La desvernada. Sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada.
Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desveu, l'emisora municipal de Sant Just, i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazòquio. Hola, Núria García, que la tinc a l'esquerra. Hola, Núria. Hola, bona nit.
Avui no tenim el Marc Simón que està descansant després de la dura lluita semanal. Sí, sí. Pobret. Sí, pobre noi. El més jove. No, no, encara la més jove és la Núria. Sí. Però bueno, dels més joves i ja veieu. Bé, i com sempre, doncs esperem comptar amb la participació del doctor Santiago Baràmbio. La mil·licència és d'avui anar perquè avui és nit de Carnaval i, per tant, no cal trucar-lo que està disfressat. Sí. L'Armand Garcia que ens farà la cuina, el Josep Maria Montes que ens farà la predicció del temps,
A la Mariana González, des de Madrid, l'incidre inglès, que parlarà de futbol. I, com sempre, tenim aquí la Carme Berdoi, guapíssima ella, amb les mans màgiques, perquè arribi el sol fins a vosaltres. Hola, Carme, bona nit. Digues, digues, perquè quan presentes a la Carme sempre dius les mans màgiques, guapíssima, i quan em presentes a mi aquí, al Miquel Simón...
Jo reivindico això. Què vols que et digui, guapo? Me'n faria il·lusió. Perdona, però jo soc una persona sincera. No menteixo. Soc com el Rajoy. No menteixo mai. Si és per això, ja t'ho perdono. Accepta en algunes ocasions. Quan menteixo jo? No, el Rajoy.
Bé, doncs anem al resum del dia. Avui és dia 8 de febrer de l'any 2013, ja sabeu, l'any de la crisi. Estem a la sisena setmana de l'any, han transcorregut 39 dies d'aquest 2013 i ens falten 325, 26 perquè a mi se m'acuri l'afonia. Sí, cada dia ho portes pitjor, això, eh? Home, cada dia el porto mitjó.
mitjó, ni pitjor, ni millor. Però bueno, suposo que un dia o l'altre s'acabarà això. Sí, senyor. Doncs 326 dies per acabar el 2013 i arribar a l'any del referèndum, o de la consulta, o d'això que... Perquè ara ja els del PP ja ho han presentat pel Constitucional. No, encara no, encara no. Ara li han de preguntar amb un altre. Ah, amb un altre. Al Consejo de l'Estat. Ah, sí, sí. Al Consejo de l'Estat és de l'Aznar. No sé per què li pregunten. Ja sabem el que dirà. Però bueno, sí.
Que és inconstitucional. Si comencéssim a mirar les coses que no són constitucionals, no sé com acabaria. Tu pots presentar, nosaltres podem presentar un recurs al Tribunal Constitucional? Home, hi ha el defensor del poble, no? No, no, el defensor del poble no, que aquest no em serveix. No ho sé. El constitucional. Home, suposo que amb 50.000 firmes o 100.000 firmes podés ser, no? Una cosa d'aquestes així, no? Per dir que el govern és inconstitucional.
Per exemple. I que el suspenguin mentre ho decideixen. Exactament. I potser ens aniria millor. Jo crec que sí. Bé, doncs el Sol. El Sol havia sortit quan eren les 7 i 55 minuts i s'ha posat quan eren les 6 i 16. Bé, demà el Sol sortirà un minut abans, a les 7 i 54 i es pondrà dos minuts després, a les 18 i 18. Molt bé. La Lluna ha sortit a les 6 i 13 minuts.
de la matinada s'ha post a les 4 i dos quarts de 5 i demà la Lluna sortirà a les 6.55 i es pondrà a les 17.43 i és nova diumenge serà nova del tot ja sabeu que la nova és quan no es veu qualsevol cosa nova tu has estrenat mai una cosa nova?
Clar, sempre. Tot el que és nou s'estrena. Doncs no es veu. Home. Com la lluna. La lluna que no es veu no es veu. Ja està.
Bé, anem als aniversaris. Avui fan anys, concretament 72, mare de Déu Senyor, el senyor Nick Nolte, que els viejos del lugar recordaran allò de l'hombre rico i l'hombre pobre, ell era l'hombre pobre. Sí, sí, sí. Fa anys ja que no ho va fer, perquè era jovenet, no ho va fer. Doncs 72 anys, Déu millor. Bueno.
En fa, uns quants menys, 47, el senyor Hristo Stoikov. Sí, bé, no sé si viu encara, senyor. Jo crec que ja no viu a Sant Just. No ho sé. Vivia just davant de casa de l'Armand. Ah, sí? Sí. Oh, mira que bé. Sí. Eren amics? No. Ah. Ara cap dels dos viu a Sant Just. Mira. Ja veus. I una mica més que en Lignol, concretament 81, en fa el senyor John Williams.
Saps qui és? No. No saps qui és. Saps qui és? No, tampoc. La Guerra de les Galàxies? Sí. Indiana Jones? Sí. Superman? Sí. Bueno, moltes altres pel·lícules. Sí. El de la música? Ah, molt bé, molt bé, molt bé. Que les músiques totes són iguals. Sí, sí, això, mira, veus, això, el Marc ho és sabut, perquè és molt aficionat a les bandes sonores. Sí, Terny és un dels millors compositors de bandes sonores. Sí, sí, no, no, Déu-n'hi-do. John Williams. Les pel·lícules que has nomenat totes tenen...
La banda sonora s'ha fet famosa. Bé, anem a les efemèries, coses que van succeir el dia com avui, 8 de febrer. Encara que en el teu paper posi 1... No, ja posa 8 també. Ja posa 8 també, doncs és 8 de febrer. Bé, el 8 de febrer de 1815 es va celebrar a Viena el Congrés de Viena
en el qual molts països van acordar l'evolució que la traien del comerç d'esclaus no l'han aconseguit ho van decidir però no l'han aconseguit ni el Lincoln ho va aconseguir perquè continuen al Congrés de VNC també van fer una pel·lícula el Congreso se divierte
Una pel·lícula molt antiga. Em sona el títol, però no sé si l'he vist. La pel·lícula no tenia res a veure amb el Congrés, eren els congressistes que s'ho passaven bomba. Com sempre. 1919. Com es diu en català? Bombardero. Bombarder. Un avió de cats que tira bombes. Doncs l'any 1919...
on van adaptar un bombarder que va realitzar el viatge de París a Londres amb 12 passagers i se suposa que aquest va ser el primer viatge turístic en avió. Oh, mira que bé. Des d'aleshores els avions els havien utilitzat per una altra cosa. Sí. Després ja va néixer Ryanair i... Ryanair. I tots aquests. Ryanair. Vinga. Doncs el 8 de febrer de 19... Perdó. El buf.
El 8 de febrer de 1939 va arribar a París, fugint d'Espanya, el president de la Generalitat Catalana, Lluís Companys. Sí, senyor. I l'any 1968 van batejar el Palacio de la Sarsola. Jo crec que l'havien batejat a l'Almodè, eh? No. És possible. Bé, el príncep Felip de Bourbó i Grècia,
Pensa que el 68... L'almudian encara no estava feta. I encara manava el tio Paco, per tant... Sí, al Palacio de les Arsoles. Sí. Perquè sí, segurament van portar l'agua del Jordán. Sí, no, això sí. Sempre es bategen els... Els reis d'Espanya. Els reis d'Espanya. Sí. Jo tinc... Bueno, no és meu. Al fi, un dels nets de la meva dona està batejat amb aigua del Jordán. Amb aigua del Jordán, sí. Perquè una setmana abans que el batejessin al capellà del poble on el van batejar,
Estava a Terra Santa, que diuen ells, i va portar aigua per batejar durant tot aquell any a la canalla del poble. Ja veus, la resta ens han batejat amb aigua de la bixeta. Fombella, la meva. Ho vaig notar amb el paladar, vaig dir, mira, fombella. Jo crec que era de la bixeta, la meva. No me'n recordo ja, perquè fa molts anys. I els prínceps? Sí, amb aigua del Jordà. Els d'Espanya, sí. Els d'un altre país, no ho sé.
suposo que a la Índia amb l'aigua del Ganges allà no els bategen home la religió aquella no els banyen bueno perquè banyar-se al Ganges és per purificar-se perquè és el riu sagrat però no és tampoc un bateig vull dir no quan neixen els bategen a purificar-los a purificar-los surten bruts sí, això sí
Sí, doncs amb aquella aigua no sé si quedaran gaire nets, perquè quan veus reportatges sembla que fem llet, no? Bé, anem al Sant Ural. O sigui, que seran aquells noms que trobàvem abans al calendari. Avui, Sant Geroni Emiliani va néixer a Venècia a 1486 i va morir a Somasca a 1537. On té Somasca?
No ho sé, per allà, a la Itàlia, deu ser. No ho crec. Avui, com no tenim el mar, no podem buscar l'internès. I jo no tinc ganes de buscar-lo. Bueno, jo tampoc. Doncs aquest senyor va ser fundador dels Somascos. Clar, per això va morir a Somasca. Serà això. Bé, també Santa Elisenda Verge.
Sant Joan de Mata, que era preverd, i Santa Josefina Baquita. Baquita. Alerta, Baquita amb B alta, K i H intercalada. O sigui, Baquita. I amb tot això era verge. Era verge, sí. El sant oral de demà. Sant Nisèfor, màrtir. Sant Sabí, bisbe. Miquel Feberès, religiós de la Salle. Santa Apolònia, verge.
d'Alexandria. Es veu que a Alexandria hi ha poques verges, no? Sí. Remarca, no? Verge d'Alexandria i màrtir a l'any 249 i és patrona dels odontòlegs
I dels ortodontistes. O sigui, d'aquests que t'arreglen els dents. I t'espatllen la butxaca. Exactament. Santa Apolònia. Està bé. Et sona el nom d'Apolònia? Sí, sí. Hi ha un programa a la tele que es diu Apolònia. No, però no. Tu has vist el Padrino 1? Sí. Com es diu la primera dona del Michael Corleone? Apolònia. Sí, és possible. És que avui estigui cinematogràfic. Sí, ja ho veig, ja ho veig.
Bé, va, anem, continuem. El nom de Polònia em sona, però no per això, eh? No? No. Sí, sí, ja estem, ja estem, Carme, sí. Doncs ha arribat el moment de tenir la predicció del temps amb el senyor Josep Maria Montés. Josep Maria, bona nit. Hola, bona nit. Fa fred, eh? Sí, i humitat.
Sí. Cosa que encara fa que la sensació de fred sigui més acusada. Sí, senyor. En aquest moment tenim set graus. Set graus. Set, i penseu que en aquests moments van caure unes gotetes. Sí. I és que està en aquests moments preparant-se l'entrada d'un front de nord a sud. Està creuant Catalunya. És el que t'anava a dir, del nord. Vé del nord, no? Bé, aquest sí que ve del nord. I ve a darrere ser una massa més freda de la que hem tingut el dia d'avui. Ah, també del nord. Si hauria fet fred...
Demà en farà més. Demà farà més fred. Sí. De fet, aquesta nit aquest front anirà creuant, anirà provocant precipitacions i algunes d'elles, en aquests moments, ja són de neu a cotes de 500-600 metres d'altitud. Per el Pirineu. El Pirineu ja ha saltat al sud del Pirineu. De fet, per les zones d'Osona, en aquests moments, està nevant. Molt poquet, molt poquet, eh? Això sí, precipitacions molt febles. Però això, fora del Pirineu. Mm-hm.
I ja sabeu la Pirineu, els gruixos que tenim. Sí, ja... Espectaculars. Sí, sí, impressionant, no? Molt impressionant perquè, a més a més, com que ha estat una situació del nord i nord-oest molt sostinguda, i a més amb molta humitat que ve de l'Atlàntic, ha fet que les nevades molts cops salteixin al vessant sud. Mhm.
I fent que la nevada, doncs, això, hagi cobert tot el Pirineu, cosa que no és massa freqüent, perquè en situacions del nord, normalment, se sol acumular molt el vessant nord. Sí que és cert que és on hi ha més neu. Doncs bé, aquest front, que també ve del nord i ha provocat nevades, això sí, més febles, durant el dia d'avui al Pirineu, especialment el vessant nord, en aquest moment està saltant el vessant sud i va creuar en Catalunya de nord a sud. A darrere seu porta una massa més freda, i això ho notarem aquesta nit.
Quan el front hagi passat, que això serà d'aquí unes 3-4 hores, durant aquestes hores aniran creient precipitacions molt febles d'aigua aquí a Sant Just, perquè la Cota de Neu seguirà mantenint-se entre els 500 i 600 metres d'altitud. I ja cap a la nit el front anirà passejant-se més cap al sud, cap al sud de Catalunya, provocant pluges a randa litoral moderades,
Però això sí, aigua. Tot això en aigua. Això demà? Això aquesta nit. Demà el front ja estarà sobre les Balears i tindrem a sobre Catalunya un petit anticicló, cosa que farà que hi hagi un dia molt diferent d'avui. Demà sí que hi haurà sol tot el dia, però la nit començarem ja de temperatures més baixes. Aquesta nit anirà baixant la temperatura.
i demà al matí ens podem trobar amb uns 3 graus, calculem, aquí a Sant Jus, per tant ja faria força fred. Escolta una cosa que jo hauria de preguntar. Ja tenim demà fred, diumenge també hem parlat de 3 graus. Sí, la nit i la nit i la setmana i la setmana inclús podria ser més freda. Més freda vol dir ja podrem vorejar el grau. Es confirma que dilluns també tindrem aire molt fred? Sí...
I aquest és el dubte que portem ja dies que estudiem els mapes del temps que hi haurà a partir del dilluns. El dilluns el que passarà és que una pertorbació que en aquests moments està sobre Terra Nova, és a dir, la costa atlàntica dels Estats Units, és una pertorbació molt freda que anirà precisament al got de Viscaia i a més a més sobre França. Porta aire humit perquè creuarà tot l'Atlàntic i a més a més aire fred
a sobre seu el que passa que creiem que durant el camí del seu viatge cap a nosaltres s'anirà rescalfant i per tant preveiem que les precipitacions que es poden produir durant el dilluns podin ser en forma de neu calculem al voltant dels 700 metres és a dir, més amunt del que semblava fa un parell de dies perquè hi havia la possibilitat remota que arribés a nevar quasi a cota zero
Crec el que va estar ara que no. Però vaja, haurem de veure més endavant, perquè aquesta perturbació que anirà a França, que provocarà nevades a cotes bastant baixes a bona part de França, allà sí que portarà força més aire fred, i per tant les cotes de neu seran molt baixes, molt baixes vol dir potser de 200, 100 metres, cosa que pot provocar que bona part de França quedi sota la neu. Aquí no, aquí començaríem 700, potser vorejant els 600 durant el dilluns,
i en dies posteriors aquesta perturbació aniria per al Mediterrani, entre les Balears, Corsega i Sardenya. I des d'aquella posició haurem d'anar-la vigilant, perquè podria alimentar-se amb aire més fred del centre d'Europa, aire que hi haurà hagut dies abans a França, i podria fer que la cota de neu baixés una miqueta més. El que passa és que creiem que seria el moment en què el mateix dilluns, cap a la tarda, deixaria de ploure.
I per tant creiem que no es donaria la coincidència que precipités tot el fred. En dies posteriors sembla que la perturbació la tindrem relativament a prop, però sempre amb vent secs. I per tant les nits s'aniran refredant més. Creiem que ja podrem veure alguna glaçada per aquí Sant Just, a partir del dilluns a la nit, dimarts, dimecres... Però això sí, l'aire serà sec i per tant creiem que dominarà força el sol durant el dia.
màximes de 9-10 positius durant el dia i mínimes pràcticament als 0 graus. A 0 graus a la nit. Però possibilitat de pluja... Però, vaja, seran els dies més fets del que portem d'hivern. I suposo que pronosticar més enllà de dimecres ja serà una mica complicat. Sí, perquè, com ja seran els models meteorològics, de vegades no es posen d'acord. I estem en una d'aquestes, que a partir del dimecres no veiem massa clar cap a on vol anar això.
Alguns ens indiquen que l'anticicló sembla que ens anirà afectant, però sempre amb vents de l'interior d'Europa. Per tant, serien freds. I altres indiquen que a partir del dijous en tenien vents atlàntics de Ponent, cosa que si això passés, ens arribaria una normalització i pujada de les temperatures. En tot cas, de pluges generals, de moment no se'n veuen.
Doncs res, el divendres que ve ja confirmarem. Sí, i estem esperant onades d'aire fred importants. Sí, sí. I ens està costant, eh? Bueno, si venen ens abrigarem. No bufeu prou, no bufeu prou.
Ara farem bufera, a veure si ho aconseguim. Molt bé, Josep Maria. El que sí que heu de saber és que al Pirineu ja neu. Doncs d'aquí una setmana encara n'hi haurà més, perquè aquesta perturbació que ve de l'Atlàntic tornarà a empotrar-se contra el Pirineu, provocant noves nevades. Noves nevades. Noves nevades i, per tant, augmentar els gruixos un altre cop més en aquest Pirineu, que el tenim en aquest cas absolutament blanc.
Lo de la setmana blanca continua o ja s'ha plant? No, no, ja s'ha tret. Ja l'has tret? Sí, a les escoles sí, a els instituts també. Ostres, t'han tret la setmana que tu disfrutaves, dient Maria. Vaja, però comencem al setembre més tard, eh? Ah, bueno. Perquè quan hi havia la setmana blanca començàvem al set. Clar, per recuperar la setmana blanca. Ah, això mateix. Bé.
I suposo que demà tindràs disfresses i totes aquestes coses. Avui, no? Sí, demà i dimenge. I avui? No, avui no. Avui han anat els fills. Ah, ah. Molt bé, Josep Maria, doncs que disfrutis del cap de setmana i el divendres més. Doncs vinga, igualment, a tots vosaltres. Vinga, adeu. Adéu. Adéu. La semanela!
Doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim preparades. Ja sabeu, notícies d'última hora, cap relativa al govern ni a la ministra Mato. Però sí, abans, fer el regalet. I el regalet avui li farem un ministre. El senyor Cristóbal Ricardo Montoro Romero. És un dels personatges realment més popular en aquest espai. La temporada passada...
no sé quantes botifares li vam donar, i la primera, concretament la primera d'aquesta temporada, també va ser per ell. Estem parlant del senyor ministre d'Hisenda i administracions públiques, que va néixer a Cambril Jaén el 28 de juliol de l'any 1950, és diputat per Madrid i va ser successor del senyor Rodrigo Rato com a ministre d'Hisenda.
No sé si també pretén ser successor de Rodrigo Rato al capdavant de Bàquia. Bé, com he dit, és diputat per Madrid. Té tres pisos a Madrid, però sembla ser, no ho tinc confirmat, però sembla ser que cobra la subvenció mensual que li pertoca com a parlamentari que viu fora de la capital. Però avui no parlarem d'això. Del tema de la corrupció ja tindrem temps de fer-ho. Avui el senyor Montoro ha de compartir la botifarra amb part de la princesa.
Molts mitjans de comunicació s'han fet ressò de la notícia del diari Expansión, que és un diari econòmic d'unitat editorial, és a dir, del diari El Mundo, sobre una nova normativa segons les quals les ONG han de pagar el 12% dels donatíors que rebin agenda. Aquesta era la notícia. Doncs bé, aquesta notícia no és del tot exacta. Les empreses sense ànim de lucre que tinguin un benefici, ingressos menys despeses i totes les excepcions,
i bonificacions fiscals estan gravades amb un impost del 10% en l'impost de societats. Aquesta normativa està vigent des de l'any 2002, quan governava el senyor Aznar, i es va revisar el 2011 amb el govern Zapatero. Per tant, no és nova. El canvi és que ara se'ls obligarà a fer un pagament anticipat del 12%
sobre els resultats de la declaració de l'exercici anterior, si aquest supera els 20 milions d'euros. Ja ho direu, una ONG, 20 milions d'euros. Doncs sí, senyor, he estat mirant el balanç de Creu Roja i Càritas i superen els 20 milions d'euros. Sí, que hauran de pagar. Sí, sí, han de pagar. I hauran de pagar anticipadament un 12% en lloc del 10, que és el 100 hipertoca, sobre una xifra que, lògicament, durant la situació actual de crisi,
serà superior a la base real. Això sí, quan faci la declaració definitiva cap al mes de juny, si s'escau, ja li tornaran la diferència. És a dir, que ara les entitats sense ànim de lucre, com per exemple Creu Rosa o Càritas, ampliaran les seves activitats amb un préstec al Ministeri d'Agenda.
Sembla ser que l'Estat està tan necessitat com els aturats, els demanats i altres casos de pobresa i, per tant, demana l'ajut de càbitats i altres ONGs. Per aquesta decisió que trobo fora de tota lògica i per aquells que han divulgat la notícia sense aprofundir en la realitat, li donem avui... I ara sí, les notícies, Núria, va, comença. Jo? Sí. Vaig.
Mira, un home britànic perd tres dits d'una mà en un accident de moto i li aconsegueixen posar al seu lloc dos dits del seu peu. O sigui, l'home es diu Jonas Barber i és britànic, té 31 anys, i va patir un terrible accident de moto on va perdre els tres dits de la mà dreta que li van ser amputats. Després d'una complicada operació, gràcies a un prestigiós cirurgià, va poder recuperar dos dels dits que va perdre. Però resulta que era dos dits, un de cada peu. Ahà.
Simon Kei, que és el famós cirurgia que el va operar, va trasplantar un dit de cada un dels peus i el va posar a la mà dreta de l'home, recuperant així dos dels tres dits que havia perdut a l'accident. O ja ha posat-se a fer, li podria haver posat els tres, no? Home, no massa, es quedaria sense dits al peu, no? Ah, sí, bueno, no ho sé jo. Bueno, li quedarà una mà una mica estranya, però la mà. Sí, hi ha una fotografia que està a internet i se li veuen dos dits a la mà dreta, té els dos dits normals,
Dos altres dits més petits, que són els al peu, i un altre dit que no li han pogut recuperar. O sigui, una mà una mica estranya. Però, al mínim, podrà utilitzar una mica la mà. Miguel. A casa teva qui cuina? A casa meva? Sí. El robot. I qui mana el que es té que cuinar per menjar? Ah, això la meva dona. Jo no menjo a casa. Hi va haver un senyor de 78 anys a Miami...
que volia menjar hamburguesa. Sí. I li va dir a la seva dona, vull menjar hamburguesa. Vull menjar hamburguesa. La seva dona no l'hi va fer hamburguesa. Sí. I, bueno, la va matar. Bueno, una mica... Una mica... Bé, bueno, sembla ser que les autoritats diuen que aquest senyor, el senyor Bartolo Gelsomino,
el van arrestar perquè havia discutit amb la seva dona i al final havia atacat amb un ganivet de cuina fins a la mort a la seva dona perquè no li havia fet una hamburguesa per dinar o per sopar no especifica el tema
Diu que, a més a més, semblava que hi havia ensenyamiento. O sigui, que allò que no era només una ganivetada o dues, sinó que... No, unes quantes. Unes quantes. I segurament anava a cridar, vull hamburgàs, vull hamburgàs. No ho sé, això. I no se la podia fer ell? No ho sé, potser no sabia cuinar, eh? No, potser no sabia cuinar. I, bueno, sembla ser que, a més a més, va desordenar tot el lloc.
dels fets, suposo que a la cuina, al menjador on fos. Buscant l'hamburguesa com boig. No, no, per fer veure que hi havia entrat algú i que l'havien atacat a dins de casa. El que passa és que, bueno, la filla va arribar, es va trobar el panorama aquell i, bueno... I va veure que no hi havia ningú. Que el tema no era aquest i al final el senyor aquest, el Bartolo, va confessar que ell havia matat. I tot per una hamburguesa. Sí, senyor. Mare de Déu.
Jo porto avui dues notícies de nens. Una d'un nen que es diu Bullson Reyes, que estudia a l'escola pública del Bronx de New York i, com és normal, entre nens de la seva edat, es va barrejar amb un amic i la baralla del seu amic se li va caure un bitllat de 5 dòlars
que els pares l'havien donat per comprar l'esmorzar el nano va agafar els 5 dòlars se'ls va posar a la butxaca i allà es va acabar la cosa el nen va dir m'han robat els 5 dòlars l'altre nen i van trucar a la policia
I la policia va arribar i van entrar a l'escola, el van exposar, el nen, perquè li van trobar els cim dòlars, i el van portar a la comissaria, on va ser interrogat durant deu hores. Pobre nen...
els pares del, entre cometes, Lladra, ha presentat una demanda contra la policia, acusant els agents d'abús físic, verbal i emocional. Per cinc dòlars. Per cinc dòlars. Les seguretats estan investigant l'incident i, per la seva part, el nen, el Bullson, va ser alliberat a les poques hores. Després, una vegada, els pares de l'altre nen van retirar la denúncia. Hosti noia.
A més, vaig llegir i em sembla que al final van trobar el que de veritat havia robat els 5 dòlars. Ah, no havia sigut ell. No, no, no. Em sembla que és la mateixa notícia. I si no és una molt semblant que també van estar interrogant el nano i al final es va veure que no era aquest nano el lladre. La notícia aquesta és de dilluns o dinars. Sí, sí, sí, el vaig llegir. Si vaig estar a punt d'agafar-la. Tens més? Sí. Sí? Vinga.
A la Xina es va ensorrar un viaducte de 30 metres d'alçada, degut a l'exclusió d'un camió que anava carregat amb pòlvora, que just passava en aquell moment. Sí, era la festa de l'any... Estàvem preparant la festa de l'any nou. Sí, del nou cicle lunar o alguna cosa així. Sí, l'any nou cinés, sí. I, bueno, es veu que, tot i la magnitud catastròfica que podria haver pres aquest accident...
el resultat va ser que només van haver vuit víctimes mortals. Bueno, gràcies, si no són molts. El viaducte estava a la ciutat de Henan, a Xina, i aguantava una autovia i es va enfonsar perquè el camió va explotar, portava 600 caixes de pòlvora d'explosiu, i es van passar 25 cotxes que passaven en aquell moment, i res, es va ensorrar tot, i el resultat és que van haver...
Vuit víctimes, sis d'elles que van morir al lloc de l'accident i dues més de camí a l'hospital. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. És que no es pot jugar amb foc. No. No és coses, Miquel. Jo continuo amb les hamburgueses. Vinga. És que m'agraden molt a mi les hamburgueses. Poc fetes.
poc fetes, i amb una mica d'all i julivert, eh? El que en deien bistec russos. Tu te'n recordes quan eren... Bé, bistec rus. Sí, sí, n'hi deien. Jo, a casa, sempre amb bistec russos. El de les hamburgueses va arribar després. Suposo que era per la forma que tenia, semblava un barret d'aquells, no? Sí, perquè eren russos. Sí, sí. Bé, doncs, bueno, hi havia un senyor, el senyor David Kaim,
que era un gran amant del fast food, del menjar ràpid. I entre ells, evidentment, de les hamburgueses. Bueno, doncs aquest senyor va morir fa uns quants dies i la seva família no va triar millor manera d'honorar-lo que... Fent una barbacoa. Quasi. Que el seguissi funerari passés per un Burger King, d'aquests d'auto, un Auto Burger King, a demanar una hamburguesa. I tota la caramana de cotxes demanava hamburguesa. Sí, sí, sí. I bueno, diu que...
Així, d'aquesta manera, va viure, o sigui, va reviure per uns moments, estava mort ja l'home, com havia viscut i com li agradava viure, menjant hamburguesa. Van passar tot el seguici pel Burger King, sobre el fèretre hi van posar una hamburguesa, i el gerent del restaurant, o la gerent en aquest cas, perquè era una senyora, la Margaret Hesse, van preparar 40 hamburgueses per tot el seguici funerari.
I diu que aquesta dona, la gerent d'aquest restaurant, va dir que el caim aquest va ser un usuari fidel fins al final. Home, hauria estat bé que també era el moment de passar el cotxe funerari, no? Hauria sortit de la caixa i diu, la meva poc feta, sisplau. Això on? Això... A Estats Units, segurament. Sí, Pensilvània. Pensilvània.
Bé, doncs jo tinc una altra notícia de nen. Em tenia tres, però una ja em semblava molt nen i no l'he agafat. Però aquesta sí. Un nen que es diu Anthony Popa Urria. Té dos anys i nou mesos. És a dir, encara no té els tres anys. Els seus companys de classe canten cançons, dibuixen amb ceres i aquest petit nen, que és canadenc, ja parla tres idiomes. Parla l'anglès, l'espanyol i una mica de romà.
Sap llegir frases completes de llibres que mai havia vist, o sigui, tu li dones el llibre i el llegeix. Diu l'alfabet en ordre incorrecte, o sigui, cap endavant i cap enrere. Compta fins a mil. Se sap tots els planetes del sistema solar i resol puzzles de fins a 70 peces. Déu-n'hi-do. Amb dos anys, dius. Dos anys i nou mesos. Està considerat com un dels nens o dels bebès més intel·ligents de Nord-Amèrica.
S'ha calculat el seu coeficient intel·lectual de 154, una mica menys dels d'Albert Einstein. Per això, aquest nen acaba de ser admès en una de les escoles de Mensa, una organització britànica, que tan sols admet gent amb una intel·ligència excepcional que està present en el 2% de la població. La seva àvia Felícia...
és qui cuida del nen quan els seus pares estan treballant, i va ser la primera a detectar que Anthony no era un nen normal. Als quatre mesos estava a l'aguai de tot el que passava, tot despertava la seva curiositat. Als sis mesos, diu l'àvia, em vaig adonar que sabia identificar les lletres de l'alfabet, i el nen encara no parlava, però...
quan li posaves davant tres cartolines amb una lletra diferent, cada una d'elles, i li demanaves, per exemple, quin és la C, doncs ell assenyalava la C. Oh, carai, carai. En tenia una altra notícia també d'una nena superintel·ligent d'aquestes, té l'eficient mental una mica superior a 150 quadres, més gran...
perquè aquesta em sembla que té 4 o 5 anys, però aquesta l'he deixat perquè ja estava bé de nen. Teniu més notícies? No. Jo en tinc una altra. Aquesta no va d'hamburgueses, ni de menjar. Aquesta és uns senyors alemanys que han inventat un llàpid, un bolígraf.
que corregeix la mala ortografia. Ah, està molt bé, li dius escriu i ell li escriu sol. No, no, tens que acompanyar-ho tu, tu vas escrivint, no? I aleshores, si el que fas és una errada de gramàtica, vibra una vegada. I si fas una errada ortogràfica, vibra dues vegades.
li diu que això servirà pels estudiants que van una mica perduts quan escriuen el tema està en veure les versions d'idiomes que podrà tindre
Però t'ho imagines, aquestes persones que són mèdios, que fan l'escriptura automàtica amb un llapis d'aquest. Ah, sí, sí, sí. O sigui, van fent gravatos sense escriure res, el llapis es tornaria bon. I tant, i tant. Doncs la Núria ha començat avui amb una notícia d'un senyor que li van tenir un accident...
De moto. De moto, i li van tallar tres dits. Jo tinc la notícia, que és l'última d'avui, del senyor Dennis Hennings, un senyor de 52 anys, que és de New Jersey, Estats Units, i el diumenge, això que veiem a vegades a les pel·lícules americanes, es va dedicar a arreglar la taulada del veí. El veí tenia gutera, suposo, i va dir, no et preocupis, jo t'arreglo la taulada. Vam posar ell i el fill...
I aleshores la pistola, per clavar, se li va aturar, se li va atascar, i ell la va mirar a veure què passava, va apretar el gatell, i un clau de 10 centímetres, que tenia ja per acabar la feina, se li va encasquetar en el temor, i no sortia. Es va apuntar, va disparar, i va sentir un fort cop al pit. Sí.
diu el fill que quan el va veure va trucar ràpidament a una ambulància i el van portar a l'hospital i a l'hospital li van dir que no podien fer absolutament res que el clau s'havia clavat al cor i que si el treien començaria a sortir sang aleshores el fill va decidir trucar a un helicòpter el van traslladar a l'hospital universitari de Cooper
I allà el doctor Michael Rosenblum li va retirar el clau del cor i el va cosir. I quan va sortir del quiròfan va dir, hem tancat el forat i el cor està bé i fort. I li van salvar la vida. O sigui, el fill, que no s'ho va creure, això que no podíem fer res i que el pare se'n moria, i li va salvar la vida. Molt bé, tu. Molt bé. Me n'alegro. Ens anem a Madrid? Som-hi. Vinga.
Bona nit. Bona nit.
Perfecto. ¿Todavía te sientes con morriña catalana? Me siento todavía, sí, bastante inundado de la morriña catalana, sí. Muy bien, hombre, así me gusta. Ya sabes que tus paisanos, bueno, no son paisanos, sí, alguno es paisano tuyo, ¿no? De estos que van a presentar al Tribunal Constitucional diciendo que la declaración de independencia... Bueno, no es independencia. No, no, de la consulta. Es la declaración, bueno, sí, del derecho a decidir
No es constitucional. Los españoles, o parte de los españoles, no tenemos derecho a decidir. Tenemos que hacer lo que nos digan. Hombre, nunca lo hemos tenido ninguno, ¿eh? Aunque lo pareciera. ¿Verdad? Y en cuanto uno le dice, oiga, que yo quiero decidir, es inconstitucional. Así va el país. O se ríe en su propia cara. Oiga, que yo quiero decidir. Usted no decide ni en su casa. Ya, exactamente. No, hombre, faltaría más. Oye, una cosa. Luego me hablas de Madrid...
Pero yo tengo aquí una noticia que me ha llamado mucho la atención. Dice que van a llevar 500 ovejas conducidas por sus pastores y 60 caballos hasta el monte de Boadilla para pastar durante los primeros meses, los próximos meses, como método para la prevención de incendios forestales. Está muy bien. Oye, esto yo creo que aquí no se nos había ocurrido. Hombre...
Es la única forma de poder tener los montes con los cortafuegos, porque las ovejas lo que comen... Es la raíz. Sí. Entonces, como no hay dinero para pagar a los batallones, a las cuadrillas que antes despejaban estos cortafuegos... Y las ovejas, fíjate. Las ovejas. No cobran.
no solamente no cobran, sino que no protestan al horario que les ponen. Ellos llegan por la mañana, se ponen a comer y hasta que se cansan. Lo que no sé es si la Comunidad de Madrid acabará decidiendo no solo que las ovejas no cobren, sino que paguen, porque a fin de cuentas comen y están comiendo gratis. Lo que pasa es que lo que comen me imagino que no tendráis la función. Bueno, bueno, yo de... ¿Cómo se llama el señor presidente, el sustituto de la ESPE? Tomás, ¿no?
No, no, no, Ignacio. Ignacio, Ignacio, Ignacio. Tomás es el otro. Tomás es el señor, el que quiso ser presidente en lugar del presidente, pero no llega. Que no llegó. Pues el señor Ignacio, si ve la posibilidad de arañar algún duro, porque claro, los que tenemos fama de peseteros, entre las cosas porque fuimos los inventores de la peseta, somos los catalanes, pero los maligreños déjalos ir también, ¿eh? En cuanto ven la posibilidad de ganar un duro, mira...
De eso se trata al final, a fin de cuentas. Me extraña mucho que esta idea no se le haya ocurrido a nadie desde hace mucho tiempo. Sí, verdad. Sí, porque realmente yo me acuerdo que eso lo conocí, la historia de que las ovejas comían hasta la raíz de la hierba, la vi en una película americana... Sí, señor. ...de muchísimos años. Glenn Ford.
Una película... Sí, señor. Hacía de ovejero. Hacía de ovejero. Y los ganaderos, porque las ovejas se comían... Exacto, y los ganaderos, los cowboys, o sea, los guiadores de... Y luego las vacas no podían comer. No podían comer las vacas, sí, señor. Efectivamente, o sea que... ¿Cimarrón se llamaba la película, quizás? No. Yo creo que no, ¿eh? No, quizás no. No, no era Cimarrón. Era...
Ya nos acordaremos. No recuerdo el nombre, ya nos acordaremos. Pero la verdad es que era una buena película, por otro lado. Sí, como mínimo nos enseñó eso, de que las abejas se comen la raíz. ¿Y no había otra de Kirk Douglas que también hablaba del tema este? No sé, me viene a la cabeza... Pero bueno, es igual, es igual. Las películas entre... No ha habido muchas que hayan hecho referencia a las peleas entre los ganaderos. Entre los ganaderos y los ovejeros. Los vaqueros y los ovejeros. Sí, es verdad.
Pero las que han hecho, desde luego, solamente un mensaje, que muchas veces es suficiente que se te quede en la cabeza un mensaje de cada información, pero se te queda grabado, ¿eh? Sí, no, no. El de las ovejas fue claro. Pasan las ovejas, comen, y la hierba tarda en volver a crecer. Como decía José Luis Garci, nosotros somos de la cultura del cine, sesión doble con bocadillo de tortilla. Sí, señor, sí, señor, sí, señor.
Es que no había otra cosa, prácticamente. Pero la juventud de hoy se la ha perdido. Era una delicia ir al cine, dos películas, el documental, el nodo, eso sí. Yo recuerdo en Barcelona el día del espectador, el miércoles, por cinco pesetas, por un duro, ver tres películas. Tres películas. Tres películas. Fíjate. Aquí lo máximo que hemos llegado a hacer... La sesión doble rara vez se convertía en triple.
Lo que sí es cierto es que en algunas ocasiones si no te pillaban podías repetir. Bueno, es que yo sí recuerdo, había cines que daban una programación por la tarde y otra por la noche. Y entonces si tenías suerte y no te pillaban...
Veías las dos películas de la tarde y como mínimo la primera de la noche. La segunda de la noche ya era un poco más complicado porque tenías que llegar a casa a hora prudente. Antes había la sesión continua. Uno entraba en el cine a la hora que quería y salía a la hora que le daba la gana. Sí, sí, pero había cines que como cambiaban de programación. O sea, las películas de la tarde que era sesión continua y luego había un tiempo de descanso.
Y luego empezaba la sesión de noche con dos películas diferentes. Había verdaderos expertos en escaquearse o esconderse en los servicios. En los servicios, claro. En cualquier sitio que encontraba. Claro, claro, claro. Y luego salía y, bueno, pues entraba, cuando apagaban las luces, pues entraba a hurtadillas, se sentaba donde fuera. Donde fuera, porque normalmente... Los acomodadores, que eran como vigilantes, había que estar atento para entrar cuando no estaban por allí en ese momento. El señor de la bicicleta que le decía yo.
Si venía con la linternita parecía que llevaba una bicicleta. Sí, sí, sí. Curioso tema, pero sí. Fueron momentos muy divertidos de la vida. Y tanto. Oye, una cosa que te quería preguntar antes que estaba yo hablando de los catalanes del afán de dinero. ¿El señor Bárcenas es madrileño? Buena pregunta. Te he pillado, ¿no? Me has pillado, me has pillado. Si no lo es, que no lo sé...
No me gustaría que lo fuera. No te gustaría que lo fuera, ¿no? No, para nada. Ahora sí me ha ocurrido, tengo dudas, porque claro, como la mayoría de los del PP son gallegos... El apellido, desde luego, no es madrileño. No es madrileño. Pero el apellido no es madrileño. Lo cual no quiere decir tampoco que no haya nacido en Madrid, porque aquí... Pero al origen, desde luego, no lo veo. Madrileño, madrileño, sois pocos, ¿eh? Madrileño, madrileño, pues yo y cuatro gatos más. No, no, es curioso, porque yo tengo...
vamos, amistad con tres madrileños y los tres son gatos curiosamente con los pocos que hay también es casual te cuento a ti entre los tres hombre, por supuesto por eso te digo no sé si hacía falta aclararlo pero estás entre los tres gatos no hacía falta, yo me contaba perfecto
Pues, ¿alguna novedad en Madrid, aparte de lo de las 500 ovejas que van a desbrozar el monte? Madrid se ha convertido, se está convirtiendo en una ciudad, si ya era peligrosa de por sí, cada vez más peligrosa. Bueno, ¿y ahora qué os van a hacer lo de Las Vegas? Pues, entonces, eso se va a convertir ya en una película, eso ya sí va a ser una sesión continua. Creo que la próxima película del George Clooney y el Brad Pitt,
Será Madrid-Las Vegas. Sí, eso es como una película. Resalcón en Las Vegas, luego resalcón en Tailandia, pues otra resalcón en Alcorcón. Es la que nos va a quedar, ¿no? Hay división de opiniones en eso. Mi opinión es que se trata de un gran timo de la estampita, pero bueno, ya veremos. Bueno, es posible. Una de las condiciones que había pedido este buen señor, aparte de que les regalaran los terrenos,
Les regalaran los impuestos, les regalaran la Seguridad Social y les suprimieran cualquier tipo de beneficio social para los trabajadores que pudieran acceder a un puesto de trabajo en sus instalaciones. Una serie de cosas que luego dicen que no, pero prácticamente el gobierno del Estado español ya se las está dando hechas directamente.
Entonces, al final una de las condiciones era la financiación. Teóricamente iba a poner una parte de financiación, pero los bancos nacionales tenían que poner una pasta gansa. Y hay que ver que Banco Nacional se va a fiar de este buen señor para poner una megalópolis del juego en Alcorcón. Pues yo creo que lo tiene complicado. Pero bueno, don Ignacio tendrá que buscar la pasta en algún lado.
Ignacio lo buscará, aunque tenga que recortar en hospitales, sanidad y en educación, en algún sitio encontrará dinero. Hoy he visto en un informativo este de 24 horas que, entre las cosas que ya da por hecho don Ignacio, es que se cambiará la legislación para que en los locales de Alcorcón, de Las Vegas, no sé qué, se pueda fumar.
Era una de las condiciones. No sé cómo... Claro, pero yo ahora pienso en ese señor propietario de un bar que hace una serie de años tuvo que gastarse una pasta gansa en separar el local de fumadores, de no fumadores, extractores, cortinas de no sé qué y no sé qué, para que luego no le sirviera para nada. Si pueden presentar un recurso de inconstitucionalidad. Porque será inconstitucional.
Me imagino que habrá, sí, evidentemente, lo que no se puede hacer es discriminar dentro de un territorio a unos trabajadores con respecto a otros. Con respecto a otros. Y a unos negocios con respecto a otros. Son muy grandes que estos sean. Y ya no solo eso, porque parece ser, al menos la propuesta que hizo inicial este buen hombre, es que va a fichar gente de fuera aunque no tengan papeles. Ah, sí, sí, sí. O sea, vamos, es que clama al cielo, yo no lo entiendo, te lo prometo que no lo entiendo, ¿eh?
crear un pequeño Estado dentro de Madrid que pueda hacer lo que quiera sí, sí estaríamos locos si consintiéramos una cosa como esa fíjate que todo lo que está pidiendo este señor lo podría haber hecho perfectamente en Gibraltar sí porque no ha ido a Gibraltar a lo mejor fíjate que no sé exactamente problemas de espacio lo mismo
No me hagas mucho caso, ¿eh? Bueno, allí, un terreno llano, no sé si hay mucho, ¿no? Porque es el peñasco y nada más, ¿no? Bueno, también le podrían haber dejado la isla de Pergil. También. Y si no, no hay problema. Quitar la cabra, ya está. Coge otra hectárea cuadrada, otra hectárea, otra 10 o 12 hectáreas más de terreno y monta allí Las Vegas, Euro Las Vegas. Claro. Pero, en fin, es auténticamente asombroso, ¿no? O sea...
Yo espero que todo esto de quitar derechos a los trabajadores, de regalar impuestos que nosotros... Ah, sí, porque una exención de impuestos es brutal. Todo este tipo de cosas quede de alguna forma en una especie de leyenda urbana. Bueno, eso nos harán creer. Sí, pero es que al final eso se va a tener que ver en algún sitio. Es decir, alguno de los miles de trabajadores tendrá que ser nacional, vamos a decirlo así.
o sea, de España con papeles españoles, no van a importar de las vegas que tiene este hombre en Tailandia o en Singapur, o en... No sé, digo yo, que ya sabemos que esa gente seguramente cobrará menos por su trabajo, pero no la va a poder esconder. Ya, pero una vez instalado, construido, puesto en marcha, y se detecta que no ha contratado gente española y tal, ¿tú crees que lo van a echar?
Va a tener un problema, porque me parece a mí. No lo sé. Mira, en Madrid y por una zona próxima ya se instaló el parque de la Warner. Era un parque que iba a competir con los grandes, con el Disney, con los parques de no sé qué, del mundo, para atracciones para los niños, etcétera, etcétera. Y la verdad es que si no lo han cerrado, poco ha faltado. Unas inversiones, al final...
regalos de entrada para que vaya alguien por allí, el metro que pusieron y el tren para que la gente llegara hasta la puerta, todo eso ha sido una ruta. Que también lo van a hacer, Alcorcón va a tener unas comunicaciones brutales, ¿no? Que ya las debe tener, pero va, bueno, creo que metro... La segunda parte no vaya a ser, como ha ocurrido siempre, que el negocio no esté en el juego, sino en la construcción y en el proyecto. En la construcción, claro, también podría ser.
Digamos que ese no es el negocio real del señor Adelson, que va a ser el propietario del negocio, pero de alguna forma me imagino que de todas partes sacarán. En este caso luego no funciona y ya no lo hemos llevado.
que de todas maneras, bueno, aquí ahora estamos cacareando mucho, pero esto estuvo a punto de venir aquí. Y ya veremos, que ha quedado de momento totalmente callado, sin decir nada, la sustitución de ese proyecto por otro proyecto de un Mallorquin, creo que es. Barcelona, World, no sé qué. Sí, no sé qué. Y ya veremos en qué acabará.
Pero que claro, que se monte Las Vegas en Alcorcón y aquí quieran hacerle la competencia. Yo no lo entiendo, la verdad. Bueno, como todo es cuestión de estudiar proyectos y de viabilidad. El problema es quién ha estudiado el proyecto y la viabilidad de ese proyecto o simplemente nos hemos dejado llevar todo por cartos de sirena, que viene un tío que tiene no sé cuántos casinos en el mundo, que gana una millonada en cada uno de ellos, que
¿Qué tal? Y pensamos que lo mismo aquí va a ser lo mismo. Hombre, lo que sí está claro, que este señor, como tú has dicho, gana una millonada en cada uno de los terrenos, porque no es un casino, o sea, tiene allí una auténtica ciudad, en cada una de las ciudades que tiene, y aquí va a venir a hacer lo mismo, a ganar una millonada. La millonada la va a ganar él.
Efectivamente. Hombre, ¿es posible que a lo mejor que alguna migaja pueda caer? Sí, es posible que a lo mejor mientras lo están construyendo algo beneficia la zona. Pero evidentemente estos negocios lo traen todo de lo que ya tienen montado. Por ejemplo, muchos restaurantes chinos de estos que están de moda ahora, los wok,
Todos estos wok, que son cadenas... Bueno, es igual, los japoneses es igual, tanto da. Bueno, pero no son japoneses, son chinos. Están regentados por chinos. Pues todos estos, y sobre todo de según qué tríadas son, porque se les llama así, lo traen todo de China. Lo traen todo, todo. Todo, todo, incluso la comida. Sí, sí. Incluso la comida. Las gambas deshidratadas.
Un saco de kilos y kilos de gambas deshidratadas que luego cuando le vuelven a poner el agua pues es una gamba hermosa Un negocio como este no se puede permitir que nadie que vaya a ese negocio compre algo en un radio de 2 o 5 o 7 o 10 kilómetros en su entorno porque si no ya está perdiendo dinero Bueno, si parece ser parece ser, según malas lenguas que el hecho de no escoger Cataluña
es porque ya se habían planificado una serie de negocios adicionales a los alrededores de la zona de casinos, de Eurovegas, y este señor ha dicho que ni hablar.
Que él tiene la exclusiva de todo esto. Cualquier cosa que haya que hacer la hace él. Claro, se ha ido un erial. Si ahí donde quiere poner los terrenos realmente no hay nada. Bueno, aquí eran... Bueno, aquí son terrenos ganados al agua. Sí. Donde lo iba a construir, que esas otras, ¿eh? Que esas otras.
Sí, o sea, Pantanal es que se han ido ganando al agua, porque, bueno, tú has estado, es la zona donde está el delta del Llobregat, ¿te acuerdas que estuvimos en cierta ocasión? Pues iba un poco más hacia arriba, más hacia Viladecans, Gabá, Castelldefels, pero iba a esa zona de allí, y eso es terreno ganado al agua. El que hubiera hecho no se hubiera sido el Barça, ¿no?
Sí, porque allí el Barça tiene unos terrenos que no se utiliza para nada. Para nada, porque son impraticables. Sí, sí, sí. Lo que pasa que, además, uno de los inconvenientes que tenía esa ubicación era que, como quiere hacer edificios muy altos y el aeropuerto está próximo, no se podían hacer tan altos. Ese era uno de los problemas de la zona. Pero bueno, yo me alegro muchísimo de que el proyecto esté en Alcorcón. A pesar de que cuando lo estén construyendo dé mucho negocio a los madrileños y madrileñas.
Yo sinceramente no lo sé. Yo sigo creyendo que es un colosal timo de la estampita o un nazareno. Sí, pero date cuenta que en los cimos, y hoy precisamente lo estábamos comentando en casa, en el timo no sabes quién es realmente más culpable, si el timado o el timador.
En muchos de los casos en el pecado llevan la penitencia. Efectivamente. Yo repito que pienso que mientras estén construyendo el complejo es posible que la zona se beneficie. Porque irá mucho trabajador, tendrán que alquilar o comprar pisos, tendrán que comer también esta gente, etc.
Luego, una vez se haya terminado la construcción, si es cierto lo que se rumorea, lo que estamos hablando hace un rato aquí, no sé que eso beneficie tanto, ya no solo al Colcón, sino al Estado o al españolito de a pie. Está clarísimo que si, como mínimo, este complejo pagara los impuestos que se pagan normalmente por el juego, máquinas tragaperras, bingos...
casinos, etcétera, seguramente sí que sería un gran negocio para el Estado español. Ya, ya, pero como dice que va a estar exento... Pues entonces, es que no le veo la gracia. Aunque sea solo en parte, aunque sea solo en parte... Es que realmente, realmente al final, el negocio dónde va a estar, en la construcción...
Porque luego va a estar exento durante un montón de años. O las condiciones que al final se pasen que no conocemos. O sea, que pasamos del boom inmobiliario de la construcción de pisos que ahora están vacíos a seguir construyendo. Es que se ve que tenemos que utilizar todo ese cemento que las constructoras compraron para construir viviendas y que, claro, tuvieron que parar por la burbuja. En Vila de Cansa hace tres meses empezaron a construir un edificio de casas, ¿eh?
De pisos. De pisos. No hay. Claro, yo no lo entiendo, porque hay pisos vacíos. Y tú sabes que la entidad que tú trabajas, enfrente de mi casa, tiene unos cuantos vacíos en esas torres tan altas. Efectivamente, sí, sí. La historia está en que los pisos de nueva construcción ahora mismo se están construyendo con los criterios de economía de costes que antes estaban absolutamente disparatados. Disparados y eran disparatados.
Entonces, ese mismo piso que antes costaba, lo que costaba, por decirte algo, cerca de 100 millones de pesetas, de las antiguas pesetas, porque iba incluido todo el tema del beneficio desmesurado que se conseguía y, lógicamente, la financiación.
que iba añadida a ese beneficio de mesurado, pues ahora mismo todo eso se pierde a la hora de construir. O gran parte de ello se pierde, porque si no, no tiene ningún sentido. Desde luego, un banco no iba a financiar una construcción en mesurado, las características, evidentemente, sobre todo estando en el mercado inmobiliario como está. Mariano, hoy no tenemos tiempo, porque ya se nos está pasando, pero a ver si haces memoria, por si no me acuerdo yo, de hablar del banco malo,
que va a vender los pisos a precio muy superior a lo que le estaban vendiendo las entidades bancarias que no conseguían venderlo. A ver si consigues explicármelo. Bueno, intentaré explicártelo e intentaré explicarte por qué puede tener seguramente beneficios y por qué ya están los lobos europeos y los lobos del mundo financieros diciendo que a ver si pueden entrar ahí y puede ser rentable. Venga, pues nos lo explica la semana que viene. Intentáremoslo. Hasta el viernes.
Hasta el viernes. Buen fin de setmana. Igualmente a todos. Adéu, bona nit. Adiós. Doncs això. La desbarnada.
fa quasi una hora que hem començat el programa i ha arribat el moment de parlar amb el doctor Barambi jo no tinc tema amb el doctor Barambi, n'hi havia dos però m'he oblidat totalment Santiago, bona nit Bona nit Jo si no tens cap tema Jo en tenia dos però se m'han oblidat Jo una notícia curiosa que la volia portar com a notícia de les que llegim abans i és una nena mexicana amb 9 anys que ha sigut mare No és el rècord mundial No, el rècord mundial és una peruana amb 8 Amb 8
És el Guinness. És el cas conegut més de maternitat més jove. Això, segurament, jo no sé el cas aquest, no el conec amb profunditat, el de la peruana sí. I el de la peruana era una Índia de l'Altiplà, que són aquells que van amb aquells gorros de colors i una espècie obrelleres, que van amb llames. Sí, sí.
Bé, doncs aquestes tribus són col·lectives. O sigui, no tenen propietat privada, la propietat és col·lectiva. Les llames són del poble... Tot és del poble i per al poble. Les terres són de la tribu... Tot és col·lectiu i a més a més reparteixen, diguem, més o menys les feines. Avui, aquest any, tu estàs amb les llames i l'any que ve tu recol·lectes no sé què. Que, precisament, quan van començar a repartir-los terres, o sigui, a signar-los i els van destrossar, perquè...
És a dir, no sabien viure amb dies d'esmitirra i jo cada dia... Clar, no tenien el sentit de la propietat. Exacte. Bueno, doncs aquesta gent tenen com a... Tenen una... Bueno, la seva costum és fer una orgia. El que passa és que la paraula orgia no té exactament el mateix sentit que li donem nosaltres. Diguem, un ritual espiritual. Sí, quan acaben... Bueno, el mateix que... De lo que venen també moltes de les nostres festes. Per celebrar l'acollida, per exemple. Absolutamente.
que potser en moments que la gent no té res a fotre, doncs llavors es fan un licor, que el fan ells de tipus pisco i tal, i agafen una trompa i foten una festa col·lectiva on, a més, la sexualitat tampoc li donen una gran importància i on tampoc té gaire importància les diferències d'edat. Amb la qual cosa no hi ha que veure tampoc a vegades en aquestes coses un maquiavalisme especial, si no una manera de ser.
És la seva manera de viure. Clar, en el cas de la mexicana no ho sé, però jo he vist nenes molt joves embarassades, per exemple, a Iguassú, amb els índios que hi ha allà, els índios paraguaios, que són quechues. No, no són quechues, són guaranís. Guaranís. No, jo més que... O si tu et passeges per Iguassú, que us recomano, perquè és un lloc
escaròs, l'únic maco són les catarates, però la resta és bastante horrible, doncs, bueno, pots passejar per un poblatge escaròs que hi ha allà, que es diu Azú, i hi ha indius per allà sueltos, nens petits, que van sueltos perquè no van per allà.
I veus nenes embarassades, el que no sé si tenien, com que també tenen una estatura més baixa, no sé si tenien un any o dotze o quantes tenies. O una edat que no pots determinar. No, jo només el comentari no era tant el fet de com ha pogut...
Sí, com ha pogut ser? No, com ha pogut ser? No que m'és cridat l'atenció que, ostres, una nena de 9 anys, perquè tu has dit que allà, quan fan aquestes festes, no es discrimina per edat ni tal. Jo parlo dels indius peruanos, no sé si en el cas aquesta nena és una violació a México de
Jo només he llegit el titular, no he llegit més la notícia. Per dir-ho d'alguna manera, si una nena de 9 anys està madura. Sí, sí, sí. Ni siquiera és una menarquia precoç. Es considera que l'edat normal de la menarquia és entre els 8 i els 16 anys. O sigui, el que passa és que el més freqüent és entre els 12 i els 14. Però també depèn. I varia molt d'una cultura
Cultura, per dir-li, d'una cultura occidental... Més d'ètnies. O d'ètnies, exacte. Sí, més que de cultura d'ètnies. Les dones del sud espanyol i de Canàries, per exemple, doncs tenen la menàrquia, que és la primera menstruació abans que les nòrdiques, per exemple. És normal als 10 o 11 anys... I clar, si tens la menstruació vol dir que ja tens hormones. I si tens hormones vol dir que ja has fet una transformació corporal.
Per tant, bueno, i això em passa a mi, a vegades jo veig... Ai, és que vosaltres feu introduccions de vegades de nenes de 13 anys. Dic, sí, però si les veiessis no li donaries 13 anys. No li donaries 13 anys, clar. No li donaries 13 anys, clar. Quan parlem nena de 13 anys, ens imaginem una nena amb trenetes i un jacet, no? Mitjonet blanc, zonaro, eh? I l'uniforme col·legi, no? I dius, ai, mira que bona, ella amb la corda saltant. No, no, aquestes són nenes que van amb tanga, m'entens? I...
i mi falda i tal, m'entens? I pintada. Sí, sí, ja, ja. No és exactament... Home, alguna en pot haver de les altres, eh, també? Sí, sí. També pot ser-hi, però vull dir que no és... No és habitual. No és lo més freqüent. Quan trobes una dona molt jove embarassada, normalment és que és una dona que ja ha fet una transformació hormonal important, eh? Bueno, doncs es considera fisiològic entre el 8 i el 13, o sigui...
que si a una dona no li ha vingut la menstruació als 15, no hi ha per què preocupar-se, i si li ha vingut als 8, tampoc. Tampoc. Ens hauria de preocupar si li ha vingut als 5 o li ve als 20. Sí, això seria una pobertat precoç. Llavors ja podria ser inclús un tumor. Ja, ja. Perquè és un tumor que protege un mona, llavors ja... Això no vol dir que els 8 no es mirin, perquè es mira. Però el més segur és que ho miris i no es ravi. Bé.
Ja, ja, que sigui totalment normal. I, bueno, i per l'altra banda, jo, és que la nena, clar, té 16 anys i encara no li he vingut. Encara no es preocupi. La naturaleza sàvia, diuen, no? Bueno, la naturaleza, la mare naturaleza, jo li diria la madrastra, no? Perquè et maltraca.
De tant en tant et maltracta, no? Si no, que li expliquin el xavi, m'entens? Ja. O sigui, no és normal, no? Això ho fa a natura també. Molt bé, Santi. I no vegis un riu, no? Quan decideix que torna a passar per a conèixer no ha de gana. Bé, a vegades els rius som nosaltres els que ens obstinem
a canviar-lo de puesto, i el riu vol tornar al puesto on estava. No, el riu, sempre, trigarà mil anys, trigarà mil anys, però tornarà a passar pel puesto. Tornarà. I ara m'estic recordant de les famoses riades del Vallès, que va ser, bueno, doncs això, de secar els rius, construir sobre antics cavals de rius, i va arribar el moment que l'aigua va tornar, clar. Sí, però allà no es va canviar el cavall. No, no, el que passa és que es va secar, però...
Clar, exacte, no, o sigui, a veure, però per una passada d'aigua, encara que deixi de passar... Jo aquestes coses no les entenc, perquè és igual que el Maresme, tu. Cada any, cada any passa el mateix. Clar, sí, sí. No la prenem. Clar, però és que allà s'han construït rambles a sobre la... Jo quan era petit estivejava en un lloc que hi havia una riera, la riera de caldes. La riera de caldes és una riera enorme. Sí, sí. Entre...
Santa Perpétua i Mollet, no? I és una riera que és enorme, és enorme, immensa, no? I a l'estiu, jo quan anava allà a l'estiu, ja estava seca. Clar, però quan plou, passava. Jo sempre ens deia, els nanos anàvem sueltos per allà, perquè això d'anar amb mòbil és ara, no? Però els nanos anàvem amb un tos de pa amb xocolata i anàvem de casa i tornàvem per la nit. Escolta, quan faci vespre et vull aquí. I mentrestant no sabien res de nosaltres i no vaig veure mai que ningú es mori d'angoixa, no?
El cas és que una de les coses que anàvem era la Riera. Tots sabíem, i érem nanos molt petits, que si plovia no hi havia que estarà la Riera. Clar, clar. Si plovia allà. No, no. No, no. Que plovia per allà. Per allà. O havia plogut, o es veien núvols cap a la zona de Caldes, precisament. Allà no hi havia ningú que es totés a dintre la Riera perquè de capdota ja baixava un caudal que baixava de Batalat, eh? És molt curiós perquè, a més a més, ara aparquen
veuen que comença a ploure i deixen el cotxe a la riera i dic, escolta, el aniré a treure per si un gas no, no, i a l'indemà al dematí el veuen que està allà a la platja això és curiós hi ha coses aquestes que no les entenc jo quan era petit recordo que tenia tota una pila de precaucions que ara no la tenen ni els adults no, no, cert l'altre dia amb una dona que l'havien d'operar-se
I cal dir que vinguin amb dejú i sense fumar, no? Normal, sí. Sense fumar 6 hores. I clar, quan m'ha dit ja, no has fumat? Dice, bueno, sí, fumada normal. No he fumado más de la cuenta. No, no, fumada normal volia dir que per ella fumar era fumar-se un peta, l'entens? Tot el més és normal. Per tant, quan li havíem dit que no estava a punt constipat i li havíem donat, l'havíem vist 3 o 4 dies abans, li havíem donat antibiòtics
pel dia d'operació que vingués amb els pulmons destapats i venia igual no? és que mi mare m'ha dit que com està embarassada que no me'l tome si vas a avortar què més dona? les embarassades recomanen que no prenguin segons què si jo l'embarassada endavant pel nano la gent arriba un moment que a mi el Tiberi a xou sembla broma però no ho és és una situació que
sorprèn, no? Això que com és que... O sigui, encara es continua morint gent d'un bracer. Sí. D'un bracero. Sí, sí. O d'això. Jo el mateix, quan era petit, que els usaven els braceros, perquè no hi havia calefaccions i no hi havia... I el bracero sortia de l'habitació. N'hi havia res. Hòstia, tothom anava molt de cuidar amb el bracero. Sí, clar. Aquestes criatures ho sabíem, això, no? Sí, sí. El bracero allà sota la camilla i tal...
Una mica oberta perquè no es continuïn. I ara, que se muere una família per un braç. Serà possible. Bé, ja t'he d'informar de la nena de nou anys. Molt bé. Moltes gràcies. Vinga. Fins divendres. Déu-siau, doctor. La desbarnada. Doncs ja hem arribat a la mitja part del programa. No sé si la Carme estarà en disposició avui de posar-nos un tema musical.
Sí, el tinc preparat, eh? No he fallat tant. No, no, home, no. Només al principi. És broma, dona. Fé una setmana de pausa i m'he perdut. No, i a més he vist que estava fent una cosa molt important. T'estaves menjant una pasta. A les 8. Estava fent el berenar que he anat més tard del compte. Molt bé. Doncs escondrem Kings of Convenience. Perfecte. Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
I'd rather dance, I'd rather dance and talk with you
Fins demà!
Fins demà!
I'd rather dance with you
Fins demà!
Fins demà!
Every day there's a boy in the mirror asking me, what are you doing here? Finding all my previous motives growing increasingly unclear.
I've travelled far and I've burned all the bridges I believed as soon as I hit land All the other options held before me Rither in the light of my plan
So I'll lose some sales and my boss won't be happy But there's only one thing on my mind Searching boxes underneath the counter On a chance that on a tape I'd find A song for
Someone who needs somewhere To long for Home and safe
Bona nit.
If you want to be my friend You want us to get along Please do not expect me to Wrap it up and keep it there The observation I'm doing code Easily be understood A cynical demeanor One of us misread What do you know It happened again
Fins demà!
How come no one told me all throughout history The loneliest people were the ones who always spoke the truth
Fins demà!
Fins demà!
Va ser Manuela.
Doncs ja estem aquí, a la segona i última part del programa, sense cuina. Sense cuina. Perquè el cuiner no ha vingut. Està traient la pols dels cuinyols que li van sobrar l'any passat. Sí, exacte. Com que ja comença la cuaresma, doncs... I el cuiner suplent tampoc ha vingut. Tampoc ha vingut. Per fer una pizza... Sí, no... I, esclar, com que el cuiner suplent no ha vingut, no sabem obrir el congelador per treure la pizza. Per treure la pizza. Que no t'atreveixes a fer una recepta, Nuri, no?
Jo, de cuina... No? Poc. No? I obrir lleunes tampoc. Home, fins aquí sí, però això no es pot considerar cuina. Qualsevol cosa és cuina si és per menjar. Sí, i tant. Bé, doncs aleshores ens anarem a l'espai d'esport, ja veurem si... Eh, eh, eh, moment, moment. Que sí, que sí. Falsa alarma. Ja acabes els punyols. Ja tenim aquí el cuiner. No et distreguis, no et distreguis.
Passa, passa. No tens cuina? És igual, passa. Sí, home, sí. Jo et faré una pregunta que la sabràs contestar, Armand. Segurament. Jo et faré una pregunta que la sabràs contestar. Sí, entra, entra. Home, però jo faig per entretindre l'audiència mentre entres tu. Posa't el casco. Casco mio. Està en l'hora.
els que us estiguin veient per la web doncs estan molt distrets en aquests moments molt bona nit senyor García
Bona nit, bona nit. Ja m'has dit que no tens cuina. No, no. Una cosa senzilla que segur que tu saps fer. Què? Bunyols. Uf. Com es fa el vent dels bunyols? El vent dels bunyols? Bufant. Bufant, oi? I el bunyol? Quan hagis acabat de fer el bunyol et vull afegir una altra pregunta. De bunyols hi ha dos tipus de bunyols.
Hi ha els bunyols de vent, que són... De vent, com diu el seu nom? Sí, es diu també perquè sinfroni queden buits.
I aquests són els que es fan farcits amb nata o crema. Ja que parles d'això, com es fan farcits? Amb una xeringa. Els farcits és com una pasta de lionesa, com pateixú, però més... Jo faig un bunyol d'aquests de vent, que després m'explicaràs com se fan. I com hi poso el farciment dins? Collons, una màniga. Però he de fer-hi un forat, un cop tinc el bunyol... No, s'obren.
es poden fer de diverses maneres llavors seria com fer una lionesa sí, de fet és el mateix l'únic que passa que quan talles no acabes de tallar del tot amb la màniga mentre el cornet omples no com la lionesa que quedi oberta que puguis tancar el bunyol una altra manera
una mica de l'octite i el pega no, també es pot omplir injectant-lo també llavors estàs a comprar l'injector o una màniga amb un cornet prim explica'm com faig bunyols va, explica'm bunyols, a veure, amb el bunyol de vent que no és el típic, no és el bunyol de quaresma perquè el bunyol de quaresma és complicadet doncs fem el de vent que és més senzillet és complicadet, t'explicaré per què perquè no deixa de ser un brioix enriquit
llavors s'ha de treballar molt necessita molta màquina i fer-lo a casa llavors fas aquells bunyols que queden com rosquilles d'aquelles dures de castellas perquè quedis punjós és un brioix és com un brioix molt enriquit amb ou porta nís en fi
És complicadet, és entretingut. Fem-los de vent, va. El de vent és com fer una pata xiu, una lionesa, pasta de palo que es diu. Sí. A veure, la recepta que fem nosaltres són 350 de llar o mantega.
però vaja, el millor és fer un llarg perquè en mantega queden molt nous. S'estaven molt. A veure, 350 de llarg, mig litro d'aigua, una mica de sal, no ho sé, 20-30 grams, no ho sé. Algú? Sí, és un punyau. Un punyau de sar. Vale? I mig quilo de farina. I això amb sal? Això no. Posem l'aigua escalfar amb la sal i el llarg. Quan s'ha desfet el llarg...
llavors hi afegim la farina i la torrem una mica, l'afregim una mica, o sigui, la coem una mica, vaja. L'anem remenant, que es vagi coent, llavors es posa en un parol i s'hi van afegint ous. I bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum, bum,
estires, et segueix, i quan deixes anar, la pasta cau i queda marcada la tira, i llavors es va desfent a poc a poc. Sí, mica en mica.
S'ha de deixar una mica més tou que això, res res, s'omple una màniga, oli bullint al foc, oli bullint, oli molt calent, però calen to, no com per fregir croquetes, però que estigui calent. I amb la màniga, res, això sí, mulles els dits d'oli, perquè si no no ho desenganxes. Clar, perquè si et quedaria la massa enganxada. Estàs d'agullant els dits d'oli i amb la màniga vas fent boles...
petites perquè allò creix petites diríem com un no sé com què dir una mica que és una canica com una catània no sé com una emmella d'aquestes de rapinyades una cosa així un tamany paladilla una mica més paladilla i ja està i llavors un problema d'anar revoltant per l'olicalent ja creix i tal i això agafi una mica de colorat i ja està exacte agafi un coloret i ja està
Llavors, que el vols més torradet, que quedi més cruixer, doncs el torres més. I si no, doncs aneu a la pastisseria a Bogunyau i els compreu fets. De tota manera, el que sí, el proper dia, si... És que avui he anat de boda. He fet dos pastissos de boda i he anat molt liat. I a més, un d'ells complicat. Allò que demana la gent... No seria aquell de les lioneses? No, no, no. Aquell ja està oblidat ja.
Però si la sabana acabi, ara que m'has comentat això dels punyols, portaré els punyols de Quaresma. Els de veritat, no...
Aquells que dius que no es poden fer a casa. No, sí que es poden fer. Clar, també pots fer pa a casa. I pots fer func. Clar, però és un problema. O tens una maquineta, o si no... Te quedes sense mà. El bunyó es tira 20 hores de màquina. Ai, 20 hores, perdó. 20 minuts, 20-25 minuts de màquina. Sí, però amb la massa més. Però és que, a més, després com que el rebaixes amb ou...
però després va rebaixat amb ou, vull dir, estira uns altres 10 o 15 minuts a màquina rebaixant amb ou. Tot això a mà, després l'has de deixar que fermenti. Quan ha arrencat la fermenta, l'has de picar, baixar-lo i deixar que arrenqui una altra vegada. I quan ha crescut una altra vegada, llavors fa els bunyols.
Vull dir que és... És l'aburiós. És complicat, potser, però sí l'aburiós. El procés dels quan fem bunyols, els comencem a les 9 i mitja del matí i acabem a les 3. 2 i mitja, 3. De fregits i tot ja, eh? Bé, doncs la setmana que ve... És molt entretingut, eh? La setmana que ve en parlem. Sí, portaré la recepta i ho explicarem. Molt bé. Doncs anem als esports. Gràcies, eh, senyor Bogunyà. Senyor Collons. Passes que no...
Doncs tornem on estàvem abans que arribés l'Armand a parlar d'esports. Ah, mira, veus? I bé, mentre contactem amb el... amb l'Esidre Inglés, perquè avui no comptem... Ah, no, si és veritat... Avui es vull escorren saltes. Vull dir que sí, sí. I jo volia fer un comentari sobre Punto Pelota. L'altre dia, fa uns dies... Ets un masoca. Els senyors de Punto Pelota, ho haig d'explicar, perquè encara Punto Pelota són imatges...
doncs van presentar com a exclusiva. Què passò entre Messi i Caranca? Què passò entre Messi i no sé què?
I aleshores hi ha una noia al programa que es dedica a llegir els e-mails i allò, i la van enviar al Camp del Madrid perquè expliqués el que havia passat. I aquesta senyoreta, micròfon en mà, empanyada d'una càmera, aquí fue donde pasaron las cosas, tal, Messi bajó por aquí, y entonces encontró aquí estaba el cotxe de...
Caranca no, de Caranca no, del... Bueno, del Belda o del Viol, com es digui, me'n recordo, aquell que li va dir... Sí, que havia sentit la conversa. El Viol, el Viol. No, no, Castellón, Castellón. Aquest és el que el va sentir, però bueno, no, que li van dir amb un, li va dir que haces tu aquí, bobo, no sé què, en fi, total...
Sense cap imatge, lògicament, perquè no hi ha cap imatge gravada de tot això. Però el que sí que és curiós és que van començar dient que Messi se'ls va estar esperant que arribés algú per dir-li. Aleshores, com no tenien imatge, se la van inventar. Van agafar una foto retallada del Messi...
una foto retallada del cotxe del paio aquest i vam fer veure com la foto del Messi baixava per les escales, s'apropava al cotxe i marxava. Ja tot això que s'havia estat esperant ja ells mateixos van fer un muntatge. Sí, sí, un muntatge. Però van dir que era un muntatge o...?
home, és que es veia no crec que calgués que ho digui la foto era una foto fixa muntada per ordinador i insistim que Messi havia insultat després també vam voler demostrar que efectivament Messi havia escopit a la banqueta del Madrid i vam presentar les imatges inclús imatges
a càmera lenta, amb un cercle marcat, diu, ara és quan se ve el lapo que vuela, no es veia absolutament res, però, clar, després aquesta imatge es veu des de lluny i Messi està dintre del camp, com metro i mig, dos metres de la línia de banda, a la qual, clar, o té una potència brutal...
d'escominar del senyor Messi. És que són uns brètols, de veritat. És que clar. En fi, doncs després de fer tot això, els dos dies els senyors de Punto Pelota es queixen d'un vídeo molt millor apuntat, molt millor preparat, ho sento, per part de TV3, en el que van presentar, és una ofensa, al Madrid perquè presentaven
els atacs, o sigui, imatges dels atacs dels jugadors del Madrid, com entraven a Messi, a vegades dos, a vegades tres, imatges del Pepe trepitjant el Messi, i de tant en tant barrejades amb unes hienes caçant unió. Aleshores, clar, titular, un vídeo emitido por TV3 compara a los jugadores del Real Madrid con hienes. Perfecte. Això és un insult. Segons el senyor Silo López,
Esto es faltar al respeto a unos profesionales. I té la barra de dir, i dic té la barra perquè recordem que el senyor Ciro López era el cap d'esports de Telemadrid, quan van fer una sèrie de muntatges i de missions que són de juzgada o de guàrdia, i diu, si a nosaltres se nos ocurre hacer el 10%, me buscaría escuchar a algunos que escriben en algún panfleto diariamente y a uno que va de objetivo.
El vídeo es vomitivo, es indecente. Estoy indignado porque he escuchado muchas cosas sobre Punto Pelota en Barcelona y quiero ver cómo responden ahora a esto. Están calentando el partido de vuelta. Que sàpigues que el Real Madrid ha interposat una demanda a TV3. Sí. Em sembla molt bé.
El vídeo de les hienes. Les imatges, jo he vist el vídeo, i les imatges són de partits de futbol. I no estan manipulades, ni trucades, ni res. Un altre dels contartulis, el senyor Pedro Pablo Sant Martín i el José Damián González han dit que si fos el Real Madrid, si ell fos el Real Madrid, mañana por la mañana me voy al juzgado.
és de juzgado de guàrdia. De totes les jugades, només hi ha dos o tres que són realment violentes. Lògicament, els contertulis de Barcelona, com el Quim Domènech o la Cana de Barcelona, van dir que... El Quim Domènech va dir que troba malament que se meteix aquest vídeo...
perquè són unes germanyes molt violentes que els nens no haurien de veure. I la Càmera de Barcelona va dir que el vídeo refleja una realitat. Sí, sí. Però bueno, el Madrid ha presentat una demana. Aquesta tarda abans de venir cap aquí ho he sentit. Bueno, sembla perfecte. Sí, sí, sí. Què opines tu, Isidre? Bona nit. Bona nit.
Bueno, opiro que estan una mica d'esquiciats. No saben per on tirar. Està claríssim. Que el vídeo no és oportú, potser... No, segurament no. Possiblement, si sigui una manera d'escalfar el partit de Tornada, que no cal... Jo crec que és una resposta... Posar el dit a l'enafra, punyetes, perquè el que no pot ser és la permissivitat amb les entrades que fan contínuament. No es tracta d'una entrada en un partit. És que cada partit van a buscar els turmells. Sí, sí. El partit va jugar contra el Madrid, en què li van donar
es topa bàsicament a Messi i a Alvis Sí, no, però és que a sobre aquest, és que no me'n recordo qui és el defensa aquest del Madrid? Albiol, no? Exacte, sí, que és aquell que li va dir que el Messi diuen que li va dir no sé què
Aquest senyor li va fer una entrada. No, Arbeloa, Arbeloa. Arbeloa, perdona. Arbeloa, exactament. Ara. Aquest senyor li va fer... Si li ha dit només bobo, encara s'ha quedat curt. No, és que no sé si què li va dir, però... És que el que li va... Diuen que li va dir, que ara no me'n recordo quines són les paraules...
no encaixen a la manera de parlar de Messi Messi li poden dir boludo pelotudo conja tu madre la concha de tu madre però clar que li digui bobo a més que és un insult molt greu dir-li amb un bobo si és que li va dir i tant
però clar, el que li s'escava que li pugui dir Messi és això la consell de tu madre, boludo, pelotudo però no bobo jo crec que aquest vídeo és una resposta a tota la la la la la la la campanya d'atac que hi ha contra Messi sí, sí, sí fa molt poc engegat aquesta temporada hi ha una cosa molt clara si recordeu fa a principis d'aquesta temporada de ràdio de la desvernada
que hi havia una notícia que volien al Madrid netejar la imatge de Cristiano Ronaldo, fer-lo més simpàtic, fer-lo més amable, perquè no guanyava la pilota d'or perquè era antipàtic. Doncs ara tot apunta que el que volen fer és fer antipàtic a Messi perquè no guanyi la cinquena pilota d'or. Sí, sí. Jo crec que és una resposta a tot això, no? A veure, a més a més, que és el que anava a dir,
si aquest senyor que li va fer una entrada brutal al Messi, Messi es va aixecar i es va queixar, i l'altre li va posar la mà a la cara, dient-li, segons sembla, això ja no ho podem assegurar perquè ningú el visita ja, no te quejes, nene. L'altre perla. I l'altre, després va venir també tocant-li la mà, perquè van ser els dos tocant-li la cara amb la mà,
jo entenc, hagués entès inclús, que el Messi hagués baixat a dir-li boludo pelotudo. Perquè clar, o sigui, és un... Però bueno, és igual, el que se tracta és d'això... Home, que l'estan buscant sembla clar, no? Sí, sí, està claríssim, està claríssim.
Però, bueno, que sí, per sort, jo crec que el Messi parla al camp, darrerament està una mica amunt, jo crec que parla massa amb el nen i no té ganes de marcar al camp, però, bueno... Però el Messi és d'aquells jugadors que no cal que aparegui tot el partit. T'apareix 5 minuts i te la lia, i s'ha acabat, i ja està. Clar, i a més no sempre ha de ser... No, no, a veure, és que no pots estar sempre al 100%, això està claríssim, i, bueno, hi estem ara...
al mes de febrer, que normalment sempre hi ha hagut algun mes, l'època guardiola era novembre, novembre-desembre, després va passar a genè febrer, en el que sembla ser, diuen que els jugadors tenen una preparació especial per poder afrontar el final de la temporada amb garanties d'evitar lesions i amb una força física adient, i això fa que al principi d'aquesta preparació baixi una mica la...
Home, a més que tenia que perdre algun dia el Barça. Bueno, sí. Que de moment no ha perdut. Bueno, sí. Ah, bueno, sí. A València es va petar un, estudiar l'ha guanyat, però que tampoc passa res. I possiblement, deia un que l'altre dia amb una tortúlia, que possiblement el resultat del Madrid a Granada va fer que els jugadors els relaxessin. Tampoc cal
donar el 100% perquè el coixí que tenim... No m'ho crec. Jo crec que quan surt no els hi van sortir les coses i ja està. I el diumenge a les 12 ja veurem què passa. Sí. Partit de costelladats.
Bueno, no, però de costellet refereixo per l'horari, eh? De l'aperitiu, de l'aperitiu. Sí, l'aperitiu més que de costellet, és veritat. Avui parlaven de la possibilitat que s'omplís el camp amb 80.000... De ple. No hi ha entrades. No hi ha entrades ja. Estan esperant a veure si algun soci fa... cedeix el seient, perquè hi ha de banda d'entrades...
i que es preveu una entrada de més de 80.000 persones. Tan gran és el camp del Getafe? No, no, és que juguen aquí. Ai, és veritat, perdó, perdó. No, no, és que em pensava que jugaven allà. Sí, sí, sí. No ho sé, no ho sé. No, per això jo estava pensant que jugaven allà. El Getafe tingués 80.000 espectadors d'Urigó, eh? Sí, i tant. I amb grades supletòries. Sí, sí.
I una altra notícia curiosa, després parlem del Getafe, l'entrevista que li hem fet avui a Sandro Rossell. Sí, que ha dit que fitxaria algú del Madrid. Que li han preguntat si fitxaria algun jugador del Madrid i diu, sí, n'hi ha un o dos que els fitxaria, però no vull dir noms perquè si no muntaríem un circ. Clar, és veritat. Serà Casillas un d'ells per supliar a Víctor Valdés?
seria una autèntica bomba Casillas i Ramos Casillas i Ramos de totes maneres de Madrid hi ha algun jugador que es pot aprofitar a veure, tampoc és allò de dir no crec que sigui el Baran bueno, no al Baran li falten partits li falten partits però a veure, jo no vull dir que el Barça hagi de fixar el Baran
però segurament tindria més oportunitats al Barça que al Madrid, perquè el veranen quan el Pepe, que sembla que ja està... Ah, una de les coses del vídeo aquest de TV3, surt el Pepe amb una careta de l'Aníbal Neyter. Al final del vídeo. Sí, sí, sí. Escolteu, perdó, estem parlant de futbol, però vau veure el partit de bàsquet? Sí, vaig veure el partit del bàsquet, vaig treure el so,
de la U i cantava una mica molt, molt cada canastre del Madrid era impressionant els crits que feien els comentaristes però impressionant perquè veia que era el Madrid contra el Barça però si no pensava que seria el Madrid contra el Locomotiv o contra el Maccabi de Tel Aviv perquè és que era impressionant
jo vaig escoltar per la ràdio i no sé per què es queixa l'entrenador del Madrid de l'arbitratge no ho sé
L'erritatge no va ser excel·lent, indudablement. No, però jo crec que va... Va perjudicar tots dos. Va perjudicar tots dos. Però precisament per això... No va ser un gran herritatge, indudablement. Així que al revés, potser el Xavi Pasqual hauria protestat ell, no? Però tampoc no va semblar que es convessin cap a... No. Els comentaris... Jo ho vaig escoltar per racó.
i deien que l'àrbitre era... Home, de fet, al Madrid li van donar, de les últimes canastes, una canasta de 3, que no era de 3. Semblava que sí, que havia saltat a fora. Que havia saltat a fora? Semblava que saltava des de fora. Sí, però el llançament... A veure, jo no tinc molt clar el reglament de bàsquet, però crec que és on està el jugador, a l'aire o a terra...
en el moment que llença la pilota. Si estàs a l'aire, crec que encara que estiguis a dintre, si estàs a l'aire, és vàlida. És vàlida com a de 3. Suposo que és com el Hummel. No, però és com... Sí, el Hummel, si saltes, estàs dintre de l'aire, si no trepitja. A Hummel es diu trepitjar l'aire. Has de tocar. Has de tocar amb el peu.
De tota manera, ha sigut molt bo perquè tothom li va comprar. Jo és que avui m'he entretingut en anar escoltant les cròniques de les televisions al migdia. I, bé, molt curiós perquè ningú ha obert amb aquest partit. Se suposa que és un partidàs, etcètera, etcètera, va durar dos pròrrogues, no sé què, no tant, i tal. Home, però és la partida. Perdoneu, ni tan sols, ni tan sols TV1, que és el que la va donar i va fer un record d'audiència per ser un partit de bàsquet, etcètera, etcètera, no?
Els de TV1 han obert amb un reportatge del Rafa Nadal Champions de Cristiano Ronaldo que ha durat com 3 minuts. Molt bé. I després d'unes quantes notícies de futbol totalment irrellevants han parlat del bàsquet. El millor de tot, us deia, és que tots han comprat la teoria, hi va haver una jugada, em sembla que era el final de la segona pròrroga, no, de la primera pròrroga, per això es va jugar la segona, que l'Orbeck
ells guanyaven de 3 i van fer falta per obligar a fer els llançaments de tirs lliures i llavors podien haver guanyat d'un. Però es va llançar el primer, el va... Abans es treia el primer i va fallar el segon. No, exacte. I llavors, els del Madrid, bàsicament el seu entrenador, deien que ha tirat de fallar, que es veu que està prohibit. A l'NME es veu que sí que és possible fer-ho, però aquí no, és a dir, va votar, agafar el rebot i ficar canasta, no? Doncs...
quan s'han referit a aquesta jugada, tots han dit exactament una canasta a fallar. No han dit segons diu o es queixa o... No, no, que tots l'han durat per fet. No, no, exacte. Ells han dit directament a la crònica i en un segon tiro a fallar en el qual...
cogeren la pelota i tal jo no vull dir que no sigui així no vull dir que no sigui així però a veure exacte la pilota no va a tablero va a cistella la pilota va a cistella i rebota
Bueno, va tocar tablero, va donar la volta una mica a l'Aro, va estar a punt d'entrar. Exacte, va estar a punt d'entrar. I van agafar el rebot. Però que, hòstia, d'aquí treguis... A mi em sembla molt bé que l'entrenador del Madrid t'ho digui, no? Sí, bueno, és la seva feina. Bé, tu l'ho dices. Els àrbitres no ho han vist, però que les cròniques la donguin... La donguin perfecte, sí. Hòstia, a mi em semblava...
és molt difícil de poder demostrar si has tirat a fallar o no és que és això com ho demostres? hi ha un llançament que està clar perquè tires a tauler-ho i es veu clarament que has tirat a tauler-ho si fos molt molt clara que diries has anat a rebutar el tauler-ho però d'una forma descarada però en aquest cas no perquè és que la pilota va estar a punt d'entrar no, podria ser la intenció però evidentment si ho fas d'una forma que no es nota perquè està a punt d'entrar inclús exacte
O sigui, si tens l'habilitat de llançar-la a fallar de la manera que ho va fer... És que jo no m'ho crec. O sigui, no puc entendre que hi hagi un tio que tiri a fallar fent veure que entra. Perquè és que quan reboten l'Aro... És molt complicat. Quan piquen l'Aro, la pilota no saps cap on anirà. És molt complicat. Hermana, sí, que té sentit perquè quedaven, em sembla, que tres segons... Sí, quedava molt poc temps. Era la jugada lògica. Si ficava el segon...
Miau perquè agafava la pilota al Madrid, per molt que els facis falta, te'n fan una altra malament, un o dos més, amb la qual cosa ja no remuntes ni de conya. És molt possible que ho vulgués fer, però clar, no hi ha cap prova que t'ho demostri. Els que fan la crònica, els periodistes...
diguin ells, no diuen que ho ha dit el Madrid o el seu entrenador, sinó directament ells diuen una canasta fallera, és a dir, ho donen com a bo. Hòstia, és absolutament impresentable. Que diguin el que vulguin. Ell, el Madrid es veia ja a la final de la Copa del Rei, i de fet, de moment s'ha de... El típic a la història, home. S'ha de jugar a la semifinal. Han muntat un equip fitxant a... Bueno, i segons diuen, no? Jo vaig sentir ell també que deien...
El Madrid té millor plantilla, i sembla ser que és veritat. Sí, sí, sembla ser que és veritat. En tot cas, l'entrenador és millor el Barça, que s'ha posat millor les seves peces. Oh, clar, clar. I ja li hem passat la mà per la cara unes quantes vegades, i jo recordo que això... És que el problema que té ara, en aquests moments, jo crec que té el Madrid, la Copa del Rei ja no juga en la final, ja no la guanyen, però que estan veient que, tal com està organitzada la Lliga de Bàsquet,
el guanyar a la Lliga no ho tenen ben clar, perquè van destacats primers, però s'han de jugar als play-offs. I estan veient que no ho tenen molt clar, que al play-off els hi vagi com una seda com els hi estan a la Lliga. Home, eren els favorits, a més, per guanyar-la, perquè a més el Barça s'ha classificat per... Pels pèls, pels pèls. Exacte. O sigui que...
Però, bueno, escolta, i això és com ara, a principi, van demanar que la semifinal de tornada a la Copa del Rei de futbol es jugués en divendres. Ara diuen que volen que sigui a les 4 de la tarda. I ara demanen a les 4 de la tarda. Per tenir 5 hores més o 4 hores més... Importantíssim. Importantíssim, sí. És que són la meitat, de veritat. A mi, quan el senyor Mourinho parla del calendari...
o sigui, demanar que jugar el divendres dius, vale, se'ls hi dona un dia més o un dia més sí que pot ser important però 3 hores, 4 hores més què li treu el senyor Mourinho què els hi pot dir el senyor Mourinho en 3 hores als seus jugadors hòstia, Mourinho els hi pot dir molta cosa però no cal els hi pot dir durant el partit o a la roda de premsa després del partit sobretot si no guanya la final si no guanya l'eliminatòria els hi pot dir de tot
Sabeu qui és l'àrbitre que han designat per la Tornada de Copa del Rey, no? Sí, el Mallenco. El Mallenco. Atenció. 1-2, 1-2 aquí. Té la marinera, eh? Aquell amb el permissiu que és. Ja, ja no, el problema és aquell. Aquest va ser el que el Tito Vilanova va dir que el desorienta.
que no sap a capítica és el Mateo Laof però és un patró molt similar és un patró molt similar aquest és permísiu recordo aquella final de Copa del Rei que va guanyar el Madrid com si hagués guanyat la Copa del Món que hòstia aquella va ser dels partits més bruts que ha fet el Madrid i aquest va deixar fer absolutament de tot de totes maneres potser nosaltres ho mirem amb bulls blaugrana no ho sé
Però realment, el joc de la majoria de jugadors del Madrid, no tan sols quan juguen contra el Barça, quan les coses els van malament, el Di Maria reparteix per tot arreu. El Xavi Alonso és impressionant. Se'm fa un fart, eh? Se'm fa un fart de repartir.
I sempre acaba el partit. Aquest tio, com a molt, li ensenyen una seta groga i s'acabó. Sí, sí. Increïble, increïble. I el tema d'Arbeló, que inclús diuen que després del partit, el del Bosque va dir que hi havia hagut algunes coses que no li havien agradat que havia vist el partit i casualment no el va convocar. No el va convocar. Però és que jo l'altre dia estava pensant... Em va comportar molt malament, eh? Jo l'altre dia estava pensant... Entenc que un àrbitre, ho puc creure, que un àrbitre durant el partit...
no ho vegi. Però no veuen la televisió, els àrbitres? No veuen que és un partit, un altre partit, un altre partit? Home, Emilio, i també tu veus que a cada entrada deixaran a la cama. Quan ja han soltat la pilota, el toque parla de contigo, els turmells... I després fan els gestes de...
No sé qui era l'altre dia. No l'he tocado, no l'he tocado. Si és la primera. Però li has trencat la cama. No, no, si no l'he tocado, no l'he tocado. Després foten la repetició. Com pot tenir la barra de dir que no l'ha tocat? És increïble. Que a vegades és fins i tot normal. Jo he jugat a futbol i vaig haver de deixar de jugar a l'Estrèm
per un cop em vas posar a jugar a Deporter. O sigui, vaig acabar la meva vida aficionat a futbolística jugant a Deporter perquè no podia córrer. I això passa a vegades sense mala fe, sense voler-t'ho fer. Però, mireu, si el tractament que li donen d'entrades de marcatge a Messi li fes al Barça...
El Cristiano Ronaldo, imagineu quin es muntava. De fet, s'ha muntat. Amb la meitat del que fan. S'ha muntat amb equips que no són el Barça. Tenim el cas de l'Osasuna i altres casos del Levante, que els han posat a parir. El del Levante, aviam. Que sí, que sí. No fotem. Però hi ha molta diferència entre el que va fer el Levante amb el Madrid. No, però si és igual. Si estem dient que els del Madrid
això que estan fent... No, no, no. El que va fotre aquell tio també estava mal fet. Li va obrir una seia. Llavors, vull dir... I no fortuit... No, no, no, que li va donar el cop de gols. Està claríssim. Però vull dir-te que... A veure... Si et queixes que t'ho fan... Ah, sí, no, clar. Això és evident. Sí, sí, clar. O és que tu tens bola. Sí, no, no. Això està clar, però bueno, però... Però és que hi ha uns quants jugadorets repartits per...
per equips que Déu-n'hi-do, eh? Sí. Una canya que és una cosa espectacular, eh? Home, jo, per exemple, parlant ara del partit de diumenge, el Getafe és un equip duret, però no és marrano. No, i a més juguen, volen jugar. I juguen, i ja et dic, tenen entrades fortes, o sigui, és un equip fort. No, però sí, jo entenc que hi hagi entrades fortes al futbol.
és un equip fort i per tant un esport de contacte fins i tot el partit que has de jugar contra l'Atlètic de Madrid que tenen a la bèstia part d'aquella, el Diego Alves l'Atlètic de Madrid és un dels equips que té fama de de l'inyero és que ha tingut també uns personatges també en canvi doncs no
És que ni amb el Sevilla, és que no hi ha cap equip que juguen contra el Barça a faci el que fa el Madrid. Cap equip. Ni la Fasuna, ni el Sevilla. Cap d'ells. Però fixa't en una cosa, Isidre. A l'època de Pellegrini, el Madrid no jugava així. No, no. Jugava a jugar. Per tant, és la impotència del senyor Mourinho que està obsessionat. O sigui, ell guanyar un partit al Barça...
ja és el triomf de la temporada. Els equips que ha estat a Mourinho s'han caracteritzat per uns equips... I ojo parlant de Mourinho, ara me n'has recordat, d'aquesta troballa o aquesta acusació que han fet que hi ha partits arreglats a la Champions, a campionats i allà.
es parla d'una final de Champions jugada a Espanya. I que jo recordi finals de Champions jugada a Espanya, hi ha hagut dos. No sé si n'hi ha hagut alguna més. La de l'esta vau? No.
Però ell era Copa d'Europa o no? Era Champions? Crec que era Copa d'Europa. Jo ara recordo dos. Una del Manchester contra el Bayern de Múnich, aquí al Camp Nou, que guanyava el Bayern i va remontar el Manchester, i la final de l'Inter de Mourinho, l'Inter-Bayern a Bernabeu. Clar, si estem parlant que fa poc,
l'única jugada a Espanya va ser l'Interball i era el de Nomeu. Si això va endavant, com quedarà el senyor Mourillo que parla de lo bebo i de lo huevo? Si es declarés aquest partit... Mira, que li juguen així al Barça, va començar la història amb el 5-0 aquell que li va adondre. Allò va ser una bufetada... Li va fer molt de mal.
I des de llavors que no li juguen de cap altra manera que fotent la cama a saco. Però és això, perquè és la impotència, per mi, és la impotència d'un entrenador, d'un tècnic que no sap fer la tàctica adient per contrarrestar el Barça. I, en canvi, hi ha hagut altres que sí. Sí. Avui mateix, no sé si ha sigut un jugador o l'entrenador del Getafe, diu que la manera és fer-los pressió a l'ins del camp.
I atenció que aquest cap de setmana juguen contra el Sevilla, encara que sigui el Bernabéu, però juguen contra el Sevilla que els hi pot posar algun problema. Tampoc està per allà que ho ets. Han canviat d'entrenador. S'ha tret de sobre que era el Mitchell, no? Ja està l'Emery, ara. Ja està l'Emery. Ja ho veurem. Home, l'Emery és un tio... Però tampoc no es poden reservar molt per la Champions...
Home, està clar que la Lliga ja l'han donat per perduda. Sí, però tampoc no poden anar perdent punts i quedar 27. No, no, clar, home, seria... Perquè si no, per qualsevol cosa que deixin eliminats de la Champions, potser l'any que ve no la juguen. Home, per això cal que... Saps què vull dir? Que vagin al tanto...
Vagin amb compte, igual aquí no ha jugat res. Bueno... La UEFA, la UEFA poden jugar. No està gaire clar, eh? O sigui, el Manchester no és una perita endulfe. No. Per molt que possiblement no estiguin aquests moments al màxim nivell. Però són equips complicats. Són equips complicats. En un moment terminat li surt una jugada i tota una barraca i t'ha complicat la vida. Com és complicat el Milan. Sí, sí. També, també, clar. Són equips, això, que...
un moment determinat a complicar el partit. Però bueno, això ja en tindré temps. Ja en tindré temps de parlar-ne. El proper, el diumenge a les 12, al Getafe. I a l'Espanyol contra què juga? A l'Espanyol juga a... A l'Atlètic de Bilbao. A l'Atlètic de Bilbao, sí. Exactament, a l'Atlètic de Bilbao. Exacte. I crec que juguen demà, no? Demà a la nit, si demà a la nit.
Ja és l'hora de marxar, ens queden 5 segons. A corra, ràpid. És igual, 1 a 4. Hola, hola, hola. Adéu.
Fins demà!