Ràdio d'Esferna, ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esferna, 98.1.
Nits d'Electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. Ara escoltes fàbils d'esper, sintonitzes fàbils d'esper, fàbils de sang junts, plorant del vent portut.
Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
No, la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la...
I el senyor Miquel Simón Galtín a la dreta. Bona nit. Bona nit, senyor Escazòpio. I com sempre, esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Brambo, de la Mili Sánchez, l'Armán García, el Josep Maria Montes, Mariana González, des de Madrid, l'Isidre Inglès...
I avui no tenim la Núria García, la becària que segon dia ja... Ja se sap, el jovent. Sí, no, clar, diu que per allò que li paguem que no cal que vingui. Però vindrà, vindrà, vindrà. El que sí que tenim sempre aquí davant amb les seves mans màgiques és la Carme Bardó. I Carme, bona nit, benvinguda. La Desvernada.
Doncs ves per on ahir era Santa Llúcia. Sí senyor. I per tant avui és 14 de desembre de l'any 2012. Ja has fet el passebre? Encara no. Ah, doncs que esperes pel que es feien ahir, eh? Sí, sí. Estem a la setmana 50 de l'any. Han transcarregut 348 dies d'aquest any de la crisi. Per tant, només ens falten 17 per que el senyor Simón pugui fer allò de... Feliz año nuevo y comencarem l'any de la crisi.
El sol avui ha sortit quan eren les 8 i 10 minuts i s'aposta quan eren les 5 i 23. Molt bé. I demà? Bé, demà el sol sortirà a les 8 i 11 minuts, és a dir, un minut més tard.
però es pondrà a la mateixa hora que avui. De fet, ja sabeu el refrany que diu que per Santa Lúcia un pas de Pussa, per Nadal un pas de Parnal, per Nadal un pas de Pardal i per Sant Esteve un pas de Llebre. Ah, molt bé. I el què? El dia. Ah, el dia. El dia. Ara els dies... Sí, sí, perquè ho ha dit molts cops. Ara els dies comencen a créixer per la tarda, però pel matí encara s'escurcen una miqueta. Fins, em sembla que és el 4 o el 5 del gener que comencen a créixer per les dues pusses.
Molt bé, doncs ja l'heu sentit, aquesta classe magistral del senyor Simón, i la setmana que ve, doncs... Tornaré a repetir-ho. No, li preguntarem a l'audiència, a veure si feu el teures. La Lluna, la Lluna ha sortit quan eren les 9 i un minut, i es pondrà a les 20 i 51, o sigui, a les 8 i 51. D'aquí 50 minuts. No em quadra res, això. No m'hi tampoc. No, no em quadra.
Pot ser, el de les 9 i 1. I les 9 i 51 pot ser, perquè estem nova. El que no enquadra és l'horari de demà. Demà la lluna sortirà i espondrà. No pot ser que hagi creuat que surti a les 9 i 1 i espongui a les 18 i 58. Si vols saber-ho, fa enviar-hi. Hem de dir que la lluna és nova.
O sigui que no hi ha lluna. No. No hi ha lluna. I començarà a créixer a partir de dijous. Sí, senyor. Anem pels aniversaris. Gent que fa anys, tal dia com avui. Bé, avui fa 70 anys, Déu-n'hi-do. El Juan Diego. Aquí se'n recorda de les telenoveles, l'Estudio Uno. Carai. Sí, sí, sí. Sí, sí. Saps qui és el Juan Diego? Bueno...
Doncs, i saps qui és la senyora Dilma Rousseff? Aquesta ja m'enganxes. Ja no? No. No? Doncs és la presidenta del Brasil. Bueno, és que això queda molt lluny. Em fa 65.
Ex-presidenta serà. No, és la presidenta d'ara. No l'han jubilat? No. Com els fa avui, deixa que li preparin els papers. El que s'ha jubilat és el... El de Lula, no? No, aquest home no. Ahir va fer 65 anys i es va jubilar.
Aquell de les orelles. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu. El de la veu.
I 64, així que li queda un any per jubilar-se. Encara no ha arribat a fer la feina per la que ha vingut. Però ja l'any que ve jubilarà el senyor Carles d'Anglaterra, el príncep de Gales. És fer un pobret. Anem a les efemèries d'avui, 14 de desembre. El 14 de desembre de 1829, el senyor
Nyebs, suposo que era francès, no? Sí. Gisèferus Nyebs. Nyebs. I el senyor Daguer. Daguer, l'inventor de la... Nyebs és el que va fer la primera foto, que era Los Tejados de París, i Daguer va ser l'inventor de la Daguerrotipia, que era un perfeccionament de la fotografia de Nyebs. Bé, doncs van firmar una societat
a la que van establir clarament que el senyor Niebs era l'inventor del que més tard en diem fotografia. Sí, perquè durant un temps es van barallar entre els dos de qui havia inventat la fotografia, i al final van arribar a aquest acord i van formar una societat per la qual començaven a treure pasta del seu invent. Sí, senyor. L'any 1911, l'explorador noruec Roald Schultz
Déu-n'hi-do. I en hivern, tu, amb el fred que deu fer allà baix. Ah, no, el Pol Sur és estiu. És estiu, sí, clar, el Pol Sur és estiu. Ah, no fa tant de fred, no fa tant de fred, home. I es va trobar, entre altres coses, doncs abans d'arribar al Pol Sur es va trobar amb les restes de l'expedicció de l'americà Scott, crec que es deien, que no van arribar-hi. No. Ni van arribar.
Bé, doncs més femèries del 14 de desembre, que és el cas de l'any 1918, per primera vegada a la història de la democràcia europea, les dones van poder fer servir, exercir el seu dret a vot. Sí senyor. En ocasió de les eleccions que hi va haver-hi Anglaterra a la Càmera de los Comunes. Exactament. 1927, any històric per l'aviació espanyola de l'aeròdrom madrileny de Caravanxel, encara no existia... Barajas. Barajas.
va sortir amb destí a Barcelona al primer vol comercial de la companyia Ibèria. Primer pont aèric, diguem-ne. Sí, sí. Bé, una cosa que avui dia està molt de moda. Sí, senyor. Les eleccions, el 1972, el senyor Francesc Macià, que suposo que també devia ser molt honorable. Molt honorable. Molt honorable. Va ser triat president de Catalunya. Exactament.
Sant Ural. Avui és el dia que es troba en el calendari. Els que es diuen Joan de la Creu, que va morir en 1591, era presbíter, carmelità i reformador. En l'època de les grans hi havia molts reformadors. Després ja van deixar de reformar-la, van deixar com estava. Ja tocava. I a més a més doctor.
Potser que vingués un reformador ara, no? Sí, oi? Jo penso que sí. Bueno, ja n'hi ha hagut algun, a la febre. Bueno, aquest més que reformador era conservador, no? Sí. A més, són els sants Just i Abundi, que no tenen res a veure amb just i pastor. No. Aquests són a l'agost, que eren màrtids a Baeza. Sant Dioscor, noi màrtir, i Sant Nicasi,
Dic que algú li va fer cas, pobret, Sant Nicasi, Bisbe i Màrtir. Dic que algú li va fer cas perquè va ser Màrtir. Si no l'haguessin fet ni caix... Bé, el centural per demà. Demà és Sant Valerià Bisbe, Sant Úrber, que era presbíter a Òscar,
Santa Cristina també, perdó, Cristiana. Cristiana. Cristiana, també dita Nina, que va ser una esclava màrtir. Santa Sílvia, verge. Albert Bonaventura de Pistoia. Sí, senyor. No de pistola, eh, de Pistoia. De Pistoia. Però vet servita. Molt bé. Doncs fins aquí. Sí. Va, continuem.
I continuem amb la predicció del temps, no t'adormis Marc. No, no m'adormo, estava pensant, estava pensant. Penses? Penso. En què pensaves amb el Presbíter? No, no, en altres coses, coses meves, coses meves, coses teves. La notícia, que és... Ah, té la notícia.
Sense comentaris. Va, doncs no la comentem. Però després la comentarem. Doncs això, predicció del temps d'aquest cap de setmana i la setmana vinent per part del senyor Josep Maria Montes sempre i quan el senyor Josep Maria Montes estigui disposat a fer la predicció del temps. I no segueixi de pont. I no segueixi de pont, exactament, perquè avui el senyor Montes hauria d'estar aquí.
La setmana passada no vam fer programes. No vam fer programes. Per tant, no crec que hagi vingut la setmana passada. No ho sé, ja saps que aquests homes del temps, com que són tan llunàtics... Sí, i tant. Senyor Montes, bona nit. Bona nit, però vindré la setmana vinent. Sí. Quant largo me lo fiáis. Això és un cartell permanent que tens davant del telèfon de casa, no? Vindré la setmana vinent.
La targeta de presentació, no? Sí, senyor. Doncs molt bé, setmana vinent. Aquesta setmana, quin temps hi tenen? Pugen les temperatures? Doncs sí. I en aquests moments està plovent els enjuts, eh? Perdó? Que està plovent, eh? Sí, gotes. Gotes? Sí, gotetes disperses. La veritat és que no plourà intensament, ni molt menys. Penseu que els aires que ens estan venint en aquests moments són vents de ponent.
a l'àntics on han deixat pressament moltes precipitacions a la façana àntica de la península bèrica. I molt de vent, vent fortíssim. I amb vents molt forts. Penseu que són vents, a part que la perturbació, la borrasca que hi ha a l'àntic nord, aclapara pràcticament tot l'oceà a l'àntic nord, són vents que provenen dels Estats Units, directament de l'oest a l'est, seguint els marians, i la primera zona de terra que es troba és Galícia.
i en aquelles zones on deixen tot a la humitat que poden acumular amb els 3.000 o quasi 4.000 quilòmetres de recorregut que tenen. El que passa és que aquests vents, com sempre passa, van creuar la península i això, primer, es van assecant, i arriba el poc que pot arribar, que són aquestes gotetes que ens arriben ja aquí, quan arribaran al Mediterrani. Però que arribi a ploure aquí vol dir, per poc que sigui, que la zona de Galícia ha plogut molt. Molt.
I com deia, les temperatures pugen. Sí, pujaran. Tot i que en aquests moments s'està apropant un front que està provocant aquestes gotes. Aquest front deixarà aquestes gotes durant aquesta matinada. No creiem que gaire cosa més. I quan hagi passat el front ve una zona de clarianes. Moltes clarianes que serà durant tot el dia de demà. Està bé.
amb vents de ponent moderats, que això, el vent de ponent, demà, amb el sol, a diferència d'avui, sí que farà pujar i força les temperatures. Ens atrevim a dir que, possiblement, s'acostin els 20 graus. Per tant, notarem un ascens important respecte a les d'avui. Haurien de treure una altra vegada les samarretes de màniga curta. Doncs mira, si fa sol, i amb un lloc que no faci no notem el vent, doncs quasi bé, perquè, realment, les temperatures demà al migdia seran al voltant dels 20 graus,
a zones de Girona, potser inclús més, 21 o 22 graus, amb temperatures molt altes, molt altes, però típiques en situacions d'aquestes de vent de ponent. De vent de ponent. I de núvols no veurem poquíssims, molt pocs, i els que veiem seran inofensius, perquè seran quatre cúmuls molt dispersos. Ja. I això durarà encara fins a quant?
Uns quants dies. De fet, diumenge, el vent afluixarà una mica. No serà tan deponent, sinó girarà una mica al nord oest. Això vol dir que baixaran una mica les temperatures. I, per tant, farà baixar una mica les temperatures. No seran tan altes com les demà. Però, vaja, de núvols, potser veiem una mica a primeres hores del matí. Com demà al vespre, que no ho hem dit. Demà al vespre també augmentaran, però, vaja, com que serà vespre, pràcticament no els veurem.
I això, l'únic és que les temperatures baixaran una miqueta, no seran tan altes, però, vaja, farà una idea encara agradable. Vaja, que en general el cap de setmana serà força calit. I, vaja, pot sortir a l'exterior. Res d'hivern. Està bé, està bé. I dilluns, dimarts, dimecres? Doncs els vents seguiran més i peta, o així, entre el punem i Mastral,
mantenint les temperatures com les del diumenge, és a dir, una mica més baixes que la del demà, i no esperen gaire cosa més. Sembla que l'anticicló de les dues hores, que en aquest moment no el tenim a les Canàries, perquè no hi cap a l'Atlàntic, pràcticament, no li he deixat espai, ens afectarà això a la meitat de la setmana, d'una forma bastant feble, però ens afectarà, fent que el vent potser es vagi encalmant i els dies es tranquilitzin,
cosa que faria que els més dies faci molt sol, les temperatures siguin realment agradables, però les nits, sí que amb la tranquil·litat de l'aire, doncs, faci que siguin... Baixen, baixen a la nit, però bueno. Baixen, però baixar. És normal. Donades d'aire fred i fred, del que li tocaria, absolutament gens. Bueno. Però gens pot dir gens, eh? Doncs, eh, esperarem a veure el divendres que ve quina predicció ens fas de cara al Nadal. Sí, a veure si tindrem Nadals blancs o... o màniga curta. O què?
De moment no el sabem. Ja veure si la setmana que ve sabem alguna cosa. El que sí que sabem és que quan s'enceten situacions de ponent, com el que tenim, que som molt potents, triguen molt a desaparèixer. Ja, o sigui que potser ens dura per nevar al Sant Esteve, potser encara tenim aquest temps. O el que ens queda d'anys. Molt bé. I recorda'l de fer els deures, eh? Que ja s'apropa l'edat. La lluna, no?
No, no, no. A l'hivern. Quan entra l'hivern? Correcte. Si ho tenim clar. No saps ni quins són els deures. Els teus alumnes et fan el mateix a l'escola? Deures? Quins deures? No era jugar a l'agui, no era jugar a l'any. Molt bé Josep Maria. Vinga, que tinguis un bon cap de setmana.
Que vagi molt bé. Igualment. Adéu. Adéu. Adéu. I després de la predicció del temps ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies. Com la presidenta de la catedral, Marc, diu que és... Què m'ho has dit? Què era la notícia allà? Sense comentaris. Ja veurem si és sense comentaris. I abans d'iniciar les notícies, fem el nostre regalet de cada setmana.
I avui explicarem una història que podria ser divertida, però que indudablement pels protagonistes no crec que ho sigui gaire.
El president de Caja Navarra, que es diu José Antonio Ayshain, va rebre el 5 de desembre un correu electrònic anònim en el que li exigien 25.000 euros per evitar que es fes pública una informació en la que li acusaven de ser que el seu despatx d'advocats havia facturat importants quantitats a l'empresa de la que és president, és a dir, a Caja Navarra. Que el senyor aprofitava
per contractar els serveis del seu propi estudi d'Espai d'Advocats. El senyor Eix Eïn se'n va anar a la Guàrdia Civil, va denunciar els fets, i en aquest e-mail s'assenyalava que havia de depositar els diners el dia 7 de desembre en una escarda del mur proper al Club Natación de Pamplona. Els guàrdies civils li van dir, bueno, prepari vostè els diners, que nosaltres vigilarem.
A tot això, el senyor Santiago Cervera, diputat del Partit Popular per Madrid, el dia 29 de novembre va rebre un correu electrònic d'una adreça que es diu anonimus arroba foto punt ro u punt torcer vers punt net. Preneu nota, perquè si rebeu un correu d'aquests és anònim.
On li deien que al dia 7 podia passar pel Club Natació de Pamplona i que en una escarda d'Almour trobaria informació sobre Caixa Navarra. I la nota deia, he trabajado allí y he conseguido documentos que pueden hacer que actúe la justicia. Sé que usted podrá hacerlos considerar por quien corresponda. Le ofrezco la oportunidad de que la recoja en un lugar seguro y la autollice como consideré mejor.
En principi, el diputat Cervera li va contestar que no vivia a Pamplona, perquè és diputat per Madrid, i que no tenia pensat anar-hi.
El sistema de recogida de la información que me ofrece es inaceptable, porque, como usted imaginará, no me puedo exponer a acudir a un determinado lugar con un compromiso de mi seguridad. En todo caso, estoy seguro de que usted podrá encontrar maneras de hacerme llegar esa documentación por vía directa e igualmente discreta.
El senyor Cervera diu que la curiositat va ser més fort que la prudència i el dia assenyalat va anar a recollir els papers i va ser detingut per la Guàrdia Civil. Posat en llibertat després del declarat, el senyor Cervera, ex-president del PP de Navarra, ha presentat la seva divisió com a diputat i com a militant del partit, perquè, segons diu, no vol aprofitar-se de la seva condició de forat i, a més,
ha demanat al jutge que investigui la seva conta de correu electrònic. Per demostrar que, efectivament, va rebre aquest correu. Aquest és el principi de la història. Ja veurem com acabarà. Si fos el guió d'una pel·lícula americana, el polític demostraria la seva innocència i iniciaré la seva carrera a la presidència dels Estats Units per sentança senador per seu estat. Però no. És una història increïble, però irreal.
però és real, és increïble per l'import del centatge, només 25.000 euros. I, sobretot, per la reacció del diputat, que o realment ha caigut de forma innocent en una trampa, o és més tonto del que sembla pensar el que podia treure frit d'aquesta acció. Per això, avui, el senyor Santiago Cervera, amb tot el nostre afecte... Un, dos, tres, botifar-la de pagès!
Anem per la notícia sense comentaris. És la botifarra més suada de tot l'any. Sí, pobreta, és que em fa pena. Em fa pena, de veritat. O sigui, una persona... Un, que li fan un centatge de 25.000 euros. O sigui, posats a fer centatge, fes-lo per més. Evidentment. L'altre, que rep un correu que diu que ell no fa cas dels anònims, etcètera, que la curiositat...
O sigui, em fa pena aquest senyor, pobret. A més a més, clar, el Partit Popular, ràpidament, va dir, ah, és molt fal, el suspendre'n de les seves funcions i tal. Amb el camps de València, van trigar anys, no?, en aquest obrat, per 25.000 euros. En fi, va, anem a la notícia, sense comentaris. Sí, no, més que res, que es va flipar. Sí? Endavant.
Bueno, una bona dona de... Espera, que ara m'he quedat... M'he quedat ben blanco. De Viena. De Viena. Vienesa. Sí, Vienesa. Sí, no és que està jo fent el gentilíssim o... Doncs bueno, es anava passejant amb una bossa amb 390.000 euros.
Que es va deixar a l'autobús. Que dius, a veure, jo porto una cartera amb 50 euros i la vigilo més. Que aquesta dona amb 390.000. I eren seus, a més a més. Bueno, al acabar l'arrot el senyor conductor va anar a repassar i va trobar la bossa. Diu que va pensar que es trobaria la compra, medicaments, però quan va veure
Els bitllets de 500 euros acumuladets. Va dir que se li van posar uns ulls. Encara no ha rebut cap tipus de recompensa, però els ha tornat. El nom de la senyora no ha traslladat.
Mira, a veure, una persona que es deixa 300.000 euros en un autobús és per treure'l. O sigui, no té dret a tenir aquests diners d'aquesta senyora. Per allò que es veu, sembla que fos una senyora gran. Però 390.000 euros... Els havia de tenir sota el Matalàs. I un plastot al Matalàs, per molt que siguin bitllets de 500... Sí, oi? No, per això, li eren incòmodes. Li eren incòmodes per dormir i va dir, bueno, se'l posa en una bossa. Era allò d'abans que un quilo...
pesava un quilo, 390.000 euros, quant pesa? Buf, molts quilos. Molts quilos. Són... 60.000, no? 80... 80 milions, no? No, 60.000. 65.000. 300.000 euros són 50.000.000, 90.000 euros... 65.000.000. Mare de Déu se jo! Que em falta a mi per arribar a final de temps. En fi.
Jo per aquesta nit. No, jo és que no necessito diner de butxaca. Molt bé, molt bé. No són tants bitllets, eh? No? Quants? 780. No, només. Com un paquet de 500 fulls. Sí, oi? O sigui, d'aquells que poses a l'impresora, no? Sí, no és tant. I a més són més petits, o sigui que, bueno... La teva notícia, en quel?
Jo no sé quina... Quan un capellà puja al púlpit per deixar anar el sermó... Pulpiteja. No sé mai quina notícia deu haver sigut la més impactant per la gent que l'escolta, no? Però ara a Itàlia, un senyor, un capellà, suposo que encara deu ser capellà, que es diu Vito Lombardo, de 33 anys,
33. Sí, va anunciar durant el sermó que feia a la missa que estava enamorat, que es anava a casar i que d'aquí quatre mesos serà pare. Ah, molt bé. Diu que va dir, avui és el meu últim sermó, vaig caure en mans de l'amor i aviat em convertiré en pare. Evidentment, la gent que l'escoltava es va quedar estorada, però ell va seguir explicant que havia conegut una persona, etcètera, etcètera.
i que, a més a més, primer es va dirigir a tota la seva congregació, que era una parròquia, una església, on fa un any que estava dient missa, i encara no ho havia comunicat ni a la Santa Seu. Segons la premsa italiana, va explicar que s'havia enamorat d'una jove
i que anava a iniciar una nova vida. La gent del poble diu que havia sentit algun rumor, que hi havia alguna rumorologia entre la gent del poble, però que no s'ho havien acabat de creure, perquè les explicacions o els rumors eren molt confusos, fins que al final aquest senyor els va dir, estoy enamorado.
I diu, què opina que l'oscura se casen? Si se quieren. Doncs mira, aquí tinc jo una notícia de tres senyoretes que deuen ser d'origen Hispà, lògicament, perquè una es diu Cristín Duran, l'altra, Cristina Huerta, i la tercera, Isabel Robles. Aquestes senyoretes van anar a un local que es diu Chilindés-Spor-Lunge,
El meu inglès ja sent, no em miris així. No, no té sentit. Bueno, és igual. I doncs, aquest restaurant està especialitat en hamburgueses de Califòrnia. I, doncs, vam demanar, concretament, aquí tenim la fotografia del tiquet, dues coca-coles, un spray i suposo que tres hamburgueses. Les dues coca-coles estan bé de preus, estan bé de preus als Estats Units, perquè dues coca-coles, dos dòlars,
l'escrit un dólar. Està molt bé, barato. I les tres hamburgueses 22.50. Barato, no? Total, el compte pujava 25.50. Barato. A què passa que el que no els va caure gaire bé, a les tres noies, era el nom que posava com a... els consumidors. El cambrer es diu Chef,
Jeff, i el tiquet posa que és la consumció feta per les fart gals, les noies grasses. Una d'elles va dir, diu, clar, quan va demanar el compte, i li va preguntar al cambrer, diu, escolta, i diu, per què el rebut diu noies grasses? Al principi, les seves amigues no s'ho creien. Mira, mira, si ho posa aquí, ho posa el tiquet. Es van enfadar moltíssim.
Evidentment van demanar explicacions i es veu que aquest cambrer, doncs com havia de posar una indicació per saber a qui corresponia el compte, doncs va posar a la caixa el que això de les gals fa. Li van cridar al cap dels...
del local, al qual, en principi, intentava no riure, però li va semblar graciós, i després va adonar que no estava bé, ells li va oferir un descont del 25%, les noies van continuar dient que no es tractava de descont, que no sé què, aleshores li va oferir el 50% de descont, i les noies van dir que no, que ells estaven ofeses pel que els havia posat, les noies, gràcies, us mostro que devien ser.
Sí, sí, jo he vist aquesta notícia, de fet la portava per allò, el que passa que jo trec les fotos quan imprimeixo, he vist aquesta notícia i les 3 noies eren sobre Peso Manifiesto. Doncs el restaurant de totes maneres de la pàgina Facebook ha posat una disculpa pública i a més a més indient que el Jeth, el cambrer, l'han acomiadat.
Més coses, Miquel. Perquè el mar només tenia una notícia de l'Oriolesa. No, en tinc una altra. Ah, tens una altra. Sí, que anava duplicada. Ah, anava duplicada. Doncs vinga, va. Un poble. Un poble. D'Orense. Orense. Orense. Sí. Que ha estat 20 anys sota l'aigua. Ai, carai.
Vam fer un pantà sobre el poble. Un d'ells ha aparegut després de 20 anys.
dràsticament el nivell de l'aigua. I ha tornat a aparèixer el poble. I ha tornat a aparèixer el poble. Clar, fa només 20 anys. Amb la qual cosa, hi ha molta gent que està en el poble nou, que és a Aceredo. I ha aprofitat per anar a casa seva a buscar coses. No, hi ha molta gent que ja havia viscut, ja havia passat la seva infància i s'han posat una miqueta tristons. Pobrets, clar. Però hi ha un que diu que el nivell de l'aigua no arriba als 340 metres,
Diu que ha encès les primeres alarmes. Per què? Perquè no tenen aigua? O perquè es veuen les cases? Diu que sí. No posa per què? No. Diu que les alarmes són a l'Ajuntamiento.
L'empresa que va fer l'embalse és portuguesa, però el poble és espanyol. És d'Orense. Amb algun escriptor farà una novel·la. Sí, el que passa és que estan poc acostumats a nosaltres, com que el pantà de Sau cada dos porters surt la puta de l'església. Veu el campanari i sabem l'aigua que porta en funció del campanari que es vegi. L'any passat va ser fa dos anys que es va veure tot el pantagall de l'entrada. És curiós. Més que res.
A mi m'agraden les coses.
de persones estem parlant, no em toca juratius, sinó la cultura que els envolta. Aquesta senyora, després d'uns anys d'estar casada, el matrimoni ha vist que aquesta senyora no pot tindre fills. Aleshores, ella li ha demanat perdó al marit i el que ha fet per demanar-li perdó i que el marit la perdoni, ha sigut regalar-li un cotxe del luxe. Ah, pensava que li havia regalat una amant.
és que no s'acaba aquí. El tema és aquest, que a més a més li ha regalat una mà. Ah, o sigui que anava amb el cotxe. I bueno, evidentment, hem de tenir en compte que Aràbia Saudí, país musulmà, la Polgàmia està permessa. Aquesta noia el que vol és que el seu marit sigui feliç, que tingui fills, i què ha fet? Doncs proporcionar-li una altra dona a veure si té fets. A veure, faltaria que aquesta també fos d'estàril i ja veus tu.
El mitjà que ha publicat la notícia diu que no es tracta d'un fet insòlit
Va ser quan va néixer l'Abraham.
El Isaac. Es va casar amb la seva esclava, no? Tu has estudiat Ciutadania per la Informació aquesta, no? No, jo he fet religió molts anys en un col·legi de germans i m'ho han ensenyat, però la veritat és que és una informació per mi que es pot borrar. Per què?
A mi calabrar amb la seva dona no podia tenir fills, per engendrar l'Isaac... Perdoneu-me, eh, però jo ja en tinc prou amb el nuevo testamento. El antiguo queda molt atractiu. Sembla ser que, continuant amb la notícia aquesta, que la dona del jugador de bàsquet rus Andrej Kirikenko,
També li va concedir al seu marit que un cop a l'any podia tindre relacions sexuals amb una altra dona. Doncs parlant de dones, resulta que cada vegada hi ha més dones que van a un especialista per fer-se operar els peus.
Segons els mitjans nord-americans, no ho fan per millorar el seu aspecte, que és el que seria normal, sinó perquè les seves sabates de tacs alts li que pinguin bé i es puguin utilitzar amb comoditat.
Els especialistes afirmen que és una cirurgia plàstica totalment innecessària i que costa milers de dòlars. Sabeu en què consisteix? Sí. Digue-l'ho. No. Jo sí. Doncs treure's el dit petit del peu. No, no, sí, sí, però és una imaginada.
Diuen que els dits del peu, des del punt de vista funcional, excepte el pulgar, no tenen cap funció individual.
Per tant, treure el cinquè és una intervenció que no significa res. Ho va explicar el senyor Ricardo Galán, membre de la Societat Colombiana i tant, desil·lusia plàstica i que va fer unes declaracions a una ràdio. Aquest tipus de cirurgia que avui es practica a Nordamèrica, segons els diaris, poden arribar a costar milers de dòlars
i elles s'escurcen els dits, s'apliquen injeccions de col·lagen i hi ha qui sol·licita que directament doncs li treguin el dit. És un peu lleig. És un peu lleig. Sí. A veure, és un peu lleig entre cometes. Bueno, a veure, els peus realment... No, perquè no vam ho ha enganyat. Hi ha gent que li agrada. Si li talles...
Si és de naixement dius que està perfecte.
que parlava que moltes d'aquestes dones, després d'operar-se, tenen problemes i... El problema el tenen abans d'operar-se. Jo li he llegit d'aquesta, hi ha un altre, de Poker Botox.
Injections de botox a la cara per jugar al pòquer i tenir cara de pòquer. I era a continuació d'aquesta. És massa surrealista que dius cara de pòquer.
La subdelegació del govern a Cádiz i a l'Ajuntament de Puerto Real han obert una investigació
el departament de l'Ajuntament de Veterinària o Agricultura, el que fos, havia decomissat una partida de patates, taronges, etcètera, diverses fruites i verdures, perquè no estaven aptes pel consum. Es veu que omplia un o dos camions d'escombraries amb aquest material perquè es tenia que portar a destruir.
Hi ha un vídeo penjat a internet en què es veu policia nacional i policia municipal traient les fruites i verdures.
Fruita incautada als manteros. No manteros, sinó mercadillos aquests amb volants que si no tens llicència... Potser ells van posar això.
A internet hi ha un vídeo en què es veu el policia nacional i policia municipal de l'Ajuntament de Puerto Real i la policia nacional de la zona.
que estan traient fruita, patates, etcètera, verdures d'aquests camions que estaven allà ja per destruir la mercaderia. Sí, no, no, a veure, els policies ja no tots, però ja veiem que hi ha més algú que no és del tot legal.
Fins i tot arreu. Fins i tot li menteixen al conseller d'Interior. No és una mentida. Omitieron partes del suceso. A veure, no dir tota la veritat és una mentida.
mentir mentir és faltar a la veritat o omitir o omitir con ánimo de engañar o algo así de totes maneres l'informe no era aquell informe que no es trobava tampoc o que no li havien fet arribar no li havien fet arribar bueno, deixem córrer però res, fins aquí les notícies del dia i podríem passar a parlar amb Madrid som-hi vinga
Doncs sí, senyor, ha arribat l'hora de parlar a Madrid amb el nostre corresponsal. Corresponsal de la Desernada, que cada dia s'està fent més famós.
a totes les barris de Madrid. Mira qui ve. L'estan a punt de fitxar a la competència. Sí, sí, està a punt de fitxar a la competència. Quina clausula de rescissió té? No, no, nosaltres confiem en la... honorabilitat del senyor Mariano González i sabem que sempre, per fidelitat, es quedarà amb nosaltres. Don Mariano. Bona nit. Bona nit. Com va eso? Bien. En Madrid ya sabes lluvia y esas cosas. Bueno, pero bueno...
Has estado en el norte, ¿no? También, con lluvia y esas cosas. Pero no con los vientos de 250 km... Me gusta la lluvia, sí. Vientos de 250 km por hora o no sé cuántos miles de kilómetros por hora que tienen ahora.
Sí, sí. Yo de eso me libre. Afortunadamente hacía aire, hacía lluvia, pero se estaba relativamente bien. No era tiempo fresco, ni había borrasca intensa. Oye, una cosa, quiero... Tengo que felicitar a la Comunidad de Madrid, de todo corazón, porque por fin se ha podido salvar el Cardo de Coslada. Bueno, para. Sí, señor.
Parece ser que la planta que aparentemente sin valor, que crecía de manera silvestre en varias parcelas, de la ampliación del centro de transportes de Coslada, pues ha resultado ser un carlo endémico en peligro de extinción y de una gran importancia medioambiental. Y entonces, pues, medioambiente ha conseguido salvarlo de las grúas y las excavadoras, que...
y ha garantizado la supervivencia para el resto de los siglos del carlo de Coslada. Creo que es una noticia importantísima para la Comunidad de Madrid. Por lo menos para Coslada. Hay que reconocer que ni yo mismo conocía la existencia de ese tal cardo. Pero fíjate tú que el gobierno regional ha diseñado un plan para la recuperación de una especie de cardo, que es el carlo de Coslada, y una de Malva,
que han aparecido incluidas en el libro rojo de la flora vascular. No sé lo que es el libro rojo de la flora vascular, pero debe ser algo muy importante porque ha elaborado un proyecto para trasplantar ejemplares de esas dos especies a varias zonas del Parque Regional del Sureste. Concretamente han sacado 120 ejemplares
que se han llevado a otros lugares, 60 ejemplares que han ido al caserío de Henares, 40 que se han llevado al Campillo y 20 ejemplares que se han colocado en los Altos del Piúl, que debe ser un sitio muy alto y muy piúl. ¿Qué es el Alto del Piúl? Me gustaría saber qué es el Alto del Piúl.
No me suena absolutamente de nada. Pues fíjate tú, en Coslava quedarán cientos ejemplares que se trasplatarán en una zona verde donde no se vaya a construir y donde actualmente no hay cargos. En cualquier caso, me parece bien la identificación de especies endémicas en peligro de extinción y que intenten salvarlas. No, no, no...
Es razonable porque la pérdida de cualquier clase de variedad biológica es tremenda. Si nos vamos a los índices de desapariciones de especies, a lo largo de los años vemos que cada día desaparecen y se extinguen una gran cantidad de especies, tanto animales como vegetales.
Esto, para que les interese, le diremos que este cardo se llama, su nombre científico, Cynara turneforti, y la malva es la Malvella serardiana, que son dos especies que tienen una gran importancia científica,
no sabemos para qué, pero que no tienen protección legal, cosa que ya dice muy poco de la comunidad de Madrid, porque si una especie tiene gran importancia científica, ¿cómo es que no tiene protección legal? Si es que realmente cualquier cosa que pueda tener importancia científica lo que debería tener es una protección económica
porque tiene importancia científica si tiene algún valor de alguna clase. Claro, es verdad. ¿Qué se puede sacar del extracto del cardo de Coslada? Pues no lo sé, pero dicen que está en riesgo de extinción porque existe en alguna otra población de la península ibérica, pero la de Coslada es la mayor población conocida y está disminuyendo de forma alarmante.
La preocupación por el medio ambiente, ahora que cada vez queda menos ambiente. Claro, la desgracia de este Cardo es que precisamente crecía en un sitio donde se proyectó un polígono industrial en plena expansión. Es que Coslada era un pueblo pequeño de Madrid que creció al amparo de unos grandes polígonos industriales de alrededor. Y nadie pensó en el Cardo.
Bueno, y en las especies que habrán desaparecido antes de descubrir que allí había una especie endémica, es decir, sepultado bajo el hormigón de todos los polígonos industriales de alrededor. Seguro. Seguro. Hasta que salga alguno y dice, oye, esa plantita que no sé qué, nada, estaba encolzada. Encolzada, como las aleras chicas. Exacto. Pero yo me imagino, fíjate, no quiero pensar mal, pero me imagino que eso habrá sido, al final, el descubrimiento,
de algún... de algún aficionado a la naturaleza que andaba por allí rastreando fuertes... Y de pronto dijo, este cardo no le tengo clasificado. Puede ser una mutación, y descubrió que no era una mutación, que era un cardo endémico, una planta endémica. Más creo eso que que la Comunidad de Madrid estuviera buscándolo para conservarlo. Para conservar el cardo, yo también me lo creo.
Un pequeño problema para la ejecución del polígono. Tener que retrasar todo para salvar... Pues esos, mira, 120, 180... 240 cardos. En total, unos 400 cardos. Porque se trasplantarán 300 y otros 100 que se quedarán en la parcera de Coslada.
Me parece bien que la comunidad de Madrid haya decidido ir replantarlos y salvarlos. Porque con el cardo se hace sopa, ¿no? Teóricamente se pueden hacer muchas cosas. La verdad es que nunca he probado sopa de cardo. Creo que sabe a cachofa.
La cachofa es uno de los mejores alimentos que uno se puede llevar a la boca. El cardo va por ahí. Pues igualmente. Propiedades todas y buenas. Debe tener hierro a mansalva. Yo cardo normal diría que en la sopa. En la sopa, ¿no? Puede ser. Lo que sería la escudella, pero era gallega. A mí me suena la sopa de cardo. Preguntaremos al guiñano.
Pues sí, o ahora cuando venga el Armand.
El Piu, el famoso... El Piu és una zona de Bàcia-Madrid. Bàcia-Madrid. Por internet solo me salen rutas para ir en bici, descenderismo... Ah, pues ya, me imagino lo que puede ser. Sí, sí, es una zona donde Aledaña, efectivamente, arriba, al Bàcia-Madrid, donde han construido, bueno, han construido, han realizado una especie de parque
donde se puede ir en bicicleta, se puede correr, que está en una zona muy alta, es un... Sí, por eso ya se llama Los Altos. Sí, no, es que desde ese alto, y es verdad que estuve una vez andando allí, lo que pasa es que no recordaba el nombre, se divisa todo Ribas, Bahía, Madrid y gran parte de la provincia de Madrid. Sí, hay cuatro o cinco poblaciones aledañas. Sí. Qué gran palabra que acabo de utilizar.
que formen el piol, suposo. Pues mira, ahora ya allí además hay 20 ejemplares de cardo. De cardo. De cardo decoslado. Para que la gente que haga trekking o bicicleta suba a verlos. Suba a ver el cardo. A no ser que se los lleven para hacer sopa. Yo lo que espero, lo que espero, que claro, tras plantar una planta no es tan fácil. Necesita mucho cuidado porque está acostumbrado a determinado terreno. El cardo, por muy friki que sea el cardo este,
És una mala yerba. No, perdona, és una planta de gran importància científica. Sí, pero no deja de ser una mala yerba. No deja de ser una mala yerba.
¿Se ha sobrevivido en Coslada? Sí. Al lado de todos los polígonos industriales. Debe ser fuerte, debe ser fuerte, sí. Yo he dicho como la rúcula, porque a mí me hizo mucha gracia la primera vez que fui a un restaurante y había, no sé qué, con ensalada de rúcula. Digo, ¿serán sinvergüenza? Porque, claro, yo, cuando era pequeño, la rúcula nos la encontrábamos en los caminos o en los bordes de los caminos y la arrancábamos y nos la comíamos.
Pero era totalmente gratuita. Y ahora te la cobran. Y ahora te la cobran. Yo creo más que se van a morir. Los Cardos. Los Cardos, porque el aire será demasiado puro. Es verdad, se están acostumbrados, se han adaptado al polígono industrial. Por eso han dividido la nueva plantada de Cardos en varios lugares, por si acaso. De momento han dejado 100 allí, que es donde han dejado más.
y los han llevado también al Parque del Oeste, según... Bueno, de todas formas, el River Plate hacia Madrid tampoco es que tenga un aire tan puro ni una... Bueno, para mí no me extrañaría nada que la Comunidad de Madrid o doña Ana Botella decida regalar por estas navidades a cada madrileño un tiestito con su cargo. Sí. Sería una buena...
Una buena opción. Ya que han salvado de la extinción una especie que podría haber desaparecido prácticamente sin que la hubiéramos conocido. Pues estaría bien regalarle a cada madrileño un fiesto con un cardo para que lo cuiden y dentro de un año o dos premiar a aquel madrileño que es el presidente del Ayuntamiento con el cardo vivo. Por ejemplo.
Yo te puedo decir que a mí el año pasado, en una cena de Navidad, me regalaron un tiesto con una planta que todavía no sé qué es. Fui con ella, pues la llevé toda la tarde y parte de la noche, que duró la verbena, arrastras la plantita, era un tiestecito muy pequeño, y ahora me cubre media ventana. A pesar de crecer, a crecer, a crecer.
Sí, sí, a mí también hace poco me regalaron dos cactus, uno es un aloe y el otro no sé qué, y están creciendo ostensiblemente y empieza a preocuparme, porque, claro, lo tenemos dentro de casa y no sé si, como siga creciendo esto, al final lo vamos a tener con machete. Hombre, yo temo el momento de la poda, pero, claro, más temo acercarme a podar-me y que de pronto me aparezca una boca de una planta carnívora o algo así.
Porque es que crecen... Es una velocidad de crecimiento fantástica. Vas con un metro y al día siguiente ves que has crecido dos o tres centímetros. No puedo crecer tan deprisa si no le echo agua. Hay plantas muy agradecidas. Otras que son totalmente desagradecidas. Las compras te cuestan un dineral con toda la ilusión del mundo y a los tres días están secas y mustias. En cambio, hay otras que son muy agradecidas, sobre todo las feas.
Sí, tiene... Al final acabas cogiendole cariño, ¿no? Porque te regalan un cardo y dices, ostras, un cardo. Y sigue vivo al cabo de... Y al final, hombre, caro, le coges cariño al cardo. Claro, claro. Eso es lo que deben pensar todas nuestras mujeres, novias, etcétera. Claro, claro, claro. Lo mismo, sí, sí, de nosotros, quiero decir. Oye, sí, ¿tenéis noticia de doña Espe?
¿Tenemos él? Noticias de Doña Espe. No. Ha estado haciendo cuatro pequeñas cositas. Doña Espe se está guardando para lo suyo. Para lo suyo. Que es aparecer como salvadora del mundo mundial o, por lo menos, de la Comunidad de Madrid. No sé si del resto de España, pero, por lo menos, de la Comunidad de Madrid. Pero debe estar disfrutando como una enana, ahora, viendo cómo se meten con su querido amigo Gallardón.
Manifestaciones y pancartas y slogans pareados y cosas de esas. Debe estar disfrutando. Antes, cuando estaba en política activa, o más activa, quiero decir, también disfrutaba. Y se la notaba. Ahora más, porque ahora tiene la relajación de que no tiene esa responsabilidad. Y que encima no se puede meter con ella.
Se puede meter, pero a ella siempre le ha dado igual. Sí, pero ahora no hay argumentos. Todo lo más el argumento por el cual se pueden meter con ella es la herencia recibida, pero como la herencia recibida tampoco es como para que se pueda meter con ella, por lo menos los que pueden intentar meterse... Yo no te digo que en unas próximas elecciones autonómicas
que no gane el PP y gane el señor... ¿cómo se llama? Tomás... En la Comunidad de Madrid, el Tomás Gómez. Tomás Gómez. Iba a decir González, pero me he callado porque digo González, que ganara Tomás Gómez. Entonces sí que podría hablar de la herencia recibida, de los años de mandato de Doña Esperanza y todo eso, pero de momento, claro, el señor este que hay ahora era su segundo de a bordo.
Ignacio González. Ignacio González no va a decir mal hablar de la herencia recibida. Ignacio González no es exactamente igual que Esperanza, pero es de la misma cuerda. Es una rama de la misma madera. Con su propia particularidad es más de lo mismo.
Como siempre, es mejor el original a la copia. Sí, eso suele pasar. Entonces, don Ignacio González es una copia de Esperanza Aguirre en hombre y con un estilo un poquito más mesurado y menos socarrón, si quieres. Hombre, es que es difícil ser más socarrón que doña Espe. Cuidado. Vamos a estar roncando, doña Espe era socarrona. Sí, efectivamente. Además, doña Espe se podía permitir el lujo de salir con calcetines, cosa que su sucesor no creo que haga.
Yo me imagino que debajo de los pantalones... Sí, pero no se le ve. Equivaldría que él saliera con pantalón corto. O con chancletas. O con chancletas, efectivamente. Diciendo aquello de que le ha pillado un golpe de estado en Tailandia y que se ha tenido que ir en chancletas por su hotel. Ignacio González no tiene ese graco.
y Tomás Gómez tampoco tiene gracia. Con todo mi respeto para los dos, son unos tristes. Son unos tristes. O sea, fer-los debatir te da ganas de... De apagar la tele. Bueno, habitualmente es que está apagada. Claro. Hay un debate entre el Tomás Gómez y... Nada, nada. Nada que ver. Ni gracia, ni argumentos, ni nada. No sé a qué se podría calificar o...
o comparar, pero vamos, es como intentar leer un libro de derecho e intentar buscar un chiste dentro del código penal o del código civil. A ver... Hombre, si te apuras lo puedes encontrar. Sí, sí, sí. O palabrejas graciosas también. Sí, sí, seguro. Bueno, Mariano, oye, nada, te dejamos descansar. Lo de la oferta de la competencia, pues ya nos comunicarás cuál es, qué es lo que te ofrece, pues si te podemos igualar o mejorar el sueldo.
La competencia... vamos a ver, es una competencia limitada. Digamos que yo soy fiel y leal a mis amigos siempre. Contaba con ello. Pues la semana que viene más. Muy bien. Mejor esperemos. Igualmente... Déu.
Doncs ja són les 8 i 57, gairebé les 9 del vespre, i per tant ha arribat el moment de veure si parlem amb el doctor Santiago Barambió. La desbarnada.
A l'estiu de l'Estat, a l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu
Doncs com deien? A veure si el Dr. Santiago Brambe ja el tenim en línia. Bona nit, Don Santiago. Hola, bona nit. Què tal? Com va això? Bé. Bé? Estàs a casa? Estic aprenent castellà, ara, per si de cas. Sí, sí, sí. Bueno, a veure, jo no tinc problema, no sé tu, però jo vaig estudiar tota la meva vida en castellà. Sí. A mi no em van explicar el que era. Ja t'ho deien directament i ja està, no? Sí. Bé.
A casa meva parlàvem raro. No parlàvem el mateix. A casa meva no parlàvem raro perquè parlàvem un altre idioma. Jo també parlàvem un altre idioma. Vull dir-te que no era un idioma raro com el teu. No, el meu no era raro per mi, deien que era raro. Si me'l sentien parlant, pagaven. Però això és el que passa ara segons el senyor Vásquez, no?
Ah, sí? Els que parlen en català. Diu que no ha sentit o ha exercit les declaracions del... Del Gallego? Del Gallego, o sigui, aquest que va ser ambaixador d'Espanya a la Santa Seu. Bueno, home, això ja t'ho he dit tot. Sí, que diu que els nens de Catalunya els castiguen si a l'hora del pati parlen castellà.
I això és igual que el que feien els alemanys amb els nens jueus que li posaven l'estrella de David del... Com tothom sap, aquí cap nen es coloritzarà de Catalunya pel castellà. No, no, no, no, està totalment prohibit. Només, és que sí, però és que ni siquiera el saben. No, no, clar. Clar, clar. Bueno, a menys a quedar-los a pres clandestinament. Això, sí, deu ser això, deu ser això. Com jo, jo vaig haver d'aprendre el català...
Plandestinament. A les segons el gallego aquest, aquí és igual. Per cert, aquest senyor no parlava ni gallego. No, no, però què parlava? Una espècie de castellano-gallego o gallego-hispánico, com vulgui dir, però jo no és gallego. El gallego és un idioma nopla l'uso. El que parlava aquest senyor era un dialecte.
Jo, caminant per Barcelona i dalt, no sento ningú aquí parlar castellà. Tothom parla català. Sí. Entres en una botiga i parles en castellà i no t'entenen. No t'entenen. I entres en un bar i demanes un cafè con leche i et diuen que no saben què és. Home, jo de les meves ara anam a la realitat, perquè al final...
Tanta ironia. Els catalans som tan capaços de viure-nos a nosaltres mateixos que no sembla que sigui veritat. Sí. Sí, que hem de cuidar-nos. Però l'altre dia estava la cua al Cortinglès, bueno, hi havia una cua al Cortinglès, el Gourmet, eh? El Gourmet, eh? No el soubes. Tens o no? Sí, sí, sí, sí, a la botiga del Gourmet, sí. És més cara, ja ho saps. Sí, és una mica més cara. Una mica més cara. I...
El cas és que vaig arribar allà i hi havia una cua a la caixa. Per pagar? Jo és que allà m'importa un cidre d'astúries. Què importa en què? M'importa una cidre d'astúries. Ah, bueno, sí, la cidre costuma ser asturiana, sí. Però no, hi ha asturiana, hi ha vasca, hi ha gallega... Però aquí m'importa una determinada.
Llavors, de tant en tant vaig per allà i no estan a les estanteries, sinó que vaig directament a caixa... I ja la tenen allà. ...i dic omissidre, la meva sidra. Llavors em porten la caixa 1 o 2 o el que sigui, la pago i me'n vaig. Bueno, doncs vaig veure que hi havia una cua. I vaig dir, com una senyora que veia, és l'últim? I la senyora no em va contestar. No va contestar. Jo vaig dir, què és l'últim?
Com una altra, no? De dir, no, no, l'última és ella, em va dir, l'altra. Jo vaig dir, ah, però com que no m'ha contestat. I l'altre, és que no l'he entendido. Clar. Perquè, clar, entre és l'últim o és l'último, hi ha una diferencialismal. Home, clar, sí, sí, sí. Ara, a veure. Ara, potser li dic,
I llavors... I cantem. M'entenc, no? Clar. Home, jo puc dir que un dia, aquí és just, va parar una senyora, demanant-me, sisplau, si me podes decir cuál es la calle norte. I jo li dic, concretament, aquesta d'aquí. I m'ha quedat mirant i dic, esta es la primera. Dic, no, no, senyor, no, allí yo he ido y pone norte. Ja. Clar, jo dius, vale, molt bé. Clar, doncs res, doncs res, ja us té al sud.
Aquesta ja em diràs tu, jo abans em vaig dedicar a ridiculitzar-la tota la cua. Mira, no m'entenc, l'últim i l'último, clar, una O, això marca una diferència fonètica d'ismals. Si hagués dit, eh, òrtimo, eh, òrtimo, amb R per mig, això sí que ho entenen. A veure, l'exemple que has donat tu induïblement és...
És ridícul, no? Entre Últim i Último, que diu que no l'entenc. Però... Això són ganes de tocar els pebrots. Exacte, són ganes de tocar els altres. Com el senyor Verc. Jo li vaig fer una teoria. El senyor Verc, quan era petit, li feien molta conya, amb ceraverde i tal, pendents, per la fonètica verd del color català. I se li ha quedat allò gravat a foc i odia, pendents, si volen anul·lar el català, perquè clar, amb el català el van martiritzar. Pobret.
i ha quedat traumatitzat. Aquest senyor és curiós. L'altre dia vaig entrar al Wikipedia per saber una mica d'aquest senyor verd, i resulta que és madrileño. Sí. Jo les lletres seguides del teclat. Tens un teclat per aquí? No, no. Bé, sí, en tinc un, a veure si... No plegu bé, el que té van seguits.
No s'hi van cansar amb la pagis, o què? S'ho van dir. Ah, sí, senyor. WBRT van seguir, sí, senyor, de veritat, mira. No n'havia fixat, veus? Sí, és que li vam... Aquest es devia dir Soegenwagen. Podria ser. La família, la família. Sí. Li van posar un altre nom i no es van cansar, van agafar... Clar, el senyor del registre... Exacte, va dir d'aquí a aquí. Ubete, ja està. Vinga.
El col·le li deien, és el merder, és el merder. Escolta... Això que has dit del registre, no és broma, jo tinc un amic, que el seu pare es deia Irure Tagollena, de cognom. I el fill, que era el meu amic, es diu Irure, perquè al senyor del jutjat, al moment del registre, li va semblar que Irure Tagollena era massa llarg.
i el va registrar com Irone. El pare i el fill tenien cognom diferent. Diferent, per això dic que això és il·legal. Doncs mira, jo crec que el senyor verd aquest... Hi ha una altra cosa en aquest tema que també està molt bé. El senyor verd aquest suposo que l'ordinàveu per la FAES, perquè és de la FAES aquesta. Sí, sí.
La educación no podía ser democrática, lo cual ya es fuerte. Té una idea de la democracia molt ampla. M'és igual que siguin 100 o que sigui 1, aunque sea solo un niño por derecho democrático,
La democràcia és la voluntat de la majoria. El senyor aquest... Foten molta gràcia, aquest govern espanyol. Agafen i foten una llei i s'encén un poble sencer, cabrellà, i llavors diuen que hi haurà...
dialoguem-nos. No, dialoguem-nos abans. No, no, clar, sí, sí, sí. No hi ha idea. Bueno, ja no... El teu va fer una cosa que afecta una població i t'agafes amb la població i es pot afectar. Parlem-ne, no? Parlem-ne. No, primero meto la... foto la llei, no? I després, si això es cabreja, doncs lo vamos a negociar, que claro, alguna cosa... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
No, però és que abans no podia preguntar-ho, perquè si ho pregunta abans no pot presentar la llei, fill meu. No, presentar la llei, vull dir, sense aquesta tonteria, sense... del català, m'entens? Sí, perquè, clar, i a més a més, quan estava presentant-ho va arribar un altre text acudit que deia... Sí, deia el mateix. Sí, però era molt bo, perquè ho he llegit actualment, perquè no el coneixia, i deia... Se contemplará el derecho del pueblo catalana de tal manera.
De tal manera, sí. Ho podeu fer, però ho heu de fixar. Exacte. Vosaltres podeu tindre drets, però nosaltres us direm quins drets són aquests. I, a més a més, el govern català tindrà que pagar les escoles, els nens, que... A València. Serà a València. Això ho ha d'anar bé. Sí. Perquè, per lo més, cap escola ni pública ni privada està disposada a canviar-la de res. Clar. Tindran que muntar-la ells, l'escola privada aquesta, no?
Sí, home, després de la carrera es van enviar aquí una tira d'agenda de Madrid i tal, que venien aquí i tenien fent una cosa que es deia estretar-lo, me sembla, no sé què. Sí, però si ho fan ara... No és per les ocupacions civils. Això ho ha de pagar el govern català, home. Tu creus que Madrid pagarà això? Bueno, Madrid no pagarà res. Per això... No pagarà res. Sí, no pagarà res del que deus. Jo crec que sí. Deixar calés al 6%.
Ah, això sí. En fi, què hi farem? A veure, és que d'alguna manera han de fer alguna cosa perquè la gent ara parla de la independència i aleshores perquè si hi havia algú que encara no estava convençut del tema diu ara farem una llei d'educació perquè ha quedat demostrat que la majoria no han votat per un partit independentista
té al seu programa, doncs, fer un referèndum d'una consulta d'autodeterminació. Com que no és la majoria, farem una lluita. De moment només és autodeterminació. Autodeterminació, sí. Ni siquiera és... Sí, sí, sí, sí, no. Però bueno... En fi... De tota manera, si aquí hi ha un pas enrere amb aquest tema, jo ja m'hi volo de tot. Sí, home, clar, hi ha coses que són més renunciables, entenc.
No, home, és que això no pot... I ara Barcelona se llamarà Barcelona, perquè jo, el ministre de no sé què, de Conètica, del Movimiento, he decidido que Barcelona, Blona, és difícil de dir, i Sabadell, també, se llamarà Sabadell. Sabadell. Clar, Sabadell... Perquè hay que españolizar las ciudades y pueblos catalanes. Home, jo recordo un acudit que hi havia a l'època de l'abuelo,
No el recordo molt bé, però que va decidir que s'havia de canviar, s'havia de canviar els noms d'algunes poblacions, de la qual, per exemple, Sant Cugat, s'havia de dir Sant Cucu Fate. S'havia de fer coses, és a dir, s'ha d'adormir una de xica. D'altre dia diu Cardedeu i diu, bueno, a este no lo toquemos. No, a este lo dejaremos. Lo dejaremos como está. Ve a Cardedeu.
Pues por eso. Imagínate, a mí me importa igual. Vamos a españolizar las poblaciones catalanas porque si no, los españoles se pierden. Això que se pasaba al norte y al norte. Solo que un español se pueda perder... Ja està, s'ha de canviar. ...ya está justificado democráticamente cambiar todas las putas poblaciones porque son impronunciables. Home, perdona.
a l'Avinguda de les Corts Catalanes li va posar Avenida de José Antonio Primo de Rivera. Sí, sí, sí. Bueno, això a vegades ja ha passat amb altres coses que li canvien el nom. Sí. Perquè el carrer de la senyora tal, es diu el senyor 4. Sí. Però una cosa és això i una altra cosa és dir-se'n s'ha tornat a dir xica, perquè la noia és una regió, no una noia. Sí, ja. I clar, això demòcrata li deia... No, mare.
i l'altre ja demosta mala llet. Quan el canvi del nom de carrers hi havia, no sé si serà veritat o era la llenda urbana, que el carrer de Rafael Casanova, la famosa calle Casanova de Barcelona, no li van canviar el nom perquè es pensaven que estava dedicada a Giacomo Casanova. Sí, el famós amantell. Exacte, i aleshores no li van canviar el nom perquè només posava Casanova, no posava Rafael de Casanova.
Però és que em sembla que l'italià es deia Casanovas... No, Casanova, no, no, era Casanova, no era S. No, no, Casanova, Casanova. Casanovas. Sí. Aquí tothom li deia el carrer Casanovas. Casanovas, sí, és veritat. I posaven S. Al final, Casanovas, però posaven Casanovas. O el carrer Salmerón. Sí, també. És el gran de Gràcia. Sí. I li va continuar dient carrer Salmerón. Carrer Salmerón. Bueno, de canvi de nom de carrer... Bueno, igual que ara encara.
Calvo Sotelo... Hi ha molta gent... Home, a mi de tant... T'ho dic amb tota sinceritat, a mi de tant en tant se m'escapa, eh?, la plaça Calvo Sotelo. Sí, sí, sí. Allà Calvo Sotelo, vejant per Rugell. Sí, exacte. Sí, sí, sí. Francesc Maschiak. Francesc Maschiak. No sé si l'he dit. Sí, sí, home, bueno, tant com Cesc Fàbregas. Home, vas haver de veure que el Déu lo feu... Sí. L'hi deien Déu lo feu.
Ah, de lo feo. Bueno, a cada sort que no li diuen... De lo feo, coge la pelota de base muy bien, ese chico. De lo feo lo está haciendo muy bien, me crean. Encara que no li diuen, Dios lo hizo. De lo feo, exacta. Pues yo dir que hoy ya digo, si tú imaginas eso, ahora que los españoles no se pueden perder, pues ahora españolizar todo. Claro. Y eso...
No és, això sí que no és, nazismària, això és alta democràcia. Tu fixa el follon que hi va haver-hi quan a Girona li van canviar el nom, de Girona a Girona, que van començar a desviar de veure que havien de fer moltes matícules del cotxe, perquè clar, ja no era GE, sinó que havia de passar a GI. I durant molt de temps a Girona van circular cotxes amb matícula GE i GI. Ara suposo que de GE ja no en deu quedar cap. No, no, és que ara ja no es porta. No, no, ara ja no es porta, és veritat, sí.
Però, bueno, encara n'hi ha d'haver. Encara n'hi ha d'haver. Els de Gijón venien a matricular... El cotxe a Girona, sí. A Girona per no portar la O de Oviedo. De Oviedo. Sí, és cert. Sí, és cert. I... Que, a més, ho facin mirar. I els de Sant Salonisen anaven a Sant Sebastià. Exacte, sí. Això m'ha semblat que els veien els alemanys, no? El què? Anar a Sant Sebastià? Sí, per portar la SS, ara. Ah, sí, també. També.
No, no, és veritat, que hi havia cotxes... Alemany amb l'ACC. Sí, alemanys que anaven amb l'ACC, i és que els havien metal·lificat a Sant Sebastià, però, bueno, perquè els feia més gràcia portar l'ACC, que no la ve de Barcelona o l'aigua de València. També. En fi, Santi. Bueno, doncs, va, aneu preparant-vos per a l'Espanyolitzación, a fondo. Sí, no, no, estem preparats, nosaltres... O muerte. ...incluso estem fent corsets accelerats de castellà, perquè un dia d'aquests ens obligaran a fer el programa en castellà.
Si no, pot haver una persona aquí que no l'entengui. Això és possible. Això és molt, però que és molt gran que és democràtic. Vinga, doncs. Ens continuarem la propera setmana. Bon cap de setmana. Adéu.
Sí senyora Desvernada, aquest és el programa que fem tots els divendres en directe, de 8 a 10, el podrà tornar a sentir demà dissabte de 12 a 2, i quan voleu amb l'Android. I ara ha arribat el moment del tema música de la Carme. Què escoltarem Carme avui? Escoltarem un grup que es diu Fénix. Fénix? Fénix. Ah, Fénix. Molt bé, perfecte. Fins ara.
They say an end can be a start, fears like a barbarian, still I hope it's like a bad day to never end. I feel the chaos around me, a thing I don't try to deny. I better learn to accept that there are things in my life I can't control. They say love ain't nothing but a sore, I don't even know what love is. Too many tears I've had to fold. Don't you know I'm so tired of it all? I have no terror, these are spells. Finding out the secrets, words won't tell. Whatever it is, it can be named. There's a part of my world
No, no.
Hang on to the good days. I can lean on my friends. They help me going through hard times. But I'm feeling enemy. I'm in league with a fool. Blame me for what's happening. I can try, I can try, I can try, I can try. Knowing those hard times I went through. Riffing this game, I missed the goal. Stole my days and over. Drill out that thing that I better cost. I watched all my guests fall. They were made of dust. After all, some deal this mess would make my luck.
I feel the chaos around me I think I don't try to deny I'd better learn to accept that There's a part of my life that would go away Dark is the night, cold is the ground And the sickle is solid in my heart There's one that strives all hell to come I am sure I'll come through I don't know how They say a man can't be a star Feels like I'm above you still now I'm losing my balance on this
No, no, no.
Fins aquí el programa.
No sé què vol dir.
I bought the stuff and say yeah The things I do possess Sometimes they own me too What they're gonna do to me I think it's hopeless, hopeless What I can't explain I'm sure you get it well
I always wanted I always wanted
So sentimental...
Mare meva!
I després d'aquesta pausa musical, continuem amb el programa amb l'últim espai, que és el que dediquem als esports, i concretament al futbol i al Barça, concretament. I bé, està clar que per la caverna mediàtica, el gran enemic, el gran problema, l'Ada,
La diana de tots els mals és el senyor Lionel Messi. Tenim dos escrits, un de l'anti-esport, de l'anomenat El Afotador, que l'altre dia va escriure el següent. Ayer, Faltanibravovich dejó claro dos cosas. La primera, que su relación con Messi no es la mejor del mundo después de su paso por el Barça, y, segundo, que si a él le dieran esas facilidades también batiría el récord.
concretamente dijo que yo haría 90 goles si me dan los penaltis que les regalan al Barça. Això es van ser les declaracions de Ibrahimovic, però el senyor Azotador diu, razón no le falta al chico, los desmayos culés dentro del área rival suelen conseguir el premio del penalti, pero para nosotros esa no es más que una pequeña parte de la ayuda que recibe Messi para seguir engrandando su leyenda a base de propaganda.
A Messi se le ha ido restando competencia dentro de su mismo equipo con el fin de evitar que sea otro el que marque los goles. El sueco no quise someterse a la voluntad de Messi y aquello le acarreó múltiples broncas, suplencias y, al final de año, su marcha del club camino de Italia al Milan. Pero no es el único ejemplo. Todos sabemos cómo acabó el último que usó marcar más goles que Messi en una temporada.
El camaronés, máximo golador del Barça que ganó el triplete, dio con su culo fuera del Barça debido a que Pep no le gustó nada que marcara más goles que quien se suponía que era la estrella del equipo. El golazo de Eto'o en la final de Roma ha sido siempre omitido por la prensa como si ese gol nunca hubiera existido. Y el último ejemplo, y quizás el más exagerado, está siendo el de David Villa.
Bendita lesión, debería pensar Pepe el año pasado cuando vio que se rompía en el mundialito de clubs, ya que gracias a ella se quitaba un problema de encima sin tener que ser el quien le echara del equipo. Villa no está jugando prácticamente nada este año por su supuesta recuperación, falta de ritmo y bla, bla, bla, bla. Lo curioso es ver como después de su última riña con Messi, el guaje no ha vuelto a coincidir prácticamente nada con el argentino en el campo.
sus últimos encuentros disputados son los de basura, esos que juega Pinto y toda la tropa de reservas, como el de Alves en la Copa o el último de Champions. Això és el que diu el azotador. I Tomás Roncero, l'altre dia, doncs, escrivia al següent. Entre fanfaryas, fuegos artificiales y los desmesurados por el presunto récord goleador de la historia del fútbol firmado por Messi,
en un bello rincón de la África zambia, siguen llevando flores cada mañana a la tumba del verdadero dueño de ese registro numérico. Se llama Goffrey Citalu. Nació el 22 d'octubre de 1947 y murió trágicamente el 27 de abril de 1993. Su año de gloria fue en 1972. Citalu era la estrella del Cambe Barriers, equipo que ya llevaba dos temporadas, y en el que ya llevaba dos temporadas.
Citalo ya había dado aviso de su alfato goleador en 1968, año en que sumó 81 goles oficiales, pero el 72 llegó su verdadera explosión. Entre la Ligue, la Copa de Zambia y la Copa de África y los partidos jugados con la Selección Nacional de Zambia, Citalo marcó 107 goles en encuentros oficiales. La FIFA desconfiada, porque en aquella época solo quería magnificar los logros del fútbol europeo. Centrémonos en el presunto récord de Messi de los 86 goles. Olvidándonos de Godfrey Citalu,
Hay varios peros y objeciones que se le pueden al magnífico registro numérico del argentino. Resulta que Messi le han dado a los árbitros en sus actas oficiales 86 goles en lo que va de año 2012. Todo muy bonito si no fuese porque dos de esos goles no los metió Leo. El 27 de marzo el 0-1 Mallorca lo metió Alexis de cabeza en la boca de gol.
Fue divertida la escena. El chileno, que no tiene la personalidad de Villa, se acerca a Messi y le dice, Leo, tranquilo, que es tuyo. En el descanso, Iniesta se acerca al árbitro, a Isaac Ahmed y le dice, el goles de Leo. El hombre de negro asiente y responde encantado, de acuerdo. Es una nueva modalidad de los que se llama goles a la carta.
El segundo regalo a Messi en forma de acta arbitral llegó hace 11 días. El Atlético visitaba al Camp Nou, Messi superó su salida a Gorja y, como demuestra una imagen lateral de Canal+, el balón parecía ir fuera. Allí parece a Moravieta, que en su desesperación por despejar la bola, lanza un zambombazo que entra junto al larguero. Goal en propia puerta de Manuel, pero Mateu Laoz le da la autoría a Messi y todos están contentos.
Lo curioso es que es el mismo Matías Laoz que le virló a Cristiano un magnífico gol de falta en Anoeta hace dos temporadas. Dio en la espalda de Pepe y el balón se bombeó, pero siguió su trayectoria recta hacia la portería de Donostierra. Mateo se le dio a Pepe en el acta y se lo negó a Cristiano. Debe ser que no le cae tan bien como Leo.
Si somos serios y rigurosos, Messi lleva 84 goles. Ante el Córdoba, encara no sabía jugar aquel partit, podrá mañana o el domingo ante el Athletic alcanzar al Torpedo Müller. Messi es tan bueno que no necesita ayudas y por eso podría quedar la sombra de la duda sobre su segundo récord mundial. Insisto, el primero es de Chitalo.
Además, los 86 goles de Messi llegaron en 66 partidos disputados, mientras que Mulle logró sus 85 en seis partidos menos. Hay más. El cañonero del Bayern de Múnich y de la selección alemana solo logró tres de sus 85 goles de penalti, mientras que Messi convirtió 14 de sus 86 tantos desde el punto fatídico. Además, Messi ha metido 86 goles para una simple Copa del Rey,
Més o menys. Més o menys.
A més a més, a Messi li regalen penals i Messi no n'ha marcat dels 76, sinó que n'ha marcat 30 i que no ha superat el rècord de màxim col·legiador. Senyor Isidre Inglés, bona nit. Bona nit. Què et sembla? Això qui ho signa? Aquest segon el signa el senyor Ronceró. Que pesats, eh? Que pesats. Mare de Déu, senyor.
Ah, no? Bueno, la línia, la línia. Home, indudablement jo l'altre dia... Per acreditar. Comentant-lo amb un seguidor del Madrid, això vaig dir... Home, és que això del jugador aquest de Fàmbia, del... El Xitalo. El Xitalo, li podrien haver dit... Ho podrien haver dit al principi de temporada que el millor merci d'onze t'hagués marcat 108. Però bueno, igual de cara, l'any que ve vol superar el record del Xitalo, vés a saber.
Però és que em sembla que la FIFA no el compta, perquè es veu que no hi deuen haver les actes, perquè clar, si hi haguessin totes les actes... És que potser n'existeixen les actes. No ho sé, potser n'existeixen les actes, i de totes maneres també hi ha... La FIFA, concretament, amb el premi del que és la vota d'or, posa un factor corrector.
per la dificultat d'una lliga a una altra. No és el mateix jugar a la Liga de Zambia. Amb totes les peces pel senyor... Són ganes de tocar-les. A veure, aquest senyor a la seva lliga ha marcat 100-100 gols i seria el millor jugador de Zambia, no dubto. Però no és el mateix marcar gols a Zambia que marcar-los a la Liga espanyola, marcar-los en un campionat del món, o marcar-los en una Champions.
Però bueno, és igual. De totes maneres, jo crec que no ens hem de fixar més en rècords, els rècords aniran caient i de fet van caient, però no és la fita que té ni el Messi ni el Barça. No l'he vist mai desesperat, jo, el Messi. Així és com el lector sí que hi va haver una temporada que estava obsessionat pel gol.
per guanyar la bota d'or i no ho va aconseguir. Em sembla que no va guanyar. Potser justament per això, perquè estava tan capricat que al final... El Messi no l'he vist mai obsessionat per marcar gols. El que passa és que els marca, això. I la rivalitat amb Villa, doncs no entenc que hi hagi tanta rivalitat quan el Villa li va donar un gol fet. Què podia haver marcat ell l'altre dia? Córdoba. És la diferència. Ell va jugant i va marcar.
també es podia considerar que tenen més mèrit marcar gols ara, que no pas fa un bon grapat d'anys en el que les tàctiques, les defenses, el tema físic... Sí, no, no, a veure, que el futbol era totalment diferent, no? O sigui, evolucionat... Però bueno, ja et dic, jo no veig a Messi amb aquesta dèria de voler superar... Per sort. Per sort, sí, sí.
No, no, és que possiblement si la tingués no marcaria tants gols. És molt possible. Perquè si estàs neguitós i nerviós per marcar el gol, per superar un rècord, però no sé què, doncs és quan... És una mica el que li està passant al Rural d'aquesta temporada, perquè sembla que està una mica... Com ja veu clar que no li hem de donar la... No li donaran la pilota d'or. Exacte, la pilota d'or. Hi ha alguna cosa de guanyar, perquè, clar, si no guanyes res, malament res, eh.
Mare, em sembla que a més hi ha deu gols d'en Cristiano. Sí, deu o onze. Deu o onze. Sí, sí. No està malament. No, no. I bueno, i si continuem a dir, perquè llàstima que el partit de l'altre dia era de Copa, no era de Lliga, perquè si no, haguéssim augmentat la diferència de punts. De fet, no sé si saps que em sembla que és Bet & Win aquest, de la casa aquesta d'apostes, que ha decidit ja
pagar el premi a tots els que havien apostat que el Barça guanyaria la Lliga espanyola? És pagar o tancar l'aposta a favor que la Lliga guanyi el Barça? No, no, no. Jo el que he llegit és que paga... No pot ser que paguin si no la guanyen d'una forma efectiva. Jo crec, em sembla, que el que hem fet és tancar la possibilitat de poder apostar a favor del Barça perquè guanyi la Lliga.
Potser jo vaig dir que el que la guanyés el Barça s'havia posat la aposta a 1,08 euros per euro i en canvi que la guanyés el Madrid estava 8 euros per euro. Però bueno, no sé. No, no, no. El valor de l'aposta. El valor de l'aposta que si la guanya el Madrid
En aquests moments, si apostar que la guanya el Madrid, guanyaries 8 euros per cada euro apostat. Està molt bé. En canvi, si la guanya el Barça és un euro amb 0,8 cèntims. O sigui que guanyaries 0,8 cèntims per cada euro que apostessis. A veure a veure com va aquest diumenge, no? El partit? Bé, pot ser un bon partit. Normalment els partits barcel·lètics són bons. Són partits oberts. Són partits oberts, partits amb gols.
No hem d'oblidar que el Falcao és un jugador que les encerta. Normalment no són partits que et deixin indiferent.
Diguem que al sistema de joc del Barça li va molt bé a l'ètic de Madrid. I també, com juga l'ètic de Madrid, regularment li va bé al Barça. Per això es veuen aquests jocs. Home, clar. Ara, a mi, parlant de manera de jugar, em va agradar molt el Córdoba. O sigui, potser perquè sabien que era molt complicada, molt difícil de superar l'eliminatòria.
i van jugar, o sigui... Ho van donar tot, no? Home, s'ha de dir també que el Barça no va poder jugar, tampoc amb condicions per l'estat de la Xespa. No, no, no, de la Xespa era infernal. I a més a més es veu que van llançar avionets del carteró, verds i blancs, que van quedar al camp, i bueno, no es veia molt, però va haver-hi un moment que sí que es va veure com la pila, perquè les càmeres que feien la retransmissió van enfocar el camp
un vot estrany de la pilota, i és que havia impactat contra un avionet d'aquests que hi havia enmig de la GESPA. Només feien que relliscar. Sí, sí. Acabava en molt males condicions. I sembla ser que la pilota també és una... és una gran trobada de la Federació Espanyola. Es queixaven que tornava a ser una pilota d'aquestes com la del Mundial, que no pesava gens. Que no pesa, sí. Va cap on vol. Sí. No sé.
És una cosa ben rara, no? Que cada... Diguem, a cada una de les... O sigui, a la... Si cada campionada es juga amb una pilota diferent... No se sap per què, no? Perquè suposo que és un tema de despoturització. Deu haver diners pel mig. Suposo que sí. És que tantes pilotes costen diners, eh? I suposo que l'empresa que fabrica, perquè la Lliga Espanyola en sembla... Equip anaic.
La Liga Espanyola és Nike i en canvi la de la Copa em sembla que és Adidas. I també la Copa d'Europa és Nike. Sí, la Copa d'Europa també.
Però jo crec que a veure si hi ha un... potser hi ha unes mides determinades i un pes determinat de la pilota, però que hi ha unes variants, no? O sigui, pot anar de tant en tant. Potser els materials potser, no? La forma de la confecció, igual, és que no té tanta precisió. Es veu que quan la xuta et va una mica cap a un volt. Això és queixaven, no? Sí, sí, que pesa poc i la pilota se'n va per un volt. Això m'equivola els porters. Sí, home, i tant.
Per això et dic que potser haurien d'escurçar una mica els límits de pes. No pot ser el mateix, que seria el més lògic. Exacte, qui fabriqui ha de tenir aquestes mides, ha de tenir aquest material i ha de pesar tant, i ja està. Tampoc és tan complicat. I si filem prim, també s'hauria d'obligar que l'estat de la GESPA tingués uns mínims.
perquè... És complicat. Sí. És complicat. Se suposa que tots dos els parts ho dic per igual, però, clar, l'equip més tècnic pateix molt. Home, pateix més. Pateix més. Estan en males condicions. Que li diguin a Moruño, no?, quan la va deixar, que semblava allò, la setmana africana. Sí, però a veure, jo suposo que els del Córdoba estan acostumats a jugar en aquest camp, és el seu, entrenen allà, juguen allà, i estan més o menys acostumats, i saben per on pot anar al camp. Però que això ho faci el Madrid.
que en un moment determinat deixi créixer la gespa. Però és que això ha de perjudicar també els propis jugadors del Madrid. És que no ho entenc. Però sempre perjudica més l'equip que juga més tècnic. Sí, sí. Però bueno, no crec que hagués agradat molt els jugadors del Madrid trobar-se la gespa en aquelles condicions.
Hi ha coses que en aquell moment no es podien dir. Potser ara que comencen a piular a algun jugador del Madrid, de tant en tant... Hi ha alguna garganta profunda per allà. Sí. Que per cert, què et sembla les declaracions del senyor Casillas? A aquest programa m'arriba un moment que em fa pena. Sobre la pedrerera del Barça, sobre la cantera. Bueno, què t'he de dir? Ah, perdona.
És que és una bajanada, el que ha dit. No sé per què presumen de cantera, perquè hace unos años... Perquè la tenen. Però és que hace unos años también fichava jugadores extranjeros. Sí, clar. En el seu moment ells ho feien i és normal que presumeixis del que pots en cada moment. Clar, veu que presumeixen ells de la quinta del buitre. Hi havia no sé si eren cinc galanters que eren de la cantera.
M'ha divinat. Sí, sí, sí.
rumor de fitxatge, quan la cosa no anava bé i ara sembla que això s'acabés, el Madrid el que... No, jo... Tota aquesta seguretat amb les categories inferiors. Clar, però, com va dir el Casillas, es que esto en el Madrid no puede ser porque todos los grandes jugadores quieren jugar en el Real Madrid. Saben que és mentida. Si fos així, tampoc no hagués jugat ell, hagués apostat per un porter amb experiència i no hagués debutat en 17 o 18 anys. Exactament. Això és el que hauria de tenir en compte el senyor Casillas.
Però bueno, jo suposo que en determinats moments ho diu per quedar bé. És el que toca. Quedar bé amb el seu entrenador i ja està. Una mica la línia com amb les votacions per la pilota d'or, no? Està clar, hi ha l'acu consigne i qui se surt, doncs qui es belluga no surt de la foto. Sí, sí. Però bueno, sembla que de temps els queda poc, perquè això algun dia petarà.
Jo no sé si tinc la idea que Mourinho vol marxar. Però el que espera és que el facin fora per poder cobrar la indemnització.
Sí, però no crec que estigui... Però el seu orgull no crec que li permeti això que el facin fora. No ho sé. No crec que sigui pla del seu gust que el facin fora per resultats, en aquest cas seria, no? Evidentment. Sí, clar. Clar. Però no sé si... Jo suposo que el Florentino sí que està esperant que ell marxi, no? Que digui, bueno, així m'està al viu de pagar-li...
No sé, és que es parla d'entre 70 i 100 milions d'euros, o sigui, és una barbaritat. La indemnització que li ha de donar? Sí. Hòstia, de veritat. És que té dos anys menys de contracte, aquest senyor. Va, però llavors usarà, usarà el Florentino, usarà la premsa per les rures que el fa, no crec que sigui un problema per ell, perquè va anar al dictat i els dirà que ha d'anar aquí ni vinga, tots contra el Mourinho, que ja ha començat una mica la...
la història, perquè abans era intocable i ara ja comencen a donar-li cera cada portada que treuen és incendiària. Home, està clar. Està clar. O sigui, bueno, jo ja et dic uns quants seguidors del Madrid i estan del Mourinho fins als nassos, que jo els hi deia a dir, perdona, és que a nosaltres, i jo crec que a la majoria dels seguidors del Barça, preferim que es quedi el Mourinho. Quants més anys es quedi, millor. Home, si complis les tàmpores d'escaladament, que em sembla que són un parell més,
Això hauria de ser un desert allà. Ja, ja. Són dues temporades més, els fitxatges que ha fet no... Però un altre entrenador no servirà. No, ja està. Bueno, jo suposo que si marxi... Bueno, jo que deia un d'aquests, que estava dient d'aquests amics meus, que deia que marxi i que s'emporti amb ell uns quants jugadors. Diu, inclús, jo sabem que el Cristiano se'l portarà.
Però és que a més del Cristian no s'hauria de portar uns quants dels que ha fitxat. El cacà, per exemple. Però és que a mi em fa gràcia, perquè les declaracions que vaig fer l'altre dia dient que es ficava entre altres amb cacà,
I diuen que està esperant que CACA accepti alguna de les ofertes que té. El CACA cobra 12 milions, igual que el Cristiano Ronaldo. Sí, bueno, però a veure, si no el vols posar, si no confies, cobril que cobril, el cobrarà igualment. No mal, l'hauran de deixar anar gratis, que és el que volien. Ells volien anar sense pagar el duro i ells deien que no, que havia de pagar per altres passes. I per això el posa, per això el fa jugar, per revaloritzar-lo.
Però si després el fas jugar per revaloritzar-lo i després diu... No rendeix. No rendeix, però s'obre el meu orinyo. Parla malament d'ell. Apunta contra ell, clar. Clar, és que aleshores no serveix de res. No serveix de res. Allà tenen un bon lio muntat, eh? I des de luego, si han de canviar d'entrenador i han de canviar la plantilla, els costarà un bon grapat de milions, perquè col·locar-los no serà fàcil, eh? No, no. Però...
L'únic que suposo que se les provéten molt feliços per al traspass d'en Roral, que es parlava que volien donar 100 milions d'euros. Sí, no, amb el Ronaldo sí que trauran... Home, a veure, a ells ja ha costat molts diners, però n'hi ha dubtat que ha amortitzat, no sé si l'han amortitzat del tot, però l'han amortitzat una mica sí, i que...
Ens va costar en 90, no? Ens va costar en 90, sí. Hi poden treure algun jeque, el del PSG pot pagar la intemerada per ell. Però és que és l'única solució que té el Madrid en aquests moments d'aquesta, i el pelotazo del Bernabéu, i poder reforçar l'equip, si no... Però jo no veig clar que el Rolaude se'n volgués anar al PSG.
Sí, però mira l'Ibrahim és com hi ha anat. La pasta és la pasta. No veig clar que ell vulgui anar allà. Potser l'última hora sí per un tema de diners, però el prestigi que et dona... No és la lliga italiana, no és la lliga anglesa o l'espanyola. Jo suposo que a ell li cantaries a tornar a Anglaterra, però no sé si hi ha algun equip anglès.
Clar, que tingui la capacitat de pagar tants milions. El Manchester United no crec que estigui disposat a pagar tants milions. El Chelsea en aquests moments tampoc està com per... I el City no crec que hi anés mai de la vida perquè havia jugat al United. Clar. A veure, amb tots els respectes al senyor Cristiano Ronaldo és un mercenari.
Com tots els futbolistes. Exacte, per tant, si al City li ofereixo un boc grapat de llibres esterlines, això d'haver jugat amb el United no crec que li importi gaire. Mira, a mi em paguen i ja està. I sóc guapo, ricó i jugo al futbol. Sí, sí, sí. Però bueno,
Centrem-nos en la jornada. La pròxima jornada, què farà l'Espanyol allà? Això és el que t'anava a dir. Això és el que t'anava a dir. Bueno, perdrà, no? Seria una gran sorpresa que t'haguessis vingut allà. Sí, i una sorpresa agradable, no? No sé si vas veure el Cracobi l'altre dia. No. Que sortia a la guerra i dient... Bueno, muchachos, ya hemos empatado el primer partido, el próximo a ganar. I diu, mister, que el proper partit juguem a Madrid. Diu, bueno, pues si no es el próximo será el otro.
Ho té complicat, però a veure, jo no crec que l'Espanyol sigui o jugui molt pitjor que el Serta de Vigo. No, però és un tema de dinàmica, i ara la cosa no ha anat bé en mesos i molt difícilment tindran... Encara que s'adelentessin en el marcador, veig molt difícil que sigui...
que la salvació de l'Espanyol no està precisament... Que se la juguen en cada partit, però... Sí, sí, però aquest... Aquest no és un d'aquells que diuen... Jo crec que és un dels partits que en principi donen per perdut, que si treuen un empat serà un gran triomf, i hi ha altres partits en els que sí que han de posar-se sent per poder-lo guanyar, sobretot en els que té més a prop a la classificació. I quan juga el Barça amb el...
El gener. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis. El dia de Reis.
És un partit normalment amb molts gols i no serà fàcil.
A més que l'Atlètico de Madrid estan en una postura molt bona, estan jugant ben a futbol. Però té els dibaixos, eh? Perquè mira que el dia del Madrid van jugar de pena, eh? Van jugar acurats i molt malament. Com diria el màgic Andreu, crec que aquell dia van sortir acollonidos. Acollonidos. Sí. O sigui, no es van poder treure del cap que realment estaven jugant contra el Real Madrid, eh? Però és que sempre estem igual, cada any és el mateix. Sí, sí.
Però bueno, tenien l'afició, jo crec, l'afició tenia molta confiança i tenia molta esperança de guanyar finalment el Madrid. Crec que són 13 anys que no aconsegueix l'Atlético guanyar-li el Madrid. Segurament des que van guanyar l'última lliga, que lligava a fer el duplet amb... Amb la Lliga Icopa, sí, possiblement. Possiblement. I bueno, clar, per al seguidor és trist saber, ostres, una altra vegada el Madrid,
I aquesta vegada el seguidor de l'Atlético estava molt confiat en la possibilitat de guanyar el partit, però... Jo no el vaig veure. No el vaig veure. No sé si va ser mala sort o... o és que realment no van poder. Però és que al Madrid tampoc li veig res de l'altre món. L'altre dia contra el Celta no l'hi vaig veure. A banda de que el gol del Madrid el va marcar Cristiano,
si filem prim, hauria d'haver sortit del camp abans per dues targetes grogues. Segons la seva teoria els perjudiquem més que els agraficien, no? Sí, sí, no, això sí. I tu no el vas veure, no, al partit de... No, no, no, no ho vaig veure. Hi va haver una cos de Pepe... Hosti, sí, perdona, això sí que ho vaig veure.
Aquesta de tarjeta també era la següent, em sembla. És que, a més a més, el del Canal Plus, no sé com es diu ara, el Martínez... Carlos Martínez. No, però, visto ahora la repetición, ha sido fortuito y no ha sido adrede. No sé, si llençar la cama cap enrere... És un gest que no té per què fer-lo. Sabent que darrere hi ha un jugador contrari, no sé,
No, però el més greu va ser que li va donar, clar, quan li dones, encara que no sabies que hi és, li dones, ho notes, evidentment, perquè li dones els catàplics... Home, i tant! I tant! Ni es va girar. No, no! Si no hagués parlat, re, home, ni preocupar-se per si l'ha fet mal, encara que fos sense voler, però jo suposo que sabia que se girava i anava a dir-li alguna cosa i li hagués hagut de treure la tercera groga. Sí, però bueno, però això és molt de PP, o sigui, a veure, tampoc li volia donar amb el jugador del Getafe, quan li va començar a donar l'hipa, que sorgi aquell hipa,
La majoria li va donar l'aire, no? Perquè si li arriba a encertar amb una patada d'aquelles, el deixa a l'alt. Si li arriba a tocar el cap, li hagués pogut fer molt de mal. I quan li va fotre la patada amb un company, em sembla que era l'Albert Hoa, és que no mira, no mira, no sap el que fa. Perda el nord. Sí, sí, totalment. O sigui, l'altre s'apropa per ajudar-lo
La seva forma de jugar, aquesta que li permeten.
quan li piton una falta mira l'àrbitre com dient i per què, o sigui jo no he fet res, deu tenir un criteri totalment diferent... De bula, una mica com en temps tenia el Hierro. Ferrando Hierro era un lanyeruda de cuidado, que ell no li traient mai la tercera groga. Ja, bueno, i actualment també té bula el Xavi Alonso, perquè deixa-la anar.
Vaig sentir l'altre dia una estadística i em sembla que en tota aquesta lliga, en tots els partits que portem, no els hi han exposat encara cap jugador i cap penal en contra. No. Molt bé. Sí, sí. Però es queixen?
Per això dic, i tot i així, van dient que sí els perjudica. Clar, i bueno, ja has sentit el que diu el Roncero, no? És que, clar, que al Messi, clar, al Barça li han pitat, no sé si posa, 16 gols, 16 penals, i gràcies a això ha superat el rècord. El que no dius és quan els hi han pitat amb ells.
Però jo crec que el Roncero una mica ja està exercint d'experiodista, no? Perquè és més un periodista del Cuore, sembla, no? Sí, bueno, el Roncero... Jo crec que el Roncero fa el seu paper, li va bé, és admirat a la capital, i bueno... Està en panòs, el tema. Sí, sí ho és, però bueno... Si li paguen per això, és com un novel·lista de ciència ficció, tito.
Escriu coses perquè la gent les compri i amb això guanya diners. Suposo que el senyor Roncero deu ser igual, no? Un periodista esportiu de ciència ficció. Jo prefereixo, de totes maneres, la postura del Roncero que no la de l'altre, aquest que estava a tele Madrid, com es diu? El Ciro. El Ciro López.
Fa tot l'efecte que estigui a sou del Madrid, directament, no? Directament del Madrid, directament del Madrid. Perquè a vegades defensa coses que són indefensables. Sí, sí. I bueno, i el presentador del Punto Pelota també deixa l'anar. Bueno, aquest és l'altre. El Pedro ja sap que Pau n'ha d'escombrar,
Intenta anar d'imparcial, però... Sí, bueno, però... És un programa fet per la merengada. Sí, no, no, l'altre dia, fent de pitonissó, que la propera temporada, Florentino ja... ja sabe lo que va a hacer. Traspasa a Ronaldo, fitxa a Falcao, ja està fitxat a Falcao, i... Ja ho tenen clar, ells? Sí, sí, sí, sí. Ho tenen claríssim. I el Mou?
Del Mou no deia res. No es mull aquí? No, del Mou no es mull. Aquest segurament no és un dels que va... Almenys el que jo vaig veure, eh, el programa que vaig veure una estoneta, va dir això, que ja estava fet, que es fitxa. Jo quan vaig dir, diu, Florentino, ya tiene decidido la próxima temporada, ara és quan diu aquest que fitxa el Messi. Però no, no fitxava el Messi, fitxava el Falcao.
Bueno, sembla que ho tenen fet, no? Sí. Diuen. Bueno, també vam voler fixar el Comunagüero i crec que estàs jugant al City, no? Bueno, però per què no vam voler pagar la clàusula? Ah, bueno. I Falcàute, clàusula, no? 60 milions, si no recordo l'anomenament. Sí, precisament.
Però ells ja fan els números, em donen 100 per aquest. 100 per aquest, pago 60, em queden 40. I encara tinc 40 milions més per anar fitxant. I a més a més puc regalar el Pepe i el Coentrau. Com es diu el defensa aquest que va jugar de davant del centre l'altre dia? El Barane. Bueno, una mica amb la línia del Cruyff quan feia pujar l'Sanco, però es veu que era perquè estava lesionat. Estava lesionat, sí.
L'horós va ser quan han assenyalat en el... com es diu en el... el benzemà. El benzemà com que s'havia borrat, és a dir que no estava lesionat. És que no estava lesionat, sí. No ho sé, jo el benzemà el veig...
Com un jugador... Home, la teoria d'ells mateixos era que s'havia borrat. No tenia prou mal com per marxar del camp i que va passar de tot. Que feia la seferètica i era un partit del seu gust. Però això ja em sembla greu. Home, si és així, és molt greu. És molt greu.
La Carme ens fa fora, tu. Bé, la porra. 4 a 1. 5 a 2. Vaig amb els vídeos a un altre costat. Vinga, bona setmana. Fins el divendres.
Doncs jo ja marxava, però no m'haig d'acomiadar de l'audiència, m'haig d'acomiadar de la Carme. Tornarem el proper divendres a les 8 en directe i ja sabeu, per l'Androide quan vulgueu. Fins el divendres, que sigueu molt feliços. Bona nit.
Bona nit, són les 10. Gairebé 4 hores de reunió entre el president de la Generalitat en funcions i de Convergència Unió, Artur Mas, i el d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, per enllestir l'acord de governabilitat. La reunió s'acaba d'acabar sense que de moment hagi transcendit la lletra petita de la cita.
La reunió entre Artur Mas i Oriol Junqueras s'ha acabat fa pocs minuts.