Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
No, la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la...
Bona nit senyors Cazok, jo veig que encara estem rovellats. Sí, encara sí. A veure si ho arreglem això. Això ho ha d'arreglar al mig, allò no... No? No. No et fa el boca a boca ningú? No et fa el boca a boca ningú? No, no, no, si no tinguessis barba encara, però amb la barba no... Aquí a l'esquerra tinc la Núria, García. Hola Núria, bona nit. Hola. Ben trobada.
I també tenim aquí el senyor Mariano González, no Rajoy. Mariano, bona nit, benvingut, gràcies per estar amb nosaltres. I, com sempre, doncs esperem comptar més a més amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, amb l'Armán García i amb l'Egidro Inglés. I avui tenim com a tècnic de son ni més ni menys que un premi de la radiodifusió espanyola, un premi sonda, o no, quin premi et vaig donar.
El Premi Ràdio Asociació de Catalunya, el seu Jordi Domènech. Per si no ho sabíeu, avui és dia 1 de febrer de l'any 2013. Sí, senyor. Estem a la cinquena setmana de l'any. Correcte.
Han transcorregut quants dies va, suma amb els dits. 32. I ens falten 333. El 2013, el 2014, perdó que ja sabeu que el 2014 és l'any del referèndum. Sí senyor. O de la consulta. O de la pregunta. O de qualsevol cosa. Ja ho veurem. El sol avui ha sortit quan era... Què? O de re. De re, també podria ser. Doncs el sol ha sortit quan eren les 8 i 3 minuts.
i s'ha posat quan eren les 6 i 8 minuts. I demà, el sol sortirà un minut abans, a les 8 i 2 minuts, i es pondrà un minut després. A les 6 i 9 minuts. La lluna, com sempre, farà el que vulgui. De fet, ha sortit quan eren les 24 hores i 3 minuts d'aquesta matinada passada, i s'ha posat a les 10 i 23 d'aquest migdia.
I demà, la lluna, o aquesta nit, demà serà ja demà, perquè a la 00.02 sortirà la lluna i es pondrà el dematí a prop de les 11. Falten 3 minuts per les 11. Sí senyor, hem de dir que la lluna està minvant, ja sabeu que està en època de crisi, fins i tot la lluna, doncs està minvant. Concretament, estarà minvant el diumenge.
Anem per... aniversaris. Va, comença tu. Estefania Grimaldi.
48 anys. Saps qui és aquesta, no? La germana de la Carolina. La germana de la Carolina, sí. A mi m'agrada més la Carolina. La germana de l'Alberto. Sí, també. L'Alberto tan bafant. La dona de l'Alberto, no sé què era... No ho sé. No li poso cara, ni cos. Sí, bueno, cos. Sí? Sí, sí, sí. Sud-africana, crec que és. Ah, mira. La que se quería escapar antes de casarse. Quería escaparse antes de casarse, pero la pararon. La pararon, la pararon.
També fa anys, avui, el senyor Pedico Alonso, que algú recordarà, jugador de la Real Sociedat, del Barça, i crec que també va arribar a jugar a l'Espanyol. Fa 60 anys, ja. Déu-n'hi-do. Deu-n'hi-do. Uno y sus kilómetros en el agua.
En David Meca, en fa 39. No sé com va acabar, perquè el van acusar d'adopatge. Ell sempre va dir que era innocent, que no era britana. No sé com va acabar, la cosa. Tampoc ho sé jo. 39. Efenèrides, coses que van succeir tal dia com avui, 1 de febrer. I avui, doncs, 1881, va sortir el primer número de La Vanguardia. Mira que bonic. Diario de anuncios y decesos. I decesos? Sí.
que era l'únic que portava. Era l'únic que portava les esqueles. No, publicitat no, anuncis, anuncis oficials. Era, com diguem, el boletín oficial de l'estat no català, et dic, de l'estat que no és estat, alguna cosa així. L'1 de febrer de 1932, Puyi, que no és Puyol, exemperador de Xina, va proclamar l'estat independent de Manxúria. Manxucuo.
amb el suport de les forces nípones. 1941 es va estrenar, constituir, fundar, van posar la primera via de la Reina Nacional de Ferrocarriles Espanyoles, coneguda més popularment com la Renfe.
Vies ja n'hi havia. Vies ja n'hi havia. Hi havia el torrent de Mataró. Sí. I més vies hi devia haver-hi. Suposo. Al 1941. El que passa és que s'havien d'ajuntar els quatre que van veure el negoci. I van dir que venia a fer. I d'aquí uns quants anys farem l'ADIF i farem l'AVE i tot això. No, però ja li vam posar el nom. Res a fer. Bé, doncs el 1 de febrer de 1948, tres físics yanquis, perdó, d'Estats Units, van inventar el transistor.
1957, un boig, que no es podia dir d'una altra manera, que era l'alcalde de Sabadell, suposo que es diria Josep Maria, Mercè, l'alcalde de Sabadell, va presentar un informe a Francisco Franco Ilamonde sobre la discriminació econòmica de la que era objecte a Catalunya. O sigui que no és una cosa d'ara, eh? No, ja ve d'abans. S'ha de tenir nassos per presentar-li això al gener a l'incimo.
No sé com va acabar aquest home. No ho sé jo tampoc. Aquest home, hi ha moltes llocs públics de Sabadell, llocs casals i atanèsics que es diuen Mercet. Suposo que ho devia fer bastant bé, perquè encara avui dia es diuen Mercet, no han canviat el nom. Bé, per acabar, les efemérides,
El 1 de febrer de 1992, any olímpic, Isenda va prendre la decisió de retenir el 20% dels premis en metàl·lic entregats als concursos de televisió que accedien les 100.000 pessetes. O sigui, guanyaves 99.999 i no retenies res.
guanyava 100.000, 25.000 per ells. Tu anaves allà, concursaves, paties, i ells en quedaven 25.000. No, però jo ja li he dit que em porto. Durant de 9.000, prou. No ho deixo, que jo el tome i no ho deixo.
Sant Oral d'avui. Avui és Sant Cecili, que no Santa Cecília, que és el 22 de novembre. No té res a veure. Aquest senyor era bisbe de Granada i màrtil, com si... És habitual. Sí, sí. Santa Fríhida... Santa Bríhida d'Escòcia, verge, i les Beates... Sí, sí, era Fríhida. Bríhida d'Escòcia, verge. I les Beates Ana Maria Ballot i Otilia Baumgarten. Sí.
religioses paules. Paules, què és de Sant Ignasi de Pau? No, Sant Vicenç de Pau. Ah, Sant Vicenç de Pau. No era Sant Ignasi? No. Sant Ignacio era de lo Iola. Ah. Demà, pràcticament no hi ha sants, només hi ha Sant Corneli, bisbe que deu ser el patró de Cornelià, dic jo. No seria lògic, no? Corneli, patró de Cornelià. No ho sé. Però demà és la presentació del senyor.
que no sé per què antigament li deien la purificació de Maria, mare de Déu, de la Candelera. És a dir, demà és la Candelera. Sí senyor. Aquella que el Miquel s'ho sap també. Va, digue-ho. No, no, que em fa vergonya. Doncs la Candelera que és la patrona dels cerers, és a dir, els que fan candeles, i dels electricistes.
Per extensió. Per extensió. Igual que Santa Fecla és la patrona dels pianistes i dels informàtics. Sí senyor, sí senyor. Ja està, no? Sí. Generem el temps? Anem al temps. El senyor del temps va dir que vindria avui. Va dir que vindria, bueno. Sí, que com sempre. Doncs no ha vingut.
No. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. No has vingut? No, no he vingut, al final. Vale, ja. Molt bé. No sé de quina paraula. Tu, tu perds, eh? Sí. Ei, sabeu que us estic veient. Ens estàs veient, hola, Josep Maria. Amb aquesta, ens estic saludant. Bueno, nosaltres hi posem imaginació i també ens sembla que ens està saludant. Escolta una cosa, temperatures altes, no? Perdó? Temperatures altes, no?
però sí descontrolades. Totalment. Sí, perquè de fet hem tingut temperatures de 20 graus. Havíem arribat als 20 graus. Ara hem d'estar entre 15 i 17, no? M'imagino que aquí estan just segurament uns 14 o 15 graus. Ha augmentat la humitat i ha fet... Bé, i a més a més que no hi ha la insul·lació en aquests moments, però la temperatura que estem tenint podria ser
una màxima d'un dia com avui. Temperatura màxima. I no als 20 graus, que són temperatures de març. De març o de brind. Sí, sí, sí. Apes miu. Sí, sí, però ni això tampoc. No, res. La setmana passada anunciàvem això, que tenim un anticicló bastant càlid, que permetria molta estabilitat i a més a més ens estaria afectant sempre amb vents més aviat de ponent.
Què és el que ha estat fent? Des d'abans d'ahir fins avui els vents de ponent s'han encarregat de disparar les temperatures. Bé, aquí hem tingut 20 graus, però és que en algunes zones de litoral, sobretot del sud, han arribat els 22 i 23 graus de temperatura. Potser tu pots anar a la platja, tu. Doncs sí, pràcticament. Almenys he d'aprofitar-ho avui, perquè si avui no s'ha anat a la platja, millor no anar-hi demà. No, demà no, ja he vist allà les Isobares, que de cop i volta es pleguen no sé què, i ve aire al nord.
De fet, en aquests moments està entrant un front per Galícia que sembla molt inofensiu, perquè porta aire del nord-oest a darrere de seu. Ve una massa freda, però d'origen atlàntic. Però li està començant a arribar també vents més del nord, és a dir, vents que estan baixant de les Illes Britàniques. Sí, de l'os polar que bufa. Això mateix. I aquest sí que és aire fred, de veritat.
I aquest aire fred arribarà més o menys, calculem, a primeres hores de la matinada, d'aquesta propera matinada. O sigui que demà farà fred. Això mateix. I fred i preparem-nos. Com que, a més a més, ha generat una perturbació important entre el golf de Lleó i el golf de Gènova, almenys que arribi aquest front aquí al Mediterrani, el vent agafarà força realment molt forta.
tant que es preveu cops huracanats bastant sostinguts en els dos esdeveniments de Catalunya, és a la costa brava i a la costa barbona. Han posat l'alerta aquesta del vincat, no? No sé com li diuen, hurancat. Segons diuen, vents que poden arribar a 140 km per hora. Sí, sí, i segurament que algun cop superi aquestes forces,
I a més a més, el moment que estigui passant al front, que això serà més o menys calculable entre les 4 i les 7 de la matinada, els vents poden reforçar-se també en altres zones de Catalunya. Aquí s'enjusten els vents, també podria ser. Per tant, poden haver-hi cops moderadament forts, més o menys en aquest interval d'hores, a partir de les 5, 6 de la matinada, fins a mig matí, que és quan estaria la part més activa d'aquesta perturbació, a menys en forma de vent.
O sigui que si algú té roba estesa, que la tregui. O al revés, posar-ne molta perquè la sec i és ràpid. Sí, bueno, però potser serà dur el vent. Si no l'agafes bé amb les pinces a calles de frustrat. Molt ben lligada. Sí, i tant. Bueno, i això fins a quan durarà? Dissabte, diumenge? Sí, aquesta proteogració llavors s'anirà traslladant ja més cap al centre d'Itàlia i per tant la força del vent a partir del diumenge al matí anirà ja afluixant.
Aquí a Sant Just ja haurà afluixat de cap a la tarda. Seria més aviat demà el dissabte. I això sí, el cel quedarà ben ras. Molt net. I, com dèiem, demà no plourà. I diumenge tampoc. Aquest diumenge també farà un dia magnífic. Un dia realment molt clar, però això sí, amb les temperatures clarament molt més baixes que les que hem tingut. Però molt més. Podem arribar a màximes de 12 a 13 graus. El déu ni dolor. Això és calor, home.
7 o 8 graus menys respecte de les que hem dit. I aquestes temperatures baixes continuen la setmana vinent, dilluns i dimarts? Sí, la setmana vinent, dilluns i dimarts, tindrem una falca anticyclònica, que és l'anticyclo de les estones que costarà molt sobre Catalunya. Però durant aquest parell de dies el vent s'encalmarà, les temperatures a la nit encara baixaran una mica més, és a dir, faran nits fredes, i durant els dies es recuperaran una miqueta.
Esperant, a partir del dimecres, que torna a arribar una perturbació com aquesta que ens ha passat el cap de setmana del nord-oest, sembla ser que no plouria gens, aquí és en Just, un altre cop, perquè serien vents molt secs un altre cop, i tornaria a fer un altre cop, a partir del dimecres i dijous, tornar a fer baixar les temperatures. Encara més. Bueno, el que s'haurà de recuperar el dilluns i dimarts... Tornaran a baixar dimecres i dijous. Dimecres i dijous.
i seguirem així. La veritat és que no, de moment, els mapes a llarg termini, que consumem 10 dies, no es veu cap canvi. És a dir, situació clarament del nord oest. Per tant, vol dir moltes nevades al bastant nord del Pirineu. Vés-te'n al Pirineu, Miquel. Que avorrit, Josep Maria. És que si poses el temps així és molt avorrit. No plau, no neva, una mica de vent. Això del temps sempre al Barça, ja.
És avorrit això. No, la meva sogra ja és igual, ara ja si plou el nou ja te'l li fot. La qüestió és maria tocar els nassos a casa. En fi, Josep Maria, el divendres ja ens expliques més coses. Sí, esperem explicar novetats, perquè volem coses més divertides. Això és veritat. I si no ja vindrà el Nadal. Ah no, perdona, el carnaval. El carnaval.
Vinga, doncs, que tinguis un bon cap de setmana. No treballis molt, eh? No, intentarem igualment. Adéu. Adéu. Ja ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que tenim
preparades aquí a l'equip de redacció de la desbanada. Què feu vosaltres dos? Que us ho estan veient per la tele, home. Hola. Mira la Núria que fa amb el boli, mira, veus? Jo estava intentant també fer-ho i no... No et surt. Bé, com deien, les notícies que tenim aquí preparada de l'equip de redacció, però abans, com sempre, doncs hem de fer el nostre regalet. Sí, senyor. Doncs resulta que el mes de setembre passat, el anomenat Sistema Nacional de Salut i Farmàcia,
va decidir que 400 medicaments ja no tindrien la subvenció, és a dir, no serien cobertes per la seguretat social. Això va causar molèsties i queixes entre els consumidors que van veure com el medicament al qual estaven acostumats o es substituïa per un altre o l'havien de pagar ells. En principi aquests medicaments havien de mantenir el preu, però ara resulta que determinats medicaments que la sanitat pública va deixar de financiar
i que fa quatre dies valien, per exemple, 8 o 9 euros, doncs ara en demanen 20. La normativa de la Seguretat Social contempla tres tipus de preus pels medicaments. Els financiats al 100%, els financiats parcialment i els que anomenen desfinanciats. Aquests últims, ja n'hem parlat, han pujat de preu i han pagat tot el consumidor.
La disbaixa està en els financiats parcialment, és a dir, aquells que una part la paga el consumidor i l'altra la Seguretat Social. Les empreses farmacèutiques han establert una doble tarifa i el preu canvia en funció d'escomprir amb o sense recepta oficial. És a dir, si és a l'estat el que paga o el paga una part és més barat i si el paga tot el particular és més car.
De moment, la llista de medicaments amb doble preu són de 25, però segons el col·legi de farmacèutics, doncs esperen rebre una altra més àmplia. Els farmacèutics es queixen perquè ells han de pagar el preu car al laboratori, encara que si el venen amb recepta oficial, el que cobren és menys. No saben si l'Estat pagarà la diferència, perquè això que és legal, però no està previst.
Resulta que l'euro per recepta no és constitucional perquè crea diferències per raó de la residència en el territori espanyol i tots hem de ser iguals. No podia ser que els catalans, i també els madrilenys ho hem de reconèixer, paguessin els medicaments més cars que la resta dels espanyols. Ara que el que va sense recepta oficial i, per tant, estalvia diners a l'herari públic pagui el medicament més car
això no és una discriminació, això no és inconstitucional, això és una salvatjada, però es veu que és constitucional. Suposo que el responsable, a banda del senyor Rajoy, deu ser la ministra de l'Empleo i Seguretat Social, la senyora Maria Fàtima Baez García, o potser la ministra de Sanitat i Servicios Sociales i Igualtat, donya Ana Mato. Passi cas a les dues,
Un, dos, tres, muti, parla de pagès. La desbarnada. I ara sí, les notícies. Va, comença, m'hi cal. Tu te'n recordes quan eres petit? No. Sí, home, sí que te'n recordes. Fa molts anys, però te'n recordes. Que el millor estaves a l'hora d'esbarjo, has vist que parlo? Sí. De recreo. Del recreo. De recreo, que dèiem allà aleshores. Estaves a... I et discuties amb un company de classe.
i anaves fins allà i li donaves un bolet. I ell s'hi tornava. O anaves i deies, aquell de llarga fa això i allò. I venia ell i t'estovava. Ara les coses no han canviat. Sense veure's les cares, la gent fa el mateix. Es veuen les cares a l'hora de pagar-se. Una noia va fer 100 quilòmetres per atonyinar amb una companya que tenia com a amiga al Facebook. Sembla ser que aquesta
Va escriure en el Facebook comentaris sobre ella i va fer córrer un fals rumor. No era un reporter d'aquests o un informe d'aquests d'ara, sinó que era senzillament que... Bueno, la va insultar i va fer córrer falsos rumors en el Facebook. I l'altra, una noia de 16 anys, ja sabeu, una yanqui, als Estats Units es pot conduir amb 16 anys.
va agafar el cotxe, va fer 100 quilòmetres, es va presentar a casa d'aquesta suposada amiga, i després de picar la porta, quan va obrir, es veu que li va començar a deixar anar una mà de cop de punts i patades, va intervindre la mare, va intervindre finalment la policia, etcètera, etcètera. Però bueno, perquè vegis que els temps no canvien tant. No canvien. No, jo crec que és el que farà demà, diu que demà sortirà públicament el senyor Mariano Rajoy, anirà corrents, no de fer 100 quilòmetres, però anirà al diari o al país,
i els hi fotran una... Una manita. Una somanta. Una manita. Molt bé. Ja sabeu que aquí està limitat l'ús de l'alcohol a l'hora de conduir, allò de si bebes no conduixes, si conduixes no bebes. Doncs resulta que hi ha una població al condat de Kerry, a Irlanda, on han votat al municipi
una emoció, i s'ha sigut aprovada, que els habitants d'aquesta població podran agafar el cotxe encara que la tassa d'alcohol sigui més alta del que oficialment està permès. Aquesta proposta va ser aprovada per 5 vots de favor, 3 en contra i unes 10 abstencions
I, doncs, permetrà, com dèiem, que els que condueixin, que tornin a casa després d'haver begut principalment cervesa, doncs no es veuran ni multats ni privats del carnet de conduir. Aquesta proposta és d'un regidor de l'Ajuntament que es diu Dani Haale Rae i que el justifica
per evitar la soledat en què estan condamnats molts habitants de la zona rural d'aquest condat. Diu que molts dels afectats no utilitzen el cotxe perquè tenen por a perdre el carnet de conduir després de veure dos o tres copes a casa i per culpa d'això es queden sols a casa i cauen en una depressió.
perquè diuen que, clar, que en aquesta zona no hi ha transport públic, no poden sortir, no poden agafar el transport públic. Diu que això és una norma més estricta quan hi ha un gran volumen de trànsit, existeixen carreteres plenes de vehicles, diu, però, de les carreteres en què d'aquest condat no pot circular més de 50 quilòmetres per hora i, per tant, no hi ha perill. No té cap sentit.
que es prohibeixi veure, i per tant ens han votat que sí. Està bé. Jo crec que poso aquí Sant Just, tampoc tenim transport públic. Podríem fer una votació d'aquesta. Una votació. No sé si jo, l'acalde, que ens està escoltant, podríem prendre nota del que han fet al Condat de Carri.
Si no et surt el Sant Just i vas caminant... Però el fotut és sortir de Sant Just. No, no pot sortir de Sant Just, però quan arribes a Esplugues ja no ha votat això. T'imagina't la policia local a la rotonda aquella gran del Pont d'Esplugues anar parant cotxes. Tu, Marc, no tens notícies? Estic en vaga. Estàs en vaga. Molt bé, perfecte. Tens tot el dret i tota l'esquerra.
Dona Núria, tu sí que tens notícies. A veure si n'aprens. Digues, digues. Per fi s'ha pogut resoldre un problema matemàtic que va plantejar als anys 30 l'autor de la coneguda teoria dels jocs. L'autor es diu John von Neumann, qui va presentar la teoria. 80 anys després, dos professors han presentat per fi la solució al Congrés de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.
que s'està celebrant aquesta setmana a Santiago de Compostela, a Galícia. 80 anys per donar la solució a un joc. No, a un problema. Un problema matemàtic.
Està bé, home. Segur que no era 2 més 2, eh? No ho sé, no, però clar, a mi quan m'examinava no em deixaven 80 anys. El problema es diu subespacios invariantes en espacios de Hilbert. I segons la Universitat de Santiago és un dels problemes oberts de major notorietat formulat als anys 30. I les dues eminències que van resol són Carl Cowen de la Universitat de West
La Fayet dels Estats Units i Eva Gallardo de la Compultencia de Madrid. Aquests professors han mantingut avui una trobada amb els mitjans de comunicació i han presentat la solució a la resta de la comunitat científica. Diguem que la solució ja se sabia quina era perquè si no, clar, no podem saber si està bé o no està bé.
La solució era infinito. Lo curioso es que aquests problemes de superespacios i tot això són més filosòfics que no matemàtics. Sí, també és veritat. Però jo recordo una vegada en un problema de matemàtica que ara no sé si es fa.
El resultat va ser CHQD.
Em va posar un sobresalí per la originalitat. Més notícies? No. Se me quedaron en el avión.
Una família, el fill va veure els seus pares i quan arriba a casa comença a comportar-se d'una manera estranya i comença a dir que és una serp, que és una serp, que és una serp.
La mare el veu molt nerviós, molt neguitós i crida al pare. I al pare l'únic que se li ocorreix per treure aquesta serp que segons el nano té dins el cos és començar-lo a mossegar perquè surti la serp. El va estar mossegant durant una estona fins que al final suposo que la mare devia trucar als serveis mèdics, el van agafar, se'l van emportar a l'hospital i el nano va morir, un noi de 23 anys va morir degut a les...
Sí, de les ferides tan greus que li va fer al pare. Però tenia la serp o no?
No, no. Ell deia que era una serp. Ell deia que era una serp. Ell deia que era una serp. El pare està arrestat i va dir que ell només volia ensinistrar la serp, que sortís del cos del seu fill i tal. Evidentment, el fill devia estar tocat de l'ala, però es veu que els gens en aquest cas es devien reproduir en el fill que venien del pare. El pare està sota examen psiquiàtric.
Home, és com aquell del senyor que estava en un psiquiatre precisament perquè es pensava que era un gra de blat. I a cap d'uns anys, el psiquiatre el mira i diu, bueno, què, com es troba? Diu, bé, bé. Diu, vostè és un gra de blat? Diu que jo, home, no. Està convençut? Diu, home, sí, convençudíssim, jo no soc un gra de blat. Diu, bueno, doncs mira, ja li puc donar l'alta, ja puc sortir. Qui ho surt i a cap d'una estona torna corrents. Diu que li passa? Diu que allà fora a la porta hi ha una gallina. Diu, i?
Diu si vostè ja sap que no és un grodoblat. Diu jo sí, però i la gallina com està? Són coses que passen. Tens més notícies, Núria? Sí. Vinga, va. Doncs l'altre dia a la tele es va poder veure un vídeo d'un home... D'un vídeo? Sí. D'un home que... un surfista hawaiià que va aconseguir fer un rècord amb una onada amb la seva taula. Sí.
va estar surfejant sobre una onada de 30 metres i mig d'alçada. Crec que el Gol va voler fer això quan el Tsunami callat de Zeppú, però no va sortir. Bueno, ara l'onada encara s'ha d'omologar que fes l'alçada correcte. Clar, no hi havia ningú amb el metro per fer l'alçada correcte. Imagina't un notari allà.
Dius, som 29 amb 99. Des de dalt de tota la muntanya, jo no hi fes, potser jo no hi fes. El cas és que l'home aquest, aquest surfista ja tenia de l'any passat el mateix rècord amb una onada de 27 metres, i ara vol aconseguir aquest rècord que... 32 has dit? No, 30, 30 i mig.
Bé, l'any que ve farà 32. A més, ells decideu organitzar la sonada. Diuen que ara vindrà una de 32. De fet, ho va aconseguir a Portugal, en una platja de Portugal. Sí, no, perquè d'aquí, de Barcelona, segur que no. Doncs sabeu que darrerament s'han fet les olimpiades a Londres. I bé, doncs ells van fer tot un moviment per...
enviar la reputació mundial de la Gran Bretanya, i ara, doncs, hi ha tota una campanya a la Gran Bretanya per embrutir la imatge del país. Per què? Perquè resulta que, doncs, aquest any s'aixeca, a final d'aquest any s'aixeca la prohibició o la restricció d'immigració de búlgars i romans.
a la Unió Europea, tindran la llibre circulació. I els anglesos tenen por a una balança de 2.250 a 425.000 emigrants d'aquests dos països. Per tant, el Ministeri de Seguretat d'Interior està plantejant opcions per evitar que vinguin tants emigrants d'aquest país i diputats del Partit Conservador estan pressionant el David Cameron per que aprofiti
l'impuls del referèndum de la Unió Europea i les negociacions amb Brussel·les per reclamar el dret de la Gran Batanya a evitar que aquests treballadors de Romania i Bulgària puguin anar al Regne Unit. Però, mentre això no s'aconsegueixi, estan impulsant una campanya d'anuncis
i el diari The Guardian ha fet una crida a la imaginadiació dels lectors per dir qui podia ser l'eslògan més adient per a aquesta campanya. Hi han rebut... Varios textes. Textes com aquells. Anglaterra, des que va haver-hi la sequia, no para de ploure. És estiu.
i la vida no és fàcil a sota de tants núvols. El cel és de color gris 8 mesos a l'any, millor que vagis a Miami. La costa inglesa és terra de cruel ironia. Si véns aquí tindràs que netejar el vàter de la reina.
No vinguis, la isla ja està plena, la isla ja està plena. Són els eslògans que els anglesos han enviat per fer aquesta campanya en contra. Jo ja sé la pregunta que posaran al referèndum que volen fer. A quin referèndum? Al d'Escòcia? No, al de Camerón aquest. Ah, sí, el de la Unió Europea. Sí, vull sortir de la Unió Europea i vull que vinguin tots els immigrants, i l'altre serà, no vull sortir, vull que els immigrants es quedin a... farà l'inversa.
Així la gent votarà que per marxar de la Unió Europea. Està bé. No, seria sí. Vull marxar de la Unió Europea i vull prohibir l'entrada. Clar, i prohibirem l'entrada d'immigrants. O vull quedar-me i que vinguin tots. Segur que ho faci per... Les nenes diuen que estan marxant d'aquí d'Espanya, els immigrants. Sí, bueno, ja de tot. Evidentment, hi ha menys feina.
Aquesta gent, per desgràcia, la majoria no tenien feines qualificades, per tant, són els que més... El que toca l'acordeó allà al metro encara no... No, no, no, no. No sé si... Que guanya, segur. Bueno, ara seria l'hora d'anar a Madrid, però no ens en anem a Madrid, però sí posem la sintonia, va.
I no marxem a Madrid perquè el Mariano el tenim aquí? Efectivament. Molt bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Vien el viatge? Vien el viatge. Què has vingut donant? Puente Aéreo. Puente Aéreo. Puente Aéreo, Iberia? Sí. Un nu. Arriesgat, però efectiu. Què passa? No t'atreves a ir a l'ICG? Ni de conya. Por si acaso. Ho ratllen, eh?
Es que, poquito antes de montarme en el avión, vi la película aquella del vuelo, esa que está en el léncher de Washington. ¿Altervista como puedas? No sé una forma de decirlo, ¿no?, porque se aterrizó como pudo. Yo he cogido solo una vez Ryanair y he dicho que nunca más. Que nunca más, eh. Yo lo siento. En general, a las compañías aéreas hay veces que te tratan como ganado, pero que encima te lo digan a la cara claramente ya molesta. Yo Ryanair no lo he cogido nunca, pero tengo dentro de mí un resto de culpabilidad
porque una vez cogí Hispanaer y dije que nunca más. Y así les ha ido. Un sentimiento de culpabilidad. Ten cuidado con las palabras. No vuelvas a decir eso de nunca más. ¿Será por mí que quebraron? Yo, vamos, tampoco era... Pero... Lo acababan correctamente. Aquel día tuve que hacer una hora y tres cuartos de espera para embarcar.
se estaban limpiando el avión. Digo, de haber venido una patrulla de cerdo... Y esto me ha sucedido en alguna ocasión, lo típico, ¿no? Que llega el avión, tienen que limpiarlo para que puedas coger tú el mismo avión. Me ha pasado alguna vez y, bueno, quizá hemos salido con media hora, no una hora y pico, pero sí con media hora de retraso. Pero el trato que me dieron en Ryanair, para mí, lo siento, pero no... Bueno, tenemos que hablar de Madrid.
Y yo tengo aquí una cosa, no sé si... ¿Qué será? Creo que queríais cubrir la plaza de toros. Sí, pero queríamos. Es que teníamos envidia del platillo volante que habéis puesto vosotros encima de la plaza. Y eso tenía que inaugurarse el día 31.
El lunes se cayó. Sin vientos. Un tornillo mal puesto. 160 toneladas.
Pero al final era una estructura que no era una estructura sólida. Realmente no. Y además según se estaba construyendo, digan lo que digan, se veía que no era una estructura sólida. Aquello era un poco así y se cayó. Y se cayó. Y se cayó. En cuanto hicieron la prueba de solidez. Ah, fue con la prueba de solidez. Una prueba de carga. Sí, estaban haciendo la prueba de carga. Y se cargó, claro. A ver, si haces una prueba de carga, lo mejor es que te cargues.
Normal. Eso es como los ascensores, dicen. Hasta seis personas o 500 kilos. Lo mismo pasa en 501 y aquello ya no. No, pero se enciende la luz cuando va el 501. Si alguna vez te avisa. Sí, te avisa. Luego haces bajar el más delgado y sube.
Sí, suele ocurrir que siempre baja alguien. Todo el mundo se queda mirando a ver si alguien se anima y baja. No, si no le dices, venga tú que sobras. Yo siempre hago bajar al último que ha entrado, este gordo delgado. Digo, mira, sobrepeso manifiesto, fuera. Yo siempre hago bajar al más pequeño. ¿Ah, sí? Sí, porque es la torna. Bueno, yo siempre hago bajar al más débil.
perquè així no me pega. Bueno, yo no lo quería decir tan claramente. Al final yo me imagino que pagará el seguro, pagará alguien porque sabrá costar dinero y alguien lo tendrá que pagar. Y además es que claro, la cubierta esta, la estructura, la habían fabricado en Estrasburgo.
No es que quieran pedir la independencia. Que sabran de Estrasburgo de plazas de toros y de cubrir plazas de toros. Claro, es que eso es lo que yo digo. ¿Cómo se les ocurre encargar una cobertura en una plaza de toros a Estrasburgo? Podrían haber pedido a México o a Colombia. Son países con cierta raigambre en temas taurinos, pero desde luego... Claro, cuatro millones de euros.
que sabía gastar que es de la Comunidad o del Ayuntamiento. Pues yo me imagino que debe ser de la Comunidad. Yo me imagino que debe ser de la Comunidad más que del Ayuntamiento. Pero en cualquier caso, sea de la Comunidad o del Ayuntamiento, es una ruina y una locura. Y bueno, ya han tenido que suspender, además, todos los espectáculos previstos... Con los cuales pensaban amortizar, seguramente, la colocación de la cúpula, que en principio no era mala idea, pero claro...
Pero no sabían... Haciendo bien las cosas. ¿Y van a seguir utilizándola como plaza de toros? Sí, sí, sí. De hecho, supongo que la cúpula sería de Quitaipón. Sí, sí. Porque había el problema de que no sabían si realmente se autorizarían. No sé quién lo tenía que autorizar. Luego viene todo el tema de autorizaciones de seguridad. Exactamente, las corridas de toros con plaza cubierta, que sí se tenía que autorizar o no autorizar, y que debido a la caída de la cúpula, pues no hay problema,
En la temporada taurina arrancará el domingo de Ramos al aire libre y que no hay ningún problema. Para eso nada es quitar los escombros de la cúpula y fuera. Y sueltan los toros. Yo lo que no entiendo es cómo en Madrid no se les ha ocurrido hacer un encierro.
És que tu imagina't que s'escapa un toro per la M30 o una cosa d'això. No, a la castellana. Això seria més divertit. Això seria més divertit. A la sortida d'un Madrid-Barça. Té que ser espectacular. Soltar una manada de toros. El lance del Bernabéu... quedaria preciós. Bona idea. Bona idea. El que passa és que se lo consultaremos a una botella cuando vaya al spa suyo favorito.
A treballar. A treballar. Que va a treballar. Doncs quan vagi per allà ja la consultarem. Però jo crec que a Madrid s'hi ha avorrit. A més, ha fitxat per una empresa catalana.
Eso es una traición total. Es una empresa de cazatalentos. A saber lo que va a cazar. Como se pongan los calcetines. O los zapatos de tacón.
A ella va a ser más peligrosa. Sí, sí, claro, se pondrán zapatos de tacón para cazar talento. Cuando la veáis por las ramblas con zapatitos de tacón... Cuidado, mal asunto. Algo se está montando. Pero igual el fichar renaldiño de la rambla con un talento. No lo puede haber. Ya no se hace falta. Ya no se hará falta alguno, ¿no? Algún talento, digo. Pero ahora tenéis al... Al Barani. Sí, el nuevo emperador, ¿no? Bogón. Bogón. Bogón. Bogón.
No, pues sí, es un chiquito joven. 19 años. Sí, es esperanzador. Buenas tardes a todo el ámbito. Que la guard. Ja que diré aquí o no? No, ni que diré, ni migro, ni re. Bueno, jo et deixo el meu de micro, no et preocupis. Tornis d'aquí a mitja hora. Sí, no, jo. Pues estamos hablando de que estamos hablando de Bogón. De Bogón. Un muchachito de 19 años que la afición dudaba
L'afició no dubtava, el que passa és que no li posaven. No li posaven. No, no, no. Zidane només ha recomanat a un jugador que jo sàpiga que és Baran. I mira, si li deixen jugar, al final seran grandes expectatives. A més de salvar en extremis un gol, a més va i marca un altre.
En cuanto destaque un poquito más, Mourinho dirá que no es el perfil
de defensa que prefiera pepe y arbeloa donde está una defensa montada y si pudiera otra vez volver a poner como jugador a un central como Benito, sería ideal. Fernando Hierro también era muy aplicado. No va a ser largo pero era muy aplicado en ello.
Tenimos buenos jugadores, hombre. A Perico... No, a Perico, a Quedira también. Y tenemos al Xavi Alonso, que es un... Ah, eso Perico, el Xavi. Es que hoy, como es el cumpleaños de Perico Alonso, me he equivocado. Sacar una tarjeta a la tarjeta, me quedé sorprendido. Aquí a mi también. Hay que conocer la preparación. Él era eizcolari. Entonces, cómo le puedes sacar una tarjeta a una eizcolari que se dedica a pim-pam, pim-pam, pim-pam...
Me he sorprendido cuando se acababa la tarjeta y dije, un sólito. Dejando el fútbol del que hablaremos luego, menudo show tenéis con el país y unas carzas que ha escrito el señor Bárcenas. Sí, claro. El preso no tiene que él escriba, ya escribe él. Pero un poco chapuzas, ¿no? ¿Cómo se llevan las contabilidades B? En un microchip, en un ordenador, las tienes que llevar a mano y escondidas.
Otra cosa es que de esa contabilidad se derive una prueba evidente de que esas personas se han cogido o que yo me he cogido una libreta y me he puesto a escribir. Claro, hay que tener en cuenta que pone Mariano, 6.000. Yo no era. ¿Quién es Mariano? Efectivamente. ¿Cuántos Marianos hay en el Partido Popular? Pues conocido por lo menos uno. Habrá otro más. Claro, si hay otro Mariano, JM,
J.M. Todo el mundo dice que es José María.
Podria ser la mà del temps. Ah, sí? Podria ser Josep Maria. Josep Maria Montes. ¿Pero por qué lo has relacionado con Madrid? El PP es de España. Si se vaya a literar es en Madrid. No tiene el PP que es español. Lo que pasa es que allí está la sede. Allí era donde se remandía. En Roma está la Santa Sede y en Madrid está la sede... De correos, donde todos cogen sobres. Exactamente. El de correos está en Madrid.
El que organizó el AP, el aborto provocado.
Bueno, no sé, pero yo creo que esto es una cosa como organizada. Ahora tú miras la lista de la gente y menos Esperanza Aguirre y Santa Soraya del Buen Recorte. Según mis noticias, ¿quién ha filtrado esto de Esperanza Aguirre? Podría ser, porque ya no está. Y no creo que haya sido Santa Soraya del Buen Recorte.
Que no se sabe si son ilegales o no. Si a ti te dan dinero. Lo que sería ilegal en tu caso sería no declararlos. Claro, no, no, es que ya lo dijo Montoro. Pues resulta que se ve que en las elecciones se bajaron de 25 a 10 o a 11. O sea que eso que ahora hay menos es las elecciones. Ya sabes lo que dijo Montoro, que le preguntaron si había recibido sobres, dice, mi declaración de la renta está colgada en internet.
Si cobrara sobres, els posaria la declaració de la renta.
Hablan para gente que se cree que es tonta. No lo es, la gente es tonta, pero ellos se lo creen. De verdad, y lo hago extensivo, no solo a los destacados en Madrid de periodistas, sino también a los de aquí, no entiendo cómo cuando hacen una pregunta... A veces hay un periodista que hace una pregunta inteligente. Sí, cosa curiosa. Curiosa. Entonces, claro, el político se escapa como puede.
Ah, s'escapa? Bé, habitualment respon a altres coses. Se fuga, diria jo, se fuga. Se fuga, no? El siguiente que pregunta, ¿por qué no reincide? No, no, oiga, mire, lo que le ha preguntado mi compañero ha sido esto. Me lo ha explicado hoy un periodista. Ah, pues dímelo, porque si yo tengo una curiosidad... Bueno, ho he dit en català i era po. Po.
Poa que li treguin la credencial. No m'ha donat més por. Em deia que hi havia por. Que els periodistes estaven amb por. Jo l'única explicació que hi havia era que si jo incido molt me van a quitar la credencial i ja no puc fer la roda de premsa. O te van a quitar el treball. A mi em sembla molt bé que aquest periodista digui por, però a veure, el que ha fet ara el país...
com un altre dia pot fer un altre diari o ja ha fet un altre diari o el que sigui, el que ha fet ara el país no li ha fet por amb el periodista que ha buscat tota la informació aquesta. Perquè a lo millor li han encarregat que ho faci. És a dir, una cosa és que el periodista detecti, trobi, indagi i una altra cosa és que la línia editorial del diari li digui, faci, indagi i tregui. Però si jo envio un periodista del meu diari a una roda de premsa,
Si la línea editorial del teu diario es no meterse con, pues tú no puedes meterte con. A lo mejor el periodista lleva sus instrucciones del diario, las preguntas que tiene que hacer directamente. A lo mejor no son preguntas propias que todos podríamos hacer en un momento dado. Yo estas dos cosas que he dicho la serie de un periodista que lo ha dicho otro periodista que me lo ha dicho a mí.
No lo ha dicho en un periódico. Al final sale.
Yo me hago responsable de lo que me han dicho. Porque yo no he dicho que sea, he dicho que me han dicho. Y, obviamente, nunca revelaré mis fuertes. Un amigo que tiene un amigo.
que está relacionado con un amigo. Ya, pero todo esto son cosas que al final es como aquello de las películas de Agatha Christie, que todo va encontrando... Pero al final siempre es el mayor domo. Resulta que la señora Esperanza Aguirre sorpresivamente se va, luego sale esta, luego pasa que el otro dice no, no, yo sí, reconozco que se me ha dado dinero.
Hi ha algú que ha dit que el reconeix. El reconeix que, com que l'ETA li va destrossar la casa i els bancs no li prestaven diners, se li va donar 5 milions de presentes per reconstruir la cuina.
¿Se lo prestó a fondo perdido? No, sin intereses. Porque devolvió un millón cada año en cinco años. Eso es lo que le ha dicho, que efectivamente él recibió esos cinco millones. Él lo dice esto por si salen la lista. Está en la lista de los cinco millones y han visto que efectivamente hay las entradas de un millón. Creo que la última entrada era de seis mil años.
No sé si era B, C o Z, pero en esas hojas amarillas... ¿Por qué son amarillas? Yo recuerdo que hace mucho tiempo tenía una contabilidad D. O porque las han marcado con fosforito. Eso seguramente. Porque ahora hojas amarillas en aquella época no había tantas. No, es que además ves que hay una serie de líneas amarillas, un en blanco... Yo pienso que es fosforito. La han marcado con fosforito. Yo hace muchos años tuve una contabilidad D.
Lo que sí me encanta, yo veo que realmente es que
Los políticos están donde están, porque se lo merecen. Están capacitados, realmente. La discusión ahora en la calle es a ver cuándo cambiamos de chorizos. Que estos ya han robado bastante. Vamos a buscar otros que nos roben de otra manera. Cambiar de políticos es la idea, pero la idea es que al cambiar de políticos, caberemos de chorizos. Que los chorizos necesiten menos pan. La capacidad de...
La senyora Cospedal, cuando salía la noticia de que Artur Mas y Jordi Pujol tenían... Me sándose los cabellos. Debería... Ahora no se lo cree. Es mentira. Presunción de inocencia. Alguien tendrá que demostrarlo.
¿Dentro de unos días se van a reunir Mas y Rajoy? ¿Qué le dirá Mas a Rajoy? Hay una frase castellana por diferencia, que es, sostén ella y no enmendalla. Si pasa lo que pasa, sostén ella y no enmendalla. Por eso te digo que están donde están, porque realmente están capacitados. Y el que no sabe lo echan.
No, es que no llega. Ya no llega. No es que lo eche. No llega. Es la prueba de fuego a la cara de cemento armado que tienen todos, soportando las preguntas que a cualquiera nos harían temblar las piernas. Pero vamos así y los ves tan prestos allí a responder cualquier cosa, menos lo que se les está preguntando. O a negarlo. Esto es bilateral, trilateral.
Por ejemplo, la señora Valenciano, que me hace mucha gracia exigiendo. Podemos llamar al señor Blanco para que nos explique sus paseos por las gasolineras. Las lecciones de ética política y de moral personal. O su chalet en zona donde no se puede construir. ¿Quién se atreve a decir al señor Blanco que ahí no se puede construir?
No, claro, los políticos, claro, después viene el señor Obama, que al día siguiente pasa algo y ya está explicándolo. No necesita que pasen semanas y semanas.
i comissions i comissions i comissions. Perdona, en altres països d'Europa, a la mínima sospetxa, el tio dimite. Home, han dimitido en Alemanya... ¿Qué político fue el que dimitió simplemente porque había copiado una parte de un texto de una... Sí, sí, el ministro... Un ministro alemán. Simplemente porque en su tesis había copiado una parte de otra tesis. Y otro dimitió porque había recibido un crédito blando
de un banco donde él había tenido un cargo, que no fue un regalo, ni un crédito por debajo, cosa que es habitual en los empleados de banca. Por tanto, si él era un ex-empleado tampoco... Aquí no hubiese sido sorprendente, evidentemente. No, aquí... De hecho, a este señor del PP le han prestado 5 millones de pesetas, sin interés, porque ha devuelto un millón cada año,
Esa es la parte que se ve. La parte que no se ve habría que verla también. Vosotros imaginaros que estos señores alemanes que han dimitido por eso, por haber copiado en un examen y el otro porque le habían dado dinero un poco más barato de lo normal, nos están enchufando millones y millones de euros para que todos estos españolitos
se los gasten en cosas como el Sr. Rato y demás, en cosas absolutamente personales, absurdas e inútiles. Y, claro, yo soy alemán y yo me cabreo, ¿quieres que te diga? Y yo me cabreo, ¿eh? Sí. No sé, lo digo por... Es mosqueante. Por lo menos es mosqueante, sí. Pero bueno, sí.
¿Qué hacemos? Yo soy alemán, me jubilo a los 67, aquí prejubilaciones. Yo no sé cómo estará el tema político en alemán. El señor primer ministro de Inglaterra, cuando sale del Downstreet, porque ya no es primer ministro, se va en su coche. No con un coche oficial.
¿Qué hombre claro? No sé, aquí no es claro. No, aquí nada. Aquí siguen teniendo coche oficial, oficina, secretaria y de todo. ¿Para qué? ¿Para qué tiene que tener eso? ¿Que lo necesitan, acaso? Si luego tienen ellos su pensión vitalicia y tienen una serie de cosas... Por ejemplo, los que me preguntan, no sé si el señor Pujol, que ya debería estar súper jubilado por la edad que tiene,
pero yo sé que el año pasado todavía tenía el despacho, secretaria, coche... Lo tiene, lo tiene todavía. O sea, ¿para qué necesita el señor Pujol una secretaria? Necesitará una enfermera. No me hagas hablar. Pues no sé. Pero bueno, es un país curioso. Y el señor Montilla, o sea, senador, secretaria,
Despacho de expresidente. Despacho de senador. Secretaria de expresidente. Llevan asuntos diferentes.
Yo lo hago a veces, cuando me llaman y dicen, es para venderme algo, es un momento que me pongo yo mismo. Ah, no, pero esto no tiene que llevar el departamento de compra, es un momento que no se pone. Me pongo yo mismo. Eso para que me vendan un teléfono.
Ja. I te lo venden. No, pero bueno, yo me distraigo un rato. Porque es lo que me hacen ellos cuando yo llamo. Un momento que les voy pasando, pues cuando me llaman para colocarle algo, hago lo mismo. Y les recomiendo que lo hagáis todos, porque no sirve para nada, pero te distraes un rato. Ah, oye, pues mira, no se me había ocurrido, pero la próxima vez que me llamen, dejaste el... para ofrecerme la gran oferta...
Porque lo he intentado todo, pero siguen llamando. Es igual. Bueno, se seguirán llamando, pero bueno, por lo menos... Aquí hay una cosa muy clara, por la ley de protección de datos, si ellos... La pregunta es, ¿están grabando esta conversación? Lo normal es que te contesten que sí. Sí, pues que quede grabado, que no quiero que Jastel me vuelva a llamar más. Buenas noches, clan. Y si te vuelven a llamar, denuncia. Sí, claro. Denuncia es que le dijiste que lo grabarán, pero no lo encontrarán. Pero grabalo tú.
Es mejor que lo grabes tú. Graba tú, graba tú. Ya has dicho si lo están grabando. Solo una grabación es suficiente para que te retire. Pero ellos nunca encontrarán esta grabación. Mira, una cosa curiosa. Una empresa de seguridad, esas que venden cosas para detecciones y eso, que yo he usado... Ditos electrónicos. Sí, bueno, yo he usado y me ha funcionado muy bien. Me han dado un buen servicio.
I després em vaig canviar de domicili i el vaig dir de baix. I en el nou domicili no feia falta. Després vaig tornar a canviar de domicili i sí que em feia falta. Aleshores em van trucar i em van dir que sí. Doncs al final ja tenia la instal·lació feta. I ahir em van trucar per no posar-hi una instal·lació. Està molt desinformada.
Porque ya está hecha. Bueno, a mí, de vez en cuando... ¿Cómo es que se retrasó? Y yo, ¿qué le importa? El departamento comercial no se entera de lo que hace el departamento. Una empresa que ahora se llama Movistar. Cuando yo me puse el teléfono en casa hace ya, yo qué sé, años, se llamaba Telefónica. Entonces, llaman, soy de Movistar y le vengo a ofrecer una nueva no sé cuánta.
¿Usted tiene ADSL en su casa? ¿Desde dónde llamas? ¿De Movistar? Pues deberías saberlo. Si tengo, no tengo. ¿Y cuánto está pagando usted al mes? Pero es porque dices que eso, ¿qué es? Son comerciales, son empresas comerciales. ¿Qué es una ADSL? No sé desde qué me habla.
¿Pero tiene usted ADSL? Que no sé lo que es la ADSL. Bueno, yo una vez sí le dije. Digo, mira, hija, no sé yo lo que es la ADSL. Debe ser una cosa muy modesta.
De eso como voy a tener yo de eso, no me falta usted el respeto. Una... ¿Cómo ha dicho? Una DSL. Una DSL. Yo tengo una peruana que... Jamás he tenido una... ¿Cómo dice que se llama? Pero... Dejan que estava prohibit, això d'aquestes vendes.
Però és que ara t'ho truca tothom. Fins i tot, l'altre dia em va trucar un que em volia vendre vins. Perdó, jo el vinc... No m'ha tingut clar del teu telèfon. És l'Azap. Sí. No, perquè hi ha empreses que es dediquen a vendre els unes de telèfon. Si no agafes la via telefònica... Avui dia no hi ha guies telefòniques de números privats. Com que no? Com que no?
Existen bases de datos. Yo tengo varias por abrir. Lo tengo por calles, por apellidos.
Potser ara no la porten, però jo en tinc d'antiga. Només agafa una antiga i penja't i ja està. Pagines grogues n'hi ha. L'altre dia em va arribar a casa la guia dels telèfonos de Sant Just. Només hi són els de Sant Just però n'hi ha prou.
Hi ha màquines que normalment parlen amb una altra si tens un contestador a casa.
Comença a parlar.
Ha llegado a su zona el último avance en comunicaciones.
Hi va haver una època que t'havia tocat una setmana d'estància a Alicante. A la feina cada dilluns arribava.
Ciudad de vacaciones. Sí, sí. Y después en la manga es más o menos. Sí, sí, sí. Sí, per allà baix, per allà baix. Sí, sí. La hostia. En una comunidad. Comproves una comunidad propietaria. Sí, sí. La casa la compraban entre dos o tres. La multipropiedad aquella. La multipropiedad. Sí. Sí, sí, sí. Però en els Estats Units funciona, eh? Sí. La multipropiedad. Sí.
Aquí acabaremos más que con multipropiedad viendo todos los sitios. La plaza de toros cubierta es una solución. La plaza de toros cubierta y hacer un test de esfuerzo y a ver quién escapa. Yo conozco médicos que viven en comunidades. Comunas como los hippies, pero bien organizados.
No sé si són els hippies, però... Los hippies vivían en comuna, lo que pasa que vivían en comuna, en una rullota... Perdona, yo he sido hippie y he vivido en una comuna. ¿Y no era rullota? No, era una casa. Era una casa. Había que vivían en rullota y en tiendas de campaña.
Ese es el estilismo mítico de las películas americanas y los hippies. No íbamos ni sucios ni nada. Habría de todo. En la mía de Comuna todo el mundo iba muy limpio.
se estereotipó el hippie como una persona greñuda. Un senyor con greñas y tal. No para nada. Peace and love. Continuem el tema. Escolta, el doctor Morín no marxar. Sí, no sé si heu llegit la sentència. No heu llegit la sentència. Tiros a la pàgina 135. Sí. I en la pàgina 135 salgo jo i diu textualment que
Pero aparte de dejarme muy bien, insignia mental, no sé qué, y eminente, no sé cuántos, lo dice. Se lo dice. Un poco de vergüenza. No vamos a ocultarlo. Dejamos reseña de ello y... Sí, sí, podéis verlo, está en Internet la sentencia. Y dice que mi declaración ha sido fundamental, palabra exacta que dice, fundamental para...
la elaboración de la sentencia. Y especialmente en lo que toca aspectos documentales, que era lo más crucial del texto. Yo tengo aquí un trabajo que digo que en relación al delito de falsedad considera que no queda aprobado en el único documento oficial
y que el resto de documentos se dan en el ámbito privado, por tanto... Ya, pero a mí yo estuve dos horas de teclado, me parece que ya lo dije, en estos mismos micrófonos, pero, o sea, lo que pensaba era, por ejemplo, cómo se elaboraba la pericial del psiquiatra, ¿no? Entonces, yo dije, y lo recoge la sentencia,
que no hay ningún protocolo en ningún sitio que diga cómo se tiene que hacer. Lo único que sí que tiene que haber es un documento donde si cada día diga que es un riesgo para la salud psíquica de la mujer. Si esto lo ha hecho por teléfono, si lo ha hecho con una entrevista, si lo ha hecho con un test de Goldberg, si lo ha hecho con un test encargado a un su paterno suyo, por ejemplo, que sea psicólogo o que sea trabajador social, el caso es que a esa persona que es un especialista le consta de alguna manera
que aquesta persona té riscos psíquics i ho certifica. I a més, jo vaig dir que el ginecòleg que ho practica, o el metge que ho practica, perquè tampoc pot ser ginecòleg especialment, sinó una persona que ho sap fer, doncs fins i tot no té per què saber per què.
Porque eso forma parte de la idea íntima de la persona. Con tal de saber que un especialista y ahí está la firma lo certifica, no tiene por qué saber si esto es debido a esto o a aquello o a lo demás. Esto es una y la otra que también he establecido como périto de este juicio fue que las semanas, esa especie de cosa axiomática,
Semanas, como si fuera una barrera. No hay nada más impreciso que las semanas de gestación de una señora. Es absolutamente impreciso. Nos movemos en un entorno de tres o cuatro semanas. Eso también lo recoge. A partir de ahora vamos a hacer un análisis de esta sentencia porque probablemente la práctica la vamos a enfocar de manera distinta ya que tenemos ahora
un refrende judicial de la interpretació del text. La sentència parece ser que es recurrible y que el cristián se ha dicho que la va a recurrir. Sí, bueno, no, la va a impugnar el PDeCAT, no recurrir. La va a recurrir en casación va a ser la Fiscalía. Bueno, la Fiscalía, la última noticia es que no había decidido todavía si vio a recurrir o no. Yo en casación lo veo mal, porque si os leéis la sentencia, que son 155 páginas, aunque os odio las primeras
La primera mitad, porque es caso por caso, se aburre a las ovejas. Cuando empezamos con fundamentos de derechos, lo que realmente hay que leerse, resulta que obvia a todas las cuestiones previas y va directamente al fondo de la cuestión. Lo único que podría entrar el Supremo sería si esa sentencia conculca algún derecho fundamental de alguien. Y me parece que tal como está redactado no es móvil. O sea, no se puede volver a juzgar. O sea, el Supremo no puede volver a juzgar los casos.
en todo caso valorar la sentencia. Y después impugnar la sentencia, pues no sé, se tendría que demostrar que el magistrado estaba borracho o alguna cosa así, para decir que no lo ha hecho. La verdad es que se lo han mirado mucho. Hi ha dues coses que les tinc aquí amuntades perquè m'han cridat molt l'atenció. Una, que un dels delictes dels que s'acusava aquesta gent era d'associació il·lícita.
La audiencia considera que no queda aprobado que el grupo de empresarios médicos se constituiese para cometer delitos.
No, claro, entonces todos los médicos que trabajan con alguien están constituidos en una empresa que quieren que la gente vaya a ellos. No se hace para que la gente no vaya. Y si la gente viene de otros sitios, forma parte del prestigio que tienes. Y luego que dice que el Ministerio Fiscal solicitaba una pena de 273 años de prisión para el ginecólogo a quien acusaba de practicar 89 abortos ilegales movido únicamente por el dinero
ja que considero que no actuó por filantropía o con ánimo de ayudar a los pacientes. Bueno, entonces cualquier médico que cobre a su cliente es exactamente lo mismo. O sea, es por dinero. Y el panadero y el lechero y cualquiera. Y el juez. Y el juez. Bueno, todo eso forma parte, digamos, de la retórica de los antileccion, es decir,
A ver, yo quiero señalar una cosa, además lo he puesto en varias redes sociales hoy. Esto es lo que se llaman litigios estratégicos. O sea, litigio estratégico es un litigio que tú planteas, no tanto para ganarlo,
¿Cómo para que se hable? Para que se hable de ello. Entonces, de alguna manera, yo diría que este litigio estratégico les ha salido bien. Es decir, han perdido la causa, pero han cerrado tres clínicas. Y, aparte, 13 personas han estado en libertad condicional durante tres años.
tres d'aquestes persones han estat en prisió en tres anys, amb la qual cosa han creat, diguem-ne, una por que els professionals fessin interrupcions entre interrupcions de l'embaràs. I, per tant, diuen que sí, al final ho han absoluït, és cert, que és el mateix que li va passar a Montes, a Madrid, amb allò de les supostes eutaneses que practicaven. Aleshores, bé, aquesta gent vol portar
su moral, sus conceptos morales a la práctica judicial, es lo mismo que se critica al Islam, que quiere que la religión y los preceptos religiosos están incorporados a la vida judicial, entonces te pueden juzgar por ofender a Dios.
Pues aquí es lo mismo, se quieren llevar los conceptos morales y entonces hay muchas maneras de llevarlos. Y una de ellas puede ser esta, o sea, creando sencillamente una situación de tú haces abortos, luego tú eres por definición un mal médico, tú eres una persona que va a trabajar más por dinero.
y que vas en contra de los principios éticos morales. Mira el follón que hay en Madrid, precisamente, con los médicos, que están quejándose de la privatización de la sanidad pública. Lo que les están preocupados es porque, teóricamente, en la sanidad pública hay más médicos, o van a haber más médicos, o sea, más sueldos, que en la sanidad privada, porque la economía de medios es más alta.
En Cataluña, que tenemos una privatización muy extendida, sin embargo tenemos una de las mejores medicinas de España y de Europa, reconocido internacionalmente. Por lo tanto, la privatización no es esencialmente mala desde el punto de vista de la calidad asistencial, pero sí puede ser mala desde el punto de vista de la contratación.
o del número de contracciones profesionales. ¿Qué están haciendo estos señores? ¿Luchando por la sanidad pública o por sus intereses? Por su puesto de trabajo. Esto no puede ser sujeto de juicio. Lo que podía ser sujeto de juicio era dos cosas. Una, si se hacía al margen de la ley, y otra, si se hacía mal.
El mal seria un juicio por mala praxis, que no era lo que estaba planteado. Por lo tanto aquí solo se podía juzgar si se hacía al margen de la ley. Y lo que se hacía al margen de la ley, en este caso, como no había límites en cuanto a semanas con la ley anterior, lo único era si estaba mal documentado.
Me alegra haberlo sido. He sido fundamental, como dice la propia sentencia, porque lo que se ha establecido es lo que era necesario para poder establecer si era o no legal la acción.
Vuelvo a decir lo mismo, estos señores han conseguido cerrar tres críticas, hacer que los profesionales tengan miedo de dedicarse a esta práctica y por lo tanto de alguna manera consiguen limitar el acceso a un derecho. Han conseguido sus objetivos. No totalmente, pero lo han conseguido.
Bé, doncs fem la pausa de rigor, senyor Domènec, sisplau, si és tan amable. Ens posarem una miqueta de música vostè ara. Què tal? Bona tarda. Bona tarda. Demà ha arribat David Bisbal al Pau Sant Jordi. Ah, sí? I havia pensat dedicar-vos una cançó del... El senyor Barambio trencarà els auriculars, eh? Dic-li que els hauria de pagar ell, que hi ha les retallades i estem fatal.
El sonajero. Sí, de colores. Doncs, pensat posar-vos el David Bisbal, que segur que us ha agradat molt, perquè arriba al Palau Sant Jordi. Ara ens quedarem aquí a escoltar-lo. Sí, segur, segur, segur. Fins ara. Ave Maria, cuando serás mía. Si me quisieras, nada te daría. Ave Maria, cuando serás mía. El mismo cielo yo te llevaría.
Una palabra que te vuelva la vida y se me quede en el alma. Porque así un tiro tengo nada. Vuelveme con tus besos, refújame en tu guarida.
Y cuando yo te veo, no sé lo que siento. Y cuando yo te tengo, me quema por dentro. Y más y más de ti yo me enamoro. Tú eres lo que quiero, tú eres mi tesoro.
Si me quisieras, todo te daría. Ave María, cuando serás mía. Al mismo cielo yo te llevaría. Sin ti me siento tan perdido. Séñame la sanidad y llévame siempre contigo.
No te queme con tu cariño. Tiéneme con tu fuego. Y ya más nada te pido, nada te pido. Y cuando yo te veo, no sé lo que siento. Y cuando yo te tengo, me quemo por dentro. Y más y más te río, me enamoro.
Mare Maria! Mare Maria! Mare Maria!
La desbarnada.
Give me a second, I need to get my story straight. My friends are in the bathroom getting higher than the Empire State. My lover, she's waiting for me just across the bar. My seat's been taken by some sunglasses asking about a scar. And I know I gave it to you months ago. I know you're trying to forget.
But between the drinks and subtle things The holes in my apologies, you know I'm trying hard to take it back So if by the time the bar closes And you feel like falling down I'll carry you home
No, no.
No, I know that I'm not all that you got I guess that I just don't Maybe we should find new ways to fall in love
Calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm, calma'm,
Oh, let's set the world on fire We can burn brighter
La mamela!
Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada.
La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Doncs fa com una hora i 21 minuts que hem començat el programa. Si algú ens escolta per l'androide, ja saps, fa una hora i 21 minuts que està allà amb els cascos posats. I hem arribat a l'hora de sopar. Senyor Armand García, bona nit. Bona nit. Què sopem avui? Avui soparem bacallà a la catalana.
Necessitarem 4 talls de bacallà, si pot ser morro.
Dos cebes, cinc tomàquets, mig quilo de patates, 250 g de pèsols, quatre carxofes, tres ous durs, tres ous durs, és important, un got de vi blanc i un huevo duró. Quatre alls, un parell de fulles de llorer. Es diu llorer o...? Jo crec que sí. Jo dic llorer, ja està.
i si no, el que sigui equivalent al llibre. Agafar el diccionari castellà català, mirar l'Aurel... Si teniu possibilitat d'aconseguir safrar, que sí, és fàcil. Sí, safrar-sefrar o...? Safrar-sefrar, no colorante. No, safrar-sefrar. Quatre ebres d'aquelles quatre filets de safrar, o cinc, és igual, no ve d'una mica, i julibert.
El procediment és el següent, netegem les carxofes ben peladetes, les farem a octaus o agajos, no sé com es diu en català, potser agajos, grills, no ho sé, és igual, tallada així. L'afregirem la carxofa. Hem de treure moltes fulles. Sí, bastanta fulla. Crec que ha de desfollar. Sí, a comptes de follar, desfollar. Exactament.
Passarem les carxofes, les fregirem, una vegada estiguem fregides les retirarem, el bacallà enfarinat i fregit, sempre marcat primer per la pell, a banda de la pell, i després d'una altra volta. El bacallà, quan el traiem d'allà, ja el posem en una cassola, que és el que utilitzarem després per fer el guisat aquest. Perdó. Anem a la mateixa paella, a l'oli que hem ferit el bacallà i tot,
les cebes, si pot ser ratllades, millor que tallades a juliana. Cebes ratllades, posem les cebes i els tomàquets ratllats, exactament. Les dues fulles de llorer. I tot això ho deixarem quan estigui el sofregit fet i tal, pràcticament acabat de fer el sofregit, hi afegirem el got de vi blanc. Deixarem reduir una mica que marxi tot l'alcohol del vi.
i aleshores això ho tirarem a sobre de la cassola del bacallà, dos gots d'aigua i el foc a tota castanya fins que arrenqui el bull. Quan arrenqui el bull baixem el foc i posem les patates a daus, però per comptes de tallar-la la patata és millor marcar-la en el ganivet i anar-la trencant, perquè així queda més escou millor la patata.
posarem les patates i quan faltin mitja horeta, més o menys, 25 minuts, mitja horeta, a foc, a foc mig, quan estigui ja bullint. A foc mig, mitja horeta, quan en tinguem aquesta mitja horeta, farem una picada amb els alls que haurem fregit primer, la safrà i el julivert i una mica del mateix suc del... Això en una altra paella? No, no, no. En la mateixa? No, en la mateixa paella.
A la mateixa pell afegim els 4 grans d'all, els durem, traiem i llavors els posem en un morter. Jo consello sempre fer les picades a mà. En el morter posem els alls, les 4 hebres de fills de safrà, jul i verd, i una vegada ho tinguem tot ben matxacadet hi posem una miqueta del suc del guís aquest que estem fent.
L'hi tirem dintre, remenem, pam pam pam pam, un manejo, cinc minuts més i cap a taula. I a la taula. Ja està. Molt bé. Boníssim. I això perquè és a la catalana i no a una altra cosa? Bueno, perquè se li diu a la catalana. Ah, mare. No, pot a la catalana perquè porta llaurer o perquè... Els espinacs a la catalana perquè es diuen a la catalana. No ho sé, per això sempre m'ho pregunto. Jo quan em diu no i em pregunto igual quan em diuen a una altra cosa. Per què? És que ho han inventat els catalans? Que són catalans.
Les panses i pinyons. No, però les panses aquí a Catalunya és un dels llocs que es cuina més amb panses.
Tinc una altra pregunta. I això t'anidona fer-ho amb un foc de foc, amb un foc de llenya, amb una vitroceràmica, amb una inducció, t'anidona o no? Lo seu... A veure, la cuina, per mi... No sé si la pregunta et sembla una tonteria. No, no et sembla una tonteria perquè és una història que tinc una guerra molt intensa, jo, amb aquest tema. Per mi, la cuina és en foc.
Ja està. Sigui amb llenya... Perquè jo ara a casa meva, m'he anat a veure una casa nova i hem posat un foc d'inducció i al costat jo m'he posat un de foc. Ben fet. És el que he acabat fent jo a casa, que també tinc inducció i m'he acabat comprant un campinyàs... No, no, jo ja en el mateix tablero al costat ja porto foc. Jo no tinc gas a casa, saps? No arriba gas. I aleshores pretendo que comprar-ho amb un boneta d'aquestes... Pots posar-ho a votar, no? I si no, no vaig a votar, no.
perquè els sofregits amb la inducció és horrorós. La inducció va bé per bullir. Per exemple, el guisat que tens posat en la cassola, el poses allà... L'altre dia, perquè això és nou per mi, vaig intentar fer una tuita de patates. Complicadet. Era complicat per les bores. Amb la inducció, el menjar es fa no perquè rebi calor, sinó perquè es calenta la cosa.
Jo no sé per què. És com un microones obert. Per això pots posar la mà allà on crema. El que crema és el que tinguis a sobre que es calenta per la inducció que es produeix. S'està calentant la cosa.
No és el mateix que calentar de foc, que ve de sota. És igual que fer filets... I no pots inclinar-ho? No, fer filets... En un moment inclinat ja no toca. Entracots, la planxa que és... La gent diu que el nord es menja... La carn la fan de conya, sí, clar. Però fa foc. Treballen unes planxes que treballen igual a 500 o 600 graus. Si fos la carn allà, es queda cauteritzada al segon.
que de continuïtat queden tots els sucs a dintre. Per això menges la carn, que està torrada a sobre, de crua per dintre, que talles i està jugosa. La inducció fos la carn i es bull.
Sí, sí, és veritat. La inducció considero que va molt bé... A mi particularment no m'agrada. I si vaig per córrer més de pressa amb el bullit, que va molt més de pressa, però... Sí, per escalfar, o sigui, per córrer coses... I els ous ous fan espatxacles d'inducció, és que no els sé fer. No, és impossible. Que no els poden fer. És impossible que quedin bé. Hi ha d'alguna cosa que un puntilla... No! La puntilla te la tens que dibuixar tu. Bueno, que també és una sorpresa.
Per cert, això el podem acompanyar d'un vinet blanc sec? Sí, això estaria bé... Ja ho diré, ara no surt. Una garnatxa blanca, per exemple, seca, que n'hi ha, que és perfecta.
Jo cada vegada acompanyo més amb aigua amb whisky. De veritat, eh? T'estàs trobant japonès. T'estàs japonitzant. Heu provat a menjar amb aigua amb whisky? T'ho proveu. Senyor de Marec, posi'm la cintunera del proper espai.
En aquesta sintonia que vam utilitzar per primera vegada en aquesta emissora un dia durant la retremissió d'un partit de futbol en directe en el qual el senyor Millis Sánchez estava al camp del futbol club barcelonès. Amb el Betis? Sí, senyor. És quan vam utilitzar per primera vegada aquesta sintonia d'esports. I avui tenim aquí la Millis Sánchez. Benvingut. Un plaer fer a Teusa que no venia aquí als estudis de ràdio d'Esberl. I bé, doncs hem de parlar de futbol. No sé si el domènec
ens posarà en línia el gira anglès, que el tenim a casa seva. Parlarem només del Barça. Si hem de parlar de futbol, doncs hem de parlar del Barça. Si hem de parlar del passat i mig, no sé ni si parlarem del Barça, perquè jo ho sento, però no em va agradar gens. No et va agradar el Barça? A mi tampoc. Per què no et va agradar? Perquè no sé per què teníem pressa.
Sembla que s'havia acabat el món. Jo crec que volíem fer el quart gol abans del primer. I això mai és una bona... Sí, van sortir una mica escopetegats, és veritat. A mi també, els vaig trobar esbolotats. Sí, sí. Com un poll o cinc cabells. Aquell Barça reposat, que parla la pilota i tal. Hi va haver moments que ho van intentar. Algun moment, especialment a la segona part. A la segona part, sí, van controlar l'estranger. Jo no hi entenc gaire, però jo crec que aquest Barça reposat posa histèrica a l'altre.
Sí, sí, sí. És una estratègia bona, i en canvi això de... Inclus van fer contracops, que el vas fer. Jo, de fet, moltes pilotes llargues, molt... Bueno, al Madrid li va anar de conya, evidentment. El Barça va anar ara molt al joc del Madrid. Jo, precisament a la mitja part, que parlava amb la Isidre, bona nit. Bona nit. Estàvem parlant de quins canvis s'hauríem de fer, i jo vaig dir que et faria treure el Cesc
posar l'Iniesta al mig del camp, perquè juguin una mica l'Iniesta, Busquets i Xavi, i el Villa, a veure si allò. I justament en aquest moment comença la segona part, i el Cesc, que és el que jo volia treure, va i marca el gol. Això sempre passa. Se'n diu Murfic, la seva llei. Però bueno, aleshores ja veure que el Cesc havia marcat el gol, dic doncs ara podríem treure el Messi.
Sí, perquè tampoc va trobar l'espai, ni va trobar el lloc, ni va trobar el joc. No. Sí, va trobar les mans de l'heroi. Això és un altre tema, també, que el podíem parlar. Perquè va ser una pel·lícula d'allà de Regis Arenos. L'he partit. L'arbitratge va ser lamentable. A Madrid hagués hagut d'acabar amb 8 jugadors.
Va ser molt tendenciós. A més a més, amb decisions que després van tenir conseqüències. Oi tant. Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè... Vull dir, perquè...
i arrel d'aquella jugada ve el contracop del corner, que tampoc és corner. El món de joc que li van marcar amb net no era fora de joc. Era una jugada neta que el podia veure perfectament al líner.
els colers o els del Barça que ja n'hi protesten. No, no, ja no cal. Aquí tenim un madridet que està molt calent. El que em creia tensió dels del Madrid és que et foten una malifeta i protesten. O sigui, la fan i protesten. S'ha de dir que, tot i que va fer molt joc subterrani,
No es veu bé l'extrema violència que hi ha hagut en altres països. Deu n'hi do l'amic Xavi Alonso. És l'estandard de l'Espanya.
Xavi Alonso. És el nou Fernández Guerrero. Així està l'Espanya. Com veu el Madrid? Lo veo como lo veis vosotros. Parecido. A la alineación del Madrid la encuentro...
Me gustaría tener jugadores de mejor calidad de los que tienen algunos puestos, sinceramente. Yo envidio mucho a los jugadores del Barcelona, los jugadores que tiene el Barcelona, siempre lo he dicho porque juegan bien, pero nosotros tenemos que jugar también con nuestras armas. No tenemos ni la armadura, ni el caballo, ni la lanza del Barcelona. Tenemos nuestra daga, tenemos nuestro pequeño judo de madera y con eso tenemos que jugar.
I és el que ha decidit el fitxatge. Ha fitxat a Quedira, ha fitxat a La Marana... Efectivament, però a Iniesta només hi ha un en el món, i a Xavi només hi ha un en el món, i a Messi només hi ha un en el món... Sí, però ningú ho sabia fins que era al Barça. Però al Màlaga no tenia Xavi ni a Iniesta ni a Messi, i jugava a futbol. Sí, sí, no, va fer futbol. Molt bé contra el Barça. Tot el futbol que el Pellegrini va fer amb el Màlaga és el que no va fer amb el Madrid.
El Madrid no feia el futbol que feia Pelegrini con el Málaga.
Dime qué equipo tiene el Malac, sí que ahora tiene buenos jugadores, pero han entrado muchos, han salido muchos, algunos le han vendido y ahí está jugando y funcionando. O sea, muchas veces la cuestión de la vinagreta de un equipo de fútbol, el aceite y el vinagre que todo lo junta o que es fatal y te estropea la ensalada. Yo en el Madrid no veo una ensalada, yo en el Madrid veo...
al totem, que si estar de acord va bé i si no estar de acord va fora. De dues maneres, Mauriño deja un solar por donde pasa, o sea que tampoco me extraña. No. Y en el Madrid dejará un solar igual. Sí, sí. Tranquilamente. Sí, sí, sí. Él tranquilamente. Sí, no, no, no. Y no le importará nada. De momento se ha cargado un portero ya. De momento se ha cargado la vida deportiva del tornero a la Dan. A la Dan se la ha cargado.
Ese lo han visto. No es el primero que se carga. No tiene ningún problema. No tiene ningún reparo en si a alguien le vale o no. Le da lo mismo. No tiene misericordia con nadie. Al que trobo curioso... Diego López, ¿eh? A mí, personalmente, me gustaba Diego López. Yo creo que era discutir el puesto, según los criterios de Mourinho, a Casillas. Si le da tiempo a Mourinho a discutir algo en el Madrid.
Si has estado dos meses fuera y luego tendrás que volver con una comparecencia. Claro, estará dos meses fuera y es una lesión en la mano que le costará. Es el meñique, ¿no? Sí, bueno, ya. Ahora me sortirás como el gato y diciendo que con el meñique puedes seguir jugando. Porque realmente lo importante para el portero es el índice.
I ho dic als que m'estan mirant, l'índice. I aixecava el pulgà de l'índice. Era important, perquè era l'índice. És que el nivell que m'estàs parlant, clar... És el que hi ha. Tornant al partit, a banda que el seguidor, l'aficionat del Madrid, dona per bo
El verdadero aficionado del Madrid jamás está contento. Ni con un empate ni con una derrota. Ni ganando.
No, està content. Això ens ha passat aquí a Barcelona. Durante bastante tiempo. Una cosa es que sea consciente de las posibilidades que tiene y la única posibilidad que tiene ahora de ganar al Barcelona es jugar, correr, presionar... Pero yo eso no lo creo. ...y arbeloar, dando ahí cera sustitución. Que tiene calidad, claro que tiene, pero es que nos estamos... Vosotros desde Barcelona tenéis a la tarta del fútbol.
La única forma que tenemos es una cucharilla para intentar comernos a la tarta del futbol.
Absolutament espectaculars. Però estic d'acord. Té jugadors, no té equip. No té equip, però això és una altra problemàtica. I alguna vegada que es posa a jugar amb equip els va molt millor que quan van a veure el tutor. Jo et dic una cosa, i això l'hem viscut aquí a Can Barça dient si l'entrenador es dedica a seure a la seva banqueta i no dir res i deixar que els jugadors facin el que creuen que han de fer, al Madrid aniria molt millor. És la teoria del Bosque.
El Bosch ha estat prou intel·ligent com per dir que tinc una base de jugadors i un sistema que funciona molt bé al Barça, l'aplico a la selecció espanyola i que juguin.
Necessito salir i disfrutar. Però tornant a això de Madrid, m'està dient que no és cert que l'aficionat del Madrid... La premsa dona per bo. La premsa dona per bo l'empat. La premsa de Madrid ha de vendre el periòdic. Un altre tema que està sortint és el penalti de Dani Alves
Jo no vull discutir que sigui penal o no. Jo l'he vist per la tele i l'he vist moltes vegades. I per mi no toca amb el braç, toca amb l'esquena. Però bueno, el penalti de Dani Alves que no pitó... I el que li va fer la siena al Messi. I després l'intent... O sigui, ara no tenim Guardiola, ja no es poden carregar Guardiola i van directament a intentar...
desestabilitzar i carregar-se a Messi. I el Messi què? Per carregar-se amb algú també ha de tenir unes característiques carregables. Al contrari, això va bé perquè el Messi s'ha emprenyat i el proper partit
Hi ha hagut un periodista de marca, un altre d'ABC.Ràdio i un altre de no sé on, que diuen que en el moment que diuen que Messi es va enfrontar al Lleró i al Caranca, que no és cert, que ells ho van veure i que si el Barça presenta una querella
El senyor Callejón, per exemple. Que ells poden anar de testimonis.
Història que li va dir gran insult a Caranca, que li va dir un muñeco de mon. Li va dir la veritat. Avui el callejón deia... I se'l va dir, no se'l imitava amb aquesta garrulera que té ell, però li va dir que... I delante, al costat de la seva dona. Sí, al costat de la seva dona li va dir que era... I a la seva dona li va dir què feia. Si jo t'ho explicava. Si jo t'ho explicava.
Però és un intent de desestabilitzar els jugadors. Més se ha dicho algo al respecto? No, no he hablado. Més si no diré nada. Més si no diré nada. Bien, bien. Ahí es donde quiero. La llàstima és que el partit de tornada sigui d'aquí un mes. Sí, evidentment, perquè hauria de ser la barbaritat de la Copa. Ara el dimecres, aquest migdia o migdia de setmana, hi ha partit
Deu jugadors del Barça. Ja seria hora que el senyor Puyol digués adeu a la selecció espanyola. Jo no sé què està esperant. Crec que encara... Crec que havia dit a algú el respecte. Fa temps, però el del Bosque l'ha convençut de que no, que el necessita.
El Puyol és el Puyol. Potser la ciutat més per cohesionar que per donar records. Avui era l'esport que deien que si del Bosque hagués seleccionat Montoya, la selecció espanyola podria ser el Barça. Ha seleccionat 10 jugadors del Barça, només en falta un per poder representar els 11.
si el seleccionador nacional... Doncs no donem idees. A veure, jo sempre ho he dit. No convoqués a cap. Això ho tinc clar, que vol agafar a 10 de Madrid o 12 de Madrid. Ni a Espanya ni a Argentina. No, tampoc. Però com deia, aquesta setmana tenim la petxanga de la servició, que no sé qui juga. Ni idea.
No ho segueixo. Tampoc sé contra qui juga a Holanda, vull dir que... No ho segueixo, jo no ho segueixo. Saps contra qui juga a Espanya, que és al dimecres? A Catar, em sembla, no? A Catar. Però juguen allà? Sí, juguen a Catar, contra no sé qui. Quina païssa de viatge.
Després hi ha la primera eliminatòria 8 anys de Champions, el dimarts i dimecres. Tanto que hem fitxat el Balotelli. No pot jugar. Tampoc em preocupa molt el Balotelli. No, tampoc. Tampoc seria preocupant. És la setmana de la Copa del Rey, si no m'equivoco.
O no? No, home, no pot ser. No, no. És la setmana abans. La setmana abans. La setmana abans després Copa del Rey i després tornada a Madrid. Tornada i després vans a Madrid. I després vans a Madrid, que el Madrid volia avançar el divendres perquè, clar, té una eliminatòria contra el Manchester.
Té moltíssimes possibilitats de guanyar el Madrid. Jo ho entenc. El Barça té una limitatòria contra el Milan que realment és d'aquells equips que has de buscar en el mapa de quin país és.
El Milan no és el fill d'aquest home. Si tenen un altre, li posaran inter.
Jo no dic que sigui culpa del Madrid i en aquest cas no és culpa del Barça perquè no manen, manen les televisions. I la Lliga de Futbol Profesional és que a més a més hi ha el precedent de la final de la Champions del Barça que no li va voler. Aleshores, lleig que deia, era lleig que al Madrid, per una eliminatòria se li fes. Però a veure, és que també que amb les televisions és la repera, no?, perquè en general anem molt lluny, però resulta que la final de la Copa del Rey, que la té Televisió Espanyola,
coincideix amb el festival d'Eurovisió i aleshores la televisió espanyola ha demanat que canviïn, sisplau, la final de la Copa del Rey perquè els hi coincideix. Perquè tenen els drets de les dues coses. O això ho es venen una de les dues coses.
I va haver-hi una final de casa que se la van donar per la 2, perquè la 1... Sabons qui jugui la final de la Copa del Rey, potser que heu vist. Poden dividir la pantalla en dues, no? Si fos Telecinco, segur que ho fa.
Normalment a les retransmissiós de motos s'activitza això a la pantalla, una grana amb els anuncis i una petita... Jo suposo que a Madrid somien amb un Atlètico Real Madrid, perquè així gairebé ja la tenen guanyada segur. Sí, i jugaran a la peineta. Exacte. La inauguració del Estadio de la Peineta. Que llevas sin dobra. Però crec que no han de pagar l'Atlètico de Madrid, no?
le iban a poner un alquiler simbòlico, casi. Yo la última noticia que leí es que... Bueno, a ver si se pone en el tema, porque para las olimpiadas tiene que estar inaugurada la peineta. Es que cuando no hay dinero hay que sacarlo de donde sea. Madrid está muy bien, ¿no? Me dicen que está muy bien.
No me extrañaría, porque yo me busco dinero en los bolsillos y no me lo encuentro. Alguien lo debe tener, pero no yo. El Barcelona es sobre. Los tiene el Barcelona y sus compiches. Menos mal que los hemos descubierto. Yo recuerdo el famoso chiste cuando los Olimpíades de Barcelona sabían al debil.
Han salido fabulosas. Yo oía un comentarista de radio televisión española
Aquí tenen ustedes, España 92. Espanya 92. A veure, ja que estem a televisió, tu vas veure el partit Barça-Madrid... Madrid-Barça? Madrid-Barça, sí, bé, sí. I Sidro, tu el vas veure? Uf! Perdoneu el què? El partit Madrid-Barça. Per tant, el plus. Sí, clar. Us vau fixar a l'1 a 0 del Madrid?
Amb un xut d'abans de mà que va anar fora, ràpidament van rotolar Madrid 1-Barça 0. No va dir perquè la retransmissió va ser infumable. Com acostumen a ser. La imatge no quedava clara si havia entrat o no, i vaig veure-ho a 0 i deia ja l'hem cagada. Però no havia anat a fora.
Tenien un derby per posar i se'ls va anar al dit. Aquest canal plus també darrerament deixa-lo anar. El Robinson aquest... Però què ha guanyat aquest tio?
Ha guanyat alguna cosa, Robinson? Una Copa d'Europa, no? No. Aquest no va venir del Manchester o del Liverpool. Del Liverpool, sí. No ho sé. Creu que va guanyar un campeonat en un restaurant de... De Petanca. En el Camping, en verano. Però per què? Què m'has d'ajudar, això?
Home, perquè fot comentaris com si fos el Rui del Mambo. No, però, a veure, a mi abans... Cada vegada que agafa un equip, la foto és de segona. L'Alessandro és argentino. Donava unes indicacions, menys o menys. I no sé si li han tocat el crostó, dient que, com va passar amb el Lillo, que acaba a GolTV, que el van fer fora,
perquè cada vegada que jugava al Barça donava les excel·lències del Barça, perquè fixeu-vos-hi com juga, perquè ara veuréis com ho indica... Però jo també he sentit el Robinson, ja. Sí, això fa un parell d'anys. Sí. Fa temps. Fa temps. Per cert, que el tema la polèmica entre cometes de l'Albes i els insults racistes jo, personalment, em sembla una xorrrada. Sí, a mi també.
Jo crec que això no té res a veure amb racisme. Si el jugador és de Màlaga, li diran el puto malagueño. Si el jugador és gitano, li diran el puto gitano. També el racisme, el que se li diu al Cristiano Ronaldo.
Clar, o se li deia aquí al Roberto Campos, perquè jo he fet el mico al Camp. Però tu fas bastant el mico, eh? Eso de lo que se trata muchas veces es desahogarse en el campo y a ver si desequilibras o te mosqueas o alguna cosa. Crec que es treu molt de polleguera, aquest tema. Aquí a l'Albes es podia haver quedat talladet, també. Si ets negre i et diuen puto negro, quina diferència hi ha que et diguin fill de puta? Vull dir, et pots ofendre molt perquè s'estan fotent amb la teva mare.
Ara només pots insultar directament si ets home, blanc,
heterosexual i empresari, llavors hi pot ser de tot. Per cert que aquesta setmana, atenció amb el Granada, que en teoria ha de ser un rival senzill, però ja no dic el València pel Barça, que sempre és complicat. Sí, molt més complicat el València pel Barça que no pel Madrid.
Si veiem com li va anar el València amb el Madrid... És un partit complicat, el de València, deixant de dir històries. Val que tenim el colchon dels 15 punts encara, no? Sí, 15 i 11.
Es pot perdre algun partit. Bàsicament tenim el cuixí perquè hi ha un equip de pel mig. Això no s'ha oblidat mai. El Madrid no ha de mirar el Barça, el Madrid ara no. Ha de mirar l'Atlètic. Encara que el tercer classificat va directament a Champions. El que juga a eliminatòria prèvia és el quart.
De todas formas, yo que soy de Madrid, no le veo corredor de fondo. Puedo ganar la liga y la copa como aquel año pero incluso con el equipo que tiene ahora yo no le veo corredor de fondo. Ojalá.
Le tengo cariño al Atlético de Madrid. Me gustaría que terminara lo más arriba posible, pero políticamente correcto. Es un madridista un poco raro, ¿no? Sí, es que ¿sabe lo que pasa? Que yo soy un madridista, pero no es un fanático del Madrid. Me gusta el fútbol, me gusta que gane el Madrid, pero si no gana no me tiro al suelo y da un ataque como la niña del exorcista, vamos. Si no gana el Madrid, cenas igualmente. Efectivamente, lo celebro con el que ha ganado. Si es de otro equipo y ya está, y así nos divertimos los dos. El sentido lúdico del deporte, ¿no? Intentar pasarlo bien. Es lo que debe ser.
Aunque entiendo que tiene su gusto, métese con el rival y dale una aculla de vez en cuando, ¿no? Jo reconec que l'empat del dimecres em va sapiguer... A mi fatal. Fatal. A mi em va sentar fatal, a favor de reconèixer. Segurament perquè causa'm el gran error, gravíssim error, de pensar que... Que ja estava fet. Que estava fet, i no només que guanyava, sinó que era el moment de fotre una golejada.
Jo crec que els jugadors també van sortir amb aquestes ganes. Jo crec que els jugadors també estaven convençuts d'això, que anava a ser fàcil i que anaven a fer una golejada. Si surten a fer el seu partit, el partit que acostumen a fer el Barça, podria haver sigut una golejada. No se li ha de treure mèrit al Madrid, va saber aprofitar i va fer dins del que ens té acostumat un partit decent.
I aquest noi de 19 anys que no jugava... Això és la premsa. Això és un dia. És cert que li va donar l'empart perquè va marcar el gol i va evitar un gol.
I si realment és tan bo i el repeteix, si és que li dona l'oportunitat, perquè és que jo el veig la setmana que ve. O sigui, millor dir la setmana que ve. Demà, crec que el Madrid juga demà, jo el veig a l'enqueta al Baran. O molt m'equivoco... En cuanto este Pepe, que es uno de los Maríners de Mou, lo vas a sacar sí o sí. En cuanto juegue Pepe o Ramos, ya está. Y Ramos tiene que jugar o jugar. O castigar Ramos.
O castiga a Ramos, efectivamente, porque por el peinado que lleva, que es horroroso. Como jugador ya sabemos lo que es. O que no se lesione Ramos, después de Casillas. No sé qué indicaciones tendrá Arbelov al respecto. Un mal cruce al despejar, alguna cosa de esas. A Pepe no lo va a lesionar porque Pepe le devuelve.
Incluso cuando fue a ayudarle a levantarse, le pegó una patada. No, Pepe entra cuando entra en modo gladiador, no hay forma de pararle. No tiene palabra mágica para que salga de ese bucle. Yo creo que le dan la pócima de los galos. Se cayó de niño también, como de la marmita. Le escupets a la cara de Xavi Alonso en compañía. Era un gesto cariñoso.
que jo suposo que tot això de Messi que li va deixar de dir ve una mica per això. De totes formes, també, hay que dramatizar un poco algunas cosas que pasan en los campos. No digo la violencia, cuidado que la violencia es violencia en cualquier parte, pero si digo algunas cosas, algunos gestos, un empujón, un no sé qué, yo es que recuerdo haber visto desde hace muchos años partidores de fútbol
y toda la vida se ha repartido estopa en un campo de fútbol. Es más subterránea que no. Es uno de básquet también. Los de básquet más. En el partido del miércoles hubo entradas que para el jugador del Barcelona eran tarjeta,
Es que ese es el problema. Y la misma o más grave no lo era para el jugador.
5 faltas, 3 tarjetas, lo cual, ya ves que hay algo que... Alguna cosa no funciona. Y no me digas que no, es que las 5 faltas del Barcelona eran mucho más duras que las 19 del Madrid. Lo que no funciona son los árbitros, evidentemente, es decir, si hay un criterio para sancionar, el criterio debe ser el mismo para todos. Y lo que no puede hacer el árbitro es decir, como este señor ya le ha enseñado una tarjeta amarilla, ahora puede hacer todo lo que le da la gana, sea de un equipo o de otro, es igual. Pero claro, no lo enseñó porque sería la segunda.
Y no quiero salir en la prensa como que... Eso es la ley de la compensación. Y cuando un juez compensa, en vez de juzgar lo que hace, eso tiene otro nombre. Prevaricación, miedo, llámelo usted lo que quiera. O como... Injusticia. Injusticia. Al inicio del partido, a veces ves partidos que al inicio de entradas brutals...
És la primera. No pot ensenyar de seguida la targeta perquè si no posa el límit molt alt. El límit és el reglament. A mi em fa molta gràcia quan ets un jugador i dius que només t'he fet una. És la primera. Però li ha roto la pierna, no? Sí, li ha trencat la gama però és la primera.
Està de sort. La decisión de expulsión es la misma en el minuto 90 que en el 1. O que en el segundo 25. Hauría de ser así. Ha ficat el gol a l'últim minut. L'últim minut és tan partit com el tercer minut. I bueno, hi ha proves que, amb 10 jugadors, un equip pot jugar millor que algú que no coneix. Jo de tota manera prefereixo jugar amb 11. Jo també.
I si pot ser amb 12 també millor. Senyors, si voleu continuar amb la Tertúlia però ens han acomiadat de l'audiència, perquè ja és l'hora. No sé què he de fer ara, de fer la programació de ràdio d'Esver, però nosaltres hem de marxar. Bits? Què? Ha dit que ara fan bits? Bits, bueno. Ah, bits. Bits. Havia entès bits. No. Ets un possessor. I dic, em quedo, em quedo. La primavera i això. Doncs res, ens acomiadem de l'audiència, tornarem el proper divendres a l'hora de sempre,
Fins a les hores que sigueu. Bona nit. Adéu-siau, bona nit. Bona nit.