Aquí, a Ràdio d'Esvern. Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials.
Has de dir, la desvernada. Què? Que has de dir, la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. Hola, matemela.
La desbernada. La semanela. No, la desbernada. La semanela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semanela. No, la desbernada. La semanela. La semanela.
La dasbarnada.
Doncs molt bones tardes i molt benvinguts a tots i a totes. Un minut ens passa de les 8 hores, per això és el que diuen els centres professionals de ràdio. Un minut ens passa de les 8 hores. Ara és professional i tot. No, si això agrada... Amateur! Amateur! Heu acabat, ja. Aquí, com sempre, el jefe posant ordre, Emilio, bona nit. Bona nit, bona nit. Jo estic d'encarregat, ja ho sabeu, estic uns dies d'encarregat, l'encarregadet, en fi, Emilio és el jefe, jo sóc l'encarregat,
Simón Júnior està aquí amb les seves coses. Bona tarda i benvingut. Bona tarda a tothom. García, benvinguda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Domènec! Què tal? Bona tarda. Et trobem a faltar. Sí, segur. De debò, eh? Jo friso perquè arribi el divendres i tornar a tenir-te davant. Què passa? Que vols diners? Què passa? Vale. Doncs arribem a aquest punt. Senyores i senyors, amics i amigues, benvinguts. Encetem una nova edició d'aquest programa que és el vostre, La Desvernada. La Desvernada.
El tema és que avui és divendres. Divendres, sí. 28 de novembre. L'any? 2014. Molt bé. Calli, fante per la García. Estupendo. I llavors, ara hauríem de recordar aquelles dades d'interès nacional. Això és com la campanya del 9N, és d'interès nacional. I totes les ràdios ho haurien de dir. A quin dia de l'any estem?
Quin dia de l'any? Quin dia de l'any? Sí, quin dia de l'any? A veure, però si a mi m'he donat el guió ara mateix. La primera fulla. Primera línia, filla meva, si està allà. Sí, el 28 de novembre. Però m'acaba de preguntar pel dia, jo he dit el dia. Quin dia de l'any és? Tercera línia del guió.
Última part. Aquí. Ah, 332. Ara. I ens falten 33. Correcte. 33? 332 més 33? Sí, perdó, perdó. 365. Avui tenim un programa espès. Només d'entrada ja comencem a rascar. I és la setmana número 48 de l'any, que aquesta també és una edad molt important, encara que ningú, ningú, ningú en sigui conscient.
No, perquè és important. No ho sé, però segur que és important. La gent no és conscient, no ho és de conscient. No, ja passa, sí. Setmana 48 de l'any, dia de l'any 332, divendres 28 de novembre de 2014. I... I ens falten 33. Ens en falten 33. Sí. Per acabar l'any. Per acabar l'any. Alguna altra d'interès? Molt bé. Sintonia de les efemèrides.
Se l'ha curral, eh? Se l'ha curral, eh? García, t'asseguro que no ha tingut cap indicació ni del director del programa, que és l'Emilio, ni de l'encarregat, que sóc jo. Cap indicació. Qui passa a quedar anònim amb un cavall de cap fort? El tio té iniciativa? Sí. Molt bé, molt bé. Sempre ha sigut molt creatiu. Sempre ha sigut molt de la reina, jo.
De la Herrera, tinc iniciativa. És un xist polític. És un xist, eh? Ja et pots posar el dill de l'ull. De la ullera sense vidre. Que me n'acau de donar, i el Miquel...
De soldat. Jo no ho volia dir perquè fa de mal explicar, però aquest senyor és fora d'Espanya i de Catalunya. No sabem pas si tornarà. I ha marxat amb estranyes circumstàncies amb un cotxe passant la frontera amb bosses d'esport inflades, molt inflades. Això ara, el 2014? Ara fa quatre dies. Ara mateix. Fa unes horetes que creuen la frontera. I ha anat cap al nord, no? Ha fet una paradeta abans
Andorra. Correcte, per fer pipí i ja ha seguit. Diu ell... Ostia, és Andorra, tu. Sí. Cotxa, bosses d'esports... Però què, de comprar formatges? Andorra... Em sembla que anava a posar. A posar què? No ho sé, però si hi havia bosses en el cotxe... Ah, vale, vale, vale. Em sembla que anava a posar. Té algun conte? Vale. Vinga, va. A Mèrides.
Ja pots dir això del Banya, que a mi em fa gràcia. Diuen que tal dia com avui, un 28 de novembre, però de l'any 1912, això és com si fos ahir. Ahir mateix... Si fos ahir, encara me'n recordo com entraven els tanques per la Diagonal. El 1912? No, uns quants anys després.
Diu, davant de les successives derrotes dels turcs i coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra dels Balcans, l'Assemblea Nacional va proclamar la independència d'Albània. Alert, tothom de peu aquí. Tenim l'himne d'Albània, Domènech? Sí, ja te'l busco. I després de cinc segles de sotmetiment a l'imperi otomà. L'himne otomà no el busques. Eren els turcs. Els otomans són els turcs.
Però el país, Albània, va ser envaït per Sèrbia. Aquesta gent no té sort. No. No han tingut mai de sort. Mai, mai, mai. En surten d'una i en entren un altre. Doncs sí. Més aviat surten d'una i els hi entren d'una altra. Llavors van ser envaïts per els sèrbis del nord i per Grècia pel sud. Ves per on? Els hi van donar per davant i per... No. Això és una obra de teatre. Això és una obra de teatre, pel davant i per al revés. Molt bona l'obra, per cert, eh? Mira, Ialta. És l'autèntic, eh? Albània.
Tothom t'empeus? Mira, és que tampoc té lletra, aquest. Això és el que tu no ho saps. Millor aquesta és la versió instrumental, oi? Sí, que té lletra, mira. Lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo, lo,
Dels símbols, Domènec, no ens en podem riure. Dels símbols no es pot fer broma. Molta gent diu que el limne d'Espanya té lletres. Dels símbols i de l'Espanya... L'olololo també. Dels símbols i de les banderes no es pot fer risc. No es pot fer risc. D'aquestes coses no es pot fer broma perquè hi ha gent que té... Home, té, clar, no? La pell molt fina. Amb el tema dels símbols la gent s'ofent. Per tant, nosaltres serem curosos...
Bé, continua amb la Sèrbia. Albènia. Amb l'Albènia. Amb l'Albènia. Amb l'Albènia. Molt bé. Diu que va ser invaita aquesta gent, van ser invaits pel nord, per Sèrbia, i pel sud, per baix, per Grècia. De manera que quan es va declarar la independència amb l'ajut de l'imperi austro-ongarès, perquè aquests també deixa'ls anar, només quedaven els de centra. Espera, espera, més de la meitat de la població va quedar fora del nou territori.
Un quart per dalt, un quart per baix, i només quedava als del centre. Vostres dies per el dei, és això. Diu una partida entre Sèrbia i Montenegro. Altrament, Albània era un país poc avançat, les coses com siguin, no els estem faltant. És que estem explicant la realitat del 1912. Fa més de 100 anys. És que s'ha de dir. No pots quedar-t'o, això. No, m'ho puc quedar perquè no podria dormir, aquesta vida. I amb una gran divisió social i religiosa, entra catòlics, ortodoxes i musulmans. I com diria aquell, de estos...
Polvos estos lodos, o alguna cosa així. Emílio, una altra femèride. Una altra femèride, va. García. Doncs el 1127. Ah, mira, que això sí que fa quatre dies. Sí, sí.
1.127, eh? Sí, què he dit? No, no, no, no. Ah, val. Hi ha algú de l'audiència que no ha agafat... Perdó, eh? No vull posar-me un nom, no em demanen. Però que no s'ha vist l'ordre d'això. Ja, jo ho anava a dir. L'ordre cronològic aquí... No, no, perquè té més gràcies. Ah, vale, vale.
No, no, l'observació al Domènec és pertinent. És que abans ho feia amb un ordre cronològic. Però l'observació ha estat pertinent. Pell fina, jo també tinc la pell fina. I aquí se l'agafa amb paper de fum. La pell. Diu que la primera efemèride, que és la més així. És la més gruixuda. Dóna igual a l'any que sigui. Era la més... És l'efemèride de l'efemèride. És la que crida l'atenció. Llavors, la de la independència d'Albània...
Caram, tu, quan es parla d'aquestes paraules de la independència, tothom fermi, que aquí no sé molt bé nadie, que si no, no sales en la foto. Ara, altres efemèrides. Altres. 1127. El 1127, el compte de Barcelona, Ramon Baranguet III, va signar un tractat comercial amb la República de Gènova.
que era una de les primeres evidències d'un comerç català a la Mediterrània Occidental. Molt bé, aquest compte. Ei, imagina't si fa de temps això. O 1127. Altres, altres. Més, més, va. Mira, el 1848. Aquest ja s'acosta més.
Sí, això sí va, res. La ciutat suïssa de Berna, doncs, va... es va jugar a un partit de futbol... Ah, no, això va ser el dimecres passat, no. El 1848, Berna és reconeguda com a capital única de la Confederació Esbètica. Es veu que abans teníem més d'una capital, i el 1848 han dit no pot ser, això ha de tenir tantes capitals...
en farem una sola. Cocapital. Això està molt de moda. Sí, ara sí. Sí, sí. Cocapital. Cocapital. Cocapital. Cocapital. Coca? Vale. Escolta, una altra manera. Puc fer una altra, jo? Sí. 1899. Ah, clar, clar. Ara què?
Ara què passa? Aquesta sí, no? Aquesta sí, clar, aquesta sí. Tot l'altre és que fins ara, és que aquesta no sé què fa, que eres la primera, però bueno. Perquè no teníem més text. I com que no teníem més informació, l'hem hagut de posar-ho. Joan Gamper, Joan Gamper, Ciutades Suïs Establert de Catalunya, va fundar una entitat esportiva que després va tenir molta anomenada.
Ah, sí? Sí, el Futbol Club Barcelona. Ah, em sona, em sona. Tal dia com avui, eh? Tal dia com avui. Tal dia com avui es va fundar el Barça? Tal dia com avui. Tal dia com avui. 28 de novembre. Sí, sí, sí. Imne del Barça, no? Sí, sí, sí. Imne del Barça, sí, home. Tenim o no? No... Home, tenim els del Madrid, però el Barça no. Ah, doncs bueno, ja m'estava. Ah, no, no, no es pot... Com no n'anem a tenir? Tothom de preus, silenci i ferm.
Lo, lo, lo. Aquest sí que té lletra. Aquest no ho feia. Aquest no ho feia en la pell fina. No, però estem tots molt serioses escoltant això. Tens raó, sí, sobretot ara. Més, més. 1943. Un moment, un moment. Hem de dir que el senyor Joan Gamper havia nascut a Basilea.
Fixa't. A Basilea. Això és allò que es posa perquè la pell sigui més fina i llisqui millor, no? Sí. No és Basilea. No. No, tampoc. Jo deia el de Basilea perquè sabeu quins són els colors de Basilea?
El grana i el blau. El verd i el groc. No, el grana i el blau. El daurat. I com ja va haver-hi una discussió de quins colors havia de portar la samarreta de l'equip... Va dir, fins aquí m'ha arribat. Ja n'hi ha prou d'aquest color. Posarem els colors de la meva ciutat. Exactament. Va ser així, perquè les primeres samarretes eren blanques. Blanques? Blanques. I aleshores va dir, això del blanc no queda... No, tenia la seva raó. Clar, pensa que en aquella època no podien rentar la samarreta cada dia.
I cada vegada jo jugava, cada vegada la samarrata feta amb una porteria. Els d'allà, d'allà, què? Diferents. Són diferents. Jo tampoc marro. I aleshores m'han dit blau i grana. Bé. Bueno, 1943. Què va passar? Paraula reconeguda, però la Real Acadèmia Espanyola de la Llingua, eh? Blau, grana.
que m'he d'aigual, Emílio no, perdona però algú m'ho havia de dir, no? perdoneu 1943, segona guerra mundial es reuneixen a Teheran formant la conferència de Teheran Churchill del Regne Unit Roosevelt dels Estats Units i Stalin de la URSS
per la futura organització del món després de la prevista victòria dels aliats. Aquests tres es van reunir i van dir... A partir d'ara... Van fer el mapa, eh? Van fer el mapa actual. Això, per mi. Això, per tu. Això...
I qui els va dir que ho podien fer? I els francesos, per què no hi eren els francesos? Perquè en aquella època els francesos pintaven en plena Segona Guerra Mundial, pobres, prou feina tenien. Tenien a casa. No, no, en plena Guerra Mundial. Tenien el Leclerc per sota i el De Gaulle per dalt. Ja.
Com els grecs i els... Per dalt i per davant. Molt bé. Domènec, jo vull aquestes dades que ara donarem que són potser les més importants del programa, en diferència. Vols sintonia? Sí, sí, sí.
Domènec, està sembrat, eh? No, no, està sembrat, està sembrat. Jo crec que li hem de pujar el segon, aquest nom, eh? Sí, sí, sí, s'agraeix. Tu arribaràs lluny, eh? Sí, aquí, aquest dia està consultat. I ara pujarà la lluna, la pruna. I la rematam? Per favor.
Les dades importants... És que no l'he entès mai, la lletra d'aquesta cançó. Tu l'has entès alguna vegada? Sol Solet vine a meure que estigui fred. No, no. Sol Solet encara, però el de la lluna, la pruna... Vestida de dolç. Vestida de dolç. És una cançó infantil, fill meu. Però què vol dir? Vestida de dolç. Sí, sí, la lluna, la pruna, vestida de dolç. Un dia farem una anàlisi del tema. A veure, central de dades. La lluna, la pruna, vestida de dolç.
Què vol dir? Què implica això? Perquè el sol solet vine a veure-hi un car, eh? Quin missatge oscur i estrany té aquesta gràcia? Sí. Bueno, donem les dades més importants de les dues hores de programa. Vinga, va. Ah, el sol avui ha sortit a les 7 i un quart de 8. Vale. I s'ha post a les 4 i 50. Doncs vale. I la lluna ha sortit a les 11 i 59. Vale. I es pondrà a les 11 i 22. Això segons dades... Això són dades. No, però tu estàs segur del que posa aquí?
Jo això ho he fet un copiar-pegar. GMT? Sí, perquè això és l'hora d'estar del Greenwich. Això és l'hora internacional. Que és la que portem nosaltres, no? Ens sembla que ara nosaltres estem una hora més. Una hora més? Sí, a Espanya és una hora més. Perquè després a l'estiu som dues hores més. GMT. O sigui, que ha sortit a les vuit, realment, hora d'aquí, no? A veure, Emilia, jo he ràpid, perquè la gent no es dona escoltes. Sí, sí, sí. No, no, perquè després hi ha algú que diu davant del matí, diu a les set i quins està mirant, diu, ostres, no surten, aquells em van...
Altres dades d'interès. Sí. Els sants del dia. Els sants. Déu-n'hi-do. M'encanta perquè cada sant porta un interrogant davant. A veure, jo crec que hem d'anar als dos sants que tenim destacats, eh? Sí? Sí, directament als dos sants d'Emilio, tot teu. Ostres, Santa Caterina, la Borger Verge. Perdó? Santa Caterina, la Borger Verge.
La veuràs. La veuràs. La veuràs. La veuràs. La veuràs. La veuràs. La veuràs. Quan, demà? La veuré de l'hogar. Santa Catalina, la veuré. Bo, bo, diferent. Jo m'està entrant una calor ja que... Va néixer. Volem centrar-nos. Va néixer. Jo ja tinc el que significa... Moment, temps. Un moment, un break. Break, break. Break. Parèntesi.
Sol, sol, sol, no. La lluna, la pruna, què implica? Què implica? On ens porta? Hi ha una primera part de l'explicació, que estem en horari infantil, no la reproduirem. Però això és una cançó infantil. No, però hi ha una part que aquí no diu una interpretació freudiana. No, no, no. Aquesta part la deixarem. És massa
Profunda. Interpretació infantil. Tampoc no ho entendria. Després, la verdadera, estem parlant molt antigament, han canviat la paraula. Al principi era la lluna, la bruna, referint-se... La lluna bruna. Correcte, la bruna és fosca, és la lluna, quan està completa...
Sí. Completa, no. Nova. Plena. Nova. Fosca, que no es veu. Que es veu. La lluna. La lluna plena. La lluna plena és la que es veu. Correcte. La plena és la que es veu. I la bruna és la foscor, que no es veu, la lluna nova. Que és la lluna nova. No biluni. És la façada de la lluna que es retja el sol i il·lumina la cara posada. Sí, la nova. La lluna nova. Ja refereix això. Era la lluna, la bruna. La bruna, però s'ha acabat amb el pas del temps. En pruna. Clar, vestida de dol, cabada negra, com que no es veu...
I allò de... Sa mare no vol... Això és la interpretació freudiana? No, no, no. Deixem-ho córrer. Aquí no hi entrarem. Ni entrarem ni sortirem. Això ho deixarem estar. No ho toquem. Aquest gènere no ho toquem nosaltres. No, no. Molt bé. Escolta, tu, lo dels Sants, lo dels Sants, la sintonia dels Sants. Domènec, quina sintonia tenim dels Sants? Música de Sants.
És que estàs, estàs avui, jo de veritat, eh? És que surt. Això, però que se surt per les... Emílio, quins sants destaquem avui? Doncs això, Santa Catarina la voré. Ja no vull més conya sobre el tema. No, no, jo tampoc. Aquesta senyora era... Aquesta senyora va néixer el 2 de maig de l'any 1806. No fa tant. No, fa re. ¿Dónde?
en un poble. Un poble de França. Itàlia no ha llegit al pie de les muntanyes, com el Marco. No, era la Heidi, no? No, ella vivia en Suïssa. Ah, vale. No, i el Marco... Perquè es veu que tenia uns dinarons. No, el Marco a Itàlia. El Marco a Itàlia. Al pie de les muntanyes, viu nuestro amigo Marco en una mil de morada. No te n'ho mull, eh? Eren 11 germans. Jo veia cada cap de setmana, perdoneu, això, si no ho dic... Tothom vas a Suïssa. Jo amb el Marco vam plorar quan troba sa mare. Aquell dia vam plorar tots a casa. Totó.
Però amb la Heidi, era cada dissabte que ploràvem. Era un drama. La Heidi era un drama. Ploràvem com a locos. Sí, clar. Doncs eren onze germans, els que tenia la Caterina a la Boré. Ella seria verge, però... Va quedar orfe... La mare no. Va quedar orfe... La mare no parava. No tenien tele, perdó.
Va quedar orfe de mare. En aquella època no tenien tele ni ràdio. La ràdio també distreu molt. Aquesta senyora va quedar orfe de mare quan ella tenia 9 anys. Perquè suposo que era ella el que tenia 9 anys, no la mare. En aquelles èpoques. Va quedar orfe de mare als 9 anys.
i el dia que es va morir la mare una criada la va veure que va pujar una cadira i es va abraçar a una imatge de la mare de Déu amb 9 anys demanant-li protecció diu que l'ambient familiar morta la mare va ajudar Caterina a la seva vida espiritual la seva germana que es deia Maria va ingressar a les filles de la caritat
Maria de la Caritat, coneguda després. Domènec, talla't el micro. Què? Talla't el micro. Ah, que el tenia obert. I aleshores el pare li va dir, Caterina, tu t'has d'ocupar de les tasques de la casa. Bueno, ella una vegada havia fet les tasques de la casa, quedava en silenci, en plegària, dejunava els divendres i els dissabtes, crec que menjava els diumenges, i va ingressar a la congregació de les filles de la Caritat.
que crec que és el mateix presto que estava a la seva germana l'any 1830 va tenir diverses aparicions de diferents tipus entre elles 3 de la Barra de Déu
Déu meu. Anava clar, perquè va dir diverses aparicions entre elles de la mà de Déu. Les alfes... Potser se li va aparèixer al monjo del monestir al costat. O a l'Elvis. No ho sabem. Dic no ho sabem, és una hipòtesi que allà ens ho dic no ho sé. Vosaltres sabeu que quan fem aquesta opció...
Seriositat. I això va donar origen a l'advocació de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Si ja ho diuen aquí, deu ser veritat. Va morir el 31 de desembre de l'any 1866 i va ser canonitzada pel papa Pius XII.
El 47. Una mica després. Molt bé. I ens queda una... Per tant, i resumint, això és molt important. Si coneixeu avui una Caterina... De Labore. Ah, jo conec una. Caterina Labore. Era l'Apellido. Sí, però és que hi ha més Caterines. Jo Caterina conec la pastora Caterina. Jo conec la del mercat. Hi ha Caterina... Caterina és Cati, no?
Sí. Que t'hi jugues, que sí. Bueno, escolteu, jo faré el següent. Vinga, vinga, va. Bueno, Caterines, felicitats. Ah, sí, això. Sant Esteve, el jove màrtir. El jove. És un dels màrtirs, Sant Esteve, de la persecució iconoclasta més famosos. Va néixer a Constantinople...
Quan tenia 15 anys, els seus pares... Va deixar quan tenia 15 anys? No, no. Quan tenia 15 anys, els seus pares el van confiar als monjos de l'antic monestir de Santa Oixentia. Madre de Déu, hi ha pares per tot. No lluny de Calcedònia. La marca de roba interior. Era contretinoble. Hi havia diferents robes. No lluny de Calcedònia. De Calcedònia, sí. Jo sé d'un lloc on hi ha una Calcedònia, sí.
En morir el seu pare va vendre les seves possessions i en va repartir els beneficis entre els pobres. Quan va morir l'abat Joan, Esteve va ser escollit per a succeir-lo, malgrat que només tenia 30 anys. Només. Uns anys més tard va renunciar al seu càrrec i es va retirar encara més en una cel·la tan estreta que no podia estar ni dret ni ajegut sense jugar amb els murs.
Per l'amor de Déu. Aquí es va tancar als 42 anys. L'emperador... Era un home que anava cap... La seva vida anava cap amunt, eh? L'emperador Constantí, coprònim... Coprònim, doncs bé? De coprò... Va, va, va, va. Va continuar la guerra... És una marca d'expressores. Va, va, va.
que el seu pare, Leo, havia declarat a les imatges i com calia esperar va trobar... Això què és? Això què és? És el mateix Sant, això? No ho sé, però com que coneixia la influència d'Esteve, va fer l'intent de convèncer el Sant perquè subscrivís al decret promulgat pels bisbes iconoclastes en el sínode de l'any 754, però va fracassar en l'empresa.
Constantí, furiós, va buscar diversos pretextos per condemnar Esteve a mort, fins que el va sorprendre quan conferia l'hàbit a un novici. Va conferir l'hàbit a un novici. Què és conferir l'hàbit? Li va robar l'hàbit? No, li deuria donar. Cosa que estava prohibitant. Te lo paso, te lo paso. Es va treure l'hàbit i li va donar amb ell. El van prendre pres i el van jutjar Calixta i alguns bisbes, però ell va defensar tan esment la veneració. Qui era Calixta?
no ho sé, de les sagrades imatges. El van tancar en diverses presons i van fer diferents... Però segur que eren més grans que la cel·la on havia estat. Segur, segur. Va dir, quin lujo, aquestes són grans. És com la Pantoja del segle VIII. El van tancar en diverses presons i van fer diferents intents de matar-lo sense èxit, fins que finalment el van arrossegar pels carrers de Constantinople, on la multitud... Bon final tràgic, eh? On la multitud el va culpejar amb pedres i garrots i un home li va destrossar el... Ai...
Que vèstia! Que vèstia!
Vale. Ens passen 25 minuts a les 8 del vespre. Repassada ràpida, ràpida, ràpida dels aniversaris de gent que va fer tants anys, tants dies, tants anys com avui. A veure, tu què ets el jefe? Comença. Hem d'anar per ordre de... Vinga, tal dia com avui. Tal dia com avui, de quin any?
1920, 1820, 1820, 1820. Ja, ja. Vinga. Frederick Ingalls. Era filòsof alemany. El pare de la Laura Ingalls. Sí, de la Laura Ingalls, sí. La casa de la llorrera. La casa de la pedrera, sí. Més anys. 1857. Vinga. Alfons XII, rei d'Espanya. 1895, va néixer José Iturbi, pianista d'orquestra espanyola.
Pionista, aquest no el vaig conèixer jo, en una pel·lícula. El 1907, aniversari d'Alberto Moravian. Aquest escrivia. Novelista italià. Vinga, Emilio. 1908, Claude Lévi-Strauss, descobridor dels calçotets. Dels pantalons tejanos. Sí.
filòsof i etnòleg. 1912, Eugenio Fernández Granell, pintor i escriptor espanyol. El 1918, tal dia com avui, naixia Quico L'Edgar, recordeu-lo, presentador de l'1, 2, 3 i actor peruà. Sí, senyor, que el senyor que anava amb una sabata d'un color i un altre d'un altre. I dos rellotges, una cada muñeca. Sí, senyor. García. El 1936 va néixer Philippe Solers, un escriptor francès.
Milio. No ho en tinc. Jo tampoc. El què? Laura Antonelli, actriu italiana. El que no sé què vol dir és atonat. Era el nom artístic. Què dius ara? Digues l'any, home, el 1900. El 1941. 1950. Ed Harris, actor nord-americà. Cuidadín, cuidadín. El 1957, tal dia com el d'avui, va néixer Gaspar Llamazares. Ves per on? Ves per on, eh? Lo xepes.
El 1958 va néixer Francesc Antic, expresident del govern Berner. Aquest no està a la presó, no? No, encara no. 1960, John Galiano. Eh...
Dissenyador de moda. Sí, aquest el van votar de la... El van votar? Sí, el van fer fora. Ell estava en... Por comentarios desafortunados. Ah, sí. En estado de embriaguez. Ah, pobre. Que no s'ha de dir. No, correcte. 1961. Ramon García. Ramon Xú. Presentador de Ràdio i Televisió Espanyol.
Que torna. Torna a fer les campanades aquest any. Pots posar la sintonia del Gran Prix? Torna a fer les campanades. Això què és, Núria? Però què et penses? Home, jo el conec pel Gran Prix. Acabem recordant que tal dia com avui, de l'any 1975, va néixer, cuidadín, Pablo Ruz. Aquest senyor és el jutge que va provocar la caiguda fa dos dies de la ministra de Sanitat, en Amat. Això ho explicarem.
Ah, volen fer fora, eh? Ojo, eh? Ojo al dato. Josep Maria Montes, bona nit. Hola, molt bona nit. Molt bona nit. Hola. Adéu. Sí, bona nit. Però on estàs avui? A una copa o alguna cosa així? A l'Avinguda Meridiana. A l'Avinguda Meridiana, eh? I què fas a l'Avinguda Meridiana? Que no plou? Vas conduint, vas conduint.
Es nota, es nota. Condueix amb mans lliures. Agafa el volant, agafa el volant. Sí, agafa-ho. Agafa-ho, per favor, agafa el volant. Sí, ja el tinc, ara. Escolta, Montes, quin temps ens ha de fer? Va, com ho tenim, això de la meteorologia? Estem molt espantats perquè cap de setmana que diu que va ploure el que no ha plogut mai, que se van ahogar los peces, vaja. Universal. Doncs sembla que serà així, si els mapes no s'equivoquen. A veure.
en què, com ja sabeu, hi ha una profunda, molt profunda pertorbació que ha baixat pràcticament d'Islàndia cap... en aquest moment es troba al Golf de Càdiz, molt activa. És, de fet, una estona pertorbació d'aquestes que s'anomena la primera categoria i que ens està traslladant. S'està traslladant des del Golf de Càdiz fins a l'estret de Gibraltar. En aquest moment es troba a mig camí. Però va cap a baix. Això, en el moment està molt cap al sud. Molt bé.
i des d'aquella posició ens està llançant vents, doncs, càlids. Hosti, quina força que té, no? Encara estàs més lluny com perquè ens provoqui inestabilitat, però sí que s'estan, depenent del cert, de fet, porta unes 3 o 4 hores en què els núvols s'han anat aumentant, amb les temperatures molt altes. A aquests moments ens movem als 19 o 20 graus a aquestes hores del dia i, vaja, ja, pràcticament toquen al mes de desembre.
que és una temperatura molt alta. Molt bé. Això ara. I demà què? I bé, ja aquesta nit aquesta perturbació s'anirà apropant més. Més aquí. S'anirà traslladant-se ja l'estret i quan creu-hi l'estret ja tindrem els seus efectes sobre nosaltres, provocant que l'arram de la costa pugui començar a fer inestabilitzar molt i, per tant, generar-se precipitacions. Començarien ja que...
necessitament inconexes aquesta nit i amunt al matí ja creiem que poden ser forces continuades a més a més els vents seran de llevant de moderats a tots forts sobretot demà migdia i la necessitat serà realment molt acusada a definitivitat que creiem que les precipitacions poden ser això, forces continuades moderades en moments blocaments fortes amb alguna tempesta diguéssim amagada dins d'aquestes precipitacions continuades això a quina hora?
Això durà en qualsevol moment del dia. La veritat és que és pràcticament impossible dir quan es poden generar aquestes tempestes, però en algun moment sí que creem que hi seran. Sobretot perquè aquesta perturbació porta aire molts drets en capes altes, que quan toqui el Mediterrani i que el tenim massa calent encara, per l'època en què es trobem, doncs pot fer una inestabilització molt, molt important. Això demà. El diumenge, pitjor. El diumenge...
Sembla que la part en què podria ploure més seria... No sortim de casa, eh? Sí, que el diumenge aquesta perturbació que haurà creuat l'estat de Cibreltal, demà al matí, es trobarà el diumenge entre la costa de Barcelona i les Inges d'Alears, Mallorca, més o menys. Ah, bueno, ja se'n va cap allà. La tindrem pràcticament a sobre. Ah, a sobre. Sí, sí, i en aquest moment potser els vents ja no siguin tan forts, perquè el nostre, a prop del centre de la perturbació, doncs els vents allà...
no són tan importants, però sí, seguiran sent allà abans i les precipitacions seran bastant abundants, però podríem ja anar perdent continuïtat, és a dir, no ser tan seguida, i en aquell moment, sàpigueu que encara les temperatures seran altes. Altes. Altes, sí, veurem encara amb entre els 8 i 9 graus, més o menys. La cota de neu durant tots aquests dies, sàpigueu que allà hi plourà molt, també, molt, vol dir entre 100 i 200 litres es preveuen.
seria en comptes superiors entre 2.000 i 2.400 metres d'altitud, és a dir, molt alta. I així que varia el diumenge. I ja dilluns, dimarts, ja... I fins i tot el viernes que tornem a parlar, quin plan de vida hi ha. Sí, ja millor temps, no?
No, a partir del diumenge, dilluns, la perturbació es començarà a desinflar d'una forma bastant ràpida. Ah, bueno, ho veus. Es començarà a traslladar cap al sud de les Villes d'Alears i Córsica i Sordenya. Ah, ah. De manera que el dilluns ja creiem que pot haver-hi un canvi important de situació. Vale. Els vells tiraran al nord, fent que els núvols es vagin trencant d'una forma bastant ràpida, durant el matí ja de dilluns, i el més important, la temperatura. Ah.
Les temperatures que aquest cap de setmana estarem en una massa càlida... Baixen. Passaran, sí. Faran una escalada cap a baix. Realment per normalitzar-se. Entre dilluns i dimecres les temperatures aniran cayent i arribarem el dimecres a tenir temperatures de les que toquen. Ah, bé. I ja poden posar en marxa els canons sacats de neu artificial a la Molina?
Sí, perquè la Cota d'Aneu que haurà pujat als 2.400 o 2.500, que allà hi ha moltes llistes d'estima, aquestes gotes, doncs arribarà a baixar, creiem el Dinecres, ja un altote de 1.500 metres o 1.400, que ja són gotes típiques d'inibació del mes de desembre. Tot i que llavors no preveiem que hi hagi precipitacions, és a dir, tot seria en forma de canyons. Bueno. Vaja, en resum.
Un cap de setmana estarà pidant a nivell meteorològic i especialment també, que no ho hem comentat, amb un axe. El vent de llevant, que serà molt sostingut durant moltes hores, provocarà, si veu, a la Costa Catalana, onades entre dos i tres metres. No anirem a la platja. No, no, no. Podem anar a fer surf.
Bueno, pues, Josep Maria Montes, tu dius que estàs a la Meridiana, però nosaltres et saludem que deus estar... Jo, vamos, tu dius la Meridiana, però jo crec que estàs a l'Estació Espacial Internacional, a la Soyuz, doncs tu d'aquests, eh, perquè em sona la cosa. Josep Maria, com sempre, moltíssimes gràcies i ens tornem a veure, a parlar i a escoltar divendres que ve. Genial. Una abraçada molt forta. Figueu almen. Adéu. Adéu.
Quatre minuts ens passen de les vuit de... No, quatre minuts ens passen de les vuit de vespre, no. No, de dos quarts de nou. Quatre minuts ens passen de dos quarts de nou de vespre. Si estàvem parlant amb una mitja hora de diferència. Estàvem a les Canàries, com a mínim. Vale, és el moment de... Entre Espanya i Canàries estàvem. Sí, entre Espanya i Canàries estàvem. Sí. Múrcia. Múrcia. Ja vam a Perejil. Entre Pinto i Valdemora. A l'islote de Perejil. Sí, exacte.
Doncs és el moment que el programa li dedica amb molt de carinyo i amb molt de respecte un regal culinari, tipus així allargat cilíndric, que es pot fer a la brasa o no, es pot menjar cru en algú o alguna. Fa una estona parlàvem d'un senyor, no fa gaire estona, de fet, parlàvem d'un senyor que avui fa anys, que és el jutge Ruth. El tema és, i tal com diu la notícia avui, la dimissió d'Anna Mato com a ministre de Sanitat,
Es precipita en el seu moment quan el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, del que avui fa anys, va decidir, volíem dir, fer seure el banc dels acusats a la dirigent del Partit Popular pels negocis corruptes del seu exmarit, el senyor Jesús Sepúlveda, que va percebre, com a mínim, alerta, 732.640 euros de la xarxa que dirigia Francisco Correa entre els anys 99 i el 2005, 99 del segle passat. Hi ha mesos que no ho cobres.
En un acte, el magistrat acorda obrir judici oral a 43 persones per haver format part d'una organització que es va lucrar en comissions per l'obtenció de contractes públics a la Comunitat de Madrid i també a Castella i Lleó. En aquests papers hi consta que l'excàrrec conservador, o sigui, l'exmarit de la ministra, perdó, exministre Mato,
va percebre com a mínim 449.000 euros i pico en metàl·lic entre el febrer del 2002 i a principis del 2005. I és que, paraules textuals, amb una periodicitat pràcticament mensual, això que deia l'Armand, que no ho cobra tots els mesos, però aquest sí, va arribar en trècares que van oscilar entre els 3.000 i els 60.000 euros. Això tampoc no ho rebem. 3.000 i 60.000. Bueno, escoltam-se, pràcticament, oi?
I diu, a més, entre el 2002 i el 2003 també va ser per sector d'altres quantitats. I va fer servir una de les societats de Correa per blanquejar part d'aquest capital. Aquests pagaments li van ser abonats per un conegudíssim Álvaro Pérez, alias El Bigotes. El tema està que, segons Ruth, l'import d'aquests regals els va obtenir Sepúlveda...
fins a arribar als 50.000 euros i que els va gastar en mitjans de locomoció, avions, trens, lloguers de cotxes, hotels, Espanya o l'estranger, i alerta que aquesta és la notícia dels quals es va beneficiar el seu cercle familiar o domèstic, com la seva exdona, Anna Mato, fins fa dos dies ministre de Sanitat, i els seus tots dos fills.
El magistrat confirma que Matos va gastar 31.000 i pico euros en viatges que va pagar Correa, el bigotis, com uns bitllets d'avió per un import de 2.000 i pico euros i altres regals, com una bossa de Louis Vuitton que valia 600 i pico euros, la festa d'aniversari d'una de les seves filles, 669 euros, una festa amb pallassos que va costar uns 2.000 euros. Això és el del confeti, recordava aquella cuina del confeti? Sí.
I la comunió familiar d'una de les seves filles, també 2.000 euros, i el lloguer d'un cotxe, que això és pecat a minuta, uns 300 euros. A veure, les coses com siguin. Aquesta dona ha de ser tope divertida. Tot en festes. Una dona que es gasta 2.000 euros en confetis ha de ser divertida.
Divertida i una mica malalta. Aquesta senyora li deia al marit d'ell, dóna'm 2.000 euros que has de comprar confetis. I ell li donava 2.000 euros. Ves que no passi com això que es diu ara, que depèn quins altres càrrecs que estan a l'administració, després se'n van a empreses privades...
als consells d'administració. I ara se'n vagin a la fàbrica de confetis. Sí, clar. Segur. Consellera de confetis. Ah, va. Bé, doncs amb poc carinyo i amb poc respecte des d'aquí, des de la desbernada, senyora Mato. Un, dos, tres, putipadre de pagès.
És el moment en què nosaltres ara expliquem aquelles coses... Curioses. No, no, sèries. Sèries. Són les notícies més importades. Cal? Esclar, per suposar. Les que estan en portada. Bueno, sí. Allà on les tinguis. A la contraportada, diria més aviat. On les tinguis, on les tinguis. Les notícies de la setmana.
jo has de començar jo deixeixo tal que posa aquí diu, no era un tigre un tigre escapat sembra l'alarma als voltants d'Eurodisney això està a París 200 policies i un helicòpter busquen un felí
Els 200 policies no estaven dintre l'helicòpter, no? No, anaven per separat. I l'altre a l'helicòpter 1, no anaven tots junts. Diu que un tigre jove, no sé d'on ha entès que era jove, d'uns 70 quilos, no crec que l'hagin pesat, que es passejava lliurement als voltants del parc d'Island-Paris, va posant alerta a la policia, bombers i personal especialitzat. Va ser la dona de l'encarregat d'un supermercat que cap a l'espai
8.30, és a dir, dos quarts de nou del matí, es va donar de la presència de l'animal. Li va fer una fotografia i va avisar immediatament a les autoritats pertinents. Un tigre, eh? Un tigre. Un tigre. Para hacer selfies. A París. Un tigre a París. A Eurodisni. La meva dona l'ha vist aquest matí al pàrquing de l'intermarcher.
Però no ha sortit del cotxe. El tigre? El tigre. La senyora. I m'ha trucat per dir-me que creia haver vist un dins. Ah. O sigui, la senyora... Més calda. Total, que era un gat.
Això ho va dir el marit de la senyora. A partir d'aquell moment es va posar en marxa una àmplia operació de recerca en què van participar ja era bé 200 agents per trobar el felí que, tot i la proximitat del parc d'atraccions, semblava que no s'havia escapat d'allà. Vamos, es que hasta donde sabemos en el Disney tigres no hi ha. Sí, hasta el tiguer
La policia, l'alcalde de la localitat de Montevren, on rondava el tigre, va demanar als habitants de la zona que no sortissin de casa i que agafessin el cotxe si havien de desplaçar-se on anar per a buscar els nenes del col·legi.
I el rifle. I els nens que feixen favor de la mossega al tigre. També es van vigilar les sortides dels centres escolars que, per si el tigre havia anat a l'escola, i es van excluir el personal de l'Ajuntament perquè anessin porta a porta avisant els veïns. Però amb un culet així de preta. Perdoneu per la frase, però clar, si tu has d'anar pels llocs...
Oiga, cuidado, no surti que ha sortit un tigre, eh? Corrents cap a l'altra porta. Perdona, vaig una mica de pressa, és que ha sortit un tigre, eh? Recordem que la primera visió del tigre va ser a dos quarts de nou. Ven entrada a la tarda, els intents de desplegament policials ni l'helicòpter de protecció civil que va sobrevolar la zona durant tota la zona no va aconseguir cap fruit.
L'última vegada que es va veure el tigre va ser a les 15 hores, és a dir, a les 3 de la tarda. I per això tenim força la hipòtesi que l'animal va sortir del perímetre vigilat que no obstant s'havia estès fins a un bosc pròxim.
Al dispositiu de recerca li va participar igualment un gos de caça, important, per seguir les empremtes del tigre. Aquí s'intentava localitzar amb l'ajuda de càmeres tèrmiques. Com que es tractava d'una espècie protegida, l'ordre de les autoritats era capturar l'animal viu per disparar-li després un somnífer. Primer es captura viu, després se li... Serà al revés. No obstant, tampoc descartaven que fos necessari matar-lo.
Diu, en l'últim extrem o lo mata? Bueno, que si t'enganxa la mata, el mata de ràpid. D'amorriment. Clar, com el gos. Vinga, una fiesta, hagamos una fiesta. En la mesura que sigui possible, intentarem adormir-lo, però si es mostra perillós o agressiu, es donarà l'ordre...
d'abatre-ho, va informar la prefectura. I l'Emilio, és que sóc jo, ha començat aquesta notícia dient que no era un tigre, perquè després un parell de dies... Sí, va resultar que no era un tigre, era un gat. Va resultar que, i tal qual es podia llegir, també en la mateixa premsa deia, feien un recordatori que vosaltres recordareu que el 2009 la lleona que va espantar a la Sènia... També, que tampoc era una lleona. Va resultar que no ho era, sinó que era un gos molt gran.
Un ànimo gros, amb un cabezón que donava glòria a veure'l. Maco era el gos, eh? Però aquest sí que el van matar, eh? Correcte, però el Felic que va alarmar els veïns de Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren, Montevren
Bueno, un simple gat, però que amb arroz, allò, menjaven uns quants, eh, de gat. Sí, oi, tant. 20 kilos de gat. Em pots fotre un coll d'un abric. Al final no la comia el tigre, al final, no? No. Tu el que quieres és com el tigre, però no va ser el cas. Segons sembla, al final han descartat que sigui un tigre. I la persona aquesta que va veure el tigre...
Era molt d'hora pel matí que fumava. Alguna mandanga, però es veu que ara es torna a prendre la medicació. Era el parc de l'intermarcher. És una petita diferència entre un gat i un tigre. Recordar. Segons el lluny que estigui pot semblar un gat.
A França hi ha precedents. I amb això acabem aquesta notícia. Diu que l'any 2006 va ser una gran bèstia negra la que van estar buscant amb 80 gendarmes i el mateix helicòpter a Paz du Calais, al nord del país, i l'any 2000 a la regió de Picardia. Picardia! Picardia! Però sabeu qui era aquesta bèstia negra, no? El Sarcosí.
Això és una broma política d'alto calado. Pas de calé, alto calado. Llavors resulta que a Picardia va ser un gat el que es va confondre amb un tigre. Ja veus. Nois, més notícies. I a l'Índia, mira, les vaques els confonen amb els tigres. No? No.
Bé, com heu vist, cada cop es posa més de moda, avui és divendres negre. El divendres negre. Saps per què es diu el divendres negre? Sí, ho sé. Però hi ha dos. Principalment, l'origen és perquè justament el divendres negre sol ser el dia després d'Acció de Gràcia. Acció de Gràcia. I és quan comencen... Correcte. Si és el dia després, avui és divendres negre.
Llavors, en els principis estem parlant... És molt americà, això. És massa americà, massa. Però estem parlant que els principis estan detalls del 1961.
Fa quatre dies, però han canviat el significat. Els principis de quan es va separar el cel i la terra... No, no... De quins principis... Sempre em sou el mateix. No, els principis del... Del viernes negro, del nom, de dir-li les vendres nebres...
Era la policia, que justament és quan el dia després d'Accions de Gràcies és quan la gent anava a comprar, llavors hi havia molt més trànsit per als carrers, tant de gent com de cotxes, de vehicles.
Llavors, per això, els agents de policia li deien divendres negre. Una mica exagerats, no? Sí. Posteriorment, el terme de negre el van adaptar els comerços perquè, com era el dia de l'any que més venien, passaven d'estar a números vermells a números negres. Quina gràcia. Quina cosa, tu. Quina ficardia. Correcte. M'ho he quedat a patat.
S'ha de dir, vale?, que no és un dia festiu, però... No, és un dia de contra. Com si ho fora. Perquè la gent es torna boja, sobretot als Estats Units, però aquí a Espanya, cada cop, o a Catalunya... Ai, ai, ai, perdona. Pels botis és quasi festiu, eh? Sí. Perdoneu, però jo he vist avui per televisió, que em donava com si fos una gran notícia...
l'entrada amb uns magatzems el divendres negre dels Estats Units i és exactament igual que la inauguració de les rebajes en unes grans almacenes de Madrid exactament igual, o sigui la gent amb tants un de l'altre esperant que s'obri la porta i entren un per sobre l'altre per arribar amb allò que vols comprar i quan arribes resulta que te l'ha agafat un altre i aleshores perquè només n'hi ha una peça
d'aquelles que tu vols i a més a més aquesta peça és inservible sí, perquè està fet una merda normalment normalment no hi aniré això és el que volia aconseguir això és el que volia aconseguir anava a explicar una cosa però no l'explico perquè és informació privilegiada aquest pobre jove estava intentant explicar una notícia del divendres negre
S'ha de dir que últimament és el dia de l'any en què les compres són més... hi ha botigues que fan el 40% de les seves ventes de tot l'any aquell dia. I la resta de l'any als Estats Units? La resta de l'any tanquen. Venen acompanyades de descomptes molt agressius, és a dir, 50%, 40%, 30%. I passen de muros vermells a muros negres. El 2013, és a dir, l'any passat, 141 milions de persones als Estats Units...
Van comprar durant el Divendres Negre i es van gastar 57,4 bilions de dòlars
amb compres. O sigui, trincu-trincu de dòlares, monedita. I a la xarxa, 1,2 milions de dòlars. S'ha de dir, si tens por a anar a una botiga el divendres negre per... Aquí no tenim por de res. Ja ho han dit, president. Aquí ja no tenim por de res. Però pots comprar per internet. No, fa por. Fa por. Dilluns que ve...
Dilluns que ve és el Ciberlunes. Ciberlunes. Què vol dir això? No ho sabem. No, és molt similar al Viernes Negro, però només per compres per internet. Les webs que venen coses es comença a posar de moda, no és tan famós com el Viernes Negro, però comença a tenir... Que són aquelles empreses que venen per internet. Per internet, correcte. I és el primer dilluns després d'Acció de Gràcies. També hi ha moltes webs...
aprofitant el tirón aprofitant el tirón i bueno que està bé començar a comprar si saps que has de comprar tal regal si aquests han fet el Halloween el Jaloban el dia de Sant Valentín és el que anava a dir a mi allà que fotin el que vulguin
Però és que aquest any... L'any passat ja ho vam comentar, però jo l'any passat no vaig veure tantes notícies. Sí, home, sí, van sortir. Sí, van sortir, però aquest any totes les grans superfícies han fet alguna cosa. Què passa? L'any passat eren dos, tres... L'any passat era el passeig de Gràcia.
Qui va comprar el Passeig de Gràcia? Jo. A banda de l'Oscar Ramos i per ells, qui va comprar el Passeig de Gràcia? Botiga de proximitat, oi? Tots un pijo, hermano. Molt. Botigues de proximitat. És el que té ser ric de cagar.
I clar, això s'ha de... El dilluns cibernètic. El dilluns cibernètic. Que si et fa por anar de la botiga perquè no t'atropeguin... A mi no em fa por res. No, bueno, has dit que no hi ha ni dies perquè et feia por que et passessin per sobre. Doncs dilluns és el ciberlunes. El ciberdilluns és difícil. A mi no em pot atropellar qualsevol. No. Amb la meva compostura.
Dilluns és el ciberlunes, que és el mateix que el divendres negre, des de casa amb pijama ho pots fer. I sense? També. Però ojo amb la webcam i on et connectes, per si acaso. Ah, ara he tingut una imatge estranya. Garcia, la teva notícia amb això tanquem.
Doncs a mi va tractar que un jove xinès va intentar robar un banc armat amb un ganivet, però finalment no va poder. Per què, pobre? Es veu que va acabar enredat amb la burocràcia dels caixers. Primer li van ordenar que es parés a la cua, com la resta de clients. Amb el ganivet? Amb el ganivet a la mà. I després van rebutjar la seva petició per manca de saldo. Diu...
A veure, a veure, m'explico. L'incident va passar a la ciutat de Heiyuan, a Xina, a la província de Canton. Heiyuan, anem cada estiu. Funcionaris. Quan l'home va entrar a l'entitat bancària amb un ganivet de cuina a la mà i va cridar el de esto es una trago es va col·locar més o menys. Això és japonès. Però això és cantonès. És una mica abans. Sí, del cantó de la dreta. Exacte.
Estava col·locat davant d'un dels caixers, que estan protegits per un vidre. Llavors, davant d'això, el treballador, a Toni, li va cridar que havia de respectar la cua. Passi-se la cua.
I el que va ser encara més sorprenent... No, no, però el gran és que el tio s'hi deuria posar la cua. Clar, home, clar. Es va posar la cua. És un xinú. Això no té desperdici, home. Hi ha una pel·lícula del Woody Allen que li passa una cosa semblant. I llavors què? El que va ser sorprenent és que l'atracador va obeir. Es va posar la cua i els agents de seguretat que es trobaven al lloc no van tenir la necessitat d'intervenir perquè, clar, no estava agradant a ningú. Clar, l'home estava a la cua, eh?
Llavors, després de atendre diversos clients, l'atracada es va situar davant del caixer i li va exigir 10.000 lluans, que són uns 1.300 euros. Només? Sí. 10.000 lluans i dos penes. I els funcionaris es van negar a donar, elegant que al fons només els hi quedava un lluan. El banc. El Joan López, que el tenim aquí. Aquest lluan. O sigui, el banc només... L'altre lluan ja s'ha anat a plegar. Només hi treballava el Joan. Un Joan.
Lo graciós és que llavors després... Perdona, lo graciós és tot plegat. Tot plegat. Va intentar trencar el vidre, que el separàvem... No m'ho en cap, perquè ja... No, però hagués sigut... Però no ho va aconseguir. Tu imagina, com es diu vostè? No té compte en aquest banc. No, no.
i va abandonar la sucursal pel seu propi peu i després va ser encaburnat com una mala cosa després va ser detingut per què? per l'escàndol suposo si ho diria que de fet és haver-li pagat un carrejillo per animar-lo una mica
Mare meva senyal Les notícies de la setmana Així estan les coses T'oblides d'una cosa Vas demanar la setmana passada Que vaig escoltar que vas demanar L'herència que li tocava Hombre, alerta Que no, que no ho tinc
Home, això no es fa. Si tu saps el que és donar-li un carmel a una criatura i treure-li de la boca, això és de molt mal fer.
És molt emprenyable que hi ha els dits enganxosos. De qui volies saber, tu? Del seu marit. Re, ni un duro. Que el seu marit va dir que no, que no, que no. I llavors què passa? Que continuen dient que no, que no s'ha quedat re. Que ni un duro. Re. Que re. No me lo puedo creer. No, hombre, si la senyora no tenia un duro ja... Bueno, tu dius que res. La desbarnada. La desbarnada.
Don Mariano. Bona nit a tothom. Bona nit. Mariano, tú en Madrid habláis del tema de la duquesa de Alba. Dios la tenga en su gloria. Dios le haya perdonado todos sus excesos. Pues lo mismo que cuando estaba viva. Vale. Tú sabes, Mariano, en Madrid se habla, en la corte o villa se habla de que se ha quedado el marido de esta mujer. Alfonso Díez. El viudo. Sí.
El viduo, el viduo, ¿qué se ha quedado de viduo? El título no se lo queda. Eso no, eso ya lo hablamos. Pero se ha quedado algo. El título de viudo, sí. Sí, pero que a ella le toca, ese le toca como el varón le toca. Sí, sí, sí. Bueno, claro, con que estás en la Villa de Cortés pasó tu pregunta, lo mejor tú que te mueves en esto. ¿Tú que te mueves por estos sitios como por los donde se movía el Francisco Nicolás Gómez Iglesias?
Algú és el Pequeño Nicolás, del qual parlarem una altra setmana amb el Mariano. Tu sabes, Mariano, que le tengo devoción a este chico. Devoción. Sí, sí, sí. Es más, estoy pensando en hacer un club de fans del Pequeño Nicolás. ¿Qué et sembla, Mariano? ¿Te apuntas o no? ¿Hay un club de fans del Pequeño Nicolás? ¿Ya lo hay? Sí, sí. Festa follower. Lo he visto en... No sé si es en el Facebook o en Twitter, en algún sitio lo he visto.
Sí, sí, habrá que buscarlo. Mare de Déu del Seu. Si no lo montamos sobre la marxa. No, no, però si ja està montado nos apuntamos. Sí, nos apuntamos y ya está, pero claro, no es lo mismo. Vale, oye, Mariano, pues fem un encàrrec. Tu que te mueves por la villa y corte, a veure si pots averiguar qué le ha quedado al viudo de la duquesa de Alba. A parte del título. Que el título no le ha quedado. De viudo. Ah, vale. Si puedo anticipar, por lo menos, que según se dice, hasta que no se abra el testamento de la duquesa no se va a poder.
¿Qué pasa? ¿Que lo tienen bajo llave el testamento de la duquesa? Claro, con exactitud, de la fallecida duquesa que en paz descanse. Pero, por lo visto, se comenta que algo le puede quedar de parte de la duquesa. Nada de la herencia que había renunciado a toda la herencia, privilegios... La duquesa se quedó sin nada. Lo repartió todo entre sus hijos. Sí, pero todo eso está firmado para la hora de su muerte.
Tú verás que ninguno de los hijos ha podido tocar nada hasta que ella... Hasta que se muera. Exacto. Y algo puede haber amagado, ¿no?
Hombre, pues pudiera ser seguramente. No, no, bueno, no, no, eso ya está pactado y eso no se ha tocado. Pero bueno, a ver, digo yo, desde el 2011. Desde el 2011 al 2014, son tres años, son tres años. ¿Qué intereses, y tú que eres del ramo de la bancaria, qué intereses pueden haber generado los capitales de Doña Duquesa
3.000 millones de euros, por si exactas. Claro, porque esos intereses no los repartió porque no los tenía en ese momento. Claro, ni los intereses ni nada más. Es decir, tenía mucho patrimonio y poco cash. Eso es lo que dicen. Ese por lo menos es la historia oficial. Y era lista porque el bitter cash es malísimo.
Ja, te digo. Pero... No es que se ha dado un golpe al entrar en el estudio esta tarde. Pero realmente no. No sé exactamente lo que le tocará, pero se habla de que le pueden haber dejado una pensión de unos...
entre 2.000 i 3.000 euros, però, vamos. El dia o l'any? El mes, el mes. La pensió de viure d'edat. Això que diu en Mariano, és veritat que es va dir que aquest senyor tenia com una mena de sou. Però la clave del tema, el que no ens preocupa és saber si a aquest senyor, a part d'això, li han dejado algo más. Això és el que volem saber. En principio, en herencia, no.
Salvo que haya una pequeña parte de libre disposición de la duquesa.
Pero le puede haber dejado algo en una casa. Atencia, en un momento. Central de Dades. Central de Dades, García. Cuidado Mariano, eh? De la meva companya Clara, que ho ha buscat. Ah. Mira, sigues. La teva companya Clara, què més? Clara Batllós, diu. Ah, pensava que era la Clara Segura. Perquè hi ha els milers i milers i milers d'oients que la pugui identificar després del carril i demanen autògrafos. Exacte. Que si veig jo... No, gràcies.
Bueno, què? Doncs aquí diu que l'home aquest, doncs, mil milions d'euros, dels quals un terç... Que què? Que espera, un moment, un moment. A veure, el sacrifici... El sacrifici de l'home ha sigut tant de mil milions d'euros? Diu, la Cayetana tenia un patrimoni personal d'uns mil milions d'euros, de los cuales un tercio podía disponer d'ellos libremente en su testamento, por lo que habrá que esperar a que se produzca su lectura.
Estàs dient que potser li va deixar amb aquest bon home. Un terci dels 1.000 milions. Exacte, un terci. No li fem ullets, a 1.000 milions. Jo he fotut la vida a l'aire, aquest tio. I a més, un sou de 3.000 euros al mes. Brutos sonetos. Emili, jo què sé. Habrá que ver los flecos ahí, que quiero decir. Los flecos millonarios...
que pueda tener las renuncias que ha hecho el viudo al patrimonio y a sus derechos como viudo también, que alguno tendrá. Vale, vale, vale. Ya lo entiendo, ya lo entiendo. Es que es complejo esto. Espera, hay más, hay más. Digo, Alfonso X tiene dos propiedades. ¿Alfonso X? Sí, es él. El sabio. Tiene dos propiedades inmobiliarias. A sobra. Pero eso es de él.
Eh... Espera. Conocidas en las que podría transcurrir parte de su vida. Ah, bueno. Su casa de Sanlúcar de Barrameda, que rehabilitó y decoró a su gusto bajo el auspicio de Cayetana de Alba. Y esto sí que tenía buen gusto.
Diu, allí, cerca de la casa de Pilar Medina, Sidonia, la hija de la recordada y también legendaria Duquesa Roja, la Duquesa Roja, la Duquesa de Cayetana, Sidonia, y ahora también de Alfonso X, pasan las largas temporadas del Duque Vido a la casa de Pilar Medina, Sidonia.
En cuanto a su sustento del hombre, debemos señalar que podrá vivir de una pensión de funcionario que ronda los 1.800 euros mensuales, además de otros 2.000 que recibirá de forma vitalicia de la Fundación Casa de Alba. Ah.
casa 4.000 euros quasi 4.000 euros al mes diré justet i a més té la casa de la Medina Sidònia segons el tren de vida que porti amb 4.000 euros no li llegava no és que no vagi en fred i que vagi en autobús ja veig com si li llegara si no i si no l'Anna Patricia l'era un préstamo la duquesa roja
No, ya se murió. A veure, Mariano, a mí lo que me preocupa es el tema... ¿Qué me preocupa? A ver si me lo puedes decir tú. ¿Qué te preocupa? ¿Un grano que tienes en algún sitio? Sí, que se llama Pequeño Nicolás. ¡El Pequeño Nicolás! Es el tema. Que estará en la fiesta de tu aniversario. ¿Lo sabes? Bueno, vosotros nos habéis fijado en una cosa. ¿Qué pasa? Vosotros os habéis fijado que hace como un año, año y medio...
José María Aznar s'ha fet el bigote. Bueno, se'l va rebaixar molt. Però no s'ha acostumat a mirar. Però no s'acaba de treure. Sempre es deixa que ella com un destí de formigues. No, però era pintat. Era pintat com el del Groucho. Exacte. I quan se'l treia, no heu vist la semblança entre Aznar i el Pequeño Nicolás?
Home, palpantinat, pudria colar. Por el peinado, pudria colar. Pero... Mariano, no se lo tengas en cuenta. A mí me parece que no. No se lo tengas en cuenta. Porque a Rajoy no se le parece nada. No, eso también es verdad. Y al Gallardón tampoco. Perdonad, pero en Twitter... Si preguntáis un poco de todos, tendréis lo que es el compendio
de lo que son todos ellos en un germen joven. ¡Ay, qué miedo! ¡Qué miedo! ¡Qué miedo! ¿Qué has robado? Espera, espera, Cal. En Twitter tiene 4.516 seguidores. Y 8.600 tweets. No está. Ya me gustaría llegar a tantos seguidores...
¿Pero esto qué? ¿La pasta o algo? No, no. Da notoriedad. Es popo. Mariano, ¿tú tienes alguna última hora de este ídolo, no te digo yo, juvenil? Cuidado, tenemos que recordar a la audiencia que las primeras noticias del pequeño Nicolás me han sortido a la desbarnada. Ojo al dato. ¿Tienes alguna novedad?
Sí, bueno, por lo menos por lo que se ve y se oye. Está buscando alguna... Está sondeando dentro de sus muchos contactos a ver si puede encontrar algunas imágenes escabrosas de algunos...
de algunos políticos, de algunos altos cargos, de alguien de cierta altura. En una bacana o romana. Para que le pueda sacar del embrollo en el que se ha metido. Pues es capaz, ¿eh? Seguro. Sí, además ya ha ido a muchos programas de tele. Sí, mira. El otro día echaron en un programa de televisión Telecinco. Telecinco, sí, sí. Con el que fue portavo del Partido Popular en
En tiempos de Aznar. Y Miguel Ángel Rodríguez. El famoso Miguel Ángel Rodríguez. Sí, que prácticamente le provocaba a Miguel Ángel Rodríguez diciendo, ya te puedes ir aquí para que digas mentiras. Y Miguel Ángel Rodríguez, ya sabes la cara que tiene cuando te mira con...
un poco así de odio, se dio la vuelta y le perdonó la vida, como es el que dice. Bueno, a ver, muy rápido, muy rápido, muy rápido. Como dice Mariano, el pequeño Nicolás va a sortir a Telecinco dientlas de la alzada de un campaná. Pero de un campaná, ¿eh? Tipo, para ejemplo...
que havia col·laborat amb el Centro Nacional d'Intel·ligència, que des d'allà agentes li dieron órdenes para que hiciera acciones alegales, que la vicepresidenta del govern i la Casa Reial en concret van demanar-li que treballés a favor de la Infanta Cristina i del rei Joan Carles, etcètera. Dice incluso, dijo en este programa de televisión, que el día de la abdicación del rei,
Él le envió un mensaje, ¿no? Majestad, pues nada, que te vaya bien. Te vaya muy bien. Y que Juan Carlos le respondió agradecido. Dice, gracias, majo. Cómo veo, cómo veo. Espera, espera. Y lo remato.
Ha salit d'hoy. La casa del rei diu que mai han encarregat res del pequeno Nicolàs. Aquest el primer. Dos, el Ministeri de Defensa desmenteix que Nicolàs, o petit Nicolàs, hagi utilitzat vehicles o hagi tingut relació amb aquest departament i que no ha tingut res a veure mai de la vida amb el Centre Nacional d'Intel·ligència. El CNI, Félix Roldán, el director del CNI, diu que...
s'ha posat a disposició dels òrgans de control que la llei estableix para dar fe de la inexistencia de relación con el pequeño Nicolás. Y la Comunidad de Madrid, la tuya, Mariano, también ha negado cualquier relación entre el petit Nicolás y el presidente regional, Ignacio González, o fins i tot amb d'altres responsables de la comunidad.
¿Cómo lo ves, María? No, no, perdonadme. El pequeño Nicolás no existe. Y la reina Isabel II nunca van a decir que existe el 007. Tantos desmentidos quiere decir que todo es verdad. Pero si tiene 20 años. Es un invento de la tía. Pues es posible, es posible. Desde luego el CNI no va a ratificar nada, por supuesto. Tantos 10 como si no es. Tantos desmentidos quiere decir que es verdad esto. Tantos desmentidos y de tanta gente ya abruman. Esto quiere decir que es verdad.
o algo subyace. ¿Vosotros habéis visto la película Mentiras Arriesgadas? Sí. Pues se llama Schwarzenegger y lo arregla enseguida.
La Gemini Curtis. Exacto, exacto. ¿Os acordáis que hay uno que se hace pasar por espía, que quiere ligarse a la gente? Y que vendía coches, sí. Y rápidamente el Schwarzenegger y su compá rápidamente hacen que se den los calzotets. La Gemini Curtis lo arreglaría mejor. Hombre, y tanto. Sí.
Mariano, a la hora que es ya, te agradecemos la colaboració una vegada més en el programa. Un placer. Oye, te pedimos, por favor, un encargo. Un encargo. Venga. Que sabemos que es un viernes... Cuidado, es un viernes complicado. Porque es el puente. Més que un puente, es una cosa... Es uno de los pilares del puente. Y habrá gente que divendres marchará.
Mariano, por favor, te pedimos, te rogamos, te suplicamos que extinguis al cas, al propio divendres, de las últimas noticias sobre el pequeño Nicolás. Sin problemas. Intentaré hacerme una foto con él. Perfecto. Mariano, un abrazo. Un abrazo para todos. Adiós.
9 minuts ens passen de les 9 d'ovespre. Domènec, què ens recomanes aquesta nit amb goig i alegria? T'entrada l'Armand ja pot marxar ara mateix, sense problema. Heu tingut algun problema? No, perquè és que... Mai li agraden els temes musicals del... L'Armand, abans de saber què posaran, Domènec, ja està fent ganyotes, ja li està fent ganyotes de dir això no m'agrada. Em fa una por, però fem fa ganyotes.
Em fa una por. El tema musical, avui, el tema pluja, que ha de ploure. Armand, alguna vegada has vist la pluja, tu, o no? No. No has vist mai ploure, l'Armand? No, però ja està, ja està.
I know it can't stop, I wonder I want to know Have you ever seen
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La dasbarnada La dasbarnada
Fins demà!
16 minuts, un quart d'hora com aquell qui diu, ens passen ja de les 9 de vespre. Hem escoltat uns bonics temes musicals que no els hem presentat, Domènech. Ni l'un ni l'altre. Has parlat de la pluja però ens hem quedat així. Have you ever seen the rain, Edith?
Mare meva, l'accel, perdona. García, m'acabes de deixar... Tot això ha dit? No ho ha dit, no ho ha dit, no ho ha dit. Bueno, jo crec que la García té... Ella té coses de... Deixar-la córrer. Una mica bruixa, sí. No ho he dit perquè he pensat que tothom la coneixia.
Clar, però jo conec la versió del Rod Stewart. És que jo aquí tinc un dubte, perquè quan neig a posar les cançons, què faig? Perquè si hi poso Crients Criotis Rebable, clar, l'hermà no ho coneix, però... Si hi poso Manol Escobar, ell li va, però l'altre no... Si tu has de posar Manol Escobar o has de posar Rod Stewart, és el teu programa. Allà tu és la teva responsabilitat, per això cobres a final de mes. És veritat. Llavors, a partir d'aquí...
L'únic que sí que et preguem és que ens diguis què hem escoltat. I n'hem escoltat dos. Dos. Looking out my back door. Era la segona. Això m'agradaria. Era la segona. Ja, ja. És que jo he posat aquests temes per tirar-los, saps? Ja. Perquè som molons. I la traducció és... Mirar la porta del meu darrere. Ojo. Molt bé, canviem de temps. Vinga, va. Pel davant i pel darrere. Ja hem entrat en horari infantil, ja hem entrat en horari adult, no? Ja estem en horari adult, sí. Vale, sí, sí.
Doncs estàvem escoltant fa un moment la sintonia del doctor Baràmbio, que no l'hem presentat perquè no el tenim ubicat encara. No el tenim ubicat. No, no, dic la música, que tampoc l'he presentat jo. No he dit, aquesta és la sintonia tal. No passa res, però el que estem escoltant ara què és? Això és la sintonia de l'Israeli Almató. Vinga, que passi. Vinga, que passi. Escolta, escolta, sigui l'última vegada que comenceu sense estar nosaltres aquí.
No, no, estàveu molt ferit Perdona, estàveu allà Una cosa, un per favor Un per favor Un poquito de por favor Un poquito de por favor Un poquito de por favor És que et van punxar miques altres Normal, normal Jo no obro la boca Tu calla Orden, orden L'almató
Escoltem una cosa, ara és el moment, amb aquesta estupenda sintonia, de veure què fan aquests cargolins que viuen a la veïna població d'esplugues. Bona nit, Isabel, bona tarda.
Hola, molt bon vespre, amics i amigues. Una altra vegada, des d'aquí es plugues, l'agenda d'activitats. La setmana passada teníem moltes coses i aquest cap de setmana no és perquè sigui final de mes, simplement que van de baixada i tornarem a pujar al mes de desembre amb les activitats. Aquest cap de setmana, si el temps ens ho permet...
Hi ha diverses activitats urbanitzades i com que són a l'aire lliure ja veurem si plou o fa sol. En principi ens han dit que plourà. La setmana passada ja us vaig explicar que hi havia el sopar de la fam urbanitzat pel grup Aillo de Can Vidalet, que s'està realitzant en aquests moments amb la xerrada. I per demà dissabte tenim els voluntaris al carrer davant dels supermercats dintre de la campanya de la gran recapta d'aliments.
Després també demà dissabte al matí a les 12 del migdia a la Biblioteca para Miquel hi haurà la maleta dels contes a càrrec de Blai Sanabra. L'hora dels contes és una activitat programada durant tot l'any. Què més us puc explicar? Doncs que també dissabte a les 9 de la nit hi ha la loteria familiar i concurs de truites. Això està organitzat pel Centre Cultural Andalús de la plaça Macael i es fa a Can Vilalet. De dos quarts de 9...
A les 9 del vespre hi haurà aquesta presentació de truites i a partir de les 10 de la nit hi haurà aquest sopar de convivència i ball. Podeu rebre més informació a través de la pàgina web
Per diumenge al matí, des de fa tres anys, Drums es va proposar ser una de les entitats col·laboradores amb la Maratòria TV3. I aquesta festa que va iniciar Drums fa dos anys, amb aquesta tercera edició aquí a Esplugues, es converteix en la festa de la solidaritat de les entitats d'Esplugues. Començarà a les 11 del matí al Parc Pou d'en Fèlix, com ho coneixem gairebé tots els espluguins i esplugines com la Plaça Vermella,
I la jornada es diu Espluga, es toca per la marató. A partir de les 11 del matí fins a les dues hi haurà tallers diversos i solidaris on es faran instruments reciclant materials i pintures.
Després també hi haurà la cercavila informativa i captadora de colles de percussió, on estan, per exemple, les tambolars, d'aquí les plugues, evidentment estarà drums. A migdia també es fa un vermut solidari, on tot el que es recull a diners va al pot solidari d'aquesta recaptada de diners. I després, cap al migdia, dos quarts de tres, aproximadament, hi haurà la botifarrada solidària. Es fa la venda dels tíquets,
per aquest menjar solidari, i després ja acabarà la festa, després d'aquest dinar hi ha una festeta amb un digell. Com us he dit, organitza el Drums Esplugues i l'Ajuntament d'Esplugues, però hi participen moltes colles i moltes entitats d'aquí d'Esplugues amb aquesta festa solidària.
Per exemple, també us podria dir, dintre de les activitats d'Esplugues, que hi ha una exposició a la Biblioteca Pere Miquel, que estarà oberta fins al dia 5 de desembre, que es diu Esplugues, Projecte i Roda Solidària. Aquesta exposició recull els diversos treballs que des del Consell Municipal de Cooperació Internacional fan les diverses entitats.
Teniu de temps, com us dic, fins al dia 5 de desembre. I nosaltres tenim de temps fins al proper divendres. Per tant, molt bona nit i que passeu un cap de setmana sense passar per aigua. Passeu bé.
Estupenda, la Isabel, com sempre. Gràcies, Isabel. Gràcies. Bona nit. Bona nit. I ara és el moment de... Jo m'estan trencant, herman. Bueno. I a part tenies una encarga. Tenies una encarga, eh? Sí. Tenies deures. Homeworks. I els ha fet. Homeworks. El què? Res. Què?
O sigui pernil. Ara és el moment d'obrir aquest apartat de cuina i tu et vas comprometre la setmana passada. No, jo no em vaig comprometre, em veu comprometre a vosaltres. Som uns compromesos. Em veu comprometre a vosaltres. Ens havia d'explicar com funciona això dels falafels, dels kebabs...
Ah, els kebabs! Però això ho hem de fer a casa, eh, hermano? O sigui, el que tu ens has d'explicar ho hem de poder fer a casa. Segur que no són més importants que l'escapa del Marc. No ho podreu fer, perquè... Us explico, el kebabs és un... No ho diguis. És com aquí... Hermano, t'has fixat quina música, el Domènec, que ens ha portat? S'està passant. Ah!
A veure què és el kebab. El kebab és un apartat de cuina com per nosaltres és la paella. La paella sabem que és arròs i hi ha 300.000 tipus d'arròs. El kebab és el mateix, és una espècie de menjar. És una paella. Llavors hi ha mil tipus de kebab. El kebab vol dir carn a la parrilla. Ja està. De tossino no...
De camell? No, tossino no. Hi ha camell aquí, pregunta. És el que abans es deia, ara es diu que va per tot, i abans el que deia amb el suarma. Correcte. El suarma era això, que és aquest... El cono. El cono aquest de carn, que va girar la carn.
normalment és xai i vedella, encara que també en fan de pollastre, i grups de peix. I alguna cosa de cavall, també. Sí, el que passa és que de peix no es fa el cono aquest, sinó que de peix es fan tipus broxeta, amb bastonet, amb els clavats, amb verdures o hortalits, coses d'aquestes.
Amb la carn també es fa el mateix i es pensa, es creu, que el tema dels pinchos morons aquests famosos venen del kebab. De kebab hi ha de moltes classes. Es fa... És d'origen turc i pakistaní.
Turquia es diu... l'iraní, perdó. L'iraní es diu Shish i el turc és el kebab Doner. Doner kebab, que és turc. I és el que s'ha portat cap aquí a Europa. És el que coneixem aquí. Exacte. Aquest és el que coneixem aquí. De kebabs n'hi ha de mil classes. Vull dir...
Jo he portat uns que són els que més es troben aquí. Un és l'agmakun. L'agmakun és una espècie com de pizza, li diuen pizza turca, però que realment no és així, és un pa...
Perdona, Armand, perquè el Domènec, des del control tècnic de la ràdio, està fent unes ganyotes estranyíssimes i no l'estem entenent. Domènec, ja t'ho dic ara. Si has de dir alguna cosa, obres el micròfon i ho dius. I si no, calla per sempre.
Pitza turca, ja està. Seguim, Armand, sisplau. Armand, Armand, Armand, s'ha entretat. Ni cas. Pitza turca. Necessito... Tira't un bitxo d'aquests, tira't-el. Bé, total. Ara, vinga, això pel Domènech.
normalment es fa una massa de de pa de llevat i es fa rodó i abans d'enfornar es pinta amb ragó que és un suc de carn ceba i tomàquet això es formeja i s'hi posa la carn aquesta verdures el que s'hi vulgui
Però això enrotllat. Això es menja pla. Com una pizza. Com la pizza tota la vida. Exacte. Normalment amb... Perdó. És un plat anatoliència que no sé què és. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia. D'anatòlia.
Bé, doncs això. Normalment s'hi posa, quan se serveix, això, s'hi tira unes gotes de llimona i unes fulles de juli verd i tal, i això és el que és l'hamacum aquest dels... Després hi ha el durum kebab, que el durum kebab és el que vol dir amb turc, vol dir rotllo. El rotllo, el rotllo. Que de fet deu ser com una pizza enrotllada.
és com el burrito de los mexicanos es el burrito mexicano ahí está el cosmopolita aquí tirando el cosmo què? varia perquè el pa que es fa servir o que és com una esmena de crep és fet amb farina de blat porta una mica d'oli i llevat evidentment llavors es fa una forma rodona igual fas com un crep
Pràcticament. I aleshores a dintre hi poses la carn d'aquesta. Hi ha cuit, això? Sí, sí, sí. Una vegada cuit, una vegada... Ho has de fer com els creps. Primer fas el crep, una vegada cuit el crep, llavors hi poses el farcit, posa aquí el mateix. Llavors hi poses ceba, el que et doni la gana, el que et doni la gana.
La casito, és a dir, el que vulguis. Exacte, sí, pots fer el que vulguis. Tornem a dir el mateix, que normalment és carn de padella, itxai o pollastre. Talla la carn molt fina. Aquesta gent ens ha fixat en els...
amb els coms aquests van tallant i tallen molt fineta la carn per això es menja és fàcil de menjar inclús gent que no té dents perquè si no aquest rotllo tinguin en compte cada mes si home, se'l pot menjar, sí
Tinc en compte, a més, que aquests rotllos, si posen salses d'iogurt i coses d'aquestes, doncs... Que sempre t'acaba, en les últimes bossades, t'acaba regalimant. Imagina't això amb trossos de carn sencers, vull dir, et fots fins a les orelles.
I llavors hi ha el kebab de pita, que també és conegut, que això és d'origen grec. El pa aquest de pita és d'origen grec. És un pa nodó que es fa amb... Què es fa aquest pa? Amb farina. Mireu, mireu. No, no posen què es fa. Només que es couen a les parelles del forn.
o sigui que suposo que es deu coure tocant a les parelles del forn i aleshores el tipus de massa que porta s'infla i queda buit de dintre com una bosseta sí, sí, aleshores s'obre per una banda pas sense molla sí, és que és així de totes maneres, tots aquests tipus de pans no tenen molla no creixen pràcticament
aleshores s'obre per una com la meitat per entendre'ns i s'hi posa també el mateix el que vulguem per donar salsa el que et doni la gana i hi ha una altra història que és el falafel famós que el falafel famós és una croqueta de cigrons que se serveix amb salsa de iogurt
o es pot posar en el pa de pita, o enrotllar-ho, o el que sigui, i això és el falafel. Ja està. Això no sembla molt complicat de fer.
No, l'únic... Si t'has de fer el panet amb el forn... L'únic, compra-lo he hecho. No, però no és lo mismo, hombre. Sí, no, em venen de fets. Em venen de fets. Si al relleno fas el que tu has dit, que és posar-t'hi la carn. Exacte, i la carn, bueno, però a comprar vedella, a comprar xai, te'l talles fi i punto, i ja està. Tinc un amic, Paqui, que es fa el paquet, perquè m'ha convidat... Paquito, el xocolatino. No, Paquistaní, Paquistaní. Que m'ha convidat a casa, ens ha convidat... Jo tinc un amic de Paqui, la Paquita.
Un amic Paquistaní que ens ha convidat a sopar els companys del barri més d'un cop i el pa aquest l'amassar el fa ell i és super a veure, super senzill té el seu tract perquè està 3 hores amassant però després té inclús una eina especial per fer la crepa aquesta i la veritat és força senzill perquè mengen amb això el que fem aquí és un pseudo seria un pseudo crepa fan servir
Perquè, clar, la carn no és feta igual que la fan ells. A part, per exemple, ells sí que fan aquests rotllos però després ho fan servir com a cobert.
com a cobert, o sigui, no fan servir coberts ells per menjar, fan servir aquest pa i van agafant amb el pa aquest. Amb el pa pellisca. Correcte. Ja està, ja hem dinat. Ara parlant de... Recordo aquell viatge al desert del Sàhara, al voltant d'una petita foguera al vespre, amb una mena de safata, amb un pollastre cuit. Pla de sorra. No, no, ni bé. I aquest pa de pit ha anat pessigant el pollastre.
Ah, va ser l'any de la... Però és que és veritat, a més Era la pollassa d'aquests que portava la cervesa pel cul? Com? No, no, no Armand, per l'amor de Déu, jo estava explicant una situació bucòlica Sí, sí, sí Va ser l'any aquell que una mica més t'han de repatriar d'urgències Aquell any que et van repatriar d'urgències Sí, correcte, és veritat Tu i el teu amic Tu no has menjat mai la pollastre, com et dic?
Tu agafes un pollastre, el punxes pel cou, agafes una cervesa, pots la cervesa així, agafes el pollastre i flasca, i endinyes allò bé, l'empales, sí, sí, l'empales, però el va amb botelles. Que se n'enténi de què va el tema.
El fots de dintre el forn. El pollastre viu o mort? Sí. Amb l'ampolla de vidre? Però el pollastre viu o mort? A poder ser mort i sense plumes. El fots de dintre el forn. Si no et detenen, com el posis viu i amb l'ampolla. Sí, per això t'ho dic. 180, fots el pollastre dintre el forn i el deixes. Amb la cervesa. Quan es cou, la cervesa puja. Perdona, perdona. Està en vertical.
Una cosa important, important, important. Perdoneu-me, eh? L'ampolla de cervesa destapada. Sí, és bàsic. No, perquè si no pots rebentar forn... El pollo! I això és la... I re de microones. Després d'aquest complement de l'espai de cuida... És una escena bucòlica, també. Pollo embotellado. Música, mestre. La desbarnada.
Bé. Ja no saps. Dos quarts i quatre de nou de les deu de la nit. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Avui t'estàs portant bé amb l'horari. Perquè no he pogut contactar amb el barà. O et poses les piles o deixes de ser l'encarregat. Llavors, passen quatre minuts de dos quarts de deu de la nit i ara s'ha de parlar d'esports. D'esports.
I això, bueno, ja sabeu que és el meu tema. Els direixem a la resta. És el meu tema, és el meu tema. Hem de donar la benvinguda a l'Isidre Inglés, que el devem tenir a l'altre costat del fil telefònic. Hola, Inglés. Isidre, bona nit. Isidre? Hi ha un bonic silenci. Isidre, bona nit. Hello, boys. Ara! Bé, bé, bé. Hola. És tot vostre. Tot nostre. És que la meva ja fa rato que té ganes de parlar de no sé què. Sí, no, no, jo volia dir una cosa. No sé si ja heu llegit l'última notícia de l'As d'avui.
Segons el diari AS, l'entorn de Lionel Messi s'ha posat en contacte amb Joseph Mourinho perquè la temporada vinent...
Messi està disposat a deixar el Barça i anar-se'n al Chelsea. És broma, no? No. Segons el diari AS, Messi està ja cansat del Barça perquè diu que no l'han protegit.
que la premsa catalana es fica molt amb ell, que el Barça no l'ha ajudat gens en el tema d'Hisenda, que s'ha sentit desemparat i que aleshores sí...
si el Barça no guanya res aquesta temporada Messi marxa no diu res en cas que el Barça guanya alguna cosa aquesta temporada no, igual que se'l venguin igualment no, han trigat exactament 10 minuts
en sortir Messi a dir que tot això és mentira que ell no té cap problema amb el Barça que se sent recolzat per l'equip per la directiva i sobretot per l'afició i que no té cap intenció anar a jugar amb un equip que és dirigit pel senyor Mourinho
Bueno, sí que la temporada següent jugarà amb el Mourinho. No, segur que no. Això costuma passar. El Figo va fer això, va dir no, no, no. Per a mi m'ha fet gràcia, més que res les raons que donava l'As, perquè m'han recordat el Cristiano Ronaldo. Ah, sí, una altra cosa, que el Barça no el recolza, segons l'As, el Barça no el recolza perquè li donin la pilota d'or.
Clar, a mi tot això m'ha sonat a possibilitat que Cristiano Ronaldo la temporada que ve se'm vagi a jugar al Chelsea. Ah, no, per això ahir la nit, ahir estava fent zàping i vaig passar un moment per aquesta pallassada que fot el que és català, el Pedrerol. El Pedrerol. Bueno, que diu, no sé si és català. De Carles no, eh?
Bueno, i vaig veure aquella espècie de personatge que té, que sembla més aviat, un personatge del Toni Rovira, aquell amb aquella... El francès, aquell tio? No, és francès, aquell tio? Hi ha un francès, sí, que és... La Mollereta Escalvo. Sí, sí, és francès. És francès, aquell tio? Bueno, és francès perquè... Aquest tio és d'antequera. Aquest tio és d'antequera. Aquest tio és d'antequera, si no recordo malament. Sí, exacte. Francesc de l'antequera és aquest tio. Exacte. Pepe...
Bé, total, que amb aquell posat que té vaig sentir que deia que quan marxés Messi vindria el Di Maria. Aquí. I vaig pensar, bueno, com que... El canviarem, no? Aquest va ser el del fin de ciclo.
No, no, tu estàs parlant de l'Hermel. Ah, de l'Hermel, sí. No és aquest, no és l'Hermel. No, no, no, no. No és l'Hermel. És aquest, el Gallardo, aquest. François Gallardo. François Gallardo. En d'anar escampant rumors, ja que semblava que el Barça recuperava una mica el to competitiu, doncs han de buscar merders per posar...
i heu sentit la queixa oficial que ha fet el Real Madrid sobre les declaracions de Michel Platini
el senyor Platini president de la UEFA ha dit que ell considera que la pilota d'or aquest any hauria de guanyar un equip de la selecció alemanya perquè entre altres coses la selecció alemanya és la campiona del món i que un jugador el millor jugador reconegut de la selecció alemanya que no ha dit qui era però ell considera que hauria de ser el millor jugador de la selecció alemanya que ha demostrat ser la millor selecció del món hauria de guanyar la pilota d'or
opinió resposta ràpida del Real Madrid que per favor no faci no doni opinions sobre la pilota d'or perquè això pot dirigir el vot de la gent en contra de Cristiano Ronaldo de Cristiano Ronaldo que és el que es mereix
per la seva trajectòria, per haver guanyat la Champions, per ser el màxim golejador de la Lliga Espanyola. No, no, no. Ole, tu. Això ho diuen, no ho sé. No, no, sí que és veritat. Ah, no, sí, sí, és veritat. Sí, és el màxim golejador de la Lliga Espanyola, votador juntament amb el Luis Suárez. I màxim golejador de la Champions és el que es mereix de pilotador.
I li van preguntar l'Ancelotti i diu, bueno, jo t'ho de dir que sí, possiblement, no? Cristiano és el merecedor de la pelota d'oro. Allà albant allà, jo crec que a continuació, perquè si no dic això, m'eixan.
Però són pesats en aquesta història. Cada any són més pesats. És que el que els hi cou, està claríssim, és que Messi té quatre i ell en té dos. Val absolutament tot perquè li donin el cony de tercera pilota d'oro. Que a partir d'ara, en lloc de dir pilota d'oro d'or de France Futbol i la FIFA o la UEFA o la...
la lluna a la pruna, de qui és? No ho sé. La pilota d'or de Cristiano Ronaldo i cada any facin un xou i li donin amb ell cada dos anys, això és igual. No, que vagi, que estarà a menys calés, però el senyor ha tirat cana ningú més. Ja està. És igual, que li vagi, que li envien a casa. Exacte, que li envien a casa. UPS es diu? No, UPS.
i amb una d'allò per inflar-la també
No ho sé, depèn. Mira, fixeu-vos en un detall. Si recordeu, la pilota del 2010 que li van donar a Messi va ser amplíssimament discutida justament des dels mitjans de Madrid perquè deien que sí o sí l'any que hi havia Mundial se'l mereixia
un dels jugadors que composaven la selecció espanyola. La selecció espanyola perquè havia guanyat el Mundial. Us en recordeu? Sí, sí, sí. La matraca que van estar donant perquè no hi havia dret, que era impossible, que no hi havia criteri, que això era un tongo que no valia res, perquè li donaven amunt que no havia guanyat el Mundial. Ara el senyor Platini diu el mateix...
No, no, és que ell, quan li han preguntat, perquè a més se l'han gastat per Madrid, on l'han anat a buscar des de saber on, li han posat un micròfon a la festa i li han preguntat, escolti, vostè per què diu això? Diu, mira, estic dient exactament la mateixa platini que deia fa 4 anys, el 2010, que també vaig demanar, que en aquell cas era l'estat espanyol, recordem-ho, també vaig demanar que la pilota d'or es donués amb un jugador que hagués guanyat el Mundial. Però dic que...
Ell no s'ha desdit, després de 4 anys ha dit exactament el mateix, que pensa que l'any de Mundial ha de ser... que això és discutible, a mi em sembla que no, però vaja. Em sembla que no perquè no té res a veure. No recordo quin any... Jo què sé, la selecció grega que va guanyar una Eurocopa i allò era una castanya de selecció, no?
No, però hi va haver-hi un any que va guanyar el Mundial d'Itàlia i la pilota d'or li van donar al Cannavaro, que era el capità de l'escenari italiana. I va ser per donar-li algú de l'equip italià, perquè és que havien fet tots aquest confés mundial. També té conya que Cannavaro tingui una pilota d'or, eh? Sí, bueno... Que la tingui Cannavaro que no la tingui Baressi.
Per exemple, que hi ha 200 tius, hi havia moltíssims, eh? Però com el Canavaro era el capità, van dir, mira, simbòlicament a la selecció li donem el capità. Que és un trufet, una mica conya marinera, però que la sortida aquesta de pota de banc, de fer un comunicat demanant que el president es calli,
quan els ha estat bé, quan ha dit el contrari, inclús recolzaven la teoria del platini fa 4 anys, ningú li va dir que caigués. Més aviat al revés, deien que exactament que havia de ser així, i que era totalment injust, i un tongo, etcètera, etcètera. I ara, canvien les tornes, i el millor de tot és que en el punt número 1 del comunicat aquest, doncs demanen que ell s'abstingui de fer declaracions perquè de ser imparcial i tal. I en el següent punt, ells
diuen que el trofeu aquest que estan donant, que si no li donen el Cristiano Ronaldo, perdrà tota la seva credibilitat. Hòstia, a mi em sembla molt fort. Se'm va agafar l'enteniment. Ja fa dies d'això, eh? Hòstia, és molt fort, eh? És molt cutre, perdó, és molt cutre.
És de pati de col·legi, això. La premsa de Madrid està ara ocupadíssima amb el tema de la pilotadora, perquè és clar, és que és d'aquí quatre dies, no? No, però és que ja porten mesos amb aquesta història. Ja, bueno, clar, han de fer campanya, és com les eleccions, han de fer campanya, eh? Des de l'endemà de la passada.
i aquí la premsa d'aquí esportiva també deixem-la córrer perquè avui he vist un trosset de la roda de premsa de Matier preguntes li pregunta un escolta, tu després quan vas jugar contra allò que vas dir que et sorprenia jugada lateral esquerra per què ho vas dir?
em vaig dir que em sorprenia haver de jugar però jo vaig venir aquí ja m'ho van dir que podia jugar de lateral esquerra o de central i aquell dia com sempre havia jugat de central em va sorprendre que aquell dia hagués de jugar de lateral però cap problema tres preguntes després
Escolta, quan vols dir que te sorprenia per jugar al Barça... Són, de veritat, jo... I de veritat, dic, però bueno, aquest que té la pregunta escrita i diu, quan em toqui a mi has de preguntar-li això. La presa esportiva és brutal, eh? I després, una altra pregunta dirigida a Matier, dient, has llegit la notícia d'As segons la qual Messi marxarà del Barça a final de temporada?
I clar, el Matier ha obert els ulls i ha dit, què coño m'està preguntant? Va ser que no. I... és que no sabia què contestar. He de contestar. Vaig a fer punyetes. La premsa esportiva s'ha convertit en la premsa de rosa. Sí, sí, de veritat. Home, i l'informatiu d'una cadena que d'entrada és progressista, en fi...
i destaca per un rigor informatiu, etcètera, com la Sexta, els esports de la Sexta són, no tant d'encessos, el següent. No és que siguin prou madridistes, el Petrerol, cada migdia des de l'estudi aquell, el tio és que notícia que dona el Barça, avui l'he vist al migdia, i és que flipat, perquè dic, és que no pot ser.
el dilluns, que la notícia era que Messi havia batut el rècord del Sarra, que és un rècord prou important perquè portava com 40, 50, 60 anys. Sí, 60 anys.
La primera notícia que van donar aquella entredilla que fa ell la va fer d'un tema de crits racistes, si no recordo malament. Una notícia absurdament absurda. No, no, d'acord, sí. Sí, però, a veure, és que, informativament parlant, és absurd que comenci amb això. O sigui, se'ls hi veu tant el lleutor? O sigui, em sembla que tan heavy. A veure, però espera't, perquè, clar... És un tema d'autoconsum. Que Messi, l'altre dia, amb el hat-trick també a Nicosia, va superar el record de Raúl,
cosa que, bueno, més d'un suposo que li fa mal la panxa. Però, clar, la notícia que jo vaig llegir, no sé si era el Marc o l'As, era Ronaldo a punto del calzar a Messi... El Marc, crec, el Marc. Ronaldo a punto del calzar a Messi como máximo goleador de la Champions. El tècnic fa tant tres gols. Eh, claro.
I el tema aquell que va sortir... No que ni s'hagués superat el rècord. No, no, clar. Que donaven com a màxim golejador en Ronaldo per el promig. Bueno, ja... Sí, bueno, però no és igual, escolta. Jo, de totes maneres, home, sí, tots aquests rècords i aquests titulillos estan bé...
Però jo el que has de dir, per exemple, és que vaig veure el partit contra el Sevilla i em va agradar molt. La segona part. Bueno, la segona part. La primera no és que no jugués bé, sinó que els va costar molt. Els va costar? És que a veure, hi ha moments... I a contra la Poel, obrir la defensa els va costar molt. No, però contra la Poel va fer un bon partit.
La Poel, poca broma. No li havien ficat cap equip encara més d'un gol en aquesta Champions. Ni el PSG, ni l'Agex. Ni l'Agex, ni... No havia perdut per més d'un gol. I aquí també va perdre per 1-0. I amb dificultats. Va ser una jugada de cor, si no recordo molt. Sí, sí. Per tant, dic que... Poca broma amb aquesta gent, que quedarà eliminat. Fan el Cerro Hazen. El 5-4, 5 defenses, més 4...
mig centres i vinga, i endavanté a veure si la cacen. És a dir, si realment sembla i això continua, la progressió del Barça m'està agradant, a veure com va amb el partit contra el València, que també és una pedra de toc el partit que es pugui fer contra el València, i si continuem a dos punts del Madrid, perquè hem de suposar que el Madrid guanyarà a Màlaga. Juga a Màlaga? Juga a Màlaga.
Has de suposar que guanyarà, però també, escolta, el Màlaga pot treure un empat... Poden palmar qualsevol partit, això està clar. Exacte. El Barça, el València ho tindrà pelut, eh? Home, sí, però si també fa un bon partit davant del València, i el València és un equip difícil, perquè jo li he vist partits al Barça jugant bé contra el València i acabant empatant...
perquè els últims 10 minuts els va agafar la pàjada. Els del Barça els van marcar dos gols i això va ser fa un parell de temporades, si no m'equivoco. Però bueno, és un partit complicat, és un partit difícil. El València, juntament amb el Sevilla, ja no és una liga de dos ni de tres, sinó que és una liga de cinco. Sí, per mi el Sevilla també venia... Estava amb el Sevilla i el València i el Sevilla de moment ha caigut per quatre gols i a veure què passa amb el...
La millor notícia de la setmana ha estat que per fi ha marcat en Lluís Suárez, que s'ho mereixia, i jo crec que s'ha tret un pes del damunt. I tant, i un fugadon, eh? O sigui, m'agrada molt com juga aquest tio, eh? Molt, molt, molt. La jugada va fer d'amagar, veure que anava per allò, deixar passar la pilota i d'allò. Aquesta li va fer impressionant.
L'únic que va relliscar l'última hora és que no va poder connectar amb la pilota. Però va fer la mateixa jugada, no recordo si a Pepe o a Ramon o no. No ho sé, a un dels dos, sí, és veritat. Un revers, però va relliscar. I bueno, que agafi confiança i tal. No, no, per això dic que ara s'ha tret el pes del damunt amb el gol que per fi ja va entrar, no? Definitivament perquè havia tingut ocasions, però mira, per mala sort no havia entrat per poc.
I potser aquesta falta d'ansietat jo crec que li donarà més necessitat perquè segueixi marcant més gols i més sovint. Ah, i una altra cosa també recollida per la premsa. La suplència de Neymar en el partit de la Poel. Què passa amb Neymar? Què passa? No ho sé.
És que... Bueno, això, no cal ni escoltar-los ni perdre 30 segons pensant en el que diuen. Crec que al vestuari del Barça, quan llegeixen tot això, es deuen fotre un fart de riure. Deuen riure, home. Però... Impressionant. Però jo sí que us diria una cosa, i és que a mi em sembla que li veig millor sintonia amb Luis Suárez que amb Neymar al camp.
A qui? A Messi. A Messi? Sí. Bueno... Em sembla que complementa millor. Perquè el Luis Suárez se va a la distància i té un joc molt similar al Messi. Saps què vull dir? És un panyo molt intel·ligent. Sí, i es mou molt per dintre de l'àrea. El Neiman no està d'entra a l'àrea. No.
Entra com Messi des darrere Exacte, és diferent Neymar va més a barraca Però bueno A mi m'està agradant la societat S'entenem prou bé Sí, sí Déu-n'hi-do
Ara aquí tindre difícil per entrar de nou a l'equip serà Iniesta. Sí, clar. Sí, sí. Bueno, no sé. Bueno, sí. Sí, no sé. És que treure... Aquí treus, ara. El dimarts va fer un mig camp desconegut. Poderós, en tot cas, no? Bastant potent. Racketits...
Rafinha i Maserano, que va jugar per ser Rafinha, també em va agradar molt. Sí, sí, i Maserano. Maserano sempre.
Li sortiran bé les coses no, però és un tio que s'hi deixa la pell. No, no, es deixa la pell, ja més a més. I, a més a més, arriba tot arreu, hòstia, no sé com s'ho fot, que sempre l'última toca la pilota és ell. Sí. Hi ha un atac i amb peu que surt, hòstia, marxerà, no. Home, vist com va el tema, ara perquè no tenim centrals un altre any, no?
Però que, vaja, la parella Piqué-Bartre, a mi no em va desagradar, tampoc no. Tot s'ha de dir, però que com mig centre Mascherano, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Ja quan el van fitxar, ell ja sabia que...
I ho va dir, a més a més. Que venia de suplent. Que venia de suplent de Busquets. Però vaja, que han vist que ho estan ara tots dos i jo diria que no sé qui dels dos es mereix el suplent. En aquest moment jo em quedo amb Marcinà només que amb el Busquets. Jo crec que també. A mi m'estàs recordant un comentari de José María García a l'època que Ronaldo el gordito jugava al Barça.
Al Bo, con Badia Mourinho, ¿no? Sí, Ronaldo el Bueno. Y el suplente Ronaldo era un jugador que es Dayapizzi, que era el delantero de la selección española. Y claro, dice, un equipo donde el mejor delantero de España, delantero de la selección española, está en el banquillo como suplente...
Ja no hace falta decir nada más. Pues, amb el Maserano i Sergi Busquet passa una mica el mateix. Clar, si un dels millors centrocampistes del món, que és Maserano, resulta que ve de suplent... No té lloc. És a dir, home...
Home, el busquets de les millors èpoques era... No, jo estic convençut que tornarà a ser. Sí, tornarà a ser. Però potser queda anar descansant una mica. Això passa com a molts jugadors, que tenen una temporada que fluixen, que no els hi surten les coses, al Messi fa dues temporades, i la passada...
Sí, sí, no va estar. No estava a fi. El Xavi final de temporada passada tampoc estava massa a fi. Però Messi va marcar 40 gols, eh? Sí, sí, no, no. Això és una altra conya. Atenció amb el nano, eh? Sí, sí. I això que no estava bé. En la pitjor temporada que té, en marca 40 gols. I es va quedar amb celda que dos gols de Ronaldo, eh? Sí, sí, sí. I va estar tres mesos fora de...
del camp però us heu fixat l'adèria que tenen els realitzadors de televisió d'enfocar a Messi quan està allà al centre del camp i es toca la cuixa?
No se'l he fixat. No m'havia fixat. Igual li pica i el tio rasca i ràpidament veus que la càmera i el comentarista... Ojo, que Messi si està tocando... Ni jo que filmin això, ni jo que el...
Quan té allò de les arcades, que també l'anaven a buscar. També l'anaven a buscar, sí. Busca la mínima per... Que sembla ser... Sembla ser que això... Aquí tenim un esportista d'elite. D'elite. D'elite. Sembla ser que hi ha molts esportistes que abans del moment de la competició tenen com...
arcales, no? A veure, això té una explicació. Els processos o els quadres de pànic escènic, per dir-ho d'alguna manera, no és exclusiu, no és exclusiu d'esportistes, o sigui, actors, lloc i tot, algú que hagi de fer una presentació, un metge que hagi de fer una operació... El tema de les contraccions abdominals que provoquen el vòmit estan molt vinculades al pànic escènic. Allò que ha de fer en poca estona...
Una cosa que genera una certa lisi d'ansietat, o tensió, nerviosisme, i això està absolutament... I jo coneixo molts esportistes de la meva modalitat que els hi ha passat, que just abans d'una gran competició han tingut d'anar al lavabo i han vomitat. I han vomitat. I jo conec un actor molt bo, per cert, un actor català extraordinari, que sempre abans de començar, en moment precís que hi ha... Li agafen les arcades. No, no, les arcades, havia donat al lavabo corrents...
evacuar... No cal que expliquis més. A vomitar, com diu la merda. Ho heu entès. O no. I era sintomàtic sempre, però cada dia, cada dia, cada dia... Ara, que després d'un temps de fer sempre el mateix, potser t'hauries d'anar acostumant. Sí. No vaig entrar en valoracions, no? No, no, no. I potser se t'hauria...
A veure, jo entenc que la primera vegada que representes Terra Baixa al Teatre Nacional de Catalunya, la primera vegada, potser sí, però quan portes... No, n'has de quedar, eh? No, no, estava fent una broma, però quan portes 600 representacions, doncs potser ja a les 601... Bueno, clar, però sí que no és igual. Sorprèn que això li pugui passar a un jugador de les característiques i d'allò de Messi.
Hi ha gent que cada vegada que surten, que portin mil vegades, l'atenció és... Sí, sí, sí. Lo normal és que hi hagi nervis abans de, però pànic escènic no és l'habitual que... En fi, tots els artistes, quan surten en el primer moment, hòstia... Però clar, d'això a passar a vomitar, doncs hi ha un marge. Jo no crec que sigui el cas que estigui enciós, perquè està, no sé, per estanciós el pallo ha marcat abatut els dos rècords consecutivament en la mateixa setmana...
Sí, però una cosa no troba l'altra, eh? A veure, una cosa no troba l'altra, eh? L'atenció d'abans de començar, una vegada vomitat, surt el camp i pot dos carreres i ja està. És com l'actor que deia... Ja m'ha quedat tranquil. Un cop fet el que he fet, sortia i arrasava amb l'interpretació que feia i ja està.
Ei, que hem de marxar. Bueno, un minut. Llegirem ràpidament allò que dèiem. El director, Emilio Escasocchio. Bona nit. L'amic Marc Simón. Simón Sr. no hi era. El Santiago Brembo l'hem buscat i no l'hem trobat. Armand García. Hola. Josep Maria Montes amb el temps. Maria González des de Madrid. Isida Inglés. Bona nit, acabem de parlar-ne. La García, que ens ha deixat fa una estoneta.
L'Almató, que ens ho ha fet des d'Esplugues. En Domènec, ell... Domènec, bona nit. Bona nit. L'Òscar, Ramos i París, que sóc jo qui us he parlat. Escolta, si no hi ha res de nou, el viernes volem encontrar-nos. Exactament. Sigueu bons. Bona nit i bona sort. Molt bon dia i sigueu molt feliços.
Radio 2 FM 98.1 Bits. Molt més que nits d'electrònica.