Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada.
La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Hola, molt bona nit.
Benvinguts a un altre dia, perquè avui és divendres, o sigui que això és la desbernada, com deia la veu. Avui és el dia 5 de febrer de 2015. Han passat 37 dies d'aquest any 2015 i en falten 328 per arribar a allò que jo acostumo a fer del... Existe.
Molt bé. T'ho fas tu, no? Avui t'ho fas tot tu. Bé, hem començat un nou dia de la desvernada i esperem comptar amb la col·laboració, evidentment, del Mariano González, que avui el tenim aquí en directe. No ha calgut agafar l'Ave per parlar amb ell, perquè ja ell va agafar el vion, no s'atreveix a venir amb Ave, menys amb les nevades, diu que no sigui que el facin parar mig viatge a treure la neu.
Aquí a la mà dreta tinc el senyor Marc Simón i esperem poder contactar amb el Santiago Barambio, amb l'Hermán García, el Josep Maria Montes, el Mariano González que està aquí al meu costat, l'Isidre Anglès que ens va dir que potser vindria, la Núria García no vindrà perquè sóc un promès,
I els amics estimats Óscar Ramos i París i el senyor Emilio Escazóquio, Fabi, que, bueno, doncs estan de baixa perquè tenen allò de los esquijobiales, o los futbolistas estos... Sí, esquiotibiales. Eso, los esquiotibiales, no?, i estan de baixa.
la Isabel Almató, que no sé si diuen que no. En principi no. I aquesta veu que acabeu de sentir, que ara veureu la reacció que té quan digui el seu nom, que és el tècnic de so, en Jordi Domènech. Aquesta reacció. Sí, senyor. Com que m'ho poso jo. Gràcies.
Bé, ara tocaria fer les efemèrides perquè ja hem parlat abans dels dies transcorreguts i tal, però la tablet se m'ha penjat. Ah, un clàssic, un clàssic, eh? Es pengen les tablets, nova wifi, no funciona. Bé, doncs parlarem del sol i la lluna. Bé, avui el sol ha sortit a les 6 i 11 minuts i s'ha posat a les 6 i 17 minuts.
Demà el Sol sortirà a les 6 i 11 i es pondrà un minut més tard que avui, a les 6 i 18 minuts. La Lluna, Marc? La Lluna sortirà avui a les 9 i 4 minuts i es pondrà a les 9...
05? Sí, del matí. Del matí de demà. Ah, al cap d'un minut, no? No, no, no. Del dia següent, del dia següent. I la Lluna sortirà demà a les 21.59, gairebé a les 10 de la nit, i es pondrà a les 9.35. Ah, molt bé. Sembla que vagi... No, la Lluna sempre fa rar. No, no, ara és minvant el dia 12 de febrer, el dia de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, estarà minvant. Va.
Està minvant aquests dies encara... Però és quasi plena, no? Sí, sí, la plena va ser el dia 3, o sigui, dimarts passat. Sí. Dimarts passat va ser una plena. I una llena perquè a mi me han salido pelos y todavía no logro quitarme'l. Ah, para comprar l'ovo, eh? Sí, sí, sí. Bueno.
Doncs continuem amb el programa. Repeteixo, se m'ha penjat la tablet i no puc veure les efemèrides. Però, bueno, podem continuar amb el centural. Però potser tal dia com avui no van passar coses tan importants, no? Sí, sí, em van passar. A veure, tal dia com avui, mira, ara aquí les tenim, el tècnic.
És que hi havia una espeta que si no li dones a l'aspa no fa... Una espeta? Una creu. Anem a fer les efemèrides. El 5 de febrer de 1778 es va firmar a París un tractat d'aliança entre França i els Estats Units. Els futurs Estats Units, perquè això va afavorir la independència d'aquest estat.
tal dia com avui també als Estats Units. El 1833, l'inventor Samuel Morse va presentar el seu magnífic telègraf elèctric en públic. Ah, sí. Però és Morse, això, no? És Morse, sí. Tu has dit, bé, Morse. Morse, Morse. Bé, ara, després en parlarem, hi ha una sèrie de naixements i d'allò, però el 5 de febrer
De 1920, li passarem al guió amb l'amic Mariano. Mariano, sí. Es va estrenar... Es va estrenar en París el sombrero de Tres Picos, de Manuel de Falla con decorados de Picasso. Ah, vale. Molt bé. Notícia cultural. Sí.
I notícia important, que ara ja no es fa, però tal dia com avui, però de 1925, es va dir que todos los mozos irían al servicio militar, a partir d'aquell any. És veritat, és veritat. Ara ja no, ara ja no, no. No, no, ara ja no, ara ja no, ja no. De fet, jo vaig, ara fa una mica ràbia, jo vaig ser de la primera promoció, que ja no vaig rebre la carta del Ministeri d'Interior, o de la FATSA. Ah, que no va rebre la carta, no. No vaig rebre. Jo vaig ser dels últims. Ah, tu vas ser. Sí, i com que va demanar pròrroga per estudis, llavors va ser quan la van anul·lar...
Ah, molt bé. Sí, sí, sí. Jo la hice voluntària. Que pena. Que presentava la pròrroga per estudis una hora abans que em tanqués l'Ajuntament per poder-la presentar. O sigui que... Tinextremis. Tu, Marc, no vas fer la mili, però tens una batalleta a la mili, no?, per explicar. Sí, correcte. És un cas especial. Jo no la recordo, era molt petit en aquella època, però és una notícia trista esportivament parlant, perquè el cinc...
de febrer de 1958, es va estrellar a Múnich, a Alemanya, un avió que anava tot a l'equip del Manchester United al moment d'enlairar-se. Van morir set jugadors i va resultar greu el seu entrenador. El 5 de febrer de 1973... Pues el gobierno argentino prohíbe al expresidente Perón volver al país. Bueno, y la Evita. Y la Evita también. Supongo, claro, ¿no?
el mateix dia però de 1979 el primer ministre pakistaní Ali Bhutto va ser condemnat a morir a la forca penjat, vaja i ja per acabar això va abans d'ahir el 5 de febrer de 2011 la NASA va presentar per primera vegada imatges de la superfície del sol i de la seva atmosfera i fins aquí les efemèrides anem pels aniversaris
La la manuela!
Efemérides. Aniversarios. Aniversarios, perdón. Hoy cumple 24 años el actor de la serie física y química Max Iglesias, también protagonista de Los protegidos y Toledo. Bueno, también estaba pensando que es un efeméride, también. Sí. Tal día como hoy... Tal día como hoy... Vanesa, ¿no? Vanesa, sí. Es como un efeméride, ¿no? Puede valer también, sobre todo para él. También con 41 años, actriz cumple Silke.
Y Natalie Cole, que ya habíamos dicho, 65 años. Es mayor, ¿eh? Sí, sí, yo me he quedado asombrado. Canta muy bien. Sí, sí. Muchos éxitos. Y, por supuesto, Sasa Gabor.
98 años, actriz retirada. Solo faltaría con 98 años. No, pero tiene muchas operaciones, ¿eh? Es una actriz... Sí, sí, se restaura, se restaura. Sí, se va restaurando poco a poco y sí, bueno, va bien, parece una figura de cera. Sí, sí. Y luego, pues, también Axel Ross, que es un guitarrista. Ajá.
i cantante, i Jim Sheridan, que és un cineasta irlandès, però no recordo ara mateix, 66 anys, però no recordo ara mateix que pel·lícula. Moltes felicitats a tots ells pel seu aniversari i ara anem pel Santoral. El Santoral és aquí. Santoral. Avui fan anys... No, avui no fan anys. No, perdó. Avui és el Sanda, Alfons...
Al fons a la dreta. Al fons a la dreta, correta. Amant, que no és el mateix que Arman. No, no. Àngel, Dorotea, Guarí, Mateu, Pau i Silva. Ah, molt bé, molt bé. Silva. Sí, sí. Silva, Silva, sí, sí. Avui, encara que no facin anys perquè n'hi ha que ja són morts, també van néixer, tal dia com avui, el Josep Maria de Pareda, escriptor espanyol, la Eva Braun, la senyora del senyor Adolf Hitler...
Bob Marley, el Manel Orantes i el Pepiño Blanco, el secretari d'organització del PSOE, també van néixer tal dia com avui.
Bé, doncs fins aquí les qüestions diàries del dia, i ara anem a veure si tenim el Josep Maria Montes a l'altre cantó de l'aparell. No, no respon, però podem buscar el meteoròleg de... De torn. Bueno, el substitut, sí, el truquem, el truquem. Sí? Molt bé. Avui he fet freds.
Sí, això no caldrà que ens ho digui ningú perquè ha fet fred. Sí, sí, sí. Home, jo tinc que dir que he pujat a estendre la roba al terrat i es veu que hi havia aigua acumulada allà i estava glaçada, eh? I he sortit de casa que feia menys 3 graus. Bueno, però és que a Rubí ja se sap. Esteu allà a l'interior. En canvi, els que estem aquí a prop de la costa, a un grau teníem. A les 8 del matí. I nevar, què?
Bueno, neva a Vegas. A Vegas va neva. A casa meva, davant del cotxe al cotxe tot blanquer. Bueno, bueno. Hay que decir que muchas veces es un poco alarmista todo, porque yo he visto los telediarios y España en completa estaba arrasada por la nieve, por los autopistas heradas, todas las policías intentando que la gente no saliera, pero no. Luego resulta que te mueves...
Excepto en zonas de montaña, me imagino, y zonas así un poco delicadas. Y no he visto absolutamente nada, ni un copo de nieve. Sí, ha habido gente que no ha podido ir a trabajar, ha habido gente que ha tenido que dejar que coger los niños del colegio porque no han podido ir, pero me imagino que serán en zonas específicas. Aire sí, aire mucho. Tengo una mala noticia. No respondo. Al sustituto tampoco. No responden...
Jo tinc que dir avui als col·laboradors que estan en directe a la desbernada que el director del programa oficial, el senyor Escazóquio, m'ha promès que mentre nosaltres estem assumint aquí la direcció del programa, cobrarem el mateix que ell. Ah, molt bé. Me'n podré anar de vacances on me'n vaig normalment. Penso que es té que dir. Esteu més tranquils. Per suposat.
A veure, jo mirant aquí... Que tens el temps al diari, no? Sí, mirant el diari, puc dir-vos que fa fred, que demà farà fred, que diumenge potser pujarà una mica la temperatura, però una mica només, i dilluns tornarà a fer fred.
Tornaran a baixar les temperatures. També és cert que demà és possible que hi hagi una mica de núvols, però diumenge i dilluns seran dies assolejats i que podrem disfrutar d'aquest sol mediterrani tan maco que fa aquests colors grocs que a mi m'agraden tant. Perdó, ahir hi havia una aposta de sol aquí a Can Ginestar. Sí. Ahir ho vam dir, no?
Abans d'ahir, abans d'ahir, abans d'ahir, sí, sí. Però va durar 30 segons, eh? Que semblava que anés a nevar i va canviar el cel amb uns taronges, uns vermells, espectacular, espectacular. Yo estaba volando en ese momento y puedo decir, puedo dar fe de ello. Qué bueno. Uno, además, por encima de las nubes, lo estabas viendo, veías las nubes debajo.
Y el sol, cómo se iba poniendo a cola del avión, perfecto. Claro, precioso. Es precioso, precioso, precioso. Muy bonito. Unos colores, solamente los he visto así, viendo la Alhambra. Fíjate, eh. Fíjate. Bueno, no sé, ya... No, que va, que va, que va.
A més, últimament ara els meteoròlegs deuen estar contents, perquè amb la varietat que hem tingut de temps, que si vents, que si pluges, la nevedeta de l'altre dia queda un nidor. Que es veu que els meteoròlegs s'han enfadat entre ells, no? No has sentit alguna cosa així aquests dies? No, jo no, vaja, no. Per què, digues? No, perquè uns deien una cosa, uns deien una altra... Bueno, ja passa, ja passa. I llavors, bueno... Es una ciencia estadística, se está volviendo una ciencia estadística más que una ciencia... Una ciencia exacta. Gràcies.
Bueno, doncs, Miquel, tu diràs. Bueno, doncs, no sé, com que no tenim... Bueno, tampoc tenim, perquè jo no tinc la ciència infusa que tenen el senyor Escazóquio i el senyor Ramos, tampoc tenim Botifarra, però estàvem pensant i dèiem... No vols improvisar? Tu ets metgector. Sí.
ja ho has dit, mig l'altre mig no sabem què és bueno, n'hi hauria tant hi ha una cosa que em crida molt l'atenció acaba d'entrar el doctor Santiago Barambio a l'estudi bona nit, doctor
A mi em fa molta gràcia, deia, que quan plou, ara els ajuntaments tenen l'acostum d'anar als parcs perquè jugui la canalla a posar molta fusta i això, i quan plou tenen que muntar brigades perquè vagin a posar cintes perquè la gent no passi per aquells trossos de fusta, perquè evidentment poden relliscar i poden caure. Em sembla un paternalisme absurd, perquè si jo sé que allò rellisca ja no hi passo.
No ho sé, i per això penso que em sembla, vaja, absurd. O sigui, perdona, per les cintes dels parcs? Per la idea dels ajuntaments de fer els parcs de fusta que patinen. Ah, parcs de fusta que patinen. No, no...
T'hi has fixat que hi ha passarel·les als parcs, ara, amb llistons de fusta, grans i tal, no? Què passa? Que quan plou, allò rellisca. Llavors, esclar, si passa algú, rellisca, cau, pot denunciar a l'Ajuntament, perquè no ha posat que allò rellisca. Llavors, què fan? Quan comença a ploure, veus una brigada dels ajuntaments que va per tots aquests puestos que tenen. Ah, tancant.
tancant-les enlloc. Això em recorda també els passos de zebra, que ara també els han canviat i que abans eren tot de pintura blanca, que quan plovia relliscava i llavors també l'Ajuntament rebia moltes anúncies perquè, clar, això és una cosa que era... Sobretot perillós per les motos. Un derrame superacnoide o un pasteur. Sí, sí, sí. I una patida de la moto a...
Res, 5 per hora. Sí, sí, sí. La veritat és que és en aquell moment que vas a poc a poc quan tens més perill de relliscar perquè estàs, per dir-ho d'alguna manera, més estona en contacte amb la superfície aquesta que llisca. Sí, i a part, amb les motos, si vas en punt mort, ja no tens cap control. Ja, ja, ja.
Molt bé. Bé, doncs... No sé, la botifarra pels ajuntaments, per la gent que passa pels postos aquests de fusta, no sé, per 50.000. Ara, ara. Un, dos, tres, botifarra, no pagés!
Bueno, anem per les notícies. Què passa? No... Ah, vale, vale. Fica-li a la I. Clar, vale, vale. Ja està. Queda el... Coneixent l'iPad, no? Sí, sí, sí. No, si fos un iPad encara, però és que no ho és. És el problema. És el tablet, és el tablet. És el tablet. El tablet va a la contra, eh? Va a la contra. Sí, va a la contra. No m'ajuda. No, no. Cremem-lo. No, la veritat és que...
Amplia, amplia, i després tens d'aplicar la X. Sí, per tancar l'ampliació, tens tota la raó. És un fallo meu d'operativa. És que no és fàcil portar un tablet avui dia? No, no, no. Si li dones a un nen de 9 anys o de 5 anys fa el que vol, però un adult no. Què passa amb el tablet? Està ampliant la pantalla, és un document que té a diversos fulls, està ampliant la pantalla...
I per poder canviar de full ha de desempliar... Sí, sí. I no hi penso, i no hi penso. La veritat és que un ja té l'edat i llavors la neurona reacciona com li dóna la gana i quan li dóna la gana. No faciliten les coses. No, no. A veure, Marc.
Tens notícies? Tinc notícies, però toquen notícies ja? Sí, sí. Això que la gent jove sap fer anar molt bé aquestes coses, jo no ho veig en la meva pràctica diària, eh? No? No, jo tinc gent jove treballant i, hòstia, no passen del Word i va a catastrelles. Tota regla té excepció. Els joves en saben molt.
Els joves que jo tinc no massa, eh? I a més, dius, bueno, i Twitter, no, no, no entenen, no saben, no... Jo volia fer, jo vull afegir un comentari. Jo sempre els dic, escolta, que els iaios sóc jo, eh? Tens tota la raó. Els joves saben guapajar o whatsappajar, això en saben. Però després, el que és coneixement de l'eina que tenen... I jugar amb un monenote. Però el que és el coneixement de l'eina que tenen entre mans, n'hi ha molts,
Que no, perquè... No tots, no sé què... No, no, però vull dir que jo tinc molt jovent treballant amb mi i la majoria no tenen ni idea. Quants ens tenen? Doncs entre 20 i 30. Entre 20 i 30? Doncs el de 20 ho tindria de que saber. El de 30 potser... Jo entenc el que diu el doctor, perquè el doctor està parlant que no saben fer en el Word. No, els hi poses davant d'un ordinador? Ni idea. I a més, per exemple, per escriure una carta...
no saben fer anar les eines que té el processador. Tornen enrere, per exemple, borrant totes les lletres d'una paraula per corregir-ne una. Com si fos una màquina d'estil. A més a més, hi ha coses que quan estàs sobre el teclat és més ràpid fer-ho amb el teclat. I en canvi hi ha coses que quan estàs amb el ratolí és més ràpid fer-ho amb el ratolí. Només ho saben fer amb el ratolí o només ho saben fer amb el teclat. Dona els treus d'aquesta gent. Dona.
Són gent universitària, infermeres i coses així. Per això, per això. No, que no és veritat això que es diu. La gent jove s'ha fet anar quatre tonteries dels catxarros aquests, però sàpiga el que són, no. El que li interessa, el que li interessa. Bueno, el que li interessa són dues coses. O sigui, llavors, vull dir, això no sàpiga. Però hi ha alguna cosa més a part d'aquestes dues coses? No. Bueno, perquè per tu no. El botó ha encendido i el botó ha apagado.
No, però a gent jove em referia als nens avui en dia. Els nens igual. Coneixo nens que ni idea. Saben això, connectar-se per enviar-se en SMS o WhatsApp, el que sigui, amb gent, i llavors els dius, bueno, però passa amb les fotos del teu o el meu.
Ah, ya no saben cómo es Pfizer, ¿eh? Sí, sí. O al que ocurre... O al que ocurre... Dales un par de añitos. Se apigue un Bluetooth... No, no, estoy hablando de gente de 14 años, tío. A los 14 años yo... Hacía muchas cosas, ¿eh? Yo tengo sobrinos que tienen 7, 8 años y te manejan los ordenadores y los vídeos y cualquier cosa. Sí, sí, manejar. Mira una película y tal, pero luego les requieres... Que es lo que yo hago, ¿eh? Bueno, pero tú ya eres viejito.
Pero estamos hablando de eso de que la gente joven lo sabe hacer ir muy bien. No lo creo. Lo que tal vez son más rápidos manejando un Tetris. Sí, sí. Pero no pasan del Tetris, ¿me entiendes? Mándame el Tetris. Esos son los medios con los que disponíamos nosotros en nuestra época y los que disponen ellos ahora también. Quiero decir, yo...
Con los juegos aquellos que había antes, porque ellos se dedican a jugar, que metías una caseta, no me acuerdo cómo se llamaba, y te tiraba tres horas cargando un juego. El Atari, el Atari. Pues yo jamás lo he tenido, lo tenía un amigo mío y le metía la caseta y empezaba a cargar, a cargar, a cargar, y luego cuando querías empezar a jugar ya te habías aburrido y estabas jugando con la pelota en la calle.
Quiero decir que pasabas de esas cosas. Ahora es mucho más fácil. Das al botón y te sale todo un mundo de posibilidades. Sí, pero un mundo de posibilidades solas. Si hay que luchar con ellas, ya no sabemos de qué va. Bueno, va, anem per les noticias, Marc. Si us parlo del Aram Barthold, ¿sabeu qui és? Andy Warthold, sí. No, Aram...
a mi em sona de tota manera el nom si et parlo de dit drops tampoc us explico és una moda que va néixer fa 4 anys aquest és el seu creador la iniciativa va partir d'ell que és músic i com no tenia forma de compartir la seva música va decidir en una paret de formigó li fa un forat li posa un pendrive
i ho tapa de nou amb ma silla i deixa el pendrive lo suficientment sortit de la paret perquè tu vagis amb un dispositiu portàtil, el connectis i puguis escoltar la música. Doncs això que va començar ell fent-ho a Nova York s'ha repartit per tot el món, i pots trobar un pendrive al mig d'una paret, tu vas circulant per Barcelona, per exemple, que també n'hi ha,
I et trobes un pendrive sobresortint de la paret, en què pots trobar-t'hi des d'arxius de música, textes, fotografies, text d'on en pots trobar més amagats... Direccions. Direccions, llavors. És una moda bastant establerta a nivell mundial. Jo he estat buscant la web inicial i diu que en hi ha uns 10.000...
he buscat a Barcelona, i a Barcelona hi ha una web amb tot un mapa on tens col·locats els pendrives, però, per exemple, em podeu trobar a Sant Just, no n'hi ha ni un, o sigui, ja podeu, jovent, anar fent... Bueno, no, que encara us multaran per vandalisme per fer un forat a la paret. Home, fa...
ja havia deixat els llibres, no? Sí, els llibres. Encara hi és, no? Encara hi és, encara hi és. Jo, no fa gaire, encara ho vaig sentir. És com els llibres, però amb un pen, no? Bueno, posats a fer tonteries, també s'ha posat de moda arrossegar pel carrer un anciam, no? Sí? Sí, sí, sí. Ah, sí? Sí, sí, això, per exemple, vam començar a Japó, això.
De cop i volta aquestes coses les fa un gilipolles que surt a la tele i comença a fer-ho tothom. Però per algun matí, com que passeja el gos, passeja l'enciam? Sí, un enciam lligat i anar pel carrer russarà un enciam. Bé, llavors em podreu trobar, ja n'he apuntat 4, al carrer Mansur 53, d'aix 57, ja està marcat en obres.
Però hi ha algun secret allà? No, però pots trobar música d'artista... Això ho trobes a la xarxa. No necessites anar allà amb una paret. És la gràcia. No saps el que et trobaràs. També s'ha de dir que poden haver gent que ho faci servir amb interès maliciós de posar algun tipus de virus. Per això estan els antivirus. Una pregunta. I te pots descarregar la música que té el pen? Sí.
Sí, sí, sí, sí. A la xarxa pots escoltar-la, però molts llocs per descarregar tens de pagar. La idea és que tu agafes el pen, te'n portes a casa teva, mires el que hi ha dins del pen... No, no, no, el pen està enganxat a la paret. Està enganxat a la paret. A veure, la qüestió és que aprofitar un forat que ja ha fet... Que fas un destornillador i te l'endús, eh? No, també, clar, a veure... Però aprofitant un forat que hi ha a la paret, tu li treus la carcassa de plàstic que té el pendrive, el poses...
I ho tapes de nou amb ciment i llavors tapas el foradet. I llavors has de posar l'ordinador allà. Correcte, portes el portàtil. Hi ha uns cables. Hi ha uns cables també. La gràcia és que les fotos que surten a la web, si ho busqueu per internet veureu, que la gent apropa el portàtil i l'enxufa a la paret.
Encara et carregaràs el portàtil. Mira, al carrer Manso 57 hi ha una banda divisòria d'aquestes de formigó, grossa, que està al mig de la banda aquesta de formigó. Al carrer Llull, número 2...
Hi ha una paret de maons bastant feta a pols, trillada, amb grafitis, que també està entre dos maons. Hi ha un foradet i el pendrive. Tu has fet això o no? No, perquè l'he trobat aquesta tarda a la notícia. Hi volia anar a algun lloc, però la veritat, l'agenda no m'ho ha permès. Però tu pots veure que hi ha el pendrive i també pots posar coses al pendrive. Pots afegir pendrive. Per exemple, hi ha pendrive, des d'aquests tres primers que he trobat són de 4 gigas, en hi ha un de 8 gigas, però hi ha distribuïts, la majoria he de dir que estan per la zona del gòtic,
Encara que hi ha algun pendrive porulant on hi ha un davant del... És una zona on hi ha més hogarictes. Estamos aquí. Bueno, clar, si vas amb el portàtil potser surts sense el portàtil. Bueno, podria ser... No, vull dir que deu ser en algun moment d'aquests de... Voy a comunicarme con el mundo y dejaré mi pendrive a la humanidad. Bueno, pots anar a... Ah, mira, el carrer Manso 57 no és el gòtic amb la qual cosa encara pot estar bé. El Llull número 2 tampoc. Ui, però Manso ja...
Hi ha un... Hi ha l'ambulatori. Hi ha psiquiatria, hi ha l'ambulatori. Va, ens ho és per sota la diagonal. Correcte. Si sota la diagonal, ja... Avinguda de les Corts Catalanes 585. Sí. Ni algunes en Gervasi. A Sarriana trobaràs cap. No, eso puede llegar a ser como las cápsulas del tiempo, ¿no? Sí. En vez de dejarlas al descubierto, las...
tapar del todo, que no las encuentre nadie, y luego haces un concurso de encontrarlas, vas con la Hilti por la calle, derribando el bluetooth. El problema es que el bluetooth necesita tener una batería o una alimentación, si no escondes un disco duro que vaya por bluetooth. Eso ahora, dentro de unos años, quién sabe. Bueno, pues yo una noticia que aparto es que el Japó
el govern obligarà els treballadors a fer com a mínim 5 dies de vacances l'any. Sembla ser que la gent... Fins ara no feien cap mena de vacances? No, que la gent no les fa. Diu que... Les vacances sempre són pagades a tot arreu.
o paguen el doble el Japó tenen molt poques vacances no, no, no el curiós el que passa és que em sembla que l'has acumulat sí, bueno com que el Japó té només una setmana de vacances oficial, em sembla en lloc de fer-la quan tenen 5 anys llavors doncs el curiós és que quan portes mig any de vacances
pots fer, ai, perdó, mig any treballant pots fer 10 dies de vacances però fins que no portes 6 anys treballant no en pots fer 20
Seguits, no? Seguits. Bueno, seguits o quan sigui. Aquí a Espanya, quan tu comences a treballar en una empresa, ja tens dret a fer tants dies de vacances com et correspondin fins al final d'any. Aquest és el país de la vacances. Ja fan vacances, inclús quan treballa, la gent va fent vacances a ratos. Diu que de mitja tenen actualment uns 18,5 dies de vacances els japonesos,
i diu que la majoria no fa la meitat d'aquests dies de vacances, i per això volen obligar-los, perquè el que volen és que la gent es relaxi, que descansi, per poder rendir més. Sí, però el que passa és que, jo pel que he sentit, que passa que ells, tot arreu on volen anar està molt lluny. Ja, sí. Volen anar als Estats Units, està a la quinta forca, volen anar a Europa, està a la quinta forca. Llavors, clar, en set dies o vuit dies...
no disfrutes d'un viatge per Europa per això tendeixen a acumular per tindre els suficients dies això és el que jo he sentit aquí posa que a més a més ells no volen fer vacances perquè diu que els sap greu que un company seu tingui que assumir la seva feina
I que llavors, com que no els sap greu, no volen fer vacances. És la cultura de l'esforç. Sí, sí, sí. I ara diu això que el govern els obligarà i que, a més a més, com a mínim, tothom ha de fer 10 dies de vacances l'any.
Da usted también una masura. Igual es una masura económica. ¿Cuál es la tasa de suicidios de esa gente o la tasa de neurosis de esa gente? Hombre, no. Japón tiene bastante patología. Tiene bastante patología, digamos, mental ligado a cosas que para nosotros son extrañas. Por ejemplo, tienen cantidad de gente de esta que se mete en una habitación y no sale nunca más la habitación. Esos tienen bastantes. Y suicidio tienen también bastantes.
Pero es que ellos, la visión de la muerte culturalmente también es diferente. A mí me sorprendió mucho ver a un, creo que era un ministro o algo así japonés, no sé si era un primer ministro o un ministro o algo así, llorando y pidiendo perdón porque había hecho un comentario negativo de...
No sé si d'un compañero, d'una compañera... Se ve equivocat, no?, i demanava perdó. Això és impensable, eh? Que surti un ministre plorant davant de la tele, amb roda de premsa, dient lo siento y no sé què. Jo puc explicar una anècdota... Todo lo contrario, me están traicionando, esto es un complot contra mí, este tipo de cosas, no? És lo normal, això, que hay un complot contra ti. No, no, jo puc explicar una anècdota meva, o sigui, real, no d'una altra, no.
que és, jo un dia jo soc cap d'oficina tinc una sèrie de gent que col·laboradora meva i un dia li vaig fotre una bronca o li vaig cridar l'atenció, diem-li com vulgueu amb un col·laborador meu i després quan vaig arribar al lloc i vaig començar a mirar coses vaig veure que m'havia equivocat i vaig entrar al despatx del meu jefe i li vaig dir hòstia, m'ha passat això i tal li demanaré perdó perquè m'he equivocat
Evidentment, la bronca no l'hi vaig fotre davant de ningú. O sigui, no ho vaig fer... No, no, no. I llavors el meu jefe em va dir, no tens que demanar-li perdó.
Jo em vaig sentir tan malament que al cap de, no va ser el mateix dia, però al cap de dos o tres dies vaig anar i li vaig dir, mira, l'altre dia et vaig dir això, això, això, ho sento, m'he equivocat. I si vas desobeir el teu cap? Sí, però penso que ho tenia que fer, penso que ho tenia que fer. Jo t'hauria despedit. Bueno, però el meu cap no se n'ha enterat. Ara sí. Ara sí, perquè... Hasta aquí no. No, no escolta ràdio d'espera. No escolta ràdio d'espera. Eso es lo que tú te crees. No, no, no. Bueno...
Anem a Madrid o posa'ns a sintonia de Madrid, encara que avui ens quedem aquí. Bueno, pues, Mariano, tú mismo... Y mi mecanismo. Eso. Vas a hablar de nuestro amigo...
Voy a hablar de todos los amigos que haga falta. Bueno, hombre, me refería al pequeño Nicolás porque es tu tema favorito. Ese es mi tema favorito. Lo sabía, lo sabía. El pequeño Nicolás, el zar Nicolás y Cervantes también. ¿Ah, sí? Sí, ha habido una búsqueda de Cervantes, no sé si lo sabéis, bueno, de la tumba de Cervantes. Sí, sí, lo contaste aquí en su momento. En las trinitarias, en el monasterio, bueno, en el monasterio, en el convento de las trinitarias en Madrid...
retransmitido a todo el mundo prácticamente y al final encontraron el esqueleto que andaban buscando pero dijeron que no era al final no era después de hacer todas las pruebas vieron que tenía los dos brazos y entonces dijeron después de tres años investigando en la tumba ponía MC pero no era Miguel de Cervantes ¿estás aquí el martes?
El martes, no. Todavía. Podría ser una conferencia donde Bill Bain explica que Cervantes era en realidad Sir Ben. ¿Sir Ben? Sí. Es una castellanización de un apellido catalán. Pues entonces, ¿y Colón? Colón es un apariente mío. Yo soy Colón de cuarto apellido. Vale, vale, vale. No me lo vayas a discutir porque es patrimonio familiar, ¿entiendes?
Y además, dicho, transmitido oralmente por la propia familia. Sí, sí, sí. No lo dudo. En cualquier caso, aquel no era Cervantes, ¿eh? Por eso es que no podía ser. No podía ser. Cervantes está aquí. Claro. ¿Qué dijo Cervantes? Dijo, en un lugar de la mancha de cuyo nombre no quiero acordarme. ¿Y qué dijo de Barcelona? Pues eso. Archivo de cortesía. Claro. Claro.
O sea, ya sé bien claro de dónde habla mal y de dónde habla bien. Hombre, en un lugar de la mancha de cuyo nombre no quiero acordarme, viendo después, leyendo después todo el libro, no me extraña que no quiera acordarse. No es que no quiera acordarse, es que no se acordaba. Por eso digo, no había estado nunca. Hombre, me imagino yo que pasaría de camino. Sí, sí, sí, sí, sí estuvo, sí estuvo. Pero de alguna forma es una manera genial de empezar a escribir un libro. Como diciendo, no me eches la culpa de lo que viene después, porque no me acuerdo muy bien.
Sí, sí, sí. Bueno. En cualquier caso seguirán buscando la tumba de la real tumba. Todos los que tienen origen catalán han desaparecido sus cuerpos. Qué curioso. Qué curioso. ¿Quién se los habrá llevado? El rey católico ese. En el 1400 y en el 1500. ¿Quién estaba por ahí en el 1300? Intereses, intereses. ¿Intereses creados ya entonces? No tanto.
Bueno, de hecho han hecho grandes series con todo aquello. Ahora vuelve una serie, por cierto, que tengo que ver. Lo del Ministerio del Tiempo. Una serie que va a hacer... Sí, una serie de televisión que va a hacer el mismo que hizo el rey católico, el Fernando de Aragón, el hijo de Sancho Gracia, Rodolfo Sancho. Y...
Y la verdad es que tiene buena pinta la serie. Nos vamos a enterar del porqué de las cosas. Según quien haya hecho el guión. No sé quién ha hecho el guión, pero es muy divertido verlos con un tricornio.
Muchos con los pelos largos, que evidentemente nadie que haya llevado un tricornio de la Guardia Civil llevaba los pelos demasiado largos, corriendo por los pasillos de conventos, de ministerios, de una serie de cosas. Va a ser divertido, creo yo. No creo que los enseñe mucho, pero va a ser divertido. Hay que ver las cosas un poco con amplitud. O por lo menos para divertirse. Por otro lado, el pequeño Nicolás sigue en sus trece.
El pequeño Nicolás o el pequeño Zar. Operación Zar. Zar, Zar, Zar. Por lo de Nicolás. Pues nada, resulta que despidió, no despidió, sus abogados dejaron de representarle porque no les pagaba.
Y yo me pregunto qué clase de abogados eran esos. ¿Qué esperaban? Sí, pero es que, además, ¿este chaval tiene dinero en algún sitio? Porque si lo único que ha hecho ha sido irse haciendo fotos, tampoco ha ganado mucho dinero. Que le pregunten al rey de los sobres.
Ah, ¿qué quieres decir? ¿Que también es amigo del rey de los sobres? Pues en ese barrio todos se conocían. No digo que sea amigo, no sé el conocimiento que tendrá, seguramente de paso, porque si no alguno hubiera dicho algo. Pero claro, estando en el paraíso de los sobres que vienen y que van, pues algo tendrán en algún sitio. Porque si no, una persona como esta ya estaría...
O dentro o fuera, pero no a medios pelos como sigue estando. Bueno, España es especialista en esto de los medios pelos, excepto si se trata de un juez catalán. Entonces este ya va rápido la cosa. O de un juez que haya ido en contra del sistema. Tenemos los tres jueces que han ido en contra del sistema. Están dos fuera de la carrera y al tercero también lo quieren meter fuera de la carrera.
Bueno, hay muchos jueces que van fuera de la carrera, no solamente estos tres, lo que pasa es que depende, me imagino, como todo, de normas, reglas... No salen en los periódicos al menos estos que van fuera de la carrera. No tienen más que irte a verlos o pedir a los organismos adecuados cuáles son los jueces que entran y los jueces que sales y seguramente los... Pero no por sanción.
¿Por impulsión de la carrera? ¿O por incriminación? No, no, no. Hay jueces que van fuera de la carrera. Sí, sí, hay jueces que van fuera de la carrera. Como todo, ¿eh? No te creas tú que... Pero vamos, evidentemente... Recuerdo el estivil. Hay foros y medios para denunciar esas cosas también, ¿eh? Otra cosa es que uno se arriesgue en su trabajo o en su función a que le...
A hacer alguna acción que le... Pero estos van, cuando le interesa al Estado va muy rápido. Tú lo has dicho. Y cuando no interesa la cosa se eterniza durante años. Bueno, pero esto pasa no solo con los jueces sino con todo. Con todo. Cuando hay por en medio, según a quién le interese...
La cosa va muy rápida o va súper lenta. Porque, vamos, solo tenemos que verlo, pues no sé, con 50.000 casos que hay ahora en la palestra, que me parece como si no supieran llegar a las conclusiones pertinentes. Hay muchas veces que tampoco les ayudan demasiado. Yo me pongo en los casos de, por ejemplo, en el caso de Andalucía y...
Y los eres. Y los eres. Y los eres. Y los cursos. Dos a cual más bestia. Pues sí, pues sí. Sangrantes. Pero bueno, cualquier caso...
¿Quién está llevando eso y con qué medios? Porque claro, en instrucciones de ese calibre, de esa amplitud y con tanto dato que te dan, que no te dan, que tienes que reclamar, etcétera, etcétera, ¿dónde llegas? Sí, pero Bárcenas se ha pasado 18 meses en prisión preventiva.
Cosa absurda, insólita. Incluso diría yo que anticonstitucional. Eso también es cierto. Además han aprovechado también o ha servido de excusa para decir aquello. ¿Y por qué Bárcenas sí y otros no?
Bueno, la justicia no es igual para todos. Es igual para todos lo que pasa que interpretada de forma diferente. Según la política. No necesariamente la política. Yo lo veo así. Es que me parece flagrante. A mí también me parece flagrante muchas veces. Personas que en un momento dado confiesan delitos y siguen tranquilamente paseando por la calle y riéndose de la gente.
¿Y otro porque ha robado dos gallinas? Y otro porque ha robado dos gallinas. Bueno, eso ha sido muy claro. Es decir, gente que a lo mejor por una circunstancia ha cometido un delito.
porque lo ha cometido y son conscientes y lo han confesado, les pillan, les condenan, les juzgan y les condenan, lógicamente, y años después, o les juzgan, la condena sale varios años después, ya han rehecho su vida, tienen familia, tienen hijos, tienen una vida integrada en la sociedad, que no son cosas que hacen las instituciones penitenciarias, es decir...
Rehabilitar a las personas para que vuelvan a integrarse en una sociedad teóricamente normal, vamos a decirlo así, o con gente que no comete esas circunstancias. Y la justicia es implacable con ellas, es decir, les importa tres narices. Van a por ellas, tienes que entrar en la cárcel, tienes que entrar en la cárcel y al final les meten en la cárcel.
No, este no entra dentro de los indultos. ¿Por qué? A lo mejor porque no es un político de suficiente calado como para que le indulten y tenerle preparado para que lo indulte a otro.
No, para que lo indulten y al cabo de una semana sea asesor de uno de los bancos más importantes del país, por ejemplo. Sí, siempre. O que le pongan de presidente de un banco o de consejero delegado de un banco. Por cierto, tu vecino Rodrigo Rato, digo vecino porque debe vivir en Madrid este, ¿no? Sí. Toda esta gente vive en Madrid. Sí. Este ahora va a hacer trabajos sociales. Sí, ya le gustaría. Sí.
No sé, ha salido en la tele, que va a frear platos y no sé. Hace muy bien, hace muy bien. Yo supongo que corre el riesgo de caerse dentro de un báter y ahogarse, ¿eh? Si este señor va a hacer trabajos sociales en algún lado. Lo digo porque, no sé, igual hay alguien por allí medio tropiezo con él...
Se cae en un váter, lo toca encima y lo ahoga. Bueno, pero accidentalmente. Porque mientras no confunda el agujero del váter con la ranura del cajero automático y diga, hombre, aquí la...
black car esta que tenemos lo mismo funciona bien bueno, lo digo porque ha salido hoy en la tele que va a hacer trabajos sociales claro, el pueblo ha cogido una indignación ha cogido un rebote pero voluntaris o els hi ha posat al juny? no, tres voluntaris bueno, acaba de fer l'entrada l'Hermán García bona nit, Hermán continuem
Bueno, del pequeño Nicolás que sabemos. El pequeño Nicolás, pues eso, que le han dejado sus representantes legales, es decir, los abogados que le estaban representando en ese momento. Pero estos abogados se están haciendo una publicidad de narices. Deberían haber bofetadas para llevar su caso. Claro, entonces hay el relevo.
Un despacho de abogados sale, ya se ha hecho la conveniente publicidad y entrará otro, que es lo que ha pasado con muchos casos que de pronto dicen pérdida de confianza en los abogados, que es pérdida de confianza. Si desde el principio todo el mundo sabe si es inocente o si es culpable, por lo menos el abogado tiene que saberlo. No digo la contraria, pero el abogado tiene que saberlo. Bueno, pero por ejemplo, en el caso de Gárcenas y López de Riaño, ¿no? ¿Es el que lo lleva? Bueno, lo llevaba.
Igual. Esto yo lo entiendo. Si resulta que tu cliente se puede hacer declaraciones sin que tú las autorices, no en el sentido de que tengas que autorizarlo, sino de que tú estés llevando un caso y tienes una estrategia profesional y si tu defendido empieza a hacer cosas por su cuenta, yo también lo hago como médico.
Si un paciente mío empieza a hacer cosas por su cuenta, le digo, mire, yo no lo llevo más. Claro, excepto si... ¿Tiene usted que hacer reposo y tomar estudios? Claro, claro. Pues no vuelva, porque al final cuando se muera dirá que es culpa mía. Sí, eso creo que le pasó al médico de Michael Jackson, que dijeron que la había luego...
dado no sé cuántas píldoras que se iba tomando y se iba tomando se pasó con un producto que se llamaba Propofol que es un anestésico quedó anestesiado del todo bailaba muy bien incluso anestesiado no, a esta gente les cuesta dormir el Propofol es una cosa que no sé si se han hecho una sedación en algún momento sí, sí
Pues es el producto que se usa para hacer la sedación. Entonces lo que hace es una imitación del sueño. No es un anestésico, sino que te hace dormir, te provoca un sueño. Y además es un sueño muy plácido y tal. La verdad es que podría ser adictivo.
O sea, que hay gente que yo le he dicho, eh, ¿no puedo venir más veces? O sea, porque es una cosa así bastante plácida. Entonces, si claro, si es una persona que no duermes, pues te ponen eso y te duermes, y te duermes plácidamente, ¿sabes? Cuando te coge una ñoña, pues igual. Pues... Hay un sustituto de protozol, ¿eh? Hay un sustituto de esto, ¿eh? La televisión. Bueno, por ejemplo... Estoy de acuerdo amb la hermana, ¿eh? Podés ir a la televisión por la noche... Es similar. Como un zapatito...
Aleshores te'n vas al llit i no hi ha manera d'agafar el son. Però clar, això s'ha de fer amb un anestesista, amb una equipa d'estèsica al costat perquè et pot sedar els centres vitals i llavors deixes de respirar o deixes de... Encara que no sigui el teu espai, acabes de dir això i se m'ha acut una pregunta. Però això, suposant que algun metge m'ho volgués donar, a mi m'ho receptaria amb una recepta normal. No, això només t'ho poden posar...
Això és de venta hospitalària. Hospitalària, això em refereixo. Ara, això no vol dir que, per exemple, no es pugui portar amb un kit d'emergències, per exemple, perquè en un moment donat pot interessar-se d'algú, però no és una cosa receptable ni utilitzable domiciliàriament, no.
Bueno, no sé, podem continuar parlant de... Bueno, pequeño Nicolás, jo és que... A mi em sembla fantàstic aquest tio. Ah, sí? Sí, sí, sí, a mi em sembla fantàstic. O sigui, una criatura ha fotut amb jaque a tot un país amb les somrises llavis...
i continua fotent-lo em fa enveja fa tot el país al revés i que tothom estigui pendent de mi i tiene respuestas para todo y tiene respuestas para todo
que no, que si és del C-Cit aquest, és que se m'en fot, m'entens? És igual, o sigui, el xou que ha muntat... S'ha de saber molt, eh? És que no la munt... És que, clar, és que... No és senzill, no. No és senzill muntar aquest pastel.
Ha involucrat des del president del govern fins a l'últim vico. Curiosament, hasta los periodistas que le investigaban han perdido el interés por seguir investigando, porque es una...
Es una noticia que va pasando, va pasando. Resulta graciosa con el paso del tiempo, como todas las noticias, pero es una situación que va... Ya saldrá, ya saldrá. Pero se presenta de mirón en una tontería del cristiano este, el Cristiano Ronaldo, el jugador este, que hizo una presentación de no sé qué en un ambiente madrileño y se presentó...
Y le robó el protagonismo al Ronaldo, ¿tú? A cualquiera. Solo con que el tío fue allí y dije, bueno, ¿pero qué vienes a hacer aquí? No, como todo el mundo, yo soy simpatizante del Real Madrid. Y dais al pató, todo el mundo detrás de él. Es genial, es genial. Al amigo Ronaldo le debió sentar con la patada. El que esté en un ego tan poco señalado. Anda buscando novia a Ronaldo, ¿eh?
Sí. O novio. No, no creo novio. Se le ha quitado uno más forzudo. Le ha quitado la novio uno más forzudo. Torres más altas han caído. Y caerán. Torres más altas han caído. Si ves al pequeño Nicolás d'esto, dices, oye, saludos de un admirador de Barcelona. Sí, sí. Admirable. Tiene la veritat de...
parecer que sabe mucho, que no lo sé. Pero no dice nada. Absolutamente nada. Y claro, todos... A ver si va a hablar. Es que este dice que no le conoce. Bueno, ¿qué va a decir? El otro día en un programa, sabiendo todos en un programa de televisión, sabiendo lo que o intuyendo por lo menos, supuestamente ha estado haciendo, vamos hasta que no haya una sentencia judicial firme, vamos a decir aquello de supuestamente ha...
Y en un programa de televisión a un periodista de reputada, digamos, historia y conocimiento de las situaciones, pues al final le dijo el pequeño Nicolás aquello de...
No le queda al otro más remedio de decir, no, vamos a ver, es lo que parece por lo que estás haciendo, es lo que no sé qué. O sea, le empezó a acusar de una cosa y le echó para atrás. Te quiero decir que una persona así, que te mira directamente a los ojos y no deja de mirarte en ningún momento, no titubea absolutamente una de dos, o te está diciendo la verdad o tiene un exceso de...
de alguna sustancia química en el cuerpo que le hace actuar así. Como no parece que esté bajo los efectos de ninguna sustancia química, por lo menos en principio, a mí la sensación que me da es que o tiene una neurona perdida o es que realmente está diciendo bastante de verdad. Castilla, que tiene dichos para todo, dice, cuando el río suena, agua lleva.
O algo suena. Yo tengo un despertador que le da si suena una corriente de agua. Yo creo que algo debe saber. Algo debe saber. Yo creo que algo debe saber. Otra cosa es que lo puede saber. Seguro que hacía contactos o operaciones en beneficio de determinadas cosas y a cambio de eso le daban otras determinadas cosas. ¿Os acordáis del lobo? Sí.
Cuando dejó de estar... ¿El turrón? Sí. Perdona. También le dio una serie de cosas y le dio un montón sidral de narices. Otro pollo. Favores debidos y cosas. Sí, al final, si todo este ambiente se mueve así, por favores, tú me das, yo te doy, tú me permites, yo te cedo y ya está. Y al final no hay...
Y en una administración que la mitad de las veces no se entera de nada, es decir, el mundo está pendiente de su bolígrafo, que no se lo roben en lugar de estar pendiente de su trabajo. Que no se lo roben, cuidado con estos teléfonos, ¿eh? Me los has puesto muy cerca. No explotan. No, no, no.
Me refiero que al final lo que van haciendo todos es buscar su hueco. Es decir, quien crece en una organización, al final lo único que ve es organización. Y de qué forma puede aprovecharse de esa organización, que es lo que hacen todos.
No le interesa para nada. Es decir, que la organización sirva para lo que se ha creado, eso es lo de menos. Lo que interesa es que mi bolígrafo o mi silla o mi terminal de ordenador no me la quiten. Y terminar medrando en esa organización. Que es de lo que se trata, de medio caliente y rías. Al final es la situación de vida. Al final de todo eso, viva España.
o que viva quien quiera en este caso España, com música de Manolo Escobar eso es eso es ay Manolo Escobar bueno pues anem a escoltar el tema musical que ens prepari en Jordi Domènech avui la Isabel en Mató no ens ha deixat escrit ni dit re i està amb el seu cap de files en un sopar de treball i no ha pogut estar en directe tampoc
I per tant passem al tema del Jordi Gomera. A veure què fas, eh? Armand, tu pots balçar ja, si vols. Avui us portaré un tema que descobert últimament que m'agrada molt, que es diu 27, tot i saben, és d'un grup d'un noi que es diu Passenger i sona així...
27 years, 27 years old. Only thing I know, the only thing I get told. I gotta set out if I wanna get sold. Don't want the devil to be taking my soul up. Write songs that come from my heart. I don't give a fuck if they're getting to the chart or not. Only way I can be is to say what I see. And I know shadow hanging over me. I don't know where you're running. I know how to run, cause running's a thing I always don't.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
27 years, 27 years done Written 600 songs, only 12 get sung 87,000 cigarettes have passed through these lungs And every single day I wish I'd never smoked one A week brushing my teeth and a week getting my hair cut Eight years sleeping, I'm still tired when I wake up A whole year eating and I still lost weight, fuck Five proper girlfriends and five messy breakups 27 birthdays, 27 new years 30,000 quid just so I could have a few beers Ever dying old hopes, ever growing new fears Don't know
Fins demà!
I don't know what I'm doing, but I know what I've done. I'm a hungry heart. I'm a loaded gone home. Radio Tospet Durante 8.1 Radio Tospet Durante 8.1
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern. Dissabte 14 de febrer, a partir de les 5 de la tarda, al Parc Maragall. Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions del 5 al 12 de febrer a l'Ajuntament de Sant Just. Premis en metàl·lic per a totes les categories. Dissabte 14 de febrer, Gran Festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
La desbarnada.
Bé, doncs la Isabel Almató ens acaba de trucar, tenia mono, ha deixat el seu cap de files i ha dit res, jo tinc que sortir per la ràdio i acaba de trucar dient que està disponible i que ens pot dedicar a una estoneta. Isabel, bona nit. Bona nit. Què tal? El que ha passat és que estic acostumada que tant l'Òscar com la Núria porten un mòbil i veuen els whatsapps i alguna vegada han enviat un whatsapp dient ei, que al final no ho he deixat grabat, que ho faré en directe.
i no he pensat que vosaltres no... No, nosaltres el deixem fora de l'estudi, perquè és com està la feina, que no ens deixem fer servir el mòbil, saps? Així ens us passa com a una mica quan estic a la feina. Doncs ja està. Molt bé, Sara. Som-hi. El micro és teu. Gràcies. Doncs mireu, avui el que és la família castellera, aquí es plou, són els cargolins i les cargolines, comencen la temporada. Castells, a tot Catalunya, doncs avui és inici de temporada. I els cargolins...
d'Esplugues i de Sant Lluís, perquè també tenim esplugues cargolins de Sant Lluís que estan a la colla castellera, avui estan molt contents. Amb una miqueta de fred hi havia algú que deia, oh, vull fer mandra, començar temporada perquè fa molt de fred. Però avui estan a la nau i estan començant els primers assajos. Doncs per demà dissabte què tenim? Demà dissabte els Amics del Museu d'Esplugues organitza una caminada que sortirà a les 10 del matí a la plaça de Can Oliveres.
Can Oliveres és aquella masia que està al límit amb Hospitalet i si agafeu el tramvia, la parada de Can Oliveres, allà està la masia de Can Oliveres. Aquest recorregut es farà des de Can Oliveres fins a dalt a la Salut de Sant Feliu i es recuperarà a l'antic camí ral, que se li diu el camí ral d'Esplugues. Qui vagi a aquesta caminada ha de portar el seu entrepà i la seva cantintlora.
Si voleu més informació no us puc dir que la trobareu a l'agenda perquè en aquesta ocasió aquesta activitat no surt a l'agenda. Això pel que fa demà dissabte. A les 5 de la tarda comença el Ball per la gent gran a l'Avenç, a la sala del Teatre de l'Avenç, i diumenge a les 12 del migdia tenim al Casal de Cultura Robert Villas un concert matinal amb l'orquestra de l'escola infantil Els Sinfònics.
organitza l'Escola Municipal de Música. També l'Ama Diumenge, el Centre d'Aragonès d'Esplugues organitza, com cada any, la Missa d'Honor de Santa Águeda, que aquesta missa es fa a l'Església de Sant Mateu, que està allà a prop del... davant mateix, diguem-ne, del Mercat Municipal de La Plana, a la Rambla del Carme.
A les dues i mitja es farà el dinar de dones i després el dinar al bai per tothom. I això està bé perquè va tothom a missa, les dones se'n van a dinar, els homes se'n van cap a casa i després els homes es tornen a incorporar a la festa amb totes les dones. Per dilluns, a la tarda. El diumenge ens el saltem, eh?
Ja s'ha acabat, ja a la tarda, estem acostumats a Esplugues que hi ha al teatre, doncs aquest diumenge a la tarda no n'hi haurà. Dilluns tenim a les 6 i mitja de la tarda el que és el projecte educatiu d'Esplugues, és un projecte impulsat des de l'Ajuntament i aleshores el que vol l'Ajuntament és que la gent hi participi i es farà a l'oficina jove d'emancipació que està just al costat del Casal de Cultura Robert Brillàs.
Per dimarts, i seguint amb l'educació, tenim unes xerrades que estan adreçades a les famílies i també està dintre dels projectes educatius, en què es farà unes xerrades pels pares que els seus fills comencen la secundària. Això està molt bé perquè et dona unes eines i recursos per acompanyar els nostres fills en aquest inici, cada vegada per ells és una mica incert, 12 anys, canvies d'escola.
Això es farà al Casal de Cultura Robert Brillas, el primer pis de l'edifici nou, o sigui, de l'edifici gran, i com que són places limitades, sí que us aconsello que truqueu a l'Ajuntament al telèfon d'informació 930 0082 o bé envieu un correu a projecteeducatiu arroba esplugues.cat. I seguim amb el dimarts, per aquest dimarts,
Tenim com a referent, ja sabeu que sempre ho comento, a la Biblioteca de la Bòbila, d'Esplugues, la Bòbila ja pertany a l'Hospitalet, però compartim activitats. El club de lectura de Crims.cat. La Bòbila, la Biblioteca de la Bòbila és un referent dintre de la novel·la policiaca a Catalunya i a l'estat espanyol també. Són un dels impulsors des de l'Hospitalet. En aquest cas, ja
parlarà del tant per tant d'en Rafael Vallbona. Rafael Vallbona, un escriptor prou conegut. Dimecres tenim les audicions comentades a la carta, a la biblioteca para Miquel Desplugues, a les 7 de la tarda,
I amb aquesta ocasió es comentarà la peça de Tchaikovsky, Elogia del concert per orquestra i corda, Opus 48, i seguidament de Johannes Brahms, Adatjo de la sinfonia número 1 en do menor de Opus 68. Crec que es diu així perquè...
No en sé gaire. No en sé gens ni d'òpera ni de música clàssica. Això és avinent. És molt avinent que no tinc ni idea. El mateix dimecres tenim dos quarts de nou, 8,45, més aviat 8,45.
una audiovisual conferència que organitza el centre excursionista d'Espluga Viva. Qui no hagi anat mai a aquests videoconferència es tracten de persones a mans de la muntanya i de l'alta muntanya que fan audiovisuals. Molts d'ells han anat a documentals i han guanyat alguns premis.
Us garanteixo que els audiovisuals que es passen a l'Espuga Viva són de qualitat i en aquesta ocasió anirà a càrrec d'en Jordi Mercader i el documental Conferència té el títol de Pirineu una vida. També us recomano que truqueu a l'Espuga Viva perquè la sala és petita i les places també són limitades. Pel dijous.
El dijous tenim aquesta activitat compartida a Espluga Sant Lluís, que la residència a la Maiola és aula d'extensió universitària, i en aquesta ocasió és, més enllà dels secrets del Bàticà, les reformes del Pare Francesc. Aquesta xerrada anirà a càrrec d'en Vicenç Lozano. Ja sabeu que els socis no paguen i els no socis habitualment és una entrada...
de 5 euros, però en aquesta ocasió no ho especifica. I arribem a la gran festa de dijous, la disbaixa. El Carles Toltes. Dijous és dijous gras. I, per tant, hi ha la inauguració del Carles Toltes, es farà la plaça de la Bòbila de Can Vidalet a partir de les 6 de la tarda. Aquesta activitat està organitzada pel Club Esplai Pobilla Casas de Can Vidalet i l'Esplai ofereix a les persones que hi participin
una trita i botifarra, dou per tothom. I el divendres tindrem una altra vegada a la Bòbila, dintre del cicle de cinema negre, el Falcó Maltès, del Roy de Ruth, que els interessi al cinema. Ja us dic, a la Bòbila, tant els dies de lectura com els de projecció de cinema, tot té molta qualitat. I divendres ja immersos.
Iniciem el Carnesoltes, com a moltes poblacions o com jo diria que a totes les poblacions. Els plogues es començaran a les 7 de la tarda i hi ha un concurs de disfresses que s'hauria de fer aquest mateix divendres.
I el que vingui la setmana que ve, doncs ja ho explicaré divendres que ve. Molt bé, estupendo. Jo a vegades em pregunto si teniu prou temps, la gent d'Esplugues, per anar a totes aquestes activitats. No, i no te l'he dit tot tant. I moltes no sostenen a l'agenda. Els d'Esplugues estem estressats en totes aquestes activitats.
A veure si us relaxeu una mica. Molt bé. Moltes gràcies, Isabel. Moltes gràcies i disculpeu-me aquest petit malentès. No passa res. Per la propera vegada ja tindré el mòbil aquí dins per veure els teus whatsapps i estar al tanto. Per la propera vegada intentaré en una última hora. Molt bé. Moltes gràcies. Bona nit i bon cap de setmana. Gràcies.
Bé, doctor, ja hem sentit la teva veu... Sembla com si t'hagués entrat... Pánico esténico. Pánico esténico, sí. Gròfano em poso molt nerviós. Sí, segur, això... Se't nota, se't nota. Bé, ja sabeu que soc molt tímid. Sí. Bé.
Vull dir, una cosa, vull dir que aquesta pel·lícula que hem dit del Falcó maltès, val la pena veure una cosa allà, que és que és una de les primeres pel·lícules de la ja pertorbadora Mary Monroe, una molt jove Mary Monroe sobre aquella pel·lícula. Ah, sí? Sí, sí. Sí, és un paper a paret, però ja és... Ja apunten moltes màgides. Ja dius, esto promete. O sigui que val la pena veure-la.
A part del senyor aquell, del... del com se diu aquell, el... Hanfiboga, no? Hanfiboga, exacte, l'hombre, no? Sí, sí. Bé, jo tenia un encàrrec, que era, no sé què, d'uns ratolins i el càncer. Sí, sí, sí. Bé, crec que et referies a una notícia que va sortir de... que per veure l'eficàcia...
o sigui, per monitoritzar l'eficàcia dels quimioteràpics, passar-li el teu càncer o el càncer del malalt a un ratolí, pobre, i llavors aplicar-li la quimioteràpia al ratolí o les quimioteràpies, veure quina és la més eficient, de manera que així es pot optimitzar
al tractament de l'humà que era això una altra notícia que m'agradaria explicar és d'aquestes que es presta a no entendre-la i veurem si jo aconsegueixo
que s'entengui perquè també és difícil d'explicar que és aquesta notícia d'Inglaterra un embrió amb 3 ADN bé, això tampoc és tan nou
el que pot ser nou és que s'estigui aplicant en reproducció. Això va haver un moment, no sé si recordeu, que també vaig intentar-ho explicar en el seu moment, allò de les clonacions. La paraula clonació, si ficeu, ha desaparegut, no? Ara parem de ser les màries, però la clonació...
ja gairebé ningú en parla, però abans en parlava molt, i una de les connexions és aquesta, que és utilitzar el citoplasma, o sigui, les mitocròndies, d'una altra cèl·lula, intentaré explicar-me. La transmissió d'informació és a base, com tothom sap, de l'ADN, però hi ha...
Dos ADNs. Hi ha l'ADN que està en els cromosomes, que estan en el nucli de la cèl·lula, després faré un símil a mous ferrats, o mous, no cal que estiguin ferrats, perquè s'aconsegueixo que s'entengui, però hi ha un altre ADN que està en el citoplasma. Llavors, quan s'ajunten dues cèl·lules, en el cas de la reproducció, que és l'expermatozoide i l'òbul,
Cada un d'ells té un núcleo amb el seu ADN del núcleo. L'espromatió CD no té pràcticament citoplasma, que seria el que envolta el núcleo. Seria la clara de l'ou i el núcleo seria el rovell de l'ou. Hi ha l'ADN que està dintre del núcleo, dintre del rovell, i hi ha l'ADN que està en el citoplasma, en la clara de l'ou.
Hi ha vegades que aquest citoplasma, que té una funció potenciadora de l'ADN del nucli, que és el que farà que siguis blanc, negre, rosa, altres coses, doncs si aquest no està bé, no potència bé l'altre i llavors es poden produir alteracions dels futurs
nadons derivats d'aquesta unió, com a conseqüència de l'alteració d'aquest ADN citoplasmàtic o mitocondrial, perquè està en unes cellules que es diuen mitocondries, en una part de la citoplasma que es diu mitocondries. Això es basa en... fas la fecundació amb el pare...
i la mare, que és la que té l'ADN mitocondrial, o sigui, el citoplasmàtic, malament. S'ajunten i tens una cèl·lula que anirà malament perquè encara que té un ADN correcte, l'ADN mitocondrial no és bo. Llavors, agafes el pare i l'uneixes amb un òvul d'un adonant.
llavors aquest senyor ha tingut de fet dos fills un fill amb la seva parella i un altre amb una parella escollida o no o buscada a tal efecte llavors el que fas és treure el nucli aquest els dos nuclis es treuen
i s'agafa els citoplasmes i les mitocòndries de la de donant i se li posen els núcleos de la parella, que és buscar tindre un fill. Llavors, tindràs un fill amb les teves característiques d'ADN, les teves i les de la teva parella,
i que estarà modulat, potenciat, per l'ADN mitocondrial, aquest, que serà correcte, però no serà de la teva producció, sinó de la producció d'una tercera persona. I per això es diu que té ADN de tres persones. No sé si... Sí, sí, sí, ha quedat molt clar.
Doncs aquesta és la qüestió aquesta que s'està dirint. I això ja s'havia fet, diguem... Això també se li deia... També se li deia dir clonació. Jo entenc que això no és una clonació, però bueno, també se li deia en un moment d'un altre que aquesta maniobra...
de canviar els nucles d'una cèl·lula, treure el nucli d'una cèl·lula, treure el nucli d'una cèl·lula, treure el nucli de l'altra i canviar-la, i utilitzar el citoplasma de l'altra, això ja s'havia fet. I això a nivell genètic, vull dir, o a nivell físic,
Les característiques físiques, normalment, diu que un és rosital perquè el seu pare... No, ja heu dit, s'opina que aquest ADN mitocondrial és el que potència o fa que funcioni bé l'ADN del cromosòmic. Per tant, les característiques cromosòmiques seran les mateixes. El que no tindràs és el dèficit que suposa tenir un ADN mitocondrial que no funciona bé. Va, va.
l'únic que te comentes el que faria és garantitzar agafes la yema d'un ou i la poses a la clara d'una altra
ara clar des del punt de vista s'estan utilitzant adrenes de 3 el que passa és que un dels adrenes és mitocondrial no és cronòmic ja però això és una tècnica normal de fer?
hi ha molts casos que l'ADN mitocondrial aquest sigui defectuós o no estigui en bon estat quan no és en aquest cas que normalment això se sap perquè has tingut un fill en aquestes condicions o una cosa d'aquestes però llavors la solució és aquesta igual que també una altra cosa que es fa amb casos de transmissió
d'alteracions però lligades a l'ADN cromosòmic, com que en el procés de divisió celular prèvia dels gamets. O sigui, tu pensa que les cèl·lules tenen, d'aquest segon mitjà, tenen un número de cromosomes, però les cèl·lules reproductores tenen només la meitat de cromosomes. Llavors, quan fan aquesta divisió, s'endú la meitat.
no sempre s'enduen les mateixes mitats. Per tant, quan l'exploatzoide fecunda un òvul, pot haver-se endut la mala meitat de la cèl·lula que l'ha originat o la bona meitat. Llavors, una de les maneres de veure també avui dia és fer fecundació in vitro amb un diagnòstic preimplantacional. És a dir, tu agafes una fecundació fora, et deixes que allò creixi, agafes una de les cèl·lules i mires a veure si té l'ADNB.
Si l'ADN ve, transplantes aquella moula. Si no el té bé, el desitges i en plantes un altre. I així també tens una manera, diguem, de seleccionar casos que podrien tenir una alteració cromossòmica. Molt bé. I ara... Ara, sent puristes, vol dir que també mata... Quan fan aquesta cosa està matant un ser viu. Bueno, impedint que visqui seria un terme més exacte, però correcte.
I ara m'ha vingut al cap l'experiment aquell que estaves fent en col·laboració amb l'Hospital Clínic era allò com està? Perquè veu un petit fracàs, no? Sí, bueno, és un projecte a dos anys i ara també ho tinc una mica parat ja quan em reincorpori ja us explicaré a quin punt estem
Allò no té res a veure amb això. No, no, ja, ja. Però és que ara m'ha vingut al cap i com que fa dies que a més a més no coincideixi amb tu, no sabia com estava. Allò era de reeducar l'ADN de la cellula cancerosa a base de posar-la en el mateix mitjà que una cellula embrionària diguem que ja s'ha convertit ja està diferenciada, ja s'ha convertit en el teixit. Si agafes teixit cancerós
i dius, bueno, què li passa amb aquest égit? Doncs que té l'ADN malament, i per això es comporta malament. Llavors agafo un ADN embrionari però diferenciat, o sigui, cel·lula pulmonar però d'embrió, li poso prop al mateix mitjà i a veure si hi ha una informació per part de la cel·lula correcta que li diu a l'altra cel·lula estàs mal configurada, reconfigurat bé. Seria aquesta la idea.
Molt bé, doncs moltes gràcies doctor per les teves explicacions. Vull afegir una coseta que avui he descobert, això és per la gent que entri a l'Ajuntament de Barcelona, però avui he descobert que l'Ajuntament de Barcelona, en la web seva de joventut o no sé què, joventut i salut o una cosa així,
Doncs explica l'avortament i explica la llei d'avortament. I diu, sota quina llei podem avortar aquí a Espanya? I explica l'anterior. L'anterior, està bé. O sigui, està en el dia. Està en el dia. Està en el dia. O sigui, diuen, aquí a Espanya vostè pot avortar? Sí, sí, sí. I es tracta de la llei del 85. Aquesta pàgina encara no s'ha enterat que han canviat la llei i la llei la van canviar el 2010. Bueno, pues, alcaldatries, apliquis. No, li enviaré una carta. Ben fet.
La dasbarnada
Bé, doncs ja estem en el teu espai. Ens donaràs de sopar avui o no? No, jo no. Tu mai portes coses per picar? Jo quan faig el sopar... No sé que porto coses per picar. En el cotxe porto un martell... Una escarpa... Sí, per coses per picar em porto. Veus? És un martell automàtic. Veus? Una...
Bé, avui farem una coseta curiosa, que no és massa freqüent, que és vieires amb permentida patata i tòfona. Que és vieire, que és permentida i que és tòfona.
no tothom ho sap les veïnes són els bitxos que van a dintre de les conxes de Santiago per entendre'ns que són quan s'obren són un disco de color blanc i porten tot al voltant
tot el d'en mitja, això és com una cua carbassa, es menja tot, el que passa que per fer-les servir així amb alguna cosa diferent, doncs la carbassa se separa, llavors normalment s'utilitza o per fer afegir a la salsa, o per fer decoració, o el que sigui.
Bé, ens direm les vieires. Un parmentier, però un parmentier és un parmentier, vull dir, és un puré. Un parmentier, però és un puré més cremós que un puré normal.
El Parmentier ho va inventar... Senyor Parmentier. No sé què, Eugint Parmentier, sí. Eugint Parmentier. I això va ser el 1700 i pico, por ahí, i ho va fer per aprofitar les patates que venien de...
de l'exterior i que no se les menjaven ni les fotien servir per res que tira un farmacèutic i coses d'aquestes i se li va córrer fer això del puré aquest de patata i què? més o menys que era naturista, nutricionista farmacèutic i farmacèutic però no venia pastilles
és que en aquella època els farmacèutics són això igual que els metges no els deien metges, els deien físicos jo no ho he vist avui fa molt temps ho dic el que recordo mira, estic per posar-ho la porta a casa meva físico tothom es creurà que tinc a veure amb l'àtom
Dic el que recordo. Aquest home va fer aquesta història i s'acaba per mentir. Llavors el per mentir és un puré una mica més cremós i s'hi afegeix el que vulguis i a més es pot fer del que vulguis. Des de Palau del Vermell, a Virginia, a Carabassó, per fer del que et doni la gana.
El més freqüent és el de patata i és el que s'acompanyen els rodons de vedella, tot allò. Uns hi posen purer, que és aquell pagot que és consistent, que s'aguanta allò tieso, i els altres es posen per mentir que és més cremós, que és més liquidet.
i qui més m'has preguntat l'altre era la tòfona la tòfona és un tubercle com tots sabem que es troba en unes zones molt determinades amb humitat i enterrada normalment i fan servir ara últimament estan fent servir gossos per trobar-les encara que fins ara i encara es fan servir porcs
L'únic problema del porc és que quan es coneix la fot. I, clar, fotre la mà perquè el porc et fot una queixalada, vull dir, és una mica emprenyador. Però s'ha d'anar molt a la guai i, bueno, a la tràfona n'hi ha d'altres classes, hi ha la blanca, la grisa i la negra, la normal. Jo crec que era un ongo.
Podia ser, podia ser un fonc. He dit un tubercle i podria ser un fonc. Perdó, tens raó, tens raó, tens raó. És un fonc. He dit tubercle perquè està sota terra. Un volet. No, un volet no és un fonc. Un volet és un fonc i un volet no és un... Un volet és un fonc. Depèn, depèn. La micologia estudia los ongos. I los ongos hi ha de microscòpics, hi ha de sota terrats i hi ha de...
Però, per exemple, el rovelló, tot això, el rovelló, tot aquest tipus de bolets, no són fongs. Els fongs són els xampinyons, els gírgoles... Sí, sí, segur, això és segur. Diguem-ne, sí, busco-ho. Busco-ho i busco-ho. Bolet i fong, heu dit. Sí. Ongo. Ongo. Digues, digues.
Bé, doncs, l'atòfona és això, i aleshores, l'atòfona venen un sucedànio, que és el que gastem normalment, perquè si no va la barata, la veia senzilla va a 600 euros al quilo, que bé, de tota manera, per fer un plat d'aquests, vull dir, que et gastis un dia 60 euros, no em passarà més, no? O sigui, clar. Home, escolta, jo quasi que me'n vaig al restaurant i demano el plat al restaurant, eh?
davant un plat d'atòfon ja ho sé jo recordo amb 60 euros d'atòfona mengen 6 persones jo me'n recordo com es diu el restaurant italià allà dalt a la Bona Nova que me'n recordo que feien no sé què encara me la fotran més els morros l'estic veient venir
Sí. Digues, digues. Niscaló, que és el que nosaltres en diuen roballó, lactàrius deliciosos, és un ongo, vasodiumiceta. Veus el que jo deia? Sobretot el vasodiumiceta aquest. El que jo deia. Tot el que es reprodueix per esporas és un ongo. Doncs li fotré bronca amb un personatge que sempre em va fotent la bronca dels bolets i fotré calla.
No vull dir qui és perquè és conegut. Jo recordo el restaurant aquest, anaven amb la tòfona, la passaven, llavors et ratllaven a sobre la pasta que havies demanat, la tornaven a passar i sabien el que t'havien posat, una bàscula d'aquestes de precisió. Si és la comú, val estar 600-700 el quilo.
Després hi ha una, que és la grisa, que només està a Itàlia, i hi ha la blanca, que aquesta va mega buscada, que pot arribar a anar en èpoques quan n'hi ha, que no n'hi ha sempre, pot arribar a anar a 8-10.000 euros quilo. Ara, a mi m'han dit que ara això de la tofona ja es cultiva.
Estan en allò. Estan en allò. Tampoc serà el mateix. No, per què? És igual. Serà un ombo que quejarà sota un... Serà com els champillons salvatges o els d'aquests de cotlla. O serà una mica com menjar truita de fisifestoria o truita de riu. No, no, té perquè és el mateix. Perdona.
Un peix de piscifactòria no té que lluitar contra el corrent, si està menys musculat, però els focs no tenen que lluitar contra res. Els nutrients de la terra on surti... Però si tu els busques els nutrients, els hi poses? No ho sé. De fet, estan treballant en el tema i suposo que ja en deuen haver-hi porall d'aquestes així. Però tenim tot això, llavors necessitem per fer-ho per mentida 800 grams quilo de patates, la meitat de...
de llet es pot fer amb crema de llet que és nata líquida per de cuina si es fa amb nata llavors posem una mica menys posem 400 de nata sal, pebre i uns 150 grams de mantega
Mantequilla. Dic mantega perquè es diu mantega, però molta gent llavors es pensa que és mantega de porra. I no no, mantequilla, mantega. Bullim les patates senceres, amb pell i tot, amb pell i tot es bullen. Quan estan guites, que són 20 minuts, 25 minuts, les pelem, llavors en un pot, amb una...
no sé com es diu, allò que fa com una S al final per fer purers una història per matxacar els purers poses allò amb la patata calenta encara tires la mantega, que es desfàxi la mantega i llavors hi vas afegint la llet vas barrejant, barrejant fots el foc, va bullir i en quan arrenca el bull en quan arrenca el bull això és d'anar rebenant en quan arrenca el bull, fora ho treus i ho deixes allà ja està
Les vieires es poden comprar fresques, el que passa és que és una conya obrir-les i, a més, costa, és emprenyador. Si no, es poden comprar congelades que surten molt bé, surten de conya. Clar, tot de pena a qualitat que compris. Probablement les vieires és un producte que està molt ben aconseguit.
Aleshores, si les compres congelades, normalment només hi ha la part blanca, la part carbassa no hi és. Acafarem les vieires, les passarem per la paella de tota castanya, amb una mica, molt poquet oli, una mica d'oli, les marcarem, que quedin ben...
Torraletes. Torraletes. Però ha de ser molta castanya perquè de dintre, si no, llavors queden secotes. Tenen que ser que estiguin cautelitzades de fora. Amb tot el suc de dintre i tal. Posarem això en el plat. Al revés, perdona, poseu en parmentir. Les tòfones a sobre. A sobre el plat i llavors amb la tòfona...
això, ratllem l'antòfona un punt per sobre si ho fem antòfona bona, doncs això i si ho fem antòfona no dolenta doncs aquesta no funcionaran, no? agafem el putet i li fotem allà i ja està i això, no sé si és bé fred, no de més fred
Com que has dit, deixem a refredar el parmentier... Sí, pots posar les calfes. Ah, val, val, val. I la vieira... La vieira la deixem... La vieira la deixem que se refredi totalment. No, totalment no. Quan fas les vieiras, les fas totes. Llavors vas muntant els plats i la serveix tevi. No, no. Però el parmentier sí que és important que estigui calentet. Ell fa el plat. Com tu mengis, és cosa teva.
Home, però jo vull menjar-m'ho en les millors condicions. Si el parlament ja està fet, què fas? El tornes a posar... Sí, el escalfes. El microones. No, no, què dius? Això és pecat. Un microones, és pecat això. Escolta'm. En la placa d'inducció.
amb un fogó la placa d'inducció és igual que el microdones la propera setmana que em toqui m'he fet el plat amb inducció i mitre ceràmica no és això el foc és el que el foc redimeix el fuego redime i la pregunta normalment per redonir el tema
Quin vi? Un ribeiro? No. No, és que jo vins d'aquí. Un cora. Un cora, per exemple. D'on és? És igual. És igual.
Costa Brava? No, no, no em surt ara. Viure? Hòstia, bueno, és igual. Terra Alta. Bueno, és igual. Ja et sortirà, ja et sortirà. Terra Alta. Penedès. Terra Alta. Terra Alta.
Sí, sí. Vale, vale, pues ya está. L'Oxarel Cora. Es diu L'Oxarel Cora? Sí. Està a les botegues L'Oxarel. L'Oxarel. L'Oxarel, bueno, sí. L'Oxarel. Sí, el Xanel, sí. El Xanel 10. Ah, és per a tets. Sí, sí.
és un vi que està molt bé és blanc i és un vi que jo recomanaria a part de per això ho dic perquè porta tòfona i té bastant punt de tòfona aleshores el vi que t'hi va molt bé
Però és un vi ideal per menjar formatges i foats. Sí. Perquè porta un punt de moscat i llavors té un aroma de moscat de conya que queda perfecte amb els foats i els formatges. I és ecològic. Sí. Bueno, depèn. Bueno, aquí posa ecològic. N'hi ha ecològic i n'hi ha que no ho és. De les dues. Això jo gasto l'ecològic. És la receta del sommelier. Ja, ja.
Molt bé, moltes gràcies, herman. I anem ja per l'últim espai del programa, que és l'espai d'esports. Ja podem marxar. Jo també, no? És veritat. És que només està ell d'esports. Home, el Mariano pot, i ara el Jordi. Sí, home, també. És veritat, és veritat.
Ara el Jordi trucarà a l'Isidre Anglès i, bueno, podem començar... Tinc que dir que estan jugant en aquest moment el primer partit de la jornada, el Depor i l'Eiber, i estan empatats a 0, acabant la primera part. Hòstia, estic molt preocupat, eh? Home, jo us ho dic per informació d'última hora, jo us ho dic com a informació d'última hora. És un partit molt important. Home, doncs pels dos equips, sí, per l'efició també, tu. I si tens un 14, és molt important. Home, home, clar, no? Hòstia, és que vosaltres...
Ja tenim l'Isidre. Bona nit, Isidre. Hola, què tal? Bona nit. Bona nit. Com està el senyor? Bé, no té bé com vols. El senyor Inglés, com està? Inglés. Bé, bé, perfecte. Una mica refredat, com tothom. Sí, sí. Si necessites algú que et faci el boca a boca, t'espaviles.
Ho sospitava. Jo ja m'estava curant i m'ha tornat a rebrotar amb una altra variant. De què? De refredat. No tenia un refredat. Tenia una tracheitis i ara tinc un refredat. Ens els anem encomanant. Ara acabim el refredat, seguirem la bronquitis i acabarem la neumonia com el nostre company.
Bueno, per estrenar la secció, parlem de les declaracions del senyor Bartomeu d'aquesta setmana, que tothom en parlava, i tots els diaris... I les velles, perquè s'ha cobert de glòria. Home, jo suposo que les més gruixudes van ser les que va fer en el programa aquest del...
El 8TB, no? Sí, però... El del Cuní, el del Cuní. Jo crec que les gruixudes són quan comença el pastel del Neymar que diu que tot està ben fet. Aquestes són les gruixudes que han fet. Bé, llavors aquí el rotllo el que havia dit en el seu dia en Rossell. És allò de sostenella i no en Mendalla. El tio ho han anat fent gran i ara ja jo crec que ho han de dir perquè si no quedarien com uns idiotes, directament. No poden dir altra cosa, però la qüestió és que l'han ficat la pota. Això suposo que queda demostrat
Amb què? Amb declarar que el traspàs havia sigut més barat del que havia sigut en realitat. Els calés que van sortir del Barça eren superiors. Bé, no els del Barça, sinó ells en concret, com a directiva, que eren molt llestos.
Sí, ho sabien molt. Ho han volgut vestir així i l'han fastidiat per no dir que l'han cagat directament. Cosa que... Perdona, eh? Tampoc és que ho segueixi massa. Però vull dir, jo no acabo d'entendre tot això. O sigui, què és el que està mal fet? És que no ho entenc. Una part s'ha declarat com a sou, però que no és com a sou, sinó que és una...
pel pare, és que és una moguda supercomplicada. Es veu que hi ha una normativa... Això se'n diu enginyeria financiera. Sí, però hi ha una normativa... Mentre estigui dintre de la llei... No, és que no està dintre de la llei. Hi ha una normativa d'Hisenda que diu que qualsevol quantitat que es paga és en concepte de traspàs. I llavors aquí s'han passat de llestos i han començat a aplicar quantitats amb altres partides o altres, diguem, ho han anomenat d'una altra forma, que té una fiscalitat diferent.
Llavors, clar, no els haguessin enxampat si no hi hagués aquesta denúncia d'un soci del Barça que es va adreçar al club per saber les dades del traspàs i no li van poder facilitar de cap manera perquè, clar, ells havien dit que era un traspàs de 40 i escaig milions o 50 milions i resulta que ha sigut el doble. I, clar, quan els han enxampat
Isenda els ha dit que és el que hi ha i ara els imputen perquè se suposa que això és el que s'haurà de demostrar jo crec que definitivament jo des del punt de vista legal si no és el Barça són ells els que volen imputar a un club
És com imputar una empresa, no és imputable una empresa, és imputable en tot cas una persona. En aquest cas han imputat a la persona jurídica, és la primera vegada que ho fan. Sí, però la persona jurídica no és la persona que ho hagi fet, perquè tampoc ho ha fet aquest. D'entrada hauria de ser com sempre és la norma, però és la primera vegada, sempre hi ha una primera vegada i sembla que el Barça sempre li toca el Revere, i és la part estranya d'aquesta pel·lícula, i la
pressa que s'ha donat des que ho ha demanat la fiscalia a imputar-lo que en aquest cas només posar l'accent amb el Barça i el malament que ho ha fet jo crec que aquí hi ha bastant més cosa que el Barça i el malament que ho ha fet home, que els hi ha anat de perles i que no els he tremolat la mà i que s'han donat una pressa extraordinària en portar-ho endavant bueno, també es pot parlar d'això
Però que és una persecució, no? Si tu l'has ficat la pota, tu sabràs. També és una persecució. Però hi ha coses d'aquestes, que aquestes cases fiscals poden ser delicte o poden ser senzillament un problema administratiu i resoldre l'administrativament. I segurament acabarà així.
no com a delicte, sinó simplement com una... Però no s'ha donat, ni siquiera s'ha arribat a donar el punt. Hi ha una cosa molt... que a mi m'emprenca molt del Barça, sobretot d'alguns personatges, no? Per exemple, quan ha passat ara tot el merder de la FIFA, dels...
dels nanos, de la Masia i tot allò. Vull dir, el Barça dient que tot perfecte, tot bé, tot collonut, cap problema, estava tot legal i tal, tal. Collons, han acabat palman, palman i a més dos anys sense fitxar o no sé quant, no? Vull dir, bueno, doncs senyal que algú no estava bé. I per què cony no ho expliquen, això?
Però amb el futbol algú explica alguna cosa? Tenia que reconèixer que són uns desgraciats. Però no, però el Barça, ni els demés. El Barça és més igual. Si totes les directives... Però jo diria que el Barça és de les més honestes. Quan s'ha fixat... Tinc que de comptar més que el Barça és un equip com el Madrid, com l'Electric Madrid, fins ara no...
Però el Chelsea, el Manchester, tots aquests equips que són punters, no? I evidentment han de fitxar el millor. Per fitxar el millor s'ha de pagar calés. És molt més senzill fitxar el Neymar i dir, n'hem pagat 90. Punto, s'ha acabat.
No, però es van voler passar de lloc. Però és que crec que el futbol espanyol és de Tupac. És que no és un problema del Barça, és un problema del futbol. La cagada és sideral. El que passa és que aquí, com que som així d'imbècils, a més a més, un soci del Barça a sobre de manifestació. En canvi, un soci del Betis no se li curiria mai. Posem dubte que el su, querido Betis, hagi fet res malament, m'entens? Però és que l'opacicitat és absoluta.
Estaven tots en fallida, tots en no sé què. El futbol espanyol, des de fa anys, és una bassa de delius i d'espavidats. Jo em queixo d'això i de la part que toca... De tot això, la part que li toca no. Ja, però quan tu estàs en un negoci, si tot el rest de gent de la teva entorn fa trampes i tu no, doncs tu ets el que estàs amb dificultats, m'entens? Bueno, la cosa és que amb aquesta cosa n'hem xampat.
Bueno, exacte, això és una altra cosa, que tens un soci, tens un amic teu. Això que comentava la Masia, no passava res, no estava tot bé, tot correcte, tot tal, però quan ets va saltar no sé quanta gent de la Masia. Home, però si també està investigant el Madrid i altres equips per les mateixes pràctiques, això ho fa tothom, l'únic que sempre li toca rebre al Barça.
Bueno, doncs aquest tema també considero que és a comentar, no? Per què? Si en una classe tothom fa xivarri, tothom fa campana, tothom no fa els deures, perquè només castiguen sempre el papitu, no? Doncs igual perquè és negre, al mig és perquè el papitu és negre, m'entens? I per això el castiguen, no? Dic jo, eh? Home, que hi ha una mica de tot, sens dubte. Vaja, que primer fes les coses bé i no t'enganxaràs. Sí, clar, clar, sí, sí, bueno.
No. Ah, no? No. No, no, perquè tu t'has de comportar tal com es comporta el teu entorn. O sigui, torno a dir, si tots els colmados del teu carrer no declaren res i senda i tu sí, tu tancaràs el colmado i els altres es riuran molt, m'entens? O sigui, vull dir, perquè clar, quan s'ha d'aplicar... I a mi em sembla bé que s'apliqui el sistema.
Però abans s'ha d'aplicar a tothom. El que no pots és aplicar-li als negres i als blancs, no? Sí, sí, s'aplica, s'aplica. Lo que pasa es que hay una cosa que se llama en Hacienda, creo que los llaman contratos de conformidad o algo así, que a Hacienda les encanta, porque es que además lo que tienen que hacer ahí prácticamente, por eso han pillado a mucha gente, quiero decir. No quiero decir con esto que no todo el mundo lo haga, lo que pasa es que cuando Hacienda va...
y te levanta un acta, una inspección, cualquier tipo de disconformidad, pues cuando no has hecho las cosas según reglamento, según reglamento de Hacienda quiero decir, o según reglamento que corresponda, te hacen, sí, tienes dos opciones, o aceptar la multa,
que te ponen declarar o firmar que has cometido un delito fiscal, aunque luego salga o no salga, no lo sé, pagas lo que corresponda y ahí se acaba el tema, o como dijo el Barcelona, nosotros no vamos a aceptar que se ha cometido un delito, con lo cual nosotros seguimos adelante con el tema hasta que, bueno, pues... Creo recordar que se consignó una cantidad externa.
si sempre és així 13 milions si tu no estàs però si em cansava el fill de veí si tu t'aixecen un acte i tu vols recórrer el primer paga el que va pagar el Barça va ser una va fer-ho una complementària una complementària
Però aquesta complementària inclús la pots reclamar, eh? Perquè tu pots equivocar el pagament amb més i tens de reclamar-ho, eh? Sí, moltes vegades. A mi m'ha tornat ells diners per un error meu. M'han dit ells que m'havia equivocat, eh? Alguna vegada. Al teu favor. Sí, sí, sí. Sí, sí, això moltes vegades passa. Sí, perquè a més se'ls ha de quadrar.
Sí, sí, a més els ha de quadrar. Los dineros consignados en un momento dado, puestos como fianza o como garantía de un litigio o de lo que sea, luego ese dinero si se demuestra que no debe ser pagado por la persona, se retorna el que los ha depositado. Sí, sí, si tu fas una cosa, si t'equivoques i pagues de més, reclama-ho que t'ho tornaran. No hi ha problema.
Sí, totalment. I ara seguint la línia, evidentment si està imputat, d'entrada no crec que es presenti a les eleccions.
amb la qual cosa la victòria de la porta... Escolta una cosa, aquí en aquest país la paraula imputat s'usa inadequadament. Jo hi he estat, jo porto els últims 20 anys pràcticament amb una o dues imputacions. Ara he pensat que no en tinc cap. Sí, però és la línia que segueix tothom, que quan un està imputat es gorra del mig.
No, però llavors he de deixar de fer la metge. Potser hauries. Ah, sí? Perquè algú ha pensat que potser em treu alguns calés denunciant-me i un jutge m'ha imputat i llavors hi hagi un procés i en el procés es demostra que no hi ha lloc a la denúncia i llavors no hi ha judici? No, no, que està mal usada la paraula. No hauria treballat mai, llavors jo portaria 20 anys sense treballar.
és gairebé un sinònim de que t'han enganxat no, està bé la paraula importat està bé vol dir que ara la canviaran investigat només per una qüestió que la gent no vol canviar la manera d'entendre una paraula doncs canviem-la però la paraula significa el que significa jo et denuncio tu llavors hi ha una primera fase que és el jutge que rep la denúncia ho accepta a tràmit o no ho accepta a tràmit
Si no accepta tràmit, allò s'arxiva. Si ho accepta tràmit, t'imputen. Llavors, si inicia un procés, aquest procés decidirà si hi ha o no lloc a juzgar-te. Tècnicament és impecable. Pot ser o no culpable, però que ells no ho han fet bé, crec que és una cosa palmària. Això es veu aquí, home.
Però ser imputat en aquest cas només és dir... Algú vol averiguar si ets o no culpable. No vol dir que siguis culpable... No necessàriament un imputat és culpable. Solamente que se pueden haber encontrado algún indicio de... Pero habrá que demostrar esos indicios con prueba. Lo que pasa en esta cosa es el juicio de la gente. A los médicos nos imputan siempre. Porque si no, la persona que te ha denunciado...
Puede alegar que no se ha ejercido con él la tutela efectiva. Y entonces, en un caso de un juez que no lo aceptó, con un caso mío, no lo aceptó, la audiencia provincial lo obligó a aceptarlo. Porque si no, la otra persona dice, no, pues que yo soy perjudicado y nadie me escucha.
Entonces, lo único que piden es ser escuchados. Bueno, entonces, ese proceso, que se llama instrucción, la instrucción decide, al final de la instrucción, si hay o no indicios de delito. Y si hay indicios de delito, te juzgan, y si no hay indicios de delito, se archiva. Però això, tècnicament, és impecable. En el cas que ens ocupa, que és el tema del Barça de les eleccions, és que avui els directius, la resta de directius que estan a la Junta, s'han començat a desmarcar...
diguem que de la història que va explicar ara fa 3 o 4 dies a Bartomeu. Aquesta història de la mano negra. Han començat a dir que a mi no me lo parece i tal, és a dir que l'han començat a treure del mig i la cosa va que no es presentaré i es presentaré als altres. Aquí al Barça tothom mira d'arribar les coses a la vida. La rata s'abandonen la meva cosa?
ràpidament. Però vull dir, això no vol dir, torno a dir, igual que quan diuen, és que clar, un polític que ha sigut imputat, doncs ja ha de deixar... No sonyo, perquè hi ha hagut quantitat de polítics imputats que després s'ha demostrat que no n'han de dir, i què passa? Volem canviar la paraula perquè ens entenguem millor.
Però el procés serà el mateix, eh? Quan algun jutge entengui que allò s'ha d'investigar, el jutge imputat li dirà investigat i ja està. El que té castanya és que parlem de temes de futbol i acabem parlant de temes... Aparquem ja aquest tema i anem a parlar de la jornada d'aquest cap de setmana.
Home, sí, que pinta bastant interessant. Atletic de Bilbao, Barça, per un cantó. No, Atletic Club de Bilbao, no. De Madrid, no. Atletic de Bilbao, Barça, i Atletic de Madrid, Real Madrid. Efectivament. Això, perdona, sí, d'acord. Demà a les quatre de la tarda... Sí, i a l'altre... Atletic de Bilbao, Barça, 1 a 3. 1 a 3? Hola.
I tu què dius? Tu que ets molt donat a l'Atlètic de Bilbao no està... Està molt i molt fluix, eh? Està molt fotut. Està molt fluix. Igual el diumenge fan el partit de la vida. No, no, no. No, Atlètic de Bilbao o Barça? Ai, perdona, Atlètic de Madrid... Madrid, Real Madrid, sí. Un a un. No. El Madrid no té ni el Cristiano Ronaldo, ni el Ramos... No, no, a Cristiano Ronaldo sí que juga, eh?
No. Sí. No. Sí. Sí. Ah, no, sí, perdona, sí, és veritat. És veritat, és veritat, és veritat. Sí que juga, però és igual. Al que no tienes a Isco. No, a Isco no, a James. No tiene el James este, no tiene el... Y a Ramos. Ramos. Y a Marcelo. A Marcelo. A Marcelo. Marcelo tampoco. Tampoco, que está sancionado.
en té uns quants unes quantes baixes i el Gento tampoc en aquel Madrid se puede quejar de plantilla i de suplentes també si el Tiner se queda en 4 eh si bueno pues para eso está fichando a juveniles por ahí para la primera plantilla o a l'Atlantic de Madrid ja ho veuràs
Home, i tant. Estan molt malament de moral. I tant. Malament de moral? Collo. Tots els partits que han jugat amb el Real Madrid aquest any... Ja em perds amb el Barça, estan molt malament de moral. Sí, sí. Tots els partits que he jugat amb el Real Madrid aquest any, que són 5, em sembla, amb el Real Madrid, se me'ls ha guanyat tots. Però esteu enamorats de molt. He de les ha guanyat totes? Sí.
Però estàvem en un altre moment. Ja, ja, ja. Ja se recuperarà. Home, seria una de les jornades en què se li podria retallar... Clar, jo estic a favor. La guanya l'Atlètic de Madrid. Jo crec que sí, jo crec que sí. A mi em cau més simpàtic l'Atlètic de Madrid, primera, i segona, si el Mar se guanya, li retallem territori... Tot això passa perquè el Mar se guanyi. Ens quedem a un punt, home, seríem
Bueno, bueno. No, no, no. Bueno. Y dama Palma al Madrid y no guañan, como va a pasar a Dorostia, a la gran sociedad, y monta, vamos, la Mundial. De todas formas, yo me he dado cuenta de una cosa. Últimamente no oigo mucho hablar a Luis Enrique. No, no, no. Es que desde que ha dejado de hablar, el Barcelona está arrasando. Bueno, más que no hable, es que tampoco le he dejado de preguntar, porque yo creo que es al revés. Como el equipo funciona...
Digamos, las ruedas de prensa ya no son tan ácidas como eran cuando la cosa no iba tan bien, porque lo tenían atornillado. Sí, sí, sí. Y ahora ya no hay polémica a ese respecto porque ya no hay preguntas, digamos, con mala baba para hacerle, porque las ruedas de prensa eran también para dejarlas comer. Encara que no li facin preguntes amb mala baba, ell ja la treu de per si de sol.
Per la premsa, això està clar. De tota manera, jo et diré que a vegades, si escoltes rodes de premsa, entens molt bé que els engegui a cagar o que vagi a fer pollensats.
Perquè, hòstia, fotre una pregunta de sis maneres diferents, sis periodistes diferents, és per dir-li sou idiotes o no us feu preguntar res més. Volen una contesta que no els hi dona. Però llavors us hi va donant... La mateixa pregunta feta de diferent manera.
Però això és igual, el judici, l'apocat de la part contraria et pregunta la mateixa cosa des de quanta maneres a veure si la fiques. Però bueno, amb un judici ho entenc, però amb un partit de futbol. Que és futbol, conyo! Que és futbol, tio! Però home, a veure, també se'ls torejava. En Guardiola se'ls torejava, responia el que li interessava i com volia.
Diguem que són dues formes de fer diferents. Clar, diferents, sí. Guardiola també no li va tenir cap simpatia per la premsa, però el tio tenia una mica més de pesquis. No era tan viceral. I el feia anar per on ell volia. Aquest directament els engega. És viceral a tope. Deu tindre ADN del vengal. És estudiar, és estudiar. Això com el vengal, per exemple, no? El vengal era, cada roda de premsa, una bronca. Ha, ha, ha.
Bueno, y lo sigue siendo, se ha cargado a medio equipo de... ¿Estaba en el Manchester? Sí, sí, está, está. Bueno, se ha cargado a medio equipo de Manchester. Y estuvo, retuvo. Siempre lo ve todo negativo para sacar algo positivo. O sea, es lo que decía, siempre negativo, nunca positivo. ¿Tú cómo ves, Mariano, el derbi este brasileño? ¿Tú qué apuestas por esto?
Yo apuesto por el Madrid siempre. Es decir, no me importa que... Me lo temía, ¿eh? No, no, no. Hasta después del gol en la Copa de Europa en el último minuto prácticamente y de ganarles la Copa de Europa al Atlético de Madrid en el último minuto... Sí, pero lo metió Ramos, ¿eh? Sí, Ramos y... Entró. Entró como podía haber ido al infinito, ya lo sabemos, pero vamos, entró. ¿Qué apuestas por un...
¿Un 0-4 o algo así? No, tampoco tanto, depende. Son partidos en los que generalmente el Real Madrid suele marcar muy rápido. No sé por qué, pero suele marcar rápido. Bueno, en los partidos de Copa fue al revés, ¿eh? Sí, sí, sí, pero en la Liga...
Bueno, sí que es verdad que últimamente les han marcado un gol prontito. Sí, pero al final son partidos que se deciden más por moral que por otra cosa, porque correr, todos corren, pero más por moral. 90 minutos en el Manzanares hacen largos, ¿eh? Sí. Y tan. La gente rasca, rasca de qué manera. Eso es, eso lo dijo Juanito, me parece, una vez, ¿no? Molto luongo.
Montolongo, 90 minuti en el Bernabéu sono Montolongo, algo así, un italiano así un poco...
entonces ya prácticamente han palmado la liga porque ahora si no recuerdo mal me parece que están a 7 puntos el Madrid también es especialista en palmar ligas con puntos de ventaja o sea que lo que sí hay que hacer y en eso sí le doy de acuerdo a Simeone es pelear y pelear y pelear el Atlético mañana más que 3 puntos se juega sus 3 más los 3 en Madrid por eso digo yo que mañana tendrán que... permite una ventaja que es que es aquí
El Real Madrid, en canvi, juga més a individu. Cada vegada menys. Últimament està jugant. Vaig veure trossos del partit del Sevilla, tot i que la segona part va fer pena, que això és la veritat, però a primera part va fotre jugades interessants. Té bon equip. Ara ja té un centre del camp que anys enrere no tenia ni de bon tros.
ni tampoc li interessava perquè tampoc li formava per la seva manera de jugar el centre del camp l'ha inventat el Barça ara tothom té un centre del camp però abans d'una bona defensa ben tancada i uns galgos corrents i una boia que es deia Raül allà esperant que li caigui la pilota feliç i ficar-la evidentment i per cert que jo no he estat aquí i parlant què em penseu de la tornada d'en Torres a l'Atlètic de Madrid
Sí, però s'ha de ver amb distància, perquè ara ha començat molt fort i ja veurem com acaba. El Torres estava més ben acabat. Sí, però és que el Torres tampoc ha sigut mai... Per mi està sobrevalorat aquest tio. A mi quan deien que el volia fichar el Barça...
Però el Barça sempre ho va fer, perquè me'n recordo un any, que la tira d'anys, que el Betis va guanyar el Barça aquí al Camp Nou, que va marcar un tal Varela, i ja volíem fitxar el Varela, tio. Tio, que tots els gols que ha fet a la seva vida van ser aquells dos. No m'han fet cap més, ja. No necessitàvem els veïn a demà. Bueno, per un altre, l'Alfonso, vull dir, és que, hòstia...
Y sentías parado al Torres, el Niño Torres, el Niño Torres, como si fuera la séptima maravilla. A Madrid l'han rebot, como si fuera la séptima maravilla. Sí, sí. Pero el Niño Torres jugaba bien en el Atlético de Madrid, porque el Atlético de Madrid, ¿qué jugaba? Pues en aquella época a un jugador que corriera delante. Y jugaba bien relativamente. Sí, era un buen jugador. Y con espacio para correr es... Es un buen jugador, pero el título de crack, no.
No, pero al Liverpool, por eso le fue bien el Liverpool, ese estilo de juego.
Pero vamos, que le duró dos o tres temporades, no mucho más allá. Y luego en el Manchester, en el Chelsea, ya no sé. Que he jugado dos minuts. Sí, porque es otro tipo de equipo y de juego diferente. Igual que en Italia. En Italia, cuando ha estado en equipos italianos, Torres en el Milan, me parece que fue. Tampoco. Tampoco ha cuajado por eso. Metió el gol del primer día, los goles de los dos primeros días, y después se acabó el tema. Bueno, pero yo creo que mañana...
Con el Madrid se sale siempre, eh? No, no juga, no juga el Torres. Si no juega poñera a Torres... De inicio no juga. Però... Bueno, lo que han dit avui, clar. Després el Simeone... Després el Simeone fotrà lo que voldrà. El Griezmann, no, que està en racha. Sí, el Griezmann i l'altre... És un jugador a fer Griezmann. El... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no, el... No, no,
Sí, mandúquins, eh? Sí, sí, sí. Els mandúquins. Aquests aquests. Se pega com qui n'haga a faltar. Quan el sento per la ràdio diuen mandúquins. Ja sé que no us importa, però el Coruña n'ha marcat un, eh? Bueno. Enhorabona per ells. El fotre una polla del barillo, ja està. Bueno, escolta, fem una porra, no? Sí. Pel Barça? Ja l'he fet a 1-3. 1-3. Ja me l'has tret, vinga, va. Sí? 1-4.
Mariano, el Barça, eh? Hablamos? 1-2 1-2 Ei, 1-2 i perquè està aquí, eh? Perquè si estigués a Madrid diria 2-0 Jo diré 0-1 Pues jo 0-4 Marc? Senyors, ens fan fora Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració Avui, aquesta nit, un dia molt especial per mi
I moltes gràcies als oients, que segur que hem tingut uns quants ràdioescoltes que sempre havia volgut dir això. I fins la setmana que ve. Adéu-siau i que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.
Ràdio de Sant Just
Bits. Molt més que nit de l'altre.