Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Estimat diari,
avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro a ràdio
d'Esvern. Després de 9
temporades, no sé si podré
continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc
que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, vés l'últim
i deixa-ho, però és que no puc, no puc,
oh senyor. Haig de ser fort,
haig de ser fort, fort
com aquesta màquina d'escriure a Olivetti
que m'està taladrant el cervell.
Oh, Déu meu!
La penya del morro.
Cada tarda de 5 a 7
tot és un drama.
A Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
A Ràdio d'Esvern.
Què?
Has de dir
la desvernada.
Què?
Que has de dir
la desvernada.
Què?
Digues
la desvernada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
La matemana.
La desvernada.
La matemana.
La desvernada.
No.
La desvernada.
La semantera.
No.
Sembles el de passa a palavra, no.
La desvernada.
La semantera.
No.
La desvernada.
La semanera.
La semanera.
Doncs sí, molt bona nit.
I això és la desvernada.
I com podreu observar,
jo no sóc l'Emilio,
però us saludo,
us rebeu les meves salutacions
juntament amb en Marc Romero.
Bona nit.
Els dos Marcs, avui.
Els dos Marcs.
Únic i exclusivament.
I ara comencem.
Si vols sonar...
Vinga.
La desvernada.
Més que res perquè quedi clar
que això és la desvernada.
Avui és 21 d'octubre.
És la setmana número 42.
han passat 295 dies
i si els càlculs no m'han fallat
em falten només 72 per allò del...
No, no el tinc avui de fer.
No el tens avui?
El fa l'Emilio habitualment.
És veritat, sí, amb el...
Jo no el sé fer.
No, jo no podria
amb l'aparell dental que porto
amb l'ortodòncia, la liaria.
Ho farem així.
Jo no el tinc avui, no el tinc.
Doncs, sí, doncs, bueno, comencem amb...
Comencem.
Comencem.
Doncs comencem amb la lluna, si et sembla.
Va, doncs avui la lluna, la lluna,
que sortirà quan faltin 3 minuts
per les 12 de la nit
i que ens dirà adeu
quan en faltin 12
per les dues del migdia.
Ho he dit bé o no?
Ho has dit bé, ho has dit bé.
Estic de pràctiques, encara.
Sí, no, no, no, no.
Ho has dit perfecte, ho has dit perfecte.
I demà, no?,
que sortirà
quan faltin dos minuts
per la una de la matinada
i quan passin 8 de dos quarts de...
3 del migdia.
Sí, bueno, la lluna ja sabem
que fa el que vol, quan vol i tot.
Doncs avui el sol ha sortit
quan passaven 9 minutets
de les 8 del matí
i s'ha posat, doncs fa exactament
gairebé ja una hora,
a les 7 i 2 minuts.
Demà, pel contrari, bueno,
sortirà un minutet més tard,
quan passin 10 minuts
de les 8 del matí
i es pondrà dos minutets abans
a les 7 del vespre.
Anem perdent temps.
Anem perdent temps, sí.
Bueno, ja falta poc
perquè es comenci a allargar.
Ara no sé si era el...
Fa tant parell de mesos, no?,
ja que comenci a allargar el dia.
Jo amb això sempre m'he perdut.
Bueno, el dia ha durat...
Hem tingut 10 hores de llum aproximadament.
Segons l'aplicació que he fet servir
em deia...
10 hores de llum.
Doncs...
Anem al Sant Ural.
Anem al Sant Ural.
Doncs avui
ha estat el Sant,
o encara ho és,
de Santa Úrsula,
Verge i Màrtit,
venerada a Colònia,
al segle X.
També és Sant Hilari,
abat palestinenc,
entre els segles III i IV,
i IV,
suposo que després de Cris...
No el vaig conèixer.
No, jo tampoc, jo tampoc.
És Sant Cayos o Gai,
en castellà Cayo,
Soldat Màrtir,
i Santa Salina,
Mare de Remigi.
Ui, tot el que bé.
Demà, Sant Mart,
Bispe de Jerusalem.
És el teu, aquest?
No.
Tampoc.
Jo, el meu,
sempre he tingut un cagau
en la meva família.
Jo sempre dic que és
3 o 4 dies després de Sant Jordi.
Correcte,
el del 25 d'abril.
Sí?
Sí, el 25 o el 26 d'abril.
Jo és el meu,
és el que celebro.
Avui m'han preguntat,
la meva cunyada m'ho ha preguntat,
diu,
tu que santo eres,
que salen muchos en el calendario.
Dic,
el de després de Sant Jordi.
Que podríem unificar això,
ho arreglem, no?
Bueno, a veure,
unificar,
o si m'han de fer un regal
cada sant,
no hi ha problema, eh?
Jo...
Doncs aquest,
Sant Marc,
Bisbe de Jerusalem,
i Màrtir.
Demà també serà
Santa Maria Salomé,
Mare dels Apòstols,
Jaume i Joan,
Santas,
Nunila i
Elòdia,
Germanes Verges i Màrtirs,
a Oscar.
Oita,
tu que bé,
ja em sapigut una coseta més.
Els aniversaris...
Avui em sembla que
no anirem tard,
eh?
Com sempre,
però bueno.
No,
perquè com som dos
i no hi ha interrupcions
de la resta de l'equip del programa,
anem pim-pam.
Sí,
potser anem...
Bueno,
no,
anem bé de temps,
falta...
Anem bé,
sí.
Tu,
això,
et manes tu?
Anem perfecte,
sí,
sí,
anem als aniversaris.
Que,
bueno,
comencem
José Escobar Saliente,
que és un dibuixant espanyol...
Em fa...
108?
Sí,
a veure,
t'explico,
normalment a tots
em sortia la creu
al costat,
si estàvem morts o no,
i aquest bon home
no em sortia.
Ah,
mira,
espera,
perdona,
perdona,
perdona,
tenim una notícia
d'última hora,
dels serveis informatius
de Ràdio d'Esvern,
Andrea Buena m'ha enviat un missatge
que diu
el cap de setmana que ve
és canviar l'hora.
El cap de setmana que ve
és canviar l'hora.
El que vol dir
que això és
el tema aquest del sol
i l'estat del sol.
Gràcies,
Andrea,
sempre al servei de la informació.
Sí, sí, sí,
això va bé,
això va bé.
Doncs això,
108, no?
Sí,
sí,
em faria 108,
estic aquí
amb el centre de dades,
és que avui em toca fer-ho tot,
no tinc cap mal...
Espera,
que em poso un cop de mà.
Aviam.
Va,
aquest bon home
que va néixer
el 1908.
Sí,
no,
108.
Ah,
no,
no,
ja és mort,
ja és mort.
Bueno,
clar,
no,
evidentment que és mort,
però en faria 108,
no?
108,
sí,
correcte.
Sí,
és el del Zipi Zape.
Sí,
sí,
aquest senyor
amb 108 anys,
vaja,
si no està mort,
és un campió.
Sí,
sí,
doncs en fa
uns quants menys.
Bueno,
no ho creguis,
eh?
Bueno.
No ho creguis.
Home,
va néixer el 1924.
24,
bueno.
Home,
això també fa uns anys,
eh?
Sí,
sí,
fa uns quants anys,
fa uns quants anys.
92.
92.
És que,
ja et dic,
no he tingut temps de calcular-los.
Em fa 92.
92.
Que és,
més o menys,
l'at del Carles,
sí.
Aprofitant,
que vull estar aquí.
Bueno,
aquesta bona dona,
qui és?
Célia Cruz,
cantant.
No crec que sigui
la que tots tenim a la ment,
perquè jo,
quan la vaig veure,
era molt joveneta,
però,
bueno,
molt joveneta.
No crec que fes 92 anys.
i a partir d'ara,
sí que ja són més,
més fàcils de calcular.
Bueno,
de calcular.
Aquest segur que sí o sí,
bueno,
sí o sí,
esperem que sí.
Molt ràpid ho estàs dit.
Molt ràpid ho he dit.
Em fa...
Espera,
aviam,
vam suspendre,
no?
Les mans estudides.
Sí,
buf,
molt.
Aviam,
la Catherine Dubain,
que és una actriu francesa,
va néixer el 1943,
per tant,
en té,
segons el meu mòbil,
73.
Per tant,
aquesta senyora
és probable que estigui viva.
Que no ho confirmem
ni ho descartem.
No ho descartem.
Però bueno,
li donarem un vot de confiança.
fa 5 anys menys
a Pierre Lartigue,
pilot de ral·lis francès.
No sé com es pronuncia,
eh,
jo això.
A mi aquí no...
És de futbol.
Però no és pilot de ral·lis.
No,
no,
el Pierre sí.
Dic el següent,
a pensar que deies el següent
que no sabria d'ah.
home, sí, aquest sí,
no, no.
Arsene Wenger,
que és un senyor
que sempre he pensat
que té una retirada
a l'Emilio.
Sí.
Pot ser o no?
O és una teoria meva, eh?
Sí,
no, no,
pot ser.
És més petit onet
perquè l'Emilio
té una talla més...
És més baixeta,
l'Arsene Wenger?
A mi m'ha...
Ja et dic.
No l'he vist,
tampoc.
No ho conec.
No,
no he anat mai
a fer una sabertada.
No,
jo tampoc.
No,
jo tampoc.
Però crec que,
almenys quan el veus
darrere de la tril
que fan les presentacions
quan juguen
al partit de futbol
que fa la roda de premsa,
se'l veu més petit onet.
No sé per què.
És francès o és anglès?
Bueno,
a mi la senyora
Viquipèdia...
Si t'ha dit
Viquipèdia francès
doncs li farem
completament cas.
Entrenador de futbol
francès.
Va néixer el 1949,
per tant,
en té 74.
Correcte.
En fa uns poquets menys,
en fa 71,
Jeff Goldum,
actor dels Estats Units.
I queda...
Bueno,
jo vull fer aquest.
A mi em fa molta il·lusió
fer aquest.
És un...
Bueno,
és un ídol
de la meva infància.
Va néixer el 1962,
per tant,
espera que t'ho dic
ara quant te'n fa,
1962,
em va fer 54.
Animador
i dijòquia espanyol
que és Pocholo.
José María Martínez Bordull.
Pocholo.
Soc molt ídol d'aquest senyor.
I l'últim
que també soc molt ídol
per tu, Marc.
Doncs em fa...
Jo és que ja et dic
les mates no és el meu.
Home, mira,
1975 i 5,
80 i 20,
2016,
ja m'he perdut.
Bé,
és igual.
2016,
1975,
41.
Ah,
jove aquest de nova.
Sí.
Ostres.
Sí, sí.
Ara m'has matat, eh?
Bé, sí, no.
Doncs Miquel Salgado,
futbolista espanyol.
Un clàssic,
també.
no ens han quedat més, no?
No ens han quedat més.
En ja havien bastant més
i he intentat fer un recull
dels que més
em sonaven
perquè hi havia gent
quasi periodistes
d'Equador,
no sé què,
dius,
no el coneixem aquí,
no...
o no,
no sé que tinguem gent d'allà.
Doncs anem a...
Què va passar tal dia
com avui,
21 d'octubre,
si et sembla.
Bé,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
mè,
fa bastant,
bastant de temps,
els 362 abans de Cris,
Dafne,
Antioquia,
un misteriós foc
destrueix el temple d'Apolo.
On és això el temple d'Apolo?
Antioquia.
Ah,
d'allà...
Allà,
al costat de Grècia.
Rambla a la dreta,
d'acord.
Correcte.
Al 451,
a Calcedònia,
que és una tenda de roba interior de dones,
Bitínia,
a l'Àsia menor,
en el marc del concili de Calcedònia,
s'adopta el credo de Calcedònia.
Però això no és una marca de tenda de roba interior?
Sí, sí, jo crec que sí.
Perdó, eh?
En el que reconeix la doble naturalesa,
no fem bromes,
divina i humana,
de Jesucrist,
no fem bromes, sisplau.
No.
Doncs aquest el podríem haver posat als aniversaris,
però el 1833 va néixer Alfred Nobel,
un suec inventor de la dinamita
i van a factor del Premi Nobel.
Va inventar la dinamita,
aquest senyor?
Sí.
Ah, no ho sabia, això, també.
Hòstia.
El 1855,
Espanya,
va entrar en vigor
un ratllal d'aquest
que crea
un jutjat de pau
en cada municipi.
Que bé.
No, que no m'han servit per res, com ara.
Bueno,
1867,
a Itàlia,
Giuseppe Garibaldi,
que havia aconseguit
reunir un exèrcit
amb ajuda extraoficial,
traspassa la frontera
dels estats pontifícics
amb el propòsit de culminar
la unificació italiana.
Arroita.
Sí,
aquí són les coses
que se li ocorreix a la gent.
Sí,
estic aprenent més aquí
en 20 minuts
que no sé quants anys
de l'ESO.
El 1895,
la caiguda de Tainan
completa l'ocupació
de l'illa de Taiwan
pel Zapó,
que l'havia rebut
de la Xina
pel tractat de,
mare meva,
Ximonoseki,
que és com dir
que no saps qui.
Correcte.
Uns anyets més tard,
el 1928,
a Puerto Rico,
s'hi estableix
la fraternitat social
Phi Sigma Alpha.
Això és el que surt
a les sèries
en plan American Page
i coses d'aquestes, no?
Sí, té tota la pinta.
Suposo que deuen tenir
diferents sucursals,
per dir-ho d'alguna manera.
A Puerto Rico,
mare meva.
El 1940,
Montuà,
suposo que es diu,
es produeixen converses
entre Adolf Hitler
i Pierre Laval.
Això suposo que és
en l'àmbit
de 1940,
això aquí la guerra
de la segona
no havia començat.
Encara no havia començat.
I 22 anys després,
el 1962,
el president
John Kennedy
anuncia
el bloqueig de Cuba
per la Marina
de la Guerra
dels Estats Units
fins que la Unió Soviètica
retiri
els missils
instal·lats a l'illa.
La crisi dels missils.
Tu la vas viure o no?
No.
A veure...
No sé quin any
vas néixer...
Tio, però tan gran em veus.
Bueno, no ho sé.
Jo vaig néixer 20 anys després.
Ah, tu vas néixer els 80.
A l'Emilio?
Tampoc, no?
A l'Emilio...
La devia fregar, eh?
Sí.
A l'Emilio la devia fregar.
Sí.
I alguna altra de per aquí.
Alguna altra de per aquí, segur.
La devia fregar.
Sí, a l'Emilio podria ser.
L'únic que seria molt petit, segurament.
No ho deus recordar.
No ho deus recordar.
El temps, no?
El temps.
Bueno, doncs, dóna'm un minut.
Això ara es diu omplir antena
perquè, clar,
no he pogut trucar
al bo del Josep Maria Montes.
Perquè, clar, és el que té.
O llegim Santurals
o truquem.
De moment, aviam...
Aviam si contesta la primera.
Veus?
Ara és el dia que el telèfon
no funciona tampoc.
No funciona.
Bé.
Ara.
No? Sí? Hola?
Dono.
Molt bona nit, Josep Maria.
Sí?
Molt bona nit, Josep Maria.
Molt bona nit.
Com estem?
Molt bé.
No soc l'Emilio.
Suposo que ja ho hauràs notat
amb la meva veu.
Sí?
Amb la meva veu sensual.
Sí.
El tenim...
El tenim amb grip.
El tenim amb grip
i llavors m'ha tocat a mi...
Mira, ara què dius, això?
Avui que comença
la campanya de la grip.
Goita.
Mira.
a primera.
A primera.
A primera.
A primera.
A primera.
Bueno, va.
Quin temps farà a Sant Jus i a Rodalies
aquests propers dies?
doncs, fixeu-vos que aquests dies
hem tingut una baixada molt interessant de les temperatures.
I a més a més en dies molt grisos,
inclús amb petites precipitacions, molt febles,
que es veien gotetes molt petites
que caien del núvol, eh?
Però molt poquet.
Això va passar sobretot ahir
i avui s'ha mantingut exactament igual
amb les temperatures, doncs, molt baixes.
Penseu que tenim al voltant dels 16, 17 graus, 18
durant pràcticament tot el dia, aquí a Sant Just.
I bé, i tot això està a punt de passar
a canvis interessants, molt interessants,
que començarien demà mateix, demà dissabte.
Sí.
Demà dissabte sembla ser que els vents
que comencem a tenir seran ja d'allavant
o suders, és a dir, que venen de les Illes Balears,
per tant, més càlids,
de les zones de més al sud,
i intentaran endur-se aquesta massa d'aire fred
que tenim aquests dies.
I ho aconseguiran, doncs, primer,
augmentant la força del vent,
que el comencem a notar ja durant primera hora del matí,
però no serà molt intens, eh?
Però serà suficient,
com perquè els núvols s'inflin més
i poden començar a provocar precipitacions
ja a partir de mig matí, aquí a Sant Just.
D'acord, o sigui, ara...
Podria començar a ploure, alguns roixats,
inclús en algun moment del matí, migdia,
pot ser en forma de tempesta,
i això poden continuar de forma intermitent
fins al vespre del...
des d'essabte.
però inclús es podria allargar fins a la nit,
de nit de dissabte a diumenge.
Dia, per tant, molt gris, davant, eh?
Molt gris.
I pràcticament sense sol.
El que no acabo d'entendre,
si venen núvols amb un aire calent,
per què es posa a ploure?
Tindria que sortir el sol,
que s'endugui els núvols?
No, no, no, sí, sortirà el sol després,
ja ho veureu.
Ah, sí, clar, a veure,
si no surt el sol, malament anem, no?
No, sí, no, demà tindrem això,
la massa d'aire càlida,
que intentaran empènyer la freda que tenim,
i en aquest moment,
és quan es produeixen les precipitacions més freqüents,
que això serà demà.
Diumenge, un cap important,
perquè diumenge sí que tindrem vents més ja del sud,
i això sí que hi ha més secs,
i cosa que farà que aquesta massa de núvols desaparegui
i fos un diumenge amb bastant de sol.
No complet, sempre que hi haurà alguns núvols,
però vaja, més aviat decoratius.
El més interessant de diumenge
és que les temperatures s'hauran recuperat,
i bastant, respecte a les que hagin tingut demà.
Diumenge descarta en pluja, eh, per tant?
Per tant, diumenge no plourà.
No, no, no.
Segur, eh?
No hi ha ni una gota de possibilitat.
Bueno, gota.
Mira que si plou...
Ja saps, però...
En principi, no.
Almenys, durant les hores centrals del dia, de diumenge.
O sigui que podrien ser encara restes,
com hem dit abans, la nit de dissabte o diumenge.
Ara, ara, ma.
Diumenge hi ha la fira de Sant Just al carrer,
i ens hem de llevar molt d'hora.
Bé, si és d'hora, encara potser quina alguna coseta,
però vaja, ja...
La probabilitat és molt baixa.
Bé, no, no, que no plogui, millor que no plogui, millor que no plogui.
No plogui, no plogui.
Val, val, val.
Doncs si dius això, jo ho conté, ja.
I bé, aquest augment de temperatures que comencem a notar diumenge
és a causa que hi ha una borrasca molt activa a l'oest de la península idèrica
i que s'aniran cada vegada més cap al sud.
S'aniran cap a les illes canàries,
on ja ens sentirem a parlar la setmana que ve,
almenys als inicis,
de precipitacions importants en aquelles illes.
Doncs mentre es passi això,
aquí a Catalunya tindrem vents del sud,
i a més a més, bastant importants,
cosa que farà que les temperatures
durant la primera part de la setmana que ve
siguin altes, molt altes,
podríem dir, per ser finals d'octubre.
Molt altes vol dir que inclús
puguem arribar als 26, 27, 28 graus de la zona de Catalunya.
Sí, de bo.
I hi haurà dies amb núvols alts, eh?
Poden ser dies amb un sol no massa intens,
però la temperatura serà alta.
No se suposa que hauria de fer fred?
Que no se suposa que allà com tindria que començar a fer fred?
Ara que hem fet el canvi d'armari?
Ja sabeu que aquí les castanyades últimament
no són massa fredes, que diguem.
I inclús a les Balears
es poden preveure temperatures de 30 graus al mes,
que també ens sentirem a parlar.
Això seria entre dimarts i dimecres de la setmana que ve.
Realment una pujada espectacular, eh?
Tindrem, ho notarem, ho notarem.
Aquest fred que hem tingut aquests dies,
com veieu, només ens queda un dia, el dia de demà.
El dia de demà, bueno, bueno, bueno.
El món s'està tornant boig.
Sí, tocarà sortir.
Si toca sortir,
bueno, a mi em tocava sortir a fer esport,
una miqueta d'esport pel matí,
tocarà mullar-me una miqueta amb la bicicleta.
O et pots quedar a casa amb la tendència, si vols.
Sí, demà aquí.
Però el diumenge, no?
Ja, però és que el diumenge tinc altres plans,
i llavors no crec que a la meva xicota
li fes gaire gràcia que surti en bici.
Bé, llavors ja.
Doncs, Josep Maria,
moltíssimes gràcies per informar-nos
d'aquest temps tan boig que tindrem els propers dies.
i esperem que demà plogui,
perquè si no plou demà...
Bueno, no, esperem que no plogui,
que t'hagis equivocat millor.
Sí, jo.
I que diumenge...
Espero equivocar-me, la veritat.
També em va diria molt bé.
I que diumenge faci el sol aquest que has comentat, no?
Sí, no, sí, sí, que no plogui diumenge,
que hi ha la fira d'entitats,
però no, no, important per ser-nos.
No, no, i llavors qualsevol coseta
estem en contacte la setmana que ve.
Molt bé.
D'acord?
Sorteu de la mànica curta a partir del dilluns.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Sí, que vagi molt bé.
Adeu.
Adeu.
Doncs...
Són les 8 i 22.
Ens n'estem sortint prou bé.
Ens n'estem sortint molt bé, crec.
Això ho estem dient ara fora d'antena,
però anem fent.
No sé si ha de venir algú avui.
Espero que sí,
perquè la part esportiva jo no la porto gaire bé.
Bueno, tu sí.
L'Isidra no, trucarem.
L'Isidra trucarem.
Però no, anem bé de temps, o sigui, anem...
Anem millor de temps que la resta de dies.
Sí.
També s'ha de dir...
Correcte, sí, sí, ho sé.
No, no, no.
No, no, no, no.
No li vull llançar una pitca a l'Armand,
però...
Anem millor de temps que...
Ai, a l'Emilio, perdona.
A l'Armand no.
Però anem millor de temps que la resta de dies.
Avui no hi ha botifarra, em sembla.
No, no hi ha botifarra per la senzilla raó
que no estic lo suficientment capacitat
com per poder fer una botifarra
a l'altura de les botifarres
passades. Això està clar.
Perquè l'Emilio és l'Emilio.
L'Emilio és l'Emilio.
I la veritat, no volia
defraudar la nostra audiència
amb una botifarra, que a més que botifarra
seria una salxitxa. No vulguem ser
Messi, no? Correcte. No intentem
fer el que no ens pot sobrepassar.
Ja llavors,
notícies, sí.
Clar, però notícies,
si les tinc de dir tot... Bueno,
no he imprès notícies perquè poguéssim
contactar,
però aquesta setmana
comentaré una...
La trobo curiosa
fins a cert punt.
No sé si ho haureu sentit, Marc,
el tema del Z, del telèfon...
Que explota.
No, no.
El telèfon...
Un telèfon que van crear
uns nois de... Espera, és que ara
no li dóna la gana d'obrir-se la notícia.
uns nois a...
Ui, l'internet d'aquí.
Sí.
Està demanant que corri.
I que vagi al teu servei.
Ha!
Va, va, va.
No, doncs el Z és un...
Ara una població d'aquí a Espanya,
ara no em sortirà la població,
doncs que era
producte de la zona,
i era un mòbil
amb unes prestacions
molt...
molt assequibles,
no sé què.
Aquell que passava tant o no?
No, no, no.
Aquest era un mòbil
que deien que era
100%
Xtremenyo,
d'Extremadura.
Vale?
L'empresa era Xtremenyo.
doncs ha sortit a la llum
tot un seguit d'informació
que resulta que del mòbil
Xtremenyo
només tenia
el...
doncs el nom,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè
no era Xtremenyo,
era un mòbil
fabricat a Xina,
que l'única cosa
que feien ells
era
posar-li
una nova carcassa
per canviar
el logotip
de l'empresa xinesa
que l'havia fabricat
amb la seva...
el logotip
estava ben buscat
perquè era una gla
mossegada
simbolitzant
com si fos
la poma d'Apple.
Oh!
S'ha de dir
que, bueno,
els estan investigant
per temes de frau
i no sé què,
però ho trobo curiós
perquè dius,
a veure,
normalment
ja no es...
a excepció de les afores de Xina
no es fabriquen
a la resta del món
ja telèfons.
tots es fabriquen allà.
Llavors,
no acabo d'entendre
que s'hagi...
A veure,
que suposo que hi haurà més coses,
més rebombori
que no només
que el mòbil
en aquest aspecte
s'hagi fabricat a un lloc.
D'acord?
No sé si l'etiqueta
posava Made in Extremadura
o el que sigui,
potser els estan dient
per allà.
I ja et dic,
la tableta aquesta avui
no vol fer-me cas
i no puc obrir la notícia.
Bé,
de totes maneres,
més enllà d'això,
hem de parlar,
una de les notícies del dia avui
és d'aquesta caiguda,
podríem dir,
de l'estàtua de Frank Colborn.
Sí,
és que va veure massa.
Va pillar una bona...
I...
Jo,
jo,
aquest debat
entre memòria històrica
i provocació
o exaltació
del feixisme
és que és una línia tan fina.
Jo no...
A veure,
és part de la història,
però
crec que ja sabien
que es liaria
la que s'està liant.
Ah,
no,
sí,
això està clar.
Això està clar,
l'únic que pot ser
una operació de màrqueting
per fer més publicitat
de l'exposició
que fins a cert punt
et podria dir
bueno,
és el que deies tu,
la línia aquesta
és una miqueta
potser...
Clar,
aviam,
crec que hi ha altres maneres
de treballar la memòria històrica
que no provocant
perquè hi ha encara
moltes ferides juguetes,
que això és molt greu.
Sí.
Això és molt greu,
encara després de 40 anys.
Sí.
No?
Molt greu.
Però bueno,
no sé si tenim més notícies.
És que veus,
ara que anàvem bé...
Ara que anàvem bé...
Ara ens estem enganxant als dits.
Ara ens estem enganxant als dits.
Et vaig dir una cosa,
no,
és que la Isabel no ens ha enviat res.
No ens ha enviat res
i no sabem si...
Tampoc ha dit res,
no pel...
Tampoc ens ha comunicat res,
no?
No.
No.
Bueno,
doncs anem a Madrid
i a veure si el Mariano
té alguna notícia més
i que ens ompli una miqueta
la...
amb la seva veu
perquè els oients
estaran cansats ja
d'escoltar-nos a nosaltres dos.
Vinga,
que xerra,
vinga,
que xerra.
A veure,
la primera ha funcionat
del telèfon,
a veure la segona.
Ens estem anant cap a Madrid.
Això treu una mica.
3 minuts i 2,
4 o 9.
Bueno,
ja està,
o sigui,
anem bé de temps
que això ja és molt primordial.
No.
De moment,
dona-li temps a...
li has de donar temps al micrófono,
al micro,
al telèfon,
que ens han canviat els telèfons.
Són telèfons d'última generació també.
Què són d'aquests
que van per Bosch IP?
No ho sé.
Són d'aquests
que no tenen ni pantalla,
perquè et facis una idea.
Te'l vaig ensenyar.
Des de casa
us he d'imaginar
uns telèfons d'aquells...
Bueno,
telèfon de tota la vida.
Sí.
Per què vols la pantalla?
Per jugar al Tetris?
Per veure si estàs trucant,
si no,
si tens línia,
bueno.
Ah,
vale.
Bueno,
clar,
és que tu ets de la generació digital.
Jo he viscut d'aquells telèfons de...
De la rodeta.
Hola,
Emilio.
Mira,
això ho farem a l'entena,
ara.
Hola,
Emilio,
te paso el directo,
¿vale?
Mariano,
no?
Ai,
Emilio,
Mariano,
perdona,
Mariano,
perdona,
perdona,
bueno,
és que estamos un poco liados,
oye.
Ara te paso,
venga,
eh,
venga.
Pues,
eso es al que faig yo sempre.
Hola,
Mariano.
Sí,
aquí estamos.
Hola,
¿qué tal?
Espera,
espera,
que te pongo la sintonía,
vamos a hacerlo bien,
como si esto no hubiese pasado.
¿Claus?
¿Ya está?
Sí,
ya está.
Bueno,
Mariano,
muy buenas noches,
¿cómo estamos?
Buenas noches,
muy bien,
muy bien.
Ya veo que vosotros estáis haciendo un trabajo competente.
Bueno,
bueno,
mira qué rápido hemos dicho,
a ver,
la verdad es que son muchos años,
eh,
haciendo la desbernada ya,
creo que el otro día lo estaba pensando,
y ya son cuatro años casi,
y entonces,
quieras que no,
nunca lo había hecho,
porque siempre,
o las veces que Emilio no podía,
lo hacía Miguel,
y entonces,
pues,
tú cuatro,
pero Emilio,
¿cuántos lleva?
Uf,
temporada 32.
Tempo,
o sea,
32.
No,
no,
o sea,
son unas cuantas temporadas ya,
y entonces,
pues,
Emilio me lo comentó,
que como está enfermito,
dice,
Mar,
no sé qué,
digo,
pues venga,
yo me subo al carro,
hay siempre que lanzarse al vacío alguna vez,
y al final volar,
que es de lo que se trata,
sí,
no,
no,
a excepción,
ya te digo,
el timing lo llevamos estupendamente,
el relleno de las secciones tal vez un poquito peor,
bueno,
a ver,
nos hemos cogido un poco los dedos,
por eso te llamamos tan temprano,
pero bueno,
vamos a salir un poco como,
oye,
esto del Born,
¿cómo lo has visto tú,
Mariano?
Bueno,
yo lo he visto por televisión,
porque me te llevo un poco lejos,
pero no,
ya,
ya,
hombre,
ya,
pero digo,
¿cómo lo ves?
Hombre,
yo lo veo,
depende,
una especie de bautada artística,
por lo que han intentado hacer de lo que es la exposición esta,
de Franco,
la victoria,
la república,
no sé qué,
etcétera,
etcétera,
a mí me hubiera gustado saber qué es lo que querían hacer con la estatua descabezada,
porque,
pero vamos,
a fin de cuentas,
al final acabó en el suelo,
¿no?
Sí,
sí,
acabó en el suelo,
y lo acabó recogiendo,
un camión de la basura lo recogió.
Claro,
pues mira,
pues nunca mejor.
A mí,
sí,
sí,
a mí personalmente,
hombre,
al final es una estatua que no hay que exponerla en la calle,
¿no?
Porque esto ya no toca,
pero hombre,
tanto como cargarnos,
es como,
imagínate si nos cargásemos el papel o el acta del juicio de Luis Cumpanch,
o la primera constitución que has escribido a mano,
yo qué sé,
me explica,
a lo mejor son cosas franquistas,
pero yo qué sé,
¿sabes?
No,
realmente,
hombre,
puede haber,
puede haber,
puede haber algún,
algún tipo de monumento que realmente sea histórico,
algún tipo de,
de pieza de que sea realmente una obra de arte,
algún documento que haya que conservar por encima de otros valores,
por su valor intrínseco,
intrínseco o extrínseco,
es decir,
por cualquiera de los,
de valor,
de,
de,
de información futura que pudiera tener,
pero claro,
una estatua,
pues hombre,
depende,
no la había hecho ningún,
ningún,
que yo,
que yo sepa por lo menos,
¿eh?
Ningún artista de,
de relevancia,
de relevancia,
lo único que era,
pues era una estatua normal,
pues de una persona montada a caballo.
No,
la,
la estatua esta,
yo que he hecho hace poco la,
el bachillerato,
bueno,
hace ya dos años,
dos años de ya,
ojo.
Hace poco.
Bueno,
pues,
es que con los años,
los años,
cada vez,
con el tiempo,
los años y el tiempo van pasando.
Yo la estatua esta la había estudiado en Historia del Arte,
y yo esta estatua la había estudiado,
y,
sabe mal.
En el bachillerato creo que todavía se estudiaba cierta,
cierta,
cierto tipo de,
de,
de,
¿cómo se dice?
Cierto tipo de escultura,
como si fuera,
si fuera arte.
Realmente no sé,
no sé,
no sé quién lo hizo,
y algunas estatuas sí están hechas por verdaderos artistas,
¿eh?
O sea,
por verdaderos,
no artesanos,
no,
no hechas así a bultos,
sino por verdaderos artistas.
Evidentemente,
creo que ninguna de los dos,
o ninguno de los tres,
justificamos en ningún momento el,
la apología del franquismo ni nada,
pero,
pero sí trabajar la,
la inmemoria histórica para cerrar heridas,
que al final es lo que han quedado,
pero bueno.
De alguna,
sí,
efectivamente,
eso es cierto.
Al final de lo,
de lo que se trata siempre es de mirar adelante,
y ver qué nos espera,
porque no,
y,
y mirar para atrás solamente para darse impulso.
Oye,
por,
por Madrid que vais a tener gobierno o no?
Por Madrid,
dentro de poco lo sabremos.
La,
la perspectiva es de que sí.
Lo que pasa es que la seguridad de que vaya a ser que sí,
no es total.
A ver.
Digamos que en un 99% va a haber,
va a haber gobierno,
lo que no se sabe es lo que va a durar después.
Lo suficiente para que se puedan aprobar,
me imagino,
los,
los,
los presupuestos de las corporaciones,
locales,
las corporaciones que tengan que aprobar presupuestos con gobierno,
y a partir de ahí,
pues empezarán las,
los,
los golpes y los puñetazos como,
como,
como,
como siempre.
Como aquí en Cataluña,
querías decir.
Bueno,
no,
como,
no,
como siempre,
en todas partes cuestionaban,
si es que,
si es que,
eh,
mayor o menor escala,
al final,
en todos los sitios,
las,
las,
las personas funcionan de la misma gente.
Digan,
digan lo que digan o como lo digan.
Entonces aquí,
pues bueno,
a fin de cuentas de lo que se trata es de,
de que cada uno pueda,
pueda asegurar los puestos para los suyos,
de que,
de que,
todos se junten,
eh,
para decir,
oye,
pues mira,
nos hemos puesto de acuerdo,
aunque sea mentira,
y,
y,
y cada uno pueda,
vamos a montar un poco su,
su,
su chiringuito.
¿Qué es lo que va a pasar?
Pues,
teórica,
teóricamente,
al final,
eh,
toda la movida que ha tenido el Partido Socialista,
va a ser para que,
lógicamente,
pueda haber un gobierno del PP.
Digo,
lógicamente,
no porque sea lógico que el,
que el Partido Socialista aliente un gobierno del PP,
pero bueno,
va con,
seguramente consentirá,
para luego empezar a dar cera.
Bueno.
Lo que no sabemos es si,
si en el momento de la,
de la,
eh,
de la constitución,
de la,
de la,
del gobierno,
pues,
eh,
puede haber,
puede haber más cera todavía,
y al final hay alguno que se echa atrás,
y acaba siendo,
y acaba siendo otra vez otra investidura,
fallida.
Ahí es donde estamos.
Teóricamente no,
teóricamente va a haber gobierno,
eh.
Esperemos,
esperemos que haya gobierno,
porque unas terceras elecciones,
a ver,
si ya según,
para quién de la comunidad europea,
somos un poco el hazme reír,
si ya son las terceras,
creo que sería récord,
no sé si ha pasado alguna vez más,
lo tendríamos que buscar.
Yo no,
yo no recuerdo que se hayan,
que se hayan hecho,
vamos,
a lo mejor es posible en alguna circunstancia concreta,
por alguna circunstancia,
eh,
concreta,
pero yo no recuerdo jamás que se hayan hecho unas terceras elecciones,
para el mismo,
para el mismo gobierno,
es decir,
para la misma época electoral.
Sí.
Un año llevamos prácticamente ya,
bueno,
tampoco es que se note demasiado,
salvo que,
en que,
en que no se pueden,
no se pueden hacer ciertas cuestiones presupuestarias,
algunas más,
eh,
cuidado.
Bueno,
todo eso,
pero vamos,
si en vez de haber un gobierno con un presidente del gobierno,
y unos ministros,
etcétera,
etcétera,
etcétera,
hubiera un,
un gabinete,
un gabinete de técnicos que estuvieran manejando los hilos,
yo creo que no se notaría absolutamente nada.
Nos perderíamos las risas y las chanzas de las,
de las,
de las bobadas que dicen muchas veces.
Sí.
Pero,
pero excepto eso,
yo creo que estaríamos bastante,
bastante,
bastante parecido a como estamos ahora.
Siempre habría alguno que nos,
que nos haría alguna chascarrilla para,
para,
para poder divertirnos con las,
en los comentarios.
Sí.
La verdad es esa.
Pero bueno,
mira,
eh.
No,
no,
no,
sí,
sí,
si al final,
si al final,
en el momento que haya,
que haya gobierno,
volveremos a las andadas.
Es decir,
eh,
al,
al,
al,
yo me llevo más y tú te llevas menos,
al,
quítate tú para ponerme yo,
ya tú no eres lo suficientemente bueno,
pero yo sí,
o sea,
y volveremos a reírnos a pasárnoslo bien o mal,
dependiendo de cómo vayan las cosas,
y a fin de cuentas,
al final,
la,
la,
la pasta siempre se la van a llevar los mismos,
y los mismos somos los que no vamos a tener un duro,
o sea que,
sí.
Para qué,
para qué vamos a,
para qué vamos a sufrir con esto,
disfrutemos del momento.
Sí,
la verdad es que sí,
porque si,
lo bueno es que siguen cobrando,
o sea,
no,
se supone que no,
no están haciendo su,
desempeñando su trabajo completo,
y siguen cobrando su sueldo,
¿qué dices?
Bueno,
ni completo,
ni incompleto,
siempre puede haber alguna excepción,
que algún año,
o alguna,
o en los tiempos estudiando la historia,
encontraremos,
pero al final de cuentas,
yo no veo gran diferencia entre el,
cuando,
cuando hacen,
y cuando no hacen,
sinceramente.
No,
tampoco,
para qué nos vamos a engañar.
No,
no veo,
no veo,
no veo,
un feeling de que,
de que no haya gobierno,
fíjate,
no veo un feeling de que no haya gobierno en la nación,
más allá,
de que,
de que todos estén diciendo,
por eso,
las noticias,
el,
el,
el comité federal,
del partido socialista,
que si,
que si se ponen de acuerdo,
no se ponen de acuerdo,
que si podemos,
en común,
el,
el,
ya veremos,
o lo que sea,
pues que cada uno en sus,
en sus,
con sus,
cosas,
pues a ver si se ponen de acuerdo,
y pegan más al partido socialista,
o pegan más al PP,
o pegan más a,
a ciudadanos,
o a quien sea,
cada uno sigue en lo suyo,
lo que pasa es que ahora mismo,
en vez de,
en el,
en el,
en el parlamento,
o en la,
o en el congreso,
pues en,
en cada,
en los debates electorales,
que hacen de lo que se trata,
y mientras tanto,
bueno,
pues los,
los tertulianos de,
de,
de lujo,
pues haciendo su,
su época dorada,
eh,
ganando dinero,
porque claro,
aquí hay mucho que opinar,
poco que hacer,
pero mucho que opinar,
eh.
Sí.
Porque todo el mundo opina mucho,
pero nadie hace demasiado,
por cambiar las cosas,
aunque parezca lo contrario.
Todos ladramos,
entonces,
mientras ladremos,
pues parece que hacemos.
Sí,
no nos quejamos,
bueno,
nos quejamos,
nos quejamos,
nos quejamos,
pero cuando tenemos...
Quejarnos,
quejarnos nos quejamos.
Con la voz pequeña.
Bueno,
¿por qué?
Porque es humano quejarse,
vamos a ver.
Sí,
claro.
Si nos quejamos,
parece que no estamos,
es lo que,
lo que decía,
¿no?
Pero a fin de cuentas,
eh,
cosas que salgan de esta,
de esta,
de esta queja,
cosas que salgan de toda esta situación,
al final,
autocrítica real,
yo no he visto en ninguna parte.
Porque la culpa siempre es de los demás.
Si escuchamos cualquier,
cualquier comentario,
cualquier opinión,
cualquier foro en el que se diga algo,
la culpa siempre la tienen los otros.
Yo nunca he visto un mínimo de,
de autocrítica en nadie que diga,
que se diga,
mira,
la culpa es mía,
me voy.
Y motivos ha habido para muchos,
eh,
pero no,
no,
yo me quiero quedar,
yo me quiero quedar.
Y si me voy,
es para volver,
no para irme.
Eso ya lo hizo Aguirre,
Esperanza Aguirre,
por cierto,
me voy,
me voy,
me voy,
y luego volvió.
Sí,
sí,
sí.
Pero bueno,
luego se tuvo que volver a ir otra vez,
o sea,
ya no,
luego se fue para no volver,
prácticamente.
Pobrecito.
Pero bueno,
en esas cosas estamos.
Y mientras tanto,
pues nos divertimos con cositas como aquellas,
como si,
si Rita Barberá viene y va,
como si los jubilados puedan seguir trabajando,
y cobrar pensión,
el 100% de la pensión después de jubilarse,
siempre que encuentren un trabajo por el cual cobrar,
lógicamente,
y dicen,
pero estamos locos,
¿para qué van a trabajar los jubilados?
Si precisamente lo que quieren es no trabajar,
salvo que,
salvo que tengan que pagar las pensiones de todos los políticos,
que se lo van a llevar crudo durante estos años.
Pues sí.
Porque ellos van a seguir cobrando.
Sí, sí.
Eso está claro.
Y una vez hayan acabado su desempeño de labor,
también.
Claro.
Pues ahí es donde voy.
Es decir,
aquí cualquiera necesita 40,
40 años de números redondos,
que es un número mágico,
no sé para qué,
pero se necesitan 40 años
para llevarte una pensión.
A ver qué ser humano en España,
en el Estado español,
¿qué ser humano nacido a partir de los años 70 o entre el 70 y el 80
puede haber cotizado 40 años en un trabajo normal?
Pues imposible.
Imposible.
Hay mucha gente que no va a poder jubilarse,
me refiero,
con el 100% se supone,
o con el 80%,
o con lo que te corresponda de pensión por los años trabajados.
Primero porque no va a haber.
Para nosotros, quiero decir,
para otros sí habrá.
Pero para nosotros,
nosotros lo vamos a llevar bastante crudo.
Si tú,
si entre nosotros quieres decir tu generación,
la mía ya...
Sí,
la gente como nosotros,
sea de donde sea,
que somos gente normal,
que no tenemos grandes podemos,
que hemos pasado la vida pues más o menos trabajando,
haciendo lo que hemos podido,
entre un poquito,
entre dos riberas,
que ahora trabajo,
que ahora no,
ahora encuentro un trabajo que me dura,
ahora qué suerte que tengo,
ese tipo de cosas,
¿no?
los que...
Porque hay gente que realmente tiene un trabajo con el que disfruta,
que es su hobby,
que es su...
Y esa le puedes echar todo el tiempo que quieras,
que realmente está siendo feliz.
Pero claro,
tú pregúntale a un tío que está en un pozo,
que si era el sueño de su vida,
y que si quiere seguir trabajando a los 70 años en el pozo,
pues a ver qué te va a decir,
¿no?
Entonces la mayoría,
la mayoría de los trabajadores están en un pozo,
digámoslo así,
y luego hay una,
me resisto a decir casta,
luego hay un grupo de privilegiados,
que pues viven en otro nivel diferente,
y luego son los que nos dicen esto de las recuperaciones,
y de que vamos mejor,
y de que hay que ver qué malos son aquellos o estos,
y luego mientras nosotros,
viéndola venir aquí con la boca abierta,
como los polluelos,
esperando que les caiga un poquito de comida de papájaro,
a papájaro, ¿no?
En fin,
así es como vamos, ¿eh?
No sé de dónde llegaremos,
eso sí es cierto,
pero yo lo único que espero es que en el camino nos divirtamos.
Sí, no, claro,
eso sí,
eso hay que divertirse.
La frase, ¿no?,
de mal tiempo, buena cara,
pues en esta situación es exactamente igual,
lo único que te hace replantearte a veces las cosas de
cómo están yendo las cosas,
qué estamos haciendo para que cambien,
y...
Si realmente,
si te pones a pensar,
y que me perdone los niños que nos estén escuchando,
nos faltan huevos.
Sí, sí, sí,
hablamos, hablamos, hablamos,
discutimos, discutimos, discutimos,
lanzamos, lanzamos,
pero nos faltan huevos para hacer las cosas.
En general,
nos faltan huevos para hacer las cosas,
y con esto no quiero decir que nos lancemos todos a la montaña,
a pegar a nadie,
ni hacer nada,
¿no?,
pero nos faltan huevos para plantarnos individualmente cada uno,
o individualmente o en grupo,
me da lo mismo decir esto es así,
se acabó,
porque lo que la lógica diga,
lo que la lógica diga,
y el sentido común.
Entonces,
como no tenemos lógica ni sentido común,
generalmente,
pues al final acabamos todos
en un pensamiento
fácil y cómodo,
porque es que prácticamente,
si tú te fijas cualquier partido político,
cualquier grupo,
al final lo que nos da es un pensamiento
fácil de digerir,
que nosotros seguimos como,
iba a decir una palabra que no me gusta,
que nosotros seguimos,
porque nos es cómodo.
Sí.
Porque se acerca un poco a nuestro pensamiento
y no tenemos que pensar más
ni discriminar más las cosas.
Entonces ya,
pues se nos ha dado,
por eso muchas veces hablamos con las tripas,
pero no con la cabeza.
Y yo me incluyo también,
que yo también hay veces que hablo con las tripas,
pero no con la cabeza.
La verdad,
bueno.
Hay que discriminar las cosas,
hay que saber de dónde vienen,
y sobre todo,
cuando salga alguien en televisión,
en un periódico,
en cualquier sitio,
diciendo,
es que nosotros tenemos que,
no, no.
Cuando dices que nosotros tenemos que,
se está refiriendo a los demás,
no a él o a ella.
Sí.
Entonces,
tenemos que ir a,
sí, sí,
vosotros vais a ir,
que como dijo José Mota,
si eso yo ya,
si eso yo ya voy,
sí.
Pero si no,
pues ¿pa' qué?
La verdad,
pues que...
El que dice eso,
como José Mota,
es el que se lleva la pasta.
Tú mientras te ríes con la verbena,
pero luego viene la cruda realidad,
que te encuentras con lo que te encuentras.
Es decir,
te encuentras con tu casa,
con tus facturas,
con tus cosas,
con tus movidas,
y dices,
bueno,
¿y ahora qué?
Sí, sí, sí.
¿Quién me da a mí el médico?
¿Quién me da a mí la luz?
¿Quién me paga a mí la luz?
¿Quién me paga a mí no sé qué?
¿A dónde voy yo a solucionar un problema?
Y te encuentras que no lo puedes solucionar en ningún sitio.
Y si lo solucionas,
es a base de esfuerzo,
no de que haya una estructura
que te ayude a solucionarlo muchas veces.
Ya.
Y esa es la pena.
Entonces,
los políticos deberían estar para eso.
Ese es el servicio de los políticos,
solucionar los problemas de la gente,
los que tienen la gente.
Pero claro,
si solucionan los problemas de la gente,
¿para qué los queremos?
Pues para nada, Mariano,
para nada.
La verdad es que
la figura del político
es...
Como tal.
Como no tiene mucho...
Vamos a ver,
todo esto dicho
sabiendo que hay gente
que realmente se deja
las pestañas
en cargos públicos
intentando solucionar cosas.
Correcto.
Pero esas son una minoría
porque el resto son solo el...
Al final ves
y empiezas a rascar
en partidos políticos,
en grupos
y lo que realmente ves
es gente que vive del aparato
y el aparato de que vive
pues de los presupuestos públicos.
Y los presupuestos públicos
de que viven
pues de los impuestos
que a ti te quitan.
Sea quien sea,
me da igual,
de los presupuestos
que a ti te quitan.
Y cuando tú no tengas
de qué comer,
esa gente
pues tendrá
no solamente de qué comer
sino de qué merendar
y de qué desayunar
y para invitar
a quien haga falta.
Correcto, Mariano.
Es una pena
pero es así.
Así que bueno,
pues desde Madrid
¿cómo se ve?
Pues sí,
que va a haber gobierno.
Bueno.
Que va a haber gobierno
que muchos dirán
que ya se han solucionado
las cosas
de que ya tenemos gobierno
y de que vamos
al fin del mundo
porque el país
se va recuperando
y todos estamos
maravillosamente bien.
Pero a la vuelta
de la esquina
estará el...
ya que el destripador
de turno
diciendo
espera,
espera,
espera.
Y ya que el destripador
de turno
será
Bruselas,
la comunidad económica,
el Brexit,
el no Brexit,
el chámalero que quieras
pero al final
vendrá otro hachazo
y nos quedaremos
en la mitad de la mitad.
Correcto,
correcto.
Entonces habrá gobierno,
¿no?
¿Has dicho?
Porque yo la pregunta
te la había lanzado
a las ocho
y tú ya has tirado millas
y digo,
pues supongo que habrá
dicho que sí,
pero...
Sí, sí, sí,
no, sí, sí.
Digamos que en porcentaje
como la lluvia.
Ahora mismo habrá
un 99% de posibilidades
que haya gobierno.
A día de hoy,
a esta fecha, ¿eh?
El pitonicio Mariano,
¿qué te iba a decir?
¿Sabes el número
que va a salir
de la Lotería Nacional?
Ya puestos a hacer predicciones...
Y así acabamos
el programa, ya.
El de Navidad, ¿no?
El de Navidad, sí.
Pues,
fíjate,
fíjate.
Yo tengo un número
en cabeza
que no sé si saldrá
alguna vez.
Dilo, dilo, dilo.
No, no, dilo.
Bueno, yo lo digo.
El 1771.
No sé por qué.
Hostia, si sale este ahora...
Ahora, ¡buah!
Si sale este ahora...
El 01771.
Nos linchan.
Claro.
Si sale este...
Si sale este nos la lían,
pero bueno.
Bueno, pues no sé.
Yo no lo llevo, ¿eh?
Espera, que hace su entrada triunfal en...
Espera, perdona, Mariano.
Es que hace su entrada triunfal
al estudio
Armán García.
Buena nit, Armán.
Buena nit.
Espera, que no te suena.
Ahora, ahora sí que te suena.
Ahora sí.
Ahora, oh, qué bien.
Es que, Mariano, estaba solito y...
Buena nit, hombre, blues.
Bluesman, Mariano.
Bluesman.
Bueno, Mariano, ha sido un placer hablar contigo como cada semana.
Y...
Bueno, hablar, has hablado.
Yo he intentado no cortarte porque...
Es un placer escucharte.
Escucharte, correcto, el placer.
Bueno, bueno.
Has hecho bien.
Agradecido os quedo.
Como no me cortaba, yo seguido, yo seguido.
No, bien hecho, bien hecho.
Oye, tú.
Bien hecho, bien hecho.
Así 32 temporadas.
Me acaba saliendo la genética.
Bueno, Mariano, que tengas buen fin de semana.
Y estamos en contacto la semana que viene.
Venga, fenomenal.
Que vaya bien.
Que vaya bien.
No te canses mucho y escucha mucho blues.
Sí, siempre.
Ya sabes.
No me lo haces.
Això era a Catalunya Ràdio, perdoneu.
Bueno, está bien.
Está bien, bueno.
Y eso es al cap enjat.
Al cap enjat.
Ara, ara sí que sonarà la cintura, eh.
Vale.
Aviam, un moment.
Estic fent central d'Az.
Ara t'estic substituint.
En un grup de WhatsApp internacionalment conegut,
que és el grup de WhatsApp de la Desbernada.
Ja li diem a la Isabel que no es preocupi,
que està al tramvia, que no la podrem trucar.
El que vol dir que ara sí que ens hem enxampat els dits, Marc.
Perquè ara és quan havíem de trucar a la Isabel
per parlar de l'agenda.
que són 10 minuts.
O pots posar dues cançons
o que l'hermane escurri un menú complet.
Tres platos.
Tres platos.
No, Armand, demà toca amb l'ús?
No.
No?
Vale, vinga.
Dijuns.
Que vagi bé, Armand, eh.
Vinga, adeu.
Demà sí, alguna cosa, sí.
Adéu.
No, ja està.
Ja està.
Posem música, doncs?
Posem música, sí.
Vaig a fer una cosa.
Ara, la setmana passada no ho vaig aconseguir.
Aquesta setmana em sembla, si puc, si puc, sí.
No me'n recordo què volies posar la setmana passada.
Ai, quina por.
Quina por em fas, Marc.
Home, a més a més...
Hòstia, dos Marcs avui.
Sí, Marc en Marc.
Ah, quina gràcia.
A més a més...
Em anem.
Em anem.
Hòstia, això és de la teva època.
Això és molt antic, ara.
Em anem ja.
Vull dir, com es nota...
Com es nota que som de generacions diferents.
És que jo soc antic, tio.
Vull dir...
Una relíquia.
No n'hi veus la pàtina?
Vull dir...
No hi puc fer res, saps?
És el que hi ha.
No, que com que venim armant de la setmana...
Possiblement la millor setmana de la història de la música.
Sí.
De la setmana del retorn dels...
Operació Triunfo.
Doncs he posat...
Posem.
Déu meu.
No, que el David Bisbal la setmana passada va estrenar una cançó.
Jo te la poso per tu.
A mi...
Saps de tots els cacos?
No, a veure.
Jo la poso.
Un respecte.
Avui que l'Emilio no està, ens podem tornar gososos.
Sí, sí.
Jo te la poso.
Llavors, després em fas la valoració de què et sembla...
Ja està feta.
Ja està feta.
Té prejudicis.
Mira, a més la cançó es diu, antes que no.
Veus?
No, no.
Jo la poso.
Va bé, va.
Si vol...
Veus?
És la segona vegada que fa això.
Jo crec que el teu ordinador és molt intel·ligent.
No, no, l'ordinador a la ràdio.
Bueno, l'ordinador a la ràdio.
Suposo que hi haurà...
Hi ha molts...
Té molts seguidors.
Té filtres, té filtres.
És que és increïble, perquè fa un moment funcionava.
Però té filtres, això.
És increïble.
I clar, quan arribo jo els filtres es posen en marxa.
Veig.
Entre tu i el Carles, bateu qualsevol tipus de reggaeton en aquesta ràdio.
Home.
És que...
Ui, espera, que m'he equivocat.
T'he baixat a tu.
Espera, espera, que ara sí que sonarà.
Aviam, aviam si ara sona.
Una cosa és que tinguem temps i l'altra és que...
Ara estem aguantant antenes.
Això és una pràctica que m'han fet a mi a la Universitat de Ràdio.
Va.
Què, què?
Conseguida.
Bisbal.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
A Ràdio d'Esvern
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit