logo

La Desvernada

Tota l'actualitat de la setmana amb dòsis d’ironia. Tota l'actualitat de la setmana amb dòsis d’ironia.

Transcribed podcasts: 224
Time transcribed: 18d 9h 44m 57s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. No, sembles el de passapalabra, no. La desbarnada.
Molt bona nit, em sento.
Ara, jo sí que em sento. Tu sents, però jo ara començo a sentir-me. Ara, ara, ara sí. Bona nit. Són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Jus. Ho heu punxat amb el de lloncis del d'allò de la UESP. T'expliques com un llibre obert sense planes. És que com no hi és el Marc, que és el que ho explicaria bé. Sí, el Marc d'aquestes coses en sap. Ara bé, ara bé. Ara bé, que vol dir moro. Sí, bé, de totes maneres aquest programa és La Desbarnada.
I, com sempre, salutacions als membres del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bon dia, si ens escolteu en dissabte. I ben trobats, senyor Escazòquio. Quina potència de veu, Tito. Sí, no sé, algú... Hi ha alguna cosa que no pirula bé. I a l'esquerra tinc el Marc Simón. Hola, Marc, bona nit. Bona nit. Què és el que s'ha de punxar on per sentir el programa fora d'hores? Què s'ha de punxar? Posar-lo un podcast que està penjat a l'aplicació que pots descarregar per Android.
o per iPhone des del mar. La senyora Maria no t'enteix en absolut. Senyora Maria, vostè continua escoltant la ràdio, escolti. Però, primer de tot, la senyora Maria té un mòbil d'última generació. La senyora Maria que continua escoltant la ràdio. Sí, sí, sí. Millor. No marxarem del 98.1 de l'AFM, continuarem aquí. Però, si ens vol escoltar la setmana passada.
O l'anterior. No, si ja ens ha escoltat. Per si se l'ha perdut. Si se l'ha perdut, ara després li donaré, senyora Maria, després li dono el mòbil, el tarapum mòbil del mar, perquè li expliqui què és el que ha de fer amb l'androide. Sí. Bé, també esperem comptar amb la participació de l'Emili Sánchez, l'Hermán García, Josep Maria Montes, Berlera González, l'Isidre Inglés, Santiago Balambio. I la que sí que tenim aquí, amb l'androide preparat, és la Carme Bardoia. La Carme, bona nit, benvinguda, ben trobada...
I quan vulguis comencem. La desbarnada. Doncs avui és 4 de maig del 2012. Fa dos dies era Festa Madrid. Sí. I fa 3 també. També. I fa 4 teníem pont. Teníem pont. I d'aquí 11 dies és Festa Madrid. Sí. I d'aquí 24 serà Festa Barcelona. Ah, sí? Sí. 24, eh? La segona Pasqua. Sí, a la segona Pasqua.
Bé, de totes maneres, estem a la setmana 18 de l'any. Ens hem escorregut 125 dies d'aquest 2012 any de la crisi. I ens falten 241 per entrar el 2013, que serà l'any de la crisi. Molta més crisi.
Pagava la crisi, el sol ha sortit. Ha sortit quan eren les 6 i 45 minuts del matí. Sí, que s'ha de dir que és curiós, des que vam moure l'hora de dia... Sí, es lleva més d'hora. No, no, el que anava a dir és que ha estat molts matins núvol i no s'ha vist el sol a primera hora. Jo que em llevo... surto de casa...
quan està sortint el sol per allà a l'horitzó, ha costat. No, no, en sèrio. Ara que ets porta 3-4 dies que a primera hora del matí es veu el sol. Va, anem molt bé.
Té unes coses, aquest home. Sí, oi? Sí, el sol. A veure, un que es lleva tard i arriba a la feina tard, i l'altre que no es lleva perquè no té feina, estic ben arreglat jo. Jo cada dia, a dos quarts de set, ja estic en peu, fent el cafè, amb llet... Amb l'anespresso? No, amb una melita. Ostres!
Li tindran que regalar un anexpresso quan es casi. Quan es casi. Però primer es té que casar, eh? Ja està molt bé. Bé, com deia, el sol ha sortit quan era a les 6.46 i es pondrà a les 8.53, o sigui, d'aquí 49 minuts d'avui. Si ens escolteu per l'androide, serà una cosa. Sí, sí. I la lluna ha sortit a les 19.11, que ha sortit fa poc,
I es prendrà a les 5 i 17 de la matinada. Està bé. Sí, està bé. Demà el sol sortirà a les 6.43, és a dir, dos minuts abans que avui. Canvia't el micro. No, és que no tenim micros. Sí, no. És que aquest micro sona fatal, eh? Sí? Pots dir? Jo el sento bé. No, no, jo el sento molt malament. No sé què opinarà la tècnica de so.
que t'apropes massa. Allunya el micro millor. El Sol sortirà a les 6.43 demà, dos minuts abans que avui, i es pondrà a les 20.54 un minut més tard. La Lluna sortirà una hora més tard, a les 20.27, i es pondrà tres quarts d'hora...
Més tard, a les 5.55. Això de la Lluna és... La Lluna fa el que li vol, el que li sembla, el que... Cap mena de sentits? No. L'home del temps potser ho sap, quin tipus de lògica... La Lluna no té lògica, per això li diuen a un que està en edat que és un lunàtic. Bé, hem de dir que la Lluna estarà plena el diumenge. Sí, senyor. I ens hem de disculpar.
Perquè la setmana passada vam dir que estàvem invant i no estava creixent. La vam mirar malament. Sí. Que ningú es va donar a compte. No, no, però jo... A veure, els errors... Fer de rates. Fer de la rata. Però això ho posem en lletra petita, sota de la webcam, en ràpid. No, no, exacte. No, perquè tu imagina't que ara hi hem tira l'androide aquest del Pocat. Poscas. Poscas. Era un jugador de futbol. Del Madrid. Del Madrid, sí.
I de la selecció inglesa. També. I del Hombet, de Bucharest. També. Bé, doncs això, que entri el podcast i senti el programa de la setmana passada.
I comença a rir. No saben com es fa la lliure. Tu creus que hi ha algú que li dius al dia... Tu creus que hi ha algú que escolti la desvernada? No, no, no. Que sèpiga que tu li dius un dia... Bueno, suposo que hi haurà algú que ho sap, perquè hi ha gent per tot. Però tu em dius que el dia 24 és lluny a Minban i et dic que, ah, vale, sí. Doncs no.
Era creixent. De setmana passada, que era dia 27, era creixent. Era creixent. I de dimensis plena del tot. Sí. Anem als aniversaris. Avui hem de celebrar els aniversaris, perquè fa anys, entre d'altres, i si algú que ens escolta fa anys, felicitats, fa anys el senyor Cesc Fàbregas, 25.
Sembla que ja... Ahir se'n van anar a sopar tots els jugadors del Barça per celebrar l'aniversari del Barça. I va pagar ell? No ho sé. A Guardiola segur que no. Un altre barcelonista... Res, perquè es queda a l'atur. Ah, és veritat. No voldrà anar a que pagui el sopar. És veritat. Es queda a l'atur, pobre Guardiola.
Però pel que vol. Per què vol? Perquè els culers... Sí, esclar. Sí, però a mi també m'agradaria quedar-me a l'atur amb les seves circumstàncies. Un altre barcelonista. Sí, senyor. Que en compleix 25, també. Jorge Lorenzo. Sí, senyor.
I aquest deu ser, no sé, no crec que sigui barcelonista. En fa 76. Deu ser del Córdoba. Deu ser del Córdoba. Manuel Benítez, el cordobès, el primer cordobès, perquè després va haver-hi un altre cordobès. El primer cordobès en fa 76. De bé. I anem a les efemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, quatre de maig, però de fa uns quants anys.
El 4 de maig de 1675 es va inaugurar el Real Observatori de Grimwich. O Grimwich, o Grimwich, o digue-li com vulgui. Grich. Grich. Grich. Grich. Grich. Tu vas a Anglaterra, a Londres, i dius, escolti, per anar a Grimwich, i no t'entenen. I dic Grich. Grich. Grich. I demanes un bistec, i no t'entenen. No t'entenen.
És que l'Emili cada cap de setmana va a Londres a dir... Grimwich Bifstack. Va provant, no? Va provant l'entonació per veure quan l'entén. Exacte. Bueno, doncs ja sabeu allò del meridiano de Grimwich i tot això. Sí. Hòstia, avui tenim... Hòstia, tio, avui tenim visita. Ah, sí? Sí. Sort que m'he enganxat amb els calçotets nets. Bé, doncs, l'any 1814...
no va néixer el personatge que acaba d'entrar al... Per la cara podria haver nascut, eh? Doncs ves per on. Avui que no tenim micros, doctor Baràmbio, bon dia. No està endullat, però ara l'endullarem. I després, quan pugui la Carme... Mira, fem una cosa. Mar i Miquel, canteu una cançó, que mentre canteu la cançó la Carme pot anar a buscar... Quina cançó? Hi havia una...
No, home, això si fos nadalenc, però ara no estem nadalenc. Anava a dir efemèrides. 1814, el senyor Ferran Setè, Déu-n'hi-do, aleshores rei de les Espanyes, va firmar un real decret per al que va anul·lar la Constitució de 1812. La Pepa. La Pepa. O sigui que dos anys i un mes i escats després, el tio la va...
anul·lar i va proclamar l'absolutisme real. I això que va tornar... Gràcies a la Constitució. Gràcies a la Pepa, sí senyor. És que aquests Felips són molt desagraïts. Aquest no era Felip, era Ferran. Però bueno, és igual. Ferrans i Felips... Més encara. Bé, i parlant de Ferrans i Felips, 1938. Bé, doncs el 1938, el 4 de maig, el Vaticà va reconèixer el govern de Franco...
com a legítim Espanya. Ojo al dato. Un any abans que s'acabessin la guerra. Ja sabíem per on anaven aquests capellans, ho saben tot. De seguida... I l'Eisenhower també ho sabia. També? Sí, sí. Bé, i acabem amb unes efemèrides de l'any 1976. Del dia com avui, 1976, va sortir el primer número del diari El País.
Aleshores, sense accent, era país sense accent. Ah, sí? Sí.
i amb una tirada de 250.000 exemplars. No sabem si els van vendre tots o algú va tornar... És possible que, sent el primer, el venguessin... Si no els 250.000, en venguessin uns quants, no? I si no els tenen guardats a la biblioteca aquesta de diari... La Emeroteca. Emeroteca, sí. Que et cobren una pasta, eh? Si vols un diari del dia del teu aniversari...
No, tampoc et cobren tant. Bueno, per ser un diari passat, més del que valia t'ho cobren. És que és històric. Va, si et cobren el servei. El diari te'l regalen. Sí, et cobren haver-lo guardat en un sobre en perfecte estat. Home, no és tant el que cobren. Depèn del diari. No sé, 32 euros... Jo en vaig comprar un de l'any... del 31, del 14 d'abril de 1931,
Perquè el necessitava... Jo no recordo quan el cobrava. Trenta i pico euros. Només en tenien un. I ara el tinc jo, aquest diari. El tinc jo. És l'únic que deu quedar, segurament. Algú més el tindrà. Algú l'haurà guardat. Jo el vaig a guardar. És l'únic que queda. El diari La Nau, el dia 14 d'abril... I això no fan...
facsímils, però podríem fer un facsímil i deixar, si només en queda un, no? Si quedessin més, va bé, però si dius, mira, l'últim, el facsímil. No sé si... Igual allà tenen una impremta i... Si diuen que és el proper que hi va, diu, mira, i l'últim que ens queda. El paper de l'època. El paper de l'època, sí. Bé, anem al Sant Oral. Sant Oral d'avui, senyor Simón. Bé, doncs avui Sant Silvà, bisbe i màrtir. Sí, clar. Sant Florià, que també era màrtir. És Sant Silvà o Sant Xiulà?
No, Sant Silvà. Sant Florí. Per traduir-ho català, no? No, no. Aquest és el central català. Ah, ja és català. Sant Godard, que va ser bisbe. Sant Pellegrí, la Ciosi. Religió servita. I el viatge Josep Maria Rubio. Resvita de jesuïta. Se té nom de periodista, no? Maria Rubio. I demà és el Sant Àngel de Sicília.
Sicília, és ojo, eh? Ojo amb els de Sicília. Capixi. Sí, per això. Sant Amador, presbíter i màrtir. Sant Martí, no va dir filologia, però no. Sant Martí de Finojosa, bisbe. Sant Irene, verge i màrtir, a Tessalònica. Era verge i màrtir a Tessalònica. Quan sortia de Tessalònica no era. Ja no era ni verge ni màrtir.
Ja passa. Bé, doncs, si algú porta algun d'aquests noms, els felicitem de tot cor. I el d'aniversari, també. Evidentment. Vinga, anem al temps. Senyor Baramé, bon dia. Hola, de la Guàrdia. Sí, què tal? Bé? Bé, i us digueu de la persona. Bé, perfecte. T'interessa saber quin temps farà...
aquest cap de setmana... Mal temps. Vols dir? Sí. No, demà ha de fer bon temps. Vols dir que no? No? Doncs ara ho sabrem. Perquè fa 14 minuts exactament que hem començat el programa. No sé, 14 i si ens escolteu en dissabte, en farà 15 ara, eh? En farà 15 ara, eh? Sí, no, ara farà 15 ja. Senyor Josep Maria Montes, bona nit. Hola, bona nit. Molt bona nit. Com tenim el temps aquest cap de setmana? Ja l'anem plorant. Malament, doncs. Doncs no.
No, almenys... Mira, sapigueu que fa res, qüestió d'un parell d'hores, que ha creuat un front per aquí a Sant Just, però aquí a Sant Just no ha provocat cap mena de precipitació. Però la rodalia, sí, per zones una mica més interiors del prelitoral, doncs sí que hi ha hagut alguns xàfecs, algunes tempestes també, però això sempre en zones més interiors.
I de fet està entrant ara una massa d'aire una mica més fresqueta. Aquesta nit ho notarem, que baixarà una mica les temperatures. Sí, ja semblava a mi que algú havia posat l'aire a condicionar, sí. Doncs ben natural aquest. És aire atlàntic que passa per tota la penínsia abèrica i arriba una mica fresqueta encara aquí a la costa catalana. I això seguirà durant el que queda de vespre i de nit i matinada i bona part del dia de demà. Tindrem vents més aponentats...
I això farà que el cel quedi molt asserenat a partir d'ara. I durant el dia de demà, el que ve de Ponent farà que les temperatures, durant el matí i migdia, es tornin a recuperar un altre cop. La petita baixada que s'ha dit. I sol, clar. I sol, sí, sí, molt sol. Demà a la tarda, al vespre, poden ser uns núvols. Sí.
que serà a causa d'una pertorbació que estarà passant pel país valencià i per la meitat sud de la península imèrica. Però aquí no ens afectarà de forma directa. Només veurem això uns quants núvols, però poca cosa. Però res, ni pluja ni res. Res, res. I el diumenge ens passa una pertorbació...
Però una perturbació d'aquestes que són més aviat d'alçada, de zones més altes d'atmosfera, que el que farà és que al matí es pugui aguantar molt bé el temps, inclús amb força sol, i a la tarda es puguin generar algunes tempestes al voltant del Montseny, al nord de Girona, per tant al nord també de Barcelona, i aquestes tempestes puguin viatjar cap a la zona del Maresme,
potser al barcelonès, i creem que ara menys sap, molt difícil que arribin aquest atjunt. I les veiem, les veurem de lluny. Però baixaran una mica les temperatures. I llavors baixarien una mica les temperatures. Això seria diumenge cap a la tarda. I a partir de llavors, bona notícia, per a aquests que esteu desvinxant molt sol. I calor. Ja podrem anar a la platja? Doncs quasi bé.
Durant la setmana vinent es preveu que l'anticicló entri amb molta força des de les Açores, s'estavelli contra la península ibèrica i comenci a emergir aire càlid africà cap a la península ibèrica. Ho farà de forma lenta, progressiva, això sí, i contundent. Ja veureu com les temperatures la setmana que ve s'aniran cap amunt. O sigui que ja podem posar el jersey amb naftalina. Sí, ara sí, ja. Molt bé. Hi ha garantia que serà així.
I ja veureu com acabaran les temperatures cap al final de la setmana que ve. Podem anar cap a un període bastant càlid o molt càlid. Quan dius temperatures, què et refereixes? 30, 35? Sí, envoltant cap als 28, o potser algun dia freguem els 30 graus. Els 30 graus. Temperatures d'estiu? Durant tot el dia o al matí també s'agirà... No, no, no.
Bueno, des de 30 graus, bueno, a primera hora del matí no. Home, al matí ja ens anirem cap als 16, 17, 18 graus. No fa falta cap... No, no. Màniga de curta. Senyor García, bona nit. Avui regalaves alguna cosa? Eh? No, però jo em va dir alarmant que vigila la xocolata, perquè, clar, si puja les temperatures es pot desfilar la xocolata. Sí, sí, sí. Bueno, pitjor per ella. No, i tant.
Doncs molt bé, o sigui que ja la setmana que ve, Anticicló, el senyor Aznar i tot això, no? Vull dir, el senyor Aznar, no sé per què cada vegada que em diuen l'Anticicló de les Açores jo penso en el senyor Aznar. Molt bé. Una qüestió històrica. Molt bé. Estamos trabajando en ello. Sí. Bueno, alé. Fins el divendres, eh, Josep Maria.
Disfruteu de l'anticiclota la setmana vinent? Procuraré, i si plou la setmana vinent, ja veuràs tu, ja em sentiràs el dimens. Ja et buscaré, que sabem on vius. Sí, senyor. Vinga, que tinguis un bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Adéu.
19 minuts fa que han començat el programa. Va, va, digue-ho, va. No, que si és dissabte també fa 19 minuts que ha començat. I si és dilluns també. Em permets que faci un avís per la ràdio. A Venezuela no? No. Sí, fa 19 minuts. Ah, no. No, perquè les hores no són de 24 hores. Són diferents, eh.
Deixes que faci un avís per antena? Sí, què? Es prega els col·laboradors de la desbernada que no estiguin a l'estudi i que no en vinguin. Que no vinguin, que no tenim més micròfons. Que s'han acabat els micros i els cascos. Jo per això ho deia, si regalaves alguna cosa. No sé, fas el sorteig. Igual melisidre.
No et preocupis, que llavors és acció futbol. No tornaré, eh? No, perdona. No estem acostumats. No notes que estem més feliços. L'hermane és cada cop que vinguis tu perfecte, però l'hermane cada cop ve abans. Depèn. Això depèn. De la xocolata. Depèn dels xocolates i dels fornos. Va, vinga, anem a notícies, perquè si no després, quan t'hagi de parlar el doctor Baram, jo no tindré temps. Bé.
Com deia, hem arribat a les notícies i, com sempre, abans de la notícia, el regalet. I una de les notícies més destacades d'aquest pont del primer de maig a Catalunya ha sigut l'acció de la plataforma No vull pagar prou peatges i el col·lapse que han produït en alguns peatges de les autopistes catalanes. El de Vilassar de Mar, a la C32, ha registrat retencions de fins a 3 quilòmetres. Migs quilòmetres de retencions al peatge de l'autopista P7 a Martorell
i uns 60 metres al peatge de pagament manual a la C-16 a Manresa. Tot això, segon les dades d'Albertis, concessionària de les autopistes, a les dues del migdia, i que cifraven 2.500 vehicles als que no havien pagat el peatge entre les 6 del matí i les dues del migdia.
Però sí que fan bultos, no? A mi semblava més. Bé, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha anunciat que té la intenció de posar peatges a la M501 i a la M45, que no sé cap on van. Per cert, ets igual. Van dir, vamos a tener que poner peajes en las carreteras madrileñas. Es verdad que serán pequeños, pero es que no podemos pagar su mantenimiento. Així es contestava Aguirre a les preguntes sobre els propers retalls o les propers retallades.
Aguirre va explicar que en concret la mesura afectaria les autovies regionals. Va dir, tenemos un montón y nos cuestan 30 millones al año. En canvi, el president del govern, Mariano Rajoy, ha garantit que el govern no ha pres cap decisió al respecte. Eso no va a ningún consejo de ministros assegurat.
El secretari de Comerç es va mostrar partidari de cobrar a qui utilitzi la xarxa d'autovies per pagar el seu manteniment, dient no deberían pagar por ello los ciudadanos que utilizan el transporte público. El president de la Generalitat i el conseller Recoder diuen que hi ha una greusa comparació amb la resta de l'Estat. A Catalunya hi ha un 50% de carreteres de pagament i a la resta d'Espanya no superen el 18%. I que més enllà del sentiment compartit d'injustícia, demanem
deien el senyor Mas i el senyor Recoder, diu, demanem als ciutadans i a la plataforma de resorda aquest greuge comparatiu en el terreny polític i no en una campanya dirigida contra l'empresa privada concessionària de les autopistes. Bé, doncs al govern català li podem dir que, a més a més de les autopistes estatals, també hi ha de titularitat autonòmica i que són de pagament. O sigui que no tot és culpa del govern central.
A la presidenta de Madrid li direm que els catalans, tant se'ns en fot si la resta de l'estat cobren o no cobren peatges. El que no volem és pagar-los nosaltres, que ja estem tits de pagar-los, i també els han de pagar els transportistes que venen a Catalunya, i això fa que s'encareixin els productes que arriben per carretera.
Al senyor Rajoy li proposem que es compli el DVD del barrio Sésamo perquè aprengui el significat de les paraules cerca i lejos i principalment el sí i no, perquè sembla que aquestes dues últimes no les té clares i tot el que va dir que no faria, doncs sí, ho ha fet. Bé, com sempre els polítics llancen pilotes fora i els ciutadans cornuts i a sobre apagant el llit. Espereixen alguna cosa més, però és que no tenim més que...
I ara sí, anem per les notícies més divertides. Comenci, senyor Simón.
La primera que porto jo és els Mossos d'Esquadra que han arribat al Parlament Britànic. Què dius ara? Ojo amb un mosso, eh? Ja van amb gorro d'aquests llargaruts i alts. Sembla ser que el Parlament Britànic, la mesa qui sigui, ha decidit que ha de controlar l'alcohol que veuen els diputats
quan estan allà dins. Tot bé perquè hi va haver-hi una baralla d'un diputat amb 4 o 5 més en el bar del Parlament, allà a Westminster. Es veu que anaven tots una mica pujadets de tot alcohol i es van estovar una mica. Home, doncs estaria bé. Per exemple, mira, veus, jo que en canvi crec que aquí a Espanya, quan hi ha el debate sobre l'estat de la nació... Que els fotin a la tasca. Que primer passin pel bar, no? Perquè seria més divertit.
Tenen a tasca unes gerres de sangria i ja ho... Hi ha països aquests asiàtics que es veu que s'esbatusen a base de... Sí, sí, sí. I esdeven amb planxa i tal, passen a la taula. I no fa gaire, també, no sé quin va ser un país de l'és que van sortir allà als normals. Bé, doncs bé, sembla ser que el Parlament britànic ha aprovat una sèrie de mesures, entre les quals hi ha, per exemple...
que els cambrers rebran formació de com negar-se a posar més copes quan vegin que un diputat ja està mal d'allò. Señoría, lo siento, pero no hay un copón más.
Diu que el que volen, que a més a més en tot l'estat britànic o tota la nació britànica, tota Gran Bretanya, estan fent una campanya en contra de l'alcoholisme i esclar, el que volen és que també els primers que donin exemple són els parlamentaris. Això no ho aconseguiran pas. A més a més, no es pot veure. Ningú voldrà ser diputat. Jo l'he deixat de veure, ho té molt malament.
Quan hi hagi una festa d'aquestes que passen als cambrers i van omplint o portant copes perquè la gent vagi bevent, que els cambrers tindran que reprimir-se i no anar omplint tantes copes, sinó més a poc a poc. Diu que el que volen és que disminuï una xifra que està, segons la sanitat britànica,
1,1 milió de britànics alcohòlics. Ja en són més. No podrem anar ni a festes. Tu no tens notícia? La cosa va per aquí. No, és que no sabia si les portaves a l'ipoit, a l'ipait o... No, les porto aquí, les porto aquí. Bé, doncs jo, Cinti, mira, hi ha un treballador que diu que l'han acomiadat... Un treballador. Un, un treballador d'una empresa d'aquí de Barcelona que diu que l'han acomiadat perquè ha denunciat a l'empresa...
per incomplir la llei anti-tabac i permetir a fumar a diversos empleats en les seves oficines, encara que ell s'havia queixat diverses vegades. Aquest senyor, que respon a les inicials DBC, per tant, no és ningú de nosaltres, va treballar durant 14 anys com a oficial administratiu per una empresa sidrometal·lúrgica a Barcelona,
i va demanar a l'empresa que protegés els seus drets i no permetés als companys fumar en el centre de treball. Diu que li fotien el fum a la cara i després ell va intentar solucionar el problema però no ho va aconseguir. Era amb màscara.
ells va explicar motius personals per als quals no volia que fumessin, però que li van contestar d'una forma de desagradable, que no tan sols van continuar fumant durant els mesos següents, sinó que, a més a més, van començar a fer-ho just davant seu. Li apagaven les col·lilles a sobre. I a sobre li tiraven el fum a la cara. Després de mesos d'avís va anar a la direcció de l'empresa, que li va explicar la situació...
i per mitjanços de correus electrònics, converses, i l'empresa li va dir que aquest perjudici per inhalar el fum dels seus companys era escàs, perquè només hi havia dos que fumaven, la resta no fumava. Aleshores, el van prohibir menjar a l'oficina. Li van dir, diu, si aquí no es fuma, tampoc es menja. I aleshores ell va decidir
prendre accions legals, va advertir la direcció que presentaria una denúncia a l'empresa, a les autoritats sanitàries, i que havia fet gravacions en vídeo per demostrar que l'empresa es fumava. Doncs, l'empresa... CSI, això, eh? L'empresa el va acomiadar, perquè va rebre una notificació d'una denúncia anònima per part d'un dels treballadors en compliment de la Lliga Antitabac,
i bé, doncs diu que en principi el van prohibir menjar a l'oficina com a la resta de companys, després li van treure la clau de l'oficina que sempre havia tingut i el posava en cara a la paret i no anés a menjar fora d'hores i bé, i el van acomiadar aleshores a presentar-te una demanda d'acomiadament improcedent perquè l'han acomiadat per la denúncia
quan van anar els inspectors de sanitat, el gerent de l'empresa diu, ara mateix no, amb l'empresa no fuma ningú. Diu, a lo millor algú de tant en tant se'n sent un cigarro, diu, però no fuma ningú. I jo, aquesta notícia l'he llegit per internet, i efectivament hi ha un vídeo, però jo crec que sempre és el mateix tio que sempre en sent el mateix cigarro.
el repeteix no, perquè si s'encén el metger-ho però sempre és el mateix no sé de fet no es pot fumar no treballava en una siderúrgia a l'oficina a l'oficina anava a dir perquè si està amb els metalls i tot el que respires allà és molt pitjor que si fumes un cigarro
Això de denúncia anònima, d'uno dels treballadors. Dius, com en tinguin quatre. Diu, a veure, d'aquests dels que treballen a l'oficina, qui no fuma? Diu, jo. Diga un número. Vinga, més notícies. A mi, jo volia fer un comentari al respecte. Això que no es pugui fumar, de totes maneres, realment és...
és un dret del no fumador. Però llavors jo no vull que portin
I senyors també, eh? A vegades estàs allà al metro o al trenví... Perquè, clar, també m'invadeix el meu espai aèri i m'oblida a respirar uns productes químics. En el metro hi ha algun que aixeca el braç per agafar-se la barra. Això és no portar perfum. Això és natural. Això no és un producte químic, és un producte natural. A vegades a la botiga hi ha gent que...
L'olor a xocolata desapareix. Estàs a dintre l'obrador i... Ai, ara, què li ha fotut el partit jo? I se li ha trencat l'ampolla cològica. Perquè és una cosa horrorosa. Això vull dir, clar, és la invasió de l'espai. Tu no tens per què respirar el fum d'un altre que tu no vols. Però llavors jo també tinc per què respirar altres coses. I per què no em protegeixerem?
dels perfums odiosos. Ah, mira. Hem de muntar una campanya. Home, a més a més, hi ha una cosa amb això dels fumadors en hores laborals, que pel fet que està prohibit fumar a dins de l'oficina, surten al carrer. Llavors, això, jo penso que és un greuge en contra dels que no fumen, que no surten al carrer. I es queden a treballar. Perquè a mi m'agradaria saber... Poden sortir a passejar. Aquesta gent, no, perquè, de fet, està prohibit abandonar el lloc de treball sense permís del...
del superior jeràrquic. D'acord? Està prohibit. Llavors, si surten al carrer a fumar, vulguis que no, han sortit de l'edifici, per tant, alguna cosa ho tenen que haver fet. Pensa tu, dius, està prohibit sortir, però quan fa que dura això?
Des que està la llei anti-tabac. Per tant, ja fa... Un parell d'anys. Derechos adquiridos, Tito. No li han dit res fins ara, ara no li poden dir que no es pot. Sí, però els que no surten a fumar estan treballant. Que comencin a fumar. I així alimentin la sanitat. Que comencin a xupar-se el dit.
O que es copi un cigarret d'aquests de vapor que exploten. Nosaltres, per exemple, jo parlo per la meva empresa i parlo pel meu departament. Nosaltres tenim prohibit sortir al carrer a fumar. És que, a més a més, fa un efecte desastrós. Passes per davant d'una empresa i a tota la porta que veus... Ostres, jo, quan passo...
A la meva està prohibit estar a la porta. Ja, ja, no, no, però és que la gent es queda allà. No sé si t'ho podem prohibir, ja. No, no, pots sortir a fumar, però a la porta no. Et pica a la central, eh? Tens de desplaçar-te una miqueta i no quedar-te a la porta mateix. Llavors tots estan desplaçats i l'afecte és igual. No, és igual, escolta'm, el bar que tenim a la cantonada...
hi vas i sempre hi ha gent de la meva empresa que el veus fent un cafè i no fumant a dins, però estan a fora les quatre taules que té la terrassa fumant allà.
Clar, jo penso que, bueno, no sé. És igual, llegeix la notícia. Sí, bueno. Ah, mentrestant ha baixat el consum de tabac, per cert? No ho sé. Jo crec que no. Jo crec que no, tampoc. Jo penso, jo no sé si ara fa mitjany vaig llegir unes estadístiques que deia que sí que havia baixat, però bé. Les zones que l'agafen més. Sí, sí, sí. Jo penso que no és com a conseqüència de la llei. A l'interior dels bars i restaurants ha baixat el consum de tabac. Això ho hem provat.
A les terrasses dels bars baixarà d'aquí a poc, perquè el prohibiran de moment que ja la gent comença a dir als dos fumadors que els fan os, que ells van a la terrassa del bar, ara que ja no fa fred. Que et diguin algun. Que dius, a veure, estic al carrer, no? Doncs no poden... Bueno, estàs al carrer. A les andanes del metro del tren que estan a l'exterior tampoc deixen fum. No es pot fumar? No es pot fumar?
A la terrassa poden arribar a contemplar que és part del local... Ojo al dato. Hi ha els Estats Units que està prohibit fumar a casa teva. Bueno, sí, a casa teva. A casa teva no pots fumar. Sí, senyor. No, no, tranquil, no molesta. Sí, senyor, sí. Sí? Que al carrer, que em proveixin fumar al carrer, sí, perquè hi ha ciutats... A casa teva no pots fumar. Que dius, bueno...
Pagues la hipoteca a tu, no? Sí, bueno, no. T'has de comprar... ¿Por qué coño me venden tabaco? T'has de comprar una caseta de gos i et fots dintre la caseta. No, no és casa meva, això. No pots comprar una caseta teva i al carrer tampoc. I segueixen venent tabac. Jo crec que és d'algun estat on el governador es va barallar amb una empresa de tabac perquè no li va donar el porcentatge que ho recomenen. Va fotre una passada de l'Ai Martini i li va quedar al cap. Bueno, no cal.
Què m'expliques? Bueno, aquesta és fresqueta d'aquesta nit. Sí? Sí. Un senyor de 53 anys que el va ferir un llamp. Ah, sí. Li va entrar per la punta del penis i li va sortir pel peu. Sí, senyor. Mira, aquesta la tenia jo com a notícia de Madrid. Ah. Si vols me la calla. No, no, no, és igual. Després ja que ens expliqui, que ens expliqui, Mariano, on està tres cantos. I està regant les plantes.
No, no, va ser a les 9 de la nit, anava pel carrer, es veu que hi havia una tempesta de llamps i trons, etcètera, i li va entrar el llamp per la punta del penis i li va sortir pel carrer. En veritat, el llamp no entra. No, bueno, no. Bueno, la zona... No va percórrer. No, tampoc. La zona impolaritza l'aire. I tu estàs enmig de la trajectòria de les... Però no és un llamp, és tipus Guerra de les Galàxies. No? Ostres...
Bueno, total, que té cremades... No té per què passar res, eh? No, no, és que no li ha passat res, aquest senyor. Estava allà... Sí, no estic lleu, estava ingressat, però em sembla que...
Però em sembla que aquesta tarda ja li donaven l'alta... Es veu que ni el cor se li va parar, ni va perdre el coneixement, ni res. L'únic que li van fer una mica... Se li van fer figar les cames. L'única cosa que jo volia dir d'això, ja que aprofitant que tenim aquí el doctor Barambio, segons la notícia, diu... En el centro sanitario permanece en observación y se le ha practicado un electroencefalograma con resultados normales, por lo que se ha determinado que el rayo no le ha afectado al corazón. Sí.
Amb un encefalograma es pot detectar que no li afecta. No, això s'ha confós... S'ha confós el encefalograma amb electrocardiograma. No, no, aquí posa el ratllo, no li ha afectado al cerebro. Diu electroencefalograma i diu el ratllo, no li ha afectado al cerebro. A veure, ha fet un llamp que crea un camp... Magnètic. Ah, no, elèctric. Electromagnètic. Electromagnètic al radó seu. Sí.
I, clar, el cervell, com sabem, genera ones ètiques, el cor també, i, efectivament, si aquest camp afecta la desprovisació aquesta, podria afectar-ho. També podria afectar, però no seria el llam en si, sinó el camp eléctric. El camp eléctric. No sigui de gent que ha mort.
Sí, sí, sí. No es preparo cardíac, perquè el cor necessita... És una correnta de càrrega que no suporta. Una diferència de potencial superior a la que hem. Us recordo que fem una cosa, que ara estan als postos, que és quan a algú se li paga el cor,
I li posaves una descarga elèctrica. Sí, sí, sí. I Déu-n'hi-do, eh, perquè li fotem. No et creus tu que és una descargueta, eh? En piles no, eh? En piles no. Tenies una notícia que dius que era d'aquesta nit, d'avui. Aquesta nit. Doncs jo tinc una notícia d'avui mateix. Ja la tinc de demà. Quasi, quasi. A Berga, el ple de l'Ajuntament ha decidit anomenar el rei d'Espanya per sona non grata. Em sembla perfecte.
A la República Independiente de tu casa? Amb mi mateix. M'he reunit jo amb mi i vam decidir. Aquí la moció presentada per una formació independentista, el CUP, que és el tercer grup de representació amb tres dels 17 regidors, ha aprovat, gràcies a l'abstenció dels regidors del partit...
que governa, que suposa deu ser Convergència, i els del Partit Socialista de Catalunya, que s'han abstingut, i l'únic que ha votat en contra ha sigut el del Partit Popular, i diu que, doncs, amb aquesta moció, assegura que el regnat del rei Joan Carles en tronca, que no sé com es diu en català... Joan Carles first.
directament amb el seu l'empassat Felip V de Borbó, responsable de la pèrdua de les llibertats nacionals en els països catalans i que no s'han recuperat. I apunta que no es pot descartar la implicació directa en el cop d'estat del 23F del rei d'Espanya.
També qüestiona el seu comportament personal, marcat per tot tipus d'escàndols i de dictes que van culminar amb l'assumpte de Botswana i...
I amb aquesta mateixa moció, aprofitant que el Pissuerga passa per Valladolid, li van retirar la medalla d'or que en el seu moment la ciutat li va donar al dictador Francisco Franco. Van anar allà a casa seva i li van prendre la medalla. Sí, li van prendre la medalla. I li van retirar la medalla. A Berga li havien donat una medalla d'or al Hernano? Sí. Berga me sembla que forma... No és territori budifler? A l'època del Felip V van haver...
No sé què de Berga. Sí, crec que els de Berga es van estar al costat del Felip Cincar. Que em perdonin els de Berga si m'equivoco. Sí, és possible. Ho mirarem al Wikipedia. Sembla recordar que... Berga. Berga, Wikipedia. Mira, és mil... Això de la medalla Franco ja... ja li cantaré la canya a algú jo. Un bergadí? Sí.
Perquè es deuen dir Berguedins. Pergans. El Juan Carlos first. No, no. Li van donar el Franco. No, no, no. Perdona. El Juan Carlos primero no existeix. És el rei Juan Carlos, perquè encara no hi ha hagut un segon. Per tant, és l'únic.
Aposo que posa Juan Carlos I. Està malament. Sí, els diplomes i totes aquestes coses. I després hi ha Juan Carlos II. I aleshores aquest serà Juan Carlos II. No hi ha un primer. Això és una anècdota... Això dels reis és complicat. Això és una anècdota de quan... Millor que no hi siguin. Quan el papa Joan Pau I...
li vam demanar quin nom volia demanar, diu, en homenatge amb els dos antecessors meus, faré el nom de Joan Pau I. I el cardenal decan, aquest, li va dir, no pot dir vostè Joan Pau I fins que no hi hagi un segon.
Clar, entre els que estaven allà davant, li va fotre una bronca d'allà, entre els que estaven allà davant, ja estava el Boitigua. I va dir, ara et fotré jo Camarlengo. Quan jo sigui papa, que em faré el mateix nom perquè aquest pugui ser el primer.
Això va ser abans de decidir carregar-se'l. Aquí. Sí, no, va ser... No, jo crec que en aquell moment el camarengo... Va dir, vas complicar la vida. Va durar... Va durar... Bueno, d'acord amb les profecies de... Quant dius? Un mes i dos dies? 22 dies. 22 dies, exactament. Segons les prediccions del Nostradamus, aquest era el papa de la lluna. I, efectivament, va durar un cicle llunar. La lluna.
per això el pare et van dir i clar, aleshores resulta que aquest havia de ser el següent havia de ser el penúltim papa segons les profecies de Nostradamus aquest és l'últim però quan el van escollir van començar a dir i va aixecar un i diu ei, no oblideu que segons les profecies de Nostradamus aquest és el penúltim busquem el més jove perquè duri més temps i efectivament van agafar el cardenal més jove que hi havia
Però aquest que n'ha agafat ara, el de l'Inquisició, aquest no és molt jove. No, aquest no és molt jove. Aquest era de la fundació aquesta de la doctrina de la fe. Antiguo tribunal de l'Inquisició. Inquisició canviada, no? Sí, sí. És com el d'Aliança Popular i Partido Popular. Sí, sí, sí. I de les joventuts nazis, també. Això no està demostrat, que estigués a les joventuts nazis. Segur. Home, encara en té, pobret. Sí, segur.
¿Por qué dicen esto de mí? Mis queridos españoles, estoy muy contento de estar en Madrid. Sí, en Barcelona inaugurando esta masélica de la Sagrada Familia. ¿Qué volías decir, Marc? Estoy confirmando
Que Berga va donar suport a Felip V. I ara li retiren la medalla al Franco. I diuen que... Home...
Una mica de rigor històric. Veus com l'Androide serveix per... Estic buscant més informació per... Molt bé, a l'Androide. Què us sembla? No, a l'Androide és el... Què us sembla si connectem a Madrid? Va, Carme, anem cap a Madrid. Va, posa'm la marxa en opcial aquesta.
Això què és, una tablet? Un androide més gros. Estem plens d'androides aquí.
Doncs, mireu, fa 45 minuts que hem començat el programa. Sí, sí, sigui el dia que sigui, fa 45 minuts que hem començat el programa. M'ho he canviat perquè no pugui fotre canya, eh? No, no, no, perquè per ara l'encontrat per l'androide. Per l'androide. Ara el programa pot sortir per l'androide. L'andròmina. Fas així i gratis. I gratis. Fas així amb una cosa d'aquestes, fas així. Ja el tinc, ja el tinc. Sí, és que no, l'hi vaig dir jo, veu? El podcast. Sí, ja el tinc.
Allò que ens van presentar el dia del... Ah, tu... No, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi eren, sí que hi
No, pero se los lava, ¿eh? Antes del programa. O es para lo del fútbol o de los pies. Usted bien, ¿no? Fenomenal. Supongo que habrá ido ayer o antes de ayer, cuando era ayer, a las Ibeles. No, no he ido a las Ibeles porque había mucha gente. Había 25.000.
Depende de las fuentes. O 25.000 o dos millones y medio. O 25 millones. En cualquier caso, había mucha gente. ¿Y qué le pasó al pobre Iker Casillas? Uf, un pedo.
Y se cayó. Tanto como caerse es normal. Yo creo... Y al final se tiraron ellos. No, no, yo creo que... Una copa, la copa se les cayó. Ahora al Ramos ya no se las dejan, ¿no? Las copas. No, no, no. Es que no están acostumbrados a las copas. Entonces, cuando tienen una, pues ya saben lo que pasa. Entonces, bueno, pues... Un poquito de...
de tranquilidad. Cuando le dejan una pelota la manda a Botsuana, ¿no? Sí. Bueno, creo que tuvo algo que ver por la velocidad que iba. Ya sabéis que dicen que cuando un objeto se acerca a la velocidad de la luz, incluso cuando la traspasa, de alguna forma sufre una modificación en el espacio temporal. Pues yo creo que lo que le pasó al rey en Botsuana fue el pelotazo de
Iba demasiado rápido y le dio. Es una posibilidad. Les dejo a los científicos que calculen un poco las fórmulas para que eso sea posible. Ya sabes que los marcianos han contestado, ¿no? ¿Los marcianos? Sí, han mandado un mensaje por ondas diciendo, amigos terrícolas, hemos recibido vuestro mensaje, pero no entendemos qué quiere decir
Adidas, Europa, Champions, League, Val, oficial, Adidas. Yo pensaba que nos habían declarado una guerra. No, hombre, no. Oye, una cosa. Yo siempre mirando esto de los pueblos de Madrid, ya hemos hablado de este señor que dicen que le ha alcanzado un rayo, que también, mira, que los madrileños es así, ¿no? Sí, bueno, ya sabes que hablan mucho de los de Bilbao, pero... Que le alcance un rayo y va y le alcance.
Y este señor vivía en Tres Cantos. O sea, un pueblo más. ¿Cómo era aquello de Navarcarnero? Navarcarnero. Navarcarnero. Navarcarnero. Navar del Rey. Exacto. Y ahora Tres Cantos. Tres Cantos, sí. Es casi un borde. Es un triángulo, sí. Tres Cantos es un pueblo del norte de Madrid.
¿Y llega al metro en Tres Cantos? Bueno, sí, llega. No sé si es un metro ligero. Ah, tenéis metros ligeros y metros pesados. Sí, sí. Y los de Tres Cantos se les llama tricantinos. ¿Tricantinos? Sí, son tricantinos. Yo nada más conocía a Móstoles. Tres Cantos es famosa. Tiene gente famosa y todo a Tres Cantos. Sí, hombre, Móstoles.
Estamos hablando de tres cantos ahora. Pinta Mostoles aquí. Mostoles también tiene gente famosa. Bueno, y... Y la encarna. Bueno, oye, pero la noticia que yo te quería dar de Madrid, para que lo sepas, que estés enterado. Si ves un señor a caballo, a partir de ahora en Madrid, por la Plaza de Oriente, por la calle Arenal, los jardines de Sabatini...
El Saratí, ¿no? Uno de los famosos de Tres Cantos. El famoso Saratí. ¿Qué está pasando por Madrid? En esa zona suele haber gente a caballo, ¿eh? Generalmente policía. Efectivamente. La policía municipal patrullará por la plaza de Oriente, ópera y todo eso. O sea, la policía municipal de Madrid, supongo que para ahorrar gasolina, en vez de ir en coche o en moto, va a ir a caballo. Esto es...
Es que es muy neoyorquino esto. El plan estratégico Madrid 2012-2015 que, como dijo Ana Botella, persigue que Madrid sea una capital tourist friendly. Ah, es neoyorquina. ¿No es friendly? No, no, sí, sí. Lo del nombre está muy bien. Pero a ver, vale, no gastarán gasolina. No, no, no, es para que sea una tourist friendly. Pero lo que se van a gastar en limpiar las plastas del caballo, alguien lo ha calculado. Pero perdona.
Con eso se generan puestos de trabajo. Ya resulta que cuando vas con el perro tienes que llevar una bolsita de plástico. El urbano que vaya con bolsita de plástico. Perdonadme, perdonadme que, hombre, no atacéis de esta manera. Y pala. No, no, no. Aumentará la dotación de la Policía Municipal de Madrid porque uno irá en camallo y el otro irá detrás con la bolsa para recoger las muñegas. Hombre,
Claro, se trata de... Con lo de los peajes. Reducir el paro. Mejoraréis la población de moscas. ¿Con qué van a pagar este aumento de dotación de la policía municipal? Con los peajes de la M... Oye, por cierto, ¿cuántas autovías y autopistas hay en Madrid? Porque claro, aquí me hablaban de la M514, ¿no? O sea, ¿cómo era esto? La M501.
Y también llegamos a las 600 y pico, pero no es que haya 600 autovías, esas son carreteras más pequeñas, carreteras comarcales. Realmente grandes, aparte de las autovías que cruzan... Oye, ¿me has dicho que es una carretera comarcal?
¿Y la ESPE quiere poner un peaje en una carretera comarcal? Sí, de lo que se trata es de mantener las carreteras en condiciones, de tenerlas bien conservadas. ¿Y qué? ¿Pensáis adoptar el no vull pagar o vosotros pagaréis? No sé, yo es que intento buscar las causas profundas de que primero me hagan pagar con los impuestos que me han quitado durante los años las carreteras, luego me digan
que han dedicado ese dinero a hacer otras cosas que todavía están por descubrir y por último me digan que tengo que pagar la conservación porque me estoy pasando al usarlas. Entonces el grado de mosqueo, según me van diciendo cosas de ese... Mariano, Mariano. Y me gustaría saber cómo conseguirán que los que usan autobuses no paguen impuestos, o sea, ¿les van a bajar los impuestos? Claro, directamente es lógico que la gente vaya en autobús o vaya en transporte público...
De entrada es más caro ir en transporte privado y luego encima te cobran tasas adicionales de mil colores por usar el transporte privado. Bueno, os doy un dato. Aquí ha descendido el uso de autopistas con esto de lo que le llaman crisis, que nadie sabe que es que ha cambiado la era.
Ya lo decían los mayas. Y ha aumentado el número de accidentes mortales en las carreteras comarcales. Claro, claro. Por eso quieren poner un peaje. Porque protege, de alguna manera protege. Es como en la feria, el tiro al blanco tú tienes que pagar.
Ah, por cierto, ¿sabéis que ahora en las tiendas, eso del tiro al blanco de las ferias, han puesto elefantes? ¿Ah, sí? Y en la letanía pone, sé como un rey. Disfruta como un rey. En lugar del patito aquel, poner elefantes. Oye, pues esto de los policías municipales a caballo, y además aumentan los agentes en puntos tan visitados como los alrededores del Museo del Prado. No sabía yo que los alrededores del Museo del Prado eran visitados.
Sí, sí, lo son, lo son. Todo el Paseo del Prado lo es. Y tengo que dar un pequeño dato, porque habitualmente los policías que van a caballo en Madrid son policías nacionales, no son de la Guardia Civil y están en toda la zona del Palacio Real habitualmente. Y son de los más solicitados por los turistas para hacerse la foto con el caballo, claro.
Efectivamente. Pero es que se creen que aquí en Barcelona, si vas por las Ramblas, veas que te venden sombreros mexicanos. Sí. Pues allí se deben creer que es la policía montada del Canadá. Algo parecido puede ser, sí.
Aunque el uniforme no llevan guerrera colorada o roja. Pero a los turistas no les pidas tampoco tanto. Aunque ahora mismo toda la policía de Madrid, bueno, ayer al menos estaba en Barcelona. Sí, disfrutando de las dos detenciones que hicieron. Dos detenciones que hicieron. Sí, sí, sí. Y de la caravana que formaron en plena hora punta saliendo de Barcelona por la Diagonal, tardé pues de...
¿Cuál era la hora? Desde el corte inglés hasta Palacio Real, 50 minutos. Es que yo... ¿A qué hora? A las 8. ¿De la mañana? No, de la tarde. Ah, es que yo pasé por allí... 50 minutos. Yo pasé por allí eso de las... a las 7 debían ser, o 7 y media, y efectivamente en el palacio este... Sí, había más policías que personas andando por la calle. Efectivamente. De todas maneras, el otro día estuve en Madrid y Sol estaba tomada por la policía, ¿no? Pobre Sol. Madrid, no.
No, bueno, esta policía está tomada por la información de la policía que va a investigar y a tomar datos de los posibles manifestantes y de la posible plataforma 15M.
y posteriores que puedan intentar establecerse allí. Una especie de cesí, vamos a decir así. Oye, una cosa, Mariano, perdonadme que cambie de conversación. Estoy mirando los nombres de las calles estas de Madrid, la Plaza de España, el Centro Reina Sofía y la Plaza del Callao. ¿Quién era el Callao?
La plaza del Callao. Era un señor que no hablaba, un mudo. Pero ¿quién es este mudo al cual se le dedicó una plaza en Madrid?
además con un edificio que tenía, no sé si lo sigue teniendo, un anuncio... Una estación de metro. Sí, la estación de Callao. A lo mejor no era budo, a lo mejor es que tenía muchos callos. Ah, también. La plaza del Callao está en plena Gran Vía. Sí, sí, ya sé. Sé que había un anuncio de las BEPES, no sé si está existiendo, por donde Santiago Segura se encaramó el Día de la Bestia. Efectivamente, efectivamente. La plaza del Callao... Y bueno, vamos a decir que...
Esa escena... Mi falta de memoria histórica, pero me parece que el Callao tenía algo que ver, creo, con algo de... Vamos a tirar de Android. Sí, habrá que tirar de Android, porque era un lugar...
que tenía que ver con, no sé si era con Cuba, Puerto Rico o algo así. ¿Es una barca, el callao? ¿El callao es una barca? No. El kayak. Bueno, el callao. Eso es el kayak, hombre, no. Vamos bien, como verás, vamos bien. El callao. Creo que tenía algo que ver con las guerras históricas. Como el que no habla, el callao. Todas las guerras, salvo las presentes, son históricas. Todas. ¿Conoces alguna guerra que no sea histórica? Hasta la de los seis días es histórica. Ya. Ya.
La ha pasado ya... Por eso, que todas las guerras son históricas. La que no es histórica todavía es la de... La futura, las futuras. Las futuras guerras, las galaxias y eso. Efectivamente. A ver, es una ciudad del Perú. ¡Ah! ¡Callao! En el centro-oeste del Perú. ¿Ves? Porque por qué la plaza se llama así, ya no tengo ni idea. O sea que es una plaza peruana. No, me imagino que tendrá algo más que ver con los conquistadores de la época.
de cuando fue por allí el otro también mira espérate que él tiene la pantalla más grande él la tiene más grande nosotros seguimos oye, dice que los agentes de la policía municipal atienden a más de 66.000 turistas al día o al año lo que también tiene que explicar son las incidencias 66.000 turistas perdonadme
66.000 turistas los debe haber ahora en estos momentos en la Rambla. O en el metro. O en el metro. Pero no todo requiere asistencia municipal. No, claro. Perdón, perdón. Amplía la noticia diciendo que Madrid ha recibido en el último año 8.300.000 turistas. Bueno, está bien, pero tampoco me parece tanto.
y que las oficinas móviles de atención al ciudadano cuentan con formularios en diversos idiomas y acceso telefónico inmediato a intérpretes y traductores. Para que yo decirle, ha cometido usted una infracción, el otro, espera ese momento, marca el número de teléfono y explícale que ha cometido usted una infracción. Está bien, o sea, hay que cobrarles a todos.
No, pero no solamente para eso, eso lleva funcionando ya varios años. Hace ya varios años que pusieron este sistema de traductores y gente además que hablaba varios idiomas en estos puntos de atención municipal, que van desde una simple furgoneta, ahora ya han implantado también el de los caballos. Aquí en Barcelona lo expresaron cuando las Olimpiadas. Sí, los estudiantes que sabían idiomas se ganaron un sobresueldo durante el tiempo, sí.
Son útiles porque hubo una temporada que en Madrid, me imagino que como en todas partes, se dedicaron a jugar prácticamente a los bolos con los turistas japoneses. Eran muy confiados y turistas japoneses que veían por la calle y turistas japoneses que desvalijaban. Eso sigue, por lo menos aquí en Barcelona sigue. Y siempre que pueden, pues ya sabes. Lo único que pusieron, como no entendían nada, cuando iban a...
Formalizar la denuncia, no entendían qué era lo que les estaban diciendo. Pues empezaron a buscar intérpretes de japonés. Japonés, empezaron por intérpretes japoneses y bueno, pues a partir de ahí ya siguieron con más intérpretes de árabes, etc. Un momento, los dos androides han encontrado el callao. Han empezado más tarde que tú. ¿Qué pasa con el callao? En honor al combate del callao. En Perú.
No, no, en la plaza. Ah, hacían un combate en la plaza. Sí, bueno. En honor al combate del Callao. Sí, que entiendo que se hacía ahí. No. Bueno, seguimos sin saber quién era el Callao. Sí, aquí lo tengo. Sabemos que hizo un combate. Beligerante, Reino de España y República del Perú. En la ciudad de Callao. En el puerto del Callao. ¿Y quién ganó? Indeciso.
Lo pone en Wikipedia. Resultado indeciso. Oye, que no... A lo mejor la batalla la ganaron en aquella época los españoles, pero el Perú quedó en manos de los españoles. 43 muertos, 83 heridos y 68 contusos. Y una plaza en Madrid. Esto según la policía. Según la organización.
Oye, no, pero de verdad, es que... Vale, combate del 2 de mayo. Porque yo supongo que el Museo del Prado es que hicieron el museo donde había un prado. Pues se llama el Museo del Prado. En tiempos en esa zona estaba el prado y en las proximidades había incluso un zoológico. Claro. La Puerta del Sol... Porque está enfocado el sol. Cuando sale el sol en un día...
El centro de arte Reina Sofía es donde la Reina Sofía iba a pintar para pasar el rato. Está justo al lado de donde está el centro también de Thyssen. Ah, sí, donde se amarraba el árbol con cadenas. Efectivamente, en el Paseo del Prado. En aquellas experiencias que tenía el ministro Hoy Gallardón
en aquella época alcalde y la señora Esperanza Aguirre. Hay también la woman del Callao, ¿no? Sí, la woman del Callao de Juan Luis Guerra. Sí. Porque Juan Guerra era el hermano de Alfonso. Sí, sí, sí. Juan Guerra era el hermano de Alfonso. Tengo muchos datos ya sobre la guerra de Callao. Juan Luis Guerra. Juan Luis Guerra no era el hermano de Alfonso. Y resultaba indeciso, sí. Sí, sí, sí.
El resultado indeciso, 43 muertos, 82 herridos y algún contusionado. También conocida como combate del 2 de mayo. Acabáramos el día 2 de mayo. Tenéis también una plaza del 2 de mayo, ¿no, en Madrid? Sí, claro, claro. Pues debería estar cerca de la plaza del Callao.
Pues no está lejos, pero tampoco está cerca. Que la acerquen. Van juntas. Hubo 43 muertos, 83 heridos y 68 contusos. Esa noticia ya nos la había dado. Y el resultado indeciso. Una X. Pues muy bien, Mariano. Oye, ¿alguna cosa más de la capital del imperio?
Pues nada, que aquí seguimos, a pesar de toda la lluvia que nos ha caído hoy, a pesar de la celebración de... Hombre, claro, es que a ver, los organizadores en el cielo son... saben lo que hacen. Tal y como han dejado los 25.000 seguidores del Real Madrid las calles, habría que limpiar. Y entonces pues han cogido las mangueras y han hecho un zafarrancho.
que debemos tener mano ahí arriba. Claro. Porque después de la fiesta del 1 de mayo... Oye, por cierto, te voy... Después la liga. Sí, te voy a dar deberes. Resulta que el día 25 de mayo...
No se podía jugar la final de Copa entre el Barça y el Atleti Club porque tenían que arreglar los lavabos. Ese era el 25. Y el día, creo que es el día 2 de junio, es decir, una semana después, se va a celebrar un partido amistoso en el Bernabéu. Quisiera saber dos cosas. Primero, si los que juegan el partido amistoso tendrán que irmeados ya porque no hay lavabos,
O, ¿cuál es la empresa que ha conseguido montar lavabos nuevos en el Bernabéu en una semana? Porque se pueden hacer de oro, ¿eh? Sí, sí, sí, sí. Hombre, será benéfico a favor de una asociación contra la incontinencia o contra la continencia. Posiblemente sea por la incontinencia urinaria. Claro. Sí, sí, sí. Realmente, bueno, aun a sabiendas de que era una excusa facilona,
Es que este florentino es un pringa, pero disimula un poco más, hombre, por Dios. Madre mía, luego se queja... No, mira, hoy no que me viene mal, que me están cambiando los baños. Claro, claro, sí, sí. Pues iremos a testear los nuevos servicios. Y si realmente es cierto que en una semana consiguen una empresa...
Cambiar todo lo que supongo que debe haber más de uno, ¿no? Para 80.000 personas tiene que haber unos cuantos. Oye, ¿cuál es la empresa que ha conseguido esto? Porque es que se merecen el premio al emprendedor del año. No sé si han dicho que los tenían que cambiar todos, sino que tenían que cambiar los cuantos de baño. No han dicho el número. Igual los del palco nada más.
Pueden ser dos, pero claro, a lo mejor son los más importantes. Claro, claro, claro. Para que no se celebre un partido de esta envergadura, ¿no? Sí, podría ser. Claro, porque está claro que una final de copa con dos equipos, uno de ellos, bueno, polilaureado como es el Barcelona, en que lleva más copas que cualquier borracho que vaya por la calle. Menos recocinados, ¿no?
Sí, sí, sí. Y luego, por otro lado, José Lindau, que además es finalista de una competición europea, debe ser que no interesa demasiado en Madrid. Yo no sé, yo creo que era un problema de ampliación de los lavabos del Bernabéu ante el canguelo que le va a coger la próxima temporada. Yo...
No me gustó en principio esa negación del campo, tengo que decirlo, no me gustó en principio. Me sigue sin gustar esa negación y menos la pobre excusa que se ha tomado. Si no quieres dejar el campo, dilo con toda la ley. Dilo que no te lo dejo, eh, Liz Elvis. No te lo dejo, que no, ala, no, es mío. Y como no estás junto, no te lo dejo. Eso, eso es lo que tendría que haber hecho. Muy bien, pero no busques ese tipo de excusas, hombre, que son de parte de colegio.
De todas maneras, puedes disfrutar del fútbol, podéis disfrutar del fútbol, el día 25 en Madrid, en el Calderón. Algo, algo, por lo menos celebraremos algo. Bueno, ya hemos celebrado algo, a ver si celebramos otra cosa. Bueno, hasta el viernes. Hasta el viernes. Adiós, adiós.
Fa una hora i nou minuts que hem començat el programa. Fa nou minuts que hem començat la segona hora del programa. I ara, en aquests moments... Hòstia, em foten uns quebros. Començaria la participació del doctor Santiago Marambio en el programa, però està... Ara té feina amb l'Androide. Amb l'Androide. Estic desconnectant-ho. Buscant el callao. Ostres, sí que he trigat a desconnectar. Portes mitja hora allà. I he anat passant de pàgines. I has de... Clar, és com el llibre. No el pots tancar a cop. Que pàgina pàgina.
És així, és com va la cosa. Jo veig que no teniu massa experiència. No, no, jo dono los androides. Cap ni una ni mitja. Mira, jo no he aconseguit baixar-me el podcast. Sóc ja massa grans. I tampoc tinc massa interès en saber com va. Perquè és el que passa quan es fa grans. Sí, sí, sí.
Què volíeu dir? No sé si volies dir alguna cosa, si no, passem a la Carme. Però no heu posat la meva música. Sí, que l'hem posat. Estaves amb l'Androideu parlant. Mira, mira, escolta, escolta.
És que estic acostumat a sentir-ho per telèfon, no en directe. Canvia el son. A veure, tens alguna cosa a dir o li passem a la camera? Bueno, jo si us interessen les meves andadures per los ministerios de sanitat i això de la setmana passada i coses d'aquestes... Això ja ho vaig dir la setmana passada. Ja, però què vaig dir la setmana passada? A sobre vols que ho sapiguem, home. Vaig dir... Havies parlat amb la secretària del secretari.
Exacte, i vaig dir que traurien l'avortament de la llista de serveis. Si ho acaba de dir ara... El secretari ha dit que no s'esborra quan sigui per prescripció mèdica. Això ho ha dit la ministra.
La ministra ha dit que és per indicació. Què vol dir això? El 3%. Si presenta la recepta, tindrà que pagar l'euro sanitari aquest d'allò i el 10% del... Ah, no, això està a les medicines. I els 60 euros d'un nou costa l'Andrés. També. Exacte. Si ho treuen de la cartera de serveis, la dona s'ho haurà de pagar. Clar.
I, bueno, les que sigui per indicació, no. I quines són per indicació? Doncs les... Salut física i salut fetal, que són arribar al 10%. Però per això existeix fer trampes, que el metge a tu ho faci, no? Ojo amb les trampes, perquè si després resulta que has fet trampes, com et deixen un avortament il·legal. Clar.
No, no, jo aquí... I si és un abultament ilegal és un delicte. Això afecta a la Paz. Delicte criminal. Això afecta a la Paz. Al Vall d'Hebron. Afecta a tothom. A la privada, no? A la privada igual, sí, perquè no. Clar, la privada, si pagues, tu el faran, no? Sí, si la pagues, però llavors vindria a l'altra banda, que és que si canvien la llei i resulta que...
L'accés, la veritat de la introducció en braç depèn d'una indicació, i les indicacions aquestes, en aquest moment, si ho retiren de la cartera de serveis, la gent s'ho tindrà que pagar. Entre cometes afavoriria... No, no, s'ho podrà...
La privada no, també se'n pot anar a Vall d'Hebron i pagar. I pagar al Vall d'Hebron. El que s'ho tindrà és que pagar. El que s'ho tindrà és que pagar. Si vas a Vall d'Hebron et s'ho tindrà caríssim. Perquè el preu dels hospitals públics, si la gent ho sapigués, és caríssim. Pagar un appendicitis
privadament, a dins d'un hospital públic, doncs ja et pagues la suite més gran de la clínica millor d'Espanya, vull dir que la més cara, no la millor, més cara. I amb televisió, a més a més. I l'altra cosa és que la senyora aquesta, la Sagrario Pérez... Sagrario Pérez, aquesta és la secretària? Aquesta és la directora general de la cartella de serveis i serveis de farmàcia, que és amb la que vam parlar.
doncs va dir que l'avortament no era una cosa prioritària pel govern ni per les comitats autònomes. Aquesta setmana les clíniques concertades d'Aragó han deixat de donar la prestació per compte de la sanitat pública perquè que no els hi paguen des de l'estiu passat, els lleven més de 900.000 euros
les criques porten dos mesos ja sense pagar el personal, i la senyora aquesta considerava que no era un assumptiu prioritari. Però per això no paguen. Com que no és prioritari... No és prioritari, però no. I això, dintre poc, serà més puestos. I aviso que hi haurà més comunitats, perquè no han pagat a Aragó, però no han pagat a Castellà-La Manxa, no paguen Astúries, no paguen enlloc. Aquí a Espanya sí, aquí a Catalunya sí. Es paga, eh?
Aquí a Catalunya ens estan pagant. Ens estan pagant amb 120 dies. Ara, no et queixis. No, però no em queixo perquè és l'opactat. Quan es va presentar el plec de condicions de l'acord mar, ja es deia que es pagaria 90 dies. Sí.
Però 90 dies, en veritat, són 120, perquè són els primers 30, també te'ls menges tu. Són 90 dies, transcorregut 30 dies. 30 dies, però també són 120 dies. Però, bueno, com que això ja està d'acord, la veritat és que a Catalunya s'està pagant. Paguen religiosament, encara que sigui un avortament. I abans de fer l'acord Marc, i abans de fer l'acord Marc, doncs també el que van fer va ser que li devien a l'usuari. Ara, l'acord Marc s'acaba ja. Ja. Ja vol dir d'aquí menys d'un mes. Ahà.
Menys d'un mes s'haurà acabat el pressupost. No l'acord mar. L'acord mar pot durar 5 anys. Però pot durar 5 anys des del juliol passat. Ja no hi ha pressupost. Però aquest acord mar va amb un pressupost. I el pressupost, un o dos, o generes llista d'espera o et menges el pressupost. Si tu tens demanda
I llavors et diuen, escolta, per favor, no generis llista d'espera. No generis llista d'espera, és més personal, augmentes l'activitat, però llavors també el pressupost el menges més de pressa. En el qual cosa, aquest pressupost que està pensat fins al 31 de juliol, ja aviso ara aquí el personal que ens pugui estar escoltant, o sigui, aquests dos o tres que ens escolten. Bueno, ara amb el podcast, amb l'androide... Bueno, clar, és veritat, els 300. 1.000. Tiro llarg, eh? Sí, sí.
No, no, perdona, 800 o 1.000. Va, 800 o 1.000. Doncs que ens escolten que, vull dir, d'aquí quatre dies, alguna senyora que es pugui trobar amb aquesta situació de necessitat... Ha de pagar. ...arribarà i diran, no, miri, és que el pressupost ha acabat. S'ha acabat el pressupost. Ho té que pagar. Sí, sí. I diuen, ja, però jo tinc dret per a la llei i tal. Sí, sí, sí, no hi ha diners. Però tu li pots fer un paper conforme ha pagat...
i que reclami el maestro. Ah, sí, clar. No, no, perquè per llei, si no li poden donar, venen obligats a reembolsar el gasto que faci. Exacte. A més, tampoc que es pacifica que s'hagi de fer al posto més proper, de fet, les senyores en podrien anar a fer la interrupció d'embaràs a Sevilla i passar la nota de gastos del tren i del viatge i tot. Això està molt molt organitzat. Jo ho dic perquè...
I per això... Hem calculat, ja li hem notificat a les autoritats sanitàries, ja li hem notificat, que li hem notificat abans d'ahir per escrit, entrat per registre, que...
al ritme que anem, el pressupost s'acaba entre el 24 aquest mes i el 12 del mes que ve. Però una cosa, això que dius que s'acaba el pressupost, què vol dir? Una manca de previsió? No, no, no. Tu saps que les coses tenen un pressupost. Sí, sí. Els hi van donar tants diners. No ens ho van donar.
Està previst... Una despesa de tant. Això què vol dir? Que hi ha hagut més interrompcions d'embarats de l'oprevist? Això vol dir que el pressupost l'han calgut curt. I ara una o dues tindran que fer o una ampliació de pressupost o una prolongació... Alguna cosa ho hem de fer. Perquè si no...
És que no en paguen encara que vulguin, eh? Ja, ja. No és allò de, bueno, va, ja t'ho pagaré. No, no, és que no et pots pagar. Això què vol dir? No em queixo, jo només aviso. El que vol dir que el que fins ara us estan pagant a 120 dies es podria convertir, potser, en 300. No, no, no. No, perquè un cop acabat no tenen més diners. No hi ha més diners. El pressupost de l'any que ve no és vàlid per pagar coses d'aquest any.
És una norma de l'administració. Si calculen el pressupost de 5 anys... Aleshores sí. Hem calculat tants diners a tants anys, però després s'aplica a cada any. Llavors, no acabem el pressupost global dels 5 anys, sinó que acabem el pressupost...
d'aquest any. I ha acabat l'any, si està pressupostat per 5... El pressupost fins al 31 de juliol d'aquest any. Ah, en total són dos mesos. Sí, però hi ha que fer tota una cosa per prorrogar-ho i ja hi som. O sigui, el pressupost s'acaba entre el 24 d'aquest mes i el 12 del mes que ve. A veure, i què? I ara m'han de pujar més els impostos per pagar això? No, no, jo no dic res. Jo dic que un dels serveis la gent està dient
Un dels serveis que es pot acabar és aquest. Perdona que insisteixi. Ja heu entès, però perdona que insisteixi en un tema. I ara m'ha marxat del cap. Menys mal. Aquí estem treballant dintre d'un concert...
que és un concert que està fet dintre d'un acord. Ja m'he de preguntar. El pressupost aquest es devia consensuar entre la Generalitat i les... No ho veus. No ho veus. Però ells no us van preguntar... El concurs és l'autoritat competent, amb el que sigui, crear... Si ho diu, qui vol...
fer els esmorzars de la Generalitat. Llavors, es pot presentar tothom que faci esmorzars. Llavors, per presentar-te això, has de demostrar que estàs una tal, tal, que no sé què, que estàs al dia, que no tens pupufos, que no sé què, que tens un lloc que fa esmorzars, que tens capacitat per fer-ho i tal, i li pagarem l'esmorzar a 3 euros. A 3 euros cada esmorzar. I a tu t'interessa o no? I a més a més, et diuen, poden donar imatge també, poden dir, entre 3...
i 4,5. No presentis tampoc per sota de 3, perquè llavors poden considerar que la qualitat que durarà serà durantíssima. Per tant, llavors, si tu t'ajustes a tot aquest plec de condicions i reuneixes les condicions i tot això, guanyes el concurs. Llavors, estàs dins del concurs. Llavors, sobre aquest concurs es fa el concert. El concert després pot haver inclús una renegociació, perquè l'acord marc seria la base. I després hi ha el concert. Llavors, dic que aquest concert es fa
Es renova any a any. Cada any té un pressupost. I aquest pressupost s'esgotarà, de moment, del primer semestre de l'any 11, s'esgotarà en menys d'un mes. Què faran? No ho sé. Jo no dic que hagi d'anar malament. Jo dic que altres llocs d'Espanya, per exemple, no baixis. Perdona, li escrius un Twitter perquè és que... Se'ns està esgotant el temps. Carme, què escoltem? Doncs, Regina Espector.
Molt bé. Fins ara. Fins ara.
Bona nit.
Suppose I never, ever met you Suppose you never fell in love Suppose I never, ever let you Kiss me so sweet and so soft Suppose I never, ever saw you Suppose you never, ever called
Just to break my own fault Just to break my fault Just to break my fault Just to break my fault Break my fault Break my fault
I never loved nobody fully Always one foot on the ground And by protecting my heart, truly I got lost
Fins demà!
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
But none of them were home Inside the catacomb A million ancient beasts Began to sting our knees While we were on our knees Praying that disease Would leave the ones we love And never come again On the radio We heard November rain That solo's real long But it's a pretty sound We listened to it twice
This is how it works. You're young until you're not. You love until you don't. You try until you can't. You laugh until you cry. You cry until you laugh. And everyone must breathe until they're dying breath. No, this is how it works. You appear inside yourself.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
No és que demoneixi la cinturina. Hem canviat la cinturina. Hem canviat la cinturina.
És la d'ell? Sí, però és la llarga, perquè mai la deixem sonar tant. No tenim recepta. Posa la cinturina dels esports, va. La cuina està tancada. La desbarnada. Se'ns ha acabat el pressupost.
Una hora i mitja fa quasi ben bé que hem començat el programa. Doncs quasi fa mitja hora que ha començat la segona hora del programa. Molt bé. I encetem l'última part del programa, que és l'espai d'esports. Sí. Sí, senyor. A veure si es posen a la parella el senyor anglès i el senyor... Fem aquelles coses de... Sí. I bé, tinc dos articles aquí per comentar. Un del senyor, que clar, amb el nom ja paga, Tomàs Torrenzos.
Això és un menjar, torrenzos? Torrenzos a la planxa. Los famosos torrenzos. Són torreznos. És torreznos. Aquest escriu en una web que es diu antiesport.com i, bé, parla sempre de la caverna tomaquera. Caverna tomaquera. La caverna tomaquera, sí. I...
Digo exactamente, dice que Messi ha tenido esta temporada toda la ayuda necesaria para poder conseguir su segunda bota de oro, nadie lo puede discutir. Desde que el entrenador con su sistema Messi dependiente, pasando por sus compañeros, que lo nutren de balones a todas horas, hasta el equipo de colegiados de nuestro amigo Villar. Esta noche, referirse a Oldimecras, el astro argentino ha llegado a los 46 goles en la liga de esta temporada, cosa admirable.
Pero no es menos cierto que esta noche se lo han puesto muy fácil en el Camp Nou. Primero metiendo dentro del área una falta sobre Iniesta que acabó siendo primer gol de la noche por parte de Messi. Segundo de su equipo y que ya que en el minuto 12 Puyol le machó una bonita jugada llevada a cabo entre Messi e Iniesta.
El segundo penalti de la noche llegaría en la segunda mitad cuando el defensor malagueño se adelantó al delantero y este en vez de rematar el balón acaba rematando al pie del contrario y el árbitro ni corto ni perezoso se inventa una pena máxima a instancias de su asistente. Aunque poco después y haciendo gala de su tremenda calidad aún tuvo tiempo de rematar la noche con su tercer gol que le permite partir el récord histórico de goles en una sola temporada en Europa.
Números de leyenda, los que tiene este crack que todavía tiene por delante los mejores años de su carrera para seguir aplastando récords y devorando títulos. Eso sí, no es necesario que los árbitros se entrometan tanto porque este chico tiene talento de sobra para sacar adelante él solo sus goles y ganar títulos para su equipo. ¿Volvies dir alguna cosa? Vull dir una cosa. Sí. Diu que a tot l'equip li passa pilotes. Sí. M'agradaria saber quantes assistències ha fet el Cristiano...
I quantes n'ha fet el Messi? No, no, ell, ell com a persona. Assistències seves. Assistències seves, perquè el Messi una altra cosa no, però assistències n'ha fet... Jo diria que fa més assistències que gols. De totes maneres, a veure, tornant al premio Pichichi, que dona el marca, Messi té 46 gols, dels quals 8 han sigut de penal. Cristiano en té 44, dels quals 11 han sigut de penal. Ah...
I al Cristiano no l'ajuden. No. L'any passat va guanyar el Pichichi perquè tot a l'equip li passava les pilotes a ell. I si no, doncs... Però és que la temporada passada el Cristiano va guanyar la pilota. Sí, el Cristiano l'any passat va guanyar la pilota d'or perquè tots els jugadors i cada un dels jugadors del Madrid li donaven l'assistència quan ja tenia el gol fet. Per això el va guanyar i va marcar en els últims 3 partits els gols que va marcar.
A mi això em sembla bé. Que facin el que vulguin. Però ho fan l'any passat al Madrid i no dius res i aquest any ho fan massa. Però això forma part d'aquesta història. És que el futbol, la veritat, és poc sèrio. De totes maneres, jo crec que aquesta gent que escriu diaris de Madrid tindran un problema a partir d'ara.
Però si no, pues clar, tenim l'article del senyor Roberto Palomar. Aquest és el de un coloms. Sí, el pájaro. Debe ser un pájaro. La gata escriu al diari Marca i diu... Las palabras de Guardiola insinuando, manchando, amagando, inodando, recuerdan la versión más perversa del peor Mourinho. Esa figura a la que denostó el propio Guardiola cuando dijo aquello del puto amo...
Ha aflorado ahora en el entrenador del Barça en un ataque del mal perder infantil. Salir a estas alturas de la liga con visiones retorcidas de la realidad, con penaltis no pitados, con ayudas interesadas, con subterfugios y teorías conspiratorias, es impropio de quien, en una gran parte de su comportamiento, ha sido un técnico ejemplar. Fixaos en lo que digo, ¿eh?
Salir a estas alturas con visiones retorcidas de la realidad, con penaltis no pitados, con ayudas interesadas, con subterfugios y teorías conspiratorias. Y lo peor es que deja esa sensación de no saber marcharse, de pasar factura de estiempo. La Liga, cuando la ganaba el Barça, era porque la ganaba el mejor equipo. Y ahora que la ha ganado el Madrid, también la gana el mejor.
Puede que no sea el equipo que mejor juega, el más virguero, el más bonito de ver, el que más alegre la vista, pero sí es el equipo más regular, el que más y mejor ha sabido manejar la presión y la exigencia del día a día en una competición que dura nueve meses. Por eso es injusto que Guardiola se jacte ahora de silenciar quién sabe qué te manejes. Si Caranca ofreció el viernes pasado una de las peores ruedas de prensa de la historia, la de Pep no le va a la zaga. Puede que estemos ante la segunda peor de los últimos tiempos,
Lo malo no son sus desafortunadas insinuaciones. Lo malo es que no sepa marcharse de un planeta del fútbol que precisamente él ha contribuido a mejorar. I acaba dient la Liga la gana el mejor. El Real Madrid ha sido el mejor. No les tropees ahora, Pep. I tot això ve per aquestes paràboles de Guardiola.
La Liga es muy larga y ahí están las imágenes. Hemos estado a 13 puntos y no hay tanta diferencia. El Madrid es el justo campeón de Liga, pero este año han pasado muchísimas cosas que se han escondido detrás de nuestro silencio, pero que han pasado. Que es la veritat, además. Y a las horas le vendía al Pep que le habían señalado dos penals a favor.
I Pep va dir, sí, sí, nos han pitado dos penaltis, però ara ja no importa, es un poco tarde. Ara ja no té cap importància. Bueno, pues per això els han pitat. Aquestes paraules són aquestes que deia versiones retorcides de la realidad con penaltis no pitados, con ayudas interesadas, con subterfixos y teorías conspiradoras. Jo soc de la teoria de la conspiración, eh, per això. Sí. Sí, però no pel Barça ni pel Madrid, sinó per la pasta que dóna això. Home.
Quan el Real Madrid estava a 10 punts, no sé quan va estar, de màxim, de punt, jo vaig dir, segur que ara això s'esculçarà. I jo crec que els àrbitres sí que fan trampes, jo crec que... Perquè fan travesses. Però fan trampes a favor del negoci. Oh, clar. Llavors, depèn de com va la cosa, li fan trampes al Madrid o depèn de quan li fan trampes al Barça.
Jo no, perdona. No, creus que no és això? No, jo crec que els hàbits no donen més. Són dolents i punto. Però casualment sempre es aconsegueix arribar al final de la Lliga amb aquesta... Ara ja n'interessa ningú, la Lliga. Ja n'interessa ningú. Per què? Perquè ja s'ha acabat. Però si hagués estat matemàticament davant un dels dos equips
fa 8 jornades, la lliga s'hagués acabat fa 8 jornades. Perquè a mi m'agradaria saber de què serveixen tots els altres equips. Bueno, per fer de comparses. Perquè si hi ha tots els partits Barça-Madrid seria avorrida. Si t'imagines 30 i escaig jornades Barça-Madrid. Jo crec que serveixen per això, per picar penals, per anar mantenint el morbo
que et passa un punt, ara estem iguals i el cas és fer arribar al final de la lliga que podria ser, podria no ser i algú està millor posicionat i bueno, clar, contra el 7 a 0 els hàbitats no poden fer res i a mitjans de comunicació jo tenen magre com sempre la Copé, ja va haver de pagar 200 si puc un 10 euros i aquest tio continua és forn ara li costarà una altra morterada a la Copé
La denúncia que li pensen presentar a l'Espanyol i a l'Esporting. A la Copi i amb ell. Bé, amb ell no ho sé. La responsabilitat subsidiària és de l'empresa. Sí, no ho sé.
Si la demanda és directament amb ell, no ho sé. No, no, però ell es pot declarar insolvent i les responsabilitats subsidiàries de la COPE, que clar, o es declara insolvent també, amb la qual cosa tanca. Això depèn del jutge. Que pagui el clero, que ja li diuen molta pasta. Això és igual que amb una empresa. La denunció pot anar contra el metge. Contra el metge, però la responsabilitat subsidiària de l'empresa. Però el jutge pot acabar dient, la meitat la paga el metge, la meitat la paga l'empresa. Tota la paga l'empresa. Però jo no ho entenc. El paio aquest és increïble.
Sí, però diguem aquest paio, però és que el senyor de la Morena va fer el mateix. Ja. Amb minuts de diferència deixen a la mateixa parida. Com Tomàs Alcalá, no? Sí, Alcalá. Primer va dir, quan va insinuar allò del Barça, del dopatge i això, que li havia dit un directiu del Madrid. No sabem encara quin és el directiu del Madrid. Ara diu que ha sigut un membre de la federació.
Que digui qui és. Que digui qui és, clar. A veure què passa, que llavors s'ha d'anar per les dues bandes. Clar, és que... Perquè l'altre imediat també no negarà, clar. Home. L'altre dirà, jo no he dit xonada. I, a més, té el cas que una demanda, no? Llavors li fotrà aquest, i els de l'Espanyol, i els del Quijón. Però és que, a més a més, amb aquestes insinuacions, el que està fent el païsament, entre d'altres coses, és anar en contra de la seva feina. Perquè, clar, si arriba un moment...
que el futbol es denigra d'aquesta manera però el Barça va pactar una compensació extrajudicial 250.000 euros que donaran ara a la marató contra la pobresa de TV3 sí, perquè no volen diu que el Barça no i menys 250.000 euros que no que es deuen gastar propines però bueno els 250.000 euros dels senyors de la Copa
els han tingut que posar un sobre una altra sobre la taula i ara els hi costarà com a mínim es va estar parlant d'allò una borrada de dies i es van fer moltes portades i es van fer moltes coses amb aquell cuento no m'estanyaria gens que es posessin d'acord això ens fotran tu quan poses a veure i estem a Espanya a Xina a Xina
Un àrbitre que sí es va comprovar que havia... Prevaricat. Prevaricat. L'han condemnat a mort. Sí, però és que a Xina tot ho condenen a mort. És que a Xina tiràs un paper terra i em sembla que et condenen a mort. Ojo al dato. D'altres coses perquè es veuen els òrgans de justícia i això, clar, no anem aquí a perdre un negoci. És una tonteria. La fotem. La fotem ara aquí.
Bé, és que això del futbol, jo la veritat és que no sé com la gent ni siquiera s'hi apassiona. La veritat, eh? La veritat que no m'entenc. El futbol és futbol. Jo comprenc altres d'aposts que sí que és on l'esforç... El futbol és futbol. On l'esforç... No sé, la gent aquesta que fa salts d'esquí, per exemple. Un darrere l'altre, no esperen petades, salten tants metres, guanyes. I a vegades calen malament. S'ha acabat la història, m'enténs?
Vull dir, però el futbol, que tot el dia està... Ara em caic, ara em faig mal, ara està fora, ara surto, ara entro, ara tornem-hi. Tot comença. El futbol l'has de tindre com a futbol. Sí, per això que no entenc, que és un deport llarg, avorrit i pesat. I a més a més, el més maco del futbol són els gols. I resulta que en fan poc. Home, hi ha molts partits d'un a un. Aquests no els veig jo.
Clar, tu veus bàsquet, bàsquet, ja hi ha tantos, tu m'entens? I si ho dan de 202? Clar, home. Sí, sí, però tot el rato estan jugant. No comencen i acaben i tornen... No, sí. El futbol jo crec que és això, s'ha d'entendre com el que és, com el futbol i ja està. Sí, però no entenc que hi hagi tanta gent interessada d'aport en avorrir. Perquè dona molta pasta.
Bueno, però la pasta també la donen altres aports. No, no tanta, no tanta, no mouen tanta pasta. No amb la quantitat que donen com a futbol. El tenis belluga molta pasta, el golf belluga moltíssima pasta, perquè no el bellugarà aquí a casa teva, però sí que em belluga de pasta. Home, però no belluga al mateix nivell que belluga el futbol, el futbol és de tot el món. I el golf també. Sí, home, però hi ha molts menys tornejos, importants de pasta, n'hi ha molts menys, igual que el tenis. Oh, no.
Sí que hi ha calé. Ara sí que has de fer-ho bé tu. I ara entra i li pega una patada a l'Espirillat. Perdona. L'audiència que pot tenir un partit de futbol com pot ser un Barça-Madrid o la final de la Champions no la té el torneo d'Augusta de gols. Però no el té aquí. No, no, ni aquí. Jo t'estic parlant de l'audiència mundial.
sumada a l'audiència mundial, en té molt. El Super Bowl aquesta té... Als Estats Units. Als Estats Units, sí. El futbol és el que té més. I el Barça el veuen a Oklahoma cada dia senten allà a veure el Barça. A Oklahoma poder no, però a Japó, a Xina, tot un dia és brutal. I a Nova York. A Nova York els espanyols.
I els colombianos. Sí, i els cubanos de Miami. Doncs Sud-amèrica, incredible. El que té més audiència és el futbol. És el futbol. És el primer. M'ho estudiaré. Una altra cosa, que s'ho mereixi o no s'ho mereixi. Jo ja no te'l discuteixo, però que és el que té més audiència en aquests moments. Ah, perquè és un joc de pobres. A veure, el gol... Encara que ells bellugui molts carers, és un joc de pobres. És un joc de pobres. Ja ho diu el Cristiano Ronaldo. Sí, sí. Baratos.
No, ho dic perquè el futbol amb una pilota de cordes i papers i dues carteres fas una porteria i tothom ha jugat a futbol. Mentre que altres de pols... Per exemple, el golf vas a tindre uns pals que van a una pasta. Però el golf és molt avorrit veure un tio com li dóna una piloteta petita i veure-la com... Ah, no, no, això que acabes de dir, de mostra que tens ni idea de golf. El golf és avorrit. No, no, és avorrit per tu perquè no en tens ni idea, exacte. Per mi és molt més avorrit el futbol.
A mi no m'agrada ni el futbol. A mi no m'agrada ni el futbol. A mi no m'agrada ni el futbol.
vèrtits com el del Barça a l'últim, em va agradar molt. Hi ha algun partit de futbol, si hi ha gols i això que està bé. Jo què vols que et digui? Ja són 45 minuts i l'altre 45 minuts. Vull agrair-li sincerament als senyors de Gol TV, dels quals me'n donaré de baixa, perquè demà no donen cap partit sencer.
Ah, no, clar, de març, l'últim partit de Lliga, llavors... Els donen tots, els donen tots. Allò amb multipantalletes i aquelles coses, no?, que foten? Sí. Que abans ho feia la televisió... Abans ho feia la televisió normal. Sí, però, perdona, és que aquest és de pagament, pagues per veure un partit cada setmana del Barça i del Madrid.
Doncs demà pagaràs per veure'ls tots. El que t'interessi o que no t'interessi? Tots no, perquè el Madrid crec que es dona, em sembla, per les autonòmiques. El Madrid el dona per les autonòmiques? Quina autonòmica? TV3, per exemple? TV3, per exemple.
I per la Sexta. I per la Sexta. Sexta i te l'interessa. Són partits que estiren contractats ja. No, home, suposo... No, suposo perquè, clar, hi ha l'entrega de la Copa i tota la història aquesta de... Però la resta seran, doncs, això. Un multifutbol. Jo volia el Barça per internet. No, i a més a més, clar, els senyors de Gol TV...
si tu vols veure un d'aquests partits que ells van donar amb barrejats el que no li interessava en les tics el pots veure per internet abonant-te a més a més de l'abonament que pagues perquè només es poden abonar amb això els que ja estan abonats a Gol TV et pots abonar pagant 7 euros al mes i un euro per cada partit que agafis però si no cal tot això jo veig que tots els partits del Barça per internet i no pago un duro
Veus com t'agrada això dels aparatets? Sí. Ja ha fet el desmenjant de la missió. Jo vaig intentar veure un partit... Però quan arriba el futbol aquí... Jo vaig intentar una vegada veure un partit d'aquests per la targeta rosa. I veies quatre frames, cada 50 frames en veia quatre. I dius, ja han marcat gol? Si fa un moment estava traient el porter. Jo els veig cada setmana. Bueno, ja parlem després de la web. Sí, a veure quina web la veus. Però més fort.
Ah, no, i és que era roja directa i horrible. Però més fort, ell et sota a diversos canals per veure'l i vas provant. Fins que no en trobis un que ens veu bé. El que passa és que ho sents, l'addicció és en sud-americà o en argentí. Però en espanyol. En espanyol, sí, però és el deje. El parlar així. El que no és és en castellà. És en espanyol. O en àrab,
o amb inglès... I no pots posar una emissora d'aquí perquè van descompensant. Sí, perquè et canten el gol 3 hores... Depèn, depèn. Hi ha un delay, però hi ha canals que és molt curtet, molt curtet el delay. I jo a vegades el que he fet, per exemple, el dia del Màlaga, ho vaig veure a través d'un... d'Ustrim, un dels canals, i vaig posar racó, i anava però poquíssim. Però et cantava el gol abans.
Sí, però res. Gol i estaves veient que fotia el gol. No, però sí. A veure, lo fotut no és quan... Ja ha acabat molt... No, lo fotut no és quan el gol i després veus el gol. Lo fotut és quan penses que marcarà el gol i aquell et diu canta fuera. No, no, però aquest era quasi immediat. A mi m'ha passat en un bar, al bar del carrer del davant, sentir...
i tu està veient el partit i dius això perquè tu estaries veient amb alta definició que porta un com es diu això? delay? un retras un retras superior a la normal si passa a casa amb el TDT però ja et dic però diferències d'estar tot el bar així i diu i quan hi havia l'analògic
L'analògic anava més ràpid que el TDT. I l'alta definició anava molt més... O sigui, tu veies... Podries tornar a veure la jugada passant-te de l'analògic a la TDT d'alta definició. Sí, jo tinc cable, cable, TDT i també passa. Sí. Amb totes les hemies. I això ho faig quan estic treballant...
m'obro portàtil, el poso en marxa, escolta, poso la ràdio, llavors quan sento gol, em vaig amb el portàtil, miro i veig el gol. I ja que parlem d'això, i no té res a veure amb els esports, però sí que ho volia dir, i ara m'ha vingut a la memòria, també felicitats a Televisió Espanyola per la 2, a la seva magnífica retransmissió dels Premis Max. Què és això? Va.
Els Premis Mags són uns premis al teatre que es va inventar l'SGAE i que donen cada any. Aquest any els han donat a Madrid i Televisió Espanyola va fer una retransmissió. Amb rigorós directe segons ells. Sí? Sí. De cop i volta va sortir un senyor agraint el premi i a la meitat, estaves mirant allà, el van tallar.
un rigoroso directo, no sé com s'ho va fer. És a dir, tres personatges...
que van començar en un moment determinat a fer una crítica de les manca de l'ajut a la cultura, pam, els van tallar. Això ho va inventar el Franco. Sí, però rigorós directe... Es diu censura. Era molt més de 30 segons. És un sistema que és un directe però que es veu de l'ai. Sí, sí, sí. Llavors els hi dona temps a tallar l'imatge i tal.
L'excusa que va donar Televisió Espanyola és que la gala s'havia allargat més del compte i havien de recuperar 40 minuts. Ja. Però, clar, totes les bajanades que es deia una senyora que era la presentadora i que feia... Qui era? No ho sé. Era molt dolenta. Jo vaig veure un moment i vaig canviar perquè em fotia molt nerviosa. Aquesta senyora no la van tallar.
Em fotia molt nerviós, aquella dona. Em vaig saltar perquè, hòstia, no... Però, va, si has de recuperar 40 minuts, talla... Els anuncis. Ah, no, que ja no hi ha anuncis. Però, bueno, una vegada més, doncs... Fantàstic. Va de poder no tallar... També. Fes-los córrer. Vinga, vinga, vinga. O fer un resum.
Bueno, sí. O donar fins on pots. Doncs mira, et puc donar fins aquí. Què els queda d'esport? Però és que, a més a més, perdoneu, eh? Diuen que havíem de recuperar quan, que jo no ho entenc tampoc per què, televisió espanyola que no dona anuncis i sempre...
Doncs porta un retras sobre l'horari previst. Diu, la pel·lícula començarà a les 10. Poses a les 10 i encara tens un quart d'hora de... De marge, sí, sí. Normalment els programes comencen amb un quart d'hora... Però perquè sí que fan publicitat. Sí, no, fan publicitat. Perquè fan publicitat institucional. Sí, clar. I ho fan perquè arribis a l'hora bé. Sí, clar. Que no vagis estressat. Clar. Escolta. Escolto. Parlem de futbol. De futbol. Ah, de futbol. Desport o de futbol. Desport o de futbol. Exacte. De futbol.
És que quin altre pas por hi ha? El bàsquet? Bueno, jo en coneixo uns quants. Les caniques. El Humboldt? El golf. Futbol sala que han guanyat la Copa d'Europa? El golf urbano. La Champions League, sí. Què anava a dir? El senyor... Senyor. Com es diu? El segon de... El Tito Vilanova. El Tito Vilanova. Sí, va ser el que li va marcar el primer gol al Mourinho. Què? Com ho veus això? Jo molt bé.
Em sembla molt bé. Sí. Mira que és fàcil la solució, eh? Em sabrà molt greu si les coses no van bé i el fan fora. Va tard. Va tard. Qui va tard? Ell. Per què? Perquè la setmana passada ja ho vam comentar. Sí, però jo no hi era. Havien entrat per telèfon, no? Bueno, no podia. Però parlant de la premsa, no? Avui una de les notícies tant del món deportiu com de l'esport era aquesta.
Tito Vilanova le marcó el primer gol a Mourinho. Sí, sembla que en un partit Barça-Lleida en el que Mourinho va ser entrenador perquè a Bengal no sé què li passava, estava malalt o no sé què, i Mourinho va ser l'entrenador o el tècnic del Barça perquè Bengal no hi era,
i el Lleida jugava amb el número 14, el senyor Tito Vilanova, que va ser el que va marcar el primer gol. Titular. Tito Vilanova le marcó el primer gol a Mourinho. Per això està emprenyat el Mourinho. Per això li va fotre el dit al llum. Però és una solució que quan em van anunciar, van dir Tito Vilanova és l'altre nou, allò que et dius, hòstia, quedes...
Sorprès, no? El mestre i el jover. Jo ho vaig dir la setmana passada. Llavors penses una miqueta i dius... Jo ho vaig dir la setmana passada i és que per mi el lògic substitut de Guardiola era el Tito Guilanova. Però com la premsa que tot ho sap i tot ho...
ho publica, deia que una de les causes per les que Guardiola marxava era per l'etat de l'enfermetat del Tito Vilanova, que ara pensa, clar, si marxa perquè aquest no es troba bé i no el pot tenir com a segon, clar, no el poden posar com a... A mi no que em va sorprendre és això. El proper entrenador va ser el Tito Vilanova. La veritat és que no havia pensat, però quan ho vaig sentir, allò que et quedes així com sorprès, em vaig quedar...
Hòstia, Vilanova, dalt? Sí. Sí, no, no, clar. Llavors, re, et penses una meitat i dius, però si és que... És molt lògic. Si és que la solució no estava ahí. Si és que és claríssim, no? Vull dir... Però, bueno... Bé, potser és claríssim ara, no? No, i si no funciona, doncs no funcionarà. Home, després dels invents que he vist fer amb jugadors i tal, per fer pujar el seu preu i tota la pesca... De tota manera, l'Esport va fer una enquesta per internet
entre la gent de qui considerava que seria el millor substitut de Guardiola. I amb un 50% la gent va posar Bielsa, Marcelo Bielsa, i el següent, amb un 25%, el Tito Bironova. És a dir que... Jo heu votat per Mourinho. També. M'agradaria veure què fa. Jo pel caranca. M'has pensat a pegar el que fa. Notícia d'última hora. Declaracions del senyor Laporta.
Sí, és l'altre. Es pensa presentar les properes eleccions de president del Barça. Sí, perquè aquests en dos anys han desfet tot el que ell havia fet. És que no li ha funcionat la política. No ho deia en tot. Acabava de sortir de la sala a biquini. Llavors, doncs...
Sí, però no li han fet el control d'alcoholèmia. No, llavors diu el que diu. Té un mèrit relatiu. Jo crec que és el seu estat natural aquest ja. Es va donar un cop al cap. Falten 4 anys per les eleccions. Perquè va ser ell el que va canviar els estatuts. D'aquí 4 anys, Pep president. No sé si li interessa, Pep.
És més intel·ligent que tot això. És com la gent que diu... Guardiola hauria de ser el proper president de la Generalitat. De president de l'escala...
El president del Barça estaria bé, però jo penso que és més intel·ligent que tot això. A mi em diguis director esportiu, manager general... Ja us ho fareu. Serien llocs que potser encaixaria més. Sí, que encaixaria amb el manager general... Jo posaria ministre d'Esports.
Ho faria millor que molts dos que hi ha, segur. El que hi ha hagut. El que s'ha demostrat és que amb el que ha fet el Guardiola, que s'ha anat ell, que normalment la gent allà s'agafa i els fa el que ve i a més a més reclamen indemnitzacions i reclamen de tot i tal. El que es demostra és que si et lleves boldora, boldora, boldora, boldora, boldora, et canses. Sí, sí, sí.
I a la tarda t'adormes. Bé, doncs res, que fa quasi ben bé dues hores que hem començat el programa. Sí, sí, quasi dues hores, sí. Una hora que hem començat la segona part. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I marxem. Tornarem el proper divendres i a partir d'ara aquest programa també el podeu sentir punxant el... I la meva secció.
Es que ha venido a hablar de su libro. El divendres que ve. Passa per caix i paga. Que passin un bon cap de setmana, no? Exacte, sí senyor, que sigueu molt feliços. Fins divendres que ve.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.