This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Ràdio Tosfet
98.1
Has de dir la desbarnada.
Què?
Què has de dir la desbarnada.
Què?
Digues, la desbarnada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
La desbarnada.
La desbarnada.
No.
La desbarnada.
La desbarnada.
No.
Sembles el de Passapalabra, no.
La desbarnada.
La desbarnada.
No.
La desbarnada.
La desbarnada.
Bona tarda, són les 8 i quasi quasi un minut.
Esteu sintonitzant Ràdio Desbarnada, l'emissora municipal de Sant Just, i aquest programa és...
La desbarnada.
Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta.
Hola, Marc, bona nit.
Bona nit a tothom.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
Bona.
El Miquel Simón, que havia d'estar aquí, no hi és.
No.
No sabem si s'ha perdut, si ha decidit no venir, si...
Bueno.
Bueno, és...
Bé, ja dirà alguna cosa.
Ja dirà, si vol, i si no, que no digui res.
El doctor Barambio va dir que si podia, vindria.
De moment no ha vingut.
Això vol dir, igual que és que no pot.
Però, bé, intentaran contactar amb ell.
L'Armand Garcia, aquest sí que ha promès que vindrà.
No sabia l'hora.
Jo ja li he dit que el programa començava a les 8, però dic, no sé a quina hora, però vindré.
D'acord, molt bé, perfecte.
El Josep Maria Montes.
No sé si el Josep Maria Montes, darrerament, fa el seu espai del temps, el fa?
Sí.
Sí?
Va, aleshores tindrem el Josep Maria Montes per fer l'espai del temps.
Mariana González, des de Madrid, aquest no té problema.
L'únic problema que té és agafar l'ave per venir fins aquí.
Sembla ser que els horaris de l'alta velocitat espanyol...
doncs no són els adients per venir fins aquí, per tant, es queda a Madrid i ho farà per telèfon.
Que, per cert, el de l'alta velocitat espanyol, quan Catalunya declara l'independència, canviaran el nom.
Li posaran a alta velocitat.
A les seques.
A les seques.
El senyor Isidro Inglés també ha dit que estaria per aquí una hora o l'altra.
La Núria García no, la Núria García avui no vindrà i demà tampoc, perquè demà no hi ha programa, per tant no cal que vingui.
L'Òscar Ramos i París tampoc pot venir i l'Isabel Almató està de sopar, però ens farà cinc cèntims de les activitats d'Esplugues aquest cap de setmana.
I el tècnic d'això que tenim avui és l'Àlex Ruiz, que està allà darrere del vidre, però com li dóna el sol no li des de cara.
Hola, Àlex, bona nit.
La desvernada
Doncs avui és dia 9, 9 de juny de l'any 2017, han transcorregut 160 dies d'aquest 2017, i per tant ens falten només 205 per arribar al 2018 i fer allò de Feliz Anya Nuevo.
Estem a la setmana 23 de l'any, una setmana que ens ha portat, entre altres coses, la mort de Juan Goiti Solo, l'ascens del Zirona a primera divisió, per fi ho ha aconseguit,
la curiosa compra per part del banc Santander, del banc popular que estava en fallida, per el preu simbòlic d'un euro, el tancament definitiu de la presó model a Barcelona,
i notícia d'avui fresqueta, l'anunci del govern català d'una convocatòria, possible convocatòria, o potser si fem un referèndum el dia 1 d'octubre, en el que preguntarem si els catalans volen fer-ho una república.
Bé, això ha estat el que ens ha portat la setmana. Anem al sol i la lluna.
Doncs, què, comencem pel sol, no?
El sol, sí.
Doncs el sol t'ha sortit avui quan passava un minutet d'un quart de set, és a dir, a les 6 i 16.
6 i 16.
I es pondrà quan passin 25 minuts de les 9 del vespre, és a dir...
Sí, d'aquí una hora i 21 minuts.
Sí, sí. Estarem amb mitja desvernada, acabant la desvernada, pràcticament.
Demà. Demà deu ser un error.
No, no, no. Ho he mirat en molts llocs i a tots pas el mateix.
S'ha estancat.
Sí, s'ha quedat allà.
S'ha quedat allà.
Demà sortirà el sol exactament a la mateixa hora que avui, a les 6 i 16 minuts,
i es pondrà exactament a la mateixa hora que es pondrà avui, a les 9 i 25 minuts.
Sí, jo crec que com d'aquí a un parell de setmanes és el dia més llarg, és a dir, el dia que hi ha més sol,
ara està descansant una mica, diu, no, no...
Eh, podria ser.
Podria ser.
Sí.
Bé.
Això ho els hi feia mandra, vos, fer-ho bé.
Sí, també, però ja et dic, he mirat...
Tampoc em refiava gaire.
Bé, la lluna.
La lluna sortirà avui uns minutets abans que es pongui el sol, a les 21.14,
i es pondrà a les 6 i 29 minuts.
I demà sortirà a les 10 i 5 minuts, aproximadament,
i es pondrà a les 7 i 11 minuts del dematí.
hem de dir que, en aquests moments, la lluna està plena.
No sabem de què, però està plena.
D'acord?
Vinga, continuem.
Anem per les efemèriques, coses que ens han succeït el dia com avui, 9 de juny,
però de fa uns quants anys.
I comencem l'any 1829,
on a Madrid es va crear l'anomenat Banco Espanyol de San Fernando,
un rato a pie i l'altre andando,
que va ser el precursor del que avui es coneix com el Banc d'Espanya.
L'any 1782, el rei Carles III va crear a Madrid una entitat de caràcter privat,
és a dir, no era estatal, la va crear el rei, però no era estatal,
que es va anomenar Banco Nacional de San Carlos.
L'any següent, aquesta institució va començar a emetre bitllets de peseta,
devia ser, no sé, no sé quina era la moneda d'aquella época a Espanya.
No ho sé.
Bé.
El fet és que l'any 1829, a iniciativa del ministre d'Hisenda d'Espanya,
senyor Ruiz López Ballesteros,
el Banc de San Carlos va ser substituït com a emissor
per el Banco Espanyol de San Fernando,
que, a més a més, va absorbir aquell banc
i va assumir el deute que, doncs, era considerable.
Això va significar un increment del capital per part del banc de San Fernando,
amb l'intenció de convertir-lo en el primer banc de caràcter públic
en capacitat d'emissió de moneda.
Però dos terços del capital d'aquest banc públic
estava en mans d'accionistes privats.
Entre les seves activitats, a més de les assenyalades,
es va convertir en un instrument financer
per salvar la liquiditat del tesor públic.
És a dir, quan el tesor públic necessitava diners,
el Banco de San Fernando li donava.
Més tard es va fusionar amb l'anomenat Banco d'Isabell II
i va passar-se a dir Banco Espanyol de San Fernando,
fins que va transformar el seu nom per Banc d'Espanya,
que és com se'l coneix a l'actualitat.
Més efemèrides, Marc.
Doncs, perdoneu, uns anyets més tard,
als Estats Units s'estrena la primera pel·lícula de Donald Duck.
Concretament de l'any 1934.
Sí, ara me n'estava adonant, dic, te has saltado el año.
Ja, bueno, és igual.
Va ser en l'animació Sinfonies Ximples.
Això és en anglès o és en català?
En català, Sinfonies Ximples.
I la gallineta sàvia,
encara que anteriorment havia sigut esmentat
en un llibre d'històries de Disney de l'any 1931.
L'aparença que tenia Donald en aquesta animació,
creada per Dick Landy,
és similar a l'actual.
Els colors són els mateixos,
igual que la marinera i la gorra,
però el seu aspecte físic era més estirat,
més gros,
i els seus peus més grans.
Més grans?
Sí, els peus més grans, tenia, sí.
Mare meva, però si té una zanca que no vegis.
La seva personalitat no estava desenvolupada encara,
en el curt només feia d'amic poc servicial.
La seva característica veu
es mantindria igual durant 51 anys,
fins la mort del seu creador Clarence Nash.
La seva forma de parlar,
gairebé intel·ligible,
es va aferrar a la ment de l'audiència
i el va ajudar en el seu èxit.
Sí, perquè parlava rarè.
Bé, jo és que abans...
No sé si...
Sí, així, exactament, exactament.
Donald va ser redissenyat l'any 1937.
Només quatre anys més tard, pobret.
Sí.
Passant a ser una mica més grassonet,
arrodonit i baixet.
La primera animació de la qual
Donald va aparèixer com a protagonista principal
va ser el 9 de gener de 1937,
a Don Donald.
En aquest curt apareix també el personatge de Daisy.
Daisy, la seva companya.
Els seus nebots, Jaimito, Juanito i Jorgito,
a Espanya,
va ser la seva aparició animada un any més tard,
el 15 d'abril de 1938,
a la pel·lícula Els nebots de Donald,
dirigida per Jack Cain.
King.
King.
King.
King, King.
King.
Quines coses, eh?
Quines coses de dir.
Molt bé, ens passem a l'any 1968,
quan, tal dia com avui,
el president dels Estats Units,
Lyndon B. Johnson,
va declarar un dia de dol
per la mort del senador Robert Francis Kennedy.
Robert Francis Kennedy
va ser fiscal general dels Estats Units
des de l'any 1961 fins al 64.
Era germà del president dels Estats Units,
John Fitzgerald Kennedy,
i un dels seus consellers de major confiança.
Va treballar estretament al costat del seu germà
durant la crisi,
l'anomenada crisi dels missils a Cuba.
Després de l'assassinat de JFK,
Robert es va mantenir en el càrrec fiscal general
durant nou mesos
al costat del president Johnson
i va renunciar a aquest càrrec
a causa de les seves discrepàncies
sobre la guerra del Vietnam.
I concretament va renunciar
al setembre de l'any 1964
i es va presentar al Senat
en el que va ser triat senador
per l'estat de New York
al mes de novembre.
Kennedy va anunciar
la seva pròpia campanya electoral
per la presidència
i va vèncer,
per cert,
la va anunciar en contra
de lo que opinaven els caps
del Partit Demòcrata
i va vèncer
el candidat McCarthy
en l'elecció primària de Califòrnia.
Concretament,
amb aquesta victòria
va ser el que va causar
la seva mort
perquè va ser assassinat
moments després de realitzar
el seu discurs
a la matinada del 5 de juny
de l'any 1968
morint a l'hospital
el dia següent.
I fins aquí dels efemèrides.
Va, continuem amb altres coses
perquè...
A veure si trobem una mica més
d'alegria.
Aniversaris, Marc.
Aniversaris.
Doncs en fa 56 anys,
ni més ni menys.
Va néixer el 1961
Michael J. Fox,
actor canadèc.
Canadà.
Tothom pensava que és nord-americà
i no, és...
És canadèc.
És canadèc,
encara que té també
la nacionalitat americana.
Doncs la seva carrera...
Bé, és un gran actor.
Sí.
Bé, ara ja està retirat.
Bé, però està retirat, sí.
Doncs la seva carrera al cinema
i a la televisió
va començar a finals del 1970.
Entre els seus papers
destaca el paper de Marty McFly
en la trilogia
Retorn al futur.
Del 85 al 90.
El 1991
li va diagnosticar Parkinson,
malaltia que va fer pública
el 1998.
L'any 2000,
finalment,
va abandonar l'actuació
quan els símptomes
es van fer més sabers.
Des de llavors
s'ha mantingut com a activista
per la cura d'aquesta malaltia.
Això el va portar a crear
The Michael J. Fox Foundation.
I fa poquet,
al març del 2010,
sí, bueno, fa set anys,
l'Institut Karolinska de Suècia
el va condecurar
amb un honoris causa
per la seva feina
en favor a trobar una cura
per la malaltia del Parkinson.
Inclús va fer una sèrie
ja amb la malaltia
va fer una sèrie
en què el protagonista
patia la malaltia de Parkinson.
Sí, era la que ha quedat boscat?
Em sembla que sí.
Sí, és que estava pensant jo el nom
i no em sortirà...
Bé, continuem amb els aniversaris.
Un altre membre
de l'estrellat de Hollywood
va néixer l'any 1981,
per tant, en fa 36,
i és la Natalie Portman,
actriu nascuda a Israel,
però que té la doble nacionalitat
també israeliana nord-americana.
És actriu, productora, directora
i psicòloga.
És una de les poques actrius
que han guanyat
els quatre premis
més importants del cinema.
L'Òscar, el BAFTA,
el Globus d'Or
i el Premi del Sindicat d'Actors.
Va debutar al cinema
amb la pel·lícula francesa
Léon, 1994,
en què era una nena
i que feia el paper
d'una orfa
que és salvada
per un assassí a sou.
En la dècada
dels anys 90,
concretament el 1990,
va ser seleccionada
per donar vida
al personatge
de Padam Admidala
en Star Wars.
I el 1999,
mentre treballava
en la filmació de Star Wars,
va ingressar
a la Universitat de Harvard
on va obtenir
la seva licenciatura
en Psicologia
l'any 2003.
El maig del 2008,
Natalie Portman
es va convertir
en el membre
més jove
del jurat
del Festival de Cannes
i aquestes neteja anys
va debutar
com a directora
en un curtmetratge
intitulat Eva.
El 2011,
per la seva interpretació
protagonista
en la pel·lícula
El cinia negra,
va ser guanyadora
de l'Òscar
a la millor actriu,
el Globos d'Or
a la millor actriu
en un drama
i el Premi
del Sindicat d'Actors
a la millor actriu
protagonista.
Suposo que hi ha
més naixements
avui,
segurament,
sí,
hi ha
un...
crec que és
Johnny Deeb
també va néixer avui,
sí,
sí,
i
Sergio García,
un jugador de futbol,
però hi ha més,
però no
no ens estarà enllà
per històries,
ens donarem
al Sant Ural.
Correcte.
Què vols dir, Marc,
el d'avui o el d'ahir?
Dic el de demà.
La sèrie que va fer...
Sí,
l'has trobat?
Sí,
es deia
Michael J. Fox
Show,
en la que interpretava
a un...
Un showman?
No.
No.
Espera't.
A un presentador
d'un programa
que li diagnostica
en aquesta infermetat,
deixa la...
deixa d'actar-sí
com a presentador
i després retorna
a la feina,
ja diagnosticat
de Parkinson
i, bueno,
los devaneos
entre familia y trabajo.
Molt bé.
Bueno, mira,
és que em feia curiositat.
Per cert,
es diu
Michael Andrews
Fox.
Michael Andrews,
sí.
Sí,
la J.
Bueno,
la J.
deu ser...
jo què sé.
Sí,
bueno,
li va agradar...
Li va agradar...
Sí,
quedava més teatral.
Sí.
El sant oral.
El sant oral d'avui.
Avui és sant Efrem,
del 306 al 373.
Déu-n'hi-do els anys
que va viure aquest senyor.
Pues sí,
sí, sí.
Diaca siríac
i doctor de l'Església.
Sant Marí,
ermità.
Aquest no sabem
quan va viure.
No.
Sant Prim
i Felicià,
màrtils.
Aquest poquet.
Poquet.
Sí.
Santa Pelàgia
o
Pellalla.
Pellalla?
Pellalla.
Verge i màrtir.
Bé,
com allà,
sí.
I dels veats
Josep Anxieta,
presbíter jesuïta,
i la beata
Anna Maria Taiki,
mare de família.
Ja veus.
Eh?
Ja deien que les mares de família...
És veritat,
mares de família
n'hi ha alguna, no?
Que és santa,
però pare de família,
no?
No n'hi ha cap.
No n'hi ha cap.
Bé.
Demà,
demà celebren a la seva
unomàstica,
és a dir,
trobaran el seu nom al calendari
els que els diguin
Maurici,
que era un abat,
i Astèri,
que no té res a veure
amb...
Astèrix.
Astèrix.
Era bisbe,
i Astèrix no...
Era gal.
Sí,
no era bisbe.
Per tant,
demà,
Sant Maurici i Sant Astèrix.
i con esto y un bizcocho
hem acabat de repassar
el dia d'avui.
Au,
vinga.
La semanela.
Hem de fer la predicció del temps.
Sí.
Vamos haciendo chispitas,
eh?
Eh?
Que anem fent chispitas,
eh?
Anem molt ràpid avui.
Anem molt ràpid,
bueno...
Pimpam pum.
Això,
mira,
perdona,
portem 10 minuts de retard,
d'acord amb el plan imprevist.
Bueno,
perdona,
però mai ho hem complert.
clar,
això també és cert.
Però,
igual,
igual anem més ràpids encara,
perquè sembla ser que el senyor Montés...
Té 4 minuts.
Ha començat les vacances,
ja.
Sí.
No,
encara queda una setmana d'escola.
Ah,
sí,
és veritat.
Doncs deu estar...
No,
una setmana de...
corregir exàmens.
Segurament.
Eh?
Però exàmens?
Si li deuen corregir,
o deu posar directament
com han fet l'any aquest,
va,
sospet,
sospet.
Però jo dic perquè no contesta,
no veig la cara de l'Àlex,
perquè continua el sol.
Jo em veig a mi mateix.
Si et veus a tu,
jo també em veig a jo mateix.
I això que no tenim la tele.
No.
No.
No contesta,
no contesta.
Està fent així amb la mà.
Sí.
Home,
a veure,
podem fer la predicció del temps
així ràpidament.
Farà calor.
Farà calor,
sí,
i no tornarà a ploure.
No.
Sembla ser que cap de setmana
la cosa,
doncs,
bé,
no?
Bé.
Bé,
bé de calor.
Bé de calor.
Sí,
més que res,
perquè demà les màximes
tornaran a ser de 28 graus.
Sí.
i les mínimes de 19.
Sí, senyor.
Mira,
jo aquí tinc el pronòstic de demà,
encara que estarà una mica nubulat.
La temperatura màxima de demà
pot arribar als 29 graus
aquí a Sant Jús
i la mínima 18.
Però, bueno,
és...
I aquesta temperatura,
doncs,
també serà pràcticament la mateixa.
El dalt diumenge,
encara que el diumenge
hi haurà una mica més,
una mica més de sol.
Sol,
ple sol,
de sol
d'aquells que
que dius
m'acaso
el sol.
Dimarts.
El dilluns,
el dilluns,
el dilluns.
Jo el dilluns
em surt un nubulet petitet, eh?
No, no,
doncs a mi el dilluns
em surt tot de sol
igual que el dimarts.
De totes maneres,
a partir de dimecres
prepareu
la força
perquè,
segons el meu xivà,
to marca 31 de màxima
i 22 de mínima.
I això és molta calor.
Molta calor, sí.
Jo tinc
que en el meu,
continuo a tenir
la màxima de 29,
però ja és possible
que el que l'hagi fet
s'hagi quedat
al 29 allà.
I la mínima sí,
la mínima puja
Déu-n'hi-do.
Però,
no sé si tu el tens,
jo el divendres
tinc possibilitat
de tormentes.
i pluges.
A mi no em surt.
El que sí que no sé
si és un error
de l'aplicació
que faig servir,
els propers dies,
espera,
que estic comprovant,
menys demà,
dissabte,
que ja hem dit l'hora,
diumenge,
dilluns,
dimarts,
dimecres,
dijous,
i divendres,
no,
i dijous,
surt el sol
i es pon a la mateixa hora.
A la mateixa hora.
perquè divendres ja canvia
i dissabte
és la mateixa,
o sigui,
Déu-n'hi-do,
no?
Dos dies,
quatre dies
seguits a la mateixa hora.
Sí, sí.
I has dit
que plauria divendres
que ve.
Divendres, sí.
No,
a mi em diu
que va.
Que no, oi?
Humitat del 53%,
l'índex de V
o ultravioleta,
no?
És de factor nou,
que és molt alt.
Sí,
és que quan t'has de posar
la crema del factor nou.
Sí,
serà de factor 50,
com a mínim,
no?
El factor nou és...
No ho sé,
jo no tinc ni idea.
Ligero,
bueno,
i...
Bueno.
Res,
no,
a mi no em diu que plourà.
El que sí,
el que sí podem dir
que en aquests moments
a la temperatura
a Sant Just Desver
és de 24 graus.
Déu-n'hi-do
per ser
les 8
i 22 minuts.
A partir de les 12
s'estarà mitjanament bé.
Sí?
Sí,
perquè marca 19.
19,
a partir de les 12 de la nit,
de mitjanit,
val.
Però es mantindrà,
eh?
Sortirem al carrer
a mitjanit.
No sé si la meva
aplicació coincidirà,
perquè...
No,
no,
jo a les 12
tinc 21.
Sí,
no,
21.
jo tinc 21 a les 11
i 19 a les 12.
No,
no,
jo a les 19
a les 3 de la matinada
i 18 a les 5 de la matinada.
Correcte.
Bueno,
en fi,
que ja ha arribat l'estiu,
que diu la dita,
no sé si en català
també existeix,
jo crec que no,
és gairebé castellana,
que diu
hasta el 40 de mayo
no te quites el saio.
Doncs demà
és 40 de maig.
Sí.
Per tant,
ja ha arribat l'estiu.
Sí,
ja ha plogut.
Eh?
Ja ha plogut
un poquet,
bueno,
poquet,
poca estona,
però a l'ensurt
l'has endut.
Ja està,
d'aquí 4 dies
la rebella de Sant Joan,
en fi,
ja està,
i 4 dies més
i Felicità,
ja no ho veu.
Sí,
5.
Sí.
5.
Sí.
Molt bé,
doncs vinga,
va,
continuem.
Deixem el Josep Maria
que no,
deu estar corregint els amens.
Doncs ha arribat el moment de fer el regalet,
feia temps que no el feia,
i abans de tot vull explicar
que el 1975
es va crear la anomenada
Convenció sobre el Comerç Internacional
d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre.
I aquesta convenció,
anomenada Convenció CITES,
es va crear per assegurar la supervivència
de les espècies amensades
i regular la compravenda internacional
d'animals i plantes exòtiques.
El Reial Decret de 1333 del 2006
determina l'adjudicació a l'Estat
de la propietat dels especíments CITES.
decomissats.
L'article 8,
en el seu apartat 1,
estableix que la propietat dels especíments CITES,
definitivament decomissat
per sentència judicial
o resolució administrativa,
amb imposició de sanció
per infracció administrativa de contraband,
s'adjudicaran a l'Estat
i així com la seva descendència.
Però el pàrregat 4 d'aquest Reial Decret
diu que en cas que sigui impossible o inadequada
la reintroducció de l'espècimen al medi silvestre,
la seva cessió per al seu manteniment en captivitat
o la seva donació per a fins d'investigació
o en cas que els especíments patissin
una malaltia incurable, crònica o infecciosa,
es pot aplicar l'eutanàsia
i si es cau la destrucció de l'espècimen vegetal.
Paral·lelament, l'any 1993
es va crear l'anomenat Projecte Gran Simi,
que és una organització internacional
de primatòlegs, psicòlegs, filòsofs
i altres experts
que promouen una declaració dels drets
dels grans simis a les Nacions Unides
que otorgaria certs drets morals i legals
als grans simis,
incluent el dret a la vida,
la protecció, la llibertat individual
i la prohibició de la tortura.
La Comissió de Peticions de l'Eurocambra
ha admès a tràmit una denúncia
que ha fet aquesta organització,
Projecte Gran Simi,
que va alertar les autoritats europees
en considerar que la normativa espanyola
infringeix la Convenció del Comerç Internacional
d'Espècimens Amenaçats
de Flor i Faona Silvestre,
de la qual Espanya forma part des de l'any 1986.
La Comissió de Peticions ha demanat,
a més a la Comissió Europea,
que faci una investigació
per eliminar, segons consta en la carta
que han remès a l'organització.
Poza Cerrados, que és director del projecte Gran Simi,
ha declarat
que, com pot ser que una llei
per protegir les espècies en perill d'extinció
diuen que es poden sacrificar?
Jo no estic dient que l'Estat ho faci,
però, si passa, tampoc ens assabentaríem.
Les comunitats autònomes tenen centres especialitzats
per fer-se càrrec dels animals decomissats,
per el tràfic il·legal d'espècies autòctones,
per les espècies exòtiques.
Però per el tràfic il·legal d'espècies autòctones,
no per les espècies exòtiques.
L'Estat no disposa de centres d'acollida,
de manera que deriva aquesta funció,
a geològics o centres privats,
moltes vegades
amb llaços amb les xarxes il·legals.
L'organització denuncia, a més a més,
que només usa el CITES en qualitat econòmica.
Les decomissions per tràfic d'espècies
s'emmarquen dins de la llei de contraband,
que es regeix per valorar econòmicament
el material amb el qual es trafica,
i no pel seu valor ecològic,
de manera que només es considera delicte
quan el valor del gènere és igual o superior
als 6.000 euros.
Espanya es troba entre els païs d'Europa
amb major tràfic d'espècies
per ser un dels principals territoris
triats pels traficants
per introduir animals exòtics a Europa
des de Latina Amèrica i Àfrica.
Segons dades del Servei de Protecció
de la Naturalesa de la Guàrdia Civil,
encarregada en major mesura de la confiscació,
entre l'any 2005 i el 2014
es van decomissar a prop de 14.000 animals il·legals
al nostre país.
el tràfic d'espècies
és el quart negoci il·legal
que més diner dona al món.
Està clar
que el decret
de la Comissió CITES
no compleix...
perdó,
el decret del
1313 del 2006
no compleix
amb les expectatives
per les quals va ser creat
per la qual cosa
llavors cap del govern,
senyor José Luis Rodríguez Zapatero,
els seus successors
i els diferents ministres d'Economia i Hisenda,
Medianvent,
Indústria,
Turisme i Comerç,
que són els encarregats
del compliment
de que els animals exòdics
puguin sobreviure,
els hi donem aquesta...
Un, dos, tres,
putifarro de pagès!
Bueno,
anem a per les notícies
de la setmana.
Tens alguna notícia
tecnològica?
No,
no perquè no n'hi havia
cap prou
a dient
que mereixés...
No?
No.
Res,
bueno.
Era tot palla.
Eh?
Era tot palla.
Palla,
doncs parlem de palla,
va.
Perdem de palla?
Ah, no, no,
palla,
dono,
no, no,
jo ho deia
per introduir-te.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs l'empresa
pituriana
Ecopaja
s'ha convertit
en l'única
de l'Estat
i una de les tres
de tota Europa
que pot
construir
tot tipus
d'edifici
de palla
per haver superat
les proves
que certificen
que poden arribar
fins als 28 metres
d'alçada
i suportar
un incendi
durant dues hores
i mitja
sense esfondrar-se.
Ja veus.
Mare meva,
el que pot aguantar
això...
De la palla, eh, no?
Sí, sí,
però aguantar
dues hores i mitja...
Déu-n'hi-do,
crec que no va aguantar
tant el...
Algú en sort.
I les torres
besones, també.
Bueno, però allà
hi havia una de queroseno...
Sí.
Però, bueno,
l'acreditació
otorgada
pels laboratoris
de l'Antitat Nacional
d'Acreditació
a l'ENAC
el faculten
el faculten
per edificar
cases,
hospitals
o col·legis
de fins a 28 metres
d'alçada.
No està gens malament
que serien
quatre plantes.
Mhm.
Amb mòduls
elaborats
amb fusta
i palla
compacta
de 4.000 quilos.
Segons ha informat
la mateixa companyia
en un comunitat.
Aquesta nova certificació
permetrà a l'empresa
buscar
basca, perdó,
construir
qualsevol tipus
d'edifici,
ja sigui
residencial,
administratiu,
hospitalari
o docent.
A més,
aquests edificis
de fusta
i palla
són
a coeficients,
ja que
asseguren
una rebaixa
del consum
elèctric
energètic
en calefacció
de fins a prop
d'un 90%,
déu-n'hi-do,
un 90%,
ja que el gruix
dels aïllaments
és de 45 centímetres
davant dels 5 o 10
que solen tenir
habitualment
els immobles
tradicionals.
D'aquí a poc
tots vivim
en cases de palla.
I no sense els veïns.
I no sense els veïns,
tampoc.
Ni el trànsit.
Ni no els sentiràs res.
Però bueno,
jo me'n recordo
el conte dels 3 porquets.
El primer se'l fa de palla.
I sí.
El segon de fusta.
Sí.
Bueno,
en fi,
anem per una altra notícia.
El senyor Derek Meade
era un granger,
per cert,
multimilionari,
i el dia 4 de juny,
o sigui,
4 d'aquest mes,
va començar,
com sempre,
cada matí,
a fer les feines
a la seva granja
de Gran Bretanya.
I,
doncs,
va acabar
d'una manera,
doncs,
fatal.
No se sap per què,
per quina raó,
el senyor
Derek Meade,
que tenia 70 anys,
estava a sota
del tractor,
suposem que
per mirar alguna cosa,
per arreglar alguna cosa
que estava malament,
i es pensa,
i es pensa
que el gos
va saltar
a la cabina
del tractor
i,
lògicament,
sense voler,
va accionar
de manera accidental
la palanca de canvi
o el fred
del vehicle
i el senyor
va ser atropellat
per el seu propi tractor
conduït pel gos.
Segur que no era l'hereu?
Segur que no era l'hereu,
el gos?
No se sap.
Els serveis mèdics
van acudir,
no sabem si els va trucar
el gos
per tal
no sabem qui els va trucar,
però bueno.
Hi ha hagut un accident.
Hi ha hagut un accident,
sí,
però l'home
va tenir un infart
i
i va morir.
Suposo que va morir
l'infart pel susto
quan va veure
que el tractor
començava a moure's,
dic jo.
Suposo.
Les talles de sota
i els tractors mou.
Bueno,
són coses que passen,
pobre gos.
El Ros no sabem
si ha sigut detingut,
acusat d'homicidi involuntari
i el seu advocat
no ha fet cap mena
de declaració
fins ara.
Bé.
Vinga,
l'última notícia del dia.
Doncs l'última notícia del cinc.
Aquesta és bona.
Aquesta és molt bona.
El Centre per al Control
i Prevenció de Malalties
ha més una advertència
sombra un paràsid perillós
vinculat a les piscines públiques
i parcs aquàtics.
Si llegís fins aquí,
vale,
però és als Estats Units.
Allà, allà.
Allà, allà.
El paràsit es diu
Cryptosporodium
o ben conegut pels biòlegs
o els científics que l'estudien.
Sí, per acortar.
El crepto.
Clar, és que una cosa
que es diu
Cryptosporodium
no té res a veure amb la criptonita.
Descartem.
Pot contaminar una piscina
molt ràpidament.
Sí.
La forma en què es contamina l'aigua
és si algú amb diarrea
es banya a la piscina
i té un episodi
encara que sigui curt
passa el que passa
que es contamina.
Clar, que passa a l'aigua.
Si algú se'n passa
aquesta aigua contaminada
podria tenir fins a
tres setmanes
de diarrea.
Tres.
O sigui, jo estic dos dies
i estic fet pols
i tres dies...
Bueno, jo vaig estar
darrerament una setmana
i és horrible,
una setmana ja
per morir-se.
Doncs quasi, quasi.
per morir-se.
Es fa un advertiment
a tots els pares
perquè alertin
els seus fills petits
sobre els perills
d'empassar aigua
de les piscines.
Sí, home, clar.
Clar.
Ara anirem amb compte,
a veure, no és que beguis aigua
però a vegades...
Però sempre no, clar.
Que de totes maneres
l'il·luminat
que té aquesta enfermetat
que està malament...
Si tens diarrea
no et bagnis
o no vagis a la piscina.
Queda't segut a la tassa.
O a casa, tranquil.
Ostres, per mi.
Bueno, però jo suposo
que deu ser
que també en el...
en el moment de...
que ho pots transmetre
sense tenir els símptomes encara.
Vull dir...
Suposo.
Mentre no incoves.
A veure, has de...
Bueno, jo és que
salvo alguna casa
els meus episodis
duran dues hores, com a molt.
Sí?
Sí, soc pim-pam-pum.
Pim-pam-pum.
Sí.
Bueno, en fi.
I, bueno,
per evitar aquesta contaminació
de l'aigua de la piscina
als parcs públics
s'estan sometent
a proves diàries
per assegurar-se
que estigui neta.
aquí hi ha una empresa
que cobra una pasta.
Que cobra una pasta.
Una pasta que és...
Jo crec que és l'empresa
que els seus...
quan els seus empleats
tenen diarrea
els envia a la piscina.
Els envia a la piscina.
Segur, segur.
En fi.
Fins aquí
la notícia de la setmana.
No tenim notícia tecnològica
i ens anirem a Madrid.
La setmana-la!
Notícia tecnològica
mentre es connectem amb Madrid.
Notícia tecnològica
en hi ha moltes.
Sí, no clar.
Han tret moltes novetats,
no sé què,
però com el fabricant
no aporta
i són tot marques.
No aporta res.
No, no, no.
Nosaltres no direm res
d'aquesta marca.
No, no, no.
Ara, notícia important.
crec que per primera vegada
a la història de la desvernada
connectem a Madrid
a l'hora prevista,
a les 20.35.
Bueno, sí,
però és perquè fem mano a mano.
No tenim ningú que...
Ja, Castigui allà.
Bé, Mariano.
Bona nit.
Bona nit.
¿Cómo va eso?
¿Cómo va eso?
Bueno, mucho trabajo,
ja sabes.
Hombre, sí.
Chico.
Sí.
Supongo que
ahora os viene un trabajo
impresionante, ¿no?,
con lo del gran dispendio
que ha hecho la empresa
en la que tú prestas
tus servicios.
Hombre, ya sabes
que lo primero
de alguna forma
es el precio simbólico.
Lo realmente complicado
viene después.
Claro, no, no.
Hay precio simbólico
y precio sintético.
Claro.
Entonces, en este caso
es un precio simbólico,
sintético,
y es un precio
prácticamente mínimo.
E hiperbólico.
E hiperbólico.
Pero el problema
es el que se presenta después.
Es saber qué hay ahí
y si ese caramelo
está más envenenado
de lo que parece.
No, no, no,
tranquilo.
Allí no había nada ya.
Bueno, perdona, sí.
Mi cuenta corriente
estaba allí.
Bueno, pero tu cuenta corriente
no tenía ningún problema,
seguro.
No, no, no, no, no.
Si hubieras tenido acciones,
otra cosa hubiera sido.
Bueno.
Porque los accionistas
lo han perdido
absolutamente todo.
Me estuvieron dando la paliza,
¿eh?
Con llamadas al principio
de la ampliación de capital
con llamadas a cada semana,
luego ya eran dos o tres a la semana,
y al final, cada día,
oiga,
que va a perder la oportunidad
y...
Sí, claro,
la oportunidad de perder
con el resto.
Y yo les dije que sí, sí,
que efectivamente
que estaba plenamente decidido
a perder la oportunidad.
Claro.
No sé por qué,
tú,
tenía un pálpito.
Bueno,
pues el pálpito
era correcto, además.
Y se sabía, vamos,
y es que dentro de,
vamos,
quiero decir,
se sabía,
por lo menos se sospechaba,
porque saber, saber,
pero desde que empiezan
a buscar una salida,
empiezan a,
a ver qué es lo que pasa
y se empieza a conocer
todo el tema inmobiliario
que tenía.
Sí, ahí está,
ahí está el problema,
que empezaron a dar,
conceder hipotecas
a inmobiliarias
que estaban en...
Juanco Pastor,
que Juanco Pastor
también tenía una cartera
inmobiliaria impresionante,
sí, sí.
Y además una cartera
bastante,
bastante mala,
vamos a decirlo así.
Sí, no,
porque el popular
dentro de lo que cabe,
salvo la gran inversión
inmobiliaria,
pues estaba,
por otro lado,
parecía bastante saneado,
salvo eso,
¿no?
Sí,
el problema es que
la inversión inmobiliaria
con todo lo que parece,
poco a poco ahí dominando,
poco a poco ahí dominando,
claro.
Y al final se ha lanzado
una carrera,
o sea,
se ha lanzado una carrera
hacia adelante
para intentar,
por un lado,
seguir pagando
a los dividendos,
a los accionistas,
y por otro lado,
bueno,
pues intentar dar números
en números
en balance
pues para poder
justificar
que todo estaba bien.
De todas maneras...
Bueno,
desde hace tiempo
ya se veía
que no estaba bien.
No, no,
que no estaba bien,
que no estaba bien
por descontado,
pero yo creo que
la prensa también
tiene un poco de culpa
con las publicaciones diarias
de lo mal que está
el popular
y luego sí...
Más que nada,
pues como las tiene
con cualquier noticia,
hay noticias
más tendenciosas
que otras,
pero muchas veces
no dejan de ocultar
o de iluminar
una verdad.
No, no,
por descontado
que era verdad,
pero claro,
la gente,
eso de que nada,
tiene usted
sus ahorros garantizados
hasta 100.000 euros,
¿de quién me los garantiza?
El señor Rajoy,
madre de Dios,
señor.
Y claro,
decidieron ir sacando
el dinero
de las cuentas,
lo cual,
claro,
yo según
mis noticias
de Radio Macuto,
esto,
la compra fue
el miércoles,
si no me equivoco.
Sí,
miércoles noche.
A primera hora
de la mañana,
es decir,
antes de que prácticamente
entráramos a las oficinas
tanto unos como otros.
Efectivamente,
pues el martes
algunas sucursales
del Banco Popular
recibieron orden
de cerrar
porque no tenían liquidez
para hacer frente a...
Esto fue,
realmente,
realmente ocurrió
y más que no tenían liquidez
que no podían,
no podían realizar
su actividad.
Exacto.
Pero de toda...
Su actividad normal,
no solamente la de facilitar
dinero al cliente
que fuera a caja
o la de hacer
algún tipo de transferencia,
sino realmente
que el problema
que tenía
era que estaba
realmente ya
out,
fuera.
Ya,
sí,
sí.
Lo que pasa es que
ya no entran
los mecanismos
que teníamos en España,
es decir,
los mecanismos...
No,
ahora son europeos
directamente.
Exactamente.
y aquí hicimos
una especie
de componenda
con Bankia,
con los rescates
bancarios,
etcétera,
etcétera,
etcétera.
Ahora lo que realmente
existe es el fondo
de garantía
de depósito.
Básicamente,
eso es lo que
existe.
Y el fondo
de reestructuración
ordenada bancaria,
el FROB,
que es el que un poco
se encarga también
de ver todo esto.
¿Qué es lo que pasa?
Pues que llega un momento
en que no puede abrir
Banco Popular
porque no tiene capacidad,
no tiene liquidez,
no que no tenga solvencia
en un momento.
No, no,
solvencia tenía,
lo que no tiene es liquidez.
Y no tiene nadie
que se la dé.
Claro,
claro.
Entonces,
no pueden abrir las puertas
y como ya estaban
buscando compradores
o ya estaban haciendo
ofertas de compradores,
ya habían presentado
cuentas,
balances,
etcétera,
etcétera,
se había visto
y lo que había
no gustaba a nadie.
Hombre,
de todas maneras...
Pero el Papa Estado
en este caso
no iba a poner un duro
porque no se lo permitía
la comunidad
económica europea
o la comunidad europea.
Pues ¿qué ha pasado?
que ha tenido que quebrar.
No ha llegado
a la quiebra
porque en la subasta
fresca que se hizo
en esa fecha
solo había un banco
en este caso,
todos sabemos cuál es,
que puso un euro
para quedarse con el popular
sin ver más
documentos
de los que ya conocía.
Hombre,
bueno,
exacto,
tú lo has dicho,
sin ver más documentos
de los que ya conocía
que algunos
sí debía conocer.
Hombre,
si yo conozco
más o menos
lo que es
el balance
del banco
y dónde tienen
los problemas,
si han estado viendo
documentación auditada
y se han presentado
unas cuentas
que pueden ser
imagen
más o menos
fiel de la realidad,
no de la que se ha presentado
antes,
sino más o menos
fiel de la realidad actual,
pues evidentemente
no se va a quedar
en el euro
ni tampoco se va a quedar
en la ampliación
de capitales.
Va a haber que ir
bastante más allá
en cuanto al saneamiento
general
y a la desinversión
de activos.
Pero eso sí,
alguien puede estar tranquilo
que son los depositantes
del banco.
Todos los que tienen
depósitos,
todos los que tienen
el dinero,
etcétera,
etcétera,
no lo van a perder.
No,
son los accionistas
los que compraron
preferentes,
indudablemente.
Los que compraron
acciones
son los que tienen
deuda subordinada.
La deuda subordinada
que también...
Esos convertibles
en acciones,
etcétera,
etcétera.
Claro,
que la deuda subordinada,
todo lo que tuvieran
invertido
en este tipo
de activos.
Que digo que la deuda
subordinada
es un invento
que tenéis los bancarios
bastante criminal,
¿eh?
Sí,
pero de alguna forma
es un invento
mal utilizado
porque se ha dado
a mercado masivo.
Ese ha sido el problema.
Porque no se tenía
que haber hecho
con el mercado masivo.
Era un invento
por el cual...
Principalmente
con la abuelita
que tiene su libreta.
Efectivamente.
A esa no le puedes perder
ni preferencias
ni deuda subordinada.
Vamos,
prácticamente no le puedes
vender nada
que no sea
una imposición
pura y dura.
Exactamente.
La famosa
libreta plata.
La libreta.
La libreta.
O sea,
porque es que
por mucho que te entienda
la mayoría de la gente
no lo entiende.
No lo entiende,
eso está claro.
Ahora,
hablando de entender,
yo lo que no entiendo
es que
el señor presidente
del Consejo de Administración,
consejero delegado
del Banco Popular
recién dimitido,
no el último que había
que el pobre
se ha encontrado
con el pastel
ya hecho.
Bueno,
llegó un poco
a ver si podía,
llegó realmente
para liquidar el banco.
Para liquidar el banco,
pero es que el anterior
que se ha ido
de rositas
y además
con una pensión
de jubilación
de treinta y tantos
mil euros al mes.
Sí,
pero quería llevarse
más cosas.
Sí,
pero yo creo
que lo que tendría
que hacer este señor
es ver si,
que yo creo que sí,
tiene,
pues,
motivos
para ingresar
en alcalámetro.
Hombre,
hay una cosa
que es clara.
Acaba de iniciarse
todo lo que es
el proceso
de reclamación
de los accionistas
del Banco Popular
a los gestores
del Banco Popular.
Claro,
pero es que no
a los gestores actuales.
No,
no,
no,
a todo lo que ha habido
anterior,
incluso a los auditores.
Efectivamente.
Porque nos acordémonos
que cuando la anterior
crisis que tuvo
que salvar
el Estado,
no voy a decir
la Comunidad
Europea Europea,
sino el Estado,
para que no nos interviniera
directamente
la Comunidad Europea,
como pasó con Grecia,
por ejemplo,
como pasó con Portugal
en algún caso,
pues al final
también
hubo una responsabilidad
civil,
no sé si pecuniaria
posterior,
pero por lo menos
había una responsabilidad
por parte de los auditores.
No puede decir
un banco.
Está maravillosamente bien
y dos meses después
que está quebrado.
O sea,
algo falla
en toda esa cadena
que tienen que solucionar.
pero bueno,
y los auditores
se van siempre
de rositas,
pero es lo mismo
que los asesores fiscales.
Yo,
y aquí los meto
absolutamente a todos.
Siempre tienen razón,
¿eh?
Sí,
pero los futbolistas
que lo que saben,
pues bueno,
pues es darle patadas
al balón,
se lo dan algunos
de forma maravillosa,
pero no puedes pretender
con,
además,
que ganan
una cantidad de dinero
que yo creo
que incluso
una persona
más o menos
avesada
en cuestiones fiscales
y en cuestiones económicas,
si le entrara ese dinero
no sabría qué hacer.
¿No sabría qué hacer?
Y de conocimiento.
Claro.
Y de gestión
de activos.
En absoluto.
Entonces,
y sin embargo,
los asesores,
yo no he visto
ningún asesor fiscal
sentado
en el banquillo
de los acusados.
Hombre,
por asesoramiento
creo que no.
Pues por eso,
entonces...
Creo,
por lo menos
en ese sentido.
No sé si habrá habido
algún tipo de causa,
no en estas grandes causas,
¿no?
Sino en causas...
Igual en alguna de esas
que no salen
en la prensa.
Pero por lo menos
por estas causas,
no.
Por estas causas.
No, no, no, no.
Y claro,
dices que es lo mismo
que a estos grandes gestores
de grandes fortunas
y más
en bancos
que están jugando...
Es imposible.
Lo único que podemos
hacer en este caso
es hacer
casi lo que hacía
a nuestros abuelos.
Es decir,
no fiarte
ni de la sombra
que te sigue.
Hombre,
yo,
de todas maneras,
estoy viendo
gente,
bueno,
incluso,
yo iba a decir de mi edad,
pero no,
no,
gente incluso más joven
que yo
que está optando
últimamente por,
en cuanto recibe
la nómina,
que lógicamente
la recibe en el banco
porque todo el mundo
la recibe en el banco,
saca el dinero
y hace el ingreso
justo
de lo que prevé
que le van a cobrar
ese mes,
luz,
teléfono,
tal,
tal,
tal,
y pone
ese dinero
para pagar
los recibos
que vengan,
pero que no deja
lo que se hacía antes,
bueno,
pues lo tengo en el banco,
lo tengo seguro,
la verdad es que el problema
es que eso no le va a salvar
de que tenga que utilizar
una entidad financiera,
sea la que sea.
No,
pero bueno,
ahora yo me puedo ir
a tiempos
que igual tú también recuerdas
cuando empezaron a decirnos
los cobradores
que iban por las canas
efectivamente,
no,
no,
póngalo usted esto
por el banco
porque es más cómodo,
más cómodo,
hombre,
que indudablemente sí,
dices,
ah,
pues es verdad,
pues es verdad.
Primero se crea la infraestructura
y la necesidad.
La necesidad.
Pues realmente son las empresas
las que dicen,
¿no lo tiene usted domiciliado?
Pues,
dale,
sí,
y luego,
claro,
automáticamente el banco,
una vez ya lo tiene todo domiciliado,
se inventa lo de tantas pesetas
o tantos céntimos de euro
por apunte
con los seis primeros apuntes gratuitos,
claro,
si tú tienes...
Estamos,
la verdad de todo esto
es que estamos
en una economía global,
estamos en un tiempo
en el que no solamente
los bancos hacen banca,
sino que ya empiezan a hacer banca
todas las grandes empresas
que están en la red,
valgan,
valgan,
no que sé,
cualquier medio de pago
que pueda haber,
cualquier,
tú muchas veces
estás pagando online
en cualquier sitio
y estás pagando,
por ejemplo,
con un PayPal.
Sí.
Te pongo un caso.
O hay otros medios de pago similares
que no pertenecen a un banco.
No, no, no,
no,
por descontado.
Y tú, sin embargo,
estás pagando con ellos.
Quiero decir,
que no son solamente
los bancos.
Que los bancos
mínimamente están regulados,
aunque sea mínimamente
o máximamente,
pero vamos,
por lo menos están regulados
y tienen que cumplir
unas reglas.
Si no las cumplen,
pues pasa lo que pasa.
Evidentemente,
se les puede denunciar,
se les puede,
en fin,
en algunos casos
incluso recuperar
parte del dinero
si hay sentencia favorable
para ello,
pero el problema
es que quien está en la red,
muchos de esos bancos
que están en la red
directamente
o muchas de esas empresas
que hacen banca
pero que no existen
como tales
con oficinas,
con un sitio
donde así
están en la nube.
Están regulados
por Banta en España.
Están en la nube.
Están por ahí.
Entonces,
¿a quién vas a reclamar
si un día desaparecen?
Pues a la nube.
A la nube.
Sí.
Pero claro,
la nube tienes que tener
la clave para entrar.
Y si no tienes la clave
para entrar en la nube,
no entras.
En fin, Mariano.
¿A qué volvemos?
A los tiempos.
Es como la guerra.
Después de las batallas nucleares
pues solamente quedan
las personas
que se tiran piedra.
Sí.
Pues aquí lo mismo.
Ahora hay que igual.
Solamente quedamos nosotros
con el dinero,
los billetes,
guardados en el cojín
hasta que se los comen
los ratones.
Efectivamente.
Ahí es donde vamos.
Y entonces,
al cabo de unos años...
...que andar con pie de plomo siempre.
Tú fíjate que,
eso no lo veremos,
pero llegará el momento
en que la gente
volverá a dejarse el dinero
en el cojín
o debajo del colchón
y al cabo de los años
a alguien se le ocurrirá
la idea
de guardar ese dinero
dentro de una entidad
a la cual le va a poner
el nombre
de entidad financiera
o banco.
Yo lo que sí te digo
y acuérdate,
no sé si yo llegaré a verlo,
pero el fin
de toda esta globalización,
digitalización
y de dinero virtual,
porque todo se supone
que tenemos dinero,
pero todo es virtual.
Sí, yo no lo veo.
Bueno, los cinco euros,
sí, pero es que ya no veo
ni el dinero
para comprar el periódico.
Lo que podemos sacar
si vamos al banco
y pedimos que nos den
el dinero en efectivo,
ese tipo de cosas.
Pero dinero real, real, real,
lo que vemos
en los extractos
que nos envían las cuentas,
que tenemos tanto cuento,
pero no lo vemos.
Mariano.
Y el día
que haya un apagón,
que Dios nos libre.
Digo que antes,
en los billetes de peseta,
ponía,
el Banco de España
pagará al portador
la cantidad de
50 pesetas,
100 pesetas,
1000 pesetas,
5000 pesetas.
En los euros
no pone nada de eso.
Claro.
Pone 50 euros,
20 euros,
que no sabemos
lo que es.
O sea,
¿qué respaldo tiene
realmente
el euro?
Hombre,
ahí tienes
al Banco Central Europeo
comprando deuda pública
miles de millones
continuamente.
Continuamente,
sí.
A ver,
¿quién paga eso luego?
Con euros.
A ver.
En fin, Mariano,
que nada,
que esto no lo arreglaremos
nosotros.
No,
me temo que no.
Por mucho que queramos.
En cualquier caso,
tranquilidad a la gente.
Sí, sí.
A los que no sean accionistas,
me refiero.
No,
los accionistas,
bueno,
estarán un poco nerviosos,
pero bueno,
ahora parece ser
sobre todo los pequeños
que ya se han empezado
a movilizar,
han empezado a juntar,
a crear
plataformas
de pequeños.
Para ver exactamente
qué es lo que pueden sacar.
A ver qué es lo que pueden sacar,
pero creo que sacará un poco.
No,
de ahí,
pero además por normativa europea.
Ya,
ya,
sí,
sí,
no,
no,
no,
es que bueno,
es la ley
comercial
la que impera
y esto se ha comprado
por un euro
y si queréis,
pues repartimos el euro
entre no sé cuántos miles
de accionistas
debía de tener el Banco Popular
y a ver lo que les toca
a cada uno del euro.
Claro.
En proporción además
a lo que tenía.
Desgraciadamente ahí había metido
a mucha gente
e incluso empleados
y gente que tenía la esperanza
de que eso no iba a pasar,
pero además con un banco,
con un banco como el Popular.
Como el Popular.
pero bueno,
por imagen tradicional,
quiero decir,
lo que pasa es que le faltó
más a crítica
y la primera vez
que se quedó con un banco
que fue el Pastor
por lo que podía digerir
y a partir de ahí.
Eso también fue un error,
pero bueno,
que se hizo para,
yo creo que lo hicieron
para demostrar
de que veis como tenemos
nosotros solvencia realmente
y podemos
hasta quedarnos
con el Banco Pastor.
Sí, pero no.
Pero no.
Se veía,
se veía además
porque es que
es que no había
yo he conocido clientes
con créditos
que se habían dado
de una determinada forma
y yo me llevaba
un poco las manos
a la cabeza.
Sí.
Como diciendo,
madre mía.
Pero bueno,
eso son cosas
que ahora ya están
más o menos
pendientes
todo en resolución
y ya lo que quedamos
ahora es simplemente
pues a ver
qué es la disposición
que toma el Banco Comprador
sobre los activos
del Banco Adquirido.
Pues sí.
No todo es malo, ¿eh?
No, no.
No todo es malo.
Lo que pasa es que
lo malo superaba
en proporción
a lo bueno.
A lo bueno.
En fin, Mariano,
que pases un buen
fin de semana
y la semana que viene
hablaremos del gobierno.
Una actividad solidaria
que es una carrera
alrededor del parque
del retiro.
Vas a correr.
Sí, voy a correr un poquito.
Ajá.
En una carrera que se llama
Hay salida contra la violencia
de género.
Ah, muy bien.
¿Eh?
O sea, que lo mismo
hasta os podré enviar
alguna foto
de la carrerita
porque, bueno,
promete estar interesante.
Perfecto.
Además es por una buena causa.
Esperaremos la foto
con ilusión.
Espero que sí.
Hasta el viernes.
Hasta el viernes.
Adiós, Mariano.
Adiós, Mariano.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós, Manuela.
Está cantorrejant.
Bé, ha arribat el moment
d'intentar contactar
amb l'Isabel Almató
a veure si està disponible
o no està disponible
per explicar-nos una miqueta
de què tindrem
aquest cap de setmana
a Esplugues.
Crec que a Sant Just
no hi ha res.
Podríem mirar-ho
mentrestant
a veure
l'agenda de Sant Just
a veure si tenim alguna cosa.
Pinto, pinto, gorgorito.
Agenda
Sant Just.
A veure,
Agenda Sant Just.
Sant Just d'Esbert.
Agenda,
Ajuntament de Sant Just
d'Esbert.
Pa, pa, pa.
Agenda.
El dia 10.
Demà.
Demà.
Audició
dels tallers de música.
Tot el dia
al Casal de la Música,
als tallers de música,
al Casal de Joves,
que un acte organitzat
per als tallers de música.
O sigui, tot el dia.
Ja podeu anar
tranquil·lament
a l'hora que sigui,
que sempre estaran fent
alguna cosa.
Després,
també,
a les 10 i mitja,
hi ha...
Això és Sant Just?
No, això és Barcelona.
No, no, no.
Això és Barcelona.
Jo també estic mirant
l'agenda de Sant Just d'Esbert
i em surten coses
de Barcelona.
En fi.
Agenda d'activitat
de patrimoni cultural
de Sant Just d'Esbert.
Aquests de l'Ajuntament
de Sant Just,
és que no.
agenda d'activitat,
agenda de Sant Just,
a veure si ara tenim sort,
l'Almató,
què passa?
No contesta.
Doncs em surt
exactament el mateix.
Els tallers de música...
És la mateixa pàgina,
eh, crec?
Sí, sí,
per això,
que he entrat
per una altra banda,
però m'ha sortit
el mateix.
i edició del festival...
A la sàmbra,
que això sí.
Setena edició
del Festival Sinfònic
a les 19 hores,
a les 18 hores,
el dia 10,
és a dir,
demà,
a la sala municipal
de l'Ateneu
i al casal de joves,
actuació de l'escola
de música de l'Ateneu
i a la sala municipal
de l'Ateneu
i a les 18,
als tallers de música
i al casal de joves,
també a les 18,
o sigui,
típic,
es coincideixen
les activitats,
les dues
a la mateixa hora,
en dos llocs diferents,
dues activitats,
en concret,
en aquest cas,
dues activitats musicals.
En fi,
no vull mirar més.
Deixem-ho córrer.
La Isabel Almató,
no de lloc,
no tenim tampoc
agenda d'esplugues.
Avui
lo estamos dejando.
Acabarem d'hora, avui.
Acabarem d'hora.
Bueno.
Perquè no hi ha futbol?
No hi ha futbol.
Però,
de totes maneres,
ara escoltarem
el tema musical
que ens presenta l'Àlex
i després contactarem
si
Déu vol
i el ministro
de Hacienda
no lo impide
amb el doctor
Santiago Barambio.
Doncs bé,
avui us porto
una cançó
de Marc Ronson
que es diu
Dadofolis.
o alguna cosa així.
Dadofolis.
Sí, no sé.
Molt bé, mira.
Em costa una mica
pronunciar la paraula
en qüestió.
Bueno.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Dadofolis.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, tens algun tema
de parlar, algun congrés,
alguna novetat
científica, no sé.
Doncs no.
No.
Sí que tindria coses a dir, però
com que serien la mala de llanços,
no, professionalment.
Millor que no.
Ahir vaig estar
en una reunió
als locals
d'Esquerra Republicana de Catalunya
a Barcelona.
on es va reunir
tota una sèrie de gent, entre ells jo.
Jo estava de públic.
I
on es va parlar primer
de...
El leitmotiv
global era
quina sanitat volem.
Quina sanitat volem.
Se suposa que està implícit
quina sanitat volem
quan siguem independents.
vaig entendre jo.
No estava en el títol, però...
Però...
Sí.
jo, no?
Sí.
O sigui, ara no.
Ara la nostra sanitat
emana
del...
del...
del govern espanyol
de turno.
Ahà.
I nosaltres podem fer,
els catalans no feixo,
podem fer, diguem,
variacions,
però sobre una base legal
que està establerta
per Espanya.
No,
per la base espanyola.
El govern de turno,
el que hi hagi, no?
Va fent les lleis que vol.
i la reunió aquesta
era, diguéssim,
per dir
la llei
que voldríem
nosaltres, no?
Sí,
què ens agradaria?
Sí,
sí, què volíem.
Llavors,
hi havia una sèrie de gent invitada
a dir el que volíem
i la sèrie de gent
escoltant.
i hi havia dos trossets.
El primer tros
es referia
a mares part,
part i postpart.
Mhm.
I la segona part
va ser
era sobre
salut sexual
i reproductiva.
Diguem que
per això
el poder hi vaig anar jo,
no?
Ja.
Perquè la segona part
m'interessava més,
no?
I la veritat
és que
perquè si el soc gran,
eh?
Si no plorava,
si no em podia plorar.
Per això
em podia plorar.
O sigui,
si estigués més jove
i l'has posat a plorar.
Bueno,
la gent gran també plora
de tant en tant, eh?
Ara,
com que estic curtit ja,
senti el que senti
no ploro.
Ja, ja.
Era per plorar.
O sigui,
per la part d'en Baràs
part i postpart,
tinc que dir-los a les senyores
que ens puguin estar escoltant,
que ara van ser
almenys dos.
Sí,
com a mínim.
Com a mínim,
no?
Doncs,
que ens volen
retrotraure
als anys 50.
Ah,
molt bé.
I poder abans, eh?
I poder als 40.
O sigui,
les senyores
apareixen
a casa seva.
Sí.
Bueno,
precisament,
mira,
ara m'ha vingut a la memòria
que l'altre dia vaig llegir
que a l'hospital
de Mataró
o no sé on,
havien posat
unes habitacions
com si fos
l'habitació de casa.
Ja,
però això no és...
Però era l'hospital,
no?
No,
però això,
sí,
això se'n diu
la casa de part.
Sí.
Això no,
a mi no em sembla malament.
Perquè,
o sigui,
hi ha hagut,
els tres abans
els més importants
que hi ha hagut
del segle XX
en matèria de salut,
ha estat els antibiòtics,
el senyor...
Fleming.
Aquest,
que va inventar
Fleming,
no?,
que va inventar
la penicilina.
Els ratxics,
més que l'invent
ja podia venir abans,
però vull dir
l'aplicació
de la medicina.
I el tercer,
que les dones
sortissin
de parir de casa
i anessin
a parir
a centres
amb gent,
diguem,
preparada
per atendre
les complicacions
que hi haurien.
Perquè,
si bé és veritat
que més o menys
el 93%
de les dones
podrien parir
a un paller,
no?,
és un acte
natural,
sí,
un 7%
de les dones
moririen
de diferents coses.
La causa
de mort maternal
més important
al món
és l'hemorratia.
Ja.
I moren
mils de dones
al món
cada any
per l'hemorratia.
I,
en canvi,
nosaltres
no estem acostumats
a que se'ns morin
gent
ara aquí,
a Catalunya.
Bueno,
si agafés
els registres
de funcions
dels anys 40,
que és
quan vaig
deixar jo,
per exemple,
doncs,
el número
de dones
mortes
era impressionant.
I ja no et
dic el
de nadons.
Home,
clar.
I,
en canvi,
ara,
quasi bé
és considerada
tonteria,
això del pa.
I,
en canvi...
Sí,
avui en dia,
quan...
de tant en tant,
si te n'enteres,
no?,
que hi ha hagut
una complicació,
i dius,
ostres,
com és possible,
tan insòlita
com que caigui un meteorit
a mi de...
Sí,
sí,
però què?
Inclús ens sobta,
no?
Com és possible que...
Sí,
com és possible
perquè hem arribat a la conclusió
que això de perir
no passa res.
Clar.
Però, en canvi,
les dones continuen parint ara
igual que fa 2.000 anys.
Sí,
això no ha canviat,
sí.
I es calcula,
es calcula que han mort més dones
en l'aventura reproductiva,
o sigui,
en el fet d'estar embarassades
i de perir,
que homes a totes les guerres.
Ja.
Per tant,
això,
encara que ara no li estem donant
cap importància,
doncs,
jo considero que sanitàriament
la té,
i molta.
i perirament tot això
que sembla una tonteria
s'ha aconseguit
perquè a les dones
s'estan parint
a llocs
on hi ha una complicació
d'aquestes que les mata.
Estan preparats per...
Exacte,
perquè la velocitat
és molt important.
Home,
clar,
l'intervenció immediata
és el més important
en aquests casos.
En aquests casos,
sí,
perquè,
clar,
si et poses a sancrar
és com una aixeta oberta,
saps?
I has de tancar l'aixeta.
Jo he vist sancrar dones
per una tonia uterina
i és exactament igual
que si tingués una aixeta oberta.
i tenim 4 litros i mig
de sang al cos.
Ja.
O sigui,
es perden ràpid.
Bé,
l'altra causa important
és la infecció,
cosa que és molt més fàcil
d'agafar a casa
que amb una nava de pas
que té cuidados
d'aquests de 700.
700,
dic jo,
eh?
I l'altra causa de mort
és una cosa desconeguda,
encara,
vull dir,
que es diu eclàmsia,
sí,
que té a veure,
bàsicament,
amb l'alimentació de la dona
durant l'embaràs,
i que es pot donar
als voltants
del moment de parir,
pot ser abans de parir,
durant el part,
o també pot ser inclús
després de parir.
I és un quadro similar
al de l'epilèpsia,
per dir-ho una mica.
I que avui dia,
encara no sabem
ben bé de què va.
El que sí que sabem
és com tractar-ho.
però s'ha de tractar
també en el lloc
adequat.
Adequat
i que tingui els mitjans,
amb els mitjans,
perdó.
Això,
jo vaig estar
intentant
de fer una pregunta,
però com que sabia
què passaria,
perquè clar,
seria portar
la contrària
a tanta gent
allà,
m'enténs,
que estaven
tots allà
en la regissió
aquesta
del parir a casa,
doncs que
hi ha un altre punt
que ningú em va parlar,
que és
la salut
cerebral
del nadó.
Afortunadament,
la natura
ha previst
que la hemoglobina,
per qui no sàpiga
què és la hemoglobina,
és un pigment
que
està
als hematies
i que té
a veure
amb la capacitat
que els hematies
transportin oxigen
allà on vagi.
Agafen l'oxigen
dels pulmons
i el porten
a tot el cos.
Sí,
i això ho porten
amb unes cèl·lules
que es diuen
glòbuls rotllos.
I això és el que fa
que la sang
sigui vermella,
per exemple.
És un pigment.
Va,
doncs
resulta
que els fetus
no respiren
perquè no estan
a l'exterior,
estan a dintre.
Han de començar
a respirar
quan surten a fora.
A respirar,
sí,
però no a captar oxigen.
Ja.
A l'oxigen
el capten
via la placenta
de la mare.
Clar.
I abans
creen una hemoglobina
que es diu
hemoglobina F
que ve
d'hemoglobina fetal.
I aquesta hemoglobina
té una pendent
d'accessió
d'oxigen,
o sigui,
captura l'oxigen
on sigui,
en aquest cas
de la placenta,
no?
De la sang de la mare,
però exacte,
a través de la placenta.
I llavors
la deixa anar
allà on te vagi,
no?
Al cervell,
al pulmó,
a les cames,
on vagi.
I allà deixa anar
l'oxigen
necessari
per la supervivència
de les cèl·lules,
d'on sigui,
de les cames,
del fetge
o del cervell.
Bé,
doncs,
un nadó
pot estar
sense oxigenar-se
més o menys
uns 10 minuts.
10 minuts.
Perquè la seva hemoglobina
deixarà anar oxigen
durant 10 minuts.
Sabeu?
Sí.
La hemoglobina
d'adult no,
eh?
La hemoglobina
és feta.
La hemoglobina,
el temps
és més curt.
Vosaltres heu sentit
allò
de l'hecterícia
neonatal?
Sí.
Que alhora
ens els posen grocs?
Sí,
els posen grocs,
sí.
Sí,
llavors els posen
amb unes làmpares
i tal.
Doncs,
això és
quan canvien
de la hemoglobina
fetal
a la hemoglobina
adulta.
Sí,
o sigui,
el moment del canvi
de...
És després de néixer,
sí,
els dos o tres dies
següents,
llavors aquesta hemoglobina
que es llibera
pigmenta la pell
de groc,
aquesta hecterícia.
Va,
doncs els nadons
tenen uns 10 minuts
de reserva d'oxigen,
per dir-ho d'alguna manera.
Per tant,
si en el moment
que estan naixent
per alguna raó
intenten començar
a respirar,
una raó
com pot ser
l'estímul
sobre el seu cap
però que encara
el nas
no ha sortit,
no?
Doncs,
com que no poden respirar,
no tenen oxigen.
Ja.
i tot el sistema
seu cardiovascular
canvia,
està pel bici
de la vitalitat
i llavors
comencen a necessitar
l'oxigen
de fora
i si no el tenen
durant 10 minuts
podran resistir
amb la seva hemoglobina.
que és el temps
que poden resistir
sense respirar,
diguem.
Exacte.
Per tant,
per això
vosaltres
ho heu vist
que les zones
que estan parint
els posen
uns pedatos
sobre la panxa
que va sentint
la freqüència
cardíaca
total
i que va registrant
les contraccions.
Bé,
les contraccions
són un enemic
de l'oxigenació.
Si hi ha masses
contraccions
o la contracció
és massa duradera,
llavors el nano
li baixa
la freqüència
cardíaca fetal
amb el qual
vol dir
que el cor
bombeja
menys sang
i arriba
menys oxigen
a les diferents
espais del cos.
Sí.
Una de les zones
del cos
important
és el cervell.
I tant.
Per tant,
si tu tens
el que se'n diu
un sofriment fetal
en el moment
de parir
i no tenen
temps
de fer
una cesària,
el nano
es queda
sense oxigen,
fa una
anòxia
que es diu
una falta
d'oxigen
i les cèl·lules
que necessitaven
aquell oxigen
es fan malbé.
I si són
les del cervell
doncs
es fan malbé
les del cervell
i depèn
de quines
es facin
malbé
en el cervell
pots tindre
el que se'n diu
una paràlisi.
Per exemple,
en la tal,
que és un drama,
perquè hi ha gent
que està com paralítica
i no es pot bellugar,
no ho sé,
tipus
el senyor
aquell científic
americà
que va amb un ordinador
que parla.
Sí,
el Hopkins.
Hopkins,
sí.
Doncs,
diguem que similar
a allò,
encara que no és el mateix,
eh?
No,
perquè aquest senyor,
si no...
No,
no,
és una altra història,
però quan tu veus
una paràlisi
sagrada,
veus una cosa
similar a aquella,
perquè la gent
es situï,
eh?
Però,
en canvi,
el seu cervell
li pot funcionar
exactament igual
que el del Hopkins.
Ja.
o el millor
com a matemàtic.
Sí,
sí,
sí.
lo cual
li cales amargar la vida
per una qüestió
de no haver
pogut ser necessària,
per exemple,
dintre d'aquests
10 minuts crucials.
Clar,
que a casa
és una mica complicat
fer el necessària.
exacte,
aquí és on jo vaig.
Si tu estàs parint a casa
i es crea
una d'aquestes situacions
de dèficit d'oxigen
o el fet tu...
Si és que no tens temps
ni de fer un trasllat
a una...
No,
no,
perquè
amb sort
duraria 20 minuts.
Ja.
10 minuts
està garantitzat
i amb sort
pots anar
12,
14 hores
fins...
Si passes de 20 o no.
Ja.
Clar,
aquest ha sigut
un dels grans avanços.
El que les dones
no se'ls morissin
de sangrada,
recordo-ho
dels 4 litres
i mig
o 5
amb un cas
d'aixeta oberta,
tampoc arribes
massa lluny.
I si de què
ha vingut una ambulància,
home,
a mi m'arriben,
quan he necessitat
alguna cosa,
m'arriben
en uns 7 minuts
les ambulàncies.
Sí.
Sí,
però això vol dir
arribar,
eh?
Arribar,
però després
s'ha d'agafar la persona,
posar-la dintre
de l'ambulància
i arribar...
I començar a fer coses.
Clar.
Per això dic,
i això era el que passava
doncs als anys 40,
les dones parien a casa,
amb la comadrona del barri,
recordeu això?
Sí, sí, sí,
i tant.
I tant.
Són les pel·lícules.
Bueno,
jo no me'l recordo
perquè també vaig néixer
en aquella època
i de tot allò
no em recordo res.
Ja,
però vull dir,
ho hauràs vist
unes pel·lícules
dels anys 50,
per exemple.
Sí, sí, sí, sí.
Que sempre arribava
a la comadrona
i enviava
totes les dones
a calentar aigua...
A escalfar aigua
i què volia?
Tovallós o...
Tovalloles, sí.
I després que ho feia
era això.
Per treure-vos
a la gent de sobre.
Allà al davant.
Per treure-vos
a la gent de sobre.
Diu,
ah,
aneu a escalfar aigua.
Necessito tovalloles
que hagin bullit
una hora.
Una hora,
com a mínim.
I aleshores fotia
una hora fora d'allà.
Allà.
I fa una altra banda.
Bueno,
doncs,
això és el que vaig sentir ahir.
O sigui que el plan
era
que les llevadores,
doncs,
si no,
les cases
amb les dones,
no?,
i estiguessin allà amb elles
fins que parissin.
I a més a més,
el seu ritme.
Ja,
tranquils, eh?
O sigui que si no n'està
dos dies,
doncs dos dies.
Que és una de les causes
que els nanos
tinguin problemes
d'oxigenació.
Clar.
Saps?
Perquè quan...
En fi,
a mi la veritat
és que després de veure
l'esforç
que s'ha fet
en la segona meitat
del segle XX
per millorar això,
que ha estat
la mort,
i la desgràcia
de la quantitat
de famílies,
es calcula
que en els anys 40
totes les famílies
tenien una dona
morta de part,
totes en tenien
una o més d'una.
Recordeu la figura
del viudo,
que era un home
relativament jove
amb un fill petit
que era un fill
perquè la seva dona
havia mort
el viudo
que era una figura
social
el viudo jove.
Bé,
doncs
és el que volem
tornar-hi.
no, no,
clar,
no,
perquè tal,
però clar,
escolti,
a mi em miris
que Àfrica
no tenen més remei,
però l'any
que ho has de dir.
Aquesta és la qüestió,
no?,
que possiblement
en països
on,
pel que sigui,
per el seu desenvolupament,
encara estan
en aquesta situació
i ells ja agradaria
doncs
pujar un esglaó
i nosaltres
que ho tenim tot,
no?,
doncs surten
aquests col·lectius
col·lectius
reivindicatius
de no sé què
que qualsevol...
Una de les paraules
que més vaig sentir
tot el rato
les diferents
juradores
perquè tot eren dones
era
que era
cost efectiu
positiu.
Cost?
Efectiu
positiu.
Cost.
Cost eficaç
o cost positiu.
Cost eficaç.
O sigui,
queda més barat.
Ja.
D'una manera elegant
de dir...
Que és més barat.
Però, home,
si...
El problema és això,
quan a la sanitat
comencem
a mirar d'estalviar diners,
aleshores és quan
se'n va tot en orris.
Doncs aquesta,
jo, clar,
aquesta...
Si aquesta és la sanitat
que veurem...
Jo esperava,
al contrari, no?
Si tindran més tecnologia
a disposició...
Perquè, clar,
què li faran
un control
d'aquests a casa seva?
Li posaran això
que he dit
del freqüència cardíaca
fetal i tal?
O sigui,
quan arriba d'anar
amb un camion allà
i li posar
la comadrona
amb l'aparatus,
no sé què,
de posar una bossa
de sang a la nave...
No sé com ha dit això,
però vull dir,
jo ho veig
perillós.
Ja.
I ja,
amb el de la salut
de la salut
i la salut reproductiva,
ja...
Bé,
ja és que...
Aquí sí que em volia
posar el programa.
doncs,
si et sembla
d'aquest tema,
si vols,
podem parlar-lo
la setmana vinent.
Sí,
sí,
hi haurà setmana vinent?
Hi haurà setmana vinent.
Hem estat entrant
i sortint aquí.
Sí,
sí,
sí,
com estàs tu,
com estàs tu?
Deixem que m'interessi per tu.
No,
no,
bé,
bé,
la setmana que ve,
la setmana que ve serà
l'últim programa
de la temporada
i estarem aquí
per acomiadar-nos
de tot,
de tota la immensa audiència.
La setmana que ve,
em podeu enganxar volant.
Ah,
bueno.
Estic a un congrés
de la Societat Espanyola
d'Océria i d'Ecologia
que presento una coseta
que aquest any és a Oviedo
i presento una cosa a Oviedo
però el divendres
estic tornant
i me sembla
que a l'hora
que fem el programa
jo estic tornant.
I no es pot utilitzar
el mòbil a l'avió?
Els avions no deixen ara.
No,
no deixen.
Bueno,
ho intentem.
Algunes companyies diuen que sí
però l'escriu a vosaltres.
Ho intentarem.
I si...
Si veieu que no,
doncs jo aprofito
per desitjar-vos
un bon estiu.
Igualment.
A tots.
Que us ho passeu tots molt bé
i a l'audiència,
igual,
clar,
a l'audiència també...
Que passi un molt bon estiu,
sí.
I sobretot
que es vagi preparat
perquè ja tenim data
i pregunta.
Sí.
Sí.
Ja veurem.
Estiu distret,
aquest.
Que passa que la data
i la pregunta
no serà en divendres
per qualsevol
a nosaltres
ens agafem una mica
despistats.
Però bé.
Molt bé, Santi.
Escolta,
ha sigut un plaer.
Tinguis un molt bon estiu
si no podem parlar
el divendres
i, bé,
fins a la temporada que ve
si és que n'hi ha.
Igualment.
Vinga.
Adéu, bona nit.
Adéu, bona nit.
Doncs ha vingut.
Teníem els nostres dubtes
i han vingut els dos.
el senyor
Armand García.
Tens el micro tancat
perquè no parlis.
A veure si...
Ah, molt bé.
I el senyor Isidro Anglès.
Hola, bona nit
a tots dos.
Bona nit.
Armand,
tenim receta?
Bueno, sí.
Sí?
Doncs vinga, va.
Sí.
Som-hi.
Segura que vaig
provar l'altre dia.
Ara la vas provar l'altre dia?
Sí.
No serà merenguer?
Dic jo, eh?
Vens provocant ja.
Vens fort avui, eh?
Es per donar peu.
Ja, sí, sí.
Vinga, va.
Un bacallà.
Bacallà.
Amb patates i coliflor.
Bacallà amb patates, això.
Mira,
estàvem parlant ara
amb el Santi
dels anys 40
i quan vam néixer nosaltres,
bueno,
ell i jo,
vosaltres no ho sé,
l'Isidro segur que no.
Sí,
jo...
Estàvem...
Jo,
un abans dels 50.
Bueno,
doncs quan tu vas néixer
el bacallà amb patates
era el plat que hi havia
que rodia a taula.
Sí, senyor.
Era un bacallà de pobres.
Sí, senyor.
Bueno,
doncs ara,
a veure,
aquest bacallà amb patates
i què més has dit?
I coliflor.
I coliflor.
Important.
Necessitarem...
Home,
bacallà...
Patates i coliflor.
Mor de bacallà,
evidentment.
Patates?
Patates
i coliflor.
I coliflor.
A més a més d'això...
Una paella,
potser?
Sal.
També una cassola,
tal,
i això,
no?
Suposo que sal,
oli...
No,
no,
però alls,
molts alls.
Alls,
d'això de no dir alls,
molts alls.
Molts alls.
Julivert.
All, all.
O sigui,
no dint d'all,
all.
Diente de ajo.
Alls.
Alls.
Alls.
O sigui,
desdentado.
Sí.
Bueno,
ara ho explico.
Ah,
s'explica,
ara ho explica.
Ara ho explico.
Julivert.
I julivert,
que és importantíssim.
Primer,
agafarem les patates,
les courem,
les bullirem,
amb el coliflor,
però deixant-les un palet justetes.
O sigui,
dures.
Más que el punto,
diguem.
Sí,
que li faltin aquells cinc minutets
de bullir.
per fer això,
el millor és
pollir-les amb la pell,
senceres.
Ah.
I és més fàcil
que no es desfacin
i tal.
El coliflor és el mateix,
s'esbulli i tal.
Ho traiem,
ho deixem
a banda,
llavors,
amb una cassola
posem oli.
Cassola
de,
és igual,
de fang?
La que estigui a mà.
La que sigui,
la primera que trobis.
Jo faig amb aquestes
de ferro colat,
però,
bueno,
és igual.
de ferro colat,
aquesta aleació
que és com el ferro colat.
Oli.
Llavors,
agafarem alls
i agafarem,
per exemple,
si fem per quatre persones,
que són quatre talls
de monolacallà,
doncs posarem com a mínim,
com a mínim,
dos allets
per...
Per persona.
Per tall.
Aquests els laminarem,
els posarem al foc,
amb molt,
al foc baixet
i que es vagi fent,
que es vagi confitant aquest all.
D'acord?
Els altres,
llavors,
els tindrem a part
un parell d'alls més
per cada tall de bacallà,
que aquests els tindrem a part.
Quan tinguem això,
amb els alls
que ja estiguin allò,
que l'oli hagi agafat gustet
i tal,
tal, tal,
a veure,
tampoc cal posar
mig tritle d'oli,
tampoc cal hi ha oli,
perquè si no,
ens quedarà molt oliós tot.
Quan tinguem això,
les patates,
les haurem pelat,
les haurem tallat a penadera,
allò,
a discos,
la coliflor
l'haurem trencat
de qualsevol manera,
pim, pam, pam, pam,
ho posem a la cassola.
A dintre de la cassola.
A la cassola.
Ho remenem,
tal, tal, tal,
i la que et porti
un parell de minutets,
que s'aginia tot
per regar el P,
agafem els altres alls,
el resto,
que seran
sis, vuit alls,
i els fotem a dintre,
els més alls.
Piquem julivert.
Perdona,
insisteixo,
quan dius alls
et refereixes a les dents d'all.
A dents d'all.
Dents d'all.
No 10 alls,
sinó 10 dents d'all.
No 10 cabesses d'all.
Poca cuina,
et la mitja del col·lega,
eh?
No.
O sigui que,
en total,
per preguntar.
En total,
per 4 persones
hem de posar
aquells 12 alls.
10-12 alls,
està perfecte.
Tirem els alls,
piquem julivert,
i tirem una mica
de julivert,
res,
també,
el de seva part.
Una vegada,
això està fent,
tal,
d'afegim,
si tenim
fumet de peix,
li posem fumet de peix,
si no,
aigua.
Si pot ser mineral,
molt millor.
No sigui,
de l'aixeta,
amb gust d'aquestes coses
que porten.
una vegada tenim això
cobert que comenci
a arrenqui una miqueta
el bull,
agafem el bacallà
i l'hi posem.
Bacallà desalat,
evidentment,
eh?
L'hi posem allà,
aigua que li fotem
aquest allò del foc,
que arrenqui el bull,
a la que arrenqui el bull
baixem el foc,
deixem el pol,
que vagi fent xup-xup,
res,
5 minutets,
10 minutets,
encara no,
i retirem del foc.
Una vegada,
retirem del foc,
tenim julivert picat,
julivert picat.
Més any,
no, segur?
No.
Més any no.
Julivert picat,
i ho tirem per sobre,
tapem i ho deixem
una estoneta.
Que vagi...
Deu estar impressionant, eh?
A partir d'aquí,
cadascú fot-hi el que vulgui,
solmengi,
llenci,
faig el que vulgui.
Fé una foto a l'Instagram,
no?
Que està molt de moda.
Sí.
I el llences.
Molt important,
molt important,
molt important...
que porti all.
Que porti all.
Sí.
I el julivert.
Sí,
el julivert també,
evidentment el julivert també.
Quan es fan els discos,
la primera vegada que laminem els alls,
jo en aquesta ocasió,
perquè a mi em pirra,
m'agrada molt el porro,
el de menjar,
els altres també,
però...
que és la foto després de sopar.
Doncs...
De postres.
Sí.
Agafarem un porro,
un tros de porro petit,
tampoc que sigui amb grossa,
i el piquem molt petit,
molt petit o molt petit,
i el posem amb els dins.
També.
Jo el darrer ho vaig fer així,
i a mi em va agradar molt com va quedar.
Però vaja,
perfecte.
Això seria...
Un cop bullit tot,
els alls els retires,
no?
No.
Com ho va?
No, no, no.
Allà,
se'n sents?
Els alls allà.
Bueno,
s'aparten els dins.
Després te'ls vinges o no te'ls vinges?
Ah, bueno, bueno,
això va a gustos.
Mi tanalla em mataca.
I em trobo el gust de l'altre.
Tu,
que ets un...
Tu deus ser minx vampiro.
Una mica.
Una mica.
Dos quarts, comencem, no?
Dos quarts, sí, vinga, va.
Àlex.
Ara toca el merengue.
Àlex,
la sintonia.
La semanela.
La semanela.
Jo no he sortit fins avui de casa, eh?
Estava amb una depre.
Estaves amb depre?
Eh.
Per què?
Per què?
La 4 Champions 3.
Què és esto?
Ah, però si estava claríssim.
Barto dimissió.
Però si estava claríssim, això.
Demà,
no sé on ha quedat la penya,
ja investigaré,
allà amb una pancarta, tio,
que se'n vagin tots a parir pantera.
Però què passa si el Barto no juga?
Com que no juga?
No.
Ficha,
fitxa,
fitxa fort la pasta.
I els fitxats han sigut dolents.
130...
I tant.
Home, no.
Ah, no?
Què nom, que no?
Seguim igual?
No fitxem a ningú?
Com ho veus?
No.
Colla,
hem fitxat el xingurri.
A veure l'aigua.
Ja hem fitxat el xingurri.
Què més vols?
El xingurri.
El xingurri.
Tot arreglat, tu.
Ah, i tant.
4, 3, 2, 1, 0.
Pim, pam, pum.
I millor m'ho d'atun.
Vale, molt bé.
Nada, pues va,
que sigui el col·lega.
És que li he fet...
Tota la culpa...
No hem fet les culpes del Bartomeu, home.
Tota no.
Un 98%.
No, és un programa de fitxar gent.
No, és un programa de fitxar gent.
És un programa de fotre fora gent.
Bueno.
Els que prèviament has fitxat, diguem-ne.
Tota l'estaf directiu...
I d'ala, i quan és l'estaf directiu?
Que aquells no juguen.
L'estaf directiu, on comença?
Quina és la cúspide de...
de les oficines, tot el que són oficines.
Tota la presidència, tot el carrer.
Home, no es podia fer pitjor.
Ara ja es pot dir, home.
Ja es pot dir, no es podia fer pitjor.
A veure, vosaltres esteu molt mal acostumats,
i de tu, Armand, no ho entenc.
O sigui, esteu...
Les obres de tot esteu molt mal acostumats.
A què?
De què?
Que darrerament, en aquests últims 10 o 12 anys,
el Barça ho guanya tot.
No.
Sí, sí, sí.
No es tracta d'això.
A veure.
No, no, no.
No es tracta d'això.
S'ha estat fins a l'últim moment,
amb possibilitat de guanyar la Liga.
Perquè tens el Messi.
Oh, coi, perquè tens el Messi.
Tens el Messi.
Això se m'ha collat.
El Messi i el Suárez.
I el Suárez i el Neymar.
Jo no vull...
Neymar, no sé.
Jo, evidentment, que vull guanyar-ho tot.
Evidentment.
No, no, jo també.
Però si no es guanya.
Entenc que no sempre es guanya.
Evidentment.
I que hi ha hagut partits dolents.
El que no puc entendre,
el que no puc entendre de cap manera,
és com aquests brètols estan fent anar al barç.
Exacte.
I les tonteries que estan arribant a fer
i arribant a dir.
Exacte.
Això és el que no puc entendre.
Exacte.
Bueno, bueno.
Sí, el que és criticable,
evidentment,
no són els resultats d'un mal partit.
Això està claríssim.
Però que la política de fitxatges
no ha sigut encertada,
estarem a dir.
que ara canviaran la política de fitxatges
en lloc de fitxar gent
de 20 anys o 22 anys
o fitxaran de 40.
Sigo, sigo, sigo.
El bàsquet està patat.
El bàsquet, sí.
La cantera està de cap a caiguda.
No tant.
No tant.
No tant.
No tant.
Fot en el camp.
Ara en fitxarem un.
Fot en el camp.
Ara en farem...
Sempre, sempre han fotut el camp.
Sempre.
Piqué, per recordar algú,
Piqué va fotre el camp.
Ses fàbriques va fotre el camp.
L'Hèctor Millarín,
aquest que ara volia...
Tots.
Però no és d'ara.
No, és que abans hi havia...
Sempre.
No, abans hi havia...
Perdona.
Abans hi havia dues coses.
Una, superpoblació
de cantera, diguem, de qualitat.
I segona,
que l'equip primer,
el primer equip,
allà no hi entrava,
no podia entrar absolutament ningú.
Quants ha fet pujar?
Quants ha posat en el primer equip?
Bona pregunta.
Bona pregunta.
Quants ha pujat en tres temporades?
Bona pregunta.
Qui?
Bueno, hi ha hagut algú.
Sí, sí.
Sí, sí,
que ha jugat un partit.
Sí.
Però ha acabat.
A l'anyà un d'aquests.
Ha jugat deu minuts.
Deu minuts, no?
Sí.
Al Munir.
Al Munir, no?
Al Munir, ja venia d'abans, home.
No, no,
el primer jo va treure el dos enriques.
Però, bueno,
però va fer tres partits,
va acabar.
Adéu.
També era,
i a veure si aconsegueix aquesta vegada,
que el B puja a segona divisió,
perquè el filial del Barça
no pot estar a segona B.
Bueno, doncs una altra medalla
per la directiva.
Hi ha d'haver-hi un Barcelona C.
Una altra medalla per la directiva.
Però no ha sigut aquesta directiva
per la que va passar el Barça B.
Va passar abans, eh?
No.
Quants anys fa?
Ne.
Ne.
Ne.
Tampillà.
És a la porta, potser?
Perdó.
Doncs tu és, tu és, tu és.
Què dius, home?
L'últim any de la porta va ser quan va baixar.
L'últim any de la porta va ser quan va baixar.
No.
Sí, sí, sí, sí.
Què va, home, què va?
Sí.
Si fa tres o quatre anys estava, no, home?
Que no, home, que no.
Fa tres temporades i eren al...
Home, a Luis...
S'entrada dades.
Quan anava el...
Luis Enrique,
en el...
Sí, va quedar...
Estava a segona B.
Exacte.
I a Luis Enrique se'n va anar,
se'n va anar a la Roma,
se'n va anar al...
al Celta.
Sí.
I quan hi havia l'Orsebio,
l'última temporada de l'Orsebio...
Perdona, quan jugava...
Quan jugava...
Ponyet, aquest que de tornar,
l'Olofeu,
estaven a segona.
Sí.
Home, home, home,
home, home,
i el Denis Suárez estava a segona.
Estan jugant a segona.
Sí, home, segona A, segona en tot cas.
És igual.
I la directiva va fer baixar
la segona divisió.
No, no, no, no, no.
És un cúmul,
és un cúmul de coses.
És un cúmul de coses.
A mi, el que no puc...
Per què no surten
totes aquestes coses
quan el Barça guanya la Champions,
quan el Barça guanya la Lliga...
No, si ho feien igual de malament, eh?
Si ho feien igual de malament.
Però ningú deia res.
Sí, sí.
No, no, no, no, no.
Com que no?
No.
El senyor Laporta
estava calladet,
el Benedito,
aquest dels nasos,
també no deia res.
Ara, com resulta
que no s'ha guanyat res aquest any,
el bàsquet ha anat fatal.
M'he exaltat d'amigo.
M'he exaltat d'amigo.
No, no, no, no.
Tu que n'és l'unyista,
ho entendràs.
Escolta'm una cosa.
Perdona, el soci no s'ha dit.
Sí, ara parla'm a la portera.
Escolta'm una cosa,
mira,
ja, el més imperdonable de tot,
però a mi de que han fet cagades, eh?
I podem parlar de la part esportiva,
que jo crec que és innegable,
vull dir,
és innegable que l'han cagat de mitja mig.
Però és que ja no és l'esportiva.
Però no, no,
el més heavy de tot
ha estat quan
en el Tejemanéje
que van muntar,
perquè el van muntar ells,
aquest era el segon d'avort
i amico de l'alma,
el más gemeles
amb el Rossell,
el que es va tirar, eh?
Sí.
No us fallareu,
us en recordeu, eh?
No us fallareu.
Ho he dit quantes vegades
ho he dit.
No, no, aquesta empresa
ja no la tinc.
Sí, bueno, també
l'altra va dir
apoyaré
el que surt
de Catalunya.
M'he tret l'empresa
de sobre.
Aquesta empresa
ja no la tinc.
Hòstia, no la tinc.
Teniu un home de palla
allà dintre, tu.
Com que no la tinc?
Perdona,
i després,
oh,
només hi havia Qatar
en el món
i resulta que ell té
negoses amb Qatar.
Hòstia,
cosa que havia dit
el Benedicto,
per cert,
fa a les...
Sí, senyor.
Quan es va entrevistar...
Te'n recordes?
Sí, senyor.
Que li van callar la boca
perquè ell suposo
que no tenia proves,
però ho va deixar caure
i ho va dir
amb molta seguretat.
Estàs desparlant
del Rossell, ara.
Sí, clar.
I el que feia el Rossell
aquest senyor,
el que tenim ara,
el Novita,
aquest ho sabia tot, eh?
Evidentment.
I ha seguit el seu camí,
espanyat-lo una mica més
perquè no és tan hàbil.
I atenció.
per acabar-ho de matat.
Van muntar aquella pel·lícula,
aquells rotllos,
bueno,
per un dia, no?
Em sembla que era el fitxatge,
ara no recordo,
la venda de...
Ah, no recordo el jugador.
Se la van adjudicar ells
al seu mandat.
Per un dia, eh?
Perquè van adonar,
van inflar les comptes
fins a fer-les impresentables
i dues vegades,
dues vegades,
els jutges els han dit
que no hi hagi cas.
T'has deixit la sentència?
Dues vegades...
T'has deixit la sentència?
És igual.
No, no, no.
És a la colló.
Que era macano.
No, no, no.
És que els jutges
no han dit que no.
No hi hagi cas.
No han dit això.
Home, l'última era
que hi havia beneficis,
collons.
De què estem parlant?
L'última era
que hi havia beneficis
de pocs,
de 4 milions,
em sembla que eren.
Tu t'has deixit la sentència?
Al final de tot.
No t'he deixit.
Ja està.
Clar que no,
ni tu tampoc.
Jo sí...
Escolta'm,
la sentència,
el que diu al final,
és que no hi hagi cas
perquè no hi havia pèrdues.
Si hi havia pèrdues,
havien de posar els diners.
i aquest encarnissament
amb el que han anat
amb molta mala folla
muntant...
A més,
els números que...
Viva la porta!
No, no,
viva la porta!
Viva la porta!
Que havíem sigut el Salvador del Barça!
No, no, no!
El gran la porta!
Sí, senyor!
Però és que
anar en contra d'aquests
no és anar a favor de la porta,
però l'estan fent bo,
jo ja fa temps que ho dic a això.
Espera un moment, espera un moment.
L'estan fent bo.
Que sí,
muntaran a la porta.
Jo no soc laportista,
evidentment,
perquè em cau com una patada al cul.
A mi em passa igual.
Però,
si ets en metre,
que quan el senyor Laporta
estava en el Barça,
el Barça se'l tractava
d'una altra manera
a tot arreu.
I feia respectar.
Vale?
A tot arreu.
No calia...
Matant-se els pantalons...
Més igual.
Més igual això.
I fotent-se el que va per damunt.
Més igual.
Això és el marge.
Més igual.
Tot és el marge.
No,
tot és el marge.
No, no, no, no, no.
Els negocis que ha fet
el senyor Laporta,
també,
doncs els deixem al marge,
també.
Però jo no estic dient això.
No, no, no, no,
els negocis els foten tots.
Ah, vale.
Vale?
L'únic que estic dient
és que el senyor Laporta
feia
el que el senyor Florenti
no fa amb el Real Madrid.
Exacte.
Vale?
Es fot xupa passillos,
despatxos...
Trapitxa en fort.
I trepitxa a carrer
amb totes les...
Eh,
i ningú...
Perdó, perdó.
I aquests blètols,
l'únic que els recorreix,
l'únic que els recorreix
és reconèixer
que el Barça
ha comès...
Aquesta és la més heavy.
Perdó, no, no, no.
Per favor, home.
No, no, no.
No fotem.
Perdó.
Solsament,
que aquesta és la que et deia,
espera't un moment
que aquí ho ve la grossa.
Els diaris, els diaris...
No, no, els diaris,
no, no.
Escolta'm.
Els diaris, que llegiu massa diaris...
Els diaris...
Per aquest sí,
pels altres els diaris no.
Pels altres també els diaris.
Per la porta, no?
Per la porta també els diaris,
també els diaris diuen...
Escolta'm una cosa.
Ah, clar.
Mira,
qui va agafar un bolígraf?
Bueno, primer,
qui va acordar
els termes del fitxatge de Neymar
i quina composició
i quina...
El senyor Sandro Rosín.
I qui estava de segon d'avord?
El senyor Bertomeu.
Ok.
El fitxatge del senyor Neymar,
clar, el senyor Neymar
és una merda de jugador...
No, no, una merda de jugador, no.
No, no, no.
Pel preu que va costar,
no, van dir...
Perdó, perdó.
Havia de haver fitxat al Madrid.
A veure,
van dir 57
i ni un duro més.
I ha costat quants?
Cent i pico milions?
Cent i pico.
Que se sàpiga, eh?
Bueno.
I d'aquestes aigües
tenen estos dos.
Més lo que han xupat ell.
Perdó.
Exacte.
Perquè això va a seguir,
evidentemente.
Que és la sospita que n'hi ha ara.
Per això deien...
Aixequeu,
perquè aquest és un comissionista.
Comissionista
no vol dir que sigui dolent.
És un comissionista
que no declara el que està guanyant.
És un tio de tejemanejes.
Estàs parlant del Rossell.
Evidentment.
Vale.
Evidentment.
Bueno, doncs fotem fora el Rossell.
O ja no està de president.
No, no, el seu amic.
Ah, el seu amic també.
No, no, és que el seu amic
és per tapar les vergonyes,
per no reconèixer
que havíem fotut la pota
i per no haver de segurament
pagar ells els diners
perquè va pagar el Barça,
han embrutat el nom de l'institució.
I aquest, el que ha fet
ha sigut encolomar-li al Barça
que el Barça és un ente,
vull dir, no existeix.
El Barça no agafa un boli.
El Barça són ells ara.
Ells el representen.
Sí.
I per on s'ha passat la institució?
Per l'entrecull, potser.
Bueno, doncs vinga.
Això és imperdonable.
El proper president
sigui el senyor Veredito.
El que no pot ser,
escolta'm,
el que no pot ser
és que tractin d'una forma...
a veure,
que tots, com bé dèiem abans,
que tots han fet els seus negocis,
que és una posició...
Tots fotons encolomar-li al Florentino,
el Floripóndio Pérez,
evidentment,
que ho usa...
I el Gaspar,
i els Núñez...
Que jo fins i tot...
No, no, però que jo fins i tot
ho trobo lògic.
Tens un poder
i una proximitat amb gent...
I tens una relació...
Ah, que et facilita...
Home, jo crec que el millor de tot
seria que no hi hagués junta directiva.
No, home, no, cony.
Sí, home, sí.
A veure, el que no pot ser
és que ho facin de puta pena,
perdó que va dir aquestes paraules,
i que els aplaudim.
O sigui, jo no ho ets.
No, jo no ens aplaudeixo.
Això és com el rotllo del PP.
Jo tampoc els aplaudeixo.
Jo no ens aplaudeixo.
Si surt dels collons,
és allò de
Dije, Digo, Digo, Digo,
Dinero Negro,
sobres,
tot...
Sí, es van dient coses,
es van dient...
Però quan surt...
I els segueixen votant.
I per què els segueixen votant?
Doncs jo crec que hi ha un cert papanatisme,
per mi és papanatisme, eh?
A mi, jo ho he dit sempre...
Tots són papanates...
No, no, no.
Menys els quants referibilitzats.
És papanates el que se li pixen a les sabates
i segueix dient-li hola, bon dia,
senyor, com està vostè?
A qui li fa?
I aquests tios el que han fet amb el Barça
ha sigut això.
De quants...
És de molt poca vergonya.
Perdona,
quants socis té el Barça?
Cent i pico mil, no?
Cent i pico mil.
Dels quals potser voten un 60%?
No ho sé, un 50, un 30, pocs, pocs.
Així n'hi ha massa socials, sí.
Posem un 60%, 60 mil.
D'aquests 60 mil,
el cinquanta i pico per cent són papanates.
Sot el meu criteri, sí.
Eh?
Sot el meu criteri, sí.
Bona nit.
Ja està.
Jo, si no, no s'hi afetiu, eh?
Aquest paix se'l va votar
quan acabava de guanyar un triplet una copa d'Europa.
És allò de les mosques.
Jo ho entenc.
No, no.
No és allò de les mosques.
És tenir criteri.
Qui la fa...
Però és que jo no crec que el senyor...
Qui la fa, la paga.
Qui la fa, la paga.
N'hi ha guanyat cap triplet,
ni cap Copa d'Europa,
ni cap...
La Junta Directiva.
La Junta Directiva no guanya res.
A veure, si no tinc res a veure...
Per què?
Perquè...
Disculpa.
El mateix equip...
A veure, a veure, a veure...
El mateix equip que juga avui,
de manera celestial,
que dius,
Macau,
si bé,
a la temporada següent resulta que és una merda d'equip.
No és una merda d'equip?
Sí.
De cap manera no és una merda d'equip.
No és una merda d'equip.
De cap manera.
No, però es foten coses que no s'entiran.
Ara m'estaràs parlant del fitxatge del Denis Suárez,
del...
No, mira,
sense anar més lluny,
parlar de fitxatges,
la cagada sideral
de deixar escapar per 4 milions d'euros
al nano aquest que estava signat, eh?
I era perquè no li volien pagar al Mallorca
els 4 milions de cops,
sinó que es van tossudir un dels directius
en que li van de pagar mitat i mitat.
Va arribar al Floripondi i va pagar 600.000 més.
4.600.000, com estos.
Patapam, me lo llevo.
Ascensió, 21 anys
i amb una pinta extraordinària.
Bueno, tots pinten bé fins que...
van deixar escapar...
No, no, no, no.
Perdona, ha jugat de puta mare, eh?
Van deixar escapar el Nolito,
per exemple, un altre.
L'Isco,
quan va fitxar el Madrid,
volia fitxar pel Barça.
Perdona.
A l'àmbul Madrid...
Si una persona vol fitxar pel Barça,
no fitxa pel Madrid.
Home.
Como que no.
Como que no.
Home, et foten un parell de quilos més
i tu veuràs el fitxar pel Barça.
Ah, aleshores no és...
Ah, conya, doncs ja...
No és que vulgui fitxar pel Barça,
és que si el Barça em dóna un parell de quilos més,
ben vaig al Barça.
I el Toni...
Això se l'haurà l'escudo, eh?
No és això.
Home, el Toni Creus
havia acabat contracte al Bayern de Munic,
un xaval també de 22 anys.
Però si hem quedat
els que no s'han de fitxar de 22 anys,
que ha sigut una política errónea.
Els que no s'han fitxat, sí.
Com que és errónea?
La política errónea de fitxar
són els de 22 anys.
No, no, que s'han fitxat.
El que no s'ha de fer
és fitxar una tolla de 22 anys
pagant 40 milions.
Qui és la tolla?
La tolla?
Sense anar més lluny,
el tal Gómez.
L'Andre Gómez.
El pes bullit, sí, home.
Jo no sé què l'hem vist, aquest tio.
A veure.
De planta, sí.
La toca, sí.
I el València estava jugant de puta mare.
Sí, però no el Barça.
Però no té caràcter.
Però no té caràcter.
Bueno, no té caràcter.
Tampoc els tenien els jugadors el caràcter.
Quins altres?
Eh?
Quins altres?
Home, el de l'Arda ha sigut memorable, tio.
Bueno, han vingut aquí...
A lo de l'Arda...
A lo de l'Arda...
Jo el dia que vam fitxar l'Arda Turan
vaig dir no.
No.
A veure.
No, no.
És que hi ha uns quants, eh?
A mi no em semblava malament.
Però clar, tal com ha entrat per la porta
ha vingut a tocar-se, no es pot dir...
El Matier, per exemple, un altre fitxatge.
Bueno, pel Matier...
Però no, és que segueix.
L'Alcácer, un altre fitxatge.
L'Alcácer és dolent?
A veure.
Perdona, l'Alcácer és un senyor
que s'ha fitxat amb tota la...
No és dolent.
A mi fins i tot em cau bé.
I que ve, i que ve...
Però és que no estic dient...
Però vèrem una cosa.
Però qui vols fitxar de davantés?
Escolta'm una cosa.
Si tenies a Munir que s'estava llançant a fer gols.
Però qui vols fitxar de davantés?
Però si no calia fitxar ningú.
Clar.
Si no calia fitxar ningú.
Sí que calia fitxar.
Però si tenies davantés.
Un davanté no.
Qui?
El Munir.
Munir, per exemple.
El Munir no era un jugador
que podia estar tota una temporada a la banqueta
sense jugar.
El Munir havia de tenir...
Al Cácer sí.
Havia de tenir minuts.
Al Cácer sí.
Per això es paguen 40 milions.
Bueno, doncs no ho entenc, noi.
Ho sento.
Jo de poc.
Ho sento.
Vens per 4 duros, compres caríssim
i compres malament.
Això ha sigut sempre.
No és d'aquesta directiva.
El senyor Laporta ha fet el mateix.
A qui ha venut el senyor Laporta?
El Guardiola?
No ho sé.
A qui ha venut el senyor Laporta
que ha fet caixa?
O el senyor Núñez?
O el senyor Gaspar?
O el senyor Miros Sanz?
Si no tingués res a veure,
la directiva...
El millor venda.
Si no tingués res a veure
la directiva
amb el decurs
de com van les coses
dintre d'una estructura
tan complicada
com deu ser per dintre el Barça,
encara s'hauria el Gaspar
i tu ho aplaudint, ho suposo.
No, no, jo no l'he aplaudit.
La directiva no juga.
Jo no l'he aplaudit mai al Gaspar.
Ah, per què no?
Però no l'he aplaudit
ni quan guanyava
ni quan perdia.
Si no ha guanyat mai.
Com que no ha guanyat mai.
Perdona, jo recordo
veure el senyor Gaspar
corrents pel Bernabéu
i pagant-li...
Com que no?
Sent ell el president...
O vicepresident,
és igual.
Saps qui ha sigut
la millor venda
de jugador
que ha fet el Barça
en tota la seva vida?
Sorprende.
A part de Luis Suárez.
A part de Luis Suárez.
Compre o venda?
Venda, venda.
I aleshores va haver
un jugador del Barça
que es deia Luis Suárez
i que es va fitxar
per l'Inter de Milán.
Doncs la millor venda
que va fer el Barça
traient aquell
que ja és la peruca prehistòrica...
A l'Inter era?
O a Milán.
A l'Inter.
A l'Inter?
A l'Inter.
Va ser un tal
Ronaldo,
el grassonet...
Si no el van vendre,
si va venir un
amb la pasta de setmanar...
Amb la pasta
a pagar-li la clàusula
de rescissió.
És l'única vegada
que un jugador
sortit del Barça...
Sets fàbriques
per 40 milions...
No, no, no.
Però,
que és que és una altra cosa
i això és la directiva
del Barça
i les directives
de tot arreu.
Li hem posat
una clàusula
de rescissió
de 400 milions.
El Messi ara
tindrà una clàusula
de rescissió
de 400 milions.
De què serveix tot aquest?
Si se'n vol anar...
Que si se'n vol anar
marxarà.
La qüestió,
que és per on hem començat,
no hi ha per on
defensar la directiva.
Les coses com són,
no hi ha per on defensar-la
i a mi em sembla fantàstic
que el Benedito
o qui sigui
aixequi la veu
perquè és que
si s'ha sobretat
les bases...
Fa dos temporades,
dos temporades
que restarem
un problema de laterals.
Bueno, i el central.
Què ens va costar
trobar un central?
Us en recordeu?
Que només hi havia...
I han tingut la sort
de l'entiti.
i que el Magirano
s'ha d'adaptar
perquè, clar...
Sí, però no és el seu lloc,
exactament.
A veure,
que és un desastre,
home,
és un desastre
i s'han fet les coses
molt malament
i, de fet,
el portant veu
que per això
l'està empitant
i que agança amb ell.
Potser li està bé
fins a un cert límit
és en Piqué.
Aquí ningú aixeca la veu.
Aquí les diuen
de l'alçada d'un campanar
i aquí tothom...
Bueno, no sé,
que, coi,
però no hi ha una directiva,
si no és el president...
Aquesta n'hi ha.
Si no és el president
ha de ser
algú dels que hi ha
per sota d'ell
que sigui el que surti
i si algú
li ha de fer callar la boca
i donar-li,
diguem que una...
És allò
el poli bueno,
poli malo.
Algú ha de fer de poli malo.
En el cas del senyor Laporta,
com dieu,
no calia poli malo
perquè el tio
fotia tots els papers
a la boca.
Però ja m'estava bé, això.
que en segons quines situacions
la directiva
no posi
el puny sobre la taula...
En cap situació.
No, no.
Segons quines situacions...
Que no la poso en cap.
Bueno,
que, a veure,
em deixeu parlar.
Sents parlar al Bartomeu i...
Em deixes parlar?
Em deixes acabar?
Sí, sí.
I tant.
Només acabar.
que en algunes situacions
que s'havia de posar
el puny sobre la taula
no l'ha posat,
esteu totalment...
Estic totalment d'acord amb la taula.
En algunes no, en totes.
Digue'm una de sola.
És que hi ha...
Potser hi ha algunes situacions
que nosaltres pensem
que s'ha de posar
i hi ha altres maneres
de fer les coses.
Bueno,
és una manera de vestir-ho
bastant peculiar.
És a dir,
la cosa és clara.
És quan algú
se t'està pixant a la sèrie.
No, no,
aleshores sí.
D'acord.
D'acord.
Hombre.
Mira,
sense anar més lluny.
Però,
perdona,
però,
però,
el senyor Laporta,
el senyor Laporta
tampoc ho feia dir.
Acaben de dir-li,
en plena cibeles,
en plena celebració,
piqué cabrón.
Sí.
Vale,
per menys d'això,
per menys d'això,
l'Eto,
bueno,
per dir,
puta,
Madrid,
no sé com va anar la història.
Madrid.
Madrid cabrón saludar el campió.
Lo mateix, exacte.
Sí, lo mateix, exacte.
En ell li va caure
un puro,
una sanció de...
Sí, sí, sí.
12.000 euros.
Bueno,
i va sortir l'endemà mateix
a disculpar-se.
Abans que li fotessin
les onziors.
Sí, sí, sí,
l'endemà mateix.
Segurament ho va fer
perquè li rebaixessin,
evidentment.
Bueno.
A instàncies del club i tal.
Amb aquests
els hi ha passat res?
No.
Algú ha dit res?
No.
Hòstia,
i serviria d'alguna cosa?
Com a mínim,
que no et prenguin
per imbècil.
Que s'ho pensin
és una cosa,
que tu demostris
i és un altre diferent.
Perquè d'altres...
I aquests no aixequen mai la veu.
Aquí ha passat de tot,
ha passat absolutament
al Tebas ETC.
Vull dir,
és que són una
darrere d'una altra.
I aquí tothom fot...
És un pim-pam-pum
i aquí ningú no diu ni piu.
L'únic que diu,
i ja ho sabeu,
la meva opinió,
amb el...
amb el Piqué,
que també em sembla
un bocachancla,
però, cony,
que hi ha ocasions
com ara el que...
Això que ho va dir últimament
em va semblar
superencertat.
Que li van dir,
no ho sé,
no ho saben que ell,
si li foten l'ama,
picarà,
li van dir,
que no sé què,
lo del Madrid i tal,
el dia que fem una Copa del Rei
per una Copa del Rei.
Molt bona,
el dia que nosaltres
cercamos a celebrar
una Copa del Rei
con una Rua,
ja hablaremos.
És el primer doblec
que fa el Madrid.
Clar,
però per això et dic
que els posa el seu lloc
d'una forma molt fina,
també s'ha de dir,
perquè ell no ha dit mai
una mala paraula.
És que el Piqué no és imbècil,
eh?
Per això et dic jo,
que el tio és un bocach,
sí,
però és que Pucs és l'únic
i per això l'ho dien tantíssim.
I és el que li passava
en la porta
que feia de pararallos.
I serà president del Barça
d'aquí uns anys.
Segurament,
segurament.
I el Xavi d'entrenador.
Segurament.
I el Puyol de secretari tècnic.
Però, mentretant,
ara no hi ha junta
ni directiva,
però tu vas sentir...
Jo és que crec
que no hi ha hagut mai junta,
mai,
ni a l'època del Nuñez.
Vas sentir parlant
aquest senyor
de les ulleretes
fent una mica de vergonya
aliena.
El dia que va presentar
en Valverde,
que a més a més
va venir a dir
etc, etc,
perquè era la notícia del dia,
la porta que l'havia...
Hòstia,
feia vergonya
aliena.
Aquest tio no val,
no està preparat
de cap manera
per ser president
d'una institució
tan gran com el Barça.
La junta de veïns
de la seva escala
potser encara
colaria la història,
però que...
Així com a dir,
era soso
fins a dir prou.
És el conseller delegat
i president
d'una de les empreses
més solvents
que hi ha en aquest...
Bueno,
ens hem de preguntar...
En el occidental.
Ens hem de preguntar
de qui és a dir.
Alguna gràcia
tindrà per vendre...
Alguna gràcia tindrà
per vendre condons
però no per...
Hi ha gent que serveix
per una cosa
i una gent que serveix
per una altra
i ja està.
Que sigui el que sigui el tio,
que a mi m'és igual.
Però jo l'altre dia
el vaig sentir parlar
i deia...
Hòstia,
feia vergonya aliena.
Jo cada vegada
que el sento...
No sabia...
Bueno,
és que allà tothom es prepara
i clar,
és boc fòpuli
i la gent va allà patint
pel que...
És un sòmines...
Quan la fastidiarà?
És que no...
És un sòmines total.
És una bleda,
és un peix bullit
però és que un peix bullit
porta un altre peix bullit.
Vull dir que això
és una cadena.
Si el comandament,
si el general
és un desastre,
clar,
el que va cap a baix,
imagina't com serà.
Bueno,
resultats.
Mira com està el bàsquet.
Bueno,
jo recordo
amb la porta
hi havia alguna coseta
al bàsquet
bastant interessant,
no?
I es m'ha dit
xupant la rueda.
Bueno,
jo et dic,
jo me remito
a los hechos.
A los hechos.
Vull dir,
una altra cosa...
que a mi també
em caia com una patada al cul
a la porta.
Però he de reconèixer
que prefereixo
un tio que em caia
com una patada al cul
que defensi
el que jo sento
que en un altre
que se m'ha...
Que estigui posant la cara sempre.
Exacte.
Perquè no feia...
No traia els demés
a donar la cara.
No, no,
sortia ell
i se li fotien al damunt,
la caverna mediàtica
amb ell
és que no parava.
Vull dir,
que si catalanista,
que si independentista...
Li van caure
per tot arreu.
Resultat,
a mi això m'és igual,
però resultat esportiu
portant una tercera divisió
que és on estava el Barça
llavors.
El de pujar al Pep Guardiola
s'han de tenir així de grossos
perquè jo vaig dir
ui, ui, cuidadito.
Jo no,
jo vaig dir fabulós.
Cuidadito.
Quan van pujar a Guardiola
jo sí.
Bueno,
a veure series l'únic
perquè estigui tot...
A veure...
Igual que quan van pujar
l'Uix Andrés sí.
M'encanta pel personatge.
No, no,
jo estava encantat
però deia ui, ui, ui.
Ah, a veure,
és difícil.
Per si diessin
bé el Xavi.
Bueno, sí,
de puta mare.
S'ha de dir molt bé
a veure què passarà.
Exacte.
A veure.
Exacte.
Perquè una cosa,
una cosa...
S'ha de ser valent.
I quan es va fitxar
S'ha de ser valent.
I quan es va fitxar
el Reijard
també vas dir
olé tus huevos.
El Reijard.
El Reijard.
Sí.
El Reijard
que els quatre dies
tothom el volia fer fora.
Tothom el volia fer fora.
Veus el Reijard sí que no.
Eh?
El Reijard sí que no.
Que no, que no.
Tu no el volies fer fora.
No.
Però si veníem del no res.
Però no.
Moltes i...
que volíem portar
a l'Alemanya aquell.
Saps?
No.
Sí, el Rossell.
No, el Rossell
volia portar
a su amigo el brasileño.
Com es deia?
Sí.
El del bigotet.
Sí.
Exacte, el brasileño.
El guerrero.
El guerrero de l'antifà.
Sí.
És igual.
Un pastel dels seus.
Sí, que havia sigut
solucionador de Brasil.
Sí, dues vegades
m'ha estat, em sembla.
Sí.
El Felipao.
Felipao.
No, no.
Felip Escolari.
Escolari.
Escolari.
Felipao.
Felipao.
Felip Escolari.
Que a mi, el senyor Rossell,
per l'únic,
l'únic,
que em semblava bé,
saps per què era?
Perquè era l'únic
que podia fer fora de la porta.
Però mira.
Mira com ha anat el tema.
Qualsevol altre
m'hagués semblat millor que el Rossell.
Et dic una cosa,
el senyor Nullista,
exactament,
aquesta teoria
és la que va fer fora de la porta
i va fer que arresés
el Rossell.
I semblava molt més del que era,
perquè aquell també,
do de paraula,
no en tenia.
No.
Es va amagar
com una mala cosa,
una bestiesa.
I ara que va pintar una mica d'allò,
va dir,
bueno, yo me voy.
No, no,
quan va veure el marro
va dir,
taluego, Lucas,
va gestionar
aquell fitxatge
de Neymar
d'una forma
bastant fosca.
De forma brasilera.
No,
de forma brasilera no.
Amb ell li tenen
diverses històries
muntades allà a Brasil
per sus amigos
a todos los brasileños.
I esto saps de què va,
no?
Saps el baile de l'Egipcio?
Trapa acá que voy pa allá.
Bueno.
Esto te lo doy a ti
pero vamos a medias,
amigo.
Hay unos cafos a l'Egipcio
y los otros que le dan
el cafo a l'Egipcio.
Sí, bueno, bueno.
Nero de dinero.
Sí, bueno, bueno.
Que es lo que ha fet
al Valentino.
Si no recordo malament,
aquest senyor
ara mateix està a Madrid
en l'hotel Rejas, eh?
Sí, sí, sí.
No sé si li he posat
la camisa del Jus.
Hi ha altres
que havien de ser
i no hi són.
fosca a darrere.
Que la forma no ha sigut
adequada, etc.
Bueno, potser sí.
Potser sí.
Bueno, esperarem
en compte ser menys.
I el de les fitxatges
que deies...
Jo dic que...
Jo és que trec
els fitxatges
que veure,
que fitxatges dolents
que fitxatges dolents
ha fet cert.
Però deixes d'explicar o no?
Jo sí.
És que, clar.
Jo dic,
aquest jugador,
per exemple,
el Gómez,
el Cáceres,
aquests...
Jo no dic que siguin bons jugadors
perquè evidentment
no ho són.
Són dius que estan jugant a primera
i que juguen.
I la toquen
i molt bé.
Però no són jugadors
per estar al Barça.
No, no.
Cony.
És igual que el Matí.
El Matí,
ho sento.
Hòstia,
cada vegada que surt
a patir.
Conyo.
És així, això?
És que és un...
Però és que...
És així.
Sempre hi ha hagut fitxatges dolents.
Emili.
Emili.
És fitxatges dolents,
però jo...
Clar que la pots festiviar.
Que ojo,
que jo penso que
el Denis Suárez,
el pes bullit
que li dius tu
a l'André Gómez,
no siguen sigut fitxats
als dolents.
L'Alcácer no ha sigut
fitxatges dolents.
I ojo.
Que no són mals jugadors.
Que no són mals jugadors.
Jo no estic dir que siguin dolents.
Que poden jugar al Barça.
Llavors,
jo crec que no.
Tal com juga el Barça,
no poden jugar.
No tenen lloc.
Aquí, perdó,
jo sí que crec
que la cosa ha anat una mica
i aquí se li ha de posar
una gran...
Sota el meu criteri.
Jo crec que en Luis Enrique
és un gran part de culpa.
No.
Amb aquests jugadors
hi ha uns quants més.
La seva forma de fer
és un tant talibanesca.
Sí, sí.
El rotllo que es va tirar...
Jo també hi estic d'acord.
Perquè...
Totalment.
Jo no entenia,
no entenc
i no entendré mai
el rotllo que es va tirar
amb l'Eix Vidal.
No.
A més,
un tio que li va donar
tres partits,
llàstima que es va lesionar,
jugava de...
Es menja la herba
aquell pallo.
Perquè aquell pallo
ha anat donant voltes.
Oh, mare de Déu.
Ja li pots tancar el micro
perquè hem de marxar.
Censura,
censura!
30 segons.
30 segons
perquè siguin les 10 de la nit.
Ens tornarem,
si Déu vol,
la setmana vinent.
Petem-li la...
Continuarem sense aixecar futbol
i ja sabrà,
quan no hi ha futbol
hi ha que la directiva
es delenta,
els fichatges
i totes aquestes coses.
Fins aleshores
que sigueu molt feliços.
Tancar-los,
tancar-los el micro ja,
sisplau.
Fins aleshores