La ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern, la ràdio d'Esvern.
Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternada. La desvernada. La semantela. No, la desvernada. La semantela. No, sembles el de passar palabra, no. La desvernada. La semantela. No, la desvernada.
La semanela. La semanela. Molt bona nit. Són les 8 i un minut. Estàs autoritzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus. I ara mateix comença la desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel. Bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. La Núria García, que la tinc a l'esquerra. Hola, Núria. Bona nit. Hola, bona nit.
El Marc Simón amb el telèfon dels cascos posats que està aquí una mica més amunt de la dreta del Marc, del Miquel. Hola, Marc. Posa't el micro. Digues bona nit. Bona nit. Molt bé. Vas aprenent a poc a poc. Sí, poc a poc a poc. I com sempre, doncs, intentarem contactar i connectar amb el Santiago Barambio, l'Emili Sánchez, el Germán García, el Josep Maria Montés, el Mariano González i l'Isidre Inglés.
I com sempre tenim aquí a la Carme Verdó i ja disposada a començar el programa quan vulgui. Endavant. La desbernada. Doncs avui és dia 22. 22 de març de l'any 2013, Dia Mundial de l'Aigua. Per això no m'he dutxat. O sigui que avui tothom a beure vi. Sí. Perquè s'ha de conservar l'aigua. Sí, senyor. El Dia Mundial de l'Aigua s'ha de conservar l'aigua, no se pot...
Menysprear l'aigua, i tothom a beure vi, cervesa... Llet no, perquè ja també hi porta molta aigua. Porta molta aigua. Estem a la setmana 12 de l'any, han transcorregut 81 dies ja del 2013, ja sabeu, l'any de la crisi. Sí. I ens falten 284 dies per arribar al 2014, que serà l'any del referèndum a Escòcia.
Sí senyor, això està clar. Ja tenen dia i tot. Quin dia? El 18 de maig? No ho sé, potser sí. No ho sé, no ho sé. El 12 de setembre? El 12 de setembre. El dia després de la diada? L'endemà de la diada. Diria. Ja tenen dia. A més a més també tenen pregunta ja. Sí, quina és la pregunta? Ara no recordo. Vol vostè que les Maldines continuï sent un terreny? No, no, no.
Por ahí, por ahí, per això, eh? Vol que Escòcia continuï sent... No. No? Vol que Escòcia sigui independent. Això, això. Independent. Sí, sí, independent. I podran votar tant escocesos com... Anglèsos que visquin a Escòcia. Home, té que ser els que visquin a Escòcia, evidentment. Els que visquin a Escòcia. Clar. Els mauritans que viuen a Escòcia també podran votar. També podran votar. Clar, home, també els importa, no? També. A partir de quina edat?
Els 16, em sembla. Tot el que vol fer aquí... Ah, no, ja no és tripartit. Sí, és un tripartit. Ara sí. De tota manera, ara ja els vol ajuntar tots. Ja vol pactar, ja vol fer amb el Pere Navarro, ja el vol fer conseller. Ja li vol donar una conselleria. La conselleria de...
organització, que s'organitza també. Sí, serà això. Molt bé, doncs a veure, el sol avui ha sortit quan eren les 6 i 51 minuts, s'ha posat quan eren les 7 i 6 minuts, o sigui que ja tenim més de 12 hores de sol, minutets, però ja són més de 12 hores. I la lluna, doncs, ha sortit quan eren un quart de 3 del migdia i es pondrà a 3 quarts de 4 de la matinada.
Molt bé. Demà? Demà el Sol sortirà un minut més d'hora, a les 16.50, ai, perdó, a les 6.50, i es pondrà un minut més tard, a les 7.07. Que ja seran 17 minuts més de les 12 hores. Sí, senyor. Sí, senyor. La Lluna sortirà una hora més tard, a les 15.16, i es pondrà una hora més... No, no, bueno... Una mitjureta... Sí, més tard...
el dia abans, que seran les 4 i 20. Hem de dir que el dimecres serà lluna plena. Ja sabeu, primera lluna plena de primavera, doncs... Setmana Santa. Diumenge de Ram, Setmana Santa, divendres sant, dimecres sant, jou sant, dilluns sant... Tot sant. Diumenges, diumenge de Ram. Aquest diumenge, sí. Ja se sap que es té que estrenar alguna cosa. Sí? Sí, sí.
I si la lluna plena cau el mateix dia que entrem a la primavera? Sí, no, també. També, perquè normalment la primavera no, o sigui, comença cap a mig dia.
I la lluna surt més tard. O sigui que seria també la primera lluna plana. Sí. El que passa que suposo que... Deu ser difícil, eh? Que el 21 de març, 20-21 de març, sigui Setmana Santa. No sé si ha passat alguna vegada. I si a més cau en diumenge. Alguna vegada, sí. Alguna vegada que... No sé. Si cau en diumenge, la setmana següent serà Setmana Santa. Clar.
Ah, la següent. Vull dir, diumenge de Rams es fa el següent. No sé exactament, però crec que sí. El 20 de març. No, abans del 21 de març crec que no pot ser mai diumenge de resurrecció. No? Sí, crec que no. És igual. Anem als aniversaris. Són coses de l'església, ja sabeu. Aniversaris. Gent que fa anys avui.
I comencem per la Rece Winterspoon. Ni Flowers. Actriu. Actriu. Rosa, ella. Una rúbia molt legal. Una i dos. Aquella que fa de tonteta, no? Una mica. Sí. Que no és tonteta, vull dir que fa de pija la piqueta ella. Ara sí. No li posava cara. Sempre.
Bé, doncs en fa uns quants més. Fa 37, l'hora. Sí. Ens fa uns quants més. Enric Major, que en fa 68. Sí, senyor. I també fa anys 64, concretament, el John Benjamin Toshek.
que va ser... És escocès, per cert, crec. O escocès o galés. Galés Poder. Que va ser entrenador, entre altres, del Real Madrid. I com avui és el seu aniversari, hem portat unes quantes perles del senyor Tòsac... Ah, sí, era un d'aquells que li agradava parlar també. A l'espai d'esports.
Puc, senyor director? No, no ho hauria. Sí, ho hauria, sí. Bueno, felicitarem, no diré l'edat, felicitarem a una persona que està aquí amb nosaltres, que és el senyor director del programa, el senyor Skazokyo, que avui també és el seu aniversari. Sí. Moltes felicitats. Moltes felicitats. Gràcies, gràcies. No ho sabia. Pots posar aplaudiments si vols. He sigut discret i no he dit l'edat, eh? Sí, sí, sí.
18, 18, Núria, em fa 18. Ja. Molt bé, anem per les efemèrides, coses que van succeir tal dia com avui, 22 de març, i començarem per l'any 1789. Doncs el 22 de març de 1789 es va proclamar la República d'Albètica, Suïssa. 1895. Els Lluís i August Lumière van projectar
en públic, per primera vegada, la primera pel·lícula que es va fer a la història del cinema. Una pel·lícula que s'intitulava La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière. Ah, està bé. O sigui, es van posar fora de la fàbrica, amb la càmera, amb la càmera, com sortien els obrers. Però no era la del tren. Aquesta va ser després. Ah.
El tren sortint de l'estació o entrava a l'estació. No, jo penso que era sortint d'un túnel o alguna cosa així. El públic es va espantar perquè pensaven... Entrava a l'estació, sí. Però anava de cara al públic i es va pensar que hi havia una màquina i que se'ls tirava a sobre. Coses que passen. Bé, un altre efemèrides és el 22 de març de 1904. El diari Yankee Daily Illustrated Mirror va publicar per primera vegada a la història una...
a la història, perdó, una fotografia en color. Sí. 1904. 1904. Primera fotografia en colors que va sortir en un diari. Molt bé. Jo la primera fotografia en color que vaig veure en un diari vaig veure a Suècia. Suècia. D'aquí encara les feien en blanc i negre. De fet, va estar molt de temps aquí fent els diaris en blanc i negre. En blanc i negre, sí. Jo diria que fins no fa gaire. No fa molt que van començar a fer...
fotografies en color i a mi em va sorprendre allà a Suecia en el diari que estava en el quiosc i tal inclús els diaris esportius que potser es donaven més al color bueno jo recordo els diaris esportius i hi havia el Dizen que era de color sèpia sèpia, sí, sí, amb un gran el mundo deportivo que ja sortia també d'aquella època que era blan i negre sí, sí, sí
El Dicen, ja l'he dit. El Dicen, sí, el de color sèpia. Bé, hi havia alguna més. Suposo que el Marca també sortiria. Suposo, suposo. Bé, anem per l'última enfemèride des d'avui, que és una enfemèride trista, any 1984.
Va ser l'últim dia que es va publicar el degà de la premsa diària espanyola, el diari de Barcelona. Era un dels més antics... El Brusi. Exactament, era un dels més antics que jo publicava en Europa. I per coses de la crisi, de les hores dels anys 80, doncs va deixar de publicar-se.
que per cert la capçalera del diari de Barcelona és propietat de l'Ajuntament sí, la van comprar perquè no es perdés i jo crec que no sé estaria bé que li llogués amb algú que tingués ganes de fer un diari i tornar a tenir el diari de Barcelona que recordo a èpoques antigues també era de color sèpia i tenia el mateix tamany que l'ABC
Sí, senyor. I grapat. I grapat, sí. Correcte, sí, sí. Curiós. Sí. Bé, anem pel Sant Oral, festivitat d'avui. Bé, doncs avui és Sant Octavià. Sí, senyor. Màrtir d'origen africà. Sí, senyor. Sant Déu Gràcies. Sí. Del segle V, que va ser bisbe a Cartago. Sí, senyor.
Sant benvingut o bienvenido. Sí, senyor. Jo tinc un parent que es diu així, eh? Ah, doncs mira, ja l'estàs trucant quan acabi el programa i felicita-lo. Benvingut. Benvingut, Déu gràcies. És el dia que vaig néixer jo. Ha, ha, ha.
Hola, farolero. No, no, perdona, és que clar, una de... Doncs el senyor Benvingut va morir l'any 1282, era bisba. I Santa Lea, que va morir el 384, que era una religiosa vídua romana. Això no encaixa molt. Sí, home, sí. Es casa, va enviudar i aleshores es va fer religiosa. Ah, està clar. Mira que va passar el gat.
Acaba de passar el gat. O sigui que no ens el vam menjar la costellada de la dreta. Estem tranquils, doncs. Molt bé, doncs a tots els que avui celebrin la seva onomàstica, que és Octavia, adeu, gràcies, benvingut, olea, moltes felicitats. I anem al santoral de demà. Demà és Sant Josep Oriol. 1650-1702, era presbíder de Barcelona.
I aquest, que no l'entenc, que era, a més a més, beneficiat del Pi. El Sant Josep Oriol, beneficiat del Pi. No sé si... Alguna organització... Alguna cosa, no?, del Pi. Sí, sí, suposo. La plaça del Pi, la nostra senyora del Pi, Sant Joan d'Espí... El número Pi... El número Pi... La història de Pi...
Bé, a més a més del Josep Oriol del Pi, demà és Sant Uribi de Mogrojebo. Curiosament, no sabem el que és Mogrojebo, però aquest senyor era bisbe de Lima.
Deu ser una ciutat de per allà. De per allà, oi? De per allà, home, és de suposar. Va morir el 1606, el bisbe de Lima. 1606? Ja hi havia bisbes allà? Ja els havien evangelitzat a tots? Ui, tant! Això va ser el 1472. 92. Bé, però van començar els 72. Bé, doncs ja sabeu, tots els turibis...
A banda dels Josep i dels Oriols, moltes felicitats. De passar l'altre dia era Sant Josep. Sí, sí, va passar. Sí, sí, tant que em va passar. No vaig felicitar cap Pep. Jo sí, jo sí. Jo no, se'm va passar. I al dia següent se'm va passar totalment. Què hi farem? Bé, doncs ja està, no? Sí. Sí, clar.
Doncs ha arribat el moment de saber aquesta setmana santa quin temps tindrem, si algú podrà anar a esquiar, si demà podem anar a Manaió pel Mó. Senyor Josep Maria Montés, bona nit. Bona nit. No, ho has de dir bé. Bona nit. Home. Va, digue-ho, digue-ho. Que si no, no arribaràs a televisió. Va, digue-ho, digue-ho. Bona nit. L'air una mica més llarga. No estàs inspirat. Entrena't, entrena't.
A veure, demà, que és el dia de Rams, i com feia la tieta... Demà no, demà passat. Demà passat, sí. Demà és dissabte de Rams. Sí, sí senyor, sí senyor. Es podrà anar ben ahir al Palmó o farà calor com ho costum a fer el dia dimensi de Rams? Doncs molta calor no farà. No? No. Creiem, sí, avui, o en aquests moments, de fet, està arribant un front per l'oest de Catalunya. I a darrere seu...
Porto una massa una mica més fresqueta de la que hem tingut el dia d'avui. Ahà. Que vaja, avui tampoc és que hagi fet molta calor. Bueno, Déu-n'hi-do. Estava bé. Quants graus haurem arribat? Quants? 20. Bueno, jo tinc que dir que ara, quan hem arribat aquí a l'emissora i hem sortit del cotxe, que aquí no feia aire, en aquest moment no feia aire, hem comentat, hòstia, mira, no fa fred. No fa fred. 100. 100.
No, massa fred no fa, perquè, de fet, avui teníem vents del sud-oest, que eren relativament secs i càlids a l'interior de Catalunya, fins arran de la costa. Aquí a Sant Jus, de tant en tant, arribava vent molt paral·lel a la costa i entrava una mica d'humitat. Per això hi havia aquests novols baixos, que es veien des d'aquí a Sant Jus, però també hi havia aquest matí, que era això, humitat marítima.
I és el que ha de deixar que la temperatura pujés tant, com ho ha fet, per exemple, a les comarques de Girona, que allà sí que el vent de sud-est ha estat bastant més càlid. O sigui, digues, digues. No, no, després del pas del front, que passarà aquesta nit, que és molt feble, no produirà cap mena de precipitació, però això sí que provocarà una petita baixada de temperatures. Demà no farà tanta calor com la d'avui. O sigui que pel dia de rams els nens que portin un abric o...
Un suet del Bruxodet. No, tampoc tant. Bé, almenys durant el migdia no. No, no. Diumenge s'aproparà, i de fet ens anirà creuant durant el dia, una pertorbació atlàntica. El dimenge. Ho farà pel Pirineu o pel sud de França. I com que ho farà per aquestes zones, a Catalunya provocarà més i més vents del ponent. I és el que el ponent aquí poca precipitació provoca. Mm-hm.
I això sí creiem que la tarda, però això seria tarda avançada, es podien desenvolupar alguns xàfegs o tempestes al Pirineu, al Prepirineu, i també comarques de Girona i nord de Barcelona. I potser alguna d'aquestes acabi arribant aquí a Sant Just. La probabilitat, això sí, és baixa. Baixa, molt baixa. Això el diumenge. Si això no passa, que això seria diumenge, que acaba plovent a la tarda, el que sí que hi haurà és una nova baixada de les temperatures el dilluns. El dilluns.
A dilluns, perquè els vents entraran del nord, eh? I farà baixar una miqueta més les temperatures, tot i que sembla que dilluns farà un dia bastant clar i bastant bo. Ah, bueno. I el dimarts? Dimarts. Sembla que es torna a apropar a una segona pertorbació que ve de l'Atlàntic. Déu senyor. Sí, nosaltres encara estem de sort, però sapigueu que en zones atlàntiques, sigui Galícia, Portugal...
Andalusia, inclús, rebran forces pluges aquesta primera part de la Setmana Santa. Per això, per vents deponent, que allà descarregaran forces precipitacions. Jo vull arribar ja al divendres, que és el primer dia de festa. Plourà, com acostuma a fer el divendres sant? Sembla que no. A mesura que vagi avançat la setmana, pot haver-hi dies variables. Creiem, més aviat, amb molt poques precipitacions. I si n'hi ha, sembla ser que seran el dimarts
Durant el dimarts. Dimarts o primeres hores del dimecres. Que ens creuaria aquesta segona perturbació. Després de passar aquesta, sembla que venen un parell o tres de dies bastant tranquils. Dimecres, dijous. Això mateix. Divendres. O més aviat dimecres, tarda, dijous, divendres. I més endavant tenim la incognitat. No ho sabem. No ho sabem perquè...
Sabeu que estem parlant des de fa molt temps que hi ha un anticicló al nord d'Europa? Sí, que és el de les Açores, sí. Això mateix, que ja no ho és de les Açores. Ja no ho és. De fet, li podem dir el del Mar del Nord, que anem parlant fa un paret de setmanes. Doncs bé, aquest anticicló sembla que seguirà allà durant tota la setmana vinent i seria dijous quan es podria afectar una mica cap aquí a Catalunya, fent que s'estabilitzés el temps. Però no és segur. No és segur, no és segur.
Per tant, no deixem que no ho sabem. Bueno, doncs res, no podem fer el pronòstic del temps del divendres sant, dissabte... Bueno, divendres, si has dit que sí... Ens inclinem que farà bastant bon temps. Però dissabte, diumenge, dilluns, que són tres dies festius seguits... Perillan, perillan. Perillan. Podria ser que una tercera borrasca atlàntica s'apropés a la península ibèrica i ens començés a afectar a partir del dissabte a la tarda diumenge. Però...
Nou dies, nou dies. Sí, sí, no, clar, però a veure, és que, avui has d'haver fet els deures, perquè com el divendres és sant, i nosaltres santifiquem les festes de la Santa Mare Iglesia, no farem programa. No, ja. Però sí que podem prever-ho una cosa. Digues. El temps. Sí. El temps de rellotge, allò que dèiem la setmana passada. Sí. Canvi d'hora. El canvi d'hora, el diumenge. L'últim diumenge de mes. Això mateix. Que és el trenta-ú.
Això mateix, el dia 31... Diumenge Sant. Diumenge de Glòria. Això mateix. Una hora més. Una hora... Bé, dormirem una hora menys perquè haurem d'avançar... Una hora menys. Doncs el Papa no estarà tan content. Si li treuen una hora... Ah, no, però ja li treuen el dilluns. L'hora, perquè és a les 3 de la matinada. No, no, és a les 3 de la matinada. Li treuen una hora el diumenge de Glòria. Home, el Papa no estarà tan content. No, no estarà content. Jo crec que
posarà una queixa a qui sigui no pot ser això d'espallar-li el diumenge de Glòria una hora menys no hi ha dret bueno, doncs ja està, ja ho sabeu el diumenge una hora menys no sabem quin temps farà el que sí que sabem és qüestió de temperatures que no seran gaire altes hi ha neu als Pirineus? sí, sí, i nevarà demà passat a la tarda, el diumenge a la tarda
Bueno, aleshores... Home, no, perquè aleshores la gent no pot anar a esquiar. Però nevarà unes tonetes, eh? Ah, bueno, vale. Al dia de nevar, ni temporals, ni... Vale, vale. Molt bé. Doncs molt bé, Josep Maria. Au, ja pots descansar fins aquí 15 dies, eh? Molt bé. Vinga. Que us vagi molt bé. Adéu. Adéu. Adéu. Bona nit. Bé, doncs, ha arribat el moment de les notícies.
i com a primera notícia hem de dir que l'aparcament d'aquí davant de l'emissora ja l'han aplanat ja no és tan perillós entrar-hi el diumenge, el dissabte passat ja estava arregladet
ja comença a haver-hi alguna ondulació de terreny. Sí, però encara no són perilloses. Sí, i esperem que no plogui, perquè clar, com l'han omplert de sorra, doncs si plou, la sorra aquesta ha amassat. De totes maneres, hem d'agrair al consistori municipal, al senyor alcalde, a Perpinyà, inclinem el cap. Moltes gràcies per haver-nos arreglat el parc. I, de totes maneres, li volem fer una pregunta al senyor alcalde a veure si ell o algú del seu consistori ens ho pot explicar.
Si no hem llegit malament les containers d'escombreries de Sant Jus, posa que s'ha de depositar l'escombreria entre les 7 i les 9 del vespre. Correcte. Com és possible que el camió que recull aquesta escombreria passi a un quart de 7? Un quart de 7? Entre un quart i dos quarts de 7.
Jo alguna vegada me l'he trobat més tard. Sí, sí, sí. Sí, no, no, abans passava el de la nit. Sí, sí, però bueno, em sembla bé. El divendres passat ens el vam trobar al carrer Bona Vista i eren les set i pico. Set i pico, perquè era quan veníem aquí. Llavors no és un quart de set. És un quart de vuit. Un quart de vuit, perdó. Sí, un quart de vuit. Bueno, però passa d'hora igual. O canviem l'hora de l'autobús. Sí.
O canvien l'hora de recollida, de... De tirar. De depositar. Sí, sí, sí. A veure's, de bon rotllo, eh? Això, de bon rotllo. Rotllo, el que passa... Sin acritut. Ja sabem que hi ha coses típicament senjustenques, com van sortir fa unes setmanes a TV3 un banc en un aparcament de zona blava. No sé si la veu veure, l'APM...
coses típicament sanjusteques i aquesta deu ser una cosa que sortia al banc? com sortia al banc? un banc per seure al mig d'una zona marcada com a zona eulava mai l'he vist per aquí sanjus bé, anem pel regalet i avui ha sigut complicat perquè tenim el tema dels zeros andalusos tenim un president del govern cipriota
que per salvar els comptes vol robar els diners als estalviadors. Tenim el Banc Central Europeu o la Unió Europea que cada dia diuen una diferent sobre la crisi. Tenim el senyor Barsen, que ara diu que no vol declarar més ni vol sometre més proves. I bé, mentre anava pensant a qui d'aquests personatges eren mereixedors de la botifarra, va cridar l'atenció una notícia.
El senyor Botín diu que Saez seguirà malgrat la sentència del Suprem. Tirem una mica de la memòria. El senyor Alfredo Sant Zabat, nascut a Geixo, Viscaia, el 22 de novembre de l'any 1942, és actualment vicepresident segon i conseller delegat del Banc Santander. Va començar la seva trajectòria bancària al Banc de Bilbao, arribant a ser conseller delegat de Banca Catalana
quan aquesta va passar a ser controlada pel banc de Vizcaya. Posteriorment va ser anomenat president de Banesto, quan aquest banc va ser intervingut pel banc d'Espanya i van fer fora el Mario Conde. Aquest nomenament, curiosament, el va fer canviar de grup bancari passant del BBBVA,
que controlava fins a l'absorció de la banca catalana, va passar al Santander, que és el seu principal rival, que controla i ara anuncien ja la desaparició de Benesto. El 1994, el senyor Saed, flamant conseller delegat de Benesto, va acusar falsament d'amorositat a diversos clients
que van ser jutjats i condemnats per un jutge que es deia Lluís Pasqual Estivill, jutge que l'any 1996 va ser declarat culpable de prevaricació i de detenció il·legal i apartat de la carrera judicial. L'any 2009, l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar Alfredo Saez a 6 mesos de presó i 9.000 euros de multa per denúncies falses, precisament les que va fer per aquest judici.
L'any 2011, el govern del senyor Zapatero va indultar parcialment el senyor Saez modificant la sentència que la inhabilitava per exercir la seva professió de banquer a una multeta de 6.000 euros. I això significava que el senyor Saez sí tenia la honorabilitat que exigeix al Banc d'Espanya els executius del sector financer. Però va canviar de govern i ara, el mes passat, el Tribunal Suprem va declarar nul l'indult.
Aquest Angelet, que va ser directiu de la banca millor pagada d'Espanya, va ser el directiu de banca millor pagat d'Espanya entre l'any 2006 i 2009, a vora de 18 milions de les antigues pesetes. És el que jo guanyo al mes, eh? Sí, senyor. Va ser premi al millor gestor d'entitat financera l'any 2006. I l'any 2012...
El banc Santander, del que ell és conseller delegat, va ser anomenat el millor banc del món. Carai. Lògicament, el seu cap, el senyor Botín, no veu cap inconvenient que una persona que ha mentit, ha enganyat i ha enviat a la presó a persones honrades i innocents continuï sent conseller delegat del seu banc, el millor del món. Clar, que el senyor Botín també ha tingut gràcia plena als jutjats.
Jo ja sé que no aconseguirem res, que continuaran robant, però per allò que diuen el dretxo al pataleu, avui els banquers i els bancaris que fan mèrits per arribar a ser-ho, que representa el dia d'avui el senyor Botín i el senyor Saz, els donem aquesta...
Acabo de cometre un dels errors típics de no posar el silenciador. L'edat, potser. I llavors tothom ha sabut que has disparat un tret. Com que no tenia silenciador... Sí, senyor.
allà el que et truca continua trucant. Potser és per felicitar. Sí. Pots trucar tard, trucar tard. Ha tingut tot el matí per trucar. De 8 a 10 no pot ser. No. No pot ser. Bé, doncs anem per les notícies. Sí, perfecte. Després ja parlarem, sigui amb el senyor Mariano, parlarem del senyor Botín i del senyor... Ah, sí, sí. El que passa és que el site aquest...
T'hi has fixat que els primers anys de la seva història va anar tancant un banc darrere d'un altre d'on ell estava? I és molt curiós que ara arribi al banc de Santander i sigui el millor del món. A mi em mosqueja una mica, no? Era qüestió de fer diners. Tot aquest problema que va tenir va ser quan el van nomenar el conseller delegat de Benesto. Benesto tenia una sèrie de crèdits i els volia cobrar ràpid. Recuperar ràpid aquests crèdits
I no se li va acudir una altra idea millor que acusar a uns senyors que estaven pagant religiosament les seves quotes, que havien de pagar pel crèdit concedit, els va acusar de moriositat que no pagaven i els va portar al jutge i el jutge els va condemnar. Sent el jutge, el senyor Estivill,
Bé, anem per les notícies. Va, Núria, comença. Jo? Sí. M'agrada perquè sempre em feu començar a mi. No vols començar? Sí, no, sí, sí. I és com inaugurar una sacció. Per això, home. Vinga, endavant. Bé, quan nosaltres anem als aeroports i ens passen el control dels metalls, acostumem a treure'ns les sabates o els cinturons... Sí.
Les sabates, les senyores, normalment. Perquè els senyors anem amb sabates normals i no passa res, però les dones anem amb botes. Els homes més el cinturó, sí. Sí, sí, jo el cinturó me'l vaig haver de treure una vegada i el senyor a la porta es va haver de treure el cinturó i al final va acabar traient-se els pantalons, però bueno. Però a un home canadenc, Billy McNally, cada cop que li passaven un detector de metalls i sonava la màquina, no sabia què era el que la feia xiular. Durant tres anys, que és quan va començar l'Odissea de les Pitades,
el Billy ha estat suportant aquest malson fins que fa poc va descobrir que portava un ganivet clavat a l'esquena quan va notar que li ficava un bony en una de la part de l'esquena. Tindria un tros de ganivet.
Bueno, un ganivet sencer no, la fulla. La fulla del ganivet. Resulta que l'any 2010 va tenir una baralla d'aquestes de punyalades i li van clavar 5 punyalades. Pobret. I van a l'hospital i els metges que el van atendre li van cosir les ferides. Ah, que tenia dintre la... I no se li ha infectat ni res? No, ha estat donant 3 anys amb l'agulla de 7 centímetres i mig a dins.
A ser inoxidable. Jo recordo una anècdota d'una persona que el van operar i al cap d'un temps es controlava malament, tenia com un bulto i al final el van mirar a veure què era i s'havia...
han deixat unes pinces i no li passava res només que jo anava creixent perquè el cos va formant carn al voltant dels objectes
L'home va dir que quan va acabar l'operació el 2010 sí que li feia mal. El que passa és que els metges li van dir que seria algun nervi. És normal, és normal. No sé quantes ganivetades. I la sang aquesta que surt tranquil també és normal. Pobre home. Marc. T'has deixat una efemèride avui. Quina? Els 50 anys del primer disc dels Beatles. Aquesta no l'he vist, no? Sí.
Avui fa 50 anys que van presentar el seu primer disc. El primer disc. Sí. El Please, Please Me. Please, please, please. Sí. Sí. El van presentar avui 22 de març del 63. Després de poc més d'un mes i mig es va convertir número 1 de les llistes d'èxit d'Anglaterra. El Fet Up. Sí, el Fet Up.
Va estar 30 setmanes al número 1, que dius, Déu-n'hi-do, i només el va desbancar ells mateixos amb el seu primer disc. Amb el seu primer disc. Amb el seu segon disc, perdó. Què era el Twist en Chau? No, el Sergents... No, Sergents Peter. No, espera, no, perdona. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,
Sí, aquest és el nom del segon disc. Però quines eren les cançons que tenia? Això no ho he buscat jo, tio. Bueno, vale. Anècdotes del disc és en què van gravar que el John Lennon estava fet pols. I portava ulleres, sí. Bueno, estava fet pols, estava amb grip. I van estar gravant durant nou hores pràcticament les cançons del disc i es pensaven que no podrien acabar perquè s'estava quedant veu, tenia...
una mica fotudet anècdota del disc va costar 468 euros ha sigut la inversió més rentable de la història tenint en compte que els sergents Peepers Peepers que van publicar anys després va costar 58.000 euros deu vegades més coses de la tècnica ja tenien un caixer ja tenien de començar a cobrar una miqueta més
Doncs t'has deixat aquesta efemerici. Molt bé. Bé, doncs ja l'has dit tu. Ja l'he dit jo. Miquel. Bé, mira, jo sempre procuro portar una notícia de canalla, i avui en portaré una, de l'empresari més jove del món. Un nano de 9 anys i està muntant ja la seva tercera empresa. És un nano britànic, es diu Henry Patterson,
Diu que amb 7 anys ja va començar a fer el seu primer negoci i ara està a punt d'inaugurar la seva tercera empresa. Aquesta empresa és una empresa de carmels, per nens, que es diu No Antes del T. No Antes del T. O sigui, que no pots menjar abans del T. Diu que ell ha creat el logo, ha fet l'estratègia de màrqueting amb el seu pare, però el logo l'ha creat ell i que és un expert en fulles
de càlcul amb les tasses de negoci, amb els marges de benefici, etc. El seu primer negoci va consistir en vendre fems. I diu que feia pudor però que va ser un negoci exitós. I el segon negoci comprava coses de segona mà al seu entorn i després les venia a eBay.
i ara està muntant la botiga aquesta que és de dolços és de llaminadures i que la botiga aquesta que a més a més també és per internet perquè sembla ser que el negoci tots els que muntes són per internet que es diu no antes del té molt bé doncs jo tinc aquí una notícia d'una cosa que ha succeït a una regió que es diu Cocaeli a l'oest de Turquia
que els veïns d'aquesta població doncs un bon dia van sortir de casa i es van adonar que els hi havien robat el pont que creua un riarol que hi ha a la població i per tant aquest pont havia desaparegut i no podien sortir com es pot robar un pont? això per això m'ha cridat l'atenció la primera pregunta és quin tipus de pont era perquè potser eren quatre fustes era un pont de ferro
I segons les investigacions de la policia, diuen que els lladres el van tallar a trossos durant la nit i després el van muntar amb camions i el van transportar per vendre-lo com a xatarra. Hòstia.
Diuen que el valor d'aquesta quantitat de metal, pel pes del que calculen més o menys del pont, pot arribar a tenir un valor d'11.000 dòlars. Carai. A la venda de cada lloc. Clar, aquí l'altre dia vam portar una notícia d'aquells que havien robat la catenària de l'AVE, doncs ja veus aquí a Turquia han robat directament un pont.
Bueno, està bé, eh? Curiós, no? Home, mentre no sigui el Puente Gálata, que és per creuar el cuerno d'oro... Sí, no, bueno, també pel... Perquè el Golden Gate aquest de San Francisco també és metàl·lic. De metàl·lic, sí. O sigui, que si van els turps aquests... Allà, bueno... Els deixen sense re. Com que és la competència, ja està bé que els hi prenguin. Sí. Tens més notícies, Núria? Sí. Ahir, dijous 21 de març, l'espanyol Ignacio Din...
va iniciar un viatge que té com a objectiu recórrer els cinc continents a peu. Ah, està bé. A peu. Que li patrocina una fàbrica de sabates? Bé, ha aconseguit 60.000 euros amb estalvis seus, després també amb patrocinadors... Que no vagi a Xipre, eh? I empreses que li donen suport al projecte. Està bé.
Diu que té previst caminar una mitjana de 30 quilòmetres i que tot el que vagi fent el dia a dia ho anirà penjant a les xarxes socials. O sigui, va amb el portàtil. No ho sé, potser va amb el mòbil. Ah. No ho sé.
O deu tenir algú amb qui contactar. O es para, com hi ha un cibercafè d'aquests i ja ho mira. De fet, ja té un grup al Facebook amb el nom del projecte que es diu Earth White Walk. I, bueno, he entrat i he tafanejat una mica. I ja té gent que li dona el suport. I quan comença això? No, ahir va començar. Ahir va començar. D'aquí 15 dies ens expliques a veure com ha anat. Ah, no estaria malament. Van començar a Madrid, avançarà cap a l'est d'Europa
Sí, vorejant la conca del mar Mediterrani. Després, la seva intenció és entrar per Àsia per l'estret del Bòsfor i recórrer tot el sud del continent fins les illes d'Indonèsia. Ah, sí. Després passa per Oceania...
Per Amèrica Però allà anirà amb vaixell, no? Home, clar, suposo No està tan clar, si té que anar caminant O li posen un vaixell al costat de l'altre I va passant, sí O al pont O caminant pel fons del mar, no? Com els bussos O potser els que han robat el pont Després, per últim, anirà per Àfrica I tornarà per l'estret de Gibraltar Molt bé Marc Tens més notícies? Tinc més notícies
Han detingut un dentista per arrencar-li el pont a una de les seves pacients. Mira, un altre pont. Un altre pont. Avui anem de pont. Avui anem de pont. A una pacient que s'havia negat a pagar-li el pressupost. Bé, a pagar-li la intervenció, per dir-la, d'alguna manera. Sí. És un odontòleg que va ser detingut per delicte de lesions de Saragossa. O sigui que no aneu al dentista de Saragossa. Ara, Saragossa...
és un dentista de 39 anys que després de pressupostar la intervenció amb 6.000 euros va patendre cobrar més
a la pacient, la pacient es va negar, i llavors, després de fer-la entrar, o fer-lo entrar, perquè no queda el paciente tot el rato, no sabem de quin sexe és, en una de les consultes, li va arrencar el pont superior, i llavors la policia el va detenir. La senyora va anar... Ja està postat en llibertat.
Suposo que sí, perquè després de declarar el van dir, bueno, va, marxi. El pont superior és total per la dada. No ho sé, però deu fer mal. De dada tot és. Miquel. Bé, doncs mira, aquí una demostració que hi ha gent que al poder se li puja al cap. Un senyor que es diu Said Faré,
que és fiscal ínterí del rei de Marroc, a la ciutat de Midelt, va fer que un mecànic li llapés les sabates. Aquest senyor va portar el cotxe al mecànic. Li va atacar amb una mica de grasa? No, no, no. Sembla ser que no es va poder arreglar en el temps que se li havia dit per el que fos, i quan va anar a buscar el cotxe, quan va veure que no...
que no et podia emportar-se el cotxe, a part d'insultar el cap del taller, el senyor Itxam Imi,
un mecànic de 28 anys, va fer que s'ajunollés i que li fes petons als peus i, bueno, les sabates i li besés les sabates, no? Evidentment, el mecànic el va denunciar i aquest senyor, bueno, de moment ha estat esclós del càrrec interinament, el que passa és que l'Associació Marroquí pels Drets Humans s'ha carallat i ha presentat una denúncia, etcètera, i està predant... Ja, ja, però està...
presentant una intervenció davant del fiscal general del rei perquè el condemni en alguna cosa més i sembla ser que tot apunta que aquest senyor perdrà el seu càrrec i inclús que podria passar una temporada a la presó per abús de poder
No, és que si t'ha de pinxar anar en el fiscal general d'aquí de Catalunya... Pobre noi. Pobre noi. En fi, doncs jo aquí tinc una nerviósia, sabeu que el Papa Paco... Sí. A Catalunya el primer dia se'n va anar en autobús...
en lloc d'agafar el papa mòbil, després va anar a pagar la pensió, que era on estava, l'altre dia també va parar el papa mòbil, va sortir per donar-li la mà a tothom, diuen que el dia del dijous sant, que normalment el papa fa una recepció i li porten uns quants farades perquè li renti els peus, doncs ha dit que no, que ell se'n va a la...
Presó de menors de Roma i que farà la misa allà. Això ja ho va fer amb Benedict XVI, eh? El Benedict XVI aquest ja ho va fer. On ha dit? A on? A una presó de menors. A una presó de menors. I té algun significat? No, diuen que això ja ho feia ell quan estava a Buenos Aires. Sí.
I el de rentar els peus és un record de precisament el Jesucrist, el dia del Sant Sopar. Primer va rentar els peus, que és un rite antic jueu de demostració de servitud, de rentar els peus als convidats. Farà això. A més a més d'això, resulta que l'altre dia va fer la primera trucada telefònica. Va trucar a la seva germana, Maria Helena,
I li va dir que, sisplau, li digués a tota la família que es trobava bé, que estava perfectament i que no els podia trucar a cadascú perquè, si no, li sortiria molt car les trucades.
Aleshores es va recordar que tenia cita amb el dentista. A Buenos Aires. A Buenos Aires. Aleshores va dir, sisplau, haig de trucar a Buenos Aires al dentista per dir-li que no hi aniré, que anuli la visita. Que no s'estranyi, no? Que no vingui. Sí, que no hi aniré. I també el qui us quer que no li guardés més els diaris perquè ja no passaria a comprar-los.
però estava vivint a Buenos Aires sí, sí, clar, era el bisbe de Buenos Aires el bisbe de Buenos Aires i l'home tenia hora amb el dentista i cada dia anava al mateix quiusquer a comprar el diari no me'l guardis, eh, ja no em guardis el diari perquè el quiusquer no deu llegir els diaris sí, com diu la notícia, diu clar, el quiusquer es veu que no llegeix els diaris i no s'havia enterat que l'havien fet ara
Però, bueno, són coses curioses d'aquest home. I els papes on viuen? A la ciutat del Vaticà? A la ciutat del Vaticà, sí. I qui més viu a part d'ells? Buf! Buf! Hi ha molta gent que viu al Vaticà, a banda d'algun que altre...
Frara i... Però vull dir habitants, habitants, també. Sí, sí, hi ha habitants, hi ha... Bàsicament, tots són de... Treballen, normalment treballen. No és curia, però estan tots a dins del... Hi ha botigues, hi ha botigues al Vaticà. Ah, sí, l'avinguda aquella i allò és del Vaticà, sí. La gent que té les botigues d'allà, doncs, normalment... I allà...
Hi ha pisos, però no sé si deuen viure capellans o gent normal. Això m'ha estranyat que potser sempre escollen papes de la gent que potser estan més perllac. No, no, no. De fet, el meu avi que treballava al Vaticà li van oferir un pis al Vaticà i ell va dir que no, que preferiria viure a Roma. A Roma, ja, ja, ja.
viu gent però el Vaticà de fet què és? l'avinguda aquella que va parar davant de Sant Pedra? el Vaticà comença el pont aquell comença una mica més enllà de la via de la conciliació i tota la part darrere del Museu Vaticà de Sant Pedra i als costats és la ciutat de la Vaticà tenen una estació de tren
encara que fa molts anys que no hi passa tren sense vías perquè ja no debo anar a arribar sí, sí, sí va ser una estació de tren que es va fer en Lleot 13 em sembla
que no la va utilitzar mai, però que estava previst perquè sortís del Vaticà. És una ciutat petita, hi ha bancs, la banca vaticana, hi ha caixis automàtics, lògicament, hi ha moltes botigues de records. I del que no són records, perquè hi ha bolsos d'imitació de tot ja. Sí, sí.
I també, durant el període de sede vacante, que es diu, hi ha una sèrie de botiques que venen segells. Segells que es fan especials perquè quan no hi ha papa es fan segells especials que després, com a mínim abans...
Ara, el món de la filatèlia ha canviat molt, eh? Ha canviat molt, però, de totes maneres, un sigell de ser de vacant de fa anys està molt bo. Però, bueno, és una ciutat, és un estat, ciutat, que està dintre d'una ciutat. Sí. És l'estat més petit del món. És el més petit? Sí. Sí, és el més petit del món. Sí, sí, esclar, perquè...
Fins a que Catalunya... No, és més petit. És com la plaça Catalunya. He visualitzat el mapa i estava visualitzant l'Itàlia. És un tros de ciutat. Com Gràcia, deu ser. No, més petit. Jo crec que inclús més petit que Gràcia. Ens hem d'anar a veure... El Mariano González. Vinga, va.
Don Mariano, ¿cómo estaba usted? Muy bien, buena nit. Buena nit. Te veo contento. Hombre, sí, siempre. Oye, pensabas ir a la celebración de la que daban por llamar, que es una manifestación, no sé por qué le han dado a llamar, la procesión atea. Sí, bueno.
Todos los años se realiza. Pero es una manifestación vulgaris, ¿no? Sí, no es ninguna procesión. De alguna forma es una especie de... Bueno, hacer una especie de procesión sin símbolos religiosos. Más que nada como... No va a decir como protesta, sino como una especie de burla cariñosa, vamos a decirlo así, a las procesiones de esta época.
Pues no les han dado permiso porque se tiene que realizar la petición con un mínimo de 10 días naturales y pues no... Ahí no han estado listos. No, no, no, porque claro, si la llegan a pedir unos días antes ya entran dentro de los 10 días, porque es para el día 28, que es a jueves santo...
Claro, pues compartirlo una semana antes. Una manifestación y grupo de gente que circula por las calles de Madrid podría ser autorizada y lógicamente podrían desplazarse. Lo que pasa es que son estrictos con las fechas, pero para el año que viene yo me imagino que ya estarán un poco más rápido. Pero es que no es el primer año que la hacen, ¿no? El año pasado también...
El año pasado también hubo problemas. Sí, yo recuerdo que comentamos que pasó alguna cosa. La señora Cifuentes dudaba si permitirlo o no permitirlo porque... Es que el problema muchas veces es...
no voy a decir la falta de oportunidad, sino la oportunidad en la que se elige para hacerse. Sí, además creo que el año pasado me parece recordar que justamente se cruzaba con una procesión. Sí, sí, algo había. El recorrido lo habían realizado de tal forma que al final en alguno de las calles, en alguno de los cruces, sí se cruzaba con una... o sí, por lo menos, estaban...
juntas las calles, un trocito de calle por el que pasaba una procesión con sus santos. A mí lo que me ha llamado la atención es que dice que es una procesión atea que está solicitada, o sea, vamos, organizada por la Unión de Ateos y Libre Pensadores. No sé qué tendrá que ver los libres pensadores con los ateos, pero bueno. Para el día 28 de marzo a las 20 horas y que iba por la calle de Santa Isabel...
con tres recorridos posibles, es decir, tampoco define muy bien cuál era el recorrido, eso sí, todos por el barrio de Lavapiés, lo cual es lógico, el jueves santo es el día de lavar los pies, pues lógico que... Es una acción muy realizada por diversos papás. Exacto. Y tienen un lema, por lo tanto yo cuando dicen con un lema, digo, ya me los he imaginado con una pancarta, digo, entonces esto no es una procesión, es una manifestación.
Y el lema es ningún privilegio para las iglesias. Sin subvenciones a las iglesias tendríamos mejor enseñanza del mundo. Sin subvenciones a la iglesia tendríamos la mejor enseñanza del mundo. Esto ya es una pancarta grande. Y enseñanza pública y laica. Me parece.
Sí, sí. Razonable y hasta razonada. A mí me parece muy bien, claro que es una clara manifestación en contra de doña Espe, que era partidaria de la enseñanza privada y religiosa. En fin. Era partidaria de cualquier tipo de educación que no fuera pública. Que no fuera pública, efectivamente. O sea, la Espe... Era pública que se maquillara de convenio o de cualquier cosa. Efectivamente, efectivamente.
Y bueno, Antoña Espera era una liberal, o sea que es comprensible. Y librepensadora. Y librepensadora, aunque no atea. No atea, por eso te digo que esto de la unión de ateos y librepensadores, a ver... Tiene su lógica también, porque es que un librepensador puede pensar lo que quiera. Sí, sí, correcto. Por tanto, es que claro, parece que los librespensadores deben ser todos ateos. Pues no.
Los ateos son librepensadores, pero no todos los librespensadores son ateos. Aquello del silogismo correcto o incorrecto. De todas formas, hay que decir que esta asociación de librepensadores realmente no tiene gran cantidad de asociados, de simpatizantes,
Me refiero de forma oficial. Ya. Otra cosa es que podamos ser o no librepensadores que todos y cada uno de nosotros. Pero no tiene gran cantidad de... Eso sí, los que son se hacen notar. Sí. Y me parece bien porque tampoco... Porque se hacen notar de una forma muy pacífica. Tampoco... Sí, no, no, no. Parece ser que no son... Dejarse ver por dónde van las procesiones. Efectivamente. O sea, nosotros organizamos una procesión atea y lógicamente queremos cruzarnos...
Con los que se flagelan en la procesión no atea. Todo lo más que se les puede decir, oiga, que eso no es una procesión, que es una manifestación. Bueno, nosotros somos librepensadores y la llamamos como nos dé la gana. Aquí en Barcelona, en Hospitalet, en el barrio de Belviche...
Hay una procesión como tal laica. Laica. O sea, no va ningún cura. Y sacan imágenes. No sé si ahora es un Cristo... A mí estas cosas, perdóname, pero... No, no, yo digo solo por comparación con esta... La procesión laica.
También se ha puesto de moda la comunión laica, el bautismo laico. A ver, un poquito de por favor. Eso de bautismo laico y comunión laica, suena un poquito más a negocio. Claro, a ver, la gente que dice, no, no, al niño no lo bautizamos, pero lo vamos a celebrar. Claro.
Y se van al restaurante y encargan la comida y con las comuniones igual. No, pero a ver, yo lo del bautismo, entre comillas, que no le vamos a llamar bautismo, el nacimiento de un hijo yo no encuentro bien que se celebre. La primera comunión ya me parece una pasada. El niño no va a hacer la comunión porque como no está bautizado no puede hacer la comunión, pero nosotros lo vamos a celebrar y le vamos a poner el vestidito de marinero. Bueno, es que hay mucho friki por el mundo. Exacto.
Hay mucho friki. Yo puedo entender que alguien quiera celebrar que ha tenido un hijo. Sí, sí, no, no. Y que vaya... ¿Y por qué no se puede celebrar cuando se le da la primera hostia? También. Pero no hace falta poner vestido marinero.
En cualquiera de los casos, muchas veces, el hijo no lo olvida ese primer momento. Esa primera vez ya no lo olvida nunca. No lo olvida nunca. Tengo dos temas más para comentarte contigo. Uno es, tú sueles ir por Barajas, ¿no? Bueno, de vez en cuando. Lo veo, sí. Hay aviones y esas cosas. Exacto, pues hay aviones y se han recogido en las opciones de objetos perdidos del aeropuerto de Baraja...
en lo que va de año, 39.000 cosas olvidadas por los asojeros, no, perdón, en el año 2012, 39.000 cosas que han perdido los pasajeros o la gente que va por barajas. Cosas de los más peregrinos, además. Sí, dice que los han reclamado a un alrededor de unos 3.000 pasajeros
y los otros 36.000 nadie los ha reclamado, pero hay cosas curiosas como 500 cinturones...
250 dispositivos electrónicos, o sea, ordenadores, tablets, e-books, entre otros. Bueno, esto podría tener su explicación, ¿eh? Que se los han robado. No, que lo pongo arriba en el compartimiento, por lo que sea. No, no, pero esto en el aeropuerto, ¿no? Ah, en el aeropuerto. En el aeropuerto. O sea que estás sentado allí esperando y dices, atención, señores, pasajeros, con el vuelo Iberia 475, diríjanse a puerta 5. Dejas el e-book encima del asiento, coges la maleta y te vas.
Hay que tener también en cuenta la cantidad de millones de personas que pasan por barras todos los años, pero aún así... Pero es que hasta ahora estamos hablando de objetos normales, 150 gafas y un centenar de teléfonos móviles. Sí, sí, sí. Pero hay cosas más lógicas, seguramente, más curiosas. O sea, se ha llegado a encontrar un traje de novia... En un lavabo. Una bombona de butano... ¡Ja, ja, ja!
prótesis dentales un equipo portátil de oxígeno no llego muy lejos ladrillos y ya como último una cortadora de césped muy útil en un aeropuerto hay césped alrededor yo supongo que el de la cortadora de césped
no sé, debía haberla comprado porque debe tener un jardín con césped en su casa. Vio una oportunidad en cualquier tienda de estas de bricolaje. La cortadora de césped, la compro. Y cuando llegó a casa, le dijo a su mujer, mira, te he comprado una cortadora. Me la he dejado. ¿Vosotros habéis ido alguna vez a una oficina de objetos perdidos? No, jamás. No, es que yo he ido...
Más que ir, he llamado por teléfono tres veces y nunca... No, no, sí, sí. Pero nunca he conseguido que encontraran lo que yo buscaba porque eran tres cosas muy claras. No era un paraguas, no era un móvil, eran tres cosas muy claras. Y es muy curioso. Dejadas una vez en un tren, otra vez en un autobús y otra vez... Dos veces en un autobús y una vez en un tren. Y llamando a la oficina de...
Que se pierdan 37.000 cosas en un aeropuerto 37.000 objetos no significa...
Que solamente se hayan perdido 37. No, no, no, claro que... Se han encontrado 37. Se han encontrado, pero que se pueden haber perdido mucho más. Yo la única vez que he perdido algo, que recuerde, era media funda de la cámara de fotos. Aquella funda que se podía desenganchar. Ah, sí, sí, sí. Y entonces, bueno, pues esta mirada la desenganché y cuando me bajé del autobús digo... Ya bueno, la cámara se quedó sin... La cámara se quedó sin media funda.
Que sepáis que en el aeropuerto de Barajas, en los objetos perdidos, también se han llegado a encontrar, por ejemplo, tablas de sur, elementos deportivos, bastones de hockey, patines, no sé.
Cualquier cosa que eso pueda venir a la cabeza prácticamente ha sido encontrada allí. Es un... Muy amplio y divertido. Las oficinas de objetos perdidos son realmente curiosas. Recuerdo que en un programa hace unos años también trajimos anécdotas de la oficina de objetos perdidos de Barcelona que también se habían encontrado cosas realmente asombrosas. Yo creo que de vez en cuando podían hacer algún reportaje que alguna vez han hecho en las televisiones. Sí, pero la gente no se lo creería.
Sí, sí. En algún caso es que son cosas tan sorprendentes y tan chocantes que extraña que alguien se las pueda dejar olvidadas. Sí, ¿verdad? Hombre, es que una cortadora de césped en un aeropuerto... O lo otro, lo de la bombona de oxígeno. O la bombona de oxígeno o la bombona de butano. O sea, ¿para qué se fue al aeropuerto con una bombona de butano? Pero si no te dejan subir con un encendedor, te van a dejar subir con una bombona.
Claro, igual... Por eso la van a ensayar. Igual el de la bombona, el de al lado, dice, venga, esto no se lo van a dejar subir en el avión. Ya no, después lo dejo aquí. Puede ser que estuviera en una de las épocas de huelgas de aeropuertos y dijo, bueno, pues un camping gas puedo montar aquí a negocio. Le pongo la bombona a un camping gas de estos y me pongo una cocinita a cocinar algo. También. Y la del traje de novia, pues no sabemos si fue antes o después de la boda.
Bueno, pues yo... Me temo que a lo mejor incluso no hubo novia. No hubo boda, ¿no? Por eso digo, no sé si fue antes o después. Era la del graduado que salió corriendo. O la novia del de la bombona de oxígeno. También, también, también podría ser. Bueno, pues a estas alturas para que ya... Y como te decía, tenía... Pero la tercera te la dejo a tu libro Albedrío. No sé si has escuchado el programa desde el principio...
No he tenido la ocasión porque tengo el androide estropeado. Ah, vaya hambre. No, es que hemos hablado de dos personajes que tú conoces, que son el señor Botín. Hombre. Y el señor Alfredo Sainz. Hombre. Al cual... Sí, sí, los conozco... Los conoces, ¿no? Y además vis-à-vis. No, y más de... Claro, lo que hemos dicho que les dábamos nuestro regalo de la Butifarra de Poyá es...
Estos dos señores representando a banqueros y sobre todo a bancarios que quieren hacer méritos para llegar a ser banqueros. Y nada más que ya, por si la habías escuchado al principio, que dentro de estos bancarios que quieren llegar a ser banqueros, no, en absoluto, te incluyo a ti. Por supuesto.
de banquero en la vida. Dice, ya no, pero hace un tiempo a lo mejor sí que hubieras sido un bancario, eras un bancario que querías ser banquero. O quizás que no quiso ser banquero. Te aseguro que nunca. Nunca he tenido esa pulsión. Tampoco he tenido la posibilidad, pero es que nunca he tenido esa ambición. Pues lo cierto es que parece ser que el señor Botín está empeñado en que Alfredo Sáenz siga siendo el consejero delegado, a pesar de que
por una sentencia judicial, no tiene la honorabilidad que exige el Banco de España. Claro, claro. Pero no hay problema porque ya reformarán... Sí, reformarán. Lo que haya que reformar para que este señor siga siendo... Pero a mí lo que me resulta curioso es que el señor Rotín tiene más prebendas cuando gobiernan los socialistas que cuando gobierna el Partido Popular. Claro. Es que siempre ha sido...
Siempre ha tirado más hacia... No me digas que Botín es socialista. No, no digo que lo sea, pero es que de alguna forma es más fácil para él, aunque parezca mentira, moverse entre las procelosas aguas de los estamentos públicos cuando gobiernan los socialistas que cuando gobiernan el Partido Popular.
Curiosamente. No es que no se lleve bien con el Partido Popular. No, no, no. Pero el Partido Popular siempre le ha hecho más la puñeta. Pero yo pienso que es al revés. El Partido Socialista se ve en la necesidad para ver qué puede conseguir, qué puede sacar de un banquero tan importante como el señor Botín en favorecerle. En cambio el Partido Popular dice, bueno, por afinidad, aunque sea solo política y un poquito, ya sabemos que está a nuestro lado, ¿no?
No sé. Lo que hay que ver aquí es que ese es el error de ambos, es decir, del Partido Popular y del Partido Socialista. Sí, porque el señor Botín es... Están hablando de un negociante. De un negociante. O sea, a ver, yo... Él no está viendo simpatías personales, él está viendo negocio. Yo, no sé si recordáis, habéis visto la película Los intocables de Leon Ness, de Kevin Costner, que hay una escena que están en la ópera,
y que Elion Nesba se encuentra con Al Capone y Al Capone se pone a gritar y dice ¡Yo soy un hombre de negocios! Bueno, pues en esa escena yo siempre he visto al señor Botín. Es que realmente es el paradigma del hombre de negocios. No te mojes mucho, Mariano, no te mojes mucho. No, no, pero ahora mismo siempre ha habido, podemos decir que hay tres personas que pueden ser consideradas
paradigmas de hombre de negocios en España. Uno es Amantio Prada, el de Zara, y el tercero siempre ha sido el presidente del corte inglés. En este caso Isidoro Álvarez. Es Isidoro Álvarez. A veces, sí.
empresarios con visión. Se está juntando en otro nivel ahora el señor Roche, el de Mercadona. Sí, que yo no sé lo que le ha hecho a Yahoo Mercadona, pero cada dos sacan noticias nefastas de Mercadona en el Yahoo. Es curioso. Lo de las redes sociales y sus creencias luego también son otro... Sí, merecería otro examen. Esas tendencias, ¿no? Pero vamos...
Marcando tendencias realmente desde hace muchos años, Emilio Botín, Amancio Ortega y desde luego el presidente del Corte Inglés también ha sido siempre muy valorado y muy... Entonces, cuando uno piensa en, como tú has dicho, en Al Capone o algo así, hombre de negocios, hombre de negocios, por lo primero, en España, ahora Emilio Botín. Emilio Botín, sí, sí. Porque además de partir de un...
de un banco regional, que era un banco regional. Sí, exacto. Un pequeño banco regional. Pequeño banco regional. Y que estaba entre los cinco primeros de España. Sí. Cuando amaneció a los negocios Emilio Botí, pues mira, lo ha convertido en lo que lo ha convertido. En eso hay que alabarle el valor y el mérito. Pero bueno, todo viaje pues tiene sus cadáveres. Sí, efectivamente. Es olvidado de la señora de Bárcenas. Claro.
En un año sin trabajar ingresó 12 millones de euros. Cuidado, ¿eh? Eso ya merece una procesión. Eso es un milagro. Si esto no sabe hacer negocios, vamos a ver. A pesar de que el señor Botín no tiene mis simpatías y esto creo que ha quedado claramente demostrado, nunca lo compararé con la señora de Bárcenas.
No se puede comparar, evidentemente. Ni con el señor Bárcenas, tampoco. Son distintos tipos. O sea, el señor Botín nunca ha necesitado presentarse en unas elecciones. Ni lo hará. Ni lo hará. Ni lo hará. Y sin embargo es el que manda en los partidos. En fin, es toda otra... Mueve financiación. Es otra liga...
Y bueno, la semana que viene, ¿por qué no tenemos programa? Porque me gustaría ver cómo ha acabado el tema de Chipre y comentarlo, porque claro... Va a acabar mal, eh. Tú que, bueno, estás en contacto con gente que tiene sus ahorros y que tiene sus depósitos, ¿tú te imaginas que de golpe y porrazo pongan un impuesto, bueno, no un impuesto, un robo del 15% sobre los depósitos? Sí, hombre...
También hay que decir que entre España y Chipre hay sutiles diferencias. Hay sutiles diferencias. O animales diferencias. No, no, pero es que el otro día... Pero si es cierto, en este caso hay dos diferencias muy claras y seré muy breve. En Chipre la mayoría de los depósitos son depósitos de extranjeros. Rusos, parece ser. Hablan de rusos, pero hay más. Hay más, hay más. No, no, incluso hay miembros de la...
Al calor de la... Europeos... Vamos a decirlo así. Sí, sí, sí. Con la dudosa procedencia. Sí, sí, no. A ver, Chipre viene a ser más o menos el paraíso fiscal de la Unión Europea legalmente establecido. Sí, sí, sí. Entonces, el origen de los repósitos... Lo que pasa es que aprovechando, como todo organismo político y todo organismo económico, que el pisuerga pasa por Valladolid, pues cogen y dicen, espera, espera, espera, espera.
Vamos a montar la de Dios en Chipre a ver si asustamos a alguien. A ver si movemos el cotarro y conseguimos, pues, ¿qué han conseguido? Que baje la bolsa, comprar barato las grandes fortunas y hacer más dinero. Asustar a la gente para que empiece a pensar qué hace con su dinero. Que si lo quito del banco, pero claro, automáticamente lees la noticia de que han aumentado los atracos en las casas. Todo esto se va a traducir en una cosa.
Alguien que es rico va a ganar mucho más dinero y alguien que es pobre va a perder parte del dinero que tiene. El mecanismo lo ignoro todavía. Pero intentaré averiguarlo. O sea, no va a cambiar nada. No va a cambiar nada. Sigue todo igual. Al final es muy difícil, por ejemplo, echar de la Unión Europea a un país como España, Francia, Italia... No, pero a Chipre sí que lo pueden echar. A Chipre lo pueden echar con mucha facilidad. A Chipre, con todo, que me perdonen los chipriotas, económicamente es una cagarruta en medio del océano.
Es decir, no tiene entidad para montar la debacle económica que se ha montado. Económica como tal. Otra cosa es en cuanto a sugerencias de lo que puede pasar... De hecho, lo intentaron con Grecia y se dieron cuenta que quizás con Grecia no era conveniente...
No podía ser. No podía ser. Porque estaban pringados los alemanes. Pero Chipre sí. Es parte muy importante de Alemania metida ahí dentro. Chipre es fácil. Es muy sencillo. No representa un costo importante. Ya, pero les han plantado cara. Les han plantado cara. Y ahora la Iglesia dice que va a hipotecar sus bienes para ayudar. Ojo al dato. Ojo al dato. Según las últimas publicaciones de las últimas noticias...
La idea de la tasa sobre depósitos, que en un principio se dijo que había sido del Banco Central Europeo y de la Unión Europea. Ahora nadie lo ha dicho esto. Lo ha dicho el propio presidente del CIPL. Dice, para devolver el dinero que no tenemos, voy a crear esta tasa.
Bueno, esa tasa, por ejemplo, en la Unión Europea estaba concebida para que la pagaran las entidades bancarias. La banca. Sí, sí. La banca. De hecho, aquí en España es a tipo cero... Tanto porcentaje tienes que pagar sobre ellos. A tipo cero, pero existe la tasa sobre... Sí, existe la tasa. Lo que pasa es que al final, de alguna forma, se iba a repercutir en los usuarios. Sí, no, por descontado. Evidentemente. Por descontado. Con los tipos, con... Llámalo como quieras, ¿no?
Pero directamente esto se entra en rapiña y además que sabían lo que hacían. Si es que en Chipre el dinero que hay viene de donde viene. Claro. Es que los chipriotas no son ricos. No, no, el chipriota pobre está metido en este asunto pero no sabe de donde le vienen. Claro, ¿y quién fue el primero que protestó? Los rusos.
Que salió diciendo, ¿pero qué vais a hacer? ¿Cómo que me vais a quitar el dinero? Oye, pues mira, el primero que protesta es que algo tiene que ver en el tema. A ver, cuando Putin ha dicho algo de la economía europea. No, no, cuando Grecia no se llevaba ni levantó la boca. En fin, Mariano. Es evidente. Que dentro de 15 días seguiremos porque seguramente esto no habrá cambiado.
No habrá cambiado. O estará peor. Esta semana será de procesiones y estas cosas. Algunas laicas, otras ateas, otras de verdad religiosas, no sabemos. Iremos alguna de ellas a ver qué tal. Sí, no, yo creo que al final vamos a tener que ir todos de procesión a Lourdes a pedirle a la Virgen. La Lourdes se largará, ¿eh? La Virgen se largará. Se largará, ¿no? Dimitirá. La Virgen dimitirá. Venga, Mariano, que tengas una buena Semana Santa. Y vosotros también. Y dentro de 15 días seguimos.
Muy bien. Vinga. Adéu. Adéu. I ha arribat el moment de parlar amb el doctor Barambio. No sé si parlarem de medicina. Continuarem parlant de Xipre.
Oh, igual de l'Orden de Malta. Doctor Baramio, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Bé. Tens diners a Xipre, tu? No, a Xipre no. Jo sé que tens... Jo sé que tens una comte suïssa, això sí que ho sé. Jo, bueno, jo he tingut una família suïssa, així és que tots els suïssos tenen...
Igual que tots els suïssos, com que tots són susbitosos, ara resulta que tots els suïssos, quan vas pel carrer de Suïssa, els carrers de Suïssa, veus tot de gent amb un parche i un ull, no? Sí, tots pirates, tots pirates. Allà hi ha conductors de camions, jardiners, peneders i camarers de bar no n'hi ha. Allà tots són banquers, tots. I tots accepten diners del narcotràfic. Sí, a mi tant. O sigui,
Lo difícil que es entrar a Inés a Suïssa. La gent no ho sap, que ho provin. Que vagin a veure si al principi poden obrir una cuenta a Suïssa. Si us demà sent, bueno, vengo aquí. Sí, vengo aquí abrindo una cuenta. Sí, pues vés, vés, prova-ho. Això fins fa un parell d'anys encara podries, ara ja... Ara és molt més complicat. La huella digital de la mucosa anal...
De totes maneres, sé de bones fons que els suïssos comencen a estar una mica farts d'una immigració que els està arribant de romanos i búlgaros, que no saben què fer amb ells. Sí, sí, bueno, sí, sí. No, això ja fa un temps que estan una mica preocupats. Jo suposo que d'aquí poc faran un referèndum a veure si els fan fora o què.
És molt possible que endureixin, perquè ells ho tenen molt clar. Per exemple, l'especulació amb la vivenda suïssa és impossible. És impossible, no, no, ja, ja. És impossible perquè tu, quan compres una vivenda, tu, un suïs, és igual. Si la vens dintre del mateix any, t'has de vendre pel mateix procés. Pel mateix procés que l'has comprat. I si la vens passat un any, només li pots aplicar a l'IPC. A l'IPC del... Que et doni a l'Estat suïs. Sí.
Per tant, així es van acabar amb l'especulació. O sigui, ells ho tenen molt clar... Bueno, no sé, allò de les autopistes, per exemple, no? Tu, si et suïts, compres una etiqueta i vas per les autopistes. Clar, si tu vas tot l'any per les autopistes suïsses, et surt molt bé de preu. Si tu vas per una autopista suïssa només una setmana a l'any... Doncs et surt caret. Et surt caret, sí. Ah, vull dir que no... No, bueno, és igual que... I a part s'estalvien personal, banderoles, senyalitzacions...
barreres i coses... També una de les coses que vaig llegir un dia dels suïssos és que la multa de trànsit està en funció de la declaració de la renda del multat. Això no ho sabia. Quan més renta tinguis, més cara és la multa. Però el que jo trobo genial dels suïssos és dues coses. Una, el govern és de concentració. Sí. Tots els partits estan al govern. Per tant, quan el govern fa alguna cosa,
tots els partits han estat d'acord. O sigui... Si no, no ho fan. O sigui, això d'aquí que li llevo al contrari al govern perquè sí, perquè soc l'oposició, i després quan arribo jo ho canvio tot, això no és possible. Això és una. I l'altra, els impostos els pagues al municipi. Exacte, i és el municipi el que paga els seus serveis al cantó i al cantó... I el cantó negocia amb el govern federal...
El govern paga. Una gocia. Sí, sí. No el govern federal li diu tant, porta cap aquí. No, no. No, no, és que està en funció dels serveis que reclama o que necessita... Sí, o les necessitats. Llavors el govern diu, escolta, tenim que canviar els fusells, no? Per exemple, l'exèrcit, no? Vale, per això se puja tant. Va, doncs hem de pujar. Llavors, a vegades, pujen els impostos per dos anys. Sí, exacte. Una pujada temporal per fer front a una contingència determinada. És igual que aquí...
Sí, igual, igual. Jo per això, quan jo anem aquí a Catalunya independentista, si hem de ser independents d'estil suïssa... Jo firmo ara mateix. M'hi apunto. Si hem de ser una Espanya petita... No, ja no cal. Bueno, és el que jo estic dient des de fa temps. O sigui, si la independència ha de ser per continuar exactament igual, però en lloc d'en castellà, en català, no m'hi apunto. Bueno, el que passa és que crec que una independència ja seria fer-ho nou i llavors...
El que no sé, sí, sí, perquè clar, jo quan dic coses d'aquesta, dic, no, però és que són suïssos, com si els suïssos fossin d'una pasta diferent, també. Sí. Sí, no, és que en els altres casos no són suïssos allà, i què? Els suïssos són de xocolata. Sí, exacte. Són suïssos, però ho he vist en una espècie de pàtria que poden fer totes aquestes coses de pagar la lluita. I la resta del món no és capaç de fer-ho, sí. Clar, no és capaç de fer-ho, clar, que sí, home, evidentment, perquè jo coneixo suïssos molt garrulos, molt imbècils. Home, només s'ha d'anar allà i mirar-me a veure com ho fan, i ja està, o sigui, sí, sí,
És així de senzill, però bueno. Bé, una cosa. Jo sí que tinc una notícia mèdica que pot ser, diguem, interessant, encara que no la tinc contrastada científicament. Digues. Que m'he enterat per los diarios. Però després han fet unes quantes entrevistes i el que ho explica, doncs, té lògic. O sigui que... Perquè és que el que ha d'esquadre sobre ni és metge, el qual és tranquil·litzador. Bé, doncs...
resulta que han descobert, per dir-ho d'alguna manera, el problema de la migranya. Ah, sí, sí. No confondre amb cefalea, neuràlgica, que a vegades aquí tenen un mal de cap i és migrany. No, no és migranya. Concretament els migranyosos, que es basen en un comportament dels vasos, vull dir, de les artèries. De les artèries, sí, de les venes. No del got. No del got.
I a nivell cerebral, llavors això és el que produeix el mal de cap. Bé, doncs el que està produït per la histamina, per on és un producte que es diu histamina, doncs aquest producte és el que altera la situació arterial i venosa, la histamina, fa que els vasos canviïn de calibre, llavors això és el que produirà el mal de cap. Bé,
Sembla ser que el que ha descobert aquest, perquè ell en tenia, de neuràlgia, i ningú li trobava la solució... Bueno, neuràlgia no, perdó. Midranya. I ningú li trobava la solució i s'ho va posar estudiant al seu compte. Ja passa, a vegades. Sí, sí. I ha descobert que...
La histamina, a part que la podem produir nosaltres mateixos, produïm histamina, també hi ha productes alimentaris que porten histamina. Que porten i contenen histamina. Va. Llavors, l'organisme té una antihistamina, per dir-ho d'una manera. Sí. Un producte degradador o destruidor, o digue-li HH, de la histamina que tu et menges. O compensador. Sí, o sigui, quan tu menges i entra histamina, doncs
en principi, depenent de les necessitats que tu tinguis d'exterminar, doncs, diguem, permet més o menys absorció d'aquest pesca. I destrueix la que considera que sobra. Exacte. Vale, doncs hi ha gent que no li funciona bé això. I per tant no la destrueix. Hi ha un augment d'exterminar. És una vulgar proteïna, que és una vulgar proteïna. I llavors, ara, el que aquest ha fet ha sigut, doncs miri, com que a vostè li passa això, prengui proteïna.
llavors tu pots prendre la proteïna, que la medicina que he inventat no és una medicina, ni siquiera és un fàrmac, no està considerat com a fàrmac, sinó que està considerat com a complement dietètic. I llavors el que fa és que tu ja prens el que el teu organisme hauria de fer per impedir l'absorció de l'histamina. Si això és cert, acaba de resoldre un problema econòmic mundial. I tant.
Perquè els problemes migranyosos, a més a més, els migranyosos, són d'incapacitació. Tinc una mica de mal de cap. Em fa mal el cap, no. Jo, que en tinc una, de migranya aquesta, el que passa és que tinc la sort que em dona cada 4 anys, em donen 3 o 4 excessos, i després desapareixen. Però t'asseguro que en el moment en què em donen, que a més a més me'l veig venir, és a maure, allò.
Maures diu que tu no et fa mal el cap, però saps que d'aquí moment et farà mal. Doncs això, en aquell moment jo a vegades he anat amb gent conduint, jo, que conduïa jo. I t'has parat i hi condueix tu? T'he buscat un posto per parar i li he dit al vell, i dic, bueno, ara durant els pròxims 20 minuts estaré cridant. Però tu no et preocupis, eh? Això dura exactament 20 minuts. I dura exactament, a mi, eh? A mi dura exactament 20 minuts. Un dolor darrere de l'ull
Però de cridar, eh? De cridar. I bueno, i fa pujant, pujant, pujant, pujant, pujant, que fa més mal, més mal, més mal, llavors comença a baixar, baixar, baixar, baixar, i els 20 minuts s'esapareix. I una mica em passa 3 dies després, 3 dies després, 3 vegades, i després 4 anys o 5 que no passa. Bueno, doncs a mi això no es podria dir que m'incapacita. Ja, però si no, si és més sovint i més llarg... Imagina't això més necessària. Sí, seria una mica fotut, eh?
Clar, li tindries que dir a la senyora, miri, aquí té els estris, faci-la vostè mateix, faci-la vostè mateix a l'assessària que jo no puc. Bé, per això portem un ajudant, eh? L'ajudant d'un cirurgià és... És un cirurgià, normalment, sí. Ha d'estar capacitat per fer la mateixa cirurgià que està fent un cirurgià, eh? Si no, no és un ajudant, és la veïna de davant. Bé, no sé, alguna cosita...
El cas és que, si això és cert, realment es resol el problema de molta gent i, a més a més, un problema laboral, de costos laborals. I tant, de costos laborals, sí. Jo tinc una germana que té el mateix que jo, però ho té dies i tres no, que està incapacitada. O sigui que es congeni, el teu. Sí, sí, sí. És que això, suposo, vaja, que té un copor en família. Mm-hm.
I jo vull posar-me en contacte amb aquest senyor, perquè jo tinc feta una observació amb les setmanes de la menstruació, amb les dones que prenen anticonceptius hormonals, curiosament. Hi ha moltes dones que quan prenen anticonceptius hormonals, la famosa pastilla anticonceptiva... Sí, els hi fa mal al cap. Però només la setmana que no la prenen. Ah, o sigui que en aquella setmana...
pastilles que em fa mal el cap, ja et diuen, no?, i llavors la pregunta és, li fa mal el cap en una setmana que no la pren, o sigui, en una setmana de descans, que se'n diu, eh?, o bé li fa mal enmig de la presa. La majoria els fa mal la setmana de descans, i aquesta setmana de descans és quan no l'està prenent. Clar, clar, si no, no seria setmana de descans. I la pastilla
té, diguem, una durada de 24 hores. Per això li diem a la gent que en prengui una cada dia. Una cada dia, clar. Perquè si durés dos dies, li diem prenguis en una cada dos dies. Cada dos dies. I si durés 12 hores, serien dos al dia. Dos al dia, exacte. Les matemàtiques no són una opinió. Les matemàtiques ja estan calculades perquè es destrueix, aquell producte que prens, es destrueix en 24 hores, aproximadament. I per això tampoc fa un efecte de sumació ni bé. Bé, doncs
doncs, m'agradaria veure, a veure, amb el que ella ha investigat, perquè, clar, aquest senyor ho ha posat en marxa, però té investigadors, no? I, a veure, aquest fenomen que jo he observat... Si té alguna relació la pastilla anticonceptiva amb les histamines. Sí, per exemple, que disminuís el pH, que és el producte antihistamínic. O sigui, o que ho disminuís, no?, per alguna raó. Llavors...
Jo li vaig trobar una solució a això, que també m'agradaria veure si té alguna relació, si m'agradaria veure més documentació d'això amb l'autista del diari, perquè jo això ho palio donant vitamina B6. B6. Clar, igual aquesta proteïna la fa el fetge, llavors el donar vitamina B6 el que fas és millorar la funció hepàtica i llavors resultaria que compensaria i produiria
més... Antistamínic. Antistamínic. No sé, m'ha semblat una notícia, és molt interessant, perquè és d'aquelles coses que ningú sap ben bé per què passa, però que, en canvi, té una repercussió sobre un número impressionant de persones i, a més a més, té una repercussió important per la vida d'aquestes persones i per la vida de tots nosaltres, perquè tots nosaltres depenem dels altres. Oh, i tant. El conductor de l'autobús, de l'emperiador...
Imagina't que el conductor de l'autobús li dóna una migranya mentre està conduint l'autobús. A més a més, dintre la societat del benestar, doncs tota la gent que està de baixa la paga entre tots. També és cert. Per tant, té una repercussió, jo la considero molt important. Considerat que valia la pena que us ho diguis. Doncs sí, i esperem que si te n'enteres d'alguna cosa més, doncs també ens ho... Ens ho vagis explicant. Molt bé, a ti. Ja saps que tornem d'aquí 15 dies, que celebrem la Setmana Santa.
La setmana santa, jo l'any passat, a petit introducció d'un tema, vaig fer un sidra crucis a Astúries. Ah, molt bé. Està bé. Vas amb un gaitero davant, no? Sí. I vas fent estacions, i a cada estació t'esperen, doncs, amb...
I la botella és de sidra. Està bé, eh? I una mica de lacón, no? I de coses d'aquest tipus. I mira, va, pim, pam, pim, pam. I així és tot el dia, saps? Bueno, està bé. És una bona manera de... Sí, li diuen sidra crucis. Sidra crucis. Ah, molt bé. Ara ja és una mica tard, però l'any que ve prenem nota. Molt bé. Vinga. Vinga, adéu. Adéu. Adéu. Carme.
Tens tema musical? Sí. El poso? Sí. Quin serà? Close to me, The Cure. Molt bé. Fins ara. Fins ara. Adéu.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
La diuda és ferm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Bona nit, Manuela!
Clar, no li expliqueu. Sí, no, no, és que clar... No parleu, no hi ha transparència en aquest programa. En aquest programa no hi ha transparència. Tot ho tens que anar esbrinant. Tens que fer de policia. Què li dic per ordres internes? A veure si trobo el botó. D'on és el botó? Mira, aquí en tinc un jo, eh? Aquí, Carme, no hi ha cuina avui, no?
Entrem directament a l'espai d'esports i com he dit al principi del programa, com avui és l'aniversari del senyor John Benjamin Tosak, un dels grans personatges que ha donat el futbol i que vam tenir la sort de tenir-lo aquí al país entrenant a la Real Societat i entrenant al Madrid i tal. I que va ser un dels personatges que més frases famoses ha dit en el món del futbol. I en tinc unes quantes. Una...
Crec que aquesta la va dir quan era entrenador de la Real Societat. Mis jugadores han corrido hoy por el campo como pollos sin cabeza. Hoy he sudado más en el banquillo que algunos en el campo. Una otra muy buena. Soc un cabrón simpático. I aquesta que es va a fer famosa la va dir quan ja estava al Madrid.
Dice, hay más posibilidades de ver un cerdo volando por encima del Bernabéu que yo rectifique. Y acá está también una de las frases que va a marcar. Los lunes siempre pienso en cambiar a 10 jugadores, los martes a 7 u 8, los jueves a 4, el viernes a 2 y el sábado ya pienso que tienen que jugar los mismos cabrones de siempre.
Dice, con las portadas de los periódicos suelo estar de acuerdo con la fecha y con el precio. He hablado con los jugadores de todas las mentiras y gilipolleces que están saliendo. La verdad. Y la última, una de las semanas últimas, digo, si me pagan bien me voy. Sobre Benito Floro, con base fichada para el Real Madrid, digo, Benito Floro es un buen entrenador pero no tiene ni zorra idea de fútbol. Tiene.
No anava molt desencaminat. Quan estava a punt, parlava que possiblement el farien fora del Madrid, diu, tots els entrenadors són despedits, però és millor ser despedits per el Real Madrid que per l'altre club.
per a mi lo que piensen los demás sobre mi es como agua en espalda de pato veu que l'aigua... Es rellisca, es rellisca, sí, per lo que té les... Són les presions que s'utilitzen allà i que l'altra de les vides no tenen... I fent comparances diu Jim Hasenbein és com Joy Facer i la Nelka és com Mohammed Ali flota com una mariposa i pica com una abeja
Això va ser quan van fitxar en el que... Sí, que va triomfar. Que va triomfar, sí. Jugava a PlayStation, no? Va triomfar. Doncs aquest ha sigut un modest homenatge a Joan Bessamintosa que el dia del seu 68 aniversari. 68? 68. Déu-n'hi-do. I no sé si tenim el senyor Inglés ja i el senyor Sánchez. El senyor Sánchez no contesta. Senyor Inglés, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Bé.
Escolta, tu vas veure el sorteig de la Champions, és a dir, dels quarts de final, aquests dels 8 anys, que són quarts, no? Sí, quarts. Quan es repetien les notícies. El vas veure. Perquè hi ha hagut un comentarista de la televisió turca, que és exàrbitre, que ha fet un estudi i ha arribat a la conclusió, i a més demostrant-lo, que la UEFA va manipular el sorteig de la Champions. Hòstia.
Segons... El primo de Maurinho. Sí. I a més a més, jo he vist les imatges que ell va preparar no són gaire clares, però diu que s'ha manipulat aquest sorteig a l'intenció que els grans clubs i clubs del mateix país no es poguessin enfrontar entre si. Això per garantitzar unes semifinals de gran nivell,
I, doncs, ell després del sorteig va començar a investigar i va arribar a la conclusió que un dels personatges que hi havia allà, el senyor Steve McCanneman, polsava un botó abans de treure la bola i, aleshores, hi havia unes boles que vibraven que corresponien a determinats equips i, aleshores, les boles que vibraven no es podien agafar juntes perquè eren d'equips mateixos.
Però i ell com s'encabi? Perquè, o sigui, ha agafat les imatges i es veu, efectivament es veu aquest senyor que abans de treure la bola fa un moviment estrany amb la mà com si... Tu que és un botó. Tu que és un botó. I aleshores les boles es movien. Les boles es movien? Es movien, sí, es veu com la bola es mou. Quines boles? Les boles que hi havia dintre la copa. Marrano! Marrano! I jo...
De totes vegades, clar, que aquest... Home, és possible, això sí. Clar, si mirem els sorteig, doncs, bueno, el Barça contra el PSG, el Madrid contra el Galatasaray, cosa que no sé si igual al senyor Mourinho no li ha fet molta gràcia, jugar contra el Galatasaray. Què més hi ha? El Málaga d'Hormund. Però no és gaire intel·ligent, no? Perquè si vols que en una final no...
O sigui, si a la gran final no vols que juguin dos del mateix equip... No, no, a la gran final sí. El que volien era evitar que els quarts hi hagués dos equips del mateix país... El que volen aconseguir és tenir una gran final. Clar. Aleshores, Dortmund-Màlaga, se suposa que el Dortmund és el que consideren superior. Però ja ho veurem. Real Madrid de Tassaray, està clar que és el Real Madrid. PSG-Barcelona, se suposa que...
el Bayern-Gloventus és l'únic que, clar, arriba un moment que no tenia més remei, no sé qui dels dos vibrava, si jo suposo que el Bayern. Vibrava el Bayern. Però sí que és curiós que fins ara aquest sorteig de quarts ja determinava semifinals i finals. I en canvi, en aquesta ocasió, no, faran un sorteig de semifinals. Sí. No sé si en bola vibran també per evitar o per afavorir una semifinal Barça-Madrid. Bueno,
No, no, ho dic de cara al que puguin pensar els senyors de la UEFA. Interessa o no interessa una final Barça-Madrid? No ho sé. Home, jo crec que sí que interessa, no? Possiblement les boles... Però és que interessa una Barça-Madrid, interessa una Madrid no sé què, Barça no sé què, és igual.
Qualsevol final interessa. Però no sabem què pensen, si tot això és cert. Perquè, a més, hi ha una història, l'estadi, cap el que hi cap. Sí, sí, no? Però potser les drets de televisió, que més televisió s'apuntin o el que sigui, no? No ho sé, no ho sé. Home, de fet, la final de la Champions es transmet a tot el món, a totes les televisions del món, el camp sempre està ple,
Hem de tenir en compte que el camp es divideix en tres parts. Una part per un equip, l'altra part per l'altre equip i la tercera part per als membres de la UEFA. Jo crec que fan la meitat per a membres de la UEFA i l'altra meitat divideixen en dos. Tu què opines d'això, Gidre? Estava mirant les imatges per internet. Les estàs mirant? Sí, però no es veu res. Sembla que toca alguna cosa i més que vibrar allò puja. Puja, sí.
La copa, bueno, la copa on tasten les boles puja una mica. Sí. Però vibrar, no sé. Jo havia sentit que portaven al canyell una peça metàl·lica que feia que la bola es mogués perquè portava un imant dintre. No, i va haver-hi un... Perquè l'altre dia precisament m'estaven parlant d'això a punt o pelota i no sé qui va dir, diu, és molt més senzill, poses unes boles al microones i les altres a la nevera
I saps que les fredes i les calenten no ha de coincidir. És una de color vermell, una blanca i ja està. Això es veuria massa. Això es veuria massa. Això ho han de donar investigament a tot el 4. El 4, que és el que ve després del 3. No es poden queixer que els hi ha tocat el Galatasaray, que és el que volia tothom.
No, no, no, bueno, és que no... No es queixaven del sorteig a Punta Pelota, no es queixaven del sorteig. Això era part de demostrar que són uns corruptes i que tenia raó. Ah, ahir ja s'entenem, que la UEFA són tots uns corruptes. Sí, però ha quedat demostrat que no té raó el senyor Mou, que el tio aquell que va dir que havia votat en el Mourinho... Sí, bueno, la UEFA tret... El vot resulta que no és. La UEFA tret ha fet públic el vot d'aquest senyor. Però ara aquest diu que no és la seva assignatura, eh? Que no és la seva assignatura. Bé, bé.
És que avui on era? Home, jo recordo que no sé si va ser l'any passat o fa dos anys que el capità, per exemple, de la selecció argentina era Maserano i va dir que ell no va poder votar perquè la papereta per votar ells hi va arribar tard, o sigui, després de la data límit per fer la votació. Alguna cosa sí que passa, no? Home, però això no és nou d'ara, això sí que sabem que ha passat sempre.
No, però, clar, la idea o la finalitat dels senyors de Punto Pelota era, lògicament, demostrar que els UEFA són uns corruptes, que Mourinho no va tenir la pilota del millor entrenador. I Messi tampoc. I Messi, doncs, clar, el van afavorir falsificant totalment. I quan van guanyar Mourinho també era... Això... Això és el que deien... Això és el que deien...
a RAC1 i el senyor Mourinho l'any que la va guanyar aquell any no va dir res no va dir res va, estem a lesa sempre és que d'una regola amb aquest tio ja cansa una mica a més que va dir una bestieta perquè diu que no hi va anar perquè li van dir que com ho sabia abans les votacions es fan públiques després
de Vicky és el guanyador com s'hi poden dir abans que saben que la votació que ells han fet no era la que finalment sortia no sóc l'única no, no, no li encanta que parlin d'ell no, no, i més ara en una època que hi ha una setmana que no hi ha futbol perquè hi ha competició internacional hi ha classificació per al campionat del món i bueno, és una setmana que no es parlaria de Mourinho clar
Pot estar el senyor José una setmana sense que es parli d'ell? Sembla ser que no, evidentment. Sembla ser que no. Està vist que no. Però vaja, que tampoc. Jo és que no li dono... L'únic que penso que és un malalt i ja està, i punta. No hi ha més. Hem de reconèixer que les...
l'actitud del senyor del Bosque ha sigut com és el senyor del Bosque. És un senyor, vull dir... Tant el van punxar, tant el van punxar que van dir, bueno, aquestes són coses de millors. Què va passar? No, que el Mourinho diu que l'elecció del millor entrenador del món estava arreglada i que no l'hi van donar a ell perquè van falsificar els vots. Tenint en compte que ell només ha guanyat una lliga,
que és una lliga no, però aquell any no va guanyar la lliga només i el senyor Bosch havia guanyat el Campeonat del Món i l'Euroliga jo crec que una de les coses que li preocupen ara a Mourinho és la possibilitat que existeix que el Barça guani la lliga
que el Barça guanya la Lliga, segur. El Barça ha de guanyar la Lliga, i si la perd, indudablement la perd el Barça, però que també hi ha la possibilitat, després dels resultats contra el Milan, que es fiqui com a mínim a la final de la Champions. I que, a més a més, per la part sentimental de lo que ha passat, els senyors de la UEFA, i quan dic els senyors de la UEFA em refereixo als que voten, que són capitans
i resta d'entrenadors de seleccions, doncs no pensin en la possibilitat de donar-li el Premi al millor entrenador a Tito Villanova. Això sí que seria per Mauriño ja el remate de la missa de 12, que Tito Villanova guanyés la pilota d'hora al millor entrenador. Haver estat mitjans ja en un lloc. Exacte. I jo crec que això li preocupa ara, eh? A Mauriño? Sí, sí, sí, sí.
Jo crec que li preocupa moure, fer soroll i moure. A veure, un senyor que quan parla, parla de les tres Champions que ell ha guanyat. Sempre és ell. Quan parla de la dècima, no es refereix a la possibilitat que el Madrid guanyi... Ell guanyi la quarta. Ell guanyaria la seva quarta Copa d'Europa. Quarta, perdó, tercera, eh?
No, 4. O Porto... O Porto Inter, sí. És el que li crevava que en Guardiola ja en tenia dubtes. Sí, sí, sí. A mi me daria vergüenza. Sí, sí, és veritat. Seria la seva tercera Copa d'Europa. És veritat que el Chelsea no la va aconseguir. És veritat, sí. El Chelsea no la va aconseguir. Amb equips diferents.
I és el que sí, les quatre són les quatre lligues en quatre països diferents. Portugal, Anglaterra, Itàlia i Espanya. Hem guanyat les quatre lligues i per això hi ha gent que diu que possiblement se n'anirà a França a guanyar la cinquè lliga en cinquè país. A França ho tindrà clar. El PSG guanyarà la lliga aquest any i si mantenen el talonari possiblement guanyarà la lliga l'any que ve.
Sí, no, no, però és clar si li et troques com a... No, que... Sí. Va, no té problemes. Va, quin descans, eh, perquè aquest tio cansa, eh. Jo, com a barcelonista no sé què és millor, eh. Passa que ens avorrirem molt. Ens avorrirem molt, eh.
Tu saps si fotre el cap aquest tio, que ens avorrirem? De què parlarem? No, perquè és que mira... Ja estaria bé, també. Avui hem desit d'elever les declaracions de Tosac, i jo crec que entrenadors com el Tosac, com el mateix Aguirre, l'entrenador de l'Espanyol, que és boníssim quan torna a les premses extraordinari, el mateix Lluís Aragonès, dintre del seu lloc, era boníssim, el Javier Clemente, o sigui, són...
Bueno, Clemente... No, no, perdona, les rodes de premsa de Clemente són... Home, pot el mateix sac el Luis Fernández, doncs. El Luis Fernández també, l'altre també, clar. El Maixote. El Maixote. Que, a veure, són gent que... Claro, Clemente, dius, té una manera de parlar i tal, però jo prefereixo mil vegades el Clemente que el Mourinho en una roda de premsa. Bueno, si home, almenys sempre dóna la cara. Exacte. Clemente almenys posa la cara. Exacte.
Vull dir, l'altre tira la pedra i fot el camp. És a dir, que clar... No ho sé. Però d'altra manera tampoc el Clement i tampoc... Home, no, home, vale. Va estar a punt de ser entrenador del Barça. Quin patir. Va estar a punt de ser entrenador del Barça. Quin patir. Passa que al final... Bueno, diuen que va ser ell mateix el que li va recomanar a Núñez que no. Que millor Cruyff que ell com a...
símbol del barcelonisme era millor que vingués al cruix que no. Això aquí, perdó? Eh? Javier Clemente. Després de la... Estaríem a segon amb en Clemente. Això és una... Mare de Déu, senyor. Una leyenda urbana que hi ha que després del motín de l'esperia, que per cert, l'entrenador era... Ah, no.
era Lluís Arragonès l'entrenador del motín de l'esperia que es va posar del costat d'acord Sí, Lluís Arragonès que en Núñez va decidir refer l'equip i que van venir el Vaquero, van venir el Suso Dicho el López Recarte el Chiqui i tota una sèrie de gent de bascos i que va ser aquests fitxatges els va recomanar el Javier Clemente que estava destinat a ser l'entrenador
Això et diuen. Jo que recomèn el Corif m'estranya perquè ell i el Corif, en lloc de portar-se, no es porten, diríem. No, bé, més aviat se les tenen. Això va ser posteriori, quan ja estava entrenant en Croif aquí al Barça. Què, perdona? Dic que això de les desevidències va ser quan va estar entrenant el Barça en Croif. Quan el Croif ja estava aquí. Sí, és possible. És possible.
No ho sé, jo diria... Però hi ha massa sintonia, no. No, no. No hi havia massa sintonia, no. Però, bueno, sí que era un dels candidats a ser entrenador al Barça. Sí, això sí, va córrer bastant la veu aquesta que entrenaria al Barça. Home, aquí per ell, indudablement, hauria sigut un gran èxit dintre de la seva carrera com a entrenador. Entrenar al Barça és un...
O el gran fracàs. O el fracàs en dos mesos no haguessin fotut al carrer. Que, de fet, no sé si després va anar a l'Espanyol. La Clemente va ser... Doncs sembla que sí, és possible. Sí, que va perdre la final de... La final de la UEFA. Deu-n'hi-do. Sí. Deu-n'hi-do. Hòstia. En fi, estem en una setmana sense futbol de primera divisió i d'alguna cosa hem de parlar. Sí.
No, de seleccions. De la Roja. Sí, cal parlar? No ho sé. Mentre no sigui quadribarrada, no en parlo. Però podem parlar també de fitxatges? Ja... Sí. Neymar està fet? Diuen que sí.
Diuen que a final d'estiu ve cap aquí. Bueno, que a la temporada que ve estarà jugant aquí. Sí, bueno, sí. T'humoreja que el pare ja està per aquí, ja s'ha entrevistat amb el... està a punt d'entrevistar-se amb el Rossell, ja per... Si ve el nens vol dir que foten a fora el Villa. O no. No ho sé. O l'Alexis. Bueno, sí, clar. Al Pedrito. Al Pedrito, clar. Algú ha de fotre a fora. Vosaltres creieu que s'ha de fotre a algú?
Com els col·loques? No, a veure, com els col·loques, no. No fa falta que juguin tots el mateix dia. Exacte. A veure, fitxar Neymar perquè no jugui... No, fitxar Neymar perquè no jugui, no. Però pot descansar un dia. No, Neymar ha de jugar, és com el Messi, Neymar ha de jugar tots els partits. No oblidem que aquestes dues darreres...
d'aquestes dues darreres temporades hem tingut molt el Messi, d'acord que possiblement es cuidi més però no oblidem que Messi fa unes quantes temporades era més predisposat a lesionar-se Messi va tenir algunes lesions no greus, com per exemple la del Villa però sí que de tant en tant tenia problemes musculars d'aquesta temporada que es va lesionar alguna vegada
Arrel d'allà no s'ha eleccionat més. No s'ha eleccionat més. Per què? Perquè se dosifica. Perquè tu en un partit de futbol el Messi el veus aparèixer a lo millor quatre vegades. Jo, sincerament, parteixo de la base de la meva opinió és que no fa falta que vingui el Neymar en aquests moments. Que si ve el Neymar és perquè és un jugador ney
que a l'ocell l'orgicament li interessa i perquè és un crac i a més perquè no vagi al Madrid i perquè no vagi al Madrid no sé si aniria al Madrid o no sé si aniria abans al Bayern de Múnich no ho sé però bueno que sí que és un jugador que un equip com el Barça doncs l'orgicament li agradaria tenir-lo dintre de les seves funcions
però que d'això no significa que s'hagi de marxar ningú. Home, no obligatoriament, però si tenim tot el que tenim, és un dels nens que pugen. Clar, és que si parles de l'Alexis, parles del Villa, parles del Pedro, també parles del Tello... Jo diria que encara que fos per fer caixa, per poder fer possible el fitxatge, jo crec que algú marxaria. I segurament els que més poden pagar per ells, o bé Villa, o bé...
Alexis. Potser que té tots els números Alexis. Sí, és possible. I té més marcat. Recordem que en el Beleti, després del gol aquell a París, li van renovar la temporada. Què vol dir que marcarà el gol de l'Alba? Que l'Alexis li va donar el gol a l'Alba, li va fer aquella centrada meravellosa. I allò, potser s'ha guanyat la temporada. Saps?
Sí, i el Villa també m'ha marcat el seu bolet. Per tant, clar, ja no podem fer fora, l'únic que podem dir... El Pedro. Molt possiblement sí que vindrà aquest any per un motiu, perquè el Rossell em sembla que l'any que ve ja té les eleccions. No, són sis anys, eh? Sis anys. Amb els nous estatuts són sis anys i amb una sola... Candidatura. Una sola candidatura, o sigui, una sola... Reelecció.
No, em sembla que no es pot presentar a la reelecció. No. Ah, no? No, no, no. Volíem fer vuit i al final va quedar amb sis. Va quedar amb sis, però amb una sola legislatura. No es pot presentar a la reelecció. Un cop, únicament un cop, president, i a partir d'aquí ja va deixar que vingui un altre. Exacte. Que si pot ser continuista amb el Freixell o amb qualsevol de la Junta, això sí.
Però ell, com a president, el que no sé si no es pot presentar com a membre de la Junta, però que no ho farà. Bé, doncs la Carme ens fa fora. Sí. Marxem, tornarem d'aquí 15 dies, després de passar la Setmana Santa, santifiqueu-la molt, aneu a les posicions, a teas o... Resatuts. A menjar moltes.
Menjar mona i que sigueu molt feliços aquesta setmana santa. Tornarem d'aquí 15 dies, el divendres a les 8. Fins aleshores, que sigueu molt feliços. Bones vacances, adeu-siau. Adéu. Molt més que nits d'electrònica.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!