Connecta't al català.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. Ens trobareu a les escoles Carrer Montserrat, número 2.
Has de dir, la desvernada.
Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada. La semantela. No, la desbarnada.
La semanela. La semanela. Doncs, bones tardes. Passa un minut de les vuit del vespre i tornem a ser-hi un divendres més. Avui sí que podem dir per això joiosos i alegres. Emilius Cazugi, bona nit.
Hola, bona nit. ¿Cómo estás? ¿No sabes lo que te hemos hecho de menos? ¿Eh? ¿Qué me habéis hecho de menos? De menos. De menos. De menos. Bones tardes, benvinguts a tots i a totes. Comencem una nova desvernada. L'Emilio ha tingut l'amabilitat de tornar-me a posar aquí en el micròfon número 1 de l'estudi número 1 de Ràdio Desvern 1.
Emissora número 1 Exacte, per fer això que fem durant dues hores tots els divendres i com sempre comptem amb la col·laboració de Marc Simón, bona nit Bona nit a tothom Miquel Simón, bona nit Bona nit senyor Ramos La senyora Núria Garcia, bona nit
Senyoreta. Ja no existeixen. Les senyoretes no existeixen. Ja no existeixen. Ara tothom és o senyora o altres coses. O nena. O altres coses. O nena. Digue-li a segons quina persona és senyora i ja veuràs com et posa la cara.
Jo us he d'explicar més endavant, quan ja hagin passat l'horari infantil, una anècdota molt bona sobre senyores, senyores i senyors i tal, tal, tal, però molt interessant d'una porta d'una discoteca. Domènec, bona nit! Què tal, bona nit? Com estàs? Jo no cal que estigui avui, eh?
Ah, no? No, parlant, vull dir. Sí, però no marxis, eh? Queda't aquí. No, no, ja tens perròquia. Sense tu el programa no seria el mateix. Seria diferent. No et dic que fora pitjor. Els dius a totes. A totes, però no et dic que fora pitjor, eh? Només que seria diferent. Això segur. Molt bé. Ditxo lo dicho, doncs res, benvinguts de nou a tots, a totes, a la gent que esteu a casa, que esteu en el cotxe, que esteu d'excursió, que esteu caminant, que esteu en el camp de futbol, allà on estigueu escoltant el...
98.1 de l'FM. I res, ni cortos ni paratzosos, arrenquem.
És aquell moment curiós en el que parlem de coses que realment són d'interès nacional. D'interès nacional. D'interès nacional. Sí, sí. D'interès nacional. Divendres 21 de novembre del 2014. És el moment de recordar, és aquell moment important del programa en què recordem coses que passaren tal dia com avui. Doncs el 21 de novembre de 1789... Això fa quatre dies? Sí, senyor.
Carolina, la del nord, va ratificar la Constitució dels Estats Units i va ser admesa en aquests estats com el dotzer estat de la Unió. Que maco, no? La dotzena estrelleta. Veus on s'ajuntaven, ara on s'aparen, això va com... Eh, això va com va. No ens hi posarem. Més coses tal dia com avui.
El Domènech diu, hi ha molta gent, hi ha molta gent. No se nota. S'ha fet un silenci elegant. Doncs ho diré jo. Us diré jo. Tal dia com avui, 21 de novembre del 2014 del 1965, alerta, va néixer la Björk. Aquesta senyora
és compositora, cantant i actriu i em sembla que és o escandinava o de més amunt fins i tot. La Pona. Com? D'Islàndia, perquè li falta el respon. La Pona. Sí, és de per allà dalt. Ah, de la Pona. Dic jo, deu ser de la Pona. De la Pona. És de per allà dalt. Diria que és d'Islàndia, eh? De Reykjavik. De Reykjavik. A veure, és russa? No, és morena. Aleshores no és d'Islàndia. Però té els ulls blaus.
Ja ens estem perdent. A Islàndia diuen que hi ha les dones més maques del món. I el bacallà millor. També. Domènec. Domènec fora. Ara no, estem en horari infantil. Sabeu per què? Perquè els vikings se n'anaven a fer les seves excursions. Reptaven a les dones i se les portaven a Islàndia.
i lògicament no agafarien les més lletges agafarien, dic jo, les més maques és islandesa és islandesa una cosa que és molt important també amb el tema dels vikingus i no és conya les banyes estaven als cascos que no duien banyes als cascos no duien banyes mai de la vida jo ho vaig saber pel museu de marítim
Sí o no? Sí. Tenim raó, no tenim raó. Sí, sí, sí. El tema és aquest. Els vikingos no portaven banyes als cascos. Els cascos dels vikingos eren com els cascos normans i d'altres... Amb ulls forats per passar-se a les banyes, o no? No, no, no. Eren llisos, llisos, llisos. Però, voleu, d'on ve el de les banyes dels vikingos? És boníssim. Als estudis de Hollywood, un dia van decidir fer una pel·li de vikingos.
Sí, amb el Kirk Douglas I l'Anthony Queen No Segur que no era l'Anthony Queen El Tom Cruise, no, tampoc Aquí? No Aquesta no hi era encara Ah, no sé, com esteu dient aquí nom Tornem al tema La Janet Leigh Amb aquella pel·lícula que està dient l'Emilio I el marit de la Janet Leigh
que és aquell... Aquell de les orelles. El de les orelles. Doncs resulta que aquells... Toni Curtis. Doncs ja ho he dit, jo m'heu dit que no. No, tu has dit l'Anthony Queen. Sí. O Douglas. Douglas? No? Jo he dit Kirk Douglas. Kirk Douglas i Toni Curtis. I l'Anthony Queen no hi era. No, no. Tornem al tema. En aquesta pel·lícula, els tios que feien allò, la 13 i això, van confondre, i no és cony, eh? Això és història, van confondre
els vikings amb els mongols que sí que portaven banyes els unos i tal que portaven banyes en els cascos i els otros? aquests també hi ha uns que no portaven banyes als cascos els cascos tenien un forat i quan plovia es mullaven les banyes més coses que han passat el dia com el d'avui
Mira, el 21 de novembre de 1995 es va presentar no sé on ni com es va poder presentar ella sola una pel·lícula
No els vikingos? No, Toy Story, que era la primera pel·lícula de llarga duració feta per ordinador. I d'això només fa quant? 20 anys. 19-20. Toy Story ja sabeu que surt el...
Aquest. El Budi. Aquest. Està l'Infinito i Massallà. Correcte. Potser és que la vam veure de petits, Domènec. Està l'Infinito i Massallà. Potser és que teníem algun nino a casa, Domènec. Tinc el Budi a dia, jo, eh? Estupendo. Més coses tal dia com avui. El 95, també... El mateix any, el mateix any, sí. El mateix dia, o sigui, el mateix dia que es presenta a la història, s'assignen els acords de Dayton. Ah, sí. Que posen fi a la mítica guerra dels Balcans. Fixet. Valla tela. Carai. Valla tela. Vols dir que s'ha acabat, això?
Lo dels Balcans? Sí. No. No. No. No, no, no. Ho sé de... De la tinta? No. Sí. Continuen a haver-hi forces d'interposició de les Nacions Unides, de l'Untat... De tant en tant es foten algun clatallot d'uns d'altres... I de tant en tant es barallen. Allò és molt complex. Sí, sí, sí. Un dia, que tinguem temps, ganes, i fem un altre tipus de programa, en parlarem. Molt bé. Molt bé. Molt bé. O no. Minya. Molt bé. I alguna cosa més el 21 de novembre del 2000 què? Dos. Dos.
del 2002. Què va passar? L'OTAN va convidar a Bulgària, Estònia, Latònia, Lituània, Romania, Eslovàquia i Eslovènia a formar-ne part. Semblava un... I què van contestar? El senyor director de programa no ho ha posat, que van discutir. Els van contestar que sí, i de esos polvos estos lodos, perquè entre altres coses... I el senyor fill de Putin es va tancar. Sí, els va emprenyar. Fill de Putin perquè son pare ja s'hi deia.
El seu pare es deia Putin. El quefe de Rússia es diu Putin i el seu pare ja se'n deia. Per tant, és el fill de Putin. Don Putin, què li deien? Domènech, posa'ns la musiqueta de quan surt el sol i es pon el sol.
Que coincideix. No m'hi havia fixat. Estàs poc atent últimament, eh? Estàs poc atent. Sí, no estic per la feina, no estic per la feina. Senyor Simón Senior, que això crec que ho portes molt per la mà. Bé, doncs sí, una mica, però sí, ho diré, ho diré. Aquesta és una informació, vamos, o sigui, saber a quina hora ha sortit el sol i a quina hora s'ha post, ara que estem absolutament a les fosques, jo crec que és... Molt important, molt important. Jo quan surto de casa encara no ha sortit el sol.
Bé, doncs avui el sol ha sortit avui a les 7.47 del matí Que tard, no? Penseu que pel matí encara es va escurçant ben bé fins, em sembla que és el dia 7 o 8 de gener
Es va escurçant. I per la tarda comença a créixer ara. Per això la dita en català diu per Santa Llúcia un pas de Pussa, per Nadal un pas de Pardal i per Sant Esteve un pas de Llebre. Però és perquè comença a créixer per la tarda encara que pel matí es vagi escurçant.
Domènec, cap comentari. Llavors, el tema és... Però això no passava amb el del solstici d'hivern, allò que és cap al 24, 23... És el dia més curt de l'any, però encara... A veure, la proporció en què s'escurça no compensa el que s'allarga. Per tant...
Ja, mai, mai que un petja, no? El Domènec s'està mossegant les núvols. Miquel, cap on es cursa? Doncs cap on pot. Cap endavant o cap endarrere? Cap endarrere sempre. La sintonia, Domènec, la sintonia del Santoral. La sintonia del Santoral.
Bueno, dic que demà la lluna, dic que demà 22 dissabte la lluna és nova, és a dir, no hi és, no hi és, és tan nova que encara no ha arribat. S'escurça la lluna o no?
També, també. Ara, avui s'està escurçant i demà ja estarà escurçada del tot. I el dia de la Constitució, que és plena. És plena. Aleshores, ja sabeu que truita de patates. Ah, sí, per què? Perquè quan la Lluna està plena, es té que menjar truita de patates. En Domènech hem fotut la mateixa cara i ens hem posat... Perdó, però tu, de vegades que ens has fet de tècnic el programa, ho tindries que saber, que moltes vegades, quan parlem de la Lluna plena, jo dic... Eso es mentira. Truita de patates.
Per què? Per això, eh? Quan has sortit allà per tallar-te el cabell? Això ja no ho sé. Això és com el plantar els alls, si no es conya. Quan plantes els alls, si hi ha lluna no sé què, els alls surten. Igual que tallar el cabell diu que surten més força. Deu ser quan hi ha lluna nova, que no es veu. Tu plantes els alls, aleshores els alls surten i diuen que ja ha sortit la lluna! Parlen d'alls, a mi ahir vaig anar a pel·lucaria, em van dir que si et fregues una ceba pel cap et creix el cabell.
Si et fregues un all. Una ceba. No, no em mireu a mi, jo no em penso fregar. No, a veure, sí, no. És possible, és possible, però perderàs totes les amistats. T'has de fregar una ceba, eh? Una ceba, sí. O sigui, una ceba perquè faci més eficàcia. Però això, quan t'ho deia... Abans o després? A veure, això t'ho diu la perroquera, perquè vagis més sovint a la perroqueria. Tu no ja vas notar que la perroquera se n'enfoteix directament? No, estàvem ella jo soles.
De fet, ara no ho sé, però em sembla que és a Menorca, els nadons, la primera vegada que tallen el cabell, la fan coincidir, em sembla que és amb la lluna nova. Nova. Perquè així, quan creix, el cabell amb més força.
A tu no t'ho van fer, això? Les marees, també. També, sí, esclar, les marees, se marea uno, sí. Li preguntaré a la Núria si et va tallar el cabell. A mi no m'han rebregat res poc. No, però hi ha un xomp especial que fa el mateix però sense et deixar l'olor de la ceba. Perquè no perdis els amics. I hi ha una cosa que es diu perruca que també... Molt bé. Què passava amb la truita de patates?
com que la lluna plena és rodona truita de patates estupendo sintonia del centural ens comencem a entendre la mirada ja ho sé tot ho saps tot
I aquest model de programa que sintonia... Perdona, a més, no vas venir divendres passat i, a més, el divendres passat el nou director del programa ens ha fet un contracte nou que millora moltíssim les condicions. Però és direcció temporal, per tant, el contracte també és paper mullat. No els hi vaig dir, però, pobres, si s'ho van creure i ells són feliços... A la canalla, si els pots fer feliços... Ah, doncs ja hem de demanar-te un jacuzzi, eh, per tant.
Jo veig aquí el santoral i abans era com verge, màrtir, no sé què. Tot arribarà, tot arribarà. Ara hi ha una llista indefinida de sants absurds. Jo tinc una curiositat amb el santoral d'avui. Jo també. Per què hi ha dos alberts? Per què hi ha dos alberts? No ho sé.
No ho sé. Per què has fet Ctrl-C, Ctrl-V dos cops? No, no, no, perquè del central on ho he pillat, que no me'n recordo. Hi havia dos alberts. Hi havia dos alberts, però que tampoc no hi havia més informació que aquesta. No obstant, també he de dir, i això és molt important, que malgrat que avui direm uns noms dels sants de la jornada, no vol dir que siguin els sants ni els més coneguts ni que tothom que es digui d'aquesta manera ho celebre bé. No, clar, clar, clar. Sí, sí, sí, ja passa. El meu germà es diu Albert i avui no és el seu sant. I serà com el de la ceba? Eh?
Com es diu el teu germà? Albert. Albert. Molt bé. I és Sant Vermell? Vermell. Perquè si avui és Sant Albert, quan serà el Sant del Vermell? Això sí, fora, Simón. Fora, fora. La nova direcció és implacable. Avui és un Sant Albert que no sabem quin Sant és. Albert. Quin Albert és? Albert primer. Més Sants. Albert segon.
Sant Cels, Sant Climent, Sant Demetri... Sant Climent, no sabem si és el del Llobregat o el de Sacebes. El de Sacebes és el de la Garcia i el Cap. Sí, sí. Tot quadra. Tot, tot. Va pel camí. Si el centre s'ho busca, el de la Ceba ja veureu com ho trobarà. Repeteixo, Sant Demetri, Sant Esteve, Sant Eutiqui...
Sant Gelasi primer et devia haver-hi un segon aquest devia ser papa ara arribarem Sant Gelosí Sant Eliodor és la presentació de Santa Maria què van agafar el Sant Josep Josep et presento la Maria ara arribarem explico una mica el Sant Gelasi efectivament era papa com he dit abans era eminent en doctrina i santedat perquè l'autoritat imperial no obstaculitzés la unitat de l'església
Que maco, això, eh? Fou el primer... Què vol dir, això? No tinc ni... Però és maco de descontar. Queda maco, sí. Entre la música que ens ha posat en Domènec aquí, com ho està recitant en Simón, jo és que em sento... Llagrimet, eh? No, no, estic flotant ja. Sí, sí, sí. No toco la cadira. I a més a més va... Fou el primer que va aclarir profundament les competències dels dos règims i la seva mútua llibertat. Ole tu! Ole tu! Ole tu!
Sí, senyor. Aquest quin règim és? El del cucurutxo i el del catxofa? Molt bé, seguim amb el text. Mogut d'una gran caritat, davant les necessitats dels indigents, per ajudar els pobres, va morir pobríssim. O sigui, que devia donar tots els tresors del Vaticà als pobres.
Era papa i era tonto. No ho sé. Va morir pobríssim. Home, ara també ajuda els pobres. Molt bé! Passem a l'altre tema que deia... El papa francès. Escolta, per què li diuen papa francès al d'ara, si és argentí?
És el nombre, Mílio. És que jo sento per també que diu el papa francès. Perquè ho pronuncien malament. Es deixa en la C final. Puc explicar la presentació de Santa Maria? Sí, sí, sí. Jo tinc curiositat de saber qui li van presentar la Maria. Una pregunta, senyor Domènech. Ara entenc que tu també col·labores, no? Sí, senyora. És la nova direcció que va pujant de categoria. Ja no és el Vépor.
Volem ser llibertat aquí, volem ser lliures. Gràcies. Aquell el teníem allà segregat, home. He estat molts anys presoner del control. No sé com ho has aconseguit, perquè jo sempre li he dit participa, participa i em diu que no. Presentació de Santa Maria. Amén. En aquest dia de la dedicació, l'any 543 de l'Església de Santa Maria la Nova, construïda a prop del temple de Jerusalem en temps de l'emperador justinià, celebrem
juntament amb els cristians orientals, la dedicació que la Verge Maria va fer de si mateixa a Déu, moguda per l'Esperit Sant, que la va emplanar de gràcia des del primer instant de la seva immaculada concepció. La presentació de la Mare de Déu al temple es troba a la narració sobre la infantesa de Maria en el protuevangeli de Jaume. Jaume...
Sí. No entenc res. Jo enteixo una cosa. Que li van presentar algú. No, no, jo enteixo una cosa. Jaume. Jaume. Música sintonia per l'aniversari dels famosos o gent que ha fet anys tal dia com avui. Ho hauria fet.
També aquesta és una informació d'aquelles, vamos, que si no la donéssim jo crec que la nostra audiència avui...
Estaria descontrolada. S'ho passaria malament. Malament, malament, malament. Però no s'ho faria, no s'ho faria. Però que he fet anys, va, estic nerviós. Va, començo jo, va. Tal dia com avui, però de fa quatre dies, eh, del 1694... Ah, bueno. Va néixer... No, no feu riure. Va néixer Voltaire, escriptor i filòsof francès. Ah, jo pensava que aquest manipulava l'electricitat, el Voltaire. No, no, no. Aquest era un altre, el de l'Electricitat, era un altre. I aquest va morir anys després, el 1778. Ah, bueno, sí, ja passa, ja.
Cent anys abans que neixés jo, és a dir, el 1854, hombre, va néixer el papa Benedict XV, i fa quatre dies hi havia el 16, tu. Sí que va durar el 15, no? Sí. No, perquè no és correlatiu. Ah, no és correlatiu. Això és com el rei. El Felip VI...
No és això del Felip Cinque. Aquí podríem entrar en una discussió... En una discussió... Un debat, un debat. ...heràldica. Vinga, dispara. És Felip VI o Felip Cinque? És Felip VI, no? Per veure, el Felip I... Sí. Felip I. El guapo. Aquell. Va ser realment rei?
Va arreglar en algun moment? T'hauria dret a ser Felip primer? Si veiessis la sèrie aquesta que fan d'Isabel, ho sabries. No. Diu que no. Diu que no, perquè el Ferran li va dir...
A fer punyates. Per tant, li van posar primer... Això van ser els castellans, que es van inventar un Felip primer... Que no era tal. Que no era tal. Què vol dir, que el Felip V no és V? No és V. Ah, sí, o sigui que el famós aquest Felip V, que ens va tocar els cataplats... Era 4. Era 4. Hòstia, tindrem que canviar-nos la història, no? Felip IV, Fallets. Fallets. Era millor que el que va tocar els nassos era Felip V. Sí, és un número més rodó, no? Sí, sí.
Felip Five. El 5 és rodó, és una B, una B baixa. De victòria. De votar. Sí. El 21 de novembre de 1941, sabeu qui va néixer? Sí, el de la barba. Sí, senyora. Julio Anguita, polític espanyol. Califa, no? Califa, de Còrdoba. Sí, sí, molts anys. Després va subseir la de Jonsis.
Sí. Que després allò ens va passar al Partit Socialista. També... Sí. Home... Hi ha d'haver de tot. Perdona. Hi ha d'haver de tot. Una bufetada pel pobre Anguita, no? Miliu, hi ha d'haver de tot. Sí. Hi ha d'haver de tot. Sí, sí. Vinga, més aniversaris. Vinga. Goldi... Goldi How.
Goldie Howe, actriu estadounidenca. Goldie Howe. I va néixer el... El 45. Té 69. I morritus, també. Sí, que aquests estan posats d'ara, no? Vols dir? Sí, sí. Jo crec que va anar al mateix post que la Sánchez Camacho, eh? Ah, potser sí. El cirurgià devia tenir el bon dia, no? No, però a la Sánchez Camacho només li han posat el de dalt. Potser així.
Es veu que això va a pes. Ponga-me tantos quilos. Vinga, més animada. El 46, actriu també, espanyola, Emma Cohen. La caponata, la gallina caponata, no? Era la que feia de la gallina caponata, no ho sé. Sí, sí, crec que sí, era la caponata, la caponata. Haig-ho d'això ja, Emili, haig-ho d'això ja. Centra dades, busquem-ho. I era la dona del Fernando Fernández. Sí, això sí, que era la dona del Fernando Fernández.
Jo em quedo a l'aniversari friki, que és el 1967. Va néixer Toshihiko Koga, que és un judoka japonès mundialment famós. Li ha salido la vena. El senyor director li ha salido la vena. És igual, però al senyor director li ha salido la vena. Vull trobar divertit com, per exemple, el 1972, tal dia com el David, va néixer David.
Tua, que era boxejador Samoano, de Samoa. Ah, que Moa, molt bé. Jo crec que això a la nostra audiència avui els hem enriquit. A veure, perdoneu, era Tua o Tua? Tua. Centra de dades, exactament, que tenia que buscar de l'Emma Cohen. Sí, però que tenia que buscar. Si era o no era. Si era o no era.
Seguim. Més aniversaris, tal dia com el d'avui. Sí. A l'últim l'ha de dir el Domènech, què? A l'últim l'ha de dir el Domènech? El penúltim l'he mirat. Sí. El penúltim jo. Sí. Aynas Taylor. Actriu i model, actriu espanyola. Has fet un accent com de Carolina del Norte, no? Aynas Taylor. Aynas Taylor. Aynas Astre. Aynas Astre.
Quin desastre! Ah, no! No, no, no, va néixer tal dia com el d'avui, el 1973. Domènec, tanca avui tu la... Sí, el 1976 va néixer la Daixa, que ja sabies. No té cognom, per què? Perquè és una actriu porno i ja està. I les actrius porno no tenen cognom. Correcte. Som-hi! La desbarnada.
Doncs sí, 24 minuts ens passen de les 8-10 vespre i és el moment de donar la benvinguda al senyor Montes. Senyor Montes, bona nit. Hola, molt bona nit. Bona nit, que ens vas fer el salt el divendres passat. Vaig fer el salt, sí. Malament, malament. Saps que això t'ho descomptarem de la nòmina i que ho notaràs perquè cada programa és un pico. I una paga. Senyor Montes, quin temps ens ha de fer? Com ho tenim, això?
Doncs bé, en aquests moments tenim aquesta pertorbació que estem sentint des de fa uns quants dies que està a les Illes Canàries. Molt activa, està molt lluny. Afortunades Illes Canàries. Afortunades Illes afortunades, maques. Home, d'aquest moment sí, afortunades amb pluges. Ah, sí, està plovent, diu? Sí, sí, ha plogut i fort aquests dies. I fort, i fort. I estan recollint aigua, no? Sí, sí.
Potser és dels pocs dies que plou a l'any, que són poquíssims, ha enganxat aquests dies i ho continuarà fent de forma intermitent aquesta propera setmana. Allí, a les Illes Canàries. Aquí no, aquí tenim un anticicló que de fet està al centre d'Europa i entre aquest anticicló i la portobersió que hi ha a les Illes Canàries ens llença un vent del sud fluix
però molt sostingut que està fent que les temperatures estiguin a aquests valors força alts o molt alts, perquè, de fet, avui les màximes han voltat pràcticament els 20 graus. No es pot suportar, fa calor. I les mínimes d'uns 15 o 16 graus, que són temperatures realment molt altes. Fa calor.
Fa calor, eh? Fa calor. Fa calor. Jo tinc fred. Ja està. Sempre hi ha la regla de l'excepció d'aquestes coses. On ens havíem quedat? El vent del sud. Amb les temperatures que estem tenint. I així continuarà durant tot el cap de setmana. De fet, durant tot el cap de setmana la pertorbació de les Illes Canàries es mantindrà...
o tindrà una certa tendència a apropar-se a la península ibèrica sense encara afectar-la, i la seva aproximació farà que els núvols alts i fins i alguns núvols enganxats al terra o arran del mar ens vagin afectant. I això farà que el cel estigui bastant barrejat entre aquests núvols alts i els fins,
i amb unes estones de sol. Vaja, un dia és molt similar als que hem tingut avui. O sigui que, a veure... Que farà calor. Que farà calor aquí a Sant Jús, eh? Perquè allò de Canàries... A veure, sí, no, aviam, aviam, li pot interessar, per exemple, hauria de ser en el senyor Monago. I els camells, els camells ens interessa. I en els camells també, en el Monago i en els camells. A nosaltres ens interessa més quin temps ens farà aquí Sant Jús.
Perdona, a mi tampoc, jo prefereixo que sigui Rubí Molt bé Ja comencem amb les coses estranyes No vencem No vencem
Doncs aquí és tan just, o la majoria ha estat litoral i prelitoral d'aquí a Catalunya. Inclua també el trosset de rubí, eh? Posem també el trossinet de rubí perquè no fosques. I virada cáncer, sí. A la mina també. Vius a la mina? No, ho fa per molestar. En Domènech això ho fa per molestar. No viu a la mina. Montes, endavant. Doncs tindrem el cel, això, entre estones de sol, estones de núvols bastant abundants,
sense precipitacions i poques novetats més. Escolta, jo, i en principi això ha de ser molts dies, per exemple, allò de cara a la setmana que ve, o sigui, en definitiva, d'aquí quatre dies entrem al desembre, el desembre congelat. Plourà. I fot una calor que no s'hi pot estar. Ja ja tenim els adornos de Nadal pertot arreu i fa calor. Començarem a menjar les xocolatines dels calendaris d'advent i ens farem a les mans. Volem el Papà Noel i el veurem suant com un
Com allò, com allò. Nosaltres tenim allà el tio que... No et tallis, no et tallis, Òscar. No, no, sí que em tallo. Llavors, Joan Maria, és el tema de dir, aquest temps que fa aquesta calor ha de durar molt, això? Com ho teniu els meteoròlegs? Com està el tema? Bé, a partir del dilluns el temps pot canviar una miqueta només. Podria ploure o alguns plogins podrien caure el dilluns i les temperatures es mantindrien encara una mica, bueno, força altes, per la que sé, és l'època en què ens trobem. Però hasta quan, això? I això sembla que aguantaria fins al divendres.
De fet, és molt probable que quan parlem el divendres de la setmana que ve, parlem d'una situació ja de vents del nord-oest bastant forts o molt forts, fent que, primer, que hi hagi molta ventilació i que les temperatures molt altes que estem tenint es normalitzin. Per tant, puguin baixar uns 5 o 6 graus respecte a les que tenim ara.
I, per tant, notarem, això sí, ja, aires atlàntics més frescos, que és el que ja tocaria, doncs, això, per al començament gairebé de desembre. És el que toca. Doncs no vull que te'n vagis, amic, sense comentar-te una mica, a veure si ens porto alguna explicació, perquè jo em vaig quedar realment frapat, bueno, em vaig quedar i m'he quedat avui, de veure les imatges del que està passant a Nova York, ja sé que queda molt lluny, eh? Però, bueno, s'està morint la gent de fred, i no és una conya, s'està morint la gent de fred pel carrer.
Amb unes nevades brutals, brutals, i amb un fred cap, una ola d'estes polares, no sé què. Això ja és normal? La veritat és que no ha sigut les notícies de Nueva York. Malament. Mal fet, mal fet. Però sí que és veritat que precisament a la zona est dels Estats Units és molt típic que les irrupcions d'aire àrtic,
perquè allà tenen la zona de Labrador, molt cap al nord, a Terra Nova, i zones més al nord, que de tant en tant, durant l'hivern, hi ha aquestes baixades de masses d'aire, d'això, des del Canadà fins a la zona de Nova York. I problemes brutals baixades de temperatura. De fet, l'any passat en van tenir 3 o 4... que li deien els vórtexs polars... Sí...
que va fer que fos un hivern extraordinàriament fred allí. Sí, fèiem un de fred. No només fred, sinó també amb nevades importantíssimes. I si això s'està tornant a repetir, vol dir que de moment han començat de la mateixa manera. Aquí, a Europa, totalment al revés. De fet, penseu que els vents del sud són partiment dominants a quasi tota Europa. I tota Europa es troba amb temperatures per sobre de les habituals. El senyor Putin també?
Bé, cap a Moscú ja no. Allà ja està fent fred, però no massa, tampoc. Volten els zero graus, que per ser a Moscú ja sabeu... Home, és ni fred ni calor, no? Zero, és ni fred ni calor. Molt bé, eh? A Austràlia m'anava per primer cop des de fa... feia molts anys, fa, no sé, tres dies o així, no? Sí, i de fet, si agafem una mica d'història aquí a Barcelona, un 20 o 21 de desembre...
Perdó, de novembre, de novembre de l'any, crec, 1978. Qual? 1998. Un poc abans d'arribar el 2000, va anar aquí a Barcelona. Va anar, va anar.
Vull dir que aquí a Barcelona també és capaç de fer-ho. Tiempo está loco, loco. Escolta, això que està passant als Estats Units, hi haurien possibilitats que acabés passant per aquí? No, no, res. El Rajoy el declararà inconstitucional. No pot declarar el que vulgui. Això segur. Exacte, després el que hagi de caure ja caurà. Molt bé, José María Montes, moltíssimes gràcies, com sempre, per la teva participació i informació, i ens emplacem per divendres que ve.
Doncs vinga, disfruteu d'aquesta caloreta. Anem a la platja, una abraçada. Adéu. Adéu.
Espera, espera, espera, que abans de continuar amb el programa, el centre de dades ens ha de dir... Confirmar que sí, que feia de la gallina de caponata del 79 fins al 80. Molt bé. Tornem a recordar-ho. Emma Cohen, actriu espanyola que va néixer tal dia com el d'avui...
dona del Fernando Gómez, havia estat l'actriu que dintre de la disfressa de la gallina caponata la va fer... De 15 anys, dius? Del 79 fins al 80. Allà a dintre sí que feia calor. Allò sí que era patir. Plena de plomes.
Doncs tres minuts ens passen dels dos quarts de nou de vespre i és el moment en què nosaltres, amb molt de carinyo des del programa, dediquem quelcom a un, dos, tres o a qui faci falta. Pot ser persona, pot ser institució, etcètera. Avui, una mica com la setmana passada, el que farem serà pràcticament llegir una informació que sortia publicada i a partir d'aquí fer la reflexió que correspon.
Diu que malgrat el seu ingrés a la presó de Quatre Camins, el Barça, el Futbol Club Barcelona, no té previst modificar la seva postura i el Museu del Club Blaugrana seguirà portant el nom de Josep Lluís Núñez. Clemente.
Textualment han dit, el tema de Josep Lluís Núñez és personal i no té res a veure amb el Barça. El club va fer una bona feina i, per tant, no opinarem res. Ho deu estar passant molt malament, però la gent li mostra un gran respecte. Això és el que va assegurar fa uns dies el Josep Maria Bartomeu.
president del club. No hi haurà cap canvi de nom del museu. Nosaltres, paraules textuals, tenim un criteri i el seguim. Va afegir en Bartomeu la samarreta d'Iñaki Urdangarín també seguirà penjada al Palau Blaugrana.
Bueno, el president Josep Maria Bartomeu va anunciar a l'última assemblea del Barça que no es canviaria el nom, responent a una petició d'un soci en el tornover de preguntes. Diu, canviar el nom? Això és difícil. Les persones que tenen un nom al club o una samarata penjada no ho tenen pels mèrits que han fet fora. Això no ho valorem. Si no ho valoren, què han fet fora del club. Diu, nosaltres, això és el que deia Bartomeu,
Ho hem fet pels mèrits que van fent al Barça. Hi haurà gent que estarà a favor o en contra de la seva gestió. Però Núñez va ser el president que ha estat més anys al club i que va fer la revolució del futbol. Ell va modernitzar el nostre club, segons Bartomeu, i va fer moltes coses bones. Al museu li vam posar el seu nom i nosaltres no el canviarem.
En el cas d'en Núñez, pare i fill, els magistrats que ho porten reiteraven aquesta setmana que la pena s'ha de complir per la gravetat dels fets. Diuen aquests magistrats que la conducta de Núñez no va ser ocasional, puntual ni episodica, sinó que es va prolongar en el temps perquè va subornar
i això està sentenciat a inspectors de l'agència tributària durant anys en l'escrit que han fet aquests jutges són contundents en les seves manifestacions i afirmen textualment també no ens trobem davant d'una persona marginal o marginada sinó davant de persones que van utilitzar la seva excel·lent i privilegiada posició social i el poder econòmic empresarial per delinquir
En el cas de l'Urdangarín, ja que han dit que mantindran la seva samarreta penjada en el Palau Baugrana, recordar que les sospites de la Fiscalia Anticorrupció i dels magistrats són que es va crear un entramat societari, l'empresa NOS, a través del qual, presumptament, desviaven els fons públics i pibrats que rebien d'aquest institut NOS. I se'ls quedaven, ell, l'Iñaki Urdangarín, i el seu soci, el Diego Torres.
En tot cas, el Barça mantindrà el nom d'allòs en el senyor Núñez, que està sentenciat com a delinqüent, és un delinqüent, i mantenen de moment la samarreta d'Iñaki Ordangarín, que, home, massa bé el seu tema tampoc no pinta. I el Barça manté aquests homenatges a tots dos personatges, a Núñez i a Ordangarín. Doncs nosaltres enviem aquest, el nostre homenatge pel Barça. Un, dos, tres, potiparro de pagès.
Si em permets, voldria dir una cosa. No vull defensar el senyor Núñez. Et llenço el cafè que té el Simón Júnior pel cap, si me'l defenses. Però, si vull remarcar una cosa. Ell va fer malament. El soci no se pot enganyar. Això és de ser immediat. Ell no va subornar.
El senyor, que ara no me'n recordo ni de setmana ha anat el nom, que el tenia aquí, que era el cap de Huertas, i l'altre es deia, no me'n recordo bé, el cap dels inspectors d'ICEN de Barcelona, no és que el Núñez li va dir, escolta, quant vols cobrar per, sinó que ells mateixos li va dir, diu, miri, vostè hauria de pagar tant, però si ens paga a nosaltres un tant per cent d'aquest tant, li rebaixem.
I l'altre va dir... I l'altre, com que és tonto i no sabia el que estava fent, que no sabia que estava subornant, va dir, calla, cony, que deu manar així la cosa, ara. De que manera. I si l'estalvia una pila de pasta... I part de la pasta li va donar amb el senyor Huguet.
Armand, bona nit. Bona nit. Et vam trobar a faltar el divendres passat. Jo tampoc. I llavors resulta que l'Emilio va dir, doncs calla, fes-ho tu. Sí, sí. És una mica un resum, és un resum. Per això ho vaig venir. I avui has dit, calla, avui sí. Sí, sí. Avui ja, doncs... Sí, perquè...
Home, que si no m'ho descompteu de la lámina i... Cuidado, encara puja... És temporal, és temporal, eh? No, no, no. I hem reduït, vam decidir que l'hi reduïm. Ah, sí? Sí, igual que això funciona ara... Lo seu ens ho repartia a nosaltres. Sí, perquè ara això funciona com la comuna de París, eh? Vull dir que tothom opina, tothom diu el que vol... Jo tinc cine de contracte i... Blindat. No, no, no. Però el divendres passat es va reorganitzar tot això, eh? Sí, sí, sí. I ara no pot ser unilateralment. I amb les targetes aquelles que ens vas donar el divendres passat, què fem?
Les black targets aquestes. Cuidado. Si les feu servir, cuidado. Està bé. Poc quantitats petites. Exacte, cosa que no es noti tot. I el que vas a comprar la pizza, doncs paga. Depèn que, doncs no. Depèn. Escolta, ara volem aquella sintonia tan estupenda que ens costa les notícies aquestes de rabiosíssima actualitat d'aquesta setmana.
Ah, què volies, un altre? No, no, no, no, volia exactament la nostra sintonia, la nostra sintonia. La deixem ara. La sintonia, és la sintonia. Perdó, senyor director, vostè no controla el temps avui o no? Jo fa temps que vaig deixar de controlar-lo. Pa què? Tenim temps per tot. Exacte, ja tens per tot, ja tens per tot, ja tens per tot. Senyor Simonsenor, jo em sembla que tens una notícia molt... Escatològica, si més no. Jo no ho volia dir d'una altra manera.
Diu que aquests fills de la Gran Bretanya... Ja saps allò, que el que ama la Gran Bretanya i homenatge de tributa... Acaba, acaba. No és un hijo d'Espanya. No? És un hijo de la Gran Bretanya. A veure com... Domènech! Pip! Domènech! Bé, doncs... El Regne Unit... Sí.
Tenen un biobús. Biobús, eh? És a dir, un de dos pisos de l'un. Ara tot és bio, tio. Com el formatge, el yogur, tot, la carn. Però el del bio l'han prohibit, no? Ara es diu activia. Sí, perquè es veu que mentia. La cosa no era ben bé bio. El de bio només menteix. El resto no.
Bueno, pues part d'aquest bio, que ara no és bio... I al griego ara li diuen oquios. Oquios, sí. Sí. El yogur grego ja no es diu yogur grego. Ah, no? No, es diu oquios. Oquios. Oquios que no ven, el corazón que no palpita. Merda que trepitgen. Ah, sí?
Ojos que no ven, merda que atrepitxen. I això què té a veure amb l'autobús d'autobús? No ho sé, però ja que esteu... És vio. I que l'autobús, clar... I que en el buen arbre se arrima...
Buena raiz le da morcilla. Y Dios es la de todos. Posa ordre, Domènec. Escolta una cosa. Aquest autobús bio és de dos pisos o d'un? De dos. Jo en aquest punt de les converses tan profundes em perdo. Jo també. Bé. És un autobús de dos pisos.
Doncs per aquí va la notícia. Aquest autobús bio resulta que funciona amb excrements humans. O sigui, entre un s'hi caga i... Bé. És lloc de pagar el bitllet amb diners. No és ben bé això dels excrements humans, si ja no s'hi acosta, diu que aquests autobusos que estan començant a donar servei regular...
Estan impulsats per un combustible fet de deixalles de menjar. Així com deixalles orgàniques. O sigui...
que aquestes deixalles orgàniques són els excrements humans que estàvem dient. És propietat d'una companyia de la USX Water i ja es troba en funcionament entre l'aeroport de Bristol i la ciutat de Bat, que és Banyo. Bat és Banyo.
contaminen o no? Es veu que no. A tu fan una mica. Són autobusos que tenen una capacitat per 40 passatgers i estan servint com a mitjà de transport entre aquesta ciutat, Bat i a l'aeroport de Bristol i cada càrrega de combustible dura uns 300 quilòmetres. Déu-n'hi-do, no? 40 passatgers, 300 quilòmetres. I això, el tema és que tu t'ho vas fent a sobre i llavors ho van cremant o com va? No, perdoneu. Directament del Bat. Quina pregunta.
et donen un tàper el gas aquest senyor director, dic que és un autobús de merda, és massa o no? és massa fort pel programa o no? no ho pregunto, eh? quina hora és? encara si podem dir-ho perdó, perdó, perdó
Els crius i no tan crius, perquè estàs comptant en aquesta taula estupenda, i llavors què passa? El gas aquest, el biometà, que és biometà, produeix menys emissions que els motors DSL tradicionals, i és renovable i sostenible. Evidentment que és renovable. Diu que genera brístol en una planta de tractament d'aigües residuals
dirigida per una companyia que és filial de la Wessex, i que aquesta setmana la companyia també s'ha convertit en la primera al Regne Unit a injectar el gas generat a partir de deixalles humanes i dels aliments a la xarxa de gas nacional. És a dir, que estan utilitzant ja les deixalles humanes...
Per fotre gas natural. Per cuinar, tu, per cuinar. Per gas natural. No vegis. Quina por, quina merda de menjar. Estàs allà cuinant i allò que es veia abans. Diu, nen, carrega la bombona. Encara algú a casa i deia, quina bona unió que fa. S'ha acabat. I si estàs amb algú a la cuina... La mama que està fent la truita diu, nen, carrega la bombona. I el nen...
Aquesta part així com dels pallassos de la tele i tot molt estetològic. A mi m'agrada, eh? Jo m'ho estic passant bé. Tu estàs passant molt bé. Doncs resulta que un autobús impulsat per excrements humans dona servei al Reino Unit. Sí, senyor. Més notícies.
Però és un bus turístic, d'aquests? És el bus de l'aeroport, de la T1. El que et cobren aquí a Barcelona en pastizal, allà ho faré. Allà és una merda.
Senyora García. Jo, és que, clar, com que no coneixia aquest format, pues he portat la meva notícia. Oh! L'estam esperant en candeletes. I, a més, fins i tot té una sintonia específica. Ah, hi està. Senyora García, el micròfon és seu. Bé, llavors, quina dic?
Digues la que vulguis. La teva. Fes-ho de barreja de les dues. Sí, sí, s'atreveix. Fàcil el que vulgui. Amb això que estic llegint i la meva no pinta. Molt bé. Bueno, lleixo la meva. Vinga. Doncs resulta que el grup municipal d'Iniciativa Catalunya Vest de l'Ajuntament de Castelldefels ha presentat una moció perquè el ple
reprovi l'alcalde del PP, Manuel Reyes, per haver mentit en el programa de Salvadors de la Sexta que van fer dedicat al 9N. Resulta que el dirigent popular va dir que a les escoles catalanes s'obligava als nens a jugar en català i no se'ls permetia fer-ho en castellà. Va dir així. En algunes escoles de Catalunya, quan se'ls diu als nens que no poden jugar en castellà i quan se'ls força parlar en català, jo crec que tenim realment un problema.
Això li va dir el Reyes en una conversa amb el periodista Jordi Évolez. Acte seguit van demostrar en apropar-se a escoltar les converses d'uns nens al pati que els nens parlaven també en castellà.
Ahir, la regidora d'Iniciativa Catalunya Verge, Candela López, considera que, a més de reprovar l'alcalde per haver mentit, s'ha de denunciar la falta d'escrúvols i l'afany de crear un conflicte lingüístic. La moció demana a Reyes que reconegui la falsedat de les seves paraules i que faci una rectificació pública. I que el pengin. Ai, va. Per haver mentit. Bé, en el que vols dir que li pengin una foto en algun puesto perquè... Sí, no, clar. Home...
Molt bé, reies. Reies. Per a reies, los reyes magos. Correcte. Més notícies.
Jo mateix. Vinga, va. Porto la notícia friqui tecnològica. Va. Tampoc és del full. No, no, perquè aquesta la tenia la setmana passada i la setmana passada no la vaig poder fer. Però em va fer molta gràcia i segurament no us n'haureu adonat. En els anuncis diré la marca. No, segur que no ens n'hem adonat. De la manera que som... Marca americana, Apple. Apple, el de la poma. El de la poma. T'hi has fixat en quina hora surt en tots, tots i cada un dels anuncis d'aquest dispositiu? Les 10 i 10. De ser 14. 9 i 33. No.
9 i 41 minuts. Ja sabia jo que era 9 i alguna cosa. En tots els anuncis... Vaja? No, no. Escolta, tens poca feina, tu? Molt poc. No, no. Mute a tots. Que xafeu sempre. Què passa? En tots els seus anuncis fan servir les 9 i 41 minuts.
Que és l'hora que van morir els jobs. No, no. S'ha de dir que fa uns anys eren les 9.42. I això és una cosa típicament americana. Això és una cosa típicament americana. Les 9.40 i escaig? No, ara t'ho explicaré. Perquè l'agenda Apple... Calleu un moment!
Però si és un lloc digital, que cony d'agulla. Ai, és veritat. Ordre. Doncs ara no ho sabeu. No, no, per favor, per favor. A les presentacions d'Apple ho fan perquè en el minut 40 hi hagi una gran revelació en aquella presentació que et fan. Fins fa un temps, era a les 9.41, perquè va ser quan Steve Jobs va dir avui és quan Apple reinventa el telèfon i van presentar a l'iPhone i sortia una foto del primer iPhone
que posava 9.41 minuts i era justament en el rellotge dels periodistes que hi havia eren les 9.41 clavades. Ja van quadrar la presentació perquè quan ell digués aquesta frase, quan sortís la foto de l'iPhone, que era el primer telèfon que feia Apple, sortís la hora clavada. Que era el zapatàfono del Superagente 86. Quasi, quasi. Però la hora que sortia en el telèfon era de veritat. Era de la presentació del PowerPoint. Ja estava fet. Però eren les 9.41.
Era a les 9 i 41. Es van esperar a les 9 i 41 per treure-ho. No, ell anava parlant, anava presentant, anava explicant les 9 i 41. I quan va tocar l'hora, pam, li van estirar la corda i va dir, ai! Sí que van matinar. I pregunto, a veure, no et vull desmobilitzar ni... No, no. Però, quin utilitat té això? Bueno, però és curiós. He dit que era la notícia friqui tecnològica. No he dit que sigués d'utilitat.
Llavors, fins fa poc, les 9.42 la van canviar, llavors explicar als relacions públiques que és per això que les presentacions d'Apple en l'hora aquesta, quan ja porten 40 minuts de presentació, es desvetlla el més important i quan van presentar el seu iPad...
eren les 9.42 i des de llavors ja l'han canviada. Però bueno, si t'hi fixes... A més, ara no són les 9.41. Ja estàs fotent aquesta perigua? 9.42. Fins fa poc. Fins fa poc. A totes les fotografies de tots els dispositius Apple... Les 20.50.
Surt a les 9.41. Correcte. I ara, si tu te'n vas a la pàgina web d'Apple i busques els iPhones, si veus una foto... 9.41. Surt 9.41. Si veus a les pantalles de les marquesines dels busos que surt un iPhone 6... 9.41. 9.42, ara. Ara és 42. Ara és 42. Perquè la van canviar el 2000... Perquè han canviat l'horari, que no t'has enterat. El 2007 van canviar... Ara és l'horari d'hivern. És notícia friqui.
Abans era l'horari d'estiu. A mi m'ha agradat, eh? Això tu et quedes amb algú i li dius a quina hora surt en l'anunci de l'Apple que fan per la tele. I ningú se sap conseguir. Això sembla el d'allò, el hora caigó. Jo soc incapaç de fer-ho. 9.41. Jo avui tinc un sopar i ho diré, a veure què passa. Tu pregunta a quina hora és l'anunci d'Apple en el mòbil que surt.
Ningú ho sabrà. Ningú ho sabrà. Jo et tomacat, eh, també. Jo cuido el menit de mitjans físiques. Pots sortir malparat, eh. Jo sabia els rellots antics, aquests d'agulles. 10-10. 10 i 10. 10-10. Sempre. Sempre. Però saps per què, no? Tu m'ho explicaràs. Doncs molt senzill, perquè les agulles em marquen la marca.
B baixa, Felip 5, victòria I si la marca està baix, què? Abans totes les marques estaven allà Entre les 10 i 10 I a més a més es veu més net Més net per dir d'alguna manera El rellotge es veu més net Sí, sí, sí Sí, sí, perquè la màquina Nespresso No és Nespresso No és Nespresso No és Nespresso
És la base. Deixa que tenim aquí, mira. Ah, va, va, d'acord. Perquè hi ha cafè italià pels astronautes de la ISS. Diu que això, el complès orbital estrena una màquina de càpsules que supera els problemes de la engravadesa.
La pera, aquesta màquina, per portar-te a la casa. Els astronautes de l'Estació Espacial Internacional podran disfrutar, a partir de la setmana que ve, del gust del cafè italià gràcies a una màquina de càpsules concebuda per superar les restriccions imposades per la ingravidesa. L'Espresso, que són les sigles de l'Estació Espacial Internacional...
En anglès, com es diu el dispositiu, pesa uns 20 quilos. 20 quilos, per portar-te a la casa, tu. Entre altres novetats, has substituït el tub de plàstic que porta l'aigua per un tub de cera especial, dissenyat per suportar una pressió de més de 400 bars.
Això són molts bars, eh? I restaurants, quants? No ho especifico la notícia. El que no es podrà evitar és l'ús d'una bossa i una palleta. El mateix vol suposarà... Si no ho dius, rebenta. Estic llegint la notícia. El mateix vol suposarà també el debut de la primera dona italiana a l'espai...
que és Samantha Cristoforetti de 37 anys que és pilot de la força aèria el seu compatriot Luca Parmitano que va estar recentment a l'estació internacional
Aquest home va comentar que una de les coses que més va enyorar durant la seva estada va ser justament un cafè curt en condicions. La màquina... I li van dir, ara fota't, el proper viatge la posem.
La màquina de càpsules extraterrestres és el fruit d'una col·laboració entre Argotec, una societat d'enginyeria italiana especialitzada en la concepció de sistemes aeronàutics i en la preparació d'aliments consumibles a l'espai, i la Batza.
una empresa distribuïdora de cafeteres i càpsules que, com diu l'Emili, em sembla que és la mateixa que tenim aquí a Ràdio d'Esvern. Però aquesta no pesa 20 quilos, Tito. No. I a la ràdio tenim una càpsula especial. Sí, senyor. És única. Sí, bueno, la càpsula sí que és especial perquè és de color blanc. Ja l'estem dintre. Espresso, que és com es diu aquesta màquina especial, és un desafiament tecnològic que s'adapta als requisits tècnics i les mesures de seguretat molt estrictes que ens va imposar l'Agència Espacial Italiana.
Això és el que ha dit David Abino, director general d'Argotec. L'innovador sistema de càpsules no només podrà preparar els tradicionals espressos, sinó que també cafès llargs i altres begudes calentes com tès, infusions i caldo. Caldo! També es podrà utilitzar per rehidratar alguns aliments. Jo pregunto... A veure, pregunta que després preguntaré jo. Mira que hi ha...
Diners per investigar. I justament, s'ha de fer això? Cal? Per a l'astronauta? Jo pregunto, què valdrà? La podem regalar per aquests reis? Jo crec que no, Armand. Això deu valdre... No, no, no. A veure, la moneda de quants euros has de posar per treure el cafè?
No, es veu que això ha de ser gratis, no? Sí, gratis. Però quina moneda és l'Estació Internacional? L'euro, el dòlar? No, l'euro no. Deu ser gratis, no? Deu ser gratis. O el llum. El genc, el genc. No és gratis la de la ràdio, eh? No, no, no, 50 cèntims. L'espai és diferent, l'espai és sideral. ISS Expresso, busca ISS Expresso. Bueno, només comentar que els titulars... Hi ha d'haver les instruccions. Deposite una moneda de...
Estaran fins al maig del 2015, aquests tripulants, eh? Ah, ja està. Doncs mira què poden prendre, que fes caldo. Fins aquí la notícia. No està mal, eh? No està mal, no està mal. Escolta'm, jo vull dir una de molt curteta, vull comentar una notícia molt, molt, molt curteta, però que m'ha fet molta, molta, molta gràcia. Sí? Diu, mira...
El millor gimnàs pel cervell és el bilingüisme. Sí, senyor. Mira, com us heu quedat? Ja fa temps que ho vaig sentir. Sí, sí, sí. I ara es veu que hi ha uns estudis molt interessants. Les persones que parlen diferents idiomes exerciten més la ment i aprenen de forma natural a treure distraccions del cap. Diu, el cervell d'una persona bilingüe funciona com un semàfor. Txt!
Alerta. Quan té que escollir una paraula, dóna llum verda a l'idioma que està fent servir i frena, com si fos una llum vermella, la paraula del que no necessita. Es diu que aquest procés natural de selecció, que fa centenars de cops al dia, per no dir milers, és com una gimnàsia involuntària que millora el servei.
Toca allò que no sona. El trilingüisme ja és pitjor. És de bojo. Els efectes del bilingüisme en el cervell s'han analitzat profundament en els últims anys des de diferents punts de vista. Hi ha investigacions que apunten
que parlar dos idiomes permet combatre millor l'Alzheimer o la demència. Dos equips d'investigadors d'Estats Units estudien a l'actualitat les avantatges que una segona llengua suposa pel dia a dia. Diu, els cervells bilingües estan millor equipats per processar informació. Això segons una doctora que es diu Biorica Marian, psicòloga i autora principal de l'estudi de la Universitat de Noseworth.
Això a final d'estiu ho vaig sentir. Maco, eh? O sigui que això vol dir que els que estem, per exemple, aquí, que parlem... Tenim un semàfor. Tenim un semàfor, sí, sí. Més notícies. Sí, jo. Doncs resulta que l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, la NOAA, ha ofert unes dades...
que diuen que des de l'any 1880, o sigui, s'han recollit les temperatures més altes aquest any 2014 durant els deu primers mesos de l'any, o sigui, fins a octubre. Fa calor.
Fins a octubre. Diu que la mitjana d'aquests mesos, o sigui... Sí, fa calor, eh? Des del gener fins a aquest octubre, la mitjana ha estat de 0,7 graus per sobre de lo normal, o sigui, del segle XX. Ben calent.
I es va situar en 14,1 graus com a mitja de tot el planeta. O sigui, que els 10 primers mesos de l'any sumen les temperatures més caloroses de 1880. Sí. Que els hi diguen els de Nueva York. Bueno, allà no, veus, és que... Fins a octubre. Això és el canvi climàtic, Emili. Això és el canvi climàtic. El canvi climàtic. Això algú... Sí, però allò el tenen clar. Tenen la matamanta i és una altra cosa. Hi ha hagut una invasió de pingüins a Nueva York. Ah, sí? Sí, els de Madagascar.
I l'última... Bueno, sí, sí, afegir una altra cosa, que segons la AEMET,
Aquesta és una altra, no? Aquesta és una altra, que és la... Suposo que és la gent espanyola de meteorologia. Ojo al dato, eh? Ojo al dato. Què diuen aquesta gent? Que truquen de matinada. Que diu que a octubre també va batre el... O sigui, va ser el mes que va batre el rècord de calor a Espanya.
Diu que és alta sent més consecutiu i el cinquè dels últims sis que ha marcat el rècord històric de la temperatura global. Més calent, eh? Això està la cosa molt calenta. Està capeta, eh? Està capeta. Diu que a escala mundial les temperatures caloroses de gran part d'Amèrica del Sur i d'Austràlia van contribuir decisivament a que la temperatura mitja del planeta augmentés.
Que està tothom molt calent. Sí, i tant. I fins i tot diria que molt cremat. Sí, i tant. Jo diria més per lo segon. Simón, senyor, em sembla que té la notícia amb la que acabaríem aquesta repassada. Dice así. Bé, com sabeu, ens ha deixat una grande de España.
La más grande. I no estem parlant de la Lola Flores, que aquesta ja fa temps. La Pantoja? Escolta, la Pantoja ha pogut escollir presó. Sí, perquè diu que... Però no volíem parlar de la Lola d'Espanya. Sabia que acabaríem parlant de la Pantoja.
diu que si tu dius que ingressaràs abans del termini pots dir a la presó porto la mort d'aquesta de la grande d'Espanya tornem al tema aquesta senyora que actualment és la novena fortuna d'Espanya qui?
Actualment ja no. La fortuna de la casa. La fortuna de la casa. De la casa d'Alba. A més a més, resulta que rep 3 milions d'euros a l'any amb ajudes agràries per part de la Unió Europea. Que no utilitza.
Està molt bé. El segle XVI, el duc d'Alba, que era el cinquè noble més ric de tot el regne, si tinguéssim ara, si hi hagués existit en aquell moment la llista Forbes, doncs durant el regnat de Felip II era la cinquena fortuna.
tot i que el Cayetano Martínez de Irujo, que va sortir l'altre dia per la tele, va dir que l'impacte de la crisi havia afectat la seva economia o es recordava que en el segle XIX la família de la casa d'Alba
va pràcticament arruïnar-se. I tant, també s'arruïnar, sí. Bé, actualment només ha cedit tres posicions des del segle XVI, passant a ocupar el nou nou lloc en aquesta llista Forbes dels més rics d'Espanya. Pobrets. I està darrere de l'Ortega, de l'Andic, del Pino, Villarmir, Roig, Botín i Jové.
2.800 milions d'euros és amb el que es calcula més o menys el capital que tenen. Sobre els 3.000 milions. Molt mal calculat. Molt mal calculat. El bo d'aquesta notícia és el Sergio Ramos que ha donat el pes a menys Jordi Alba.
Diu que el patrimoni que està construït a base de castells, palaus i finques agrícoles tampoc genera caix, evidentment, perquè no en fan res. Els tenen allà i no en fan res.
I, bueno, que el Martínez de Irujo aquest ho comparava, que, esclar, ells no treuen suc d'allà perquè no és roba, no poden vendre roba, ni que viures, ni res per l'estil. Bé, si és cert que el 90% d'això està exempt de cotitzar o de pagar impostos. El 90% de les propietats de la família Lava no paga impostos.
Aquests 3 milions d'euros venen per les finques agrícoles que té i sembla ser que tots els sindicats del camp o els sindicats de treballadors del camp andalús ho han denunciat reiterades vegades, però no... Semblant molt oportunista treure tota aquesta informació. Ara que s'ha mort.
Molt oportunista. Per què no el traieu quan està viva? Està tan calenta com l'any. Això per què no el dieu quan estava viva aquesta senyora? Ara que s'ha mort, que no es pot defensar, traieu aquesta notícia. Ara no, eh? Sí, sí, sí. Igualment tampoc s'hauria pogut defensar. És que sois muy malos. En el 2007...
El 2007 la fortuna estava valorada entre els 2.200 milions i els 3.200 milions d'euros. A la diferència de 1.000 milions que ens ballaven. 1.000 milions és més, 1.000 milions és menys. I diu que només entre 134 o 324 milions estarien no exents de pagar. O sigui, serien els únics pels que es tindria que pagar impostos. I que els feia Andorra.
Diu que la casa d'Alba està... Els terrenys que té són unes 34.000 hectàrees, que ve a ser la meitat de la superfície de Barcelona. Però que amb un valor que ni de bon tros es deu acostar al patrimoni. Són 34.000 camps de futbol. Sí. Jo, de totes maneres, és que ahir em vaig quedar una mica cap atidifuso. Per què?
Resulta ser que los Alba, aquests, van desaparèixer fa temps. I ara, encara que sigui la duquesa i el duque d'Alba...
No són alba. Són fish and burgers. Fits James Stewart. Exacte, Fits James Stewart. Però la pasta la tenen igual, eh? Sí, sí, sí. Però és que són anglesos. I la pasta no va signada, eh? Que són anglesos. Són parells de la reina d'Anglaterra. La reina d'Anglaterra tampoc paga impostos. Jo crec que és igual.
Què més, Simón? Alguna dada més? Diu que el patrimoni agrícola està a unes 3.000 hectàrees que estan gestionades per diverses societats, evidentment, i queda repartit entre els seus sis fills. Entre Terrenys a Salamanca, a Pedraza de Alba a Salamanca, a
La finca de Gallego de Crespo és a la Rodrigo Salamanca, també. Tot ho tenen per allà. Ara la gràcia serà seguir tota la història de les... Ah, no, no, no, no. No, no, no. Però ja, ja, ja, ja. També tenia les finques de la Cabra Alta i la Cabra Baja. Sí, sí. Van ser expropiades. Van ser expropiades per la Junta. S'ha quedat sense les cabres.
Sí, sí, sí. Una dada interessant. Que resulta que la dona aquesta ja es veia... Duquesa, eh? Sí, sí. Grande d'Espanya. Sí, concretament la 18a Duquesa d'Alba, concretament, per ser exactes. 18a Duquesa.
Ah, n'hi ha més. Sí, no sé. Doncs resulta que quan es va casar amb l'exfuncionari Alfonso Díez Caravantes. L'últim. Sí, l'últim, el tercer. De 64 anys, que es va casar el 5 d'octubre del 2011. Va casar per amor, això ho hem dit sempre a casa. Ell se l'estimava.
la pela la dona silenci per favor es veu que com que hi havia veus que deien que l'home que deia la casa d'ell que no s'havia enamorat simplement que ho feia pels diners casualment
La dona, l'any 2011, el febrer del 2011, ja va deixar per escrit tota l'herència repartida entre els seus fills. I a aquest senyor li ha tocat alguna cosa? Sí, i va signar davant notari del Madrid el repartiment entre els seus fills de la major part de la seva herència, valorada en uns 3.000 milions d'euros. Diu Alfonso Díez, de 64 anys, que va iniciar la relació l'any 2008,
Havia estimat el febrer del 2011, quan va fer el repertori, les seves capitulacions matrimonials, que incluïen un total de 15 clàusules per les quals renunciava a qualsevol títol, dret o honor que li pogués correspondre fruit del seu matrimoni.
Però la pasta se la lleva. Però això no me van a llamar dur, que bueno, escolta'm. Però hi ha una altra cosa, tot això està molt bé, però es pot impugnar. Ah, no. Com que no? Si ho has firmat tu... No, no, perdona.
No, no, fixa't que ell diu que... No, no, no. Diu que ha firmat, diu que va firmar, ell va firmar unes capitulacions matrimonials, això no pots impugnar. No, no, no, dic els fills. Ah, bueno, no, no. Però això ho va fer... Poden impugnar. Però no els interessa impugnar-lo, els fills s'han quedat amb tot. L'home aquest ho va fer perquè els fills de l'educació d'Alba es van empujar. Tu no l'entens.
Jo és que ho he viscut. Momento, momento. És que els fills s'ho han quedat tot. Amb aquest senyor no li han deixat res. Títols no li han donat. Títols no li han donat. No, no, títols no. Però diners... A veure, diners... No s'ha quedat res, ni els llençols del llit.
I el cotxe, s'ha quedat amb el cotxe. O sigui, els títols ja sempre no. Mira, jo tenia una fulla on hi havia a cada un dels seus fills el que li tocava, cada casa i cada finca. Però amb ell, amb ell, no li tocava res. Qualsevol dels fills pot impugnar el testament i dir que amb ell li correspon més per no ser. Així queda adonat tot. El testament se'm va fer punyetes. I aleshores s'ho quedaria al vidro.
Això ja va passar. A no ser que es posin d'acord. A no ser que la gent estigui d'acord. Però si es pot impugnar... Tu pots impugnar un testament sempre. I és paper mullat. I és un merder. Escolta, deures per la setmana que ve... Aquest senyor s'ha quedat... No ho sabem. I aquests són els deures per la setmana que ve. Ens posem com a deures a saber. A part que no s'ha quedat els títols d'aquest senyor, que era el marit de la duquesa d'Alba fins ara...
El abono de la maestrança, ¿quién se lo ha quedado? Per dir alguna cosa, l'abono... I el del Palacio Real, i el de allò de Llons Israel, com es diu? Teatro Real. I els cavallos? I els cavallos? Això ens ho mirem. Canvi de sintonia.
Ah, no, un moment, un moment. I és expressó. No he aconseguit veure el cos, però jo no. Però la màquina de cafè. Hi ha la part que ha dit el senyor controlador de so, que és que fan servir bossetes i palletes, però no ha dit la part de l'aigua utilitzada per fer el cafè proviene de la orina dels astronautes. És cony això, no?
no, no, això és diut i la que veuen no ho he dit perquè us conec i us conec tota l'aigua tota l'aigua que ingereixen els que estan en una nau espacial vine d'allí
Perdona, a veure si llegim més ciència-ficció i això, ja ho van dir No, si llegim la premsa cada dia ja més o menys Sí, és això Et completaré la notícia L'espometa aquella del cafè
L'Emili està amb una cara. Molt bé. Ara passen 11 minuts de les 9 de vespre, arribats en aquest punt delirant, ja directament un punt delirant del programa. Donem la benvinguda telefònicament a la nostra companya Isabel, al Mató i Pi. Senyora, al Mató i Pi, molt bona nit, benvinguda.
Home, pensava que vols... Vaja. És que estem una mica com si diguéssim... No hi ha. No hi ha, no hi ha. Hi ha com una mica de descontrol. Si la acabem de trucar ara mateix, no sé de què... Hola. Hola. Home, és que teniu aquí 20 minuts esperem, tio. Això és el que passa amb els cargolins. Això és el que passa amb els cargolins. És una mica bullying, no? A les gentes plugues. Sí, sí, a les gentes plugues. Això ho hauríem de reconduir, eh? Isabel, tot teus.
Per allà, gràcies. Com dirien en el papa aquell, no? Volia dir moltes coses, però és que ja... Ja sé que t'agradaria estar aquí amb nosaltres, però allunyat una mica del telèfon, una miqueta. És que estic parlant amb el micro, amb el pinganí i amb el micro, ara millor? Ah, vale, vale, ara una miqueta millor. Ens sentiu bé, ara? Sí, sí, sí. Doncs jo us volia dir que això que ho ha explicat de l'anexpresso aquesta pel astronauta...
Jo ja fa molt de temps que amb la meva nespresso faig caldo. Agafo una pastilla d'aquestes del xup-xup i la fico directament a la máquina i em surt un caldo estupendo. M'ho dius en sèrio? Però què fas? Amb una pastilla fas una tassa? No, jo omplo la cafetera d'aigua, li poso un bol ben gran a sota i que vagi regent aigua. Ah, vale, vale. El fas passar vàries vegades.
Exacte, exacte. O sigui, tu poses la pastilla en lloc de la càpsula de cafè. De la càpsula li poso la pastilla directament. Sí, i llavors... Ah, mira, ho provaré, tu. I després, quan fas cafè, no t'agusa pollastre?
No és que tinc una cafetera per cada cosa. Ah! Bueno, es ploues com se desgasten. Bueno... Hi ha un nivell. Perdoneu, perdoneu. Després de l'estona que porto aquí esperant, ja tinc el cervell una miqueta desvet, eh? Has tingut temps de fer-te un cafè i un caldo, no?
O dos, o dos. Sí, tinc atons de fer moltes coses. Isabel, a veure, quants portes aquesta setmana? Doncs mira, moltes coses. Aquest cap de setmana tenim moltes coses mancomunades dels diferents ajuntaments, sigui Espluga, Sant Lluís, Sant Joan d'Espí o Sant Feliu de Llobregat. Per exemple, ja us vaig comentar la setmana passada que aquest cap de setmana es fa la trail colcerola. Correcte.
que passarà per diverses poblacions, tant per Molins, Sant Feliu, Sant Just, va per Sant Cugat, anirà a parar fins a Montcada, per diferents poblacions que passa a tota la serralada de Collsalola. Aquest ultratrail comença aquí a Esplugues, a les 7 del matí comença el recorregut de 80 quilòmetres, a les 8 i mig els de 45, i a les 10 del matí les de 24 quilòmetres. L'arribada...
també està prevista que sigui aquí a Esplugues, al Poliesportiu de les Moreres. Per tant, aneu al Tanto, Sant Lluís, Esplugues, la zona alta, l'avinguda Via Augusta, en alguns moments la trobarem totalment tallada, però pot ser molt interessant. I ara, en aquests moments, està tenint lloc al Poliesportiu de les Moreres el que seria la Fira de l'Esport.
on diferents marques esportives i botigues tenen exposades una gran diversitat d'articles relacionats, evidentment, amb aquesta cursa d'atletisme i de fons. Més que més mancomunades que tenim per aquest cap de setmana. Per exemple, diumenge, dintre de l'espai de Jogatec Ambiental, tenim Fabrica Caixes New pels ocells i Penge'ls al parc.
Això es fa en col·laboració, es troba a Sant Joan d'Espí i es farà al Parc de la Fontsanta. La setmana que ve, el proper diumenge, que és dia 30, i també en el mateix udari cap a dos quarts de dotze, el motiu és les vinyes i el seu profit alimentari. Adopta un rap penat es farà més tard, a dos quarts d'una. Tot això al mateix lloc, al Parc de la Fontsanta. Adopta què? Al Parc de la Fontsanta. Adopta un rap penat. Ah.
Un murciélagú. Sí, no, no, ja, ja, ja. Un vampiro. Ja, ja, Batman. Un vampiro. Però a casa...
No ho sé. No, home, suposo que no. Adoptar simbòlicament, aportar, suposo, una quantitat o fer alguna cosa. Apadrina un rat petat, no? Exacte. Una altra cosa en comuna, la molt important. Aquest diumenge es fa la segona marxa del Baix Obregat contra la violència masclista. També s'acabarà el parc de Torre Blanca de Sant Feliu i també hi participa tant esplugues com Sant Lluís d'Esbert. Aquí espluga, sortim...
Cadem a la veu l'amat i l'Ajuntament i suposo que cap allà a tres quarts d'onze passem per davant del Gualdem i totes les companyes de Sant Lluís ens acompanyen fins al recorregut final. Dintre dels actes del Dia Internacional contra la violència masclista, que serà el dia 25,
Aquí es plogues també la mà dissabte i a les 5 i mitja de la tarda es fa una xerrada sobre una dona emplenadora contra la violència de gènere. Anirà a càrrec la xerrada de la Maria Alicia Matxo. Si volem més informació de tot això ho podeu trobar a l'Agenda Cultural. Diumenge, per exemple, aquest diumenge hi haurà teatre a l'Avens, les dits de les triades. Diumenge a les 6 de la tarda a l'Avens. Perdoneu que m'han anat, m'estic anant d'un lloc a l'altre. No passa res, no passa res.
També aquesta setmana celebra l'aniversari dels drets dels infants. Aquest dijous passat ja vam tenir uns actes aquí a Esplugues i demà dissabte a la matí de 11 a 2 a la Rambla del Carme hi haurà més actes tots adreçats als nanos. L'acció és per reivindicar el temps del lleure i del joc en els infants.
En aquesta ocasió, això es farà, com us he dit, a la Rambla del Carme i organitza el grup Esplai Espurnas. Dijous ho va organitzar el grup d'Esplai de Can Vidalet i es va fer a la plaça de la Gòbila de Can Vidalet. Més cosetes. Dissabte a la tarda, el grup de dones actives esploguines organitzen una visita cultural. Un momentet, que dono la volta a la xuleta. Ha entrat a les 4 de la tarda al pont d'Esplugues
a la pagada del tramvia i marxaran totes juntes. Dones actives ploguines sempre busquen activitats que siguin barates i en aquest cas faran un recorregut, un moment, que tinc que anar d'altra xuleta, baixar-la i perdurar. Estem perdent els papers, eh? Avui sí. És que tinc moltes coses a explicar-vos.
Després, una cosa molt interessant és que aquesta setmana que ve, tant dijous com divendres, hi ha diferents tallers adreçats a la gent jove i són per aprendre a fer menjar ràpid i sa. Dijous a les 5 i quart de la tarda, dintre de l'espai jove Remolí, ets el que menges, amb el que es aplicaran i amb aquest taller es donaran les claus de la nutrició i de l'alimentació. Són claus teòriques de nutrició.
I després, el divendres serà una miqueta més divertit, ensenyaran a fer pizzas. També... Mira. L'autèntica massa pizza italiana. El segreto està en la pasta. El segreto està en la pasta. I la setmana que ve divendres, i us ho dic ara perquè divendres que ve, si ho escribo aquesta hora, ja ho estaran fent, el grup Aillo, a la parròquia de Sant Antoni, de Can Midalet, organitza el sopar de la fam. Enguany, la conferència és sobre... Som solidaris avui en un món injust.
La xarra d'anir a càrrec de l'Albert Sales, politòleg i sociòleg. I evidentment el més important en aquest sopar no és el sopar perquè és el sopar de la fam, que es menja pa i aigua, sinó la importància radica en la persona que fa la conferència. Correcte.
Bé, i què més? Doncs que el divendres és el Dia Internacional contra la violència masclista. Evidentment a tots els ajuntaments es fan actes i en aquest cas a Esplugues a les 12, lectura del manifest a migdia i a les 7 de la tarda es fa una altra vegada la lectura del manifest i actes reivindicatius, actes organitzats per les mateixes entitats de dones d'aquí d'Esplugues. I...
Bé, ja no és que hagi acabat, però deixem-ho aquí, no? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Jo crec que hem fet un bon i interessant repàs. Isabel, com sempre, moltíssimes, moltíssimes gràcies i ens tornem a veure el divendres que ve.
Fins divendres que ve que estaré... Bueno, però jo sempre... Ai, a veure quan vinc. No, però jo sempre la tinc en mena. La Isabel tinc una imatge visual ficada aquí en el cap que sempre la veig jo. Quan hi parlo la veig. Isabel, molts petons. Bona nit. Good night. Era pel tema de l'alçament i tot allò que heu explicat de ser bilingüe. Bona nit. Adéu. Adéu. Adéu.
la desbarnada. Molt bé, doncs aprofitant que en Domènech ara ens presentarà aquell tema musical tan estupendo que escoltarem. Que estàveu esperant tots? Digueu, digueu. Menys la Núria García que ara s'està... En previsió de marxa. En previsió del tema. En previsió del programa. Que tinc un sopar. Avui sopa, la nena.
I ha escoltat un parell de vegades el disc que poses, doncs dius... Otra vez no. Esta vez no me pillas. Què escoltarem? A veure, escoltarem un tema, perquè aquest diumenge hi ha el musical Mamma Mia, aquí... Es van, no te'n vagis. Es van... A l'Armant se'n va amb la García, eh? Que mal educat. No, està aquí en Podemos. Va de García. Va de García, sí. Papa i filla. García, papa i García, nena. García se'n van
Mamma Mia no els agrada. No, jo tinc entrades. Veus? El tema de Mamma Mia, perquè aquest diumenge hi ha aquesta... És el diumenge o el dissabte? No, aquest diumenge a les 6. Diumenge a les 6, a la sala municipal de l'Ateneu. Correcte. La sala gran de l'Ateneu. La sala gran, el musical Mamma Mia. La mama tua, la Núria.
Bona nit
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La desbarnada.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
See that girl, watch that scene Digging the dancing queen Sure it's easy to turn it on Leave it burning and then you're calm
Bona nit.
La la Manuela!
Fins demà!
Fins demà!
La desbarnada.
Un minut que passa de dos quarts a de deu. Armand Garcia, què menjarem aquesta nit? Això no se sabe, això no se sabe. Un Frankfurt. Escolta, jo n'hi apunto. No, un kebab, que ara es porta molts kebabs. Un dia ens has d'explicar què n'opines. Un kebab. No, què n'opines, què n'opines. Què n'opino? A mi particularment no m'agrada. Però què és un kebab? Un kebab és un pa especial que fan a...
Països... Països del Mediterrani àrab, no? Sí, sí. Més o menys, no? I porta verdures, hi ha verdures amb carn, hi porta una salsa feta amb iogurt i unes coses. Doncs un dia ens ho hauràs de valorar, això. Bueno, doncs mira, la setmana que ve em portaré... Un què? No tant, si vols la recepta, però... Sí, perquè no és complicat, eh? És una d'aquelles coses que no és complicada. Jo sempre havia pensat que era carn de camell...
van dir que no. No. Què passa? No es pot menjar la carn de camell. És que, fill meu, realment... Perdona, perdona. Si nosaltres mengem carn de cavall, que diuen que és molt bona, perquè no es pot menjar la carn de camell. I se la mengen. De fet, es pot menjar tota la carn. Clar. Tota la carn es pot menjar. Els cinesos no es mengen els gossos. No, després d'aquesta frase no. Armand, què ens proposes avui?
Mira, vull proposar una cosa molt senzilla i molt ràpida. Tonyina marinada amb ceba confitada. És molt saludable. Tonyina marinada amb ceba confitada. El primer que necessitem és llom de tonyina.
Vermella. Vermella, evidentment. Aquella que no pots pescar-la. Aquesta que no en queda gaire, no diuen? No en queda gaire, no. No en hi ha i per desgràcia quan en trobes tota la permanent. Surs content de la peixateria. Ja, ja, ja. No, no, te la presenten. Diu, aquí la tornyina vermella. Aquí aquest senyor, encantat, molt de gusa. Si compres gaire, quan la pagues dius, però aquí he comprat la peixateria? Diu, a la senyora no me l'emporto. Cuina econòmica, eh? Sí, sí, cuina econòmica, home, és el que em paga.
és la meva secció jo dic perquè és una història que es pot fer com a aperitiu de cara a festes i això una miqueta de tonyina llom de tonyina tallat cruixut no calgo eh no sé d'un centímetre o dos centímetres tallat cruixut
Llavors, necessitarem ceba, evidentment. Sí. Molta ceba. Més ceba cap a la Núria García, aquella per què li creixi. Més ceba que tonyina, eh? Bé, pots intentar. Ja veuré el resultat. Ja veuré el resultat. No ho faré. Una pell al foc, no massa oli,
posem tota la ceba tallada de Juliana i a foc molt a poc a poc molt a poc a poc que es vagi fent la ceba ja dic que parell duretes ah sí? la ceba ja veuràs la factura del gas i amb poc oli sí, no massa oli perquè la ceba va treguint aigua que no es quedi la ceba allò tocant a la pella directa una miqueta d'oli no sé
Una mica. Vuit cullerades d'oli o sis cullerades d'oli. Grans o petites? Tota la ceba superes. No, no, és que això s'ha de dir, eh? Que el superes. Anem remenant la ceba aquesta, quan estigui freda la deixem refredar, quan estigui feta. Feta vol dir...
Quan la veiem, normalment fem una ceba per un sofregit, que se li fot una mica més de castanya, i va quedar endurada, es va allò enfusquint, tal, tal, tal, s'ha deixat encara més estona. Que es vagi reduint, reduint, reduint, que quedi...
com una marmelada ha de quedar com una marmelada confitada queda com un confit recorda més un cabell d'Àngel quan tenim això la posem amb un xino amb un colador escorre tenim la tonyina preparada la tallem tallem la pell evidentment
Si porta, si és un taco d'aquella que porta la part aquella negra, posca, allò traieu. No ho deixeu. El que hem pagat, traiem un tros? Sí, sí. La solució seria dir-li, el PXT no em posi el negre. No, normalment...
Però el peixetet el posa. Normalment no en porten, en porten molt poc. Tallem daus, daus vull dir, daus igual. Quadrats. Sí, quadrats o dos igual. Cups. Tallem els daus aquests, agafem un bol, posem la tollina aquesta a dintre i soja, ho cobrim amb soja.
busquem una soja que sigui decent no comprem soges rares una soja que estigui bé
això deixem un tema de quart d'hora 20 minuts, no més i, hombre, bona nit m'has tallat estaven plena cuina una mica vell i s'han cremat la ceba bueno, quan tinguem la tullina a dintre de la soja la tenim un quart d'hora 20 minuts, no més
Perquè, si no, queda molt... Molt heavy, no? Sí, molt salada. La salió no deixa de portar sal. I amb el peix s'accentua i queda una cosa heavy total.
Bueno, agafarem això, posarem en un plat tota la ceba ben posadeta, allò ho farem com a un llit, posarem la tutina a sobre, a dormir, i ja està. En fred. Això és un aperitiu perfecte. En cru. En cru, cru, cru. Podríem fer-ho també amb salmó, no? Potser?
no, jo no home, poder-ho fer perquè el salmó s'ha de marinar amb altres històries amb soja, a mi particularment no m'agrada amb soja s'ha de marinar amb anelt i altres coses a mi personalment la soja no m'agrada tampoc
A mi sí. A mi sí que m'agrada. A mi també. La soja així com la soja no m'agrada ara per donar un toc. Penso que és fer mal bé la tonyina, pobreta. Amb el que ha costat. És menjar la tonyina d'una altra manera. Armand, el que dèiem, la setmana que ve... Sí. Buscaré això dels que va. Què va? Sí, sí.
La dasbarnada.
22 minuts per arribar a les 10 de la nit i és el moment de parlar d'aquell tema que tant ens preocupa, que tant ens ocupa. Però sembla que no hi ha baràmbio. No, no hi ha baràmbio. Que realment és el que mou el món. Mou el món, mou el món. Perquè un valor de futbol és com el món, és rodó. Tot i que el món no és rodó del tot. És achetat. Sí, per les polos. Molt bé, doncs ara aquí estem tots... Té forma de pera, no? Ah, no.
No sé de què estàvem ho semblant. Ara que volem parlar d'esports, jo només vull llençar una cosa. Sí? D'on? Se'n va el Messi al Madrid? I aquí ho deixo.
I aquí ho deixo, i aquí ho deixo. Va, ja podeu començar. Res de curta, no. Què més? Sí. D'on ha sortit això que el Messi se'n va al Madrid? Això és una trampa. Això ho diu l'Òscar Perliats. D'on ha sortit que el Messi vulgui marxar?
No. A veure, hi ha noies especulacions... No, a veure, el senyor Messi... El senyor Messi, en les declaracions que ha fet a una televisió argentina... Ja ho tenim, això. Vinga. Ha dit... Jo sempre dije que a mí mi ilusión... Pero lo dice con acento esto. Sí, sí. Viste. Sí, viste. Viste, pibe. Jo siempre dije que mi ilusión es terminar mi vida deportiva en Barcelona. Bien.
Però... Ara ve. A veces el mundo da muchas vueltas y nunca las cosas acaban como vos querés. No se dan. El mundo gira y gira. Después va a surgir el para y el...
Leo está muy contento en el Barcelona. Está feliz en el Barcelona. Él tiene dos equipos en su vida que son el Nules de Rosario y el FC Barcelona. Ninguno más. Però és important el Matís que va deixar anar. És veritat que mai no havia dit això. Com que no ha dit això? Jo sempre passa el que tu vols. Diguem que són uns punts suspensius. Aleshores, jo el que vaig interpretar diu aquest pensa el millor
Després el pare el va matitzar una mica més. Digui que potser pensa que la directiva del Barça per fer caixa se'l vol vendre. És un tema... I una mica de tot, em sembla. El pare va matitzar que el Leo Messi està fins als nasos de com el tracten, no aquí a Barcelona, sinó la resta d'Espanya, de com el tracta la premsa
de Madrid, i com el tracta Hisenda en corporació amb altres gent que cobra més que ell. Alto, ja no que cobra més que ell, sinó que no és el primer esportista que ha pagat tots els impostos. Però és igual. És igual. No és uno de los nuevos. No ha pagat, ha comès la falta de tal, que li fotin el poro. No, no, perdona. Com a tots. I que ja ha pagat, ja ha regularitzat, ja...
Sí, però la senció la té que pagar. Sí, sí, i l'ha depositat. I punto. L'ha depositat la senció, també. Jo, el que passa que, primer, d'aquestes històries que comencen a sortir als diaris, fixeu-vos que sempre surten quan hi ha partits de selecció, quan no hi ha lliga. Ja, bueno, perquè d'alguna cosa han de parlar. Això, una.
Segona, es treu pèls i senyals i detallets i tot a qualsevol cosa que diguin. I busquen la volta, tant que ahir el Maserano, que no és un tio que s'emprenyi ni res, i ahir al final es va emprenyar. I va dir, però d'on traieu aquestes històries? Perquè li van fotre tres preguntes, una rere i l'altra, de diferent manera, però la mateixa pregunta.
Tu vas veure la roda de premsa, ja que estem parlant de senyors periodistes esportius, la roda de premsa, tres preguntes sobre el cas Piqué a Luis Enrique, i a la tercera va dir, no vull contestar ninguna pregunta más sobre Piqué, vamos a hablar de otro tema. I aleshores els periodistes diuen que el senyor Luis Enrique és un mal educat. Següent pregunta, perquè claro, se ha dicho que Piqué, i el Luis Enrique se'l va quedar mirant.
Ja ha dit que no contestaria més preguntes. De què estem parlant? Però és el de sempre, no ens hem de sorprendre, no? No, no ens sorprèn gens, perquè a més a més la premsa, si per mi hi ha una premsa patètica, és la d'esports.
en general i en especial la de l'esport la premsa en general en aquests moments fa fàstic aquesta és la veritat sí, home, perquè tens les tretes de ràdio perquè queda i quan el tenen davant perdona, Armand és que el periodista que no segueix aquesta línia i aquest d'allò el fan fora
i que el tractament hi ha algun que no ho segueix i el que tu deies de Messi que el tractament que li fan és diguem a veure ja sabeu que jo independentment si era o no era l'entrenador adient pel futbol Club Barcelona jo sempre he defensat el Tata Martino perquè és un senyor ho ha sigut però jo estic convençut que aquest home el dia del Barça-Rayo
que es va quedar al·lucinat, més se li veia la cara, que va quedar al·lucinat amb el que li deien els periodistes, aquell dia va decidir, jo acabo la temporada i marxo. El van cosir. Guanyat 0-4.
I dient-li que el Barça no havia fet un partit... La possessió, no? Sí, havia perdut la seva identitat. I què, hem fotut quatre gols o no? O no? No. O és que si no tens possessió no valen. Conyó. Per això ho dic. Lluís Enrique se'ls va quedar mirant i diu, vale, siguiente pregunta. No, porque el Piqué... Siguiente pregunta. I després que tots, tots...
tenen la solució i saben què fer i què no fer i com ho farien i així arreglaríem. Fota't-hi tu, doncs, què fas? Tu escoltes una retransmissió d'un partit de futbol i sempre hi ha entre l'equip l'Enterau. No? Home. No, no, no, és que jo crec que el que hauria de fer ara Luis Enrique és treure aquest, posar aquest altre i el Neymar l'hauria de posar al mig del camp i aleshores Messi tindria més...
Aquest senyor... Té el títol d'entrenador... Com li va dir... El dia que li van dir... D'Alessandro opina... D'Alessandro? Qui és D'Alessandro? Que ha ganat D'Alessandro? Només una petita reflexió. Ja fa molt de temps, molt de temps, una persona en va dir una vegada. En aquest país...
Tothom sap fer dues feines. Seleccionador nacional i president de govern. Sí. I a partir d'aquí... Jo fa molt temps que digui... Un inciso. Sí, però... El president del govern ha quedat demostrat que ni el president del govern sap fer de president del govern.
Però tu escoltes les tertúlies i tothom sap, tothom té les solucions de tot, i tothom tal, i hem de fer, i això ha de fer. Fes-ho. Quan? Hi ha un entrenador que ha de seguir. Quan? Arribarà un moment que es tindrà que retirar. Si s'acabarà la carrera no es quedarà. No, segurament. Segurament tornarà l'Argentina i jugarà en el Nulés de Rosario. I què és possible? Ara en té 27 o 28, ja.
No, però a final de temporada que els venguin. A edat del moment que ho estem mirant. Bé, doncs mentre ho mira, que sí que és possible que s'estigui plantejant que pot fer el seu... Digue'm que si ha de saltar amb un altre equip competitiu, seria el moment... Ara, sí, possiblement.
amb 27 cap a 28 o amb 28 acabats de fer la pròxima temporada és del 24 de juny del 1987 començaríem una altra possible operació d'equip amb 28 anys 26, 27 però si no ho fa ara no ho farà amb 30 o amb 32 o diguem que no serà el mateix tall d'equip sí, però Barça això no sap fer i no es ven els jugadors i palma com una gaviotera em permeteu una cosa? parlant d'això del Messi de si es quedarà o no es quedarà
L'altre dia, no sé si vaig sentir-ho per la ràdio, vaig llegir-ho, hi havia un que deia el Messi és un home que aspira a guanyar-ho tot. I actualment ja es troba que aquest Barça no està guanyant coses. No estic d'acord. I que per això potser s'està plantejant el deixar el Barça. Això, més que té un judici pendent...
Tot el problema de d'Hisenda... Tot suma, tot suma. Evidentment. I on aniria al Bayern de Múnich? No ho sé. No, no, perdoneu, perdoneu. Si el vol guanyar tot, i marxa perquè el vol guanyar tot, se n'ha de donar al Bayern de Múnich. Que és el que se suposa que el guanyarà tot. I per què no? Havien comentat
En Xavi va fer un comentari també aquesta setmana, o fa uns dies. Comentaris d'aquests que es fan més grans del que són, potser. Però sí que va dir que s'adaptaria molt bé la seva forma de jugar a la Premier. És possible, sí. I segurament el seu destí seria allà.
Chelsea, Manchester... Exacte. A l'Arsenal no crec. A l'Arsenal... Manchester City, inclús, està al punt. Un altre projecte il·lusionant, començar de nou i potser provar un altre equip competitiu, a més a més del Barça, perquè sempre se li ha retret també, que sempre ha estat el mateix equip i aquí conèixer molt gràcies a la resta de jugadors. La seva dona està anant a Londres moltíssim, a veure-la a la Fàbregas. No, a veure-la a la Fàbregas.
No sé, jo no crec que... A veure, a mi tant m'ha fot, realment. T'ho dic de veritat, eh? Tant m'ha fot. Si se'n va, que se'n vagi. Ah, no, no, si vol marxar que marxi i ja està. Si vol marxar que marxi. Ara, si ha de marxar...
que el Barça no foti com sempre intentem allargar llarga llavors marxen de gratis i nosaltres encara tonto mirant-ho bé potser també al club li interessa allò rebre una oferta és el moment fins a quin any té contracte fins al 16 o 17 ara és el moment de vendre jo no?
potser jo sí pot sonar malament però potser seria el moment de vendre'l aquí no ho tens i amb aquella pasta compro dos jugadors de colla aquí ve el problema dèiem no tothom pot fer
encara que tothom ho pensi, de mànager, de míster, d'entrenador... Fer un millor que el director tècnic sí que crec que ho fem. El primer que podríem fer amb la pasta del Messi és portar un director de veritat, no el senyor Zodí Ferreta. Vols dir que cal la pasta del Messi per portar un director esportiu?
Home, el finiquito no sé quan el té, però se li haurà de pagar una cosa. No, però portes un director esportiu de veritat. El senyor Subizarreta crec que té contracte fins que acabi la... Aquesta junta. Aquesta junta. A l'any que ve, no? A l'any que ve, no? Massa temps. Esperem que facin eleccions. A l'any que ve hi ha eleccions, no? No, no, però esperen que les adelantin. I saps què passarà? Saps qui serà el proper president, no? És claríssim. El nostre amic.
Obre la porta. Si serà president, la porta no farà que es presenta. I tant si es presenta. I tant si es presenta i tant si guanya. I tant si es presenta. Ja veureu com no es presenta. En parlarem. Informació confidencial. Més o menys. Círculos buizercanos. Estem al 2014 i les eleccions són els 16. Círculos buizercanos. Pregunta. I comparat amb el que hi ha ara, penseu que ho faria...
Pitjor que aquests? O millor que aquests? Pitjor? No ho sé. No, pitjor segur que no. Pitjor és molt difícil. I millor, suposo que sí, amb tots els problemes que pots comportar després. Ja el coneixem. Però almenys és un tio...
que s'enfronta i dona la jeta i se'n va i es mou. Aquests estan allà assentats i rebent les mofetades. I els jugadors. Aquest era el panarrat. Ell era el centre de tota la part. Possiblement... No ha sigut el millor president? Possiblement no, no ho sé. Home, que ha muntat el millor equip? Sí, sí.
Ha muntat el millor president. Això és motiu de CSC. S'escena Cambrians o autostens. Avui han dit a Bartomeu que li mantenien el nom en el d'allò, ho va dir aquesta setmana, perquè era el millor president amb diferència. Perdoneu, però jo... No ho havia de dir. Jo no vull entrar en això perquè sempre hi ha... És un tio que ha fotut un equip de conya. Tornem a la porta, eh? Sí, sí, que hem disfrutat perquè hem jugat a futbol.
i li donava cera i a la caverna mesetària Florentino Pérez Mediante i era un tio que es bellugava i defensava i era el primer que sortia de la cara i a trencar-se-la per qui fos, això és veritat i diuen, i sembla que també tenia una mà una mica, tenia més masquerra per tractar amb els organismes nacionals i internacionals, federacions, etc. Era un tio que es movia, aquests no es mouen, on van, què fan aquesta gent?
Veure-les vindrà. I, hòstia, bueno, els jutjats van anar, sí. Ara van i venen tots els jutjats, que no veigis... Que els coneixen tots, eh? Els d'aquí i els d'allà. Sí, sí, se'ls ha acumulat la feina. Com a mínim ja han anat. Però és veritat, vull dir, no sé, no... Parlant del tema de fitxatges, estan parlant dels llibres que es podien treure per una presumpta... No sé si es veu anar més, etcètera.
Aquesta setmana parlàvem d'en Douglas, no? Sí, però quan ha costat el Douglas? Quan ha costat el Douglas? És de traca, cony. I l'altre, i el central, i el central, el... El del Mallorca. No, no, el del Mallorca... Bueno, exacte. El comprem trencat ja. Jo sí recordo que deien, i van fer una oferta al Mallorca, aquesta segona divisió, l'altre el que tenen, que és la Bomba, un xaval molt jove, que no recordo com es diu.
Resulta que em demanaven, no sé si 3 o 4 milions d'euros. El Barça em va oferir un. Allò, com es vol deixar? Exacte. Evidentment van dir que no. Ara diu que el persegueix Mitja Premier i que n'està demanant 10. I segurament pagaran els 10 o més encara. Pagant els 4, se suposa. Fins ara no sabem. Per regalar-lo. Perdona, en Matí va passar exactament el mateix?
Doncs dos més dos són quatre, és el que estàvem dient. És a dir, si han de vendre Messi per tenir 200 milions... Això al Barça li ha passat... Home, però jo estic dient que hi hagi un tio que sàpiga fer-los moure. Però això al Barça li ha passat amb el Miró Sánchez, amb el Deudat, amb el Laporta, amb tots. Home... Sí, home, sí. Pagar més. Sí. Pagar més. Per un jugador. Per un jugador. De 20 anys que en tens... Home, però que estiguis fixant centrals. Fixes el central que n'has volgut durant dos anys...
el triple de cart del que era tant el Barça com el Madrid quan van cap a un jugador puja de preu directament això és així tant el Barça com el Madrid és igual el Barça diu quiero al Pedrito vale
Valia 40, 55. Però jo, per exemple, hem parlat abans del Douglas. A mi m'agradaria saber quant ha costat el Douglas. Diuen que 4. 4. Els que no han volgut pagar per el nano aquest del Mallorca que és jove i amb una projecció brutal. El treuen un partit i li feia por la pilota. Sí. Li feia por. Sí, sí, sí. Se la treia del damunt. Li tenia pànic a la pilota. Deia, no me la tireix, no me la tireix.
Hòstia! Es marcava ell sol. M'has d'escapar-ho. Es marcava ell sol. Jo el vull veure tornar a jugar amb aquest noi. Qui? I l'altre no sé si ho veurem, perquè es va trencant cada... El vam comprar trencat ja. Sembla que ja té l'alta. Ja té l'alta. Sembla.
Però el Bernalén no va jugar al partit amb els infantils aquest que va jugar al... Sí, que va jugar al Luis Suárez. Sí, fa dos mesos, no? No, és que tenia l'alta... Sí, tenia l'alta, però diuen... Té l'alta mèdica, però no l'alta competitiva. Ja, bueno, sí. Això li va passar a l'Icar Casillas amb el Mourinho, eh? Sí, sí, tiene l'alta mèdica, però no tiene l'alta deportiva.
I no el deixava jugar. Això ho va dir el Mourinho quan li vam preguntar que per què proposava el líquid. Una altra història és el misteri de les... I ara, juntant aquest nom amb el dalt de la porta, vosaltres penseu... No, sisplau, no, no, no. Si ve el senyor Mourinho al Barça... Diuen que es van entrevistar... No puc trencar el carnet perquè no el tinc. No puc trencar el carnet perquè no el tinc. Això és la conya aquesta. Ara, se suposa que vam parlar de...
No, vam parlar de preus de mercat. Amb el Mourinho? No, amb el Mendes. La porta no portaria mai l'avió del Mourinho. Vaja, si el porta no surt del cap nou. Home, tindria el seu morbo. S'ha de reconèixer. Si sapiguessin pelar o no allà.
El primer partit. Què dirien els de Madrid, doncs? D'en Mou, el seu ídol. Home, perdona, que és el pitjor entrenador que hi ha hagut mai a la terra. Ho dirien els de Madrid si fitxa el Barça. Llavors el matxacarien. Hauríem de rescriure la història. Aleshores el tricolaria i el matxacarien i no vegis. Impresentable. Per molt que aquest senyor va dir hoy siempre con el Barça en el corazón...
Això ja sabem com va. Aquest està con el corazón en el color del bitllet. I amb ell jo crec que li faria morbo. Home, sí, clar. Però ara diu que no, que no, que es vol retirar el Chelsea, no? Que redit.
Això va canviant. A més volia quedar al Barça per a sempre. Jamás. Però és que és normal aquesta gent. Són mercenaris. Què vols dir? Que aquesta gent és normal? No, que és normal. Ah, és normal. Són mercenaris. Ja, ja.
El 74 o el 5. Però bueno, el proper president del Barça s'han ajudat Guardiola? No, no, encara no. Potser d'aquí uns anys sí, però ara no. Encara no. Xavi, possible futur entrenador? Això potser sí, però amb un temps. Jo el Xavi sí que el veig d'entrenador. I segon entrenador Puyol, clar.
no ho sé, jo el Puyol no el veig el Puyol podria ser entrenador de porteria però el Puyol no el veig en el banquí demà juguem amb el Sevilla, ho sabeu, no? a què? demà juguem amb el Sevilla amb el Sevilla amb el Sevilla i ja està cada cop que es pot invadir amb una Sevilla jugarà amb un noi que es diu d'Olofeu i el Suárez, no? el Denis Suárez
I el Madrid on juga? A l'Eiber. A l'Eiber, sí. Pot ser un bon partit, eh? Una sorpresa. Que van de blaugrana. Els de l'Eiber li van comprar els confetis al Barça. Sabeu això? El Barça tenia preparat els confetis per celebrar el campionat de Lliga. I aleshores l'Eiber
Els hi va comprar, els va demanar a veure si els hi venien perquè ells hi volien celebrar la senys de primera divisió. I clar, el Barça en va pagar 10 i li va vendre per 2. Crec que li va regalar, eh? El que no, no, els confetis.
Ja s'ha acabat el tema. Senyores, senyores, allà que tenim mosflores. A veure, aquí hem estat els habituals. L'Emilio. Hola, bona nit. Que tornem a començar o què? Marc, Simón, Miquel Simón, l'Armand García, el Josep Maria Montes, l'Isidre Inglés, la Núria García, la Isabel Almató, en Domènech. Bona nit, Domènech. Que vagi bé.
i l'Òscar Ramos i pareix. I aquest senyor què? Ja l'he dit, el Don Simón. Ja l'he dit, ja l'he dit, el Don Simón. 30 segons, 30 segons les 10 en punt, ho deixaríem aquí. Sí. Ens quedaríem bastanta més estona, però que potser anirem a sopar, eh? Estaria bé. I de cas convidem a tota l'audiència que torni a venir divendres que ve a la mateixa oretta. No hi ha mesas pa tanta gente.