tenen habitualment
tant líquid com
sòlid. Això no patiu
que a gana no passa. Perfecte.
Potser passem nosaltres
a menjar un bocata, si hi ha menjar.
Nosaltres no correm, no sé si...
Bocates n'hi ha, però pel voluntat.
Si veniu a treballar, tindreu
a entrepar. Doncs Jordi, això és tot,
se'ns acaba el temps. La setmana que ve
vindran participants de
la triatló dijous
al programa de la plaça Mireia.
Informem els nostres oients per si volen saber
quines són les reaccions, com ha anat la triatló i tal.
No és així? Bé, vindrem
el dijous abans
de la triatló. Abans de la triatló?
Sí, perquè... Ah, clar, és el... Ui, sí, sí.
Sí, sí, sí. El diumenge, és el diumenge
27, la triatló, i nosaltres
en principi ens entrevisteu,
entrevisteu els nanos... El dijous vinent.
El dijous vinent. Si, és que tinc un cacau
mental al cap amb els exàmens que m'estan tornant
boig. Perdona. Sí, sí.
Però bé, jo crec que si
entrevisteu els nanos
sempre tenen coses a explicar.
Home, això sau, és el millor exemple.
Doncs els tindrem aquí
i divendres ficarem notes de veu
dels nois, quines són les seves reaccions.
Doncs moltes gràcies, Jordi. Se'ns acaba el temps,
així que ens hem de despedir ja. Que vagi molt bé la marató
i que tot es compleixi.
Tiat-lo, tiat-lo.
Tiat-lo. Tiat-lo.
Encara no perds res, encara no perds res.
Doncs moltes gràcies, Jordi. Ens veiem.
Vinga, a vosaltres. Gràcies.
Adéu.
Doncs, triat-lo. Es diu triat-lo, no es diu marató, eh? Ui, quin liu. M'ho apuntaré...
M'ho apuntaré davant del llit per cada dia quan em desperti el sostre poder veure que es diu triat-lo.
Tots acabem ja. Acabem ràpid.
Que tingueu tots molt bon cop de setmana. Rita, Vila, el demà noia,
Bruna, Ricard, Calvo, Nils, Solana...
Aneu, casa's. Bruna, a casa's.
Us hem parlat, Adrià, Vila,
ens veiem la setmana que ve
o quan Déu vulgui. Vinga.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè em balla boca.
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho,
però no puc.
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc,
ai, Jean-Luc,
vull entendre-ho,
però no puc.
Caixant-lo,
caixant-lo.
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo
o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir ri ja, però si ara hi vaig
ella no ho vol, després què?
Després tot això acaba siguent un rotllo patatero.
Em va convidar a fumar,
i en un pleno seqüència una frase magistral.
Una dona és una dona,
no et preocupis tant se val.
que no és una dona.
L'endemà
vam esmorzar.
Ni tan sols faig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no s'interpreta.
i a l'hora de marxar.
Aixant-lo,
Aixant-lo.
Vull entendre'ho,
però no puc.
Aixant-lo.
Aixant-lo.
Aixant-lo.
Aixant-lo.
Ràdio Taspel.
98.1.
Ràdio Taspel.
98.1.
Què?
Has de dir, la desbarnada.
Què?
Que has de dir, la desbarnada.
Què?
La desbarnada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
La desbarnada.
La desbarnada.
No.
La desbarnada.
La semantera.
Sembles el de Passa Palabra, no.
La desbarnada.
La semantera.
La desbarnada.
La semantera.
La semantera.
La semantera.
La semantera.
Molt bon vespre.
Són les 20 i 22 minuts.
Esteu sintonitzant Ràdio Desverb,
l'emissora municipal de Sant Just.
I aquest programa és...
La desbarnada.
Salutacions de l'equip del programa.
Salutacions de l'equip del programa
amb el Marc Simón,
que el tinc aquí a la dreta mirant el mòbil.
Hola Marc, bona nit, bona tarda, bon vespre, benvingut.
Bon dia, bon dia.
Vinga, del que tu vulguis.
El doctor Baramio, que esperem contactar amb ell,
si no passa res estrany.
L'Armand García, que ha dit que vindria.
El Josep Maria Montes,
ens ha de fer la predicció del temps
i dir si ja ha arribat l'estiu o no arriba.
Mariano González, que té feina avui a Madrid.
No sé de què en parlarà, però té feina.
L'Isidre Inglés, que lògicament ha de parlar del comiat de la Lliga,
del comiat d'Iniesta i totes aquestes coses.
La Núria García, que està d'allà per donar-me un cop de mà
i no sap com fer-ho.
Hola, Núria.
Hola, hola, estem aquí ventilant.
i l'Isabel Almateu, que ens parlarà de...
lògicament de les coses que passaran
o que han de passar per les plugues Sant Just.
I els voltants,
Sant Joan d'Espí, Sant Vicent dels Horts,
Sant Vicent de Castellé...
Sant Vicent de Caldés?
També.
Sí, home, sí.
Això està superlluny, no?
No està a Tarragona?
Sant Vicent és a Caldés?
Sí.
No sé.
Sí, està a direcció, però bueno...
És igual.
Escolta, perdona.
Hi ha vehicles, eh?
Pots agafar l'ave.
Sí.
Vale, vale.
No cal que hi vagis caminant.
No, vale.
I avui, com sempre, bueno, com és habitual, normal i corrent,
doncs tenim l'Àlex de control de so.
Hola.
Hola, Àlex.
Com vulguis, comencem.
Doncs hem arribat el 18 de maig.
No sé si el 18 de maig és alguna festa important.
No ho sé, després ho mirarem.
Però el que sí que és cert que han descorregut 138 dies del 2018 i només falten, només, eh?
227 per arribar a la tradició aquella de Feliç anya nova.
És la setmana 20 de l'any, una setmana marcada per la investidura de Quim Torra com a 131è president de la Generalitat de Catalunya.
Tinc també notícia de la setmana al viatge de Torre a Berlín per entrevistar-se amb Carles Puigdemont.
La brutal repressió d'Israel sobre els manifestants palestins a Jerusalem.
El pacte entre PP i PSOE de tornar a aplicar l'article 155 a Catalunya, lògicament, si és necessari.
També notícia de la setmana a l'arxiu definitiu per part dels tribunals belgues de la petició d'extradició del jutge Llarena.
El Ministeri de l'Interior demana al president Torra que proposi, posposi per motius tècnics i justístics, segons han manifestat, la seva visita a les presons d'Extremera, Soto del Real i Alcalà Mico.
I avui, doncs, com cada dia surt el sol i la lluna, Núria.
Sí, sí. Avui el sol ha sortit a les 6 i 28 del matí i es pondrà d'aquí una estona a les 9 i 7 minuts.
La lluna avui ha sortit a les 9 del matí i 16 minuts i es pondrà a les... quan només hagin passat 26 minuts de demà, o sigui, del dissabte.
De les 12.
Sí.
De demà dissabte, o sigui, 26 minuts del dissabte.
O sigui, a les 00.26.
Marc, demà.
Demà. Demà, demà, eh... demà què?
Que el sol i la lluna.
Ah, tu.
El sol i la lluna, de demà.
Bueno, perdoneu. És que com m'ha dit 00.26 m'ha despistat i dic que ja ha dit les meves.
Doncs demà. Demà el sol sortirà quan faltin 3 minutets per dos quarts de 7 del matí, és a dir, a les 6 i 27 minutets.
I es pondrà quan passin 8 minuts de les 9 del vespre.
És a dir, un minutet més... dos minutets en total de llum més, adicional.
Que avui.
Que avui, correcte. I que abans d'ahir 4. I que a l'anterior 8.
D'acord.
D'acord. La lluna. La lluna sortirà, com sempre, a l'hora que li doni la gana, quan passin 3 minuts d'un quart d'11 del matí.
Mira que ho dius complicat, eh?
Sí, sí.
Bueno, vale, a les 10 i 18.
Un quart i mig d'11.
També, també.
Sí.
Bueno, és igual. I es pondrà quan passin també, com ha dit la Núria, 26 minuts de les 12...
Però d'ab del diumenge.
Del dilluns. Que ja serà dilluns.
Exacte, d'ab del dilluns.
No, no, serà diumenge, Marc.
Ja, diumenge.
Sembla mentida, eh? Que no, clar. Demà és dissabte.
Ja sabem que demà ha passat...
Vale, sí, sí. Però no, la qüestió està, si la lluna avui ha sortit a les 9 i 16 i s'espondrà demà,
doncs demà sortirà a les 10 i 18 i es pondrà diumenge, sí, correcte.
Diumenge.
És que estem a divendres, eh, Marc?
Hem de dir que la lluna està creixent, que en aquests moments es té la forma aquella de la D,
per tant, és la lluna representativa dels àrabs i no sé si per això estan en el ramadà.
Ha començat avui, oi?
El ramadà n'ha començat avui.
Fins el 14 de juny, crec.
El 14 de juny. Tants dies, mare de Déu.
Sí, sí, sí.
En fi, cadascú té les seves costums.
Efemèrides?
Pues remember, remember. Qui vol llegir la primera efemèrides?
Jo mateixa.
Doncs vinga.
D'acord. Mira, un 18 de maig del 1152, Enric II es casa amb l'Eleanor de Quitània.
Bé, Enric II, plantagenet, va néixer a Le Mans el 5 de març del 1133 i va morir a Xion el 6 de juliol del 1189.
O sigui, va viure...
Uns quants anys?
Uns 50, més o menys.
Eh, però l'època era molt.
Sí.
Va ser rei d'Anglaterra des del 1154, o sigui, amb uns anys, no, amb 21 anys, fins al...
Bé, fins que es va morir.
Fins que es va morir.
Sí.
També era duc de Normandia i Aquitània, comte d'en Jou, comte d'Alement, comte de Nantes, sí, i senyor d'Irlanda.
I en diferents moments també va controlar Gales, Escòcia i Bretanya.
Va ser fill primogènit de Godofredo V V d'en Jou i de l'emperadriu Matilde, filla d'Enric I d'Anglaterra.
I va ser el monarca d'Anglaterra de la dinastia plantagenet.
Va estar activament involucrat des dels 14 anys en els esforços de la seva mare per obtenir el tro d'Anglaterra.
En aquest moment, ocupat llavors per Esteban de Blois.
Va ser nomenat duc de Normandia als 17 anys.
Va aretar d'en Jou, això, ai, perdó, va aretar en Jou el 1151 i poc després es va casar amb Leonor de Aquitània.
Casar anteriorment amb Lluís VII de França, però el matrimoni havia estat anul·lat.
L'Eleanor de Aquitània va néixer a la ciutat de Poitiers el 1122 i va morir a Fontbreu-la-Ville.
En fi, que em perdonin els francesos.
No sé si et perdonaran, però és igual.
L'1 d'abril del 1204.
Va ser la més gran dels tres fills aguts del matrimoni entre Guillem X, duc de Aquitània i Leonor de Châtel-Loral,
noble francesa, membre de la casa de Poitiers.
Per dret propi va ostentar els títols de duquesa de Aquitània i Guiana i comtesa de Gasconia.
I per matrimoni arribaria a ser reina consola de França i després reina consola d'Angladerra.
El 1130 va morir el seu unit germà, el Guillem, el que la va convertir en la Deva.
El 9 d'abril del 1137, Guillem X va morir en un palestrinatge a Santiago de Compostela
i Leonor va prendre possessió de l'immens ducat de Quitània,
que s'estania des de l'Oira fins als Pirineus i era més gran que els dominis directes del rei de França.
El 18 de maig del 1152,
l'Eleonor i Enric van contraure matrimoni a la catedral de Sant Andreu de Bordeus.
S'unien així els bastis dominis a França de l'Eonor,
els que ja posseïa l'hereu al tron anglès, propietari d'en Jou,
Maine i Normandia, a més el regne d'Anglaterra i Gales.
D'aquesta manera es va formar l'anomenat imperi en Javí.
En el qual els reis d'Anglaterra, tot i ser basals del rei de França,
controlaven un territori vuit vegades superior al dominat per Lluïsatè.
D'aquest matrimoni van néixer vuit fills, cinc homes i tres dones.
L'existència d'un amant, Enric II, va provocar l'enfrontament entre Leonor i Enric.
I a partir del 1173, Leonor va promoure la rebel·lió de tres fills,
Ricard Cordeléon, Godofred i Joan, sense terra, contra el seu pare.
Després de reprimir la rebel·lió, el rei va empresonar Leonor,
primer a Xinon i després a Salisbury, on va romandre sotarrés fins a la mort del seu espòs, el 1189.
Molt bé. Per als que ens interessa aquesta història...
Ai, doncs a mi m'ha semblat molt interessant.
Poden veure la pel·lícula El Leon en invierno,
que tracta precisament dels últims anys de la vida d'Enric II.
Bé, els últims anys d'Enric II no, sinó ja.
La rebel·lió de Ricard Cordeléon, de Godofred, Joan, sense terra...
quan Enric II, doncs, va fer matar, o ja havia fet matar a Santo Tomàs Béquet,
la lluita entre Leonor de Quitània i Enric II, en fi, és una pel·lícula molt... molt maca.
Em sorprèn que ho vulgués matar, ai, matar...
Bé, que primer... o sigui que després empresonés la seva dona.
Em va empresonar la seva dona, sí, perquè la seva dona va cospirar contra ell.
Ja, ja, però...
I era el rei, ja?
I hi ha una escena de la pel·lícula que el rei li diu al seu fill Ricard,
quan el seu fill Ricard va reclamar el tro,
li va dir, diu, doncs, te daré una patada en tus reales possaderes.
Li va dir en anglès, però aquí van traduir el castellà.
Senyor Simón.
Digui vostè.
A vostè que li agrada el teatre, la literatura i tot això,
ens podria explicar la segona efemèride del dia.
Doncs, del tal dia com avui, el 1593, no fa pas tant.
Només 515 anys.
Mig segle.
Bé, no, això és res.
Com que mig segle?
Mig segle, no.
Cinc segle.
O sigui, sí, vale, perdó.
Vale, vale.
Volia dir mig mil·lèni.
Volia dir mig mil·lèni.
Molt bé, de res, eh?
Res, eh?
Fa quatre dies.
400 anys amunt.
Què és això?
Aquesta és una història maca, també, eh?
Ah, vinga, pa.
Doncs, a Anglaterra, l'escriptor Thomas Keat va liderar les acusacions d'heretgia
contra Christopher Marlowe.
Christopher Marlowe va néixer a Canterbury.
Se suposa en 1564, morint a Depfort el 30 de maig de 1593.
Va ser dramaturg, poeta, traductor a l'anglès del període Isabelí.
Va popularitzar el vers blanc incorporant-lo al seu teatre.
És considerat com el gran predecessor de Shakespeare.
Tot i que hi ha dubte sobre l'autoria real d'obres atribuïdes a Shakespeare
que alguns historiadors diuen ser de Marlowe.
Aquest home va viure 29 anys.
Que poc.
Si va morir jove.
Bueno.
En aquella època...
Continuem amb la història.
Continuem amb la història.
No facis spoilers.
No, no.
Se sap...
Se sap que en els seus temps d'estudiant va estar al servei de la reina
i que aquests serveis almenys van constituir en diversos viatges a Reims.
En aquella època, origen de confabulacions catòliques en contra de la corona.
I se sap també que ja a Londres va mantenir contactes amb Thomas Walsingham,
cosida Sir Francis Walsingham,
secretari d'Estat i responsable dels serveis d'espionatge.
Segons els bons historiadors, el 30 de maig de 1593, a primera hora del matí,
Marlowe es trobava en una posada de Dupford,
amb diversos companys, suposats membres del servei d'espionatge d'Isabel I.
Després del sopar, s'haurien originat una discussió.
Marlowe hauria agafat la daga a Ingram.
Freezer, conegut espia de l'equip de Sir Francis Walsingham,
Freezer es va regirar i forçant a Marlowe,
aquest s'hauria travessat l'ull amb la daga,
havent-li arribat aquest al cervell, causant-li la mort instantània.
Que maco.
És poètica.
Sí.
Que maco, diu.
Sí, sí, sí, preciós.
La imatge seria...
Marlowe va ser enterrat l'1 de juny de 1593
en una tomba anònima en el propi Dupford.
I Freezer, després d'un procés del qual es va considerar
que havia actuat en legítima defensa,
va rebre un indult real.
Diversos crítics i estudiosos
no s'han sentit satisfets amb aquells detalls sobre la seva mort
i han afirmat que Marlowe no va morir en aquest incident
i es va tractar d'un muntatge per fer-li desaparèixer
i evitar així que s'enfrontés a la justícia
que l'acusava de teísme
per haver qüestionat passatges de la Bíblia
de delinqüent perillós que amenaçava
d'encunyar la seva pròpia moneda i homosexual.
Igualment, afirmen que va seguir escrivint
i que les seves obres es van reprendre amb la signatura...
Es van representar?
Representar, perdó, neta.
Amb la signatura de William Shakespeare.
Aquestes espectulacions són conegudes
com la teoria de Marlowe.
Oh, que interessant.
Inclús hi ha alguns seguidors de la teoria Marlowe
que diuen que Shakespeare no va existir mai.
I que era què?
Que era Christopher Marlowe
que després de tot això va aprendre una altra personalitat
i es va fer dir William Shakespeare
i va continuar escrivint obres.
Però William Shakespeare
és un altre, o sigui...
Clar, nosaltres el coneixem com una altra persona.
Sí, clar, com a William Shakespeare.
Sí, però hi ha els teòricos de la conspiració
després d'un part de cubatilles que diuen...
No, no, uns diuen que Marlowe va continuar escrivint
i que Shakespeare signava les obres com si fossin seves.
i altres diuen que no, que no és que Shakespeare firmés les obres.
És que Shakespeare era Marlowe.
Que va canviar de nom.
I no hi ha fotos de Marlowe i fotos...
De 1593.
Ah, no, clar, no, no.
És que no havia caigut...
No, no, ara no.
Si vols ho mirem al Facebook, a veure si teníem Facebook.
Si hi ha alguna foto de...
Bueno...
És que no havia tingut el compte.
Fins aquí les efemèrides.
Anem als aniversaris.
Avui fa 85 anys, és a dir, en 1933,
va néixer Anton García Abril, un compositor.
És compositor i música espanyol,
autor de bandes sonores per a pel·lícules i sèries de televisió.
Entre 1974 i el 2003 va ser catedràtic de composició
i formes musicals del Real Conservatori Superior de Música de Madrid.
L'any 1982 va ser triat membre de la Real Acadèmia de Belles Arts
de Sant Fernando de Madrid
i en el 2008 va ser anomenat membre de la Real Acadèmia de Belles Arts
de Sant Carles de València.
I, ací mateix, és president d'honor de la Real Acadèmia de Nobles
i Belles Arts de Sant Lluís de Saragossa.
És important ressenyar la seva faceta com a autor de música per a cinema
i sèries de televisió, com per exemple
El hombre y la tierra, de Félix Rodríguez de la Fuente,
sèries com Los camioneros, pel·lícules com Citroën,
la sèrie Fortunati Jacinta, Anillos d'Oro,
Segunda Enseñanza, Brigada Criminal i Ramón y Cajal.
També la pel·lícula La ciudad no es para mí,
compuesta Sinovio y Requiem por Granada.
Dins de la música per a veu i piano destaca en les seves cançons
que va gravar en un disc la soprano Ainhoa Arteta.
Va compondre l'himne d'Aragó per encàrrec de les Corts Aragoneses
i és actualment l'himne oficial d'Aragó des de l'any 1989.
El 2014, Anton García Abril va rebre la medalla d'or de l'Acadèmia del Cinema Espanyol
per la seva contribució amb les bandes sonores.
Molt bé.
Un altre més jovenet que segurament la Cristina.
La Núria deu saber qui és.
Cristian Galvez.
Aquest mateix.
Sí, sí que saps qui és.
Saps qui és, no?
Doncs jo no.
Aquesta és la pregunta...
Atenciones...
Fa 38 anys, va néixer el 1980, Cristian Galvez Montero.
Nascut a Mòstoles, és presentador...
Igual que Iker Casillas.
Sí.
Jo el conec més que per actor, per presentar.
Per presentar.
Ah, d'acord, sí.
Clar, és que em dius actor i jo, clar, no el tenia associat.
És el de la ruleta, no hi ha el de la ruleta.
Aquest nen, mai millor dit, va començar com actor.
Ah, sí?
Ostres, és presentador de televisió, actor i escriptor.
Sí, ha escrit uns quants llibres, entre els quals un sobre, crec que Leonardo da Vinci, Desmuntando o Leonardo da Vinci.
Està casat amb la gimnasta rítmica Almodéna Cid.
Que la va conèixer en Passapalabra.
En sèrio?
Sí.
Ah, la va conèixer allà.
La va conèixer allà, Passapalabra, passant gent més o menys coneguda per ajudar els concursants,
i un dia va anar a l'Almodéna Cid i l'altre, doncs, va començar...
Pot ser que tingui un fill amb algun problema.
A Tartum... Qui?
El Cristian Galvez.
El Cristian Galvez, això ja no ho sé.
Bé, Cristian Galvez va iniciar els estudis d'en Magisteri i Filologia Anglesa,
si bé ja a Mentoria Euritat havia encaminat els seus passos cap al món de l'espectacle.
Els seus començaments professionals es van situar en la interpretació,
debutant en la petita pantalla amb 15 anys com a fill d'Emili Aragona,
a la sèrie Mèdico de Família.
li seguiran rol sense continuïtat a la Casa de los Líos del 1996 o al salir de classe del 1998.
Més tard va passar a fer tasques de presentador de televisió conduint els espais, per exemple,
Verano Noche, Humor a toda marxa i l'infantil programa Desesperado Club Social,
entre el 1999 i el 2002.
Va començar a cobrar, bueno, més notorietat, no?,
a causa de la seva participació com a reporter al programa Caiga Qui Encaiga,
a més per Telecinco, i presentat per Manuel Fuentes.
Oi que el feien divendres, aquest programa?
El Caiga Qui Encaiga?
Sí.
No sé, jo el de Manuel Fuentes no el vaig veure, jo veia el del Boya Almen.
El del Boya Almen.
Ah, vale, sí.
Després de deixar Caiga Qui Encaiga va ser escollit per Telecinco per presentar,
des del 16 de juliol del 2007, el concurs Passapalabra.
Durant els més de nou anys amb Galvez al Capdavant,
el programa s'ha mantingut com un dels de més audiència a Espanya
i ha obtingut diferents premis televisius,
com Londres, que li van donar el 2008, i diversos TP d'or.
Molt bé, doncs, felicitat del senyor Galvez.
Sí, sí.
Vinga, continuem.
Ens arrenem al Sant Oral.
Avui és Sant Joan I, papa.
Clar, aquest senyor va ser papa entre el 523 i el 526.
Uf, s'hi va dedicar, eh, aquest?
Sí, no, va poquet, però és que després hi va haver 23 més joans.
Ah, val.
Va morir màrtir, pobret.
Sant Pròsper, va viure al segle VIII, era bisbe de Tarragona.
Sant Fèlix de Cantalici, religiós caputxí.
Santa Rafaela Maria Porras, religiosa fundadora de les esclaves del Sagrat Cor a Madrid,
el 1877.
I el beat Joan Gilbert, religió mercedari de Reus.
Molt bé.
I demà? Qui me'n diu demà?
Vinga, va, Marc.
El Sant Oral de demà.
Demà, demà és en Beat Francesc Coll, del 1812 al 1875, presbíter dominicà de Gobrem,
Ripollès, fundador dels Dominics de Nunciata, a Vic.
L'Anunciata?
De l'Anunciata.
Què és això, l'Anunciata?
L'Anunciació, no saps què és l'Anunciació de la Verge?
Ah, vale, sí, sí, sí.
A Vic, eh? De l'Anunciació de Vic, vale.
De l'Anunciata de Vic.
També és Sant Pere Celestí, papa dimissionari, Celestí cinquè, abans monjo i fundador.
I després monjo, una altra vegada.
I després monjo.
Sí, sí, se'n va anar a viure una cova.
No ho acabo d'entendre.
Sí, del què?
Com pot ser papa i després ser monjo, de nou?
Sí.
El papa no és papa fins que a Palma?
Celestí cinquè va ser el primer.
Bueno, a veure, aquell cas és especial.
El primer papa que va dimitir.
Ah.
El van anomenar papa, ell era monjo, estava recullit en un monestir,
i el van venir a buscar perquè el Sagro Collegio Cardenalicio l'havia escollit papa.
Però no es pot només escollir papa a gent que estigui dintre del conclave?
No.
Segons la normativa real del conclau, pot ser escollit papa qualsevol persona batejada,
sigui o no sigui sacerdot.
O sigui, tu podries ser papa.
El que passa que, clar, lògicament, com s'escollir entre ells...
Marc primer.
Eh?
No, no em posaria Marc.
No, es posaria Vinícius.
Vinícius.
Vinícius primer.
Vinícius primer, mola, m'agrada.
Doncs, com s'ho fan entre ells, doncs, allò.
I a vegada el van venir a buscar, i ell va dir, home, jo, la veritat, però...
No me veo.
No me veo.
I van dir, sí, sí, sí, sí, tu ets el que pot salvar l'Església i no sé què.
I, bueno, t'has deixat que Santa Siria, que també...
Santa Siria, que sí, és que ens hem posat amb el...
I aleshores, bueno, al final va acceptar,
però després de poc temps d'estar allà al Vaticà, amb les lluites entre els bisbes i cardenals i tot això,
ell va dir, senyors, això no és el meu, jo et dimiteixo i escollir una altra.
Ben fet.
I se'n va tornar...
A la cova.
A la cova.
Sí, de fet, tot això es va fer popular, es va comentar el dia que el papa...
Ratzinger.
Benet.
Benet XVI, el Ratzinger, no?
El Ratzinger va dimitir.
Queda, mai, però sí, senyor.
Sí, perquè en aquella època, xarxes socials, llibres...
No, no hi havia.
En Wikipedia no hi havia, amb la qual cosa, suposo que quedaria bastant tapadet.
Bueno, no, no, però que va quedar, com dintre dels anals de la Iglesia Catòlica,
doncs que hi va haver un papa, ara hi ha dos, que han dimitit.
Coses que passen.
Sí.
Reis que han dimitit, hi ha hagut algun més.
Uns quants.
Uns quants.
I decapitats, també.
També, bueno, de capitats.
De capitats, bueno...
Mira, curiosament, aquí a Espanya, per exemple, un que va dimitir és Felip Cinquè.
Sí.
Felip Cinquè, sembra que era Felip Cinquè, ara...
És que m'has fet, m'ha ballat la Milano.
Jo és que amb els Reis jo no soc molt...
Sí, no, no, sí, sí, Felip Cinquè.
Felip Cinquè va dimitir i va anomenar rei, o sigui, va escoceir el seu fill.
Que això hi ha molta gent en aquest país que no ho sap.
Per exemple, a Espanya hi va haver-hi un rei amb el nom de Lluís.
Lluís I, el liberal.
Fill de Felip Cinquè, i que va ser rei perquè el seu pare va dimitir.
Però el fill es va morir, i aleshores va haver-hi que tornar.
Ah, unes minivacances.
Unes minivacances.
Bueno, va morir, va morir, això...
Sí, va morir d'una pulmonia, pobret.
Vale, vale, s'està demostrat i escriturat.
Sí, sí, sí, està escriturat.
D'on has fet, no?
Aquest sí.
L'altre Felip, el de la Boja, de la Joana la Boja, aquest llà,
diuen que va morir també d'una pulmonia, però no està...
No està del tot clar.
No està del tot clar.
Bé, doncs ja està, el Sant Ural, Felip Cinquè, els Dominics,
felicitats a tots.
Felicitats.
Vinga, anem a veure el temps.
Bé, doncs jo volia ser...
Ara estava flipant.
Estaves flipant, per què?
Sí, dir que encara anem amb el temps i han passat ja...
O sigui, avui anem amb temps o no anem amb temps?
Bé, en aquests moments hauria d'estar el Mariano parlant.
Vale, o sigui, ja haguéssim fet les notícies.
Sí, sí, sí, sí.
Però, bueno...
I mira que cada vegada ho faig més curt, eh, això dels aniversaris i tot això.
S'ha de dir que la retaïla ha estat llarga, però, bueno, el temps, a veure què ens diu el senyor...
El senyor Montes crec que no ens dirà res, perquè...
Està de pont.
Ah, clar, estarà de pont.
Estarà de pont.
Dilluns és festa.
Dilluns és festa.
Per si no ho sabíeu, eh?
Dilluns és festa.
No per tothom.
No per tothom.
No.
Per qui no és festa?
Ah, no, a Espanya no.
No, i a Catalunya no és festa a tota Catalunya.
Ah, no és festa a tota Catalunya.
No, però jo tinc la meva...
La Mari Carmen treballa a...
Doncs això, el senyor Torra ho hauria d'arreglar, eh?
No pot ser.
Què?
No.
No tenim el temps.
Bé, han pujat una mica les temperatures.
Les temperatures plaurà?
Sembla que sí que plaurà.
I dimecres tornaran a pujar de manera significativa.
De manera significativa.
M'encanta quan els tomes del temps fan servir això de manera significativa.
Què vol dir això, de significativa?
No, a mi em fan por quan diuen molt interessant.
Bueno, sembla ser que en aquests moments a Sant Just tenim una temperatura de 19 graus.
Doi fer.
La temperatura màxima d'avui ha sigut de 22 i la més baixa serà de 16 graus cap allà, ha sigut aquesta matinada.
Demà, la temperatura seran més altes encara.
Sí.
Més altes les màximes, 24 graus, s'assoliran els 24 graus més o menys, si fa o no fa, cap a les dues del migdia.
i la mínima de 14, que lògicament això ja serà cap a la matinada.
Sí.
Llavors, concretament, aquesta matinada, cap a les 5 de la matinada, tindrem aquests 14 graus.
Cap de setmana continuarà a Càlid, fins dilluns.
Sembla que les amenaces de pluja aquí a Sant Just no es confirmen, vés a saber, perquè aquí avui...
Ara ho mires, no hi ha pluja, mires d'aquí d'una hora i hi ha pluja.
I hi ha pluja.
Sí, a la primavera canvia molt el temps.
Com te l'actualitzen.
El diumenge les temperatures una mica més baixes.
El dilluns, per alguns festiu, seran més baixes encara,
amb una temperatura màxima prevista de 19 graus i una mínima de 13.
I a partir de dimarts això comença a pujar.
No sabem si definitivament o no.
Hem dit que en aquests moments la temperatura és de 19 graus,
però la sensació tèrmica, si sortiu al carrer degut al Bochorno,
hi ha Bochorno,
perquè la sensació tèrmica és de 24 graus.
Sí.
A Rubí és de 19.
A Rubí és de 19.
Ah, que bé.
A Rubí és de 19.
Suposo que com és a prop de la platja més...
El que és a Rubí.
A Rubí?
No.
Rubí no té platja.
No.
A veure, no m'esteu entenent.
He dit que com més a prop de la platja...
Sant Just tampoc té platja.
Tampoc té platja.
Però està més a...
Encara, eh?
Però està més a prop de la costa que a Rubí,
que està més a l'interior.
Sí, quan tenim una muntanya enmig.
Sí.
Vale.
Vale, sí.
Doncs com més a prop de la platja, més sensació de...
La humitat, sí.
Sí.
Vale, sí, sí.
Molt bé.
Doncs...
Et faem cas.
És que semblava que...
Posa la cinturina de la notícia perquè, si no, aquests no callen.
Jo no penso callar igualment.
Vale.
Núria, les notícies.
Val, vinga, anirem així una miqueta rapidet.
Vinga, va.
A veure, resulta que un home...
Vale, molt bé.
Posa'm el Mariano.
Hola.
Vull dir...
Deixeu-me dir el titular, no, almenys?
Vinga, va, digues el titular.
Val.
Un home mort després que li exploti el cigarret electrònic a la cara.
Ja deia jo que el cigar...
Que era perillós.
Risc de mort fumar cigarrets electrònics.
Jo ho he dit sempre.
No, no, et pots a l'acutrobar.
Ara resulta que et pots...
Va.
Va patir cremades...
Com a mínim el normal de nicotina és més lent.
Sí.
Va patir cremades al 80% del seu cos.
Mare de Déu senyora.
De manera que...
Però crec que s'estava fumant un cartutxo de dinamita.
No ho sé, però va perdre la vida a l'impacte perquè el cigarrer li va explotar a la cara, no?
Va passar el 5 de març.
Diu que els bombers del comtat de Pineles, a Florida, van acudir a casa d'aquest senyor de 38 anys, alertats per un avís d'incendi.
Com a clar?
D'incendi, eh?
Llavors, dins el domicili van trobar, bueno, el cos...
El senyor mort.
Sí.
Amb el cigarro a la boca.
Ara s'entén.
O sigui, no va ser el cigarrer electrònic el que li va cremar, sinó que van incendiar la casa i llavors es va cremar.
Diu, eh?
Les cremades...
Clar, les cremades...
Les cremades que patia la major part del seu cos van ser degudes a la mateixa deflagració.
i no van ser conseqüència de l'incendi que es va originar després.
No ho veig clar.
No ho veig clar.
Perquè la cosa aquella no porta benzina.
O sigui, em diguessis, m'estic fumant benzina o nitroglicerina...
O saber-ho que et fumes.
Sí, però...
Ah, saber-ho.
Sí, pot ser alcohol.
Potser sí, potser porta algun alcohol.
Alguna cosa d'alcohol porten.
Llavors, llavors sí que...
Clar, perquè l'altre dia jo em vaig veure...
Uns oli essencials o alguna cosa.
Jo l'altre dia em vaig veure una que era més gran que el meu mòbil,
de pipeta d'aquestes elèctriques, que dius, d'on de vas?
No fa falta...
Llavors és pas perillós, però...
I l'home va...
Va morir.
Va morir, va morir.
Va morir.
Bueno, va morir fumant.
Bueno.
Sí.
Això de les noves tecnologies s'ha d'anar en contacte.
Sí, sí, sí, sí.
Després, una altra notícia ràpida.
Una altra notícia ràpida, vinga.
Vinga.
Un poble d'Estònia va fer una votació per escollir una bandera que es representés
com a poble.
Ah, bueno, potser va que volien la independència.
No, no.
I va sortir que volien de bandera una fulla de marihuana.
Molt bé.
Sí, sí.
Sí, senyor.
El poble es diu Canepi, és una localitat rural d'Estònia, i bé, doncs, amb una votació
popular, amb uns 100 de 15.000 persones, 12.000 d'elles van votar, bueno, que la bandera
fos...
Blanca amb una fulla de marihuana.
De quants has dit?
12.000, de quants?
No, o sigui, de 15.000 persones que té el 100, 12.000 van votar, oi, com una mena de
S'ho van prendre a conya.
No ho sé.
O no?
Però és que, escolta, posar d'acord 12.000 persones no és fàcil, eh?
Però per això t'ho dic, s'ho van prendre a tots de conya.
Sí, s'ha dit.
Perquè hi havia un seguit, entenc que hi havia un seguit de propostes i els del poble
escollien.
Sí.
Jo crec, sí, sí, hi havia diferents propostes i 12.000 persones es van decantar per la...
De 15.000.
De 15.000.
Els 3.000 aquests els veig marxant del poble.
És que el millor, el millor és que Canepi, traduït, no sé què significa.
No.
Cannavis.
Ah, però per això, home, potser llògic.
Llavors, jo crec que la gent del poble ja, no sé...
Ja està, diu, què posarem?
Doncs una fulla.
Sí.
Que també és una manera de dir-li a algú, posa-t'hi fulles.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
I bé, ja està.
Va, anem a veure el Mariano, a veure què ens diu.
No, no, ja porto notícia.
Ah, tu portes notícia tecnològica?
No, no, ja porto 15 dies esperant la meva notícia.
Vinga, va, notícia tecnològica.
Fa 15 dies vam parlar de l'Star Wars.
De l'Star Wars.
Val.
Que la força t'acompanya.
I jo a mi em sonava, no sé què, a l'ordre per veure les pel·lícules, que tu i jo el vam estar discutint.
Ah, sí.
Doncs, hi ha tres mètodes de veure les pel·lícules d'Star Wars.
Sí.
Assegut?
De peu?
No.
No.
Per ordre cronològic d'estrena.
D'estrena.
Per ordre cronològic d'estrena, que seria...
Per ordre cronològic de...
De número de la pel·lícula.
De número de la pel·lícula.
Aquests dos serien els més normals.
I la tercera és com et doni la gana.
No.
I la tercera és un mètode que es diu método machete.
Machete.
M'ha encantat.
M'ha encantat i les penso veure en aquest ordre.
Perquè sàpigues que l'episodi 1 se lo carguen.
Què dius ara?
Perquè, segons els fans...
A mi m'agrada, eh?
A mi m'agrada.
Però, bueno, que tenen raó.
Que s'obre.
O sigui, és palla.
No hi ha xixilla.
D'alguna manera s'ha d'explicar com Anakin Skywalker, doncs, arriba...
No cal.
No cal.
Bé, sí, sí, perquè el van a buscar, llavors el troben, vale, sí, podria...
Però, bueno, podrien...
Però, bueno, se'l carguen de la saga.
Ja, fora.
A l'episodi 1 no existeix.
A veure, els més puristes, eh?
Després hi ha algú que sí que el posa.
I l'ordre per veure-les seria a l'episodi 7.
O sigui, l'últim.
L'últim.
L'últim o el penúltim?
El penúltim.
El penúltim d'ara...
Bueno, o sigui, el 7 seria...
La mort de Han Solo.
No.
El 7 és...
Ostres, ara m'estàs desconcentrant.
El 7 és...
Concentrat, Marc.
El despertar de la fuerza, sí.
La mort de Han Solo.
Però mort de la...
Bueno, aquesta?
Bueno, estem fent un spoiler del carajo, eh?
Vale, pues sí.
Papa, perdona, si fa dos anys que l'han estrenat, aquesta.
Bueno, però ja és encara...
A mi no patiu, eh, perquè no...
Vale, pues bueno, sí, seria.
El despertar de la fuerza seria la primera pel·lícula que has de veure.
La primera pel·lícula que s'ha de veure.
Vale, que és la que t'enganxa.
La que no tinc...
Que és curiós, és curiós, perquè en aquesta, si no estic confós, continua sortint el vell fantasma aquest del...
Sí.
I és exactament igual que la primera, però...
Bueno, que la primera no, però...
Jo crec que és la mateixa i després el que diu ho canvien.
Sí.
Doncs aquesta seria la primera.
Després tornem, fem un flashback i anem a veure la quarta i la cinquena.
La quarta, que és la Guerra de les Galàxies.
Les Galàxies, correcte.
I la cinquena, que és l'imperi contraataca.
L'imperi contraataca.
Vale, llavors...
No, bueno, seria una nova esperança.
La Guerra de les Galàxies, una nova esperança i l'imperi contraataca.
Ahà.
Vale, aquestes serien les dos següents que has de veure.
Després, tornaríem a rebobinar cap al futur i veuríem la dos i la tres, que seria la venganza de l'ocid i l'altre és l'ataca de los clones i la venganza de l'ocid.
I, per últim, veuríem la sisena, que és el... no, el despertar, no, el retorn del Jedi.
El retorn del Jedi, sí.
I l'última, que deixaríem, la del Roig One, que és un spin-off que el pots veure en qualsevol moment de la saga.
Que realment és la primera, no, seria...
La del mig de les dues sagues.
Seria la... exacte.
El mig de les dues sagues, si les mires amb...
No, bueno, aquesta realment va abans de l'epis... sí, al mig de les dues sagues.
Sí, al mig de les dues sagues.
Seria l'al·liat.
A l'episodi tres i mig.
Correcte, a l'episodi tres i mig.
A l'episodi tres i mig.
Vale.
D'aquesta manera, respectes l'essència i les... et mantenen en suspens.
Sí.
Si la veus amb ordre 1, 2, 3, 4, 5, 6 i Roig One, que és l'ordre numèric, l'ordre numèric...
Si les veus amb ordre numèric, hi ha sorpreses que veus l'evolució dels personatges, veus des de l'Anna Guin fins a que es converteix en qui es converteix.
Vale, no faré més spoilers, però si després de 30 anys no ho han vist, ja no creo que l'ho vea.
Ja no creo que l'ho vea.
No, jo tampoc.
Per cert, no sé si s'ha estrenat ja o està a punt d'estrenar-se.
La setmana que ve.
Quina?
La de Han Solo.
La de Han Solo.
La setmana que ve o era avui?
No, no, avui no.
Avui no.
No, la setmana que ve.
No, la setmana que ve.
Avui s'estrenava...
Que en faran un altre, eh?
Hi ha un altre spin-off programat per 2020 del Boba Fett.
Ah, està bé.
Que no, ja no saps, dius Boba Fett, cal, senyors de Disney, cal, però bueno.
Avui s'estrenava una de Marvel, la de Deadpool, crec.
Deadpool 2.
Sí.
De quina?
Deadpool 2.
Sí, és un superheroi Marvel d'aquests que...
A mi m'agrada el de Marvel, els vengadores.
Els vengadores.
Surt en tots tu i deixem-vos històries.
Deadpool és un personatge negre.
Vindria a ser una espècie...
Salvant les distàncies, perdoneu, Batman.
Ja.
Vale, o sea...
Però no és Batman, perquè Batman no està dintre del...
No, i aquest té una resistència.
I arriba a la conclusió de fer-se el traje de color vermell perquè si el fareixen els seus enemics no vegin la sang.
Està bé, maco, maco, maco, sí.
Però bueno, ja anem a Madrid i ja...
Sí, anem a Madrid, que per cert l'altre dia vaig veure l'última de... de Spiderman.
La de...
La del noi jove.
La del nou Spiderman.
Sí, sí, la del nou Spiderman.
Però l'última, quina? Només n'enjo dues.
Bueno, no sé si... Sí, només 31, sí, clar.
No, dues.
Dues.
Doncs aleshores la penúltima.
L'última la deuen haver estrenat ara.
No.
Ah, no?
Hi ha dues.
Hi ha una que és quan es fa Spiderman.
Sí.
I després hi ha una altra que s'enfronta a l'elèctrica.
A l'elèctric.
Ah, no, aquesta no l'elèctric.
Però avui, que s'enfronta a l'elèctric, aquest episodi ja és...
Ja el vam fer a la primera sèrie de...
No, però no és el mateix elèctric.
No és el mateix elèctric.
No és el mateix elèctric.
Surten...
A veure, s'ha de dir que surten els mares...
No deixa res a Spiderman.
Els mateixos enemics, clar.
Surten els mateixos enemics, però la primera, que és la que has vist tu, surt el Lagarto,
que en l'altra tria de Spiderman no sortia.
Sí.
Els dos.
La primera surt el Lagarto, que és un company del pare que treballa al laboratori.
Hòstia, la tindré que tornar a veure.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, ara anem a Madrid.
Sí, vale.
A la primera de Spiderman no surt el Lagarto.
No?
És a les que han fet ara, que és l'Amazing Spiderman.
Jo m'estic parlant de la primera que va fer el Maguri o el...
El Maguire.
El Maguire.
Sí, no, la primera de totes surt el Lagarto.
Hòstia, ai.
Que és un científic...
No, la primera potser no, no, no.
No, la primera no.
No, la primera, el dolent...
És el pare de l'amic.
És el pare de la...
No, no.
És el Octopus.
El doctor Octopus.
No, Octopus és després.
No, no.
Mira, no, a ver...
Buen anís.
Buen anís, Mariano.
Buen anís.
A ver, acláranos el tema de Spiderman.
Es el duendecillo verde.
El duende verde es la primera.
La segunda es el doctor Octavius.
Y la tercera es el hombre de arena.
El Octopus.
Y luego le viene el hombre de arena, efectivamente.
Bueno, el hombre de arena y el negrito es el...
A ver, yo he visto una, que el enemigo es el...
El lagarto.
Sí, es que ha habido varias...
Però aquesta és del Amazing Spiderman, no és del Spiderman.
No, no, no, no és Amazing.
Bueno, és igual.
A Wake, sí.
Sí, bueno, és igual.
Que és un noi jovenet.
Aquí és un noi jovenet.
Hemos tenido varios Spiderman diferents.
Sí, és que ja...
Hem tingut dos Spiderman.
Spiderman, les primeres del Maguire, que són tres pel·lícules, i després n'han fet ara un nou Spiderman, que és el nou Spiderman, que és Amazing Spiderman, que és un noi jovenet que va l'institut.
Que és contra l'Electro.
Que és contra l'Electro i contra l'Hombre Lagarto, que és un company de feina del...
Del pare.
Del pare.
Aquesta que et surt el mal guai, segur, eh? A la primera.
No.
No, no, no, no.
A la primera no, a la segona.
No.
La segona, creo que tampoco.
Crec que aquesta va ser una que vaig fer jo.
Mariano, bona nit.
Bona nit.
Hablando de Spiderman, ¿cómo está el juez de l'arena?
Pues creo que de momento bien trabajando.
Está bien, ¿no?
Está trabajando como...
Contento, ¿no?
Como corresponde.
Está muy concentrado en sus cosas.
Sí, claro, ya me imagino.
Como todo el mundo concentrado en sus cosas.
Uy, le quita el pollar al gato.
Intentando, lógicamente, que le entiendan a él también.
Hombre, es que es...
Claro, hombre, debe ser un trauma, ¿no?
Es que hay que dominar...
A veces hay que dominar idiomas.
Y por un lado, dominar el flamenco.
Y por otro lado, dominar el alemán es complicado.
Es complicado, es complicado.
Y además ahora también...
Y muchas veces lo que son los pequeños detalles,
las pequeñas giros, se van perdiendo, ¿eh?
Aunque uses traductores...
Pero ahora lo tiene complicado, porque, claro,
además ahora tiene que entenderse también con los suizos,
que estos hablan cuatro idiomas.
Bueno, yo creo que a Suiza ya le preocupa menos.
Le preocupa menos, ¿no?
Le preocupa menos, de momento.
Yo creo que Suiza no lo tiene de momento en su...
No, no, no...
Ahora mismo el centro es Alemania.
Alemania es el centro.
Ahora mismo Alemania es el centro.
Bueno, siempre lo ha sido, realmente.
Ha sido el centro de Europa, como aquel que dice,
lo sigue siendo, y mucho me temo que va a ser,
el centro del ciclón que puede acabar
o uniendo a Europa o destrozando a Europa.
Sí, bueno, acostumbran, ¿no?
Sí, sí, sí, acostumbran además que cuando se hacen los modestos,
como llevan una temporada, acaba siendo todo lo contrario.
Acaban sacando ya la patita.
Claro.
Y yo creo que de alguna forma están en ello también.
Pero bueno...
Bueno, ya te digo, trabajando...
Verse metido, pobre hombre...
Porque no son las mismas cosas que ocurrieron en Bélgica.
Verse metido, pobre hombre, todo este fregado,
con lo tranquilo que estaba él en la audiencia...
Pero también te has abierto que muchas veces
los repartos son los que son y tocan a quien le tocan.
Claro.
Muchas veces no es que uno elija.
Claro, porque ellos no eligen, no el caso, o sea, les...
No, no sé quién es el que se lo da, digamos, ¿no?
No, no, es por sorteo.
Vamos, por sorteo no, es por según van entrando los casos,
al que está, le toca.
Al que está.
Al que está en ese momento de...
O sea, oye, vamos a juzgar a este.
¿Quién está?
El juez Pitorro.
Ah, va, está tocado.
Están los que están dentro de lo que se supone que es
su ámbito de actuación, quiero decir.
Claro.
A un juez de lo penal no le dan un...
Un caso de divorcio, digamos.
De derecho administrativo, te pongo por caso,
o de ese tipo de cosas.
Ya, y oye, mira, ahora que has hablado esto,
que has dicho a un juez de penal no le dan...
El señor, el juez de arena, ¿qué especialidad tiene?
Te he matado.
Magistrado.
Te he matado.
No sé cuál es la especialidad, los jueces son...
Porque deberá tenerla, ¿no?
Podría tenerla, claro.
Luego hay especialistas en derecho penal,
en derecho económico, en derecho internacional, en derecho...
Pero es que igual el problema es este, ¿no?
Que el pobre hombre...
No, no, no, no, no.
El mercantil le ha tocado un...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Realmente, realmente no es que tengan...
No es que tengan una especialización u otra,
porque cada uno va de alguna forma a la sala
de donde es un poco más especialista
o donde más conoce.
Poder ir a una sala de lo penal
o a una sala de lo civil
o a una sala de lo social
a la que corresponda,
a una sala contenciosa,
a una sala militar...
No sé, hay varias.
Hay varios tipos de salas.
Entonces, dependiendo de cada uno
la especialidad que tenga,
donde haya opositado
y donde haya hecho carrera anteriormente,
me imagino,
pues así va a caer a una de esas salas.
¿Qué es lo que pasa?
Que dentro de esas salas,
es decir, dentro de esas secciones
que hay dentro de cada...
de los tribunales,
pues hay un riguroso sorteo,
un reparto, quiero decir,
un riguroso reparto.
Tú llegas con una...
¿Quién ha sido el último?
El juez Pérez.
Vale, pues el siguiente.
Según va llegando, el juez López.
El siguiente, el juez Sánchez.
El siguiente, el juez.
Y si te ha tocado...
Y si te ha tocado, pues está tocado.
O sea, ¿qué diría, Juan?
Pero si lo llego a saber,
compro un billete de la lotería.
Pues, hombre, en un momento dado,
si te toca un billete de la lotería,
puede ser sospechoso.
Si te toca.
Catería, quiero decir.
Claro, bueno, eso es lo que le pasaba,
según he visto yo en la serie,
este del Fariña,
es lo que le pasa al Charline.
No, no sé si recordará eso.
No sé si recordaréis un famoso,
famoso aquí en Madrid,
concejal del Ayuntamiento de Madrid
hace la porra de años,
antes, creo incluso,
que de la democracia,
fíjate lo que te digo.
Bueno, eso será...
Antes de la transición.
Que le tocaba la lotería todos los años.
Ya, sí, sí.
Bueno, yo me acuerdo,
yo me acuerdo
cuando
al gran de los charlinos
dijeron que
el dinero que tenían
es porque les había tocado la lotería.
Claro.
O sea,
también lo hicieron
unas cuantas veces,
eso de comprar
el billete de lotería.
Esa era una forma
muy clásica
y muy habitual
en la que la gente
que tenía dinero
de aquellas cajas
que según algunos
nunca han existido,
de las cuales
nadie sabe nada,
pero volaban,
pues podían
de alguna forma
hacer dinero lícito
o blanqueado.
Blanquearlo,
era una manera
de blanquear dinero.
Claro, claro.
Es decir,
¿qué es lo que le pasaba?
Si a ti te tocaba
un billete de lotería
de,
no sé qué decirte,
un millón de pesetas
hace 40 años...
Y ellos te pagaban
un millón y medio
por el billete.
Te pagaban un millón y medio
o dos,
o depende de lo que uno
pudiera negociar,
tú no ganabas nada,
pero tenías
dos millones de pesetas
de los requisitos.
Lo que pasa
es que eso
entonces vale,
pero hoy en día,
porque claro,
en aquella época...
No, oye,
hoy es...
Hombre,
yo me imagino
que todavía
en algún caso
se pueda seguir haciendo,
pero ya es más complicado.
Explícale a Montoro
de dónde ha sacado el dinero
cómo te has comprado
el Ferrari.
Claro.
No, el problema...
¿Ves?
Ese es el problema,
el Ferrari.
Claro,
es que no hay que comprar...
Yo siempre le digo,
no hay que comprarse el Ferrari.
Hay que seguir yendo
al cine el miércoles
que es más barato.
¿Y la casa de Pablo Iglesias
qué tal?
¿Bonita?
Bueno,
bueno.
Eso...
una finca rustiquilla
con una piscinita...
Y solo vale 600.000.
Y una pequeña casita
de esta de madera de quitao...
Nada, hombre,
600.000 euros
que no es nada.
Nada, nada.
Están exagerando.
porque son 600.000, ¿no?
Son 600.000...
Sí, porque han pedido
una hipoteca
de 540.000.
Es más,
es más dinero
porque...
o por lo menos
presupongo
que no lo sé.
Presupongo
que debe ser más dinero
porque es que además
hay que hacer
las reformas...
Tienen que reformarla,
claro.
Sí,
además no habrá que reformarla.
Pero claro,
declaraciones de Pablito
hoy
que dice
que van a tener
que pagar
más de 800 euros
cada uno
de hipoteca.
Claro.
Tú imagínate...
Cada uno.
Cada uno.
Tú imagínate
que...
que no sé...
Bueno,
estamos hablando
de que ahora
con los tipos
de interés que hay
y con la...
de alguna forma
suponiendo
que se le ha dado
la caja de arquitectos
habría que ver
las condiciones
de la hipoteca.
Sí,
pero yo me pregunto
sencillamente.
Pablo Iglesias
aparte de ser
de esto
con Tertulio
de...
o sea,
Tertuliano...
No,
es diputado.
No,
hoy.
Pero es que mañana
puede dejar de ser
diputado.
Claro,
no,
pasado mañana.
Pablo Iglesias,
no.
No,
no,
no,
no puede dejar
de ser diputado.
Bueno,
que se lo pregunten
al enredón,
digo,
a Erejón.
Que no,
que no,
que no,
que es cabeza visible.
Eso sí,
sí,
sí,
los demás podrán
ir bailando,
pero cabezas más altas
han caído,
¿eh?
Eso también es verdad.
Y entonces,
¿quién lo va a defender
cuando lo desahucien?
¿La Colau?
No,
no lo van a desahuciar.
¿La Colau?
No,
no,
uno no se compra
una casa
en una parcela
y una casa
en Galapagar,
que es un pueblo
cercano a Madrid
que alguno de vosotros
en Vacía Madrid,
¿no?
Si alguna vez
haya pasado por allí
y haya comido
en aquel...
¿Es Galapagar
o Vacía Madrid?
No,
Galapagar.
Galapagar.
No sé por qué había leído
lo que era Vacía Madrid.
No,
no,
no,
no,
es un bonito,
es un bonito pueblo
de la zona,
digamos que está
en una zona
medio alta.
Ya.
No vamos a decir alta,
¿eh?
Medio alta.
A ver,
a ver,
yo entiendo
perfectamente
sus razones.
El problema
no es que tenga
la casa.
Van a tener un niño,
necesitar una casa
más grande,
pero se han pasado.
¿Sabes cuál es
el verdadero problema
de todo eso?
Que como él...
Yo lo entiendo,
tiene todo el derecho
del mundo
y lo tendrá cualquiera.
Sí,
claro.
Yo en eso
no me meteré nunca,
por supuesto.
Que no va acorde
con el discurso.
Claro.
El problema
es que cuando
empiezas
a vivir
como un rey,
acabas pensando
como un rey
y acabas
teniendo
como cuñados
ya sabemos
a quiénes.
porque además
según cuentan
los diputados
de Podemos
se quedan
con cuatro
chavos
de lo que le pagan
y el resto
va al partido,
¿no?
Eso nos vendieron.
Técnicamente
eso es lo que dicen.
Eso nos vendieron.
Yo me imagino
que será verdad
porque no tengo acceso.
Pero bueno,
hay una web
de transparencia
en el Congreso
de los diputados
me parece
en el que debe
figurar todo.
No, no,
lo que cobran
sí parece que ellos...
Claro, lo que cobran,
lo que pagan,
lo que tributan,
lo que cada uno tiene.
Ah, pero tributan.
Sí, hombre.
Vamos,
yo me imagino
que todos ellos
tributan como tales.
Sí, no sé.
O sea,
si encima no tributan.
Vamos a ver,
si yo tengo un trabajo
en el que no tributo,
¿me puedo comprar
un Falcon Crest
para vivir?
Digo,
me refiero
a por lo que
estamos hablando ahora.
Cualquiera de ellos
podría comprarse
un Falcon Crest
para vivir
y encima
no tributo impuestos
y luego me queda
una renta vitalicia
de lo que sea
por haber estado
trabajando unos años
o con...
Pues oye,
chico,
me parece que
hemos equivocado todos
el trabajo
que estamos teniendo.
Eso por descontar,
eso está clarísimo
que nos hemos equivocado todos.
Cuando a un niño
le pregunten
aquello de tú
que quieres ser de mayor,
no quiero ser Messi.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Tú apúntate
a un partido político,
cualquiera, da igual.
Pero llega alto.
El tonto de mi nieto
dice que quiere ser bombero.
Pero ¿dónde vas tú,
hombre, bombero?
Tú, bombero, bombero.
Pobrecito.
Quieres sermoso.
Pobrecito.
Bombero, torero.
Tú, vámonos me digas.
Qué mona.
No, no,
métete a un partido político.
Empiezan las...
Empiezan las...
En las reuniones
de barrio
y luego con el tiempo
a lo mejor incluso
puede llegar
pues a un cargo político.
Bueno,
relevante.
Hoy tanto,
hoy tanto.
Porque al final
hay que tener en cuenta
que todos tenemos,
todos vivimos
en un municipio.
Ese municipio
corresponde
pues a una...
a provincia
o comunidad autónoma
y esa comunidad autónoma
puede también tener
mancomunidades autónomas
o puede incluso ser
político estatal
que entonces ya sería
un choque de la leche.
Sí.
Con lo cual...
Ahora,
pues sí.
Atención a los que nos estéis
escuchando.
Yo no sé cuál es la mejor,
¿eh?
Atención a los que nos estéis
escuchando,
sobre todo los jóvenes
que acabáis de ocupar
un piso que con esfuerzo
y tal vez estáis pagando
la hipoteca.
El ser presidente
de la comunidad de vecinos
no es el primer paso
para ser político.
No, no.
Ese es el primer paso
para tragarte
todos los marrones.
Efectivamente.
O sea,
ir con cuidado
y decir,
hombre,
yo me voy a presentar
a presidente de la comunidad
porque...
No.
No, no, no.
Error, error.
Importante a todos los jóvenes.
Eso no hace currículo.
No, no, no.
En absoluto.
En absoluto.
Ni de experiencia.
¿Qué acaso?
En peneas de pasillo.
Y también para todos los jóvenes
os podemos decir
que aprobar
doce asignaturas
de derecho
en cuatro meses...
Es posible.
Eso sí es posible.
Bueno,
con las explicaciones adecuadas
puede ser posible,
pero vamos,
ya te garantizo yo
que por el morro
es bastante complicado.
O sea,
media carrera en siete años
y la otra en cuatro meses.
Cuatro meses.
Bueno,
pues para lo que hace falta
es que nos expliquen
cuántos alumnos
han sido capaces
de hacer eso
durante todo este tiempo.
Claro,
que a lo mejor hay más.
Hombre, sí, es posible.
Por eso, por eso.
¿Cuántos han sido capaces
de hacerlo durante este tiempo?
Yo me acuerdo
que en mi clase
había un chico muy listo,
muy listo, muy listo,
y entonces lo pasaron
a la clase superior.
Claro.
Porque, claro,
porque era tan liso.
Eso puedo,
eso puedo,
vamos a ver,
puede ocurrir.
Sí, pero luego
cuando se tuvo que examinar
de revalida de cuarto,
como no tenía la edad,
tuvo que perder un curso.
Claro.
Madre.
Pero el conocimiento
lo tenía.
Sí, sí, no,
conocimiento tenía mucho,
pobrecito.
Con lo cual,
en un momento determinado,
si tú tienes el conocimiento,
aunque no te dejen examinarte,
puedes examinarte
y aprobar
cualquier asignatura
porque la sabes.
Claro.
Otra cosa diferente
es otra cosa diferente.
Ahí está.
Que todos estamos entendiendo
qué es lo que estamos diciendo.
Cuando es diferente,
es diferente.
Claro, claro.
Y Dios es la de todos.
Efectivamente,
efectivamente.
Entonces,
mira,
hay una cosa
que ha ocurrido
generalmente
en las universidades,
en todas en general,
en algunas más
en particular
que otras.
Todas las universidades
son endogámicas.
Todas.
Todas.
Es decir,
al final
favorecen
a los suyos.
Ah, no, claro.
Las universidades.
Sí, sí, sí, sí.
A los suyos.
Luego siempre
hay gente que destaca
y gente que vale
y gente que llega
independientemente
de la universidad.
De la universidad.
Por sus propios merecimientos.
Gracias a Dios.
¿Qué quieres decir?
Gracias a Dios que eso es así.
¿Qué quieres decir
con que benefician
a los suyos?
¿Por qué?
Hombre,
en cuestión de facilidades
para sacar
carreras,
títulos
que a otros
que no tienen
esos conocimientos
internos
de esa universidad
les es prácticamente
imposible
acceder
a esas titulaciones.
A ver,
si consideramos
que a Albert Einstein
le aconsejaron
que buscara un trabajo
porque no
estaba capacitado
para estudiar,
a partir de allí
te puedes imaginar
lo que sea.
Bueno,
cierta razón
tenía porque creo que...
Porque efectivamente
Albert Einstein
no estaba capacitado
para estudiar
porque todo aquello
que le explicaban
ya se lo sabía.
Bueno,
sí,
tenía cierto...
Sí,
pero era
un matemático,
creo que era
matemático
medio brillante,
pero es que luego
tenía otras capacidades
que sobrepasaban
con mucho
la media del resto
y de los profesores.
Hay una anécdota
que él estaba
intentando demostrar algo,
no creo que fuera
la teoría
de la relatividad,
porque no la llegó
a demostrar.
Probablemente no todavía.
No la llegó a demostrar,
pero sí estaba
intentando demostrar algo
y de golpe y borrazo
a media demostración
dijo,
¿hay algún matemático
en la sala?
Claro.
Porque él ya se veía
incapacitado de seguir
con el problema, ¿no?
Con esto no es que
no supiera matemáticas,
sino que llega un momento
en que la teoría
y el concepto
de las matemáticas
se queda como
para intentar explicar
muchas cosas.
Él era físico
no era matemático.
Entonces, claro,
dice, ¿hay algún
matemático en la sala?
Como aquel que dice,
¿hay algún médico
en la sala?
Sí.
Yo un matemático.
Dice, bueno,
pues lo mismo,
lo mismo,
¿hay algún médico
en la sala?
Pues mire,
yo hasta aquí llego,
pero es que más,
más no puedo
para rehabilitar
a este hombre.
Hombre, yo sé...
Eso es lo mismo,
pues igual pasa
en las universidades.
Claro.
Las universidades,
el problema es que
hemos hecho
de las universidades
una,
una,
un hervidero
de titulaciones,
de titulitis,
y el que no tiene
un título no vale
y lo puede tener
estudiando
o lo puede tener
pues eso.
Bueno,
como el carnet de conducir.
Claro, claro.
Como el carnet de conducir
se puede tener examinándote
o se puede tener
pagando a la mafia
correspondiente
que te regala el carnet.
Lo único que tienes que hacer
es tener en algunos sitios,
tener amigos,
estudiar un poco
y ver la barrila.
Al amigo que tiene un amigo,
que sabe de un amigo,
que...
Claro, claro.
Y al final,
si luego encima
te ha gustado la vida
por otros caminos,
tipo partidos políticos,
tipo asociaciones,
tipo no sé qué,
te mueves en determinados
círculos de un sentido
o de otro,
de lo que sea,
pues al final acabas
donde acabas.
Siendo un zote,
pero titulado.
Pero titulado.
Pero titulado.
Eso sí,
que eso da mucho prestigio.
Hombre,
perdona.
Luego tienes en un despacho...
Y abres un despacho,
pones allí el título
en un marco
y la orla...
La orla,
la orla...
Y esas cosas...
Y en la orla,
cuanto más catedráticos
famosos pongas,
más de eso.
Y mira,
así es.
Sí, sí,
más importante.
No se te ocurra
poner a Einstein
en ninguno
por si acaso.
No, o sea...
Porque entonces
ya lo descubrirían
al instante.
Claro.
Pero bueno.
En fin, Mariano...
En cualquier caso,
en cualquier caso,
hay algo que es cierto.
Afortunadamente,
y después de todo lo dicho,
siempre hay gente
que va a estudiar.
Siempre hay gente
que va a aprender
y siempre habrá gente
que vaya
con unas inquietudes
por encima
de lo que está
viendo,
viviendo
y aprendiendo.
Y eso es lo que
nos va llevando
hacia adelante.
O hacia atrás.
No,
de momento
hacia adelante.
Intentan que vayan
hacia atrás.
Intentan que vayan
hacia adelante.
Pero bueno,
ya veremos...
Cuando eso ocurre,
cuando eso ocurre,
no queda otro remedio
que hacer lo que hacemos.
Bueno,
lo que hacemos,
lo que hacen muchos,
yo no he tenido
esa capacidad
ni ese conocimiento,
lo que hacen muchos,
que es irse
a prestigiosas
instituciones
en el extranjero
a desarrollar
una labor científica.
También.
Bueno,
aquí ya,
desde aquel que dijo
que inventen ellos,
así vamos.
Sí, bueno,
esas son esas cosas.
Sí,
que inventen ellos
que nosotros
ya los invadiremos
y luego ya
nos aprovecharemos.
Ya aprovecharemos
su invento.
Bueno, Mariano...
Eso es una idea
un poco así,
pero también,
esa era la cosa.
Que nos tenemos
que ir a las plugas.
Ah, muy bien.
Ya llegamos tarde,
ya vamos a tener
que pagar,
devolver el dinero
porque el AVE
este llega tarde ya.
Vamos con los roñales.
Tenemos un retraso
de 25 minutos.
Muy bien.
Hasta la semana que viene.
Hasta la semana que viene.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Bé, com deien,
anem cap a Esplugues
a veure què ens ha preparat
l'Isabel Almató
a l'agenda d'avui.
Preparem-nos
per tenir un cap de setmana
frenètic
ple d'activitats.
Es celebra
les Nits dels Museus,
el Dia Internacional dels Museus
i serà aquest dissabte
tant a Esplugues
com a Sant Joan d'Espí.
A Esplugues
hi haurà les portes obertes
als museus
i, per exemple,
a partir de les set de la tarda
hi haurà un taller familiar
que es diu
Flors, Flors i Més Flors
on els petits de la casa
crearan la seva pròpia rajola
a partir de les flors
del jardí de Can Tintoré.
I a partir de dos quarts de nou
i fins a les dotze de la nit
hi haurà una visita sensorial
amb els cinc sentits
per tal de redescobrir la col·lecció de rajoles
del Museu de Can Tintoré.
Aquesta activitat té les places limitades.
I també hi haurà una activitat teatralitzada
les ombres de la fàbrica.
Una trobada inesperada a la fàbrica Pujol i Bausis
entre Eusebi Güell i la florista
o una florista de les Rambles de Barcelona.
I a Sant Joan d'Espí
també tenen els seus museus oberts
al centre Jujol-Cat Negre
i en aquesta ocasió
també hi haurà
tota una sèrie d'activitats
al voltant de la figura
de l'arquitecte Josep Maria Jujol
i també del Pere Negre
i de la seva dona, l'engràcia.
També es farà una visita teatralitzada
amb aquests dos personatges.
Seguim a Esplugues de Llobregat.
A Esplugues també tenim
el Festival de Dansa
amb la participació
de l'Esbar d'Ensaire de Molins de Rei
i del grup de dansa
Terra del Sol
de la població francesa de Prades.
Evidentment també amb l'Esbar d'Ensaire
Vila d'Esplugues de Llobregat.
Al final d'aquesta trobada a Ensaire
a dos quarts de nou del vespre
es farà la ballada del babau
amb tots els grups participants.
l'activitat es farà
a partir de les set de la tarda
al parc del Pou d'En Fèlix
a la pista vermella
com ho coneixem aquí
a l'agenda Esplugues.
I acabarem aquest cap de setmana
ampli i ple d'activitats.
Teniu més activitats, eh?
Però acabarem
aquesta trobada
o aquest recorregut
per aquests tres pobles
de Sant Lluís, Sant Feliu
i Sant Joan d'Espíl
acabarem a Sant Feliu de Llobregat.
Doncs,
celebren la trobada
de l'Ermita de la Salut.
L'Ermita de la Salut
està de la Collserola
i les activitats
s'acabaran a l'Ermita
a dos quarts de cinc de la tarda.
La sortida serà
a dos quarts de deu del dematí,
val?
I es fa la plec de la Salut.
Hi haurà
a dos quarts d'onze
el pregó
i una cantada de caramelles.
després es farà
la misa
a l'Ermita
i després a la una
hi haurà
el Vall de la Soca
a càrrec de l'Esbar
de Sant Feliu de Llobregat
i també hi haurà
en Sardanes.
A les quatre de la tarda
es farà
el sorteig
del xai
i a dos quarts de cinc
de la tarda
es fa
l'antorització
de la Mare de Déu
de la Salut
a l'Ermita
de la Salut
de Collserola.
Tota aquesta informació
que us estic donant
recordeu que sempre
la trobareu
a la pàgina web
de cadascuna
de les poblacions
i del seu ajuntament.
Espluga seria
esplugues.cat
a Sant Lluís
és
santluís.cat
perdona
santluís.net
si anem a
Sant Feliu de Llobregat
és
santfeliu.cat
i si anem
a Sant Joan d'Espí
és
sjdespí.net
per tant
que gaudiu
de totes
les activitats
que ens ofereix
aquest cap de setmana.
Vinga
bona nit
bon divendres
que acabeu de passar
el que queda
de divendres.
molt bé
doncs
tornant
a Desplugues
ja
a Desplugues
a Sant Just
hi ha res
jo a vegades
agafo l'autobús
però bueno
sí
jo
corroboro
sí
doncs
anem a Barcelona
a veure si podem parlar
amb el doctor Santiago Barambio
anem
doctor Barambio
bona nit
hola bona nit
què tal
bueno bé
està vostè aquí a Barcelona
o ha anat a Berlín
està
ha començat
ha començat
el Ramadán
ah
ha començat
el Ramadán
molt bé
bueno
però ara
ja s'ha fet de nit
ja pot menjar
vostè
no?
jo menjo
tot el dia
ah no
ho deia
per lo del Ramadán
jo viso lo del Ramadán
perquè li
l'interessi
ostres
i els països del nord
que estan
tantes hores
ho fan
ho fan
ho poden fer
de dues maneres
una
amb l'horari
del país
islàmic
més proper
que és Turquia
o bé
amb l'horari
de la Meca
ah
vale
vale
perquè clar
en aquest moment
el
bueno
a la part nord d'Europa
tenen 22 hores
de llum
és que clar
és una
grossen
putada
perquè la gent
hauria que menjar
dues hores
tot
i el juny
tindrem
24 hores
de llum
mara meva
clar
ja
no per estar bé això
el qual
el qual
vol dir
que
tot es pot adaptar
tot
sí
sí
no
o sigui
vull dir
bueno
a veure
quan es vany
serà
revelant
de gent
que viu
amb una latitud
i quan se'n van
a una altra latitud
s'adapten
per complir
amb les normes
sí
clar
quin remei
ara
hi ha llocs
de latituds baixes
que no saben
que hi ha normes
a altres llocs
a Brussel·les
i a Alemanya
ja
això no ho saben
aquesta
que hi ha
les normes són diferents
llavors no s'adapten
no s'adapten
ja
ja
home
sí
sí
és greu
és greu
però què hi farem
ja ha tocat
ja ha tocat viure
amb això
ja comença
a ser divertit
home
sí
sí
sí
jo és que
enyoro
enyoro
al Gila
sí
allò
oiga
és un enemigo
sí
me puede decir
como puedo hacer
un euroorden
por favor
sí
no
bueno
que sería
és que a les 6
no me va bien
és el tribunal
de Brussel·les
sí
l'euroorden
diré que era
en papel blanco
o en papel rosa
però bueno
oi
a veure
a veure
l'han de prendre
pobrets
quantes euroordens
havia fet a Espanya
fins ara
no ho sé
però a Bèlgica
li havia demanat
l'extradicció
d'una piba de nazis
condenats a Nuremberg
que Espanya no va concedir
no
no li van
però
quan
quan va passar això
quan
doncs
després del juicio
de Nuremberg
va
això són coses
del
del blanc i negre
exactament
exactament
home
sisplau
Espanya en blanco i negre
bueno
però ara tampoc
perquè el falcà
el falcià
aquest
tampoc
l'havien
estraditat
tampoc
bueno
li van oferir
li van oferir
estraditar-lo
quan
sí
perquè pensen
o sigui
tenen aquesta idea
que la justícia
a Europa
és
oye
colegui
quantos cromos
tienes
te cambio los cromos
mira este lo tengo
repe
perdona
és de la manera
que els nens
en aquest país
han après
durant molt de temps
canviar els cromos
bueno
doncs
clar
ara
així és com
Alemanya
imagina't Alemanya
que va tindrar
un drama
superlatiu
perquè clar
aquí vam tenir una guerra civil
però allà se li va tirar
sobre el món
s'entén
tot
tot
sí
i clar
i tot això
aquests
no tenen
la sedició
com a delicte
no
però clar
a veure
és que a mi
lo de la sedició
i aquí
el senyor Sánchez
vol adaptar-ho
a mi
a veure
jo suposo
que sí
que efectivament
amb el
com es diu això
el codi
el codi penal
el codi
de Murabi
no
en algun codi
deu figurar la paraula
però a mi
quan parlaven de sedició
no sé por què
perquè em vaig a recordar
de los cercios
de Flandes
sí
però és que
a veure
perquè hagi sedició
i totes aquestes coses
ha d'haver
ha d'haver
una possibilitat real
m'entens
clar
als països
lògics
els països lògics
és el mateix
que la rebel·lió
aquí no
aquí és
me lo dijo
Pérez
estuvo en
Mallorca
la rebel·lió
i ja és edició
clar
sí
la rebel·lió
i després diu
bueno
pues si no
escolti
per malversació
què tal això
com li quadra
diu
sí
però és que
diu el seu
ministre
d'Hicenda
que no
que no ha hagut
malversació
que dolent
el Montoro
i llavors van
i li diu
el Montoro
oye
però com haces
esto
li haces
esta
home
ja ho podem assegurar
que
si no se gasta
ni un solo euro
del dinero público
van a la referència
aquí
aquí
però bueno
ha habido factures falses
home
si clar
no poden haver
factures falses
sí
poden
i ara
no és que ho hagis
fet malament
no
és que Brussel·les
són malos
t'hombre claro
i no saben
és allò
de la
leyenda negra
saps
d'acord
sí
sí
més o menys
és el mateix
i bueno
és que
tots aquests
països
la inquisició
l'era abolida
aquest és el
gran problema
aquí no
però
aquí saps
que el tribunal
aquest
el tribunal
suprem
és l'hereu directe
del santo tribunal
el tribunal
de la santa inquisició
no el van donar
no el van donar
de baixa
no
li van canviar
el nom
va ser
el tribunal
d'orden público
sí
i ara
l'últim
és el suprem
i ara
és el suprem
encara que
el que més actua
com a tribunal
d'orden público
és l'Audiència Nacional
també
tot sigui dit
o sigui
per
per
per major abundància
en tenim dos
com a Catalunya
que tenim dos presidents
ah
bueno
sí
ai no
que potser em detenen
ara
amb això
del
això
ho deu estar
gravant
al CNI
no
no
s'ho està
gravant
aquí directament
sí
tenim aquí
uns
connectats
uns
com es diu
això
un comissari
polític
sí
no
però
ho està
gravant
i llavors
ara
doncs
després
doncs
haurà
que
passar
factura
bueno
teniu alguna cosa
mèdica
que preguntar
no
de mèdiques
no
no en tenim
qui serà
el conseller de salut
no ho sé
no ho sabem
però
però
és que
el problema
és
qui serà
el conseller de salut
sembla una tonteria
no
tu m'has fet una pregunta
i jo t'he fet semblar
la mateixa pregunta
sí oi
però no té el mateix significat
no
el teu era
escolta
tu que potser ho saps
diga-m'ho
qui podria ser
i jo
el meu és dir
a veure qui collons
és
en fi
que
perquè és que
quadres
quadres
tampoc n'hi ha massa
visto lo visto
crec que
tindrem que deixar-ho
per la setmana que ve
sí
a veure
si la setmana que ve
tenim més dades
sabem alguna cosa més
tenim
algun conseller
ja
sí
a mi
sí
però la salut
a veure
és que
deixeu-me fer
una petita acusació
a veure
la conselleria de salut
és la conselleria
que maneja
la part més gran
del pressupost
del pressupost
sí sí
per això
per tant
els errors
allà
són
multimilionaris
oh i tant
això per una banda
per l'altra banda
afecta
a milers de persones
però
són dos tipus
de persones
unes són
el cos
diguem
sanitari
i l'altra
són els malalts
i els altres són
els usuaris
els usuaris
els clients
que diuen
alguns
sí
o sigui
que fer-ho malament
és impressionant
tant amb cost
com amb conseqüències
per la gent
i clar
no sé
alguna persona
que valgui
jo
la veritat
en aquest moment
no s'hauria
dit
home
gent així
que està ben situada
per fer-se
però
una cosa això
una altra cosa
és gent
capaç
jo
buscaria
amb un director
amb algun
subdirector general
jo aniria
a buscar
un quadre
francament
perquè al final
són els que fan funcionar
la cosa
la veritat
ja
i tu faries
un govern
de tecnòcrates
home
amb sanitat
és que
sanitat
és el que et dic
és molt complicat
m'entens
no és una cosa
filosòfica
no
ha vist que
crec que tal
alguna cosa
filosòfica hi ha
per exemple
els canvis de sexe
els fem
els paguem
o no els paguem
ja
això és filosòfic
però
al final
els canvis de sexe
és el xocolat
del lloro
sí perquè n'hi ha quatre
en total
clar
en el cost global
són cars
però n'hi ha pocs
el canvi del lloro
l'avortament
és una altra cosa
filosòfica
en canvi la grip
és el que està tant
però n'hi ha molta
la gent
quan vam començar
a fer pressió perquè ho pagués
la sanitat pública, hi pujava
de 6 a 7 milions d'euros.
6 a 7 milions d'euros és
una gota d'aigua en el mar
del pressupost de sanitat.
O sigui,
aquestes coses sí que poden ser filosòfiques,
però al final la grip,
la cama trencada,
l'infarct de miocardi, tot això
és molt tècnic, no hi ha
massa filosofia.
Una altra cosa filosòfica
és la gent que no té
targeta sanitària.
Bueno, també és un altre problema, sí.
Sí, bueno, els catalans en línies
generals estem per atendre'ls, no?
Sí.
Però bueno, vull dir que...
Però bueno, tampoc et caís
que és el gran cost,
té un cost, evidentment,
especialment a l'efecte
trucada, no? Perquè si comences a atendre
la gent que no té la fe...
Van venint, dius, mira allà,
si et trobes malament, vés-te'n allà,
que allí, allà...
Sí, però és que sempre pensem que això
ho fan els pobres, els països pobres?
No, no, no, això ho fan la gent...
No, no, això ho fan els alemans.
Sí, senyor, ho fan la gent de pasta,
anglesos, també, eh?
Sí, eh? Que venien aquí
a passar un mes,
es feien les agentes en Itàlia...
I resulta així que s'havien d'operar
del còlic nefrutal.
Sí, però saps per què?
Però no, saps per què ho feien, això?
Perquè hi ha un acord entre països europeus...
Sí...
que el país on tu estiguis
t'ha de cobrir el mateix que el teu.
Que el teu país, sí.
I resulta que, per exemple, a Suècia,
per posar un exemple,
cada vegada que tu vas al metge,
eh?
Has d'acupagar.
Sí, són uns euros.
Sí.
No massa, però són uns euros.
Tot el que pengi darrere,
ja no.
Però el nari costa una pasta.
Si tens la targeta sanitària espanyola, no.
No, clar, si vens aquí...
Perquè aquí no costa una pasta.
No costa.
M'explico.
O sigui, a seguretat resulta que hi havia gent alemana,
no?, que com que venia a passar l'estiu aquí,
i s'havia de la targeta sanitària espanyola,
anava al metge a Alemanya
i això li repercutia econòmicament a Espanya.
O sigui, a la demanda ja, vale, vale,
tu no tens la sanitària espanyola,
i l'apuntava ja, cobrar-li a Espanya tanto.
Ja, clar.
Per tant, a vegades pensem,
no, és que això de la sanitat universal,
doncs ajudarem els pobres, els subsaharians i tal.
No, no, no.
No, no.
No, els que més atenció tenen,
som precisament els que tu dius,
o gent amb pasta.
Per això ho dic, o sigui,
que vull dir, clar,
per això ho volia fer,
ara es va començar a posar una mica de freno.
Però, bueno, tot i així,
torno a dir, eh,
o sigui,
fer una...
Prendre-li la pressió
a totes les persones
de més de 25 anys
a Catalunya,
una vegada a l'any,
costa més diners
que
els transplantaments cardíacs.
Com?
Prendre-li l'atenció?
Sí, perquè prendre l'atenció
no l'aprens pel carrer.
Clar,
has de tenir un local,
has de tenir gent...
Clar,
i són un grapat,
i són un grapat de gent
que es filaria per a l'any.
Clar,
per prendre la pressió
necessites un lloc.
Aquest lloc té unes recepcionistes
i un sistema informàtic
que té llum,
que la pressió se neteja.
de tal,
al final,
cada vegada que prens la pressió
té un cost.
Clar,
vale, vale.
Ara,
això,
fes-ho a tota la població,
que tingui més de 25 o 27,
o la edat que tu consideris,
i et surt més car
que tots els seus plans.
O sigui,
vull dir,
que...
La gent tampoc sap.
El cost de manteniment
d'un hospital
anual
és,
si més no,
el cost de fer-lo.
El manteniment anual.
Sí,
tu fas-ho a l'hospital,
no?
I dius,
això costarà tant,
no?
Bueno,
doncs després,
si l'hospital funcioni
durant un any,
costa més o menys el mateix.
Ja.
Perquè, clar,
l'hospital funciona
24 o 24,
vull dir,
hi ha uns sistemes
a més de seguretat
que són cars,
vull dir,
hi ha un equipament
que només el manteniment
són cars,
o sigui,
pens una cosa,
la ITV
dels meus aparells
d'anestèsia,
que són cada sis mesos,
són 3.000 euros.
Està bé.
La gent diu,
això és el més guany a la vida
aquesta gent.
Home,
no,
ja que mirar els gasos.
Bueno,
a la sanitat pública,
a més a més,
tampoc és que siguin
meravellosos
amb el que se'n diu
eficiència.
O sigui,
que vull dir,
els equips estan,
doncs poden inclús estar
en segons quins llocs
infrautilitzats.
no?
Llavors vull dir,
clar,
tenim més o menys
els mateixos
residències
magnètiques
a Catalunya
amb 7 milions i mig
que a Nova York
amb 8.
i, bueno,
no en tenim més o menys
els mateixos,
en tenim més.
Molt bé,
Santi,
a veure,
que acaben d'entrar aquí
dos personatges
i hem de parlar amb ells.
Molt bé.
Són el senyor Puigdemont
i el senyor Torra.
comina.
Ah, va,
bona abraçada.
Viva Puigdemont.
Viva Puigdemont.
Puigdemont.
Puigdemont.
Bueno, va,
adeu.
Sabeu ja dir...
No siguem quisquillosos, eh?
Sleswig Holstein o encara no?
No.
No?
No.
Tampoc ho vull aprendre, eh?
Vale.
Vale.
En general,
anem pels esports.
Adéu.
Adéu.
Ara, ara, ara.
Senyor Anglès,
bona nit.
Bona nit.
Senyor...
Ah, no.
Garcia, bona nit.
Bona nit.
T'anava a dir una altra cosa.
Senyor Collons.
Exacte.
S'acaba la lliga.
No fotis.
Sí, senyor.
Per fi.
A la setmana és que va acabar.
No, no, no.
Aquí tenim un que està molt content
que s'acabi.
S'acaba la lliga,
comença el Mundial.
No, no, no comença re.
No?
No.
Que no faran el Mundial?
A mi tant m'ho fot.
Per mi no comença re.
A mi sí, home.
No, jo no, jo no.
A mi sí, home.
Juga Andorra?
Eh?
Juga Andorra.
No, juga Andorra.
Juga Itàlia.
No, Itàlia tampoc juga.
No?
Ni Holanda tampoc juga, Tito.
I què veuràs?
Quins partits veuràs?
I Canadà...
Tanzània.
Canadà tampoc juga.
T'ensenya que et va endur.
Doncs, bueno...
Vaya bluff, vaya fiasco,
quin rotllo, quin draco.
Heu llegit les confessions de...
Platini.
De qui?
De Platini.
Maco, maco.
Estava una mica amanyadito.
Sí.
Tot el que sigui UEFA, FIFA,
tot això, no m'interessa per res.
van fer...
Són unes màfies.
De poc se li pot dir que sigui una trampa.
Són màfies.
De poc se li pot dir que sigui una dona.
Ho van arreglar perquè si França i Brasil arribaven a la final,
només es podien enfrontar a la final.
Els van fer cap de grup amb un...
un al grup A, un a l'altre grup C i així.
De manera que...
Bueno, vols ser.
No, si no quedaven primers a grup, sí que es podien enfrontar.
Exacte.
Però com la previsió era quedar primers a grup, era que no, si es trobaven era a la final i prou.
Era a la final i prou.
No es podien animar entre ells.
Clar, això ho arregles així, però després han de quedar primer de grup, s'han de classificar,
tot una sèrie...
No han de perdre per 7-0, va perdre Alemanya, Brasil contra Alemanya, 7-0, no?
7-7 i van fer altra.
A Bèlgica 3-0 és amb Espanya, em sembla, no? Com va això?
No ho sé.
3-0.
3-0.
No ho sé, no ho sé.
No, no, això va ser abans d'ahir, home.
Perquè no ho sé.
No ho sap, tio.
Quina paraula no cal.
De la Fiscalia...
Està unubilat, està unubilat.
Perdona, ja s'ha de l'Axió Catalana?
Eh?
Ja s'ha de l'Axió Catalana?
Sí.
Sí, de...
No participa, però...
De Babminton.
No m'interessa, perdó.
La resta no m'interessa.
La Roja, la Furia i tot això...
Ha quedat clarito.
Els poden donar molt per sac a tot.
Jo penso igual que del fútbol en general.
Ha quedat clarito.
Bueno, Tarjeta Roja, la Calle, por favor, uno menos...
Hosti, el Rubiales, tu, tenemos presidente de la AFE.
Ah, sí?
Home, que com a mínim ha jugat el Lleida, entén el català, ja m'ho veus fent.
Ja salgo, eh?
La primera...
Aquest li ha organitzat uns quants merders a la Federació Espanyola de Tupol, eh?
Uns quants.
No, no, no, és un tio que els té ben grossos.
La primera vaga de jugadors la va organitzar ell.
Stop.
I la primera mesura que ha pres?
Quina és?
Sol a la porta.
Sánchez Arminio.
Fora.
Ah, i han passat, no, després de quants anys?
30?
Jo no sé, aquest...
Bueno, aquest era àrbitre amb el Pablo Pabellete, Pabellete.
Pots comptar, vull dir, porta a xupar amb el bote tota la vida.
Tota la vida.
Tota la vida.
Un o menos, i han passat.
Donarà poc.
Home, serà aire fresco.
Donarà poc.
A més, el candidat que tenia el recolzament del...
Com es diu, el arreia aquest, no?
Era el que tenia el recolzament del...
De Forza Nova, el nostre amiguito.
Del Tebas.
Del Tebas.
I es va menjar una així de brossa, perquè tenia més avals inicialment a l'arrea,
que era un que ja estava amb el...
Com es diu?
Amb el billar.
Con el ínclito, exacte, amb el billar.
Amb el billar.
I que havia marxat per la porta del darrere per un tema fos de diners i tal.
Bueno, també ha dit...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
Que ell no sap si el senyor Tebas Tebas serà el diumenge al camp del Barça,
però que ell sí que pensa anar-hi per donar-li la cop al Barça.
Clar, com hauria de ser cada any.
Clar.
Hauria de ser cada any així.
Donar-li el Barça cada any, sí.
Molt bé, molt bé.
Bueno, parlant del Barça, tu...
Bé, aquest partit el tenim al...
Ballachoff, ballachoff.
Què?
El debat té.
El què?
Com el què?
Amb el...
El cada 5 a 4, punyeta.
No, li van donar una mica de peixeta al debat.
Però què esperàveu?
Li van donar una mica de peixeta.
i ja que t'hi has posat
i et falten dos partits relativament fàcils
home, acaba de fer
la lliga, així li regales
a Iniesta que se'n va
que la seva darrera lliga sigui una lliga
en la que has guanyat, que no ha fet ningú
des del 1930 i pico
quan eren 8 o 9 equips
no, no, no, perdona
és que t'arrisques
perdó, perdó, perdó, stop, stop
però per mi no és tan això
perquè pots perdre, podries haver perdut amb el Madrid
amb l'Atlètic de Madrid, el partit que fos
però home, vull dir, allò
van sortir a fer un entrenament, allò
rotllo nenafes
això és un comentari sexista
no es pot fer
no, no, perdona, però el partit dura 5 minuts més
i empaten, i dura 10 minuts i guanya
i guanya, sí, clar, i dura 3 dies
i també guanya
i jo que el Levante no hagués aguantat 3 dies
perdó, perdó, perdó
el Levante és de segona ja, no?
és de segona
jo estic d'acord amb l'Armand
el Levante està darrere de l'Espanyol
l'Espanyol en punys, 46
jo ho entenc, això
escolta
jo també ho entenc
perdona un moment
escolta
escolta, deixa per el moment
escolta
deixa per el moment
escolti-me
perquè agafes el munt
senyor dels ous
eh?
anem a veure
jo entenc que hagi passat això
sí?
el que no entenc és el de Roma
això no ho entenc
però si és el mateix
no, no, no
és que no m'has deixat desarrollar, punyetes
no és el mateix
no és el mateix
no és el mateix
no és el mateix perquè tu eres romano
aquí
tu
la teva opinió
no sé quan i me
amb un equipillo
o amb un equipet
que estàs funcionant molt bé
l'última
sí, sí, home
van com un tro
home, les últimes jornades
de progressió que feia
amb el nou entrenador
sabent-ho tu has d'aprendre
més en sèrio
no tens ganes de jugar
no juguis
estàs pensant en el Mundial
no juguis
juga amb els del B
que és el que va fer Messi
han guanyat la lliga
exacte
però no balles
no t'he ves con ànimo
exacte
no t'he ves con ànimo
surten amb la lliga guanyada
sí, no, però
no m'has deixat acabar
no, no
surten
ara parlant en sèrio
ara parlant en sèrio
encara que sembli mentida
és preocupant
jo li vaig dir
que hi ha el conducator
del programa
li vaig dir
el mateix dia
dic, a mi el que em resulta
preocupant
és que
em va recordar
com tu ho has dit
la Roma
el partit de la Roma
que dius allò
diferent, sí
però que ja surt allò
amb la caraja
allò que dius
ui, ui, ui
i tu ja
però diferent
sí, bueno, bueno
diferent perquè no et jugaves tant
no, no, no
diferent perquè allà
t'estaves jugant
sí
anar a una final
a mi el que em sembla
preocupant
és que surts amb la caraja
bueno
et pinten la cara
o es veu venir
que te la pintaran
perquè el dia de la Roma
és allò que
tots ho dèiem
ai, ai, ai
que prendrem mal
bé
bueno, pot passar
una primera part d'aquelles
que t'han
agafat així
estrany
no
poc
poc posar-te'n al partit
arribar a la meitat
i a mi el que em sembla
preocupant
no m'han reaccionat
és que el Valverde
no, a veure
el Valverde no va fer res
per reaccionar
exacte
llavors
a mi el que em preocupa
és justament això
és a dir
que el Valverde
una de dos
o no els hi va dir res
que no ho crec
o no li van fer cas
o no li van fer punyetero cas
o com els va dir
els va entrar per aquí
i els va sortir per allà
però en canvi
contra el Levante
sí que van reaccionar
si li van fotre dos
només sortir dos gols més
en cinc minuts
i els van fotre quatre
sí, bueno
van reaccionar
quan la cosa allà
m'estan pintant la cara
i a més a més
s'ha de tenir
s'ha de tenir en compte
la defensa que hi havia
en aquell moment
surts a segona part
i et foten dos gols
en cinc minuts
home va
ves a cagar
ves a cagar
perdó
no recordo
com es diu
el nano aquell
que semblava
que anava amb un antifat
amb el Belzorro
que els va ficar dos gols
em sembla que havia fet
set o vuit en total
en tota la temporada
el vol fitxar la Roma
que la fitxa el Barça
tu
escolta
home no
a mi el que em sembla preocupant
és això
o que en Valverde
no té sang
perquè fa
no, no
perdona
o fa
sí, sí, sí
o fa que ell posat així
home
el dia de la Roma
és allò de
coño m'has de lo mismo
perdona
vull dir allò
que van sortir exactament igual
amb els pantalons cagats
i dius
bueno
no va fer cap tipus de canvi
allà
o no els hi va dir res
o torno a dir
o els hi va entrar per aquí
i els va sortir per allà
és a dir
s'ho van passar
pel l'or del Triomf
directament
a mi això és el que em sembla més preocupant
a mi que
mira
que no facin tota la volta
sencera
tot el
bueno
però mira
què hi farem
jo no li veig el problema
quan hi ha la regia
la segona part
la segona part
una vegada van
botar aquells dos gols
van reaccionar
quan van 1 a 4
no?
4 a 1
4 a 1
5 a 1
5 a 1
5 a 1
a partir d'aquí
bueno
és allò de
bueno
doncs déjate
i veig
que te metes
5 a 4
home home
ni que sigui pel porter
que li estan entrant allà
com a kamikaze
li doneu importància
no home no
és només per la gràcia
aquella que ho fas
és el penúltim partit
escolta
et falta poc
ja has vallat
la lliga
sí però hi ha una cosa
hi ha una cosa
que és
cony
i els altres
honra
punyetes
no fotem
si no tens ganes de jugar
no juguis
que surti un altre
jo hagués fet a l'Alcácer
directament
hosti
el Dembélé
vaya partidito
se marcó
el partit anterior
havia jugat amb molta gana
i tal
pim pam
semblava
aquest partit
va arribar a tocar pilota
va fer alguna jugada
va rematar
el Dembélé
el Dembélé va marcar un gol
com si no hagués marcat res
ets un nostre
els dos primers
els va marcar
si no recordo
dos o tres
va marcar
el Coutinho
que un d'ells
va rebotar la bota
de Luis Suárez
bueno
que no sé si
al final aquest gol
li han donat el Suárez
del Coutinho
no ho sé però vaja
era gol del Coutinho
crec que li han donat
el Coutinho
però és que era gol d'ell
perquè si li donen
el Suárez
el Suárez
passaria per davant
dels golejadors
al Cristiano Ronaldo
i això no podria ser
i estan empatats
bueno doncs
si no recordo moltament
van ser
tres de
tres de Coutinho
un de
i un de
Dembélé
Dembélé
seguro
anem a mirar
segur
mira-ho
no sé
total
és igual
o sigui
a veure
jo per un partit
que han perdut
5 a 4
no és perdut
és com han perdut
però és igual
quan es perd
es perd
quan es perd
es perd
i ja està
no té res a veure
no és el mateix
en la Roma
s'estaven jugant
una cosa
i aquí no se jugaven res
és encara pitjor
no
aquí no se jugaven res
la notícia important
és que a Sergi i Roberto
no li han tret
els quatre partits
i se come los cuatro
perfecto
ara aniran
que un dels que
és de la Camarilla
vull dir
un dels jueces
aquest també salta
per això et dic
l'última
la darrera
bestiesa que ha fet
ha sigut aquesta
però què esperava
que li traguessin
home
és que feia una setmana abans
una acció molt similar
la mateixa acta
la mateixa
el mateix àrbitre
la mateixa redacció
la mateixa redacció
de l'acta
un punt li falta
un partit
amb aquest quatre
però és igual
tampoc passa res
o sigui que a veure
que presentin al·legacions
al TAT
em sembla molt bé
el TAT no ens hi farà
ni puto caso
i el senyor Sergi Roberto
no podrà jugar
demà passat
però sí participarà
perquè encara que no jugui
doncs estarà allà
i no podrà jugar
el primer partit
si és que es juga
de la Supercopa d'Espanya
i què?
bueno
bé comencem
no
o bueno no siguis
si no és just
no és just
no?
no però jo
ho volen així
però així serà
ja està
he d'esperar home
perquè hi ha una altra cosa
ja veurem
conformem-nos
ja veurem si es juga
la Supercopa d'Espanya
perquè no hi ha dates
això és altre
aquesta ja és
és que
no vull parlar
és una saturació
hauria de ser partit únic
ja
però partit únic
la federació no l'interessa
perd diners
és que no la juguin
estem en un país
amb jugadors rebentats
del Mundial
que han jugat
la Supercopa d'Espanya
una bestia
però a veure
quin equip presentarà
el Barça
a la Supercopa d'Espanya
que es juga
dos dies després
d'acabar el Mundial
que surtin els juvenils
que es jugaran
els del B
no no els del B
no els juvenils
que treguin els juvenils
els juvenils
no sé si poden jugar
està prohibit
està prohibit
està jugant
amb un mínim
perquè això
ho va fer
Van Gaal
una vegada
amb l'Ajax
i els hi va caure
a Holanda
no es pot fer
no es pot fer
i mira que
a Holanda
tenen un equip
o sigui
una lliga
de segons equip
que funciona
de conya
que un jugador
que està lesionat
la recuperació
la pot fer
amb el segon equip
i jugar
amb el segon equip
cosa que aquí
no es pot fer
la notícia
de veritat
és que
a Vemos Griezmann
amb un altíssim
percentatge
sembla que ja tenen
un preacord
ja firmat de fa mesos
perquè l'Atlètica
la desesperada
25 millors
i no te'n fotrem
el Griezmann
home
la història
és on te'n fotrem
el Dembélé
no no no
és que
el que fem
amb el Griezmann
perquè si te'n viure
el Dembélé
un tio
que ha costat
100 quilos
però el Dembélé
també ha costat
100 i pico
el Dembélé
que és pitjor
el Dembélé
ha costat
100 i pico
jo crec que poden
jugar junts
i el Paco Alcácer
va sobre César Cubala
Moreno i Manzón
el Paco Alcácer
també
Dembélé
Griezmann
Messi
Suárez
i Coutinho
va sobre César Cubala
Moreno i Manzón
sí lo mismo
bueno ja és això
a veure
que jugarà
que jugarà Griezmann
ja ens podem posar
de peus
intocables
vull dir
Suárez
on
Messi
on jugarà
no
estan dient que canviaran
els sistemes
que no hi ha un altre
jugaran un 4-3
un 4-2-3-1
em sembla que deu
deixarà de ser
el joc Barça
total
efectivament
però és que de fet
ja cada vegada
ho es veu
un 3-2-5
home
un 3-2-5
un 1-11
també
això es jugava
Johan Cruyff
a 1-11
11-1
depèn de si es atacava
o se es defensava
home
ja fa temps
que no estem jugant
el que jugàvem
va marxar Xavi
i s'ha acabat
i s'ha acabat
marxin i està
i s'ha acabat del tot
home ja està
s'ha acabat del tot
llavors
per encabir
tots aquests
evidentment
no pots jugar
un 4-3-3
perquè ni de conya
no pots muntar
aquest equip
jugarà amb doble pivot
com ha fet
ja ha començat a fer
que és
si es queda busquets
a veure
perquè està
més pasta
que hi ha un tal busquets
un Oriol busquets
em sembla
que es veu
l'anyà que pot jugar
també
l'anyà ja està
l'anyà jugant
l'anyà jugant de mig centre
pot jugar
a mi aquell pallo
jo el volia
és mig campista
però més mig campista
m'ha arribat d'un ràquitic
a l'altre
més interior
més interior
exacte
pot jugar en el poste de ràquitic
i cuida
i ràquitic
en el joc de busquets
és 19 anys aquest nana
molt bé
molt bé
pinta molt bé
pinta molt bé
hòstia
que ens fan fora
ai Déu meu
s'ha fet curt això
ja està això
sí ja està
ja s'ha acabat
tornem
el proper divendres
a l'hora de sempre
i tal
fins aleshores
ja sabeu
que sigueu molt feliços
adeu
on cap de semana
molt més
que nits
electrònica
beats
molt més
que nits
electrònica
beats
molt més
que nits
electrònica
beats
molt més
que nits
electrònica
Gràcies.