Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu móvil. informatiucomarcal.com
Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues. La desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
La... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la...
Molt bona nit, són les 8 en punt de la tarda d'espre. Esteu sincronitzant ràdio d'Esver, l'emissora municipal de Sant Just, i ara mateix comença... la desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Bona nit, benvingut. Ben trobat, senyor Escazóquio, i bona nit. Una mica més cap allà, també a la dreta, tinc el senyor Marc Simón, a la mar. Bona nit. No tens el microinces.
Torna a saludar l'audiència. Canvia't el micro. Agafa'n un altre. El blau, el vermell, aquest mateix. A veure si aquest funciona. Bona nit a tothom. A veure, torna-ho a dir. Bona nit a tothom. Repeteix amb mi. Bona nit a tothom. Perfecte, ara sí.
I bé, com sempre, doncs esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, de l'Hermán García, que no ens ha dit res avui, és suposar que vindrà, el Josep Maria Montes, que ens ha de fer la predicció del temps, el Mariano Bonfárez, que aquest no falla mai, està a casa seva a Madrid, però sempre està disposat a participar a la desvernada, l'Isidro Inglés, la Núria García, que no se va ensenyar perquè estava malalta l'altre dia... Sí, el dimecres estava una mica cascadilla. I avui encara no ha arribat, ja ho veurem.
L'Òscar Ramos i París, que lamentablement no hi serà avui tampoc. Esperem que quan acabi aquest mes d'octubre sí que s'incorpori definitivament a la Desvernada. I avui tenim la presència magnífica de la Carme Verdoi amb nosaltres. Carme, benvinguda, ben trobada i ben tornada. I quan vulguis comencem. La Desvernada. Avui és divia 18, 18 d'octubre de l'any 2013.
Semana 42 de l'any 2013. Han trascorregut 291 dies de l'any 2013 i només ens queden 74 de l'any 2013.
Molt bé, molt bé. I per què avui tant 2013? Perquè estem al 2013. Vale, 2012 més 1. No, no, si no és pel número, si jo no soc supersticiós, que mai havies dit tantes vegades l'any en què estem. No, és clar perquè si hi ha algú que no ho sap. Estem a l'any 2013! Ara, final d'any. De totes maneres, falten 74 dies com falten, si no ho sap...
És igual ja, no? Ja no passa res. Però després li ha de sumar un i si no sabia quin any estàvem li ha de sumar un. El sol ha sortit quan eren les vuit i set minuts al dematí i s'aposta quan eren les set i sis minuts de la tarda.
i la lluna ha sortit quan eren tres quarts de 7, més o menys, i es pondrà demà al matí a les 7 i 27 del matí. Hem de dir que avui tenim un
Aquesta és l'eclipsa de luna.
El moment d'algir. Serà cap allà a les 11, dos quarts de 12. Però no espereu que la lluna desaparegui. És una eclipsa perimetral, que és com si algú anés apagant la llum a poc a poc.
Apaga la llum, la llum de la lluna es va apagant a la mà i després es torna a encendre, però no s'acaba d'apagar del tot. Una cosa curiosa. Anem a demà. Bé, demà el sol sortirà un minut més tard que avui, a les vuit i vuit, i es pondrà dos minuts més d'hora que avui, a les set i quatre. Això és per poc temps. Ole, Núria!
No, és al revés. Primer es tanca i després s'aixeca. Molt bé, Núria, no et preocupis. Encara ets jovenada i encara tens de prendre a tancar una porta. Sí, si he pogut. Bé, que deies tu que... El sol, deia. Sí, deia jo que això és per poc temps, perquè si no estic confós, sembla que és la setmana que ve.
Normalment és l'últim cap de setmana que ve. El cap de setmana que ve, canviem l'hora, s'enrellotja. Ja sabeu, dissabte s'enrellotja, es canvia l'hora. Ja parlarem. Bé, la lluna demà sortirà a les 19 i 22, gairebé una hora més tard que avui, i es podrà també gairebé una hora més tard
que avui, que és a les 8 i 31. I hem de dir que la lluna està plena. Plena, sencera. Aquesta nit truita de patates. Exacte. I si no hi ha núvols, com la lluna està plena, es podrà veure aquest fenomen meteorològic.
Metrològic? Vols dir que es diu metrològic? Astronòmic. Jo penso que és astronòmic. No sé, a veure, la Núria que està estudiant, com es diu? Metrològic o astronòmic? Bé, la Núria... Núria pone cara de circunstancias, se acerca por la banda derecha, sigue pensando... Gastronòmic. Gastronòmic?
He pensat el mateix, dic ara què té a veure. Com m'ha dit tuita de patates. Jo he pensat, mira, l'harmànic comença abans a l'espai. Jo crec que meteorològic és més a si fa fred o fa calor. Si plou o no plou. Si plou o no plou, li preguntarem al físic. Bé, anem als aniversaris, gent que fa anys avui. Aquest senyor, Jean-Claude Bandame.
Senyor Belga, especialista en arts marcials, amb xufitsu, ximfugi i kung fu. Bueno, coses d'aquestes, sí. I King Boxing. King Boxing. King Boxing. Fa 53 anys. Encara tenim vist els un norris i l'altre... Sí, el gordo aquell. Sí, encara té per fer pel·lícules, en Claude Van Damme. I tant. 53. I tant.
Bé, uns quants més en té un home que ens pot fer desaparèixer ara mateix. Ara mateix, bé, i... i ja no hi som. Nooo! És joveneta, és joveneta. És el Juan Tamariz. 71. Premi de màgia còmica un grapat de vegades. Tio extraordinari. Sí senyor, sí.
i una mica més que en Joan de Maris, concretament, 87, fa un senyor també que és un mac de la música, Chuck Berry. Sí, senyor. Anem a les efemèries, vinga. Coses que van succedir el dia, com avui, 18 d'octubre. De 1614, 100 anys abans. Exacte, correcte. Felip III va casar ràpidament, prematurament, el seu fill, el príncep Felip, de 9 anys d'edat, amb Isabel de Bobó. Bobó.
que només en tenia cinc. Exacte. Que era filla d'Enric IV de França i era tot això per eliminar les discrepàncies que tenia amb la Maria de Médicis, regent en nom del seu fill Lluís XIII. Que era el dels mosqueters. Sí, senyor. El dels mosqueters. Hem de dir que aquesta història la podeu més o menys conèixer gràcies a una pel·lícula fantàstica que es diu El rei pasmado.
Sí, senyor, sí, és veritat. Ja són una mica més grandets, el Felip, que després seria Felip IV, i la Isabel de Boubó, són una mica més grans, i és el pas marote del rei, que volia veure la seva dona, que no l'havia vist mai, que s'havien casat, que ell tenia 9 i ell ja tenia 5, i, clar, arriba un moment i diu, què passa aquí, no?
Isabel de Bubó? No serà que s'han deixat una R? No, no, no. L'han escrit bé. Isabel de Bubó. Bubó. Ho posa aquí. El d'ara és Juan Carlos de Bubón i Bubón. Ja? Ja. Anem a l'any 1781.
El senyor Colwells va signar la seva capitulació davant de les tropes franceses de Degrasse i de Fayette i les tropes rebels de Washington i amb això es dona per acabada la anomenada guerra de l'independència de les colònies americanes. 1781. Vuit anys abans de la revolució francesa. Exacte, sí senyor.
El 1867, el secretari d'estat nord-americà, William Seward, va comprar Alaska per 7.200.000 dòlars. A qui li va comprar? Els russos.
Els deia en edició, per què volem això de l'Alaska aquesta, no? Sí, és un tros de gel que no serveix de res. 7.220.000 dòlars, va, vinga, va, fet. De fet, uns quants anys abans, li havien comprat l'illa de Manhattan als indis per 4 d'uros. Sí, aquell ja els hi va sortir més baratos. Més baratos, sí. 1986. Ara poseu-se tots en peu.
Està el dia com avui, 1986. Fa quatre dies. Fa quatre dies. El senyor Don Antonio Samarang va dir allò de, a la vila de Barcelona, Espanya. Ens acaben de donar els Jocs Olímpics de l'any 92. Avui, avui.
Seria migdia. A la una, potser. Una mica més tard, perquè jo em sembla que poca estona després me'n vaig anar a dinar. Jo estava treballant. Vam començar a picar clàxon pel carrer. Molt maco, eh? Molt maco. Va, està molt bé. Anem al Sant Ural.
Jo vull fer una pregunta. La Núria Enset, això de les olimpiades del 92 em sembla que li ve molt de lluny, oi? No, no existia encara. Sí? No, no, no. Doncs vam fer unes olimpiades aquí a Barcelona l'any 92. Estava calculant, perquè de l'any 86 el 92... 6 anys. Van 6 anys. Sí. I no sé, he pensat que 6 anys per preparar-ho tot.
No, ja estava preparada, ja s'havia de presentar. Tens que demostrar que tens el projecte en marxa. I a més, amb l'Estadi Olímpic, mira què feia anys que l'havia fet. L'havien fet per les olimpiades del 35, em sembla, que es presentava a Barcelona com a candidat, però l'hi van donar a Berlín. A Berlín, sí. No, 35 no podria ser. No, 32 podria ser. Són anys parells, perquè són cada 4 anys i són anys parells.
Bé, anem al Sant Ural, sants d'avui. Doncs Sant Lluc Rosic.
El lluc evangelista. No. No? Bueno, se m'ha anat a la boca, escolta. Evangelista, deixeble i company de Pau. Cronista dels fets dels apòstols. Ja veus. I patró dels artistes plàstics. Mira, o sigui, dels pintors. Sí. I mira, avui és festa major. A on? Aquí, perquè avui és Sant Just. Sí senyor. Nen. Sí. Nen, era un nen. Era un nen. Màrtir. No, però aquí és el dia de Sant Just i pastor. I pastor. Ja.
que tots sabem qui era el pastor. No eren dos nens, Sant Just i Sant Pastor. El pastor és el pastor, però i el just? I també és Santa Trifònia. No, no, Santa Trifònia.
Emperatriu. Emperatriu no sabem de què. Tu la coneixes? Jo no, era emperatriu. Com a sissí. Sissí emperatriu. Abans has dit arts plàstiques, o sigui pintors. Pintor. També hi ha els escoltors. Sí, els escoltors sí. I els que fan manualitats, també són arts plàstiques.
Jo voldria fer una pregunta abans que continuïs amb el Sant Ural de Demà. Per què normalment sempre hi ha més sants al Sant Ural de Demà que al d'avui? No ho sé. Perquè tu trigues mitja hora aquí... i jo amb dos minuts hi he acabat. I això em posa gelós, tu. La setmana que ve tu dones el de Demà i jo dono el de avui. Ui, que mosqueo. Demà és Sant Joan de Breveu.
mort a l'any 1648, i Isaac Jogué, mort a l'any 1646, és a dir, un any abans que l'altre. Eren presbíteres, jesuïtes, i van morir... No, i a més a més d'ells, són sis companys més, màrtirs al Canadà. Suposo que els van matar els indis. Sant Pau de la Creu.
va néixer en una ciutat que es deia Obadá, 1694, memòria Roma, en 1775, presbíctil fundador de les Pasionistes. A principi he llegit Pensionistes. Jo ja estava al Rajoy per allà fotent màrtires. No, Pasionistes. Sant Pere del Càntare, franciscà, un reformador,
Santa Laura Verza i Màrtir a Córdoba. Quan és Santa Seralla del Perpètor Recorte? Cada dia. Avui i demà també Santa Seralla del Perpètor Recorte. Fins aquí això dels aniversaris dels sants i de tot allò, i ens anem a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana. De moment fa calor. La desvernada.
Senyor Montes, molt bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Me n'alegro molt. I vosaltres? Escolta, aquí ja et veurem les cares. Haurem bellit molt, em sembla. Sí, i tant, i tant, i tant. Espero que no, espero que no. Haurà passat molts anys. Us conserveu bé?
Sí, ben formol. Jo per les nits em poso el congelador. Amb aquest senyor no el coneixeràs, quan ho navegis. No? Què t'ha fet? S'ha fet l'estàtica.
A veure si... Aquest és un cartell permanent que té el Josep Maria. Va dir la setmana que ve que no hi serem, no, però... No, no, que és la següent. És la següent que no hi serem, sí. Ah, l'altra data. Sí, la del... No hi serem? No, es diu... Bueno, no ho sé, això s'ha de decidir entre tots, però crec que ni la Carme ni el Jordi estaran disposats a fer programa el dia dels... No, no, que... De los santos difuntos.
Anem pel cap de setmana, després el cap de setmana que ve tindràs que fer el temps més llarg, però avui només una setmana. Cap de setmana, com el tindrem? Doncs amb força núvol. De fet, en aquests moments estem entre dos fronts, una zona de núvols que portem
L'Eclipsa de la Lluna és un fenomen meteorològic o astronòmic?
Astronòmic. Astronòmic. Molt bé, Núria. Sí. Bueno, la Núria ha dit gastronòmic. No, no. He dit astronòmic. Molt bé. A veure, l'hora de sopar, no? Potser. Sí. No sé per què és que jo tenia que els meteors o els meteorits... Meteors. Meteors són el vent i la pluja i aquestes coses. Això mateix. I els meteorits... I l'amorfera. I els meteorits són una altra cosa. Això mateix. Rockes o pols.
que ve de l'espai i xoques contra la mosfera. Que són astronòmics. Som astronòmics. Molt bé, vinga, temps per aquest cap de setmana. Doncs el que estava comentant, estem entre dos fronts meteorològics, un dels quals ens ha creuat i molt feble, tan feble que no ha provocat pràcticament res, excepte alguna precipitació aquesta matinada, però molt feble, molt feble. I ara ve un parlar l'antic que està entrant per Galícia i Portugal.
Aquest és força actiu. Però no arribarà aquí. Sí, però pràcticament mort. De fet, torna a venir acompanyat de vents del sud-oest, que venen del sud de Portugal o d'Andalusia. Això mateix, i per tant de latituds inferiors, i per tant seguirem amb aquesta tònica de temperatures altes. Tot i els núvols de demà, que demà serà un dia com el d'avui, és in força núvols, el fred la veritat és que no arribarà.
No arribarà. Això, un dia bastant càlid. Bastant càlid vol dir que les mínimes avui sí que poden baixar una miqueta perquè la nit pràcticament estarà serena, quasi tota la nit. Però a partir de demà, quan es tapi, quedarem al voltant dels 23, 24 graus de màxima. I amb molta humitat. I amb força humitat, sí. Xafogor. Un altre cop, en aquest ambient lleuger i menys xafogor. Que vaja.
Aquests dies s'estan pujant les mànigues. És de massa. Parla de calor. És de massa. Parla de calor. Escolta, a mi... Per Tortosa, quin temps farà dilluns, dimarts i dimecres? Tortosa. Tortosa, sí, en posta. Després que passi aquest front, perquè el front passarà demà, llavors en ve un altre el diumenge, que creuarà durant el diumenge i torna a ser el mateix. És un front d'aquests Atlàntics, amb vents de ponent, secs, i, per tant, aquest sí que podria fer que hi hagués menys humitat,
Però això sí, hi haurà aquests núvols entelats, aquests núvols fins, que farà que no plogui, però tampoc faci un sol molt intens. Aquests fronts marxaran, i dilluns seguirem amb aquests vents de ponent, un altre cop, i amb sol, cosa que faria que les temperatures... Portosa, també. Cap amunt. ...siguin cap amunt. Per tant, dilluns sembla que les temperatures tornem a tirar cap amunt. I no només dilluns.
si no, dimarts, també els vents seguiran de sud-oest, potser reforçaran més encara i tot, fent que les temperatures tinguin tendència a pujar. Encara més? Sí. Realment és sorprenent com està aquesta situació, està molt estancada. I hi ha grans perturbacions atlèntiques a l'oest d'Europa i un anticicló al Mediterrani. I entre tots es crea aquest flux de sud-oest que a Catalunya són terribles. Terribles en el sentit de les temperatures. De les temperatures. I la secada que portem. Sí, sí, sí.
Ja veuràs quan arribi el fred ja. Sí, ja sabeu aquí que quan la cosa s'aturi suposem que llavors... Novesades, nevades i totes aquestes coses. Però els mapes a llarg termini, aquests mapes que utilitzem a deu dies o dues setmanes, insisteixen que de moment això no es produirà. És a dir, seguirem en situació atlàntica, sud-oest, ponents, i de moment situacions del nord o de l'interior d'Europa, de moment res de res.
i menys de precipitacions, ni cap gota freda que seria lo esperable almenys al període de setembre-octubre, que és molt típic aquí al medit de Ranyí, i que de moment no n'hem tingut cap. No hem tingut gotes fredes. No, no, gent. Esperarem. Ja sap, la setmana que ve un pronòstic una mica més llargat, perquè no tindrem programa el dia 1. I una cosa, saps alguna cosa de l'eclipsa de lluna d'avui?
Sí, sí. Molt bé, gràcies. Bon cap de setmana, Josep Maria. La setmana que ve, pensa que jo et preguntaré per pont de suart. Molt bé, vinga. Adéu. Adéu de la calor. Adéu. Adéu. La setmana!
Bé, doncs ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem trobat pel món de la informació, però abans hem de donar el regalat. Sembla bé, Núria? Perfecte. Molt bé. Doncs mira, resulta que el passat dia 25 de juliol, l'anomenada Oficina Española de Patentes va registrar a nom del senyor
José Antonio Blasquez Jiménez, que és un empresari que resideix a la costa brava, deu dibuixos i símbols entre els quals destaquen un mapa de Catalunya, un símbol semblant al logo d'Esquerra Republicana, l'escut del Capitán América i diverses formes de l'estelada, bandera utilitzada per simbolitzar la Catalunya independent.
Esquerra Republicana va presentar un recurs perquè feia respecte al seu logo i el recurs va ser acceptat per l'oficina el passat mes de setembre. L'editorial Marvel, propietària dels drets de Capitana Amèrica, també ha guanyat el seu recurs i a més a més li va fer una oferta al senyor Blasquez per la resta dels seus dibuixos, oferta que l'empressari ha rebutjat.
Si José Antonio Blasquez Jiménez hagués realitzat aquest registre de propietat per fer negoci, doncs potser l'hauríem acceptat. Però les seves declaracions aclareixen quins han sigut els motius.
Debe quedar claro que nuestra finalidad es que la estelada no se utilice y no hay otros fines. Y aunque parezca una misión poco menos que imposible, está demostrado que todas las cosas en esta vida tienen un principio. De cómo se realice depende su desarrollo.
Farem una mica d'història. L'estelada, també anomenada Estelada Blava, va ser dissenyada pel senyor Vicenç Albert Ballester, que va ser un activista del Partit Unió Catalanista, possiblement cap al any 1908.
Agafant com a model la bandera de Cuba, que s'havia independitzat del Regne d'Espanya el 20 de maig de l'any 1902. Existeixen moltes variants d'aquesta bandera, com l'anomenada vermella, que substitueix el fons blau per un de groc i l'estrella blanca per una vermella. Hi ha altres amb diferents colors del triangle, vermell, verd, blanc...
i de l'estrella blanca, groga, vermella o blava. Inclus n'hi ha una que substitueix l'estrella solitària per al cercle estelat de la Unió Europea, una altra semblant a la bandera de Texas, i totes elles tenen un punt en comú, la senyera.
era eva de l'anomenat senyal reial d'Aragó, que era el senyal del Principat de Catalunya que Ramon Berenguer IV de Barcelona va instaurar per la nova corona d'Aragó després del seu matrimoni amb Petro Nida.
Comprovant que l'oficina espanyola de Patentes accepta el registre d'un símbol creat des de fa més de cent anys, a veure si algú registra la bandera espanyola amb la gallina franquista, la bandera nazi i altres símbols fascistes, més que res per cobrar els drets d'utilització i fer guardiola per pagar-li els seus drets al senyor Blasquez. País, que dirien Forges. A l'espera de més bagenades està clar que en aquesta setmana el senyor Antonio
Jose Antonio Blázquez Jiménez té tots els mèrits per aquesta sucosa...
Jo registraré la bandera dels Estats Units, perquè s'utilitzen molt. Sí. Sí, no està mal. Passa que no es pot. I si no la del pollastre? La de la gallina, eh? La de la gallina la registrem, no sé què, i que al començ... Aquesta, com més oficial, es pot registrar. El que vulgui es pot registrar. Els símbols oficials, però... Vam registrar aquesta, no sé, moltes. Bé, anem per les notícies. Va, Núria, comença.
No em diguis.
La tens a veure? Sí, sí, digues, digues. No, jo la taxo, no et preocupis. Ah, vale. Doncs, resulta que va anar a comprar uns bitllets avió perquè volia vetjar cap a Irlanda i la companyia de vol el va obligar, bueno, de fet obliga a comprar dos seients si el pes de la persona supera els 127 quilos. Exacte, que superava, no? Sí. Llavors, l'home aquest volia anar i volia tornar
I li van donar dos seients separats. O sigui, teòricament et fan demanar dos seients suposo que per no ocupar més espai o... Sí, perquè ocupes dos seients però has de pagar dos seients, sí. O equilibrar el pes o algo i li van donar a l'anada un seient al costat de la finestra i l'altre seient al costat del passadís. Suposo que estarien separats per un. Per un seient al mig, sí. I a la tornada li van donar una a la fila 17 i l'altra a la fila 19.
I bueno, res això, que és una mica sorprenent. I l'home diu que és una de les moltes situacions a les que s'ha d'afrontar el seu dia a dia per culpa de la malaltia. Bueno, nosaltres sempre tenim aquí una persona i li podem recomanar que et signi un règim alimentíssim. Per tant, ja no caldrà que compri dos bitllets. Bueno, no sé aquest senyor, però la gent que està tan grossa, per desgràcia, molts d'ells tenen...
un problema d'eliminació de líquids, que per això fa que estiguin... Clar. Els hi és més difícil aprimar-se. Jo crec que és una malaltia genètica o... Que no és que mengi molts. No, no, no, no, hi ha una malaltia, em sembla que es diu hidropecia, em sembla recordar que es diu. Bueno, hidros ve del grec aigua i pècia, no sé què vol dir, però segurament vol dir alguna cosa.
Bé, jo abans que em treguin l'altra notícia, doncs la llegiré jo, la meva, no, perquè clar... I anem també d'avions. Sabeu qui és Ciro? Home, Ciro no va ser un rei persa? No, en aquest cas és un cangur. El pobre Ciro, que li van posar després aquest nom, doncs el van atropellar, pobret, amb una carretera,
A on, això? A Austràlia. Era un cambur, a Austràlia. El van atropellar i era una carretera que estava a prop de l'aeroport. Doncs el pobre Ciro va anar caminant i saltant, perquè aquest salta, i va arribar fins a l'aeroport de Malburne, i es va refugiar on diríeu vosaltres.
a sota d'un avió? No, a la farmàcia. Va entrar a la farmàcia. O sigui, va entrar a l'aeroport. Va entrar a l'aeroport. A buscar socors, els primers auxilis. I se'n va anar a la farmàcia de l'aeroport, pobret. I la gent que el veia no? Bueno, es van quedar així una mica d'allò i clar, la gent i el personal de l'aeroport doncs van intentar agafar-ho, van trigar unes quantes hores.
i fins i tot vam esperar que arribessin uns especialistes en caçar cangurs, que li van disparar uns darts tranquil·litzants, i després el van traslladar a una clínica.
veterinària, se suposa, on li van curar les ferides. Però és que els cangur, realment, són grans, i si els mires les potes tenen unes ungles. Sí, sí, no, i les potes, les mans els tenen partidones, però les potes... Ja, ja. Doncs mira, el pobre cangur, clar, doncs diu, ui, m'han ferit, m'han atropellat, m'han fet mal, que vaig a la farmàcia. I van a la farmàcia. Ben fet. Sí. Miquel. Bé, doncs...
Ara ja fa uns quants anys que està de moda que quan una persona es mor, hi ha moltes famílies que l'incineren. L'incineren, sí. I llavors van a tirar les cendres, uns al mar, els altres aquí, els altres a l'hort que tenia el poble... Algú al camp del Barça, mentre marca un gol al Barça i es agafa un... incident. Bueno, hi va haver-hi un senyor, o un home,
que volia portar les cendres de la seva dona, que s'acabava de morir, a un lloc que era molt important per a ella. Sí? Sí. I les va portar, part d'elles, perquè les van escampant per diferents llocs, les va portar a un centre comercial a Florida. Ah, està bé. Sí.
Evidentment la gent que hi havia al centre comercial quan va veure que aquell senyor anava llençant cendres, sobretot no sé per què davant d'una òptica li devien fer bé les ulleres. Evidentment van pensar que ves a saber què era allò, van trucar a la policia, la policia va anar, el va detindre.
i el va posar a la garjola fins que no el van examinar les cendres i van veure que eren cendres humanes. I ara què passa? No es pot llençar cendres. Es veu que un centre comercial tira coses per terra. Crec que l'home no estava ben acabat. No? No. El van posar a llibertat quan van comprovar que eren cendres humanes
sense càrrecs, llibertat sense càrrecs. Tu què Marc? No tens notícies? Jo tinc notícies, n'acabo de trobar una de fa un mes aproximadament. Digues, digues. Igual d'aiguit ja, no? No, no pot ser, he estat en tots els programes d'aquesta temporada de moment i no l'heu dit.
Ja sabem que els científics es van reunint de tant en tant i fan els seus estudis i les seves cosetes. Al passat mes de setembre es van reunir uns quants científics i va sobre el canvi climàtic. Una de les conclusions que van arribar, que estan convençuts al 95%, que la culpa del canvi climàtic és de l'ésser humà.
Que dius, no fa falta. Això ja estava clar, que era culpa de l'ésser humà, que el canvi climàtic... No són les vaques. I l'altre 5% què vens? Les vaques. I els cangurs.
Els gasos dels pets de les vaques i el cangurs provoquen el canvi climàtic. Això està també científicament demostrat, sí. Que és la crema de combustibles fòssils, la calefacció del transport, entre altres, són els culpables. I els pets de les vaques i els fòssils. Això dels pets de les vaques t'ha quedat, eh? No, espera, que jo tinc després una notícia de pets de vaca.
i més carreres van reunir. Us han arribat a aquesta conclusió. Tres dies per arribar a aquesta conclusió. Jo per mi que aprofiten és per pagar l'hotel... L'hi paga l'hotel, el menjar, el brec coffee amb llet a cap del coffee amb llet a plaça major...
Són 259 persones de 39 països per fer un dossier de 14 capítols i diversos anexos.
I en el reportatge diu que han arribat a les mateixes conclusions que els anys anteriors. Per mi que es podria eliminar. No, és que ho fan per si algun dia descobreixen que no és l'ésser humà. I jo que sé. Cada any diuen investigar-lo. Los marcianos. Igual son los marcianos. Tens més notícies, Núria? Vinga.
Va sobre un home afroamericà que es diu Herman Wallace. Herman Wallace? Sí. I que va ser condemnat l'any 1974, o sigui fa 41 anys, per l'assassinat d'un guàrdia d'una presó i es veu que no havia sigut ell. Havia sigut un altre. Sí. I l'havien condemnat a mort.
No, a presó, a presó. I ha estat 41 anys a presó i fa poc que el van deixar lliure i el tercer dia... Va matar el guàrdia. No, d'estar lliure va morir. Pobret. I llavors van dir que no havia comès, que va estar a presó però que ell no... Que no era. Sí, que no havia comès. Jo pensava, quan el vam deixar en llibertat, dic ara més quan mato el guàrdia de veritat, no? Pobret. Ai, Déu meu, senyor.
i es va saber després que el testimoni que havia... Era realment el que havia matat la Guàrdia? No, havia estat comprat per l'Estat a canvi de favors. O sigui, a veure, això en dius que era?
Ah, espera, que el lloc el tinc. North America, Luisiana. Ah, Luisiana, era negre, aquest senyor. Sí, i el jurat que va dir que havia d'anar a presó, bueno, el jurat. O sigui, els jutges eren tots, es veu que racistes. Racistes, sí, del Cuncos Clan.
Una de les fantasies sexuals que tenen o que tenim, ja m'incloraré, molts homes, és fer un trio amb dues dones.
Bueno, anava a dir alguna cosa, però me'n callo. Una parella de Florida els va passar una cosa d'aquestes. Va fer un trio? No, ara explicaré. Una nit la noia, que havia sortit amb altres amics i amigues, va tornar a casa amb una amiga i amb un estat d'alcoholic una mica elevat.
Alegre que diguin. Con un pedete lúcido que deia aquella obra d'aquella sèrie de televisió espanyola. I bueno, mentre van arribar a casa i es van posar les dues amigues a fer feina al sofà. I quan estaven enmig del frenesi la noia, la mestressa de la casa, va convidar el nòvio
que estava dormint al llit, el que s'incorporés. I el nòvio va dir que no. Que no. Que no, que ell no participava, més que res, veient a l'estat enquestant les dugues. La nòvia va agafar tant l'emprenyada que va agafar un ganivet i li va donar unes quantes punyalades. De tal manera que sembla ser que està en perill de perdre un ull, etcètera. Veus?
Hi ha coses a les que no es pot dir que no. O sigui que està demostrat que no tots els homes pensem el mateix. No. I aquest pobre et mira, veus? Va sortir realment. Sí, sí, sí. Bueno, ho deixem aquí? Sí. Sí? Sí. Doncs ara anem a Madrid? Anem a Madrid. Vinga, cap a Madrid.
Avui el Mariano ha trigat una mica més a contestar el telèfon. No hi havia sentit tanta sintonia. Això ho ha fet a propòsit perquè l'audiència pugui sentir. És tot els nardos apoiats a la cadira. Mariano, buenas noches. Buenas noches. La Comunidad de Madrid tiene himno.
¿Podría ser esta de los Nardos? Podría ser, pero sería un himno un poco light.
Bueno, es el símbolo de la amistad universal, también. No tiene más que tomarte un par de copitas y... Echate y a todos cantando Asturias, Padre y Querida, y el vino que tiene Asunción, que no sé si es el himno de algún sitio, pero que también podría serlo. Algún Barasturiano, seguramente, también. Sí. No, pues, oye, yo no sé... ¿Cómo es que...? Tomás Gómez se llama, ¿no?
Tomás Gómez es el del Partido Socialista. Sí, efectivamente. El secretario general del Partido Socialista de Madrid. De Madrid, de la Federación Madrileña. No de fútbol, sino del Partido Socialista. Y entonces el presidente de la Comunidad de Madrid se llama González. Ignacio González. No, es que yo entre Gómez y González me hago un lío impresionante.
Bueno, pues al señor González, desde aquí, desde Cataluña, se lo puedes decir, con todo cariño, pues les proponemos que pongan los nardos como himno de la Comunidad de Madrid. Dime. Tiene himno la Comunidad de Madrid, ¿eh?
¿Cuál es? ¿Los nardos? No. Está escrito por un poeta que se llama Agustín García Calvo. Ah, sí, home. Agustín García Calvo. Perdona. Y la música compuesta por Pablo Solozábal Serrano. Pablo Solozábal. Que es hace tiempo que vengo al taller, pero sé lo que vengo. También se ha de decir que tiene poquitos años, 29. ¿Sí? ¿Y cómo se llama? ¿No es eso de que hace tiempo que vengo al taller y no sé lo que vengo?
No, no, cuidado, que es que vamos a dar una primicia...
Nuestros oyentes de Madrid están a punto de tener una primicia. El nombre del himno de la comunidad no tiene nombre. Bueno, claro, no ya pasa. Bueno, la letra del himno es un poeta que consorna la organización territorial del Estado español y la propia existencia de la comunidad de Madrid.
A diferencia de otras comunidades como Cataluña, Alsagados o Asturias... Cuidado que la información está sacada de la mejor enciclopedia del mundo. La Wikipedia. Y lo que pone en Wikipedia va a misa. Teniendo en cuenta que el himno nacional español
llamados también himno de granaderos. No tiene letra. Podría ser que el himno de la Comunidad de Madrid no tuviera música. Podría ser. Bueno, también lo puedo sacar de la otra gran enciclopedia que es Madripedia. La Madripedia. ¿Qué dice la Madripedia? También lo mismo. Claro, es que se la copian uno al otro. Y bueno, también está en el país. Generalmente están enlazados.
Ah, El País. El País, un periódico de estos que dicen... El País que antes no llevaba acento y ahora sí. Incluso hay un vídeo, pero no vamos a ponerlo. Hombre, si suena... Más que nada para saber cuál es... Oye, lo voy a mirar porque tengo curiosidad. Tengo que decir que yo también tengo curiosidad porque, desde luego, ningún acto oficial que yo recuerde ha sonado el hito de Madrid. Yo sí recuerdo La Bandera con las cinco estrellas,
La bandera sí, evidentemente, porque la bandera es otro género moderno, creado cuando se creó la Comunidad de Madrid. Y bueno, fenomenal, muy bonita, roja, se ve desde lejos. En caso de necesidad, si estás en la montaña, agitas la bandera de Madrid. Efectivamente. Está bien, está bien, es útil en algún sentido. Sí, sí, nosotros la ponemos aquí en la playa. Pues a vosotros no tenéis. La ponemos aquí en la playa cuando hay mala mar.
y ponemos la bandera roja. La bandera roja. Sin estrellas, pero bandera roja. Bueno, alguno que se estrella también. Pero no, pero cierto es que si existe tal himno, y ese tal himno es serio, yo ni lo recuerdo ni lo he oído tocar en ninguna configuración oficial o en ningún acto oficial. Bueno, claro, es que hay que tener en cuenta que como no tenéis policía autonómica, ¿qué banda va a tocar el himno?
La banda del Pastre. No tenemos banda autonómica.
Parece ser. Profundizaremos en el tema. Incluso, por poco que se pueda, lo vamos a grabar, y la semana que viene escucharemos un trocito del himno de la comunidad. A ver si puede ser. Sí, no, hay varios vídeos colgados, pero me da miedo darle al play. Oye, ¿no tendrá algo que ver eso con Polonia? Polonia, no, no, no.
Es que el portátil está ahí. Me da miedo. Ah, es un poema.
Fuera, fuera. No es cantado, no es serio esto, no es serio. Buscaremos el remix hecho por alguien. Por el de este, ¿cómo se llama? El Alberto A. El remix de Alberto A. Oye, una cosa, Mariano, yo lo que no sabía me he enterado esta semana y me he quedado de piedra. En Torrejón de Ardoz tenéis Serpientes Pitón. Eso no es una cadena para enganchar la bici.
No, eso es la pitón, que es una cadena. No, no, una serpiente pitón de 3 metros de largo, 12 centímetros de diámetro de cuerpo. Ahí es nada. Ahí es nada. Que se lo encontró un señor que iba paseando al perro. ¿Y el perro sigue vivo? Por un descampado del barrio del castillo de Torrejón de Ardoz. Y llamó a la policía diciendo que había visto esta serpiente pitón.
La policía no fue, fue después de dar aviso al Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil. Si se trataba de detener una serpiente pitón, eso ya era cosa de la Guardia Civil. Son palabras mayores. A ver quién defiende una serpiente de ese tamaño. Era un reptil del tipo tigre albina, o sea que debía ser blanca.
Pero en el momento que la fueron a coger, ¿qué hizo la tigre albina de 3 metros de largo y 12 centímetros de diámetro? Meterse en su madriguera. O sea, debía ser un rayo, ¿no?
¿Eso o iban un poco con el...? Sí. Iban demasiado precavidos, porque tampoco es que las pitons sean demasiado rápidas. Por eso digo... Como te agarra una pitón de 3 metros y 12 centímetros de diámetro... Si te agarra, sí, pero vamos, para intentar agarrarla tú...
Yo creo que... Pero tiene truco. Tiene truco. No han visto Frank de la Jungla y entonces no saben cómo... Cómo se coge una serpiente pitón. Bueno, Frank de la Jungla tampoco lo sabe. Siempre le cogen a él. Eso lo hace para la audiencia. No, hombre, esto Miguel de la Cuadra Sorsedo, que estaba acostumbrado a luchar con las anacondas. Claro, podría. Aquello era otra cosa. Claro.
Ya se veía que aquel sí se ponía delante, las agarraba y en fin, lo que saliera. Bueno, pues resulta que al día siguiente, después de que vieron que la serpiente se había metido en su madriguera, volvieron, porque pensaron que quizás era harto peligroso que la serpiente anduviera por ahí a sus anchas. Se tomaron su tiempo, de todas formas. Se tomaron su tiempo. Sí, volvieron al día siguiente y comprobaron que a causa de la bajada de temperatura, se ve que estos días ha hecho frío en Madrid o en Torrejón como mínimo,
La serpiente se encontraba en estado de aletargamiento. Y aprovecharon para pegarle un par de tiros de dardo tranquilizante y ponerla en una caja antes de que se despertara de su letargo.
y volver a recuperar todas sus facultades. Porque, claro, una serpiente de este tipo, con todas sus facultades, en pleno uso de sus facultades físicas y mentales, puede ser bastante peligroso. Hombre, mentales... Hombre, supongo que tienen en su cerebrito también, ¿no? Mentales dicho en la forma o en el sentido animal de la palabra. Digo yo porque, claro, fijaros que la serpiente, la única manera de matarla es pegándole un tiro en la cabeza.
Es decir, destrozándole el cerebro. Si no, no la matas. Sí, sí, sí. Bueno, si le cortas la cabeza también, ¿no? Sí, bueno, claro, si separas la cabeza del cuerpo, el cuerpo se retuerce durante un período, pero sí. Es como las gallinas, que las decapitas y siguen corriendo. Y siguen corriendo, efectivamente. ¿Has visto alguna vez una gallina sin cabeza corriendo por el pasillo de la casa?
Corriendo por el pasillo de la casa yo no lo he visto. Yo sí. Pero vamos, en un corral sí. Es francamente asqueroso. Es, iba a decir, es surrealista, absolutamente surrealista. Pero bueno, a mí me explicaron eso no lo he visto yo. Un conejo también corriendo por el pasillo de una casa con toda la piel arrastrando.
Para matar los conejos antes en las casas particulares primero se le daba un golpe y luego se le quitaba la piel. Después había que desangrarlo. Se le hacía un corte en la yugula para desangrarlo y luego se lo espellejaba.
y se les desnucaba. Si no lo desnucabas bien, antes de hacerle el corte, o le hacías el corte y vete a saber. Una persona que no le hizo el corte, sino que le dio el golpe en la cabeza, pensó que estaba muerta, empezó a quitarle la piel, y cuando estaba casi con la piel fuera, el bicho se despertó, pegó un grito, se deshizo del clavo en el que estaba atado,
y empezó a correr por el pasillo arrastrando la piel. Pero son cosas que pasan, que ahora está prohibido. Sí, sí, está prohibido. Sí, ahora está prohibido. Pero mejor han tenido suerte con la pitón, porque la pitón es de otro tipo de temperatura ambiente más cálida.
y que hayan pillado estos días al fresco en Madrid y Torrejón es un sitio fresquito. A mí lo que me hace gracia de la noticia es el final. La rápida intervención de los agentes en un caso excepcional ha evitado cualquier tipo de problema de un animal peligroso.
Claro, lo de la rápida intervención, pensando que fueron un día, lo vieron como se metía en la madriguera, fueron al día siguiente, vieron que estaba amodorrada y todo eso, o sea, de rápido bien poco, pero bueno. Hombre, sí, de lo bueno no estuvieron muy rápidos, o por lo menos el redactor de la noticia no ha afinado suficientemente. No, y acaba la noticia diciendo que seguramente el animal fue abandonado por alguien que en su momento lo debió elegir como un mascota,
Ah, sí, això està de moda. Y luego, claro, cuando se hizo grande, cuando alcanzó tres metros de largo, el tío dijo, jo, eh. Ahora cualquiera le da de comer. Cualquiera le da de comer al bicho. Bueno, yo con tres metros de largo ya le han tenido que dar de comer algo. Yo no sé si le habrá comido al dueño. Eso también puede ser. Y, bueno, resulta que la serpiente pitón es una especie protegida. Ah, claro.
No sé por qué tenemos que proteger la serpiente espitona en España cuando no son naturales del país. No creo que haya mucha. Bueno, esta.
Se forma una parte más de las especies que tenemos en las casas.
y por el desagüe del bar del Vidal le apareció en la taza una serpiente. A mí eso también se cuenta, lo que pasa es que yo no acabo de saber del todo a ciencia cierta si eso acaba de ser verdad o un miturbano. Hombre, yo supongo que si venía del piso de arriba sí es posible, del piso de abajo no lo creo.
Pero del piso de arriba así, bajando por el bajante, metiéndose por el... Puede ser, puede ser. Pero de todas formas hay un hecho cierto, que es que mucha gente en casa tiene animales exóticos, muchas veces ni que son.
y que después empiezan a crecer y dicen, bueno, esto me molesta, no me cabe en el terrario, no me cabe en el acuario... Tengo que ponerlo en la bañera. Está poniendo peligroso, que me está mirando raro, y bueno, pues vamos a echarlo fuera. Bueno, de hecho dicen que hubo un momento en las alcantarillas de Nueva York que se llenaron de cocodrilos. Hombre, yo entiendo que más que se llenaran de cocodrilos,
¿Algún cocodrilo que se había comido las ratas? Porque que se llenaran de cocodrilos yo entiendo que... Pero de todas maneras, señor, lo veo un poco difícil, porque el cocodrilo, incluso de pequeño, tiene muy mala gaita. Sí. Muerde. Sí. Y te puede arrancar un dedo o más de un dedo, ¿eh? Dependiendo el tamaño del cocodrilo, cuando es pequeño, sí, te puede arrancar un dedo. Sí, sí, sí. Además con facilidad pasmosa, ¿eh? Sí, sí, además que es que tiene muy mala leche el cocodrilo.
Por tanto, yo no sé eso de tener un cocodrilo como mascota, es un poco...
Hombre, ¿cara de simpático no tienes? Sí, pero no veas la dentadura que tiene el bicho. Claro, lo que pasa es que muchos creen que son como bonsais, que lo que van a hacer así toda la vida. Claro. Como animales en miniatura, así pequeñitos, pero no, crecen, crecen y muerden. Hombre, yo recuerdo que cuando era pequeño me hubiera encantado, y todavía me encantaría, me pasa que en casa no lo puedo tener, es tener como mascota un dogo.
Es que este animal crece, por eso lo quiero, porque crece, lo puedo utilizar como caballito.
El dogo es un perro precioso. Dicen que es tonto, pobrecito, pero es buena persona. Pero eso no tiene nada que ver con... Muy grande, muy grande. Perdona, puesto de pie hace más de un metro ochenta. Sí.
Casi parece casi una vaca. Es un pony, es como un pony. Entre el color que tiene y tal, sí, casi parece una vaca. Bueno, los hay que... Lo mejor del perro es que no es agresivo. No, no, además este es muy tranquilo. Es tipo perro pachón. Sí, supongo que se cabregará de vez en cuando también. Normalmente es un perro tranquilo y... Sí, no es de las razas habitualmente... Pero vamos, es mucho más lógico tener un dogo como mascota que una serpiente pitón de tres metros, digo yo.
Bueno, depende de la mentalidad de la persona que tiene la mascota. Claro. Que puede estar pensando alguien que tiene una pitón. Porque, ¿qué le das de comer a una pitón? Pues ratones. Porque además quiere alimentos vivos, la pitón. Claro. Quiere que estén vivos. Si los muertos no se los comen. Si vas a una tienda de comida de animales que se pueden comer.
De hecho, ahora ha bajado el tema porque han cerrado muchos de los chiringuitos, pero en algunas de las tiendas que había las ramblas, que en teoría eran pajarerías, vendían ratones y tal para comer las serpientes. Ah, mira, la Nuria nos ha sacado la foto de un dogo.
Es un dogo, un gran danés, blanco-negro. Una vaca, una vaca. El chico que lo tiene, no sé cuánto me dirá, pero le pasa como un palmo. Es una chica. Es una chica, bueno. Es que no lleva las gafas, no lleva las gafas, hay que disculpárselo. Además, le he visto de lejos y en un teléfono móvil. Bueno, Mariano, oye, ¿qué novedades tenemos en Madrid? ¿Hay alguna?
La semana pasada, creo recordar, o hace un par de semanas, estuvimos hablando del informe PISA. Va a salir un informe PISA para profesores también. Se ve que los exámenes de Madrid han sido todo un éxito, ¿no? Es tremendo el nivel. Ya sabíamos que el nivel era bajo, pero claro,
Claro, luego pasa lo que pasa. Están intentando reformar también todo lo que los profesores sean, en cierta forma, que posen unos exames mínimos, de conocimientos mínimos, que tengan por lo menos más conocimientos que los alumnos a los que están enseñando, que no siempre ocurren.
No, a veces ocurre lo contrario. Nos van a poner bicicletas de alquiler donde poder cogerlas. Lo que pasa es que van a ser eléctricas.
¿Con motor? Sí, con motor eléctrico. Vosotros sois más señoritos. Sí, claro. Pero hay que dar pedales. Lo que pasa es que por lo visto, según entiendo, ayudan en las subidas. Ayudan en las subidas y te dan un poquito más. Yo me he subido en una.
Aquí en Catalunya hay una cosa que se llama burricleta y que es una bici que tiene un motor como en los pedales y que tú puedes poner el número del 1 al 8 y por ejemplo si vas a la subida pues te pones el 7 o el 8. No sé yo si subiría a la calle Montaner.
No, sí, sí, o sea, yo he ido en caminos de tierra y... No sé, pero... Bueno, no sé. Sí, sí, tiene que subir, tiene que subir, lo que pasa es que hay que dar pedales. Pero ahora supongo que será más caro que aquí, Barcelona. Hombre, si lleva motor eléctrico, claro, será más caro. Hombre, hay más mantenimiento. Claro, hay más mantenimiento. Bueno, pues nada, Mariano, ¿quedas encargado de alfilar una bici de estas en Madrid?
y explicarnos tu experiencia. Lo voy cantando el himno de Madrid. Por ejemplo. El himno de Madrid queda aquí. A ver si la semana que viene podemos... Podemos dar por radio una versión... Sí, que se escuche bien. Musical, cantada, si es posible. Cantada. Estamos hablando que lo estoy utilizando con un portátil
que no es la función con la que está pensada. El volátil no está pensado para interpretar el himno de la Comunidad de Madrid. Aparte, los altavoces que tiene pues dejan mucho que desear porque son dos puntitos. Nada. Para la semana que viene a ver si mejoramos el tema. Y bueno, nada, oye, que disfrutes del fin de semana, Mariano.
Eso esperamos, aunque parece que va a llover un poco, pero vamos, haremos lo que podamos. Te iba a decir que disfrutes del fútbol, pero mira un gato. No, es que estamos hablando de Madrid, porque pase un gato ese... Que ya me dirás de dónde viene, porque hay una pared. Es casual, ¿no? Siempre pasa, a esta hora. Ah, sí, es un oyente que tenemos fijo. Sí, no, no, sí, yo lo he visto más veces. Está bien, debe estar buscando la pitón.
El gatito se veía rechonchete, con lo cual cuidaba con la pitón. La pitón dice, me pareció ver un lindo gatito. Pues nada, María, oye, que disfrutes el fin de semana. En Madrid no sé contra quién juega.
Bueno, perdón, juega. ¿A quién se enfrenta? Se enfrenta al Málaga. Exacto, al Málaga de Werner Schuster. Jugar juega de vez en cuando. ¿De dónde era el árbitro? El árbitro no sé dónde es. Pues no hace falta decir nada más.
Mariano, que disfrutes del fin de semana, ahora en serio. Nos volvemos a oír la semana que viene.
I és que crec que les males notícies les esborren. Sí. Diuen, això no ha passat mai. Això no ha passat mai. Bé, és el moment de la sessió clínica, no sé si... Heu preparat alguna cosa? Heu preparat alguna cosa? No, jo no. No, bueno. Dr. Valhambia, bona nit. Hola, Bela Guàrdia. Què tal, com està vostè?
Bueno, és una bona d'allò... una bona postura. Bueno, depèn de per què. No, sí, clar, depèn de per què, sentat no el pots fer-ho. No. Correcte. Et trobes bé de salut? Sí, malament. Sí? Estàs recuperat ja del d'allò? No ho sé encara, perquè m'han de fer una ressonància per dir-m'ho sou. Ah, t'han de fer una ressonància. I la teva companya com es troba?
Potser és igual que sempre, amb cadira de rodes i esperem poder pujar el peu d'aquí 6 setmanes. Bueno, però 6 setmanes passen ràpid home. Si, sobretot quan estàs amb una cadira de rodes tot el dia a casa. També és cert. També és cert. Passa de un ràpid. Si. Però bueno, és per donar-te una mica d'ànim. Si, si. Perquè al clàssic ens ha dit bueno, escolta, tinguis paciència i... No és problema, no és problema. No cal que us preocupeu. Vale. Home, si, si, que ens preocupa. Jo perdona pels amics, sempre em preocupo. Ben fet. Que alguna cosa per comentar?
Sí. Sí? Endavant. L'efecte joly. De l'Angelina? Sí. De la mastectomia? Sí. Quantes dones hem demanat ara que li treguin el pit? No sé, ja en QA. La QA, oi? Sí. Mastectomia és que et treuen pit? Sí, els dos. Mastectomia preventiva. Sí. Per si cas, no sigui el cas que em vingués, perquè tinc antecedents familiars que diuen que,
O perquè sí, per si cas. Sí senyor. No, dic perquè el que anava a parlar davant del defecte Juli era jo. Si vols jo et sento jo. No, no, no, no. Home, per això t'estim contrastat. Au, va, parla.
Bueno, fets, fets. A partir d'avui cobraràs el doble. O el triple. Queda aprovat per majoria. Jo també demano el mateix augment. Zero multiplicat per tres, quan és, ara que me'n recordo? Zero. Jo diria que dóna negatiu, fins i tot. Igual pagarem. Digues, digues. Escolta, aviam, jo és que ahir vaig quedar una mica al·lucinat.
D'aquí vaig estar, em van invitar a una sessió amb una prestigiosa clínica d'estètica plàstica de Barcelona, perquè a vegades això no sé ben bé on començar una cosa i acabar-la. D'aquí de Barcelona em van invitar, em va arribar l'invitació, que si volia anar a una sessió sobre l'efecte Jolli. Vaig venir al programa
que va anar parlant d'Efecte Joli, no sé el benvenor que és, però el programa, doncs, em va resultar... era retirat de Sant, perquè parlava de l'aspecte genètic, parlava del tipus de cirurgia, i és el que, amb l'Efecte Joli, han fet una innovació, una innovació de cirurgia. I, bueno, i després traslladem de qui era o no tributària de fer-se gran efecte migrativa,
i després un senyor que parlava de marketing. De marketing. Sí, i clar, jo vaig anar a parlar del marketing de veritat, que m'interessava gaire. Però sí que em va xocar, no?, al mig de la mastectomia preventiva, un fonent de marketing. Sí, no.
El senyor de marketing va parlar, la veritat és que el marketing seu el feia molt bé, se parlava molt bé del marketing. Llavors va explicar quatre coses del marketing, com es creava una imatge, un insight, no sé què. Molt bé.
Llavors, després vam tornar a la conferència bastant pedrestri sobre respectes genètics, bàsicament van dir que hi havia uns gens que a lo millor, no obligatoriamente, provocaven que necessitaven la pressió que s'anava. Tampoc va ser una ponència massa profunda. Després va parlar un altre senyor sobre, diguem,
els criteris de l'acció. I després ho parlava un altre senyor del tipus de cirurgia. Quan es va acabar això vam dir si algú vol dir alguna cosa. I va sortir un senyor que va fer allò que se'n diu la ponencia desde abajo. La ponencia desde abajo. És un senyor que creu que és un dia que està dalt. I aleshores fa la pregunta o fa el seu esplici. No fa una pregunta, fa directe.
Fa l'espitxa com estiguis a dalt. Sí, que no tenia res que veure amb l'estectomia preventiva, sinó amb el diagnòstic precoç de càncer de mama, que són dues coses totalment diferents. Se suposa que, quan fem diagnòstic precoç de càncer de mama, que jo la fem subafaritzadament del 1978, doncs és que les senyals depenent dels seus antecedents i de les seves característiques, i depenent de l'edat i totes les seves coses,
Bàsicament una sèrie de mamografies. Aprofito que ens atreveu a comptar amb dues o tres persones, dos qualsevol, un, deu, set, una. Sí, com a mínim aquí en tenim una, sí. Joveneta, joveneta, dues, dues. Els altres dos o tres sou vosaltres. En tenim dues aquí, sí.
Que no es deixin enganyar amb el cuento de l'ecografia. Això és el cuento que té l'Start per baixar costos. L'únic diagnòstic precoç és una mamografia amb criteris de diagnòstic precoç, no amb criteris de screening progressional. Cosa que passava que ja vaig explicar un dia.
Si voleu un altre dia us ho tornaré a explicar. Farem una enquesta entre la nostra audiència. Que farem una enquesta entre la nostra audiència. Si la nostra audiència ho demana, doncs et tornaré a explicar. Bé, doncs farem el que vulgueu. Resulta que va sortir un senyor a explicar que hi havia diagnòstics precoç de maneres diferents de les que coneixem, que és la mammografia, bàsicament.
i ja per unes expressions d'un detector hormonal, o sigui, i que, llavors, això es podia tractar de disminuir la probabilitat de la necessitat de productes naturals que anava a explicar. Bé, no sé fíient, d'acord, comencem per aquí. Segona cosa, va parlar un laboratori de menys prestigiosos d'aquí a Barcelona, bueno, el Duello de laboratori. I... jo dono nom al laboratori.
I aquest senyor, per posar-se a parlar, també és una altra cosa. Que era que els estrogen podien causar càncer de mama, cosa molt extesa i molt difosa, no? El que se'n diu la teràpia hormonal sol·licitiva o amb unes gràcies a la càrrega de les pastilles anticonceptives. També he esperat alguna vegada, si tenim hormones femenides, el robari no funciona, i com que el robari no funciona,
doncs no ho vulgui, per això no et quedes embarassada. Però després, com que l'obar ja de per si no funciona, i el que passa és que abans no tens estrèges ni gestàgens, i això repercuteix en moltes coses, però entre elles amb una pèrdua de massàrcia, el qual condena les dones a fer totes elles osteopolítiques, després dels 50 anys, més tard o més dona. Abans, una de les maneres de no perdre massàrcia és donar estrègens. I abans el que agafa és estrègens, o sigui, donar hormones orines.
Si a l'altre dia t'hi havies agafat, ja saps que això fa càncer. Vaig haver-me obligat a agafar el micro. Vas agafar el micro? Home, tu creus que hi ha un micro corrent per allà? Ja m'estranyava que fins ara no l'havies agafat. I aprofito per dir, de nou, que la taula hormonal socialitiva
incrementa de manera tan gran com seria el càncer de mama. Per començar, hi ha gent inclús que diu que tuteja el càncer de mama, especialment a les dones que han tingut embarassos, o hi ha gent que diu que no incrementa, i hi ha gent que diu que si l'incrementa, l'incrementa, els hi donen el 3 per 1.000, contra una osteoporosis assegurada.
segures a la dona que es queda sense funció guàrica, termes a la sèrie, i això porta a les propostes, i això porta a vincol·lència sense factura, i totes les seves funció guàries. Vaig haver-me oblidat d'explicar això, però el senyor de marketing, que a mi em costava molt relacionar la mastectomia preventiva amb la venda de mombles, que va ser un dels exemples que va posar a la marketing. Nosaltres estem discutint
si és adequat o no, treure-li la mama, no la teta. La teta és el que es veu, la mama és el que hi ha dintre. Treure-li la mama a una senyora i posar-li una pròtesi. L'angerina Jolie per què s'ho va fer, això? Perquè és una dona considerada de risc. Si tu tens un arbre geneològic on hi ha persones amb diferents càncers, no només amb càncers de mama, sinó càncers d'ogar i també càncers de colon,
i es repeteix molt a dintre del teu arbre genealògic, inclúria els avis, les avis, cosins, etc. I a més a més tens, per exemple, un gen d'aquests BC4, per exemple, que és un indicador de càncer de mama de caràcter genètic, doncs, diguem que seria indicat, podria estar indicat, això és el que estem discutint, podria estar indicat, treure la mama, perquè tot allò que t'enduguis ja no farà un càncer, perquè no hi és.
Tampoc et garantis el 100%, perquè sempre queda alguna cosa. Si sempre te'n deixes alguna cosa, i si el càncer està en aquella miqueta, doncs et pot sortir, però sí que desmiglages. Jo entenia que què fer de la discussió. Si vaig a un forat aquest... És per discutir si és convenient o no és convenient... Si estem fent bé o no estem fent bé. Arrel de que la senyora Jolie s'ho ha fet, resulta que és el que hi ha a la lanxa de dones. Què s'ho volen fer? Que com que una cosina seva va tenir un càncer de malaltia, que li traïna.
i suposo que el senyor de marketing, que no sé què pintava allà... Per això estava... De veure si vendem els massos. Alguna cosa que ha de vendre el senyor de marketing. A 54.000 euros, quan tens. Però això per la sanitat pública, que jo sabia... No es fa. No es fa. Per tant, aquest és el tema. Llavors, si vaig també recordar que el meu grup ja recomanava l'efectomia preventiva, especialment amb dones que tenien càncer de mama d'una mama feliç,
No només perquè hi ha una incidència relativament alta de recidiva de càncer de la mama contra l'Atenard, sinó també perquè si no et queda una mama d'una manera i una altra d'una altra, com que això costuma passar amb dones.
per allà els 40-50 anys, els que ens anàvem a expressar més a aquestes edats, més d'hora també n'hi ha prou és menys. Doncs si són nenes que més han tingut filla de momentat, diguem que les seves mames no correspon al model estètic que es té d'una mama correcta, cosa que jo discutiria, però bé, deixem-ho aquí dintre del concepte marketing. Llavors, és clar, li deixaves una mama d'una manera, després una mastectomia d'una banda i l'altra d'una altra,
Aquesta senyora es veia simètrica i jo recomanava això. Bé, això ho vaig dir-ho. Als anys 90, després de fer-me'ls quantes, als anys 80, al nostre grup, amb una construcció immediata d'hidroestectomia contralateral preventiva i estètica, doncs... ho vaig dir a l'Acadèmia de Sensiós Mèdiques. A l'Associació Catalana del Cis i Cinecologia em van tractar... I em van dir que no. Em van dir que estaven boig.
A part d'això, també vaig dir en aquella mateixa sensació, serien 97, així. Doncs vaig dir que, per la mateixa raó, si la dona tenia la maternitat completa, si li traiem la matriu i els ubaris, doncs aquella senyora no tindria càncer d'acoll, ni un càncer d'endometri, ni un càncer d'ubari. Tenint en compte que el càncer d'ubari no tindria el mastig precoç. O sigui, quan et troben un càncer d'ubari, d'ubari ja estàs morta. Més o menys.
però estàs morta de càncer d'obaris. A més, estàs que hi ha un tramvia, però si no et noies, la càncer d'obaris segur. Per tant, estava justificat, i a més a més, treure la matrícula d'obaris a una dona, ho diria, ja en el 97, ja ho era, que no tenia una patologia intestinal abdominal, i és facilíssim per l'aparoscòpia, si fas tres tallets d'un centímetre, entres, lliberes l'úter, lliberes l'obari, el treus per la vagina, i després agafes la vagina i la penges del promuntari sacre i la tornes a deixar tansada.
amb la qual cosa aquella dona tindrà una quantitat enorme d'avantatges, una hormonia d'un càncer recull, no tindrà que fer cirurgies cada any eternament, fins que es mori, no tindrà un càncer dobarit, no tindrà un càncer endometri, òbviament no tindrà la regla, tindrà una vagina tan serreta com una nena jove, no li caurà la bufeta, perquè està aguantada per la mateixa intervenció de tensió de la vagina, no li caurà la recta de la vagina, és clar que és una de les coses que han parit fills per vi imaginar-ho,
A més a més, no tinc l'estrògens, però sí que l'hi podem donar, perquè els estrògens els poden comprar a la farmàcia. I no he d'aprendre l'estrògens, que són la part antipàtica de les hormones, la que donen molèsties i coses així. I en aquell moment jo vaig recomanar fer la mastectomia i la oberectomia i la histerectomia, que perden res perquè no tenen fills.
I a part del d'AstraZeneca, un sort de component androgènic, en el qual més aves aquestes dades tenen, diguem, un increment d'activitat, de tot vital, per dir-ho d'una manera. També quan vaig dir-ho, em van tractar ja no de boig i no de boig i mig. I ahir vaig aprofitar per tornar-ho a dir. I vaig dir, escolti, ja que vostè s'ha tancat aquí una campanya, per exemple, si tinc aquí un senyor de màrqueting... Sí, sí, és una campanya...
Ja que fan una campanya, ja que hi fan una campanya, per treure-li de mama les dones... Afegeixen vostès tot l'altre. Clar, per favor. Aneixin una campanya, la possibilitat que ta la mateixa intervenció, perquè el risc d'aquí ja el tenim. Si una vegada se l'entra al quiròfon, doncs ja... Ja estarà amb un quiròfon, ja estaran fent coses, i ara tal, doncs escolti, amb 20 minuts més, i ens veiem la matinada als ovaris i deixem a la senyora que d'això no es moriran. Doncs no, no, ni muc.
No els vas convèncer, ja veig. No, no, ni convèncer ni no convèncer. No sap on ho contesto. La primera mammografia quan s'ha de fer? Depèn. Si tens antecedents de càncer o de mama a la família, la família s'entén mare, àvia, mare, germana, pia, materna, cosines, materna. A la primera mammografia els 28.
Si no tens antecedents de càncer de mama, entre els 35 i els 40. I a partir dels 38, una cada dos anys, i després dels 50, una cada any. Sense límit d'ara. I això és el que se'n diu diagnòstic precoç.
Una altra cosa és el clínic poblacional. És el que et diria la sanitat pública. Començava a fer mammografies a partir dels 45 i als 60 han deixat d'anar. Jo com a geriatra he vist dones de 75 anys que estaven bé. El primer símptoma del càncer de mama és la metastasia. La senyora ha entrat caixant-se del dolor braç. I el dolor braç era una metastasia del càncer de mama que ja no hi ha aquí.
Avui no és el dia del càncer de mama? Sí senyora, per això estic parlant així. Molt bé, del que no podem estar Santi, ho sentes fins a les 12 de la nit que s'acabaria el dia? No, jo ja he acabat. Ah, perfecte. Gràcies per la teva informació i tornarem a parlar la setmana vinent. Cuidado amb l'efecte Jolie. Molt bé. No em penso perdre de la mama, no, jo. Tranquil.
Sí senyor, amb una incidència molt més baixa. Fins d'aquí, adeu. Ha arribat el moment de fer una petita pausa amb el tema musical que ens presenta la Carme avui, o la Carme que escoltarem.
Sunrise, sunrise Couldn't tempt us if it tried Cos the afternoon's already coming
Surprise, surprise Couldn't find it in your eyes But I'm sure it's written all over my face Surprise, surprise Never something I could hide When I see we've made it through another day
Now the night will throw its cover down on me again. Ooh, and if I'm right, I guess the only way
Come away with me in the night. Come away with me and I will ride you.
Come away with me on a bus. Come away with the kids and us with their lives. I wanna walk with you on a cloudy night.
fields where the yellow grass grows knee-high. So won't you try to come, come away with me and we'll kiss on a mountain top. Come away with me and I'll never stop loving you.
Sí, sí.
I wanna wake up with the rain falling on a tin roof While I'm safe there in your arms So all I ask is for you to come away with me in the night Come away
Waited till I saw the sun I don't know why I didn't come I left you by the house of fun I don't know why I didn't come I don't know why I didn't come
La desbarnada.
Bé, continuem amb la segona part.
El cuiner substitut... Podem fer cuina per solters? Vinga va, endavant. Jo te'l rectifico. Rectifica, rectifica, tu tranquil·la. O me l'apunto. La setmana passada ja em van rectificar prou. Si ho sé, no faig cus-cus. Si va fer cus-cus, però el cus-cus o el va agafar d'un sobre? No. Per fer el cus-cus, seguissin les instruccions que posa la caixa.
Abans de tot, el dia abans hem de fer canelons d'espinacs.
Amb el farcit dels canelons que ens ha sobrat, que són els espinacs, fem la recepta d'avui. Tu fas canelons d'espinacs, però et sobren espinacs. Correcte. I amb els espinacs els passes per la paella amb una mica d'all? No. El farcit dels canelons d'espinacs, els espinacs, què sols? No, espinar.
Jo saltejo els espinacs, li poso una mica de ceba, el passas i pinyons. O sigui espinacs a la catalana. Més o menys, sí. No hi poso una mica de beixamel. Sí, però la beixamel la poso per fora. Per dintre no li poso beixamel.
No, això ja m'ho expliques. És una altra manera de fer els espinacs. Del meu estil queden un pelet secs. Això sí que també t'ho he de dir. Tenim els espinacs que ens han sobrat de la setmana passada. Llavors agafem un mil fulls. Pasta follada.
o pasta brisa, si vols. Jo ho he fet amb les dues. Posem el full, la meitat la punxem amb una forquilla, i l'altra meitat no.
Afegim el farcit a la meitat que hem punxat a sobre. A sobre. A sobre, correcte. I li afegim formatge de cabra desmigat. Trossejat. Sí, trossejat a trossets. Tapem com si féssim una empanada. Amb el full no punxat. No punxat, correcte. La pleguem com si fos un llibre. Li dopleguem els... Els costats perquè no surten els espinacs. La xafes una miqueta amb la forquilla. Sí.
li pintes a mou. Mou. Mou, sí. Clara o Gemma?
Lutronja. Lutronja. No, amb tot. Amb tot? Amb tot. Jo em poso a veure-ho perquè amb la resta ja no sé què fer. Com si fessis una truita. Sí. Amb tot. Llavors pinxes perquè a la clara li dóna brillo. Vale. Llavors, bueno, ho poses al forn, deu minutets, un quart d'hora, més o menys. Una miqueta més. Sí? Sí. Llavors, jo ho faig fatal, llavors. I quan quedi torradeta, llavors, doncs...
talles i te'l metges. Ara prova a fer-ho com diu l'Armant i el millor surt més bo. Ja et dic, no, el problema és que amb el formatge de cabra li dóna un toc, però en això sí, m'he fet dos cops, que en el 11 tampoc n'he fet gaires. Sí que notava que em quedava, sobretot quan ho poses al forn i ho gratinava,
Notava que quedaven un pèl secs i dic no sé com... Tu quan fas això fas la beixamel per posar-li després a sobre i quan la beixamel encara no està al punt o si no has afegit la llet suficient perquè...
Que no està espesa encara? No, que està espesa encara, que no està líquida per posar per sobre. Llavors, separes una mica i li afegeixes els espinacs. Barreges. I no et quedaran tan secs. I queda cremós, com els espinacs a la crema, per entendre'ns-ho. Ara, això sí.
Atenció, si no heu fet espinacs, si no heu fet canelons d'espinacs, el dia abans no podeu fer això. I quan facis la beixamel aquesta queda més bé per espinacs. Com l'esdevent, fer una veloté més que una beixamel. La veloté és una beixamel, però per comptes d'amb llet, amb ou.
Amb brou de carn. Sostituïm la llet per brou, i igual que amb la farina, tot igual. Tornes la farina, amb la mantega, i en lloc de llet li poses el brou. I queda més, per als espinacs, una mica sucet. Sí, la veritat és que sí. Li donem un altre gust. Molt bé, doncs vinga, passem als esports.
Jo crec que avui els esports, a banda que aquest cap de setmana sí que tenim partits, hi ha un Osasuna a Barça, hi ha un Madrid a Màlaga, i hi ha un Màlaga a Madrid i un... Un Màlaga a Madrid, no? Sí, no? No, és Madrid a Màlaga.
Ah, sí, és veritat, Madrid-Màlaga, perquè l'Espanyol juga aquí a casa contra l'Atlètic de Madrid. Però jo crec que la notícia de la setmana, la notícia del dia, és aquesta decisió de la Junta... Què n'opines? ...del Futbol Club Barcelona. Bueno, clar, s'ha dit, el Barça prohibeix l'entrada dels nens a l'estadi. El que passa és que no és que prohibeixi l'entrada dels nens, sinó que diu que els nens no podran entrar sense entrada.
En principi sembla ser partits on l'estadi es preveu que s'ompli, amb els 98.000 espectadors que hi caben, per evitar una sobre... Sí, un overbooking. Un overbooking, que hi hagi més gent de la capacitat de l'estadi, que és el que realment prohibeix la llei, que un local...
per a la ciutat, per a la ciutat, per a la ciutat.
però sembla ser que, per exemple, al partit que va jugar el Barça a les 12 del migdia contra el Getafe, hi havia cent i escaig mil... 10.000 nens de més. 10.000 persones de més. 10.000 persones de més de l'aforament que permet l'estadi. Per tant, jo... s'ha volgut presentar això com a un... desig recaptatori per part del Barça de cobrar-li les entrades als nens.
No ho sé si realment és això. Jo crec que hauríem d'esperar una mica, que indudablement un Barça-Madrid a les 6 de la tarda, que s'espera una afluència dels 98.000 espectadors, potser sí s'hauria d'evitar.
La possibilitat que hi hagi més aforament o sigui més pública l'aforament permès. Hem d'esperar una mica a veure que com, perquè de fet ja ho han dit, que estudiaran la manera de fer-ho. I jo, el que tinc aquí és... Què passa?
amb la resta de clubs de la primera divisió espanyola. De totes maneres, abans de com tenim l'Isidre en línia, a veure que opina ell sobre aquest tema. Isidre, que opines tu d'això de prohibir els nens a entrar al camp del Barça? Home, d'entrada sembla que és una ficada de pota, no?
No els he demanat ningú.
el cap de quatre dies d'haver fet una assemblea. Sí, sí, això sí, perquè es podria haver presentat a l'assemblea, la decisió... Efectivament, no crec que sigui una cosa que els hagi agafat un rampell de mitja hora, si ja fa temps que segurament ho estan pensant. El que eminyalo una mica és la manera de presentar-ho. La manera de presentar-ho. I d'explicar-ho. Sí. La notícia, o sigui, la... Demagatotis.
La idea en si no em sembla malament. A mi no em sembla malament, però també vull esperar una mica a veure què passarà més endavant una vegada s'hagi jugat aquest Barça-Madrid, que és per al que sembla que han decidit treure-lo ja abans que es jugui aquest partit, una vegada passar d'aquest Barça-Madrid a veure
que decideixen que fan i com continuarà la cosa. I com deia, tinc aquí per exemple el Real Madrid. El Real Madrid no permet l'entrada gratuïta de cap persona a l'estadi. I a més a més no tenen, com veurem després hi ha altres clubs que sí que tenen, preu infantil.
Però a veure, això s'hauria de veure si és que és aplicant alguna normativa o és que simplement... La normativa és que en qualsevol lloc públic s'ha d'entrar amb una entrada que li doni permís per entrar i no es poden donar més entrades que l'aforament previst en el local.
Què passa? Doncs, una explicació. Nosaltres venem al Barça, venen les entrades, venen 98.000 entrades. Si cada un dels 98.000 va amb un nen que entra sense entrades, serien 98.000 persones més. No hi caben.
i en cas de tenir que evacuar l'estadi o que passés qualsevol cosa, doncs treure d'allà un excés de gent del previst pot ser perillós. No, fins aquí. Sembla raonable, fins aquí. La mesura és raonable. El problema és com l'han presentat, en quin moment l'han presentat... I en base a què ho expliquen, no? Clar, dius, hòstia... Ha sigut un pim-pam-pum i sembla que és una pràctica actual mantinguda durant...
amb un atac d'amagògia de Rossell, és brutal. Ja sabem que el senyor Rossell no té el do de la paraula. Però ja ho va dir el Tata, que cada setmana hi ha una crisi institucional dintre del Barça. Però aquestes se l'han creat sol. Se l'han creat ells. Si em permeteu continuar, per exemple, a l'edetic de Madrid, els nens fins a cinc anys,
en principi poden entrar gratis a tots els partits, sempre i quan no ocupin seient, han de seure amb braços de l'adult, però han de pagar un abonament infantil.
perquè tinguin dret a entrar, que costa 15 euros. La primera vegada que fas l'abonament, 15 euros, i després es frenava fins que el nen tingui 5 anys de manera gratuïta. A partir dels 5 anys, hi ha un carnet infantil, és a dir, que hi ha un carnet que li permet l'entrada, que costa 25 euros, i que li permet veure dos partits gratis. Un és el anomenat el dia del nen,
i un altre partit. És a dir, està previst quins són els partits que amb aquest abonament que costa 25 euros els nens podien entrar a veure el partit. Però cap d'aquests partits pot ser davant del Barça o davant del Madrid. La real societat té una entrada infantil
per qualsevol aficionat que costa un 33% menys que l'entrada habitual. És a dir, els nens paguen un 33% menys, però han de comprar la seva entrada per també saber quanta gent hi ha dintre de l'estadi. Si aquest nen és més petit de dos anys, no paga.
però també ha de tenir una entrada gratuïta per poder accedir a l'estadi. L'Atleti Club, en el nou estadi, no permet l'entrada de ningú que no pagui, perquè no hi ha seients. Al Villarreal, els nens entren gratis fins als 5 anys, però no ocupen seient.
El que t'ha fet, els dents entren gratis fins als 10 anys, tampoc poden ocupar seient si no hi ha butaques lliures.
El Granada, els nens més petits de 5 anys, entren gratis, sense pagar, sempre que vagin acompanyats amb una entrada, que és gratuïta. Però s'ha de demanar aquesta entrada gratuïta. També hi ha un control de quantes persones hi ha dins de la sala. El que sembla que hi ha més clubs que deixen entrar que no, però els que no deixen entrar. Sí, però fixa't que la majoria van controlats, és a dir, se sap...
Quants nens hi ha perquè aquests nens tenen el seu abonament? Si és un nen en abonament, s'ha d'avisar que el nen anirà? Aquest estat potser la proposta que hauria de haver fet. Plantejar-ho junta. Però el que han dit és que no entrarà cap nen sense entrada. No han dit que els hi prohibeixin l'entrada. No entrarà cap nen sense entrada. De moment no han dit si l'entrada la tindràs que pagar o te la donaran.
Però si entren amb entraves, diguem-ne que han de tenir saient. Sí, no, no, no, això sí, això... Però això era així ara? Oacle no. Ara no tenien entrave, sense avisar, sense dir-ho, però que no ocupaven saient, a menys que hi hagués un saient lliure. És una proposta poc reflexiva. De fet, avui ha aclarit un dels directius, dient que no saben què faran en el futur,
que segurament es permetrà l'entrada als nens, però controlats. És a dir, que se sàpigui quants entren. I en funció també, lògicament, del partit. Sí, no, clar. I a més ho he dit, aquest del Barça-Madrid, no, i el Milan-Barça, el Barça-Milan, que es jugarà de la Champions, tampoc. Al 9 de la nit no hi van gaire nens,
Aleshores que s'esperin i diguin quan ho tinguin clar. Sí, però potser ho hauríem d'haver dit, o sigui, ho han tingut que dir. Jo suposo, jo vull defensar una mica aquesta decisió, que no em sembla fora d'allò. No, si la decisió no sembla... Davant de la iminència d'un Barça-Madrid a les 6 de la tarda... Que és una hora propícia perquè vagin els nens. Clar, possiblement si el Barça-Madrid s'hagués jugat a les 10 de la nit, doncs potser no haguessin dit res.
A les 6 de la tarda es facilita el fet que hi vagin nens.
Si es juga a les 10 de la nit, no diem res encara.
Tots els partits tenen un abonament especial per a nens, a preu reduït, gratis fins als dos anys.
o 135 quilos, és a dir, un nano que fes i més, passa l'altre, un adolescent... Has dit 135 quilos. 135 quilos, posa-hi 100. És que a les cadires no ho he entès. Suposo que deu ser 13 quilos. 13 quilos i mig, no? 13 quilos i mig, un de 18, 19 quilos, em sembla que hi ha poc.
i... llum de 22, 29, no ho sé... D'on has dit de Valladolid? Al Sesuna, a Papuena. Ah, doncs teníem que veure com és l'índex dels... Al Sevilla tenia un abonament infantil, un carnet infantil per a menors de 14 anys i l'ha eliminat. Al Betis, els que tenen més de 4 anys han de pagar, abonament o entrada, i els més petits poden entrar gratis. L'Espanyol,
Els més petits de 5 anys no paguen, però no tenen seient. El Rayo Vallecano entra en gratis fins als 4 anys. El Levante fins als 4 anys no paguen. El Maria entra en gratis fins als 5 anys. I de 5 a 12 hi ha un abonament especial a preu reduït. El Celta té dos tipus d'entrada, la senior i la sub 24 per menors de 24 anys.
Tota persona que vulgui anar amb un nen ha de comprar l'entrada per al sub 24. A l'ELCE, inclús els bebès paguen l'entrada normal, amb un preu mínim de 20 euros. El València, els menors de 4 anys no paguen, sense ser gent, i el Màlaga, tots els nens paguen l'entrada per seguretat.
És a dir, la majoria dels clubs que fan és fer preus especials, alguns gratuïts, però controlats. Aquí tindrien el gran problema és que no hi ha entrades a la venda. El problema del Barça és, primer, que pràcticament no hi ha entrades a la venda,
que també hem de tenir en compte que l'afluència, d'acord que el Camp del Barça i el del Madrid també, són més grans que els altres estadis de la perínsula, i que també l'afluència de públic és molt més gran, perquè per exemple la Getafe, jo he vist partits del Getafe, que és un estadi que em sembla que té una capacitat de trenta i escaig mil espectadors, i la meitat està buit.
Per tant, els senyors del Getafe, que diuen que entren gratis fins als 10 anys, d'una altra manera, el Barça omplia el camp a tope. Tampoc omple tots els partits, eh? No, no omplia el camp a tope. Diu que la temporada passada a la mitja va ser del 75%. Clar, però és que, fixeu-vos en una cosa, el 75% del camp del Barça,
Són 70.000 espectadors. Et queden 38. Però és que 70.000 espectadors no hi caben al camp del Getafe. No hi caben al camp del Valladolid, que són 50.000. És a dir, la fluència de públic al Barça, encara que sigui un estadi molt més gran, que també hem de tenir en compte que ser un estadi molt més gran, també l'evacuació d'aquesta gent, de 70.000 persones,
en cas de necessitat és molt més dificultosa. El camp del Barça està solucionat, sembla que per sort no s'ha tingut que provar mai. Són aquelles rampes que van al costat. És molt més àgil, per exemple, que el Santiago Bernabéu
que tenen les escales aquelles de... O el Calderón. O el Calderón, exactament. El Calderón és una conya. O sigui, aquí està preparat, hi ha unes rampes, és més àgil, no hi ha barreres, però que de totes maneres jo penso que si tu vas al futbol amb 70.000 persones, més els nens que hi puguin anar i passés alguna cosa,
Jo l'expressaria que nutres amb un nen. És problemàtic. Però paguis entrada o no paguis entrada. Si hi ha problemes... Jo penso que el que es tracta és de dir que sabem quantes persones hi ha a l'estadi.
que també recordem que quan passa qualsevol cosa es cau un edifici primer que es mira si tenia permís d'obres o sigui a mi que un edifici que s'hagi caigut si tenia o no tenia permís d'obres tant se me'n fot el fet que l'edifici s'ha caigut que hi ha hagut víctimes
Tenia tots els permisos, i què? Sí, sí, però ha caigut. Ha caigut. Per tant, a vegades es diu, clar, en aquests casos dirien, bueno, el que va passar al d'allò, a l'Arena de Madrid, quin era el gran problema? És que hi havia més gent del que hi havia. Home, el problema va ser que un barret el va llançar allà, un...
un coet a dins del recinte tancat. I van sortir en estampida. Però el problema és que hi havia com 10 o 15 mil persones més. Sí, d'acord, d'acord. El problema és que hi havia 10... Què és el que en aquests moments s'està plantejant a la Barça? Que hi pot haver 10 o 15 mil persones més
dins de l'estadi, però el problema real va ser que hi havia 15.000 persones més, que a més a més d'aquells havien venut les entrades a 15.000 persones més, que encara és més bèstia.
No, s'han colat o... Possiblement el problema no hagués sigut el mateix, hagués sigut bastant menys greu. Menys greu, sí, però l'arrel del problema va ser que el Brètol aquell va llançar el coet o va llançar la bengala.
Perquè si no llença la bengala, possiblement no hauria passat res. Jo la mesura no la trobo descabellada, el que passa és que depèn com... Que el senyor Rosell en la seva entrevista, sembla que va ser a RQ, una de les coses que va dir diu perquè si es llença una bengala i la gent ha de sortir corrents, i hi ha més públic del permès,
El problema és que les autoritats es vencerien contra el club dient que hi havia més gent que l'aforament que permet l'estadi.
Diuen que hi ha més aforament, però com que no hi ha entrades, no estan controlats els nens, podrien dir que en hi havia 98.000, ara t'ho demostra que en hi havia més? Sí, però perdona, si de cop i volta en una manifestació una et diu que n'hi havia 40.000, l'altra diu que n'hi havia 150.000 i l'altra diu que n'hi havia 200.000... Doncs contractes el de 200.000. Doncs ja està, hi havia més gent de la que... No, 200.000 hem de referir a 200.000, 200.000 clavat.
No sé, jo no la... és... és per mi una mida doncs dura. Tot depèn de com s'apliqui. Però depèn de com s'apliqui. Tenim l'Emili, suposo que... bueno, no sé si l'Emili, ja la seva filla ja és grandeta, ja suposo que ha de pagar entrada, i no sé si alguna vegada l'ha portat al camp del Barça. Emili, bona nit.
Hola, bona nit, i perdoneu que no he pogut entrar abans. És que ja entro ara, ara aquestes setmanes serà complicat. I la setmana que ve no podré estar segur amb vosaltres. Bueno, nosaltres no hi serem l'altre, o sigui que... Ah, vale, perfecte. No, no. No, ho dic, ho dic... És que nosaltres estem preparant ja la festa del bolet de carnet de mar pel 2 de novembre i el 25 inaugurem l'exposició i ja vaig de... vaig de... clar, jo no soc Sandur Rossell,
Clar. I no faig estupideses del tamaig que les fa el Sandor Roser i del que estàveu parlant. A mi em sembla un escàndol. Directament és un escàndol. A mi parlar de seguretat amb aquest concepte em sembla un escàndol. Un escàndol quan jo no he pogut en la vida, en la vida de la meva filla, la meva filla té 12 anys... No l'has pogut portar mai. No l'he pogut portar mai en un partit de Champions, per exemple. Perquè jo he d'aguantar la inseguretat que es viu
al Camp del Barça amb un parell de Champions, tenint l'afició darrere, que et tiren monedes, escopinades, encenedors, gots, ampolles, et tiren absolutament de tot. Jo he d'aguantar això i després hem d'alendre que els nens no poden entrar al Camp del Barça. Quan és una tradició federal, quan el Barça és més que un club o així és com l'hem entès sempre, doncs per motius de seguretat, quan la llei no els obliga ni els he obligat mai.
No, però si els obliga la llei a no obtenir més... no vendre més entrades... És que ningú està parlant de vendre entrades. No, no, no, de vendre entrades. Tenir més entrades o més gent que l'aforament permès. Això és el que diu la llei. Això només passa amb dos partits a l'any. Sí. Vull dir, no passa amb més. Vull dir, i és el que una persona assenyada pot pensar de dia. A veure, un Barça-Madrid a les 6 de la tarda, doncs, evidentment, és un horari, feliçment,
doncs molt bo, perquè puguin anar les famílies, doncs és propens que la gent pugui anar al matrimoni amb la criatura. Amb la criatura. És cert, que la criatura va a la falda. La criatura no seu a les escales. No, no, això està clar. Això una. I després s'ha de tenir en compte que el camp del Barça és potser un dels camps del món més segurs que hi ha. Per la senzillera raó que l'evacuació, quan tu surts del camp del Barça, les sortides són múltiples, són rampes,
Vull dir, en cas de problemes, a veure si ha de passar alguna cosa, sempre pot passar, això està clar. Però tu pots entendre que diguis, mira, aquest partit en concret del Barça-Real Madrid, que és a les 6 de la tarda, i per evitar problemes de seguretat, doncs aquest partit no podran entrar els nens. Però aprofitar l'excusa del Barça-Madrid per fer això, quan fa 15 dies que has tingut una assemblea general dels socis, que també em sembla una patutxada,
Vull dir, perquè jo crec que mil persones no poden representar centenars. Això ja ho hem parlat diverses vegades. Però jo li vull donar un vot de confiança, ja sé que no l'acceptarà. Jo crec, espero i desitjo que aquesta immediatesa en dir el tema ha sigut per això. Perquè hi ha un Barça-Madrid a les 6 de la tarda i això podria causar. Però que estudiaran.
matitzaran la manera que els nens puguin entrar en un altre tipus de partit que no sigui aquest anomenat del risc. És a dir, m'estàs dient que ara el Barça ha de fixar-se en el que fa l'Espanyol i confiar-li... No, no, és que el model és aquest, no? Vull dir que el pare que vulgui anar amb la seva criatura, amb el seu nano de fins a 7 anys,
El que no entenc és que tu generis el problema
i després busquis la solució, quan l'honoro mal, quan ets un gestor, exacte, buscar primer la solució, l'alternativa, i després ja veuràs la solució. D'ho ja ha sigut dir, senyors, en el partit Barça-Madrid, degut les seves circumstàncies, no es permetrà l'entrada sense... o sigui que ningú entri sense entrar. Exacte. A partir d'ara, per normes de seguretat, qualsevol persona que vulgui portar el nen, doncs tindrà que dir, vinga amb el nen.
o a partir d'ara els altres partits estudiarem perquè és un tema que hem d'estudiar i que s'ha de regular d'alguna manera. Em semblaria molt bé. I dones carta àmplia per aquest tema. Perquè ells s'escuden tots amb el partit famós del Rayo Vallecano a les 12 del migdia. Aquest és el gran argumentari. El gran argumentari se'n va fer en orris quan surt aquest senyor president
que diu que és el primer que no està d'acord i que no li agrada. A veure, a veure, repeteixo. Això és esquizofrèric, això és on va el Joan Gaspar quan parlava. Ara no parla el Gaspar president, ara parla el Gaspar soci. Repeteixo, el senyor Rossell mai a la seva vida, i ara tampoc, lògicament, s'ha distinguit per la seva eloquència, per la seva facilitat de paraula. No la té. La facilitat de paraula és una cosa, la intel·ligència és una altra. És que no se sap expressar.
No saps parlar. Ja està. Però, però... Està més maco que alladet. Ja, però les obres tampoc l'acompanyen, no només la paraula, les obres tampoc. Jo insisteixo, vull dir, problemes de seguretat del Camp Nou, com a soci habitual del Camp Nou, problemes de seguretat del Camp Nou, hi ha uns altres. Hi ha uns altres més obligats a corregir. Ho dic perquè jo he passat por. I dic por, de veritat, molta por.
Anant a veure, tranquil·lament, jo pago el meu avonament religiosament cada any, a part del carnet de soci, i jo tinc dret a veure un partit de futbol de Champions, de Premier League... Amb tranquil·litat, sense que ningú et vingui... Exacte. I no haver d'estar pendent de... És més, és que ni la meva dona vol anar a Champions. Ja. Per què no? Aleshores... A veure, un moment. Corregim primer aquest problema, que realment és un problema de seguretat, que un dia pot haver una desgràcia.
perquè ve una sèrie de gent que és igual que no venguis a becudes alcohòliques, jo més gent amb ampolles de vidre. Que ja, sí, sí, sí. Els controls, menen ric jo dels controls. Aleshores, no enganyem la gent. I a mi m'indigna. I ja et dic, no soc un perjudicat perquè la meva filla ja no podria entrar igualment. Però em sembla lamentable. Em sembla lamentable per història, per tradició, perquè la Barça és més que un club, per una sèrie de valors que a dia els vam començar prostituint.
posant publicitat a la samarreta, una sèrie de qüestions, i ja estic sentint, perquè l'altre dia sentia, ja estic sentint a directius dient que el següent pas és parlar de les preus. Perquè jo ja ho sé, que la cosa va per aquí. Ja ho va fer el senyor Laporta, que va pujar un 40% l'avonament. Un 40% l'avonament, sí senyor. Quan en campanya electoral no va dir res d'això, i ara evidentment veuen que altres cums recauden més calés, i que, ostres, això de que la Champions surti gratis, no surti gratis, evidentment que no... No per cap a casa.
No pagues. Però que estiguin clos, la Champions, la Copa del Rey, els partits de Lliga, clar, vaja manera de perdre calés. I això és el Barça. I amb aquest sistema, per exemple, hem tingut ara 5 anys de glòria infinita del Barça, i esperem 5 anys més.
que ho sento, que no ho compro. No estic d'acord i a més m'indigna, ja dic, m'indigna. Igual que m'indigna el tema del tabac. Vull dir, m'indigna. Això és una vagenada que em perdonin a mi. M'indigna. M'indigna perquè entenc que en certes graderies, jo per exemple on estic és un problema diferent, però en certes graderies on estàs a sota cobert, tens els veïns al costat, doncs pots molestar, és cert. Però els passadissos a l'aire lliure és absurd. Què passa? Que els senyors tribuneros
no tribuneros, els palconeros, els del palco, ells tenen a 20 metres la sortida. Ells no tenen problema per anar a fumar. Però el pobre desgraciat que està al segon agradaria no pot perdre mitja hora de baixar i mitja hora de passejar. Jo de totes maneres voldria dir una cosa, no sé si continua o no continua aquestes maneres, aquestes coses, però jo recordo quan vaig ser membre de la secció d'enbol del Futbol Club Barcelona, totes les seccions, tots els membres de les seccions,
Aleshores, potser la més professionalitzada era el bàsquet, i les altres eren pràcticament... Però tots teníem una targeta, una entrada, que havíem d'assegellar a secretaria, conforme continuàvem formant part de la secció, que ens donava entrada gratuïta a l'estadi.
Sí. Això ha passat a la història. Suposo que ha passat a la història, però jo quan vaig llegir això, suposo que allò ja no existeix... Igual que els hàrbitres. A veure, els hàrbitres federats, els hàrbitres, encara que fossin de tercera regional... Tenien entrada. Tenien entrada a l'estadi. A veure, també s'ha de dir que amb aquest tema, aquí sumàveu... El tema de les seccions que dius tu, sumaves als hàrbitres, sumaves a policies nacionals, sumaves...
Vull dir, clar, estava ajuntant-te amb un miler de persones que tenien accés gratuït. Jo recordo, a veure, tenia aquesta entrada, la vaig utilitzar molt poquet, i l'utilitzava precisament quan teníem, amb diumenge, un partit, sobretot si el partit era internacional, per portar a acompanyar els àrbitres del que havien arbitrat al partit d'en Bol, perquè a ells hi feia il·lusió, a vegades venia algun partit àrbitre que li feia il·lusió anar a veure el futbol. I aleshores entravem gratuïtament,
i a vegades ens trobàvem que no sabíem on seure aquestes pobres gens, nosaltres seiem on sigui, però clar, m'invitaves amb una persona a veure el partit i vio a veure-lo d'en Tèurtor que no tenia seguint. Però, vull dir, en aquella època s'omplia l'estadi segons quin partit amb un overbooking impressionant.
I tant, sí. Igual que els portes 20 minuts abans. No, però tens la sensació, des del punt de vista d'aficionat, jo cada vegada tinc, ja fa temps, tinc la sensació que cada vegada volen fer el Barça més elitista, és a dir, un Barça més exclusiu per segons qui,
Vull dir, que qui s'ho pugui pagar, que vingui al futbol, i qui no s'ho pugui pagar, doncs que se'n vagi al bar o que... Que el vagi a la televisió. A la televisió, sí. I això no és el Barça. Això no té res a veure amb el Barça. Almenys els que hem amat el Barça tota la vida. El Barça és més que un club i és molt més que això. Això que ho faci el Chelsea, el Madrid, o qui vulguis, però això no és el Barça. En fi, l'hem de deixar. Faig una mica d'isidre anglès. Porra per l'ocessuna Barça. Errán.
1-5. 1-5? Sí. No, jo 1-3. Marc. 2-3. 0-2. 1-2. 1-2 jo també. Vinga. Fins divendres. Bon cap de setmana. Adéu. Adéu. Doncs marxem. El divendres que ve sí que estarem aquí encara. Tornarem un dia més aquí amb la desvernada. I fins aleshores, si algú ens està escoltant encara fins a l'últim segon, que siguis molt feliç. Adéu-siau. Adéu.
Bits. Bona nit, són les 10. Amb la crisi, la banca ètica augmenta en un 20% els crèdits concedits.