Fins demà!
Has de dir, la desvernada.
Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. No. La desvernada. La semantela. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La semantela. No.
La desbarnada. La xanamala. La xanamala.
Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Marc, bona nit. Bona nit a tothom. Avui no tenim el senyor Miquel Simón, que està bevent whisky de Malta, m'ha dit, no? Sí, se suposa, però ho veig complicat. Sí, perquè a Malta no hi ha whisky. Ja passa, sí. Estarà de compres. De compres. Va, molt bé.
doncs esperem que el senyor Santiago Barambi avui no hagi d'anar al Molino que curiosament va anar al Molino l'altre dia i l'endemà diuen que presenten suspensió de pagaments no sé que ja li preguntarem aquesta tarda de nit què és el que va fer l'altre dia i vam des del Molino l'Emili Sánchez no sabem si ni serà on serà si s'ha anat a Brasil a fitxar el Neymar o què
L'Armand García no ens ha dit res, per tant, suposem que vindrà. Suposem que sí que hi serà. El Josep Maria Montés. Jo no poso la mà al foc perquè el Josep Maria Montés... La setmana passada, que no hi havia cap festiu raro, no hi era aquesta que hi ha festiu, tenim possibilitats que no hi siguin. És també possible. El Mario Ragonzari d'aquest no falla mai. L'Isidre Inglés normalment tampoc falla. La Núria García no hi és. No. Compromís ineludible, m'ha dit. Bé.
I el que s'hi tenim és l'Òscar Ramos i París. Un dia més. Gràcies, Òscar, per venir amb nosaltres. Bones tardes, bona nit. Bona nit. I com sempre tenim la Carme Bardoi aquí posant volums i músiques i efectes. Bona nit, Carme. Bé, un avís abans de començar. Avui, com a homenatge a la senyora Dolores Serrat Moret,
Nascuda a Ripoll el 3 de desembre de l'any 1955, l'actual consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó, farem tot el programa en la pau. La pau, ja sabeus, la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental. Bé, tot el programa no. No. La mitat amb aquesta llengua i l'altra, la mitat en català. Quan fem la connexió amb Madrid, amb el nostre bon amic Mariano, utilitzarem el IPC,
que és l'idioma propi de l'estat centralista espanyol. Ara sí, ara ja, després de fer aquest avís, ja comencem dient que avui és dia 17 de maig de l'any 2013. Setmana 20, transcorreguts 137 dies d'aquest 2013, que com sabeu és l'any de la crisi, l'any espriu, l'any del vi, l'any de la mare, allò...
I ens falten 228 per arribar al 2014, que serà l'any de la crisi, l'any d'Espriu, no? No. Del vi i... Serà l'any d'algú altre. D'algú altre, sí, segurament, segurament. A més, aquest any també és l'any Verdi. Verdi. Verdi, sí, aquell senyor que composava... Ah, de les operes, vale, sí. Exactament. Hi ha, perdoneu, però hi ha, segurament, tampoc no els tinc aquí en ment, però hi ha més celebracions, eh? L'any de no sé què, l'any de no sé què...
Cada any és l'any d'una pila de coses. Sí. Mira, ho mirarem, a veure... I no sé si és avui o demà. Demà, és el dia mundial del reciclatge. Bé, sí. I el 17, em sembla que és el dia d'internet. El 17, avui? Avui, avui, sí. Sí, avui, avui, correc. És avui, és avui, és avui. És avui. Santa Tecla. Bé, no, dia d'internet. Ah.
Ah, no, se'ns fan de tecle és la patrona dels informàtics i dels pianistes. Més de fet pianistes, perquè avui dia amb els tablets i tot això ja tecla poca. Bé, el sol ha sortit avui, una miqueta ha sortit a les 6.31, es prendrà d'aquí una horeta a les 9.05, i la lluna ha sortit quan era l'una.
del migdia, més o menys, 12.50, i es pondrà a la 1.49 de demà. Aquesta nit. I demà, Marc? Demà el sol sortirà un minutet abans, a les 6 i mitja, i es pondrà un minutet més tard, a les 9 i 6 minuts. I la lluna sortirà
quan li doni la gana a les dues menys deu minuts del migdia i es pondrà a les dues i dinau minuts de la nit o de la matinada hem de dir que està creixent petitona això que surti la lluna al migdia és raro no, és normal és la lluna és la lluna bé, avui fa anys concretament 42 la senyora Màxima Zorreguieta
Sí. Reina d'Holanda. Sí, des de fa 17 dies. Sí, exactament. Més aniversaris. Bueno, reina con sorte. Con molta sorte. Perquè el rei és ell. És ell, sí. El William. Ell és la dona del rei. Que és reina, però no reina. No.
O sigui, regna però no regna. M'heu pillat, eh? Sí, t'he pillat. No, us esteu cachondeant perquè són uns nerdos. Sí, sí, sí. Jo no aprofunditzo tant. No, no, però és que clar, és que jo també no sé, perquè dic que estem antibiòtics. Sí? Bé, continuem amb els aniversaris. Va. En fa uns
Quants més, no gaire més. Sí, algun mes, sí. 71, Ramon Sánchez Ocanya. Aquest senyor va començar presentant al telediari. Que no era metge? No, no és metge, és periodista. Però feia coses... Però es va especialitzar en qüestions mèdiques i feia el programa de... Sí, que va ser molts anys. Exacte. Bueno, jo el recordo de veure-la a la U molts anys... Però va començar amb els seus principis presentant al telediari. Telediari del migdia, crec, una cosa així.
Un actriu que es diu Debra Binzer. Sí, home. En fa 58. I m'he apuntat a alguna de les pel·lícules perquè segur que el Marc no sap qui és. Pel nom, no. Si per les pel·lícules gairebé tinc la cara... Va fer E.T., Oficial y Caballero, Peligrosamente Juntos, que és una pel·lícula boníssima, amb el Robert Reford, que feia l'advocada i ell advocat. I E.T., de què feia E.T.? És la mare, no? És la mare, crec. No?
No, perquè era rossa la mare Les altres sí que ràpidament No sé, jo he mirat així Peligrosament Juntos també cap a la advocada La fuerza del cariño amb la Xilena Lein Que feia la filla Però E.T. no Aquí crec que hi ha hagut una lliscada Igual no era E.T. Igual era E.T. no me... Bueno, ho mirarem També ho tenim pendientes I hem dit que fa 58 anys
Anem a les afemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, 17 de maig. Diga, Marc. Comencem el 1808. Napoléu Bonapart, decreta Viena, l'anecció dels estats romans a l'imperi francès. Ja veus, això és meu. Sí, tot meu. Que fàcil que era ballar. Sí, home i tant. Doncs uns anys després, concretament el 1861, es va fundar a Anglaterra la Caixa Postal d'Estalvis.
Ah. No la d'aquí, la d'allà. Però que també devia ser la caixa. Sí, que va ser la primera entitat d'aquest tipus al món. D'acord. Els ingressos sempre inventen coses. Sempre pioners. Sempre. Marc, el 76, 1876. 1876, Marc Twain publica Les aventures de Tom Sawyer. Cuidado. Alerta. Sí, sí. Alerta. Ahir me'n vaig assabentar d'on va treure el nom Tom Sawyer. Ah, sí? Sí.
A mi m'agrada molt veure els concursos de televisió perquè fan cultura. Han après moltes coses. I vaig aprendre que Tom Sawyer era el nom d'un bomber amic del... ¿Qué me dices? Del Mark Twain. ¿Qué me dices? I aleshores quan va escriure la novel·la en homenatge a ell... Per fer-li un guinyo. Un guinyo. Li va posar el nom de Tom Sawyer. Si em permeteu només un d'allò, en el món del periodisme...
El Marc Twain ha estat encara un referent. Un referent, sí, senyor. I va acunyar com una mena de màxima que s'estudia a totes les facultats i que és allò de...
deia que una persona que vulgui donar informació, periodista o no, ha d'anar, mirar, escoltar, i després, tot allò, explicar-ho el millor que pugui. I aquesta màxima, doncs, encara... Encara dura. Sí, encara dura. Encara hi ha periodistes que no. Encara dura. Hi ha periodistes que ni van, ni miren. Perquè encara dures. Exacte, encara dures. Em toca a mi, 1924.
Es va crear o fundar o... Digue-li com vulguis. Digue-li com vulguis, la Metro Golding Mayer. Home, és la de Lleó, no? La de Lleó, sí senyor. Perquè es van fusionar una productora que es deia Metro Pictures, el senyor Golding Pictures i el senyor Luis B. Mayer. Aleshores, quin nom li vam posar? Metro Golding Mayer, clar. El Lleó no sabem d'un xur.
Us ho buscaré, però allò era una bèstia que tenia un d'aquests tres. Sí, segurament. I que la tenia ensinistrada i tal. Sí, allò que feien els magnats aquests que tenien coses raras, doncs en lloc va comprar un lloc. I a algú se li va acordar, doncs mira, podrien fer que la caràtula sortís la bèstia aquesta, això, tal. I li va dir, digues hola, i l'altre va fer...
I segons, tinc entès, que no ho hauria de mirar tan bé, es veu que al llarg de la història han estat diversos els lleons que han fet... Sí, sí, han sigut... Perquè han anat renovant la careta... És com la mona Xita, han sigut diverses... diverses... diverses monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos... I monos
assolir la pau a Irlanda del Nord. Bueno, continuem parlant. Sí. Però mentre es parlen, com deia Ernest Lluc, deixeu-los que parlin que mentre es parlen no maten. Bé, anem al sant oral. Avui trobaran el seu nom al calendari, encara que darrerament els calendaris no posen nom, els que es diguin Pasqual Baguilon,
que no sabem si és... Cap comentari? Si és, no sé, el patró de les curistes. Això li preguntarem a en Baràmbio, com que va estar al Molina... Sí, a veure, Pasqual Bailón... Per això per on anava? Va viure entre 1540 i 1592, era un religiós franciscà, que va morir a Vilareal. Amb una marxa que no se la treia. Sí, bueno... Pasqual Bailón. Tu diies, de què és patró de les curistes? No, és patró de les associacions i de congressos curístics.
Bailón. Bailón. Es veu que després del Congrés, no? Bailón. I Santa Restituta Verge. Que algú dirà com? Restituta. El Santoral de demà. Sant Joan I, papa. Del 523 al 526. Va ser màrtir. Va ser màrtir, sí. Una pregunta. Estem mirant el Santoral de demà. Llavors hauríem de trobar algun senyor que es digués
Joan I o com va això? Joan I. Joan I. Bueno, Joan no. No, perquè demà no és Sant Joan. Demà no és Sant Joan, demà és Sant Joan I. Alerta. Què fem? Com ho fem això? En coneixeu algun que es digui Joan I? El Joan que viu al primer, sí. El Joan que viu al primer. El Joan és el primer.
Molt bé. Bueno, són sants aquests. Sí. Esoteri, sí. Continua. Sant Pròsper. Sí. Segle VII, bisbe de Tarragona. Un segle després. Ah, segle VIII, sí. Aquesta impressora que fa servir... No ve de sentany. No ve de sentany. Va ser bisbe de Tarragona al segle VIII. Sant Fèlix de Cantalici. Cantalici. Religiós Caputxí. Sí. Santa Rafaela Maria Porras. Porras. Porras...
religiosa. Aquesta és patrona dels Sorreros. Fundadora de les esclaves del Sagrat Cor. A Madrid, ACJ, ja m'ha matau, el 1877. ACJ, que... No ho sé. ACJ. Abans de Cris Jesucrist. Abans de Cris Jesucrist. No ho sé. Quin acrònim d'extrategòtic. També és...
És un que hi ha. Sí. Beat Joan Gilbert, religiós.
no va dir mercenari no anem bé, no anem bé Mercenari de la Mercè de Reus com és el santural, la gent aquí pendent alguns fins i tot amb el bolí de fer el paper a la mà per haver-se de felicitar algú i nosaltres estem aquí de ju-ju-ja-ja és que he llegit mercenari mercenari, home no podria ser, eh? podria ser però no seria beat potser s'ha va fer després de beat es va empenedir mira Sant Pau Sant Pau era mercenari, no?
I després es va caure del cavall i tot allò. Sí? No és dels que anava també amb barca i pescava, no? No, no, no. Aquell era Sant Pere. Però anàveu i Simó, no, també? Sí, Simó. No el Marc Simón, no. L'altre. La nostra cultura en aquest... Ja està al nivell de... Haurem de fixar un mossèn per fer-ho. Bueno, escolta, doncs és proposar-s'ho, eh? Sí, sí. Sí, sí.
Bé, i fins aquí el sant oral. Sí, o alguna cosa que s'hi sembla. Deixem el dia i ens anem a les notícies. La semanela! Doncs anem a les notícies i, com sempre, hem de fer l'espitxe. I sembla mentida que hi hagi tanta gent que fa oposicions per guanyar el nostre premi. Jo no pensava que fóssim tan populars.
Avui li podríem donar al Banc Central Europeu perquè s'ha tret de la màniga la proposta de retirar les monedes d'un i dos cèntims. En el qual, ja sabeu, uns redonets a l'alça, sempre. Que costava 91, costarà 95. També li podríem donar al senyor Íñigo Urcullu, que és el bandacari del govern basc, que ha fet unes declaracions que mostra la seva estima que té a Catalunya i als catalans. Clar, que com ell té el Concierto,
Doncs... Però no. El premi aquesta vegada estava adjudicat des del diumenge passat. El diumenge passat va tenir lloc el Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 a Montmeló, al circuit de Catalunya. El guanyador, Fernando Alonso, amb Ferrari. Jo, com sempre, vaig veure la transmissió per TV3. A vegades em passo amb TN3 quan fan anuncis, però resulta que normalment coincideixen. Tots dos tallen a la mateixa hora. Doncs torno a TV3 i ja no canvio.
Explico això perquè no el vaig sentir en directe, el vaig veure sentir per internet a la plana del diari El Mundo. En el moment que sonava l'himne espanyol, el comentarista d'Antena 3, Antonio Lobato, va dir «Estava pensant jo, què papelón de Artur Mas, con tot el lío que tiene montado escuchando l'himne espanyol, aquí, en el circuito de Catalunya, ha tenido que pasarlo mal».
I després, quan va sonar l'himne italià, va comentar «Se debe más relajado a Artur Mas con el himno de Italia». Vaig voler tornar a veure les imatges per si m'havia perdut algun gest, però no. La transmissió de televisió es va concretar en la imatge de Fernando Alonso i del podi i va fer algun parell de planos generals i l'actitud del senyor Mas em va semblar normal i respectosa amb els dos himnes sense cap mena de gest d'incomoditat.
Sort que pràcticament no es juguen partits de la Roja a Barcelona, perquè en aquest cas sí que algú es podria sentir incòmode sentir l'himne espanyol per saludar a un grapat de futbolistes catalans, però què hi farem? Nosaltres no tenim dret a tenir selecció que competeixi internacionalment. Tornant al senyor Lobato, recordem que l'anterior victòria de Fernando Alonso també va fer algun comentari fora de lloc al sonar l'himne italià per la nacionalitat de l'escuderia que defensen.
dient més o menys, bueno, ahora l'himne italiano, hay que ver cómo lo celebran, pero que sepan que mal que les pese Fernando es español. Sí, senyor Labato. Segurament vostè és d'aquells que van dir en el seu moment que no s'havia de barrejar política amb l'esport, quan van xiular l'himne a l'última final de Copa del Rei. I ara, amb aquest comentari fora de lloc, què fa vostè?
Mentre no ens permeti representar les nostres seleccions, no tindrem més remei que escoltar l'himne espanyol amb la mateixa resignació i esportivitat amb la que escoltem qualsevol altre en una instal·lació esportiva del nostre país i no barrejarem política amb l'esport com fa vostè. Avui, doncs, senyor Lobato, pel seu nacionalisme excloent i per falta de respecte al president de la Generalitat de Catalunya... Un, dos, tres, putifarra de pagès!
Perdoneu, però algú ho havia de dir. Tu deies falta de respecte i tal. Segur, eh? Però jo crec que és més aviat. És que és més tot tu que ha fet d'encàrrec. Sí, bueno... No per res, sinó perquè jo crec que ni venia a cuento. No, és que és això, és que no venia a cuento. Ningú li va demanar la seva opinió. A més, la seva opinió sobre aquests temes jo crec que no interessa.
El senyor és un comentarista esportiu i concretament d'una cosa molt acotada, que és el tema dels cotxes. Deu ser boníssim perquè, clar, va passar del Telefín. El tema de les seves opinions a aquest nivell és que, bueno, doncs vale, ja està. Ja està. Ole tu. Ole tu. Anem per les notícies, va, Marc, comença. Anem per les notícies. Bé, heu anat a roma tots.
A Roma. Sí. Alguna vegada. L'alcalde de Roma ha demanat disculpes a uns turistes britànics. No adivinaríeu per què. El senyor Alemánio. Sí, correcte. Què li va passar? No, els turistes van pagar 64 euros per quatre gelats.
Ah, bueno, sí. De què eren? Per no demanar-los. De res extraordinari, no farem publicitat negativa de la geladreria. Està situada a la plaça Espanya de Roma. Ah, bueno. Hi ha molts italiens que s'han queixat perquè la carta de preus els té amb una lletra molt petitona i són difícils de veure. Llavors, els quatre turistes es van queixar del preu, referència que portaven tota la setmana prenent gelats
de boles similars, amb un preu més, amb un preu estat més econòmic, perquè estem parlant que la geladeria aquesta sí que té gelats de 4 i 5 boles, que és gairebé mig quilo de gelat, Déu-n'hi-do, per uns 25 euros. Déu-n'hi-do també, per molt artesans que siguin, marques d'aquestes de gelat... Això es diu estafa. Sí. O lladrocini, és a dir, té diversos noms. Jo alguna vegada l'he explicat...
Ha demanat perdó, però els hi ha tornat als quartos. No ho posa enlloc. Jo a la plaça del Pantheon, a Roma, també hi ha un bar per fer una cerveseta.
I, bueno, va fer una cerveseta, passava la gent, els turistes, vaig demanar el conte i vaig veure el conte, vaig cridar el cambrer i dic, escolta, dic, perdona, tinc el avantatge que parlo el seu idioma amb el seu accent. I dic, perdona, però jo no vull comprar el bar, només vull comprar la cervesa.
Aleshores va agafar el conte, diu, perdoni, perdoni, perdoni, va tornar i em va portar... Un conte diferent. Diferent, molt diferent. Primer va portar el de la Caputxeta, després el de la Blancaneu. Un altre conte. Sí, senyor. Bé, més notícies. Ja sabeu que el senyor Dan Brown acaba de publicar, concretament em sembla que es va publicar ahir, a Espanya, el quart llibre. Es diu Infert,
publicat aquí en català i en castellà, i en aquest cas es parla de l'obra La divina comèdia de Dante i intenta tornar al primer lloc de vendes en tot el món, que és el que va aconseguir amb el Código de l'Inch, que és la novel·la més venuda dels últims 30 anys. Sembla ser que el senyor Dan Brown, per escriure, s'aïlla
totalment, quan comença a escriure, i hi ha el rumor que quan no li ve l'inspiració es posa boca baix, fent-la vertical, i diu que això l'ajuda molt a relaxar-se i es deixa anar i li ve l'inspiració. Però el curiós és que el contingut d'aquest llibre, L'infern,
s'ha mantingut totalment en secret al període prèvi del seu llançament. Es va fer un anticip del primer capítol, un anticip promocional, i l'han amagat de tal manera que... Que no l'han trobat i no... No, els 11 traductors que han fet la traducció, perquè la venda, o sigui, s'ha posat... És mundial. És mundial. Els han tancat amb mesures estrictes de seguretat
en un complex subterrani a Milà. Allà treballaven cadascú en el seu idioma, els seus idiomes, i per evitar filtracions els van treure els telèfons mòbils, els van tancar l'accés a internet, se'ls va prohibir prendre nota en qualsevol full que no fos el full oficial on havien de fer la traducció, i cada dia havien d'entregar el manuscrit, és a dir, el que havien traduït,
i en cada moment estaven acompanyats per guardes de seguretat que els portaven a l'hotel i després els anàvem a buscar l'hotel i els tornaven al subterrani no sé si era la noia que va traduir en català o la noia que va traduir el castellà diria que la del castellà
que li van fer una entrevista i deia que, malgrat que sigui explicat d'aquesta manera... Sí, sembla d'allò, però no, que estava en la mar de bé. No, més que estava en la mar de bé, que es van divertir per l'experiència, que en el fons va ser una experiència estranya. Curiosa, no? I que no s'ho van passar malament del tot. Ara, que sí que reconeix que va ser, doncs, com... d'Orioll, en el sentit que, bueno, estaves... Home, és que en aquests moments, fixa't, si no arriben a fer tot això, doncs ja estaria...
El llibre en internet, els podries baixar gratis i, clar... I sobretot el tema dels plagis i totes aquestes històries.
És màrqueting, també. És el màxim secret del secret del secret. Sembla que els crítics no l'han agafat molt bé, aquesta nova novel·la d'en Brown. Això tampoc no m'amoïnaria. Jo crec que l'hem de llegir nosaltres. I el propi d'en Brown ha dit que no em preocupa en absolut, perquè amb el Código de Bençim va passar exactament el mateix. I mira. O sigui que...
coses més rares per guardar la privacitat amb sèries de televisió la BBC jo és que soc molt friki hi ha una sèrie que es diu el Doctor Who que quan traslladaven les cintes d'on es filmaven a la a la on es matien en lloc de posar les cintes al Doctor Who feia amb l'anagrama de les lletres i ara m'he quedat en blanc i no em sortirà però bueno, i després aquest títol va passar a ser una sèrie
Coses rares que fan... Jo recordo una culebron d'aquests, una sèrie de televisió, d'aquestes que comencen ara i acaben després de 13 capítols, que els actors van dir que el final de la sèrie, com acabava l'últim capítol, no el van saber fins a 10 minuts abans de rodar el final.
Bé, no m'ho crec. Perquè no m'ho creiem que... I ahir, ara que estem explicant això, em va venir al cap un tema de còpia de guió de cine, que va ser bastant bèstia. Recordareu la pel·lícula Les Amistats Perilloses? Sí. Molt bé. Les Amistats Perilloses filma al mateix temps, de fet...
Aquesta que et dic, havia començat abans, que era Balmón. Aquesta es va començar a filmar, crec que una miqueta abans, si no recordo malament. El problema està en que Les Amistats Perilloses s'estrena i l'altra va haver de trigar uns anys, tot i estar feta i estar filmada i estar feta, va haver de trigar uns anys, no sé si sigui un o dos, a poder-se estrenar perquè, clar, perquè aquella va ser un èxit. Sí, clar.
I Balmond, tot i crec, si no recordo malament, que havia estat rodada primer, ni va tenir l'èxit que va tenir l'altre, ni va tenir el nom, ni va tenir...
I va haver aquí un espionatge d'estudis. Acostuma a passar, també ja va haver-hi... Aquesta és que ahir la van fer en un canal i llavors em va venir i dic... Robin Hood, el principe dels ladrones, i un altre Robin Hood, el Magnífico, que es van rodar pràcticament a la mateixa època. També es va fer això amb el tema del... no sé quin centenar, els 500 anys, del descobriment d'Amèrica es van fer diversos colones,
I alguns van xafar els altres, una va fer el Depardieu, aquesta és la que va tenir amb la misgràcia, 1492, va ser l'altra, o la famosa frase de Luc, jo soy tu padre, aquell tros, el mateix tros estava doblat i ningú sabia quin tros anava a la pel·lícula.
perquè no els friquis no sabessin què passava, perquè no es desvetllés i havien gravat. Que era el pare de la criatura. Hi ha tres gravacions. Hem parlat de la Guerra de les Galàxies. De la Guerra de les Galàxies, sí, sí. Quan el Darth Vader li diu al Luke Skywalker que és el pare, dic jo soc el pare. Això per ser-ho va dir el Constantino Romero.
Doncs en el guió hi havia gravades tres o quatre, no sé quantes eren. Jo soy tu padre era un, jo soy tu hermano de l'altre, jo soy tu suegra. Aquest, aquest, quan ho van a escoltar, diu una mica. Jo mateix a tu padre. Jo soy tu vecina, tampoc no ho quadrava, aunque lleve faldas, no soy una tia. Més notícies, mamà. Més notícies. Bueno, és molt ràpida aquesta.
van traient invents d'aquests raros. Fa prop d'un any, em sembla que ja les vam comentar, unes ulleres que trauria Google, de realitat augmentada. Les primeres unitats ja hi ha hagut algun fanàtic que les ha pogut comprar. Però això de realitat augmentada ja ho fan les ulleres que tinc jo. Sí, t'augmenten la realitat. M'augmenten la realitat. Jo no veig les lletres, me les poso i... Ara sí. Et donen accés al núvol i reconeixement facial.
Sí, o sigui, tu mires així i dius... Sí, el de la nube, si et dones un cop al cap, potser amb les ulleres. I el del reconecimiento facial, sí, perquè te les poses i veus la persona i no veus un burrón. També ho tindríem. Les primeres unitats han sortit. Estem parlant d'unes ulleres que tenen forma d'ullera, valen 1.500 dòlars. Per què serveixen? Per res. Perquè encara ho he entès. Són unes ulleres... Per veure el Google Maps. Sí, et donen...
projecten una espècie de pantalla que són unes 25 polsades amb resolució... Si tu portes aquestes ulleres és com si... No, però és un visó. És un visó a lo cíborg?
Sí, en la ullareta. En la ullareta, sí, però que tens la vista lliure, que et sembla que tinguis una pantalla de 25 pulsades davant, amb resolució HL, a uns dos metres. Tu portes les ulleres i és com si veiessis una tele. Una tele, correcte. Llavors hi ha tot d'aplicacions que et diuen, si mires un... O sigui, tu estàs conduint i no sé on soc, et poses la cosa i et poses el Google Maps i diu, mira, estàs aquí. Les aplicacions que es poden generar són aplicacions que, per exemple, vas a una ciutat que no coneixes, mira un edifici...
el Google reconeix per la silueta quin edifici és, et diu la història, hi ha diverses aplicacions d'aquest estil, inclús si mires una persona et poc dir qui és aquella persona. Això va molt bé per la gent que... No t'ha passat mai que et trobes amb un? Si no m'ha passat mai, mira, jo amb la meva dona sempre tenim un codi establert, que és
Quan jo no et presenti algú i et digui, presenteu-vos vosaltres mateixos, és perquè no tinc ni idea de qui és. Això amb les ulleres... I ella ja ho sap, llavors, quan veu que jo... Llavors diu, hola, jo soc... Llavors jo me quedo molt bé. Ja està. Això amb les ulleres et passarà, perquè les ulleres veuen i t'explica qui és la persona que tens. Arrel de tot això... Tot i que...
Tot i que, tot i que, i també jo crec que el que vaig explicar a la majoria dels nostres junts els interessa un papino, però ho vull explicar. Explica, explica. Avui estava dinant en un restaurant, Sant Just, amb la meva dona i una amiga nostra. De cop i volta, de la taula del costat, s'agica un senyor i em diu, ets tal? I jo m'acabinant i em dic, i tu ets qual? Ens hem saludat, ens hem intercanviat els telèfis i tal...
I m'han dit que aquest noi no l'havia vist des de primer d'ensenyança general bàsica. Ja passa.
Que això, en temps moderns, com s'ha de ser... Primer, d'ensenyança general bàsica. Seria l'AGB. O sigui, fa... Perquè deu haver-hi tenir 5 o 6 anys. Sí, el que ve després de la P3. No només ens hem reconegut, sinó que el tio ha tingut la desfatxatada de dir, estàs igual! Mentira, jo fa anys que et conec, i no estàs igual. Això que us estic explicant és com us ho estic explicant que ha passat aquest migdia. Ens hem reconegut.
I fer això, doncs, una pila d'anys que no ens veiem. Vull dir que no em caldria en les ulleres. No, el tema de les ulleres és secundari, és més que res perquè hi ha hagut el director de la campanya de privacitat del grup britànic Big Brother Watch.
Ha comentat a la BBC una frase que m'ha cridat molt l'atenció. Què diu? La gent pot escollir si portes les ulleres o no, però les ulleres li dones permís a les ulleres perquè et controlin. Ah. Que dius... Jo ja m'he perdut. Sí, jo també. La frase no va dir que tu poses les ulleres i tu li dones a les ulleres...
Google t'utilitza per recaptar informació. Del servei? No, del que estàs veient, de les aplicacions que fas servir, de per què fas servir les ulleres, amb les mòbils, de privacitat, i es queixa d'això, que Google, amb el tema de privacitat, se la passa... No et poses les ulleres...
Jo, si me les poso, li dono permís, però si jo t'estic mirant a tu, automàticament estic vulnerant la teva privacitat. Això et poden dir, i tu què mires? I aquí a l'altre. Però és el que diu ell, que tu estàs donant a l'usuari, està donant permís a l'altre per accedir a la seva informació. És complicat tota la vida. Això ens ha fet molt mal. Aquest tipus de tecnologia. Suposo que tots heu agafat alguna vegada l'avió, no? Alguna vegada. Un parell de cop.
Doncs resulta que en un avió de l'Amèrica Airlines, que feia la ruta de Los Ángeles a New York, va haver de fer un aterritzatge d'emergència a Kansas City per fer baixar a una passagera que va estar tota l'estona, des de Los Ángeles fins a Kansas City, que la van fer baixar, cantant la cançó aquesta de la Vianney Houston del guardaespaldes. En sèrio?
I will always love you. I per això la van fer baixar. La van fer baixar, segons el portaveu de l'American Airlines, va explicar que el comportament d'aquesta senyora pertorbava tots els passagers i va ser desallotjada de l'avió perquè va arribar un moment que interferia a la tripulació.
Una vegada a terra, doncs... Va deixar de cantar. La policia va pujar a l'avió, va manillar la passejera, que continuava cantant el seu homenatge a la Winnie Houston. Estava bé, pobre. La va fer baixar de les avions i... I li van gravar un disco.
No, la van portar a les instal·lacions de l'aeroport i allà continuava cantant. La van voler pujar a un altre avió de la mateixa companyia i la company va dir, no, escolti, aquesta senyora, no. O canvia de tema o no puja. Després la van interrogar i va dir la senyora que ella té diabetes,
I que la diabetes en ocasions li fa tenir aquests comportaments... Ah. Bé. O sigui que, ja veu, si algun dia puges a l'avió i hi ha una senyora que comença a cantar, jo què sé, la Macarena... Igual no es troba bé. Igual és que té una pujada de sucre. Ja. Perdó. Què fem? Més notícies, Marc? Com tenim la predicció del temps? No ha trucat.
Bé, doncs menys notícies No en tens més? Està en núvol Se suposava que anava a prou En processos dispersos Igual no plou a Sant Just Però està plouant A la cosa estan que diuen que haurà de ploure més
De hoy hasta el lunes. A mi no em serveix... Em deixeu llegir una altra notícia? Vinga, va. Després tornem al temps. Diuen que els polítics menteixen. No. Qui ho diu? Tenim una mostra que no és veritat. L'alcalde de Trujillo, que és de Perú, que es diu César Acuña,
Va inaugurar fa uns dies... Va inaugurar fa uns dies la Fira Internacional del Llibre, de Trujillo, amb aquest discurs. Los que me conocen... Bueno, ho va fer amb accent peruà, lògicament. Si ho pots fer, o ens ho podem saltar. Los que me conocen de cerca saben que no leo, que nunca escribo. Pero me he dado un tiempo para revisar algunos textos ayer por la noche para poder explicar lo que es una feria del libro.
els organitzadors de la fira van van dir que aquesta declaració va i que potser no era la més adequada entre els assistents els va fer truc d'ullar una mica i entre els assistents hi havia escriptors peruans, colombians el president de la càmera peruana del llibre i l'arquivisbe de Trujillo
El senyor Acuña, alcalde, és el fundador i propietari de la universitat privada César Vallejo. I diu que sempre s'ha vinculat amb l'educació i va dir que la fira del llibre és la unió entre els pobles i la cultura. Això sí. Ni llegeixo ni escric. Igual no se'l va interpretar bé. Igual l'home volia dir una altra cosa. Sí, clar. Potser sí. O no.
I, doncs, va dir que l'any que vi... L'any vinent hi hauria una altra fira, que serà molt millor que aquesta, i que inaugurarà molt a prop, molt aviat, el Centre Cultural Municipal. On no hi haurà llibres. No, suposo que no. O sí. O sí. Igual, potser posa llibres. Ell, doncs, llegeix. Però veieu que hi ha polítics que són... Sí, que hi ha de tot, eh? Sincers. Ara sí, anem a la predicció del temps. Sí, sí.
Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. No, has de dir molt bona nit. És que no... És que si no, no aniràs a TV3, eh? Però va-ho, va. Molt bona nit. Va, va. Bastant bé. Va, sí. Plourà o no plourà sent just? Doncs sembla ser que aquesta nit sí. Aquesta nit a quina hora, a veure si... La matinada. Ah, bueno, va. O potser no tant a la matinada, sí, potser inclús...
Sí, no, més i menys de la matinada ja. De matinada. Ah, bueno, bueno. De fet, sapigueu que durant el dia d'avui s'està passejant una pertorbació atlàntica des de més o menys al nord de Portugal, o Porto, fins a Madrid, a més o menys per Madrid. Com si fos l'àvia, diguem-ne. Està acostant a Navarra. Ahà.
I a mesura que es va apropant cap a Navarra i també es va apropant cap a Catalunya, està arribant la part més activa. Perquè en veu una altra que ve del sud, no?, de càlid, o no? Això, bé, molt càlid ja no. Ja no, ja s'ha refredat. Sí, la veritat és que sabeu que les zones del nord de la península estan nevant entre els 900 i els 1.000 metres, en aquest moment, a Galícia. Que són temperatures, bueno...
Cotes molt baixes, a causa que les temperatures en aquestes zones són realment baixes, pensant que estem, això, el 17 de maig. Sí, clar. Bueno, avui ja diuen que fins i tot el 40 de maig o el del Saio. Això mateix. Sí, sí. Encara tenim... Encara ens queden dies, encara ens queden dies, ens queden com 27 dies, no?
Doncs bé, sí, sí, aquesta perturbació s'està apropant. El que passa és que la part davantera ens està llançant vents del sud-oest, que som relativament secs, provenen de zones de terra, dicem del sud d'Aragó, de Castella. I s'han aixugat, sí. I, clar, hi arriben molt aixuts. Per això, pràcticament, en aquests moments, si mirem cap al mar, pràcticament està totalment xeret, però si mirem cap a muntanya, cap al nord o cap a Ponem, veurem això, nubolades, que és aquest front, precisament, que s'ha d'anar apropant.
Passarà d'una matinada, i per tant aquesta matinada això provocarà alguns xàfecs. Localment poden ser forts, el que passa que es creu que més aviat seran més forts com més arran del mar, o més cap a la costa brava. Però vaja, que sí que s'ha de caure, i això passarà, que demà al matí ja serà totament d'història.
quan es llevem pràcticament ja no hi haurà res del front. El front ja haurà passat i estarà cap al sud de França. I aquí què? Plourà o no plourà? Sí, aquesta nit plou. I demà? Demà creiem que no plourà. No plourà. Excepte cap a la tarda.
De mes de dissabte, no? Sí, de mes de dissabte. A la tarda, que puguem veure-ho un altre cop nuvolades, però sembla ser que serà només a l'interior. És a dir que arran de costa no arribarà. No plourà. Per tant, aquí a Sant Jus sembla ser que no plourà. I el diumenge? I el diumenge començarem amb molt sol, un dia com avui, que ha començat amb això, amb cel molt blau. Sí. I a la tarda ja, per veritat, que veiem un altre cop tempestes, però sempre sembla ser que seria cap a l'interior. Ah, bueno. Sí, costa. Perquè hi haurà molta inestabilitat, però en zones...
i no arran del litoral. I el dilluns que algú farà festa? I el dilluns... Que tu faràs festa? Que jo faig festa, i suposo que alguns de vosaltres... Sí, aquí n'hi ha algú que està content, em toca, em toca. És que sí? Doncs bé, no sé si estarà molt content quan sàpiga la previsió, perquè... A veure, a veure, posem ordre aquí, què passa el dilluns? Perquè el dilluns aquesta perturbació que anirà voltant entre el nord oest i el nord de la península,
dilluns farà una aproximació cap a nosaltres. Estem a la primavera, ja no pot ploure. Ja prou, home, ja està bé. Doncs vinga, sembla que dilluns plourà. I el dimarts? I bona part del dia, ja sé. Bona part del dia, d'acord. L'anticicló de les Açores, quant ve?
Com bé, doncs de moment el tindrem lluny durant força dies. De fet, està a les Açores, però allargassat, està orientat de nord a sud, i allargassat pràcticament fins al Pol, és a dir, unint-se amb un que hi ha el casquet polar i a les Açores. I això és el que provoca que a la zona est d'aquest anticicló baixin vents del nord, de zones molt àrtiques, i és el que sabem que tinguem aquestes temperatures...
A veure, aquí encara no són molt baixes, però, com dèiem, a l'oest de la penínsola sí que són força baixes. I aquest aire fred el dilluns sí que es podria apropar. Per tant, el dilluns, a part d'estar núvol, notarem que les temperatures baixaran. A part que, clar, que no farà gaire sol. Sort que encara no hem guardat la roba d'hivern. Bé, els que no ho hagi fet, perquè els que ho han fet... Sí, no, els que ho han fet ja saps, obrir la caixa una altra vegada. Què hi farem?
A partir del dimarts, doncs, les coses canvien poc, perquè aquesta perturbació, que s'haurà apropat el dilluns, tornarà un altre cop a recular cap a l'oest de la península ibèrica. Sí. I allà s'esperarà. S'esperarà, sembla ser, fins a l'altre cap de setmana, que llavors, quan torniu el cap de setmana, tornarà a ploure i venga, de la que te pego. No, perdona, eh? De moment encara no el sabem, però la tenim allà a la recàmera, esperant-se...
El que sí que la probabilitat és que, a mesura que vagin passant els dies, doncs es vagi escalfant, vagi perdent una mica de força, i, per tant, la inestabilitat, lentament, sembla ser que aniria disminuint. I sembla ser, a més a més, que llavors quedarien sempre en zones interiors, en zones de muntanya, i, per tant, aquí a Sant Jus, realment, el tindríem més difícil.
El divendres ho veurem. Jo no et vull portar la contrària, però el meu senyor androide diu que diumenge farà sol, dilluns estarà mig nubulat i fins dimecres no plou. Quina població tens? Sant Just d'Esvern. Quina localització? No sempre la màquina. No li feu cas, aquest. El divendres mirarem a veure el que ha passat i ens explicaràs què farà la setmana que ve.
Bé, la setmana que ve no l'altra. No, l'altra. Molt bé. Au, descansa, que tens un cap de setmana llarg. Sí, sí. Vinga. I a vosaltres també. Adéu. Vinga. Adéu. La semanela. Doncs ha arribat el moment de canviar d'idioma i parlar a l'IPC.
I perquè, clar, hem de parlar amb el Mariano González. A mi aquesta música m'agrada. T'agrada, oi? Sí. Jo ho sento. Sí, no, no, està bé. Ja ho sé que ara em mirarà raro, però jo soc així. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Oye, en Madrid estáis... El lunes no tenéis fiesta vosotros, no? No, no tenemos fiesta. La hemos tenido a lo largo de toda la semana. Toda la semana habéis tenido el día 1 de mayo, el 2 de mayo, el 3 de mayo, el 7 de julio, San Fermín. I el 15 de mayo...
San Isidro Labrador, pájaro que nunca anida. Efectivamente. Sí, señor. Pues mira, no sé si te has enterado de la noticia, pero el día de San Isidro, aprovechando las fiestas y que algunos centros comerciales están abiertos, que, por cierto, ya he cogido otro nombre de pueblo o localidad madrileña para mi colección. Arroyomolinos. Sí, señor.
En Arroyo Molinos. Bonito de ver, sí, bonito de ver. ¿Sí? ¿Lo conocen? Arroyo Molinos. No, no, es que aquí fem colección de noms de las cumpleses medellines. Hay un gran centro comercial. El centro comercial Xanadú. Toma. Que estaba abierto. Toma, no es un centro de regla. Estaba abierto, pues, bueno, que era festivo. Xanadú era una película que hizo la Olivia Newton-John. Sí. Xanadú.
Chanadú. Que patinaba y tal, que era una musa y sí, Chanadú. Bueno, ya está. Bueno, pues esto es un centro comercial. Ojo, en el centro comercial tienen una pista de esquís. Ahí está. ¿De esquís? De esquí. Dentro del centro comercial. Sí, sí, sí. Sí, de nieve artificial. ¿Y qué? No se están de nada. Bueno, pues pasó que...
Habían visto que una serie de personas que estaban vigilando los horarios de llegada de la mercancía y el día de San Isidro a las 11.30 aprovechando que una furgoneta de reparto de prendas de vestir se había llegado a la zona de carga y descarga del centro comercial pues cuando se bajó el conductor se subieron los tres a la furgoneta y se largaron con la furgoneta.
O sea que los ladrones no guardan ni las fiestas de guardar, porque San Isidro en Madrid es una fiesta de guardar. Hombre, sí, es una fiesta de guardar. Lo que pasa es que no en toda la Comunidad de Madrid, ¿eh?
Es la fiesta de Madrid capital. Y en esta bonita población de la que hablamos, en Arroyo Molinos, no hacía fiesta. No era fiesta. Ahí no guardaron la fiesta. Es que no la tenían. No tenían fiesta. Yo creí y digo, mira, ves, estos no guardan las fiestas y el señor Rouco Varela los excomulgará. Pero no, claro, si no era fiesta en Arroyo Molinos...
Era fiesta en Madrid y dos o tres pueblos más de los alrededores, pero poco más. Lo que pasa es que hacer fiesta en Madrid, en la Comunidad de Madrid, prácticamente es colapsar toda la comunidad. Pero el día 2 de mayo es fiesta en toda la comunidad, ¿no? El día 1 sí que es... El día 1 es San José Artesano. Artesano.
La fiesta del trabajo. Acaba de fer l'entrada a Radio d'Esbert. Dark Wader. Un tio molt xungo. Bona nit. És que no, que te cuenten. Aquí és la ràdio, però és la ràdio en directe. Sí. Posa't davant de la càmera, que et vegin bé. A mi em sembla bé. A mi em sembla bé. Bona nit, herman.
Te están saludando. Buenas noches.
Buenas noches. Mirándolo así... No, que se ha cortado un poco el pelo. No, pero me recuerda al árbitro este que sale en punto pelota. Ortiz de Mendíbil. Empecemos a insultar que no ha insultat a ningú. Yo diría que sí, que no, que tienen así como un aire. Sí, sí, sí. Sí, pero cada año ens sorprèn quan et ballem. Bueno, Mariano, sigue explicando las cosas de Madrid. Estábamos diciendo que...
El día 2 de mayo es fiesta en toda la comunidad. Es fiesta de toda la comunidad. Es la fiesta de la comunidad.
En la comunidad. El día... Es como la viada, pero en... Si no dius, la ventas, eh. ¿Cómo lo meto esto? ¿Cómo lo meto? ¿Cómo lo meto? Con el calzador. Mariano, perdónales porque no sabes lo que es. Yo lo digo eso de que es como la viada, porque no es el caso de Mariano, pero sí que muchos castellanos se burlan de que los catalanes celebremos nuestra fiesta...
el día de una derrota, según dicen ellos. Bueno, según dicen ellos. Bueno, no. Según la historia. No, no, pero quiero decirte que sí, sí, es una derrota, pero que los catalanes son muy raros porque celebran una derrota. Pero claro, si miramos el día 2 de mayo, creo que también fue una derrota, ¿no, Mariano? Hombre, relativamente.
Porque fue la subrelación del pueblo de Madrid, pero Pepe Botella al final se instaló. Sí, sí, sí. Bueno, y al final pasó todo lo que pasó. Pero bueno, de alguna forma lo que se celebra un poco es precisamente ese alzamiento ante la opresión. El inicio de la insurrección. El inicio de la insurrección. Claro.
Entonces fue el comienzo, un poco el comienzo de todo aquello y es lo que se celebra. Los resultados ya dependen de la capacidad y del poder de cada una. Si los resultados fueron sustancialmente diferentes entre un sitio y otro. No, no, pero lo curioso es que los madrileños se habían estado pitorreando del último niño del rey, que decían que no era hijo del rey sino hijo de Godoy,
Y precisamente la sublevación vino en el momento en que los franceses cogieron al pequeñajo. Mientras se llevaban al Fernando y todo el resto de la familia, pues era igual. El Godoy igual era muy querido. Claro, debía ser eso. Todos tenemos, y me imagino que todos los pueblos también, todos tenemos nuestras manías y nuestras creencias. Lo que nosotros queremos, lo queremos nosotros. Si lo echamos nosotros, solo por
Efectivamente. Que no vengan los franceses a decir que si lo ponen no lo quitan. No, no, a eso estamos de acuerdo. Claro. Entonces, pero no, las circunstancias eran las que eran. Y ahora, pues conmemoramos con una fiesta pues todo aquello. A la larga, a la larga o a la muy larga salió un poquito mejor. A la corta... Sí, bueno, gracias al tambureo del Bruc.
No lo olviden mucho. Colaboró mucho. Y así nos lo devuelven. No, es que claro.
Perdonareu, ara ve de fer una gràcia, que no fa cap mena de gràcia, segurament molta gent ho sap, però jo conecia un senyor que sempre deia que si el tambor i el bruc, en lloc de tocar el tambor, se li hauria tocat altra cosa, ara seríem franceses i vivíem d'altra manera. O no. O no. Jo no ho recordo. O no vivíem d'altra manera, digui jo. I jo sempre m'havia fet molta gràcia. Francesc tampoc voldria ser. No, per això. Tampoc m'atrau.
No. Es diferente. Bien es verdad, como dijo aquel, que si España fuera Francia, la marsellesa se llamaría la parisien. No sé si lo agafas. Sí, sí.
Pero bueno, sigamos en Madrid. Mariano. Yo ya esto es para... Yo lo he pillado, pero al cabo de un rato. Hay que pensarlo. Mariano, a ver, es que tenemos que aprovechar la conexión con Madrid para... Para darte las gracias. Darte las gracias por ser amigo. Podéis dar todo lo que queráis. Por ser amigo nuestro.
que es de agradecer que a pesar de todo siga siendo lo nuestro. A pesar de... Tengo mis motivos, tengo mis motivos. ¿Cuándo tienes previsto venir a Barcelona? Pues todavía no lo sé. Dependerá un poco de las circunstancias laborales. Ah. Porque claro... Claro, ahora que os han cambiado el consejero delegado... Ahora han cambiado a mucha más gente. Y a mucha más gente. No, es lo que pasa, cuando cae uno es como el dominó.
Sí, entonces ahora los que tenemos la fortuna de tener trabajo y los que tenemos la fortuna de seguramente conservarlo y los que tenemos la fortuna de mantenerlo en el tiempo, pues estamos un poco supeditados a esa... Hay que lo de tonterías las justas, ¿no? Sí, sí. Ya hay que ir a Barcelona, ya hay ni iré, ya hay ni iré.
I iré encantado, i aunque sea de rodillas No, no, no Puedes venir en coche Hay medios más cómodos Era una forma de decir Que yo a Barcelona voy en cuanto me puedo escapar Además l'autopista es gratuita Hasta la Franja Hasta Al Lopau Allí cambia Allí cambia Tres idiomes
Español, Lopau y catalán. ¿Y el otro? ¿Y el otro? ¿El Lapaí? No pasará por ahí. No pasarás por ahí. En fin. Pues sí, bueno, podéis dar lo que queráis. Vale, pues no, ya sabes que, bueno, ya nos avisarás cuando vengas y lo celebraremos. Todo es el cariño, eh.
Incluso abriremos una botella de cava. O dos. Sabemos que te gusta. No, dos no. Sí, sí, a mí me encanta, me encanta, me encanta. Y además, bueno, quiero que sepáis, por si no lo sabéis, que el Madrid juega una final de la Copa del Rey. Ah, el trofeo este... Ah, sí, no, no, claro, el trofeo más importante que se juega en el mundo mundial. En el día de hoy. La Copa del Rey.
No el rey de copas. Bueno, a ratos no ha quedado muy claro, pero ahora mismo es la copa del rey. ¿Y a qué hora es eso? Empezaron a las nueve, dentro de poquito, creo. Ah, mira. Sí, y de hecho los...
conductores del metro de Madrid han hecho huelga. ¿A partir de las 9? No, no, de 7 a 9. Cuando es el partido... Como la gente está colocada... Bueno, de todas maneras, se juega en Chamberí, ¿no? Se juega, claro. No, se juega en San Martín. Sí, eso en San Martín. Santiago Bernabéu. Santiago Bernabéu, en pleno Paseo de la Castellana. ¿Eh? ¿Eh?
Con lo cual, aparte del metro, se puede ir andando, se puede ir en autobús, se puede ir... ¿Tenéis tranvía, Mati? No. No tenéis tranvía. Tenemos una cosa que se llama tranvía ligero, pero que eso es una especie de medio de transporte del extra radio.
Una especie como el tranvía ese que va por San Just Sí, sí, sí, igual que aquí Aquí lo que pasa es que a Ligero no le dicen, no? Sí, sí, a veure, el nom tècnic és el mismo, eh? Metro Lleuger Metro Lleuger Tècnicament és el metro Lleuger Són 80 centímetres Els que s'han fotut topades amb ell diuen que Lleuger no és, eh? No, no, però li diuen el nom tècnic és aquí Muy bien
O sea que tenéis metro... Pues tenéis de todo, ¿no? Aparte de 33 líneas de metro o más. Hombre, sí. Lo que pasa es que hay algunas que son pequeñitas. No son muy grandes, pero sí, puede ser. No sé, tenéis la tira. Lo importante más que las líneas es el número de... Y hay una... El tamaño no importa. Que si no estoy confundido, tú me lo confirmarás, pasa por debajo del Manzanares. Sí. O sea,
Cuando hicieron lo del Canal de la Mancha, del tren del TGV que pasa por debajo del agua, en Madrid ya lo habían inventado. Sí, sí. Vamos, y de hecho tenemos un fantasma y todo. ¿Un fantasma? No, muchos tenéis de fantasma. Mariano, no seamos modestos. No seamos modestos.
la estación fantasma no, está en una estación fantasma aquí también tenemos estaciones fantasmas en la línea 9 han hecho un montón de estaciones fantasmas esta no se usa pero porque la cerraron hace muchos años lo que pasa es que han dejado lo que es los andenes que tú cuando vas circulando por la línea entre una estación y otra a mitad del trayecto
pasas por el andén que ya no se utiliza. Aquí, en cambio, ves, en la línea 9, supongo que en vídeo de lo que tiene Madrid, hay varias estaciones que no es que no se utilizaran, es que no se van a utilizar nunca. Y existen.
Así que así como el aeropuerto de Ciudad Real. Más o menos. Aquí también se hacen cosas interesantes. A veces criticamos las de fuera. No, no, pero aquí también. Sobraba dinero. No, no sobraba dinero, sobraba políticos. Bueno, y en Mallorca, lo vi ayer por televisión, han hecho un tren
que une dos poblaciones, ahora no me acuerdo cuáles son las poblaciones, pero... El Mallorca con un Marklin tiene bastante... No, no, pues se han hecho un tren con sus estaciones y se han olvidado de poner las vías.
Que sí, que no han puesto las vías y ahora dicen que no tienen dinero para seguir y entonces está todo hecho. Está claro que los trenes comienzan por las estaciones y no por las vías. Sí, señor. Exacto. En Mallorca también hay una puerta de ascensor inoxidable con todas las puertas, todos los bandos. Y no hay ascensor. No hay ascensor y está en medio del campo, en medio de la nada.
Porque tenía que ir no sé qué. Tenían que hacer un edificio y dijeron que hacemos primero el ascensor. Es increíble, de verdad. Mira, ahora que hablamos de esto, quítame una duda porque es una cosa que hace muchos años que estoy yo que no sé por qué. Esos dos edificios que tenéis en Madrid así torcidos, las Torresquío, ¿es que las hicieron así o es que cedió el terreno? Las hicieron así expresamente. Ah.
Era de alguna forma un baticidio de lo que iba a pasar. Ah, era un baticidio, porque ahí estaba Caja Madrid, ¿no? Sí. Al final compró una de las torres Caja Madrid y mira, mira, mira, predestinado. ¿Y ya sabes cuándo fue la primera vez que vi ese edificio? En la película... Del Segura. Del Segura, efectivamente. El Día de la Bestia. El Día de la Bestia.
Porque hay el cura loco que... Les penjan de las torres. Porque las torres en la película representan... El signo del diablo. Yo las vi cuando las hacían. Estaban terminando y ha sido la última vez que he estado en Madrid. Ya, hicieron las torres que ya no vuelvo. Fátima, es que no hay vas, ¿eh? No, no, por saber. Le dije, si no hay torres, ¿para qué voy a ir? Yo creo que esas
Sí, ¿verdad? A Román no le asusta nada. Sí, a mí me asustan muchas cosas. Yo mismo me asusta. ¿Y la bandera de la plaza, creo que era la plaza Colón, que es la que puso Aznar, sigue estando? Sí, sí, pero eso digamos que acaba siendo un reto y un batir récord. A ver cuántos centímetros más de bandera somos capaces de añadir cada vez hasta que aquello no levante el vuelo.
Sí, porque aquello fue porque la de México, donde en la plaza de México había una bandera muy grande y a Aznar le pareció que no era lógico que en España... La madre patria. La madre patria, pues no tuviera la bandera más grande que México. O sea, es aquello... A ver cuál es más grande. Si hace más grande y consigue volar, igual se lleva la plaza y todo. Y como está además en un lugar que es una plaza homenaje a toda la... Sí, a la hispanidad, el homenaje a la hispanidad...
Tenía que ser grande, grande, grande, grande. Y porque yo me imagino que habrán calculado que si la hacen ahora más grande, ya no ondea. ¿Pero ahora la quieren hacer más grande, dices? No. Si pudieran, la harían. Hay una fuente, ¿no?, en la Plaza Colón. Bueno, había una fuente en la Plaza de Colón. Ahora la han trasladado al medio de la plaza y sobre la Plaza de Colón hay una especie de...
¿Cómo diría? Una especie de fuente que cubre un pasadizo. Una cascada, ¿no? Una cortina de agua. Y supongo que es el monumento a Colón. O el monumento a Cervantes. No, no, no. Ahí está Colón. Con el dedo. Colón no falla. Cano queda un poco mal. Pero bueno.
¿Hacia dónde señala? Seguro que está señalando. Se le da la gana. Seguro que señala Cataluña. Pues no te diría yo que sí. No me lo dirías. No te diría yo que sí. Yo creo que lo señala Cataluña. Bueno, podría. Si los arquitectos de Madrid son capaces
Hombre, pueden poner a Colón señalando a Cataluña. Un moment, un moment. ¿Alguien me puede garantizar que lo que señala el Colón que tenemos aquí? Señala Mallorca. Señala o nada señala o qué? Señala Mallorca. Amigo. No, no, si yo me rí porque no en tinc ni idea. A Mallorca, a Mallorca. ¿De qué os estáis riendo? Perdona, perdona. Y además es que si tú subes arriba al bigote de Colón de aquí, en día despejado se puede ver Mallorca.
Maco, de veure. Mallorca és maco, també. Ja despejado i amb bona vista, això sí. Molt bé. Bueno. Bueno, Mariano, alguna novedat més en Madrid, a parte de... Bueno, hemos hecho un pequeño recorrido por la plaza de la Cibel. Ah, no, la Cibel es de Mosito. Hem acabat parlant d'això.
Com és? És el... Això és desvernejar. Nou verb. I acabes parlant d'un tema que no té res a veure i no saps com hi has acabat. Perdoneu, però és que hem de parlar amb el barambio. Mariano, que tengas un bon fin de setmana. Igualmente baratos. Lo sentimos que el lunes tengas que trabajar. Aquí algunos hacemos fiesta, otros no. También es cierto.
Y el viernes más, ¿eh? Y mejor sigamos esperando. Por cierto, Mariano, ¿tú quién quieres que gane esta noche? Eso no lo preguntan ningú. Yo tengo que decir que prefiero que gane el Real Madrid. Soy aficionado del Real Madrid, no soy fanático del Real Madrid, con lo cual a mí nadie me puede picar con el Real Madrid. Tengo que avisarlo. Tendrías que haber dicho para quedar bien, Mariano, aquello de que gane el mejor. Ya, pero es que... Iba a ser una redundancia.
El mejor es el Madrid en este caso. Bueno, oye, no te queremos entretener porque igual estabas delante de la tele viéndola 1, el festival de Eurovisión es mañana. El partido, precisamente.
el partido, pero vamos, todavía no ha empezado. Debe estar a punto. A lo mejor empieza un poquito más tarde, porque decían que a las nueve... Esto es por lo de la huelga que he dicho. Sí, lo mismo que no han llegado. ¿El rey ha llegado ya? No, es que el rey no va en metro. No, no, no. Hoy va, hoy va. ¿Y el príncipe también va? Seguramente porque... Pues se pelearán, porque unos del Madrid y otros del Atlético...
Bueno, a uno le gusta más viajar al extranjero y pegarse galletas por remotos parajes. Ya estamos, ya estamos. Que por cierto, ya os habéis enterado que ha renunciado al yate fortuna. ¿Sí? Claro, claro. Es que también luego imagínate. Es que no sabía dónde atracarlo.
Claro, claro. Y tú imagínate, luego la Casa Reial ha tenido el Fortuna y el Bribón. Sí. Y el Bribón decís vosotros le ponéis el apellido, que queráis. Bueno. ¿No os acordáis que tenía un jete que se llamaba? El Bribón, sí, sí. Yo me voy a exterior. Sí. Dicen les males lengües que això ha sigut arran del segon cis ja en el que surt malparada a la Casa Reial amb el tema de les enquestes de...
de l'opinió dels espanyols. I que arran d'això se han decidit, pues ja nos quitamos de momento el barco. Nos quitamos el barco de momento. Bueno, igual lo venden a buen precio. Lo que pasa es que ya estos gestos los van haciendo un poquito tarde. Sí. Y un poco arrastras de la fuerza. Bueno, pero a ver, ya dijo aquello de... Bueno, eh? Eso si cada uno lo interprete como mejor quiera. Eso es lo que dijo. Eso es lo que dijo.
Ara sí, Mariano, te dejamos. Muy bien. Hasta el viernes. Hasta el viernes. Buen fin de setmana. Adéu, adéu. Ha costat, ha costat una miqueta, però finalment hem pogut contactar amb el doctor Santiago Brambio. Doctor, bona nit. Hola, com estem? Escolta, jo tinc un dubte i tu has de preguntar. Tu el divendres passat vas anar al Molino.
i el dissabte surt la senyora del Molino i presenta... Concurs de créditos. Concurs de créditos. Què és el que vas fer tu ahir? No, no, m'ho van explicar allà al Molino. Ah, t'ho van explicar. Van dir, demà surt la notícia del concurs de créditos del Molino. Però és una pena, perquè tot això és culpa del 21% aquest d'import. De l'IVA. I va i viene. Sí, sí. És que, bueno...
No, no, és que, a veure, perdona. I va haver-hi un grup de teatre que, en lloc d'entrades, donava pastanagues. Sí, venia pastanagues. Aleshores ja la pastanaga no té el 21% d'IVA, és més baix, i tal. Doncs, no sé, la pastanaga hauria sigut una cosa, va dient, pel molí, no? Sí, sí, tu compres un kilo de pastanagues i, a canvi, donen una entrada. Una entrada.
No, és com... Sí, són bones per la vista. O també hi pots tirar pels artistes... Home, els del cinema no se li ha acudit encara, però podríem fer vendre les palomites i amb una bossa de palomites et regalen una entrada.
No sé si les palomites no tenen... Home, en el cinés, en els preus que van te't podrien regalar l'entrada, eh? Per això, amb les palomites. Si es tracta de rebaixar l'IVA, el que podríem fer és barres de pa, perquè només té el 4%. També, és veritat. Sí, senyor. Barres de pa, 4% IVA. Jo escolteu una cosa. No teniu cap pregunta sobre això de la clonació aquesta?
Sí, et volia preguntar sobre la clonació, efectivament. Una vegada que tenim una notícia mèdica, que, bueno, mèdica no és ben bé mèdica, és biològica. Però ha sigut realment una clonació, clonació? No, bueno, és que, a més que això de la paraula clonació també s'ha fet una mica genèric. A qualsevol cosa li diuen clonació. Li diuen clonació, sí. A veure, això és agafar un òvul i posar-li un nucli
d'una altra. Sí. Agafa un òvul i li posa un núcle. Agafa un òvul d'una dona qualsevol, una dona que passa pel carrer. Sí, diu, deixin vostè l'Òvul. Se li cau un òvul i jo, pum, l'agafo. Sí. I abans agafo un nucli d'una cèl·lula meva, no? Sí, va. I el substitueixo. El substitueixo. El substitueixo. El nucli de l'Òvul al nucli de la cèl·lula. Jo diria això, va. Però fixa't dir, un òvul és de ploi d'ell.
no sabeu què és és un òvul o és una ploide? no, els òvuls són aploides aploides és com dir el ser humà és tonto no és sinònim sinó que és una qualificació ja, va bastant junt va bastant junt però vull dir que és una qualificació l'òvul és aploide vol dir que només té la meitat dels cromosomes
Clar. I l'altra meitat són del nucli. Està pensat perquè s'ajunti amb una altra seura que es diu Sementa Seire...
que té una altra mitat de cromosomes. Això és un lío, tu, això és un lío. I d'aquí què surt? La monachita o què? Quarta i mitat. L'expermatozoide té una part i l'altra té una part i quan s'ajunten tenen el complet dels cromosomes. Sembla que m'estic explicant el de les abelles i les flors. No, no és l'abelles i les flors noves, no és el mateix. Les abelles i les flors és com quan tu et fots el llibre.
Ui, ui, ui, ui. Acabarem malament. Jo, jo, jo, aquí no entro ni surto. Continuem amb l'òbul i el nucli. Exacte. O sigui, el ser humà té 46 cromosomes, no? Només? Llavors, si a cada vegada que anéssim reproduint-se, anéssim doblant el número de cromosomes, doncs tindríem masses cromosomes. Llavors, hi ha un procés que es diu meiosis, que és que les cèl·lules reproductores, doncs,
Tenen la meitat. Quan es divideixen, una part s'endú una càrrega cromosòmica i l'altra s'endú una altra càrrega cromosòmica, amb el qual només tenen la meitat dels cromosomes. I quan s'ajunten amb la de l'aparella, la de l'altra, tenen l'altra meitat. Llavors també la cèl·lula reproductora, el gameto, que es diu, en el cas de l'home, en el cas de l'home, en el cas de l'home, només tenen la meitat de cromosomes. I quan s'ajunten, fabricen una cèl·lula amb el mateix número de cromosomes que els progenitos.
doncs aquí està t'ha d'agafar un òvul que té la meitat de cromosomes li treus el nucli i li poses un altre nucli que té tots els cromosomes doncs diguem que aquest nucli ja té la càrrega genètica del que ha portat el nucli i en canvi té el citoplasma del òvul o sigui, acabes de fabricar un òvul
que ja no és un òvul, és un blastocista, o sigui, ja és com si fos un òvul fecundat. Si ara això ho agafes i ho transfereixes, deixes que creixi, que es faci gran, i en el moment adequat el transferíssim a un úter, sortiria un nen o una nena. Es generaria un individu que tindria exactament la mateixa càrrega cromosòmica que el donant.
Doctor, però una pregunta, una pregunta. Del nucli, eh, del nucli. Sí, però sortiria un individu exactament igual, igual, la mateixa cara, el mateix pes, el mateix capell... Sí, sí, sortiria algú com uns gemelos. Ah, sí? Sí, perquè tindria la mateixa carga cromosòmica. El que podria tindre diferències d'alt estil, perquè el citoplasma, o sigui, la part no nucli de la cèl·lula, o sigui, de l'òbul... És diferent. Exacte.
Té, també, té mitocons i totes les coses que també influeixen, diguem-ne, en les característiques de l'individu. Sí. Per tant, llavors, per exemple, un podria tindre càncer de mama i l'altre no. Ja. Llavors, això, doncs, en els gemelos, volia dir que si tinguessin diferent citoplasma, serien, tindrien la mateixa dotació cromosòmica, però diferent influència citoplasmàtica. O sigui que,
Serien iguals de característiques, però no exactament igual amb altres coses. De totes maneres, això no és per crear un individu que sigui igual que l'altre. Això és el que diuen. Però jo dubto que això no es faci. Perquè, si no, quina utilitat pot tenir? Home, perdona, tu has vist la Guerra de les Galàxies? Sí, bueno, clar... La Guerra de los Clones, eren tots iguals que el Pallo aquell? El que estan creant és una... De fet, el que estan creant és una cèl·lula mare, o sigui, una cèl·lula mare...
És una cèlula pluripotencial. Que pots fer servir per qualsevol cosa. Exacte, que es pot convertir en qualsevol altra cèlula especialitzada. Pots convertir en cèlula nerviosa, baríaca, hepàtica, el que sigui. Llavors, clar, què passa? Que si tu et trasplanten algú, el teixit que et trasplanten és d'una configuració genètica diferent de la cel·la. I el teu cos el pots rebutjar.
Exacte. Mentre que d'aquesta manera no. És el mateix. D'acord. Agafem un òvul. Agafem una cèl·lula d'una persona, fabriquem aquest nou, diguem, embrió, perquè de fet és un embrió, i llavors el que fem és que aquest embrió vagi fabricant cèl·lules. Aquestes cèl·lules les cultivem i les transformem en teixit hepàtic, per exemple. Fem que
agafin característiques de cèl·lula hepàtica. Llavors, això ho trasplantem a la persona propietària del nucli i a les noves cèl·lules que hem introduït generaran cèl·lules filles i regeneraran teixit hepàtic. Per això ho hauria de servir per una cirrosi. Hi ha unes quantes pel·lícules que parlen d'això, el que passa és que no fan el teixit, fan directament a l'home. Sí, estava pensant que ha costat l'isla. L'isla és una d'elles. Santi, jo hi vaig... Està feien un clon i vam dir que tu...
el tenien allà fins al moment que és necessari per fer el trasplantament i aleshores ahir vaig escoltar ahir vaig escoltar una entrevista amb la doctora aquesta la biòloga aquesta que estava
en el projecte aquest. Sí, aquesta que vam fer fora. Sí, exacte, de València. Ah, sí, sí, bueno, això és que nosaltres els espanyols són únicos. Sí, és espectacular això. Eren una visió, no? Sí, no, hi ha hagut més dubtes. Li feien una entrevista. Perquè ens protegeixen el verd, no? Sí, hauria de posar-lo al paro. I deia que el que es podia arribar a aconseguir amb això, o que ella, clar, ella no podia...
afirmar-ho i de més, però que possiblement el que buscarien amb aquest projecte, amb aquest descobriment, és aconseguir un banc d'òrgues. Sí, però un banc de... Bueno, poden fer un òrgues o poden fer teixit. Sí, bueno, d'òrgues. No sé per què tindre la forma de l'òrgues. T'has de trasplantar el cor, t'arribes a estar tal, pum, i ja tenen el teixit de cor, o el cor és igual, no sé com...
com funciona exactament i no t'has d'esperar a que mori algú per tindre un cor i aquestes coses. A veure, jo, perdoneu, però tinc un dubte. A veure si el doctor va a la meva mare. Si d'una persona que, per exemple, tingui Alzheimer. Sí. No sé si l'Alzheimer... No sé què és per tu l'Alzheimer, perquè normalment la gent li diu Alzheimer a coses que no són un Alzheimer. Si no estic confós, l'Alzheimer ve degut a una degeneració d'alguna part del cervell.
Bueno, Alzheimer, per començar, ningú sap de què és. Però jo et pregunto ara, l'Alzheimer ve d'una informació genètica o no? A veure, genètic, tot té participació genètica. Precisament l'Alzheimer sí, però l'Alzheimer que jo parlo, possiblement no el que tu parles.
Perdona, et vull fer una pregunta, si me la deixes fer. T'estic parlant de l'Alzheimer. Ja, però és que tu segurament parles d'Alzheimer, si no m'ho deixes explicar no ho entendràs. No, és que jo no vull saber el que és l'Alzheimer. Llavors no, alguns Alzheimer sí, alguns Alzheimer no. Els Alzheimer verdader sí, el que molta gent li diu Alzheimer, potser no. Doncs l'Alzheimer verdader. L'Alzheimer verdader sí que es podria millorar.
Que es podria què? Que sí que es podria millorar. Es podria millorar, però és degut a una informació genètica? Sí. Si tu agafes el nucli d'una persona en Alzheimer per curar-li l'Alzheimer, és possible que en aquell nucli hi hagi la informació genètica de l'Alzheimer, amb la qual cosa no cura res. Sí, sí, sí. És el que passa, és la teoria dels telòmeros, clar, necessita el seu rato per parlar-ne, no és tan ràpid.
però vull dir, evidentment, en el moment que tu transfereixes el nucli, estàs transferint també tot allò dolent que tingui en aquella càrrega genètica. Aquí és on anava jo. És més, hi ha la teoria dels telòmeros, que és que si tu transfereixes un nucli que és gran, que ve d'una persona que ja ha fet moltes repeticions,
de fet encara que estàs suposant que fabriquéssim un individu nou seria nou en quant morfològicament però les seves cèl·lules tenien l'edat que té la persona de la qual hi has trit el nucli això li va passar a l'ovella d'oli amb l'ovella d'oli perdona, jo és que m'hauria d'aclarar això de l'Alzheimer perquè crec que és important hi ha l'Alzheimer que són per dèficit de recvascular
això no ho arreglaràs posant neurones noves és que jo no anava que posant neurones noves si es pogués curar o no l'Alzheimer, sinó anava per un altre tema, si et sembla, la setmana que ve parlem de l'Alzheimer vinga, fins divendres adeu, bona nit descancem una estoneta i escoltem la música de la Carme us sembla bé? que escoltarem Carme t'has d'apropar el micro, no sé si ho saps
Doncs escoltarem Manel avui. Ah, molt bé, perfecte. Vinga, fins ara.
I estaven bé i eren distretes, però era difícil veure's del cap o fer volar. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de la senyora Sánchez.
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Deixeu-me un tir, peucos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. Senyors, tan bo és insistir, com saber se'l retirar, i no sé l'Ignasi, però en el meu cas, reconèixer que em va fer mal.
Gràu humerà.
Fins demà!
Aquest món entre els meus flors no hi haurà mai els detalls. Però m'esforçaré i una cosa m'estindré de regalar que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, recorda en 7 anys. Però no hi ha tant temps per perdre
Els llums s'han apallat. Han tret el pastís. Aplaudien els pares, els tiets i els amics. Tots alhora, agrupats en un únic crit...
Que demani un desig! Que demani un desig! I tu, nerviosa, com sempre et toca ser el centre d'atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador. Un segon, dos segons, tres segons, quatre...
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig. Les espelmes cremaven i alguns dels amics tampoc caven amb càmeres de retratar. Una veu comentava, ai, que guapa està. I jo en el fons m'acabava el culet de la copa. Decidit a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamant d'una mosca, del tamant d'un mosquit, per un cop empatitits, sota els tamborets i la taula allargada pels dos cavallets, fer-me pas en provència per un entramat de sabates d'hivern, de confet i aixafat i esprintar, maleint l'allargada dels meus nous passets.
i amagar-me entre un tap de suro i la paret. Just a temps que no em mengi el collons de gatet i escalar les cenefes del teu vestit i palcar el peu esquerre en un nascosit i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó i agafar un palet d'aire i amb un saltiró enganxar-te un cabell i impulsar-me'n
I accedi al teu desig travessant la paret del llagrimal. Ara un peu, a un braç, a l'altor és el cap. Música
Has de dir la desbernada. Què? Que has de dir la desbernada. Ens han dit que escoltàvem el Manel, però a mi em sembla que hi ha un fotimer de gent aquí cantant. És que eren tots els Manels que hi ha al país. Els Manels. Bé, estem aquí amb la segona part i com sempre la segona part la comencem sopant.
Bueno, sopant... Què farem avui, Armand? Mira, perdó, faries que estic capficat amb lasanyes. Lasanyes, ha de fer una de carbassó, no? Sí. Avui la farem de tomàquet, vergínia i formatge de cabra. Necessitem tomàquet, vergínies, formatge de cabra i una safata. Una safateta per posar al forn.
O l'oli, suposo. O mantega. O mantega, millor. Mantega. Posarem, untarem la base de la safata amb mantega, no gaire, tampoc cap cosa que quedi una taeta. Tomàquets d'aquests de pera, que són madurets i són bastant portets. Tomàquets en rama. No, rama no, el de pera. El de pera.
És com un huevo. Com una pera. És com una pera, diríem. No cal buscar una altra forma, és com una pera. Els tallem a discos. Tomàquet de pera. Tomàquet de pera, sí senyor. A discos. A discos, gruixudets. Gruixudets em refereixo a que facin... Un centímetre. Més o menys. Cobrim tota la safata. Una vegada tinguem això, el que hem de tenir, lògicament, és la Virgínia. Escalibar-la. Virgínia escalibada.
pelar-la. I pelar-la. Aleshores, una vegada tinguem això, formatge de cabra d'aquest que es ven amb... Amb aquell rodó. Sí, que és rodó. Tallem-lo d'ànxes. Això no massa que faci 5 mil·límetres, una cosa així, més o menys. Això jo recomano tallar-ho fred de nevera, inclús si es pot posar una mica congelador. Perquè talla millor. L'altra cosa que recomano és tenir un paper untat amb oli. Mhm.
i un ganivet fulla prima, el més prima que pugui ser. Primer em refereixo d'alçada, eh? Sí, com un cuchillo jamonero. Exacte, exacte. Anar untant la fulla i anar tallant les llesques aquestes. Cobrim tot el tomàquet, posem l'aubergini a sobre. A sobre del formatge. Llavors, parmigiano, formatge parmesano, ratllat.
jo consello comprar un taco de bon formatge i ratllar-lo a casa. Finet. Hi ha ratlladors fantàstics que ratllen molt finet. Cobrim de total, posem tomàquet una altra vegada, formatge de cabra i fem les capes que vulguem. Depèn del que tinguis. Una vegada tot a sobre, posem formatge de cabra,
trossets de mantega escampadets. O sigui, l'últim és el format de la cabra i mantega. Allò per sobre d'escampadet, al forn, i ja està. En 10 minuts per ahí, ja està. Hi ha alguna manera de veure que es fongui la mantega? Es fongui el format, es fongui la mantega i comença a gratinar, agafar el coloret. Una vegada agafa el coloret de sobre, es pot treure i se serveix i menjar. Fantàstic.
S'hi pot posar sisbol, sisbol, un bon pebre, evidentment, una mica de pebre, una mica de pebre, i el que passa és que sisfa, té que ser bo. O pernil. Ah, pernil. Posar un jabuguito, un guijuel, una coseta així, només amb una de les capes. Podria ser la del mig, per exemple, com a sorpresa. Per exemple, si fan tres capes, que és normal fer aquestes lesalles guapos, fer-ne tres...
en la del mig, posar-hi una capa de pernil jabugo o un pernil bo. Llesques finetes. Finetes, finetes, finetes. Ja la demanes tallar de màquina. Espectacular, de les dues maneres. Molt bé, perfecte. Si algú el prova, ja sap, ens pot dir si li ha agradat o no. Això sí, no ens preguntin com és la recepta, perquè no ho tornarem a dir.
No, no, el papa van connectar-se a l'androide i... A veure si estava el loro. Exacte. Bé, doncs... Ara millor que a tu t'agrada.
Bé, doncs sí, hem arribat a l'espai d'esports, que és l'espai que més li agrada a l'Òscar, i mentre...
Doncs mirem de connectar amb la Giga d'Inglès i amb l'Emili Sánchez. Dos notícies que hi ha hagut durant aquests dies. Una es va donar a la final fort de l'Eurolliga de bàsquet, que va jugar al Madrid amb l'Olimpiacos. El Madrid va perdre. El senyor Florentino Pérez, que estava per allà, havia caigut per allà per veure el partit, se'n va anar una mica...
una mica enfadat i just en el moment passava pel costat d'un seguidor del Barça i aquest senyor li va dir visca el Barça i visca Catalunya senyor no li va fer gràcia amb el senyor Florentino Pérez i fent un gest així com el Nerón quan amb el dit cap a baix volem dir que el Barça també havia sigut eliminat doncs li va dir tu eres tonto
clar jo vaig estar llegint la notícia i entenc que el senyor Florentino Pérez hagi dit tu eres tonto perquè recordem la frase visca el Barça, visca Catalunya senyor clar això ja és tot una composició és una composició és millor ens estàs apretant molt últimament
I la meva neurona s'ha tornat com loca ja, eh? Ets un pel·ligro, eh, tu? Vosaltres heu vist la rua aquesta que ha fet el Barça per guanyar la Liga? Sí, jo volia parlar d'això. Jo parlaré d'això i ja us ho deixaré parlar d'esports. Perquè jo crec que això no... O sigui, no.
a mi em sembla exagerada l'opinió no estem d'acord aquí, espera, ja ens remangarem ja ens bofatejarem, mira que fa anys que ens coneixem Emilio, però no o sigui, tu et va semblar molt malament que preguessin cervesa no, no, no, ni em sembla bé ni em sembla bé, o sigui, a mi tant me fa a mi tant me fa és que m'és igual, més directament igual per la gent que faci el que vulgui però hi ha una sèrie d'activitats públiques d'una sèrie de gent
Pública. Pública, però pública, entre altres coses, perquè comercia amb la seva imatge, com són els jugadors de futbol, ells comercien amb la seva imatge, ho fan. Sí, sí, sí, menjar notilles i coses d'altres. I ho fan, i a més a més, és un tipus de gent que comercia amb la seva imatge i que un dels grans sectors que consumeixen aquestes imatges és gent molt jove, molt, molt jove.
I llavors, amb aquests elements sobre la taula, a mi m'és igual, que facin el que vulguin, però depèn quins llocs no ho han de fer. Jo crec que... Jo amb una part puc estar d'acord amb tu. El que passa és que també diré una cosa, i és la gran hipocracia que existeix. Per què? Per què?
els jugadors del Barça van agafar un pet com una gla que no és la primera vegada que és una celebració d'aquest tipus que a mi em sembla perfecte perquè és una vegada a l'any una vegada a l'any si és cada any o cada 5 anys o cada 10 anys estan de celebració i tal i qual però aleshores vaig estar allà amb fet el bèstia, no sé què que els nanos que donen l'imatge i tal això no passa res en canvi, per contra veure un tio fotre una patada al cap d'un altre
Això no passa res. Són coses de... Quan un tio cau i l'altre li trepitja la mà, això no passa res. O sigui, generar violència en el mig del camp, fotent-se bufenades, no passa res.
Saps què et vull dir? Llavors, quan això es diu que són lances del jugador que van a 3.000 revoluciones... No només sé què vols dir, sinó que a més estic absolutament d'acord, radicalment d'acord amb el que estàs dient. Però absolutament d'acord amb el que estàs dient. Em sembla una barbaritat que es faci això i que no hi hagi una contundència clara. Ara bé, torno a l'altre. Uns jugadors de futbol...
en una celebració, es poden no emborratxar, vamos, com si volen, però en privat. En públic, no. De cap de les... És absolutament impresentable. No, impresentable no. Jo crec que no. Jo crec que no. Bona nit. Bona nit. Perdoneu, estic d'acord amb en Òscar, eh?
Estàs d'acord amb l'Estat? És absolutament impresentable. Va ser, veu ara les imatges sanitars... La veritat és que no el vaig veure tot. Jo m'ho havia d'anar, però ara me quedo. Però va ser tan diferent... No, no, Emilio. Va ser tan diferent de la celebració, per exemple, de la Champions o de la Lliga de fa dos anys? Potser que ha anat en augment el desmadre. I si no Isidre és igual. Sempre és impresentable. Jo entenc
que no és la forma... I això s'ha de tallar, Daniel. A mi el que em sembla... I aleshores, si sempre és impresentable... No, no, no, perdoneu, perdoneu. Dic que el que trobo impresentable és a dir, si això ho fan en un acte privat, en una discoteca, llavors que facin el que vulguin, evidentment, perquè són joves i s'ho mereixen. I això potser ho ha fet pràcticament tothom. Però se suposa que la rua està feta perquè el públic, que regularment no hi va al Camp Nou, pugui estar a prop... Això poden ser nens i simpatitzants i culers de tota mena.
puguin estar a prop i celebrar amb els seus ídols, amb el seu equip, que han guanyat aquesta lliga. Semblava una festa ben bé d'ells que permetien a la gent mirar-se. A veure un desmadre. Jo el que vull dir és una cosa. Si aquesta celebració no ha sigut molt diferent d'altres...
ha sigut més desmadrada. Jo les imatges... Perquè la primera, bueno, vam fer determinades coses, no passa res, ningú diu res, la segona una mica més, no passa res, ningú diu res, la tercera no passa res, ningú diu res... A mi el que em sembla és excessiu la crítica que s'ha fet. A mi em sembla una crítica excessiva. Com també em sembla... Que no defenso això, eh? També em sembla fora de lloc les declaracions dels Freixas.
No l'has escoltat. Bueno, es va treure l'espusa. Sí, va dir que bueno, que guai. Tampoc no és això. A veure, jo amb aquesta postura que tinc, no estic dient que ho tingui que fer i que celebro que ho facin i que em sembla perfecte que ho facin. No, no hi estic d'acord. Jo no crec que sigui la manera de celebrar un títol aquest.
Però s'ha fet, ha passat, punt, ja està. El que estic en contra és de tota aquesta crítica i aquests pals que s'estan fotent i venga i fot-li. Però què passa? Són gent de 20 i tants anys, han fet una festa, s'han passat, s'han desmadrat i s'ha acabat. No passa res més.
Aquí ja hi estic d'acord. No és la imatge. Aquí ja hi estic d'acord, que no estaré repetit. Però quan els responsables de l'equip... Aquests sí que són els impresentables. Aquests sí que són els impresentables. Però potser això s'hauria d'haver tallat...
la primera vegada perquè no anés a més, que és el que ha passat. Home, algú hauria de ser el responsable de dir, escolta, potser que parem una mica. Exactament, potser l'exemple que esteu donant, però ja et dic, a la primera rua que es va fer, que tampoc...
Home, això, perdoneu, ho estan retransmetint. La primera també el van donar per televisió i també jo les vaig veure sobre de l'autobús aquest perquè la primera sí que me la vaig veure. I el Messi que si no l'agafen a totes cales avall de la castanya que portava. Potser en aquell moment és quan algú hauria d'haver dit ei... Però amb això que esteu dient... I no esperar... Però jo crec que és una opinió només. Si...
les persones que vetllen i que estan per sobre dels jugadors surten ara i diuen, com deia l'Armand, ha passat això, ha passat, ho assumem, i no tornarà a passar? La polèmica s'ha acabat, ja. Si hi ha algú amb autoritat que diu, això ha passat i no tornarà a passar, s'ha acabat. Però clar, aquí vengui de la vida i no passa res. Això alimenta que venga i d'ali, venga i d'ali. Això és com un nen petit que es porta malament.
Si un nen petit es porta malament i tu a la persona que s'ha portat malament dius no som un i que això no tornarà a passar mai més, el debat ja s'ha acabat. Sí, però és que resulta que així el que crec és que com que no passarà mai més. Aquests fills són per dir a mi el que puc fer i el que no puc fer. Home, són els amos de la pàbrica, eh? No, no, perdona, perdona, perdona. Un jugador està sotmès a la direcció de l'equip. No pot fer el que li doni la nana. Qui són? No, no, són els pares. I en un moment d'una hora li poden dir si no t'ha agradat en vas. Sí, sí, però amb un nen petit tu li dius sí és no.
sí, no, sí, no li dius no, sí i això ho prova amb la nàrita que tens que és genial almenys el dia que la vaig veure jo és una figura de cuidar-ho doncs tu diga-li, no et dirà que sí
no, sí sí, però amb una diferència i que estic posant i hi ha molts diners a sobre la taula que no estic dient que estigui a fer així i que són gent que guanya molts diners és la que farem en paper de fumar ara de totes maneres el que sí és cert que aquest tipus de celebracions es fan aquí i es fan a tot arreu perquè l'altre dia va coincidir la del Barça amb la de la Lluve, la del PSG
i la del PSG van cremar París però no els jugadors sinó els seguidors ultra aleshores potser tothom s'hauria de replantejar perquè jo no crec que els jugadors del Manchester
estiguessin, doncs, com a les ursulines, resanalitzades. Jo crec que s'ha de replantejar tot el món de futbol. Casualment, TV3 estava retransmetent les dues alhora, la del Barça i passava imatges de la de... La de Manchester. I allà no tenia res a veure. Res, res, amb això sí que t'acord amb tu. La uniformitat de tots els que anaven damunt de l'autobús. Amb això sí que t'acord amb tu. Més o menys d'una forma de curiosament vestits. Totalment. Això al marge, aquí fa més calor, bueno, està bé.
Però l'altra és, diguem, la interacció amb el públic. L'actitud, l'actitud.
Que no l'estic defensant. No, i perdoneu, hi ha una cosa que volia dir. Ja en l'anterior i última, la darrera vegada que el muntatge que encara hi era aquí... La Copa del Rei. No recordo exactament, podia ser. Sí, la última va ser la Copa del Rei. Aquella que es va celebrar que els jugadors tenien tanta pressa que van sortir al camp no van fer ni parlaments, és a dir, van passar bastant de la gent que portava allà més de dues hores i sentats esperant-los, van passar olímpicament de fer parlaments...
Va parlar amb la que va ser en Pep i prou s'ha acabat. I no sé si el Xavi, el Puyol i adiós. Anaven al concert de la Shakira. I van sortir a córrecuito perquè tenien un concert pendent de la Shakira. Hòstia, aquella vegada ja es van començar a passar. Jo crec que no som conscients de què punyeta. Vull dir, són qui són i guanyen el que guanyen perquè tenen un recolzament social darrere de gent que paga religiosament o bé les entrades al camp o bé les punxades de televisions de pagament.
Llavors, jo crec que això sí que hauríem de tenir clar. I això és el camí de la imatge, no solament de... Cobren el que cobren no solament perquè saben jugar molt bé a futbol, sinó perquè venen una imatge. I és la imatge del club, també. Deixem que l'Emili digui la seva? No. Emili Sánchez, bona nit. Emili? Hola. Hola, bona nit. Hola, bona nit. No sé si ens estaves escoltant o no. Estones. Estones. Saps de què parlàvem?
No, perquè és que anava conduint i hi ha hagut d'entrar l'auricular de l'Orella. Per això dic que l'últim m'agusa sentit. Bueno, estàvem parlant del tema de la celebració, de les crítiques que hi ha hagut a la celebració de la Lliga el dia de la Rua. Que la imatge que han donat els jugadors del Barça, que això no està bé i que hauríem de canviar-se el tema de celebracions i no veure el qual. Què opines?
Doncs que patrocines treia dam, no? Això és el que anava a dir, potser s'hauria de canviar de patrocinador... A veure, jo estic d'acord que el Puyol estava desmagrat, que sí, sí, jo estic d'acord, que la imatge no és la més positiva, que si lo dels nens, que sí, que ens sembla molt bé, però a veure, que aquí és el que diem sempre, són més papistes que el papa...
i que després, doncs, quan ho fa la grande libre selección española... Sí, que també deixa'ls anar les... No, igual o pitjor, igual o pitjor, i aleshores no li donen perquè, bueno, perquè és que Espanya són toros, alcohol i fiesta, vull dir... De totes maneres, també hem de dir que les crítiques, almenys de les que jo he llegit, venen d'aquí de Catalunya, no venen d'Espanya. Sí, sí, no, no, no, per això ho dic. No, no, si Espanya sí sembla fantàstic.
Vull dir, a Espanya, jo precisament aquell dia, doncs per circumstàncies que vaig arribar tard, i vaig posar los susodichos, i el que era molt crític era amfiter, i en canvi, doncs els ronferos, els d'amés, li tenien importància, i no ho trobàvem normal, doncs el passa l'ombra, conya, pues reben i se divierten. Vull dir que és una mica l'esprit, no?
Jo crec que la imatge no és la positiva, especialment crec que vam fer bé de no fer parlaments i coses d'aquestes. Home, si ja no podíem parlar. De fet, ja... Hi va haver-hi una que el Messi, també una celebració d'aquestes, aquesta va ser el camp, quan van arribar al camp. I quan arroja el Casillas. Exacte, però és que, clar, pretendre que la rua d'una celebració...
sigui la Rua dels Reis Maig d'Orient, i anar saludant com el Juanca, com el rei, doncs, home, és complicat.
és complicat. No, no, no ho és gens, eh? No ho és gens. No ho és gens. I crec que amb això no s'ha... No, no, no. A vegades és millor no fer barru. Bé, doncs que no la facin. Però hi ha coses amb les que no s'ha... No, ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Ja està. Les coses clares. O sigui, la imatge que van donar va ser lamentable.
és el que deia l'Isidre, això a més a més és un tipus de gent que estava bé jo crec que sí jo crec que ens ho agafem amb paper de fumar no, no jo crec que sí som tolerant, mira el que estaria molt malament és que llençessin ampolles des de l'autocall és que llavors ja seria un delicte ja és directament un delicte perdoneu, no és un delicte treure-li la gorra al mosso d'esquadra i posar-se-la al cap perquè el Daniel Alves porta 3 anys
No, un any va ser a la Vidal. A la Vidal. Jo recordo el Dani Alves, o sigui, amb la gorra del mosso d'esquadra. Un any a la Vidal li va fotre la gorra amb un urbano, amb un guàrdia urbano d'aquests, un municipal. Això passa com quan surts amb un grup de nits i uns incorporant ara i tu ja portes un temps de festa. Evidentment, el que no està dins de l'ambient està descol·locat.
Però, vull dir, a mi el que em sembla lamentable és que a França hi hagi 300 ferits i no són quants... Mira... Això és un altre tema, però... No, no és el mateix. No estem parlant... Home, no, no és el mateix. No, no és el mateix.
no és el mateix no és el mateix jo no m'escandalitzo jo no m'escandalitzo que a les 3 de la tarda surtin dos tetes a la televisió i això està prohibit i han d'anar posant-li difuminant la imatge perquè no us vegi un mugre és una hipocracia que estava parlant jo feia un moment això és el que és dins de la mateixa línia és dins de la mateixa línia per mi llavors s'ha de permetre això que jugadors del Barça que són icones sobretot amb gent molt jove i tal vagin borratxos com a tu al final endavant, cap problema
Bueno, borrachos com a Cuba, jo no sé si... Perdona, vas veure les imatges? Sí, però jo no l'he plorat cap ambulància. No l'he plorat cap ambulància per com a tílic. Vull dir, no, jo crec que... Jo no he parlat de com a tílic, però si tu vas veure les imatges... Home, anaven contents. No. Home, però no borrachos. Borrachos com a Cuba és una cosa... Com que són els jugadors del Barça... No, no, no. Endavant cap... Vinga, vas, home, sí, vinga. No ve d'un pan, va. Fodem-li. I a més... Ja està, doncs vinga, perfecte. Diuen que la Copa... Que la Copa estava...
agafada soldada o agafada acullada perquè no caigués si em sembla molt bé a veure si som especialistes de ser uns pedòfils corruptos, drogadictes i borratxos a la intimitat
I com que és l'intimitat, doncs està molt bé, però en públic portem corbata i som directors d'abans. Tu parla per tu. No, no, vull dir... No, no, tu parla per tu. Que va, que va, jo m'embarreixo en públic. Vull dir que no, no, no tinc problema. Vull dir que això no és el que... Si jo el que fas amb la intimitat no ho sé. Jo teno el cas que aquests són un jugador...
doncs em fa regurgitar ho sento jo no ho trobo tan exagerat tan exagerat pel gran debat que s'ha format això és el que estic vivint jo hi ha propostes que aquestes celebracions es facin emilio, que estem debatent, el debat o estem debatent el fet?
perquè llavors ja m'he perdut no, no, a veure, del fet jo crec que tots hem dit que el fet no és acceptable però que el debat a mi el debat m'importa en Pepino tot el que s'ha creat a mi això m'és igual jo és que el que estic criticant és tot el que s'ha creat a partir d'això vull dir que això em sembla absurd a mi no m'és igual que la imatge que van donar els jugadors del Barça no era la més ètica estem d'acord però per què ho dius amb tanta cura? perquè són jugadors del Barça
Va ser dolenta, sí. Perfecte. No, no, perquè són jugadors del Barça, no. És igual que siguin jugadors del Barça que l'última producció dels doctors de medicina, més igual. Un corredor de motos, un corredor de motos perquè és menor de vegades, quan celebrin un títol no li donin una ampolla de cava perquè és menor i en canvi pot anar a 200 per hora amb una moto. A mi això em sembla una grandíssima hipocresia.
I, en canvi, quan es celebra la Fórmula 1, es celebra sempre amb una gran ampolla de cava. Sempre no. Sempre no. Als països àrabs, no. Està prohibit. Però, bueno, jo el que volia dir... Hi ha hagut gent que diu que aquesta celebració s'ha de fer dintre del camp i no en públic, sinó que ho celebrin al camp. Quina diferència hi ha entre celebrar-lo al camp...
on també hi ha nens, on també hi ha... I també el donaran per televisió. Per això et dic que a mi el que trobo fora de lloc és la polèmica i les basenades que diu alguna gent. Quina diferència hi ha entre fer això que han fet?
un autobús de dos pisos al mig del passeig de Colón, que fer-lo dintre del Camp Nou, sempre retransmès per televisió, sempre amb nens, sempre amb gent, no hi ha cap diferència. Per tant, la solució no és fer-ho dintre del Camp Nou. La diferència és que TV3 té una càmera de pàjaro i veu el que està passant a dins. I antigament, quan tu veies les celebracions, veies només el que veies per la barana de l'autobús.
amb el qual tot el sol del Puyol amb el Piqué i això no és el que hi ha i si TV3 si TV3 s'hagués limitat a mirar el públic com celebrava el públic ara ho he entès, és que la culpa és de TV3 la culpa és de TV3 no que aquests individus, aquests enarguments facin això la culpa és de la demagogia la culpa és la demagogia i treure les coses absolutament de context
És una qüestió d'opinions. Resulta que això és la cosa més important que ha passat en tota la setmana aquí a Catalunya. Resulta que és veure uns jugadors que precisament el que demostren és que són gent molt sana.
gent molt esportista, gent que no veu mai, i que es fot dues cerveses i que els puja el cap. Això és límica per a mi. Ole, ahí està, ahí està. Sí, senyor, que bé. Canviem de tema perquè hi ha una notícia que no sé si us heu assabentat, suposo que sí. Sembla que Víctor Valdés ja té paraula donada i quasi feta amb el Mónaco. El Mónaco és un equip que jugava aquesta temporada a la segona divisió francesa.
i l'ha comprat un rus, aquests russos ho compren tot, i ha pujat a primera, i lògicament vol fer un equip competitiu que pugui fer-li nos al Paris Saint-Germain. Primer fitxatge, Víctor Valdés. Però aquest fitxatge va estar a punt de no fer-se, perquè buscant un entrenador...
Al Mónaco es va dirigir al Sergio Méndez, el mànager de Mourinho, preguntant-li a veure si hi havia possibilitats que Mourinho entrenés al Mónaco. Jo no veig a Valdés en un equip entrenat per Mourinho. Igual sí. No, jo m'he perdut.
Doncs sembla ser que el Mendes, el mànager de Mourinho, li ha dit que no, que Mourinho ja estava compromès, no ha dit amb qui, però que no... El Chelsea. Sembla ser que el Chelsea... Sí. Porto una doble vida. Bueno, és allò de corazón loco. Li va dir que no. I no sabeu a qui els ha ofert el Mendes al Mónaco. Aitor Caranca. Hombre!
Fantàstic, que hi vagi, que hi vagi. No, el monocolit que no, que aquest senyor no m'interessa en absolut. He de creuar tres paroles amb ell i he dit, hòstia, ui, que mal, que mal no ve. Mare de Déu. Emili i Isidre, a l'hora no poden ser, però hem de començar a parlar de Descartes, no? Sembla ser que no Descartes, el senyor del llum i... Molt més interessant. L'Òscar m'ha mirat així...
Vull descartar jugadors. Villal-Tottenham? I si és un silenci com de media hora, quan el sèptim ocell jo toco la boteta... Podria ser. Emili? No hi és? Sí, estic aquí. Villal-Tottenham? Què vols que et digui? A veure, ara és el moment que la premsa, per sort, tant Barça com Madrid,
tenen jugadors interessants per a mitja Europa i el Barça i el Madrid necessiten fixar alguns jugadors, aleshores es tracta d'anar fent especulacions i anar traient noms i anar movent i fer bullir l'olla i això ja estem acostumats aquí l'únic problema és aquest que tornis una altra vegada a la dinàmica aquesta 35 jugadors a la plantilla no els pot tenir el Barça, eh?
No, home, fa jo 35. No, però el Cuenca i el Felai, tots aquests no tornen. Exacte. No tornen. No, el Cuenca ja ha dit que continua l'Ajax. Exacte. Un any més. Ja, la Felai també. El Bojan suposo que no tornarà, la Felai tampoc. Tampoc torna. Però bueno, n'hem dit 3. No, i el Bojan, per suposar, tampoc. El Bojan segurament, doncs, ostres, igual, bueno, em sembla que el Mila encara el vol. Sí, per 5 milions.
No sé si és que té un aterracult pilotes o què, però em sembla que el vol el viva. I si no, sempre pot anar a l'Espanyol. També. Bé, hem de marxar. La setmana que ve continuarem parlant de Descartes. Vinga. Vinga. Adéu-siau, Emili. Adéu-siau. Isidre. Què? Fins a la setmana vinent. Ha marcat Ronaldo.
1 a 0. 1 a 0. Ai, Dios mío. Ara me'l carac al cau, no et preocupis. Fins el divendres, Isidre. Ciao. Adéu. Doncs marxem. M'ha aconseguit fer dues hores més de programa, una setmana més, cosa que jo al principi de programa no ho veig. Jo tampoc ho veia clar.
Serà fins el proper divendres, a la mateixa hora, a les 8. Fins a les hores, que sigueu molt feliços. I mengeu per disolació. Adéu. Adéu.
Fins demà!
Molt bona nit i benvinguts una setmana més al beats98.1 FM. Ens podeu disfrutar a ràdio.