Avui a l'Ariada, la que ens ha portat avui l'Òscar, hem parlat de Kenny West, de la Sally Liu Babel, de com sonaria Bach passat pel turmix del jazz, i finalment música tropical. Hem arribat a aquesta hora a les 8. Són les 8.
Avui us hem explicat que badar amb el mòbil mentre es condueix ja supera l'accés de velocitat com a causa dels accidents de trànsit a Catalunya i les autoritats d'interiors ja anuncien més madura amb els conductors que manipulen un telèfon al volant. D'aquesta manera volen allargar la tendència a la baixa del nombre de morts per accident especialment notable aquest 2014 que han baixat un 17%, 140 víctimes mortals davant de les 170 del 2013.
També ens hem ocupat d'un nou estudi sobre el càncer. L'ETZER intervé més que no pas en res en dos de cada tres tipus d'aquesta malaltia. El càncer de cervell, de pàncries, de testicles o d'ovaris no es deu ni a factors genètics o de risc com fumar o una mala dieta.
També us hem explicat el pronòstic que fa la Fiscalia italiana sobre el balanç de l'accident del ferri accidentat a l'Adriàtic. Podria arribar a una quinzena de persones a banda del façatge clandestí que pogués viatjar al ferri. En l'apartat relacionat amb la corrupció ha passat pel recurs que la defensa de la infanta Cristina ha presentat a la decisió del jutge de Palma de portar-la a judici i per la renúncia de dos diputats valencians del PP al seu escó per Gurtel, Ricardo Costa i Yolanda.
Gràcia. Però abans de tancar aquest informatiu mirem si tenim alguna novetat des de la redacció Joan Trias. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Mira, no tenim massa cosa i, francament, pel que hi ha, més valdria que poguéssim dir que no teníem res. Ens ho explica l'Anna Cortades, que ho tenim aquí al costat.
Anna explica'ns. És la notícia que acabem de saber, alguna novetat més Joan?
Doncs el que faria més anar al trànsit, que hi tenim l'Aran. Aran, tenim alguna novetat? Quina és la situació aquesta, ara, al trànsit? Doncs es continua donant pas alternatiu a la C-14 a causa d'una topada entre dos turismes al punt quilomètric 42 a Pira, a la Conca de Barberà i d'accés als centres comercials. Hi ha encara retencions a la B-30 a Barberà del Vallès, sentit Tarragona.
a la 2a Cornellà de Llobregat sentit Barcelona, a la ronda litoral també d'accés a la sortida 30, tant en sentit Llobregat com Besós, des de l'altura del Nus de la Trinitat, i també a la pota Nord i a Retencions, des de l'altura de Santa Coloma de Gramenet sentit Barcelona, fins enllaçar amb el Nus de la Trinitat. Gràcies, Aran. És tot. Ho deixem aquí, Joan? Joan Trias, ho deixem aquí?
Doncs, si ho deixem aquí, en tot cas, si continueu, a Catalunya, informació, informació habitual, tota l'actualitat, i a Catalunya Ràdio, l'actualitat esportiva amb el Catalunya Vespre Esports, amb Òscar Fernández, bona tarda. Hola, bona tarda, Montse. Començarem parlant de cinema, perquè ahir es va estrenar una pel·lícula basada en Leo Messi, una mena de documental. Bé, parlarem de què és, exactament, si és una pel·lícula, un documental, un biopic, amb el seu director, l'Àlex de la Iglesia, que atendrà la trucada de Catalunya Ràdio i el Catalunya Vespre Esports
A banda d'això, la tornada de vacances del mateix Messi, de Neymar i de Dani Alves, un Alves que ha tornat dient que al Barça no li ha ofert la renovació, que li queden 6 mesos de contracte i que el seu objectiu és acabar amb la mateixa dignitat que va començar el seu període al Barça. Diu acabar perquè acaba contracte el 30 de juny i com que no li han ofert la renovació entén que acaba.
Veurem què és el que passa perquè sembla que serà un serial del qual en parlarem durant els pròxims mesos. I escoltarem també Joan Collet, president de l'Espanyol, fent balanç de l'actualitat blanquil·lava, aprofitant que els seus jugadors han visitat avui hospitals en la tradicional visita a Nadalenca. I el Barça de Bàsquet acaba de començar el Top 16, segona fase de l'Euroliga, a la pista de l'Alba de Berlín. Perfecte, doncs deixem pas. El Catalunya vés per esports.
Passen cinc minuts de les vuit del vespre, comença el Catalunya Vespre Esports.
Dani Alves ha tornat avui de les vacances de Nadal recordant que al Barça no li ha ofert la renovació i que per tant només li queden 6 mesos de contracte que pensa afrontar, diu, amb l'objectiu d'acabar amb la mateixa dignitat amb què va arribar a Barcelona. Segurament aquestes declaracions no ajudaran a redreçar les relacions del lateral brasilè amb l'afició laurana. Alves és discutit pel rendiment esportiu que ofera els últims mesos i també per aquesta manera de ser tan directa, tan sincera, que de vegades l'afició no acaba d'entendre.
Però avui Alves en fa l'efecte que té bona part de raó. Tots estem d'acord que el seu millor moment com a futbolista segurament ja ha passat. L'Alves actual no és ni de bon tros el millor lateral dret del món, com sí que ho va ser fa uns anys. Però és, en diferència, la millor opció que té el Barça a la plantilla per jugar en aquesta posició. I no es pot fitxar cap jugador ni ara, ni a l'estiu. Haver deixat que s'arribi a aquesta situació en una errada de planificació, difícil d'entendre.
Alves té ara la paella pel mànec. Durant mesos ha notat que el Barça no el volia renovar. A l'estiu era més fora que dins, però no té substitut, ni el tindrà. De manera que el Barça faria bé de renovar-lo, encara que no estigui en el seu millor moment. Ell, però, es pot fer pregar, o demanar més diners, o deixar plantat el club.
que no ha estat capaç de gestionar el seu relleu quan ho havia de fer. El lateral dret serà un problema pel Barça durant els pròxims mesos. Alves ho sap millor que ningú i ha arribat disposat a donar guerra. La principal part de culpa, però, és de qui ha permès que arribés aquesta data en aquesta situació.
Ahir dia 1 de gener, en una data poc habitual, es va estrenar Messi, la pel·lícula documental que Àlex de la Iglesia ha dirigit sobre el crac argentí del Barça. Personalitats del món del futbol i amics de la infantesa del Déu blau granac confeccionen un retrat del Messi futbolista, però també de la persona. De seguida parlarem amb Àlex de la Iglesia sobre aquesta pel·lícula.
Mentrestant, a Barcelona, avui, primer entrenament del Barça en el 2015, ja amb tots els jugadors a les ordres de Luis Enrique. Han tornat de vacances Messi, Neymar i Dani Alves, que ho ha fet avisant que el seu futur portarà cua en aquest inici d'any, Xavi Campos.
i diu que el Barça no li ha ofert la renovació de moment. També diu que no és el seu problema i que tampoc no és que el Barça no pugui fitxar durant tot aquest any 2015. Alves, Messi i Neymar s'han entrat aquesta tarda. Demà ho faran per última vegada abans del partit diumenge al Camp de la Rai al Sociedat.
Els tres cracs sud-americans arribant amb ganes de jugar diumenge contra la Real, un equip marcat per l'arribada ara fa unes setmanes de l'escoces David Moyes. Explicarem com és l'ex-entrenador, entre d'altres, del Manchester United. L'Espanyol, de la seva banda, debutarà també diumenge en aquest 2015. Ho farà jugant contra l'Eibar, a casa a Cornellà al Prat. Avui han fet la tradicional visita a Nadalenca Hospitals. En aquesta visita, el president Joan Collet ha aprofitat per repassar
L'actualitat blanquible va a Carlos Varay Varna. I ha explicat que miraran de blindar Eric Vellí, el jove central i veurí ha convocat ja per la seva selecció per jugar a la Copa d'Àfrica aquest any. Només té 20 anys, és una de les perles del planté, i ha repetit que si volen fitxar el mercat d'hivern, primer hauran de vendre, de moment, però no hi ha intenció de buscar jugadors, però no queda tancada la porta del tot.
El Barça de bàsquet debuta a aquesta hora. El Top 16 és la segona fase de l'Euroliga. Ho fa a la pista de l'Alba de Berlín a Resmació. I davant de 12.000 espectadors, ara mateix al minut 4 d'aquest partit, el Barça guanya amb contundència i solvència 3 a 10. I a Buenos Aires, els pilots catalans passen les verificacions prèvies a la sortida diumenge de l'edició 2015 d'Aldacar. Amb els pilots ja hi és l'enviat especial de Catalunya Ràdio, Sergi Andreu.
Doncs sí, Raya, Sanz, Amonde i Joan Barrera també a Amonde l'han passat fa uns 18 anys, i demà al matí serà el torn de la majoria de catalans a Dilabom, de Coma, de Roma, de Gerard Ferrer. Demà a l'estre, simbòlica, largada, com en diu l'equip, al centre de Buenos Aires, i diumenge, de bon matí, arrenca la cursa per fer-hi l'expectació de la capital argentina per un dàquer que fia 4 anys que no trepitjava Buenos Aires.
Tot això ho ampliem al programa. Avui, però, han passat més coses. Algunes coses que em fa l'efecte que portaran cua i de les quals en parlarem durant dies, setmanes i mesos. Atenció a aquesta notícia perquè la FIA, la Federació Internacional d'Automobilisme, ha anunciat avui que permetrà evolucionar durant l'any tots els motors del Mundial de Fórmula 1
tret de l'onda que utilitzaran els McLaren de Fernando Alonso. La fia argumenta que permet que tots els constructors de motors que ja estaven al Mundial puguin evolucionar els seus motors. El problema per Honda i per tant per Alonso i per McLaren és que fins ara no estava al Mundial i per tant no pot beneficiar-se d'aquesta norma. Tothom podrà evolucionar els motors durant la temporada excepte Honda.
Això si no ja canvia la reglamentació perquè fa la sensació que això és clarament un hàndicap i espectacular per la marca japonesa i per extensió per McLaren i per Fernando Alonso. D'altra banda, en futbol internacional una retirada d'aquella és molt sonada. Stephen Gerrard no continuarà al Liverpool la temporada que ve. El club ho ha confirmat a través d'un comunicat al web que no matisa quin és el futur professional del jugador, que serà, això sí, fora d'Anglaterra. Diu Gerrard que no vol jugar en cap equip que pugui jugar contra el Liverpool.
tot apunta que se n'anirà als Estats Units després de 17 temporades al primer equip del Red Devils, després de 17 temporades al primer equip del Liverpool, en el que ha fet 700 partits oficials i ha destacat que ha estat la decisió més difícil de tota la seva vida. Encara en futbol internacional, l'expresident del Bayern de Monique Oli Jones, condemnat a 3 anys i mig de presó per evasió d'impostos, ha començat el règim penitenciari obert. Per tant, a partir d'ara només haurà d'anar a dormir a la presó.
Aquest dissabte comença la 67a edició del torneig internacional d'Ukey de Reis, que durarà fins al dia 6 de gener. A la primera jornada el Padre Alba s'enfrontarà al Barça, al Club de Polo de Barcelona, que és on s'organitza aquesta tradicional cita del calendari. Rafa Nadal ha repregut avui el torneig d'exhibició de Bodavi, després de mesos de baixa per un appendicitis.
ha perdut claríssimament 6 a 2 i 6 a 0 contra Andy Murray, per tant, mala reaparició de Rafa Nadal. I avui, tercera jornada de la Barcelona World Race de Vela, el lideratge per Lugo Bosch, tripulat per Tepe Rives i Àlex Thompson, el Gaes Tentros Auditivos dels catalans Anna Corbella i Gerard Marín, és a la quarta posició. I per acabar, la xarxa.
amb el Carlos Varayvar. Carlos, què has trobat avui a la xarxa? Per acabar, per acabar de començar. Per acabar l'arrencada del programa. No, l'arrencada del programa. Doncs mira, he trobat a la xarxa un vídeo de Leo Messi en un programa a la televisió japonesa que li fa superar proves i reptes. Hem vist alguna vegada Messi jugant a això. Tenen molt accés a Leo Messi, aquesta cadena japonesa, i li fa proves que a vegades demostren la ràbia i aquest caràcter competitiu de Messi. Sí, sí, crec que és passant per caixa, això. Home, segur, segur.
La primera vegada estava gravada a les Escoles Pies aquí a Sarrià, a Barcelona. Consisteix en veure fins a quin punt pot fer un control difícil Leo Messi. És a dir, hi ha una grua que situa un llistó molt amunt i Messi ha de xutar en l'aire i controlar la pilota quan cau i fer tres tocs. És a dir, no es considera que l'ha controlat, sinó que fa tres tocs. I aquest és el moment en què...
I aquí són els japonesos excitats, que sempre fan una mica de gràcia escoltar-los. L'alçada màxima a la que ha pogut xutar Leo Messi segons el vídeo aquest que hem vist és 18 metres. Però el vídeo s'acaba amb Messi a punt de xutar els 20 metres. No sabem si és que hi ha una segona part i és un excòmic que haurem d'estar tens els últims dies. Perquè ens en fem una idea, 20 metres seria com les Finx d'Egipte, si no està malament.
Recordo una en què ell li posaven un robot que endevinava cap on havia de llançar i era molt bo perquè se sentia de fons les paraules de Messi cada vegada que li aturaven i els renecs eren... No li feia cap gràcia. Sempre lliga, li foten puta. Indignat amb el robot. Una altra cosa que em crida l'atenció és això.
Qui diries que és aquest cantant Imagin? Ernest Macià? Bé, molt bé, molt bé. Qualsevol. Pau Gasol. Molt bé, no ho fa, no? Podem tornar a sentir al principi? Em sembla que salim a una mica les notes, eh? Espera a veure. Com és que canta Imagin, Pau Gasol? Doncs Pau Gasol ho fa per Unicef, una bona causa, que és una campanya d'Unicef que s'ha prestat a això. Evidentment no és el que millor fa, però nosaltres també ens... No, no, no, jo no podria cantar. No, no, no, jo no podria. A veure com ho fa, a veure.
És que imagina't, no és el més fàcil que es pot cantar. Abans de la temporada, Òscar, has cantat en directe. No, he dit que no, pel bé de tothom. I l'últim que us porto és un tuit de Manny Pacquiao, que per qui no ho sap, és el supercampeó de Vox a Filipí. Sobre el qual tu tens molta tirada.
Sí, sí, no sé per què. Mira aquest, és un personatge que algun dia n'hem de parlar. Doncs, ha fet un tuit rebtant Floyd Mayweather, que és el supercompio nord-americà i, per qui no ho sabia, l'esportista millor pagat del món. Doncs Paquial li ha dit a Mayweather que no pot acabar aquest any 2015 sense que es trobin, sense que lluitin, seríem d'aquells combats que faria història, per fer-nos una idea, Holyfield, Tyson, és aquest tipus de combats el que veuríem entre aquests dos.
Molt bé, a veure si Mayweather li accepta el repte o no li accepta, no? Sí, li diuen que seria fer fistory. De fist es puny, en anglès, fistory seria fer fistory. Exacte, paraules amigues justes, eh? Facebook. Facebook.com barra Catalunya Vespre Esports. Twitter. Catràdio Esports. Correu. Cat Esports, arroba catràdio.cat. Un quart de nou, comencem.
Crec que ja t'ho he dit alguna vegada, Macià, però tu que tens mà l'Euroliga, aquest inici de cançó s'hauria de reduir una mica. És massa llarg, tot aquest, no? Li costa molt arrencar, no? Hi truco, però aquests dies van plens. Festa es costa. Però que vagi una mica més per via, no? A mi m'està molt bé, però si... Trorbo que llarga una mica, trorbo que s'allarga una mica. El de l'Eixample no ploreu tant. No, no. No, li costa molt arrencar. Fa molt allò al cor ull. Ja n'era expectativa.
Jo el trobo una mica llarg, però vaja, escolta, en primera jornada del Top 16, en primera jornada del que seria la segona fase de l'Oriol i que el Barça debuta a Berlín. Exactament, i ara potser no se sent el públic, però hi ha determinats moments del partit que animen de manera molt disciplinada. A vegades el Salmurri, la Final Four de la Champions em volta més sense el públic d'aquells 15.000 persones, tots alhora.
I tenen allò per picar de mans, que representa que piques més fort, i l'ambient és brutal. 12.000 espectadors en un pavelló de 15.000. El Barça està resant de moment. La veritat és que 10 a 19, perquè ara s'ha espavilat una mica l'Alba. El Barça ha començat a fer rotacions. Mira els ascens.
Sí, amb tot molt ordinari. És com la penya Drax, però a tota la pista. Aplaudim dos cops i parem dos cops. Sí, sí, és ben alemany. Doncs 10 a 19, el Barça ha començat molt fort. De fet, ha situat 5 a 19. Llavors, Pasqual ha tret segones unitats. És on ja?
i aquí, de moment, estem en aquest període que cal reajustar perquè l'equip està patint una miqueta, fixa't, es gota aquesta pulsació fins a l'últim segon, llença Martelino com pot, la pilota no ha entrat, és a dir que hi ha ara un tap que s'emporta Martelino, estem parlant d'un Barça que s'està reconstruint. Minut vuit de partit, això sí, 10 a 18 davant de l'Alba. Molt bé, doncs, estarem pendents d'aquest partit durant tot Catalunya Vespre Esports, ara, però, passant dos minuts d'un quart de nou, hem de començar parlant de cinema.
Això que sentim és un tros del tràiler de la pel·lícula Messi, una documental que es va estrenar ahir i que està dirigit per l'Àlex de la Iglesia amb guió de Jorge Valdano, un documental que explora la figura del Leo Messi, el crac agentí del Barça. Àlex de la Iglesia, bona tarda, bones tardes. ¿Cómo estás? Bien, ¿y tú?
Muy bien, pues aquí, sobrellevando estrenos de todo tipo. Varios a la vez, con la dificultad que eso supone veces, ¿no? Sí, sí, es una locura. Tienes que centrarte de cuál de todos voy a hablar ahora, para saber lo que tengo que explicar. Sí, sin equivocarte de película. 1 de enero, estreno en los cines. ¿Es una fecha un poco rara para estrenar, no? Pues sí, yo opino lo mismo. No sé, es una decisión de media pro. Yo creo que precisamente lo mismo que Musarañas también. Musarañas, la película que he producido,
La estrenamos el 25 de diciembre y es una película de terror. Y sin embargo, pues mira, siempre encontramos ese hueco de personas que están hartos del fum-fum-fum y que quieren, pues bueno, ver cosas diferentes, ¿no? Claro, además, por lo menos desde fuera, ¿eh? La impresión es que ha habido poca publicidad, poca gira... Cuando se estrenó en Argentina, cuando se estrenó en Sudamérica, sí que se habló más de la película, pero a mí me da la impresión de que esta estrena ahora aquí, en Barcelona, por lo menos, ha pasado un poco desapercibido.
Bueno, es que también tenen en cuenta que también es un documental, o sea, los documentales tienen muy poca vida comercial, o sea, de hecho yo pensé que no iba a llegar a las salas, que es un documental que se iba a estrenar exclusivamente en televisión, lo que pasa es que gustó mucho y entonces gracias a eso hemos conseguido, fíjate, estrenar una película
Pues eso es complicado. Un documental siempre es complicado de extraer y más en estas fechas. Tú dices un documental. Yo te iba a preguntar qué es Messi. ¿Es una película? ¿Es un biopic? ¿Es un documental? Porque es una mezcla. Porque no es bien bien una película, porque no todo el metraje, digamos, son escenas grabadas. Pero después no sé si es del todo un documental, porque hay algunas mesas redondas de gente que habla sobre Messi. ¿Qué es?
Es un documental ficcionado. La intención es tratar al personaje no a través de nuestra opinión, sino a través de la opinión de los que van construyendo realmente la narración, que son los entrevistados, las personas que se encuentran en ese ficticio restaurante. La idea era hacer una cosa amable en la que un grupo de personas que siguen y que aman el juego de Leo
hablasen precisamente de su vida y de lo que saben de él, y descubriendo un poco quién es y por qué es como es a través de los testimonios de ese grupo de personas. Entonces, claro, una vez que lo estábamos robando, una vez que estábamos empezando a construir el esquema de la historia, iban surgiendo anécdotas, iban surgiendo momentos de la vida de Leo que resultaban interesantes en ficción y que iban a tener fuerza en ficción.
rodamos lo que nos contaban. Eso fue un poco el proceso. Las cosas que nosotros, bueno, los momentos que nosotros, bueno, ya teníamos en la cabeza como claves de la vida de Messi eran narrados por los mismos entrevistados y a partir de ahí íbamos construyendo una ficción que es muy poca ficción porque... que es decir, tenemos actores que hacen los personajes, pero lo que se cuenta y donde se cuenta es real. O sea, rodamos en la casa real de...
en el exterior de la casa real de Messi, robamos en el barrio de Rosario donde él vive, estuvimos en las calchas de fútbol donde él empezó a jugar. La verdad es que el seguimiento a ese nivel fue muy riguroso. Antes de hacer la película, ¿qué sabía Álex de la iglesia, de Messi, del fútbol, del Barça, de Argentina? Hombre, pues no sé, como persona que se dedica a esto y, sobre todo, que trabaja en el ámbito de la cultura, pues soy una persona que tiene mucho cuidado de creer que sabe de nada.
O sea... ¿Pero eres futbolero o no eres futbolero? No, no soy futbolero. No, no, no, para nada. No, es un encargo, un encargo de... Te llama, de Llamar Robles, que me dice que quieres hacer una película sobre el jugador y digo yo, hombre, me queda muy lejana, muy lejana el personaje. O sea, yo prácticamente sé lo que sabe, pues no sé, un español medio que no va mucho al fútbol. Y no sé si quedará alguno de esos.
¿Cuál soy yo el único? Y entonces le dije, oye, entiende eso, ¿no? ¿Cómo lo vamos a hacer? ¿Te parece a ti que yo pudo hacerlo? Y entonces, pues, precisamente, me interesó el proyecto por eso. Igual puede ser interesante un punto de vista excéntrico, no estar metido ni... No muy implicado, ¿no? Exacto, no ser un fanático, sino yo también descubrir cosas a través del mismo documental. Cuando yo estaba haciendo el documental, las preguntas que hacían no eran las de alguien
que le digan lo que ya sabe, sino las preguntas de alguien que quiere aprender. ¿Por qué Leo juega también? ¿Por qué es tan rápida la explosión a la hora de correr por el campo? ¿Cómo consigue driblar a los jugadores? ¿Por qué tiene una visión panorámica del campo o es una visión centrada exclusivamente en la portería? Son cuestiones que iban surgiendo mientras íbamos rodando, precisamente porque
No sabía responderlas. Sí, bueno, yo sé lo que dice Cruyff, lo que dice Maldano, lo que dice Menotti acerca de su juego y eso creo que es importante. Son tipos que viven absolutamente centrados en el fútbol y saben mucho de eso.
I, en res, sí que he aprendido un poquito. Lo bueno de trabajar en este documental ha sido conocer a gente a la que yo no hubiera conocido nunca. Conocer a Mascherano, por ejemplo, a Menotti, a Sabella... He conocido a gente muy interesante, en el sentido de que, al final, lo que gusta en la vida es la gente que pone emoción o ilusión en una cosa.
i descobrir aquests tipus que viuen amb passió. Però el futbol m'ha fet que m'agradi més el futbol. He descobert gent que viu amb una intensitat cada partida, cada moviment de la pelota, que emociona, que transmet i comunica precisament l'emoció. Sí, perquè, a més, has nombrat alguns, però Croiz, Valdano, Sabela, Mascherano, Iniesta, Piqué... Tens allà un Dream Team.
No, era meravellós, i jo volia maradona, maradona, me faltava Zidane, me faltava una mesa central que era la mesa de los Cracks. Jo volia una mesa de Cracks, parlant precisament de Messi, i parlant del seu joc. Fue impossible, per una qüestió econòmica, no volien venir.
¿Ninguno de los que sale cobró? No.
Voy, pero tengo este caché. Dice, oye, perdona, no te puedo pagar a ti y no pagar a los demás. Claro, quedó fatal. Vamos entonces de fama. Si Croix tiene fama de PST, lo dices que no, porque no cobro, Valdano tiene fama de enrollarse. Y es el guionista. ¿Cómo es trabajar con Valdano?
Enrollar-se en què sentit? En el sentit col·legueu? No, no. En el sentit no calla. En el sentit no calla, en el sentit no calla. No, no, no, que va, és un tio genial. La verdad es que lo hacía... Yo hago la película por Valdano. Yo le conocía. Es un tipo con un bagaje también literario interesante y eso y le conocía pues eso de un par de genases en el que había coincidido con él y me cayó genial. Entonces, cuando Jaume me habló del proyecto le dicen, vale, pero Valdano hace el guión.
Y me dijo perfecto. Y entonces nos pusimos a ello. Por pedir que no quede, ¿no? O sea, tú tampoco tenías que pedir algo fácil. No, ¿no? Pedíamos ya a Valdà, ¿no? Claro, yo lo pedía a todo. Es mi trabajo. Mi trabajo es pedirlo a todo. Al productor que te lo dé, que para eso está también, ¿no? Claro, claro, claro. Ese es el tema. Y sobre todo, pues eso, cautivar a la peña para que la gente quiera hacer lo que...
Lo que tiene que hacer, ¿no? Y en este caso, pues yo te digo, Valdano, efectivamente, no había que empujarle mucho, o sea, tenía muchas ganas de hablar, pero cuando hace el documental está muy bien, Jorge, porque no dice lo... o sea, empuja a Cruz Fáblar, está muy bien.
En el documental está muy bien. Y luego hacía un labor fantástica y necesaria en el resto de las entrevistas que era ayudarme como tu port. No estaba ahí. Dije, no me preguntale esto, háblale de esto, coméntale esta otra cosa y tal. Y entonces yo iba un poco de intermediario marcando las pautas que me marcaba.
o sea, lanzando las preguntas que me proponía Jorge. Haces una película sobre Messi en la que Messi no aparece, no le grabas, no haces entrevista con Messi, la familia no aparece, no aparece el padre de Messi que tiene un papel central en su vida, no aparece haciendo declaraciones, sí que colaboró porque creo que algunas de las imágenes que utilizáis os la sirvió el Jorge Messi, ¿no?
Algunas, pero no todas. La mayoría son conseguidas por nuestro equipo de archivo, a lo loco, trabajando meses en Rosario, y vamos por el barrio pidiendo imágenes alrededor de la cancha, pidiendo imágenes de gente que estuviera allí robando. No aparece. No aparece primero porque no queremos que aparezca.
que el documental sea como el oficial de la familia. Luego había un montón de cosas que queríamos hablar sobre Messi que ellos no querían que se hablara. Y por último, vamos, es que desde luego...
no estaban muy a favor de que se hiciera. En el sentido de que ellos prefieren que Leo solamente juegue al fútbol y esté en la cancha y su forma de comunicarse sea... que me parece muy honesto. O sea, me parece estupendo que ellos quieran hacerlo así.
Tu no puedes hacer un documental en el que estás hablando de Charles Foster Kane y tenerlo delante. Puedes fixinarlo, pero él no va a tener declaraciones.
Pues bueno, pues estropear la magia, ¿no? Estás componiendo la identidad de un tipo, no va a estar él también hablando sobre sí mismo. Claro, entonces no haría falta componer la personalidad teniéndolo a él, ¿no? Claro, él le pone a hablar y ya está, entonces no habría documental, yo creo que es más bonito que sea así. Tampoco es muy hablador, Leo, ¿no? No, más bien al contrario. Hubieras tenido mucho mérito si hubieras podido hablar mucho rato con él. Es una de las cosas que he descubierto haciendo el documental, o sea, Leo es solo jugador.
El solo jugador es un tipo que solamente se expresa con la pelota. O sea, el resto del mundo no le interesa. O por lo menos, no le interesa mucho. Lo único que le apasiona es el fútbol.
Y eso es bueno, yo creo que eso es bueno. Yo soy igual, a mí me sacas del cine y me pierdo bastante. Bueno, es acaba haciendo una película de fútbol que yo no he visto, la película Messi, pero tengo compañeros que sí la han visto y ellos les ha encantado. La duda que tenemos ellos también es si sólo es para futboleros, porque nosotros lo somos, trabajamos en el periodismo deportivo, o si es para gente que no les guste tanto el fútbol y tanto la figura de Messi. Ellos creen que sí, que alguien que no les guste el fútbol y no les guste Messi también les gustará la película. ¿Tú qué crees?
Te voy a decir algo muy absurdo. Es para los futboleros y para las novias de los futboleros. Quiero decir que cualquiera que le interese saber algo sobre la figura de Messi, va a encontrar muchas respuestas en el documental. No todas, obviamente, pero sí muchas.
Y en ese sentido quiero que sea entretenido precisamente por eso, porque como yo no soy futbolero quería que a pesar de todo fuera interesante y fuera atractivo. Había de todo. Por ejemplo, recuerdo que Jorge me decía, mete más escenas de fútbol, mete más, mete más juego. Y yo decía, yo creo que ya, juego tenemos lo restante. O sea, me interesa más, me interesa más, por ejemplo, la infancia, la relación que tiene con...
con sus amigos y tal. Al que le gusta el fútbol ya lo ha visto. Ahora, sí que he visto muchas secuencias de estrategia de juego. Y por ejemplo comparamos jugadas. Eso es una cosa que hemos hecho precisamente cuando hablamos de la relación entre quién es mejor, si es Maradona, si es Messi, ese tipo de cosas que...
que gusten a los fanáticos. Mira, yo no he intentado no poner ni quitar nada que no dijera la gente, o sea, no he quitado nada
en ningún momento de lo que hablaban los entrevistados. Uno de los entrevistados habló sobre Hacienda y lo puse porque creo que forma parte del personaje. Tampoco la intención es...
Quiero decir, hablar de cosas exteriores al juego. Interesa al jugador y su posición en el mundo. Y saber por qué es tan bueno y qué le pasó de pequeño que un tipo de rostario con un origen súper humilde termina siendo un gran jugador de fútbol. Eso es lo que nos interesaba. Ahora, quitar cosas no. No hemos quitado nada. Creo que es interesante también comentarlo.
Molt bé, ¿te costó mucho encontrar los actores que hicieran de Messi? ¿Hiciste mucho castigo o no? Sí, sí, sí, me costó un montón. Yo creo que los que están están muy bien. Echó de menos uno, tío. Teníamos uno que era igual, que era exactamente igual que él. Pero no pudimos contratarlo. Por un problema de papeles y tal, al final no pudo ser. Pero había uno que era exacto.
En cualquier caso, los que tenemos, sobre todo los niños, es que tenemos cinco. Los que tenemos de la infancia son muy buenos, están muy bien, yo creo que están conseguidos y luego lo enseño poco. Intento enseñarlo poco para que siga quedando misterioso, sobre todo cuando ya es mayor y ya conoce su...
La seva imatge, no el seu rostre. Me lo has arreglado cuando has dicho que los que tenías estaban bien, porque tengo uno en línea y digo, como me diga que solo he echado a faltar al que no tenía, va a quedar faltado. No, joder, solo me encanta. Marc Balaguer, bona tarda. Hola, bona tarda. El tens a l'ex de l'Eglésia en línia, eh. Buenas, Alex. Me odias, Marc, porque había un montón de secuencias que no hemos montado.
Ja, ja, ja. No passa res, home. Ui, el ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja,
Hemos conseguido, gracias a Marc, hemos conseguido reproducir algunos momentos clave que sin él no se hubieran podido contar. Y eso está muy bien. A Marc li ha tocado algun moment d'aquells espectaculars, perquè tu surts al Camp Nou fent de Messi, no? Sí, sí, sí, home, i experiència de ser molt guai, trepitjar el Camp Nou a la gespa, veure el Camp, en aquell cas estava buit, però espectacular. Tu sí que ets futbolero, no, Marc?
Sí, sí, sí. Ara soc un, guau, súper fan del futbol, però sí, sí. M'agrada molt el futbol. I de fet, jo era fan del Messi. Eres fan del Messi abans d'això, eh? I t'havien dit que t'hi assemblaves o no t'ho havien dit mai? I tant, i tant, i tant. Jo el pare sempre em deia, segon dia fan una biografia del Messi i l'has de fer tu, no sé què. La gent m'ho deia, la gent m'ho deia. Veus, Àlex, si necessites un jefe per buscar càsting, ja saps, el pare de Marc, eh, potser... Però bueno, Marc és molt exigent, l'Àlex, o no?
No, no, no, no. Què va. Què vas a dir, no? Quina dirà, com va criticar, ara, no, Àlex? No, no, vaig passar molt, eh, amb l'Àlex. Disfruta molt, disfruta molt. Sí, sí. Escolta, Marc, he començat parlant amb l'Àlex que és una data una mica estranya que tu de gener i que se li ha donat poca publicitat. Ell diu que potser perquè és un documental. Tu, com a pare implicat, has trobat a faltar que se'n parli més perquè la gent vegi? Sí, suposo que el mateix que l'Àlex, perquè és documental. I clar, la gent tampoc va veure un documental. Ara, el Ser del Messi,
Potser sí que faltarà, no, potser. El fet que sigui el més i que és un personatge que ha conegut a tot el món. La data sí que és estranya. La data és estranya. Hauria estat bonic, imagina't, hauria estat bonic perquè hagués estat Leo en la roda de premsa, hauria estat bonic que hagués vingut a l'estrena, hauria estat bonic.
que de alguna manera hubiéramos tenido ahí presente, pero que algo no ha podido ser, y entonces pues... Bienvenido al día a día nuestro, porque si no lo podemos tener aquí para hacer entrevistas, imposible. Flipo con eso. O sea, los futbolistas Riete de Montserrat... Son gente muy, muy, muy ocupada. Y muy mimada. Y muy mimada, sin duda. Pero bueno, es comprensible también el nivel de...
de exposición a los medios también explica mucho esto. Es muy fuerte. Y además es que no es como en otros departamentos, si quieres, de la vida pública. El futbolista solamente genera amor y odio. Eso es terrible. La verdad es que me parece muy fuerte. O amas o odias. Eso no puede ser. Eso me parece una locura. Yo he conocido muy poca gente que no ame u odie.
o sea, incluso gente que yo considero que son sensatos. O sea, que de pronto dices, oye, vamos a ver Messi, es un gran jugador, posiblemente sea el mejor jugador del mundo, pero Cristiano Ronaldo también es increíble y también es un gran jugador. O sea, eso no lo dice nadie. No, no. Cuesta, cuesta. Cuesta bastante, ¿eh? Cuesta bastante. Y yo creo que eso es el día a día, ¿no? Además, es que tenéis que saber que sin uno y el otro la cosa no funciona. O sea, precisamente, esa tensión entre dos grandes jugadores es cuando...
Cuando se da algún juego, cuando hay espectáculos, si no estaríamos perdidos. Y seguramente la competencia entre los dos hace que los dos se tengan que superar y que cada año sean uno mejor que el otro para intentar seguir... Es un poco fuerte decirlo, pero exactamente gracias a esa confrontación hay un gran juego. Entonces en algún momento alguien debería decir, oye, esta gente no está mal, porque si nos pone tantos problemas es que algo bueno tiene que hacer.
Me quedo con una frase que dice Mascherano, que utilizáis también en el tráiler en que dice, ¿quién pudiera ser durante cinco segundos Leo Messi? No pide más, pide cinco segundos solo, ¿no? Sí, sí, cinco minutos dices. No le quites tanto. Yo creo que dices segundos, ¿eh? Lo buscaré. Yo creo que dices segundos. A ver si voy a... Ya me has empezado diciendo que como tienes varias películas en la cabeza... Igual tienes razón, sin duda. Pero es que Mascherano es un tío, es un tío encantador, es un tío humilde,
simpático y mira que en el Mundial tuvo un juego esencial para Argentina.
sin embargo reconoce que el juego de Messi de una manera emocionante. Desde luego siendo jugador tiene que ser complicado. A mí no me pidas que diga que alguien es increíble, que gustaría ser cinco minutos él. O sea, me costaría como director de pronto alabar a alguien. Lo puedo hacer con Scorsese, ¿sabes? Pero con un compañero es complicado. Difícil, difícil. Mira, el Marc sí que ho vas poder ser. Tu durant una estona vas ser Messi, Marc.
Sí, sí, sí, i m'ho vaig passar molt bé. Vaig disfrutar molt com un nen. Bé, suposo que era com Messi. I va ser una gran experiència avançar dos dies, però jo vaig disfrutar molt.
i jugar a futbol també. A més a més soc escarrat també. Mira, a l'hora de buscar paral·lelismes això no hi ha cap mena de dubtes. Doncs si teniu encara una estona, ara les vacances de Nadal, i si no aprofiteu els dies que estigui en cartell, tant de bo siguin molts, però passeu pel cinema i podeu veure Messi. Aquest documental, ficcionat, aquest experiment que ha fet l'Àlex de la Iglesia per conèixer millor la figura del clac argentí del Barça. Àlex, moltes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. I quantos projectes a la vez? En este enero, quantos tienes a la vez?
Doncs mira, comença la pel·lícula en febrer. I què dura? A veure, i què dure? A veure, i què dure? Joder, toquem-nos madera, toquem-nos la cabeza. I Marc, gràcies per acompanyar-nos, també. Bona tarda. A vosaltres. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu.
Tenim passió per l'esport. Can Ràdio Esports respon. Aquest cap de setmana els Reis passaran pel tot gira, però no us portaran carbó. Bé, si cal només una mica. Dissabte rebrem a l'estudi nens i nenes esportistes de tot Catalunya perquè ens expliquin què demanen els Reis i potser s'enduran més d'una sorpresa.
A més, viatjarem a l'Argentina per viure les primeres hores del Dakar amb l'enviat especial de Catalunya Ràdio Sergi Andreu. També viurem el derbi gironí entre el Llagostera i el Girona de Segona Divisió. I diumenge, estrenarem el 2015 a Primera Divisió amb un multirregal. Reial Societat Barça, Espanyol Labour, València, Reial Madrid i a Segona Divisió, Sabadell Recreativo. Quatre regals per 3 euros. Tot gira amb David Clopés, el rei mag de la ràdio catalana. El cap de setmana és nostre. Can Ràdio Esport, sí!
Abona't a la Filmoteca. Regal a cinema. Si ens portes un altre bonat, et donem un Film 10 per regalar. Pel·lícules, exposicions i debats al voltant del cinema. Kaulismaki, Frank Sinatra, Epstein, Lynch, Resnay, Wells, Ingrid Bergman, Rodira Beletta i molts altres. La Filmoteca de Catalunya t'espera al rebal. Generalitat de Catalunya. A Catalunya Ràdio, Catalunya vespre esforç.
Tenim passió per la foc. 20 minuts per arribar a les 9.
Hem deixat Macià al Barça controlant el partit a Berlín, però la cosa s'ha igualat i molt. El Barça s'ha llançat al 8, podríem dir, perquè fixa't ara mateix que està guanyant ja l'alba de Berlín, 39 a 38, ha arribat a fer-ho de 4, però jo crec que Txai Pascual, a aquestes hores de temporada, està preparant, està estudiant, està intentant nous sistemes, i de cop al Barça els partits baixen picat.
39 a 38, recordem que el Barça ve d'un mes en què ha perdut contra Estudiantes, contra Obradoiro, contra el cuer de la Lliga, Sevilla... En canvi ha guanyat el Madrid, és que van guanyar els més complicats i en canvi contra rivals que teòricament són més fàcils. Ergo, la deducció és que estem en aquella fase de temporada en què es pot perdre, en què s'estan provant coses noves, de fet ha arribat Edwin Jackson fa pocs dies i està jugant nous minuts.
39 o 40 nota Thomas. És un Barça experimental, però evidentment el Top 16 ja no és qüestió... no és una broma. Comença el Top 16, el Barça vol ser primer de grup. Molt bé, doncs estem pendents d'aquest partit de bàsquet. Avui, a més a més, en futbol, hi ha hagut el primer entrenament del 2015 pel Barça de futbol.
Era també el primer entrenament per Messi, Neymar i Dani Alves. Xavi Campos, bona tarda. I Dani Alves ha arribat de vacances amb ganes d'explicar com es planteja aquests 6 últims mesos de contracte.
Ha fet unes declaracions que són significatives sobretot perquè només li queden 6 mesos de contracte amb el Barça i arriba el moment que ara lliurement pot negociar amb qualsevol altre club. El titular d'aquestes declaracions seria
renovació, oferta de renovació, de moment, i he d'acabar aquests sis mesos amb dignitat. La resta no m'interessa gaire. Les declaracions han estat a l'aeroport i, entre altres, ja ens les ha recollit la Sexta, qui pregunta constantment és el Josep Soldado. Bueno, estamos ya en 2015 y estás ya libre para negociar con cualquier club. No, no estoy libre. Mientras sea jugador del Barça, me contrata a cabo el 2015 final de temporada. Pero puedes ya negociar con quien quieras. Pero no me apetece. No te apetece? No. Quieres renovar por el Barça, ¿no?
No, es un asunto que tengamos que discutirlo ahora. Acabo a los seis meses lo mejor que pueda. ¿Pero el Barça te ha hecho alguna oferta de renovación? No. ¿Tú quieres seguir en el Barcelona? Yo quiero acabar los seis meses lo mejor que pueda. Después ya se verá. ¿Pues de tantos años no te decepciona un poco que el Barça no se haya puesto en contacto contigo para renovar algún toma de contacto? No.
No, así es el fútbol, tenemos que acabar con la misma dignidad que hemos venido acá. Acabar con la misma dignidad, suena un poco afín eso, Dani. Eso es lo que hay, si acaba el contrato, no hay renovación de momento, pues tengo que plantearme así, ¿no?, digo yo.
¿Sabes que la FIFA ha ratificado, bueno el TAS, la sanción del Barça de no poder fichar durante todo este año? Ese no es un problema mío, es un problema del Barça. El problema mío es jugar, hacer lo mejor que pueda y al final pues si verá. A mí me quedan seis meses, es lo que dice mi contrato, a cumplirlos.
Se decía que ibas a volver el día 31 porque has vuelto el día 2 al final. Lo veo para aclararlo, eh, para que no haya malas interpretaciones. No hay malas interpretaciones, no. Aquí hay un jefe que manda y el jefe que manda es el mister. Si me lo ha dejado, pues hablá con él. Tú le pediste permiso, vaya. Por supuesto. Es que era un entrenamiento y él lo he hecho ahí, así que no hay ningún problema.
Doncs no hi ha cap problema. No m'han ofert la renovació, acabam dignitat, me queden 6 mesos... No és el meu problema que el Barça no pugui fitxar, el meu problema és jugar. I aquesta última frase, explicació més que frase, si he tornat avui dia 2 i no el 31, com en principi estava programat, és perquè Luis Enrique m'ha donat permís. Demà parla Luis Enrique.
El cert que està Dani Alves és que només 6 mesos per acabar el seu contracte amb el Barça i el Barça té un problema evident a la seva posició lateral dret, perquè Dani Alves acaba de contractar i perquè no pot fitxar aquest disteo. I perquè les alternatives a la plantilla no ofereixen gaire garanties.
El Barça havia jurat totes les decisions esportives del primer equip, pendent de la decisió del TAS. El TAS ha decidit si s'hagués aixecat la sanció i s'hagués pogut fitxar l'estiu al Barça. Tenia idea de no renovar i no oferir cap renovació a Dani Alves, que marxés lliure de contracte. La decisió del TAS de mantenir la sanció pot produir algun canvi, s'ha de revisar.
La situació d'Albers és una de les qüestions que es pot revisar. Luis Enrique és qui té més influència en aquesta decisió. També pot tenir influència la situació de Montoya, que vol marxar però el club no el vol deixar marxar. Però ara per ara hi ha més opcions. Clar, Albers marxi lliure, de contractació amb el Campolà, que no pas que renovi pel Barça, perquè al Barça no li haurà de fer la renovació.
És difícil d'entendre, que s'hagi permès que arribi aquesta situació, aquestes alçades. Ara mateix Dani Alves és la millor opció que té a la plantilla del Barça lateral dret. I com que no es pot fitxar, ni ara, ni a l'estiu que ve, i el que s'ha fitxat fins ara no ofereix garanties, casta d'ogles,
doncs es fa difícil preveure que el Barça el pugui deixar lliure sense alternativa, però vaja, aquesta és l'opció, veurem què és el que passa perquè fa la sensació que d'això durant els pròxims mesos no haurem d'anar parlant diverses vegades. A banda d'Albers, avui també han tornat Messi i Neymar, primer entrenament amb tots els disponibles. A les 6, amb la resta de jugadors que van tornar de vacances entre dimarts i dimecres. Aquesta tardassó s'han entrenat ja tots tres. Albers ho ha fet encara sense l'alta mèdica,
Sabeu que va acabar lesionat el 2014. No va poder jugar els últims partits de l'any. No ha rebut l'altre mèdic. S'ha entrenat en condicions. Si Luis Enrique ho vol, podrà jugar aquest diumenge. La de avui i la de demà al matí seran les dues úniques sessions d'entrenament amb tots els jugadors per preparar el partit de diumenge, el primer de l'any, a les 9 del vespre a Noeta. En el cas de Messi i Neymar,
ja gairebé pots assegurar que entrenen a la convocatòria. Per què? Perquè Luis Enrique, si no, pràcticament no tindria davantes. Havia estat entrenant aquesta setmana amb dos jugadors al filial. Sandro y Adama, no? I els ha enviat amb el Barça B. Demà jugaran contra les Palmes al mini-estadi. Això deixa Luis Suárez, Pedro Munir, com a únics davantes a banda d'Animar i Messi, que tot i arribar avui a Barcelona, i passar el cap d'any fora i el viatge interatlàntic i el jet lag,
Tot plegat per jugar diumenge. Un partit que serà especial, sobretot per un jugador de l'actual pantalla del Barça.
La verdad que estuve muchos años en la Real, tengo recuerdos inolvidables. Siento que dice las cosas bien en todo el tiempo. És el porter xilec Claudio Bravo, que per primera vegada jugarà contra la Real Societat després que va sortir aquest estiu de l'equip basc. Després de vuit temporades a Anoeta, Bravo jugarà aquest diumenge contra la Real Societat per primera vegada, i avui ha sorprès explicant que li va ser una mica greu que la Real no lluités una mica més perquè es quedés l'estiu passat quan van rebre la trucada del Barça per fitxar-lo.
Me dolía un poco el hecho de que no se contemplara la idea de que yo pudiera continuar, sino que se contempló más el hecho de mi salida, pero fuera de eso, era un tema que ya estaba claro, un episodio que ya pasó, ahora me toca estar en otro sitio. En aquestes mig temporades a Brava o a la Reial, en moltes ocasions, sobretot els últims anys, el Xile va tenir la sort de guanyar sempre el Barça, perquè a Noeta s'ha convertit en el camp més difícil per l'equip blaugrana dels últims anys. No hi guanya des del 2007, és veritat,
que en aquests 8 anys han estat a segona durant 3 temporades, però des que van tornar a primera des del 2010 el Barça no ha pogut guanyar encara a Anoeta. Són 5 partits, 3 derrotes i 2 empats. A Anoeta hi va perdre Martino l'any passat per 3 a 1 i va perdre Tito Vilanova fa dos anys per 3 a 2.
i posar-se per davant amb 0 a 2. Guardiola també hi va perdre l'any 2011, dos a un, un partit que ja no era dels importants, perquè era final de temporada, la Lliga no estava guanyada matemàticament, però sí virtualment, ja es van deixar anar una miqueta, però Guardiola mesos després va empatar a dos, un partit que també guanyava 0 a 2, o sigui que el Barça... M'ho dones el millor escenari possible. Normalment són mals records, i avui d'això em parlava Claudio Bravo.
Cuando logramos sacar puntos en la noeta, al mejor Barça de la historia, no sé, muchas veces se ponían con el marcador a favor, pero notábamos la segunda parte que siempre existía un relajo, un momento que nosotros podíamos hacer daño. Esperemos que no pase lo que ha pasado en otras temporadas y logramos nosotros conseguir esos tres puntos.
Doncs diumenge, a les 9 de la nit, Claudio Brabós espera que la sort canviï de banda, vaja, que continuï amb ell. Fins ara la tenia ella amb la Reial, ara que continuï amb ell, ara amb el Barça. Per cert que la Reial és dubte, i segons deia avui David Mois, dubte, seriós, Carlos Vela, el mexicà. És la gran estrella de la Reial, no? Ara, ni Bravo, ni la gent que segueix habitualment a la Reial Sociedat donen gaire crèdit.
És a dir que en Mois ens ha intentat enganyar o és que en Carlos no s'entén gaire de com va la pel·lícula? Jo crec que no li agrada gaire donar pistes i bé, ara és veritat que va acabar l'any tocat i que no s'ha entrenat bé totes les setmanes, són problemes musculars però vaja, avui Bravo deia que coneixer-lo jugarà segur. Per cert, per cert, si heu vedat i no heu demanat entrades per l'entrenament aquest especial, portes obertes, el dia abans de Reis, ja no cal que em demaneu perquè se n'ha esgotat eh? És dilluns al mini-estadi i serà
És l'únic dia de tota la temporada que cada any s'omple el mini-estadi per veure l'entrenament de portes obertes amb molts nens del primer equip. Avui s'han acabat les entrades. Esperem que no acabi com l'entrenament d'avui del València, que també de portes obertes. Hi ha hagut un ensurt general. 5.000 persones han anat a veure l'entrenament de portes obertes. S'ha trobat malament l'hotellet encarregat de material de València de tota la vida. Ha hagut d'entrar a l'ambulància, endur-se-la a l'hospital i han hagut de desallotjar les 5.000 persones. Ha acabat l'entrenament abans d'hora. Vaig acabar amb un ensurt.
Sembla que està bé, aquest encarregat de material del València, però ha acabat amb aquest ensurt, aquest entrenament de portes obertes del València. 10 minuts per arribar a les 9. Ha arribat el descans, el partit del Barça de Bàsquet a l'Eurolliga. I el Barça guanya d'1.39 a 40. Màxima endurador, anotador Marcelinho Huerta, 12 punts. Hem repassat l'estrena del Barça en aquest 2015 a la Lliga de Futbol. També diumenge s'estrena l'Espanyol, a casa, contra l'Ibarra.
Avui, però, els jugadors, tècnics i, de fet, els directius de l'Espanyol han fet aquella visita tradicional en els dies de Nadal a hospitals de Barcelona, de l'àrea metropolitana, i Joan Cullet, el president, ha aprofitat per fer una mica de repàs de l'actualitat blanquible de Carlos. Això mateix, els jugadors i la directiva han anat a la Vall d'Hebron i els germans Trias i Pujol de Badalona, i a Cullet l'hem sentit explicant el que havia sent la versió habitual del club quan parla i es pregunten pels fitxatges.
Encara no m'ha comentat res l'Òscar, que tingui un tema molt calent, i nosaltres sempre diem que tenim 24 fitxes, que fins que no hi hagi sortides no ens podem plantejar res, i que a part d'això tampoc depenem només de les sortides, sinó que jo crec que tant el director esportiu com el tècnic estan contents amb el que tenen i crec que amb això també es pot tirar. Ara, si al final hi ha sortides, ens ho plantejarem.
Si hi ha d'haver entrades, hi ha d'haver sortides. I ha parlat també Joan Collet, d'un dels que podria sortir un dia donat, que encara no hauria d'arribar ara, el central iborià Eric Bellí, té només 20 anys, president de les Perles del Planter, i Collet ha deixat clar que el volen lligar curt, el volen blindar, perquè si arriba aquest dia que hagi de marxar, que deixi calorons al club.
Sí, ho posa el contracte i tenim marge de sobres amb temps per fer-ho i ho farem perquè és un jugador de projecció. És un jugador que des del primer moment ja tots els tècnics van dir que estaven segurs que arribaria, per això ja es va fer un esforç en la seva renovació i el tornarem a fer fins on ens permeti el contracte.
De moment Belli que se'n va a Budavi per concentrar-se en la seva selecció. Ja se'n va a diumenge, per tant ja no jugarà amb Leibar i es podria perdre fins a cinc partits. Collet, també li hem preguntat per Sergio Gracia, a hores d'ara la principal estrella, el jugador més en forma i pràcticament l'escut. Diu que potser perquè està l'Espanyol no se'l valora lo suficient. Li hem preguntat si és que s'hi considerava que hauria d'anar a la selecció habitualment i això és el que ha explicat.
No seria tan feliç. Jo crec que en aquests moments s'ho està guanyant. Ara, a partir d'aquí, també depèn del seleccionador, no? Però Sergio García, home, potser si estigués...
amb un Barça, amb un Real Madrid, potser sí, però s'ho mereix encara que estiguin a l'Espanyol. Molt bé, doncs les declaracions de Joan Collet, president de l'Espanyol, recordeu, diumenge al Powerit Estàdio, a Cornellà al Prat, 7 de la tarda, aquest espanyol Eibar. Per cert, 9-3-2-0-1-7-4-7-4, 9-3-2-0-1-7-4-7-4, una entrada doble per anar a veure aquest partit entre l'Espanyol i l'Eibar. Primer que truqui, 9-3-2-0-1-7-4-7-4, té aquesta entrada doble per anar diumenge a futbol, a veure l'Espanyol. Catalunya vés per esport.
El 17 de gener, al Palau de la Música Catalana, serà l'escenari d'una cita inoblidable. L'orquestra sinfònica Simon Boliver, sota la batuta del carismàtic Gustavo Dudamel, interpreta una de les grans composicions de la història, la cinquena de Mahler. Una visió emocionant del destí, guiada per un dels grans directors del moment. Comença el 2015 amb un dels esdeveniments de l'any nou a Palau Cent.
No t'ho perdis! No t'ho perdis!
Què ens portarà el 2015 en matèria sexual? Quines coses hauríem de millorar o de deixar de fer en aquest any que comença? Avui divendres ens feim bons propòsits sexuals i resolem dubtes existencials. Les mil i una nits. De 10 a 11 de la nit, les mil i una nits de la Maria de la Pau Gené. Seguiu-nos al Facebook de les mil i una nits, al Twitter mil i una nits, a l'app de Catalunya Ràdio i a canradiopuntcat. No t'ho perdis. Catalini Ràdio.
6 minuts i seran les 9.
Tot a punt perquè diumenge a Buenos Aires, a l'Argentina, comenci una nova edició del Dakar, el 2015. Una pila de pilots catalans, tant en cotxes com en motos, surten cap allà amb la il·lusió de lluitar per la victòria. Alguns ja són veterans, coneixen bé la prova, d'altres són debutants. Entre ells, l'enviat especial de Catalunya Ràdio, el Sergi Andreu, que és dels debutants. Sergi, bona tarda. Hola, Òscar, bona tarda, què tal? Ja ets a Buenos Aires, ja has fet la primera part, que de moment és arribar fins allà, has arribat a temps, no?
Home, no t'he sentit gaire bé, tinc massa bona cobertura i... Dic que has arribat bé, no? Fins a Buenos Aires.
Sí, em pregunto si ha anat bé el dia d'avui, si hem arribat bé. Hem arribat aquest matí a Buenos Aires. Durant tot el dia ja hem pogut copsar les sensacions dels pilots a poques hores de l'arrencada del rali. S'estan fent verificacions avui i demà. Ja n'han fet alguns pilots catalans. El Donda, per exemple, l'AyaSans, Joan Barrera... Ara, en aquests moments, som molt a prop d'aquí a tocar del pavelló, del Parc Quiral, on s'estan fent aquestes verificacions.
El seu joc de Carlos Sain, de Peter Ancel, de Cyril Depré, encara fins a la nit se'n faran i demà també. Abans no comenci aquest rali, fins a última hora es faran verificacions. I a banda d'això, tu has arribat bé, la teva maleta, tot correcte, o això és massa gran per tu? Tu estàs poc acostumat.
No, no, tot bé, tot bé. Ja hem deixat la maleta a l'hotel, hem pogut parlar amb alguns pilots, hem pogut adreçar-nos, diguéssim, arribar bé al Parc Tecnòpolis, que són les pel·lificacions, fa molta calor, aquí és a l'estiu, 30 graus de temperatura ara mateix, aquí són 4 hores menys. Per tant, imagineu-vos, falten 5 minuts a 6 a les 5 de la tarda. Molt bé. De tota manera portes roba de bric, eh?, que tot i que ara faci calor, després passaràs fred quan pugen muntanyes.
Sí, això és veritat. Vam anar cap a zones de molta altitude. Aquestes són les grans preocupacions dels pilots. Zones a 3.500-4.000 metres, a Chile, a Bolívia... Zones on l'altitud no només s'ha posat a dalt del fred, sinó per altres qüestions tècniques, fins i tot que els pilots ja temen. I avui has pogut parlar amb el Joan Barreda, que tothom apunta com a gran rival de Marc Oma en la lluita per la General de Motos.
Doncs sí, sí, a veure, Marcó és el vigent campió, ell defensa a títol, tots els altres pilots s'hi faran a ell, i si hi ha un pilot que sembla que li pot ser a ombra és Joan Barreda, perquè recordem, no hi és Cyril Depré, que era l'altre gran pilot que s'ha endut els últims de Carles Motus, i tampoc se l'incol·lupes, el Xilex està lesionat, i per tant, Barreda és qui millor situat està. Hem pogut parlar amb ell, i si ho sap, no l'expliquem.
Doncs aquesta és la conversa del Sergi Andreu amb el Joan Barreda. Joan Barreda, bona tarda. Bona tarda. Com estàs? Molt bé, aquí hem passat ja les verificacions i tot preparat ja. Tot a punt? No hi ha hagut cap problema amb les verificacions?
Tot bé, la veritat que anava tot ràpid. Hem fet primer les verificacions administratives i ara les tècniques i ara ja està la moto preparada per al parc tancat. Estàs nerviós? Bueno, sempre es nota, encara que no estiguis nerviós, sempre avui, un dia abans, ja es nota aquestes vibracions del Dakar, ja està a prop i sempre es nota alguna cosa. Però bueno, és una cosa que ja estem acostumbrats, que sabem que és així i ho portem bé.
Aquests dies, aquestes últimes setmanes sento pertot arreu que si algú li pot treure la corona a coma, aquest és sens dubte Joan Barrera. Això a tu et posa pressió? Com t'ho prens? Intenten, intenten posar-hi una mica de pressió.
Però bé, la veritat que sí que hem fet molt bon treball durant tot l'any i hem pogut fer molt bones carreres durant l'any i és el que intentarem aquí al Dakar. Sabem que tenim opcions, que tot es passa per fer una carrera perfecta, sense errors i ho intentarem. Quina és la teva estratègia per guanyar aquest Dakar? Com te'l planteges?
Bé, sobretot, com t'he dit, és no fer errors. Sabem que tenim molt bona velocitat, molt bona navegació, que entrem moltíssim en aquests aspectes, però tot passa per totes les opcions que passem per, per no comès d'errors, tant a nivell de conducció com a nivell de mecànica, d'navelació, de tot, i és el que intentarem estar molt concentrats durant tota la cursa per fer una carrera sense errors.
L'arrencada ja és infernal, la primera de la segona etapa, especialment la segona, amb una especial de 518 quilòmetres. Sí, sí, sobretot la segona part de la segona especial, ja és una navegació ja més difícil, zona més arenosa, inclús després també la tercera etapa, una etapa de muntanya amb bastant tècnica, molt revirada, on ja es començaran a veure les diferències, ja que estaria concentrat i fort. Qui t'amoïna més d'aquest Dakar, Joan?
Al final, el Dakar són tot etapes durs. Hi haurà algunes més, unes menys, però tots els dies ens alçem molt pront, seran etapes duríssimes, acabem tard, i és una continuació d'un dia tras dia de fer les coses bé, de no anar desgastant-se, mantenir la concentració i estar sempre allà dalt i no cometre errors. Gràcies i molta sort. Molt bé, gràcies a vosaltres.
A partir de diumenge el Sens i Andreu ens anirà portant les novetats dels pilots catalans lluitant pel Dakar. Per cert, continua el partit del Barça de Bàsquet a l'Euroliga, Ernest. Acaba de començar el tercer quart d'aquest partit i l'Alba de Berlín, que anotarà els dos primers punts d'aquest tercer quart 41-40. Guanya l'Alba contra el Barça. És la primera jornada del Top 16 i a partits que ja s'han acabat, Carlos. Estrella roja 72, Madrid 79, per tant, primera victòria al grup del Barça i Fenerbahce i CSK empaten. Molt bé. Un minut del final. Avui a les 11, el resultat d'aquests partits. Bona nit.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 9. Bona nit, us informa Montse Quadreny. Baixa la sinistralitat a les carreteres catalanes per quart any consecutiu. S'ha reduït un 17% el 2014 en relació amb l'any anterior. També recula el nombre de motoristes morts, un 21%, Sílvia Mateu.
Per primera vegada, però, la primera causa dels accidents són les distraccions al volant, majoritàriament perquè es fa servir el mòbil. El conseller d'interior, Ramon Estadeler, diu que seran bel·ligerants i ha fet aquesta comparació. És un problema de ser molt conscients del risc que prenem a l'hora de manipular un aparell de telefonia mòbil. És un risc comparable a superar fins a 10 multiplicar per 10 la taxa permesa del col·legi.
La mortalitat entre els conductors de 15 a 24 anys s'ha reduït a la meitat mentre que creix entre les persones de 55 a 64 anys i els més grans de 74. Amb tot, Espedaler destaca el seny dels conductors. Aquest ha estat un any positiu en el sentit que hem reduït la mortalitat i també la sinistralitat greu a les nostres carreteres i això té un primer responsable.
el qui li volem donar les gràcies que és tots i cadascun dels conductors i conductores que han accedit a les nostres carreteres i que ja han accedit amb aquest seny, amb aquesta prudència. El conseller afirma que aquest resultat situa en Catalunya com la comunitat que lidera la reducció de la mortalitat tant a l'estat com a Europa.
Notícies breus, Montse Comelles. Dos de cada tres tipus de càncer s'originen per etzar i no es poden atribuir ni a causa de genètiques ni tampoc a factors de risc, com ara fumar o una mala dieta. Ho diu un estudi nord-americà que publica la revista Science i que confirma un fet que ja se sabia que la mala sort és un factor important a l'hora de contraure la malaltia. Tot i això, on es pot abaixar la guàrdia, n'ha parlat a Catalunya Ràdio des de l'Institut Català d'Oncologia el doctor Josep Ramon Germà. L'etzar no el podem prevenir.
Però pensi-vos fer una cosa, si demà desapareixés la planta del tabac, aproximadament un 25 o 30% dels càncers desapareixerien. O sigui, que això continua sent molt important, evitar els tòxics i fer una dieta correcta i fer exercici, etcètera.
La fiscalia italiana apunta que la xifra de desapareguts en l'incendi del ferri Norman-Atlanti podria arribar com a molt a una quinzenada de persones a banda del passatge clandestí que podia ser que viatgés a la nau. El vaixell ha arribat a primera hora d'aquesta tarda al port de Brindis i al sud del país, encara fumejant.
Una vintena de persones mor a la ciutat d'Alep al nord de Síria per les bombes llançades pels rebels sobre sectors lleials. El president Al-Assad. Entre els morts hi ha cinc nens i tres dones, segons l'Observatori sirià de drets humans. Algunes de les víctimes intentaven marxar amb els seus cotxes quan han començat a caure els projectils.
La defensa de la infanta Cristina recorre a la decisió del jutge José Castro de portar la judici pel cas Nos. La defensa que porta el despatx de Miquel Roca creu que la infanta no ha d'anar a judici perquè no l'acusen ni Isenda ni la fiscalia, que són els directament perjudicats pel suposat frau fiscal. En canvi, el jutge Castro, en la seva interlocutòria per obrir judici contra la germana del rei, recorda que el frau fiscal perjudica tots els ciutadans. La candidatura d'Unitat Popular ha acordat repartir gairebé 24 anys
3.000 euros a diferents campanyes de denúncia política i social després d'un procés de decisió interna de la militància. Els diners procedeixen d'uns romanents que la cambra catalana no va gastar l'any 2012 quan es va acabar la legislatura anterior.
La sala ElioGabal al barri de Gràcia de Barcelona és el centre d'operacions aquest cap de setmana de la cinquena ronda.
Es tracta d'un cicle de concerts que es presenta com al primer festival de l'any 2015. Aquest vespre hi actua Enric Montefusco, que és el cantant d'Està en Stil, amb l'espectacle Microsenit. A la nit, Margarita i Dulce Pájara de Juventud portaran el seu directe a l'Espai Jova La Fontana. La ronda continua demà i demà passat.
Esports Oriol Rodríguez. En joc a l'Euroliga, un partit del Top 16, queden 5 minuts 57 segons pel final del tercer quart. Alba de Berlín 48, Barça 46. En futbol Dani Alves assegura també que el Barça no s'ha posat en contacte amb ell per renovar-li el contracte que se li acaba al final de temporada.
en la seva arribada a Barcelona després de les vacances al lateral, a dir que no el preocupa que el club no pugui fitxar fins a any que ve i que si de cas és un problema del Barça. I en Fórmula 1 els equips han sabut que podran evolucionar els seus motors aquesta temporada, excepte en el cas de McLaren, ja que Honda ha debutat aquest 2015 a la competició. Un buit al reglament de la FIA permetrà a Mercedes, Renault i Ferrari millorar el rendiment de seus motors al llarg de l'any, un fet que no podrà realitzar l'equip de Fernando Alonso i de Jansson Button.
Fins aquí les notícies. Us oferim la redifusió d'aquest programa. Avui a l'ofici de viure la nova trinitat, terra, ànima i societat segons Satís Comar.
Gaspar Hernández, l'ofici de viure.
Diu l'educador Satish Kumar, que ens acompanya avui a l'ofici de viure, que llegint un antic text hindú, el Bhagavad Gita, va trobar tres paraules inspiradores que li van fer pensar en l'ecologia, l'espiritualitat i la humanitat. Aquestes paraules en sànscrit són les relacions entre humans i naturalesa, la dimensió interior i les relacions socials. Satish Kumar ha traduït i interpretat aquesta trinitat com terra, ànima i societat.
Pel que fa a la terra, dius a Discomar, el repte és recuperar la humilitat i tornar a connectar amb la naturalesa, de la qual també formem part.
El principi yagna, que és el segon, ens diu que hem de celebrar la bellesa i l'abundància de la naturalesa, tornant el que vam agafar, d'establiment i renovació. I la pràctica de la cura de l'ànima s'anomena tapes, dedicar el temps necessari a la pureza interna, a la meditació, a l'espiritualitat i portar una vida de simplicitat.
Segons Satish Kumar hem d'incloure la cura de l'ànima com a part de la cura del planeta i tenir cura de la terra i de l'ànima s'ha d'ampliar a la societat. Cal un fort moviment social, diu, perquè regnin la justícia, la igualtat i la llibertat personal i col·lectiva.
Escriu, satiscom ara, el llibre Tierra, Alma i Sociedat que presentem avui a l'ofici de viure, que a través d'aquest llacna del que parlàvem, es restitueix la Terra, a través del segon principi es restitueix l'ànima i amb l'últim es restitueix la societat. Tots ens hem de comprometre, diu, amb aquests tres tipus d'acció simultàniament, viure una forma de vida espiritual i comprometre'ns en la protecció del planeta, la il·luminació de la persona i el restabliment de la justícia social.
Ens hem de reconciliar amb la naturalesa, amb nosaltres mateixos, amb totes les persones. Diu Satish Kumar que a l'Índia diuen Pau Shanti tres vegades perquè té com a mínim tres dimensions. La pau interior, la pau social i la pau ecològica. D'aquestes tres dimensions avui en parlem a l'Ofici de Viure. Satish Kumar. El primer pas cap a un món en pau consisteix en alliberar-nos de tot a l'espós i aconseguir la pau interna.
Hola, soc Agustí Panicker, escriptor especialitzat en les tradicions de l'Índia i d'Àsia, i editor, director de Dito Llacaiós. Acabem de publicar el llibre Tierra, Alma i Sociedat de Satish Kumar. En Satish Kumar trobo, penso, que és un dels pensadors més importants en el que seria el paradigma ecològic en aquests moments.
però és un home que va molt més enllà de l'ecologia i ho lliga d'una manera molt peculiar, com a persona d'origen índigues, amb la espiritualitat. Per tant, ell ens està plantejant una altra manera, una altra forma d'entendre el món, de veure la realitat, i ho fa amb aquesta tríada, aquesta trinitat de terra, ànima i societat.
Molts moviments tradicionals, el cristianisme o l'hinduisme, els mateixos grecs o la revolució francesa, tenien llibertat, igualtat i fraternitat, tenen tríades. El cristianisme tenen el pare, el fill i l'esperit sant. Els grecs buscaven la bondat, la veritat i la bellesa. Els hindus tenen Vishnu, Shiva i Brahma. O ara els moviments New Age, molts tenen la ment, el cos i l'esperit. Satiscomar, ho diga,
la terra, l'espai, l'ànima, que és la part profunda de cada éser humà, i la societat, com una triada interconnectada. Cada part no es pot separar de l'altra. I ens parla, molt influït pel pensament de Gandhi, de Tagore, de les tradicions de l'Índia, però també de Schumacher, un gran pensador europeu, ens parla que aquestes tres potes no es poden separar. La terra,
La nostra ànima com és els individuals i la societat, el món comú en el qual ens trobem.
No, no, no...
Satis Comar, Mr. Comar, benvingut a Catalunya. Estic encantat d'estar a Catalunya i a Barcelona. Sap que Catalunya, en aquests moments, està vivint un moment intens. Sí, ho sé, i crec que estar en un moment intens com aquest és una cosa bona.
perquè precisament a través de les tensions i de les crisis sorgeixen noves oportunitats i noves possibilitats. I per tant, no hauríem de tenir por dels moments crítics, perquè els moments crítics són els moments de les oportunitats. Per tant, ens equivoquem a la nostra societat quan qualifiquem les crisis com a negatives.
Yes, I think we have this wrong understanding because difficulties, problems come as teachers. So we should welcome difficulties, welcome problems, welcome crisis and then rise to the challenge and rise to the occasion.
Sí, crec que això és una percepció errònia, perquè de fet les dificultats i els problemes són mestres, ens ensenyen coses, i per tant el que hem de fer és aprendre d'aquesta situació i estar-ne a l'alçada.
Només quan la mare travessa el moment dels dolors del part és aleshores quan neix el nen. Si no hi hagués aquest dolor, no hi hauria el naixement.
Totes les grans persones que han ajudat a transformar el món, com ara Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela, tots ells van haver de travessar moments de gran crisi i de grans dificultats. Satish Kumar. El primer pas cap a un món en pau consisteix en alliberar-nos de totes les pors i aconseguir la pau interna.
Crec que el món és millor perquè més i més persones s'awaken per a l'ecologia, per a la espiritualitat, per a l'economia local, per a la potència descentralitzada, per a la política a nivell local. Totes aquestes idees s'obren i això és un bon sign.
Jo crec que està millor, sobretot en el sentit que cada vegada hi ha més gent que està apostant pels valors de l'ecologia, de la descentralització, de l'economia local, de l'autonomia, i això fa que anem cada vegada cap a un món amb més consciència. Paral·lelament, vostès considera un home espiritual, no sé si és religiós, però sí espiritual, però paral·lelament veiem que les religions, que algunes religions, algunes interpretacions de les religions, continuen fent molt de mal. I'm not a religious person, I'm a spiritual person.
No soc una persona religiosa, soc una persona espiritual. Religion means to bind together. So you say, I'm a Christian, you are Christian, you are Christian, we bound together. You are Muslim, you are Muslim, you are Muslim, bound together. Religion separates. Spirituality frees, free spirit. Through spirituality you bring liberation and freedom. Through religion you bind together.
Religió significa lligar, etimològicament la religió relliga i aleshores si tu ets cristià i jo soc cristià i ell és cristià estem lligats i si ell és musulmà i ell és musulmà i ell també és musulmà estan lligats entre si però ells estan aleshores separats de nosaltres en aquest sentit la religió separa mentre que l'espiritualitat és una invitació a la llibertat parlem per això d'un esperit lliure
Aprofito per saludar en Jordi Pijem, que els ulls ens l'estan escoltant i molts d'ells el deuen haver identificat, filòsof, escriptor, amic del programa de l'Ofici de Viure. Moltes gràcies, Jordi, per nosaltres és un gran plaer que estiguis interpretant i traduint les paraules d'un mestre com Satís Comar. Gràcies, Jordi. Moltes gràcies, que es para al Conecta fa molts anys i és un plaer poder fer-ho. T'anirem sentint tota l'estona, molt ben entès que moltes de les respostes que ell donarà també les podries donar a tu perquè coneixes bé la seva obra i el seu treball. Sí, que es tracta de la manera com la sap donar ell.
Bé, dir només cinc cèntims de Satish Kumar, dir que va néixer i es va criar el Rajasthan a l'Índia, que amb nou anys va entrar a formar part de la comunitat jainista, va aprendre els principis de la nou violència, l'autocontensió i l'autodisciplina. Als 18 anys, conscient del patiment i de la injustícia del món, es va acostar a les ensenyances de Gandhi i allà va aprendre moltes coses. Mardería, només si ens en pogués fer cinc cèntims, què és el que va aprendre de Gandhi?
El més important que vaig aprendre de Mahatma Gandhi és el fet que tots nosaltres som interdependents, que estem interrelacionats, estem interconnectats, que fins i tot som part l'un de l'altre.
I precisament pel fet que som interdependents i estem fets els uns dels altres, per això hem de practicar la no violència. La no violència es basa en el fet que els uns estem fets dels altres.
I fins i tot quan algú apareix com el teu oponent, també seguiu estant relacionats. Fins i tot la foscor i la llum, que les veiem com oposades, en el fons també estan relacionades.
I per això el Mahatma Gandhi va practicar la no violència fins i tot amb aquells que estaven completament en desacord amb ell.
En canvi, en el nostre món veiem molta violència i veiem que la violència continua sent la forma tradicional dels governs. Ara ho estem veient, per exemple, amb els Estats Units, respecte a l'Irak, etc. És la forma tradicional dels governs de resoldre els problemes.
Però podem veure que la violència a Líbia, la violència a l'Iraq, la violència a l'Afganistan, la violència a la Síria, no ha aconseguit res. És futil, totalment futil. Per tant, hem de tornar a la principalitat de la nonviolència, del Mahatma Gandhi, del Nelson Mandela, del Martin Luther King, de la madre Teresa, on aconsegueix la harmonia i la paciència a través de la nonviolència. La violència enganxa la violència, la guerra enganxa la guerra.
Però el que veiem és que les intervencions violentes a Líbia, a Síria, a Afghanistan, a l'Irak, el que han fet és que no han resolt el problema. De fet, la violència sempre genera més violència. La guerra genera guerra. I per tant, el que hem de fer és tornar als principis i a l'actitud i als valors d'un Mahatma Gandhi, d'un Nelson Mandela, d'un Martin Luther King, d'una mare Teresa. I com es fa això? Es comença per l'educació?
l'educació i la negociació. Per exemple, a l'estiu mig, tots els partits, l'Al-Qaeda, l'Al-Taliban, l'ISI, els palestiners, els jesucs, els iràquids, tots els països d'aquesta zona, s'haurien d'aconseguir, no hi ha condicions, no hi ha si i si, tots ens aconseguim i negociem. Aquesta és la cosa immediata que podem fer.
Necessitem educació, però també necessitem negociació. Per exemple, en el cas de l'Orient Pròxim, el que caldria és que israelians, palestins, síria, l'estat islàmic, tots els elements que estan ara en conflicte, en allà, poguessin seure en una taula i negociar d'una manera oberta.
And long term we need to bring the principles of nonviolence, of ecology, of interrelatedness in our primary school, secondary school, universities, colleges, media, radio, television, newspapers, everywhere we need to talk about the principles of interrelatedness and nonviolence.
i a la vegada necessitem introduir els principis de la interrelació, la interdependència i la no violència a les escoles, a les escoles infantils, primària, als instituts, a les universitats, a la ràdio, a la televisió, als mitjans en general. Perquè al moment, els nostres joves estan condicionats a pensar que l'única manera de resoldre problemes és a través de la guerra i la violència. Hem de canviar la nostra consciència, hem de canviar el nostre pensament, hem de canviar el nostre pensament, hem de canviar la nostra worldview.
Perquè ara mateix el que reben els adolescents és que la manera de resoldre els conflictes és la violència. I per tant necessitem canviar aquesta idea, necessitem canviar la nostra consciència, canviar els nostres valors, canviar la nostra visió del món. Satish Kumar. Sortiu a la naturalesa i obriu el vostre cor i la vostra ment al misteri, la màgia i la majestat del món natural.
A l'ofici de viure de Catalunya Ràdio estem conversant amb Satish Kumar, un dels grans mestres espirituals de l'actualitat del món, que el 1962 van prendre una marxa per la pau des de Nova Delhi fins a Moscou, París, Londres, Washington, amb un paquet de te destinat a cadascun dels líders dels quatre poders nuclears i amb el missatge que abans de recórrer a la guerra per resoldre els seus problemes es podrien asseure a prendre un te.
El 1973 va arribar a Anglaterra i es va guanyar la fama internacional com a editor de consciència, de justícia social, de no violència, de valors espirituals, i des de llavors va fundar l'Esmolscula Heartland, un model imaginatiu d'educació per la comunitat. És a Catalunya, aquests dies, presentant Tierra, Alma i Sociedat, una nova trinidad per al nuestro tiempo que ha publicat Cairós,
i del qual ens agradaria parlar. Diu Satiscomar que en la visió del món que hem desenvolupat, l'espècie humana es considera superior a totes les altres espècies, els animals, els boscos, els rius, els oceans, que han de servir per respondre la necessitat de la humanitat a la seva evidesa i als seus desitjos. I diu que aquesta visió del món és arrogant.
ens ho podria explicar, per què els humans, després de tants anys, igual que continuem practicant la violència, continuem sent tan arrogants? This arrogance towards the world has started from... The first idea was in the Enlightenment, Age of Enlightenment, and René Descartes, thinking that mind over matter. Not mind and matter, but mind over matter.
i el dualisme de la humanitat i la natura separada. Aquest època dualista, l'època de Cartesia, va començar aquesta separació i va pensar que els humans són, d'alguna manera, superior a la natura i, per tant, podem explorar la natura. La natura és aquí només per la nostra utilitat i el nostre benefici. La natura és només una ressòrcia i no una sortida de la vida.
L'arrogància de la nostra actitud contemporània respecte a la natura i al món es basa en el principi de l'edat moderna amb el fet que Descartes separa la ment i la matèria i considera que la ment és molt més important que la matèria i per tant posem la ment per damunt de la matèria, de la natura, de la terra i considerem que el pensament està per sobre de totes les coses i nosaltres, que som els que pensem, estem per damunt de totes les altres criatures de la terra.
Per tant, ara estem entrant, estem fent una transició d'aquesta història antiga de separació a una nova història, un nou paradigma de reunió, que som una part de la natura. Tot el que és natura, natura vol dir natura, per néixer, natura, natura, és tota la mateixa paraula. Aleshores, som una part de la natura, una part integral de la natura, no separada de la natura. Aquest és el missatge del meu llibre.
I el missatge del meu llibre d'Irrealme i Sociedat és que avui en dia estem passant d'aquesta visió del món basada en la separació a una visió del món basada en la integració, integrar-los amb la natura. La real etimològica de natura és la mateixa cara de naixement i de naixió.
We are made of earth, air, fire, water, fall, elements. Everything is made of the same element. So the animals, forests and mountains and humans are all made of the same stuff. We are made of each other.
Estem fets de terra, d'aigua, d'aire i de foc, com estan fetes totes les coses, tots estem fets del mateix, i per això som el mateix que els altres éssers.
I pel fet que som natura, el que fem a la natura ens ho fem a nosaltres mateixos. Si contaminem la natura, ens estem contaminant a nosaltres. Si protegim la natura, ens estem protegint a nosaltres, perquè nosaltres som natura.
El que ens està explicant Satish Kumar no és una frase feta i bonica, sinó que és el que ha demostrat la física quàntica. Que tots som un, que som exactament el mateix, però sembla com si aquest canvi de paradigma, aquesta transformació, és una mica lenta. Ens costa entendre-ho quan ja s'ha demostrat científicament que no hi ha diferència entre nosaltres i la natura.
Sí, les noves habilitats moren molt lentament. Per 200 anys... Quan va ser? 400 anys. Sí, 400 anys de condicionament de la nostra ment ha estat passant. Aleshores, la nova història no pot passar a la nit, però un gran treu surt d'una petita planta.
Els vells costums triguen molt a transformar-se, i el fet és que portem tres, quatre segles basant-nos en aquesta visió del món que ens separa de la natura. Aleshores, el que hem de celebrar és el fet que ara,
Hi ha una llavor de coses noves que estan naixent, i les llavors sabem que triguen molt a créixer, però hi ha una llavor actualment de persones que estem apostant decididament per l'ecologia, per l'espiritualitat i per una vida molt més integral i amb molt més sentit.
de manera que jo tinc una profunda esperança en l'esperit humà.
Per exemple, fa pocs dies hi ha hagut aquestes marxes multitudinàries de persones que reclamen una solució davant del canvi climàtic i som conscients que aquesta solució implica canviar el nostre estil de vida.
Perquè, de fet, el canvi climàtic és només un símptoma. Hem de mirar quines són les causes i veure que és només això un símptoma. La causa del canvi climàtic està en la nostra actitud cap a la natura. I, per tant, aquestes persones que estaven participant a aquestes manifestacions, el que estan demanant al fons és un canvi en la nostra visió del món.
Tot camí llarg comença amb les primeres passes i ara nosaltres estem en aquestes primeres passes cap a una nova visió del món i un nou paradigma.
Satish Komar. Sortiu a la naturalesa i obriu el vostre cor i la vostra ment al misteri, la màgia i la majestat del món natural.
Avui, a l'ofici de viure de Catalunya Ràdio, Satish Kumar, amb la veu de Jordi Pijem, que ens està presentant el seu nou llibre, Satish Kumar diu de la mateixa manera que el guita ens convida a viure en harmonia amb el món natural, també ens diu que hem de crear harmonia dins de nosaltres mateixos.
Satxcomar no només parla d'ecologia, sinó que parla d'espiritualitat. I aquí a Catalunya, i també a l'estat espanyol, se'ns fa estrany, i jo crec que molts punts d'Europa es fa estrany parlar d'ecologia i espiritualitat. Per exemple, aquí a Catalunya no tenim un partit que sigui ecologista i espiritual, no? Se'ns fa estrany. En canvi, vostè barreja les dues coses per què?
La raó per la qual molta gent dels partits ecologistes no vol tenir res a veure amb l'espiritualitat és perquè hem barrejat l'espiritualitat amb la religió.
I una de les coses que estic dient és que l'espiritualitat és quelcom molt diferent. I per mi l'espiritualitat no es basa en dogmes, ni en doctrina, ni en idees fixes, sinó en la nostra relació oberta amb tot el que ens envolta.
inspirare, expirare, so we breathe each other, we are all sustained by the same breath and so we are related, the relationship is spirituality. So green party and green movement needs to understand the deep meaning of spirituality and have a reverence and respect for nature rather than just see nature as useful to humans.
La paraula espiritualitat té a veure amb respirar, inspirar, aspirar. L'espiritualitat és allò que... l'aire que entra dins nostre i surt de nosaltres, això és el que ens connecta amb l'espiritualitat. I ens connecta amb tots els éssers que també respiren, tots els éssers que ens envolten. I per tant, des dels moviments ecologistes, és necessari prendre consciència d'aquesta dimensió espiritual i no només protegir la natura per qüestions merament pragmàtiques, sinó tenir reverència per la natura i per tota la vida.
Bé, prenem nota, esperem que en prenguin nota també els nostres moviments ecologistes. Diu vostè en el seu llibre que la causa de tots els nostres conflictes i la falta de pau resideix en el pensament negatiu. Vostè en parla molt del pensament negatiu. És una gran lliçó de les que va aprendre, suposo, de Gandhi. Com creu que podem aconseguir que hi hagi més consciència del pensament? Seria amb la pràctica de la meditació? Meditació és el primer pas.
perquè meditar és pagar atenció, i quan pateixes atenció al procés de la ment i al procés de la crema, llavors ets conscient que vas a través d'atenció, a través de conflicte, a través d'anger, a través de por, totes aquestes emocions, et tornes conscient en la teva meditació.
La meditació és una primera passa, perquè quan meditem el que fem és reforçar l'atenció. I quan som més atents, quan parem més atenció a la nostra ment, ens adonem que hi ha moltes tensions, que hi ha molts conflictes, i això és la primera passa per superar-los.
Si medites mitja hora al matí, per exemple, aprens a ser més conscient dels teus processos mentals i a la resta del dia això impregna tota la teva percepció del que t'envolta i ets més conscient de tot això que t'envolta.
Si Satish Kumar fos ministre d'Educació del Món o conseller d'Educació de tot el món, si existís aquest càrrec, ¿vostè faria que s'ensenyés meditació a les escoles? Meditació no es pot impulsar d'abans com a pràctica compulsora. El que diria és, encarregar la gent.
i portar la idea de la meditació a la seva atenció. La meditació no és qualcom que es pugui imposar des de dalt. El que s'hi faria és convidar, estimular, que la gent i els alumnes de les escoles facin meditació i aprenguin a tenir molta més atenció als seus processos mentals. I si jo fos ministre d'Educació de tot el govern del món, jo diria que l'educació hauria d'haver el cap, el cor i les mans
I si jo fos aquest ministre d'Educació de tot el món, diria que l'educació ha d'incloure el cap, el cor i les mans, i no basar-se només en qüestions acadèmiques.
Anglaterra, en anglès, es diu que l'educació està basada en tres Rs que volen dir escriure, llegir i aritmètica. És una mena de joc de taules anglès. I jo el que vull és basar-la en tres coses que en anglès comencen a parar que són cap, cor i mans. Head, body.
And this morning I learnt that Saint Francis said that if you can make only with your hand, you are a good worker. If you can make something with your hand and head, you are a good artisan. But if you can make something with your hand, head and heart, then you are an artist.
I aquest matí mateix m'han dit una citació de Sant Francesc que ho il·lustra molt bé, que diu que si pots fer quelcom amb les teves mans ets un bon treballador. Si pots fer quelcom amb les teves mans i el teu cap ets un bon artesà. Però si pots fer alguna cosa amb les teves mans, el teu cap i el teu cor aleshores ets un bon artista.
De manera que si jo fos ministre d'Educació de tot el món, el que voldria és que tothom esdevingués artista.
Perquè no és que un artista sigui un tipus especial de persona, sinó que cada persona és un tipus especial d'artista. Sobretot quan utilitzem a la vegada el cap, el cor i les mans, com explico jo en un dels capítols del meu llibre. Satis Comar. El món és tal com som i el món és tal com el veiem.
Diu en el llibre, en el sistema educatiu modern la ment ho és tot. El cori té un paper molt secundari i les mans no hi tenen cap paper. I diu que, en una bona escola, la cuina hauria d'estar considerada com un aula en què s'aprenguessin moltes assignatures sense que les donin. L'acte de cuinar ja és en si mateix una gran lliçó, diu en el llibre. Quan els alumnes toquen les verdures, pasten el pa i netegen els estris, estan aprenent a utilitzar les seves mans. Ens pot parlar de la cuina com a escola?
No ens dèiem a les filles com creure menjar, com cuinar menjar, com construir una casa, com fer escombraries. No ens dèiem res d'esquils reals. Llavors, quan vaig començar l'escola, vaig dir que anéssim a revertir això. I cada fill ha d'aprendre com creure menjar, com cuinar menjar, com construir una casa i fer coses amb la mà, i després, en lloc d'això, ens dèiem que també ens dèiem ciència, matemàtica i llengües.
En les escoles d'avui no ensenyem als nens a produir els seus aliments, a cultivar, a cuinar, a construir, a fer-se la roba, etc. Jo, quan vaig fundar l'Smoll School, vaig veure que era molt important que ensenyéssim aquestes habilitats manuals i després, a més de tot això, també ensenyem ciència, literatura, etc.
I started the small school in England and also a college called Schumacher College. And in both institutions, both organisations, I say the kitchen is the centre of the school and the college. And everybody, children and students and teachers and lecturers and guests, everybody participates in cooking. When we are in touch with food, we make a home. School becomes a home, college becomes a home, it becomes a community. When there is no food, there is no home, no community.
Vaig fundar aquesta Small School i també vaig fundar un centre d'educació superior que és el Sumacher College. I en aquests dos centres, la cuina és el centre de totes les activitats. I per tant, el Sumacher College, que és un centre de cursos de nivell universitari, tothom, alumnes, professors, tota mena de persones que participen en la institució, es reuneixen a la cuina, cuinen junts, i això ha d'haver com el punt focal de tota l'activitat del centre. I fa que això sigui una veritable llar i no simplement un espai fred.
I vostè, personalment, quina relació té amb el menjar? No sé si he tingut l'oportunitat de provar el menjar de Catalunya. M'agrada la cuina catalana i el vi català.
En particular, jo soc vegetarè i, per tant, m'agraden especialment els vegetals. Una cosa que m'agrada molt a Catalunya és una torrada de pa amb all, amb tomàquet, i és el que he esmorzat aquest matí. Pel que fa al vi, no està renyit ser espiritual que li agradi el vi? Actually, the alcohol, the spirit in wine is the spirit. So, there is no contradiction between spirit, drinking spirit and practicing spirituality.
De fet, l'acredit activ de l'alcohol és el que abans aquí mateix a Catalunya en dèiem esperit de vi. O sigui que hi ha una relació timològica. Molt divertit. Satis, com ara avui a l'ofici de viure, estem parlant d'espiritualitat, d'ecologia, de cuina, de com canviar el món, de quins processos s'haurien de seguir també per canviar l'economia.
En parla en el seu llibre, diu que hem de passar del vell paradigma caracteritzat per la fragmentació, pel dualisme, per la desconexió, per la divisió, el nou paradigma de la integritat i la relacionalitat. Llavors diu que en aquest nou paradigma, l'economia, el creixement de l'economia no té cap importància. El que importa és el creixement del benestar i la felicitat.
Ens pot explicar per què no hauria de tenir importància el creixement de l'economia en aquest nou paradigma cap al qual, segons vostè, anem? Vivim en un planeta finit i és evident que no podem tenir un creixement limitat de l'economia en un planeta que té límits. És tan senzill com això.
Si mirem la natura, l'economia de la natura és cíclica. Una cosa creu, es va convertir en una gran taula, i després de 200 anys, es va morir, i una nova taula va venir. Nosaltres, humans, som nens, creiem, viurem per 70, 80 anys, 90 anys, i després es va morir. Aleshores, la mort, la continuïtat, és la magnífica...
Si contemplem la natura veiem que tot és cíclic. D'una llavor en neix un arbre, aquest arbre creix potser per 200 anys i després mor i surt un altre arbre.
En la nostra vida també hi ha un naixement, hi ha un creixement, una continuïtat i finalment una mort que va seguida d'altres naixements. Nosaltres, els humans, hem volgut sortir-nos d'aquest món de cicles i hem volgut tenir una cosa absolutament lineal, hem volgut ser innaturals, artificials. Però el que hem de fer ara és fixar-nos en els cicles de la natura i aprendre d'ells i integrar-nos-hi. Quina importància dona vostè els diners personalment a la seva vida? I walked around the world for two and a half years without touching money.
Vaig caminar a través del món durant dos anys i mig sense tocar els diners. Ni una moneda. Sense una sola moneda. Sense tocar els diners durant dos anys i mig.
Money is not the end in itself, but in modern times money has become the end and nature has become a means to make money. I ara mateix ni tan sols soc conscient de si tinc gaires diners o no en tinc, perquè en la nostra societat hem convertit els diners en una finalitat en si mateix quan hauria de ser només un mitjà. I quan tens diners els utilitzes per intercanviar-los per altres coses. In my view, money should not be a symbol of power, it should not be a symbol of status,
Els diners no haurien de ser un símbol de poder, un símbol d'estatus, són un gran invent, però ho són només si els fem servir simplement com a mitjà d'intercanvi.
Més del 90% dels diners que avui en dia circulen al món no tenen cap relació amb vens i serveis tangibles. 90% de l'emergència al món va al voltant de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'emergència de l'em
Avui en dia, gairebé tots els diners que s'economen al món són dins del circuit financer en el qual els dòlars, els gens, les lliures esterlines, etc. s'intercanvien i especulen els uns amb els altres a través de les borses, etc.
però la major part d'aquests diners no tenen res a veure com deia abans amb vens i serveis tangibles. Aleshores, el que hauríem de fer és l'any revés, és que la major part dels diners que circulen servissin per coses que tenen resultats concrets en la vida de les persones i no aquest diner que és especulatiu, que és el que avui en dia constitueix la major part del moviment financer. I aleshores els diners, que eren un bon invent, els hem convertit en una càrrega.
I vostè com s'ho va fer aquests dos anys i escaig que no va tocar ni una sola moneda?
Vivia de l'hospitalitat de la gent, jo caminava i quan arribava a un lloc, doncs em donaven de menjar, em donaven un lloc per dormir, i de la mateixa manera que les llavors donen fruit espontaneament, a mi m'arribava el menjar i m'arribava el que necessitava.
I aleshores, quan hi havia moments en què ningú donava de menjar, el que feia era d'ajunar. Pensava, mira, avui tinc una oportunitat per fer d'ajunt.
Hi havia dies que ningú m'oferia un lloc on dormir, perquè evidentment no anava a hotels ni a bed and breakfast. I aleshores pensava, doncs bé, avui tinc una oportunitat per dormir sota els estels, sota les estrelles. No m'interessen els hotels de 5 estrelles, tinc un hotel de milers d'estrelles. Satiscomar. És meravellós pensar que treballar amb les mans no només ens reporta salut i felicitat, sinó que, a més, es talvia energia.
Estem en el redacte final d'aquesta conversa amb Satish Kumar, a l'ofici de viure, que està presentant el seu últim llibre, Tia Realma i Sociedat, que ha publicat Cairós aquests dies. Per tancar el tema dels diners, ¿vostè creu que sempre tenim els diners que necessitem? És a dir que, en el fons, els diners que necessitem sempre ens arriben d'una manera o d'una altra, perquè la vida és abondància? Vostè comparava abans la vida amb les llavors?
Sí, com que no hi ha prou aire, no hi ha prou aigua, no hi ha prou terra, tenim recursos naturals. En el mateix principi hem d'aplicar a la moneda, i la moneda ha de ser disponible.
De la mateixa manera que no hi ha escassetat d'aire, no hi ha escassetat d'aigua, no hi ha escassetat de terra, també hauríem de fer que el diner no fos escass i hauríem de fer possible que el diner
estessin a l'abast de tothom i que tothom pogués utilitzar-los per intercanviar vens i serveis. And anybody who is doing work, whatever work they are doing, cleaner, cook, builder, craftsman, artist, doctor, lawyer, whoever they are, whatever work they are doing, everybody should be paid a living wage so that they can get food, they can get a house, they can get clothes, basic
Tothom, independentment de l'activitat que faci, hauria de rebre un sou que li permeti tenir una vida digna amb uns mínims dignes. I tothom hauria de tenir feina i hauria de tenir aquestes oportunitats de desenvolupar la seva vida.
Els diners són simplement xifres en una pantalla d'ordinador. El problema és que manca la nostra generositat.
Llegim en el llibre de Satish Kumar que malgrat el creixement sense precedents de l'economia, la ciència, la tecnologia i el comerç mundial, gairebé una quarta part de la humanitat passa gana i no té sostre, mentre que gairebé la mateixa quantitat de persones mengen accés i viuen cases on sobre espai. La humanitat no només està en guerra contra la naturalesa, també contra ella mateixa, diu Satish Kumar,
Lament de la majoria de polítics industrials es regeix per valors com el poder, el control i la cobdícia. I diu el nostre convidat d'avui a l'ofici de Viura que només el desvetllament espiritual pot fer front a aquesta situació. Abans parlàvem d'aquest canvi de paradigma que estem vivint lentament. També hi està veient un desvetllament espiritual?
Yes, we have a spiritual awakening happening. More and more people are realizing that we are not just our physical body. There is something profound within our body. We are part of a universal...
Sí que crec que hi ha un despertar espiritual avui en dia.
Crec que molts de nosaltres ens estem adonant que som més que el nostre cos, que el nostre cos físic, i que estem connectats a qualcom que és molt més gran que nosaltres. Hi ha, avui en dia, una set molt clara de felicitat, de plenitud, de sentit que ens porta més enllà del nostre cos. Millions de persones al voltant del món aniran a estudiar ioga,
Hi ha milions i milions de persones en tot el món que estan practicant ioga, meditació, que van a caminar per la natura. La connexió amb la natura és una activitat espiritual i és, de fet, aquesta necessitat de reconecció espiritual amb la natura el que ens porta cap a ella sovint.
Once our physical needs are met, food, clothes, house, basic needs are met, after that what we need is spiritual growth, happiness, fulfilment, well-being, spirituality.
Un cop tenint satisfetes les nostres necessitats bàsiques, d'alimentació, de tenir una llar, de tenir roba, etcètera, el que necessitem aleshores és creixement espiritual, necessitem felicitat, necessitem plenitud. I només la espiritualitat salvarà el món, no l'economia. La moneda no salvarà el món, la moneda no farà que la gent estigui feliç. Només la espiritualitat salvarà el món i farà que la gent estigui feliç, satisfetada i feliç.
Els diners no salvaran el món, l'economia no salvarà el món, sinó que és l'espiritualitat el que podrà aconseguir que la gent sigui feliç i puguem salvar el món.
És un bon titular, pràcticament, per acabar aquesta conversa. Només l'espiritualitat salvarà el món, oi, Jordi Vicent? Tu hi estaries d'acord? Ho diria potser amb altres paraules, però estic d'acord, sí. Bé, i ens agradaria acabar en aquest nou paradigma del qual es parlava reiteradament Satish Kumar, que diu que tots som un i en què tenim molt present sempre l'altre, i la natura també. Nosaltres formem part de la natura. M'agradaria acabar preguntant-li al senyor Satish Kumar pel seu ego. Vostè quina importància dona al seu jo personal?
There are two aspects within us. One is what we call the atman, which is the self, and the other is ego. We have to differentiate between the atman and the ego, self and the ego.
Hi ha dos aspectes del que nosaltres som. Un és el que a la tradició india se'n diu Atman, que és el nostre, diguem-ne, jo superior. I l'altre és el que anomenem ego. Now, ego separates us. I am separate from you. I want my happiness, my house, my car, me, me, me. That's ego. When we are together in relationship, we are all part of a universal Atman.
L'ego és una cosa que ens separa, que jo vull una cosa per mi, una casa per mi, una feina per mi, això és meu, meu, meu, meu, això és l'ego.
ens permet participar en qualcom on som tots interdependents, on tots som part dels uns dels altres. I necessitem això i no l'ego que ens separa. I no té la sensació que, i això és una opinió personal meva, mai com ara en la història s'havia donat tanta importància el jo, l'ego?
Sí, en el moment en què hem perdut la sensació de l'atman, la sensació del mateix, la sensació de l'anima mundi, i hem tornat tan individualitzats, isolats, atomitzats, que veiem tot per a mi, mi, mi, separat. I això és el més gran repte i el més gran problema del nostre temps. I això és per a què el moviment espiritual és la cura,
Sí, és cert, avui en dia ens hem encapsulat tant en l'ego que ens sentim més aïllats que mai, més atomitzats que mai, més individualistes que mai, i aquesta és la real dels problemes del nostre temps. I precisament per això necessitem la espiritualitat per sortir d'aquí i obrir-nos a l'atmen, obrir-nos a aquesta visió que ens fa sentir-nos part de qualcom més gran que nosaltres.
Al mateix temps, Satish Kumar diu que com a part del nou paradigma, ho diu en el seu llibre que ha presentat avui a l'ofici de viure, que aquest nou paradigma es basa en les xarxes, que tots els éssers estem interrelacionats i vinculats a través d'una evolució i origen comuns, i que el nou paradigma es basa en el concepte de participació en el procés de la vida.
com d'una manera o altra han dit al llarg d'aquesta entrevista. Només informar al senyor Satish Kumar, si tens la habilitat Jordi Pijem, que estem en un programa d'espiritualitat a la ràdio pública catalana, cosa que demostra que efectivament el paradigma està canviant.
Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies. Satís Comar és vostè molt amable. Ha sigut tot un honor comptar amb la seva presència a l'Ofici de Viure després que portem vuit temporades, vuit anys, que jo em sembla que de tant en tant Elisabet Pedrosa que escriu els guions el va citant cada dos per tres. És a dir, el nom de Satís Comar a l'Ofici de Viure va sortint sempre. I avui per fi l'hem tingut. Moltes gràcies. Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal.
Feliz any nou! Corre pare, que arriben els reis! Jo ja marco amb la meva T12. Per anar a la cavalcada, eviteu cues, problemes d'aparcament i nervis. Desplaceu-vos en transport públic. La manera més còmode, sostenible i segura d'anar a saludar a ses majestats d'Orient. Bones festes. ATM, autoritat del transport metropolità.
21 temes dignes d'un festival de música catalana. Des del millor de Mishima, Els Amics de les Arts o Manel, Passant per Joanda, Usà, Cesc, Freixes, La Pegatina i molts més. Emporta't amb el diari Ara Festival 2015. Un disc que recull la millor música de casa nostra. Ja a la vent del teu quiosc per 9 euros amb 95. Només amb l'Ara.
30 anys trepitjant escenaris. 30 anys al capdavant d'una banda clau de la música del país. 30 anys escrivint cançons que ja són himnes. Lluís Gavaldà presenta El cel obert a iCat.cat. Un programa sobre el que expliquen i el que amaguen les cançons. El cel obert, amb Lluís Gavaldà. A partir del 13 de gener, cada dimarts a les 10 de la nit a iCat.cat.
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu negant. Ho sabem, Catalunya Ràdio té ullents que posen el despertador per escoltar un programa. I si no el senten, perquè es queden clapats, a adonar-se'n s'exclamen.
Mira, m'he posat el despertador perquè fa ràpid despertar-me quan ja heu passat. Avui us vull sentir. S'ha posat el despertador a quina hora? A l'agona. Per escoltar el programa? Clar. La nit dels ignorants 2.0 amb Xavier Solà. L'ofici de viure amb Gaspar Hernández. Saber perdonar millora la nostra salut emocional. What a wonderful way
L'ofici de viure, un programa sobre conducta humana.
Hola, soc una noia de 17 anys i surto amb un noi de 18 que és el millor amic del meu germà. Al començament de la nostra relació jo estava super bé perquè he de dir que ella es comportava com molt atent amb mi. Suposo que deu passar bastant sovint amb les parelles però ara sento coses que no són massa positives, sobretot en la relació sexual que mantenim. Ell m'obliga o no és que m'obligui, exactament, però em demana que faci coses
que jo no veig molt clares i que prefereixo no fer el menys ara mateix i amb ell. No voldria entrar massa en detalls, tampoc no crec que sigui el lloc ni el moment, crec que algunes pràctiques són clarament vexatòries a nivell sexual i des del punt de vista d'una dona i que jo no estic massa disposada a passar per aquí
Però tot i això, he de dir que em sap greu no estar a l'alçada i dir que no a aquestes coses que ell em proposa. De moment ho he pogut anar trampejant, però cada vegada es posa més insistent i no sé francament què fer. M'agradaria que m'aconsellessiu. Moltes gràcies. Gràcies Jordi Llovina. Joan Cervera, què diu la nostra psicòloga per començar?
Doncs diria una frase molt senzilla, però en el fons molt profunda, que no li estàs dient que no a una altra persona, sinó que t'estàs dient sí a tu mateixa. Què en penses Jordi? Em deixes ara descol·locat bé, des del moment que ella no posa límits o des del moment que ella consent
és evident que està passant cançons, que diuen, no? Per tant, jo crec que també hi ha una cosa que és molt clara i és que no únicament en relacions sexuals, sinó en qualsevol tipus de relació, també moral, o a vegades mantenim relacions de tipus psicològic, diguem-ho així, amb algunes persones, i fins i tot a vegades de manera virtual, jo crec que un no ha de fer
allò que no tingui ganes de fer i sobretot no ha de fer alguna cosa que estigui en contra de fer-la. I que li representi un càrrec de consciència, que li representi una cosa terrible de fer. I pel que veig ella parla concretament una noia de 17 anys de pràctiques que ella considera vexatòries. Des del moment que concepte aquesta paraula, concepte aquestes pràctiques que li proposa ell puguin arribar a ser vexatòries, em sembla que és molt clar, no ho ha de fer, naturalment que no.
Exacte, no hi ha més a dir, només afegiria que la sexualitat en aquesta edat es pot viure amb molta angoixa, sobretot per la part masculina, com d'experimentar, de dir, doncs he provat tot això. I sembla, en aquest punt, que ella sigui com una miqueta, entre cometes, aquest conillet d'índies, i ella ha posat un límit molt clar, se n'ha adonat i ha fet una cosa molt important també, que és demanar ajuda i expressar-ho, que, si us plau, no s'ho guardi, que ho expressi, que ho expliqui a una amiga íntima i que tingui aquest diàleg interior amb les paraules que li hem dit.
Sí, perquè a més a més, i aquest no està a l'altura de les circumstàncies que és... És molt dur. És delicat, no? És a dir, què vol dir, no està a l'altura d'una persona que vol perpetrar el que tu mateixa n'has dit pràctiques vexatòries, clarament. Recordem el nostre correu electrònic viurear.cat, ràdio.cat, podeu enviar els vostres correus electrònics a la Joel Cerveri i en Jordi Llovina. Moltíssimes gràcies, senyores, senyor. Gràcies. Fins ben aviat, els uients també. Moltes gràcies, una forta abraçada.
One day, baby, we'll be old. So, baby, we'll be old. Claiming all the stories that we could have told. One day, baby, we'll be old. So, baby, we'll be old. Claiming all the stories that we could have told.
Aquest any a Catalunya Ràdio, així és el teu Nadal. Feliz any nou.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 10. Bona nit, us informa Montse Quadreny. Els Estats Units castiguen Corea del Nord pel ciberatac a Sony i Washington.