Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada.
La samanella. La desbarnada. La samanella. La samanella.
Molt bona nit, són les 9 i quasi, quasi un minut. Esteu funcionitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La Desvernada. Digues... Jo t'he equivocat, Pido. L'hora oficial no són les 9, eh? Perdona, jo vaig amb l'hora de la setmana passada. Ah, pandona, pandona. Vale? Vale, vale. Aquesta setmana són les 8. Sí...
Coses del Sant Rallotge. Bé, salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. Mar Simón, que el tinc a la dreta també. Hola, Mar, bona nit. Aquí està amb la tauleta. Bona nit a tothom. Bona nit. Sort que tenim aquí a la Núria a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. I bé, i també intentarem contactar amb el doctor Santiago Balambio, que darrerament està una mica esquivo,
L'Armand Garcia, que no ve, està fent panellets, diu que ha de fer panellets, que demà és sant panellet. Es veu que amb els que li van sobrar l'any passat no en té prou, no en té prou. No està bé jubilat? Qui? L'Armand. Sí, però les seves filles no. I clar, ell diu, papa, els panellets. I ja saps el que són els papes sempre. Quan la filla li diu, pap, ja està. Coses que passen. A Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps, a veure si et sembla que la setmana que ve ja ve l'hivern.
Mariana González, aquest sempre està disposat a parlar des de Madrid. Això sí, des de Madrid segut al sofà, però parla. L'Isidre Inglés, trist i compungido per la derrota de la setmana passada. Òscar Rames i París encara no ha vingut. No. Suposem que vindrà. Suposem. Vaja, ho està a saber. Isabel Almató ho farà per telèfon. I Jordi Domènech ho fa a darrere del vidre. Hola, Jordi, bona nit. Hola.
31 d'octubre, any 2014, dia de... no sé quin sant. Sí, després ho mirem. Setmana 44 de l'any, dies transcorreguts, 304. Carai. Ens falten, per tant, per arribar al 31 de desembre, senyor Simón. 61. Exactament. El sol ha sortit hora oficial a les 7 i 21.
I s'ha post, també hora oficial, a les 17.48, és a dir, 3 quarts i 5 de 6, més o menys. La Lluna, en canvi, ha sortit quan eren gairebé les dues del migdia.
I es pondrà aquesta nit quasi a la una de la matinada, concretament quan manqui quatre minuts per ser l'una. Vinga, demà. Demà el sol sortirà dos minuts més tard, a les 7.23, i es pondrà un minut abans, 17.47. La Lluna sortirà una mitja hora... No, perdó, una hora i mitja. No, no, ja hi he dit bé. Una mitja hora més tard, a les 14.34, i es pondrà...
Bueno, sí, més o menys a la mateixa hora. No, no, no. A la mateixa hora exactament? Sí, a la mateixa. A la mateixa hora. El que passa és que no sé per què. Un lloc posa 24-56 i l'altre 0-56. Quina diferència hi ha entre les 24 i les 0? Doncs que les 24 són del dia que acaba i les 0 són del dia que comença. Ah, d'acord, molt bé. Hem de dir que la Lluna va creixent. Sí, senyor. Sí, estava nova i va creixent a poc a poc. Ahir, que a certa hora de la nit
hi havia claror, no es veien núvols, es veia molt maca el trosset que es veia. En forma de D, no? Si és creixent. En forma de D, sí. Molt bé. Bé, anem per les efemèrides. No, aniversaris. Aniversaris. Aniversaris. No, no, no. Atenció, atenció, senyores i senyors. Acaba de fer entrada a l'opetori número 1.
de Ràdio d'Esbert i dient locutori número 1, perquè també tenim el número 2, i a més a més bé amb cascos amb la mà, això sí, s'haurà de conformar amb el micro dolent, el senyor Òscar Ramos i París. Senyor, que maco, benvingut. Oi? No se te ha sentido. Això passa a les millors famílies. Sí, senyor. He dit que aquí hi ha vergonya. Per què? Aquí, ja està, que si ha llegado, que si tal... Home, és que si arribes al primer, ho diem, si arribes a l'últim, ho hem de dir també.
He portat els deures fets. Jo també. Jo no. Quins deures? Halloween. Halloween. Jo els rifenyos. Ah, els rifenyos, sí, sí. Vinga, doncs anem per les efemèlides. Avui fa anys un senyor, 56 concretament, que segurament el senyor Marc i la senyorita, senyoreta Núria... Pepis? No, Núria. Sabran qui és. El senyor Peter Jackson.
56 anys. És el director d'alguna pel·li? I tant. Sí, la senyora de los anillos. Toma! Un gallifante. I la del hobby també. En canvi, aquest altre senyor que fa 86 anys...
No sé el que són els gallifantes? Els gallifantes, sí, hombre. A mi em sona, no sé d'on ve, però em sona. Hombre, els gallifantes, sí. Un gallifante per a vostè. Però són jovenets tots dos, de tota manera. En tot cas, el Marc, si ho recorda, pot ser... Un petitó, petitó. I no era un programa que nosaltres... La Núria no havia nascut. De quin any?
Bueno... No, jo no l'he vist, però el meu pare o algú... No, no. Tu ja eres petitó, ja. Sí, sí. Però jo no recordo ver-lo vist, però jo sent la frase de Gallifante. A part a casa no es veia aquest programa. Bé, senyor Simón, diguin qui fa avui 85 anys que segurament ningú coneix. Carlo Pedersoli. Exacte. Guaya que no. Carlo Pedersoli. Qui és? Carlo Pedersoli de tota la vida. De tota la vida. Aquí vas al carrer de la creu. Sí, senyor. Sí, senyor. Altrament dit, Bat Spencer. Exacte.
I Terence Hill. Molt bé, molt bé, molt bé. Que cap dels dos era anglès, tots dos portaven nom anglès i cap dels dos era anglès. Feien espaguetis western. Sí, sí. Encara els estan repetint tots el Park Moon Channel. Bé, hem de dir... Aquesta la dius tu també, va? Ah, sí? Perquè sé que et fa il·lusió. Bueno, doncs a mi em fa il·lusió dir que avui és el nové aniversari de...
Doña Leonor de Borbón y Ortiz. I n'he posat dret, eh? S'ha posat tieso. Sí, sí, s'ha posat tieso. Jo sé que lo de Ortiz li ha fet il·lusió, perquè aquest senyor va ser un dels primers que va saber que la senyora Ortiz es casava amb el Borbó. Amb el Borbó. Ah, sí? Sí, perquè va rebre una trucada dient anulen totes les pòlisses que tiene la senyora Ortiz.
Leticia Ortiz Casasolano Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca, Roca,
Aseguradora oficial de la Casa Real de Borbón d'Espanyola. Tu en treballaves? Jo treballo encara. Una companyia d'assegurança. Si no passa res. No, no, no. Ara et fem els estrets. Mira, treballo amb una... Igual el seu jefe ens està escoltant que vives en just.
No, no, tots els meus respectes pel meu jefe, que és amic. Home, donaré pistes. Sortim a tots els camps de futbol, a molts circuits de... Els que no agrada el futbol, perfecte. Els que no agrada el Fórmula 1. No sé si han patrocinat cap campionat.
cap campionat de karate, jo diria que no. Ududu, Ududu, Ududu, Ududu. Hi havia un equip de bàsquet a Manresa que portava el cognom de la companyia. Tot és esport, aquí? Sí, no, home, perdona, perdona, perdona. Patrocinador oficial de la lliga oficial d'en Vol. Sí. Trofeo. I patrocinador de la Jean Boing, que se celebrarà d'aquí uns dies a Barcelona. Sí.
Ja veig que el que no és repartir hòsties, el que més tant te fot. Jo sempre molt de missa, ja ho saps. T'ho ha dit el Jordi per l'auriculat? Sí, però faria de mal dir si ho dic per com ha dit el Jordi. Havíem de fer...
Això tot és comèdia, havíem de fer comèdia aquí, que sí, que no. Vinga, anem per les de febrer i dos del dia. Falta un aniversari, Tito. Ah, sí, perdó, perdó, perdó. Avui fa anys, no direm quants, perquè ell ja l'amaga i nosaltres no ho direm pas. La nostra bona companya, Isabel Almatuipi.
Avui és dia 31 de desembre, dia de l'estalvi. Qui va venir el dia de l'estalvi? D'octubre. I a més és 30. 31 d'octubre, dia de l'estalvi. Dia nacional de l'estalvi. Per què? No ho sé. Però jo sé que el que naixia avui, la caixa de pensions i de l'estalvi, doncs li regalava una cartilla...
És conya, no? No, no, de veritat. El que nocia del dia com avui, com era el dia nacional de l'estat, que era la caja de pensiones per a la vegez i de los ahorros. I a Montepío de no sé quantes. I per això el pare d'Elisabel li va dir, tu has de néixer el dia 31. I la pobra volia dir, lloget, lloget allà, fins al dia 31 o d'allò.
Felicitats, Isabel, després parlem. Efemèrides, ara sí, 31 d'octubre. Efemèrides, coses que m'han succedit el dia com avui. De 1541. Sí. Miguel Ángel va acabar...
la seva obra El Juicio Final, de la Capilla Sixtina. Una pel·lícula molt coneguda, molt famosa, El Juicio Final, no? Sí. Que, per cert, ahir... Ahir van inaugurar la nova... La nova il·luminació, a base de no sé quantes leds. Maco de veure. No sé quantes leds, eh? A mi m'ha fet molta gràcia perquè avui aquest matí he vist una foto al diari que es veia a la Capilla Sixtina i hi havia la foto aquella unes 20 persones. Sí.
Jo hi he estat dues vegades i la vegada que menys gent hi havia devíem ser unes 3.000. Sí. Jo hi vaig anar que estaven en obres. Ah. Sí. Jo hi vaig anar fa...
Es podia veure. No, no, sí, es podia veure. Però me l'imaginava més gran. Sí, oi que sí? A mi tots els dibuixets... Jo pensava, deia, mira, aquí se reunien el conclave. Sí. Quatre bisbes i un cardenal. Mal comptats. Mal comptats. Ni que havien més, no? Ni que havien més, sí, sí. Bé, continuem a les efemèriques i aquesta li interessarà al senyor Ramos. Vinga. 1850. A mi, clar i tant, me'n recordo perfectament. És com si fos ahir, com si fos ahir.
El 1850, tal dia com avui, 31 d'octubre, es va celebrar la sessió inaugural de les Cortes Espanyoles en su nova sede de la carrera de Sant Jerònimo a Madrid. Vols que et digui la veritat? Què? N'importa un papí, no? Oi que sí? A mi que la diu, això t'interessarà, doncs no. Segur que la que ve t'importa dos papíes. Aquesta l'interessa més. Aquesta l'interessa més perquè ell sí que... Que sí. Que sí. Ell sí que sí. A veure.
El 31 d'octubre de 1978, abans d'ahir, es va aprovar la nova Constitució espanyola amb una sessió plenària entre el Congrés i el Senat. L'actual Constitució espanyola. La Constitució. La que hi ha. Sí, la que hi ha. No hi ha altra. T'interessa més o menys?
Bé, doncs ens anem a l'any 2003. Calla, ara sí, que ara has encertat. Bé, el 2003. El govern espanyol va anunciar el què? Doncs la seva intenció de recórrer al Palai Barretxe davant del Tribunal Constitucional.
Puc ser franc? Sí. Però quina merda de fer merida esportesa. No hi ha coses una mica més gracioses i divertides? Has dit franc o franco? No, no, no. No, no, ell és de franco, ja lo sabem. Sí, i tant. M'agrada més... Sí, però el suís, eh? El franc suís. Va fer la vida i quan el franco. Jo tonteria la justa, era el franc suís. El meu franc suís, exacte. Molt bé, anem al sant oral. Bé, doncs digues el d'avui. Sí, avui és... Ja ho veig, ja, quanta feina. Sí. Avui és Sant Alfons.
O Alonso. O Alonso. Rodríguez. Alfons Rodríguez. Que era un religiós jesuïta. Era castellà i va morir a Palma de Mallorca. Quan estava de vacances. També Sant Quintí, màrtir. Sant Quintí. Sant Wolfgang. Aquest no era d'aquí, eh? No, aquest pinta que deu ser alemany. Que era bisbe. Bisbe. Santa Lucila, verge i màrtir. Bueno. Bueno.
I demà, demà, tots els anys. Tots els anys. Que bé. Tots els anys. O sigui, felicitem a tothom. Felicitats. Tots els tenim que dir. Però con nombre y apellidos, eh? Ata. Marxem. El temps amb el senyor Montés. La desbernada. Molt bona nit.
Ara puc dir el de Halloween? Molt bona nit! A veure... A veure... Demà encara farà bon temps, oi? Depèn pel que s'entengui bon temps. A veure si m'espatlles el cap de setmana, tu, ara. Depèn on vulgueu anar, també. I la veritat és que el bon temps...
A moltes zones de Catalunya l'estan tenint aquests dies, fent molt sol i temperatures agradables al mesdia, al voltant dels 24 graus o 25. Però aquí a la costa no. No, a mi el que em deia boirines. Boirines, això són núvols baixos. De fet són boires altes, boire, però aixecada una mica sobre el terra, i aquests núvols baixos...
que ens estan acompanyant des de fa 3 dies, pràcticament. No ens podem queixar, les temperatures estan bé, una miqueta de sol, no fa massa calor, no fa fred, podem anar amb màniga curta, alguns van amb màniga llarga, però bueno... Jo en pantalabur. T'encostiparàs. Però això s'acaba, oi? Sí, ara sí que ja se li veu al final. Ja se li veu al final. Ja se li veu la cua. Sí.
De fet, ha trigat moltíssim que arribi a una situació com la que ens està a punt d'arribar, però finalment ho aconseguirà. I ara sí, sense dubte, la tardor. La tardor. Arriba la tardor. Sí. Quan? De fet, ho diem tot això perquè les zones interiors encara estan tenint, com dèiem, temperatures altes. A part de tenir sol tot el dia, les temperatures mostren altes de dia,
Tot i això a la nit, la veritat és que com que les nits ja són força llargues, aconsegueix baixar les temperatures als 10-12 graus de mínima. Però et poses una manteta allí i ja està, no? Això mateix, sí. Però penseu que de màximes arriben als 25. Quan, en aquesta època de l'any,
haurien d'estar al voltant dels 15 o 16 graus. Que és el que arribarem, que és on vull arribar jo. Això mateix. Tu vols arribar als 15 graus? Molt bé. Tenim un matut a l'aire condicionat a l'estudi? En aquests moments tenim un anticiclo que està... És aquell que comentàvem la setmana passada, que anava viajant...
Que està al centre d'Europa. Com és allò? Té un nom així, com era allò que dèiem? El nom, el nom aquell... El de l'anticicló? Sí, però teniu un nom... Eduardo? Ah, sorry. No, no, no, Eduardo. Allò que passa que s'acaba el món, no sé quin nom li posen als meteoròlegs com... Armagedón? No, no. La tempesta perfecta? Semblant però diferent. Sí. Bruce Willis? Bueno. La junga de cristal. Va, continua, continua.
En aquest cas li podem dir l'anticiclò perdiment de Rússia. Ah, l'anticiclò de Rússia, Putin. Fill de Putin. Fill de Putin, sí senyor. Doncs aquest anticiclò s'allarga fins a la península ibèrica provocant aquesta estabilitat.
i com que tenim una mica de vents de llevant molt fluixos, són els que ajuden a generar aquestes boires o aquests núvols baixos arran de la costa per l'accés d'humitat. Però això s'acaba ja? No, això continuarà encara fins diumenge. És a dir...
Que si voleu aquests núvols baixos barrejat amb clarianes, amb algunes zones de sol, heu d'anar a la costa. És a dir, aquí a Sant Just. A la costa de Sant Just, sí. Bé, o a la costa. Podrem anar al Prat, potser, no? Al Prat en trobareu més. Més. I si voleu una miqueta menys, és anar més cap a Montserrat i en zones més interiors. A Montserrat, senyor Maco. A Montserrat ho dic perquè estem aquí relativament a prop. Doncs allà no hi haurà pràcticament ni un núvol. Ni un núvol.
ni un núvol i zones del Pirineu, el cel estarà absolutament seret durant pràcticament tot el cap de setmana. Ah, molt bé. L'anticicló està fent força perquè les perturbacions atlàntiques que intenten entrar per Galícia no ho facin. Però no podrà aconseguir més ja a partir del diumenge a la tarda. Segur que han anat al Tribunal Constitucional. Ah, bé, clar. De fet, sí, entran per Galícia durant el matí del diumenge.
I durant el diumenge aniran entrant cap a això, apropant-se cap a Catalunya. Atacaran per la franja de ponent de Catalunya a última hora del diumenge. Com la brigada Brunetti. Però sí. I envairan Catalunya la massa de núvols primera que ens arribarà la nit de diumenge dilluns. I aquí és on començaran els canvis. I tant.
I els canvis començaran a acabar dilluns i ens despertarem amb el cel força cobert. Baixada a les temperatures. I el vent del sud. Bé, primer en vent del sud. Ah, no, vent del sud, aleshores no baixen les temperatures. Encara no. Encara no. Però sí que notarem ja amb el vent, amb la màquina del vent engegada, doncs la sensació de frescor. Clar. Però les temperatures realment no baixaran encara, eh? No baixaran encara. No. Segons els mapes, indiquen que durant estones del dilluns podria anar plovent. Mm-hm.
però sembla que estan pluges d'aument inconexes, no seguides, i potser siguin més freqüents al vessant sud del Pirineu. Ara plou, ara no, ara plou, ara no. Sí, per tant... El Pirineu, a més a més. El Pirineu. Ens pilla una mica lluny, això, eh? Sí, sí, sí. Per tant, aquí podria ser que molt poca cosa. Correcte. I seria, i això sí, quan una potent, i podem dir així, eh?, una potent pertorbació atlàntica...
entrarà per Galícia el mateix dilluns i seria el dimarts quan arribi ja finalment a Catalunya. Ja. Tots els mapes ho indiquen, creiem que aquí no hi haurà cap error, i això provocaria, quan el dimarts es passegi per Catalunya, doncs un canvi brusc en coses diferents. Primer amb les temperatures. Temperatures de per baix.
Això mateix. El dimarts al matí encara podríem ser relativament altes. Però el dimarts a la tarda ja caga-te l'orbito. Sí. De fet, seran les més baixes que hagin tingut des del mes de maig.
Però tot això es mantindrà perquè jo no sé si fer canvi d'armari o no. Sí, sí, ja està, ja està, ja està. Ja estem al final de la tardor. Jo fins que no vegi una setmana sencera fent fred no faig el canvi d'armari. Doncs sí, no, no, no. Ja veig que la setmana que m'entrucarà diu no puc venir que tinc al confinat. És que ja m'ho coneixo, això. Cada any la mateixa història. Vinga, va, dimarts. Passar temperatures, pluja, dimecres. Serà el dimarts cap a la tarda vespre quan notarem la irrupció d'aire fred
on la cota de neu, que també en el Pirineu, es col·locarà al voltant dels 1.500 metres d'altura. I això ja és una cota de neu típicament hivernal. I baixar les temperatures d'aquí també baixaran. També baixaran molt el dimarts a la tarda i espessament ja ho anirem notant la matinada de dimarts i dimarts i en dies posteriors. A més a més farà vent de tramuntana.
Durant el dimecres, cap a la tarda, vespre, i especialment el dijous, el cel se dirà clarin, però això sí, les temperatures nocturnes seguiran cap a la banda baixa. Cap a baix. Això mateix, els 9 o 10 graus de mínima. I deixarem els 7 o 17 que tenim aquests dies. 9 o 10 graus de mínima. D'uns 8 graus, que és molt important. Molt bé. Depèn. O no. Depèn. Nunca due ve a gusto de todos. Sí, sí, sí.
Bé, i això ja fins a la setmana vinent. Sí, la resta de la setmana, fins que tornem a parlar un altre cop, la setmana vinent, serà més tranquil·la, en el sentit que deixaran les pluges o l'han desaparegut. Però fresca. Sí, sí, no, no, fresca no. Fred de nit. Mani de llarga. Sí, sí, sense dubte. Enredona el llit. Sí, si voleu ja, per estar més calentet, sí.
Ah, he dit enredon. Enredon. No es diu així? No es diu així, enredon? Ah, edredon. Edredon. Edredon. Enredon... Molt bé. Doncs res, fes els daures per la setmana que ve a veure quin temps tindrem. Vinga, hi posarem. Adéu. Disfruteu. Bon cap de setmana. Igualment. Bona castanyada. Ja puc explicar allò de Halloween? No.
La desbarnada. Ara sí, ara venen les notícies, després explicar-ho el Halloween. Estic entusiasmat, eh? Jo, com sempre, ja saps que... Has de ventilar, no sé. Has de ventilar. I mira que aquesta vegada no volia fer-ho. No ho facis. Però sí, ho haig de fer. El destinatari de la botifarra serà el senyor Rajoy.
Ai, aquest home s'emporta més botifarres. Botifarres i xuris, es pot muntar una xarcuteria. Jo estic d'acord que tinguin majoria absoluta i poden governar amb decrets lleis o lleis que la someten al Parlament i obtindran visiplau de tota la seva majoria. Però és que el govern del senyor Rajoy també governa amb una altra eina, que és el recurs. El recurs al Tribunal Constitucional.
Que una comunitat autònoma, el seu govern, el seu Parlament aprova una normativa que al govern central, és a dir, al senyor Rajoy no li agrada, doncs recurs al Tribunal Constitucional. Admissió a tràmit, suspensió cautelar de la llei. La més sonada, aquí a Catalunya, ha sigut, sens dubte, el recurs a la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret del president Mas de la convocatòria de la consulta.
Ara, precisament, avui ja es planteja presentar un nou recurs a la convocatòria, que, per cert, no ha sigut el senyor Mas, no sabem qui ha convocat, però algú ha convocat i ells pensen presentar el recurs. Aquella cosa que ells mateixos i els seus seguidors havien qualificat de ridícul i de consulta de costellada. Doncs, mira, ara resulta que, com la pregunta és la mateixa, doncs el recurs al constitucional.
Els que m'escolten diran, bueno, a veure, s'està passant, eh? Aquest senyor és un exagerat. Perquè el govern Rajoy hagi presentat tres recursos al tribunal sobre el tema de la consulta no justifica dir que el senyor Rajoy governa a base de recursos. Doncs bé.
Aquest mes d'octubre, el que ha passat l'últim mes, el govern del senyor Rajoy i doña Soraya de Santa Maria han presentat al Tribunal Constitucional, entre altres, recurs a la llei antifracking dels governs de Cantàbria, Navarra, Catalunya i La Rioja. Antiquet?
Fracking. Fracking, que és allò de... Això és el vestit aquest que et poses als casaments? Allò és el fracking. Si ho vols portar, hi ha una llei que diu que no. El fracking, Núria, és trencar les pedres amb una d'allò d'aigua per treure-li el gas. Escopitajos, escopitajos. Alapos. Bé, a la llei antifracking d'aquests. A la llei de l'impost de depòsits bancaris de la comunitat valenciana.
Per donar algun exemple. Bé, esperem que d'un moment a l'altre el govern central presenti el recurs al Tribunal Constitucional sobre les botifarres.
Per això, abans que la suspenguin, que suspenguin aquest espai del programa, nosaltres li donem al senyor Rajoy aquesta... Un, dos, tres, putifarra del pagès! Halloween. Ja em toca a mi? Sí, va, digui, ja pots dir Halloween. Molt bé. Bé, doncs diu així. Diu així. Això és Wikipedia, eh? No té nom corrent gens ni mica, eh? Ha fet un print, imprent i tal. Sí, cop i palaç. Molt bé, diu...
Això ho expliquem per l'audiència, la molta que s'ha incorporat aquesta setmana, des de la setmana passada, perquè cada setmana s'incorporan centenars de milers més. Una mica com comptem aquí les coses. Llavors, dice sí. I llavors vam dir la setmana passada
A veure si sabem això d'on ve del Halloween. Halloween. Doncs ho he trobat. Viquipèdia. Tu, la primera és la primera resposta, l'he obert, l'he impress. Diu... 755 persones estan fent aquest article. El mot Halloween, o Halloween, fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta. Celta. No te lo pierdas.
que s'ha estès ràpidament arreu del món i en especial als països anglosaxons. O sigui que ara ja podem començar a parlar en anglès perquè Sant Just era una festa ara mateix, eh? De Halloween. La quantitat de nens, nenes, i gent no tan nena i no tan nens disfressat, el que vulguis. Sí, vas fet de bruixa.
Alguns no anaven disfressats, sinó que hi ha gent que li agrada molt disfressar-se i va tot l'any disfressat. I resulta que no, que són així. Fa molts segles, estem parlant de l'època celta, estem parlant de fa 2.000 anys, a Bretanya, Escocia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain. Cuidado, perquè estic parlant amb un... Anglès de la Sorbona. Celtic, no, que va de la Sorbona. Més antic, antic, antic. Ah, més antic, de la Sorbona. Samhain.
Que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Ara, ara t'escolto. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen, no la font del mar ni la font... Indiquen que la paraula gaèlica, Samhain, tampoc. Literalment vol dir final d'estiu. Ja estem amb les festes pagades. No he acabat. El dia que celebraven Samhain era, per tant...
El dia de cap d'any per aquesta gent. En aquella època s'ensenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. Que se'n vagin, que se'n vagin. També es creia que les ànimes dels difunts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar. I anaven acompanyades aquestes ànimes de bruixes i esperits. Per això no s'ensenia cap llum a les cases i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués evitar el seu cos.
Aneu pillant, aneu agafant, aneu agafant, aneu agafant. Espera, amb l'arribada del cristianisme, com a la inglesa de Mostopau, s'establia el primer dia de novembre com a dia de tots sants. I el dos tots morts. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertien, cuidado, perquè el meu anglès
És una mica... Mocarrònic. No, és han estic... No, han naixit i n'estic. O sigui, una merda punxada amb un pal. O sigui, a partir d'aquí, han naixit i n'estic. Es convertia el dia... Es convertia en How, Howls, If, en anglès antic...
o saints if, és a dir, vigília de tots sants. O sigui que how és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat i que prové juntament amb la paraula moderna holy del mot germànic kailach, on va sortir la paraula Halloween com una castanya per no dir un altre mot.
Moltes de les tradicions, ja acabo, de Halloween es van convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units al segle XIX. Però no és de tant, de tant, de tant, eh? A partir d'aquí, la tradició per la colonització cultural dels Estats Units d'Amèrica es va convertir a estendre per la resta del món. Ja ho veiem, sí. Sobretot gràcies a uns magatzems que van posar a la plaça Catalunya. Sí.
Ja t'ho dic. I fins i tot arribar a absorbir els costums que portava Sucet del Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília. És a dir, allò que com que ja no se celebra, ho farem un altre dia perquè venen els de Halloween. I una de les tradicions més esteses, la dalt, atenció amb el meu anglès, que insisteixo que és aixit i n'estic,
Diu, trick or treat. Literalment, broma o regal. No truco o trato. Ara ho entenc. Ara ho entenc. Ara ho entenc. Truco o trato, no. No, broma. És com ho tradueixen a totes les sèries. A totes les sèries. Així te n'estic.
O sigui, què vol dir? Broma o clar? Els nens es disfressen per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals, tal com llaminadures, o en algunes cultures dinerets. I fan la pregunta de broma o regal. La broma és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dona cap treat que és el regal. Ah.
Molt bé. O sigui, que des d'aquí suspenem amb un 0, amb un 0, 0, 0, els traductors dobladors de les pel·lícules que van traduir broma o regal per truca o trato.
És que era molt millor trucotrato que broma o regal. Però què significa trucotrato? Perquè t'ho han dit a tu els americans. Perquè si t'haguessin dit de bona entrada, broma o regal, haguessis dit trucotrato? Trucotrato? Tu què? Trucotrato?
Vinga. Jo ja he dit la meva notícia. Notícia tecnològica. No, no, esperat, esperat, esperat. No, ja. És que no li funciona l'embre. No, no funciona l'embre. La notícia del... No, jo ja he dit que no tenia notícia. Vinga, doncs jo et donaré una notícia. La vols donar tu, la dono jo, qui la dona? Dóna-la a tu mateix. Notícia de l'any 2007. Carai. Es va aprovar alguna cosa. No, l'any 2007, un empresari de la construcció de Punta Vedra
de Punta Vedra, de tota la vida. Allà dalt. Sí. Va patir un greu accident que el va deixar en coma. Va tenir problemes neurològics generats arrere del sinistre, que el van mantenir al llit més d'un any. Quan va despertar, va descobrir, segons una denúncia que ha presentat ell mateix, que la seva dona havia presuntament...
venut tot el patrimoni. I en una entrevista que es publica al diari La Bo de Galícia, aquest senyor assegura que abans de l'accident tenia una empresa amb 15 empleats al seu càrrec, molts vehicles i maquinària, i durant la seva hospitalització un notari a instàncies de la seva dona va certificar que el pacient
va prestar el seu llibre de consentiment i, a més a més, que tenia capacitat legat per otorgar poders. Però estava en coma. Estava en coma, sí, però el notari va certificar que estava sano sanote por machote. Ole. I ara això, això sí, el consentiment està firmat amb el dit.
Ho podia haver firmat amb una altra cosa, no? Perquè tindria el mateix valor. No me'l penseu, eh? No. Lògicament, doncs, un metge va signar un document en què deia que el malalt no tenia capacitat per decidir cap tema. Estava en coma, no? Però...
Sembla que la maquinària de l'empresa es va vendre, van demanar crèdits a nom de l'empresa, van vendre terrenys i no sé per què es van contractar com a 10 línies de telèfon mòbil.
Això és el millor de la notícia. Sí, sí. El millor no és que la dona li vengués la maquinària. Quin és el problema d'aquest senyor? El millor és que contractessin deu línies de telèfon. Diu que ell no ha vist un euro de tot això i que, a més a més, hi havia una assegurança d'accidents que li cobria a prop de 50.000 euros i que tampoc ha vist els diners.
Ara aquest senyor reivindica el seu dret... A trucar. A trucar als mòbils. Ha pogut veure a les seves filles, a les quals per cert li està passant, perquè a tot això la dona es va divorciar també d'ell. Li està passant la manutenció i hi ha hagut la primera vista a judici
i de moment el jutge sí ha decretat que el poder notarial que aquest senyor va signar amb el dit és nul, no té validesa i clar, el pobre home diu que no sap per què la seva dona ha fet això i que tampoc vol saber-ho jo crec que podríem trobar una explicació plausible i raonable que no ho sap ni vol saber-ho que l'únic que vol és que li doni el que és seu
Després del que li han donat ja, perquè li han donat... Sí, li han donat, sí, bueno. Vale, perdó. Li vols donar una explicació? No. Núria. Ai, senyor. Sí, doncs, mira, el motiu de la setmana de la ceguera, Nova Zelanda ha desvetllat un cas que sembla poc creïble, però que és totalment cert.
Lisa Reed, una noia, va perdre la visió el teu anglès és molt millor que el meu em pots repetir? que no fa falta ser gaire bo el meu és lamentable el meu és altamira level perquè no has sentit el meu millor que el de l'ana botella
Bueno, no et pensis, hem d'anar junts a classe d'anglès. Va, continua. Doncs aquesta noia va perdre la visió quan era una nena d'agotar a un tumor cerebral que li afectava el nervi òptic. Llavors, aquesta dona resulta que cada nit anava a despedir la seva mascota, o sigui, hi era cega, però cada nit anava a despedir la seva mascota. Que no seria pas una nútria. No, es deia Ami, però no sabem quina mascota era. Suposo que era un gusset. I per què es diu allò de la nútria?
Ja t'ho diré després. Bueno, el gos o el que fos la mascota... La bèstia. Sí, es trobava dormint a sota una taula de cuina i la noia, per desgràcia, va perdre la noció de l'espai. I la va trepissar? No, i quan just s'anava a despedir va aixecar el cap i es va donar un cop amb la taula. Pobreta.
La noia se'n va anar a dormir amb molt mal de cap i se'n va anar a dormir amb la sensació de sempre. El que passa és que el dia següent la noia es va despertar i va notar que alguna cosa havia canviat completament. Al principi es trobava una mica confusa però passats uns segons es va adonar que havia recuperat de forma parcial la visió. Milagro. Això és milagro. Milagro no, cop al cap. Milagro.
Diu, en tan sols unes setmanes, concretament el pròxim 16 de novembre, es faran 14 anys, des que la Lisa Reed recuperarà part de la seva visió, i la Fundació Empareciegos del País Oceànic, que ara va ajudar en els moments més difícils, ha aprofitat aquest cas per recau de fons i per ajudar part de la població que s'ha afectat. Clar, no? Que pensava de dir-li a tots els sexes que es podessin cops contra la... No.
És curiós, això, eh? Sí, és curiós, sí. Ai, sí. Bé, no tenim més notícies, doncs, ara anem a Madrid? Sí, anem, anem. A Madrid, va, ara anem a Madrid.
I bé, mentre contactem amb Madrid, li explicaré a l'Òscar per què he dit lo de la nutria. Entens, entens absolutament. Perquè resulta que la Consejeria de Medio Ambiente de la Comunitat de Madrid tiene constancia de l'existència de almenys 60 ejemplares de nutria en los cinco ríos de la Comunidad.
I? És que no n'hi havia. No n'hi havia. Cuidado, cuidado. Això sí és com l'Emili ho està plantejant que ho ha deixat caure així com aquell qui no vol la cosa perquè ho fa d'una manera així una mica simulina. Això pot dir que s'ha recuperat?
El medi ambient i l'habitat d'aquestes besties amb un rus que segurament abans baixava xic per un tubo. Aquí està el tema. És una gran notícia. No n'hi havia cap i ara n'hi ha en 60. Sí, més o menys ha comptat que en 60. En 60. No sé si ens estava escoltant. Mariano. Bona nit. Bona nit. Has vist les nutriars?
No las he visto porque son muy esquivas. Bueno, pues mira, tienes nutrias aproximadamente una sesentena de ejemplares en los ríos Lozoya, Manzanares, Jarama, Tajuña y Cofío y en los parques del sureste del Guadarrama y en la cuenca alta del Manzanares.
Tócate las nutrias. Las nutrias. Sí, sí, sí. Hombre, con todos los dices que has dicho, 60, pues tocan... A una por lugar. A una, pero bueno, la presencia... Estaban casi extintas las nutrias. Efectivamente. Dice que es una gran noticia, en primer lugar, por la recuperación de una especie protegida, que, por cierto, los linces también son
Especie protegida, pero a los pobres los atropellan a las autopistas, que es un placer. Es una pena, es una mierda. Ay, perdón. Hubo una ministra, no me acuerdo quién era la ministra esta, no quiero decir de qué legislatura, porque si no de Jonsis, pero que dijo, dice, es que realmente el lince dicen que es inteligente, pero es un animal muy tonto.
No vamos a poner de presidente del gobierno. Porque nosotros vengan a hacer pasos por debajo de las autopistas. Y no hay manera. Pues eso, presidente del gobierno. Bueno, pues bueno, pues la recuperación de esta especie protegida a nivel europeo
Y no menos importante porque solo vive la nutria en cursos de agua limpios. Eso es lo que veían fa un momento. Demostrando que la ausencia de la contaminación en los ríos madrileños... Ya no hay shit en los ríos madrileños. Ya no.
Puede ser dos cosas. O que la nutria... S'ha adaptat. O que los ríos estén limpios, por un lado, o que sea una mutación. La nutria ninja. La nutria Frankenstein.
No estaría raro. No había en una película de ciencia ficción un mapache que era un superheroe o algo así. Bueno, las tortugas ninjas. O el Doraemon. Ah, no, que el Doraemon no es un dibujo. Jo havia pensat molts anys que existia. Sí. Lo que sí me ha hecho gracia es que están haciendo un estudio sobre las nutrias. Sí.
Pero que procuren hacerlo a través del ADN que cogen del agua. Claro. Bueno, del agua. Para no molestar a la nutria, ¿no? Decirle, oiga, mire, le vamos a pinzar. Pero buscan el de la nutria.
Yo me imagino que harán como el resto de animales que van dejando su... Sus recuerdos. Más que nada su olor, como diciendo, oye, que este es mi territorio, que no me meta otra nutria. Claro, claro, claro. No tengo muy claro cómo...
cómo viven las nutrias. Bien, bien, bien, bien. Ahora mismo bien porque viven en el agua limpia. De todas maneras, yo cuando leí esto recordé que tiempo a tiempo de esto se hacían abrigos de nutri a las señoras. De nutrias, sí, sí. Y de visón. Había granjas donde se criaban. Los reyes se lo hacían de armiño.
La nutria no és com una rata més gran? No. No sé en què estàs pensant, però no. No té res a veure amb un rossegador.
O sigui que és un sagalló. Jo diria que no. Jo diria que sí. Jo diria que sí. Jo diria que no, perquè entre altres coses menja peixos. No és un rollo? No confundem-nos. Jo diria que sí. No, no, no. És un mamífer. És un mamífer. No, no, no. És un mamífer. És un altre bèstia. És un altre tipus de bèstia. És una mustela.
És un arrossegador segur. No sigueu ignorants, home. I el castor? I el castor? Què és el castor? És el castor bonitó, el castor amb aquella gent que parla així. Home, parla així. Però és redor o no? I jo...
I jo me pregunto, i la famosa marmota, ¿tiene algo que ver la marmota con la nutria? Igual són cosins llans o lejanos. Bueno, sí, lejanos, perquè un és d'Estados Unidos i l'altre sí.
Esto se lo podríamos preguntar a Ana Obregón, que es bióloga. Ah, mira, mira, sí. Ahora mismo la llamamos. Cuidados. ¿Tenemos el teléfono de Ana Obregón? Sí. No. Pero sí que es un bitxet estiradet, com diu ella. És maco, eh? Sí, però és com una... No, no, no. Ni amb un conill.
Posa la càmera, que els que ens estiguin veient per allò... Les centenars de milers de persones que ens miren per la càmera. Saluda. Jo. Sí, sí. Que no funciona avui la càmera. Sí, ah, bueno. Molt bé. Bueno, pues ya sabemos que hay nútrias.
Sí, senyor, sí, senyor. Però, llavors, perquè... Hola. Puede haver... allò que, com heu dit abans, que hi havia granges de bèsties d'aquestes, vosaltres sou el merder, el merder, el problema que hi havia amb els bisones americanos, que els soltaven els ecologistes, els soltaven de les granjas, i se comien... Bàsicament, depredaven tot el que comien els bisones europeus, i llavors això era un cristo. Això li passa com al caracol poma, aquest...
O los cangrejos de río. El cangrejo americano se come todo y el cangrejo también. O las abejas. Las abejas africanas. Africanas o xines? Bueno, asiáticas. Hi ha les africanes que es veu que són molt malas. I les asiáticas també. Las de cor, las de San Francisco. Las asiáticas són més amarillas. Sí, això ja lo tienen. Son així, con els ojos ràpid, gasten una mala baba. Sí.
Bueno, el año pasado yo recuerdo que hicimos todo un recuento de los animales que había protegidas de la Comunidad de Madrid. Se podían haber extinguido, sí. Sí, sí, los murciélagos. Los chorizos. Había bastantes. Ha habido una época en la que estaba muy... Bueno, el tema de los bisones con los ecologistas
con toda la razón del mundo, no digo soltándolos, pero por lo menos sí protestando contra la cría de bisones para luego matarlos y hacer abrigo. Pero liaban la... El problema es que era peor el remedio que la enfermedad. A ver, los ecologistas, los hombres van con buena fe.
Sí, pero... Habrá de todo. Bueno, va. Alguien debía saber que son especies que no se pueden dejar en libertad según qué sitio. Yo recuerdo dos películas sobre ecologistas de estos. Una que no me acuerdo cómo se llama. Que esta era muy buena. Que liberan a una serie de monos infectados. El planeta de los simios. No, esa es otra.
Y otra que era... ¿Siete monos? ¿Siete monos? Sería doce monos. No, los siete magníficos. Doce monos. Doce monos. Esa no era la de... La del Bruce Willis. Pero no tenía nada que ver con monos, ¿no? No, no, no. Doce monos era una organización ecologista que se llamaba Doce monos.
Y que sueltan a todos los animales, ¿no? Vale. Incluso sueltan a un animal que llevaba un... Un virus. Un tubo de sallo con un virus. Un virus. Sí, sueltan. Y que hay una actuación espectacular de Brad Pitt. Brad Pitt, sí. Que le tendrían que haber dado, no el Oscar, no, es que le tendrían que haber dado a la academia entera. Ah, vale.
Por esa actuación, pero no le dieron nada. Bueno, pues eso. Ahí se ve cómo los ecologistas, pues... A vegades patinan. Ahora mismo, en Francia... La teoría la dominan, pero la practican. Sí, en Francia ahora, con lo de los drones que vuelan sobre las instalaciones nucleares, claro, ya han salido los de Greenpeace...
Y diciendo, nosotros no hemos sido, ¿eh? Nosotros no hemos sido. Però pot ser qualsevol, ¿eh? Qualsevol, eh? Qualsevol, eh? Qualsiquiera. Qualsevol. No és tan fàcil, eh? No és tan fàcil, perquè jo lo provei, lo estuve estrellando tot el col·lector. Lo estrellava contra tot el col·lector. A veure, deixa de fer papilla, eh? Sí. I hi havia un nen de sis anys a meu costat que ha fet una... A veure, Marc, levanta el dedo. ¿Puedes hablar, Marc?
Sí. ¿Qué? Segons la Wikipedia, es un roedor de la familia de los miocastoridos. Ah, de los castores. Pero ya lo he dicho que era un roedor. No pot ser. Em nego. Es primo. Demanaré al Tribunal Constitucional que es pronunci. Señores,
Hay que enfocarlo, eh. La fuente de información es la Wikipedia, que también decía que cierta persona había muerto y luego resultó que no era verdad. Ah, pues yo lo he dejado de aquí, eh, también. ¿Tú has visto un botoncito que pone editar? Tú pones editar. Sí, sí, no. Pues edita y di. No estamos de acuerdo con que sea Primo del Castor.
Lo voy a mirar en alguna enciclopedia. Pero una enciclopedia... Hablando de castor, ya sabéis lo que nos cuesta el castor, ¿no? Un montón de pasta. Tú no sabes de qué va, ¿no?
Pues se te va a quedar el pelo, Oscar. Molt bé, molt bé. Sí, sí. Ahí me he perdido. La Núria no sabe qué es lo del Castor. Han fet un joc de paraules, Núria. Castor. Tu exjefe no tiene nada que ver con lo del Castor? Creo que no. No, como estaba metido en todo el hombre...
Sí, no, no. ¿Y qué le habéis hecho a Fernando? Y ahora le podrán echar las culpas de muchas más. Hombre, tanto y tanto, ahora que no se puede defender. Pero ¿qué le habéis hecho al pobre Fernando? Ah, Castor, lo de la nuclear esa, del caso Castor. Así.
Casi, casi. ¿Nuclear? No, no. No, gracias. Plataforma petrolífera. Casi, casi. Casi, casi. Bueno, si la idea es la audiencia nois... Noticia, a ver si tenemos una exclusiva. ¿Qué le habéis hecho a Fernando Alonso, pobrecito? ¿Qué le han hecho? Una cosa muy divertida. Le han gastado una broma. Le han gastado una broma.
Sí, la han llevado a Estados Unidos a hacer una presentación, una especie de rueda de prensa. Una performance. Sí, y con un Ferrari allí de propaganda o de medio mentira o medio verdad. Y le dice una mujer, oye, a ver si lo arrancas.
Y lo arrancaba. Pues no, dice, bueno, pues voy a... Trata de arrancarlo, Carlos. Claro, como aquel dice, arráncalo, Carlos, por Dios, arráncalo.
Y de repente todos los que están allí pues empiezan a hacer el ruido con la boca de la Fórmula 1. Y Alonso absolutamente descolocado, impactado. Al final... ¿Eso que es pitorreo? Al final, no, pues todo el mundo le aplaude, él celebra, les dan una botella de champán, se pone a regalar champán por allí. Como si hubiera ganado. ¿Y? Como si hubiera ganado, claro. Pero absolutamente descolocado al principio. Al final uno le dice, bueno, porque es una broma que de estas...
Muy gracioso. Muy gracioso. Sí, lo vi el otro... No, para que celebrara algo, pobrecito. No, hombre, también tiene que celebrar. Sí. No sé, los quintos puestos los celebra con mucha alegría. Bueno, pero no sabemos cuál es el equipo que se pintará de rojo la próxima temporada. Hombre, en principio, bueno, Ferrari lo quieren destrozar. Sí, sí, no...
Las propuestas que tienen para Ferrari prácticamente es hacer pasta para los accionistas y prácticamente desmitificar la marca. Bueno, de hecho Fiat ya ha decidido sacar la cotización de la bolsa de Ferrari aparte de Fiat. Y el tema de los americanos, por eso ha venido el Mattiacci.
Los americanos lo que quieren es sacar la pasta, vender la marca en el mercado y que se dediquen a vender Ferraris como churros. Es decir, en vez de ser un modelo exclusivo, pues que cada uno pueda tener un Ferrari en su casa. ¿Quién ponga un Ferrari en su vida? Ponga un Ferrari en su vida, efectivamente. Pasará de ser una marca premium a una marca premium menos.
En las calificaciones de racina automovilística, bebe menos. ¿Has visto la película Aromas de mujer? Sí. ¿Y Aromas de Montserrat? No, aquesta és una altra. Aquesta és el Calisay. No té res a veure. No, però, a ver, Al Pacino, ciego, ciego, y conduciendo un Ferrari. Sí. Película, a ver, emotiva. Sí, sí, sí.
Para mí es una película recomendable, para que al Pacino le dieron un Oscar, pero que el ciego lo hacía fatal. Los ojos de al Pacino no me cuadraban como si fuera un ciego. Yo te recomiendo que veas la película original, que es una película italiana que se llama Perfume de Mujer, protagonizada por Vittorio Gassman.
Mucho mejor. Es, digamos, el original de la película que luego los americanos hicieron, remakearon, en esta del alpachino. De todas formas, la música del tango que se baila... Sí, el tango por una cabeza. Fantástico. Por una cabeza. Ese tango suena también en una película de Schwarzenegger que se titula Mentiras arriesgadas. Sí, es verdad.
Y baila, el Schwarzenegger baila el tango con una hawaiana medio japonesa... Que es la mala. Que es la mala de la película, sí. Ese, ese. Ese, por una cabeza. Creo que el autor es... No ho treguis, home, no ho treguis.
¿Es aquel? Sí, sí, ese es el tango. El autor es... ¿Sería Gardel? Carlito Gardel, sí. Carlito Gardel. Sí, pues la música es maravillosa y el doble de Schwarzenegger baila de maravilla.
Muy bien, sí. Y la tía Carré, no sé si baila, pero no le hace falta bailar a la tía Carré ni el tango ni nada. No le hace falta. Se pone en medio de la pantalla y ya está. Buena película. Las estamos perdiendo los estrellas.
Bueno, venga, venga. Acomiadamos a... Estás acomiadado. Mariano, estás acomiadado. Te despiden. Ya no vuelves. Bueno, tenía que haber salido el almatólogo i45, Sony 54. Mariano, un placer.
Igualmente. Que comas muchos palos, huesos, ¿qué coméis vosotros? Sí, huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Huesos de santo. Sí, aquí huevos.
Y huevos. Huevos de santo en cada momento. Sí, sí, sí. Los huevos son de pascua, ¿no? Malos por sol. Y yemas de santa... ¿Cuántos coméis las yemas de santa Teresa?
Yemas de Santa Teresa cuando vamos a Ávila. Yo no voy a decir nada porque seguramente dirán que he dicho una altra cosa. Vale. Huevos de santo y yemas de Santa Teresa, ¿no? No, son huesos de santo, yemas de Santa Teresa, que es otra cosa. ¿Cómo sois, eh? ¿Cómo sois de raros? Sí. Yo lo decía porque lo de los huesos y las yemas... No es como eres tú, que... Mariano, no me tires de la lengua. Vosotros allí tenéis otra.
Cosas, eh. Sí. Tenemos panecillos pequeños. Sí, panecillos pequeños. Aquí tenemos de todo, Nene. Sí, sí, sí, sí. De todo, de todo. Hasta buen humor. Que ha sido un placer. Igualmente. Igualmente para mí. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós.
la desbarnada. Bé, ha arribat el moment de parlar amb l'Isabella Almató, però, clar, com ella sempre ens diu adeu, rifenyos, no sé si n'està escoltant l'Isabella Almató, si m'està escoltant, doncs jo li puc dir hola, Cargolina. Per què? Bona nit, rifenyo. Bona nit, rifenyo. Bona nit, Cargolina. Avui no soc, Cargolina. No, avui on estàs? Avui estic a Gallets. A Gallets, i a Gallets que són...
Ah, molt bé, molt bé. Mama, saluda dos callos niños. Hola! Hola! Bona nit! Ara sí que estem... Ja està tota la feina reunida. Ja podem acabar el programa aquí, tu. Bé, doncs deixarem per després de la connexió amb l'Isabel explicar per què els senyors d'Esplugues ens diuen rifenyos. Vinga. I, bueno, però ens faràs l'agenda d'Esplugues, no?
Ho explicareu vosaltres? Sí, explicarem lo dels difenyes i lo dels cargolins. Doncs miedo medall. Ha, ha.
Miedo medais, perquè després de l'acomiadament que l'heu fet amb aquest de Madrid, que t'acomiadamos... Que t'acomiadamos, sí, claro. És que nosaltres parlamos catalano d'aquí mateix. No, ja, i dieu adornos, i pavo relleno, i a lo millor, i por lo tanto, i bueno, i lo que farem, o sigui que... I lo que no farem. I lo que no farem. Vinga, agència, agència d'Esplugues.
Agenda d'Esplugues, doncs mira, aquest cap de setmana hi ha el festival Arrelat aquí a Esplugues, en el que hi ha diverses activitats, que es fan al Casal de Cultura Robert Brillas, aquesta nit amb la castanyada, demà dissabte es fa un concert vermut, i sé que diumenge actuen un grup molt conegut que es diu Les Migues, que és un grup de dones que fan un tipus de música entre...
flamenc, arrelat, música tradicional, música de la Mediterrània i es diuen les migues. Les migues. No les migues. No, les migues, no les migues. Que penso que és la Sílvia Pérez Cruz va sortir d'aquest grup. No us puc explicar gaire cosa més del Festival Arrelat perquè com que estic a Gallecs m'he deixat el programa. El cas és que m'he pensat que m'havia posat a la maleta
I no. El programa... I t'has posat un jersei per si feia fred. Exacte, i no has fet el programa. Bé, i simplement ja recordar-vos, com jo us vaig comentar la setmana passada, d'aquest dissabte, dia 1 de novembre, a la masovaria de Can Tinturé i a la visita aquesta teatralitzada de qui s'amaga a Can Tinturé. D'on està Willy? Bé, és per descobrir algun... Willy! Willy no és el peix aquell tan gran, eh? Sí.
Sí, doncs això, per descobrir alguns dels misteris de la història que s'amaguen a les parets de l'edifici. De quin edifici? De Can Tinturé. De Can Tinturé. La Núria s'ha enfadat ara. Sí, sí. És que ella... És fan de Can Tinturé. Sí, sí.
Doncs que tingueu una bona castanyada. Igualment. I res, fins la propera setmana. Fins divendres. Per cert, per cert, us heu oblidat d'una cosa. No, ja t'hem felicitat. I el tècnic t'ha posat a l'any i any. Que ens pots escoltar per internet.
No, és que la mama no té internet. No té internet, la mama? Ostres, li tindrem que regalar una tableta. De xocolata. El que no han dit han estat quants en feies, eh? No, no ho han dit. Això no ho dic jo mai. 23. Ja us ho dic jo, 23. 23. Gràcies, Oscar.
No ho sé, perquè jo fa 30 anys que la conec. No pot ser. Sí. No pot ser. Mira, Emilio... Digues. Fa 20 anys que tinc 20 anys.
Ah, molt bé. Jo també. Jo també. Jo també. Ara m'està dient que quan jo la vaig conèixer tenia 10 anys, prou granadeta era, ja. No hi entrem, ho espatllareu. Va, deixem-ho córrer. A veure, aquí això està agafat, no està agafat de la Viquipèdia, eh? Està agafat de la Viquipèdia. A la Viquipèdia surt la meva edat, nen. No, no, no.
Això que diu que sempre havia existit una sana rivalitat entre la gent d'Esplugues i els municipis veïns. Sobretot amb Sant Jús d'Esbert. Els joves de Sant Jús sempre anaven a Esplugues i a l'inrevés.
Per què? Doncs perquè... Per intercanviar. Anaven a ballar la festa major. Per intercanviar. Juliol per Esplugues, agost per Sant Jús, els carranals, el cinema, el cinema a l'Avenç, el cinema a Saboy, els valls de l'Ateneu, el vall de l'Avenç... Pots repetir, pots repetir que has dit el juliol des de Sant Jús anaven a Esplugues. A Esplugues. I sabeu per què el juliol? En lloc del setembre? No.
Perquè antigament la festa major era en juliol per Santa Magdalena. I aquí és jo com espluginé cargolina, reivindico les figures femenines als pobles. I jo vull que la patrona sigui Santa Magdalena. En tots els meus respectes, a Sant Mateu. Molt bé, doncs continuo. Els joves dels dos municipis, si liberalitzaven per les noies...
I per als nois, o sigui, les noies rivalitzaven pels nois i les noies rivalitzaven pels noies, no? Allò que dèiem d'intercanvi, sí. I amb aquesta rivalitat va néixer una, segons aquí diuen, sana pugna.
I tan sana. I aquesta rivalitat va fer néixer dos sobrenoms. I tant que van néixer, i tant que van néixer. Els de Sant Jús. Home, de la rivalitat van néixer molts cargolins i feius. Els de Sant Jús anomenaven cargolins els desplugues i els desplugues anomenaven els de Sant Jús rifanyos. Però per què? Per què?
Perquè resulta que al principi del segle XX, cap als anys XX del segle XX, els moros de la càvida del Rif es van sublevar contra el colonialisme espanyol. I durant la dictadura de Prima de Rivera... Del crim era el capdí. Durant la dictadura de Prima de Rivera van derrotar i destruir els assacaments de Noir.
I aquí neix l'independentisme dels rifenys. Exacte. I d'aquí venia que les gent d'Esplugues deien que els joves de Sant Just eren més bèsties que els habitants de la càvida del rif. Amunt, rifenys, amunt. I per això els deia rifenys. Sí, senyor, sí, senyor. Però què tenien de bèsties els joves de Sant Just? No ho sé, però resulta que els joves de Sant Just li deien als d'Esplugues cargolins.
Per què? Perquè quan els Sant Justenys anaven a Esplugues, havien de passar per un camp, o sigui, aleshores n'estaven tant d'allò. Hi havia un camp, concretament, on ara està l'urbanització de la Maiola, allò era un descampat, i allà hi havia cargolins petitons. No cargols grans, sinó cargolins. I, clar, els anaven trepitjant i diu, ja arribem a casa dels cargolins. No, no, no, perdona, perdona. Puntalitzo. Puntalitza.
Els rissenyos anaven caminant i anaven dient, cony de rissenyos. Ai, perdó, cony de cargolins. Cony de cargolins. Cony de cargolins. Bé, el fet, el fet és que, bueno, d'aquí neix... Quan també hi ha la llegenda que els de Sant Jús eren més ràpids a agafar les noies d'Esplugues, els propis d'Esplugues, i aleshores els d'Esplugues deien que...
Els rifenys deien que eren més ràpid que els guerrers de la Càvilà. I els enjustenys deien, i els desplugues són més lents que els cargolins. Que els cargolins, sí senyor. Avui dormiré pla, pla, eh? Sí. M'has deixat? Ja saps per què ets un cargolí. Però aquí hauríem de parlar... Emili, a veure... Entra-te, Emili! Tu ets cargolí, vale. Ets rifenyo.
Bueno, tampoc no ho sé. Com vas néixer? No ho sé. No ho sé. Jo sóc de Can Fanga, o sigui que... Hola. Hola. Molt bé, Isabel, doncs ja saps. Estimada Carbolina, fins a la setmana vinent. Estimat Risenyo, fins la setmana que ve. Adeu.
Bé, hem de fer una pausa, si vols posar el teu tema musical, suposo. Sí, sí, avui posaré This is Halloween. Ah, boita. Molt oportú. Gràcies, de Tim Burton, de la pel·lícula Malson abans de Nadal. Ah, molt bé. Això que la feia jo, el Johnny Deere. No, són dibuixos. Són dibuixos.
Però qui era el personatge? Era un home així com prim, raro. Potser sí, eh? Potser sí, eh? Potser sí, potser sí. Potser s'ha inspirat a molt. A veure. Va, vinga, escoltem això. Boys and girls of every age.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Riding with the moon in the dead of night. Everybody scream, everybody scream. We are Donald Holloway. I am the cloud of the tearaway face. Hear a flash of Donald and Trace.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges de 10 a 11 de la nit.
Què passa si a un cotxe li treus l'herba? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carrosseria? Què passa si a més li treus dues rodes?
El motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com
Consorci per a la normalització lingüística i apren català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat. A Sant Jus, servei local de català. Ens trobareu a les escoles, carrer Montserrat, número 2.
La dasbarnada.
Doncs ja tornem a estar aquí, després del tema musical que ens ha portat el Jordi Domènech. Ara intentarem contactar amb el doctor Santiago Baràmbia perquè ens presenti, ens digui, ens comenti quin és l'origen de la festa de Halloween. Però això ho hem explicat. Ah, l'havies explicat tu. Però l'hi podem demanar. Doctor Baràmbia, bona nit. Hola, bona nit. Què hi ha? Com estem? No cal que ens expliquis d'on ve el Halloween, que ja l'ha explicat l'Òscar, eh?
Sí, veus, veus, veus. Això és una marxada americana. Exacte. És com el dia de Sant Valentí quan aquí teníem a Sant Jordi. Això, la realitat és que és una festa lleidatana. Què, Halloween? No, el que ells en diuen Halloween perquè no saben com dir-li les coses i li posen noms raros. Sí, és lleidatana. Això és una festa de, diguem...
de Morts, però de Lleida. És una festa celta, de fet. Celta. O sigui, galega. No, no, celta no és galega. Celta agafa moltes coses part de Catalunya. Home, perdona, el celta és de Vigo, no? El celta de Vigo és un equip de futbol. Però si això ho he explicat jo. Bueno, pues si ho has explicat...
A veure, perdona un moment. Perdona un moment, jo he vist la pel·lícula... Això són els esperits. Jo he vist la pel·lícula El rei Arturo i allà s'artuïen els celtes amb la cara pintada de blau. Això són els pitufos. No, no són els celtes aquells. Ah, no són saltes. Són els tíctius.
no són només aquells els que quedaven per sobre de la muralla d'Adriano. Exacte, sí, sortia aquest que dius tu, l'Adriano. Bueno, i de fet ja és això, a Inglaterra hi ha els Normandos i els Sajones. I encara estan en guerra. I tant, i tant. Fins que van arribar els Hannover, que aquests eren alemanys.
Quasi tots els reis, clar. I fins i tot es van canviar el nom i al lloc de Hannover es van posar un sol. Sí, sí, sí, per dissimular. Per dissimular, maco. Ah, dels Borbons ni siquiera dissimulen, tu, directament amb l'apalluda de sempre, m'entens? Sí.
No sé, no sé. Jo puc dir que avui és l'aniversari de la... Com es diu, la nena, aquesta? Isabel Almató. No, no, no. De la Leonor. De la Leonor. Sí, que és el complès a la ISA. Sí, de la Leonor. Si és així, podeu fer dues coses. Enviar-me a Paripanteres...
o trucar-me una altra vegada. Però si no tens bateria, per què t'hem de trucar una altra vegada? No, perquè tenim altres telèfons. Ah, tens altres telèfons, sí. I per què no te'ls fas un de lloncis? Perquè no sé com canviar d'un telèfon a l'altre. Que s'aparent, que s'aparent. Són marques diferents. Ah, vale. Teòricament es tindria que fer perquè és això del tech, no sé què, o de tech, tech o no sé què. Però no sé fer-ho ni ganes. Però és raro, eh, que no sàpiguis fer-ho tu, si ho saps fer tot.
Sí, ho sé fer tot, però això no m'interessa. No t'interessa, ja. Bé, alguna novetat en el món del món? Bé, no, excepte això que cada vegada que a Espanya hi ha un liu de... No, ja l'ha sigut la censura. O sigui, aquest tall, Jordi, fes el favor de no censurar les paraules del doctor.
són el pitu aquest que tinc jo aquí, que no sé. Però igual és que m'estan espiant, ja. Què li passa el pitu que tens aquí? Cuidat-ho, eh? Escolta, per si no ho sabeu, ara estic amb una tertúlia. El dimecres estic a una tertúlia, sabeu on? On? A Espluga Televisió? No, a Intereconomia, tio, Barcelona. Ah, però a Intereconomia ja no... Només va per internet, no? No, no, a Intereconomia Ràdio, a Intereconomia Barcelona. A Ràdio. Intereconomia Ràdio.
a una i mitja a Radio Inter Economia Barcelona, els dimecres, i allà jo defensant el meu, eh? Ostres, Déu-n'hi-do. Quin problema. Sí, sí, estic allà més sol que la una, però jo... El lladero solitario. Bueno, escolta, els de Inter Economia del... el famós el Podemos. Tornau a dir que hi ha hagut censura.
de fotos amb el Pablo Iglesias a InterEconomia el van fer famós. Sí, sí, sí, sí. I ara, mira, una mica més i serà president d'Espanya, saps? I tu vas pel mateix camí. Bueno, no, jo no vaig fer aquest camí, però aquell me sembla que tampoc hi anava. No, però bueno, ell va fer Podemos i tu pots fer un altre partit que digui Podimos. No, jo faré... Se puede, no? Se puede? Se puede? Estaria bé. Se puede? Se puede? Eh?
Adéu, adéu, adéu. Següent tema, Emilio. Vinga. No, però el mateix mòbil, no? T'ha donat l'altre mòbil? T'ha donat el número? Ell deu tenir mil mòbils apuntats.
Sí. Ah, vaja. Inalàmbrics. Inalàmbric. Maco l'inalàmbric. Sí. Bueno, prova-ho a veure. Sí, doncs ara anem a la cuina per solterses, ràpidament, eh? A veure. Provarem a veure si... Vinga. Jo, el Santi va ser la primera persona que vaig veure que portava telèfon al cotxe.
Al cotxe. Quan no hi havia mòbils encara. Que no era ni... Que era una cosa... Que no era mòbil. Perquè anava amb el cotxe. Era mòbil perquè anava amb el cotxe. Era mòbil perquè anava amb el cotxe. Hola Santi, bona nit. Hola, he canviat de telèfon. Espero que aquest no li passi a un mateix. Vull saber. Què m'estaves explicant? M'estaves explicant que estaves a Intereconomia i que feies un...
Té mèrit, eh? Té mèrit, eh? Sí, sí, sí. Però bueno, a mi com que discutia m'agrada...
Però que parles de lo teu o de... lo de tots? M'anem? De que parles de lo teu o de lo de tots? No, no, no, és una tertúlia. Parlem de lo que toca. De lo que toca. De lo que toca. I qui més va? Toca molt el viure-se de Catalunya, aquestes coses, i llavors m'enric d'ells. És una cosa així. Medio mundo se ria de l'autre medio, diu, la cançó.
Va ser amb el Miró Ardébol, de Cortés Zuli, també? No, no, el Miró Ardébol no. No, no. Segons que es diu Alejandro III.
Alejandro III. Sí. Ah, sí. Jo coneixia el seu pare, Alejandro II. El rey de Macedonia. Tota la família es diu tercero, sí. No van sumant números, sinó que ells són tercero fixos. Ah, però tercero primero o tercero... És un periodista que ara li he sentit a alguns altres llocs i que jo no havia sentit mai en ma vida. No sé, pensava que té un...
Té un diari digital d'aquests. Ah, d'acord. Sí. Un d'aquests que compra la Febes. És que Suïssa, este país, clar, no pot ser. Vaig començar a fer preguntes sobre Suïssa i no sabia res. No sabia com estava organitzat el país. No sabia res de res. Ja veig que tu crides segons la setmana. Aquest telèfon tampoc. Tampoc va aquest telèfon. No sabia ni com estava organitzat el país. Digue'm al president.
El president de Suïssa no ho sap ningú. No, perquè el president de Suïssa no és elegible. No. No pinta res. Bueno, hi ha algú que ha sigut pintor. Que hi ha hagut algun president de Suïssa que sí que pintava alguna cosa, pintava les façanes. No, no, no, és un càrrec merament de... Algú ha de firmar les coses, algú ha de rebre els... Els ambaixadors. Els ambaixadors, algú ha de fer aquestes coses i llavors...
Ho fan per torn. I avui ho toca tu, demà em toca a mi. Hem tingut presidents comunistes. Ah, hi ha comunistes a Suïssa? Sí, clar que n'hi ha. Ah, jo pensava que era la reserva espiritual d'Occidente. No, no, no. I a més és el govern de concentració. Aquest espectacle denigrant de l'oposició negant-se de tot el que diu el govern per sistema, sigui qui sigui l'oposició, sigui qui sigui el govern... Sí, bueno, clar.
allà no es pot donar. Perquè no hi ha oposició. En el propi govern, i quan el govern treu alguna cosa ja s'han oposat tot l'oposable. I si no, es meten a referèndum, cosa que està molt mal vista. Sí, bueno, què te'n deia? Fixa-t'hi, un país que han d'anar fent referèndums. És que fixa-t'hi bé, eh? Han d'anar fent referèndums, aquesta gent. Si no, no es poden governar. Abans eren molt poques firmes, ara ho han augmentat.
El número de firmes que demanem referèndum. Una cosa així, no me'n recordo, però no és un número tampoc desorbitant, vull dir que no és un millor de firmes. I el referèndum és vinculant.
Cosa que no passa en aquest país. No, no, però aquí no sé quantes firmes has de recollir. Pots fer un referèndum, no? No, aquí un referèndum no. Ni una consulta. Ni una consulta, tampoc. No, pot fer una intervenció parlamentària, no sé com se diu això, una ILP, intervenció...
no sé què, parlamentària iniciativa de llei popular ja saps que... i a vegades resulta que totes les que s'han fet que han sigut quatre bueno, com que t'escolten i ja tenen el polsat i ja està, molt bé diu, apa maco, bé, vés a passar i a més a més de Suïssa cada diumenge es vota tot hi ha votacions municipals, votacions cantonals i votacions federals les votacions municipals i les votacions cantonals si no vols, no hi vas
A les pederals, si no hi vas, et multen. Clar, com està manat. Si Catalunya arriba a ser independent, ja firmaria amb ser la Suïssa Mediterrània. Home, sí, està bé. La Confederació Catalana. Suïssa... En quatre campions. Barcelona i Tarragona... Sí, però cuidado en posar Suïssa com a exemple de moltes coses, eh?
Home, les vaques estan molt contentes. Com a exemple de democràcia, m'assembla que és poc discutible. Sí, però això, saps què passa? Baranviu estaràs d'acord amb mi, perquè tu ho saps, Suïssa és un país que té, com dirien els castellans, doble resero, eh? Perquè són molt, molt, molt, però pensa que són un país que han viscut sempre...
des de fa molts, molts, molts, molts anys, han viscut gràcies a la pasta bruta... Hòstia, el tòpic de sempre, un altre que no té ni puta idea de lo que és Suïssa. No, no, no, també feien xocolata. Mira, mira, mira, en aquest moment, en aquest moment, la Suïssa, el que sí que té i conservarà perquè ho té a Gala, és el secret bancari.
Però per un concepte de llibertat, no per un concepte de filibusterisme, com pugui ser les isles caimant, per exemple. I una altra cosa, allà només aprovar una cosa, aprovar-la, el dia següent entra en vigor. Ara, en aquest moment, totes les comptes ocultes que hi ha a Suïssa, saps quants diners pots treure a l'any de la teva conta oculta? La teva conta oculta és aquella conta que tu no declares, m'entens? Saps quants diners pots treure? 7.000 euros.
En Navasi, eh? Tinc una conta oculta suïssa, només pot ser de 7.000 euros. Home, a mi m'agradaria tenir una conta oculta. Sí, tindries una conta oculta de la que només podries treure 7.000 euros. A l'any. Tu coincidiràs amb mi perquè Suïssa sempre ha estat un país... No, no, Suïssa és un país... Mira, en aquest moment... Jo ho conec molt bé perquè he estat casat 30 i escaig amb una Suïssa i tinc dos filles suïsses, o sigui que...
tinc una informació, diguem, bastant idedigna. Bueno, tens la informació que tu vols tenir, però coincidiràs amb mi... No, no, la que vull tenir noix a tu. Això serà tu que fas això. Em deixes parlar o parles tu? Em deixes parlar o parles tu sol? A veure, si vols parles tu sol, però si jo també vull dir alguna cosa... Es nota que no tinc ni idea del país. Doncs parla tu sol. El caler europeu que hi ha a Suïssa, quina part del PIB representa de Suïssa? Digue'm-ho.
Ara sí que t'ha agafat el PIB dels calers europeus que hi ha a Suïssa. No, quants dels calers europeus que hi ha a Suïssa quina percentatge del PIB suís representen?
m'has dit que saps molt d'això de Calés i Suïssa digue'm no t'ho dic que sàpiga molt t'hi dic ah, doncs ja veig que no en sé jo no sé però ara que ens donava Suïssa el Calé Europeu Suïssa ha estat sistemàticament un paradís fiscal on s'han amagat hi ha dones de diner negre i de blanquets de diner de tot des de sempre i que en els països aquests no hi ha cap por tremenda que la gent pugui ser com Suïssa o sigui una democràcia real
No, però, a veure, o sigui, tu pots explicar el que vulguis, però allà s'han amagat autèntiques fortunes llaurades a base de moltes coses absolutament execrables, que tu saps tant bé com jo. No, jo no et dic Espanya, jo et dic Suïssa. Per tant, Espanya, o sigui, no la posaré com a exemple de res, però Suïssa, entrepèn quines coses, i amb el tema dels diners, jo no la poso com a exemple, jo. Ja està, no passa res. Però això no l'estic dient jo, això és una història, baràmbio. Això és una història.
Si vols, en remuntem a l'època de la Segona Guerra Mundial. Jo no tinc cap problema. La Segona Guerra Mundial va ser una cosa excepcional. Una situació excepcional. I la situació excepcional de la Segona Guerra Mundial, un altre mamon va ser Espanya, m'entens? Un altre mamon de la Segona Guerra Mundial. Jo sempre t'entenc, Baràmbio, és que a vegades no t'expliques prou bé. També la seva neutralitat d'Espanya va ser una neutralitat, diguem, una mica financera, també. Correcte. O sigui que...
Sí, sí, que s'usa realment tota la pasta que ja és molt neta, molt clara, allà no ha passat res, allà n'hi ha que surten unes robades de quan s'han fet bestieses, en fi, no. S'ha propiciat un sistema bancari per començar segur i fiable i en paraula. I per tant això ha propiciat que diners s'aprofiteixin de l'organització financiera de Suïssa per ficar-se allà. Correcte.
I ho sé molt bé i no t'ho explicaré ara pel telèfon. Molt bé. Ja està. Alguna cosa abans? Res més. Fins el divendres. Adéu. Molt bé. Ja... M'ha tocat una mica. Una mica de caliu. Anem a la cuina. Cuina per succes. Què farem avui?
Farem una recepta, per ser solters, no és difícil, perquè és bastant fàcil tota. Perdona, Marc, però totes les teves receptes són superxungues de fer. Xungues, eh? No, perdona. Per fer-ho de menjar. No, perdona, la primera que vam fer era pizza al forn. No, jo un dia vaig escoltar una que era amb conill i amb no sé què, que vaig pensar de ueu.
La del conill era molt fàcil, si ho posaves tot al forn amb fred... El problema ara tenia el conill, però una vegada tinguis el conill... No, no, el conill era una cosa que tenia mil espècies, amb trufa i no sé què. Nútria. No, amb trufa no. Bueno, tenia mil espècies. Receptes d'avui, si no. Les compres amb potets...
Però per gastar 10 grams t'has de comprar un pot sencer i és com... Bueno, però la fas diversos cops. Les espècies no es fan malbé si les guardes bé. No, la pots guardar tot un any. És l'etiqueteta que posa guardar el lugar fresco y seco. Punto, ja està, ja aguantan. A la nevera. A la nevera. No frost, eh? A la nevera no frost. No frost. I arriba un moment que a les espècies li pots afegir moltes coses. Sí, ja.
I si no compres un conill viu, li dones les espècies per menjar, però així ja es va alimentant ella amb l'espècie i la carn agafa el sabor, i quan ja estigui el conill ve... Llavors ho llences a la brosa. No, la recepta d'avui és fàcil de fer, però és complicada d'agafar-li la tècnica. De menjar. Forn de pedra! A veure si podem fer aquesta recepta d'una vegada. No, és filet Wellington.
ja està moment, moment filet Wellington necessitem un Wellington i tallar-li un filet l'ha posat molt de moda el Gordon Ramsay a veure
S'ha de dir que és una recepta que perfeccionar-la costa molt, perquè ara ho explicaré, però els passos són realment molt senzills. El problema és trobar-li el punt de cocció, perquè ara veurem i fins que no trobes el punt que està bona... Podem sentir aquesta recepta d'una vegada? Necessitarem un filet de vedella. Filet de vedella. Sal, pebre...
oli d'oliva, mostassa antigua d'aquesta que té llavors.
Cintiua de quan estàs parlant. Caducada. 30, 40, 50 anys. A veure, no em feu servir la mostassa de pote per al Frankfurt ni per al hotdog, sinó la Dijon de tota la vida. La Dijon de tota la vida. La que porta la... La que porta les pilotetes. Sí, correcte, aquesta. Que he dit pilotetes. Sí, sí, igual que el meu avi. Què? El teu avi també tenia pilotetes. Ah, no, que estava de Dijon. Ah.
Ja puc seguir? Sí, per favor, per favor. 500 grams de bolets. 500 grams de bolets. Sí, xampinyons, poden ser xampinyons. A veure, amb el xampinyó li dóna un gustet millor que amb un altre bolet. Amb buixernons. Sí, no, perquè necessitem que tingui una miqueta de gust, però no fa falta que fem servir rovellons. No. Un parell de cebes. Cebes, de figueres.
Bueno, la ceba... Jo és que no he comprat dues vegades la mateixa ceba. Ceba, de la que vulguis. Unes làmines de bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. Bacon. O sigui, tossino. Tossino, correcte. I una fulla de mil fulles. Un full de mil fulles. Déu jade. A veure, un o mil? Quantes? Quantes? Mil. Mil. Pasta de mil fulles. D'aquella de... Pasta fullada. Pasta fullada. Però és que...
Em sonava malament. Això sona fatal. Jo d'aquesta no me la penso mancar. Es diu així. Ja m'ho podeu posar com vulgueu. Jo això no m'ho poso l'òpoca. Una lámina d'hojaldre i un ou. Això està degenerant per moments. Sí.
Agafem el filet de bou. La trosca, uns 500 grams aproximadament. Carall, quin goig que fa. És per 4 persones. 4 persones, 500 grams. Toca amb una mica més de 100 grams per persona. Us calleu o els talles al micro? Perquè si no trigarem 3 hores. Salpimentem la carn. Salpimenta la carn. Amb una cullera. Amb sal i pera.
Però és que hi ha vídeo que no pot, no ho veus. Jo no deia. O no? Vale, gràcies, gràcies. A veure, calentem una mica d'oli en una paella, i sellem la vedella. És només sellar-la, és que quedi un... Per enviar-la per correu. Però no era de bou? De bou, sí. A veure, és per fer una capa torradeta. Però no era carn.
Mare meva, mare meva. Bueno, la seiem, punto, ¿vale? Escolta, que entri a la plana. Escolta, i a aquest per què no li has fet tancar del millor? O sigui, la seiem que quedi... Correcte. La seiem que quedi torradeta. Torradeta. És un momentet per les quatre parts. L'ensenyes al foc? Sí, correcte, però ha d'estar molt fort perquè ha de quedar totalment caramelitzada, que se li diria. Ah, molt bé. O sigui, torradeta per fora, però per dintre està crua. Com un xupa-xup. Llavors, agafem, ho retirem del foc, ho posem sobre una raixeta,
i jo utilitzo la del grill, la del microones del grill, i la poses allà sobre. Llavors agafes la mostassa, sobretot està en calent, perquè llavors li agafa més substància, i li afegim un parell de cullerades per sobre i la pintem, per dir-ho d'alguna manera, amb la mostassa. Amb pinzell. Amb pinzell. Mentre se refreda, que sonarà uns 10 minuts perquè s'ha de refredar, fem la ceba, la piquem finet, amb juliana, per exemple, o amb de uets, com jo que la gana...
El clic, clic, clic, clic. Una cosa trencadeta. Els bolets també els saltegem, els fem que quedin ben fets, la seva carameljada, bueno, pim-pam. Ja està, és fàcil. Llavors, esperem que se refredi, també. També, fred. Jo crec que és un plat que és menys fred, eh? Espereu-vos. Llavors, agafem un tros de film transparent. Film transparent. Film transparent i posem les lonxes de bacó o de tocino. Tocino.
i fem el que seria el tros del filet fem un quadradet un llit que piga el filet a sobre amb tossino i el film el film a sota el tossino
el sofregidet aquest que hem fet. Oh, que bo! El posem a sobre... I a sobre el filet. I a sobre el filet. I aleshores ho enrotllem. Ho posem a la nevera uns 20 minutets. Perquè se refredi. Sí. No frozen, eh, nevera. Nevera, correcte. Llavors, enrotllem... Precalentem el forn a 190 graus. Sí. Llavors, mentrestant es va precalentant, extenem la fulla de...
La pasta fullada. Llavors, traiem, clar, ja han passat 20 minutets, ja està fred, traiem de la nevera, li traiem el film sobretot. Sobretot treurem-li el film. Plastificar. Com a l'hamburguesa, no? Com a l'hamburguesa, correcte. Afegim el rotllet aquest que hem fet
a sobre del mil fulls tapem primer els laterals cap a dintre la pestanya que tenim aquí cap a dintre i la pestanya que tenim a l'altra banda quan diu lateral diu la part més estreta correcte
primer la més estret cap amunt i després la més ample cap amunt i cap amunt envoltem el que seria el tronquet que hem fet de filet l'envoltem amb la tapa la tapes completament
Hem de tenir en compte que després, quan ja ho hagi estapat, amb una mica d'aigua, mullem el milfulls perquè quedi ben sellat, perquè ha de quedar ben sellat. Que no s'escapi, que no s'escapi de carn. Perquè llavors, com ho posarem al forn, si està ben sellat, el que són la mica d'aigua que hi hagi i tot, farà que la carn s'acabi de coure, perquè encara no està cuida. No, no, només l'hem escaldat. Està cru, això està cru, el podem menjar, està cru.
llavors quan ho tapem queda la part lletja per dir-ho d'una manera a dalt, li donem la volta i la posem cap a baix i la posem a baix i queda maco es pot decorar si voleu a l'ou el batem pots agafar tros de milfulles i començar a fer tiretes a sobre o li poses l'ou directament a sobre i amb l'ou el que es fa és pintar el milfull perquè es quedi daurat
Sobretot el moviment de... Amb un pinzellet o amb els dits. Això és cuina per solters, no tenim pinzells a casa, pots agafar els dits. Amb el que faci falta. Quin solter no té un pinzell a casa? Vaja, ja t'ho digo. Pintor que pintes con amor.
sobretot tingueu en compte que donar-li la volta al filet, bueno, quan ja hem fet... Aneu en compte que no s'obri. No, correcte, que no s'obri, i li doneu la volta perquè, clar, com hem posat el que seria el sofregit, el que volem és que quedi a dalt, perquè la carn volem que es faci, però que els olis que té els bolets i la ceba vagi regaliment cap a baix i protegeixi la carn una mica. I el tocino. I protegeixi una mica la carn, perquè la fa aquesta capa,
és protegir-lo una miqueta perquè es faci, però no massa. Veus, Núria, com és senzill fer això? Mira, jo quan he començat a dir allò del pinzell, o sigui, quan una recepta... T'has posat a pensar en una altra cosa. Quan una recepta ja has de fer servir un pinzell, jo ja penso, mira... El pinzell és una eina de cuina... A casa teva no feu panellets. Com la forquilla, els pintes amb pinzell...
Els de pinyons. Els croissants es pinten. I m'he començat imaginant el llit que envolta el bistec i he passat massa llit. S'ha de dir, per internet hi ha 3 milions de receptes d'aquestes. Quan ho veus fer, l'horitat és que és molt més fàcil. Explicar-ho és complicat perquè jo estic fent llestos. Aleshores, acaba que després donarem el consell. Llavors, ho tenim al forn 25-30 minuts, clar, això varia molt, sobretot
De com t'agradi la carn. Com t'agradi la carn, el gruixut que sigui el filet, si és molt primet, no sé què. Es pot fer també el mateix amb menys temps de cocció amb filet de porc, també ho dic perquè surt bastant més barat. Sí. I un cop ja està fet, que ha passat aquest temps, recomano que es refredi una miqueta. Sí, és un plat que es menja fred. No, es pot estar tevi. És com la venjança. Sempre.
A l'hora de tallar-lo, si està molt calent... A crema! Hòstia, que més caldat! No, perquè com porta el milfulls i porta tot el farcit aquest, quan talles, si està molt calent, quan talles, els greixos, fa cap a tini i llavors no queda maco. Fa mal lleig, fa lleig, no maco, feo, feo, feo de bé. I la veritat, ja et dic, sembla molt complicada. Però ho és! Això com es diu aquest plat, has dit?
Filet a la Wellington. Filet a la Wellington. Entreu a internet, poseu el buitador. Filet a la Wellington. YouTube, YouTube, YouTube. Hi ha un paio que us ho explica. Sí, no, hi ha bastants vídeos. O al Siri, a l'aplicació aquesta de l'iPad. Sí, sí. Li dius al Siri, li dius comer-se lo millor Wellington i et dirà on pots anar a menjar-lo. A menjar-lo, també pots anar a un restaurant. Va, vinga, música.
Amb lo fácil que es fer una truita de francesa. O fer el filet a la planxa. La desbernada.
Bé, ara ha arribat el moment de l'espai favorit de l'Òscar. Ara, ara, ara. Parlem de Càrate, no? Ah, sí? Sí? No parlem de Càrate avui? Ves quina gràcia. Ah, no ho sé. No ho sé. Bé, no. Ja m'estranyava a mi. Ja, sí. Va bé. Mentre es connecta amb el senyor Isidre Anglès, que és el contortuliu,
Voy a llegir un article que va a sortir al diari ABC. Cuidado, eh? Al dia 28 de octubre. 22 de octubre. Diu, el portugués Cristiano Ronaldo, ganador del Ganardón en la última edición, y el argentino Lionel Messi, ganador del trofeo en cuatro ocasiones, encabeza la lista de 23 candidatos al Balón de Oro. Fins aquí, anem bé. Adeu, Núria. Adeu.
Balón d'Hora 2014, que es va publicar a primera hora del dia 28. Aleshores resulta, diu, en la nòmina, diu aquest article, en la nòmina figuren 6 jugadores del Real Madrid. I diu, els 6 jugadors del Real Madrid són Ronaldo, Karim Benzema, Gareth Bale, Sergi Ramos, Toni Kroos i James Rodríguez.
i quatre del Barça, Messi, Neymar, Andrés Iniesta i Javier Macerano. I dos que en la temporada anterior, i aquí ja són dies, ostres, dos que en la temporada anterior jugaban en el Atlético de Madrid, com són Diego Costa i Courtois. És curiós perquè, clar, posen a Diego Costa i Courtois
com a jugadors que estaven a l'Atlètica de Madrid. I a Toni Kroos i James Rodríguez com a jugadors del Madrid, quan la temporada passada, que és quan li donen la pilota del resultat, que no jugaven al Real Madrid. Jo ja fa un... Que t'has perdut, no? No, jo entenc el que vols dir. Ah, ja està. Però clar, que després diuen, també figuren dintre de Castellista el senyor Di Maria del Manchester United.
O sigui, s'han fotut amb un lío aquests senyors de l'ABC. Home, jo no entenc res. Tu no has entès res. En fi. No entenc res. Isidre Anglès, bona nit. Bona nit. Tu has entès això del diari de l'ABC? No. No. No. Tampoc. No l'entenc ningú. No els entenc mai. Jo que rai, que jo no ho sé, però... No, no. A veure, di Maria que juga el Manchester United o el Real Madrid. Pides.
No, no, estem parlant de la temporada passada, que és la pilota d'or de la temporada passada. Bé, és igual. Què? És igual. Anem al Quintanès o què? Anem al Quintanès. Evaluació. Què tal?
Bé, bé, gràcies. La família també. Vas rebre... A veure, la foto aquella del... Sí, la vaig rebre, sí. És un amigo. Pobret, va caure. Va caure. Va caure i quan no cau li passa qualsevol cosa. No està centrat. Sí que sembla que siguin les dels cops, però punyotes. Jo crec que té un problema amb la dona.
No sé exactament, però que no estàs entrat i que està molt lluny de la seva forma, podríem estar tots d'acord. Doncs mira, diuen que el Manchester United, el senyor Bengal. Sí, que el vol. 30 quilos. Ja tarda. 30 quilos.
Però és veritat, això? Això diuen. Però qui ho diu? Qui ho anuncia? El rumor? D'on departe? No sé si al Mundo Deportivo. Per 30 quilos? Vaja, però és que ni pensar. Directament ja el podem pujar damunt d'un avió, amb ell, a la família, i apa, que torni. A mi el que em va agradar va ser Luis Enrique. Ah, sí? Sí. Quan li vam preguntar, diu, a Matías, què és això que el vas posar de lateral?
La resposta... No es va queixar exactament, sinó que li van preguntar i es va quedar sorprès perquè d'entrada ell sembla que comptava com a central, no? Però no crec que es queixés exactament. Bueno, però així li van presentar, diu, si es queixa que jugava de lateral, apaga i vamonos. Home...
No, entenc que no, perquè a més ha sigut la seva posició natural durant molts anys. Clar, durant molts anys has jugat... No va ser ben bé això. Era la típica, diguem, conversa de la qual extreus una... Li van fer una entrevista, em sembla que va ser a França, i van extreure una part que és allà de fora de conèix. Bé, clar, és que aquest és el problema. Aquest és el problema. Aquest li van cantar, a Lluís Enric, que li canten a la roda de premsa, i si és tal qual, doncs ell té dret a...
A mosquejar-se, però bé, no es va ni arribar a mosquejar. No, no, és que Lucien Vique no es mosqueja. No faci mirar. Però va, és la típica, diguem, pregunta trampa, no? Sembla ser que demà jugaran a la mitja el mitjó. És a dir, Busquets-Macerano. És que jo hagués tret... A veure, a mi hi ha una cosa que em va deixar certament preocupat,
Ja m'havia semblat en altres partits, i és que Lluís Enriqué, vaja, deu tenir moltes virtuts, segur, però hi ha una que em mosqueja bastant, i a mi és que els entrenadors que no ho tenen em deixen bastant fred.
I és que no sàpiga llegir el partit. És a dir, tu fas un plantejament que pot ser errònic, pot ser... I canvies... No, però a mesura que va avançant el partit, diguem-ne que són unes peces, és com jugues cac, que es feia molt amb Guardiola, diguem-ne. De fet, va canviar... De intervenció durant tot el partit, no? Canvien els mateixos jugadors que ja tens de posició, diguem-ne que amb una precisió diferent de la que tenies, amb una tàctica diferent, i si no directament canviant amb un jugador diferent, perquè la típica...
A veure, el típic canvi és el que també fa el Vicente, que és canviar posició home per home, no? Treus un mig, poses un mig. Treus un davanter, poses un davanter. Bé, fins aquí tot bé. Però, clar, si tu no varies la forma de jugar, potser que no és un problema de les peces. És un problema de l'encaix que fas a les peces. I això és una cosa que em preocupa, certament, perquè sí que l'hi he observat, almenys fins ara, no sé si endavant la cosa canviarà. És que no actua...
Diguem, a temps real, sí que fa una previsió a priori, que pot ser bona o dolenta, però vaja, diguem que la circumstància, o com funciona el partit, t'ho diu. En principi, la previsió que va fer no era dolenta. Minut 4, 0-1. Però vaja, es va demostrar que hi va haver un moment en què la cosa ja va petar. Però per què? Per què va petar? Ahir està el tema. Per què va petar això? Jo, si recordem la setmana passada, jo apostava perquè jugarien amb quatre centrecampistes, per tenir el compte, perquè era previsible...
que al Madrid jugaria amb quatre centracampistes, que és el que va fer. Llavors, si tu no estàs en les teves, diguem, millors condicions, en el teu millor moment de joc, etcètera, no crec que sigui el moment de treure tres centracampistes contra quatre d'ells, i amb la diferència de cap pilota que perdis, que serà una ocasió de gol, pràcticament, no?
I això, mentre va durar la força dels que estaven al centre del camp, va anar més o menys bé. Potser que sí que qui estava portant més perill a l'àrea contrària era el Barça, però a la que la força no els va acompanyar,
punyetes, se'ls van menjant patates. No, no, clar, no, l'empat a un ja els va desequilibrar una miqueta i ja el... Bueno, la ridí jugada aquella, la ridí jugada aquella que va fer Iniesta Mascherano, que va ser absurda, de la vins, potser, no? Aquí demostra que no estan, diguem, molt concentrats i molt pel camp de fe, perquè aquella jugada va ser ridícula.
El Madrid va guanyar amb justícia, sí. El primer gol el vam ficar per aquella mena de penal absurda amb Piqué que li dono amb la mà, una bestiesa. Aquella jugada absurda entre Iniesta i Maixerano, que per no fer una patada a la pilota que vagi a la quarta graderia o directament a la castellana, que surti del cami...
No, no, vull dir, allò per tenir una mena de control absurd al centre del camp, es fan nos a un a l'altre, li faciliten la jugada analista. De totes maneres. No ho entenc, això. De totes maneres. I després ja per rematar un còrner, vull dir, fantàstic. Bé, fantàstic, no ho sé, vull dir...
A veure, ens van agafar mals pixar del ventre, i entenc jo que tampoc no ens van passar per sobre, sí en el contracop, sí que és veritat, però ja a la segona part ben avançada, perquè a la primera part van portar perill, però era més igualat, i jo crec que va tenir més opcions de gol el Barça que no pas el Madrid, però a la segona ens van passar pel damunt, perquè clar, deixava tots els espais brutals,
a mi no m'acaba de convèncer com estan jugant, vaja, en definitiva tot aquest rotllo és per dir que no em convènc gens ni mica, crec que molt poca gent li convènc però jo veig que la distància entre línies és brutal i al centre del camp, per exemple, un que canta i de quina manera dels que més seria Busquets, que sembla que no hi sigui però és que clar, és que té molt que m'ha cobrir, és que no l'ajuda ningú llavors davant d'aquesta història el que tu m'has preguntat al començament és a dir, si ho veus
Carallot, ara parlo no per tu sinó per el Luis Enrique, fica el doble pivot, adelanta Mascherano, que allò el tens, el Mascherano, el poses al centre camp, fiques un doble pivot sobre la marxa i treus, jo que sé, amb Bartra i fiques quatre defenses i un doble pivot. Jo crec que també va influir Isidre la lesió d'Iniesta, que això era un importerable que no...
No, no va fer gran cosa. Però no era el canvi que ell pensava fer. El segon canvi, el del ministro, o el tercer? El tercer, ja. Bé, però és que això, el primer canvi ja havia d'haver estat aquest. El primer canvi va ser Xavi per Rakitic. Però és el que te'n estic dient, està fent un canvi d'un mig per un mig, que és el canvi que fa sempre, però és que amb això no varia res.
Home, sí, el joc de Rakitic no és el mateix joc de Xavi. Bueno, no, i a més el va col·locar a la banda dreta per parar la sangria aquella brutal que produïa, però és que això és un dejaví, ja ho sabem, que és en Marcel, com no té cap extrem a qui cobrir, però el tio té tota la banda esquerra seva, la banda dreta del Barça per pujar, i no els jugades venien per allà, totes venien per allà, què va fer? Va treure Xavi, el joc de Rakitic per la dreta, però bueno, el joc de Rakitic ja hi estan. Llavors, jo per això dic, jo apostava per jugar amb quatre...
amb quatre amics campistes i potser amb dos avanters, un 4-4-2. No passa res. La final de la Copa del Mundialit, aquell que li vam guanyar al Santos, que es va guanyar...
de Pallissa, no?, passant per damunt del Santos, és que no van existir, em sembla que es va jugar, si no recordo gaire bé, eren set centrecampistes. Pràcticament. Tenint-ho en compte que Alves no jugava aquell dia, evitem, fent de defensa. Era tres defenses i set centrecampistes. No hi havia cap davanter, perquè més i tot Messi jugava com a fals davanter. I va ser un partit brutal.
De totes maneres, a mi, de moment, no em preocupa haver perdut contra el Real Madrid. No, però és una oportunitat perduda de deixar-los a la quantitat de punts que estaven. Ara ja ho tenim a un punt. No és el mig de dia per fer experiment, però el que s'ha demostrat és que els dos únics partits que han jugat contra equips d'un cert nivell, el PSG i el Madrid, els hem palmat i em se l'ha cap per la mateixa...
De gols, 3 a 1, si no recordo malament. No, el PSG 3 a 2. 3 a 2. I amb la mateixa sensació que no controlàs absolutament res del partit, que fan una mica el que volen i que et venen com a bales per tot arreu. Tàcticament no m'agrada gens. Tàcticament no m'agrada gens.
No m'agrada gens, perquè potser el plantejament que ell fa és per un cert tipus de jugador amb unes certes característiques físiques que no és exactament potser els jugadors que té aquí el Barça. Jo crec que l'intel·ligent és acoplar una mica les característiques del joc al tipus de jugadors que tens, perquè la plantilla no la podem canviar sencera, diria jo.
No, jo també crec que influeix, doncs, quants jugadors nous hi ha. Està Ràquid, que és nou, Rafinha, que és nou... Perdona, els que jugaven em sembla que eren 7 o 8 de... De descomptar el porter, eh? A veure, jo, el que no entenc... Eren 7 o 8 dels que van jugar a la final de... Exacte, això és el que jo no entenc, que després de tots aquests fitxatges resulta que posa contra el Madrid l'equip que va... va jugar a la final de... Pràcticament, teníem el...
Treient el porter i el Luis Suárez, la resta eren els mateixos que van jugar. Perdona, i Matier, no? I Matier, sí. Queden tres canvis.
No, però al centre del camp. Neymar i Luis Ores, per Pedrito i Villa i tots. Però no, no, a veure, que jo crec que podíem haver guanyat, però estava, vaja, per jugar amb quatre centracampistes. En fi, ja... Subta molt que no ho fes. Ja veurem, perquè aquesta setmana el Madrid juga, suposo que juga a fora, sí, contra el Granada.
Sí, sí, home, que ha agafat el cabreig aquell monumental en cap a rost. Sí, amb tota la raó. Amb la portada del Marc, no? Solo espero que no nos pasen por encima. Home, potser que també és una frase que ell ha dit, però l'haurà dit dintre d'un context. Dintre d'un context totalment diferent.
li han tret de context i l'han ficat com a titular. El tio s'ha cabrejat amb raó, amb tota la raó del món. El segon classificat empatat amb el Barça, que és el Sevilla, juga a les 12 el diumenge contra l'Atletic Club i el Barça juga demà a les 9. 9 o a les 8? Qui hi ha? A les 8, perdona. A les 8, a les 8. Tantrada és un partit que s'hauria de guanyar
Hem d'entendre que el Real Madrid guanyarà a Camp del Granà. Sí, en principi les coses hauríem de quedar com estan fins ara. Tal com estan, perquè l'Atlètico jugava amb el Pórdova, vull dir que també estem allà. Però bueno, pot treure un empat. Potser també un empat, etcètera, però vaja. I el València sí que té un partit una mica complicadet, que és contra el Villarreal, el diumenge a la 5 de la Tarra.
Una mica complicat. Però vaja, que el que ens queda d'aquí a finals d'any també té la marinera, eh? Home, sí, clar. Per això dic que haver empatat o haver guanyat el Bernabéu et donava una mica de...
aire per aguantar el petit turmalet que tindrem ara ara el dimecres crec que és l'Agex el camp de l'Agex el camp de l'Agex el partit que s'hauria de guanyar sí o sí? en principi s'ha de guanyar si el Barça vol classificar-se primer a la lligueta aquest partit l'ha de guanyar sí o sí
I comptant que el partit de la Poel també es guanyi, que potser sigui una més senzill, i després guanyar aquí al PSG. Si no, segons els de grup o títol.
A veure qui et toca el bombo. A vegades no se sap què et conté més, però vaja, d'entrada hauries d'anar sobrant per sortir primer. L'avantatge que et dona ser primer de grup és que el partit de tornada de les vuitens el jugues a casa. Des de català. Perquè el rival que et pot tocar és igual que siguis primer i segon. A mi em va deixar molt fred el partit del Bernabéu i l'única cosa que em puc agafar és que em va deixar un
molt bon recurs de boca, el... Lluís Fárez. Sí, bueno. Lluís Fárez em va semblar fantàstic, molt millor jugador del que jo em pensava, no l'he vist prou. Però pensava que era únicament un rematador i els peus té criteri, eh? Sí, i tant, i sap veure la jugada. Va per totes. Sí, sí, em va sobtar. També era un primer partit, el tallo porta mesos que no està en competició, i era un partit de mà màxima
que també suposo que sortia amb totes les ganes i se l'ha de veure potser amb més rodatge, amb més partits pel mig. Però això em va sorprendre molt
els detalls tècnics que va tenir jo crec que no hi ha unitat de menys a més perquè porta molt de temps sense jugar i sort que l'han deixat entrenar perquè si no el deixen entrenar aquest partit no l'hagués pogut jugar això està clar jo crec que de totes maneres que trigarem una miqueta encara a veure el Luis Suárez de 90 minuts i efectiu
Sí, però vaja, que a mi, jo ja et dic, va suposar una sorpresa molt agradable. De moment, una bona sensació. Molt agradable. Que, en canvi, no sé, sembla una mica pàtic, és Messi. Bueno, és que jo crec que va remolc. A veure, ja no li podem demanar... No, no, a veure... El que feia fa 3 anys o 4 enrere que tenia 24, 23 anys. No, clar, no és el mateix. Té 27, 28 ja, no?
Ja té una edat i ja comencen a passar els partits, i a veure, no li podem demanar cap capaç que el que feia fa 3 anys, que és que allò era sideral, allò era un marciano. Directament era allò el que no s'havia vist mai, per això. No, no, i continua sent un extraordinari jugador.
Excel·lent, però clar, el Pallú no es pot posar l'equip a l'esquena i fer quatre jugades amb el que se'n va de cinc jugadors a cada jugada. Hòstia, no, tu, li tenen molta gent al damunt i li fan faltes. Aquest és el tema. Arbitral. Aquest és el tema. Pitar d'una forma absolutament, diria jo, que parcial...
amb el Madrid va treure targetes grogues amb una facilitat tremabunda que em sembla que podia ser targeta jo no dic que no però entrades similars tant el Carvajal com el Croc i què? resulta que els no sé si eren els 10 minuts de la primera part els dos davanters del Barça ja tenien targeta ja la pressió dels davanters ja no es podia fer clar
No, i amb ells els va treure la primera targeta groga, si no recordo malament, al minut gairebé 80, molt. Sí, sí, a la segona part. I mires el número, però que això és típic amb els partits del Barça, mires el número de faltes del Barça i mires el número de faltes de l'equip contrari, i en canvi les targetes sempre són més pel Barça que per l'equip contrari. Són més bèsties. Aquella última falta i targeta groga, Ronaldo, jo crec que fins i tot era vermella. Allà era vermella directa per agressió sense estar el papilot en joc. Això està claríssim.
Hombre.
A mi em va deixar bastant sorprès aquell arbitratge. Sí, però, mires l'acte i, segons l'acte de l'àrbitre, resulta que l'únic que va fer Ronaldo és dir-li quatre paraules a mà. Sí, era una desconsideració. Una desconsideració. No, no, però era el fet. Vull dir, la falta, diguem-ne, que la va considerar una desconsideració, no una agressió. Una agressió, claríssima. Perquè, sense pilota, tu tires dues patades enrere i li pots donar qualsevol part de la cosa. Sense el terra, li pots donar la cara. I, a més, que no estava la pilota en aquell moment. No, no, per això, sense la pilota en joc, elles
És una agressió. És una agressió i és... El Parlament ho diu clarament que és expulsió. Sí, sí. És expulsió i més d'un partit, evidentment. Però bueno... Està feta, diguem, amb tota... No és una. Van ser dues patades. Sí, que bueno, que de totes maneres el Barça no va perdre el partit per això. No, no, està clar. Però que sí. Però vaja, que sempre comptem amb una labor... En aquest cas jo crec que va ser palès que sí...
Que punyeta, no ajuda en res. Has de tenir un dia excels per guanyar. Allò has d'afilar molt, molt. Jo recordo en temporades anteriors que veies aquests arbitratges, però que a pesar d'aquest arbitratge el Barça marcava 4 o 5 gols i deies... I encara, perdona, és el dia que vegi que li ensenyen una targeta groga al Cristiano Ronaldo per llançar-se. Perquè cada partit busca com 4 o 5 penals que no li piten. Alguns, evidentment, el previo cas.
I que es queden asseguts amb els braços en l'aire. I que s'hi entra directament, vull dir, com amb aquella que la teníem amb Busquets, que van reclamar penal, bueno, ell va reclamar penal, no era absolutament res, que el que fa és buscar el cos del contrari i llançar-se, no? Sí. Hòstia, jo no sé, jo encara no he vist que li ensenyen una targeta groga a aquest jugador, hòstia, em té la cosa fastidiat, vull dir...
Vull dir que hi ha un recer diferent per marcar les faltes i les targetes. En definitiva, ens ha preocupat la nostra. A mi no em sembla que estiguin jugant bé i que falta molt i molt. Espero que sí que conforme vagi...
doncs, augmentant el número de partits que juguen plegats i que potser les idees de Luis Enrique encara les han de... Les han de pair, encara. Sí, les han de pair, però jo et dic, hi ha una cosa que em deixa fred, fred, fred, que va ser exactament el que t'he comentat abans, que és la falta, diguem, de rapidesa, de reflexes per part de Luis Enrique per canviar alguna cosa que segurament ell deu estar veient més que nosaltres, perquè ell és un professional de futbol, ha de veure que el centre del camp no està funcionant, doncs, hòstia, fica'm un pallo més allà.
no passa res perquè canvis el teu criteri o et pots equivocar o els altres poden fer un plantejament diferent del que tu pensaves, però has d'anar reaccionant a mesura que el partit es va desenvolupar. Ja veurem com continua aquesta... Ja veurem, ja veurem. La propera és una demà al partit del Xerta per veure com està. Hem de marxar, ja som pràcticament les 10. Avui estàveu... Com deia la Mònica Terribas, bona nit, Sant Just, ja podeu anar a dormir, que som les 10. Adeu. Adeu, bona nit.
Fins demà!