TOT 30 EXIS
Que? Has de dir la desbernada. Que? Que has de dir la desbernada. Que? Digues la desbernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbernada. Doncs la manela. No, la desbernada. La manela. No, sembles el de passapalabra, no.
No, la desbernada. La semanela. No, la desbernada. La semanela. La semanela.
Moltes oportunitats. Salutació de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que avui no vindrà perquè té unes reunions d'ovelles. Ja sabeu, a vegades es reuneixen els pastors.
Diu, reunió de pastors, ovella morta. I a vegades es reuneixen les ovelles per saber quina és l'ovella que ha de morir.
Doncs això, el Marc està en una reunió d'ovelles. El Miquel Simón, com sempre, fent la seva feina de control d'audiència. El doctor Baràmbio, no sabem si aquesta setmana podrem contactar amb ell.
La setmana passada es va cascar, que ja. L'Hermán García, que esperem i desitgem que estigui aquí d'aquí una estoneta i que ens faci la seva recepta, com cada divendres.
Josep Maria Montes, que ens farà la predicció del temps. Mariana Gonfale, des de Madrid, aquest normalment, si no s'està mig morint, no falla mai.
L'Isidre Inglés, no sé si podrem contactar avui amb l'Isidre Inglés. Crec que està de dol. Molt preocupat, degut al resultat de l'estat dels príncipes aquest de París, ja sabeu, no?
Núria García diu, estaré aquí en cinc minuts. Han passat quatre i mig, o sigui, mig minuts per arribar a la senyora García.
I Òscar Ramos i París, que com sempre no ha dit res, i per tant no sabem si vindrà o no vindrà.
La Isabel Almató, que així ens farà la seva agenda d'esplugues, i avui comptem en el control de so el senyor Eric Tomar. Hola, Eric, bona nit.
Avui és dia 17 de febrer de l'any 2017. Queda maco, no? 17 del 2 del 2-17.
Això és un número maco. Si hem transcorregut 48 dies d'aquest 2017, i ens falten, per tant, 317 per arribar al 2018, 31 de desembre,
que serà aquell dia en què farem feliç any. La setmana és la setena de l'any.
Una setmana que ens ha portat, entre altres coses, la victòria de Pablo Iglesias sobre Íñigo Arrejón en l'Assemblea de Podemos,
la imputació d'exdirectius del Banc d'Espanya en el cas Bánquia,
i, sobretot, la derrota del Barça en el Parc dels Prínceps de París.
Com cada setmana, cada dia, el sol i la lluna surten.
Surten, i avui el sol sortirà, o ha sortit millor dit, a les 7 i 43 minuts,
i s'ha post a les 6 i 28, 6 i 28 de la tarda, lògicament.
Demà sortirà un minutet abans, a les 7 i 42 minuts,
i es pondrà, doncs, un minut més tard, a les 6 i 29.
Per el que fa a la lluna, la lluna sortirà a les 12 i 8 minuts,
i es pondrà a les 11 i 12 minuts.
I demà, la lluna sortirà a les 1 i 5 minuts i es pondrà a les 11 i 45.
La lluna està en van, o sigui que d'aquí a poc, lluna nova.
El moment compleix amb la seva paraula, i la tenim aquí, hola Núria, bona nit.
Hola, bona nit, bona nit.
Què tal? Vens, fins fred, vens a brigadeta?
Sí, sí, sí.
T'has deixat créixer els cabells per tapar-te el coll?
Una mica, sí, em fa de bufanda, em fa de bufanda.
Molt bé, perfecte.
Avui ja porto impreses a casa, les notícies.
Ah, sí, porto les notícies impreses, va.
Sí, per això treu a donar el cabell.
Molt bé, doncs mira, anem a la primera, efemèrides.
A veure, la primera.
Sí.
Uf, que lluny que queda això.
El què?
L'efemèride.
La primera, escopeta.
No, no, dic que lluny d'edat, o sigui d'anys i d'anys.
Ah, sí, home, sí, clar.
Per això és una efemèride, no?
Per això, si fos el d'ara, doncs no seria una efemèride, seria una notícia.
Exacte.
L'any 1600, a Roma, exactament a Campo dei Fiore, la Inquisició Catòlica va cremar viu el matemàtic i astrònom Giordano Bruno.
Giordano Bruno, més conegut Giordano Bruno, però dit realment Filippo Bruno, va néixer a Nàpols el 1548 i va morir a Roma el 1600.
Va ser un astrònom, un filòsof, matemàtic i poeta italià.
Resulta que les seves teories cosmològiques van superar el model copernicà i ja va proposar que el Sol era simplement un estel,
que l'univers havia de contenir un infinit nombre de mons habitats per animals i éssers intel·ligents.
A més d'aquests raonaments, les seves afirmacions teològiques també van ser una altra de les causes de la seva condemna,
que el van portar a ser executat per les autoritats civils a Roma després que la Inquisició romana ho trobés culpable d'heretgia.
Va ser cremat a la foguera i després de la seva mort, el seu nom va guanyar fama considerablement,
sobretot en els segles XIX i a principis del segle XX.
De la segona femèrie és també del 1600, però en aquest cas del 1673.
Del dia com avui, l'escena representant, bueno, representant una obra, no?
Mort, bueno, sí, va ser mentre representava el malalt imaginari, va morir Jean-Baptiste Molière.
Jean-Baptiste Poquelin, anomenat Molière, va néixer a París el 15 de gener de 1622
i va morir a Ibdem el 17 de febrer del 1673.
Va ser un dramaturg, humorista i comediògraf francès.
Està considerat com el pare de la comèdia francesa i segueix sent l'autor més interpretat.
Despiedat amb la pelanteria dels falsos savis, la mentida dels metges ignorants,
la pretensiositat dels burguessos enriquits.
El seu principal objectiu va ser la de fer riure a la gent honrada.
Es pot dir, per tant, que va fer seva la divisa que apareixia sobre els teatres amb volants italians
a partir dels anys 2620 a França, pel que fa a la comèdia.
Castiga tridendo mores, és a dir, corregeix els costums, rient.
La seva última obra, El malalt imaginari, representant aquesta última obra,
va patir un atac agut d'hemopticis en el curs de la quarta representació
i va morir al seu domicili.
Per això ha dit que no va morir exactament a l'escenari,
però sí, va ser mentre representava l'obra quan va tenir s'aquest cop.
I va morir una vegada traslladat al seu domicili,
sense renegat de la seva professió d'actor considerada immoral per la església.
Sota la llei francesa d'aquell temps,
no estava permès que els actors fossin enterrats en terreny sagrat d'un cementiri.
No obstant això, la viuda de Molière, Armand,
li va demanar al rei que el seu cònjeg es pogués tenir accés a un funeral normal,
encara que fos de nit.
El rei va accedir i Molière va ser enterrat a la part del cementiri
reservada als infants no batisats.
He estat buscant que és hemopticis, per tant.
Sí, estaria bé, estaria bé saber que és hemopticis.
És un terme utilitzat per descriure l'expecturació de sang fresca.
Sí, va, tuberculosi.
Sí.
Des de l'aparell respiratori.
Constipar o complicar-ho.
Exactament.
Una tos amb sang, vamos.
Una tos amb sang.
Molt bé.
Ha vingut el senyor Tamako.
Què tal?
Hola, nen.
Jo molt refredat.
Sí, mira, com l'aquest que dèiem.
Com el Molière.
Sí, sí.
Com el Molière, pobre.
Bueno, mira.
Però vaja, no ho sé.
Bueno, doncs jo crec que...
No, encara tenim un efemèri des del 2000...
No, 1913.
Sí, bona data.
Això del 1913...
No t'agrada.
No, sí, a mi m'encanta, jo no tinc mònia.
Diz que sí.
Però no sé si potser sí que sigui 1913.
Sí, sí, i tant.
No, sí, no ho sé.
I tant.
Sí, sí.
I tant.
Vinga.
El 1913, tal dia com el d'avui, un 17 de febrer,
ara fa un girote d'anys,
en un teatre de Nova York...
105.
104, perdó.
Estàs esmolada, eh?
Sí, sí.
Des que ha vingut a veure la Merkel...
Sí, noi, sí.
Ha vingut molt germànica.
Ha sigut automàtic.
Sí, ha sigut com una mena de...
Ha sigut una revelació mariana.
Exacte.
Mariana.
Mariana?
Bueno, Mariana no, Angalana.
Angalana.
Angalana.
Vale, tal dia com el d'avui, del 1913,
en un teatre novellorquès,
Thomas Alba Edison presentava
la primera prova pública del cinema sonor.
Alerta, que no estem parlant de qualsevol cosa.
No, no, i tant que no.
Consistent en un fonògraf situat darrere de la pantalla.
El fonògraf es va crear l'any 1876,
per això tu dubtaves, Emílio,
que va ser el primer aparell capaç de reproduir so.
Quan Thomas Alba Edison va anunciar la invenció
del seu primer fonògraf,
la primera peça interpretada va ser
Mary had a little lamb.
Maria tenia un xai.
Mira que bé.
Maria tenia un xai.
Maria tenia un xai.
Maria tenia un xai.
Pedro tenia una cabra.
El 21 de novembre de 1877.
Edison va mostrar el dispositiu
per primera vegada el 29 de novembre
d'aquell mateix any
i ho va patentar el 19 de febrer de 1878.
Sí, perquè això no deixava de fer-ho, Edison.
Sí, sí, aquest ho va patentar...
O sigui, quantes centenars de milers
de milions de patents.
Li va agafar una falera per patentar.
Patentar, jo patento.
És com a caixó, jo sigo,
de fer-te-te-te-te-at-du.
Jo és Rigoli.
Jo és Rigoli.
Jo patento.
Bé, el fonògraf
utilitza un sistema de gravació
mecànica analògica
en la qual les zones sonores
són transformades en vibracions mecàniques
mitjançant un transductor acústic mecànic.
Que manco.
Aquestes vibracions
mouen un estilet,
una velleta,
una cosa fineta,
que llaura un solc alíquidal
sobre un cilindre de fonògraf.
Per reproduir, després el so
s'inverteix el procés.
Clar, primer grav i després...
I després reprodueix.
Al principi es van utilitzar
cilindres de cartró
recoberts d'estany
i més tard
de cartró parafinao.
De parafina.
I finalment,
de cera sòlida.
El cilindre de cera
de major qualitat
i durabilitat
es va comercialitzar
des de 1889
un any després
que aparegués el gramòfono.
Mira, 1889 fa...
Un porrote d'anys.
Un porrote d'anys.
122.
Bueno.
El 2 de desembre de 1889
un representant
de la casa Edison
va gravar
una interpretació
del celabèrrim
compositor
Johannes Brahms.
Es tractava
d'un fragment
de les danses hongareses
en una versió
per a piano sol.
Aquest enregistrament
encara es conserva
però la veritat
és que la seva qualitat
és pèssima.
Sí, no es perdó.
Però bueno,
no deixa de ser...
Ja està aquí
i podo oler.
No deixa de ser...
Una anècdota!
I això.
Anècdota!
Vinga,
s'han acabat
les efemèries.
Sí,
continuem.
Doncs això,
ja anem
a les aniversaris
i felicitem
avui en primer lloc
si aquí
dels dos vols llegir-ho.
La García.
La García.
Vinga, va.
Avui és l'aniversari
de Marc Márquez,
en fa 24,
pilot de motociclisme.
Va néixer a Cervera,
és un pilot espanyol
que actualment
corre a la categoria
reina de MotoGP.
Ha guanyat
cinc títols
de campionat del món
de motociclisme
en tres categories.
La de 125,
la de l'any 2010,
la de Moto2,
el 2012,
i tricampió del món
en MotoGP
l'any 2013,
14 i el 2017.
Que fuerte, que fuerte,
que fuerte, que fuerte,
que fuerte.
En la seva primera temporada
a la màxima categoria
del motociclisme,
o sigui,
l'any 2013,
sí?
Sí.
Es va fer,
bueno,
es va fer amb el títol
per primer cop
de campió del món,
convertint-se,
a més a més,
en el pilot més jove
a guanyar,
bueno,
aquest premi.
i va superar el rècord
que tenia
Freddy Spencer.
És a més a més
el pilot més jove
de la història
a ser bicampió
i tricampió
de la categoria
reina del motociclisme.
Tothom ha guanyat,
potser.
Este ya no tiene nada
que ganar,
ni que perder.
Sí, sí.
Nada que ganar
ni nada que perder.
Molt bé,
doncs,
felicitem el senyor Mar Marquez
i també felicitem
la senyora René Russo,
que va néixer
l'any 1954,
per tant,
té 63 anys
i és una actriu
nord-americana.
Oh, sí.
Va néixer a Burbank,
Califòrnia.
Era filla
d'una obrera
i cambrera
i d'un escultor
i mecànic
d'automòbils
que, per cert,
el pare
va abandonar la família
quan René
tenia dos anys.
Va ja.
Va créixer
juntament
amb la seva germana
Toni
i la seva mare.
Va existir
a l'escola secundària
John Burrus.
Això,
els americans
és l'escola
que han anat
i tenen molt d'allò.
Sí.
És com una mena
de cello.
És un cello,
eh?
Per aquesta escola.
Cello de calida.
Queda esmarcat ja.
Sí, sí, sí.
Però la...
Aquí no.
No, aquí no.
Aquí no.
Aquí no.
Aquí no.
I aquesta escola on era?
Bé,
el fet és que
va estudiar
en aquesta escola secundària
però va abandonar
els seus estudis
en el 10er grau
a causa
de les necessitats
econòmiques
de la família.
La família
havia de menjar
i no era allò.
L'any 1972
va ser descoberta
en un concert
de Robin Stones
per el representant
John Crosby
d'International
Creative Management.
No,
un moment, Emilio.
Això ho has de dir més
d'International
Creative Management.
A moment, please.
Molt bé.
International
Creative Management.
Ah, sí, home.
Què te pasa a la boca,
a mi?
T'has de picar una mica de...
¿Por qué te pones
el dedo a la boca, Emilio?
Perquè és com
se pronuncia
l'anglès, tu.
Molt bé.
Bueno, pues això.
Aquesta era
una científica de talent.
No explica
com van descobrir
en aquest concert
a la René Russo
però sí, és cert
que va ser contractada
per una agència
de model
contracturada,
vas a dir, eh?
Sí.
Ves a saber.
fort i va començar
a posar
poc després.
Apareix a la portada
de diverses revistes
incluent el Bogue
que és molt important.
És l'homàs, és l'homàs.
El Bogue és l'homàs.
Ser portada
de Bogue és l'homàs.
La majoria dels anys 70
i principis dels anys 80
com a una model
d'èxit.
Més tard
va començar
a estudiar actuació
i va aparèixer
en diverses obres
de teatre
regionals
de Los Ángeles.
El 1989
va tenir
el seu debut
cinematogràfic
en el film
Majorley
i el 92
va interpretar
a la directiu
Lorna Cole
el qual
és considerat
el seu paper
més popular.
En la pel·lícula
la pel·lícula
Arma Letal 3
paper que va repetir
en la seqüela
d'Arma Letal 4.
Durant els anys 90
va aparèixer
en diversos thrillers
que van ser
de gran èxit comercial
com per exemple
en la línia de fuego
amb Clint Eastwood.
Molt bona aquesta.
Crec que l'he vist aquesta.
Molt bona, Gràcies.
Estallido.
Molt bona.
Rescati
amb Mel Gibson
El secreto
de Thomas Crown
amb Chris Brosnan
i també va actuar
en diverses comèdies
com Teen Cat
amb Kevin Costner
i
Com a conquistar
Hollywood
amb John Travolta.
Que bé.
Entre els seus treballs
més recent
estan
Apostando al Límite
i he acut
aproporitzar
el cop
d'allà.
Claro, és que
tanto inglés
tanto inglés
i et lias.
Va fer juntament
amb El Pacino
i Mios Tu y los Nuestros
amb Dennis White.
Sí, vamos.
Festival.
Una tira.
Pues las películas
de verdad, eh?
Todas estas películas
ya las he visto.
Bueno, son así
de acción, de tal.
Movilillas, sí.
En la misma línia.
Maques, maquesillas.
Muy bien.
Bé, ya está.
ja hem acabat
els aniversaris
i si et sembla...
Ja podem marxar?
Si et sembla,
Eric,
no sé si podem continuar.
El Sant Odral.
Bueno, dit així.
Vinga, ja pots dir
el Sant Odral d'avui.
Avui és
Sant Aleix
Falconeti.
Falconeri.
Falconeti.
Falconeti.
¿Te te acuerdas del Falconeti?
Que malo era el Falconeti.
Falconieri.
Hombre rico,
hombre pobre.
Hombre pobre,
Falconeti,
que le faltaba muy.
Que malo era el Falconeti,
que va arribar a un punt
que en aquella època
anaves pel Caresto
i es de viejos, eh?
Sí.
I te n'eres más malo
que el Falconeti.
T'acordes?
Sí, señor.
Sí, señor.
Bueno, García ahora
ens està mirant
com si li estiguessin
parlant amb urdu.
Home, ella no sap
qui és ni l'hombre rico
ni l'hombre rico.
Ara és com si li estiguessin
parlant amb urdu.
Llavors, avui a Sant Aleix
Falconieri
va morir el 1310
i amb altres sis florentins
va fundar els Servents de Maria
o Servites.
Ja està.
Tal dia com el d'avui
saps què va passar?
Que van fugir d'Egipte.
Va ser la fugida d'Egipte
del senyor.
Sí, senyor.
De quin senyor?
Del senyor.
El senyor.
El que ens està mirant
ara des del cel.
García, poca broma, eh?
No siguis irreverent
perquè aniràs a l'inferm.
Ara, que diu que allà
s'està fent una caloreta.
Sí, sí.
Un caloret molt.
No sigueu irreverents, hombre.
A més a més,
pots parlar amb Espanya
per telèfon
com si fos trucar a la local.
Gratis.
Sí, gratis, gratis.
Avui també és
Sant Ròmul,
màrtir,
que va viure al 302.
I també és avui
l'onomàstica de Sant Silví.
Bisba.
I aquest senyor va ser bisba.
Bisba.
Què més?
aquí a la Silvante
que ens digui
el Sant Oral de demà.
Demà.
És...
Ui, mira,
Sant Simó.
El vino, no?
Vino de cartó.
Sí, senyor.
Bisba de Jerusalem
i parent de Jesús.
Era parent de Jesús.
també demà serà
demà serà sant
dels Eladis.
Ah, Sant Eladi.
No se sap quan va néixer
però va morir l'any 632
i era bisba de Toledo.
Maco Toledo.
Maco.
Sí, ja, ja.
Maco.
també, bueno, celebrem el sant de, bueno,
Beat, Joan de Fiesole.
Joan, Joan, i di Fiesole.
Allí es nada.
Allí es nada.
Frangelico.
Frangelico, quin licor més bo.
Exacte.
Quin licor més bo.
També està vells, això, eh?
Però bueno.
Era pintor
i presbiter dominicà.
Exacte.
Ho tocava tot, aquest.
Ho tocava tot, sí.
Una mica.
També Santa Bernadeta Subiru.
Sí.
Anda.
Va morir el 1879
una verge
evident de Lourdes.
Aquesta senyora
se li va aparèixer la verge.
Se li va aparèixer la verge.
O sigui, és la niña
Santa Bernadet
que va beure la verge allà.
Demà és 18.
La seva festivitat
quatre dies després
de l'aparició de la Betza
que va ser el 14 de febrer.
Correcte.
Nuestra senyora de la Gorda.
De la Gorda.
Sí senyora.
Molt bé.
Què més?
I també
Beat Francesc de Regis Clé
presbiter i mar.
Molt bé.
Verrà si algú celebra
la seva unomàstica.
Hòstia, pues moltes felicitats.
Moltes felicitats.
A més.
A més, si algú es diu fugida
que avui
Santa Fugida d'Egipte, no?
Sí.
No, Santa Fugida d'Egipte.
No.
Peazo
peazo de troncho.
Sí.
Eres un...
És la fugida d'Egipte
d'Egipte d'Egipte.
No hi ha Santa Fugida.
Eres com un muy bruto, eh?
Sí.
Eres más bruto
que San...
Que falconista.
No, no, que San Isidro Labrador.
Claro, que nunca ni d'an.
No, no, que le regalaron un lápiz
y lo plantó.
Y salió un arroz.
No salió nada.
No salió nada.
García, torna, torna.
Vale.
Vale.
No, no, jo ja estava.
Hem acabat, hem acabat, Éric.
Ja pots continuar.
Vámonos, venga, va, a la gràcia.
Arriba que no hem de saber
quin temps tindrem aquest cap de setmana.
Plourà, no plourà?
Sembla ser que no plourà.
Qui lo sap?
Senyor Josep Maria Montes.
Bona tarda.
Bona tarda.
Molt bona nit.
Bona nit.
Demà sol, oi?
Eh?
Sol demà.
Sí, sol.
Tot i que no tindrem un sol net, eh?
Ai, ai, ai, ai.
Ja comencem amb les rebaixes, tu.
Ja l'entrarem, ja ho veus.
Ja comencem amb les rebaixes.
El tindrem una mica brut per alguns núvols
que s'aniran passejant durant el dia de demà,
però creem que més aviat el que dominarà és el sol.
Ja.
Bona part del dia farà sol,
però amb aquests núvols, doncs, cúmulos,
d'aquests que apareixen durant el dia,
quan hi ha més insolació,
que de fet seran a causa de la humitat
que començarà a augmentar aquí arran de la costa.
Clar.
Però serà això, eh?
Núvols decoratius.
No os preocupeu que demà tindrem, doncs,
en general força sol.
Les temperatures seran com les d'avui,
és a dir, relativament altes.
Cap amunt.
Sí, entre els 13 i 17 graus de màxima
i les mínimes al voltant dels 9 graus.
Bé, exacte.
Està força bé.
Està arribant la primavera, Montes?
Està arribant la primavera?
Sí, sí, ja l'estem voltant, no?
Això ja està?
Ja s'ha acabat, ja la tonteria?
No, segur que del tot no.
Segur que no.
No, el que passa que sí,
que certament de cara als propers dies
no veiem canvis.
L'únic canvi serà el diumenge.
El diumenge sí hi haurà canvis.
Sí, perquè el diumenge estarà passant
una borrasca per l'oest de la península,
des de Galícia.
Se va fer una borrada que passava.
Una perturbació provocant pluja,
però fixeu-vos la trajectòria que farà.
Anirà des de Galícia fins a Andalusia.
Un teletrofa molt mal, eh?
Però aquí no toca.
Aquí no.
Aquí no toca.
Aquí no toca.
Ja ho deia, oi, el vol honorable.
Això no toca.
Això toca.
L'únic que aconseguirà és que
quan s'estigui traslladant
i passi per Castella,
aquí ens pugui augmentar una mica la humitat
els vents de llevant una mica fluixos
i faci que augmenti més la humitat
i, per tant, apareixin més intervals de núvols.
És a dir, hi hagi unes estones de sol,
més de núvols,
veieu una mica així entre mig,
per tant, veja, que no faria tant de sol
com el que farà demà.
i a causa d'aquesta humitat
les temperatures no seran ja tan altes
com les de demà.
Baixaran una miqueta.
Baixaran una miqueta a causa,
simplement, de la humitat.
De l'humitat.
De l'aument de la humitat del dimetge.
I la resta de dies ho tenim molt fàcil,
perquè des de dilluns fins al divendres,
que tornem a parlar,
aquesta borrasca anirà parant més o menys al Marroc,
entre Andalusia i les Illes de l'Ària,
més o menys travoltant per aquesta zona.
i nosaltres tindrem l'anticicló de les Açores
que s'allargarà fins al nord de la penínsia albèrica
i a Catalunya també.
I a Catalunya també.
Sí, no, ja no li podem dir...
No sé si el senyor Puigdemont
farà una proposta per canviar-li el nom
a l'anticicló de les Açores
i dir l'anticicló de Catalunya.
Podria fer-ho, oi?
Doncs la setmana que ve ho serà, eh?
Serà un anticicló de l'Açores.
Això, en Puigdemont els va trobar a fer-ho?
Molt bé, doncs...
La setmana que ve, molt tranquil·la.
Tranquil·la vol dir pràcticament gens de vent.
Nosaltres pràcticament no en mourem cap
i els únics que es veuran seran en zones interiors,
que es formen boires baixes,
que, vaja, que afectaran les matinades
aquí a Sant Jusnó, eh?
Per tant, aquí al partiment veurem el sol
des del dilluns fins al divendres.
Molt bé, doncs el dimendres ens expliques més.
Sí, esperem portar canvis,
això que aquí ens encanta.
No, no cal que t'esforcis, eh?
Bueno, no, a veure, en principi és allò que,
per a alguns, eh?
Evidentment, sempre, no em callo bé a gust de tot el món,
però, en principi, farà bo per allò que estàs dient.
Sí, sí.
I anem bé.
Si algú vol neu, i tal que se't vagi el trineu.
Clar, això t'està aquí al costat.
Sin haver-lo deseado, has creado un pareado.
Sí, senyor.
Molt bé, doncs res, Josep Maria.
Au, que tinguis un bon cap de setmana.
Igualment, a vosaltres.
I fins divendres que ve.
Adeu.
Ens veiem a la serada evident.
Adeu.
Adeu.
Bé, doncs ha arribat el moment de llegir les notícies
que ens porta la Garcia,
però abans que la notícia voldria llegir una carta.
Avui, aquesta carta no l'he escrit jo.
L'he escrit la persona a la qual va destinada la botifarra.
I diu així.
Cui.
Benvolgut, benvolguda pensionista.
L'esforç de tots els espanyols ha motivat que el 2016
hagi finalitzat amb el creixement econòmic i la creació d'ocupació
com a importants èxits col·lectius.
Sens dubte, amb dos constitueixen els fonaments
sobre els quals s'assenta un sòlid sistema de protecció social.
Encara queda un important camí per recórrer,
per recuperar l'important nombre de llocs de treball destruït per la crisi
i assolir els tan anhelats èxits de benestar i progrés
als quals tots aspirem.
Aspirem, però estem avançant.
En aquest any, el sistema de seguretat social
ha estat un factor essencial per garantir
la capacitat econòmica de milions d'aïllats
i assegurar la cohesió social.
No llorés, no llorés, Emilio.
No, no, no.
Està plorant, sí.
Sí, no, anava a riure, però no.
Malgrat les dificultats de la nostra seguretat social...
Està la cosa molt mala.
La nostra seguretat social ha continuat ampliant els seus drets
i les seves prestacions,
arribant al major nombre de ciutadans de la seva història.
Vull traslladar-te el compromís ferm
amb un model de pensions públiques i de repartiment
que ha de continuar oferint garanties econòmiques
i millorant els seus nivells d'afensió
i proximitat a les necessitats dels ciutadans.
Per això, un any més, en el 2017,
s'incrementarà la quantia de totes les pensions públiques
en un 0,25%.
La qual cosa ens permetrà conciliar
l'increment assegurat de totes elles
amb una necessària salvaguarda econòmica
del nostre model de seguretat social,
perquè pugui continuar brindant aquesta protecció
a les generacions futures.
El nivell de cobertura que avui ofereix el sistema
és dels més amplis d'Europa.
En podem estar molt orgullosos.
És un senyal d'identitat del nostre sistema protector
i expressió de l'esforç realitzat per successives generacions.
I estem treballant dia a dia
per ampliar els serveis i prestacions que ofereix.
El nostre sistema de pensions continuaran millorant
perquè constitueix el nostre patrimoni social més important
i mereix tot el nostre suport.
Sostenir i reforçar la seguretat social
és una qüestió d'estat, una tasca de tots.
No sembla que un millor objectiu compartir
d'una societat que assegurar la viabilitat
de les pensions d'avui i les de demà.
En la seguretat que comparteixis amb mi aquest compromís
amb la seguretat social
em permet traslladar-te tot el meu reconeixement
i, a fet, una cordial salutació
i els meus millors de xipsos per a aquest any 2017
per a tu i per a tota la seva família.
Firmat, Fàtima Banyes García,
ministra d'Empleu i Seguretat Social,
a la que després d'aquest escrit
li regalem aquesta...
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
A veure, avui he llegit una carta a una senyora
i per què em toteja aquesta senyora
si no la conec de res?
Ah, doncs, mira, una bona observació, eh?
És una bona observació, sí, senyor.
Bé, doncs, a veure, que siguen les notícies.
Quines notícies em portes?
A veure, però tu...
Va, començarem per una així...
curteta i fresqueta.
Una notícia fresqueta.
Amb el fred que fot.
Bé, és que, clar, jo vinc d'un lloc
on estaven a menys grau,
arribo aquí i dic, uf, això és calor.
Quina coloret, o no?
Sí, sí.
Bé, resulta que, a més a més de donar premis a actors, a cantants
i, bueno, gent relacionada amb el món de les arts,
també es donen premis als aeroports.
Ah, sí, li donen premis a posar el de Castelló, segur.
De quina mena, de quina mena.
Valoren la comoditat, els serveis, l'atenció al client,
i altres factors que fan que l'estada dels passatgers, doncs, sigui...
Clar, però, per exemple, el de Castelló, ja et dic,
tens allà unes sales tot de per tu...
Tot per tu, tot.
Sí.
M'ha bonit o de bé.
Bonit o de bé.
I són premis a nivell mundial.
Mundial, sí.
Quin és el més premiat?
El més premiat se'n porta a la palma...
Calla, calla, calla, no m'ho diguis, calla, no m'ho diguis, calla.
No, no, era broma, diga-m'ho diguis, diga-m'ho diguis.
Ah, vale.
El de...
No m'ho diguis.
El de Singapur.
Singapur.
Singapur.
Ostres, Pedri, el de Singapur.
Singapur.
Sí, home, jo l'he vist a les pel·lícules.
Maco, eh?
Maco, Maco Singapur, maco.
Maco Singapur, sí.
Després, en segon lloc, tenim...
El de qual va l'Empur?
No, Corea.
Corea del Sud.
Sul.
Sul.
Sí.
Sí.
No, bueno, aquí diu...
Incheon International Airport.
Ah, sí, és aquest.
En tercer lloc, el d'Àmsterdam.
Ah, mira.
Que és el primer europeu.
Una tonteria, quina tonteria, no?
Sí, no, és que al d'Àmsterdam pots fumar amb porrito.
Ja està, ja està.
Diu, d'aquest aeroport, destaca l'eficiència en l'oferta de serveis.
Molt bé.
No sé si existeixen tot aviat les sales per a fumadores en els aeroportos.
No.
Quan van prohibir fumar...
Oh, espera, espera, espera, espera.
No sé si...
No sé si sí.
No sé si sí.
Hi ha alguna àrea de fumadors...
Hi havia...
Jo diria que no, però no sé si sí.
Era horrible.
Jo diria que no.
Jo vaig entrar...
Però no sé si sí.
Jo vaig entrar a una sala d'aquestes de fumadors buscant un amic i és que era impossible
que havies d'entrar...
Era com si fos Lleida a l'hivern.
Sí, sí, en Ganybert.
No, no per res, eh?
Però era com per la boira, el podria ser l'Ondra.
Sí, sí, sí, no, no.
Lleida, però el podria ser l'Ondra.
Bé, a les hores hem dit que el d'Àmsterdam és el millor europeu.
És el millor europeu i el tercer del món.
El tercer del món, és a dir.
En quart lloc està el de Hong Kong.
Hong Kong, sí, home.
El que pot veure el Hong Kong.
Després el de Pequín.
Ah, sí, sí.
Mira, mira.
Diu, el millor aeroport de la Xina.
S'hi va donar per dir-li Beijing.
Beijing.
Beijing.
Sí, sí, Beijing.
Ah, els que saben més Beijing.
Sí.
En sis lloc el de...
Molt bé que sona a Pequín.
Pequín.
Munich.
Munich!
Munich!
On has estat tu?
No, no, hi ha estat a Berlín.
Ai, que si ja t'ho tenia les justes, eh?
Hi ha estat a Berlín.
Això és Munchen.
Munchen.
Munchen.
Munchen.
En sete lloc el de...
Saps l'alemany, García?
Ja.
No.
Nein!
Nein!
Nein!
En sete lloc el de Zurich.
T'ha viscut.
En vuita lloc el de Vancouver.
Vancouver!
Que maco, Vancouver.
Perquè Vancouver està com a mínim a la basca, no?
Vancouver.
Diu...
És l'únic aeroport americà dins del top 10.
No m'estran.
L'únic?
L'únic.
L'únic.
Que raro.
I a més a més no és americà, perquè Vancouver és canadenc.
Que raro, raro, raro, raro, raro, raro.
S'ho emporta a tota Àsia i a Europa.
No, no, però sí que és americà.
I de fet és nord-americà.
Nord-americà.
El que no és és estadunidèc.
Estadunidèc.
Estadunidèc.
Estadunidèc.
Estadunidèc.
Que raro, raro, raro.
En nou lloc el de Tòquio.
I en deu lloc està el de Londres.
Ah, l'Ondres.
Qualcú?
El de Herzlou.
Herzlou.
A mi el que m'estranya d'aquesta notícia...
T'estranya?
Sí, no, no.
Aquesta notícia no ha passat pel Palau de la Moncloa perquè no hi és a Barajas.
No, Barajas no...
No l'ha filtrat al Palau.
Ni el Prado.
El aeropuerto del Prado de Llobregado.
Barcelona s'ha de dir que està en el número...
De Llobregado.
Barcelona està en el número 39.
39, sí.
I el de Baragas?
Mira, és que el partit 193, 39.
No ho sé.
Ara s'ha de dir que Barcelona...
Baragas no surt?
No.
Baragas no?
Baragas.
No.
Baragas.
Que ja no es diu Baragas.
Adolfo Suárez.
Adolfo Suárez.
Adolfo Suárez.
I el d'aquí del Prado?
Del Llobregado.
Del Llobregado.
Li volen canviar el nom també, no sabem si posar-li.
Joan Miró.
Joan Miró?
Joan Miró.
Joan Miró.
On di tu?
Ostras.
O Gaudí.
Gaudí?
Ai, Gaudí.
Antoni Gaudí.
A l'aeroport d'Antonio queda bé, no?
Senyores i senyors, en uns minuts aterrarem l'aeroport d'Antonio Gaudí.
A mi mola més el John Fitzgerald-Keret.
John Fitzgerald-Keret.
A mi això, hòstia, dius...
No, però els americans que tota la curta diuen aterrarem l'aeroport F...
Jo t'he ficat.
Jo t'he ficat.
Jo t'he ficat.
Com mola, això, com mola, com mola.
Li dóna una potència a la paraula.
Sí, sí, què dius?
Com diu, aterrarem el país de...
Oh!
Aterrarem allò, però ben aterrats.
Ostras, tu, allò de venga, agafats allà...
Bueno, però això, ja veurem si li canvien el nom a l'aeroport.
Gaudí està bé, Gaudí, Gaudí, Gaudí.
És humil, Gaudí.
Bueno, està bé, Gaudí.
Miró, bueno...
Almenys tindrà una cosa acabada a l'aeroport.
Ui, Garcia.
Sí.
No, no.
Garcia.
Què més?
Això s'ha de dir que l'aeroport, l'any 2012, el de Barcelona estava en el lloc 21.
No sé si és que els altres han anat millorant...
O que els altres...
O que el de Barcelona ha anat empitjorant.
No ho sé.
Això passa a les millors famílies.
Sigui el que sigui.
I l'altra notícia també, bueno, és rapideta.
És que, bueno, amb el tema dels Òscars, repassar qui estan les pel·lícules nominades, no?
El top ten.
El top ten.
Canta, Garcia.
Doncs mira, la primera va de cantar.
La, la, la, la.
La, la, la.
La, la, la.
La segona...
Aquesta és la que va fer la Maciel, no?
La, la, la.
La, la, la.
I tant.
I tant.
Aquesta diu la, la, la, la.
Que l'havia d'haver fet el Joan Manuel Serrat i al final ho va acabar fent la Maciel.
La, la, la, la, la, molt bé.
La de Manchester Frente al Mar.
Maca, maca, maca.
És maca.
Molt maca, molt tendra.
De què va?
Eh?
De què va?
És un drama.
No ho diguis, no m'ho diguis.
La, la, la.
La, la, la és de cantar.
L'altra, d'Eurovision.
La, la, la, la.
I la del Frente al Mar, de què va?
És un drama.
És un drama.
No l'anirem a veure.
Següent, no l'anirem a veure.
També, ah, sí, figures ocultes.
Figures ocultes.
Surten a la, no sé de què va, però surten a la, o sigui, al cartell, surten tres dones negres.
No sé, no.
No serà aquella pel·lícula d'unes matemàtiques que van estar treballant a la NASA en les primeres operacions aeroespacials dels Estats Units, que eren d'origen afroamericà i que eren unes matemàtiques de la, bueno, de la leche.
Sí, de la leche, i que sembla que en aquell moment no els van acabar de reconèixer, i ha sigut després amb els anys, és aquesta pel·lícula.
És aquesta pel·lícula.
Però no sé de què va.
No?
Bueno, doncs, d'això anirà, no?
De quina pel·lícula parleu, ara?
De la, la, la, la...
No, otra, otra, que les...
També, a veure, espera que acabo, ja les dic totes.
Arribal, Lion, Moonlight, Comanxeria, La Llegada, Hasta el Último Hombre i Fences.
I La Fuga del Cavallo Morto.
Aquesta no la fan.
No?
No.
I així, de destacar d'actriu, hem de dir que en Meryl Streep torna estar nominada.
Sí, clar.
Al final li donaran, eh?
Amb Natalie Portman.
També.
I en Mastó.
Està embarassada.
Molt embarassada.
Molt embarassada.
Molt embarassada.
Molt embarassada.
I d'actors, així hi ha de destacar, bueno, el Denzel Washington, el Viggo Mortensen, el Ryan Gosling, l'Andrew Garfield i el Cassie Affleck, germà.
El gat.
El gat.
El gat.
Ja li agrada la lasanya.
Sí.
Germà del Ben Affleck, el Cassie Affleck.
Cassie Affleck.
Affleck.
Affleck.
Què te passa a la boca?
Molt guapos els dos, per cert.
Ja està, ja està, sempre comparando, sempre comparando.
Què tendran?
Eso digo yo.
Què les dan?
Que deso.
Vale.
I després, l'última notícia.
Última notícia.
L'última, sí.
L'última notícia.
Era, bueno, aprofitant que ha sortit la sentència del cas Nos, eh?
Nos.
No me lo digas.
No me lo digas.
No me lo digas.
Per ser originals.
Això no ho ha parlat ningú, vull, eh?
No, no, no.
N'ho he trobat així, en una pastanyeta suplementària de la web d'on he trobat...
No, no, és conya, estava a la portada.
Sí.
El cas Nos.
Sí, res, dic que el 16 de febrer del 2006, o sigui, fa ja 11 anys, el grup parlamentari dels socialistes, bueno, va ser, va...
Què faries, els socialistes?
No ho sé.
En una trobada internacional sobre turisme i esport, van considerar que hi havia 1,2 milions d'euros abonats a l'Institut Nos, perquè era qui organitzava aquesta trobada, i ho va considerar un malbaratament, llavors Marrel d'aquí va començar una mica, doncs...
O sigui, que tot ho va organitzar el Zapatero, eh?
Hòstia, tu.
Bueno, el grup socialista m'exigia al govern balear aclarir el destí d'aquests diners, exacte.
Se'ls havia quedat, se'ls havia quedat...
Que això estava pensat per dar morcilla al Matas.
Claro, claro, sí, no.
No a l'Urdangarín.
Llavors, del 2006 al...
Bueno, m'espera bé.
Creu jo.
Bé, a Matas li han caigut 3 anys i 8 mesos.
Aquí?
Jaume Matas, ex-president balear.
Sí, ara...
3 anys i 8 mesos.
I el Matas també recorreran.
Sí.
Sí.
Bueno, avui la Fiscalia ha demanat l'ingrés immediat, immediat, de l'Urdangarín, dels altres...
Sí, perquè hi ha risc de fuga.
Risc de fuga, tot i que quan han rebut la notícia, estaven a Ginebra.
Ja.
Con lo cual, fuga, o sigui, ja no és tant.
No, ja no.
Ja no és tant.
Ja no és tant.
No?
Això, l'any de...
És que clar, per fugar-se han d'anar a... qual a l'Empurt?
O a Singapur, que es veu que hi ha un aeroport, Emilio?
Hi ha un aeroport de Singapur, tu.
L'any 2010, després del 2006, l'any 2010, llavors el jutge del cas Palmarena va decidir
obrir una peça separada sobre el cas Nós.
Sí.
El 2011, Torres declarava per primer cop com a...
Amb aquest sí que li han caigut 8 anys.
8 anys, tu ho dius tot.
I una multa d'un milió i t'hi goda.
Bé.
I després el...
Això passa per dir-se un paladarín.
Llavors el 2011, la Casa Reial va apartar a Iñaki Urdangarín.
Sí.
El 25 de febrer del 2012, Urdangarín declara per primer cop...
Què està sent la cronologia, García?
Més o menys, una mica.
Com que no ho ha dit ningú avui, això.
Ja.
Tira, tira.
Espera, no, no, estic dient només...
No t'acordes, no t'acordes.
No t'acordes.
Ah, sí, el 3 d'abril del 2013, el jutge imputa la infanta Cristina...
Què?
Què ha dit?
Que la imputó.
La imputó.
Ah, ah, vale, vale, vale.
No me seas malpensa.
No, no, no, claro.
Hablando de la infanta.
Mira que irás a la infierno, Emilio.
No, que está hablando de la infanta.
De naranja.
Ah, sí, el desembre del 2013, el govern espanyol suposa, o sea, se opone a la imputació de la infanta.
El jutge Castro la torna a imputar el 7 de gener del 2014.
I ara l'han absolu.
I a los de les manos límpies, aquests, com es diuen?
El sindicat, bueno, el pseudo sindicat o manos límpies.
Ha de pagar les costes.
Atenció, el 23 de juny del 2014, diu aquí, la zarzuela Cristina, cita.
Ho sento, Altesa, però no comptem amb vostè.
O sigui, la foten fora.
Pobreta.
Sí, sí.
Enraó ha dit allò que ha dit de quines ganes tinguin que acabi això per...
Avui deien algo tan curiós, alguns mitjans, com que des de la imputació de la infanta,
la Casa Reial, bàsicament el rei, no...
El que hi ha.
El que hi ha, eh.
No havien tingut cap contacte ni relació amb la infanta.
Amb la infanta, no.
Hòstia, que forta, no?
Home...
Si és que és veritat que jo no m'ho crec.
Jo no m'ho crec.
Però queda raro, no?
Allò de dir, vostè és tu hermana, macho.
Perdó, eh, perdó.
No, no.
No, no.
No?
És com si no.
Es veu que avui quan...
No sé, no sé, eh, no sé.
Quan ha sortit...
No sé, que m'ha sorprès...
Conyes de banda, que m'ha sorprès, no?
De fort la família.
Fem una cosa, fem una cosa, eh.
Anem a...
I no havia matat a ningú.
A primera línea de fuego.
Venga.
Venga, va.
¿Qué opinan a Madrid?
Ahora.
¡Hombre!
Don Mariano, nos estamos expectantes para saber cuál es nuestro criterio en relación con el caso 2.
Mariano.
Buena nit.
Buena nit, Mariano.
¿Qué?
La verdad.
La verdad.
Si sos toda la...
Y nada más que la verdad.
Hola, hola, Armando.
Han tardado, han tardado demasiado.
Han tardado demasiado.
Y se han quedado cortos, me temo.
¿Tú crees?
Sí, yo creo que sí.
¿Sí?
Hombre, al Torre...
Le hubiera preguntado, ¿qué se dice por los mentideros?
Eso es lo que le haces a preguntar.
Claro.
¿Qué se cuenta por los mentideros?
Mariano, sobre el tema.
Hombre, el tema era por otro lado esperado y además es lo que...
Ha salido poco más o menos lo que se pensaba aquí.
Se pensaba ya, ¿no?
Sí, la infanta iba a salir más o menos esculpada.
y los demás, pues cada uno con las penas que corresponda.
Claro.
Es decir, dentro de unos poquitos años a disfrutar de lo robado.
También podría haber salido excusada o a los expulsados de excusar.
Sí, bueno.
Bueno.
Pero tú...
Un poco más o menos.
Estás...
O sea, yo me creo lo que dice la infanta.
Oiga, yo no me enteraba de nada.
De nada, de nada.
Bueno, sí.
La verdad es que tampoco estaba para enterarse mucho.
No, hombre.
Mira la...
Pero es la excusa perfecta para todos.
Si vale para ella, vale para los demás.
Claro.
Mira la ministra esta...
¿Cómo se llama?
Ana Mato.
La Mato.
La ministra.
La Mato.
Dice, ah, no sé lo que pagaba mi marido.
Yo pagaba lo mío.
Sí.
Claro.
Luego ya le voy a decir...
Íbamos a escote.
Cada uno pagaba, tenía sus gastos.
Íbamos a escote.
Claro.
Cuidado, yo conocía...
Yo tenía unos amigos y un matrimonio,
pero trabajaban los dos.
Y tenían los gastos totalmente repartidos.
Incluso, fíjate tú,
ella pagaba la escuela de la niña
y él pagaba la escuela del niño.
Un nivelazo, ¿eh?
Sí, sí, un nivelazo.
Un nivelazo.
Un nivelón, nivelón.
O sea que todo puede ser
en este mundo traidor,
como decía...
No, pero el caso es que
si han hecho lo que han hecho
para llegar hasta aquí
en un momento determinado,
se rumorea que se van a ir
a por lo menos la Infanta.
La Infanta sí se va.
O la Ex-Infanta,
porque ya no sé si sigue siendo Infanta.
No, Infanta sigue siendo.
La Infanta sigue siendo.
Pues se va a ir a Portugal.
La Infanta no se lo pueden quitar.
Sí, no, no.
Eso...
Eso viene de serie.
La Infanta al limón
o la laranja.
Eso viene de serie.
Sí.
Pues me temo que si es verdad,
como dicen,
que el señor Urdalcarín
va a ir a parar a una prisión
en Badajoz,
que es una de las posibilidades.
¿En Badajoz?
Bueno, en Extremadura.
Vamos.
Para que le llegue el buen jamón y eso.
Sí, no, no.
Para que el olor, por lo menos,
le recuerde los buenos momentos.
Claro.
Pero bueno,
yo lo que quisiera saber es una cosa
y a lo mejor tú, Mariano,
me puedes alumbrar.
Dime.
¿Qué ha hecho exactamente
el Urdalcarín?
Buena pregunta.
Eso te lo hacía nada.
Para lo poco que le ha caído.
Prácticamente poner en la cara
de alguna forma
la influencia que podría tener
sobre los demás su imagen
con relación a la casa real.
O sea, él iba a decir,
diga, yo soy el diablo del rey.
Claro, claro.
Y le organizo a usted un festorno.
Y eso me hubiera muchas cosas.
Y además, evadió.
Bueno, de alguna forma
lo que se había hecho antes
en la época de las construcciones
y las inmobiliarias
solo quedó un poquito más fino.
Es decir, montaban una fundación,
a la cual iban a parar
una serie de fondos,
montaban una empresa,
pero claro,
¿quién va a sospechar
sospechar?
Hombre, que te ha todo el rey.
Claro.
En la que el que te viene
a visitar,
además,
con gente conocida
es Toniñaki,
el Rangarín.
Claro.
Y además,
con reuniones
en el Palacio de Mirabén,
reuniones en Zarzuela,
una serie de cosas
que son un poco
cuando menos sospechosas.
Yo no me puedo creer
que una persona
que haya visitado
todos esos sitios,
todos esos lugares,
haya hablado
con tanta gente
y con tantos imputados
en delitos de corrupción
por otro lado,
o en supuestos delitos
de corrupción,
no haya hecho
absolutamente nada
y no se haya enterado
absolutamente de nada
e insista en decir
que todo aquello
era legal,
que él no ha hecho
nada ilegal,
que era lo que decía.
y él decía
yo no he hecho nada,
yo iba allí y decía
le organizo un evento.
Claro,
y automáticamente
todos los demás
agachaban la textud
en aquella cosa
de recordando
los tiempos
de los derechos
de Pernay
decía,
sí señor,
¿cuánto nos va a costar?
¿Cuánto nos va a costar?
Tanto,
no se preocupe
que para eso está...
No, no,
perdoneo,
perdoneo,
perdoneo.
Coja usted el dinero
de los fondos reservados
y págueme.
No, no, no,
eso también ha ocurrido
pero en otros lugares.
Porque Mariano...
Aquí ya directamente
lo que se veía
es que la gente
tenía una cierta
pátina de credulidad
cuando veían aparecer
a este señor
lógicamente
quien estaba relacionado
con quien estaba relacionado
quien se le veía en televisión
con quien se le veía en televisión
tenía una imagen
en principio inmaculada
deportista de élite
Alto, guapo
y con dinero
que más quiere esbaldomero
y con quien estaba
y con quien se relacionaba
y con quien estaba emparentado
pues no era
previsible
que pudiera hacer
pasar por una circunstancia
de la que ha pasado
posteriormente
y que la ha llevado
a este juicio
tanto a él
como a la infanta.
Claro.
Porque la infanta
que no se enteraba de nada
vamos y sigue
sin enterarse.
No, no, no se entera.
Quiero creer.
No se entera.
Pues
cuando menos
cabrea
cabrea
porque por lo visto
también
que eso no lo he
no me he podido
enterar muy bien
tienen que indemnizar
a la infanta
o algo parecido.
Porque
eso que tú deías
Mariano
es que
anaba realmente así
es que el matas
lo deía
y digo
va venir
aquel
que es el yerno
del rey
y va a decir
esto como se llama
y fotemos un cheque
y tiren millas
y vamos
ni se planteaban
res
se debemos hacer
un palmarena
y vale
si viene
si viene este
a ver
quien tiene detrás
y la voz pendiente
tira tira
cuanto dice
que me va a costar
esto
la comunión
de la niña
cuando me va a costar
y de pues tanto
pues venga va
la comunión
de la niña
el evento
se haría
el evento
no se haría
vaya usted
a saber
que era lo que pasaría
pero eso no da igual
al final de todo esto
pero el caso
el caso es que
las sospechas
de todo
que se cernieron
posteriormente
sobre todo aquello
y la realidad
que ha resultado
porque si no
evidentemente
un juez
no condena
a nadie
a prisión
a presidio
ya lo decías bien
a presidio
con las presiones
que han tenido
los jueces
fiscales
el ministerio
de hacienda
etcétera
etcétera
para ver
que había pasado
con todo esto
evidentemente
pruebas
se tienen que haber
presentado
con lo cual
la condena
yo preveo
que tiene que ser
no justa
sino
más que justa
y a lo mejor
corta
bueno pues espérate
porque ahora
bueno a ver
no los ha juzgado
el suprem
pero no
sabéis lo que va a pasar
la audiencia provincial
de palma
la audiencia provincial
por tanto puede
saber lo que va a pasar
van a recurrir
va a quedar
en dos añitos
y como no ha estado
nunca en la cárcel
no va a entrar
en la cárcel
de todas formas
de todas formas
hay una cosa
que queda
más o menos clara
creo que la sentencia
es aproximadamente
de seis años
y medio
seis años
y tres meses
sí
pues
con recurso
buena conducta
etcétera
etcétera
a lo mejor
ni le interesa recurrir
recurrirá lógicamente
porque tiene que salvar
hasta los últimos
a sus últimas consecuencias
recurrirá
le quedarán
en dos años
y como no ha estado
nunca juzgado antes
y preso antes
no entrará
no lo tengo
no lo tengo yo muy claro
pero
y si entra
y si entra
en un año sale
y como vean
la mínima posibilidad
de que salga
saldrá
saldrá
claro
lo que pasa
lo que pasa
es que
hombre si salió
el Luis Mateos
no va a salir
espera
espera
yo pienso aquí
que hay una cosa
muy importante
la verdad es que
todo esto
se ha llevado a cabo
pero no solamente
no solamente
porque el juez
el fiscal
etcétera
etcétera
hayan querido
no hayan querido
es decir
desde el momento
que se supo
o que se descubrió
un poco
lo que había pasado
es que estaba
todo el mundo
cabreado y mosqueado
como una mona
viendo cómo vivían
quién les pagaba
porque tenemos que recordar
que estuvieron viviendo
de Najas
tanto en Suiza
creo recordar
como en Estados Unidos
con una paga
creo recordar
era de Telefónica
con un puesto en Telefónica
ah pero Telefónica
que es una empresa privada
hombre
si bueno
ya sabemos
todos
como
las empresas privadas
¿me acordáis de aquello
de las puertas
de entrada y salida?
si la agilataria
aquellos que criticó
tanto Felipe González
eso si
exactamente
que fue el primer
el entró
pero ya no ha salido
se quedó allí dentro
por eso no era giratoria
era donde estaba
la falta de verdad
a ver
dejadme hacer
Mariano
dos reflexiones
dos reflexiones
una
el fiscal ha dicho hoy mismo
que
la banda foto la presó
ya
por el riesgo de fuga
yo lo he dicho al fiscal
y normalmente
cuando el fiscal pide esto
a ver qué dice el juez
aquí está una posibilidad
y dos
sí que ha podido
unarse a eso que comenteo
de que
acabe estando
bueno
ni que fueran
unas horas en la prisión
¿vale?
pero
ni que fueran
unas horas
la imatge
del gendre
del rei
entrant a presó
ya está feta
la foto
la foto
ya está
es a dir
el que entre
el que entre
que yo creo
que acabarà entrant
a mi no em serveix
es igual
no es una qüestió
que et serveixi a tu
es una qüestió
que allò
ya está fet
y esta foto
ya pasa a la historia
malgrat
que tu et pugui
semblar bé
prou
poc
molt
gens
és a dir
lo d'aquest tio
ya está
ya está
ya está
si la taca
ja està
la taca
per ell
la taca
per la infanta
la taca
per la casa real
les taques
que tenen
aquesta gent
no els representen
cap problema
cap ni un
bueno
no t'ho pensis
jo amb això
no ho tindria tan clar
jo això
no ho tindria tan clar
no ho tindria tan clar
no podran fer
el mateix que farien
si no la tinguessin
però
continuen visquent
de conya
millor que tu i jo
ajuntéssim
tota la pasta
que guanyem
però mira
això
vale
doncs ja està
però això vale
per a estos
no això no em serveix a mi
no
però que això
el que estàs dient tu
val per ells
i per tots aquests altres
que viuen
sí sí sí
evidentment
evidentment
evidentment
i n'hi ha de verds
de grocs
de blaus
de liles
d'aquí d'allà
de casa
evidentment
el paquet és molt gros
jo sempre he dit
ara
la foto d'aquests
entrant a presó
no és el mateix
no és el mateix
aquest
els altres
tant se'm han fot
jo crec que no és el mateix
que torni la pasta
que torni la pasta
o que se li passi
una subvenció
de 400 euros al mes
perquè es fotin de gana
directament
bueno
la semana que viene
ni siquiera sería necesario
una pequeña reflexión solamente
¿en qué país ha sido
que han querido despenalizar
algunos supuestos casos
de corrupción?
hay que ver
una pregunta de trivial
delitos
sí
el gobierno
de un país europeo
creo recordar
ha querido despenalizar
algunos casos específicos
de corrupción
bueno
europeo
creo que era un gobierno
de los países bálticos
en Rusia
en Rusia
en Rusia
lo que han despenalizado
es la violencia doméstica
¿en Rumanía?
¿cuándo han intentado hacer eso?
en Rumanía
por eso se ha montado
el pollo que se ha montado
salir todos a la calle
representarse delante
del Congreso
creo recordar
o del Parlamento
rumano
a protestar
que qué cacho
no, no, no
a protestar
no a pegarle fuego
directamente
no, si podía
pero es que claro
allí luego también
fuego directamente
pero vamos
la desvergüenza
empieza a crecer
desde luego
de forma exponencial
dependiendo
de la caradura
de los gobernantes
en este caso
estos no han gobernado
estaban al
me refiero
a la pantalla
de la señora Urdangarín
no han gobernado
pero de alguna forma
se han aprovechado
de la ola
por omisión
por desconocimiento
pero como se suele decir
el desconocimiento
de la ley
no exime
de su cumplimiento
bueno
aparte de que yo estoy
hablando de cumplimiento
porque por falta
de asesores
no era
pero esto del desconocimiento
no se aguanta por más
la semana que viene
hablaremos del director
de, ¿cómo se llama?
del presidente
del Banco de España
¿qué?
de Ordóñez
ah, sí
el señor Ordóñez
Fernández Ordóñez
otro que lo ha montado también
también, sí señor
va a ser divertido
un buen pollo
eh, documentate bien
que quiero saberlo todo
sobre el señor
Fernández Ordóñez
no te preocupes
que lo tengo calado
hasta los huesos
perfecto
que me he ido
Mariano
que me he ido
pero para que
hasta los huesos
hasta la semana que viene
hasta la semana que viene
puede fin de semana
buena noche Mariano
buena noche
adiós
adiós
Bé, i ara
tornem de Madrid
parem un momentet
l'esplugues
perquè la Isabel
ens faig
d'allò
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de
d'això
l'agenda
agenda
això
l'agenda
Emilia
l'agenda
sí
sí
sí

almenys ja tenim moltes coses preparades i totes elles són activitats infantils.
Al centre municipal Puigcoca tindrem una marató de piano.
Serà la primera marató que es farà esplugues i anirà a càrrec dels alumnes de l'escola municipal.
Aquesta primera marató està organitzada, com us dic, per l'escola
i poden participar tots els alumnes de piano de totes les edats i de tots els nivells.
És una activitat totalment gratuïta i oberta a tot el públic.
Per tant, si voleu disfrutar d'aquesta marató, que tindrà un límit, no serà inacabable,
doncs us passeu pel centre Puigcoca.
Per qui no sapigueu exactament on està, us diré que està a la plana, a la part baixa,
tocant el camp de futbol del Salt del Pi.
A dos quarts de dotze hi ha l'altra banda d'esplugues, però hi ha més tocant cap a Sant Lluç.
Al parc Pou d'en Fèlix, molta gent ho coneix perquè hi ha la pista vermella,
a la zona que toca el carrer Nou, hi haurà la ballada de sardanes amb la copla ciutat de Girona.
Us recordo o us dic que aquest any les ballades de sardanes no comencen a les dotze de migdia com és habitual.
S'avança mitja hora més, a dos quarts de dotze, perquè també pugui així acabar abans.
I d'aquesta manera, acaben les sardanes i podem anar a dinar cap a casa.
Es cabalcava una miqueta la finalització de la ballada de sardanes amb l'hora de dinar.
Al parc de canvi de l'ed tenim una activitat que també comença a dos quarts de dotze.
És una activitat que sempre us recomano, que es diu el Jogatec Ambiental.
El Jogatec Ambiental és una activitat organitzada conjuntament pel Fundespai,
la Fundació Catalana de l'Esplai, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Fundació Sigea
i també amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esplugues i altres ajuntaments de l'Àrea Metropolitana.
Per aquest diumenge us podeu divertir i us podeu fer una disfressa de carnestoltes
amb materials reciclats i elements naturals del parc.
Aquestes activitats el que volen és donar els valors de respecte de la natura
i fer aquestes activitats dintre del parc, en aquest cas al parc de canvi de l'ed,
ja que és un tresor natural que tenim a Esplugues i és una zona verda molt important
i una zona que s'ha de respectar.
Amb aquestes activitats que són familiars, estan adreçades als nens,
però perquè hi participin les famílies, els pares, les mares, les tietes, els avis
o qualsevol altra persona de la família, el que es fa és compartir un joc
i experimentar els coneixements per aprendre a respectar el parc i el medi ambient en general.
Després tenim una altra activitat a la Rajoleta, que està al carrer de l'Església,
també a la mateixa hora, aquest cap de setmana, diumenge,
ja us he dit que les activitats són infantils i totes a la mateixa hora.
Hi ha una visita triatalitzada, que és la barbotina i els secrets de la ceràmica.
La senyora barbotina, feta d'aigua i de fang, ens acompanyarà per un passeig molt màgic
per la Rajoleta, on descobrirem alguns dels secrets de cellers i de les fàbriques de ceràmica.
Aquesta activitat també és familiar, té un preu de 8 euros
i us recomanem que feu la inscripció prèvia.
Avui és divendres i l'activitat és diumenge.
Per tant, si no l'heu fet, us recomanem que aneu bastant abans
per mirar si encara queda alguna plaça lliure.
Hi ha més activitats que us podem recomanar per aquesta setmana.
Per exemple, us podria recomanar, ens n'aniríem a dijous.
Hi ha una activitat al Centre Municipal d'Esports de les Moreres.
La xerrada és Compromesos amb les persones refugiades,
el nostre rol en la defensa dels drets d'asil.
I aquesta xerrada em permet recordar-vos que dissabte hi ha una manifestació a Barcelona
dintre d'aquesta campanya Casa Nostra, Casa Vostra
i també serà a partir de les 6 de la tarda.
Doncs bé, tornem cap a Esplugues, per qui vulgui,
per qui estigui interessats en tots aquests temes.
Al voltant dels refugiats, xerrada al Centre Municipal de les Moreres
a dos quarts de set de la tarda.
I prepareu-vos, perquè el dijous aquí no s'acaba,
la setmana no s'acaba, hi ha moltes activitats.
Al cap de setmana vinent tenim el Carnestoltes,
amb la qual cosa, dijous 23,
és dijous gràs,
hi ha la inauguració del Carnestoltes,
Esplugues cada any,
es fa a la plaça de la Bòbila de Can Vidalet,
és un Carnestoltes
o un inici de Carnestoltes
molt divertits,
cal participar
a l'Esplai
Pobilla Casa Escanvi de Let.
Comença Carnestoltes Esplugues
organitzant una activitat
a l'Esplai infantil
i l'acabarà diumenge
també organitzat per l'Esplai
en aquesta ocasió,
l'Esplai de la Plana a les Purnes.
Que tingueu molt bon cap de setmana,
que tingueu molt bona entrada
del senyor Carnestoltes
i ens tornem a escoltar
el proper divendres.
Una abraçada a tothom.
Arriba el matú, bona nit.
Bé, hi ha arribat el moment
de sentir una miqueta de música,
la música que ens porta,
avui l'Eric Pomar,
que serà
Los Pallassos de la Tele, suposo.
No, que és d'anar.
Fa un parell de dies
va sortir una nova cançó,
una col·laboració
que s'esperava bastant
entre Caigo i Selena Gomez,
que ha donat demà moment
molts bons resultats
i està a la número 1 de l'Spotify.
Si us sembla.
Sí, sí.
Ha pujat en dos dies.
Carai.
Sí que bueno.
Vinga, vamos a oírlo.
Vinga, vamos a oírlo.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La setmana passada?
La setmana passada jo estava
en un lloc que no vaig sentir el telèfon.
Yeah, yeah, yeah, yeah.
Era una festa que li fèiem
a un company que es jubilava.
Un company que es jubilava? I se li fa festa ara,
els que es jubilen?
Però amb aquest l'hi van fer.
I li dóna la carta de la senyora Banyes.
Ah, sí?
Ah, no sé què és això.
Clar, tu encara no estàs jubilat, no tens la carta
de la senyora Banyes.
Aquella que diu
té vostè sort que li hem pujat
l'expensió a un 0,25%.
Ah, i li pots tornar amb una cosa
escrita o no?
Bueno, sí.
Clar.
Alguna cosa ha referit a exclaments.
Molt bé.
Algum tema per comentar?
Home, sí, el tema d'avui és
que els
els investigadors de la SIDA d'aquí,
de Catalunya.
Sí.
Un d'ells, el Bonaventura Clotet,
doncs ha presentat un treball avui a
a algun lloc dels Estats Units,
no me'n recordo ara ben bé quin lloc,
amb un, diguem,
amb un nou còctel de fàrmacs
que inactiva el virus, doncs,
més temps del que
l'inactiven ara.
Ja.
No és la curació, eh?
És que...
Però bueno, si tot està pendent d'això
cada d'aquí temps, però si el temps
se'l multipliquen per arreu, doncs és millor.
Jo precisament he llegit,
no l'he llegit en profunditat,
però si he llegit el titular
i deia que havien trobat una vacuna
contra el virus del SIDA.
Ja, però sempre estem igual
amb la vacuna.
El tema igual,
això ho ha posat el periodista.
Jo he sentit una entrevista
amb el Clotet
i no deia res a la vacuna.
Jo he d'haver escoltat el Clotet
i no parlava res d'això.
A veure, vacuna...
El que entenem per vacuna
no és algú que cula,
sinó algú que impida
i que et posis malalt.
Que impida i que desenvolupi
la malaltia, per exacte.
Clar.
No sé,
em sembla una mica res, no?
Però bueno,
com que com sempre dic
hi ha paraules, diguem,
afortunades, no?
Incluso hi ha malalties d'aquestes
que no sé,
la gent se les aprem bé.
El SIDA, per exemple,
és una malaltia glamorosa,
glamorosa en el sentit de malaltia,
i en canvi la hepatitis C no.
La hepatitis C no.
Clar.
I tothom parla molt del SIDA,
té molta por al SIDA
i ningú li té por a la hepatitis C,
que és igual.
Exacte.
És igual de...
Mata igual,
et pot contagiar igual,
i també és un virus i tal, no?
Però bueno,
torno a dir,
no és una vacuna,
sinó que és un nou...
Ara,
el SIDA s'ha cometit
amb una malaltia crònica,
però a base d'anar a donar medicaments
que fan que el virus
no pugui activar-se.
i Barça.
Perdona.
Però el virus allà està, eh?
Exacte.
El virus està allà,
però està una mica, diguem,
no sé...
A l'atargat.
Exacte.
Però això passa amb tots els virus.
Per exemple,
el virus de l'ERP
també fa el mateix.
és el mateix.
És massa molta cel·lulament.
A l'HPV,
tan famós,
també,
de les dones i el càncer a colla matrius,
doncs també està allà,
hasta que un bon dia...
Es desperta.
Es replica,
que es diu, es replica,
i quan es replica,
llavors,
doncs,
afecta els teixits circundants.
Ara,
d'una lliçó sobre virus,
és una mica complicat,
però el virus,
ja ho he dit a diverses vegades,
no és més que un bitxo
que es repodueix
utilitzant una altra cèl·lula.
i llavors,
clar,
aquesta cèl·lula queda inactivada.
Si tens un virus,
que per fer-hi fills virus,
el que fa és ocupar les cèl·lules del fetge,
doncs,
aquelles cèl·lules del fetge
ja no fan de cèl·lula de fetge.
Fan de cèl·lules del virus.
I per tant,
ja no fan la seva funció
i et quedes sense fetge,
per dir-ho d'alguna manera.
Bé,
doncs,
en el cas de la sida,
usen per replicar-se
els linfocits C,
que són els que transporten els anticossos.
Ja.
I llavors,
et quedes sense autobús
amb el que transportar els anticossos.
I llavors et mores d'una altra malaltia.
D'una altra malaltia
que els anticossos no poden combatre.
Exacte.
Exacte.
Va,
doncs,
ara això,
s'ha convertit en malaltia crònica
perquè el que es va és,
mitjant fàrmacs,
que es diuen retrovirals i tal,
doncs,
i això d'aquesta combinació se li diu un còctel,
doncs,
va aconseguint que el virus estigui allà parat, no?
Que no es repliqui
i no et vagi destruint cèl·lules.
Llavors,
ara,
l'abans,
que avui presentaven,
o han presentat,
era que
el temps
de tornar a actuar
per mantindre el virus inactivat,
doncs,
l'allargaven.
que té una durada més llarga.
Sí,
si ara tu,
cada sis mesos,
hi ha alguna cosa,
doncs,
ara ho fas cada dos anys,
per exemple.
Home,
és important,
és interessant.
Sí,
per la persona que està afectada,
suposo que sí.
Sí,
i tant.
Però,
no és la curació,
ni la erradicació,
ni és la vacuna que evitarà que ho agafis,
ja.
Home,
jo crec que vacuna no es trobarà mai.
Bé,
vacuna,
teòricament,
s'hauria de trobar.
Inclús,
podríem dir que els que agafin el SIDA...
Bueno,
s'hauria de fabricar el virus del SIDA en laboratori.
Sí,
clar,
més que això,
hi hauria d'agafar aquests elements
que desperten l'antigeneïtat,
o sigui,
allò que fa que tu,
les teves defenses,
s'aconeguin el bitxo,
i s'activin immediatament.
Perquè el problema,
el problema moltes vegades amb els virus,
és que mentre l'organisme s'entera,
i posa en marxa el seu sistema defensiu,
ja està.
Ja ha progressat massa.
Sí,
sí.
Llavors,
les vacunes el que fan és que tu ja estàs avisat,
per dir-ho d'alguna manera.
Però els virus que muten molt,
com per exemple el de la grip,
clar.
Doncs t'has de vacunar cada any,
contra el virus que ve.
Sí.
Que no saps ben bé com és?
No,
ja passa a vegades que les vacunes,
no m'he vacunat i m'ha servit de res.
No m'ha servit de res,
clar.
Bueno,
doncs perquè el virus que ha arribat,
és un altre.
Sí.
en aquest cas igual,
el virus,
el virus aquest del,
de la immunodeficiència humana.
És mutant.
Pues muta molt,
i va canviant,
i clar,
per això no es pot,
no es pot ser una vacuna que t'immunisi contra un virus,
perquè no,
no el saps.
O sigui, el virus, diguem,
és molt llest,
i va canviant, diguem,
de,
de codi personal,
i no hi ha manera d'identificar-lo de manera definitiva,
com pots fer-ho amb la rubeola.
Per això també serà força complicat trobar una vacuna,
perquè clar,
s'hauria de trobar una vacuna que pugui combatre el virus abans de mutar.
Sí,
bueno,
no sé,
jo crec que això també s'acabarà també amb el tema genòmic,
igual que amb el càncer,
que serà al final desviant el virus cap a una altra cèl·lula que no sigui important.
Exacte,
i que s'enquisti allà.
Sí,
i van dir,
no,
miri,
s'ha de replicar les ungles,
no?
Llavors,
ja no t'està estudiant el sistema immunitari,
que és el problema de les implantades.
Les ungles te les talles,
ja ho.
Bueno,
i l'altra,
vull saludar des d'aquí a tots els fiscals,
que són xulos a les escales i desploraners a les càmeres, no?
que la gent estigui protestant, no?
Sí,
clar,
també això de que la gent estigui protestant, no?
No cremos pan, no?
S'ha de dir,
tu t'han dit allà i te'ls miris com dient,
què dius a vosaltres que hi ha?
Gràcies.
Llavors hi ha un que diu,
ah, sí,
tota,
hòstia,
m'ha arribat a prop de mi,
quina por he tingut, no?
No mai havia vist en odi.
Llavors estiguis a plorar,
allà,
això és de pel·lícula, eh?
Senyoreta,
senyoreta,
miri aquell nen el que m'ha dit.
Això de,
mai havia vist tant d'odi en els ulls d'una persona,
és de pel·lícula.
Sí,
un fiscal,
imagina't,
un fiscal deu veure mirades d'odi.
I a més a més que diu,
perquè jo soc molt coneguda gràcies al meu cabell blanc,
ni que fos l'única persona que tingui el cabell blanc.
M'ha de dir-ho.
No,
jo en coneixia un Davidxo que tenia el cabell blanc, no?
Sí.
Bueno,
per res, això,
que hi ha el Saïmete,
el Saïmete Nacional...
Saludada queda.
Saludada queda.
Sí.
Vale.
Doncs Santi,
fins ara que ve.
Adéu, maco.
Adéu.
Bé,
atenció, atenció.
Sí, atenció.
Houston,
tenim un problema.
Fem una crida a l'audiència,
perquè resulta que avui,
que li donen més minuts i més temps,
no ha preparat mai.
Cony, un pa amb tomàquet.
No he pogut.
Un pa amb tomàquet,
una calcitada,
no?
No he pogut.
Com es fa la salsa de remesco dels calçols?
Hòstia.
Hòstia.
El pilles amb braves.
No, no.
Vaig a mirar.
Vaig a mirar.
Són salses que no faig,
o sigui,
costumament,
ho haig de mirar i tal.
Puc dir més o menys el que porta,
porta enyora,
en metlla,
avellana,
més que en metlla.
Avellana,
Sí, clar.
Bueno,
ara podem explicar com es fa la truita de patates.
Agafa la patata,
se fot dintre la truita.
És que no he tingut temps de preparar-me res,
de veritat.
Bueno, bueno, bueno.
Lo siento mucho.
No lo volré repetir.
Vale.
Sí, sí, sí, sí.
Clar,
el pobre Eric li ha preguntat i diu,
què fem,
què vols,
que pleguem ja?
Nos vamos.
Nos vamos y volvemos dentro de diez minutos.
No, no,
jo crec que avui,
amb el tema del Barça i tot,
desbancareu aquí els minuts.
No,
no creo que avui.
Podem fer,
podem fer,
com,
com fa la televisió.
Entre el bàsquet i el futbol ja.
Com la televisió, no?
Volvemos dentro de siete minutos.
Jo tinc poc a parlar del Barça.
Un discullar.
Un discullar,
també, si podries ser.
Tens por, has dit?
Poc, poc a parlar del Barça.
Ah.
Barça-Caja,
no ha començat encara, no?
El partit aquest de bàsquet.
No, però millor tampoc.
Millor que m'hagis començat.
Valdria que no comencés.
Sigue minuto a minuto el baloncesto.
Encara no ha començat.
Segons l'entrenador del Barça,
necesitamos ser consistentes.
Llevamos una temporada con muchos altibajos.
Sí, no?
Altibajos?
Sí, home, hi ha un...
Els altis, sí.
Hi ha altis?
Hi ha un més alt,
però els altis estan lesionats tots.
Ah, sí.
I només quedo amb los bajis.
Vaya, vaya, vaya.
Podríem parlar de karate?
Vaya, vaya, jo.
No, no.
Així immediat, no.
No hi ha res.
És que no feu res de karate.
No en fem, però...
Aquests van a poc a poc.
Cinturó, cinturó, pas a pas.
Els titulars de l'avantguàrdia del Mundo Deportivo,
de l'avantguàrdia...
Esportiva.
Esportiva.
...son realment...
Abrumadors.
Sí, sí, sí.
Declaración del señor Guardiola.
Isidro.
Sí.
¿Qué me sientes, Isidro?
No, no, no.
A él la mano.
Pero hay alguien...
Tenemos dos problemas, dos problemas.
Bueno, vamos a ver.
Guardiola.
No critiquen ustedes mucho al Barça porque volverá.
Eh?
Ojo al dato.
Cuidadito.
Guardiola va a missa.
Quan no se sap.
No, no.
El partit de tornada, diu.
Va.
Aquest no massa sap.
Guardiola, no fumis.
Bueno, anem a...
No fumis.
Suárez.
Suárez, lo cito.
Sí, sí.
El...
L'Uruazo.
Diu...
Si queremos hacer historia tenemos que remontar.
Vale.
Bé, bona conclusión.
Diré, va a fotre la lins del vestuari del Barça.
I després diu...
Messi está picado y clama rebanja.
Bueno.
Ojo al dato, eh?
Ja, ja, ja.
I aquest no sé qui ho diu, però que diu...
El Barça hace tiempo que no es el Barça.
Qui pot dir una cosa així?
Arigo el Saki.
El Divino Calvo.
No.
Bueno, no.
Tampoc va faltar ser massa intel·ligent per veure-ho, això, eh?
Segons...
Durante diez años ha dado lecciones, pero ahora ha perdido su juego.
Es el fin de ciclo.
Bueno, un día o otro i ha d'arribar el fin de ciclo, no?
Claro.
Sí, el que passa és que el futur és com arriba.
Sí.
Bueno, però...
Jo, a veure...
No li dono més importància que la que té.
No, no, evidentment.
És furbó.
Es furbó, ja està.
Es furbó.
Es furbó.
Es furbó.
Es furbó.
Es furbó.
Es furbó.
Qui jugarà el proper...
Bueno, de moment...
Jo...
A veure...
Em sap molt de greu per al...
Aquests que han de jugar el dimensel.
El de Ganes.
El de Don del Monstro.
Eh?
Don del Monstro, sí.
No, no, no.
Em sap molt de greu.
Ah, declaracions del senyor Sampaoli.
Ja saps que el Sampaoli rumorege...
Sí, sí.
Com el possible substitut del Luis Enrique.
Del Luis Enrique.
I al mes vindria amb el Juan Malillo.
Recordem que el Juan Malillo va ser el descobridor de Pep Guardiola.
Eh?
Pues dice Sampaoli...
El Barça.
Lo que pueda ocurrir el día de mañana nunca se sabe.
Que tots aquests son una mica nostradámics, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Tots son...
Se vaya a cagar a la prada.
Sí, sí.
Cuando...
Javier Clemente.
Bueno.
Javier Clemente también tiene lo suyo.
Dice...
Si hay algún equipo que puede levantar un 4 a 0, ese es el Barça con Luis Enrique.
Tengo ganas de ver ese partido.
Bueno, optimistes.
Optimistes, sí.
Però això és...
Bueno...
Per mi que fumen mescla.
Però carregada.
Sí, sí.
Molt carregada.
Carregadeta.
Vaja.
Amb aquells tios, compta'l com juguen.
Quant juga l'Espanyol?
Demà, no?
No sé.
Anem a veure'l.
Em sembla que demà.
O avui.
Avui?
No.
Ara s'està jugant el Granada Betis.
El jugo demà, el jugo demà.
El Granada Betis està jugant el primer temps, o...
Sí, primer temps.
I guanya el Granada per 3 a 0.
Què dius?
Sí senyor.
Ho, ho, ho, ho, ho.
Aquest sí que han fumat.
Després...
Després...
El dia 18, és a dir, demà, es portin al de 3 a Madrid, a la 1.
Real Madrid Espanyol, a un quart de 5.
Deportivo, a l'avés, a les 6.
I a la mateixa hora?
Ah, no.
A les...
No, al Barcelona, a la nit.
6 i mitja, no?
I a les 20.45, el Sevilla i Bar.
a la part.
I, el dimenze, Real Societat Vila i Real a les 12.00.
Ah, sí.
A les 4.45, València, l'Epic Club.
I almenys a la nit, jugo al Barça, sí.
A les 6.30, Celta o Sassuna.
i a les 9.45, el Barcelona, Lleganés.
Per, després, el dia 20, jugar al Màlaga les Palmes.
A ver si vindrà el monso del Lleganés.
Que els menjarà tot.
Juguen aquí.
Sí, sí.
Juguen aquí.
No sé si jo si...
Sí, sí.
A veure si...
Localitzem el senyor Inglés.
Jo, lo de...
Si em deixes dir una coseta,
lo del París-Saint-Germain ho vaig avisar el dia que ens va tocar, eh?
Home, a veure, aquests...
Jo vaig dir, ens poden forar una canya important aquesta gent
perquè han fitxat i han fitxat molt bé.
Han fitxat molt bé.
Són tot tios molt joves, uns armaris de tios,
que corren i van com a tiros.
Sí, sí, sí.
No, ja és un equip complicat.
I es van menjar al Barça, el van passar per sobre.
Bueno...
Li van passar per sobre.
Però el problema, jo no crec que es mengessin al Barça.
El problema és que el Barça no va fer res perquè no se'l mengessin.
Perquè no els hi van deixar.
Mmmmm...
No els hi van deixar.
Mmmmm...
Aquí és on jo tinc els meus dubtes.
No els hi van deixar.
No sé, no sé.
Jo ho vaig dir, l'hi vaig dir, l'hi vaig dir.
Precisament li vaig dir.
I que ens fotran fora d'Europ aquesta gent.
Però això, herman, en lloc de dir-li a l'Isidre,
hauries d'haver agafat el telèfon i dir-li a Lluís Enrique.
Aquí.
Per què?
Per què?
Perquè faci alguna cosa.
No, que igual s'emprenya i tal i volia.
Em va semblar molt fora de lloc també el paper de Lluís Enrique.
Ai, sí, amb aquell periodista.
Pobre, home.
De totes maneres, de totes maneres, no.
Vinga, ja estem cagant contra els periodistes, no?
No, no, no.
No va ser...
Lluís Enrique, Lluís Enrique es va...
Es va passar a tres pobles.
Sí.
Però el Jordi Grau també deixa l'anar.
El Jordi Grau li va fer una pregunta normal, lògica.
Després que t'han fotut un 4-0, la pregunta que li va fer el Jordi Grau era molt lògica i molt normal.
i tu no tens per què contestar, perquè va contestar i després es va començar a creixer i encabronar, encabronar, encabronar.
Ell solet.
Al final.
Si s'ha encabronat perquè has perdut, doncs te la piques, te la metxaques en la porta del vestuari, per exemple, eh?
I llavors vens i parles.
Ho sento.
Aquesta situació amb el Jordi Grau també l'ha fet en Diego Arriola.
Sí.
La mateixa.
Jo, Luis Enrique, a més, he sigut sempre un defensor de Luis Enrique davant de la premsa.
Perquè és que veus una rodada de premsa esportiva i t'ho juro que és demencial.
I tant.
I tant.
Perquè foten sis preguntes, sis periodistes diferents de diferents diaris.
I és la mateixa pregunta.
I és la mateixa pregunta.
Sí, sí.
Irá de blanco o...
No, no sé.
Bueno, pero negro o más claro o...
Mira, deixeu-me que facis una observació.
que igual...
Igual hi eré.
Igual hi eré.
Però amb un company de professió vam tenir un debat l'endemà del partit del Barça.
Ell és molt culé, molt culé, molt culé, molt culé, molt culé, molt culé, molt culé.
I, bueno...
Això no pot ser.
Això no pot.
Tal, tal, tal.
I al final li ha dit, escolta'm.
L'idea.
Que per...
Bueno, ell no va agafar la pantalla del màquima, va la fotre-ho pel cap perquè Déu no va voler.
vol dir, vols dir que s'ha elevat a la categoria no se sap ben bé què, algú que és un joc?
Ah, no, no.
Sí, totalment d'acord amb tu.
Havent-li posat a un joc una pila de complements molts, molts, molts, molts, molts, molts, molts que l'ha acabat convertint en una altra cosa.
Molt d'acord amb tu.
Llavors, es pretén cientificar i que aquell que fa d'entrenador doni una resposta tipus Albert Einstein en una cosa que és un joc.
Llavors, clar, foten preguntes estranyes, fan respostes més estranyes, s'enfaden, quan en el fons s'està parlant d'una pilota, uns tios que foten unes patades, que fan unes coses...
Sí, però que ja fa molt temps que deixen de ser un joc, eh?
Sí, però llavors aquest es va emprenyar perquè m'havia de donar la raó i no ho volia.
Ah, no, no.
I es va emprenyar molt.
Tens tota la raó amb aquest aspecte.
Tens tota la raó.
No, no, no, no.
No és reflexió, eh?
No dic que vulgui.
És un joc que els que participen...
No, no, ha deixat de...
El que té raó és l'Armand, o sigui, el joc...
No, el joc existeix...
Quan rasques, quan treus tota la palla, el joc te l'acabes trobant.
És allò que passa en 90 minuts o en un camp de gespa o el que sigui.
Se'n fa molt, és clar, ja ha de fer de ser joc, això.
Però allò, allò, és que hi ha vegades que allò és el de menys.
És tan divertit com a vegades allò que passa en aquells 90 minuts acaba sent el de menys.
Amb els debats i tot el de menys.
Mira, això, l'únic...
Els únics que ho tenen clar, totes aquestes històries, són els yanquis.
Ah.
Amb el bàsquet, el futbol americà, el hockey, el hockey gel, el baseball...
No, no.
Deportes, sí, però és un espectacle.
És un espectacle.
Sí senyora.
Són espectacles.
Com el circ romana...
Doncs aleshores, fem del futbol un espectacle.
És que ja ho és.
I punto.
Sí, però...
Però se juga, que és una altra cosa.
Però anem dient que no.
Que no.
Exacte, no, no.
Anem dient que no.
No, és un esport i que els colors i...
Què collons els colors?
Aquí està mostratant.
Els colors liles dels de 500.
De color re.
Ole.
És el que anava a dir.
Jo no n'he vist mai cap, eh, de veritat, d'aquests no n'he vist.
No, jo n'he tingut i tot.
I què?
I què se sent?
Oh, és una il·lusió.
Una cosa.
Molt bé.
Jo m'hi vull ja, eh.
Perquè a mi, a més, això del futbol...
És un joc.
Perquè a mi no és un joc.
Però un joc que...
D'alguns que hi juguen cobren 10...
No, no, no, no.
És aquí.
És aquí.
El que va començar a ser un joc ha acabat tenir una sèrie...
I va 90 i 20.000 persones a cada...
Entre tots s'ha fet que això acabi sent una altra cosa que no sap ben bé el que és.
Llavors diguem la veritat, diguem el que és i diguem...
És un espectacle.
Ara...
I reconeguem-ho.
És que ho és i ho és.
Però és que...
Aquí es va dient del deporte, el futbol, que és un deporte, que és una passió, que...
Bueno, va bé, sí, molt bé, però...
Però és un negoci de collons.
Sí, sí, no, no.
De micro.
Perquè es mou una pasta al·lucinant.
Això és una reflexió que vaig fer l'endemà.
Van jugar el dimarts i el dimecres, veient un moment el partit del Màpols contra el Real Madrid,
el gol del Màpols amb la cantada del senyor Cairo Navas, i el públic que estava embogit, no, per aquest gol...
Endemoniau.
I vaig pensar en mi, ostres, ahir, al Parc de los Principés, no hi havia cap estelada.
I això te preocupa, te deja...
No.
O sigui, que et genera, diguem-ho, explica-m'ho a mi, explica-m'ho a mi.
Em sobte, em sobte, perquè...
Perquè sempre que ha guanyat l'avance, quina ha sigut la notícia, les estelades?
I aleshores dius, ahir no n'hi havia cap.
Sí, que n'hi havia, i tant sí, n'hi havia.
I tant sí, n'hi havia.
No, home, clar, però no.
Que, clar, diuen, no s'ha de barrejar la política amb l'esport.
Bueno, no s'hauria de barrejar.
No s'hauria de barrejar.
Però es barreja.
Però bueno, només era un incís d'allò.
En quant al partit, el Barça va jugar fatal, el senyor Messi no hi ha.
No els van deixar jugar.
A veure, perdona.
Mira, van començar per fotre gent a sobre del Busquets.
Anul·lat el Busquets.
No tenia línies de passada, el Busquets.
A l'Illesta, jo ho sento molt, però en aquest partit no tenia que haver jugat.
Perquè acabava de sortir d'una lesió, no té ritme encara...
No és que no el deixessin jugar, és que no el vas jugar.
No, però és que no podia jugar.
Cada vegada que l'he agafat la pilota li fotien, vull dir que...
Però a qui poses?
Hòstia, però és igual, el Busquets, espavila't.
Oh, espavila't.
Jo no soc l'entrenador, collons.
Ah, bueno, vale.
Hòstia, l'entrenador tenim el senyor Enrique que cobre una pasta brutal.
Ja.
Doncs collons que solucioni ell el problema, per algú el tenim.
I llavors com a canvis, quins canvis fot això com a il·luminat?
Va fot uns canvis, que noi.
Bueno, va canviar la tàctica.
D'un 4-3-3 va passar a un 4-2-3-1.
I?
I, bueno, alguna cosa va canviar, no li va servir de res.
Va, va, va, va, va.
No el van deixar jugar.
No, no.
Jo crec que és que no van, o sigui, es van empenar ells mateixos.
Es van, perquè, estic d'acord, l'Iniesta no havia d'haver jugat perquè no està en condicions.
El Busquets el van parar i el Busquets no tenia sortida.
El Messi.
El Messi no em va tocar una.
Però si no li arribaven pilotes.
El Messi no li arribaven pilotes.
No?
Lluís Suárez.
Tampoc.
Tampoc li arribaven pilotes.
No, quantes vegades...
Escolta'm una cosa, Emilio, quantes vegades va jugar al Barça mortes?
Cap.
Doncs ja està.
Perquè no li arribaven pilotes.
Perquè no li arribaven pilotes.
Perquè no tenien bones diners de passada.
Els interrumpien totes les jugades.
Els hi tallaven totes les jugades.
Quan hi havia una pilota dividida...
Aleshores el Barça és una merda d'equip.
No, no, no és una merda.
Perdona, el dimecres va ser una merda d'equip.
El dimecres va ser una merda d'equip.
Si juga a l'Europa aquell dia contra el Barça n'hi fot 6.
I perdona, i no ens en van fotre 6 o 7 perquè Déu és bo, eh?
No, i perquè hi ha un senyor que es diu TV Stegen.
Vale.
Senyor Isidro Inglés.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Ja tenim aquí...
Bona nit.
T'hem deixat ja l'àmbient caldejat.
A veure, què opines tu del partit?
Que què no opino?
Sí.
Del partit?
Sí.
De quin partit?
Del partit contra el Leganés de ma passada.
Ah, vale, vale.
Home, què ets opinar, punyetes?
Que això es veia vindre.
Això és la mateixa història.
A veure, la castanya s'ha abandonada i tothom diria jo que ho veia fins i tot ells mateixos.
Vull dir, és que era cada cap de setmana, i el partit més semblant potser aquest últim
que van jugar aquell diumenge fatídic amb el Betis, que ja es veia vindre que se la fotrien.
Jo t'ho vaig dir i tu em vas dir que no, que guanyaríem.
No, a veure, jo tenia...
Jo et vaig dir que el Pati, sincerament, havia fitxat bé.
No, no, no, no.
Jo tenia la segreta esperança que reaccionessin,
perquè no veia molt normal,
segueixo sense veure molt normal,
que portin aquesta, diguem,
aquesta falta d'intensitat,
aquesta falta de ganes, no?
Perquè estaven com nuquejats, com quan un boxeja de l'Ivan un cop de punt.
Perquè no el van deixar jugar, segons la...
Sí, clar, però no el deixen jugar per una senzilla raó.
Home, no els deixen jugar, no sé exactament, eh?
Sí, els equips,
tots els equips que han jugat contra el Barça apliquen el mateix tema.
Aha.
D'acord?
Molt bé, sí.
Pressió alta i tal, excepte el París,
quan treien la pilota de porteria,
els hi fotia pressió alta.
Quan treien la pilota de...
Està groc, també.
D'acord?
Què passa?
Que no hi ha ni idees per resoldre aquest tema.
I, bueno, doncs ja està, no poden jugar,
no els deixen jugar.
Li bloquegen els Busquets,
bloquegen l'altre i l'altre i s'ha acabat l'història.
Aquí s'ha acabat el problema.
Com en Tanyo,
ens passava quan fotien dos tios en el Xavi.
O quan jugava el Guardiola, bloquejava el Guardiola.
S'havia acabat el Barça.
Hauríem de recordar una mica,
perquè quan va iniciar, diguem, el Luis Enrique,
com a nou entrenador,
va per evitar que els equips es tanquessin,
el rotllo aquest d'obrir-se, de fer un contracop,
però és que s'ha convertit en la norma.
És a dir, ho bases tot.
Bé, ho bases tot.
Bé, el que diem pràcticament cada cap de setmana.
No hi ha centre del camp.
Ho bases tot en els tres tios de dalt,
però si no els arriben pilotes, no poden fer gols.
I ara ja qualsevol equipet t'ha perdut el respecte
i et ve a buscar a la teva porteria, pràcticament.
I no et deixen jugar.
A l'àrea petita teva t'està fent pressió,
perquè no tenim tampoc aquella passada
que salta en dues línies i li arriba,
que és amb el que podíem, diguem,
atemorgar els altres equips.
En fer una passada llarga que li caigui a un dels davanters
i amb un contracop li facis un gol,
o dos o tres, que és el que passava.
Però clar, s'ha convertit en una mecànica estudiadíssima
i que jo crec que li han agafat el Tranquillo perfectament.
I clar, si el que li agafa el Tranquillo,
que vull dir d'arribar jo,
és un equip com el París-San Germán,
que té molt bons jugadors,
clar,
que agafa el Tranquillo.
Si el que li agafa el Tranquillo
és un altre equip,
doncs pot sortir i pot tot allò.
Arriba un moment que el Messi o el Suárez
o el Neymar te'n agafen allà davant
i foten la barra que ells.
Jo, amb aquests titulars que he llegit,
que efectivament són possiblement
molt eufòric,
molt eufòric i molt optimistes,
no?
Des del de Guardiola,
passant pel de Javier Clarentes i tots,
no?
Però jo estic realment esperançat,
potser salvar l'eliminatòria,
no?
però fer un bon partit i...
Ho veig complicat jo.
Jo no.
No, perquè a Messi no se li pot haver oblidat jugar.
No.
I Messi ha tingut sempre, no,
però és que Messi ha tingut sempre maneres de sortir-se'n.
Ahir no va...
Arriba no se'n va sortir, va estar...
I això no és la primera vegada que li passa a Messi,
que comença a passejar pel Camino Ferrer.
però no perquè no sàpiga,
no ho sé per què,
però que ha demostrat mil i una vegades
que és capaç de generar una jugada...
Evidentment.
De facilitar-li...
Evidentment.
De facilitar-li a Luis Solare...
Mira, el dimecres...
El dimarts va ser, no?
Que van jugar?
Sí.
El dimarts,
els únics dos que jo salvo del Barça
és el senyor Ter Stegen...
Sí, per descomptat.
...i el Neymar.
Però el Neymar què va fer?
Hòstia.
Va marcar algun gol?
No va marcar cap gol, evidentment,
però és l'únic que ho va lluitar
i es va trencar la cara cada jugada.
Bueno, no ho va aconseguir, vale.
I per què?
Vale, però és que els altres jo ho van intentar.
Ahir està el tema.
Vale.
Que no ho van intentar.
Vale.
És aquí on vull arribar jo.
I per això tinc jo l'esperança...
Per això tinc jo l'esperança.
perquè cada vegada que ho intentava
no els hi fotia la jugada en l'aire.
Ah.
Claro.
I...
Bueno, doncs a lo millor
el partit de tornada
ho intenten d'una altra manera
i els del Teres Sant-Generes
queden...
Queden bocabadats.
Sí.
Que...
Clar que no tinc cap ganes de clavar.
O sigui, m'agradaria molt
que marxem passés, evidentment, eh?
Jo.
Però és que ja és...
I és més.
Home, que indudablement
ser eliminats
a vuit anys de la Champions
és...
una debacle
de la temporada
un problema econòmic
perquè el Barça deixa d'ingressar
un rapat de basta
tot el que vols.
Però tampoc s'ha acabat el món.
Ah, no, clar que no.
No s'ha acabat el món.
Evidentment que no.
I per això dic...
Jo tinc l'esperança
que el partit de tornada
el partit del dia
8 de març
i que no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Però no em marquin cap ells, eh?
Sí, sí, que ells en marquin un.
Sí, clar, i...
I si...
I clar, i si creiem en pagarin dels premsos,
doncs guanyarem la Champions.
Tampoc és la primera vegada
que el Barça marca sis gols.
i ja em dirà, sí, sí, aquí.
Clar.
És que aquí.
Aquí.
Aquí.
Doncs mira, la setmana passada a l'Eiber,
a l'Eiber, clar.
Sí, a l'Eiber, clar.
A l'Eiber, al Madrid les va passar a Canutas.
Bueno, sí.
Home, jo, Emilio, no...
No sé si estaries disposat a fer una aposta d'aquestes,
perquè podies forrar, eh? Vull dir.
Bueno, no, jo, mira, no...
La possibilitat no és que sigui petita,
és pràcticament nula.
Jo no, jo no crec, jo no crec que passi.
No, home, no.
El màxim que poden fer seria salvar la cara
i és fent un partit
que per poc que facin serà millor que el que van fer
i és acabar un 3-0, 3-1, i mira,
perquè allò de l'altre dia va ser ridícul.
Sí, sí.
Has perdut el crèdit
que havies guanyat durant molts anys
jugant de pena
i deixant-te arrasant el camp.
Però és que ja fa molts partits que el Barça
fa parts de pena.
Si el Barça està en el moment,
oblidem-nos ja d'aquesta temporada,
que vagi passant.
Queda en mitja lliga,
però no la guanyarem
perquè al Madrid no hi ha aquí el pari.
La Copa del Rei, que jugarem al final,
doncs la podem...
És l'únic.
És l'únic.
És l'únic.
perquè total,
mira, pobrets d'allò,
i ja mirarem la temporada que ve que fem.
Ja està.
Home,
el Barça s'ha acabat.
Es pot guanyar la Copa.
I què?
I ja està.
Bueno, guanyar la Copa.
Això passava a l'època del Núñez.
Bueno,
una Copa que tenim,
una més.
d'un petit detall,
i és que les alineacions que ha estat sent
Luis Enrique per la Copa
eren millors que les de la Lliga, eh?
Per què?
Diguem que els titulars han jugat més
pensant en la Copa,
o les substitucions,
o els canvis,
o els descansos,
els ha fet més pensant en la Copa,
en jugar a la Copa a Luis Enrique.
Em refereixo que no pas en jugar a la Lliga.
Vull dir,
que jo crec que és el...
A mi fa l'efecte que és el títol
que ha anat a buscar,
perquè la Lliga també la veig difícil, eh?
O sigui,
a veure,
posar Luis Enrique en la Copa són millors
que les alineacions que ha posat a la Lliga.
Home,
en algun cas ha fet descansar
els teòrics, eh...
els teòrics titulars...
Sí.
...en el partit de Lliga per jugar a la Copa.
Home,
perdona,
es tractava d'una eliminatòria de Copa
contra l'Atlètic de Madrid.
Poca broma.
Poca broma.
O sigui,
a veure,
jo considero normal.
Si haig de jugar un partit de Lliga
contra el Betis
o contra l'Eivar
i el dimecres
en ve una eliminatòria de Copa
contra l'Atlètic Club de Bilal,
la Real Societat
o l'Atlètic de Madrid,
a veure,
les tornes canvien, eh?
No la importància del partit.
O sigui,
sí,
la importància del partit,
la dificultat del partit canvia.
Perquè, clar,
si resulta que el senyor Luis Enrique
diu, bueno,
com és la Copa
a l'Atlètic de Madrid,
eh?
Pues,
que jueguen...
Què?
Què?
Què haguéssim dit?
O sigui,
l'Atlètic de Madrid
ens hauria enviat a casa.
Que, de fet,
ha sigut finals de Copa.
De fet,
ha sigut canviat.
Per què?
Home,
perquè si el gol legal
que van fotre tal...
Doncs mira,
fa tres temporades,
el març hauria de guanyar la Copa.
de la vida.
Clar,
clar que sí.
Clar,
sí,
sí.
Que sí,
però la realitat,
la realitat és la que hi ha.
Bueno,
hi ha moltes realitats.
Clar,
no?
Hi ha moltes realitats.
Però,
la que ens convéix ara és aquesta.
Però, a mi, aquesta...
La que ens convéix ara és com estàs jugant el Barça aquesta temporada.
I, de veritat,
bueno,
partit sencer,
allò de dir, hòstia, he jugat de conya,
jo no n'he vist ni un.
Ni un.
Mira,
la primera part de l'eliminatòria
de Copa del Rei amb l'Atlètic de Madrid al seu camp.
Sí.
Sí.
Ha jugat molt bé la primera mitja part.
Sí.
La segona es va jugar de pena
i la tornada va jugar millor
i va mereixer guanyar l'Atlètico de Madrid.
Sí senyor.
Sí senyor.
Però un partit sencer,
em sembla que això també ho havíem parlat la setmana passada.
No.
Una part del partit,
una mitja part,
uns últims minuts,
però un bon partit no se li recorda.
No se li recorda.
Llavors, per això, Emili,
no és que siguem pessimistes.
Jo no soc de pessimista.
No.
No.
No és pessimista.
Jo puc ser pessimista.
El que no puc ser soc derrotista.
No, és que no soc derrotista.
Ja està.
No podem fer res bé.
No podem fer quatre gols i aprendre pel sac.
No, senyor.
Això, ningú diu això, Emili.
No.
El Barça juga malament
perquè...
Perquè és la realitat.
...no els deixa jugar
perquè ens van passar per...
Perquè és la realitat.
Un partit.
Bueno.
Bueno.
Un partit.
És molt preocupant
no haver perdut per 4-0,
que pots perdre.
Mira, fins i tot et diria a mi,
que em va semblar que van perdre
amb la cara més alta
el dia del 4-0
que ens va cascar al Bayern de Munic.
Aquell dia també va ser un partit horrorós.
Ara no diguem que van jugar millor, eh?
Sí.
Hi havia una sèrie de condicionants.
Ah, ja està.
Crec.
Igual no tinc bona memòria.
Perquè no jugava Messi,
però és que tampoc va jugar Messi
al Parc dels Príncipes.
Tito.
Es va jugar,
es va xutar portes,
que aquesta vegada no ha xutat ningú porta,
no es va tocar una pilota.
La possessió va haver un moment,
a la primera part que era 68 a 30 i alguna cosa.
hi ha alguna cosa.
Hòstia, un de dastre absolut.
I a més, el pitjor de tot...
Perdó.
Acabo.
El pitjor de tot va ser que en cap moment,
i això sí que jo crec que té a veure
amb l'Uxenric i amb la banqueta,
en cap moment va semblar que es fes
ni un canvi tàctic o un canvi de banqueta
per un suplent, etcètera,
que volgués capgirar la història.
Això és el que he dit ja fa una estona.
Va començar malament,
va anar malament i va acabar malament.
Va canviar.
Va canviar la tàctica, totalment.
Va canviar la tàctica.
No.
El que passa que tampoc li va servir de res.
Vale, no va posar la encertada.
Va encertada.
Ja està.
O potser la va encertar Unai Emery.
És que, a veure,
és que l'equip contrari també juga.
Sí, sí, clar.
Ah, és que...
I aquí també jugarà, eh?
No, no, està clar.
L'equip contrari juga,
però no el pot passar per sobre.
És un dels equips,
si no el que més, cara del món.
O sigui, a veure...
Clar, és l'equip més car del món.
Hòstia, atenció.
Clar.
Pots perdre.
Evidentment que pots perdre un partit.
Això és una competició.
Si guanyessis sempre no seria una competició.
Ja et donarien la copa només començar a la Lliga.
Només començar, clar.
O qualsevol competició.
No, no, no.
Clar que pots perdre.
El mal símptoma és la forma.
Clar.
No va haver cap reacció i les cares eren de...
Vull dir, ja no hi havia ningú que tirés ni tan sols un Luis Enrique.
Jo diria, jo enfocaria més que en els jugadors que tenen una gran part de culpa.
Moltíssima, per mi moltíssima culpa.
La tàctica...
La tàctica plantejada per Luis Enrique va ser una fasta.
És que la tàctica d'inici és la tàctica que ha utilitzat tota la vida el Barça.
Des d'inici.
Però...
Tota la vida.
Sí, però...
No, no.
Que sí, que era un 4-3-3, però dic que quan veus que t'estan passant per sobre...
Doncs la va canviar a un 4-2-3-1.
Sí, però va canviar la segona part, eh?
Sí, la va canviar.
I tampoc li va servir de res.
Quan passava un quart de 20 minuts...
És que si no la canvia és perquè Luis Enrique no l'ha canviat.
No, no, no, no.
Jo dic que al cap d'un quart d'hora 20 minuts tu veus que allò no xuta, que t'estan passant per sobre i que ens van anar a ficar un gol.
Jo crec que ho teníem tots clar.
I tant.
Perquè només va atacar en ells.
Estaven jugant al teu camp.
I són gent que té una qualitat molt per sobre que molts equips...
Precisament la majoria de la Lliga Espanyola.
La primera part era un 2-0, que tampoc era un resultat tan...
La primera part hauria sigut acabar 4-0.
O 1.000 a 0, eh?
No, 4-0, home.
1.000 a 0.
Va acabant 2-0 i no era un resultat per estirar-se els cabells.
2-0.
Canvia el sistema, a veure si aconsegueix o fot un gol.
Si en aquell moment el Barça aconsegueix o fot un gol, el partit acaba 2-1.
Estaríem ara eufòrics de camp per gol per poder salvar l'eliminatòria.
Clar que sí, però dient igualment que el Barça va fer pena.
Bueno, no, no, sí, clar.
Clar.
Però qui va fer pena?
Els jugadors?
El Barça.
No em diguis qui.
A mi el Barça.
Els jugadors.
Jo penso que l'entrenador també va fer la seva mala història.
No va saber llegir el partit.
I punto.
No hi ha més.
Si és que no hi ha més.
No va saber llegir el partit.
I ja està.
Se li va girar i s'ha acabat.
Igual que l'Unai Emery dels 23 partits que ha jugat contra el Barça, els altres els van llegir bé.
No ha guanyat dos.
Doncs bueno, però mira, això és el que hi ha.
I ja està.
No, jo és que ja et dic.
Que està complicat, que està molt difícil, que és pràcticament impossible.
Sí.
Però jo no perdo l'espai.
No, impossible no és, evidentment.
Home, i que jugarem millor jo no en tinc cap dubte.
Perquè clar, un segon partit igual, vaja, seria catastròfic.
Si juguen un altre partit igual, aleshores ja, no sé, tindré que pensar en los pajaritos i...
Clar, un altre partit igual que aquest és una mica...
Home, el teu camp jo crec que la gent xivlaria, eh?
Sí, sí.
Jo estic convençut que faran un bon partit.
Llavors, fem una lectura futur d'aquesta història.
Creieu que no tindrà conseqüències?
Jo crec que sí que l'ha de tenir.
Perquè jo estic segur de que Luis Enrique, si és que tenia alguna intenció de ferir...
L'any que ve no hi és.
Es podria fer un favor a si mateix, que jo crec que se'l farà, i marxarà.
Perquè això jo crec que ja s'ha acabat, eh?
Sí, home, clar que s'ha acabat.
Segur que marxarà.
Segur que marxarà.
I si ell no pren la iniciativa, crec que aquesta directiva, amb el poquíssim que confio en ella,
haurien de fer el mateix, perquè si no, aconseguiran el mateix que amb l'equip de bàsquet.
És a dir, esfonsar totalment el projecte, eh?
Sí, sí.
Però aleshores estem dient que la directiva no ha fitxat, no ha fitxat jugadors adients...
Home, jo diria que no.
No.
Jo diria que no, i no és la primera vegada que comentem aquesta història.
A qui s'havia d'haver fitxat?
Sí, hi ha altres jugadors, no?
Altres jugadors.
Mira, hi ha una cosa que és molt curiosa, i és que ara ens enfrontem amb equips, últimament,
que jo veig centrecampistes que penso que serien millor el Barça que els que tenim nosaltres.
Sí, però, perdó, quan el senyor André Gómez jugava al València, jo recordo,
les meravelles que es deien el senyor André Gómez com a centrecampista, que era fabulós.
I es fixa.
I es fixa.
Bé, no...
No serveix.
Escolta'm.
És un bon jugador.
No encaixa, doncs fora.
No, no, és un bon jugador.
Però no està preparat per ser el titular.
Ostres, aquest nen és el que...
Sí, sí.
Però jo el del Suárez estic segur que funcionarà en el Barça.
El del Suárez funcionarà.
Vale.
Estic convençudíssim.
Vale, perfecte.
Aleshores, no és tan mal fitxat.
A veure, hem de recordar, perdoneu, que la banda dreta, fins no fa pas tant,
o sigui, fins fa una temporada, eren Albert Rakitic, eh?
No, no, la banda dreta en aquests moments no n'hi ha.
No, no, per això t'estic dir.
No hi ha banda dreta, perquè a Rakitic no sé què li passa, alguna cosa que li passa.
Bueno, últimament estava jugant millor.
Jo crec que era un partit parell.
I el senyor Sergi Roberto...
Diguem que s'ha desinflat.
Però, home, és que no és un lateral.
No és un lateral, no és una bona banda.
No és molt més a l'Eix Vidal.
Sí, però a l'Eix Vidal...
La mal sort que a l'Eix Vidal se l'hagi trencat.
No, no, exacte.
Però quan ha començat a jugar a l'Eix Vidal?
Perquè jo crec que, tal com estava jugant, tenia pinta de quedar-se com a titular per mèrits.
I per què de cop i volta el senyor l'Eix Vidal?
Per què? Perquè quan els equips...
Mira, jo et diria el per què.
Digues.
Jo et diria el per què.
Jo també t'ho diré.
Heu de tenir moltes coses que segurament el fan, que sigui un bon tècnic i tal.
Però té una cosa que crec que li patina, que és el caràcter.
Que era molt bo el seu caràcter quan era jugador.
Però jo crec que segueix.
Perquè vau veure l'entrevista que li va fer aquell de TV3, no?
I el moc que li va soltar.
Per a mi es va passar tres pobles, però bueno.
Evidentment.
Llavors, jo crec que...
O sigui, és el seu caràcter i el caràcter no et canvia.
Dintre del vestuari no et canvia.
Dintre del vestuari jo crec que fa una història molt similar.
O sigui, ell és tal qual, tal com es mostra.
I molt possiblement amb els jugadors, a més d'un, el deu tenir despistat, eh?
Perquè és un tio que costa agafar-li el rotllo, eh?
I així com André Gómez té pinta de ser un bon pallo, obedient,
és un tio callat, serveu educat i tal, per això potser està jugant.
Jo no sé si són les característiques que ens han faltat.
Però fixa't, fixa't, ara estem parlant de Luis Enrique i Elis Vidal.
Sí.
Però també podríem parlar d'altres entrenadors,
i Bozenkirkic, De Lofeu,
i tants i tants jugadors que prometien la repera al Barça.
Sí, però...
Perdona, disculpa, disculpa, disculpa.
Aquests dos són cantarans, eh?
A l'Elis Vidal l'has anat a buscar i has pagat 20 i tants quilos, eh?
Atenció.
Sí, sí, sí, sí, d'acord.
Igual, per què? Perquè són cantarans, els altres se'ls pot més crear.
No, no, però no t'han costat un duro.
És que aquests dels altres l'han anat a comprar.
I ell era l'entrenador quan l'han fitxat.
Amb ell, l'André Gómez i el Paco Alcácer.
I el Denis Suárez.
Bé, el Denis Suárez, exacte, sí, però que és un cantarà que han repescat, diguem.
Bueno, sí, d'acord, però havia marxat.
Algú, algú, perquè ara diuen, no, no, és que el Denis Suárez ha anat bé perquè s'ha cedit a altres equips i això li ha servit per...
El Denis Suárez el van treure de sobre i perquè algú ha dit, ostres, el podríem repescar.
perquè, si no, acaba el mateix camí que ha acabat el Borja-Kirskis, que ha acabat el de Olofeu i que han acabat tants altres.
Una altra cosa preocupant, i aquí arribaríem amb aquesta reflexió, seria justament la política de cantarà que s'està seguint.
Des de quan no puja un cantarà?
Vull...
Està portant l'anyà aquest, no?
Quan juga, però quan juga algun cantarà?
Inclús ara em sembla que tenen un pitotem al lateral perquè estan dient de fitxar un o potser sí, potser no.
I es veu que el del filial que està jugant com a titular al filial, al Barça B,
resulta que no és el que li agrada a l'Eugén Riqui.
Que ell, quan puja algú un lateral dret a jugar amb el primer equip, és el suplent del Barça B.
És molt curiós aquesta història, també.
Bueno, jo... alguna raó hi haurà.
Alguna raó hi haurà.
Sí, bueno...
Possiblement és que s'ha de consolidar que el Barça B pugi a segona divisió,
que és una fita que fa molt de temps que té fixada al Barça.
No, no, això és fantàstic.
Si volem que la cantera, que el Barça B, tregui jugadors que puguin jugar en el primer equip,
no es poden treure de segona B.
S'han de treure de segona.
Això és fantàstic, però dic que és preocupant...
Clar, si tu, que això ha passat, recordeu quan van començar a pujar Canteranos del...
Sortíem de tercera, eh?
Del B, eh?
Sortíem de tercera, eh?
El Barça B estava segona.
I va baixar.
I va baixar a tercera.
Bueno...
Va baixar a tercera.
Vale.
A tercera divisió, el Barça B va jugar a Busquets.
Vale?
Jugava al...
Sí, sí.
Al Tello.
Ah, perdó.
Tello.
Al Tello.
Un altre gran jugador.
Al Cuenca.
Un altre gran jugador.
Pedrito.
Atenció.
Vull dir, tota aquesta gent estaven jugant a tercera.
Vale?
O sigui, grans jugadors que no n'hi ha cap, ja.
No n'hi ha cap.
Vale, no n'hi ha cap.
I?
No, no.
I?
El Pedrito va jugar, quan va jugar a fotre uns quants gols i...
L'únic.
Vale?
L'únic.
Perquè Tello era...
I va acabar el Sabadell.
No, el Cuenca va acabar el Sabadell.
I Cuenca, exacte, Cuenca.
El Tello va estar jugant a l'Oporto.
Eh?
Sí, sí.
Ah, però no està al Barça.
I, hòstia, era titular indiscutible a l'Oporto, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Però no està al Barça.
Algú ha dit que no era jugador pel Barça.
Bueno, no està al Barça, vale.
Algú ha dit que no era jugador pel Barça.
No, només diria d'altra gent que no està al Barça i que...
Però és que aquests hi estava.
Han jugat de conya.
No, no.
Que estan al Barça, s'han anat i han jugat de conya i no els han tingut al Barça.
Bé, doncs, amb aquestes reflexions acabem apuntant el més amunt de tot, és a dir, a la directiva, que per mi és un desastre absolut.
En foten pena, home, aquesta directiva.
No tenen.
O sigui, no tenen un patró i han deixat en mans del Luis Enric, en aquest cas, el sistema de joc i les incorporacions, que són jugadors que no són prou tècnics per al joc que avança ni al Barça.
És a dir, es va poder fitxar en cross.
Vam fitxar al Ràquiti, que és un bon fitxatge o va ser en el seu moment.
Però és que hem pogut fitxar altres jugadors, algun Dogan...
Sí, però mira, jo recordo quan el secretari tècnic era el Zubizarreta, tothom es fotia amb ell.
O sigui, era un acudit darrere d'una altra del que feia Zubizarreta.
Quan el Zubizarreta...
Home, en va fer unes quantes, eh?
Tots.
Tots.
Ara tots recordem, per tant, per exemple, un tal Tchigrinski.
Qui el va fitxar al Tchigrinski?
En Guardiola va ser, eh?
En Guardiola, en Guardiola.
O sigui, que tots han fet cagades.
Tots.
I...
I...
No, no.
I això...
Zubizarreta no en va fent més que els altres.
Però en aquells moments hi havia un acudit darrere de l'altre del que feia Zubizarreta.
Emílio, en aquells moments hi havia una cantera potent i un entrenador que hi confiava i donava oportunitats.
Ara ja no és el cas.
I això també és preocupant.
Igual és que no hi ha la cantera.
No sé.
Estem fixant a tios de 30 milions, 40 milions d'euros que quan surten al camp et baixen el nivell.
No te'l pugen.
No, hi ha una banqueta sòlida.
No, no, no.
Quan surten un suplè em passen coses.
Però, perdona, la temporada passada el problema és que no hi havia banqueta, sobretot al centre del camp.
Sí.
Doncs ara estem una mica igual, eh?
Si no estava Iniesta, Busquets i raquidits, cagar de pastorcillos.
Pues estem igual.
Ara hi ha el de Luis Suárez, però clar, vull dir, bueno, posa-los a jugar.
Arda Turana es va costar 40 quilos, també, eh?
Sí.
Sí.
Per això em dic, es va fixar Arda Turana, que com a centrecampista demostrat que no serveix.
Serveix molt més com a volant esquerra.
Doncs l'han pogut vendre a la Xina per un paston.
Pues sí.
Pues sí.
I potser amb el que li haguessin donat per a l'Arda Turana, potser podria anar fitxat a quadra.
Però, vull dir-te, s'ha fitxat a l'Arda Turana, s'ha fitxat al Denis Suárez.
Juga poc i no acaba l'entrar.
Entrarà.
Sí, perfecte.
Entrarà.
I ojalà sigui ràpid.
A l'Andrés Gómez, que jo recordo l'Andrés Gómez, quan jugava al València era...
Tothom amb la boca oberta el bé que jugava aquest nen.
Ara resulta que bé.
I no serveix.
No, no, escoltem.
i pintava, i pinta molt bé, però en futur, jo crec que no està preparat...
Li falta entendre els automatismes, els mecanismes.
A veure, i que és molt bo.
Escolta, no recupera una pilota, eh?
Qualsevol pilota dividida, les per totes.
Sí.
Mira, i l'altre dia, el dimarts, el que va perdre una pilota va ser el...
I ojo, que considero que continua sent, per molt que el partit del altre dia va ser una porqueria,
continua sent el millor jugador del món.
La pelota de la pilota va ser gol.
Sí, vale.
Bueno...
Amic meu.
Tots empernen de pilotes, però mira, per mi la jugada paradigmàtica va ser la pilota que va perdre,
no sé si en Messi o Neymar, que el lateral dret de l'equip va avançar tot el camp,
fins que li va passar a l'Uruguajo, el d'ells, i en fa aquell gol a la mitja volta.
Sí, sí, sí.
Però és que el tio va avançar 50 metres i anava absolutament sol.
I tots mirant sol.
En fi, que des d'aquí no arreglarem res, hem d'esperar el partit.
Era un 4 contra 2, eh?
Era un 4 contra 2.
Hem d'esperar i considerar el partit de tornada.
Sí, sí.
Va veure si el podem disfrutar.
Veurem a veure com ha anat.
I ojalà, ojalà, ojalà, més que res per tapar alguna que altra boca...
Ah, sí.
Ojalà, ojalà passi.
Això és evident.
I que tenen que lluitar per fer-ho, també.
El diran d'escrivent el podrem comentar, encara no s'haurà jugat.
Però bé, continuarem amb aquesta...
Seria una matjada important, eh?
Doncs ja està.
L'hi fotrem 4 al Milán.
Te'n recordes?
L'hi fotrem 4 al Milán?
5.
No, no, però al Milán eren 4.
L'hi vam fotre.
D'acord?
Tornarem el proper divendres a les 8, com sempre, aquí a Ràdio Desve.
Fins aleshores, que sigueu molt feliços.
Bon cap de setmana.
Adéu.
.