Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
La... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la...
Molt bona nit, són les 8.11. Estáu sintonitzant Ràdio Desver l'emissora multifal de Sant Just, i aquest programa és la Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que avui no ha vingut. No ha vingut. La setmana passada no va venir el Miquel, aquesta setmana no ve el Marc. Ens anem tornant. Són com els germans bessons, que venen només un, i per veure que venen els dos... Ja m'agradaria a mi ser el germà bessó del Marc. El que així tenim aquí és el Miquel, Simón o Miquel, bona nit. Bona nit.
Senyors Cazóquio. Avui, per no sé quina festa és avui, tenim festa perquè avui està amb nosaltres el senyor Armand García. Hola, Armand, bona nit. Bona nit, bona nit. I com no, també tenim la Núria. Bona nit, Núria. Bona nit. I intentarem contactar per xerrar amb ells, amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, que no sé si em va dir que no. No me'n recordo. La setmana passada m'ha dit que no. No se sap mai.
Josep Maria Montes, que ens ha de fer la previsió del temps a veure si arriba la nevada a cota zero o no, i arriba el Mariano González des de Madrid i el Isidre Inglés per parlar del gran partit del Barça l'altre dia a San Siro. I la que sí tenim aquí amb nosaltres, com sempre, és la Carme Bardó. I bona nit, Carme. Ben trobada. Quan vulguis, comencem. La Desvernada.
Avui és dia 22 de febrer de l'any 2013. S'ha caigut la càmera. Si algú ens estava veient... Ja no ens veu. Ara sí. Avui que ho he maquillat... Com deia, avui és 22 de febrer de l'any 2013. Estem a la vuitena setmana de l'any. Han trascorregut 53 dies d'aquest 2013, que ja sabeu que és l'any de la crisi, i només ens falten 312 per arribar al 2014, que serà l'any del referèndum. Sí senyor. Vinga, anem. Sol. El sol ha sortit avui a les 7.
i 37 minuts. I s'aposta a les 6 i 34. Quasi, quasi, quasi... 12 hores de sol. 11. 11, sí, sí. I demà.
Bé, demà el sol sortirà dos minutets més aviat, a les 7.35, i es pondrà un minutet més tard, a les 6.35. Ara sí que són 11. Ara clavades. La lluna ha sortit quan eren les 15.30, és a dir, les 3, dos quarts de 4. I es pondrà quan sigui un quart de 6 de la matinada. I demà? Demà sortirà una hora més tard, a les 4.30 o dos quarts de 5 de la tarda,
i es pondrà com 40 minuts més o menys, 40 minuts més tard, a les 5 i 50 del matí. I hem de dir, per si els amants diuen, mira, la lluna, que el dilluns serà plena. Sí, senyor. És gran, maca, no? Rodona. Exacte. Plena. Amb els núvols, potser no es veu. La teoria, els núvols, un cop ha passat avui... Sí, vols dir... Que demà estaran núvols i claros, no? No ho sé pas. Ens ho dirà el Josep. Sí.
Anem als universitaris. Avui fan anys, concretament 44, el senyor Joaquín Cortés, que si no estic confós balla. Balla. Ho intenta. Ho intenta? Sí. Uns quants menys, 38. La Drew Barrymore. Drew Barrymore, aquesta és la nena que sortia a ET. ET. ET. La nena que de petitona, després ha fet més pel·lícules, com, per exemple, Los Angeles de Charles. Fa grans, també, eh? Sí, sí, oi? Bé, aniria bé a passa.
I 64 fa una persona que segurament és molt admirada per part de l'Armand, el senyor Niki Lauda. Ah, sí? Fa 64 anys. 64 anys? 64, ja veus. Qui ho diria? Està a punt de jubilar-se? Qui ho diria?
Bé, anem a les efemèrites, coses que van succedir al dia com avui, 22 de febrer. Bé, doncs el 22 de febrer de 1530, és a dir, fa uns quants dies, el senyor Carlos I d'Espanya i Quinto d'Alemanya... ...por la gràcia de Dios... ...és coronado emperador en Roma por el papa Clement VII. Mare de Déu. Mare de Déu. Sí senyor. I així no es luce el pelo. Ah, sí. 1819.
Espanya sempre ha fet negocis. L'hi va vendre als Estats Units al territori de Florida. Fantàstic. Ja veus, sempre ha fet negocis. Tenen bosses de pipa i de cacowets. Segurament. I un efemere des d'abans d'ahir, el 22 de febrer de 1905, la ciutat de Sevilla va... va alvorar, va començar el dia, va despertar-se, coberta per un insòlit cap de neu, per un insòlit cap...
que era fuit de l'ola de fred que venia per tota la península. Més o menys com ara. Sí, però no ho entenc. 1905. 1905. I què passa a Sevilla? És que a Sevilla no neva. No neva. A Sevilla no neva pràcticament mai. Fa fred. Doncs al cap de setmana el millor sí, eh, perquè avui he vist una simulació a les notícies de televisió espanyola que feien l'entrada i arribava pràcticament a la punta de... De què? No arribava.
De Cádiz, de la punta Tarifa. La tacita de plata. La tacita de plata. Sí senyor, sí senyor. Molt bé. 1940. El 1940 va ser entronitzat o anomenat de l'Aïllama Tessin Gaitzó, no sé quin número. Quirovàsk? No, era tibetà. És l'actual de l'Aïllama.
que ara no sé quals setanta i escaig d'anys té, i en aquell moment, quan el van nomenar Dalai Lama, tenia només cinc anyets. Estic molt content, doncs, eh? Sí. Tu no has vist la pel·lícula, segurament tu sí que l'has vist, el Brad Pitt... Siete años en el Tibet. Siete años en el Tibet. És la història d'aquest nano. És la història d'aquest nano. Jo sí, jo sí. Jo soc un fan. De Dalai Lama. No. Bueno, sí, em reconec molt aficionat a la cultura tibetana.
Un dia d'aquests s'associarà al Bonfó. No, no, no. Jo tinc moltes ganes de viure-les. Molt bé, anem al Sant Ural. És a dir, aquells noms que ens trobàvem abans en els calendaris... Ara jo no fan calendaris al Sant Ural. No, perquè es van canviar, ara, a més. Sí? No. Ah, sí? Bueno. Avui és...
Em deixes que el digui jo, però després faré una pregunta sobre aquest. Diu que avui és la càtedra de Sant Pere, apòstol, celebrada a Roma des del segle IV.
Jo pregunto, avui què? Santa Càtedra o Sant Pere? Deu ser Santa Càtedra perquè Sant Pere és el 29 de juny i és el mateix Pere. Deu ser Santa Càtedra. No conec ningú que es digui Càtedra. Ni jo.
També Santa Merida, Santa Margarida de Cortona, que era penitent. Igual que Santa Margarida i els monjos, també devia ser penitent. Segur que sí. I Santa Leonor o Leonor, que va ser reina d'Anglaterra. Sí, senyor. No era la Leonor d'Aquitània, una altra, perquè la Leonor d'Aquitània... No, no, esclar. La Leonor d'Aquitània... La dada no es diu Leonor d'Aquitània. Es diu Elisabeth. Ella no.
A mitja de matí ja no sap ni com se diu. Bé, anem al santural de demà. Demà és, per si voleu felicitar algú, Sant Policarp. Que era bisbe d'Esmirna. Màrtir del segle segon. Deixeble dels apòstols, clar. Però escolta, del segle segon, si comencem a comptar els segles des del moment que va néixer, clar, el segle segon, deixeble dels apòstols,
El segon deu ser l'any 100 després de Crist.
No sé, no m'ho crec. Però és igual, no discutirem pas el Benedicto de Simoquinto, ara que es retira, això del Sant Policarp. No, no. A més de Sant Policarp també és Santa Marta d'Estorga, que era Vergimàrtic, segurament, a Estorga, i Santa Rafaela de Ibarra, a la Beata, Cares Beata.
És beata, Rafael Adibarra, que era mare de família, però això la faran santa, pobreta, perquè era mare de família, de Bilbao. Ah, està bé. Deu ser parenta del sant Mamés. Segurament. Segurament. Hòstia, és que no... Millor no ho dic. Anem a veure si el Josep Maria ens dóna el temps.
Doncs avui que tothom està tossint aquí a l'estudi. No sé pas com acabarem. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. A veure, aquí tinc tots els... No, jo no. La Núria encara no l'he sentit tossint. Jo aguanto. Aguantes, vale, molt bé. Farà fred, oi, Josep Maria? Sí, farà fred. Farà fred. Sí, força fred. No un fred excepcional. Ah, no? A la temperatura és... extraordinàriament baixa, però, vaja, que ve fred. Fa fred. Fret.
i no hi ha possibilitat de neu a cota zero? Doncs la possibilitat sí que hi és. Doncs aleshores fa molt de fred. Tito, perdona. Farà molt de fred. Però no serà excepcional. No em vinguis amb la història de la humitat i del vent.
A veure, penseu que ara pràcticament tota Europa, excepte la península bèrica i Itàlia, els països del sud... Sí, les tres grans potències europees, Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Irlanda ja s'ha submergida d'aquesta onada d'aire fred que està... Irlanda també, fixa. ... a tota Europa. De fet, si veieu les imatges de satèl·lit es veu claríssimament com des de la frontera de la península bèrica d'Espanya. A França hi ha una línia horitzontal seguint la...
la latitud, en la qual separa això, la massa freda que ve de França, amb la massa càlida que es troba sobre la Península d'Amèrica. O sigui que ens estan salvant els Pirineus. En aquest moment, sí. Els Pirineus i la costa Cantàbrica. També. Penseu que a l'extrem nord, a la Lampordà, ja comença a entrar aquesta massa freda. I en aquests moments hi ha, a la Lampordà, temperatures de dos i tres graus. No hi plou, en aquests moments, i, per tant, evidentment, no està nevant. Però un floc de neu aquesta tarda segur que ha caigut,
Aquí s'ajusta, serem als 6 graus. No sé, Miquel, ho has mirat a quina temperatura estàvem? El termòmetre del meu cotxe, que és bastant fiable, marcava 7. Potser hagi baixat ara una miqueta. 6 graus. I baixarà més, clar. I baixarà més. De fet, no baixarà fins que aquesta perturbació que està entrant en aquests moments per Galícia, i que seguirà exactament de West a Est,
creuant el castell a Lleó, en aquests moments està entre Madrid i Salamanca, almenys al Cantàbric, i va circulant cap a Catalunya. A mesura que vagi propant-se, la massa d'aire que hi ha molt freda o freda sobre França anirà avançant cap al sud. I farà que la perturbació llisqui una mica més cap al sud. És a dir, no afectarà el Pirineu, que seria el lloc més probable que anaves,
N'hi ha al Prè Pirineu. Sembla que circularà per la Catalunya central, la costa central i des d'aquí cap al sud. Cap al sud. A les comarques de Tarragona, de Lleida i del sud de Barcelona. Això fins d'illuns? No, no, això aquesta nit. Aquesta nit? Això mateix. La costa de neu aquesta nit serà uns 500-600 metres, i a mesura que vagi aquesta massa d'aire del nord, vagi avançant cap al sud, la costa de neu anirà baixant. De fet, espero que a les 6-7 de la matinada pugui estar als 400-300.
i si les pluja, segons els últims models, aguanten fins a mig matí de demà, la cota podria baixar als 200-100 metres i en algun lloc això sí pugui arribar pràcticament a la línia de la costa. Sembla més problema cap a les comarques del sud de Catalunya. O sigui que no ens tocarà que és injust. No t'atreveixes, eh? No, no, perquè penseu que només que ens equivoquem amb un grau de temperatura
Fa que la cota de neu canviï uns 150 metres. Per tant, només que un grau ens equivoquem, doncs són 150 metres amunt, o 150 metres a l'àrea metropolitana, doncs són 20 milions d'habitants. Sant Josep, quina cota està? 10. 10 metres. 10 metres sobre el nivell del mar. No, 10 metres. Quants metres està sobre el nivell del mar? 100? 50, 80? No, em diu la Carme que 100. És que avui l'he mirat.
Doncs mira, tenim més probabilitats que a Barcelona, eh, que almenys a la part baixa de Barcelona. Bueno, és que... 125 que en gent està. 125. Doncs mira, encara potser veurem algun faig de 10. Avui l'hem mirat, si per curiositat hi he vist 10, dic que és raro. És que m'he saltat un 0, segurament. Doncs bé, aquesta perturbació deixarà pluja sembla ser bastant important a la meitat sud de Catalunya aquesta nit.
A Tarragona. Poden caure 20-30 litres, més o menys, entre la ciutat de Barcelona i la de Tarragona. Pensem que aquesta zona estreta, molt estreta, bueno, estreta vol dir uns 100 quilòmetres, doncs això pot ploure força. Però aquí no. Però en forma d'aigua, això, per sota dels 600 metres durant la nit. I serà demà a la matinada i a primeres hores del matí quan la cota vagi baixant. I és que quan la massa d'aire fred que hi ha a França, doncs vagi... Vagi baixant, també.
Però què te n'anava a dir? Aquest temps fins a quan durarà? Dilluns, dimarts? No, després d'aquesta portogració, demà mig matí, mig dia, ja s'anirà al Mediterrani. Es col·locarà més o menys situada entre l'illa de Menorca i Còrsega, és a dir, el tenim relativament a prop, però ja haurà passat. I mentre s'estigui allà, anirà entrant a aire fred de l'interior d'Europa. Cada vegada més fred. De fet, demà preveiem que tot i que pugui sortir un estonet al sol, sobretot ja cap a última hora de la tarda, no és que el farà absolutament gens.
I les hores per que surti no d'escalfar? Sí, primer perquè se'n recordem d'ell, perquè res més. I diumenge sembla que serà un dia molt clar, molt assolellat, però... Però fred. Un dia fred, màximes, que possiblement no arribin ni amb el sol, als 10 graus, i, aprenent de tot Catalunya. I per tant, ja sigui un dia fred. Al Pirineu, pràcticament tot el Pirineu es mantindrà sota zero. Sota zero. Tot el dia.
Penseu que a 1.500 metres d'altitud, espereu per les zones del Pirineu, una mitjana de temperatures d'uns 8, 9 sota 0, que han anat fent molt dinits encara més fredes i dies potser ni toquen els 0 graus, sota el 0. I a les hores, això dilluns... I aquesta perturbació fa uns dies que semblava que es voldria, després del diumenge, a partir de dilluns, que podria recular una mica. Però no. I posar-se sobre Catalunya, cosa que provocaria, a qui es provocat,
doncs neu a cota zero a llocs com la mateixa costa. I sembla ser que això no serà del tot. És a dir, sí que retrocidarà una mica, però no creiem que serà suficient com perquè ens arribi a afectar. I per tant podria augmentar els núvols a la línia de la costa, per tant aquí també s'han just, però sembla ser, almenys de moment per ara, que no provoqueria cap nevada.
Però, vaja, la tindrem molt, molt a prop. Per tant, caldrà valdre la pena seguir-la perquè hagués de perturbar això, que ja sabem que quan arribin al Mediterrani se'ls tornen boja. Tu ja saps que aquest programa es grava, no? Sí, sí que ho sé. Fa molta por, això. Clar, després, si et venen a reclamar, dient, no, és que l'home del temps a la desvernada va dir que no, nevaria, és injust.
No, no. Demà al matí podem veure uns flors de neu. Penseu que la probabilitat és baixa però no impossible. I més endavant poden passar coses molt interessants. És que la perturbació es vagi desfent, sembla ser que no ens afectarà,
però les restes de la perturbació es passegin des del mar Balear cap al centre de la península, girin cap enrere. Restes de núvols, dies bastant tapats, freds, dies freds... I sembla que a partir del dijous i vendres podria generar-se una perturbació sobre el Mediterrani, que aquesta sí que ens afectés. Amb temperatures més altes, per tant la cota neu pujaria, un 700, 600 metres, que és molt avall encara,
i podria ser amb pluixes, a partir d'aquesta cota. D'això, si et sembla, com que ja has dit el divendres, ja en parlarem la setmana vinent. Correcte. Molt bé. Es posa molt interessant, com veieu. Ja, ja. Volíem coses interessants i per fi ens ha arribat. Però res, que tinguis un bon cap de setmana. Disfruteu-lo. Adéu. Adéu. Doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim i, com sempre abans, fem el regalet.
Aquesta setmana hi ha molts temes per parlar. Per exemple, l'espionatge aquest del Método 3. Cada vegada costa més de triar això. Però suposo que això del Método 3 durarà encara una setmana més. Esperarem a veure si surten Mortadelo i Filemón.
I ja veurem com acabaran dient que a les gravacions ilegals els va fer la tia. La tia de qui? La tia. Avui vull parlar dels Premis Goya. Aquests premis, que a imatge i poca semblança amb els Òscars, donen a l'Acadèmia de les Artes i Ciències Cinematogràfiques.
La seguretat de que els membres coordenats de l'acadèmia es manifestessin al seu desacord amb les mesures del govern segurament va fer que la transmissió televisiva de l'acte fos vista per milers d'espectadors, i els actors, directors, guionistes, etcètera, no van voler deufraudar el seu públic. Uns es van queixar de les retallades, els altres d'aquí va al 21%, i el senyor ministre, que tant a tant n'infocaven, doncs mira, encaixava tot en un somriure, inclús una vegada amb una rialleta.
L'altriu Candela Penya va aprofitar el seu premi per denunciar que el seu pare, que feia molt temps que no treballava ella, i que, a més a més, el seu pare, internat en un hospital públic on va morir, no li donaven aigua ni mantes per tapar-lo. El tema de l'aigua m'ho crec, perquè a mi em va passar també en un hospital privat, que només donaven aigua a l'hora de dinar.
La resta, si la volies, l'havies de pagar. I clar, vist el preu de venda de l'Hospital de l'Aigua, vaig decidir comprar-la al súper de la cantonada, que era molt més barat. Bé, també podríem parlar del premi que es va donar en principi a la millor cançó a la pel·lícula dels Dents Salvatges, però immediatament ratificar i donar-li a la pel·lícula Blancaneus. L'excusa dels organitzadors dient que als presentadors se li donen dos sobres,
un amb el guanyador i l'altre amb la persona que pujarà a recollir el premi, no s'ho creuen ni ells. I què passa? Que els autors de la cançó de línies paral·leles havien de pujar a recollir el premi de la Blanca Neus? No. Però bueno, no sabrem en absolut què és el que va passar. És igual, va ser un error i ja està. No? Bueno, després en parlem. Avui el que vull denunciar
són unes paraules de la presentadora, la senyora Eva H. Entre queixa i queixa, Eva Maria Hernández Villega, coneguda com Eva H, no sé si interpretant un guió o improvisant, es va queixar de l'absència del príncep Felip dient, él va a los partidos de balonmano con el daño que ha hecho el balonmano a esa familia. No sé si Felip de Borbó i Grècia va ser convidat a la cerimònia o no. Igual va declinar la invitació.
Però això no justifica que la presentadora culpés a tots els practicants d'un esport de perjudicar a la família real o irreal. Els ciclistes, en general, no són culpables dels despatges del senyor Armstrong, per exemple, i els futbolistes, en la seva majoria, no tenen cap culpa dels casos de partits samanyats i així molts altres casos. Si Eva Atze volia parlar d'Urdan Garín, doncs bé, la podia fer.
però posar l'envol dins del sac de la corrupció ens sembla totalment fora de lloc. Si vols fer un acudit públicament, compta abans amb el que dius, perquè aquesta hauria de ser la primera norma d'un humorista. Per això, a la senyora Eva Maria Hernández Villegas... Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Volies parlar dels Goya? No, no, l'únic que volia dir que... A veure, em va semblar... Vaig veure trossets, tampoc ho vaig seguir. Em va semblar penós, senzillament. O sigui, és que d'entrada el dels Goya em sembla patètic.
Però, que se li doni una història en el rotllo aquest de que es col·leixin de sobre, bueno, és un error, es van equivocar, puntos acabats, es reconeix l'error i ja està, i no passa res més. Perdona, segons diuen... La història... no, no, és que és aquí on vaig. La història està que a partir que passa això, llavors comencen a buscar justificacions. Clar. Que si aquell, que si l'altre, que si qui... El fet és que el sobre del premi diuen
que el notari posa la cartolina i tanca el sobre. Aleshores... El notari o el notes?
No ho sé. Sembla que és així. Diuen que és així. I el notari és el que dona a qui té que obrir-lo i llegir el nom al sobre del premiat. El notari es va equivocar. O es va equivocar l'altre. Perquè si és cert que com no se sap qui és el premiat, ho sap el senyor notari només, aleshores, quan un dels nominats no està present a la sala,
se'ls dona un sobre perquè, si és aquest, el premiat, puguin llegir el nom de la persona que el pugui reconèixer. Això sí. Però que diguin que això és el que va passar en la millor cançó és absurd, perquè els que van anomenar van ser els autors d'una altra cançó. Jo havia escoltat que el segon sobre que els hi van donar era els finalistes. Aleshores els haurien d'haver llegit tots.
D'una història que és un error, una equivocació. Un error que no s'hauria de donar. Amb això ja estic d'acord.
Continuen buscant i remenant, i això s'ha fet una bola. Ara és un error molt greu. I és que, a més a més, dona la sensació que tenien dues obres preparades i al final van fer pito-pito. I què vols dir que no és així, això? No hauria de ser. Hi ha altres coses que no haurien de ser que hi són. No, però bé, no. Em refereixo ara que... No ho sé. Però és igual.
Anem per les notícies. Sí, senyor. Anem per les notícies. No sé si sabeu que fa poc, fa un parell o tres de setmanes, em sembla, doncs es va anunciar que s'havia inventat o s'havia fabricat la impressora en tres dimensions. Sí, sí. Poses allà i... Avui no he sentit que en parlaves. Doncs mira, ara ja ha sortit el bolígraf
amb tres dimensions. Tu agafes el bolígraf, aquest bolígraf té una tinta de plàstic que es solidifica quan entra en contacte amb l'aire, i aleshores tu pots escriure en l'aire i queda solidificat el que has escrit. Aquest bolígraf es diu Jump In.
és de l'ingeniè que es diu Dombler, perdona, l'ingeni es diu això dels homín, no sé què és. Aquest bolígraf que es diu 3 Dombler pesa 200 grams, costa 75 euros i les instruccions posen que no estan recomanades per menors de 12 anys, no sé per què.
i diuen que és una eina sensacional per desenvolupar la imaginació i la creativitat. Utilitza un material plàstic en lloc de la tinta, aquest plàstic es calenta dintre del bolígraf, es fon i, quan es refreda molt ràpidament, el que permet que es puguin dibuixar en l'aire.
També pots fer-ho amb un paper, pots dibuixar sobre un paper, i després, doncs, ets acabes el paper i també et queda un dibuix en tres dimensions. I tot això per el preci mòdic de... 75 euros. On cara.
Encara. 75 euros, un iotx crom és més car. Tu imagines quan passa, no sé jo què sé, el notari quan fan primeres comunions a tothom, ah no, que no permet-se 12 anys. Firmes al notari, el reconecimiento de deuda, et donen la pasta, llavors te'n portes la firma i dius, ah guai, ara que obre a Mart. Has de demanar escolti, que tinc un endoll per endollar el bolígraf. Doncs bueno, això n'hi ha.
Vosaltres, quan us posen una multa, comproveu sempre que estigui realment justificada? No. Per què? O sigui, que sigui real la multa? Com vols dir real? Que no sigui un guàrdia, el que me l'hagués posat? No, no, que sigui un guàrdia però que no sigui mentida. És igual, si és mentida... Home, l'has de pagar i... El recursó no, home, no es paga res. En el acte no es paga res. Bueno, doncs això és el que ha passat a un home que circulava per la carretera del Lleó, un home sordomut,
i que la Guàrdia el va parar i el va multar pel mòbil a un home sordomut. Bé, la multa que ha de pagar... És que parlava per signes. Són de 200 euros i a més a més li han de treure 3 punts al carnet. L'home, tot i haver presentat les proves mèdiques des de naixement sordomut i haver-li fet les proves físiques de que realment no pot parlar, direcció general de tràfic, continua amb la sanció i diu que ha de pagar. Ja els passa, ja.
El conductor ha presentat un recurs conforme... El que li voldria fer al senyor és presentar una denúncia al jutjat. Ell diu que es tracta d'una mala interpretació que van fer els agents i que no vol pagar la multa. El cas és que la polèmica aquesta està acabant els jutjats.
Sí, no, això ja et dic. No denunciàvem... Sí. País. Sí, sí, país. País. Donde los haya. Més coses, Miquel? Bé, doncs ara que l'Església catòlica s'ha quedat sense líder, o es quedarà sense líder d'aquí quatre dies... Es quedarà orfe. Orfe, sí. Pobrets. Surten líders... No, perquè es divorcia, no... Surten líders pertot arreu. N'ha sortit un a Mèxic.
Un capellà que es diu Humberto Álvarez. Aquest capellà és el capellà de l'Església.
Del Santo Cristo del ojo de agua de Saltillo. Saltillo és el nom del poble. És un capellà diferent, perquè és un capellà que diu que des de sempre, els hàbits per dimiss i tal, la cassulla, hi porta fotos i dibuixos de grans superhéroes.
Com el Batman i el Superman. Diuen que són els seus herois preferits. Aquest tio il·luminat per papa. Papa, que el facin papa. Que el facin papa i mama. Diu que és gran seguidor d'aquests superherois perquè parlen d'actituds de lluita i d'esforç i per arribar a trobar la pau i el perdó.
Degut a aquesta tipologia de vestiment, hi ha hagut fiddels, feligresos, que han deixat d'anar a la parròquia aquesta i s'han buscat una altra. Però bé, diu que el que més ha cridat l'atenció d'aquest capellà és que per esparxir l'aigua beneïda fa servir una pistola d'aigua. Ah, està bé. Diu que així arriba més lluny i pot.
A mi no m'estranya que el papa hagi decidit marxar. Què els hi està passant, a aquesta gent? Diu que la idea li va venir per una història amb uns narcotraficants que hi va haver-hi en aquest poble, que va veure que es disparaven pels carrers i va dir... Compraré una pistola d'aquestes d'aigua i faré el mateix. Va arribar allò de posar-hi aigua? Sí. Diu que va agafar una pistola, que a més a més li havia regalat un nen,
Diu, te quiero disparar pero con bendiciones. Recibe este signo de la agua bendita. Llavors va començar a disparar els fredrigresos amb aquesta pista. Per això és possible que el veiem com a papa. I llavors des de la finestra aquella, la benedicció urbi, allà...
Hi ha uns il·luminats que s'han inventat una predicció de Nostra Damos, que jo m'he llegit el llibre de Nostra Damos i no l'he trobat, que parla del príncep negre que portarà a la Tercera Guerra Mundial. I diuen que sí, que clar, el príncep negre és el papa, no és l'Obama. Clar, quan va sortir l'Obama ningú va parlar del príncep negre.
L'últim papa es diria Pere.
O sigui que... O sigui que no es dirà Pere. Sort que el Joan Pere no es presenta a Papa. Si no, ja el tindríem fotut. Més coses, Núria. Si vosaltres obrisseu l'aixeta i us caigués aigua negra us alarmaríeu, oi? Sí, una mica. Doncs feu bé per no repetir l'experiència que van tenir uns...
uns ostres d'uns clients d'un hotel de Los Angeles als Estats Units, quan vam veure que l'aigua que feien servir de la dutxa i de lavabo tenia un sabor estrany i que sortia com d'un color negre durant els primers minuts.
Van estar bevent i dutxant-se amb l'aigua que procedia d'un tanc on hi havia el cadàver d'una noia en descomposiciós. També s'ha de ser burro que obris la seta, et surt l'aigua negra i a sobre... On era això? A Los Ángeles.
No tant sols et dutxes, sinó que a sobre te la veus. Te la veus, sí. Mare de Déu, senyor, que ets americà. Pots pensar, és aigua d'una terme i que surt així, no? Sulfurosa o no sé què. Sí, sí. L'aigua no surt neta, se la fot i... Clar. Que hi havia el cadàver dins de la... Sí, el va descobrir un empleat quan estava fent una revisió rutinària del tanc. O sigui, ningú es va estranyar de que sortís l'aigua negra. No, és que més una turista ingènua, britànica,
va dir que pensava que era l'aigua de la regió. Ah, sí. Que era d'aquell color i que... Clar, clar, clar. Veus, veus, com em pots suposar moltes coses? Mare de Déu. Mare de Déu, senyor. Es deia Isabel, aquesta turista britànica? Per què sí, eh? Quants històrics es fotia, aquesta dona? Doncs parlant de dones, una senyora russa estava buscant per internet el Google View
que té un altre nom a Rússia, es diu Yandex Panorama, és l'equivalent del Google View a Rússia, doncs estava buscant una adreça determinada per veure un edifici i va començar pel carrer a veure si trobava l'edifici i de cop i volta
Va veure una persona coneguda, va ampliar la imatge i va veure que efectivament era el seu nòvio que estava passejant amb una altra dona. Quan ell va tornar a casa,
doncs ella li va mostrar la foto, va treure una foto, va imprimir la foto i va dir, mira, aquest ets tu, no? I l'altra doncs, davant de la foto i tal, diu, sí, sí, soc jo. I doncs, van trecar les relacions. O sigui que aneu en compte, no utilitzeu el Google View Maps aquest. No es pot utilitzar res. No, perquè a més a més, no sé com funciona
Està la imatge quieta. Són fotos que han fet fa un grapat de temps.
no sé quants mesos, s'ho sortís el nòvio d'aquesta senyora. A mi la notícia no m'acaba de... No, és probable. D'aquests casos, em sembla que n'hi ha hagut algun altre. Hi ha hagut denúncies contra el Google View, o el Google Maps, per qüestions d'aquestes, perquè diuen que tenten contra la intimitat de la persona. De fet, aquí diu que en l'any 2009, una dona, també mirant el Google, va descobrir el...
al cotxe del seu marit, va mirar l'adreça i era l'adreça de la millor amiga de la dona. Home, jo et puc dir que hi ha un poble del Maresme, que hi ha una fotografia d'un carrer d'aquest poble i que surt un mig familiar meu. Sí, sí, comprovat, perquè es veu exactament és ell.
Si fas l'ampliació suficient i allò, es veu que és ell. Bueno, tens més notícies? Sí, jo en tinc una altra. I tu, Núria? No, jo no. Doncs vinga, la teva. Bé, doncs mira, un senyor que... argentí...
va atropellar amb un ciclista i sembla que el ciclista li va quedar empotrat al parabris del cotxe i no se'n va adonar, entre cometes, després explicaré per què, i va anar durant 17 km amb el ciclista empotrat al parabris. Fins al cul de tot.
Fins que va arribar amb un PH i llavors la treballadora del PH li va dir que no veus que era aquí. Diu que aquest senyor, un tal Pablo García de 28 anys,
circulava amb un 1,45 graus d'alcohol amb sang. El triple de l'alcohol, suposo que el permès a l'Argentina, suposo que cada país deu tenir els seus límits, el que està permès a l'Argentina. Evidentment presó, etc. Aquí el límit per un conductor novel·les em sembla
No, no, per un conductor novel·la és 00, ja t'ho dic jo. Sí. És 00. Vés amb compte, eh? Doncs zero... Pels altres... 025. 025. Sí.
Bueno, hi ha un poble que, una notícia vam llegir fa uns dies, a Irlanda, un poble que l'alcalde ha dit que poden veure tot el que vulguin per conduir, perquè amb aquesta llei que no es pot conduir si veus, la gent no surt de casa, i clar, no hi ha... No es gasta. No es gasta. Clar. I es queden a casa. I totes les destilaries estan tancades. Exactament. I aleshores, l'alcalde ha dit que aquí, en aquest municipi, es pot veure tot el que vulguis per conduir, i total, el poble és petit i les distàncies són curtes.
No es pot agafar massa velocitat. En general a Madrid, vinga!
doncs fa més de mitja hora que han començat el programa i llavors això 39 minuts per al senyor de l'androide que si té els cascos posats que sàpiga que fa més de mitja hora 39 minuts que porta els cascos posats que descansis una mica pots fer un pause
Sí, perquè no pots continuar. I després pots continuar. És un gran invent, eh? El què? Això. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide. Això de l'Androide.
Tienes poco trabajo, ¿eh? Es que vosotros miráis. Mira, nada más le he cogido la noticia esta por el nombre del pueblo. Yo a veces veo unos nombres en unos pueblos de Madrid que me llaman mucho la atención y este no lo había oído nunca. Valdemíngómez. ¿Está en el mapa esto?
Sí, existe, existe. Además, en Valdemingómez hay un verteder enorme de basuras, por cierto. Y a los de este pueblo les hacen un carnet de identidad más grande, ¿no? Natural de Valdemingómez. Todavía hay algún pueblo con un nombre más grande. Sí. Y, por lo visto, por esta localidad, pasa la Nacional 3. Sí.
y en la Nacional 3, pues, los policías, bueno, se encontraron a un pobre jabalí, loco, desesperado por la Nacional 3, que no sabía dónde iba el jabalí. Llevó a la policía, le hizo la prueba del alcohol. Y bueno, lo anestesiaron con unos dardos para luego llevarlo al Parque Forestal del Sureste,
que no sé dónde está exactamente. Al sureste. En el sureste, sí. Suponemos. Al sureste de Valdemí Gómez. Está cerca. Dice que la policía municipal de Madrid ha recuperado el año pasado 300 a 57 animales de diferentes especies. Sí. A mí me parecen muchos animales. Yo, de ti, Mariano, pondría una querella
No puedo, a mí no me han rescatado.
lo que dice Armand, está ahí el palacio de San Jerónimo. ¿San Jerónimo se llama? Sí, la carrera de San Jerónimo. Depende de qué zonas de Madrid los rescaten, pero en la carrera de San Jerónimo... Encuentro unos cuantos. Hay unos cuantos, sí. No sé si están bien catalogados, pero hay unos cuantos. Lo que pasa es que son peligrosos, aquellos. Bueno, pero no, con una pistola de esta, con dardos anestésicos...
No sé yo si los dos anestésicos les harían algo a estos. Igual no, ¿no? Supervivientes natos. Sí, y tanto, y tanto. Sí, sí, sí. Oye, en Madrid, hay que tener en cuenta que Madrid es muy desconocido en lo que es la naturaleza de Madrid, ¿eh? Y gran fauna tiene Madrid. Sí, sí, sí. En el río está lleno. A parte de la fauna urbana, sí. En el río estaban los patos de Tierno Galván, todavía están.
Alguno queda, fíjate. El resto era el chino. Y los que quedan, desde luego, merecen un monumento. Un monumento, porque para poder vivir allí, madre de Dios. Entre las pedradas que les lanzaban, porque una temporada se dedicaban a tirarlo. A la caza del pato. A la caza del pato. No voy a contar el chiste fácil de los restaurantes chinos, que también ha tenido lugar,
Pero sobrevive todavía familias de patos en el río Manzanares. Están intentando que el río no se estropee, que las aguas sigan saliendo decentes y que corran decentes y saludables, y eso viene bien. Independientemente de eso, los alrededores de Madrid
Pues hay tacotos de caza, hay mucha naturaleza, hay mucha naturaleza. Es un paraje natural desconocido. En el palacio del Pardo hay ciervos, ¿no? Hombre, tradicionalmente ciervos y jabalís. Ciervos y jabalís. Sí, animales de gran cornamenta, generalmente. Sí, de estos hay muchos también, sí. De estos hay muchos también.
Bueno, pero lo que no tenéis en Madrid, el Icelis, es una empresa de espionaje llamada Método 3. Ah, no, no, no. Espectacular. Es como la tía de Mortadela y Filemon. Sí, sí, sí. Más o menos.
Yo creo que han sido Morfadel y Felemón los que le pusieron... A mí se me parece más a Anacleto, la gente secreta. También es, sí, también es de esto. Es una mezcla tomando personajes de Ibañe, parece una especie de cuartel de espionaje al estilo de aquella 13r del Percebe. Más o menos, sí. La que pasaba absolutamente de todo y era realmente... Oye, más que hablas de la unidad, lástima que no sepa dibujar,
Pero si no, se podría hacer perfectamente una trece ruedas del Percebe, como 29... No, aquí está el parque de la Ciudadela, ¿no?, el Palau... Sí, el Palau de la Ciudadela, número 13. Y en cada piso puedes poner uno de los afectados por el método 3, que no sé qué método es. El que va después de los dos. Si lo supiéramos no podrían investigar. Claro. Claro.
Bueno, oye, está bien. Yo, de lo que me agrada de estas cosas es que no haya impunidad a la hora de saber qué es lo que ha pasado. Otra cosa es a la hora de castigarlo. Ya. Pero por lo menos que sepamos qué es lo que ha pasado. Es curioso porque, claro, cuando saltó la noticia de que habían grabado a la señora Doña Alicia... Sí. Nosotros, yo no he sido, ha sido este...
Y entonces se deben haber oído rumores de que se puede grabar con el permiso de uno de los dos. Dijeron, es que ha sido doña Alicia que nos ha pedido permiso. La otra ya había presentado una querella en el juzgado. O sea que... Impresionante. Impresionante. Si todas esas cosas se tendrán que probar en un momento dado. O no, es igual. ¿Para qué, para qué? Pregunto yo. Es igual. ¿Para qué? Si no va a pasar nada. Hombre, si alguien ha encargado una cosa de estas... ¿Y si pasas a la indulta? Va a pringar el botones.
Es que no se puede encargar. ¿Cómo que no? Entonces, ¿para qué existen las empresas? Claro, una empresa de detectives está para hacer esto, ¿no? O sea, yo por ejemplo, yo contrato a un detective para que siga a mi mujer porque pienso que me pone los cuernos. Sí, pues no puede grabarla. ¿No puede grabarla? Sin el permiso de ella, no. ¿Ah, no? Puede grabarla cuando esté contigo y tú autorizas a que te grave.
¿Y para qué sirve que yo contrate a esta empresa? ¿Y no puede sacarle fotos? Creo que también va contra el control. Lo único que no se pueden utilizar es públicamente.
A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí. A nivell particular, sí.
Eso se hace mucho, sobre todo con bajas laborales que no ciertas.
Se contratan los servicios de detectives, y tú, Emilio, lo sabes, para investigar siniestros... A los inválidos o a los... Cosas de estas, ¿no? Pero a veces lo que ocurre... Estas pruebas no se pueden presentar ante el juzgado. Sí que se pueden presentar siempre que el juez decida que se pueden utilizar. Pues yo te puedo decir un caso de que estaba investigando un presunto inválido absoluto,
y se contrató a un detective privado. El abogado de la compañía solicitó al juez poder presentar la prueba, grabada en vídeo.
y cuando vieron el vídeo resulta que el anacleto se había equivocado de persona. Ese fue el que lo despidieron de Método 3. Lo despidieron y fundó Método 3. Era la gente 86. Es evidente que no creo que sea necesario que ninguna de las personas den su autorización en un momento dado.
No, pero si una de las dos personas da autorización, se puede presentar directamente. ¿Para quién puede tener interés esa declaración o esa reunión? Pues yo que sí. Interés en lo que contaron sí que hay, pero a priori quién lo sabía. A mí también me hace mucha gracia decir que los del PSC que sí, efectivamente, habían contratado la empresa, Método 3, para hacer un barrido.
No, hay cosas muy curiosas, porque dicen que el micro en el caso de Alicia con la señora esta, la Victoria, no sé cuánto, Álvarez, creo que...
El micro estaba en un florero que había allí. Era una grabadora.
El chico de la agencia, botones a cariño... Este es el que palmará. Traía un book de flores con la grabadora dentro y la puso encima de la mesa. Se fue al dueño o dueña de la Camarga y dijo, oiga, vengo a dejar esto en la mesa de Doña Alicia.
Y él mismo pasó a recoger las dos conversales. Alguien le dijo a este señor que Alicia... La villegas... La villena. La del barrido. La directora de operaciones de Método 3.
No, no. No sé. Yo veo cosas muy raras aquí en esto. Es una historia... Si lo ves en el cine dices, hostia, qué imaginación tiene esta gente. Reconoce, Mariano, que esta vez os hemos superado, ¿eh? Pero vamos, por goleada, ¿eh? Hombre... Es que aquí cuando nos ponemos, nos ponemos, ¿eh? Hombre... Ya estábamos hartos, hombre. Ya estábamos hartos de que no nos dejaran expresar
¡Vamos a sacar a Método 3!
Madre de Dios. Algunos les están pillando... De hecho, los diputados están sujetos permanentemente a escrutinio público, porque a muchos de ellos les despían en actitudes no muy decorosas. O sea que... Otra cosa es que sepan qué es lo que están diciendo muchas veces. El otro día salía en el periódico la foto del ministro de Asuntos Exteriores, que se llama Margallo,
con un... durante el debate este de... el debate de la nación. ¿Cómo se llama? El Estado. El Estado de la nación. Pues sí, no hace falta que hagan un debate. La nación está embarazadísima. Un estado de embarazo avanzado. Y no acaba de parir. Pues, con unos bostezos el señor ministro se ve que todo esa... esas cosas de la crisis, de...
Los trabajadores... No le va ni le viene él. Él se va a la ONU. Es que luego las comidas copiosas traen... Claro, claro, sí, sí. Tienen que estar sentados, el calorcito, la morriz, la modorra... Claro. En fin, bostezas... Y puedes pensar que es de cansancio, que trabajan demasiado. No te creas que trabajan tanto. No, no. Más bien creo que no trabajan nada.
No, si trabajaran. Casi mejor que no trabajen. Mejor que no trabajen. Mejor que no. Porque cada idea que tienen son 100.000 parados más. A lo mejor no porque te solucionan las cosas. Yo creo que si lo dejaron estar igual con el tiempo se solucionaría. Pero como estos quieren a toda costa ponerles remedio,
que se compren un monopolio y jueguen. De todas maneras, a mí, por ejemplo, mañana, pasado mañana y el lunes hay elecciones en Italia, y, sinceramente, los candidatos que se presentan, también, déjalos ver.
Sí, no? Dija... Sí, es que... es... Hay uno que lo están ensalzando como el representante del pueblo, el BP Grillo, que es un cómico, y es como si ha quise presentar a Fernando Exceso. Es que esto solo puede pasar en Italia y España. No me pensaré en una parte más. Claro, está apoyado por todo el mundo, incluso Adriano Celentano le ha hecho una canción.
Pero el chelentano este debe tener 80. Sí, 70 y muchos ya. Sí, seguramente. 70 y muchos. Y este tiene visos de ser, al final, el partido bisagra. Es decir, que el que gane... El que tiene la llave. El que tiene la llave, sí. Más o menos es como Karol Rovira, sí.
Imagínate a Berlusconi gobernando por ese lentano de Bisagra. O sea, el parlamento italiano goberna no va a gobernar, pero se van a reír todo lo que quieran. Bueno, no, vea, por eso me preocupa, porque, claro, quizá me sientes que estos políticos no valen para nada. Pues imagínate que ahora se presente, pues yo qué sé, Fernando Esteso o... O Pajares. O Pajares o el que salía en el...
En el si lo sé no vengo. En el 123, hombre. Ah, el George Rigoli. Bueno, también. O el Bigota Rosset. Bigota Rosset. El George Rigoli y Bigota Rosset son argentinos. No se puede presentar acá. Pero... Pajaresi, por ejemplo. I tant, si se puede presentar. Y porque se nos ha muerto Antonio Zores,
porque si no, éste habría sido un parlamentario como la copa de un pino. Madre mía, qué bien habría hecho los discursos. No se hubiera entendido nada, pero se hubiera borreído. Pero es igual, a los de ahora tampoco se les entiende nada y nos hacen llorar. Efectivamente, había dos personas que podían haber hecho discursos antológicos. Uno de ellos, efectivamente, era Ozores y otro de ellos era Tipo.
que también... También, también. Sí, típico, yo creo que típico, ellos podrían haber puesto de presidente de la Cámara y de primer secretario. O sea, sus discusiones podrían haber sido extraordinarias. Y además que acabaran la sesión diciendo, y la semana que viene hablaremos del gobierno. O del estado de la nación. O del estado de la nación. Efectivamente, hubieran hablado mucho, pero sus decisiones hubieran sido inocuas absolutamente. Bueno... No como las de ahora. No, no, las de ahora son peligrosas, efectivamente.
No sé si al final vamos a tener que ir a Lourdes y decir virgencita, virgencita, porque puede venir mejor.
No entendemos que la solución a los problemas no viene nada. A nosotros solamente nos folia, pero la solución no viene nada. Entonces cuando la cosa empiece a mejorar no va a ser porque los políticos pasados, presentes, incluso futuros, puedan hacer algo al respecto, sino simplemente porque la ola nos va a venir así y nos vamos a subir en ella. Nada más.
y se va a volver a aprovechar la circunstancia benigna de que alguien está haciendo dinero y más dinero y más dinero, y a nosotros nos dejarán las migajas con las que nos contentemos de vivir. El otro día vi un chiste, no me acuerdo en qué periodista era, que era muy bueno, en relación con la frase que dijo Rajoy. Dice, ya tenemos la cabeza fuera del agua, y entonces se veía a la viñeta en principio un señor
Con toda la razón del mundo. Yo me imagino que él la tendrá fuera del agua y por eso lo dice, pero hay mucha gente que está varios metros por debajo de la superficie. Sí, hay algunos que sí. Pero esto lo va a solucionar Várcenas.
Este también. Creo que ya ha estado en un notario diciendo a todos los que va a repartir. ¿Es lo primero que hizo para tenerlos bien cogidos a todos? Hay que tener en cuenta que los mafiosos y los criminales lo primero que hacen para salvar la cabeza es dejar escondida el relato de sus fechorías. Sobre todo de los posibles culpables. Algunos hasta hacen un mapa. Algunos hasta hacen mapas. Sí.
¿Tú te has fijado en los durovegas o algo? Madre mía. ¿Y qué es de doña Espe? ¿La tenemos aquí en Cataluña o está en Madrid? Es como Dios. Es raro que no haya dicho nada. Yo no he visto un jubilado que aparezca más en los medios de comunicación. Pero yo a la Espe últimamente no la he visto. Pues bueno, tú es que estarás mirando para el otro lado.
A otro planeta, pero yo la veo. ¿Cómo se llama? En el Congreso, en el partido del PP. En los órganos de gestión del PP. De Madrid. Permanentemente dando su opinión. En noticias en televisión y en periódicos, permanentemente diciendo que caiga quien caiga. El caiga quien caiga. Esto lo hacía el Wyoming. El que esté limpio de pecado. El primer caiga quien caiga lo hacía el Wyoming.
Sí, sí, sí. No va a pagar el derecho del royal tipo en la Francia, te digo. Pero desde luego lo dice. El que la hace la paga... Sí, sí, hombre. Y a Riero somos y en el camino nos encontraremos. Ah, no, esto lo dijo la... ¿cómo dices que se llama? Álvarez? Sí. La novia del... Sí. Victoria Álvarez, creo, o algo así. Se ve que cuando se separaron le dijo a Riero somos y en el camino nos encontraremos. Y en medio del camino se encontraron con método dres. Sí.
Porque, claro, ella, cuando vio tanto billete de 500 que se lo llevaban a Andorra, la pensaba que iba a sucar de eso. Hombre, no sé, Alicia Sánchez Camacho, lo mismo a la hora... En esta historia pensaría... Joder, a mí no me han tocado, va a hacer más que esta Madrid. Lo mismo me acerco y algo me cae. Vete eso a saber. Vete a saber. Que lo expliquen, que lo expliquen. Pero que lo expliquen suficiente y adecuadamente. No, esa breva no va a caer.
Bueno, no sé yo si caerá o caerá, pero de todas formas, en Barcelona, aunque no veáis a esperanza... Está. Estar está. Muy bien. Oye, Mariano, abrígate, que creo que en Madrid va a hacer mucho frío, y vamos a Navacerrada, como dice su nombre, Navacerrada, va a Navar y... A Navar y mucho.
Ya no hace falta que os vayáis al... ¿cómo se llama? El centro ese, el Sanadú o el Sanguilá. Ah, sí, el Sanadú. Sanadú. Sí, sí, sí. Es un centro comercial que tiene una pista... Una pista para esquiar y para... Sí. Pues ya no hace falta porque vais a tener nieve en la sierra. Nieve para aburrir. Pues sí. De hecho, ya hace frío, mañana va a hacer más y ya vamos a tirarnos. Básicamente toda la semana, creo, con un frío más que curioso. Pues por eso te digo, abrígate mucho.
Sí, porque si no me puede dar una fonía y... Efectivamente, y flip fíate, nos dejarías huérfanos la semana que viene. Huérfanos de Madrid. Hasta el viernes. Tiraríais cohetes, compañeros. Hasta el viernes, Mariano, que tengas un buen fin de semana. Adéu. Adéu. La desbarnada.
I ha arribat ara el moment de parlar amb el doctor Barambio, una mica més tard de l'habitual, però segurament tindrà coses a dir. Doctor Barambio, bona nit. Hola. Què tal? Bé. Bé? Sí. S'ha passat vostè per Mètode 3? No, però jo espero que hi hagi un dossier meu, si no, no seré ningú. Clar, per això l'hi deia, no? Jo espero que m'hagin investigat, però no un, no un conforme, no sé si n'hi ha més.
Totes les persones importants han estat allà. Totes, totes, totes. Jo no sé si m'he investigat, però si m'han investigat soc segur. Vostè és digne d'investigació. És que ets un perill. A mi que m'han fet escoltes, gravacions de converses, trucades fantasma, però això cada dia tinc. I què? No ho sé.
Saludo a los que me están grabando. Y a la Guardia Civil de mi pueblo que me está buscando. Sí, sí, m'estava enfonsant. Això suposo que qui li deu preocupar és a qui té a algú que amagar jo. Sí, clar. Que se suposa que tindria a qui amagar, no amago. Home, a veure, és que clar... Si a veure ho explico, jo no tinc cap gràcia d'investigar-me a mi. Segons en quina habitació de la casa et posin el micro,
Sí. És una mica... Bé, no? Sí, clar. Ara estic recordant... No, no, no t'ho creus. De la pel·lícula El padrino, que el Corleone, el jove, li havien amagat la pistola al lavabo. Sí. Clar. Si et posen el micro al lavabo... Molt bé. I et dediques a cantar... Efectos. Et dediques a cantar l'hora de la dutxa. A veure, pues bienvenidos los que me escuchan, que ya serán mis pedos.
Jo suposo que és aquesta gent que té tants secrets i que roba i que estafa i que fa manipulació, però la gent normal ens és igual. Però clar, és que, a veure, el juez Garzón l'han inhabilitat per ordenar unes escoltes, no? Sí. Bueno, això és el que es diu. Però ja acabava aprovat. Sí, clar.
Però el senyor Capone el van condenar per un problema fiscal. Per evasió d'impostos. Sí. Però vull dir que si tu vas a buscar algú et serveix tot. Sí, clar. Però el senyor Cardona ha aprovat. Sí, sí, no, no, clar, va donar l'ordre de... En quin moment, el que dic, no ho sé. Qui no se sap... Per exemple, si això ho ha demanat la senyora Camacho, no és cap delicte. No, clar, però la senyora Camacho ha presentat... Diuen que ha presentat una denúncia al jutjat.
Bueno, clar, potser. Potser una defensa a la catalana. Clar, si després resulta que ha sigut ella la que l'ha encarregat i s'obre... Potser una defensa a la catalana, perquè dic que aquí, com a tothom es presumpte... A veure, tot el que tingui a veure amb un polític... Sí, te pots esperar qualsevol cosa. Ho pots imaginar tot. Sí, sí, sí, cert. Potser és una estratègia. És una estratègia. No ho sé. Sí, sí, se'n diu defensa a la catalana.
que és quan tu preveus un litigi, presentes tu abans del litigi. Exacte. Abans que em presentin a mi la demanda, jo la presento jo. Si tu t'esperes un litigi d'algú, agafes i li presentes un litigi tu abans d'ell. Perquè entre altres coses, si tu estàs litigant, o sigui, si a mi en algú em presenta una carilla per no sé què, jo no li puc presentar una carilla a ell,
Després d'aquest, fins que no s'acabi la resolució de la meva. Clar, això és el que va fer Jules Breiner quan es va sospitar que la seva dona demanaria el divorci i li demanaria un grapat de pasta. La va demanar ell. La va demanar ell i va demanar una indemnització per als serveis prestats. Clar, que no deien ser pocs. No, i aleshores va impedir que ella
pogués demanar el divorci, demanant-li... No et doni un peu de tonto, eh? No, de tonto ni de llest, no et doni un peu. Doncs sí, sí, no, això. Això no és el que no sabia que se li deia defensa catalana. Jo recomano, tots els únics meus que us veuen aquestes tessatures, és que ho tinguin tot, diguem, de forma... que tota la relació sigui de forma empresarial. Llavors, això d'un divorci és una distribució empresarial. Clar. O sigui, si tu tens un domicili conjugal, tal, tal, però si que tu més siguis d'una empresa,
i els dos sou membres de l'empresa. Ja no és un problema de separació matrimonial. És una dissolució de societat. Exacte, és una societat que té una empresa i que la dissol de posar al final que t'acabes de divorciar. Perquè si no, el pis aquest continua sent de l'empresa. Si no, poden dir que aquest pis cap a la senyora. Aquest pis està llogat a una empresa.
I jo, casualment, tinc un percentatge d'aquesta empresa. Perquè passàveu per allà i vaig dir, mira... No, perquè és una manera de fer-ho. No, ja t'entenc. A més, tu pots tindre tres o quatre pisos i llogar-te'n un a tu mateix. Els altres te'ls lleves a un altre. Els te'ls lleves a tu mateix, sí.
A mi el que m'estranya de totes maneres, d'aquests del Mètode 3, és que primer van dir que havien destruït tota la documentació, que al llibre de registres se l'havien dut una inundació que van a tenir, no sé què, i ara resulta que no. No, no, no, i per què no? Però no, és que ara resulta que la policia ha tret com dos furgonetes de papers. Ja, però potser el que... No és un paper de vàter, eh? Clar, potser el que ja està en paper se'ls hi han fotut. El que no se'ls hi han fotut està amb una memòria.
Bueno, no, no, perquè clar, han tret els... Avui dia, jo, per exemple... Els ordinadors... Jo, amb l'ordinador, jo amb l'ordinador, sí. Bé. D'això t'ho creus? Tot ho tinc amb una memòria de tele. Ah, sí, però has de cremar el disdu, eh? No, no, no, no. Amb una memòria que m'ha enganxat a l'ordinador... Sí. Que me l'enduc a la butxaca. Sí, sí. Que me l'enduc a la butxaca i la tiro al mar. Ah.
Però crec que el disc dur sempre queda un rastre. Bueno, molt bé, queda un rastre, que tu has gravat alguna cosa amb un disc quadrat. Bueno, no ho sé. Jo m'he trobat en el disc dur, un dia que el vaig recuperar, em vaig trobar coses que ni sabia que les havies esborrat, eh? Que les havies esborrat. Sí, no les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esborres. No les esbor
que era un programa que es deia Sidekick, que servia per programar amb DBAC3, si recordeu. DBAC3 el Miquel en sap molt. El DBAC3 estava molt bé, perquè era una espècie de... Hi ha un programa més gran que funciona igual i el DBAC3 va ser la versió
Per ordinadors petits. Sí, sí. D'aquest pic. És igual. Hi havia un que era per bitxos grossos, i llavors va fer una versió que era el Divacete. Hi havia un programa que es deia Sidekit, que servia per això. Llavors tu accedies al disc directament. Sí. I tu et trobaves allà a trossos, aquests trossos, quan fas allò que es diu... Desfragmentat. Desfragmentat.
que estan plens d'informació. El que passa és que estan a disposició de ser utilitzats per sobreagradar-los. Clar, si tu ho tens amb un altre disc, tot això, al disc, al mateix disc, no hi ha res. Si no ha passat pel disc dur... No, perquè va directe. És com si digués... Home, en lloc del disc, de l'ordinador... Per això et dic sí.
Si no has passat pel disc dur. Clar, clar. Jo, si tu pots, en tu cada dia, si vols. O sigui que tu tens coses amagades, eh? Tu espies, també, eh? Te l'amagues, eh? No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no
Perquè el hacker podria entrar i treure la informació. I és més, el nom del pacient es codifica i això està amb un sol ordinador que no està ni penjat de la xarxa. O sigui, es codifica com per exemple R2PO. Exacte, una cosa així, és més llarga. Llavors, això només està, la correspondència de la codificació i el nom
només està en un sol ordinador, que és un portàtil que cada dia es treu, es posa en un lloc i es tanca. Home, sí, és convenient tancar-lo, l'ordinador, sempre, cada dia. No, no, tancar-lo dintre d'una visa. Ah! I hi ha molt poques persones que tinguin accés a aquest ordinador, per ser concret, quatre. Quatre. Quatre persones tenen accés a aquest ordinador. Com a metro 3, que només tenien accés quatre i als quatre la...
Imputados. Jo és que tinc l'obligació. Imputados. Estic obligat a solucionar. Jo suposo que amb una agència d'atractius igual. Home, clar, és confidencial el que hi ha allà. La confidencialitat és molt alt, per tant. Jo el meu nivell de confidencialitat està inventat per sota del secret de l'Estat. Segurament. Sí, perquè és salut i sexual. Tinc el nivell més alt de confidencialitat.
i per tant tenim molts mètodes d'encriptació, de protecció de les dades. Un dels sistemes és tindre-ho amb elements que tu puguis desconnectar de l'ordinador i guardar-lo amb una caixa forta, perquè guardar l'ordinador seria molt pesat. Home, depèn. Amb els espectrums d'abans, sí.
Però ara no pesen res, ara. Ja, però amb un ordinador d'ara... Les caixes fortes són petites. És molt millor tindre un... Si una tarja de memòria. Bueno, no, no són una tarja. O un disc dur portàtil. Un disc dur portàtil. I, a part, una altra cosa, que també tu pots endur, d'un lloc a l'altre, s'ha encriptat... I pots treballar.
Si el perd ningú se suposa que el pot desencriptar i que el pot endur a treballar en una altra posició. Bueno, però res, que no et preocupis que no t'investigaran els de Mètode 3 i ara després de tot el que has dit. Ah, no, llavors aquella noia que em segueix és que li agrada. Exactament, és el que t'anava a dir. Jo pensava a dir mira, ja m'estan seguint, ja... Ja estic investigat. Ja estàs dins de la roda. Però d'aquí poc et podràs presentar a disputar.
Sí, 5 estrellas en ella. Sí, claro, ja m'ho imaginava. Però per un partit que no és que és esta parlamentària. Moviment 5 estrellas, ja està. Moviment 5 estrellas, 5 estrellas, no conec aquest. Ah, a veure, no estàs in, estàs totalment out. Hi ha un, també un raro, no? A on? Aquí? Aquí hi ha moltíssims raros. Moltíssims. No és raro. Digue'm algú que no sigui raro.
No sé com fer-hi, va a l'altre dia el vaig veure per internet, que és igual. És igual, ja et podria dir. No, no, jo estaré per un que havia estat al Parlament i faig apuntar-m'hi. Un que ha estat al Parlament però que era en les últimes eleccions. No hi està, i aleshores farà el seu partit a veure si surt. No, ja està fet, ja ha estat en representació parlamentària. Ah, sí? La CUPs o Ciutadans? No, la ciutadans també.
La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí? La solidaritat d'aquí?
Vindrà molt de fred. Posa la calefacció a casa? No, la calefacció la tinc. La tinc a la façana i tinc aire condicionat. Sé que puc duplar-ho. Doncs aleshores cap problema. Ja et pots treure la bufanda. Vinga, que estiguis un bon cap de setmana. Passi-ho bé. I ara sí que ha arribat el moment d'escoltar una mica el tema musical de la Carme. Sembla bé, eh, Marmán? A mi em sembla perfecte. Què escoltarem, Carme?
Doncs escoltarem a Bedusta Morla, em sembla. B, amb B. Amb B baixa. Molt bé. Fins ara. Fins ara.
El corria nunca le enseñaron a andar. Se fue, las luces pálidas. Ella huía de espejismos y horas de mar.
A aeropuertos unos vienen, otros se van Igual que alicias en ciudad El valor para marcharse ni va a llegar
No, no.
i els turistes se van i un tren de madrugada aconsegueix tractar la frontera entre sempre o jamás.
i no volia fer-me enviar.
Ella duerme tras el vendaval Se quiso la ropa Sueña con despertar En otro tiempo y en otra vida
L'estiu de l'estiu de l'estiu de l'estiu.
M'agradaria que t'agradessis.
Dime qué ves, dime qué ves, si hay algo.
Toc a fina.
La samanella! Doncs comencem la tercera i última part del programa. Tercera? Bueno, és igual. És igual, què dius? Que més o menys? Creus que la gent està controlat si la primera o la tercera? Per mi és la primera part del programa, aquesta. Ah, sí? Sí. Sempre ha anat al revés. Ara no és igual, això? Si jo protesto perquè diu la tercera, és igual que digui la que vulgui, però jo dic, no, si és la primera, ara...
A mi m'és igual. A tu també t'és igual? A mi sí. Ha arribat el moment de fer una recepta. Ràpida i fantàstica, molt bona. Cugues de rap amb muselina d'all tendre. De què? D'alls tendres.
Allets, etc. Farà falta una cua de rap, evidentment, i etc. Ous, oli, sal, pebre i farina. Per què? Una cua de rap depèn de les persones, evidentment, però un rap que sigui grandet,
Amb el rap no es poden fer supremes perquè com que té l'espina vertical no la té horizontal per entendre'ns s'han de fer dos mitjos lloms. El que agafa mig llom i mitja ventresca no seria exactament perquè no en té tampoc el rap de ventresca, que té la part de davant només, que tot allò va fora. Traiem l'espina i deixem dos peces de rap.
Les dues peixes senceres les marquem amb una paella, amb sal i una mica de pebre blanc, marquem el rap ben marcadet, no que estigui cuit del tot ja, però no ben marcadet. El separem i el deixem a part. Amb l'oli aquell, amb dues manets de talls tendres,
un d'ells tallarem, com ho explico això, les tallarem entre unes arrels i tal i qual, llavors agafarem la part diríem que fa bola, seria el cap de l'all.
Trauríem allò amb un pot de mini pimer, posem els caps allà trinxadets i tal, sal, dos ous o tres, la quantitat de maionesa que es vulgui fer. Si fem una maionesa amb alls tendres, senzillament. Si posem dos ous, entre mig litre i tres quants d'oli segur que els agafa, i muntem la maionesa aquesta, millor que aquella més aviat clareta, que no dura, per això dic de posar més de mig litre d'oli, que queda més clareta.
Amb el resto d'alls, deixarem un tros, no sé com quatre dits, dels alls i els tindrem a l'ullarg.
amb tires filetes. Això serà per fer guarnició, per entendre'ns d'això, no? Posarem el rap amb una safata del forn i cobrirem el rap amb la muselina aquesta, que és una mayonesa en ball, però es diu muselina perquè és més suau i això.
posarem això i el forn a gratinar. Mentre fem això, hi tindrem una paella amb oli, calentet, que estigui a punt de fumejar, i els tallets aquests d'alls que hem fet amb farinats,
i els posem a dintre de la peella, afregir-los, que quedi enduradets i queden tont de filets. No tot són l'hora perquè així no quedarà un pegot, una bola d'històries. S'ha d'anar fent a poc a poc. A poc a poc afreixo de pocs filets d'aquests a la peella. Els traiem i posem un paper d'escorra i això ens donarà que el ràpid ja estarà gratinat. Agafi una mica de color a sobre, que es fregui la crosta,
Traiem el forn i tallem el plat i posem els allets al costat. Fantàstic. De conya. Molt bé, com sempre ja sabeu que aquesta recepta, si no la agafeu sobre la marxa, no la trobareu en cap costat. I si algú ho prova, ja sabeu, doncs la setmana vinent ens truca o ens envieu un emilio. És molt ràpida i molt fàcil. Doncs vinga, va, anem cap als esports.
I avui, si avui, tinc l'article del Bae, l'Azotador, en antiesport. Es tracta del gran article d'aquest senyor. Dic... El termini res? Sí. Segons aquest senyor, diu que el segon entrenador, que suposo que deu ser Jordi Roura,
Se permitió llorar diciendo que esto con su terreno de juego es fácil de remontar. Tampoco quiso faltar a la cita a Pedrito, que se destapó como llorón a reclamar un ficticio penalti supuestamente provocado por Mexes.
No se quedó allí y añadió además que el árbitro les perjudicó al dejar subir al marcador el primer gol por una supuesta mano de zapata, después de que el balón golpeara en la espalda de Piqué. ¿Qué partido va ahora? Dice su apatía en el campo, donde se confiaron y pensaron que como el Milan no podía marcarles un gol, decidieron dar por bueno el 0-0. ¿Y qué decir del gran Leo Messi?
Ese jugador de otro mundo que siempre aparece cuando más se le necesita, en su casa, a la hora de cambiar pañales, porque colorés en los partidos grandes y hace tiempo que no se le ve. Bueno. Pues, sort que no se el veu. No se vea la opinión. Ni tan siquiera Iniesta fue capaz de sacar de su gran chistera algo de magia y acabó siendo una caricatura de sí mismo. El Milan le supo frenar de manera brillante y ambos,
y a ambos a Xavi, el humilde, secando por completo el juego del medio campo del Barça. No fue el árbitro ni fue el césped con el cual jugaron los dos, ni fue que en dos ocasiones le marcaran dos goles. Fue su prepotencia y su falta de respeto al rival, sumada a su dejadez lo que hizo que se fueran escaldados de San Siro. Y acabaría bien que si tuviera que apostar mi dinero sobre quién pasará la eliminatoria, sin duda lo haría por el Barça.
Però aquest tio que es droga o fuma coses rares? Deu fumar alguna cosa abans de... Els educadors porten coses rares. Però també són bones dos titulars, un amb vídeo i tot, de l'AS. El del vídeo diu, el disparo de Montilibio en la cara de Zapata i no en la mano. I efectivament veus el vídeo i la pilota va
i de cop i volta fa una paràbola estranya i li toca a la cara. Vaja, ja comencem els muntatges. I si tothom diu que és a la cara. I l'altre és que el Madrid li pideix 6 milions a TV3 per el vidrio de les llenes. 6 milions.
que demanin, que demanin. I després quan hagi de pagar les costes? No, que són per grans costes. No sé si hi ha la denúncia assegut acceptada de tràmit, no he llegit. No sé qui m'ha dit la Carme que tenim en línia, el senyor... Don Isidro, bona nit. Bona nit. Què tal? Mira. Que content?
Escoltant i al·lucinant. Tu vas veure el partit i vas veure clarament com la pilota li toca a la cara. Sí, sí, sí. No, hi ha una presa que va fer la televisió italiana que semblava que li podia donar a la cara, però clar, ja veus, no sé què dir-te. Però bueno, és igual. Al directe va semblar ben bé unes mans com una catedral.
I amb una imatge parada es veia perfectament. Però el fet és que l'àrbitre no va pitar les mans. És estrany que no s'hagi vist, però no va pitar les mans. El gol va posar el marcador i va ser el 1-0. I després, en una altra jugada, va ser el 2-0. Sí, sí. Cap excusa. No hi ha excusa. No són excuses, això. No, no. Això és així. El que passa és el que va passar. I està. No hi va passar res més.
El Barça no va jugar bé, no va tenir un dia. Jo crec que van jugar molt malament. El Milan els va saber controlar el partit, marcar el tema del partit i s'ha acabat i no hi ha res més. Home, jo no veig clar, espero, desitjo, però no veig clar que el Barça pugui salvar l'eliminatòria. Jo sí. Jo sí, ho sento que sí. Jo sí. Que ells no marquin cap gol... Col·la difícil. Vaig difícil. Jo estic segur que el Barça passarà. Sí.
Si l'Armand diu que passarà... No, si l'Armand diu que passarà, potser no passarà. Jo el veig, a partir de tornar, molt complicat. Jo no dic que passin fàcilment. No, jo no. Com a que poden passar, segur.
Si ells marquen un gol, ho tenim ben magre, també. Aleshores sí, sí. S'han d'anar a marcar 4. El passat representa que aquests tiros no es fotin cap gol, evidentment. Si es foten un gol, la cosa es complica. Jo veig factible, potser, un 2 a 0 i anar a pròrroga i penals. Jo crec que no. O que, bueno, a la pròrroga, suposo que aquests estaran més cansats. Si el Barça amb el terreny de joc ve del camp del Barça,
I tota la història se'ls hi... El que sembla més complicat és que ells no marquin ni un gol perquè últimament el Barça... Sí, per això dic, clar, i si ells marquen un gol, són 4 els que ha de marcar el Barça. Algun dia s'ha de trencar aquesta ratxa. Sí, el Barça n'hi ha un bon dia per començar, està clar. Doncs hem de creure que pot ser així. I si el Barça pot jugar el primer toc, bé, perquè pot controlar bé els pilotes i el camp camí i demés.
El camp més ràpid i a més. Al mirall arribaran tard sempre a la pressió. Crec que també el camp del Barça és més ample que el de San Siro. És una història. I el Jespa natural no és aquella porqueria que sembla grama, que torna a patir que no és excusa. No, no, però és així. És el pitjor partit que recordo. Clar, perquè una de les coses és que teníem que controlar la pilota dues vegades.
No, però és que, a més a més, jo quan va començar el partit, ho vaig veure molt malament. Van estar 10 minuts, ja pintava malament. Teva, meva, Andrea, tia, no sé què, i no passaven del mig camp. La pilota cap a Andrea, i ja ho vaig veure malament. Jo vaig pensar que estan mirant de cansables, però els altres estaven esperant a veure que... Tàcticament va guanyar el Milan. Sí, sí, això està clar.
Per totes maneres, jo estic, vaja, crec un 80 o 90% de possibilitats que el Barça pugui passar. De totes maneres, se'ns presenten unes setmanes maques. Demà, em sembla que és que tenim el Sevilla. Home, es va trobar a faltar una reacció, també, per part dels tècnics.
Sí, perquè com a canvi fotin l'Alexis... Clar, a mi em sembla molt bé que vulguin donar minuts a l'Alexis a veure si d'allò... Però ja que, per mi, tots som capaços d'opinar i de fer des de la butaca de casa, però jo crec que era més un partit partelló que no per a l'Alexis. Oi que sí? Jo també. Jo també.
Sí, perquè el Milan va passar bastant de les bandes. No les vam aprofitar gens. I Alexis, no oblidem també que el fan jugar d'estrem, però que no és estrem. Alexis és un debat de centre. I el Villar també ho és, i en canvi juga bé pels estrems. Bé, sí, però no tothom és Villar. No ho sé, va ser un partit molt raro, d'un Barça reconeixible.
Però, com deia, aquest cap de setmana tenim el Sevilla, perquè la renta que porta el Barça a la Lliga li dona molta tranquil·litat. Per dissabte demà guanyarem. Jo suposo que el dissabte faran un bon partit i el Sevilla passarà per l'Aro. Després del Sevilla ens toca primer partit de... Dimarts. El dimarts. El Madrid. El dimarts, partit de tornada de la Copa del Rey.
amb un 1 a 1 allà, que és un resultat fantàstic pel Madrid. Bueno, depèn. Home, no, no, perdona, el Madrid... Home, veurem el mateix partit, eh? El Madrid, per ells, és un resultat fantàstic, l'1 a 1 de la semifinal de la Copa del Rey i l'1 a 1 dels vuitens del... Jo crec que no, però bueno. Per ells sí. Ah, que no, vale. No oblidem, no oblidem, algun que altre partit del senyor Mourinho amb aquests resultats. Que el Madrid, aquí, amb un 0-0, es classifica.
Home, comencen guanyant, està clar. A Madrid, aquí, mon 00 es classifica? No, no, perdona, es classifica el Barça, sí, sí, és veritat. Mon 00 es classifica el Barça? Tens raó, si estava equivocat. I això és així de clar. Però no perdrem el cap, eh? Sí, sí, tens raó, mon 00 es classifica el Barça. I el tràfor igual?
El Trafford amb un 0-0 es passa al Manchester. Diuen que és bo. Després del Madrid tenim una regal del Madrid, de Lliga, i després Milan.
10 dies importants. Tant de nervis. I després psiquiàtric. O no. Tant si passen tot com si perden algú. Si passen tot per l'alegria i els tornarem com bojos. El que menys preocupa és el de lliga.
Sí, clar, no hi ha res guanyant ni menys. Si es perd, doncs mira, es redirà la diferència del Madrid, que déu-n'hi-do la que hi ha. Si se'n pata, queda tot igual. No oblidem que demà o demà passat, quan juguen, suposo que jugaran diumenge, perquè l'Atlètic de Madrid va jugar ahir, i l'Espanyol Atlètic de Madrid.
A mi la Lliga és la que més em preocupa, però les altres dues... Complicades. No sé què opinarà el senyor Emili Sánchez. Et va agradar el partit, Emili? El partit, molt. Sí? Sí. El partit va ser un gran partit del Milan.
Ho sento que evidentment a la gent no li va agradar, perquè al meu equip no li va anar bé. Però la realitat, per mi... Tu creus que el Milan va jugar bé? Jo crec que el Milan no va jugar bé, va fer un partidàs. El partidàs que li convenia. No farà el partidàs que et convingui a tu.
Va fer un partidàs, que suficient partidàs, com per bloquejar absolutament el Barça, com per no deixar-li línies de pensament ni de reacció, és a dir, tallar les línies de passer, les línies entre... És a dir, el passer entre línies, que és el que el fa el Barça superior, no li va deixar ni una lliure, de fet.
no és que navegués un jugador, no és que estigués malament un o estigués malament un altre. No, estaven tots malament. Bueno, doncs home, quan estan tots malament, o quan l'Iniesta no s'hi troba, quan el Xavi no s'hi troba, quan el Busquets perd la quantitat de pilotes que va arribar a perdre, doncs home, jo crec que hem de ser prou humils, tots plegats, per pensar que al Barça som grandíssims, però que, ostres, que de vegades quan perds no és només fruit d'a, que...
que el Barça ha estat malament. Perquè jo crec que això és una mica... una mica prepotent, no? És allò de dir, no, he perdut el partit perquè jo he estat molt malament. Els altres rivals són tots una merda, si només puc perdre quan jo estic malament. Doncs no. Doncs no. En aquest cas, el Barça ha de perdre. Evidentment que no va estar, no va tenir el seu millor dia. No va saber, diguem, no va saber superar les línies de pressió, no va saber superar...
doncs la intensitat del Milan. El Barça no va tenir intensitat i el Milan sí, i el Milan ho va fer molt bé. I, a més a més, després s'ha de fer allí que l'habitatge va ser un escàndol, que ja estem acostumats a Europa, que ja ens va bé perquè ens queixem molt dels hàbitres d'aquí, però el d'aquest senyor escocesc que li poden donar pel sac a la seva independència ja directament...
Vull dir, se'n poden anar a fer punyetes... No veurem més Huíspia. Vull dir, perquè va ser una autèntica vergonya, un autèntic escàndol dels últims. Vull dir, assimilàvem l'albequerència amb l'Inter, doncs més o menys, més o menys d'aquest nivell. Vull dir, perquè no és només el gol escandalós amb la línia de visió de l'àrbitre, perquè l'estava veient per ell i no estava tapat per ningú. I va veure clar com aturava la pilota i l'altre remetava,
Vull dir, podem posar dubtes fins i tot al segon gol, podem posar molts dubtes al possible penal al Pedro abans del segon gol, i després, durant tot el partit, doncs la permissivitat cap al Milan i la impermissivitat, la targeta Piqué... Jo és que encara no sé per què l'hi he ensenyat. Vull dir, si un jugador que et va parlar de manera normal, fins i tot amb un somriure a la cara, que no et diu res, li treus una targeta, ja és el món al revés. Però bueno,
Aquestes coses passen. I el Barça li han passat moltes vegades i aquestes coses de vegades signifiquen quedar fora de la Champions. I diuen que el Barça té peu i mig fora de la Champions. Com ho veus? Perquè aquí l'Armand diu que això està fet. No, jo al revés. Jo el veig molt complicat. Jo al revés. Jo ho veig que està fet pel Milan.
I que, bueno, que un miracle, que evidentment el futbol és futbol. Vull dir que segurament doncs aquí també hi ha un handicap que és que els jugadors del Barça, igual que l'afició, perquè amb el Milan no sé per què sempre ens passa la mateixa punyetera pel·lícula. Vull dir, la famosa Champions, en la que no hi havia Vareci, i que semblava doncs que ens havíem de menjar el Mònica, ja estava fet, i ens foten quatre. Estàs parlant de la final de tenes. Sí, senyor.
i ahir, perdó, ahir el dimecres va passar tres quarts del mateix. Teníem tots convençuts que el Milan era una banda perquè no té jugadors coneguts, perquè no té cracs, perquè no té allò, gent que diguis, ui, quina por, quina por, perquè no és el Manchester, quan jo prefereixo mil vegades jugar amb el Manchester que amb el Milan, almenys amb aquest Milan, vull dir, doncs, noi, les coses van així, no pots sortir al camp pensant que ja tens el partit fet.
Vull dir que hi ha tots aquests factors, que és possible que el Barça és capaç, que el Barça amb la seva millor versió, doncs ho pot fer. No sé si arribarem a temps, perquè evidentment un dia o l'altre el Barça ha de sortir del sot, que ja fa dies que estem dient que té d'intensitat. A mi falta la xispa, avui ha arribat el punt de treball, la curva de treball d'entrenaments, doncs que hi ha una sobrecàrrega d'esforç que és normal.
i aleshores les cames no responen a la velocitat i a la xispa que toca, això va així. Però en marxa d'això, davant tindrem un Milan que si es mostra igual que es va mostrar l'altre dia, doncs home, jo no dic que puguis arribar a guanyar el partit,
però tant com per guanyar dos o tres a zero, no és tan fàcil. No és una missió ni impossible ni una gran proposta. A veure, si ells han guanyat allà dos a zero, també es pot guanyar aquí al Barça dos a zero. Exacte. El que passa és que de tant en tant s'ha de xutar a porteria. Exacte. És el que te n'anava a dir. Això també és important en el futbol, és important. Que no xutes és mentida, perquè hem vist un munt de partits
on l'equip rival... No xutava a porteria. No xutava a porteria i guanyava el partit 2-0. Sí. No, de fet, el partit aquest, jo vaig veure, a banda d'una falta de Xavi i una altra de Messi, l'únic que vaig veure que xutava a porta va ser un xut de l'Iniesta. Sí. Sí, sí, sí. I a l'intent de rematar de pollola amb l'esperadrap. Sí. I ja està. Però jo ja era la desesperada, la heroica, eh? Tan complicat és posar un esperadrap al...
No hi ha una espècie de caputxa. No hi ha unes caputxes d'aquestes de casa que jo havia vist abans, alguna vegada que les han utilitzat. Però escolta, aquest noi jo crec que s'ho fa ell, que porta un cúter o porta aigua sota la mitja. No pot ser que sempre sigui el mateix el que acaba amb el ferit. Home, de fet, jo quan em van xocar els dos pensava que el que havia rebut més era el de l'Inter.
I quan el vaig veure, efectivament, tenia allà un cop vermell a la front ben visible... Sí, i encara és fort que no li van treure targeta vermella, perquè si veiem la targeta, per exemple, a Busquets, doncs és per jugar-hi calides. Sí, sí, sí. Vull dir, quan toca clarament la pilota, vull dir... A veure, tot el partit igual que... Jo què sé, això és com una parella que es separa, no?
No, és que ell li ha fotut les banyes, ell li ha fotut les banyes amb ell. Home, a veure, sí, d'acord, però hi ha molts més factors. Segur que hi ha molts més factors i moltes més collons. En aquest cas és així. El Míral va jugar bé, li va sortir el partit... D'acord, estem d'acord, però hi ha molts factors que influeixen. I un factor, per exemple, doncs és l'àrbitre.
a la fortuna, doncs està clar, però ja de tota manera, ja a la primera part, diguem que la barra regala el Barça. Ja diguem que a la primera part, doncs el Barça es la dedica molt a tocar, a tocar, però res més. Sense cap verticalitat. A més, doncs, amb unes coses molt estranyes, de posicions molt estranyes, vull dir, no acabava de veure el Xavi i el Busquets junts, unes coses molt, molt...
No ho vam acabar de veure. Un Messi... Ja ho va ser l'altre dia. Messi no hi era. I molt endarrerit, que últimament s'està convertint en un costum. En aquest cas, a la primera part, jugant d'extrem. El Cesc també les veia quadrades. Realment, jo suposo que aquí entren altres factors, no sé si psicològics o psiquiàtrics, però... no sé, vull dir que és aquella... que potser ja l'han vist moltes vegades, aquesta pel·lícula, com nosaltres,
Milan a Inter de França, i que potser s'ha arribat un punt que es bloqueja i han de dir, hòstia, ja hi tornem a ser, aquí no hi haurà manera. No sé, no sé, no... I em fa por de cara a dimecres. Ai, perdó, sí, de cara a dimecres. No, dimarts. Dimarts, dimarts. Em fa por, em fa por. Em fa por perquè ens han pres la mida i ho hem vist amb el Màlaga, ho hem vist amb el Granada, ho hem vist no només amb el Milan, eh. Sí, sí. Vull dir, no és el cerojazo atrat. Vull dir, quan parlaves l'endemà amb gent,
I deia, hòstia, esclar, fotre el catenatxo, no, res de catenatxo, el catenatxo a la clàssica, no, no. Això és una altra cosa més evolucionada, però que ho ha fet el Granada, que ho ha fet el Màlaga, que ho ha fet el... Vull dir, que és, no l'efensiva, sinó la pressió al mig del camp, el tallar totes les línies de pas... Exactament, aquest és el tema. I aquí el Barça és quan té el curc circuit. Vull dir, quan no troba els espais entre línies, quan no troba la...
La manera d'esbordar una primera o una segona línia és això, i després la intensitat dels jugadors. Ja portem uns quants masses partits que el Barça està rebent masses gols, i ho sento, però això no és un problema ni de la defensa ni del porter, això és un problema de l'equip. De concentració de l'equip. Clar, el Barça quan funciona, quan ha funcionat, quan ha sigut gran,
és quan el Pedro treballa, el Messi treballa i l'altre banda també treballa. I això, jo crec que no sé per quin motiu, suposo que és el moment físic o... Bueno, és habitual a l'època de... Reijard era, si no m'equivoco, el mes octubre-novembre. Sí, en Mengal també.
I en Mangal també, en Guardiola ja va passar això, en Gené. Gené Febrer. Sí, en Guardiola era així, és el tipus de preparació. Exacte. Sí, es treballa normalment així, hi ha una càrrega d'esforç, aleshores es perd punta de violència de velocitat. De velocitat. De xispa, que se li diu, aquella xispa, que es recupera després, després es baixa la càrrega de treball,
Normalment es fa així, es rebaixa la càrrega de treball, es treballa molt menys el físic, el que resta de temporada, perquè ja vas amb molta sobrecàrrega de partits, i aleshores recuperes aquest aixís, perquè aquí ha coincidit això, ha coincidit això, ha coincidit que tens l'entrenador porai tractant-se, que em sembla molt bé, que jo no crec que sigui la causa, perquè una mica manca de resposta de la banqueta sí que es veu. Sí, és possible.
No sé si el Barça ha fet bé d'aquesta continuïtat del Tito o dir-li al Tito mira descansa tot l'any i busquem
No ho sé, segurament no té res a veure. No, jo crec que, a veure, no podem culpar... O sigui, això seria donar-li la culpa al Jordi Roura. No, perquè és que el Jordi Roura, en el fons, no és ell l'entrenador. No és ell l'entrenador. Clar, estàs entre Pinto i Valdemero, i és allò de dir... Clar, estic aquí fent el paperot, d'alguna manera. Sí. Perquè, clar, a ells, grans decisions no... No les pot prendre, això està clar. Clar, no sé, no sé. A veure, evidentment, estem molt mal acostumats.
Aquest és el problema. Aquest és el tema, que estem mal acostumats, i bueno, i mal acostumats, i jo és que, des del dimecres que estic pensant, doncs és si ha ressuscitat el culer veterà, que diu, ostres, que malament ho passarem... Jo crec que és això, també. Però no ho sé, no ho sé. Jo el veig molt complicat, el partit. Jo confio que el Barça passarà aquesta eliminatòria i que guanyarem el Madrid a més.
No, no, quan hi ha el Madrid és possible. Aquí, a més a més, com que nosaltres, al punt de mira, el tenim a Madrid, perquè vulgui, això influeix molt, doncs estàvem molt cofois, perquè realment el panorama que té, que tenia i que té el Madrid, doncs és fumut, perquè a la Lliga, pràcticament, no té opcions, excepte que... Bueno, et pot haver un cataclisme.
Però no té opcions. Però, clar, a la Copa del Rey resulta que té un empat a casa seva. I a la Champions també té un empat a casa seva. I a la Champions també, que són dos resultats nefastos. Aleshores, vull dir, clar, el problema del Madrid d'alguna manera, doncs és...
és que, evidentment, es pot quedar fora de les tres competicions en 15 dies. I això és un problema. I de moment l'Atlètic de Madrid no sé si està... quants punts està? El 12, no? El 12, sí, l'Atlètic de Madrid, i està fora també de l'Eurogiga. Clar, però la paradoxa és que la cosa es pot tornar a l'inversa. Resulta que el Barça pot quedar eliminat de la Copa del Madrid i després, doncs,
Insisteixo, té peu i mig de cada fora del Champions. Igual quedaria la Lliga. Clar, no deixa de ser curiós, eh? Perquè jo, sincerament, continuo veient el Madrid molt superior al Manchester. Bueno, no sé. És la meva opinió. El Manchester no m'ha donat mai garanties de res. En definitiva, el futbol anglès, tret dels miserables del Chelsea, tenint en compte els arbitratges que van patir també, que això ens oblidem,
amb el Manchester, amb finals, mai ha sigut un obstacle pel Barça. No ha sigut mai un rival pel Barça. Jo crec que... Bueno, espero equivocar-me, però jo crec que el Madrid pot passar a la Champions. Home, jo et diré una cosa. Potser tingui més fàcil el Madrid de guanyar.
el tràfor que no el Barça de marcar dos gols i que no li marquin cap contra el Milan. Però bueno... Sí, sí, sí, evidentment, evidentment. No hi ha cap mena de dubte. És molt més bon resultat el del Madrid que el del Barça. Sí, sí. I si el Barça hagués sueconseguit marcar un gol el dimecres... Això era la clau. Ho veuríem molt més fàcil. Sí, home, 1-2 no és el mateix que un 0-2. Un 0-2. Això és evident. El problema és aquest, que és que no es va costar el Barça.
Ara, també, no sé si vas veure ahir, jo vaig veure un tros de l'Atlètic de Madrid contra... No, no, no. Vaig veure un tros, estaven 0-0, no aconseguien marcar un gol ni bojos, però bueno, van estar a punt de marcar-ne dos, i amb dos empataven l'eliminatòria, i estaven jugant fora de casa. Per tant, dius, bueno, possibilitats n'hi ha, no tens? Sí, sí, sí, a més a més és que aquesta és la gràcia.
Però diguem que els colers nous de Nueva Ocunya que són més optimistes ho veuen més fàcil. Jo no soc coler de Nueva Ocunya, tio. Però tu ets un optimista. No, optimista no. El que passa que jo ho valoro tot i ho veig tot i penso que el Barça
jugant a casa seva amb la Jespa B, que puguin jugar el primer toc. Si li deixa no. Si poden jugar el primer toc ràpid, el Milan arribarà sempre tard. Perquè la pressió la feien quan el Barça es remia a pilota i tenia que controlar i tornar-la a tocar per donar la pilota. Llavors tenia el tio a sobre. Si tu que et passi el pots donar de primera, el Milan arribarà tard sempre.
Jo no et trec la raó. I t'ho compro. Una altra cosa és que tinguin el dia. Si surten amb la pàjara, l'hem fotuda. Poden sortir amb la pàjara. El Barça t'ha demostrat que... En aquest partit no poden sortir amb la pàjara. Isidre, tu què opines? Com veus el partit de Tornada? Jo el veig molt difícil. Sí, clar. Terriblement difícil. Però possible.
Home, impossible, no hi ha res, però han de fer un partit perfecte, s'han de canviar les tornes, fer un partit perfecte al Barça i al Milan posar-los amb un compromís al primer quart d'hora a 20 minuts, si no, la cosa es complicarà molt. Bueno, és que sí, si al primer quart d'hora el Barça marca un gol, els altres no sabem com reaccionaran. El secret ja es sortia per totes, que és el que ells van fer senzill, i jo crec que el Barça no va sortir. No, no va sortir en absolut. A barallar-se per cada una de les pilotes. No va sortir en absolut. Totes les pilotes dividides eren pel Milan,
Si no canvien l'actitud, és complicat, i entenc que l'actitud sí que la canviaran. Ara hem d'esperar que ens acompanyi una mica la sort. També. Si ens acompanya la sort, seran campions. I l'àrbitre? També. Aquest també és important. Home, a veure, si la UEFA avisa el partit, l'àrbitre ens ha de... Com es diu? Avisa el partit amb neutralitat,
Potser que li doni alguna instrucció a l'àrea de... Home, jo, en la primera part, vaig arribar a pensar en això dels partits de manyats, aquestes històries, saps? Perquè em va semblar un habitatge molt tendenciós. Molt? Sí, bueno, però no hi estem acostumats, això ens ha passat més d'una vegada. Hi hem de comptar, amb això. Hòstia, el de l'inter de dues temporades no va ser tan tendenciós, allò? Exactament, igual. Sí, ja està, t'ho dic. Ja sabem que tot... Ja sabem que hi ha equips italiens, eh?, fixa-t'hi. Ja sabem que això pot passar.
Bé, no ho sé. Escolteu, és que tenen una baticada molt a prop. Sí. I ara, amb tot el que sabem, doncs... és que els semineristes són els semineristes, tu. Són molt joves i... Sí, en fi. Us en recordeu, no?, d'aquell àrbitre francès, com es deia? Que ho va dir el Jesús Gil, que li demanava nens? Ah, no. No me'n recordo. Sí, un àrbitre de tota la vida. Ah, no me'n recordo.
Pensa tu i no ens ho dius la setmana vinent. Hem de marxar, senyors. Fins el divendres que ve. Eh, que ja ha partit amb el Sevilla, eh, demà. Sí, senyor, ja ha partit amb el Sevilla. Està guanyat, això. És la lliga. Bueno, si no surten, perdoneu. Doncs res, que marxem. Tornarem el proper divendres a la mateixa hora, a les 8.
i si voleu tornar a sentir aquest programa només heu d'entrar a la web radiodesbert.com i pinxeu a l'android. Sí, no. Programació a la carta. Exacte. I res, Isidre, fins divendres. Bona nit i bon cap de setmana. Igualment. Adéu-siau. Adéu-siau. Ens estigueu acompant, anem amb compte simila, aneu a agafar el cotxe, poseu cadenes i fins divendres vinent. Que sigueu molt feliços. Adéu.
Bona nit.