Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no, no, 30 exits. Número 1.
Des que va entrar a la llista d'èxits de Ràdio d'Esvern, fa tres mesos, ha anat pescant posicions fins a arribar a la primera. Són els Clean Bandit amb Gisgline i això que porta per títol Rather Be. I would wait forever
Bona nit.
Fins demà!
Has de dir, la desbarnada.
Que has de dir la desbernada. Què? Digues, la desbernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbernada. La semantela. No, la desbernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No, la desbernada.
La semanela. La semanela. Molt bona tarda. Són les 8 d'en punt. Esteu sintonitzant ràdio a l'esverd. Tarda.
Tarda, no veus que ja sol encara, eh? Ah, bueno, vale. Ostres, padrín. Bueno, vale, vale. O sigui, jo que anava inspirat, que estava llançant-me la presentació del programa. Tarda, tarda. Molt bona tarda. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Josep. Són les 8 en punt i ara mateix comença...
Salutacions de l'equip del programa amb el senyor del mecano aquest de la tablet, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit. Bona nit a tothom. El senyor de la tarda, que el tinc a la dreta. Bona nit, bona tarda, senyor Simón. Bona tarda, senyor Escazòquio.
I com sempre, doncs, esperem contactar i comptar amb el doctor Santiago Barambi, amb l'Emili Sánchez, l'Armand Garcia, el Josep Maria Montes, el Mariano González, l'Isidre Inglés, la Núria Garcia, que avui no ve. No ve. No, perquè se n'ha anat a una conferència. Que fa conferències, ara. No, com ja ha començat, era dos quarts d'avui, ho podem dir. Avui la Clara Segura, allà a les escoles, fa una conferència sobre no sé quin tema, i la... Bona notícia, veus, és una notícia tan rigorosa. I tan rigorosa. Sobre aquest tema és, Andrea...
Sobre el bisbe Pere Casaldàliga, concretament sobre la seva experiència quan van rodar la sèrie. Esclar, esclar. És això. Sí, sí, esclar. Sortia a la sèrie, és veritat. És que no me'n recordava, però després al dir-me a l'Andrea de què anava, ja m'han recordat de què anava, home. Bueno, doncs ja no hi podeu anar perquè arribeu tard. Era dos quarts de vuit.
Doncs això, la Núria Garcia, però sí que tenim aquí amb nosaltres l'Andrea. Bueno, hola, bona nit, Andrea, benvinguda, i quan vulguis comencem. La desbernada.
Avui és 4. 4 d'abril del 2014. Fa 3 dies era l'1 d'abril. Sí. Dia dels innocents per als anglesos, pels alemanys, pels italians, no sé si també pels francesos. No sé jo. Sí. Aquí no. No, aquí no. Aquí és el 28 de diciembre. El 28 de diciembre, fum, fum, fum. Sí, senyor.
Però bueno, a la resta d'Europa és el dia 1 d'abril. El peix d'abril, que li diuen. El peix d'abril? Sí, perquè en lloc de penjar-te en hinots, et pengen un peix. Ah, mira, està bé. Bueno, 4 d'abril de l'any 2014, setmana 14 de l'any, 94 dies transcorreguts d'aquest 2014 i només ens falten 271 per celebrar el fum-fum-fum.
Ja et pots fer també. No, no, és igual. I el cap d'any. I el cap d'any, sí. Va, fes-ho, fes-ho. Ara, això mateix. El sol. El sol ha sortit quan eren dos quarts de vuit.
del matí. I s'ha posat quan eren... No, encara no. D'aquí 20 minuts, 15 minuts, més o menys, de les 8 i 20. I demà? Demà sortirà dos minuts abans, a les 7 i 28 del matí, i es pondrà un minut més tard, a les 20, 21. O sigui, quasi ja tenim 13 hores de sol. Sí, senyor. I falta poc.
La Lluna surt quan li donarà la gana, concretament ha sortit quan eren les 10 i 32 del matí i es pondrà a les 0.26 de demà. Sí. I demà? I demà sortirà a les 11 i 21 i es pondrà a les 1 i 20 de la matinada de passat demà. Exacte, del diumenge. Correcte. Hem de dir que està creixent, encara és petitona, està creixent, d'aquí a poc ja tindrà edat per votar.
I res. El dilluns és quan fa l'aniversari de creixement. De creixement. Exacte. Sí, senyor. L'aposta de largo. Anem als aniversaris. Avui fa anys un senyor que sempre m'ha costat molt dir-li el seu cognom. Es diu Robert Dovney. Ara no m'ha costat, tu.
Robert Domney, en fa... Junior, junior. El pare deu fer més anys, si és que encara es viu, no ho sé. Ell en fa 49. Com sempre, posar-vos en un d'allò... Qui és, Marc? No en tinc ni idea. Qui és Andrea?
Molt bé, sí senyora, Sherlock Holmes i Iron Man, eh? I Charles Aplin. Aquell de les orelles. Aquell de les orelles, sí senyor. I Charles Aplin també, que va fer un personatge fabulós. Va fer un documental primer sobre Charles Aplin i després vam fer la pel·lícula de protagonitzar ell i és... Ah, sí? Sí, sí, extraordinari. Més aniversari, senyor Simón. Bé, doncs aquest senyor... Jo tampoc conec aquest senyor, eh? No saps qui és? No. Jesús Posada. President de les Cortes.
Aquest senyor fa el número màgic 69 Una senyora que en fa 58 Només? Només diuen que 58 Nosaltres ens ho creiem Mai preguntarem l'edat d'una senyora Si ella diu que té 58 En tindrà 58 És la norma dual I en fa uns quants més 71 Maria del Carmen Martínez A veure si sabeu qui és
No, jo no. No? No, no. No? Cantant? No. No. Mari Carmen, posa aquí. Mari Carmen i sus muñecos. M'ho imaginava, eh? M'ho imaginava, m'ho imaginava. Però no la feia tan gran, la veritat és aquesta. Jo he pensat per un moment... 71 anys. La famosa d'allò del Pato Nicol. Sí, sí. I el Rodolfo. I el Reón Rodolfo. Sí, sí. I la Doña Rogelia. Sí. I la Daisy. Sí.
Deixi, es diu la nina aquella, ella, la nena? Sí, em sembla que sí. Bé, doncs a tots ells moltes felicitats i que complen moltes mas. Fum, fum, fum. Sí, senyor. Anem a les efemèries del dia, 4 d'abril, 1847. Es va inaugurar per primera vegada a Barcelona l'anomenat Gran Teatre del Liceo. Després el van tornar a inaugurar una altra vegada, després el van tornar a inaugurar una altra vegada. La primera vegada va ser el 4 d'abril de 1847.
I el 4 d'abril de 1883 es va iniciar la construcció de la catedral de l'Almodena, a Madrid. Ojo al dato, que això la van acabar ja al segle XXI. Sí, sí, fa quatre dies, no fa gaire. La van començar el 1883. Ha sigut una construcció típica d'una catedral. Si mirem, jo crec que ha trigat més...
que a qualsevol altre inclús que a la Sagrada Família sí, de moment sí ja veurem la Sagrada Família quan la donaran per finiquitada de moment ja l'han inaugurat, ja fan missa ja canten missa això, ja canten missa ja canten missa 1949 a Washington es va signar a l'anomenat Tractat de l'Atlàntic Nord OTAN per alguns NATO pel senyor Pujol
que era un tractat per la defensa d'Europa. El senyor Pujol, com saps idioma, li diu NATO. NATO, sí.
Bé, i el 4 d'abril de 1968 va ser assassinat a Memphis Martin Luther King. Exactament. I acabem l'any 1990 en el que el rei dels belgues, Valduí I, va renunciar durant uns dies a la seva corona. Renuncio durante unos días, luego vuelvo.
I tot això per no tenir que assignar com a cap de l'Estat la llei que aprovava, liberalitzava l'avortament a Bèlgica. Ell no hi estava d'acord i aleshores va dir, bueno, pues renuncio. És catòlic. O era catòlic. Catòlic o apostòlic. Jo renuncio, no hi ha cap de l'Estat...
Per tant, no sé qui va signar això. I després, quan ja estigui signada i entri en vigor, ja tornaré a ser rei. De una manera com una altra. Anem al Sant Oral. El fotut és que quan vulguis tornar no t'hi deixin. Això li passaria més d'un rei, eh? I tant. Això no l'acostumen a fer. No, per si hi ha que. El Sant Oral d'avui. Avui és Sant Plató.
Abad, Plató, que deu ser patró del cinema, no? I Sant Benet de Palern, que era religió franciscà. T'he deixat els llargs de tu? Sí, molt bé. Bé, doncs demà és Sant Vicenç, o Sant Vicent Ferrer, que va viure entre 1350 i 1419,
que va ser presbíter dominicà, a València. Si ens està escoltant algun valencià, dirà, no, això està malament, és el dilluns de Pasqua. Doncs sí, senyor. O sigui, a veure, el dia de Sant Vicent Ferrer és avui. Què passa? Que a València el celebren el dia dilluns de Pasqua. Sí. No sé, suposo per tenir... No, hi ha... A Lleida, el que és la província de Lleida, hi ha moltes ciutats i pobles...
que també el dilluns de Pasqua ho dediquen a Sant Vicenç Ferrer. Va fer Sant Vicenç Ferrer. Sí, sí. És avui, eh? Sí, sí. Més sants. Mira, és el sant de la teva germana. Sí. Santa Emília. Sí. Verge i màrtir. No, la santa no és la meva germana. No, no. Anava a dir per allò de màrtir poder sí.
perquè tindrà un germà com tu. Aclarim, no tinc germanes. Bueno, doncs avui és Santa Emília, Verge i Màrtir. I també és la Beata Maria Crestència Os. Os. Verge franciscana. No sé si és Os, perquè l'O porta dos puntets d'al·la, a saber com es pronuncia això. Saps alemany? No saps alemany. Tu saps alemany? Vaig fer un any, però... Una O amb dos puntets d'al·la, com es pronuncia? No me'n recordo.
Doncs és Santa Crescència... No me'n recordes. És com una J? No, no, és una O. Com si fos una J, em sembla. Ah, sí? Sí, no ho sé. Sí, perquè la J, els alemanys la pronuncien com la Y. Bueno. Sí, sí. En fi, és igual. Santa Francesca, Santa Crescència, Maria Crescència. Sí, això. Felicitats. Vinga, va, som-hi. Anem-hi. Anem a veure quin temps tindrem. Manuela!
És l'hora del temps, senyor Josep Maria Montes. Molt bona nit. Molt bona nit. Sol. Sol, sí? S'ha acabat la pluja. El que hem tingut aquesta tarda. Sí.
I amb unes temperatures que han pujat i força respecte a les que teníem ahir en aquestes mateixes hores. Sí, senyor. Estàvem al voltant dels 12 graus i en aquests moments estàvem, fa res, a 22 graus. Escolta una cosa, que jo m'he trobat unes quantes senyores a l'escala que diuen... Escolta, tu què saps tant d'això? Quants dies tindrem de sol que has de penjar la roba?
I jo els he dit que fins dimecres, com a mínim, que no els preocupin. És cert? Doncs és cert. De fet, l'anticicló està entrant i amb molta rapidesa, i demà ja el tindrem pràcticament a sobre, fent que l'estabilitat sigui pràcticament absoluta, també. Cosa que farà que el cel estigui serè, com ho està en aquests moments. Potser veiem alguns núvols alts cap al sud, és a dir, la que seria la nostra...
El cel que podem veure des d'aquí Sant Just, doncs mirant cap al sud podem veure alguns núvols que potser arribin fins a on estem nosaltres, aquí a Sant Just, però cap a tarda tornaran a desplaçar-se molt cap al sud, és a dir, acabaran desapareixent. Seran núvols molt fins, núvols alts. De decats que no serveixen per res. Això mateix. Simplement el que indicaran és que aquests núvols és l'entrada d'un front càlid, molt feble, però que porta força aèrea càlid.
De manera que les temperatures demà ja pujaran una mica, però encara més ho pujaran el diumenge. Diumenge. Diumenge sí que el tindrem a sobre l'antecí. I això farà, doncs, un dia primaveral total.
les temperatures màximes podran arribar, creiem, a voltant dels 22-23 graus. Això ja és més que primaveral, eh? Sí. Això es comença ben d'estiu, ja. Com avui, però avui, més bé, la temperatura ha estat molt alta a la causa del vent deponent. Aquest dia ja no serà pel vent deponent, sinó serà per la massa d'aire, que ja serà càlida, i les dits també s'aniran notant, que ja no seran tan fresquetes com potser ho ha estat aquesta passada, o estigui aquesta propera. Això sí, aquesta propera baixaran...
bastant les temperatures. I a partir de diumenge i dies posteriors l'antipsicol tindrem a sobre i sempre a la vessant càlida. Per tant, s'esperen dies francament primaverals, 22 a 24 graus dilluns, dimarts, dimecres.
Sí que és veritat que a partir del dimecres, o més a dir, ja dijous, l'anticicló s'afableix una mica, se'n va donant bols, i pugui haver-hi, doncs això, més intervals de núvols, però creiem que de precipitacions, de moment, res. Res.
Tot això quedaria més aviat al centre o oest de la península imèrica. És a dir, tots aquells que teniu el cotxe brut perquè us ha caigut fang, ja podeu anar al túnel de lavado. Ja hi he anat. Tu ja hi has anat. Perquè ja no tornarà a ploure, o sigui, per tant, no es rentarà el cotxe. Mai més, mai més. De moment, de moment. Ho dic perquè si aquell diu, bueno, com plourà i ara no estarà brut, ja es rentarà el cotxe, doncs no. Així he estat tres mesos i el cotxe feia una mica allà de...
I tampoc plourà una altra vegada fang, per tant, podeu rentar el cotxe amb tota la tranquil·litat. Si voleu tenir un rentat net, és a dir, que us deixa el cotxe ben net, en aquests moments us podríeu traslladar, però clar, us és una mica lluny, cap al nord del Maresme. En aquests moments a Caparenys, Blanes, doncs s'estan generant algunes tempestes d'aigua neta. En aquests moments sí que us deixar el cotxe net, però vaja, no en veurem més. Molt bé.
Teniu dues opcions, o esperar que plogui algun dia, segurament d'aquí un parell de setmanes. Bé, del moment... És Setmana Santa. És Setmana Santa, sí. Recorda't que la setmana que ve, el divendres que ve, que serà... 11? 11, sí. Ens has de fer una mica la predicció per la Setmana Santa, per aquells que volen anar a esquiar, per aquells que volen anar a la platja, en fi, una mica... Els que no es volen moure de casa. Exacte, els que li han de venir la sogra a sopar a casa, en fi. Això és important. Sí, sí, sí, es complica, això.
Molt bé. Vinga, Josep Maria. Disfruteu del cap de setmana. Igualment. Igualment. Adéu. Bé, doncs ha arribat el moment de llegir algunes de les notícies. Sembla que aquí el senyor del tablet porta notícies, el senyor dels frepers porta notícies i llegirem notícies. Molt bé. Jo tinc, com sempre, primer el regalet. I avui voldria parlar dels anomenats contact centers, o sigui, centres de contacte.
en català. No m'estic referint... A veure, a veure, a veure... El de contacte amb el bon sentit de la paraula contacte. Me'n vols deixar acabar? Vale, vale. No m'estic referint a aquells que et truquen, sigui l'hora que sigui, per oferir-te els seus serveis i dir-te que amb ells estalviaràs diners respecte a l'empresa amb la que tens contractat determinat servei. D'aquests ja ens ocuparem un altre dia.
Els contact centers són departaments establerts per a la majoria d'empreses de serveis en els quals els usuaris o clients poden demanar solucions als seus problemes, traslladar les queixes o demanar informació.
Existeix també una altra versió, que és el call center, o centre de trucades, al que, a més a més de rebre, les trucades ens dediquen a fer-les, també. Bé, en principi, i per raó de costos, les grans empreses, que van ser les primeres a muntar aquests departaments, els van fer fora d'Espanya. Inclús algú va contratar aquest servei a una empresa externa, que només es dedicava a això, i per diverses empreses.
i normalment aquestes empreses externes estaven establertes fora del territori espanyol, a la Índia, al Marroc, i en aquells moments era pràcticament impossible que l'atenció fos en català. La cosa ha anat progressant, i ara tenim centraletes automàtiques que, pulsant un número del teu telèfon, t'adrecen directament a la persona que domina el tema que vols tractar, i també n'hi ha algunes que, d'entrada, et pregunten en quin idioma vols ser atès. Si quieres ser atendido en castellano, pulse el uno.
Si vols ser atès en català, pulsi el 2. Jo, a vegades, he pulsat el 2 i la resposta ha sigut en castellà. Bé, al manifestar la meva sorpresa m'han aclarit que, donat que les línies destinades al català estaven totes ocupades, han preferit canviar de línia per no fer-me esperar. Bé, gràcies, s'ha d'agrair. Com parlo totes dues llingües, doncs no hi ha cap problema. De fet, en altres ocasions has de reconèixer que aquesta mateixa empresa sí que pulsera en 2 mateix en català. Però ara ve el problema. Hi ha gent
que, encara que viuen a Catalunya, no volen ser atesos en català. Pot ser perquè no el parlin o perquè prefereixin utilitzar una llengua que dominin més, no siguin que els vulguin enganyar. Però és que, darrerament, hi ha que no accepten que els atenguin en castellà i exigeixen que els hi parlin en català. A mi em sembla perfecte defensar el nostre idioma i que s'utilitzi sempre que sigui possible, inclús començant la conversa en català, a veure com reacciona l'interlocutor. Però,
Penseu que nosaltres tenim la sort com a mínim de ser bilingües i ells no. Defensem el català, sí, però no utilitzem les mateixes maneres d'aquells que diuen hablemen cristiano. Penseu que la gent que ve de fora amb ganes de treballar i de produir pel país ha de ser benvinguda i no tractada amb menyspreu. Ja tindrem temps per dir-li i que ells entenguin que si parlen el nostre idioma tindran més oportunitats.
Per això, a tots els intransigents de la llengua, tant els de Santiago i Fira Espanya com els de Sant Jordi i Desperta Ferro, avui...
Anem per les notícies. Jo he fet fins i tot quatre proves apretant el català. Sí, t'ha sortit en castellà. Però vaig dir, m'he equivocat de número, torno a apretar. Torno a trucar, perquè no tenien a l'espera. No és que t'atenguin ràpid. I la veritat és que fent quatre trucades en una hora que tampoc haurien de tenir tant volum de... No es pot dir mai això. Els catalans es queixen molt més que els castellans, fill meu. He treballat en un call center, t'ho recordo.
Sí, però pensa... I la veritat és que de les quatre tocades, les quatre saltarà mal en castellà. Sí, però pensa també que possiblement, segons l'empresa, doncs tindrà, igual té 20 persones que parlin castellà i 3 que parlin català. Hi ha un tema, i és que a mi m'ha passat alguna vegada, m'han contestat en castellà, i aleshores jo he preguntat en castellà, dic, oi, què ha passat això i tal? Diu, no, no, si vostè creablement català...
Però jo no sé, no puedo contestarle porque no domino suficiente. Jo cap problema, no he tingut cap problema. Vinga, Marc, la teva notícia tecnològica? Bueno, no és ben... No és tecnològica? Sí, és tecnològica, Marc, que té a veure amb un smartphone, però no és de tecnologia, és una aplicació. Ah, molt bé. M'estic aficionant a buscar aplicacions. Molt bé.
És una aplicació que ja porta a Espanya des del 2011, s'ha de dir. Ja parla català? No, és en castellà. Encara no parla català. No parla català, és només en castellà. És com el Telegram, que tampoc parla català.
I el WhatsApp sí parla català? No. El meu sí, jo envio missatges en català i me'ls envia. Sí, sí, jo també. És una aplicació que es diu Hotel Tonight. Hotel Tonight. O sigui, necessites un hotel tonight per una nit
Per una nit de lloc. O per unes horetes. No, està ideada per la gent que pots perdre un avió, et surt una reunió, o senzillament vas a una ciutat, s'ha de dir que només està per grans ciutats, Barcelona, Madrid, València, i llavors estàs una nit
penjat, com aquest qui diu, i trobes habitacions com seria com un last minute, però amb habitacions d'hotel. S'ha de dir que la primera nit d'hotel sí que et surt a un preu que oscil·la un descompte entre un 25 i un 50%, Déu-n'hi-do. Si et vols quedar més nits, pagues el preu normal, no te l'acumulant amb diferents nits. Jo he estat mirant
per fer la prova i veure. S'ha de dir que no estan... No podem consultar tots els hotels, sinó que hi ha hotels que sí que tenen pactat aquest servei. S'ha de dir que estan Barceló, H10, ABA i Silquet. Serien els d'aquí de Barcelona. Jo he mirat aquí a Barcelona i hi ha 10 hotels disponibles
amb habitacions, he estat mirant a Madrid per veure si sortien més i estem parlant que una habitació que normalment en aquest cas com més apures l'hora
Més barat. Ah, més barat. Clar, perquè ja tenen allò que no ocuparan aquella habitació que tenim lliure. La qüestió és, l'aplicació aquesta reserva un cert número d'habitacions, que l'hotel diu, no les ocuparé, en el cas que et queden sense hotel, pots ajustar-te més i en qüestió d'una hora pot baixar fins i tot 20 euros l'habitació.
Però, per exemple, tens un petit palaç de Santa Justa. Això és a Sevilla? No, espera. Santa Justa és a Sevilla? No, Santa Bàrbara, perdó. Ah, Santa Bàrbara bendita. És que de Santa, dico Santa Justa, ja està. Normalment el preu de l'habitació són 110 euros i ets un 94. No és gaire descompte, en aquest cas. L'habitació s'ha de dir que l'hotel és bastant pico.
Home, per 110 euros la nit... Ja pot ser pijo. Ja pot ser pijo, ja. Informació... Espera, que això va més lent que el cavall del Durrent. No. És un hotel de 4 estelles. 4 estelles, suposo. Però, bueno, en aquests moments que vas a una ciutat i dius... I estàs penjat i no saps on dormir... Dius, busques i pots trobar ofertes interessants. Bueno, aquesta nit ja ho tinc arreglat i demà ja m'ho preocuparé de buscar hotel.
O a veure si trobo algun dels amics que tinc per aquí i deixen dormir a casa seva. Bueno, està bé. Sí, en aquell moment... O que ja et dic, tens... que has perdut l'avió a l'AVE. Això pot passar-li a molta gent. Sí, sí. Però, per exemple, aquí a Barcelona, a l'H10 Moncada...
de 199 euros a 129 euros. Bueno, 20 euros. A veure... Són 130... Però clar, a veure, mirant els preus dius, vale, Tito, a Madrid hi ha una cosa que es diu el passió de la castellana, amb uns bancs que no vegis el bé que es pot dormir, sobretot a l'estiu.
A més fa fresquet el passeig de la castellana, saps? Sí, sí. Passa una mica d'aire. En aquest hotel, per exemple, et donen una copa de cava de benvinguda. Ai, fixa-t'ho. Mira, mira. I què val la copa de cava? 20 euros. No ho sé. Bueno.
Ja ho sabeu, si es trobeu en alguna d'aquestes ciutats, Barcelona, València, Madrid, dalt, sense hotel, us podeu descarregar aquesta app? És una app? Sí, a nivell europeu. També tens París, Roma, Venècia... I com es diu l'app? Perquè segur que en aquests moments hi ha gent que diu... Hotel Tonight. Hotel Tonight. La busqueu al Google no sé què i ja està. Vinga. Miquel, notis. La meva és entre tecnològica i cultural. Sí. Bueno...
El gran museu, i dic gran perquè és un dels cinc més grans del món, el Metropolitan Museum of Art New York, que està a New York, ha creat una pàgina web que es diu MedCollex,
En la que publica les últimes adquisicions que està fent el museu. Ah, està bé. A part que et permet una visita virtual pel museu, però bàsicament va publicant les últimes adquisicions. El director del museu diu que quan es va fundar el 1870 no tenia ni una sola obra. Actualment és una de les més grans col·leccions del museu amb objectes que abarca un període de 5.000 anys.
És a dir, que tenen coses de la prehistòria. 5.000 anys als Estats Units, però si no només tenen 500 anys de vida. Però valen dir de tot el món. Correcte. I destaca que el 85%, el senyor Campbell, que és el director del museu, que el 85% de les adquisicions han arribat, amb ells gràcies, a donacions de particulars i empreses. Diu que el museu anima els visitants, els que entren en aquesta plana, el medcolex,
subscriure's al xoc tan famós que es diu New Letters per rebre informació del que vagin publicant aquí perquè aniran publicant les noves adquisicions i per donar-te de bassa què? no
Diu que la primera peça que van publicar va ser El rechazo del tiempo, que és una peça que va estar creada el 2012, és a dir, fa dos anys. És una peça multimèdia i la va crear un artista sud-àfricà que es diu William Kendridge, que va néixer el 1955.
La segona és de l'any 1808, d'en Charles Maurice de Talleran Perigord. Perigord? Sí, que bona. Anglès? No, francès. Deu ser de la Bretanya. Sí, va viure allà als voltants del 1808, etcètera.
I després que l'última és un manuscrit il·lustrat que es va crear o publicar el 1457 del Misnetorà, el Còdic dels Jueus, que va escriure el metge i teòleg cordobès Maimonides. Maimonides. I bé, doncs això, més que res la curiositat d'aquesta pàgina web que et va informant de les últimes adquisicions que fa aquest gran museu.
Doncs jo tinc una notícia aquí escrita i una altra al cap. Comencem per l'escrita, després ja veurem si dic la del cap. Ah, bueno. Doncs, com sabeu, fa un temps... No t'oblidaràs d'aquesta del cap. No, no. Fa gairebé potser dos anys o...
que hi va haver al Parlament de Catalunya un assetjament per part d'una sèrie de persones que volien interdir que els parlamentaris, els diputats del Parlament, entressin al Parlament, tant que el senyor Mas i la presidenta del Parlament van haver d'agafar un helicòpter i altres diputats...
En fi, doncs ara s'està mirant, s'està veient el judici contra aquestes persones que volien impedir l'entrada dels parlamentaris catalans al Parlament i aquest judici té lloc al edifici de l'Audiència Nacional que està a San Fernando de Henares, a Madrid.
I bé, amb aquest judici hi ha hagut el dimarts, hi va haver una sèrie de problemes amb la traducció per part de l'intèrpret que... Perdó, el dimarts del dimecres, per part de l'intèrpret que han designat per la sala, quan diversos diputats catalans que estaven fent la seva declaració com a testimonis es van queixar de la inexactitud de les traduccions que estava fent aquest senyor.
I la jutja del cas, el senyor Grande Marlaska, va dir que, sisplau, canviessin l'intèrpret. I el dijous hi va haver un altre intèrpret, però també hi ha hagut problemes amb el traductor.
Fins i tot la traductora va haver-hi moments que semblava que no entenia el que deien els testimonis. La defensa va expressar les seves queixes per les traduccions que s'estaven oferint al tribunal i finalment el propi jutge,
va fer que els propis diputats corregissin els errors de la traductora. La diputada de Ciu, Anabel Marcos, ho va fer amb mitja dotzena d'ocacions i Gerard Fegueres va decidir finalment declarar en castellà. Josep Maria Llop i Antoni Fernández Teixidor també ho van fer directament en castellà, vist els errors constants de la traducció.
Això va ser el dimecres. El dijous, durant la declaració del portaveu de Convergència, Josep Torull, també es va queixar d'algunes deficiències en la traducció i, inclús, el jutge, que és d'origen basc, va corregir algunes de les traduccions que feien els traductors.
Doncs, davant de tot això, d'aquestes errors que s'evidenciaven en les traduccions, el president Mas i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, van decidir fer la seva declaració directament en castellà. El jutge, el juez Marlaska, els va agrair la seva deferència per haver accedit a declarar
que no estaven al seu dret de dir que no declaraven, però sí, es va agrair d'haver declarat i, sobretot, per haver-ho fet en castellà, a pesar del dret que tenien de fer-ho en català, donant-les grans problemes de tradució. Se m'ocorreix una cosa. Podien haver-la fet en català i traduir-se a si mateixos
Tinc que dir que ja sé que són estaments diferents i a més a més tal com està la situació que sembla que els estaments no es poden veure un a l'altre. Jo tinc constància que en el Consell General del Poder Judicial
Hi ha unes quantes persones que parlen català a la seva vida quotidiana. Ja sé que no tindran el títol d'intèrprete, però donat l'eficàcia i eficiència d'aquests intèrprets, potser he sigut millor... El que jo no entenc, Miquel, és que per ser intèrpret jurat, i per tant el que diuen va a missa, perquè és un intèrpret jurat...
suposo que se li ha de fer una sèrie de proves no li donaran el títol aquest a qualsevol i que aquesta gent hagi passat aquestes proves no ho entenc jo no sé si era aquest matí o ahir al matí que posaven trossos a la ràdio quan anava cap a la feina van posar un parell o tres de trossos de les traduccions aquestes és que n'hi ha que escolta
ni idea del català. No vull dir que no diguessin les paraules que tenien que dir, però era el sentit de la frase. És que inclús el sentit de la frase... És que pot canviar el sentit de la frase i aleshores, clar, si un senyor està dient això és verd i resulta que és vermell...
et canvia tot m'he quedat una mica sorprès però és que clar, jo llegint aquesta notícia vaig recordar que fa uns mesos al funeral de Nelson Mandela ens reiem nosaltres d'aquest traductor per sorts que sembla ser que no tenia ni idea aquí està passant el mateix, no és per sorts sinó per...
I més, clar, a veure si la traducció és, per exemple, posem per cas un marroquí o un àrab que està declarant en àrab.
i hi ha un traductor que tradueix el castellà, clar, l'àrab no té ni idea de si el que li està dient, el que està traduint, és el que ha dit o no. Correcte. Però, clar, si estàs traduint el que diu una persona que parla els dos idiomes...
una miqueta de cura. De tota manera, que ens sembla molt bé que és un dret que tenen a declarar en català. Sí, que podrien haver declarat en castellà. Ja a la primera frase, veient el que els altres deien, ja podrien haver rectificat una mica. Sí, el que passa, mira, jo recordo fa molts anys que el Joan Carles I, el rei, li van donar, no sé si, no, va ser a la ONU, va fer un discurs i el va fer en castellà.
I hi havia gent que deia, clar, se'n va allà, a les 200 uniques i fa el discurs en castellà, perquè clar, perquè no sap anglès. Jo puc dir que el senyor Joan Carles I parla l'anglès, parla francès, parla l'italià, crec que parla alemany també, però com a cap de l'estat espanyol, la normativa, el protocol, diu que un cap d'estat, un cap de govern, s'ha de dirigir.
a l'Assemblea de l'ONU, o inclús a un Parlament d'un altre país, en el seu idioma. És una diferència que dona el propi protocol. També busca el president de la Generalitat de Catalunya, en principi, i els parlamentaris. I un català, d'acord amb la Constitució. Un català té dret, com és un idioma oficial de l'estat espanyol, a dirigir-se davant de la justícia amb el seu idioma.
Per tant, també hi trobo lògic que el president de la Generalitat, en principi, un parlamentari català, en principi, vulgui fer la seva declaració en català, però heu vist el merder que s'organitza amb el traductor. Digueu, bueno, no veia cert que salga d'aquí a Esposado i a la càrcel per culpa del traductor. M'agradaria, de veritat, recordar-me d'una frase que és que quan la vaig sentir en català i després la traducció que feia la intèrpret, em vaig quedar molt...
M'agradarien recordar-me, però no recordo. També recordo sobre les converses telefòniques que van punxar l'Oriol Pujol, que es van fer unes traduccions que no tenien res a veure amb el que realmente deien. També era d'allò de... En fi, que clar, a la traducció l'inculpaven i després quan van sentir l'original resulta que no, que estava dient una altra cosa totalment diferent. Tens més notícies, Marc? Sí.
No. Ya, com has dit, una notícia més, l'he borrat l'altra. Ah, bueno, vale, Miquel. Jo sí, bueno. Vinga. Jo tinc una notícia al senyor JJ Benítez. JJ Benítez, sí, el caballo de Troya. Vale. Los guerreros de Dios. Bueno, és igual. Los Ángeles, sí. Acaba de publicar un llibre o està a punt de publicar un... Caballo de Troya 325. No. No, no.
que es diu Estoy bien m'alegro molt i és un recull d'històries segons ells segons ells reals verídiques en les que els morts s'apareixen algú de la seva família i li diu estic bé no et preocupis llavors ell diu que normalment els morts quan s'apareixen i tal per tranquil·litzar l'altra persona li diu estoy bien estic bé no et preocupis que estic bé
diu que en el 99,9% dels casos que ell ha pogut conèixer la primera frase que deixen anar és per això el títol del llibre és aquest diu que en una entrevista que li van fer li pregunta al periodista per què no ha recollit altres relats o històries que el mort no digui això diu perquè les úniques que conec són aquestes
preguntat de quina és la situació o la història que més li havia impactat va contestar a un hospital apareix a recepció una noia que diu que va veure la seva mare li diu que està a reanimació i puja a veure-la i al cap d'una estona baixa diu que vol parlar amb el metge de guàrdia i el metge de guàrdia la tranquil·litza li diu que no es preocupi i l'acompanya fins a la planta baixa a la tercera i el metge es tanca el seu cubícul i mentre veu que la noia està parlant amb la seva mare
aleshores sona el telèfon i el metge l'agafa i és que estan trucant des de recepció dient-li que hi ha una noia molt enfadada perquè el metge no ha baixat a parlar amb ella i el metge diu però si jo i li passen el telèfon amb aquesta noia i sentia la mateixa veu de la noia que ell havia acompanyat fins a l'habitació i al caps dels dies entra a l'habitació de la malalta i veu una foto d'aquella noia
que havia acompanyat ell a la tauleta de la malalta. I el metge li diu, l'altre dia va estar aquí. Llavors la mare, o la senyora que estava malalta, que era la mare, diu, es va posar a plorar. I el noi que estava allà va treure la doctora fora de l'habitació i li diu, la meva germana va morir fa tres anys. Està bé.
I llavors, i ara, i acabo amb això, com a continuació d'una cosa que és així, el periodista li pregunta, diu, a pesar de tot el que ha publicat vostè, que és molt, a tothom, quan parla de vostè, diu, JJ Benítez, el cavallo de Troia. I ell li va contestar, estoy harto.
Home, és que, a veure, ho entenc, però la culpa és seva. Perquè si jo he llegit els quatre primers, va arribar un moment que també em vaig quedar fart. Perquè, és que, clar, el primer està molt bé.
El segon el repeteixo una mica. El tercer comença a repetir coses del primer i del segon. I el quart era una... I dius, bueno, sí, de tant en tant posava una cosa nova. Ostres, pillet, i tu escrivi un en un... Ja, ja. Ho entenc, però clar... 9 o 10 n'hi ha, no? Sí, no ho sé. Jo, l'últim que conec, em sembla que és el 10. Jo tinc el 8, l'últim, però que ja no l'he llegit. O sigui, el 6, 7 i 8 no els he llegit. I el 5 el vaig deixar a meitat. Ja, ja, ja. Perquè ja no el podia més. Ja, ja, ja.
I, ojo, que a mi el J. J. Benítez m'encanta, ell li ha dit diverses coses d'ell, i efectivament el més famós és el Cavall de Troia, i haig de dir també que tinc record d'ell, és una persona excel·lent, fabulosa, molt simpàtic, per ser prou famós és molt amable, el vam tenir aquí a Ràdio d'Esbert en el programa El Filo d'Arenigma,
però sí, efectivament amb el cavallo de Troia entenc que estigui però no crec que ens escolti però jota jota nosaltres també estem jo com a mínim estic molt fart del cavallo de Troia molt bé
Bé, la notícia que tenia al cap la deixem per una altra setmana. No te'n recordaràs. Sí, sí, me'n recordo perfectament. Quan has parlat de quadres i d'allà, m'han recordat de la notícia aquesta. Per veure si ja per la setmana que ve la recollim. Ens n'anem a Madrid? Som-hi. Vinga. La desvernada. Don Mariano. Don Mariano.
Bona nit. Bona nit. Com es troba vostè? Molt bé. M'alegro molt. Ja veig que vas millorant amb el teu català, eh? Palabra, palabra. Palabrita, palabrita. Jo crec que d'aquí a poc podràs anar a l'Audiència Nacional i fer el jurament d'intèrpret català-castellà, que segur que ho faràs millor que qualsevol altre.
Pues esa va a ser la intención a largo plazo. O a medio plazo, por lo menos. Muy bien. Seguro que sí. Oye, ¿existe un pueblo llamado Colmenar Nuevo?
Pues sinceramente no lo sé. Colmenar viejo sí, Colmenar nuevo. No, por eso es que he leído Colmenar viejo, digo, debe haber un Colmenar nuevo. No que yo conozca, pero posiblemente existía Colmenar y al final envejeció. Envejeció. Claro, claro. Cosa del tiempo. ¿A qué distancia se encuentra de la capital del imperio?
Pues a lo mejor a unos 20, 25 kilómetros, no mucho más, creo. Está cerquita, dentro de lo que son los alrededores de la capital del imperio, está muy cerquita. Muy bien, pues mira, el señor alcalde de Colmenar Viejo presentó el jueves una campaña llamada Detective Canino.
Chachi, qué bonito. Sí. Esta campaña va dirigida a concienciar a los dueños de los perros de sus responsabilidades de recoger los excrementos que sus mascotas depositen en la vía y espacios públicos del municipio de Colmenar Viejo. Entonces, para llevar a cabo esta campaña, se ha contratado a un detective privado profesional
cuyo trabajo consistirá en localizar a los que incumplen la ordenanza municipal en materia de recogida de excrementos.
durante determinados días que lógicamente no han dicho y horas que tampoco han especificado a lo largo del año, vigilará de incógnito las calles y espacios públicos en los que más recuerdos caninos hay y que, por tanto, el ayuntamiento tiene más trabajo en limpiar. Su tarea consistirá en grabar en vídeo infraganti a los propietarios que no recojan los excrementos y aportar este documento gráfico junto con su testimonio,
como prueba de las denuncias que posteriormente transmite la policía local.
tendrá esa posibilidad de que sus pruebas sirvan efectivamente como pruebas de cargo. Sí, como pruebas de cargo, sí, sí, pero claro, llegar a contratar... No creo, yo cuando leí la noticia pensé, digo, joder, podría haber puesto un funcionario, ¿no? Pero vamos, vamos a ver. Porque contratar un detective privado... Claro, claro. Algún motivo legal habrá que ahora mismo desconozco, pero vamos, tan sencillo es eso como que vaya cualquiera de los... Y pongo lo más sencillo que pueda haber...
Todas las personas del personal de limpieza que están hasta las narices de recogerlas. Sí, exacto. Podrían ir con la cámara de vídeo. Que se vayan turnando. Un día uno se viste de viejecita y se sienta en un barco de la calle. Otro día va otro con un perro también paseando.
haciéndose pasar por... Pero que recoja, que recoja. Hombre, pues por supuesto. O a lo mejor no, a lo mejor diría, mira, mi pastelito como el anuncio, qué pastelito, qué bonito. A ver qué hacen los demás, ¿no? Más que nada porque el que recoge la caquita de la calle lo hace siempre. Y yo veo mucha gente que lo hace. Pero luego también veo gente que ni se molesta. No, no, no, ¿para qué?
Yo me imagino que... Desde luego los que no están preocupados son los que lo hacen correctamente. Los que seguramente estarán preocupados son los que esperan cualquier recodo para que el perro se alivie, el pobrecillo. Que yo insisto que los perros no tienen culpa. No tienen ninguna culpa. A ver, es una función... Claro, es que desde siempre los perros hacen las cositas en la calle. Lo que pasa es que si no hay espacios habilitados en algún sitio, pues evidentemente alguien se tiene que hacer cargo de eso. Es igual que si...
En el Antiguo Oeste, tú imagínate que era que estuviéramos con caballos por las calles. Claro, bueno, es lo que iba a decir. Yo he visto, concretamente en Esplugas, en Sánchez no he tenido ocasión de verlo, pero en Esplugas sí, para los Tristoms, que salen con caballos y salen con Desto, y los caballos hacen sus necesidades en plena calle y no la recogen.
Eso no puede ser. O sea, yo pensaba que debe haber alguien detrás, ¿no?, con pala y escoba. Igual si tienen pensado el ayuntamiento decir, bueno, pues cuando acabe todo esto pasamos y limpiamos. Pero ¿qué pasa? Que como cuando acaba todo esto se abre al tráfico o en ocasiones está ya abierto al tráfico, simplemente es el momento en que pasan por esa calle, que lo paran y luego lo abren, pasa el coche, el coche lo chafa y...
Por cierto, me hace gracia, ahora que estoy recordando una cosa mientras hablabas, es cierto que muchas veces cuando hay alguna cabalgata, alguna cosa, siempre van detrás los servicios de limpieza limpiando las rutas de los caballos o de los animales que haya. Pero yo me estoy acordando, cuando estuve en Londres,
en el cambio de la guardia que va hay gente que va desfilando y luego hay también jinetes con los caballos incluso la policía con los caballos y no recuerdo haber visto una sola cagarruta en la calle igual les ponen pañales yo por lo menos no recuerdo haber visto estoy intentando hacer memoria y yo tampoco recuerdo haberla visto
No sé, eso sería cuestión de preguntar, pero vamos, incluso después no vi ningún servicio de limpieza. Puede ser que les pongan pañales o que los operen y les pongan un tubito con una bolsita colgando. Puede ser, puede ser, pero no sé. Aunque me parece raro lo de la bolsita, porque los ingleses son muy amantes de los animales. Igual los tienen bien educados a hacer caca a casa.
Bueno, lo mismo los caballos solamente, como son ingleses también, que son así de raros, lo mismo en un momento determinado, solo son capaces de hacer sus necesidades en algún sitio determinado. En su establo, en su establo. Oye, pues yo que soy muy caprichoso, si no estoy en mi establo, pues no. Claro, igual tienen un rinconcito en el establo, que es donde, de esto, para, que tampoco les gusta convivir con eso, los caballos ingleses pueden ser muy de esto. Oye, una cosa, Colmenar Viejo, más o menos, ¿qué dimensiones tiene?
¿Como ciudad? Sí, como ciudad. No sé, puede tener aproximadamente... Tampoco es muy grande Colmenar. ¿Cómo te dirías? ¿Cómo iba a decir? Un poquito más de San Yus. Una cosa que sí me ha llamado la atención en esta noticia que he leído es que han publicado unos dípticos donde se les explica a los propietarios de los perros y que hay 27...
Pipicanes, o sea, 27 sitios donde el perro puede hacer sus necesidades en condenar viejo. Puede ser, puede ser. Ya te digo, de todas formas, en los alrededores de Madrid, en las ciudades... En Madrid hay muchos perros, mucha gente que tiene animales domésticos, no solamente perros, pero los perros son los que más habitualmente salen a pasar a la calle con sus dueños, con sus propietarios.
Pero en los alrededores, en las ciudades de los alrededores, en todo el cinturón de ciudades de los alrededores de Madrid, hay muchísimos, pero muchísimos, y muchísimas personas con animales, ¿eh? No, pero además... No me extraña que incluso en una ciudad de dimensiones limitadas, como puede ser Colmenar, Colmenar Viejo en este caso, porque luego hay otro Colmenar, que es Colmenar de Oreja, pero eso ya es otra historia, puede haber vención de picanes, ¿eh?
Bueno, aquí estamos mirando el Google Map. No es para corregir, pero tiene 183 kilómetros cuadrados y 47.000 habitantes. Bueno, 180, sí, pero los kilómetros cuadrados de todo el término municipal incluido alrededores, que luego en un momento determinado...
Ya sabes que los alcaldes se utilizan para... Para más dinero, sí, sí. Y hacer proyectos pequeños. Ahora mira, si es para cuantos kilómetros cuadrados de Sanyús. Sanyús tiene siete... Bueno, ocho kilómetros cuadrados y, bueno, dieciséis mil habitantes. Dieciséis mil habitantes, sí. Bueno, tiene más habitantes por kilómetro cuadrado... Bueno, será como Esplugas. Será como Esplugas. Bueno, espérate. Y otra cosa curiosa del Ayuntamiento, ahora nos mira a ver en Esplugas como...
Cominario dijo que hay 5 puntos en el ayuntamiento.
donde dispensan las bolsas para la recogida de excrementos caninos. O sea, que lo tienen muy bien organizado y, claro, llega un momento y dices, oye, pues está muy mal que tengan que gastarse el dinero en un detective privado, un ayuntamiento que tiene, pues, 27 pipicanes, que te da la bolsa y que, en fin, que lo tienen muy bien organizado. Yo creo que más económico sería, ya que estamos en la época del gran hermano, pues el tema de las cámaras de seguridad...
que hay en muchas partes, ¿no? Sí, sí, sí. Una cámara de seguridad que no tiene más fin que ese, decir, oye, una cámara de seguridad, si se comete algún delito, pues que lo vea. Luego, eso se puede luego utilizar para otras cosas, claramente, pero vamos, en general... No tengo claro... Aquí los americanos también tendrían mucho que decir. Sí, pero no tengo claro que una cámara de seguridad pueda servir
Sí. ¿Seguro? Legalmente, no lo sé. Acuérdate del asesinato del parking en Sarriá, que lo identificaron gracias a la cámara de un cajero que había cerca de esto. Identificaron cómo la persona salía del... Sí, sí. Hombre, bien es cierto que muchas veces en algunas de ese tipo de barrabasadas, por no llamarlas de otra forma...
La reconstrucción que hacen luego la policía en general es buscando todas las cámaras, bien de cajeros automáticos, bien de movilidad de tráfico, bien de que haya en los alrededores, por cualquier circunstancia, de una seguridad privada de un edificio que tiene un vigilante y cámara de seguridad, y van haciendo el recorrido del delincuente desde que ha salido de un sitio hasta que llega al otro. Y eso en un momento dado sí puede servir como prueba.
Claro, como todo, un señor juez tiene que decidir. Tiene que decidir si sí o si no. O que eso se puede considerar como una prueba. Pero evidentemente, si hay una cámara de seguridad que está todo testado, igual que cuando te ponen una multa con un radar, que esa es otra historia, si todo está testado, que eso es así, la hora es la que es, la persona ha estado en ese lugar, puede decir lo que quiera, pero en ese lugar y a esa hora, esa persona ha pasado por ahí. A veces lo que es complicado es demostrar que no estabas allí.
Efectivamente. Bueno, y en un momento dado, cualquier persona, es que no hace falta ni... En un momento dado, si nos queremos poner puristas, ya nos ponemos como con el CSI canino. Es decir, no me hace falta ni siquiera grabarlo. Cuando eche la caquita del perro y la deje ahí, voy yo, le hago el test de ADN... Exacto, se le hace un test del ADN, es el ADN del perro.
Claro, y que luego que me diga, no, no, no, que mi perro es muy limpio, que yo no he sido. El perro es todo lo limpio que quiera. Pero claro, igual la prueba del ADN... Vamos a comprobar el ADN in situ, si se pudiera aceptar. Claro, es que yo debo decir que igual la prueba del ADN es más cara que el detective privado. Claro, claro, pero hombre, si queremos dar lecciones, luego lo que sí se puede hacer es que toda esa prueba vaya a cargo del dueño del perro. Del dueño del perro. Sí, sí, también es verdad. Es decir, es decir...
De nada sirve decir, no, es que vamos a un policía o un vigilante o un detective o una prueba y luego la multa es, no sé, por decir algo, 100 euros. No, claro. No sé lo que va a ser una multa de esas. Vale, muy bien, no sirve de nada. Bueno, si no me pillan no pasa nada, como el tráfico, ¿no? Y no vamos a hablar de nadie hoy que haya cometido infracciones de tráfico, ya sabéis. No, ya no, nadie. Nadie comete infracciones de tráfico.
Habitualmente no. ¿Y se da la fuga? Tampoco. Tampoco, ni atropella. Ni tira la moto y se va. Y luego llega a su casa y la Guardia Civil la protege. Y luego los policías están nerviosos y esas cosas. Pues imagínate, ¿no? Yo me imagino una situación así, yo corriendo y la policía detrás. Pero yo me pregunto, ¿tiene perro? Sí, tiene animales.
¿Tiene animales? Algún animalito tiene. Ya, seguro. Lo que no sé es cómo lo cuida. Algún animalito tiene. Tiene algún animalito. Sí, de hecho, ella en su casa se quejó una vez, quiero recordar, hace tiempo, de que había dueños que paseaban con los perritos que hacían pipí en la puerta de su casa. Ah, pues eso pone una botella de agua y no sé por qué el perro no...
Pues no creo yo que doña... Pero, hombre... Dicha señora, pues... Le guste mucho poner una botella de agua. Sí, claro. Además, viviendo donde vive... Bueno, y además ella tiene escolta. La escolta no tiene nada más que tirar de... No tiene nada más que tirar de...
Y ya ves tú que el perro sale corriendo. En Barcelona, casas, portales, que tienen esa botella de agua, que no sé qué demonios de influencia tiene sobre el perro. Hay influencia psicológica o ancestral o alguna cosa, porque yo tampoco lo sé. En tiempos sí ponían azufre. Y antes sí poníamos Zotal. Pero ahora no lo pongas. Pero yo he visto esas botellas de agua cogidas con una cadena. Sí, yo también. Ojo al dato. En algún sitio también lo he visto.
Y claro, dices, pues sí, debe ser agua del grifo, ¿no?, digo yo. Sí, claro, no sé, eso tendrá que ver algo con la bruja Lola de los perros, que les echará alguna maldición o alguna cosa similar. Hombre, no sé, yo lo que creo es que realmente si queremos acabar, es como todo, es cuestión de educación, si queremos acabar un poco con todas estas cosas, pues lo primero es, y además así lo haría yo, a la persona que cogen,
con su perro haciendo sus necesidades y que no limpia la suciedad que ha dejado el perro, pues yo lo que haría era nada de multas y nada de perseguirle, no, servicios sociales. Se le da una escoba y un mocho. Se le da una escoba o un barredor o un lo que sea que se le tenga que dar y a recoger todas las cajitas de los perros de esa calle durante un mes.
Pues yo, la verdad es que ahora en Barcelona están hablando de que a partir de septiembre, dentro de poco, se permitirá a los perros viajar en los transportes públicos.
hay gente que se queja que porque tengo que coger yo el metro con un perro pero a mi lo que me preocupa es que el perro tenga incontinencia y empiece a hacerse sus necesidades en el metro que es mucho más grave que hacérselo en la calle y que luego el dueño no lo recoja o que vaya descompuesto ¿cómo lo va a recoger el hombre? en el metro vamos a ver, los animales
generalmente cuando los acostumbras, incluso en los peores momentos, se portan bien. Sí, sí, sí. Te quiero decir, son capaces antes de reventar que de hacer algo que no deben. Y tanto, y eso yo lo sé por experiencia. Claro.
Entonces, yo lo que creo que... Y además, mira, perros que viajan en transportes públicos y que entran en restaurantes, están los perros de los ciegos, que son los perros lazadillos. Y además está permitido y regulado legalmente. Y son perros, además, que no hacen absolutamente nada que no deban. Vale, pero si ese permiso para viajar en transportes públicos se abre ya a todo tipo de...
Entonces ya entran los buenos y los malos. Claro, ahí entran todos. Claro, entonces, que ese es el problema real. Es decir, no que un perro entre, porque un perro a lo mejor puede ser normal, o la mayoría de los perros son normales, me refiero. Si no, todos los perros son normales, a ver, pobrecito. Claro, pero depende de la educación que les haya dado. Pasa como con los niños. Claro, exactamente igual. Pues está bien, pero si un niño lo educas mal, pues ya sabes. Efectivamente.
Sale por donde sale al final, ¿no? Le das la mano, te coge el brazo y si hace posible lo empeña y se lo gasta en un clis caminero o algo así. En lo que sea. En lo que pueda. Bueno, Mariano, oye, que disfruten un buen fin de semana.
Pues por supuesto que sí. ¿No mires a los partidos de fútbol del Atlético y del Real Madrid? ¿Y del Barça? No, el del Barça puedes verlo, pero el del Atlético de Madrid y el Real Madrid no los mires, porque te llevarás un disgusto esta semana. Nada, nada, no tengo problemas yo con eso. Muy bien, venga. No tengo problemas, soy futbolero, pero...
Pero, vamos, soy más bien aficionado, no soy futbolero fanático. Perfecto. Nos volvemos a escuchar el viernes. Muy bien. Vinga. Adéu, bona nit. Adéu. I ara tenim ja en línia el doctor Santiago Barambio. Bona nit, don Santiago. Hola, bona nit. Què tal? Bé? Bé, sí. Estàs a casa? Sí. Ah, bueno, descansant, no? No, sigo treballant.
Sí, aquí amb una col·laboradora meva treballant. Una col·laboradora? Sí. A més a més dels mitjans audiovisuals i tal. De mitjans audiovisuals? Sí, estem preparant una revista sobre avortament de caire global. O sigui, tothom avortar? No, però de caire global... El que pretenem és que la difusió sigui... Ah, de difusió. Global castellà. És en castellà per tot el món castellà. Molt bé. Ara, precisament, diguem, amb una efervescència...
el tema, no? Perquè aquí estem discutint si la llei ens porta enrere i, en canvi, tot a Sud-amèrica està a veure si la llei ens porta endavant. Ah, està bé. Escolta una cosa, no sé si tens alguna notícia o pots emplear una mica el tema. Jo tinc aquí una notícia que els investigadors de l'Institut de Recerca Biomètrica de Belvitge han identificat un mecanisme que fa que les cèl·lules tumorals addictes a la glucosa
que és una substància fonamental per al desenvolupament del tumor. O sigui, la notícia està redactada amb el cul. Sí, acostuma a passar. O sigui, jo he entès que sembla que... No ve un periodista, ve algú al diari, et fa una entrevista, no entén la missa de la meitat, té pressa normalment, perquè m'ha passat moltes vegades,
I si intentes explicar, més aviat em sembla que li molesti. Bé, més i més en el que he entès, que han descobert que les cèl·lules tumoroses, i em rectificaràs si estic al cert, que les cèl·lules tumoroses agafen aquesta glucosa per accelerar el seu desenvolupament.
Sí, clar. I que, per tant, si ja faríem amb aspectes mèdiques inhibint la possibilitat que no hi hagués, es reduiria la possibilitat que el tumor anés desenvolupant-se. És això, més o menys? Sí. No coneixo el treball, però entra dintre de la lògica. És a dir, entra dintre de la lògica, diguem, el que agafa i diu, escolta, vaig ja iniciar la investigació d'això, llavors el que vaig a veure és com ho fa la cellula tumoral i veure si, llavors, això...
és ciència pura, que se'n diu, i després vindrà un altre després que dirà, bueno, vaig a veure si aconsegueixo alguna cosa que inhibeix aquest procés, i llavors, és clar, si la cèl·lula tumoral, no la cèl·lula tumoral, totes les cèl·lules necessiten glucosa, per funcionar, perquè la glucosa és la benzina de la vida, és a dir,
Si el motor de cotxe crema gasolina, les cèl·lules cremen glucosa. Llavors, això és energia. Llavors, evidentment, la cèl·lula tumoral és una cèl·lula d'alt procés de funcionament, o si té un funcionament molt alt perquè es repoveix molt, etcètera, i molt ràpid,
Per tant, té una necessitat de glucosa, té una avidesc, per dir-ho d'una manera, de glucosa superior a una cèl·lula que no està en aquesta fase d'hipervida, que és un càncer. I, per tant, si detecten quin és el procés que utilitza la cèl·lula per captar més sucre, més glucosa, i ho poden inhibir,
diguem que la matèria en de gana, per dir-ho d'alguna manera. O no tindria suficient carburant per tirar endavant i tal. Tot això forma part del concepte mèdic actual. El concepte mèdic actual és bioquímic, bàsicament. Continuem posant tornillos amb una fractura i continuem fent...
diguem cirurgia destructiva però tota la investigació avui dia no està bolcada a veure com fem un bisturí millor que també també s'han millorat moltíssimes tècniques quirúrgiques serà un làser però vull dir la gran inversió en aquell moment està diguem en el que se'm ve a dir medicina a la carta o sigui és a dir
entrem en el procés biològic de la malaltia i modifiquem aquest procés biològic en benefici nostre. Reguem la planta perquè ens interessa que creixi o no la reguem perquè és una mala planta i no volem que creixi, per exemple. Llavors matem la planta de gana. I aquest seria, en principi, el que tu m'has explicat i el que ja entès perquè no ho coneixem.
Sí, bueno, això és recent, sembla que el van publicar... Sí, avui dia, bàsicament, tot està amb... Torno a dir, no tot, perquè hem de continuar posant plantilles als peus i hem de continuar netejant-nos els dents i hem de continuar arreglant fractures perquè la gent es considera que ja és en Carlos, no? Però vull dir que la gran investigació amb la medicina d'avui dia està en dues línies. Una és
la bioquímica, els processos bioquímics com funcionen per cada un dels processos, llavors vostè va buscar a veure quina és la proteïna que actua aquí, com entra la cosa a la cèl·lula, com no entra, i l'altre és el genoma, com entrem a la cèl·lula i li canviem la codificació. Això que m'està explicant podem fer-ho de dues maneres, o bé bloquegem
selectivament, si és que és selectiu, perquè clar, si la cellula tumoral utilitza per captar sucre el mateix procés que la cellula normal, doncs, al moment que ho inhibim, inhibirem... Estim inhibint també la cellula, la cellula no cangelitza. Exacte, que és el que fa la quimioteràpia. La quimioteràpia està condenada, està condenada, desapareix, no?, perquè mata la cellula dolenta, però també mata les bones, no?, llavors és una mica tirar una bomba i dir, bueno, que Dios se lleve los suyos.
Però el tema avui dia és d'anar selectivament a detectar el procés. Llavors, al detectar el procés, doncs podem mirar a veure si podem intervindre en el procés de manera que ens convingui. Llavors, si ja em diuen, no, no, si ni mirem el procés aquest, però es moriran moltes vegades. No seria una bona solució de la investigació. Hem trobat que les tumorals utilitzen aquest
procés i tenim una manera de bloquejar aquest procés que no impedeix el de les cèl·lules normals. I l'altre seria dir, bueno, anem a canviar-li la codificació i que no li agradi la glucosa. Serien dues vies per aconseguir que les cèl·lules es comportessin, les cèl·lules tumorals es comportessin com a nosaltres ens convèn.
Esto es más o menos. Molt bé. Una pregunta sobre aquest tema d'ignorant totalment, i no sé si tu pots... Una persona amb un tumor d'aquests tumors, que no sé si seran tots, o determinats tumors que absorbeixen glucosa...
Al fer-li un anàlisi de sang al tema de glucosa, li sortiria... No, no, no, no té res a veure. No té res a veure, o sigui... No, en tot cas, li sortiria disminuït. Disminuït, això... Perquè, clar, tu penses una cosa. O sigui, si hi ha una més absorció de glucosa de la sang... Clar, clar. O sigui, nosaltres diem que una persona, diem, una persona és diabètica, no és diabètica, té sucre a la sang. No, que tingui sucre a la sang no és important, tots tenim sucre a la sang.
Si no ho tinguéssim, ho estaríem morts. És més, si tu et fas un anàlisi després de menjar, el que nosaltres en diem postprandial, doncs et sortirà una cifra elevadíssima de sucre. Si ets un mig pot de marmelada, ja no t'he dit. Per tant, sempre tinc sucre. El problema és que les cèl·lules, no la, sinó totes les nostres cèl·lules, absorbeixen aquest sucre gràcies a una hormona que es diu insulina.
que fabricar el pàncreas. I llavors, doncs, quan nosaltres diem... Vaig saber si aquesta persona és diabètica. És a dir, el que vull saber, en realitat, és si li arriba suficient sucre a la cèl·lula. O us queda la sang. Clar, lo fotut no és que tingui molt de sucre a la sang. Lo fotut és que no tingui sucre a la cèl·lula. Però com ho madeixo, això? Mirant si té molt sucre a la sang. Com que no puc anar a cèl·lula per cèl·lula, mirant si té massa sucre...
el que sí que faig és mirar la sang. Si la sang té massa sucre, dedueixo que no arriba el sucre a la sang. Però el fotut no és tindre molt sucre a la sang, sinó el fotut és que tens molt sucre a la sang i vol dir que no tens molt sucre a la sang. Que les cèl·lules no estan alimentades amb el sucre. Llavors, la cèl·lula està en una situació, diguem, de...
d'inanissió. Llavors es pot morir i això crea una deterioro dels teus teixits per la falta de sucre, que en realitat no és per la falta de sucre, perquè sucre sí que li fots.
perquè el que és és per la falta d'insulina. I com ho fem? Doncs li posem insulina. Això se'n diu una teràpia hormonal substitutiva. I ara ho enganxo amb el meu, que és el mateix que és l'anticoncepció, que és donar-li a les dones les hormones sexuals femenines, i com que l'ovari ja no les té que fabricar perquè ja en té, es para. Ja en tinc prou, no cal que faci jo. I llavors no ovula, i com que no ovula,
Per moltes problemes de fer que li diguis, no es portarà massa. Molt bé, no en sentia. Per la cosa aquesta de tirar-se la senyora. No sé si heu agafat el doble sentit. Pot continuar vostè amb la seva feina sobre aquest llibre o publicació? Revista. I la setmana que ve, si vols, ens expliques més coses. Molt bé. Patonets al gos. Adéu. I patonetes al nen. Adéu. Adéu.
Bé, fem la pausa, fem la pausa, i com sempre la pausa la fem musical, en una música que ens porta al nostre tènic de soc, que avui és la nostra tècnica, l'Andrea. Hola, què tal? Hola, Andrea. Doncs avui escoltarem una cançó mítica de l'Eric Clapton, Laila. Llàstima que no hi sigui l'Herman. L'Herman, eh? Pensava que no vas a dir la Laila. No. Doncs ens quedem amb això, que és una cançó molt xula. Molt bé, perfecte. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
We the people fight for our existence We don't claim to be perfect but we're free We dream our dreams alone with no resistance Fading like the stars we wish to be
And it just don't matter now
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Doncs ja continuem a estar aquí. No continuem, sinó que continuem aquí. Teníem l'espai de cuina. Suposem que el nostre cuiner ens ha preparat alguna cosa, però...
Arriba tard. Arriba tard. És que em sembla que no ha tret... Aquells congelats que va comprar a l'empresa aquella de congelats l'altre dia, em sembla que no els ha tret a l'hora i estan congelats. Estan congelats. I ha preferit no vindre a dir... Ho tinc tot gelat. No.
I bé, i hem de dir a la Bajanada que hi ha dues coses del directo. Sí. Hem de continuar amb el programa i ens anem als espanyols. I ja ho tenim aquí! Ja ho tenim aquí! Ja ho tenim aquí! Ara dirà no et preparar res. Sí, és el que passa sempre. Sí, a veure. Primer de tot l'Andrea. Primer de tot l'Andrea. Molt bé, sí senyor. Calma i tranquil·litat. S'han fet petons i abraçades. Bona nit, senyor García.
Benvingut, pots seure aquí, posar-se els cascos. Ara dirà allò del senyor Colló. Ah, però sí, porta preparat, tu. Porta la xuleta. Sintonia de cuina.
Bona nit, senyor Armand. Bona nit. Que sopem ràpid, perquè ja tenim gana, eh? Sí? Sí. Aviam, peus de porc amb... Amb què? Amb embelles, pences i pitons.
Necessitem un porc amb melles, panses i pinyons. Necessiteu uns peus de porc sense sabates. Hi ha dues opcions. O comprar els peus de porc i bullir-los i totes aquelles coses. O alimentar el porc i que sigui una mica gran. Que és un tema de 3 horetes, 4 horetes. O comprar d'aquests que veuen envesats al buit, ja que estan per cuinar. Oberts per la meitat i demés. El primer que farem
És una sabata de forn, quatre cebes, grosses, tallada juliana, sis o de figueres,
o de Mollerusa, és igual o de Sant Petersburgo si estan en condicions te l'hi fot, saps què vull dir? tallada Juliana, posem al forn un ratx d'oli i posem al forn a 180-200 200 claus més o menys durant 20 minutets 20 minuts sí, que veiem que la ceba es comença a fer però està a mig coure encara allò no està ben cuita
perdó, a mig coure retirarem i posarem un got de normal d'aquests de quart de litre sembla que són 250 perquè hi van 400 o por ahí doncs agafar un got d'aigua i un altre de vi llavors tira la meitat d'això a la ceba la meitat la meitat
a mig coure la ceba. La ceba agafa una mica d'allò i li tirem això. I continuem coent. Per una altra banda, agafarem amb ella, torrada, evidentment, la matxaquem...
ben trituradeta, ben feta, allò, trossets petitons, amb pa ratllat, farina de galeta, el pa ratllat. Millor si és pa, pa, pa, ratllat, amb la crosta, allò, trencada i de més, millor. I això farem una barreja i podem posar una mica de... del vi i aigua que tenim...
A part, li posem una miqueta, fem com una pasteta. Una pasteta. Sí, però que no quedi pasta a pasta, perquè això el que interessa és que s'aguanti a sobre dels peus. Una vegada m'explico això, després us explicaré com. I llavors que no quedi una pasta allà a sobre, un pastarot.
Quan estic a la ceba, la traiem, posem els peus de porc, sempre amb els ossos tocant, amb la part oberta cap a baix, tocant a la ceba. Normalment es posen al revés. Aquí, en aquest cas, jo els poso així. Posem l'amella i el pa torrat per sobre, cobrim.
que quedi ben tapadet el resto ho repartim amb la ceba afegim el resto de vi no a sobre els peus de porc sinó al costat pinyons i panses o prunes el que agradi més forn a 250 i cap a dintre el forn
Forn, no gratinador, forn. Quan l'emmella i tot això estigui torrat, tal i qual, comenci allò, quedi com gratinat, traiem i ja es pot menjar. I ja es pot menjar. Perfecte. Molt bé, doncs si algú el prova, que ens ho digui, a veure com ha anat això dels peus de porc, amb passes, ammelles i pinyons, has dit? Sí. Molt bé. Vinga, ara sí que ens arenem als esports. La desbarnada.
Està clar que aquesta setmana hi ha hagut notícia, per una banda l'empat del Barça a l'Atlètic de Madrid. Que vagi el tanto, el Barça, que no quedi emprenjat el Bartomeu, un d'aquests, eh? Sí, podria ser. Perquè és l'únic que els pot passar, que quedi emprenjat algú. Hi ha l'empat del que hem de parlar, hi ha el tema de l'ascensió de la FIFA, de la que en parlarem, però un dels temes que encara cola,
i que no sé quant de temps estaran amb aquest tema, és amb la trepitjada de busquets. A veure. I tinc aquí unes declaracions del senyor Pepe. Senyor, has dit? Sí, he dit senyor per dir-li alguna cosa. Què diu? Nadie es tonto. Ahí están las imágenes. Això ho deia en relació a les declaracions de busquets, que va dir que no tenia cap intenció de trepitjar-lo.
Y continúa el Pepe Bien. Ojo al dato. Uno de los valores del ser humano es ser honesto, reconocerlo y en ciertas ocasiones saber pedir perdón y disculpas. Están las imágenes. Yo quiero ayudar al equipo haciendo lo mío, pero si en vez de Busquets esto lo hace Pepe, no estaría jugando en el Real Madrid, que es lo que muchos de ellos quieren, verme fuera.
Son cosas del fútbol. Ellos tienen su forma de actuar y yo soy feliz en el Real Madrid. Creo que me buscan las cosquillas y luego soy yo el malo de la película. Todos vieron el partido que hicieron y lo que sufrí en mi persona. Están las imágenes y hay que analizarlas y no entrar en la historia que monta el Barcelona.
Lo de Messi quita la atención, pero si os referís a los que van a enseñar las cámaras con Messi y Pepe parlaban. Pero si fuera yo el que hace lo de Busquets, la gente no querría que jugara en España. Por la fama que tengo de asesino me echarían.
No cal que faci això, jo no vull que jugui. És a dir, ho vaig dir l'altre dia, si realment Busquets va trepitjar amb ganes... No trepitja. No, no, li passa la... No trepitja, i és més. Li foten una empenta i per això passa el peu. Passa el peu, sí. Però si ho va fer, volent-ho fer, està molt malament. Però que el senyor Pepe digui
uno de los valores del ser humano es ser honesto, reconocerlo, y en ciertas ocasiones saber pedir perdón y disculpes, jo crec que encara estem esperant que el senyor Pepe demani perdó i disculpes a les multituds d'agressions que ha fet... En el casquero... Exacte. El casquero. El casquero... El casquero que el va triturar. Va triturar. Hi ha hagut uns quants. Ja no vull parlar de la trepitjada de la mà de Messi.
Home, també, també. Per tres vegades. Que també... Però a veure, que s'ho faci mirar aquest senyor, eh? Que s'ho faci mirar. I això no és una disculpa per buscar, ets repeteixo, si realment això ho va fer volent.
Si ho va fer bonament, no hi ha cap disculpa. Però que el senyor Pepe s'ho faci mirar i que vagi al psiquiatre. El Busquets li va voler fotre una espantada. Sí, possiblement. Jo sí. Llavors li va dir, si volgués ara... L'empenyen per darrere i llavors per això ha d'aixecar el peu així i saltar. Senyor Isidre Anglès, bona nit. Bona nit. Havies llegit aquestes declaracions del Pepe? Sí.
No, però no m'importa, vaja. És la història aquesta inacabable. Porta't donant pel sac per a fruta trepitjada al cap d'aquest...
que digui això que hi ha moments que s'ha de saber on és i reconèixer això s'ho creu aquí no s'ho creu ni ell és que ell no s'ho creu perquè si fos un altre jugador que ho digués un jugador que sí que en un moment determinat en un partit pot tenir una acció però que ho digui ell
O el Xavi Alonso, que també ha dit que... Passem, Tim a Pipi. Comencem per l'empat a un a un... Sofert. De quarts de Champions. Jo crec que podem passar, eh? I tant. Jo crec que el dimecres... Si es juga com l'última mitja hora, sí. Jo crec que el dimecres el Barça hauria d'haver-se endut el partit.
Si no hi ha el Courtois a la porta... Home, sí. El porter també juga. El porter també juga. I Courtois no és un porter pel Barça perquè no juga amb els peus. Ja, clar. Us deia que, de tota manera, jo crec que el que sí que es va notar molt va ser el canvi d'ubicació en el camp. El canvi d'ubicació de Neymar.
Bàsicament el de Neymar, perquè aquest nano per la dreta és que no funciona. No, no funciona, i és que jo no sé per què, doncs...
o no el poses o posa'l per l'esquerra i també hi ha un altre tema Iniesta és un jugadoràs però rendeix molt més al mig del camp que no jugant d'extrem no, no, que sí però jugant al mig del camp moments de convicció de la pilota de fer jugada i que sempre pot sortir
No, no, l'associació amb en Messi, amb en Xavi, el central canvia. Però bueno, a veure, el senyor Martino sabrà. Per cert, molt bones les declaracions del tard de Martino avui, o ahir, sobre el tema de l'ascensió de la FIFA, que li van preguntar si ell pensava que hi havia una mà negra.
No lo sé. Pero sí es un poco extraño que estallan sucediendo. Pero seguro que si ganamos la eliminatoria de cuartos saldrá otra cosa.
Home, és que jo crec que deu estar flipant, no? Home, sí. Aquest tio està al·lucinat. Sí. Aquest tio deu estar, diu, té-ho aquí el psiquiatra, jo. Això no deu ser. Això no pot ser veritat. Jo crec que en aquests moments està al·lucinat ell, indudablement, perquè acaba d'arribar. Però li acaben per tot arreu, home. Tots al·lucinats, eh? Tots al·lucinats.
Sí, sí, però és que està passant de tot aquest any. És que, i com va dir el Bertomeu, això va començar amb acusacions de dupatge. Això va començar per culpa d'ells, però no. Avui no sé si heu sentit la roda de premsa, perquè es veu que ja fins i tot fan conya a dintre del vestidor. I anava a dir...
El que ells diuen en broma, quina serà la següent història que els passarà, i el cap de premsa li ha demanat permís i li he dit que no, millor no ho digui. Sí, suposo que el vestuari s'ho deuen agafar amb colla. Però sí que podria ser que es quedi el Bartomeu embarassat, eh? Sí, no, és possible. Jo crec que sí. És una possibilitat. Jo crec que ja ho està.
Per això serà altre rocell. Serà qüestió de donar-li unes quantes ranes, a veure si faci la prova de la rana. Com creieu que plantejarà el partit allà a la tornada de Champions? Home, jo crec que com a mínim... Un 4-3-3 o tornarà a sortir amb el 4-4-2 aquest que fa? Tornarà a sortir un 6? Jo crec que amb el balet de Madrid pot anar amb 4-4-2.
Tornarà a sortir igual i tornarà a canviar si veu que la cosa no funciona. Perquè amb el 4-4-2 té el centre del camp controlat. Perquè, de fet, el partit, el Barça va tenir tot controlat. Pràcticament tot el partit. Tot el partit. A Purus no em va passar. El gol que van ficar va ser un gol
I el gol que va fotre aquest tio xutarà 100 vegades i entra una. Ah, un tros de gol. Un tros de gol que el prova 100 vegades i no li surt. I que si hi ha el Valdés també li foten. Sí, no, no, no. És que ràpidament van dir, és que clar, si hi hagués hagut el Valdés... No, no, no, sí. Si al Valdés li foten igualment aquell gol. Sí, home, sí.
I és més, i és més. Allò és imparable. El Pinto toca la pilota, eh? Toca la pilota, el que passa que, bueno... Anava molt forta, molt col·locada i obrint-se. Que fa una setmana o dues setmanes li vam fer un gol també semblant al Valdés, que va tocar la pilota però no la va poder llençar fora. O sigui, a veure, que allò no el para ningú. A mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi, a mi,
No, però no sé de manera. Fins una suor freda? Sí, sí, sí. És tranquil. Però que també és bo per un porter, aquesta tranquil·litat. Que se la tregui de sobre, però sí. Li va fer un retall. Però mira, hi va haver-hi no sé qui era dels que feien la retransmissió per TV3 del partit i en el gol. Surt i diu, és que Pinto s'ha llançat tard.
I em vaig quedar de pasta bonedat. Qui és aquest paio? El senyor Gerard s'hauria de dedicar a fer comentaris de partits de petanca. No va ser el Gerard. Quants jugadors xuten des d'aquella distància? Poquíssims. És que quan tu veus la pilota, a la velocitat que va aquell Pepino...
A veure, jo puc dir que, perquè se m'ha quedat aquí en el coco, una vegada traient un fora des de la porteria, jo jugava de porter, vaig marcar un gol. Va sortir tan fort que va arribar a la porteria a contraria i el porter a contraria no se ho esperava i va entrar.
Ho vaig intentar moltes vegades i no em va sortir ni una. És que és supercomplicat. Entre altres coses, perquè jo reconec que mai he tingut un xut fort. Primer, que surti la castanya amb la velocitat que surt. Que xuti des d'on xuta i que vagi a l'escaire traient les terrenyines, tio. És espectacular.
Però bueno, jo crec que sí, el Barça va dominar, jo crec que el problema és que es va centrar a jugar centrat. El Messi no feia més que xutar contra la defensa contrària, perquè hem de reconèixer... Ens valen esperar una mica.
que es va desesperar una mica. Feien un embut, el triangle aquell invertit, llavors allà és impossible que puguin entrar. S'ha de mirar de jugar, i bueno, el senyor Martino, que reconec, a mi m'agrada, ho sento, i tindrà molt de treball.
Però, punyeta, es veia molt clar que deixaven les bandes i per allà no entrava ningú. Només Alves que anava centrant, però sempre sense el rematador. Sense el rematador. Quan s'entra, putaria. No, el que hauríem de ser un gran. I més en partits d'aquests que dius, a veure com puc fer la centrada, jo crec que a vegades volia fer una centrada xul. No, però que inclús en alguna ocasió podia provar
que alguna li sortirà fer una centrada però des de la línia de fons. Sí. Cap a dintre de l'àrea. Però no la típica centrada perquè rematin de cap. No, no, perquè és que no hi ha... No hi va ni una. No, perquè amb la defensa de Madrid, que ens hi treuen un pam... I va haver-hi una que va rematar el Bartra. Sí. Que passa que li vam rematar amb l'espatlla en lloc de rematar amb el cap. Per cert, gran partit del Bartra. Molt gran partit. O sigui, sortir com va sortir. Com a dir, aquesta va també poc obligat, eh? Eh? Eh?
Diguem també que estava puc obligar, perquè ells defensaven tant el seu camp que quan havíem de sortir amb un contracop, clar, hi havia molta gent pel mig que... Sí, però hem de reconèixer que per mi va fer un molt bon partit. Va fer un molt bon partit, Bacerano també va fer un bon partit. El que m'agrada menys va ser el Cesc.
Bé, és el que anava a dir. El més fos de tots va ser el Cesc, però que també va intentar fer un joc... Va fer molta feina bruta. Molta feina bruta, exactament. Sí, sí, però podés perquè no, quan surten els quatre petits que diuen i tal, queda com desubicat ell. El que passa que el Cesc del Barça no és el Cesc de l'Arsenal. No juga la mateixa setmana.
Clar, per això ho dic. Jugant-lo com està jugant, com fa jugar amb els quatre i tal, i això, hòstia, queda com... Home, el que més llueix és Iniesta, perquè està en un moment impressionant. Està jugant feia el que volia. És increïble. Però aprofitant que està així, si el fa jugar pel centre, per l'esquerra Neymar...
Sí, jo és que no veig aquesta història de jugar amb el 4-4-2. A més, s'ha de marcar un gol, com a mínim. No, no, com a mínim s'ha de marcar un gol. S'ha de marcar un gol i ha de ser possible que en siguin dos. Sí, però és que passa, com que l'Elèctrica de Madrid juga la contra, si tens un 4-4-2, si hi ha una contra, sempre queda una línia com més coberta, no? L'únic que ha de ser explicat amb el tema de les cobertures. Sí, i a més a més s'ha de marcar un gol, però convé marcar un gol d'inici?
Sí, perquè no te'l fotin ells. Home, seria convenient, no? No sé. Jo crec que el 30 segons fotre el primer seria fantàstic. Perdoneu, encara que juguem un 4-4-2, punyeta, doncs, les places més a la dreta, doncs. Això hi és. Això hi és.
El que no es pot fer és jugar així i anar a tots a buscar el punt de penal. No. Això és el que no entraran, però allà no entraran. Això és el que no pot ser. Però bueno, això serà dimecres. Dimecres o dimarts? Dimecres. Dimecres, sí.
De moment, volies dir alguna cosa, Isidro? No, home, que demà hi ha lligues. És una cosa molt interessant, eh? Demà tenim... No jugar Ronaldo allà al camp de la Real Societat. Sí, en primer lloc tenim... No jugar Costa tampoc.
l'Atlètic de Madrid-Vilarreal, que juguen... Estaria bé, eh? A les 4. A les 4 al Barça-Malbetis. A les 6 al Barça i a les 8 al Real Madrid. Hòstia, però seria divertit, eh? Sí. Perquè nosaltres amb el Betis ho tenim relativament senzill. No te'n refis del Betis, no te'n refis del Betis...
El Betis? Sí. Un any ens ho va complicar. Un any ens ho va complicar. Però jo he vist el Betis jugar partits que ha perdut i que... Fa un parell o tres anys el Betis no ens complica res. I aquest any també no es juguen malament, el que passa és que no els hi surten les coses. En un moment...
molt dolents. Sí, i estan... Però se l'estan jugant, és a dir, que vindran a totes, eh? Això segur. Sí, sí, no, home, és que estan... Estan en una posició que és difícil que sortim... És difícil que sortim del descens, molt complicat, però que aniran a totes... Perquè el Barça també va a totes, eh? S'ho està jugant tot, també. Home, i atenció a la real societat, que també s'està jugant a Europa, eh? Sí, sí.
Sí, sí. I el Vilareal, si n'estic confós, també. Sí, però el Vilareal té moltes baixes, eh? Bé,
Moltes baixes. Un empat el pot treure. Sí. Al camp de l'Atleti de Madrid. Complicat. Aquest és el que veig més complicat. Aquest no hem de perdre l'esperança que a les 10 de la nit el Barça vagi primer a la classificació. Podria ser. Seria fantàstic. Podria ser. Seria fantàstic. No és de forofo pensant això. El diumenge següent és el Villarreal-Barça? El Villarreal-Barça, sí, sí. Sí, sí.
I hem de parlar d'aquesta sanció de la FIFA. Què hem de fer? Hem de tornar a casa Rafinha, Bosan, de l'Ofeu... Hem de tornar a repartir sobres. Hem de tornar a repartir sobres. Jo, de tota manera, a veure, em sembla...
una sensió, com hem sentit amb tots els... És perversionada fora de lloc i, a més, que precisament aquesta gent són els que menys poden parlar d'aquestes històries, perquè són els primers que l'alien i una corrupció total, vull dir que és una cosa impensable. I el que més sorprèn és que es veu que la decisió ja l'havien pres al novembre. Sí, al novembre o al desembre.
A 4 mesos, i només cal 4 mesos en dictadar, o sigui, en far-te saber la sentència. Sí, però a mi el que em fot molt és que, sapiguent-ho, no es fot res fins ara que arriba la sentència.
M'explico, no? El Barça sabia que hi havia la sanció. No ho sé. Sí, sí. Per el que he sentit a la ràdio era el novembre, ho publiquen, però és que el desembre el Barça va a una reunió a no sé on amb la FIFA. Però sap que hi ha la sanció. No, no, no. Per això retira els jugadors aquells. Per això retira els jugadors que té i els retira la fitxa. No, no, no.
Ja els havia retirat. Ja els havia retirat. El que passa és que el Barça intenta justificar la seva postura, els retira, però intenta justificar la seva postura que no està fent un atracte de nens.
i esperant que entenguin quina és la filosofia de la masia i no es poden moure més? Moure el què? Fins que no t'ho comuniquen no pots fer res Com que no? Què foten els altres equips? Què foten els florentinos d'aquesta gent? Pots anar a trucar al LATER Escolta tio, anem a dir-ho que no sé què De totes maneres jo he llegit opinions de juristes no d'aquí sinó estrangers
que diuen que si això arriba a tribunals de jurisprudència civil, la FIFA ho farà. Perquè va contra els directius de la UE. Perquè llavors resulta que el Messi no hagués existit. No, no, no. A veure, i a més a més, mira, avui he vist per la televisió que el senyor Wegner
el senyor de l'Arsenal jo que li sembla molt bé aquesta sanció ell és el primer que ho fa ell és el primer que ha vingut aquí a la masia amb tots collons a treure el nanos o sigui, jo l'únic que critico d'això és primer la sanció segona, que només es miri el Barça
Tornem a estar amb la història. Tornem a ser al Barça perquè hi ha hagut una denúncia. I aleshores, què és el que diu el Bartomeu? Qui ha fet aquesta denúncia? Hi ha altres equips que estan en la mateixa situació. No, no estan en la mateixa situació. Perdona.
Perquè hi ha molts intermediaris i molts, sobretot, fons d'inversió i d'allò, que van a buscar nens per veure si li treuen rendiment i quan veuen que no són el que esperaven... Els foten al carrer, s'acaba. Els foten al carrer. El Barça els agafa. Però no pots posar una norma, Emiliano, no pots posar una norma aleatòria per tothom. No, no, aleatòria no. Sempre quan compleixes un requisit... Aleatòria no, el que passa és que no pots posar precisament una norma
Una norma que perjudiqui una empresa... Els jugadors. No, hi ha una empresa o una societat o allò que el que està fent... No, no, és que ara tots aquests nens se'ls ha jugat, estan entrenant i no estan jugant. Clar, que bueno... Què fem? Vale, no estan jugant, però continuen tenint una educació, continuen tenint una escola, continuen tenint un...
Menjar, dormir... Exacte. De tota manera, jo... O sigui, si ara el Barça digués, davant aquesta sanció, tanco la Messia i tots aquests nens que tinc aquí, que se'n vagin... A pasturar. Què passaria? Què passaria? Quan hi ha nens de lloc... El futbol formatiu aniria per i panteres. I l'educació d'aquests nens que no tindran l'oportunitat de tenir-la...
perquè les seves condicions de vida no els hi permeten. No arribaran.
No, clar. Jo torno a dir, per mi, crec que la Junta del Barça l'ha cagat. S'ha dormit. S'ha dormit. Van amb el llir i la mà, amb tot, per el llir i la mà. Està clar que no són molt hàbils. Amb tot. Escolta'm una cosa. El cas del Neymar. Hòstia, els altres equips foten el mateix. Sí. Equips que foten contractes estranys... Aquí li ha exigit que digui el que ha fet.
I el Barça no es pot adelantar, amb la poderió que té allà, no té ningú capaç de decidir o de fer una pensada per adelantar-se en aquesta jugada, a preveure, a dir què? Joder, el que sigui, jo no ho sé, és que a veure. Armand, tot això n'és, el Beymar n'és perquè un soci del Barça és el que ha denunciat.
I fins al moment que l'altra part que havia firmat un contracte de confidencialitat que existeixen i existeixen a darrere fins que l'altra va dir podeu trencar aquest pacte no podíem fer-ho.
Home, sí que podíem fer-ho. Sí que podíem fer-ho, clar. Però no és... Bueno, jo estic convençut que el senyor Florentino Pérez, que deu tenir mil merders d'aquest estil, si hagués passat una història d'aquestes, l'endemà agafa un maletí, se'n va no sé on, i li fot el maletí als morros. I s'ha acabat el problema. Doncs mira, doncs... A veure, el senyor Blatter... El senyor Blatter, que té...
té un grapat de diners i que va començar cantant pels bars. O sigui que la seva fortuna no l'ha fet precisament cantant pels bars. Això és evident. I segurament bona part d'aquesta fortuna l'ha fet amb els maletins del Florentino i de tants altres. A mi em sembla molt més digna la postura del Barça. Sí. Molt més digna. A veure, que passi en una ocasió dic, vale, xampu pel Barça.
La segona i la tercera és constant. I segurament sortiran més coses. Nos vamos a adelantar un poco y vamos a prevenir.
Però em sembla una mica que la manera de prevenir no és anar a dir, bueno, mira, si et calles et dono això. No, no, no. Escoltem, igualment... Igualment la qüestió és que haurien de fer millor les coses, eh? Clar, clar. Comença per aquí. Et troben històries, et troben morts a l'armari perquè tu no fas les coses bé. No, i per què? Es van poder tirar el rotllo que havien fitxat per 4 euros al Neymar i resulta que sí, per 4 euros li van pagant al Santos, però el pare del Neymar...
Exactament, és una forma encoberta de pagar-li més diners a aquest nano. I tu saps parlar el Freixas, i saps parlar tota aquesta gent, i van d'una prepotència total que són els reis del Mambo, i com que són el Barça, els hi perdonaran tot i els hi perdonaran tot. Bueno, doncs ja veu que no hi perdonen res, que no funciona així. I vigila que demà hi ha la votació aquesta de la reforma del Camp, eh? Sí. Jo dubto que surti, eh?
Si no sortís, hauríem de dimitir i convocar l'accion directament.
Bueno, no ho sé. Jo és que els veig... Jo no dic que ho fotin a mi intenció d'aprofitar-se'n del Barça i res de tot això, eh? No dic que diuen això. Hòstia, diuen que van amb el llen i la mà. Van de bons xavals de... Hòstia, no, com que són nosaltres ja ens arreglaran. Què conya ens arreglaran? Hòstia, fot 4 o 5 anys que només fan que donar-nos-a pel sac, tu. Hòstia, ja n'hi ha prou, no? Arriba un moment que dius, bueno, vale...
Bueno, doncs hi ha una altra manera de dir, bueno, vale, ja estaré. De fet, amb els que van acusar el Barça de dupatge, van presentar una querella, la van guanyar. Bueno, ara s'hauran de defensar i potser pot arribar el moment que les tornes canviïn i que sigui el Barça el que denunciï.
Però que es faci. El que passa és que si es fa ara, penso jo, si el Barça ara comença a denunciar, dir, mira, la pataleta,
Bueno, espera't, espera't, arregla el tema i després, si vols, comença a treure raps bruts de la resta dels equips, que segurament els saben. I tant si els saben. I tant si els saben, home. Perquè és que tots els equips s'entenen. Ara, el que no pot ser, jo ho sento però no l'entenc, és aquesta...
Ja no la sanció en si, que ja repeteixo... La norma aquesta, la norma és de risa, home. A veure, és que la norma... És d'acudit. La norma em sembla molt bé destinada a aquelles gent que es volen aprofitar de les possibles capacitats d'un nen per jugar a futbol i que quan veuen que no, que s'han equivocat, que no és el que pensaven, el deixen abandonat i diu, mira, ja pots tornar a casa, nen.
Per resoldre amb això ja veurem com acaba, però vaja, jo crec que al final... No passarà res.
Jo dubto molt que... La multa econòmica i s'ha acabat. Segurament, sí. Jo crec que ni la multa econòmica. No, però ho ha recordat així. Bueno, sí, en pasta, no? Mira, si tu em dones... Mira, serà una multa de 300, ens dones 500... La multa ja li han posat. La multa ja li han posat. Millor d'euros, em sembla.
350.000 i 400 i pico per la Federació Espanyola. Per a veure, les normatives esportives de qualsevol país estan igual que qualsevol normativa jurídica, depenen de les lleis del país i de la Constitució d'aquest país.
i per tant la Federació Espanyola de Futbol, que no els vull defensar tampoc perquè també deixa'ls anar, però en aquest cas concret ha actuat d'acord amb la legislació d'Espanya. I no pot venir un senyor, Blatter, des de Zurich, dient el que ha de fer un estat.
canviar la seva legislació perquè a ell no li agrada. I això va ser, per exemple, el cas Bosman, va ser precisament això. El que van denunciar és que aquesta normativa de la FIFA de prohibir el fitxatge de jugadors comunitaris amb la llibre circulació de ciutadans comunitaris,
anava en contra de la legislació europea i per tant els senyors de la UEFA no són qui per determinar lleis que vagin en contra de la legislació d'un estat
i en aquest cas suposo que la Federació Espanyola de Futbol també recorrerà i dirà que... que fotin fulles perquè a veure si hi ha una legislació en el país que diu que les coses s'han de fer així no pot venir el senyor de la FIFA a dir que s'han de fer d'una altra manera la FIFA és una entitat privada
És una entitat privada. És una entitat mafiosa. Bueno, sí, sí. A veure, i la cosa nostra... Aquests sentirem capèdres del telèfon. La cosa nostra de Chicago també era una entitat privada. És a dir, no és un legislador, les senyes de la FIFA. Poden regular...
el tema del futbol, que per cert es podrien dedicar, per exemple, a canviar el reglament d'algunes coses i canviar alguna normativa, sobretot arbitrals, i ajuda... Però això no interessa? No els deix perquè això no dona caler. Però és que ells no són ningú per legislar. Però vaja, no crec que passi res.
I, bueno, i si, escolteu, si no ens deixen fitxar, bueno, tenim el programa en aquests moments... Jo no em fa por, eh? No, no, perquè, bueno... Home, a veure... Què? I hi havia diverses operacions en marxa, eh? Sí, però... La porteria no és menor, eh? Bueno, i qui et diu a tu que ara el senyor Valdés no digui... Però mira, com ja ha dit el Pujol, si cal, em quedo. Això ho ha dit el Carles Pujol, eh?
Puyol és puyol. Bueno, i si no, doncs ho haurem de confiar.
En Pinto, que de moment... Renovar contractes sí es podrà renovar. El Barça B, quin porter tenim? El Barça B té el Massip. Bon porter, eh? És que és un bon porter. El... El que passa és que ha jugat poc, però també és un bon porter. Anem-ne sobrats. I hi ha un porteret als juvenils que segurament l'any que ve jugarà el bé, que és molt bo. Molt bo. És a dir, no és una figura, però...
L'André em diu que hem de marxar. Ens queda un minut. A porra, ràpid. Vinga, a porra. Parla d'aquí, al Betis. 5 a 0. 5 a 0, jo també. 6 a 1. Que m'agrada el tenis. I ara anem pel que importa. Dimecres. Dimecres. 1 a 2. La nova dia, 1 a 3.
Oh, que guapo. Que maco aquest, tu. Sí, senyor. Ai, de penalt que no és. Ai, Déu meu. Home, costarà, eh? Sí, sí que costarà. Costarà, però serà un partida. De totes maneres, jo dic una cosa. Abans els Atlàtic de Madrid i Barça n'han partit de molts gols.
I darrerament són empats a un i empats a zero, eh? Un a un i penaltis. Tal com juguen ells. Bueno, si pinta els pot parar. Hem de marxar, senyors. Tornem el proper divendres. Fins a les hores, que sigueu molt feliços. Un cap de sabana. Adéu. I want to dance. I want to dance. I want to dance with a black woman.
I want to steal, I want to steal I want to steal my mind I want a chance, I want a chance I want another chance To steal
Fins demà!
Our hard dreams Hard dreams Hard dreams I want to rise I want to rise
I want to rise up beside you I want to be, I want to be I want to be a champion in your eyes I want to follow through, follow through On all my promises and threats to you, babe
Hot streams, hot streams Will fork and divide, fork and divide I want to take, I want to take, I want to take Take all of your air I want to find, I want to find I want to find another daydream
I want to lie, I want to lie, I want to lie Fly me down in your stream I want to wait, I want to wait I want to wait from hot dreams
Fins demà!
Bona nit, benvinguts a Bits, sintonia en Ràdio d'Esvern, amb tots vosaltres a aquesta hora d'emissió. Avui, novament, jo solet, aquí a la cabina, per conduir aquesta horeta, on, així com la setmana passada va ser gairebé íntegrament, els dos temes finals que sí que van ser...
Avui surt un programa totalment oposat, on només com a sons orgànics seran aquests dos temes que sentíem un fa un segon, si sentirem tot just el següent, que són del mateix artista, que no és altre que el timbre. I a partir d'aquí, electrònica. Avui molta electrònica, diferents estils, i jo crec que sortirà un programa força interessant...
i amb alta qualitat. Bé, això sempre ho intentem fer, però, a més a més, ja crec que avui ho hem aconseguit especialment. Per tant, comencem el programa d'avui. Començàvem amb el Timber Timbre, l'artista canavenc, que presenta nou treball, Hot Dreams, el deixen molt bé. Un home...
que me'l va fer descobrir un amic, l'Ivan, ja fa uns anys, no l'he seguit massa, per res, ho haig de reconèixer, però que sempre m'han parlat molt bé, ho tornen a fer, aquesta crítica del Hot Dreams, aquest darrer treball, i jo crec que ara sí ja es mereix una justa escolta i una justa dedicació.
Per tant, Timber, timbre, sentíem la peça número 2 de l'àlbum, Hot Dreams, com el treball, i ara sentirem, i sentim de fons, però ho sentirem des del principi, el següent tema que es diu Cortains, Timber, timbre.
Fins demà!
I should have rolled it back Curtains on the quiet side Curtains can't conceive
Timber Timbre, per començar el programa d'avui amb aquest darrer treball Hot Dreams. I a partir d'aquí comencem a endinsar