El nou Kia Sportage et sorprendrà...
Sembles el de Passapalabra, no.
La desvernada.
La semanela.
No, la desvernada.
La semanela.
La semanela.
Molt bona nit, són les 8 i quasi, quasi un minut.
Estàs sostenitzen Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Lluís.
Aquest programa és...
La semanela.
Salutacions a l'equip del programa amb el senyor Marc Simón,
que el tinc aquí a la dreta. Hola, Marc, bona nit.
Bona nit a tots.
Si tu ho digues, això és això.
Avui, crec que per primera vegada a la història d'aquest programa
portem 32 temporades.
Aquest és el programa número...
No ho sé, 7 o 8 d'aquesta temporada.
A 7.
Doncs, per primera vegada, el senyor Òscar Ramos i París
està aquí al començament. Òscar, benvingut.
Però no t'acostumis, eh?
No, ja.
Esto es lo que hay, ¿vale?
Esto es lo que hay.
Bones tardes.
La Núria García, que avui no vindrà,
però farà alguna cosa per telèfons,
que ens ha dit, perquè és que tenia feina.
No sé quina feina tenia jo, aquesta noia, però...
La Jabel, el motor, tampoc vindrà.
L'Armand García, esperem que sí.
El senyor Montes es farà la predicció del temps.
El doctor Barambio ens ha amenaçat que vindrà en directe.
O sigui, que deu estar a punt d'arribar.
I qui més? Qui falta?
L'Armand, no?
L'Armand García, sí.
Sí, que el tenim entrant per la porta.
L'Armand García, sí.
Arriba d'hora, avui.
Arriba d'hora, també.
Avui no sé què passa, avui.
Tothom arribarà.
Quan vulguis, comencem.
Bones tardes a tothom.
Doncs això, que avui és dia 25.
25 de novembre, no és 25?
Sí, és 25.
Escolta, Marc.
Com va ser 25?
No, és que he fet que no amb el cap,
per al dilema aquest dels cascos,
que funciona un, falla un,
llavors fas així i torna a funcionar a tot.
Era problema de cascos.
Aquesta ràdio la sacsejaríem un dia
i funcionaria millor tot.
Segur que sí.
Bé, 25, 25 de novembre de l'any 2016.
Estem a la setmana 47 de l'any.
Han transcorregut 330 dies.
Un huevo.
D'aquests 2016, bueno.
Ja estem, estem a les acaballes.
Esto s'acaba, esto s'acaba.
Ens falten només 36 per arribar allò de...
Esto se acaba.
Feliz año nuevo.
Feliz, feliz.
Ja he dit que era la setmana 47 de l'any,
setmana que ens ha portat, entre altres coses,
la decisió de la senyora Angela Merkel
de presentar-se a les properes eleccions generals a Alemanya.
No en té mai prou, eh?
La derrota del senyor Nicolás Sarkozy
a les primàries del Partit Republicà a França.
El pacte de govern entre el Partit Socialista d'Euskadi
i el Partit Nacionalista basc.
i la mort a causa d'un infart de l'ex-alcaldessa de València,
la senyora Rita Barberà.
Entre altres coses que també han passat aquesta setmana.
Anem pel sol i la lluna a veure si podem fer alguna cosa.
El sol, senyor...
Ai, sí.
Simón.
El sol.
El sol, senyor Escazóquio, avui ha sortit...
Bona tarda, senyor.
Quan faltàvem...
Armando.
Bona tarda.
Bona tarda.
Digues.
El sol ha sortit quan faltàvem vuit minuts per les vuit del matí.
Sí.
I s'ha post...
Faltàvem cinc minuts per dos quarts de sis.
A les dixet i vinticinc minuts.
Així que ja l'Acadèmia Catalana de la Llengua...
Ja està...
Ja dius que ja pots dir que és la sis i quart.
Sí.
No, no, no.
La cinc i quart.
Això ho pots dir.
Si vius a València o si vius a les Illes.
A Catalunya, no.
No, que la sous Maria i veuràs quina alegria.
No, el tema és que són tan collonuts que sí, però en alguns sítios.
Ah.
I en tots els sítios no serà correcte.
No serà correcte.
I és tot el que hi ha.
Per tant, en lloc de fer la cosa més d'allò, al revés te lo digo pa que m'entien.
Però a qui se l'ha acudit això?
els grans pensadors que tenim en aquest puest, com si diguéssim.
Molt bé.
Però això funciona d'aquesta manera.
El que serà correcte en un puest no tindrà per què ser-ho en l'altre.
Vale.
Com t'has quedat?
De pasta bonià.
Doncs això.
Que no sé si és català, però...
Que no ho sepes.
Molt bé.
Que no ho sepes.
Bé, demà el sort sortirà un minutet més tard, a les 7 i 53 minuts.
Tant me fot.
I es pondrà un minut abans, a les 17 i 24.
Val.
Òscar, digue'm la lluna, sisplau.
La lluna, la pruna, la lluna, avui o demà, quan ho vols saber?
D'avui, avui.
Vale, avui la lluna surt, alerta, a les 3.48 hores.
Sí.
I es pond, interpreto que ja ha passat, a les 3.37 de la tarda.
Exacte.
Vale, això ja ha passat.
Ja ha passat tot, no?
I demà, demani, domani, la lluna surt aquesta matinada, com si diguéssim, a les 4.44 minuts.
Sí, senyor.
I es pondrà demà, quan passin sis minuts, a les 4 de la tarda.
Ja veus, si això vol dir que estem quasi nova, concretament serà nova del tot...
Ja te digo.
El dimarts.
Per estrenar, no va pas estrenar.
No va del tot el dimarts.
No va pas estrenar.
Vinga, va, continuem.
Vinga, va.
Senyor Romero.
Romero!
Que, per cert, no t'he saludat.
Hola, Marc, bona tarda, bona nit.
Hola, bona tarda.
Benvingut al programa.
Remember que...
Efemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys.
Recordem que avui és dia 25 de novembre.
Quin programa tens, Armando?
Molts.
Molts.
Doncs, mireu que el 25 de novembre de l'any 1491, a Santa Fe, Granà, els reis catòlics del senyor Boabdil van signar les anomenades capitulacions de Granada.
Sí. Les capitulacions per al lliurament de Granada va ser, doncs, un acord signat que va posar fi a la guerra de Granada, que van lliurar els reis catòlics, Isabel i Fernando, tanto, monta, monta, tanto.
Com s'oblidica.
L'Isabel i el Ferran II, d'Aragó, no sé què de Castella.
No, no, de Castella, res. Era d'Aragó i dintre de la corona d'Aragó hi havia, entre altres coses, Catalunya.
No va ser res.
Que era comptat en aquell moment.
Sí, sí. I era comptat de Barcelona.
Pues és.
Bé, doncs, aquest senyor, aquest matrimoni, van fer una guerra contra el sultà musulmà de Granada, que es deia Abu Abdul Allah Muhammad Boadil, conegut com a Boadil el Chico.
Clar, dient-se Abu Abdul Allah Muhammad.
O sigui, el de l'Apaki.
Sí, Boadil el Chico.
El de los Abdul de toda la vida.
I d'acord amb aquests acords, Boadil el Chico va renunciar a la sobirania nazarí del regne de Granada a favor dels monarques cristians,
els que li van garantir una sèrie de drets als musulmans, inclòs a la tolerància de la seva religió i el seu just tractament en compensació d'una rendició incondicional.
Va ser aleshores quan la mare del Boadil li va dir a la famosa frase aquella,
plora com una nena, el que no s'ha hagut de pensar com un home.
Jo diria, però, que això és l'allenda, eh?
És l'allenda, sí.
Aquestes coses són l'allenda urbana.
És l'allenda urbana.
No hi havia Facebook, no hi havia Facebook, llavors, clar, no han quedat...
Tot no hi havia de fer-se selfies.
Tampoc.
Però, de fet, a Granada, si hi vas, t'ensenyen el lloc on la mare li va dir això.
Ah.
No, no, que...
Aquí va ser on la senyora li va dir tot això.
Va ser veritat.
Igual sí.
El que...
A veure, que sí, sembla...
Jo és que estava lluny i no ho sentia.
No, podria ser cert que el senyor Boadil, clar, Abdul, Abba, Allah, Mohamed,
després s'ha pogut...
Sí, n'he passat la boca.
No, no, no.
Després d'assignar tot això.
Bé, doncs això, això va passar en 1491.
Sí, sí, sí.
Aquesta, com és mitjatenològica, la que ve ara, li deixem al Marc.
1915.
Einstein presenta davant l'Acadèmia Prussiana de les Ciències
la seva teoria de la Relativitat General.
Poc després de la formulació de la teoria de la Relativitat Espacial del 1905...
O sigui, 10 anys després...
Albert Einstein va començar a lucubrar com descriure els fenòmens gravitatoris.
En 1907 es va embarcar en la recerca d'una nova teoria relativista de la gravetat que duraria 8 anys.
O sigui, Déu-n'hi-do, eh?, 4, pim, pum, i ja està.
Després de nombrosos falsos començaments, el seu treball va culminar el novembre del 1915
amb la presentació a l'Acadèmia Prussiana de les Ciències del seu article,
que contenia les que avui són conegudes com les equacions de Camp d'Einstein.
Aquestes equacions formen el nucli de la teoria i especificen que,
com la densitat local de matèria i energia, determina la geometria de l'espai-temps.
Claríssim, home, està claríssim.
Com t'has quedat, Armando?
Bueno, jo cada dia ho faig servir, això.
Tres o quatre vegades.
També, llegenda o veritat, no ho sabem,
mentre el senyor Einstein estava estudiant tot això,
que, com l'escriuen, devia ser una cosa complicadíssima,
un dia va sortir d'allò que estava, no?, a la pissarra, amb el guix,
escrivint-ho amb el guix a la mà, i va dir,
un matemàtic, necessito un matemàtic.
Ah, sí?
Sí.
Era un personatge, el senyor Einstein, eh?
Veu que ell, de matemàtiques, no en sabia molt,
i havia de fer una equació i no li sortia.
Diu, un matemàtic, necessito un matemàtic.
Si voleu, us dic l'equació, però no caldrà.
No cal, no cal.
No cal, perquè hi ha la C a la tinta.
M igual a V por C al cuadrado.
No és aquesta?
No.
No?
No.
No és la coneguda.
No?
És una altra, és més llarga.
El fet és E igual...
A M C al cuadrado.
C al cuadrado.
Bueno, però despejas la M.
Sí, la despejas I.
Bé.
Molt bé.
Senyor...
Què?
Va, que llegeixis l'efemèride del 56.
Doncs mira, tu, tal dia com avui, un 25 de novembre del 1956,
hace un porrote de años, a Mèxic...
L'altre dia.
A Mèxic, lindo y querido.
Fidel Castro, que en aquella època ja tenia anys, eh?
Sí, sí, ja, ja, ja.
Ja en tenia uns quants, i son germà, el Raúl,
que ara és el que mana allà a Cuba.
Sí, senyor.
El Che Guevara i 79 expedicionaris més
van salpar del port de Tuxpan
en un iot, un barquet una mica gran,
que es deia el Granma,
per iniciar la Revolució Cubana.
Sí, van dir, vinga, va, agafem el Granma i ens anem a Cuba.
Llavors, la Revolució Cubana
diu que ha representat un esdeveniment important en la història d'Amèrica,
però sí, en ser la primera i amb més èxit
de les diverses revolucions, així, d'esquerres i revolucionàries
que van succeir en diversos països del continent.
El règim resultant de la Revolució
ha mantingut el govern al país
des d'aleshores, pràcticament, i fins avui,
amb quantitat d'adversitats,
mantenint-se a flotació,
tot i després de la caiguda del bloc socialista,
des del 1959.
L'1 de gener de 1959...
¿Cómo te ha quedado?
¿Cómo te ha quedado?
Van...
El 59?
59.
Ah, mira, és...
Sí, sí, que rima.
L'1 de gener, eh, o sigui,
el tio va dir, diu, mira, comencem l'any i comencem el govern.
Tot tenia les justes.
Ha fet gràcies, el 59.
Mira.
Vale.
No sé, hi havia un tramvia, que era el 59.
Ah, el 59, sí.
I el 39 també era...
El 64.
I hi havia el 29.
El 29.
El 29 feia la circunvalcació.
La circunvalcació, sí, senyor.
Que dones més voltes que el 29.
Exacte.
Això ja...
Molt bé.
La joventut d'avui no sap d'acabar.
Això de...
Eh, Marc?
Saps què vol dir això, donar més voltes que el 29?
No.
No.
Però si ho acaben de dir.
Home.
El Marc, l'altre Marc, tampoc.
Un autobús circular.
Sí, donar més voltes que el tramvia, que si hi havia en aquell moment.
Sí.
Ah.
Ah, tu.
A l'estiu li posaven el vagó jardinera.
Sí, senyor.
El 29.
També et dic una cosa, fa 15 segons, abans que ho diguéssiu, no tenia ni idea.
Vale.
Vale.
Molt bé.
S'han acabat les efemèrides.
Doncs ens n'anaran els aniversaris i aquest primer aniversari li vull dedicar de tot cor a l'amic Armand.
Per què?
Perquè avui compleix 61 anys, va néixer l'any 1955, el dia 25 de novembre, un amic teu.
Ah, eh?
José Ramón Juliol Márquez Martínez, conegut com Ramoncín.
Ah, vale.
Estic molt content, doncs.
Mira, que ha salit el truncarés.
Sí, tant.
Home.
Son íntims.
Home.
A mi em cau el Ramoncín.
Diuen que el senyor Ramoncín, segons la...
Hi ha d'haver de tot.
Segons la enciclopèdia, no?
És un cantant de rock, actor, escriptor i presentador espanyol.
Ell diu que és això.
Exacte, sí.
Ell diu que és això.
El que sí és cert que va ser membre de la Junta Directiva de la Societat General de Autores i Editores.
Va tenir un merder.
Va tenir un merder.
Absolt de tot.
Sí, però l'han absolu.
Absolt de tot.
De tot, sí, sí.
Cap delicte.
Jo et dic que van tenir merder.
No et dic que sigui culpable.
Merder el van tenir.
Van tenir un risc.
Ja, però el van deixar de volta i mitja.
El van fer culpable abans de ser-ho.
Això passa a molta gent.
Cosa habitual a Espanya.
Mira la pobra Rita Barberà.
El Ramoncín va facturar, va facturar a la sada aquesta, a les GAE, uns serveis, sent ell vicepresident i el senyor Teddy Bautista president.
El trompetista.
No, Teddy Bautista.
Teddy Bautista.
Teddy Bautista.
No, aquest cantava.
Cantava, bueno, cantava també.
Tocava alguna cosa, no?
Cantant els canarios.
Aquest era el de la...
Els nasos.
Ha tocat els nasos.
Na-ni-na-ni-na-ni-na-ni-na-na-ni-na-na-na.
No.
Sí.
No, Teddy Bautista, aquest?
No, Teddy Bautista.
No, Teddy Bautista era el cantant dels canarios.
Dels canarios.
Ah, sí.
Era canario, de fet era canario.
Aquest que he dit jo, no, aquests eren el, no sé què.
Ja, això era el fórmula quinto.
Fórmula quinto.
Fórmula quinto.
d'aquestes, de fet, bueno, però se semblava tot.
No, home, perdona, el de los fórmula quinto de Petitó, es de Miriadet, i altres.
A més, el tipus de música no tenia res que veure.
No, res que veure.
De fet, els canarios era una banda...
Ja sabia allò que l'aniversari...
Acompanyaven algú famós, també, no?
Els canarios.
Dilluns, l'Armand ha proposat de fer un especial, el Just Blues, del Ramon Cint.
El especial de Ramon Cint, sí, sí, sí, no.
No m'ho perdo mai, però aquest, d'això, menys.
O s'ho estava rumiant, de feia ja temps, eh?
Sí.
Bé, el senyor Ramon Cint, el que va aconseguir ser vicepresident de l'SGAE,
és que es posés el cànon digital.
O sigui, tu compres un DVD o un CD verge i has de pagar el cànon,
perquè no se sap mai què és el que gravaràs en aquest CD.
que, per cert, l'Unió Europea ha declarat que no es declara.
I ara ens han de tornar tots els diners.
Jo guardes les factures.
Jo guardes les factures, ara me n'anava al ministeri i he dit,
ei, senyor Montoro, torni-me els diners del cànon.
Això passava també amb les fotocopiadores.
També, sí, sí, sí, sí.
I quan posaves els CDs buits en blanc, també.
Sí.
Pagaves un cànon per...
El cànon, ja.
Sí.
Bueno, però el CD, vull dir...
I la fotocopiadora, per si de cas, clar.
I la fotocopiadora per si de cas.
Per si de cas, clar.
I les amatelladores paguen cànon, també.
Per si de cas.
Però no digital.
No la paguen digital, al can.
Bé, anem per un altre aniversari.
Avui fa anys, concretament 65,
el senyor Arturo Pérez Reverte.
Hombre, un altre que ens agrada.
Periodista i escriptor.
Un altre personatge, també.
Aquest senyor, membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua des de l'any 2003,
va ser corresponsal de Televisió Espanyola
i reporter diversos conflictes bèl·lics.
Ara, aquests es discutirien, eh?
Perquè el Ramoncín és pro-Catalunya i el Reverte és contra Catalunya.
Ja veus.
El senyor Pérez Reverte, licenciat en Periodisme,
durant els tres primers anys d'aquesta carrera de Periodisme,
va cursar, aleshores, els estudis de Ciències Polítiques.
Però després, les Ciències Polítiques les va deixar
i es va dedicar només al Periodisme.
Va exercir com a reporter de guerra durant 21 anys,
del 73 fins al 94 i va començar a escriure el diari Pueblo,
on va estar dos anys.
Quan va desaparèixer el Pueblo, que el va tancar, el va pregar.
Qui era el diari Pueblo?
Un famós també d'aquesta.
Sí, segurament devia ser famós.
Álvaro de la Iglesia.
No, Álvaro de la Iglesia era de la Codornis.
No.
Són ara també un d'aquests.
Mira, a veure, el diari Pueblo,
quan va desaparèixer, qui era el director?
Doncs, quan va desaparèixer el Pueblo,
el senyor Pérez Reverti va passar a Televisió Espanyola,
on va exercir com a corresponsal durant nou anys.
Entre les novel·les d'aquest senyor
figuren el Maestro d'Esgrima, el Club d'Humas,
Territory de Comence,
i sobretot la saga del Capitán a la Triste.
O sigui.
Tot, tot, et passes, no?
El Dumes, Alejandro Dumes,
és el que va escriure...
No, però el Club Dumes...
És d'intrigues.
El Club de l'Esgrima, és d'Esgrima, no?
Sí.
I a la Triste és d'una època que anaven amb Sabre, també.
Però el Club Dumes, no.
Però és d'Alejandro Dumes.
No, no, no, no.
No, però recorda Alejandro Dumes
i Alejandro Dumes va escriure...
Senyora.
Que no tenen res a veure amb l'Alejandro Dumes,
que és del Dimoni.
Van tancar el diari el 84, heu dit?
Aquí dirigia, aquí dirigia.
Era un d'aquests, aquell que anava amb unes ulleres negres, no sembla.
És que em surt que estaven dirigits per Emilio Romero.
Emilio Romero, que anava amb les ulleres negres.
Sí, senyor.
El pare de la Marí Romero, de la de los Zoros.
Ah, sí?
Sí.
Ah, aquell de les orelles.
Sí, sí.
Però l'Emilio Romero, què et passava per ser intel·lectual?
Bueno, i bé...
En aquella època tots anaven d'intel·lectual.
Tenim un últim aniversari que el podria llegir a l'Òscar.
M'estic morint de ganes de fer-ho.
Te'l dedico a tu.
Amb molt de carinyo.
Amb molt de carinyo.
Sí.
Avui, compliria...
Compliria...
92 anys...
Atenció, eh?
Paul Emil Breitenfeld.
Conegut.
Com Paul Desmond, mort a Nova York el 30 de maig de 1973.
Qui va ser?
77.
77.
Qui va ser?
Un saxofonista.
Un saxofonista.
Saxofonal.
Es veu que el tio media més de metro 60.
Un saxofonista.
Vale?
I al costat de pianista Dave Brabac,
Desmond va formar part del famós Dave Brabac Quartet,
que aquests van funcionar del 59 al 67
amb qui van obtenir els seus majors èxits.
Sí, senyor.
Autor del tema més famós del quartet, Take Five,
però artista desmarcadament modest
se li atribueix la frase que diu així.
El Brucometes.
No sóc més que el saxofonista en el quartet de Dave Brabac
al qual em vaig unir acabada la guerra de Corea.
Poden reconèixer-me amb facilitat
perquè quan no toco,
el que sorprendentment passa sovint,
encara segueixo allà recolzant el piano.
Con dos.
Un d'estos.
Eh, eh, chulo?
Jo crec que és...
Un crac, home, un crac.
Un dels millors, si no el millor saxofonista
d'aquests últims anys.
No, muy bueno.
Dir millor és complicat.
He de dir que falta un altre aniversari.
Calla.
Pere Simón Pujal.
Pere Simón Pujal.
I preguntareu qui és.
És el teu oncle.
És el meu tiet i padrí.
I padrí.
Des d'aquí li vull dir moltes felicitats.
Una mica de biografia,
perquè això, home, això no n'hi ha prou.
És aquesta mica.
És el germà del meu pare.
És el germà del seu pare.
Va treballar en una companyia d'assegurances
que no és la companyia del seu pare.
Molt bé, suficient.
Ja està.
No, ja està, ja està, ja està.
El meu pare sí que hi havia treballat als inicis.
Va començar allà.
I, bueno, i molt amics dels seus amics.
Sí, correcte.
Jo conec uns quants dels seus amics
que encara el recorden com un bon amic.
I era el jefe.
Era el jefe, correcte.
Molt bé, doncs passem a l'última de lloncis.
Jo avui com no porto...
No portes timing, anem, anem, anem.
Anem què?
Anem justets.
Vinga, doncs el Sant Oral.
Sant Oral d'avui.
Avui és Santa Caterina, Catalina,
Verge i Màrtir,
Alexandria,
titular del monestir de Sinaí,
al segle IX,
patrona dels filòsofs.
Va bé que els filòsofs tinguin una patrona.
La Beata Júlia,
religiosa Camaldolenca.
Sí.
Ho poses difícil avui, eh?
Camaldolenca, sí,
que són del Calmandús.
També és Sant Erasma,
o Erm, o Elm, Màrtir.
Que no és el de Rotterdam.
Que no és el de Rotterdam.
I Sant Gonzal, bisbe.
Sí, senyor.
Gonzal?
Gonzal.
Em sona molt malament, Gonzal.
Gonzalo.
Gonzalo, ja, sí, però em sona millor...
No sé.
Perquè no ho has sentit mai.
No.
Tot el que sona en català per primera vegada sona raro.
Sona raro, oi?
Si Gonzala et sona malament, digues que on entra, ja està.
Ja està.
Bé, demà, demà, és Sant Silvestre.
Cosa que normalment es celebra el dia 26 de...
No, el dia 31 de desembre.
Però aquest deu ser un altre Sant Silvestre,
que un senyor que va morir l'any 1267 era abat
i fundador d'una branca benedictina.
Ah, té branques?
Sí, sí, sí.
És com un arbre.
És com els arbres.
Els benedictins són com els arbres.
I en fan llenya, també.
Hi ha els blancs, els marrons, els negres, sí.
Bé, també és...
O hi ha els que fan alcohol, o sigui...
Sí.
I els que no.
Exacte.
També, demà serà Sant Leonard de Porto Mauricio.
és de Porto Mauricio.
Bàsicament.
Presbiter franciscà.
Aquest que m'ha sobtat perquè és Sant Joan Bertsams.
També està enxufat amb alguna iglésia o alguna cosa d'aquestes?
No ho sé.
És jesuït.
Aquí tot és...
Veus, jesuït.
Un és franciscà...
Sí.
Ara, això s'ha d'acabar.
S'ha d'acabar.
Clar, per ser Sant n'has d'estar afiliat a algun club.
Doncs ja tens a Sant Cirici.
Que aquest també deu ser un altre.
No, aquest era papa.
A veure, aquest ja...
Aquest era el jefe.
Aquest era el jefe.
Aquest era el que decidia.
Fins ara...
Fins ara l'únic papa que s'ha pres el nom de Cirici.
Cosa que tampoc m'estranya.
Bé, no, no.
Jo vols que et digui.
I, finalment, un bisbe, que també la van fer Sant,
que es diu Conrat.
Perquè ets del club.
Sí, sí.
No, home, els sants normalment són...
Home, no, podíem fer Sant a algú que no fos del club.
Sí, no, a vegades...
No hi ha com més prestigi, això.
A vegades surts d'algun central i el diu Mestresa de casa.
Sí?
Sí.
Santa no sé què, Mestresa de casa.
Mestresa de casa.
Però ja n'hi havia en aquella època, d'això.
Això m'han inventat fa temps.
No, no.
El primer era Mestresa de la cova.
Sí, exacte.
Per això, per això, dic.
Que és la qualitat deia.
Mestresa de casa.
Mestresa de la choza.
A veure si surts a caçar,
quan era Mestresa de cova.
Després de la choza ja surt a cultivar les pastanagues.
Després ja Mestresa de què?
Bueno, després seria Mestresa de...
Del castell.
Bueno, castell ja, diga, eh?
Sí, sí.
De la choza al castell, me sembla que...
I és una secció només, eh?
Sí, una part petita.
Una part, eh?
Bueno, hi havia la...
Bueno, també hi havia gent del castell que...
La torre de l'homenatge.
Llavors, sí.
L'ama de l'estable o alguna cosa.
L'ama de llaves.
Sí.
Sí.
La majordoma.
És la que deia, ja ves, ja ves.
Com estàs, jo? Ja ves.
Ja ves.
I la majordoma,
que era la...
molt catalana.
La majordoma,
que normalment feia 1,65, 1,70.
Ah, sí?
Home, per això era la major.
Eren com cubs del Rubik.
Eh?
1,60 o 1,60.
Ja hauria de mirar.
I les bessetes portaven aquell...
La còfia.
Aquella cosa llarga.
La còfia.
Sí.
Però això eren les gallegues.
Ah, eren les gallegues.
Bé, va,
acabem amb la història aquesta.
Ja no tenim coses de dir del dia
i marxem a veure quin temps tindrem aquest cap de setmana.
Bé, Bart Bàcara és aquest.
Eh?
Bart Bàcara.
Bart Bàcara.
Gotes de lluvia sobre mi cabeza.
Una bona cosa així.
Dos homes i un destí.
Eh?
La pel·lícula en la qual posiciono esto como banda sonora,
que además ganó un Òscar.
Ganó un Òscar?
Sí, senyora.
Però la música era prèvia, eh?
Però la van posar i li van donar l'Òscar
per la millor banda, no,
per la millor cançó.
Molt bé.
Molt bona nit, senyor Montés.
Jo què vols.
Molt bona nit.
A veure, aquests dies passats ha plogut?
Doncs sí.
Ha plogut força?
Força, especialment en lloc on ens interessava més.
Sí.
Bé.
El Pirineu.
El Pirineu ha plogut.
S'han omplat els embassaments.
Tenim aigua per tot el Nadal ja sense problema.
Sí, això sense, vaja, sense cap problema.
Tenim, vaja, com a mínim fins a l'estiu vinent.
Molt bé.
Perfecte.
I aleshores ja no plourà més, oi?
Bé, almenys el que és el Pirineu, no.
Al Pirineu, no.
No, almenys d'aquí cap de setmana.
Ah, m'ha de dir.
Jo crec que sí que plourà d'aquí un rato.
Bueno, d'aquí unes setmanes.
Al Pirineu.
Sí.
Bueno.
Em sembla, Josep Maria,
que tens les hores comptades com a home del temps.
Sí, a veure.
Si el doctor Baràmbio bé més sovint,
et traurà la plaça.
No, però si de Baràmbio bé, no et traurà més ara.
Bueno, a veure.
Cap de setmana.
Quin temps tindrem aquí a Sant Jus?
Doncs bé, la pertorbació que ens ha afectat fa un parell de dies,
és a dir, els dimecres i dies anteriors,
està retrocedint.
S'està tornant a apropar cap a Catalunya,
perquè han fet una volta al voltant de la península ibèrica.
I en aquest moment s'està apropant,
tot això, pel sud de Catalunya.
I aquesta sabana ens afectarà,
però de forma molt tangencial.
Ah, tangencial.
D'acord.
Sí, sí, perquè de fet no acabarà d'arribar del tot,
però sí que és suficient com perquè els núvols
tornin a augmentar un altre cop.
I això ho farà a partir d'aquesta nit.
Ara el cel pràcticament està serè,
però d'aquí unes hores s'anirà tapant.
I demà ja ens lleverem amb el cel bastant tapat.
Tapat.
Entre sol, núvols.
Potser més núvols que sol.
i entre algun moment del dia...
Plourà.
...pot caure algun xàfec,
quatre gotes.
En principi sembla que serien pluges molt febles.
Què?
Si és que s'arriben a produir.
Si és que s'arriben a produir.
Sí, sí, perquè són molt allades.
Clar, perquè és tangencial.
Si fos transversal ja seria pitjor.
La zona més probable serà aquí a la zona de Costanera.
Ahà.
Bé, això cap de setmana, dissabte o diumenge?
No, això dissabte.
Dissabte.
Sí, i diumenge, més diumenge el mateix.
Diumenge el mateix.
La perturbació seria circulant pel sud de la península ibèrica
i des d'aquella posició ens enviarà una mica vent d'allavant,
que és el que mantindrà el cel bastant tapat o molt tapat aquí arrenc de la costa
i pot tornar a passar mateix, que en algun moment del diumenge
doncs es pugui produir algun xafre.
Sembla menys probable el diumenge.
El diumenge, sí.
Però no és impossible.
Bé.
I el continent què tenim?
El continent què tenim?
El continent què li...
No, home, no, deixa-hi.
No, no, no.
A mi el continent més igual, a mi interessa ser-se'n just.
No, però què tenim sobre el continent?
Un anticicló o una borrasca?
Què tenim?
El continent europeu.
Europeu, sí.
No, perquè en un continent hi ha molts.
Bueno.
Sí, però en aquest cas més cap a les Illes Britàniques tindrem un anticicló.
Un anticicló, bé.
I la perturbació la tindrem instal·lada, això, més o menys, entre el gol de Càdiz i el...
Vull dir que l'anticicló aquest és el que no deixarà que la borrasca arribi als Pirineus, oi?
Correcte, això mateix.
Bueno, a veure, cap de setmana.
De dilluns a divendres, la setmana que ve...
És que a aquests no els agrada res del temps.
M'agrada saber si plou o no plou.
Tot això de les isobades i això no saben ni lo que és.
Sisplau, sisplau, Josep Maria, setmana, dilluns o divendres.
No, no, jo segueixo.
Segueix.
A partir del dilluns sí que l'anticicló que hi ha al centre d'Europa es començarà a afectar a forma molt directa.
Val.
I aquesta pertrobació, doncs, seguirà allunyant, cap més cap al sud, encara, de la penínsia irbèrica, i de manera que el temps canviarà de forma radical.
Apareixerà el sol i farà això, des de dilluns en dies posteriors, doncs, dominarà molt el sol i, sobretot, les temperatures mínimes tindran tendència a baixar.
Mínimes baixen.
I màximes es mantenen.
Al fer més sol, doncs, tindrem dies més agradables.
Molt bé.
Tindrem pràcticament on farà i tindrem, doncs, un temps que s'emmena molt anticiclònic, molt tranquil.
Molt bé, perfecte.
Doncs, el divendres que ve, més, eh?
Més? A veure si portem noves pluges.
I a fer el que ens encanten.
Bé, a tu.
A tu.
A mi també.
Molt bé.
Doncs podeu sortir tots dos.
A la mullança.
A mi m'agraden les de cap de setmana.
Les pluges de cap de setmana.
Però si tu treballes al cap de setmana.
Sí, però si la gent no se'n va i venen a...
Ah, quan plou la gent...
Jo em vaig acostumar a que m'agradés que plugués els caps de setmana quan vivia al camp.
Però jo no tenia domingueros, tu m'agradalmàs.
Molt bé, Josep Maria, fins divendres.
Que tinguis un bon cap de setmana.
Vinga, fins que veu, gent.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu.
Bé, doncs, d'aquí uns moments, la senyora, senyoreta,
diu que vol dir que diguin senyoreta,
Núria García-Libau,
ens presentarà alguna notícia.
Ah, sí?
Sí, diu que vol fer les notícies i ja no sé per què.
Alguna cosa deu tenir entre mans.
Quina por.
Fet.
Però jo, com sempre, abans faré el regalet de la setmana.
Vinga.
Avui vull parlar d'un tal senyor Josep Garganté Iclosa.
és un conductor d'autobusos, sindicalista, activista social, afiliat a la coordinadora obrera sindical i militant de la candidatura d'Unitat Popular, coneguda com la CUP.
Com a sindicalista, tingué un paper rellevat com a afiliat a la Confederació General del Treball en el comitè de vaga dels transports metropolitans de Barcelona de l'any 2007-2008,
que reivindicaven l'aplicació del conveni col·lectiu que garantia dos dies de descans setmanal.
No sé si recordeu que volien dos dies de descans i van estar de vaga un grapat de dies.
Quinze dies després d'aquesta vaga general del 29 de setembre de l'any 2010,
va ser detingut acusat de delictes de danys i desordres públics durant la jornada de mobilitzacions.
Al judici, on se li imputava haver deixat inutilitzable una càmera de TV3,
que enregistrava els piquets, fau condemnat a pagar quasi 5.000 euros d'indemnització.
No sabem si els ha pagat o no.
El 15 de juliol de l'any 2012 passa a afiliar-se a la secció sindical d'autobusos de transports metropolitans de Barcelona
de la coordinadora obrera sindical que s'havia creat en aquella mateixa data.
El 29 de febrer de l'any 2015, el senyor Garganté va ser escollit en el tercer lloc de la llista de la CUP
que agirem Barcelona per les eleccions municipals del 2015.
A l'abril d'aquest any, el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya va notificar al senyor Garganté,
regidor de l'Ajuntament de Barcelona, que serà jutjat per, suposadament, haver pressionat a un metge
perquè modifiqués l'informe d'atenció prestada a un manté.
De fet, el manté sembla ser que va dir que va caure i el senyor Garganté va anar al metge i va dir
canviï vostè a l'informe, no dient que va caure, sinó que va ser un policia que el va estomar.
Curiosament, va resultar que aquesta conversa i aquesta actitud del regidor de la CUP
i la CUP i el metge va ser gravada en vídeo per un policia municipal que estava al box del costat
també esperant que la tinguéssim perquè durant la persecució dels mantés també s'havia fet mal.
Bé, aquesta és una mica la història del senyor Garganté, que el dilluns passat,
quan era el 21 aniversari de l'assassinat d'Ernest Lluc,
doncs Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona, va fer un tuit en el que recordava l'Efemèrica
i deia que fa 16 anys ETA va assassinar un home conformès i estimat a Barcelona
i en tots els llocs.
Ernest Lluc sempre a la nostra memòria.
El senyor Garganté replicava aquest tuit de l'alcaldessa de Barcelona
també amb un altre tuit que deia
i del PSC-PSOE, text en el que ajuntava una fotografia de Lluc
amb Roldán, Alfonso Guerra i Felipe González.
Un altre usuari de tuit li va preguntar a Garganté què volia dir amb aquell missatge
i Garganté va replicar
doncs que era del PSC-PSOE que no eren les germanetes de la caritat
i va col·locar una altra foto d'entrada a la presó de José Barrio Nuevo
i Rafael Vera que van ser condemnats per tema del Gal i tot això
doncs la foto d'Ernest Lluc acompanyant-lo.
Amb aquest acte, amb aquest gest, Garganté d'haurà entendre a les clares
que segons ells el ser socialista era motiu suficient perquè ETA el mateix.
Bé, darrerament hi ha moltes veus que parlen de dictadura,
de la transició i dels primers anys de la democràcia
amb una seguretat que sembla que ells l'hagin viscut.
Allò que en castellà es diu hablar por boca de ganso.
I el senyor Garganté és un d'ells perquè quan Felipe González va assolir
per primera vegada la presidència del govern,
l'actual regidor de la CUP tenia 10 anyets.
i quan va succeir el famós cas Fernando Marell,
que va succeir tot aquest tema del Gal
i per el qual va ser condemnat el José Barrio Nuevo,
en tenia 11.
Això sí, quan ETA va matar Ernest Lluc,
el senyor Garganté ja en tenia 29,
o sigui que ja es podria dir que tenia una mica de seny,
o hauria de tenir seny.
Bé, jo penso que es pot ser antisistema,
es pot ser o alcevic, i inclús es pot ser feixista,
o pot ser conductor d'autobusos, o Premi Novero.
Però el que no es pot fer és falsejar la veritat,
voler canviar els fets segons un interès propi de cadascú
i mancar el respecte a les persones vives o mortes.
Vostè ha sigut sindicalista i ara és polític,
però sembla que el diàleg i el seny
no són precisament dues virtuts de les que pugui vostè presumir.
Per això, avui, senyor regidor Garganté...
I ara a veure, prova a veure si la Núria García
ens explica alguna notícia.
Mentrestant, Marc, tens la tecnològica?
La Marques, sí, gràcies.
Ara no, és que no m'he sentit a mi mateix.
És que com era tecnològica...
Era tecnològica, t'ha tancat el micro.
M'ha tancat el micro.
Digue'n'm.
No sé si serà una història de màrqueting d'aquestes
que a vegades passen, que no m'estranyaria gens,
però, bueno, m'ho he trobat simpàtica,
si més no.
Doncs farà exactament un any, una miqueta més,
el març del 2015,
un americà, un jove americà, va decidir anar a pescar.
I van a pescar.
I van a pescar, el gel.
Ah, sí, fa el forat al gel.
Fa el forat al gel.
Com els dius, com els dius.
Sí, com els dius així.
Coll, com quan anem a pescar?
Fa el forat al gel.
Que no han anat mai a pescar o què?
Agafes la serra o fas el foradet.
Doncs, va tenir la desgràcia que se li va caure el seu iPhone 4 a l'aigua.
Ostres, pobrec.
I ja no podia trucar els peixos.
Fins aquí, doncs, bueno, cosa normal.
Doncs van tenir que, en el llac on estava pescant,
el van tenir que drenar tot,
perquè es veu que a la presa on estava,
doncs, estaven sortint defectes, no sé què,
i van drenar tot el llac.
I un enginyer, buscant tresors, no sé què,
amb un detector, va trobar un any després el telèfon mòbil.
Hòstia.
Sorpresa la seva, troba el mòbil,
amb un detector de metalls, estava buscant coses,
però dius, què faig?
Dic, vaig a passejar pel llit del llac,
a veure si trobo alguna cosa.
I va trobar el mòbil.
I va trobar el mòbil.
Curiositat la seva, que va decidir...
I tenia 254 missatges de WhatsApp.
Va decidir netejar-lo i provar a veure si ensenia.
I, efectivament, es veu una imatge d'un iPhone 4,
que no sabem si és el mateix o no.
Però que funcionava.
Que estava encès, però és que sí,
i li ha tornat al propietari.
No pot ser mentira, això.
Ja m'ho imagino.
Portava una funda de la casa Otterbox.
Sí.
Molt bona.
Ja ho acabes de dir.
Molt bona.
La Otterbox, hòstia, són unes fundes collonudes.
Sí.
Per les ulleres.
No, són molt bones.
La casa és molt bona fent fundes, eh?
però, bueno, m'ha semblat, si només no, dic...
Curiós, no?
O sigui, a mi se'm cau el vàter i deixa de funcionar
i el mòbil aquest està un any sota l'aigua,
a menys 20 graus i para de funcionar.
Però amb una funda Otterbox.
Sí.
Perdoneu, el nostre ama del temps, el de Maria...
Com pren fundes Otterbox?
Jo, hi va haver una temporada que l'estava trucant
per posar-te amb ell, per veure si feia...
Continuava el programa o no, era el final de l'estiu,
i no em contestava, no em contestava, no em contestava,
i l'enviava SMS, a les d'aquelles èpoques encara no hi havia WhatsApps,
SMS i...
I un dia, clar, havia de buscar l'hora de trucar-lo al fixe,
i al final vaig trucar el fixe, es va posar,
i dic, home, Josep Maria, que escolta, que t'has de trucar el mòbil,
i diu, no, el mòbil es va caure al mar.
A mi em va passant.
A mi també.
Jo també.
Però, el curiós del cas...
Arrimant-me a un...
O sigui, amb la barca auxiliar,
em vaig arrimar a un...
No es va amarrar bé,
vaig tindre que posar el peu a l'aigua,
i el portava a la butxaca d'un patalón,
i adiós, eh?
Ni arròs, ni res.
Tu el vas trobar,
ell no el va trobar.
No, el portava a la butxaca.
No, no, ell li va caure al mar,
anava a una barca també,
i li va caure al mar,
i ja no va veure el telèfon.
Però lo curiós del cas,
és que el telèfon no deia,
el telèfon al que ja m'està apagado,
o fora de cobertura, no?
Donava senyal de trucada.
De trucada.
Però això es podria m'ensenyar de trucada.
Sí, oi?
Que curiós, que ja...
Ostres, que sí que...
Van donar el telèfon?
Suposo que sí.
O va...
No, perquè tu pots demanar que et donin un altre...
No, no, Josep Maria no va demanar...
Va estar sense mòbil durant un temps.
Si perds la tàrgia,
tu ets demanar les rodes, no?
Bé, donem pas a la Núria.
Núria, bona nit.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Ara, què ens expliques?
Bona nit, bona nit.
Entre mòbils que se us cauen a l'aigua i tot, ja, bueno...
A veure, heu fet alguna notícia ja o no?
No, no, sí, bueno, sí, hem fet la del mòbil que va caure a l'aigua.
Parlant d'això, tinc monassos que s'ha parat sense aigua ni res.
No necessita aigua, no necessita aigua, separat.
Adiós.
Adiós.
Jo porto algunes, ja em direu quantes voleu que canviïn.
No sé, de moment digue'ns una, és que no sé com anem de temps avui.
Una és curiosa.
Curiosa.
Molt curiosa.
Resulta que a Cádiz...
Cádiz.
No se'ls acut res més que denunciar a un lloro.
Déu, per què...
Per què?
Per què?
Per què?
La gent vol denunciar a un lloro.
Per què?
Doncs resulta que al lloro es va posar a entonar l'himne del Barça.
Ostres!
El seu duenyo, o sigui, el seu amo, l'amo del lloro, és simpatitzant del Real Madrid.
Ahà.
O sigui, jo no ho entenc.
Lloro intel·ligent.
Sí, i ell sap, o sigui, el lloro sap l'himne del Barça.
Ja.
Cosa molt estranya.
Algú li va ensenyar.
Sí, diu...
Que parli...
L'amo del lloro que parli amb la dona.
Però ha tingut sap un nebot.
Ha tingut sap perquè hauria pogut acabar la cassola, eh?
Si hagués sigut un colom.
Sí, que hauria sigut un colom si era lloro a la cassola.
Un pato.
Lloro a la cassola, no crec.
Un pato, un pato.
No ho sabeu, aquests lloros que hi ha per aquí, Barcelona.
Els verds.
Resulta que qui ha denunciat el lloro...
Ja parlo i missus.
Els lloros aquests han après a imitar el so dels telèfonos.
És a dir, que han fotut-se'n de la gent fent el soroll dels telèfonos.
Està bé.
Bueno, continua, Núria.
No, no, o sigui, a veure, aquesta notícia era curteta,
ara això que m'ha resultat...
Però l'han denunciat el lloro.
Sí, que denunciin a un animal.
Segona, que l'amo sigui del Barça.
Perdó, que l'amo sigui del Madrid i el lloro en Toni al Barça.
Home, això té, ja et dic, té una explicació.
Que parli amb la dona o amb el net de l'amo també podria ser.
O amb el carter.
També, també, també, també, també.
Algú va a aquesta casa a escoltar partits i...
Et deixarem dir una altra notícia, va.
Vale, va.
A veure.
M'espera, eh, que et colli a veure quin és millor.
Pinto, pinto, corgurito.
Vosaltres sabeu què és Instagram, no? Suposo.
Por supuesto.
Sí, sí, sí.
Doncs resulta que una noia polaca està triomfant a Instagram
sense ensenyar la cara.
O sigui, es fa fotos...
Però què és el que ensenya?
No, no, no, o sigui, es fa fotos...
A veure...
Es fa fotos, d'acord, amb el mòbil te panxa la cara.
Ajà.
I tot i així, doncs, està tenint, o sigui, un èxit brutal.
Diuen, Natàlia Guteric és una jove polaca que camina anys.
Gairebé toca als 100.000 seguidors a Instagram.
No, si no m'estranyen a mi els resultats de les eleccions que hi ha hagut darrerament.
Si una senyora que està per la cara triomfa.
La jove ha aconseguit convertir-se en una Instagramer
sense apujar ni una sola foto de la seva cara.
Òbviament no penja paisatges,
que podríeu dir, bueno, potser la gent la segueix pels paisatges.
No, no, són fotos d'ella,
però dona la capacitat que en cap imatge...
Va vestida, va vestida o no?
Sí, sí, va vestida.
Sí, sí, sí, va vestida.
No ensenyes res.
Ho dic perquè, clar, si no, podria ser la cara el menys interessant que podia fotografiar.
No, clar, però jo et dic, a mi no m'estranya ja el resultat de determinades eleccions, no?
vist que el que triomfa a Instagram és una senyora que es fa foto tapant-se a la cara.
O sigui, la dona, bueno, la noia, es va fent fotos com...
Se suposa que és una noia.
Perquè podria ser un noi vestit de noia.
A veure, es diu Natàlia, jo entenc...
Oh, Natàlia!
Escolta'm.
No hi ha alguna Natàlia, eh?
D'aquestes que no són Natàlies.
Bueno, la noia té a vegades més de 400 fotografies
i et deixa com entrar a veure una...
O sigui, els llavis, els ulls...
Però mai el rostre sencer.
i és curiós això que...
Curiosíssim, sí, sí.
Bueno, i és això, la gràcia d'aquesta de mantenir els visualis,
doncs, amb aquesta...
En vilo, no?
Amb aquesta incertidumbre.
Ui, sí.
Bueno.
Una incertidumbre.
Ara m'ha fotut, Nòria, perquè...
Puc explicar una anècdota sobre això?
De l'Instagram?
O de la senyora que era...
D'Internet i jo.
Internet i tu?
Sí, quan va començar l'Internet,
la primera xatxa que va bé,
no era com ara que tu te mentis,
sinó que tenies que abonar-te a una cosa,
que llavors hi havia uns nodos i tal.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs, era CompuServes, deia aquesta...
CompuServes.
Doncs, jo hi era.
Tu estaves?
Sí.
I tenia un nick que era Marià,
Marià, amb accent, l'A,
I et deia Maria.
Amb una A més gran,
Marià de la O.
I tothom em va tractar tot el temps com una dona.
De senyora, Marià de la O.
I jo jugava a l'ambigüetat, no?
O sigui, mai parlava de mi ni com a home ni com a dona,
sempre.
Una persona com jo, coses així que no saps ben bé.
i la gent no hi va a caure ningú, eh?
És que ningú.
Això perquè fa temps,
perquè ara no podries dir una persona.
Ho hauries de dir o una persona o un personó.
Ja, sí, sí.
El del personó és una cosa que he dit jo molt.
Ho sento, però jo no ho perdono, això del bombero i la bombera.
Jo estic amb tu, jo estic amb tu.
A mi que em diguin personó.
Mira, i ho deixaré així.
volen canviar el nom de papada
perquè es refereix a papà.
Doncs no et dic res com es dirà el de la dona.
Molt aguda, mi.
Molt bé, Núria.
Veig que ets àgil.
Bé, doncs res.
Continua amb les teves activitats extra radiofòniques.
Per cert, sabeu que han espolitjat la gramàtica catalana?
Sí, però no aquí, segons diu el senyor Ramos,
que d'això en sap molt, només a València i les Balears.
Jo és el que he llegit, és a dir,
el tema de les hores val, per Balears i València,
això de les 9 i mitja, 3 i mitja, 4 i mitja.
Si ho dius a Barcelona, te la tallen.
Sí, no pot ser.
A Barcelona no pots dir-ho.
A Barcelona has de dir
lo dels quarts abans i quarts després
i un quart i mig.
Un quart i mig.
I cinc per les dues.
I a la frontera què fem?
Són 3 quarts i mig de 9.
A la frontera...
Corre, corre.
La frontera corre.
Però la frontera és molt dur, eh?
Oh, Idan.
Clar.
I a Castelló, com...
i el bebiré a la frontera.
Ah, per la manana s'ho diré d'un sitio
i per la tarda s'ho diré d'altre.
Molt bé, Núria.
Això, que continuïs amb les teves feines
extra-radiofòniques
i t'esperem la setmana que ve, eh?
Perquè ja està bé, eh?
Ja portes 3 setmanes.
Sí, no pot ser, això no pot ser.
I farem un retall de sou, eh?
No cobraré, no?
No, no cobraràs aquest any.
Aquest any? Ah, aquest any, ja?
O sigui, no vinc dos dies.
Com l'altre i com l'altre i com l'altre.
Sí, és lo que he.
Vale.
Fins divendres.
Doncs anem amb doblat el sol.
Adéu, igualment.
Adéu.
Adéu, bona nit.
Vinga, doncs, m'has de dir, Marc,
què és el que ve ara, perquè no ho sé.
Posa'm la sintonia a veure si no endivino.
A pel dio, pel dio, pel dio.
Madrid.
Doncs sí, sí, sí, ens anem a Madrid a parlar una miqueta amb el nostre amic i company, Don Mariano González.
No sé què.
Mariano.
No m'ho ha dit, no m'ho ha dit.
Don Mariano.
Mariano.
Don Mariano.
Don Mariano.
Don Mariano.
Que...
La vida és això.
Eh?
Això és el senyor Pérez, però allà són dones.
El senyor Pérez.
Que aquí a Catalunya diem el senyor tal, normalment pel cognom.
Sí.
Però a Madrid et diuen don i per nom propi.
Un nom propi.
Don Mariano.
Mariano, don Antonio, don Luis.
Don Oscar.
Don Oscar.
Don Emilio.
Don Don.
Don Chufo.
Mariano.
Ete.
Buena nit.
Buena nit.
Buena nit.
Buena nit.
Que esta gente está hoy muy desmadrada.
Y...
Ya lo veo, ya.
Sí.
Qué maco he hecho así.
Dime.
Qué bonito.
Oye, ¿qué novedades hay por la capital del imperio?
A ver.
Mucha lluvia, mucho frío y la inauguración de las luces de Navidad.
Ya ves el cambio.
Claro, sí, porque hoy es el...
El...
Marc.
Dígao tú que parlo de Dios muy bé.
O de lo que es de hoy.
Ah, el Black Friday.
También he dit, también he dit.
Viernes Negro.
Viernes Negro.
El Viernes Negro.
El Viernes Negro.
El Black Friday.
Para los tíos de los compradores.
Tens una mica fins al nasa tan inglés.
Es curioso porque, claro, resulta que es un día más de rebajas.
Sí.
O sea, aquí los gobiernos queriendo regular las rebajas y van de golpe y por razón los comerciantes
y se inventan el Black Friday y hacen las rebajas cuando les pasa por los narizos.
Pero tú ofertas en puedes hacer siempre que vulgues.
Y no solo eso, sino que además exigen, exigen a los que están tratando de regular las rebajas
que les enciendan las luces de Navidad tal día como este.
Però això del Black Friday aquest dels nassos, sabeu per què és, no?
Perquè és un dia tonto als Estats Units.
Avui és un dia tonto.
Sí, perquè és el dia que queda entre acción de gracias i el cap de setmana.
Clar.
I el weekend.
El weekend.
El weekend.
Entre el dia d'acción de gracias i el weekend.
Que no és el cap de setmana.
I llavors, en medio de esta cosa queda un dia tonto.
Llavors, com que la gent fotia el camp, perquè la gent complés van inventar-se-lo de fer rebaixes aquell dia.
Fer rebaixes.
Perquè la gent que no té res a fer, doncs no és a complar.
I nosaltres, que no tenim dia d'acción de gracias, doncs nosaltres...
Però l'adoptarem aviat.
Ja aviat tindrem, aviat tindrem dia d'acción de gracias.
Això és igual que el dia dels Sants Innocents, que nosaltres ja pensem, pengem la llufa i fem bromes,
ells ho foten un dia de maig.
El primer d'abril.
El primer d'abril.
Doncs ja veuràs com d'aquí dos anys farem el tonto a l'1 d'abril.
Curiosament, el primer d'abril és el dia de les bromes, pràcticament a tota Europa.
Que mica, no importa.
I aquí és el dia dels innocents.
Doncs bueno, però com tu dius, el canviarem.
Clar.
Sí.
Jo ja he decidit, a menys que sigui indispensable, ja no compro res que faci publicitat o es digui o soni a cosa inglesa, tu.
Ja n'estic fins al nas, tu.
Ah, pensava que...
Bueno, sigamos.
Hoy os inauguran las luces.
Suposo que aquí també, no?
Bueno, sí.
Se inauguraron ayer, realment.
Ahir, ahir.
Ayer a les doce de la nit.
Ayer a les doce de la noche se inauguraron las il·luminaciones.
Ahir, a les doce de la noche se inauguraron las il·luminaciones.
Una mica abans.
Que Barcelona també.
Las inauguró la alcaldesa de Madrid, la señora Carmena.
Sí.
Coincidiendo además con el cuarto centenario de la construcción o de la inauguración o de vida de la Plaza Mayor de Madrid.
Qué marco, qué bonito.
Qué marco.
Que supongo que...
Sí, sí, no.
Hombre, la verdad es que...
Hombre, la Plaza Mayor de Madrid, la verdad es que es muy bonita.
Sí, perfecto.
Lo es, lo es, lo es.
Lo es.
Lástima que ahora la están estropeando con tanto muñeco colgado en los balcones.
Marc.
Sí, hay demasiado...
Marc Romero.
Bájale un poquito el micro al señor Bolambi, por favor.
No, no, allí no te bajas todo el micro.
Ah, ¿no?
No.
Allí te bajas...
Bajas tus auriculares.
Te bajas tus auriculares, con lo cual vas a enseñar todavía más.
Mira, me quieren silenciar, me quieren silenciar esos cienos.
Ahora, no, ponlos al nivel de los demás, porque ya, con todo lo que hablas, si encima
lo ponéis más alto...
Pues, ¿por qué han dejado que hagan esta cosa con la Plaza Mayor, tanta mamarrachada
ya colgada?
Bueno, la verdad es que son cosas de los tiempos.
Al final, al final intentan hacer, intentan hacer algo, algo, iba a decir, estrambótico,
decorativo, no sé cómo llamarlo, pero hay cosas que es mejor dejarlas como están.
sobre todo lo que son monumentos históricos, o por lo menos no intentar recargarlos más
que todo lo que han hecho.
Porque en la Plaza Mayor, si no estoy confundido, es donde se monta la Feria de los Belenes,
¿no?
Bueno, sí.
O ya no.
Se montan todos los puestecitos, los puestos...
Sí, las paranetas.
Las paranetas.
Sí, lo que aquí hacemos en la catedral.
Y a la Sagrada Familia.
Y a la Sagrada Familia, sí.
Sí, sí, sí.
Ahí es donde se perdió el chancho.
Donde se perdió el chancho, exactamente, sí.
Exactamente, cuando iba con el abuelo.
Con el abuelo.
Con Pepis B.
Checho, checho.
Pues bueno, pues había menos gente en aquella época, pero de todas formas, la suficiente
como para perderse.
Sí, pero hoy en día...
Pero estaba más oscuro también.
Hoy en día, chancho...
También, era un blanco y negro muy oscuro.
Hoy en día, chancho, no se perdería porque sacaría el móvil y mandaría un WhatsApp al
abuelo para decirle, abuelo, estoy en la caseta entrando a la derecha.
Y ya está.
Tomándome unos vinos.
No, la verdad es que hoy en día es difícil separarse de nadie porque es que entrar en
navidades y en esta época en la Plaza Mayor es bastante complicado.
Es complicado, ¿no?
Es complicado porque son ríos y ríos de gente entrando.
Pero bueno, de todas formas es bonito y siempre tienes el recuerdo de...
Sí, sí, sí.
Se gana a botella diciendo aquello del café con leche.
Sí.
Sí, sí.
Lo que pasa es que yo soy más de chocolate.
En esta época.
Hombre, y esas porras.
Churro, churro.
Y esas porras y esos churros y todo lo que tenga que ver.
Claro.
No hay color.
Hombre, el café en su momento, pero en realidad en esta época el chocolate reconforta un poquito
más.
Sobre todo las porras y los churros.
A cup de café con leche.
Sí.
A cup, sí.
No sé cómo lo dijo, pero de verdad...
Coffee with milk.
Relax.
Bueno, relax.
Relax.
In the Plaza Mayor.
In the Plaza Mayor.
With coffee with milk.
Tomando una cupa de café.
Yo no sé cómo lo dijo, pero vamos...
Creo que dijo café en milk.
Pero bueno, oye, perdona.
Y esto de que los españoles se rían de los españoles que hablan mal inglés cuando
los ingleses hablan un pésimo español.
Sí.
Bueno.
Además, yo personalmente, como no hablo inglés...
¿Cuándo un español no se ha reído de otro español?
Pues toda la vida nos hemos reído.
Y nos seguiremos riendo.
Y nos seguiremos riendo.
Aunque muchas cosas son para llorar.
Pero...
Sí.
Hay algunas cosas que son trágicas, otras cómicas, otras dramáticas.
Pero nos reímos.
Hay mezcla de todo.
Pero al final, también somos expertos en humor negro.
Y...
Pero...
Si el inglés no lo hablan bien, ni los que hablan inglés.
Bueno, el inglés pasa como todo.
Es decir, un inglés de Nueva York, a lo mejor no se entiende con un inglés de Medio Este.
Le cuesta entender...
Con un indio, o con un sudafricano, que también hablan inglés, o con un sudafricano.
Entonces, bueno, el inglés universal es...
Yo hablo inglés, él va a hablar lo suyo.
Yo no sé inglés, por tanto, el chiste lo voy a explicar en castellano,
pero había una discusión entre un americano y un inglés
de cómo se llamaba el vídeo delantero del coche.
El inglés decía que era para vientos.
Y el americano decía que era para brisas.
Y el inglés le dijo, dice, perdone.
Dice, pero es que el idioma lo hemos inventado nosotros.
Y el americano le contestó, sí, pero el coche lo hemos inventado nosotros.
Bueno, tampoco lo han inventado ellos.
Es evidente, es evidente.
Los americanos se creen que lo han inventado.
Bueno, ellos inventaron la cadena de montaje, eso sí.
Claro.
La cadena de montaje.
Lo llamaran como lo llamaran al final.
Al final se referían a la misma cosa.
A la misma cosa.
Es discutir por algo que está ahí y sirve para lo mismo que cada uno le quiera.
Exacto, llámelo usted como quiera, pero para lo que sirve es para evitar que el aire entre
y le den la cara al conductor del coche.
Efectivamente.
Y ya está.
Y que no han conseguido cambiarlo esto, ¿eh?
¿El qué? ¿El parabrisas?
Sí, todos seguimos con parabrisas.
Sí, sí, por lo menos, sí.
Parabrisas, parabrisas.
Igual que el limpia parabrisas, que van mejorando los coches, las suspensiones, los
hembras, pero el limpia parabrisas sigue yic-yac.
Sí, sí, sí.
Y al cabo de un tiempo la goma se rompe y en vez de limpiar te lo ensucia, pero bueno.
Y aquello empieza, sí, es verdad, el barrillo, las líneas sobre el...
Eso sí, con un coche de 50.000 euros.
Hombre, y que además lleva limpia parabrisas en los faros, también.
Qué maco.
Sí, y chorrito de agua también.
También.
Oye el chorrito, oye el chorrito.
Bueno, que no ruidáis, que mi coche lo lleva.
Oye el chorrito, oye el chorrito.
No, no, reímos, el mío no lo lleva, pero es que ya no le hace falta, directamente desintegra
la suciedad, o sea...
Fíjate, atómico, tu coche es atómico.
Como el de la hormiga.
El día que explote, ya verás tú.
Porque tú tienes un me gusta conducir, ¿no?
Sí, bueno, no sé si tengo un me gusta conducir, pero a mí me gusta conducir en mi coche.
Tengo que decir que voy muy a gusto.
Con la música todo trapo y...
Que no falte nunca la música.
No, no, no.
Que no falte nunca, no, no, señor, nunca.
¿Y aún llevas el Rolls o has cambiado?
Sí.
Siempre intentamos que haya un poco de buena música.
Cuando yo voy solo a toda pastilla y si voy acompañado, pues ya...
Pues al volumen que quiera tu acompañante.
Efectivamente.
¿Dos altavoces o seis?
Yo, el mío es un...
Es un equipo de altavoces, se lo hace que es Bosé...
Pero no recuerdo exactamente...
Juan, tiene tantos que no sabe.
Tiene tantos que no sabe.
Bueno, y que, oye, y aparte de las...
Tiene subwoofer, tiene dos BAS de estos, me parece...
Y tiene Wi-Fi.
También.
Y le llamas y tiene un accidente.
Y tiene Bluetooth.
Wi-Fi, Bluetooth, y me avisa cuando detecta que estoy cansado.
Sí.
Sale una señal y me dice, tómate una taza de café...
Y si tiene un accidente, también le avisa.
Le dice, Gilberto, que has tenido un accidente.
Yo estoy buscando uno que me salga, tómate un gin tonic.
Pero no...
No.
Sí, ese lo puedes programar, pero cuando aparcas en tu casa.
Aparcas en tu casa.
Te vas a tu casa y dices, ahora puedes tomar...
Ahora te puedes tomar el gin tonic.
Muy bien.
Oye, ¿alguna novedad más, aparte de las iluminaciones de...?
De...
De las iluminaciones madrileñas.
Sí, está...
Ah, no.
No, bueno.
De las fiestas del solisticio de invierno.
Ya.
Ya.
No, bueno.
No, no hay...
Es como lo quería llamar la Ada Colau en vez de Navidad.
Solisticio de invierno.
Ah.
Los fiestas del solisticio de invierno.
Yo es que...
Yo es que en mi casa...
Bueno, cada uno la puede llamar como quiera.
Sí, no, indudablemente.
En mi casa siempre han sido fiestas de Navidad.
Luego vienen los Reyes Magos.
Luego ya, cuando fuimos creciendo, ya apareció Papá Noel también.
Sí, bueno, y ahora Black Friday y todo eso.
Era una cosa más económica y comercial que real.
Y luego ya han ido apareciendo pues todos estos otros eventos tipo Black Friday y demás.
El Halloween, nene.
Todo empezó con el día de San Valentín.
San Valentín.
Es verdad, es verdad.
Yo los he enamorado.
Otro invento de eso.
El día de San Valentín en el que Al Capone se liquidó un montón de rivales.
Y ahora se celebra.
Y ahora se celebra.
El día de San Valentín, el día de los enamorados.
El día del padre.
El día de San Valentín.
El día...
Sí, al final todos estos que eran días de celebración de paz, amor y armonía...
Ahora son...
Dando codazos como en rollerball...
Celebración de grandes almacenes.
Sí, sí.
Menos mal que ahora también en algunos casos la tecnología nos ayuda con los...
Con internet para las compras a través de los...
Yo el otro día estuve en unos grandes almacenes de estos buscando unas cosas y me sorprendió
que había muy poca gente.
Y lo dije y dije, ¡ay, qué pasa!
Dices la hora de comer.
No, no.
Y dijeron, no.
Es que era esta semana.
Viene el Friday.
La gente viene el viernes.
Viene el Friday.
Hombre, yo no acostumbro a ir mucho...
Claro, hay gente que va simplemente a ver, ¿eh?
Yo no acostumbro a ir mucho a los grandes almacenes.
Pero cuando voy, voy a eso de las dos y media.
¿Estás tú solo?
¿Tú solo y los dependientes?
Sí.
Dependientes tampoco hay muchos, pero es igual.
Algo necesaria.
Sí, suficiente.
Para los que saben.
Exacto.
Sí, sí.
Ah, hay alguno que sabe, ¿eh?
No, no.
Hay alguno que sabe.
Si yo voy, saben, ¿eh?
Sí, sí.
No, yo también.
Yo me quedé sorprendido una vez porque en ferretería me viene una chica y dice,
¿puede ayudarte en algo?
Y yo pensé, ya le hemos liado.
O sea, mire, quiero que hiciera una broca para...
¿De para qué la quiere?
¿Para madera?
¿Para hierro?
¿Para no sé?
No, no.
Es para pared.
De vidia, de no sé qué, de no sé cuánto.
Sabía más que tú, Emilio.
Y sabía mucho más que yo.
Cosa harto difícil.
Pero mira, no es porque yo sepa mucho, es que normalmente no tienen ni idea, pero
la chica esta sabía, sabía...
Pues sí, hay sitios que sí.
Sí.
En algunos casos sí sabe.
En otros, ya te diría yo que vaya usted a saber.
Yo no voy a decir nombres, pero una vez estuve en uno diciendo, quiero un portadocumentos
para mujer y que sea para mujer.
O sea, que se vea...
Que se vea que es femenino.
Me dijo, eso no existe.
Y tenía uno, él, la persona que me asesoraba, tenía uno en un escaparate de detrás.
Detrás.
Sí.
Dije, ¿y eso qué hay detrás suyo, qué es?
Dice eso.
Y era un portafolio con flores y tal.
Un portadocumentos para mujer.
Que era, vamos, tenía toda una pinta de ser para mujer porque llevaba un bolso a
juego y todo.
Para mujer o tíos, bueno, un ser...
También.
También, también, también.
Bueno, sí, sí, le gusta.
En cualquier caso, desde aspecto femenino.
Exacto, el portafolio.
Pues nada, Mariano, dime.
Oye, por cierto, solamente un pequeño comentario.
Si venís por Madrid en algún momento...
Venga.
¿Qué?
Bueno, que probablemente, bueno, aparte de estar invitados a un café o un chocolate
o lo que sea...
Sí, no lo digas en serio.
No era un cochinillo.
Yo voy mucho por Madrid.
Mariano, no era un cochinillo.
Yo digo café o chocolate.
En la mariscada ya que la ponga otro.
No, no, no, no, café, café.
Eso era un cochinillo.
Ah, bueno, también.
Pero, hombre, en Navidades no es lo que más pega.
Pero vamos, también.
Es necesario.
Es necesario.
Bueno, si vamos por Madrid...
Simplemente que sepáis que la Gran Vía...
La Gran Vía es peatonal.
No, que la hagan peatonal en estas Navidades.
Ah, sí.
Que hay una...
Una petición.
Probablemente va a haber una restricción en las fechas más señaladas
para que la Gran Vía completa sea peatonal.
Me parece bien.
Sobre todo la Plaza Callao.
También.
Me parece bien que la hagan peatonal, sí.
Sí, no, bueno, lo que es la Plaza Callao generalmente siempre suele ser peatonal.
Es el trozo de la Gran Vía.
Sí.
Enfrente donde lo que es la carretera, lo que siempre circulaba.
Sí.
A veces demasiados coches.
Demasiados coches, sí.
No, no, pues está bien.
Me parece bien.
Apoyo la moción.
Sí, yo también.
Durante las fiestas de Navidad, la Gran Vía...
Y yo casi, casi te diría que también podrían hacer peatonal la Castellana.
Paso a la Castellana.
Eso ya va a ser más difícil.
Con lo cual se os bloquea Madrid del todo.
Bueno, hay un día, ¿no?
Que la hacen para ovejas, ¿no?
Sí.
Sí.
La Transhumancia.
Sí, sí.
Sí, la Transhumancia.
No, pero esa es la puerta.
Es la puerta de Alcalá, ¿no?
No, no, no.
No, no, no.
La Castellana.
La Castellana.
Allí está.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Porque es una cañada real, es una cañada real.
Claro.
Y si dejan de usarlo como cañada real, dejará de ser cañada real.
Dejará de ser cañada real, claro.
O sea, proclamación de la República.
Es un derecho histórico.
Y oye, pues...
Pues lo aprovechan.
Pues me parece muy bien, hombre.
Y a mí también.
Además ya hacen documentales.
Porque luego bien que nos coméis el queso.
El queso y lo que no es queso.
Claro.
Pues claro, el queso por supuesto, pero con la lana también se hacen cosas.
También.
Con la carne de algunos, pues también se...
Pues también.
También.
Unas buenas tajadas.
Que no es mala cosa.
Pues sí, señor.
Una tajada a tiempo.
Pues sí, señor.
Bueno.
En fin, Mariano, oye, que antes de Navidad nos volvemos a hablar, ¿eh?
Seguro.
Sí.
Dios mediante.
No sé cómo estamos...
Bueno, seguro, exacto, Dios mediante.
No sé cómo estamos en el calendario, pero...
Si no es media también.
Bueno, yo, mira, había un chiste de un que va a decir, si no, va al Dios.
Y si no, va al también.
Y el convertir en no sé qué.
Un pato.
Sí, sí, sí.
Ya buscaría que te lo explicaré.
Todavía nos quedan uno, dos, como mínimo tres.
¿De patos?
No, de sábados.
Ah.
De viernes.
De viernes antes de Navidad.
Blacks Fridais.
De Fridais.
No Blacks, pero sí Fridais.
De Blas Fridais.
No, ya no.
Ya he de ser el último Blacks Fridais, creo.
Mariano, buenas noches.
A partir de ahora rebasa.
Venga, se nos acaba el tiempo.
Adiós, Mariano, adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós, adiós.
Adiós, adiós.
A ver, a ver, a ver.
Adiós.
O sea, ja no passa res.
No fem cuina, no fem esports, i ja està.
I seguim parlant amb el Mariano.
¿Qué?
Aquí no fem sessión física, pero te puedo...
A veure, què toca ara, l'Almató?
Per cert, em permets fer una cosa?
Digues.
És que no sé si ho estaran escoltant,
però vull saludar els meus companys de feina,
que avui els he passat el link perquè m'escoltessin.
Ah, molt bé.
Saludem els companys de feina del Marc.
Hola.
Són nous, no?
Sí, fa sis mesos que estic treballant amb ells.
Cinc mesos que estic treballant amb ells.
Per això, que ara els saluden.
Sí.
Adiós.
I tu creus que ens estaran escoltant?
No ho sé, no ho sé.
Després, quan miri el mòbil, ja miraré el grupet.
Què seria per internet?
Sí, per internet.
Ara mirarem a veure quanta gent tenint connectada a internet,
que ens ho digui el Marc.
Una.
Doncs no estan connectats.
i estan tots junts.
Doncs no els saludem.
Si no estan connectats, no faré el que havia dit que faria.
Doncs molt bé, no el fas.
No el fas.
Si et diuen, quan li preguntis, et diran,
sí, sí, van escoltar.
Bueno, potser m'han escoltat a l'inici del programa.
Està aquí.
Estic d'aquí, no l'aguanto, vés en aquest tio i allà.
Està aquí molt llegat.
Tot podria ser.
Tot podria ser.
Sí, sí, sí.
No sé, el Marc Romero està intentant dir-me alguna cosa,
que no sé què és.
Que no localitza la...
No la localitzes.
Bé, no.
Escolta, passem ràpidament al següent.
Perquè estava en una conferència de la violència masclista.
És el dia aquest, aquesta cosa.
Bé.
Esplugues.
Armand, què et passa?
Res, perquè...
No.
Tens la cuina preparada?
No, cuina no.
No?
No, perquè volia fer un...
Preparar un menú per Nadal.
Oh, que bé.
Que bé.
Però el passere del divendres que ve.
Bé, no tenim esplugues.
Ens anarem ràpidament.
Però, perdona.
Digues.
Però sí, sí que tinc un parell de cosetes que es pot anar provant perquè són per utilitzar en aquest menú.
Molt bé.
Perfecte.
Sessió clínica.
No?
Què voleu preguntar, Margot?
No sé.
Ah, tocava el teu...
És que no sé com...
Mira, mira...
Jo et dic, són les 9 i 9 minuts.
Sí.
Per tant, fa 4 minuts que hauríem d'haver començat amb la sessió clínica.
Per tant, si vols...
O fem una pausa, una mica, o el que dius.
No sé.
Algú vol fer una pausa?
No.
No.
No.
Sessió clínica.
A pillón.
A pillón.
La pausa la puc fer igual.
Sí.
Deixo els responsables atenent-ho, jo vaig fora, faig la pausa i torno a entrar.
Molt bé, perfecte.
Sí, tu sempre apuntant-te a la pausa.
A la pausa.
Sin pausa però sin prissa.
No, no sé com era jo.
Sin prissa però sin pausa.
Sin pausa, exacte.
Sin prisses però sin pauses.
Sin pausa.
Senyor Baràmbio.
Jo era franquista, jo era franquista.
Volies fer la sessió clínica, no?
Bueno, no.
Jo he dit si teniu alguna cosa que preguntar-me de medicina.
No, no tenim res.
Algú que us preocupi.
Vinga, doncs truculis i dret.
Que us preocupi.
A veure, el diari d'avui, si no, parlaré de política.
Sí, dóna'm, perquè aquí el diari d'avui...
Per exemple, vull dir una cosa, home, perquè jo tinc la meva manera d'introduir-me.
Díga-la.
A veure.
No en tinc res.
Depèn d'on queda molt estrany.
Tinc la mà.
Per exemple, vull dir una cosa que no sé si interessarà, però crec que val la pena escoltar-ho,
que és que els infants de miocardi passen, normalment, per la suma d'una sèrie de factors, com l'arteriosquerosi, que tapa les artèries.
Sí.
Vull dir, les embòlies, és a dir, un quall que arriba fins allà i ho tapa.
I això té com a base, doncs, diverses coses.
Una, l'alimentació inadequada, el sedentarisme i els tòxics, alguns tòxics.
i no la premsa.
Ah, ja.
La premsa no causa infarts.
Ho dic perquè, digui el que digui la premsa, això no causa infarts.
Entens?
Ja.
Ho dic perquè últimament aquests dies he sentit alguna cosa d'una senyora que es va morir d'un infart d'un hotel de Madrid que estava causat per la premsa.
La vam pressionar molt.
I, bé, sí, és igual, és igual.
Els polítics estan pressionats sempre, sempre hi ha algú insultant-nos, sempre hi ha algú dient que ho ha fet malament,
sempre hi ha algú dient-los no sé què, i ells passen a l'impegència.
i no deixen de ser polítics.
O sigui, tu no pots arribar a un càrrec alt en política si no ets una persona que t'importa un bledo que parlin malament de tu,
perquè parlen malament de tu des que vas començar en política.
I per arribar dalt no arribes el primer dia, és que portes un temps fent que la gent et vulgui malament, parli malament.
I sobretot si són dels teus.
Per tant, no és el que pot haver matat aquesta senyora, no entens?
Jo t'he dit que sí que el diari...
Perquè resulta que de cop i volta aquesta senyora, que s'ha mort, pobra ella,
jo ho sento molt per ella i per la seva família que l'ha fet petit,
doncs aquesta senyora resulta que l'ha matat un infart o provocada.
I això ho he sentit, no?
I clar, això pot alarmar la població.
Jo, en aquest programa, la meva obligació és desalarmar la població,
explicar-li les coses de manera senzilla.
Doncs no es preocupin, no es preocupin.
Per molt que la prinsa parli malament de vostès,
no per això han de fer un infart, eh?
L'infart el faran per fer coses que no tenen que fer,
com menjar coses que no es toquen, fumar, beure,
no fer cap exercici, coses d'aquestes que és el que tenen que vostè fer.
Olvidin, la gent no els hi parli malament, és igual, no els matarà.
Ja?
Sí.
Vale.
Tu saps el que és el C-N-I-O?
N-I-O.
Sí.
N-I-O, el NIO.
C-C.
Ah, C-C-N-I-O.
C-N-I-O.
Sí.
No ho sé.
No ho saps.
Aleshores, malament, perquè t'anem a preguntar una cosa sobre el C-N-I-O,
que és el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.
Ah, sí.
Llavors sí que és el que és el que és el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.
Va, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.
Aquí també en tenim un.
Un alcalde d'aquí va ser treballar allà.
De l'ICO.
De l'ICO.
De l'ICO.
Bé, sembla que el centre aquest...
L'ICO és l'Investigacions Oncològiques.
Diu, en segona aquesta notícia, que troba una estratègia per reparar els òrgans danyats.
Els teixits es poden reprogramar les cèl·lules quan es deteriori.
Sí.
Que l'ha provat sobre ratolins, com sempre.
Ho hem explicat diverses vegades.
Va, però és que això el presenta com una novetat.
No, jo em sembla que una vegada vaig explicar que, a més a més, jo estic dintre d'un programa d'investigació també.
Sí, però se't van morir.
Se'n van morir qui?
Se'n van morir.
El ratolí.
El ratolí.
No, a continuar el programa d'investigació, ja explicaré alguna cosa d'aquest programa d'investigació,
on precisament el que intentàvem en aquest programa...
Intentàvem, ja.
Intentàvem era veure si cèl·lules embrionàries diferenciades, o sigui que ja són cèl·lules pulmonars o són cèl·lules, en aquest cas són pulmonars,
doncs poden influir sobre una reprogramació de les cèl·lules canceroses pulmonars.
Però és que no parlen de cèl·lules canceroses aquí.
Mira-te la notícia la setmana que m'hi parles.
Diuen que parlen de la medicina regenerativa, que els teixits, no cancerosos, sinó els teixits deteriorats,
es poden reprogramar a la cèl·lula dels teixits.
És el mateix, eh?
Però no tan sols de calça.
No, sempre es passa amb el mateix.
O sigui, vull dir, tu tens un genoma, no?
I aquest genoma és el que expressa la funcionalitat de totes les enzimes, etcètera, d'això.
Sí.
Vale, doncs tu per què envelleixes?
Teòricament no t'hi tindries que envellir.
Sí, val.
Perquè el teu genoma és exactament igual el dia que et mores que el dia que vas néixer.
Sí.
I no t'assembles massa de quan neixes o quan et mores, no?
No.
Vale.
Doncs això és perquè hi ha un sistema que va fent que les seures es degeneren.
Hi ha moltes teories al respecte.
Doncs, evidentment, si tu aconseguissis fer que el teu genoma tornés a ser exactament igual que quan vas néixer,
sense aquestes petites variacions que a vegades també són extra genòmiques, o sigui, que són d'altres parts de la cèl·lula,
doncs tu no envelliries mai.
Que és el que fa la cèl·lula cancerosa.
No envelleix.
No envelleix.
I per això va creixent, creixent, no es mora, no fa apoptisis, i es va creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent, creixent.
I això forma el tumor.
No sé si he aconseguit transmetre la idea.
Sí, la idea sí.
Tu tens un codi que diu...
Però no és exactament els estudis que han fet aquests senyors, que sí que l'ha fet a l'Institut Oncològic, però que no m'ha permitit.
Però això, el dia que es va estudiar el genoma, ara també s'ha vist que també hi ha expressions genètiques que no són del genoma, sinó que són epigenètiques.
O sigui, no estan en el cromosoma, sinó que estan en altres parts de la cèl·lula.
Però tot això, al final, és una cadena d'instruccions, i aquesta cadena d'instruccions no sabem ben bé per què, ara sembla que van sabent alguna cosa més,
no sé ben bé per què, va canviant alguna cosa que fa que tu perdis massa muscular, o sigui, que vagis canviant el que en diem envellir.
Molt bé. Què deies, Òscar?
Jo, amb això que acabes de dir, Emilio, diu, és que no és exactament el que posa aquí...
No, no, no, no.
Espera, espera, espera, que acabo. És una rotura de lanza en contra del periodista.
El que tu estàs veient és una notícia que ha escrit un tio que de medicina, poc.
I aquí davant tens un senyor que és doctor. Per tant, el que diga el periòdico...
Em permeteu un moment, jo he sigut sempre el primer que ha dit que els senyors periodistes, en la seva majoria,
no tenen ni idea de què escriuen.
No, no, no. Tampoc.
No, no, no. Jo he llegit molts articles d'Economia escrits per periodistes i no tenen ni idea.
Però tampoc ninguna.
El que vull dir és que el Santi està parlant de la regeneració i s'està referint, possiblement perquè...
És que no regeneres el teixit.
A veure, és el que estan dient.
A veure si ho sé justificar.
Sí, sí, que regeneres el genoma. Molt bé.
Les cèl·lules, les cèl·lules. Tu no tens les mateixes cèl·lules que quan vas néixer, no?
Les cèl·lules van morir.
Deixem-ho córrer perquè tu continuaràs amb la teva i jo amb la meva.
S'ha acabat la sessió clínica, ens anem a la cuina.
Clar, perquè és que no. O sigui, no atens a el que jo et vull dir.
Sí, però si precisament estic intentant explicar-t'ho.
No, me'n estàs explicant la teva idea.
No.
No el que jo vull dir a parlar.
Deixa'm això.
No.
L'agafes i te'l miras.
Cuina, a veure, dues coses, tres coses que volies fer.
Sí.
No, anem a fer una cosa que utilitzarem.
El divendres proper faré un menú de Nadal, una mica curioset.
El faràs de veritat? Perquè no el puguem menjar.
No, no, no, virtual.
Tot és virtual.
Perdonin, però diu exactament el que jo estava dient.
Molt bé, perfecte. He canviat de tema.
Doncs utilitzarem per decorar, per decorar un dels plats.
Farem caviar de tomàquet.
Què?
Caviar de tomàquet.
Caviar de tomàquet.
Sí.
Per fer caviar de tomàquet necessitem tomàquets, evidentment.
És important.
Oli de girassol.
Girassol.
Una xeringa d'aquestes de posar indiccions, però sense l'agulla.
Vale.
Sense agulla.
Vale.
Un tamitzador.
En fi, ara explico el procés.
Agafem els tomàquets, els pelem, els escaldem, per poder-los pelar bé.
Una vegada escaldats, els obrim, traiem totes les llavors, tota la llavor.
Tot el que pugui ser els tronquets d'on s'agafa el tronquet del tomàquet i de tot això fora.
El passem per una batidora, per un mini pimer.
Ho fem castanya, que ha de quedar molt líquid, molt ben passat.
Una vegada està molt ben passat, agafem un colador i el passem, el colem tot, perquè quedi el més líquid possible.
Una vegada tenim això.
Si pot posar sal, jo no n'hi poso.
Jo les vegades que ho he fet no n'hi he posat.
No n'hi he posat.
Agafem això, ho posem en un pot, amb molt poquet foc, però molt poquet, molt poquet.
Per una altra banda, amb una fulla de gelatina, una jerita d'aquestes, una cua de peix,
la posem en remull i a la que allò agafa una miqueta de temperatura, agafem la fulla de gelatina,
que ja està troba, la remenem fins que es desfaci del tot.
que es desfaci del tot.
Parem el foc i deixem refredar allò, però que no quedi fred del tot.
Mentre hem fet tot això, amb una cubeta, un bol, una safata una mica alteta,
fent el que sigui, oli de gel de sol i el congelador.
Si es pot fotre el dia abans, molt millor.
Un oli de gel de sol i el congelador.
Tranquils que no es congela, evidentment.
No es congela.
No es congela.
Quan tenim tot això preparat, traiem la cubeta del congelador a la posament de sobre,
agafem, omplim la xeringa amb el líquid aquest del tomàquet, del tomàquet de gelita,
i anem tirant gotes en l'oli.
I les fan com boletes.
Queden boletes.
Llavors, amb un colador menut, que ens hi capi que allà, les anem retirant,
les anem posant en un plat i ja està.
Amb l'oli calent.
No, no, l'oli gelat.
L'oli ha d'estar gelat.
L'oli gelat.
O sigui, el que passa és que es refreda encara més.
Exacte.
I llavors queden boletes.
Llavors, anem portant-les i les anem posant en un plat.
Això es pot preparar el dia abans perfectament.
Un parell de dies aguanta bé.
I ja està.
Aquesta és una història que utilitzarem el divendres que ve per decorar amb els plats.
Per decorar els plats de Nadal.
Un dels plats, el primer plat.
Molt bé.
Decorarem amb això.
Perfecte.
Marc.
Sí.
Digue'm.
Ah, no.
No.
No, espera't, perquè tenim temps.
Si podem fer la pausa musical que tenies preparada.
Va, Sony, tenia preparada una cançó, aviam, que se'ns entengui, eh?
Però com que ha mort la senyora Rita Barberà, i va ser així una miqueta de sorpresa, i
que també estava involucrada amb el tema casgurta i també estava involucrada amb el tema casgurta i tal, hi ha alguns del partit que van deixar de córrer.
Per això vull posar amb la cançó de gossos que corren.
que, va, què passa, Òscar, va, senyor Ramos, què li passa?
Però un moment, un moment, que si no em poso els cascos no el sentim.
En el cas de la Rita Barberà, on se l'estava investigant, era pel cas del pitufeo.
Bé, perdó, sí, jo dic casgurta, el tens raó.
Però bé, el pitufeo, el pitufeo.
Més d'un va deixar de córrer, més d'un va deixar de córrer quan...
El pitufeo era que tu, que anaves una pasta, amb un ingrés legal, i el partit havia metàl·lic, et retornava aquests diners, cosa que no constava la retornada.
I això s'especula en què era blanqueig de capital.
S'especula.
Perquè encara no s'ha demostrat, és a dir, està...
No, ja, ja.
S'ho diudice.
Ja, ja, ja, ja.
Sí, però l'altre és curiós un moment, que no dubto que això...
Però sembla ser que la senyora Barberà, si el tema és de 1.000 euros.
El que passa és que això...
Alguna cosa més hi haurà, no?
No, no, no, no.
És com els trajes del camp, se perdona, que a mi que em paio, que resulta que es deixa subornar perquè li paguen un traje...
El que es va descobrir en el cas aquest era aquesta donació dels 1.000 euros.
Això és el que està descobrint.
Moltes gràcies.
Ah, que si és per 1.000 euros...
En el seu cas, en principi, se l'ha investigat per aquests 1.000 euros.
1.000 euros.
En el seu cas.
Que no deixa de ser, doncs, delicte.
Un blanqueig de capital és igual si blanqueges un euro com si blanqueges un milió.
Ditxo està.
Ditxo està.
Però el que a mi m'estralla és que només ha sigut 1.000 euros.
Eh, eh, eh.
Vinga, doncs.
Gossos, corren.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Per si algú no s'havia enterat,
aquest programa és La Desvernada.
Ja pots dir adeu!
Tranquilament!
Apa!
Ara hauríem d'encetar
la part del programa de futbol.
Sí, sí, sí, sí, ja pots trucar
amb el senyor Anglès,
però m'he quedat sense la pausa.
Els fumadors han anat a fumar...
per una causa o altra l'hem tingut que deixar,
doncs estem aquí,
i a veure si s'incorpora
al senyor Isidre Inglés, i parlem una mica
d'aquesta tretzena jornada
del campionat
de Lliga
de la...
Com que no, aquest tampoc?
Mare de Déu Senyor.
A veure, en aquests moments,
el dia...
No, avui no es juga cap partit?
Ah, sí, s'ha jugat, o s'està jugant
a l'Eibar Betis,
l'Eibar
està guanyant 2 a 0,
no sé en quin temps de...
Està en joc, però no
sé quin temps de joc porten,
a veure si aconseguim
d'una altra informació, treure
el temps de joc
d'aquest Eibar Betis,
que repetim, està guanyant l'Eibar
per 2 a 0, i mentrestant
em carrego el micro, ara,
l'Isidre no contesta,
però em sembla, si no m'equivoco,
Emílio, el Barça quan juga diumenge
tanca la jornada, potser?
El Barça, ara t'ho dic,
ara t'ho dic,
el moment que estic amb el tema
de l'Eibar Betis,
està en el minut 43 de la primera part,
i guanya l'Eibar
per 2 a 0.
Ell per davant, perdona?
Betis.
Uh!
Com és sorprenent.
Aleshores, tu m'ha parlat
del Barça.
Doncs el Barça
concretament
tanca la jornada
a 3 quarts de 9
contra la Real Societat
el diumenge.
El primer partit
del dissabte
serà
el Real Madrid Sporting,
que es juga
a un quart de 4.
Hola, Armando.
Bona nit.
No tenim a l'Isidre.
No hi ha a l'Isidre?
No contesta.
No sé, no contesta.
Deu passar camisa el Sebastián.
Sí, segurament.
Segurament.
el Real Madrid Sporting
era un quart de 4,
un quart de 5,
que digui.
L'Espanyol,
que juga a casa
contra el Leganés
a dos quarts de 7.
Després, València,
Sevilla-València
a dos quarts de 8,
a dos quarts de 9
el dissabte.
I després hi ha el diumenge,
el partit del diumenge...
Ah, no, hi ha un altre partit
del dissabte.
Ah, no,
aquest és de segona divisió.
Res.
El partit de diumenge,
el primer partit de diumenge
a les 12
és el Villarreal a l'avés.
L'Atlètic de Madrid
juga a un quart de 5
contra l'Osasuna,
a camp de l'Osasuna.
O sigui que jo crec que
vist el partit
que juguen Sevilla,
Real Madrid,
l'Atlètic de Madrid,
més probable és que
aquests guanyin
i el Barça,
si no guanya,
doncs...
El passi malament.
El passi malament, sí.
Perquè el Sevilla
està en aquests moments
a dos punts del Barça.
fàcil que li guanya
el València.
L'Atlètic de Madrid
està a...
Bueno,
està a 5 punts,
però...
El Barça guanyarà.
El Barça guanyarà.
El Barça fa 5 o 6
temporades.
10 anys,
10 anys.
Eh?
10 anys que no guanyarà.
9 anys.
10, 10.
Que no guanya,
però...
No guanya a Noeta.
Si no m'equivoco,
fa 5 que perd a Noeta.
Sí.
O sigui que
no serà tan...
Tan fàcil.
Però el Barça guanyarà.
El Barça guanyarà.
Sí.
Em sembla perfecte
perquè...
I tant.
Quan tots estem convençuts
que el Barça guanyarà,
l'hermà no veu malament
i avui,
que no el veiem nosaltres
gaire clar,
l'hermà diu
que el Barça guanyarà.
Jo fa molt temps
que veig
que el Barça guanyarà.
Pot guanyar-ho tot.
Home, sí,
el Barça pot guanyar-ho tot.
Perquè el dissabte,
el dia del Màlaga,
hagués pogut guanyar perfectament.
De fet,
hi va haver un gol anul·lat.
Que no era.
Que no era fora de joc.
Un penal de llibre
que no es va pitar.
Sí, però...
A totes maneres,
el Barça l'altre dia...
Jo vaig ser-hi al camp.
És cert, eh?
És cert que era penal,
és penal com una casa,
és gol,
però el Barça no va jugar bé.
Mira, mira,
això...
Sí.
Espera,
aviam si torna a sonar.
Això és l'Isidra.
És l'Isidra, sí.
És que jo anava ara
a tractar de contactar amb ell.
Però clar,
el dissabte al Màlaga
no hi havia ni l'Iniesta,
ni el Suárez...
No, i a més a més,
a veure,
que s'ha de tenir en compte
que el contrari també juga
i el Màlaga va fer
el partit que li interessava.
Pel Màlaga,
empatar zero amb el Barça
és un triomf.
L'únic que l'agradar
que no el Barça
és que quan un equip
com el tipus Màlaga,
el Rayo,
bueno, el Rayo no ho sé,
no és la primera,
però veia tots aquests equipets,
l'Hércules,
tots aquests,
se li planten l'autobús
a davant.
Si no hi ha
un tio com el Messi
o com el Suárez
que amb una jugada
a les seves
puguin trencar
aquella història,
no té idea.
És que d'allà,
pim, pam,
sembla un partit
de balonmano.
Bueno,
de dues meses,
com que dintre de poc
ja no tindrem jugadors
perquè ningú voldrà jugar
al Barça
perquè no els fotin
a la presó.
Sí, bueno,
això és un altre tema,
sí.
Isidre,
bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Com ho veus
el partit contra la Real Societat?
Ai, Déu meu,
ai Déu meu,
jo crec que guanyarem.
I tant,
i tant.
Sí,
ja no que aquest any,
no,
és que a més
ja no ens queda un altre.
El Messi va enxufadíssim,
tio.
Tinc aquí les estadístiques
i,
perdona,
però l'any 2004
el Barça va empatar
a un
i l'any 2011
va empatar a dos.
M'estàs acollonint
o com va el tema?
Em faig por.
Tota la vida.
Des de l'any 2007
que el Barça
no guanya...
No, no,
que no pinta gens bé,
que ja t'ho dic jo.
No, no,
no pinta gens bé,
però aquest equip,
jo diria que té una característica
que no m'agrada,
una d'elles,
bé,
té dues característiques,
una d'elles no m'agrada gens ni mica
i és que tenen una tendència
a la relaxació
o, diguem,
a l'empenament
suprem
quan no està en Messi.
Això és indiscutible,
vull dir,
ara l'equip gira
o funciona únicament
i és la peça mestra
que fa rodar a tothom.
Si no hi és,
la cosa
de dir que
està funcionant
d'una forma bastant
deficient.
Possiblement,
Isidre,
és que el dia del Màlaga
penseu que no hi era el Messi,
però tampoc hi era l'Iniesta,
és a dir,
jo penso...
No, no l'he dit...
No,
i que al Barça
li cal
un director d'orquestra,
que pot ser,
Iniesta pot ser-ho,
Messi,
indudablement ho és,
però que és difícil
trobar un altre jugador
que pugui ser director
d'aquesta orquestra,
perquè...
Messi cada vegada més
està sent una mica
el Xavi 2.0,
no?
Exacte,
exacte.
Fa una doble,
triple funció,
el concepte aquest
que s'ha d'entrada
la màniga,
com es diu el director
de l'Alas,
aquest di Estefanea.
Però ja que hem utilitzat,
ja que hem utilitzat
el símil musical,
una bona orquestra
necessita
un director excel·lent.
Un director que,
anys enrere,
era en Xavi,
indisputable,
que era quan el Barça
girava en Toro Seu
i jugàvem de marxa.
després s'ha agafat
la batuta iniesta
i ara quan no és iniesta
és Messi,
que Messi pot fer-ho tot
perquè...
Que va agafar
el lloc del Guardiola.
Qui?
L'acte de la Xavi.
Diguem que va millorar,
va millorar Xavi
i tota la parentela
va millorar l'equip
de Juan Guardiola.
Jo recordo una anècdota
que quan Guardiola
ja portava poc temps,
perquè Cruyff va ser
el que va pujar
al primer equip
i el va fer jugar,
i un dia
Cruyff li va dir
a Guardiola
diu
hi ha un noi
entre els cadets
que ens farà...
Ens traurà lloc.
Que ens traurà lloc
a tu i a mi.
Aquest noi era el Xavi.
Però bueno,
jo crec que quan
quan no hi és aquest director
i més
quan l'equip contrari
es tanca
d'una manera brutal...
La cosa no funciona.
No funciona.
I més...
la baixa
de l'esquerra
de Jordi Alba
que es nota moltíssim
quan ell està al camp
és un extrem.
Pràcticament.
Tu mira el partit
de dimecres
en com va sortir
el Jordi Alba
i en canvi...
Totes les jornades
venien per l'esquerra.
Sí, sí, no.
A veure,
el Jordi Alba
indudablement
va canviar,
però per exemple,
jo,
quan juga el Diny
no...
O sigui,
no és que no trobés
a faltar el Jordi Alba,
però que és un bon suplent.
Sí.
És un bon suplent,
és un bon defensa,
però no fa la funció que fa ell,
que és un carrilero nato.
Bueno, realment és que Jordi Alba
jugava de davantera,
era extrem.
Pensem una cosa,
hi ha una sèrie de jugadors
que són difícils
de trobar
un altre igual que ell
i Jordi Alba
és un d'ells.
Pots trobar
un perfecte defensa
boníssim,
un centrador bo,
perquè Diny
és un bon centrador.
El problema que té Diny
és que
jo no sé
si no confia en ell
o...
Però el senyor Neymar...
Home, és el primer any.
El senyor Neymar
va a la seva.
No,
i les seves característiques...
Perdona,
el Neymar
ha fet una col·lecció
de passes
col·locats
al lloc perfecte.
Sí, sí,
jo no dic que no,
jo no dic que no,
però...
Tampoc va a la seva absoluta,
que va.
No,
en el tema
de córrer a la banda,
el senyor Neymar
va a la seva
i quan Diny...
Així quan el que...
S'entén millor
amb el Neymar.
S'entén millor
amb l'Alba.
A l'Alba.
O potser és que
tingui més confiança
en l'Alba,
encara no té confiança
en el Diny.
L'Alba,
quants anys porta
jugant al Barça?
Però vull dir
que el Diny
el té una mica oblidat.
I una edat.
El té una mica oblidat
i per tant,
això repercuteix
en el joc del jugador.
És allò dels automatismes
que hem parlat sempre,
que quan porten temps jugant
es troben ràpid
i es troben de memòria.
Juguen de memòria.
Sí, sí,
i a vegades veus
que un tira la pilota
per allà
i diu
què fa que no hi ha ningú
i de cop i volta
veus que està el Suárez
o que està el Neymar
o que està el Messi.
Perquè, per exemple,
a mi hi ha un jugador
d'aquests
que em puc han sortit ara,
l'André Gómez.
André Gómez
en el temps.
A mi m'encanta.
Pot ser un jugador
un jugador.
No li falta,
se li nota.
però no té
els automatismes
del Barça.
I hi falta.
Vull dir,
notes que hi ha moments
que no sap
què fer amb la pilota.
Té qualitat,
però li falta
acoplement
i entendre el joc
i anar ràpid.
És un tio molt bo, eh?
Aquest acoplement,
aquest veure la jugada
abans que es doni,
amb un entrenament
es pot intuir,
però la manera
de veure-la realment
és en el partit.
No, home,
ja la primera temporada
és molt complicat.
No, no,
és que la primera temporada
està prenent.
Això, l'únic que ho ha fet,
potser,
de ser tracampista
ha sigut el Ràquidic.
Ràquidic, sí,
Ràquidic s'ha acoplat...
De seguida.
Sí, però recordeu també
el primer any del Ràquidic,
que es va passar
com dos o tres mesos
que tothom deia
que per què
ho havien fixat aquell tio.
Sí, però...
Home, que no era el del València,
ai, el del Sevilla,
però és que, clar,
tampoc no jugava com el Sevilla.
El Sevilla era el crac,
que era el 10.
Sí, però...
I ara que has dit
que no és el del Sevilla,
jo recordo
quan es va fixar
Dani Alves,
que als primers partits
també es deia això.
Sempre ho diuen.
No és el Dani Alves del Sevilla.
Sempre ho diuen.
Sí.
Perquè el Barça
té una manera de jugar.
Clar, és una manera de jugar.
I ha de haver de col·legi,
tot això.
És una manera diferent.
Això és fastidiat ja
a la segona temporada,
no?
Sí.
Ho dic per l'Arda,
perquè, hòstia,
l'Arda...
Aquí tenim una pedra a la sabata, eh?
Sí, sí.
Jo no el veig.
I això que va haver-hi dos predetres de partits
al principi de temporada...
Al principi de temporada,
quan vas jugant al lloc de Neymar,
que semblava aquest...
Però és que jugava...
No, no, no.
Atenció,
jugava de davanter.
Sí.
A veure,
sí que és un substitut
per Neymar,
per exemple,
o potser per,
diguem,
en Messi,
entre cometes.
En Messi no se'l pot substituir,
i està clar.
O fins i tot el Suárez,
a centrar Messi
i que ell jugui per una banda.
Però és que...
Ja, per altres hores...
Hi ha una història de l'Alcácer,
que és una altra història
que segurament no acabarà pas bé.
Per què hem fitxat l'Alcácer,
pobret?
Jo crec que no ho sap ningú.
Home,
ja teníem el...
El Munir,
no?
Però jo...
Mira,
que Munir
l'hagin cedit
o d'allò,
el trobo lògic,
que és per donar-li partits
i perquè el Barça
no hagués tingut minuts.
Però que aquí no jugava
de davanter-centre.
Clar, no,
que també és un altre.
Aquí estava jugant d'extrem,
quan Munir és un davanter-centre.
I li feien jugar a la banda.
Però que no hagués tingut minuts aquí
perquè, clar,
aquí els tres
o li veuen una terceta
i no poden jugar el següent partit
com aquest partit
el proper del Neymar,
el proper de la Champions del Neymar,
o juguen els tres
i s'ha acabat l'història.
Però potser de fer
la millonada que s'ha pagat
per la Paco Alcácer
no té una justificació.
Vale que no està tenint sort,
vale que no està jugant
al costat de Messi,
que això també potencia com a jugador
per fer jugades...
I que tampoc hi arriben pilotes
al tipus de joc que té el...
Sí, però tampoc és molt per buscar-les, eh?
No, no, perquè té...
No, és que no és la seva virtut, exactament.
És un jugador estàtic.
Jo estic d'acord.
Estàtic i de jugar amb espais.
Sí, sí, sí.
I de jugar amb espais que el Barça...
I si l'han fixat sabent com és,
jo crec que el senyor Lluís Enrique,
si juga al Cácer,
ha de canviar el sistema de joc
perquè les pilotes arribin
amb aquest davanter
que es mou dintre d'un espai
i que ha de rebre la pilota.
que no l'hi anirà a buscar
perquè no és el seu joc.
Bueno, sí, sempre i quan
que enfrontis amb algú
que s'obre una mica,
com l'altre dia,
abans d'ahir, el...
El Celti.
Exacte.
Però, punyera,
si es tancen al darrere com al Màlaga
no hi ha res a fer.
És que no hi ha res a fer.
Jo crec que és una peça
que està sacrificant.
No, no,
quan es tancen al darrere
jo crec que l'única solució
és tirar des de fora de l'àrea
i pilotes...
I segona línia,
però és que, a més a més,
el dia del Màlaga,
i no és la primera vegada
que passa,
el Cameni és un porter molt bo
però és que quan juga
contra el Barça
fa el partit de la seva vida.
Sempre.
No aquest,
ja en recordo uns quants.
Sí, sí, no, no.
No, però és que Cameni,
a més a més,
és bo.
I treu unes mans...
Com és possible
que hagi tret aquesta mà?
El dissabte contra el Màlaga
va fotre dos,
dos sobretot.
Una doble.
L'última que va fer aquella doble...
que dius, però com pot ser?
Home,
és increïble.
Sí.
És increïble, no?
Bueno,
jo deia que hi ha dues versions
del Barça.
La que no té
la Messi,
bàsicament,
o l'equip de Gala,
i després,
l'altra versió que també
jo crec que sí que és positiva,
i és que quan s'ha de guanyar,
no tenen més remei,
la que hi vas posar les piles.
Si demà juguen els mateixos
que el Celtic,
el dirà el Celtic,
jo crec que guanyarem allà.
Jo estic convençut que guanyarem.
Perquè a més és que no hi ha més remei,
si no t'arrisques el següent partit,
que és contra el Madrid,
està,
si no recordo malament,
a aquest punt.
És el que hem dit al principi,
que mires els partits
que hi ha d'aquesta jornada,
el Real Madrid juga
contra l'Esporting de Gijón.
A casa, a més.
A casa.
El Sevilla juga contra el València.
A casa.
L'Atlètic de Madrid juga a fora
contra l'Ossasuna.
I l'altre que està...
però em sembla que és el Villarreal,
no?
Sí.
Que juga a casa contra l'Alabés.
Però, vaja,
per qui hem de patir és el Madrid,
que ens porten quatre.
Ja.
Per això,
el Barça,
si no guanya...
Era un partit que no s'havia de perdre.
Ojo,
i això sobre el paper,
perquè, clar,
l'Esporting de Gijón
pot treure un empat.
No, qualsevol el pot guanyar.
Exacte.
Però sobre el paper,
el Madrid guanyarà,
l'Atlètic de Madrid guanyarà,
el Sevilla guanyarà,
el Villarreal guanyarà,
el Barça ha de guanyar,
perquè si no...
I el Barça no el perdrà
per la estadística que comentaves.
Però crec que guanyaran.
Ja et dic,
jo estic convençut.
Jo estic convençut.
Perquè no tenen cap més remei,
vaja.
Jo estic convençut que guanyaran
perquè van enxufats.
I és que ho han d'estar,
perquè si no,
és que es posaran a set punts del Madrid.
Perquè el dia de Màlaga...
I han de venir aquí, saps?
Vull dir,
si ells guanyen i el Barça perd,
a set punts,
i han de venir aquí a casa...
I a més que venint d'estar a dos punts
i que quan vinguin aquests d'aquí al Camp Nou
ja ens posarem per davant,
estar allà a quatre
i la victòria en el Camp Nou contra el Madrid
significaria quedar-se a un punt.
O sigui,
les coses han canviat com de la nit al dia.
A menys que el Real Madrid punxi,
cosa que veig una mica complicada,
sobretot per la flor que té el senyor Zidane.
Déu-n'hi-do.
Perquè clar.
Sí, aquest s'ha de santa de costat, eh?
Una mica com el Cruyff.
Sí, sí, sí.
Mare de Déu, senyor.
No té una flor, eh?
Un jardí sencer, allà darrere.
Però això que deies de l'actitud de l'equip,
perquè inclús el dia del Màlaga
no es pot dir que ningú corrés, no?
Vull dir, van currar tots i van jugar tots.
Sí, sí, no, i van jugar.
I van anar.
L'únic problema és aquest,
el que falten idees a davant.
Falten històries per poder trencar
aquella línia.
És complicat.
Atrevir-se a enxutar des de fora,
que això és una història que el Barça no practica gaire,
i hi ha enxutadors.
Això és el que més foten.
No, i si l'opció passa per pujar a Gerard Piqué,
i jugar amb tres de fers,
es punyeta,
fica tres a darrere,
i jo...
Bueno, de fet,
el Piqué va ser el de on té centre el dia del Màlaga, eh?
Però és que no va treure l'Alcácer,
i és una cosa que no entenia.
Dic, home,
doncs que aquest ball jugués més alt,
les entrades per alt anirà millor,
i com tampoc no és dolent amb els peus,
alguna te la pot enxugar.
Sí, bueno,
però el Luis Enrique va jugar a ser una mica cruïf,
amb l'Aleixanko,
quan les coses anaven així.
Sí, però si el poses,
fotia l'Aleixanko.
Ja, sí.
Sí, sí.
Però bueno, mira...
I si calgú per la banda que sàpiga centrar.
Home,
què vols dir,
que algú per la banda que sàpiga centrar?
Home, punyeta.
El Neymar s'entra, eh?
I assisteix.
Sí.
L'altre dia va fer una edat molt bona el Messi,
però vaja,
no va fer el seu millor partit.
Bueno, ja porta uns quants.
Porta uns quants que jo sé.
Jo la posaria,
que està agafada una mica amb pinces, eh?
Jo crec que el Neymar...
Hauria pensat el mateix,
que dic sempre,
em faig pesat,
però jo no li veig.
El Neymar s'ha...
Port xorrofint 2.000 milions,
pràcticament a l'alçada de Messi,
pagant una pasta impressionant pel seu fitxatge.
Jo ja deia,
jo si ve el PSG i paguen la pasta que deien,
els 180 milions,
ja se'l poden emportar.
Jo no crec que costi,
o no ha demostrat almenys el Barça el seu rendiment,
en cap de les temporades,
tot i que ha jugat molt bé,
la temporada passada,
ficava molts gols,
ara fa més assistències que gols,
però punyeta els 180 milions,
home,
jo si algú es paga,
jo el van dir.
Però fixa't una cosa.
Sense pensar-m'ho,
dos vegades.
Fixa't una cosa,
Gidre,
la baixada,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè continua fent jugades molt bones,
però una mica menys de rendiment de Messi
ve des de l'elecció de Messi,
de Neymar,
ve des de l'elecció de Messi,
des del moment que tothom,
la premsa,
els aficionats i tal,
ara és quan Neymar s'ha de posar l'equip a l'esquena.
I possiblement el senyor Neymar
no tingui el caràcter o la capacitat
de posar-se l'equip a l'esquena
i això...
Però ell ho fa,
ell ho intenta.
Ho intenta,
però això el merma...
bronca molt...
Això no se li pot...
Ell ho intenta.
Això no se li pot retreure,
però és un tio que dóna la cara constantment,
sempre.
Que sí, que sí.
Sí, sí, sí,
que dóna la cara sí,
però possiblement...
Li sortiran millor les coses,
li sortiran pitjor,
però el tio...
A veure,
que no...
És un jugador molt bo.
Fa jugades sensacionals,
però no és Messi.
O no,
clar que no,
cony.
I la premsa...
Aquest és el tema.
El que volen
és que Neymar sigui Messi.
Neymar no és Messi.
Jo em queixo d'això,
però és a dir,
del que s'està pagant per ell,
que per mi és un component
molt alt de màrqueting,
em recordo una mica
a Cristiano Ronaldo.
Vull dir,
és un bon jugador,
sens dubte que és molt bo,
però punyeta,
aquesta renovació que li hem fet
pagant-li pràcticament el mateix
que ara, evidentment,
li hauran d'augmentar de nou.
Home, ara li hem d'augmentar
a Messi, lògicament.
Jo no li veig,
vull dir,
el megacrac,
un estupendo jugador,
boníssim,
el que vulguis,
però hosti,
jo,
quan ell ha de portar
la batuta,
jo no li veig.
No, però és que no,
el Cristiano Ronaldo
no ha sigut mai
un director d'aquí.
No.
No, home,
però era el que feia funcionar
l'equip,
el tio.
Sí, però...
A la seva època,
quan estava més,
vull dir,
quan partia més darrere,
et feia unes jugades brutals.
Però sempre es passava
en què li passava
una pilota llarga
i ell corria més que l'altre,
tu,
bàsicament, eh?
Després hi ha d'encertar-la,
també, eh?
Exacte.
Exacte,
hi ha d'encertar-la.
A mi em sembla molt millor
el Benzema,
com a jugador integral.
És que el Benzema,
pilota que agafa,
pilota que l'encerta
a la porteria.
El Benzema sap
agafar-la de cap
guanyant-li amb el defensa,
aquest és,
pilota de la quinta punyeta
que li arriba,
corre molt,
corre molt,
i el Dale aquest
o el Vale,
com se digui,
també és que
correm com un gamba.
El Benzema veig
amb el Ronaldo,
potència.
Sí, però el Ronaldo,
jo el veig
que cada any
té menys potència,
eh?
Se li comença
a notar una mica,
doncs que...
Evidentment,
però que el millor amic
de Benzema justament
és el que serà el Ronaldo
perquè li dona
unes possibilitats brutals
perquè ell és més
de passar
que no de xutar.
Sí.
Tant en quant fa un gol
com l'altre dia
va fer a la Champions,
allà,
a Portugal,
i, mira,
els va fer guanyar al final,
però és un tio
que té qualitat.
Però ha decidit
molts partits, eh?
Perdona el Benzema.
No, no, el Benzema, sí.
Sí, sí,
indudablement.
Jo és que
a mi m'agrada més el Benzema
que el Ronaldo.
El Ronaldo...
Home,
és molt més efectiu
Benzema,
o sigui,
això està claríssim.
Ja està més llocs.
Sí.
Però, bueno,
a veure...
Una bona notícia
és que
Arda
diu que
té unes dècimes,
això és una notícia
a última hora.
I que és duda
per a maanyana.
Bueno,
mira,
tot això per a maanyana.
Jo he sentit...
Un problema menys.
He sentit...
No sé si era
aquest últim entrenament
o jo,
que Arda
i Aleix Vidal
tenien permís
per resoldre
uns assuntos personals.
Sobretot a Aleix Vidal,
no?
Sí.
Que es tenien
que barallar o...
El permís el té
ja fa un any, eh?
Aleix, sí,
Aleix el fa...
Té permís permanent.
Té permís per anar
a menjar pipes
allà a la grada
o directament
dedicar-se el que vulgui.
Cobre igual, eh?
Està claríssim
que jo suposo
que el Robert
ja té la llista
de qui ha de fitxar...
Hauria de sortir
al mercat d'hivern,
m'imagino.
No, no, no.
I segur que té la llista
i segur que té...
Perquè darrerament,
i això és una de les coses
que sí m'agrada
de l'actual Barça,
és que els fitxatges
se n'enteres
en el moment...
Mira,
demà signa
fitxat amb aquest.
Abans
s'estaven
mesos
dient
a qui anaves a fitxar,
el preu ha pujat
i si...
Ara no.
S'arriba
un acord
amb l'equip,
va, no se n'entena ningú,
i diu, mira, ja està,
ja s'hi ha anat.
Així s'ha anat
el d'Andrés Gómez,
una sèrie d'allò.
Per tant,
jo crec que el defensa,
el lateral dret,
ja el tenen.
Segurament.
Per cert,
parlant de defenses,
què et va semblar el Marlon?
Bé, no?
Bé...
jo l'he vist
en alguns partits
del B.
Del B, sí,
jo també.
És potencial,
aquest nano.
M'agrada molt
perquè
és un tio,
és com
l'Ontiti,
saps?
Sí, sí.
Aquests tius
que sembla
que ho hagin fet
tota la vida,
això.
L'altre noi
el van entrevistar
i va dir
que el seu mirall,
el seu jugador preferit
és en
Keigo Silva.
Bueno,
ja és un bon referent.
Bueno, sí,
és un bon referent.
I tant.
El problema
d'aquest noi
és que
no està fitxat.
Però està
assedit
però amb una opció
de compra.
Està assedit
amb una opció
de compra
que no sé
si és,
una vegada
es diuen
dos milions i mig
i altres vegades
diuen
cinc com a dos milions.
És a dir,
es ballen els números.
Jo per l'edat
i característiques
de la fitxeria
però ja.
I tant.
Però ja.
I tant
s'ha de fitxar
aquest tio.
Sí,
jo també.
Per cert,
parlant de la defensa,
també menció especial
al jefecito,
eh?
Ah, sí.
Temporal i Gustavellal
i el Paio aquest
és insustituible.
Quan està com estava
l'altre dia
és insustituible
aquest Paio.
I la doble
que fa amb en Piqué.
Amb en Piqué
és el que t'anava a dir.
La parella,
Piqué-Macerano
són...
Sí,
a més bé
el Magero
sembla que
sí capaç
de ficar-se
davant del cap
del que atacar.
Sí,
i li adivina
la jugada.
Sí,
li adivina la jugada.
És un tio que està informat
o què?
Sí,
sí,
no,
és impressionant.
M'agrada més
com juguen al Barça
com a central
que no és el seu lloc
que no a l'Argentina
com a migcampista.
Sí,
clar,
és curiós
perquè realment
va ser contractat
el Magerano
va ser contractat
per
substituir
a Busquets.
Un migcampista.
Un migcampista.
Un migcampista.
Sí,
sí.
I ha jugat
contra el partit.
Un migcampista.
Precisament,
les primeres manifestacions
que va fer
va dir
bueno,
no és el meu lloc
però ja m'adaptaré
i tal.
el va donar
unes explicacions
a aquestes
a Magerano.
Sí.
Home,
el primer any
que no és el seu lloc
i no,
no descartem,
o sigui,
no oblidem
que va jugar
un partit
va jugar
de lateral dret.
Sí,
sí,
i tampoc
ho va fer
malament.
Et dic
que jo
en alguns partits
sobretot
quan se't tanquen
a darrere
d'allò
de forma
inexpugnable
jo no descartaria
fer un 3-4-3
saps?
Allò
perquè
tenim 4
defenses
no els tenim mai
jugant
al barça.
a vegades
no tenim
ni porter
que està
allà
al mig camp.
Sí,
exacte.
No,
ha millorat una mica,
fixeu-vos que últimament
aquell de la ciutadana...
Isidre,
no et moguis.
No et moguis,
no et moguis,
que si et mous
te'n vas.
No,
no,
et deia que
en quant al porter
jo crec que ha pres
una mica
de les errades
que va tenir
i ara està bastant
més contingut,
eh?
Sí.
I a més a més
no vol dripla tant,
si té un qui ho a prop
li fot castanya
pilotada endavant
i avall,
no s'ha jugat tant.
Però hi ha
moltes jugades
d'aquelles que
estan entre
Piqué
i Maserano,
la pilota
enrere
a Ter Stegen
i Ter Stegen
inicia
la jugada
d'atac.
Sí.
amb un passi
determinat.
I avui ve algú
li fot la bimba
i li fica a Ter Stegen.
Bueno,
què ha passat?
No,
fot-la i no.
El que passa
és que
la tira malament
i l'ha donat malament.
Però treure-li
la pilota
no és tan fàcil,
eh?
De tota manera,
és molt jove.
És molt jove.
Juga molt bé
amb els peus
i té un bon regat.
El que passa
que a vegades
quan xuta,
en lloc de xutar
un cop,
passar-li a un amic
li passa a un amic.
Tot això també
passa molt bé.
Tot això també
ve del Guardiola,
que el defici del Cruyff,
que el porter
també juga,
no està allà parat.
Recordeu
que Cruyff
va ser el que va posar
a Busquets Pare
de porter
i la Gene Freya
que deien
que era un porter
de dambol.
Sí.
I Cruyff va dir...
Home,
això va bastant
el pantaló llarg.
Rieu,
rieu,
va dir Cruyff,
però d'aquí a uns anys
tots els porters
jugaran així.
Però cada vegada
estan més sol·licitats,
eh?
Així que ha jugat millor,
eh?
Que demanen
que jugui,
bé de bé,
Busquets,
Busquets,
el que passa
que va ser una novetat,
va ser una novetat
en els orcs.
Busquets era molt fluixet
com el porter.
No,
no era tan fluixet.
Tenia problemes per alt,
tenia problemes per alt,
això sí.
I per baix
i pel costat.
No, per baix
i per els peus.
L'únic...
Va fer ja patir.
Jo l'únic
que li reconec
en el Busquets,
que és el primer porter...
Amb l'un contra un...
Això sí,
és l'únic.
És l'únic.
El tio es plantava
davant del delanter
i li fotia el problema
en el delanter.
Era el problema
el tens tu.
Era el joc
que volia...
Era el joc
que volia...
Que volia...
És l'únic,
l'únic
xapó
pel Busquets.
Amb la pilota
als peus,
més d'un infart
va causar,
eh?
El seu camp.
Bueno,
feia patir molt,
eh?
Jo continuo a dir-me...
I menjar-se a pilotes
unes quantes, eh?
Sí,
però quan el porter
es menja a la pilota,
resulta que és gol.
Quan el davanter
es menja a la pilota,
té 90 minuts més
que l'errada
del porter
sempre queda més assenyalada.
Però això sempre ha sigut així,
no, el Barça?
No, el Barça a qualsevol equip.
A qualsevol equip.
A qualsevol equip.
L'errada del porter
és un gol.
Jo sé que...
Quan els porters
fan una gran parada,
no sé per què no van
i s'abraça't, també.
Exacte.
Exacte.
És com a porter, o què?
És la seva, eh?
No, no, dic...
Si estàs defensant el Busquets
com a porter,
a tu m'agradava tot.
Jo defenso sempre...
No, però sí que vaig...
Sí que va inaugurar
una manera de jugar...
Jo defenso sempre tots els porters.
Això sí, això sí.
Sí, clar.
No, doncs clar,
va tenir millor...
Un pioner.
I a part,
torno a dir,
molts porters es dediquen a posar-se,
a veure si l'enganxen,
i hi ha porter que va
a pel davanter.
Exacte.
Però hi ha una cosa...
Clar, l'un contra un.
Hi ha una cosa
ser porter
de l'Albacete,
per dir alguna cosa,
sense menysperar l'Albacete,
evidentment,
i una altra cosa
ser porter del Barça
o del Madrid.
En el porter de l'Albacete
li tenen 25 vegades
i emprarà 24.
Al porter del Barça
li arriben una,
però quan hi arriben
és que li arriben solet.
Clar.
La pilota dintre
s'ha acabat.
Aquesta és la diferència.
Clar, doncs ja està.
I llavors per això
s'ha de jugar
d'una altra manera.
Jo recordo, per exemple,
un grandíssim porter
del Logroñés.
Sí, sí,
és el Lopetegui.
Lopetegui.
Sí.
I el Barça,
i el mateix considerat
durant tota una temporada
el millor porter del món
del Benfica,
no sé si era del Benfica
o de l'Esporting de Poblut.
El Víctor Bahia.
El Víctor Bahia
va fitxar el Barça
i les va passar canutes.
I miedo me da.
Oja.
Miedo me da.
Va sortir plorant-hi tot del camp.
Sí.
I tant.
El dia de l'estiu de Madrid.
Ja,
però vull dir-te,
però també,
quan jugava el Pinto,
ui, ui, ui,
el Pinto, ui,
el Pinto...
Jo no patia amb el Pinto.
No.
Bueno,
vam perdre alguna final amb ell, eh?
Home,
a veure,
que el Pinto no era Víctor Valdés,
clar,
indudablement,
perquè si Pinto hagués sigut Víctor Valdés,
Víctor Valdés hagués marxat abans.
Però això,
això és injust,
això que dius,
Emili.
Clar.
Emili.
Ai,
Isidre.
Això que dius és injust.
Perquè també vam perdre una final pel Messi.
D'acord?
No, no,
bueno, no.
Bueno, no.
Va fotre un penalti
i va fotre fora, tio.
Sí.
D'acord?
Hòstia,
la va cagar.
El seu histori és fer gol.
El porter és parar.
Ja,
però és això.
La caga el porter i és gol.
La caga el delanter i no fa gol
i palmem.
Sí,
el Xerxes va fotre fora, tio.
No, no,
com a segon porter era digne,
però la millor porteria
que jo recordo
del Barça
en anys,
no sé si de la història,
però d'anys,
era la que teníem l'any passat, eh?
Un bravo Ter Stegen,
això és insuperable.
Bueno,
però és que,
però que és impossible.
Per acabar la història.
És impossible
mantenir dos porters de qualitat
de dintre del mateix equip,
perquè un dels dos no pot jugar.
Està clar.
Ah,
i no pots tenir un porter
de la qualitat de Bravo
o de la qualitat de Ter Stegen
a la banqueta.
Ah.
Ter Stegen,
en un parell d'any,
serà un dels millors,
si no,
millor,
un dels millors porters del món.
Això seguríssim.
Home,
ja és un porteràs, eh?
Ja és un tros de porter,
però li falta,
li falta,
li falta,
els porters,
hauret dit per porters,
professionals de tota la vida,
el,
el...
Continuem,
continuem la setmana que ve,
perquè...
El divendres que ve t'explico.
És l'hora,
és l'hora de marxar,
són ja quasi gairebé les 9,
les 10,
per tant,
marxem,
tornarem la propera setmana,
i fins allà,
les hores,
que sigueu molt feliços.
Bona nit.
Bona nit,
i bon cap de setmana.
Bona nit.
Bona nit.
i que després més sí que hi ha un...
Ràdio Tosbem
Durant Avui.1
Ràdio Tosbem
Durant Avui.1