Has de dir, la desbarnada. Què? Que has de dir, la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. No.
Sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La semanela. No, la desvernada. La semanela. La semanela.
Molt bona nit, són les 8 en punt. En aquests moments esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Just, i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions a l'equip del programa amb el senyor Marc Simón Galtin aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit, benvingut. Hola, bona nit. Benvingut tu també, si vols. M'estàs despistat amb això de benvingut. I el Miquel Simón Galtin a la dreta. Hola, Miquel. Hola, senyor Escazòquia. Són com els dos lladres, el bo i el dolent.
El bon no sé si estava a la dreta o a l'esquerra. A la dreta. A la dreta. Els bons sempre són els de la dreta. Sempre són els de la dreta. La bona és la dreta. Sí, sempre. Molt bé. Bé, i com sempre esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Brambio, de l'Emili Sánchez, de l'Hermán García, que no vindrà avui perquè està...
Traient la polsa a les coques de l'any passat. Sí, exacte. Perquè avui i demà es venen coques i, clar... Sí, sí. Avui un arriba a la feina... Un avui arriba a la feina i diu... He portat coca. Doncs a mi avui em vindria més bé l'heroïna. Sí, oi? Sí, sí. Bé, Josep Maria Montes, a veure si ens parla per l'última predicció del temps. El Mariano González, que segur que ja està preparat veient la webs. Segur, segur que sí.
L'Isidre Inglés, a veure si tenim sort i contactem amb ell. I avui tenim, per ser l'últim programa, la sort, el gran honor de tenir amb nosaltres, ni més ni menys que un premi de radiodifusió, premi de radioassociació. Gràcies per estar amb nosaltres. Ben tornat a la desberrada, Jordi Domènech.
Bé, avui és l'últim programa, ja sabeu... De la temporada. De la temporada, sí, sí, de la temporada. Ja sabeu, ha arribat l'estiu, nosaltres subem molt, la senyora de la neteja diu que no pot estar recollint la suor del terra i, per tant, hem de marxar. Tornarem cap a l'octubre, que quan ja no faci tanta calor. Sí, senyor.
Avui és 22 de juny l'any 2012. Estem a la setmana 25 de l'any. Han transcorregut ja 174 dies. Estem quasi, quasi a mig any. Perquè només en falten 192 per sortir de l'any de la crisi i entrar a l'any de la crisi. Sí, senyor. Avui el sol ha sortit quan eren les 6 i 18 minuts. I es pondrà, doncs, a dos quarts de 10. Que bé. Treballa el sol, eh? Sí, sí. Són els dies més llargs, no? Sí, sí, sí, sí.
I la lluna i vesperon ha sortit quan eren les 9 del matí, 9 i 4 minuts, i bé, ja es pondrà... No, home, no. A les 23.15. Ah, no. Sí. 25.15. És que aquí m'acabo d'inventar una hora, a les 25.15. 23.15. O sigui, a les 11...
Un quart de 12 de la nit. Demà. Demà el sol sortirà un minut més tard, a les 6 i 19, i es pondrà a la mateixa hora que avui. Ja comencen a escurçar-se els dies. Sí, sí, a dos quarts de 10. La lluna sortirà una mica més tard.
Està aproximadament una hora, les 10 i 7, i es pondrà mitja hora més tard, perquè es pondrà a les 11.46, aproximadament. Sí, a tres parts de l'altre. Hem de dir que la Lluna està creixent a poc a poc. Triga una sèrie de dies. Una setmana. Una setmana creixent, no? I el dimecres estarà creixent del tot.
No sé mai si la Crescent és la dels moros o l'altra. Sempre preguntes el mateix. Sí, senyor. I sempre estem amb el mateix dubte. No ho sabem, no tenim ni idea. Si algú que ens escolta, si és que ens escolta algú, doncs ho sap, que truqui, li diu el Jordi i el Jordi ens ho dirà a nosaltres. Jo diria que és la Mimban. L'una menguante, em sembla? L'una menguante... No sé, és igual.
Anem pels aniversaris, gent que fa anys. Hi ha molta gent que fa anys. Si algú ens escolta, moltes felicitats. Però entre la gent que fa anys avui tenim la... Meryl Streep. Sí, senyor. 63 anys. Vés per on? Bueno, sí. Sí, Déu n'hi do. La senyora Gemma Cuervo.
És curiós. Gemma, amb dues emes? Sí, sí. És catalana. És catalana. És catalana. És catalana. És catalana. És com l'ana amb dues enes. No, no, no. Ja, no. Jo no tenia molt clar que aquesta senyora fos catalana. Em pensava que era valenciana. No, no, no. És catalana. És catalana. Sí, sí.
Sempre s'ha escrit el seu nom amb una M només. Sí, ja. Però, bueno, ara es veu que ja està de moda. Sí, dues. Anna, dos anys. En fa 76, o sigui que fa exactament 21 anys que es va jubilar, no?
Encara surt, no? Sí, però es va jubilar Va començar a cobrar la jubilació I pot fer sèries de televisió? Bueno, no, la jubilació privada Estava assegurada amb nosaltres Ah, sí? Bé, 76 anys fa, si jo recordo No ho sabia jo Que estava assegurada amb vosaltres o que es podia jubilar? No, no, que estava assegurada amb nosaltres
Bé, hombre, 48. Sí, senyor. El senyor Ángeles y Demonios. Sí, senyor. Fa temps que no escriu res, no? Deu estar escrivint. Va escriure els tres llibres i va dir... No, no, quatre. Diu, feina feta. Jo he llegit els quatre i estic esperant que... Sí, a veure què ens surt. Doncs el senyor Dan Brown. Brown fa 48. Daniel Marrón. Exactament. Daniel Marrón. Molt bé, Marc, així m'agrada que treballis de tant en tant.
Està baixant la persiana aquesta. Molt bé, anem als efemèrides, coses que van succeir tal dia com avui, 22 de juny. Pot dir vostè la primera, senyor... Com vostè vulgui, senyor Escazòquio. El 22 de juny de 1633, el senyor Galileo Galilei va jurar solemnament, davant del sant ofici, de les seves teories heliocèntriques. Sí, senyor. Va dir, juro que la Terra no es mou i és el sol que gira entorn de la Terra.
Molt bé, va dir, ja pot marxar, però es mou. Bé, 1815, el senyor Napoleó I, emperador de França, va abdicar, després de ser derrotat a Waterloo, amb el que es va posar fi a l'imperi dels 100 dies, que va sortir de la illa d'Elba, nedant, segons diuen algú, un barc, no? 100 dies, el segon imperi.
I el 22 de juny de 1939, atenció, tots drets, es va anunciar que totes les províncies espanyoles nombrarien fill adoptiu el senyor Francisco Franco Bahamonde. Exactament. I per celebrar-ho, això, l'any 1981, per celebrar això del dia de fill adoptiu de Franco, el Congrés Espanyol va aprovar la llei del divorci.
Sí, sí, coses que passen. Sí, senyor. Anem pel sant oral. Bé, el sant oral d'avui. Sant Bobby Fischer... No, Sant Joan Fischer. Joan Fischer. Bisbe de Rochester, cardenal, i a més a més també Santo Tomàs, suposo que és Moro. Sí, Santo Tomàs Moro. Que era pare de família, canceller d'estat. Sí, senyor. Curiosament, avui és l'aniversari que van matar...
a Joan Fischer. El Tomàs Moro el van matar uns dies abans. Però és més allà per dir, bueno, mire, no ho celebrem tots junts, que els hàgim matat, no? I ho celebre avui. També Sant Paulí de Nola, que va ser bisbe i ordenat preverd de Barcelona. Sí, senyor. Aquest senyor va néixer a Uberdeus i va morir a Nola. A Nola. Això li van ser...
I després és el beat Innocenci V, que va ser papa. Sembla ser que només un any, 1276. Sí, és que en aquella època els papes duraven poc. Anem pel centoral de demà. Sant Zenó, màrtir. Sant Josep Cafasso, presbíter salesià. I Santa Agripina, que era una verge i màrtir romana del segle III. Va, està bé, eh?
Ja sabeu, si algú celebra la seva festivitat avui o demà, algú que es digui Joan Fischer o que es digui Tomàs Morro. Home, deu ser l'aniversari de la penya del Morro, no? Podeu ser. Felicitats. Bueno, doncs a tots, eh? Moltes felicitats. Sí, senyor. Vinga, va.
9 minuts fa que si has sintonitzat l'Androide al començament del programa, doncs fa 9 minuts que estàs amb els cascos posats. Sí, sí. Sí, perquè per l'altaveu del mòbil no se sent bé, això, no? Sí, pots connectar el mòbil a una altaveu. Ah, sí, no, clar, i el sistema de megafonia del metro de Barcelona, també el pots connectar. Vinga, va. Doncs això, que fan 10 minuts ja, que esteu escoltant el programa. Anem al temps.
Que dic, anem al temps. Sí, anem al temps. Sí, sí, perdona. No hi és, no hi és. No, no sé on està. No, sí que estava aquí, però em pensava que li deies al Jordi, anem al temps. No, el Jordi ja ho sap. Perquè ens connectés amb el Josep Maria. El Jordi ja ho sap, saps? Ah, ja ho sap. El que no ho sap és tu. Ah, bueno, vale. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Anem a l'Alegrimor. I vosaltres? Bé, ja aquí patina la calor. Demà arribarem als 30 i escaig.
Doncs demà possiblement ens mantinguem com avui. No arribem als 30. 29 i mig. Això ho diràs tu exacte, 29 i mig a l'ombra. Sí, esfergarem possiblement. Però segurament que no hi arribarem perquè demà entrarà una mica d'humitat. Per tant, farà baixar una mica la temperatura. Sí, però la temperatura d'aixafogó... I per tant l'aixafogó, això mateix.
I això, i demà sa un dia, paja, exactament igual que el d'avui, és a dir, molt tranquil, amb rises de dia, la marinada, i nits que ja comencen a acostar-se a nits tropicals, és a dir, a mínimes de 20 a 21 graus.
Encara es pot dormir. Bueno, sí. Sí. Sí tens son, encara sí. Penseu que ahir sí que vam tenir, ahir era dijous, vam tenir un augment de temperatures importants. Sí, sí. Van aponentar-se, l'aire això sí era sec o molt sec, però molt càlid. És a dir, vam arribar als 32 graus de temperatura.
Ho havien baixat, demà es mantindrà més o menys igual, inclús potser baixin un miqueta més a causa d'aquest augment d'humitat. Però, com dèiem, serà un dia molt tranquil. Tenim de fer l'anticicló en aquests moments a sobre nostre. El de les Açores. El de les Açores. Llarga des de les Açores fins a la península ibèrica. I així seguirà. Seguirà tant demà dissabte com el diumenge. I el diumenge preveiem més o menys el mateix...
El que passa que, i aquí comencen les novetats, i de fet ens ajudarà a prever el temps de la setmana vinent, i és que en capes altes començarà a emergir aire càlid de l'interior del desert, del Sàhara, i començarà a pujar de latitud. Vaja. Això què vol dir? Sí, això vol dir que comencem a tenir un augment gradual de les temperatures. Ah, jo pensava que per tenir calor s'havia de pujar a la muntanya.
Com has dit de capes altes? Sí, instantàniament també. Doncs, en aquest cas no caldrà fer-ho, perquè també a muntanya farà calor. Fixa-vos, penseu que el diumenge començaran a pujar les temperatures. El que passa és que encara a la costa no ho notarem gaire. Ho notaran més en zones interiors. Ja. I serà durant la setmana vinent quan les temperatures aniran pujant. Però ens ajudarà molt a saber el que anirà passant al sud de la península ibèrica. Allà sí que realment podran fer...
Molt altes. Dilluns i dimarts ja començaran a fregar els 40 graus a la vall típica del Guadalquivir. I entre dimecres i dijous aquesta bafarada de calor anirà entrant a l'interior de la península i llavors anirà arribant a tota l'àrea mediterrània. Mare de Déu, senyor. Vaja, que l'agrupada de calor, la onada de calor, la preveiem sobretot a partir de dimecres i dijous la segona part de la setmana vinent. La setmana vinent hi ha programa, no?
No. No hi ha programa. Doncs no el podrem explicar, però vaja, quasi segur que podrem disfrutar d'aquest augment de temperatures. Es pot qualificar d'una onada de calor? Onada de calor. Sí, sí, sí. Bueno, què hi farem?
33, 34, 35 graus es poden arribar a això, a l'apa final de la setmana vinent. Pensarem en la gent de Sevilla i Còrdoba i direm allà entenem més i tots feliços. Sí, però penseu que allà és amb molta menys humitat que la que tindrem aquí. Sí, sí, però fa calor, eh? Fa calor. Fa calor, sí. Sí, sí, a migdia no es pot sortir allà, eh? Per això tots fan la siesta. Clar. Aquí també la podem fer, si voleu.
Sí, no, no tindrem més remei. Escolta una cosa, no sé si tindràs les dades a mà, suposo que no, i com m'agrada posar-te en compromisos d'aquest tipus. He sentit notícies que aquest ha sigut l'any menys plujós des de fa no sé quants, i en canvi que altres notícies li diuen que Catalunya ha plogut un 33% més del que plou normalment en aquesta època. Quina és la veritat?
Sí, ha estat un 33% més de pluja en el període de primavera, el que es considera la primavera d'aquí, que és el període març, abril, maig. Però el període del que va ser de l'hivern? De l'hivern ha sigut menys. Això mateix, crec, dels que hi ha en registres, el segon més sec aviat.
del que hi ha registres aquí a Catalunya. Bé. Sequíssim, molt sec. Mira, jo et faré una predicció, no sóc meteoròleg per fer una producció, cap al setembre-octubre hi haurà inundacions en algun puesto. Sí, perquè plourà molt. Això queda gravat. I tant, això. Al setembre-octubre algú pot sintonitzar l'androide i dir, ostri, mira, aquell ho havia dit, eh? Ja ho veuràs, ja.
Bueno, aleshores aquest estiu serà calorós, això sí, diuen que serà un dels estius més caloros de l'època. Sí, els models meteorològics insisteixen en això, que en qüestió de pluja seria o normal, perquè clar, aquests models també treballen una mica així amb dades molt genèriques, entre normal i més sec del normal,
i en qüestió de temperatures, que seria un estiu realment molt càlid. Molt càlid. Molt càlid. I així començarem. Sí, sí, ja comencem aquesta setmana. Molt bé. Doncs res, Josep Maria, que passis un molt bon estiu. Igualment. Que disfrutis de la canalla, dels teus fills, de la teva dona, ara que no tens feina, perquè ja has plegat, no?
Sí, avui hem plegat, avui ho hem celebrat. Molt bé. Hem plegat amb els alumnes, eh? Exacte. Nosaltres hi seguim. I ja saps, al setembre has de tornar a començar amb força. Doncs ho intentarem. Molt bé. Igualment. Que passis bon estiu i ja ens hi anirem veient. Sí. Vinga. Adéu. Adéu. La Desbarnada.
Bueno, bueno, bueno. Doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim. Jo veig que el Marc té notícies en fotografia i tot, el Miquel sense fotografia... No, perquè jo les trec, jo les trec. Perdona, el Marc té notícies en fotografia perquè li feia pal treure les fotografies i li ha d'imprimir pàgina. No, jo en tinc una en fotografia, després us l'ensenyo. Però bé, abans de la fotografia, com sempre, hem de donar el nostre regalet. Bé, jo avui tenia preparada la botifara setmanal pel tema...
del nou canvi de les freqüències de la TDT. És a dir, la nova modificació que els usuaris haurem de fer a les antenes per veure la tele. Una despesa adicional que ens prepara el govern amb l'excusa del repartiment de freqüències. I això que és tan sols fa dos anys que es va implantar la televisió digital terrestre i aquest serà el tercer canvi de freqüències. Digues. No, no, acaba, acaba. Després, si vols, en parlarem. Sí, sí.
Però, com sempre dic, a última hora hi ha algú que diu alguna cosa que em fa canviar d'idea. I aquesta vegada, doncs, han sigut la senyora Contessa de Murillo, la inefable presidenta de la Comunitat de Madrid. Aquesta senyora que, entre altres coses, ha dit frases com Con lo que gano como presidenta me cuesta llegar a fin de mes. O aquello de Considero nocivo hacer público mi patrimonio.
Les frases dedicades a Catalunya o a institucions catalanes també són de rècord. Per exemple, quan el 2005 va dir que el fet que Andesa se n'anés del territori nacional era una notícia dolenta. Es referia a la possibilitat que la catalana gas natural comprís Andesa. Més recent són les declaracions sobre la possible xiulada a l'himne de la final de la Copa del Rei dient que s'havia de suspendre el partit i jugar-lo a porta tancada per evitar xiulades. I ara...
després que el Tribunal Constitucional, aquell al que ella i el seu partit han acudit per frenar o anul·lar decisions de governs autonòmics, com per exemple l'Estatut de Catalunya, com deia, quan el Tribunal Constitucional ha decidit que el partit basc sort o és legal, perquè entre les seves bases està la condemna del terrorisme, la senyora Aguirre diu que si hay que hacer recortes, a lo mejor hay que pensar que el Tribunal Constitucional sea una sala del supremo. És a dir,
Si la sentència m'agrada, el Constitucional és la garantia de la democràcia. Si no, doncs que l'eliminin perquè no serveix de res. Senyora Aguirre, si el Tribunal Constitucional passa a ser una sala del Suprem, quedaria anul·lada la seva sentència sobre l'Estatut? Bé, és cert que els grups personatges són necessaris per fer més passable la vida. La senyora Aguirre ens ha fet riure de debò una vegada empassat el cabreig inicial per les seves paraules. Però això no treu que es mereix. I molt, aquesta...
Un, dos, tres, botifarra de pagès. Volies parlar de la TDT? Sí, no, només una pregunta. És que m'ha semblat que deies que tindrem que modificar l'antena. Sí.
Que hi ha algun fabricant d'antenista que tingui algú al govern? Deu ser cosí del govern, d'algun membre del govern. Bueno, no se sap ben bé si es canvia. Sí, sembla ser que sí, sembla ser que no. Les cadenes propietàries diuen que no, però a les hores diuen que han de renunciar a algun múltiplex, perquè en tenen dos o tres, i potser... En fi. Resulta que ara pràcticament totes les freqüències que s'estan utilitzant per la televisió passen a la telefonia mòbil.
pel sistema 4G. I aleshores la televisió s'ha de desplaçar. No seria més fàcil. Doncs no, senyor. No sé què, el tributo digital o el peatge digital. Tens que pagar. Sí, senyor. S'ha de pagar. Bé, va, anem per les notícies de la setmana. Comença. Una senyora que es va quedar embarassada d'un calamar quan se'l va menjar.
Sí. I que va fer calamarsats fregits? Més o menys. Aquesta senyora no va fer res diferent que no féssim nosaltres, l'únic que es va menjar un calamar, sembla ser que no el va coure el suficient, era un calamar mascle, se'l va menjar, i quan se'l va menjar va trencar la part reproductora del calamar, evidentment, el mastegar, i se li va inundar la boca de semen.
Quan va acabar de menjar, li va començar a fer molt mal la boca, va anar a l'hospital i van veure que es van trobar diversos punts blancs dins de la boca, enganxats a la llengua, li van realitzar una biòpsia d'aquests punts i van demostrar que s'havien introduït espermatoforos de l'animal, que són les càpsules on estan els espermatozoides.
Bueno, i bueno, vam veure, i quan estaven observant aquests punts que tenia dins de la boca i amb la biopsia i tal, se'n van donar compte que estaven vius, que no s'havien mort, no? Bueno, la cosa, li van fer una neteja de boca, com fos, no ho sé, no ho explica la notícia, però bueno, que d'aquí va quedar tot, gràcies a Déu, només amb això.
Sembla ser que no és que passi molt sovint, però de tant en tant es donen casos d'aquests a Orient, si tenim en compte que ells mengen el peix cru i, a més a més, cuinat. O sigui, cru i sense netejar-lo. Aquí a Occident netegen per dins el calamar, etcètera. Em sembla que és a Tailàndia, si no m'equivoco, que els pobs petits...
hi ha un plat que te l'enrotllen en un pal d'aquest japonès i te'l menges cru directament viu, de viu en viu, i te l'has de tregar d'una manera específica perquè no se t'enganxi. Perquè el pop no se t'enganxi a la llengua. Sí, que no seria... Molt bé, molt bé. A més d'anar amb compte, calamars, sépies, pops i tot això, s'han d'afregir molt. A mi m'agrada anar a la planxa, ben fets. I nets per dins. Sí, també.
Sí, ara ja veus, ja no els mirarem la mateixa cara. Ai, mare de Déu. Bé, jo tinc aquí una notícia que és curiosa, més que res. El govern espanyol, o sigui, el govern, pagarà 190.000 euros pel retrat del senyor Álvarez Cascos. Ah, sí, sí. El Ministeri de Foment, concretament, va firmar el mes d'abril del 2010, és a dir, quan estava el senyor José Blanco com a ministre de Foment,
un contracte per import de 165.000 euros més IVA per la realització del quadre retrat del senyor Alvarez Cascos, anterior president, anterior ministre de Foment. Això és un costum, el que es ministra, doncs, escolleix qui li ha de fer el retrat per posar-lo a la galeria de ministres. Bé...
La tradició, a més a més, és que sigui el propi exministre qui digui vull que m'ho faci aquest o vull que m'ho faci aquell altre. El senyor Álvarez Cascos va proposar al senyor Antonio López, que està considerat el millor retratista en aquests moments i, per tant, és el més cotitzat, el que cobra més a tant la peça.
El retrat aquest del senyor Álvarez Casco supera el doble del que va pagar el Congrés o que pagarà el Congrés pel senyor José Bono com a president de la Càmera de Diputats, que suposa 82.000 euros. 82.600. I el més baratet de tots va ser l'anterior president de la Càmera de Diputats, el senyor Manuel Marín,
que en lloc d'un quadre, un oli, va dir que ell volia una fotografia. La fotografia ha costat ni més ni menys que 24.780 euros. Home, perquè deu portar un mar d'or. O perquè el fotògraf és important. Sí, jo què sé.
A mi, a veure, em sembla caríssim. 190.000 euros per un quadro... Els hi faig per la meitat, la propera vegada, si volen. Sí, no, no, jo, a veure, jo per 1.000 euros... També, sí, per què enganyar-los? Els hi faig una foto al senyor Marín i a tota la seva seqüela. Em sembla caríssim, o sigui, els 190, exorbitants, els 82.600, què vols que et digui? Però una fotografia 24.780 euros em sembla caríssim, perquè, a més a més, hi farà con una càmera d'aquestes digitals. Segur, segur. Va, som...
foto i ja està. Si fos digital segur que és analògica i d'aquestes d'un solo uso. Vols dir? Igual si d'aquestes es compren... Així trets més beneficis. Vinga, Marc. Bueno, hi ha hagut una aerolínia...
dels Estats Units, Southwest Airlines, que va demanar disculpes a una passatgera perquè no la volien deixar pujar a l'avió perquè la seva indumentària era inapropiada. Home, a veure...
Com anava aquesta senyora? Portava un escote molt pronunciat, es veu. I el pilot es posava nerviós? Bueno, a veure, segons ja una... Però el pilot no ha de mirar cap endavant. Sí, ha de mirar cap endavant i ha d'estar tancada la porta. Segons una llei que els permet impedir l'embarcament a qualsevol persona que vesteixi roba indecent, obscena o...
ofensiva per la resta de la gent. El curiós del cas, que la noia, la senyora que diuen aquí, identificada com a Vital, al costat seu hi havia un home amb una samarreta amb un preservatiu dibuixat. Diu, jo no vaig influir en res, no estava allà, l'avió va arribar.
L'aerolínia s'ha disculpat i li ha pagat el bitllet. Perquè no va pujar. No, al final la van deixar pujar i li van retornar a modo de disculpa els diners que havia pagat pel seu bitllet.
Canavada, Nova York... Home, si algun dia has d'agafar el Subway d'aquest... El Subway Airlines... Pujar en calçotets, perquè jo deia ets gratis, tu... No és la primera vegada que amb aquesta aerolínia fa coses rares, perquè l'actor Kevin Smith... Sí. No sé si el coneixes, perquè jo no. Kevin sí, i Smith també. Junts no. Junts no. Es veu que el febrer del 2010 el van obligar a baixar de l'avió... Perquè no s'havia feitat. No, perquè no cabia a la butaca.
Deu ser molt grassoneta. Sí, es veu que és una mica obès. Hi havia l'ICIGet aquesta. Has de pagar doble. Els grassonets han de pagar doble. Però, bueno, en dius... Que s'alegren la vista, no? Sí. No, jo et dic. Southwest Airlines. Més coses, Miquel.
Bé, jo segueixo amb temes mèdics. Sí? Sí, una jove de 22 anys que quan tenia 12 li van detectar que tenia un càncer de cervell. Sembla ser que estava ja desauciada, que es tenia que morir. I els últims dies o mesos d'allò va anar amb un parc d'atraccions de la seva vida, va anar a muntar un parc d'atraccions i va pujar a la muntanya russa. Sí. Amb els sotracs de la muntanya russa... Se li va caure el tumor.
Més o menys. Va deixar de pressionar la part del cervell que hi havia i, bueno, ella ni se'n va adonar, però va tornar cap a casa i quan portava 3 o 4 dies li feia molt mal de cap, es marejava, va anar a l'hospital, la van observar i se'n van adonar que havia cedit la pressió que hi havia i que la podien operar amb cert garantia d'èxit.
Evidentment, li van tindre que fer diverses operacions, perquè amb una sola no hi va haver prou, però van tindre temps suficient al baixar aquesta pressió del cervell, van tindre els metges temps suficient per estudiar-ho, mirar-s'ho bé, i anar-la operant, la van operar de cinc vegades, per salvar-li la vida.
Està bé, això de la muntanya russa, no? Sí, aquesta... Bueno, fa uns mesos, diria jo, vaig llegir una persona que tenia un càncer a la gola i tossint li va saltar el van. Bueno, després resulta que aquesta noia ara té 22 anys i està totalment recuperada i, bueno, fa una vida normal i està estudiant...
perquè vol ser professora de primària i també vol liderar una campanya, es veu, que... A favor de la muntanya russa. No, d'una associació, d'una fundació que hi ha que volen detectar els càncers, o els tumors cerebrals, diguéssim, en la primera fase. Està bé. No, no, però jo crec que els propietaris de muntanyes russes ara aprofitaran, diu, si té vostè l'agrib, puja a la muntanya russa que se li correrà.
Bé, notícia judicial. L'audiència de Barcelona absol a 12 trilers de la Rambla de Barcelona que els havien sigut condemnats per estafa perquè considerem que no es pot demostrar que volguessin enganyar el turista que va estar a punt d'apostar 50 euros. Segons la sentència, no es pot provar que la víctima no coneixés la probabilitat de ser enganyada
ni que es produís l'engany que la piloteta no estigués en cap dels covilets. A manca d'aquesta prova, a més a més pel fet que la víctima no va declarar davant al tribunal, perquè suposo que era un turista i havia marxat, doncs van aplicar el que es diu que hem sentit tantes vegades, sin dubbio, però reo. És a dir, en cas de dubte, a favor de l'acusat.
Els dos acusats van reconèixer al judici que sí, que tenien muntat aquest joc de tríle al carrer, amb els altres processats, i que un potencial jugador va estar a punt d'apostar 50 euros quan va intervenir la policia, els Mossos d'Esquadra, i l'audiència considera que aquest joc no sempre és una estafa, perquè hi ha vegades que el jugador ja sap que segurament perderà la seva aposta.
O sigui, que ja ho sabeu, eh? Que ningú protesti pels trilers de la Rambla. Aleshores, el que li fan el Timo del Tokomocho... Tampoc perquè... Tampoc, no? No, no... Per aquesta sentència, no? Vindria dir, no, no, vostè el que volia era aprofitar-se... Aprofitar-se d'aquest pobre home que... Sembla ser que té les facultats... Clar. Sí, sí. Coses de fetges. Està bé, està bé. Va, les fotos en color. Les fotos en color.
Una empresa de biotecnologia d'Israel... d'Israel? Sí, Israelita. Això m'ha trobat... Massachusetts, Israel, Catalunya, eh, fill meu, de biotecnologia. Ha inventat, atenció, ojo al dato, marihuana que no col·loca. Ah, està bé, i a les hores de què serveix? Sí, que té tot un mètode, eh? Es veu que han eliminat,
La part activa de la marihuana, el THC, que és el tòxic, per dir-ho d'alguna manera. Sí, te'l fots amb la marihuana aquesta, amb una ampolla de whisky i ja està. No, doncs han eliminat el THC de la planta, llavors han augmentat el que seria el cannabidol, que és la part bona, per dir-ho d'alguna manera, d'un 2%, que normalment té la planta,
L'han deixat amb... No, amb 18. L'han augmentat. La part bona l'han augmentat. I la dolenta l'han tret. L'han tret, correcte. Llavors, amb aquest invent, se suposa que serà més medicinal. Sí. Però... Fes a tot que el govern de l'Uruguai ha decidit legalitzar la marihuana i, a més, serà monopoli d'estat. És a dir, que...
intel·ligents que són. El control de l'Estat. És una manera d'evitar el narcotràfic. Sí, sí. Perquè ara el traficant marihuana ja no serà un delicte contra la salut, sinó un delicte contra l'Hisenda. Sí. Que és pitjor. Que és pitjor, eh? Ja sabeu que Hisenda som tots. Sí. Bé, alguns més que otros, eh? Sí, senyor. Digui, digui. Bé, doncs, Tailàndia. Tailàndia. El país sexual per excel·lència, segons diuen. Diuen, sí. Jo, com que no hi he estat, no puc opinar. Bé,
Hi ha un programa de televisió que es diu Tailàndia tiene talento. Aquest programa s'ha de dir que està en tots els països, la majoria l'han fet aquí, però sota un altre nom, sobre un X-Factor similar.
o tu sí que vales, seria un similar de l'elevació espanyola. Que en aquest programa es va presentar una concursant, que quan va arribar al plató es va treure la camisa, es va pintar la part superior del cos, se la va omplir de pintura, i davant d'un quadre en blanc, amb els pits, va pintar una imatge. Ah, tu sí que vales. Eh?
Aleshores, evidentment, el programa el van censurar, etcètera, i a part que la concursant va rebre molts aplaudiments per part del públic present, va comportar que el jurat digués que allò era inapropiat, que el govern intervingués, que censurés les imatges, etcètera.
Llavors el ministre de Cultura diu que aquest programa està pensat per mostrar el talent de la gent tailandesa i usualment anima els joves a mostrar les seves habilitats especials. Aquesta senyora té una habilitat amb les mamilles. Sí. Tot i així, el ministre de Cultura deia que tot i així tenen que existir
Unes normes de... Sí. Sembla ser que Tailàndia, com dic, el paradís sexual per excel·lència, en canvi de portes en fora, de portes cap a dins, vol tindre una imatge molt conservadora de tota la qüestió sexual. Molt bé. Doncs ara la notícia en foto. Ah. Hi ha una nau especial que es diu Messengers, que és la primera que van llançar per orbitar...
al torn de Mercuri, que és el planeta que hi ha més a prop del Sol. I la primera fase de la seva expedició, aquesta nau ha fet 80.746 fotos. Pedazo disco duro. Deu tindre un disc dur. No, les envia. Ah, les envia directament. No sé si també ha fet una de les fotos del president aquest de la...
I aquestes fotos han sigut analitzades per la gent de la NASA, que diuen que amb aquestes fotos en treuran una sèrie d'informació que fins ara no ho sabien. Entre les fotos que han fet, han trobat que a Mercúrio, a Mercúri, hi ha una superfície que és exactament ni més ni menys que el retrat de Mickey Mouse. I...
Tinc la foto, això és ràdio, no és televisió, però efectivament pots jutjar tu mateix, Mickey Mouse, la foto de Mercuri. Aquí es veu on Walt Disney era tot un visionari. Exactament. No sabem si Walt Disney va estar a Mercuri abans de fer dibuixar el seu... o algú mercurià li va portar la foto. La notícia és curiosa, però és més curiós encara això. Diu que la nau Messenger va ser llançada...
cap a Mercuri, el 3 d'agost del 2004, va entrar en òrbita entorn al planeta el 18 de març del 2011, és a dir, fa any i escaig, i que, bueno, que ara ja ha fet la seva feina i es troba en fase d'ampliació del seu viatge. En fase d'ampliació. Més, encara. Sí, ja sabem on arribarà. La foto que acaba d'arribar ara, no? Suposo, del 18...
Ha trigat, què? Un any. Un any. Si marxa més lluny... Si marxa més lluny, si va cap al sol, jo li recomanaria que hi anés de nit. Que hi anés de nit, no sigui què.
El sol d'allò. Va, l'última notícia. L'última notícia. Vosaltres, dels que heu treballat en assegurances, em direu si això és... A veure, a veure. No aixequis sols els testimonis, eh? Que n'hi ha, que encara hi anem. Fixa't que no dic res a treballar, però encara hi anem. Però ja no ejerzo. Treballeu en el món de les assegurances. M'ha fet gràcia l'assegurança... Hi ha gent que s'assegura coses molt rares. Futbolistes... El dit que ha de posar-se al mar. El cant del Canari. També, bueno...
En Beckham es va assegurar amb 148 milions d'euros les seves cames. És possible. Que dius, bueno, fins aquí va. Això és molt típic de les asseguradores angleses, sí. Dius, vale, l'AIDS és un partit. Ja m'explicaràs per què Fernando Alonso assegura els polses de la seva va. Sí, senyor.
Sí, senyor. Però qui és el boig? I què? Si em passa alguna cosa al dit et pago 10 milions d'euros? Sí, perquè si li passa alguna cosa al fons no podrà conduir.
Però 10 milions d'euros, ho trobo una... Home, cadascú valora la seva vida. Fins aquí et dono la raó. Fins aquí et dono la raó. I per què el senyor Tom Jones assegura els pèls del pit en 3,5 milions d'euros? No sé què farà el senyor Tom Jones. De lliures, perdona. No sé què farà el senyor Tom Jones amb els pèls. Però són un símbol d'ell. Sí, però a veure, perdona que sí. Els pols els necessites per treballar, les cames també. Però els pèls del pit?
I si el depila a algú, li toca pagar? No, però si se'ls perd, no si el depila. Si el depila, després te'l poden anar a sortir, i més vigorosos. Bueno, no sé... Segurament se'ls depilen. A l'hivern, quan no actua... No, no, però ja et dic, no... I hi ha, bueno, packs que fan packs para famosos... Sí. ...de...
Bozicara i coses d'aquestes, les asseguradors treuen els diners d'una manera? Sí, però teniu en compte que això aquí a Espanya no... Bueno, perdoneu. Són normalment asseguradores angleses que fan això. Sí, bueno, però aquí el nostre estimadissit Messi té assegurades les seves dues cames per 50 milions d'euros. Sí, senyor. El Cristiano és una miqueta més bèstia, ho ha fet per 100, però bueno... Bé, clar, perquè ell té les pilotes d'or. Sí, sí.
Però, bueno, dius... Home, tu pensa que hi ha anglesos que quan venen aquí a Espanya fan un seguro de sol. De sol. Bueno, ara hi ha pàgines web que també ho tens, que si te llueve te devuelven el dinero. Sí, sí, l'assegurança de sol. Bueno, sí, són els inventors que pots fer apostes per qualsevol cosa. Sí, sí, sí. Qui traurà el primer córner i coses d'aquestes, doncs no m'extranya que diguin, doncs t'asseguro això, ja...
Molt bé. Ja no anem a Madrid? Anem a Madrid. Vinga, va, cap a Madrid. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Muy bien. Què tal la temperatura en Madrid? Calorosa. Sí, no? El passeo de la castellana no se podrà cruzar. Bueno, ara ja sí, ja se puede empezar a cruzar, però durant el día seguro que no.
Es muy difícil. Por la mañana todavía. Por la tarde, ya en las horas de tarde, ya empieza a hacer demasiada temperatura. Cuando se oculta el sol, durante un rato se está regulando. Los arbolitos y tal, ¿no? Pero yo recuerdo una vez que lo crucé, debía ser la una o una cosa así, me acordé mucho, muchísimo de una...
película que había hecho Narciso Ibañez Serrador que se titulaba El asfalto, porque se me quedaron los pies pegados al asfalto de la castellana. Y no exagero, ¿eh? No, literal, ciertamente. El antiguo, sobre todo el antiguo asfalto de la castellana vendía a derretirse y a pegarse en la suela de los zapatos. No tanto como a hundirse, pero sí a...
Yo, claro, ya cuando vi que se me quedaba enganchado ya, me acordé de Narciso Ibañez Menta, del perro oriándole en la cara y todas esas cosas, ¿no? En fin, oye, pero en Madrid estás como queréis, ¿eh? Siempre. Sí, sí, sí, tengo aquí dos noticias de Madrid que, oye, olé por la señora Botella. ¿Qué es lo que ha dicho? Pues dice que va a hacer lo necesario para cuadrar las cuentas del ayuntamiento. Y...
Como primera medida va a disminuir el servicio de recogida de basuras. Que no sea diario. Porque claro, ¿para qué quieren recoger las basuras cada día? No sé.
Hombre, ahora en verano está bien, tendréis aromas naturales. Aquí tenemos los aromas de Montserrat y vosotros tenéis los aromas de la botella. En principio se supone que los orgánicos, digamos así, que pueden ser los más olorosos si se van a retirar.
Lo que pasa es que luego están los que, como aquí los reciclamos, pues todo el tema de botes, de trabrics y todo este tipo de cosas, pues lo recogerían dos o tres veces por semana, un poco más o menos. Los fines de semana, los domingos, creo, que tienen pensado no recogería algunas fiestas. Sí. Y bueno...
Te he abierto que al final, me imagino que como todo habrán hecho un sesudo estudio. Seguramente, que habrá costado un riñón el estudio. De los olores y los efluvios que pueden surgir de los cubos de la basura. Pero a fin de cuentas ha primado, como siempre, lo económico. Y lo económico es que hay que ahorrar. Dice, eso sí que es bueno, dice también...
que nos van a deducir el porcentaje de la tasa de basuras. Sí, pero entonces no sé qué va a ahorrar. El ahorro. Yo ya lo dudo. Claro. ¿Para qué lo hace? Si lo que ahorra os lo va a deducir. De todas maneras... Se pone que es un servicio con costos repercutidos directamente a los ciudadanos. Ya. Con lo cual, si te ahorras un 5, un 6, un 7... Se lo ahorran los ciudadanos. Si te ahorras a los ciudadanos, ¿dónde está el... Bueno, de todas maneras...
Sí te puedo decir que la señora Botella está mal informada, ¿eh? Porque dice que Madrid es de las pocas ciudades europeas, si no la única, en que la basura se recoge todos los días del año, salvo el 24 y 31 de diciembre. Se debe referir a los domingos. Me imagino. ¿Porque tenéis recogida basura domingo en Barcelona? Me parece que no, ¿no? No.
No, los domingos no. Pero los de papel y de plástico no los van a recoger. Cada día no pasan. Al menos en Viladecans no pasan cada día a recogerlo. Ahora, hay otra noticia que ya me preocupa a mí más. Si fuera a Madrid ya me preocuparía porque dice que entre otras medidas estudia la reducción del coste de la iluminación.
aplicando nuevas tecnologías. Os veo a cada madrileño con una linterna. Bueno, quedaríamos buenos todos por la calle así con una linterna. Hay más, hay más. O todavía para hacerlo más costumbrista con una vela y un candil. Claro, claro. Pretenden también reducir el horario del metro. Uy, del metro hablamos luego. Ah, vale. Del metro hablamos luego. Ah, vale. Yo es que he visto la SAS, que quiere decir que ya no...
La A, que es que hay otra. Ah, noticia después. Ah, vale. Ahora, eso sí, eh. Lo de la iluminación, hombre, siempre habrá nuevas tecnologías. Claro. Lo que pasa es que, como todo, cuando un organismo público hace un anuncio de una nueva inversión, lo menos tiene que decir qué es lo que va a cambiar y cuánto va a costar. Yo lo que no sé si os darán una linterna o os pondrán un LED en el culo.
Seguro que tiene un familiar que tiene una fábrica de linternas. No, no, es que claro, vete a saber, porque ya ha puesto a decir que son nuevas tecnologías, la linterna es una tecnología antigua. Yo me preocuparía muy mucho, Mariano. Yo de verdad te recomiendo, pide el traslado a Barcelona, que al alcalde de Trías estas cosas no se le ocurren. Una patata, ¿no era el experimento ese de química o de física que le ponías una patata con dos diodos y encendías una bombilla?
¿Algo así? Sí, es el tema de conductividad. La gata es un excelente conductor. Lo mismo, pero le pondré una pila adentro. Lo que pasa es que os van a instalar luces que se encenderán con detectores de movimiento. Cuando vayáis andando por la calle se encenderá la luz y cuando no pase nadie se apagará. También puede ser.
parado en una parada de autobús esperando que pase y estás parado. Tendrías que estar moviéndote todo el rato. Y dependiendo de la intensidad de la bombilla, porque el autobusero como venga y se le encienda de golpe el foco... Ahora, eso sí, que no os preocupéis por las Olimpiadas, porque Madrid ya tiene el 80% de las infraestructuras ya realizadas y, por tanto, no hay problema en eso de...
De hacer las olimpiades. De tener que realizarlas. De que el tanto por ciento que se nos ha podido adjudicar por tener las infraestructuras realizadas. Lo que pasa es que esas infraestructuras realmente el uso que tienen es muy escaso de momento. Bueno, claro, por eso son para las olimpiades. Claro. Claro.
Tú no has visto... Me imagino que cuando nos concedan las Olimpiadas a Madrid, si es que algún siglo nos las concede, habrá que realizar unas nuevas instalaciones más acordes a los tiempos que van. Claro, porque esas ya serán viejas y... Claro, habrá que reformarlas, habrá que hacer unas nuevas, habrá que tirarlas y hacerlas más galácticas, no sé, alguna cosa. Cualquier cosa. Y como decía, también tengo otra noticia, porque a ti no te afecta, porque tú, como buen patentado, te mueves por Madrid en coche...
Pero, aparte de reducir el horario de metro en los fines de semana, se les ha ocurrido, y es curioso porque esto, los ferrocarriles de la hora de la Generalitat y que entonces eran los ferrocarriles de Sarriá, ya lo tenían, se les ha ocurrido que el billete sencillo de metro seguirá costando 1,50. Más barato que en Barcelona. Sí. Pero...
Solo se podrán recorrer con él 5 estaciones. A partir de la quinta y hasta la décima se pagarán 10 céntimos más en cada parada. Con lo cual, si tienes 10 paradas, pagarás 2 euros. Que es el mismo precio que tiene aquí en Barcelona. ¿Y aquí haces...?
15, dependiendo de... No, menos, bastante menos. No, depende si coges una línea larga con dos euros puedes ir de punta a punta. En resumen... Puedes hacer hasta 20 paradas. El resumen es que la mayoría va a tener que pagar los dos euros. Sí, la mayoría va a tener... Porque además, claro, todo esto es para ahorrar o para ingresar más. Pero claro, van a tener que poner toda una serie de infraestructuras que no son precisamente las de las Olimpiadas...
Para que las máquinas expendedoras, tú le digas, voy a tal sitio, calcule mediante transbordos y tal, cuántas estaciones de metro vas a recorrer. Es decir, tú vas, estás, yo que sé, en Moncloa y vas a Sol, en Sol haces el transbordo para ir a nuevos ministerios. ¿Lo he dicho bien? Más o menos, sí. Se la ha estudiado esta tarde. Toda la noche estudiando para esto.
Y claro, entonces la maquinita tiene que contar son tantas estaciones, dos euros. Y luego otro aparatito para que cuando tú llegues a la estación de destino coloques el billete dentro y si efectivamente has cumplido con lo que tenías que pagar se te abre la puerta. Si no la puerta no se abre, imagínate la cola, yo me imagino.
Metro de Madrid, hora punta. Que vosotros no sabéis lo que es el Metro de Madrid hora punta. Pero si lo que es el Metro de Barcelona hora punta... No, no, no tiene punto de comparación, te lo aseguro yo. Yo me quedé bocabadado. Metro de Madrid hora punta y un señor que no haya pagado el billete correspondiente y no se le abre la puerta de salida. Y si en el Metro te das cuenta que no quieres ir a esa parada y tienes que ir a otra, ¿cómo lo haces? Pues eso ya sabes que no vas a salir. No sé cómo lo ves tú, Mariano.
Ya por práctica de supervivencia, si ves que tienes que ir más allá, y no se te va a abrir la puerta, si vas más allá, pues lo que tienes que hacer es pararte en la estación a la que tienes derecho, salir... Salir y comprar otro billete. Porque si no, los que quieren salir, que van detrás de ti, y ves que la puerta no se abre y que llegan tarde, hora a punta, al final lo que pasa es que pasan por encima de ti y salen ellos. Efectivamente. O sea, no es que pasen por y sobre de ti, es que de golpe y por razón te sientes elevado, como si fuera...
O sea, una sublimación y toda la masa de gente que te introduce en el metro. Madre de Dios, es peor que el metro japonés, el metro de Madrid, de verdad, te lo digo. En Japón hay unos individuos empleados del metro que empujan. Sí, no, no, sí, sí. En Madrid no hace falta, ya te empuja el propio personal que quiere coger el metro a veces se le escape. Somos autosuficientes. Sí, sí, sí. Nosotros nos metemos como sea. No vaya a ser que se le escape el metro, llegue tarde...
Y el encargado te ponga una florecita en la lista. Madre mía. Sí, señor. Hombre, aquí lo primero es que muchas personas van a tener que ponerse a estudiar detenidamente cuáles son las instrucciones para coger el metro. Claro. Más que nada porque tal como está explicado, al final todos nos acostumbramos. Sí, pero claro, tú imagínate que tienes que coger y marcar, ¿no?
¿Dónde vas? O sea, que ya tiene que haber un panel. Que yo no sé cuántas estaciones tendrá el metro de Madrid, pero... El metro de Madrid, pero... Pues tendrá más de 100. Sí, fácilmente. Fácilmente. Y en expansión, además. Claro. O sea, que imagínate el panel que debe haber ahí en la máquina expendedora de billetes. Lo harán con esta página. En todas las máquinas expendedoras de billetes. Claro, en todas. Que son unas cuantas. Sí, sí.
Pues imagínate que puede haber una media entre grandes estaciones y pequeñas estaciones, puede haber fácilmente como unas 10 o 15 máquinas por estación. No, pero el tema este está solventado ya prácticamente en las máquinas de Renfe. Sí, tú vas a Renfe y quieres coger un billet en una máquina expenedora de estas de...
Te has de comer toda la lista. No, claro, tienes que buscar el pueblo donde vas, pinchas. ¿Dónde te dice tanto? Porque en Renfe sí que hay zonas, va por zonas, pero luego ya también existe... Pero tienes que buscar el pueblo donde vas. Sí, eso sí. Y como te toque la V, como en mi caso cuando iba a Villa de Cannes, de la A a la V hay unos cuantos pueblos. Se te escapa el tren. Se te escapa. Se te escapa, claro.
No, no, lo harán con el androide. Lo harán con el androide. El que esté en, no que sé, donde tenga que ir a Vallecas, pues claro, la V. Ven pasando página. Porque no tiene una panel debajo que dices, mi pueblo empieza por V, le doy aquí. No, no, has de ir página por página. Perdona, que eso sería peor, porque más de uno buscaría Vallecas con B. Y entonces sí que ahí no sale, ahí sí que pierdes el metro.
Lo harán con una aplicación de Android, seguro. ¿Eh? Los vallecanos. Cogerían vallecas con B y con K. Y con K, claro. Porque ellos son muy propios, ¿eh? Hombre, pintaron la zona azul de blanco no sé cuántas veces. ¿Al final se salieron con la suya o no? No, no, no, no. Porque no era de calidad la pintura. Claro. El señor Ruiz Gallardón allí, cabezón él, ¿eh? Mandaba a la brigada, pintaba la zona azul, salían los vecinos de Vallecas, pintaban de blanco...
Volví a la brigada, pintaba de azul. Y la capa de pintura iba subiendo. Sí, claro, porque pintaban una encima de otra. Al final, claro, ya no se podía aparcar allí porque había un muro. Lo convirtieron en balenes de esos. Vamos a aprovechar. Pero a mí me hizo gracia, me gustó la protesta esta de los vallecanos en contra de la instalación de la zona azul en su zona. Realmente, si te pones...
Entiendo que o debe ser para todos o tiene que ponerse con un cierto sentido común. Porque hay algunas zonas en Madrid en las que hay zona de hora de aparcamiento regulado y realmente es que el sentido que tiene no se ve porque igual que hay zonas en las que hay mucha demanda de aparcamiento según qué horas, en otras es que hay sitios por toneladas. Ya, por...
plazas libres muchísimas, incluso sin los parquímetros. Entonces hay algunos sitios en los que no entiendes cómo están puestos. Y otros, sin embargo, tampoco entiendes por qué están puestos. En cualquier caso, en muchos lugares no entiendes por qué están puestos. ¿En Madrid todavía no tenéis zona verde o sí? También hay zona verde. Tenemos zonas verdes. Para los residentes. Sí, sí, sí, sí, tenemos.
Hay dos tipos de líneas, la zona verde y la zona azul. Las zonas verdes son las de residentes... Exacto, que es curioso, porque un señor que vive en la calle en los números pares resulta que no tiene derecho a residente porque lo consideran que es de otra zona donde no hay problema de aparcamiento. El del impar, en cambio, sí, porque pertenece a la zona de la izquierda y sí hay problema de aparcamiento, entonces tiene el carnet de residentes, tal que el que vive a la derecha no sabe dónde aparcar el coche.
Eso puede ocurrir en los límites de las zonas, porque aquí lo tenemos más que por calles, por zonas. Sí, sí, bueno, aquí también es por zonas. Hay zonas que cogen barrios. Y hay calles que cogen dos zonas. La derecha coge una zona y la izquierda coge otra. Sí, sí, sí. Entonces, si te cambia de la zona 44 a la 45, por ejemplo, por decir un par de ellas, que estén juntas, ¿qué es lo que pasa? Que si tú estás en el límite de la 44, ya no puedes afastar en la 45. Claro.
Aquí en Barcelona hay zonas que sí, que tienes bi zona, te permiten aparcar en dos. Sí, en las dos. La 17 y la 18 hay... Pero pagarán doble. Eso ya no lo sé. Bueno, eso ya no lo sé. Tiene sentido común que pueda haber una cierta mezcla o tolerancia en la proximidad de los límites, ¿no?
Otra cosa es que uno se vaya a aparcar al otro lado de la ciudad y diga, es que no he encontrado aparcamiento hasta aquí. En fin, Mariano, no insistamos porque no lo vamos a arreglar. Me temo que no. Oye, que tengas un buen verano, porque ya sabes que dejamos aquí la historia hasta el mes de octubre. Vamos a descanso a la audiencia para que pueda reposar, pueda ir pensando en todo lo que hemos dicho a lo largo de estos 30 programas de esta temporada.
Y para que la temporada que viene estén frescos, con las mentes amplias. Que mediten. Que mediten todo el verano. Y para seguir escuchando la desvernada. Por eso, que pases buen verano. Y bueno, pues a ver si nos vemos. Nos veremos. Coge el AVE, que me han dicho que lleve a Barcelona en tres horas. Creo que sí. Todavía. Venga.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Què dius? Que aquesta sintonia no la conec. No, perquè és que estava buscant la sintonia... Bona nit, eh? Bona nit. Bona nit, Charlie. És que estava buscant les sintonies per l'espai de la secció musical i no n'hi ha. No, no, no, però és que ara li toca el Barambio, eh? Ah, era el Barambio. Pensava que la... Perdó, doncs vinc més tard, eh? No, doncs fem una cosa, si et sembla... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
I després truques al barambi i ja està, cap problema. Mira, com que ahir la Madonna va venir pel Sant Jordi... Sí, però no va ensenyar el pit, tu. Ja com a Israel o no sé on, no?, que va ensenyar el pit, també. Sí, sí. Ni el cul, tampoc. No, res. Com que estem... Com que ha vingut a Barcelona, estem així fatal, no? Clar, deu ser la crisi. Si anés a Alemanya, ho faria. Bueno, he buscat un tema de la Madonna, laica virgen, mític, no?, dels anys 80, que no sé si el va cantar ahir, però, bueno, sempre està bé recordar aquest tema. Molt bé, perfecte. Vinga, fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Yeah, your love thought I was scared and cold. Like a virgin. Touched for the very first time. Like a virgin. With your heartbeat next to mine.
You're so fine and you're mine. I'll be yours till the end of the time. Cause you made me feel. Yeah, you made me feel. I've nothing to hide. Like a virgin.
Fins demà!
Ven a Splau a ver el gran espectáculo de Lazy Town. Los personajes de la famosa serie infantil te invitan a disfrutar gratis de su show en directo. Serán los próximos 28 y 29 de junio a las 7 de la tarde en el Centro Comercial Splau en Cornellà. Más info en splau.com.
M'encanta això de tenir publicitat del programa. Fa més coses. Tenim entrades o alguna cosa? No ho sé, però fa més nivells d'audiència pujaran. I tant, i tant. Bé, doncs continuem amb la desbernada i ara ha arribat el moment que el doctor Baràmbio ens expliqui alguna cosa. No sé si alguna cosa... El Jordi em diu, espera, espera, que encara no parlo amb ell. No hi és.
Estàs reunit amb la ministra? Amb la ministra, és possible. No, amb la secretària. Amb la secretària. Això ho està operant? Està de part. Està de part. De part d'algú. Sembla que sí. Amb algú està parlant. No sé si estarà parlant amb la... Amb la secretària. Amb la telefonista. En fi, doncs això. Estem esperant contactar amb l'excellentíssim doctor Baràmbio.
que un dia d'aquests el faran ministre. Sí? No ho sé, dic jo. De foment. De foment. Ministre de foment. Sí. Sí. Doctor Arambio. Hola, bona nit. Bona nit. Bona nit. On està vostè avui, ara? Estic en una terrasseta, aquí, a l'Escorç. A l'Escorç. Prenent una cerveseta, un whisky amb aigua... Un gin tònic. Un gin tònic. I fumant un puro. No, no fumo. Ja no fuma, vostè.
Jo ja no fumo, fa molt de temps. No fuma. Molt bé. Alguna cosa per explicar o li hem de preguntar? Home, si teniu alguna cosa que us resulti que, bueno, no sé, que us interessi això, jo... No, no sé. Tinc a la vostra disposició. Home, jo, com una notícia que ha llegit aquí el Miquel, que una senyora una mica més hi queda embarçada pels espelmes d'un calamar, això no és possible, oi? Una senyora que es queda embarçada d'un calamar? Sí.
Bueno, ho sento, no llegeixo revistes d'aquest estil. No és possible, oi? La notícia era totalment científica, i tant. Ah, sí? Sí. Un calamar? Sí, una senyora que es va menjar un calamar mig cru, i aleshores es va menjar el recipient on estava l'esperma, i se li va quedar la boca, per sort. Li va quedar la boca, perquè... Ah, però l'espermada arriba...
A l'òbul, des de la boca a l'òbul no hi ha connexió. No, bueno... Ja saps tu que els bitxitos aquests són molt intel·ligents, eh? No, no, no. Quan no hi ha comunicació, no hi ha comunicació. Tu no pots anar amb cotxe a Mallorca. Ah, no? No, pots portar el cotxe, però no anar-hi. O sigui que no és possible, això, no? Home, en principi... No ho sé, el calamar, crec que no, perquè el número de cromossomes són diferents.
i per tant no crec que siguin compatibles un gamet de calabar amb un gamet humà, ni amb un gamet de vaca, tampoc. No perquè sigui humà. I per una altra banda, si el gamet no va per les vies adequades, doncs és possible que hi hagi connexió entre els gamets d'un masque i una femella. Ho trobo bastant difícil. Bé, bé.
Doncs aquesta és la notícia que teníem, o sigui que ara pots dir tu el que vulguis. Bé, jo... Jo us vaig parlar des de Madrid, no? Sí, vas parlar des de Madrid. Ja va estar explicat, no? Sí, ja vas parlar, vas sortir per la tele i tot això. Sí. Doncs no he sortit més per la tele. No has sortit més. No tinc més notícia. Ja em semblava una mica darrerament la programació de televisió... Anava a fer això. Bueno, la televisió, la televisió, aviam,
La televisió, telenotícies. Perquè el que és comentari, ha hagut comentaris als diaris. Però les televisions... A veure, a veure, aquí, aquí a Catalunya, vull dir, aquí a Catalunya, el direccionisme, bueno, és brutal ja, eh? És grup o dos punts. Ja està, ja està.
O sigui, TV3 també és un grup o dos. Sí, home, d'aquí a poc, és el lloc de TV3, és allà, TV1, Ràdio Associació de Catalunya. Hi ha temes que no es toquen, per definició, és l'avantguàrdia, hi ha temes, no es toca. Per exemple, tema d'interrupció en bas, no es toca. No es parla mai. I si surt alguna cosa que tinc, potser ha de ser que en els de més diaris és portada, ells van a quarta pàgina, un barra.
i a TV3 d'igual, i tot això. I l'única televisió que estava, diguem, marcada una mica de diferència quant a opinió en general, no amb aquests temes, precisament, sinó amb altres temes, no?, de lingüístics, el que sigui, que era canal català, doncs està a punt de tancar. Està a punt de tancar. A mi també tenia un programa que diu Catalunya opina.
I van posar el puny, el van treure a TV3, el van portar al grup Ogodó per competir en aquest grup, i no va poder, i ara ja, com que no han pogut, doncs el que toca és anul·lar-lo. Bé, ja sabeu com aquest... Bé...
Home, és que ara amb la reestructuració de freqüències... Sí, cuidado amb desvernada, eh? Perquè com tinguem una mica d'èxit, ens tanquen, eh? Bueno, jo per sort mai he volgut que la desvernada tingui èxit. Amb els nostres dos oients ja en tenim prou. Sí, sí, sí. Ara, darrerament, em fa por, perquè amb això de l'androide crec que estan pujant l'audiència molt, eh? Hòstia, no, però no, cuidado, eh? Tres. Jo diria que tres mínim. No sé, quanta gent hi ha connectada? Tres a la web, si és de simple. En teniu tres a la web? Sí.
però això és un èxit abans ens teníem zero que no, però i no sabem l'escoltarà demà independentistes o alguna cosa així turba turbia sí, segurament heu vist que ara ara som de les Isles Solomón sí, sí molt bona aquesta i ara parlem aragonès oriental ah, mira ja mireus deu ser un amic del Marc segurament
Jo parlo oragonès oriental. Clar que a Madrid parlen català occidental, català occidental, i a castellà lleó parlen portugués oriental. Sí, bueno... A vosaltres he dit tonteries, a veure qui la diu més rosa. Si comencem a dir tonteries, segurament ens tancarà la... Aragonès oriental...
A mi que li perdonen, però és a tontos. És com dir... No, a Itàlia parlant el llatí modificat. Sí, sí, no també és cert. No parlava a Itàlia. És un llatí central. I a Inglaterra... Ah, a Inglaterra, perdó. A Gibraltar parlant el castellà ingles. Inglesat. Castellà inglesat.
Aquí d'Aragonès a Aragonès. Hi ha gent que ha de justificar el sou. I mira, que és curiós que la senyora aquesta que ha fet aquesta normativa... És de... És de Lleida. És de Girona. Sí, de Girona, del poble de... No em sortirà el nombre. Sí, però ella es veu que mai ha dit que fos catalana. Diu que era de Girona. De Girona. Ella és de Girona. De Girona. Ah, és de Girona. Girona.
Sí, generalment fa gràcia. Sí, sí. Sí, és de Gerona. De Gerona. Home, el que està bé també, ja que parlem d'idiomes, és que... No sé quin estament... Que la Geronen, absolutament. Que no sé quin estament de...
de la Unió Europea, ha dit que la llei de cinema en català és discriminatòria. És discriminatòria amb el català. No, amb el castellà. Perquè les pel·lícules en català... Amb el català perquè afavoreix el doblat en castellà. Perquè surt més barat. Això demostra que són més llestos que nosaltres. Que nosaltres no, que els espanyols.
Sí, sí, perquè aquí es van posar el crit al cel, amb la llei del doblatge, i ara resulta que la Comissió Europea diu, no, no, no pot ser, home, perquè això afavoreix el castellà. Clar. Sí, sí. I una altra... No, però podem explicar coses divertides de la... Vosaltres recordeu d'un llibre que va fer el Carandell, que es deia fer el Tiberia Show? Sí. Bueno, però es va quedar curt. Sí. La cosa està molt ben superada. Sí, vull dir, president del...
del Constitucional i del Suprem. No? Sí. Bueno, aquest tio és dignat de ser personatge... No, no, no era del Constitucional. Era president del Consell General del Poder Judicial. Era president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem. I del Tribunal Suprem. Sí, perquè els càrrecs...
Sí, sí. Doncs aquest senyor, que per a mi és el quarto poder nacional, no? Sí, sí, el quarto, el quarta. I el resultat, bueno, en el resultat d'en la filla de Tormes i dels validos del Fernando VII, o sigui, vull dir, un personatge absolutament està inet, eh? Sí, bueno, però ell té la consciència tranquil·la. Home, i tant. Oi, el Dion, ell també tenia la consciència tranquil·la. Que no tingui la consciència tranquil·la, després de fer el dret per nada. No.
Això és el seu dret? Clar, i tant. No tant, no. És que usted ha violado aquí una jove... No, no, perdona, yo lo he dicho, pues nada, que es algo legal. O sea, yo tengo la gente de crédito que pone, va, gastese en lo que usted le tiene. Clar, ja està. Clar, és que el programa no és d'ell, és del que li va donar la targeta. Exacte, sí, però després ja, després ja la consciència personal, però com que no en tenen... Clar. Com vols que... vull dir la xarxa, sí, sí.
Tu pots exercir... Tu pots parlar català, perquè el saps. Si no el saps, no el pots parlar. Tu pots exercir la consciència... Si la tens. Si no la tens, com vols exercir-la? Clar, clar. Llavors hi ha coses que van inherents amb el carnet. Soy espanyol, espanyol i espanyol. No, si no, no diu això. Soy espanyol, espanyol, espanyol. Automàticament que tu tens això...
Tu només penses en regalar-li alguna cosa al teu cunyat, passar-li algun xoll al teu cosí, mirar d'apropiar-te tot el que pots i gastar-te tot el que no tens. Va, una cosa va amb l'altra. Perdona, perdona, però jo ho entenc. Gastar-te el que no tens ha de ser una delícia. Sí, sí, sí. I tant, i tant. A mi això, home, a la sua, com que no és meu... És que, a veure, això del calvinisme...
Això de ser decent, de pensar amb els altres, de la consciència col·lectiva, tot això va amb monades, tio. O sigui, doncs té, no sé, la disbalxa. De totes maneres... I el que no tingui un cosí, que no el bateguin. De totes maneres, el que passa és que aquí tampoc podem llençar la primera pedra, eh?
Perquè també els tenim, eh? Tens tota la raó. Nosaltres amb els últims 25 anys hem après molt. Oh, i tant. Hi ha gent que n'ha après molt. N'ha après molt, sí senyor. Sí, sí, ha sigut una... A més a més, un curs intensiu. Oh, i tant. Si veus, una...
Allò de la ventosa, que se'n diu, no? Allò que tu t'enganxes allà i xupa, i xupa, i... Com el pop. La ventosa, es diu la ventosa. Com el calamar. Sí, exacte. Que s'enganxa. I de pas no deixes prenyar d'alguna. Exacte. I, bueno, ja s'apanyarà. Jo soc un calamar, a mi no em reclami. Efectivament.
No, perquè això va en via vocal, no? Si li diuen a aquest senyor, escolta, i ha de tornar els diners, diu, quins diners? Si la targeta no era meva. Fraude. Si la targeta no era seva, no la podia fer servir? No, perquè li van donar. Bueno, jo... Perdona, faig una petita disquisició, no sé, una cosa que no té gaire importància, però esteu propats per la hòstia que ens paguem a octubre? O sigui, a octubre serem molt pobres. Cinc més...
de deu, no? Però molt... Perdona, no ens donen 100.000 milions d'euros? No, home, no. Ah, no? Que no. Ah, jo he llegit que ens donaven 100.000 milions. No, home, no, no. Donen 100.000 milions als bancs perquè puguin tornar els crèdits que deuen amb els elements. Ah, va, o sigui...
A veure si l'entenc. Els bancs alemanys... Els bancs alemanys li donen 100.000 milions d'euros als bancs espanyols... De moment els tècnics d'aquests que tenien per aquí soltos han dit que 64.000, no? 64.000, sí. Però tu saps del que ha costat aquesta editoria?
64.000 euros 64.000 milions d'euros ha costat, sí els bancs necessiten 64.000 milions d'euros que és el que governarem nosaltres sí senyor això va així d'aquí el forat és 64.000 milions d'euros nosaltres els posem, vostès els tornen
I ara el poble que vagi treballant... Però tenim 15 anys, no? Per exemple, sacrificant de cocaïna, compraventa d'armes, prostitució, mendicitat, flamenco... I toros. I tal, no? I llavors, doncs, amb això es tornaran els 64.000 milions i no ve qualsevol. Clar.
no sé tu que tal estàs de flamenco i de toros de prostitució et veig malament sí oi? jo crec que sí no hi ha una altra possibilitat que no sigui ni flamenco ni prostitució? si es poden vendre com a esclau ah jo és que m'hi veig jo personalment m'hi veig perquè la prostitució i l'esclau jo tampoc hi he trobat però com a esclau doncs igual sí
algun alemany, no?, per portar-li les maletes de jonolls, eh? Ah, no, això sí. Això sí. En fi, què hi farem? Això serà l'octubre, dius? Jo crec que a partir de l'octubre entrem ja en la pobresa absoluta. Home, a veure, de moment, de moment ja el senyor Rajoy... Que les pagaran els nostres, no els nostres nits, no, els nits dels nostres nits. Però de moment el senyor Rajoy ja l'han fet president de les Isles Salomón.
Bueno, això forma part del, diguem, del, no sé com dir-ho, del panorama espanyol. Sí, exacte. Vamos a salir de España y vamos a hacer el ridículo. Sí. Llavors, dius, bueno, pues yo me voy a partir de la carterana, a mí, yo seré el presidente de las mismas sobre el món, yo seré Gaby, yo seré Fofó, yo seré Miliki. Sí. Tens o no? Sí.
I l'altre que era el Robi. Home, estaria bé. Ja que sàpiguen la veure, però si t'hi fixes molt es veu. Sí, però mira el conter poltrona, el pobre, per posar-se el nas a la... l'han fotut per tot arreu. Pobre home. Ah, i hi ha un altre personatge inefable. Jo, és que Espanya dona personatges impagables. Són personatges per la història. Són personatges que passen a formar part
no sé, de l'imaginari popular, dels jueces infantils, de coses d'aquest estil, no? No et referiràs a la Contessa de Murillo? No, no, no. La Contessa de Murillo? Sí. La Contessa? No la coneixo com a Contessa, la coneixo com a Espe. No, però és Contessa. Era de su círculo. Ha descobert, després de lo del...
de l'Estatut i això, ha descobert que la Constitució... No serveix de re, eh? No, no serveix de re. Hi ha que anul·lar-lo. Hi ha que anul·lar-lo. Ha de desaparèixer. Ha de passar a ser una sala del Supremo. Sí. O la sala de bany o la sala... O la sala del millar, no sé. Sí, exacte. O la sala de massajes. Exacte. Una sala del Supremo d'on iremos a maquillar-nos. Exacte. Perquè vull dir, clar, ara de cop i volta ens ha d'anar a compte que
Alguna vegada, no sé, han fet una cosa que va a favor de la concòrdia. Sí, però com s'atreveixen, aquesta gent? Exacte. Llavors, sentint InterEconomia, una altra cosa impagable del programa nacional. Perdona, jo espero que amb la reestructuració de les freqüències de la TDT no ens treguin InterEconomia. No, per favor, no un programa d'ofor. El treure el gato a l'aigua
Más se perdió en Cuba. Y punto pelota. No, espera, y falta una altra, que es dando caña. Y dando caña. Bueno, pues aquests l'atrevia van dir que, clar, donde se ha visto un tribunal constitucional que, por ejemplo, con el Institut, yo... Una muestra de sabiduría y... No, no, para contentar a los independentistas. Ah, sí? Sí.
Sí, no, això ja... Mira, tinc poca capacitat de sorpresa ja, eh? I quan entro d'una economia estic preparat ja per tot. Però per això no estava preparat. És a dir, em vaig quedar amb la boca oberta... O sigui que la sentència del Tribunal Constitucional va ser per acontentats d'independentistes. Amb l'Estatut, tu. Sí, sí, es va dir ja, i ningú... Bueno, i van dir-ho? I tan tranquils, home, clar. Sí, sí, sí. Clar, el Tribunal Constitucional, que, per exemple...
con l'Estatut, pues claro, hizo una sentencia para contentar los independentistas. Aquí cagats a tots amables. No, no, i contents, i contents l'estaven. Sí, senyor. Ostres. Bueno, en certa manera em vaig donar una alegria, no? Si la persona aquesta que heu dit s'ho creu, deu patir, pues me n'alegro, que vols que et digui, al final ja, un es torna dolent.
la solució està, com li deia fa una estona jo aquí al Marc amb aquest el triple eje Massachusetts, Catalunya, Israel no, però això serà un èxit mundial oh, i tant sí, home, sí, sí, los tres tenores a veure qui canta més clar, i tant vamos, això serà un hito un hito
Habito que es un grito sin gerre. Abans de i després de. Sí. D'acord, me'n vull dir una cosa, eh? En l'àmbit que jo emballugo, Catalunya està científicament molt ben col·locada i molt respectada, eh? Bueno, col·locada, no tan bé. Respectada, suposo que sí. No, no, col·locada, col·locada. Col·locada, vols dir? Col·locada des del punt de vista que es publica molt, vull dir...
Venen molts investigadors estrangers aquí, hi ha interconexions, vull dir, hi ha col·laboracions amb els punts més importants d'investigació del món, amb el que jo conec, eh? No sé si amb enginyeria es dona o si no, però amb medicina, i concretament en altres aspectes de... Vull dir que tenen que veure amb... La veritat és que sí, eh?
Molt bé. El problema és que amb el que nosaltres descobrim, investiguem i arribem a conclusions i tal, no fem res. No, clar. Clar. Ho fa algun australià o alguna... I això ja passa. Perquè darrere de tota aquesta inversió, que és una inversió, i tot aquest coneixement que ho és, i tot aquest talent que n'hi ha,
no hi ha cap indústria que... Que recolzi tot això i el tinguin. I cap inversió que ho aprofiti. I com que tot això és sense apura i queda publicat, doncs ho aprofita un altre. Clar, diu, oi, no pot dir que els catalans està bé, això? Bueno, no, no. A veure, no solament els catalans. Vull dir, els catalans col·laboren amb aquesta cadena de coneixement i sempre ho aprofita un altre, perquè aquí n'hi ha ningú que s'hi apunti, m'entens? Perquè, clar...
Imagina't, ja que hi ha una empresa quan es pot comprar un pis i vendre el més car al cap de 3 o 4 dies. També, per favor. Com muntar una cadena de portíbols o alguna cosa així, anem a qui muntar una empresa que potenci, diguem...
Els coneixements dels nostres investigadors... Tu vés ara al banc i dius, escolta, necessito un crèdit per muntar una empresa que cultivi el que has dit?
No sé, que estigui aplicant un coenzima que resulta que millora no sé què. Exacte, sí, sí, sí. El tio del banc t'entén perfectament. En canvi, si vas... En canvi, si vas i dius, vaig a muntar un puticlub? Home, clar, diu, ah, vale, això és un negoci, segur. Sí, segur. Unes quantes dies a l'est i tal. Sí, home, és que clar, a qui se li ha curts? Volem a fer tràfic de persones...
Ah, això és una bona idea, no? Sí, sí, sí, home, això segur que és un negoci... No, anem a millorar les condicions de la humanitat. Anem a parlar en sèrio. Ara no ho sé, però en els anys 78-79, a nivell Barcelona, la prostitució era el negoci que més peles movia, eh? Ui, mira...
No ho sé, no ho sé, ara no ho sé. Jo recordo perquè jo llavors estava amb una altra companyia d'assegurances, no la que estic ara, i era inspector d'assegurances de vida, i tenia un company que es dedicava a anar per tots els bars, totes les barres americanes, etc., i tots els bars aquests de senyoretes,
i els feia assegurances, i el tio és que, a més a més, buscava estadístiques a no sé on, no sé d'on l'estrella, i deia, mira, mira, veus, aquí queda demostrat que és el negoci que més pel es mou a Barcelona. I estic parlant de l'any 77-78. Me sembla que això, en l'època dels romans, ja anava així. I després, clar, l'altra solució és a l'Eurovegas.
Home, l'Eurovegas no està mal, eh? Jo us invito a que us mireu algunes xifres de benestar social, de nivell d'educació, de tal, de Las Vegas. De Las Vegas, o de Chicago. És un dels estats, doncs, amb millor nivell d'instrucció... Home, si paguen els impostos que han de pagar, de conya? Bueno, no sé, vull dir, és un dels estats que, diguem que té...
La gent està millor educada. És a l'estat de nevada, no? O no neva mai. Sí, perquè els Estats Units, això ho diguem als Estats Units, i aquí parlem dels Estats Units. Els Estats Units no té a veure a Iowa amb l'estat d'Alaska, o no té a veure amb Florida, ni té a veure amb California. Aquí són Massachusetts.
Massachusetts, bueno, Massachusetts, saps que va ser una zona que es va vindre a menys. Ja. Va vindre a menys, llavors es van haver de reinventar. Però és que, clar, tenien Harvard, tenien el MIT, i tenien una sèrie de coses que havien ja creat, que els ha permès... Els ha permès, clar. ...convertir-se en una fàbrica de coneixement. Llavors, alrededor d'aquest de coneixement hi ha inversió,
Però, clar, és que estem parlant d'una altra persona, tio. Llavors, la inversió... I tot i així, ni siquiera poden donar feina a tota la gent que creen. Però, clar, aquesta gent som en altres llocs i, clar, està buscada. La Harvard, avui dia, doncs és per millors. Ja, clar, clar, clar. En fi, bueno, et deixarem descansar durant uns mesos.
Ah, sí? Sí, avui és l'últim programa. Bé, gràcies. Pots continuar... Moltes gràcies, eh? Pots continuar amb el gintònic. Ja em pagareu el mateix, no? Que ara? Sí, sí, no, això està clar. A mesos de descans cobrareu el mateix. Cobraràs exactament el mateix. Sí, sí, no, això... Ja saps que nosaltres fem les vacances com els mestres d'escola, que no sé si es continuen cobrant, suposo que sí, no? Sí, sí, sí. Nosaltres estem exactament igual. Vacances pagades. Ja.
Però ara estic molt content. Estic molt content. Va, me n'alegro molt. Potser que ens vorem per despedir-nos de més a mi. Home, espero. No, despedir-nos, home. Despedir-nos, home. Despedir-nos... Simbòlic. ...temporalment, no? Espero no despedir-me de ningú. No, no, simbòlic. No, no, simbòlic. No, no, simbòlic. No, no, no. Ja saps que t'estimem molt. Sí.
Santi, públicament ho dic, que tinguis un molt bon estiu i a l'octubre et vull tenir preparat amb la teva llengua bipedina per jutjar a més d'un. Moltes gràcies. Vinga. Ens veiem. Adéu. Bona nit.
Doncs ja fa com una hora i mitja que hem començat aquest últim programa de la temporada. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Com passa el temps, eh? Què farem? Què farem a partir del divendres que ve? Home, jo et garanteixo que a casa meva tinc coses que fer. Sí? Sí. No ho sé. Sí, jo et garanteixo que també a casa meva tinc moltes coses que fer. Tindem que planificar alguna cosa. Però no és el mateix. No, ja, ja. Bé, com deia...
Ah, no, sí, això és una bona idea. Per practicar, practiquem. Podem venir aquí, microtancat. Però, ei, té que venir un tècnic, eh? Sí, això sí que va venir un tècnic. Bé, doncs, com deia, encetem la part esportiva i jo m'he aficionat als escrits del senyor Tomàs Torreznos, que escriu a l'Antiesport.
I bé, doncs avui tinc aquest escrit... Ell deu estar orgullosíssim del que escriu, eh? Segur. Per això fem un pseudònim. Sí. Perquè ell està orgullosíssim. Sí, orgullosíssim. Bé, i diu el senyor Torreznos. Sandro Rossell no serà harta de mostrar su madrinicis por allà a donde va y no iba a ser menos delante de los penyistas.
Estos le reprocharon que Noz defendiera más enérgicamente al Barcelona de los agravios recibidos por el equipo desde el Madrid y su entorno. A lo que Rossell respondió sin ningún tipo de vergüenza, porque este hombre no la tiene, lo siguiente, me planteo ser más bravucón. ¡Eh, eh, eh! Cuidado, que Rossell es duro, ¡guau! Pero señor mío, con esa carita que se te pareces a Alan Harper, ¿a quién pretendes incimidar con tu bravuconería?
Y segundo, ¿qué agravios ha recibido el Barcelona del Real Madrid y sus acólitos? ¿Cuánto ha salido Florentino Pérez a rueda de prensa como este personajillo al llorar porque la cosa no pinta bien con los árbitros? ¿O cuándo ha salido el vicepresidente del Madrid día sí y otro también a quejarse de los árbitros? A lo mejor el agravio ha sido tener que jugar a las 12 del mediodía.
No sé, me parece que esta gente no está llevando muy bien la derrota en la Liga a manos del Real Madrid del señor Mourinho, batiendo el récord de puntos que ostentaba hasta entonces el Barça y que tan poquito le ha podido disfrutar. Esta gente tiene ansias de salir en los medios a toda costa para que no se pierda el interés por el Barça o simplemente porque no les gusta pasar desapercibidos. El caso es que por más que se esfuercen en criticar al Madrid y a los suyos, estos les responden de la mejor manera, con la total indiferencia.
Mientras a Rossell se le llena la boca hablando de unos valores que no predica, Florencillo está tranquilo en su butacón, dirigiendo al mejor club del mundo, de manera discreta y sin necesidad de salir a hablar en la prensa cada dos días. En parte es porque con Mou ya no necesitas más espectáculo, pero también porque uno es un señor y el otro un simple fantoche, acomplejado por la sombra de su predecesor.
Això és el que diu el senyor Tomàs Torrenzos, que efectivament el Madrid no s'ha queixat mai. No. L'entrenador del Madrid mai ha esperat els àrbitres al pàrquing del camp. No. L'entrenadora del Madrid mai li ha posat el dit a l'ull al segon entrenador del Barça. No. Els jugadors del Madrid mai han trepitjat la mà a cap jugador del Barça. No. En fi, i moltes altres coses que podríem dir. Com tant, entenc que el senyor Tomàs Torrenzos
que m'agradaria saber qui és. Tindríem que buscar... Veu la tele, eh? Sí? Sí, a part de veure futbol, veu la tele. Veu la tele? Sí, perquè l'Alan Harper és personatge d'una sèrie que feia en la 2. Ojo. Sí, i deu veure també Oliver i Benji. També, sí. Sí, sí, sí. En fi, bueno, hem de parlar de futbol. Tenim algú en línia? Isidre Anglès, bona nit. Bona nit.
Bona nit, senyor Anglès. Bona nit i bona hora. Què tal? Bé. Estaves bé en el partit de Grècia-Alemanya? No. No. Ara més que res per saber si els grecs ja havien marcat 3 o 4 gols i estaven derrotant a la poderosa... no sé què. El que sí que he sentit és que a demà ja em sembla que sortia un equip bé, em sembla, no? Ah, sí? I ara? Ja feia diferents canvis a l'equip titular. Van de sobraus. Digui-ho?
Van de sobraos. Sembla, sembla. No jugava amb Mario Gomez. És com d'haver dit ara. No, no, ja t'ho puc dir jo. Està guanyant Alemanya 1 a 0 i ha acabat la primera part ja. D'aquí 10 minuts més o menys començarà la segona. I guanya Alemanya 1 a 0. Home, la diferència entre l'euro alemany i l'euro grec, 1 a 0 no és tanta, no? No hi ha color. No hi ha.
Bueno, i com veus el proper partit a Espanya-França? El de demà. El de demà. Bueno, doncs... Jugarà Pedrito. Que no hagi jugat fins ara. No, fins ara no ha jugat. Ni un minut, no sé. Jo el tema de Navas no ho veig gens clar, perquè Navas sí que s'ha de corra molt.
però, hòstia, jo no veig clar la presència de naves perquè és un extrem que sempre té la mateixa jugada. Isidre, Isidre. No mira. Isidre! No et moguis tant perquè si et mous perds la connexió amb el mòbil. Perdoneu. Perdonat. A més que res, l'audiència... Que no et sent. Tenim tres audients i clar, si a sobre no et senten, doncs ja...
Apagaran l'ordinador. Jo t'ho farà. Doncs, bueno, jo hi ha moltes coses on les veig, però no vull criticar el senyor aquest, el guardia civil aquest, com es diu? Del Bosque. Del Bosque. No el vull criticar, està fent la seva d'allò. De moment va bé. Però, bueno, jo tampoc veig que hagi de jugar Beloa. Tampoc veig que hagi de jugar el Xavi Alonso.
El tema de Xavi Alonso ja porta des del passat mundial. Però avui et dones d'una dada, i sembla que és cert, que ell ho té claríssim, que l'última vegada que va jugar amb un mig centre, que per cert era Xavi Alonso, el que no jugava era Busquets, va ser el partit que es va perdre amb la Copa Confederacions amb Estats Units. Dos contres, dos gols. Ja. Sí, ja no, no, és tu, sí. I va dir que des de llavors, tururu, dono el bigote i s'hi acabó. O sigui, de fet, són sis defenses. Sí, sí, sí, clar.
De fet, no està anant malament. Hem passat a quarts. A veure demà el tema de França com anirà. Jo crec que la selecció espanyola pot guanyar França perfectament. No veig els francesos com massa perillosos. I si tot va com hauria d'anar, tenim una semifinal impressionant. Amb Ronaldo. Espanya-Portugal.
les dos grandes potències mundiales, junto a Itàlvia i Grècia, que se han unido para hacer un viaje al sol. Guanyi qui guanyi estarem contents. Segur, segur. Porque, a veure, Ronaldo se ha echado el equipo... Mira, jo l'altre dia, que donaven dos partits, un era França contra no sé qui,
I l'altre... Bueno, no, però hi havia un... Em sembla que va ser. Hi havia un partit en què jugaven dos equips que no tenien cap jugador del Madrid. I vaig dir, miro aquest, perquè estic fart de sentir-hi que si Ronaldo és el millor, que si Benzema és muy bueno, que si Cadira és la repera, que... Ocil, que se le salen los ojos... O sigui, dic, mira, poso aquest... Suècia... Polònia... No hi ha cap del Madrid, mira aquest, veuré aquest, a veure si...
Però no et passa. Ara, a més, quedan retratats perquè estan reclamant, des d'ahir, evidentment, perquè no havia fet fins ara, el gol aquest del Ronaldo, que si l'ha fet que vas al... Ah, sí, home. O sigui que aquí no compta, no?, que hi ha gent de la selecció espanyola jugant. No, no, no, no, és que no compta. És trist això, perquè si això ho arriben a dir alguns diaris catalans...
haguéssim tingut un daltabaix bestial. Tu imagina't que això, en lloc de ser el Campionat d'Europa és el Campionat del Món, que jugués a Argentina amb Messi, i Messi fes un partidàs, i aquí, en algun diari esportiu, l'esport o el món esportiu, fes una portada dient Messi se sale. Mare de Déu, Senyor.
Però que no se n'amaguen, vull dir, es queden tan tranquils, vull dir, ara ja no compta ni Silla, ni compta Iniesta, ni Iker Casillas, ara... Para Cristiano, Cristiano, Cristiano, que tiene las pelotas de oro. Exacte, perquè està fent una gran Eurocopa, ha fet dos gols. Per això he dit jo lo d'una gran semifinal, Espanya-Portugal. Què faran els comentaristes de Telecinco? Home, no tenen una altra, evidentment, que anar amb la rojilla, no? Suposo.
Suposo. Ya lo dirán a las horas. Es que, claro, Portugal es Cristiano y diez más. Los diez son una panda de inútiles. Gracias a Cristiano han llegado hasta aquí y se les ha acabado el rollo. Y en Pepe ya ha encontrado, ¿eh? Sí, Pepe. Pepe. Y Cuantró. Gran jugador y mejor persona. En fin, a la Mili no el tenim... No. No...
No, no, no. Bueno, truca'l si vols, però és la festa major de... D'algun lloc. Sí, del poble. D'on és, a l'Emili? De Canet. No, la festa major és per Sant Pere. Però és que ells la celebren... Ells ja comencen. Tu penses que Canet es conforma a un dia de festa major? Són com els d'Albacete, que són 15 dies. Perdona?
I que Caret és com el Bilbao, però en català. En català, sí. Fan la festa quan els hi peten. Home, clar, i ja fa 15 dies de festa major. L'estam anat. I perquè el Canet no juga a primera divisió, si no... Perquè no volen. Home, indudablement. Indudablement, perquè no volen. S'hem posat.
Doncs escolteu, no sé, això de l'Eurocopa té una mica decebut, eh? Grans partits, no l'ha seguit molt, però és que no veig dir grans partits. No, jo tampoc l'he seguit molt, i la veritat... Ara li deia, al moment de la pausa, quan l'audiència estava escoltant a la Madonna, que jo crec que la final serà Itàlia-Espanya. Molt possiblement, eh? Perquè els italians el que tenen és que són grans competidors. Itàlia està fent... Estan apanyats, eh?
Itàlia està fent el mateix que va fer el Mundial del 82. El Mundial del 82, Itàlia va empatar de l'eliminatòria prèvia, va empatar no sé si dos o tres partits, i en va guanyar un, va passar quarts de final, i allà va pam, pam, pam, i al final Itàlia-Alemanya va guanyar Itàlia. Jo crec que està fent el mateix. Sobretot, el que passa és que al balotelli aquest li han de posar una esfera de rap a la boca,
Perquè l'altre dia, sort que tota la selecció, tots els jugadors itàlios el van agafar, li van tapar la boca, perquè segurament, segurament si hagués dit el que hagués fet, el que pensava fer, l'haguessin expulsat. Ara en tinc les imatges. I clar, però bueno, jo, la resta, o sigui, jo vaig veure el partit d'Itàlia-Espanya, em va agradar, l'Itàlia-Croàcia, no,
Croàcia no, la Croàcia el van empatar... Irlanda, doncs. Irlanda. Irlanda, doncs, no van jugar malament, encara que al final, amb el resultat que hi havia de l'Espanya-Croàcia, doncs, perillava la seva classificació, que va ser quan van marcar el segon gol, per dir, bueno... Que semblava, quan el partit d'Espanya va acabar, semblava que ho haguessin guanyat ja la Eurocopa. Home, és que a veure, si Croàcia hagués marcat un gol, Itàlia quedava eliminada.
Sí, no, no, sí, això està clar. Però pensaven que ens deixaríem marcar un gol? Eh? Ho pensaven? No, bueno... Sí, perquè jo vaig veure a les cases d'apostes el 2 a 2, famós, dius... Fa falta? Sí, mira, vés a saber, vés a saber. I va haver-hi les declaracions de... Em sembla que va ser el president de la Federació Italiana dir ja l'hem vist amb el partit del final de la Lliga entre el Granada i el no sé qui...
Ells han sigut els que han viat una. I ells sí, no, no. Ells han viat una que, mira, la meitat al jutjat. No s'ha salvado ni l'apuntador. Però, en fi... No ho sé. El fet és que aquest cap de setmana tindrem totes les quarts de final. Mhm.
Llavors que jugaran semifinal la mitja setmana. Semifinals a mitja setmana, suposo. La final és el dissabte, em sembla. El dissabte. El dissabte hi ha dos dies que no hi ha partit. No hi ha partit, sí. Entre dilluns i dimarts o dimarts-dimecles. Dimarts-dimecles, suposo, seran les semifinals. I després dijous, divendres, no hi ha partit. I el dissabte la final. I a veure si comença la lliga ja d'una vegada, no, Isidre? Sí, però...
Bueno, a l'agost comença. Sí, sí, d'aquí quatre dies. D'aquí quatre dies, o sigui, ja està. A veure quines són les noves incorporacions del Barça, no? Que no està gens clar el tema aquest d'Alba, que es veu que tota la parella és per 3 milions d'euros. Sí, no, bueno, jo suposo que l'Alba sí que el fitxaran al final, però no crec que vingui molta gent més. Ahir a la tarda escoltava que com havíem fitxat...
a jugadors del filial, perillava el fitxatge. Sí, sí. Perquè havien fet no sé què i el president... Bé, el president pot dir el que vulgui. A veure, el senyor president del València sap positivament que el Jordi Alba té contracte d'aquesta temporada només. Si no el ven ara, la temporada que ve, marxa gratis. Per tant, si vol fer calaix... No ho sé, Isidre. No ho sé.
Saps qui podria jugar de l'altra a l'esquerra, el Barça? Perdó? Saps qui podria jugar? En Fontas. Pedro. Home, com a poc que pugui així, però... Home, i tant, que pot jugar. El que passa que ens quedaríem amb dos centrals, només, perquè, clar, Alves per una banda, Pedro per l'altra, només ens quedem amb els dos centrals. Una mica... periculoso. Sí.
jo crec que s'acabarà fent el fitxatge no, jo crec que per això et dic, que al final el fitxatge s'acabarà fent el president ha de mirar de treure excuses per anar allargant la cosa primer que si arriba al restaurant i hi ha periodistes i si hi ha periodistes jo no vull entrar-hi després ara, ui, és que m'han fitxat dos juvenils i això no m'agrada i no i després dirà que l'aigua no té gel i si no li posen gel, doncs tampoc és que ha d'acabar de construir l'estadi
Bueno, han d'acabar de construir l'estadi i han de pagar els deutes que tenen. Sí, també, no era més... I és això, que el Barça no pot esperar un any. Però recordem també que fa dues temporades, em sembla, que hi havia aquest jugador del Deportivo, que el pobre al final es va posar a plorar, Felipe Luís, que es va posar a plorar quan el seu fitxatge pel Barça no va sortir...
Per què? Perquè el senyor Lendoiro va tan estirar de la corda, tan estirar de la corda, tan estirar de la corda, que al final va dir que ja no cal, no? Fixa'm que tal, ja està. No tenia vida, eh? No tenia vida en aquell moment. Sí. Per això et dic que... Bueno, el de Cesc també va costar lo seu. L'única història passa perquè el jugador es quadri, ell de la seva part, que digui que... Bueno, suposo que el jugador, doncs, ara en aquests moments que està a la selecció, tampoc vol fer...
res que el pugui perjudicar o que pugui allò i quan acabi l'europeu suposo que alguna cosa farà i aleshores quan el president dirà que em dones 10 més variables les variables en funció que el Barça jugui a la semifinal de la Champions i que quedi segon com a mínim segon a la Lliga doncs vinga va endavant
12 més 3 variables. Sí. I d'aquells que es consegueixen fàcilment. Sí, per cert dir... Per Champions... I ja està. I a banda de l'alba jo no crec que es fitxi a ningú més, perquè estan parlant molt d'un... D'un central, no? D'un central. Però... No ho sé, de veritat. Jo sí que tinc idea, si hagués de fitxar un central, sí que tinc idea de qui fitxaria. I no s'ha dit
arreu, ni suposo que el seu equip el vulgui vendre, que és De Rossi. Perdona? De Rossi, un mig campista que el... El Luis Enrique el va posar a la central i és impressionant. I surt amb la pilota... Home, clar, és centricampista. Clar...
I surt en la pilota de manera... Jo crec que el Barça li aniria de faula, però no crec que la Roma estigui disposat a vendre'l. Estaria bé, però no sé si ell s'adaptaria a jugar al joc... Potser sí, perquè diu que el Luis Enrique li ha descobert la manera de jugar a futbol. Però defensar amb quatre defenses de veritat és una cosa, el que fa el Barça és una altra història. Sí, sí, no, d'acord. D'acord, però... Jo crec que podria arribar a ser, salvant les distàncies, un altre Maserano.
Home, amb Itàlia està jugada molt bé. Sí, sí, per això t'ho dic. Però, clar, suposo que no es parla perquè no hi ha venda, no? O sigui, no hi ha venda ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni ni
Igual el Tito Milanova ara li va al Rossell i li diu, vull el Sigrinski. T'imagines? Va ser un gran jugador perquè, en fi... Home, el Sigrinski va tenir la mala sort que el primer partit va fer una cantada i el Puc... I va quedar molt gran. Sí, però el públic ja no li va perdonar. És el problema que tens a Can Barça. El veiem molt insegur. Sí, però s'havia de fer l'equip, s'havia d'adaptar, pobret. Jo no crec que el Sigrinski sigui un mal jugador i un mal central, eh?
Que passa que venia el Barça, doncs... No és qualsevol altre equip. T'has de llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora. Va arribar amb la temporada començada. No va fer pretemporada amb l'equip. Però, bueno, no crec que el Tito li digui a el Rossell que vol fixar el Sivinsky. Tu creus que sí o no? Potser que s'ho pensaria, no? A quin central queda més?
Hi ha poca cosa... El Sergio Ramos. El que fa amb alguna pinta és el nano aquest del Barça B, que es diu en Bartra, no? El Bartra, sí. A veure, és que no estem comptant amb la gent del B. Perquè, clar, s'està parlant d'un fitxatge. Ara avui em sembla que era, no sé si era l'esport,
ja deien que el Barça no està pensant en fitxar cap davanter perquè segurament el Neymar, després de ser eliminat de la Libertadores i amb poques possibilitats de guanyar la Lliga, segurament avançarà la seva marxa del Santos i vindrà aquesta temporada al Barça. Aquesta, l'actual? L'actual. Que és més, el seu entorn ja li està recomanant que... A Brasil.
que no s'esperi al Mundial, que marxi abans. Que si marxa abans, serà millor per ell de cara al Mundial. S'està encarar, si no s'hi queda allà. Això és possible. I ha comprat un pis, no? No, de moment encara no. De moment encara no. Però bueno, en aquests moments, les notícies que hi ha a Can Barça són els embarassos. Aquest ha embarassat el Rossell? Sí, jo crec que la propera notícia és que el Rossell també s'ha embarassat. No has llegit? La Shakira està embarassada. Ah, també. Bueno...
és una notícia sèria home, no ho sé a veure, és que s'han agafat amb unes declaracions sembla que no sé si del pare d'ella o del pare d'ell, no sé que a la Shakira li agradaria molt tenir un nen i que espera que això doni molta estabilitat i felicitat a la parella ha fet aquestes declaracions i diu està embarassada, ja està
És lligar caps una mica pels pèls, no? Sí, però escolta, en aquests moments, amb una Eurocopa com la que tenim, els diaris han de treure notícies. L'embaràs de l'Antonela ja no és notícia, ja va ser primícia de la desvalnada, però ja no és notícia. El Pinto pinta poc i el fet que la seva senyora estigui embarçada tampoc té cap mena d'allò.
La Carbonero. El Valdés ja serà el tercer ano que tinc, o sigui, tampoc és notícia. Però hi ha més... Ui, la Carbonero, pobreta, l'estan posant a parir. Ja, no, ja ho sé, no... Però no sé, pots treure també, hi ha més... Home, la Carbonero i el Casillas es casen ara, després de l'Eurocopa, no? Sí, sí, que el Mundo Deportivo, bastant abans, era una boda blaugrana.
Sí. I jo vaig mirar i dic, però si aquest és l'Ikera, aquest és del Madrid. Sí, sí. I van l'Iniesta, el Xavi... Sí, sí. I tots aquells estan convidats a la boda. Bueno. El que no sabem si anirà és el Pepe. Jo crec que no, que el Pepe no anirà a la boda. No, perquè trepitjarà el pastís. Sí. No, el Sergio Ramos... I el Pepe el trepitjarà, per tant, no convidarà cap dels dos.
Però, bueno, és això, sí, clar. No, no, clar, falta de notícies. Notícies, fitxatges, no es pot parlar molt de fitxatges en aquests moments, perquè està a l'Eurocopa i... No és moment de parlar de fitxatges. I, clar, pues... Ja ho vam veure amb el contracte del Tito Vilanova, fa unes setmanes, que van allargar la notícia. Tot, vaig veure, no sé si era l'Esport 3, la imatge d'una finestra
la van allargar tant... Sí, bueno, clar. Que anaven dient, aquella noia és la responsable d'administració que els hi porta com és el contracte. Hi porta el contracte, però sí. O sigui que allargant les notícies, llavors, a mínima que treuen... Per això dic que arribi ja a l'agost, que passi la calor i que ja està. Això s'anima ja d'aquí un parell de setmanes, ja començarà a venir...
Sí, home, quan s'acabi l'Eurocopa ja començarem amb això, que si fitxa aquest, si fitxa l'altre, si fitxa el de més allà. Després hi haurà un pequeño recesso con las Olimpíades.
Home, el Barça jo crec que, sens dubte, ha de posar algú, ha de fitxar algú per la defensa. Un lateral esquerre s'hauria de fitxar, sí. Ja portem masses temporades quedant-nos una mica amb boles. Sí, però fixa't que... Defenses d'aquelles agafades amb pinces. Ara ja s'ha dit que l'Adriano no marxa, que el Tito Vilanova ha dit que no, que compta amb ell. Només saltaria. Però que s'ha estat parlant de la possibilitat que Adriano marxi. Maxwell, que no s'entén, i més, perquè jo suposo que el tema a Vidal ja se sabia...
i que aleshores deixin marxar a Maxwell sabent que la Vidal, un moment o l'altre, hauria d'operar-se i per tant no podria jugar, no s'entén. Va ser per fer caixa. Va ser per fer caixa. Vam pensar, bueno, entre Vidal i Adriano ja no ens ho tirem. Sí, bueno, de fet, sí, ha anat bé, però... O sigui, efectivament, el lateral esquerre és una mica... Sol amb la Adriano no podem anar. La Vidal pocs partits podrà jugar. Possiblement en jugui algun, però no podem comptar amb ella tota la temporada.
I, bueno, potser si no es fitxa ningú, el Barça. I el Montoya ha canviat de banda? Doncs no ho sé, Tito. Això se l'hauria de preguntar al Tito. Que per això li paguen. Clar. O el Jordi Alba. Si fixem el Jordi Alba podrem arribar a tenir 11 jugadors de la cantera jugant un partit. Cosa que no crec que es vegi mai. No?
No, home, només hi hauria el Dani Alves que no seria de la cantera.
però es canvien els papers ràpid. Arreglem uns paperets. No, no, ja podríem sortir algú. No, no, és que el Dani Alves realment va començar a jugar a la masia. El Dani era català. Després va marxar a Brasil perquè el seu pare no tenia feina aquí, va marxar a Brasil i clar, per això realment és ADN Barça. Era una prova pilot que vam fer una masia al Brasil i no va funcionar i per això no ha sortit a la llei. Exacte.
Però bueno, la veritat és que poques notícies hi ha quan no hi ha futbol. Quan hi ha campionat de Lliga, sempre podem parlar de l'últim partit, dels arbitratges, del senyor Mourinho. Aquest any no tindrem les rodes de premsa de Guardiola, que a mi m'encantaven, perquè si guanyés, si guanyava el Barça quedaves content i veies el Guardiola. I si perdia, et quedaves tranquil·líssim després de la roda de premsa de Guardiola.
Sí, sí, sí. I deies, bueno, mira, aquest any no sé. Tinc ganes de veure la primera roda de premsa del Tito Viganova, a veure com surt del pas. Home, la presentació va pintar bastant bé. Sí, sí, sí. No té el verbo de Guardiola, però... No, però com li va dir... Com li va dir al Pepe... Ai, com es diu? Pepe García, no? Pepe González? Pepe, Pepe, Pepe, Pepe...
Bueno, el periodista que té el Cabell Blanc d'Antena 3, que li va dir... Gutiérrez, el Pepe Gutiérrez. De moment, en elegància, has empatatat amb Guardiola. Va sortir en trànsit. Sempre en avançant-ho. Bueno, Isidre, que ens fan fora. Que hem de marxar. I hem de guanyar.
No, el Bogunyà avui està traient la polsa a les coques que demà les ha de posar a l'aparador. A les d'any passat? Sí, sí, sí. Les ha tret de l'armari. Bromes a part, si heu d'anar, si heu de comprar coca i aneu per Barcelona, pastisseria Bogunyà, al carrer Montaner i cantonada... Consell de Cent. Consell de Cent. Doncs, bones coques. Les millors coques de Barna. Sí, senyor.
Vinga, Isidre, doncs fins a la temporada que ve, no? Bon cap de setmana i fins a la temporada que ve. Vinga. Adéu. I res, ens queden quart de... un minut, 15 segons, per dir adéu fins a la propera temporada, que passeu bon estiu, que sigueu molt feliços, i us esperem aquí, al mig d'octubre, amb la nova temporada de la deshernala. Adéu. Bona nit. Fins aviat.