Que has de dir, la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. No. La desvernada. No. Sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La desvernada. No.
La, la dasbarnada. La xanamala. La xanamala.
Molt bona tarda, vespre, quasi nit, són les 8 i un minut, avui és divendres, aquesta emissora és Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Jús, i ara mateix comença... Salutacions de l'equip del programa, amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta, amb la Miquel, bona nit, benvingut.
Bona nit, bon dia, bona tarda, ben trobar, sr. Cazocchio. No me siento. Ara me siento, ara me siento. Gracias, gracias.
Bé, doncs això, ben trobat, senyors Cazòquia. Aquí a l'esquerra tinc el Marc Simón. Hola, Marc, bona nit. Bona nit, estic molt enfadat. Per què? Perquè et fa el salt una setmana i el primer en saludar-los, eh? És que jo sempre saludo primer els de dretes i després... Que no sé que nos enfademos. Tens. Vale, vale, vale. Vale, doncs també esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago D'Ambio, de l'Emili Sánchez, de l'Alman Garcia, de Josep Maria Montes, del Mariano González i de l'Isidre Inglés.
I avui no tenim a la Carme Verdoy, com sempre, sinó que tenim el Lucas, que si no me equivoco es diu Fonda con nom, oi que sí? El senyor Lucas Font, que el tenim aquí al comandament de l'avió. Hola, Lucas, bona tarda. Bona tarda, Emilio. Quan vulguis comencem. La desbarnada. Doncs mira, el que avui és dia 1 de juny. Sí. Ja ens queda poc de temps de fer programa.
Ah, sí, poc. Sí, que acabarem, el dia de Sant Joan o continuem el juliol? Què us sembla? Ah, jo sí, voleu continuar el juliol, cap problema. Tu què dius, Marc? Pagaràs el mateix? Sí, clar. Doncs llavors sí, clar, cap problema. Molt bé, doncs igual que continuem el juliol. Vinga. Estem a la setmana 22 de l'any. Han transcorregut 153 dies d'aquest 2012 i només ens faltan 213 per arribar a l'any de la crisi. Sí. 2013. 2013.
Avui el sol ha sortit quan eren les 6 i 20 minuts. És possible, sí. I es pondrà quan siguin les 9 i 19. I la lluna ha sortit a les 6 i un minut i es pondrà a les 3.48 de la matinada. Demà. Bé, demà el sol sortirà...
a les 6 i 20 del matí, com avui, i es pondrà un minut més tard. O sigui que el dia serà un minut més llarg, a les 9 i 20 de la tarda. La Lluna sortirà més o menys una hora més tard, allà a les 7, un quart de 8.
I es pondrà, doncs, tres quarts d'hora, més o menys tres quarts d'hora, més tard, que seran dos quarts de cinc de la matinada. I hem de dir que la lluna està quasi plena. El dilluns estarà plena del tot. Sí, senyor. Rodona, maca, allò. Sí, sí, està bé. Sí, sempre i quan la Via Làctea no xoqui amb l'Andròmeda. Ja està. Ja m'has aixafat la notícia. Sí, he aixafat la notícia després de l'Una. Vinga.
Anem als aniversaris. Gent que fa anys tal dia com avui. Comencem pel actor Morgan Freeman. La seva última pel·lícula va ser Invictus. Com a mínim l'última que han estrenat. Que feia de Mandela. 75 anys. Una mica menys que el Mandela. No gaire.
Bé, en fa dos mesos, el 77, el senyor Norman Foster. Arquitecte, amb problemes, crec. Sí, alguna història... Sí, ho vaig llegir, sí, sí. Es veu que ha fet un pont, crec que ha sigut aquest, que ha fet un pont a Venècia i no rutlla bé aquest pont. Home, alguna cosa no té que fer bé, no? Sí, clar, ha fet alguna cosa bé.
Sí, home, sí. La torre de Collserola no és d'ell? És del fòster? No sé. O no sé si és la de l'antena de Collserola o la que hi ha Montjuïc, aquella de telefònica. Sí, sí, que van tindre que muntar perquè la senyora no arribava al Tibidà i van tindre que muntar el repetidor. Crec que us confoneu amb Calatrava, eh? Exacte. Molt bé, així m'agrada, així m'agrada. I ho he fet expressament per veure si el Lucas està batent.
I què ha fet el Foster, va, Lucas? No ha fet... Ara no em va en broma. No ha fet l'Hotel Esperia aquest que hi ha aquí, a l'Hotel Esperia que hi ha aquí a Bellvitge, a l'entrada a Barcelona? Ah, no ho sé. El Foster era el que va proposar el camp del Barça, aquell... Això sí, això sí. El pastís. El pastís, sí, aquell de Colorens. Sí, sí. És un Allianz Arena, però... Ah, ah, anava a dir un Allianz Arena, eh? Sí. Ha cobrat, ha cobrat per fer... Sí, i comptar per quedar com s'ha quedat. Eh? Però, bueno...
Bé, una mica menys, perquè l'home de Foster fa 77, el Morgan Freeman ha dit que fa 75, concretament 10 anys menys que el Morgan Freeman, 65 fa el senyor Ronnie Wood, és el baixista dels Ronin Estones. Sí, senyor, ja deia que em sonava el nom. Sí, sí, sí. Bé, doncs anem a les efemèrides, coses que han succeït tal dia com avui, 1 de juny, però de fa uns quants anys. Va, ja pots començar. Bé, doncs l'1 de juny de 1815, déu-n'hi-do, es va anar...
Es van iniciar les travessies de prova del primer vaixell de guerra a vapor, que es deia Fulton the First. Fulton, el primer. El primer. El primer Fulton. Això no és com els papes, no? No va haver un segon. No, no, no. No ho sé si va haver un segon. El que passa és que, clar, per què es deia Fulton? Fulton primer. Perquè va ser construït pel senyor Robert Fulton. Exacte. Als Estats Units. Li va posar el seu nom. I the first, perquè era el primer que feia. És igual que la d'en Oné. Sí. D'en Oné...
és Dan Wan, el primer Dan, que era el fill, Dan era el fill del propietari de la Danone. Ah. I li va posar aquest nom. La gent, bueno... Sí, coses que passen. Bé, 1888, la reina regente, és a dir, la mare del senyor Alfons XIII,
amb el número ja portava la seva història a sobre, per veure't. Doncs la seva mare, la regent Maria Cristina, va inaugurar a Barcelona el primer monument que es feia a Espanya al Cristòfor Colombo. Molt bé. Que és aquell que hi ha aquí al port de Barcelona, amb el dit mirant cap a Amèrica. I que no funciona a l'ascensor. I que jo, que el dia que li vaig veure la cara, vaig pensar, dic, l'escultor, és que no s'ha...
No ha treballat massa. No, no, és que pràcticament no té cara, només trenàs. Ah, ho dius, sí. No sé, la veritat és que no m'hi he fixat. L'escoltor va pensar, diu, des d'allà de baix la gent no el veurà i és igual, sí. Va, continuem. Bé, i tal dia com avui, l'1 de juny de 1952, això ja és més cap aquí, es van suprir les cartilles de racionamiento a Espanya. Ah, sí.
Sí, abans per anar a comprar fins al 52, a portar la cartilla, posaven el segell... Sí, sí, per saber el que t'emportaves. El que t'emportaves, tenies un tros de pa i posaven el segell perquè no anessis a demanar un altre tros de pa. Sí, senyor, sí. Molt bé, 1965, fa poc, fa quatre dies, com aquell que diu...
va entrar en vigor en Espanya l'anomenat assegurança obligatori d'automòbils, que és allò que fins fa poc havia de portar a sobre, quan esperava la Guàrdia Civil. Ara ja no cal que el porteu a sobre, perquè la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra ja entren per l'ordinador. Diu, vostè no està assegurat. Diu, com que no? No, senyor, no ens surt el rai. Sí, tenen que anar alerta, perquè si compres el cotxe avui,
Sí. I circules, i et para la Guàrdia Civil o la policia... No seràs. Avui, o demà, o... Som una mica de mala sort tot el cap de setmana. Sí, exactament. Podeu tindre problemes. Triga uns 3-4 dies a donar-lo d'alta, que si et toca cap de setmana, doncs ja són 5 dies, o sigui... Sí, sí, estic en alerta. Sí, després has d'anar allà, has de justificar, miri que sí, que ho tenim... Sí, sí, sí.
Volies dir una cosa, Marc? Norman Foster. Norman Foster. La torre de Collserola la va fer. La torre de la Coll i Serola. El Palau de Congressos de València, també. I el metro de Bilbao. I el metro de Bilbao. No he entès el del metro de Bilbao. Per fer un forat de terra cal un arquitecte que cobra una part. No hi ha estat. Potser alguna estació, suposo que serà. El forat.
No, no, però hi ha una cosa... Home, però per fer un forat a terra perquè passi el metro pot ser un enginyer de Can Mino, Canales i Puertos, no? Sí. No ho sé. Bueno, és igual. Deixem-ho. Que són el que fan els ponts. Sí, sí, sí. Està clar. Bueno, i després la CA... Quan treballava, em preguntava, em diuen que no fas pont, i no, jo no soc enginyer. I després la Torre de Caja Madrid. La Torre de Caja Madrid? Sí. L'inclinada? Sí, em sembla que sí, sí. No?
He vist una foto i era rara. Aquelles són les Torres Quíos. No em sona d'haver-ho vist. Segur que se l'han venut els de casa. És raro. Sí, li falten dos trossos. Això era el Norma Foster. El Norma Foster està casat amb la Isabel Tenalli.
Sí, hòstia. Poder sí. Qui és la Isabel Tenay? Una presentadora de la televisió espanyola. Ah, sí? Sí. Bueno, bé, anem al sant oral. Gent que avui surt al calendari. I concretament avui és Sant Justí del segle II després de Crist, suposo. Era un màrtir samarità escriptor eclesiàstic. Sant Ignasi o Íñigo
No sé per què li posen Íñigo, perquè era abat castellà. Íñigo és... Basc. Basc, oi? Doncs mira, abat castellà. I Sant Flor. No sabem quina flor, exactament. No sé. Era Santa Flor. I Sant Flor. Florian. Ah, potser sí. No? Ah, potser sí. Molt bé. Bueno. Florian de todos los reyes. De todos los santos. De todos los santos. De tant en tant se me'n va la veu, no sé si és el...
És el Lucas. És el Lucas que està jugant amb el... Niño, deja ya de eso con los mandos. Va, Santoral de demà, Miquel. Bé, demà és Sant Marcelí i Sant Pere, no és el Sant Pere de les Barbenes, és un altre, que eren màrtirs romans del segle IV.
també Sant Germà, Paulí, Just i Sisi, màrtirs. Tampoc és el Just i el Pastor, no, tampoc. I el Germà no sabem de qui era. No, tampoc. I són màrtirs que estan venerats a Girona. Sant Eugeni I, que segur que n'hi havia un segon, perquè aquest sí era papa, el 654-657, va ser papa a poca estona aquest. Sant... Hòstia, això què es dirà? Putí?
Potipoti. O Potipoti. Potipoti. Sant Potipoti. Sant Potipoti, Santa Blandina i més companys màrtirs a Lío. La Vanlià. La Vanlià. La Vanlià i clar. T'has deixat un sant avui? Avui un sant. Diria que avui també és Santa Laura.
Santa Laura? Anava a dir perquè és un nom més normalet dels que has posat. Però és el santoral català. Potser Laura... Laura deu ser catalana, no? No ho sé. No ho sé, jo tampoc. Jo convençut, més que res, perquè les dues companyes han vingut. Ha vist el nostre sant? Ah, bueno, doncs mira, felicitem a les Laures, també. També, aprofitant, no? I bé, jo aprofitem per dir que ahir va fer anys el senyor Clint Eastwood. Sí. Un grapat.
Déu-n'hi-do també els deu que ha de tindre aquest home. I mira, continua fins a cinema el tio. A més a més, aquest home és com el vivó, no? Normalment, tant les seves interpretacions com les pel·lícules que... Les pel·lícules que dirigeix són impressionants. Molt bé. Almenys per mi. Sí senyor, per mi també. Va, ara, continuem amb el programa. Va, vinga, posa la cinturina.
Fa 13 minuts que hem començat el programa. Doncs això, sí, sí, 13. 13. 13. Tots en més un. Sí? Ho esperem que siguin 14. 14, sí. Bé, hem de donar pas al senyor Josep Maria Montes perquè ens faci la predicció del temps, que sembla ser que ja ha arribat l'estiu. Senyor Montes, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ha arribat l'estiu? Doncs sí. Ja ha arribat. Ja està aquí. Ja ha arribat. I no avui, ja sabem que portem forces dies...
Amb aquestes temperatures, sí, sí, que són autènticament d'estiu. L'únic que ens falta és una mica més d'humitat, perquè hi ha condicions de xafogó que serien les típiques d'estiu, però vaja. Crec que diumenge pot venir una depressió, no? Sí, diumenge ens pot arribar un front. Un front. Un front que, de fet, separa la massa molt càlida, que tenim en aquests moments, sobre bona part de la península amèrica,
i que des de l'Atlàntic intenta entrar una massa d'aire més fresca. I en aquests moments està a l'oest de Galícia i de Portugal. I aquest front anirà avançant cap a la península, anirà entrant. De fet, ho començarà a fer aquesta matinada per això, per Portugal i Galícia, i durant el dia de demà es passejarà per la península. Però no arriba aquí. No, demà encara no. El que sí que passarà demà és que quan aquest front, aquesta massa d'aire fred que va arribant per darrere seu, entri al centre de la península,
amb la calor que realment estarà fent tota la superfície de Castellallaó, es dispararà i formarà tempestes, tempestes que poden ser fortes a la zona central de la península, a la comunitat de Madrid, també Castellallaó, Aragó,
I al Pirineu Navarres, en totes aquestes zones, preveuen tempestes de la tarda de demà. Aquí encara no. Aleshores arriba diumenge. Sí, això mateix. Demà les temperatures poden o mantenir-se o inclús pujar una miqueta més. Si podrem arribar als 30 graus aquí a Sant Just. 30 graus. 30-31. De fet, hem estat a punt d'arribar als 30. Per tant, temperatures realment...
Altes. Quasi quasi d'estiu. D'estiu, es pot dir d'estiu, perfectament. Doncs el que sí que notarem demà a la tarda és que es podran començar a arribar alguns núvols d'aquests molt alt, d'aquests finets, que seran això, la part alta, la més alta de les tempestes que s'hagin format a la zona d'Aragó. Doncs bé, aquests núvols, això els veurem demà a la tarda, o vespre ja, i per tant durarà en bona part del dia, se farà un dia com el d'avui, amb brises, marines...
I vaig un dia plàcid, en aquest sentit. Diumenge no. Diumenge ja els núvols començaran a augmentar ja aquí, a Sant Just, a partir del matí. Sempre seran creant núvols alts, com els de demà al vespre, i ja poden començar a aparèixer alguns núvols baixos, aquests cotofluixos, que vinguin del mar. I s'aniran embolicant. De fet, a partir de migdies es formaran tempestes a l'oest de Catalunya, i a partir de, després de dinar,
a primera tarda, mitja tarda, poden arribar i apropar-se aquí a la costa central. No tenim massa esperances, la veritat. Que plogui gaire. Tempestes, però curtes. No, creiem que aquí, precisament aquí, Sant Jús poden arribar molt desgastades. Ja. I si arriba a ploure seria poca cosa. Poca cosa. Pocs litres, eh? Pocs litres. Bé.
I així acabaria la tarda del diumenge. I el dilluns ja... El diumenge a la tarda, per cert, notarem ja l'arribada d'aquesta massa atlàntica, que provocarà això, ja un inici de baixada de les temperatures, que s'anirà notant més la nit de diumenge a dilluns. I dilluns serà un dia molt agradable. Agradable perquè farà sol bona part del dia, però la massa d'aire ja serà molt diferent. Més fresqueta, per tant les temperatures no seran tan altres.
El sol, sí. Les temperatures, no. Tornaran, a partir del dimarts, a fer una escala ascendent. Anirem tirant amunt, amunt, amunt, i, veja, a partir de dimecres ja tornarem a tenir una sensació de calor interessant, important. Bé, bé, bé. A veure, et donaré deures. Ja saps que estem a punt d'arribar al solistici d'estiu.
a veure si ets capaç d'averiguar quin dia i quina hora. Va, vinga. Si voleu, ho fem conjuntament, això. No, no, no, no, no, no, no, no. D'acord, d'acord, vinga. Tu penses... A veure, jo no sé quants anys fa que col·laboro amb aquest programa.
Sembla que cada vegada que hi ha un canvi d'estació et fem la mateixa pregunta. Quin dia entra? I em sembla que ho has contestat. Tres vegades? No, no. I alguna vegada, quan l'hem trucat, no ha contestat. Com que no has fet els deures, no contestes pel telèfon. Nosaltres cada setmana ens toca buscar notícies per fer el programa. T'ho demanem un cop, dos l'any.
Quatre, no? Quatre, quatre. No, quatre no, perquè el de... Sí? No, el de tardor no toca. Correcte, correcte. El de tardor no toca. Tres. Tres. Molt bé. Intentarem fer els deures. Vinga, que disfrutis de cap de setmana. Feu vosaltres també els deures. Disfrutar d'aquest cap de setmana. Molt bé. D'acord-ho. Adéu. Adéu.
Doncs ara ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem trobat amb els diferents mitjans de comunicació que hi ha a l'abast. En aquests moments ja tots són mitjans de comunicació. Sí, sí. Vas al tramvi i et pas a la televisió. Sí. Vas a l'autobús i hi ha un senyor que et diu la propera parada. Sí.
També és informació. Sí, també, també. Ja sé que tu no agafes l'autobús. No, jo agafo l'autobús, però el que agafo no té la vegueta. No té la vegueta. I el que vaig agafar un dia que tenia la vegueta, diguem que al carrer on paràvem... Deia la parada... No, deia un altre carrer que no tenia ni idea d'on estava, però no era el carrer on estàvem. Ja passa.
Bé, i com sempre, abans de donar les notícies, hem de fer el nostre regalet i avui és que necessitaria una botifarreria sencera. Perquè hi ha botifarres per molta gent. Per exemple, per la senyora Esperança Aguirre, pels senyors de Bànquia, pel senyor Fernández Ordóñez, pel president del Consell del Poder Judicial i molts altres.
Però, bueno, hem escollit un altre personatge. La senyora Anna Matro-Adrobert. Quina és aquesta? Aquesta senyora és licenciada en Ciències Polítiques i en Sociologia per la Universitat Compotència de Madrid i és l'actual ministra de Sanitat, Servicios Sociales e Igualtat. Doncs fa uns dies aquesta senyora ministra en una roda de premsa ha dit perles com, per exemple, el govern ha universalitzat la sanitat.
O, una altra, hemos aprobado una medida aprobada. O, no hay nada que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades. Va començar aquesta conferència, doncs, a l'estil típic hoy. Buenas, buenos días, buenas tardes a todos. I va acabar amb, pues, jo ja me voy a callar.
I entre mig va dir coses que serà millor que l'escoltem amb ella directament. Vamos, hemos universalizado la sanidad para los españoles. Saben ustedes que la sanidad es universal y que estaba recogida en muchas leyes, pero nunca se aplica hasta el final. Todos los españoles tienen derecho a asistencia sanitaria gratuita. Todos sin dejar uno. Lo primero que vamos a hacer es incorporar al derecho español un artículo de una directiva
que les diré que está incorporada al derecho español toda la directiva, menos un artículo, que justo es el artículo que prohíbe de forma explícita desplazarse en busca de atención sanitaria. Luego hemos fijado también una cartera que llamamos cartera común suplementaria, que la junto, si me lo permiten, con la cartera accesoria. Ahí estarían las prestaciones farmacéuticas, las diototerapísticas,
Me he equivocado el nombre. Y poner en valor lo que tiene mucho más valor, porque no hay cosa que tenga más valor que una medicina que cura enfermedades. Hemos adoptado una medida que ya estaba adoptada. Lo más importante, que por primera vez los parados sin prestación parlamentaria, perdón, sin prestación.
Sin prestación por desempleo, perdón. En definitiva, lo que les decía, no es lo mismo una persona que no está enferma en su consumo de medicamentos que una persona que está enferma. Los pensionistas que no pagan nada son todos aquellos que ya no tienen derecho a prestación por desempleo. Es decir, los que ya tienen, los que tienen simplemente... Ah, perdón, pensionistas. Los pensionistas son de los que tienen... Hablamos de... Los pensionistas son los...
No hi ha dubte que s'ha guanyat per mèrits propis aquesta... Un, dos, tres, botiparro de pagès!
¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh? ¿Eh?
Què hi faran? Aquesta és la ministra que tenim. Doncs l'economia deu ser igual, no? El d'economia? No sé, ja veurem a veure si trobo alguna conferència del d'economia i que fem els talls més interessants. Perquè el senyor de... Sí, el d'economia, home, el Montoro... Ah, no, abans d'ahir va dir una frase de...
amb el del Banc Central Europeu i de la prima de... Diu, hi ha coses que no mereix la pena comentar o desmentir. Dius, a veure, potser no val la pena, però fer suport. Aquest era el d'Economia. Sí, sí, el dijous, el dimecres. El de Guindos. Bé, anem per les notícies, va. Qui comença? Doncs mira, començo jo. I començo per la que tu has fet el comentari...
Jo recordo quan era jovenet, als anys 50, 60, més 60 o més 50, que feia moltes pel·lícules que el planeta Terra estava amenaçat. Se n'anava a fer punyetes. Sí, estava amenaçat perquè venia un asteroide supergegant i jugaria i es destinaria i tal. Armagedon, Ipimpac, sí, sí. Ipimpac, sí, hi ha unes quantes...
Bé, però llavors potser ens cridàvem més l'atenció i quasi ens ho creiem més, no?, que podia ser. I en canvi ara vénen uns senyors de la NASA i desmenteixen tot això. És a dir, que el dia que algú passi... Passarà grossa. Passarà grossa, però diuen que no xucaran. És a dir, m'explicaré. Diuen que d'aquí 4.000 milions d'anys... Això és a dir, demà passat... La Via Làctea xucarà contra la galàxia d'Andromet.
L'amenaça d'Andròmeda. Però, bueno, resulta que, com que els estels que composen totes dues i tots els planetes que composen el sistema solar, etcètera, estan tan separats els uns dels altres que toparan, però no xocaran, no passarà res. Ah, no? No.
Sembla ser que no. I s'arribaran a fusionar sense capaçió. Això ho han aconseguit agafant una sèrie d'estudis que ha fet el telescopi aquest, el Hubble, el Hubble, han fet mitjançant programes informàtics, han anat fent una sèrie d'estudis i han arribat a aquesta conclusió.
Diu que les simulacions fetes per ordinador contacten que l'impacte inicial trigarà uns 2.000 milions d'anys amb què acabi de fusionar-se del tot.
Degut a la gravetat que hi ha... D'aquí a 4.000 milions d'any hi haurà un xoc de galàxies que trigarà 2.000 milions d'anys a xocar. A xocar, eh? Però, de totes maneres, no us preocupeu, perquè abans que això xoqui, resulta que el sol s'haurà escalfat tant que la vida a la Terra serà impossible. O sigui... Bueno, sembla ser... Bueno, no sembla ser, diuen que a la conclusió que han arribat a aquests estudis, a part de totes aquestes coses, diu que
La nostra Terra i el Sistema Solar no estan en perill de ser destruïts. De moment. Cuidado con Mariano. Ai, Déu meu, senyor. Bé, parlant de destruccions i de perills. Algú veu...
de vosaltres el gran hermano? No. Va ser que no. Va ser que no. El meu nivell d'intel·ligència és pas elevat. Sembla ser que el gran hermano, la casa que li diuen... Sí. Per què se li diu el gran hermano?
Porque alguien vigila. Es del libro de Lorswell de 1856, no. 1984. 1984, sí. Bé, que hi ha unes càmeres de televisió que tot ho controla i tal. A la casa on viuen aquesta gent, per dir alguna cosa, hi ha càmeres de televisió que estan constantment gravant durant les 24 hores el que fan els habitants de la casa.
i lògicament hi ha unes mesures de seguretat i el lloc on viu o on està la casa és inaccessible per la gent que no pertany a l'organització i resulta que fa uns mesos es van robar dues càmeres que graven les 24 hores fa dos mesos i aquestes càmeres costen diners són caríssimes
perquè són càmeres especials gran angulars i tal segons la productora diu que sospiten que l'autor o autors de la substracció és personal de dintre perquè si no es pot accedir si no ets membre de l'equip lògicament el que s'han mangat les càmeres és personal de dintre
O sigui que seran un o més d'un empleat que tingui accés a les instal·lacions, que coneixen els moviments del personal, on estan les càmeres, i que han esperat el moment oportú per actuar i treure les càmeres del lloc amb total impunitat. És a dir, aquesta gent que diu, no, ja em posaré una càmera, perquè ja m'han robat dos o tres vegades, i aleshores posaré una càmera per gravar, vés amb compte que no et robin la pròpia càmera. Sí. Pot passar.
El Marc, va, notícia. Seguim en notícies de... gaire astrològic. Astrològic estel·lar. Sí, el proper dia 6 de juny. 6 de juny. L'altre dia, bueno, la gent no ens veu... Que és quant avança l'Eurocopa, crec. L'Eurocopa. Hi haurà un fet que passa cada 121 anys o 105 anys, que és que Venus passarà per davant del Sol. Ah, hi haurà una eclipsa de Venus...
Sí, si li pots dir sí, passa cada 8 anys en consecucions de 121 anys. És a dir, si no el vas veure el 2004, és l'última oportunitat que tenim perquè no es tornarà a repetir fins a... Ja es veu, però has de mirar el sol i aleshores no veus res. Sí, bueno, si algú el vol veure, que s'informi com es pot veure, perquè des de la costa nord del Mediterrani i des de les Balears seran els punts on millor es veuran... La costa nord del Mediterrani...
Costa Brava, no? O la Costa Francesa. Però dic, des de casa es veurà bé. Des de casa nostra es veurà bé. Però has de mirar el sol. I no ho mireu amb ulleres de sol, perquè no serveix de res. Ara ja no hi ha pel·lícules. Abans, quan hi havia pel·lícules... Ni amb allò tampoc. Tampoc, però hi havia gent que agafava la pel·lícula. Ni, i molt menys amb un vidre fumat. És entre el 5 i el 6 de juny,
sobre les 6 del matí, aproximadament. De totes maneres, a veure, no us feu un gramasse. Un puntet negre. Un puntet negre, o sigui, amb un d'allà del sol es volia un puntet negre. Hi ha gent que això ho agraeix. És informació...
Com són allò? Les llàgrimes de Sant Elm? Són aquelles que es concentren no sé quin dia i et sembla que és ara el juny? El juny, les llàgrimes de Sant Llorenç. De Sant Llorenç, això. El juny o... No, és a l'agost. És el dia més calorós de l'any. Normalment, sí.
Jo no les he acabat de veure mai. Jo tampoc, però hi ha gent que fa trobades a puestos específics per poder-les veure. Jo tinc un company de feina que ara viu a Madrid que es desplaça on calgui per veure-les. Però bé, diverses organitzacions han muntat tot un tincladu perquè ho pugui seguir en directe. La millor manera de veure-la és mitjançar uns aparells que projecten la imatge del sol sobre una pantalla...
I aleshores sí que la pots veure sense cap mena de risc. Però ja, repeteixo, serà una taqueta negra. Sí, aquí, bueno, hi ha una foto, no l'ensenyarem perquè és un... Pots apropar la càmera. No, és igual, no cal, no cal. Molt bé, ja sabeu, si voleu veure Venus... Sí, ho he comentat perquè fa uns dies estàvem sortint i vam dir, aquella llum d'allà, què serà? Allò és Venus. Allò és Venus. Doncs, entre d'uns dies passarà per davant el sol. Per davant el sol.
Molt bé, doncs ja tinc aquí, no, tu tens la notícia. Bé, jo una notícia que primer m'ha cridat l'atenció per el que és i després pels comentaris que fa el periodista o la informació que dona la notícia. Per començar, diu que la direcció de presons, suposo que deu ser qui mana més a les presons, diu que es gasta 132.000 euros en comprar 670 televisions...
per instal·lar a una presó de Pamplona... Una perçada. Sí, en teoria sí, que al final no instal·larà. Ah, no les instal·larà.
Perquè, esclar, pensa que en el moment de crisi que s'està passant... Però les compra. Sí, sí, les ha comprat. Les ha comprat, però no les instal·larà. No, perquè en el moment de crisi que està passant, que, esclar, posar una tele d'aquestes de 19 polzades a cada celda que hi ha... Aquí hi ha una cosa que em desconcerta, no?, perquè diu que s'han comprat aquestes 670 televisions i que les posaran en aquesta presó que diu que tindrà
uns 270 presos. Ostres! No, és per ser presos que volen veure diversos programes a la vegada, no? Li posaran 4 o 5 televisors. I lo bo és que diu que la presó té 550 habitacions, bueno, habitacions, celdes. I sobren 100 i escaig televisors. Sí, clar, o sigui, hi ha coses que no enquadren. Bueno, de tota manera es té que dir que no les instal·laran tal, que les tenen guardades en un magatzem. Per quan les coses
No, no, i que el penitenciari que les vulgui demanar, el pres que les vulgui pagar, tindrà que pagar 200 euros per televisió. A veure, no va dir... 200 euros? Un televisor de 19 pol·lossades? Sí, sí. Et costa més barat anar al Mediamark?
Exactament. Dius, a veure, mala calidad de senyal. A veure, si te gastas 200 euros en una tele, compra-la de calidad, narices. Perquè no crec que siguin 42 pulsades. No, 19. 200 euros són de 19 pulsades. Ha de ser amb TNT, LCD, LED, última generació i amb wifi. I tant.
Si no, no s'entén. Això hi ha algú que ha fet cullerada... Home, i a sobre per no col·locar-les. Sí. Bueno, què hi farem? Doncs jo tinc una notícia que... No és que sigui res la notícia, però el titular és que ja m'ha cridat l'atenció. El titular diu... Jo me la guardava per comentar-ho amb el doctor. Bueno, després hi comentem.
Bé, segons les fonts d'emergència de la Comunitat de Madrid, us ha dit que el part va tenir lloc sobre les 3 de la tarda, quan la senyora estava... que estava embarassada a termini, lògicament, perquè si ha parit, doncs és que hi estava a termini. Però, quan van arribar els sanitaris, va dir que ella no sabia que estava embarassada. De cop i volta va començar a dir dolors de part, allò que...
que preguntava a la comadrona, ara no sé si ho pregunta, diu, cada quantos minutos tiene los dolores? Tu d'això no en saps més, no? No. La comadrona preguntava, diu, cada quantos minutos? Diu, ah, tranquil·lo. La senyora va començar a sentir aquests dolors i diu, ostres, que em passa? I mira, i va sortir el nen.
Una trucada des de la vivenda de la senyora, va trucar a emergències. Les emergències es va traslladar ràpidament amb una uvi mòbil de la unitat de neonats.
I quan van arribar, doncs, la dona ja havia tingut el nen, el nen, doncs, van fejar la mare i el nen a l'hospital de la Paz, i que estan molt bé tots dos. No, és que anava... No és aquesta la notícia que jo tinc, eh? En tinc una altra, si vols la diré després, però m'agradaria comentar-la amb el doctor Baràmbio, perquè és molt curiós aquesta que porto. Marc. Bé, com sabem tots hi ha una crisi,
Ah, sí. Però en època de crisi la gent aguditza l'ingènio. M'estic quedant sense veu. Sí. Perdoneu. Hi ha hagut un rus. Rus. Rus. Va venir de Rússia. Sí. I en el seu país hi ha una cosa que, bueno, souvenirs, es va portar cap aquí la idea de vendre aire. Aire. Aire de venidor. Com això ja ho dic el capri. El capri, l'inventor. Doncs hi ha hagut una persona que l'ha
i l'està distribuint a dos euros la llauneta. Es veu que l'OMAPO es va trucar a diferents empreses perquè l'hi fessin, es reien d'ell, però que al final ho ha aconseguit i ven una llauna de tonyina amb una etiqueta que posa aire de Benidorm al mapa d'Espanya, una foto de la costa de Benidorm, i la ven per dos euros a les botigues de...
Sovénits, dius. Perdona, però que no has inventat res, perquè a banda que el Capri ja en el seu moment diu tinc un amic que aquest sí que farà diners. Però ningú ho havia fet? Sí, senyor. A la Costa Brava, a les botigues de Sovénits de la Costa Brava, et venien ampolles d'aigua, d'aire, com deia el Capri, d'aigua, aigua,
De la Costa Brava. No, és que estic confonent perquè hi ha la següent part de la notícia, que és un grup d'Astúries i Cantàbria que ven aigua de mar, que aquests sí que són els primers. Aquests és possible, sí. Està prohibit, eh? Doncs fan 1.800 ampolles cada hora. De 1.500, de 1,5 litre i mig, la ven a un euro i mig. L'aigua de mar. Et surt més cara que l'aigua normal.
Bueno, ara no ho sé, però en el seu moment, quan la sal, la venien, o sigui, la sal costa, venia l'exclusiva, i estava prohibit a que far aigua de mar. Segons aquests... I la sorra de la platja, també. La sorra de la platja, sí, perquè si tothom anés a buscar sorra de la platja per muntar-se algú a casa, ja ens costa el suficient, quan hi ha un temporal, tornar-la...
Però bueno, hi havia aquestes dues idees, la de la Llaura em pensava que eren les primers, però aquest sí, és la primera empresa d'Espanya i la segona del mundo que lo hace. Dius, bueno, es veu que l'utilitzen per cuinar, els esportistes els truquen per veure quin tant percent de sal tenen, per fer-la servir d'aigua isotònica. Isotònica. Ai, isotònica no és la paraula, perdoneu. Et sembles elaminista de sanitat ja, eh? Sí, jo es que aprendo de los mejores. És igual, deixa-ho.
Isotònica, sí, ho he dit bé. Sí, usotònica, beguda isotònica. Isotònica és una tònica que té el certificat ISO. ISO, sí. Sí.
Bueno, era... Més cases, Miquel? Sí. Digues. Tinc un senyor que, bueno, va... Un cantant brasiler, jo no sé fins a com punt deu ser conegut. Un Roberto Carlos. No, Paulo Enrique dos Santos. Oh, dos Santos. Els dos Santos de tota la vida. Home, dos Santos, sí. Té 35 anys i va voler participar en una carrera d'aquestes que es fan a diferents llocs d'aquell país. Sí. A la favela Complejo Alemán.
Sembla ser que és una carrera amb la que la gent es disfraça per sortir a córrer. Això a Brasil és normal. Es va disfraçar de Hulk. El monstruo verde. El verde. Sembla ser que per això va fer servir un maquillatge que li van vendre en una botiga i es va pintar tot el cos de verd.
Va fer la carrera, va tindre molt d'èxit del disfraç, etcètera, etcètera, però el seu problema va venir a l'hora de treure... No hi va haver-hi manera que li marxés el maquillatge. Diu, me pasé horas en el baño tratando de sacar este maquillaje y nada. Tuve que pedir ayuda a mi novia y la tinta no ha disminuido. El producto se impregna en el cuerpo y no sale aunque frote con jabón. Molt bé. Sembla ser que això ho va comprar en una botiga...
d'un mercat que es diu de Madureira. Madureira. Sí, va comprar i va fer servir dues ampolles d'aquella maquillatge. S'ha posat massa. Ara ha dit que demanaria tant al fabricant com al magatzem que li va vendre. Molt bé. Segur que hi ha una indicació a l'ampolla. Dice no usar en cuerpo humano. Pues posible.
Doncs, mira, jo tinc una notícia que és curiosa, a veure, igual algú dels nostres oients, igual el Lucas li interessa. Ah. No ho sé, ah, no ho sé. Diu que una empresa del sector tecnològic de Marbella ofereix un contracte en pràctiques com a becari als periodistes que vulguin participar en la realització d'un programa i reportatges relacionats amb el sector de l'oci per adults
I la condició que posa aquesta empresa per donar-li la feina a aquests periodistes en pràctiques és que estiguin disposats a despullar-se. L'anunci diu ni estudios ni experiencia profesional pero con disponibilidad para el desnudo. És una oferta de treball d'un portal d'internet dirigida als professionals de la informació a l'atur.
que en aquests moments té més de 6.200 professionals de periodisme que estan a l'altur. I aquesta empresa del sector tecnològic s'ha inventat aquesta oferta. Si estàs disposat a despullar-lo, t'ofereixen un contracte amb pràctiques. Saben si pràctiques per despullar-te o què? Si no ho saps. No ho sé. Està bé. Ja sabeu, si us interessa...
Està bé, no? Llàstima de no ser periodista. Jo crec que era millor que allà que vam llegir fa unes setmanes del contracte que durava només un mes. Un mes, el que vigilava el trast, el que tallava la gespa. Exacte, que allà estava millor, perquè eren 2.000 euros, eh? Sí, sí, déu-n'hi-do.
Bueno, doncs són les 8 i 43, és a dir, fa 43 minuts que hem començat el programa. Sí, falten 17 minuts perquè faci una hora que hem començat el programa. O una hora i 17 per acabar-lo. Sí, vale, molt bé. Doncs ens hem d'anar a Madrid, vinga, va. Doncs això, a Madrid. Don Mariano. Don Mariano.
Buena nit. Buena nit. ¿Cómo van las cosas por los madriles? Calurosas. ¿Eh? Calurosas. Calurosas. Bueno, pues mañana nos va a llover de... De narices. De narices. Por no decir otra cosa. Sí. Van a caer chuzos de punta. Que nunca ha sabido lo que son los chuzos. ¿Qué son los chuzos? ¿Los chuzos? Sí. Los chuzos yo imagino que se referirá
Posiblemente también, aquí creo que lo llamamos chupones también, que eran los trozos esos de hielo que colgaban y goteaban, pero que de vez en cuando caían al deshelarse. También le llamábamos chuzos a los palos que tenían los serenos. Exactamente, exactamente. El bastón del sereno que acababa en punta, con el cual el sereno iba dando golpes en el suelo para que la gente supiera que estaba cerca...
Y ese se llamaba el chuzo. Y yo cuando me decían, van a llover chuzos de punta, me imaginaba el bastón del sereno cayendo sobre tu cabeza. Pues eso, que mañana vais a tener chuzos de punta. Sí, también lo he visto, pero de momento no aparecen ni siquiera rastros en el horizonte. ¿No? Es que está por Galicia. Está entrando por Galicia. Como siempre, ya sabes todo lo malo de Galicia. Pobres gallegos.
Y para algunos lo bueno también, que es el marisco. También es verdad. También es verdad. Me gusta la aclaración para algunos. Es que a mi amigo Mariano no le gusta el marisco. Hombre, pues Mariano, cuando vengas a Barcelona nos podríamos ir a hacer una mariscada.
Cada uno paga su parte. En este caso partes iguales, ¿no? Todos los que vayamos. Correcto. Y el que no coma, ya sabes. Yo puedo venir con mi mujer para que te haga compañía, que tampoco le gusta al marijo. Bueno, ya compensaríamos luego de alguna forma. Oye, una cosa, que yo sigo con los nombres raros de los pueblos de Madrid y me he encontrado con otros.
Los haya, vamos, prácticamente cada uno, cada pueblo de Madrid es un nombre raro. Sí, yo no sé si alguna vez lo hemos nombrado. Torrelodones. Sí, este es famoso, ¿no? Sí. Torrelodones, de nombre que... Es un nombre que casi asusta. Sí, de ahí debe ser la Esperanza Aguirre, ¿no?, de Torrelodones. Después de esa zona. Ese es un pueblo que está en la zona, de alguna forma...
Hay dos sierras en Madrid, la Sierra Rica y la Sierra Pobre. En la Sierra Rica es Torre Lodones. Efectivamente. Desconozco el origen, pero básicamente los orígenes de los pueblos de Madrid serán una torre que está en un lodón. Ahora hace falta averiguar qué es un lodón. Claro. Lo que sí ahora Lucas me lo iba diciendo y efectivamente en Torre Lodones está el casino del Gran Madrid. Donde la gente va a jugar.
Sí, sí, ahí actuaba en tiempos, no sé si lo seguirá haciendo alguna vez cuando venga Julio Iglesias como gran artista. Aquí el casino lo teníamos en San Pedro de Rivas, pero claro, que San Pedro tuviera un casino no quedaba muy bien visto y lo quitaron de allí y lo pusieron en el Hotel Arts. En el Hotel Arts, en el Puerto Olímpico. En el Puerto Olímpico. Pues precisamente en el Gran Casino de Madrid, en Torrelodones, entró un señor...
el domingo a las ocho y media y empezó a disparar en una de las salas de juego. Así, con pistola en mano y empezó a disparar. Y bueno, claro, la noticia diciendo que el servicio de seguridad del casino consiguió retenerlo inmediatamente y dando avisa a la Guardia Civil, quien fue al casino, lo detuvo por alteración del orden público.
Acusado. Lógico, ¿no? Sí, sí, porque resulta que la pistola era un arma de fogueo. Por tanto, pues no le pueden acusar de nada, porque la pistola nada más hacía ruido. Hombre, intento de asesinato provocando un ataque cardíaco. Eso sí, porque había 700 personas en el casino jugando a la ruleta, supongo, o al... Previsiblemente alguno...
No se decía nada de que fuera algún tipo de apuesta o algo. No, no, no se sabe, no se sabe. El tema de los disparos se está poniendo de moda en Madrid. Hace unos días en un autobús de Madrid le dispararon también con una pistola modificada.
Unos balines y, bueno, un señor quedó levemente herido, no fue nada grave. Hombre, no, claro, perdí con un balín que puede... En realidad lo que le dio fue que se rompió el cristal del autobús con la bala y uno de los cristales le rozó y le causó un poquito de sangre. Pero bueno, sí.
No, tanto si son pistolas de fogue o como si son pistolas de verdad, entrar así en un sitio cuando menos. O sea, lo que estaban rodando una película, quizás, tampoco, ¿no? No, no, no, hombre, porque la han detenido. No creo que la Guardia Civil... Pero una película con cámara oculta. Sí, no creo yo que la Guardia Civil se... Claro que la Guardia Civil también podría ser de la película, ¿no? Ya. Pero no, son aquellas cosas curiosas que ocurren en Madrid. En Madrid.
Bueno, esto concretamente en Torre Lodones. Y tengo otra noticia. Esta sí que es buena, Mariano, para que tomes nota. El ayuntamiento ya es mucho más famoso. Es donde está el monstruo. Sabes dónde está el monstruo, ¿no, Mariano? No sé dónde está el monstruo. En el lago Nés. Ah, bueno, eso sí. En el Leganés.
Ah, ya, vale. El monstruo de Leganés. El monstruo de Leganés. Que parece ser que las últimas elecciones las hagan al Partido Popular. Ya no. No lo sabías.
No tenía idea de esa circunstancia. Se ha ganado las elecciones el Partido Popular, porque toda esa zona es zona más bien de izquierdas. Pues sí, efectivamente, es uno de los municipios donde el Partido Popular le ha arrebatado al gobierno a los socialistas. Y ahora los socialistas van y acusan al gobierno municipal...
de haberse gastado 300.000 euros, ¿en qué dirías tú? Pues ni se me puede ocurrir. En cambiar el logo del ayuntamiento. No, está bien, es que lo necesitaba con urgencia. Claro. Yo tengo aquí, lástima que esto no sea televisión, porque tengo aquí las imágenes del logo anterior, que es...
Es un escudo con una cosa, no sé lo que es, dos triángulos arriba mirándose por la punta y en la parte de abajo algo así como un mar. Unas olas marinas o una corriente de agua. Vamos, en Leganés realmente no hay ni lago ni mar, ¿no? Nada. Nada, nada. Está en medio de una estepa caliente. Y el nuevo...
El nuevo, que es el que ha hecho el Partido Popular, pues lleva también la corona, lleva un Castillo y un León, para decir que son de Castilla-León, porque no, pero son de Castilla, ¿no? Hombre, de alguna forma sí son de Castilla. Son de Castilla, ¿no? Pues tienen reminiscencias de León. Bueno, de hecho, el escudo histórico de Leganes tiene efectivamente el Castillo y el León.
Pero bueno, a lo que íbamos. Dice que el portavoz del Partido Popular y concejal de la Presidencia y Patrimonio, que se llama Juan Manuel Álamo, ha dicho que es imposible que la modificación del escudo del municipio haya costado eso, lo que dicen los socialistas, 300.000 euros, porque el nuevo escudo lo ha diseñado un asesor del propio partido,
Y no ha cobrado nada por ello. ¿Entonces en qué supuestamente se han gastado ese dinero? ¿En las comidas de celebración? Según el PSOE, dice que sí, sí, claro, claro, el diseño no ha costado nada. Dice, pero ahora van a cambiar ustedes las placas de las calles, las señalizaciones de los edificios públicos,
las placas y carteles de la papelería, los rótulos, y bueno, y esto lo han hecho ustedes para acabar con la imagen anterior del ayuntamiento porque lo gobernábamos nosotros. Bueno, esa es una forma de verlo. Yo lo veo de otra forma.
Lo que hay que buscar es quién va a hacer todas las nuevas placas, quién va a hacer toda la nueva papelería, etcétera, etcétera. Busca quién está en el accionariado de esa sociedad y comparar. Pues según el portavoz este del ayuntamiento, dice que solo van a cambiar las placas y todo esto cuando alguno se estropella. Las cartas y la papelería y los otros no dicen nada. Dice que cuando uno se estropella y hay que sustituirlo, pues sí. Entonces la nueva...
Placa llevará el nuevo logo.
Pero esto no significa ningún gasto. Porque la placa siempre habría que hacerla nueva con el logo viejo, con el logo nuevo. Habría que hacerla nueva, por tanto... La cosa está que seguramente... Bueno, no sé cómo se fabrica la placa de una calle. Pues supongo que igual que la placa de los coches. Me imagino que sí. Evidentemente, hombre, hay una cosa que es cierto. La empresa que hasta ahora debe estar haciendo los logos de las calles, o sea, las placas de las calles...
Me imagino que el molde base lo tiene hecho y solamente tendrá que poner, como en las camisetas, el nombre de la calle, ¡pum! Estampar y colocar. No, no, perdona, te equivocas. Porque si esta empresa estaba cuando gobernaba el gobierno socialista, ha dejado de trabajar para el ayuntamiento. Con lo cual ahora será una empresa de alguna fin al PP y va a tener que hacer moldes nuevos. Pues total, que los del PSOE han montado en cólera...
Y dicen que esta modificación del logo de Ganes es una estrategia para hacer desaparecer cualquier vestigio del mandato del PSOE. Como si un mandato se pudiera desvanecer así, nada más que por cambiar de logotipo. Claro, es lo que yo digo, ¿no? Hombre, si fuera así, se podría cambiar todos los logotipos de todos los pueblos y ciudades de España. A ver si nos olvidamos de...
Si desaparece todo vestigio, desaparece la deuda. Claro. Y, claro, ante esto, el señor Álamo... Es que en Madrid, en el pueblo de Madrid, estáis divertidísimos, ¿no? Porque, claro, esto, en el toma y daca, el señor Álamo dice... A ver, dice, el Partido Socialista, cuando entró en el gobierno, cambió el logo marca de Leganés. Y el coste fue de 60.000 euros. ¿No?
Dice, por tanto, suponemos que la valoración de 300.000 que hace ahora el Partido Socialista de lo que nos va a costar a nosotros cambiar el logo, es lo que les debió costar a ellos cuando llevó a cabo la sustitución. De alguna forma, como todo, por un lado está lo presupuestado y por otro lado está lo pagado. Efectivamente. Con lo cual, sí, el presupuesto puede ser de 60.000 o de 300.000, no se sabe.
Pero luego lo que realmente paga el ayuntamiento, el organismo público por hacer eso, pues es otro bien diferente, suele ocurrir. Lo que no sé si lo habrán pagado. Habría que averiguar si el ayuntamiento de Leganés, entre las partidas que tiene pendiente de pago, están el logo viejo, el logo nuevo, las placas y... En los ayuntamientos, los únicos que no cobran.
o los únicos que todavía están pendientes de cobros, o muchos de los que están pendientes de cobros son de todos los suministros de personal no afecto al partido. Ah, amigo, amigo. Entonces, si yo soy el primo, el cuñado, el sobrino... Eso han cobrado, eso han cobrado. Efectivamente. Como Dios manda. Pero si yo no tengo nada que ver, pero doy un servicio de lo que sea, pues si me van aplazando, me van aplazando, me van aplazando. Lo tienes claro. Más que nada porque si no cobran, levantan la manta. Claro.
¿Quién levanta? Ah, los amigos. Los amigos, los amigos. Págame ya o si no, digo que tú me has contrastado. Efectivamente, no hay nada peor que irte a tomarle unas cervezas con un amigo y que te diga, te estoy diciendo todo el rato que hay de lo mío, que hay de lo mío, que hay de lo mío. Mira qué estiro de la manta, porque se estira de la manta y se levantan las alfombras. Efectivamente. Perdóneme usted. No, hombre, hay que hablar con propiedad.
Hombre, así ha pasado incluso con representantes públicos más importantes, que como no han llegado a dar lo suyo, pues al final han tirado de la manta. Han tirado de la manta, han tirado de la manta. ¿Qué es lo que quiere hacer ahora el señor Fernández de Ordoñez, no? Entre otros, sí. Sí, dice que como el gobierno le dice que se calla, él se calla, pero que ya tirará de la manta. Efectivamente, pues eso es lo que tenía que hacer, tirar de la manta. Tirar de la manta.
En lo que todos estamos esperando... No, levantar las alfombras. Te todavía no te has enterado, Marc. Hombre, es que es lo que hay que hacer, vamos. Es una cosa evidente que, hombre, no es lo mismo que te compres un periódico, que no hace falta tirar de la manta por el precio del periódico, aunque te compres, pues eso, te compres una caja para ti solo, y ala, a pagar. Ahora hay que saber de dónde viene el precio, ¿no? Lo que pasa que ahora, ¿qué va a pasar con los bancos cuando su...
Adalid, defensor, Fernando de Ordoña ya no está. Bueno, no sé si ha sido gran defensor o gran ocultador también. Bueno, por eso. O gran... Bueno, vamos a dejar que pase, a ver qué pasa. A ver qué pasa. ¿Sabe lo que pasa? Que al final, el problema de todo esto es que en todas las... o en la mayoría de las...
de las nuevas entidades o de las cajas reconvertidas en bancos o de las grandes cajas y pequeñas cajas lo que se oculta es una mala gestión de partidos políticos que realmente al final de todo no les interesa que salga toda la historia dentro de todos los consejeros en cargos medios hay una serie de enchufados de los partidos del momio durante muchos años
Mientras se facilitaba el acceso al crédito, y vamos a dejarlo ahí, solamente en acceso al crédito, no vamos a decir que es lo que hacían con él, con el crédito que les daban, de los amiguetes, los chanchulleros, las empresas de los amiguetes. De hecho, el Partido Socialista se ve que ha llamado al capítulo a Tomás Gómez...
porque empezaba a decir que quería que se aclarara todo lo de Bankia y Caja Madrid, a ver lo que ha pasado, y claro, el Partido Socialista de Echeche calla, que nosotros también teníamos gente metida ahí dentro. Y los de Comisiones Obreras, y los de la UGT, y los del Partido Popular, y la madre que los trajo al mundo. Claro, claro.
Claro, una cosa es que ladremos, que se oiga el ruido, pero otra cosa es que mordamos y por error nos mordamos a nosotros mismos una pierna, ¿no? Claro. Cuando disparas en una cosa de estas, lo que no sabes al final es dónde va a rebotar. Dónde va a rebotar, claro. Mira, esto es lo que le ha pasado aquí al señor Herrera del partido de iniciativa por Cataluña Verdes, Izquierda Unida y Alternativa. Canta que el nombre que tiene el partido también es para ponerlo en un membrete.
Pues este señor va y hace unas declaraciones diciendo que la Iglesia tiene que pagar el IVA, que no es lógico que la Iglesia no pague el IVA. Lo del IBI. El IBI, el impuesto de bienes inmuebles.
Y claro, es que hay que tener mucho cuidado, hay que tener mucho cuidado con lo que dices, porque resulta que Iniciativa por Cataluña, Verdes Alternativa, Izquierda Unida, habían precisamente solicitado la exención del IBI en su nueva sede social. Claro, claro. Paradojas de esta clase siempre nos encontramos. Dice que... ¿Qué te lo va a pagar? Claro. No, pero decía que la Iglesia pagara el IBI, de todos los...
que no tuvieran destino al culto.
O sea, las iglesias... No, las iglesias, conventos, no, pero los edificios que tienen, porque tienen edificios que no se dedican ni a hacer misa, ni viven frailes, ni monjes, ni nada, a esos sí que les querían. ¿Y qué son esos edificios? Un lupanar. Las propiedades que tienen. La iglesia tiene propiedades. Pero a ver, vamos a ver, yo no es que quiera meter cizaña,
Pero, ¿las propiedades de la Iglesia no pertenecen al Estado Vaticano? Hay un concierto económico. Bueno, el concierto de la banda de empastre. No, las propiedades son de la Iglesia Española. Ah, no, no, no son del Vaticano. No, no, no son del Vaticano. Ah, no. Pero existe un concierto económico fiscal. Ah, lo que quiere hacer es más, sí, el concierto. Claro.
El pacte fiscal... Entonces, hombre, evidentemente, vamos a ver, hay cosas que se pueden eximir como todo, pero habría que modificar el concierto Vaticano, el pacto que está hecho con el Vaticano en ese sentido. Y de todas formas, hombre, sería dinero, porque creo que alguien lo ha cuantificado,
pero realmente no sería una cantidad significativa, realmente significativa en estos momentos, aunque ahora cada euro cuenta, como para hacer de eso una bandera de batalla. Pero, es que mira, con los problemas que tiene el Vaticano, que han hecho, creo que han hecho, hicieron cardenarla a un topo, según leí el otro día. Sí, bueno, y han hecho dimitir, bueno, han hecho dimitir, por decirlo de alguna forma, han dimitido, han echado al presidente del Banco Vaticano. Al Banco Vaticano. Pero, a ver...
Es que, claro, yo cuando leí la noticia dice, el topo era el mayordomo. Pues como en la novela de la catacrisis. Claro. Es que está claro, si busca a un culpable, busca al mayordomo. Al mayordomo. Es que es otra cosa que cualquiera puede adivinar en cualquier momento. ¿Quién es el culpable? El mayordomo. Y al presidente este de la banca vaticana, pues bueno, hubo uno que se suicidó, se colgó del puente de Londres
Y este ha tenido más suerte, nada más lo han echado. Sí, sí, no, este solamente lo han echado. Claro. No sé exactamente por qué, pero te lo puedes imaginar. Bueno. No, parece ser que lo han echado, según la noticia que yo leí, porque vino a decir que, claro, que el dinero de la Banca Vaticana se tenía que destinar a obras...
De la iglesia, como por ejemplo, se ve que el problema estaba en la restauración de un orfanato que se estaba cayendo a trozos y el hombre dijo que había que darles un préstamo para que pudieran arreglar el orfanato. Arreglar el orfanato. Y salió el topo cardenal este que dijo que, pero tú que te has creído, hombre, que vamos a ver si tenemos el dinero nosotros para arreglar el orfanato.
Sí, que se arregle eso. Que se arregle eso a los orfanatos, que los niños que se pongan ahí a poner yeso. Sí, sí, sí. Muy propio. Muy propio. Hombre, si no, fíjate, yo creo que... Si no, ¿cómo iba a llegar a tener la Iglesia y el Estado Vaticano todo lo que tiene? Claro. A los pobres... Es que el traje de un cardenal... Por lo menos dándolo todo. Por lo menos dándolo todo. Cosas también hace. Sí, pero digo que el traje de un cardenal debe costar literal, ¿no? Lleva mucha tela.
A lo mejor están patrocinados como los trajes de los futbolistas. Nadie se ha llegado a fijar en si llegan a algún tipo de logotipo, marca o... Pues no, pero ojo que como nos esté escuchando el Benedicto, igual lo ponen en práctica. Sí, deben andar escasos de litigio. Fly Emirates, puede poner de la espalda del cardenal, está bien, o Bitwin.
Fer Will, su casa de apuestas celestial. Sí, efectivamente. Oye, pues no, porque al Madrid creo que el año que viene el patrocinador será Fly Emirates, ¿no? ¿El Real Madrid? Sí. Pues mira, desconocía ese evento futbolístico. Sí, sí, sí. Fútbolístico de financiación, pero vamos, ya sabemos que después de todo...
toda la zona de Oriente, de esa zona de Oriente de Arabia, Minatos Árabes, es una zona con mucha relación familiar con la Casa Real. Entonces nada más lógico que puedan financiar al Real Madrid. Más que nada es que, claro, hubo una serie de periodistas que, por cierto, estos periodistas a los que me estoy refiriendo ahora podían acogerse al anuncio este
que si están dispuestos a desnudarles les dan una plaza de becario. Pues una serie de periodistas de Madrid que cuando el Barcelona hizo público el patrocinio de la Fundación de Catar, pues ahora la Fundación de Catar, un país donde no hay libertad, donde las mujeres no pueden decir lo que quieren, donde no sé qué, donde hay... Y ahora pues el Madrid...
Por eso decías que realmente se dan hechos paradójicos. Claro, claro. Lo que tú criticas al final lo acabas sufriendo tú mismo. Efectivamente, acabas vendiendo tu alma al diablo por un euro. Efectivamente, y no por un plato... Ah, no, el plato de lentejas fue la primogenitura. Sí, pero realmente, como dijo Oscar Wilde, todo está en el precio. Es decir, ya sabemos lo que es, unos son más caros y otros más baratos. Claro, todo hombre tiene un precio.
Efectivamente. Entonces, bueno, algunos son más baratos y otros más caros. Sí, eso me lo dijeron a mí en una ocasión. Cuando me querían trasladar a Madrid, la empresa me dijo, bueno, dice, todo hombre tiene un precio. Y yo le contesté ese y digo, pero yo creo que la empresa tenga suficiente dinero como para pagarme el mío. Claro. Claro.
Afortunadamente, después de lo que quería que yo fuera a Madrid, lo echaron. Porque si no, después de una respuesta como esta, lo tenía peliagudo. Pero sí, sí, es verdad. Al final, pues...
Sí, sí, estamos, vamos a ver, estamos en un mundo y una sociedad que lo que prima es el dinero y luego no hay, vamos, hay que ver, hay que reconocer que luego está la, en el caso de fútbol, las que son rivalidades deportivas, que lo que hace el otro siempre está mal, excepto cuando lo hago yo, que siempre hay preocupación. Que sí, bueno, ya, pues esto muy buena la respuesta del Bosque cuando le preguntaron si los del Barcelona y los del Madrid se llevaban mal.
O si llevan mal, pues que se lleven bien. Bueno, lo importante es que se lleven. Claro, si nadie les pide ni que sean amigos ni que se lleven, sino que cuando salgan al campo de fútbol, jueguen bien. Efectivamente, que sean profesionales y hagan de...
de su profesión y hagan orgullo de su profesión, es decir, jugar al fútbol y jugar. Efectivamente. Que luego se queden de copas a celebrarlo, pues muy bien. Entonces luego cada uno se va a celebrar lo de copas con el que tiene. Cada uno se va a celebrar sus copas y bueno, algunos lo celebrarán más y otros menos. Bueno, pero yo creo que de todas maneras en la selección española, teniendo en cuenta que Pepe juega con Portugal, ya no habrá tanto mal rollo. Hombre, ten en cuenta que tenemos un problema con eso.
Que Pepe es que no distingue. Es decir, a Pepe le enseña al principio del partido el color de la camiseta de su equipo y todo lo que no sea de ese color... Va por él. No distingue caras, distingue figuras. Hablando de camiseta, estás enterado de la última de Cristiano Ronaldo, ¿no? Es que a cada minuto tiene una. ¿Que fue una niña pedirle un autógrafo?
Y no se lo dio porque la niña llevaba una camiseta al Barça. Sí, sí, sí. Mira, se puede ser listo, tonto o tonto y además torpe. Efectivamente. Y en este caso se pasó de todo. Pero en fin, ¿qué le vamos a hacer? Yo tengo un compañero de trabajo que es fanático del Barça y sin embargo siempre dice qué gran jugador que es Cristiano Ronaldo.
Tú imagínate que ese compañero un día que viene el Madrid a jugar aquí se va al hotel de concentración o que venga la selección portuguesa, es igual.
Y va con la camiseta del Madrid y le dice, oye, hay del Barça. Y le pide un autógrafo y le dice que no. Este chaval, claro que ya es un chaval que tiene unos 30 años, con lo cual pues ya estas cosas... Pero esto lo hace un chaval pequeño, en este caso una niña, pues ¿qué va a pensar? Y le fundes. Aquí lo que habría que recuperar es un poco el sentido lúdico de los espectáculos deportivos. Yo me maravillo muchas veces de los espectáculos en Estados Unidos que la gente...
Va a haber partidos de baloncesto, partidos de fútbol americano, lo que sea, y va a divertirse. Es diferente, porque cuando suena el himno lloran. Sí, bueno, a veces lloran de cómo lo cantan. Ah, es por eso. Pero bueno, eso ya es una costumbre como en tiempos aquí, en tiempos del gran dictador.
que paraba para el Angelus o a primera hora de la mañana cuando entrabas, pues cantabas el Car al Sol, una cosa de esas, ¿no? Sí, sí, sí. Hace muchísimos años, ¿no? Sí, sí, sí. Entonces, bueno, vamos a dejarlo en la parte deportiva y en la parte lúdica de lo que es disfrute de un espectáculo deportivo y qué equipo más bueno que tenemos, pero también reconocer que a veces...
Qué bueno que es el equipo que viene a jugar a nuestro campo. Eso ya, eso ya. Y comerse el bocata de tortilla y la bota de vino y reírse y ya está. Eso sería lo ideal. Y luego la pelea para los comentaristas deportivos. Exactamente. Que son los que viven de ello. Exactamente. Bueno, Mariano, oye, que disfrutes del fin de semana. Haremos lo posible aunque vaya a llover. Sí, parece ser que mañana va a llover.
Pero bueno, no te preocupes que dura poco, luego suben las temperaturas. Luego vuelve otra vez la sequera. Y va a hacer más calor todavía, o sea que no te quejes. No, yo no me quejo, tengo el acondicionado vivo de maravilla. ¡Perfecto! ¡Venga! ¡Hasta el viernes! ¡Hasta el viernes!
Una hora i onze minuts fa que hem començat el programa. Està bé, no? Sí, oi? Sí. Com passa el temps? Portem bon ritme. Sí, i tant. Un moment de parlar amb el doctor Baràmbio. Doctor Baràmbio, bona nit. Ah, sou vosaltres? Ah, perdó, m'estava dormint. Un minut i entres, un minut i entres. Quinze minuts. No, és que sí. Saps què passa? Que el pobre Lucas ve de tant en tant. I aleshores ell té un...
Un guió li posa a quina hora havia d'entrar el doctor Barangua. Ja. Però, clar, com no coneix, no és habitual del programa... Ja. Què tal? Com estàs? Estàs bé? Em voleu putejar perquè em voleu despedir, perquè esteu fent un ere. Un ere? Un ere?
No et preocupis. No, no, no, perdona, tu tens gastos els teus 15 minuts. Per cert, per cert, sabeu com es mereixen ara els desfalts a les bancs? No, com? Amb la unitat banquera. Unitat banquera. Ah, sí. Sí, és un desfalts de mig banc, hi ha un quart de banc, hi ha un banc i mig. Home...
Es pot instaurar com a mida... Com a patrona. Sí, i portar-lo on és que es fa al metro, al Museu de les Ciències de París, o no sé què. Podríem posar els de Bànquia, també, al Museu de les Ciències de París, unida de medida de desfalco bancària.
Perquè a mi aquí, tot el rato que està vigent, tu s'està parlant de forat, d'espai, d'esquadre de caja... Jo no, que ho han robat. Sí, sí, no, no. Sí, aviam, aviam. Allò hi havia una pel·lícula que es deia Ren Robo al tren de Glasgow, no? Sí, Ren Robo al tren de Glasgow, sí. Sí, pues allò era un robo, no? I deia, no, ha fet un descenso del dinero d'un tren a un camión. I ha dit...
El de la calculadora se li van acabar les piles i ho va fer a mà. Però, a veure, és que vosaltres penseu...
amb la norma de la comptabilitat. Tres por doce, treinta y seis, y me llevo cuatro. Me llevo cuatro, tíos. Cuatro, la escutilla se los llevaba. Claro, y si me los llevo, me los llevo. Claro, entonces me llevo cuatro, pues ah, me los llevo. Y si cada día, de mico a mico, pues...
Una cosa així com 23.400 milers d'Elsos. Home, és que, a veure... Vas veure la pel·lícula, em sembla que és Superman 3. Sí. Del tècnic aquest informàtic que resulta que diu que la nòmina els cèntims no els hi pagaven. Sí. I aleshores fa un programa perquè... Es va fotent els cèntims amb una compta a part. Amb una compta a part. A la seva compta. No, no. De robos d'aquest...
Informàtics n'ha hagut una pista així, de mitja euro, però amb un banc on fot 4.000 operacions diàries, són 3.000 euros, amb un moviment diari d'un banc no ho notes. No, clar, és que, a veure, un cèntim sobre 4.000 operacions diàries són 4.000 cèntims diaris. Ah. Sí, sí. Això, al final de mes...
És una pasta, eh? Ah, tal. Molt bé. Aquest és el futur. Això de treballar i això que ho fet vosaltres... No, no, no. No, no, no. No, no. Has de ser conseller o una cosa així sobre algun lloc. Que et doni el produciment ben poder per posar allò a la caixa. I me llevo 4. Me llevo 4. Sí. Home... No, després hi ha l'altre model que és targeta de crèdit a compta. És el que t'anava a dir. Després hi ha la targeta de crèdit.
Llavors dius, home, com que tinc una reunió el dimecres a Lujo... Pues me'n vaig el dilluns... Te passaré per Marbella. I després què passa? Que m'ha enganxat. No passa res. No, perquè a més a més... Perdona, però jo no he hecho nada. No, perquè no vas a un hotel de Lujo, vas a un hotel de 4 estrellas. De 4 estrellas, ja està. I després, clar, anava a restaurants de Lujo, menjava uns orfagats.
Sí, no, però además, como son cuestiones privadas y secretas, no puedo decir con quién fui a comer. Exacto. Igual con el de Bankia. Ni la marca de las bragas, tampoco lo puedo decir. Hombre, no. Bueno, entra l'un dels elefants. L'altra mania que li has dat al...
a una certa gent que s'ha de fer amb els elefants pobres elefants pobres elefants pobres elefants i encara ningú s'ha disculpat amb els elefants no, ningú ha demanat perdó a la comunitat d'elefants espanyola els que resulta que se llevan 4 els que agafen la tanceta de crèdit i van tirant de veta els que munten urbanitzacions que no hi ha nadie
Bueno, hi ha autopistes que no llevaran ningú a l'altre. En Catalunya en tenim una persona. Crec que dos en tenim ja, eh? Què? Crec que en tenim dos, perquè l'altre dia a la Vanguardia en sortia un altre. Que també ha fet un tros que no va a cap lloc. Els aeroports que els trennen. No, tres, que, mira, els trennen cada dia el bar. No, no, no. Ells ho van intentar, no? No, no, no. Va posar un ave per tres. Home, clar, ja ha posat a posar... posem un ave. Ah, no.
I després, diguem-ho així, a veure, la magnífica gestió del govern davant les institucions internacionals de la banca. Com se diu això? Financieres, no? És a dir, estem per a l'Índio, eh? No sé si esteu al casc.
Estem fent l'Índio. L'Índio de la Índia o l'Índio... Sí, sí, el prestígic, el poc prestígic que teníem, que tampoc és que tinguessin massa, ja està destrossat. O sigui, en aquest moment ningú confia en ningú. En poca gent, no. En ningú. O sigui, la monarquia, destruïda la imatge. El banc d'Espanya, destruïda. El juró constitucional, destruïda la imatge.
El Tribunal Suprem, destruïda la imatge. Queda algú? Queda algú. Ah, sí? Que inaugura... Santi, et rebem així com molt entretallat. Em sents entretallat? Sí. Espera, però és quasi com un bar, per exemple, on ens hem de baixar el cabell. Ara estic al cabell. Estàs en un bar. Estàs en un bar.
S'ha de fer amb un gintònic. Ah. Amb Olives? No, amb el Marrallanes. Ah, com Mataganes. Però ara estic en la puta calla. Molt bé, ara pots fumar. Sents bé? Sí, ara sí. Ara he sentit millor. Ara estic vigilant que no em fotin el meu gintònic. Ah. Perquè hi ha molt espavidat aquí. Bé, això sí. Jo dic, queda alguna cosa? Sí, els que paguem. Els que paguem. Ara ja.
Posem-la irònicament de seriós. Si a Espanya no li queda res, ja no és res. El senyor Rajoy, que surt poc, però quan surt, heu vist la cara de peta. Home, que pobrec. A mi aquest tio, jo li tenia manies, però ara ja em fa pena. Ara ja... Si ara el veig allà, aquell posat, he de dir, hòstia, la que m'està cayent. Per tot arreu, em creixen els eranos, em són petits els elefants... Jo, tot. Una cosa...
Sí, ens n'hem d'anar, segueu conscients, ens n'hem d'anar. Escolta'm una cosa. Ens portarà a la ruïna, ens portarà a la ruïna. Bueno, ja ens han portat a la ruïna. Escolta'm una cosa. Ja serà irrecuperable. Però calla, home, Gonzales. Escolta'm una cosa, Santi. Tu que ets una persona d'allò, d'allò, d'eïda, que deia, no? De què? Ah, l'eïda. L'eïda.
quan diuen que Espanya corre el risc d'una intervenció... No, ja està intervinguda, home. No, no, és que és això. Què significa que ens intervinguin? No, que corre vol dir que... Corre, corre. Corre, corre. Jo tinc entès que la intervenció és que els...
No, que ja no manes. A la intervenció és que ja no manes. Que ja no manes, que et manen... Millor. No, no, no, és el que està passant ara. Bueno, però de totes maneres, si els que ho estan fent ara no ho estan fent bé, doncs que vinguin aquells a veure si millor ho faran. No, no, és que ja ho estan fent. No, sí, sí, no, a mi em sembla bé, eh? Ja ho estan fent. I així ens acabem de tonteries, que si m'intervien és que si no... No, però el problema... No, jo és que el problema el veig des d'un altre punt de vista, el veig com a català.
O sigui, si alguna opció teníem de ser la Suïssa del Sur, per dir-ho d'alguna manera, doncs s'esfumarà perquè Espanya acabarà engolida per Europa. O sigui, jo no sé si això ho han provocat els alemanys, que no crec.
que no crec, però que aquests són molt llestos i aprofiten la benentesa de la primera de canvi, això segur. Llavors, aquests han vist l'ocasió de fotre la tercera guerra europea, però aquesta vegada sense canons ni cascos, que els hi surt sempre malament. Clar, és que ja... Ara anem a provar-ho a cop de talonari. Llavors, clar, per solucionar-ho a cop de talonari, tu per poder comprar la voluntat de la senyora del pis de dalt, que has de fer que s'hi estigui passant gana,
Ho tens més assegurat, vaja, diria jo, no? Doncs això igual. O sigui, perquè tots acabem abraçant el que ens posin d'abans i el que sigui, hem d'estar molt de gana. Clar. Llavors, clar, estan agafant tots aquests països així, exòticos, que ells deien ells, no? A mi m'ho han dit, ah, Espanya és un país exòtico. Ah, sí? Sí, i tant, i tant. Quan jo vaig començar a viatjar em considerava com una espècie d'això, de votant, no, de post-oixisme. És una gent exòtica.
Sí, sí, i la passeta era una moneda exòtica, la passeta, la piastra, i el dracma. Això eren monedes que la gent se'ls mirava i deia, hòstia, és maco, eh? Sí, és maco, però això té color aina, sí. Sí, tots colors que tenen. Bueno, doncs el cas és que, vull dir, tots aquests països que abans érem exòtics, després de cop i volta en un moment donat va semblar que érem qualsevol cosa i s'ha vist que no ho érem, no és que ho hem sigut i hem deixat de ser-ho. No, és que no ho hem sigut mai. És que no ho hem sigut. No ho hem sigut.
Doncs resulta que tots aquests serem absorbit. I està, qui quedarà fora d'aquesta jugada? Doncs Inglaterra, segur. Sí, bueno, els ingressos són molt seus. Perquè això ho tenen molt clar. Però nosaltres ens hem d'arruïnar. La prova és que els ingressos ja no van voler agafar l'euro. Ens van continuar amb la lliure estetlina, m'entens? Mira, a mi i el meu no m'ho toquis. I nosaltres, no, l'euro, l'euro, que ha de poder-nos, som europeu, ja som europeu, basta, trepir-la, m'entens? És a dir, va...
Llavors, amb aquest toc, vull dir, ara hem d'acabar amb una legislació europea, amb un banc europeu, la Banco d'Espanya, per això se l'han de carregar, i bueno, ja se l'ha encarregat, o sigui, ja no recupera aquest. A veure, una cosa està clara, si volem realment fer una unió monetària, s'ha de començar per fer una unió financera.
Si no, la Unió Monetària no funciona. Bueno, no. Ui, i més coses, i més coses. Més coses, sí. S'ha de tindre això, s'ha de tindre un sistema legal. Com un sistema impositiu. Les garanties jurídiques que siguin les mateixes aquí que... Exacte, les mateixes garanties, un sistema impositiu. No, no, que arribi un alemán aquí, amb el seu criteri, per exemple, amb el seu criteri del que és muntar un negoci, no?, i quines garanties té, o sigui...
quina seguretat té de què cobrarà, o el que sigui, i arriba aquí és una broma. No pot ser això. I després, per l'altra banda, representació exterior. Que és això que l'Iran està fent l'Iran a Síria. Síria està fotent el burro i tal, no? I resulta que els Estats Units diu no sé què, l'altre diu no sé què, i nosaltres hem de dir que diuen els francesos, els danesos, els italians, els espanyols.
No, jo sí, jo no. Aquest és el gran problema. Moneda única, fiscalitat europea. Sí, senyor. Fiscalitat, o sigui, pagarem un impost, tipus la taxa americana, que va... On va aquell diner? Aquell diner va al govern nord-american. Luego Oklahoma té els seus impostos, i les seves lleis, i les seves particularitats, però...
el govern federal dels Estats Units té un impost que és el seu caler. Bé, doncs això igual. I després, unes garanties, diguem, unes garanties bases, el que se'n diuen als Estats Units lleis federals, que aquelles són per a Florida, per a Alaska i per a California. I després hi ha les lleis particulars de cada lloc que suposen com volen. I això és el que estan fent. I qui vol fer això? Qui vol fer això? Doncs la cancillera alemana, que és l'avis mar número 2,
I què vol fer-ho? I si no, recordeu el que va fer Alemanya quan va unificar les dues alemanes. Qui ho va pagar? Europa? Home, clar. Clar, van muntar una altra crisi i ja està. I com que poden, ho fan i s'ha acabat la història. Ara, clar, no és un diar. Vamos a muntar una crisi que vamos a dar por culo a todos los del sur porque nos conviene. Això no t'ho diran mai, m'entens? I resulta que jo crec que el Sarkozy...
Ja hi érem, aquesta història. A l'Holande, com ha tingut que fer una campanya diferent de tota la polla, doncs... I a la Sarkozy, d'on té? De la dreta. I la senyora aquesta, d'on té? De la dreta. I el senyor Rajoy, d'on té? De la dreta. Doncs ja està. Veus, jo per això sempre dic bona nit primer al de la dreta. Lligueu el cap. On tens ara, Marc? No d'aquí quatre dies, perquè si fos d'aquí quatre dies encara. Però primer tenim que llepar el terra, no entens?
Estiguem llapant el terra, perquè això ja fot pena, eh? Ja fot pena. Ahir a les 5 i mitja de la tarda hi havia dos mansanes del Passeig de Gràcia que hi havia un puto cotxe. Ah, no? No, és que no, però és que avui a les 11 del dematí mires el carrer Berlín, que és una via ràpida, i no veus cotxes, tu. Que la gent ja no gasta ni en benzina. Home, clar. El s'havia vist, en aquest país la gent no menjava, però anava amb cotxe. Ja. Doncs això arribi aquí, això ja estem... Això sí.
Tenim la misèria a sobre. Tenim un índex de nanos que l'únic menjar que fan, a la part que fan, és el col·le. L'únic que fan és el col·le. Estem entrenant la misèria. Jo vaig dir, ens tornaran als 70-80. No, ens tornaran als 50. Als 50. Sí, sí. Bé, doncs aleshores una cosa, Santi. Entra dintre el bar, que no sigui que algú es vegi el teu gintònic.
No, no, l'he tingut tota rata controlat. Molt bé. Per cert, saps qui tinc al costat? Qui? Uns alemans. Ah. I com que jo ispechedeuts, deu guts, els vaig a veure, que ells no ho saben, però jo els escoltaré a veure si són espies. Doncs molt bé. Vale, vinga, adeu. Adéu. Adéu. Doncs ja va ser l'hora de fer una pausa, oi? Sí, sí. Deixem que el Lucas ens posi un tema musical.
Bé, jo havia preparat un tema que a l'Armand segur que li fa il·lusió. Ah, sí? És de l'Eric Clapton. Ah? Bé, potser... Ha pensat a posar-les als Rolling Stones, com avui era l'aniversari del... Ah, doncs no. Bé, però és igual. Doncs vinga, doncs... Eric Clapton, Armand, aquest senyor. Eric Clapton, perfecte. Vinga, va. Un clàssic. L'Eila. Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
If I saw you in heaven Would it be the same? If I saw you in heaven I must be strong
Because I know I don't belong here in heaven. Would you hold my hand with my soul in heaven?
Because I know I just can't stay here in heaven. Time can bring me down, time can bend.
Fins demà!
Hola. Hola. Hola, Armand. Hola. Bona nit. Hola. Posa-li la cinturia de l'Armand. Sí, això. Que li agrada. Mosa-mola. Si la trobes. La semanela. Bum.
Doncs fa una hora i 38 minuts que hem començat el programa. Doncs això. Bé, ja hi som. Què? Què sopem? Què sopem? No ho sé, tu què soparàs? Una coseta ràpida. Ràpida? Té que ser ràpida? Estic malament, eh? Sí? No, bueno, sí, rapideta. Cintes de sèpia amb salsa de melsa. Cinta de sèpia amb salsa de melsa de sèpia. Sí. Fàcil, fàcil. Surpregiret de ceba i all, més all que ceba.
Més all que ceba. Sí, més all que ceba. Què, són... Ah, vinga, home, que hem de parlar d'esports. Sí, serà que ara hi ha un candidat d'esports, ara, uf. Bueno, això, sofrecident de ceba i all, una miqueta més d'all que de ceba, un got de vi blanc, un de vi ranci, mig de vi ranci, perdó. Sèpies, evidentment, que les netejarem, guardarem la melsa, enrotllarem...
Les sèpies ben enrotlletes, les embolicarem amb film. I es talla? A congelador. A congelador. Quan comencen a estar allò tieses, les traiem, les traiem del film, i les tallem finetes. Si tenim màquina talla fiambres, doncs millor. Si no, amb el ganivet, un ganivet que talli bé, xap, xap, xap, xap, tallem ben finetes i ho guardem. Agafem les potes de la sèpia, una mica d'aigua,
just cobrir-ho, posem a bullir i fem una mica de brou amb les potes de la sèpia i la melsa. Una vegada això bullit i tal, posem la melsa a dintre, que acabi de fer el caldo i de més, i tot això ho passem pel trúmics. Ho hem triturat pel trúmics, que quedi una pastota, una pastota tal. Això apaïlla amb el sofregit i afegim el got de vi blanc,
I el mig de l'ansi. Deixem reduir una miqueta, a poc a poc, perquè si no, com que hi ha la melsa de la sèpia, es cremarà. Si veiem que queda fort, perquè la melsa de la sèpia a vegades és molt fort, s'hi pot afegir una mica d'aigua i rebaixar-ho. Sal, pebre, el que faci falta...
Agafem les cintes de sèpia i... A dintre. A dintre. Dos voltes, res que just quedin blanques, i punt 2. Ja està, se serveix, es menja, i punt 2. Va bé acompanyar-ho amb patates tornejades o amb patates escaldades i morides, i tallades a rodanxes o...
o tornejades i això, amb unes padratones i... I vi blanc. I vi blanc, exactament. Per exemple, no ho sé, qualsevol. Qualsevol. Molt bé. Un cora o qualsevol cosa d'aquestes. Doncs que vagi de gust. I tant. Vinga. La semanela! La semanela!
Doncs hem arribat ja al moment de l'últim espai del programa, que és l'espai esports, futbol, tenim aquí a poc que comença l'Eurocopa, els jugadores que se lleven, però hi ha hagut fa poc, concretament ahir, una sentència del Constitucional que diu que desestima un recurs del govern del senyor Aznar
sobre un article, l'article segon de la llei de l'esport català, en el que deia que fomentava les seleccions esportives catalanes. El govern del senyor Nadal va dir que això era anticonstitucional i el govern constitucional ha dit que no.
que les seleccions deportives catalanes podran participar en competicions en àmbits supraautonòmics, és a dir, en un ambient internacional, sempre i quan no se produca la confluència de sus intereses con els del Deporte Federado Español en su conjunt. És a dir, això, de totes maneres, hem de tenir en compte que és una reafirmació també de la llei de l'esport basc, en la qual deien exactament el mateix. Les seleccions
nacionals catalanes, basques galegues i tal podran competir en competicions internacionals sempre i quan no ho faci la selecció espanyola vol dir a les villes no, és que a mi això hi ha quatre seleccions que espatllen a mi això jo vaig més lluny imagineu-vos per exemple que Catalunya digui nosaltres ens presentem
al campionat del món de futbol amb la selecció catalana. Si la selecció espanyola es classifica per jugar al campionat, nosaltres sabem que no podem jugar, però si la selecció espanyola no es classifiqués, com no intervé la selecció espanyola, si podrien intervenir les selecció espanyola.
No ho sé si pot arribar a Magdalena. No, però suposo que la inscripció ja no la deixaran fer. Quan facin el sorteig, tu imagina't que a la catalana i a l'espanyola els toca el mateix. És que si hi ha la selecció catalana, pràcticament no hi ha l'espanyola. Jo això ho veia com, per exemple, ara el Villarreal B ha de baixar de categoria perquè el Villarreal A baixa de categoria, no poden jugar tots els junts. Bueno, però és que sigui el mateix. Si la selecció espanyola baixa de categoria...
Però va haver-hi un any que el Barça Atlètic, quan era Barça Atlètic, no va poder pujar a primera. De fet, això fa molts anys, el Barça tenia un filial que era l'Espanya Industrial. L'Espanya Industrial va pujar a primera i aleshores li van canviar el nom
van crear una altra entitat totalment independent, que va ser la Unió Deportiva Condal, i el Condal va jugar a primera divisió, i era el filial del Barça. El que passa és que, en aquell moment, quan va posar a primera, els van separar, van crear un altre club, i va jugar a primera divisió, el Condal.
Però anem a veure. Fem el supòs que tu has posat, no? No, no. Ja, ja, ja. Però, a veure, per poder-se classificar per jugar la fase final de l'Eurocopa o del Mundial, és igual...
Tenen que apuntar-se tots dos a la preliminar. Ja sé que tot el que ha dit és una bajanada i que no... Aleshores vull dir que els hi diran que no. Però, de totes maneres, és un primer pas. Sí? Tu veus com ho veus? Jo crec que és un primer pas. Home, fa 4 o 5 anys, o potser menys, la selecció catalana de hockey patins va jugar a un campionat argentina perquè era, no sé què era, i Espanya no participava. Era un campionat de seleccions. De seleccions, però Espanya no participava. I no participava perquè no sé què era. Sí, a Fresno.
va ser com haver-hi tot el merder de la selecció Catalunya jugava a la categoria B i per guanyar aquest campionat pujava a categoria A i va haver-hi una votació a la federació i la federació espanyola va moure fins i tal perquè sortís que no crec que aquella final la van jugar si no estic confós Catalunya-Andorra
La final de la grup B, de les seleccions B, la final la van jugar Catalunya-Andorra. A mi, sincerament, el que em sembla és que és una manera diplomàtica i elegant de dir, bueno, us deixem muntar la selecció, però no jugareu enlloc.
Bueno, ja ho veurem, ja ho veurem. On podem jugar? A Villas. A Villas, a Villas. Igual que... Igual que en el concert econòmic, jo sempre dic per què no podem tenir nosaltres un concert econòmic... Isidre, bona nit. Hola. Estic bufant, estic bufant ja. Estàs bufant? He sentit aquestes coses. És que sí, fan bufar, eh? No sé si tenim a l'Emili també...
Que tenim selecció d'aquí? El que anava a dir, igual que jo dic per què nosaltres no podem tenir concert econòmic, que diuen que no és constitucional, si els bascos i els damarresos el tenen, si el tenen, és que és possible tenir-ho, doncs amb això de les eleccions, concretament del futbol, per què no la podem tenir, per què no podem jugar, si Anglaterra, Escòcia, País de Gales i tal, doncs sí, juguem.
Perquè tenen federacions independents. Bé, la Federació Catalana de Futbol és molt més antiga que la Federació Espanyola de Futbol. Tindrem concierto, però concierto económico. Tenim un concert. I una altra cosa ja que estic parlant d'això, quan a la final de la Copa del Rei vaig estar veient Inter Economia Punto Pelota. Basoquista. Sí, no.
No, perdona, Emilio. Quan es guanya s'ha de veure en la economia. Li va la marxa, eh? Jo el vaig veure abans que se jugués al partit. Hi havia molts SMS dient ¿Por qué queréis jugar la Copa del Rey si no queréis ser España? ¿Dónde vais a jugar si hicierais la federación de todo? ¿Qué vais a jugar con la Gramanet o no sé què? I jo sempre, quan llegeixo coses així, doncs penso que Mònaco, que és un país independent, que té la seva federació
pròpia de futbol i el Mònaco juga a la Lliga Francesa. Això aquí no passaria, eh? Això aquí no passaria. No podem jugar amb la Lliga Francesa? Ah, nosaltres? Home, no crec, no. Per què no? Home, hi va haver-hi, crec que era president a les èpoques Mirosans, que hi va haver-hi un merder amb una final de Copa,
va haver-hi una frase inclús em sembla que era del Milo Sanz cap a una senyora d'un jerifalte però que ara no me'n recordo bé bé de la frase però que el Barça va estudiar la possibilitat de sortir-se de la lliga espanyola i jugar a la lliga francesa lògicament en aquella època era molt més complicat que ara no ho sé eh
Jo no crec que ho deixessin fer. Seria un liu brutal. Jo això de les seleccions em sona a això. Em sona a dir, bueno, va, teniu seleccions, esteu contents, són legals, però tranquils que no jugareu res per a seleccions. Avui, com es diu, el ministre d'Incultura, em sembla que era? D'Incultura? Sí, d'Incultura. Al govern aquest.
Ah, el ministro de Deportes, Cultura... Sí, aquest és de tot, de tot una mica. Sí, i d'igualtat, no, la d'igualtat és la mato. Doncs escolta, que sí que dic que sí que podem jugar a deportes regionales. Autòctonos, deia. Autòctonos. Sí, sí, autòctonos.
els bascos poden tallar arbres i aquestes coses sempre i quan no es presenti Espanya o Espanya no tingui una federació pròpia o una presentació pròpia és a dir que ja s'encarregaran de fer una selecció per tocar la pera va ser que no no i tant si va ser que no és igual si a més em sembla que hi ha quatre seleccions que Espanya no té sí una és el crouckel aquest o no sé com se diu és que és de conya
que juguen amb la xistella aquesta ara, però no és igual. Si és per tocar la pena, es munta ràpid. La espanyola, una selecció... De fet, sempre ha sigut així. La primera federació d'envol que va haver-hi a Espanya va ser la federació catalana. Home, no tenien els jamaicans on els que tenien la selecció de vops? De vops, sí. I tot. Hi ha selecció de vops a Espanya? Sí. Sí, sí.
No, no hi ha pistes per córrer, però sí que és. Esclar, bueno, m'has tirat pels camins dels parques. És increïble. És increïble. Bueno, ja heu llegit la notícia, no?, que el senyor Guardiola ja ha dit als seus representants que li poden buscar equip per aquesta que comença ara, no?, sinó per apropiar. Bueno, em sembla perfecte. El Chelsea, de cap. El Chelsea, o el Maldon. Deien aquesta setmana que s'hi he entrevistat amb l'Abra Mòbic. Em sembla perfecte. Sí, no? Sí, i tant.
Una final de Copa d'Europa, Barça-Chelsea de nou. No, per mi sí, el guardiol ha fet la seva fèria en el Barça, ha plegat, a partir d'aquí que foti el que vulgui. Sí, sí. Home, que apunta la Premier, jo diria que té molts números, no? No ho sé, però també per a Itàlia també... Sí, sí, jo crec que... Això que ell planteja, a Itàlia vols dir? Eh? A Itàlia vols dir algun equip que vulgui jugar, com no fos el Milán? Bueno, és que pot ser Milán, eh? O la Roma. O la Roma.
Home, la Roma s'ha sigut el primer equip que ha jugat això una mica europeu. Està més content, no, Emílio? Home, i tant. I tant. Ja em vaig posar content quan m'han fixat l'Uiz Enrique, el que passa és que després l'han fet fora. Un caràcter una mica raro, eh, l'Uiz Enrique? Sí. Si dieu que ara es dedicarà a córrer triallón o no sé què. És el seu. És el seu, sí. En fi.
I, bueno, ja he dit a Guardiola que aquell no tornarà al Barça perquè està convençut que el Tito no lo farà de conya.
Sí, perquè no ho té a fer bé. O millor també, clar que ho pot fer. Quan de menys que li tinguin 3 o 4 partits, no? Sí. No fotit com a guardiola, que el primer partit ja el volíem fer fora. Ja el volíem fer fora, pobret. Pàcticament, l'estil de joc i tot plegat serà, si més no, similar a els anys passats. Sí. Però el difícil serà conjuntar una mica, vull dir, si entra gent nova, que algun entrarà, si no aquest any o l'any que ve. Bueno, però si entra el Jordi Alba...
No, que sàpiga controlar el vestuari. Jo crec, de totes maneres, que sí, eh? Veient-li la cara... El Reixac, jo l'altre dia l'escoltava i deia que la gent que no es pensi que el Tito Vilanova és un tio així tal, diu que té una mala llet increïble. La cara la fa, eh? Té més mala llet que el Guardiola. I ha de ser una persona... Però veient-li la cara, diu que és un paio enèrgic i que no el poden turejar així com així...
i que si ha de fer com va fer Guardiola amb el Ronaldinho que no no se li cauran els anells per fer-ho com que no ho sé el que sí crec que hem de fer és donar-li un temps això està clar ja està hem perdut el Cuenca durant 6 mesos sí, a l'agost tornarà entre 4 i 6 mesos avui deia el doctor Pruna deia que
Si tot va bé, creuen que a l'agost començaran a entrenar ja. O sigui que... Bueno, també es parlava de la possibilitat que fos un dels que... Marxés. Marxés. El Tello va ser. El Tello sembla que té tots els números, eh? Sí. Però jo suposo que tots aquests que marxen seran tipus la marxa de Bojan. És a dir, te'n va... Però no era de recompra. Però... Sí, sí, mans de dits.
Van sedits. De fet, si el Milan no paga, que ha de pagar la segona part de Libre, a Libre hauria de tornar. Per favor, no. Com el Milan darrerament està una mica malament, de diners i tal, i el Berlusconi sempre sé que vol marxar, no sé si no tornarem a veure Libre. Sempre li podem vendre al Madrid.
Ah, sí, estaria bé. Sí, però com el Mourinho diu que li agradaria... Sí, home, perquè l'Ibre i el Ronaldo... Home... Festival Pots Boni cada dia. Sí, sí, i tant. Dos egos a tope. Va, no? Ara, fem-la.
Qui, al Madrid, fixa el Drogba? Sí, bueno... No m'estranya, eh? Home, i tampoc. Jo crec que és un bon jugador pel Madrid. Jo continuo opinant el mateix del Drogba. I pel Barça, eh, també. Sí, però el seu caràcter és més del Madrid que no del Barça. Jo pel Barça no el vaig ser el Drogba. Jo el Drogba... Bueno...
És el jugador que no tens? Sí, clar, home, n'hi ha molts que no tenim. Collons, mira, tampoc tenim el Ramos. Però aquell el fiques en punta contra els defenses, contra els centrals, i el tio, ell sol baixa pilotes, te les passa... Sí, però considerant que aquesta temporada no, però després dels Mundials de Brasil, segurament vindrà el Neymar... Bueno, dos anys el tens. Mentrestant podem tenir... 35. Jo no crec que sigui una bona opció. Bé, a 0 euros, eh?
Sí, sí. Només faltaria que vingués cobrant. No, no, cobrant cobrarà. No, no, cobrant cobrarà i la seva fitxa no és de 4 euros. Cobrarà de contracte. Ah, però escoltiu d'aquests amb la fitxa que té no es pagaria traspàs, però bueno. Jugaria pocs partits i estaria d'acord. Amb la fitxa que té pots tenir altra gent. I aquest seria per treure'l el dia del Barça-Madrid. Del Madrid. Pepe. Sola por Pepe.
A veure si té pilotes de fer-li en aquest local i fan els petits. El PP ha brutarat que està igual sí. Escolta una cosa. Vosaltres heu sentit allò que es diu sempre que quan el Barça guanya això fa augmentar la població catalana o la població de culers per celebrar-ho després de la victòria. La gent de fotre aquí quins col·logos.
Això és científic? No ho sé, però bueno, aquests últims temporades del Barça sempre sembla ser que la pròpia plantilla, doncs... De moment ha confirmat l'Antonela Racuzzo, ha confirmat que efectivament està embarassada. Però tu on sents aquestes notícies? Això és a punto pelota? Sí. Hi ha una altra senyora que es diu Yolanda Cardona, que no sé si sabeu qui és,
Tu ens ho diràs. La senyora de Víctor Valdés, que també està esperant, i la senyora de José Manuel Pinto Colorado, que també està esperant un nen. I tot això per la Copa del Rei? Eh? Tot això per la Copa del Rei. Són d'abans de la Copa del Rei. Jo crec que són d'abans del Barça-Madrid, de l'últim partit de Lliga-Barça-Madrid. Són d'abans.
Però bueno, que està augmentant la població culer. Bueno, aquests podran mantenir els fills, no tenen problema. No, i tant que no. Però no patirem per ells. No, no, no. Bueno, ara ha de descansar. Tenim l'Eurolliga, l'Eurocopa. Perdoneu, quin és l'afillatge que ens cal?
Jo crec que un defensa amb lateral esquerra cal. Parlen de l'Alba aquest, no? Sembla ser que ja l'hi ha dit el València. Sí, però està fet, però ahir va haver-hi una jugada molt estranya, que van comentar, que és que... No, han anat pel defensa aquest del Tottenham, el... El Dane, sí.
I que ja té preu, 42 milions. El Jordi Alba se li sembla que ja li ha dit al València que la temporada que ve no es renova pel València. I està parlant també del Thiago. Jo crec que si portessin el Thiago. Sí, però el Thiago no és central. I potser si no hi havia el Thiago sí que portarien el Bail. I t'haigut una mica de campanetes. Jo, sincerament, crec que un deu anteixi entre no cal.
Ah, però el Bail i l'Albes, si segueix els dos jugar a l'hora, quin problema, no? Tenim Pedro i Villa no cal un. No cal. Un lateral a l'esquerra. Aquests dos laterals se'n van cap a dalt i a l'hora de baixar aquí baixa. Per molt que diguin que la Vidal podrà... Espero que sí que pugui jugar algun partit. Difícilment, no? Però tota la temporada i en primera línia no crec que pugui estar. Però, bueno, pot ser... I el que podria ser que fos l'última oportunitat de traspassar en condicions real l'Albes, eh?
Sí, també. Ho hem de deixar aquí, ens queden 5 segons perquè siguin les 10 de la nit, que és l'hora de acabar. Que tingueu un bon cap de setmana i ens tornarem a sortar el divendres. Doncs molt bé. El divendres. Doncs molt bé. Sigueu molt feliços, fins divendres. Doncs fins divendres. Adéu-siau. Adéu-siau a la nit. Bits, molt més que nits electrònica. Bits, molt més que nits electrònica.
Bits, molt més que nits electrònica.
Molt benvinguts a les Nits Electròniques, o el que és el mateix, molt benvinguts al Beats. Avui ens podreu sentir en format de sessió. Sentirem una sessió d'un productor desconegut anomenat Alet.
És una sessió en la qual viatjarem des dels terrenys més foscos del dubstep, de la bass i de la UK Music fins al tecno més clàssic.
Sentirem temes de productors com Christian Vogel, com 2562, com Martin, com Sargent, com Samuel District, com Escuba. Sentirem molta, molta, molta varietat. Això sí, tot bo. Una sessió trepidant que hem recuperat pel beach d'avui.
Tot just està entrant un fantàstic clàssic de Joy Beltram.