Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La desvernada. La desvernada.
No, la desvernada. La semantera. No, sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La semantera. No, la desvernada. La semantera. La semantera. Molt bona nit a tothom quan són les 8 en punt. Quasi gairebé les 8 i un minut.
Moltes salutacions des de Ràdio Desvern i aquest programa és La Desvernada. Us saludem. Ho ha fet mi, ho ha fet mi. Us saludem, us saluda Miquel Simón de part de tot l'equip. Avui comptem la veu aquesta que heu sentit.
La del Mar Simón, bona nit. Bona nit a tothom. La rialla de la Núria García. Bona nit. Bona nit. I també esperem comptar amb la col·laboració del Mariano González des de Madrid, amb el doctor Santiago Barambio, que avui no ha vingut. L'Armand García no vindrà, perquè té una qüestió familiar que no...
pot saltar-se-la, després explicarem quina és esperem que el senyor Isidre Inglés ens contesti el telèfon que el Josep Maria Montes també estigui amb nosaltres i evidentment també esperem comptar amb la Isabel Almató perquè ens digui l'agenda del cap de setmana i de la setmana que ve i evidentment aquí tenim les mans màgiques que estan fent que això us arribi a tots vosaltres d'en Jordi Domènech
13 de febrer del 2015. Viernes 13. Fa uns anys els viernes 13 era un mal dia per la gent que feia anar els ordinadors. Fatal. Fatal. El gran virus, viernes 13. Viernes 13. Estrena 50 sombras de grey. També. Sí. Bueno, però això ja... Bueno, m'importa... Però contra el virus viernes 13 hi havia la vacuna que en deien el sábado 14. Ah, sí? Sí, sí, ja és veritat.
Han transcorregut 44 dies d'aquest any 2015 i ens en queden 321 per arribar al 2016. Això desanima, eh? Per què? 321... Però si passen després d'aquí 4 dies direm, mira, si només queden 44 dies perquè acabi l'any. Això encara falta molt.
Doncs anem a veure el Sol i la Lluna. Sisplau, Marc, ens podries dir el Sol? Com ha anat? Doncs el Sol avui ha sortit a les 7 i 52 minuts i es pondrà, no s'ha posat ja fa una estoneta, a les 18.20, a les 6.20. I demà? Demà. Demà el Sol sortirà a les 7 i 51 minuts.
i es pondrà a les 18.21. I encara que li fem parlar de la Lluna, és el sol del programa. Núria, sisplau, ens pots parlar de la Lluna? Sí, la Lluna ha sortit avui a les 2.38 minuts i s'ha post a les 12.50. I demà sortirà a les 3.37 i es pondrà a les 13.42.
Molt bé. Bueno, avui quasi bé que podríem ja deixar el programa perquè tindríem que fer festa, perquè avui és el dia mundial de la ràdio. Exacte. Per tant... Un aplaudiment. Moltes felicitats a tots els que fem ràdio. Continuarem amb les efemèrides. Marc, si vols dir la primera, sisplau.
1352. A l'actual Itàlia, l'aliança entre els venecians i els catalans es va imposar als genovesos en la pugna per la corona d'Aragó. Molt bé. Núria? Interessant. El 1542, a Londres, el rei Enric Vuitè va ordenar l'execució de la seva cinquena esposa, Catalina Howard. El mateix any, el 13 de febrer...
En Brasil, els conquistadors espanyols, conqueridors espanyols Gonzalo Pizarro i Francisco de Orellana, van ser els primers europeus a arribar al riu Amazones. Marc? 1839, a Mallorca. Estava esperant que baixés la veu.
1839, a Mallorca, el pianista polac, Frederic Chopin. Chopin, Chopin, posa Chopin. A veure, com que Chopin? Chopin. Bueno, acompanyat de l'escriptora francesa George Sand, van abandonar la isla d'on estaven des de novembre a causa del seu estat de salut.
El 1928, a mi sí que me la baixa, eh? A tu t'estima. A Barcelona té lloc el primer campionat d'Espanya de marató, celebrat a la ciutat Cundà de Barcelona i a Castelldefels. I fa quatre dies, el 1992, l'any olímpic, a Espanya el Congrés de Diputats va aprovar la llei de seguretat ciutadana. Ara que estan a punt d'aprovar la de
en teoria antiterrorista 2001 Javier Bardem es va convertir en el primer espanyol candidat als Premis Oscar per la seva interpretació en el film de Julian Schnabel Antes de que anochesca
I el 2004, Espanya es va posar en marxa el DNI electrònic. Ja fa 10 anys d'això. 11. 11, sí, sí. Doncs totes aquestes coses són coses que van passar tal dia com avui, 13 de febrer. I anem a veure els aniversaris. Núria, sisplau. El 1933, fa 82 anys, Costa Gabres, que és cineasta francès d'origen grec.
1933, Kim Novak, una actriu estadounidense, també en fa 82. Un menys, en George Segal, que també és actor d'Estats Units. El 1935 va néixer Marcelino Oreja, que és un polític espanyol, i en fa 80. 65 anys en fa en Peter Gabriel, un cantant i músic britànic de la banda Genesis.
Pels futboleros, 55 anys, el senyor Pierluigi Colina, àrbitr italià de futbol. El calvo, no? Sí, el calvo. Aquest és el calvo de... Sí, senyor.
42 anys fa el Miguel Poveda, que és un canta... Cantaor flamenc. Cantaor flamenc espanyol. Ah, mira, el 1974, fa un any més, Robbie Williams, que és un cantant... Un any menys, un any menys. Un any menys, 41. Eh, no l'hi posis més, pobret. A veure, ja està molt llet. És que... Avui ja és la segona, eh, Marc? Sí, sí, sí, jo millor me callo...
Anem per veure qui... Bueno, felicitats a tots ells. I ara aprofito i ja d'aquesta manera explico per què el nostre cuiner no pot estar aquí amb nosaltres. Resulta que és el sant de la senyora García. Ah, perdó, l'aniversari de la senyora García. Des d'aquí, si ens estàs escoltant, Lídia, moltes felicitats. Felicitats. I anem a veure qui és el sant avui. Núria, sisplau.
Sant Guimara. Sant Guimarà.
Faltaria l'accent. Sant Lluïciniu. Sant Martinia. Ermita. Sant Pau Levangloch.
Sant Pau Liuhanzu i Sant Poliuto. Això què és? Són sants. D'on has tret aquest sant? Això no és santural català, és italià com a mínim. No, no, perdona. Home, tu pensa que l'Església, en els primers segles de la seva existència, n'estaven allà a Roma, bàsicament, i... No ens deixem a les beates... Bueno, Cristina Camozzi i Eustòquia Bellini.
I també el Beato Jordà de Sajònia. I demà...
Sant Valentín, ai vull dir Sant Valentín. És un sant que després del Consell Vaticà II va ser tret del sant oral, van decidir-ho així, però l'any passat el papa francès va decidir que es tornés a celebrar la festivitat de Sant Valentín, que com tots sabeu, i si no ho sabeu és perquè no mireu la tele i no entreu a internet, que està ple de propaganda dient que és Sant Valentín el patró dels enamorats.
Demà també Sant Cirili i Sant Metodi, monges i bisbes, Santa Legendre d'Egipte, Sant Antoni, Sant Ausencio de Bitínia, Sant Eleucàdio i Sant Bautista de la Concepció. Doncs a tots ells, moltes felicitats. La desbernada
Quan són les 8 i 9 minuts, anem a veure quin temps farà aquest cap de setmana i tota la setmana que ve. A veure si tenim el senyor Montes a l'altra banda. Josep Maria, bona nit. Bona nit. Molt bona nit. La setmana passada ens vas fer el salt, eh? Ja sé que no et vols parlar amb mi, però... No, no, no, no era aquesta raó, eh? No? Però mateix no recordo què va passar.
Que allò no estava. Ah, bueno, serà això, que com que no hi era la Núria, tu tampoc. Va, bueno, ja ens explicareu què fèieu, eh? Ai. Josep Maria, explica'ns, quin temps farà? O quin temps està fent? Sí, doncs mira, en aquest moment tenim una situació bastant tranquila al nivell del temps, perquè hem estat dominats per l'anticiclo, no d'una forma molt intensa, però sí el suficient com per mantenir una setmana per això.
És a dir, bastant tranquil·leta. En aquests moments, això sí, s'estan atropant perturbacions des de l'Atlàntic i ens estan intentant entrar pel nord-nortolet de la penínsia al Ibèrica. I aquestes seran les que ens afectaran els propers dies. Això vol dir fred? Bé, inicialment no. Demà sembla que les temperatures poden pujar una miqueta més que avui. Tot això, demà, en el cel, tindrem núvols
d'aquests fins, com els que tíam ahir, bueno, ahir eren més espessos, i serien núvols alts, de color blanquinós, que seran cirros, que estaran anunciant l'aproximació del canvi de temps, que sembla que ens afectaran més de cara al diumenge. Aquests núvols provocaran simplement això, que el cel estigui una mica brut. O sigui, no portaran pluja. No, no, no, gens. El que sí que anunciaran és que a fi del vespre,
i, per tant, serà la nit, que no ho veurem. Però sí que serà el dia següent, el dimenge. El dimenge sí que serà un dia bastant més tapat i cauran precipitacions lluny d'aquí. És a dir, cauran pel Pirineu i cap a les zones de les comarques de Ponent o l'extrem sud de Catalunya. Aquí, a Sant Jus, sembla ser que no arribaria pràcticament res. Però el que sí que arribaran és això, molts núvols. De fet, casament el cel s'arribiria a tapar del tot.
I de cara a la setmana que ve? I per tant, les temperatures aquest dia sí que baixarien, però no perquè canviem de massa d'aire, sinó especialment per això, perquè no hi haurà manca de sols i no farà menys sol durant tota la vida. I de cara a la setmana que ve? La setmana que ve, doncs el dilluns, el dilluns cap al... Bé, més bé, ja cap al dimensi a la tarta es començarà a aclarir, perquè comencen a entrar vents del nord o nord-oest.
i farà que el cel es vagi clarint, fent que el dilluns sigui un dia bastant clar, bastant assolellat, amb les temperatures ja més baixes que les que hagin tingut el cap de setmana. Molt bé. I en dies posteriors, dimarts, s'aproparà una pertorbació, una borrasca, novament, per l'Atlàntic, però anirà, s'ha de ser, més al sud cap a la península ibèrica, diré, cap a Múrcia, país de l'Ànsia... Afectaria molt poc a l'extrem oest i sud de Catalunya,
aquí sembla que pràcticament no plauria, molt poca cosa. Això hem dit dimarts, eh? Sí, sí, sí. I en dies posteriors, però això seria molt ràpid, ja el mateix dimecres, sembla que l'anticiclo se'ns col·locarà pràcticament a sobre, fent que entre dimecres i divendres puguem tenir uns dies molt, molt tranquils, és a dir, amb oires matinals en zones interiors...
temperatures de nit a la baixa, perquè l'escalça tan clara baixaran, però durant el dia seran agradables perquè el sol... Perquè el sol farà pujar. Ja apartarà. Tot i això estem en espera que aquesta borrasca, que us he dit, que passaria el dimarts pel sud de Catalunya, potser torni camí cap enrere, des del nord d'Àfrica, cap a nosaltres a partir del dijous o vespre o divendres. Si això passés, el temps es podria complicar bastant.
I això seria el moment que tornem a parlar la setmana vinent. Molt bé. Una pregunta. Això de la climatologia és una ciència exacta? Sí. Una ciència exacta? La pregunta té trampa, eh? No, t'explico. Perquè dimecres jo vaig veure les previsions per aquest cap de setmana i parlaven d'un diumenge amb temperatures altes i un diumenge assoleillat.
Clar, avui, les previsions que hi ha, perquè cap de setmana, són totalment diferents. No fred, però molts núvols. Aleshores, esclar, a mi em desconcerta una mica, això. Què vol dir? Que fins que no sé si és el dia abans no ens podem creure res del que dieu? Doncs, en algunes situacions, quasi bé que sí. I precisament la que es presentava aquest cap de setmana, des del punt de vista del dimecres, semblava que la pertorbació, la borrasca,
que aquest cap de setmana anirà pel sud de França, semblava que anava passament pel centre de Catalunya. I clar, les coses haguessin canviat molt. Depèn de com circulen les situacions, el temps pot canviar moltíssim. I, a més a més, quan estem molt properes a elles.
I això ens hi trobarem molt sovint, eh? A Miquel ha dit que era una pregunta trampa perquè és un trampós, eh? Ja està, escolta'm. Em sembla que tu no ets de les que cobraràs el mateix que el director del programa, eh? Molt bé, moltes gràcies. La setmana que ve no la sentirem amb ella. No ho sé, no, no, i dic que no cobrarà, no que no té que venir a fer el programa, eh? A veure, a veure...
Molt bé, Josep Maria, doncs moltes gràcies i fins divendres que ve. A vosaltres, fins divendres vinent, i com veieu de moment, el que són baixades de temperatures, no en veiem cap, elements importants. Bueno, doncs ja deixarem els abrics a casa. Molt bé. Sí, de moment. Adéu-siau. Adéu. Que vagi molt bé. Adéu.
Bé, doncs anem per l'espai de notícies, a veure quines són les notícies que han passat durant aquesta setmana, però primer de tot farem la botifarra. El regalet. Diuen que els andalusos són una gent agradable, simpàtica, amb un molt bon humor i sobretot graciosos. Molts han sigut els humoristes andalusos que ens han fet riure. Venen ara a la memòria al Chiquito de la Calzada, al Gran Pepe de la Rosa...
I l'últim exponent és el xicot aquest de los ocho apellidos bascos, el Dani Rovira, que a més a més amb la presentació de la gala dels Premis Goya va arrullar. Bé, però i si no són simpàtics, no són agradables i no tenen bon humor? Els andalusos, per definir que aquestes persones tenen una paraula clau, que és saborío.
Doncs aquesta paraula es pot explicar, sens dubte, a Cristóbal Montoro Romero, nascut a Jaén el 1950, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Madrid, secretari d'Estat d'Economia amb Rodrigo Rato, ministro d'Hisenda en el segon govern d'Adnar i després del govern de Rodríguez Zapatero va ser anomenat pel mateix càrrec per Mariano Rajoy el desembre del 2011 i fins ara.
El senyor Montoro ha utilitzat els seus xiscarrillos i acudits a les rodes de premsa i al Congrés de Diputats, principalment per atacar els seus oponents polítics. I com els ataca? Doncs desvalant problemes que aquells tenen a Mizenda. Ha parlat de Jordi Pujol, les targetes blacks de Bànquia, on per cert figura el seu ex-cap al Ministeri, actors, periodistes, membres de l'oposició...
L'últim ha sigut Juan Carlos Monedero, de Podemos, el que va acusar de no declarar determinats ingressos a Hisenda. És cert que les seves acusacions, en algun cas, han sigut certes, però el problema és si el ministre d'Hisenda pot utilitzar la seva informació privilegiada per acusar els ciutadans, sigui el que sigui el que han fet o no fet abans de la intervenció de l'agència tributària. Ell ho nega,
Diu que no és veritat que ell no ha desvelat cap secret d'Hisenda, però resulta que els propis inspectors d'Hisenda s'han queixat d'aquesta actuació del ministre perquè, a banda de ser informació secreta, fa que el defraudador s'assabenti que l'estan investigant i pugui regularitzar la seva situació abans de rebre la citació corresponent. El que et deia és un trampós. Qui jo no, ell, eh? No, ell, ell. Per saborío...
per possible actuació, al marge de la llei, aprofitant el seu càrrec, i per antipàtic, i per molt que li pesi, avui, a Don Cristóbal Montoro... A mi aquest home em recorda el Gòlum. Bueno, hi ha moltes semblances. A més, la forma de parlar aquesta que té així...
El senyor, sí, del Simpson. Sí, sí, sí. Bueno, doncs anem per les notícies. Teniu notícies? Sí, sí. Doncs vinga, Núria, comença, sisplau. Sí, que marxo del programa. Me'n vaig cap a casa. Doncs resulta que un pare...
ha decidit que els dibuixos que el seu fill petit fa ell vol que es quedin tatuats de per vida en tot el seu cos l'home es diu Keith Anderson i s'ha omplert tot el cos ple de tatuatges dissenyats pel seu fill els dibuixos que Anderson no ha dubtat a plasmar la seva pell van des d'algun que el seu fill va fer quan tenia 4 anys fins dibuixos que en fa ara que el nen en té 11
Diu que els dibuixos tenen diversos motius, des d'arbres, flors, fins a un cavallet de mar o inclús un retrat d'ell mateix. Segons assegura el pare, tatuar els dibuixos diu que per ell és una mostra d'amor que va al seu fill i és un bonic record d'ell. A més, a ell li encanta acompanyar el seu pare al local de tatuatges cada vegada que decideix fer-se un de nou. Jo no sé, això de fer-se un tatuatge és dolorós?
Jo crec que sí. Segons on te'l facis. Però hi ha zones més dolores. A veure, ha de fer mal. És una agulla que es clava i t'injecta. Per això, aquest senyor, evidentment, sí que és veritat que deu estimar molt el seu fill o no faré servir una altra expressió. Imagina't tenir el Pocoyo o la Dora, l'exploradora, que se li hagi acudit dibuixar...
Sí, o no, home, ara està de moda l'Olaf, no?, el ninot de neu del Frozen. Ara està de moda. Aquest any, arrasat, a la campanya de Reis, tots els nens demanaven ninots, nens i nenes, evidentment, ninots d'aquests del Frozen, i l'Olaf aquest es veu que arrasat. No sé, jo no sé pas si m'arribaria a fer un tatuatge. Bé, jo no, segur que no, segur que no.
Jo tatuatge, potser, però he fet part al meu fill de 4 anys. Home, el que passa... Bueno, no ho sé. Marc, notícies? Sí, notícies. Tecnològica? Migs tecnològica, ho deixarem aquí. Molt bé, digues. Podríem arribar a dir adéu a la factura de la llum. Ah, sí? Sí. Perquè no tindrem que pagar? Bueno, més o menys. No tindrem que pagar per les energies renovables...
Tothom, ara que té plaques solars, tu poses una placa solar, però has d'estar connectat a la xarxa elèctrica de la marca que sigui. Per tant, pagues. Correcte. Tu els vens la teva llum i aquesta la tornarà a vendre a un preu més barat. Més barat que tu i a mi, però més car del que tu els hi has vengut. Correcte. Que sempre guanyen diners. Hi ha un personatge que és molt conegut, Elon Musk,
Molt conegut. Si me l'expliques, no sé qui és. És un físic i un emprenedor sud-africà. És el cofundador de PayPal, SpaceX i Tesla Motors. Tesla Motors és la primera companyia que va treure un cotxe elèctric esportiu de gamma superalta. Entre altres coses, és el...
director executiu de CTO d'SpaceX, és el director executiu de Tesla Motors i el president de SolarCity. Molt bé. Està molt bé perquè Tesla Motors fabrica el cotxe, el Tesla Roadster aquest, que és elèctric, i SolarCity suministra l'energia renomable per aquests vehicles, perquè carreguis aquests vehicles. Doncs aquest bon home ha donat a entendre que treurà una bateria
d'ús domèstic perquè tu puguis si tu tens placa solars o un molí d'aire puguis acumular energia estem parlant d'una bateria que podria aguantar amb una única càrrega una setmana de la llum que puguis gastar a casa però estarem amb les mateixes jo li tindré que vendre o no?
Jo li tindré que vendre una companyia elèctrica... El problema és que tu ara l'has de vendre perquè no tens ningún suport on poder emmagatzemar tanta energia. Llavors, clar, si tu la gastes, sí, no li vens res. O sigui, si tu la gastes tota, però per la nit, les bateries que hi ha actualment al mercat...
o tenen un tamany desproporcionat per la carregat que tenen, amb la qual cosa, si tens un pis, una casa de molt gran, però tens la meitat, que són bateries per acumular i guardar l'energia per la nit, doncs aquest home ha fet entreveure que traurà, bueno, estan ja en los últimos modelos, que en sis mesos la podríem començar a fabricar, que ha creat una bateria...
lo suficientment robusta i petita com per poder emmagatzemar aquest tipus de llum sense ocupar un espai sumament gran. Ja, se m'acudeixen diverses preguntes, eh?
Doncs el truques i li pregunten. No, no, perquè vull dir, si una bateria d'un cotxe et donen dos anys de garantia, aquesta t'en tenen que donar més, no? Sí, el més segur. I a més a més, posa alguna cosa de preus de quant costa? No, no. Pot costar una bateria? No s'han entrevit. No posa preus, però ja et dic, és una entrevista que li van fer i és una bateria domèstica
amb la qual cosa diuen que... No posa mides, tampoc. No posa mides ni res. Hi ha una empresa que ha suggerit que la bateria seria una mescla amb hidrogen recargable, similar a la que l'utilitza un cotxe elèctric, un model exacte, que és el primer cotxe d'hidrogen que van llançar al mercat. Llavors, la bateria... Donen a entendre que podria tenir similituds amb aquest tipus de bateria. Però, bueno, és un home...
que dintre les seves excentricitats es va comprar un Fórmula 1. Per tindre-lo al saló de casa. No, que el va conduir l'any 2000, em sembla que era, i anava amb un altre d'aquests ricachones d'último modelo, i van tenir un accident amb el cotxe, amb el Fórmula 1, un cotxe que val 970.000 dòlars,
que és regalderilla, i es va posar a riure, i el del costat li va dir de què rius, quan estaven ja fora del cotxe, diu que el millor de tot és que no tinc assegurança pel cotxe. Sentit de l'humor. Poc després, al cap d'un d'anys el va prendre perquè no trobava lògic que tenia un cotxe elèctric.
amb unes prestacions, tenia un model, amb unes prestacions superdesarrollades, dius, o sigui, tinc consciència mediambiental, venc uns cotxes elèctrics amb prestacions superaltes, però en canvi tinc al garatge del cotxe un cotxe que gasta el que no està escrit,
I realment comparat amb els dos vehicles, no, perquè estem parlant que el seu model té 701 cavalls i el del McLaren que tenia 635, i el preu és 970.000 dòlars i el que fabrica ell 120.000 dòlars, i és elèctric. I és elèctric.
Ja, ja, que inclús el manteniment és molt més barat. Correcte, el manteniment és molt més barat, la garantia, dos anys de garantia de bateria, però, bueno, jo crec que, bueno, si és cert, les cases que s'ho puguin permetre, perquè la bateria aquesta, a saber què val, però, bueno, si hi ha les plaques solars, doncs, guardo la llum jo per la... si tinc autonomia per una setmana...
Sí, esclar, no? Es té que sàpiguer el que val la bateria. Primer, el que ocupa, perquè si tenim en compte que cada vegada els pisos són més petits, no? O la tendència és a tindre pisos petits, primer saber el que ocupa. I segon, bueno, potser ara, en lloc de fer trasters per posar trastos, faran trasters per guardar les bateries, per tindre aquestes bateries. No seria mala idea. No? I llavors, bueno, a veure... I quant costa? No, però és una...
i diu que l'escriptor que ha escrit el reportatge diu que al ser de tan curta implantació que ja està quasi tot dissenyat i tot que seria passar-ho a fabricació que les elèctriques no podran fer res potser l'elèctrica no però l'estat segur que diu no us preocupeu un impost de luxe per tindre electricitat només per tu ja
Bé, la notícia que porto avui m'ha cridat molt l'atenció. Diu que van expulsar un xinès que es va negar a abandonar l'hospital després de 3 anys. Va patir un accident de trànsit important i el mes el van donar d'alta, però ell va dir que no.
que no volia marxar i ha estat visquent allà durant tres anys i mig en contra de la voluntat dels metges. Al final ja l'han expulsat de l'hospital. Diu que poc temps després que l'hagin expulsat, després de tres anys i mig,
Ai, perdó, després del primer mes, que ja el van donar d'alta, va haver de tornar a estar ingressat uns altres tres mesos perquè tenia molt dolors a les cames i no podia fer la seva vida normal. Un cop el van tenir una altra vegada, el van tornar a enviar a casa, però ell va seguir insistint que li feien massa mal les cames i que no podia fer una vida normal i es va abandonar fins al dia d'avui.
Esclar, aquí el tema està en què ha anat acumulant, amb el pas dels mesos, unes factures que pugen a dos milions de yuans, que ha traduït són 285.700 euros. I com ho paga això?
Sembla ser que mai les ha arribat a pagar. No té intència de pagar. No, evidentment no. Suposo que per això no vol marxar. Ara l'hospital l'ha portat als tribunals, després, a més a més, que l'expulsessin diverses vegades, però ell sempre tornava. I ara, al final, el jutge ha determinat que ha d'abandonar l'hospital on ha viscut aquests tres anys i mig en diferents intervals, eh?,
però quan l'autoritat, qui fos, el va anar a treure de l'hospital el van trobar que s'havia ell mateix encadenat al llit i van tindre que assegar-lo Vull dir, normalment que si està O no ho sé, potser ell està bé, tu, potser casa té problemes o potser no té casa i no ho saben encara, però no ho sé Això és... Bueno, no se sap mai Tens alguna notícia més, Núria? Sí, una que està bé Digue'm
Doncs, bueno, resulta que vosaltres coneixeu que hi ha addiccions, no? Sí. Molt tipus d'addiccions. Doncs a mi m'ha sorprès una que té un home de 27 anys, que es diu Kevin, i que viu a la ciutat de Chicago. Resulta que té una addicció que consisteix en tenir escalloles, o sigui guix, per tot el seu cos. Diu que és un hobby, que per ell és com un hobby, entre un hobby i una addicció.
Diu que, encara que no tingui cap lesió, per ell és molt confortable portar guix enganxat a la pell. Home, no ho sé jo, eh? Diu que el jove és addicte a l'escaiola des de fa 21 anys, o sigui, des que en tenia 6, que és, i s'ha gastat al voltant de 50.000 dòlars. Déu-n'hi-do. Ell sap que és ridícul, o sigui que no és normal, però no sap com frenar-ho.
En un episodi del programa Mi Extranya Addicción, el Kevin va explicar que fer servir aquests elements el fan sentir atapaït i confortable, i que el sol fet de posar-se ple de guix li genera adrenalina. O sigui, allò que t'agafa la panxa quan et tires pel Dragon Can, ell ho té quan es posa guix. Ah, carai.
Diu, en paraules textuals, és una sensació única que no puc experimentar d'una altra manera. La meva sang comença a bombar i em poso nerviós. I afegeix, no tinc cap pors trencat, però soc addicte de posar-me models ortopèdics al meu cos. Estic perfectament bé, perfectament saludable. M'agrada la sensació de sentir el guix sobre meu.
Molt bé, però a mi m'agradaria saber que es va enguiixant trossos. Ara el trec aquest, ara m'enguiixo un altre, m'agradaria saber... Deia també que ara tenia els dos braços i les dues cames enguiixades. Aquest xicot deu estar sempre de baixa.
o sigui, o és milionari jo crec que no deu treballar ni deu tenir uns estudis ni res perquè clar, si m'enguixo els braços segons com me'ls enguixi la pregunta és qui li deu enguixar perquè si té els dos braços enguixats
No ho sé, això és una bona pregunta aquesta. Sí, sí, clar. Perquè, clar, és com, si li enguixes és que estàs a favor de la seva addicció i no l'estàs ajudant a treure's a aquesta mania de cap. No ho sé, és un tema de psicòlogo-pisquiatria. Però total, eh? Marc. Bueno, tecnològica també a mitges. Facebook ja et permet decidir què passarà amb el teu perfil quan moris.
Ah, sí, sí, i un llegit. Explica-ho, explica-ho. Sí, sí, molt curiós. Fins ara, quan una persona moria, que tenia un perfil, ja fos a la xarxa social que fos, en principi Facebook és la que primer heu editat, només pels Estats Units s'ha de dir encara, doncs et deixaven o eliminar la... Eliminar, espera, eh?
Per què et poses música? Eliminar el perfil. Correcte.
o deixar-lo en memòria i deixar-lo pujat a la xarxa, però ja canviava el perfil i posava en memòria, però no et deixaven modificar res d'aquest perfil. Però una cosa, això qui ho feia, tu? No, un familiar, quan demostraven que un familiar deien, escolta, aquesta persona mort, vull que ho borris... I com ho demostraven, això? Trucaven? Suposo que certificats... Això aquí ja no hi entra, però tu podies o eliminar la teva pàgina de Facebook o passar-la a fer...
El que fos. El que fos, correcte. Passés a ser una pàgina amb memòria teva, llavors quedaven els teus posts, les teves fotos, però ningú podia modificar aquest post, ni fer-li res. Ara hi ha una opció dintre de Facebook que et permet...
indicar un successor per dir-li d'alguna manera un hereu perquè gestioni la teva compte un cop mort i pugui perfilar la teva o esborrar-la tu ja li cedeixes els drets de la teva pàgina a una altra persona a veure si la vols borrar selecciones borrar i tu ja ho poses automàticament que quan et moris
vols que et borrin, o els hi dones els drets de gestió a una altra persona, llavors aquella persona és la que pot posar, treure coses... Amb lo fàcil que seria una compte que no té moviment en mig any, esborrar-la. Sí, això ho fan, eh? Això em sembla, no sé si en mig any o un any, sí que hi ha comptes, igual que si no té activitat, perquè abans podies obrir un compte a Facebook...
sent una empresa i ara ho tens de fer d'una altra manera perquè no ets persona física només et pots fer una persona física però és una opció que s'ha de tenir molta confiança amb la persona que li deixarà aquest càrrec és de suposar que serà un familiar o serà un amic d'aquells que veu el teu perfil i ho veu tot del que escrius
Però és una forma de... Pots eliminar-la definitivament, que no està mal, o posar-la en memòria i que la gestim d'altra persona. No està mal. Ara sí, quan són les 8 i 34 minuts, és l'hora d'agafar l'AVE, allà a l'estació de Sants, i anant-se'n cap a Madrid. La desvernada
Mariano, buenas noches. Buenas noches a todos. Buenas noches a todos. Buenas noches, Mariano. ¿Qué? ¿Has podido entrar en casa o te han capellado la cerradura también? No, todavía no. ¿Todavía no? Bueno. Todavía no. Todo se ha andado, ya sabes. Sí, la señora confía en ti y te deja entrar y salir cuando quieres. Cuando quiero, sí. No tengo problemas en eso. De momento. Vaya movida, ¿no? Hombre, pues sí. Estas cosas que pasan siempre.
Hombre, siempre, pero bueno, además ahora, ¿para qué? ¿Este señor ganó unas primarias en Madrid? Pregunto, ¿eh? Es que me suena de algo. ¿O no? ¿O no fue? No, no ganó ninguna primaria, no. ¿Qué pasa? Bueno, primarias en el partido puede ser, seguro. En lo que son las elecciones en las cuales se hace, pues se puede gobernar, ¿no? No, bueno.
Es decir, en las elecciones donde se eligen los máximos mandatarios que nos van a dirigir, tanto a nivel nacional o a nivel de la comunidad o a nivel de ayuntamientos. No. Internas en el partido, sí. Ya, ya. Pero ahora este señor, el que va a presidir la comisión esta o la gestora, o como se llame, Simanca, se llama, ¿eh?
Sí, Simanca, Simanca. Bueno, llegó a ser, miento, he mentido, ¿eh? Llegó a ser presidente de la Comunidad de Madrid. Llegó a ser. Pero duró bastante poco. Duró, no sé si una legislatura o menos. O menos, ¿no? Porque tuvo también problemas. Sí, sí, al final, bueno, pues...
Tuvo problemas, no. Tuvo todos los problemas del mundo. Y al final salió. Porque entró otra facción diferente, no, vamos a ver, otra facción, otro grupo diferente del Partido Socialista. Se hizo con la Federación Socialista Madrileña y apartó un poco a todos los antiguos cargos. ¿Qué es lo que ha pasado ahora? Pues todo lo contrario.
Es decir, digamos que se han visto apartados, pues bueno, el Tomás Gómez, que es el antiguo alcalde de Parla y el antiguo perpetuo, digámoslo así, candidato a la Comunidad de Madrid y en principio iba a ser también apartado el, ¿cómo se llamaba?, Almenar, no, Almenar no, Almenar,
El que iba a ser candidato también a la... ¿Miranda? No, no, no. Antonio Miguel Carmona. O Antonio Manuel Carmona. No recuerdo exactamente Antonio Miguel o Antonio Manuel Carmona. Es un contertulio de televisión en programas... Le reconoceréis si alguno ha visto la tertulia de la sexta en...
debatiendo con Eduardo Inda y todo esto. Sí, me suena la cara, le pongo cara, sí. Sí, sí, es profesor universitario, catedrático universitario. Entonces es una persona pues muy preparada, pero que resulta que iba de... es amigo de Tomás Gómez, pero Tomás Gómez estaba bajo sospecha desde hace mucho tiempo. No porque hubiera hecho gran cosa, pero bueno, gran cosa me refiero, salvo que él...
Garar las elecciones de Parla por mayoría absoluta, hacer un tranvía que ha costado dos veces por kilómetro lo que vale el kilómetro de ave y poco más salvo meterse en la Federación Madrileña Socialista y estar ahí pendiente de ver qué es lo que...
¿Qué puede arrañar? Además parece ser que hay una partida de dinero de ese tranvía que no se sabe ni de dónde ha salido ni de dónde ha ido a parar. O mejor dicho, ¿por qué ha subido tanto y no se sabe por eso dónde ha ido a parar? Sí, es que al final lo que pasa con todo, es decir, hay los criterios de contratación y los piegos de contratación que se anuncian muchas veces están...
hechos precisamente, bueno, vamos, presuntamente hechos para que funcionen bien las cosas. ¿Qué es lo que pasa? Que los precios con los que salen esos pliegos de condiciones, pues muchas veces nada más verlos, quien ha visto esas cosas...
Esos pliegos o esas condiciones porque es imposible construir un tranvía, construir el AVE, construir una carretera, construir el aeropuerto o hacer un túnel. Entonces, ¿qué es lo que pasa? Pues lo que empieza valiendo 1, acaba valiendo 7. No quiere decir que en alguna circunstancia no sea cierto que pueda aparecer...
que os voy a contar, una fuga de agua, un derrumbamiento en algo, y eso, en fin, ya sabéis lo que pasa con esas cosas. Digamos que la geología no es una ciencia exacta, la construcción no es una ciencia exacta y a veces aparece, pero claro que aparezca siempre...
Parece que los estudios que hacen es para que siempre haya más problemas y cueste más dinero. Más dinero, cierto. No puedo decir mucha más cosa porque el Tribunal de Cuentas, por un lado, dijo que no, que estaba más o menos bien, todo aquello, estaba auditado, había presentado de todo, pero vamos, realmente es significativo que el coste de un tranvía valga bastante más que el coste del AVE
Por kilómetro de construcción. Ya, ya, ya. Estamos hablando de vías teóricamente seguras. Aunque, claro, viendo lo que desgraciadamente pasó en la curva aquella de... De la Coruña. Sí, legalísima. Las vías estaban bien hechas, pero faltaban los elementos de seguridad en ese caso para que saltaran automáticamente los frenos de retención, alguna cosa. No sé exactamente. En cualquier caso, se gasta el dinero muchas veces en cosas que yo no sé si eran...
absolutamente necesarias que han hecho. De todas formas se han hecho famosa Parla, ¿eh? Sí, sí, evidentemente. Pare que famosa Parla. Parla ahora es conocida por su tranvía. Anda poco, pero cuesta mucho. Ha aparecido en el mapa. Ha aparecido en el mapa, por fin. Hombre, nosotros hemos hablado aquí de Parla en muchas ocasiones, ¿eh? Con las noticias que traía nuestro director, de vez en cuando salía Parla por en medio. Claro, claro.
Parla da mucho de sí, y más que puede dar todavía. Parla da mucho que parla. Parla da mucho que parla, sí. Pero bueno, en cualquier caso volverán porque no ha sido... Mucho se ha salvaguardado de cometer ninguna... Pienso, todo esto supuestamente, cometer ninguna irregularidad. Todo está bajo escrutinio de la máquina de...
de propaganda de unos y de otros, que se han hecho bien, que se han hecho mal. Yo desconozco si se han hecho bien o si se han hecho mal. Evidentemente, yo creo que el camino de la destitución de Tomás Gómez iba por otro sendero. Hombre, hay una cosa muy curiosa y es que no se mida el mismo rasero en el Partido Socialista madrileño que en el Partido Socialista andaluz, ¿no? Claro, es que hay que verlo con la clave interna.
¿Qué le costaba más al secretario general y candidato a las elecciones generales del Partido Socialista? ¿Qué le costaba más? ¿Enfrentarse a la secretaria general y actual presidenta de la Comunidad de Andalucía o destituir a Pedro Gómez? Además, como Madrid, luego acaba siendo una caja de resonancia general
Porque aquí Pedro Gómez en su partido sí tenía mucha... ¿Pedro Gómez? Pedro Sánchez. Tomás Gómez. Es que ya sabes que en Madrid con estos atallidos soviéticos tenemos un problema. Eso os pasa por ser austrohúngaros. Claro, Gómez...
Si fuerais polacos no os pasaría. Y nos confundimos también con los andaluces, Susana Díaz, en fin, esto es tener a una... Esperanza Aguirre siempre la recuerdas, siempre te sirve de comodín para meter alguna puya, pero claro, Tomás Gómez yo siempre he dicho que era un buen secretario general para una federación, pero un mal candidato para otras cosas.
Y, desde luego, así ha sido siendo a lo largo de los años. ¿A qué quieren poner ahora de candidato? Pues, bueno, dicen que a un antiguo ministro Gavidondo. ¿Ah, sí? Sí. Bueno, para la comunidad, Tomás Gómez dice que su candidato era... ¿Cómo se llamaba? Disculpadme que no recuerdo el nombre. Pedro Cerolo. Pedro Cerolo, que era una...
persona que fue concejal también del Ayuntamiento de Madrid. Y en un momento dado le correspondió un puesto en el Ayuntamiento de Madrid. Y poca más historia tiene el asunto. Están intentando cada uno imponer su línea, que es lo que pasa en los partidos. Cuando uno gana quiere tener el derecho de alguna forma
a decidir quiénes son sus compañeros de viaje, que es lo que está haciendo el secretario general, Pedro López. ¿Y qué? ¿De tu amigo Nicolás nos cuentas algo? Se montan chicas pequeñas con nuestro amigo Nicolás. Operación Nicolás, Operación Zan. Bueno, pues sí, ha pasado una circunstancia que podía haber sido más importante, pero al final ha quedado prácticamente nada.
resulta que ha sido importante por ser quien es psicolar. Correcto. Eso debe pasar en Madrid 10 millones de veces al día. Bueno, igual que en cualquier ciudad. Igual que en cualquier parte. Y además, lo curioso es que generalmente no se actúa de esa forma. Es decir, se puede actuar de varias formas. Una, los gorilas de la puerta, que los hay, bueno, sin gorilas, la gente de seguridad de la puerta te para. Sí.
Y más en un local de estas características. Y luego, si no te para, evidentemente denuncia de la policía, te requerirá, etc. Pero es que lo que le ha pasado a Nicolás es que ha estado, ya te digo, por las manifestaciones que se han hecho...
bebiendo, comiendo, bueno, haciendo una celebración con varios amigos en un lugar en el que yo estuve comiendo hace poco también, por cierto, que se llama Ramsés. Este local está en la misma Puerta de Alcalá, tiene un restaurante interior y una terraza maravillosa y estar viendo, pues si es por la noche, pues la Puerta de Alcalá, pues iluminada de diversos colores, etcétera, etcétera. Un sitio muy agradable, sobre todo en primavera, en invierno también, pero hace un poco de fresquillo fuera.
Bueno, pues el caso es que estuvieron allí tomando sus cosas y a la salida pagaron lo que correspondía a cada uno de ellos y el pequeño Nicolás, o Francisco Nicolás, lo que al final hizo fue decir que no pagaba la parte que a él le correspondía. Sí, porque había dicho... Sí, no pagaba porque pidió la cuenta o no pagaba porque le había dicho una persona que iba...
Iba con él que le iba a pagar la parte que le correspondía, aproximadamente unos 500 euros. Como lo que cenamos tú y yo cada día. 530 euros para ser desastos. Sí, ya te invito yo, ¿no? Sí, ya te invito yo, que si no, sí eso. Bueno, pues el caso es que la encargada, pues lógicamente que había allí, pues dijo, oye, pero ¿cómo se van sin abonar? Y llama a la policía.
Como si van sin abonar una parte, ¿eh? Porque la cuenta total me parece que eran 1.800, 2.000 euros aproximadamente. Oye, por cierto, tú cobras mucho, ¿no?, haciendo el programa...
¿Por qué has dicho que estuviste cenando no hace mucho allí? Yo lo estaba pensando. ¿Y a esos precios? Oye, no, no, yo voy a renegociar mi contrato. Sí, sí, renegocia, renegocia. Yo lo que hice fue apuntarme a una de estas páginas en las que te dan una comida a bajo precio. Y un día, pues además, fue una comida. Y la verdad es que la comida es muy agradable. No se come mal. Es un
top de la comida, pero ese es un top de la gente que se quiere dejar ver. Yo no fui a dejarme ver, pero aconteció que pasaba por allí y no pude entrar. Y la verdad es que incluso con eso fue caro. Pero vamos.
Está bien, es un sitio agradable donde tomar unas cosas si tienes dinero. Ya sabemos que tú tienes. Lo acabamos de ver ahora. Lo hemos notado. Tomar nota. Yo siempre con descuentos si puedo. Pero no es este el caso. El caso es que el pequeño Nicolás se fue sin pagar o Francisco Nicolás se fue sin abonar porque le había dicho una de las personas que iba con él que se había ido anteriormente.
que le pagaría su parte, pero no de las personas que le acompañaban a él, evidentemente. Y bueno, el caso es que se fueron, avisaron la policía, los dueños del local, y como a las dos y media de la mañana, a tres de la mañana, le encontraron en una discoteca que es Gavana. Gavana es una discoteca también muy cercana, que está por la zona de Serrano, Juan Bravo, en fin. Para ubicarla un poco, está bastante cerca de la Florida de Alcalá, donde van
Pues gente famosa también a dejarse ver. Se presentaron allí prácticamente la mitad de los coches de servicio de la policía que había en Madrid, hasta cinco coches, seis coches, no sé cuántos se presentaron allí y les dijeron a los que estaban en el local, a los empleados del local que estaban en la puerta, que sacasen a Nicolás.
Y se lo llevaron, además. Es decir, se lo llevaron a la policía y además a la comisaría, donde estuvo detenido hasta las ocho de la mañana. Resulta que efectivamente una de las personas que había estado comiendo con él dijo que le iba a abonar sus gastos, los gastos de Nicolás. Pero claro, no los de los otros amigos. En cualquier caso, al final el problema se solucionó porque apareció este...
esta persona para abonar los 500 euros. Y al final nos pusieron denuncias, etcétera, etcétera, etcétera. Pero que detenga en una persona, de verdad, no es normal. Que detenga en una persona, se llame Francisco Nicolás, por una situación de estas características, es desmedido. De tu charla, de la charla que hemos tenido hoy contigo, hemos deducido varias cosas. Que vas a sitios que va la gente que se quiere dejar ver.
Que tu contrato debe ser astronómico, porque si vas a un sitio que solo una parte de la factura vale 500 y pico de euros, imagínate. No, no, no. No, no, no. A ver, supongamos que te hacen un descuento del 50%, quiere decir que la factura cuesta mil.
Te la puedo presentar. ¿La factura? No hace falta que me la presentes. A ver, Mariano, te voy a defender porque te voy a defender. Tú puedes ir a un restaurante que haya bogavante por 160 euros o comer una ensalada de atún.
Ya, ya. Y seguro, y seguro... Bueno, vaya. O sea, perfectamente. No es el caso. A saber si el pequeño Nicolás pidió caviar, qué vino pidió, porque nada que pidas una botella de vino de 500 euros, que las hay... La explicación está en que ellos eran, no sé si eran 5 o 20 personas bebiendo, pues imagínate, comiendo, pues te puedes hacer una idea, y nosotros éramos dos. Ya, ya. Y además... Lo que sube la cuenta es el vino. O sea, el director del programa y tú...
Vaya, vaya, o sea, vale, vale. Ya lo veo. Bueno, Mariano, muchas gracias por tu colaboración una vez más. Nos hablamos el viernes que viene. Siempre a vuestra disposición. Un abrazo muy fuerte para todos. Y otro para ti. Buena nit.
La dasbarnada.
Bueno, es veu que la Isabel deu estar de carnes toltes. Sí, és veritat que no hem dit res. No hem dit res. No hem dit res de res. No, no, no. Mira, és que tu imagina't, aquest cap de setmana, eh?
Dia Mundial de la Ràdio. Carnestoltes. Estrena de 50 sombres de greu. Estrena de 50... Tu estàs obsessionada amb això, eh? No, no. Sembla ser que la gent que la va veure a la Berniale no li va agradar gaire, la pel·lícula. Es veu que la crítica es va mostrar molt dura perquè diu que de les escenes aquelles tan sensuals del llibre... És que l'expectativa estava massa alta, llavors. No, no. Diu que la història d'amor sí que ha quedat bé. Jo, pel que he sentit avui a la ràdio, eh?
Però bueno, diu que en la preestrena que es farà no sé quan... Bueno, avui s'espera estrenava. S'havien vingut cent i pico mil d'entrades abans que s'estrenessin. Però és el mateix jugar amb l'imaginació d'una persona que veure el que ha dit el director que havia. Bueno, em diuen que ja tenim la Isabel. Isabel, bona nit. Hola. Hola. Què tal? Que estaves, de carnes toltes? No, gairebé.
Eh? Perdoneu, perdoneu. No, no, home, no, sisplau, no tenim que perdonar res. Ja saps que a nosaltres ens encanta que arribis, el que passa és que et noto, desrespira, agafa una mica l'alè perquè em sembla que ha agafat corrents, no? Ventolín. Doncs tranquil·la, tranquil·la. Exacte, m'he enganxat en un moment que estava... No ho diguis, no ho diguis. Corrents, que estava corrents. Bueno, doncs relaxa't, tranquil·la, respira, posa't a to... Què, ja tens la disfressa a punt? No, no crec que em disfressi aquest any. Ah, no? Bueno. No.
Motius personals. Motius personals. Millor que no ho expliqui. No, no, no, tranquil·la, millor, millor. Bueno, pues Isabel, quan tu vulguis, escoltem els teus consells pel cap de setmana i la propera. Primer, el que vull fer és un missatge solidari.
És un missatge que ens arriba des de Càritas d'aquí, d'Esplugues, que tothom ho coneix com la botiga de Sastrinyol, que està a la carretera Lauria Miró, just al davant de la llibreria Esplugues. Si coneixeu la zona, sabeu perfectament el costat de l'estanc. Allà hi ha la botiga Sastrinyol, que està gestionada en part per la parròquia de la parròquia Santa Madalena i en part per Càritas. Ens fan una crida solidària en què ens demanen que portem
qualsevol cosa que sigui susceptible de poder vendre de segona mà. Roba, calçat, complements, petits, electrodomèstics... Tot això ells ho posen a la venda a la seva xarxa de productes de segona mà i amb els diners que en treuen compren menjar per la gent que està necessitada. Aquesta campanya està adreçada exclusivament a la població d'esplogues. No sé si la campanya la podem transpolar d'altres poblacions,
És un missatge que ens ha arribat a través del WhatsApp per una amiga i que les entitats d'Esplugues també estan difonent per tots els seus associats. Isabel, per si ens escolta algú a través d'internet d'algun poble de les Rodalies i tal, podries recordar-nos una altra vegada l'adreça de la botiga Sastrinyol? La botiga Sastrinyol està a la carretera Laurea Miró, just davant de la llibreria Esplugues, a la plaça Santa Magdalena. El que passa és que és la vorera que pertany a...
a la carretera de l'Aurea Miró. Crec que és el número 269 o 271. El punt de referència davant de la llibreria d'Esplugues és un bon punt de referència. No hi ha problema perquè està davant de l'Ajuntament. I està a 30 metres de l'Ajuntament d'Esplugues. Comencem. A les 7 de la tarda han començat les inscripcions pel concurs de disfressos aquí a l'associació de...
de la plaça Macael de Can Midalet. A les 10 de la nit començaran les xirigotes a la plaça Macael i, evidentment, dissabte tenim carnestoltes a tot arreu. Ja, molt bé. I com ho farem aquí esplugues? Doncs mira, al matí començarem amb els carnestoltes al mercat. És molt divertit anar al mercat d'esplugues, tant el de La Plana com el de Can Midalet, i participar d'aquesta animació que hi haurà.
A la plana hi haurà xocolatada infantil i animació infantil i al mercat de canvi de led el que fan és donar obsequis per tots aquells més petits que vagin disfressats. A les 5 de la tarda es farà el carnestoltes de la gent gran i a dos quarts de set comença la rua de carnestoltes que també comença a canvi de led.
Espluguins, espluguines, sapigueu que en guany el Carnestoltes no acaba a l'espoliesportiu de la Plana perquè està a obres. En guany hem d'anar tots al poliesportiu de les Moreres, que quedi ben clar, tot el que diré acabarà al poliesportiu de les Moreres. La rua comença, com us dic, a dos quarts de set, cap allà a les vuit està previst que s'arribi al poliesportiu de les Moreres,
I fins dos quarts de deu no hi haurà l'entrada al recinte poliesportiu. Això jo no ho acabo d'entendre. Ja. M'entens? Perquè aquí farem una hora donant voltes al voltant de l'Escol·legi Gran Martí del Poliesportiu. El que passa és que mai la rua arriba a les 8. Mai arriba l'hora prevista. Ja, ja, ja. Arriba més tard.
Quan s'arriba el poliesportiu, tota la gent que ha participat de la rua, que estan cansats, el que sí que es fa és que cadascú es porta el seu entrepà i a dintre la gent soparà, que no vol dir que la gent de fora que hi hagi un sopar a dintre del recinte. A les 10 de la nit hi haurà el pregó del rei Carnestoltes, amb el ball i concurs de les colles participants, es donaran els premis a les colles participants,
Diumenge al matí, a partir de les 11.30, tenim el Carnestoltes Infantil, que sortirà de la plaça Gandhi, i en aquesta ocasió acabarà la plaça Catalunya, que és la plaça que està davant del Poliesportiu de la Plana, darrere dels edificis símbols, i està previst que hi ha cap allà dos quarts de dugues. Aquesta activitat del Carnestoltes Infantil fa molts anys que l'organitza les playes purnes d'aquí d'Esplugues. I a les 12 del migdia, també diumenge,
En aquest cas, a la pista coberta, que entre i tot es diu la pista Conxita Ovin, al costat de la biblioteca per a Miquel Desplugues, ballarà a les sardanes. Em sembla que les sardanes no cal anar a disfressar, eh?, en aquesta ocasió. Ah, no? Llàstima. No, encara que sigui carnestoltes, no hi ha recomanació d'anar a disfressar. Doncs ja no hi aniré.
I diumenge, és que clar, aquí es plugues, carnestoltes, ens agrada molt, eh? I diumenge a les 6 de la tarda, el centre Aragonès també organitza el seu ball. El centre Aragonès està aquí al costat del que nosaltres coneixem, es plugues, com el parc de l'escolidaritat. El carrer i jocs florals també gairebé a tocar a Can Vidalet. Per dimarts a les 5 de la tarda, perdó, per dimarts dia 17, a les 6 de la tarda, l'esplai pubilla casa Can Vidalet,
organitzar el judici i la vetlla dels Carnestoltes, com cada any és pel judici, i qui guanyarà aquest any el judici, ja veurem qui guanyarà el judici. Ja ens ho diràs el divendres que ve, no? Exacte, us diré el divendres que ve. Jo m'ho apunto per recordar-ho per divendres que ve. Continua, continua. Dimarts que ve, a la Biblioteca de la Bòbila,
serà un cicle que es diu, o una xerrada que es diu, crim-crisi, crisi-quim. Ja sabeu que està tot dintre d'aquests cicles que fan de la novel·la negra, i relaciona els crims amb la crisi i la crisi amb els crims. Però no estem parlant d'assassinats físics, sinó que estem parlant dels assassinats que la societat, o que en aquest cas l'economia,
està permetent a la nostra societat. Ho podem dir d'aquesta manera. Novela negra social d'escarre i cinc. Sí, senyora. El dimecres a les sis de la tarda, també organitzat per les Pla i Pobillacases Can Vidalet, està a la plaça de la Bòvila. Tenim... Què tenim el dimecres? L'enterrament de la sardina. De la sardina, clar. Sí, senyora. A l'últim dia de Carnestoltes.
Sí, senyor. Però qui coneix la plaça de la Bòvila, suposo que la Serrina s'enterrarà en el parter infantil que els nens juguen a la Sorrera. Perquè és una plaça dura i no sé on anirem. O poder pujarem al de la Can Olivera a fer l'enterrament de la Serrina. Jo, la veritat, no hi he anat cap any. Sé que fa molts anys. Ja. I no ho sé. Ja ho preguntaré, perquè a aquesta hora jo estic treballant i no hi puc anar. Sí, sí.
A les sis de la tarda, com que ja és de nit, doncs tindrem aquest acte, la colla de diables toc de foc. O sigui que pot estar molt bé. Per dijous, una activitat que està pensada per aquelles persones que no tenen feina i estan a la recerca d'una feina. També a dos quarts de set de la tarda, a la bòbila, es farà el teu currículum. O sigui, fes un currículum divertit, amb un nou disseny i que sigui atractiu.
I el mateix dijous a les 7 de la tarda una xerrada organitzada per la xarxa de dones emprenedores que es diu El talent semení espluga. Aquesta xerrada es farà a la casa Vila Pepita, que està a la carretera de Cornellà, cantonada amb el carrer Sant Francesc Xavier. I per divendres a les 7 i mitja, també organitzat per la xarxa de dones emprenedores,
Tenim un networking que és un intercanvi professional i empresarial entre les diferents activitats que hi ha a la població i cada gent que té aquests negocis intercanvia les seves experiències professionals perquè mai no se sap. Pots necessitar fer alguna cosa, necessites un proveedor i resulta que es plugues en tens un i estàs buscant el proveedor, ves a saber on. I tant, i tant.
En aquesta ocasió, aquesta xerrada es farà al carrer Sant Francis de Vie, número 29, i es farà dintre d'aquesta empresa de negoci que es diu Cicodensa, perquè una de les característiques que té aquest networking és que no es fa en un lloc determinat, sinó que es fa dintre de les empreses, negocis o despatxos on es realitza l'activitat comercial. I ja hem arribat
T'hem perdut. Desplugues. Ara. M'heu perdut. Ara ja tornes a estar amb nosaltres, però t'havíem perdut, sí. Doncs això, que amb aquesta activitat de networking hem acabat l'agenda d'esplugues aquesta setmana i de la setmana. D'aquest cap de setmana i de la setmana que ve. De la setmana que ve. Si un cas, abans de dir-te adéu, Isabel, recordar que la botiga Sestrinyol...
al carrer Laureà Miró, davant de la llibreria d'Esplugues, fan una crida... Llibreria d'Esplugues, a 30 metres de l'Ajuntament de Sant Dios d'Esbert. I allà podeu portar, excepte menjar, podeu portar roba, complements, bolsos... Coses que es puguin vendre de segona mà. Exacte, petits electrodomèstics o qualsevol cosa que creieu susceptible que es pugui vendre de segona mà. Amb aquests diners...
Es recullen i Caritas se n'ocupa de comprar aliments frescos perquè aquestes famílies necessitarà. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Isabel, per la teva col·laboració. Bon Carnestoltes, encara que no et disfressis. I fins la setmana que ve. Un petonet. Un altre per tu.
I ara ja ha arribat el temps del nostre amic Jordi Domènech amb el seu tema musical. Que és el senyor Baràmbio? El senyor Baràmbio acaba d'entrar. Què li passa al senyor Baràmbio? Té pressa, té pressa. Ni diuen que hi ha arribat, ni res. No, però el senyor Baràmbio és un senyor... Després absolutament. No, escolti, és un senyor educat, perquè fins que no el presenten no diu res.
Poden estar fent 50.000 gestos. Però fins que no li diuen. Senyor Barami, bona tarda. Ell munge la gàbia. Però a mi m'ha sabut greu interrompre l'Israel.
Sí, clar Anem al tema musical Avui és fàcil Perquè no està d'armar No tinc ningú a la contra, això per començar I després perquè home és Carnestoltes I llavors buscant algunes Cançons de Carnestoltes La més mítica Quina diríeu que és? De Beethoven, no? La més mítica Per mi Té la seva història Alguna d'algun grup català?
El fantasma de l'òpera. Sí, senyor. Com ho he encertat, senyor Pagà. Perquè tinc una cosa aquí dins el cap que es diu cervell. Estem connectats, estem connectats. I és fàcil. No, perquè és Jordi Dan, Carnaval, Carnaval. Carnaval, Carnaval, te quiero. La, la, la, la, la, la, la. Bailaremos sin parar en el mundo entero. Carnaval, Carnaval.
Suena alegre el carnaval en el mundo entero. Es medianoche y en la cañada suena una samba. Es carnaval blancos y negros hasta mañana. Todo se olvida en carnaval. Carnaval, carnaval.
Carnaval, carnaval.
Bona nit.
Carnaval, carnaval.
La desbarnada. Ara sí, molt bona nit, doctor. Hola, bona nit. Bona nit. Algun tema? Jo no. Jo en tinc un que vaig trobar una notícia una mica...
Que té a veure, no té a veure, però té algo... Quan la vaig llegir vaig pensar en el que ens vas explicar l'altre dia d'aquell... Dels tres pares. Dels tres pares, no? Aquí diu, un bebé nace, una bebé nace embarazada de gemelos en Hong Kong. Ah, jo també ho heu escoltat, això. Una bebé? Sí. T'explico. Diu que els metges en diuen fetus infetu.
No sé. Diu que és un cas cada 500.000 naixements. Un cas cada 500.000 naixements és molt freqüent. Aquí diu que... Si no és un cada 50 milions... Ara, diu que només es coneixen 200 casos a tot el món. No, no, jo em pensava que potser tu tindries alguna idea... No, no, ni idea. La primera vegada ho sento. Però vull dir...
Això que és un fetus que engloba un altre fetus o és un fetus que s'ha acabat amb les arbres? No, no, no, és un fetus que engloba... Diu, quan s'ha trobat a dins d'una bebé de tres setmanes dos fetus bessons en el ventre. Diu que es produeix per un fallo de la formació del cigot...
Abans de l'embrió. No, no, és fàcil d'explicar. Això, de fet, serien uns trillizos. Uns trillizos. Que dos queden englobats dintre d'un d'ells. Ja. Sí, es veu això. I hi ha un tipus de quistes que es diuen dermoides, que també s'opina que és això. Un que seria un germà que no ha acabat de servir, però això tenen pèls i dents i coses.
És que a mi m'ha vingut una mica, perquè jo recordo, jo era un criu, o sigui, que estic parlant de fa uns quants anys, una vegada vaig sentir per la ràdio un comentari que a una noia li havien trobat a dins un fetus i tal, i era una noia que era verge, o sigui, que no havia tingut relacions sexuals ni res, i esclar, una mica... De verge de Maria. No, no, no, parlo de...
I ara jo he associat una mica. Ja, però que no es desenvolupen aquests fets. Ja, ja, ja. T'entenc jo. No, no, no, al principi. No, no, al principi. No, i clar, jo el que m'he imaginat, que potser ara, clar, amb tanta tecnologia, que si fas, com se diu, ecografies i tal, doncs pots veure més coses que no fa 40 anys, eh? Que era de quan jo més o menys puc parlar de fa 40 anys o més, més. No, de fet, avui dia es tindria que veure. Sí, sí, sí. Una altra cosa és que s'identifiqués. Ja, ja.
Volies alguna cosa i no sé si ho sabries identificar per la... perquè jo no ho he vist mai. Ja, ja. Bueno, no sé, jo... Ah, del Moïde, sí. Jo tinc una pregunta. És possible que en les fecundacions in vitro hi hagi més possibilitats de tenir bessons?
No exactament. El que passa és que les fecundacions de viatges te'n transfereixen més d'un. Això és una cosa que hauria de discutir-ho perquè, clar, això és la búsqueda de resultats. És a dir, si tu transfereixes dos embrions o preembrions, o sigui, dos ous fecundats, inclús abans se'n transfereixen quatre. Perquè si es perden, com que la probabilitat que no funcioni, doncs és relativament alta.
doncs si en poses més d'un, tens més probabilitats que hi ha d'anar i continuïm la mà a les endavant. Llavors ara ja més de dos ja no s'utilitza, però el dos es fa molt. Llavors clar, si els dos funcionen, la senyora li diu, a mi em té dos, no? Llavors doncs m'han de viure, hi ha qui segueix amb els dos, llavors aquestes senyores que veus, que semblen més aviat la iaia que la mamà, que va amb un cotxet de dos pel carrer, no?
perquè són gent que tenen una setada perquè si no normalment no necessiten fecundació assistida i les que no em venen a veure a mi llavors es pot fer una reducció embrionària que se'n diu que és reducció del segon que no hi ha massa gent que ho fem ja que parlem de coses d'aquestes jo tinc un company de feina que té dos fills, ja grans deuen tindre vint i pico d'anys tots dos sí, sí
22 i 23, por ahí. I ell en el seu moment diu que va demanar selecció de gènere, que no volien tenir noies. No, això està prohibit a Espanya. Està prohibit a Espanya. A Espanya està prohibit... O sigui, hi ha coses que no estan legislades. Ja.
Llavors, pots dir, pot haver una certa visió ètica del tema. Una reducció embrionària, hi ha una visió ètica, però no està llegislat, però bé ben dit. Però això de l'acció de gent només es permet en els casos en què hi hagi una alteració
lligada al gènere. Per exemple, la hemofilia. No sé si és el cas. Llavors es pot fer, es fa una fecundació in vitro, una fecundació fora del cos de la dona, i per diagnòstic preimplantacional, que es diu, que es agafa una cèl·lula de la mòrula, quan aquest embrió està desenvolupant-se, abans de transferir-lo agafem una cèl·lula,
i mirem, doncs, si té alguna de les alteracions que podem veure. I si és una d'aquestes, em refereixo, lligades al sexe. Sí, sí. Una de les coses que es mira és si aquell preembrión és máscara, o sigui, serà máscara o serà femella, i llavors, si serà femella, per exemple, noltes freixes, o si serà máscara noltes freixes, depenent de l'alteració. Ja, ja, ja, ja.
Però si no, no. Jo de dir, no, és que he perdut tres nens i ja hi vull una nena només. Seleccionim, no? Ja. No es pot fer. Però es pot fer una altra cosa que és avoltar.
Ja, ja, ja, ja, sí, sí. Això aquí, com que fins a les 14 setmanes, doncs és, diguem, potestat de la dona, i també és potestat de la dona fer un diagnòstic de, per via cariotip, per exemple, via amniocentesis de sapigès més com femella,
Si és un sexe que no és el que vol, pot dir que no el vull. Això a altres països s'ha prohibit. Per exemple, a Índia està prohibit. Per què? Perquè hi ha una tendència cultural a no voler nenes, no? Ja, clar. I llavors arribaria un moment que no hi hauria mascles. Això també està passant a la Xina, per exemple. Sí.
I jo, quan es va fer la llei d'avortament del 2010, la que va sortir el 2010, que jo vaig participar en aquesta elaboració, o sigui que part d'aquesta llei són propostes meves, una de les propostes que vaig fer, que em va cridar molt l'atenció, que em vaig quedar absolutament sol, va ser que la llei espanyola, que ja que es feia una llei moderna i nova, ens anticipéssim,
i no es pogués avortar per roda de gènere. I no va ser secundat per ningú, ni siquiera els grups feministes, ni ningú. Què era? Cosa que em va sorprendre una mica, perquè ja tenim exemples d'altres països, als Estats Units també, més en aquests estats, que també per roda de gènere no es pot avortar. Perquè totes aquestes cultures...
que prioritzen el naixement dels mascles, doncs crea un desequilibri. I tema com l'acció del tipus de cabell, del color d'ulls, això també està prohibit? Però es fa...
Sí, en certa manera es fa. Tu pots anar a buscar un semen a un banc de semen i dir que el donant sigui d'unes característiques de... No, hi ha gent que se'l sabeix que el que el poble és moreno amb els ulls negres perquè són d'una...
són gent d'una ètnia, doncs que el ros no es porta, no? Sí, sí, sí. Seria inclús sospitós, no? Ja, ja, ja. Llavors, doncs, no, no, hi ha demanda per tot. Vull dir que avui dia pots fer moltes coses. No està garantitzat que utilitzis semen ros i tal, però per les leis de Mendel tens un 25% de probabilitats que sigui com el pare, no? Ah, també. Sí, sí. No sé, no hi ha... No sé si tens alguna cosa a tu que comentar, perquè no...
No sé, no, jo no... M'he sabut que el de la civilització en 3D ho vam comentar fa dos o tres anys, no? Sí, sí, va, sí. Doncs en aquest moment, cosa curiosa o cosa... Vam, és que consideri que hi hagi explicat temes, n'hi ha molts en medicina, són a tants, no? Però vull dir, a mi sempre m'agrada explicar coses a coses que pugui haver certa dificultat a entendre-ho,
o que sigui llamatiu o innovador o alguna cosa així. Parlar de la grip... No, no, perquè a més a més no és novetat, perquè ja fa 15 dies que ronda i la gent ho està passant molt malament. Home, el que sí que és un missatge interessant en el tema de la grip és que la grip no es cura amb antibiòtics, o sigui, que no es prenguin antibiòtics, que és una tonteria. No només és una tonteria, sinó que creen resistències. Sí. Llavors, ja que sàpiga diferenciar el que és una grip de lo que és un refredat, de lo que és una bronquitis, de lo que és una faringitis, de lo que és
I això, que la meva àvia s'havia fet molt bé, no?, i sabia quan era una bronquitis i em posava un cataplasma i tot això, ara la gent es monta uns lius i em penses, no, és que tinc un gripasso i el que estàs és tornodant. Sí, sí. No és un gripasso, no?, està claríssim.
La grip només tens febre i sensació de trencasso. No tens ni perquè tinc de tos ni perquè tinc de struc. Una pregunta. Amb això que la medicina és tan especialitzada, perquè cada vegada hi ha més tendència a especialitzar-te, a especialitzar-se, no? Jo entenc d'això i no entenc de res més entre cometes. Ja no estem especialitzats, estem superespecialitzats. Super. O hiper. Llavors, és una mica, no sé, perquè a vegades vas al metge
I et fa fer 50 proves. Diu, ui, sí, sí, això és meu. Això és meu, no sé. Un dolor a l'esquena, no sé què. Ui, és que vostè té una cosa al pulmó. Això és meu. Miri, prenguis això, tal, no sé... Al cap d'un temps, tu prens la medicació i continues tenint. I què fas? Busques un altre metge. I potser vas a caure en una... No sé, per dir alguna cosa, estic dient tonteries. Vas a veure un trauma perquè dius, no, em sembla que és... A una ortopeda, em sembla que és muscular. Sí, sí, això és...
És molt curiós, no? Vull dir que sembla que pels mateixos símptomes... Jo no faig això. Com a mitjà no faig això. Home, potser en el teu cas és més difícil. Són coses més concretes. Això que tu estava explicant jo ho posaria en un altre context. I no té res a veure amb les especialitats o les hiperspecialitats.
Avui dia tenim tres tipus de medicina o d'atenció a la que tu pots accedir. Una seria la medicina pública, una altra seria la medicina mutualitzada. No és el mateix, una mutual és una cosa, una mutual és una altra. Hi ha una medicina, diguem,
privada, que la pagues amb els teus diners això té tant la medicina mutualitzada com la medicina pública té un problema de temps normalment llavors els metges no tenen temps de fer el que és ortodox en medicina
que és primer interrogar el pacient. La policia és una mica com fer de policia. Primer has d'interrogar el pacient, després has de fer una exploració física i després d'això has de tindre el diagnòstic o la hipòtesi de diagnòstic. Tu quan estàs interrogant el pacient
De fet, ja tens que elaborar una hipòtesi de diagnòstic. I quan l'explores, tens que mirar de comprovar aquelles hipòtesis de diagnòstic que has fet. I al final te'n pots quedar amb una sola, amb la qual cosa tens un diagnòstic, o te'n pots quedar amb dos o amb tres. Llavors tens una sèrie de proves que se'n diuen complementàries, com pot ser una analítica, una radiografia, una ecografia, el que sigui, que normalment, o és el que em va ensenyar a mi, tenen que servir per comprovar la teva hipòtesi de diagnòstic.
Avui dia, com que estem molt poc temps per fer una història clínica ben feta o ser un interrogatori i fer una exploració ben feta, doncs moltes vegades es dispara directament o bé a la solució pal·liativa, que és pal·liar la molèstia sense diagnòstic, de fet, el que a mi em semblava horrible, medicament parlant,
o bé a començar a demanar una bateria de proves complementàries a veure si les proves complementàries t'aclaren el diagnòstic. Perquè al final la medicina es fa amb un diagnòstic. I una vegada tens el diagnòstic, te'n vas al llibre gordo de PETT i dius, a veure això. Doncs miri, això es tracta en medicines, això es tracta quirúrgicament, o inclús pots dir, això no es pot tractar, no tenim solució.
Però també l'altra cosa és anar molt a la cosa pal·liativa. Dius, tinc dolor, et dono alguna cosa que et treu el dolor. I ja està. Ara, tens diagnòstic d'allò? No. Jo poso sempre una historieta d'exemple. Sí. Què és?
Hem de suposar una persona que de cap a volta té un dolor enmig del pit. Què pensarà? Que té un infart de miocardi. Serà un servei d'urgències. El servei d'urgències, el primer que voldrà descartar és que no tingui un infart de miocardi. Li farà les proves corresponents i vostè no té un infart de miocardi i li donarà
Nolotil, per exemple. Aquesta persona, al cap de dos mesos, torna a tindre un dolor al mig del pit, que recorda el que tenia, torna a anar d'urgències, li torna a mirar si té un infart de miocàrdia perquè no es mori, i com que no el té, li donen un tractament analgèssic, per exemple, li torna a donar nolotil.
Quan ha anat tres vegades al saber d'urgència pel mateix dolor i les tres vegades li han dit que no és un infart i que li ha donat el neuròtil, què fa? Es pren ell el neuròtil. Ja. I potser deu anys després se li comença a dormir un braç.
I llavors en va el metge i diu, no, mira, és que té vostè un pinçament a nivell de la columna vertebral que li està afectant els nervis del braç i tal. I diu, això ja fa temps, que dura, que si ho haguéssim sapigut abans... Bé, doncs aquell dolor que tenia aquí podria ser un avís del pinçament que després li apareixerà, diguem, de manera més severa. Per tant, el diagnòstic és una cosa molt important, no solament...
per curar el que tens si no tenim caràcter preventiu o caràcter de diagnòstic precoç, que és el millor en medicina. Diagnòstic precoç. Ja, ja. Està clar que sí. Molt bé, moltes gràcies per aclarir el tema. I, bueno, anem ja cap als esports. I la cuina? No, com que no hi ha l'Armand, avui deixarem la cua. Home, puc explicar els meus osferrats. Els teus osferrats? Sí.
Però recorda, recorda. Posa, sí, posa, posa. Que el doctor Baràmbio doni els alferrats. Veus? Tanto l'he de freír un huevo que plantxar una corbata. Sí, sí. La corbata no s'ha de plantxar mai. Ja ho sé, home, ja ho sé. No, és al revés. És tanto l'he de plantxar un huevo que freír una corbata. Bueno, els meus alferrats. Sí, sí, explica. Els meus alferrats es fan amb oli d'haver fregit camp.
Resiglat, no? Sí, home, tu has fregit tant i l'oli que ell el guarda i després el fas servir per fregir els ous. Li poses oli que hagi servit per fregir carn. Regent, allò que enflama, si pot ser, i allò que ja fa, que s'encén. Agafo l'ou...
l'ou, que el tinc obert a sobre d'un plat i salat, i el tiro sobre aquella oli que està rogent. Quants dits d'oli, aproximadament? Home, que n'hi hagi, allò de sobre neri, no? Llavors, amb una cullera de fusta o algo així, no?,
vaig trencant la yema trencant-la, trencant-la, trencant-la perquè l'oli es fiqui això va generant allò que se'n diu una puntilla i a més a més la clara es fa molt però la yema es queda pràcticament crua sí, sí
I llavors, al final, si vols, hi poses una rodanxa de xoriço o una cosa que t'estén. Jo el que havia fet en alguna ocasió era agafar l'oli, posar-hi una rodanxa de xoriço, llavors, quan està, no cuit del tot, no ressec, perquè si no, llavors no hi ha el trec, i llavors fer l'ou. L'ou amb l'oli de xoriço. Amb l'oli de xoriço.
Sí, sí, sí.
Provin perquè estan realment molt. A mi m'agrada que estigui dur. O sigui, sí. Que el rovell estigui molt fet. Sí, sí, sí. No, però... Sí, home, perquè llavors no pots sucapar, no? És com si menjessis un ou dur, no? És un pecat. Sí, sí, sí. Bueno, doncs anem a veure si parlem amb el senyor inglès. Eh? El tenim? Sí, sí, em diuen que sí. Are you here? Are you here?
Isidre, bona nit. Bona nit, nois. Què tal? Mira, doncs aquí estem. Sí? Ja estàs preparant les banderes per anar a veure la final Barça-Espanyol?
Si estàs preparant les banderes per anar a veure la final Barça-Espanyol. Estic estalviant per comprar l'entrada. Jo crec que, com que és una final catalana, no tindríem ni canària. Encara no s'ha guanyat. Ja, ja, ja. Home, jo conec uns quants pericos, jo dic que em toca rinyós, i estan desitjant que sigui la final per poder guanyar la Copa del Rei i, a més a més, amb el rival.
el Futbol Club Barcelona. Home, més nervió impossible. No, no, el bo que tenen els de l'Espanyol és que, segons ells, no tenen res a perdre i, en canvi, doncs, mira, si parma el Barça, tot això que s'emportaran. A mi, avui, un dels socis em deia, em deia, diu, no, no, i la il·lusió que viurem? Diu, encara no estem a la final, però i la il·lusió que viurem quan arribem a la final? Clar, el que passa és que és una tocada a nassos, no? Perquè fins a març, el primers de març, no juguen el partit de tornada.
Bé, però més emoció I tant, no? Home, seria bé, no? Una final, em sembla que fa molts i molts anys que no seria aquesta final Barça-Espanyol, eh? Sí, sí Del 59, em sembla que m'han dit avui 59? Sí, em sembla que sí No està gens malament No sé si tu, que estàs fora de l'estudi i has sentit alguna de les declaracions d'Albert Homeu d'avui
que ha anat a declarar... Ho ha desmentit absolutament tot, no? Ho ha desmentit tot. Sí, home, jo pel que he vist una mica al 3-24, els subtítols, i una mica que he sentit, sembla ser que sí, que dic que no... que tot és mentira.
Ves que ha de dir, no? Sí, sí, sí. Està clar. Sostenella i no en vendallà. Exacte. Doncs no pinta gens bé, oi? Els espanyols, sí. No pinta gens bé. Aquests poden acabar molt malament, eh? Per la bestia d'aquesta per declarar el traspàs per menor import del que havia de ser. Ja. Bé, cada un, no? Sí. I dimitirà?
Jo suposo que és el que es feia. Sempre amb el que es feia, sempre hi ha algú que li toca el rebre. Jo crec que sí, perquè si està imputat i es vol presentar, es volia presentar a les eleccions, home, ho tindrà molt i molt magre per guanyar-les. Jo crec que, lògic, el normal seria que dimitis abans, perquè, avançant-se els fets, perquè, vaja, si no dimiteix, que tampoc ni que es presenti, té molt poques oportunitats per sortir com a...
president del Barça. Està clar que si es presenta en Laporta pràcticament es pot dir que arrasarà. Evidentment. Però l'altre dia no sé on va estar en Laporta fent un acte i li van preguntar si es presentaria i va dir que de moment... Ell no té cap pressa en dir que es presentarà ni que no es presentarà. Ell ho té molt clar. Té tot el temps al món. Diu que ara estic llegint aquí amb la tauleta del company Marc
que diu que, efectivament, ell ho ha negat tot i diu que el contracte aquell el va firmar el senyor Sandro Rossell i que ell no hi ha res. Home, és normal, no? Què ha de dir? Menjar-se ell el marró? No, està clar que no. També el Sandro Rossell, diguem-ne, se'n va anar en condicions artesospetxoses.
que ho tenen tots pagats molt i molt magre això crec que estarem d'acord i que hi haurà un canvi seguríssim a la de directiva i molt possiblement sigui l'amic Joan el que torni a ser el president del Barça i queden uns mesos el Jan, la porta bueno
Bueno, que tampoc em semblava que Laporta sigui, diguem, personatge ideal. No, però vaja, com la seva junta, diguem que va coincidir també amb el millor vers de la història, amb quines resultats i de més, vull dir, la cosa és clara, més val un... Allò, malo conecido, bueno, per conecido, segurament, home, allò té molt de carisma.
S'ha de reconèixer. Allà on el tingui. Perdó? Allà on el tingui. Allà on el tingui, exacte, però vaja que és. Perquè té carisma i té també molt anticarisma. També té molt anticarisma. Ja sé que no us interessa, però us ho dic que la primera part, Almeria Real Sociedat estan empatant a un.
o apassionant ja sabia que diries apassionant si no dic Barça tu ja sé que no diràs que és apassionant a mi m'agrada molt saber els resultats de l'Europa l'Europa deuen jugar demà o demà passat si juguen, perquè no sé si faran vaga aquests o no perquè sembla ser que les categories petites estan molt revolucionades
Bueno, l'Europa va estar primera, eh? Sí, ja, ja, ja. I a més, és l'equip del meu barri. És l'equip del meu barri. Nosaltres, com que som del Martinenc, no ho sé, ni tant me fa. Bueno, i què... No, no. Bueno, Barcelona llevant.
Home, per segon llavant hauria de ser un pur tràmit, no?, per seguir un punt i si palma el Madrid, doncs, passar-lo. Definitivament. Home, el cap de setmana passat va ser genial, no? Amb qui juga el Madrid? Amb el Deportivo, el Bernabéu. El Bernabéu, home. Molt possiblement també ells guanyaran el seu partit, no? El més probable és que sigui així, però vaja.
Oh, però amb la moguda que tenen, no? I certament tocats amb el resultat de la setmana passada i a més amb tot el marri aquell amb la festa del Ronaldo, etcètera. Sí, sí, sí.
Què passa amb el Ronaldo? Sí, que la mateixa nit que van perdre 3-0, no va ser, amb l'Atlètic de Madrid, 4-0. Se'n va anar a celebrar l'aniversari del Ronaldo i van muntar un guateque i cançons, però és que després van penjar els valls i les cançons a internet. I, esclar, això no ha sentat bé a l'afició. No ha sentat bé.
A veure, són professionals, no? Una cosa és el que han de fer en un lloc i nosaltres no se'n vagin a saber el compleix. Home, això pot, diguem que influir molt i molt en el públic, no? Que els pugui, vull dir, que si no, potser en la primera mitja hora hi ha un resultat molt igualat, que es puguin començar a posar nerviosos, és a dir, tot està obert, però vaja, el més fàcil és que...
el Bernabéu, el mateix guanyi el partit, no? Sí, està clar. Home, amb el Corunya ho té fàcil, no? Home, també el Deportiu no està exactament en una molt bona situació. Per això.
per això. Bueno, però diguem que la cosa està bastant més divertida que fa una setmana que estàvem parlant, no? Sí, sí, home, clar, està a un punt. S'ha ajustat tot. Bueno, està a un punt el Barça. Em sembla que a dos l'Atlètic de Madrid, cuida-tint. I el Barça encara ha d'anar, em sembla que és el penúltim o l'avant-penúltim partit de la Lliga, al cap de l'Atlètic. De l'Atlètic, vull dir que la cosa pot estar molt interessant aquest any, també. O sigui, i l'Atlètic juga amb el...
Ara no ho veig. T'has encès un cigarret, eh? L'Atlètic juga amb el ratllo.
Amb el ratllo, va, també és un partit que segurament ells trauran endavant i la cosa seguirà. Molt bé com està, però el que primer la fastidiu i el que primer... No, perdó, no, no, no. No, no, no hi ho dic. No, el ratllo no, em sembla que és el... Ara t'ho dic, si vols. Sí. Anem a mirar. El Domènech no ho sap, això? No, el Domènech està a l'allàquing de Madrid.
No, no ho sé. La mare intervenció de Tartulla Esportiva. Us ho dic, us ho dic. No, no ho sé. Home, al camp del Celta. Això, sí, sí, sí. Al camp del Celta. Al Celta, sí. Home, allà al Celta ens hi pot donar un susto, eh? Bueno. No? Bueno. Sí. Sí.
Home, el Celta diria que va guanyar el Camp Nou contra el Barça, no? Sí, sí. Va ser sonat, aquest partit. Va ser més una esticiada del Barça que no. Però vaja, una mala tarda la pot tenir qualsevol. Sí, sí. Però bueno... Està... No sé. És que estem aquí una mica perduts, perquè nosaltres no som futboleros...
cap dels que estem aquí home, al Barambio jo crec que sí no, no al Barambio li agrada ara, jo anava a dir jo anava a dir polemitzar que és el Madrid llavors no, no, no, és que el futbol considero un deport avorrit llavors clar, segueixo el Barça-Madrid més que res per el Morbo home, és més el que envolta el futbol
El futbol en si, jo trobo, i hem de posar... A mi m'agrada més el bàsquet. El bàsquet, home, aquest cap de setmana tu passaràs pipa, no? Sí, sí. El bàsquet no agrada molt perquè el bàsquet estan jugant tot el rato en lloc de passejar-se per la gespa. Sí, sí, home. I a més a més, si et caus a terra amb una canxa et fots mal, m'entens? No com si aquests que acaben allà amb una... Sí, a la gespa no, a la gespa, vull dir,
allò és... Home, però si estiguen de genolls allà relliscant, tu, allò i tal, fes-ho, fes-ho amb una canxa. El basquet et toquen una mica i les faltes a partir, vull dir, escolta, què vols que tinguin? Sí, bueno, però vull dir, el blu de futbol és que ja està dos ratos per a veure, ara es para, ara falta, ara tornem-hi, vull dir, mirem-ho, tornem enrere, discutim, bueno...
Bé, té més enjundia del que no pas sembla. Vull dir que jugar a futbol és relativament fàcil, però jugar a futbol... La cosa que té el futbol és que tothom m'entén.
No, pot jugar qualsevol, no, justament és això, pot jugar qualsevol o qualsevol. Com que tothom ha jugat a futbol amb dos carteres, un furter i una pilota de trap... Exacte, exacte. Jugar a futbol és el més fàcil del món, però jugar a futbol és una altra història. El més tonto que vina amb respecte... I l'altre d'aport que a mi m'agrada molt és el golf.
Apassionant, apassionant. Doncs sí, és apassionant. Què vols que et digui? A mi m'apassiona més que el futbol. La retransmissió de golf, ara no recordo, fa molts anys que no em veig, que quan es feia en el Plus... Sí, sí. Un rimal, un rimal, eh? Sí, exacte. Doncs escolta, a altres països té un seguiment altíssim, entens, el golf? Sí, molt possiblement, com aquell...
El fet que aquí a la gent només li agradi d'aports de pobres no vol dir que el golf no tingui seguiment. Aquell esport dels jocs d'hivern que llencen una pedra i van allà amb una escombra traient-li el gel i tal, aquello també... Però jo no tinc tant seguiment com el golf, tio. El golf, tu saps el que... Un jugador de golf guanya més que aquests que van amb pantalón curt, eh? I ells, en canvi, van amb pantalón llarg...
amb un guant de pell, sabates bones, m'entens? I després juguen a un lloc molt maco i després se'n van al club i tal. No se'n van amb ramat a un túnel de vestidores. La cosa com un xiquero aquest de toros. Una notícia de golf és que es retira momentàniament el Tiger. El Tiger ja fa temps que tindria aquesta rotina. Suposa que segueix sent el millor del món, no?
Però el golf, què? Ja fa molt de temps ja que avui fa i demà no fa. Digues, digues. A la plebe, només ens arriba el golf quan, per exemple, a la zona zàping, surt una piloteta... No sé, passa alguna cosa, alguna cosa rara. Hi ha un canal de golf, eh?
Però no us han obert. La plebe no tenim canals privats. Si tens canal plus, tens un canal de bols. Però ja s'ha apagat. El chaval golf sempre s'ha apagat. Jo li parlo... Jo li parlo de la plebe, que veiem el golf quan tira una pilota i una rebina agafa la pilota amb la boca o alguna cosa. Així com... Cosa així. Com que no teniu d'idea, doncs teniu que fer... La gent, quan no té ni idea, ironitza.
pots convidar al club. Estaria molt bé. Quan vulgueu anem al Sant Cugat. Està molt bé, el Sant Cugat. La pregunta seria com està el tema del golf? Per exemple, des de la ignorància total. Per exemple, per què porten tants pals?
Per què porten tants pals? No el porten ni ells, els porta el Cadi. No, vull dir allà no el porta ni el Cadi, va amb una cosa que va dirigida a un bànc de distància. Toma. És una cosa que és autònoma. Va seguint amb bluetooth o el que sigui. Va caminant i va costar el teu. I a més a més, el pal, la màquina et diu els metros que hi ha fins a la bandera i tota la pesca. Et mereix estar a la velocitat de l'aire i tota això. O sigui, vull dir el golf, a mi aquest golf també tan... Molt sofisticat, no?
tan hiperdocumentat soc una mica romàntic amb això del cop i crec que era millor quan aixecaves el dit i calculaves tu la direcció de l'aire i miraves és el signe dels temps aquesta història no serà el futbol que encara hi ha un fulano allà al mig fent el que jo dono la gana i equivocant-se cada minut és que la polèmica ve per aquí pidant penaltis que no són i veient faltes que no són
és un deport, és un deport escà, i es mereix molta pasta, molta pasta perquè hi ha molta gent, però no s'ho mereix, és un deport que no s'ho mereix. El futbol és com el circ romà, l'època romana, vull dir que no té més, és així, hi ha molt instint, molta passió. Atenció, pregunta, per què porten tants pals?
Perquè la gent ja va amb tot de pals i no sap per què. Perquè cada un serà per un tid en concret. Com ha dit vostè, hi ha molta pasta i per despilferrar. No, no, no. A veure, hi ha les tres fustes, bueno, suposo que saps que hi ha les tres fustes i els ferros, el huits i el pat. No, bueno.
El sàndwich, aquest sí que és un pal específic, és el que s'utilitza per treure la pilota d'un bànquer, que és on hi ha sorra. Heu vist, no?, cada tant. Sí, sí, sí. S'ha llenat la pilota en un lloc amb sorra. Però allò es fa amb un sàndwich, amb un pal que és especial per això.
I després hi ha el pad, que és el que s'utilitza quan estàs en el green, que és la zona on està la bandera. Hi ha un pal especial que és per espitzar la pilota en aquella zona del green. Però tots els altres pals, la diferència que hi ha entre un pal i l'altre és l'angle de la pala.
De manera que tu sempre fas el mateix swing, que el swing és el gesto aquest de deixar el pal i tocar la pilota. I depèn de la inclinació del terreny, llavors? Utilixes un o un altre, és per això? No, no, no. Si vols que t'aixequi més o menys. Exacte, tu fas sempre el mateix cop, perquè si no tindries que fer cops diferents, que a vegades es fan mitjus cops. Però entenem-nos amb diferent força, evidentment, no?
No, no, no, tu precisament tens tants pals, però tu fes sempre el mateix swing i la pilota anirà més lluny o més a prop, depenent de l'angle que l'aixequis. Ah, el pat és aquell que s'ús al final, que és totalment pla, no? Sí, el pat... Perquè vagi recte, suposo, no? Sí, n'hi ha de molts tipus, però és recte i pesa bastant per poder pagar un cop sec i que la pilota, doncs,
perquè hi ha caminar a donar-li efecte també a vegades segons el pèl i tal segons la caiguda del green però és que la gent diu per què volen tants pals? la raó de tants pals és per això òbviament també si et surts del faraway que el faraway és el carrer si tu vas bé vas sempre pel carrer però de tant en tant et surts del carrer i te'n vas al raf que és quan es fiquen al bosc llavors clar, si tens un obstacle davant que és un arbre
et veus obligat a utilitzar un pal que l'aixequi molt i òbviament perds distància.
Per tant, el que va pel carrer sempre té l'avantatge que en menys cops arribarà a la bandera. Llavors hi ha, per exemple, al Sant Cugat hi ha un forat que és així, que és amb una L, tu surts d'un lloc i el forat està a la punta de L, i al mig hi ha un bosc. Si ets molt hàbil, surts de la sortida, passes per sobre del bosc i la fiques en el green directament d'un sol cop.
Si no ets tan àvit... Si no ets tan àvit, no tens més remei que fer la L, o sigui, fer un cop fins la punta de la L... Fins la cantonada, per dir-ho d'alguna manera, i llavors fins al final. Llavors, tot això, tota aquesta estratègia i tal, fa que hi hagi molt bons jugadors, jugadors mediocres, però el golf, a més a més, té un gran avantatge sobre el tenis, per exemple.
que és que tu jugues amb un handicap, que vol dir que és unes avantatges en funció de la teva expertització. Per tant, tothom pot jugar contra tothom. Tu tens sortides d'homes, sortides de dones i sortida professional. Quan tu surts amb un forat,
Si tu ets un professional, surts de professional, que és més difícil que si surts d'homes i és més difícil que si surts de dones. Quin hàndicap tens, tu? Jo tenia, perquè ara ja fa molts anys, vaig arribar al hàndicap 13, que és bastant. És molt alt, perquè com més baix és, més experiència, no? Sí, però 13 és un bon hàndicap per a un aficionat. Molt bé. Llavors, un professional té hàndicap zero i llavors surt de sortir de professionals.
I després, tu, per exemple, si tens un hàndicap 13, vol dir que tens 13 cops d'avantatge. Llavors, si jo jugo contra un professional, el professional tindrà que sortir de la sortida professional i jo sortir de la sortida d'homes i jo tinc 13 cops d'avantatge en un 18 forats, no?
O sigui, perquè ell guanyi ha d'acabar tots els forats amb menys d'un cop. Amb un verd, em sembla que se li diu, no? Sí, ja d'aquests noms. Un sota part, dos sota part... Sota part, correcte. Sí, el part és el número que s'estableix de cops necessari per fer un forat determinat. El forat número 16 és un...
és un part 3 un part 3 vol dir que s'ha de fer en 3 cops llavors no comptem tot el que és anglès és complicat no comptem, ho he fet en 3 cops sinó que ho he fet un sota part dos sobre part i anem arrossegant aquesta manera de comptar llavors si tu fas tot en el part doncs estàs a 0 al final estàs a 0
Ai que al final canviarem... No, no, no, tornem al futbol. No, no, tornem al futbol. Tornem al futbol, perquè això... Però el futbol, per tant el tema de la Copa del Rei, encara, com tu bé deies, queda la tira de dies perquè sigui la tornada el 4 de març. El 4 de març, sí. Si tot va bé, el Barça està a mig, diguem, ja classificat, i faltarà veure si fa la matxada l'Espanyol, que podia perfectament, perquè van empatar un...
guanyant el seu camp i, bueno, seria una final molt i molt interessant, no? Sí, sí, home, estaria bé, estaria bé. I l'ideal, fora, que juguessin aquí a Barcelona, però sembla que no serà possible, perquè el camp del Barça no crec que sigui, el camp de l'Espanyol no serà i es veu que hi ha un concert de... No sé si... Oi que sí? El dia anterior i seria impossible, doncs, poder jugar... Els que juguin al camp del Sant Germán. Perquè tenen que muntar tot el tingladu.
I això o acaba a València o acaba a Saragossa perquè no crec que els alma... No, jo l'havia... Els lavabos nous. No. Perquè fer-ho al Camp Nou, a Cornellà del Prat, això és possible o no? Home, seria el més lògic, però sembla ser que cap dels dos no els fa massa gràcia jugar al seu camp, diguem-ne, sempre. I hauria de ser un camp neutral, llavors la cosa està quin seria, no? I potser serà a València, que és el més pròxim. Segurament, segurament. Home, jo avui he sentit el camp de l'Atlètic de Bilbao, eh?
Home, allà amb la rebuda que va tenir l'Espanyol, crec que serà que no, no? No li faran molta gràcia, clar, perquè els dos clubs s'han de fer d'acord. No sé per què aquesta rebuda, perquè amb el Barça es van portar molt bé, no?
Jo vaig trobar un camp molt educat, i al Barça li estava fotent un bany d'aquí, t'espero. Algun idiota que a totes les aficions segurament n'hi ha. Jo penso que per ells era un partit molt important al Bilbao, vull dir que era l'anada de semifinals de Copa, vull dir que no és la Lliga. Sí, però també van rebre, per exemple, tots els jugadors del Bilbao amb unes torxes d'aquestes, de color vermell, van gales, perdoneu.
fent un passadís, també. Vull dir que els ànims estaven exaltats perquè per ells aquest era el partit de la temporada, era el partit de nada de semifinals de la Copa. Sí, que no ho justifico, però jo responc al Baràmio que ha preguntat com és que hi havia tanta exaltació, no? Però és que havien jugat amb el Barça fa quatre dies i el Barça havia fet un banc i van ser educadíssims. El que representa cada equip no és el mateix, no? Però una lliga és la Copa.
No ho sé, jo com que no hi entenc... No, vull dir que el Bilbao a la Lliga ja no està en mitja taula, o no sé tampoc ben bé on està, però que a ell li interessa més les semifinals d'una Copa, o un partit de semifinals de Copa, que no pas un partit contra el Barça, on el 90% dels equips saben que no podran guanyar. No ho sé. Igualment que no és molt normal, o diguem que no és...
habitual que al camp de l'Atlètic de Vilagall passin aquestes històries.
Jo el que sí que us asseguro és que en els camps de gols no passa. No passa, no passa. Aquí el que tindrà avantatge serà l'Atlètic de Madrid aquesta jornada, perquè juga l'últim, és l'últim de tots tres que juga el seu partit. Home, això segons com es miri. També diuen que el que juga primer té avantatge perquè li fica pressió en els altres. De tota manera, són partits, diguem, que d'entrada bastant fàcils per tots tres. Per tots tres, sí, sí. Jo diria que sí. Sí, sí, sí.
A mi el que em va fer molta pena va ser que retiés el Ballesteros. Gran barcelonista, per cert. Un gran culer amb Ballesteros, eh? Aquell sí que era divertit veure el Joan al gol. Sí? Sí, perquè mai anava pel carrer. Sempre anava per fora. I guanyava, i guanyava. Li posava una emoció tremenda.
I l'espanyol juga el dissabte a les 10 de la nit al Camp del Màlaga. Exacte. L'espanyol va fent la seva, en una temporada a maus i baixos, però també van fent la seva història. Tenen molt poca pòlvora a dalt, però...
Es donarà pràcticament amb mig peu a la final de Copa del Rei. Sí, i l'Atlètic de Bilbao va per sota de l'Espanyol a la Lliga. A la Lliga, eh? A la Lliga. L'Espanyol va 9 i l'Atlètic de Bilbao va al 14.
Si això té alguna cosa a veure... Jo diria que l'Espanyol ho està fent bastant bé, no? Per pressupost, sens dubte. Sí, ho està fent bastant bé. El que passa és que té mala sort l'Espanyol, també. No, que són calés. No, no, que els pilotos que van als postes estan ben xutats. I per això van al poste. Té molt de mèrit.
No aposta perquè són més baratos. Isidre, abans parlàvem de punts. El Real Madrid en té 54, el Barça en té 53 i l'Atlètic de Madrid en té 50. Ah, 50. Jo també no sé per què. En té 50. El que sí que està ja despenjat és el quart, que perdona, és el València que en té 44. Aquest sí que ja està despenjat, despenjat.
Ja, però València ha canviat d'amo. Ara fan inversió, em sembla, no? Sí. Doncs jo aquesta setmana estic pràcticament convençut que hi haurà variacions, perquè a més el Madrid hauria de sortir a guanyar sí o sí, sortiran a guanyar, perquè si no els quasi caurà el damunt al camp. És pitjor per ell, perquè quan el Madrid surt a guanyar sí o sí és quan perd. Home, amb el Deportivo jo crec que podran guanyar perfectament, eh?
I a la setmana pròxima serà una història, el Barça jugarà amb el Màlaga. Ojo amb el Màlaga, que ens ha donat disgustos. El Màlaga ha donat disgustos. I el Camp de l'Elxa amb el Madrid. El Màlaga ha donat disgustos. Juguen a Màlaga o juguen a Barcelona? La setmana que se li interessant serà la següent, que jugarà el Barça al Camp del Granada,
l'Atlètic al camp del Sevilla, l'Atlètic al camp del Sevilla, i el Real Madrid rebrà el Villarreal. Ja vam veure que et pot donar un susto, però ja. Aquesta sí que pot ser una jornada interessant, sí. Exacte. I la següent serà Atlètic de Bilbao, Real Madrid, l'Atlètico juga al seu camp amb el València, el Barça juga amb el Rayo, i crec que ja la següent serà justament la del...
Ah, no, Eiver Barcelona, estic mirant a veure quan ens toca jugar contra el Madrid. I serà la jornada del, justament, a veure, serà que és el 20 de març. Exacte, el 20 de març. Sí, sí, sí. Llavors allà, depèn com vagi el tema, es podrà donar, doncs, un cop a la taula es porta per guanyar la Liga. Si no vol ser guanyar el Barça al Madrid i segueixen a un punt o ja estan empatats o li passa d'un punt al Barcelona...
potser que la cosa s'apretarà bastant més. Sí. I mentre tindrem Champions League, ja, també. Sí, la setmana que ve, no?, em sembla que hi ha Champions, ja. Exacte.
que per això s'atura diguéssim la copa del rei efectivament la copa no, no, del rei sí, sí, del rei ja ja ho dic bé ja per una vegada que ho dic bé per una vegada que l'encerto la copa del rei no és el mateix el rei de la copa que la copa del rei no, no és el mateix el rei de copes que no, doncs sí, sí bueno, doncs ja veurem com va tot
Li toca al Barça, a veure si podem avançar també els partits, no? Sí. Crec que és dimecres, no? Em sembla que és dimecres, exactament, juga el Madrid. El Madrid, exacte, juga amb el Xalque, a casa del Xalque. Sí. I el dimarts juga el Barça al camp del Manchester City, que serà un partidàs. Un partidàs, un partidàs. Un partidàs, pot ser un partit molt bé. Perquè ara ja juguen nada i tornada, no?
Si no recordo malament, sí. Però em temo que el Manchester farà un partit pastat el que va fer l'altre dia al Villarreal. Doncs no li van anar gens bé.
No li va anar gens bé a partir dels 40-45 minuts que va marcar el Barça, perquè els primers 35 minuts el Barça anava atacant, però ells estaven allà posant l'autobús. Ja, però hi ha una cosa que es diu que et canses. Home, potser no és un equip tan acostumat a defensar tantíssim. Li va anar millor en Lliga, perquè en Lliga van acabar 3-2, si no recordo malament. I hauria hagut un resultat boníssim
a Copa del Rei aquí guanya el Barça 3-2 i ells guanyant 1-0 2-0 al seu camp un empat a 1 en tenien prou exacte llavors potser van jugar massa enrere i amb massa por i ara això que els porters es queixen de la pilota que els diuen que els han dissenyat la pilota perquè fallin què n'opines? has fet despassament? perdó, el tema de la pilota què?
Sí, que els porters diuen que han dissenyat la pilota perquè fallin i que per això se'ls escapen les pilotes a les mans i això, perquè la pilota... D'això porten temps queixants, cada vegada que les canvien... Està dissenyada expressament perquè els porters fallin i tot. És que van canviant les pilotes i no sé per què es juga amb una pilota diferent la Lliga, que si no recordo malament és Nike,
i la... i la, com es diu, i la xarxa, que juguen amb una pilota d'ida, si no recordo malament. El que paga més s'endú. Clar, justament, per això també és el que fan diferents. No, però és estrany, perquè el disseny de la pilotada sent molt semblant, però també, quan juguen un mundial, es queixen que la pilota fa estrany. Clar, això t'anava a dir, tu recordes el Jabulani, de Sud-àfrica, no? Exacte, perquè la gent es queixava perquè...
a l'aire, allò que fa unes igasagues i era molt volàtil i no feia la línia que havia de fer, no? Però és un tema ben estrany, no? Perquè l'arquitectura de la fabricació de la pilota... Veus, amb el rugby ja està fet perquè la pilota faci estrany.
Home, algun estrany li va fer en el gol que va marcar el Virarreal, perquè, hosti, aquella pilota que es va menjar el 3T, l'entrada sembla que anava bastant franca perquè la pogués treure sense més problemes, i potser es va confiar massa. Isidre, el dimecres 18, el Schalke 04 amb el Real Madrid.
I el dimarts 25, sí, el dimarts 25, Manchester City, Barcelona. Efectivament. Efectivament, no pensis, no pensis, porque lo está diciendo Santo Google. Santo Google no se equivoca. Bueno, en Jordi ja ens fa fora.
perquè ja ha arribat l'hora, falta un minut per les 10 de la nit. Moltes gràcies a tot l'equip que ha col·laborat avui, en Marc Simón, en Santiago Barambio, en Josep Maria Montes, en Mariano González, en Isidre Inglés, en la Núria García. Una abraçada ben forta per l'Emilio Escazóquio i l'Oscar Ramos.
que no ens han pogut acompanyar, i a l'Armand Garcia, que segueixi passant-se bé aquesta nit celebrant l'aniversari de la seva dona. I al Jordi, moltes gràcies també per haver posat les mans perquè això pugui arribar fins a vosaltres. Bona nit i bon cap de setmana. Adéu.
Bona nit, us informa Montse Quadreny. El jurat popular considera culpable d'un delicte d'homicidi intrudent i d'un altre de lesions al conductor.