La desbarnada.
La desbarnada.
No.
La desbarnada.
La semantera.
No.
Sembles el de passapalabra, no.
La desbarnada.
La semantera.
No.
La desbarnada.
La semantera.
La semantera.
Molt bona nit, són les vuit.
Esteu sintonitzant Ràdio Desbarn, l'emissora municipal de Sant Just,
i ara mateix comença...
La desbarnada.
Salutacions de l'equip del programa amb la senyoreta Núria García Alibau,
que la tinc aquí a la dreta, a l'esquerra.
Hola, Núria, bona nit.
Hola, bona nit, Emilio.
I ja està.
I el Jordi Domènech, aquí davant del vidre, i ja està.
Bona nit, he vingut a fer supermoral.
Molt bé.
Molt bé.
Bé, hem de dir, el Miquel Simón no hi és.
Vaja.
No se l'espera.
No ho sé, no, ni se l'espera.
No està ni l'espera.
El Marc Simón crec que encara deu estar esperant la grua.
Què li ha passat?
No ho sé.
Ah.
Des d'aquí fem una crida.
Però s'ha deixat el telèfon, m'ha enviat un e-mail a través del portàtil,
que està esperant la grua.
Bé, esperem que hi arribi aviat.
L'Armand García està amb l'auto, està gripós.
Hi ha una passa, hi ha una passa.
Sí, hi ha una passa, una uva passa.
Sí, hi ha una panxa.
A veure, Josep Maria Montes, esperem que sí, que ens faci la predicció del temps.
El Mariano González s'ha despertat fa poc de la migdiada,
o sigui que suposem que podrem comptar amb ell.
L'Òscar Rabos i París se li estaven embolicant molt la tarda darrerament.
Sí.
Bé, concretament, com era la seva expressió?
What disaster.
What disaster.
What disaster.
Sí.
What disaster.
Molt bé.
La Isabel Almató, sí, que farà la seva agenda.
Sí.
El doctor Baram, jo, confiem i esperem que sí.
També.
I el Josep Maria Montes, també.
Sí, Lisidra.
Crec que ja l'hi he dit a tothom, no?
Sí, Lisidra.
Ah, Lisidra.
Lisidra.
Lisidra, com tots els divendres, pel·lícula Disney.
Ah?
Sí.
Sí, no, és que els divendres de la nit ha de fer de canguro, però sí estarà per comentar els últims esdeveniments del penalti d'en Leo Messi.
Ah, sí.
Molt bé, doncs, Jordi, quan vulguis comencem, eh?
Doncs mira, per on hem arribat el dia 19 de febrer de l'any 2016.
Han transcorregut 50 dies, com he dit, 50 dies d'aquest 2016, i ens falta, en segon aquest paper, 3.106 per arribar...
Ah, no.
Sí.
316, 316, 316, 316, completament, hi ha un zero de més, però bueno, per arribar al 2017.
Setena setmana de l'any.
Setmana que ens han portat, entre altres coses, la protesta dels Top Manta a la Rambla Barcelonina,
la dimissió de la presidenta del Partit Popular de Madrid, doña Esperanza Aguirre,
del que parlarem, suposem, amb el Mariano, la trista notícia de la mort de Muriel Casal,
la recomanació de Mario Draghi, president del Banco Central Europeu, de baixar els impostos.
Aquest senyor cada vegada, cada dia, més més simpàtic.
Sí, sí, sí.
I un nou recurs del Tribunal Constitucional del Govern Espanyol,
aquesta vegada per la Conselheria de Fes Estrangers.
I acabava d'escriure això, i veig a la Soraya Salles de Santa Maria,
dient que presentaran un altre, ara no me'n recordo, sobre què.
Bueno, Catalunya en general.
Sí.
Tota Catalunya, el Tribunal.
Jo crec que d'aquí poc presentaran un recurs al Tribunal Constitucional
sobre l'existència de Catalunya.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Molt bé, doncs anem a veure el sol i la lluna, Núria.
Avui el sol ha sortit a les 7 i 42 del matí
i s'ha posat a les 6 i gairebé mitja i 29 de la tarda.
Sí, senyora.
La lluna...
La lluna.
Ha sortit a les 3 i 33 de la tarda.
Sí.
I s'espondrà...
Exacte.
A les 5 de la matinada i 17 minuts.
Exactament.
Doncs demà el sol sortirà dos minutets abans, concretament a les 7.40,
i s'espondrà un minutet més tard, a les 6 i dos quarts de 7.
I la lluna, doncs, sortirà a les 4.34, és a dir, una horeta més tard que avui
i s'espondrà uns tres quarts d'hora abans, aproximadament, a les 6 i un minut de la matinada de ja dilluns.
Abans, no, després.
Després, exacte, sí.
S'espondrà després i s'espondrà després.
Sí?
Sí.
D'acord. Gràcies, Núria.
Molt bé.
No, perquè has dit, has dit.
Espondrà a les 6, 3 quarts d'hora abans, que et referies del dia anterior, no?
Del dia anterior, sí.
Jo dic després.
D'acord, que sí que es pondrà després.
3 quarts d'hora després.
Mare de Déu, aquestes dones, quan tenen raó, no hi ha qui les aguanti, eh?
Vinga.
Vinga, com està la lluna?
Dilluns plena.
Ai, molt bé, eh?
Sí, sí.
Bé, plena, sí, plena.
Anem a veure les, què?
Efemèrides, no?
Vale, vinga.
Efemèrides, coses que van succeir el dia com avui, 19 de febrer.
Comença, Núria.
El 1493, l'armada...
Quasi, no?
Sí, què?
No és el 1492?
Sí, sí.
Com a nom que obria a Amèrica.
Però sí, doncs d'això va la cosa, d'això va la cosa, un anyat després.
Quasi, dic quasi, uns mesos després.
Sí, uns mesos després, precisament...
L'armada portuguesa va intentar capturar les illes Açores a Colom, en el seu viatge de tornada,
per evitar que es divulgués l'altra ruta cap a les Índies que es pensaven que havia descobert.
Ah, quan venia a Colòmbia...
Quan no venien, els portugueses m'han dit, adé, l'agafem i que ens expliquin, era.
Ah, hòstia, és que els portugueses sempre han sigut molt llest.
Sí, sí, sí, bueno, nosaltres no hi anem, ja vindrà.
Llavors, l'esperem a les Açores com de peatge...
Exacte, has de tornar...
T'agafem el mapa que tu has estat aquí un any voltant per Amèrica i diem com ho hem fet nosaltres.
Exactament.
Vale, vale.
Bueno, hem de dir que tal dia com avui, 19 de febrer de l'any 2000...
No, 1878, un senyor que no sabia mai què fer i sempre estava fent besanades,
es deia Thomas Alba Edison, va presentar el fonògraf,
que és l'antecedent del...
Telèfon.
Del tocadiscos.
Del tocadiscos.
Ah, vale.
Del tocadiscos.
Amb aquella trompeta així de grossa...
Ah, sí, sí, sí, m'he confuso.
Sí, sí.
L'any 1881...
Sí.
Kansas...
City, Kansas City.
Ah.
Es converteix en el primer estat dels Estats Units a prohibir les begudes alcohòliques.
Hòstia, no hi ha veus?
Fixa't, eh?
És que...
És curiós, eh?
Ni birres ni re, tu.
Re, re, re, re, re, re.
1925, tal dia com avui, el govern espanyol, el Ministeri de l'Exèrcit, tornes aquí,
va designar com a cap d'altars del Marroc un senyor que acabaven de fer coronel.
Ah.
Es deia Francisco Franco Bamonde.
Ah, mira, un qualsevol.
Sí, sí, era el de la mira, aquest noiet que sembla que era de pac-coronel i...
Clar, ve de saber què hauria passat si no l'haguessin escollit.
Ah, mira, fes-ho cap, que és el que passa, si no que haguessin existit el 19 de febrer del 25 i les coses haurien canviat.
S'ha d'anar en compte en quins collaixes enviar el Marroc.
Oh, i tant, i tant, i tant, i tant.
Però no et pot sortir molt cara.
Ui.
Just el 19 de febrer del 1936 va començar el primer govern de la Segona República Espanyola,
que va ser presidit per Azanya, després de les eleccions que van donar la victòria al Front Popular.
Que no té res a veure en el Partit Popular, eh?
No, no, no, no, no.
Doncs ja, fixa-t'hi, i el poc que li va durar, perquè això estava el 19 de febrer del 36,
i uns quants mesos després, el 18 de juliol...
Sí.
...
Azanya va estar molt poc...
Molt poc, poc, poc, poc.
Poques assanyes.
Poques, poques, poques, poques, poques, poques.
Vinga, 19 de febrer de l'any 1941, l'exèrcit alemany va crear un cos especial que es deia Africa Corps,
i li va donar el comandament al mariscal Edwin Rommel, el forro del desiert, ho deia.
I què va fer? Se'n va anar a Àfrica...
Se'n va anar a Àfrica, sí, va ser...
A colonitzar...
Quan anava...
Quan anava...
Això va ser just a la Segona Guerra Mundial.
La Segona Guerra Mundial, sí.
O sigui, ningú, o sigui, el senyor Rommel estava capficat que ell podia portar tancs al desert.
I tothom s'hi reia.
Diu, vinga, va, creiem l'Àfrica Corps, i de pas a pas.
I sí, senyor, els va portar...
Va portar tancs al desert.
Va portar el tanc al desert, i els anglesos anaven, com deia aquell, acollonidos.
Clar, doncs volia conquerir el món.
Volia conquerir el món.
Sí, sí, sí.
I l'any 1942, Franklin Roosevelt...
Franklin Delano...
Delano.
Delano.
Delano.
Delano.
Va signar el decret que permet...
Roosevelt, vena, que t'has deixat el Roosevelt.
No, si l'he dit.
L'has dit, Roosevelt?
Sí, he dit, sí.
No li facis la pilota.
No, que si l'he dit...
Delano, no sé què, però Roosevelt l'ho ha dit.
Roosevelt, sí.
Va signar el decret que permetia a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració
per internar als japonesos que llavors vivien als Estats Units.
Sí.
Molt bonic, tot plegat, eh?
Sí, sí, sí, preciós.
Molt preciós.
Preciós, sí.
Diu, què fem amb els japonesos?
Diu, camps de concentració.
Està molt bé, està molt bé.
Sí, sí, sí.
El gran país de la llibertat.
De la llibertat.
Mira, mira, mira, mira.
I ara, diu, bueno...
En fi, què hi farem?
Aquesta se va sortir que Obama se'n va a veure a Cuba.
Ah, a Cuba.
Que diu que aguantar en el món no és un dels temes primordials a tractar.
No, home, no.
No, home, no.
No, home, no.
És el cap de concentració dels japonesos.
Tot segueix igual, home, bueno.
Bueno, vinga, va, fins aquí a les febreris.
On anem, com anem?
Què vols fer, aniversaris o vols fer...?
La primera que trobes.
Sant Oral.
Sant Oral.
Va molt.
Sant Oral.
Va molt.
Sant Oral.
Avui és Sant Gaví.
Gaví?
Gaví.
Gaví.
Jo quan l'he llegit, he llegit Gaví.
Gaví Diac?
Gaví.
Ah.
Però no, és Gaví.
De Gaví, no?
Gaví, no sé.
Deu ser de Gaví, no.
Sí, presbíter i màrtir.
Ah.
De l'any 296.
Hòstia.
Déu-n'hi-do, quan va cessar en aquest pavaroma.
Aquest té els cabells blancs, no hi ha?
Va ser màrtir, aquest home el van...
Màrtir, sí, màrtir, màrtir.
Matar, perquè haurem el cristianisme, no?
Perquè era màrtir.
No sé per què el van matar.
Però el màrtir sempre creu...
Sí, sí, sí.
Ara, quin va ser la tortura?
No ho sabem.
No ho sé.
Bé, també, a més de Sant Gaví, és Sant Conrad de Piacença, ermità.
Ah.
El veat Albert de Córdoba, presbíter dominicà, jo crec que és de Córdoba d'Argentina, eh?
Ah, no de...
No de Córdoba, perquè és que va amb B baixa.
Córdoba, Córdoba, allà, allà, allà.
B baixa, de l'Argentina.
Ah, l'estava de saber-ho.
Un monjo que es deia Jordi.
Ah, què dius ara?
Sant Jordi.
Sí.
Ah, sí?
Sí.
Avui Sant Jordi?
Sant Jordi monjo.
Sant Jordi monjo.
Ah?
Bé, bé.
Jo em pensava que ho sabia.
Ja veus.
No és Sant Jordi Cavaller, Sant Jordi monjo.
Això t'anava a dir el 23 d'abril, llavors què és?
El Cavaller.
El Cavaller, sí.
El de la Rosa.
El de la Rosa.
Avui és el monjo.
Però, per exemple, tu, si vols ser original, pots dir, no, no, el meu sant és el dia 19 de febrer.
Perquè jo no em pensava que a Jordi només n'hi havia un, que era el 23 d'abril, i ara me n'adono que n'hi ha més.
No, a més a més et diré que el Jordi del 23 d'abril només es celebra a Catalunya i a Anglaterra.
A Sant Jordi.
Eh? Perquè és el patró de Catalunya.
Aleshores, la Iglesia Catòlica va acceptar que Catalunya i Anglaterra, que és el seu patró, continuessin venerant un sant que no va existir mai.
Clar, però si t'anava a dir, és un cavaller.
És una llegenda, no?
És mentida.
És mentida.
Tot mentida.
Tot mentida.
Però jo em faré aquest, eh?
No, o sigui, et pots passar el monjo.
A partir d'ara, ja, el 23 d'abril, fora.
D'acord.
I també és el dia de la beata Elisabet Pizzenardi.
Ah?
Pizzenardi.
Que estarà italiana, com a mínim, no?
O argentina, ve si serà.
Ah, bueno, també.
Era verge.
Verge servita.
Com tota.
Servita?
Servita.
Però què vol dir?
Servita, què vol dir?
Suposo que deu ser una ordre de monges.
Ah, vale.
Les monges servites.
Serviten per alguna cosa.
Exacte.
Sempre serviten.
Serviten.
Mira, vinga.
Va, vinga.
Demà.
Ah.
Demà?
Ostres.
Demà 20.
A veure, això què és?
20 de febrer.
Sants Nemesi i Potassi.
Potassi, no.
Potassi.
Potami.
Potami.
Núria, sisplau.
Però que és com el sant de la química, no?
Sí, Sant Nemesi i Sant Potami.
Clar.
Sant N-A, no?
Molt bé.
Vinga.
N-A.
N-A és sodi.
Sí.
Molt bé.
És que jo no tinc ni idea.
Ves per a dir alguna cosa.
Molt bé.
Màrtirs.
Màrtirs.
També és Sant Eleuteri.
Eleuteri.
Ah.
No, adulteri.
No.
No.
L'adulteri.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
L'adulteri no té sants, em sembla.
No?
No.
No.
Avui Sant Adulteri.
Vinga, alegria.
Sant Eleuteri.
Podria fer-ho.
També és Santa Amada.
Santa Amada.
Ah, mira que bonic.
Que era una religiosa.
Ah.
Ah.
Fixe't.
I també és Sant Maurici.
Beat, Beat.
Beat Maurici.
Profeta.
Proeta.
Maurici Proeta.
Proeta.
Proeta.
Proeta.
No li digueu al Rajoy.
No.
No, no.
No el faran mai sant, aquest.
No.
Mai, mai, mai.
He dit profeta perquè em pensava que hi havia un error.
Sí.
No.
No és poeta.
No, és proeta.
Proeta.
Proeta.
De cognom es deia proeta.
Ah, de cognom proeta.
Va, va, ara ho entenc.
Ara ho entenc.
un monjo, també, o un frere Agustinià, o sigui, de Sant Agustí.
Sí.
I havia nascut a Castelló d'Empúries.
Ah, mira.
Ja.
Ara prop.
Sí, d'aquí.
Sí, sí, sí.
Bé, fins aquí al central, oi que sí, Núria?
Sí, sí.
Vinga, va.
Aniversaris.
Ja pots començar.
63 anys.
Qui els fa?
La Cristina Fernández, de Kirchner.
Kirchner.
Sí.
Política Argentina, que va ser presidenta entre els anys 2007 i 2015.
Sí, sí, fins fa quatre dies.
Sí.
Sí.
Fa quatre dies que la van fer fora.
Bueno, la van fer fora, no, perquè ja no es podia presentar, o va intentar tornar-se a presentar a la presidència,
però la Constitució no l'hi permetia.
i, bueno...
Quants anys són allà?
Vuit?
Són dues legislatures màxims, i suposo que sí, de quatre anys cada un.
també avui, tal dia com avui, a l'any 1967, és a dir, que fa 49 anys, el senyor Benicio del Toro.
Home, és un actor puertorriquen, és a dir, de Puerto Rico, que l'any 2000 va obtenir l'Òscar al millor actor secundari per la pel·lícula Tràfic.
Ah, sí?
És veritat.
I el 2008, el premi, el millor actor protagonista al Festival de Cants i als Premis Goya, per la pel·lícula Che el Argentino.
Ah, no l'he vista.
Molt maca.
Che Guevara, no?
Che Guevara, sí.
Molt bé.
Molt... A mi m'agrada el toro aquest, sí.
Sí, sí, una mirada així penetrant.
Sí, sí, ho fa bé.
Sí, molt bé.
I bé, també han nascut el dia com avui, és a dir, que si no s'haguessin mort, que avui diríem que és el seu aniversari, un senyor anomenat Nicolás Copérnico.
Hombre.
Astronom polac.
Sí.
Que va néixer l'any 1473 i va morir el 1543, perdó, 1473 i va morir el 1543.
Aquest és aquell de, malgrat tot, continu...
No, aquell era Galileo Galileo.
Ah, Galileo.
Que li van dir...
Sempre es confonc.
Estàs d'acord que la Terra no gira entorn del Sol?
Diu, sí senyor.
Au.
Molt bé.
Ara, aleshores t'aixequem l'excomunió.
Molt bé.
Diu, però de totes maneres es mou.
Sí, correcte.
Per molt que jo ho cregui...
Jo estic convençut, però es mou.
I Copèrnic què va fer?
Copèrnic és el que va descobrir precisament el sistema solar.
Com Copèrnic i Galileu va acabar la feina, no?
Exactament.
Ah, és com el Messi i el Suárez, amb el penalti.
També, sí.
Va acabar la feina, clar.
Sí, sí, sí.
Dúria, un altre que hagués fet anys avui, va.
El 1924 va néixer Lee Marvin, un actor estadounidense.
Sí, senyora.
Que va morir l'any 1987.
Clar, la Núria Lee Marvin no sap qui és.
No.
Doncs no.
Tu tampoc?
Jo tampoc.
Tu tampoc.
A veure, heu sentit mai una pel·lícula que es diu...
La leyenda de la Fida del Sin Nombre?
Em sona.
No és de l'oeste?
És de l'oeste, sí.
El protagonista, l'actor secundari és un senyor que començava aleshores a treballar que es diu Clint Eastwood.
Bueno.
Aquest sí que es qui és.
Sí.
I el protagonista era Lee Marvin.
Ah.
Una altra pel·lícula que va fer Lee Marvin, per exemple, la taverna de l'irlandès...
Era de l'oeste també, eh?
No, la taverna de l'irlandès era d'Aití i coses d'aquestes, que també sortia a Lee Marvin.
Moltes, moltes pel·lícules.
De l'oest n'ha fet unes quantes a Lee Marvin, sí.
Sí, sí, molt bé.
Bon actor també.
Lleig, pobret, però...
Bueno.
Però bona.
Ja veia tot.
Sí, sí.
Bé, crec que hem acabat ja amb el resum del dia, oi?
Sí.
Vinga, va.
En el temps.
Ja està.
La desbarnada.
Doncs a veure, aquesta baixada de temperatura, si durarà, no durarà, nebo al Pirineu, fins
i tot plou a les Illes Canàries, això és impressionant.
Senyor Montes, bona nit.
Molt bona nit.
Què tal?
Molt bé.
Oi que està plovent a les Illes Canàries?
I nevant?
I nevant?
I nevant, sí, a les altres mitjanes i altes, correcte.
I tot això és per una pertorbació que va creuar la península ibèrica, de nord a sud,
i s'ha anat a situar això, entre les Illes Canàries i el Marroc.
Aha.
I des d'allà, doncs, com que és un embossament, una zona d'aire fred, en cotes mitges i altes,
està provocant coses que ens pot sorprendre des d'aquí, que és que nevi en zones mitjanes
o altes de les Illes Canàries, amb temperatures que està provocant nevades al voltant dels 2.000 metres,
1.800, 2.000, que són temperatures molt baixes per aquelles latituds, penseu que estan en zones properes al tròpic.
Ara, aquí, la temperatura també no s'ha...
O sigui, per nevar no s'ha d'anar a cotes tan altes, cotes més baixes també neva, no?
Sí, el que passa és que aquí no nevarà.
No nevarà?
No, no nevarà.
Ah, amb canons, allò de...
Ah, sí, només es podrà fer això, neu artificial, els canons a les nits, eh,
perquè les temperatures, les nits sí que baixen sota zero en zones de l'Alpirineu,
tot i que a les properes nits, les temperatures en les zones mitjanes i altes,
és a dir, en les zones de les pistes d'esquí, les temperatures tindran tendència a ser positives.
Ostres, padrín!
Sí, perquè entrarà una massa d'aire càlida temporalment entre demà, dissabte i diumenge,
fent que les temperatures, això, en zones de muntanya, s'elevin, doncs, força, eh, força.
Força vol dir sobre zero durant tot el dia.
La pitjor temporada de neu, no? O què? De les últims anys?
Sí, està costant, eh, realment, eh?
Bueno, a veure, jo recordo un any que Granada va...
Havia d'organitzar, no sé si era el campionat del món d'esquí o alguna cosa així,
i no va poder fer-ho, perquè no nevava, ni la temperatura permetia fer neu artificial,
i això ja va ser un desastre.
O sigui que tampoc és la primera vegada que passa una cosa així.
No, no.
El que passa que el que potser ha sorprès és els preus estan llars, sense neu.
Sí, això sí.
Això sí.
Hem tingut, primerment, tres mesos escassos de precipitació,
i aquestes setmanes, o al final de la setmana passada, es va arreglar una miqueta.
Sí, va arreglar una miqueta, oi?
Però, vaja, quantitats ridícules pel que necessitem.
Quatre gotes, quatre gotes.
Pot ser, pot ser...
Juli Maria, perdó, pot ser que ens convertíem en un país tropical d'aquí pocs anys?
No.
No.
Al principi no.
No, en palmeres, directament deserti.
En palmeres, vull dir, jo m'imaginau una mica, no?
No, això sí que hauria de passar cap a finals del segle,
que estem acabant, que el clima ha de canviar, i força.
La Maria potser ho verà, però jo no.
Hola.
Sí.
Jo segur que no, jo tampoc.
A final del segle, que falta, en busques d'en 90 anys, tu.
Sí.
84.
84 anys.
84 anys.
No, en cada botany que estem aquí, potser.
No, no.
No sabem, no sabem.
No.
El que sí que segur que tindrem, els propers dies almenys,
és un cap de setmana molt tranquil,
molt tranquil en el sentit que tenim l'anticicló a sobre un altre cop.
Ah, sí, l'anticicló, el de les Açores.
El de les Açores, que s'allargarà per tota la península ibèrica
fins al nord d'Àfrica i península italiana.
No, pregunta, hi ha algun anticicló que no sigui el de les Açores?
Sí.
Sí, sí.
L'ideem el de les Açores perquè habitualment, o en pur mitjà en tot l'any,
és una zona en què predomina molt l'anticicló, en aquella posició.
Però tot això va canviant de posició.
Va canviant de lloc.
Lo que passa que, bueno, la casa la té a les Açores, diguem, no?
I de tant en tant va viatjant.
És la seva casa habitual.
Ah, d'acord.
Doncs bé, aquest empicicol tindrem a sobre fent que el cap de setmana estigui molt estable,
molt tranquil, amb pràcticament gens de vent,
i amb les temperatures niurnes aniran pujant.
Però les nocturnes se siguran encara igual de fredes o una mica més altes.
La veritat és que la tendència, sí, serà lleugerament a tirar cap amunt.
És a dir, no seran tan fredes com aquestes nits passades.
No, no.
I això seguirà fins dilluns.
El dilluns també estarem igual.
El dilluns potser augmentin una mica els núvols.
Les temperatures potser baixin una miqueta.
Sí.
Respecte a les que tenim al cap de setmana.
I el dimecres les temperatures començarien a baixar un altre cop, una miqueta,
perquè es pot una mica canviar el temps.
I sembla que anem cap a canvis que podríem finalitzar amb el cap de setmana vinent.
De moment no es veu massa clar, eh?
No es veu clar.
La qüestió de precipitacions, però sembla que podria canviar els escenaris.
Que aquest anticicló, al final de setmana vinent, acabi marxant.
Sí, que se'n vagi a donar un vol a l'anticicló,
i aleshores entren béns de...
Correcte.
Véns més del nord, o amb la possibilitat de fer alguna lleventada.
Això seria el millor regal.
Si volen a lleventada, aleshores ja plourà i tot.
Correcte, que això és el que necessitem moltíssim.
Vols dir?
Escolta, l'embaçament de Catalunya estan plens.
No, els embassaments no.
Ho necessiten els boscos i els camps.
Ja.
Pluja natural i amb abundància.
Bueno, molt bé.
Però de moment que m'he dit no.
De moment la seguirem veient lluny,
seguirem sentint notícies de les Illes Canàries,
d'aquestes temperatures baixes i temperatures.
Sí, sí, sí.
Però aquí, de moment...
De moment, res.
No.
Bueno, jo dic, si hi ha de ploure, pues que plovi,
però de nit, sisplau.
Correcte.
Atapellar a 5 de la matinada, de 5...
De 4 a 6.
Sí, i una mica abans.
Una mica abans?
Sí.
Sí, perquè de 4 a 6 t'aixeques i estan els carrers mullats
i encara no ha donat temps que s'aixugui.
Ja, val, doncs fem-lo de 3 a 5.
Val.
Bueno, ho posats a fer entre les 12 i les 3.
No, les 12 no.
No, les 12 no, massa d'hora.
No, massa d'hora.
Entre la 1 i les 3.
A veure, tu prenc nota, eh?
Val, sí, prenc nota.
A veure, per la setmana vinent, m'esforçaré.
Molt bé.
Vinga, doncs.
Doncs vinga.
Que tinguis un bon cap de setmana.
Disfruteu del meravellós sol que veureu durant tot aquest cap de setmana.
Procurarem.
Molt bé.
Vinga.
Bona nit.
Adéu.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bé, avui portem un bon ritme,
per tant, però mira, podrem...
Jo crec que podrem llegir totes les notícies,
perquè si ho vas dir, ja ve, eh?
Bueno, rècord.
Sí.
Bé, al principi, un regalet avui és una miqueta especial,
perquè, malgrat que fa quasi 50 anys que visc a Sant Just,
no puc oblidar els meus orígens barcelonins
i, de tant en tant, doncs, m'interessen les notícies de la ciutat.
Soc conscient que el que faci l'Ajuntament de Barcelona
no m'hauria de preocupar gens,
però la tinc massa a prop, la ciutat.
com dalt, i no puc evitar-ho.
Quan vaig llegir la notícia, em vaig fer creus.
L'Ajuntament de Barcelona ha proposat reduir en un 20%
els impactes publicitaris a la via pública
i un 14% el nombre de suports publicitaris,
és a dir, les marquesines aquestes no hi ha la publicitat.
El plat de condicions ha estat aprovat inicialment
amb els vots a favor de Barcelona en Comú,
que són els que governen,
per dir-ho per la senyora Colau,
el Partit dels Socialistes de Catalunya,
el vot en contra de la CUP
i l'abstenció de la resta de grups municipals.
En defensa de la iniciativa del govern,
el primer tinent d'alcalde, el senyor Gerardo Pisarello,
ha assegurat que Barcelona és una ciutat
molt contaminada publicitàriament.
El doble de les altres ciutats espanyoles i europees
i l'objectiu del nou concurs del mobiliari urbà
és poder gaudir d'un paisatge públic
més amable, menys asfixiant
i que no afecti els ingressos municipals.
Bé, un parèntesi.
Resulta que a Madrid també volen canviar
alguna de les marquesines de les parades d'autobús.
Una és que, segons el senyor Rafael Calvo,
cap del Departament del Mobiliari Urbà de l'Ajuntament de Madrid,
diu que tenen un disseny antiquat
i que no protegeixen els viatgers
dels inclemences del temps
i que seran substituïdes per altres
similars a les ja coexistents
a la majoria de les parades d'autobús
i que, a més a més, permeten portar més publicitat.
És a dir, tot el contrari
del que ha decidit l'Ajuntament de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona hi ha actualment
2.194 suports publicitaris,
incluent-hi les marquesines del bus,
planells a les boques del metro,
lavabos o panells aislats pel carrer.
El govern proposa eliminar-ne d'aquests 2.194
eliminar-ne 130 que tenen un ús exclusivament publicitari
amb el que es quedarien amb 1.884.
en què fa l'impacte publicitari
es contempla reduir-lo en un 20%
i seran només publicitat a una de les cares d'aquests panells.
segons el senyor Pissarello,
ha assegurat que les empreses que presenten aquest tipus de concurs
han dit que es presentaran,
malgrat la disminució de l'espai públic,
l'augment del cost de l'oferta,
l'obligació d'invertir en mobiliari urbà
un milió d'euros
i la reducció de la durada de la concisió
que passa de 10 anys a 2,
prorrogables a 2 més,
si són bons nois.
És a dir,
o les empreses publicitàries estan guanyant un paston
o són tontes del cul?
Perquè no ho entenc.
Però no ho entenc.
Les empreses publicitàries,
quan fiquen el cartell,
no paguen uns diners a l'Ajuntament?
No, no, l'empresa publicitària fa una licitació
i li he dit que et pago tant
i jo administro aquests cartells.
I aquests diners a qui li donen?
A l'Ajuntament.
I l'Ajuntament de Barcelona...
No l'entens tu tampoc, oi?
No.
Ja som com a mínim dos.
Però de totes maneres,
és igual si es redueixen els ingressos
per aquest concepte publicitari,
que no sé qui fa mal,
però al senyor Pisarello no li agrada,
perquè, bueno, si necessitem diners,
augmentarem els impostos dels rics,
per exemple, dels botigues,
que ja que té molts diners.
Els grups de l'oposició,
tret al Partit Socialista de Catalunya,
que ha votat de favor,
han coincidit en manifestar
les seves reticències
davant de la retallada
per la pèrdua d'ingressos
que pot ocasionar el nou contracte
i respecte a diferents clàusules del plec
i han anunciat que presentaran al·legacions,
que és la seva obligació.
I es van abstenir de la votació.
Els de la CUP,
que no crec que els agradi molt la publicitat,
però han votat en contra.
I Ciutadans i el Partit Popular,
aquest sempre la seva,
han manifestat,
què pensareu vosaltres,
doncs la seva especial disconformitat
amb una clàusula
que estableix l'obligació
de presentar tota la documentació en català.
Bé, avui hi ha per tots.
A Barcelona en Comú,
per sempre el meu entendre,
que ningú s'ofengui,
pixar fora del test.
El Partit Socialista de Catalunya
per votar a favor de reduir
el que ells han estat fet durant tants anys
quan estaven al govern.
A Convergència i Unió i Esquerra Republicana
per no definir-se
i no votar en contra.
I el Partit Popular i els Ciutadans,
perquè, a veure,
si la documentació s'havés presentat en castellà,
estarien d'acord?
I a la CUP,
perquè sembla que,
tant de votar en contra,
ni s'hi fixen en el que voten.
A tots ells...
Un, dos, tres,
voti, parro de pagès!
Doncs, sí, sí, Núria,
al senyor Passilello,
que era Passilello aquest, aquest,
no li agrada la publicitat al carrer.
Diu que Barcelona
està contaminada de publicitat.
Sí, sí,
i el seu cervell també està contaminat.
Sí, no,
és que jo,
quan no vaig llegir,
dic,
però jo no m'hi fixo.
Si és veritat que l'autobús,
bueno,
esperes l'autobús,
i jo...
I què?
Que et fa mal?
No.
No, no,
és que no,
tampoc no veig
que sigui algú problemàtic.
Ai que no?
Jo, per exemple,
el que vaig veure
que al carrer Arribau,
Gran Via,
que és on agafo jo,
normalment,
el 63,
per venir a Sant Just,
han canviat la marquesina aquella.
Ah, val.
L'han canviat,
l'han posat nova.
Abans hi havia dos panells publicitaris
per les dues cares,
ara n'hi ha un
i només per una cara.
Val.
Però a més a més
hem tret aquell de...
aquell d'avisador
de pròxima circulació de vehicles
un minut,
tres minuts.
Sí.
que no servia de gaire,
però més o menys
et donava una idea, no?
Bé,
Bé,
ara t'han tret la idea
perquè ja no hi és.
Ai,
doncs a mi
ella em serveix.
Ai que sí?
Sí.
Bé,
també tinc una aplicació al mòbil.
Sí,
sí,
jo també tinc l'aplicació al mòbil,
però bé,
va bé,
no?
Mira,
et falta un minut.
Bé,
en fi,
anem per les notícies,
Núria.
Sí,
doncs és el cas
d'una dona
que...
Bé,
una dona...
Una senyora.
Una senyora
als Estats Units
que la van arrestar
per
golpejar,
o sigui,
per donar cops
al seu marit
amb un bat de béisbol.
Li va donar
un batasso.
Sí,
un batasso
fins a deixar-lo inconscient
perquè no li havia regalat
res per Sant Valentí.
Ja veus,
pobra home.
La policia...
Sant Val...
què?
la policia
del comptat
de Washington
va presentar-se
a casa de la parella
després d'una trucada
del 911
que alertava
que a casa
s'estava produint
un incident
casular.
Casular.
Bé.
Quan els agents
van interrogar
l'home,
o sigui,
el marit
de l'agressora,
van trobar
que tenia
esgarrapades
marcades
a la pell,
també a la cara,
i de que a més a més
es queixava
de
dolors
a l'esquena.
Pel que sembla,
la dona
li va donar
repetides vegades
en el seu cos
amb el bat de bèixbol
fins a deixar-lo
inconscient.
Un bat de bèixbol
que devia ser d'ell,
clar.
Suposo.
Això et passa per tenir
un bat de bèixbol
a casa,
senyor Hamon.
la dona
en la seva defensa
davant de la policia
va dir que
s'havia begut
a pagar el seu marit.
Clar,
diu,
què m'has regalat
per Sant Valentín?
Diu,
res,
jo per Sant Covardín.
Diu,
sí,
espera que
m'has fotut
una cervesa.
Es va fotre
8 cerveses,
va agafar el bat
i pim pam,
pim pam.
El cas és que,
bueno,
li van fer anàlisis
i sí que es confirma
que tenia
un nivell d'alcohol
en sang
bastant elevat.
És a dir,
que no podia conduir,
però la senyora
va complir
i no va conduir.
I,
bueno,
després d'arrestar-la
doncs la van posar
en llibertat
sota fiança,
però se li han atribuït
a,
bueno,
a l'elicte
de violència domèstica
i a més a més
càrrecs
per un assalt criminal.
Ah,
pobre,
pobreta.
Tantes coses,
total,
a veure.
El marit
es deuria quedar
pobre.
Sí,
oi?
Jo crec que a partir d'ara
fins que es mori...
Celebrarà
Sant Covardín.
Sí.
Sí.
Li deu,
estar pensant
de regalar-li
l'any que ve,
perquè...
Sí.
Si cada dia
14...
Cada dia 14
s'ha valentit!
Mira,
aquí hi ha una notícia
que és curiosa.
Diu,
ser intel·ligent
no té per què ser bo.
Bueno,
sí,
sí,
el que no se conforma
és perquè no quiere,
no?
Exacte.
Diu,
existeixen
coses comuns
entre les persones
amb un gran
coeficient
intel·lectual.
per exemple,
diuen que
una de les persones
amb més alt
coeficient
intel·lectual
viu
fins a fa poc temps
era
Steve Jobs,
creador
de l'Apple,
de la Puma.
Però,
sembla ser que ser
intel·ligent
podria tenir
un preu
molt elevat
perquè les persones
intel·ligents
tenen
característiques
molt poc positives.
Per exemple,
una de les característiques
poc favorables
és que tenen
mal humor.
Si bé,
d'acord amb
la Universitat
de
Nueva Gales,
del New Gales
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
que s'enfaden
tenen
una
atenció
més gran.
A més a més,
tenen un
pensament
i un seny
més
prudent
davant de les
situacions
difícils.
Estàs dient,
perdona,
que les persones
que s'enfaden
són més intel·ligents?
Més intel·ligents.
Sí.
I explica
per què la notícia.
Està bé, està bé.
En una entrevista
per a una pàgina web,
la psicòloga
Fanny Franco
diu
que una persona
intel·ligent
acostuma a tenir
mal humor
perquè processa
la informació
més ràpidament
que les altres
i aleshores
s'impacienta
esperant
que els altres
l'entenguin.
Hi ha altres
característiques
de les persones
intel·ligents.
Tenen poca
habilitat emocional,
no tenen
empatia
per a altres
persones,
perden
la concentració
en facilitat.
Perdona,
la pregunta és
en què són
intel·ligents llavors?
Eh?
Espera't que
perden
la concentració
en facilitat
o
perden
el
el sentit
d'aquí
i ara
quan
estan fent
alguna cosa
en particular.
O sigui,
estan pensant
en altres coses.
Són
explosius,
no són
extrovertits,
no interactuen
amb altres
persones,
tenen
dificultat
per expressar
les seves
emocions,
tampoc
saben
identificar
les seves
pròpies
emocions
ni les
alienes
i
es frustren
amb facilitat.
Però...
A veure,
però...
Tot això és una persona intel·ligent, eh?
Això és una persona intel·ligent.
Per saber com no és una persona
com és una persona
no intel·ligent.
Doncs tot el contrari.
Que si diuen que les persones
intel·ligents
també tenen
alguna cosa bona,
per exemple,
quan
aconsegueixen
establir
una relació
emocional
amb algun altre,
són
amables,
carinyosos,
sensibles
amb aquesta persona.
A més,
doncs,
la recolzen
en tot el possible
i tenir
un índex
coeficient
alt
o baix
no és un determinant
per tenir
una vida
feliç.
En realitat,
tot depèn
de la teva actitud
i aprenentatge
per
manejar
les teves
emocions
davant
dels problemes.
o sigui,
que és igual,
si ets tonto,
potser
exactament
igual de feliç.
Exacte.
Però si allò
ho diuen,
no?
Els tontos
són més feliços,
diuen.
Sí.
Perquè no veuen,
no se n'adonen
de la realitat.
No se n'adonen
de la realitat.
Encara,
com l'intel·ligent
se n'adona,
s'escabreja.
No pots suportar-ho.
S'escabreja
i s'enfada
i clar,
li explica amb un
i tal
i
ho entiendes
i l'altre
ja està,
ja hi som,
ja hi som.
Què és millor,
ser feliç
o ser intel·ligent?
No,
no ho sé.
No pot ser
les dues coses.
Les dues coses
a la vegada
no pot ser.
No,
no,
no,
no pot ser.
No pot ser,
no pot ser.
Bueno,
mig i mig,
eh,
no?
Sí,
jo...
Ni tot,
tot el culo.
No,
no.
Jo no sé
què prefereixo.
No sé si ser intel·ligent
o no.
Bueno,
en fi,
alguna notícia més,
Núria?
Bueno,
vinga,
una més.
Sí,
una més,
que és mig tecnològica,
aprofitant que no està al mar.
Sí.
Resulta que
en un centre
hospitalari universitari
d'Angers,
a França,
sí,
han fet un experiment
i ha tingut
molt bon resultat
perquè resulta
que és la primera vegada
al món
que un pacient
ha sigut,
bueno,
ha estat operat
d'un tumor cerebral
mentre observava
a través d'unes ulleres 3D
una realitat virtual.
Ah,
o sigui,
no el van anestesiar?
Li van posar
les ulleres
i van dir,
mira't la pel·lícula,
di't-ho.
Li van posar
anestesia local.
Ah.
A mesura que transcurria
l'operació,
el pacient,
que havia estat
sedat prèviament
amb l'anestesia local,
havia d'anar dient
tot allò
que podia veure
a través de les ulleres.
Llavors,
els metges
podien comprovar
si l'extracció
del tumor
situat entre les zones
del llenguatge
i de les connexions
visuals del cervell
estava afectant
o no
a la seva capacitat
de...
La parla
i la visió.
La parla i la visió.
Ah, ah.
Llavors,
l'equip
que ha realitzat
aquesta intervenció
ha assegurat
al diari francès
Les Parisiennes
que ha sigut
un complet èxit
i que en tres setmanes
el pacient
estarà completament curat.
Aquest nou repte
de la tecnologia
de la tecnologia
mèdica
suposa una nova porta
per operacions
que d'alguna altra forma
no serien possibles.
Per exemple,
l'ús de la realitat
virtual
podria arribar
a permetre saber
si la zona
del cervell humà
que diu
o sigui,
que està
en relació
a la presa
de decisions
està afectada
per un tumor.
Mira, vine
que et posarem
unes ulleres
i mentre tu veus
la pel·lícula
nosaltres t'obrim
el canal
i traiem el fetge.
Sí, ara,
una anestèsia local
mentre s'estan
obrint el cervell
jo...
Vull dir
que em sembla molt bé.
Però estàs veient
la pel·lícula, nena.
Sí, sí, clar.
Indiana Jones
i la calavera
de cristal.
No ho sé, no ho sé.
Bueno, va,
anem cap a Madrid?
Vinga.
Ja.
La desbarnada.
Doncs, sí,
anem cap a Madrid.
Avui el senyor Mariano
segur que, bueno,
tindrà les darreres notícies
sobre la lideresa,
la gran senyora
de Mariano.
Bona nit.
Bona nit, bona nit.
Què passa
amb la lideresa?
Ahí está,
dimitida,
¿no?
Dimitida.
Le ha pegado
una bofetada virtual
en 3D
al Mariano Rajoy.
Efectivamente.
Ha querido,
ha querido
dársela,
ha dimitido
con moraleja.
Sí, sí.
No se ha querido,
lo de dimitir
es una forma
de hablar
porque yo todavía
no tengo claro
por qué ha dimitido
ni si al final
se va a ir del todo,
por mucho que lo diga.
porque esta decía
que ella era
del liberal,
¿no?
Sí.
Lo igual fundable.
Liberal,
pero liberal
en el más
amplio sentido
de la palabra.
Bueno,
a ver,
yo recuerdo...
filosófico,
económico,
ético,
etcétera,
etcétera.
Yo recuerdo
cuando don Manuel
Fraga
e Iribarne
Garay
fundó
o creó
la llamada
entonces
Alianza Popular.
Sí.
En ese partido
se llamaba
Alianza Popular
porque era una alianza
de varios partidos
en los cuales estaba
la democracia cristiana,
el Partido Liberal
Español
y otros partidos
de derecha
incluso alguno
de
claro
tendencia
falangista.
De clara genética
franquista.
Exacto.
Entonces
él consiguió
aglutinarlos
y dentro
de lo que era
la Alianza Popular.
Por tanto,
la señora Aguirre
que está
en esa Alianza Popular
yo creo que
desde los principios
de los siglos
Anén
pues de igual
pertenecía efectivamente
al denominado
entonces Partido Liberal.
Probablemente.
Alianza Popular
lo que hizo
fue de alguna forma
calmar un poco
los ánimos
franquistas
por un lado
dentro de lo razonable
o por lo menos
amortiguar un poco
todo lo que era
toda aquella
presión
que venía
de aquella
extrema derecha
o de aquella
derecha
franquista
que existía
antes de la
democracia
y por otro lado
pues también
otras sensibilidades
pues más
de alguna forma
marcentristas
más modernas
digámoslo así.
No,
y también consiguió
acallar
o disminuir
la importancia
de algunos partidos
como
Falange Española
tradicionalista
Falange Española
el partido
de Girón
que no me acuerdo
como
estaba
es que
eso ya es
prehistoria
luego también
es que
la ultraderecha
española
siempre ha estado
dividida
entre
muchísimos partidos
políticos
porque luego
se enfadaban
entre ellos
y montaban
la Falange Auténtica
la Falange
sí, efectivamente
a mí me recordaba
mucho
la película
La vida de Brian
que estaba
el movimiento
por la liberación
de Palestina
del cual
se separaban
unos cuantos
y formaban
el movimiento
palestino
de liberación
más o menos
era esto
eso era
lo que pasaba
pero al final
de cuentas
bueno
esa
ideología
un poco
así montará
de
nosotros
nosotros
nosotros
y España
España
España
por todas partes
y no sé
cómo decirlo
y franco
franco
franco
arriba
España
pues se logró
se logró calmar
un poquito
con eso
porque el que lo calmó
un poco
también
era un toro
es decir
por sus narices
cuidado
que era aquello
de los que dijo
que la calle es mía
y aquellas cosas
bueno
efectivamente
entonces
pero bueno
al final de cuentas
también era una persona
con un
bagaje
cultural
y político
importante
que supo
adaptarse
dentro de lo limitado
que puede ser una persona
que proviene
de donde provenía
no no
si se adaptó
supo
colocarse en un sitio
dando las voces
suficientes
como para que otros
no las dieran más altas
de hecho
él esperaba
esperaba
el apoyo
de Estados Unidos
para ser
él
el artífice
de la transición
del cambio
y que el rey
lo nombrara
jefe de gobierno
lo nombrara
lo nombrara
Adolfo Suárez
pero que
realmente no podía serlo
no no
claro
no podía serlo
salió la figura
de Suárez
y claro
Suárez
ahí sí
tenemos que decir
no como Suárez
que podrá tener
sus pros
sus contras
sus a favor
y la gente
que no le
pero sí
como figura
desconocida
de la mayoría
que en un momento dado
pues era una persona
joven
era una persona así
de un físico
en aquella época
atractivo
pero que no olvidemos
que Suárez
había sido jefe
nacional del movimiento
hombre por supuesto
o sea
por supuesto
que no
que había sido cualquier cosa
totalmente adicto al régimen
pero bueno
también por otro lado
era una persona abierta
y rápido
como muchos otros
del régimen
se apuntaron a lo nuevo
efectivamente
pero también
quiero decir
también por otro lado
el rey Juan Carlos
juró fidelidad
a los principios
del movimiento nacional
hasta que se hizo
la laquiri
exacto
del movimiento nacional
por tanto
bueno
pues quizás
quizás era
necesario
o era imprescindible
de alguna forma
para eliminar
todo aquello
había que primero
unirse
y después dinamicar
y partir de dentro
o sea
desde fuera
no se podría haber hecho
entre todos aquellos
es lo que hicieron
pero de todos ellos
pues salieron
algunos más graciosos
y otros menos
efectivamente
entonces
y algunos
han permanecido
hasta ahora
y aunque parezca
que se hayan ido
lo mismo no
todavía están
todavía están
lo mismo no
y entre ellos
pues nuestra amiga
esperanza
que
que todavía
bueno pues
alguna sorpresa
alguna sorpresa
dará todavía
y está haciendo
como aquello
de las fábulas
moralizantes
de Samaniego
o
que
que hace
una
una exposición
y luego la moraleja
es bueno
y dentro de mi partido
también tienen
que ir tomando nota
claro
verdad que había un
también ha salido
que
no sé qué cargo
pero
un hombre
que en casa
de un familiar
no sé
de sus padres
tenía escondidos
como
un millón de euros
entre medio de los libros
y nadie había puesto
eso como dijo
el señor aquel
que era el padre
de Ignacio González
no de Granados
de Francisco Granados
el que inauguró
una cárcel
que la puso
todas las comodidades
porque sabía
que al final
que al final
iría paralelo
a la cárcel
me monto el pisito
bien montado
claro
entonces bueno
pues a quien llamó
para el pisito
pues dijo
bueno
vamos a poner unos mueblecitos
de Ikea
unos fontaneros
que me arreglen
un poco
la tal
y claro
de repente
llega allí la UCO
la unidad esta
que nadie sabe
quién es
y que dice
bueno
y estos quiénes son
la UCO
eso es una chiste
¿no?
pues bueno
cuando entran
en una casa
es que algo hay
o sea
no entran
porque sí
ya te puedes dar
por fastidiado
y mira por dónde
pues entran
una bolsita
pues con un millón de euros
sí no
pero dice que lo había
y al señor familiar
del señor Granados
que lo habían escondido
entre medio de los libros
o sea que
los libros no le quitaron
el polvo
durante mucho tiempo
habrán sido los de Ikea
que me han montado los muebles
o habrá sido el fontanero
que se lo ha olvidado aquí
entre el plomo
y el soldador
esas cosas ¿no?
que se va dejando
los obreros
cuando van por las casas
te dejas un millón aquí
sí
medio millón por aquí
medio millón por allí
es de lo más natural
dejarse eso
hombre por favor
yo a raíz de la noticia
he estado mirando
entre medio de mis libros
a ver si alguien
había venido a dejarme
claro
ya no digo un millón de euros
no pero
me parece
250.000
tampoco estaría mal
no
bueno ya aunque me hubieran dejado
mil entre las páginas
de un libro
¿verdad?
tampoco me hubiera importado
pero no
no no no
no no
nada nada nada
vamos ni 10 céntimos
por los
que va
que va
que nosotros
en nuestras casas
no vienen esos muebles
en nuestras casas
a lo mejor
vienen otro tipo de muebles
diferentes
eso debe ser
eso debe ser
pero sí
hemos estado muy entretenidos
con todo lo que ha pasado
todo lo que ha pasado
bueno y todavía tenemos
y todavía tenemos
para
pero no ha acabado
no no no
y la que veo que sigue
con todo su ánimo
y todo su
la sema empenta
¿no?
que decimos aquí en Cataluña
es doña
Santa Soraya
del Perpetuo Recorte
bueno
esa chica
es que oye
es un kamikaze
digamos
digamos
que está en funciones
está en su función
en su función
sí sí
claro
ha engordado un poquito
ha engordado un poquito
bueno
bueno
sí
es que
de todas formas
nunca ha sido
especialmente esbelta
aunque realmente
tampoco es importante
para la función
que representa
y para ella
como persona
y para su intelecto
indudablemente
indudablemente
pero vamos
y tiende
tiende un poco
tiende un poco
a Angela Merkel
sí
pero es que
también digamos
que es de
de hueso corto
y ancho
entonces
la anatomía
muchas veces
limita
el
el normal
desenvolvimiento
del físico
de una persona
por mucho que quiera
una persona
ser más alta
y más delgada
pues no puede
si tiene hueso bajo
y ancho
es como decía
por ejemplo
que me hizo mucha gracia
no sé si ya lo habéis oído
la portavoz
del ayuntamiento
de Madrid
que han
que han juzgado
por profanar
una capilla
en 2011
sí
algo
algo
algo he leído
sí
decía
decía algo así
como que
como que
los
creo recordar
como que los
torsos al descubierto
vamos a decirlo así
los torsos desnudos
pues no
no ofendía a nadie
hombre claro que no
hombre
dependiendo
dependiendo
porque si yo veo
al gran guayoming
con el torso desnudo
le dices
está a PC
hombre está a PC
pues hombre
no es que me ofenda
pero es de un mal gusto
o el mío simplemente
vamos
no meto a nadie
efectivamente
yo por eso no voy a la playa
claro podría ser
porque un mal gusto
espantoso
efectivamente
el de ella
pues probablemente
sea un poco más
agraciado
y no ofenda a nadie
que no quiera ofenderse
es posible
es posible
es posible
no lo sé
pero eso ya es cuestión
de gustos
efectivamente
está la libertad
y la educación
de cada uno
y el que la tenga
que la use
y el que no la tenga
pues que la disfrute
o si la quiere encontrar
en algún sitio
pero
pero
al final
al final
todo va
todo va
todo va en ese sentido
oye
has oído algún rumor
en Madrid
de que
Mariano Rajoy
y doña Soraya
antes de dejar
las funciones
están dispuestas
a presentar
un recurso
al tribunal
constitucional
en contra
de la existencia
ya en general
de Cataluña
o sea
no
no como
no como tal
no
no como tal
no no no no
no como tal
no como tal
pero
pero de todas formas
que los
los catalanes
por lo menos
Cataluña no
porque Cataluña existe
y ha existido
ah pero los catalanes
igual sí
históricamente
pero no
los catalanes también
pero me refiero
a lo que es
los catalanes
o por lo menos
la Cataluña
independentista
evidentemente
seguirá poniendo
si no es Mariano Rajau
si no es Soraya
Sainz de Santa María
será Pedro Sánchez
será otro
que seguirá poniendo
pues todas esas
esas
pero
pero
demandas de inconstitucionalidad
menuda
porque es evidente
que Cataluña
no puede desaparecer
en el mar
así de repente
decir oye
pues no ha existido nunca
no ha existido nunca
pero menuda bofetada
la ha pegado
menuda bofetada
la ha pegado
la audiencia nacional
¿no?
bueno
diciendo que eso
de silbar al himno
y al rey
no es delito
pues hombre
es una libertad de expresión
pero hay que tener
en estas cosas
hay que tener mucho cuidado
hay que tener cintura
y hay que tener
como diría yo
risa floja
sí
porque
porque con esto
y lo digo por una razón
porque en esta
esta es una carretera
que va
que tiene doble sentido
no es un
no solamente va en un camino
y lo que se silba
ya es libertad de expresión
en un lado
también es libertad de expresión
en el otro
en el otro
claro
claro
claro
eso es lo que yo siempre he dicho
eso es lo que yo siempre he dicho
si uno no se puede ofender
por una cosa
tampoco debe ofenderse
o por la otra
sí
eso es verdad
yo estoy de acuerdo
que la libertad de expresión
es lo primero
siempre que no se caiga
en la ofensa gratuita
o en la
más que en la ofensa
yo siempre he creído
que el sentido del humor
bien expresado
es la mejor de las críticas
y desde luego
la mejor de las expresiones
de protesta
estás hablando del Wyoming
por ejemplo
por ejemplo
a mí me gusta mucho
también Polonia
sí
y me gusta mucho
Cracovia
también
¿los miras?
sí hombre
para eso tengo YouTube
que dentro de lo posible
pues de vez en cuando
pues me veo
algunos de los capítulos
y hay algunas cosas
que desde luego
son geniales
pero
ese sentido
ese sentido
de la
de la
de la
crítica
humorística
o más bien
del humor
enfocado
hacia la crítica
social
o la crítica
política
muchas veces
es más demoledor
una persona
gritando
y gritando
y gritando
y gritando
y gritando
lo que pasa
es que es lo que tú dices
que si
puedes
si lo aceptas
por un lado
también tienes que aceptarlo
por el otro
claro
eso es
es decir
cuando todos
seamos capaces
de reírnos
de nosotros mismos
no nos importará
que los demás
se rían de nosotros
porque nos reiremos
con ellos
efectivamente
y queremos todos
más felices
no de ellos
o sea
no nos reiremos
de ellos
sino con ellos
nos reiremos
con ellos
con ellos
es decir
a la vez
todos juntos
porque todos
tenemos
todos tenemos
fantasmas
debajo del alfombario
lo mismo
se nos cae
un abrigo antiguo
en fin
todos tenemos algo
todos tenemos historia
afortunadamente
todos tenemos historia
y todos tenemos
nuestro bagaje detrás
y hablo de personas
hablo de comunidades
hablo de pueblos
hablo de naciones
hablo de mundo
en general
pues sí señor
nadie está libre
de nada
así que lo mejor
reírnos
efectivamente
reírnos todo lo que podamos
que viviremos más
y bueno
ponemos muchos más músculos
y nos bajará el colesterol
y reírnos
vamos a reír
porque todavía tenemos
padillas con Pedro Sánchez
intentando formar gobierno
con Rajoy diciendo
el otro diciéndole
a ver yo voy a ser vicepresidente
el otro diciendo
ah pero si no cuentas conmigo
una declaración de amor
en toda regla
una declaración de amor en toda regla
la de Pablo Iglesias
hombre
si no vamos a casa
bueno
si no vamos yo voy a ser vicepresidente
y el presidente
todavía no nos han visto pasear juntos
ni andar juntos
ni reírnos juntos
bueno
es que no es un matrimonio
no no no
es una asociación
yo creo que deben dar
los dos
política
para gobernar un país
un paso hacia adelante
y salir del armario
de una puñetera vez
claro
ni siquiera tienen que ser amigos
no
lo único que tienen que tener
es unos puntos de acuerdo
y llevarlos adelante
pero no sé
nadie dice que sean amigos
y pasen juntos
y se hable
a ver lo necesario
ayer
ayer
Tutocayo
hablando con
el
Cameron
es el inglés
que le dijeron
¿para cuándo el referéndum?
dice para tal día
dice ah mira
van a coincidir
con las elecciones en España
fíjate
el señor Mariano
está convencido
de que aquí va a haber elecciones
lo peor de esto
es que
yo vi el momento
el momento que decía esto
Rajoy
y es que
estaba hablando
le estaba hablando
en castellano
sí
a Cameron
sí
y el Cameron
le hablaba en inglés
sí sí
pero es que había un traductor
entre ellos
claro
un hombre
pues que es
me parece muy fuerte
que Rajoy
no sepa hablar inglés
bueno
hay una cosa
que siempre nos ha caracterizado
a casi todos
los dirigentes
políticos
españoles
que es
que ninguno
se ha molestado
en hablar inglés
me refiero a inglés
porque es un idioma internacional
que se habla
en el resto del planeta
ya pero
no sé
me dices hace
unos años
pues bueno
mira
no no no no
pero mira
por ejemplo
un ejemplo
Esperanza Aguirre
habla perfectamente inglés
sí
te pongo
te pongo
un ejemplo
de un político
que aparentemente
se ha ido
hay otros más
pero curiosamente
los presidentes
del gobierno
que han tenido
España
ninguno
ni empezando
por Suárez
ni Felipe González
ni lo han intentado
no no
¿para qué?
¿para qué?
claro
si total
las explicaciones
que van a dar
no las van a entender
yo sinceramente
si
si estuvieran
esas condiciones
me gustaría
o sea vamos
intentaría
entender
el idioma
del interlocutor
porque
si no
nunca sabes
si el puñetero
traductor
ha traducido
exactamente
lo que tú has dicho
o lo que
el otro señor
ha dicho
por debajo
claro
me estará diciendo
eso
a qué
a qué
a qué
diga presidente
a qué entrenador
de fútbol
le pasó
no le pasó
eso a Mourinho
o alguno
que era una ruda
de prensa
al empezar
a Clemente
creo
a Clemente
a Clemente
empezó el traductor
a decir
no sé cuánto
y luego
no sé si
o alguno de estos
que dijo
quita quita
quita
que no estoy diciendo
eso
estoy diciendo otra cosa
me parece que fue Clemente
Mariano
que va siendo la hora
muy bien
el viernes más
esperemos que mejor todavía
y a ver si ya tenemos
el gobierno
bueno
para poder empezar
a criticarlo
trajo y decía
que hasta
el 26 de junio
26 de junio
elección de general
esto porque a él le conviene
pero nada más
muy bien
pues nada
hasta el viernes
hasta el viernes
buen fin de semana
igualmente
la desbarnada
pues de Madrid
es plugas
pasando por San Júz
y la Isabel Almatón
con la agenda
de acontecimientos
deportivos benéficos
hola
molt bon vespre
o més aviat
bona nit
avui divendres
hem tingut
aquesta tarda
al Puigcoca
dintre de la setmana
cultural
aquest taller
de danses
d'arreu del món
i aquest taller
participatiu
de música
tradicional
amb el
Brenar
que ha oferit
l'AMPA
i els premis
que toquem
instruments
en el
centre Puigcoca
tot això està
organitzat
per l'Escola Municipal
de Música
d'Esplugues
a dos quarts
de nou
ha començat
l'avenç
el sopar
de la fam
el sopar
consisteix
en pa
aigua
i oli
una miqueta
d'oli
en el pa
fa 17 anys
que s'organitza
aquest sopar
on la parròquia
Santa Magdalena
que és l'organitzadora
aprofita
per explicar
els seus projectes
de cooperació
internacional
avui
la Fernanda Rocamora
i Elena Romagosa
parlen
de l'hogar
de Amantani
pels nens i nenes
que hi ha
a Cusco
al Perú
ja sabeu
que
en molts països
sud-americans
i en concret
i s'ha destacat
en diversos reportatges
al Perú
hi ha
explotació
infantil
a les mines
perquè
el sopar
sigui una miqueta
distès
en aquesta ocasió
vindrà
el grup
Estàndard Latino
a oferir
els seus
valls
de saló
per demà
dissabte
què tenim
doncs tenim
a les 12 del migdia
a la biblioteca
para Miquel
d'Esplugues
dintre de la
hora del conte
els contes
de gegants
a càrrec
de Montmas
després
hi haurà
a la tarda
el poliesportiu
de la plana
una exhibició
de natació
sincronitzada
Esplugues
destaca
pel seu equip
de natació
sincronitzada
a la nit
tenim
perdó
la nit
no a la tarda
a vespre
tenim el ball
per la gent gran
al centre cultural
de l'avenç
i un cop
acabi aquest ball
tindrem
també al centre cultural
de l'avenç
un concert
de boleros
amb en Miquel Casals
Quintet
el diumenge
tenim teatre
també a la sala cultural
de l'avenç
el teatre cultural
de l'avenç
a partir de les 5
de la tarda
tindrem
el
Mètode
Gronjol
és una obra
prou coneguda
una obra que ja va estar
Esplugues fa anys
però com que és coneguda
i agrada molt
doncs
es repeteix
per dimarts
vinent
què tenim
doncs
ens n'anem a la biblioteca
de la Bòbila
a Can Vidalet
on hi haurà
dintre del grup de lectura
la novel·la negra
A cada qual
lo suyo
de Leonardo Ex-Àxia
i coordinarà
aquesta xerrada
i coordina aquest grup de lectura
en Jordi Canals
dimecres
ens n'anem
cap a la biblioteca
para Miquel d'Esplugues
on
el grup de música clàssica
para Miquel
ens presenta
Beethoven
Ater
una sinfonia
al límit
ja sabeu que
posen diverses músiques
i són comentades
dijous a la tarda
ara sí
toca parlar
del Pati Blau
és aquest espai
dedicat
a la literatura
en català
feta per dones
i adreçada a les dones
en aquesta ocasió
amb l'autora
la Isabel Frank
i la il·lustradora
Susana Martín
la novel·la
és una novel·la gràfica
que es diu
Sant Samba
Pati Blau
al local
de l'Esplugaviva
al carrer Sant Francesc
Javier
a partir de les 8 del vespre
també s'ofereix
un petit sopar
pel preu de 5 euros
qui es vulgui
cada sopar
haurà de trucar
a l'Esplugaviva
i fer la reserva
i per divendres
vinent
tornem a la biblioteca
de la bòbila
de Can Vidalet
dintre del cicle
dintre del cicle
de cinema negre
hi ha un cicle
que és de trio
de damas
i en aquesta ocasió
es projectarà
es passarà
la pel·lícula
Gilda
del Charles Dibor
per tant
qui
vulgui veure
la Margarita
Canciano
fent de Gilda
que era el seu nou
nom autèntic
Margarita Canciano
que era la
ara
m'ha marxat al cap
el nom artístic
segur que l'Emili
ho recordarà
podreu veure
la pel·lícula Gilda
i aquí acabem
acabem a divendres 26
ens tornarem a escoltar
el proper divendres
una abraçada
des d'Esplugas
bona nit
bona nit Isabel
i bé
sí
Margarita Canciano
coneguda
a tot
la gent
aficionada
per Rita Hayworth
és aquella pel·lícula
que
la gent de l'època
aquí a Espanya
dius
que la censura
és brutal
justament
en el moment
quan s'anava a despullar
el moment que es treu el guant
tallen la escena
la millor escena de pel·lícula
sí
en fi
i després també
no sé quina altra pel·lícula
passava que eren germans
no?
sí
Amogambo
Amogambo
bueno
a veure
hem de dir que Gilda
no la van tallar
van tallar altres coses
però precisament
l'escena
que es treu el guant
només es treu el guant
però clar
aquí deien
ja l'han tallat
no només es treu el guant
ah
ja ho entenc
però sí
hi havia
altres escenes
que sí les van tallar
i la que tu dius
és Amogambo
en la que
el
hi ha un matrimoni
que va a Àfrica
i contracten un caçador
que és el
Clark Eivol
Clark Eivol no?
i aleshores
el
Clark Eivol té
un
entesa
amb la senyora
del matrimoni
correcte
aleshores
el doblatge
per evitar
que es veiés
que la dona
enganyava el marit
al doblatge
fan veure
que són
germans
amb la qual
clar
no se'n van adonar
que aquests germans
tenien una relació
que no era
ben bé
de germans
pitjor encara
pitjor encara
no entenies res
però bueno
era una d'aquelles coses
que havies de fer
tot un exercici
d'entendre
la pel·lícula
a veure
que
nasos
estava passant
tenim tema musical
senyor presentador
a veure
amb les versions
que estem fent
últimament
avui
Blowing in the Wind
que és un clàssic
del Bob Dylan
de Bob Dylan
sí
doncs atenció
perquè
el Sam Cooke
mític també
on els hi hagi
va fer una versió
i sona així
de bé
molt bé

in the Rogel
que és un clàssic
کہ明
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit