El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. Tu has de lluitar dia a dia.
Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Aprofita les oportunitats de la temporada de tardor hivern i primavera a www.radiodesvern.com. Fes clic a la imatge i escolta els divendres de 8 a 10 la desvernada.
L'actualitat, la política, el món científic i el futbol amb una visió molt particular. Els divendres de 8 a 10 entra a www.radiodesvern.com i no et quedis fora de joc. I si no tens internet o et falla l'ADSL, sintonitza el 98.1 de la FM. Els divendres de 8 a 10 de la nit, amb repetició els dissabtes de 12 a 2, La Desbernada, a Ràdio Desbern. Has de dir La Desbernada. Què? Que has de dir La Desbernada.
Digues, la desbernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbernada. La semantela. No. La desbernada. La semantela. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desbernada. La semantela. No. La desbernada. La semantela.
La semanela! Molt bona tarda, bon vespre, bona nit. Comença avui el primer programa de la temporada 29 de... La desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola Marc, bona nit, benvingut. Bona nit a tothom. I la senyoreta Núria García, que el tinc a l'esquerra. Hola Núria, bona nit, benvinguda. Bona nit, bona nit.
Avui no tenim el senyor Miquel Simón que està negociant amb el senyor Cameron la possibilitat que Catalunya substitueixi Escòcia en el moment que Escòcia agafi la independència i llavors Catalunya passaria a ser part del Regne Unit. Per això es troba en aquests moments a Londres. Bé per ell. A veure si...
El que sí esperem, doncs, poder contactar-vos amb el doctor Santiago Barambio, com sempre amb l'Emili Sánchez, l'Armand García, el Josep Maria Montes, el Mariano González des de Madrid, l'Isidre Inglés, que ens ha promès que sí seria, i un altre que avui no pot venir, el senyor Òscar Ramos i París, del qual, per si cas ens estigués escoltant, li enviem una abraçada.
I avui, recuperant vells temps i de glòria de la desbernada, tenim amb nosaltres el nostre tècnic predilecte, el senyor Jordi Domènec. Moltes gràcies, Jordi, benvingut. Doncs, per si no ho sabíeu, de vegades hi ha gent que a aquesta hora encara no ho sap, avui és 4 d'octubre de l'any 2013. Estem a l'any, a la setmana 40 de l'any,
Han trascorregut 277 dies d'aquest 2013, que ja sabeu que a banda de l'any espriu és l'any de la crisi, i ens falten 88 dies per arribar al final del túnel i veure los brotes verdes. Espanya va bien. 88 dies només, eh? Dres, quatre dies, ja, ja. Dos telediaris. Doncs el sol avui ha sortit quan eren les 16 i 51 minuts...
I la pluja ha arribat quan eren més o menys dos quarts de set, aproximadament. I el sol s'ha posat quan eren dos quarts de set, precisament. Dos quarts de vuit, vull dir, o sigui, a les 19.28. I la lluna ha sortit de matí a les 7.11 minuts i s'ha posat més o menys a l'hora del sol. S'han atallit junts a les 7.11 minuts.
I demà, Núria? Demà el Sol sortirà a les 7 hores i 52 minuts del matí i es pondrà a les 19.26. La Lluna sortirà a les 8.16 i, en canvi, es pondrà a les 19.35. Posa 29, però ja ho he entès. Les 29 no existeixen encara. Ara que bé, amb el canvi horari que aquells que em volen fer d'allò, igual sí que arribem a les 29. Bé, hem de dir que la Lluna és nova.
Demà serà nova del tot, o sigui que demà estrenem lluna i ja sabeu que la lluna nova és aquella que no es veu. Anem pels aniversaris. Avui fa 24 anys una senyoreta que es diu Dakota Johnson. Fa 24 anys. Qui és Dakota Johnson? Doncs la Dakota Johnson és la filla del senyor Johnson.
El del xampú? No. I la Melanie Griffith. I la Melanie Griffith. O sigui, del primer marit de la Melanie Griffith, que ja saps que ara està casada amb el senyor Banderas. Sí. I té un... Que sempre venen aquí pels gois, eh? Bé, doncs abans la Griffith estava casada amb el...
Johnson. Ben Johnson. Sí, que és actor que fa pel·lícules d'aquestes raretes. Sí, que feia, no sé si Stark i Hats o Correction in Miami. Però després havia intentat fer alguna pel·lícula que sí que conozco, però no. Bé, doncs aquesta senyoreta ara darrerament s'ha fet famosa perquè serà la protagonista d'una pel·lícula basada en una novel·la que sembla ser que és el best-seller de la temporada que es diu 50 sombres de Grey. Mm...
L'has llegit? No, però em sona molt. Sí, sona molt. Jo vaig començar a llegir-la i allà es va quedar. Jo també vaig llegir el primer i el segon capítol. Jo crec que no vaig arribar tant. Però bé, 24 anys fa la senyora Dakota. Més aniversaris d'avui. Més aniversaris. L'actriu Susan Sarandon en fa 67. Susan Sarandon que tothom sap qui és.
Per exemple, protagonista de Thelma i Luis. Aquelles que al final de la pel·lícula acaben estavellant al cotxe. Sí, correcte. És una de les dues. També ha fet una pel·lícula molt maca que es diu Elizabeth Town, que fa un paperàs sobretot al final de la pel·lícula. Quina és aquella pel·lícula que es queda amb uns nens? Es queda amb uns nens? Sí, que surt amb la Julia Roberts. Julia Roberts, es queda amb uns nens. Queda tamilado. El ballo de LH.
No ho sé, és que tinc unes quantes pel·lícules. El veia d'Ela la va fer amb aquella actriu rosa, la... Aquella de les orelles. La de les orelles, em sembla. La de les orelles. Quina? La Naomi Watts, potser. Potser, podria ser, sí, sí. I... Bueno, també va fer el Wall Street, El dinero nunca duerme.
Sí, correcte, que vam fer ahir. Aquesta sí que l'ha fet amb el Michael Douglas. Correcte. I el fraude amb el que crec que és l'última que ha fet així, amb el Richard Gere. No, cap, no em sona aquesta. Sí, el Richard Gere és un milionari que realment està en mancarrota, està en quiebre, però aleshores vol vendre l'empresa i vol enganyar amb un que se li compri. Dóna-me, Susan Sara, d'uns 67 anys.
I la senyora Anna Patricia Botín, que, bueno, l'hem de felicitar, en faig 53, més que res per a veure si ens fa un préstec. El 0% d'interès, ho s'ha de dir. Sí, sí, el 0% d'interès, lògicament. Senyora Anna Patricia, moltes felicitats. I li dius al papa que a veure si se'n recorda de nosaltres. És banquera, aquesta senyora. Bé, anem a les efemèrides, Núria, va. Efemèrides del dia 4 d'octubre.
Mira, l'any 1535, Maria Tudor, filla d'Enric Vuita i de Catalina d'Aragó, va ser coronada reina d'Anglaterra. Sí, que s'havia mort la de Llonsis, no? La Isabel. O va ser després de la Isabel, no ho sé. Doncs no ho sé. Mira que jo vaig veure la sèrie de l'Ostudor. Jo no. Però ja no me'n recordo. Bé, molt bé.
L'any 1890, el senyor Robert Cook va recomanar la tuberculina com un medicament per curar la tuberculosi, precisament, després de fer un experiment en què va demostrar que una segona infecció de tuberculosi no produïa cap efecte en els animals que havien patit d'aquesta malaltia. I llavors va dir, bueno, perquè la gent no tingui tuberculosi, el millor és inocular-li la tuberculosi.
que pateixen una tuberculosi sispetitona i ja està més coses l'any 1905 els germans Wright van realitzar a Dayton un vol de més de mitja hora de duració ja veus tu, mitja hora van volar durant mitja hora i quan la gent deia si Dios hubiese querido que el hombre volara le hubiera dado alas i aquests van volar mitja hora any 1957
Els russos, amb allò del que deia la lucha de l'espacio, van posar en òrbitre el primer objecte artificial en òrbitre a la Terra, era l'espúgnic primer. Crec que espúgnic realment en rus vol dir lluna.
I a la gosseta aquella, quan la van enviar? Ui, això va ser després. Això va ser després. Primer van enviar una parada a l'espúnic primer, a l'espúnic segon, sense ningú... Em sembla que l'agosta no va arribar a estar en òrbita, o va fer una volta només. Bueno, no ho saben, es va morir, pobreta. Ja. Però us ho creieu que van sortir? No van sortir. Era un plató, és com allò de la Lluna. Això era l'Apollo 12, l'Apollo 13, Houston, tenemos un problema...
Vam fer una pel·lícula. A qui li toca, a tu o a mi? A mi, a mi. I no fa tant? Aquesta t'agradarà i tot. Ui, sí, m'encantarà. El 1997, la infanta Cristina de Borbó es va casar amb Iñaki Urdangarín a la catedral de Barcelona. Sí, aquell que algú deia aquesta és la nostra. Sí, perquè l'altra s'havia casat a Sevilla. Aquesta es va casar a Barcelona, van al cotxe a l'Escoguet i tota la...
Això és anglès, home. T'has fixat? Perquè això no és televisió, eh? No, no. Els anglesos saluden així, com ha fet ara mateix el Jordi, i els espanyols saluden així. Bé, doncs fins aquí les efemèrides d'avui, coses que m'han sucedit el dia com avui 4 d'octubre, i ens generarem el sant oral.
És a dir, gent que hem de felicitar perquè el seu nom surt al calendari. Concretament, avui és dia Sant Francesc de Sis. Ja sabeu, Sant Francesc de Sis va ser el fundador dels franciscans i és defensor dels Jocs Sants i patró dels ecologistes. Per tant, nosaltres volem felicitar de tot cor el papa. Perquè des del moment que ha agafat com a nom Francesc, avui és el dia de la seva onomàstica.
A banda de Sant Francesc de Sís, també felicitem tots els Francesc de Sís que hi hagi, que ens estiguin escoltant. Sant Patroni, que era bisbe, i Santa Áurea, que era verge. La majoria de les santes eren verses. Sí. I demà? Demà tenim Sant Fruilà. Quan diguis Fruilà, t'has d'aixecar. Ja. Perquè, clar, és el nom...
El nom del primer fill de la que es va casar a Sevilla. Del primer net del rei. Exacte, el primer net del rei, majestat. Frailán de todos los santos. Sí. Després, qui més? Sant Atilá, bisbe de Zamora. Sí, el Frailá també era bisbe de Lleó. Sí. I aquest demà és el sant dels bisbes. Què més? Santa Caritina. Caritina. Verge. Sí.
Beata Faustina Kowalska, verge polonesa. Polonesa, amb algun nom ja es veu. O russa. Cracòvia, cònic, covalasca. Després també... No, no, és aquesta mateixa. Ah, d'acord, sí, apòstol de la divina misericordia. Exactament. Bé, i amb això ja en tenim prou de tot aquest repàs del dia i ens anem a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana. De moment plou.
Senyor Josep Maria Montes, molt bona nit. Molt bona nit. M'havies dit que potser passaves, però jo ja li he dit aquí als companys, plovent, segur que l'home del temps no ve. Doncs l'has ensaldat. Oi que sí? Sí. Has vist que plovia? Déu n'hi dol, que hem disfrutat aquesta tarda, bueno, aquesta darrera hora. Sí, sí, encara s'han caient... Les darreres botes. Rayos i truenos. Sí? Sí, sí.
De fet, les tempestes ara més actives estan ja sobre el mar. Sobre el mar. Sobre el mar. I, de fet, el que ens han creuat en la darrera hora, entre les 7 i les 8, és un front fred. Un front fred actiu. Actiu perquè separa una massa d'aire molt càlida, com la que hem estat disfrutant. La que tenim aquí baix. Això mateix, que podem dir que era la darrera d'aquest estiu. Tot i que ja l'estiu es va acabar fa una setmana i pico. Això vol dir que baixaran les temperatures? Sí.
Sí, sí, i déu-n'hi de ser baixaran. Ah, sí? Sí, sí, sobretot no en qüestió amb valors de... de valors de temperatura. És a dir, demà, ja veurem, ara en parlarem, remuntarà les temperatures, però el que sí que baixarà molt és la humitat. Aquests dies hem tingut humitats entre el 40 i el 100%. Sí, senyor. Que es ve tot el dia, doncs, que es ve dins de la boira. Doncs això s'acaba i s'acabarà d'aquí res. De fet, d'aquí mitja horeta o una hora el cel quedarà bastant més clar...
i d'aquí un parell o tres hores ja pot quedar pràcticament totalment clar. Ostres, jo que he agafat el paraigües, tu. Doncs possiblement ja no el faràs servir. Perquè cap a les 10, 10 i pico, doncs això, el sol ja haurà entrar dins del mar i la massa d'aire que està arribant ara és més fresca i seca. O sigui que demanen el polourar. No, no, no. Són les últimes gotes que estan caient en aquest moment. Els pronòstics deien que sí. Doncs, doncs, no, no. El pronòstic de la setmana passada, clar.
Ah, sí, però canviant, el front s'ha resistit a arribar i quan ho ha fet, ho ha fet amb molta rapidesa i amb molta eficàcia. Tenia pressa, va. Sí, almenys per arribar aquí a Sant Just. I bé, en aquests moments, doncs això, està començant a entrar la massa d'aire fred i ho anirà fent els propers dies. De fet, demà ens llevarem, si no s'equivoca dels pronòstics, doncs amb força sol. Un cel, a més, molt transparent. L'aire el notarem...
Això, més fresc. I les màximes del dia demà, perquè em farà sol, doncs seran més altes que les d'avui. És a dir, arribarem als 25 graus... Déu-n'hi-do, eh?, per estar a la tardor. Però amb molta menys afogor que els darrers dies. Això és molt agradable. Molt maco pot ser demà. A la tarda, com que encara en les capes altes hi haurà inestabilitat, que quedarà retinguda entre Catalunya i Itàlia durant els propers dies,
A la tarda es poden desenvolupar alguns xàfecs o tempestes al Pirineu. I algun d'aquests creiem que pot arribar inclús a la costa central, cap a la tarda o vespre. Per tant, encara hi ha risc que pugui haver algun xàfec, però això seria cap a la tarda o vespre. Però bona part del dia podria ser força o molt assolellat. Bé, pot sortir a passejar, treure el gos de casa, perquè el pobret no... Sí, potser molts dies a dins. Clar.
I el diumenge, doncs, encara millor. Aquesta mica d'inestabilitat desapareixerà i el diumenge sí que creiem que pot fer un altre cop, doncs, un dia força estable. Podria ser que arran del mar i mirant cap a l'interior del mar, diguéssim, cap al Mediterrani, puguem veure... Sí, cap a les Balears. Això mateix, en sentit cap a les Balears. Perquè hi haurà, això, encara molta inestabilitat, això, però en zones marítimes, aquí creiem que no.
i per tant a Sant Just també el diumenge pot ser un dia encara més clar que el del dissabte, sense risc de precipitacions. Les temperatures del dissabte, les màximes, el migdia, poden ser més o menys com les del dissabte, però la nit encara serà més fresca. Més fresqueta, la nit. Sí, anirem ja cap als 17 graus comparat amb els 23 o 22 que hem tingut aquests darrers dies. Està bé. Sí, sí, sí.
I és que l'anticiclo de les Açores no estarà a les Açores, sinó el anirem tenint cada vegada més a prop nostre. No només diumenges, sinó en dies posteriors. Tot i això, en les capes altes encara quedarà a inestabilitat. I això pot fer que algun dels dies següents, de dilluns fins a dimecres, pugui haver-hi alguns dies en què augmentin una mica els núvols. Sobretot arran del mar. Alguna tempesta que puguem veure dins del mar.
creiem que cap d'elles arribaria aquí a la zona de la Tosta. Bueno. Per tant, això, dies amb molta sol, màximes molt agradables, i nits, això sí, ja tirant cap a la baixa, eh? És a dir, podríem anar cap al dimecres així...
Dimecres i xous a mínimes de 14-15 graus. Bueno, però està bé. Es pot dormir tranquil·lament. Hi ha una mica de màniga llarga. Sí, bueno. Però molt a primera sala. Bueno, pijama de màniga llarga, sí. Bueno, no. Bé, clar, això ja depèn de cadascú. Sí. El que dormia en pijama, vull dir. Bueno, sí. Doncs molt bé. Doncs res, el divendres ens diràs més coses encara. Sí, sí.
Perfecte. Esperem que sí. Almenys el que sí que tenim molt clar és que fa una hora o aquesta hora hem arribat a la tardor meteorològica. Ah, sí, exacte, perquè la tardor astronòmica ja feia dies. Doncs mira, ja fa una hora he vist l'arc de Sant Martí. Ah, sí? Sí. Hi era Sant Martí? No, jo no l'he vist. No l'has vist? Entre esplugues i... Però l'arc sí, l'arc sí que l'he vist.
I es veia la sortida, bueno, la posta de sol, molt vermellosa, ha fet un cel realment espectacular. Jo l'he vist negre, el cel. No, no, hi havia el fons de Sant Jús com... Sí, cap allà, cap a Molins del Rei. Sí, es veia el fons tot groc, groc. Sí, sí. Un groc taronjós, no? I cap a Barcelona es veia un art de Sant Martí força marcat. L'art de Sant Martí sempre es veu entre Sant Jús i Esplugues, no sé per què.
Bueno, cap a l'est. En sentit contrasi on està el sol. I quan en surten dos, què passa? Què vol dir això? Un és de Sant Martí i l'altre és de Sant Andreu. Ah, sí? No, saps per què passa això, a vegades? Ui, ara t'ha d'explicar tota una història física, astronòmica. No ho sé, és una pregunta. És que un dia em vaig veure. És per capes, són les capes. Poden veure quan hi ha molta quantitat de gotes petites. Fa una doble difracció.
I és el que ajuda que us puguin beure. Però només és això, quan la precipitació és molt densa, però amb gotes de tamany més petits. No, com avui, que eren uns gutarons... Sí, com si fos amb esprai, diguem. Exactament, exactament. Com si fos d'esprai. Molt bé, Josep Maria, doncs gràcies per la informació i la setmana vinent, doncs, més. Això, esperem portar notícies, perquè ja sabeu que aquí ens agrada molt portar canvis de temps. Sí, sí, sí, sí. Doncs farem tot l'impossible. Molt bé.
Vinga, bon cap de setmana. Bona nit. Igualment. Adéu. La desbarnada. Doncs continuarem amb el programa i ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem recollit. No sé si el Marc al final ha trobat notícies o no, perquè les està buscant com un boig. Cadascú busca les notícies com pot. És que no hi ha notícies d'aquest cas. No hi ha notícies.
Bé, jo, de totes maneres, com sempre, doncs, vull fer el regalet perquè, a veure, s'ha acabat l'estiu, comença amb una nova temporada, i has de confessar que en aquests mesos, més d'una vegada, doncs, he pensat, quan llegia el diari, escoltava la ràdio, veia la tele, llàstima, no puc fer la botifarra.
perquè no tenien programa. I avui vull recopilar alguns dels comentaris que s'han sentit sobre el tema del desig dels catalans d'exercir el seu dret a decidir, és a dir, votar per una consulta per saber què volen ser en el futur. I, bé, aquestes són algunes. El senyor Juan Velarde, economista, va dir Catalunya sempre ha sigut una especie de peso que frena la economía española.
Ja dijo a Zanya que España tiene que bombardear periódicamente las tierras catalanas. Gregorio Pérez Barba, un dels pares de la Constitució, va ser president del Parlament, va dir, igual nos habría ido mejor si nos hubiésemos quedado en 1640 con Portugal. Doncs mira, segurament sí. El senyor Enrique de Diego...
No sé lo que es, pero va a dir... No sé. Va a dir, las armas están para utilizarse en defensa de la unidad de España. Y, así que es militar, el señor Francisco Alemán, creo que es coronel en la reserva. Va a dir, la independencia de Cataluña se proclamaría solo por encima de mi cadáver. Sería también una solución. Exijo la detención...
Exijo la detención del político Juan Tardá de Esquerra Republicana de Cataluña y la inmediata ilegalización de todos los partidos que tengan como principal objetivo la ruptura de la nación. Alza. Toma ya. Venga. Básicamente no podía faltar el comentario de la Fundación Francisco Franco que va a demanar proclamar el estado de guerra en Cataluña. Alza. Y finalmente la señora Rosa Díez.
que va demanar suprimir l'autonomia de Catalunya si el govern usa el rescate para financiar la secesión. Ole, ole i ole. Sí que n'hi havia, no?, aquesta setmana. Sí, i, bueno, això ha sigut durant l'estiu. Ah, bueno.
I la secretària general del PP, doña María Dolores de Cospedal, anava a dir que en paz descanse, però no, ni descansa ella, ni deixa descansar a nosaltres, ha asegurado que el gobierno usará todos los medios legales a su alcance, incluida la suspensión de l'autonomía catalana para que la ley se cumpla en Cataluña. Ai, ben fet. I l'últim, el senyor, excel·lentíssim senyor alcalde de Saragossa, Juan Antonio Belloc, que va dir, el Senado puede suspender l'autonomía de Cataluña. Vale.
Però avui realment vull destacar els articles al diari El País del senyor Antonio Elorza Domínguez. Aquest senyor és historiador, assajista, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Comprudensa de Madrid, que hi va participar, aquest senyor va participar ni més ni menys que en la Fundació d'Izquerda Unida,
Però, darrerament, els seus posicionaments polítics s'han acostat, en els últims articles d'opinió i els seus temes d'investigació, al partit Unión de Progreso y Democracia, el que li va donar suport a les eleccions de l'any 2008. Quina por de partit. Amb aquest nom? Sí. Aquests són fragments d'algun dels seus articles.
tot omplint-se la boca una i altra vegada de la paraula democràcia, el govern de Convergència i Unió ha optat per un camí molt diferent. En buscar la creació del consens per mitjà d'un control estricte de la comunicació política i una acció permanentment de propaganda. Lògicament, els catalans oposats a la independència, com membres de Unió Democràtica, no es veuran privats del vot,
Però sí que ho han estat privats del fet de veu i de la viabilitat en l'espai públic. És a dir, segons aquest senyor, el senyor Durant-Lleida, el PSC, el PP i Ciutadans no tenen accés als mitjans de comunicació de Catalunya.
Aquest matí he escoltat a la Sánchez Camacho. Sí? Amb una emissora... Ja veus. I ahir està amb un altre. I ahir està amb un altre, correcte. Segons el senyor Alorza, diu que no. Però continua el senyor Alorza en un altre article.
dient que el govern de la Generalitat i el president Mas, en concret, aprofiten els seus mitjans de comunicació per dirigir el poble i sense cap problema afirma, referint-se al programa Polònia, que a la televisió del govern, a diferència d'altres programes d'humor crític, com per exemple d'Euskal Televista o de la Sexta, intenten destruir la imatge de l'adversari.
Segons un patró ben conegut dels anys 30, això és una clara referència al nazisme, fins i tot aquí, amb un toc d'homofòbia, al qualificar a un destacat polític espanyol que no sé qui és, com culet de sucre. Però si són programes de... No s'ha pogut veure qui és el culet de sucre. Albert, no? Albert, no? No ho sé. Albert. El mini verd aquell que surt, et sembla que no ho sé. O encarnar un tipus amb aspecte de voltor
o el rei com un mostre envellit. Aquests noms, és el programa de la sexta que fan per la nit, el que surt al Gran Wyoming, l'Intermedio. Doncs, i acaba dient aquest senyor, tot i val, fins i tot la publicitat on la Generalitat ensenya a separar la brossa. Separar! És a dir,
que, segons el senyor Alonza, els catalans som separatistes perquè separem la brossa com fan tots els països de la Unió Europea. Ah, sí. I, per això, i moltes coses més, senyor Elorza... Un, dos, tres, botifarra de pagès!
El problema de tot això no és... Però si... És que la gent de fora que llegeix s'ho creu. No, no. No vols dir que no? No, jo crec que no. No? Jo crec que no. Home, hi ha de tot, evidentment. Sí. Hi ha de tot, evidentment. Però primer, que fora d'aquí som una risa. O sigui, Espanya, fora d'aquí, però d'Europa som una risa. Ah, no, no, bueno. La gent es riu. És un bon débil, això, no?
Però, a part, això a nosaltres ens va molt bé, perquè creia més independentistes. Sí. Cada dia se'n va fent més independentistes amb les bastions que arriben a dir. Quan he llegit això de separar brossa és perquè som separatistes, doncs he agafat aquest senyor, perquè en tenia un altre, també. O sigui... Mira, l'altre dia va vindre un client a la botiga. No és client, eh? Va venir a comprar. De comprar un tio. I, clar, lògicament parla en castellà. Bueno...
La meva filla, la Sandra, li contesta en català. Llavors va veure que es quedava parat i llavors va dir, no entén el català, perdó, però es va posar a parlar castellà. I el tio es va quedar així sorprès i diu, ah, doncs a mi m'han dit això que si no t'entendien, doncs no t'entendien. El tio es va quedar tot sorprès, no? Sí, sí, sí, ja passa.
però em venia com enganyat no? com enganyat no, enganyat i se'm va adonar que aquí tot això no passa i diu, doncs llavors m'ha fet xarar una estoleta i bueno, va allargar el tema i ja ha deixat bé, anem per les notícies que riurem una miqueta més Núria, la primera vosaltres recordeu d'una notícia que va sortir fa un parell de setmanes d'un home, d'un tècnic del metro de Madrid que es va trobar un xec
Sí. Doncs ja han trobat el propietari. I resulta, la policia nacional el va localitzar a Califòrnia, és un home californià, o sigui, l'amo del xec, que es diu Bill Gutting, que és agent immobiliari a la ciutat de Sacramento. L'home diu que no va denunciar la pèrdua del xec,
perquè era el portador i estava el nom de l'empresa. O sigui que si el perdia, doncs, podia demanar una còpia. L'anul·lació del sec. Sí. Segons les primeres indagacions policials, van ser uns lladres del metro de Madrid que van ruir aquest home californià, van obrir la cartera, van treure els diners que tenien metàl·lic... I van llençar la cartera. I van llençar la cartera. Amb la mala sort que van aparar...
entre el buit de les portes del metro. El metro, o sigui, el convoy es va espatllar perquè no tancaven les portes i el van enviar al servei de manteniment. I allà el tècnic, mirant per què no es tancaven les portes, va trobar la cartera, va obrir-la i va trobar el carnet de conduir d'aquest home californià i buscant va trobar el xec.
I res, l'home ja ha dit que sí que era seu, òbviament, i des del Departament de Seguretat del Metro es va fer arribar la cartera a la policia de la comissaria de l'estació del Sol.
I ara tornaran al famós xec i la cartera al seu amo a través de l'ambaixada. Mira que bé, no? Trobar la cartera. El xec, de quan era? Dos milions. Quin mal, no? Li hauran donat una comissió o alguna cosa? Crec que la normativa és un 10%.
És la norma no escrita. És una norma no escrita. Per favor. És entre gent honesta. Jo tinc una notícia curiosa. Es tracta d'una senyora o senyoreta xinesa que es diu Chen Ya. Chen Ya, que és una noia de 28 anys, era bilingüe, parlava xinès i anglès, està graduada a la universitat de Yanghan,
I, doncs, un dia va sofrir una intoxicació, crec que va ser, doncs, en una barbacoa, es va intoxicar amb els gasos d'allò, i des d'aquell moment ja no sabia parlar xinès, només parla anglès. Aquesta senyoreta havia tornat, feia poc, a la Xina, després d'estar dos anys a la Universitat de Sydney,
i, com deia, en una barbacoa, en una celebració d'un aniversari, doncs es va intoxicar i els metges sospiten que, després de haver estat exposada a les emanacions del monòxid de carboni de la barbacoa, se li havia reduït la capacitat d'expressió en xinès, però continua sent capaç de parlar en anglès.
A banda d'això, es va trobar que no podia caminar, va tornar a caminar el mes de març, i en aquests moments està en un procés de rehabilitació a l'Hospital General, que m'oblido del nom, Yatser Rivasivin, on està internada per millorar la seva capacitat per caminar i així com la seva capacitat d'expressar-se en xinès.
El curiós és que els metges, com a part d'aquest treball de rehabilitació, li han demanat que doni classes d'anglès al personal del centre. No sé si és per pagar-se les despeses de recuperació. Més notícies, Marc. Més notícies. Bé, després de fa 15 dies van llançar a l'IO7 un nou sistema operatiu pels...
pels telèfons, centenars de persones van decidir tirar el seu telèfon a l'aigua. Ah, sí? Sí, a raó d'un anunci que deia que si actualitzaves a IOS 7 convertia el teu telèfon en resistent a l'aigua. L'anunci deia que detectava, a l'hora que caigués a l'aigua, detectava que... Però això... Que hi havia aigua... Sí, espera, espera. I es posava l'impermeable. No, que al detectar l'aigua es desenxufava en tots els elements electrònics de l'aparell i llavors feia que no s'espatllés res. Ja...
Tot per una actualització de software. Ho puc entendre. La qüestió és, per molt que ho faci el telèfon, no lo tiris a l'agua, dic fes-ho en cas d'emergència, o fes-ho a la banyera. A part, dius, és un anunci, sí que la tipologia d'anunci és anunci Apple, sembla molt maco i tot el que tu vulguis,
però una cosa és, jo actualitzo una cosa al mòbil, em llegeixo l'actualització, quines avantatges té. I una d'elles és que pots deixar l'aigua. Les avantatges és que canvien colorets, té aplicacions noves i cosetes noves, però no cal que el faci resistent a l'aigua. Doncs allà, tira el mòbil a l'aigua. Molt bé. Això, mira, les companyies fabricants de mòbils han sortit guanyant. Sí, sí. I els peixos també ara podran parlar entre ells. Exacte.
Tens més notícies, Doria? Sí, una més. El dia 23 de setembre, els Mossos d'Esquadra van detenir al Lloret de Mar, a Girona, un lladre belga de 27 anys, que estava acusat d'haver comès 20 robatoris a l'interior de vehicles, un robatori en un hotel i un altre amb violència al carrer.
Els Mossos el van poder identificar gràcies a la foto que li va fer una de les víctimes a qui el lladre va treure 1.400 euros mentre li ensenyava una càmera de fotos per vendre. La investigació, però, va començar 5 dies abans de la detenció, el 18 de setembre, quan es va denunciar
que uns turistes en el hall de l'hotel van perdre unes maletes i un testimoni que estava passejant per allà va veure com el lladre aquest se les emportava. Dos dies després, el lladre va voler vendre una càmera de fer fotos a un home pel carrer
I allò que per provar la càmera... Per provar la càmera li va fer una foto. Li va fer una foto a la cara del lladre. Llavors, arran d'aquesta foto, la policia el va poder identificar. I a les maletes que portava el lladre hi havia navegadors GPS, telèfons mòbils i altres aparells electrònics. Coses que normalment no portes a la maleta. Ja passa. Vosaltres sabeu qui és el jeque...
Salan al-Layahudan. I tant. Segur que té un llate. Segur que té un llate i aquest és membre de l'acord suprema de l'Aràbia Saudí, no sé si és de l'Aràbia, d'un país d'aquests àrees. Doncs aquest senyor ha tret un informe científic elaborat pel Consell Religiós del seu país en el que diu que
Relaxar la prohibició que les dones puguin conduir suposaria que els saudis, tant home com a dones, es tornarien homosexuals i addictes a la pornografia. Aquest informe averteix que les dones tenen numerosos riscos
que s'hi condueixen, ja que els pot afectar els ovaris i la pelvis. A més a més, diu que s'ha comprovat que les dones que condueixen de forma continuada tenen fills amb trastorns clínics i que això el sostén amb el resultat d'uns estudis fets per la ciència i la medicina.
En l'informe, que estudia o avalua el possible impacte de treure o de rogar la prohibició de conduir per les dones en Aràbia Saudí, també diu que l'eliminació d'aquesta llei provocaria un augment de la prostitució, la pornografia, l'homosexualitat i el divorci. I, a més, diu categòricament que treure la prohibició en 10 anys no hi hauria més verges
en aquest país senyores, aneu amb compte senyores, conduïu perquè és molt perillosa això que les dones que conviveixen tenen un fill dels fills que els hi surten tenen problemes i tal ho diu aquest tio per propi experiència la seva mare es veu que va ser una de les primeres conduïa molt eh conduïa molt eh
Déu-n'hi-do. Marc, l'última notícia. L'última notícia. Un banc rus, després d'un anunci, per mi que el veig, molt desgraciat, perquè amb les que està callent no és normal. Anunci de banc, porta aquí els seus diners. No. El banc, tothom està passant amb crisi, no sé què, el banc rus deia no veu sortida, el banc està disposat a oferir-te una solució al problema. Fins aquí cap problema. El problema és si la imatge és un dit que s'està fotent un tret.
En sèrio? Llavors... Els russos són molt russos. La mafia russa és la mafia russa. A raó de tot això, hi ha un rus, no diré el nom perquè no, i punt, perquè és complicadet, ha denunciat el banc per induir-lo al suïcidi. A raó de tot això, la resposta del banc és...
que és una de les eines que fan servir per arribar a aquells clients que no volen pagar i no volen atendre el banc per arribar a un acord. Dius, hi ha formes de fer anuncis i formes de fer anuncis. A veure... Té mala letxa. Posa-lo a la càmera que ho vegi la gent. Alguns estarà veient per... Vols dir? Per televisió, sí. No sé si es veurà. No.
No es veu. Sí, se es veu? Vale. Doncs fins aquí les notícies del dia. Tens alguna notícia, tu? No, no, no. Sí, però no. Sí, però no, perquè no. Bé, doncs ens n'anem a Madrid, et sembla bé? I tant. A fer un relaxing cup. Un relaxing cup de... Café con leche. Don Mariano, molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Com m'ha ido el verano? Clácido.
¿Domingo? También estaba por allí, sí. ¿Tú sabes lo que viene después del plácido domingo? Sí, habitualmente lo suelo sufrir todavía. Y mientras esté prejubilado o despedido o algo parecido, lo seguiré sufriendo. Vale, no lo decimos porque estamos en horario infantil. Ah, ¿no trabajas ahora? Sí, sigo trabajando. De momento. Vale, vale. Por cierto, has felicizado a la hija de tu jefe
La felicité, sí. Sí, porque es su cumpleaños, ¿eh? Vamos, la felicité, vamos a ver. Como no me invitó a su cumpleaños, simplemente le dejé una nota. Ah, vale, me parece muy bien. Me parece muy bien, hombre. No invitaste a ti. Ya no invitaste a mí, pues me siento muy mal. ¡Por Dios! Yo que todos los días cuando me levanto me acuerdo de ella. ¿Te acuerdas de ella, verdad? Claro. ¿De los dos? Sí, ya me imagino. Pues nada, no tuvieron ni el pequeño detalle de comentarme el tema. No, no, no.
desagradecidos. Bueno, por lo menos pagan. Sí, eso. De momento. De momento, sí. Oye, una cosa, vamos a ver, yo tengo una curiosidad, porque además parece ser que el PSOE va a presentar un proyecto de ley al Congreso para que sea aprobada. ¿Se va a poder fumar al final en Madrid? ¿En el Eurovegas? ¿No se va a poder fumar? ¿Va a poder fumar toda la gente que quiera en el bar? Primero, ¿se va a hacer Eurovegas? Ah.
¿Tiene dinero el señor Armstrong para hacer Eurovegas? Dependerá de muchas cosas, entre otras de que aparte del dinero que pueda poner él, la financiación que pueda conseguir aquí, porque es una de las partes del compromiso del proyecto de construcción del Eurovegas de Madrid.
Realmente, si se construye Eurovegas, al final harán la trampa para que se pueda fumar. Dicen que de momento en algunas salas de tragaperras exclusivamente... Sí, van a poner una sala de tragaperras cerradas donde se podrá fumar, con lo cual no se verá la pantallita de tragaperras. No, yo no me lo acabo de creer. Al final eso no deja de ser un subterfugio y acabarán fumando donde quieran, seguramente dentro de...
de todos los edificios de Eurovegas. Es decir, en resumidas cuentas, de alguna forma, forzando la ley o distrayendo la ley para hacer lo que quieren. A ver, es un problema eso de Eurovegas. El otro día estuve oyendo a Ramon Zim que decía que esto de Eurovegas va a traer tráfico de drogas, prostitución y no sé cuántas más. Dice, ¿cómo ocurre en Las Vegas? Se ve que él va muy a menudo a Las Vegas y lo conoce de...
¿Cómo ocurren Las Vegas? ¿Cómo ocurren en 3.600 más? Yo creo que desgraciadamente no hace falta que venga Eurovegas. ¿Verdad que no? ¿En Las Vegas se puede fumar en los casinos? Sí. ¿Y se puede ver algo por la calle? Yo qué sé lo que se puede hacer. Las Vegas es un... Es Las Vegas.
Bueno, lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas. Bueno, yo no he estado, sí. No, no, yo estaba recordando todas las películas que he visto que sale en Las Vegas. Yo he estado para salar resacón en Las Vegas. Bueno, pero... Después mira Las Vegas, siempre tienes un resacón. Sí. No, es que, a ver, interesa saber si en Eurovegas podrá fumar o no, porque claro, como aquí tenemos el proyecto de Barcelona World,
Está claro que si se construye Eurovegas se podrá fumar. No sé si en la totalidad o en alguna parte, o simplemente empezarán por alguna parte para luego fumar en la totalidad, pero que se podrá fumar seguro. Aquí el problema es otro, que si salimos del euro y adoptamos la peseta no les interesa porque...
Hombre, no creo que adoptéis la peseta. Para adoptar la peseta adoptáis, aunque sea un euro bastardo, pero la peseta, no la resucitéis. El euro, sí, bueno. A ver, yo digo la peseta porque como era la moneda que circulaba en el principal de Cataluña, en el Reino de Aragón, era la peseta. Bueno, era la pesa. Era la moneda catalana. La moneda catalana, pues igual, pues resucitamos la peseta, eh.
O el euroandorrano, que se va a empezar a acuñar ahora dentro de unos meses. Ah, sí. El euroandorrano, sí, sí. El principado de Andorra. Embrión de la futura Catalorra.
¿Y un euro andorrano? ¿Cuántos euros? Es un euro. En principio la paridad la marca el país que lo evite y luego a partir de ahí la economía te va marcando cuál es el tipo de cambio. De hecho en Andorra ya tienen el euro como moneda de curso legal, lo que pasa que hasta ahora no fabricaban.
Existe el dólar australiano y el dólar canadiense. Sí. No, no, pero el euro andorrano es el euro. O sea, ellos, claro, como nunca han tenido moneda propia, la moneda de ellos es la moneda que antes tenían francos y pesetas. Aquí teníamos francos y pesetas también. Aquí teníamos un franco. Un franco nada más y pesetas. Y pocas pesetas. Bueno, alguna. Y mira la que lió, uno solo. Un solo.
Y ahora lo que pasa es que sí, el Banco Central Europeo le ha dado permiso a no sé quién, porque se van a hacer aquí en España, creo, las monedas de euro, con imágenes de Andorra. No durarán tanto. Imágenes de Andorra que querían poner el Santo Cristo de no sé dónde y no los han dejado. Pobrecitos. Bye. Bye.
No, me afectan con la moneda y con problemas. Claro, claro. No les dejan poner la imagen que yo quiero. La imagen, porque dicen que no, que es una imagen religiosa que contradice la libertad de credo y de esto de la Unión Europea. Sí. No se puede poner al Santo Cristo. Bueno. Bueno, sí.
No sé, sí, claro, entonces si la ciudad del Vaticano se decidiera que podría hacerlo, acuñar sus monedas de euro, no podría poner al papa. Ni a ninguna imagen religiosa. Ni a ninguna imagen religiosa. Un poco contradictorio. Yo por eso creo que el Vaticano ha decidido no...
Porque yo recuerdo que antes había las liras, la moneda de 500 liras y de 100 liras, acuñadas en el Vaticano, con la imagen del Papa, y con la basílica de San Pedro, eran muy majas y muy buscadas, además.
De todas formas, en el Vaticano estamos hablando de dinero y los euros funcionan por allí divinamente. No les ponen pega. No, el Banco Vaticano ha hecho balance ahora hace poco con un beneficio de no sé cuántos miles. Y si no tienen beneficio, porque beneficio ese banco lo tiene que dar siempre, es que alguien se lo ha llevado.
Claro, efectivamente. Pero ahora con el papa de ahora no creo que se lo puedan llevar, ¿eh? Con el Paco... Bueno... Me tiene un poco en ascuas el papa. ¿El Paco? ¿Por qué? Sí, sí, sí, el papa, el papa. Está saliendo un papa un poco atípico. Bueno, atípico o típico como debían ser los papas, es decir... Debe ser...
Intentar, que no lo va a conseguir lógicamente porque la estructura es absolutamente grandiosa, por lo tanto, cambiar un poco la estructura y hacer que los sacerdotes se dediquen a ser sacerdotes...
los obispos se dediquen a ser de obispos y que se dejen de tanta riqueza y tanta historia y se dediquen a ayudar a la gente. Bueno, yo lo que estoy muy escamado desde que ha salido, bueno, desde que ha habido todo este movimiento de que el Papa dimite, el Papa emérito y todo eso, porque nadie ha dicho que Nostradamus ya lo había predicho.
O sea, siempre que ocurre algo, sí, esto Nostradamus ya lo dijo, porque tal, porque en el versículo no sé qué, y sobre los dos papas, nadie ha dicho nada. Y a mí esto me preocupa, ¿eh?
Me preocupa. Seguramente es que Nostradamus en estos dos papas estaba de vacaciones. No, no, es que Nostradamus predijo el fin del mundo hace dos meses. Lo que está pasando ahora ya no lo predijo. No, esos fueron los mayas. Bueno, es igual. Seguro que predijo la fin del mundo. La fin del mundo era en diciembre del 2012 y lo dijo la abeja maya. Nostradamus también predijo la fin del mundo. Sí, pero bueno. Pero no era ahora, ¿no?
Ya pasó hace unos años. Nosotros lo predijimos después de un papa, el papa de la luna o no sé qué leches. El Pedro el Romano. No, el papa de la luna. Pedro el Romano no. Pedro el Romano es el último papa. O sea que como este es argentino... Estamos con Francisco que de momento es argentino y de Ilaugrana, por cierto. Sí, del San Lorenzo de Almagro.
Sí, y ya no tiene la beneficia de ser el de la profecía. No, no, no, no. ¿Alguien habrá que haga una especie de enganche cabalístico algorítmico? Sí, es que siempre lo hacen. Por eso a mí me tiene muy escamado que no lo hayan hecho todavía. Hay mucha gente que tiene poca cosa a hacer, ¿eh? Y a pensar cosas raras y a dar vueltas al tema. Igual estamos, porque como estamos en crisis, pues no...
No ha salido el iluminado. En crisis del cerebro hace muchos años que estamos. No ha salido el iluminado que dice, no, nos rodamos en tal sitio, ya dijo, el papa y la mamá. Eso son como las interpretaciones de los textos religiosos o de la Biblia, que muchas veces las interpretaciones que se hacen... Pero fíjate, a ver, Mariano, perdona, sí sobre la Constitución, que no tiene ni... ¿Qué tiene? 40 años la Constitución.
No los hemos puesto de acuerdo. También se interpreta, cada uno lo interpreta como le da la gana. Imagínate en la Biblia, que tiene miles de años, porque los primeros libros los escribió Moisés. Si no estoy confundido. Pues no lo sé si no se escribió Moisés. Sí, hombre, el Génesis, el Deuteronomio, el Pentateuco, entonces eso lo escribió Moisés. Y luego está el Cantar de los Cantares, de Salomón,
Yo lo tengo más claro. Si no somos capaces de ponernos de acuerdo en la interpretación de las comunidades de vecinos, de lo que dicen los estatutos y de qué podemos hacer y qué no podemos hacer, ¿cómo para intentar ponernos de acuerdo? A ver, perdona. Si los propios árbitros... El reglamento del fútbol dice que cuando un jugador toca dentro del área propia la pelota con la mano es penalti y resulta que...
Uno sí, otro no. ¿Dónde se ponen de acuerdo la interpretación? Al final la interpretación está sujeta a polémica. Claro, claro. Sí, pero no, sí, pero estaba en espaldas, sí, pero... No la vio, no quería... Sí, intención, no intención, no saber qué, no. Pero si es penalti, es penalti, punto, y se acaba... Es interpretable, es penalti. Hablando de eso, esta temporada, cuando empezaron, que dijeron que habían cambiado el reglamento de los árbitros y demás...
Si se toca la pelota con la mano, era... Si no sé qué, expulsión. Entonces termina diciendo... Bueno, todo esto según criterio del árbitro. Coño, estamos igual que antes. Además, fueron los árbitros a explicárselo a cada uno de los jugadores de cada equipo. Cada sitio fue un árbitro. Me parece que fue Gerard Piqué que dijo que han venido a explicárnoslo. Y siguen haciendo lo que le da la gana. Todo esto es así, pero sí a criterio del árbitro.
Pues estamos igual que antes. Al final es como cualquier decisión de un árbitro, de un juez, de lo que sea. Dentro de las normas o de la normativa o de las leyes está sujeto a criterio. Hay un margen discrecional de criterio en el cual puede moverse. Con lo cual una mano puede ser mano o no.
Una patada en la boca puede ser agresión o puede ser simplemente defensa propia. O puede ser mordisco al pie. Y una traca a un banco puede ser... Pues simplemente una retirada de fondo. Depende de la semántica puede ser cualquier cosa. Y porque iba encapuchado para que no me conocieran. Soy discreto. Soy tímido. Pero si era verano. Pero es que el aire acondicionado lo tenían muy alto. Es igual. Siempre habrá alguna excusa y alguna...
Y alguna situación que impida de alguna forma una interpretación discrecional de las situaciones, de las leyes, de la normativa, de lo que sea. Pero bueno, nada que... Es lo que hay. Sí, sí, es lo que hay. Y durante esta 29ª temporada de la desvernada... 29 ya. 29. Tendremos tiempo y días para ir comentando todas estas cosas con nuestro corresponsal en la capital del imperio.
Y más que ocurran, y más que ocurran. Y tanto. Vamos a tener mucho tiempo para dedicarnos a otras cosas, ya que no tenemos ni Olimpiadas ni nada. Es verdad. Por fin van a tener... Bueno, en Barcelona no lo sabemos si van a hacer las Olimpiadas de invierno. Pues ojalá, ojalá. Creo que el Ayuntamiento está comprando máquinas de fabricar hielo. Por favor. Sí, sí, sí. Pues ojalá la den así. Por favor. Así nosotros no optamos durante dos, tres, cuatro, cinco años, o diez o doce. No, hombre, es que ya oíste lo que dijo nuestro alcalde, ¿no? Pues sí.
Que solo hay una ciudad que puede competir con Estambul y Tòquio, que es Barcelona. Madrid no puede. De hecho, Barcelona tuvo sus Juegos Olímpicos. Evidentemente, pues algo de razón se puede llevar. Pero otra cosa es que aprovechando que el Pichurga pasa, en este caso, por Barcelona, en vez de por Valladolid, pues dijera, pues y así nos llevamos nosotros las Olimpiadas. Pero tú sabes que realmente las Olimpiadas fueron en Bilbao.
Bueno, en algún caso puede ser. Barcelona es un barrio bilbao. Pues nada, hablaremos de las Olimpiadas. Hablaremos de otra cosa en Madrid que no sean las Olimpiadas porque al fin podremos evitar que se la sigan llevando cruda con el tema de las Olimpiadas. Todos aquellos que han vivido hasta ahora de la posibilidad de que nos la dieran.
Nada, Mariano, mañana te vas a la Plaza Mayor y te tomas a cup... Un relaxing cup. Un relaxing cup of café con leche. Eso es, de café con leche. Lo llevo haciendo desde que lo oí. Porque es que, de verdad...
Traspuesto me dejó. Y cuando ya me dijeron que eso se lo había dicho un asesor... El asesor se lo había dicho. Sí, sí. Directamente no sabía si carcajearme... Creo que al asesor le subieron el sueldo y todo. Para eso que me contraten a mí. Después de casi 20 horas de ensayo, ¿eh? Sí, sí, no. Pero creo que al asesor lo han fichado una cadena de televisión americana, esa que emite por todos los estados, para hacer un programa de humor. ¡Ja, ja, ja!
No estaría mal y que se lleve a la alcaldesa para... Bueno, en eso están pensando, en eso están pensando, por eso creo que doña Ana está dudando de presentarse a las próximas elecciones alcaldesa de Madrid o aprovechar la oferta de esta cadena de televisión norteamericana. Por Dios que la aproveche, igual que su marido se va a dar conferencias a Estados Unidos a que le paguen por allí lo que sea, que se vaya a ella a contar chistes como haría Estados Unidos en vez de contárnoslo aquí. Ojo al dato, ojo al dato.
que como no se presente doña Ana, se os presenta doña Espe. No, pero eso, si Espe no se ha ido nunca. Espe está por ahí, ya sabes, es como el tiburón que... Y cuidado que os va a catalanizar, ¿eh? Sí, sí, ya dijo que hay que catalanizar a España. Lo que no sé cuándo lo dijo, no sé si llevaba los calcetines puestos o no. Tener en cuenta una cosa, Esperanza nunca dice, o doña Esperanza, o la señora Aguirre, vamos a decirlo así, nunca dice, nunca era apuntada sin hilo.
No, no, ya, ya. No, hombre, cuando dijo esto, detrás hay toda una maniobra súper bien montada y súper bien atada. Sí, bueno, luego dijo que lo que quería decir es que había que catalanizar Cataluña. Ya, ya, sí, sí. Sí, sí, sí. Pero bueno, en cualquier caso hay una cosa que tiene que es que dice lo que quiere y cuando quiere. Sí. Y muchas veces hay que interpretarlo adecuadamente. Sí. Y...
Cuidado con ella, que anda mucho por Cataluña. Sí, hay que esperar. Sí, sí, sí, viene aquí a dar conferencias y cosas así. Hay que esperar unos 15 días. Fue a ella la que se le ocurrió el patrocinio de las separadas del metro, ¿no? Sí, sí, efectivamente. El Sol, ¿cómo es? Poner el Sol... Con una compañía telefónica, sí. Sí, creo que era Vodafone. Pues, claro, como ha venido muy por Cataluña, ya está el señor Trías pensando que posiblemente sea una buena idea, ¿eh?
Y vamos a ver si ponemos publicidad en el metro y golosinas en los autobuses. Efectivamente. Esto en Madrid no lo tenéis. Máquinas expendedoras de golosinas en los autobuses. No, no, eso no lo tenemos. De tabaco no, porque está prohibido fumar, pero de golosinas sí. Y chicles. Bueno, a lo mejor en los autobuses a Eurovegas si lo permiten. También. Creo que chicles tampoco para evitar que el chicle se pegue por la parte de abajo del asiento. En la suela de los papás. Exacto.
En fin, Mariano, que nada, que te dejamos ya libre. Muy bien. Y la semana que viene más. Y mejor. ¿Has cenado? Todavía no. Pues venga, que aproveche. Que aproveche. Que aproveche. No, todavía tengo que escucharos un ratito. Bueno. Porque yo os escucho y tomo nota. No tienes nada más que hacer. Sí, sí, pero me resulta interesante. Bueno. Venga.
Hasta el viernes. Buen fin de semana.
Bé, i ara després d'haver deixat Madrid, amb el permís de la autoritat competentes i el tiempo no lo impide, intentarem parlar amb el doctor Santiago Barambio, que segurament voldrà dir alguna cosa, perquè ha estat tot l'estiu. Ui, pot ser perillós, eh? No sé si s'ho està rumiant perquè no contesta el telèfon. No contesta el telèfon. Bueno. Sí, n'hi ha quatre, n'hi ha quatre, no? És que és un home molt...
No, no, perdona, és que... És un home molt sol·licitat. Vés provant. Em va assegurar que sí. Però sí, em va assegurar que sí. El senyor Miquel Simón també, i mira on és. No, no, però el senyor Miquel Simón ja m'ha avisat que tenia que... Compromís ineludible. Un compromís ineludible. Sí. A Londres. No sé si li hi haurà un segre estar davant a l'avió, oi? Que no funcionen.
Vale, ja, ja. Es veu que no els pagava. Això que anava en avió, no? Suposo. I no tenim notícies d'ell, no l'hauran segrestat l'avió. Jo no sé res d'ell des que va dir, demà marxo i agafo l'avió. I per això te vull.
No, va marxar dimarts. Dimarts va marxar? Sí. Però què passa? Fins quan? Jo que sé. Això no és sèrio, tu? No ho sé. Si tornem aquesta nit o demà. O torna. A veure, a mi me l'estimo molt, el trobaré a faltar, però si no torna, si allà és feliç...
A veure... No, que es busqui un forat per nosaltres. Sí. Igual se'n va a Escòcia per poder votar. Escòcia a votar... No sé, però fotre's fins al cul de whisky, sí. Bé, el doctor Baràmbia no contesta. No contesta. Bé, aleshores, si us sembla, escoltem el tema musical que ens hagi preparat el senyor Jordi Domènech. Un aplaudiment, sisplau. Què tal?
No, no, jo en faig molts. Jo en faig molts. Gràcies, hermanes, l'únic en qui puc confiar. Bé, felicitats, eh? Temporada d'Esbernada, quin n'has dit? La 29. L'any que ve el patarem, eh? O sigui, tal com estan les coses, aguantar 29 anys amb alguna cosa... Això ja és difícil, eh? O sigui que, enhorabona. Blaumut. Tu també, perquè ets part del programa, eh? Sí.
Clar, jo vaig estar a una època... És un membre històric. Em sento més jo ara. Escolteu, Blaumut, sabeu qui és? Sí. Aquests dos sí. No. El Marc no. És una de les últimes coses i èxits que triomfa més l'escena musical catalana i per començar he pensat que estaria bé escoltar el pa amb bol i sal, que a mi m'agrada molt i que és molt xulo i que segur, segur que us sona. Molt bé, perfecte.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estesa al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més de nit.
Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps.
Un biorritme lamentat d'un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda enllarga i potser més o més de nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs ja hem tornat, després del tema musical del Jordi, amb la segona part de la desvernada, i la comencem amb... el sopar. Ah, sí? Sí. Bueno, va, què sopem? No ho sé, això ho diràs. No, mira, serà curtet avui, tio. No, mira, serà curtet avui, tio. Escolta, que tenim molt de temps avui, eh? No, home, podem explicar... Pregunteu coses i podem explicar moltes coses.
El doctor ens ha fallat. Ho ha sigut curiós, no he anat enlloc, bueno, vaig anar una setmana a Roma i passa que vaig menjar bastant bé, ho haig de dir, i al mes d'agost m'he quedat per aquí, he anat envoltant i de més, i vaig anar diversos dies a la llotja de Palamós i és increïble allò, trones boig, trones boig allà amb el peix que treuen i tal, però és brutal.
I vam comprar un llobarro d'estos salvajes, autèntic, de veritat. I jo el vaig fer, com sempre, al forn amb patates, cebes i tal, igual. I fa com dues setmanes, així, que tenim... I...
Bueno, vale, vale. Però és molt gros aquest, eh, tio. Una mica pel forn, aquest. Però fa dues setmanes o així vaig a menjar en un lloc i em van recomanar un plat, llobar-lo, i vaig pensar quina llàstima no haver-ho sapigut en aquell moment perquè és super senzill i és boníssim. Doncs a davant, llobar-lo, ah? Amb patates i cips. Ah.
Ja està, res més, res més. Raig de vi, això sí. Llobarro, si pot ser salvatge millor, evidentment, si no, doncs d'aquests que hi ha de... De pitxifatoria. De granja, sí. A mi no m'agraden, però bueno, sirve. Necessitem, evidentment, patates. Ceps, si poden ser frescos, millor que aquests secs.
Si no, els secs també van bé. Es posen en aigua. Sí, es deixen en aigua, que es recuperin, una mitjoleta o així estan ja per posar. Si són naturals, els netegem, els prelem una miqueta i els fem a làmines gruixudetes. Gruixudetes, vull dir de mig centímetre o una cosa així. Els passem per la paella, una mica, els marquem una mica.
Amb una safata posem les patates. Jo les patates, quan les faig peix al forn, sempre les marco una mica a la paella, també. Abans de posar-la... Llavors, una vegada hem fet això, posem una safata al forn, un llit de patates, els seps i el llobarro així, pom. Tal qual. Tal qual, a sobre. Com si estigués dintre una peixera. Sal, pebre i un raig de vi. Vi blanc. I el forn? I forn.
un quart d'hora, 20 minuts, depèn del gros que sigui el llovar-lo. Si és de peça, molt poc. Encara no un quart d'hora està fet. El llovar-lo amb el cap i tot. Sí, sí, tot sencer. Net. L'únic que es deixa amb tripes quan el fas a la sal. Si no, es neteja sempre amb les tripes fora. I ja està. És una cosa espectacular
la combinació de sabor del cep amb el llobarro. És una cosa increïble. Em vaig quedar al·lucinat. No se m'hagués ocorregut mai. No. No sé per quin cony de mania, sempre que penso, jo almenys, sempre que penso en bolets penso en carn. Jo també. La majoria de plats amb bolets són amb carn.
amb ou, no? amb ou? un remenat un remenat amb bolets i això però mai se'm hauria acorregut pensar un peix amb bolets i a més a més amb un tipus de bolet com el cep que és un sabor molt potent gambes amb bolets, tio
Doncs sí. Veus si, per exemple, gaus embolets sí, ja han menjat. Però la gama no és un peix, és un crustá. Ja està, ja està. Està borri, està borri. Però surt del mar. Sí, sí, sí. No surt el treuen.
Sí, perquè si sortiria... Ho haig de provar amb un llobarro d'aquests salvatges, ho he de provar. Quin dia? No ho sé, ja t'avisaré, si vols. Sí, ja t'avisaré, perquè clar, si compro un llobarro salvatge, jo sol no me'l foto. Bueno, som dos, i no... Per això no som llobarro, tio. Sembla un mini-pimero. Sí, sí.
Estem parlant de llumarros, no de dofins. El gos que s'ha menjat el llumarros. Exacte. El gos llumarros, o és el gat, sí. El gat sí que s'ha menjat el llumarros. Doncs això, que és un plat super senzill de fer i és espectacular la go. Molt bé. I ara què fem? Ara què fem? Perquè clar, ens queden tres quarts d'hora. És massa futbol, eh? És massa futbol.
entre el Llobarro i el Domènech han decidit que ja han de parlar de futbol
Doncs res, parlarem de futbol, parlarem d'esports, què hi farem? De la reunió de compromissaris aquesta? De la reunió de compromissaris, no. Cal? No sé de la reunió de compromissaris, perquè a mi m'han fet molta gràcia la moció de censura. Sí. Què es pensaven? Jo crec que aquests paios vam organitzar tot això de la moció de censura pensant.
amb el Marcel Tito Vilanova amb el Martino les coses aniran malament perdran unes quants partits la gent estarà cabrejada fem la moció de censura i ens traiem fora el rocí com hem vist que no
diu, ui, es creguen 18.000 signatures que creuen pensa encara la llaria 1% de censura vale, sí, va, firme aquí que ja encara no sé res perquè la directiva ens ha mentit
De moment, el diumenge, estan invitats a la llotja. Sí? Sí. Estan convidats a la llotja. Bueno, a veure, això el Rossell sí que ho té, eh? També, quan va venir l'Alles a jugar aquí, va convidar el Cruyff. Vull dir que... Que tela. Però, ara que deies això que el Martí no anirà malament i tal i qual, a mi em fot molta gràcia el bon culer. Sí, no, bueno, és... És que és una cosa espectacular. O sigui...
Comencem la Lliga, guanyem la Supercopa. Com es va guanyar? Doncs igual, però es va guanyar. Es va empatar el partit d'allà a 1, es va empatar aquí a 0, amb l'equip que en aquests moments està a la Lliga empatat amb el Barça. Sí, sí, sí.
I que a la Champions encara tampoc ha perdut cap partit. A més, a més, tinguem en compte que just acabava d'arribar el Martino, que no havia fet pretemporada, vull dir que es troba allí 22 tis i dius, bueno, a veure què fem, va! I bueno, monto un equip, pam, i vale. Anem primers. Ho ha guanyat tot. Com? Com s'ha pogut, però s'ha guanyat. I...
és que s'està canviant el sistema s'ha perdut la possessió per favor jo amb un d'aquests que deia que s'ha perdut la possessió li vaig dir en el partit del Bayern allà a Múnich el Barça va tenir la possessió i l'anterior amb el Chelsea també va tenir la possessió i clar jo de moment amb el senyor Martí no ets a por
Jo, sí. A més a més, ni se m'ocorreix dir que és un crac i que és un trenador perfecte i tal i qual, ni se m'ocorrirà dir... Per favor. Ara arriba l'altre. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. No sap ni obrir la porta. Déu-n'hi-do. És que el pomer rodó.
Però això, ni diré que és un crac, ni diré que és un desastre... Passi, passi, que podrà el pisset. Com a mínim se li ha de donar un marge, no? Home, al principi se li hauria de donar un marge...
Deixar-li organitzar un equip amb condicions... No oblidis que els dos primers partits del Guardiola, el primer va ser contra el Neumància, que va perdre, i després va venir aquí el Racing, si no m'equivoco, i va empatar, i ja el volien fer fora i portar el Mourinho.
Senyor Isidre Anglès, bona nit. Bona nit, què tal? Com esteu? El tens malament, eh? És igual, és igual. Jo mantinc el costum de l'any passat i tinc aquí un article d'un senyor que es diu David Álvarez. Ai, Déu meu. És exclusiva. David Álvarez que escriu a un diari que es diu ABC
A veces, a veces se puede, a veces no. Ikeo titula Ventajas del caos. Potencia. Ventajas del caos. Dice, en realidad no debería menospreciarse lo que ha conseguido hasta ahora Carlo Ancelotti en el Real Madrid. Se ha dicho mucho sobre el desbarajusto organizativo del equipo, los desequilibrios de una plantilla completada
entre las entradas y las salidas en las últimas horas del mercado, con la liga en marcha. En general, casi todo eso resulta cierto, con sus efectos y sus dificultades. Se trata de una vieja y decisiva rama de la historia del Real Madrid. Ante la duda, remontada. El madrinismo no conoce mejor antesala en la celebración que verse obligado a perseguir algo. En estas circunstancias saliva profusamente. Como esa noche...
Sí. Sí. Sí.
Ese instante de enfilar una remontada convierte al Madrid en imparable y acaba con cualquier disquisición técnico-táctico-filosófica. Ancelotti tiene el equipo a cinco minutos de que aparezca ese instante de persecución desesperada de la cabeza de la Liga. Algo ciertamente notable.
Jo vull fumar el mateix que fuma aquest tio, eh? Fumar la pel·li aquella de la Mecratia, no? Que de poca és lo mismo. Poca-me lo mismo. Doble. Però que... Traduït, què vol dir això? Jo no entenc res. Ah, eh? No, el que vol dir que això... Quasi. Lo que necessita el Madrid, la remontada, el espíritu de Juanito... De Juanito.
El clau ardiendo. Però això era abans de quin partit o després de quin partit? No, no, m'ha empanat el tema. Això després del partit contra l'Atlètic de Madrid.
Bueno, no, era necessària aquesta reflexió. Està clar, està clar. Per ell sí. Bueno, bé, no? Sí. Porten el mateix camí que la temporada passada. No, home, però han guanyat 4-0. A l'Ajax. A l'Ajax i també aquests, els matats aquests. Ah, sí, el Copenhagen. El Copenhagen. Però va anar l'equip o... Perdó? Va jugar al Copenhagen? Va sortir a jugar? Ai, pobrets. Sí, no? Sí. Estaven, estaven.
no té res a veure de quan va jugar al Barça amb ells fa 3 anys fatal, molt malament o sigui, pobrets el vol aquell que fica la remata entre 3 tios deu-n'hi-do no està bé que agafin amb qui juga endemà?
Amb l'Els. No, no, amb l'Els. Ah, no, amb el Llevant. El camp del Llevant, eh? Atenció. Amb l'Els ja van jugar. Sí, sí. Els pot passar alguna cosa. Va arbitrar el de la Gomina. Sí, sí, amb l'Els va ser el problema del penalti que va fer el Pepe en l'àrea contrària, que va evitar coses de la Gomina. Sí, sí, sí.
Però ara no, per això anirà amb el capenvenat, però li vam posar grapes l'altre dia. Sí, li vam posar grapes, a lo millor... A lo millor li hem posat el cervell a lloc, en aquest bar i ja. Bueno, què farem? Fixem central, no fixem central? No, perquè hem de fixar. Ja, ja, ja no cal, no? No, ara... Jo no he dit mai que estigués... Ara s'ha de renovar el Bartra... Hosti, ja m'has canviat el pas. No, no. No? Ara s'ha de renovar el Bartra. Tu què volies, el Bartra? Esclar. De sempre. A veure...
Com a mínim, donaríem l'oportunitat. Ara n'hem provat. Què fem? Ens el quedem? Si ha de funcionar com aquests dos partits que he jugat... Pensa que després de la jornada FIFA que hi haurà ara...
El central serà en Piqué Puyol, eh? Bueno, i... Puyol jugarà el que pugui jugar. I què? Vull dir que... Que no pinta malament. Necessitem un central? En tenim un? Tenim el Bartra? Sí, sí, no. I el que està clar és que gastar-se 50 milions que et demanaven ni de cony. No, home, no. A partir d'aquesta... Contra el cèl·lic de Glasgow. Contra el cèl·lic...
Va fer un tros de partit. Va dir que jugava 9-0-1. Un davanté. El partit anterior va jugar de conya. Has dit 9-0-1. 9-1-0, perquè de fet el Pallu l'agafava a mig camp. El Pallu sol, el sabrés, impossible. A més a més es juga de tot, pobrec.
Però són tios que són armaris en marxa. Això sí que és veritat. No, no, no. T'has de provar a la Lliga amb un partit exigent. A veure, que encara li falta que té 21 anys. No pinta malament. El que no té...
cap tipus de consideració és que no se l'hagi renovat. O el tens o no el tens. Si te'l quedes, el renoves. El que no pot ser és que li facis jugar. Jugui bé i ara et demanem més pasta. És el que passarà. El que demanarà més pasta serà el seu representant, que no sé qui és. El percentatge... Qui? El Mágico Díaz. El Mágico Díaz. En sèrio? Sí. Bueno, sí.
Aquest jugava... Aquest jugava al Cavis, no? Sí. Home, no sé qui deia... I l'Espanyol va jugar també, no? Com es diu aquest argentí que surt de Terno quan el punto pelote, no? Hosti... Ei, vine cap aquí! Obre't el micro, títol. Efectivament. Doncs sí, em sembla que aquest diu que és de lo millor. Sí que és veritat que tenia fama de ser gairebé un Maradona, però era un juerguista de cuidar. Bueno, net, aquests n'hi ha molts.
vas jugar a l'Espanyol també em sembla màgic o van estar a mi em sona per l'Espanyol em sona molt el tema de la pandà on això ho tenia per la mà i què em dius de l'Espanyol a punt de però fixa't és que simptomàtic l'Espanyol en zona europea este any dos partits perduts és que no hem de pensar en això
Però hi pensen. Si arriben, arriben, però és igual. Ui. Bueno. Ui. Ai, senyor. Sembles els de... Els de racó. Ara obrim la... Ah, també ho fan, això? L'estrella d'an. Escolta, què farem demà?
Guanyar, home. 8 partits sense perdre, Déu-n'hi-do, no? Guanyar, anem a guanyar, home. Déu-n'hi-do, eh? Home, al camp, nou, està clar. Este, jugamos en casa. Quin és el rècord? 11 partits seguits, no? Em sembla que és del Madrid dels 60 o algo així. Nou, creo que nou. Segur que no és algú més? Jo diria que nou, eh? Sí? Potser sona. I quin és el següent que ens toca? No ho sé. L'Ossassona.
El Camp de l'Ossassona. El Camp de l'Ossassona. Però té el seu mèrit. I el següent és el Madrid a casa, no? El següent és el Madrid a casa. 8 a 0. 8 punts, no 8 a 0. 8 punts, 8 punts. Tu has sentit 8, són 8 punts. Madrid està guanyat aquí. I l'Atlantic de Madrid què farà? Quan s'en somrarà? El tema del Madrid... Jo crec que la segona volta. Exacte, els somrarà fins als Nadals.
Pararan el Nadal i llavors ja els hi costaran canxar. La segona volta... Els vindrà la Copa del Rei, els vindrà la Champions League ja el febrer-mars, no? De moment a la Champions també van bé.
Sí, home, però de moment tenen dos partits per setmana, no totes, i estem començant. Jo crec que l'Atlètic de Madrid... Ho haurem de notar, eh? És que no té banqueta. Recordem el que li va passar en el... Com es diu? En el... En Baixa Segona? El Vilareal. No, a veure, pràcticament... Passa que l'Atlètic de Madrid potser és un equip amb més entitat, però tots aquests equips que normalment són de segona fila, i ja dic, jo no crec que l'Atlètic de Madrid ho sigui...
però que els equips de segona feina, quan es classifiquen per una competició europea i tenen la competició europea, tenen la Lliga i comença la Copa del Rei... Home, i després de Nadal fa pujada, eh? Sí. Ara molta il·lusió, pim-pam... No té suficient plantilla, no té suficient... Això es notarà tard o durant. Sí, dels mateixos jugadors, sí, però quan té nou bons, per dir-ho d'alguna manera...
I el resto, doncs... Però supons... En Villa, eh? En Villa, menys mal que ens van treure de sobre, eh? Atenció, eh? No està funcionant, eh? No està funcionant. No. De tota manera, en l'èrgica Madrid, tal com juga el Villa, és difícil que funcioni. Home, a jugar amb espais, eh? Perquè van al totre cop, amb ell, se suposa que d'entrada li aniré millor que era tal com jugava a València. Sí, exacte. Era quan es forrava a l'hora de fer gols.
Realment, acostumar-se al joc del Barça era una mica complicat. Era això que anà estàtic, i el pim-pam, el tiqui-taca, i és complicat. Però l'arècic de Madrid, almenys els partits que he vist... I el Real Madrid a què juga? No el veig, a res. A guanyar de tant en quan a compun. A trobar-se en el camp. A donar-li tema de conversa en aquest de l'ABC. Home, com sempre, són ciclotímics. Estaven ensorrats fa...
vuit dies, jugar un partit i guanya 4-0 i ja torna... Rabones, no sé què... Sí, sí, la Rabona... La Rabona de Di Maria. Genial, eh? Genial. Genial, sí, però a ti, tu, ens la vam passar pel Canal Plus. I els dos o tres tocs es van fer, un de tacó, allò, un taloncí... Però no havíem quedat que això no era jugador de futbol. Bueno, no ho sé, ara ja s'estan reconvertint, no? Sí.
Si ja segueix parant... Està bé, està bé que segueixin, no? Amb el tema, el Bale de moment no juga. De moment no juga. I quan jugui, on jugarà? I per qui jugarà? Aquesta és la història. Que l'han fastidiat, jo crec que ja s'han donat compte.
Sí. Ara no ho reconeixeran. A final de temporada et veurem, perquè el tema de l'Ozil és un escàndol, com està jugant el... Jo és que no. El tema de l'Ozil no l'ha entès. El tema de què? De l'Ozil. No, no, eren diners. Qui venia amb l'oferta més alta, segurament li van fer alguna pel Dimaria, de 30 VSSD, van venir per aquest a 40 i escaig o 50. 40 i escaig o 50. Es queden al cadira...
perquè no hi havia una oferta suficient no, no, ha sigut un tema de diners, entenc jo no crec que siguin tan absolutament inútils era el millor jugador amb diferència bueno, era l'únic jugador amb diferència que jugava alguna cosa el que feia jugar tot l'equip a mi em va emprenyar molt que no el fitxes al Barça concretament no el va voler el Guardiola bueno, no el va voler perquè ja tenia paraulat el Cesc i és la mateixa posició per tres tius, ja seria massa vostè què opina, senyor Ion Sánchez?
De què? D'això. De què? De què, de què? Què li pareixió, Martino? Bé, escolta, ara, a veure un moment. Un moment. No, anem per parts. A veure, anem per parts. Molt bona nit. Ben retrobats. Encantats de tornar-nos a parlar, de tornar-nos a saludar. Com heu passat l'estiu? Tots bé? Sí, sí, sí. Podria haver sigut millor. Home, jo dic que una mica de formalisme no està malament. Però què us parece a vos, Martino?
El millor substitut del Tito havia de ser el Tata. Ja n'hi havia prou de passes laterals.
Perquè no acabin jugant al Teto. Si no era el Teto, havia de ser el Teto. Però, vull dir, tu t'agatxes i... Exacte, exacte. Estic pensant en una volta directa de tu t'agatxes i jo la meto. Escolta'm una cosa, tu que ets entès de futbol i en saps molt, m'expliques per què en el partit contra el Celti de Glasgow
el Piqué i el Barstra anaven corrents cap a l'àrea contrària i el córrer el llançaven en curt? Aquesta és bona, eh? I a més a més es quedaven allà. Clar. I jo t'ho he d'explicar, pregúnta-li amb ell.
Potser era una aposta. No, era per despistar. Per despistar, no? Se suposa que volien treure en curt i s'entraixen. I Marico era l'último. I se'ls van fotre els dos a córrer. Ho van fer com tres cops seguits, no? Tres cops, sí, sí. Si no, no té cap sentit. No, és que... Sí, el sentit d'incorporar-se al ramat, vull dir... Sí, al ramat. Es tira les cames. Però després llançaven el córrer en encurt i es quedaven allà. Però donar el córrer en encurt no vol dir que el següent tòxim és la centrada. No, i a més a més...
Per veure una cosa, els centrals, que estan de cara, veuen venir els centrals contraris i diuen ahir va la pilota oberta perquè rematin els centrals i després resulta que la treus en curt. I ja te'ls has pitjat a tots.
No, no, a veure, amb això, amb aquestes marrulleries, italians, em perdó, Emilio, i argentins són els reis. Sí, però és que eren... no eren italians ni argentins, no? No, no, no, parlo del sistema... Eren escocesos, em sembla? No, no, parlo de la Joel... Ah, el...
Ens van despistar tots, perquè tothom estava al·lucinant. El que va jugar al despiste en la jugadora del gol va ser l'Alexis. Quina centrada va fotre el paio. El cap mateix del saps tu. Perdoneu-me, però jo estic indignat. Per què? Perquè sí, perquè no és just. No és just. Tenim un vici a Can Barça... Ah, perquè el critiquen, jo també.
que no tenen altres clubs, i aquí tenim la capacitat d'autodestruir el propi i de matxacar-lo. Evidentment que podem discutir si és més o menys jugador per estar al Barça, com molts altres, perquè de jugadors extrems que ara mateix té el Barça, podem dir del rendiment del Pedro d'aquesta temporada, podríem parlar del rendiment de l'Iniesta, podríem parlar del rendiment del Xavi...
Però, bueno, aquest noi ja no va entrar en bon peu en el seu moment perquè era, diguem, el substitut natural del Villa i el Villa era Villa Meravilla i tothom flipava amb el senyor Villa. A ell se li va ser molta factura perquè feia molts pols, eh? Sí, no, no, a veure... No saben com a tal. L'únic que crec és dels pocs que s'atreveix a tallar a l'àrea... Perdonar-la, jugar...
jugar, i a més avui en una entrevista que li fan a Mundo Deportivo ell ho diu, no és el mateix jugar amb l'Udinese, que m'arribaven les pilotes llargues i jo només havia de fer l'últim 1 contra 1 que jugar amb el Barça en moments que jo no sé si haig de continuar si hagués de pensar que faig, continuo jo la jugada, li passo qui tinc, és una manera de jugar totalment diferent. És el que li passa a Pedro quan el partit està obert
i amb espais, és una mena de julir, el tio va a l'espai perfectament, les diagonals, pim-pam, però a la que el partit es tanca és com l'altre dia, és que no, o sigui, és totalment inoperant. El que no té aquest problema és el missi. El Pedro va tenir un bon partit, que va fer un hat-trick, però jo és que els trobo a totes les seleccions nacionals, els trobo, diguem, especialment espessos.
Vull dir, no, no, bueno, el Pedro ja, diguem que l'any passat, doncs ja no va ser la seva millor temporada, i aquest any, doncs el veig especialment irregular. Vull dir, de vegades, doncs, doncs, bueno, és millor caure en gràcia que ser graciós, això sempre ho hem dit. I en aquest cas, ja dic, vull dir, jo no és que reivindiqui Alexis com el millor jugador del món,
Però, evidentment, és un jugador que és útil, molt útil a la Barça, no només per el que faci, sinó per la feina. A mi m'agrada també, eh? Perquè és un tio que crea uns espais i lluita. Increïble, lluita. Jugadors que més pilotos perden en atac i que pitjor s'entren, com, per exemple, Alves, n'he vist pocs.
però fa 30 centrades per fer-ne una de bona exacte els darrers partits de l'Alexis amb sort o sense sort ha fet centrades interessants i fa una feina determinada i encara que ho fes molt malament el que no pot fer l'aficionat culer és lligar el teu jugador quan està al terreny això no es pot fer mai és que és absurd una afició que perquè resulta que jugant contra el Rayo Vallecano
que es guanya 4-0, ens posa les mans al cap perquè hem perdut la possessió... Però no és l'afició, és que no és l'afició, són els tòtens, aquest entorn, que és el mateix entorn que li tenia ganes a Guardiola i que ja va sortir a principi de temporada, quan va haver-hi la polèmica amb el Tito, doncs fins i tot jo he sentit culers, molt culers,
doncs parlar de que ojalà la Supercopa d'Europa la guanyi Mauriño perquè es foti el Guardiola o coses baixanades d'aquestes jo en sèrio que les he sentit de culers, molt culers, eh? Vull dir que són coses que no les acabo de... Però bueno, és la nostra idiosincràsia, som així, som autodestructius.
Que diguin això, és que han perdut la possessió, i hagi de sortir aquest senyor, el Gerardo Martínez, que estava a l'Argentina, dient, bueno, recuerden ustedes que el año pasado contra el regio Vallecano fue el partido que el Barcelona tuvo menos possessión.
Li ha de recordar un senyor que en aquells moments estava a la Argentina preocupat de guanyar el seu campionat. Em sembla que el Rayo, si no ho vaig sentir malament, era el quart equip d'Europa que més posició havia tingut la temporada passada. Atenció. I que es va guanyar 4-0.
És tot una gran mentida, és com l'altre dia davant del Celtic. Vull dir, hem patit, hem perdut amb el Tito, no hem guanyat amb el Guardiola, vull dir, hi ha equips, vull dir, ens hem de treure les tonteries de sobre, jo ho sento, però és veritat, vull dir, l'estil sempre serà l'estil, però no és igual a l'estil de Guardiola que quan estava el Rijkaard, ni que quan estava Corif. No té res a veure. Sí, sí que hi ha una essència, un futbol de toc...
I aquesta essència es continua. El que passa és que hi ha un partit que s'ha de... Ho hem dit mil vegades quan hem jugat contra el Chelsea, contra l'Inter... Que s'hauria de tenir un pla alternatiu. Exacte, un pla B. S'ha de jugar d'una altra manera. I en camps com, per exemple, el del Raio de Cano, doncs ho sento moltíssim, és un camp petit. El Raio de Cano és un equip que la toca, doncs potser s'han de jugar moltes pilotes llargues.
i el Barça s'està començant a trobar en aquestes circumstàncies i els equips ja ens coneixen ho hem dit mil vegades tots ens tenen la mida agafada quantes vegades no havíem maleït aquelles sortides que dius ara els agafes a contracop no, no, no, retenien la pilota se l'anaven passant en curt fins que tot l'equip es tornava a l'equip total evidentment es tornava a ordenar a dies no pot ser, home amb el que et costa arribar amb la pilota controlada aquestes coses que és una altra de les cadències que jo li continuo trobant
que és el fet de xutar des de fora de l'àrea. Efectivament. Vull dir, perquè de vegades... Intentar-ho. De tota manera, ara, últimament, ho està intentant en quasi tots els partits, es provoca un xut fora de l'àrea. Això són ordres, de fer-ho. Jo crec que el Tata, a pesar de les conyes del nom i tota la pesca,
el que està posant és sentit comú. Perquè hi ha vegades en què era fins a l'absurd la història de tocar aquelles jugades que eren cada vegada la mateixa jugada de futbol sala entrant pel centre de l'àrea. Deies, això qualsevol es dona a compte, és impossible. Evidentment, l'altre dia veies el Bayern amb el Manchester City i està desveient el Barça. Vull dir, amb Guardiola. El Bayern de Monique va fer un partidàs davant del Manchester City
Vull dir, va jugar al que jugava el Barça. Va ser un a tres, no? No dic que guanyar-li un a tres té mèrit. A cap contrari, atenció. Per això, vull dir que aquí no es tracta d'enterrar l'anterior. L'anterior és fantàstic, però després de quatre anys consecutius...
Vull dir, jugant d'una manera, doncs vulguis o no, doncs els rivals et troben la manera. S'han de buscar alguna variant alternativa. Doncs has de buscar, has de trair-te una miqueta, també, has de ser una mica flexible, vull dir, tu pots tenir unes costums i un ordre vital determinat, però la que convius amb parella t'has d'adaptar, hi ha coses a les que has de renunciar. Doncs en aquest cas passa tres coses del mateix.
Vull dir, jo crec que tampoc no és per estripar-se la samarreta, ni molt menys, com molta gent ha fet, i com si fos un pecat de Déu, no t'has de passar de Guardiola a Clemente, perquè no és això, però sí que tenir recursos per... Clar, tenir recursos per poder... Ens ha agafat un cobriment, només de pensar-ho. El què, què? M'ha fet molt mal les orelles, això del Clemente. Ens ha agafat un cobriment, de pensar-ho.
Perdona, qui diu Clemente diu Cholo Simeone, per dir algú que està ara a l'actualitat. O en Mou. Vull dir, exacte, no estem passant d'això. Clar, una mica el Madrid està vivint aquesta transició, vull dir que realment continua sense saber a què juga. No, ara el Madrid no sap, és el que estàvem dir abans. S'ha estat un fotímet d'any sense saber a què jugar. I continua sense saber-ho. Bueno, evidentment, a més a més el que fitxes és un entrenador...
que tampoc té molt clar què jugar, vull dir, perquè l'hem vist, la seva trajectòria, també, i, bueno, doncs, els seus equips poden fer un ferrojato de conya, i el que és allò, plantejar un futbol ofensiu, vull dir, aquest senyor, doncs, Ancelotti, doncs, no podria ser entrenador del Barça. No, clar, no. Mai de la vida. No té el perfil d'entrenador. I aquest, bueno, doncs, la veritat, no el coneixem ningú, no el coneixem ningú, però, bueno, si ja era admirador del Barça, si ja aniu els...
doncs era un equip que intentava jugar al futbol doncs ja tenia algú guanyant, no? i almenys aquesta filosofia sí que la va conservar i a més a més que intentava fer aquests jocs sense tenir els jugadors del Barça i guanyant un campionat argentí que tampoc és tan senzill, eh? i amb un equip poc acostumat a guanyar amb un equip poc acostumat a guanyar i escolta, i jo abans que res jo crec que a la gent que treballa se la va respectar i aquest senyor doncs pràcticament encara està a Argentina vull dir, és que fa un mes i mig que està aquí sí, sí
Vull dir, clar, aquest senyor l'altre dia, que era ahir o abans d'ahir, que sortia un breu al Mundo Deportivo, precisament, que deia que és que flipava Pepinos. Vull dir, perquè flipava Pepinos amb les crítiques, tenint en compte els resultats. I deia, flipava Pepinos, per exemple, ara amb la pantomima aquesta de la moció de censura. I deia, clar, algú que no ha viscut el Barça per dins, flipa Pepinos. Perquè hi ha coses absolutament sorprenents. Molt sorprenents. No parlem de fitxatge de l'estiu?
Quina pregunta és aquesta? El male? Quanto vale? Això té que mides el cromos repetit de l'estiu. Estem parlant de Neymar. Ah, Neymar. Siguem seriosos.
El Neymar és una gratíssima sorpresa, vull dir, perquè evidentment l'havíem vist al Brasil i és un jugador molt interessant que pot arribar a ser, ha d'evolucionar moltíssim, però a més a més ve de jugar al Brasil a un ritme i a un estil de joc que no té més a veure amb el futbol europeu i ja no amb el Barça. Vull dir, el futbol europeu. I el Barça encara és més complicat. I en canvi el veu jugar i és com si haguessin tret a la cantera a Tello.
Perquè a mi em recorda una mica això. És com si ja hagués mamat el primer toc, la generositat... Possiblement sigui un paio intel·ligent. Sí, senyor. Ha tingut temps de mirar molts partits, jo crec. I igualment es veu a la Conflicab, que entraria en bon peu. El dia de la presentació de Neymar, jo personalment vaig respirar.
Vull dir, perquè va ser una roda a la premsa, recordo, de més d'una hora, una hora llarga, i li van fer 28.000 preguntes, li anaven donant voltes sobre Messi, i el tio es va notar que la tonta no té un pel, que és molt llest, que sap molt bé de què va la pel·lícula, i sap molt bé quin és el seu roda, una mica com quan va venir aquí Matxerano. Inclús l'entrada que ha tingut a l'equip. Per exemple, hem tingut el cas d'Ibrahimovic.
D'aquí, perdó? De Libra. És el cas contrari. I si aquí fent futbol ficció es fixés a Cristiano Ronaldo, o sigui, per la seva manera de ser, no encaixaria. No va encaixar Libra. Sí, sí. Que encara Libra va dient que, clar, que Guardiola és un covard
perquè va posar Messi per sobre meu. Home, això comença a ser obsessiu. Comença a ser una mica obsessiu. Perdona, perdona. Quan fa d'això, 3 anys? Sí. Encara estigui rajant a la història. Bueno, i... Perdona, perdona. I Mourinho, en l'oportunitat que tingui ara perquè està allà a les illes i tal, però en el moment que s'hagi d'enfrontar el Barça, tornarà a treure tota la seva...
Bueno, seria interessant saber què dirà si jugava al Madrid. Ja va tenir incidents en la premsa anglesa. No, no, normal. No, ma, ell és de liar-la. Normal. I tard o d'hora la tornarà a fer grossa. Home, i fa quatre dies li van mullar l'or allà a la Silea, no? Sí. Li van, què? Sí, sí.
Van empatar, no?, al seu camp. Ah, sí, va perdre. Va perdre. Una a dos, és veritat. Va empatar amb el Tottenham, em sembla que va ser. Sí, no, però a la Champions... El partit de Champions va perdre contra el Vasily. Dos partits empatats, em sembla, a la Premier. Però, bueno, acabava de fer-ho, home. Al loro, al loro, que no ens enganyen. Se li ha de donar temps, home, pobres. Està molt dolgut perquè la primera opció pel Chelsea era el Guardiola.
Ui... Sempre, sempre. El guardiol sempre és més abans o no. És un tio que no queda problemes, és un tio que fa...
el Chelsea quan va fitxar en el MOU el va fitxar perquè Guardiola anava al Bayern perquè la primera opció del Chelsea era fitxar Guardiola això li va passar també quan el Guardiola estava al Barça bé i ningú donava un dolor per ell quan va passar el primer equip del Barça el candidat era Mourinho i clar això ja li va...
És una espinita que té clavada. És quasi una estaca que té clavada. No, no, és així. És així. És una pena, però és el seu problema. Sí, sí, no. Pel Madrid, el que passa és que és el que veiem Tierraquemada, ha generat, perquè ell ha generat el problema de Casillas al Madrid, ell i el... I el Florentino. El senyor Mister Castor,
Sí, sí, sí. Home, és Mr. Castor. Vull dir, que aquest home té mala sort. Una mica agafes i que és, eh? Sí, home, carai, vull dir... Els que fan maniobres subterrànies sempre es cauen mitjament. Es pot fer un dipolit de gas i li surten terratrèmols. És que...
amb tots els calers que té, però és veritat, vull dir, clar, aquest home, doncs, com funciona? Doncs ja ho hem vist, vull dir, paga el que no s'ha de pagar per un jugador, doncs, un bon jugador és com si ara, doncs, paréssim, doncs, una barbaritat, doncs, jo què sé, per... No sé, és que no se m'acolleix cap exemple...
Però, bueno, clar, el Bell ha de demostrar. Vull dir, ha de demostrar alguna cosa. Ha de demostrar on pot jugar. Jo el que li recomano al senyor Florentino Pérez és que fitxi a la portera del Núñez. Sí, perquè l'aconsellera millor. Fitxarà millor que ell. És que fitxar noms...
Corres el risc aquest, no? Finses un nom però portes un nom que, bueno, on te'l fots, aquest tio? Al Beckham li va sortir més o menys bé. Hem de reconèixer que el Cristiano Ronaldo li ha sortit bé perquè li ha donat molts partits, moltes vitòries. És que Cristiano Ronaldo és un grandíssim jugador. A part que estigui en Madrid, però és un torçador, és evident.
I si haguessin fitxat a Messi, doncs hauria sortit bé, també, clar. Per això, clar, posar-te a l'onari i anar fitxant figures, de tant en tant no ha d'encertar, home. No, però una altra cosa és fer la barbaritat aquesta, per pagar a un fitxatge caprici, com és el del Bell, doncs el que dèieu vosaltres, et desfàs, o et veus amb l'obligació, perquè recordem que el Madrid té un definit importantíssim,
de desperta, de l'únic jugador que la toca al mig del camp. Clar, perquè és l'únic que li han fet alguna oferta. Clar, i els dos despertos han de dir les castanyes del Foc, dos nanos, com l'Illarmendi, el de la Real Societat, que és un bon jugador, però evidentment, si aquest ha de ser el Boquín 5 del Madrid...
És com l'Isco, és un bon jugador, però és un bon jugador si ara mateix hagués arribat al Barça. Vull dir que l'equip està fet, que l'equip funciona, però vull dir, si ell s'ha de carregar l'equip a l'esquena, doncs jo tinc els meus dubtes. No li pots demanar, amb jugador així... Massa joves. Però bueno, per carregar-se l'equip a l'esquena, quan vol, ja està el Cristiano Ronaldo.
que et marca els dos gols i... Sí, però el Cristiano Ronaldo no es carrega l'equip a l'esquerra. No, però salva l'equip. El Cristiano Ronaldo es posa a ell i li fot i punto. Clar. Vull dir que el tema canvia. No, no, i tant. Però, a veure... Una cosa és que el tio engegués i comences a fer funcionar l'equip. No. Però és que no fa funcionar l'equip. No, no és el seu caràcter de fer funcionar l'equip. Però Bey l'heu jugat alguna vegada per la dreta?
No ho sé. Jo crec que no. Ella, en els inicis, ha jugat de lateral, amb tot el camp per córrer, que és lo seu, i després últimament estava fent d'extrem. Perdona, en quin equip jugava aquest senyor? Al Tottenham. Al Tottenham. No, és que jo, quan deia... No, sí, córrer que se les peles, sí. S'entra bé, xuta bé, però és que és escarrà. No el recordo...
És un cas com el Di Maria, però el Di Maria sí que és esquerra i està acostumat a jugar a dreta. Sí, però per acabar fent rebones potser que si has de xutar tu ho facis mirar, no? Jo què sé, no sé. No sé, és que jo confesso...
Confesso que no sé qui és Bel. Jo no el recordo jugar, eh? O Val. No el recordo. És que s'ha entret de la mànica. Ells han de saber que era el millor jugador de la Premier l'any passat va ser, em sembla. Va ser el millor jugador de la Premier. L'any anterior, si no recordo malament. Sí que sabem qui és perquè fins i tot el Barça el volia. El volia com a lateral. Sí, però vull dir que jo no el recordo de no jugar.
Saps què vull dir-te? Segurament li he vist jugant algun resum d'aquest, segur. És un bon jugador sense més. És un bon jugador i té un bon cacau des de fora de l'àrea i tot això està molt bé. Però no és un jugador que enmarcarà les diferències en un partit... No és un caràcter 100 milions. Però clar, a veure si... 100 milions de pesetes no els val. No els val ningú. 100 milions de pesetes no d'euros. Perdona, aquest temps és que cobro jo per intervenir aquí. Hòstia, has pujat preus?
I tant. És preu de nova temporada, això. No us han pujat a vosaltres? Encara no hem negociat. No volia dir res. Però és això. Si pagues 100 milions per aquest paio, a partir d'aquí, què fas? Què pagaria per Messi? Inflaçó no per què? Messi no té preu.
És com la Mastercard. Si aquest tio val 100 milions... És com la Mastercard, tu, no té preu. Serien més de 200, doncs. Clar, és que serien 300... Però és que ja no et dic el Messi. És que... Sí, no, només el Messi. No, és que si ara... Si pagaixi gent de parella, em sembla que faríem un esforç, eh? Home, i tant. Tot i que ens agrada molt. Perdona, i si hagués sigut veritat que ens donaven 40 milions per Pedro, també.
Bé, però en Fabregas ens donaven 45, no era això? Veus, aquí hi ha un punt diferent. Jo no ho sé, eh? No, no, ho sento, vull dir, perquè... A veure, Xavi té l'edat que té i té el recorregut que té. Que ja seria hora que jugadors com Xavi i Puyol es treguin la sabarreta espanyola d'una vegada... Però ni la conya no juga en el mateix lloc ni de la mateixa manera, eh? Ja està més que demostrar. Si ha posat... No, no, si ha posat i ha fracassat.
Diem-ho. No hi pot anar allà de cap manera. L'error és intentar substituir jugador per jugador. No el trobaràs. No, jugador per jugador no, però és que no pot fer la mateixa funció. No pot fer la mateixa funció, però és que no és la seva història. No, però s'obtiu de centre de camp, que... Si ara mateix no tinguessis el Xavi i Iniesta, hauries de jugar d'una altra manera...
Vull dir, perquè és així, perquè jugaves amb els baixinhos que dèiem, vull dir, amb un mig del camp que té unes característiques determinades. Emili, el joc de toc, jo diria que en un 75% per no exagerar... Passa per ells. Bàsicament per en Xavi. Quan no hi és, hi poden ser tots els altres. Però el d'aquí no hi és. El compàs aquell, el diapassó aquell que té pim-pam-pim-pam-pim-pam, no ho poden fer. Sé que s'hauria de buscar algú que pugui fer-ho en funció.
El Sergi Roberto tampoc té res a veure amb el Xavi, el Sergi Roberto. No té res a veure amb el Xavi. Bueno, però ens adaptarem. I el Xavi no té res a veure amb el Milla, ni amb el Guardiola. Quan el Xavi li diuen que era el substitut de Guardiola, no té res a veure. No té res a veure, bueno...
Perquè el Xavi no pot jugar a la 4. Exacte, inclús jugant a la seva posició li passava a conèixer jugant de Xavi, que no funcionava. I durant molts anys Xavi va pagar el fet aquest que es buscava un institut de guardiola. I l'equip s'ha adaptat a les característiques del que era el conductor del joc, que era Xavi, i en aquest cas...
El Cesc és un jugador molt més anàrquic, un jugador que necessita jugar d'una altra manera. No només com a mitja punta, pot jugar d'altres coses, no només com a substitut de Messi o com a complement de Messi a la mitja punta.
pot jugar d'altres coses, però diferent. Evidentment, sempre s'ha de diferent el Xavi, perquè el Xavi és Xavi. Però és de tres quarts en endavant que ell funciona, eh? O no en sap, o se'n fixia, o evidentment és que no funciona. Jo el que veig, i torno al Gerardo Martino, que possiblement aquest senyor va dir la manera de jugar...
de l'equip en funció dels jugadors que té el camp. Cosa que sembla assenyada. Quan el problema potser ha sigut voler jugar igual, no tenint les mateixes... Efectivament. I reconvertint laterals en centrals, centrals en mig campistes... Això és l'error. L'error que pots cometre és aquest. El model del Barça és el mateix de Guardiola i ha de continuar així 20 anys
Quan els jugadors van variar i van cap iant. Ja no són els mateixos. Llavors hem de posar l'Adriano de central, el Song... I insisteixo, el Xavi i l'Iniesta no estan en el seu millor moment. Ni molt menys. Jo no li he vist mai al Xavi perdre tant els pilotos que m'està perdent aquest principi de Lliga. Aquesta temporada jo crec que ells trigaran més a arribar al seu punt de bon joc. L'estat de forma, sí. L'estat de forma perquè hi ha Mundial.
i vulguis que no la seva és jugar al Mundial a Brasil i que hi ha la pretemporada que estan fent allargant la posada en marxa el rendiment és endavant perquè a més serà el seu últim Mundial esperem i et diré més i amb Messi també passa a mi el cas Messi em preocupa a mi el cas Messi em preocupa més
Em preocupa més perquè hi ha coses que no acabo d'entendre. Vull dir, hi ha coses que... És que, a veure, a la història del futbol, vull dir, quan un jugador... Hi ha la mala sort, eh? Però les acions musculars no són mala sort. No, i a més a més que sembla que sigui la mateixa que es va fer contra el... I les acions musculars acostumen a ser de no cuidar-se. De no cuidar-se. I això em comença a preocupar.
i no sé res, però una cosa és que se't torci el genoll, una cosa és que et trenquis els lligaments amb una jugada, una cosa és que et faci una entrada dura, però aquestes accions musculars jo no sé fins a quin punt Messi s'està cuidant com a altres anys. Home, jo suposo que sí voldrà cuidar-se com a altres anys...
perquè, repeteixo, ja mundial, és el seu mundial. Sí, doncs la trajectòria... No, però és que fixa't una cosa, Emili, que al principi sí, hi ha una contractura muscular, una lesió muscular...
I jo el que estic pensant és que ha notat alguna cosa i abans de dir... I s'ha tornat immediatament. I abans de dir, ei, ei, ei... Bueno, és que això... Parem-ho, parem-ho, eh? Però que cosa que abans no feia. Per precaució, és veritat. Abans no ho feia. I ara, per precaució, dic, mira, descansaré un parell de dies... L'altra noció que va tenir va ser perquè la van allargant. Clar. Van allargant allò de sortir, de fot-li... Bueno, estàs un poco tocado, pero sal... No, yo salgo igualmente... Bueno, i...
I segurament amb l'estat de forma de Xavi, d'Iniesta, de Pedro, en aquest cas de Messi, també té a veure primer que venen d'on venen de jugar, però a més a més d'una pretemporada nefasta. Una altra de les coses que l'hem de agrair amb Martino, que també posi senya amb el tema de les rotacions reals. Que tota la plantilla, inclús Messi que potser no s'ha atrevit tant,
descansi un de cada quatre partits, un de cada tres, depenent de l'edat de cadascú.
La porra, no? La porra, o què? Va, què vols fer la porra? El batxatolí. Amb qui juguem, perdoneu? No, no, allà, allà, allà. Batxatolí. I a setmana de... I a setmana de... De Champions, no. No, de Champions, no. De UEFA. De la setmana. Sí, sí, en parlem. Va, dient, si vols fer la porra... Jo no començo. Vostè, sisplau. 3 a 0. 3 a 0. 4 a 0, va. 5. 5 a 0. 5 a 0. 5 a 0.
Lo compro, 5 a 0. Va, Núria, digues-te també. Jo? Digues el que vulguis. 3 a 1. Emili, tu fas porra contra el Valladolid. Si fa falta, us diré un 6 a 1. Bé, doncs, després de totes aquestes bajanades que hem dit a última hora, marxem, tornarem... Tornarem el divendres que veig.
Sí, a les 8. Amb el segon programa de la 29a temporada de la desbarnada aquí a Ràdio Desbar. Fins a les hores, que sigueu molt feliços. Bona nit. Bona nit. Molt més que nits d'electrònica.
La Generalitat instarà a la Fiscalia de Mèdia Ambient a investigar l'episodi de terratrèmols de les Terres de l'Ebre, Maria Josep Guitart. El conceder de la presidència, Francesc Oms, ho ha comunicat aquest vespre als alcaldes de la zona en una reunió que ha tingut lloc a Tortosa. La Fiscalia de Mèdia Ambient de Catalunya obrirà investigacions
amb l'activitat de la planta de gas submarí Castor. Paral·lelament, la Generalitat volen prendre accions legals i ha reclamat, formalment, tant a l'empresa Escalogesa, que gestiona el magatzem submarí de gas, com al Ministeri d'Indústria, tota la informació relativa a aquest projecte i als fets que s'han produït. Ho ha anunciat aquesta tarda el conseller de la presidència, Francesc.
que s'ha reunit amb alcaldes i presidents dels Consells Comarcals de les Terres de l'Ebre. El govern català considera que l'executiu espanyol no ha actuat amb prou diligència davant d'aquest conflicte i, segons Francesc Homs, cal esclarir els gols. L'objectiu en aquests moments no és tant anar a buscar responsabilitats de no ser aquí, que òbviament també, i amb això volem donar un missatge inequívoc, sinó sobretot anar a buscar la informació que no tenim. El conseller Homs ha