No one offers you a shoulder No one looks you in the eye But I've been looking at you For a long, long time Just trying to break through Trying to make you mine Everybody wants a flame They don't want to get burned Well, today is our turn Days like these lead to
Bona nit.
Like us, we don't need that much Just someone that starts Starts the spark in our bonfire hearts Days like these lead to Nights like this lead to Love like us You light the spark in my bonfire heart
Fins demà!
Número 1
I aquesta és una de les novetats d'aquest mes de març, que no ha aconseguit Òscar a la millor cançó des de la banda sonora de Grudós, però és el número 1 d'aquest mes de març a la llista. El top 30 de ràdio d'Esvern és Farrell Williams i això que porta per títol Happy.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no, trenta, exist.
Has de dir, la desvernada.
Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
La semanela. La semanela. Molt bona nit, esteu a la sintonia de Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La desvernada. Salutacions a l'equip del programa, que d'aquí a la mig volant dret tinc el Marc Simón. Bona nit. Bona nit a tothom. De centre dret del Miquel Simón.
Bona nit, senyor Escazóquio. De davanter, centre-esquerra, a la Núria García. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. Jo a la millor posició, eh? Eh? Jo a la millor posició. Sí, i tant. I, bé, la resta de l'equip està format pel doctor Santiago Barambio, l'Emili Sánchez, l'Armand García, Josep Maria Montes, Mariano González, Isidre Inglés i de porter, que ho para tot, el Jordi Domènech.
Digues, té que dir... Es té que dir que el porter ho para tot, però el defensa central, el senyor Escazó, que jo sempre està a punt, eh? Bé, comencem. Avui és dia 7. 7 de març de l'any 2014. Molt bé. Setmana 10. 66 dies han transcorregut d'aquest 2014 i, per tant, només ens falten 299 per arribar a això que tant li agrada al Miquel.
Ah, exacte. De far la competència. De far la competència, eh? Bé, hem de dir que el sol ha sortit avui quan eren les 7 i 17 minuts. Li queda poc per llevar-se aquesta hora, eh? Sí. Sí, d'aquí poc es llevarà a les 8, però bueno. I s'ha post quan mancaven 10 minuts per les 7 de la tarda, és a dir que quasi, quasi 12 hores de sol.
però no falta gaire per tornar a canviar d'hora no, clar, final d'aquest mes per això no sé per què ens canvien l'hora vosaltres sabeu per què ens canvien l'hora? diuen que per estalviar no, el que diuen hem és igual per què realment ens canvien l'hora? per tocar-nos els nassos exactament, sí senyor la lluna ha sortit quan eren les 10 i 55 minuts del matí
i es pondrà aquesta matinada quan siguin tres quarts d'una. Sí, senyor. I demà? Demà el sol sortirà a la mateixa hora que avui, a les 7 i 17, i es pondrà un minut més tard, a les 18.50. Sí, senyor. La Lluna sortirà gairebé a tres quarts de 12 del matí i es pondrà a dos quarts i mig de dues de la matinada. Sí, senyor.
I, si no m'equivoco, està creixent. Creixent, creixent. Demà, concretament, és quan és la lluna aquesta en forma de D, que és la creixent. Sí, senyor. Que mai sabem si és la lluna dels àrabs o no, però és igual. Sempre feu la mateixa pregunta, sempre acabem contestant la mateixa pregunta, però mai us en recordeu. Hi ha una cosa, jo diria que...
La lluna que té la bandera turca està, diguéssim... Hi ha un estel. Sí, però hi ha una lluna a sota. Sí. I jo diria que està com si arrepenjada a la panxa d'aquesta D. O sigui, està horitzontal. Horitzontal. Jo diria, eh? Bueno, no ho sé, és igual. Anem als aniversaris. Aniversaris. Avui fan anys el senyor Antonio Mercero. En fa 78. Lògicament, en fer-ne 78, segurament la Núria no sap qui és...
Em sona molt el nom. I el Marc tampoc. No l'he sentit ni el nom. Antonio Mercero. A mi sí, com un actor. No és un productor? Bé, una diu actor, l'altra productor. És director, realitzador. I entre les seves... La farmàcia de guàrdia. Farmàcia de guàrdia, sí, senyor. Verano a full. I sobretot la cabina, que va rebre un grapat de premis...
Era el director de farmàcia de Guàrdia. Jo pensava que era el productor de farmàcia de Guàrdia. El director de farmàcia de Guàrdia. Seguim amb els aniversaris d'avui. Fa uns quants menys una senyora o senyoreta que es diu Raquel
Waits. Alerta, eh? Waits. Aquesta és actriu. Aquesta sí saps qui és, eh? En fa 44. La Raquel Waits, entre altres pel·lícules, doncs hem de dir La mòmia. Dues de les tres les fa ella. I aquella que anava amb aquella que era d'acció. D'acció. N'ha fet moltes. D'acció, potser sí.
Sí, sí, sí. Si no me dius el títol... El legat de Burne, pot ser? El legat de Burne, no. No surt una del Burne? Sí, sí, sí. Sí, sí. Sí, sí. Em sembla que és la... Per una que ser tu... Em sembla que sí. És possible. La que sí, jo recordo, és el jardinero fiel.
que al final la maten, pobreta i sobretot Àgora pel·lícula espanyola 51 anys fa el germà gran dels Bardem el Carlos Bardem no és tan famós com el seu germà però també ha fet un grapant de pel·lícules i uns quants més en fa el senyor Josep Maria Espinas no sé si ens hem d'aixecar
per dir Sant Maria Espinàs. Escriptor, periodista, croniquista... Totes aquestes coses. 87, eh? Déu-n'hi-do. M'ha cridat l'atenció. Em pensava que era més jove, la veritat. Efemèri des d'avui. Coses que han succeït el dia com avui, 7 de març. I comencem per dir que l'any 1836...
és a dir, fa segle... Doncs va acabar, malament per alguns, bé pels altres, l'anomenada la Batalla de l'Àlamo. Això va ser durant la Guerra de Rebelió de Texas, que en aquella època pertanyia a Mèxic. Doncs hi havia uns quants partidaris de la independència de la República de Texas que estaven amb un fortí que es deia El Álamo,
Entre ells el John Weiner. Sí, el John Weiner, el Richard Wilmer, que crec que també hi era. Sí, també, també. I bé, doncs, van resistir tot el que van poder, però al final les tropes del general Santana, doncs, van fer allà unes cavetxines, els van matar tots i...
Sí, és cert que més i mig, més o menys després, els partidaris de la independència de Texas van guanyar la guerra i es van independitzar i després es van convertir en un estat dels Estats Units. Això va 1836, eh? Bé, uns quants anys, molt poquets, eh? Després, el 1861, el senyor, bueno...
Sí, de fet, el senyor Monturiol, Narcís Monturiol, va fer unes proves del seu submarí a l'Ictíneo. Aquests que hi ha a la diagonal. Sí, aquell. Aigües de la província de la Cana.
Hem de dir que el senyor Narcís Monturiola era català i possiblement per això, com això que els catalans només estan demanant diners, demanant diners, al govern espanyol no li va donar cap tipus d'ajuda econòmica i va haver de pagar ell les proves del seu submarí.
En hi ha un altre, pot ser el Mare Magnum? De submarí, sí. Al costat d'on està l'aquàriom allà? Sí, sí. Aquí és en just i un carrer que es diu Narcís Monturí. Home, és possible, sí. Sí, sí, allà al polígon industrial. Però aquí diem que Narcís Monturí va ser l'inventador del submarí. En canvi, la resta d'Espanya diu Isaac Peralt. Isaac Peralt va inventar un aparàtum...
El submergible, no? Se s'enfonsava i tornava a sortir. Molt submarí. Però no es podia moure dintre. No, no. Seria com una... Una capbussada. Sí, una esfera d'aquelles que veien les pel·lícules de... Exacte, sí, sí. Baixava i pujava, però que es pogués moure sota l'aigua.
Les primeres proves les va fer. Exacte, sí, aquest. Un, dos. Toc a mi. 1927.
una de les cailles autistes de tant en tant surten a les efemèrides el governador civil de Barcelona prohibeix les audicions de Sardana en llocs cèntrics de la ciutat o sigui a la plaça de Sant Jaume la plaça de Catalunya no es podien fer audicions de Sardana perquè lògicament el corro aquest que es forma amb la quantitat de trànsit que hi havia el 1927 doncs clar causava sí, sí molt bé
Doncs el 7 de març de 1934, una altra provatura. Sí. El senyor Juan de la Cierba, també allà avant, a València, va fer una prova de descens i enlairament del seu autogiro, que no helicòpter. No helicòpter, l'autogiro. A la cubierta del famoso portaaviones d'Edaló. Sí. A veure, l'autogiro és l'avi de l'helicòpter d'Ana, no? Sí, sí.
El primer que tenia una... I pisava. I movia? Sí, sí, sí. Aquest sí. Sí, aquest sí. Anem al sant oral. Va, dic jo el d'avui perquè és més curtet. Sí. Santa Perpètua de la Mogoda? No. No. Santa Perpètua i la seva serventa Felicitat. Molt bé. Màrtils de Cartago l'any 203. I Sant Teòfil.
Visbe. Estava pensant que podria ser patró, el teòfil. No ho sé. Bé, doncs demà serà Sant Joan de Déu, religiós portugués, fundador a Granada de l'ordre hospitalària que tots coneixem. Patró dels malalts i dels bombers. Jo no l'hi he vist mai amb una manguera. Jo tampoc, però patró dels bombers. Sant Joan de Déu va viure del 1495 al 1550.
També és Sant Beremón o Bermudo. D'aquell dia vam fer una pel·lícula, no? Del Beremón? Del Bermón? No ho sé. O Bermudo, d'Iratxe, que era bat. Era bat. I Santa Aurelia. Que era de Nissa. De Nissa. Sí. Ja està. Ja està. Vinga, posem-me una altra cosa, va. Sí, senyor. La desbarnada.
Doncs passem a l'altra cosa que és el temps. A veure, crec que tenim un anticicló de les Açores aquí sobre de la península que està passant les seves últimes vacances i no sabem quants dies es quedarà. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. Quants dies es quedarà aquest anticicló aquí? Doncs...
Ben bé no l'acabarem de tenir a sobre. En aquests moments ja s'està acomiadant cap al centre d'Europa. Home, no ho diguis, això. Ara que ve el cap de setmana. Que l'hem tractat malament. No, el que passa és que ho farà molt lentament. Ah, bueno. Sí, el nucli de l'anticicló en aquests moments el tenim sobre... França. Sobre França. França. De fet, durant el dia d'avui s'ha anat passejant des de Portugal amb molta lentitud cap al sud de França. Mhm.
Bé, molta lentitud pel que pot ser un moviment dels anticiclons. No, clar. I allí s'anirà movent també cap al centre d'Europa i cap a l'est d'Europa. Però, en tot moment, ens anirà afectant. De fet, l'anticicló està molt allargassat entre les Illes Açores, Península Ibèrica, França, fins a Polònia, pràcticament. L'antica Xecoslovàquia, per tota aquesta zona. I el més interessant és que en les capes altes atmosfèriques aquest anticicló té aire molt càlid.
Cosa que fa que hi hagi molta estabilitat i coses com les que hem vist avui, en el cel, que és res, ni un núvol. I així seguirem. De fet, demà seguirem amb la mateixa situació atmosfèrica. En capes altes, molta estabilitat. L'anticicló ens seguirà afectant tot i que el tindrem ja cap a la malla. I les temperatures seran, inclús a migdia, una mica més altes.
a causa que l'aire està molt estancat i dia darrere de dia, doncs, diguéssim, s'està escalfant una miqueta més. Demà ens podríem apropar als 19 o 20 graus. Déu-n'hi-do. Que estarà força bé, a migdia. Les nits, no. Les nits, com que el cel està molt serè, doncs provoca que puguin això refescar força. De fet, la diferència entre les temperatures màximes i mínimes aquests dies poden ser força elevades. Dies càlids, però nits fresques. Bueno, va bé, eh?
Sí, sí, sí. Un dia ja dia al demà, per sortir a l'aire lliure. I diumenge també? Diumenge també. El que passa és que de diumenge els vents, en lloc de ser pràcticament en calma, com estem ara, comencen a girar una mica a sud-est o llevant. Molt fluix, molt fluix. Però potser serà suficient com perquè a la zona de Costanera... Hi hagi núvols. Això, núvols baixos o aquelles boires que van enganxades arran del mar. Mhm.
que això són pràcticament boniques, excepte qui està a la platja i, per tant, ben el sol. A veure, aquests dies estem a l'hivern, encara no esperen a la platja. Hi ha gent que segurament ho intentarà, i a molts llocs de la costa s'aconseguirà obtenir el sol, però d'altres, aquests bancs de boira van molt enganxats al nivell del mar i es poden apropar a la línia de la costa, només a la línia de la costa, els primers 50 o 100 metres de platja.
I en aquesta zona, doncs clar, el temps seria molt diferent. Força tapat i amb molta humitat. I aquest aire de llevant farà que el dilluns sigui ennubulat i pugui ploure? Doncs no. No, perquè tot i que aquest anticiclo, anàvem parlant, que anirà marxant, veu un alarcàmera. Ah, veu un altre. Un altre de les anticiclo de les Açores... És com los elefantes que feron a llamar un camarada. Doncs sí, sí.
l'anirà a buscar i es tornarà a col·locar en aquest cop entre les Illes Bitàniques i França, i sigui que més al nord. O sigui que, i de fred, res? Sí, doncs sí. I això és molt interessant, perquè, de fet, aquest anticicló es col·locarà sobre les Illes Bitàniques, que no ho ha aconseguit en tot aquest hivern. Ja sabeu que les Illes Bitàniques han batut el rècord
de pràcticament 200 anys, que han patit un hivern més plujós. Sí, sí, sí. Doncs ara frenaran les pluges, veuran el que és una primavera allí, i aquí ens afectarà, però de manera que ens arribarà vents de gregal, vents de l'interior d'Europa. Ja, i aquests són freds. I aquests són més fresquets. Per tant, a partir del dilluns i en dies posteriors...
fins a mitat de setmana una miqueta més, dijous o divendres, notarem que les temperatures començaran a recolar una miqueta. És a dir, les màximes ja no rebrem els 20, ens podran quedar cap als 17 i 18, i les mínimes baixaran una miqueta més, i a les nits faran una mica més de fresqueta. Tot això sempre amb força sol i amb dies molt clars, com els que hem tingut fins ara. Bé, no? No estic maco, no?
Sí, la veritat és que qui vulgui sol el tindrà garantit. Molt bé, doncs jo el divendres ja ens explicaràs què passarà. Sí, esperem portar alguna novetat perquè almenys per fer variar les coses una miqueta. Compte que el divendres que veig és 14 i l'altre... La Lluna. No, la Lluna no. No. No, no. No, no, és que no estàs, Josep Maria no estàs. No estàs, Josep Maria no estàs. A veure, què passa el dia 21 de març? Ah, sí.
ens has de dir hora, lloc i totes aquestes coses. Això mateix, doncs vinga, ho preparem per la setmana vinent. Molt bé. Vinga. Vinga. Adéu.
Bé, la Núria veig que sí, ha portat notícies. El Marc està mirant la seva taula i d'hora si en troba alguna d'aquestes de la seva especialitat. O sigui, d'aquí a poc començarem a llegir alguna de les notícies que hem trobat i, com sempre, van ser el regalet. La botifarra. Sí. El senyor bisbe del Cala de Nares, que es diu Juan Antonio Reis Pla.
De què rieu? Cal, cal, cal. El què? Parlar del bisbe? D'aquest bisbe. Per què? Què t'ha fet el bisbe Reig? Pobre d'ell que faci alguna cosa. Bé, aquest senyor va presentar el dimecres, crec, la Jornada Mariana per la Família i la Vida,
que organitza la diòcesis de Madrid-Alcalá, que és la seva, no? Madrid-Alcalá i Getafe. I ha definit la pràctica de l'avortament com un holocaust silenciós. I ha indicat que des de 1985, l'any en què es va despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs, s'han produït dos milions d'avortaments.
i ha afegit molts més morts que la Guerra Civil Espanyola.
El bisbe Roig s'ha advertit que la llibertat de la dona no es pot corrompre defensant el dret a decidir i recolzant el dret a acabar amb el fill engendrat. El bisbe ha assegurat que no hi ha raons per defensar l'avortament voluntari i ha desitjat que el dret a la vida sigui separat del debat polític i de les lluites partidàries. Potser hauria de començar ell. Sí, és el que anava a dir. També ha dit...
el bisbe Reig, que avortar és producte de societats endarrerides. Endarrerides.
I ha recordat les paraules del papa, que va dir que el peculiar geni femení no passa per la destrucció de la vida humana i no sent indefensa. Molt bé. El bisbe és també president de la Subcomissió Episcopal de la Família i Vida i de la Conferència Episcopal Espanyola i ha destacat el matrimoni entre home i dona com l'àmbit adequat per la procreació. Home...
Sí, per trucar cal un home i una dona. Aquí li donem la raó. I ha estat que s'ha de promoure la cultura de la vida en totes les parròquies desenvolupant el projecte Àngel d'ajuda a dones embarassades i el projecte Raquel d'acompanyament a les que han d'avortar. I aquests noms? Ah, però sí. Coses.
Bé, jo crec que és lògic que l'Església defensi les seves creències i es pronunciï contra una pràctica que entén que va en contra d'aquestes creències. No li podem negar la seva llibertat d'expressió sota l'excusa que tenen un poder de convicció sobre moltes persones. Són lliures d'expressar i defensar les seves opinions, però, clar, comparar l'avortament amb l'Holocaust i amb la Guerra Civil, a mi personalment em sembla una mica exagerat. I dir que és la societat endarrerida...
En quant a la societat, que és un producte de societat endarrerides, tampoc és molt adient, efectivament. És cert que aquesta pràctica és molt antiga. Ja des de l'antiquetat es parla de la interrupció de l'embaràs o de l'avortament, però els avanços científics que...
per poder fer-ho, i principalment la llibertat de la dona de decidir sobre el seu cos, cosa que fins a fa poc no existia, no són precisament qüestions de societats del passat, sinó d'avui en dia. Per això, avui, al bisbe del Cala de Nares, Juan Antonio Reig, li donem aquesta...
Un, dos, tres, botifarra del pagès.
Sabíeu el que havia dit el bisbe? Sí, jo sé. Jo no ho havia sentit. Jo una part. Vaig canviar de canal per variar. Jo hi he llegit. Quan va fer les declaracions? El dimecres. Sí, és una notícia dels diaris d'ahir. Per on ho va fer, això? Per algun mitjà...? No, estava inaugurant una cosa d'aquestes que fan... Ah, d'acord.
La jornada mariana per la família i la vida. Ah. La jornada mariana, hem d'aclarir que no té res a veure amb el senyor Rajoy, eh? Encara que siguin jornades medianes, no té res a veure amb el senyor Rajoy. Bé, anem a les notícies. Va, Núria.
Doncs resulta un fet que ha estat molt comentat avui i ahir també a les xarxes socials. Sobretot entre el públic jove ha estat que una menor de 14 anys ha estat denunciada a la Fiscalia de Menors per una brutal agressió que va fer una altra noia de la mateixa edat davant de l'escola a un centre Sabadell.
I, bueno, resulta que hi havia altres joves que ho estaven gravant i el fort és que ningú va actuar ni les va parar ni va ajudar la noia aquí. No, no, estaven fent el vidrio, ja per la feina tenien, clar.
Diu, segons fons policials, el fet va passar el 26 de febrer. El que passa és que van pujar el vídeo fa poc, llavors per això ara està tenint més ressò, no? Diu, quan l'agressora es va embrancar en una baralla cops i apuntades de peu a la cara i al cap de l'altra noia, a la qual va arribar a arrossegar pels cabells amb presència almenys de dues joves més que no van intervenir per detenir l'agressió.
Diu, enmig dels sanglots de la víctima, que estava arreu de terra intentant parar els cops, una de les amigues li diu Maria, Maria, ja n'hi ha prou, pare, sisplau, que hi ha gent, però l'agressora no va a parar.
Sembla ser que aquesta noia, l'agressora, està en tractament. I tenia antecedents, també. Sí. Home, a veure, jo he sentit un... No sé si era un mestre, un director d'una escola, que deia que això ha passat sempre des de...
a les escoles, que els nanos es barallen i es peguen, i que la resta de companys els queda mirant, i és cert, i és cert. A l'escola, al metro, al carrer... Quantes vegades m'ha passat a mi veure que estan...
Va llançar dues persones i ningú es posa al mig. Ningú es posa al mig. Bé, a veure, jo tinc una mica una vegada, a Madrid concretament, que sí es va posar al mig d'un noi que s'estava pegant amb una noia, es va posar al mig, va intentar parar-ho, va rebre un... Però sabeu qui li va donar els cops? La noia. La noia.
i clar dius que et no deia mai més que la mati la veritat és que a vegades es fa una mica difícil intervindre però arribar al punt d'agafar el mòbil i després pujar-lo a Youtube ja és una mica més diuen que en fons al centre on estudia l'agressora diuen que l'han expulsat després de conèixer els fets
La menor ja tenia un historial conflictiu i se li havia cridat l'atenció en diverses ocasions per mala conducta. Sí, clar, és que és molt dolenta, és molt dolenta. Sí, sembla ser, segons ha dit la mare, que té problemes psiquis i estan tractament. Si és tan agressiva, potser... L'hauria d'estar en algun centre. Potser sí, no? Després, per una altra banda, tenim que la consellera d'Ensenyament, la Irene Rigau,
retreu els testimonis d'haver gravat en vídeo la pallissa de Sabadell en lloc d'aturar-la. Ahir es va posar en contacte amb l'alcalde de Sabadell, en Joan Carles Sánchez, i diu que ha expressat la seva voluntat de contactar amb les famílies, no només aquestes dues noies, sinó també amb la de tots els joves implicats en la gravació per tal de conscienciar-los. Sí, sap, a veure, és que arribar ja a punt de...
Filmar-ho i... Que no s'intervingui, doncs, a vegades... Com dèiem fa un moment, al pati de l'escola quantes baralles no hi ha hagut i l'únic que es feia era mirar com un estobava l'altre. Sí, sí.
I fins que no intervenia un professor. El que passa que en aquell moment no hi havia mòbils per gravar res, ni hi havia xarxes socials per pujar-ho a internet. Exacte, o sigui, el que ha canviat és això, que ara amb un mòbil pots filmar-ho i a sobre entres a qualsevol xarxa social i el pots pensar. Que no està ben fet, que evidentment algú té que intervindre i separar-los, cert, però bueno, la posició dels nanos en aquell moment és mirar. Mirar, mirar.
Marc, l'has trobat? Estàs en ella. Doncs mira, jo llegiré... Tens més coses, tu? Sí, bueno, vull comentar una cosa. Digues, digues. Vosaltres recordeu que el dia passat del Peter Chou, el conseller delegat d'HTC, que va arribar a la reunió, doncs ja han trobat l'home. Sí, han trobat el motorista, que per cert la moto no era verda. Era blanca. Era blanca, una mica d'altòrica. Aquest senyor és coreà, no?
Sí. Sí, clar. És confondre un coreà que confongui el croc amb el... L'home es diu el que el va ajudar Obdulio Herrera. Obdulio. De 53 anys. Sí. Diu que havia agafat la moto perquè veia que el trànsit estava una mica fotut i va agafar la moto de la seva filla. Sí. I mira. Estupendo, no, no, mira.
A més a més, es veu que aquest senyor, que també es dedica al món aquest de la telefonia i tal, té una aplicació que és per malalts de no sé quin tipus i que invertirà el que sembla ser que el coreà aquest li donarà
per pagar-li el favor, ho invertirà tot en la investigació per poder seguir desenvolupant aquesta aplicació o aquest aparell. No sé, no recordo exactament què era. Un amic de l'Obdulio sabia la història aquesta del seu amic i va conèixer els fets, llavors va apuntar en el blog del show amb el nom i el contacte del...
Bueno, mira, està bé, no? Sí. Però, bueno, si havia de, al final, pensar, si em dóna una gratificació, l'utilitzaré jo, ja des del principi li podria haver dit, no? Escolti, miri, que tinc això, eh? I potser l'HTC aquesta li interessa, no? Sí, sí, sí. Però, bueno, en fi. Doncs jo tinc aquí una notícia, diu que el Tribunal Supremo
ha obligat un senyor a pagar una pensió compensatòria de 400 euros al mes a la seva exdona en base al temps que aquesta es va dedicar exclusivament a la família. Sembla ser que l'Audiència Provincial de Madrid li va negar la pensió amb el que va reclamar aquesta senyora al seu exmarit perquè no va apreciar desequilibri.
Però el Tribunal Suprem diu que la dona es va ocupar, després de casar-se, durant 21 anys només els seus tres fills en exclusiva, i després, quan els nens tenien 21 anys, doncs el gran tenia 21 anys, va treballar en períodes curts,
feines de neteja i engediàtic, i es va divorciar després de 38 anys de matrimoni. Aleshores, segons l'audiència, el fet que havia fet feines esporàdiques no li va donar la possibilitat de cotitzar suficient per tenir una pensió més o menys digna i perquè s'havia de dedicar també la major part de la seva vida a cotitzar
a cuidar la família, i que, per tant, era lògic que al marit li passés una pensió compensatòria per compensar, diguem, la pensió de la Seguretat Social, perquè, a més a més, sembla que aquesta senyora té una minusvalia, una discapacitat del 15%. De fet, amb moltes, no diré ara, però fa uns anys enrere, amb moltes sentències de divorci,
quan el jutge determina que l'exmarit, o sigui, que l'home passi, o determinava que l'home passés una pensió a la dona... Hi ha hagut casos al revés, eh? Sí, sí, sí, però vull dir que quan deien això, la coletilla, entre cometes, el comentari d'això era por los servicios prestados. Bueno, de fet, jo recordo que fa molts anys, em sembla que va ser Jules Breiner... Sí...
que quan la seva dona va amenaçar, diguem, que demanaria el divorci, ell va presentar la demanda de divorci abans del jutjat per incompatibilitat de caràcters i demanant una indemnització per los servicios prestados.
No sé com va acabar la cosa, eh? Tampoc sabem quin tipus de serveis hi havia prestat el senyor Jules Roen a la seva dona, però... Hay muchos tipos de servicios. Oh, i tant, i tant. Home, a veure, en aquest cas, no sé ben bé qui era la dona, però sí que és cert que en molts casos d'aquests hi ha una relació home amb una dona o dona amb un home que el que serveixen...
estic parlant del tema del món del cinema, per fer-se un nom, per tenir allò, per aconseguir contractes, i després ja quan som famosillos, diuen, bueno, vas a dir, i te quedes, que jo ja... Ja he aconseguit el que queria. Llavors es podrien demanar, bueno, perdona, tot això ho s'ha aconseguit gràcies a mi, i a partir d'ara... Pagues. Pagues.
Vinga Marc Fa unes setmanes Em sembla que ho vas comentar tu El senyor Zuckerberg Va decidir comprar WhatsApp Per 20 milions d'euros 18 milions d'euros Doncs segons una Ja l'hem tornat a liar Segons una web Jo ja vaig ser jo que vaig dir la notícia
del que comprava. A falta de gastar dinero, segons aquesta web que es diu TechCharts, el senyor Zuckerberg vol comprar drones. Ah, també? També, sí. Exactament, es vol gastar uns 60 milions de dòlars. Ah, bueno, sí. Res, cal dir... No sé què fem, els diners. Doncs els drones aquests els vol comprar per fer arribar internet...
als llocs on no tenen internet. Ah, està bé. Tipus? Àfrica, per exemple, es veu que hi ha 5 milions, no, 5.000 milions de persones sense accés a internet. Però amb l'electricitat per endollar l'ordinador? No, perquè... Sí, aquesta és una altra. No, jo t'ho dic perquè jo recordo l'empresa on treballava i va haver-hi una vegada que van recollir una sèrie d'ordinadors vells i van dir que els enviaven a Àfrica
Jo crec que no. Jo pensava, i on els endullaran? A la palmera? El dron funcionarà perquè són uns avions no tripulats que poden estar fins a 5 anys sense... I si vas amb la tauleta, bé. Podràs agafar... Però, bueno, dius, gastar-te... Aquest home és molt llest, però gastar-te 60 milions de dòlars, el benefici que has de tenir...
O potser ho fa per tindre pèrdues, per no tindre que pagar tants impostos. 60 milions de dòlars, a tu et sembla moltíssim dir 60 milions de dòlars, però tot depèn del que tens. Són 43.600 milions d'euros.
No, home, no. Perdona, és que són 60.000 milions. 60.000. Perdoneu. Ah, vale, vale. És que anava a dir... Però, hosti, aquest senyor, 60.000 milions. No ho sé. Se suposa que vol comprar 11.000 d'aquests vehicles. Que dius, no sé quan surt el vehicle. Home, és que clar, no...
Home, hi ha molts tipus de drons. No, no, però és que, per exemple, jo, hi havia persones, ara no sé, però fa uns anys, que anaven a la Mercedes i deien, quiero comprar el Mercedes 250 HSLHT. Bueno, vale, molt bé. Això, doncs, miri, ha de donar una entrada, per tant, i després, doncs, ha de pagar tant al mes. Molt bé.
I clar, els sis mesos, a l'any, venia els de la Mercedes i diu, escolti, és que no ha pagat res. Vostè diu, bueno, però utilitzes el cotxe. Pues igual, pues igual. Escolta, que ha de pagar els drons. I diu, bueno, ja...
No sé, també aquesta setmana, no sé quin dia va ser, vaig llegir una notícia que no sé si deien cap al 2025. 2025. Em sembla, eh? Demà passat. Hi haurà internet a tot el món i el 90% serà de franc. Sí, sí, sí, a tot el món no, eh?
De tot el món, no, perquè... Allà a la palmera, no. No, no, no, per mi de Turquia. Ja ha dit que el vol tallar. Que això que li posin coses d'ell no li ha agradat. No, no, sí. Tallarem internet. Jo crec que en un continent on hi ha, o sigui, com el d'Àfrica, que hi ha, o sigui, tants problemes de malalties i fam i això, que vingui ara un dron amb connexió a internet wifi, sincerament, és una necessitat que veig en segon termes.
A Àfrica no ho sé, però a Sud-amèrica, que hi ha llocs desèrtics, un amic meu que hi va anar...
Va dir que una de les coses que li va sobtar és que trobaves un lloc desert i que no hi havia res. Allà al fons veies una caseta. Per què no inverteix aquests 60.000 milions que té en lloc de drons per oferir internet? O sigui, en donar altres coses, en oferir un altre servei. Perquè la seva feina és internet. Però el que te deia és que s'aprovaven aquesta caseta, no? Estaven fent escalades i tal, no?
I s'aprovaven aquesta caseta, resulta que aquesta caseta, enmig d'un lloc totalment descampat, era un bar. I a la porta del bar diu, tenemos wifi.
Això on? Sembla que no sé si era a Bolívia o Ecuador, un d'aquests. I ara dius, per què voldran el wifi aquesta gent, no? Sí, sí. Sense anar tan lluny, a mi m'agradaria saber totes aquestes famílies que, per desgràcia, estan la majoria dels membres amatur, el tema de...
Ja no diré internet, però el tema de mòbils, com està dins d'aquesta família. Vull dir que si és cert que aquesta inversió que farà aquest senyor amb els drons es podia dedicar a una altra cosa. Però si la majoria de la gent el que vol tenir és un mòbil i connexió a internet... Però la veritat és que nosaltres mateixos, nosaltres mateixos,
Jo parlo per mi, jo per exemple vaig la majoria dels dies de la setmana a treballar amb cotxe, sí que tinc que dir que quan arribo tinc pàrquing a la mateixa empresa, però a mi em surt molt més barato que fa el transport públic. Clar, sí, sí, tant que sí. No, no, segur, està comprovat, ho tinc comprovadíssim, i per això cada dia vaig més amb transport públic, ara actualment només vaig dos dies a la setmana amb cotxe a treballar.
La resta de dies vaig amb transport públic. Però hi ha molta gent que no vol deixar de fer una sèrie de coses per, no sé, per estalviar o per, no sé... I que es treu altres coses que tu pots considerar que són molt més necessàries, però prescindes d'aquestes coses per tenir unes altres que per ell són importants. Sí, sí. Igual, el tema de tenir internet...
Les prioritats de les persones no sempre són les mateixes. A veure, tenir internet al desert del Sahara, per exemple, amb la tauleta està bé perquè si agafes el Google Maps, diu, vull anar a...
Ojo, eh? És important, eh? Molt, molt. A més, tens que portar una tablet que es carregui amb energia solar. Home, sí. Això sí, clar. No n'hi ha de tablets que es carreguen? Suposo que sí. Home, hi ha acumuladors d'aquests que després pots carregar el mòbil que es carreguen amb energia solar. Sí, sí.
I el desert, la nosia solar, la tens assegurada? Segur, segur. Et rebenta l'aparell. I tant. Bé, ens anem a Madrid. Som-hi. Vinga. La desbarnada.
Ja estem aquí, a Madrid. No sé si és el Mariano, sí? Mariano! Buona nit! Buona nit! La setmana passada vaig haver d'utilitzar els meus poders psíquics. Ah, sí? Com que no hi eres... Bueno, estava sopant. No ho sé. Buona nit, Mariano. Buona nit, buona nit. ¿Cómo estamos? Muy bien, muy bien. Oye, sorprendente, Madrid, eh? Chico.
He leído una noticia, no sé si tú has ido también a hacer la cola esta, pero es curioso ver una noticia que dice que desde el primer viernes de marzo, cientos de miles de personas hacen cola frente a la iglesia del Jesús de Medina Celi para besar los pies del Cristo.
Sí, son tradiciones. ¿Sí? Sí. Pero vamos, yo nunca la he hecho. No la has hecho nunca. No, no, no. Dice que este año pues ha habido suerte porque ha hecho buen tiempo. Sí. Pero que en años anteriores que también había todas esas gente que se pasaba la noche allí delante de la puerta de la iglesia para besar el pie del Cristo. Ahora habían caído heladas, lluvias y tal. Pero que la gente siempre ha ido, ¿no? Sí, siempre, siempre. Es una de las tradiciones que hay. Y bueno, pues sí, pasan
Es como en Andalucía ir al Rocío. Madrid es un poco más ese dentro de la ciudad. ¿Y esta iglesia que está en el centro de Madrid? Sí, en la zona clásica de Madrid, zona antigua de Madrid. Sí, además la mayoría de la gente suele ser gente, incluso gente mayor, pero...
Las nuevas generaciones se siguen apuntando a esta. Se siguen apuntando a esta. Bueno, sí, de hecho dicen que la familia real siempre manda a un representante y que este año parece ser que la representante de la familia real sea la infanta Elena. Aunque ya no pasará la noche. Ya no pasará la noche, no, porque claro, que dice que esta vez se espera que sea la infanta Elena. Y luego dice, durante toda la semana ha habido personas durmiendo allí para ser los primeros en cumplir con su Cristo.
Sí, esos son los fervores religiosos que existen. Son líquidos, aunque yo no lo haría nunca, quiero decir. Yo no creo que hiciera nunca una cola de esas características ni de ninguna otra. No, claro. Yo soy enemigo acérrimo de guardar colas. De hacer colas, sí, yo también. Yo la última cola que hice y porque me obligaron fue para ver el estreno de Superman 1.
Sí. Porque me obligaron, ¿eh? Porque yo cuando vi la cola que había digo, ala, que ya... Yo ni para el cine siquiera, ¿eh? No, no, por eso te digo que ahora que... Bueno, pues ya la darán por la tele, tú. Es más, si yo veo en algún sitio que hay más de tres personas esperando, digo... Ya no me interesa. No sé lo que es, pero ya no me interesa. Pues parece ser que... Ni cola ni para el autobús. Que esta escultura... Bueno, el autobús ya no se hace cola, pero sí se hace espera.
Espera, sí, sí. Pero bueno, antes sí se respetaban un poco. Sí, sí, sí, se respetaba la cola. El turno de llegada. Ahora ya directamente cuando llega el autobús nos hacemos todos los tontos y nos lanzamos como locos. Hombre, yo recuerdo aquí en Barcelona, no sé si en Madrid lo teníais, pero aquí en Barcelona en la calle Valmes había autobuses de dos pisos. Sí. Entonces, como no podía ir... Sí, en Madrid los tuvimos durante algún tiempo, sí. Como no podía ir nadie de pie, solo admitía pasaje mientras hubiera asientos libres...
Salía el cobrador y decía, dos.
Y solo podían subir los dos primeros de la cola. El resto se tenía que esperar a que pasara el siguiente auto. Allí sí que se respetaba la cola, porque como uno intentara colarse, recibía de todos. No había cámaras de teléfono con vídeo, pero si no, también era para filmarlo. Entonces la gente era también más recia en estos... Sí. Entonces no solía saltarse la cola. Era un
Como una especie de... Como cuando vas conduciendo la línea continua, ¿no? Que no te la saltas. Pues igual, una cola era sagrada. Sí, bueno, también es que veníamos de una época en que había que hacer cola para todo, ¿no? La cola para el aceite, la cola para el pan, la cola... En la...
Los tiempos de posguerra y los tiempos de desarrollo prácticamente, bueno, pues el que no hacía cola pues no vivía porque se moría de hambre porque hasta para lo más elemental había que guardar cola. Que guardar cola, ¿no? Y aquello de dar la tanda, quién es el último y todas estas... De todas maneras, yo tengo que decir
que en algunos sitios de Barcelona actualmente, no diré que se hace cola, pero sí se respeta un poco el turno de haber llegado antes. La persona que entra, aquí es lo último, y te lo quedas mirando y dices, hosti, que acaba de llegar.
Sí, eso suele ocurrir mucho, el truco de hacerse el despistado que llega, ah, pues no he visto la cola, ya había 300 personas esperando, ah, pues no he visto. O no sé quién me ha dado la vez. Ah, pero no me la había dado usted, uy, pues llevo un jersey igual que la persona que me la ha dado, ese tipo de cosas. Pero bueno, ya, en el grado de cabreo de los que estén guardando cola, pues puede ser que surta efecto o no.
Y luego lo típico, ¿no? Que estás allí, bueno, esperando que te toque y de golpe y porrazo y dices, señora, que aquí todos tenemos prisa. Se ha de decir que normalmente son las señoras mayores las que se cuelan así sin darse cuenta. Y si eres joven, porque a mí me ha pasado... ¡Ay, perdona! No te había visto. A ver... Hombre, yo tengo que decir que seguramente las 3, 4, 5 o 10 primeras veces...
Puede haber sido que lo hayan hecho sin querer. Si le da el resultado ya a partir de ahí... Ya dice bueno, sí. Pues mira, todo lo más lo que me pueden decir es que me vaya al final de la cola que me han visto, pero bueno. Yo he de reconocer... Avergonzado que yo me pueda sentir en una situación de esas. Que hace ya años, ¿no? Pero, por ejemplo, cuando iba a comprar el pan y estaba la panadería así llena de gente y tal, siempre había algunos... Que pase este joven que seguramente tiene prisa...
A mí incluso me han llegado a decir, no, pensaba que ibas con alguien. No, estoy aquí con las bolsas cargado y estoy esperando porque sí. Sí, no. Pero ya hay una cosa que sí hago generalmente a la hora de pagar en los supermercados. La única con la que no me queda más remedio. Sí, tienes que hacerla por fuerza.
Porque si quiero salir de allí con las cosas que he cogido, pues tengo que pagar. Pero siempre... Si detrás de mí hay alguien con una sola cosa... Sí, siempre hay que dejar pasar. Pues pase usted, señor o señora.
que para eso no le voy a tener aquí diez minutos esperando mientras yo descargo y pago. De todas maneras, la cola del supermercado, yo cuando alguna vez la he tenido que hacer, siempre tengo el ojo puesto en la caja de al lado, que es donde no hay cajero. No vaya a ser que de golpe y porrazo aparezca una señora con bata azul y quite la cadena para hacer un...
Si hay más de tres personas, te abren otra. Que es la frase de... En orden como está en esta caja, se ponen... Y siempre hay la cuarta o sin quinta, señora. Hace la... La cobra. Y dices, perdones, señora...
¿Ha dicho algo? Luego hay las famosas cajas rápidas, menos de 10 artículos. Y ves al hombre o mujer que llega y dice, coge una cosa, la deja allí y se mete la caja rápida. Esas cosas son habituales, además.
Bueno, son cosas, son otro tipo de colas. Pues tengo otra noticia de Madrid que no tiene nada que ver con las colas, o sí, porque es curioso, porque una banda de encapuchados asaltó una tienda situada en la calle Marcelo Usera. ¿Me la ubicas? Sí.
En el barrio de Usera, zona obrera del sur de Madrid. Bueno, pues esto debería ser, por lo visto, seguramente la tienda de un oriental, ¿no? Pues se llevaron un botín de 87.000 euros, cuyo...
Para detrás asaltar una tienda especializada en tecnología, Marc. Sí. Pero lo curioso, dice que cinco sujetos encapuchados con guantes entraron en el comercio regentado por hindúes. No eran orientales, eran hindúes. Entraron por el portal de vecinos de al lado. Sí. Reventaron la puerta...
Ya sabéis que hay escaleras que tienen una puerta que ahora tiene. Pues reventaron las cerraduras de la puerta que daba la escalera y entraron al local. Desactivaron la alarma, pero no se percataron que además de la alarma había una cámara de vídeo. Por eso se ha podido hacer un poco la reconstrucción de los hechos. A las 2.40 de la madrugada...
entraron y a los 10 minutos se marcharon con algunos objetos. Objetos de alta gama. Justo una hora después, a las 3.40, regresaron con grandes bolsas que llenaron con productos más caros. Emplearon unos 20 minutos aproximadamente, a las 4.50 volvieron y en 10 minutos armaron con las últimas mercancías que les interesaban.
Se llevaron, pues, como digo, más de 80.000 euros en tabletas, portátiles, móviles, videocónsolas, Playstation. ¡Qué barbaridad! 80.000 euros en estos artículos, medio millar de videojuegos, todos de última generación, así como unos mil relojes y discos duros.
Hay que sumar otros 6.500 euros en efectivo que había en la caja de la tienda y 300 euros que tenían preparados los propietarios, los hindúes, para poder dar cambio.
Vamos, dejaron algo en la tienda. Sí, eso me... Curiosamente, claro, cuando llegaron los dueños, que nos han robado, y la mujer del dueño... No, mejor dicho, no fue cuando llegaron a la tienda, sino que la mujer del dueño, y por eso dio aviso a la policía...
Tenían una cámara conectada con el ordenador de casa. Y entonces la señora, que dice, a ver qué pasa en la tienda, conectó la videocámara y a través del ordenador pudo ver la última fase. O sea, ya cuando ya prácticamente... ¿Y no dio la alarma la mujer? Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, dio la alarma. No, pero un local con tanto dinero invertido, ¿no tienes una alarma que cuando te abre la puerta fita... La desconectaron.
Pero vean, porquería de... Hombre, no, yo supongo que la alarma, quiero suponer que la alarma la tendrían puesta en la puerta principal, no en la de la... Depende de si las alarmas son solamente alarmas de... De abertura de puerta. O son alarmas volumétricas. O si son detectores de presencia volumétricas internas o de calor.
El hecho es que la señora vio a través de su ordenador que estaban robando la tienda, dio aviso a la policía, pero cuando llega la policía ya los capuchados habían terminado su... Su tarea. Su tarea y se habían ido. Y como iban con capuchas, por mucho que estuviera filmado, pues no los han podido reconocer de momento. Pero ante la efectividad de la policía española y sobre todo de la policía madrileña, yo estoy convencido, Mariano, que dentro... Los acabarán pillando. Los acabarán pillando. Sí.
Yo creo que sí. Muchas veces parece imposible cuando dicen, no, no tenemos pista, ya están a punto de pillarlo. Seguramente, seguramente, pues no por ese barrio, sino por otros barrios. Yo lo que no entiendo, me has dicho que es un barrio obrero de Madrid. Sí, es un barrio en la zona sur, muy cercano a la zona de Vallecas.
Claro, tener más de 80.000, dentro de una tienda de este tipo de barrios, más de 80.000 euros en tabletas, portátiles, móviles, videocónsolas, Playstation y videojuegos de última generación... Bueno, a mí, yo entiendo que 80.000 euros son muchos euros, pero...
Realmente en artículos electrónicos habría que ver si es precio de compra, precio de venta. Si es una forma de pactar con la compañía de seguros. ¿Qué puede valer una Playstation?
Pues no lo sé, generalmente. En venta público 300 euros o por ahí, una grande de estas. De las últimas sí, 300, 500, 600, es que según la versión que sea. Pero bueno, 600 euros que tengas 10 ya son 6.000. Tablets, como tengas un iPad ya son 600. Si tienes de una de cada modelo ya se te van otros 10.000 euros. Los videojuegos.
A 89 y 100 euros cada juego. Eso es. Y smartphones que tengas unos cuantos y hasta ahí. De todas formas, hay que decir que las tiendas recentadas por hindú suelen ser tiendas de electrodomésticos, artículos de electrónica. Más económicos. Más económicos, sí. Aquí se hicieron, por lo menos en Madrid, durante una época había tiendas que eran de decomisos, que llamaban,
que eran donde todos los artículos electrónicos que captaba la policía en las fronteras, que no podían de alguna forma demostrar el origen de ellos, iban a parar a estas tiendas y los vendían para, al final lo que sacaban era para la tienda pública. Con el tiempo todo esto, con la apertura de fronteras y todo esto,
Estos artículos dejaron de venderse en estas tiendas de descomiso y aparecieron los hindúes. Los hindúes con sus tiendas de... Con sus tiendas de artículos electrónicos baratos, pero, vamos, marcas importantes no creo yo que tuvieran. Eso sí, como las tienen abigarradas absolutamente de... Sí, tienen los escaparates, por lo menos han invertido en los escaparates llenos de... Sí, pues es posible que 80.000 entre despertadores, relojes, los...
Cualquier cosa sí tienen... Hombre, no tienen el valor seguramente. Aunque tengan alguno...
que pueda tener cierta calidad, pero vamos, generalmente no suelen ser cosas de mucha calidad, aunque sí tienen muchas. No, además que por tal y como pone la noticia, ahora no lo aclara, pero me parece que como que no hubiesen vaciado la tienda, sino que en estos tres viajes se llevaron lo que realmente les interesaba. Es que hay algunas que no son muy grandes en cuanto a tamaño, pero otras ya empiezan a ser, pues verdad, casi verdad, iba a decir centros comerciales, no tanto, pero vamos, verdaderos hipermercados de...
que tú entres en una tienda de estas y ves pasillos y estanterías llenas de cosas, sí, sí además que tienen de todo, o sea, tienen portátiles tienen fundas, tienen relojes sí, sí, sí de todas maneras, bueno, si ahora estos días vas por Madrid y se te acerca uno diciendo tengo tablet, tengo móvil ya sabes que son de la tienda esta de la calle además nunca tienen nombres exactamente iguales no
Son parecidos, incluso los logotipos son parecidos a las marcas premium, por decirlo de alguna forma, pero nunca son exactamente iguales. No, bueno, yo no sé si en Madrid la habéis tenido. Aquí en Barcelona hicieron una exposición de... ¿Cómo se llaman? Sí, de falsificaciones. Réplicas de marcas. Y era curiosísimo, porque en la exposición te ponían el original, de una cafetera...
que ponían el original y la copia. Y eran exactamente iguales. El logotipo variaba el nombre, nada igual una letra, pero que era exactamente igual que el logotipo del original. Era una exposición muy curiosa la de las falsificaciones. Incluso el artículo fuera mejor. No sé si mejor... Un cuñado mío tuvo un reloj
que compró en un viaje a lo largo y ancho de este mundo, no era original, era una marca, una réplica de un reloj de muy conocidísima marca y le ha estado funcionando durante más de 10 años sin tocarlo. Cuando lo llevó a arreglar le dijeron, oye, el reloj no es original. Dicen, no, no, sí, ya lo sé. Sí, ¿para qué lo quiero original si es de mefada de coña? Claro, le limpiaron no sé qué y se lo devolvieron y lleva otros 10 años con él, es decir, prácticamente toda la vida, ¿eh?
Sí, sí. O sea, que en algunos casos las réplicas no necesariamente son malas, hombre, son réplicas. Son réplicas, no, no, a ver, claro. Y no es algo que haya que fomentar, pero... El problema son los de los derechos, de los royalties y todo esto, o sea, no es porque el producto sea malo. Lo mismo que de vez en cuando lees noticias, supongo que en Madrid igual, ¿no? Pues en una redada por la policía en las tiendas de no sé dónde han encontrado camisetas falsas del Barça.
Son exactamente iguales que las originales. En todo llevan el logotipo de la Federación Española de Fútbol, de la Liga de Fútbol Profesional, de la marca que fabrica las camisetas del Barça. Están muy bien hechas. La del Barça, la del Madrid... Todas, todas. Son exactamente iguales que las originales, más baratas, porque lógicamente no tienen que pagar una serie. Pero están muy bien hechas por una razón, porque cada día los originales en cuestión de confección se realizan en los mismos.
En los mismos sitios que hacen las falsificaciones. Es que es lo que iba a decir yo. En Turquía, en Istambul concreto, hay muchos talleres que trabajan para las grandes marcas y hacen copias de los bolsos que se hacen y que son los que se venden en el Gran Bazar. Durante tres horas producimos los originales y durante una hora... Producimos las copias que son lo que realmente vendemos.
Eso es, y con lo que ganan dinero. Y con lo que ganan dinero. Y luego los que podemos ver en cualquier sitio, que no tienen nada que ver en este caso con lo que ha dicho Miquel, que son los del Tom Manta, que son los que no vienen de Estambul, los artículos vendrán de un poquito más cerca seguramente, pero que ahí ya se les empieza a notar un poco más... Sí, ahí se nota totalmente incluso el material, la materia prima, que no es de una calidad, ya no diré ni media, ni media.
No, no, no. Yo he visto por la calle... Yo que no entiendo mucho de estas cosas y de verdad que no entiendo mucho de confecciones ni de...
Pero vamos, hay algunos que simplemente les echas un vistazo y ya dices, uff, qué fatalidad. Hombre, yo nunca he comprado nada en un Tom Manta de estos. Yo tampoco. No, yo tampoco. No, es muy curioso. No, no, no. Es muy curioso. Otras cosas puedo haber hecho, pero en el Tom Manta no. No, no, no. Yo he comprado una réplica de un reloj y, de hecho, el que llevo es una réplica de un reloj, no es... Hombre, yo te puedo decir, hablando de Tom Manta, que sí, vi una vez en milanóvelas del Trump
Dos negros con su manta de esa que luego estiran las cuerdas y se alargan. Y bueno, pues se acercaba la policía, el grito no sé qué, uno de ellos estiró de la cuerda pero con tan mala suerte que eso le estiró de un lado de la cuerda y todo lo que tenía en la manta pues se le cayó al suelo.
¿Sabéis lo que ocurrió? La gente se lanzó como loco a coger las cosas no para devolvérselas al negro. Para quedárselas. Hombre, yo tengo un amigo que compró una vez una película, no sé, una película del James Bond, que tendrá dos o tres años, no sé exactamente cuál era,
Y era... No se podía mirar, vaya. No se podía mirar. Tess screen. Tess screen, sí, correcto. No se podía mirar. Desde luego la película era la que decía seguramente la carácter también fotocopiada. Sí, sí, sí. Yo recuerdo en un sitio donde hemos ido a comer tú y yo bastante a menudo
Cuando trabajábamos juntos Sí Ahí en la calle Bejar Sí Siempre venía una japonesa Sí Vendiendo películas De una china O china Era amarilla Yo no tengo capacidad de distinción Vendiendo películas Sí, sí, sí A saber lo que se vería de allí Sí, sí
Es un negocio a extinguir ya directamente por la piratería directa de cada uno a través de Internet. Es decir, esa piratería masiva a través de Internet. De hecho, si tú ves a estos negros que hacen Tom Manta, cada día hay menos que vendan películas o músicas y lo que venden son bolsos, plumas. Bolsos, plumas.
Gafas, relojes. Bueno, las gafas que es muy curioso porque los cristales son de plástico, no son de cristal. Lo que pasa es que la gente compra tal, se las lleva y luego cuando llega a casa tal. Y eso es muy malo. Sobre todo las de sol. No, no, no filtran absolutamente nada. Pero bueno.
Y son en un momento dado que te pueden fastidiar incluso la visión, la retina, todo, te pueden hacer un efecto lupa, porque son malas, malas, malas, malas. Pero mira, hablando de pirateo... Y aconsejo que cualquier persona que quiera comprarse unas gafas de sol sean... Que me pregunte que le diré dónde puede ir.
Porque se está jugando el poder ver bien las películas que más le gustan. Pues hablando del pirateo me hace gracia porque yo soy abonado a una de las plataformas estas de fútbol. Y ahora últimamente durante la retransmisión del partido ponen un anuncio. Dicen si estás pirateando este partido estás perjudicando a tu equipo. Claro.
Ya, claro, en principio ya cuando lo veo digo, no, yo soy de los gilibertos que no piratea, sino que paga religiosamente su cuota. Pero claro, también pienso, igual el que está pirateando no está viendo a su equipo, sino que está viendo a su equipo contrario y por eso quiere perjudicarle. Es a saber, ¿no? Claro, hay pirateos endémicos, es decir, hay algunos pirateos que se va corriendo la boda hasta que aquello es una...
una ola imposible de parar todo el mundo tiene un amigo que te dice cómo ver o cómo hacer no sé qué con lo cual al final lo acabas haciendo ves que funciona y dices anda que bien
Pero yo te tengo que decir una cosa. Yo decidí abonarme a esta plataforma porque me gusta el fútbol. No solo veo los partidos del Barça, sino veo otros porque, repito, me gusta el fútbol. Y un amigo mío me dijo, no, yo no, yo lo miro a través de la no sé qué, no sé cuántos, ya verás, ven a casa. Porque además conecto el ordenador, lo conecto al televisor y una pantalla grande.
Y fui. Y sinceramente le dije, mira, perdona, pero es que a mí me gusta el fútbol. Ver unas sombras corriendo en medio de unas rayas y con una cosa que parece ser que es un pepino y no es la pelota...
Tienes que hacer un ejercicio de imaginación en algunos casos. Desde luego, si te gusta algo... Si te gustaba una cosa, vale la pena invertir. Yo recuerdo un amigo que en la época que el Canal Plus se sintonizaba y necesitabas un decodificador, pero que la emisión era a través de una emisión normal, lo veías con rayas...
Bueno, pues este amigo mío se dedicaba a ver las películas porno codificadas. De esos había muchos, ¿eh? Bueno, es que decía que las veía muy bien. Estupendamente. Y luego necesitaba gafas que compraba en el dogma. Sí, claro. Es que había fumado. No sé, no lo sé. No lo sé, porque yo recuerdo que, claro, cuando ponía el Canal Plus...
Es que era imposible. Es que intentar ver una emisión codificada es imposible. Es totalmente imposible. Salvo que te hayas tomado un Prozac o algo, no sé. No, no. Había gente que decía, no, no, si vas cerrando y abriendo los ojos. Por tanto, a ver, que de todo hay en la viña del señor.
No, no podemos... No somos quién para juzgar, Mariano. No, no, no, en ningún caso. No. En fin, que nada, que te dejamos que disfrutes del fin de semana. Espero, que por fin parece que va a ser un poco de buen tiempo. Eso dice, eso dice. Ya veremos, por lo menos que haga sol. De momento, sábado y domingo vas a tener un buen fin de semana, según nuestro hombre del tiempo. Luego bajarán un poco las temperaturas, pero el anticiclón hará su trabajo dignamente.
Yo mientras vaya llegando poquito a poquito la primavera, ya me conformaré. Nada, faltan 15 días, chico. Por eso, por eso. Mientras vaya llegando... Y con lo rápido que pasa el tiempo... Sí, dentro de poco ya estamos en verano, o sea que... Fíjate que dentro de poco a las 7 serán las 8.
Hombre, de hecho, ya se ve, yo lo veo cuando voy a trabajar, que antes entraba de noche profunda y cerrada y ahora ya empieza a entrar de día y todavía no han cambiado la hora. Pues dentro de poco... Cuando cambien la hora ya directamente volveré a entrar de noche durante unos días, pero eso sí, las tardes serán largas, largas, largas. Sí, sí. Mira, Mariano, nos volvemos a oír la semana que viene. Muy bien. Buenas noches. Adiós, adiós. Adiós, adiós.
La desbarnada. I tenim el doctor Barambio també avui. Avui la cosa va... Va rodada, va rodada. La faula. Bona nit, doctor Barambio.
Estàs una mica lluny del telèfon, apropa't una mica? No, no, estic molt bé. Ja em diu aquí el Jordi que no era cosa teva, sinó que era cosa d'ell. Reconeix els seus errors i és un noi digne d'admiració. Molt bé. Bé, no sé si tens alguna cosa de comentar.
Sí, podria comentar alguna cosa, però em sona, per la manera de dir-ho, que tu sí que la tens. No, senzillament, a última, no, és una cosa... A última hora, abans de venir aquí, estava mirant la televisió, el programa 24, Tele24, aquelles que et donen notícies, sempre van donar la mateixa notícia, però que durant quart d'hora, mitja hora, si la pots veure, perquè són notícies que encara no són. La funció d'aquestes magazines, que tu posis un tu posis,
No de lo que passa, sinó de lo que et volen. Una de les notícies que treien era que, segons la societat espanyola de contracepció, en cas que s'aprovés la nova llei del senyor Gallardón, el 80% dels avortaments que es fan avui dia serien il·legals. Bé... M'han semblat una mica exagerat, però li preguntaré a l'Aran. Això és una manera... A veure...
Mira, precisament estic... M'han demanat, us ho dic per si voleu vindre... Sí, el dia 20. El dia 20 tinc una xerrada sobre aquest tema, no la teniu aquí de senyor. Sí. I... Bueno, és un... És una de les coses que tinc... L'estic elaborant en aquesta xerrada i és una de les coses que tinc en el cap, diguem, a aclarar. És a dir... A veure, la legalitat de les coses...
no la fa exactament la llei, encara que sí, sinó que la fa l'esprit de la llei. L'espíritu de febrero. Sí, l'espíritu de febrero. Les lleis tenen espirit. Sí, sí, sí. I a l'espírit normalment es marquen el preàmbul de la llei, que encara que no és vinculant, explica per què es fa la llei. Per què es fa la llei, sí. Això és l'espirit de la llei. Les lleis d'avortament...
si tu no vols que la gent avorti, no hi ha una llei d'avortament, hi ha un codi penal... La prohibeixes i ja està. Sí, i a més a més no la prohibeixes amb una llei d'avortament, la prohibeixes amb el codi penal. Amb el codi penal, punt. Per tant, com que l'avortament ha d'estar prohibit amb el codi penal, perquè si no, cabria la possibilitat d'obligar a les dones a avortar, per tant, això ha d'estar amb el codi penal, quan fas una llei perquè es pugui avortar,
sempre fas una llei que, com totes les lleis, té interpretacions. Clar. El problema de la llei aquesta... Jo també ho he dit aquí, precisament, aquest matí, en un programa que es feia a un motiu del Dia de la Dona, això. Aquí a Sant Jus que ho he dit. La llei aquesta que pretenen fer ve a ser la llei que teníem en el 85. Això és el que jo més o menys tinc entès. Ve a ser la llei que teníem en el 85...
Però, bueno, salvant algunes coses que no els agradaven el 85 o que ho pretenia. A la llei del 85, per poder avortar per malformació fetal, necessitaves que dos metges diferents del que ho practicava i tal, certifiquessin que hi havia una malformació fetal. Bé, doncs hi havia dos metges que firmaven i ja està.
I en el cas de risc per a la salut psíquica, que ara la malformació fetal no existirà, però si existirà el risc per a la salut psíquica, segons el que proposen aquesta gent, necessitaràs dos psiquiatres, que no siguin els que ho practiquin ni siguin de la mateixa empresa. Ja. Molt bé. Però seran de l'empresa que està al davant. Sí, clar. O sigui, la llei aquesta que estan proposant, el problema...
Bàsic no és si les dones podran avortar o no, ni si seran legals o no. El problema és que la dona haurà perdut un dret. O sigui, la llei actual li dona a la dona el dret a decidir ella... Si vol o no vol continuar amb el braç. Si vol o no ser mare, en el cas d'estar gestant, clar. Sí, no, clar. I l'altra cosa, l'altre aspecte,
és que crea una situació de, diguem-li, inseguretat jurídica al professional. Perquè no serà si... Quina serà la interpretació? Sempre pot donar-se el cas, i això es va veure, i per això es va canviar la llei del 85 al 2010, es va veure amb el cas Morín i amb el cas de Isadora de Madrid, que una...
diguem, una denúncia, el que se'n diuen litigis estratègics, una denúncia que posava en dubte si la crítica del doctor Morín o si la crítica deixadora estaven fent o no un ús inadequat del text de la llei, obligava a un tercer, que en diem jutge, a verificar-ho. I això, clar...
Es pot fer d'una manera o d'una altra. Tu penses que és una denúncia que no es va passar aquí a Barcelona, que m'ho conec molt bé, com sabeu, perquè vaig ser pèrit del judici, doncs va ser una denúncia a la Fiscalia. Ni siquiera a un juzgat, a la Fiscalia. La Fiscalia s'ho va creure o li va semblar que allò era possible...
constitutiu de l'elit, ho va passar a un juzgat i al final la jutja va ordenar a la Guàrdia Civil... Que en tresa i agafés proves. La clínica no la van tancar, la clínica es va tancar, però no la va tancar la justícia. Però es va crear ja un problema entre el personal i tot això, i al final aquesta clínica va desaparèixer.
Els metges en van anar a la presó, van sortir amb llibertat condicional, i tres d'aquestes persones, un metge i dues infermeres, doncs es van estar tres mesos en presó preventiva, hasta que l'audiència provincial li va dir a la jutja que ja estava bé. Que ja els havia retingut massa temps. Sí, que no calia que estigués allà. Bé, llavors, això és el que pot tirar enrere a professionals, entens? Sí.
Llavors hi haurà una sèrie de professionals que diran, com es deia en la llei del 85, tot el que no quedi específicament, claríssimament marcat en la llei, jo no ho faig. Ja, perquè queda a la decisió del jutge si és delicte o no és delicte. Llavors no són legats. Així ja passava en la llei del 85, que feien els hospitals, que només feien aquelles que realment la llei deixava claríssim que es podien fer
com era la malformació, i el cas del SIDA, perquè el SIDA no està contingut a la llei, però sí va haver un dictamen del Tribunal Constitucional que ho va dir-ho, doncs aquests dos casos, els metges públics, per posar un exemple, no tenien inconvenient fer-ho. I sabeu com li deien? Iles. Iles és interrupció legal de l'embarazo. Ja. Que jo vaig protestar un milió de vegades per això, és a dir, vosaltres diuen les vostres il·les,
esteu donant a sospitar que les altres no són legals. No són legals. I si no fossin legals, jo no tindria una porta oberta al carrer...
ni ho anunciaria al metro de Barcelona. Com ho anunciava en aquell moment. Perquè, clar, tu no agafes i dius, vendo cocaïna, calle tal, número tal... Bueno, hi ha algú que sí que ho ha fet, eh? Sí, sí. Va, doncs suposo que ha durat dos dies, jo vaig durar molts anys. És més, a mi també em van denunciar conjuntament, quan van denunciar el doctor Morín, també em van denunciar a mi. Els mateixos. I a Pombo i Platillo. Vos ser cristianos. Sí, el senyor Miró Iardevol va fer una roda de premsa dient...
que o jo li explicava amb què em basava jurídicament per fer interrupcions d'embarats fins a les 26 setmanes, i després de les 26 setmanes si hi havia un risc per la dignitat de la vida dels futurs nassidurus, cosa que vaig dir en públic a Roma, en un congrés internacional, i el senyor, basant-se en el que jo deia, considerava que jo estava fent un frau de llei. Llavors em va fer una roda de premsa dient que si no li explicava bé
em denunciaria. I jo li vaig contestar amb una altra roda de premsa que no li pensava explicar res. Però li vas explicar bé. I òbviament em va denunciar i la fiscalia el va engegar a vida. Va considerar que no hi havia causa. No, el que passa és que només hi havia... Exacte, perquè era una cosa que jo havia dit. Però en el cas del doctor Morín hi havia, a més a més, aquella famosa grava
oculta de la televisió danesa i amb tot això van muntar un sidral això és el que ha vingut a dir la ciutat espanyola que no seran legals és a dir, no quedarà claríssimament especificat en la llei que les dones roses, morenes altes, baixes, grossonetes i primes poden abortar però la llei sí que segons l'estan plantejant sí que dirà
Que si la situació d'aquell embaràs li causa a la dona un risc per la seva salut psíquica, doncs si algú ho certifica, en aquest cas dos psiquiatres, després ja veurem en el tràpid parlamentari si aquests dos psiquiatres es convertien en un. En un, i si no caldrà que sigui psiquiatre, que podria ser un psicòleg? No, no pot ser un psicòleg. No pot ser un psicòleg, no. No, estic totalment d'acord, eh? No, perquè es basa en si hi ha psicopatologia, i un psicòleg no es metge. No, no, ja, ja, no. No pot decidir si hi ha psicopatologia.
Bé, doncs ja està. Tornem a una llei igual del 85. Jo vull recordar-li amb tots aquests senyors que amb la llei del 85 venia, no solament les espanyoles podien avortar sense cap problema, sinó que venia a mitja Europa. Avortar que ells, si és cert. Perquè tenien lleis, diguem, fetes en els anys 70 i, bueno... Que eren més restrictives que la que es va fer, que era el 85. Exacte, que la que hi havia aquí a Espanya. Sí, sí.
Llavors, ara sí que, en aquesta llei que proposen, sí que el supòsit de salut psíquica sí que li posen 22 setmanes de límit, no com amb la del 85, que no tenia límit de setmanes, el que passa és que ja veurem aquestes setmanes què són, perquè no és el mateix, setmanes de menorrea, setmanes de gestació, setmanes de fecundació, les setmanes tal com les mereix l'OMS, tal com les mereix Rita la Cantona. Això, en teoria, s'hauria d'aclarir en el reglament.
Però clar... Això hauria d'anar com a mínim al preàmbul de la llei. O al preàmbul de la llei. Perquè quedi clar, hauria d'anar al preàmbul de la llei. Però bueno, si van al reglament, ja estaria bé. Però els francesos, els alemans, ho tenen incorporat al text, al corpus de la llei. Sí, no, que seria l'odiògic. I quan diem setmanes, ens referim a això. Que es mereix així. Això, com ja hi he explicat,
I vosaltres igual recordeu, quan jo vaig assessorar a la ministra IDO amb la llei del 2010, doncs vaig ser jo el que em vaig empenyar en que es posés setmanes de gestació, perquè la gestació comença quan finalitza l'anidació. És a dir, 21 dies després del primer dia de l'última menstruació. Per tant, ara també s'està fent un frau a les dones, a les dones que...
que la llei diu que poden avortar per voluntat pròpia fins a les 14 setmanes, com que per inèrcia se li ha aplicat 14 setmanes de menorrea, o sigui, comptant des del primer dia de la menstruació, quan la llei diu 14 setmanes de gestació, que serien 17 setmanes de menorrea. Ja. I en canvi no s'està fent. Per la qual cosa les dones, i ho vaig proposar i ho he dit un milió de vegades, les dones i les associacions de dones i les de feministes i totes aquestes dones que estan cridant ara pel carrer...
Doncs no sé per què no van cridar quan no se'ls ha donat el que la llei diu. I clar, les 22 setmanes que es van posar a la llei del 2010 no eren 22, eren 25. I fixa't-hi bé que la setmana té 6 dies. Per tant, són 7 dies. Són 17 setmanes i 6 dies, o 25 setmanes i 6 dies.
I això per què es va fer? 17 setmanes i 6 dies són 18. 18 menys un dia. Per equiparar-ho la voluntarietat a les lleis nòrdiques i per indicació equiparar-ho a la llei inglesa i a la llei holandesa. I després la pràctica, els acords, els concerts i tal, no hi ha hagut manera que es considereixin les setmanes així.
I, a més, una crica de Madrid que va aplicar la setmana de gestació ja va tindre un problema legal perquè també algú el va denunciar perquè després s'aclarés si realment no estava fent dintre la mà de la llei o no. Bé, doncs ara veurem amb la llei del senyor Gallardón què em sentiu.
Sí, sí, sí, clar, i clar, estem atents de tot el que dius. No, no, no. No respirem, no respirem. No em contradieu amb res. Jo crec que vols que t'ho veus a dir. Bé, doncs, el cas és que la llei aquesta que proposa ara d'aquest moment el senyor Gallardón i que després de passar el trànsit parlamentari...
O no, ja veurem, igual... No, és el que t'anava a dir, això ha de passar un tràmit parlamentari, pot haver-hi esmenes... De moment és una proposta de llei, això encara no ha arribat al Parlament. Exacte, encara no ha arribat i pot haver-hi esmenes i després hi haurà la votació... Però hi pot no arribar al Parlament. Hi pot no arribar, exactament. Llavors, suposant que arriba el Parlament i en el tràmit parlamentari se li facin esmenes el que sigui, al final ja veurem el que queda...
I, perdona, Santi, que mentre aquesta llei no arribi al Parlament, sigui tramitada, sigui aprovada i es publiqui en el boletí en el BOE, continua vigent la llei anterior. Ara, sí que ha servit aquesta llei per una cosa, o sigui, tot aquest enrenou ha servit per una cosa. Una cosa, que jo crec que està interessant, que és que se n'ha parlat, o sigui, això ha anat una llarga tant de temps, que sí, que la presento el mes que ve, que el mes que ve, que l'altre, que l'any de Nadal, que l'any de Santa, que hem estat dos anys així,
que ha fet córrer molta tinta i jo crec que ha il·lustrat bastant a la gent, m'entens? Per exemple, hi havia molts metges que creien que amb la llei del 2010 podien fer avords a casa seva. Què dius ara? Sí, sí, això me n'he trobat. Metges, no dic noms, amics meus, gent de reputació, i que a més a més,
es guanyen la vida a la mar de bé i no tenen per què anar a fer un avortament, sinó que ho feien per ajudar el seu pacient, que és el que fan tots els metges. Que em trucaven i em deien, escolta, és que tinc una pacienta que li estic fa 4 o 5 dies que li estic donant pastilles d'aquelles i no m'avorta, no l'envio. I clar, jo li deia, escolta, saps que el que estàs fent és un delicte que et pot portar 3 anys a la presó i 6 anys d'incapacitació professional?
No fotis. Per fer un avortament s'han de complir una setmana de requisits legals. Per començar, li has de donar a la dona una documentació que no la marques tu, la marca l'autoritat sanitària que la competem. T'ha d'afirmar conforme... El consentiment. No, el consentiment no. T'ha d'afirmar conforme tu li has donat la informació que l'autoritat sanitària ha decidit que ha de llegir-se.
La dona ha de recapacitar 3 dies sobre aquella informació, sobre la que li has donat. Per exemple, es diu, clar, això de que les dones han de recapacitar 3 dies, però tu creus que la dona, quan demana un avortament, no ha de recapacitat? Sí, hi ha de recapacitat, clar que ha de recapacitat. Però la llei diu... No ha de recapacitat sobre el que l'estat vol que recapacitzi. Llavors, després d'aquests 3 dies, 3 dies naturals, que són 4, eh?,
Llavors, el dia que tu li dones no és el primer dia, el dia següent és el primer dia. I si li dius en divendres comença el dilluns? No, si li dius en divendres comença el dilluns. Home, perdona, dissabte i dimensi és festa. Sí, però... Per això no? Els temps de reflexió són vàlids. Ah, bé. Clar, si la jornada de reflexió la posumen a fer dissabte. Si tu ho veus, tu ho llegeixes, llavors tens que recapacitar 3 dies sobre allò. I després d'aquests 3 dies de recapacitació...
doncs tu ja pots avortar. Per tant, has de presentar el paper aquell que va firmar i que porta un cello i una data i tota la pesca, tot allò ho has de presentar. I, per una altra banda, a més a més, la dona t'ha de firmar un consentiment informat i has de donar una altra sèrie d'informació de la tècnica que emplearàs, no sé què, no sé què, i ho has de fer-ho en un centre que estigui acreditat, o el teu despatx està acreditat, no, doncs ja ho estàs fent en un lloc que no pots, m'entens? O sigui, vull dir, ets un delinqüent? Ostres...
Ara hi ha gent que s'ha enterat. I, a més a més, jo crec que és correcte, perquè el fet de tindre una titulació de metge no vol dir que sàpigues fer avortaments, com tampoc vol dir que sàpigues fer parts. Exacte. Ni diagnosticar una grip. Bé, diagnosticar una grip... No ho sé, eh? Perquè són símptomes que estan en els llibres. Sí, sí, sí. Però una cosa és això i una altra cosa és operar una vesícula. Per exemple...
que ja és FP, és FP, és formació professional, però l'has de tindre, o sigui, tu has de saber que hi ha d'agafar un pintorís, com es talla, com es curs, una sèrie de coses que s'han de, bueno, per fer una introducció en barats també, i per això es demana que es faci a centres que estiguin acreditats per estar segurs que es reuneixen unes condicions, etcètera, etcètera. Llavors tu, si el que fas és donar-li a la senyora...
Bé, aquest és el tema. Per tant, la societat espanyola de contracepció, de la qual jo soc membre, i que els conec molt bé, el que està fent és fer el caldo gros, que és el que estan fent ara. Sí, sí, sí. Dient, no, les dones en tenen que anar fora i tal i qual. Doncs no. Amb la llei del 85, no solament les espanyoles no se'n van tenir que anar, que tinc les xifres de la caiguda
d'espanyoles a Holanda, per exemple, les xifres les he vist mal. Ha passat un número extraordinari. No, no, si inclús les de fora d'Espanya venien aquí. Exacte, i les de fora venien aquí perquè, per exemple, les franceses fins a les 12 setmanes ho tenen fàcil, però després a les 12 setmanes ho tenen molt complicat. De fet, les franceses continuen venint aquí. I les italianes igual. Les delgues, per exemple, se'n van a Holanda. Ho tenen més a prop. Ho tenen més a prop.
I després hi ha les polaques, per exemple, que ho tenen molt complicat, perquè té una lliç que és molt difícil, doncs se'n van a Alemanya i se'n van a Inglaterra.
Molt bé, Santi. Que aquesta és l'altra cosa. Això sí, si ho compliquen, pot acabar passant. Que una dona dius, mira, té que anar un cicat, i l'altre, l'altre... Me'n vaig a França. Demà, exacte. A França no, perquè a França només poden avortar les franceses o les residents. Però és que no, m'agafo un low cost i me'n vaig a Londres. Em vaig a passar el cap de setmana a Londres i torno a avortar. Sí, sí, senyor. Santi, ho hem de deixar aquí i la setmana que ve continuarem amb el tema. D'acord. Vinga, bona nit. Bona nit. Bona nit.
I aprofitem, ho diem ja avui, però tornarem a dir el divendres que ve, que el dia 20... El dia 20 de març a les 7 i mitja. A les 7 i mitja a l'Ateneu. A la sala Piquet. A la sala Piquet de l'Ateneu dels Anjos hi haurà una conferència del doctor Valàmbio precisament sobre el tema de l'abortament. Sí.
Jordi. Què tal? Bona nit. Bona nit. Com a tots? Molt bé. El tema musical. Avui, com que feia sol i estem ja a l'estiu, he pensat... La casa del sol no sienta, no? No, no. Una cançó que faci estiu, l'última d'Estrella d'Am, que és Fantastic Sign, de Love of Lesbians. Molt bé. Ah, l'herman que acaba d'entrar diu que perfecte. Que se't vagi, que se't vagi. Està indignat. Que li toqui l'aire. Fins ara. Adéu.
Days passing by the crowd Joy can rise from the dark As a flash in the forest Hey, for once I tell you what's true
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nosaltres de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i agenda de concert o cinema.
Amigues, amics, Ràdio des Veros ofereix el programa a l'audició amb nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la sardana, la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar els dilluns de 8 i 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
Torna la competició. Tornen els gols. L'emoció. I a Ràdio Esvern torna el Juguem a casa. Cada dilluns a la nit de 9 a 10, aquí a la ràdio Juguem a casa. Juguem a casa.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
La desbernada. Doncs, després del tema musical del Jordi Domènech i dels anuncis aquests que a nosaltres no ens serveixen de res. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El suspens.
No em referíem a aquest. Se la continuem fotent igualment, eh? No em referíem a aquest, eh? Doncs continuem nosaltres. Ja ha arribat el moment que algú sopi. I per que algú sopi tenim aquí el senyor García.
Bona nit. Bona nit. Que ens prepararà un plat culinari. Sí. Amb les mans. Que no vol dir de cul. No, ho fa amb les mans. Exacte. Què farem? Bacallà amb calçots gratinat amb all i oli destriat.
amb all i oli amb all i oli o amb all i oli all i oli all i oli com es diu ara em surt allò deslligat sí però té un nom ara em surt all i oli necessitem bacallar necessitem bacallar necessitem calçots all i oli alls, oli i una mà de morter sal i una mica de pebre blanc
Engegarem amb el bacallà, que estigui ben de saladet. O sigui, és bacallà salat, no bacallà... No, bacallà fresc. Bacallà fresc... No serveix de res. No. És per dir, mira, bacallà, no. És una altra història, és una altra cosa. No s'hauria de dir bacallà, s'hauria de dir no sé què. Va parlar. Bacallà, quan es parla de bacallà, es parla del bacallà salat, del bacallà bo, no?
El que sí que recomano és que sigui bacallà bo. Del norte. No d'aquest que salen amb injecció i coses d'aquestes. Si pot ser islandès millor, amb un lloc d'aquests de pesca salada. Encara n'hi ha? Sí, n'hi ha.
El que passa és que s'han especialitzat molt i en alguns mercats n'hi ha que toquen el bacallà molt bé. Per exemple, al mercat del Ninot hi ha uns... El mercat del Ninot que està fet en el busqueria, ara, pobrec. Bueno, no, hi ha els barracons. Hi ha les carpes aquelles i hi ha uns germans, un barraconoma es diuen, que tenen un bacallà sensacional, molt bé, i no el tenen massa excessivament cart. El tenen excessivament cart, sinó al carrer Condal.
La bacallaneria d'aquella tota la vida. Bé, anem. Tenim el bacallà. Trossos de bacallà, què diria jo, quadrats que siguin, no sé, quatre dits per quatre dits. Quatre dits per quatre dits, quadrats de bacallà. Sí, quadrats i tal. Agafarem aquest bacallà, el posarem amb oli,
i el posarem a 80 grams, que no arribi a bullir, que no arribi a bullir, i el deixarem, perdó, mitja hora, tres quarts, una horeta, entre mitja hora i una horeta, depèn com ho veiem, que es vagi confitant el bacallà. Una vegada tinguem confitat, teníem el bacallà.
mentre es va fent això amb un pot amb un pot amb oli i el bagallà dintre un caçó amb oli, coberts d'oli coberts d'oli i el bagallà allà que es vagi confitant per una altra banda, mentre s'està fent això podem agafar els calçots, netejar-los els hem de netejar bé no és com quan es fa la brasa que els fots amb tot com que es creva doncs ja està, aquí els hem de netejar bé
Treure'ls-hi les arrels i treure'ls-hi, com a mínim, una o dues capes de sobre. Que és el que quan les fas a la brasa normalment queda a la mà. Exacte. Tallem tot l'obert, el màxim d'avel que puguem, traiem, els obrim per la meitat i els posem amb una safata amb oli i sal al forn. Els escalibrem.
R'esclivem una miqueta. No, tampoc que quedi massa cuits. Una vegada esclivats els traiem del forn, els deixem refredar i fem un allioli amb allioli. Evidentment, i oli sense ou. No amb maionès amb all, sinó allioli. Fem allioli, no. Allioli és allioli.
Llavors fem un all i oli, es posa un morter, es fa molt ben xafadet a l'all, i s'hi va afegint l'oli, ja sabem. Com si fessis una melonesa, però amb all i oli. Sí, anar remenant, anar remenant, i quan veiem que està a punt de negar-se, que a més a més, quan fas all i oli sol, és fàcil, dius, hòstia, aquesta gota me'l talla, a fi que evidentment. Aquella gota es posa estia. Aquell punt hem de trobar.
Quan arribi allò, la goteta aquella, prum, que s'estrigui. Ja. No el remenem més, que quedi tot destriat i tal. L'apartem, plat o safata, posem en la safata una mica d'oli...
els calçots, plans, la meitat, posem el bacallà a sobre, o sigui, podem fer com si féssim lasanyes. Com una lasanya de calçot i bacallà. Per reaccions. No cal fer-ho tot sencer. No fem fer un pastís sencer, sinó per reaccions. Posem els calçots, posem el bacallà a sobre. Perdó, m'he deixat una cosa. Abans de fer això, el bacallà, una vegada l'hem tret i l'hem deixat escorrer,
abans de muntar la safata de forn, el passem per la paella a tota castanya. Banda de pell que quedi la pell dorada, cruixenteta, l'altra banda només marcat una mica i fora, ja està. Llavors el posem sobre els calçots, tapem amb calçots i a l'alliòlica que he negat, amb una cullera, el remenem una mica...
no lligar-lo, sinó el remenem una mica perquè per agafar l'all, l'ol i tot li posem per sobre
Una mica de pebre blanc, al forn, un cop de forn de gratinador, 5-10 minuts, res, allò que us torni una miqueta, i fora. I ja està, a punt. Vi blanc. Fantàstic. Vi blanc. No, no necessàriament. No necessàriament. Jo amb això em potser un...
Ja ho diré. Ja ho diràs. Un bon sant, per exemple, que porta sirà i el sirà és un ritm molt suavet, passa molt bé. Perfecte. Doncs si algú el prova, ja ens ho explicarà. La Llioli.
Doncs provem-ho. No. T'he dit, et fotis la Llioli, sí, que te la fotis. No, no, m'ha deixat, m'ha deixat la Llioli, no m'ha dit. Bueno, vinga, ha arribat l'hora dels esports. Però això era whisky. Hem de parlar de futbol. Sí. Que farà el Barça, després de guanyar-li 4-1 a l'Almeria.
Jo crec que guanyar. Guanyar, no? N'hem de dir que el Barça juga demà. A les 4, tia. A les 4. Però si estarem fent la ma caïna, que estarà... No, no, és lo lògic. O sigui, partit de la selecció amb no sé quants jugadors del Barça.
Més el partit d'Argentina, més el partit de Brasil... És igual. El llògic és que el Barça jugui el dissabte a les 4. No, clar. Encara, per exemple, altres que juguen el dissabte, el Betis i el Getafe, l'Atlètic de Madrid també juga dissabte, però a les 8 del vespre, contra el Certa de Vigo, ja ho diguem...
I el Villarreal, que també juga el dissabte amb el Granada. És a dir, traient l'Atlètic de Madrid, que no sé si tenia un jugador a la selecció, Diego Costa, però que ja juga a les 8, que ja és una hora una mica més decent.
El Real Madrid, en canvi, juga el diumenge a les 7 de la tarda. Però, bueno, què hi farem? No el posarem com a excusa? No, no. Curiosament, aquesta jornada hi ha dos partits al dilluns que un és el... o se sona Màlegà
a les 8, i l'altre és la Real Societat Rayo, que és el que donen en televisió en obert, a les 10 de la nit. I un partit a les 12, que qui juga el partit a les 12? L'Espanyol. L'Espanyol. L'Espanyol contra l'Espanyol. Està bonat. És fantàstic, és fantàstic. A les 12 del migdia l'Espanyol està bonat de jugar. Senyor Gidringlès, bona nit. Bona nit.
Bona nit, senyor Anglès. Hola. Bona nit. Hola. Hola, hola. Ja em veig una altra vegada fent allò dels poders psíquics. Hola. Concentra-te. Bona nit. Què me siente? Sí. Perfecte. Molt bé, perfecte. Nosaltres també te sentim perfectament. Molt bé. Bé.
Parlem del senyor cardenal aquest que va fer unes declaracions i tothom se li ha ficat a sobre. Home, bueno, sí, parlem-ne, però vull dir, és que no crec que hi hagi de què parlar, un senyor que declara unes històries... No, però és que, a més a més... És un tema rarot, eh? A més a més, no? És que, perdoneu, jo vaig tenir la paciència de llegir-me
tot l'article d'aquest senyor al país i en cap moment va dir que al Barça se li devia fer un tracte especial de no pagar impostos, sinó tot el contrari. No, però el Barça com tots. El que passa és que ell defensava que... La reacció que ha tingut una certa premsa
Alguns tòtems aquests de Madrid a l'hora d'opinar sobre el que ha dit aquest senyor indica que té raó. Home, clar. I si no la té, el que diu aquesta premsa és donar-li. Fa moment m'has dit que era una cosa molt rara, no? És que no és raro tot el que ha passat? No, que és raro el moment en què ho ha dit. No, però que no és raro tot el que ha passat? No, i tant, i tant. I el
Sembla ser... Clar, aquí hi ha mil i una teories, però sembla ser que això ha estat... Perquè, clar, el que no volien era incrementar, diguem, el malestar. Perquè, clar, del Barça n'hi ha gent a tot arreu, però, bàsicament, un percentatge molt alt de catalans són del Barça, no? No, clar. I, clar, com cantava una mica el tema, i canta que qualsevol cosa que passa amb el Messi, amb qui sigui, amb Piqué, hosti, tu, qualsevol cosa s'usa. I una d'elles era aquesta història...
que s'han tret de la màniga arreu de la dinàmica aquesta del soci, el Jordi aquest, que l'altre dia, no sé si sabeu, que el van fotografiar a entrar en el sindicat d'este Manos Límpies, a la teoria de la conspiració. I sembla ser que el tio és catalanista, és independentista, es veu que està fent un reportatge i anava a entrevistar una gent de Manos Límpies a veure ells què opinen. Ja ho podem imaginar, però...
Bé, a veure... Sí, sí, sí, sí. Sí, per com ha anat tot, amb presses, de seguida s'ha estat tot, el fiscal entrant-hi, vull dir... No, i com hem comentat la setmana passada, el que més cantava era que es demanés, per part de la fiscalia i del jutge, abans de tenir el dictamen... Sí, sí, sí, ara sembla que sí, que Hisenda també...
Home, s'hi ha hagut d'afegir. Sí, sí, no, però a veure, si em sembla molt bé que ho investiguin i que ho mirin i que dictaminin i que... Però ràpid, sisplau. A veure, el Gaia de l'Evan l'altre dia deia, diu que no hi havia causa, perquè el que no poden és imputar com a un rendiment que tributa IRPF...
Una quantitat que li han pagat abans que fos... Abans que fos empleat. I ha tributat a Brasil. I no hi ha doble imposició. Si tu tributes allà, no tributes aquí. A veure, jo no sé exactament en què es basa, però en el fixatge de qualsevol jugador...
es paga una quantitat al club que té part dels drets, si hi ha una altra societat, que això costuma passar, una societat que també té part dels drets, també se li ha de pagar? No, no, i a més, hi havia una paraula tècnica que ell va dir, en comptabilitat, i deia, és que no hi ha cas perquè això es compta, ara no recordo exactament quina era la paraula, però la figura, diu, és una figura comuna, perquè tu no estàs comprant un jugador, diu, i ell deia, com ell és perico, l'espanyol quan compra un jugador pots pagar 300.000 euros o el que pot,
I el compra i ja està, has comprat una fitxa federativa. Però com aquest pallo estàs comprant un negoci. Un negoci. Estàs comprant un negoci que és el pallo i tot el que porta ell amb imatge i amb història. Has de tractar els drets d'imatge, has de tractar una sèrie de qüestions. Al Barça li ha pagat la fitxa federativa corresponent als drets de traspàs al Santos, que ha arribat a un acord amb el pare del Neymar, que li van donar el papelito, llavors deia ell, perquè pogués negociar, els hi va haver al Santos, llavors què esteu demanant?
i li ha pagat en el pare, que de fet és el propietari de l'empresa, o té una part dels drets d'imatge del jugador. I punto. Per això no només hi ha un contracte, així que hi ha molts contractes. I també venia a dir una cosa que diu Cardenal, que segurament és un contracte basat en una forma o proforma que s'usa d'una forma bastant extesa en gairebé tots els fitxatgers que fan tots els clubs. Els clubs que fitxen aquest tipus d'estrelles, diguem-ne, de crac, no?
Amb la qual cosa, o es posen a revisar tots i cada un dels fitxatges que Jim Bale o qui faci falta... No, no, el que sigui. És igual. Segurament estan fent amb unes condicions molt similars. Que surtin tots els contractes i que es revixin i que es revixin tot i ja està. Que també que surti la Federació Espanyola de Futbol dient que estem demanant papers al Barça.
D'una federació que té un president que diu furbo, què vols? Furbo. Què podem esperar? Jo suposo... A veure, jo amb el tema del esport professional no hi he entrat mai, però sí el esport...
a l'esport d'aficiodat sí que hi ha entrat i havies de presentar a la federació d'on estava inscrit l'equip les fitxes amb el reconeixent mèdic, l'afiliació d'aquest senyor, o sigui, havies de presentar una sèrie de papers, que suposo que són els papers que s'han de presentar a la Federació Espanyola de Futbol. El transfert, conforme aquest jugador és teu perquè pots jugar amb tu perquè has pagat els drets d'aquest jugador, li fas la fitxa, li has pagat la fitxa
Potser que la Federació Espanyola s'hauria de preocupar una mica si els jugadors del Racing de Santander cobren o no cobren les seves nòmines. Jo crec que també seria interessant que s'hi preocupés. Però no entenc quins són els papers que demana ara la Federació Espanyola de Futbol. A lo millor del Furbo. A lo millor l'Emili Sánchez, que tenim en línia, sí que ho sap. Emili, bona nit.
Bona nit. Sembla mentida que no ho sapigueu. No, no ho sé. Quins papers demana la Federación Española de Furbo? El smoking, el paper de fumar. Ah, vale. Que no ho sabeu, això. Sí. Perquè són uns gorrons i aleshores el que no volen és comprar ells el paper. Ja. Exacte. I els chocolates el pugen de Ceuta o de Melilla. Funciona així. Home, ja heu vist el ministre que ha trigat poques sortides mitjans amb una foto amb una negreta.
Sí, funciona això, sí. Jo és que de veritat, vull dir, jo estic d'acord amb tot el que dèieu, vull dir, absolutament d'acord amb tot el que dèieu, vull dir, xurrades al marge, vull dir, és un escàndol, és un escàndol, tot plegat és un escàndol. El que passa és que potser que ens mirem primer també nosaltres mateixos, vull dir, que tenim presa i que hem de marxar d'aquí, això està clar, però comencem a mirar-nos, vull dir, perquè jo és que volia introduir el tema de la reforma del Camp Nou, també.
Ah, bueno, doncs parlem de la reforma del Camp Nou. No, no, però que no els vull tallar el guió. No, no, no, escolta, si no hi ha guió, aquí no hi ha guió. No, ja, és una manera... A veure, a més a més, tu podràs votar, no sé si vindràs a votar o no vindràs a votar, però tu podràs votar. Nosaltres, de la resta dels que som aquí, ningú és soci del Barça i, per tant, no ens donen dret... Ah, sí, diu el Jordi que sí. Penses en votar, Jordi? Sí? Sí.
el Jordi diu que votarà sí, sí jo també, però això el 9 de novembre sí, sí, emperatriz no, no, no és que l'altre dia vam poder sentir a Catalunya Ràdio precisament
amb un dels arquitectes, com es diu aquest? Arissa? Hòstia, perdoneu que no recordo el nom. No ho sé, però ja està determinat qui ho farà tot això? No, no, no, no, un dels arquitectes, un dels prohomes de la Barcelona Olímpica, i que es qüestionava seriosament, i clar, i et poso els tres de punta, perquè es qüestionava seriosament que, tal com està plantejat el projecte aquest de reforma,
on cada 15 dies el Barça juga al Camp Nou, el Barça pugui jugar a casa seva fent-se aquesta reforma. Vull dir, quan s'estan fent reformes estructurals. Vull dir que deia que era absolutament impossible. A mi és una de les coses que sí que m'estranya. Ell com a arquitecte diu que és absolutament impossible i que el Barça haurà de marxar al Camp Nou.
no sé qui era li va contestar o ha contestat avui o ahir no ho sé exactament que deia que quan es van fer els Mundials de Futbol i quan es va fer ara l'última reforma del Camp Nou es va continuar jugant sí, però no és la mateixa reforma quina reforma del Camp Nou? perdona, l'última reforma del Camp Nou va ser primer la penúltima la penúltima va ser pujar la graderia pujar la graderia, sí
i l'altre va ser posar seients. A mi, jo, no el veig. Aquí estem parlant de serveis. Aquí estem parlant de posar escales mecàniques. Emili, que jo no sé el plantejament. És el que li han contestat des del club. És el que li han contestat des de la directiva del club actual. A mi el que em preocupa és que manca informació. A mi em sobren vídeos. Perquè jo puc veure... El vídeo queda molt maco.
Clar, vull dir que jo, a mi els vídeos, vull dir, a mi, i això em sembla que jo ho hem parlat aquí, a mi el que em falta és un contrast d'opinions de gent entesa, perquè jo no tinc ni punyeta idea. De totes maneres, Emili, jo crec que el que realment pot dir si el camp pot ser utilitzat o no mentre es facin l'obra és la persona, l'arquitecte que dirigeix aquesta obra. I no sabem qui serà encara.
És a sota. No sabem qui serà. I potser aquest senyor diu, sí, sí, no hi haurà problema perquè jo faré això, això, això, i mentre es faci això començarem, jo què sé. I aleshores el pressupost és atancat? Sabem el que costarà? No sabem qui ho farà? Ells diuen que sí, que el pressupost serà. Això intentaran inclús que sigui que quedi per sota. Pot ser que la directiva digui, mira, nosaltres tenim 600.000 euros per fer això, això, això, això.
No tenen, que tenim 300 de deute. Ah, d'acord. Comptant que venem el nom. Podem gastar 600.000. Ons ho fas, tot això? Caldrà que algú digui sí. No, si sí van dir... Jo conec d'una empresa que va dir sí al Canal de Panamà, no? Clar, per això t'ho dic. No, home, que ho dic molt en sèrio. Vull dir que a l'hora d'apuntar-se a un projecte tothom diu que sí.
Però bueno, a veure, la qüestió jo la veig diferent, perquè el canal de Panamà, els senyors de Panamà van dir, ei, escolteu, quant costa fer el canal? I aquesta empresa que tu dius va presentar el pressupost més barat. El més barat. Aquí no, aquí el Barça no preguntarà quant costarà fer això, sinó dir, em puc gastar tant.
Aleshores potser només canvien les banderes de tot el camp. Sí, no? Home, no, és que clar, vosaltres em deieu com a soci, com a soci em preocupa, i més avui qui era el Cardoner o qui era, que també he sentit...
que li deien, oh, que no es pujaria dels quants dels socis, diu, no, clar, és que això no ho podem garantir, perquè nosaltres acabarem fins al 2007 segur que no, però a partir del 2016, clar, igual sí. Si la Junta que ve després es troba que no tenen un duro, doncs... Clar, és que aleshores estem fent trampes al solitari, estem enganyant a nosaltres mateixos. Tranquil que et donaran una maneta de pintura. Tranquil que et donaran una maneta de pintura que no lo assolejo al baño.
Tot és molt, molt. Aquestes coses, com més transparents siguin, millor. I això passa a casa teva i a casa meva i en aquest cas el Barça és casa dels socis. I la transparència no són vídeos i maquetes. La transparència és realment...
Però suposo si projectes d'obra, que tu puguis veure realment en què afecta i com afecta i quins són els processos. Jo crec que a l'hora de votar has de tenir dades. Jo no puc anar a votar amb una il·lusió de dir que m'estan venent que el meu camp serà com no sé què. A més hi ha una altra cosa, Emili. A veure, aquí es tracta de reformar el Camp Nou, de treure el mini.
de fer un palau nou i de fer un mini aquí a Sant Joan d'Espí. Tot això costa 600.000. Clar, és que a més a més és això, que no estàs botant una sola cosa. Exactament. I amb els terrenys del mini què es fa? Amb els terrenys del mini es fa el palau. Es fa el palau. I amb els terrenys del palau? Es fa el mini palau.
A l'anexa. Tu t'estàs enfotent de mi. No, no, no. Hi ha dos palaus. El gran perquè jugui a bàsquet i el palauet perquè jugui... Hòquei. Hòquei i altres coses. I al palauet penjarem la samarreta del carim? Sí, però per fora. Perquè és el palauet, no? Sí, sí, sí. La posarem per fora. No, no, hi haurà dos palaus...
Jo, sincerament, no puc dir que estigui ni en contra ni a favor ara mateix. Tampoc sé ni si anirà a votar. El que sí que dic és que jo tinc molts dubtes. Tinc molts dubtes. Molts, molts, molts, molts, molts. I crec que no hauria de tenir dubtes. Hauria de tenir-ho clar. Hauria de tenir-ho clar. Jo ara tinc dubtes. Evidentment, tots... I ara que em diguin que l'estadi del Barça, quan fa quatre dies, i dic quatre dies...
com qui diu, 3 anys, em diguin que érem camp 5 estrelles i que érem dels millors camps del món. I ara resulta que tenim un patatal, una merda de camp que no pot acollir una final de la Champions, que és el que va venir a dir el Cardone. Això és el que te n'ha dit. M'estan enganyant. Que em perdonin, el camp té una sèrie d'anys, això està claríssim. Possiblement sí que sigui necessari posar-li algunes coses de millora.
però que em digui que no és un camp adient per jugar una final de Champions, quan algunes finals de Champions s'han jugat en camps molt pitjors que el Camp Nou, aquest senyor, que em perdoni, que s'ho faci mirar... Per això, a mi, sense desconeixer, i ho torno a dir, reconec el desconeixement, dins del desconeixement, com a soci desinformat, en aquest cas per part del club, perquè estic desinformat,
Perquè jo no tinc... Vivint fora, i com jo, doncs deu passar un senyor de Lleida, encara més, o un senyor que també és soci, també té dret. Vull dir, que hagi de venir aquí a veure una exposició amb un vídeo fantàstic i meravellós, doncs amb una recreació 3D i... Jo ja et dic, el que no entenc... És que hi ha molts dubtes. Jo no estava d'acord amb el projecte La Porta, però com a mínim el projecte La Porta presentava una maqueta feta per un arquitecte i diu, faré això.
Però érem 300 milions, eh? Aquí són 600, però fan moltes més coses. És que és un altre dels temes. I aquests mateixos deien que era una bestiesa. El senyor Rossell deia que era una autèntica bestiesa i que ell no hi pot acabar el futur del Barça per 300 milions. No sabem quan costarà el camp. Perquè si el camp és el palau, és el mini, és tot...
Però a més tenim els precedents del primer, la primera gran reforma de l'estadi, la primera, la que va pujar a les anelles, vull dir, aquella la desviació va ser brutal. Sí, bueno, això és una altra cosa. En fi, que la setmana que ve continuarem amb el tema perquè encara tindrem cua. Per cert, abans que acabem, diumenge a la nit som líders. Sí.
No, jo ho dic. Jo et dic dissabte a les 4 serem llides. No, no, jo dic diumenge. El diumenge sí. El Madrid no guanyarà. El Madrid punxa amb el camp del davant i l'Atleti juga contra el Celta, no?
L'Atlètic no compta. No compta ja. Molt bé. Més que res per donar-hi la raó al Hulk aquest. Com es diu? El mono. Adeu, que ens anem de metge. Fins i ben grans. Que sigueu molt feliços. Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit, benvinguts a Beats, novament sintonia a Sant Just, a Raio d'Esvern, amb tots vosaltres aquí a Beats per disfrutar d'aquesta hora musical farcida de peces de diferents estils com ho és aquest inici, que ara comentem breument què és.
Per tant, avui divendres, una hora de programa, on veient el tracklist que he anat preparant aquesta setmana, poc electrònic, al dir-ho, i bastant baix de revolucions, tranquil·let, però crec que el contingut l'he fet amb tot el carinyo del món i crec que és més que notable, com a mínim. A mi m'ho sembla. Una mica de tecno pel final, una mica de disco també pel final, i peces i joies que he anat descobrint aquesta setmana, que he escoltat molta música...
això va com va i aquesta setmana justament he escoltat molta música he descobert molta música i a més dintre d'aquesta descoberta bastants grups nacionals una sorpresa molt agradable per tant això és el que ens presenta el programa d'avui i obríem amb un artista segurament que no l'haguéssim presentat habitualment un home anomenat Farrell Williams que jo no tenia ni idea que existia va ser a través del tema amb Daft Punk
quan vaig conèixer la seva existència, i a partir d'aquell moment, jo et dic, no sé si a nivell mediàtic era més conegut, doncs ha anat apareixent en diferents col·laboracions a nivell mainstream, és a dir, a gran públic, i...
Fa poc, en un canal de televisió, vaig veure un videoclip d'aquest senyor que es deia Happy, que és el tema que hem pogut escoltar, i vaig trobar que és un hit absolut i realment trobo, no sé si era l'objectiu o no, però que la happiness i la felicitat crec que és un tema que dona molt bon rotllo. El videoclip en si trobo que també és molt gran.
I, per tant, he cregut que valia la pena compartir-ho aquí amb tots vosaltres per obrir el programa d'avui, aquest sou de Farrell Williams amb regús old school, que trobo que és sublim. Molt bé, a partir d'aquí seguim. Jo us dic que anirem de més rítmica menys, anirem passant i tornarem cap amunt al final.
Ara, a través del Pharrell Williams, passem a un altre artista, en aquest cas consagrat, a nivell musical, com és el senyor Beck, un home que ja anem presentant aquí les darreres setmanes les peces del seu nou treball, que ja el tenim aquí, que és The Morning Face, un àlbum notable, a mi m'ho sembla, trobo que és bastant, bastant bo, i crec que tranquil, amb la línia del darrer,
Fins ara que feia 6 anys que no publicava un CD, sí que havia estat com a productor, o sigui, estat a la música produint diferents artistes, però com a creador de la seva pròpia música, doncs ja feia 6 anys. Per tant, aquest nou treball, Morning Face, notable, sentirem el tema número 4, Say Goodbye, això és Beck.
Fins demà!
Bones crack, curtains drawn On my back and she is gone Somewhere else I do not know Time will tell and I will go These are words with
Fins demà!
Take a turn Sort it out Let it burn Empty out Empty drawer In my pockets There's nothing more These are the words you use To say goodbye