I can't live falling in love with you. As the river flows gently to the sea, diving so we go.
Què? Has de dir la desvernada. Què? Què has de dir la desvernada? Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues.
La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Molt bona nit, són les 8 i un minut esteu centralitzant ràdio d'Esver, l'emissora municipal de Sant Just, i ara mateix comença la desberenada. Salutacions de l'equip del programa del senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra de la mar. Bona nit, benvingut.
O, bon dia. Aquí jugant amb el teu... No estic jugant, no estic jugant. Que tens les notícies allà? No, les tinc en paper, però el proper dia les portaré a... Això és jo el que estava pensant, comprar un aparellet d'aquests i posar les notícies allà. Tots ho tindríem que fer, no? Oi que sí? Aquí hi ha wifi, aquí a l'emissó, no? No es pot subvencionar com als... No es pot subvencionar com als ministres. Sí, ja ho mirarem, sí. Ja ho farem compte. És el senyor Miquel Simón, el tinc a la dreta. Hola Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio, ben troat.
I, com sempre, doncs esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, l'Emili Sánchez, l'Armand García, el Josep Maria Montes, el Mariano González i l'Elisida Inglés. La que sí tenim aquí, vedallant, és la Carme. Que ja t'avorreixes, Carme? Només acabem de començar el programa, dona. No, el vedall aquest era de gana. De gana? Sí. No has menjat l'altre pa, avui? Oh, mare de Déu, senyor. Bé, quan vulguis començar, que acabarem més d'hora. La Desvernada.
Doncs ja estem al dia 16 de novembre de l'any 2012, ja sabeu l'any de la crisi. Semana 46 de l'any, trascorreguts 320, ja estem a prop, estem a prop, concretament 45 dies per acabar aquest 2012 i entrar al 2013, l'any de la crisi. Sí senyor. El sol havia sortit quan eren les 7 i 41 minuts i s'aposta a les 5, dos quarts de 6, aproximadament.
i la lluna ha sortit a les 10 i 23 i es pondrà d'aquí 13 minuts. Si mireu, encara ha de ser-hi, no? No es veurà gaire, perquè em sembla que estem amb nova, no? Si diu que dimecres estarem creixent, vol dir que estem amb nova, per tant no es veu.
Va, demà. Demà. El sol sortirà dos minuts més tard, les 7.43, i es pondrà un minut abans, a les 5 i mitja, en punt. En punt. I la lluna sortirà una hora més tard, aproximadament, a les 11 i 16, i es pondrà també una hora més tard, a les 21 i 23. Sí senyor. I com hem dit abans, el dimecres serà creixent. Creixent, que és en forma de D. De D.
i mai sabrem, algun dia ho mirarem, si és la lluna dels àrabs o no. La creixent.
Jo diria que... Ja no dic res. Sempre que fas aquesta pregunta, la veig molt clara, que és una C, el que voldria dir que és... De crescent. Un minvant. Però, no ho sé. Sempre que parles d'això... Ho mirarem, eh? Ho mirarem. Mira aquí, mira la bandera de Turquia. Mira la bandera de Turquia, la bandera de Arzèlia, la bandera de... Sí, una d'aquestes. O mira la Lluna Rosa.
També. Que és la creu roja dels àrabes. Sí, senyor. Bé, anem als aniversaris. Aniversaris d'avui fa 65 anys el senyor Iñaki en Asagasti, ja sabeu, aquell que anava a l'estilista abans de sortir per la televisió i li feia el pentinat. Pobre, pobra, xicot. La veritat és que quan el veia... Hi ha molta gent que es pentina... Tenia complexa de cal. Hi ha molta gent que es pentina així. Però bueno.
Doncs felicitem el senyor Anasagasti.
El senyor... Mira, aquest senyor és aquell que té dues filles que riuen que semblen no sé què, no? Sí. Sí, no? Són aquelles dues locutores de televisió... o locutores, per dir-los-hi algo, o presentadores o no sé què de televisió, no? No sé. Aquest senyor em sonava el nom, digues qui és, perquè si no... Bueno, el senyor Màximo Valverde, que el fa 68. Sí, em sonava el nom, i aleshores he mirat a veure què... Sembla que té dues filles. Una es diu Lorena...
No sé, i és una que arriba... Les dues arriben més o menys igual. Jo he mirat més o menys la seva biografia i realment si ha fet alguna pel·lícula i d'altre no, res de l'altre món. No, sempre feia, sembla recordar feia de galant normalment. El que passa que els aniversaris d'avui, avui ha nascut poca gent, poca gent coneguda, diguem. Alguns que s'hi han conegut però ja han mort, tampoc servien.
L'any que va néixer té 48 anys.
I tu diràs qui és aquesta. Qui és aquesta? És la germana de la Bruni, de la dona del Sarkozy. Ah, molt bé. De la Carla Bruni. Molt bé, molt bé. Actriu, també. Sí, mira, mira. A veure, aquesta és la lluna Mimban. És Mimban, exactament. Sí, senyor. És la lluna Mimban. Per tant, el dimecres no serà la d'ells. No. Molt bé.
Anem per les efemèries, coses que van succeït el dia, com avui, 16 de novembre. El 16 de novembre de l'any 1700, el senyor Felip V va pujar al trono d'Espanya renunciant als seus drets al tron francès. Quasi que podia haver quedat allà. No sé què ha passat, però podia haver quedat allà. 1870.
Les cortes espanyoles van escollir com a rei de l'Espanya, primer rei d'Espanya, primer senyor que va tenir el títol de rei d'Espanya, el senyor Amadeu de Sabolla. Amadeu primer, el dels duros. El dels duros, sí, sí. Poc més d'un any, no em sé si va arribar l'any, va dir ahir us quedeu i avon torno a casa meva i perquè vosaltres no hi ha qui us governi. Va dir això concretament. Diu-me'n vaig perquè als espanyols no hi ha qui els governi.
El 16 de novembre de 1885, el senyor George Isman, que havia fundat l'empresa Kodak, va inventar la pel·lícula de nitrocellulosa per la impressió d'imatges. És a dir, els negatius. L'eslògan de Kodak era
1938, el dia com avui, es va donar per acabada, amb la fugida dels pocs republicans que quedaven, la batalla de l'Ebre, que va ser la més cruenta de tota la guerra civil espanyola. El jazzic republicà va deixar 30.000 morts i 20.000 presoners. Ens n'anem al Sant Horable. Bé, avui fan sant
les senyores que es diuen Margarida d'Escòcia. Només dels d'Escòcia. Però m'he quedat una mica així, petit difuso, quan hi heu llegit, perquè diu Santa Margarida d'Escòcia, reina, nascuda a Hongria. Home, ja saps que les reines, allò que es casaven amb el rei, i clar... Ja, ja, però és que m'ha cridat l'atenció, les reines d'Escòcia. Se les han anat a buscar fora, les reines. Sí, sí. Bueno, també Santa Gertrudis,
que va ser Cistercenca a Elfta, que no sabem on és, i Sant Edmond, que va ser bisbe. Aquest sí, encara és bisbe. I demà, ves per on és Santa Isabel d'Hongria, que devia néixer a Escòcia, segurament. Era princesa, bídua, servanta dels malalts. I reina... o princesa d'Hongria.
Sant Gregori Traumaturc, que tenen l'Església Rodona, allà al carrer Garondotse. O sigui, Sant Gregori Traumaturc alias l'Església Rodona. L'Església Rodona. Era bisbe de Neocesarea, o sigui, la nova cesarea, al segle III. Sant Iscle, que a alguns li diuen Asiscle, i Santa Victòria.
que aquests dos, Sant Iscle i Santa Victòria, eren germans a Córdoba. A un altre lloc ja no eren germans, eren germans a Córdoba només, de l'any 303. Déu-n'hi-do. En aquella època ja s'estilava això. Diu, nosaltres som germans a Córdoba. Diu, quan sortim de Córdoba ja... ja no som germans. Re. Bé, doncs això, ara hauríem de fer el temps, però sí, sí, de les hores ja pots posar la cinturina de la pluja.
Senyor Josep Maria Montes, bona nit. Hola, molt bona nit. Quin temps tindran aquest cap de setmana? Doncs variable. Variable. Molt variable. Sí. Molt bé. Au, adeu, eh? Aquestes provisions... Això ho deien abans. Sí, temps variable, sí, sí. Sol i clares o algunes precipitacions... O de pronostico reservado, que deien. Sí, sí.
Home, n'hi havia que deien que s'afaitarien el bigoti, eh? Sí, sí, sí. Avui l'avió que ve de Madrid ha arribat amb 20 minuts d'anticipació, per tant, demà plourà, i si no m'afaito el bigoti. Doncs... bé, jo no tinc bigoti. Però te l'afaitaries, sí? Bueno, home, me l'afaito cada dia. Ah, vale. I bé, tal com està la situació, realment és interessant, perquè tornem a tenir un altre cop
una perturbació atlàntica que està a l'oest de la península ibèrica, donant voltes per allà, i apropant-se cap a la península ibèrica. Perquè l'anticicló continua amunt. Sí, sí, realment està sent tosut. I ja vam dir que mentre estigui en aquella situació, al nord d'Europa, en aquest cas ja es va traslladant cap a l'est d'Europa. Cap a Rússia. Això mateix. De fet, d'aquests moments està afectant des de França fins a Rússia. Sí, està afectant pràcticament a tota Europa.
I la perturbació la tenim a l'oest enganxat a Portugal, a uns 500 quilòmetres a l'oest de Lisboa. I aquest anticicló té tendència a poc a poc anar-se retirant més cap a l'interior de Rússia, i és el que farà que la perturbació àntica pugui anar avançant cap a l'interior de la península d'Avèrica. De fet, en aquests moments està plovent ja per l'oest d'Andalusia, a Extremadura i bona part de Portugal. Però no arriba aquí, oi? Encara no.
El que ara comencem a tenir és vents del sud, fluixos, que és el que està acumulant tota aquesta humitat provenent del mar, pràcticament a tota la costa i també en zones interiors. De fet, aquesta nit, oi, aquesta matinada i matí, hi ha hagut moltes boires a l'interior de Catalunya per aquests vents fluixos del sud que van acumulant la humitat. Doncs bé, aquesta perturbació s'anirà apropant ja durant aquesta nit. I demà al matí ja podrien caure algunes precipitacions, però creiem que seran molt febles.
molt disperses en alguns llocs de la costa catalana. I, per tant, podrien afectar aquí també a Sant Just, però creiem que serà realment molt poquet, si és que arribi a fer alguna cosa. Si és que arriba. Sí. Per tant, potser sí que no arribi a fer res. El que sí és que durant la tarda s'anirà apropant la part més activa. I el moment que arribi, que creiem que serà la nit de dissabte a diumenge, és quan es podrien produir les precipitacions més freqüents. Tots això creiem que no seran excessivament importants.
Si podrien caure entre uns 10-15 litres. Ja, poqueta cosa. Sí, però vaja, el suficient com per mantenir el grau d'humitat alt. I els terrenys, doncs, ben molls. I això continuarà durant tota la setmana? No, això serà el dissabte a la nit. Com dèiem, entre dissabte i diumenge. I el diumenge al matí migdia sembla que podria haver-hi una pausa.
per tornar un altre cop a la tarda del diumenge a tornar a engegar la màquina de la pluja. Hi ha algun xàfec entre la zona de Carras i el Gironès. És en aquesta zona on estem nosaltres també, per tant, aquí a Sant Just, hi ha probabilitat que pugui descarregar de ploure.
En aquest cas ja podria ser en forma d'algun xàfec. És a dir, per tant, ja una intensitat una mica més alta, però tampoc serà ni molt menys torrencial. És una perturbació, com diem, entre feble i moderadament activa. I aquesta anirà seguint el seu viatge cap a l'est. Per tant, de partida entre el diumenge i el dilluns s'anirà traslladant cap a Itàlia. I, per tant, el dilluns canviarem d'escenari. Els ben giraran al nord,
i les pluixes desapareixeran, perquè quedarà el cel pràcticament ras durant el dilluns. Però baixant les temperatures. Això sí, llavors començarem a baixar les temperatures. I aquesta serà la tònica de la setmana, evident. Això, fosses clarianes, creiem, esperant això sí, i aquesta és la situació que ens comença a il·lusionar molt, ja sabeu els meteoròlegs que ens encanta quan la cosa s'esvera, que a partir d'aquí una setmana, doncs, puguem tenir canvis
amb força notable, sobretot en aquest cas, amb les temperatures. Baixant més. Cap avall, sí. I... i pluges. I potser, a mi n'està veritat, per tant, podrien ser nevades, a cotes, bastant baixes. Ja t'anava a dir. No molt baixes, eh? Bastant baixes. Neus, prepidineus o prepidineu. Això mateix, eh? Prelitoral, amb uns mil metres...
Això ho haurem d'esperar. El que sí que tinc clar és que aquest cap de setmana, sobretot a partir de ja aquesta matinada, doncs el temps serà bastant núvol, poc sol en general aquest cap de setmana i molt sol a partir del mateix dilluns. La setmana que ve no podràs fer la predicció del temps perquè no farem programa. Ja saps que nosaltres sempre les coses les fem, ens rumiem molt i hem decidit fer vaga el dia 23. Jornada de reflexió.
Jornada de reflexió. Començarem a reflexionar el dia 23. Saps què passa? Clar, segons que cosa, en campanya electoral no es poden dir, perquè si no diuen que estàs fet campanya per un partit determinat. I el dia abans de les eleccions encara menys. Per tant, hem decidit fer en vaga. Au, per allò que els números, els criteris per parlar d'un partit o de l'altre en funció de no sé què, no ho farem programar el dia 23 i ja està. Perfecte.
Molt bé. Me'n faig això a la vaga? Molt bé, fins aquí 15 dies, eh? Perfecte. Vale, adeu. Adeu. Adeu.
Dedicat al senyor Marc Simó, són les 8 i 16. Gràcies. De res. I ha arribat el moment de comentar alguna de les notícies que hem trobat amb els diferents diaris i mitjans de comunicació, però, com sempre abans, farem el regalet. I aquesta setmana, com sempre, hi ha més d'un candidat al nostre premi, al nostre regalet. Per molt que facis, Carmen, no et penso donar la botifarra.
Per exemple, hi ha el senyor Marcelín Iglesias amb el seu discurs comparant el nacionalisme català amb els nazis, secundat uns dies després pel seu company José Bono. O també podríem parlar del diari El Mundo, que es fa ressò d'un informe policial que atribueix contes a Suïssa del president Mas i l'expresident Pujol i la seva família, que potser sigui veritat, però és clar, és una notícia que surt en plena campanya electoral i parlant d'un informe que, de moment,
de moment només l'han vist ells. No sé quin lloc en tenia algun que altres, doncs... infiltrat. I també, en plena campanya electoral, ha sortit el dictamen del Consejo de Estado, que diu que l'Europa recepta és inconstitucional. Déu-me'n guardi de defensar una imposta.
i molt menys el de l'euro per recepta que el trobo totalment injust. Però d'impostos injustos n'hi ha tants, que si hem de fer una relació d'ells no acabaríem mai. Aquest dictamen diu que aquesta taxa genera desigualtats en l'accés als fàrmacs entre les regions, textualment.
I quan el govern català va establir el cèntim sanitari als carburants, i aleshores governaven socialistes al tant de l'estat central com a Catalunya, això no degenerava desigualtat entre les regions. I per cert, això de generar desigualtat entre les regions, el Concert basc i el de Navarra no generen desigualtats.
I d'altra banda, què és això de les regions? Perquè l'estat espanyol es configura en comunitat autònomes que coincideixen o no amb les antigues regions. A lo millor és que el Consejo de Estado ja ha abolit les autonomies establertes en la seva immaculada Constitució. I tornant a l'euro per recepta, tot aquest enrere s'ha prohibit el manifestat de la comunitat de Madrid que a partir del 2013 pensava imposar aquesta taxa ja visent a Catalunya.
Quan el govern Mas va establir la taxa al senyor Montoro i al Consejo de Estado no van dir res. Però ara que Madrid també pensa imposar-la, Montoro diu que té la intenció d'aprofitar aquest informe per obligar la Generalitat a suprimir-la, ja que la mesura vulnera l'article 14916 de la Carta Magna i que, si és necessari, presentaran el recurs al Tribunal Constitucional. Doncs el govern català ja ha begut oli, perquè recordem que el Tribunal Constitucional va ser aquell que va retallar l'Estatut.
El fet cert és que el Govern central no compleix amb les seves obligacions vers Catalunya, diuen que no hi ha expoli fiscal, que els diners que s'han de donar a Catalunya ja els donarà quan pugui, i si el Govern de la Generalitat troba una forma d'augmentar els seus ingressos, doncs resulta que són anticonstitucionals.
Si s'ha de suprimir la taxa, que es suprimeixi. Total, no sortirem de la crisi per un euro per recepta. Però, si us plau, senyors del Consejo de Estado, faci'ns-ho mirar i abans de parlar o dictaminar, comptin fins a mil i pensin bé el que diuen i quan ho diuen. De moment, perquè es reflexionin a gust, aquí tenen aquesta...
Bé, anem per les notícies, que seran segurament més interessants. Marc, ja pots començar, va. Puc començar? Pots començar, sí. Avui porto una notícia de la setmana passada, perquè ahir a la setmana passada vam fer el trapella i no... Llavors... Sí, no, la setmana passada, sí... Que es va enrotllar com una persiana. Sí, sí, sí. És veritat, sí. Bueno, t'he dret a veure tu, no parles i punt, ja està. Ja està. Va. Porto una aplicació que és pels mòbils Android.
Els androides. Aquell que ens pot escoltar quan vulgui. Hi ha moltes aplicacions al mercat de gestió de veu que dius què vols al telèfon i ho fa. Hi ha una que ha tret ara una empresa espanyola. Té les seves diferències amb el sistema d'Apple.
però per exemple en lloc de dir-li que tiempo va a hacer li pots preguntar si... plourà? no, he d'agafar el paraigües he d'agafar la jaqueta i ella et contesta, et diu agafa la jaqueta perquè farà fred es connecta via remotament amb un servidor que li diu la previsió del temps a la teva zona i... a certa, a certa com els homes del temps la previsió que hi ha el servidor pujada
És correcte. Si no, no. El nostre no molt de temps va certa a vegades. Internet és igual. I en entre altres funcions, enviament de missatges, per veu...
Carrega cançons. Té un contracte amb una empresa d'extreming de música. Vols escoltar una cançó d'un grup, li dius el grup, la cançó i la pots escoltar. Aquesta no és l'aplicació que ens vas voler demostrar?
S'ha de dir, he estat fent proves aquesta setmana, el problema és amb els grups anglesos que els has de espanyolitzar una mica.
perquè amb grups espanyols o catalans no té cap tipus d'inconvenient. De fet li vam dir que volíem escoltar Qui maneja mi barca i va sortir una altra cançó que no era aquella. No, el títol de la cançó era Qui maneja mi barca. Era mi barca. És una aplicació que fa un mes que està en versió de proves. De moment és gratis. Portàvem 15 dies 100.000 descargues.
Sí, per una aplicació d'unidor. I va aprenent l'aplicació. Va aprenent a mi de cap. Va detectant cosetes. Si ho tens en diferents dispositius, va aprenent el teu llenguatge. I això que l'aplicació va aprenent em recorda o Your Robot de SimOf o Terminator.
que els ordinadors també anaven aprenent fins que aprenen massa. No sé jo si és convenient, al final el telèfon et dirà, no t'ho diria el telèfon, el que ha de fer, sinó que el telèfon et dirà a tu el que has de fer. Perillós. De fet, 2001. 2001 era un altre... 2001 després, si tu no vas veure 2010, en 2010 expliquen que rep una ordre, una informació contrària
a la programació que tenia. Bueno, com a Yo Robot. I es torna a boig. No, Yo Robot és molt més complicat. T'has llegit la novel·la? No, he vist la pel·lícula Sacreu. Ja has de llegir la novel·la. Bueno, ja té les tres lleis. Això és igual al llibre que a la... Després, a la pausa t'ho explico. Miquel, notícia. A veure, s'acosten a eleccions aquí a Catalunya. Sí, a l'E25. I aneu amb compte els casats que no vulgueu anar a votar. Per què?
perquè als Estats Units una senyora que el seu marit no va anar a votar... El vas trobar? El va atropellar amb el cotxe i li va trencar dues cames. Aleshores ja és segur que no anava a votar. Sembla ser que aquesta senyora volia que... Volia votar per Obama? No, en contra. Ella deia que si guanyava l'Obama a la seva família ho passaria malament.
Suposo que la intenció del marit, si és anar a votar... Era votar per l'Obama? O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no. O no.
Aquesta notícia si la llegeix el senyor Bono. Veieu, els catalans no han d'anar a votar, a veure si les atropellen totes les senyores. És perillós. Sí, sí. Diu que al final el va atropellar quan s'amagava darrere un poste d'una farola. Diu que només volia espantar-lo.
però que accidentalment va accelerar el cotxe i el va atropellar. Evidentment està acusada d'agressió premeditada i de moment no sap si ja té triat advocat o no. Ja, perquè està en tràmit de divorci. Jo tinc aquí una notícia curiosa. Un senyor va veure que la seva companya s'havia fet un test d'embaràs
i va decidir, ostres, jo em faig jo la prova, va agafar el tovet aquest i li va donar un resultat positiu. El senyor, doncs, va agafar broma i va entrar en una web que es diu Reddit, en què es comenten coses curioses i va dir, doncs, m'he fet la prova de l'embaràs i m'ha sortit positiu.
Va rebre 1.300 comentaris amb aquesta web. I diversos d'aquests comentaris li van cridar l'atenció. Li van dir que pot ser que tinguis càncer de testicles.
Ves a un oncòleg i li dius que t'has fet la prova de l'embaràs i que t'ha donat positius. L'home es va espantar i efectivament va anar a un professional, a un oncòleg, li va revisar els testicles i efectivament li diu que tenia un petit voltet al testicle esquerre, és a dir, tenia càncer.
Resulta ser que hi ha un número de tipus de càncer de testicle que emeten una hormona molt semblant o igual a la que té la dona quan està embarassada. I per això, com aquest senyor, doncs li va donar el positiu, gràcies a aquesta
Broma que va voler fer el senyor, no? De veure si ha vingut l'embarzat. Doncs aquest senyor va arribar a temps... ...perquè li detectessin, doncs, el càncer de testicle. Si ja saps, no et facis... No, no me la penso fer, per si em cas. Vale. Més coses, Marc? Més coses. Jo porto una altra aplicació.
Avui estic a tema tecnològic. És el fàcil. Aquest és un joc que tothom coneixerà que es diu Angry Birds. No, no el conec. Jo em vaig quedar amb el Come Cocos. A mi el que m'encantava és dels primers mòbils que van sortir, la serpiente.
Bueno sí, una marca en concret que tenia la serpiente al seu. Era molt maco aquest, la serpiente. Jo en el mòbil que tinc ara també tinc la serp. De tant en tant m'hi entretenc. Jo vaig dir l'altre dia que havíem fet una altra versió de la serpente. Doncs d'aquest de l'angrivers, com molta gent coneixerà, han fet la versió de Star Wars. Ah, estaré.
Són tot, no deixa de ser, és un joc molt senzill, entre cometes, d'ocells, que cada ocell fa un moviment específic i has de tombar o matar porquets. Ui, pobres porquets. No sors sang i fetxa ni res. I llavors han fet l'edició de, no sé si perquè el George Lucas va decidir vendre
Els drets de la Walt Disney. Els drets de la Walt Disney o algo, però pareguda. Em sembla que van ser dos dies després o tres. Jo me'n vaig a entrar, suposo, no crec que tingui res a veure.
I el joc es ven per 1,79€ si el vols sense publicitat. Eurus? Eurus. I si en publicitat? En publicitat és gratuït. És gratis. Sí, però a la publicitat toca una mica l'amorat. O sigui, estàs jugant i de cop i volta diu, compre, o en el súper del lado. Et surt a baix, a les pauses, és així. I si vols l'edició ja da alta definició. Ja, bueno, aquella ja... Dos amb sis. Ja, ja, ja. Però bueno. Sense publicitat. Sense publicitat. Alta definició i sense publicitat. Molt bé. Perfecte.
Ja això de la publicitat, jo recordo que fa molt de temps hi va haver-hi una empresa de telefonia suica, però que al final no ho van fer, que es volia establir a Espanya, et donava el telèfon totalment gratuït, línia, trucada... De tant en tant, mentre s'estaves parlant, sortia publicitat. Bueno, està bé, no? I a més a més, la idea no va tenir èxit. Suposo que ningú es va adonar d'alta en aquesta companyia. O sigui, al moment de donar-te d'alta,
allò que volien que tu diguessis quines eren les teves preferències, que feies un test i et passava la publicitat o la idea era passar-te la publicitat del que a tu t'interessava. Home, a veure, no estava malament, no? No, no, està bé. Gràcies. Serà dir que la publicitat d'aquestes aplicacions
Deixen molt que desitjar. No t'ofereixen un 2x1 en pizzes o... No. No, són d'altres aplicacions, d'altres empreses normalment americanes... Ja, o així que no et serveixen de res. Bueno, doncs realment... No. Més coses, Miquel? Bueno, ja... Com ho tocava a mi? No, tocava a tu. No ho sé, és igual. És igual.
Hi ha un senyor que es diu Deng Jianlin, xinès, que el van enganxar en una via de velocitat limitada a 80 km per hora a xina i anaven 95. 15.000 jans. I li van fer una foto.
i, evidentment, la multa va arribar a casa seva. La seva dona, que va obrir el correu aquell dia, va veure la multa, ja va començar a sulfurar-se... I va dir, desgraciat, t'has comprat un cotxe i a mi no em compres l'abric. No, no. I resulta que a la foto es veu el senyor conductor... Amb una rossa al costat. ...i ficant-li mal escot a la rossa. Ah! Bueno, o morena. És igual. O morena, és igual. Amb un altre senyor al costat i ficant-li mal escot a la rossa. O sigui, per això els vacabres de la dona. Sí.
Evidentment, el matrimoni està en vies de divorci. I això no... Bueno, sí, nano, però si això passés aquí, podries presentar una demanda contra la policia per haver-te fet una foto en un... L'OPD. L'OPD. No, no ho sé. Jo penso que sí. El senyor per defensar-se va dir que era un fotomuntatge. A veure, s'ha de dir que per molta l'OPD... A veure...
La foto té que ser del cotxe la matrícula, amb una referència de la velocitat que portes. La China no ho sabem. La China tenen l'OPD? No sé si a la China tenen l'OPD, però sí que és cert que hi ha països a tot arreu que tenen unes lleis realment impressionants. Per exemple, a Israel.
que no et pot fotre el dit al nas al dissabte. T'ha anat de meravella, això, aquest enllaç. A Suïssa, si vas al lavabo a fer les teves necessitats després de les 10 de la nit, no pots tirar de la cadena ni apretar el botó de la cisterna. Fa soroll i molestes els vins. A Suècia,
Hi ha una llei que fa que la prostitució sigui legal, però el que està prohibit és que tu et demanis a una prostituta els seus serveis. O sigui que tens que parar-te allà i ell té que venir a oferir-se. Si aneu a Atlanta no aneu amb la girafa perquè està prohibit lligar la girafa als postes de telèfon o a una farola.
Això suposo que aquestes lleis deuen ser perquè un dia va passar alguna cosa amb algú que anava així d'aquesta manera. Atlanta, girafes, diguessis Àfrica. No, el millor va anar a un circ a Atlanta, aquí, i la girafa la van lligar amb allò, i vés a ser allà. El millor, un cop de bec, bueno, de morro, va trencar la bombeta del final o el que sigui, i llavors van dir, queda prohibido. L'estat de Pelsilvània està prohibit cantar a la dutxa. Millor, millor, millor. A Xina, parlant de Xina,
No et pots inscriure a una universitat si no ets intel·ligent. O sigui que primer un test d'intel·ligència. Exactament. A Tailàndia, si t'agafen llançant un xiclet a terra, et poden posar una multa d'equivalent a 500 euros. Això també es podria fer aquí a Espanya. Si no la pots pagar, et fiquen a la presó. A Singapur està totalment prohibida la venda de xiclets.
A Filipines, cotxe que amb la matrícula que acaba a 1 o 2 no pot circular dels dilluns de 7 del matí al 7 de la tarda. Els que acaben amb 3 o 4 al dimarts i així sucessivament. 5 i 6 al dimecres i tal. I els de 9 i 0 en divendres. Té una fàcil solució. Et compres 9 cotxes i ja està.
A l'estat de Idaho hi ha una llei que diu que és il·legal que un noi li regali a la seva promesa o a la seva companya una caixa de bombons si aquesta caixa no pesa com a mínim 23 quilos. T'hi regales una caixa de bombons així a la promesa? Ja el té per tota la vida. Doncs a Denver no li pots prestar l'aspiradora a un veí, està prohibit.
A Illinois hi ha una llei que prohibeix a les avelles volar sobre el poble o qualsevol dels seus carrers. Les avelles no poden volar. Si volen, li posen una multa. A Washington hi ha una llei que prohibeix dir o escampar... La deuda que els seus pares són rics.
A Virgínia es prohibeix tenir una banyera a casa. La banyera està al jardí. Llavors se li diu piscina. A Arizona és il·legal si rebutges un got d'aigua que algú t'ofereixi. Si t'ofereixen un got d'aigua te l'has de beure.
No, oblidem que a Arizona hi ha un desert, el famós desert d'Arizona, que està prohibit que rebutgis un got d'aigua. Al Reina Unit, els homes de més petits de 14 anys han de practicar cada dia, una estoneta, el tir en barc. Què vols que digui? A Florida,
No et pots llançar pets al llogar llocs públics després de les 6 del matí, dels dijous. Les restes hores no hi ha cap mena de problema.
Sí, però a mi m'agrada... dius després de les 6 del matí dels dijous. Sí. Però a quina hora pots començar? Pots començar quan vulguis, però a les 6 del matí del dijous... Tens que parar. Has de parar tot el dijous. Ah, tot el dijous. A les 12 de la nit del dijous. Ah, vale, vale, vale. Això deu ser perquè deuen fer congrés o algo aquell dia. Sí. A Iowa, si un petó no pot durar més de cinc minuts, hi ha el policia amb el cronòmetre...
I mireu quan dura el petó. A Minnesota no pots dormir, no. T'has de posar pisana. A New Jersey tenen una llei que prohibeix fer soroll quan menges sopa. O sigui, ara no pots sorber la sopa. Exacte. A Oklahoma, fixeu-vos-hi que moltes d'aquestes lleis són dels Estats Units. O sigui, d'estats dels Estats Units. Com poden fer de lleis que ens hi donen la gana, que d'estats les seves,
Doncs al Clahoma et poden detenir o multar per posar cares lletxes a un gos. I està prohibit mossegar l'hamburguesa d'una altra persona. L'hamburguesa, eh? A Tènisi està prohibit conduir dormit. I lluita és il·legal que no beguis llet.
Sí, has de veure llet. A la pel·lícula que arriba el de l'Oest, algú que diu, o massa de llet. És que si no veus llet, et donen de llet. Jo suposo que això són conseqüència d'alguna cosa que ha passat en un moment determinat. Suposo, però n'hi ha més, eh? Ja, ja, ja. Ja, ja, ja. Ja deixem-ho córrer. Ja, ja, ja. Però bueno, és que... Teniu més notícies o ens anem a Madrid, com sembla? Bueno, tinc una última notícia americana. Vinga. 30 segons. Un senyor...
de 79 anys, que va morir, i va deixar la seva herència al poble on vivia. Fins aquí tot normal. No tenia familiars, a prop... I quina era la herència? Quan li va dir el que s'encarregava de gestionar-ho, va trucar al senyor alcalde, li va dir, està sentat, de moment portem acumulats 4 milions de dòlars, amb els vents. La casa, el cotxe, el mobiliari...
i encara no havien acabat. Bueno, diu, no ho sé, però diu... Comenta-lo, fa-ne en plan de broma, dius... Estàs sentat perquè de moment portem ja 4 milions de dòlars d'herència. No crec que li... El poble s'ha estranyat molt perquè l'home vivia en condicions molt... Ja. Molt tranquil, no bastava, però 4 milions... A usted. A usted, això, no em sortia la paraula. Déu-n'hi-do. En un poble de...
3.800 habitants. Ostres, és que té 4 milions de dòlars en un poble. Amb ell se'ls hi ha acabat la crisi, eh? Sí, sí, i tant. És un poble de Florida, que es diu Bel Air. Ah home, Bel Air, on el príncep? Sí.
Home, perdona, és una zona residencial, eh? Sí, no, no, doncs... I està florida, no? Sí, sí, està florida. Ah, sí, és veritat, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, és veritat. Ah, sí, és veritat, que me metieren en un lío, eh?, grafitis... Bueno, mira, 4 milions tindran per netejar. Tindran per netejar els grafitis, sí.
que et donin una para cada bitany i ja està. Està bé, sí. Bueno, però res, tu tens més... Bueno, com vulguis. Sí, no, allò no, va. Bueno, mira, un nano està al jardí de casa seva, té ganes de fer pipí, i què fa? Un nano de 3 anys baixa els pantalons, els calçotets i psst... En aquell moment passa per allà un policia del poble, un policia municipal... I li posa una multa. ...el veu i li va posar una multa de 2.500 dòlars.
El nano. A casa seva. Per fer pipí a casa seva. Això és l'argument que van presentar els pares a davant de la policia, que era a casa seva, i a més a més que era un nen de 3 anys, que va ser per orinar en un lloc públic. Clar, són les lleis. Sí, són les lleis. No hem trobat cap que diu que prohibeix orinar en lloc públic, em sembla que sí, no? Sí, però d'una hora en una hora no era, no, de tirar la cadena.
Tira la cadena, sí. Bueno, però mira, si a la banyera no pots estar a casa, deus estar al jardí, més o menys. Ells van presentar instàncies i tal, a diverses autoritats, i com que no els feien cas, van començar a anar als mitjans, a la premsa, a la ràdio i tal. Fins que al final el director, el cap de la policia de Pitmon, que és el nom del poble aquest, el senyor Àlex Oblein, va anar a veure la família Warden i els va demanar
que disculpessin aquest policia que havia sigut tan estricte a l'hora d'aplicar la llei aquesta. Pobre nano. Sí, pobre nano. Si li han acabat les ganes de fer pipís. Si li han estrucat la pijera per tota la vida. Bé, doncs fins aquí les dits i ens en anem cap a Madrid.
Doncs anem cap a Madrid per parlar amb el nostre corresponsal, el senyor Mariano González, que segurament estarà a l'altra banda del fil telefònic i enganxat a l'ordinador. No ho sé. Bona nit, don Mariano. Bona nit a tothom. Estàs davant de l'ordinador o...?
Estoy delante del ordenador, pero debe ser que tengo mala suerte. No logro conectarme hoy por el ordenador. No sé, pero la karma está poniendo cara de paisaje, lo cual quiere decir que algo debe haber por ahí. Sí, lo he intentado, pero no lo he conseguido bien. He podido escuchar un rato que también me ha valido.
pero he escuchado un rato por el link digital, pero poco más, no he podido ver imágenes. Vaya, por Dios. No te pierdes nada, no te pierdes nada, Mariano. Bueno, ya os conozco. Eso también es verdad. Oye, pero ¿qué os pasa en Madrid con Cataluña? No sé, ¿qué nos pasa ahora? Os dejamos de vivir. El José Bono, imitando a su correligionario...
Aragones, nos tilda de nazis. Bueno, nos tilda. A algunos catalanes nos tilda de nazis. Bueno, ese madrileño, madrileño, madrileño del todo no es... Bueno, es manchego, ¿no? Es más bien manchego, sí. Sí, es manchego. Son virus que se extiende por todas partes. Pero Doña Espe sí que es madrileña, ¿no? Doña Espe... O tampoco.
No lo tengo yo muy claro, no lo sé, me imagino que sí lo es. No sé qué nacimiento tiene doña Espe, qué lugar de nacimiento, pero lleva aquí toda la vida como si lo fuera. Sí, porque claro, las últimas, no sé si has oído o leído sus declaraciones sobre la República Bananera. Sí, sí, pero doña Espe es una liberal a ultranza, con todo lo que pueda tener de bueno, de malo y de regular. Sí, pero hay que explicarle algo.
Doña Espe, suelta lo que se le pasa por la cabeza. Lo que pasa es que alguien debería explicarle, yo creo que alguien de su entorno o de su entorno familiar, próximo, debería explicarle que las repúblicas no tienen rey. Claro. Claro, es decir, Cataluña sería una república bananera que tiene ganas de coronar a Jordi Pujol como rey. Aquí hay algo que no encaja. Pues algo no cuadra, sería en todo caso el presidente de la república. Sí, claro, después de los tres... A no ser que quiera instaurar una monarquía,
Bueno, bueno, oye, ¿no creas tú que hay algunas voces aquí que...? Bueno, hay sucesor, por lo menos, ¿eh? ¿Hay sucesor? Claro. No, no, pero... Sí, pero ten en cuenta que aquí hay algunos políticos o, bueno, independentistas que proponen que Cataluña sea un principado y que el jefe del Estado sea el príncipe de Girona.
¿Alias príncipe de Asturias? Felipito de Catún. Exactamente. Yo, cuando leí esto, dije, digo, también son ganas de hacer la puñeta de cómo se lo tomará don Juan Carlos que a su hijo lo hagan príncipe de un estado que se ha separado. Madre mía. Sí, bueno, de alguna forma alguien se ha fumado ahí. Sí, sí, sí.
para pensar una cosa como esa. Y en el peor de los casos lo que haría el rey sería coger un avión hacia Zanganica por ahí a ver si tiene un elefante que buscar para romperse la otra cadera, el pobre hombre. Sí, hoy lo he visto, el pobre hombre va con dos muletas.
Fatal, fatal. Además, la silla, que supongo, donde debería sentarse después de echar su... su espiche en esto, tenía un par de cojines, o sea que... Es que las operaciones de cadera es lo que tienen. Sobre todo, si en vez de recuperarte, pues te dediques... quieres conflaciarte con el universo por lo que has hecho y llevar la vida que antes no llevabas... Claro.
Però no oblidem que aquest senyor, Juan Carlos de Borbón i Borbón, és el Conde de Barcelona.
Sí, però el seu pare... No, no, però el seu pare... El seu pare... L'abdicar va perdre. No, no, l'abdicar no el manté. Ah, no, és veritat. El seu pare no el manté fins que va morir. I aquest títol va passar al seu fill, don Juan Carlos, que és conde de Barcelona. Que el conde de Barcelona era al mateix temps príncipe de Catalunya.
O sea que ahí puede haber una disputa sobre quién es el que tiene derecho, si el conde de Barcelona como príncipe de Cataluña o el príncipe de Girona, porque no sé... Digamos que ya es un título nobiliario de mayor rango, príncipe de Girona,
El conde de Barcelona es el mismo tiempo príncipe de Cataluña. Estas imputas dinásticas son muy divertidas. Acaba todo en un quítate tú que me pongo yo. Yo creo que todo esto no lo ha pensado desdenidamente porque si lo piensa no se mete en el fregado que se ha metido.
No sería la primera vez que un monarca mira la reina de Inglaterra, que también es jefe de estado o reina de Canadá. Y que Escocia, el Salmón este, ha dicho claramente que sí, Escocia vota por la independencia,
que posiblemente con toda seguridad entrarían dentro de la Commonwealth y que por tanto el jefe del Estado sería la reina de Inglaterra. De alguna forma, aunque parezca una contradicción, no deja de ser algo posible en un mundo tan globalizado como estamos. De alguna forma es posible, plausible y previsible que pueda ocurrir.
No olvidemos que hablaba mucho de las maragalladas de Pascual Maragall, pero una de sus maragalladas fue un día que soltó que quizás deberíamos pensar en reconstruir o restablecer la corona de Aragón separada de la de Castilla.
El problema de la historia ya sabemos cuál es, es qué año cogemos. Claro, claro, claro. Siempre podemos retroceder cinco años más, diez años más, o avanzar cinco años más... Yo retrocedería los 3.000 años que dijo doña Espe. Hombre, 3.000 años queda un poco... Claro, es que 3.000 años nos ponemos en el año mil antes de Cristo. Quizás, Egipto,
Mil años antes de Cristo, pues, por ahí. Sí, sí, sí. Babilonia, quizás. No, la época egipcia. No sé, Babilonia puede ser incluso. Sí, sí, sí. Por aquellos años más o menos. Bueno, vamos, que aquí estábamos haciendo hachas de piedra. Bueno, aquí estarían, imagino que los íberos y los halarnos, los huevos y todos aquellos pegándose unos con otros. No, no, los halarnos y los huevos vinieron después.
Se fueron posteriores. Los íberos o los prehíberos. No sé qué había en la península ierica. A ver, que tampoco estaría mal. Sería una manera de volver a empezar. ¿Qué dicen los ingleses? Volvemos a empezar a ver si lo hacemos mejor.
Eso es lo que todos querríamos cuando ya tenemos muchos años y decimos, uy, si me pillara a mí con 20 o 30 años menos. Sí, sí, sí. Pues esto es lo mismo. Sobre todo cuando ves una chavala por la calle, uy, si me pillara a mí con 20 o 30 años menos. Lo que pasa es que desgraciadamente en la vida no suele dar muchas oportunidades de esas. No, claro. Generalmente hay que pelearla duramente para conseguir un poco.
Lo mismo lo que ha querido doña Esperanza es que todos los que hayamos escuchado eso... o nos vayamos a mil años antes de Cristo a ver que era lo que había. Exacto, exacto. Pues es que había algo. Hasta puerca, un poco más, lo mismo. Pues igual sí, igual sí.
Oye, pero hablando de Reyes, no sé si alguna vez hemos hablado de... Bueno, es un municipio cercano a Madrid. No sé si llega al metro o no llega al metro a San Sebastián de los Reyes. Sí, tan cercano. Hay estación de metro... Hay una estación de metro, sí, que parece que va a San Sebastián de los Reyes y tiene una parada al lado del hospital de San Sebastián de los Reyes. Ah, tiene un hospital y todo. ¿De qué Reyes?
¿De qué reyes era este San Sebastián? Pues de cualquiera que pasaba por allí. O sea, el primer rey que pasaba por allí es mío. La San Sebastián de los Reyes estaba cerca. No tiene ningún monumento específico. Era un pueblo que se convirtió en ciudad residencial y al hilo de los polígonos industriales que había por la zona. Y creció y creció y creció. Pues en San Sebastián de los Reyes hay una calle, que es la calle Gloria Fuertes,
Gloria Fuertes era una cuentista. Poetisa para niños. Poetisa para niños, sí, que fue la que escribió la letra de un globo, dos globos, tres globos. Y resulta que hace poco, relativamente poco, el Ayuntamiento de San Sebastián del Rey sorteó las viviendas del número 8 de la calle Gloria Fuertes.
Son pisos que el más pequeño tiene 65 metros cuadrados, el más grande 94, y su precio oscila entre 150.000 y 180.000 euros. Bueno, supongo que son unas viviendas sociales... Sí, son viviendas sociales... Se han construido muchas por allí, además. O sea, de esas sí hay muchas. En la Comunidad de Madrid, en todo el entorno de las ciudades de dormitorio periféricas,
Cada vez son menos dormitorios y cada vez hay más vida interna en ellas. Se construyeron durante muchísimos años muchas viviendas de protección oficial. También de las otras. Pero había muchas viviendas de protección oficial. Pues bueno, pues a los adjudicados tenían que pagar 60.000 euros.
y fueron llamados para inspeccionar los pisos que se les darían, por si veían algún desperfecto. Los futuros propietarios vieron algún desperfecto, esos desperfectos se arreglaron, pero a principios de este año resulta que la constructora les mandó una notificación
diciéndoles que el precio del piso pasaba de 1.474 euros el metro cuadrado a 1.940. Claro, ahí se quedaron diciendo, oye, a ver, ¿qué pasa aquí? Claro, tú cuenta la subida, lo que significaba para esta gente. Bueno, pues, claro, empezaron a protestar, esto no puede ser, porque esto es mucho dinero, pero resulta que ahora Ibercaja ha embargado,
de los propietarios, porque no habían pagado los préstamos que les habían hecho para construir las casas.
Habían ejecutado las hipotecas y estaban en trance de... Efectivamente, pero es que claro, ya había habido alguno de estos adjudicatarios que ya había pedido una ampliación de hipoteca o otra hipoteca, parece ser que la mayoría abanquia para poder pagar la diferencia entre los 60.000 y los 150.000 o 180.000 que costaba,
con lo cual esa hipoteca está firmada y ahora la tienen que pagar, pero los pisos son de hibercaja. Con lo cual, yo creo que... Eso es una verdadera locura. Sí, sí, sí. Claro. Eso es una verdadera locura. Yo no sé si en esta nueva ley, que se pretende sacarse de la manga el gobierno Rajoy en pleno acuerdo con el ex gobierno Robert Cava,
¿Está previsto una cosa de esta? Yo entiendo, porque una persona que ha pedido una hipoteca y no pueda pagarlo, y en función de su situación socioeconómica, se saca una ley para que se les ayude, pero esto ya es mucho más grave. Un señor ha pagado 60.000 euros, le han adjudicado un piso, ha pedido una hipoteca, el piso no lo tiene, y además le dicen ahora que de a nadie el Paraguay que tú paga tu hipoteca,
Tú paga tu hipoteca, pero el piso no lo vas a ver porque es de otra entidad bancaria diferente a la que te ha concedido a ti la hipoteca. Claro, claro. Eso ha pasado, o pasa, o puede pasar en un momento dado. Porque todas las promotoras, todas las constructoras generalmente tienen la obligación de avalar las entregas a cuenta que se dan, etcétera, etcétera, por medio de una compañía aseguradora.
Puede ser que la compañía aseguradora sea eso que dice el desfinge. Puede ser. Que ha dicho que no, porque yo sé que hay una compañía aseguradora, no sé cuál es, en una promoción de viviendas por Madrid, pero eso era para una cooperativa que le han obligado judicialmente a devolver a los cooperativistas
La promo. La promo. La promo. La promo.
que le había prestado Ibercaja para comprar unos terrenos en un miedo para hacer otra promoción. Sí, sí. Pues ahí hay un problema también, y en este caso un problema importante, por una razón. Si tenemos una hipoteca a promotor,
concedida por una entidad financiera y una hipoteca a los compradores... A los compradores. Por otra entidad financiera hay una de las dos entidades financieras acolumpiado. Pues sí. Porque, claro, conceder una hipoteca a un comprador sobre un piso que no se lo van a dar... Claro. ...al asunto. Sí, sí. Normalmente, yo recuerdo, cuando compré el piso, eran otras épocas, vivía el abuelo, eran otras leyes, pero a mí me obligaron,
y se puso a suscribir la hipoteca con la misma entidad bancaria donde había hipotecado el constructor. Una subrogación de parte de esa hipoteca que a partir de ese momento empezaba a pagarla. Yo pienso que es lo normal. Eso suele ser lo habitual.
que compré el piso donde vivo y, de hecho, se subrogaron con la misma entidad que había hecho la hipoteca. Tu no aixequis el dit que la teva situació és totalment diferent. Jo vaig subrogar la hipoteca del promotor. Tu t'has quedat amb un pis embargat per part de l'entitat bancària. En cualquier caso, cuando uno adquiere la vivienda, aunque en un momento dado tenga una hipoteca de otra entidad financiera, generalmente, si uno se subroga en esa hipoteca,
o aunque cancele esa hipoteca, que no se subrogue. La entidad que concede la hipoteca suele ser, por medio de las gestorías y de las notarías, etcétera, etcétera, cancelar en ese mismo acto la hipoteca preexistente. Preexistente, claro, si claro, tú puedes pedir una hipoteca a otra entidad... Claro, si no la cancela, por la circunstancia que sea,
Se está causando un perjuicio a sí misma y lógicamente al comprador de la vivienda y a su cliente que le ha dado una hipoteca que no le vale para nada. Primero, va a perder el dinero que ha dado en el otro lado. Segundo, le va a secundar el otro lado y le va a secundar la propiedad financiera que le ha dado posteriormente.
¿Cómo te voy a pagar si me has dado dinero para una casa que no tengo y que no voy a tener en la vida? Claro. A ver qué casa ejecutas ahora. Sí, sí, porque es que no la tiene. Claro. El cliente no la tiene. Bueno, pero como la otra entidad es banquía, ¿qué más le da? Tal y como está. Habrá dicho, bueno, una poca más... Una poca más no importa.
Eso es la forma de trabajar. Es una cuestión cuanto menos curiosa, pero hay que decir que no es lo habitual. De todas maneras... No es lo habitual que se produzcan estos casos. Generalmente, al final, hay una entidad financiera que se queda con la hipoteca y que es la que posteriormente afila el oriente para ejecutar... Para ejecutar la hipoteca. A mí no me va a decir ejecutar al cliente, pero bueno, para ejecutar la hipoteca y quedarse con la vivienda, que prácticamente es lo único
Bueno, pero que hoy en día me parece que no hay ninguna entidad interesada en quedarse con la vivienda. Pues ninguna. Yo creo que sobran apuñados. Sobran apuñados. Y de hecho, bueno, pues las restricciones en este tipo de operaciones cada vez son más grandes. Porque antes decías, bueno, pues mira, por lo menos nos quedamos con la casa. Pero ahora te quedas con la casa y dices, bueno, ¿y esto para qué vale? Para qué vale.
Yo te voy a decir una cosa que no sé si ahora esto se ha solucionado o no, pero en mi época, claro, bueno, yo compré el piso, lógicamente, con una hipoteca, y al cabo de unos años fui a ver si me daban otra hipoteca para poder hacer unas... Unas reformas. Unas reformas, y en el banco al que fui dices que esta casa está hipotecada. Claro. Digo, ¿cómo que está hipotecada? Venga, yo he pagado hasta el último duro y dice, ah, pero es que no cancelo usted la hipoteca.
La hipoteca hay que cancelarla. Y mientras tú no canceles en el registro, la nueva entidad no me podía dar la hipoteca porque resultaba que esa vivienda estaba hipotecada en otra... Claro, es que esa tenía rango de primera hipoteca y la que a ti te podían dar tenía rango de segunda hipoteca, con lo cual en una posible ejecución siempre causan más problemas legales. La segunda que la primera.
Aunque esté cancelada económicamente. De todas maneras, todo se reducía a pagar un impuesto del registro. Pagar al notar y por la escritura de la cancelación al registro con la inscripción de esa cancelación y el impuesto correspondiente de lo que fuera. No, era impuesto de transmisiones patrimoniales. O actos jurídicos documentados. O actos jurídicos documentados.
Se encargó el mismo notario que levantó el acto de la nueva hipoteca. Se hizo todo en el mismo acto.
Eso es un hecho habitual. Hay mucha gente que, como no vuelve a hipotecar... No vuelve a hipotecar porque no se entera que su casa está hipotecada. Y queda colgado esa escritura, que no es que no haya pagado, ha pagado perfectamente y absolutamente. Lo que pasa es que en el registro de la propiedad hay que decirles... Que esto ya está pagado. ...que ya se pagó, ya la pueden borrar. Pero claro, te dices, sí, sí, señor, pero la goma de borrar cuesta
cuesta tantas mil. Tantas mil. Entonces tú le das las mil, el funcionario compra la goma a borrar... Efectivamente. Y borra. Y te da el certificado de... De cancelación. Y de haber pagado todo. De haber pagado todo. Es decir, no debo nada. Bueno, esas son las cosas hipotecarias, como en las épocas... A mí me ha pasado la primera casa que me compré, yo me pasé dos horas y media filmando letras.
Sí. Para cancelar la hipoteca, como todas las letras estaban registradas en las hipotecas, tenías que presentar al notario todas las letras que habías firmado. Que habías firmado, sí, sí, las letras. Además de decir, no, aquí las tengo y las he pagado. O sea que no valía con decir, no, no, que es que las he pagado, no, no, no. Yo también pagué unas cosas con letras, ahora no me acuerdo lo que eran, pero bueno, las tengo todavía guardadas.
porque han pasado ya muchos años, pero es que me hace ilusión, ¿no?, para dar todas las letras de cambio. Yo soy más de estilo americano, cuando terminan de pagar algo hacen una barbacoa... Lo quemas todo, ¿no? Lo queman todos los amigos y queman la escritura de hipoteca y queman todo. Mira, ya estamos limpios de polvo y paja. Lo que pasa es que, como ahora está prohibido hacer fuego en el campo... Bueno, sí. Cuando veo las películas americanas me da envidia.
A mí... algunas cosas sí me dan envidia. No, no, pero eso es gracias a su barbacoa, con sus carnes allí, que montan el chiringuito con la leña y tal, y se ve al señor de la casa con las pinzas. Y la cerveza. Y la cerveza. Aquí no lo podemos hacer, está prohibido encender fuego, aunque sea en tu casa. Prohibidísimo, sí. Y en un sitio, pues, en principio, pues, de piedra resguardado y tal, no, no, no, no puedes. Da lo mismo, porque el fuego es traicionero y al final se...
Te puede escapar una chispa por cualquier lado. Al final lo que en algunas ocasiones puede pasar y mira la que se monta. Cuando veo esto, pienso que allí en América deben tener más humedades. De todas formas, no te creas porque tú imaginas, tú miras en la televisión cada vez que sale un incendio por California... Sí, sí, es brutal. O sea, eso no hay Dios que lo pare. Ya no, claro, es que es más grande.
o sea, pero grande en proporción al país. Sí, sí, sí. O sea, si aquí tenemos 500.000 millones de... No, 500.000 millones, 500.000 kilómetros cuadrados de superficie, allí la puedes multiplicar por 20, 30, 40, 50 veces. No, no, és brutal. Es brutal. Te quema, bueno, pues medio estado. A lo grande, a lo grande. En fin. O sea que... Bueno, son cosas. Són cosas que pasan. Oye, Mariano...
que, como siempre, ha sido un placer. Igualmente. Recuerda que la próxima semana hacemos huelga parcial. Huelga parcial. Si no general, sino que solo estamos de huelga nosotros. Solo estáis vosotros. Efectivamente. Por tanto, pues nos volveremos a oír de aquí en 15 días. Fenomenal, fenomenal. Bien, y ya nos felicitaremos las Navidades. Hay que estar esperando yo. Perfecto. Y si te quieres pasar por Barcelona, ya sabes, no solo tienes que coger el ave.
Mira, yo podría ir a Barcelona incluso a veces... Andando. Perfecto. Si tuviera tiempo suficiente, andando iba. Bueno, pues que sigas sin tener tiempo. Habla con Botín, a ver si te lo arregla. No hables que igual te lo arregla. Claro. Cuidado.
Sería lo único que arreglarías. Cuidado. O te deja arreglado. Claro. O merece arreglado. No sé qué es mejor o qué es peor. Sí. Venga, Mariano, que tengas un buen fin de semana. Igualmente. Hasta el próximo. La desbarnada. Marc, són les 9 i 7. Gràcies. De res. Ha arribat el moment de parlar amb el doctor Vanamio.
Fins a 22. Fins a 22. Bravo i 22. Doctor Barambio, bona nit. Hola, de la web. Què tal? Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Banco, Bilbao, Vizcaya... No, bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Bé, bé, bé. Tu com fas la B? Tu pronuncies la B i la B igual? No. La B i la B? No, jo pronuncio B i B. Jo també.
Hi ha gent que no sé quina espavilat que deia que no es pronunciava. Jo ho pronuncio i hi ha més o menys gent que conec. Jo sempre he dit... La B i la V, que és com pa. La V, que és fricativa. Sí, exacte. Fricandó? Fricandó, sí. Fricativa, fricativa. No, no, deixa-ho córrer, és igual. Sí, deixa-ho córrer. Tens alguna cosa de comentar? No ho sé. Sí.
Començo un programeta aquí al vostre territori. Ah, al nostre territori. Però una televisió que es diu ETV. Ah, sí? ETV. ETV. La televisió del Baix esplugues televisió? Sí. I vindràs per aquí per esplugues, per clar, perquè... Aquests no van a casa teva, eh? No. No tenen unitat mòbil. Sí, sí que tenen unitat mòbil. Sí, però no l'utilitzen, que costa molts diners. No sé què l'utilitzen. Bueno, bueno.
Però no vindran a casa meva perquè m'està maquillant i a casa meva no em puc maquillar. I quan tindrem el gust? Comença el dilluns. El dilluns comença? Sí, dilluns tinc un programa pel dematí i després participo en una altra altúria per la tarda. Ah, està bé. I com es diu el programa a la Olla? Jo què sé.
Ah, jo què sé. Aquest el fan a Barcelona Televisió, eh? No, no, jo què sé el sentit literal. No ho he dit tu. Ho he dit tu. Ah, molt bé. O sigui, et passes a la competència televisiva. M'han fitxat, que vols que t'hi digui. I a la tarda a quina hora ho saps? Sí, a les 3 i mitja de la tarda. A les 3 i mitja de la tarda. Sí. Pels plan diàlegs.
Està bé. Sí, per digestió. No sé si tindré l'oportunitat d'anar el dissabte... Home, és una hora per veure's. És una hora per veure's, perquè després de dinar, si estàs a casa... Sí, però jo no soc a casa, el dilluns, a aquesta hora. Ah, doncs no em veuràs. Però passa que repeteix després el dissabte. Sí, no, que acostumen a repetir-se molt. Sí, home, esclar. És com los ajos puerros, que també es repeteixen.
Però com que la meva participació a abc.radio s'ha acabat... Ah, estaves a abc.radio. Estava, sí, sí, sí. Tenia un... Participàvem una daltúlia als dimecres, si me'n recordo. Don Àngel, és el molt d'anys. Bueno, i tant, a Onda Rambla, a Punto Radio... Sí, perquè van canviant de nom. Sí, van canviant de nom.
Després ha sigut ABC.radio. Jo sempre estava a la mateixa hora i amb la mateixa gent. Ells m'havien canviat de nom però jo no m'entenia gaire. Amb programes d'opinió. Això és el que et va a tu, donar la teva opinió.
Perfecte. Doncs això ara ho faré des d'AE TV. Per aquí, per... per la desvern, ha passat molta gent que ha vingut molt lluny. Sí. Jo no. Home... Va, dius, jo no he vingut gaire lluny. Sóc de la televisió... sóc de la televisió molt. Sí. Home, no direm qui són els que han passat per la desvernada o per la desvernada, si en serà més lluny. Home, sí, que es pot dir, per què no? I que han arribat lluny.
El Fuentes, per exemple, el programa d'èxit, i la dels matins, la García Melero. La García Melero va ser una cosa molt... La García Melero, per això, es perdia quan venia aquí. No, no, és que la García Melero va venir un dia. I després no va trobar el camí de tornada. Va dir que li interessava, va dir que sí, que encantats de la vida.
i l'endemà va trucar i diu, no vindré perquè m'han ofert un programa a TV3. Home, la veritat és que García Melero és una noia limitada. Jo he fet alguna cosa amb ella. Però realment té un puny televisiu bo. Sí, sí, sí. Va fer molts anys al telediari, que fer un telediari i triomfar ja és difícil.
Aquest cometeixa amb un busto parlante, que llegeix un Teleprote. Sí, home, és complicat, sí. I jo crec que la persona que millor llegeix un Teleprote. És possible. Doncs si no s'hi confon, la va fitxar el Salvador Alsius, per Tele3. Sí, sí, segurament. És d'aquella època.
No, jo no vaig conèixer aquella toca. No era modesta, tampoc. Per ser una persona que sortia cada dia a la tele, tampoc tenia massa atenció. Hi ha hagut més persones. És una dada simpàtica. He fet alguna cosa quan estava amb el comí. Vaig fer alguna cosa en aquell moment. En aquell moment ara ja ningú vol saber res amb mi. Soc una persona que estic imaginat. Estic a favor de l'avortament, com vols que... Clar, ja s'has convertit en persona nongrata.
Com vols que digui alguna cosa. Clar, clar, clar. Està la unió ja manten... manant, no? I ja no dic avui TV, que és... d'avantguàrdia. D'avantguàrdia, sí, jo gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gru... gr
Si no t'havies empedit, sí, i encara que una persona defensi la salut social i productiva, que és la defensa del Regne Unit de la Salut, de la Unió Europea, és que és raro això.
Serà raro aquí. No és raro enlloc. De totes maneres... O sigui, et converteixi en una persona sospitosa, no?, i tal, i llavors no puguis parlar d'una altra cosa, no?, com puguis ser, no sé, de la política. O de futbol. Però ahir, abans d'ahir, vaig llegir una notícia sobre Irlanda, i vaig dir, mira, hi ha països que estan pitjor. Sí, bueno, Irlanda... Està totalment... Sé què passa a Irlanda.
El tema de la Santa Mare.
Però hi ha una llei que et permet de la dona que vulgui avortar anar-se'n a un altre país i tornar a Irlanda sense haver comès un delicte. La gent no ho recorda perquè abans les irlandeses, si avortaven fora del país, eren delinqüents també al seu país. I allò es va lligar a màstics. Quan es va votar, sí, màstics, sí, màstics, no, recordeu això, en el mateix referèndum es votava sí,
votava el màxim sí i pogués avortar fora d'Islàndia sí. La història de l'avortament és digna de ser explicada. Perquè va estar a punt de donar el traste, per exemple, amb la reunificació alemanya. Perquè a l'Alemanya de l'est, avortar no era cap problema, era fàcil i entesa, per la població i tal, i a l'Alemanya de l'Oest encara avui és molt difícil. Encara avui és difícil, eh?
Per això et dic que, indudablement, no tenim un roquí i més amb la possible reestructuració de la llei. No sé si la faran o no la faran, però... Vaig parlar amb el señor Botín, que és panquer, el seu nom ja ho indica, però ara tenim el senyor Gallardon, que, clar, Gallardon, Gallarda, és un gallardon aquest, no? És un senyor que fa unes gallardes fantàstiques i les gallardes el que tenen de bo és que no són conceptives.
I tu et fas gallar la babu amb el mirall i fas una gallarda, no? Ja. Ja, quan fas una gallarda ets un gallardó. No et dic jo, et dic jo. Sí, sí, sí. La construcció gramatical és correcta. El babu no es queda embarassat. No. Els esforços agressors van anar a angoixar el maritalàmic, en aquest cas. Però el que tu mateix has dit ara, el tema d'Alemanya, que també hi ha problemes, hi ha països que estan... No, els països tenen un problema. Jo vaig estar a Terimburgo i vam parlar d'això.
A més, tenen un problema brutal, perquè tenen encara massa present i pesant massa aquests països. Els alemanys són molt aleadors, no? I fan molt bé les seves inversions, perquè fan inversions amb persones i amb empreses de cara al futur. No fan coses així d'avui i per demà. Sí, sí, s'ho pensen molt. I, clar, aquesta gent, per això els hi va la cosa així bé. Però són una mica soques, eh?
Són lents, i són difícils d'entendre. No són aquesta cosa disparada, llatina. I llavors, les coses, quan se'ls hi fiquen a la mullera, és molt difícil... És molt difícil creure-les. Sí, sí. Llavors tenen encara a sobre aquesta espècie de culpabilitat, que no era seva, perquè era d'un partit que es deia Nasi, no? Sí, bueno, sí, no, però...
el sentiment de culpa que... Exacte, exacte, perquè us he dit que és el sentiment de culpa aquest que van fer aquella barbaritat dels camps de concentració, del genocidi que van fotre, no? I després, clar, això, a més a més, es va conèixer arreu del món, no? Clar. En el Juicio Nuremberg, arreu del Juicio Nuremberg, van sortir una pila de lleis internacionals que regulaven això,
Aquestes hores estan sempre molt mirant que no es puguin tornar a acusar d'alguna cosa d'aquestes. I la prova és que aquí tenen la falange campando con sus respetos. En canvi, allà, a fer l'apologia del nazisme és delicte. És delicte, sí. Però de totes maneres, tenen algun quei altre partidet d'extrema dreta que diuen que ells no són nazis. Sí, però aquí no són nazis. Només són...
Sí, però som més austriacs, més a les zones de l'imperi el somogüero que no a la pròpia Alemanya. És igual. El cas és que amb l'avortament els personatges són el mateix. O sigui, tenen por sempre que no... surti la veta que el que és és una espècie de selecció poblacional. La selecció de la raça. Exacte. I per això, per exemple, a Alemanya, el tema de la interlocució en braça,
per motiu de malformació, doncs no es fa. No es pot fer. Es fa perquè la dona no vol tenir malformat, però no perquè sigui un malformat. Que és una mica el que el senyor de les Gallardes, el senyor de Galladón, doncs està dient, no? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. I està, bueno, per això dic, Alemanya, en certa manera és un país interessant per a Europa, no?
Però, d'una altra manera, a vegades és un enclar. Impideixen la progressió, perquè el dret, bàsicament el dret és el romà. Clar, hi ha el Còdigo de Amorá, però al final els que instalen el dret són els romans. Però, clar, instalen un sistema de codificació. I llavors Alemània l'aleva a la quinta essència. I, en canvi, els anglo-saxons tenen un sistema més de jurisprudència.
S'ha d'aplicar sempre igual amb igual circumstàncies, mentre que aquí, per un delicte igual, et poden condemnar amb un tribunal i amb un altre. Els alemanys són la quintessència de la codificació. I, d'alguna manera, tot el dret europeu, excepte els anglofaxons, els inglesos i els altamericans, però aquests ja no són europeus, es basen en el sistema
de la jurisprudència, que és molt més àgil i que s'adapta molt més ràpidament, diguem-ne, als canvis. Als canvis. I Alemanya, en aquest sentit, és un lastre, perquè quasi tots els... Jo tots els juristes que conec espanyols que intenten fer doctrina, el seu punt de mira és Alemanya. És Alemanya, clar. I, a vegades, Alemanya va molt bé,
Però per altres coses és una mica un fred. Perquè amb tecnologia és del que s'ha aguantat, davant dels japonesos, davant dels nord-americans, alemanes que aguanten. O sigui, Audi, Mercedes, Opel, Philips, continuen siguent marques que es poden... Taujo que Philips és holandesa. Philips és d'inspiració a l'anàlisi. Igual que si parlem de Volkswagen està tot arreu, però és alemany.
també era la Volkswagen Esperiola, no? Sí, no, no, home, però Philips és d'Eyndauen. Sí, perquè aquí va fer Philips Grand Mansions alemany. Telefónica en alemany. Tot això són encara peus que poden, per cert, equiparar-se o competir amb les americanes o les asiàtiques, no? En canvi, el resto de països ha anat a prendre pel cul. França, en aquest moment, no pinta res,
Sí, en comparació amb Ré, no, i Toyota, no? I la gent et dirà, doncs no sé, jo soc Toyota. Ja. Tu encara dius... Hotel i, no sé, Nissan, i la gent et dirà un Opel, eh? Sí, no, aquí sí. Ja no et dic un Mercedes, no? I tampoc és que siguin millors. No, però tenen encara una oreola de perfecció... Perquè hi ha marques asiàtiques molt bones i marques americanes molt bones.
Però són els que estan aguantant el gambito de l'ofensiva comercial industrial d'altres col·lectius. No diguem Corea, eh? Corea està... Bueno. D'Ego. Home, en aquest moment té primera marca. LG, per exemple. LG també, sí. En aquest moment, amb moltes línies,
és el punt. I, en canvi, Alemanya pot competir amb aquesta LF. El producte alemà et deia donar una sensació de sonidesa de perfecció. En els 70 d'Itàlia estava allà. I on és ara? Al mateix lloc, probablement. Ja no hi és. Vull dir, a Itàlia podia aguantar amb vehicles, amb línia blanca,
amb embarcacions, amb moltes coses, amb segurs, amb moltes coses. Ha perdut combat molt, i, en canvi, Alemanya aguanta. Es manté, sí. Això és un avantatge per a Europa, però, d'una altra banda, és un ancla, estar allà, que els tios són més immobilistes... Sí, sí, és difícil. Jo crec que la Merkel, per a Europa, comença a ser un problema. Sí, però d'això en parlarem d'aquí 15 dies.
Després de la publicitat. És que ha vingut al cuiner i hem de sopar. Molt bé. D'acord. Escolta, bon profit, eh? Gràcies. La setmana que ve no fem programa, eh? Fem vaga. Ah, sí? Sí. I això? Perquè puguis reflexionar davant del... Que no us paguen. No. No, no. No ens paguen i aleshores hem decidit fer vaga. Molt bé. Vinga, fins aquí 15 dies. Escolta, escolteu-me els dies, eh? Procurarem. Ho intentarem.
Jo posaré la tele per les imatges, t'escoltaré però no et veuré. Carme, m'has de posar un teva musical per descansar una mica. Sí. Avui posarem... Avui no t'he preparat. És el primer dia que m'he enganxat. Posa el que vulgui, però posa-ho, sisplau.
I'll lose some sales and my boss won't be happy but I can't stop listening to the sound of two soft voices blended in perfection from the reels of this record that I found.
Every day there's a boy in the mirror Asking me what are you doing here Finding all my previous motives Growing increasingly unclear
I've traveled far and I burned all the bridges I believed as soon as I hit land. All the other options held before me were wither in the light of my plan.
So I lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on a tape I'd find A song for
Someone who needs somewhere to long for. Home safe,
Because I no longer know We're home now
Bona tarda!
Mama, no quiero ir al covejo porque hay gente y no es para mí. Mama, no quiero levantarme porque no me quiero morir. Madre, porque soy colada y mi intención es la de huir.
No, no quiero crecer y ser adulta y trabajar. No he debido control eterno con la vida entera.
Mama, no quiero trabajar. Mama, mi responsabilidad. Mama, no me quiero levantar.
I never knew you could look at me.
No quiero esforzarme para a las chicas gustar No quiero serme viejo y que no haya marcha atrás
i poder-me equivocar. No, no, no, no quiero morir. No, no, no, no quiero dormir. No, no, déjame dormir ya.
Déjame Yo me quedo aquí a dormir
No garantitza-me, nunca me voy a morir.
Ah... Ah... Ah... Ah...
I know, I know, doors won't close, pipes won't close, just let it go.
Ah, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
I still can't find you. I still can't find you.
La samanella!
Doncs són les 9 i 34 minuts del divendres dia 16 del 2012. Si ens escolteu un altre dia, segurament serà una altra hora. Sí, no cal dir-la tampoc. No. Ja no la diem, Armand, ja no sé per què et poses així, si no la diem ja a l'hora de l'altre dia. Perquè em fa molta por que hi torneu. I és tot el que vam faltar. Senyor Armand.
Bona nit. Bona nit. Què sopem? Avui farem una carbonada. Una carbonada. Una cabronada. No, que no és ni una carbonada ni una cabronada. Una carbonada és una... Com ho explicaria? Imaginem-nos un fricandó. Un fricandó. Però sense bolets i fet amb cervesa. Però amb carn. Evidentment. Amb la mateixa carn que el fricandó. El primer que necessitem és carn. Carn. De fricandó, de vedella.
Si pot ser llata, millor, que és amb el que s'acostuma a fer fricandó. L'enferinarem i l'afregirem, la marcarem, igual que el fricandó, posem el mateix que el fricandó. Cebes, molta ceba, molta ceba, no us faci por posar cebes. I una cabeza d'alls, grossa, sencera, no. Sense parlar ni res. Allà dintre.
Primer sofregim la ceba, i posem a la carn, a l'all i un got de vi. Cunyac no, perquè amb la cervesa queda massa potenciat d'alcohol.
No d'alcohol, de for. Una vegada arrenquem això, que marxi tota la mica d'alcohol que pugui tenir el vi o això, i afegim cervesa fins a cobrir la carn.
amb la caça d'alçot allà dintre i que vagi fent no massa canya de foc, que vagi reduint, que vagi reduint, i quan estigui allò espacet, va espacint, perquè la carn, l'enferinar per refregir-la, es fa perquè la farina torrada, perdó, després serveix per lligar la salsa, aquí d'una salsa espaceta.
Una vegada tenim això acabat, el que hem de fer és amb una cassola que ens hi capi el forn. Forn en marxa, no sé, ens oporai, i els últims cinc minuts de cocció de forn. Fa tota una crosta sobra, queda tot tal, i tot empallat, com deia nosaltres, no sé, la traducció quina seria. Queda una capa, com la nata de la llei, per entendre's. Queda tota una capa,
i després d'aquests 5 minuts el traiem i ja podem servir i menjar. La cervesa quina és millor? La que vulguis. Jo l'he provat amb boll d'am, l'he provat amb estrella, l'he provat amb aca d'am, l'he provat amb... Amb xiveques. Amb xiveques. Jo el que vaig notar amb la boll d'am és que queda molt...
es nota gaire el gust de la malta. Aquestes cerveses de... aconseguiria no utilitzar-les. A més, la cervesa amb el tipus pilsen o una cosa així. O sigui, rosa. Com rosa. Una cervesa rosa, no amb quinis, per exemple.
Una què? Una Guinness? Hòstia, una Guinness no crec que anés bé. Una cerveseta normal. Jo penso que sí, perquè si no et mataràs també tot el gust de la ceba. La pilsen és la que va millor. Molt bé, perfecte.
i boníssim. La provarem. Si algú ha agafat nota i la vol fer a casa seva, d'aquí a 15 dies... I per acompanyar això, una inèdit. Perfecte. Molt bé, ja està. Puc preguntar, senyor director? No.
Dius, fem la ceba abans de posar-hi la carn. Primer es fa la carn. Normalment es fa així per una senzilla raó.
Sempre, vistos enganxats. Al posar la ceba, la mateixa aigua que deixen a la ceba. La ceba la tenim que fer molt abans de tornar a afegir la carn. Que estigui duradeta, però més que duradeta confitada. Allò amb no massa canya. Com que després hi posem el vi, també hi tenim que posar la cervesa. La història és que la ceba ha de quedar
que després no la notem. Hi hagi la ceba però que no la tinguis que trencar. I a l'all, abans d'entrar en el forn es treu la cabeza d'all, s'esprema així tal qual amb la mà, t'aguantes una estoneta.
Deixes anar quatre tacos que diuen que va molt bé. Quatre insabruptos i dos improperios. I tot allò llavors ho desfem barrejar amb la salsa. Això m'havia oblidat de dir-ho i és molt important. Molt bé, perfecte. Doncs vinga, ens en anem als esports.
i com ens en anem els esports, doncs el Marc ja ha tancat la seva tableta. Que volien buscar el gol de libre. I avui tinc una notícia que és...
No sé si he llegit avui que la directiva del FC Barcelona continua pensant... En comprar preservatius. No, per què? Perquè tots estan sent pares, tio. Què passa, que no entrenen aquesta gent? Ah, per cert, parlant de ser pare. No del ser pare. No, de ser pare. Aquest rumor, aquest buló que el fill del Messi va néixer a les 17, 14... Això, això. A veure, el...
la part mèdica. A mi m'estranyava molt perquè no crec que el metge o la doctora, en aquest cas, que és la que va atendre la Anabella Rotsuko, doncs no crec que estigués mirant l'hora i a veure a quina hora, exactament, quin segon neix el nen. M'estranyava molt. La part de dalt, diguem, que el nen va néixer a les 17 hores, dels 14 minuts,
no posa absolutament res. Però no us l'he afegit i t'he més gràcia. Sí, home. I va néixer amb la Retina, a més, i cantant el virolaic. Sí, en aquests moments estan embarassats el Piqué. Ah, per això no juga. El Pedro també està embarassat. El Valdés ja l'ha tingut ara. El Valdés ja l'ha tingut, el Pinto l'ha tingut, el Messi l'ha tingut. El Cesc. El Cesc també està embarassat, sí.
El que anava a dir que avui surt la notícia que la directiva continua pensant en la possibilitat de fer un nou camp nou. Descarten en principi quasi totalment la possibilitat de fer un intercanvi de terrenys a la universitat, sinó que el nou camp nou es construirà en els mateixos terrenys que té actualment el Barça.
una mica més cap a dalt, diguem, cap on hi ha el Palau, per entendre'ns. Sí, és a dir, el Palau de gel i el Palau d'esports passarien un tastar al ministadi i sobre aquell terreny es construiria el nou camp que es podria anar fent mentre continuï utilitzant-se l'estadi.
Seria a l'última fase en què un tros del nou camp, del nou estadi aniria sobre la tribuna de l'antic. I per tant aquella zona no es podria utilitzar pel públic mentre s'acabés de construir un nou estadi. Quina moguda. Aquesta sembla ser la decisió que s'assumeterà al referèndum, tal i com va dir el...
Però vinculant o no el refereix? En aquest cas és vinculant, sí. En aquest cas és vinculant. De moment el senyor Rajoy ni ningú ha dit res. El Bono ha dit alguna cosa. No, el Bono tampoc ha dit res. Però no és l'únic que està dient que es remodelarà. El del Madrid també. Si no, que el del Madrid, i sobretot ara, que hi ha hagut una requalificació de terrenys colindans del Barneveu,
i també s'està pensant en remodelar. Aquest sí que seria una remodelació de l'actual Estadi Santiago Bernabéu, canviant-li la part de fora i canviant la part de dintre. Hi ha tres projectes que han sigut, en principi, s'ha acceptat ja per la Junta Directiva, el Ciutadans Florentino, i que els hi ha demanat a qui han fet aquests projectes que facin algunes modificacions sobre aquest projecte per escollir-ne un definitivament.
amb més possibilitats. És un senyor que es diu Josep Ribas, que és soci de 18.195 del Futbol Club Barcelona. Aquest senyor va anar a la candidatura de les últimes eleccions, a la candidatura del Jaume Ferrer,
Estava dintre de la candidatura. Fa poc se li va donar la creu de Sant Jordi. És un... No em serveix de garantia. També se li va donar el millet. És un estudi d'arquitectes familiar. S'ha format el pare, el fill i la filla i la dona. Tots són arquitectes en aquesta família.
i és el projecte que té més possibilitats. És a dir que el Real Madrid, a més a més de ser fundat per dos catalans,
Hi ha moltes possibilitats que el seu campi també sigui català. Que el seu estadis també construeixi un català. És que ells no serveixen per fer-ho més. No. Isidro Inglés, bona nit. Bona nit, nois. Què tal? Bona nit. Què tal? Molt bé. Com veus això? Demà a Saragossa... Demà és demà, no, a Saragossa? Demà, demà. Demà a Saragossa. A les 6 de la tarda, potser? O a les 8? T'he pillau, eh? Doncs no ho tinc clar.
Ara ens ho dirà. Sí, busca. Barça, Zaragoza... A les 8. A les 8. Al Tabletes. A les 8 de la tarda. A les 8 de la tarda. I el Madrid també jugarà demà, perquè, clar... Imagino que a les 10, suposo. Sí, suposo que a les 10, perquè, clar, demà juguen tots els, com a mínim tots els que tenen competició europea, perquè aquesta setmana... La setmana que ve hi ha competició europea. Ojo, el dato, el Barça juga a les 6 de la tarda a Moscou.
El dimarts a les 6 de la tarda. Sense l'Alexis ho has aconseguit. Sí, l'Alexis ha tornat lesionat. Ho has aconseguit, Isidre. De moment es pensa en una possibilitat de 6 i 8 setmanes de baixa.
Home, que quan torni ho tindrà difícil, ja ho veuràs, eh?, perquè mira... Ara no sé si no, perdona. ...a agafar-se un lloc, eh? Són quatre setmanes de baixa, vuit partits. Quatre setmanes. Vuit partits. I compta que quan tornis serà pràcticament ja per marxar a les vacances de Nadal, eh? Sí. Sí. I bueno, això donarà possibilitats, suposo, donarà més possibilitats a Vilja per jugar, però bueno... A veure, jo l'Alexis, per exemple, l'altre dia, el...
És un bon jugador, no marca gols, però hem de tenir en compte una cosa.
Tampoc està jugant en el mateix lloc que jugava en la primera. Tampoc està jugant en el mateix lloc. Exactament. Hem de recordar que quan jugava l'Udinese jugava de davanter centre. Però l'any passat aquí ja va jugar així i va donar bastant. Sí, però jugava més per dintre, canviant. Sembla que tenia més confiança. Sí, li falta una mica més però també li faltava el Cesc. I el Cesc sembla que ja s'ha destapat. Sembla que ja s'ha... Ha deixat anar. Ha deixat anar. A mi el que m'agrada de l'Alexis és un tio que crea molts espais.
Però de totes maneres, home, em sap greu... Si creem els espais, sempre quan els altres no es quedin al darrere. Clar, clar. Tenim la majoria de partits. Però penseu una cosa, que a mi em sap greu que l'Alexis s'hagi lesionat, perquè la Laura no... Home, i tant. No és d'alegrar-se que sigui un jugador, sigui el que sigui, es lesioni. Però bueno, que de totes maneres el Barça té un Villa, té un Pedro, té un Tello... No té problema, home.
En principi no ha de tenir problemes. En principi no ha de tenir problemes. Hi ha possibilitats per Tello, però Pedro és titular i Villa també, està clar que serà Tello. Tello és el que tindrà possiblement més minuts, que bueno, ja n'està tenint. I si efectivament es confirma la recuperació de Piqué i Puyol, ja la cosa comença a pintar millor. Exacte.
Jo també volia fer un comentari sobre el... Punto Pelota. No, bueno, els de Punto Pelota l'altre dia... Veus? Em van arribar a cabrejar. De veritat. Aquesta setmana, quina notícia... No, va ser a motiu de les declaracions del jugador de l'Atlètic Club, ara no me'n recordo quin és el nom, la selecció espanyola. El nano aquest que va ser l'entrenador del Bosque.
No, que va fer unes declaracions, em sembla que va ser a Televisió Espanyola, i va dir, no sé què li van preguntar exactament, sobre la selecció, ah sí, sobre el viatge, que opinava d'aquest partit, d'aquest bolo tan lluny i tal. I ell va dir, va dir, va dir, tenent en compte que nosotros estamos defendiendo una cosa muy importante,
que tiene un prestigio y tenemos la obligación de defenderlo. Doncs, el haver utilitzat aquesta paraula, aquesta, la cosa, els senyors de Punto a Perod el van tildant de antiespanyol, independentista, terrorista, de tot. Va ser trending topic, eh? Va ser trending topic. Què és això? La notícia més comentada a les xarxes socials.
Pobret, no? No, però és que, clar, jo... els vaig començar a sentir sense saber què havia dit aquest noi. Estaven dient de tot. I quan van sortir... Vamos a ver el corte, vamos a ver el corte. Y estamos defendiendo una cosa que tiene mucha importancia y que tiene su prestigio. Es una manera de parlar normal y habitual. I més amb els futbolistes. Es pot dir una cosa, una entitat... Que volar-hi tenen poquet.
La majoria. A veure, van arribar a cabrejar-me. Clar, perquè és que, a més a més, acompanyant aquest jugador, que és que no recordo el nom que era, però clar, ja va sortir que si Piqué i Puyol amb la senyera, i Xavi amb la senyera, que no senten realment la Roja, perquè si no volen que no juguin, en fi, era... Punta pelota.
No, però jo el que volia comentar era el tema de la jugada de Cristiano Ronaldo. Em sembla realment absurd denigrant que el comitè de competició
no hagi dit absolutament res. No ha dit res, però saps per què no ha dit res. La de la cella? Sí, sí. La de la cella? Sí. Però no va ser per intenció. No, no, a veure, no va ser per intenció. Bueno, no ho sé. Jo parteixo de la base... No sembla, no sembla. Jo parteixo de... Però és joc perillós, lesiona un contrari i l'àrbitre no li va ensenyar... O sigui, no va petar ni falta.
és que semblava ben bé que no fos falta. Mm, Isidre, si veus les imatges... Jo me'n penses, és falta salt amb el colze per davant... No, però no, falta amb el colze separat és el moviment de quanta aixeques que va separant, conforme saltes, els braços es van separant del cos, per a que fes més amplada. A mi no em va semblar que fos intencionat. Això, això... Una jugada de mala sort. Sí, però bueno... Home, com quan Messi va saltar i li va trencar les dents al Maicon va ser, no? Sí.
Diguem que no sempre que hi ha una lesió o que fas mal amb una altra hi ha de haver intenció, tot i que aquell palló és perillós. Exactament. Tanta sedent. Tanta sedent. És igual que si jo fos el Pepe i dius bueno, però el més fàcil és que hi hagi anat a morir-li.
A por ella. Exacte. Igual que ens deixem quan el PP fa alguna de les seves jugades, jo crec que també en aquest cas ha sigut un jugador del Madrid. Jo vaig pensar si això li fa a un jugador del Barça. Home, a veure si és cert que al Puyol li han tracat la cara dues vegades.
Però el Covid ja no va dir res perquè quan després van haver-hi molts merders, el PP va muntar un pollastre a l'Hospital de Bastillós, clar, si diu per una cosa, ha de dir per l'altra. Aquesta gent, un entrenador li fot el dit a l'ull i a l'altre i el sancionen els dos. El túnel de Bastillós estava en contacte.
Sí, sí, no, no, a veure, al comitè de competició s'han tret de sobre... Han dit, mira, però tractar adiós ja està. S'han tret de sobre... Si això arriba a ser amb el Barça, segurament sí que haguessin actuat, segur. No ho sé, però em sembla, no sé, s'ho han de mirar, eh? Sí, el comitè de competició s'ha de caminar molt, molt, ja fa molt temps, a més. A veure si... Home, és significatiu que no pides ni falta. No, no, és que no...
va semblar que no era intencional ni falta, va ser un xoc. Què va tenir amb la intenció? Potser la va tenir... Jo me n'he mirat moltes vegades i... A veure... La intenció d'obrir-la a la seia, no, però de fotre-li el colze per davants... Sí, jo crec que sí. A mi em dóna la sensació. Jo he vist de jugar també. Per cert, gràcies a la tableta de xocolata del Marc, sabem que el jugador aquest de l'Atlètic Club és Sousaeta. Sousaeta. Sousaeta. Però no m'ha dit per on m'estava segur. I les paraules...
Sabemos que nosotros representamos a una cosa. Continua. Una cosa que tiene mucha importancia y tiene su prestigio. Sabemos que nosotros representamos a una cosa
Tenemos que darlo todo y respetar bajo todos los conceptos. Fueron las palabras exactas del futbolista del Atlético. No vaig tenir ocasió de sentir-lo a futboleros. Són pitjors, encara. No creguis, eh? Segur que el que es posava groc era aquell de la barba, que no sé com es diu. Aquell de la barba i ulleres, que és el que escriu a la gaceta.
Marva i Ulleres? Sí, home... Sí, sí, sí... Ah, el Damian aquell? El Damian, exacte. Però aquell tio és imbècil. Sí, bueno, no, no, no, allà... Vigili directament. O sigui, cridaven tots menys dos, que estaven calladets, jo crec que estaven allà pensant, si lo sé no vengo, o t'hi arretraga a mi, o alguna cosa. Estaven calladets i no deien res. El Damian aquell és tontet, home. Així... Tornem-hi.
Aquesta setmana tenim, en principi, el Saragossa-Barça. Un 0-4, home, sense problemes. A continuar... 4-0. Ah, sí, perdó, perdó, perdó, 4-0. 4-0, 4-0, sí, sí. Continua amb l'escalada i els vuit punts per sobre el Madrid. I després, el dimarts, ens anem a... A Moscú. Però això està fet. Sí, no ho sé, eh. No ho sé, eh.
No, serà complicat. Crec que serà un partit molt complicat. No he jugat malament, aquests pallos. No, l'altre dia vaig veure un tros del partit. I, hòstia, Ivan, eh? El que passa també és que el Barça comença a tenir necessitat de guanyar o... No, només que empati ja està. Sí, amb un empat ja està, però... Home, muntar una defensa amb els defenses titulars, home, què vols que et digui? Dóna una certa garantia, eh? Sí.
que puguin jugar tots. Sí. Evidentment sí, però no. I més contra aquella gent, que són durs, també. Si van bé per alt, tenim el Puyol que va bé per alt i també Piqué. Hi ha la cosa que canvia, perquè s'havien rebut gols de faltes i de córneres a punt de pala.
Sí, no, a veure, evidentment el joc per al és important, però inclús a la defensa, si juguen o Piqué o Puyol, Macerano... Funciona d'una altra manera. Sí, sí. Es multiplica per cinc, l'efectivitat de Macerano, si té un director de defensa... El Macerano és un pont central, si té un central... Si té un central, clar. Si no... En les pilotes altes jo prefereixo que estiguin els dos. Home, sí, clar. Però a nivell d'arribades així...
D'aquelles complicades i de més, el Macerano hi arriba molt. Més que Piqué, segur. Sí, segurament. Seria escapa més d'alguna vegada. Recordeu quan es deia que Messi era impossible que marqués un gol de cap per la seva estatura? Ha marcat uns quants i macos, eh? Ha marcat uns quants i macos. O sigui que salta més alt que la defensa més alta.
Quan li surt, clar. No, suposo que tot depèn com vingui la pilota i aquestes coses, no? I com pillis el defensa, i tal, però bueno... Mireu, no ens va donar gairebé la Champions. Pues sí. Creieu que hi haurà alguna sorpresa amb el Madrid Atlético? Com ho veieu? Madrid Atlético o Madrid... No, juga contra l'Atlètic, no? Ah, sí? L'Atlètic Club.
La Dediclo juga, sí. Albert Naveu. Naveu, sí. Ja era Madrid i fotrà quatre. Jo el veig complicat que la Dediclo pugui fer. I més en la situació que està en aquests moments. No poden jugar molt, han d'anar totes.
No, esclar, sí. Sí, sí, però bueno, però potser el Bibau està... Vaja, el que m'agrada és que perdin, però que en un moment donat un empat no estaria malament. Home, no. No, mai aniria de conya. Mira, mira, jo esperava... Seria fantàstic. Jo esperava la setmana... Home, el Llebarna els hi va anar del cant d'Undur, eh. La setmana passada esperava l'empat, bueno, quan van petar, doncs... confiava, però... La Carmen fa la sintonia, sabeu el que vol dir això, no? Sí, que hem de fer el camp.
que ens acomiadem fins aquí 15 dies. Repeteixo, la setmana vinent nosaltres farem la nostra vaga general. General, perquè la farem tots. No vindrem. I tornarem d'aquí 15 dies amb la desvernada al divendres. Fins a les hores, que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Bona nit. Adéu. Bona nit.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
There's no one else around. I just wanna tease your eyes. Baby, we could check these locks. I just wanna go inside. Why sit so down on a Friday night? I guess the morning's here if we wait right by.