This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
No, no, no.
Què? Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada.
No, la desbarnada. No, sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Molt bona tarda. Són les 8 i un minut. I en bona tarda, perquè encara hi ha sola, que això de dir bona nit no queda bé. Per tant, molt bona tarda. Són les 8 i un minut ja han passat. I ara mateix comença la desbarnada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor... No, la senyoreta. Núria García, que el teniu aquí a l'esquerra. Hola, Núria. Bona... Bon vespre. Bona tarda. Bona vesprada. Benvinguda. Gràcies. De res. Vostè les té totes.
La seva només són reflexa de la... No, això és una altra cosa. El Marc no el tenim avui. El Marc avui fa festa, ens ha demanat festa, li hem dit que sí, però lògicament li descontarem del sou. Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola Miquel, bona tarda. Buenas. Hola senyors. Què tal? No em sento. No et sents? No em sento. A veure un otorrino d'urgència, sisplau, que aquest senyor no se sent.
i ara mateix fa entrada al locutori número 1 de Ràdio Desvert, número 1 perquè en tenim dos, el 1 i el 2, o sigui, no és com el papa que... No, no. És el número 1 perquè en tenim el número 2. Sí, senyor. Al locutori número 1 fa entrada el senyor Óscar Ramos i París. Bon vespre, senyor Ramos. Buenas tardes. Buenas.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé
La Miri Sánchez, que no sabem si estarà en condicions de fer programa després del rebufo que va tenir la setmana passada. L'Armand García, no ens ha dit res, per tant suposo que vindrà. Josep Maria Montes, que si Déu vol ens farà la predicció del temps i ens dirà que ja ha arribat la primavera. El Mariano González, que aquest no falla mai. L'Isidre Inglès. I així la que tenim és la Carme Verdoi. Aquí davant, com sempre, la Carme Bonvespre, benvinguda, ben trobada i quan vulguis, comencem. La Desvernada.
El dia de Sant Frenando, quan és? Avui o demà? Ahir ahir. Ahir era Sant Frenando, però és que he vist que avui no era Sant Frenando. Jo sabia que l'últim dia de maig era Sant Frenando, dia de les forces armades. Ho celebren el dia 1 i el dia 2? El dia 1 i el dia 2. Deu ser perquè passen la festa el diumenge.
El cap de setmana que... Ni Flowers. Ha estat el desfile de les forces armades. Ah, això no t'ho sabria dir. Sí, suposo que s'hi havia adolit, crec que ho ha fet. Sí, crec que sí. No sé, no és avui no s'han frenat. És dia 31 de maig de l'any 2013, setmana 22 de l'any han transcurregut 151 dies del 2013, que l'Òscar Riu, perquè diu ara dirà que és l'any de la crisi, no ho penso dir, no, és l'any que sigui, un any.
I ens falten 214, ja estem a punt d'igualar la cosa, ja quan s'iguala... El 21 de juny, no s'iguala? Sí, que és el dia que diem, i aquest és l'últim programa de la desbanada d'aquesta demorada. El 21 de juny s'acabarà el demorada? No, cap a aquelles dades. Més o menys. El divendres que caigui. Molt bé. Bueno, però ens falten 214 per arribar al 2014.
214 dies per arribar a l'any 2014. No, no, si això ja ho he pillat. I? I què? I què? I què? D'aquí a 214 dies menjaràs raïm i totes aquestes coses. Quan? D'aquí a 214 dies.
Abans també, si vols. Si vols també. Abans també, però... D'aquí a 214 dies mira que em poden passar de coses, mare de Déu. No ho saps bé. Mare de Déu, si em poden passar de coses. Bé, diem que el sol ha sortit... I moltes de bones, eh? I dolentes. I moltes de bones. El sol ha sortit quan eren les 6 i 21 minuts i es pondrà d'aquí una hora i deu minuts. Però si ja no està. 21 i 18. Perquè està nublat. Sí, és veritat, està nublat. Però això al temps se parla després. Ja ho diuen, són tres dies i dos estan nublats.
i d'alluna ha sortit a la 1.41 d'aquesta matinada.
Això de la lluna que dius cada programa, jo això no ho entenc. No ho entenc jo tampoc, però ho haig de dir. No ho entenc perquè dius unes hores molt estranyes. Sí, i s'aposta... A la 1.41 de la matinada. PM o AM? AM, AM. Perquè es pon a les 13.22. Però com que ha sortit haurà de sortir. No, no hi ha sortit a la 1.21 de la matinada. Ah, del dia 31. Que marxa, vols dir? Del dia 31. No, no, no. El migdia marxa. Ui, és que m'encanta, m'encanta a mi.
No, no, explica-m'ho, explica-m'ho. No vencem, no tanquem. Quan mancaven 20 minuts per les dues de la matinada... Del 31. Del 31 d'avui ha sortit la lluna. Per això sempre dius que la lluna ha sortit i clar, el que ens passa a la gent és que quan surt la lluna és quan ha acabat el dia. Clar, clar, clar, clar. No. No, no, a vegades surt de dia. Però nosaltres pensem quan la lluna sortirà, penses que sortirà aquesta nit que començarà aquí un rato. Si sortirà aquesta nit.
El sol sortirà un minut abans a les 6 i es pondrà un minut després a les 9 i 19 de la nit.
i la Lluna sortirà demà, és a dir aquesta matinada... Avui no, demà ha de parlar... D'aquí un rato. A les dues i tretze. I farà unes 12 hores de feina. I farà unes 12 hores de feina perquè es pondrà a les dues del migdia i 28 minuts.
Ah, bueno, sí que hi ha dies que encara la veiem. Ara ho vas agafant, eh? Ara, ara. Mira, quan és el teu aniversari... Vine a la desvernada, vine a la desvernada, que aprendràs, que agafaràs condura. Quan és el teu aniversari farem una col·lecta entre els ulls i ens regalarem un rellotge. Que et diu quan surt la lluna i quan es pont. Sí, sí, sí. Regalarem un rellotge d'aquest. I a més a més diràs si està creixent... O minvant. Està minvant. Ara mateix està minvant. Està minvant, sí.
Sí. Mimba. Mimba. Anem als aniversaris, va. Bé, avui fan anys déu-n'hi-do. Vuitanta-tres. El senyor Clint Eastwood. Vuitanta-tres? Sí, senyor. I encara viuen la mare.
Ah, sí? Sí. Té mare encara? Sí. En 83 anys. En 83 anys. Llavors, la última cerimònia dels Òscars, la penúltima cerimònia dels Òscars, estava allà a la mare. La mare és centenària, no? Centenària. Si no, poc li faltarà, eh? No, no, segur que centenària. 18, 18, 11, sí, sí, sí. No, ara no, però... Sí, sí. Bé, el senyor Colin Farrell,
37 anys. Sí. Jo he agafat la xuleta. Aquest va fer Alejandro. Alejandro el Magno. Minority Report, que era el contrari del Tom Cruise. Era el malo. Bueno, el malo. Era el policia. Va fer també la pel·lícula Corrupció a Miami. El remake, no? Bueno, la pel·lícula. I una pel·lícula que és molt bona, que és l'última trucada,
Que està en una cabina, el tio. Va caminant pel carrer, va caminant pel carrer... Si surts et matem. I si surts de la cabina et mataré. I es passa tot la pel·lícula dintre del carrer.
Vinga. Bé, doncs en fa uns quants més el senyor Tom Berenger, que en fa 64. Anem d'actors avui, eh? Sí. Tom Berenger, ja sabeu, no? La Sombra del Testigo, que aquella que fa d'un policia que va portar una... Platún. Fa de dolent a Platún. A Platún fa de dolent. També fa de dolent a Cosada,
que és una senyora que lloga un pis en un pis a New York i comença a sentir la sensació que l'estan mirant i, efectivament, l'estan mirant. I una pel·lícula també que és molt bona, que és La noche de los cristales rotos, sobre el que va passar a Alemanya, un dia que també vam fer l'Efe Mérides. Aquesta era el Tom Beringer. I avui fa anys
Espero que ens estigui escoltant. Esperem-ho. Perquè li he dit escoltar a la ràdio, per si no ve l'home del temps, i necessitem. El senyor Carles Hernández Irius. Avui? Fa 44. Cunyatero. I doncs el felicitem aquí públicament, senyor Hernández, moltes felicitats. Sí, senyor. I que complis molts més. Això mateix. No cantarem? No. O sigui que després ens haig de dir que plou. No caldria. Anem a les efemèries, coses que m'han succeït el dia com avui.
El 31 de maig de 1314 es va establir que els jueus del que llavors era el Reino de Granada portessin a les seves robes una estrella de color groc enganxada com a distintiu. Això no s'ho va inventar el Hitler. El 1413 ja s'ho van inventar.
L'època devia ser... l'època dels reis catòlics. Home, sí, 1.400... Ha granat, eh? No, encara no. Encara no? Encara no, encara no. Clar que no. 1.492. Sí, el mateix any que el descobriment d'Amèrica. Poulotan, Poulotan. Poulotan. Eren els... bueno, el califo, el que hi havia en aquest moment, el rei musulmà... Sí, sí, sí. Bé, 1.713.
Concretament fa 400 anys. Doncs Espanya, per l'anomenat tractat d'Utrix, va perdre les possessions que tenia Itàlia o Holanda, a més de Gibraltar i Menorca,
I... no home, no. 3. 2013 i 3-10. 7 i 3-10. Clar, per això. Sí. I què? Que fa 300 anys ja hem dit 400. Sí. Sí. Jo em sap molt de greu fer la Pepito Brillo, però quan has dit això... 300. Bueno, va perdre tot això i el senyor Felipe de Anjú va ser anomenat rei d'Espanya. Molt bé. Va bé? Viva. Viva el rei.
300 anys, sí. El 31 de maig de 1879, l'empresa Siemens va posar en funcionament, a Berlín, el primer tren elèctric. Quin quan, no això? 1879. Tren elèctric? El primer tren elèctric de Siemens. Ja veus. Igual que el tramvia 9, el tramvia 9 Siemens.
El d'aquí, no, això deuen ser l'Alstom. Però hi ha alguna cosa de Siemens, o Metro, o... Alguna cosa, o algun component. Un talgo, un talgo. Un talgo de Siemens. O un ave, o un... Un ave, sí, un ave, un ave. Un ave de pasajeres. 1928.
És possible que s'hagi inaugurat el servei telefònic entre Espanya i Anglaterra? No, aquesta és de la setmana passada. Sí, aquesta és de la setmana passada. Se us estan colant les efemèrides. No, res, aquesta no compta. Se us estan colant les efemèrides. Anem a una efemèrida, una efemèrida... De veritat, de veritat. El que passa és que ell volia dir aquesta efemèrida, saps? Jo volia dir... I per això dic, no, aquesta no val, dic l'altra. No, no, ja l'he dit la setmana passada. Mil... No, no, no la voldria dir aquestes efemèrides, 1861. 1861, no. 1961, tel dia com avui,
31 de maig de l'any 1961, el futbol club Barcelona jugava la seva primera final de la Copa d'Europa i va perdre amb el Benfica 3-2. Va ser després anomenat el famós partit dels postes. Tan és veritat que en aquella època els postes eren quadrats.
i degut a la quantitat de vegades que el Barça va jutjar el poste. I la pilota va quedar rodonit. A partir d'aquest partit, la UEFA FIFA va decidir que els postes de la porteria havien de ser rodons.
Dues colla, és veritat. Bé, anem al Sant Ural. Les postes eren quadrats. Avui és curtet, el Sant Ural. Sí, és molt curtet, avui. Avui és santa... Eh? Dic sorprenquem-nos tots. És santa Peronella. Peronella. Peronella. Digue-li com vulguis. Això és un nom, eh? Sí, Petronila en castellà. Ah, calla, home, sí. Petronila, en castellà. Qui no coneix una paterna? Qui no. Qui no. I Sant Pasqual.
No el Bailón, Sant Pasqual.
No. Sant Justí. No Sant Just. Sant Justí. Però era el seu germà petit. Era Sant Just i Sant Pastor, no? Eren dos. Sí. A veure, que al pastor ja sabem lo que era. Com Ortega i Gasset no eren dos. Sant Just. Sant Just i Pastor. El pastor ja sabem què era. Sí. Sant Just. Però el Justí aquest era el petit de l'altre. Aquest era un senyor que va viure el segle segon, després de Crist, a samaritar escriptor i eclesiàstic.
Tenia tot. A més de Sant Ignasi, Íñigo, que deu ser basc aquest. No, era castellà. Abat castellà. I Sant Flor. Sant Flor. Sant Flor. El Padre Flor. Bé, ja ens n'anem al final. Ja ha fet un silenci. Pensava que era nom de noia. Aquella era la vera de les flors.
Anem al Tims? No hi anem al Tims? No hi ha cap dels dos? Ah, vale. Doncs no sé...
A veure si tenim possibilitats de saber quin temps tindrem aquest cap de setmana. Si no mirem per la finestra ho expliquem. És curios, perquè és l'única secció que tenim titular i suplent, i a vegades hem de fer el temps de nosaltres. Això és impressionant.
Jo crec que la predicció del temps és una cosa que més pot interessar a l'audiència, no? De cara a dissabte i diumenge... A l'Hermà no, perquè com treballa dissabte i diumenge, tant se li hem donat. Però el que acerten també us ho sé. Home, últimament ho acerten bastant. Sí, ho acaten. Jo no ho voldria dir, perquè fa de mal dir, però...
Homes del temps estan batiginant que aquest any no hi haurà estiu. Això ho va dir un meteoròleg. No és això. Serà un estiu més fresc. Aquest no serà tan calent. Que trigarà més a venir. Serà més fresc. Sembla que tenim un home del temps. No sé qui és perquè no m'he entrat. Però li preguntem. A veure, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda, ja no sabeu qui soc. Moltes felicitats.
Per segona vegada, sí, però ara en directe. No t'havien felicitat moltes felicitats igualment. Exacte. El més bo. Molt bé. El felicitem tots. Bé, i ara a treballar. S'ha acabat l'aniversari. Quin temps tindrem aquest cap de setmana? Doncs aquest cap de setmana tindrem un dia primavera avançat i un altre dia molt semblant als dies que hem tingut aquesta setmana. O sigui, m'explico. Disabte serà un dia de sol, molt tranquil, sense núvols, amb temperatures
que s'enfilen una miqueta perquè el vent tan fort, que avui ha fotut mal aquest vent, que ha bufat els dos extrems del país, sobretot cap al delta de l'Ebre, doncs es queda allà i et perd força i llavors en el centre de Catzol, que és el delta del Llobregat, aquí ja no bufarà aquest vent del nord i això provocarà que demà, si afuixa aquest vent, la temperatura màxima es pugui enfilar. Portem molts dies per sota del que és el no habitual. Estem en màximes al voltant dels 19, 20 graus i ara, en aquesta època, hauríem d'estar al voltant dels 23, 24... Són temperatures de tardor cap a l'hivern ja.
o d'inici de primavera. Eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh eh
doncs la gent se'n es vera, comencen a anar amb xancletes, amb pantalons furs, amb arretes sense mànigues i venen els encostipats. Demà serà un dia d'aquests que agafarem i ens tornarem a fer valents i tornarem a portar poca roba per sortir al carrer, perquè demà serà dia típic de primavera, amb valors que poden arribar als 23 o 24 graus a Sant Just, que feia dies que això no passava, i després les mínimes, doncs més o menys, es mantindran. O sigui, té ja una mica més d'amplitud tèrmica i hi haurà diferència entre max i les mínimes, però les mínimes encara són bastant fresquetes aquesta època de l'any.
I de cara al diumenge, en general farà sol perquè és un dia molt semblant als que hem tingut aquesta setmana, però de cara a la tarda tornaran a créixer anul·lades. No hem tingut la noteria aquesta setmana a Sant Just que les tardes ens plogués. Ha plogut al Baixo Bregat, ha plogut a Barcelona, aquest matí plogia a Barcelona, en algunes zones a Barcelona, en algunes zones, no tot arreu. Però a Sant Just no hem tingut precipitacions aquestes tardes, des del dimarts fins ara.
i la previsió és que hi havia la possibilitat d'aquestes pluges. I aquesta previsió torna a reforçar-se de cara al diumenge, al dilluns i al dimarts. Són tres dies on el matí farà sol, les temperatures si fa o no fa, no experimentaran gaire canvis, però a la tarda poden haver algunes pluges, pot ploure en algun lloc, i sobretot aquestes comarques que estan tremendament regades i que cada dia tenen un ruixat. Parlem de Garrotxa, de Ripollès, del Vergadà,
Caire bé una miqueta del nord del Valles, els dos empordats cada dia està plovent a la tarda, o sigui, porten un episodi de pluja i pluja i pluja, que aquell pantaló... De la cosa noia. Eh? No, res. Què dius? No dius res. Jo és que m'estic mossegant la llunga perquè jo et vull fer una pregunta. No, ara ja està. A part de felicitar-te pel teu 44 aniversari que estàs celebrant avui... 44? I 44, no? 44. I tant que sí que ho has dit bé, i tant.
La meva pregunta és, hi haurà estiu o no hi haurà estiu aquest any? Clar que hi haurà estiu.
Si no hi ha més... Seria molt fotuda. La frase aquesta del noi Estiu és una frase, és el típic titular del diari esportiu que no sap què dir més. Estiu n'hi haurà, passarem calor. El que passa que normalment, i això és de la seva lògica, si la primavera no és extremadament càlida, l'estiu li costa. Li costa agafar valors d'aquells que són els insuportables, els que realment no volem que quan portem 15 dies d'estiu estarem farts de l'estiu.
No podem conciliar el son, passen totes aquestes coses. L'únic que estem dient aquests estudis, d'aquestes previsions a llarg termini que s'han d'agafar, si pots, amb pinces...
és que en comptes dels dies normals d'estiu, en comptes d'arribar a 31 o 32, doncs igual, estem a 28-29. Farà calor, clar, però igual és una miqueta més suportable. O sigui, que a platja, piscina, tot normal i corrent, xancletes, els llits enlaire, aquestes coses. Normal i corrent i fins i tot en dies i possibilitats d'onades de calor, igual que a l'hivern hi ha onades de fred, o sigui que amb les onades de calor tornarem a patir-les.
El que passa és que potser sí que de mitjana, en els tres mesos, doncs dius, ui mira, no he fet no petat tant, no he estat un dels estius més càlids, sinó que he estat així una miqueta, doncs més suportable. Anem a allò que ens interessa. Has dit fins dimecres, anul·lats, possibilitats de pluja... A la tarda, eh, no. Durant el dia faràs solet. A la tarda sí que... Però això és típic de la primavera. A la primavera sempre té... Ens queda per tant dijous i divendres. El té, el té. Sí. Què? Us ho he d'explicar, no? Sí.
Ja que estem aquí i ens ho cobraràs igual, doncs... Sí, doncs dijous i divendres i dissabte, perquè afegim el PAC, llavors tenim bastant més tranquil·litza en el temps. Tenim una situació d'anticicló, que ara feia dies que el de les Asores s'havia marxat cap allà, i ens afectava plenament. Seran tres dies, fins dissabte, bastant tranquils, amb unes màximes al voltant dels 23 graus, que som molt d'agraïts.
mínimes ja per sobre dels 14, 15, que ja són mínimes que al matí tampoc no cal abrigar-se massa, si ja són les mínimes que són més suportables. I potser, i això ja és molt valent, potser el diumenge sí que tenim un dia una mica més variable, amb alguns núvols i alguna precipitació. Però la setmana ha de ser bastanta. Això ja en parlarem divendres que ve. Ah, és veritat. Molt bé. Sí, sí. Dijous, dimecres, dijous i divendres, tranquil·litat, sol i temperatures de 23 que són les que
És que vol el cos humà, eh. És que aviam, estem amb uns valors ara que són els ideals. Sí, senyor. Així, fins a Nadal. Fins a Nadal. I per Nadal, també, no? Exacte. Una samaneta de neu, al Pirineu. La neu allà. Una samaneta de neu allà. Allà, allà. El neu va sempre allà, on ha de nevar. Bé, doncs, Carles, ja pots anar a bufar les espelmes. Que tinguis un bon final de dia. I bon cap de setmana. Fins a...
Doncs hem arribat al moment de llegir les notícies que tant li agraden a l'Oscar. T'encanten les nostres notícies. Jo la setmana passada vaig sortir escandalitzat d'aquest programa. Doncs això, anem a llegir les notícies.
per abans, com sempre, hem de fer un regal. I aquesta setmana, en principi, esteu adoptant si fer-li un regal a Johan Cruyff, però això el deixarem per la tertúlia, amb les seves declaracions. També volia parlar del bar de la Càmera de los Diputados, que no m'estranya que de tant en tant, quan enfoquen, veus algun altre diputat dormint... És que si no hi ha qui ho aguanti... Perdona, el preu que van les begudes alcohòliques, el d'allò...
No només les... És una qüestió de preus. No només són les preus. Però bueno, menys de 13 euros... Bueno, menys de 13 euros, ojo el que els donen. No sabem el que els donen. Si és autoserveia nou. Te dic, en algunes institucions encara hi ha aquells preus que es coneixen com a precis quarteleros. Saps aquells preus que per no res pots prendre un cafè. Però per no res vull dir pràcticament... Cafè 85 cèntims. Menys.
a la Càmera de Diputats, ha pujat de 80 a 85. Llavors ja no és només les beudes albòliques, sinó en general els preus d'aquest... És que quan li van preguntar al fapatero quanta val un cafè, ell se'n recordava de la que pagava. O se'n recordava de la que pagava a la cafeteria del Parlament. Però bueno, tampoc parlarem d'això. Ai, home... No, no. Ho teníem al carregat, ja. Perquè avui he llegit una notícia al Periódico,
M'ha cridat l'atenció. Sembla ser que en aquests moments la Marina de Guerra espanyola només té tres submarins. El Galerna i el Tramuntana, que deixaran d'estar operatius el 2016, i el Mistral, que en aquests moments està en procés de revisió completa i que s'espera que l'entreguin ja arregladat al mes de setembre i que tindrà una vida d'uns cinc anys de servei.
Per tant, podria allargar-se la seva vida fins al 2018. El quart, que es diu Siroco, es va donar de baixa l'any passat. És a dir, que d'aquí a quatre anys Espanya es quedaria sense submarins. Bé, els contraris a l'existència de l'exèrcit en aquests moments ja estaran dient. I? Doncs penseu que el govern, l'armada i els patriotes no estan d'acord.
Per això, l'armada espanyola va encarregar a l'adresana pública Navantia quatre submergibles de la sèrie S80, el primer dels quals és el submarí S81 Isaac Peral, que l'hauríem d'entregar acabat el març del 2015. Bé, el nou submergible, que té un pressupost de 550 milions d'euros, ara mateix han descobert que té un excés de pes entre 70 i 100 tones,
i això posa en perill la seva flotabilitat i la possibilitat d'emergir després de submergir-se. Arreglar-ho suposa un retard d'entre 12 i 24 mesos, per tant ja no serà el 2015 sinó el 2016-2017,
i, lògicament, un increment en el pressupost del cost d'aquest submarí. Però això quan elicates el bany de casa també et passa, eh? Demanes un pressupost, comencen i el cap de diuen, esto va a alargar-se una mica, s'alarga una mica i et costa el doble. Esto no es la goma. Hi ha dues solucions. O quan vas amb el que toca el cotxe, que et miren el cotxe. També. Sí, hi ha dues solucions per arreglar el tema. Una és reduir el pes i l'altra és allargar-les l'hora.
Aquesta última opció suposaria un sobrecost de més de 7 milions d'euros per metre. No sabem quants metres s'haurien d'allargar, però clar, perquè... I posin un parell de pams més, no? No ho sé, eh?, perquè cent tones són cent tones. Doncs... total, que com el dia... El 2016 ens quedarien només amb un submergible i el nou no podria ser entregat fins a uns quants anys després, doncs...
els caps pensants dels marineritos han decidit fer una apuesta a punto al tramontana, que és algun dels que encara havien de retirar ara, que els permetria allargar la vida operativa en cinc anys. Això costa només 30 milions d'euros. No sé si us heu fixat, però el que a la Marina Espanyola tingui quatre submarins mou un pressupost de uns 2.300 milions d'euros.
més el cost d'arreglar el mig submarí, dic mig perquè només se'n va cap en baix i no buja cap amunt. I en aquest punt jo m'afegeixo... Jo en aquest punt ja m'afegeixo els que diuen iiii... Perquè amb aquests milions d'euros es podrien fer moltes més coses més necessàries que quatre submarins. Però clar, que en aquest cas els 700 treballadors de la empresa pública anabàntia, possiblement es quedarien a l'atur.
i això seria complicar més el problema. Si hem de construir quatre submarins perquè Namantia continua existint i mantenint els seus llocs de treball, sigui, però realment els ingències i tècnics, que sembla que no saben com construir un vaixell que floti i el fan amb accés de pes, i els seus caps del Ministeri d'Isenda i Administracions Públiques, que encara no els han acomiadat, els hi donem. Un, dos, tres, botifar a la pagès!
De tota manera, vols dir que cal avui dia que Espanya tingui submarins? No estem a la OTAN, a la NATO, a no sé on i aquí... A més, no tenim cap amenaça. No, jo no és la amenaça. Si s'ataca Andorra, veurem. Penseu que els treballadors de Navantia estan de vaga ara perquè ells volen reduir el sou.
Si a sobre els hi treuen els quatre submarins... Però n'hi ha més de submarinos aquí? No, no, no. N'hi ha un allà al Port Olímpic, que és de fusta, la rèplica del... Sí, i una a la Diagonal. I una a la Ronda de la Dala, allà. A l'Iquinio, a l'Iquinio. Però aquella és monoplaça. Sí. I què? I què? Però potser va bé. Això li fots una mà de pintura... I va, si bueno que és el que faran amb el tramuntana. Unes spoilers, una mica de túning... 30 milions d'euros i una puesta a punto.
No sé si cal o no calen. Són motors dièssers. Jo ho dic només perquè ara l'exèrcit és...
tot el que fem més conjuntament amb altres... No, no, però és que, a veure, que és curiós, doncs que, per exemple, ara l'exèrcit francès ja ha decidit treure l'aviació, ja no... els americans estan a punt també, posaran-hi els drones, que són aquests avions que tenen sols... Però això té trampa, això dels drones, eh? Sí, té trampa. Perquè costen una pasta, i s'ha volat més pasta que els avions de tota la vida que van a pedals, eh? Clar, clar...
doncs aquí anem amb un submarí... perquè no són atòmics, no són atòmics. Però aquests que fan són molt modernos? Bueno, molt modernos, si no flota. No flota. No pot ser. I per què no se'n van a un xatarrero? Ah, sí, de sobte el comprenen des d'una mà. El primer submarí que va tenir l'armada espanyola, jo recordo fa uns anys encara estava el tio Paco viu.
Era de desetxo de los americanos. Perdona, i el porta avions? Sí. El dé de l'o? El dé de l'o era... Era perquè els yanquis no el volien. Era porta helicòpters. Era porta helicòpters. Ara porta helicòpters tenim el príncipe Felipe. Ah, sí? Quan dieu que està l'estat espanyol en... Val més no saber-ho. El dia... No, val més no saber-ho. Perquè si... ens atzarem.
Les brinem. I ho diem. Començaríem a veure gent de Sant Just Correig cap a Madrid a fer una mà... Sí. No, o no. No? No. No ho sé. Hi ha una cosa que si és certa... Jo ho sé, jo ho sé. Sí, sí, se'n pot saber. Entres al Ministerio de... El pressupost. El pressupost. És que és pregunta trivial, eh. De defensa. Ministerio de Defensa. Digueu, Núria, va, no te n'estiguis. Al dia? Sí. 52.000 euros. Què?
52 mil euros diaris. Perdoni, 52 mil euros.
de tots els militars, o què hi ha inclòs aquí? Ens sembla molt poc. Per això. Potser no... Potser no, eh? Home, és que no ho sé, home, és que no ho sé. Doncs ara, els militars ara els hi donen 20 d'uros i que vagin menjant el que vulguin.
De tota manera, jo soc dels que quan has començat a llegir la notícia i has començat a dir que no hi hauria submarins, era dels que deia, i... Té, no, no, és que és un gran problema que la marina espanyola no tingui submarins. Que hi hagin submarins, on hi hagin submarins, hi hagin acolassats, on no n'hi hagin, hi... i... per fer què? Per fer què? No ho sé. Que vinguin els del lautan, que per això els hi paguem, no? Espanya...
A mi em sembla poc la xifra que has dit. Home, a veure, què penseu? Que per tenir l'OTAN és a dir, si bé, vine a maco i tal. No, home... Tu primer diré que tu aportes, no? S'han de contribuir a les despeses, no? Crec que són 52.000, ara em fa dubtar si són... No, no, no, és que jo penso que quan es parlava...
es parlava dels militars o dels soldats que hi havia a l'Iraq i tot per ahir i parlaven d'unes xifres astronòmiques. Jo per això em semblava que 50.000 euros... A Espanya, d'aquí a Espanya, eh? Sí, però quan estan aquí, quan van a la fara són més diners. És més car. A la fara són més car. Ens passa a nosaltres quan menges a casa un preu... Clar, clar, clar. Si fas flan a casa et surt un preu, si vas a comprar un pastís al Bogunyà...
En surto un altre. Però si vas tu et fa preu d'amic. Ah, sí? És un carrero, el Bogonyà. I fa preu d'amic, i fa preu d'amic, si vaig jo. Mai. El Bogonyà quan entra a la porta de la botiga no té amics. No té amics, ja ho sabia. L'agost és en l'agost i la pela és la pela. Bueno, va, deixem-nos allà de submarins i anem a les notícies del dia. Senyor home Simón.
Espanya, a part d'exportar cuiners com l'Arzac o l'Armand, el Ferran Adrià, el Santa Maria i tots aquests, ha exportat ara el calimocho. Ja veus, ja veus.
Una periodista del New York Times, resulta que el va provar estant aquí, i ara l'està... Això és el que té turisme, això és el que té. Està fent propaganda, per dir-ho d'alguna manera, en el diari. No s'ha recuperat encara, no? Diu que va estar al País Bas, precisament,
i que va veure aquesta beguda i li va agradar molt. I ara se n'ha anat cap allà. I diu que està molt contenta perquè és molt senzilla de preparar. Això sí que ho té el calimocho. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és. Complicat no és
El calimocho va néixer perquè algú va tindre una ampolla de vi que se li havia fet agra i va dir
Que sí, home, que va néixer així. Busca Kalimotxo, como nació. L'angostós és que se n'ha anat a Estats Units i està arrasant. El triomfa més que la Coca-Cola sola. El Kalimotxo, sí senyor. Els americans pensen que ho saben tot. Bueno, però on veig el submarinus sí que els floten, eh? Perdoneu, eh? A partir d'ara que es fotran Kalimotxo, ja no. Bé, doncs... preneu nota d'això.
perquè possiblement sigui la solució per als problemes d'aquest país. Senyor Rajoy, atenció. L'any passat, un dels líders polítics de Suassilàndia, això està a l'Àfrica, va presentar al seu Parlament una proposta no de lei, com li diuen allò, que no sé què vol dir, però bueno,
per augmentar els impostos, a fi i efecte de pagar-li als bruixots perquè ajudessin a passar a la crisi financera i econòmica de la nació. No sé si això va sortir o no va sortir, perquè la notícia es va acabar aquí, però sembla que ara Swazilandia ha pres mesures enèrgiques contra les bruixes, tant que ha prohibit
i els ha prohibit volar a més de 150 metres. Hi ha una llei que diu que qualsevol persona que sigui sorpresa, no, és veritat, volant en una escombra per sobre del límit de 150 metres, tindrà una multa d'uns 50 mil dòlars.
La bruixa sobre una escombra, diu aquesta llei, no pot volar per sobre del límit. Tanta broma. I és un comunicat que han fet les autoritats de l'aviació civil del país. El tio que ha escrit això s'ha fotut de calibotxa fins al... Fins a dalt de tot, fins a dalt de tot. No, no, perdona. Les autoritats militars de la civilització civil estan fins al nasos que les bruixes li volessin.
per sobre de 150 metres i els avions tenien problemes.
o paharraca. Només observació, amb el tema de l'olor dels bruixots perquè sortissin de la crisi, en el fons, jo crec que... aquí estem pagant economistes i ministres d'Espanya, i tenen el mateix coneixement del tema dels bruixots de Suatxilàndia. Preu per preu, no? Si pagues amb un bruixot, i a més és maco, fa colorisme...
I en directe per televisió, el farien per televisió de pagament.
Mira, resulta que una banda internacional de narcotraficants ha estat desarticulada a Anglaterra a causa, o m'has de dir gràcies, a una fotografia que es va fer un dels integrants de la banda amb el seu nom escrit amb cocaïna. Si no et deburro, es dirà sempre. I el va penjar al Facebook. Sí, va fer la fotografia al mòbil i la va penjar al Facebook.
La policia britànica de moment ha fet 10 detencions i va confiscar 4,5 milions de lliures en drogues. Molt bé. I a més a més el que es veu és que no només es va desmantallar per aquesta foto, sinó que els altres integrants de la banda ja havien fet altres fotos. S'havien fet fotos davant d'una... Com era? Sí, espera, eh? Davant d'un mirall? No, no, no.
És que, a veure, de casos d'aquests de... A Facebook ja n'han trobat a diversos, fins i tot a dos atarres, fa uns anys, que els tios, no t'ho perdis, estaven celebrant una victòria de la Roja de futbol amb la bandera. Amb la bandera, sí. Amb dos atarres, eh. No, però jo ara m'estava recordant de dos... Sembla que eren... Després un altre... Els dos policies dintre del cotxe... Sí, però ja va penjar a YouTube. A YouTube, sí. I també en Facebook va ser un mafiós italià, em sembla que era...
de la màfia o de la camorra, que també l'estaven buscant i el tio es va fotre a Facebook i va fotre unes quantes fotos i tal. Vull dir que Facebook ja ha servit per fer... Per fer... Sí, sí, sí. Ja tinc com es van fer les fotos. Es van fer les fotos amb unes ratlles de cocaïna barrejades amb bitllets de 500 euros. Ah, bueno, sí, perquè després els... Sí, però... Feien el canut. I feien el canut amb bitllets de 500 euros. Està bé. Que la policia ha acabat fent, o sigui, ha acabat confiscant èxtasi, amfetamines, cocaïna,
i canavis pel valor de 4 milions i mig de lliures, que estaven amagades amb fruites i en llaunes de... I aspirines per treure's el mal de cap que els hi donen. M'agradaria saber què passarà amb aquest quan acabi trobant-se amb tots aquests col·legues que han detingut per culpa de posar-se-hi a Facebook. Jo em suposo que l'espavilaran. No van a córrer n'avoinazos. No, avoinazos no crec. L'espavilaran una mica. Més notícies, Miquel.
Bé, doncs mira, un parlant de vídeos a Youtube, un aficionat a la fotografia, i a més a més que li agradaven molt els remolins aquests que es fan al mar, es va costar tant, tant, tant en el remolí per fer la foto, que el remolí... Ai, el remolí...
Una tromba d'aquesta, sí. Una tromba. I se'l va emportar. I el va xuclar i se'l va... Ara no se sap on està. Cap al fons. Estava... Amb el submarí. Un nano tal Jacob, que és un caçador de remolins amb 28 anys, i que se'l va ser... el se'l va emportar. Diu un amic seu que sempre estava pensant en fer fotografies de fenòmens d'aquests.
i que tots els amics li deien que vigila, vigila, que algun dia i fins que ha passat. Diu que la setmana abans ja havia estat a punt de morir i que ell va penjar un vídeo amb una conta que ell té que és, amb el meu anglès de la Sorbona, Wilpull Hitman. Ah, molt bé. I es veu que el tio aquest ja estava marcat. Què li passaria a una cosa d'aquest?
Jo tinc una notícia que fa l'any passat, em sembla que va ser, vaig trobar una relació d'objectes perduts a l'aeroport de Barajas. Doncs ara els tinc, objectes perduts, al London City Airport, que és el quart aeroport de Londres, és el que està més a prop de la capital, i doncs han publicat la llista d'objectes perduts pels passagers.
Entre els més normals, els més comuns, hi ha iPods, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, a més de cinturons, paraigües i sabates. Això és normal. Els deu objectes més inusuals que els viatgers han deixat oblidats a l'aeroport,
i que anar-te a parar lògicament a l'oficina de lletres perduts. Sabata. Sabata. Sí, o se'ls treuen. Espera't. Però tu te'n vas després i te'n vas d'escala. No depèn del l'estat. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot. I de tot.
Una xequera amb els xecs en blanc signats. Un ull de cristal. Una calavera però falsa, no era de veritat. Juguines eròtiques. Juguines eròtiques vàries.
i una dentadura postissa i 50.000 lliures en metàl·lic. El curiós del cas va ser una atleta olímpic que va perdre el premi que li van donar a les olimpiades però per sort, com que tenia el seu nom gravat,
el van localitzar i l'hi van poder tornar. El responsable de l'oficina aquesta s'estranya, diu, perquè les 50.000 lliures en metàl·lic... S'estranya com a menos, no? No, no, diu, ens la van reclamar ràpidament, diu, la dentadura encara està allà. La última notícia, Núria, que ens en anem a Madrid.
Bé, ara tornem més coses il·legals, però no de drogues, sinó de tràfic d'òrgans. Tràfic d'òrgans? Sí. Unes notícies més espanyoles. I d'una manera també bastant inútil, la veritat. Perquè la policia ha detingut una dona de 34 anys de nacionalitat marroquina i que vivia a Sòria.
com a suposada autora d'un delicte de tràfic d'òrgans humans... Es trobava a sobre. Eh? Es trobava a sobre. Sí, sí. Bueno, espera. Ha d'intentar vendre un ronyó de la seva germana per un valor de 400.000 euros. Toma! I ella diu que no sabia que... Que estava prohibit. Que a Espanya estava prohibit. Quan el Codi Penal diu que els que promoguin, afavoreixin, felicitin o publicitin l'obtenció o el tràfic il·legal d'òrgans humans, aliens,
o el transplantament dels mateixos seran castigats amb pena de presó de 6 a 12 anys si es tractés d'un òrgan principal. I de presó de 3 a 6 si l'òrgan no és principal. Què s'entén com a òrgan principal? El ronyó no deu ser principal. Amb un ronyó es pot viure, sí, sí. Que si és un òrgan principal, no? Que és un òrgan principal i que és un òrgan secundari.
De 6 a 12, el principal, i de 3 a 6... Home, de 3 a 6 anys, per quants euros el venia? 400.000. 400.000 del ronyó de la seva germana. I la detinguda és la germana, o sigui, a la germana l'han fet fora del país. Pobre, perquè portava el ronyó a sobre. Sí, i a més a més perquè estava de manera il·legal.
I a la seva germana, o sigui, a la que va posar la notícia... La dona va posar una nota escrita, que és com es va enterar la policia, que deia... Diu, vull vendre un ronyó al qui ho necessiti.
i va escriure el telèfon. Ah, sí, el va pensar. Va buscar la policia, el va veure, va trucar al telèfon i ho van trobar. Jo pensava que l'havia posat a la... L'havia posat a Mundiari? No, Mundiari no, al carrer. Al carrer, saps allò que passa al paperet? Don classes de búlgaro. Exacte, sí. Búlgaro, que és un idioma. No, és equivocal. Però... Ensenyo el búlgaro. Ensenyo el búlgaro. I era un idioma, tu.
És sensacional, no? Amb les pestanyetes aquelles que et treus i tens el telèfon. Ho recordo fa anys, al principi d'internet i tal, va sortir... us ho recordo, que venien entrades del Barça...
Sí, venda bolígrafo i regala entrada al Barça. Va haver-hi un espavilat que dintre d'un grup d'això, un camell de... Ah, sí, que és veritat. I a més, em sembla que vam llegir la notícia i tal. Sí, noia, posats a vendre, no? I em sembla que ho vam comentar quan va sortir el diari. No, no, no. Increïble. Però cert, també, i això és com us ho estic explicant, un cas molt similar, no utilitzant les noves tecnologies, sinó utilitzant un cartell a la paret,
d'un traficant minorista de droga que a baix de casa va posar un cartell tipus allò de Venc tal tal, sobretot no foteu un merder perquè si no vindrà la policia i tal i tal, ha fotat allà la parella al carrer. Una cosa, un nivell. Llamar a la Puerta o no sé què és. Anem cap a Madrid. Vinga, a Madrid.
Don Mariano. Que maca la Puerta del Cala. Bona nit. La Puerta del Cala. Bona nit. Bona nit. Aquí tenemos un compañero que dice que le gusta mucho la Puerta del Cala. A mi también. A ti también. La zona y los alrededores, todo, el retiro. Que maco el retiro. Dos preguntas, Mariano. ¿Tú tienes gas en casa? Gas natural.
¿Cuál es la compañía que te suministra el gas natural en Madrid? Hombre, hay varias, pero en este caso la mía, gas natural. Gas natural, o sea, la antigua catalana de gas, ¿no? Efectivamente. Esto tiene trampas, seguro que esto tiene trampas. Vete con cuidado porque no sé cuál de las compañías es exactamente, pero de vez en cuando te vienen a hacer la revisión, ¿no? Sí. Pues en el GT,
Algete es otro de los pueblos cuyo nombre me ha sorprendido. De Madrid, ¿a cuántos kilómetros está Algete? Pues aproximadamente a unos 15 kilómetros escasamente. Están los alrededor del aeropuerto de Barajas. Ah, Barajas. Un poquito más allá. Bueno, pues en Algete han detenido a dos señores de los cuales nada más... No em sugeren, eh. Algete, sí. Solo tengo las iniciales, por tanto me las salto. Uno tiene 21 años y otro 23.
y los han detenido por... bueno, tenían un contrato con una empresa de mantestos que van a hacer la revisión del gas, y realizaban visitas oficiales, y pues el 3 de mayo la Guardia Civil recibió una denuncia que decía que le parecía que le habían estafado
puesto que dos varones supuestos revisores del gas a los cuales ya le habían entregado 2.600 euros en concepto de varias revisiones y le habían dicho que tenía que pagar otros 24.000 y que pasarían a retirarlo por su domicilio en próximos días. Es que hay que ser tonto para decir, mire, 2.600 y 24.000 más que ya pasaremos, ya lo avisaremos cuando vengamos a buscarlos.
No tenia suelta en aquell moment. No tenia suelta en aquell moment. No li van fer res. Com es anaven, miraven i diuen que són 25.000. I el senyor... La víctima sospitxó.
Dice a mi qué caro esto que está saliendo. A mi me da que no. A la meva cuñada no le cobro. Bueno, Zapata, me cambio el momento. No sé si habéis leído el de la señora que encerró a uno de los ladrones en el piso. El otro salió corriendo, pero a uno, ella salió del piso, le cerró con llave y llamó a la policía. Dice, tengo un ladrón encerrado en el piso.
Bueno, pero vamos a seguir con los señores FSR y AMS, que son los iniciales que saben de estos señores, que lógicamente llevan chalecos, porque son realmente empleados de la empresa que hace las revisiones del gas. Lo que pasa es que hacían horas extras. Entonces estos señores van... La empresa no les pagaba y tenían que hacer sus bolos. Hacían sus bolos, efectivamente, porque van, lógicamente, pues tienen el chaleco que les da la empresa, el chaleco con el logotipo de la empresa,
los boletines, los papelitos para hacer la revisión, las acreditaciones, la tarjetita... Nadie en su sano juicio podría sospecharse algo al pequeño detalle de los 24.000 euros. Efectivamente. Claro, yo lo que pienso... La noticia dice que eran falsos empleados... No, no, falsos, no. Falsos, no. Eran empleados auténticos. No sé si hasta qué punto la empresa, y por eso te preguntaba,
cuantas empresas de distribución de gas había en Madrid, la empresa se tendría que considerar responsable subsidiaria de los años. No sé qué diré. No, eso lo tendría que decir un abogado. Un abogado no lo tendría que decir. Un juez, un juez. Sí, efectivamente, pero un jurista en cualquier caso. Pero sí es cierto que la utilización de material de trabajo en horas de no trabajo
Puede suponer un riesgo, pero yo no sé hasta qué punto la empresa la que le sustrae. Yo creo que como mínimo las acreditaciones debería decirles que la acreditación la deja usted aquí y viene mañana por mañana a que empiece el turno. Eso es el derecho consuetudinario que todo el mundo se lleva sus acreditaciones a su casa. Normalmente me imagino que la policía no se lleva la pistola a su casa. A lo mejor sí, no lo sé.
Hay muchas funciones que la gente sí se lleva las cosas. Sí, como los policías que se llevan la pistola. Realmente no han inventado nada, porque en los tiempos en los que existía el gas butano en las casas, los revisores fantasma, estos que te llegaban te cambiaban la goma esa. En esto está caducao apunto de rompete y te cobraban lo que querían y ya estaba. A mí la única vez que intentaron cobrarme le dije ¿cómo qué qué?
Ah, es que es material. Digo, sí, vale. Digo, que me mande una cartita a la empresa en la que usted trabaja reclamándome este dinero y a lo mejor se lo pago. Aquí lo que pasa con las compañías... Las comercializadoras estas que llaman de último recurso y todo esto, que puede ser cualquiera prácticamente, cualquier compañía eléctrica te puede suministrar gas y cualquier compañía de gas te puede suministrar luz. Al final hay un descontrol, incluso las revisiones oficiales que de vez en cuando
te dejan los carteles de estas compañías propiamente dichas en los hogares naturales, Iberdrola o... Iberdrola viene a una casa, sí. Muchas veces no te fías y dices bueno, ya estamos otra vez, otro que viene a ver qué es lo que se puede llevar. El d'Iberdrola, supongo que debía ser d'Iberdrola, y creo que todavía está corriendo escaleras abajo. Sí, pues mola molt, eh? Pues mola molt.
No, es que venía a venderme y dije, no, no, tal, cambiarse, porque usted, ¿qué le pone en la factura? Digo, yo qué sé lo que pone en la factura. No, no, no, porque usted... Apagar. Me lo descuenta el del banco. Dice, no, porque yo le estoy ofreciendo el gas y la electricidad con la catalana. Digo, ah, la catalana es la que yo tengo. Dice, no, no, no, usted tiene catalana de gas, pero esa no es catalana. La catalana es iberdrola.
Y entonces se me encendió la luz de que uno de los accionistas de Iberdrola es Florentino Pérez. Digo como que ¿qué? Ya digo, todavía está corriendo. No, de todas formas, a lo mejor está mal hecho. Yo de la gente que viene a las casas y te enseña aquellos cartelitos por un lado y posteriormente, y posteriormente,
Tienes que la factura, es que muchas veces el enseñar esa factura para demostrarte que ellos te lo dejan más barato significa que al final te encuentras con un cambio no deseado y eso sí es otra cosa diferente. Creo que han modificado la ley.
Ya lo modificaron si no estaban firmados los compratos. Pero ahora ya ha habido varias sentencias al respecto. Es una pena porque generalmente lo que solían hacer era aprovecharse de la gente mayor como de la gente que no tenía un conocimiento. Sí, claro. Enséñame la factura. Ah, empiezan a tomar nota de los datos y ya está.
En Vila de Cans pone la compañía que tenemos, no se ahora cual es, revisión tal, y sabes que van a venir los técnicos a revisar. Entonces aprovechan las otras compañías y viene y te llaman que venimos del gas.
No, pero oiga, allí pone que vendrán a una revisión. No, no, pero yo, antes de que venga mi compañero, antes de que venga el técnico, no dice mi compañero, antes de que venga el técnico si usted me enseña una factura, no sé qué...
Quieto parao, yo no le enseño una factura a usted para nada. No le enseño una factura a usted para nada. Perdona. Que soy muy decente. Perdona, si son mis proveedores no tienen mis datos, que tengo que enseñarles. No, es lo que iba a decir, aquí en Sant Just están haciendo ahora revisiones de cada patalana de gas y primero te mandan una carta a tu casa diciéndole próximamente se pondrá en contacto con usted uno de nuestros autorizados para hacerle la revisión.
te llaman por teléfono. Oiga, mira, ¿ha recibido usted la carta? A veces sí, a veces no, a veces la carta viene después de la llamada, pero en fin. Venimos a hacerle la revisión. ¿Cuándo le viene? Bien. Y el técnico se llama Fulanito. El santo diseño. Venimos a hacer la revisión del gas. Dímelo usted la factura, lo que dice Oscar.
que yo soy muy decente como para ensayarle la factura a cualquiera. Pues ya ves, vete con cuidado Mariano. Lo que sí me ha llamado la atención sobre la noticia de los revisores del gas que han sido detenidos, lógicamente, y se les imputa un delito de estafa
y otro contra la salud pública, porque le incautaron en el momento de la detención 15 dosis de una sustancia que pudiera ser quizás algo mejor, marihuana.
Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot. Aquests ho tocaven tot.
Un periódico de Madrid que habla de los animales exóticos que tiene Madrid. Estamos hablando de, por ejemplo, mapaches.
Sí, cuando el mapache crece se lo lleva. Ah, qué bonito el mapache, para los nenes, ¿no? Un mapache, luego lo sueltan. ¿Quién no le ha comprado un mapache? ¿Quién no le ha comprado un mapache? Claro.
Luego hablan, como animal exótico, la cotorra argentina. Lo siento, Mariana, pero aquí tenemos cotorras argentinas, todas las que quieras. Hay los árboles por la calle. Sinceramente, las cotorras argentinas son una plaga en muchas partes. Sí, bueno, dicen que los madrileños... Parece cosa de risa, pero verdaderamente hay bandanas... Es una especie invasora. Sí, sí, sí.
Bueno, dicen que los madrilenos se quejan por el ruido que hacen. Hombre, sí hacen ruido, pero son graciosas, ¿no? Pero cuando llevan ocho o diez horas siendo graciosas, ya cansa un poco, ¿eh? Luego, de otro animal del que os extrañáis en Madrid, por lo visto, según esta noticia, es... Es del catalán.
No. Del galàpago de Florida. Aquí també. En todos los estanques hay galápagos de Florida. Ah, les tortugues d'aigua. Un galàpago de Florida. És tan tècnic aquest home quan parla de la tortugueta aquella. Però que creixa.
Tu has visto galápagos de Florida a Madrid? En el Estancar el Retiro los deben tener.
Per cert, deixa'm un petit apunt. Des de la setmana passada està prohibida la venda de Galapagos de Florida. Ja no pots comprar tortugues d'aigua a cap botiga. Està prohibida. Em sembla meravellós. Almenys a Catalunya. Almenys està prohibit. Aquí, en el Parc de Torre Blanca, l'estancat està llenat. Una persona familiar meu se l'escapó.
y se le fue por el desagüe. No sé si llegaría... Al retiro. Seguramente habrá ido al retiro, sí. Al retiro definitivo. Los que sí me han sorprendido que tenéis en Madrid visón americano. Sí, sí, sí. Os lo digo porque si matas unos cuantos te puedes hacer un abrigo o como mínimo un gorro. El visón americano es una especie muy agresiva.
Sí, sí, sí, muerde, muerde lo suyo. Y bastante, y bastante, además. Lo que pasa es que todavía, aunque existen visones americanos sueltos, todavía no es una plaga, digamos, importante. Pero si no los capturan a tiempo... Claro, si se reproducen, ¿eh? El que pasa es que això són animals que la majoria... Es van donar uns casos, que a Espanya i a d'altres països europeus, que alguns protectors dels animals, defensors dels animals,
Anaven a les garanges per fer pell pels abrics i els obrien les gàbies. I llavors, en molts casos, l'emergència s'ha produït per això. I a més s'hi reproducen i tal. Bueno, como tú. Y además que matan, bueno, bueno, matan, además que echan de los lugares a los... porque en Madrid también hay misiones autóctonos. Sí, misiones europeos. Expulsan, expulsan... A l'autóctono. Eso es una invasión, es una dominación. Pues habéis dicho que el galápago de Florida que muerde.
Atención con la invasión en Madrid de la tortuga mordedora americana. Esta sí que muerde, te puede llegar a arrancar un dedo.
E incluso ha habido casos que han arrancado una mano. Un tortugón. El tortugón. El primero que se adaptó a Madrid. O sea que si veis una tortuga María no vete con cuidado.
¿Puede certificar que no he visto muchas tortugas mordedoras americanas paseando por Madrid? No, dice que anda por sitios con mucha vegetación y se camufla en medio de la vegetación. Tú has dicho el retiro y yo he pensado en el Paseo del Prado. El Paseo de la Castellana tiene mucha vegetación.
Hay una forma que tiene mucha vegetación, los cordincillos... Pero no lo suficiente para que se oculte este tipo de tortugas. A lo mejor la tortuga de Florida es posible, pero la tortuga mordedora, que es un poquito más grande y agresiva, no la veo yo paseando por la Gran Vía, ni por la Castellana, ni por... És que si la vés és patxar-la una foto.
Bueno, eso también, pero desde lejos la foto se la haces y la pones en el Facebook, claro. Y luego ya los tres últimos que tengo aquí anotados son la cotorra Kramer. Esta es la Kramer contra la de Florida, esta es la de Argentina.
que bueno, este problema que tienes es que se reúnen muchas coturras a comer juntas, o sea, son sociables. Eeeh, vamos a comer, venga. Això fa mal amb les amigues. Moltes unes festes. El cangrejo rojo, que realmente no sé de qué va... ¿Qué es el cangrejo rojo, Mariana? Cangrejo rojo es una especie invasora también, que trajeron de... Americano, ¿no?, también. No sé exactamente de dónde, pero que va...
viviendo y colonizando los ríos. Es un cangrejo de río. Se puede hacer una paella con él. No tiene mucho buen sabor, me parece. No es como el cranc de riu de aquí que sí que es menjaba. Yo he comido una paella de cangrejo de río español, por decirlo de alguna manera, y estaba riquísima.
El cangrejo de río habitual, digámoslo así, es un cangrejo muy rico. El cangrejo de río, si no se le pone alguna cosita, es insípido, insaboro y es una tontería total. Y por último, parece ser que la gran invasión que tenéis en Madrid, originaria de China, que ha venido en barco, no sé cómo ha podido llegar hasta Madrid, porque viene en barco. No me lo imagino, yo. ¿Es de China?
La rata parda. La rata parda.
ha llegado a Europa a principios del siglo XVIII, o sea que lleva años viniendo para acá. Pues llavors ja és de casa. Sí, es como si fos de casa ya, ¿no? Si hay gente que ha vivido... Vivo y trabajo aquí. No, además creo que Rajoy es una que le va a dar el permiso de residencia si compra un piso. Es allá mutado, seguro que es allá. Más castiza que bueno. Ahora más que parda será... Ya debe ir con peineta y todo. Será la rata Prada.
Pues puede ser que sí. Digo, si es una invasión moderna... Esta no la has visto, Mariana, porque dicen que aparece de noche y yo sé que tú eres buen chico y de noche duermes. Habitualmente, pero ya por puro agotamiento. Claro, por eso.
No sé si estamos hablando de lo mismo. En fin, Mariano, no sé si querías decir algo más. Pues nada más, estamos encantados de seguir hablando con vosotros y que veréis si puedo encontrar alguna clase de animal invasor endémico. Vale, tú no eres socio del madrino.
¿Y que yo no me entere? No va a haber elecciones, parece ser que el único candidato es Don Florentino. El del gas. Tampoco se les esperaban elecciones. Es un poco de paripé y tal. Para que haya que cubrir el expediente democrático.
Y ya está, dice, que quiera ser presidente tiene que llevar 20 años de socio y poner un aval de 75 millones. ¿Cuántos hay? ¿Hay alguien más? Ya está. Adjudicado por 75 millones al señor Florentino Pérez. Para nosotros es fantástico que siga Florentino. Además que yo supongo que él, como junta saliente por presidente saliente, no tendrá que avalar.
Eso ya no lo tengo tan claro. Se han presentado unos avales del anterior cargo, lo mismo tienen que permanecer esos avales. Bueno, perdona el permiso, pero quiere decir que no tendrá que hacer un nuevo aval. No, no tiene que ampliar. Parece que tienen que ampliar avales los que tienen déficit.
No, pero el Madrid no tiene déficit, tiene empréstamo de banquia. Por cierto, que le han dado a la Sociedad de Alcohólicos Anónimos un premio al Madrid, por no haber tocado una copa en todo un año. Perdona, ganaron la copa súper. Tu també ets del Barça, oi? No, es de los españoles.
Mariano, esto ya está derivando en conflictos domésticos. No hay ningún problema, y por cierto, no sé si habéis visto las fotos de Messi
En calçotets. Neymar també ha fet un anunci en calçotilles.
Creo que Cristiano Ronaldo está como loco buscando una fábrica de calzoncillos que necesite un modelo.
A ver si por fin sacan un muñeco de cera que se parezca al original. Si han visto algunas imágenes, tu l'has visto en televisión supongo, es curiosíssim, l'estudi anatòmic que fan del bitxo, que amadeixen per tot arreu, per tots els sitios que tenen que medir. Hi havia alguno, per exemple, el muñeco de l'Iniesta sí que s'hi semblava.
I ni aquesta s'assemblava. Casillas no s'assemblava amb res. Casillas no se parece a nada, Reina tampoc. Hi ha alguns que sí, alguns que no. Ja està, aquesta és l'anècdota. És desigual. En fi, Mariano. Yo tengo que decir que he estado viendo las figuras del museo de Madame Trousseau en Londres y desde luego son más parecidas a las originales que las que nosotros tenemos aquí. Eso es lo que tiene esta señora. Que la semana que viene más.
Y mejor, ya que en Madrid tenemos nuevo, renovado presidente, por lo visto, pues a lo mejor damos noticias para que luego vosotros os riáis un rato. Muy bien. Venga, a ver si es verdad. Lo intentaremos. Buen fin de semana. Igualmente... Adéu. Adéu. Adéu. Bé, nosaltres hem de continuar. I hem d'intentar veure si podem contactar amb el doctor Banambio. Serà possible aquesta vegada? Sí? Doctor Banambio, bona nit. Bona nit.
Doncs mira, bé, aquí. Bé, la setmana passada vas fer... Faran entrar i donar notícies interessants i això. La setmana passada vas fer campana, eh? Sí, la veritat és que tenia el Telefon 1, havia estat en un lloc, l'havia desconnectat. Ja. No desconnectat, ha baixat el so. I no us vaig sentir. Jo... Vaig anar a la comarca i vaig dir les 9 i 20, m'hi creuen, però ja m'havien trucat. I us vaig trucar, eh, però ja no contestaven. Ja, no, sí, no, clar, sí.
Aquí, quan passa el temps, has perdut punya. Una pregunta, Santi, que... volia fer-te, després parlem de si tens algun tema, doncs en parlarem. Sí, però tinc un tema perquè he presentat una... una... una jornada i volia comentar-vos alguna cosa. Va, si em permets... Així és una mica parat. Si em permets, vull fer una pregunta, possiblement sigui una pregunta estúpida, però te l'haig de fer. Quina diferència hi ha exactament entre
un avortament i un part induït a la setmana 25. En segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut, avortament és la interrupció de la gestació abans de la viabilitat fatal. Per tant, fins al moment que tu estableixis que tens la viabilitat fatal és un avortament
I després posés un pare inmediu, un pare prematú, un pare sobrevingut... Té molts noms, però... Què s'entén per viabilitat fatal? Aquesta és una gran pregunta. Sí, de tiempo, com deia aquell. Viabilitat fatal és la capacitat de supervivència del fet oferir la mare. Aquí s'ha produït una... Sí, però l'OMS no et posa a la frontera de supervivència.
perquè també dependerà del nivell de tecnologia que tinguis, i dependerà de diferents factors. Però aquí hi ha hagut una jugada bruta, diguem, pels pobres... bueno, fem els comptes més, pels nadons... perquè sempre s'havia considerat que la frontera de la viabilitat fatal estava entre la 26 i la 28 setmana.
Fins la 26 setmana, anem a posar-nos en una situació més optimista, fins la 26 setmana, doncs han fet una de viable i després sí. Però en la millora de la tecnologia, les incubadores i d'això, els inglesos especialment, que són els que marquen bastant la pauta d'aquestes coses, aquest tipus de normes,
normatives o normàtiques. Doncs els anys, final dels 80, 90, doncs van començar a fer sobreviure nanos per sota d'aquesta setmana del 26, i llavors es van il·lusionar molt, no? I vam baixar la frontera fins a les 22 setmanes. Vull dir que a partir de les 22 setmanes ja
Hi havia supervivència total. Els 10 anys de seguiment d'això, que van ser al començament dels 2000 o una cosa així, doncs em van adonar que el 70% de la supervivència no es moria. I que el 70% de la supervivència, els que no es morien... El 70% del 30... El 70% del 30...
No sabien ni siquiera què eren els seus vius. I dels altres 30, la majoria tenien grans incapacitats. Tot el que al final normals normals, entenem per normal, el més freqüent. El més normal. Al final eren dos o tres per cent.
Llavors, aquí s'ha quedat una mica de flotant en el aire. Ja. Quin és la viabilitat fatal, fins a quin moment? Clar, perquè, entre altres coses, la viabilitat fatal té a veure també amb aspectes jurídics. Clar. Per exemple, aquestes 22 setmanes tan famoses de l'avortament fins a les 22 setmanes i això, bé, d'aquí, d'aquesta tonteria que van fer els inglesos, de creure que, com que aconseguien que estiguessin vius, recient nascuts, doncs ja...
aconseguien una gran fita i resulta que no s'ha pogut fer que la biologia corri més del que coma. D'una altra banda, diguem que també hi ha la frontera de la reanimació. És a dir, si una dona entra en un hospital parint a les 23 setmanes, què fem? El reanimem i li donem un ficus o no el reanimem? O no el reanimem i el deixem.
I aquí també hi ha visions jurídiques, ètiques, murals, religioses... Però jo, d'acord amb la... amb la visió, diguem, actual, no?, de la... del que és la vida i la mort, no?, que, per exemple, avui dia ja no declarem mort a la gent quan té el cor parat, sinó quan té... El cervell. ...el cervell que fa programes plas, no?, quan té activitat cerebral.
Per tant, si t'heu d'apel·lar a l'estat neurològic, no sé, a la capacitat neurològica, doncs diríem que la viabilitat pot haver-se en el moment en què el raci nascut té unes possibilitats estadísticament relativament altes de poder arribar a tenir consciència de si mateix, no? I això, doncs, nosaltres, de caire a la sociologia d'aquestes, per exemple, vam fer un estudi bastant exhaustiu,
i, pràcticament, els neuròlegs, els neuropadiatres i pediatres neurològics, són superespecialitats que s'han construït a una diferent d'aprovació, serien neuròlegs especialitzats en recient nascut, o com de voler-ho dir, estableixen que la fungida són les 26 setmanes. Les 26 setmanes ja tenen una prioritat tan alta que aquell recient nascut ha tingut un part fàcil, no ha sigut traumàtic,
una supervivencia normal.
La pregunta és que avui he sentit que la solució és fer-li un part induït.
No, no, no, no, no, no.
No, no cap, perquè és una crèdita. Exacte. No té cap supervivència. No té cap possibilitat de supervivència. Ja, però aquí entrem amb la legislació pels països que la legislació està, diguem, dominada per la religió. Clar, clar, és un part, no és un avortament i això sí que podria fer-ho. Bueno, bé, aquí entren amb col·lisió bastantes més coses, perquè hi ha una cosa que es diu dret natural.
i el dret natural estableix que és que mantindre una situació que no donarà cap guany i, en canvi, incrementa el risc, de fet, és una mala acció, independentment del que estem parlant. Sí, sí, en general. Llavors, si tu tens una dona que està embarassada,
d'un fetus que no viurà més que dos minuts, perquè només pot viure el cos de la mare, el moment que surti no podrà viure. Doncs resulta que està mantenint un increment de gestació, que com més avançada estigui la gestació, més perillós és per a la dona, és més perillós un parc de 40 setmanes que un avortament de 25. I, a més a més, la mateixa gestació ja té els seus propis perills inherent,
El que hauríem de fer és fer un delicte. Si ara tu fas una legislació
Ara prohibeixo que els rossells volin, no? Sí, però que les buixes volin a més de 150 metres. Sí, tindran molts delinqüents volant. A veure si explica'ls bé. Per tant, clar, buidonteries en foten moltes. Llavors, vist aquest país que, com que s'enganxa en això del... que té el mateix que diu el senyor Gallardó, el dret a la vida, no? Llavors, la Constitució seva...
Fotegeix la vida, no? Llavors, la vida... Bueno, la vida què collons és, m'entens? És a final, què és la vida? I, llavors, ells consideren que això és vida i que ara no es pot tocar. Però, llavors, ara es fan una trampa mental a si mateixos, no?, perquè ha intervingut l'Organització Internacional de Països Americanos, no sé què, que no els hi ha dit, que allò ens està fent. I, llavors, doncs, cada vegada foten una trampa mental, no?, i diuen, ah, bueno, sí, ja veuràs el que farem.
Com que ja és viable, no? Des de cinc setmanes ja és viable, perquè ja en tenies de 22... Que tingui un part. Exacte. Llavors, li farem l'excessària per donar-li les màximes opcions al que neix. Ja. Però després resultarà que no en tenia cap. No en tenia cap. És tot com una animadada darrere d'una altra, m'entens? Sí, sí.
Si els humans de la que foten la religió pel mig són capaços de fer qualsevol bestiesa. El cas és que jo he format part de la presidència internacional que s'ha fet en aquest sentit. Un dels mils, no? Però la meva organització, que jo presideixo, també ha sigut una de les que ha fet presió en aquest sentit. Sí, però, clar, per què es fan aquesta trampa? Es fan aquesta trampa perquè si ara diguessin
és igual que pogués avortar, haurien de modificar... Modificar la legislació i aleshores ja podria ser un president per a altres... Exacte, que és el que va passar a Canadà. Canadà no té llei d'avortament, perquè un bon dia tenia una llei bastant restrictiva i un bon dia van jutjar una dona i un metge per un avort il·legal. Però mentrestant, Canadà havia sospit una colla d'acords internacionals
sobre els drets de la dona, des del nen, etcètera. I l'advocat defensor de la dona i del metge va establir davant del jutge... Això es pot fer a país de civilitats, eh?, qui no ho facis, perquè... Però, vull dir, va establir la dubte... que amb els acords firmats per al Canadà Internacional,
Era impossible, vull dir, complir les dues coses. O una o l'altra. Exacte. Llavors, el jutge va suspendre l'execució, bueno, el judici, i va instar que Canadà retirés o la llei d'avortament o els tractats que havien. Els tractats, no? Els tractats que estan ratificats eren els ratificats.
i llavors ho vam fer bàsicament a la llei i estan sense llei. Perquè estan fent estadístiques de cada dos per tres del que se'n diu pro-choice, anti-choice, o sigui, a favor de o a contra de, o sigui, proelecció o antielecció, no?, que les dones puguin elegir si són males o no i en contra, i com que sempre són els més braus, el 50%, doncs no foten... No.
perquè també en torna un mateix, són civilitats. No com aquí, cada govern que ve canvia la llei. En fi Santi, no sé si el que volies dir, el que volies parlar, podem deixar-ho per la setmana que ve, perquè ens hem passat una mica de temps. Home, l'actualitat era ara, però sí, pot deixar-ho. Molt bé, doncs... Sempre es pot deixar tot. Moltes gràcies i fins divendres. Vale. Adéu. Adéu, adéu. La Desbarnada.
A veure... Pots deixar el tabaco perquè avui és el Dia Mundial? Ah, avui és el Dia Mundial sense tabaco. Per això. No hi ha tema musical? No. Ens anirem... Hi ha cuina? Sí. Hi ha cuina. Senyor García.
Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo. Que soc jo.
per fer el queixat i de més, però va ple de sal. Llavors, hi ha una recepta de bacallà. Què pots fer amb el bacallà? Exacte. Sí. I ahir, no abans d'ahir, me'n vaig veure una, i vaig pensar, hòstia, tinc bacallà, ho provarem. I llavors, allò que he fet, se'n va ocorrer una altra història, i l'he variat una mica, i la veritat és que ha sigut fantàstic.
A veure, necessitem el bacallà. L'original no l'he provat. Vaig fer directament aquesta història i la veritat és que va quedar fantàstic. És allò de bacallar el roquefort. Que no ha de ser fregir un bacallà. I posar-li el roquefort. Fer una salsa al roquefort.
amb una mica de gràcia, es fot per sobre... És com el bacallà al pimpil. Ja que fas el bacallà, li poses el pimpil a sobre i ja està. No, el bacallà al pimpil és una altra història. És més entretigudet. Una altra moguda. I... Però clar, això és un plat que no té cap secret, no? És un entracot al regafort. Un entracot i un regafort i ja està. Ja està. A veure si pensava o no.
Anem a complicar-ho. Anem a complicar-ho, a buscar-hi la història. Jo tenia un tros de llom de bacallà, el vaig escaldar, li vaig treure la pell, llavors vaig anar a escaldar-lo, el vaig morir una miqueta, aquesta és la veritat. Una cosa més que escaldar. Llavors vaig anar separant les làmines, s'ha de deixar coure,
Fins que puguis separar les llàmines. Vaig agafar un tros de pasta de full. L'estirem fineta.
llavors vaig agafar i vaig posar gorgonzola, perquè no tenia l'agafor, però sí tenia gorgonzola. Una recepta de paño. Sí, exacte. Que és el que interessa, no? Tothom té gorgonzola. Però el millor. Sempre.
El gorgonzola és més suau que el rocafort. Vaig posar gorgonzola. Vaig fer com una lasanya. A mi em va donar per fer tres pisos.
I aleshores vaig embolicar això amb el full, el vaig pintar amb ou, evidentment el full sempre s'ha de pintar amb ou, i el forn. El vaig tirar un estonet al forn.
No comencem ara, quant de rato, quina temperatura... A 180 graus més o menys, i el vaig treure sobre un quart d'hora, 20 minuts. Perquè el furi estigués cuit i també estigués bé. El vaig treure i com que m'havia quedat una mica d'obra consola,
Vaig fer una salsa de gorgonzola, que són 50g de mantega, 100g de gorgonzola i 80g de llit, una mica menys de nata líquida. Això és escalfa, poso sempre unes boles de fara verd i quan vaig treure del forn
I vas posar la salsa... I vaig fotre la salsa per sobre. I escolta, fantàstic, excel·lent. Hem de dir que després de fer això no el posa a l'aparador, sinó que se'l menja. Que la gent digui que després el posa a l'aparador... No, se'l menja. Sí, sí, sí. Molt bé. I com sempre, no demano la recepta, en tot cas si no l'heu agafat podeu tornar a escoltar aquest programa per l'Androide.
Pel dròmina. O a la llancis, a la webs. Vinga, va, ens en anem als esports. Va, Òscar, va, posa't a situació. Jo si de cas m'hi he passat.
Doncs això, ens gerarem els esports i intentarem contactar amb l'Emili Sánchez. Avui ja no hi ha samarreta de... Sí, sí, que hi és encara, eh? Encara hi és, la samarreta, sí. I avui, a més, és un tema que s'ha trucat... s'ha trucat en el ple de l'Ajuntament de Barcelona. Ah, sí? No sé com ha quedat, però era un dels temes, allò... La samarreta del Colom. La samarreta del bitxo allà posada. Fantàstic, m'encanta. Suposo que potser algun barcelonista voldria parlar de la deuda a Vidal.
A mi em sembla bé. A mi jo crec que el Barça s'ha portat fantàsticament bé. A més, li ha ofert. Ell vol continuar jugant un parell d'anys més. I hem d'entendre que el Barça no és una ONG. Exacte. Lamentablement.
El ritme, el nivell que està jugant el Barça no pot tenir jugadors que no saps si ho dirà o no. Puc fer una pregunta? Si una empresa ha fet el mateix amb un treballador seu, què pensaríeu? No l'han fet fora?
Li han dit que no jugaria més. No, li han dit que li donaven un càrrec. És a dir, l'empresa en aquest cas, que dius tu, primer s'havia acabat... Hi ha moltes empreses que et diuen que ja està. Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé. En aquest cas, el que feien a Vidal havia acabat el contracte com a jugador,
Acabava el contracte. En lloc de com a jugador fem un contracte com a director de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l'escola de l
No et foto el carrer, però allà.
Tu m'estàs dient que si una empresa fes això... Perdona, Miquel, perdona un moment. Una empresa on fan un contracte temporal amb una persona. Quan se li acaba aquest contracte, normalment què fa l'empresa? No, el fot al carrer, evidentment. És que pensem que els jugadors de futbol, i jo, que a mi em sap molt de greu, m'hauria agradat que a Vidal l'haguessin renovat per dos anys i hagués pogut jugar,
que hi hagués hagut la confiança i l'esperança que podia jugar. En aquest cas, els contractes de futbol són temporals. Fixa't que si no ha passat res, la Vidal seguiria jugant. Si amb un empleat no li passa res i hi ha la possibilitat de renovar, li haurien renovat. Estem parlant d'una professió que requereix un esforç
I per molt que els metges diguin que estan disposats a jugar, imagina't una empresa de càrrega i descàrrega. Tu saps la feina que jo faig. Tu estàs assegut en una taula, pots fer-ho.
Tranquilament. Això també s'ha de mirar. No és comparable. Jo segueixo insistint que si això ha passat amb una empresa privada que no fos un equip de futbol, la gent diria el mateix. A una empresa de mineria un miner que té el problema que no pot fer determinats esforços durant
i que li diuen, vostè en lloc de continuar dintre de la mina, com no pot, li posem una feina administratiu a fora? Fantàstic. Això és el que hauria de ser. No, no. Jo penso que no és el mateix cas. És incomparable. Quina diferència veus entre el miner i un jugador de futbol?
Aquest senyor, el jugador de futbol, primer tu ho has dit, tenia un contracte temporal. I s'havia acabat. El jugador de futbol no té les... No té què?
no té les mateixes prevendes com un miner. No, perdona, però això és un altre tema. No, no, és que no estem parlant de prevendes, estem parlant de la possibilitat d'exercir la seva feina per la qual se l'ha contractat. El tema econòmic, el que cobri, el que no cobri, el que guanyi, el que sigui, és un altre tema. Si vols entrem a discutir si està bé,
No, no, perquè aquesta discussió ja l'hem tingut en altres ocasions amb la mídia al telèfon i sempre ha dit, no feu d'amagògia. No, no, d'amagògia cap. Jo sempre he dit que a mi em sembla terrible que un jugador de futbol al fixatge costi 90 milions. A mi em sembla immoral. Estic d'acord amb tu. Bona nit. Bona nit.
Afegeix-te una mica el tema. L'Òscar diu que no es vol afegeixir. Jo m'ho estic apuntant. Estic una mica d'acord amb tothom. Amb tothom? Ja et dic, a mi em sap molt de greu. A mi m'hauria encantat que l'haguessin pogut renovar i donar-li l'oportunitat d'acabar la seva vida esportiva al Barça. M'hauria encantat.
Però, escolta, és que no l'han arribat a provar. És a dir, un partit, diguem-ne, sencer, crec que va jugar un, no sencer, però pràcticament, però jo crec que és que, pràcticament, si tenen alta mèdica, tampoc no s'ha notat. És a dir, no ha sortit bé estar, que segurament li deu faltar estar en plena forma feta. Però és que, a veure, no tan sols es parla d'un partit. No tan sols es parla d'un partit, Isidre. Has parlat d'una temporada. No, no, estem d'acord. Dos partits per setmana, eh?
En 34 anys un trasplantament de fitxa. A veure, ell no jugarà dos partits per setmana, ho tenim clar. No, no pot. I en Puyol tampoc no jugarà dos partits per setmana, també ho tenim clar, no? Possiblement. Possiblement. I què ha dit avui Puyol a la roda de premsa? Que ja li he dit al president que si no em veig capacitat per complir el meu contracte, marxo. Cosa que l'honora.
I és més, abans de renovar el contracte li va dir, senyor Rossell o Sandro, no sé com li diu, vaig d'operar el genoll, voldria potser que deixem de renovació del contracte per després de l'operació. A Rossell li va dir, no no, renovem i ja veurem. I ell avui ha dit, si no estic en condicions,
Renunciaré. Renunciaré. No, no, és un ballo com cal. És un ballo com cal, sempre ho ha sigut i segurament també es quedarà a l'estat. Home, segurament. Segurament. Serà el curset d'entrenador i aquest ballo segurament estarà en les categories inferiors. El senyor Ramos vol dir alguna cosa? Sí, jo ara que ja heu dit una miqueta a tots, jo volia fer només una observació des del punt de vista del profano. Del profano. Aquell que no té massa idea o zero idea de futbol i que no en sap ni de... Es pot demostrar que no en sé com vosaltres, vull dir això.
Només costa que em feu quatre preguntes i es demostra que no tinc ni idea. Perdona, però tot espanyol és un seleccionador. Jo em sento de... Català. Jo em sento de Córsega. Un corso. El tema és el següent. Des del punt de vista de la persona que sap poc de futbol. Jo crec que en aquesta història de la Vidal hi ha un punt de decepció i una sensació com d'engany.
per part de la gent que no en sabem. Què és? Fins fa no gaire, l'equip estava supercontent perquè això ja ho teníem, ja ho havíem arreglat i teníem un jugador collonut, no sé què... Això és el que hem venut. I arriba l'hora de la renovació i diuen que no la queremos para nada. I em diuen una mica, un moment, un moment, no, no, com a jugador parlo. Llavors, des del meu punt de vista, de persona que no sap de futbol, dius, hòstia,
Què m'han estat venent fins ara? Si ells sabien que aquest noi no està en condicions d'estar jugant amb un equip com el Barça i donar un rendiment que és el que esperen d'un jugador d'un equip de primera no sé si quantos. M'han enganyat! No, perdona. No han venut la recuperació de la Vidal per jugar la temporada al rendiment que necessita el Barça. Han venut que la Vidal ha tornat a jugar a futbol.
Torna a jugar a futbol. Que tu tornis a jugar a futbol i puguis jugar un partit cada dues setmanes o 25 minuts cada setmana o tal, que jugar amb un campionat com estàs jugant al Barça, el nivell que estàs jugant al Barça.
que no sabem gaire, el que ens ha arribat és que aquest noi estava recuperat i que podia jugar. Això és el que ens ha arribat. T'ho aclareixo. Sí, però m'ho aclareixes quan han dit que no el volen parlar i que el volen posar a un altre. T'ho aclareixo. Perquè fins ara no havíem donat aquesta història. Perdona, perdona. No havíem donat aquesta història. Perdona, Òscar. Venien que el jugador podia jugar. Podia jugar a futbol. Home, s'ha recuperat per jugar a futbol. Un moment, sisplau, perdoneu. Qui és el que ha dit? Qui és el que ha dit?
El senyor Avidal pot jugar a futbol. Qui? Els metges. Els metges. Mai cap membre de la directiva del Barça, ni de l'estat sèmit del Barça. Callats com a putes. Ho ha dit. I és més, jo vaig veure la cara del Zubizarreta... Perdó per l'expressió. Quan van dir, el metge va dir, diu, s'ha recuperat de tal manera que pot continuar a jugar a futbol normalment.
A veure, aquest senyor, metge, excedent, fabulós, que ha fet un tractament sensacional amb una persona amb el risc de vida, com a metge, no tinc res que discutir-li. Però, ni és metge esportiu, ni possiblement sàpiga quin és l'esforç que ha de fer un jugador de futbol amb 90 minuts. Sabeu quants quilòmetres recorre un jugador, i més un jugador com a Vidal, que és un jugador que és defensa extrem,
Quants quilòmetres recorren els domicilius? Home, jo crec que això ho sap abans més un metge que no un entrenador. Però la seva funció últimament era jugada central. Jugada central, sí. Ja fas tants quilòmetres i és menys exigent en quant a... Correcte. Correcte. Però si he de córrer una maratona abans de fer cas del que em digui un entrenador faré cas del que em digui un metge després d'haver-me mirat. Si he d'anar a córrer una maratona. De tota manera.
Si es va dir una cosa, em sembla que ho va dir el Friixas? Sí.
Amb aquesta final de temporada, la Vidal juga un partit sencer? Possiblement estudiaríem la renovació. Sense el partit sencer, va dir que quan tornés a jugar li faria la renovació. Si juga un partit, va dir. Ho veieu com aquí va haver una desinformació? No, no, però possiblement,
Ara estem fent aquest d'allò, però quina hagués sigut la reacció si en aquell moment, o sigui fa uns mesos, en el moment que el metge diu, el senyor Vidal ja pot tornar a jugar a futbol, i surt la directiva del Barça i diu que es busqui aquí perquè el Barça no jugarà. Home, no li han dit prou pensada. Toma. I ara què? Bueno, i ara què? No ho sé. O potser tenien aquell fil d'esperança de dir que el millor sí,
Jo diria que des de que torna no li han donat massa bola per quedar amb vos tres. Li podien donar? No ho sé, diguem que és la incògnita. Hi havia problemes. Ara us faltaven centrals, no? Sí, però perdoneu. Si no li han donat vol dir que no estan en condicions. Si no estan en condicions, ell es veu amb corda anar a un altre equip a jugar com a mínim dues temporades més, diu? És que jo crec, jo no soc metge, però el doctor Pruna sí que és metge esportiu. I tant, li han donat l'alta. No, no, perdona.
Perdona, li han donat l'alta? A veure, al Puyol també li donaven l'alta i els quatre dies va haver d'operar-se del genoll. Doncs pots arribar amb una cor similar a ell.
No sé, com a gesto, diguem que no ha quedat poc elegant. A mi em sembla que el Barça s'ha portat fantàsticament bé amb l'Ovidal. Això segur, sí. I oju, i una cosa, una de les coses que ha dit l'Ovidal. L'Ovidal té 34 anys ja. Una de les coses que ha dit l'Ovidal, no tinc cap oferta, no tinc equip. Això també ho hem de posar entre comelles.
Ho veurem. D'aquí uns mesos ho veurem. No ho sé, no ho sé. Jo diria que si ho diu és que no en té, perquè a la vida el que em va dir és que volia...
de tirar, discutir si seguien o no o si buscava equip en funció de la resposta dels seus partits. Perdoneu, però ja feia temps que es veia vindre que no, per quin punt crec que hi va haver unes declaracions del seu representant, al respecte. I jo entenc perfectament que ell tingui la il·lusió, després de tot el que ha passat, que s'havia vist fora de tot, de dir, vull encara jugar dos anys, ho entenc perfectament. Sí, sí, perfecte, però amb un altre equip.
del nivell del Barça i amb el ritme que està jugant el Barça, o el Madrid, és igual. Jo fa unes setmanes parlant precisament de Vidal, jo no soc ningú al Barça ni li puc dir res, però vaig dir, i per què no jugar el bé?
No pot. Per l'edat? No pot. Aquesta és una altra de les... Tenim fitxa de la primera plantilla, no crec que pugui jugar. No, perdona, se li acabava el contracte.
Quedaria una mica estranya. Jo crec que és pitjor, això. Lo millor és donar-li la carta de llibertat i dir-li, tio, negocia, espavila't, no cal que ens donis un duro, ni entenem, ni entenem. Te vas i adiós. Bueno, no te vas. T'oferim aquest lloc de treball i, a més, la formació, perquè ocupis aquest lloc de treball.
Per això és així, el Barça li paga la formació perquè ocupi aquell lloc de treball. Jo també penso que possiblement, si a la Vidal no li hagués passat el que li va passar i ha estat ben bé dos anys sense poder jugar, un any segur sense jugar pràcticament res i un altre any amb problemes, ha arribat als 34 anys i ha acabat el contracte
Jo no crec que haguessin anul·lat. Tampoc crec que haguessin anul·lat. Jo crec que no. Com a central, i tant. Jo crec que no. I tant. No ho sé. I tant. Home, heu de recordar que quan va agafar la malaltia estava en el seu millor moment de forma a parlar físicament.
però era quan jugava més conjuntat, havia après perfectament com jugava. Sí, però ara no tenia el mateix ritme que ara. No, perquè dic que segurament de l'altre al no. I amb 34 anys difícilment. No, de l'altre al segurament no. De l'altre al molt possiblement no. Però de central, un central ràpid de les seves característiques, de fet és el que li cal al Barça. Sí, però... Atlètic, ràpid... Però possiblement... Cobreixi. No de 34 anys, sinó de...
Un dels candidats és en té 19, un altre en té 21.
Sí, sí. Ara veurem a veure qui fitxa, a veure què fan. A mi també em sembla molt greu que marxi la vida. A mi també em sembla molt greu. Perquè a part de com a jugador, que és un... No, i com a persona. I com a persona és un... És un genial. Exacte. I ho tinc fantàstic, no? I bueno... Però bueno, tot té el seu... Però també s'hauria de saber què és el que ell demanava, quines condicions econòmiques, i potser sí. Que bueno és que no hi ha hagut l'acord... D'això no s'ha parlat. No crec que hagi sigut un problema de condicions econòmiques.
No, perquè jo crec que no, però bueno, potser sí. De totes maneres, jo el que sí que li desitjo a la Vidal és que si troba aquest equip en el que pot encara jugar aquests dos anys, si pot jugar sense limitacions, xapó i fabulós, que disfruti d'aquests dos anys jugant a futbol, que és el que li agrada.
I per això, ojalà trobés aquest equip. I que jugui 5 anys o 6 anys més, tant li fot. Si pot jugar, que jugui. Ara el que sí és clar. El que passa és que realment en un equip de les exigències, jo crec, de les exigències del Barça, ho veig complicat.
Era tenir una persona, si de fer-lo jugar, potser un partit sencer, però el dimenge o el dissabte, però el del dimecres ja no es podia comptar amb ell, amb el qual, clar, has de reforçar aquell lloc, sabent que hi ha un jugador que el tens al 50%. I ahir vaig sentir en el programa del Lluís Canut, efectivament,
Estàvem parlant precisament d'això, van passar imatges de la roda de premsa i de més, i parlàvem d'això de com ha si he jugat dos partits, perquè el partit que vaig jugar, doncs ho va fer prou bé i tal i qual. El Quique Guasque va dir, el Quique Guasque, no el Tomàs Guasque, el Quique Guasque va dir, sí, però no serem el que ha passat. No s'ha dit el que ha passat després dels partits. Exacte, des del que t'anava a dir.
Primer que no va jugar el partit sencer i no s'ha parlat en absolut
Quina va ser la reacció del seu cos després del partit? A mi no és un tio que em creï dubtes de històries. Sempre explica coses a mitges que no acaba de dir. Clar, perquè és que li han fotut molts pals i era el Quique Guasco. Llarga temporada dels jutjats. Jo el que veig és això, el Barça
ojalà es pogués permetre al luxe de tenir un jugador al 50% en lloc de tenir que exigir-li al 100%. Però diguem que en una plantilla de 26 o 27 jugadors és fons d'armari? Bueno, en concret, vaja, és el meu pensament. Jo crec que no li hauria hagut res al Barça que de potser un pèl millor.
Sí, no, clar, que podria haver quedat millor, sí. Jo crec que fer el que tenia que fer. Sí, simplement sí, però bueno... I és un palló que per algun partit en concret, no, per jugar cada setmana dos partits o tres, això està clar que no. És que aquest és el problema i l'exigència... Però és que la Vidal no volia quedar-se en aquesta condició, la Vidal volia jugar. Clar, és una altra cosa. La Vidal volia jugar. A veure, quina... No jugava en partit cada dos mesos. Exacte, quina seria la reacció de la Vidal que ell en aquests moments té la idea de jugar
com a mínim un dia per setmana i entrenar amb normalitat i donar tot ara avui, si després hagués vist que per problemes, o sigui, per qüestions purament tècniques i d'exigència d'un partit, doncs a aquest partit no jugues, aquí jugues només 10 minuts, aquí surts al final perquè descansi el Baixerano, perquè tenim un partit el dimecres que tu no el jugaràs, perquè jo crec que hagués sigut aquesta la
Clar que no hagués sigut titular. No, clar que no hagués sigut titular. Jo crec que la idea de Vidal, que em sembla, ja et dic, perfecte, és anar a jugar. Si pots jugar, pots ser titular de qualsevol altre equip. Com a titular. Un equip de menys exigència. Exacte, un equip que exigeixi menys que el Barça. Bueno, escolteu, i Valdez?
Val des que se'n vagi ara mateix, això sí, pagant la clausula de rescissió. Perdoneu, avui he dit clarament que el seu pensament és quedar-se fins al final de la temporada pròxima. Per què ho són, això? Que se n'ha volgut anar per la cara? I no, no, clar, és que ell va demanar, que demanava al club marxar sense tenir que pagar en duro.
I segurament li han dit que... No, no, li han dit que com a mínim ha de posar a caixa els diners que costi fitxar un altre porter. Fitxar un altre porter. Crec que el Zubizarreta li va contestar això. Si fa això, si fa això, el que s'ha de fer amb el Víctor Valdez és seure... Seure la bancadera de Norí. Tota la temporada. De suplent. No, de tercer porter. De tercer porter.
A darrere de Pinto tu. I que jugui només als entrenaments. Pinto, Pinto. Gorgonito. I jo no et dic... Pinto Colorado. Aquest sí que jo el passaria una altra vegada bé com va fer el Bangala en el seu moment, que ja va amenaçada que marxava.
El que queda clar és que se'n vol anar però per guanyar... Per guanyar? Però és que marxi ja. Deixant diners a caixa que s'ha de fitxar. Es veu que s'ha atrapadet de pasta.
Si no vols estar...
Porto oberto i marxa. Això és igual. Però un altre que fas marxar, si és un tema vital, marxa, busca algú que pagui suficient cap estiesa. Hi ha gent que diu que amb tot el que li ha donat Valdés al Barça l'hauríem de deixar marxar gratis. I tot el que li ha donat el Barça a Valdés, que li ha pagat un sou. Seria un precedent. I això no pots fer-ho amb un jugador que digui que vol marxar. Que no es renovo. Exacte.
Una altra cosa és que haguessis arribat a l'acord sense dir-ho sense fer-ho públic. Exacte, et diré una cosa, jo no sé quina és la situació de Villa, que diuen que si Villa... Si el Barça, que sembla ser que ja després del fitxatge de Neymar, doncs sembla clar que Villa no ha de continuar, arribés a prendre la decisió de dir, Villa, pots marxar on vulguis, que no sigui un equip espanyol, que no sigui al Madrid, totes les condicions que ha de posar, pots marxar al Tote, i no et preocupis que no cobrarem un duro,
Fins i tot em semblaria bé, perquè Avilla mai ha dit que vol marxar del Barça. El comportament és molt diferent. El comportament és diferent. Absolutament diferent. Per tant, si a Avilla li fessin això de pots marxar sense necessitat de perpass... Avilla li donarà les vacances facilitats. Però el senyor Valdés, al moment que li ha dit no, jo marxo, és que no es renovo, me'n vaig. Home, jo ho he dit 6 mesos abans, sense més declaracions. Vés-te'n, vés-te'n. Porta els diners i adeu.
i que ell va demanar fer una declaració conjunta i el Barça li va dir no, el Barça li va dir que no era el moment adient i realment no era el moment adient per la situació que tenia en aquells moments a l'equip amb el Tito Vilanova a Nova York. 6 mesos abans d'acabar la temporada. 6 mesos abans d'acabar la temporada i van dir no, no, de moment no fem cap declaració. Si en aquells moments el senyor Valdez s'hagués callat sense fer cap tipus de manifestacions i declaracions que van fer el seu pare i el seu representant
i arribat al final de la temporada diu mira jo me'n tinc la meva d'allò no s'ha fet públic jo me'n tinc la meva d'allò i la temporada que ve acabar el meu contracte i no renovo potser hagués sigut una altra la situació. Aquest acabarà com va començar. Va començar malament i sortirà de cul. És el cap que té que no el té ben a molt plaç. Com va començar?
Muntant-la. Va pujar al primer equip i es pensava que era el rei del mambo. Víctor Valdés el va pujar al primer equip quan jugava al B i va jugar no sé si dos o tres partits. I el Van Gaal li va dir ara torna a entrenar amb el B perquè tenia fitxa del segon equip, no tenia fitxa del primer equip. Diu ara tornes a entrenar amb el B i tornes a jugar amb el B.
No va anar a l'entrenament. Sí, no va anar a l'entrenament, però perdona, si és que tens fitxa d'aquest equip. Si tu has pujat al primer per provar-te, per veure-te, l'has fet molt bé, l'any que ve segurament ja et donarem fitxa de la, però en aquest moment tens fitxa de la.
L'ho va amanegar perfectament, i va dir bueno, pos vete. Ah, jo una mica he d'entrenar, però no vinguis a entrenar. Clar, ni un ni mig, ja te'n pots anar. Sí, sí. Va començar malament i és llàstima, però ha acabat malament. Sempre ha tingut aquest capge... Possiblement també amb això ja hagi influït el seu representant, el senyor Carvajal,
Sí, que també és una perla. I, possiblement, el seu pare. També és la perla prioreta, el Carvajal aquest. Però bueno, són coses que passen. Per cert, Isidre, vas veure el gol de l'Alexis?
Escolteu una cosa. Potser això sona oportunista. M'ha desesperat sempre. He estat desesperat durant molts mesos amb ell, però a mi m'ha agradat sempre. El que li fallava era el coco. Et desesperes perquè en el moment que li veus el més fàcil. Ara només el fallava que ell relliscava.
A veure, però no és tan dolent com ha estat... No, no. Perdona. Jugava bé, però la culminació, el gol no li sortia perquè es desvarava. Però quantes assistències li ha donat a Messi, li ha donat a Villa...
i que han sigut gol. A mi em sembla un jugador interessant. A mi també. I pel Barça, la lluita que té, perfecte. Sí, sí, a mi també. Perfecte. I bueno, de fet, ja... Jo estic molt content que es quedi. L'altre dia va fer el de Casqueda, que ha parlat amb el coste tècnic i que té o tenia ofertes d'altres equips, però que el coste tècnic li ha dit que confien en ell i ell es vol quedar al Barça. Jo estic content. És el contrapunt de Valdés. Exacte. O sigui, jo em vull quedar. Confieu... Voleu que em quedi? Sí, doncs em quedo.
Ja està. No, inclús des del moment en què li han dit que confien en ell i tal se li ha notat un canvi absolut en la forma de jugar. Bueno... Falta de confiança tenia. Sí, i tant. Jo crec que ell pensava que el fotríem fora. Possiblement. Possiblement. I ja veurem, es parla molt del Neymar, però... La adaptació... Repeteixo el que vaig dir dimecres.
Com a mínim, des de Romario, no sé si anteriorment, però des de Romario, és el primer jugador brasiler que fitxa directament pel Barça sense passar per cap equip europeu. Romario va venir del PSV. Per això et dic, des de Romario fins ara, tots els brasilers que hi ha hagut al Barça primer han passat per un altre equip europeu. És a dir, s'han acostumat al futbol europeu abans de venir al Barça. Neymar no. La porra, ràpid.
100 punts. 4 a 0. El següent. Crec que el Barça ha de marcar 12 gols per superar el rècord del Madrid. Vinga, fins al divendres. Tornarem al divendres a les 8. Fins aleshores, que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
No, no, no, no.
No, no, no, no.