Ràdio Tesfem 98.1 Ràdio Tesfem
Fins demà!
The world gets still I'm learning to fly But I ain't got wings Coming down Is the hardest thing Well the good old days May not return
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La ràdio de Sant Just, 98.1. Everyone says you're amazing. They say you don't know how to do it now, so you run.
Fins demà!
So you run. Pretend you don't see it. That way you can't live the life. When you run.
Fins demà!
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta'l just a la fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així...
M'ha sonat malament. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Jús en directe. Què? Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí?
Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La desvernada. No, la desvernada. La semantela. No, sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La semantela.
Molt bona nit. Són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esverda, l'emissora municipal de Sant Jus, i aquest programa és... Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc. Bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Bé, molt bé. De divendres. De divendres? Sí. Perfecte. I a la dreta, com sempre, tinc el senyor Miquel Simón. Bon dia, Miquel. Bon dia, i són les 12 i dos minuts i ens escolteu un dissabte. Senyor Escazòquio, tot bé? Tot bé, sí. I vos? Va, anar fent. Vale.
Bé, i com sempre, doncs esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, l'Armand García, Josep Maria Montes, Mariano González, Isidre Inglés, i la que sí que tenim aquí és, com sempre, preciosa ella, l'Andrea. Hola, bona nit, Andrea, benvinguda. La desbarnada. Doncs ja són les 22.
Les 12 i 2, fa un moment que jo dic jo. Quan l'he dit eren les 8 i 1. Bé, avui és dia 30 de març, ens acaba el mes de març, comença la Setmana Santa, 30 de març de l'any 2012, setmana 13 de l'any. I, comptant avui, han transcorregut 90 dies d'aquest 2012 i ens falten, per tant, 276 per arribar a... Allò del... I feliç anya en la boca.
El sol que la setmana passada sortia a les 6, avui ja surt a les 7. Home, clar, que molt movido l'hora, eh? 7 i 38 minuts ha sortit avui i es pondrà d'aquí 12 minuts a les 8 i 15. I la lluna ha sortit a les 12.25 i es pondrà a les 2 i 44 de la matinada de demà.
Demà. Bé, demà el Sol sortirà a les 7.36, dos minuts abans, i es pondrà un minut després, a les 8.16. La Lluna sortirà una hora després.
Sí, i es pondrà més o menys una hora més tard. Alguna minuteta abans. I hem de dir que l'està creixent. La Lluna està creixent, li donen viveró, papilla de frutes i tot això, i va creixent. De cereales com miel. Exacte, sí, sí. I copos de vent, eh? També. I va creixent, hasta que sea llena. Sí, senyor.
Ja sabeu que la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera és la paspa de ressurrecció, el dimenge de ressurrecció. Per tant, ja estem creixent, quasi plena, estem ja a la Setmana Santa. Ens generarem els aniversaris. Avui fan anys, entre altres, el senyor...
El germà de la Síl·le Maldain, el Warren Beatty, que fa 75 anys. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Sí. Fins a fa poc era el solter més codiciat d'Ollibut. Ah. Amb 75 anys ja al final es va casar el Tito. Mira. Fa uns poquets anys, eh, però bueno. Bueno.
En fa uns quants menys, 67, però també, déu-n'hi-do, el senyor Eric Clapton. Sí, mirem, ja li direm a l'hermant quan vingui. Sí, que el feliciti. Que el feliciti. Som molt amics. Sí, i tant. I un senyor del que, bueno, realment nosaltres no som gens amics, però lo cortés no quita lo valiente i el felicitarem pel dia del seu aniversari. El senyor Sergio Ramos en fa 26. Només? Només.
El feia més gran. Sí, oi? Sí. Home, ja és això. Ja és això. El veus amb els cabells. Porta els cabells com l'Andrea, més o menys. Sí. Sí. És diferent, eh? L'Andrea és més jove. L'Andrea és més jove. Home, això ja... Ni punt de comparació. Això ja no cal dir-ho, home. Bueno, a veure, efemèrides. Coses que m'han succedit el dia, com avui, 30 de març. Encara que et posi 23, és el 30, eh? Sí, sí, sí.
Bé, doncs el 30 de març de 1615, és a dir, fa uns quants anys, el Manco de Lepanto, altrament dit senyor Miguel de Cervantes Sàvil, eh?
Va rebre autorització real per imprimir la segona part del Quixot. Sí. Escolta, que tinc un llibre per imprimir, què puc fer-ho? No ho sé, ja m'ho mire i tal. Sort que li van donar permís, perquè l'any es va morir, no? No ho sé. Es va morir el 23 d'abril de 1616. Què feien els llibres en fascículos?
Però fascículos gorditos. No, el Quixot té dues parts. Té dues parts. No, el que passa és que... A veure, segons los cronicones... Los cronistes. Sí. Ell, el Cervantes, no pensava escriure una segona part. Però va deixar el final massa obert. Però, no, hi va haver-hi un paio, que no me'n recordo com es deia, que va escriure la segona part. I aleshores, clar, l'home va dir... Quieto, parao, que...
Aquesta segona part no... Aleshores la va escriure ell. Coses que passen. Més que una segona part no va escriure com una imitació. No ho sé. Bé, ens en anem a l'any 1867. Als Estats Units, que aleshores s'estilava molt això, no? Els Estats Units van comprar el territori d'Alaska a Rússia per 7.200.000 dòlars.
Uns anys abans havíem comprat el dia de Manhattan als índios no sé què per un quadre d'uros. Sí, amb els índios se'ls pagaven menys. Se'ls pagaven menys. Els russos hi ha una mica més d'allò. I, bueno, sobre això hi ha una pel·lícula molt bona que la fan l'Anthony Queen i el... Que surt una foca. Exactament. El senyor dels mares o alguna cosa així. Sí, és possible que es digui així, sí.
Molt bé, ens anem a l'any 1987. Bé, doncs això, abans d'ahir, va començar a Madrid el famós judici de la colza. Sí. Que va ser aquell... que va tractar l'enverenament col·lectiu d'un grapat de gent, va haver-hi 20.000 afectats i es van morir més de 900 persones per culpa d'aquell oli desnaturalitzat. Sí, que, bueno, em sembla que el problema, segons van explicar després,
No era tant l'oli de colza, que s'utilitza més com a lubricant que com a allò, sinó els productes que li vam fotre a dintre. O sigui, tu et fots l'oli de colza, em pot agafar mal de panxa, però no és mortal. El que si era mortal era... Tots els additius. Els additius que li vam fotre per fer-lo més líquid i fer-lo més... Com sempre els additius són dolents. Sí, exactament.
Bé, anem al Sant Oral, és a dir, el dia aquell que surt avui al calendari. I avui és Sant Quirí. Quirí. Quirí! Tribut romà. Curiosament, si heu vist les sandàlies del pescador...
l'Anthory Queen, quan has escollit papa, diu, quin nom vols agafar? I diu, Quirin, que és el patró del meu poble. És el dosager aquest. També hem de dir que Ròmol, quan va morir, fundador de Roma, quan va morir, es va convertir en déu, i era el déu Quirí. Per exemple, també hi havia un sant, tribú romà, més a més.
Bé, a més del Sant Quirí, el pare de Balbina... No, el Quirí aquest era el pare de la Balbina. El pare de la Balbina. I qui era la Balbina? Devia ser una altra santa. No, perquè no posa de Santa Balbina. Bueno, pues mira, una noia que es deia Balbina. Bueno, Sant Règol Bisbe... Sí. I Sant Joan Climac, abat. Que és el patró dels homes del temps.
Pel clima. Podria ser. Los que tenemos mentes calientorientas hemos pensado en otras cosas. Això tu, Miquel. Bé, digues el sant oral de demà. Jo voldria afegir alguna cosa. És que avui moltes dolors segueixen celebrant el seu sant. Ah, sí? Perquè avui és divendres de dolor. Avui és divendres de dolor. De dolor.
amb una de les reformes que hi va haver a l'Església Catòlica que van començar a moure sants amunt i avall el van canviar i ja sabeu que Sant Jordi no existeix sí, per exemple però demà serà Sant Benjamí que va ser diaca a Pèrsia i Sant Amós Amós
Un mos aquí, un mos allà. Exactament. Bé, a tots vosaltres que teniu aquests noms tan magnífics, moltes felicitats, i si és el dia del vostre aniversari, encara més. I tant. Au, vinga. Les 8 i 11. Les 12 i 11, si ens escolteu amb dissabte. I ha arribat el moment de fer la predicció del temps, és a dir, que de dir, senzillament per dir que demà farà sol.
I dilluns plourà. I dilluns plourà? No ho sé. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. Dilluns plourà? Doncs possiblement no. Ja està. Possiblement, ja comencem. No plourà. Vinga, fes la teva predicció. Doncs bé, la predicció la tenim molt fàcil per aquest dissabte i diumenge. Sí? I sí, perquè encara estarem dins de la influència de l'anticicló. Ah, sí.
que... El de les Açores. Això mateix, que no és de les Açores, sinó ara és de les Ies Britàniques. S'ha canviat de nacionalitat, el Pau. Doncs sí, i porta allà ja un parell de setmanes. Clar, com faran les Olimpiades aquest estiu, doncs ja... S'està preparant, no? S'està preparant, sí, s'està agafant puisto. Doncs està en el lloc tan bé que realment s'està provocant això, absència de nou uns des de... Avui podíem, podíem anar des del centre de la península, des de Madrid, fins a Escòcia,
sense trobar ni un núvol. Però ni un vol dir, ni un. Ni un. Ni un. No penso fer-ho, eh? O sigui, que pots dir-ho amb tota tranquil·litat perquè no penso comprovar-ho. Només calia comprovar les imatges del satèl·l·l·l·l·l. En aquesta línia no hi ha absolutament res. I és que l'aire és molt estable, molt sec, i és el que impedeix precisament que pugui haver-hi núvols amb aquesta absència d'humitat.
I això avui... Avui les temperatures que han estat força altes aquí a Sant Just. Sí. 25 graus. Ostres padrin. Sí, sí, ha estat poca estona, però hem arribat a això, una màxima de 25. Quasi, quasi per l'estiu, eh. Ara que començarem a 20, i seguirà baixant cap aquesta nit. Bé, això normal. Però és una temperatura alta, però, evidentment, encara a les alçades de març que estem...
I això continuarà demà i demà passarà desdit? Doncs sí, això continuarà demà dissabte. El que passa és que demà dissabte el vent ja començarà a entrar una mica marítim. I això farà això, que augmenti la humitat, fent que puguin aparèixer ja alguns núvols aquí arran de la costa. Però d'aquests que fan maco. Que també les temperatures baixin. Però dels núvols aquests que fan maco, no? Sí, és poca cosa. Simplement és això, un reflex de la humitat i res més.
Manja, ara farà sol. Farà un dia bastant assolellat, tot i aquests núvols que poden començar a aparèixer. Vale, i aleshores... L'anticicló continuarà a les dies bitàniques. Continuarà l'anticicló, per tant, el diumenge de Rams, que és el dia no sé què, bueno, el diumenge que ve, aquest que ve ara no l'altre. Bé, no? Bé, seguirem amb l'anticicló, però es començarà a abandonar a poc a poc. I això farà que els núvols vagin augmentant durant part del dia. Sí.
Sense precipitacions. De moment. De moment, no? De moment, de moment. Però això s'acaba. S'acaba.
I certament, sembla mentida que tot i la sequera que portem des de molt temps... Perdona, perdona, perdona un moment, perquè crec que m'he equivocat. Diumenge de Rams és el diumenge aquest, no? Sí, sí, és aquest diumenge. Demà passat, demà passat. L'altre diumenge ja és diumenge de Pasqua. De Pasqua, sí. Era per no confondre els oients que hi ha. Ostres, si jo tinc el cotxe preparat per marxar per Setmana Santa... Ara tinc que desmuntar-ho. No, tranquil, tranquil. Estem a la Setmana Santa, ja.
Continua, Josep Millet. Sí, el que s'han comentat, que a partir del diumenge a la tarda i dilluns i dies posteriors, l'anticicló ens abandona de tal manera que ja no el veurem, ja no ens afectarà més. Sí, i divendres plourà. I començarà a canviar molt, molt l'escenari sobre la península ibèrica. Sentirem notícies, perquè sobre la península ibèrica començaran a arribar-hi totes les perturbacions que poden arribar a Europa. Clar, clar.
Sí, sí, sí. De manera que ja ens podem preparar. Normal. Divendres sant, plou. Dutxa't. Doncs és molt possible. Dutxa't, eh? Ens dutxarem tots. No, no, no, tu dutxa't, que algú se'n recordarà de tu. Ah, va. Dutxa't. No, no, realment canviarà molt perquè això, vindrà aire molt inestable i farà això, sobretot que les tardes,
sobretot, especialment tardes, la bona part de la península es desenvolupin xàfecs i tempestes. I un temps primaveral. A mi m'és igual, perquè jo estaré a casa veient la tecla i la túnica s'agrada. Cuobaris! Ah, no, Benul la van donar l'altre dia. Sí, Benul la van fer l'altre dia. El dia de la vaga. Doncs això. I sembla, amb els darrers mapes que hem rebut,
que a partir del dijous i vespre la cosa es podria complicar encara més. Clar. Baixar una perturbació freda del nord d'Europa, per a dir-me, del que es queda polar, i aniria cap a l'oest de la península. Seria la posició idònia per començar a provocar una perturbació de llevant aquí a Catalunya. Ah, cap a l'oest, o sigui, cap a Galícia. Sí, però quan es col·loquen les masses d'aire fred a l'oest, sobre nosaltres, ens provoca un...
ben allavantada. I això vol dir plusa. I això vol dir plusa. I llavors ja no serien només les tardes, sinó també podrien ser els matins. A mi, de veritat, m'encanta la teva predicció del temps i sempre espero que l'endivinis. Aquesta vegada espero que t'equivoquis.
Jo també. És que ja us val, eh, els homes del temps? Sí, sí. Tot de sequera fins avui i ara, aquesta setmana, que tenim vacances... A Josep Maria, con un pare, eh? Sí, sí. També que no li vinguin la història als hotelers... No, no, ja ho veig, ja. I als restauradors i tal. Ha de ploure...
Plou, escolta i deixa d'històries. No sé si el senyor Molina tindrà el mateix valor. Ja ho veurem aquests dies. Avui al vespre, a veure què diu. Molt bé, Josep Maria. El que també és d'au i interessant és la baixada de temperatures. A partir del que dèiem, dijous i vendres, fent que la cota de neu... Mira, que el Pirineu s'ha acabat demà fa uns 10 dies, no? Sí, sí. Doncs podrà tornar a rebre una altra nevada i a cotes...
força baixes, a 1.200 o 1.400 metres. Ja està, els senyors de les estacions d'esquí dient coses, ja la gent no vindrà perquè... Home, i anirà quan hagi passat la nevada. Sí, però ja no serà Setmana Santa. Sí, això sí. En fi.
Bé, que hi hagi sort. Contra, no direm la teva adreça, ningú li direm ningú el teu número de telèfon. Jo si em paguen bé, escolta. Ningú li direm el teu número de telèfon perquè et truquin. I que res, que disfrutis de la Setmana Santa. Igualment. Marxes fora? Doncs... A Terres de l'Ebre. Plourà, Tito. Sí. El nostre home de temps ha dit que plouria. Ja li hem dit que es dutxés. Allà ho faré, segur.
Josep Maria. Vinga, descansa. Descuteu. Igualment. Adéu. Adéu. La desvernada. Les 8 i 18. Doncs les 12 i 18, si ens escolteu, amb dissabte. Bé, ha arribat el moment de dir alguna de les notícies que hem trobat als diferents diaris i mitjans de comunicació electrònics. Electrònics. Electrònics. I abans, com sempre, fer un regal, eh?
I el Fall, sap aquesta vegada, amb una alegria i una felicitat impressionant. El passat dilluns, el senyor l'endacari, Patxi López, va donar una entrevista, va fer una entrevista a un programa que es diuen Los de Sayones Informativos de Europa Press. I, entre les coses que va dir el senyor López, va dir que, tot i que Catalunya, habitualment, aporta més del que rep, i...
per seguir en buscar fórmules compensatòries, els hi haig de dir, va dir el senyor López, que tenir un sistema fiscal propi que desequilibri el conjunt del país no és el millor. Es va permetre el luxe d'avertir a Catalunya sobre el risc que suposaria adoptar un sistema fiscal propi i ha sobrellat que Catalunya no pot estar penjant-se medalles quan l'economia va bé i posant la mà
donant la culpa a la resta d'Espanya quan les coses van malament. I a sobre voler separar-se. També he avisat el govern català que el concert econòmic basc és un sistema de risc, perquè quan van malament, al País Basc se les ha d'arreglar solet. Quan van malament, ens ho mengem sencer, va dir. La recaptació, per exemple, va dir que va caure mil milions d'euros...
i els vam haver d'arreglar-se les solets, segons va explicar el senyor Lendakari. Bé, doncs jo l'he de dir al senyor López que els primers que desequilibren el conjunt del país són precisament vostès, que tenen el concert des de fa la tira d'anys. Que si ens pensem medalles quan l'economia va bé és perquè som els primers a fer que l'economia vagi bé. I quan va malament, possiblement,
Catalunya podria anar una mica millor si no haguéssim de donar els nostres diners. Precisament el que volem és poder arreglar-nos-en solets. I si la recaptació baixa, doncs ja veurem què fem. Però si baixa i a sobre hem de donar tot el que tenim per després rebre el Moines, això així no arreglarem res.
Senyor Patxi López, preocupis vostè del País Basc és la seva obligació, que nosaltres ja som grandets. Tenim la nostra història i sabem perfectament el que ens convé. Si vostè creu que hem de renunciar al concert econòmic, pot fer-ho amb tota la tranquil·litat del món, que nosaltres no ens hi oposarem. I per això...
Per compensar aquesta rebaixa de mil milions que han tingut a la recaptació, no una, sinó mil milions de...
I ara, a les 8 i 20 minuts, 21 minuts, anem a llegir notícies. Ja pots començar, Miquel. Bueno, són les 12 i 21, si ens escolteu, amb dissabte, i començo... Bueno, totes les ciutats, o si no totes, moltes ciutats i moltes zones, s'inventen coses per poder fer la solidaritat més atractiva a la gent de fora, que vinguin visitants, que vinguin turistes i tal, es munten fòrums, es munta una sagrada família, coses d'aquestes... Sí, es munten de gos perquè els turistes trepitgin, sí.
Bé, doncs, a Estats Units hi ha una ciutat que es diu Medora. Medora, eh? Sí, que per atreure turistes han decidit fer penjar gent a la forca. Ah, molt maco, sí, senyor. L'alcalde de Medora, el senyor Duke Ellington, que té 49 anys... Ellington, eh? No, Duke Ellington. No, no, sí.
ha decidit ell aixecar amb els cèntims del poble una forca per anar penjant gent. Diu que el primer que ha de fer és demanar permís a la comissió i a l'entitat planificadora de la ciutat, que sembla ser que avui decidirà,
A qui es penja. A qui es penja. No, no, no. S'hi autoritza o no. Decidirà empenjar l'alcalde. Comencem per tu. Diu que quan ho va proposar al ple de l'Ajuntament, sembla ser que es van quedar tot l'Ajuntament glaçat, tothom callat.
Bueno, i després es van pensar que estava fent broma, però no. No, no, ho vaig ser. Sí, sí, no, també jo pensava que estava fent broma l'alcalde de Resquella aquesta. Sí, sí. Diu que no, que ell no es proposa penjar una persona de veritat, sinó el que vol és escenificar un ahorcamiento, que en diríem, de les pel·lícules del Far West. O sigui, fer una escenificació al carrer amb penjolls.
Sí, faria l'escenificació completa, el judici i el penjament. Diu que això duraria uns 20 minuts aproximadament. Com una pel·lícula, no? Sí. L'Arcamos, l'Arcamos, de seguida... Jo he recordat aquelles pel·lícules de l'Oeste, no? De seguida sortia... I de seguida sortia un paio que ja tenia la corda a la mà.
Diu que això evidentment es farà amb dobles, que ja té una empresa d'aquestes que tenen dobles a dins, dobles de pel·lícules. Diu que la corda només serà una mica per...
per fer veure i que no hi ha perill ni de trencar-se el cap. No, no, cap perill. Si passa alguna cosa, el cementiri del poble és gran i cap així. El curiós és...
com se diu... El curiós d'aquest poble és un poble medora, és un poble fundat en 1883 i que té una població aproximada de 100 habitants. Ah, molt bé. Home, si han de penjar la gent del poble... Aviat es quedaran sense. Es quedaran empafiats sense ningú, però bueno... Sí, sí. Està bé, està bé. Molt bé. Jo tinc una notícia que no és tan alegre ni tan... bé com aquesta. És una notícia que va començar el maig del 2006...
quan una senyora de 44 anys d'edat va notar un bulto a la mama d'esquerra i va anar al metge de l'explicació primària al centre de salut de Castilla-la Nueva, en Font d'Abrada. El metge la va explorar, li va fer una exploració rutinària i li va receptar una crema i diu, vagi vostè al ginecòleg.
L'1 de juny, la senyora va anar al servei de ginecologia de l'Hospital de Font Labrada, on no tenia res. Continui vostè amb el tractament que li va donar el seu metge de capçalera. Un dia després, concretament el dia 6 de juny, la dona torna al centre de salut a veure que aquest voltant no rebaixava amb el tractament de la crema. I...
Doncs els ginecòlegs no van trobar cap patologia, li van prescriure un tractament en forma de pomada i li van recomanar que canviés de sostenidor perquè segurament aquest bulto estava motivat pel sostenidor. Va transcorrer més d'un any i aquesta senyora va anar una vegada més al seu metge de capçalera el 26 de novembre del 2007 i
el metge de capçalera, de nou, la va remetre al Ginecola, qui, aquest ja, per primera vegada, va diagnosticar un nòdul de mama. Un mes després, li van realitzar una mamografia i una posterior biòpsia, trobant un carcinoma que va donar positiu amb cèl·lules menines. A l'agost comença el tractament, va passar per una mastectomia i radioteràpia. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid estima parcialment
en una sentència del 29 de febrer i la sol·licitud feta per la senyora que reclamava a l'administració un total de 280.000 euros per danys morals. Ja. La defensa de la demandant ens assegurarà que en el procés s'han perduït greus errors de negligència per part del centre de salut de Castellana Nova i l'Hospital de Fuent de Brada.
per falta de mitjans protocolaris per un estudi de tumoracions de mama, que ha provocat un dany a la recurrent per retardar el diagnòstic del carcinoma.
Bé, doncs la sala comparteix la tesi que el Servei de Ginecologia de l'Hospital de Font-nebrada no va esgotar als mitjans diagnòstics, el que va provocar una dilació en el tractament, això va provocar un desenvolupament del tumor amb una magnitud no determinada, i condemna el Servei de Salut, dependent de la Comunitat de Madrid, a pagar-li 30.000 euros.
Ah, bé, eh? Sí. De 280-30.000, clar, hi ha crisis, es té que tallar. Exacte, s'ha de rebaixar. Això sí, els metges suposo que continuaran tranquil·lament. Bé, això potser no tan greu, perquè l'operació no va ser tan complexa.
li ha passat, no fa gaire, una companya de feina meva, aquí a Catalunya, a Badalona concretament. És que, a veure, lògic, metge que un ginecòleg, que pensi des de la primera cosa, fem una mamografia i anem a veure que, miri senyora, no és res, canvia el sostenidor i posis aquesta pomada, que no té res. No el rebés. Però bueno, vinga, Marc, notícia. A mi la tecnologia no para de sorprendre'm, mai. Sempre van traient coses noves. Sí, sempre.
Científics de l'Institut Tecnològic de Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa... Massa Massa... Massa Massa... Massa Massa... Massa Mass
Però no es diu Barcelona, segur. Digues, què va passar amb el xixi? Han creat una càmera que et permet veure objectes amagats darrere d'una... al tombar una cantonada o al darrere d'una paret. A menys que hi hagi plom. El Superman no pot veure plom. És com si fos a l'altra banda d'una cantonada. La càmera aquesta fa servir uns feixos de làser. Què?
que llavors els emet, llavors el retorn del làser, el processa un processador... Un processador, sí, que és el que fan els processadors, que és processar... Recull tota aquesta informació i et genera una imatge en 3D, alguna cosa borrosa de la realitat, perquè clar, ja no hi ha... I genera aquesta imatge...
del que hi ha a l'altra banda de la cantonada. Fa servir una espècie de sistema com si fos el periscopi d'un submarí. Això t'ho posaran al cotxe. Sí, ho estan pensant de posar-ho... Abans de girar... Anna va dir, ja la portes tu també. No, no, no la porto, però abans de girar...
poses l'aparell i vines a veure si hi ha algú estan pensant d'implantar-ho en els cotxes perquè llavors en els cruces de poca visibilitat podria arribar a ser molt útil però vés a saber com és aquesta càmera perquè com sigui com l'has de fer radiografies doncs ja em diràs has de posar un malatero et quedes sense malatero per portar l'aparell l'aparell, sí, sí però bé més coses, Miquel
Bé, doncs un senyor que es diu Víctor Fernández l'han condemnat a pagar 186 euros de multa per els sorolls que fa el seu gos. Més que sorolls per quan borda, que crida, etc. I aleshores li han fet pagar 186 euros. Perquè el gos és insolvent. Sí. El problema està que aquest senyor no té gos.
No té gos. No. Perfecte. Una veïna d'aquest senyor va posar una denúncia dient que el gos del veí... El gos del senyor Fernández. Del tercero primera, per dir alguna cosa, li molestava. La policia es va presentar allà amb la denúncia o li va arribar la denúncia amb aquest senyor.
I es van equivocar de pis. No era el tercer primer, sinó que era el tercer segon. Ja. O el que fos, no? Total, que amb aquest senyor... Però es va equivocar a la policia... Sí, sí, li van posar la multa i va tindre que pagar-la. Aquest senyor, evidentment, el que va fer va ser anar... Bueno, ara fa poc ha rebut... Això ve de l'any 2010, del desembre 2010, i ara, doncs...
En aquests moments li han presentat ja un requeriment d'embargament, dient-li que si no paga la multa li embargaran el bé que ell digui. Ah, doncs jo li diria el gos, ja poden embargar el gos. Evidentment aquest senyor el que ha fet ha sigut posar-se en contacte amb un advocat, a veure què podia fer, i a l'advocat li ha dit val més que pagui. Que pagui, pagui.
Perquè, si anem a judici, et costarà aproximadament uns 600 euros i l'únic que faran serà tornar-te el valor de la multa. És a dir, 186 euros. Jo, sincerament, li diria, aniria al senyor Jutge, senyor Jutge, mire, sap que el bé més preciat que tingues el gos ja el poden embargar. Ja està, no? No, o això, o que els denunciï per daños i perjuicios... Això és una pel·lícula, daños i perjuicios, és una sèrie de televisió. Sí, sí.
No, però... Sembla ser que ha presentat una carella o una denúncia, perdó, no de carella, una denúncia al síndic de Greuges. Ah, sí, d'acord. A què li toca? A tu, a mi? A tu. A mi? D'acord. Us agrada el Chocolata? Molt. Doncs mira, un estudi publicat el dilluns passat...
va treure que el xocolata negre, consumit en moderació, i t'ho dic sobretot a tu, eh, Miquel, empallat d'un estil de vida saludable, serveix per disminuir i per rebaixar l'índex de massa corporal.
O sigui, a prima. Sí, sí. A passar que té un elevat nivell de calories, la xocolata és bo per al metabolismo, segons aquesta investigació, que es va realitzar sobre 1.000 persones i publicada als arxius de Medicina Interna. Ara que em passin la recepta i em diguin quanta xocolata puc consumir al dia, això és el que es tracta. Això van fer entre diverses persones, uns feien esport entre 3 i 4 vegades a la setmana,
I, entre tots aquests, hi havia uns que menjaven xocolata dos vegades a la setmana, i aquests presentaven un índex de massa corporal més baix que les persones que no menjaven xocolata. Tots feien el mateix tipus d'esport. Això és un descobriment sorprenent. Abans, una senyora que es diu Beatrice Colom diu...
que abans de menjar una tauleta de xocolata cada dia recordar que conté 200 calories de sucre i de grasses saturades. Però un altre científic que no ha participat en la investigació diu que el límit ha de ser de 28 grams de xocolata negra i cacau baix en sucre.
perquè realment diminueixi la massa corporal. De fet, la xocolata, com més concentració de cacau té, menys engreixa, no diré que primi, menys engreixa. Això diu que la xocolata negra no engreixa.
ja no són els sucres que porti, sinó que és que per fer una rajola de xocolata, per dir alguna cosa del 50% de cacau, tot l'altre són mantequilles, manteques. Sí, manteques, sucres... Gras, greixos saturats, greixos. I aleshores, esclar, com més concentració de cacau tingui, menys d'aquests greixos hi tenen que posar, i això afavoreix que no engreixi la xocolata. Molt bé. Marc. Marc.
Porto una altra notícia tecnològica, per dir-la... Sí, jo soc un xico tecnològic. Avui és el dia de la tecnològica. No diré marques, però no... No, perquè l'han pagat. Però és una marca finlandesa de telèfons mòbils. Sí. Ja sabem tots quina és. Ha realitzat un registre a l'oficina de patents dels Estats Units d'una tinta a base de ferromagnetites. Sí.
que podrà permetre fer-te un tatuatge i quan et soni el telèfon, et enviïn un missatge o un correu electrònic, et vibrarà el braç. Ah, pels sorts, això pels sorts val de policia mental. Jo no sé fins a quin punt això pot ser, però pot estar molt bé. A part poden utilitzar aquesta tinta perquè sigui invisible,
i que no sigui tal tatuatge que es vegi. Sobretot, és boníssim, diu, signi aquí, i estàs signant i diu... No, es veu que la vibració és mínima, però estem parlant que com truquin el del costat i tu estiguis a prop, també et vibrarà.
i aleshores què fas? com el superagent de 86 et trauràs la sabata quasi, quasi aquesta tinta entra en reacció amb els camps magnètics del seu voltant però bueno, els microones fan camps magnètics escalfes la llet al microones i et vibra el braç el wifi, tot té camps magnètics, però poc o molt ara tot el dia vibran-te al braç
Va, Miquel, l'última notícia. Bé, doncs mira, als Estats Units, només poden passar aquestes coses a una autopista de Washington, es va quedar paralitzat el tràfic de cotxes. Bueno, normal, normal. Sí, perquè sembla ser que hi havia... L'altre dia, aquí, el dijous, només es va quedar paralitzat. Sí, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Va passar perquè hi va haver una pluja de bitllets i monedes... Ah.
que van caure sobre l'autopista. Això és una altra cosa? Sí. Això va passar quan un camió que atropellava portava aquesta mercaderia, no se sap de què, va saltar pels aires, va tindre un accident i va...
els ciutadans que anaven per l'autopista al veure la pluja van començar a parar els cotxes i a recollir tot el que podien. A recollir billats i monedes, home, clar. Com el caixer automàtic que va caure. Va caure un caixer. Bueno, fa uns mesos vam comentar una notícia que va caure un caixer automàtic. Ah, sí, sí, sí. Lo mismo. Sí. Bueno, quan va arribar la policia al lloc de l'accident, el que van fer... Bueno, la carretera ja no hi havia cap moneda i tal, el que van fer és començar...
dir per les notícies que tornessin els diners que, bueno, perquè no eren seus, no? Evidentment ningú els ha tornat. Sembla ser que la quantitat que es va perdre era 5.700 dones. Bueno, pagarà l'asseguradora. Sí.
Però jo tinc aquí una notícia que l'altre dia, el dia de la vaga, va sortir un advocat, em sembla que va ser TV3, o jo què sé, 24 hores, o una cosa d'aquestes, que va explicar, no? El que no vulgui fer vaga, no sé què. I, diu, hi ha gent que diu, truca, diu, estic malalt, no puc venir, per no dir que fa vaga. Llavors aquestes persones han de portar...
un certificat mèdic. Si no parten el certificat mèdic, es considera que han fet vaga. Encara que tinguessin realment mal de panxa. Bé, jo no sé si era per fer vaga o realment aquest senyor, segons diu la notícia, no volia tornar a treballar. I aleshores, sabeu el que va decidir fer? A saber quina vaginada va fer. Doncs aquest senyor estava a l'atur, no volia tornar a treballar i unes hores abans que havia d'anar
a l'oficina de l'INEM austríaca, perquè aquest senyor és austríac, doncs, perquè comprovesin el seu estat de salut, doncs, va agafar una serra elèctrica, el taller que té a casa seva, i es va tallar els peus. Austríaca, has dit? Sí. Es va tallar els peus, i amb els peus els va agafar, els va llençar els peus al forn,
per pensar, igual me'ls tornen a posar doncs els va cremar el fort perquè no li poguessin tornar a posar i tal com va quedar va anar al garatge va trucar a una ambulància i clar, quan va arribar l'ambulància doncs van buscar els peus, no els van trobar i s'ha quedat dins de peus va tenir ajuda
D'algú. Si talles els peus, com vas al forn, cremes, truques, amb la de sang que deus perdre... Tots dos se'ls va tallar. Sí, sí, aquí posa que es va tallar tots dos peus. Jo quasi prefereixo anar a treballar. Sí, sí, jo també. No, no, per molt, no sé...
Bueno, i a part no és que no anés a treballar, és que anava a firmar la cartilla de l'INEM. Sí, sí, però suposo... Bueno, no sé com és el sistema austríac. Vull suposar que el sistema austríac, si estàs de baixa...
No fa falta que hi vagis. I segurament et pagaran més. Perquè, a més a més de pagar-te l'atur, et pagaran la baixa per malaltir i coses d'altres. Home, a veure, jo quan vaig dirigir la notícia em vaig recordar d'un personatge que el vaig conèixer jo personalment. Jo era petit, en aquella època uns 12 anys, i un senyor que es va cremar la mà...
amb un soplete, per agafar la baixa. Bé, bé, bé. Va agafar la baixa, sí. Sí, sí, clar. Bé, no sé si tens més notícies o ens n'anem a Madrid. Una última notícia. Va, ràpida. L'any passat, tots recordarem el tsunami que va afectar les costes del Japó, amb tot el merder que va haver, perdoneu per l'expressió, el centre de rescat conjunt, el Canadà,
els marines del Canadà, els guardacostes canadencs, em sembla que són, han trobat un vaixell, un pesquero japonès, que es va perdre aquell dia. El cas de tot això, l'han trobat, dius, està bé, però es veu que les autoritats canadenques han decidit vigilar-lo per veure... Si té radiació. No, per evitar una possible contaminació marina amb els hidrocarburs que pot portar aquest vaixell pesquer.
La qüestió és que porta un any al mar. Si ja no ha perdut el petroli... Sí, no el perdrà. No crec que el perdi ara. Bueno, avui els canadens són molt seus. Són molt seus. Són molt xullós, sí. Sí, el Quebec, no? Sí, sí, són molt xullós.
Però, bueno, es veu que, a part comenta la notícia, que en el cas del tsunami va generar... I els japonesos han dit, mira, ja... Ja te'l pots quedar. Ja te'l pots quedar, al barco. Japó, bueno, ha donat... Bueno... Ha donat un bon tros, eh? Sí, sí, sí. Un any, un any, pim-pam, donant voltes allà. Donant voltes... Es veu una foto del reportatge que està bastant... I no s'ha funcionat ni res. Hi ha dins? Hi ha algú? No, no hi ha... Bueno, se suposa que està buit. Home...
Bueno, que els japonesos també són molt raros. I va haver-hi gent, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, que va estar en aquelles selves de les lligues. Sí, sí, pensava que encara estaven a la guerra. Bé, ens n'anem a Madrid? Anem a Madrid. Vinga, va. Les 8 i 43. Les 12 i 43 i ens escolteu amb dissabte.
Señor Mariano, bona nit. Bona nit. ¿Qué tal? Molt bé. Oye. Sí. Pregunta capciosa. ¿Te gustan las torrijas? A mí me encantan las torrijas. ¿Te gustan las torrijas, eh? De todas las clases y colores. Pues ya sabes que en Madrid ha nacido la teletorrija. La teletorrija. Sí. Y el telepizza, el teleburguel, el telebocata, el telepollo. Pues ahora se han inventado la teletorrija.
Desde hace unos días, desde el día 28 de marzo hasta el día 4 de abril, podrás pedir a través de Internet, concretamente a través de Facebook, pues que te lleven las zorricas a casa. Está bien.
Para todos aquellos que no sepan hacerlas o no puedan salir de su casa, otra oportunidad. Y lo mismo prospera y permanece a lo largo de todo el año. Bueno, dicen que de momento será la más estos días. Tienen cuatro repartidores que van con una chaquetilla roja, igual que los de Telepizza. Llevan unas vespas, también rojas, donde pone Teletorrija. Y que, bueno, recurrirán a Madrid, lógicamente...
Y como esta es una pastelería de Madrid que ha hecho esta promoción conjuntamente con Cafés de la Estrella, la estrella de los cafés, no me han pagado pero tenía ganas de hacer el anuncio, pues te van a traer a tu casa la torrija y el café. La, una. Bueno, no sé, las que pidas. Bueno, no sé, no sé si igual solo una porque es un reparto gratuito.
De torrija con café. ¿En Barcelona también? No, solo Madrid, solo Madrid. En Barcelona no tomamos torrijas. No se preocupe que si tiene éxito, si tiene éxito harán franquicias y todo esto. Pero no entiendo. Esto es un nicho de negocio no explotado. Ya. Entonces ven la oportunidad y a meterse. La época es propicia igualmente, claro. Claro. Semana Santa, proximidades, pues teletorrija. Dicen que, claro, como es una cosa así casera, digamos, ¿no?
que solo van a repartir 125 torrijas al día. Y que para tener la torrija tienes que entrar en el Facebook, a Teletorrija. Es una oferta limitada. Sí, sí, muy limitada. El encargo lo tienes que hacer el día antes. En función del número de torrijas que les pidan, pues ellos las fabrican, las dan a los cuatro espistas para que las vayan repartiendo. Pero es curioso, ¿no?
Sí, es peculiar porque no se prevé un beneficio económico evidente de la operación. A lo mejor más bien un beneficio quizás publicitario, más que otra cosa. Aparte de la publicidad del café, la confitería, te voy a decir el nombre por si la conoces, la confitería El Riojano. El Riojano. Fundada en 1885. No la tengo yo ahora mismo. No la tienes. Especialmente.
Bueno, pero si entras en Facebook y buscas teletorrija, seguramente lo encontrarás y te pondrás la dirección, con lo cual igual te cae cerca de casa, no te habías fijado... Apuesto que habrá algún avispado que continúe con esta... Con la idea de la teletorrija, ¿no? Con esta idea, sí, y al final empiece con las torrijas normales, de leche, de vino, de cualquier cosa que hay.
Y acabe con las torrijas más actuales, como la de Cinebra. Ah, perdona mi ignorancia, ¿la torrija es un dulce típico de Semana Santa o no? Bueno, es de Semana Santa, pero aquí se diuen tortillas de Santa Teresa. Sí, sí.
Habitualmente, por lo menos en Madrid, suele hacerse de forma... Se puede hacer durante todo el año. Hay gente que las hace durante todo el año. Claro, es como los buñuelos también. Son de Semana Santa, pero se pueden hacer todo el año. A la época tradicional, por lo menos en Madrid, es en Semana Santa. La Torrija hace todas las clases.
Aquí en Catalunya se les llama coquetes de Santa Teresa. I per a Emilio, que veu que no està... Se toman con miel. A mi la meva dona me gusta. Puede, però no.
Es una rebanada de pan empapada en leche, rebozada con huevo, frita, y luego hay gente que pone canela, azúcar, ya eso ya al gusto del consumidor. Acabaron, ya sé lo que es la torrica. La coca de Santa Teresa. Veus, veus. Veus, veus.
Pero aquí los madrileños le cambian el nombre. Claro, claro. Bueno, pero en Madrid tienen los huesos de... Los huesos de santo. Los huesos de santo. Sí, pero eso es para totsans. Sí. Es para el Día de los Difuntos esto, ¿no? Sí, sí, pero a mí me llamó la atención esto de... Mira, las pastelerías brinden huevos de santo. Digo, huesos de santo.
Sí, claro que también hubo un inglés que vino por aquí para San Juan y se quedó sorprendidísimo que en las pastelerías de Cataluña para San Juan vendían coca. Sí, claro, que nunca se lo podría haber imaginado, la libertad que había en Cataluña.
¡Hombre! No podía entrar de la gente que había esperando. Tú dirás. Eso es normal. Acercándose a la época de Semana Santa, la torrija, además, es, iba a decir, milenaria. Prácticamente milenaria. Sí, pero fíjate, supongo que en Madrid también tendréis los buñuelos de cuaresma. Y este año no los he probado, porque cada vez los hacen más malos.
Cada vez están más industrializados. Hay que buscarle en obradores, en hornos tradicionales con pasteleros a la antigua usanza. Efectivamente. Porque si nos metemos ya en una producción más industrial como es la que se lleva ahora... Pues mal asunto. Incluso en muchos sitios, las torrijas, por ejemplo, las torrijas.
No son torrijas hechas de forma casera, digámoslo así, sino son torrijas industriales. Hay sitios en los que se dedican a hacer torrijas y te las sacan por miles. Hombre, yo supongo que las de la confitería del Riojano, si solo van a hacer 125 al día, serán caseras. Se podrían estirar un poquito más, ¿eh? Bueno... Es que seguramente la...
La señora abuela o la señora madre del propietario no da más de sí. No da más de sí, pobrecita. Entonces, para que salgan como aquellas de madre o como aquellas de abuela, pues tienen que ser de aquella forma. Oye, que son 125 zorrijas, ¿eh? Que yo cuando mi abuela las hacía, hacía unas 24 en una tarde, pim, pam. Bueno, pues 24. Están en un obrador, tendrán más gente trabajando, ¿no? No, no, es que las hará la abuela, hombre.
No, no, esa será en edición limitada. Claro. Enumerada, además, ¿eh? Torrija número uno. Con un certificado. Hombre, certificamos que esta es la torrija 125 y no se ha hecho ninguna más. Efectivamente, como esta. Ninguna más como esta. Como esta, seguro que. Claro, efectivamente, efectivamente. Y aparte de todo esto... A mí lo que me gusta de esto, de la idea, no solamente es la de la teletorrija,
que te la puedan enviar a casa, sino que se puede extender a un montón de... a una gran cantidad de otros productos. Hombre, yo... Y seguramente, y seguramente, cuando en vez de teletorriza, pasados las... pasadas las... la Semana Santa, luego en Madrid, pues viene la fiesta de San Isidro. Claro.
Y churros. Una edición limitada. El telechurro. Otra cosa, diferente. No, no, telechurro ya hay bastante. Teleporra. Teleporra también. Sí, sí, pero el telechurro y teleporra ya... Ya está... Digamos que eso ya es todos los días del año. Que efectivo. No es tan limitado. No es tan circunstancial.
A la Semana Santa. A la Semana Santa hay que ver la túnica sagrada. La ventaja de la torrija es que si te la comes fría no pasa nada. Pero si te comes una porra o un churro, el frío es un poco... Aparte, la idea está bien porque de esto... No, pero lo puedes calentar en el microondas. La idea está bien porque de estas 125 personas que entran en la web
y prueba la torrija si la torrija está buena y es posible que normalmente las estadísticas de marketing un 30% de estas personas puedan ir a la pastelería a comprar algo con lo cual es una iniciativa que te ganas está bien buscado y hasta ahora no igual la abuela solo se va a hacer torrijas bueno igual si las torrijas están de maravilla y los pasteles no valen nada podría ser pero bueno no tiene por qué hombre podemos hacer una cosa funciona mucho el boca a boca si correcto Mariano si
Como es gratis, entra en el Facebook, en el Teletorrija, y pide una. A ver, nos explicas. A ver si es del ámbito geográfico, de la zona de influencia. Ah, sí, porque ves a ver si la zona de influencia está. Claro, porque sí. Es que no sé exactamente dónde está ubicada esta... La confitería del Riojano. Han de ser en la misma manzana.
No, porque van en Vespa, hombre. Ah, van en Vespa. Vale, vale. No, sí, es verdad que lo has dicho. Y supongo que además las llevarán en los recipientes esos rojos donde llevan las pizzas también. La pizza te la traen calentita, ¿no?
Pues la torrica también la pueden traer calentita. Pero no se acostumbra... No, no, no, las torrijas se dejan enfrías. Bueno, pues se enfrían durante el trayecto, más a mi favor, no hay problema, no hay problema, hombre. Se toman del tiempo. Las torrijas se toman de la temperatura que tenga el tiempo. Pero fíjate que te lo traen con café, y el café sí que se toma caliente. Hombre, ahí te me imagino que traen el... Que en un termo.
El termodesto es isotérmico. Te dicen, váyase al bar de aquí abajo. No, no, claro, te puede traer un televisor y que tiene usted una taza para que le eche el café. Hay unos recipientes de cartón de este platicado y Polespan, me parece. Sí, que conservan el calor. Que conservan un poquito el calor. Como Julio Iglesias. Lo justo, lo justo. Claro.
Pero vamos, que la idea yo me la voy a guardar porque estamos en una ciudad de emprendedores y ya te digo que esto de los riojanos es una idea, es un germen de una idea o es un germen de un negocio que ya verás. ¿Que puede tener un futuro? Bueno. Sí, sí, sí. La idea que ha tenido esta gente no se va a quedar ahí. No sé si los riojanos tendrán suficiente...
Para poder desarrollar más... Capacidad para tirar adelante con esto, espero que sí, porque me parece buena idea, pero si no, alguien va a recoger ese testigo y dentro de poco veremos por Madrid motoristas no solo de repartiendo pizzas, sino alguna otra cosa más. Alguna cosa más. Incluso, puede ser que cocas. Vete tú a Salve. Bueno. Ahora se me estaba ocurriendo a mí un negocio, pero como estamos en horario infantil no lo voy a decir.
Luego se lo explico estos dos cuando venga el disco de la Andrea. Bueno, pues nada, Mariano, oye, que tengas una buena Semana Santa. Pienso disfrutarla, para que pueda. ¿Te vas a la sierra? No, no, no. Voy a ver si localizo al paso laico ese que anda... Ah, la procesión laica. La procesión laica. Vale, y si no, ya sabes, ayer en Televisión Española...
Como te digo, la huelga dieron Ben-Hur, que era una película larga, con lo cual, pues... Cubren. No necesito. Además, sin interrupciones y sin publicidad, la dieron toda de un tirón. Por cierto, tengo que hacer una pequeña acotación. Dime. Fantástica la película, ¿eh? ¿Cuál, Ben-Hur? Estuve viendo un rato y la verdad es que me interesó, me interesaba hasta que me quede dormido, claro. Sí, es que es demasiado larga. Pero, hombre, una de las grandes cosas que tiene esta película, Ben-Hur, es que la ves una vez...
otra, otra, otra y siempre es igual. Pues tú has visto las veces que yo no la he visto. La teja nunca falla. Al final mata al gobernador. Efectivamente. Bueno, el gobernador se cae del caballo. Sí, sí. Asustado por la teja, pero el resultado es el mismo. El gobernador muere. Sí, señor. Pues nada.
Si no, Ben Hur ya la hemos visto, pero podemos ver, repito, la historia más grande jamás contada. Cuobadis. Cuobadis. Los diez mandamientos. Sí, los diez mandamientos creo que la van a dar. Sí, sí, sí. Pero mucho de Semana Santa esta película no es. ¿Cuál, los diez mandamientos? Sí, bueno. Bueno, se puede... Tampoco... El Judas, el Judas... La que no van a dar es la pasión de Pasolini. Ya, seguro. Esa seguro que no la van a dar.
Pero bueno, es que, claro, vosotros sois jóvenes, pero a mí me trae recuerdos de mi infancia. No nos daban menú, nos daban otras películas, pues el Judas, el beso de Judas, con el guapera del cine español, Paco Raval. Sí, sí, sí, sí. En fin, todas esas películas que nos daban en la televisión en blanquinegro y que vosotros no habéis vivido, y eso que os habéis perdido. Mariano, que tengas una buena Semana Santa.
Igualmente a vosotros. Hasta dentro de 15 días, ¿eh? Sí, me imagino porque estaremos todos viendo procesiones. Sí, y bueno, y si vas a la procesión laica nos lo explicas. La buscaré, ¿eh? Venga. Y voy a intentar por lo menos acercarme a ver qué ambiente hay. Tú mira por dónde tiene que pasar la procesión del jueves santo...
porque ellos querían hacerla que coincidiera, ¿no? Que coincidiera en algún punto. En algún punto. No sé si lo van a hacer porque la señora Cifuentes, se llama Cifuentes, ¿no? Sí, la delegada. La delegada del gobierno no les ha permitido hacerlo coincidente, pero vais a saber. Bueno, cosas más raras se han visto. Muy bien. Seguramente al final acabarán coincidiendo en algún lado. Seguramente.
Vinga. Vinga, Mariano. Que veia bé. Adéu. Adéu.
calcula'm un quart d'hora, que és el temps que tindrà... Ara dius l'hora, però són les 8.50. Calcules un quart d'hora, que és el temps que té el doctor Baràmbio. Què vols dir? Doncs que són les 12.58 si ens escolteu en dissabte. Molt bé. O sigui que serà a les 8.13, oi? No, a les 9.13. A les 9.13. Doctor Baràmbio, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Us estic veient. Ah, sí, hola. Però aneu una mica...
De paraula. Nosaltres la paraula la tenim sempre... Tenim el verbo fàcil nosaltres. Voleu alguna cosa de mi? No, realment no. No, perquè sabem que el que ens interessaria no ens el donaràs. Home, no sé si tens un milió d'euros. Ah, no. Si ho tingués, no t'ho diria. Veus com no anava errat?
Perquè ara ja sabeu que, a més a més, si teniu diner negre, podeu... El pots pinjar de blanc. Ah, sí? No fotis. Pagues el 10% i ja està. I si no, quant pagaries? No, el 10% no, el 10% del que pagaries. Ah, el 10% del que pagaries? No sé res. Sí, home. Bueno, un 10% del que pagaries, no sé quant pagaries. Si ara t'ho pesquen, et diuen, aviam, això és un frau, per tant...
doncs té una... té que pagar-ho. I a part, té que pagar una multa. Clar. I a part, és un recàrrec del 20%, no sé què, el que sigui, no? Una fortuna, vaja. Bueno, doncs ara... Tu tot això al 10. Vaig robar tant. Sí. Ai, ai. Malo. Què has de fer? Sí. Bueno, va, el perdonarem. Com que som nosaltres cap aquí, per celebrar que passa el pisor cap al carrer...
Val més. Vostè, mire, li calculem. Vostè, si ara fos, això seria tant, sumat per tant, multiplicat per tant... Bueno, si això representava que t'havies de pagar 1.000... I un descuento del 90% per pronto pago. Exacte, paga 100. I ja està. Ja estàs en pas con hacienda. Sí. El que passa és que ja saben el que tens. Ah, clar, ja estàs... Això ho va fer el Berlusconi, també, eh? Sí. Fa uns quants anys. I com li va anar?
Oh, sembla que sí que van entrar un grapat de pasta a Itàlia. Sí, però jo estic convençut... Després se la van gastar, però bueno. Però jo estic convençut que la gent que té diner negre ara seguirà tenint-ne. Oh, i tant. Bueno, hi ha dos tipus de diner negre. Ah, ahi, ahi. Ahi és on duele, sí. No, hi ha el diner negre que s'estalvi. Sí. No és un diner que està circulant ni res. No. És un diner que te'l vas guardant al capsa, m'entens? Sí. I no li dius a ningú que el tens.
Bé, però això, més que negre, això diguem que és gris. Bé, no ho sé, però tu els pots posar aquests diners i tu els pots posar on vulguis. Clar, per això. O sota el matalàs. Clar, o sota el matalàs, per tant, diu això. Però, clar, si no el declares com a patrimoni... Ah, clar, que és que ara tornen a posar l'impost del patrimoni. És un caler que tu has estat estalviant, que el podries tindre en una caixa de cartró sota el llit...
Però com que el tens en un banc i tal, és un patrimoni. Aquest és un tipus. I l'altre és el diré negre de veritat. El negre, negre. El que funciona amb coses de tipus fraudulents. El negre és un bon.
Jo crec que aquest, l'altre, potser sí que dius, bueno, mira, tenia uns estalvis, que també, depèn del que sigui, els costa més que els anar-te'ls a buscar, que... I a partir de quina quantitat es considera negre?
No, negre... Bueno, em sembla que en aquest moment tu pots tindre estalviat, així... No, escolti, si tinc un mitjó i no et posem diners allà... Serà que són 12 o 15 milions de les antigues pessetes. Ah, bueno, bueno. No, no, és que jo tinc una col·lecció de monedes antigues. No, però jo no és màtica. I clar, jo estic dintre d'una casseta...
I ara resultarà que tinc diners negres. I si una d'aquestes monedes val una pasta perquè és alguna cosa així rara o què? No, però això és numismàtica. Això és numismàtic. No entra. Sí, això és numismàtica. Igual que si tu vas anar a comprar un or i el tens allà en una caixa abans. Això estem parlant de diners. Ara, depèn del que tinguessis a mort, també ho tindries que declarar com a patrimoni. Clar, clar. Jo és que no tinc ni or ni patrimoni. No, d'or no en tinc.
Pots declarar el patrimoni bé perquè no pagues quasi bé de patrimoni. No, jo d'or no en tinc. De plata, si n'hi ha alguna. Jo de plata per la mania. Un dracma romà que val 6 milions d'euros, tio, què sé. Un què? 6 milions, de què? De què? Que quina val 6 milions? A veure... Un dracma o una cosa... Ah, no, no. Drames, drames a casa en tinc molts. Però no valen 6 milions. Tu no ets romà, tu? Eh? Tu no ets romà? Sí. De Santa Maria la Majore? Eh?
No, del Trastevere. Del Trastevere? Sí. Bueno, pues los romans tenien una moneda. Sí, tenien el as, el cestercio i el drama. El drama no era dels grecs, el dracma. Sí, el dracma penso que és grec. És grec, el dracma és grec. Sí, però es cotitzava...
amb 6 tercios ara no sé en tinc una d'antiga d'aquí de Catalunya un real no més antic que el real no l'heu valdre tot aquest tema igual que el dels segells ha baixat moltíssim ha baixat en picat el valor d'aquestes coses s'han baixat en picat això va per la sonrisa de Port Barris
Quan hi havia aquells del fòrum filatèric aquell... Ostres, tu! Aquells ho mantenien en alça. Si no hi ha ningú... Si no hi ha un mercat, les coses, si no hi ha un mercat, no valen. Ja, ja, ja. Jo recordo una vegada que vaig... De cop i volta tens un artista que es cotisa i de cop i volta es deixa cotisar. Clar, n'hi ha que sempre es cotisen, no? Però vull dir que... També n'hi ha que podrien i baixen, no? I això també depèn de les galeries i això, que també són els que...
Doncs tenen els fondos, els treuen, els posen... Jo una vegada vaig trobar el cap a casa amb un segell una mica estrany, amb unes lletres molt rares, i vaig anar amb un... No, sifilítico no, filatèlico. Això. A la Passa Real? No, al carrer Consell de Cent, concretament. I vaig dir, escolta, què em podria dir d'on és aquest segell?
I el tio diu, bueno, això no val res, eh? Dic, no, no, si no me'l vull vendre. Dic, mira, això és on recorda el meu pare. No me'l vull vendre, però saber d'on és, més que res. Diu, ah, sí, home, això és un segell rus de l'època dels arts. Dic, ah, molt bé, gràcies. I no val res, oi? Passi-ho bé.
Però primer que m'ha dit que no valia res. No, no, si no... No, no, si no el vull vendre. Només és saber d'on té, perquè no... Sí, hi ha uns llibres d'aquests. Sí, oi? Contundentes.
Sí, sí, sí. Sí, però clar, per catalogar, per mirar el catàleg, primer has de saber d'on és. D'on és, de quina època... Home, pots tirar, mirar en catàleg, aquest era el rus. I ara, per als segells, ara són llejos, ara no... Ara no, res, no. Ara...
Abans tenien els puntets aquells, ara estan imprimits amb impressora d'aquestes digitals i ja no veus els puntitos de col·lores. Sí, no, no, no, ara no. Abans eren... Hi havia verdaderes obres tard, eh? Abans el segell... Bueno, no sé si això el trobarà amb l'Iolita. Tu me fas col·lecció de segells, tu? Jo no. No, jo tampoc.
Jo tinc uns quants que vaig començar... Abans feien les planxes a mà. Per exemple, el segell que treien extra de Nadal, aquell segell tenia una feina, tenia una... I eren macos. A part ja hi havia nens tipogràfics, els segells, ara no, ara ho fa una impresora digital i... Jo el doctor em pensava que ens parlaria avui de les declaracions del ministre de Justícia. Ah, no, pensava que de la declaració de la renda. De la declaració de la renda.
ja en la galeria dels polítics d'aquells que es fan xistes. Però penseu... Està deixant anar unes perles. L'última, no sé si l'heu sentida, suposo que sí, perquè és això que una dona no és... No és dona fins que té un fill. Aquesta em referia precisament. Perdona't.
Crec que la congregació d'Ursulines de Madrid ha presentat una queixa al president del govern perquè han dit que elles són dones. Aquesta, entre altres perles, no? Perquè, clar, aquest senyor està intentant sostindre una restricció de l'accessibilitat a l'avortament basant-se
Em reconeix a la dona el dret a ser mare. A ser mare, eh? I qui li nega, això? Clar, no. A veure, jo crec que la dona... Jo tinc la raó amb el teorema d'Euclides, perquè, oi, que ara és de nit? Sí, veus? Tinc raó amb el teorema d'Euclides, sí. Sí, home, és que el que no s'ha enterat aquest home és que la dona té el dret a ser mare des de l'època de...
Adam i Eva, si és que van existir, que no ho sé. No, no, una cosa és que sigui mare, no? I l'altra cosa és que tinc de drets. És diferent. Home. No, no, és diferent. Federació Esquerra. A Xina tens de ser mare una vegada. Una vegada, sí, això sí. Per tant, allò dels drets ja no és una cosa biològica. El reconeixement dels drets és una qüestió ja del dret. Per això es diu dretxo, no? Si és un dretxo, és un dretxo. Però ara és un dret. Llavors...
l'argument que s'està sostenint és no, anem a posar més complicat accedir a l'avortament perquè en realitat la dona totes les que estan embarassades serien mares, si no ho són és perquè les despediran de la feina perquè tal si les ajudem a ser mares no voldran avortar vale, doncs fàgim cap problema, tothom està d'acord doni vostè totes les facilitats perquè les dones siguin mare
Llavors, hi haurà dona que no voldrà avortar. Perfecte. Això que té a veure amb que no pugui accedir-hi la que, per moltes facilitats que li doni, vostè no vol. Aquest és el quit de la qüestió. És el dret. És a dir, reconeixem-li a la dona el dret a ser mare tantes vegades com vulgui i l'ajudarem a fer-ho. Llavors, no sé, l'atenció al parc
Doncs és gratuïta, no, en aquest país. Bueno, hi ha països que no, eh? No, i tant que no. Per tant, tens una sèrie d'ajudes a la maternitat. Després, una vegada tens el nano, doncs ara no, però fa uns quants dies et donaven no sé quants euros, no? Si tenies un nano. Sí, sí, sí.
Ui, i fa molts anys hi havia los puntos. Vale, doncs això. Tot això són, diguem, ajudes a la maternitat. Perfecte, eh? Les contactes com n'hi hagi, i com més en posin, perquè les persones que vulguin ser mares puguin exercir el seu dret a ser mares amb totes les possibilitats que li donaran la societat. Vale. I què té a veure amb l'aquest o dirigir-me vol? Clar. És que és un argument...
Vamos, o sigui, es prende la gent per tonta. És el que et dic. Com que ara és de nit i em dones la raó en què és de nit, m'estàs donant la raó en tot el que jo digui. No, no. Jo crec que són la raó en vostè amb això. I ara, doncs, li dic que hi ha dones que estan avortant perquè muntat una botiga i no és el moment que... És veritat.
I què farà aquesta dona? Vostè creu que hi ha aquesta dona que ha firmat lletres, que s'ha compromès, que ara resulta que li cau una vegada que no li ve bé, i vostè creu que perquè li doni alguna cosa o li pagui el part o això farà que la dona abandoni el seu projecte del que sigui, de ser advocat o de tenir una botiga de vetes i fils?
o de travessar l'Atlàntic a Nado. Jo què sé, m'entens? Però potser no ho deixa. Ara un altre diu, sí, però mira, sí, ho deixo perquè per mi és prioritari. Bé, i després hi ha que anar amb cuidador amb això de les ajudes a la maternitat econòmiques, perquè hi ha hagut països que ho han fet i ho han tingut que deixar de fer, perquè de cop potser som en dones que es quedaven envasades només per la pasta. Només per la pasta, sí, clar. Amb la qual cosa generaven una pila de nanos que acabaven en mans de la...
No en mans de la seva mare, que és el que té que ser, sinó en mans dels estavens públics. I jo t'ho dic, a l'època de Mussolini a Itàlia es van treure una llei d'Alemanya que tot el que es casava i tenia un fill als nou mesos, doncs li donaven una quantitat de diners. I quan va acabar la guerra i va canviar, va proclamar la república i tal, hi va haver-hi
milers i milers de demandes de nul·litat matrimonial dient que, bueno, que ells ho havien fet pels diners, no per allò. Bueno, els Latin Kings, segons em van explicar a mi a Nova York, els Latin Kings són una mena de coses així. O sigui, allà a l'Avinguda Madison, quan ja toques cap al Bronx, hi ha unes cases així, diguem, tipus Bellvitge, no? Sí. Els edificis no tan alts, eh?
amb un jardinet i tal, i unes zones a sota dels edificis que estan tancades, que són una espècie de postura on es pot ser d'un ping-pong o una cosa d'aquest estil. I aquelles cases es van fer per les viudes de la guerra del Vietnam. Ah. Llavors, hi havia una pila de dones que estaven ja embarassades i tal, no sé què, i el marit havia mort a Vietnam. Llavors, els hi donaven el pis i els hi pagaven la llum, si mal no recordo. Oh, sí.
Llavors, el Nova York va fer una obra social d'aquestes, vull dir, això va ser fet per viudes de guerra. Sí. Però el Nova York ho va complementar donant-li també a les dones que tinguessin un fill, i a més a més els donava uns quants dòlars, no me'n recordo quant. Totes a tenir fills, clar. Bueno, doncs van començar a regalar una pila de dones que tenien fills de tot i colori, o sigui...
Un era xino, l'altre negre, l'altre... Ells volien quedar-se embarassades i que els diuquessin els mil dòlars. Llavors es va crear un col·lectiu de nanos semiabandonats en aquells locals de sota dels pisos aquests i aquests nanos eren depredats per tribus urbanes. Per tribus urbanes, ja. Llavors es van començar a organitzar per defensar-se les tribus urbanes. I aquesta organització són els latinquins. Els latinquins.
Per això els Latin Kings a molts llocs estan donats d'alta com a organització social, aquí a Barcelona, per exemple. Sí, sí, sí. Com a club cultural. I tenen subvencions també de la Generalitat. És el que són, que després, a més a més, tinguin altres aspectes, diguem, més tèrvols. I tot això, fins a dir, ve, aquesta tribu urbana, ve d'un programa d'ajuda a la maternitat. I després, l'altre argument que hi ha és
Bueno, clar, l'altre argument és, escolti, vostè, què és, què? Només mira pel forat del pany de casa seva, o què? Perquè, clar, és que neix poca gent. I clar, neix poca gent. Doncs miri, vostè, quan el Kennedy, no?, als anys 60, érem 3.000 milions. I ara som? I ara som 7.000, passem de 7.000. Clar, neix poca gent.
Eh? A base que neixen tots a Xina i a la Índia, dit-ho. Ah, bueno, és igual, però vull dir, el planeta més aviat el que té és un problema de sobrecàrrega demogràfica. Sí, senyor. Però com que a la seva escala no neixen nens, no?, i el seu món és la seva escala, doncs ja en té prou, no?, el que li passa a la seva escala. Per tant, o sigui, s'ho diuen uns arguments, no?, que no tenen cap raó de ser, o sigui, escolti, miri...
Vostè vol evitar que es mati la gent els camps de setmana amb cotxe? Prohibeixo els cotxes. Va. I escolta, estic fent una obra... Estic fent un benefici a la humanitat. Clar. Entens? Fora pol·lució. Perquè prohibeixo els cotxes. Clar. I clar, salvaré dos o tres vides cada cap de setmana. T'has passat ja, Santi. T'has passat de temps. Bueno, molt bé. I jo també.
Per tant, vull dir, el d'aquest senyor ja només es pot posar amb clau d'existència. Us ho recordeu del Moran? Sí, senyor Moran, sub a la primera planta, per favor. De poc li passarà el mateix, perquè vau vist-ho que l'hi van dir l'altre dia al Parlament, no? No, que l'hi van dir. Com l'hi van dir? Diu que ni tindre fills feia una dona, no tindre fills no feia una dona, menys dona, no? Ni ser ministre al
Sí, sí, una cosa aquesta, sí, sí, sí. Bueno, no oblidem, crec que és advocat, eh? Eh? Que crec que és advocat. No, és més, és pitjor, és fiscal. És fiscal, fiscal, fiscal. És un advocat amb una altra barretina, home. No, però els fiscals són com gent militaritzada. Sí, clar. No és el mateix que un advocat, entens? Que s'ha d'estudiar el cas, no? Sota, cavallo, rei. Sota, cavallo, rei.
I bueno, pues no sé, el senyor semblava una cosa i ara resulta que diu que és de la ultraderecha. Clar, molt amic de l'esperança. Santi, que tinguis una bona setmana santa. No, jo no és santa la meva. Ah, no? No, també em nego això. Doncs vale, que tinguis una bona setmana. Setmana de viajes, setmana de vacaciones, però santa. Molt bé, em sembla molt bé. Vale. Adéu si ja ho disfruta. A passar-ho bé. Adéu. Adéu.
Doncs s'ha passat, eh? Són les 9 i 16. La 1 i 16, si ens escolteu el dissabte. Donem pas a l'Andrea. Hola, Andrea. Hola, què tal? Bona nit o bon dia, si ens escolteu el dissabte. Així m'agrada. Molt bé, molt bé, Andrea. Us posarà una cançó d'un grup que comença un concert d'aquí 10 minuts, més o menys, a les dos quarts de 10 de la nit, i m'han recordat d'ells, és de la banda municipal del Polo Norte. És una cançó que està molt xula. Fins ara.
Mil otros me habían hablado ya de ti alguna vez No puedo decir que no estaba avisado
Y ahora escucho los discos de esos desgraciados que en su día también se postraron ante ti. Hay alguno muy serio que te odia, algún otro se atreve y te nombra.
Y el más necio de todos piensa que volverás. Me he convertido en el líder de esa congregación y al salir a la calle todos me apuntan con el dedo.
Ahí va, ahí va, a él también se lo dijo Entre risas, besos, rayas y copas de vino Pero ninguno de ellos conoce Que fui yo quien descubrió el secreto Que aún hoy llevas guardado en ti
Y es que tú, y es que tú, y es que tú eres la chica a la que todos escriben canciones de amor.
sobre el mundo de la canción de amor y no sé qué hacemos tú y yo odio a los banqueros que siempre me dicen chico bella gana más que tú
Odio a tus padres y odio a los míos. Odio a tu hermano y a tu sobrino. Odio la filosofía del fiel estar emocional y aliento a la lucha de la clase social.
Fins demà!
que a bailar la verdad lo llevamos
Te quiero, te quiero, maldita sea, maldita seas, te quiero, te quiero, maldita sea, te quiero, te quiero, maldita sea.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, el smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les 9 i 25 minuts. Va, va, va, vinga. Va, digue-ho, digue-ho. Va. Doncs dos quarts menys cinc de dugues del dissabte. Ja comencem. Avent. Ens anarem als esports. La desvernada. Senyor García, bona nit. Bona nit, bona nit. Benvingut. Bona nit. Bon dia, si ens escoltes en dissabte.
O si vinc el dissabte, no? Bé, anem a parlar de l'esport. Sí? Sí, no? Bueno, va. Una notícia curiosa. És que m'ha fet gràcia. Recordeu tots els programes que hi ha hagut aquí per la final de la Copa del Rei, que si es juga el Bernabéu, que si no es juga el Bernabéu, que si han de reformar els lavabos del... d'allò...
És que estan cagats. Doncs mira, a Itàlia està passant una cosa semblant. Sí. La Federació Italiana ha decidit que la final de la Copa d'Itàlia, que la juguen a la Juventus de Turí i al Nàpols, es jugui a l'estadi olímpic de Roma.
no hi ha hagut problemes de dir, oh, juguem aquí, juguem a l'estadi olímpic de Roma. I aleshores els de Turí van dir, oh, és que a veure, Nàpols està molt més a prop de Roma que Turí. I? I aleshores, clar, tenen preferències, o sigui, tenen allò... I aleshores el president del Comitè Olímpic Nacional Italià, que és el propietari, el Comitè Olímpic és el propietari de l'estadi olímpic de Roma, diu, doncs, potser no es juga a Roma perquè no...
no deixarem l'estadi. Gràcies a tants problemes estem pensant la possibilitat que la Copa Itàlia no es jugui a Roma. I on la jugaran? Els hi deixem el Bernabéu. Que els hi deixin. Com es juga el 20 de maig a lo millor encara no han començat les obres del Bernabéu i no poden jugar allà.
És una xerlotada de les federacions i totes les històries. La veritat que és una cosa... foten una risa que dius, però com pot ser? Així va. En aquest cas, és un problema dels torinesos que diuen, home, si nosaltres hem d'anar fins a Roma... Està molt lluny. I sort que l'altre és el Nàpols, perquè si hagués sigut la Roma...
Imagina't que la Roma hagués eliminat... Bé, clar, si la Roma hagués eliminat el Milan, aleshores, per jugar a la finalitat, hauria d'haver eliminat la Juventus, també, i aleshores no hi hauria problema de jugar a la Roma, perquè hagués jugat la Roma contra el Nàpols. I estan tots dos allà a prop. En fi... Divertit. Sí, més que res. Divertit. Doncs el Barça va jugar a San Siro,
Josep Emeatza, segons els milaners. Això és curiós, eh, també. Sí, sí, quan juga el Milan és el Josep Emeatza. I quan juguen els dos, com va això? És el Josep Sensiro. Ah, d'acord. Sí, és curiós. És curiós, però és una bona història. Hi ha un estadi...
uns gastos únics, la partida entre els dos equips i s'acaba la història. A Roma també, els dos equips, l'Aratxa i la Roma, juguen a l'estadi olímpic, que és del comitè olímpic. És que és lo lògic, no? A Turí, els dos equips, el Turí no i el... juguen a l'estadi de l'Alpi, que és municipal. És que seria lo lògic. Què vol dir això? Un estadi aquí, l'altre allà... Hòstia, vull dir, això és...
Sembla que en 60. Sí, sí. Amb dos estadis increïbles, no sé què. No sé, però bueno. Doncs això, i tinc aquí declaracions de tres jugadors del Milan. Ole! El senyor Clarence Seidorf, que aquest jovenet... Va fent partidars, eh? Sí, sí, aquest jovenet que juga... Però juga encara... El resultat de 0-0 és sensacional.
Sí, clar, per ells. Per ells meravellós. Perquè amb l'1 a 1 es classifica el Milan. Diu, el Marça és l'equip més fort del món. Diu, però els cicles s'acaben. O sigui, com diu aquest del Punto Pelota, el fin de ciclo. No, perquè t'ho he dit sis vegades, ja. Fin de ciclo. I los ciclos acaben para todo el mundo. Incluso si són muy buenos. Diu, i ara intentarem obrir un altre cicle.
Mala sort que té el Barça, eh? Tots volen acabar amb el cicle. El Milan, si volen obrir un altre cicle, ho tenen malament perquè tots estan ratllant. Sí, no, ens hi durarà poc el cicle. El senyor Ibrahimovic també va dir que, home, un empat sense gols és un bon resultat i confia, doncs, a obtenir un bon resultat, encara que sigui un empat amb gols, al Camp Nou.
Perquè qualsevol empat classifica. Qualsevol empat. I, clar, Iberamemig va recordar que jo no vaig jugar, això ja és important, però sense jugar jo, aquí es va empatar dos. Per tant, jugant a ell ja és... També el Barça portava tres partits junts i era a principi de temporada. Isidre, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Bona nit.
Home, si el joc s'hi sembla mínimament el de l'altre dia, la cosa acaba que guanyar el Barça sí o sí. Sí, es poden portar un cabàs, però bueno. El senyor Bonera també va dir que vam expressar la seva satisfacció amb el resultat i creu que la clau per seguir endavant és donar aquest plus de sacrifici davant un rival que va demostrar ser el més fort i el millor.
És que jo crec que han d'estar molt contents amb l'empat ells. O i tant, que estan contents amb l'empat. Perquè si no han pogut portar 3 o 4 fàcils. Sí. Però tenen la confiança que aquí puguem empatar, que és possible. I si ara vingués pitar el que tenia que pitar, doncs això. Home, per ells el resultat va ser genial. Home, i tant. El millor dels resultats possibles. Els jugadors del Barça hi ha declaracions que han fet que la clau està...
que el Barça marqui un gol ben aviat i perquè aleshores ells mentre estigui al 0-0 jugaran el contraatac i intentar marcar un golet i que això ja els classificaria perquè el Barça n'han de marcar dos
Però si el Barça marca un gol aviat i de principi, ells es tindran que obrir. Tindran que anar a buscar el gol i llavors deixaran forats. Aquests cobren. Deixaran espais, clar. Aquests no s'obren ni que perdin un a zero, eh? No, no, en sèrio, en sèrio. Aquests aguantaran. Si perden un a zero, aguantaran fins a l'última hora. Home, a veure... I l'últim quart d'hora intentaran fer el seu golet, si no l'han aconseguit. Recordem la tàctica Mourinho amb l'Inter. I amb el Madrid. Sí, sí, és el mateix. Era...
Vuit tius a darrere, un en punta, un que va per allà a la banda de tant en quant i para de comptar. Sí, sí. I bé, doncs... Si voleu, parlem del partit aquest. Home. Amb una gesta sensacional. Hosti, això sí. Jo no sé com la UEFA encara pot permetre... Ha de caure una multa brutal, home, perquè allò va en contra de l'espectacle. Que això passi a la Lliga Espanyola està malament,
No hi ha cap cap a Espanya que estigui tan malament com aquest, eh? Bueno, bueno, bueno. No, no, no. Una cosa és que el cap estigui dur, que l'herba estigui alta. Bueno, fins aquí vale, però és que allò de l'altre dia que s'aixecava i relliscava em semblava una pista de gel. He fet mal, eh? I van dir que no la van regar perquè ja estava humida. Però bueno, hem d'esperar el dimarts el partit de tornada i a veure què passa. A mi el que ha fet gràcies al Milán és aquests tios que són...
que eren 400 anys tots. Com aguanten, no? Sí, aguanten, aguanten. El Sidor va fer un dross de partit el tio. I va aguantar tot el partit. I a més jugant bé. El Sidor per mi va ser dels més bons noms. El millor. El millor. Vull dir, hòstia, va... L'altre, el Nesta, que quants anys té el Nesta? Tots. El Nesta havia d'haver anat a fora, eh?
Sí, sí, sí. Aquella entrada era de vermella. Ja en va fer una primer, que era groga fixa. Sí, però això sí. Però vaja, la segona va ser de... Per això és la seva característica. Sempre ha sigut la seva característica, no? De fotre castalles. No, però no era... No, és bastant tècnic, Ernesta. Bueno, bueno. No és el Pablo Maldini. Als 25 anys segur que era tècnic. No, però el Pablo Maldini... A partir dels 30 ja no es pot ser tècnic, ja. Però escolta'm, el Pablo Maldini va aguantar fins als 38, em sembla...
Sí, sí, sí. És veritat, és veritat. Era un tros de jugador, un tros de defensa, jo crec que de lo millor que s'ha vist, últimament. Era bon lateral quan va començar i era encara millor central ja quan es va... Ja em deus olvidar que és el mirall en el que es mira el Puyol, eh? No m'estranya.
El Baresi també ja és més històric, però hòstia... El Milan té, totalment hem de reconèixer, té un gran problema, té el Gatús Sol ha sigut. Clar, per això, ara sí, perquè no va anar bé. És l'estrella. Estava al camp ideal, semblava de rugby. Hòstia, és increïble, amb uns pagots i uns parques al·lucinants.
Amb diferències de nivell en els parxes? No, no, i a mi el que m'ha fet gràcia és això, que a la zona del camp on no hi havia herba, que es veia... Li van posar... Una pinta de verd. No, no, van posar la gespa, o sigui, quan la van segar, la van tallar... La que va sobrar. La que va sobrar, perquè es veiés verd. Sí, sí. Home, mireu, és el pitjor partit que li vissegués tant anys.
I no té un altre motiu, és que aquell terreny de joc era impracticable. No, no, és que no es podia jugar allà. Fixa que no, Iniesta va passar desapercebut. Sí, sí, sí, em va estrenar molt veure la poca feina que va fer l'Iniesta. Sí, és que no es podia...
I ara el Xavi va tenir els seus problemes. I la patinada del Messi a la falta de la frontal, que xuta la pilota i no es trenca de miracle. Van caurem diverses vegades. I sort que no es va lesionar a ningú. Exacte. Perquè, clar, jugar en un canvi així és molt fàcil. A l'altre mes va tenir també 4 o 5 relliscades concorrents a la banda. Sí. Ara el dimarts els farem un tratx aquí, no? Home, serà dur el partit. Sí, home, ah.
I tant. No, serà allò de risses ni coses, eh? A més, aquests tios són especialistes, vull dir, van perdent 1 a 0 o 2 a 0 i a última hora... Aquests sí que són fins als 90 minuts, eh? Aquests fins que no pita l'avi no pots dir, hem guanyat. Aquest no és l'Apoel de Nicòcia, no? No, no, no. Encara que en algun diari de Madrid va dir que realment l'Apoel era un rival molt més fort que el Milan. Ah, sí? Això està claríssim.
És més falopoda, és més focalíssim. Sí, són més joves. El porter, sobretot, eh? És un gran porter. Pobre. Havia menjat un bocata de més a saber què. Aquí tinc el que va escriure el senyor Jesús Alcaide l'altre dia, el dijous, al diari El Mundo. No el llegiré tot, però sí alguns pàrrecs. Parla...
Diu, al Barça, títul, al Barça no se le pide, señorío. Bueno. Comença dient de que el Barcelona mereció ganar al Milan y sentenciar su pase a la semifinal. Creo que nadie debería poner en duda esa obviedad como la evidencia admitida durante años de que el equipo azulgrana está viviendo su edad de oro y mantiene un modelo que resulta atractivo. Arabel, pero... Pero...
Su opulente existencia actual se adorna con el servilismo de una opinión pública que salvo contadas excepciones oculta sus defectos minimiza su poderosa influencia en los despachos
Y perdona toda actitud que cuando son otros quienes la muestran, particularmente aquellos que viven de blanco, es sometida a juicio sumarísimo y sin derecho a la defensa. Sí, hi ha una persecució brutal. Sobretot al mundo. El mundo marca i... Continua dient coses així. Víctor Valdés dijo en las entranas de San Siro, ya cansan un poco, son muchas jugadas...
en referencia al posible penante no pitado sobre Alexis, que no lo fue, y al que le hicieron a Puyol que sí existió. Analicen la frase. Cansan estas jugadas. Es decir, que se produce una queja por una situación adversa que el arquero considera reiterada y continua.
De això se en diu agafársela en papel de fumar. Hacer del todo una parte, la ley del embudo, etc. No tenen vergonya. Continua dient. Puyol dijo, lo he visto en el marcador y el árbitro no lo quiso pitar. Denuncia voluntariedad en la decisión del colegiado. Ojo, no quiso, es la clave de su exposición, la acusación formal. Y Xavi completó el formulario de reclamaciones. El de Alexis ha sido un penalti clamoroso.
Home, és que hi ha una imatge, perdoneu, hi ha una imatge en el penal del Pujol que, hosti, és que es veu que l'àrbitre està a quatre metres... Sí, sí, està davant. I a més aquell pallo el va agafant durant tres o quatre passes. Vull dir, és impossible que no ho vegi. I no és que estiguis mirant cap a un altre cantó, és que està mirant en la direcció, perquè a la càmera hi ha un moment que es veu... Jo estava allà davant mirant, no? És allò que comentava abans, que aquell de la Dexis...
Sí, pots entendre que ell s'enganxa amb el braç del porter. És ell qui s'enganxa allà. I el de Messi, que era fora, que potser no... El de Messi, el sàndwich aquell que li fan, potser és fora. Era falta. Era falta, segur. Però el del Puyol no pot ser. El Puyol li passa dos metres. I l'has vist perfectament. Hòstia, li passa per davant. No fotem.
I és una cosa que va deixar jugar molt durament, perquè les primeres entrades que van fer li va costar treure grogues. Sí, és la tàctica que utilitzen molts equips, i si l'àrbitre el deixa, doncs, tira milles. I la barrera, quan col·locaven la barrera, que es quedaven avalentats, es queixaven, ell anava, els hi veia, els altres no es movien. I no es movien igual. Clar, i després li deien, és que no se quiere mover, no se quiere mover.
Pues continúa el señor Alcaide Dien, bueno, parla del Guardiola y de las cosas que fa Guardiola, y dice, por supuesto, casi nadie se atreverá a decir que estos jugadores, con las sospechas que lanzan sobre el colegiado, están manchando el escudo, la historia y el señorío del Barcelona. Tampoco lo dijeron cuando Pepi y Xavi le dieron la brasa al cuarto árbitro en Pamplona, cuando Guardiola se atrevió a ver por televisión las jugadas polémicas ante los Asuna,
para cuestionar las decisiones arbitrales o cuando el centrocampista, referencia a Chari, se dio una carrera por la banda del rey de Navarra protestando con gestos ostensibles de indignación. Y continúa Dien, ninguno de estos fariseos, referencia a la prensa catalana, ninguno de estos fariseos ha exigido a Messi que pida perdón por escupir a un rival o por lanzar un balonazo a la grada del Bernabéu.
Y no serán muchos quienes denuncien la dictadura del Argentino, referint-se a Messi, en la plantilla, después de la bronca que le echó a Tello por no pasarle el balón. Total, que com tenen els dos, els dos impresentables aquests del Mourinho i el...
Ronaldo, han de fer campanya per sentir que són igual de dolents. Clar, per sentir que no. I això el Guardiola ja ho va dir. Diu, si me parezco a él, que estoy haciendo algo malo y voy a tener que cambiar. Tengo un problema. Si me parezco a él, tengo un problema. Bueno, avui Mourinho ha dit que no, que això que se'n va al Manchester City no és veritat, eh? Que encara li queden dos anys... Que ell no ho ha dit mai. Li queden dos anys de contracte.
I com es llencen a la piscina aquesta gent? No, no, no. És que si diu que no marxa, marxa. És que se'n va segur. És que se'n va segur. Doncs és una llàstima que marxi, eh? Sí. No, però clar, el primer que sembla ser que va dir que ho tenia tot fet va ser el Xilo López. Però aquest d'estar sou, home. Va dir que Mourinho marxaria a final de temporada. Però aquest d'estar sou era quan hi havia la campanya aquella, quan s'havia passat tres pobles...
i li feia la campanya perquè tothom sortís allà a cridar per dir-li que no marxés i com no ho van fer es va queixar va dir, és que a mi nadie me pide que me quede, com el PEM sí, clar, amb ell tothom li diu que es quedi fins i tot li canten i a mi no me duia exacte, i ara volen que li cantin a ell uns mariatges tenim el senyor Sánchez, hola Emili, bona nit gràcies per allò del senyor, molt bona nit què tal? estàs content? per què? no ho sé, per el que sigui
Sí, normalment sí. Estic content, sí, home. Heu sentit la notícia de l'Adejan, no?, del Punto Radio. Què ha dit? Doncs ahir va afirmar rotundament que Mourinho ja té firmat el contacte amb el Manchester City. Sí, però avui Mourinho ha dit que no, que no marxa el Manchester City perquè encara té dos anys de contracte amb el Madrid. Ja, i tu t'ho creus? No.
No, dic jo, vull dir si té alguna credibilitat el senyor Mauriño. A veure, els periodistes esportius de Madrid tampoc tenen gaire credibilitat. I ara l'Avellana en té? No, però ja està bé, ja està bé, ja va bé. I el tema de Casillas i el tema de... Sí, no, no, no, a veure. Ja va bé. Quan crec que va ser l'esport que va treure la notícia que entre Mauriño i Casillas hi havia problemes i que Mauriño estava demanant
vam fichar un porté perquè volia treure al Casillas, a una plana d'internet que es diu antifutbol.com, van començar perquè aquest panflet que es edita en Barcelona, sempre tractant de posar cizaña entre els jugadors del Madrid i su entrenador, perquè les relacions entre Iker Casillas...
i Mourinho són excel·lentes i meravelloses, i ara resulta que és una emisora de Madrid la que diu que no són tan meravelloses. No són gens. No, no, una emisora de Madrid i el diariàs. Ja, ja, ja. Avui el diariàs. Avui el diariàs. Són gens de... Bueno, inclús sembla que Mourinho ha insinuat que fa temps que estan buscant el topo,
qui és el topo que diu a la premsa les coses que passen al vestidor, i ja han arribat a la conclusió que el topo és Casillas. Te l'explica a la Carbonero. Te l'explica a la Carbonero. És que blanco i amb botella, tu. O blanco i en Carbonero, sí, sí. O sigui que... També corre per internet, no sé si l'he vist, el moc de Casillas. Sí, sí que l'he vist, sí. Que li enganxa el nen. Pobre nen.
Déu-n'hi-do Arribem a una setmana jo diria pot ser una setmana clau pel futur del Barça tant en Lliga com en Champions Home, això ho va dir el Guardiola abans del partit de Milà va dir que quan li vam preguntar si a Barcelona hi ha gent que comença a parlar de la possibilitat de fer el triplet i va dir diumenge segons com vagin els dos partits que tenim ara
ho podem perdre tot. Exacte, no jugar res. No jugar res. A la final de la Copa del Rei, sí. Però seria trist acabar com el Madrid la temporada passada. Sí, sí. Bueno, perdona. L'única diferència és que no xafarem la Copa, suposo. No, no, i que el Barça ja té tres títols. Sí, no, no. Sí, clar. Ah, però són títols...
Però perdona, amigui... Són títols de càmping, home. Són títols menores, home. Una copitzuela del mundo... Claro, claro. Una supercopa.
Això és el que juga el Campi. Són petitones, home, són totes petitones. No t'has fixat? I l'altra diferència també és que el Barça ve de guanyar absolutament tot i aleshores arribar a quarts o semifinals de la Champions i arribar a la Lliga amb opcions, doncs, diguem que és el mínim que se li pot exigir. I que després és evident, vull dir, després toca competir. Tu veus la Intertoto que ha estat jugant el Madrid a Europa,
I ho comparo, doncs, ara amb l'eliminatori del Barça i dius... Bueno, no, recordeixo... Contra el Dinamo de... Què era? El Dinamo de Fagreb. O de Kiev. Contra l'Olímpic de Lyon. I ara contra aquests amics. Però la Poel és un equip que és molt més potent que el... Que el Milan. Sí, sí, perquè té gent jove. Per favor, faltaria més. La Poel té gent jove.
I a més, com que juguen amb fred... De fet, el que sí que és cert és que crec que xipriotes no en tenen cap, perquè inclús el porter és grec. Però sí que tenen molts portuguesos i brasilenys. Però és normal, perquè si xipriotes no condusques. Però, clar, és un equip potent perquè fixeu-vos bé que té molts portuguesos i algun brasiler.
Us són algun equip de la Lliga Espanyola que tingui portuguesos i brasilecs? No ho conec cap. Déu-n'hi-do. Crec que ara el Rui Costa aquest, o com es digui, el representant del Mourinho... El Mendes. Sí, el Mendes, eh? Aquest que li està ja preparant un altre superfitxatge al Madrid...
Sí, però això seria cal, perquè l'any que ve ja no tindrà el Madrid per col·locar i els col·locarà tots al Manchester City. Sortia una foto, em sembla que era... Perquè a més li fan una hiperoferta a Cristiano Ronaldo. A Cristiano Ronaldo, sí. Que se'n va a Maurinho, se'n va a Cristiano Ronaldo i igual té sort al Madrid i se'n porta al contrau, també. Bueno, home, perdona, perdona. Seria una gran sort pel Madrid
que a més a més del Mourinho i el Cristiano Ronaldo, que el Cristiano Ronaldo hem de reconèixer que li ha salvat més d'un partit... És un grandíssim jugador. Però si a sobre...
com a torna, no? O sigui, el trosset aquell de pa que et durava anys, com a torna, se'n porten el Coentrao, el Pepe, el... El Barane, el Nuri Sahim... Perdona, el Florentino. Jo crec que el Florentino se'n va l'almudena de genoll.
Home, és que en el fons la història, o jo si fos soci o directiu de Real Madrid, jo la història me la plantejaria així. Si se'n va, senyor Mourinho, intento treure'm de sobre els màxims de jugadors actualment de la plantilla. Però no serà fàcil, eh? I intento fitxar 7 o 8 jugadors. És que no serà fàcil, eh? Tu creus que algun d'aquests moments està disposat a pagar un euro pel Pepe? O pel Kakà? Sí, sí, sí, sí.
El Cacà encara, tu digues. I pel Pepe també. El Cacà el pots fer-se al Milà una altra vegada. Sí, i el Pepe el volia a la Juventus. També? Sí, sí. Per parar l'Ibrahimovic. No, i estic segur que amb una altra lliga i potser amb un altre entorn, potser el Pepe no faria el que fa aquí. Vols dir?
No ho sé, vull entendre això perquè jo no havia sentit parlar d'aquest noi. Perdona, havia sentit parlar del Cuentrao? No, tampoc. I del Carballo? El Carballo sí. Sí, havia sentit parlar del Carballo. Jo de Pepe Carballo sí que havia sentit parlar. No, però sí, home, el Carballo. El Carballo ja del Madrid a l'asilo. Jo havia sentit parlar del Carballeira, que és un orujo.
En fi, Isidre, pots parlar, eh? Puc dir alguna cosa? Si podeu parlar tots dos alhora. Ara que toca parlar de l'espanyol? No, jo volia parlar del partit de demà. Qui ha jugat primer? El Madrid. El Madrid a les 8 i el Barça a les 10. Molt bé, perfecte, no? Sí.
Pot ser maco. Un cap de setmana divertit. Això és el que val la pena. Sí, senyor, perquè t'apalanques al sofà i ja no et mous. Sí, perdó, per anar a la nevera. Bueno, perdona. A tu, perquè a la teva dona també li agrada el futbol. Sí. I això és un gran avantatge. Els que tenim que veure el partit a la cuina tancats, és un altre programa, eh?
Perquè a mi ja l'altre dia, que estava mirant el partit del Madrid contra el Villarreal, ja m'ha dit, diu, i ara mires també els partits del Madrid? No, o sigui, m'ha dit, que juga el Barça una altra vegada, et dic, no, és el Madrid. Diu, ah, i ara et mires també els partits del Madrid? Bueno, però el Madrid van ser 20 minuts. Sí, bueno. Els partits del Madrid normalment els 20 minuts ja els has enllestit. Vull dir, el que han marcat el tercer gol ja te'n vas. Sí. Ja ho deixes córrer. No, jo contra la Poel...
que més o menys parla amb Isidre. Vull dir que una mica... Fins i tot una mica més d'intensitat que l'Espanyol sí que l'hi va posar. Sí. Però no... No, però pobrets.
Jo espero que demà no... Jo li demano, perquè jo tinc amics, socis de l'Espanyol, i estaven indignats. Home, i tant. Amb l'actitud de l'Espanyol davant del Madrid. I tant. Perquè pots fer-ho guanyar, però has de presentar una mica d'actitud. Van sortir derrotats ja des d'un principi.
A veure, el bo de l'Espanyol és que aquest mercat d'hivern ha fet fira i, ostres, en l'ano aquest alcoentrar és un molt bon reforç per l'Espanyol. Sí, és un bon, sí senyor. Llàstima que l'any que ve, doncs, difícilment... No hi serà. Clar, difícilment s'escadarà, perquè si l'intercanvia d'entrada i de més... Doncs clar, el recuperaran, clar. Perquè és un tros de jugador, eh? Sí, sí, és un bon jugador, sí. Però bueno... Jo espero que demà el Madrid pateixi una miqueta. Jo espero que perdi.
Sí, sí, clar, per això. Al Madrid? Sí. Jo no em faria gaires il·lusions. No, jo les vull fer. No, no, jo il·lusió no me'n faig cap, però m'agradaria. El jugador número 12 és el jugador número 12. Sí, sí, sí. Jo ho sento, però és així, vull dir, no em faria gaires il·lusions. I a més a més, tant és així que, pues això, que si s'equivoca a la inversa o no fa el que ha de fer, doncs sap que després té un linxamiento brutal. Ui, i tant.
Res a veure amb el mitjamento que també hi és quan s'equivoquen en compte del Barça. Evidentment que també hi és la premsa esportiva català. Sí, sí, no, també. Però ho fa... Perdona, ho fa la premsa.
Sí, sí, però clar, és que Madrid no és una premsa, Madrid són totes les televisions, és els programes d'aquests infectes de la nit, és tot això. Jo és que encara estic pensant i no trobo de què es queixava Mourinho en company del partit contra el Vilarreal, que li van senyalar una falta, ja sabien que aquella falta seria gol. És una qüestió de coacció. Això s'han omplert la boca, per dir-ho així,
tota aquesta temporada d'explicar que el Maurinho la seva tècnica és intimidar els àrbitres la primera temporada per després recollir els fruits. Però és que ara resulta que els fruits encara no estan preparats per recollir i ha de continuar.
No, el que passa és que cada dia no dona pressa l'arbre. Hi ha dies que l'arbre no està sec o que et trobes un arbre que és mort, com l'àrbitre que es va trobar l'altre dia a Madrid, que tampoc és normal que anés. Perquè jo també t'he de dir, vull dir, si tu expulses un segon entrenador i expulses el primer entrenador i després a l'acte no poses res, només poses per protestar, tampoc no pot entendre.
Vull dir, jo, si fos el meu equip m'emprenyaria, perquè el normal, si l'has expulsat, no pot ser només per protestar. Per protestar, sí. Serà perquè t'ha dit alguna cosa, i si t'ha dit alguna cosa, posa-ho a l'acte. Home, perdona, és que el que li va dir ho vam entendre tots, eh? Sí, però, d'acord, això és un motiu per expulsar-lo, però si no ho poses a l'acte... No, no, clar, no té sentit... Clar, aleshores no l'expulsis. No té sentit l'expulsió, clar.
No, clar que no. Amb això sí es podria queixar el Madrid. Però bueno. Bé, doncs jo el que sí espero que el Madrid perdi i que... A tota que faci el que vulgui. Jo el que espero és que el Barça guanyi. I que Messi marqui com a mínim un bolet perquè tinc molt d'interès en veure a qui li dedica. Per què?
al gol de mestre. Per què? Perquè jo crec que possiblement, no sé si està en condicions o no de fer-ho, li dedicarà a una persona que, si és nena, es dirà Cèlia. Igual que la seva àvia i la seva besàvia. Que està prenyat? Ell no. Ell no. Ell no? Ell no. Això és una primícia que, bueno, sense...
donar-li massa bombo i platillo, i platet, doncs una primícia de Ràdio d'Esbert. Anda, eh? D'Esbernada. Que guai. O sigui, la nòvia, però no estan casats? No, home, és igual que l'Iniesta, que es casarà ara aquest estiu. Viven en pecado estos del Barça. Bueno, però li fan cas al senyor de Llerdon...
Jo el que dic, el Messi el que han de fer és treure-li l'ADN, perquè si hi ha alguna possibilitat que a través de genètica, doncs poder colonar-lo, algun dia... Sí, home, és veritat. Vull dir, els clones, perquè si ara li surt una nena, ja l'hem fotuda. No pots jugar al Barça femení. Si surt una nena, l'has de fitxar. Ja, només néixer l'has de fitxar, per si un cas. Que no passi com el Jordi Cruyff, eh? Sí.
Bueno, però després, bueno, clar, el problema és el pare. El que no has de fer és el pare entrenador. No, no, no. El que no pots fixar és el fill així pensant-te que serà com el pare i estàs-hi, eh? No, no, el que no pots és tenir el pare d'entrenador. Ni el sogre, ni el sogre. Perquè jo vaig viure, ni el sogre, exacte, jo vaig viure en directe aquells anys que el nano jugava...
amb els cadets i amb els juvenils del Barça i anàvem per Sabadell i era entrenador a l'Olmo i jo vaig veure com funcionava la història i com va saltar l'Olmo. Perquè no posava el Jordi.
posar altres jugadors que rendien més en aquell moment i, evidentment, va saltar. I el nen havia de jugar sí o sí. I això és un problema, eh? Això és un problema pel nen, eh? També diuen que Pepe Reina al final el van posar, això ho va dir Reixac, que al final el van tenir que posar de porter perquè el pare estava tot el dia fotent la pallissa i va veure si hi posa a mi, a veure si hi posa a mi, a veure si hi posa a mi, a veure si hi posa a mi, a veure si hi posa a mi.
Per això és normal. Tu ho faries i jo ho faria, segurament. Sí, és possible. L'Isidre deia alguna cosa, però no l'escolteu. Què dius, Isidre? No m'ha dit que va arribar a jugar al Manchester, home. Sí, sí, sí. Per cert, parlant de Manchester... Hi ha el Capo, no? Hi ha el Capo, sí, és veritat, va estar... Sí, sí, sí.
Parlant de Manchester, i ja és l'última cosa, suposo que heu sentit que les línies de les estacions de metro de Londres canviaran el nom amb motiu de les Olimpiades i hi haurà una estació Messi i una estació Maserano. És molt curiós, perdona, perquè si revises la premsa espanyola, ABC... Ningú l'ho diu. No, no, les estacions se dirà Nadal. Ah, Rafa Nadal, sí, Rafa Nadal també té una estació, sí. De Messi no diuen res. No.
I demà serà no encara menys. Sí. Bueno, doncs ja és l'hora de marxar, senyors. Disfruteu del cap de setmana. Apa. Disfruteu de la Setmana Santa. I força Barça. Això mateix, força Barça. I d'aquí 15 dies ens tornarem a trobar aquí a la mateixa hora. Vinga. Vinga. I els que heu arribat amb paciència fins ara escoltant la ràdio o mirant-nos per internet, moltes gràcies. Fins aquí 15 dies i que sigueu molt feliços. Adéu. Adéu. Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
If I had a chance to see The friends of the lost That begged for their return