Novak, y yo siempre decía, en vez de Kim Novak deberían haber puesto en España a Conchita Velasco, porque yo creo que todos en aquella época, quién más quién menos se enamoró de Conchita Velasco. Sí, no, era... fue una mujer que fue la...
El preludio de lo que podía. Podía ser la novia de todo. Sí, yo tuve la satisfacción o la oportunidad de decírselo personalmente. Acabo de muchos años, eso sí. Yo ya estaba casado y con hijos, pero sí tuve la ocasión de hablar con Concha y se lo dije. Digo, tú, Concha, no sabes que yo he estado muy enamorado de ti.
Se puso a reír lógicamente.
Todo el mundo estaba enamorado de Concha Velázquez. Efectivamente. Pero el que se llevaba siempre en las películas, el gato del agua, era Tony LeBlanc, precisamente. Era el novio de continuidad. Básicamente, no recuerdo yo otro que le pudiera hacer sombra a Tony LeBlanc. No, yo creo que no. Además, muy divertida.
Sí, ahora lo que pasa es que las ves ya con nostalgia y hay cosas que entonces hacían gracia y ahora te hacen tanto y... Bueno, sí, las ves con nostalgia. Yo me acerco a esas películas porque tienen mucho de costumbrismo y tienen mucho de... Muchas veces de propaganda subliminal metida. Todo eso, si quiero verlas tranquilamente y divertirme, obvio todo eso.
y a lo que me voy realmente a saber cómo eran las ciudades y las personas en aquella época, cómo estaban las calles, me fijo en los semáforos, en los coches, en lo despejado de las avenidas, en las vestimentas, y muchas veces también en la forma de hablar. Sí, tanto, pero hay que tener en cuenta que la mayoría de las películas de aquella época se hacían en Madrid, la forma de hablar con el tono este un poco...
de chulo madrileño, pero si hay alguna hecha en Barcelona, y cuando veo alguna de esas en Barcelona, pues, Jolín, ¿ves cómo era el paseo de Gracia, cómo era la vía dayetana, cómo era el puerto? Y ves grandes diferencias. Sí, sí. No siempre para mejor en comparación con lo de ahora. No, no, desde luego. Hay de todo, hay de todo.
Pero sí, a mí me gusta verlo principalmente por eso, por ese tipo de cosas. Hay algunas cosas que, algunas películas, hombre, que en sí están bien. Pero me gusta mucho el contraste de lo que fueron, lo que fueron las ciudades y los sitios donde se rodó con lo que son ahora. Efectivamente. Sobre todo cuando lo conoces y dices, madre mía.
¿Cómo ha cambiado esto? Y entonces dices, lo que habré cambiado yo. En fin, Mariano, oye, que tengas una feliz navidad, un próspero año nuevo, que disfrutes mucho junto con Pilar, y nos vemos o nos oímos... Nos oímos el día 10 de enero.
Bona nit! Bona nit! Bona nit!
Bé, ha arribat el moment de parlar amb el doctor Santiago Barambio. Confiem que sí que podem contactar amb ell. Jo tinc una cosa per comentar-li. A veure, tenim la petició d'un uient. No sé si va comunicar amb ràdio d'Esvera
Fos possible que avui el doctor Barambio ens parlés d'una cosa que és molt recent. És totalment actualitat. Fa unes hores. Que és la nova llei d'avortament
El Consell de Ministres i que ha d'assumir votació al Congrés de Diputats, que sortirà lògicament aprovada perquè el PP té majoria absoluta i encara que no crec que tots votin en contra,
Està en el CUNI parlant de la llei d'avortament, segurament. Hem de dir que el doctor Santiago Benambio, a banda d'amic nostre, és un dels que sempre es requereixen els mitjans de comunicació, diaris, televisions, ràdios, en el moment que hi ha un tipus de notícia com aquest.
Afegim si un cas que si no es pot parlar avui perquè té altres històries radiofòniques o televisives que podríem aplaçar a l'entrevista pel dia 10 de gener. Fem una cosa, esperem a veure si en el plaç en què el Jordi Domènech ens presenta el seu tema musical i l'escoltem,
Tenim la sort que queda lliure el Santi Bràmbio, que no crida a alguna altra mitjana de comunicació, encara que ha dit que està amb el Cuní i el Cuní és una mica pesadet i l'allargarà molt. Però intentarem a veure si és possible parlar amb el Santi després del tema musical. Estàs preparat Jordi? Sí, aquí estic. Doncs que escoltarem, a banda de Dave Brubeck.
El del Dave Brubeck. Qui és el Dave Brubeck? Aquest que sona això. Ah, és veritat. És veritat. Take five. Jo ho conec per take five. És el títol. Que els autors no és important. Dave Brubeck trio, con Dave Brubeck al piano, Joey Morello a la bateria i John White, em sembla, al contrabaix. Això és que pels noms sóc fatal.
Jo també. Escoltarem la Miley Cyrus. Aquí? Miley Cyrus. Que com que és l'última secció que fem ja de l'any, de música, perquè acaba ja l'últim programa de l'any, he pensat posem aquesta noia que últimament ha fet algunes coses... Sí, el videoclip. El videoclip... Bueno, sí. Molt bé. Doncs vinga, va, escoltem.
We called, we chained our hearts in vain We jumped, never asking why We kissed, I fell under your spell of love No one could deny
Don't you ever say I just walked away I will always want you I can't live a lie Running for my life I will always want you I came in like a wrecking ball I never hit so hard in love All I wanted was to break your walls
You wake me I put you high up in the sky And now you're not coming down It slowly turned, you let me burn And now we're ashes on the ground
Don't you ever say I just walked away. I will always want you. I can never lie, running for my life. I will always want you. I came in like a wrecking ball. I never hit so hard in love. All I wanted was to break your walls. All you ever did was...
I never meant to start a war I just wanted you to let me in And instead of using force I guess I should have let you win
I never meant to start a war I just wanted you to let me in I guess I should have let you win Don't you ever say I just walked away I will always want you I came in like a wrecking ball
Ara escoltes ràdio d'espèndid, sintonitzes ràdio d'espèndid, la ràdio de Sant Just, plorant el vell corpú, ràdio d'espèndid,
Torna la competició. Tornen els gols. La moció. I a ràdio d'Es Bern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10 aquí a la ràdio Juguem a casa.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de coble o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara amb útils. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tan d'èxit de públic que està complint gairebé cada dia.
Si volem veure un munt d'aquests drus més de casa, hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar classificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Desbarnada
Bé, sembla que el Dr. Garambio està ocupat en aquests moments i no el podem. Per tant, deixarem el parlar d'aquesta llei d'avortament. La nova llei que presenta el govern del senyor Rajoy és el dia 10 de gener. Si hem de dir que en aquests moments la llei que està visent, la llei d'avortament fins que la canviïn, és de l'any 2010, va ser aprovada pel govern de José Rodríguez Zapatero,
La dona pot decidir si té el fill o no.
i si decideix no tenir-ho no ha d'alegar cap motiu, simplement dir no vull tenir el fill. Després de la setmana 14 fins a la setmana 22 es pot avortar, previ amb un informe mèdic, si existeix un risc per la seva salut o la salut del fetus.
i després de la setmana 22, únicament es pot avortar si el fetus presenta anomalies incorables o incompatibles amb la vida. Fora d'aquests tres plaços, l'avortament es considera un delicte. No conec la nova llei, sembla ser que tot vol tornar al sistema de supòsit que existia abans de la llei del govern Zapatero,
No sé quins són aquests supòsits, que és el que volíem tractar amb el doctor Barambio. Jo els tinc aquí, però millor si els tractem el pròxim dia. Bueno, no, però els podríem dir... El que sí, hi ha una cosa que sembla ser que et deixarà de ser delicte.
L'avortament és a dir que... No et posaran a la presó. No et posaran a la presó, exactament. L'avortament fora d'Espanya. A Espanya no es podrà practicar l'avortament fora dels supòsits que determini la llei. Però si una dona se'n va on sigui, a Anglaterra,
a avortar no la posaran a la presó. Correcte. Quan torni. El que passa és que això no ho heu entès gaire bé perquè estava conduint i a vegades segons on estàs conduint sembla ser que ells diuen que han millorat la llei anterior. La primera, diguem. La primera, sí.
Doncs mira, hem tingut sort i tenim el Dr. Barambio. Hola Santi, bona nit. Hola, què hi ha? Hola, bona nit. Suposo que tindràs milers de trucades de mitjans de comunicació... Mira, si a tot m'agafes, si a tot m'agafes... On t'agafes? A la porta de 8 TV. Sortint o entrant? No, sortint, sortint. No sé si has llegit el missatge que t'he enviat avui.
que hem rebut alguna trucada d'alguna gent demanant que si era possible doncs aquesta nit amb el doctor Vanam jo parléssim d'aquesta llei que presenta... Però això no era d'avui, ja m'ho vas dir l'altre dia, no? No, l'altre dia havíem parlat de la possibilitat de parlar del tema de la vacuna de l'Alfheimer que el deixem... Sí, sí. Bueno, bueno, és igual.
Més que res, he fet una prèvia, ja havíem dit que parlaríem amb tu el dia 10 de gener, però aprofitem per parlar ara. Quins són els supòsits que presenta la llei del senyor Gallardon? Jo primer vull dir que aquesta llei s'alinea amb totes les altres lleis que estan portant aquest país a una espècie de neofranquisme o algo similar.
la restricció dels drets ciutadans, del dret de manifestació, del dret d'opinió, del dret de tot això, el de la llengua, l'educació, la sanitat, tot i clar, l'avortament, amb l'oponyent que és, no podia quedar fora d'aquesta regressió al passat, que estem fent gràcies al govern que tenim. Aquests senyors, després de pensar-s'ho, han dit, no sé si vosaltres heu vist,
quan ho ha presentat... No, no l'he vist. No, no l'he vist. Després del Consell de Ministres, doncs han fet una presentació, i després han fet una ronda de premsa i han contestat preguntes. Bueno, doncs, en la presentació, ha dit que ha trigat perquè era molt complexa i aviat diu que pensa molt. Sí. Han pensat molt, però molt malament. Vull dir, perquè...
El primer que fa aquesta llei, i que quedi molt clar, és treure-li un dret que tenien les dones. Les dones tenien un dret... A les primeres 14 de setmana, per què volien i punt. Exacte. I després fins a les 22, amb una indicació de malformació, també. El que ja era opinable era si era una malformació. Però si hi havia una malformació total i estava demostrada, la voluntat de la dona també era
el que ho permetia fins al 21 de setembre. Deixem molt clar que avui s'ha perdut un dret. I això és el missatge més important que hem de donar a les dones. Dones, espanyoles, sapigueu, teniu un dret i ja no el teniu. I aquesta gent us l'ha pres. Que era el dret de controlar la vostra maternitat. Sí, sí, el dret de ser mare o no ser mare.
Sí, el dret de ser mare o no ser mare, però a posteriori, és a dir, perquè el dret de ser mare o no ser mare, teòricament el tenen totes. Si no tens raons sexuals, no s'esmara mai. Sí, no, això està clar. Que és el que, per lo vist, defensen, aquesta gent, no? Però aquí, en un món en què hem separat la sexualitat de la reproducció, tenim una sèrie de mètodes que es diuen mètodes anticonceptius. Però els mètodes anticonceptius tenen fracassos pels diferents motius, no?
Llavors, quan et trobes amb aquest fracàs de la prevenció, doncs no tindries cap solució. La teva vida, sempre i quan tinguessis sexualitat, estarà sempre condicionada pel fet que et pots quedar embarassada. I, per tant, això crea una desigualtat amb l'home. Per tant, el dret a l'avortament no és solzament el dret a l'avortament. És el dret a la igualtat, és el dret a dissenyar el teu futur, és el dret... En fi, és un dret humà,
constatat dintre dels drets humans, que és el dret a tenir el nombre de fills que vulguis i quan vulguis. Hi ha malestaiament que vulguis. L'avortament per poder complir aquest dret és fonamental. Després tu pots exercir o no. Si no, clar, el dret el pots exercir o no exercir. Però el que fa ara aquesta gent és dir-te que ja no tens aquest dret perquè jo decideixo que tu has de fer el que jo penso.
Està claríssim que és una llei amb trasfons i deus, oi? No, això està clar. No és una llei encaminada... Bueno, però és que hem d'anar pensant en això, perquè després n'hi ha que votar. Els vota, aquesta gent. Recapacitem i aquí votem. La segona part d'això, la segona part del tema, és que... dius, bueno, però sí que et deixen votar, no m'han tret el dret... Sí, sí, el dret te l'han tret.
Ara, podràs votar si una tercera persona està d'acord amb què pots fer-ho. Llavors, com regulem això? Doncs amb dos suposes, que Girona es deuen haver trencat el cap. Un, si el motiu del teu embaràs és un delicte contra la llibertat sexual. És a dir, si t'han violat. Sí. Va, llavors, què pot passar ara, que de cop i volta ha augmentit les violacions? Les violacions, clar. Perquè...
m'ha violat una persona que no sé qui és i que estic embarassada. Això ja ho fa directament, diguem, legal, no? Jo ja he presentat la denúncia, no em pot dir a vostè que no. Aquesta és una opció. L'altra opció és si l'embaràs no desitjat, no desitjat sigui preconcepcionalment, no desitjat preconcepcionalment, si és la dona que s'ha quedat embarassada i no volia quedar-se embarassada.
posconcepcionalment, o sigui, sí que volies quedar-te embarassada, però després, una vegada estàs embarassada, no, per la raó que sigui. Per exemple, perquè el fetus té una alteració important, bé, perquè tu tens una alteració física important, o bé, perquè el teu entorn socioeconòmic s'ha canviat. Ha canviat. Ha canviat a pitjor, per exemple. I llavors se'n va a escoltar que allò que volies dir que era mare ja no pot ser. Va, doncs, per poder interrompre la gestació,
El que té que fer, que en se vol d'aquestes coses, t'està fent un mal, o físic o psiqui. Físic, vale. Mira, té vostè un càncer de mama, més o menys demostrable. I per tant, després de poc ha dit que ho ha fet malament. Però el psiqui,
I és una mica complicat de demostrar, no? És una mica complicat. Llavors, on estàs posant? Primer, no m'ha quedat massa clar si es podrà avortar per risc de la salut psíquica o si es podrà avortar perquè hi hagi alteració de la salut psíquica. Que sembla el mateix, però no és el mateix. No és el mateix, no, indudablement. Això no m'ha quedat clar i haurà que llegir-s'ho millor. Clar, si és només si t'ha creat una alteració psíquica,
doncs l'únic que podran avortar són les malalties. Si dónes què? Tenen una malaltia psíquica a conseqüència de tant. Una malaltia demostrable. Exacte. I doncs, com que això queda en el regne de la interpretació, doncs el que crec és que algú pot interpretar o pensar o sospitar
que aquest metge, o aquests dos metges, o aquests 25 metges, és igual, que han fet aquest dictamen, doncs ho han fet conxabat, ho han fet per diners, ho han fet perquè és la cera punyada, ho han fet per idiosincràcia, ho fan per ideologia, ho fan perquè són dolents. I llavors, això, un jutge pot admetre o atrami. I llavors, processar-te.
És el que li va passar al doctor Morín. El doctor Morín estava fent intervencions en vegades d'interagilació espanyola. I un bon dia una sèrie de gent van pensar que ho estava fent malament. I un jutge va enviar la Guàrdia Civil, va entrar a la química, es va endur documentació de papers i es van fotre la carjola a 14 persones.
Els han tingut pendents d'un procés a 3 dels 20 de 3 mesos a la presó. Els altres han estat amb llibertat condicional. Sota fiança. I després de 3 anys i mig, li han dit, escolti, els han anat sols. I després ha vingut al Tribunal Suprem i ha dit, no, que no torni a repetir el judici. Ara tu digue'm, els professionals d'aquest país, amb quina tranquil·litat... Clar, qui s'atribuirà a fer-ho?
però ara compliquem-ho una mica més. La dona mai serà reprotxada legalment pel fet d'haver voltat. Ah, clar, és una claríssima insinuació. El culpable serà el metge. No, avorta-t'ho pel teu compte. Si la dona s'autopractica un avort... No passa res. A si mateixa, cosa que han fet les dones
a l'allar de la història, i que s'han mort per això, moltes d'elles, doncs estan invitades a fer-ho de nou. Estan invitades a fer-ho de nou perquè ningú els podrà dir-ho. I ja tots sabem que es venen pastilles i mitjans abortius a internet. Per tant, les dones s'agafaran, i com que les gràcies són molt pintes, la meva cosina m'ha dit que van fotre 12.
Una veïna m'ha dit que 12 i després 12 més al cap de dues hores. I després una altra deia, no, no, 12 cada quatre hores durant quatre dies. Perquè jo he vist versions aquestes... Escolta, això... és una barrejada sanitària. Sanitària! Dóna'm el pla. Bueno, això sí que no cauen en mans, oi, de... de gent desaprensiva, no?, que, a més a més, els hi foten un pal econòmic, per això.
Ara anem a suposar que no, que ho volen fer il·legalment, no? Doncs han de buscar un metge, han de buscar un altre... Però després tampoc m'ha quedat clar, això. Perquè resulta que en el col·loqui posterior, el col·loqui per dir-li algo, perquè ell era l'únic intèrpret de la Constitució, el que estava en posició de l'autèntica veritat constitucional, doncs en aquest col·loqui posterior resulta que no eren bé dos metges, sinó que eren...
Un equip. Un equip de mèdica. Un, per exemple, els ginecòlegs, i haurien d'explicar la part mèdica, que passa si segueix o no segueix, treballadors socials, i haurien d'explicar la part social, que els hi cobregui, que no els hi cobregui, que tenen dret i que deixin de tindre dret, i després els psicòlegs, els psiquiatres ens agafen i li estudien això, i al final, de tot això, es plasma aquest document firmat per dos metges, no?
que o dos metges firmen un document cadascú, tampoc m'ha quedat clar, perquè en un moment ha dit una cosa i en un altre ha dit l'altra. O sigui, no sabem si són dos documents firmats per dos metges diferents o un document signat per dos metges. No, ha dit ell en un moment ha dit, o sigui, dos médicos s'han d'opinar i tal, i després en un altre moment ha dit, este documento lo tienen que firmar dos médicos, que no m'ha quedat clar si era una cosa o una altra. Llavors, el tema és que... Clar, la veritat, explica-li això.
Alternativa a això. Despenjar el telèfon, no? No, agafar el mòbil, no? I posar Aborto en Estel·la. Ja. En el buscador, eh? I li sortiran una pila de críniques, no? Llama. Escolta, i posa en català, eh? Pots fer-ho? Perquè ja en saben, també. Un català, un castellà, un suajili, un plès, un dutx, un alemany, un italian...
i dius, escolti, que és que vull avortar. Llavors, un vol val uns 35.000 euros, eh? I el cost de fer-ho a Amsterdam o a Londres va ser més gran, el mateix que aquí. Bueno, si que arribes a sumar el nou cost, que tindràs que pagar. I pràcticament hi pots anar pel dematí i tornar a la tarda. Perquè nosaltres, que hem fet també intervencions d'embaràs de gent que venia de la França, el que venia de les Illes,
de Madrid o que venia d'Itàlia, doncs han vingut al dematí, se'ls hi ha fet i plegatades han anat. A què ens està invitant el senyor Gallardon i la seva magnífica llei? Doncs ha fet-lo fora. A que les dones menteixin dient que les han violat? Sí, que és una solució. A que les dones s'automediquin per amuntar i després tinguin que sortir corrents... Que això és el perillós?
a que les dones facin un periple complicadíssim buscant firmes per poder interrompre la gestació, o a que gavinis em vagin fora. Teniu una dona aquí, oi, que ens està escoltant? Sí. Què faries tu?
No se l'ha plantejat la Núria. No, home, si que tu planteges, és que no ho sé, amb aquesta llei... Jo me n'aniria a fora. Home, jo... Jo me n'aniria a fora, perquè entre dir que tant violàtica sigui mentida o l'última opció, que sens dubte seria la de posar-me aquí a prendre pastilles sense saber què és, jo crec que marxaria bé.
Això vol dir que tornem a aquella època en què jo recordo que un dels sindicats de la UGT et facilitava tot el tràmit perquè poguessis anar a Londres a avortar.
Ara econòmicament quan sortiria? El viatge en avió. Suposo que cos per cos costarà el mateix fora que aquí.
De totes maneres, el trist consol que ens queda és que les properes eleccions generals, si aquesta gent no guanya, tornarem una altra vegada a tenir una nova llei i ja veurem què passa.
No, clar. Enlludablement, sí. Quan aquest torni a l'Ajuntament de majoria absoluta, torno-lo. L'han mentit amb tot, menys amb això. L'han incomplert tot. Sí, que van dir que l'apresentarien, és veritat. En el seu programa natural estava que revisarien la llei i que pràcticament semblava en aquell moment que el que anaven a veure eren els pobres de 17 i 17 anys, que aquestes també clamen el cel.
que estan totes sopant amb els seus pares. Però hi ha dones de 17 anys que és que no tenen pares. No, també, clar. No tenen pares sí que tenen pares, o estan borratxos, o estan drogats, o estan a la presó, o estan en un altre país, o són fonamentalistes d'alguna religió que no s'obligarà a tindre el vent. I aquestes dones podien sortir de l'atzucac amb garanties medicàries i amb acompanyament, només fent un document dient per què no podien dir els seus pares.
Aquestes persones quedaran absolutament abandonades. Absolutament abandonades. I als 17 anys ni tens recursos econòmics, ni tens recursos socials, ni fins i tot no tens experiència. I per tant són pacte de suïcidi, de caure en qualsevol avortament clandestí per allòs, o ser mares,
Adolescents, que és el pitjor que li pot passar a aquest moment a una dona occidental, hi ha dones de 14 anys mares, però a països on ser mare als 14 o 15 anys és normal. És normal. I per tant socialment no li passa res a aquella dona. Però amb una dona de 16 anys i 17 aquí, després les seves amics seran químiques o farmacèrtiques i ella no ho serà, per posar un exemple. I la seva vida quedarà esgarrada per això o bé tindrà que donar-lo una adopció
És com un acte de caritat d'aquesta pobra guarda que s'ha quedat embarassada, però ja li cuidarem nosaltres el dèbil. No, no, és que el que esteu és apropiant-vos del seu fill. I aquesta dona viurà el rest de la seva vida sent que té un fill porall.
que no sé si estic confós, però crec que traient a Irlanda, on no sé si al final es va aprovar o no, crec que no tenen llei d'avortament. No, sí que tenen, però no tenen. Des d'aquestes no n'és per la vida de la mare. No podien ni avantar fora, i ara el que van fer és canviar-ho i no culpar. No és una delinqüència.
Però, traient Irlanda, crec que serà la llei més regressiva que hi ha. Bé, volia dir Polònia. Polònia, bueno, sí, també. Polònia també. Però bueno, Polònia és un exemple claríssim. Polònia tenia uns 5.000 aborts l'any, quan era un país de l'est. I quan van prohibir l'avortament, perquè tampoc l'han prohibit, però volia dir que l'han restringit molt, doncs ara tenen uns 1.000 l'any.
Però espera, l'escola que dona tant a voltant a Suècia i a Londres. Perquè vull dir, amb la informació global que tenim, us anem en seguida. Jo, quan aquesta llei es promulgui, jo al cap de dos mesos ja sabré quantes dones espanyoles... Han anat a voltat a Londres, les dones són amics meus. Ja, ja, ja. Bueno, no sé, és que el panorama és...
Espanyols no sorsament pel tema de l'avortament. No, no, és el que tu has dit al principi. És tota una sèrie de legislacions que ens estan fent tornar a poc a poc a una situació que pensàvem o crèiem que havíem superat. Mira, Castella és Castella. I Espanya és l'annexió de països de Castella. I ja està, i els castellans no fan presoners, només tenen contius, m'entens?
i tenen aquesta idea centralista i centralista amb tot, amb la llengua, amb la política, amb la... I a més a més, és una estructura caciquil. Jo, per a mi, per a mis amigos, llavors. I clar, vull dir, hi ha que anar-se'n, tios. És que hi ha que anar-se'n ja. Hi ha que anar-se'n ja. Si alguna vegada he sigut independentista, cada dia ho convé.
No és ja que veurà les determinacions que estan prenent sobre la meva vida un gent que el que volen és fotre'm. I jo no soc dona, imagina't, jo estic indignat. Si fos dona, suposo que estaria al carrer jo trencant alguna cosa. En fi, ocasió. No sé si aclarar les preguntes que hagin fet o els dubtes que podrien tindre.
Bueno, no, simplement els ulls volien que es parlés d'aquesta llei, perquè, possiblement, un concretament ens ha dit que llegint o sentint el que diuen no li quedava clar què és el que podia significar. I crec que això ho has aclarit. Jo tampoc la tinc clara. La setmana que ve, al DECAI, farem un anàlisi professional del text.
i direm més coses, perquè, clar, nosaltres tenim que informar. Som una associació de professionals i, per tant, ara tenim que informar els nostres professionals d'on estan. I, per tant, hem de fer un exercici d'interpretació d'això i veure, a més a més, què es pot fer. I, bueno, ja direm o direm o no, perquè, al millor, no ho direm, perquè tampoc cal que se n'enterin de tot. Això serà, ja et dic, al gener, perquè ara anem de vacances de Nadal,
i tornarem al dia 10 de gener i si no sorgés qualsevol notícia o qüestió que passi davant, aprofundirem amb aquesta llei, perquè no és projecte, és llei ja aprovat del conseller de ministres i que s'ha d'assumetre al Congrés. Vinga Santi, que tinguis bones festes.
Vinga, adeu, Santi. Bones festes.
Ens queden 20 minuts per parlar ràpidament del tema d'esports. Hi ha notícies, també, a banda que la Unió Europea diu que el Barça, el Madrid, l'Osasuna i l'Èquico de Villaró, per no ser societats anònimes esportives, sinó una associació sense ànim de lucre,
doncs tenen beneficis fiscals. Aquesta és una de les coses que han sortit, que, segons el Florentino Pérez, és un ataque a férrimo contra el futbol espanyol, igual que ha dit la Federació Espanyola de Fútbol, i que jo no acabo d'entendre, perquè, bueno, si hi ha una associació sense dins de lucre que vol jugar a futbol i ho fan tan bé que arriben a primera divisió, no entenc per què s'ha de ser una societat anònima. En quant al benefici fiscal sembla que sí,
que els impostos que paga una societat anònima sobre els seus beneficis a final d'any doncs són, concretament sembla ser que un 5% superior al que pugui ser d'una societat anònima, un 5% superior al que pugui ser una associació sense ànim de lucre.
Potser la solució seria augmentar aquesta tributació també per als que no són societat d'anònima, si és que amb això es queden contents.
també hi ha el tema que també l'ha tret la Unió Europea, el tema dels impagaments eixenda, que això significa un benefici per als futbols espanyols perquè se li perdonen, no se li perdonen, sinó que sembla que la normativa és que se'ls permet allargar el pagament d'aquest deute, però diuen que no, que això és per afavorir-los i ja no dic res.
d'aquests problemes de subvencions.
I ara anem concretament a parlar a banda dels problemes genèrics del futbol espanyol, dels problemes del Futbol Club de Barcelona. Dos notícies que han sortit principalment a la capital de l'Imperi. Una. Algo huele apoderizo al sur de Dinamarca. Una. Gerardo Tata Martino se va en mayo.
Ai, va. Sí. Segons un periodista argentí, diu que el Tata ja ho ha dit, que està fart, que no entén res i que vol marxar. Que ja ha decidit que el mes de maig, quan acabi la Lliga, marxa com a Madeu primer de Sabolla.
Sí. Aquesta notícia ha sigut desmentida, crec que per al propietat de Martina, i si mai se m'ocorreu dir alguna cosa. Però bueno, aquesta és una. L'altra. El pare de Leo Messi és un blanquejador de diners del narcotràfic.
i Messi s'ha quedat amb tots els diners que havia de donar a la UNICEF pels partits aquests que va organitzar.
Ja ha tret els papers, els digressos de la Caixa de Catalunya. Signats per la pròpia UNICEF, hem recibido de la Fundación Messi 100.000 dólares, 400.000 dólares en total, dels quatre partits que havia fet.
i, curiosament, el tema del pare de Messi va ser la pròpia Guàrdia Civil, que ha dit que no, no, que si el Messi no està imputat, únicament, que com sembla ser que havia estat o que s'havia algun... d'això, que l'han cridat a declarar... Home, doncs que li fan en preguntes com a testimoni... Exacte, ha sigut cridat a declarar...
com a testimoni no imputat. Oiga, ¿usted sabe algo de lo que puede haber pasado o ha recibido alguna noticia? I això és el que li han fet fer al pare del Messi, que segons el mundo está totalmente inmerso en el blanqueo de capitales del narcotráfico. Bé, què hi farem? Curiosa també la... sobre el tema de...
de la Unió Europea la sortida de Florentino Pérez i algun membre de la... Jo sospito que alguna cosa veu en tema amb el xanchullo que ells que van fer, perquè clar, allò aquí a Espanya va quedar no res, però la gent de fora, els europeus, quan es posen a investigar, són una mica més rigorosos.
i hi havia alguna cosa que feia tu amb aquella història que vam muntar amb la sessió de terreny... Sí, bueno... Anàvem a la part de Bebas, los 10 millones que tal, que per aquí i per allà, saps? Sí, al Barça l'únic que li afecta, sembla, és el tema que no és una societat anòmica esportiva, i per tant... Però això està dintre de la legislació espanyola? Està dintre de la legislació espanyola? Que haurà de ser una societat anòmica esportiva, una SAT, perquè no està obligat a...
D'acord amb la legislació esportiva, els clubs que tenien determinada situació econòmica no estaven obligats. I aquests clubs són l'Atleti Club de Bilbao, el Real Madrid, el Club Atlèdico de Sassona i el Fútbol Club Barcelona. Però això té una fàcil solució, que és el que deia abans. Si aquests paguen el 25 i els altres paguen el 30, doncs unifiquem.
Unifiquem la tributació i tots pagaran el mateix, siguin societats anònimes o no siguin societats anònimes. Amb això jo crec que ja la Unió Especuladora aquesta de l'Unió Europea... L'altre dia vaig sentir, perdona'm Emili, vaig sentir què significa això dintre del pressupost, és a dir, si això d'entrada es ve com que estan beneficiant el futbol espanyol, en cognac amb el Futbol Club Barcelona,
Resultava que el diferencial de ridícul era inferior a un 1% del pressupost del Barça. I aquest és parlant de res absolutament. I els que li paguen a l'ajudant de l'utillero...
No és això. No és això. És una pecada de minuta, que per això et dic que la solució, possiblement, seria aquesta. No, no, el que dic és de traca, és el deute acumulat entre Seguretat Social i Isenda, dels subs. Sí, no, no, això és cert, però d'això ens hem queixat també aquí, o sigui... Impresentable. És impresentable, indudablement.
Jo que diguin que el Madrid està endeutat perquè li deu diners a la caixa. El Barça està endeutat perquè li deu diners a la caixa. Això passa a les millors empreses. Qualsevol empresa viu del crèdit i paga aquest crèdit que li permet tenir uns beneficis amb els beneficis que té.
que a mi que em diguin una empresa, i estic parlant d'empreses de primer ordre, que no tinguin deutes en un banc. Una altra cosa seria el repartiment dels drets del futbol, etc. Parlem-ne. Però que està claríssim que en tema de legislació el Barça compleix amb el que està establert a Espanya, i no li han fet una llei a mirar amb ells. No, no, no.
D'això arribar a dir que això és una envesa que tenen a Europa perquè Espanya ho està guanyant i els clubs espanyols ho estan guanyant tots i ells no, perdonin, però precisament darrerament els clubs espanyols a Europa no estan guanyant absolutament res.
El Barça és l'últim que ha guanyat alguna cosa a Europa.
Però que embolicar-se a la bandera com ha fet el Floripondi... No, exacte, això és absurd. És absurd. I bueno, la selecció espanyola ha guanyat un campionat del món i dos copes... dos campionats d'Europa. Bueno, doncs també li tocava, no? Dic jo. O és que sempre ha guanyat Alemanya, això. Però que la cosa no ve per aquí. La cosa jo entenc és que ve perquè són més rigorosos i hi ha situacions que no poden deixar passar perquè en el seu país no ho fan i en un tercer país li deuen, doncs, semblar una...
una broma, una broma de mal gust. I aquí són poc rigorosos amb aquestes històries. Si has de pagar una part de l'IRPF i et cau un curu i t'ha ressonat. Aquí els clubs de futbols veuen molts i molts diners, millons... I no passa absolutament, oi? I s'ha de fitxar i fer les bestieses que fan.
i el que sí que és discutible seria el que va passar a la comunitat valenciana, que no se'ls va passar a la comunitat valenciana
És que portaven a la samarreta i a més d'un equip... Exacte, i a més d'un equip que ara potser no, perquè durant temps ha tingut el patrocini de la seva comunitat autònoma, del seu ajuntament o del seu...
que els diners públics vagin a subvencionar un equip de futbol és impresentable és com passava amb l'equip de Humble
Ah, sí, de Ciutat Real. Exacte, de Ciutat Real. Quan això es va acabar, van haver de vendre l'equip, va jugar una temporada o dos com a Atlètic de Madrid, no van poder continuar, i en aquests moments, l'embol espanyol, l'única solució que té és que es creï una lliga europea, que el Barça es jugui a aquesta lliga europea perquè no hi ha cap equip... No té rival.
que pugui fer-li ombra al Barça. És trist, sí, però bueno, el Barça no ha arribat a això perquè té ajuda de ningú. I aquest diferencial d'impostos no crec que tampoc sigui el motiu per al qual el Barça d'en Vol, per exemple, tingui aquesta superioritat sobre la resta d'equips. Una cosa que també jo trobo absurda, i potser no estareu d'acord amb mi, és el tema
t'han parlat i t'han dit, dels drets de televisió. Les empreses de televisió són unes empreses mercantils que decideixen pagar una quantitat i pagar-li més amb aquella entitat o aquell club que els hi poden donar més beneficis.
Jo d'això estic d'acord a mitges, perquè sí que és veritat que hi ha clubs que generen més i no cal ni dir-ho, són el Barça de Madrid i prou, però ha de comptar perquè els que venen de darrere venen molt més de darrere, el Valenci em sembla. Però per una altra banda, sense els altres,
Sí, no hi hauria competició. Hi hauria molt més interessant, segons diuen, una mica com ho ha muntat el paradigma de tota aquesta pel·lícula, que és que millor fan o millor ho venen, que són la Premier League, reparteixen més i guanyen més perquè, segons ells, també tots ells són més potents. Perdona, si ha d'anar més lluny, a la Champions, la que cobra els drets de televisió és la UEFA?
i reparteix aquests diners als diferents equips en funció de victòries i classificacions.
La resta més o menys tenen, de cada país, una qualitat similar. Sí, però és això. Que guanyes un partit, cobres tant. Que l'empates, cobres tant. Que et classifiques per la següent ronda, cobres tant. Que arribes a la final, cobres tant. Qui és l'equip que més cobra al final? Doncs difícilment no serà el que hagi guanyat al campionat.
perquè és el que ha guanyat més partits, si no els ha guanyat els ha empatat, ha passat més eliminatòries, per tant, quan arribem a la final, els dos que arriben a la final se suposa que són els que més partits han guanyat i que jugarà a aquesta final. I el que la guanya... La que més partits ha guanyat, segur. Aleshores, la manera de repartir és purament esportiva, per competició.
Possiblement sigui aquesta la solució, que sigui... Clar, però si n'hi dorem els diners a la Federació Espanyola de Fútbol o a la LIA de Fútbol Profesional... ¡Renigro! ¡Renigro! ¡No, te va a meter en un lío que no sabe dónde te va a meter! Clar, aquest és el gran problema. I jo suposo que per això els clubs, principalment el Barça i el Madrid, diran a mi, i vostè pagui... Ja m'ho monto jo. Ja m'ho monto jo. I jo, per donar els meus drets, doncs, vull cobrar això, me'l paga. Sí, doncs, gràcies, maco.
I clar, després ve l'altre i diu, és que jo vull cobrar el mateix. No, perdoni, però és que vostè no ens dona la possibilitat de recuperar aquests diners, com ens donen aquests dos equips. Possiblement l'Atlètic de Madrid, si continua amb el ternac que té ara, la temporada que ve sí que pugui demanar més. I escolti, que jo ara he estat tota aquesta lliga en una posició de disputar el Camionat, ja el guanya i tot.
i a la Champions també hi ha anat, per tant, hi ha molta gent que voldrà veure la Latina de Madrid i jo també vull una part del pastís i tindrà dret a demanar-ho. Però jo què sé, el Sevilla, que en el seu moment va tenir moments de glòria i que ara està... Sí, però són coses que no s'entenen. Per exemple, el Sevilla, perquè el Sevilla ha menut jugadors a punt de pala. Sí.
A preus exorbitants? Algun al Barça? I jugadors que venien de... De moment el president crec que està... A presó, té que fer un mes de presó.
Això és el que ens ha tocat. Alguna cosa havia de sortir. No crec que aquest cap de setmana és l'últim
No tindrem futbol.
futbolística. Clar que hi ha hagut algun equip, ara no me'n recordo de quina nacionalitat, que ha contestat que no, que ells només juguen contra equips reconeguts, seleccions reconegudes. Van anar a un equip sud-americà. Jo vaig pensar que ostres, a veure, la selecció catalana ha jugat contra l'Argentina, ha jugat contra Brasil, ha jugat contra Chile, que són seleccions més o menys punteres dins de
la zona de Sudamèrica i aquest equip no era cap d'aquests. És que clar que aquest diu que nosaltres només juguem contra seleccions recorregudes i bueno, va bé. Funciona a punt? Sí. Te'n coneixes que fa una setmana comentàvem el tema aquell d'en Faus, com a dir, este hombre acaba de renovar i tal, el pas que calia soltar a Messi, hòstia... El Messi li ha contestat. Sí, el Messi li ha contestat, però és que aquest senyor està més guapo que alledet.
Jo no l'he vist mai parlar tan clar. Si jo he dit que no té ni idea de futbol. Sí, el cas que li he endinyat ha sigut d'impressió. Com a clar. Jo crec que se'l mereix. Sí, sí, sí, i tant. I tant. La frase va ser absolutament desencertada i no venia a cuento. I a més a més, tenien mil formes de sortir-se. La pregunta que li van fer, que no ha contestat aquella línia que va dir. Se millorar el contracte amb un senyor què? Perdona. O sigui...
No crec que sigui la manera de parlar d'un directiu del Barça. L'he llegit, no l'he sentit, també podem pensar que no hagi sigut tan...
tan dura i que el periodista que l'ha reescrit... No pas dura, però em refereixo, jo sí que l'he sentit la declaració. I la forma de fer-la, l'expressió, la forma de fer-ho anar... Jo no l'havia sentit mai parlar tan clar i tan directe, ni ser tan contundent amb Messi. Perquè ell més havia dit vaga, es diu i no diu, allò que pensa està bé, però li costa parlar. Ha anat a sac.
Que Messi marxa al final de temporada en mayo, juntament de contacte a Bartino. Semana als dos. Torna a l'Argentina els dos? Sí, se'n va als dos, al Rosario Central. Per cert, em dedica el San Lorenzo del Magro, equip entrenat pel Macanudo Pizzi.
Ha guanyat el torneu d'Apertura? Avui ell ha llegit que definitivament en Pinsis veu que accepta la oferta del València. Deien que no, i avui deien que sembla que s'havia acomiadat i que estava a l'espera d'assignar el València.
Bueno. Curiós, no? Sí. Però bueno, escolta, si li han fet una bona oferta, no sé com pagaran, perquè tenen problemes econòmics. Hem estat desesperats. No crec que arribi pel partit del diumenge contra el Madrid. De moment, el propietari del club és Banquia, no? No en tinc ni idea. Amb aquest Banquia som tots, em sembla. No, no, no. És que... és que... l'han... l'han embargat. Tots són propietaris del València, doncs. Eh? Tots són propietaris del València. Una mica almenys.
Bé, doncs s'ha acabat el temps, el Jordi complint amb el seu deure ens posa la sintonia de sortida, això vol dir que hem de marxar. Eeeeh... Isidre... Estem a la porra dels canelons, quan ens en menjarem? Jo crec que tres o quatre. Sí? Sí. Jo, jo aquest any pocs. Tu t'has de mantenir amb aquesta estampa tan envajable. Per això pocs.
Jo em venjaré algunes a la teva salut. Molt bé. Vinga, Gidre, ens tornem a sentir el dia 10 de gener. Fins aleshores, bones festes. I també a la nostra audiència desitgem un feliç Nadal, un excel·lent any 2014.
Anys de la consulta, parlarem de la consulta del 2014, que hem d'aclarir alguna altra coseta. Fins aleshores, de veritat i de tot cor, que sigueu molt feliços. Deu-siau i bon any nou.
Bits molt més que nits electrònica.
Molt benvinguts a les nits electròniques, o el que és el mateix, molt benvinguts al Beats.
Avui ens podreu sentir en format de sessió. Sentirem una sessió d'un productor desconegut anomenat Aled. És una sessió en la qual viatjarem des dels terrenys més foscos del dubstep, de la bass i de la UK music fins al techno més clàssic.
Sentirem temes de productors com Christian Vogel, com 2562, com Martin, com Sargent, com Sunwell District, com Escuba... Sentirem molta, molta, molta varietat, això sí, tot bo. Una sessió tràpida que hem recuperat pel bitx d'avui.
Tot just està entrant un fantàstic clàssic de Joy Beltram.
Bits, molt més que nits electrònica.
Doncs sí, amics, és un viatge d'una hora, el que us espera amb Aled, una sessió especial que punxem al Beats. Una horeta, ara sentim jo i Beltran com entra, una horeta de techno, inclús de ritmes trencats, foscos... En fi, una hora de bona música que sentireu avui al Beats. I, a més, demà dissabte sabeu que repetim
Bits molt més que nits d'electrònica.