This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jusk, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Ràdio d'Esvern, 98.1.
Què?
Has de dir, la d'Esvernada.
Què?
Que has de dir, la d'Esvernada.
Què?
Digues, la d'Esvernada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
La d'Esvernada.
La d'Esvernada.
No, la d'Esvernada.
La d'Esvernada.
No, sembles el de Passapalabra, no.
La d'Esvernada.
La d'Esvernada.
No, la d'Esvernada.
La semanada.
La semanada.
Molt bona nit.
Passen 54 segons de les 8.
Molt bé, molt bé.
Estic mirant el revés i és una mica complicat.
Sí, sí.
Esteu sintonitzant ràdio d'Esvernada, l'emissora municipal de Sant Jusk.
i aquest programa és...
La d'Esvernada.
Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta.
Hola, Miquelet, bona nit.
Bona nit, senyor Escazòquio.
El Marc Simón avui el tinc quasi quasi enfront.
Enfront, enfront.
Bona nit a tothom.
Hola, Marc.
I bé, com sempre, intentarem contactar i comptar amb el doctor Santiago Baràmbio,
amb l'Armand Garcia, Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps,
el Mariano González, que ens parlarà des de Madrid,
l'Isidre Inglés, que ens parlarà des de casa seva sobre temes del Barça,
la Núria Garcia, que avui no ve perquè té una feina important.
Solidària.
Solidària, exactament.
L'Òscar Ramos i París, que tampoc ve perquè no té cap feina important ni és solidari.
Ni és solidari.
Perquè pensa sopar i no ens ha convidat.
Sí, senyor.
La Isabel Almató, que crec que ha dit que ho farà via...
Pelèfon.
Paloma Mensajera.
Sí.
I avui tenim, s'estrena, s'estrena i s'acomiada com a tècnic de so,
el Jordi Domèdeix.
Diu que no, que no s'acomiada.
I tenim que dir que per primera vegada el tècnic de so té un IBM.
Té un IBM?
Sí.
L'hem posat un IBM.
Ah, sí, IBM per cafè.
IBM per esto, IBM per l'altro.
L.
En Marc Romero.
Has prit el botó.
Eh, a veure, ensenya-li bé, eh?
Sí.
Xasca.
Va, vinga, comencem.
Comencem avui, 16 d'octubre de 2015.
Han passat 289 dies d'aquest any i en falten 76 per acabar-lo.
Només?
Sí.
76, sí.
D'aquí uns 76 dies...
Bé, avui, 16 d'octubre, és el dia de l'anestaciòleg...
16 d'octubre, em sona a mi aquesta dada.
16 d'octubre.
16 d'octubre, no, va ser el 15 fa uns quants anys i va ser el 17 fa també encara més anys.
A 16 d'octubre, no?
No.
A mi què en sona?
16 d'octubre.
No sé, potser va passar alguna cosa.
Segur.
Avui és el dia mundial de l'anestaciòleg, com deia, i el dia mundial de l'alimentació.
I és la setmana de la sostenibilitat, aquesta del transport.
Sí, jo hi ho he fet.
He anat dos dies a treballar en tren, eh?
He anat a treballar dos dies en tren.
És el dia mundial dels sostenidors.
No, no, no.
La setmana de la sostenibilitat, aquesta que fem servir el transport públic.
I jo crec que aquesta setmana hi havia més cotxes al carrer encara.
Avui és el dia sense cotxes?
Aquesta setmana, estem acabant aquest cap de setmana.
Hi havia avui un rapat.
Jo, després de molts anys, he tingut que llevar-me a les 7 del dematí i sortir d'hora.
I feia temps que no veia tants cotxes, eh?
Bé, som a la setmana 42 de l'any.
Sí.
I aquesta setmana el molt honorable Artur Mas s'ha declarat únic responsable.
El rei Artús.
I a partir d'aquesta setmana nacionalitzar-se espanyol és més car.
I tant, després en parlem.
Costa 185 euros.
Bé, i anem a veure coses que ens porta al dia.
Al dia.
I per això anem a veure la sortida de la Lluna i el Sol.
M'ajudes, Marc, sisplau?
T'ajudo.
Avui el Sol ha sortit a les 8 i 2 minutets.
Sí, bé, fer-ho.
I s'ha posat fa uns 45 minuts aproximadament a les 7 i 13 minuts.
I demà?
I demà el Sol sortirà un minutet més tard.
Està a dormir l'ega, que ja es nota.
A les 8 i 3 minuts.
I es pondrà uns minutets abans a les 7 i 11 minuts de la tarda.
I la Lluna, senyor Escazòquia?
Doncs mirem vostè que la Lluna ha sortit quan era a les 11 i 6 minuts.
I s'ha posat també, mira, a les 21...
Ah, no, encara no.
Es pondrà, es pondrà.
Es pondrà a les 21 i 27.
I demà?
Demà sortirà a les 12 i un minutet.
per allò de no ser puntual.
I es pondrà a les 10 i 10.
Bona hora.
Ara, 10 i 10 és l'hora de la publicitat dels rellotges.
Sí, sí, sí.
Saps per què?
Però saps per què?
Sí, perquè es veu la marca.
No, i a més a més, és com el rellotge es veu més espatllat.
La marca queda entre les ajetes i el rellotge es veu més espatllat.
Això ja ho hem dit en un altre programa i crec que va ser de la temporada passada.
Ho direm cada vegada que tothom.
Però pensa que d'aquí pocs dies serà el dia del rellotge.
D'aquí...
Un mes...
No, no.
A finals d'octubre.
D'aquí un parell de divendres.
L'últim divendres d'octubre, una cosa així.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Vinga.
Vinga, doncs anem a veure coses que van passar tal dia com avui.
Les efemèrides.
El 16 d'octubre de 1472, a Espanya, la corona d'Aragó va recuperar el Rosselló
i la Cerdanya francesa per la fam... dita Paz de Pedralbes.
Va ser aquí a la treu de Pedralbes, no?
Sí, sí, la monestir aquella van signar la...
Marc, sisplau.
1736 és la fetge en què l'astròmonic i teòleg britànic William Winston,
que va néixer el 1667 i va morir el 1752,
va calcular que un meteorit col·lisionaria amb la Terra provocant el fi del món.
Sí, això de tant en t'estaven sortant.
Sí, sí, sí.
Fa pocs dies, el dia...
Les eleccions van ser el dia 27, no?
Doncs el 28 també s'havia d'acabar el món.
Sí, sí.
Sí, sí.
I el 2014 també...
També, sí, sí.
Bé, 1937, aquesta notícia m'encanta.
1700, si no t'has d'acabar.
Sí, sí, 1737.
M'encanta perquè parla de la península de Camtsacca,
que jo no coneixia i vaig conèixer gràcies a un joc de taula que es diu El Risc.
El Risc, sí, senyor.
Una de les zones a conquerir era la península de Camtsacca.
Diu, vés per on?
Bé, doncs en aquesta península hi va haver-hi un terratrèmol el 1737,
un terratrèmol de 9,3 graus a l'escala de Ritzscher.
Es considera el segon terratrèmol més potent de la història de la humanitat.
Doncs clar, el primer devia arribar al 10, no?
Sí, suposo.
Suposo.
O potser 9,4.
També podria ser, sí.
Bé, doncs el 16 d'octubre de 1846, a Boston Iussa,
el senyor, el doctor William Thomas Green Morton,
va fer servir per primera vegada l'èter com anestèsic.
Sí, senyor.
Donant origen al que avui dia coneixem com anestèsia
i produint-se la primera operació de cirurgia sense dolor.
Sense dolor en el moment que et feien la cirurgia.
Després, quan l'efecte de l'èter se n'anava,
deies la s'estrelleta.
T'han operat alguna vegada a mèter?
No, sí, sí, sí, sí.
L'operació d'apendicitis,
l'apendicectomia va ser a mèter, sí.
Compte enrere.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
El post.
Doncs després de 64 anys
perquè ens adormissin
per primer cop per operar-nos,
el 1910,
entre Inglaterra i França
es realitza la primera travessia del Canal de la Mànega
amb dirigible.
Ves per on.
1916,
Brooklyn,
New York,
una senyora
que es deia,
jo dirà encara,
Margaret Sanger,
va obrir la primera clínica de planificació familiar
als Estats Units.
Déu-n'hi-do, no?
Bé, ja veus,
1916,
i aquí estem parlant de...
No fa gaire, eh?
No fa gaire.
A veure,
clíniques potser sí,
però centres d'aquests
més a l'abast,
més a l'abast,
no fa gaire.
El millor el doctor
després ens ho pot dir.
El 1919,
el senyor
Adolf Hitler
va donar el seu primer mítin
amb una cerveceria a Múnich,
Holfrau Keller,
davant de 300 assistents.
Aquest discurs sí que hi ha altres discursos de Hitler
que han passat a la història,
que estan gravats i tal.
Aquest nou,
que ja ho fa...
Amics de la balla rosa...
No s'entenia res.
Si avui en dia fessin els mítings de cerveceries,
jo diria...
Ja n'hi havia molta més gent,
sí, senyor.
Doncs uns anyets més tard,
el 1934,
a Xina els comunistes
comencen la larga marxa.
Finalitzarà un any i quatre dies més tard.
I durant aquest període,
Mao Zedong
reguanyarà el seu títol com a...
o serà reescollit com a líder del partit.
El gran líder.
El gran líder, sí, sí.
Després va escriure un llibre,
va acudir a escriure un llibre,
el senyor Mao Zedong.
O Zedong,
que mai s'ha fiu ben bé com es deia,
que d'home...
I, bueno,
li ho va organitzar amb el llibre.
Bé, 1962.
Va començar tal dia com avui,
16 d'octubre.
Veus com el 16 d'octubre va?
Sí, sí, sí.
Els tres dies d'octubre.
Sí, senyor.
Anomençà el 16.
No me'n recordava d'aquesta,
sí, senyor, sí.
Va començar la anomenada
crisi dels míssils a Cuba,
als Estats Units,
Cuba i la Unió Soviètica,
quan el president Kennedy
li va mostrar unes fotografies
amb lançaderes de míssils a Cuba
i aleshores va ordenar
el bloqueig de l'Atlàntic
perquè els...
Que hi ha una pel·lícula d'això.
Els tres dies d'octubre.
Una?
Unes quantes.
Una?
La famosa de fa poquet.
Bé, jo crec que la més famosa
són els tres dies d'octubre
amb el Kevin Costner.
Sí, sí, correcte.
De després en hi ha una.
És possible.
Bé, doncs totes aquestes coses
van passar tal dia com avui
i jo t'he dit el 17 d'octubre
perquè el 17 d'octubre
va ser quan va esclatar
la Revolució Soviètica.
També, és veritat,
la Revolució d'octubre,
el 17 d'octubre de 1917.
Sí, senyor.
Doncs anem cap a veure
si felicitem algú avui.
Anem cap al Sant Coral.
Segur que sí.
Sí, sí.
Doncs avui és
Sant Bertrand de Colminges,
bisbe,
Sant Eudoviges,
aquest és un dels meus sants favorits,
Eudoviges,
d'Anders,
que era religiosa.
Sí, sí.
És una de les santes
a les que jo m'encomano
moltes vegades.
Santa Quitària,
Sant Eudoviges.
Sí, sí, sí.
Sant Elífio de Taúl,
màrtir.
Clar, amb diència Elífio...
Tenia que ser màrtir.
Sí, va néixer màrtir, pobre.
Sí, sí.
Sant Galo de Arbona,
molt amic d'Astèrix.
Monjo.
Sí.
Sant Gerard Mayala,
religiós.
Santa Margarita Maria
a la coque.
A la coque,
religiosa.
Sí.
Bé, això són els d'avui
i els de demà, Marc.
I els de demà són
Sant Dulcidio de Agen.
Aquest tenia problemes
de glucosa.
Aquest és el patró
d'una companyia de telèfons.
Sant Florencio de Orange.
Ah, sí, sí, sí.
Sant Gilberto de Toulouse.
Aquest em sona a mi,
Sant Gilberto de Toulouse.
Sí, també, també.
Sant Ignacio de Antioquia.
Ah, sí.
Aquest sí, Antioquia, sí.
Sí, sí.
Sant Isidoro Gagelin.
Ah, aquest tenia problemes d'estómac.
Sí.
Sí.
Sant Juan de Licopolis.
Ah, mare de Déu.
Sant Ocea es Profeta.
Ah, sí, Ocea es Profeta.
Aquest és famós.
Ocea es, sí, hombre.
Famoso, va quedar la fase seva famosa.
Ocea es.
Sí, sí.
Ocea es.
Sant Ricardo Guin.
Ahà.
O Guin, no?
Sí, serà, més o menys.
Bueno, Guin.
Aquest com a mínim és anglès.
Sí.
Sant Rodolfo de Gubio.
De Gubio.
Gubio.
Gubio.
Aquest deu ser italià.
És paisatiu.
Sí, sí, paisat meu.
Gubio.
I Santa Cèlia o Silina d'Aquitània.
Aquitània.
Maco.
És maco, eh, Aquitània.
O era maco.
O era maco, era maco.
Maco, el Quitània.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Jo me'n recordo de la Leonor, que era d'Aquitània, també.
També, també.
Que era la dona d'Enric II d'Anglaterra, que era el pare de Ricard Cordelló i Joan Sintierra.
I Joan Sintierra.
Sí, sí.
I un altre que no m'ha passat a l'estat.
Sí, devia ser parent del Robin Hood.
Sí, senyor.
No, el Robin Hood era...
Bueno, ja ho explicarem.
Michael Jackson digue no.
Aniversaris.
Un altre dia.
Anem cap als aniversaris, sisplau.
Bé, doncs avui fa...
Bueno, doncs no.
Va néixer el 1911, perquè no penso ara fer la resta.
1911.
Digue'n els noms i ja està.
Pans?
104.
No.
Sí?
Sí, sí.
Està amb el 2015?
Sí, sí.
Bueno.
Sí, sí, sí.
104.
Perdona.
La Mahalia Jackson.
No sé si estarà vivint.
Jo he buscat i no...
A veure...
Greix per sobreviure, entenia.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Bé, el...
Mahalia Jackson, el 1925, una de les meves actrius favorites, la senyora Lasbury,
Angela Lasbury, s'ha escrit Un crimen.
Sí, senyor.
És encantadora.
Sí, sí, sí, i la sèrie està molt bé.
El 1930 va néixer la Carmen Sevilla, actriu presentadora a televisió...
Què, què?
Mis ovejitas.
Las ovejitas.
1958.
El 58, Tim Robbins, un actor dels Estats Units.
Bé, sí, però viu a Canadà.
Sí.
Viu a Canadà, té una acadèmia d'actors a Canadà, i fa com un parell d'anys o una cosa així,
es va separar de la seva dona, que és cosa que em va ben culpir, jo pensava que aquests no se separarien mai,
que era la Susan Saran.
Perdoneu, però Mahalia Jackson, segons el que veig aquí, va morir el 27 de gener.
De quin any?
Del 1972.
És possible.
Ja està buscant...
I va néixer el 26 d'octubre del 1911.
Ja està, això...
Però, bueno...
Si és el 26 està malament, perquè de ser el 17.
Per això, no, no, doncs, és Wikipedia.
Bé, no, de la Wikipedia no te'n reforix.
Quan jo he consultat a la Wikipedia aquesta tarda, no he sabut trobar la data de defunció, eh?
O sigui, a veure, quan ha consultat la Wikipedia, no hi era.
Això vol dir que algú ha entrat a la Wikipedia i ha corregit el tema de la Mahalia Jackson.
El 1962 va néixer un senyor Flair, que és Michael Valsary, que és un baixista australià de la banda Red Hot Chili Peepers.
I el 1992, o sigui, fa abans d'ahir, no?
Sí, sí, aquest va néixer abans d'ahir.
El dia de l'any de les Olimpiades va néixer.
Sí, senyor, sí, senyor.
Un senyor, que, perdoneu, confesso la meva ignorància.
Bueno, jo he tingut que buscar qui era, eh?
No tinc ni idea de qui és el senyor David Castillo, actor de cinema.
Pels que sigueu aficionats a la sèrie Aida...
Ah, jo no.
...és el que fa de fill petit de l'Aida.
Ah.
I també, perdoneu que ho digui...
Sí, és el...
Ah, sí.
A què?
He fet una pel·lícula ara.
No, no, no, sí, és un altre aniversari.
El Bola.
No, és un altre aniversari.
Quin?
Una companya meva, Cristina Junyell Alonso, que no direm l'edat per no faltar el respecte.
Cristina, felicitats, eh?
Felicitats, Cristina.
Bé, i avui haguéssim fet anys...
Sí, senyor.
A més a més de la Mahalia Jackson...
Sí.
Oscar White, que havia nascut el dia com avui, el 1854, i que, després de moltes penalitats,
per broma, va morir el 1900 a França, a París, concretament, que és on està enterrat.
Sí.
També va néixer el 1886, tal dia com avui, el senyor David Ben-Gurion, polític israelí,
i el primer ministre...
Primer.
El primer primer ministre d'Israel.
Després d'ell va venir la Golda Meir.
La Golda Meir.
Que no, no, des deia Golda, no és que fos...
Era, era.
Grassoneta...
Era un xinet i engorda.
Grassoneta ho era, per tant, com per dir-li Golda, no.
I el 1923, Gunter Grass, un escriptor alemán, Premi Nobel de Literatura, el 99, i va morir, ha mort aquest any.
Aquest any, sí.
Autor del Tambor de Falata.
Sí.
I, bé, realment no té les grans...
Contergespa.
No tenia les meves simpaties aquest senyor Gunter Grass, per molt que li haguessin donat el Nobel.
No, a mi no m'ha agradat. He llegit alguna cosa d'ell, i la veritat és que no m'ha agradat.
I el que ha escrit, el poc que ha llegit que ha escrit, que hagi escrit, no m'ha agradat.
I les seves declaracions i les seves històries tampoc.
Bé, doncs anem a veure quin temps tindrem.
Tindrem temps?
Home, segur que sí.
Sí.
Aquest cap de setmana i la resta de setmana, fins a setmana.
A veure si ha de ploure dissabte i dimensi.
Josep Maria, bona nit.
Molt bona nit.
Molt bona nit.
Què tal? Com anem?
Molt bé.
Sí?
Quina sort.
Sí.
Nosaltres no anem, eh? Estem assentats i qui ets?
A veure, tenim un temps molt interessant aquest cap de setmana?
Doncs no massa.
Vale.
Sí, no massa perquè el que és fenòmens meteorògics així importants, doncs no en tindrem.
No cap, no?
No.
Una mica nubuladet?
Sí, res.
Una mica de tot, sense tocar, això sí, precipitacions.
D'ara, eh?
No plourà a cap moment del cap de setmana.
Perfecte.
El que sí que és interessant és repassar una mica el que ha passat aquests darrers dies.
Què ha passat?
Amb la forta baixada dels campers que vam dir abans d'ahir.
Això sí, ja he vist, mira, aquests dos que venen amb mi avui ja venen de mànica llarga.
I tu també.
Oh, jo també, però jo soc gran ja, home.
I el que més que et penses.
No ho sé.
Ah, vale.
Continua, continua, Josep Maria.
Sí, sí, segurament és un pla, doncs, fa un parell de dies, quan les temperatures van baixar de forma colsada.
Sí.
Perquè venien de mínimes de 18 a 19 graus i passaven mínimes de 11 graus.
Sí, senyor.
Que és la temperatura, realment, per a la mà de 19, doncs, això, 8 graus més baixa, més a més amb el vent que feia.
I la poca humitat que feia, realment, la sensació de temperatura ja totalment de tardor avançada.
Avançada, sí, sí, t'anava a dir ja apropant-se al Nadal, eh?
Sí, però avui he observat que ha començat a augmentar els núvols, núvols baixos, tenia algun tol grisent.
I és perquè són núvols, això, de zona bastant baixa, per tant, formats per gotetes d'aigua,
que no deixen passar en moltes estones de la llum solar.
Això ha fet que la temperatura màxima no hagi pujat tant, però mínima, és a dir, aquesta propera nit,
les temperatures ja no seran tan baixes.
Ah, no?
A més, pels núvols, que aniran tenint durant estones de la nit,
i especialment també perquè els vents estan girant a components sud.
Això vol dir que pujaran les temperatures?
A partir de demà, que, de fet, avui jo hem fet una miqueta, aquesta passada nit,
demà encara pujaran més, tant de dia com de nit.
I així seguirem aquesta tendència fins diumenge.
És a dir, durant aquests dos propers dies, les temperatures aniran tirant amunt,
i no arribaran, això sí, als nivells que teníem fa 4 o 5 dies,
però sí que ara sí que ho estaran.
És a dir, tornarem a tenir l'opció d'agafar màniga curta al mes de migdia.
I això, al cap de setmana?
Sí, això al cap de setmana, i es mantindrien així,
amb aquesta lliure de temperatura, com el diumenge,
dos dies més, com a mínim.
I diumenge i dimarts?
I dimarts.
Dimecres plou.
Sí, a dir, de pluja no en veiem.
Ah, no?
No, el que sí que veiem és que potser a partir dels dimecres
les temperatures comencin a tenir retrocès un altre cop,
sense arribar, això sí, als nivells que hem tingut aquests darrers dies.
Bé, ja, les temperatures normals de començament de la tardor,
de la caiguda de la fulla i aquestes coses.
En cap moment plourà, això sí,
tots aquests dies, com dèiem,
des de demà i saps que fins diumenge al matí
els nous molts poden ser estones mig abundants,
sense precipitacions,
el sol anirem veient a fer-ne.
El diumenge ara sembla que és bon,
a part del migdia i tarda el veurem força,
es podria aclarir molt,
i a partir de dilluns i dimarts podem tenir també dies
molt triatges en aquest sentit,
és a dir, força, nous,
i entre migdia i tant anirem veient el sol.
I això, de fet això,
amb les temperatures més altes que les que hem tingut.
Bé, està bé.
I no es veuen ni inversions aires freds,
ni més càlides,
més endavant.
Són un temps bastant antitrònic,
bastant tranquil,
i sense precipitacions.
Bé, molt bé.
Perfecte, escolta, ja has deixat de bé tranquils.
A mi em toca molt els nessos anar mal per aigua, eh?
Sí, a mi també.
O sigui, que millor que no plogui.
Que no plogui, de moment.
Ja sabem,
jo ja sé que els d'allò necessiten que plogui,
perquè d'allò...
Que plogui de nit.
Esclar.
A partir de la una de la matinada,
que no acabes de ploure,
pim, pim, pim, pim,
fins a les sis.
O primer que em truquin i em diguin
que ets a casa?
Sí, plou.
Però ara plou.
Exacte.
Però primer que m'ho preguntin.
És que no, no.
No estan organitzats.
No, no.
Molt bé, Josep Maria.
Moltes gràcies
i ens trobem el divendres que ve.
D'acord.
Descuteu de l'última setmana
del...
l'estiu d'estiu, eh?
Sí.
Sí, sí, sí, sí, senyor.
És Sant Rallots, eh?
Sí, sí.
Això mateix.
Sí, sí, sí.
Molt bé, Josep Maria.
Moltes gràcies.
Bé.
Vinga, home.
Adéu.
Adéu.
Manela.
Doncs bé, ha arribat el moment
de llegir les notícies curioses
que hem anat recopilant
durant aquesta setmana,
però per començar
li farem el nostre regalet.
Doncs sí.
I a què li fem avui, senyors?
Avui és un regalet molt especial.
molt especial,
perquè des que existeix la professió,
o com a mínim des que jo tinc
coneixement, consciència
d'aquesta professió,
sempre s'ha dit que un periodista
ha de contrastar la informació
abans de publicar-la
i que per fer una bona entrevista
s'ha de conèixer,
encara que sigui per sobre,
el personatge entrevistat.
Si, per exemple, es tractés d'un escriptor,
doncs va haver llegit
algunes coses dels seus escrits.
Aquestes senzilles normes,
com he dit,
ja eren vigents
a l'època en què no existia
la facultat de Ciències de la Informació,
quan, si un volia ser periodista,
locutor de ràdio
o reporter gràfic,
el que podia fer
és un curset
que organitzaven els mitjans
i, si tenia sort,
entrar de meritori
o aprenent
a un diari
o emissora de ràdio.
Després,
es va decidir
fer una carrera universitària
i els primers professors
va sent gent
que havia començat,
com he dit abans,
és a dir,
de meritori.
I, per tant,
estic convençut
que aquestes permisses
de documentació
i verificació
de la notícia
es traslladen
com a condició
sine qua non
als joves estudiants.
A què ve aquest rotllo?
Doncs bé,
a què
la pel·lícula
Segons Origen,
basada en la novel·la
de Manuel de Pedrolo,
Manuscrit del segon Origen,
s'ha estrenat finalment
aquest mes d'octubre.
A motiu de l'anunci
de l'estrena
i, segons
han manifestat
la productora
Atlàntica Produccions
i Ipsofacto Films,
van rebre
multitud de trucades
de periodistes
interessats
en entrevistar
el director
de la pel·lícula.
No pas
a Carles Porta,
que finalment
va ser el que va dirigir
la pel·lícula,
sinó el que figura
amb els crèdits
com a director
i para de la criatura
des que la va començar
l'any 2009
amb Vigas Luna.
Lamentablement,
el gran director català,
Josep Joan Vigas Luna,
va morir a causa
d'un càncer
el 6 d'abril
de l'any 2013
i no va poder
dur a terme
el seu projecte
que finalment va,
com han dit abans,
agafar i concloure
Carles Porta.
Seria magnífic,
indudablement,
a mi m'encantaria
poder entrevistar
Vigas Luna
per saber que sent
ara que finalment
la seva pel·lícula
ja està a les pantalles,
però no és possible.
Per això,
aquells periodistes,
entre cometes,
que volien entrevistar-lo,
els obsequiem
amb aquesta...
un, dos, tres,
potiparro de pagès.
Bé,
doncs ja una vegada
fet el nostre regalet,
anem a veure notícies.
Les notícies.
Les notícies.
Notícies.
Bé,
jo en porto una.
Tu vols comprar un Ferrari?
Jo vull comprar un Ferrari.
No,
a mi m'agradaria
conduir un Ferrari,
però em fa por.
Et fa por,
per què?
Sí,
perquè una persona
que va conduir un Ferrari
diu,
li dones una mica el gas
i fa...
Ah.
T'ho dic perquè ara
tens l'oportunitat
de comprar dos Ferraris,
sí,
pràcticament nous,
sí,
només,
només per 695.000 euros.
Ostres,
no tinc suelto ara.
No?
No.
Doncs no te'ls podràs comprar.
Bé,
aquests dos Ferraris
havien sigut del...
Me'ls deixes?
Els 695.000 euros.
Com els dos Ferraris?
Mira,
farem una cosa,
farem una cosa.
Ara després parlarem
de les condicions.
D'acord.
Doncs resulta...
A veure,
de quin cul són els Ferraris?
No ho sé,
ho tindria que...
És que el que m'ha xocat
és que sembla ser...
No sembla ser.
Aquests dos Ferraris,
per tant,
eren de la casa reial.
Espanyola,
eh?
Sí.
Uns d'aquests magnates
de petroli
de països àrabs
li van regalar
el nostre
ex-rei,
encara que ara
Joan Carles I,
el rei emèrit.
Correcte.
Joan Carles I.
Qui?
El primer del seu nom.
El primer del seu nom,
sí.
I bueno,
i van ser seus
fins que l'any
2013
què?
els va cedir
el que seria,
diguéssim,
el patrimoni nacional.
El patrimoni nacional.
I el patrimoni
se'ls ven?
Sí.
Un el va donar
al govern,
al govern espanyol
directament,
i a l'altre
va anar
al museu
de la Guàrdia Reial.
Sí.
El del museu
també el venen.
Sí.
Aleshores,
en aquests moments,
Isenda,
el Ministeri d'Isenda,
els ha posat a la venda
amb subhasta pública,
evidentment,
i pública,
fins a cert punt,
ja sabem que les subhastes
públiques són...
Jo
ho entenc,
perquè, clar,
aquest li van regalar
al rei.
Sí.
És una donació.
Sí.
Va pagar el rei
impostos sobre la donació.
i el rei va deixar
de tenir aquests cotxes
i li va donar
un al govern
i l'altre
al museu
de la donació.
És una donació.
Sí, sí.
Van pagar impostos?
Ah.
El senyor Montoro
ha arribat un moment
i diu,
senyor Juan Carlos
ha de pagar vostès els impostos,
senyor govern
ha de pagar vostès els impostos,
senyor del patrimoni nacional
ha de pagar...
I, clar,
han de posar,
com li passa a molta gent
que té una herència
però no té efectiu
i no pot pagar
els drets de successió,
doncs,
l'han de posar a la venda.
Sí.
Bé.
És que això és...
Doncs,
si algú està interessat
en optar
a poder comprar
aquesta subhasta,
penseu que teniu temps
de presentar
les vostres ofertes
fins a finals
d'aquest mes d'octubre.
Home,
jo considerant
que l'aeroport
de Ciudad Real
el van subhastar
i el van vendre
per 10.000 euros,
no sé,
podríem fer
una oferta
de 1.000 euros
pel Ferrari.
Home,
no sé,
suposo,
bueno,
es té que dir
que estan nous
que no s'han fet servir
mai,
mai,
mai,
de fet,
en el plec
de condicions
de la subhasta
posa que
estat dels neumàtics,
no,
estat dels neumàtics
sense ús.
Sense ús,
els neumàtics.
Sí,
o sigui,
que suposo
que inclús
els devien portar
amb una grua,
no?
Ah,
el motor
l'hem posat en marxa
per veure si...
Ah,
ja no té bateria.
Senyor,
o millor no,
eh?
Clar,
però,
sense bateria
m'han de fer un descompte,
eh?
Sí.
La bateria del Ferrari
deu costar una pasta,
no?
Sí,
sí,
i tant.
No portarà una bateria
normal i corrent?
No,
crec que no.
Eh?
Per això,
home,
jo.
A mi m'agradaria comprar,
de si...
Sí.
Deu estar feta una porcina.
A més,
crec que com a col·leccionista,
si la posessin a subhasta,
jo crec que aquesta sí tendria
d'allò
molts...
molta gent interessada,
la Montessa del Juan Carlos
quan no era rei,
que era príncep.
Jo sé on va estar assegurada
aquesta Montessa.
Sí,
sí,
home,
jo vaig veure la pòlixa
de la contractada
per la Casa Real.
I l'actual reina
quan era soltera
o estava divorciada...
També tenia la casa,
tenia la casa.
També sé on la tenia assegurada.
Sí,
senyor.
Bé,
doncs una altra notícia,
tu volies comentar-nos alguna cosa,
no?
Sí,
jo volia comentar això
que has dit al començament
del programa.
El que costarà
fer-se espanyol
d'aquests senyors
que venen
i que no són espanyols.
Jo,
jo tampoc.
I ara,
visto lo visto,
no te'n penses el fet.
Vist això
i ara,
però,
per què no penso
demanar la nacionalitat.
En primer lloc,
els que els vulguin fer espanyols
en aquests moments,
la cosa li pot sortir
per uns 300 euros.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
De moment,
només per demanar
els tràmits de nacionalitat
s'han de pagar
100 euros.
Bé.
Està bé.
Després,
els que
no tinguin
una procedència
de països
on es parla
el castellà,
l'espanyol,
que diu la llei,
han de fer
un examen
de capacitació
de l'idioma
i la matrícula
per obtenir
aquest diploma
de capacitació
val
121 euros.
Déu-n'hi-do.
Després,
s'han de sometre
a un qüestionari
de 25 preguntes
de les que,
com a mínim,
se n'han d'encertar 15.
Per
poder participar
en aquest qüestionari,
aquestes preguntes,
s'han de pagar
85 euros.
I,
si no acertes les 15,
t'has de tornar
a matricular
i altres 85 euros.
Hi ha hagut gent
que diu
que,
per exemple,
hi ha un
professor
que es diu
Ivan Jiménez Aibar,
que és professor
de la Universitat Autònoma
de Barcelona,
que diu
que
pot haver-hi
una persona
que,
un ciutadà,
per exemple,
nigerià,
que faci més de 10 anys
que viu
i treballa legalment
a Espanya,
que paga els seus impostos,
que estima Espanya,
que els seus fills
s'hagin nascut a Espanya
i
que suspengui l'examen
i que,
per tant,
no pugui obtenir
la nacionalitat espanyola.
Està bé.
Sí, sí.
Només les preguntes,
que, bueno,
per exemple,
una de les preguntes
diu
on estava la capital d'Espanya
abans que fos rei
Felip II?
M'agrada saber
en aquests moments
quants dels nostres oients.
Això sí,
les preguntes,
hi ha preguntes
que tenen tres respostes
a l'escollir.
la correcta
i altres que tenen
a dir
si és veritat
o és fals.
Les tres preguntes
de la capital d'Espanya
són
quina era
Madrid,
Salamanca o Toledo.
Una mica d'intel·ligència
es pensa,
si està preguntant
quina era
abans,
la capital d'Espanya,
doncs diu
Madrid no deu ser
que de Salamanca
o Toledo.
La Salamanca
tenien els papers
amb la qual cosa
té de ser l'altra.
una altra curiosa
és quant dura
la baixa per maternitat
a Espanya.
10, 16 o 20 mesos,
20 setmanes.
Jo no tinc ni idea
de quant dura
la baixa.
Com es diuen
les festes populars
de Cádiz
i Canàries.
Carnaval és.
Ah, bueno,
veus,
això ho saps.
On està
la presidència
del govern?
Si al Palau Reial,
a la Sarzuela
o a la Moncloa?
A la Moncloa.
Aquesta,
bueno,
jo
la sé
perquè n'ha de veure,
perquè si no,
no ho sabria.
On,
quin museu hi ha
a Bilbao?
El Guggenheim.
El Guggenheim.
Pregunta de geografia.
Quin és el clima
de les Illes Canàries?
Subtropical.
Clar.
A quina,
a partir de quina edat
poden votar els espanyols?
18.
Com es diu
l'informatiu
de televisió espanyola?
Tele,
no?
No,
ara no ho sé.
El informatiu,
no?
El informatiu
de televisió espanyola
es diu noticiario,
telenoticias o telediario?
Telediario.
Molt bé.
Sí,
bueno,
sí.
Aquesta és bona,
però sobretot
com a espanyol
si no es coneix
la resposta
és que no tens dret.
Diu,
si compra una ampolla
d'aigua
de 750 mililitres
de quan és l'aigua?
De l'ampolla
de 3 quarts de litre,
de mig litre
o d'un litre.
És importantíssim.
Això és per veure
el nivell
de comprensió
d'un litre,
no?
No,
home,
no.
No,
750.
Ja ho sé.
Home,
no,
no pot ser espanyol,
tu,
home.
Té trampa,
la de maternitat?
Sí.
Perquè veig
que posa
de 16 setmanes
que es pot ampliar
a 18.
Ah,
fixa't.
No,
bueno,
però normalment
és el d'estàndard.
I després,
a quina edat
és obligatori
tenir el DNI?
14,
16 o 18?
Obligatori,
obligatori,
els 16 em sembla,
no?
No,
actualment els 14 em sembla.
Els 14,
crec.
Ara,
la meva època del 16.
Sí.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no.
Quan començaves l'ESO?
Clar,
hi vaig començar.
l'ESO era representant
l'institut?
12,
12.
12 o 14.
Sí,
sí.
Jo me'n recordo
com ho van demanar.
Però veieu que...
12,
sí,
el primer d'ESO tenen 11.
Gent que,
amb la nacionalitat espanyola,
jo que he viscut tota la vida
aquí en aquest país,
i no sé,
el Jordi Domènech i el Marc
que estan allà a l'altra banda
del vidre,
realment no sé si passaríem
nosaltres les proves
de nacionalitat.
No fa gaire,
aquesta setmana suposo que ha sigut,
o la setmana abans,
també parlant d'això mateix
amb una emissora de ràdio,
van dir un altre
quatre o cinc preguntes
diferents a les que avui has posat,
no?
I la veritat és que
en aquell moment
explicaven que hi havia
sis persones al locutori
i que moltes de les preguntes,
cap de les sis,
sabia què contestar.
Ja.
No,
després,
clar,
hi ha gent,
sobretot procedents de
Nigèria,
de Ghana,
de Gàmbia i tal,
que diuen que
és una gravi
que ells
hagin de pagar
la matrícula
per obtenir
el diploma
d'Espanyol,
que val
121 euros,
quan,
si ve
d'un país
que teòricament,
bueno,
que es parla
espanyol,
encara que
sigui,
vingui de
un lloc
que parlin
encara la seva
llengua
nativa,
no què sé,
pot haver-hi
l'Equador,
potser,
potser,
hi ha gent
que no parla
l'Espanyol,
que parla l'Espanyol,
i aquests,
quan venen de l'Equador,
senzillament,
perquè venen d'allà,
no tenen l'obrigació
de demostrar
que saben
castellà
i s'estalvien
els 121 euros
de la matrícula.
Però bé.
Bueno,
anem cap a la notícia
tecnològica.
Tecnològica.
No sé si sabeu
el que és un youtuber.
Un youtuber?
Un youtuber.
Youtuber.
El que surt,
el que penja coses.
El senyor que penja coses
és el youtuber.
Correcte.
Des de fa uns anys,
ja és algú més professional.
A l'inici,
la gent pujava vídeos xorres,
i ara no,
ara s'ha professionalitzat.
Sí,
no,
hi ha gent que cobra
i posa publicitat.
S'ha professionalitzat tant
que la revista Forbes
publicarà aquest novembre
el primer rànquing
de youtubers.
Estem parlant
que han seleccionat
aspirants
que cobrin
més de
dos milions d'euros
l'any.
Poca broma
per pujar
quatre vídeos
que tenen la seva feina,
que ja han de molt...
no em vull ficar,
però dos milions d'euros
ho considero
una pasta.
Hi ha molts vídeos
posats a YouTube
que dius
la publicitat
dura tants minuts.
Correcte.
Doncs,
han passat,
han fet aquesta llista
que sortirà publicada
al novembre,
han reunit
un seguit
de gent
que,
com a mínim,
facturen a l'any
dos com a cinc milions
de dòlars,
que serien uns dos milions
d'euros.
I el que líder,
el que és el cap
de la llista
és un suec,
un joven suec
de 25 anys
que està
al
Piu
di
Pai,
que és suec,
però
suposo que deu ser
algunes cicles
d'algun past.
Pai és pastís,
Dai és muerte
i Piu,
no sé,
però bueno,
no ho he buscat,
no he tingut temps.
L'any passat
va facturar
10,5 milions
d'euros.
La mare de
evacuar.
Aquest
youtuber
té un canal
que compta
amb 40 milions
de subscriptors,
poca broma.
40 milions.
Que hi ha canals
de televisió
que no tenen
tants espectadors
ni de broma.
I tant que no.
I és un canal
de videojocs.
Clar,
s'entén,
s'entén.
a la gent
que s'anuncia
automàticament
amb tants seguidors
s'agenua
de davant seu
i li paguen
el que...
Sí, sí, sí.
Però el món
de la tecnologia
és el fort.
Sí, senyor.
Doncs molt bé,
ja vistes
les notícies
que hem portat avui,
anem a veure
si marxem
cap a Madrid.
No,
hi ha vegada bé.
Hi ha vegada bé.
S'ha acabat
la vaga de l'àvia.
Sí, no,
però hi havia...
I si no,
podíem agafar l'estrella,
home.
Sí,
oh,
m'encanta l'estrella.
Era d'11 a 12
i d'1 a 8,
em sembla.
És igual.
És igual.
És igual.
Mariano,
¿tú has tenido problemas
para llegar a Madrid?
Yo, ninguno.
Ah, pues ya está.
Molt bona nit, Mariano.
Bona nit,
bona nit a tothom.
Bueno,
¿cómo vamos?
Oye,
¿cómo está el tocayo?
Molt bé.
Mi tocayo está de maravilla.
Es un V,
como siempre.
¿Y las europeas?
Las europeas muy majas.
Fantásticas todas ellas.
Los europeos
hay alguno
que tiene más pelo que otro,
pero vamos,
son fenomenales todas.
Bueno,
¿qué?
¿Tuviste problemas
para circular por Madrid?
El día sin coches.
La verdad es que se ha solucionado
bastante el tema.
Ha habido algún atasco
que otro,
pero no de los niveles
que relataba
la semana pasada.
Tengo que decirlo.
No, no, yo lo digo
porque parece ser
que esta semana
se ha inaugurado
una tienda Primark
en la Gran Vía
de Madrid
y parece ser
que el centro,
por las colas
que se produjeron,
quedó colapsado,
tuvo que intervenir
la policía
para despejar
la calzada
para que pudieran
pasar los coches.
Sí,
no estaba previsto
tal afluencia,
pero bueno,
queda dentro de lo normal
que en un momento dado
siempre por alguna
circunstancia excepcional
se puedan producir
esos hechos,
y más en una zona
donde no hay
posibilidad de escape
prácticamente por ningún sitio.
Si vas por la Gran Vía...
Sí, es que no puedes salir
por la Gran Vía.
Claro.
Sí, sí.
Es imposible,
es imposible.
A no ser que te cojas el metro
o que cojas el autobús.
Bueno, autobús no,
el metro quizás,
en todo caso.
Pero si vas con transporte público,
fastidiado.
Si vas con transporte privado,
fastidiado.
Ya, ya, ya.
Sí, sí.
Aprovecho esta ocasión
para decir que
a lo largo de este mes
o de esta semana
cumple años el metro de Madrid.
¿El metro?
Sí, sí.
El metro, sí, sí, sí.
Esa cosa horrible
que tenéis bajo los suelos de Madrid.
Sí, pero que funciona.
Habitualmente funciona.
O por lo menos pasan
por el tren.
Es que no suelen parar,
es decir,
no suelen estropearse demasiado.
No, no, no.
A nuestro lugar de trabajo habitualmente.
Digo horrible
porque, bueno,
yo he cogido muchas veces
el metro de Barcelona
y Noras Punta
y Balleno
y...
Sí.
Pero es que en Madrid
me subieron en volandas
sin tocar los pies al suelo.
Sí.
O sea,
me rodearon todos
los que querían subir al metro
y me llevaron dentro.
Sí.
Ese es,
bueno,
no sé si seguirá igual
o...
Pero,
hombre,
hay algunas horas
en las que hay
gran afluencia de gente
de la gente
que va a trabajar.
Claro,
pero hay una cosa
que se llama frecuencia.
Pero la frecuencia
ha mejorado bastante
en algunos.
Ahora hay...
Claro.
Cuidado, cuidado, cuidado.
Que siga habiendo problemas
por otra razón.
Siga habiendo problemas
porque hace unos años
hubo un ERE
en el cual
fueron a...
o por lo menos
fueron a la calle
ciertos maquinistas,
empleados de estación,
una serie de personal
y al final,
bueno,
pues en algunos momentos
hay alguna frecuencia
un poquito más
más moros
a la hora
de llegar trenes
y se han llegado
a dar casos
en horario normal
de moras
de hasta 30 minutos
en un...
perdón,
de hasta 20 minutos
en un suburbano.
Uuuh, 20 minutos
en un suburbano, ¿eh?
En algún caso
y ahora mismo
demoras normales
de 10 minutos
también se pueden dar
en algunas líneas.
Aquí en Barcelona
si hay una demora
de 10 minutos
suspenden el servicio.
Sí,
de hecho,
el día 22
creo que
los sindicatos
de transporte
han convocado
una huelga
para en algunas horas
en protesta
por esta situación
porque, claro,
ellos están notando
que hace falta gente,
no hay maquinistas,
no hay personal
de estación,
etcétera,
etcétera,
no hay gente
de mantenimiento
y en un momento dado
se estropea una escalera
y no hay forma
de...
Ya, bueno,
eso es habitual.
Sí, sí.
Oye, Mariano,
perdona,
una pregunta,
no sé si lo has dicho,
has dicho que era
el aniversario
del Metro de Madrid,
pero no sé si has dicho
cuántos años cumplía.
Ah, perdón,
cumple 95 años.
Uy,
pues en Barcelona
cumple 125,
en Barcelona 125.
Sí,
pero es que
hay mucho tiempo
haciendo mujeres
por debajo de Barcelona.
También es verdad.
Nosotros menos.
No,
no lo sé,
no lo sé,
el Metro de Barcelona
no lo sé.
Creo que no llega
a los 90 años.
No, no,
no llega a los 90 años.
El nuestro se inauguró
en un 17 de octubre,
es decir,
tal día de mañana
de 1919.
¡Ah!
Casi como en la Revolución Rusa,
¿eh?
Sí.
Bueno,
el Metro de Moscú
es bastante más antiguo.
Falta un pelo.
Pero se inauguró realmente,
cuando empezó a funcionar,
fue a finales de mes,
en el 30,
31 de octubre,
no recuerdo exactamente,
30, 31 de octubre.
Sí, bueno,
claro,
porque le llaman
ferrocarril metropolitano
el que va por debajo
de la tierra,
digamos,
¿no?
Porque aquí en Barcelona
hubo el famoso
ferrocarril de Sarriá
que iba por la calle Valmes,
pasa que iba por arriba.
Por arriba.
Y, claro,
no se considera,
aunque era un ferrocarril
metropolitano,
realmente.
Sí, sí.
Pero bueno.
Aquí había estaciones,
pero eran en extra radios,
porque dentro de la zona urbana
estaban todas bajo tierra,
es decir,
en lo que se conoce
como el Metro.
y se llamaban suburbanos.
Sí.
Es decir,
pero que no estaban
bajo tierra,
sino que eran
una especie de tranvía,
mezcla tranvía y metro
que iba por los,
hacia la zona de,
sobre todo,
la zona donde estanzó,
campamento,
toda la zona de la carretera
de Extremadura
y todo eso,
pues que había,
que había mucha,
mucha,
mucha gente.
Y había metro también,
pero no tal como
el metro subterráneo
por debajo de tierra,
sino era un metro
que salían las vías
al exterior
y de repente
pues veías el sol
y decías,
qué bonito es todo esto.
Bueno,
yo de hecho...
Ahora ya tenemos
lo que es el metro ligero
que te lleva por superficie
hasta otros,
hasta otros...
Pero eso es más que un metro,
es un tranvía.
Sí.
No, no, no, no, no,
pero hay otras cosas
que es el metro ligero,
no solamente...
Hay tranvía también,
en algunas ciudades,
pero independientemente de eso
está el metro ligero
que es otro tipo de metro
que llega...
Es muy pequeño,
es decir,
no son grandes distancias,
son estaciones
que han quedado
de esa forma,
porque no podían,
no podían,
de alguna forma,
la subterránea.
Pero bueno,
no importa,
tampoco tiene gran impacto
ni ecológico ni visual.
Ya.
De alguna forma
es un poco la excepción
dentro de la regla
de lo que es el metro,
como tal.
Yo recuerdo aquí en Barcelona
el ferrocarril de Sarriá
que la última estación
que era la de Sarriá...
Estaba al descubierto.
Estaba al descubierto,
estaba al aire libre.
Bueno,
pero hubo mucho tiempo
que el ferrocarril de Sarriá,
como decías antes,
iba por la calle Balmes.
Todo el ferrocarril de Balmes
tenía su estación en Provenza,
sí, sí, sí.
Balmes-Provenza
tenía una estación,
que...
Sí, sí,
y era totalmente descubierto.
Sí, sí.
Sí, sí.
Y de hecho, bueno,
la estación de Sarriá
estuvo mucho tiempo.
Mucho tiempo,
mucho tiempo,
hasta que hicieron,
la alargaron
hasta Reina Elisenda
y entonces taparon el trozo.
Sí, sí, sí, sí.
Que fue con la gran movida
de las olimpiadas
de las olimpiadas
aquí en Barcelona.
Que bueno,
poco después de Reina Elisenda,
los que siguen
para Terrassa a Sabadell
ya van a...
Sí, sí.
ya van por el aire,
por el exterior,
no por el aire,
por el exterior.
Por el exterior,
por el exterior,
sí.
Porque luego hay metros
en otros países
en los que sí están...
hay metros por debajo de tierra
y metros en superficie también.
Sí, sí, sí.
Y metros elevados.
Elevados también.
También, también.
Con lo cual,
no sería extraño.
No sé hasta qué punto
es más, digamos así,
ecológico un metro subterráneo
que un metro en superficie,
pero en cualquier caso
existen mil formas
de desplazar el metro.
Sí, tanto, evidentemente.
De desplazar el metro.
En Madrid, por circunstancias,
pues ha sido casi todo subterráneo,
excepto los esterráneos
que en algunas estaciones
se han quedado en superficie,
pero generalmente...
Y hay una línea que...
Creo, ¿eh?
Me corregirás si estoy confundido.
Pero hay una línea
que pasa por debajo del Manzanares.
Sí.
El tren pasa por debajo del Manzanares.
Es difícil que alguna línea del metro
no pase por debajo del Manzanares.
Me refiero que es difícil
simplemente por la situación.
Porque es que...
Y de hecho,
en algunos casos
se produjeron...
Había miedo
en el sentido
de que
habéis ido a ver
filtraciones del agua.
Filtraciones del agua.
Pero va, claro.
Pero bueno,
todo eso está...
Hay más peligro
por la lluvia casi
que por el Manzanares.
Ya.
Pues muy bien, Mariano.
El Manzanares
no tendría mucho problema
en ese sentido.
¿Están vivos los patos
que puso...
¿Tierno?
¿Tierno Galán?
Sí, todavía...
Bueno, no sé si ya...
Bueno, no, los mismos no,
pero hay otros...
Los herederos de esos patos.
Pero sí, sigue habiendo...
Sigue habiendo patos.
Sigue habiendo patos.
Sigue habiendo patos,
afortunadamente,
afortunadamente.
No, no...
Se van sustituyendo
unos por otros.
Digo sustituyendo
porque, claro,
el que desgraciadamente
por cuestión de edad
fallece o se muere
o un niño no le...
Sin querer
no le tuerce un cuello
como diciendo
hay basa roto
o alguna cosa como esta.
Pues sigue habiendo patos,
sí.
Y sigue estando todavía
el paseo que hicieron
el de Madrid-Río,
que es un sitio
donde va mucha gente
a dar paseos,
etcétera, etcétera,
a tomar el sol
en algunas de las tumbonas,
aunque no hay playa,
como tal, todavía.
Bueno, no te preocupes
que todo llegará.
Todo llegará.
Si no, pues ahí os queda
la playa.
Y esperemos,
porque si París
puede tener una playa
que yo se la he visto
en el río,
tiene un trozo
donde hay arena,
ha colocado arena
en las márgenes del río,
en Madrid
lo podrán hacer perfectamente.
Pero no me compares
el Sena con el Manzanares.
Creo que el caudal
no es el mismo,
eh, Mariano.
Creo que el caudal
no es el mismo, eh.
Un día lo mediremos,
pero creo que hay
una diferencia, eh.
Sí, pero no tiene nada
que ver con la arena.
Es decir,
la arena no la tienen puesta
en las márgenes del río,
la arena la tienen puesta
sobre los muelles
en París.
Sí, sí.
Entonces,
hay unas zonas
en las que tienen acotadas
una especie de muelles
con márgenes de madera
y allí han puesto,
pues eso,
pues unas cuantas toneladas
de arena de playa
y han puesto allí
pues unas tumbonas,
una especie de parasoles
y tal,
y allí la gente
cuando hace sol
pues va.
Bueno,
aquí tenemos más espacio
que lo que tienen allí
por lo menos
en los márgenes del río
para hacer.
Cerca de Madrid
tenéis un pantano,
¿no?
Donde han puesto arena
y tumbonas.
y el jarama
y el jarama
para ir a bañarse.
¿También?
Sí, hombre,
la novela
El jarama
de Sánchez Ferlosio
habrá de toda una historia.
Sí, pero los ríos
alrededor de Madrid,
no sé,
yo casi preferiría,
en todo caso,
si encuentro un pantano
donde bañarme
que haya agua,
casi mejor que en un río.
Sí, sí.
Porque los ríos
queramos que no,
aunque últimamente
sí se están tomando medidas
para que vayan
un poquito mejor,
más libres de polución
y más libres de residuos.
No me fiaría yo mucho,
de todas formas.
Por lo menos todavía.
Bueno, Mariano...
He hecho esfuerzos, ¿eh?
Las cosas como son.
Mariano,
felicidades al Metro de Madrid,
que cumpla muchos años más,
que tú lo puedas ver
y fins la semana que ve,
mol bona nit.
Mol bona nit a tu to.
Hasta el viernes que viene.
Adiós.
Hasta el viernes.
Adiós.
La desbarnada.
Bé,
i anem a veure si
contactem amb la Isabel Almató
i ens explica l'agenda
de les coses que passaran
a Esplugues i Rodalies
aquest cap de setmana
i la setmana que ve.
A veure si ens acaba d'explicar
com acaba això
de la setmana sostenible.
Bona nit, Isabel.
Sostenible.
Hola, molt bona nit.
Com esteu?
Nosaltres bé.
I tu?
Doncs sí, també hi ha aquí.
Et recordem i sabem que estàs molt bé, sí.
Bona nit.
Doncs vinga,
anem ràpidament
perquè no se'ns tiri
l'hora a sobre.
Molt bé.
Que no se'ns posin
les 9 en puny a sobre.
Mireu, us vull recordar
una coseta de Cornellà.
La setmana passada
vam comentar
que afegiríem
algunes coses
a les poblacions
del voltant
i us vull
recomanar
una exposició
que s'està fent
a Cornellà.
És una exposició
organitzada
pel Centre de Normalització
del Consorci de Cornellà
i l'exposició
es diu
Català
Llengua
Europea.
Fa una anàlisi
i posa en situació
la llengua catalana
en verda
en comparació
amb d'altres llengües
de la Unió Europea.
Aquesta exposició
estarà oberta
fins al dia 27 d'octubre
a la biblioteca
Marta Marta
que està al carrer
Rubió i Or
184
com ho dic
de Cornellà.
Avui s'ha inaugurat
esplugues
una exposició
que es diu
Dones d'empresa.
És una exposició
itinerant
de l'Institut Català
de les Dones.
S'ha inaugurat avui
i estarà fins al 13 de novembre.
Com ho dic
que la biblioteca
para Miquel d'esplugues
i la podem veure
dins dels horaris
habituals
de la biblioteca.
Per demà dissabte
què tenim aquí esplugues?
Doncs tenim
mobilitat.
Ja ho sabeu.
Encara tenim actes
de mobilitat.
Per demà dissabte
a dos quarts
de deu del matí
comença
l'Avinguda
de la Cina Esteva
i Fontanet
o sigui
a davant
de l'Escola Alemanya
per fer la cursa
escolar solidària
i està
com dic
orientada
per l'Escola Alemanya
i el que fan
és destinar
aquests diners
de la recaptació
de les inscripcions
a la Fundació Dias
que és
Desenvolupament
Inclusió
i Acció Social.
Les inscripcions
costen
10 euros
o 7
depenent
de la cursa
en què t'apuntis
i com dic
la recaudació
va destinada
amb aquesta associació.
Es fan 5 curses
depenent
de l'edat
i
la cursa
comença
com dic
davant
de l'Escola Alemanya
per tant
hi haurà
restriccions
al trànsit
atenció
Sant Lluís
tots els de Sant Lluís
que agafeu
aquesta avinguda
per anar
cap a Barcelona
doncs
vigileu
que podeu tenir
no hi haurà
problemes
però segurament
algun tipus
de desviament.
A la mateixa hora
comença
el poliesportiu
de les Mogueres
que està just
per sota
de l'Escola Alemanya
a l'altra banda
del pont de l'autopista
comença
una cursa
urbana
una passejada
més aviat
urbana
dintre dels actes
que us explicàvem
de la setmana
de la mobilitat
sortiran
del parc
del poliesportiu
de les Moleres
i aniran
fins al parc
de Can Vidalet
a les 10 i mitja
tenim una activitat
organitzada
per les dones
actives
esplugines
aquest cop
l'activitat
és fora
d'esplugues
se'n van
al barri
d'Horta
han quedat
a les 10 i mitja
a la parada
del tram
de la Sardana
per anar
cap a Horta
faran
un recorregut
d'aquest barri
d'Horta
que fins a l'any 1904
era una població
amb caràcter propi
no sé si em voleu dir
una cosa
perquè ho sento
sudolls
perdona
sóc jo
sóc jo
perdona
és que volia
prendre nota
i mira
ja m'han donat
una zasca
bueno
continua
Isabel
va
a les 12 del migdia
tenim a la biblioteca
per a Liquel
d'esplugues
contes infantils
les tres princeses
pàlides
i a les 5 de la tarda
a la Vents
va i per la gent gran
a les 9 del vespre
aquest cop
marxem d'esplugues
una altra vegada
i ara
estem a Sant Lluís
a la sala del cinquantenari
de la Taneu
de Sant Lluís
faran el sopar dels idiotes
és una obra dirigida
per Maica Dueñas
la podem veure aquest dissabte
a les 9 del vespre
o diumenge
a les 6 de la tarda
per diumenge
tornem a esplugues
durant tot el matí
des de les 10 del matí
fins a les 3 de la tarda
a la Rambla del Carme
o sigui
a la plana
tenim la fira
organitzada
per la Unió de Botillers
d'Esplugues
es diu fira
de la liquidació
d'estocs
fora estoc
el que fan les botigues
no és que les botigues
pròpiament
vagin a fora del carrer
sinó que es munten
unes carpes
i allà posen
els articles
que tenen
de final de temporada
per acabar de vendre'ho
després d'aquestes fires
que no solament
estaran els comerciants
expulen els seus productes
i venen els seus productes
sinó que també hi ha actuacions
d'entitats d'esplugues
hi ha un DJ
que també
podrà de ser la música
per poder ballar una mica
i els diferents comerços
posen a l'abast
de la Unió de Botillers
objectes que seran
sortejats
per un sorteig
el diumenge
a les 2 del matí
hi ha una passejada
amb bicicleta
que ja us vaig comentar
la setmana passada
que també està dintre
de la setmana
de la sostenibilitat
sostenibilitat
que ve des d'Hospitalet
Cornellà
Espluga
a Sant Lluís
va cap a Sant Feliu
i cap a Sant Joan
i Sant Feliu
i el diumenge
a les 6 de la tarda
tenim
al Teatre de la Vents
l'obra Blancaneus
és una obra
adreçada
als més petits de casa
i que està organitzada
per una entitat
que tenim aquí
a Esplugues
que es diu
Xenteros
és una agrupació
de gent
que disfrutava
de les discuterres
cap als anys 80
i que ara són
pares i mares de família
i ens oferiran aquesta tarda infantil
per poder
reunir-la tots
la setmana que ve
què tenim
dilluns
a partir de les 5 i mitja
de la tarda
s'urbanitza Esplugues
i dintre del Dia Mundial
contra el Càncer de Mama
una marxa
contra el Càncer de Mama
s'iniciarà
a l'Ajuntament
acabarà
en el parc
Pont i Termes
que al costat
de la casa de la dona
es farà ja
una miqueta
d'ofrena
o d'oferiment
de recordatori
i cap a les 6 i mitja
ens demanem totes
cap al Casal de Cultura
Robert Brillas
per fer la festa
contra el Càncer de Mama
i que ens demanem totes
perquè majoritàriament
serem dones
però evidentment
els homes
també ja esteu convidats
i de dilluns
marxarem cap a dijous
dijous a la tarda
comença la temporada
del Pati Blau
el Pati Blau
és un lloc de conversa
i d'intercanvi
entre literatura
per dones
en aquesta ocasió
tindrem la sort
de comptar
amb l'escriptora
Belle Olit
ella és la presidenta
de la associació
d'escriptors
en llengua catalana
i ens portarà
a la lectura
de La Mala Reputació
és una obra
que l'any 2013
va guanyar
el premi
Roc Poronat
un cop acabi
aquesta tertúlia
literària
hi ha un sopar
el sopar
és molt senzill
és de 5 euros
i si voleu assistir
heu de fer
una prèvia inscripció
i pagar
el sopar
prèviament
bé
i de dissabte
de dijous que ve
ja quasi que
passem
divendres que ve
dissabte vinent
i diumenge
que ja us ho explicaré
perquè tenim
moltes coses
el cap de setmana
vinent a esplorar
doncs això ho deixem
per la setmana que ve
ho deixem
però vull fer una avançada
perquè tenim
l'exposició de bolets
tenim
el festival Arrelat
que és tradició catalana
ball i música tradicional
i després
també tindrem
una actuació
molt important
que és un
un compositor
o un músic basc
que es diu
Quepa Junquera
Quepa
i que
Quepa
sí
això que el Quepa
és un músic basc
molt reconegut internacionalment
i tindrem la sort
el dia 24
de tenir-nos-los
plogues
però ja dic
això
us l'explicaré
la setmana vinent
la setmana que ve
ens ho concretes
una mica més
moltes gràcies Isabel
igualment
un altre per tu
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
la desbarnada
la desbarnada
bé pues ja ha arribat el moment
del tema musical
del nostre tècnic
oficial
el senyor Domènech
el senyor Domènech
què tal
bona nit
bona nit
quant de temps no?
sí i tant i tant
ara tindrem la sensació que feien molts anys que no us veia
la setmana passada vas fer campana
com us va?
com us va la vida?
és veritat
sí i tant
la setmana passada
la setmana passada no hi era
sí
estava en un altre programa
estaves en un altre programa
sí
la competència
a la desbarnada
de ràdio Sant Feliu
la senfiolada
la senfiolada
correcte
la senfiolada
bueno
ah sí
tema musical
sí
com que va venir U2
a tocar l'altre dia
que no sé si ho va veure
el Col·la de Sant Jordi
no
bé i doncs ho vaig anar
però dic
si ho sabia
a saber-ho sí
però anar-hi no
doncs això
i ell
hem escollit
el tema mític
de With or Without You
aquesta tarda
sempre va bé
molt bé
see the stone set in your eyes
see the thorn twist in your side
I'll wait for you
slide of hand
and twist of faith
on a bed of nails
she makes me waste
and I wait
without you
with or without you
with or without you
through the storm
we reach the shore
you give it all
but I want more
and I'm waiting for you
with or without you
with or without you
with or without you
oh I can't live
with or without you
and you give yourself away
and you give yourself away
and you give
and you give yourself away
and you give yourself away
my hands are tied
the body bruised she got me with
Nothin' to win
And
Nothin' left to lose
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give
And you give
And you give yourself away
With or without you
With or without you
I can live
With or without you
Oh
Oh
Oh
With or without you
With or without you
I can live
With or without you
I can live
WITH or without you
With or without you
I can live
You have
You have
You have
You have
You have
You have
You have
You have
You have
You have
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està mirant si la té connectada.
Què?
Sí.
A veure.
A veure, doncs diu que no la té connectada.
Ara, eh? M'havia tret el micro, eh?
Sí.
Sí, l'havia tret el micro.
Sí.
Ha, ha!
Ale, vale.
Com deia el...
Com es deia que el Vito Corleone...
E un escordo.
Eh?
Què?
No sabeu una política.
Vosaltres no sabem sicilià.
No, no sabeu sicilià.
No sabem sicilià.
Nosaltres català, en castellano i por teléfono.
I por teléfono.
Bé, i por ràdio.
Per teléfono justet.
Per teléfono justet.
Sí, més aviat, no?
Bé, no, jo per teléfono en sé una mica.
L'herman estarà content.
Ja no ha de passar l'examen per fer-se espanyol.
Ja no, ell no.
Ja ho és.
No.
No.
No.
Jo no soc espanyol.
No ets espanyol, tu.
Jo soc català.
De qui mateix?
Bé, bé.
Està bé, això.
Diuen que soc espanyol i m'obliguen a ser espanyol,
però jo no soc espanyol.
Què posa en el teu carnet d'identitat?
Armando, Armando.
Què posa en el teu carnet d'identitat?
Armando, tio.
Armando.
Espanya és dels pocs països que té carnet d'identitat.
Espanya és dels pocs països que té carnet d'identitat.
Bé, doctor.
Ara ja no, eh?
Hola, què?
Bona nit.
Ja la tens enxufada?
El què?
La bateria.
La bateria.
Bueno, m'està parla en el mòbil.
Ah, ja té bateria?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Sí, sí, està al 88%.
Ah, mira, no, bueno.
En dues o tres hores podem estar xerrant, no?
Cap problema.
Cap problema.
Què?
Tens alguna notícia per comentar-nos?
Bé, comentar com a notícia, però se n'està parlant molt.
El dilluns és el dia del càncer de mama, no?
El dilluns que ve.
I, bueno, doncs, sí, m'hauria de comentar-vos sobre el càncer de mama, que és un dels típics càncers que feien, i encara fan, però ja comencen a fer més por per tradició que per realitat, a les dones.
Càncer de mama als homes també n'hi ha, però sí que n'hi ha, sí. Poc, però n'hi ha.
Sí, molt poc, molt poc.
Però les dones era una de les càrregues de ser dona, no?, el càncer de mama.
Que era, bueno, era la causa de mort habitable més freqüent a Catalunya.
Però que, en canvi, doncs, hi ha costat.
I ho dic perquè jo he sigut els que hi va tallat per la implantació de la medicina preventiva en general, amb la meva especialitat de ginecologia.
I, clar, dintre de la meva especialitat de ginecologia estava la mama, no?
I, bueno, des de l'any 78, que es va fer la primera reunió internacional sobre establir si la mama era, o sigui, la senologia era una especialitat o no,
que es va arribar a la conclusió que sí, o sigui, allà es van reunir ginecòlegs, però també cirurgians, metges, radiòlegs, o sigui, tot el que d'alguna manera li tocava a la mama en algun moment, no?
I es va arribar a la conclusió que valia la pena convertir-lo en una especialitat, o sigui, que la gent es dediqués a això per acumular coneixements i també per millorar les solucions.
i crec que això va ser un pas molt important per resoldre el càncer de la mama.
Per l'altra banda, les dones també s'han anat conscienciant, encara que ha costat, va costar menys conscienciar-les que es fessin revisions amb la cirurgia,
o sigui, revisions per dir que és el càncer de l'all de matiu, que tot i que és el càncer que més dones mata al món,
pràcticament a Catalunya no hi ha mortalitat per càncer de coll de matiu.
En canvi, la mama, encara ja dic, és la causa de mort més habitable, més freqüent, entre els 35 i els 60 anys.
No és que després dels 60 anys baixi, sinó que hi ha altres causes de mort.
I amb això és molt important, importantíssim, la mamografia periòdica.
I aquí és una vegada més, entre un col·lissió, donada la meva afició a l'ofectiu, amb la sanitat pública molt més aficionada a l'oficient.
La freqüència que recomanem a alguns de nosaltres, amb dient els tipus de càncer de mama,
és si hi ha antecedents de càncer de mama a la família als 28 anys la primera,
si no hi ha antecedents de càncer de mama als 35 anys la primera,
amb l'ausència de símptomatologia, clar, si hi ha símptomatologia al moment que sigui.
És un moment, evidentment.
Amb l'ausència de símptomatologia, ni siquera pel passió manual,
doncs, els 35 la primera, dels 35 als 40 cada 3 anys,
vull dir que si has començat als 64, doncs 3 anys, més o menys,
a partir dels 40 cada 2, i a partir dels 50 cada any, si m'hi hagués.
I, en canvi, s'està recomanant fer-ho cada dos anys, per exemple, a partir dels 45.
I sempre, sempre, cada dos anys.
I així es perdi en els tipus de càncer.
Jo realment no ho paro.
Però això és un problema de costos, suposo, no?, per part de la medicina pública.
Sí, és el que he dit, l'ofectiu i l'oficient.
Llavors, clar, la mortalitat, sí, com a causa primera, la mortalitat de mama,
per càncer de mama, baixa a partir dels 60, però perquè entren altres causes.
Clar, ja, ja.
Llavors, percentualment ja no és tan important, però continua sent important.
Jo he vist dones de 80 anys que el primer símptoma d'un càncer de mama
era un mal braç, que era la metastasi dels glàndules.
i ningú s'havia adonat del càncer de mama, no?
Ja.
Llavors, aquesta era una senyora que estava bé
i que, en canvi, passaria a tindre els problemes de de bans fins que es morís
perquè seria un càncer ja més estatitzat, que és el que hi ha que mirar a la vida.
Llavors, bueno, hem millorat molt.
El diagnòstic mamogràfic és molt eficient, ho diria, molt efectiu i molt eficaç, aquestes coses, no?
Però també basat en que ho facin uns rulls experts, que els que es mirin la mamografia, uns rulls experts.
Però sàpiga el que està mirant, clar.
Sí, i aquí ja tornem a estar amb l'ofectiu i l'eficient, eh?
Perquè hi ha països com Inglaterra, com Holanda i també, últimament, Suïssa,
i aquí han començat a sentir-se rumors de deixar de fer mamografies
perquè no baixen la mortalitat per càncer de mama.
Oh, sí que la baixen.
El que passa és que el que no la baixa és un screening poblacional mal disanyat.
O sigui, si tu fas mamografies a la població,
ja que també en el paper et passi a fer la mamografia,
allà hi ha un tècnic radiològic que diu
mira, hi passis aquí un moment, xac, va, xac, va, vinga, passi bé.
I després t'ho mira algú que t'emproques un senòleg o una senòloga, clar.
I al final l'ensenòleg només es mira les mamografies cospitoses
i ho baixa.
Sospitoses, que la deu haver considerat sospitosa
l'altra persona que la visi, que no és especialista en el tema.
No és un senòleg, és una persona,
normalment és personal, diguem, auxiliar,
potser una infermera, per exemple,
que està especialment entrenada per revisar muntanyes de homografies
i anar separant les sospitoses de les no sospitoses.
Ja, ja.
I llavors l'especialista real es mira les més sospitoses.
Clar, això és eficient.
Sí, clar, s'escapen menys càncers de mama que si necessitem res.
Com a clar.
Però és el més efectiu.
Doncs no.
Bé, això jo crec que aquesta matització valia la pena fer-la.
Perquè ara es sentiran...
Bé, jo ara mateix he sentit diversos programes de televisió i tal, i tot.
Per exemple, jo acabo de sentir ara
les dones que van a teràpia de grup,
o sigui, les dones que els hi ha menys càncer de mama i van a teràpia de grup,
tenen menys recidives de càncer de mama, o estan més tard.
Això científicament és a tu.
En base a què?
No, el que passa és que les dones que van a teràpia de grup
són dones que estan molt més preocupades pel seu cas
i són més obedientes amb la meditació, amb el moviment de les coses.
I abans, clar.
Però no és per la teràpia de grup.
Sí, clar, però no és per la teràpia de grup, gens.
Clar.
Per tant, a la teràpia de grup hi haurà un percentatge de gent
menys recidiva o més tard,
perquè haurà fet les visites al metge quan tocaves.
Quan tocaves, haurà fet les proves que té a la cara, etcètera.
Clar, sí, per exemple, hi ha un estudi de l'Ànfes
sobre 40 anys d'anticoncepció a Inglaterra,
resulta que les dones que fan anticoncepció
tenen menys mortalitat i morbilitat
per patologia de cançó del tipus.
O sigui, vist així, els anticonceptius anirien bé
però no sé, per no tindre molèsties d'estómac.
Ja.
Però no és exactament això,
sinó que la dona que està preocupada
per controlar la seva fertilitat de manera mèdica i efectiva,
i de manera amb un mètode efectiu,
normalment també és cuidadosa amb altres coses.
Clar.
Menys ja millor, millor, mentes?
O sigui, vigila altres aspectes de la vida.
I llavors, clar, s'ajunten les dues coses, no?
O sigui, la gent més cuidadosa,
doncs fa millor anticoncepció,
fa anticoncepció ben dirigida,
i a part fa una anàlisi de sang cada any,
es revisa la boca, nens,
però el conjunt és,
totes les que fan això estan millors de tot.
Bé, totes les que es vigilen estan millors de tot.
No perquè faci anticoncepció.
Però si no el podríem arribar a la conclusió,
també al revés, no?
La gent que fa més vegades al dentista,
fa més higienes de boca,
i tal i qual, però té més càncer d'orella.
El que passa és que quan li molesta l'orella,
és amb el metge.
Se'm va, clar.
Bé, doncs aquest és el meu missatge d'avui.
Perquè ja dic que ja s'està parlant
i es continuarà donant la talada
tot el cap de setmana amb el càncer de mama,
bueno, i volia dir la meva,
que és marcar allò,
l'afectiu i l'eficient.
I no per parlar-ne molt i d'aquestes,
però sempre al final,
l'afectiu i l'eficient, entens?
Tu passes uns pneumàtics més efectius,
doncs a mi no et duren menys quilòmetres,
però tens més seguretat amb ullat, amb neu,
no, no, és que aquests pneumàtics
duren molt més,
però potser et mates patinant una cantonada.
Sí, sí, està clar.
L'afectiu i l'eficient,
de vegades sembla el mateix i no ho és.
Molt bé, don Santiago.
I arreu d'això, alguna pregunta més?
Doncs no, no,
però per nostre, de moment, no.
De política, bé, no.
No, no, no, aquí ja saps que...
Igual la setmana que ve parlarem del govern.
No la vam tocar, de momento.
Ja, no ho dic perquè com que ara els jutges
es posen nerviosos perquè hi ha gent a la porta.
Sí, però el dia que hi va anar el senyor Albiol
no es va posar nerviosos.
No només els dos nerviosos els de Barcelona,
perquè quan va anar una pila de gent
amb el Fabra allà a la retja,
ningú, no?
A mi, a veure, el govern,
però a mi m'ha fet gràcia el, com es diu, Pedro Sánchez?
Sí.
El del socialista.
El del socialista, el Pedro Sánchez,
dient que és una extorsió,
els jutges,
l'anar a fer manifestacions,
i a mi em va venir la imatge
de quan el senyor Barrió Nuevo va entrar a presó
i el van acompanyar Felipe González
i l'altre, no sé si era Fontso Guerra,
o un altre gran capo de socialista.
I aquí, quan també hi va haver-hi un
que va entrar a presó,
també va ser acompanyat de...
De les hores, que no...
O sigui, això de què...
No, i quan van anar al Albiol
també el van acompanyar.
Sí, és que s'oblidin de coses...
Però la diferència,
la diferència és que,
a València,
havien anat a 750 persones
i aquí van anar 6.000.
Ja, ja, ja.
Si no, però clar, això és vulguer...
extorsionar i interferir la...
Presionar.
Presionar.
I volen parar aquesta avalanxa
donant lliçament educació,
m'entens?
És que, clar,
escolti,
aquí ha arribat un punt
que l'educació ja s'ha acabat.
Sí, sí.
No sé si m'entén.
És que, clar,
és necessitada,
és que t'ha perdut el respecte.
És que això és com
quan un pare no es fa respectar dels fills,
no?
Realment que els fills
li passen el respecte.
Llavors diu,
no, és que sóc tu un pare.
No, em fots,
que s'hagin un pare.
No tens res a dir,
tu,
borratxo.
En fi,
com et deia,
potser la setmana que ve
parlarem del govern.
Molt bé.
Molt bé.
Vinga, doctor.
Bona nit i moltes gràcies.
Adéu.
Ja podem posar a punt
al forn.
Sí.
Ja anem cap a la cuina.
Sí, avui sí.
Anem cap a la cuina.
Avui farem una cosa al forn.
Hem d'engegar el forn.
Sí.
Sí.
A quina temperatura el poso?
180,
180,
200,
una estoneta
i després s'ha de posar a la tira.
Sí.
Ara l'engego ja o...
Sí,
o força que s'ha de posar
perquè es vagi escalfant.
Tu vés escalfant.
Tu vés escalfant.
Ja està.
Ja està cap a la cuina.
Engegat.
Què farà?
Perquè tu va a carbón cara,
no?
Farem una assanya de bacallà amb ceps
amb veluté de tàfona.
Ja comencem.
No,
és molt senzill.
A veure,
allò de la veluté,
em sembla que ja ho vaig explicar un dia.
La veluté és una beixamel,
però per comptes de llet
es fa amb fumet,
amb rou,
amb el que sigui.
i sense llet.
Sí,
sí,
sí.
Val?
Es fa un roig igualment,
tot igual que la beixamel normal.
Per fer això necessitarem
un tall de morro de bacallà
procurant que sigui gruixudet,
que sigui gruixut i bo.
Sí,
no,
ha de ser bo,
perquè si no és bo,
no,
més que res,
més que res,
perquè el que hem d'aconseguir
és poder separar les làmines
del bacallà.
Ja, ja.
Bueno,
això depèn
de la quantitat
que es vulgui,
però, bueno,
jo calculo
que per 4 persones
600 o 600 grams,
no sé,
una cosa així,
750,
3 quarts de quilo,
més o menys,
de bacallà,
amb trossos,
no sé,
tallats amb trossos
que facin
4 a 10 per 4,
més o menys,
i llom gruixut.
necessitarem ceps,
ceps de pec,
clar,
dir quantitat de ceps,
depèn del tamany.
Del tamany del bo que hi ha?
No,
del tamany del cep.
Si el cep és gros,
doncs,
necessitarem veure-ho,
si és petit,
això ja és,
mira,
quan acabi d'explicar el plat,
llavors ja,
un ja es fa més o menys la idea.
El tema està el següent,
agafar una safata de forn,
que no sigui massa grossa,
escaldar el bacallà,
però escaldar-lo,
eh,
només,
entrar-lo,
quan l'aigua mull,
entrar-lo,
comptar fins a 10,
15,
20,
fora,
treure el bacallà,
posar-lo escorre.
L'aigua aquella la reservem,
que la faré servir
per fer la veloter.
Per altra banda,
filategem els ceps,
ben nets,
evidentment,
si és molt gros,
el tronxo s'haurà de pelar,
els laminem,
i els posem a la paella
o a una planxa,
si tenim,
plans amb una mica de mantega
o oli,
és igual,
una mica untada a la paella només,
el ceps a sobre plans,
laminats,
o sigui,
es tira a fer en diverses sessions,
i foc mig.
No es tracta de torrar el bolet,
sinó que es tracta
d'assecar-lo una mica.
O sigui,
que el que ha de tenir és calor,
perquè s'assequi una miqueta.
quan els hi harem la volta,
quan el tinguem allò
que les puntes comencen a
arrossar una miqueta,
doncs fora,
el treurem.
Agafarem la safata del forn,
posarem mantega sota,
i farem una capa
de ceps,
però no tota la safata,
sinó,
faríem com quatre piles,
quatre pilons,
vull dir,
les làmines de ceps,
làmines de ceps,
quatre pilons.
tindrem el bacallà fred,
ja el podrem separar,
a veure,
si el separem amb calent,
va millor,
se separa millor,
no passa totes unes cremades
de conya.
Però et crees,
ja t'anava a dir,
però te cremes los de diners.
Sí,
llavors el millor és esperar una miqueta,
que estigui una miqueta avió,
i llavors se separa bé.
Si és molt bacallà,
se separa bé.
Muntarem,
a sobre dels ceps,
amb les làmines de bacallà,
muntarem una altra capa,
una altra capa de ceps
i una altra capa de bacallà.
Les capes de ceps
sempre amb pilons.
Sí, sí, sí,
seguint com si volguéssim
fer un timbal.
Sí.
Allò d'una capa,
una capa,
una capa,
una capa.
Sí,
el bacallà també sobre els ceps.
Sobre els ceps.
Sobre els ceps,
posem el bacallà,
una capa de bacallà,
una capa de ceps
i una altra capa de bacallà.
Una vegada tinguem això,
ho deixem allà quietet,
i anem per la Beloté,
però la Beloté
és una,
havia de dir,
que és una beixabel,
que farem amb l'aigua
de la que hem bullit el bacallà,
perquè l'aigua aquella
porta tota la gelatina,
molta de la gelatina
que ha deixat anar el bacallà.
Que ha deixat anar el bacallà.
Res,
fer ruix,
no sé,
agafar,
per exemple,
50 grams de mantequilla,
de mantega,
anar a paella,
la fonem,
i posem,
per exemple,
80 grams de farina,
por ahí,
més o menys,
esclar que hi hagués
com que la foto vull.
Ja, ja, ja.
És una colla.
80 grams de farina,
més o menys,
fem la ruix normal,
igual,
i quan estigui el ruix fet
comencem a afegir
el brau,
el caldo aquest,
l'aigua aquesta.
Si la tenim calenta,
millor,
si no,
doncs tampoc passarà més,
trigaràs més a remenar,
i tal,
igual.
Vas fent això,
i quan estigui això fet,
per comptes de posar-hi nou moscada,
que es fan a la beixabel,
tindrem una tofona,
jo aconsello per un dia
anar a la boqueria
i comprar un tros d'atòfona,
gastar-se 8-10 euros
i comprar un trosset d'atòfona.
Jo aconsello.
Però si no has d'agafar
d'aquest succedàneo,
que no és lo mismo.
Però bueno,
si no es vol gastar
per l'atòfona,
doncs un succedàneo d'aquests,
la rellem,
mentre la beixabel està
al foc molt fluixet,
perquè si no ens espessirà
i se'ns enganxarà el cul,
doncs es ratlla
la tofona per tal,
la mena s'acaba de remenar.
Amb això
ho retirem del foc,
aquí tindrem el forn enxegat ja.
Ah, sí,
ja l'hi he enxegat abans, eh?
Ja l'hi he enxegat abans, eh?
Veus que havia anat?
Sí, sí, i tant.
Cullera,
per sobre tirem
com si volguéssim
que tirem uns carrelons.
Correcte.
Cobrim els timbals aquests.
Jo hi acostumo posar
una mica de parmesano,
però el mateix,
dic el mateix,
que ha de ser un parmesano bo
i del vell,
del parmesano potent.
Un parmesano ratllat,
laminat.
No, no,
ratllat, ratllat.
Una mica de parmesano.
Per sobre,
tampoc cap gran quantitat, eh?
Una mica de parmesano,
ho entrem al forn,
cinc minuts,
vuit minuts,
deu minuts,
entre cinc i deu minuts,
quan hagi passat aquest cinc o deu minuts,
gratinador,
que es doni una miqueta.
Com si fossin canelons.
Sí, però no ha de quedar com els canelons, eh?
Només que el format
si comenci a agafar una mica de coloret,
ja fora.
Ja està.
Servim i ja està.
Fantàstic.
Dinet blanc?
És igual.
O negre?
És igual.
O una cervesa?
Sí, per exemple.
Vull aclarir.
El tamany del timbal,
tot depèn si és un primer plat,
si és un segon plat,
si es fa com...
Es pot fer com a aperitiu,
una peça petitona com a aperitiu,
vull dir que això va en funció de cadascú.
Donat que jo agafaré...
Compraré una tòfona.
No el sucedànio.
Sí.
La tòfona.
Sí.
Que no és barata.
No, però entre 6 i 10 euros
tens una tòfona.
Una tòfona guapa.
Els ceps tampoc són econòmics.
No.
No, no, és que no és un plat econòmic.
I el plat, eh?
No, no, no.
No és un plat econòmic.
El plat econòmic,
que l'hagués fet jo a cuinar per solsers.
Clar.
No és un plat per menjar cada dia.
No, no, no.
Això jo ho tinc molt clar.
Ho tinc molt clar.
Ja, ja, ja.
Jo ho tenia molt clar.
Podríem substituir els ceps
per alguna altra cosa?
Pregunto.
És una curiositat.
Sí, el que passa és que és clar,
el gust del ceps.
Ja no és el mateix.
A veure, no és el mateix.
Això ja, ja.
I després...
No, ho dic, home, perquè no diguessis
hòstia, doncs una vegada jo ho vaig fer.
No.
Jo suposo...
Sé que hi ha gent...
És que no soc un expert en bolets.
Sí.
Jo suposo que ho deu haver...
Si vols te'n dono un parell.
No, ja...
No, perquè m'hi tornaré.
Ja.
Jo suposo que ha de haver-hi algun bolet
que pot substituir el CEP.
Sí.
Jo no el conec.
Ja, ja, ja.
El conec.
Però, clar, és que el sabor del CEP
és molt personal i molt familiar.
Sí, sí, sí.
Vull dir, no hi ha res que se li assembli.
Correcte.
I aleshores...
Sí, home, això, la laçalla aquesta
la pots fer amb argínia,
pots fer amb carbassó,
pots fer el que vulguis, clar.
Però ja no serà el CEP amb el bacallà.
I, a més, penso que el CEP és un bolet
que en el bacallà li queda molt bé.
Sí.
perquè el problema dels peixos
i del bacallà
és que els bolets,
per mi,
no m'hi encaixen gaire.
Ja, ja.
Hi ha molt poc bolet
que encaixi amb un peix
i amb bacallà.
I, per contra,
el CEP,
per mi,
queda perfecte.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies,
germans,
per aquesta recepta
i ja ho sabeu,
com sempre,
com sempre deia
el senyor Escazòquio,
si ho feu
i us assurbeu,
truqueu-nos
i ens ho expliqueu.
I, si no,
també.
I, si no,
malament...
I, si no,
doncs pitjor per vosaltres
perquè no la repetirem.
Bé,
i demà entren a la web
de Ràdio Desbèm.
A l'Androide.
A l'Androide.
Jo deixo que m'insulteu i tot,
eh?
Sí?
Cap problema.
Bé.
D'acord.
Molt bé.
Doncs moltes gràcies.
La Desbarnada.
Bé,
doncs ja ha arribat
a l'hora de parlar
dels desports,
de parlar
que el Neymar
el suspendran
per no sé quants anys.
Sis mesos.
Veus?
No,
no ho faran,
home,
no ho faran.
No?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
No ho faran?
Bueno,
és igual,
el Messi anirà a la presó?
Pots esperar qualsevol cosa.
Tampoc anirà a la presó el Messi?
El saltaran a la banqueta
i no li passarà res més.
i ja està.
Bueno,
bueno.
Però el que busquen
els de Madrid
és la foto del Messi
seguint a la banqueta,
no en quilla.
Això és el que busquen.
I ja està,
una vegada aconseguit això,
ja està.
Sí?
Bueno,
bueno.
Tenim l'Isidre a l'altra banda.
Isidre,
bona nit.
Bona nit,
nois.
Bona nit.
Què tal,
maco?
Molt bé.
Escolta,
el teu amic
Villar,
Villar,
el de
les boles,
sí.
President,
com ho diuen?
en funcione.
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no funciona.
No,
jo,
jo,
jo,
de la UEFA.
Fantàfic,
no?
Eh?
Molt bé.
Sí,
sí.
A la línia habitual
de...
Podrà
xorir-se millor
i més.
Jo,
si fos ell,
jo,
si fos ell...
És una autèntica vergonya.
No,
no,
hagués renunciat al càrrec,
perquè segur que d'aquí
quatre dies
ja
una querella
contra ell
per apropiació
indeguda
o per qualsevol cosa.
O sigui,
això...
Manu,
el que és...
Bueno,
que és un niu de pirates
la UEFA i tal,
crec que ningú té dubte,
no?
Un niu de vividors
i de gent
que,
diguem presumptament,
però fa una pinta
de corruptel
al tema important,
eh?
Vols dir que cal dir presumptament?
Home,
sí,
no?
Sí,
tu creus?
Per què?
Per quedar bé?
Per correcció.
Per correcció.
A mi em va fer gràcia
a les declaracions del Blatter
que va dir...
Que ha pintat la cosa
molt malament,
no?
No, no,
va dir que
poden acabar amb ell
però no podran acabar
amb la seva obra.
Quina obra?
Quina serà la seva obra?
Que està fent una caseta
amb el gos o algú?
Impressionant,
impressionant,
impressionant.
Ja tenia raó,
llàstima,
que, bueno,
de votar la malaltia
va haver de deixar la ràdio,
però en aquests moments
estaria disfrutant
com un cosaco
el José María García.
Sí, sí, sí, sí.
Jo soc antipà
que no veigis.
UEFA Unión
de filibusteros.
Especuladores.
Abraza faroles.
Com se'l troba a faltar
en ell, eh?
Eh?
Dica, com se'l troba a faltar
el García?
Sí, sí.
En el seu moment
no el suportàvem.
No, no, però no.
El Pallo tenia
una gràcia espacial
de fer els programes
i comparat
amb el que hi ha ara,
diguem que era rigorós
comparat amb el d'ara.
I tant.
Perquè en ell disparava
contra tot arreu, no?
Sí, sí.
Indiscriminadament,
no ens quedava amb ningú.
Ara vi que em perdonin
els de la presa esportiva
però són uns pallassets tots, eh?
Bueno.
El 90%.
Hòstia, és que jo no m'estranya,
veus una roda de premsa
i a mi no m'estranya
que l'Eluís André
o l'entreador de Torre
t'emprenyi.
De les preguntes xorres de...
De les preguntes
i a més
una pregunta feta
de sis maneres diferents.
Exacte, la mateixa pregunta.
Hòstia, però si jo m'ho ha preguntat
a ell, tio...
No, i sempre,
sempre preguntes
o gairebé sempre
predisposades
perquè siguis en un xarc,
no saps què digues?
Sí, sí, és algú...
Em sembla que ha sigut avui
i em sembla que ha sigut Benítez
que ja se li estan començant
a inflar els nassos
per a les pilotes
i es veu que ja els ha començat
a engegar a pastar
dient que ja...
Bueno, perquè és que, hòstia,
el tio que li ha preguntat
per activa,
per passiva
i per reflexiva
fins que ha dit
això aquesta mateixa setmana, no?
El rollo aquest
si és el millor jugador
amb el que ha entrat
el Cristiano Ronaldo.
És que l'hem estat
una mica de pesadets.
Diguem que no d'una forma
prou clara
pels interessos
del que volen escoltar, no?
Que és evidentment
que sí,
és el millor
del món mundial.
Clar, si no diu això
resulta que
és una polèmica, no?
I l'han anat aculant
que és que el tio
i ara respon
que digui,
o sigui,
sí, sí, sí,
per donar
la contesta
que estan esperant, no?
I perquè no li m'entinc més
però va anar per a ell.
No, però el tema
del Cristiano Ronaldo...
Ara ja em comença
a caure bé
perquè el veig
una víctima
del propi
monstre
que crea
el Floriponti.
El Floriponti.
Això ho mou
el amigo florentí, no?
Però
això és el primer...
És un monstre
aquest un monstre
en el qual
a nosaltres
és fantàstic
perquè ells mateixos
es tallen
al cap entre ells.
Vull dir,
és una cosa fantàstica, no?
El Marc Calas,
la Ser,
el Pedrerol, etcètera.
Però, Isidre,
tenen coll avall
que aquest any
la pilota d'or
no serà per a Ronaldo
i clar,
aleshores,
doncs,
d'alguna manera
han de revaloritzar
el seu producte.
És la...
Sí, però...
Botador...
I el millor jugador
que és molt millor
que el...
Home, sí.
I el millor jugador
que el Benítez
i...
Bueno,
que s'hauria anat al cap
que és que...
Jo crec que
és un tema
de perspectiva
que s'han posat el llistó
perquè a mi em sembla
fantàstic, eh?
Torno a dir.
Que s'han posat el llistó
massa alt.
Vull dir,
ara sembla que si
no ho guanyen tot
han de fer fora
amb un entrenador
que tots estarem d'acord
del menys...
Jo ho tinc claríssim
que l'entrenador lineal
per aquesta temporada
ja ho vam parlar
la setmana passada
una mica.
El Carlos Anxelotti
i el vestidor
amb aquell Pallo
i jugàvem bé
havien guanyat
la bèssima Copa
d'Europa.
És que és això a veure...
Perquè un any
no guanyen res
tot i que han estat
competint fins a l'última hora
fins a l'últim moment.
Quan ha tingut...
Hem de recordar
que va tenir
una plegada
de les gències
important
a l'equip.
Però escolta
a mi
personalment
com a barcelonista
em sembla fantàstic.
Però no i tant.
Clar,
si és que ho han creat ells.
Clar.
Han creat un estat
d'opinió de la premsa
que afegucit
en tot el que s'acosta.
És com un forat negre.
Tot el que arriba allà...
Socialment, sí.
Estan obligats
a tenir el millor jugador
del món.
Estan obligats...
I clar,
això és una bestiesa
perquè s'han posat
un nivell d'exigència
que fins i tot tenim
una bona plantilla
i gent competitiva
inclús un bon entrenador
ells mateixos
s'encarreguen
de carregar-s'ho tot
i tornar a començar
a quedar dos per tres.
És una fugida
cap endavant.
Clar.
O sigui,
a veure,
que...
si el Benítez guanya
alguna cosa
no serà
perquè ell ja hagi
pogut desenvolupar
el seu projecte
perquè en un any
no es pot desenvolupar
un projecte esportiu.
Ho serà
perquè té
uns jugadors
sensacionals.
Amb un equip normal,
no,
però els Madrid
estan obligats
de guanyar
des del primer dia.
si no ja té
tota la jauriga
al damunt.
Jo et dic
que em causa
una mica
de respecte
al Benítez
perquè estic veient
la història
que n'estan muntant
i vaja,
a mi no m'agrada
gens com juguen
els seus equips.
El tinc que dir
un futbol
un futbol
metal·lúrgic
rupestre
i que
avorreix
a les ovelles
però
que no s'ho mereix
i no li estan donant
ni tan sols el temps,
no?
No, no.
Però bueno,
em sembla fantàstic.
Ells mateixos
han cret el mostre
que és la premsa
afín
i com hi ha
disputes
i rencilles
i famílies
i etcè,
s'estan contínuament
diguem que
donant
ganivetades
amb ells.
A la mínima, eh?
I després de Benítez
a qui posaran?
No ho sé,
és que no tinc ni idea.
No, jo crec que al final
es posarà ell,
el propi Florentina.
Home, no,
ara com es retira
ja aquesta temporada
es retira el Raül
i potser es posaran
el Raül d'enrenador.
No, però el posaran...
No, home,
ell té la secreta
i jo es ho vaig dir
i em sembla
que ella ha parlat d'això.
Que sembla que ella
té la intenció
d'algun dia
posar en Zidane
a...
Sí,
sí que al final
el Zidane
està qüestionat
per la premsa.
No, és que tothom
està qüestionat
per un dels dos
o tres o quatre
o cinc mil bàndols
que tenen.
No hi ha ningú
que sigui el gust de tots
i com no paren...
És un consell,
que no paren
de donar-se
ganivetades.
És a dir,
no hi ha ningú
que contenti tothom.
No, no,
ara el Zidane
concretament
ha de justificar
el perquè juga
el seu fill
davant de la premsa.
No, ja et dic jo,
han creat un monstre
amb la premsa
entre cometes
de fin,
perquè jo crec
que ells mateixos
estan autofent
el llit
a si mateixos.
Però és que és la premsa
que està controlant
el Florentino, eh?
És la premsa
que està controlant
el Florentino.
No, una part
està controlada
pel Florentino
i l'altra part,
no,
i la part que no,
clar,
va anar a la mínima
que passa,
llavors estan
tot el dia
donant-se de bufarades,
però han creat
un entorn
bastant tòxic
i sobretot
el meu criteri
els estem impedint
tenir més èxits
perquè, hòstia,
recorrem que
des que regalem
Cristiano Ronaldo
han guanyat una Lliga
amb 7 anys, eh?
Ja, ja,
hòstia,
el Cristiano Ronaldo
ha dit el Cristiano Ronaldo
que volen guanyar
la Lliga,
la Copa,
la Champions,
i el Mundialet,
no,
el Mundialet no el juguen.
Això no ho recorda
el Barça
de fa 30 anys?
Sí, sí, sí, sí.
Però clar,
nosaltres aquest any sí
era la Lliga,
cony!
Sí, sí, sí.
No, no,
ells aquest any sí
vol dir Lliga,
Copa i Champions,
cosa que no han guanyat mai,
es posa una pressió
afegida,
que clar,
cada partit
el juguen
com si els hi anés
la vida,
i a la mínima de canvi,
que ja perden
una de les competicions
o estan a fora
regularment la Copa,
no és la que el primer
pot estar fora.
Hòstia,
doncs ja s'incendi
la història,
qualsevol comentari
que es miren malament,
no s'han saludat,
un s'ha tocat
les parts
mirant l'altre,
pensant,
hòstia,
com hi ha,
a més hi ha programes
monogràfics
pràcticament
sobre el mal dit,
perquè la notícia principal
són els 90%
del temps
que estan editant
els programes,
no?
Llavors,
clar,
han de treure notícies
que regularment
no són bones,
salvo que vagi
tot dient
en popa,
llavors clar,
tothom parla
fantàsticament
del seu equip,
no?
I el que els hi creia
aquesta obsessió total,
el que els hi creia
aquesta obsessió total
és que el Barça
ho ha guanyat
dues vegades,
eh?
Home,
clar,
clar,
no?
Sí o no?
Sí,
sí,
sí,
però ja et dic,
és que a mi em sorprèn,
és que tot és un drama,
el no guanyar la pilotadora,
hòstia,
no sé,
jo estic encantat de la vida
perquè s'han posat a sobre
un pes importantíssim
i no es donen temps
ni a si mateixos
com veia l'Emilio,
a tenir un equip que funcions.
No, és que no poden,
jugàvem bé,
jugàvem bé,
és que tenen bon equip.
Escolteu,
penso que ja n'hi ha prou,
no?,
de parlar de la Casa Blanca.
Oh,
i tant,
no,
no,
però és que,
bueno,
jo estic disfrutant,
ja n'hi ha de...
Oh,
i tant,
no,
no,
no,
no,
no.
Una vegada que prudem
es tripem,
no?
El Miquel vol parlar
del Caso Neymar.
Ah,
no,
no,
jo no...
L'hi passava al Barça,
eh?
Eh?
Perdona?
Anys enrere,
això li passava al Barça,
que els incendis
eren aquí.
Sí,
sí,
sí.
I aquí els incendis,
diguem que no provocats,
bueno,
en certa manera sí,
no?,
que és el tema aquest de,
bueno,
dels jutges i els judicis
amb el Neymar,
amb el Messi,
tota la pesca,
que ja ho fomenten,
segurament.
Però és que,
mira,
jo,
del cas Neymar,
però no hi ha així,
del que li diu en el cas Neymar,
ara,
els jutges,
realment,
el Santos ha,
eh?,
acusa el Neymar
d'incompliment de contracte,
perquè...
Home,
és que no ho sé per què.
Vull dir,
que allò no es va fer bé
i es van passar de llestos,
jo diria que aquesta directiva actual,
el president actual era,
formava part important
de l'anterior directiva,
no?,
el Rosell va dir,
i t'un dia per un altre,
de la forma més estranya,
no?,
al·legant motius personal,
no sé,
una cosa raríssima.
I que aquí això s'ha fet amb el,
amb el CUP,
diguem-ho,
està clar,
vull dir,
que el Barça no ho ha fet bé,
no,
que la directiva no ho ha fet bé,
però és que ahir,
ahir va ser,
sí,
que vaig llegir
que la...
la gent de Brasilera
li reclama a Neymar
no sé quina quantitat
per la compra d'un Ferrari,
eh?,
perquè resulta...
Un Porsche,
un Porsche,
un Porsche,
sí,
un Porsche,
exacte,
que l'havia comprat,
però resulta que l'havia comprat
d'una altra empresa,
que...
un liu impressionant.
Bueno,
aquí s'ha enjuntat,
com diuen,
no?,
l'hambra i les ganes de comer.
Em sembla que també
la família
ha de fer les coses
com Déu mana,
no?
Tots són uns figures aquí,
eh?
Per això dic,
i a mi el rotllo aquest
que ara volia tornar a...
com es diu,
a renovar aquest nano i tal,
jo et dic una cosa,
a mi si la notícia aquella
que van dir
que el volia el Manchester
algun d'aquests desesperats
per tenir una figura
o una persona de figura,
a mi m'agrada com fuga,
té 23 anys,
el tio apunta molt bé,
però...
Si he pagat bé,
l'Evai?
Dels tres del davant,
si tingués que triar un
que marxés,
a mi no m'importaria...
Home,
que sí,
entre Suárez,
Messi i Ney marx,
hi ha de marxar un
que marxés.
A la caixa.
Sí, sí.
Perdó?
que entre els tres,
si hi ha de marxar un,
jo prefereixo que marxin...
Home,
i si s'ha de pagar
la basta que va
la seva clòsula
de rescició,
vaja,
a veure,
dintre d'una ordre
per el camp,
diguem que
per la joventut
i els propens que porta,
ha fet números
més que correctes,
però vaja,
que comporta també
una sèrie...
no hi ha ni aquesta història
que es va marcar
dient que volia
aquest estiu pròxim
jugar
a la Copa Amèrica,
no?
I també
jugar
a l'Olimpiada,
jo crec que a aquest nano
li falta un bull,
no?
Bueno,
ets jo a un jugador,
vol jugar tot,
i això jo ho entenc.
El Messi també vol fer
la feixa,
eh?
I,
bueno,
el Messi recordem
el famós
per a miss.
També vol jugar tot,
encara, eh?
No,
el que li va fer jugar
als Jocs Olímpics.
Sí,
i va voler jugar
als Jocs Olímpics,
sí.
Vale,
i?
I la Copa Amèrica
també la vol jugar.
I la Copa Amèrica
també la vol jugar.
El que passa que ara,
bueno,
a veure,
el Messi ja comença
a ser grandet,
és pare de família,
té dos nens,
i, bueno,
possiblement s'estigui
centrant una miqueta,
però fins a fa quatre dies
ho volia jugar tot.
I suposo que
continua volent-lo jugar tot.
i que...
Jo el Neymar aquest
el veig una mica dispers,
eh?
El Neymar
és un nen encara.
S'haurà que és un nen,
però és que ja sabem
aquestes coses
com se l'han acabat
amb tants diners,
amb tants diners,
amb tants diners,
amb 23 anys,
haurem de veure
en 25 o 26
com té el cap de Moclata.
Aquest és el problema.
Aquest és el problema.
Com evolucionarà
un nen
que té
tots els diners que...
I està guanyant
el que no està escrit
en una edat
que al Messi no
ho està guanyant encara.
i aquí
deien que ja volia
ser el segon
de la plantilla
a encubrar
si fan aquesta renovació.
No ho sé.
Si vingués algú
pagant la pasta
a la recessió,
ja veig que no...
No crec que no.
Però jo això
de si ve un club
i paga la pasta,
inclús amb el Messi, eh?
Si ve un club
i paga la pasta...
Però, a veure...
Ai, tu...
Que sí,
t'agrada, home.
Si venia a pagar
en aquests moments
la clàusula
de recessió de Messi,
si realment
si ve un club
i quan dius un club
estàs parlant
del París Saint-Germain...
No és igual
com si ve l'Europa.
És igual?
No, però, a veure...
Pensa...
Tu saps
quina és la clàusula
de recessió del Messi?
200 i escaig de quilos, no?
Bueno, però...
Però crec que és igual
si ve l'Europa
i porta 200 i escaig de quilos.
Però és que no vindrà ningú.
És que ja ho sé
que no vindrà.
Jo ja ho sé
que no vindrà.
Però jo estic dient
per el que diu
el Messi vindrà
per el del Neymar.
Armand,
per això
li han posat
de dir
no vindrà ningú.
Ara, si ve un bèstia
i en paga
250 milions d'euros...
Home, però
és un jugador determinant.
Leo, adeu, maco.
I tant.
Ah, clar.
Però per això
li han posat
aquesta clàusula.
Però jo dic
per comparar
igual amb el Neymar
el Neymar tampoc vindrà
perquè la clàusula
també és alteta.
Però si ve un
que se l'emportin, sí.
I si ve per Suárez
que se l'emportin.
I si ve pel Messi
i paga la clàusula
que se l'emportin, home.
però és que no vindrà ningú.
Home, no el pots
descapitalitzar,
Pujeta,
perquè no hi ha jugador
que el pugui suplir.
Però és igual,
però els quants,
oi?
A veure, jo penso
que si li han posat
una clàusula
de 250 milions
és, primer,
perquè no vindrà
ningú a pagar
250 milions.
Ni el París Saint-Germain,
ni el Manchester City,
ni l'equipo lunático
futbol club.
O sigui,
no vindrà ningú.
I,
i bueno,
i si hi ha un vot
que ve,
i ojo,
i ojo,
que ve,
i el Messi
vol marxar,
o el Beiner
vol marxar,
o el Suárez
vol marxar.
És que l'altra història
és aquesta.
Tu no vols vendre.
Tu no vols vendre.
I venen
a podrepastellar.
Però el jugador
de volguer.
I tu no vols vendre
a més,
vale.
Però si ve...
Escolta'm,
corria aquesta setmana
a l'espècie
que potser
que veiem por ahí,
que si en Messi
seguia el judici,
que és el seu
somni humit
del madridisme,
que no sé què farà.
Que no sé què farà.
Jo dubto
que aquest pallo,
tenint família,
tenint els crios,
tenint tota la seva vida
aquí muntada,
se n'anés al Manchester.
Jo ho veig complicar.
Ho veig molt complicar.
A més,
diguem amb el seu caràcter
que no és fàcil
que combini
amb altra gent.
El que passa que sí.
Té un caràcter
un tan especial.
Jo crec que
li costaria adaptar-se,
en fi.
Segurament,
i veig difícil
que aquest tio marxi
encara que li fessin
les mil perreries aquí,
no?
Això és segur.
I hi ha foto
que va sortir el tio.
Aquí estoy jo,
no?
Aquí me veus.
Hi havia aquell H
que alguns deien
que era Fienda,
no?
Com fotent-se'm
de la història.
Però, coi,
jo ho dic
per contraposició
amb Neymar.
Jo, Neymar,
no sé,
jo hi ha un puntet
amb el tema
dels brasileiros
que em té una mica mosca.
I és que cap d'ells
ha durat més
d'unes certes temporades.
Sí, sí, sí.
Hem demostrat
que cada any
em sorprèn
i el tio ha tingut
anys d'usos
amb dificultats físiques,
etcètera.
Però, hòstia,
després ha ressurgit
aquest tio és un ave fènix.
Es reinventa,
és un competidor
i ha fet coses
que jo diria
que no estan
a l'abast
de pràcticament ningú.
Per la continuïtat, eh?
Perquè potser,
partit a partit,
igual Ronaldinho
era el tio més al·lucinant
que hem vist mai, no?
Sí, segurament.
Les gris que feia.
Segurament no.
El Romario
era extraordinari.
Sí, però amb continuïtat
i durant tants anys?
No, no, no,
per això.
Això no ho trobes.
I després
amb totes les facetes
del joc.
Efectivament,
és que...
El Romario
era fantàstic
fotent gols.
Exacte,
però no li demanis
res més,
ni cada temps.
D'una pedrada
et fotia un gol.
Sí, bueno,
el joc tàctic
per aquí.
Ell estava per allà,
caçava el seu bolet
i feia els 30
que va dir
i ja ho acorda.
Ja està, sí.
Quants gols
s'han de marcar 30,
val, eh?
Si no,
és que el Romario
si arribava la pilota
als peus,
fantàstic,
però si anava un metro
ja no hi anava ell, eh?
Bueno,
aleshores
els seus companys
li llançava la pilota al peu
perquè sabien que era
doncs l'havien de fer.
És com que ara diuen
és que
els jugadors del Barça
esperen
a Messi
a veure un testament.
Doncs vale,
doncs sí.
I a Messi de pendència?
No.
No hi ha Messi de pendència?
Aquí vam esperar,
òbvià.
Què vam esperar?
Al Ter Stegen?
És que és jògic.
És jògic.
Jo sempre aquesta història
ara que diuen que
igual
escolta'm
que diuen
que poden
fitxar el Van Persi.
Sí,
diuen
el Van Persi
i un altre
o
com es diu?
El Van Persi,
bueno,
al Nolito
sembla que la cosa
es refreda
perquè que no
18 milions d'euros
t'hi ha pel nostre.
És clar que no.
En 29,
Agus té la mateixa edat
que a més,
em sembla,
són de la mateixa equitat.
Sí,
però aquesta història
ha de tenir un jugador aquí
treure'l
i després
tornar-lo a comprar
d'aquest cony...
No,
és clar,
que estem parlant.
No,
jo no veig malament
però
18 milions d'euros
amb un tio
que té 29
que ve
de reserva.
No,
però el Van Persi
per 3 milions?
Hòstia,
el Van Persi
és un palló
promenable.
amb la idea
i torno amb el meu argument
que s'està buscant
un altre Larsson
i Van Persi
pot ser-ho?
Doncs igual sí,
igual bé feliç
perquè...
Home,
seria un punt final
a la seva càrrega
de la sèrie.
Un senyor que ve
que és un bon jugador
que encara té
una capacitat
i que diu
ja sé que no jugaré
tots els partits,
de fet,
ara està
en el cas.
No,
ara està a Turquia.
Ara sí,
sóc a Turquia.
I no jugar
tots els partits.
En el Banc,
sí,
crec.
I no jugar
tots els partits.
No,
que va,
que va,
que va.
Per tenir
la notícia.
Però per estar
a Turquia de la Bolsiu
et penses aquí,
no?
Et penses a Barça
que hi ha molts dits
d'acord.
I tindrà minuts
perquè algú ha de suplir
i hem d'estar d'acord
amb Cassandro
i Munir
dels hi falta,
eh?
Sí,
sí,
sí.
El tindrà que
en aquesta història,
llavors un palló
que costa 3 milions,
a veure,
que no està,
diguem,
en el cènic de la seva carrera
però que és un palló
que té experiència
i que dosificància
i tal,
perquè al cap i a la fi
tampoc no és bastant gran
el que té
entre 32,
crec,
no?
31 o 32.
Però Isidre,
mira una cosa,
això que deies
que en el Munir
i en el Sandro
els hi falta,
sí que els hi falta.
El que passa
és que jo crec
que són jugadors
aprofitables.
Sí.
Perquè tu mira,
tu mira,
tu mira la temporada passada
el Sergi Robert
que ja els volien fotre
al carrer i ho volien vendre
i de més.
I mira aquesta temporada
el que està fotent aquest tio.
Sí,
però ja,
escolta'm,
porta 3 anys
el primer equip
continuant sense jugar,
eh?
Però això és el que et vull dir.
No pot ser una plantilla
de 30 jugadors.
Jo amb aquests dos
crec que poden tenir futur
o han de demostrar encara,
clar,
però jo...
El problema
del Sandro i el Munir
jo crec en aquests moments
és que el Barça B
estigui a segona B.
Perquè el Barça,
els...
diguem,
els jugadors
del Barça,
els propers jugadors
del primer equip
on s'han de...
no es poden fer
amb un tercer D.
No,
però tots...
Ara els hi va agafar
la mania
que quan els renoven,
bueno,
quan els fitxen,
directament pacten
que...
Sí,
amb una certa edat
han de passar al primer equip.
Han de pujar al primer equip.
I clar,
si no estàs fet encara,
al primer equip no jugues,
nano.
No, clar.
No volen tornar al Barça B
perquè allà,
diguem que és
assegurar bé
ara mateix
i resulta que al primer equip
no estan fets.
Llavors no juguen
i perden minuts.
I un nano amb 20 i pocs anys,
hosti,
ha d'estar jugant.
Clar.
Jo crec que aquesta jugada
de pujar-los sí o sí
que era el cas també
d'aquest que li han serit
a l'Sporting.
del...
Sí,
del Halilovich.
El Halilovich,
exacte,
que el pacte era aquest
i es veu que el pacte
no és amb aquest,
sinó és amb més
encara que,
bueno,
aquest que ara
sembla que marxarà,
no?
El que es diu el nano
que era el Sant Per,
no?
Que es veu que l'altre dia
va fer també una rajada...
No,
el que va fer la rajada
va ser el...
Sant Per,
no?
Un Sant Per,
no?
Jo crec que és el Sant Per,
em sembla.
Igual.
La qüestió,
el que acabem
sentint,
estan pactant això
i és una bestiesa.
tu no pots saber
si el Pallón
amb 19,
20 o 21 anys
o tal data
estarà fent
per pujar el primer equip.
S'ha de pujar a poc a poc.
Hi ha hagut
durant tota la història
del Barça
molts jugadors,
ara mira,
per exemple,
el cap va venjida,
que era un grandíssim
jugador del Barça B,
que aquest trencaram tot,
va pujar el primer equip,
va fer dos,
tres partits
i es va pagar el Barça.
I es va quedar en re,
es va quedar en re.
El van cedir
i ja no van tornar a mi.
I com aquest,
i com aquest,
n'hi ha hagut uns quants,
o sigui,
no tothom és Messi.
Ja ho feu,
per exemple.
Sí, sí,
i molts.
No tothom és Messi.
Messi sí,
que amb 14 anys,
amb 9 anys,
exacte,
però,
però,
escolta,
no surt cada dia,
no en surten 10 cada dia d'aquests.
jo crec que la fórmula seria
cedir-los
amb un equip de primera,
tipus Malinovic.
És el que s'ha fet.
I que allà demostri el que poden fer.
És el que s'ha fet.
Amb una possibilitat de recompra,
si és que els traspasses,
o cedir-lo directament.
I que es fugueixi,
que jugui amb un equip
que tingui una certa alegria,
que s'assembli una mica
a la forma de jugar al Barça,
no jugarà amb un equip
que jugui un 4-4-2
o un 4-5-1.
És una bestia.
No, no, clar.
Que els segueixin al Rayo.
Bé,
a l'Esporting...
A l'Esporting...
El cas Halilovic,
el primer que opinava
que aquest noi
havia d'anar a l'Esporting,
va ser Luis Enrique,
i per què...
És que ja està el seu amic davant.
I per què l'Esporting?
Perquè sap que
té Abelardo
com a entrenador,
i que Abelardo
és,
si ha d'imposar
un tipus de joc,
imposarà un tipus de joc Barça.
Sí, sí.
És clar.
Però a Espanya o fora
hi ha equips
que poden...
Exacte.
Però s'ha de buscar
un equip d'aquest tipus.
O sigui,
que tingui una manera de jugar
que es pugui veure
si realment
aquest jugador
pot ser efectiu
amb el joc Barça.
Perquè si és efectiu
amb el joc,
què sé jo,
del Manchester
Manchester United,
per exemple,
per dir-ho,
no sé,
ara...
És el cas de Valito.
Exacte.
Exacte.
No va tenir paciència
ell en el seu moment,
no el van saber
conduir bé la història,
va marxar,
va marxar a Portugal,
allà no es va menjar
en Torrat,
va anar a durar moltes
fins que ha arribat
al...
Al Celta.
Al Celta.
Però, clar,
ara ja té 28-29 anys.
Que va marxar del Camés,
si em sembla.
I va arribar al Celta
que en aquell moment
va ser l'any del primer...
Bueno,
l'any de Luis Enrique.
Quan va arribar.
D'allà va ser
quan va començar
a despegar.
Exacte.
A Portugal
el que estàvem fent
és el Tello.
Sí.
Bueno,
el Tello,
exacte.
El Tello
és una bona mostra
i allà està jugant
a l'Oporto,
no?
Està jugant
i té minuts
i...
Però, per exemple,
hem parlat de Deulofeu
i jo no crec
que Deulofeu
sigui un jugador
estil Barça.
Home,
ja sembla que no tornarà,
no?
La qüestió
és que cap entrenador
compiés també.
No sé si estàs jugant
o no a l'Everton,
ara, eh?
No tinc ni idea.
Jo crec que és més
un problema...
El Pallo té igualitat
però jo crec que és...
És un problema
d'Ever.
De Coco
que no entra en rebons.
És clar,
el jugador estil Barça
entre altres coses
el té Coco
com el té Iniesta,
com el té Xavi,
com el tenia Pujol,
com el tenien una sèrie
de jugadors
que van sortint
de la Masia.
Bàsicament jugant aquí.
No són figuretes
sinó jugant aquí.
Exacte.
El problema que té
és que és el millor.
Sí,
doncs ja està.
Doncs no és un jugador
estil Barça.
Ell és el millor,
ell és el que en s'han més.
Ja està.
Allí està el problema.
Vull dir...
Repeteixo,
aquests jugadors
d'aquests que sembla
que destacaven
amb el segon equip
i vull aquest,
no sé què.
I que després,
a l'hora de la veritat,
doncs no.
No.
Perquè clar,
per exemple,
el Xavi
s'ha parlat molt
de la frase
que li va dir
Cruyff a Guardiola.
Diu,
al Barça ve
hi ha un noi
que ens eclipsarà
a tu i a mi.
I era el Xavi.
Ho estic marxant, tu?
Sí, senyor.
Ja ens fan fora.
Vinga.
Una última dada.
Què?
Fa 11 anys
que va debutar
el primer equip
al Messi, tu.
Sí, sí.
11 anys, eh, no?
11 anys.
Què farem demà?
La setmana...
Demà, no sé,
però la setmana
que veia el Sàmpions, eh?
Sí.
Va, però no passa res.
No, no passa res.
Doncs moltes gràcies
a tots una vegada més.
A l'Emilius Cazoc,
al Marc Simón,
al Santiago Barambi,
a l'Hermán García,
al Josep Maria Montes,
al Mariano González,
l'Isidre Anglès,
a la Isabel Almató,
al Jordi Domènec
i al Marc Romero,
i també els donem
les gràcies,
encara que no hagin estat aquí,
a l'Òscar Ramos
i a la Núria García.
Bona nit a tothom
i bona setmana.
Fins divendres per ell.
Adéu-siau.
Ciao, ciao.
Bona nit a tothom
Bona nit a tothom
La Bona nit a tothom
Bona nit a tothom
Bona nit a tothom
Fins demà!