de març del 2013. Que la gent no és com tu, que es lleva quan es té que llevar. I quan es té que llevar on? Doncs a l'hora que li toqui, però a aquestes hores segur que si és una persona sana ja s'ha llevat. Perdona, hi ha gent que treballa de nit? Sí, molt. I que es lleva més tard que tu? Sí, però no sé si treballa de nit. Tu has treballat alguna vegada de nit? I tant. I a quina hora et llevaves?
No, no, jo sopava, me n'anava a dormir una estona i després me n'anava a treballar. Jo estaria sopant més o menys ara i me n'anava a dormir una estona, un parell o tres d'hores, i em llevava allà a la una i me n'anava a treballar. Molt bé. 1 de març del 2013, setmana 9 de l'any, transcorreguts 60. Dies. Dies. Hi falten 305, lògicament, per arribar al 2014 que, com sabeu, és l'any de la consulta. Sí.
Avui el sol ha sortit quan eren les 7 i 26 minuts i després quan eren les 6 i 42. I mira, ens porten un micro vermell. Quin és el micro que no funciona, Carme? Ah, funcionen tots. Molt bé, perfecte. Però aquest el porta per quan vingui l'Armando García. Per quan vingui l'Armando. L'Armando García. Molt bé, perfecte. Au, micròfon vermell per l'Armando. Molt amable, Carme.
Com deia, ha sortit a les 7 i 26 i es pondrà a les 6 i 42, o s'aposta a les 6 i 42, la Lluna sortirà quan siguin les 11 i dos minuts de la nit i es pondrà a les 9 del dematí de demà. I demà? Demà la Lluna sortirà, perdó, el sol sortirà a les 7 i 24, dos minuts abans que avui, i es pondrà a les 18 i 43, un minut després que avui. Sí senyor. Esperem veure'l.
El sol, sí, demà farà sol, ja veuràs, ara ens obligarà el Josep Maria. Bé, la lluna demà sortirà més o menys una hora més tard, que seran les 24h10, o sigui que ja serà passat demà, i es pondrà a les 9h38. Sí senyor. I el dilluns, concretament, estarà mitjanç, és a dir, en forma de C. Correcte. Premi per al Caballero. Que no és la lluna dels moros. La lluna dels moros és en forma de D. Sí? Sí.
Jo penso que està així, ni és així, ni és així. Està com si fos una U. Una U... Bueno, aniversari, gent que fa anys del dia com avui. I bueno, la tindran que felicitar, perquè fa anys, en fa 44, concretament, el senyor Javier Bardem, que és el senyor que té les dues bicicletes. Sí, sí, correcte, correcte. En fa uns quants més, 70.
Una llegenda, no? Sí, i tant. Del futbol espanyol. Sí, aquell que li cantaven a sa mamés. El senyor José Ángel Irívar, 70. Sí, senyor. I una senyora senyoreta, perquè es casa i es descasa amb molta facilitat,
Fa 36, és l'Ester Canyada, que no sé què es dedica, exactament. És actriu, no? Bueno, ha fet tres pel·lícules. Model, model. És model, model, model de no sé què. Exactament no sé què és el que modela. Jo tampoc. Però fa 36 anys. Ja està, efemèries. Coses que m'han succedit el dia... Com avui, dia 1 de març? Bé, doncs l'1 de març de 1711 va sortir el primer número de The Spectator.
primera publicació periodística diària que es va fer a Anglaterra. Sí, senyor. En 1815. Jo, quan he llegit aquesta fenària, em vaig quedar de pasta buñata. Penseu que les dirigències eren coses de l'oeste americano. Pots no. Pots no, senyor. En 1815 se'n va establir el primer sistema de dirigències a Espanya i unia Reus amb Barcelona. Quanta estona? 11 hores i mitja. Déu-n'hi-do.
Bé, doncs el 1 de març de 1879 va entrar en funcionament a Espanya el primer tramvia a vapor entre Barcelona i Sant Andreu, que en aquell moment Sant Andreu era un poble. Era un poble. Sant Andreu del Palomar. Del Palomar. Hi havia coloms. Es veu que sí. Es veu que sí. Es veu que sí. Molt bé. 1936, del dia com avui, va tornar a Barcelona Lluís Companys per fer-se càrrec del govern de la Generalitat.
Havia estat, crec que, presoner al vaixell d'Uruguai. Uruguai, sí senyor. Bé, doncs quatre anys més tard, l'1 de març de 1940, el govern espanyol va dictar la llei per a la repressió de l'amanes, maçoneria, comunisme i de més moviments... Sí, la conspiració judeu maçonica. Correcte. I de més moviments que siembren idees dissolventes contra la religió, la pàtria i l'harmonia social. Vaja! A veure...
Ja està, ja hem acabat les efemèries d'avui amb el grit de rigor. De rigor, sí senyor. Què passa Marc, tu d'això no l'has viscut? No, no. I la Núria tampoc. Tampoc, són jovenets. No, sí, i la Carme tampoc. Tampoc. Bé, doncs anem pel santural. Però aneu en compte que... Home, hi ha un, no? Hi ha un altre... Sí, sí, d'això en parlarem aquí de res, d'aquí res. Un altre d'aquests que... Bé, doncs avui és Sant Rosent, que va néixer a Sales,
el 907 i va morir el 977 a Celanova. És a dir, amb 70 anys va morir. Sant Rosent. Era un bisbe benedictí. Ja veus. I Sant Llo, que era màrtir.
Normalment els iones menjaven els màrtirs. Però es veu que aquest no. Es devia menjar ell mateix. I mira, els blancos. Avui és Sant Albi, també. El segle VI, que també era bisbe benedicti. Aquests benedictins ho tenien tot. Ho acaparaven. I també és avui Santa Eudòcia i Antonia, que eren màrtirs. Antonina. Ah, perdó, Antonina. Que eren màrtirs. Antonina deu ser italiana, no? O devia ser italiana. No ho sé ni idea.
No ho sé. Demà. Demà és Sant Lluci. Visve. Sant Agenara. M'agrada aquest nom. Agenara. No ho sé, jo, a mi, Gemma encara... Agenara. Gemma encara... Bueno, clar, era màrtir. L'Aveata Àngela de la Creu, verza, fundadora de Sevilla. Va fundar Sevilla. No, fundadora. Coma, de Sevilla.
I Sant Agnes de Praga o de Bohèmia? No se sabia ben bé d'on era aquesta senyora. De Praga o de Bohèmia. Però que si se sap que era una religiosa franciscana. És estat bé que ha sigut de Praga. De Praga està Bohèmia, no? El vidre aquell, no? El cristall de Bohèmia.
A mi és que la ciutat de Praga m'agrada molt. T'agrada Praga? Molt. Vas veure el rellotge? Sí, i tant. Qui va a Praga i no veu el rellotge. A més, és gran per no veure... I tant. Jo no l'he vist, perquè jo no he estat a Praga. Però l'he vist per la tele. Igual que el papa també l'he vist per la tele. Sí, sí. Avemos ex-papa. Ex-papa. Papa Mèrit. Amèrit. Amèrit. Amèrit. Sí, sí. Va de blanc, eh? Sí. Ostres, pobreti, no pot posar...
Mira, és que jo aquestes coses no les entenc. Per què? No li deixen posar-se les sabates vermelles. Ara no? No, ja no, ja no pot posar les sabates vermelles. Només les pot portar el que és papa. Només el papa, papa. El papa, papa? El papa, papa. Doncs el meu papa era papa, papa i no portava sabates vermelles. Doncs mira, aquest pobre home ara no pot... amb el que li agraden a ell les sabates vermelles. I a ell?
Tampoc. L'anell crec que se'l carreguen avui. Sí, el tenen que destruir, no? Almenys quan moren el destrueixen. Però, dic jo, aquest anell diu que amb un cop de martell el destrueixen. Sí, amb un cop de martell. És un anell de xocolata. No, perquè és d'or pur i l'or pur és molt malable. Un cop de martell... El que és curiós, perquè sembla ser que el Camerlengu es diu... El Camerlengu. Sí. I han carregat al sastre del Vaticà quatre atratges... Sí, sempre.
de diferents tamans. Sembla que tots són de tamans de papa al. De papa al. I de Constitució, per dir-ho d'alguna manera, europea. No sé on he llegit avui. No s'ha pres ell les mides. Però això no ho escollé. L'Espirit Sant, sí. Baixa l'Espirit Sant, amb les llengües de fuego, els il·lumina a tots allà, i diuen
No sé, potser el camerlengo aquest, que és el Martone, potser s'ha pres les mides ells i ha dit al... Vols dir que... Diu, fes-me'l per mi. Home, és un dels papables. Sí, sí, sí. No ho sé. Papables, he dit, eh? Sí, sí, sí. No, no, no. Ai, això sí. Això mateix. Bé, anem al temps. Som-hi. Vinga. Senyor Montes.
Hola. Molt bona nit. Bona nit. Que tal? Doncs molt content. Si demà sortirà el sol. Si? Si senyor. No estava ben segur si vindria o no vindria. Bé. Bé. Bé, bé. Podem estar molt contents eh, perquè realment aquesta setmana ha funcionat molt bé. Home si, setmana anul·lada. Si molt de vent. Pluges, vent, vent fort sobretot aquesta passada de nit on la perturbació és quan s'ha apropat més i provocava que el temporal d'allavant doncs fos més dur.
És una setmana molt bona pels fabricants de paraigües. Doncs sí. Perquè la meitat dels paraigües han anat a l'Honri. És correcte. Per los que s'han utilitzat, això.
El vent s'ha encarregat de destrossar-los. Exacte. A veure, espera un moment. No desprestigem el gremi. No, no, al contrari. El problema està que si vosaltres sortiu de casa sense paraigües i aneu a una tenda de xinus i compreu un paraigües de dos euros, us dura per dos euros, és a dir, cinc minuts. Aquests són els que trobes a les papereres dels carrers. Hi havia molts paraigües a les papereres, són del xino.
i dius que per dos euros és igual al llenço. I al cap del dia t'has gastat 100 euros i quasi valia més comprar-se un paraigües com Déu mana. Jo porto un paraigües com Déu mana.
Però no s'ha trencat però poc li ha faltat. Sí, el vent que feia ahir i aquest matí també... Però bueno, demà sortirà el sol. No tindrem vent. Pujaran una mica les temperatures. Això mateix, sobretot al migdia. I podrem veure la neu acumulada en zones superiors als 900.000 metres cap amunt. A Madrid també pujaran les temperatures i far sol? Sí, també.
Això és bo perquè quan fa fred i baixen les temperatures i no fa sol, el Messi no juga. Si a Madrid demà fa sol i pugen les temperatures, podem guanyar. A les 4 de la tarda el sol encara estarà... No sé si el Mourinho farà alguna cosa perquè es inúvol. Pot fer de tot, cert. Desviar-nos l'anticicló que en aquests moments afectarà tota la península d'Avèrica.
I, de fet, és el mateix anticicló que està afectant el nord d'Europa i que està bloquejant totes les perturbacions atlàntiques, que no les deixa avançar pels llocs que ja sabem que són normals, que és per les Illes Vitàniques. En aquest moment, a les Illes Vitàniques, no hi ha cap mena de precipitació. Tenen l'anticicló a sobre i a nosaltres se'ns comença a apropar. És per això que la perturbació que ens ha estat afectant, en aquests moments, ja està allunyant cap a les Balears, cap a Itàlia,
i no està provent a cap lloc de Catalunya. Però hi ha núvols encara, no? Sí, encara queden núvols, però d'aquí res, quatre, cinc hores, sis, potser ja acabaran de desaparèixer del tot, i aquesta perturbació serà història. I això serà dissabte, diumenge? I diumenge, perquè a partir del diumenge a la tarda començaran a augmentar els núvols.
i és que l'anticicló se seguirà mantenint entre les illes britàniques i tot a l'est d'Europa, inclús fins a Itàlia. Arribarà inclús a afectar Itàlia. I totes les perturbacions que venen de l'Atlantic, a més a més, una de molt potent, que surt d'Estats Units, anirà per a les Azores, i de les Azores anirà entre la península d'Evèrica i les illes Canàries. Molt activa, que és una superperturbació.
Però no és freda. No, no, no, no. Aquesta és càlida. I de pluja, molta pluja. Molta pluja. De fet, pluja que afectarà a l'extrem nord de les Illes Canàries el dilluns, el matí sobretot. Poden ser pluges fortes. Llavors, a la costa oest del Marroc, poden haver inclús problemes. Pensem, perquè pluges, francament, molt intenses. I aquí? I després aquestes pluges relliscaran pel nord del Marroc, aniran per la costa mediterrània i començaran a arribar el dimarts
la matinada de dilluns a dimarts, aquí a Catalunya. Per tant, creiem que es pot... I entraran per Tarragona, diguem, no? Això mateix, aniran pujant des de Tarragona cap al nord, afectant tot Catalunya, i creiem que sobretot seran durant la primera meitat del dimarts. Dimarts. Això sí.
Aquestes pluges, ja veieu, el terassat que venen és bastant del sud. Venen de les Illes Canàries, per tant provocarà un augment considerable de les temperatures. De les temperatures. Però quan arribin aquí ja no seran tan fortes, dic jo. No, no. Com les del Morroc, segur que no. Però, vaja, plourà, eh? Plourà. I especialment el vessant sud del Pirineu, que farà de Palanca. Que és on falta aigua, diuen. Això mateix. El que passa que... Ja anirà bé, eh? Sí, sí, no està bé. Penseu que anaven molt, aquest any, ja sabeu, el vessant nord, també ha saltat una mica el vessant sud, doncs ara li toca regar tot el vessant sud
Penseu que la cota de neu pot començar al voltant dels 2.000 metres i pujar inclús als 2.200. A partir d'aquesta cota cap avall seria en forma líquida. Aigua. Aigua, per tant, la neu que hi hagi acumulada per sota aquestes cotes també la desferà. Per tant, tirem... O sigui que els rius i tal poden baixar amb molta aigua. Això mateix. Aneu en compte els areins, sisplau, no aparqueu el cotxe a la riera.
I llavors podria descansar durant el dimecres per tornar a venir una segona foetada d'aquesta perturbació. De la mateixa? De la mateixa. Seria una filla d'aquesta perturbació que creuaria la península un altre cop. I potser cap al cap de setmana torni a venir un altre, un altre front més. Vaja, que aquesta perturbació realment ens tocarà també tota la setmana vinent. A menys fins divendres, dissabte.
D'això ja en parlarem la setmana que ve. Està clar que les temperatures se'n van cap amunt. Notarem un augment considerable a les temperatures. Jo tinc que dir una cosa i és que em vaig comprar un cotxe el mes de septembre. Encara no l'has rentat? No l'he rentat perquè quan el vaig a rentar, que jo això ho acostumo a fer els divendres, dissabtes, la previsió és que plourà, doncs no el rento. Hi ha rentadores d'aquestes que si renta si plou
Ja sé on n'hi ha una, però si el plou 3 dies després de rentar el cotxe, fins a 3 dies et tornen a rentar el cotxe de francs. Bé, aquest cap de setmana no plourà, però com que es venen plujes molt aviat... Sí, no val la pena rentar-lo. No val la pena. Però no, rentem el cotxe, pujaran les temperatures, apagarem la calefacció, ens posarem de màniga curta...
I comprarem un paraigües nou, perquè... Sí, sí, vens del suduet moderat, però aquesta almenys no sembla que seran capaços de trencar paraigües del chinos. Molt bé. Doncs vinga, prepara't per la setmana vinent. Molt bé. D'aquí, ja t'ho dic, d'aquí... Dues setmanes. Dues setmanes més o menys. Correcte. Què? Crec que hi ha una festa, no? No, a banda de la festa.
Sí, a la festa sí, però d'aquí dues setmanes o tres, crec que hi ha una data que hauràs d'estudiar a veure exactament quin dia, quina hora... Com sempre, com cada vegada, a veure si fas els deures per una vegada. Aquests deures que no fas mai. Ah, sí, sí, la festa de la Lluna, clar. Ara, ara, sí, però ahir hi vamos. I la festa és el dia 16. La primavera. El dia 16 de març és la festa
i entres a internet i t'apuntes. Perfecte. Vale? Molt bé. Molt bé. Vinga, va. Bona passada. Fins aviat. Adéu. Adéu. Bé, ara sí que ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem trobat. Jo en tinc un parell, més o menys, els mares de Núria quantes en tens? Sí, un parell, també. Un parell, Miquel. Jo, 25 o 26, si he perdut el compte. I el Marc està buscant...
No, no, no. Estàs fent les notícies. Estic... Molt bé. Bé, i com sempre, doncs, com sempre, fem un regalet abans. I el que no hi ha dubte és que els polítics fan tot el possible perquè aquest espai tingui teca. Avui, per exemple, podríem parlar del PSC PSOE, amb les seves moltes disciplines de vot, exclusions, etcètera, o també del PP, i del que alguns anomenen PPC,
i els seus problemes amb els tres orers i els gerents. I avui volia parlar del senyor Grinyán, president de Andalusia i del PSOE, que ha dit una frase com aquesta. Si todo el PSC hubiera optado a la decisión de Chacón, a lo mejor no hubiera habido ningún problema. És a dir, si tothom vota com jo, no hi haurà problemes. És una manera curiosa d'entendre la democràcia. Però a mi, la que m'ha cridat l'atenció és aquesta frase.
La patria es anterior y más importante que la democracia. El patriotismo es un sentimiento y la Constitución no es más que una ley.
Perdona, i aquest tio? Sí, aquest tio és el general a la reserva Juan Antonio Chicharro. Sí, sí, Chicharro. I el passat dia 6 de febrer, per justificar que en cas de segregació de Catalunya sigui qui sigui el sistema o fórmula empleada, l'exèrcit espanyol hauria d'actuar, perquè hay un sentimiento generalizado de preocupación, miedo, incertidumbre y confusión entre el estamento militar para la actual ofensiva separatista y secesionista catalana.
Jo començo a tenir por. No sé a vostès, però quan un general, encara que sigui a la reserva, diu que ante una situación en la que se ponga en peligro la unidad indiesoluble de la nación española, los militares deberían actuar por su parte, aunque el gobierno español no lo requiera. Una cosa és la normativa i l'altre la praxis. Jo sincerament tremolo.
i més tenint en compte que ho vau dir en presència, entre altres, del president de la sala militar del Supremo, el senyor Álvaro Calderón, del rector de la Universitat, rei Juan Carlos Pedro González Trevijano, i del magistrat i director de la revista jurídica militar, que es diu José Antonio Fernández Rodera. Han llegit o sentit vostès
que alguna d'aquestes persones, o algun polític, o l'estament militar, o el rei Juan Carlos, o el príncep Felip, hagin dit alguna cosa al respecte? Doncs qui en calla o torga, segons diuen ells. A mi em va semblar fora de lloc que el alzores conseller de l'interior, senyor Felip Puig, quan va dir que, en cas de necessitat, els Mossos d'Esquadra estarien al costat del govern de la Generalitat. I les paraules del general Cicharro encara més.
Senyors, que això no és un Barça-Madrid. Que qui juga amb foc acaba cremant-se. El director de la reserva Juan Antonio Chicharro i els que estan d'acord amb ell els recomano que entren a internet on hi ha un grapat de jocs per manar un exèrcit i carregar-se tot aquell que es posi per davant amb tanks, avions, infanteria, la Marina i a més a més pots fer aliances amb altres jugadors.
I perquè no ho faci amb l'estómac buit, cosa que és molt dolenta quan s'està nerviós, doncs aquí té per ell aquesta... A més a més, aquest senyor ha tingut la barra ara de dir que ell no ha dit res que l'exèrcit hauria d'actuar. Mira, jo no sé si ho ha dit o no, però només amb la frase, que és la que jo coneixia,
amb la frase de la Constitució. Aquest home no és un menyspreu a la Constitució? Algo que van aprovar tots els espanyols? Bueno, no, tots no. Bueno, ja ho sé, ja ho sé. La Núria, per exemple, i el Marc, no. Bueno, és igual. Mira, Carme, tampoc. Fixa't, aquí som, en aquest moment som cinc. Tres? No la van aprovar. No la van aprovar. Bueno, quatre, perquè jo tampoc ho vaig votar a la Constitució.
No, però m'entens o no el que vull dir-te? I no es pot, amb aquest senyor, no se'l pot, com se diu, denunciar. No, denunciar. A què? Aquí? Jo penso que un partit darrere l'altre tindrien que presentar, no sé, demandes, denúncies, no sé com se diu. No, però ha sigut un menyspreu, a menyspreu a la carta manda de l'estat que t'han defensat ells. Que precisament, i és la llei més important, i diu que sol és una llei.
por su parte aunque el gobierno español no lo requiera. Bueno, això és com d'estat. Això és avisar d'un cop d'estat. Sí, senyor. Sí, sí. No, no, bueno, no sé, no, jo... Bueno, estamos en lo de siempre. ¡Yo frato! ¡Ah, no! En fi, anem per les notícies que són les que ens interessa perquè continuarem parlant del senyor Chicharro. Tu saps el que és un Chicharro en la economia? Sí, sí. Doncs això, aquest és un Chicharro.
En català és xicharro. És igual, tinc aquí. Núria, va, la teva notícia.
Sabeu que la cirurgia estètica serveix per millorar l'espectre físic? Avui he vist, amb tots els respectes i amb molt de carinyo, l'Alícia Sánchez Camacho, i cada vegada em recorda més la de Los Planetas de los Simis. Aquesta s'ha fet alguna cosa, eh? Tot de carinyo, eh, Alicia? Doncs bé, doncs ara resulta... No, que aquesta ràpidament et presento una crella.
Que no només per les persones, sinó també pels animals. També? També, en aquest cas d'un gos. Ah, sí, li han fet l'estètica d'un gos. Sí, a la Xina s'ha mort un gos mestí en una operació de cirurgia estètica, perquè el seu amo, que era criador de gossos, volia intentar millorar-li el seu aspecte per poder utilitzar-lo en un aparellament d'una femella mestí.
A veure si poso guapo perquè a la família li agradi. Sí, es veu que a la Xina aquests gossos simbolitzen poder i riquesa perquè són uns animals molt grans i són molt obedients i tenen caràcter, llavors està molt ben vist. I quan va morir se'l va menjar, perquè a la Xina es mengen els gossos.
No, no, l'home ha denunciat a la clínica el metge perquè diu que li va agafar un atac de cor perquè el metge li va administrar malament el botox. No, l'anestèsia. Què hi farem? Pobre gos. Marc, ja has fet els deures? He fet els deures. Estava fent uns números per curiositat de la notícia. Aquest dijous vam presentar el circuit de Catalunya
És el cotxe elèctric més potent del món. El Volare. Volare és d'una empresa catalana. Es tracta d'un cotxe de competició pel disseny.
que desenvolupa mil cavalls de potència, és capaç d'arribar als 300 quilòmetres per hora, de 0 a 100 en tres segons, autonomia en condicions normals, 180 quilòmetres. Curiositat del cotxe, que triga a encarregar 20 minuts, de 15 a 20 minuts, el 85% de la bateria.
Ja, clar, a l'hora de repostar... Ah, però ara no poden repostar, només poden canviar neumàtics. En competició, 50 quilòmetres. 50 quilòmetres, no sé quant fa... Espera, que és el que estava buscant. El circuit de Catalunya fa exactament 4,6 quilòmetres. I li donen 66 voltes. 66 voltes, que són 307 quilòmetres, trec als decimals. Estem parlant que cada 6 voltes hauria de parar a repostar durant 20 minuts per...
Carregar la bateria. Es pot canviar el reglament? Sí, es podria canviar més carrer perquè si no... Home, si la bateria està en un lloc accessible i és fàcil, tant fàcil com pot canviar la bateria. Estem parlant que la volta màxima es fa en un minut onze segons, jo he posat-ho quinze, es triga només en carrera una hora i vint minuts.
Més el temps de repostatge estaríem parlant de 3 hores 40 minuts. Un total de 5 hores per un premi és massa temps. No, però que es fa això és tenir diverses bateries carregades. Una bateria d'un cotxe d'aquests no és com la bateria de 12 voltios que canvies tu, que deu passar a lo seu. Suposo que sí, però tot es té a veure.
llavors la utilitat del cotxe quina és? Cap, cap, cap. És un prototip que ha tret l'empresa catalana Aplus i Diada. Aplus són els de l'ITV, no? Els de l'ITV, sí. Que és només un prototip que no es vendrà i serà com si fos la imatge de la pareró tecnològica d'aquesta empresa. Que dius, et deus haver deixat una milionada per no vendre... Podríem posar de safety car.
Sí. No, no, que els Eftica ara és molt bonic. I tant, no. Però aquest és més maco. I a més porta publicitat. I porta publicitat. I a mi m'agrada molt la publicitat dels Eftica. Era dels deures que estava fent perquè dic, 50 quilòmetres d'autonomia en competició, dic, vale, sort que és un prototip i no... Bueno, però ves a saber si no hi arribarem, eh.
No, em sembla que, no sé si ho he llegit a l'esport, que volien competir a les 24 hores. O el volien provar. A 24 hores? Que dius, no... O sigui, posar-li carrer a la bateria. Bueno, a menys que facin això.
No sé, amb una grua, la bateria, posar-la en un lloc accessible... Home, la velocitat també deu influir, perquè com més velocitat, més ràpides de descarregar, no? Diu que 50 quilòmetres. Jo entenc que els 50 quilòmetres d'autonomia són a 300 quilòmetres per hora. A 300 quilòmetres, ara, clar. Jo amb el meu cotxe no arribo a 300 quilòmetres ni de broma. No. Però bueno... Però l'F118 sí, eh? Sí, sí, sí. El carany guanyarà l'11. Ànima l'11!
L'ala de tauro, aquesta que porta aquest any, serà tan llarga? No, això només és per les proves. És una antena. Crec que és una antena que envia informació als ordinadors.
Miquel. Jo últimament porto notícies de canalla, sempre, ara, que si la policia ha detingut un nano perquè els pares no sé què, o perquè ha fet pipí al jardí de casa seva, li han posat una multa. Però avui em portaré una que ha sigut el nano el que ha trucat a la policia. El comandarem. Hi ha un nano de 10 anys, Brockton Matxachuchets. Ah, aquell que diu el senyor president Mas.
que Catalunya serà la Matxatxutxetx. En aquesta població de Procton hi ha un nen de 10 anys que quan té vacances evidentment no li agrada anar d'hora al llit. I la seva mare va anant cap al llit, va anant cap al llit, fins que es quadra, nen, cap al llit! I el nen tot emprenyat es gira i diu, me'n vaig però trucaré a la policia! I la seva mare li contesta, fes el que vulguis! I va trucar a la policia. I efectivament el nen va trucar a la policia.
Sembla ser que en aquesta ciutat, a Brockton, la policia té ordre que van es rep una trucada, anari, sigui quin sigui el tema de la trucada, anar a veure què passa. I evidentment es van presentar allà i van veure el panorama. Doncs total, que la policia li va renyar el nen,
Li va fotre segons aquí una reprimenda de l'autoritat i la família el va castigar dues setmanes sense sortir a jugar al parque. Pobret. Jo tinc aquí una notícia que és que m'ha fet gràcia. Algú de vosaltres va veure la cerimònia dels Òscars?
Sí, jo... Bueno, no. O sigui, l'antes cerimònia. L'antes cerimònia, no, la cerimònia. Al final de tot, quan va sortir la Michelle Obama. Bueno, jo ho he vist retransmès, després. La televisió, la premsa iraní, li va semblar molt malament que li donessin el premi a la pel·lícula Argo.
perquè aquesta pel·lícula, precisament, explica la història d'alliberar uns rends que tenien els nord-americans, que tenien els revolucionaris iranís, l'any 79, i aleshores, segons la premsa oficial, i en particular la televisió iraní, vam qualificar la cerimònia dels Òscars com la més política de tots els temps
i van dir de la pel·lícula dirigida per Ben Affleck com una pel·lícula antiraní financiada per una empresacionista. Una empresacionista és la Warner Bros. Tant els mitjans oficials van dir que l'aparició de la primera dama dels Estats Units presentant la pel·lícula vencedora va ser una prova irrefutable del caràcter polític del premi ARGO.
com havien de posar imatges, i la senyora Obama sortia amb els braços en l'aire i amb un escot, però tampoc, res de l'altre món, però clar, i això ho prohibeix la llei islàmica, doncs no van posar les imatges, de la cosa que van posar una foto,
retocada per Photoshop, on la senyora Obama queda totalment coberta de coll cap a baix i amb els braços fins a mitja màniga. Però això només ho van fer amb la Michelle Obama? Sí, sí, és l'únic que van treure de tots els Òscars. Ells es queixaven que li havien donat l'Òscar en aquesta pel·lícula, que és una pel·lícula anti-iraní,
i que Hollywood és una màquina política perquè li han donat el premi a una pel·lícula que és antiraní i a més a més li va donar la presidenta que anava mig despullada, pobra.
Si vols veure la foto perquè la vegis, aquesta és com va sortir realment, i així és com es va veure... Home, tampoc n'hi havia tant. No, està ben tapateta. Això sí, els senyals del Photoshop iraní ho fan bé. La imatge queda una mica desenfocada, no sé si és...
No, no, la veritat és que sí, que jo vaig veure, clar, aquí, això és la impressora que tens, que no... I ho imprimeixes en blanc i negre. S'ha de salviar. Sí, bueno, doncs no s'ha salviat gaire negre, eh. No, negre no, però bueno, és més barato que el de color.
Sí, van pintar l'ou, però no ho van fer bé. Amb el llapis clonador vas clonant. I quan enfoquen altres dones que també porten escot? No, ja no les enfoquen. Això s'ha diferit. Van donar com a notícia i van posar la foto.
Perquè clar, amb imatge viva... Tots els vestits eren... Només van posar això a la foto i ja està. I la presentadora de televisió surt amb el vel i tota la història. Tens més notícies? Sí, una més. Vinga, va. El 29 d'octubre, quan va passar l'Horacacent i els Estats Units, recordeu?
No només va causar danys, l'huracà també va tenir un efecte inesperat, que en aquell moment no es podia fer visible, però que ara ja tenen nom, que són els nadons. Es preveu que per aquest estiu hi hagi un augment notable de naixements degut al pas de l'huracà Sandy pels Estats Units. I, de fet, un centre ginecològic del contacte de Wet Sister, que és una zona residencial que està
als afores de Nova York, que es va veure afectada, sobretot una zona que va estar molt afectada per l'huracà, ha registrat un increment de l'activitat del centre, del centre genecològic, un 30%, i és que les infermeres van veure que els parts previstos per finals de juliol i principis de l'agost, que són 9 mesos comptant des de l'1 d'octubre, doncs han d'augmentar considerablement.
És curiós, perquè una vegada es van quedar sense llum a Nova York. I també els 9 mesos van néixer. Això a Los Angeles no passa. Perquè a Los Angeles normalment en lloc de llum tenen terratrèmols. I quan hi ha terratrèmols la gent no es queda a casa. Surt. Surt. A Los Angeles no passa. Marc. Tinc més notícies. Vinga. Una aplicació, ja parlant del Mobile World Congress que ja ha estat aquesta setmana. Sí. 380 milions.
Bueno, no, és una aplicació que de moment es tracta d'un... No sé qui és el Gerard. Suposo que algú. Home, bars, restaurants, hotels i cases d'oció. Cases d'oció. Ah, i el Barça, que diuen que hi va haver molts que van anar a veure el Barça. 95.000 persones i... No, no, però que venien del Congrés. Ah, del Congrés, sí. Molt bé. Bueno, doncs, una aplicació que vam presentar.
Desenvolupada per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Departament d'Enginyeria Electrònica de la Universitat Politécnica de Catalunya i FICOSA, que és una multinacional amb seu a Barcelona que desenvolupa i comercialitza sistemes de components per a l'automòbil. FICO, Societat Anònima. Suposo, perquè aquests noms... Tot sovint la gent que condueix s'adorm al volant i té un accident. Es tracta d'una aplicació que mitjançant el GPS del mòbil
detecta la variació de girs bruscos al volant i t'alerta que t'estàs dormint o que paris de fer un cafè o que canvis de conductor.
El prototip també incorpora una espècie de cinturó que et poses al pit amb un sensor que detecta les respiracions del... I no incorporo una mà. El curiós de l'aplicació és que el tractar-se d'acabar amb el teu mòbil i una caixeta amb un cinturó és totalment portàtil.
i no fa falta reinstal·lar el cotxe, amb la qual cosa és fàcilment... Se'l pots portar d'un cotxe a l'altre. Sí. Llavors, de moment només està disponible per Apple, com sempre. Clar, sí, ja passa. I suposo que en breu l'empresa decidirà... L'Androide. Sí. A mi, sobre això, el que ens va fer gràcia, d'aquí poc tornarà a sortir allò de les radiacions dels mòbils, que poden produir cans i d'altres, que hi ha una empresa suïssa,
que ha fabricat un aparell que és com un telèfon. Aleshores tu li poses allà el mòbil i pots parlar com si fos un telèfon d'aquells antics fixes. I diuen que no reps radiacions. Però clar, això a casa. No aniràs amb l'aparell pel carrer. Hi ha gadgets que es connecten
Aquí amb l'auricular i és el manecillo d'abans. L'auricular del telèfon i el connectes a la sortida. Quina gràcia, no? I vas per esdenar amb l'auricular a la butxaca. Sí, bueno, i és l'auricular. Sí, per això. En fi, Miquel, més necessitat? Sí, mira, a Xina s'ha posat de moda embarassos postissos. Ah, sí? Sí. Bueno, explico què vull dir amb això.
Hi ha una empresa que està comercialitzant ventres de silicona simulant els embarassos. I a més a més, la casa que ho publicita diu que ja no necessitarà fer cola cada dia i en l'autobús podrà tenir assiento. Perquè esclar, quan et veuran embarassada et deixaran avançar per la cua i l'autobús et deixaran al seient.
Sembla ser que ha causat foror, que es compra per internet, diu que està disponible entre 300 i 700 yuan, que són entre 40 i 90 euros. Aproximadament. I diu que tot això s'ha destapat perquè una vegada en un autobús hi va haver-hi una senyora que li van cedir el seient i un cop estava sentada la gent va començar a veure que allò es movia d'una manera molt rara.
fins que, suposo jo, que li devia caure a terra, li va caure a terra i llavors es va descobrir el pastel. I de què és? De quina matèria és? Silicona. Silicona. Silicona, no? Sí, no, perquè si algú diu a veure, senyora, a veure si és veritat, clar, és bandet. Sí, i, bueno, evidentment, aquesta, bueno, llavors van fer aixecar la senyora, etcètera, etcètera, va sortir per televisió aquesta senyora i tal, i diu que aquesta senyora ha denunciat a l'empresa que comercialitza aquest producte... Perquè diu que no serveix de res.
Sí, per falsa publicitat, per publicitat enganyosa. Diu que les autoritats no han acceptat la denúncia i que no es portarà d'allò. No tindrà cap conseqüència per l'empresa que els fabrica.
És curiós perquè sembla que els fabriquen de diverses mides per simular els diferents mesos de l'embaràs. És que perquè et deixen ser a l'autobús t'agafes un bastó i fas veure que ets coix, però no et poses una panxa d'embaràs. Aquí a Barcelona em sembla que això ja no s'estila. No, perquè jo em vaig aixecar que no fa gaire. La senyora em va mirar amb una cara, però una senyora gran.
amb una cara que vaig dir, si ho sé, no me'n pateixo. Jo me'n recordo que quan érem petits ens deien al col·legi, t'ha de cedir el seient, però si la persona no l'accepta, el que no pots fer és deixar el seient buit ni tornar-te a seure. Llavors què foto? Diu, baixa la propera parada. En fi, nosaltres dos conduïu, tu el conduixes? Sí, ja té carnet. Ja té carnet. Sabeu què s'ha de fer amb una senyal d'estop? Parar. O no?
Bueno, segons com vinguin els del darrere. Doncs aleshores, pel que ha dit el Marc, resulta que una senyora, també xinesa, viu a la província de Shandong, doncs farta que els cotxes passessin a tota velocitat davant de casa seva, doncs va agafar una mina de plàstic de tamaig natural, inflable,
que us utilitza algunes persones, ja sabeu què, i doncs la va inflar i la va lligar a un arbre que hi havia a prop de casa seva. A partir d'aquell moment, els cotxes que passaven aminoraven la marxa. Ah, mira, volíem veure la senyora. La senyora, que se n'adonaven que no era una senyora, però la senyora aquesta va aconseguir que davant de casa seva els cotxes aminoreixin la marxa.
La policia de Shandong ha vist que la senyora havia aconseguit
utilitza la mateixa estratègia i ha omplert totes les carreteres de nines inflables i estan esperant a veure si això té èxit. Això és que el cap de policia té una fàbrica de nines inflables. Hi ha hagut alguns veïns que diuen que no estan molt d'acord perquè
doncs això podria provocar accidents, perquè alguns no redueixen la velocitat, però si es dediquen a mirar podrien tenir més accidents. De moment la senyora sí que ha aconseguit que a casa seva passin... Si et saltes la senyal de la senyora, et treuen punts? No. Però el que s'hi ha aconseguit és que la gent ha minorit la marxa.
Ja no cal ni fer del passo ni stop. Si l'alcalde que diu que de tant en tant ens escolta, jo ho sap. En lloc del fer del passo, posa vostè una nina. Ni els vedents aquests que posen, perquè... Exacte, les Guàrdies Tombaus tampoc fan falta.
No. Sobretot, no fan falta aquí, a l'aparcament que tenim aquí. Ja anem a poc a poc, senyor alcalde, de veritat. Sí, quan intentem aparcar anem molt a poc a poc. No cal que ens posi sots i... Ja en parlarem. Ja estan a notícies, anem cap a Madrid. Anem-hi. Vinga, va.
Don Mariano. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Oye, una cosa. No me he podido resistir. Después de las declaraciones del general Chicharro... El temático nombre, sí. La promoción del domingo que viene, o sea, de pasado mañana, de ABC. No te la pierdas.
una hermosa pulsera realizada con hilo de fondo azul marino y la bandera española en tres módulos centrales. ¡Qué fantástico! Suena eso, ¿no? ¿Eh? Una pulsera con la bandera española. Sí, bueno, la vendré en muchos sitios. Sí, bueno... Quiero decir, esa será especial, pero vamos... Sí, no, no, pesa... Mira, tiene unas medidas de 19,5 x 1,3 x 0,2, pesa solo 6 gramos,
y creo que te la venden por un euro. No sé, bueno. Sí, sí, un euro, un euro. Te puedes poner la pulsera de la bandera española. Yo, cuando lo he leído, digo, espero que a la Bui no se le ocurra hacer lo mismo que a la bandera catalana. Espero que no. Podría hacerlo, ¿por qué no, hombre? Porque, perdona, me parece una cutrez utilizando... Te compras dos de la... Utilizando una palabra de castifa.
Pero bueno, esas cosas pasan. A pesar de vacaciones por el mundo, te traes pulseras con las banderas de los países también. Sí, no, ya dice Mar, que puedes comprar dos de las TLABC por dos euros si tienes la bandera catalana. Vas buscando la oferta que más te convenga. Sí, también es verdad. Ay, madre mía. Bueno, pues ya sabes, si quieres comprarte la TLABC el domingo... Bueno, no, con un euro más tendrás la pulsera...
No está entre mis periódicos de cabecera. Sí, es sorprendente que haya sobrevivido.
Es curioso. Ahora no lo sé, porque no tengo presente el formato que tienen ahora, pero hasta hace muy pocos años era un periódico muy farragoso de leer, muy pesado, ¿no? Era pequeño. Sí, formato pequeño, pero quiero decir que el interior era... No sé, yo al interior no he llegado. Ha mejorado un poquito en cuanto a facilidad de lectura, que no cuánto ha contenido, lógicamente,
La razón es un te veo. El ABC todavía parece un periódico, pero la razón es un te veo.
En este país hay pocos periódicos.
4 o 5 notícies y en ABC sólo una noticia y con un titular que eran cuatro líneas. Aquí mi amigo Emilio, que era el que le tocaba leer el titular de la noticia de ABC, cuando terminaba de leer el titular casi se había acabado el programa y había que hacerle el boca a boca, pobre. Y la razón iba por el mismo camino. Yo lo recuerdo como un periódico muy farragoso de leer.
I ja no parlo de les idees, parlo de que l'obres i el contingut era... Sí, com a visualització d'un contingut d'un periòdic, era obrir-lo i pràcticament tancar-lo. No era un periòdic per fomentar la llibertat de la premsa diària.
Ahora supongo que ya no, pero fue durante mucho tiempo el periódico más vendido de España. Y curiosamente en Sevilla se seguirá editando el ABC de Sevilla, que no tiene nada que ver con el ABC de Madrid. ¿Es otro periódico de otra publicación? Ahora la verdad es que se dedican a regalarlo. ¿Cuál, el ABC de Madrid?
Se ven en kioscos, lógicamente, pero lo que hay mayoritariamente son promociones de regalos, de periódicos... Bueno, aquí lo hace La Razón. No es el que le han bajado el precio ahora. No, eso es a La Razón. Y aquí La Razón lo encontrabas hace poco, lo encontrabas en cualquier sitio, los bares, en las empresas, porque se dedicaban a...
Era una forma de... No sé si segurament... Si eso cuenta para la... Si cuenta, sí. Pues entonces, como... Regalándolo, los lectores pueden ser infinitos. Perdona, la vanguardia lo está haciendo. Hay una línea de autobuses, la que va hacia el sur de la provincia de Barcelona, que no sé si es de la Generalitat o no,
y cada día regalan mientras los hay en la vanguardia a los que suben al autobús. Nosotros tenemos una compañera que viene de Sitges y cada día viene con el periódico y además pone ejemplar gratuito. Están copiando los periódicos gratuitos, tipo 20 minutos y todos estos. Pero esos son más finitos, llevan mucha publicidad.
No, pero de vez en cuando te sacan alguna noticia curiosa. Eso es cosa que no pasa con los periódicos normales, que prácticamente parecen el caso, ¿no? Una página de sucesos permanentes. Pues mira, te voy a decir una noticia curiosa de la ABC, de esta semana. Resulta que el portavoz de seguridad de UPyD, que debe ser un pueblo, como es, unión,
Unión, patria y democracia? Un partido político? Sí, el de Rosa Díaz. El del cantor que canta, que cada vez que abre la boca canta. Estos señales tienen un portavoz de seguridad en el Ayuntamiento de Madrid que se llama Jaime Berenguer.
Este señor ha pedido en la última comisión un inventario de los bienes donados al museo de la policía municipal y responsabilidad por la desaparición de dos revólveres del siglo XIX. Parece ser que, según el señor Berenguer, estos revólveres se almacenaron mal y ha tenido como consecuencia la desaparición de los dos revólveres. El coordinador de seguridad y emergencia
del museo, que no es un museo bien bien, donde Emilio García ha dado instrucciones para tratar de localizarlos, y dice que seguramente los revólver se han traspapelado tras una exposición que se llevó a cabo en la Casa de Campo. Normal. Que en la Casa de Campo, ya sabéis, es donde iba Kitadao, y en la Casa de Capoginacho te quedabas en la Casa de Campo. Sí, sí.
Según parece, se trata de las armas más antiguas que disponía este museo, pero que realmente no tienen ningún valor. ¿Por qué denuncian la desaparición? Porque es una cuestión sentimental. Podemos entenderlo, pero vamos, primero...
La forma de decirlo, que los revólveres se transpapelan... Sí, es un poco curioso que se transpapela un revólver. No sé qué clase de vocabulario... De todas maneras, a ver, no están muy bien organizados porque parece ser que en el año 2012 se contabilizaron
388... per què em baixes? No, és que estava mirant una cosa, senyor Escazotio. Ja m'heu dit que anava a sort. Sí. No es barallau. No. 388 visites y se contabilizaron 1.222 personas en las instalaciones. A mí no me cuadra, no sé cómo en Madrid, cómo contáis, visitas, personas dentro de las instalaciones... Pues cómo contamos las personas que acuden a las manifestaciones. Van 100 y contamos un millón.
Vale, vale, vale. Porque claro que fueron de 388 visitas. Y se contabilizaron 1.222 personas en las instalaciones. Hombre, me imagino que contarían a las personas que estaban custodiando la instalación. O buscando los revólveres. No, eran visitas de 4 personas. O sea, eran diferentes visitas de 4 personas. No, es que a lo mejor unos cuentan cabezas y otros patas.
O iba un poco trompa y contaba doble. A ver, los portugueses cuentan las reses por patas. Cierto. Nosotros decimos, hay tres cabezas. Y ellos dicen, hay doce patas. Son los mismos, son tres vacas. Es mucho más fácil. Hombre, claro. Contar patas o cabezas. Contar patas o cabezas es más rápido. Y también me parece curioso lo que ha dicho el señor Berenguer diciendo que esto no es un museo.
y para justificar que no es un museo, porque se mantiene únicamente gracias a donaciones y al voluntariado de las personas que allí trabajan. O sea, no es un museo porque se mantiene con las donaciones, no sé quiénes le dona, y los que trabajan no cobran, que es lo que le va a pasar dentro de poco a todos los que trabajan en los museos, tampoco cobrarán,
De todas formas, el museo de la policía lleva funcionando más de 100 años. O sea, no es una cosa de antes de ayer. Y para ser una cosa así de afición, de unos cuantos que se han aficionado a hacer un museo, ya lleva años.
Ha debido a haber relevos entre la gente que lo va cuidando. Yo supongo que sí, pero van encontrando voluntarios que trabajen. Yo no sé si alguno de los voluntarios realmente se presentó con la idea de cobrar y al ver que no lo han pagado se han llevado los dos revolvers. Yo creo primero en la desorganización y después
Por otro lado, como tú bien has dicho, pues alguien que ha visto la posibilidad de hacer un negocio, o bien personal, o bien por coleccionismo puro y duro, porque hay gente que colecciona armas, de verdad, y no lo son... Sí, pero le debe haber salido rana, ¿no?, porque dice que no tiene ningún valor económico. Igual está en un cajón. Realmente desconozco cuál puede ser el precio de los revólveres, si hubiera un mercado de... De revólveres. De reventa, de revólveres.
Seguramente como arma en sí no valdrán absolutamente nada, pero como coleccionista está dispuesto a pagar por tener dos revolveres del siglo XIX. Para muchas personas hay cosas que tienen valor y que son capaces de pagar con ellos. A ver, cuando se roba una obra de arte archifamosa, yo qué sé...
El grito, cuando intentaron robarlo a la zoconda... Lógicamente, el que la compra, la compra para tenerla en su casa, escondidita...
Simplemente por el placer de tenerla y de vez en cuando mirarla. Por el placer de saber el mismo que la tiene él. Porque claro, en cuanto la enseña alguien puede tener problemas. Y no la puede colgar del salón de su casa. Hombre, sí puede colgarla, pero según que visita tengas...
Aquí en este caso lo tienen fácil porque esos dos revolveres si no tienen mucho valor económico, aunque puedan tener un cierto valor como antiguaia, lo puedes tener en cualquier sitio de tu casa.
y exponiéndolo que realmente... No creo que haya mucha gente... Sí, que no creo que lleven una plaquita que diga robado en el Museo de la Policía Municipal de Madrid. No, no, y sobre todo no creo que haya mucha gente capaz de distinguir... De distinguir... Esos revólveres de los que puedes encontrar en un chino de toda cien para los niños, ¿eh? Ah, los que encuentras en... Ah, sí, revólveres sí, pero los que no encuentras son micrófonos. Plástico.
Bueno, cuida con los chinos. De momento las cámaras ya las tienen. Los micrófonos ya vendrán. Cuando te encuentres al chino, todo está lleno de cámaras.
Bueno, pero el chinito yo entraba y decía, pase y mille. Sí, pero luego te girabas, estabas mirando una estantería, te girabas y te lo encontrabas detrás, que dices, ¿de dónde has salido? Mariano, te quiero hacer una pregunta. ¿Tú vas a los chinos a comprarse los chinos? Hombre, no habitualmente. No habitualmente. ¿Tú sabes cómo se dice paipai en chino? Yo me imagino que será paipai. Pues no, porque yo una vez pensé en un chino a pedir un paipai y el chino abrió los ojos y dijo, paipai. O sea que se debe decidir de otra manera.
No entres en un chino a comprar imperdibles.
¿Tienes que decirle imperdible? Esto también es cierto. Fue uno a comprar imperdibles al chino y vuelve y dice, no tienen. Digo, ¿cómo que no tienen? Si yo los he visto. Fui yo, el chino lo teníamos al lado, y llegó con una caja de imperdibles. Digo, ¿tú qué le has pedido? Dice, imperdible. Digo, no me lo tienes que decir, imperdible.
Bueno, en el idioma chino el acento es importante. Sí, sí. ¡Hombre, y tanto! Bueno, hoy es que he ido a un chino a comprar pilas, he tenido muchos problemas para saber cuánto tenía que pagar, porque me den ya Lelo Lleta. Lelo Lleta. Pues le das un billete de cinco y ya te dará el cambio. Sí, claro, es lo que he pensado, pero al final quería saber cuánto subía, y al final digo, oye, dímelo despacito y dices, Lelo Lleta.
Ese debería haber llegado hace poco. Sí, todavía lo ha aprendido. Estaba con el número. Pero suena más bien. Hay que entenderles que, generalmente, donde ellos vienen, tantas horas como trabajan, es normal para ellos. Es decir, no conocen otra cosa, entonces vienen, se tiran desde que amanece hasta que nochece allí metidos,
Pero esto si tú entras en una frutería o en un comercio regentado por otra etnia, como es la Pakistaní, lo mismo, ¿eh? Están viendo películas de Pakistán, ¿eh? O de... De Bollywood. No, Bollywood no lo sé. Pero lo de los chinos sí es curioso, mira.
En un chino, yo pasaba así por casualidad, y había dos policías urbanos, que no sé exactamente lo que le estaban diciendo, si le estaban pidiendo la licencia, o creo que le estaban diciendo que tenía que cerrar. No sé si por el horario comercial o algo, tenía que cerrar. ¿Y sabe lo que le iba diciendo al chino? Te pase y mire. Al final lo dejaron por imposible. Se fueron.
Pase Emilio y a ver si encuentras la fritola. Pase Emilio y el chichi. Esta vez en un restaurante somos dos chichi, pache, pache, chichi. Ay, chito, chichi, chichi. Y ahora mismo le pides pilas y te dices, no, tenemos paipais. Podríamos estar mucho rato hablando de lo chino, pero ya son los nueve y tendremos que dar de paso al Dr. Barambio, yo creo, ¿no? Sí, sí.
Mariano, ha sido un placer. ¿No te digo si quieres venir a la costellada del día 16 para celebrar el aniversario de Radio Desver? Porque, aunque el precio sea barato, creo que el AVE te costará un poco de dinero como para venir a la costellada. Más que el AVE, que no es otra cosa, ya el tema laboral, que es que ya me desborda. Sí, pero el día 16 es sábado.
Ya, ya lo sé, pero tú no sabes cómo me levanto yo los sábados. Ah, pero te levantas. Chico, no te quejes. Todo, ya te levantas. Yo me tiro de la cama en marcha. A mí me gustaría, pero ya me cuesta ya. Venga, Mariano, hasta el viernes. Buen fin de semana. Y que conste que no le he dicho nada al Madrid. Menos mal. No, después ya... La desbarnaba.
Aquest d'aquí no té potenciòmetre. No funciona el potenciòmetre.
Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí. Ara sí
Són les pastilles roses, no? Blaves, som blaves. Ah, som blaves. Si són roses, són les anticonceptives. Hòstia, doncs estic confós, tio. I tant. M'he equivocat el medicament. Per això no he quedat esperant. Potser està tenint hormones somanines. Mira. Això funciona al revés. Ara entenc per què no em quedo embarassat, tu. Perquè m'he confós de pastilla. Saps que ho fas de pastilla. Sí, sí, sí. Hi ha d'altres colors que fan el mateix.
La famosa, la gran famosa, són blaves. Blaves. Com la IBM. La IBM també és blava? Sí. I les letres azules. Ah, les letres azules. Sí, sí. Com la camisa d'algunos.
No, perquè és d'aquest blau. És un altre blau, sí. És el blau gavina. El panatone no sé quantos. No és el blau falangista. El panatone és un... Pantone. És un pantone. Ja ho sé, ja ho sé. Hi va per números, eh? És un blau pepero. Hi ha moltes empreses que tenen el blau... És una gavina o és un albatros? Una gavina.
És un albatros. Jo diria que sí, que és un albatros. Bueno, almenys això diuen ells. A mi la primera vegada que ho vaig veure vaig pensar que era una gavita. La gallina és la que hi havia abans aguantant l'escot d'Espanya, no? Ah, exacte. Aquesta és la gallina. L'estancera, la de l'estancera. La de l'estanc.
I aquella que posaves tot per la pàtria. No sé, tu tens algun tema per parlar que no siguin tonteries? Home, tot són tonteries. Per això. Però aquestes són més tonteries. Et deixo dir la teva tonteria, va. No, no, no, jo dic si teníeu algun tema. No, no, no en teniu cap, no, no. Però mira que n'hi ha, eh? Sí, home, jo tinc la tonteria del general Chicharro, però... Aquesta és bona, aquesta. Sí, home.
Jo tinc una que la comento així ràpidament perquè tampoc té massa història, que és això que la Iglesia Alemana ha declarat que la pastilla aquesta de la manada següent, o anticoncepció d'emergència, que és el seu nom tècnic, doncs que... diguem que té... que del seu punt de vista... És abortiva? No, no, que no, que és utilitzable, perquè no és abortiva. Això l'ha dit l'Iglesia Alemana.
Sí, bueno, no sé si sabeu, històricament, que quan va sortir la Pastilles Anticonceptives... Sí. La Pilule. En l'any 60... La famosa Pilule. El que se li va dir la Pilule, perquè es veu en llitos francesos. Doncs, de fet, la Iglesia la va apoyar. Va ser en posterioritat que no es va apoyar. És més, la dona que ho va financiar, que era una milionària nord-americana que va finançar...
fèiem la investigació i el desenvolupament d'aquest... d'aquest mètode per crear una feminista sèrrima, però al mateix temps, fer una feminista sèrrima era una, el que ara vull dir, diríem una neocon. O sigui, una... una dona aquesta... Una avançada de la seva època. Sí, una avançada de la seva època, però de dretes, eh? De dretes. De ultradretes, sí.
Era feminista, però d'ultradretes i milionària. I va finançar això amb favor de les dones, no? I la Iglesia, en principi, en els primers presos, de fet, va apujar-lo. El qual és veritat que hagués sigut, o sigui, un resultat coherent. Perquè l'anticonsepció és evitar que la gent es quedi embarassada. Si la Iglesia apoya els mètodes naturals, aquest no deixa de ser un mètode natural. Fill meu, no diguis aquestes coses.
Un fill és un regal de Déu, i tu no el pots despreciar. Ja, ja, però l'Iglesi està a favor de regular la natalitat, l'únic que passa és que amb mitjans naturals. Ah, amb mitjans naturals. Sí, sí, fent marxadars i comptant els dies, i aquestes coses que feia tant. Si no, que es diu pare de família numerosa. Sí, diu... Sí, però vull dir que les franquies... Què practica el pare de família numerosa?
La pastilla anticonceptiva... Bueno, els metodos hormonars, que jo diria poden ser pastilles, poden ser amistats d'altres maneres... Un parche. Un parche o a manera general. De fet, sempre és el mateix. Fas el mateix, però has de subministrar les hormones per vies diferents. El metode d'acció és el mateix. És el mateix. Sí. De fet, és un metode natural. El que fas és evitar l'ovulació. És un anovulatori. Per tant,
Però un metge tan natural com fer una marxa a trast, tu evites que els esplotes ells arribin a posthumous, tu evites que surti l'ouro. Perquè això passa perquè és que una visió, diguem, qualitat del tema, no una visió... Però el més curiós, perdona, és que els capellans alemanys, el que sigui, el que no sé qui és el que ho ha dit,
hagi dit això precisament quan el papa, que era alemany, es retira. Bueno, em sembla que ho van dir abans. Ah, ho van dir abans, per això s'ha retirat. El papa plegui. Del disgust. Del disgust s'ha retirat. Ara ho entenc, sí, d'acord. Això, que el papa plegui, de vegades que no. No, encara no l'havia dit. De vegades no ho sabia gaire. De vegades ha plegat per això. I la il·lèria això ja té un precedent a Àfrica. A considerar que es podia utilitzar
quan les monges eren violades. Eren violades, esclar, per en si. Sí, sí. O sigui que, vejam aquí, jo vaig fer un Twitter immediatament que va sortir això dient que jo creia que s'ho aplicaven a si mateixos. Com que estan embolicats de problemes, no?, de pedres, filles i coses d'aquestes, escoltem, hem d'aprovar-ho. O sigui que és que... Fotin una prova d'aquestes de petat mitjà d'un dia aquests amb la filla de la portera i ens el culpem.
No, amb el nebot. Amb el nebot no es quedarà embarassat. No, vull dir que facin la prova d'apartenentat amb un nebot. Ah, amb un nebot, sí. No, no, jo m'he tancat de la mà dient... Hòstia, aquest capellà jove m'he arribat a visva. Anem a explicar-li que té un nen. Sí, també.
Però bueno, a veure... Mira, vamos a poner una prueba de paternidad aquí. Home, mira, sí que és seu, ara me l'ha de mantindre, no? Sí, clar. A veure, no sé què és aquesta persona. Són homes i estan tentats per la carn. Sí, però vull dir que abans és això que no l'ha amagat, saps? A cara que... A cara que el fill de l'Enriqueta s'assemblés molt al rector, no? Amb un seny, sí, bueno... Sí. Però, clar, tot quedava així, però ara diuen, no, no, miri, 99,9% de probabilitats que sigui fill seu, saps?
Sí, esclar. És que la culpa és dels mitges, home. Heu avançat massa la ciència, home. Estan arribant a la certesa. Això és molt perillós. No pot ser, no pot ser. Que hi ha la màgia i tot això. Però mira, amb aquests magos i tot això els anirà molt bé. Acabaran de comprar ràdio i televisió en teletaxi. Qui ha comprat la televisió en teletaxi? Mystic. Mystic és un multinacional d'aquestes que surten per la tele tirant les cartes. Ah, sí?
Ostres, el negoci l'ha fet el... El Custo Molinero. El Custo Molinero, no? El Custo Molinero. És igual, aquest, aquest ràpidament et muntarà al lloc de Radio Tele Taxi, Radio Tele Ave. I ja està. Bueno, doncs resulta que li ha col·locat del tinglau de la televisió la Tele Taxi amb aquests de místic. Està bé, es passarà en el dia jugant.
Suposo que no, i ara, amb això de la tele d'història, hi ha canals que donen 24 hores. Sí, ja cal que dius... Un animal marsupial que comença per C i acaba per O, i truca a un canguro i diu, no és canguro. I tu mires el número de lletres i dius, coi, és canguro. No és canguro, a veure, què més llama... No ho sé, jo no he tingut mai la paciència. Pots esperar fins a veure els resultats, sí que és veritat, sí.
Si té tantes lletres com que el guru comença per fer a cada paroi un animal propi d'Austràlia... Sí, però no era cap guru. I què vols que et digui jo? No, no, sí que és veritat. I a més a més, venga, que queden 5 minuts o no segueixis 20 minuts i segueixen quedant 5 minuts?
Queden 5 minuts, jo m'espero a veure qui... No he tingut mai la paciència. Però va, mitja hora després dius, bueno, vale, tu, com que als 5 minuts ja m'estàs... M'he de veure on eren... no sé, tenia una... i això que jo soc, m'he de veure en octàmbul i em poso la televisió, quan arribar a la tarta casa em poso la televisió per dormir-me. Per tant, posar-me una pel·lícula, una tonteria. Una tonteria perquè no la veus. No, no la veus o si t'interessen o dorms.
O sigui que aquests programes idiotes ja em anaven bé, no? Però vaig optar per posar a l'Odissea. La salut ventala és més important. Exacte. Et pots posar, jo te'l recomano. Que anar a l'Història, que anar a tot això. No, no. Televisió no es pot anar a l'Odissea. Vaig posar els cartaginesos, no sé què, però com que ja m'ho sabia, doncs sí. Si em dormia bé d'acord. No, si et poses el Sandro Rey també t'ho pots passar bé.
Què? Amb el Sandro. Sandro qui és el Sandro? Sempre el treuen a l'APM. En quina cadena surts? No ho sé, hòstia, això ja no ho sé. Això ho veus passant. En una d'aquestes que fan... Per què se li diu cadena? Sandro és femenina de Sandro, masculina de Sandro. Sí, bueno... O és Alejandro. No, no, no, Sandro és l'Andro i... Si aquest què fa, el Sandro, aquest què fa?
I coses, millor de... Adivina, intenta adivinar coses. Jugar a foc en sol. És un visionari d'aquest. És aquell que va vestit de negre. Sí, que porta... Tens cales llars. El veig jo una pregunta més, a la PMAs. Sí, a la PMAs, sempre el treu a la PMAs. Jo veig a la PMAs i no el veig sempre, però sí que l'he vist moltes vegades i no he vist mai aquest fulà. Segur que l'has vist. Sí, sí, segur que l'has vist. És un... és un que no l'adivina mai. Qui es vol al torre... Què diu? Aquell metge de...
Aquest sí que el troba molt. Però aquest sí, ja sé qui és, el que diu.
És que no m'escutxes el que jo t'estic dient. Si te casas te pelearás con tu marido. És genial. És molt bo, sí. No n'encerta ni una, però... És com Filippito Takatum. Jo sigo. Escolta, a mi em fa molta gràcia, jo què sé, jo no em felicito, perquè si no n'encerta ni una, i està allà... I està allà, li paguen, eh? Sí, sí, sí. I la gent truca... Moltes vegades, sí, sí. La gent truca, jo amb un tio que...
Dicen tu i dos vegades, no? Dicen, bueno, usted lo que está muy malo es del hígado. Y va a decir, no, no, no, no, no, no. Bueno, pues su marido no la quiere. No, soy soltera. Pues no se case porque su marido no la va a querer. La gent truca i és una darrere l'altra. Jo ja dic, jo la he vist a l'APM i és boníssima. I jo res, això, jo és que ho prohibiria.
Jo no sé per què no es prohibeix. Però ara estem en una democràcia, hi ha llibertat d'expressió. No pot estar prohibit. No pot estar prohibit. A Holanda, concretament, està prohibit. Els adivinadors aquests. Sí, sí, els adivinadors aquests, els concursos aquests, els teleconcursos, està tot prohibit.
Escolta, jo he de demostrar que tinc un títol per poder consultar, perquè també consulto, també, de fet. El lloc d'anar de negre vaig del blanc. Tens consulta oberta, sí. Però és el mateix, no? Una persona allà i em diu, mira, em fa mal aquí, no? Doncs posis cap allà. Jo li dic, doncs això quan va començar, no sé què, coses d'aquestes, no? Al final li dic, doncs això és un cristalovari.
és el mateix, no? I aleshores quan et diuen, no doctor, si a mi l'obari ja me l'han tret, sort a la piscina. I pot ser, eh, pot ser, perquè segons hi ha problemes de fosil de cadareta, per exemple, un appendicitis i una rotula de quisteriobari, tenen exactament la mateixa clínica. Ja veus. L'únic que passa és que a les 32 hores, amb la rotula de quisteriobari,
fol·licular i et trobes bé. I a l'apendicitis... Continues trobant... Estàs molt pitjor. Estàs molt pitjor. De fet, diuen... En fet de l'evolució, la clínica és idèntica. Diuen que gent al que li han tallat una cama o un braç i tal, que de tant en tant els fa mal. Sí, evidentment, sí, sí. No, a més, la gent que li han tallat una cama i no l'hi han dit, no? Sí, bueno, i... I s'aixeca per caminar i es fot... No, i diuen que fa mal i et groga el peu, no? Sí.
Sí, sí. Però això és perquè tu no sents el dolor a on et faci... Si et punxo amb una ulla, tu no sents el dolor a on t'estic punxant. No? No. No, no. Això és una representació del teu cervell. El dolor el sents el cervell. El cervell és el que sent el dolor i identifica el lloc. On? Sí, sí, no. Per tant, si t'han tallat la cama, per tu el teu cervell continua sent el mapa de la teva cama.
Clar, el cervell no s'ha entrat que t'han tallat la cama i continua a pensar que... Això es diu autotopocnosia. Bueno, home, amb aquest nom no m'estranya que sigui una cosa que no és. No, que dir és fàcil. Auto. Auto. Auto és de tu mateix, no? Sí. Topo. Topo és lloc, no? Topografia. Cnosia és de cnosos, conocer. Conocer. O sigui, coneixement de la teva propia topografia. Molt bé.
És que nosaltres ho diem així, en grec, perquè queda més maco. Queda més maco, sí, sí, sí. I a més a l'altre diu hòstia. Quan en sap, aquest. És com els advocats que de tant en tant et treuen un latinajo, també. Quan algú et diu ara, hòstia, em pica aquí, saps que a vegades et rasques un puesto i et molesta amb un altre? Sí. Això és un lio. És un lio. És un lup, sí. Un lio.
Quan estàs excitant aquella terminació, el cervell la rep com si fos d'un altre lloc. Té malament l'autotopognòcia. És veritat. Quan estic excitat... Et creus que estàs en un altre lloc? Sí. En fi... Però tu t'excites?
Per això s'aprenen les pastilles roses. Però les roses no. Hi ha unes de grogoses que es diu fialis, que també van bé. Diguem que el Viagra és la 98 octants i la fialis és dia cel.
Però aguanta més, eh, també. Ah, que no, si no, el dièsel sempre... Va més a poc a poc per aguantar més. Sí, sí, sí. Sí, però potser amb el diàleg, si t'equivoques, d'hora, no? És quedat una hora, però... Deixa de fer efecte. Si arribes tard, ja que... Pots quedar perfecte. Ja. Bueno, vale, vale.
Si fa fet abans queda molt malament. Jo recomano... No, perquè només funciona si hi ha excitació. El que passa és que tu t'ho pots preparar per quan hi hagi l'excitació i d'excitació arriba a les hores. Clar, i a les hores ja no et serveix de res. Clar, això depèn si ho necessites, però jo recomano usar aquestes coses encara que no es necessitin. Sí? Sí.
El Viagra et va deixar dièso, no? Sí, mira el fons del salat. Sí, sí. Tots aquests, tots els... Es diu cimbenafil o derivats, d'aquest nom. Tots aquests tenen incompatibilitat amb els productes que porten mitjor glicerina.
No, no, no. Està bé. És el de les bombes. Sí, que els terroristes les poden prendre. Però també, Susa, no és que, de vegades, quan dic això, la gent comença a fer conya amb la nitroglisserina. La nitroglisserina no la prenen els que estan malalt, d'acord? D'acord, amb parxes. Sí, és un vasnilatador. És un vasnilatador. Allò de la cafinitrina, allò que et posa... Bueno, Santi, deixa'm... Però si tu m'estàs... El que no ho demasca mai és cafinitrina i viagra. Vale. Vale.
és com veure amb les antibiòtics. Això pots fer-ho. I tant, ja t'ho diré jo. Jo sóc la prova fehaciente. Bueno, doncs res, el divendres que ve més. T'han comunicat l'aniversari de la ràdio? L'o de la costallada? Sí. En quin dia de setmana acaba això? Dissabte. Dissabte. Dissabte, satge, a les... Tinc que mirar la meva agenda. Sí, ja ho sabem, ja ens ho imaginàvem.
Ja em diràs el què perquè t'apunti. No sé, que estigui a Madrid o en alguna casa del ministeri, alguna cosa important, i a mi què dic. Perquè jo recordo que l'any passat vas venir tard, vas arribar tard i ja no hi havia carn. Sí, perquè era un jubilat. No, perdona, perdona, el dinar era una hora. Si tu no vas arribar a l'hora... Però jo soc una persona que té ocupacions impulsant. Sí, sí, però encara no m'has agraït que al final vas menjar carn perquè et vaig reservar una miqueta. Com clar, segur que et veig amb les gazes en aquell mateix moment.
No. No, no, no, no. I aquell petó que et va donar de què era? Ja en parlarem, ja en parlarem. I ara veu com que es veu foto de què venia. Exacte. Jo em creia que era per això, sí. Tenia d'altres intencions. Hòstia. I jo sento Sant Guillermo. Vinga, Santi. D'acord. El divendres continuem. Adéu. Adéu.
Posa'm a nena! Com crida aquesta nena? Sí. Carme, posem una mica de risc per relaxar una mica els ànims. Vinga, d'acord. Doncs posem-ne ara junts. Molt bé. The sun just lifted snow below my door. I can't hide beneath my sheets.
I've read the words before, so now I know Time has come again for me And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend
Another day that I can't find my head My feet don't look like they're my own I try and find the floor below to stand I hope I reach it once again And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Saying the same lines all over again
No matter how much I pretend. So many times I wonder where I've been.
I look around a while for something lost Maybe I'll find it in the end And I'm feeling the same way all over again Feeling the same way all over again Singing the same lines all over again No matter how much I pretend
Ah ah ah ah ah ah ah Ah ah ah ah ah ah ah
sun rise, sunrise looks like morning in your eyes but the clock's held 9.15 for hours sunrise, sunrise couldn't tempt us if it tried cause the afternoon's already coming
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we met
Now the night will throw its cover down on me again. And if I'm right, that's the only way
I waited till I saw the sun I don't know why I didn't come I left you by the house of fun I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come
La mamela!
Doncs no et queixis, germà, perquè l'ha tingut que tallar la cançó, perquè és la teva... Això és el millor del programa. Tenim recepta? Tenim recepta. Vinga.
Rallomillo de porc, de tocino, amb mantequilla de salada amb all i oliver. Necessitem mantequilla, necessitem all, necessitem oliver i necessitem tocino. Necessitem un rallomillo, que és el peix, el tocino.
El dia abans el posarem a massarà amb vi blanc i herbes, pot ser les que es vulguin, però bàsicament pastanaga, porro, ceba, all, tomàquet, tot allà amb remunyet. Un dia.
9 per l'ús a la nit i l'endemà per cuinar per l'endemà a dinar, per exemple, té 10 o 12 hores i tampoc és massa important. Els rellumillos aquests remollats, l'endemà quan anem a cuinar els traiem evidentment, els traiem del soquillo i escorrem totes les verdures.
Totes les correm amb el sucre, pel colador, que les verdures quedin seques, les deixem que es vagin assecant. Que només quedi el sucre dintre. Prepararem la mantequilla, que és mantequilla en una cassola, no en una paella, en un cazol, no sé com es diu en català, un cazol amb pomtaquets, una mica de manteca, foc molt baixet,
Llavors agafarem all, posarem all a dintre de la manteca i julibert. I deixarem aquella manteca vagi escalfant-se i vagi agafant el gust de l'all. Posarem sal, una mica de pebre, i quan estigui tot... ja porti una estoneta... Perdonar, l'all sencer? No, a trossos. A trossos. A trossos, sencer, però millor trossejat ja. Després de tot això s'ha de passar, és igual.
Amb això, una estona, ben bé una oneta i alguna cosa. Una bona quantitat de mantequilla, no? Sí, però és que no té que bullir.
No t'he de bullir la manteca perquè la manteca és cremada. Una punteta de foc que es desfaci i una punteta de foc que tindrà l'all i el julivert allà dintre i que vagi agafant el gust. 200g de manteca o 100g? Depèn. Pels dos rellumillors ja s'hi poden posar tranquil·lament entre 200 i 300g de manteca.
Ja tenim la manteca amb sabor all. De totes maneres aquesta manteca ens quedarà, no s'utilitza tota. Quedarà manteca d'aquesta que es pot utilitzar per a més coses més.
Agafarem una safata de forn, posarem els alluminyos en el forn amb un ratll d'ol i agafarem els alluminyos i els suntarem amb aquesta manteca ben untadets tots.
una vegada la mantega estigui aportada en un cop de veri primer per trossejar més l'all i el junivert. No que quedi una crema perquè si no muntarem la mantega fotrem un pastel de collons. El tema és trossejar els allets o, si tenim paciència, els trinxem abans. Ben petitó i tal.
és per anotar tacos d'all, no? Que quedi allò petitó. Aleshores, untarem els ronyominyos i els posarem al forn, al forn que estigui a uns 200 graus o una cosa així, com que és una peça petita, així no quedarà molt seca. El ronyominyo ja acostuma a ser secot. Aleshores, cada 5-10 minutets... Estreu al forn? Estreu i amb un pinzell es va pintant. Més crema d'aquestes? Més crema d'aquestes. I es va envoltant i es va comptant fins que estan donats.
Quan estiguin donats els traiem. Per una altra banda agafarem dues o tres patates. Tamanys no massa grans. Les escaldarem. Una mica més d'escaldat. Un punt més de l'escaldat, no bullides, una mica més d'escaldat. Les pelarem. Les tallarem a discos, no sé, de 5 centímetres o una cosa així.
i les posarem en una paella amb oli, que caiguin doradetes, les posarem en el plat i llavors els vermellos aquests els tallarem amb adellons a rodanxes d'un gruix d'un centímetre més o menys, a sobre de la patata, una parell de gotes d'oli de mantega d'aquesta amb all,
Les verdures les saltarem a tota castanya perquè es quedin dorades. Les verdures que comencin a fer aquella crosteta ben saltades que agafin bona crosta i acompanyarem aquest plat amb les verdures. Es pot fer que... jo no ho considero gaire però jo ho dic perquè es pot fer amb el vi que ens queda.
el que podem fer és agafar una part, no fer totes les verdures, sinó agafar una part de les verdures, una part del vi, una mica de mantega, posar-ho tot en un altre bol, en un altre casc, en un altre trasto, posar-ho al foc i fer-ho morir. Com si fos una salsa. Sí, exacte. Llavors trinxem, si minipimer, tota castanya, fer-ho ben finet, ben finet,
Passem per un colador i es pot utilitzar com a salsa per comptes de posar-hi la manteiga d'all. A mi m'agrada més la manteiga d'all salada.
amb sal. I ja està, és un plat fantàstic. És un plat que dura més de 12 hores. Per ser exactes, 14. Com està? Amb la conya, 14 hores. Explicat així sí, però si no, si tens les coses preparades... La cuina, bàsicament, és preparar-te bé tot. Si ho tens tot ben preparat és un afent i ja està. Home, és un plat d'entreteniment.
Entretingudet. Entretengudet. Si ho he fet amb aquest tantà. Molt bé. Com pensa? Sí. Ja ens ho faràs un dia. Així i tant. Anem als esports. La samanella.
Doncs no ens deixen molt de temps per plorar la derrota del Barça a la semifinal de la Copa del Rey, perquè demà tenim una altra Barça a Madrid, aquesta vegada el Bernabeu, aquesta vegada la Lliga, i ja veurem com va la cosa. Podem deixar el Madrid els 19 punts o podem posar-nos a 13. No passa res més.
No passa res. De totes maneres, arrel d'aquest partit de la semifinal de la Copa del Rey, ha tornat a sortir la Sant Coler. Això és el que no puc entendre. Això, gent que qüestiona l'entrenador, que si el Tito no pot, el que havia de fer el Barça és fitxar un altre entrenador,
S'han perdut tres partits o dos i s'han empatat dos més. El problema és que hem perdut a casa contra el Madrid i ens han fet fora de la competició més important que es juga a Espanya, que és la Copa del Rey. Ja veurem si és la més important en funció del que passa amb l'Atlètic de Madrid.
Si la guanya de Madrid serà la més important, serà el trofeu Coca-Cola. I a veure, que no s'agafi com a excusa, però jo crec que el senyor Mourinho, una vegada més, en aquest partit, va donar tota la seva sapiència futbolística, traient els últims minuts a Pepe perquè fes una de les seves.
perquè se'l podia haver estalviat i hagués quedat la mar de bé. Jo crec que tots els barcelonistes reconeixem que el Barça no va jugar bé i que el Madrid va ser superior. I va sapiguer jugar. Va sapiguer plantejar el partit i està a punt d'anar més enllà. I ara, demà, tenim un altre Barça-Madrid que juga al Bernabéu i ja veurem què passarà. Ja veurem què passarà. Jo crec que serà diferent.
Home, jo crec que també. I jo no sé de què opines. Jo no sé si opino res, ja.
No, no... Jo el dimecres vaig veure l'Isidre i el vaig veure molt mala cara. Feia mala cara, eh? Molt mala cara. Molt mala cara. Bueno, sí, a veure, és que, clar... Me fot, clar que emprenya molt, però bueno, no passa res més. A veure, no és el fet de perdre, estem d'acord, sinó com es va perdre. Això hi és, si d'acord. Exactament. La imatge, diguem, que va estar pobra. És a dir, hi ha la punta de feina, els pics de recuperació, no sé quina història més. Si ho saps,
La mateixa premsa abans del partit parlava que havia de sortir l'equip de gala. La premsa diu això i diu el contrari. I ara diu que per què ha sortit l'equip de gala? L'únic que critico és, efectivament com es va perdre,
i després la falta de reacció de la banqueta. Si el plantejament no funciona i ho veus, i ho veu tothom, tots els espectadors ho veuen. A la mitja hora, fixeu-vos-hi, a la mitja hora s'hauria estimulat a canviar a no ser aquí. Però fixeu-vos-hi que la premsa de Madrid, això es va jugar dimecres, el dimecres ja sortia la notícia que el Barça
canviaria d'entrenador. Pujaria el primer equip a l'Eusèbio. A veure, això ni cas. Les seves s'estan desconjurant, no m'estranya. Al Raves passaria cap en igual. I els que s'han passat anys queixant-se de la mà ensenyant els indins de Piqué, ahir sortia la foto del...
Aquestes coses les trobo tan absurdes. És clar que són absurdes. Perquè és el més normal del món. Has guanyat el rival de tota la vida. El principal rival i l'has guanyat a casa teva. Hòstia! L'únic que és que ho celebris. Sí, sí, sí. I a nosaltres ens queda cara de tontos. Ja està. Però d'aquesta gent no es pot esperar res més. Sempre és allò de la paja en el ojo ajeno i no la diguen el propi. I a veure, jo no sé què passarà demà.
Jo no sé què passarà demà. Jo espero que vagi diferent. Però ja veuràs com, si el Barça guanyés, ja diran que és igual, perquè ja amb la diferència que teníem... Nosaltres anem per la dècima. En certa manera tindran raó. Perquè si demà reserven, com sembla que reservaran jugadors, és el que potser hauria de fer el Barça. Tu saps els titulars a Europa? El Barça a 19 punts.
El del Real Madrid. Hòstia, és greu això, eh? És la Lliga. Sí, sí, sí, però és la Lliga, eh? Sí, bueno, està molt bé. La Lliga està guanyada, 16 punts, ara podem ser 19, perfecte. Però ens han fotut una petada al cul. Bueno, relativa. Home, ens han donat una petada al cul... Relativa? Ens han guanyat un partit i ja està, no passa res més? No, ens han guanyat un partit i ens porten 13 guanyats seguits, eh?
No. I tant. A la Lliga vam perdre l'any passat aquí al Camp Nou. El Camp Nou vam perdre... Vam empatar 1-1. Ara es va perdre la Supercopa. La Supercopa es va perdre. I ahir es va perdre, abans ahir es va perdre. I com es va enganyar 3-3? I cada vegada va repetint i cada vegada va més. És a dir, vam començar amb el 5-0.
van anar traient resultats ja no tan esferidors per ells, i cada vegada, bueno, ja ens van guanyar aquella copa del rei de quina manera, no? Sí, sí. Però que ja últimament ens estan guanyant amb joc. I això ja no pot ser, bueno, diria jo que no pot ser, no sé. És que, a veure, jo estic d'acord que el que no pot ser és... No competir. Sabent com va sortir el Madrid, i com va sortir el Milan,
No pots anar a jugar a teva, meva, toca, vinga, pam, pam, al mig del camp. No serveix de res tenir una possessió del 75%. Per vosaltres qui sobrava de l'aliniació? A Toro Pasada ja sé que és molt fàcil. Qui sobrava a Toro Pasada? Jo ho hauria dit abans, inclús. Si un jugador, ell mateix, amb unes declaracions diu que no està bé... De qui parles? Del Cesc.
Està clar, no? Però és que ell mateix ho ha dit. És que jo crec que porta dos anys, vull dir. Ell mateix ho va dir. Va costar que s'adaptés. Aquest any sembla que li han fet un lloc a l'equip titular... No, no, i perdona, és que al principi... Passant per damunt de Vilja. Al principi de la Lliga, semblava que efectivament la connexió Cesc i Messi era extraordinària, però va durar poc, bueno, doncs s'ha de canviar. Home, el que no pot ser és haver un equip de titulars, suposats titulars,
i que sempre siguin els mateixos, estiguin o no estiguin en bona forma, que sigui el partit que sigui. Llavors com es revolsiu per l'Alexis? important. Doncs escolta, era més partit per l'Alexis. Jo crec que era un partit pel Villar. No, pel Villar i per l'Alexis, un per cada banda, perquè el Pedrito també hem de reconèixer que no està en bon moment. Hi ha molts partits d'això.
Si l'equip contrari et està fent pressió al mig del camp,
i al centre de la defensa el que no pots anar tu és pel mig, perquè no hi passaràs. I sempre van pel mig, ja com ho sap tothom, el que fan és un embut i vinc a entrar per l'embut, i vinc a entrar per l'embut. El Messi no rasca bola. I això no és, o sigui, ni és plan B, ni és plan C, ni és plan A. És, en un moment determinat, treure les persones que et poden canviar la forma de jugar.
T'han pres el número, jugues sempre igual i els equips mitjanets o mitjans baixos de la lliga espanyola evidentment no et poden guanyar com es posin, ni fent l'embunt ni fent res, però clar, amb equips d'un cert nivell, d'una qualitat similar a la teva, encara que no siguin les mateixes característiques, jugues sempre igual perquè ja t'han pres el número.
Estan fent sempre la mateixa exactament, i sempre amb el mateix, com amb el Chelsea l'any passat. Si ja ho saps, posa-hi remei perquè ja saps com et jugaran. No pot ser que tu juguis. Home, no, sí que pot ser en els moments en què puntualment estàs a excels, no? Però si ja saps que la cosa no funciona així, jo faria algun canvi, diria. Tu has dit ara precisament una cosa, per aquesta gent que qüestionen que si el Tito Vilanova hagués hagut de deixar
la banqueta, que si el Jordi Rora no en sap, que si no sé què, que precisament el partit del Chelsea, que ens van eliminar jugant d'aquesta manera, i l'entrenador en aquell moment era el guru.
I s'ha de reconèixer que en aquell partit no es va passar per mala llet, com va passar amb l'inter, vull dir, que no vas guanyar, però sí vas competir. Va nedar molt poc... Sí, efectivament. Va nedar un gol, l'altre va fallar un penal, m'ha cagut tot. Bueno, és futbol, pot passar, és la sort. A vegades surt cara, a vegades surt greu. El que no pot ser és que no competeixis. Avises el que em sembla greu. A Milan no es va competir... No, no, a Milan ja van sortir al principi... Jo, quan va començar el partit, vaig dir malament, perquè es van estar 10 minuts passant-se la pilota al centre del camp.
I el Saraui aquell corrents i vinga i vinga fins que te la va fotre, evidentment. Clar, i és això. Tens una possessió del 80%. Però no serveix. No, clar que no. No serveix. Perquè en el 20% restant aquesta gent et fot un contratac i et fot un gol. Jo diria, en tot cas no amb Tito Vilanova, però sí que diria que en Pep Guardiola sí que hagués fet algun canvi. I possiblement Tito Vilanova també perquè també els va fer en el seu moment. Llavors on està el problema? Que potser aquest no s'atreveix.
Vull suposar que ell mateix ho ha dit, jo sóc el segon entrenador. No vull creure que no em sàpigui.
No s'atreveix, però s'ha d'atrevir. Jo el que penso és que un equip a 5.000 km de distància no es pot entrenar. Sí, però el que no pots fer és que estiguis...
el Tito veient el partit per televisió i dir els canvis que s'han de fer perquè per televisió la història és molt diferent. No, no, i que a més a més avui hi havia un plant de conya... Armand, però igualment nosaltres per la tele bueno, jo ho vaig veure al minut del 10... Sí, evidentment, sí, però és que en el camp es veu diferent, home, i que els entrenadors que estan acostumats estan al camp i viuen al camp i es viu diferent. I segur que el Tito Vilanova s'hi hagués estat segur, no ho sé, perquè evidentment
No es pot dir el que no s'ha viscut, no es pot dir la mà negra, però segurament al quart d'hora hagués fotut un canvi. O els 20 minuts, segur. No. Sí, al principi el Messi, aquell que va... Ja està. Sí, sí, és evident això. Estem d'acord.
Ara, també et dic una cosa, si aquell xut de Messi en lloc d'anar fora va a dintre, possiblement hagués vist tu una altra partida. Sí, clar, és com la meva àvia i els padals... No, clar, però és el mateix. No és un tema de si entra o no entra, és com estàs jugant... El que passa és que no el van tornar a intentar, ja que és el problema. No, sí que ho van intentar, el que passa és que no van arribar. Home, Messi va arribar a jugar, pregunto. No, però és que tenia febre.
Que acá estàs una altra bajanada. Si Messi, que ningú discuteix que sigui el millor jugador del món. Ningú ho discuteix. I que en un moment determinat pot arreglar un partit. Però si no està bé, si té la grip, com deien, que no jugui. Que no jugui.
No, home, que no jugui i que potser algun partit descansi. A mi aquesta conya marinera que ell està millor contra més jugar... No, bueno, això el puc acceptar. Hòstia, ara fotem. Jo el puc acceptar. Que cada últim 20 minutets cada partit... Si diuen no, l'endemà no es va entrenar perquè estava a casa, que es trobava malament i tenia febre. No sé, jo hi ha coses aquí que em sembla que falta govern.
L'Anou ha marxat amb Pep i les coses com siguin. A mi em sembla que ha anat funcionant. És veritat, els primers partits la Lliga ha sigut fantàstica, s'han posat les piles, res a dir. Però punyetes, jo crec que perdre d'aquesta manera és perdre molt crèdit.
de molt guanyar el crèdit i costa molt poc perdre'l. Sí, no, això és cert. Bueno, esperarem a veure què passarà demà. Jo confio demà. I et dic més. Més intranscendent. No és intranscendent. I et dic una cosa. Està 15 dies de vacances fins al dimarts pròxim. El pacient important és l'altre. Jo confio molt. Era el del dimarts pesat i serà el del dimarts pròxim. Però aquest de demà és important per afrontar el dimarts que ve.
Tenim l'Emili, a veure, sentirem una altra opinió. Hola Emili, què? Escolta, jo em sembla que no et sentiria una altra opinió perquè estic completament d'acord amb ell. Sí, desastre. Desastre sí, sí.
Sí, sí, no és desastre, però el que tu deies també, Emilio, és cert, això és com la fama. Costa molt tenir una bona fama, costa molt tenir un prestigi i és molt fàcil perdre. I, realment, estic d'acord amb el tema del desobert. Crec que no s'han fet bé les coses, i potser segurament les circumstàncies han superat.
doncs els previsions, segurament ningú s'esperava la recaiguda d'antítica i que la cosa s'allargués d'aquesta manera. Home, és que en principi, quan va marxar als Estats Units, es deia que el Fedreria estaria aquí.
A mi l'altre dia... I ara diuen que l'abril. A mi l'altre dia em van dir... Ara diuen que ja no tornarà. Sí, Emili, jo estic d'acord amb tu. A mi l'altre dia em van dir una persona que segons ell té molts contactes a dins del club, que no esperen que el Tito torni mai més a entrenar cap equip de futbol. Bueno, és que de fet el que està en joc és la seva vida.
i a veure, la cosa és xunga, la situació és xunga, el lloc és xungo i on ha anat, diguem que els famosos que coneixem que han anat no han tornat. I això és molt trist de pensar, però clar, jo no sé fins a quin punt no hauria sigut, quan es va saber la recaiguda, no hauria sigut més àgil per part del club de dir, tu tranquil, tu recupera't, tu fes tot el que hagis de fer, que nosaltres, ara que estem a temps, tota la temporada per davant, busquem un entrenador,
Un entrenador, que ho farà millor o pitjor, però serà un entrenador. A Rouran no se'l va posar per ser entrenador. No, no. És que ell mateix ho ha dit, que ell és el segon entrenador. Clar. Aleshores, quina autoritat té dins del vestidor? Està clar que a nivell de recursos, no és seriós estar parlant per telèfon. No és seriós. Jo no em crec que hagin anat a Nova York per planificar la temporada. Han anat a Nova York
Jo no sé per què, però si és així, realment, els rumors que corren, que el problema és aquest, que s'alimenten els rumors, perquè no hem tornat a veure Tito mai més. Si la cosa fos positiva, el normal és que TV3 t'hagués mostrat una entrevista. No sé, no fa bona espina, no fa pinta el tema.
I el que està clar és que el màniga dels rivals... El Milan va jugar molt millor que Barça. El Barça va jugar molt pitjor que el Madrid.
I, evidentment, el que més et preocupa no és això. A marge de la curva de preparació que pugui tenir l'equip, et preocupa que, quan les coses torcen, tu no veus canvis, tu no veus reaccions, no veus jugar exactament igual el dia del milencal. Si no, no, això és l'absur. Això és l'absur. Clar. Vull dir, en aquest cas, quan va Guardiola, jo estic segur que si hagués estat el títol exactament igual,
doncs s'haurien provat coses noves, s'hauria de provar la defensa de tres. Ara Tito havia començat a provar, precisament per desbordar, gairebé contraatac al Barça, és a dir, s'hauria de pilotar de llarga. Sembla que s'han quedat sense recursos. No ho sé, jo estic d'acord amb el que deia abans, no sé si era el Iusides, no em sembla que era el Iusides que ara que ho deia, vull dir que hi ha com un cert... un autogestió que ara mateix és molt perillós, no? Molt perillós.
Jo encara confio en un partit de demà, però segons com es jugui demà ja puc dir que l'eliminatòria de les Amgels és la perduda. Però si és igual, Emilio, com es jugui demà. Jo ho sento, demà al Madrid sortiran tots els suprements. Vull dir, de què serveix que demà li fotem cinc al Madrid i sembli que hem fet un pas?
Perquè el Barça sí que sortirà amb totes les titulars, amb tota l'arquilleria. Qui són els titulars? Qui són els titulars del Barça? Cesc... Els titulars del Barça, els que van jugar l'altre dia contra el Madrid. I tu creus que sortirà el mateix aquí? No, no sortirà el mateix aquí. Jo crec que no. No, no. El Barça... No, home, però titular també és Villa. Ah. Teno també és titular. Però titular no és Son. I titular no és Tiago. I titular no és... Son no jugarà demà. I Tiago segurament sí.
Però, doncs no ho sé. No ho sé. No, no. Tiago sí. Tiago se suposa que sí. Al centre el que hem esperat, Tiago Busquets i... I ni està. I ni està. Jo crec que ho hagués sabut. Doncs segurament, perquè el Xavi no està bé, però si... No, el Xavi està al·lucinat. El Xavi no ha anat, jo crec que han marxat ja cap a Madrid i el Xavi no ha anat. No, no, no, està al·lucinat. Està al·lucinat i a veure si està pel dia del... pel dia del 12. I crec que Puyol tampoc. El Puyol sí que ha anat. Ha anat? Em sembla que sí que ha anat.
No ho sé, no ho sé. A mi que referia que per mi no és significatiu, primer perquè és a cap del Madrid. Per mi no és significatiu el partit de cap al dia del Milan. I una recuperació en 12 dies... A veure... Jo estic d'acord amb tu que no seria significatiu guanyar demà. Però sí que pot ser significatiu segons com es jugui demà.
Però encara que el Madrid tregui, que tampoc té molts suplents per treure, que pot deixar Cristiano a la banqueta, potser sí, que Di Maria no pot jugar perquè està sancionat, vale. Però jugarà amb jugadors com nosaltres tenim el Villar, que juga de tant en tant, no juga seguit, no és titular seguit, jugarà com amb el...
Es torna a jugar, igual que va jugar dimarts, i es torna a jugar com es va jugar contra el Madrid, això ja aleshores sí que dius... Però si és que no, si és que Emilio, jo crec que és que no saben jugar d'una altra manera. El problema és que per jugar d'aquesta manera, l'equip ha d'estar...
I fi vol dir que ha de tenir velocitat i que la pilota ha de circular amb velocitat per poder guanyar l'esquena a les línies de l'equip contrari, que ja estem veient tant a Madrid com a Milan, que juguen amb les línies molt juntes i pressionen amunt. I per superar això és amb jugada individual, i per això ha de tenir rapidesa i xispa, i sembla que no la tenen, perquè ni la té Pedro, ni la té Villa, ni la té ningú, ni Cesc. I després, doncs, velocitat amb la circulació.
de la pilota. I això sembla que tampoc no ho tenen. I això és el que em preocupa. I jo tinc dubtes que ho recuperin. I sincerament, vull equivocar-me. I profundament, jo no ho veig clar davant del Milan. Gens? Gens? Jo no sé on serà el jugador número 12, Emílio. A mi em va decepcionar molt la gent.
L'altre dia, molt. Perquè si el 2 a 0 la gent ja se'n va del camp. No cal que baixin el dia del Milan. Que es quedin a casa. Sí senyor, sí senyor, exactament. Ja estem 12 a 0. Aquells que van marxar l'altre dia del camp, amb el 2 a 0, ja no cal que hi vagin. Ja estem a 12 a 0. Exacte. Tenia al costat un rus de Sant Petersburg
i estava indignat. I deia... bueno, ho deia amb l'anglès, amb el seu anglès. Per què no animaven? Què li passava a la gent? Per què estava la gent callada i mústia? Jo només sentia el faix que tenia allà dalt, només el sentia amb ells, no sentia la colorada. Sí, sí, no. I aquest és el gran problema que hi ha, un dels grans problemes. Som una afició de salon i de biblioteca. I que només serveix quan l'equip guanya. Exacte. Doncs estan molt mal acostumats. A mi li dius, per força.
Suposo que l'Isidre no voldrà fer la porra avui. Sí, com que no. Sí, quan? Una a tres. Una a cinc. Una a cinc. Una a cinc. No, no, jo dic dos a sis. Dos a sis. Dos a sis. Dos a sis.