Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
La desbarnada. La samanella. La samanella.
Molt bona nit, són les 8 en punt, ara t'heu d'explicar i esteu utilitzant ràdio d'Esver, l'emissora municipal de Sant Just. Aquest programa és la Desvernada. Salutacions del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc a la dreta. Bona nit. Bona nit, i bon dia sense escoltar-nos, perquè són les 12 i un minut. Això s'acaba. S'acaba? S'acaba, s'acaba. Ah, sí, esclar, perquè amb això, l'aplicació aquesta que tenim per any... Sí, l'aplicació, l'aplicació.
Mira que la persona que em truca sap positivament que en aquests moments... Estàs començant el programa. Estic començant el programa, però és igual. Insisteix, insisteix. Sí, insisteix. Bé, com deies, són les 21 minuts. Anem amb Miquel Simón, bona nit. El Marc Simón que el tinc a l'esquerra. El Marc, bona nit. Bona nit.
I, com sempre, doncs esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de la Miri Sánchez, de l'Armand García, del Josep Maria Montes, del Mariano González, del Isidro Inglés. I avui no tenim a la Carme. No ploreu, no ploreu, perquè tenim el Lucas Fona aquí amb nosaltres. Hola Lucas, bona nit. Bona tarda, bona tarda. Quan vulguis començant, eh.
Avui és dia 20, 20 d'abril de l'any 2012, setmana 16 de l'any. Trescorreguts ni més ni menys que 111 dies d'aquest 2012. I per tant ens falten 255 per arribar al dia aquell que tant li agrada al Miquel. El sol ha sortit quan era les 7 i 4 minuts. I has pendut aquí uns 35 minuts més o menys, a les 8 i 37.
I la lluna ha sortit quan eren les 6 i 20 i es pondrà d'aquí a 6 minuts, és a dir, a les 8 i 2 minuts. I 8 minuts. Sí. Vale. Demà. Bé, demà el sol sortirà dos minuts abans, a les 7 i 2, i es pondrà dos minuts més tard, a les 20 i 39. Exacte. La lluna sortirà una mica més tard, mitja hora.
a les 6.50 i es pondrà gairebé una hora més tard a la una. Ah, i a les 9, perdó. Sí, però com que és nova, no es veu. Ja sabeu que la lluna nova és la que no es veu. Sí, senyor. Anem als aniversaris. Avui fan anys el senyor Miquel Roca i Junyent, 72. Déu-n'hi-do. Qui ho diria? Doncs ell segurament ho diria. En fa 55 el senyor Lluís Omar. Jo pensava que era més gran aquest.
No. Jo pensava que érem més joves. I el senyor Mario Camus, o Camus, depèn de qui ho digui, 77, aquest és director de cinema, no? A veure si te'n recordes d'alguna pel·lícula que ha fet. També feia sèries de televisió, o era realitzador d'Estúdio 1 o poder, no? L'havia fet en aquella època, quan la televisió encara no tenia color. No tenia color. Sembla que feia alguna cosa. Quan el Madrid guanyava. Quan el Madrid guanyava, sí.
Doncs felicitats a tots, senyor Camús en fa 77. Anem a les efemèries del dia d'avui, que és dia 20 d'abril. Bé, doncs el 20 d'abril de 1283 el senyor Roger de Llúria va ser anomenat almirant de l'armada aragonesa a Sicília.
per al Pere III d'Aragó. O sigui, era l'armada aragonesa de Sicília per al Pedro III d'Aragó. Quina cosa és més estranya? No, home, és que aleshores la corona d'Aragó, bueno, bueno... Escolta'm, no diuen que per allà on és? A Jugoslàvia, també. A Jugoslàvia? No, no van arribar allà. No, van arribar a Grècia, home, a Grècia. A Atena, sinó a Pàtria. Sí, no van arribar més enllà. Més enllà? No ho sé. En Japó?
No, aquell va ser Marco Polo. Ah, aquell va ser Marco Polo. No, aquell va anar a la Xina, el Marco Polo. El Marco Polo va anar a la Xina. El que volia anar al Zapó era Cristófer Colom. El Cristófer Colom volia anar al Zapó a Sipango. A Sipango, sí. Però volia anar per l'altra banda. Quines manies. Descobridors. Sí. Any 1862. I del dia cap avui, notícies recorrents.
Es va reinagurar el Liceu de Barcelona després de reconstruir-lo, motivat per un incendi que el va destruir el 9 d'avui. No sé si us sona això. Sí, una mica, a mi una mica. Bueno, no sé, d'aquí uns anys, doncs... D'aquí uns anys, si s'hagués obert, perquè el volien... No, no, no, per allà ho han arreglat. Ja ho han arreglat? Sí home, sí, home... Han trobat diners? No sé. És igual. Però no tanca. No tanca.
El 20 d'abril de 1871, una llei va declarar, ja suprimida, eliminada, l'associació secreta del Ku Klux Klan als Estats Units. També és una notícia recurrent. De tant en tant és com la llarga que diu, que ho van dir un grap de vegades, diu, ja està, ja ens descabessà do et, ja no hi et. O el grapo. O el grapo. Si va, el Ku Klux Klan als Estats Units era igual, diu, ja està, suprimida,
Ara de Déu Senyor. Bé, anem al sant oral. Avui fa dia del C a la cima 1, nomàstica. Doncs bé, fa Sant Sulplici. Sul-pi-si. Sul-pi-si. Que era màrtir. Sí. La de la germana, no? La pel·lícula que ha fet la Carmen Seville. La germana Sant Sulplicio. No, però aquí diu que és el santo, eh? Santo, bueno. No la santa, eh? Bueno, que allà era sant. Sí, sí.
Bé, també és Santa Agnès de Montepulciano. Vésperon. Verge domenicana. I Santa Oda. No vull dir res del Montepulciano. No, no em digui res. Perquè si no, la Santa Agnès es pot enfadar amb nosaltres. Demà. Demà Sant Anselm. Mira, ens posen fins i tot els anys que va viure, del 1033 al 1109. Era abat de Bec, bisbe de Cantàrvori, doctor de l'Església,
Va néixer a Òstia. Es veu que per demà hi ha pocs sants i per això d'aquest, i després has d'agrapar de coses. Sant Silví, màrtir. Sant Conrad de Patsham, religió caputxin. Els caputxins s'aracallen que porten caputxa. Sí, va.
M'ho sembla, eh? Sí, sí. Tens tota la raó. Sí senyor. Bé, doncs va, fins aquí totes aquestes coses del dia d'avui, i ens n'anem a veure el dia que ens queda d'avui, aquestes hores que ens queden, i demà i demà passat, en quant el temps. I dilluns. I dilluns. Què és festa dilluns? No és festa, però Sant Jordi. Sant Jordi. Sant Jordi. Sant Jordi, que normalment per Sant Jordi plou. Jo recordo molt Sant Jordi amb molt de sol, eh? També sí, i tant. A veure, a veure què ens diu el senyor Josep Maria Montes.
Ens hem d'acostumar a no dir l'hora. Perquè ara, amb això que ens podran escoltar qualsevol hora del dia, no diem l'hora. Però potser certem. Si? Si. Són les 13.42. Ja està, veus?
Encara no ha començat això. Jo perdó. Penso que val més no dir l'hora. No dir l'hora. Perquè tu imagina't que algú ens està escoltant ara i li diem les 13, 40... No, però fa 4 mesos no ja? Fa 4 mesos? Van dir que començava. No, fa dos mesos que s'estan gravant tots els programes. S'estan gravant els programes. Els programes i es posen a les aplicacions. Ja no vindrà d'aquí. Sí, no, també és cert. Bé, Sella Montes, bona nit. Hola, bon dia. Què tal? Molt bé. Ah. Avui no has fet campana.
D'acord, molt bé, així m'agrada. Tens d'aquesta nit? Tens dos pocs dies que anar a fer campana. Vas anar a la discursió el dissabte? Perdó? Vas anar a la discursió el dissabte? Si es pot anar a la discursió... No, que si has anat, el dissabte passat. Tu, tu, tu... Ja no recordo el que vaig fer el dissabte. Ja no recordes el que vas fer el dissabte. Això es diu bosc, no? És l'alemany aquell, bosc.
Un concurs de matemàtiques. Ah, un concurs de matemàtiques, molt bé. I vas guanyar? Un dels que portàvem, sí. Ah, sí? Molt bé, perfecte. Conèixer de 12 anys. Molt bé, perfecte, així m'agrada. Temps per aquesta nit? Doncs aquesta nit farà el mateix temps que tenim en aquest moment. Ah, molt bé. Que és molt senzill, ja veieu, 4 nobles que estan passejant-se amb vents de ponent o una mica de mastral, que són fresquets.
I poca cosa més. Els vents se n'aniran a calmar, això sí, aquesta nit. I serà que aquesta nit sigui fresca com la que ha estat aquesta passada de nit. Fresca vol dir unes mínimes d'uns 10 graus. Que no està malament. No està malament. No, no, gens. Cap de setmana. I al cap de setmana seguirem amb aquesta situació. Tenim una perturbació al nord de França i des d'aquesta posició ens va llançant això, petits fronts, petites línies d'inestabilitat,
amb el vent de ponent. Això vol dir que no plau? No, el vent de ponent, això, arribar aquí a la zona de la costa central, doncs bastant sec, i amb aquest cas realment és molt difícil que arribi a ploure. Només ho aconsegueix fer si arriba realment dins d'aquest vent de ponent, doncs d'alguna línia frontal que vingui molt intensa i sigui capaç ja d'arribar aquí a la costa, almenys, encara que sigui desgastada. I això podria passar tant la tarda de dissabte com la tarda de diumenge. Bueno.
en que alguna d'aquestes línies pugui aconseguir arribar aquí a Sant Just i provocar algun xàfec, però la veritat és que veiem que les probabilitats són francament baixes. Vale. Molt bé. Poca cosa. Sant Jordi. I el dia de Sant Jordi sembla que tindrem, doncs, una petita baixada de temperatures respecte a les temperatures que hagin tingut aquest cap de setmana, que seran molt similars a les que estem tenint.
i creiem que serà un dia com el que comentàveu ara, com el mos Sant Jordi, en què no plourà. No plourà. Ara, de cara a dimarts, això canvia? I de cara a entre dimarts i dimecres hi haurà un augment de les temperatures. Les borrasques començaran a marxar-se d'aquí, de Catalunya.
i tindrem una falca anticiclònica, una branca de l'anticicló que ens agafarà a nosaltres. De les hores? No, en aquest cas serà a Itàlia. Ah, val. Però, vaja, s'ha d'instal·lar en un anticicló a Itàlia i això farà que les temperatures comencin a tirar cap a un. Comencem a ensomar ja la primavera, de veritat. Ja és primavera. Sí. Molt bé.
Però ja podem avisar que tot això serà estrany, intentant aganyar. Ah, sí? Perquè mentre hi hagi aquest anticicló sobre Itàlia, s'ha generat una zona de baixes pressions, una borrasca, a l'oest de la península. A les Asores? Entre les Asores i Togal. I des d'aquella posició ja en parlarem què pot passar en dies posteriors. Creiem que el temps pot canviar de forma important, de cara a això. Al final del setembre, evident,
Vaja, el pont aquest de quatre dies. Això ja ho parlarem el divendres, no? Sí, és millor deixar-ho per aquell dia. Perfecte. Vaja, pel que ja veieu, de moment, això, el vent aponent, poques pluges, molt poques, i disfrutar d'això, d'aquesta primavera, que de moment ens deixa un respir en qüestió de pluges. Farem tot el possible. Ho intentarem. Vinga, que tinguis un bon cap de setmana. Igualment. Adéu. Adéu.
La samanella! Arriba el moment, ja veus que no dic l'hora, és per anar-me acostumant. A mi em sap greu, perquè així jo te'n dic menys coses. Les noves tecnologies no han d'impedir que els ullents de divendres i dissabte, que són fidels, sèpiguen l'hora en aquell moment. Són les 8 i 13. Les 12 i 13 si ens escolteu en dissabte.
Bé, com deia, ha arribat el moment de comentar alguna de les notícies que hi ha hagut durant la setmana, i com sempre, abans de les notícies farem un regalet. Però la notícia de la setmana, o potser del mes, o de l'any, o vés a saber, potser sigui la notícia del segle, són els elefants. Pobre home. La filla gran va tenir problemes amb el marit i es va separar.
cosa que n'està ben vista en una família catòlica, apostòlica i romana. No oblidem que ell va néixer romà. El fill, l'Ereu, es va casar amb una divorciada. Tornem al catolicisme apostòlic. La filla petita té problemes financers i sembla que el seu marit els va voler arreglar negocis no gaire legals. I el nen, el nen es va disparar amb un peu o una escopeta que, per la seva edat, no podia utilitzar. I la dona?
doncs la dona decideix anar-se'n a Grècia a celebrar la Pasqua ortodoxa, ja hi som una altra vegada amb la romanitat religiosa. Per aquests i molts altres problemes, doncs ell va decidir anar-se'n a Botswana a caçar elefants. Si hagués vingut aquí a Colseró a matar porcs senglars, doncs la cosa no hagués tingut tanta repercussió, però necessita l'emoció en forts, i els elefants són més grans que els porcs senglars.
Ningú parla, però, de les causes de l'accident. Sembla ser, segons els mentiders de la premsa rosa, que cap a les 4 de la matinada va sortir de l'habitació, no va veure un esglaó i va caure fracturant-se el maluc. Què feia fora de la seva habitació a les 4 de la matinada? Tornava o sortia de la seva habitació? Vull suposar que sortia per anar a fer la seva necessitat, perquè, clar, el campament de luxe de Botswana no tenen la màu a l'habitació. Això significa que, possiblement,
Tingui problemes de próstata, cosa que no seria d'estranyada durant la seva edat. De vista tampoc va estar gaire bé, doncs no va veure l'esglaó. Encara que jo no recordo haver-lo vist mai amb ulleres. Potser porta lentilles i no se les va posar. En fi, que els més mesurats deien que hauria de demanar perdó. Cosa que ho ha fet. Però no a qui realment hi havia de demanar perdó, que són els elefants.
i els més extremistes que hauria d'abdicar. Inclus, algú aprofita per parlar d'allà de la tercera república. I això de la república, jo no el veig clar. El president l'escolliria al Parlament, i en aquests moments en majoria absoluta la cosa no pinta gaire bé. Us imagineu el del bigoti de president? O el mayor oreja? Per dir-ne un altre. A veure si posem en ordre el problema. Què és el que aquest senyor no ha fet bé?
Anar a caçar elefants sent president d'Honor del Fons Mundial per la Natura? Fer aquesta costosa activitat amb els greus programes econòmics del país? Sembla que no, perquè li van pagar. Fer-se una foto amb un elefant i una senyora que no sabem qui és? Gastar-se els diners del contribuïent en un avió particular que el va tornar a Espanya per fer-se una operació d'urgència i estar tres dies a la clínica?
No sé si li presentaran la factura per veure el que li costa a això. Bé, jo crec que hem caigut com passarells. Mentre es parla del rei i dels elefants, ens van fotent retallades i copagaments. I nosaltres? Tan contents. Doncs això, per tot nosaltres... Un, dos, tres, botifarra la pagès!
Digue'm l'hora. Poc feta la meva eh. La meva botifarra poc feta. Si? Si. Molt bé. I tu? Amb patates fregides. Vale, molt bé. I amb seques. Seques? Si. Tu com la vols Lucas? A mi amb una mica de mostassa ja em va bé. Perfecte. Ja podeu anar enviant Emilius aquí a l'emissora dient com voleu la botifarra. Anem a parlar de notícies, vam.
Començo? Com vulguis. Vinga. Algú de vosaltres té un ordinador Mac? Apple? No. No? PC? No. PC? No, PC Mac no tinc. No, no, PC. PC dic... Un PC sí. El Mac o el PC? Sí. PC. Un PC. PC. PC? Tu també? Sí. Sí? Ningú té Mac? No, jo he de preocupar, perquè ja sabeu que els Macs...
doncs deien que eren invulnerables els virus informàtics. Doncs ja no és així. Hi ha hagut uns atacs persistents amb els equips MACs per als ciberdelinqüents. A veure, deien que no hi havia virus perquè no hi ha tants usuaris de... no hi ha tants usuaris de MAC com de PC. Clar. Però bueno... Bueno, doncs resulta que el senyor Vicente Díaz, que és un analista internacional de l'empresa de seguretat informàtica Capslay Lab,
va participar en una roda de premsa online mundial i va informar d'un nou programa detectat en els ordenadors Apple que s'ha confirmat com a una amenaça avançada i persistent. Asegura que fins ara no hi ha una postura per a Apple o cap comentari oficial sobre aquest tema, però la empresa Apple ha actualitzat el seu sistema de seguretat.
Hi ha clar, un increment, com tu deies, hi havia pocs, hi ha un significatiu increment de vendes d'ordinadors Apple al món en els últims anys, i això ha disparat l'interès de determinades persones per els ordinadors d'aquesta empresa, que els seus nivells de seguretat realment són similars a qualsevol altre ordinador de la confiança. El que passa és que, com tu dius, hi havia menys i no tenia importància.
Fa poques setmanes aquesta empresa va posar al descobert la vulnerabilitat de la plataforma Apple amb 700.000 usuaris en tot el món afectats per problemes de seguretat. I ara hi ha una nova amenaça amb un Torrellano, el SAP Pap, que ha infectat diferents equips, però molts molt seleccionats.
Concretament, els afectats eren els usuaris d'una ONG ProTibet a qui se'ls enviava correus electrònics amb documents Word adjunts, clar que hi havia un discurs de l'AIDAMA i que, quan s'obrien, infectaven l'equip i permetien al ciberpirat aquest l'obtenció de documents i accés a la informació dels obtenidors. Xina. Xina.
Però estava pensant dir que això és cosa d'ell. Clar, que això que ataquin concretament ordinadors del Tíbet amb discursos del Dalai Lama, això sona a Xina. És un complot. Segur. Hudeo Masónico. No. A no? Chino. Chino asiàtic.
La teva notícia en Miquel. Bé, si vosaltres us diuen que han agafat a un que estava en un balcó mig vestit o mig despullat, segons es miri. Depèn com ho miris. Què pensaríeu? Que estava prenent la fresca. Bueno, ara no és temps de fresca tampoc. Home, si ara fa fresca. I menys Alemanya.
Ja. No, vull dir, no és temps de prendre la fresca. Bueno, vale, doncs pots pensar el que pensa tothom. Que ha vingut el marit de l'altre. Exacte. Doncs no. Era el marit. No. Resulta que aquest senyor va conèixer una persona en un bar i se la va emportar cap a...
cap a casa d'ella. O sigui, ella se la va portar cap a casa. I bueno, van estar fent el que fan un home i una dona normalment en un llit o on sigui i tal. I després d'unes quantes hores de la passió desenfrenada, l'home es va cansar. Però ella n'hi demanava més. I aleshores va fugir.
Sí, i com que l'única porta que va poder obrir va ser la del balcó, va sortir al balcó. Ja he dit, mig despullat o mig vestit, segons es miri, sembla que portava el mòbil a la butxaca i va trucar la policia perquè el vingués a l'alcaldat. Escolta, que aquesta no em deixa sortir. El que és que quan va arribar la policia, la dona, va estar acusant els... i els bombers, la policia i els bombers... Va estar acusant... Va estar incitant els bombers i els policies a que es fiquessin al llit amb ell. Con todo el cuerpo. Sí, sí, sí.
Evidentment, la dona aquesta la van detindre i la van traslladar a la comissaria i està acusada d'acoso sexual i privación de libertat. Ah, pobra, perquè no el va deixar marxar. Sí, sí, sí. Bueno, coses que passen. Sí, sí. Diu que aquell que deia, diu, tu que soc la meva, dius que soc la teva, que si quan vulguis més llarg, ja veus. La teva no t'hi sé, Marc.
Jo des d'aquí, des de la desvernada, vull proclamar o reclamar que vull un carrer amb el nom del programa. Perquè primer va ser InterEconomia. Sí? Li van posar un carnet? Un carrer. La setmana passada o l'anterior. Ara és Sàlbame, que tindrà un nom d'un carrer a un poble tan conegut, jo no l'havia sentit mai. Naval Carnero? No. Calbarasa de Abajo.
I me cago en los de arriba. Seguramente. On l'alcalde socialista va anar al programa... Va anar al Sàlbame. Va anar al Sàlbame, va haver una petita representació i els hi ha ofert posar un nom al seu nom, el nom del programa, a un carrer a condició que una de les col·laboradores
i el Javier no li ha costat gaire.
dir que val, que se suposa que hi aniran, hi aniran tots els col·laboradors a la festa del poble. Que dius, nosaltres també hi anem. Si ens poseu un nom, un carrer... Home, no, a veure, jo no sé si avui el senyor Parpinyà, alcalde de Sant Just, una alacana, faig... Molt honorable. Doncs donada la seva relació amb aquest programa,
Jo crec que podria posar-li un carreró. Un carreró. Petitó. No demanem gaire. Si hem de buscar alguna senyora que faci el pregó, doncs la Carme, jo crec que no tindria cap mena de problemes. I si no, que ho faci el Lucas. Ja està.
Sí, sí. És que s'està posant de moda això de posar noms de carrer de programes de televisió. Podríem ser el primer programa de ràdio amb nom un carrer. Vols dir que no hi ha cap programa de ràdio? No ho sé. No m'he posat a buscar. No ho sé. Locutors de ràdio, sí. Sí, sí. Locutors, sí. Programes, no ho sé. Però bueno, el que és injust, no. No hi ha cap programa. Que es digui Los R.D. Musical és per recordar vells programes de ràdio. Els Michelins a la tieta.
Al filo de l'anima no n'hi ha cap. Més que de maco, no? On vius? A la Desbarnada. Desbarnada número 4. A mi m'agrada més el 69. No, però hem dit un carrer petitó. Ah, petitó. Una altra notícia? No, toca a mi.
Doncs mira, si entres a internet i veus la seva fotografia, la senyora Darlene Myers té 73 anys, té el cabell blanc, porta ulleres, no sé què dius, mira l'àvia, no? Deu tenir nets, té cara d'àvia bona, a més a més. Aquesta senyora va cridar l'atenció de les autoritats perquè
sospitaven les autoritats que estaven involucrades en un petit negoci de narcotràfic. Durant cinc mesos d'investigació ens havien arribat a sospitar que aquesta senyora de 73 anys podia estar cultivant o venent una mica de marihuana als joves de la seva població.
Bé, van fer una arredada a casa seva i quan va acabar l'arredada, doncs li van incautar dos quilos de marihuana, 277 mil dòlars en efectiu i dues pistoles. Segons el cap de la policia de Vinta, diu, no feien més que trobar bitllets i bitllets, i el més sorprenent és que no estaven amagats. No, no. Estaven dintre d'un armari, sota el llit.
No ens havia amagat. La senyora Maia es va dir que això eren els estalvis de tota la seva vida que ella havia guardat per la seva jubilació, però no, es va descobrir que aquesta iaia de 73 anys era una dels camills més eficients del nord-oest de Clacoma i ara se sospita que la seva influència en el sector se podia estar estesa amb altres estats.
S'estima que el 40% de la marihuana que venia en aquesta àrea provenia directament de la que cultivava o venia la senyora Mayers. No se sap ben bé quant de temps portava aquesta vida aquesta senyora, diu, però va acumular cinc acusacions diferents. Possessió de marihuana, intenció de distribuir-la, mantenir...
una casa en la que es comprava o venia droga, posició d'armar de foc per cometre delicte i evasió d'impostos, perquè, clar, tots els diners que duien no pagaven impostos. Ja veus, no et pots fiar ni de les iaies, ja. No, no. Com és que hi ha iaies? I iaies. I iaies, sí, sí. Què, Miquel? Bé, doncs mira, ara no fa gaires dies a la fronterra d'Andorra, allà al pas de Moles,
La Guàrdia Civil va parar un cotxe, van escollar, no van trobar res, però aleshores van fer venir un gos detector de droga. No. Metalls? No, de bitllets. Ah, de bitllets. Sí. Resulta que el gos va començar a ensumar per allà fins que va començar a bordar al veure l'abric que portava aquell senyor dins de la maleta, o no, dins del maleter.
Quan van escorcollar bé a l'abric, se'n van adonar que portava 13.000 euros. Sembla que la llei permet passar sense declarar 10.000 euros.
Tots els cèntims, menys mil euros que diu que és la quantitat mínima de supervivència. El que no diu la notícia és si el senyor anava o venia. Si entrava a Espanya o sortia. Això no diu la notícia, però... Aquest diria que ja no es pot acollir l'amnistia. No. Que volen promoure. Si sortia, perquè si entrava el millor portava els 13.000 euros per declarar, diria que això és el que tenia Suïssa.
Bueno, doncs el senyor aquest, un senyor de 53 anys i que viu a Barcelona. Home, jo crec que, no sé, no el trobo just, no? Si pots portar 10.000, que li incautin els 3.000... No, home, tot, tot... No sé, no sé, jo que això de les lleis no... Jo tampoc, no, no, la veritat és que tampoc. Una altra notícia, Marc? Sí, una altra notícia. Vinga. Un funcionari alemany. Alemany? Sí. Axton. Fa uns mesos parlàvem d'una infermera, d'Itàlia,
que havia estat no sé quants anys que havia treballat dos dies i anava empalmant baixes, d'una baixa a una altra, d'una baixa a una altra. Doncs aquest bon home... I aquest no ha treballat mai. No, durant els últims 14 anys va quan el van fer fora de l'oficina era funcionari. Funcionari. No vull dir que tots els funcionaris facin això. No, no, no, respectem molt els funcionaris eh. Aquí no...
doncs va decidir passar un correu a tots els seus companys de feina explicant que marxava i dient que en els últims 14 anys havia estat a l'oficina però no havia fet res. Amb el que la jubilació ja es considerava prou preparat per anar-hi perquè... Perquè ja estava acostumada a anar-hi. Estava present a l'oficina però és com si no hi fos.
I ningú se'n va adonar. Potser es veu que ningú se'n va adonar. Tot això, bueno, s'entra un diari, el telègraf és alemany, no sé si ho heu ja dit.
i ha dit que era una mica vergonyós que Alemanya s'està queixant de Grècia i Espanya i després surten aquest tipus de notícies que dius... estem parlant que aquest bon home va guanyar 740.000 euros
De sou. De sou, en aquests 14 anys. Bueno. No he fet la divisió, però és un... Bueno, no es fa malament. No està malament. Però per rascar-te el nas, per no dir una altra paraula, no li dic que no, eh. No. Perquè és... Llavors, bueno, ha sortit l'alcalde de Menden, que és el poble, que sent una mica de ràbia perquè aquest bon home no ha demanat, en els 38 anys que ha treballat... Ni un dia de baixa. No, no, no.
en aquests 38 anys que ha treballat a l'oficina no va demanar mai més feina perquè es trobés que no en tenia. Dius, bueno, potser els primers 24 anys va treballant normalment i els últims 14 va dir pa que. No, però... Sí, perquè es veu que duplicaven, hi havia posicions de treball que estaven, bueno, llocs de treball que estaven duplicats i llavors, bueno, no ho faig jo, ho fa ell, doncs em sento ja...
I llavors es posa més queixada una miqueta d'aquest tema perquè no... Està bé eh, però no va demanar mai una baixa. No, no ho sé, però dius, no està malament. Bueno, doncs parlant de feina. Una empresa ha posat aquest anunci, jo ho sento perquè és a Madrid.
I aquest anunci diu, buscamos jóvenes en paro entre 25 i 35 años para ver cómo crece la hierba. Salario 2000 euros brutos. Sembla una broma, però no ho és. El que sigui escollit per a aquesta feina entrarà al millor feina del món, per a aquesta primavera. Hi ha contracte, alta la seguretat social,
no es necessita experiència ni cap títol acadèmic, i les seves funcions serà llegir al Twitter, navegar per internet, revisar el correu electrònic i prendre el sol, mentre una màquina talla gespa treballa en un parc cèntric de Madrid.
Això s'ha publicat en un portal d'infojops i es tracta d'una companyia que fabrica maquinària per jardineria i ofereix aquesta feina per un mes. El plaç per emissió de currículums estarà obert fins al dia 30 d'abril, fins al dia 30 d'aquest mes, i de moment s'han rebut 2.000 candidatures.
Això forma part d'una promoció d'un robot talla césped que es diu Automower, que és totalment intel·ligent i automàtic, no que requereix cap tipus d'intervenció manual. Per entrar en el procés de selecció d'aquesta feina és imprescindible, primer, estar a l'atur, tenir entre 25 i 35 anys, preferiblement que resideixi a Madrid,
i tenir coneixement de les xarxes socials, Twitter, Facebook, internet i d'això. I com a valors afegits que es tenen en compte per escollir el candidat, li ha d'agradar i disfrutar de l'aire lliure i tenir capacitat de comunicació. Serà supervisor de castalles espes,
i començarà a treballar el dia 8 de maig en un horari que pot anar de 12 fins a les 6 de la tarda. Està bé. Com tindrà, li posaran una tombona i doncs tranquil·lament prenen el sol, doncs ha d'explicar la seva experiència a Twitter i Facebook de com funciona la màquina. Un mes. Un mes.
2.000 euros. 2.000 euros. Encara que siguin bruts, per 6 hores o 7 hores al dia, per mirar un trastó com va amunt i avall, amunt i avall, mentre mires Facebook, tuiteges... Clar. No està malament, no? No està gens malament. No té...
Jo crec que en aquests moments, més d'una gent de la desvernada s'està pensant desplaçar l'infojop per deixar el currículum. Ja veuràs el prove. No, jo he entrat directament perquè l'he trobada també, he entrat directament a Infojops i l'he fet la búsqueda i està penjada efectivament la sol·licitud com a supervisor de corta césped automàtic, per si voleu fer la prova. I surten tots els requisits i tota la informació, inclús la weapons
presenta el robotet aquest dalt de Marras. És com aquests rentadors una miqueta més grans, com un Tellegéspat que li falta la part de dalt. Sí. Com un cotxe teledirigit. Està bé. Sí. Com una aspiradora de casa. Sí, però en tamaño... Però una mica més gran. Sí, deu fer un 75 centímetres d'ample, de profunditat no l'he vist, però d'ample sí que fa un 75 centímetres. Home jo crec que el senyor Florentino Pérez em podria comprar un per quan la propera vegada que el Barça jugui al Bernabéu. Sí.
T'he cascat la notícia que tenies? Eh, sí, però jo en tinc més. Bueno, no, però... Una més. No, no, Miquel, Miquel, la meva no... Aquesta és, m'ha cridat molt l'atenció, una nena que va ser obligada per la família a casar-se amb un gos. Mare de Déu Senyor, on? A l'Índia.
Sembla ser que és una família molt supersticiosa i d'aquesta manera diu que així els dimonis no entraran a casa. Perquè com que veuran que el gos i ella estan casats... I és una potència més gent. Es pensaran que ella també és un animal i no molestaran.
De tota manera es té que dir que això sembla ser que en aquest poble és una pràctica habitual. Ah, sí? Sí. I que si algun dia coneix un home o la família pacta amb alguna altra família... Li pots posar banyes al gos? No, no, no, no, que no caldrà divorciar-se del gos i es podrà casar amb el gos. Ah, sí. Podria ser biga, diguem. Sí, sí, sí. Mare de Déu senyor. Les 8 i 37. Les 12 i 37 si ens escolteu un dissabte. La samanella.
No sé si el Mariano haurà sentit l'última notícia d'aquest dolorós, però bueno, si l'ha sentit deu estar platenat ara sobre el... Del telèfon allà dient com poden ser tan dolentes les notícies. Bona nit, Mariano. Bona nit. Bona nit, Mariano. Buenas noches a todos. ¿Cómo estamos? Muy bien. Me alegro. Como debe ser.
Oye una cosa, ya sabes que Madrid ha bajado de población. Bueno, de vez en cuando ocurre también, ¿eh? Y no solamente en los puentes. No, no, no, dice que... Como dice aquí, que la población de Madrid baja casi un 1%. Hay 30.000 madrileños menos.
Eso sí, consuélate. ¿Hay más mujeres que hombres? Sí, bueno, puede consolar. ¿Y los barrios más poblados son Carabanchel, Alatina y Fuencarral? Sí, también. ¿Y los menos? Barajas, Bicálvaro y Villa de Vallecas. Bueno, es que cabe dentro de lo posible, pero por cuestión de...
por cuestión de espacio. Es decir, por cuestión de superficie. Tienen menos población por metro cuadrado. Mira que Japón con lo pequeña que es y la cantidad de habitantes que tiene. Y la cantidad de habitantes que son capaces de meter. Efectivamente. Porque es que lo de Japón espero que no sea un ejemplo para nadie, excepto para los japoneses. Claro, porque meter la gente
que era hoteles, que son cúbiculos, de dos metros cúbicos, como mucho. Sí, bueno, yo vi una vez un reportaje que tienen como una especie de hueco, con una litera, que es donde van a hacer lo que, digamos, la siesta. Yo creo que la siesta era típica española, pero los japoneses también hacen siesta. Eso sí, en unas condiciones infrahumanas, pero bueno. Bueno, pero...
Eso no solamente hacen siesta. Ahí también son hoteles en los que la gente puede ir a dormir. Sí, sí, sí. Bueno, a dormir. A meterse dentro de uno de esos cubículos, tienes tu habitación, tienes tus cosas y allí dentro... Pues nada, te sirve en un momento determinado. Tampoco que sean especialmente baratos. No, no, deslego. O sea, para ser un contenedor y donde pasas... o la siesta o incluso la noche, vale un dinero, pero claro, la falta de espacio...
Es lo que tiene, ¿no? Y aquí espero que esas cosas... No, bueno, ten en cuenta que, según este último padrón en Madrid, sois 3.237.937. Y medio. Sí. Y medio. Uno va de camino ahora. Pues, hombre, es una cantidad absolutamente...
aunque sean 30.000 personas, es irrelevante en Madrid. Sí. Que no se nota. Por la calle no noto que falten 30.000. Un 1% solo. Sí, pues eso. No noto que falten 30.000 personas. Por mucho que pueda contar por la calle, no noto que falten 30.000 personas. Madrid tiene una característica. Me imagino que como muchas grandes capitales, hay mucha gente, y parece que hay mucha gente, llegan los puentes y las fiestas,
Se va muchísima gente, todas las carreteras de Madrid se colapsan en la salida y dices que bien, que tranquilo me voy a quedar aquí. Pues no. Pero luego vas por la calle y está todo absolutamente lleno. Lleno, claro. Con lo cual no sé de dónde sale tanta gente. Bueno, pero eso nos pasa también en Barcelona. La película es de ciencia ficción, la gente se multiplica y multiplica y multiplica. Lo que pasa que de la misma manera que los de las grandes ciudades
Cuando vienen fiestas o según qué, nos gusta salir de la gran ciudad, la gente que vive fuera dice como se va todo el mundo, viene todo el mundo para aquí, yo voy para allá. Entonces resulta que no encuentras vacío ni una cosa ni la otra. Nada, nada, nada. Todo lleno. El que se queda para disfrutar se lo encuentra lleno y el que se va a disfrutar también encuentra lleno allá donde va. Se encuentra siempre alguien de Madrid.
Sí, sí, sí, claro. Así que prepara que dentro de poco estará el puente de... El puente, por lo menos en Madrid, el puente de mayo. Sí, sí, nosotros también. Perdón, los puentes de mayo en Madrid. Los puentes de mayo. Sí, vosotros hacéis el que tenéis, el 10 de San Isidro. Y el 2 de mayo. El 2 de mayo. Eso en Madrid es fantástico. Bueno, es una semana, es un mes fenomenal. Hombre, es un mes fantástico. ¿Nos podrías mandar unos churritos para celebrarlo?
Pues nada. Vamos, digo yo. Hombre, los churritos se pueden enviar. Lo que pasa es que van a llegar un poco elásticos en la distancia. Sí. Pero los churritos hay que tomárselos recién hechos, que es como están. También tienes razón. O sea que lo que hay que hacer es venir a Madrid a probar churritos. Hombre... Estás diciendo que con chocolate y con café están riquísimos. Yo es que... Y yo solo. Una vez que pedí churros en Madrid me dieron porras.
Sí, pero eso es... No cabe muy convencido. Pero las porras es otra cosa diferente. Pero en Rubí pides churros y te ponen porras. Confirmado. Eso me pasó en Madrid. Me van a tomar unos churritos con chocolate.
Eso es porque los churritos... Seguramente el local donde tomaste los churritos con chocolate no era de un madrileño. Pues seguramente no, porque no sabían lo que eran los churritos y medio porras. Lo sabía yo mejor que venía de Barcelona, fíjate tú. Es que en algunos sitios hay... En vez de churros, cuando tú pides churros, eso sí es cierto, te da una especie de porra ligera. Una porra achurrada. Sí. Una porra achurrada.
Digamos que es una porra un poco más ligera de lo normal. La porra-porra es un... La porra-porra es una pieza de... más, como que tiene... Consistente, sí, sí, sí. Sí, mucho más consciente. Con todo el aceite ahí... Con todo su aceite. Es excelente para el colesterol porque lo sube de modo radical. Ah, yo pensaba que lo bajaba. No sé por qué. No, no, por eso es excelente para el colesterol porque lo sube. El colesterol se pone... El colesterol está encantado. Se pone a cien.
Sí, el colesterol, ya te digo. Y también los churros, también te lo ponen. Lo que más es que el churro, al ser un poco más... Más finito, sí, claro. Pues te deja... Dices, bueno, si no te dejas llevar, pues con un churrito o dos no tomas la misma cantidad de grasa que con una forra. Que la forra tiene otra consistencia, además, en la fabricación. Como su nombre indica. Con un churro o dos no vamos a ningún sitio.
Bueno, bueno, depende, depende. Hay organismos que solamente con mirarlos engordan. Oye, una cosa, ¿tú vives o deambulas cerca de la calle Antonio López? Espera, espera, espera. Ubícate calle Antonio López. Bueno, no es de mis pasos habituales. Y está en Carabanchel.
Sí, por eso digo, no eres mis pasos habituales, pero alguna vez he pasado cerca, cerca, por... cuando voy a la pradera de San Ysidro y todo esto, por la calle... ¿cómo se llama la calle? Una calle tiene nombre de militar.
He parido en la paradera de San Isidro. No, que eso es palaza. No, no, no. Ya me acordaré. Y, lógicamente, coger, que es lo que me pasa todos los años cuando voy por esa zona, coger, empezar mi carrera a favor de la alergia. Ah, està bé. A favor de mi alergia. Pues mira, en el número 72 de la calle, Antonio López, hay una administración de lotería. Lo digo por si quieres ir a comprar lotería. Hombre, sí, sí.
El otro día no, el otro día un señor pasaba por allí, justo cuando está delante de la puerta de la administración de lotería, sufre un desmayo y se cae. Lógicamente se organizó un revuelo, los encargados de la administración de lotería salieron a ver qué es lo que pasaba, un señor ahí en el suelo, un revuelo de gente, y aprovechando todo este revuelo, otro señor entró a la administración de lotería, pasó a la trascienda,
comenzó a llevarse todo el dinero en metálico que encontraba. En eso entró el dueño del establecimiento para llamar a la ambulancia para que atendiera al señor que se había desmayado y vio que había unos ruidos en el interior. Pasó y sorprendió a la Dora metiendo una gran cantidad de fajos de billetes en el pantalón. El hombre recriminó su actitud y el caco se mostró agresivo
Diciendo que yo no he cogido nada, estoy aquí para ayudar. Y empezó a forcejear con el dueño de la administración para salir. Y los vecinos que estaban ayudando al desmayado, vieron que el dueño de la administración estaba peleándose con otro, dejaron al desmayado allí y fueron a ayudar al dueño de la administración, un momento que aprovechó el desmayado para levantarse.
y salir corriendo al ver que las cosas no pintaban demasiado bien. Total, cuando vino la policía, lo cachearon y le localizaron 11.720 euros, distribuidos, además, en un billete de 500, otro de 200, nueve de 100, 84 de 50 y 296 de 20 euros, que supongo que es lo que vale el décimo de la lotería, 20 euros.
Pero 296 billetes... Es un señor... Sí, se lo había puesto todo en el bolsillo. Iba a ayudar el hombre, si lo decía bien. Claro, voy a ayudar. No te deje molestar en contar. ¿Para qué? La recaudación.
Es una técnica muy antigua que entra dentro de los más antiguos orígenes de los timadores.
¿Es otra variante del timo de que se quitan las carteras con los trileros?
Están entreteniendo. Con la bolita. Donde está la bolita, donde está la bolita y siempre hay alguien alrededor que está por ahí... Que está mirando a ver dónde tienes tú la carcerita. Claro, cambia el trilero por un desmayado. Claro. Cambia la ubicación por del delante de una administración de lotería o dentro de un comercio. También. O dentro de una entidad bancaria o dentro de cualquier lugar que se pueda generar, siempre hay confusión y siempre haya algunos... Yo ya... ¿Dónde hay un teléfono que yo llamo? Y aprovecho para limpiar.
o directamente limpian sin que nadie se dé cuenta. Pues es una lácima, porque si un día alguien se desmaya de verdad y no le hacen ni puñetero caso.
En este tipo de cosas, lo que genera al final es esa desconfianza. Pues nada. Cierras la puerta cuando sales, coges las llaves y cierras la puerta. Eso pasa por dejar la puerta abierta. En ese momento no piensas en que su compinche te vaya a vaciarte la tienda.
No lo piensas, normalmente. Realmente, al final, cuando las personas, o bien que se desmayan, o bien que producen algún acto, es decir, un tropiezo que se hace daño, o parece que se hace daño, cualquier cosa, pues al final es gente que nos sospecha de... Especialmente sospechosa en cuanto a su apariencia de que te estén podiendo estafar. Lo que sí es cierto es que cada vez más tú ves una persona sentada en la calle y piensas que debe estar o drogado o borracho,
y no le hacemos ni puñetero caso. Sí, bueno, y de hecho ya se han dado casos de gente que, desgraciadamente, pues ha tenido... Ya no se encontraba entre nosotros, ya estaba realmente en este caso en un mejor lugar y se ha pasado un montón de tiempo y la gente no lo sabe. En encuentras cada vez más gente en esta situación, desgraciadamente, gente en las calles o nada,
de somnolència, vamos a decir así, de somnolència, y dice que está borracho, está dormido... O vete a saber qué. No sea que encima le despierte el mal café... A ver si tiene un mal despertar. Sí, sí, sí, y me da con algo, con una porra en vez de con un churro que es más pesado, que también se da casos de gente luego agresiva.
No sé, el buen corazón de la gente, que la gente lo tiene, luego se mezcla un poco con el temor a que realmente luego la persona a la que tú intentas ayudar realmente no necesites ayuda, sino lo que esté esperando, a ver de qué forma se puede aprovechar. Se puede aprovechar. Sí, sí, sí. Y lo que hay, lo que hay, ganas de ayudar no le falta a la gente, también te lo digo. Cuando uno se lanza, hay muchos que van detrás. Eso es cierto. La prueba evidente es en este señor que se desmayó. Pero, claro, luego pasan cosas de estas y la gente pues...
Es cada vez más reticente. Efectivamente. En Madrid hay mucha gente, hay gente para todo. Hay desmayos todos los días. Son 3 millones y pico. Sí, a que falten 30.000. Me imagino que eso irá en función de censos locales o de... No sé cómo harán esas predicciones, pero... O esos cálculos.
porque, claro, si no hacíamos de esos cálculos, como de los cálculos de los manifestantes por la castellana, depende de que los cuentes pueden ser 10.000 o 10 millones, pues... Bueno, en eso te diré yo, que te diré que el otro día salió uno, con motivo de la maratón que organiza el corte inglés, enseñaron el paseo de gracia llenísimo de gente, de gente que estaba corriendo esa maratón,
y el proceso de Paseo de Gracia que enseñaban, que era bastante... Bueno, lo que normalmente ocupa una manifestación de las que suelen darse de vez en cuando por aquí, por Barcelona, en el Paseo de Gracia, y según la organización, es decir, en el Corte Inglés, había unas 600.000 personas... No 600.000, 65.000. Exacto, 65.000 personas que eran las que se habían inscrito en la maratona. Esas 65.000 personas se convierten en un millón, según los organizadores de una manifestación,
o en 20.000 según la Guardia Urbana? Yo siempre intento hacer una comparación, es decir, abstrayéndonos un poco de quién sea el organismo que convoca una manifestación, a igualdad de gente en ese espacio,
unos te dicen que son 100.000 y otros que son 1.100.000. Me parece que son barceloneses que han inventado un sistema a través del ordenador, es decir, coges la foto de la gente, una foto aérea, y entonces ellos, mediante un sistema de cuadriculación, calculan exactamente el número de personas que hay en esa zona.
Se lo han ofrecido a diversos ayuntamientos de Barcelona, de Madrid... Y han dicho que no. Que no interesa en absoluto saber cuántas personas hay en una manifestación. Y que queda mucho mejor lo de ahora, ¿no? Es como los cálculos que vienen...
100.000 indios, que vienen 100.000 indios, ¿cómo 100.000 unos? Sí, vienen 100.000 por detrás y uno por delante. 100.000 unos. Aquí lo mismo, más o menos 100.000 por detrás y uno por delante. ¿Para qué vamos a...? Sería lo único en lo que no se gastara dinero en una administración. Claro, para saber cuántos hay en un... En comprar algo para calcular la gente que está por la calle en un momento determinado.
Es lo mismo. En el mismo trozo de calle, la calle llena de gente en una manifestación, los de un lado te dicen 100.000 y los del otro, un millón y poco. Luego viene el corte inglés y te dice que son... 60.000 y ya está. Y dices, bueno, pues no sé yo a quién creer más. Sinceramente. En fin, Adriano. Un millón de gente es mucha gente. Es mucha gente.
65.000 son más contenidos y caben en todas partes, pero un millón... Cuidado, si en Madrid hay tres millones, yo te puedo decir que juntar un millón en una manifestación... Cuesta, ¿eh? Es un tercio de la población de Madrid. Efectivamente. Ojo al dato. Y aunque venga mucha gente que pueda asumarse... Perdona, esa clase de matemáticas fui, ¿eh? ¿Cómo se nota que eres directo? Esa clase de matemáticas fui. Mariano, una cosa. El lunes, día 28, vosotros no tenéis puente, ¿verdad?
El lunes dia 28... no, el... no, no. Com que no és lunes dia 28? No, però no és este lunes. El 28 de mayo. De mayo. Sí, 28 de mayo. No, no, estamos hablando de las fiestas de mayo. El 30 és lunes, també.
El 28 de mayo... Ellos no lo hacen.
San Isidro y sus dos de mayo. Y aparte de todo, en algunos trabajos, la semana de San Isidro es como semana de fiestas, pues es una semana teóricamente más corta. Bancos, cajas... Bancos, bancos, que ahora no hay cajas. Bancos... Oye, Mariano, que te tenemos que dejar, porque si no, el Dr. Barambio nos va a echar los perros.
Sí, y además seguramente tendrá cosas que decir. No lo sé. Pero pues se lo preguntáis que seguro alguna respuesta con bastantes esudas y os puede dar. Seguro. Le hemos robado seis minutos, o sea que se los tendremos que devolver. Bueno, de alguna forma, con interés. Seguramente. Venga, hasta el viernes. Ya has visto que no hemos querido hablar del partido de mañana, ¿eh? Ya hablaremos la semana que viene. Muy bien, hasta luego.
Doncs això, les 8 i 57. Les 12 i 57 ja. Va, anem al doctor. La desvernada. Doctor Baram, ja està vostè en línia? Sí. Bona nit. Bona nit. Mira, són les 8 i 57, fins a un quart de nou, pot dir vostè tot el que vulgui. El micròfon és seu. Molt bé,
Érase una niña que andaba por un bosque. Y llevaba una caperucita roja. Aquest ja me'l sé. Ah. Pues claro, yo ahora ya no lo explico. Pero a mi me han dicho ¿puedes explicar lo que quieras? Sí, sí, no. Puedes explicar lo que quieras. Va haver parido la retallada. No, és que abans el tros aquell de que em deixaria el lobo i dic hòstia el lobo que habla, no? Sí, exacte. Si totes aquestes coses que es diuen de... Una pregunta? La caperucita. Pregunta. Sí, com vau gustar la retallada a l'Ensanitat?
el cèntimo sanitario i la reducció i el copagament. El veig lògic. Jo això del copagament no està ben dit. En tot cas seria repagament. Per què? Com que ja ho paguem. No, però no el paga. Com que no el pago? No. No ho pagues tot. Si no hi ha prou diners és que no ho pagues tot. A veure. És que falten diners, oi?
Tots col·laborarem amb un 30, 40, 50, 60% i llavors el que usi col·laborarà amb l'altre 40%. Repagarà. No repagarà, pagarà la part complementària que no es paga amb la base. I no seria més lògic que donessin els medicaments
pels tractaments... I això diuen que també ho volen fer. Com dius, però que no t'ha parlat l'Emili i no he entès. O sigui, que receptin els medicaments amb la quantitat que faci falta pel tractament. Però potser és que prenguis aquesta pastilla durant 7 dies, te'n vas a la farmàcia i et donen una caixa de 28. I, hòstia... A veure, tot això és franquisme. O sigui...
A veure, tot això són coses arrossegades al franquisme. Fa trenta anys, més de trenta anys. Sí, sí, sí, però estem arrossegant coses al franquisme. I una de les coses que arrosseguem del franquisme era aquesta visió que, per exemple, el treballador no se'l podia despedir i tal. Però, clar, per contrapartida, els empresaris no pagaven impostos. Ja. O, clar, això... Ara hem entrat en un lloc, no sé si us n'heu adonat, perquè es diu Europa.
i les coses van d'una altra manera. És una organització més calvinista, i aquest país és un país pobre, encara que ens havien fet pensar que érem rics. I tant. I quan a Suècia, que és un país bastant més ric que nosaltres, bastant més organitzat que nosaltres, bastant més sèrio que nosaltres, tu per anar a primària pagues entre 12 i 18 euros. Cada vegada que vas... Això és per a això del socialisme. Sí, sí, sí. I si vas a visita especialitzada,
Pagues fins a 35 d'euros. Fins a 30 pico d'euros, sí senyor. I el medicament et donen exactament a les quantitats que és el tractament. Això ho fan també els Estats Units, que a mi no hi ha sanitat pública. O sigui, el vermell ja diu, ampicilina 500 miligramos cada 8 hores 4 dies. 4 dies, doncs són 3x4 de l'altre dia. I a més a més posa ampicilina. No posa...
És responsabilitat del farmacèutic que l'amoxicilina més clavulànic que li vingui d'aquella persona respongui a les expectatives que s'esperen d'un nou medicament. Perquè una altra cosa que us haig de dir, tant que carea amb els genèrics,
Els genèrics, per llei, no tenen l'obligació de tenir el 100% del principi actiu. Ja, però això, a veure, si ha de ser el que tu has dit, 200, 600... Doncs no. No sé per què ho sé. Jo, quan vaig a la farmàcia, dic que no em doni genèrics. Però la farmàcia... La farmàcia ha dit que no, que no és un genèric. Dic que de l'altre en tinc i tal, doncs jo tornaré demà.
Però, de totes maneres, a la caixa del genèric... Que curiós, diu, cap metge del genèric, diu. A la caixa del genèric sí que posa 200. Sí, però és que això, torno a dir, això és la quantitat d'escriure, però després la fabricació no està obligada a complir amb el 100% d'allò. Doncs això és una de les coses que s'hauria de canviar. A banda del copagament i de tot el que estem demanant. El copagament em sembla molt bé, perquè aquest país,
La gent s'ha acostumat a tindre un magatzem per una cèntrica a casa. Sí, però et diré una cosa. Pagat per la sanitat pública. I després la gent, perquè en se vol bovada, se'n va a ocupar urgències. Aleshores, jo el que faria, la meva idea, i no ho dic ara, si no fa temps que ho estic dient, en lloc de fer pagar
per recepta, o per medicament, fer pagar per visita mèdica. Jo també. Per què passa? Que el medicament, la recepta, li fa el metge. Suposo que això deuen ser aquestes coses que s'estudia per la gent que s'accepta. El que és evident, recordeu una cosa,
Els que treballen paguen una part petita i els seus empresaris paguen una part gran d'una cosa que es diu seguretat social. Ja fa anys que jo no sabés per pagar la seguretat social.
Serveix per pagar les pensions. Les pensions, sí. La Seguretat Social va a càrrec del pressupostos de l'Estat. Va a càrrec del pressupostos de l'Estat. Resulta que aquests pressupostos no donen perquè tothom es passi el dia al metge, l'entenc. No, no, si estem plenament d'acord. Estem plenament d'acord que no donen, per això. Per tant, el que s'ho havia de fer... Jo us invito a passar-vos a pels demogràfics, que va fer mitja allà. Sí, sí, no, no, ja ho sé. Per tant, jo crec que tot això ha d'anar encaminat a
evitar que la gent faci la tertúlia al cap? No, es posa allà una miqueta de moquets cap al metge. Una mica de febre cap a urgències. Hòstia, vull dir, no... No, la gent per què va a urgències? No, si jo ho entenc perquè la gent va a urgències. La gent va a urgències perquè demana per anar al metge d'una hora per d'aquí tres setmanes. D'aquí tres setmanes van per a urgències, sí. Clar, depèn de com estiguis tu. No pots esperar tres setmanes tan per a les urgències. I llavors això ha anat creant un bici
Hi ha una manera de fer i un tarannà, digue-li com vulguis, una idiosincrècia que és absurda. I ara la població haurà de reduir les bufetades. I l'única bufetada que conec jo és la de la butxaca. Hi ha l'altra, la real, però aquesta està prohibida. No, aquesta no es pot fer.
Com que no et poden pagar, doncs et fan pagar. Però jo crec... A veure, potser m'equivoco i deixi de equivocar-me. La gent, a mi, és que sigui el que vulgui, però serà el copagament, digue-li com vulguis, més barato d'Europa. Sí, però jo amb aquest sistema, el que estic veient, que la gent continuarà col·lapsant els serveis d'urgències i els serveis... Bueno, però d'aquí... Després, quan diu... Ostres, m'ha dit que prengui això, però clar, haig de pagar, no el compro.
Ja, sí, sí. Estalviarem amb medicaments. Va, va, està bé, sí, sí. Això ja passa. O sigui, en aquest moment, bueno, hi ha un informe, ara no el recordo de memòria, però hi ha un informe que un percentatge gens despreciable, o sigui, posem el 20 i escaig, per exemple, de gent, no va a buscar les medicines que li han receptat a l'ambulatori on ha anat a visitar-les. Ara seran més.
Jo amb això estic d'acord amb tu, jo crec que seria molt més europeu, digue-li així. Abans quedava bé això de dir, serem més europeus, ara ja no sé. Però ve, molt més europeu que la gent pagués per anar al mig. Si un euro 17, això ja ho volíem.
Exacte. Una cosa és... i després establir quina és la quantitat. Després, una altra cosa que jo vull dir, en defensa dels metges de la sanitat pública, que jo no en soc, o sigui, per tant, no tindria per dir que... Ah, clar, aquest defensa els seus. No, no, en tot cas defenso els meus, des del punt de vista metge. Però, des del punt de vista, són també els metges més baratos del món. Sí. O sigui, aquí tenim una sanitat pública bastant potable, encara que està...
fent-se malbé amb passos bastant desgigantats, però amb uns metges mal pagats, en comparació amb els seus companys d'altres països, de l'àrea occidental, i amb un públic mal educat, en el sentit d'una pècima educació sanitària. Perquè la gent té educació sanitària, que és una de les coses que s'hauria de donar a l'escola. Llavors la gent sabria què fer davant d'una febre.
Per exemple, no cal, perquè tens una febre, anar-te'n a cobrir urgències, que llavors arriba un infart i no el poden atendre. Sí, perquè hi hauria estat el senyor que tenia pèl. Jo recordo una vegada que vaig portar el meu fill a Sant Joan de Déu, s'havia obert el cap, estava sanglant com un desesperat, el vaig portar allà, el portava amb braços i ràpidament van sortir dos, me'l van agafar i se'l van endur. Aleshores un senyor que hi havia allà
va començar a cridar-me, que per què, que quede jo, que el meu fill havia passat endavant, que qui és, qui és usted, i per què usted le atiende ni a mí no. Soy el hijo del señor, del señor de Dios. No, y a las horas, claro, digo, porque mi hija, no sé qué digo, digo que está grave la niña, dice, ¿le duele la tripa? No, vale, digo... Bueno, pues era tan difícil. Sí, podría ser, sí.
El problema, no sé, hauria de saber per què va fer una cosa i l'altra no, però jo, la veritat és que el sistema públic de salut, quan necessito una ambulància, la tinc en menys de 10 minuts. Podríem dir que tenim un bon servei sanitari però mal gestionat? Mira, tenim... Anem a dia a dia d'avui, perquè ja veurem què passarà. Però a dia d'avui tenim un sistema...
És un sistema mèdic, parlant de metges i infermeres, d'un nivell mig alt. O sigui, la probabilitat que el metge que et trobis allà on vagis, sigui a l'escala de casa teva o sigui al servei hospitalari o a l'hospital, en sàpiga del que li toca, en sàpiga bastant, és molt probable.
No el milloret, la prova és que la nostra enfermeria a Europa la volen. La volen, sí. La nostra enfermeria, jo diria, a nivell alt. Tenim uns serveis que estan molt ben dotats. És que jo he vist els hospitals que hi ha per a Europa i a costat dels nostres foten pena, eh? Sembla que el gabinet és el doctor Caligari, eh? Talians, inglesos i tal, no sé per què.
Com que ho hem fet tot en els últims 30 anys... Sí, clar, som més nous. Som molt nous i tenim un equipament molt bo. I en conjunt, el gasto en relació al PIB que tenim és baix, molt baix en relació a altres països. Tot això tindria que donar algo molt bo. I està donant algo que és, diguéssim que bo, tirant-ho molt bo, amb les coses molt gruixudes,
entre els plantaments, per exemple, el número 1 al món, no? I coses així, no? Coses difícils, no? Si ara, per exemple, el cratacós, que és la servei de ginecologia de l'hospital clínic, doncs el fan català de l'any o el proposen per aquest treball, perquè està fent intervencions sobre fetus que no ha fet ningú al món, no?
I en canvi, la medicina primària, la de primera intenció, la de la malaltia, el metge de Can Salera, la ginecologia, tot això, està baixant bastant la qualitat en relació al que teníem fa 10 anys. Ja. I aquest seria el meu anàlisi. I no perquè el metge sigui ignorant, sinó perquè fer una visita cada 7 minuts. Clar, exacte. És impossible atendre tota la quantitat de gent que... Ja, però jo vaig fer una vegada, i fa molts anys.
però vaig a un ambulatori per substituir un senyor que havia tenia els bitllets comprats, i el pobre va anar a trobar aquí i va substituir-se a un ambulatori, i va ser el dia que vaig decidir que no trobaria mai ambulatori. Perquè de cada deu persones que se sentaven davant meu a la taula, n'hi havia una de cada altra. Ja, la resta venien, doncs sí. Els de més eren no sé què de la receta, la tabulia a la baixa... El meu facultatiu, que ha estudiat, que no sé què, per estar...
firmant paperassa, que, a més a més, la firmen automàticament, o sigui que tampoc s'hi miren massa, i després resulta que potser un malalt o no el veus bé. Clar, perquè no tens temps o entres dins d'una rutina que a vegades no et fa veure realment el que tens davant. I després, ja anant al moment actual, actual, jo diria que inclús, des del punt de vista de dotació, estem, no human, eh?, de dotació tècnica, o sigui, edificis,
metges quadrats i coses aquestes, jo diria que el tripartit el va sobredimensionar. Exacte, potser tenim més del que se'n necessita. El va sobredimensionar, jo voldria pensar que és per motius polítics, perquè tampoc és tan lògic que es repeteixin serveis de qualitat alta, o sigui, no sé com, les ràpides magnadigressió en pobles que tenen a 10 km l'un de l'altre.
Per això, i això és una mica com el poble del costat té piscina, nosaltres hem de tenir piscina. Té un pavelló esportiu que hi caben 14.000 persones.
un poble que té, millor que sé, 10.000 habitants, fa un poble més esportiu que en cap eren 13.000. Sí, sí. I a la zona del costat diu, ostres, farem més gran, encara que nosaltres només som 9.000. Aquí només parlem de la sanitat, però com tu estàs dient amb altres coses, també és el mateix. Clar, quan diu que només ha tirat més el braç que la màniga. S'ha fet una casa del poble amb una biblioteca immensa i tal, que després només el manteniment ja és prohibitiu. Clar, és que això és això.
Bé, i això també, d'aquí... Jo també em sembla molt bé que el poble tingui la biblioteca, però fem-la en funció del que té i no cal que en tingui deu. No, no, i a més a més, ajustem-te a la realitat. És a dir, no tenim tant diners. Escolta, tu, hi ha gent rica i hi ha gent pobra, ho entens? Si tu som un país, doncs tinguem la pobra, i ja està, i ens caiem.
que tenim que tindre més que els països que som a la resta. Ens han volgut fer creure que estem... anava amb dol la bondat, i no així. Jo l'altre dia estava pagant amb infermeres meres, que deien, ah doctor, i que això com aniran, hem de buscar feina a l'estranger i tal, perquè no sé què. Dic, bueno, vale, bueno no, aneu a l'estranger, dic, però us garantiré que en un any tornava a estar aquí. Perquè anies a Inglaterra, no? Va. I et pagaran més que aquí.
Però un pis allà... Et costarà molt més que aquí. És tan car que t'entindràs que anar a viure a 60 quilòmetres. Aixecar-te 3 hores abans... O compartir pis amb 60 més. O compartir el pis amb 60 més. Exacte. Ja et dic aquest que està a 60 quilòmetres el que has de compartir. Ja, també. I a més a més, quan surtis, que sortiràs a les 6 de la tarda, doncs te'n vas a casa i et tanques. Sí, perquè no pots anar en puesto.
Però quan vagis a prendre una cervesa, et fotran a canada, que s'enterraran. I 3 canals gratis, tot el més pagant. Ja. I ara no me'n recordo quan costa el metro de Londres, però que és bastant més car que el de aquí. Sí, sí, és car, és car. Jo vaig a dir, no, però Alemanya diu, em deia una d'elles, però jo estava mirant.
A Alemanya et donen vivenda al propi establiment. Sí, una vivenda de 60 metres. Donaran una llitera. Clar. Vostè dormirà aquí? En quatre mesos. Diu, però, a les 6 de la matinada aixequis perquè el que fa el torn fins a les 6 ha de... I un lavabo comunitari. Ha de venir a dormir, no? I després, clar, has de parlar alemany. No, no, no, deien que no. No cal. Llavors el que faràs és anar de minyona.
Dic, fins que sàpigues alemany, llavors ja et deixaran tractar pacients. Com a mínim t'has de poder comunicar amb el pacient que dius. Mentrestant et diran tu, porta això aquí. D'ahir vam, eh? I una altra cosa, i ara sabràs el que és una cap d'enfermeria alemana.
que enriu tant d'un cavo de la jèssica de la Bernat. De Froiland. Vull dir, veuràs el que és. Ah, i amb fadilles? Ah, i em deia una. Ah, això sí que no. Això sí que no, eh? No, és que no tens opció. Sí, no és... Vol portar fadilles? No. Fadilles? Raus. O fadilles o puta calla.
hispanistaní, per això dic, o sigui que jo les que he conegut d'això, és que Europa va així, la gent viu pobrement. El que tenen empreses que tenen molta gent treballant i tal, doncs sí, van viure millor, però el treballador, el metge, l'enfermera, el dependent de la botiga, tot això.
Jo vaig conèixer un professor de Copenhague a Berlín. L'únic que havia anat amb tren, perquè no tenia pressupost. I no amb tren, no. Canvien de tren. Canvien de tren i fent tres bordos d'una a l'altra. I em va dir que ens soparem junts i tal.
Em va portar a una pizzeria que estava a quinta punyeta d'on t'estàvem. Perquè allà és més barat. Perquè era més barat perquè estàvem al centre de Berlín i era caríssim. I parlant amb ell al sopar, em va explicar que havia d'escollir entre una barqueta de 6 metres o cotxe. I va agafar la barqueta. Saps com són els demetres.
Ja més o menys teníem els transports, el públic... Però no podia tenir les dues coses. I aquí no m'ho volem. Aquí només hi ha que passejar-se per la cosa. És més o menys que pols depolitius. La diferència és que aquí tampoc podem, però ho tenim. El tenim. Si no, no. I cada cinc, sis anys canviem de cotxe.
I si la barqueta, si pot ser de 60 metres, millor que no de 40. Bé, doncs tenim que anar-nos a fer la idea de que escoltam vos això. En fi Santi, t'has passat 3 minuts, però ha sigut... No, jo ho tinc clavat. Ha sigut un plaer. Jo estic al minut clavat. Molt bé. Vinga, fins divendres. Adéu. Adéu. Les 9 i 17. No, les 1 i 17 si ens escoltem el dissabte. I bé, ara deixem que s'estrani el Lucas.
amb el seu tema musical. A veure què ens posarà el Lucas. Avui el Lucas. Avui el Lucas. Jo sé que l'Armand és un apassionat del blues, però bueno, en aquest cas, tirarem una mica més de música més comercial, podríem dir. Us agrada Amy Winehouse? Bueno, està bé, feia bé. Doncs posarem un tema d'Amy Winehouse que es diu You know that I'm no good.
Anglès sembla que sí que ho saps llegir eh. I tant, i tant. Fins ara.
A veure...
Jamaica and Spain, we like how we were again. I'm in the tub, you on the sea, lick your lips as I soak my feet.
I cheated myself like I knew I would. I told you I was troubled. Yeah, you know that I'm not alone.
They tried to make me go to rehab.
Doncs ja tornem a estar aquí. Són les 9 i 25. La 1 i 25. Ja està. Ja està. Ja la tenim liada. Senyor Armand. Hola, bona nit. Què sopant? Mira, avui farem un plat molt senzill i molt ràpid de fer. Però no ràpid? Sí, també ràpid. Però que és molt curioset. Tagliatelle de calamà.
De lletell i de calamars. Si agafes un calamar i el talles finet. Més o menys, va així el tema amb verdures. Verdures que s'hi poden posar els que es vulguin. Però vaja, jo explico com el vaig fer i que va quedar de conya. Depèn de la gent, evidentment, calamars però dels grans que es compren normalment per fer falsits.
El netejarem amb el calamar, els obrirem i llavors els tallarem. A veure, si tenim que això és difícil a les cases normals, tenir un pelador de patates com Déu mana, és una veritat. Pelador de patates n'hi ha, però com Déu mana n'hi ha. Com el pan és complicadet. Doncs tallem amb allò, així no amb un ganivet posat sobre la fusta i tallar, fer cintes amb el calamar a l'onllar.
Les deixarem a part. Agafarem pebrot, vergínia, carvassó... Totes les verdures que vulguem posar-hi. Torsejades, adaus, grandets, més aviat grandets. Farem un sofregit de ceba bastant all. Ui, perdó. Ceba i bastant all.
quan el tinguem rossejat, tirem la verdura, passem la verdura, que quedi, la verdura ha de quedar crueta al dente, perquè si no queda aquella pasta que no tal, no queda massa, a mi m'agrada més la verdura que quedi així com un punt cruet. Quan tenim això passat, dos minuts abans, un regent de vi blanc, però molt poquet, només per donar un toc,
i tirem el calamar, que deixi tota l'aiguita que porta, tot allò, anem passant, anem passant, anem saltant, castanya de... ...fota castanya, quan estigui el calamar, quan comença a estar cuit ja, quan t'ha deixat anar l'aiguita i tot allò, se li fot castanya al foc, i és per servir. Jo vaig provar dues coses, una amb menjar-me'l així, tal qual, i l'altra vaig fer una picada d'allijol i verd,
una salsa verda. Un toque molt bé. Sí, li queda molt bé també. Vull dir que de les dues maneres queda de conya. Vull dir que és un plat super senzill de fer, econòmic. I un vinent blanc. Perquè és calamar, sí, evidentment. El que li agradi, clar. Un cora o una cosa d'aquestes, un parenès. O sigui, un vinent blanqueta seria molt bé. Molt bé, que aprofiti. Això. Vinga. Ens en anem als esports? Per exemple.
la desbarnada.
Bé, doncs, els esports ja sabem. Demà tenim un Barça-Madrid. Una altra vegada. Una altra vegada. Estic saturat, ja, de Barça-Madrid. I, lògicament, doncs, quan hi ha un Barça-Madrid, doncs els diaris de cada una de les dues zones, doncs... Liuen les seves partidistes bestieses. Escalfan. Però clar, jo, com em dedico a mirar què diuen els de la capital de l'imperi, tinc dos... No el tenen massa clar, eh?
Tinc dues columnes o articles o digue-l'hi com vulguis, un del Marca i un altre de l'AS. Comencem pel del Marca, un tal Luis Efe Rojo, que diu... Uno de los grandes lagartes que rodea actualmente al Barcelona es la excesiva dependencia que tiene el equipo respecto a Messi y sus goles.
Solamente hay que echar un vistazo a la estadística para darse cuenta que sin las dianas del argentino la realidad del equipo de Guardiola sería muy diferente. Si tomamos como referencia solamente los dos últimos meses desde que el equipo blaugrana perdió 3-2 en Pamplona y le quitaramos al Barcelona los goles que ha marcado Messi, en estos momentos el Real Madrid sería campeón y los hombres de Guardiola tendrían que hacer el pasillo a los blancos en el próximo sábado, o sea, mañana. Que això és el que voldrien.
Los goles de Messi le han dado 12 puntos a su equipo, ya que sin ellos habría perdido en el campo del Levante y en casa frente al Granada. Y además habría empatado frente al Valencia, al Atlético de Madrid y al Racing. El problema con que se está encontrando el Barcelona es que si no aparece Leo, muchas veces no aparece nadie. Y la suerte que tiene es que el argentino nunca ha dejado tirado del equipo. Alexis y Pedro han marcado los últimos partidos, pero llevaban mucho tiempo sin aparecer. Y un caso curioso es el de Cesc,
que se ha detenido de manera radical. Lleva más de tres meses sin marcar un gol en la Liga. El último fue contra el español el día 8 de enero. No es una manera de ver las cosas. Demà marca. Qui? El Sergi. Si juga. I l'altre que em deies del diario As i del nostre... Ai, ben ponderat, senyor Tomàs Roncero. Hombre, nuestro amigo. Que diu... Cristiano y Messi mantienen una pregunta espectacular y apasionante para ganar el pichichi y la bota de oro.
lo que a su vez sumará a favor del ganador en su duelo sin tregua por el balón de oro. El portugués està dolido por considerar que está luchando en condiciones mucho más adversas que el argentino. Cristiano ha visto cómo ha dejado de engordar su lista anotadora al haber sufrido ocho penaltis que no fueron sancionados en su momento. Con que le hubieran pitado a la mitad de esos penaltis ya le sacaría a Messi una cantidad importante de goles.
y eso que no contamos los penaltis sin castigo que le hicieron este año a Marcelo, de María Benzema. Desde que habló Godal el 9 de marzo, al Madrid solo le ha pitado un penalti favorable, el del derbi, mientras que al Barcelona ha disfrutado de cuatro a su favor, todos ellos muy discutidos y transformados en gol por Messi. El Barça, tras lo de Godal, ha equilibrado a la balanza. El Madrid lleva 11 penaltis a favor y el Barça, 7.
antes de Godal, llevaban diez y tres. Cosa mucificativa. I tant. Otro motivo de queja para Cristiano es la facilidad con que Ayza le ha concedido a Messi el gol que marcó Alexis de cabeza en Mallorca. Bé, jo he estat mirant la marca, que és el que dona el trofeo aquest del Picicci, i Cristiano porta 41 gols, Messi en porta 41, però...
Cristiano ha marcat 24 gols de jugada, diguem, mentre que Messi n'ha marcat 32. O sigui, ha marcat, perdó, 24 gols amb el peu i Messi 32. Cristiano ha marcat 4 gols amb el cap, Messi només 1. Cristiano ha marcat 11 gols de penal i Messi només 6. Hòstia, i això que... És que no es den penaltis todos, cony, si volgui, eh? I de falta n'ha marcat 2 cadascú.
però, clar, Cristiano s'ha vist perjudicable. I el Cristiano va lluitant de gols amb el Messi i no depèn... El Madrid no depèn del Cristiano. No depèn dels gols de Cristiano. I ja per acabar una frase del senyor Silo López. Hombre, l'altra. Que l'altre dia, a punta pelota, va dir... referència a la final de la Champions. El Barça estarà en la final per lo civil o per lo criminal.
I bé, hem tingut semifinals de Champions i aquí... què diuen els diaris? Doncs el Marca té el seu titular després del Barça-Xelci a un Vall a Palau. Juega el Barça, gana el Chelsea.
cerrojazo de los ingleses que levantan un muro contra el que se estrella el Barcelona. Marca. Favorito en las apuestas. Al Madrid. Y, referiendo al partido contra el Chelsea, el equipo de Guardiola fue superior, pero le faltó el gol. Las garcetas catalanas, claro, diuen,
referint-se al partit contra el Chelsea, jugant així a la final. I això és l'esport i el Mundo Deportivo toca la gesta. Jo faria dos més. Un és el partit del Madrid. No juguem a res.
i el partit del... però no juguem a res, ni uns, ni els altres, ni Madrid, ni el Bayern, ningú. Ningú dels dos. No van jugar a res. No, i el Chelsea tampoc. I el Barça diria, el Chelsea va fotre l'autocar i haver-les venir. Clar, el fotut que té, o sigui a veure, ho té més fàcil indudablement el Madrid que el Barça per mi. Sí.
Vam guanyar la eliminatòria i vam tenir en compte que el Madrid amb 1 a 0 es classifica. Jo vaig veure el partit del Madrid i vaig veure per mi que a Mourinho li anava bé l'empat a 1 perquè amb el 0-0 ja es classificava el Bernabeu.
Això és el que passa quan especula. L'obliga a marcar, a guanyar com a mínim per 1-0. El Barça el té més fotut perquè l'empat no li serveix. També és cert que el Barça no jugarà a empatar. No. I el que jugarà a empatar serà el Chelsea. A ser normal li ha de fotre 3 en aquí. Sí, sí. L'únic que ha de procurar és que no n'hi marqui en cap. Ha de marcar 3 gols per si el Chelsea en marca 1. Sembla que aquest no podrà jugar.
Ja veurem el Drogba. Drogba diu que està lesionat. Està lesionat. Diuen. Jo no m'ho crec. Home, té 35 tacos ja el Drogba. Sí, sí. No m'ha de veure. En el partit d'Stanford Bridge jo crec que es va passar més estona a terra que no... De tota manera, si hi tens raó, es va passar molta estona a terra.
Però és un tros de jugador. Sí, sí, sí. Amb una veterania... És increïble, eh? Ha de recuperar forces. Sí, amb els tacos ja. El que passa és que jo crec que s'ha primat molt, no? Ha fet una mica més de musculatura, potser. El vaig veure més prim que la temporada passada. Deu menjar menys, també. Sí, és possible. Però bé, el que sí que tenim és el...
Hi ha algú que volia dir alguna cosa? Bona nit. Bona nit. Bona nit i bona hora. Què tal? Bé, bé, podria ser millor. Bueno, animat, no? De demà en tinc. Home, demà... Tenint en compte que segons el senyor Caranca, el Madrid jugarà com han vingut a jugar aquests últims partits al Camp Nou... No s'ho creuen ni ells.
I d'una altra manera, hi ha una cosa que marca una mica aquest derbi, o aquest clàssic, que és que el Barça no té res a perdre. Exacte. És la diferència. No, no, és que té que guanyar sí o sí o sí... Exacte. Vull dir, suposant que per demà no passarà, ja ho teníem perdut, això, no? Exacte. Vull dir, no passarà més. Però el Madrid no, el Madrid s'ho té que jugar tot. Sí, sí, no, el Madrid es jugarà...
La meitat de la temporada... Perquè si demà guanya el Barça, si demà guanya el Barça, el Barça és molt fàcil que s'emporti la Lliga. Sí. El que passa que jo crec que estic convençut, jo ho dic per veure un bon partit de futbol, això que ho dic, que el Madrid sortirà a empatar. Clar. A 0-0. Clar. Serà un altre Chelsea.
farà el futbol de Mourinho. Tancats darrere i pilotada cap endavant, a veure si l'agafa el Cristiano per passar-li a l'Higuain o al Belgemà. Això no passa gaire, però bé. El que passa és que això no s'hi pot girar en contra perquè el Madrid no té la defensa del Gèlci. Ah, no, això està clar. Això està clar. No oblidem això.
Si et posen davant una línia de 5 i una línia de 4 hi ha les... Va. Passa que no poden posar una línia de 5 i una de 4. Perquè són 9. Qui juga davant? Cristiano? Cristiano. Benjamà? Sí, suposo, clar. Un d'aquests dos, no? Un dels dos. O l'Igüeín. L'Igüeín, però tu veus... Però clar, un. L'altre hauria de passar darrere.
A defensar. Com una mitja punta, no? Sí, sí. Cristiano. No sé, però bueno, ja veurem. Que fotin el que vulguin. El fan els iguals? El fan el TV3? No, el fan pel teu. Home, aquest el té trincat, sí home. Aquest és el... El dels sovint raures. Sí, sí, sí. S'ha de veure per què en raura. I del dia del Chelsea què et sembla? Què et va semblar?
El partit? Sí. El que vam jugar? Sí, clar. Cada deu vegades es guanyen vuit. Sí. Una pers i una empates. Sí. És impossible que... Jo crec que va ser un partit des del Barça. Va haver alguna cosa que no em va agradar. Bàsicament, el tema dels extrems. No has de jugar per les bandes, i això crec que va fer molt fàcil defensar amb aquell embut
Jo vaig estar veient el partit amb un amic per televisió i tots deien i per què no surta el Tello? Per què no surta el Tello? Doncs el Tello no sortia perquè no estava a la bancada. Però això que dius, si estic d'acord, però fixa't que quan van intentar jugar per banda, una vegada i se'n van anar acabant jugant al centre, perquè quan jugaven per banda els passava el mateix que els va passar amb el Sevilla aquí. Els va passar exactament el mateix.
Que no hi havia manera. Sí, ja està. El pilot és l'Olla. Sí. Pots continuar. Ei. Tenim problemes amb la taula. Que està a l'amiri també. Els de segure no pot ser.
Sí, papàs candidat, els dos molt vexets. Emili. Digue'm. Bona nit. I bona hora. Què tal? Com vas veure el partit del Chelsea? Jo fantàstic. El vas veure fantàstic. Ara us estava sentint aquests darrers comentaris que estàveu fent, que... Hola? Sí. Sí, sí, sí.
Dic que us estaves sentint i, evidentment, a nivell de plantejament, això és com tot, a tot el passat. Sí, no, clar. Tot el que haguéssim fet... No, i evidentment, a mi sempre hi ha coses que t'agraden més i coses que t'agraden menys. A mi la posició i la participació de certs no em va agradar. Això passa molts, sí. Però, a veure, això diguem que és com si anéssim a veure un quadre de Kandiski
I diem, és que jo trobo que aquest color li hagués pogut posar un altre. Ja, ja, però és que és una obra mestra. Però és que el quadro és així. Clar, no, i a més a més no només és així, sinó que és una obra mestra. I crec que el partit que va fer el Barça no és una obra mestra, perquè si no hagués guanyat. Però evidentment el que ens va oferir és d'obra mestra. Vull dir, va faltar no la sort, perquè com diu Iniesta, no s'ha de creure en la sort, sinó en l'encert. Exacte, no va tenir encert.
No va tenint cert. És aquell factor, aquell mil·límetre que toques amb l'entena de la bota, doncs un centímetre més amunt, un centímetre més avall, i la pilota entra o no entra de l'alexis.
Home, exacte, és el que t'anava a dir. Evidentment, ara podem dir... Evidentment, si la pilota aquella de l'Alexis tot just començar el partit aquest entrat... Hauria sigut una col·lejada. Clar. No, hauria sigut una col·lejada, directament. No va passar, però això és com... És el que es diu, no? Si mi abuela t'ho veuràs... Sí, sí, exacte.
Clar, i li podem trobar... analitzar, li podem trobar 50.000 euros al plantejament, 50.000 euros... No, per això sempre hi trobaràs.
No, i això és la grandesa del futbol, que tots juguem a entrenadors, però l'únic que està ja prenent decisions és un, qui sigui l'entrenador. Però és que realment el plantejament i el que ens va oferir el Barça, sincerament, un equip que arriba 24 vegades a porteria i no és capaç de marcar un gol, doncs és molt estrany en el cas del Barça, tenint en compte la qualitat dels jugadors que té,
Aleshores, són accidents o són circumstàncies que poden passar i que passaran, i que per això el futbol té la gràcia que té, perquè si el futbol fossin matemàtiques, evidentment el Barça ja seria campió de xampions, campió de lliga, sense començar la temporada, perquè per plantilla, per equip, per forma de joc, per plantejament, evidentment és el millor. Però els partits han de jugar, i per això el Madrid empata amb el Villarreal,
I, per exemple, tota la mala fortuna que va tenir el Barça va tenir la sort al Madrid, per exemple, amb el seu partit. Aquell va ser un partit que el Madrid no mereixia haver marcat ni un gol. I el va marcar. Sí, perquè va marcar... I el va marcar. De la manera que fos, però el va marcar. I va treure un bon resultat dins de la derrota. Ara, jo et dic una cosa. El millor em segue el desig, no?
però jo veig més fàcil que el Barça amb cert li marqui tres gols al Chelsea, que no que el Madrid pugui guanyar el Bayern.
Clar, però aquí estem en el de sempre. A mi, per exemple, el Bayern no em sembla res de l'altre món. No és res de l'altre món. Ni el Chelsea no és res de l'altre món. És un equip ben treballat, és un equip que li va plantar cara, bona cara al Real Madrid, però és que realment davant el Bayern de Múnich tenia un equip lamentable, un equip que no és d'ara. És que l'hem vist jugant des de fa ja un parell de mesos a la Lliga Espanyola, que s'ha anat salvant, tot s'ha anat salvant.
Que no juguen a res. Que el futur és que no juguen a res. No, no, que és el que vindran a fer aquí demà. Clar, evidentment. No, i això li funciona molt jo, però sí que juguen a una cosa. Juguen a intentar contenir de la manera que sigui el joc del rival i el mateix que va fer el Chelsea. A buscar la generalitat, en aquest cas, de Cristiano Ronaldo. I és el mateix que si ara ens l'hem entès de dir, ostres, és que el Messi
No va sortir el rescat del Barça. És que no li feia falta, tampoc. El que havia d'encertar era l'Etxe amb la primera jugada. O l'Iniesta, o després... O Cesc, en aquella jugada que mira si la llança una miqueta més forta, el defensa no l'agafa. És que és això, el tema és aquí, és aquell factor.
Em vinc a referir que al Madrid sí que et pot esperar que guanyi o que perdi. Jo veig un partit molt incert. Crec que l'has de guanyar al Madrid perquè juga el Bernabéu i perquè té una pagada brutal al Madrid. El Madrid té una pagada impressionant. I si et marca un gol i l'altre se'n fonja una mica, li poden caure cinc.
Sí, sí, sí. Però en el cas de la Barça, per exemple, jo tot i estar emprenyat, decebut, emprenyat, no amb l'equip, és un emprenyament diferent. No, és un emprenyament amb tu mateix. Exacte. Però sí que et quedes o te'n vas a dormir, o almenys jo me'n vaig a dormir amb l'absolut convenciment.
Si el partit es repeteix 40 vegades, 40 vegades el Barça guanya 5 a 0. Però no guanya, guanya 5 a 0. I jo dic que el dimarts, si es repeteixen les condicions, perquè el Chelsea jugarà exactament igual... Segurament. Si van jugar aixís allà... No, no, per això. I té l'avantatge, en aquest cas el Chelsea, que el camp del Barça és encara més ample i més llarg. Amb el qual, els contratecs encara fan més mal. Una pilota llarga encara és més fàcil de...
de poder atacar. En canvi, és més difícil de defensar en un moment donat, un despiste. Però el Barça, en aquestes circumstàncies, està sobradíssim i capacitadíssim de fotre-li... No guanyar dos a zero o tres a un i plorar ni... No, no, de fotre-li 5. 5 el Chelsea.
Estic convençudíssim, perquè... bueno, perquè sí, i perquè jo espero que l'arbitratge no sigui el mateix, perquè no es parla, perquè nosaltres... és el que tenim els catalans. És el que hi ha. Jo dic clarament, com els comentaris de TV3, que són així de gilipolles.
en comparació amb el Sergio Salga i companyia, que aquí, davant dels penals, doncs, bé, potser sí, potser no, hi ha un penal claríssim a Iniesta. Sí, senyor. Per si. Ara, clar, tenim aquesta grandesa o no, o aquesta tonteria col·lectiva o no, que acaba el partit i ens l'aventem de les ocasions, però en cap cas ningú ha dit, ni la pròpia premsa,
En el fons, el partit ens el van robar.
Doncs et pots emprenyar, però res més. Si l'àrbitre no té dret a equivocar-se i els jugadors del Barça sí 24 vegades, doncs no és just tampoc. Però això ho pensem nosaltres, això digue-li al senyor Mourinho. Ah no, clar, el senyor Mourinho hauria estat avui encara dient que un penal...
que hagués canviat el partit, perquè aquest tema... És que nosaltres mateixos estem donant pàvol a les paraules dels puntets del Drop Bank Company i del Libremòbics respecte a Stamford Bridge, l'any primer, i de Guardiola de l'Iniesta, quan ningú se'n recorda del partit de nada.
Dels dos, tant del Chelsea com el de l'Inter, si està clar. Exacte, del de l'Inter, descaradíssim, però del dia del Chelsea, ningú se'n recorda del partit de nada, que ens van anul·lar un gol, ningú se'n recorda. I ben legal que era aquell gol.
Per això et dic que, bueno, que boarding, que vol dir que són gosos i que estan vius i ja està, però nosaltres a jugar al futbol, i això jo crec que és la més gran lliçó que ens haurà deixat Guardiola el dia que marxi del Barça. Per cert, no, ja s'ha passat allò que si renova demà, si renova demà, si renova demà, té contrata fins al 30 de juny, li queden dos mesos i poc més,
I esperar a veure què diu don Pep? Esperar, sí. Esperar a veure què diu el Pat? Sí, sí, sí. Ara mateix jo no entenc Guardiola molt bé, em costa d'entendre'l, m'agradaria saber els motius, però no entenc per què la gent que porta molts anys esperant-lo tindran una excusa fantàstica si arriba a final de temporada i diu que no renova.
Vull dir, tindran una excusa fantàstica per matxacar-lo. Sí, sí, sí. Però parlo de catalans, eh? No parlo de la caverna mediàtica. Parlo d'aquí, de gent que... Perquè som així, també. Estem esperant per poder destrossar algú. A mi em preocupa que no hagi dit res encara. Em preocupa pel fet que si realment hagués de renovar segurament l'hagués dit. Des del moment que no diu res és que no té les coses clares.
No, això és el que em preocupa. A no ser que estiguem tots enganyats, i com algú com en Ramon Bessa va filtrar el país, doncs ja el novembre va dir que no seguia. El Barça el va pressionar perquè s'ho pensés, li va dir que es prengués el temps prou per pensar-s'ho.
i que el Barça tingui un pla bé, que no el sabem, i estigui tot més que pactat i més que estudiat, i que realment ja hagués comunicat al Barça aquest notari. Però no es diu públicament, doncs perquè... pel bé de l'equip, però que no l'agafarà el Barça en calces. A mi el que em sorprendria molt és que el Barça no estigués fent res, no estigués contemplant la possibilitat de perdre la Guardiola,
i que estiguéssim esperant el 30 de juny... Per veure què fem. ...quina és l'entrenador substitut. Jo estic convençut que el Barça ja ho té, això. Per això et dic que... Això està resolt, ja. ...que jo crec que aquí hi ha alguna cosa que no ens expliquen, hi ha alguna cosa que no coneixem, i en qualsevol cas, si és així, si tant triga guardiola, em dóna que, bueno, que bé, que realment doncs no hi serà.
i està jugant una mica a deixar-ho córrer, segurament no tant per la premsa o per l'afició, sinó pels jugadors. Sí. A mi em dóna la sensació que el Guardiola no seguirà. Jo tinc una esperança i és que no digui res, i que realment pensa renovar, però no digui res per donar-li llenya, o sigui, d'allò, a la caverna mediàtica, a la central etxera, que puguin dir, eh, eh, no renueva, Guardiola no renueva,
No, el que em vinga a referir és que a mi em sorprendria molt que Guardiola li prengués el... perquè no el veig i no crec que ell sigui capaç de perjudicar el Barça. I allargar el sí o el no.
Si el Barça realment no sap res, si no hi ha res previst, realment és perjudicar el Barça. Si el 30 de juny... Quina planificació fas de l'equip? Però clar, és això. Ell continua parlant amb el Zubi i continuen mirant a veure quins possibles reforços són necessaris per a la temporada vinent.
Sí, perquè aquesta setmana em sembla que va ser. La setmana passada sortia que volia un jugador. Si vols un jugador, se suposa que... Tampoc et pots refiar molt del que diguin a la premsa, perquè... No, però que ell volia un jugador o que la Zubizarreta està buscant un jugador? És que... El titular posava Pep interessat i el nom del jugador, que no me'n recordo quin era. O seria el Lleil o seria... Sí, el Jordi Alba està allà. El Jordi Alba, correcte. Està clar que el lateral esquerre el necessitem.
A mi ja et dic, jo no em puc creure, perquè no saps allò de dir... no sé, això és com... però de vegades passa, no? Com dir, hòstia, no em puc creure que la meva dona em foti les banyes. Ja, sí. Home, a veure, Guardiola ja ho va dir.
tranquils que jo no deixaré penjat el Barça. Jo me'l crec, perquè és un tio integrat i ho ha demostrat durant quatre anys amb la seva manera de fer. No és hipocresia com volen vendre des de Madrid la seva actitud respecte, la seva gravitat respecte, perquè ens ho està demostrant dia a dia i constantment. L'altre dia podia haver plorat del penal i podia haver... No, és conseqüent amb el que diu. Aleshores, com a persona conseqüent,
No em crec que ell no ho tingui clar o no ho tingui parlat, per bé o per malament. No per mal. Isidre, estàs encara allà? Digue'm. Isidre? Hola, hola. Encara estàs aquí? No sé, si tens... Com tens el temps? Ara fantàstic. Ara fantàstic? Vale, doncs ja està. Intenta parlar que quan parlis al Lucas et mirarà de pujar-te una mica el volum.
Bé, t'he tallat, Emili, però jo crec que la cosa està clara. Ningú es pensa que Guardiola ens pugui deixar penjats. A veure, un dia o altre, això és com la mort. No et penses que puguis perdre els pares o que puguis perdre... Sí, fins que passa. I Guardiola no serà eternament entre el Barça, perquè a més és de lògica. Bueno, no ho sé.
Eternament, lògicament no. Jo crec que nosaltres no som anglesos. No, no. El càstig ozón d'aquí no funcionaria. Exacte, és el que no va dir. Està claríssim que si Guardiola continués el dia que les coses no anessin tan bé com han anat fins ara,
sortiria amb mil i una veu, eh? Deixant-lo... No, per això et dic que hi ha gent, molta gent, i parlo de Catalunya, eh? No parlo de Barcelona. Hi ha molta gent que li té ganes del Guardiola. Sí, hi ha molta gent que sí, que és així. Però, vull dir, evidentment, això és com quan era jugador i va arribar un dia que va dir... No, me'n vaig a Itàlia. Sí, sí, sí. El que no va fer és anar al Madrid.
O anar a cap club espanyol, per exemple. Per això et dic que és un tio molt conseqüent. Ell pot anar a un club anglès, pot anar a un club italià, pot anar... O pot anar a entrenar el Raúl González. No, això sí que no ho veig, jo. No ho veig perquè ell és un tio prou intel·ligent que el que vol és avançar.
Jo no sé per què... Igual que com a jugador quan se'n van a Itàlia, no ho va fer només per treure un bon contracte, sinó que era per aprendre del futbol italià, per aprendre aquelles coses que se'ns escapen als altres, que només les coneixes si estàs a dins.
De la mateixa manera que va fer això com a entrenador, evidentment evolucionarà i és possible que quan marxi marxarà i la porta estarà sempre oberta per al dia que vulgui tornar com a entrenador o com a president. Jo no sé per què el veig com a seleccionador de Catar quan juguin allà al campeonat del món. Seleccionador de Catar? En sèrio? Sí. No, no, jo no et dic... Bueno, seleccionador seria una mica com dir vaig a fer quatre duros i ja anar-me'n de vacances dos anys.
Ah, sí, sí, sí, sí. Sí, vull dir que això tampoc... No, això sí que no ho descarto de dir. Després de 4 anys de màxima intensitat... No, però encara no, eh. Perquè el campionat del món de Catara és d'aquí... 8 anys, no? No ho sé. 10 anys. Jo ja et dic, a mi em sorprendria que Guardiola fes una cosa estranya i que prejudiqués a l'home. Jo tampoc.
Ara mateix, més o menys igual Guardiola, el que necessito és que el Barça jugui com a mínim com el passat dimecres. Ah, sí? Perquè si el Barça juga com a mínim com el passat dimecres... I com una miqueta d'encert a l'hora de xutar porta. Sí, sí. No té color. Però no serà un partit fàcil. De 5 a 0 i 4 a 0 tot això és re.
No, no, res tampoc. Però serà un partit ple de parells, perquè el Madrid buscarà posar tots els parells del món. Tàctics i no tàctics. I no oblidem el diano. I això, aquesta és una altra. I a mi també em preocupa la reacció que poden tenir alguns jugadors del Madrid si veuen les coses mal dades.
Després, dimarts, tenim un partit de semifinal de Champions, que també és molt important. No, però és que aquí el Barça sap que d'un tret mata dos o seis. Si el Barça fos capaç, no, serà un partit molt igualat, perquè, repeteixo, potser els culers ens pensem que som la setena meravella del món i que el Madrid és una absoluta porqueria, i no és així.
és actualment un dels equips més importants d'Europa i del món. Per plantilla, no com a equip, però per plantilla sí. Ells ja diuen que a vegades són els dos millors equips del món. A veure, el millor és un.
No n'hi ha dos. No, no, és així. Però bueno, diguem que està entre els millors. Sí, sí. No, no, està entre els millors i això està clar. I veient la Champions i els equips de la Champions, doncs està clar que el Pederit és dels millors. Bueno, a pesar de l'entrenador. Sí, senyor. A pesar de l'entrenador. Bueno, senyors, que hem de marxar. Demà, que disfrutem força. Força a Barça. Visca el Barça. I el divendres en tornarem a parlar.
Molt bé. I als que heu estat escoltant aquest programa fins ara, doncs moltes gràcies per la vostra paciència. Fins el divendres que ve, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu-siau.