Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La desvernada!
La semantala!
No, sembles el de passapalabra, no!
La desvernada!
La semantala!
No, la desvernada!
La semantala!
La semantala!
La semantala!
Molt bona tarda, quan són les 8 i un minut, i si avui és divendres això és...
La desvernada!
Salutacions de tots els que estem aquí, que en aquest moment són el senyor Emilio Escazóquio, director del programa.
Hola, bona tarda! Bon vespre!
El col·laboror del número 50, Marc Simón.
Hola, bona tarda a tothom.
I de moment no hi ha ningú més.
Hem de dir una cosa, que el Marc ha pujat de categoria, fins a la temporada passada era l'IBM, i ara és el Camani.
Va, molt bé, molt bé. Esperem contactar amb el doctor Santiago Barambio, a veure si ens explica alguna cosa de les vacunes, a veure què en fem.
El senyor Esquerramos i París, que ha dit que no vindrà...
No vindrà, no, crec que té...
Bé, té això, té això, té això, era això.
Era això, oi?
Bé, l'Armand Garcia, que tampoc vindrà, per tant tindrem que fer cuina...
No, avui sopa.
Avui sopa?
Sopa.
Ah, mira que bé.
Avui no cuina, avui sopa.
Avui sopa, estupendo.
La Núria García, que no sabem què ha passat, però no ha vingut, i això que va dir que vindria.
Esperem que l'Isidre Anglès ens parli de la Champions.
Sí, per cert, vull demanar aquí el nostre...
Bé, espera't, després.
Després, bé.
El Mariano González, a veure si ens aclara què passa a Madrid, tant a l'Ajuntament com a la comunitat.
Passa alguna cosa.
Home, que no s'aclaren a veure qui governarà.
La Isabel Amató, que com cada divendres ens parlarà de l'agenda de la setmana de les plugues.
i, com sempre, també tenim aquí, a l'altra banda del vidre, el senyor Jordi Domènech, que avui no et veig.
Sí.
Sí, també és veritat.
A veure, dues coses.
La Núria acaba d'enviar un WhatsApp.
Sí, què diu?
Que d'aquí dos minuts està.
Bueno, però...
Dos minuts.
Senyor Domènech, sonen els telèfons ja?
Ah, sí, és veritat.
Ho dic perquè el senyor Isid Anglès, sobretot, ha dit que no passi el mateix aquesta setmana que la setmana passada,
que avui vull parlar del Barça.
Bueno, eh?
Molt bé, d'acord.
Doncs, res, comencem el programa.
La desbarnada.
Avui és 5 de juny i és el 156 dia de l'any.
En queden 209 fins a arribar al 2016.
Avui és el dia mundial del medi ambient.
Ah, del medi.
Del medi.
Del medi.
Dels streams, no.
No, del medi.
Arriba, senyora, sí, senyors, en aquests moments fent una cursa, obrint la porta d'esquerra.
I ara, en aquests moments, no, passa de llarg.
Passa de llarg.
Passa de llarg.
Que se'n va al lavabo.
Tira la cadena, eh?
La medalla no cal.
Bé, doncs estem a la setmana 23 de l'any.
Setmana en què la Conselleria i el Ministeri de l'Interior han tornat a topar.
Que la gasolina marca un nou màxim anual, pujant un 14,5 des que ha començat l'any.
Per cent.
Per cent.
Per cent.
El gallec Amancio Ortega, que és el segon home més ric del món després del senyor Gates.
El llarg per on?
El del senyor Windows, segons com a...
Windows o Gates.
Sí.
Val?
Del senyor Finestres.
Del senyor Finestres.
I després, doncs, el celler de Can Roca, que torna a ser el millor restaurant del món.
I el millor pastisser o...
També, sí.
Això em sembla que no ho havíem perdut.
Sembla que l'any passat el pastisser de la família...
Sí, sí, sí.
Molt bé, d'acord.
Vinga, va.
Doncs som-hi.
Ara comencem a parlar del sol i la lluna.
Marc, m'ajudes?
El sol i la lluna.
Doncs el sol avui ha sortit a les 6 i 19 minuts.
No és per on?
I es pondrà a les 21.20.
Dintre d'una horeta i 16 minuts, aproximadament.
I demà?
Demà el sol sortirà a la mateixa hora, a les 6 i 19, té famandra de llevar-se abans,
i es pondrà un minutet més tard.
Se n'anirà a dormir més tard, a les 9 i 9 de la nit.
Jo tinc que dir que la setmana passada...
Les 9 i 21, perdona, a les 9 i 21.
La setmana passada jo estava en un lloc que el sol sortia dues hores abans, eh?
Sí, i es posava dues hores després.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Bé, la lluna...
Esponia, perdona, que he dit esponia, no.
Esponia.
Bé, la lluna avui sortirà a les 23.43 i es pondrà demà al dematí a les 9.05.
Sí.
I demà sortirà...
Tinc que dir que posava tres ratlletes.
Jo he posat 0, 0, 0.
Hem de suposar.
Hem de suposar.
Sí.
I es pondrà a les 10.09.
Molt bé.
Em sembla que és dimarts, estem en quart creixent.
Ja...
No.
Ai, minvan, perdó.
Minvan, minvan.
Sí, sí, sí.
El dia 2 era lluna plena.
Sí, sí, sí.
Minvan, minvan.
Bé, anem per veure coses que vam pensar tal dia com avui.
Sí, ara...
Molt bé, molt bé, molt bé, Jordi.
A veure, comencem amb una cosa que va succeir fa quatre dies.
Sí, sí.
No, però fixa-t'hi, eh, en la data.
Sí, 1.300, 5 abans de Crist.
A mi m'agradaria saber qui hi havia allà per escriure.
Un xino.
Ah, es veu que sí.
Un xino perquè a la Xina es registra un fenomen astronòmic.
Tres llames se comieron el sol?
Sí, tres flames.
Ah, tres flames.
Tres flames.
No, no, no els animals, no.
Tres flames se comieron el sol.
Que podria ser que fos un eclipse solar que a Xinusa no havíem vist mai, era la primera vegada,
a l'any 1305 abans de Crist.
Déu-n'hi-do.
Qui hi havia allà per escriure-ho?
M'agradaria saber-ho.
No ho sé.
Bueno.
La Núria entra, se'n va, ens ha donat fulls.
Sí, home, se'ns ha donat fulls, se'n ha donat fulls.
Mire, amb més efemèrides encara, eh?
Sí, home, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Sí, i bueno, naixements i s'han trobat.
Bueno, ha treballat molt aquesta noia, eh?
Sí, sí, però...
Hola, Núria.
Hola, eh?
Què tal?
T'ha crescut del cabell, eh, de la setmana passada aquest?
Sempre creix el cabell.
Sempre.
Sempre.
Diuen que un centímetro al mes és?
No ho sé.
Quan és que no s'ha de tallar el cabell?
No ho sé.
Sí, hi ha tota una llegenda que diu...
Amb lluna plena.
Que no te'l...
No, sí, que te'l tens que tallar amb lluna plena.
Perquè llavors creix amb més força quan torna a créixer una història d'aquesta.
Bueno, les marees.
Continuem amb les efemèrides.
Sí, senyor.
I has dit que n'hi havia moltes?
Les teves.
Per què no vols veure les de la setmana passada?
Bueno, si em permeteu, l'any 70, després de Cris, ja suposo.
Sí, sí.
O sigui, uns 1.365 anys després de la primera efemèride que hem dit.
Sí.
Que no ser la més antiga de totes les efemèrides que hem dit.
És possible, sí.
Però és veritat.
Qui ho va escriure, això?
A Judea, l'emperador Tito, acompanyat de les seves llegions,
a través de la muralla de Jerusalén.
Sí.
I què?
Bueno, doncs és això, que devia entrar a Jerusalén i devia entrar a home...
Però no va entrar en un burro.
No, no, aquest era un altre.
Jo vull dir una cosa.
Hem de fer neteja amb efemèrides.
Efemèrides importants.
Bé, llegeix tu la següent.
Aquesta és molt important.
I està immortalitzada.
1625, la rendició de Breda, un acte immortalitzat en un quadre que es diu Les Lances, de Diego Velázquez.
Conegut també com a la rendició de Breda, precisament.
Sí, sí, sí.
Aquesta és important.
Home, la que és important és la que ve després que podria llegir, per exemple, la Núria.
El 1752, el Benjamin Franklin va provar el raig de...
No, no, no, no.
No, no, no.
El 1752, el senyor Benjamin Franklin va provar que el raig era electricitat.
Exacte.
Va dir, el raig és electricitat.
I saps què ho va fer?
No, això no.
Sí.
Amb una cometa.
Amb una cometa i una clau penjada de la...
Un dia de tempesta.
Un dia de tempesta.
I una clau penjada del fil de la cometa.
I un llamp va tocar la cometa i...
I va demostrar que els llamps hi eren electricitat.
I va descarregar per la clau.
Jo no hi era per veure-ho.
No hi era, no.
És que joveneta, jo és que vaig jugar amb...
Bé, a part que ho he vist en diverses sèries, jo jugava d'adolescent a un joc que es deia...
Fa molts anys, això ja.
Fa molts anys, fa molts anys.
The Day of the Tentacle.
No sé si el tècnic no.
No, no?
No, el tècnic mai ha sigut adolescent.
Era un joc molt friqui de fer puzzles...
Bueno, puzzles...
Puzzles, sí.
Un puzzle en un joc.
Sí, un puzzle en un joc.
Sí, et feien preguntes i tenies que anar a un lloc, aconseguir uns objectes, uns altres objectes,
i una de les proves era donar-li una clau al Benjamin Franklin perquè pogués fer la prova.
Ah, està bé.
Bé, ens ara anem a 1947, senyor del Simón.
Endavant.
Doncs, en 1947, el senyor George Marshall va fer... va presentar el plan Marshall.
El pla.
El pla.
El pla.
El pla.
Que consistia en ajudar els països europeus que van estar afectats per la Segona Guerra Mundial.
Sí.
I d'aquí ve la pel·lícula Bienvenido a Víster Marshall.
És que Espanya no havia sigut afectada per la Guerra Mundial.
No, no, no, una pel·lícula genial.
Molt bona, molt bona, sí senyor.
1964.
El papa Pau VI aprova que els catòlics puguin ser incinerats al morir.
Bueno, 1964.
1964, tot allò de la resurrecció de la carne i tot això, no?
No, no, potser segur que segueix predicant el papa actual també predica el tema, però...
A veure, sí, la resurrecció de la carne.
Hi ha gent que va...
O sigui, això no sabem quan succeirà.
No, no, no.
O sigui, que la majoria estarem ja fets pols i millor dit.
Hi ha gent que no es fa donant d'òrgans pensant una mica en aquestes històries.
Imagines, clar, la resurrecció...
Dóna'm el fetge que és meu.
No, no, no, que és meu.
Que per mi me'l...
No, no, que jo...
Sí, sí, dona'm.
Bueno, hi ha gent que no es fa incinerar perquè diu que això deu fer mal.
Sí, també.
Por si acaso.
Sí, sí.
Bueno, però bueno, va, vinga, va.
Va, Núria, sisplau.
El 2002...
No, 1967.
Ai, aquest no...
No, va, sí, sí.
1967.
El 1967 va començar la guerra dels sis dies entre Israel i diversos països àrabs.
Sí.
Bueno, realment va començar la guerra dels sis dies, el fet és que...
S'ha de durar cinc.
No, és que el Mossad va detectar que els països àrabs s'estaven reunint i estaven parlant de la possibilitat d'invair Israel.
I aleshores el rei israelita va dir, bueno, abans que aquests s'es posin d'acord, que és una mica complicat que els països àrabs s'es posin d'acord, van bombardejar primer Egipte.
Sí.
Li van fotre la terra tota l'aviació egípcia, després Jordània, amb sis dies ho van...
Pim-pam.
Sí, sí, van pim-pam-pim-pam.
Set dies...
Que va ser la primera invasió del Sinaí, em sembla que...
Sí, va ser que van conquerir el Sinaí, la península del Sinaí, Gafa, sis Jordània, una sèrie de dalt, després amb Egipte van fer un pacte de...
Bueno, ensignar una pau i van tornar al Sinaí.
Bé, i el 2002, senyor Escazòquio, sisplau...
Doncs va sortir la primera versió del navegador Mozilla, que a mi sempre em va sonar a Godzilla, i no l'utilitzo perquè dic, a veure si em sortirà un monstre aixem la boca gran, no?
Sí. El que passa és que després aquest s'ha passat a dir Firefox, no?
Firefox.
Per què? Tu ho saps, Marc?
No.
No?
No, no.
Bueno, perquè va sortir al Google...
No, no, perquè segurament Mozilla compraria una altra empresa i normalment...
quan es compra una altra empresa, doncs fan un canvi.
Em sembla que Mozilla va comprar a un altre buscador, a un altre cercador, bueno, un altre navegador.
Sí, navegador, eh? És un navegador, eh?
No és un cercador, eh?
No és un cercador, és un navegador, i sé que van canviar, però ara ho busco ràpid.
Bé, hem de dir, com dèiem, que la Núria ha portat moltes més efemèrides.
Sí.
I no sé si en vol destacar alguna...
No.
Doncs no.
No?
No.
Jo sí.
Sí?
La de l'any passat.
L'any passat, 2014.
El Banc Central Europel va baixar els tipus d'interès fins a un mínim històric, el 15%.
El 0,15%.
El 0,15%.
Això va bé, eh?
En plena deflexió.
Sí.
Diu que, segons el Draghi, ja s'ha acabat la deflexió.
Ara, ja els preus pujaran moderadament, segons el senyor Draghi.
Això diuen.
Ah, sí.
Ja ho veieu.
Jo no he vist la deflexió, perquè cap...
Jo crec que tot puja.
Sí, jo també.
Però, clar, què passa?
Que un dels índexs més importants dins de preu de consum, quina és la benzina?
Ja.
La benzina, en aquests moments, estava més o menys...
Controlada o baixant, amb un preu baix...
Sí, però ara està pujant...
Ara està pujant, encara que el preu del petroli no està pujant.
No, no, però és que ens estan venent la que van comprar quan era cara, home, tio.
Ja, deu ser això, sí.
Clar, home, és que no ho entens, això.
Sí, senyor.
No ho entens.
Acceptem pop com animal de companyia.
Molt bé.
Marc, volies dir alguna cosa del Firefox i Mozilla?
S'ha de dir que el nom complet és Mozilla Firefox.
Ah, ah, ah.
És el nom complet.
Sí, nom i cognom.
Nom i cognom, correcte.
Ja em sonava a mi.
I poca cosa més.
Poca cosa més.
Doncs ja està.
És Organització Mozilla i tenen el Firefox i el Thunderbird.
Ah, molt bé.
El som oral.
La desvernada.
Estimats hermanos.
Oi, m'ha agradat deixar-la allargar una mica aquesta música.
M'ha relaxat moltíssim i així fem que baixi el ritme perquè com que la Núria ha entrat corrents i de pressa.
Sí, ens ha excitat a tots.
Em pensava que no hi haurien efemèrides llavors, clar, per sentar-te tan ràpid i que s'han fent ja de lluny.
No, no, és que saps què passa?
Que quan em van dir que les prepararies tu, jo ja ho tenia.
I com que tinc el mateix document, m'entens, doncs ja està, no passa res.
Bé, ens ajudes a fer el centural.
Els germans anem al centural d'avui.
El d'avui.
Eleveu la vostra ànima per celebrar avui la jornada del beat Fernando de Portugal.
Sí.
També...
És portugués, eh?
És portugués, sí.
Sant Bonifaci de Crediton, que aquest era un banquer.
Segur.
Sant Doroteo de Tiro.
Deia tindre una escopeta.
Una escopeta, segurament.
Los Santos e Ovan i els seus amics.
Sí.
En company.
Anaven junts d'excursió, pobrets.
Sant Eutiquio de Como.
De como què?
De como algo.
De pizzero, devia ser.
Sí.
Sant Frank, mare de Déu.
Sant Franco de Sergi.
Jo he llegit Sant Franco i ja m'ha agafat un d'allò, sí.
No, però aquest era de Sergi, no era del Ferrol.
Sí, no.
Sant Ilidio de Arvernia.
Arvernia.
Sant Pere Espanó.
El Beato Pacífico Ramati.
I el Beato Sancho de Córdova.
Bé, doncs no hauria, ara sí.
Els dius els de demà, sisplau.
Sí, sisplau.
El beato és Sant Alexandre, Santa Càndida, Santa Macrina, també anomenada Santa Magrina, o Santa Matrina, o Santa Materna.
Doncs és que no sabíem ben bé com es deia.
Sí, opcions a triar.
També Sant Marcelino Champagnat.
Aquest, aquest, aquest, sí, de la Champanya.
De la Champanya, aquest segur.
No sembla com va morir, però sí que va ser el fundador dels germans maristes.
Ah, mira.
I Sant Norbert de Xanten.
Xanten.
Bueno, doncs moltes felicitats a tots.
Sí, felicitats a tots.
Sobretot els que es deien Xanten.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
I ara sí, doncs anem a veure qui fa anys avui.
O qui hauria d'haver fet anys, perquè clar.
També, sí.
Aquí la Núria ens ha portat, com darrerament feien, doncs no tan sols els aniversaris dels que fan anys, que són els que felicitarem.
Sí, i ja el podem felicitar i tot.
Sí, sí, sí.
I ara comença.
Doncs bé, felicitem el senyor Lluís Valls, perdó, Lluís Valls i Taberner, que és banquer.
Sí, sí, era.
Era, sí, perquè ara ja està jubilat.
Ara és banquer retirat.
Sí, perquè ja en té 89.
Sí.
El que passa que em fa l'efecte que encara manega les idees.
Segurament, sí.
A dins del banc de casa seva.
Sí, aquell que va dir el senyor, el de les orelles, el de la Romassa, com es deia.
El Ruiz Mateus.
El Ruiz Mateus, que aquest banc no era, ni era banc, ni era popular, ni era espanyol.
Bé, doncs el senyor Lluís Valls i Taberner, un dels germans.
Sí.
L'altre, no recordo com es deia.
Bé, és igual.
No sé si es deia Miquel, no ho sé.
No ho sé, bé.
Bé.
El 1942, que avui fa 73 anys, un polític equatoria...
Bueno.
No, bueno.
No, qualsevol cosa li diuen polítics.
Teodoro Obiang Ngema.
No, molt bé.
Sí.
Cosí germà del tío Paco.
Del tío Paco, sí.
1949, Ken Ford, escritor.
Escritor.
Tenim la trilogia famosa de la caiguda dels gegants.
Los pilares de la Tierra.
No, no, aquesta és una altra tecnologia.
Sí, sí, sí.
No, però...
És una duologia, de moment.
Està escrivint el tercer, ara.
Sí, sí.
El gegant...
La caiguda dels gegants...
Oh, ens quedem aquí.
La caiguda del...
No, i l'altra, el...
El...
El llindar de l'eternitat.
Ah, exacte.
Que és l'últim.
L'últim és el llindar de l'eternitat.
Sí, sí, sí.
Los pilares de la Tierra.
La caída de los gigantes.
El invierno del mundo.
Ah, l'invern del mundo.
Ah, sí, sí.
És la segona llibre i l'altra és el...
Un món sense fi.
La illa de les tempestes.
Bueno, això ja...
N'hi ha un que em sembla que...
En dos quants, eh?
Sí, sí.
En fem molts.
Sí, és molt prolífic.
S'assembla a l'Stiffen King, també.
Més o menys.
Sí, escriu un llibre per any, diria jo.
Aquest en té un que és de Misteri, un thriller, que es diu, em sembla recordar...
Ah, no sé si és blanc o neu.
O sigui, no sé si és el nom del color o el nom del fenomen meteorològic.
I és un thriller que a mi em va entusiasmar.
Em va entusiasmar.
De què va?
Doncs d'uns que queden aïllats a dins d'una casa.
Podríem ser una mica de diez negritos, però no va morint d'allò, no?
Hi ha dos assassinats només i després, bueno, és tota la trama.
Diez negritos o la ratonera?
No, los diez negritos.
Diez negritos.
Diez negritos.
Sí, que queden a estar...
Es que la ratonera també...
Sí, també a un aire així.
Bé, doncs em permeteu que el digui, l'any 1951, és a dir, que avui ja en fa 54,
Lluís Pasqual, director, aquí posa, de teatre espanyol, si em permeteu diré, diré, de teatre català.
Català.
Si no m'equivoco, és un dels fundadors del teatre lliure.
Sí, senyor.
Núria, digue'ns el següent, sisplau.
El 1956 va néixer Kenny... G?
G.
G.
Kenny, vale, sí, veritat.
Kenny G, saxofonista estadunidense.
Jo penso que més que saxofonista és clarinetista.
No, és saxofonista.
Segur?
A tota...
Bé, jo el conec com saxofonista.
Jo, és que sempre que he vist música o he vist, sí, escoltant música d'ell, sempre és tocant el clarinet, però bueno, no sé.
Emílio, el proper...
Te'l deixem, te'l deixem.
Ale, Maria.
Quina il·lusió, quina il·lusió, sí.
El 1979 va néixer David Bisbal.
No sé on va néixer.
No ho sé, jo tampoc.
Almeria, no?
Aquest home no és d'Almeria.
Ah, no ho sé, no ho sé, ni deia, ni deia.
No, Bernadí, no, jo què sé, ni deia.
Bé, però té 36 anys i canta.
Jo diria que és d'Almeria.
I canta.
Almeria.
El que era d'Almeria era Manol Escoló.
Manol Escoló.
Ara mirarem d'on és.
Molt bé.
I dius a l'últim aniversari, sisplau?
Sí, el 1990 va néixer l'Ona Carbonell,
que és una nadadora de natació sincronitzada
a l'equip que representa els mundials,
sempre de natació espanyola.
Bé, espereu un moment, sisplau, abans de donar d'allò.
Vull dir que també avui és l'aniversari,
o hauria sigut l'aniversari,
del senyor Pancho Villa, 1878,
i de Federico García Lorca, 1898.
Perdona, i del John Maynard Keynes.
I de l'Adam Smith.
No, però aquest el conec jo,
aquest economista, jo l'havia estudiat.
Qui?
El Keynes.
El tercer de la llista.
El del 1883.
No, però això ja...
Se n'anava molt lluny.
Vinga, i de la Irene un gargarín i bobón.
No vol dir que no en vinguin.
Què?
Bé, bé.
Josep Maria, bona nit.
Bona nit.
O bona tarda.
Hola.
Bona tarda.
Estàs cansat d'esperar ja, oi, avui?
És que aquesta canalla es desmadre,
n'es posen a parlar d'aquí, de filosofia,
i escolta'm, es desmadre.
Bé, quin temps tindrem, Josep Maria?
Doncs, aquest proper cap de setmana
s'espera un temps pràcticament idèntic
al dia d'avui.
Per tant, us deia molt fàcil, aquest cop, molt sol durant tot el dia, i les temperatures es mantindran a la mateixa línia que avui, que hem arribat a 30 graus aquí a Sant Just, doncs arribarem també demà dissabte com també diumenge.
Molt bé.
I tot això és gràcies a que l'anticicló de les Açores no és de les Açores en aquest moment, sinó el tenim a sobre de la península ibèrica.
i el fet de tenir-lo a sobre, el que ha fet és que no hi hagi pràcticament ventilació, és a dir, no aconsegueix que la marinada, que és la que habitualment entra en èpoques de l'any com aquesta, ja al mes de juny, o com ha fet els dies de maig, doncs no aconsegueixi entrar.
I és el que fa que les temperatures fresques que hi ha sobre la superfície del mar no arriben aquí a Sant Just, que les temperatures, doncs, hi vin cap amunt sense frenar-se, vaja.
Penseu que en zones un i una mica més a l'interior s'han arribat, per exemple, a la Vallirana, a 34 graus.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Ahir feia una calor i avui ja també, però...
Igual, igual. De fet, hem repetit els mateixos valors que ahir, 31 i 38, i més o menys el que dèiem de cara de mà.
Mantindrem més o menys aquesta línia.
Potser sí que diumenge comencin a baixar un grau, eh?
Ja veurem...
Escolta, un grau ja és molt, eh?
Sí, sí.
Ja és molt.
S'han passat.
Escolta una cosa, Josep Maria, perquè els teus col·legues de TV3, jo portaven dos dies dient,
si mirem el mapa del temps, veurem que no hi ha isobares.
Correcte.
Clar, perquè no hi ha.
Què vol dir això?
Les isobares són les línies imaginàries que diuen sobre els mapes del temps
que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
quan hi ha una zona on hi ha isobares pràcticament un pas a cap, vol dir que la pressió atmosfèrica és pràcticament la mateixa en tots aquests punts.
és el que se n'ha d'anar un pentà baromètric.
I d'aquestes zones, partiment, no hi ha ventilació.
És a dir, en les zones on hi ha molts isobares juntes, vol dir que hi ha molta diferència de pressió.
Ah.
I és el que fa que hi hagi més vent, més ventilació.
Com més unides estiguin les línies isobres, doncs, normalment els corrents de vent són molt més forts.
En aquest moment, sobre la penínsa erbrica, de isobres, pàcticament, si veiéssim algun mapa, pràcticament no n'hi ha ni una.
I és la causa que tenim l'anticicló a sobre, que això és molt típic quan hi ha l'anticicló a sobre una zona.
I ens deies que diumenge baixaran una mica les temperatures?
Sí, un grau.
La notícia la setmana que ve és que aquest anticicló que tenim sobre la penínsa erbrica començarà a desplaçar-se molt a poc a poc, això sí,
cap a, més o menys, cap a Irlanda, perquè us feu la idea, anirà orientant-se cap al nord.
I en aquest moviment cap al nord, els vents que aniran arribant cap aquí a Catalunya seran, doncs això,
vents del nord o del nord-est, vents de l'interior d'Europa, que aniran fent baixar progressivament les temperatures.
Però tampoc us penseu, eh, que de fred, ni molt menys, eh?
L'únic que farà és anar cap a una normalització de les temperatures, perquè serien uns inicis de mes de juny.
Molt bé.
I el fet d'arribar també temperatures una mica més baixes, també arribarà a aire més inestable,
fent que algunes de les tardes, ja de dilluns i de març, es vagin generant més tempestes per l'interior de Catalunya i el Pigneu.
I potser més endavant ja veurem si els temes negres ja puguin ser capaços d'arribar més cap a la costa.
Molt bé, molt bé.
Doncs i això, diguéssim, es mantindrà tota la setmana i divendres en tornarem a parlar.
Sí, perquè llavors els maples ja, com ens passa amb els països, en aquest cas no es posen gens d'acord, eh?
Ja, ja, ja, ja.
Es pot inestabilitzar molt més, que és el que ens encantaria, o tornarem una altra cop a un període més càlid.
Ja, molt bé.
A mi m'agradaria, Josep Maria, primer que anessis preparant, com sempre, quin dia entrarà a l'estiu.
Ah, sí?
Que ho tens fàcil, això.
Hi ha quina hora, eh?
Hi ha quina hora, evidentment.
I després, pensa que s'acosta la nit més important de l'any aquí a Catalunya.
Gairebé.
Tret de la de Reis, per mi, és la segona més important.
Que és la nit de la Rebella de Sant Joan.
La nit de les fogueres.
Sí.
Aleshores, ja sé que és molt d'hora, però a veure, la setmana que ve estarem a dia 12.
Sí.
Doncs l'altre que estarem a 19, a veure si ja ens pots una mica, eh?
Una mica, o sigui, d'aquí dues setmanes m'agradaria que ja tinguessis i ens expliquessis
què tindrem que fer la nit de Sant Joan.
Molt bé.
D'acord?
Perfecte.
Si voleu, aprofitant, si ens queden uns segons.
Sí, sí, tant i tant.
Doncs la notícia que ha estat d'aquesta setmana és quan s'han fet els resums de temperatures
del passat, del mes de maig.
que, com ja sabeu, ha estat un mes rècord en temperatures altíssimes.
Sí.
Les dades més oficials que es tenen aquí a Catalunya són de l'Observatori Fabra d'aquí a Barcelona.
Sí.
I s'ha aconseguit 3,2 graus per sobre de la mitjana durant tot el mes.
Carai.
És un augment de temperatures molt espectacular, eh?
L'hi tindrem que dir aquest mínim.
o menys els mesos de maig normals del 2060-70, si seguim amb aquesta tendència del canvi climàtic.
Ja.
I tindrem que dir amb aquell ministre, va ser, o no recordo, que va dir que això del canvi climàtic...
Eren unos cilitos de plastilia, no.
No, això és una altra cosa, eh?
No, que va dir que no, que no era res, que no era res.
Que un cosi seu li havia dit que no, que era mentira.
Que no era.
Sí.
Molt bé, Josep Maria, doncs ens tornem a parlar la setmana que ve.
Doncs vinga.
Vinga.
Adéu.
Adéu, una abraçada.
Adéu.
La desbernada.
Bé, doncs un cop vist el dia i una mica el resum de la setmana, anem per les notícies.
I per començar, com sempre, farem el nostre regalet.
Bé, doncs no sé si serà la primera vegada que donem la botifarra per un esdeveniment relacionat amb l'esport i més concretament amb el futbol.
Però és que la final de la Copa d'Espanya s'ho mereix.
En principi havia pensat parlar de la xiulada.
Vagi per davant que no comparteixo el tema.
Xiulà a un símbol d'un altre país em sembla una manca de consideració.
I segur que els que van participar en aquesta xiulada no els agradaria que algú xiulés els símbols de Catalunya o d'Escalerria.
Clar que els receptors de la xiulada van dir tantes barbaritats que van animar els xiuladors.
Si tant protesta, protesta abans que es produeixi, és que els hi molesta.
Doncs si els hi molesta, en tirem endavant.
Bé, ara esperar que es resol la Comissió Antiviolència i els jutjats, sortida típica del senyor Rajoy i el seu govern.
Ja veurem com acaba tot això, però vull recordar que en una altra sonora xiulada a l'himne,
també en una final copera entre el Barça i l'Atleti, que a València en el 2009,
el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz,
va rebusar tramitar una querella a instàncies de la Fiscalia contra els organitzadors independentistes de Catalunya, Acció i Estat.
va considerar que els fets no podien considerar-se constitutiu de delicte d'injúries al rei,
apologia de l'odi nacional o ultratges a Espanya, que és l'acusiació que havien fet,
sentenciant que aquestes actuacions estaven emparades per la llibertat d'expressió
i no podien qualificar-se de difamatòries injurioses o calumnioses.
Bé, deixant de banda la xiulada, que suposo continuarà fins a les eleccions generals,
això s'agafarà ben bé al Partit Popular,
el premi d'avui va parar els protagonistes d'un fet polèmic subseït cap a la final del partit.
El Barça ja guanyava 3-1 i el jugador Neymar, per tal de desfer-se del defensor Bustinza,
va fer allò que s'anomena una lambreta.
La lambreta consisteix en agafar la pilota amb els dos peus,
aixecar-la sobre el defensor i tornar-la a agafar a la seva esquerra.
Bustinza es va sentir ofès i va llançar a terra a Neymar.
L'àrbit, crec que va assenyalar la falta del jugador bas, però no li va treure targeta.
De seguida, tots els jugadors de l'Atlètic van rodejar el Barraugrana,
el que els seus companys, lògicament, van anar a defensar.
Per un moment vaig pensar que es reproduirien els fets de l'any 1984 a Madrid,
que va acabar una tangana monumental.
Però en aquesta ocasió la sang no va arribar al riu i el partit va acabar amb tranquil·litat.
Després del partit, els jugadors i tècnics de l'equip basc van dir que la jugada de Neymar
era ofensiva i denigrant, per al contrari, i que aquest jugador tenia un joc provocatiu.
Fins i tot Lluís Enrique, l'entrenador balaurana, va dir en la roda de premsa postpartit
que aquest tipus de joc no estava ben vist a Espanya i que Neymar hauria d'evitar-ho.
Vull creure que ho va dir per tranquil·litzar els ànims.
A lo millor, algú pot demanar antiviolència que actuï i declari il·legals
la lambreta, els túnel, les cues de vaca, les satanes i els sombreros,
que són com la lambreta però amb un sol peu,
que castigui els jugadors que tenen l'habilitat de fer aquestes jugades
i premi amb la medalla el mèrit esportiu els que tallen la jugada d'habilitat
amb faltes que en ocasions arriben a ser autèntiques agressions.
Bé, a l'espera d'esdeveniments sobre el tema de l'accionava,
que els que no accepten que pugui haver jugadors de futbol,
sobretot si juguen amb l'equip contrari,
que fan meravelles en la pilota,
amb aquests...
Bé, doncs ara sí anem a veure les notícies
que han passat aquesta última setmana.
Comences, Núria, sisplau?
Sí. Dalmi Bae, una jove coreana,
resulta que va passar més de 800 dies consecutius
sense eliminar el maquillatge de la seva cara.
Resulta que la seva obsessió...
800 dies.
800 dies, sí, gairebé 3 anys.
Mare de Déu, senyor.
Resulta que la seva obsessió era tan gran
que cada dia s'aplicava una capa més de maquillatge
sense eliminar la capa del dia anterior.
Ella ha relatat que volia veure's perfecta tota l'estona,
inclús quan se n'anava a dormir.
La seva mare, ja desesperada,
va decidir contactar amb la televisió local
per atreure l'atenció de la gent
i que la fessin convèncer que s'havia de desmaquillar.
Resulta que al final un grup d'experts
la van aconseguir motivar per desmaquillar-se
i per primera vegada, en més de dos anys,
va ensenyar el seu rostre natural.
Els metges després van analitzar la seva pell
i li van diagnosticar un mal
que ja no es podia...
o sigui, que ja no es pot arreglar en el seu cutis,
produït bàsicament per residus dels cosmètics.
La noia, que té 20 anys,
aparenta desmaquillada una senyora de 40.
Déu-n'hi-do.
I cada dia,
encara que hagi superat aquesta obsessió,
diu que ha de combatre contra les arrugues
que la fan semblar una dona de 40
per veure-s com una de 20,
que és l'edat real que té.
Una cosa,
el maquillatge no la tindria que protegir
de los efectos del paso del tiempo?
Ja, però el maquillatge té coses...
De maquillatge, no de cremes hidratats...
El que li ha afectat són els residus químics
que tota la...
Però no estan fets de baves de caracol,
els maquillajes.
No, això són les cremes.
Exacte, no confonguis el maquillatge
amb les cremes...
Me tenen raó, tenen raó.
Que les cremes serveixen per...
A part, 3 anys sense rentar-se la cara.
Sí, clar, és que són 3 anys sense rentar-se la cara
i posant-se coses a sobre.
Es deu haver primat com 50 quilos, no?
Li deu haver quedat una casa petita, no?
Com un jibaró.
El senyor Escazóquio?
Bueno, a veure,
jo tinc aquí a veure si puc llegir-la,
perquè, clar,
la Núria fa la cosa amb la lletra molt petita
i jo ja no hi veig.
Diu que la policia britànica
es va disculpar després que un dels seus agents
va disparar amb una pistola elèctrica,
per sort,
a un invident,
després de confondre el bastó
que portava l'invident,
amb un espasa samurai.
El passat divendres,
Farron Corlin, de 61 anys,
caminava de poc a poc,
segons ell mateix us ha explicat,
per trobar-se amb uns amics
en el pub Shirley,
en el condat de Lancaster,
quan va sentir una veu
que li donava l'alt.
Diversos agents de policia local
van acudir a la zona
perquè van sentir,
van rebre trucades de veïns
que van denunciar
que un home caminava per la ciutat
amb una arma
usada en arts marcials,
molt semblant a un espasa samurai.
Després de,
quan van veure Famer,
un dels policies va creure
que el bastó que utilitzava
era en realitat una arma que buscaven
i després de demanar-li
que es parés,
va disparar la seva arma elèctrica
que li va enviar 50.000 volts
al pobre invident.
La víctima va caure a terra
mentre intentava aclarir entre grits
que ell era sec,
però la gent va trigar segons,
uns quants segons
a donar-se compte del seu error
i parar la descàrrega elèctrica
que li enviava al pobre invident.
Diu, va ser com a estar
amb una, com es diu,
passadilla...
Malson.
Malson.
Va declarar després,
que entre la confusió
va arribar a pensar
en un primer moment
que l'estaven atacant
diversos hòligans.
L'invident va ser traslladat
per als propis policies
a l'hospital local
on van comprovar
que per sort
no havia patit greus danys
i va ser donat d'alta.
Els agents que l'esperaven
van acompanyar la víctima
a petició seva al PAP
a on es dirigia
abans que fos interceptat.
La policia de Lancaster
va afirmar
que se tractava
d'un error lamentable
i que lamentaven profundament
el succeït
i el seu comissari
Stuart Williams
va anunciar
que el cas seria investigat
per tratar d'entendre
que eleccions
podrien obtenir d'aquest error.
Home, jo crec que la primera elecció
és fer una revisió...
Identificació d'armes.
No, una revisió ocular
a tots els policies
perquè el pobre sec
doncs
em sembla que la policia
la policia que va disparar
tampoc hi veia
en aquell moment.
No, no, perquè
els bastonets
són prims
i a més a més
són de color normalment
són blancs.
Bueno, però encara que fos gruixó
es veu clarament
quan un sec
porta el bastó
quan la xiques
o quan passa arrossegant-lo
per terra.
Sí, és cert.
Per això jo crec
que la lliçó seria
una revisió
ocular
de tota la policia
de l'Encàster.
Marc, la notícia
tecnològica
de la setmana?
Bueno, tecnològica...
Sí, és tecnològica,
és tecnològica.
Doncs...
No, jo em diré...
No tallis, no tallis.
Sí, a veure, llavors...
Que m'heu desconcentrat ja.
Jo que la tenia tot al cap.
No sé si coneixeu Tim Cook.
No.
Tim Cook és un...
una aplicació.
No, no.
És un treballador,
un alt càrrec
de l'empresa Apple.
És un senyor.
És un senyor.
Importantet.
És un trobar,
és un senyor.
I en una de les seves
últimes conferències
que va ser el passat 1 de juny...
De l'Apple, no?
A una videoconferència
que va fer a l'event
que es diu
Epics Champions for Freedom
a Washington.
Sí.
Doncs ella estava
des de Silicon Valley
on estan totes les empreses
tecnològiques del món.
Sí, sí, sí.
Doncs es va referir
a les grans empreses.
No va dir noms,
però va dir que
les empreses...
que les empreses
que no et cobren res
per fer servir els seus serveis
s'enriqueixen
amb les teves dades.
Fa uns mesos
comentàvem el tema
de les cookies
que emmagatzem en informació
de caràcter teu personal.
Llavors,
que és una part...
Mira,
a veure què t'agrada,
què t'agrada,
què connectes i tal.
A banda d'això,
està a Facebook.
No pagues res
per entrar a Facebook,
però li cliques a M'agusta,
a la foto que surt,
un gosset.
Emmagatzem en aquesta informació.
Busques per internet
en el navegador de Google,
busques sapatilles esportives.
Pujar cap senyor
li agrada el esport.
Que curiós és
que el dia següent
quan entres a qualsevol pàgina
que té publicitat,
et surten unes sabatilles esportives.
Sí, sí.
Aquest tipus d'informació
que diem,
ostres,
és gratis,
no em costa res.
No, no, no.
Estàs venent
la teva informació personal.
Clicues en M'agrada,
hi ha una persona
que ha anat a un restaurant,
poses M'agusta.
Ja està.
Ja ho saben que t'agrada.
I amb aquesta informació
que ells van amagatzemant,
la venen després.
Això està clar.
I era,
curiosament,
hi ha diversos comentaris
de gent,
de gent,
bueno,
advocats i tot,
però hi ha una de les frases,
dues frases
que m'ha agradat molt
del senyor Cuc,
que es veu que els Estats Units
volen limitar
l'accés
a aquests tipus
de missatges
encriptats,
el tema de la NSA
que va sortir,
que em bloquejava.
La frase m'ha agradat molt
perquè,
en contra d'aquest tipus
de...
que ho volen bloquejar
una miqueta,
la frase anava a dir,
dius,
si poses la clau
a sota del Felpudo
per la policia,
el lladre
la pot també trobar.
Amb la qual cosa,
dius,
si fem alguna cosa
que ningú tingui accés,
o sigui,
si és encriptat,
és encriptat.
Llavors,
doncs,
bé,
tot té un preu,
fins i tot la privacitat,
frases com aquesta,
que dius,
la teva privacitat,
avui en dia,
qui no està a Facebook,
qui no busca alguna cosa a Google,
i ara més,
perquè amb Google
pots registrar-te,
o sigui,
tens el teu usuari
i ja et dius,
ah,
que curiós,
ja em guarda les meves busques,
les meves coses.
Eh,
ojo,
tu ho guarda tot.
Però jo vull dir-te una cosa,
fa molts anys,
aquí a Espanya,
va sortir una companyia,
crec que era sueca,
a l'època en què es pagava el telèfon,
cada trucada que tu feies per telèfon
no sabia de pagar i tal,
i a més pagaves una quota fixa,
en fi,
que va proposar
fer donar
el servei telefònic
totalment gratuït
a canvi de publicitat.
Sí,
sí,
això ho recordo.
Tu et donaves d'alta
amb aquesta companyia telefònica
i deies quines eren
les teves preferències
en tema de bons esports,
cinema,
teatre,
que sigui.
I mentre estaves parlant,
la idea és que
et posessin pel mig
anuncis
de lo que tu havies dit.
Com quan estàs veient
una pel·li per la tele
i te la tallen
per posar-te anuncis.
La forma de guanyar calés.
i que aquest servei
seria totalment gratuït,
o sigui,
tu podies passar-te
una hora parlant,
perquè en aquella època
el telèfon
es pagava
en funció
dels minuts,
sense pagar res.
Però aquí a Espanya
la van prohibir,
van dir que no
es podia fer
i no es va fer.
Però més o menys
és el mateix,
Facebook és gratis,
però clar,
sense dir-t'ho
perquè aquests
t'ho deien
i dius
mira,
tu em dius
que t'agrada
i nosaltres
t'aconsellarem.
I si tens Facebook
i després
algú se'l borra?
No pots.
No pots.
No et pots
esborrar de Facebook.
Hi ha una clàusula
dintre de Facebook
que inclús
les fotos
que tu penges
a Facebook
la propietat
passa a ser
de Facebook.
Sí, sí.
I ja no som meves.
No, no, no.
Ells poden fer
el que vulguin
amb tot el que puguis
allà dalt.
Tot el que t'ho puguis.
Ningú s'ho llegeix
però hi ha un requadre
que és
tot el que tu cedeixes
i l'informació
és seva.
I tu intenta donar-te
de baixa de febrer
que no podràs.
No hi ha cap...
Només hi havia una
que sí que et deixava
donar-te de baixa
que era la xarxa social
que em sembla
almenys era
espanyola
que era el...
el 20 em sembla
que era el 20.
Que en aquesta
sí que hi ha
un apartat
que et diu
en el cas
que et donis de baixa
totes les teves dades
seran esborrades
definitivament.
És l'única
que ho posava.
De fet,
a Facebook hi ha gent
que s'ha mort
i que continua
tenint perfils.
I estan els perfils
als Estats Units
tens el memòria D
que et permet gestionar
però bueno.
Ja el que es diu
navegació privada
són 30 segons, eh?
Que és
navegació privada
en qualsevol navegador
que tingueu
Internet Explorer
al T
Google Chrome
al T
Google Chrome
surt un senyoret
al Picas
navegació privada
i ningú
recolecta
aquella informació
que està fent servir.
Va bé
perquè no queda
ni gravat
a l'historial.
Esteu pensant
el que esteu pensant
tots
perquè tothom
pensa el mateix
però bueno.
No és solo
para esto.
No, però jo
estic pensant ara
ràpidament
és que
amb nosaltres
van una mica
bojos
aquells recopilant
informació
amb els autistes
del Sant Toral
de la secretària
de 18.
Bé, molt bé, molt interessant, Marc.
Ara anirem a Madrid.
Mariano.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ah, no.
Hola.
Bon dia, bon dia.
Bon dia.
¿Cómo vamos?
Muy bien, muy bien.
Sí.
Has pactado.
Estoy escuchando
por el Android
que me funciona un poco.
Ajá.
Un poco.
Y la verdad
es que se oye
mejor por el Android
que por teléfono, ¿eh?
Seguramente.
Seguramente.
Pero bueno,
ya se nota
que las huelgas
se van solucionando
poco a poco
y que los teléfonos
empiezan a funcionar
de nuevo otra vez.
Bueno, sí.
Nosotros te oímos
a través de los cascos
y esto suena fatal.
Claro.
Como siempre.
No sé si son
mis cascos,
mis oídos.
Yo por lo menos
os escucho
un poquito mejor.
Quizás con un poco
de retardo
pero os escucho
un poquito mejor.
¿Has pactado?
¿Tienes algo?
¿Has pactado ya?
¿De noticias?
Yo no pacto.
Yo no pacto.
Tú no pactas.
Y aquí por lo que
se está viendo
tampoco.
Pero bueno,
algo se va consiguiendo
poco a poco.
Desbrozar
todo lo que es
todo el tema
de pactos
tanto de la Comunidad
de Madrid
como del Ayuntamiento.
Hay algunos
que saben
que no van a gobernar
de ninguna forma.
Otros que esperan
gobernar
de alguna forma.
Sea la que sea.
La señora Aguirre
ya sabe
que es muy difícil
lo tiene
si alguien
de los otros
se pone de acuerdo
que será
lo más probable.
Por lo cual
toda la campaña
que ha estado
realizando
e incluso
callándose
en los últimos tiempos
no le va a servir
de mucho.
Yo creo que al final
para alegría
de bastante
si para romper
algún que otro mito
pues la señora Aguirre
no terminará
de ser
alcaldesa
de Madrid
y tendrá
que quitarse
de en medio
por lo menos
durante una temporada.
Bueno, no,
esta de en medio
no se quita.
No, no,
de en medio no.
O la quita no.
Va a ser la mosca
cojonera
de quien gobierne
en el Ayuntamiento
de Madrid.
Eso seguro.
Aunque deje de ser
alcaldesa
o aunque no sea
alcaldesa
en este caso
mejor dicho
pues al final
acabará siendo
seguir siendo
presidenta
del Partido Popular
de Madrid
y entonces
bueno pues
hay que ir haciendo
sus cositas
metiendo sus
dardos y sus pullas
en este caso
a la señora Cifuentes
con la que no se lleve
nada bien
que ha hecho
que dimitan
por dos de sus consejeros
por estar
imputados
en la pública
la señora Aguirre
visto
supongo que ya sabrá
lo que le ha pasado
a su correligionario
de Badalona
y claro pues
aunque ya no se afeite
pero dice
cuando veas
a tu vecino
cuando veas
las barbas
de tu vecino
pelar
ponlas tú ya sabes mojar
o sea que ya te va a tener
claro que no
no sabemos
si se afeitará o no
pero desde luego
los vellos
que se tenga que depilar
la han crecido
como escarpias
de todas maneras
sí que yo creo que
vamos a ver
de reconocer
que estos señores
bueno
la formación política
Podemos
y Guañem Barcelona
y Guañem Badalona
y Guañem
Acacigui
que
no
que son
antisistema
han
se han integrado
perfectamente
en el sistema
forman
por mucho que le duela
al señor
Iglesias
han entrado dentro
de lo que él llama
la casta
y están utilizando
exactamente
sus mismos
sus mismos
argumentos
de hecho
al final
lo que era la nueva
política
está resultando ser
la vieja política
sí la misma
la misma
por otras personas
y ya estaba
yo ayer
viendo la noticia
bienvenido sea al reparto
de todas formas
sí sí sí
no no no
que perfecto
cuantas más
cuantas más voces
se oigan
bueno más difícil
será ponerse de acuerdo
indudablemente
que este puede ser
un problema
pero al mismo tiempo
habrá más variedad
de opinión
sí sí
sobre todo que trae
una cosa muy importante
el debate
y el conocimiento
de ideas
y si somos capaces
cada uno
de pensar
por nuestra propia cuenta
sí lo somos
y lo sois
pero hay otros
que parece que les cuesta
pues será
será más sencillo
no vivir
de las
de las
ismos
y vivir de las ideas
es decir
no vivir
de los tacticismos
y de los
y de los partidismos
sino vivir
de lo que realmente
importa
es decir
las ideas
y llevar a la práctica
a la práctica
las ideas
que cada uno tiene
y por las que
y por las que le han votado
podrás estar de acuerdo
o no
pero si a alguien
no le gusta la democracia
pues que la cambie
si a alguien no le gusta
el sistema
que se junten tres
y puedan gobernar
en vez de uno
pues que lo cambie
lo que sí es
les ha beneficiado
hasta ahora
ahora ya veremos
pero claro
ahora también
según cual sea
el resultado
de las próximas elecciones
generales
también les va a ser
un poco más complicado
cambiarlo
¿por qué?
porque ya entrarán
a menos que lo cambien ahora
se pongan de acuerdo
a prisa y corriendo
para cambiar
el sistema electoral
pues ya para las próximas generales
que serán
es muy complicado
es complicado
porque ni cuando había mayorías
convenía ni a unos ni a otros
claro
entonces cuando tienes mayoría
¿para qué lo vas a cambiar?
si vas a tener un importante
un importante remanso
de votos
exacto
en minoría
pues mira
si lo cambias
no vas a obtener ningún voto
por lo cual
o ningún diputado
no vas a gobernar
en ningún sitio
por lo cual al final
pues mira
mejor dejarlo como está
por unos
por otros
efectivamente
y bueno
ya nos apañaremos
con las migajas
los coches oficiales
las minutadas estas
que van cayendo
de los pactos
y de las historias
y a ver
si seguimos viviendo
todos un poquito
del momio
hombre
yo entiendo
por ejemplo
que aquí
la señora Colau
que bueno
en principio
en principio
es la lista más votada
y que
parece ser
si las cosas
no se toquen
será la propia
la alcaldesa de Barcelona
que ya ha dicho
que su sueldo
no superará
el importe
que está cobrando
actualmente
donde trabaja
que creo que son
unos 3.000 euros al año
3.000 euros
3.000 euros al mes
perdón
lo cual no deja de ser
un buen sueldo
3.000 euros al mes
pero bueno
lo que pasa
lo que pasa
que la señora Colau
debería darse cuenta
que con sus 3.000 euros
al mes
en estos momentos
además
de vivir
tiene que pagar
el alquiler
tiene que pagar
la luz
tiene que pagar
tiene que pagarse
los desplazamientos
y que como alcaldesa
de Barcelona
muchos de estos gastos
tendrá pagados
por lo cual
su sueldo será
el problema
fíjate lo que te digo
al final el problema
no es del alcalde
o de la alcaldesa
sino es de todos
los que tiene alrededor
que tienen
similares prebendas
a la alcaldesa
que es un cargo elegido
y representativo
que yo entiendo
que no pueda
en algunas ocasiones
viajar en autobús
a recibir
a un tercer representante
de otro país
no, no, claro
no puede ir en autobús
eso está claro
tendrá que tener su coche
y le reciba
a pie de metro
claro
tendrá que tener
su coche oficial
su chofer
y su policía
montada al Canadá
claro
pero entiendo
entiendo eso
en un alcalde
que pueda tener
sí
pues un sobrevivir
vamos a decirlo así
pues con un sueldo oficial
incluso con un chofer
si me apuras
sí, no, claro
y vamos a dejar
no vamos a seguir
con muchas más prebendas
pero que tenga una forma
de ganarse la vida
sin necesidad
de dedicarse a otra cosa
hasta ahí lo entiendo
pero ¿cuántos más
hay en cada alcaldía
o en cada comunidad
que se dedican a algo parecido?
Todos con choferes
todos con escoltas
todos con sueldos
todos con
algunos ni aparecen
por los puestos de trabajo
¿cuántos hay?
Nada
Parásitos
y ese es el problema
ese es el verdadero problema
porque una persona
dice bueno
si resulta que en Estados Unidos
y lo leí el otro día
y me hizo mucha gracia
no sé si hay
10 o 20 o 30
o 50 coches oficiales
realmente
o 100
vamos a ver que sean
100 coches oficiales
y aquí en España
tenemos un parque móvil
de unidades
ayuntamientos
y el Estado en general
que tiene
no sé si eran
3.000 o 4.000
de choferes
solamente lo que es
vehículos oficiales
porque es una locura
yo en Estados Unidos
no sé cuánto cobra
no sé ni tal siquiera
si cobra
porque no lo he encontrado
en ningún sitio
el sueldo del presidente
de los Estados Unidos
no tengo ni idea
realmente el presidente
de los Estados Unidos
yo creo que
no debe cobrar
es que yo creo que
lo que sí sé
lo que sí sé
lo que sí sé
que sus cuentas
quedan automáticamente bloqueadas
todas sus
sus tarjetas
sus tarjetas
quedan depositadas
en Fornox
o sea
no tiene nada
no tiene absolutamente nada
no gasta un duro
porque
no
no tiene todo pagado
y bueno
y como anécdota
pues lo que le pasó
a Clinton
me parece que fue en París
fue entrar en una cafetería
lógicamente
pues tomaron
lo que tenían que tomar
el señor Clinton
acostumbrado
pues se marchó
seguido de su escolta
y el encargado
de pagar
pues se despistó
y también se marchó
con lo cual
el dueño de la cafetería
salió corriendo
gritándole en francés
llamando a la policía
y bueno
luego se
normal
la persona que vivía
de su trabajo
es como aquellos
de
no es como aquellos
que hace
que hace mucho tiempo
entraban en las
en las joyerías
bueno
si
si
si
si
si
si
si
tu tía Carmen
tu tía Carmen
efectivamente
bueno de hecho aquí
hubo un joyero
que en una de las visitas
de su excelencia
pues
la Carmencita
fue a esta joyería
y se encaprichó
de un collar
y lógicamente
se lo llevó
en cuanto
en cuanto su excelencia
volvió al pardo
el joyero
reunió a todo
el gremio
de joyeros
de barcelona
y le dijo
señores
esto lo hemos
de pagar
a escote
porque igual
que esta vez
me ha tocado
a mí
la próxima
le puede
tocar
a cualquiera
de nosotros
y efectivamente
todos los joyeros
de barcelona
pues pagaron
la parte
proporcional
de la joya
de la joya
hicieron una especie
de consorcio
de joyería
para cuando
cuando visitara
la
iba a decir
la afectada
la afectada
porque le guste
cualquier otra joya
pues
tú tía
dilo clarísimamente
ese consorcio
pagaba
no pero creo
que además
luego ese consorcio
por llamarlo
de alguna manera
como tú dices
creo que se extendió
a toda España
claro
porque también
parece ser
que los joyeros
sevillanos
cada vez que bajaba
por allí abajo
que también era
bastante a menudo
y entonces
también empezaron
a decir
pues mira
oye
hay que arreglarlo
de alguna manera
tú sabes que
era una ficción
bastante
extendida
y al final
bueno pues
a ver quién
tenía narices
de reclamar
de ir al palacio
a reclamar
alguna cosa
pues hubo un momento
en que un ministro
le aconsejó
a su excelencia
el general mismo
que cambiara
su apellido
porque eso
de Franco
quedaba muy mal
que era muy francés
y que debería adoptar
el apellido
Peseta
a lo que doña Carmen
se negó
rotundamente
dice sí
y así a mí
me llamarán
a mí me llamarán
doña Carmen
Polo de Peseta
esto era un chiste
esto era un chiste
que se explicaba
yo me acuerdo
sí que es verdad
claro
claro
claro
además eran los
que eran por encima
y lo que hacías
era sorber
te quedabas
en la boca
era agua
con colorante
chupabas
y quedaba
la cosa
blanca
quedaba el hielo
absolutamente blanco
y te había enchupado
todo el colorante
lo que es conocido
como flash
flash
sí
hoy día se llama flash
ahora se llama flash
pues era
el polo
de Peseta
el polo
el polo
era el helado
con palo
con palo
y el flash
es de estos
que van en la bolsa
de plástico
que se pone
en el congelador
se congela
se congela
bueno pues sí
más o menos
sí
luego sacabas
y te lo ibas
metiendo
de la boca
poco a poco
y lo ibas
era típico
que dice Miquel
chupabas
todo el colorante
y lo tirabas
sí
porque el colorante
tenía sabor a algo
sí
así habéis acabado
pues sí
pues sí
yo lo que no entiendo
es como seguimos vivos
yo te digo
sí yo tampoco
hombre es que los
los de nuestra generación
hemos crecido
sin tanto ordenador
y sin tanto
misila
como he oído
y sin tanta
cosa de esa
con lo cual
estábamos
de alguna forma
inmunizados
contra
contra todos los peligros
que muchas veces
más imaginarios
que reales
nos recorren hoy en día
sí pero el problema
es que tenemos
sobrevivido
porque éramos
supervivientes natos
sí pero tenemos
que irnos acostumbrando
a todas estas nuevas
tecnologías
porque nos están invadiendo
pero de una manera
arrolladora
brutal
brutal
es que no sabemos
vivir sin ella
el otro día
es otro tipo de virus
sí sí sí
el otro día leí
pues un estudio
que se había hecho
diciendo que las
personas de la tercera edad
se han aficionado mucho
al whatsapp
al whatsapp
y utilizan el whatsapp
con mucha facilidad
para comunicarse
en cambio
lo que no se hacen
son selfies
bueno a lo mejor
el móvil que tiene
imagínate
es que hombre
yo supongo que
según ha quedado
alargar el brazo
para hacer
cuesta un poco
y todo
y comprarse un palo
ya tienen que ir
con el bastón
el palo del selfie
ya es un
un poco
incómodo
yo estoy viendo
pocos palos de selfie
últimamente por ahí
sí
la gente
algún turista
ha descistado
pero pocos palos de selfie
estoy viendo yo por ahí
es un invento
lo que sí
lo que sí
recordaréis
eran como
eran los grupos
de whatsapp
hace 50
60
70 años
había grupos de whatsapp
imagino
había grupos
actualmente son
pues todos
forman un grupo de whatsapp
y se pueden decir cosas
anteriormente la gente
lo que tenía era
que salía a la puerta
de su casa
con la silla
o si no
en el patio
de luces
también
el radiopatio
dicho de otra manera
el radiopatio
sí
pues esos eran
los grupos de whatsapp
ahí no podías disimular
ni tu cara
ni decir que tenías
menos años
de los que tienes
no no no
no hace falta poner
ahí no colaba
no hacía falta poner
la foto
no no no
bueno mariano
para tener
identidades virtuales
además
que eso ya sería
sería cosa de otra historia
de tu momento
en cualquier caso
decir que
en Madrid
la feria del libro
sigue su curso
ah tenéis feria del libro
sí sí es verdad
sí
sí sí sí
tenemos feria del libro
sigue su curso
sigue funcionando
sigue
me sigue vendiéndose
está en el parque de coches
del retiro
y que
que Cervantes
no apareció por allí
no
esperaba para ver
si me firmaba
un Quijote
que tenían
en edición numerada
y no
y precioso
además en una de las casetas
pero no apareció por allí
para firmarmelo
o sea que
tendré que seguir
buscándole un poquito más
pues sí
ves a ver a las clarisas
¿no?
son las clarisas
que le llevan los huesos
sí
¿no?
son las que tienen
yo sé que a las clarisas
se le llevan huevos
sí
cuando uno se casa
para que no llueva
pero
¿quiénes son las que tienen
los huevos?
hay los huesos
los huesos
los huesos
eso sí
los huesos
los restos óseos
sí
pero ¿quién los tiene las clarisas?
son clarisas también
de alguna forma
se han descubierto archivos
en los que sí
se demuestra
por lo menos se indica
que está enterrado
hombre
a ver
lo que sí podemos certificar
claramente
es que
Cervantes murió
sí
sí
correcto
que fue enterrado
también
como hay
sí señor
que seguramente
algún hueso debe quedar
no muchos
contando los años
que han pasado
desde el momento
que se murió
lo único que hay que saber
pues dónde fue encerrado
qué huesos quedan
pues mira
399 años
pues fíjate tú
sí
murió en el 1616
claro
ahora iba a preguntar
en qué año
1616
1616
el mismo día
ah el Quijote
cuando lo publicó
no lo sé
1500 y
largos
largos
sí
creo que la segunda parte
del Quijote
ahora me lo estoy inventando
1574
es posible
es posible
puede ser
pero yo la fecha exacta
no lo recuerdo
lo que sí es cierto
que es verdad
que está
que es cierto
que murió
es cierto
que fue enterrado
en lo que era
el convento
y lo que pasa
es que luego
bueno pues entre
remodelaciones del convento
el movimiento
de cadáveres
porque claro
había que dejar
el sitio
a los ricos
que pagaban
para enterrarse
en los conventos
y tal
y ese tipo de historias
pues los huesos
tanto de Miguel de Cervantes
como del resto
de los que andaban por allí
pues fueron movidos
pues vete a saber dónde
del convento
y han acabado
pues en
en una esquina
ahora ya lo han rescatado
un poquito
todo aquello
pero vamos
acabaron una esquina
con otros tantos
y ese es el problema
de seguridad
total
pues bueno
al 100%
seguramente
no sabremos
si los huesos
son los que dicen
pero
pero muy
una muy elevada parte
sí
pero luego
si podemos
casi asegurar
con los datos
que tenemos hoy en día
que Miguel de Cervantes
o los restos
de Miguel de Cervantes
están allí
para que venga
un científico
y lo certifique
si tenemos en cuenta
por ejemplo
que Mozart
que
si tenía cierta
porque yo no sé
la fama
que podía tener
Cervantes
mientras vivía
pero Mozart
sí tenía cierta fama
en vida
y que fue enterrado
en una fosa común
que era la costumbre
de aquel momento
que no existe
la tumba de Mozart
en ningún lado
pues supongo
posiblemente
con Cervantes
pasaría lo mismo
es lo mismo
si es que la costumbre
la costumbre era
ya podía ser famoso
o no
que si no tenías dinero
pues al final
en un momento dado
efectivamente
o dinero
o
se va a parar
a la fosa común
en cuanto
a la iglesia
o protegido
protegido por algún obispo
o el papa
o no sé qué
o alguna familia
que te cedía
su mazuleo
en la catedral
claro
bueno Mariano
pues había que remover
lo que había para eso
pero bueno
ya iremos contando
más cosas
muy bien
lo dejamos aquí
la semana que viene
a lo mejor
la semana que viene
a lo mejor
todavía no nos puedes
decir nada
de quién va a gobernar
en Madrid
bueno sí
hasta el día 14
hasta el día 14
y la semana que viene
estaremos a día 12
sí señor es verdad
o sea que
habrá que esperarse
pero a ver si
a ver si ya lo tenéis
lo tienes un poco más claro
y nos lo explicas
a ver si es la carmena
o el carbona
yo intentaré hacer
hacer un gráfico
para
desde luego
para tratar de
comprender
las alianzas
y las
nos lo envías
por WhatsApp
porque ya no es quien gana
sino quien gobierna
muy bien Mariano
muy bien
venga adiós
buena semana
buen fin de semana
adiós
igualmente
adiós
adiós
la desvernada
i ara de Madrid
tenim cap a Esplugues
la Isabel
ens deixa
la Isabel
Almetó
ens deixa
la seva agenda
molt bona nit
companys
com sempre
farem un butsí
de les activitats
que hi haurà
aquest cap de setmana
Esplugues
i també us explicaré
alguna cosa
de la propera setmana
comencem un juny
ple d'activitats
i us avançaré
alguna coseta
del mes de juliol
que és imprescindible
que us comenti avui
tenim obertes
les inscripcions
de la dinovena
caminada
d'Esplugues
a Collserola
i començo
amb això
la caminada
és el diumenge
dia 14
però cal fer
les inscripcions
prèviament
aquesta caminada
és per
Collserola
i suposo
com d'altres anys
que també
entrarem
a la població
o al terme municipal
de Sant Lluís
d'Esbert
és una caminada
de baixa dificultat
d'uns 12 quilòmetres
i un desnivell
de 375 metres
de 3 hores i mitja
aproximadament
pot participar
totes aquelles persones
que vulgueu
com us dic
el diumenge
14
a les 9 del matí
comença la caminada
a la plaça Mireia
com dic
qui pot participar
qui tingui ganes
de caminar una estona
us asseguro
que encara que són
12 quilòmetres
no us adonareu
i ja ho tindreu fet
i acabat
les inscripcions
es poden fer
a l'Espluga Viva
que és el carrer
Sant Francesc
Javier
número 7 i 9
el que coneixem
com les torres
que hi ha
a la carretera
de Cornellà
són dues torres
antigues
Vilapepita
i el centre excursionista
a l'Espluga Viva
també us podeu inscriure
per internet
a
caminadesplugues2015.blogspot.com
quin és el preu
de la caminada
el preu
pels socis
federats
és de 9 euros
i pels adults
i no socis
serà
d'11 euros
els no socis
que no siguin federats
hauran de pagar
2 euros més
per una segurança
obligatòria
i fins als 12 anys
es paguen
5 euros
amb aquest preu
s'inclou
l'esmorzar
l'avituallament
i un quader
de camp
i un regal
que sempre es fa
a tots els participants
de la caminada popular
organitzada
pel centre excursionista
d'Espluga Viva
en aquests moments
ja a partir de les 9
tenim com
gairebé cada divendres
el festival de música
clàssica
i tradicional
que es fa
a l'església
Santa Magdalena
d'aquí d'Esplugues
en aquesta ocasió
tenim música sacra
amb ulls
del segle XXI
qui ens ofereix
aquest concert
doncs
el cor de cambra
Lieder Càmera
Lieder Càmera
és una formació
a capela
de Sabadell
que en aquesta ocasió
ens oferirà
tota una sèrie
de peces
barroques
Lieder Càmera
està abscrita
per dir-ho d'alguna manera
a l'Auditori
i a l'Orquestra Sinfònica
de Barcelona
i Nacional de Catalunya
també treballa sovint
amb l'Orquestra Sinfònica
del Vallès
i amb l'Orquestra Barroca Catalana
ens oferirà
peces
a capela
diverses
i variades
algunes
que no són
europees
ni catalanes
i per tant
ens oferirà
tota una diversitat
de peces
que serà molt interessant
d'escoltar
o és molt interessant
d'escoltar
ja que algunes
d'aquestes peces
no han estat mai
interpretades
a Catalunya
ni a l'estat espanyol
doncs
aquest cap de setmana
tenim forces activitats
continua la tercera mostra
de Teatre Infantil i Juvenil
a l'Avença
en aquesta ocasió
serà demà dissabte
a partir
de les 6 de la tarda
també tenim
per demà dissabte
la festa
del Parc
dels Torrents
que comença
a les 5 i mitja
al Parc
dels Torrents
i al Camp Municipal
de Futbol
al Salt
del Pi
per situar-vos
geogràficament
és el Pont
d'Esplugues
mirant cap a mar
i és el torrent
que hi ha
entre la plana
i Can Clota
i aquí
una Can Clotina
doncs
ha de fer propaganda
del seu barri
evidentment
doncs bé
aquesta festa
està molt bé
perquè hi ha diverses
activitats
ja la festa
del joc
i de l'esport
la festa
intercultural
i hi ha
també l'espai
jove
hi ha mostra
de les entitats
esportives
jocs d'arreu
del món
activitats
de sensibilització
activitats
amb raquetes
inflables
també hi són
els esplais
de la ciutat
es fan tallers
i jocs tradicionals
exhibició
de gimnàstica
artística
també hi ha
exhibició
de hip hop
i funky
també hi ha
exhibicions
d'arts marcials
i també hi haurà
un masterclass
de zumba
i exhibició
de body combat
ai
amb tant
d'activitat
ja m'he quedat
totalment
esgotada
i
exhaurida
bé
hi ha més activitats
al que si us
explico totes
acabaré
ai
acabaré sense veu
perquè és que sembla
que estic fent
avui l'agenda
a ritme
de les activitats
esportives
que hi haurà
aquest dissabte
bé
per diumenge
també tenim
per exemple
tenim la cursa
solidària
córrer
per Etiòpia
això es farà
a les 9 i mitja
a la carretera
de les Aigües
al parc
de Collserola
o sigui que aquest diumenge
també tenim
una cursa
a Collserola
també tenim
a la zona
del Juga Ambient
organitzada
per l'àrea
metropolitana
activitats
en aquesta ocasió
també
al parc
de Can Vidalet
a partir de les 11 i mitja
i serà
els petits invertebrats
aquàtics
i descoberta
de la bassa
molt interessant
perquè això
nosaltres
de petits
estaven molt acostumats
a jugar al barri
a qualsevol bassa
agafar
els invertebrats
ara se li diuen
invertebrats
però abans
jugàvem
ara no recordo
com es deia
recordeu-m'ho
vosaltres
gràcies
tenim més activitats
a la biblioteca
tenim una activitat
dimarts
és una trobada
amb l'escriptor
Ramon Soleir Riba
és natural
del Berguedà
i ha escrit
diversos llibres
d'història
i ha fet
altres treballs
d'àmbit
de la seva comarca
del Berguedà
ell
ha fet la novel·la
Fil i Carbó
va ser
quan es va
publicar
aquesta novel·la
va ser bastant
publicitada
està ambientada
en el Mont Miner
i en les colònies
tèxtils
del Berguedà
i de
Peguera
ens explicarà
la història
de Peguera
que és una
població
que va
desaparèixer
entre el 1914
i el 1921
podreu parlar
evidentment
de l'obra
directament
amb el seu autor
com us he dit
Biblioteca
para Miquel Desplugues
dimarts
a les 7 de la tarda
per dijous
també tenim
i comença
la festa major
de Canvidalet
també finalitzarà
divendres
que ve
la tercera mostra
de teatre infantil
i juvenil
que la mostra
de teatre infantil
i juvenil
ja us ho vaig avançar
la setmana passada
participa
en diverses escoles
i instituts
d'aquí
d'Esplugues
es fa
l'avenç
i aquest dissabte
es farà
a partir
de les 6 de la tarda
i diumenge
a partir
també
de les 6 de la tarda
més activitats
que us puc
recalcar
d'aquesta propera
setmana
per exemple
dintre de les activitats
dijous
de l'Aula
d'Extensió
Universitària
que es fa
a la residència
a la Maiola
tenim la xerrada
les religions
en el món d'avui
que anirà
a càrrec
del senyor
Miguel Doñate
per més informació
us podeu
enviar un correu
a l'adreça
que us dic
que us dic ara
a
a
u
g
g
e
arroba
yahoo.es
que seria
amèrica
amèrica
Úrsula
girona
girona
europa
arroba
yahoo.es
i
tenim més activitats
però com us dic
sempre faig
un petit
busí
i prepareu-vos
el proper cap de setmana
per l'11
i 12
perquè
Déu-n'hi-do
les cosetes
que tenim
esplugues
i
el cansat
que
podem arribar
a acabar
doncs vinga
fins aquí
aquesta
petita agenda
des d'esplugues
de Llobregat
passi-ho bé
bona nit
moltes gràcies
Isabel
per aquesta magnífica agenda
i ara
ens toca el tema
musical
no?
sí
a veure
quina versió
ens ha preparat
avui el Jordi
avui us he preparat
una
bona nit
la buscada
perquè el dia
que el vegi jo
amb una guitarra
i cantant-la
llavors
home
com tu
a l'espai de cuina
el dia que el vegi
amb un fogó
tu on no el busques?
mireu
avui us he
buscat
a l'Spotify
una cançó
que és
un clàssic
knocking on heaven's door
però
parxionada
en plan
rigui
a veure si us agrada
a veure si es
com a
take
this badge
off
for me
I
can't
use
it
anymore
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
que el que pots denunciar és la guarda i tutela segons el criteri que tu tinguis millor!
Ja!
Ja!
Si tu el que creus millor és no vacunar i tu creus, realment tu creus, doncs realment la teva obligació seria no vacunar segons el criteri del que és el custodi i tutela!
Però és molt curiós, jo no sé si ara passa, però fa uns anys enrere, i parlo de quan els meus fills eren crius, que anaven de colònies, demanaven el carnet de vacunacions!
Si no tenies el carnet...
Si no tenies el carnet...
Si no està vacunat que no vingui!
Que no vingui!
Correcte!
Però això no vol dir que tu estiguis obligat a vacunar-los!
Ja!
Ja!
Però vull dir que si els pares volen fer això, i penso que a tots els pares ens va bé o ens...
El problema està en la escolarització, perquè la escolarització també és obligatòria!
Sí!
No, avui...
Què farem? Col·legis per nens no vacunats?
Ja!
No, no, està clar!
No, no!
Avui llegeu un article...
Això també és relatiu!
Perquè, de fet, el nen que no es vacuna és epidemiològicament perillós, perquè pot crear, o sigui, col·laborar a una epidèmia, no?
Però si el teu fill està vacunat, doncs no agafarà la malaltia!
Sí, esclar!
Mira, jo tot això...
Ara ve l'altre component, que és el component, diguem, psicosociològic o antropològic...
La gent no té memòria!
Quan jo era petit, i l'Emili, que està per aquí, que és de la meva fornada, se me'n recordarà segurament...
La gent vivia autènticament aterrada, que el seu fill no ha de fer la polio...
Sí, sí que és veritat!
I, per tant, les vacunes es rebien, no? Com un bé de Déu!
Clar!
Perquè, clar, tothom tenia per allà a prop, el veïnat, algun nen que es dava el pulmón de Acero o seria mort d'hivernsament!
Sí, sí, senyor!
Sí, senyor!
La meva germana va tindre la distèria i està tothom pensant que si s'ha d'anar a l'altre barri!
D'acord?
Clar!
Com aquest pobre nano!
Sí, sí, sí!
Però, mira, hi ha quatre coses del segle XX, una és les vacunes, les vacunes és de final del XIX, però tant del final que podríem dir que és del segle XX, perquè és del 96...
Les vacunes, els antibiòtics, els ràtgics i el que les dones hagin anat a parir a llocs on hi hagi professionals que les puguin atendre si la cosa es complica.
Si no, això és molt fàcil, si algú no s'ho creu. Només té que anar a veure els registres de defunció dels anys 30 de Barcelona.
Sí, sí, senyor!
I veurà la canviada de gent morta per totes aquestes coses, incluit el parc, no?
Sí.
Bueno, doncs quan vam començar en els anys 60 o corall, final dels 50 i 60, va començar a fer el que se'n deia l'atenció mèdica al parc, no era que la senyora estava embarassada, anava fent i quan es posava a parir, venia una comadora al barri a veure què passava, no?
Si no, que es va organitzar l'atenció, doncs hem passat d'una petada de mortes a cap.
Sí, però també va haver-hi un moviment, no fa molt, que no, que s'havia de parir a casa, amb situació natural...
No té memòria, o sigui, les dones pareixen igual, ara que fa 2.000 anys, això no ha canviat.
Sí, sí, clar.
Bueno, 2.000 o 4.000, és igual.
I, resulta, que fa 70-80 anys es morien com a mosques i ja no s'han mort cap?
Què és? Que Déu ens ha perdonat? O que ens ho deixem d'una altra manera? No, no, tot és igual.
És perquè hi ha una atenció mèdica que vigila l'embaràs i el parc i té una sèrie d'informació i pren mesures abans de que allò representi un perill.
Però la gent no és sensible, això. Llavors diu, no, perir-me a casa, perquè no sé què, llavors es creen aquests clubs i aquestes coses i tal.
Com es diuen les dones? Les dones es diuen? O algú així?
No, això és una altra cosa.
Bueno, tot això és que dins d'aquestes filosofies, m'entens?
L'altre dia parlava una senyora per la ràdio que l'estaven revisant, que és d'aquestes que no vacuna nens.
I jo deia, no, és que el nen no està malalt perquè l'haig de vacunar.
És que la vacuna és preventiva.
Clar, jo vaig sentir una que deia que l'havien enganyat,
perquè l'havien dit amb ella que la distèria, la polio i tot això ja estava erradicada, que no hi havia problema.
Aleshores, si estàs erradicada, per què l'has de vacunar?
I jo l'estava sentint i dic, senyora, és que, a veure, no n'hi ha perquè es vacuna la gent.
La gent tampoc s'ha enterat que ha canviat per l'havien, encara que està a la vista.
Que és el que se'n diu, en sanitat se'n diu mobilitat exterior.
I aquest és un altre tema.
Que és que avui dia hi ha catalans que se'n van a Mali, de vacances.
Clar.
i quan tornes, a veure què portes.
Clar.
Que potser, gràcies a la vacuna, està immunitzada contra aquesta enfermedad, però que sí la té.
No és solament que digui, no, això ho porten els immigrants.
No, no, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No és només això, sinó que hi ha pilots d'aviació, que estan viatjant pel món, homes de negocis.
És a dir, el món s'ha fet petit, s'ha globalitzat i s'han globalitzat les malalties.
Clar, totes les mesures que tenim en un determinat part del món, no les tenen en un altre part del món.
Exacte.
I quan són infeccioses, doncs es contagien.
Bueno, doncs hi ha una cosa per evitar això que es diu vacuna.
No fer-ho, per molt.
És com si tu visquessis un lloc que hi ha molts llams i no tinguessis parellams.
Sí.
Està clar, està clar.
Seria una mica tonto.
Sí, sí, sí.
Clar, clar, es pot oblidar la gent a fer-ho?
No.
Clar, jo introduiria mesures colectives de tipus econòmic.
És a dir, vostè fa el que a vostè li dona una gana en contra de l'opinió generalitzada.
Molt bé.
Si hi ha conseqüències, no solament les conseqüències sobre vostè, eh?
Si hi ha conseqüències sobre que a vostè també les paga vostè.
També les paga vostè.
Sí, sí.
Avui hi havia un periodista que preguntava que com pot ser que no es castigui el que no vulgui vacunar-se ell o vacunar el seu fill
quan és obligatori portar el casco o el que vagi en moto i el que no el porta li posen una multa.
No, no, i als gossos és obligatori vacunar-los.
Exacte.
No sé si heu sentit una notícia de fa uns dies d'una multa multimilionària a una tabacalera canarenca
perquè un senyor no morirà de càncer de fumó.
Sí, sí, sí.
Ningú l'obligava a fumar.
Ningú l'obligava a fumar.
Sí, sí.
I tot i així s'han fet responsable la canarenca.
Aquesta senyora que té el seu fill i que diu que l'han enganyat,
pot que presenti una demanda contra aquesta gent.
Contra aquesta gent, sí, sí.
Ella diu que l'han enganyada i llavors a lo millor els condenen per difondre idees no científiques, no?
amb conseqüència de mort.
Ja, ja, ja, ja. Sí, està clar, està clar.
Sí, sí, sí.
Clar, si l'han enganyat,
potser pot considerar que és un homicidi involuntari i indirecte,
però això estableix una pena per la via civil de, no sé, 3 milions d'euros.
Sí, sí, sí.
Això no ho fan els metges.
Ja.
Sí, i tant.
I tant, i tant.
De tant, doncs algú ens demanda i llavors diuen,
no, no, no, hi ha d'haver una indemnització perquè,
però el metge volia matar-lo o volia fer-li mal o volia fer-lo.
No, però, clar.
Volia fer-ho, però es considera que el seu acte,
doncs estableix una responsabilitat que estableix en un valor econòmic.
Doncs que li facin a aquesta gent que han recomanat que no es vacunin.
Sí, sí, està clar.
Entenc o no?
Sí, sí, sí, home i tant.
Està clar.
Bueno, us recordo que les vacunes abans podien tindre un cert grau de perill
en el sentit que era provocar una infracció controlada.
Sí.
Per despertar el sistema immunitari.
Ara no, perquè ara tot això és bàsicament biologia molecular.
O sigui, s'agafa aquella part del germen que és el que desperta l'antiginat,
la resposta antigènica i només et posen allò, no et posen el virus.
No et posen el virus.
Ja, ja.
Però a part del virus que desperta l'antiginitat i, a més a més, normalment et donen l'abonatòria.
Bé, hi havia una...
Ja no és la inoculació d'un cert viu perillós pendents.
És a dir, que pots tindre alguna reacció.
Home, sí.
Quan te'n vas a prendre el sol, també tens una reacció.
També hi ha una reacció, sí.
Però si hi havia un per la ràdio que justificava...
No, mai el sol no es posi vermella, per exemple.
Ja, ja, ja.
Doncs com deia, que justificava que no vacunava, que no era part de la vacuna,
perquè això era un contuberni entre les farmacèutiques i els governs, ja.
Per enriquir les farmacèutiques que eren les que fabricaven les vacunes.
Dic, vale, molt bé.
És una altra de les...
D'acord que les farmacèutiques es fan i les fan, eh?
Sí.
No, no, això està clar.
Això està clar.
I que no fan el que no els interessa.
Si no hi hagués indústria farmacèutica, escolta, és que l'índex de longevitat baixaria, eh?
Sí, sí.
Jo el que passa és que et vull fer una pregunta capciosa, doctor.
Sí, digues.
I és, tu estàs parlant aquí de les excel·lències de les vacunes, però arriba el mes d'octubre
que se'ns diu que ens vacunem contra la grip, etcètera, etcètera,
i precisament el personal sanitari és el que menys es vacuna contra la grip.
Sí. Bueno, el personal sanitari normalment necessita...
No es vacuna contra res.
Quan està molt en contacte amb germans té un sistema d'antigenat propi.
Ja, ja.
En definitiva, tu fas respostes antigèniques quan entres en contacte amb aquella cosa que necessites defensar-te.
Quan estàs vivint en un ambient malaltís, tu resultes que tens més immunitat que els altres.
Per això, inclús en el tercer món, on les condicions sanitàries són més baixes, el personal sanitari és el que menys malalties té.
Ja, ja.
Si no, per exemple, en un país on el SIDA és molt prevalent, el personal sanitari tindria més prevalència del SIDA, no?
Sí.
També? Doncs no.
Ja.
No.
Per què? S'alimenta millor...
Entenc? O sigui, hi ha tot una setmana de condicions.
que afecta, vull dir, hauria de ser que aquest nano, a més a més de no estar vacunat, també només es rebia una alimentació vegetaliana.
Ja, ja. Què podria ser, sí?
És una altra tonteria.
Sí, sí.
Perquè nosaltres som animals obnívors.
Obnívors.
Obnívors, sí, sí.
Està clar.
Voler ara passar per un herbívoro, doncs no som herbívoros.
No sé.
Bé, la veritat és que tot això, si voleu que us dir, la veritat forma part d'una cosa que es diu fenomenocroni.
Que és que quan una espècie està en un àmbit, i és super poble,
i és super poble, doncs es comença a generar sistemes per eliminar individus.
Ja.
Doncs moltes d'aquestes sectes no són més que una resposta del propi sistema antropològicament parlant
que genera coses perquè la gent es mori.
Ja.
Bé, és una manera una mica...
Podem entrar a prohibir-ho o no, m'entens?
Ja, ja, ja.
No podem prohibir.
O sigui, també podríem entrar a obligar a vacunar perquè el nano no és responsable.
Està clar.
Per tant, està pagant la irresponsabilitat d'un adult.
Sí, sí.
Està clar, està clar.
Això seria una altra manera de veure-ho, no?
Sí.
Abans entraríem perquè el que estem és, igual que els obliguem,
l'exclusió és obligatòria.
Per què?
Perquè, si no, aquell nano no serà equiparable al resto.
l'home air no serà llegint, no serà fumat, però ara estarà en unes condicions de disminució,
exclusió, que se'n diu així.
Sí, senyor.
Sí, sí.
Bé, doncs això és igual.
Si tu et malaltises freqüentment perquè no et vacunes, perquè no prens antibiotis
quan tens una infecció, perquè no prens vitamines complementàries, perquè no fas una dieta correcta,
etcètera, doncs també aquella persona l'estàs fent malbé, per dir-ho d'alguna manera.
Sí, senyor.
Sí, sí.
Molt bé, doctor.
No sé si us ha servit...
Sí, sí, no, no, no, molt bé, home.
Ja saps que jo, quan t'expliques d'aquesta manera, jo t'entenc, vol dir que...
Som, si t'entén ell ja...
Veus?
Tothom està d'acord.
Tota la taula està d'acord amb el que acabo de dir.
Si jo t'entenc, t'entén tothom.
Bé, doctor, moltes gràcies i fins la setmana que ve.
Vinga, fins la setmana que ve.
Adéu.
Adéu.
Marc, què ens tens preparat?
Doncs, com demà ja partit, farem alguna cosa per picar ràpid, ràpid, ràpid.
Jo, per exemple, vaig a casa d'un amic i és el que portaré.
Què prepararàs?
A veure, sorprèn-nos.
Pots preparar una mica més?
Puc preparar una mica més.
Desbanca, desbanca l'Armand.
No, no, no.
És molt senzilla.
Farem guacamole, senzill, senzill, senzill, uns nachos, molt senzills, molt senzills, molt senzills i una salsa de formatge.
Molt bé.
Punto pelota, no res més.
Molt bé.
Ràpid.
Començarem amb els nachos, que és una mica més diferent.
Seran 300 mil·lilitres d'aigua, 400 grams de farina de blat de moro, maicena, i 100 grams de farina de la normal, de la del blat.
Sí, de la del blat.
Una culleradeta de sal.
Que no es moro.
Que no es moro, correcte.
Una culleradeta de sal, 150 grams de mantequilla i oli per fresir.
Mantequilla.
Mantequilla.
Mantequilla.
Mantequilla.
Mantequilla.
Mantequilla.
Llavors, què farem amb això?
Juntem les dues farines amb l'aigua i la mantega que estigui desfeta.
Ja.
La tenim fora de la calor que fa, no hi ha prou altra.
Llavors, ho amassem amb els dits, comences a amassar, que quedi una massa compacta.
Si ho amassem perquè quedi una massa.
Com si estiguessin fent pa.
Sí.
Llavors, el que fem és agafem una petita boleta, l'estanem al marbre mateix, l'enferinem una miqueta perquè no se s'enganxi,
l'amassem, ai, l'estirem, l'estirem ben estirada.
Amb un corró o amb una ampolla de vi, sense etiqueta, fa el mateix efecte.
Sí.
Sense etiqueta.
Sense etiqueta, perquè l'etiqueta fa que s'enganxi.
Sí.
Li traieu l'etiqueta amb aigua calenta i teniu un porró manual d'usar senzillet.
I tirar.
I tirar.
Correcte.
Llavors, fem triangulets.
Un cop està estesa, fem triangulets, quadradets, tires, el que vulguis.
A que vulguis.
Això, la forma és indiferent.
oli de fregir.
I apa.
A la paella.
A la paella l'esfregim.
I llavors, després amb paper de cuina per escorrer l'oli.
Per escorrer l'oli.
L'oli.
I ja està.
A la recepta li podeu afegir, si voleu podeu fer mitat i mitat,
a la recepta li podeu afegir caiena picada.
Perquè piqui.
Una culleradeta.
Menys.
Per donar-li un sabor.
I llavors tenen un sabor diferent i són picantets i estan...
La veritat és que estan molt bons.
Ja tenim els nachos.
Ja tenim els nachos.
Ara el guacamole.
Senzill, senzill, senzill.
Tres advocats.
Un d'endalls.
Una seva mitjaneta, petita.
Bueno, segons el que ens agradi.
Tomàquet.
Un tomàquet d'amanida.
i li podeu posar xile, perquè piqui una miqueta, que li doni un toc picat.
Xile és el que també es coneix com a bitxo.
El bitxo.
Correcte.
Bueno, no tant.
El bitxo ja està més secat.
Però pica.
Però pica.
Llavors l'altre és en verd i és encara en fresquet.
Vale.
Podeu posar suc de llimona, com m'ha dit el nostre estimat tècnic, i sal.
Llavors, què fem?
Tallem l'advocat per la meitat, li traiem l'os,
traiem tota la polpa de dintre, ho posem en un plat,
piquem la ceba fineta, piquem el tomàquet finet,
amb un gabinet...
I es barreja tot.
Amb una forquilla.
Aixafem l'advocat, ho incorporem i ho amassem amb la ceba i el tomàquet,
la sal, la llimona, i fem allà una pasteta.
Hi ha gent que pica més el tomàquet i la ceba, perquè no es vegi,
i hi ha gent que la fa als trossets.
Perquè li agrada...
I la veritat és que els sabors són diferents.
Home, clar.
Perquè amb el tomàquet hi ha un troc de frescor,
hi ha gent que li afegeix coriandra,
que és cilantro,
hi ha diferents per donar-li una mica de frescor.
I ja estaria tot.
Perquè no s'ho subsidi,
perquè si la feu abans,
li poseu els ossos de l'advocat a sobre,
i ja no s'oxida,
ja no es torna negre,
ja no es torna negre.
Això sí.
Després, al moment de menjar, traieu-lo.
Traieu-lo.
Sí, sí.
Falta lo del formatge, no?
Falta lo del formatge.
Boi, boi, boi, boi.
Formatge.
Salsa de formatge.
La tenim.
És senzill, senzill, senzill.
Més encara.
Què passa?
És la meva moletilla.
Digues, digues.
150 grams de formatge cheddar,
o de qualsevol altre formatge que us agradi.
Aquesta és la típica que té el color gruguent
que aquell fosforito que veiem a les pel·lícules.
Radioactiu.
El radioactiu, correcte.
Allà has donat el color.
150 mil·lilitres de crema de llet,
que seria mig got,
una cullereta de mostassa,
una cullereta de margarina,
ara sí, margarina.
Ara no és mantega de vaca.
Ara no és mantega.
I sal.
I li podeu posar, si voleu, tabasco també,
pel toc picant.
pel toc picant.
Llavors, què fem?
Calentem la crema de llet,
li afegim el formatge cheddar,
o el formatge que vulgueu.
Que a mi hi hem comprat.
Vale?
Talleu-lo el més petitonet possible.
Perquè es desfagi més.
Perquè es desfagi més ràpid.
Llavors,
li afegim la cullereta de mostassa,
la cullereta de margarina,
i anem remenent.
Aproximada, en uns 10 minuts,
ja ha de quedar una salsa
amb una textura de salsa espaceta,
i ja està.
Però si fos un Filadèlfia d'aquest.
Bueno, un o d'un tard.
No, no arriba.
No.
Més fineta que l'un Filadèlfia.
Sí.
Seria com si fos una salsa de tomàquet.
Molt bé.
Que quedi ben...
Que quedi, bueno...
Lo suficient com,
perquè posis el nacho a dintre la salsa,
i quan tiris,
no t'emportis tota la salsa de cor.
la salsa de cor.
Però queda el nacho d'en peus.
Però queda el nacho d'en peus.
Correcte.
El que m'he fixat és que
per què a cada li has ficat algú picant?
A veure,
aquestes tres receptes que he fet ràpides
són típiques mexicanes.
I el mexican que té que picar...
A l'estiu el picant va molt bé,
perquè tu menges picant i dius,
és per ser-li calor.
No.
Et regula internament el metabolismo
perquè no tinguis tanta calor.
sues i refresca el cos.
I et dic,
a veure,
li pots o no li pots posar.
Li he posat a tot arreu
perquè sempre hi ha algú que li agrada
i és una forma...
Als nachos et dic,
el toc aquest picant
és tan senzill com
la meitat de la massa no
i la meitat sí.
Ho fregeixes...
Hi ha nachos picantes
i nachos que no piquen.
Llavors agafen un coloret,
segons la quantitat que li tinguis
un coloret més...
No és tan groc,
perquè a part queden grocs,
et queden més tronjors,
i a l'hora de fregir,
fregiu-los,
no us passeu del torrat,
d'acord?
Sí, clar.
I els podeu fer tots,
ja et dic,
estem fent mig quilo,
que són uns quants nachos.
Sí, sí, sí.
Són uns quants,
segons l'ofinets que els facis.
Sí, sí.
I després els podeu guardar
en un tàper gros,
els podeu guardar
i així s'aguanten una setmaneta,
poden aguantar
sense que s'humiteixin.
I ja està,
i demà el partit ja m'ho expliqueu
i ja tenim algú per menjar
per veure la final de la Champions.
de la Champions.
Molt bé.
Isidre, bona nit.
Hola, bona nit.
Menys mal que eren uns nachos,
que no eren una bulla besa.
Tio.
Senyor,
a favor de la vida,
però que hi ha partit de Champions.
I...
I...
I...
I...
Senyor Anglès,
senyor Anglès.
Senyor Anglès,
primer a la frenta, Tito.
Tu no recordes la discussió
que vam tenir
fa unes setmanes
sobre Pedro Pedrito.
Pedro?
Sí.
Hombre, per favor,
quina alegria m'han donat.
Han renovat.
Quina alegria m'ha donat ell,
que de vols que tenir 100...
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Bueno, avui...
Estic encantat de la vida.
És el nou Larson.
Sí.
Sí, no?
I a més a més, que com...
És insubstituent per aquest nano, home.
Algú que accepta estar a la banqueta pràcticament tots i cadascun dels partits,
no ha sortit de titular més que...
No ha sortit de titular,
però que sap que jugarà i que pot jugar en diverses demarcacions
i que ho pot fer perfectament.
Com un lleó i que surt que es menja la gespa...
Sí, senyor.
No trobem un davanter amb les mateixes característiques...
Perdó, ni de conya.
No, no, això està claríssim.
Això està claríssim.
Amb la seva qualitat i el seu saber fer i saber estar, etcètera, etcètera.
Impossible.
Ens queda el problema del senyor Alves,
que bé, jo soc partidari que soc...
Jo crec que s'acabarà quedant, eh?
Jo soc partidari que el senyor...
Sí, ja sé que és un problema,
que no tenim un bon defensa o un bon lateral o un bon volant.
Avui he sentit que deien que el Pedro l'han fet quedar per jugar de lateral.
Exactament, el Pedro pot jugar i, bueno, hi tenim altres coses.
altres coses.
Però si el senyor Alves no es vol quedar...
Vol venir Barcanova.
Sí, sí, sí.
És allò de si se quiere ir que se va...
Sí, sí, no, no, està clar.
I clar, és que està jugant a la putera Ramoneta, que si no, que si sí, que sí.
El grup, amb un sou que segurament veu demanar atmosfèric.
Que no.
Que no.
A tres anys vista.
A veure, en relació d'any amb any, evidentment.
Els dos primers pràcticament fixes i el tercer, que és el que sembla que havien proposat.
En funció dels partits que juguin.
Si vol guanyar, que es quedi.
Si no, adéu.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Però això no és important, eh?
A veure, ja ho sé que tu vols parlar d'una cosa, però jo abans et vull preguntar una altra cosa.
Què et sembla la negativa del Barça, que el senyor Figo es posi la samarreta blaugrana
en aquest partit de viejas glòries contra viejas glòries?
Home, ara t'hi imagina't que el Judas aquest del Figo surtís com a capitoste de la FIFA.
Ostres, Pedrín.
Sí, sí.
Serien uns horitzatges del 15.
Em sembla perfecte.
Aquest paio no es pot tornar tot.
Jo crec que no, que no sé.
Aquest és un Judas, absolutament, i sempre...
A veure, ja he anat tan sols per l'actuació que va tenir en el seu moment, de pesetero impresentable, no?
Que, de fet, quan el va fitxar al Barça, de fet, recordem-ho,
que hi havia una disputa entre dos equips italians.
Sí, senyor.
Era l'Inter i la Lluve.
L'Inter i la Lluve, que tenien drets sobre ell.
No, no, no, el tenien fitxat per a dues bandes.
Sí, sí, sí.
Exacte, no drets, sinó que l'havien fitxat.
El va muntar un sidral del 15, al final no el va poder fitxar cap dels dos,
perquè si no acabaven a tribunals, i el va acabar fitxant la Barça per aquest motiu.
Sí.
I seria culpa, evidentment, del seu representant.
Del seu representant.
No, res que tu no vulguis.
Exacte, és el que t'anava a dir.
El Florentino, del Floripondio, la primera en la frente, també.
La història aquella d'acceptar els 500 milions.
Com a president, que semblava que tenia tothom de guanyar els Sants.
Sí, efectivament.
Però el Bill Metal, el tio va dir que sí que endavant,
i si no tenia que pagar el Barça, em sembla que era, no recordo la quantitat que era.
Una quantitat estratosfèrica.
Sí.
O sigui, que és quan el Florentino va dir, bueno, pues, si no salgo de presidente, o
sea, si Figo no viene, perdó, pago el abono a todos los socios de Madrid.
A todos los socios de Madrid.
Clar, l'hagués pagat el Barça.
Imagina't quina risa, no?
Home, clar.
Sí, sí.
Total, que em sembla perfecte.
que no parla amb els mitjans catalans.
No, no.
És un poca pena.
És un desgraciat de gent.
Sí, doncs ara, amb el merder que hi ha a la FIFA,
que el Blatter aquest ha tornat a dimitir el tercer dia.
És que no sortirà, home.
És que no?
No, jo crec que no.
Perquè, per molt que hagi dimitit el Blatter,
hi ha molts interessos dintre de la pròpia FIFA.
Si es posula Platini, potser serà Platini.
Ves a saber qui, però vaja, el Figo...
Jo crec que el Figo no.
Ara que es presentava, jo crec que ho té cru.
Sí, sí.
Jo crec que...
És d'un país que tampoc...
Encara que hi ha el futbol de Portugal,
durant una època que passa molt,
però actualment no és un país que...
No facis cas, perquè el Blatter és suís, tu, ja m'ho explicaré.
Ja, bueno, tenen peles allà.
No em sembla un paio carismàtic.
No.
Em sembla un desgraciat.
I abans de parlar de la Champions,
a mi m'agradaria parlar del Rafa Benítez del Madrid.
Pobret.
Acabarà igual que l'Ancelotti.
Hem d'entrar en el joc del Florentino.
En aquest...
Si l'Ancelotti li deia en Carleto,
aquest acabaran dient-li...
Rafita.
Si ha fotut rodar l'Ancelotti...
...per tenir una notícia que donar,
durant aquesta setmana i les anteriors,
perquè no es parli dels èxits del Barça.
Sí.
Jo, perdó, passo olímpicament a parlar de Benítez.
Ja en parlarem del Benítez.
El fotim fora i ja en parlarem d'ell.
Ja està.
Doncs ja en parlarem.
Ara sí, Jordi.
Posa l'himne de la Champions.
Ja està.
Ara te oigo.
Ara te oigo.
Ara te oigo.
Partit difícil, eh, Tito?
Ara sí que mola.
Va, un quart d'hora de nit.
Va, tio.
Va, tio.
I tant, home.
Partit difícil, complicat.
Eh...
Sí, sí.
Més del que sembla.
A veure, jo veig dues coses.
Per una banda, patirem,
perquè ens toca patir i una final si no patixes,
no té gràcia.
Home, a la d'Atenes no vau patir.
És que a la d'Atenes...
Tothom...
Ha tingut molt poc gust, eh?
Tothom.
Incluint-hi els jugadors...
I el míster...
O sigui, me'l vaig no fumar sinó menjar.
Un monte Cristo, tu.
No, però, escolta, si enseguida es va veure 3 a 0,
ja no hi havia res que fer.
Ja ho sé, no, però vull dir que...
No, però vull dir-te que jugadors, entrenador,
tots els tècnics, presidents i directiva
i els propis jugadors, van anar a Atenes...
Era una altra època, era una altra plantilla,
era una altra història.
Però van anar amb superioritat.
Van sortir amb unes ganes tremendes.
Exacte.
A veure, la jove pot guanyar perfectament.
I tant.
Li ho posarà molt difícil, li ho posarà molt complicat.
Poden passar mil coses.
Aquests tios també sortiran a totes
perquè són hiper-supercompetitius.
Els equips italiens de sempre ho porten a la seva genètica.
Ho posaran difícil.
Molt difícil.
El que crec és que si el Barça està mínimament fin,
mínimament fin,
tècnicament és superior.
Com ha estat en les últimes jornades,
crec que la jove no té res a fer
o pràcticament res.
Per dir-ho clarament,
jo diria que està la cosa al 90.
Però el que no podem fer és sortir...
90-10.
Fer el mateix que va fer el Madrid.
Quan li va tocar la Lloventus,
ja es veien...
Ni confiats.
Ja es veien a la final i ja estava...
No, bueno, la Lloventus...
Buah!
Sobre aquests...
No, no, no.
Ni de conya.
S'ha de jugar i guanyar aquest partit.
I aquest partit no s'acaba fins al minut 94-95, eh?
I si no em puc remetre l'any passat, eh?
I si no hi ha pròrroga que seran 120 minuts.
O sigui...
No, no, no.
Està claríssim.
El que sí que és curiós...
Que avui he vist un tros final de l'entrenament de la Lluve,
no he pogut veure'l del Barça perquè ja pràcticament era l'hora de venir aquí.
He vist un troset de la roda de premsa de Luis Enrique,
però curiós és que la Lluve no ha assajat penals.
Ja.
Que vols dir que no et pensen que arribaran els penals.
No, no penses arribar a l'empate.
No penses arribar a l'empate.
Home, això vol dir que sortiran a marcar gols.
Bueno, és el que ha dit Luis Enrique.
si no sabem quina Lluve ens trobarem,
si una Lluve que ens pressioni al mig del camp,
si una Lluve que ens pressioni una mica més enrere.
Dic, indudablement, trobarem una Lluve que pressiona.
Diu, però no sé quina Lluve en trobarem.
Jo crec que no saben ni ells.
Deuen estar...
Perquè ara se'ls ha fastidat el Quilín, aquí.
Sí, el Quilín.
Refonen a la defensa.
Sí.
Vaja, poden sortir des de...
amb cinc defenses, tres centrals,
que es veu que ja ho han fet més d'un cop,
amb dos carrilers,
o sigui, els laterals amb carrilers que van pujant
i tres tios que es queden al darrere,
perquè em sembla que solen jugar amb D4, diguem-ne,
en la forma Barça,
el 4 és Pirlo.
Sí.
I clar, atenció, vull dir,
té l'edat que té i defensa com defensa.
Sí, bueno...
No, Pirlo és un organitzador...
No, Pirlo és un organitzador...
...que és el pallo aquest d'Arturo Vidal,
que és el pulmó, diguem-ne,
que és un jefecito, xileno, no?,
però en format xilè,
i després el poc va aquest,
que em sembla que també és un pallo
amb una fortalesa física impressionant.
Sens dubte.
Sens dubte.
El que no sabem és qui hi haurà davant del tot,
si estarà el...
Jo aposto que sortirà en un 4-4-2 clàssic.
Jo suposo que sí.
Però qui jugarà...
Només un punt,
és que pot passar qualsevol cosa,
perquè aquest pallo té un problema.
A veure,
la defensa d'ells ha d'estar llesta
perquè no descobrin res
i diem que la davantena del Barça fa molta por.
I tant.
Fa molta por.
I la defensa,
hòstia,
els defenses d'ells deuen estar preocupats
perquè no tenen un pallo que marcar,
a l'estrella de l'equip rival.
No?
Lo típic.
No, no,
és que en tenen tres.
En tenen tres davant.
En tenen tres més Iniesta.
Atenció.
Correcte.
i ràquidis de mi.
I ràquidis de mi.
I puja Alba.
Exacte,
és el que t'anava de dir.
I Alba també puja.
I clar.
No, no,
ells tenen un problema.
I el Barça,
si no fa el tonto,
tornarà amb la copa
amb la cinquena Champions.
Jo crec que sí.
Si surten tensos,
si surten tensos,
i jo crec que ho faran,
i ja s'encargarà
Lluís Enrique,
que és la seva tasca,
de posar ordre i tensió
a la plantilla,
han de sortir a totes.
De totes maneres...
De totes maneres...
Els equips estan a tope,
jo crec que empanyarà el Barça.
De totes maneres,
costarà marcar-los un vol.
No, no, segur.
No rendirà,
ni si fiquem un gol,
aniran ells a empatar,
i els corners,
les faltes,
etcètera,
són perillósíssims.
Sí senyor.
Totes les situacions tàctiques
són experts,
i a més és la seva base,
és pràcticament
l'única que poden jugar aquesta,
i pelotazo.
I pelotazo, sí.
Sincerament,
que jugaran així, eh?
Jo crec que no pressionaran al davant,
no s'atrevirran a fer-ho.
Crec.
No, jo crec que deixaran un.
Un intenten,
un rotllo el que ha fet el Real Madrid
en els últims temps,
o el que va intentar també fer l'Atlètic,
el primer quart d'hora,
perquè van, diguem...
Anar a totes el primer quart d'hora.
Van sortir al forn,
i estan amb tota la força.
Potser 15 o 20 minuts,
per si és que el Barça
la fastidia en un dels passes,
perquè surten freds,
caçen una pilota,
fiquen un gol,
com si...
I aleshores a fancar-se darrere.
Amb el cul,
amb el que faci falta,
i llavors sí que,
enrere.
Jo aposto per això,
que el primer quart de 20 minuts
sortiran amb una intensitat brutal,
intentant, doncs,
sorprener el Barça,
i a partir d'aquí,
a mesura que el partit es vagi, doncs,
cuinant,
imagino que jugaran
més tàcticament,
es tiraran més enrere,
i jugaran el que crec que,
segurament,
rifaran les pilotes al davant,
o llitant-les al mig camí,
intentar que els davantes es busquin la vida,
que amb això són experts.
És molt curiós,
perquè tots dos juguen al triplet.
Sí, bueno...
Crec que és la primera vegada
a la història que passa, eh?
Sí.
Que tots els equips que tenen opcions
de guanyar les tres competicions,
se l'estan jugant a la final.
en Xargi o en Segur?
En Copa d'Europa,
no ho sé,
però em sembla que també.
Bueno, no ho sé.
Suposo, suposo...
De fet, és que triplets s'han guanyat 6 o 7.
Vull dir...
Suposo que l'època...
...de ser l'únic aquest
que ho guanya per dues vegades.
Sí.
No s'ha repetit.
Ha repetit dues vegades el mateix.
Encara que jo crec
que el Real Madrid
de l'època del blanc i negre
podessi...
Alguna copa del Xuxerència...
No, no, no, no.
No?
No ho penseu.
És veritat, això.
Copa, Lliga i Champions, no.
No.
No, no.
Perquè, a més a més, el Real Madrid
tampoc ha sigut un gran guanyador
de copes del rei o del generalíssimo, eh?
No, no, també és cert.
Guanyàvem més a l'Eleciclub.
Però solien...
Solien palmada les copes del generalíssimo
o copes del rei, eh?
Sí, sí, sí.
Sí.
Però bueno.
Sembla que serà la...
Si el Barça la sudeix,
serà la primera vegada
que un equip...
Ja.
Les dues vegades.
Però l'estadística està en contra del Barça, no?
Ho sabeu?
Quina estadística?
L'equip que guanya el campió de l'any anterior
és el que guanya la Champions.
No, perdona.
No és així.
Últimament, qui guanya el Bayern,
la Guardiola, també guanya la Champions.
Fins ara era l'equip que elimina el Barça,
si no mira les últimes finals de Champions,
l'equip que elimina el Barça era el guanyador.
Aquest any...
Efectivament.
El poden eliminar demà.
Que seria més trist, encara, no?
Clar.
Bueno, no, més trist, no.
Jo penso que...
Mira, jo recordo que quan el Barça,
la famosa final aquesta d'Atenes,
que comentàvem fa un moment,
va perdre 4-0 o 0-4,
amb el Milan va ser, no?
Sí, amb el Milan.
Jo me'n recordo
que jo estava sopant amb gent de tot Espanya,
perquè havien vingut gent de sucursals de tot Espanya,
estava sopant amb ells,
i hi havia uns de València
que eren anticulers.
Bueno.
I es van passar tot el sopar i tal.
És una notícia.
No, no.
És que raro.
No, no.
Jo va ser...
Esclar, perdit o no sé què,
jo els hi vaig dir...
Un moment,
per perdre una final es té que jugar, eh?
Si no la jugues, no la pots perdre mai, eh?
Sí.
I si no, que li expliquen els valencians, no?
Això mateix.
Cada mi que té vi.
Eh?
Però això dic que, bueno...
No, no.
Aquella final...
Les finals que ha perdut el Barça
són una mica estranyes,
perquè comencem amb la primera.
Sí.
La de...
La de Bernam, no sé què és,
o Basilea,
la Margreta Basilea,
contra el Benfica...
I els pals.
Ah, sí.
La famosa final de los postes.
Sí.
Arrel d'aquell partit,
després la UEFA, la FIFA,
van decidir que els postes fossin rodors i no quadrats.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, me'n recordo d'això.
No sé per què.
Però, bueno...
Aquella va ser,
el resultat final 3 a 2,
molt disputat,
i després la de l'estraua de Bonapest...
A Sevilla.
A Sevilla.
Va ser desastrosa.
desastrosa.
Sí.
També perquè van sortir...
Això és bufar i fan polles,
i això tenim el millor equip del món,
i això ho guanyem.
Bueno, hem de recordar, també,
que les tres errores finals que s'ha presentat,
les ha guanyades, eh?
Sí, exacte.
Sí, sí, sí.
I que la mentalitat de l'equip no és ni el del Milan, ni...
No, no, no.
Ni el de l'estraua de Bonapest.
Està clar, està clar.
I hem de recordar, també,
que la Juve és l'equip que més finals de Copa de Europa per 1.
De 7 n'ha guanyat 2.
Sí.
N'ha guanyat 5.
N'ha guanyat 5.
Ja.
De 5 n'ha guanyat 2.
No, no, de 7 n'ha guanyat 2.
O sigui, ha perdut 5.
N'ha perdut 5.
Sí, sí.
Ja, ja, ja.
Bueno, no sé,
jo espero que guanyi el Barça, està clar, eh?
No, però serà complicat, la Juve...
Tot i que vagi dient coses en contra...
La Juve no és un equip fàcil, i això ho hem de...
Home, els equips italials...
Està a la final.
I, a més a més, això, està a la final,
i quan arribes a la final,
els dos equips que arriben a la final se suposa que són els millors.
Sí.
I en molts casos no ha sigut així.
No, però en molts casos no ha sigut així,
però jo crec que sí,
que amb el terrenat que hi ha hagut,
amb aquesta Champions,
els dos equips que han arribat a la final són els millors.
Sí, sí.
Cadascú amb el seu joc.
Sí, sí.
Cadascú amb la seva manera de jugar,
però...
A mi la Juve...
Però un sol partit qualsevol de la posta.
Exacte.
A més que la Juve és un equip...
Sí, aquest és el tema.
Una mala jugada, una expulsió,
un penal en contra...
Sí, qualsevol cosa.
Qualsevol cosa.
Qualsevol cosa.
I jo, la Juve és un equip que prefereixo,
amb la seva manera de jugar,
encara que sigui una mica ràcana,
la prefereixo, per exemple,
al Chelsea de Mourinho,
cent vegades.
Sí.
Jo crec que es pot veure un futbol
més maco en un Barça-Juventus
que en un Barça-Chelsea,
o un Barça-Liverpool.
Ja.
Aquells tan canja allà,
recordo eliminatòries del Barça
contra el Liverpool,
una que vam perdre,
que vam guanyar allà a 0-1,
no recordo,
o vam empatar allà
i aquí havíem perdut 0-1,
que allà no va ser un partit de futbol,
allà va ser un taquigol constant
i onze tipus defensant.
Defensant.
Ja, ja, ja, ja.
Doncs no sé, què?
Fem porra?
Fem porra, Isidre?
Hombre.
Vinga, va.
Doncs comença.
Ah, tu ets l'últim.
Doncs va, Emílio.
1-3.
1-3.
Parlem sempre que el Barça juga a fora.
El Barça juga a fora.
Doncs el Marc dirà 0-1.
Vale.
Jo dic 1-2.
M'ho has pres, Miquel.
Va, Núria.
Jo...
També ho ha dos.
També ho ha dos.
Bé, doncs ho ha dos.
I tu, Isidre?
1-3.
1-3.
0-3.
Ah, 0-3.
Molt bé.
Que optimista, no?
Doncs res, esperem que es compleixi un d'aquests quatre resultats,
tant ens fa el que sigui.
Sí, és igual.
Eh?
Però que es compleixi.
I fins aquí ha arribat el programa d'avui.
Moltes gràcies, Isidre.
Igual que el nostre director,
que una vegada més ens ha tornat a visitar avui,
el senyor Emilio Escazóquio,
la Núria García, que ha arribat corrents i de presa,
però amb la feina feta,
el Marc, que avui ens ha tingut que preparar el sopar,
o millor dit,
el Tentempier per demà mentre es dura el partit,
el doctor Santiago Barambio,
que ens ha explicat el tema de les vacunes,
com es té que solucionar,
el Mariano González,
que encara no té clar qui governarà a Madrid,
i, com no,
la Isabel Almató per l'agenda d'Esplugues,
i el meu amic,
que sempre fa que tot això arribi a vosaltres,
en Jordi Domènec.
Bona nit, adeu-siau,
visca el Barça,
i fins divendres que ve.
Adeu!
Força Barça!
Laneimo Puket
www.deuva.com
Laneimo Pu чувствita
La Verpetitua
La Verpetitua
La Verpetitua
La Perpetitua
El Fub dirt cementè
La Verpetitua
La Verpetitua
La Verpetitua
Laneimo Pu tens妳
En 어머 boom
Lane אני
Coflate
A les portes, ràdio d'Esbert, sintonitzes, ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just,
durant el 8.1, ràdio d'Esbert, durant el 8.1, ràdio d'Esbert, durant el 8.1.
A les portes, ràdio d'Esbert, durant el 9.1, ràdio d'Esbert, durant el 9.1.