Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La semantela.
No, la desvernada. La semanela. La semanela. Molt... D'acord, ja comencem. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver i aquest programa és... En primer lloc, demanar disculpas a l'audiància, si és que algú ens estàs escoltant, per la veu. Procuraré parlar el menys possible.
Si haig de dir és saludar l'equip del programa, amb la Núria García, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria, bona nit. Hola, bona nit. Els senyors Simons, el Marc i el Miquel, que els tinc a la dreta. Hola, Marc. Hola, Miquel. Bona nit, senyor Escazòquio. Bona nit. I, com sempre, doncs, intentarem contactar amb el Santiago Baram i l'Emili Sánchez. L'Armand García, no, perquè està fumant porros a Holanda. És veritat, sí, que ho va dir, sí.
El Josep Maria Montes, el Mariano González i l'Isidre Inglés. La que sí que tenim aquí és la Carme Bardoy. Módulen bé, Carme, eh? Posen bé els aguts. Això és impossible, eh? Sí, sí. Va, comencem. La desbernada. Bé, doncs comencem. Avui és 18 de gener del 2013. Estem a la setmana 3 de l'any...
I han transcorregut, fàcil, 18 dies des que va començar el 2013, l'any de la crisi. N'he après, eh? N'he après, eh? I en falten 347 per arribar a l'any de la consulta. Bé, el sol avui ha sortit a les 8 i 14 i s'ha posat a les 17.50. De sortir, no sé si ha sortit perquè plovia. Sí. De pondre sí que s'ha posat perquè feia una mica de sol, que allà a les 6 de la tarda feia una mica de sol.
Demà sortirà a les 8 i 13, 5 minutets amants, si ja ho dic bé, i es pondrà dos minuts després, a les 17.52. Bé, la Lluna, la Lluna avui ha sortit a les 11.39 i es pondrà a les dos quarts d'una de la matinada. I demà sortirà a les 12.10 i es pondrà a la una, a dos quarts de dues, 1.31. Molt bé. Està minvant. Sí. Està minvant o està creixent? Minvant, minvant.
No, la setmana passada era nova. Està creixent, està creixent. Sí, senyor. És que els serveis de documentació... Sí, no passa res. Bueno, doncs anem per als aniversaris. Gent que fa anys avui. Començo jo? Sí, i tant. T'ho anava a dir, eh? Avui fa anys 42, el senyor...
Pep Guardiola. L'entrenador del Bayern. L'entrenador del Bayern de Munic. Molt bé. O sigui, aquell que entrenarà l'Alianz Arena. Això mateix, eh? Mira que bonic. Mira que maco. Bé, un altre exjugador de futbol. Aquest el deixo perquè és amic teu. Aquest és amic meu, sí senyor. En fa uns quants més, en fa 61, el senyor Dani Solsona.
58, jo crec, creia que era més gran, no en fa 58, el Fernando Trueva. Bueno, també és jove, 58 anys és jove. Jo pensava que era més gran. El que sí que és gran, una mica més gran, el senyor José Luis Perales, que en fa 68. I encara està dient que, i quin és ell? I a la mateixa edat que el Fernando Trueva, és a dir, 58, en fa l'actor Kevin Costner.
El de... Sí, aquell. El de les orelles. Aquell de la cara així. Bueno, doncs anem a parlar les aferes mèrides. Coses que van passar tal dia com avui, 18 de gener. Començo jo? Comença, comença. Doncs bé, el 18 de gener de 1504, l'italià Francisco de Taxis. Sí, de Taxis. Molt bé.
El servei de l'emperador Carles V va crear un servei de correus entre Espanya, Alemanya, França i Holanda. Jo quan vaig tirar la notícia vaig dir que ha creat un servei de taxis. I per això es diu taxis, però no. No, però és curiós que ho vagi a fer un italià, no? Però Itàlia no sigui dels països que estava... No estava dintre del cotar. Bueno. 1.535, UCI-35.
No riguis, va, sisplau. Jo no rigui. El senyor Fernando Pizarro. No, Fernando no, Francisco. Fernando era el germà. Ah, va, tots dos germans, doncs. Francisco Pizarro va fundar la anomenada Ciutat de Lima, que a les hores li va dir Ciutat de los Reyes. Molt bé. És que té que veure Lima amb la Ciutat de los Reyes. Jo tampoc. Però bueno. I el 18...
De gener de 1871, el senyor Bismarck va proclamar el segon imperi alemany amb el nom de Guillem... I va nombrar, perdó, el Guillem I, rei de Prússia, Kaiser, que vol dir emperador alemany. Sí. El que hagi, William. Sí, sí, està bé. Sí, sí. En 1911, el senyor Eugène B. Eli...
Va ser el primer que va aterrar en un vaixell amb un avió. Era l'any 1911. No, a dir, amb un vaixell no es pot aterrar. Bueno, perquè no hi havia portavions encara. No, però em refereixo que amb un vaixell pots atracar en un vaixell, però no pots... Va aterrar. Va aterrar. Va aterrar. Va a vaixellar. M'agradaria veure com ho va fer. Més agradat veure-ho, sí. No ho sé. Bueno, molt bé. Anem pel centural.
gent que fa el Sant avui. Avui és Sant Volusià, bisbe. Santa Prisca, una màrtir romana. Santa Margarida d'Hongria, verge dominicana. Santa Vicenta Maria López Vicunya, verge. El beat Jouma Hilari Barbal, religiós de la Salle, i màrtir. I diu que comença aquesta setmana, la setmana...
de les pregàries per la unitat dels cristians. Ah, molt bé. Perquè ho sapigueu. Sí, bueno, pregarem. Pregarem. El santural de demà, Marc. Santural de demà. Serà Sant Canut, mort l'any 1086. Perdona, aquest s'ha de dir en castellà. Canut. Sant Canuto. Sant Canuto. Mort l'1886, rei de Dinamarca, sants Marius i Marta, i els seus fills... Tots.
Màrtir. Audifàs i Abac. Màrtir, al segle III. Sants Guners... Gumersin? Gumersin. Això és català? Sí, sí. Gumersindo seria la bona idea catalana. Presbíter i Servideu Monjo. Sí. Màrtir. Beat Marcel Espínola, bisbe de Sevilla, cardenal
I cardenal. I cardenal, vale, vale, perdona, perdona. És que els punts i comes... Dóna'm, dóna'm, dóna'm, dóna'm el paper, dóna'm el paper. Núria, té. I això és el central, perquè la gent no s'ha enterat de res. El de demà. El central de demà, sí. Sant Canut, l'any 1086, rei de Dinamarca, Sants Marius i Marta, i els seus fills Audifas i Abac. Sants Gumercín i Servideu, Monjo,
Marcel Spinola, bisbe de Sevilla, cardenal, Jaume de Sales i Guillem Sautemuig, Melcio Grodets i Esteve Pongrats. Presbyter. Presbyter. Ignasi Dacevedo, presbyter, i companys jesuïtes, i Santa Espia i Germana. Vos d'aquests és el santoral de la mà. Sí.
Veus com era complicat? No en conec cap, eh? Jo tampoc. De Sants de Demà no en conec cap. Sant Anú Torre i de Dinamarca. Que era el pare de Hamlet, no? Ah, sí? No ho sé. Vols dir? No ho crec, no ho crec. Això està traient de la màniga. Marius i Marta, no ho sé. Home, som noms normals, però vull dir que no en conec cap. Marcel Espínola, em sona. De Sevilla. El cardenal Espínola. Sí, senyor, sí, senyor. Veus?
Vinga, va, ara amb el temps, va. Va, Manuela! Són les 8 i 9 minuts, no sé si hi ha algú coix dintre del grup. No. Un ja veu, l'altre que no hi veu. Bé, ja ha arribat el moment de parlar del temps.
amb el senyor Josep Maria Montques. A veure quina predicció tenim per aquest cap de setmana i la setmana que ve. Li has de dir molt bona nit. Molt bona nit. Molt bona nit. Així m'agrada. Bé, Josep Maria, explica'ns quin temps farà aquest cap de setmana. Doncs tindrem de tot. I tot concentrat en un únic cap de setmana. Ah, sí, ja passa això, sí.
Bé, penseu que en aquests moments s'està formant, s'està gestant una pertorbació realment molt activa, aproximadament a uns 800 quilòmetres a l'oest de Galícia, és a dir, l'Atlàntic. I s'està apropant cap a Galícia. De fet, arribarà aquesta matinada, d'aquí unes 10 hores. Sí que va de pressa, no? Sí, sí, i a més a més, penseu que fa unes 6 hores no existia, i ara en aquests moments ja està agafant força...
I, de fet, farà un procés que, de fet, ens ha sonat molts cops, que s'anomena ciclogènesi explosiva. És que es genera una gran borrasca en qüestió de menys de 24 hores. I així serà. Demà, de fet, a migdia, aquesta pertorbació seguirà el camí de oest a est, anant per Galícia, al Cantàbric, i començant, quan arribi al Cantàbric, baixarà una mica per la vall de l'Ebre.
En diagonal. I arribarà cap aquí. Això mateix. De fet, ella no pot seguir els camins habituals d'aquestes pertorbacions, que normalment no solen anar per aquestes altituds tan baixes, sinó normalment solen anar per les Illes Bitàniques i el nord d'Europa. Però el nord d'Europa està dins d'una onada d'aire fred que està afectant les Illes Bitàniques, també. Bé, hi ha alguns problemes amb els vols, però això per la neu que hi ha a les zones de terratxa dels avions.
Doncs bé, aquesta perturbació no pot anar al nord i seguirà vitxant cap al sud. I en la seva aproximació ja ha començat a fer augmentar els núvols, com bona part del dia d'avui, que aparentment no hem vist el sol, i demà no el veurem. Demà aquesta perturbació s'aproparà tant ja de primeres hores del matí que farà que ja comenci a caure les primeres precipitacions. Poden ser moderades i acumular quantitats de 20-30 litres aquí a Sant Just.
A Catalunya, a la zona del sud del Pirineu, el passant sud, és a dir, el català, pot acumular inclús precipitacions de quasi 100 litres per metre quadrat. És a dir, molt abundants. I això passarà durant el dia de demà. De fet, aquesta perturbació, a partir de migdia, creuarà a Catalunya i serà després, ja cap a la tarda vespre, quan creem que les precipitacions frenaran perquè els vents ja giraran a vents del nord-oest.
que netejaran l'atmosfera, i això sí, a partir d'aquell moment faran baixar les temperatures, perquè penseu que en aquest moment no està fent gaire fred. Fa humitat, però de fred no gaire. No, tenim uns 9-10 graus, i alta muntanya tampoc. Penseu que demà les precipitacions seran en forma de neu a partir dels 1.900 o 2.000 metres, és a dir, molt amunt, però quan l'aportolació ja vagi circulant per Catalunya, llavors la cota començaria a baixar, s'aniria baixant cap als 1.500 o 1.400,
I això serà el dissabte, és a dir, un dissabte amb una perturbació molt activa, amb vents, quan passi la perturbació, doncs que poden ser moderats a forts, sobretot als extrems típics de Catalunya, a la Vall de l'Ebre i a l'Empordà, i aquí no tant, però vaja, el vent desnotarà això, sobretot a la vespre, i la nit de dissabte a diumenge. Diumenge serà una altra història. Bé, l'aire fred del nord. Això mateix, més bé del nord-oest, que no és tan fred,
però això sí, ben aixut, i per tant deixarà el cel bastant clar, aniran passant núvols, però generalment dominarà bastant el sol, i això sí, notarem que l'aire serà més fred. Malament. Sí, però més fred que el que tenim avui... No, no, no, malament, perquè el dia que té que ploure és el diumenge, el dissabte tant me fa, però el diumenge no, tio. És el dia que hi va la sogra a casa. A veure si t'ho apuntes, és que cada cap de setmana, cada divendres et tinc que dir el mateix, cada divendres el mateix, tio, és que no us hi fixeu, eh?
No, no, van retardades aquestes perturbacions. Les haurem d'avançar més aviat. Bé, sàpigueu, fixeu-vos que us he dit d'aquest aire fred que hi ha a les Illes Bitàniques i bona part de l'interior i nord d'Europa. Doncs bé, de forma indirecta ens arribarà a partir del dimecres. El dimecres una altra perturbació atlàntica arribarà pel Cantàbric, creuarà a Catalunya, però el que farà és absorbir aire del nord.
I aquest del nord vol dir del nord d'Europa. Per tant, sí que notarem a partir del dimecres, cap a la tarda, vespre i dies posteriors, una baixada ja més clara de les temperatures. Farà fred. Farà fred. A partir de llavors, sí. Sense neus, sembla ser, però fred. Sense neu, aquí. Aquí, sí. Al Pirineu, sí. Al Pirineu, al vessant nord, sí. Al costat francès. Però, vaja, no, s'esperen, en principi, nevades, a cotes, que no per tot aquí, almenys habituals.
I això fins divendres? I això duraria fins divendres, fins que tinguem la propera... Bé, ja ens tornem a trobar un altre cop. Molt bé. Diríem que la setmana dels barbuts, que és aquesta que estem acabant avui, o a la mà, segons es miri, arriba una setmana tard, no? Perquè normalment diuen que és la setmana més freda de l'any. Sí, sí, sembla que aquest any, bé, almenys farà una mica de fred, o farà fred.
que altres anys, la setmana dels verbuts, doncs no... Doncs aquest any sí, aquest any sí que vindrà fred, no molt violent, no aquestes onades siberianes que ens encanten, però, vaja, no es poden queixar. Molt, molt bé. Doncs, fins la setmana que ve. Fins la setmana, vinent. Moltes gràcies, Josep Maria. Disfruteu de la pertorbació. Gràcies. Molt amable. Molt amable. Adéu, maco. Adéu. Adéu.
Doncs ha arribat el moment de llegir les notícies, us deixo que llegeixis les notícies i deixo el Miquel que doni la botifarra avui. Bé, doncs comencem. Diu que, bé, tots sabem que sovint llegim o escoltem notícies sobre el desnonament d'alguna família que no ha pogut pagar la hipoteca. Inclús hi ha hagut notícies més esgarrifoses, com alguna d'aquestes persones que havien de ser desnonades s'havien suïcidat per la imminència de la resolució judicial.
Molts col·lectius intenten aturar l'acció de desnonament i alguns han aconseguit retardar els fets i la majoria demana una nova redacció de la llei al respecte. El que no havíem pensat o no ens havíem adonat era que el banc que es queda en un pis es converteix en el propietari del mateix i, per tant, ha de pagar les quotes que la comunitat de veïns estableix per fer front a les despeses de la comunitat, la llum de l'escala, l'ascensor, la neteja, reparació de desperfectes, etcètera.
Doncs bé, resulta que els bancs no paguen i tenen un deute aproximat de 256 milions d'euros amb les comunitats de veïns. Per què? Doncs per això, perquè no paguen la quota de la comunitat. Ja sabem que en moltes comunitats de veïns hi ha algú que no paga i resulta dificultós recaptar la seva contribució, però resulta que la morositat bancària en aquest tema representa el 16% de la morositat total.
Els administradors de finques diuen que, degut a aquesta morositat, moltes comunitats han tingut d'augmentar les quotes dels veïns que s'hi paguen per poder fer front a les despeses. El Consell d'Administradors de Finques ha enviat un escrit al president de l'Associació Espanyola de la Banca traslladant-li la seva preocupació davant d'aquest fet i la necessitat urgent d'adoptar mesures per solucionar aquest problema.
No sé si la solució seria que la comunitat de veïns afectada demanés al jutge l'embargament de l'entitat bancària, com els bancs fan amb les persones que no poden pagar la hipotega. Però, sigui com sigui, esperem que això solucioni aviat. I, de moment, a les entitats bancàries moroses...
Bé, després de la botifara anem per les notícies. Anem per les notícies. Intentaré ser la primera que tinc. Ah, sí, sí. Podràs? No ho sé. Algú de vosaltres ha tingut mai ganes de conduir un tren? Sí, jo. Doncs la senyora de la neteja, que netejava els bons trens a Suècia, doncs també tenia ganes. Sí, ja, ja. De les afares de Stockholm va conduir un tren d'un...
diversos quilòmetres i quan va arribar al final de línia no sabia com frenar va sortir de l'estació i va anar contra una casa que per sort a la casa sembla que no hi havia gent o no hi va haver-hi cap desgràcia personal només va resultar ferida aquesta senyora encara que a la casa hi havia 5 persones
de tres famílies que vivien en aquesta casa, però que van resultar totalment il·leses. La ferida va ser la senyora de la netesa. Els responsables de la companyia ferroviària sueca diuen que no s'expliquen com ha pogut succeir. Jo crec que és molt fàcil. La senyora va pujar el tren...
va posar la clau, els pares va posar en marxa i au. Jo aquesta notícia també la vaig veure, al final no la vaig agafar, em pensava que sí, però el titular que jo vaig llegir encara era més gros que tot això, deia una treballadora de la limpieza roba un tren i l'estrella contra su casa. Vull no, era la casa d'una altra. No, després ja vaig llegir la notícia al detall i no era contra casa seva.
No li van dir que el tren va per unes vies i a pocs llocs podia anar. Sí, doncs va arribar. Bueno, és que es va passar de les vies. Sí, sí, sí. No sabia frenar. Molt bé. Núria. Sí, mira, un error en el GPS porta una dona a Zagreb, Croàcia, quan ella volia viatjar a Brussel·les, a Bèlgica. La dona, que tenia 67 anys, va recórrer, per error, 1.450 quilòmetres.
O sigui, ella va sortir des d'on vivia, una població que està a l'oest de Bèlgica, i volia arribar a Brussel·les, a la capital de Bèlgica, que està a una distància de 32 quilòmetres, uns 20 minuts en cotxe, per recollir una amiga o no sé.
I es veu que va haver un embolic tècnic amb el GPS i en lloc de 20 minuts la dona es va passar 12 hores. I no se'n va adonar de cap a Bèlgica? No. Se les estava una mica lluny. Va passar per ciutats com Frankfurt, Colònia, o sigui, va passar per Alemanya, va sortir-se de Bèlgica i quan va arribar a Zagreb a Croàcia, doncs, es va adonar que ja no estava a Bèlgica i... Bueno, està bé, no? Sí.
Menys mal que el seu fill la va denunciar també. O sigui, la va... La va denunciar? Ella no, va anunciar que havia de separar la policia. Que havia de separar la seva mare. Pobre dona. Per aquest motiu li tindrien que retirar el carnet. O retirar l'autorització del fabricant del GPS. Home, jo estic segur que aquesta senyora, aquest trajecte, no era la primera vegada que el feia. Igual sí.
No, però a veure si saps que dura 20 minuts o dura mitja hora. A mi l'altre dia em va passar... A mi l'altre dia em va passar, anava d'una població de Girona a una altra i sabia que hi havia un quart d'hora i el GPS de cop i volta em diu 45 minuts. Dic, algú falla. No, però la culpa d'això la té la Unió Europea. Ah, sí, per què?
perquè si no hi hagués Unió Europea i abria una frontera, s'hauria adonat que ara continues, continues. Ara la culpa la tindrà el Schengen, no? Segur. Bueno, Marc. Una coneguda marca, bueno, cadena de restaurants de menjar ràpid ha instal·lat uns sistemes de dispersió per a...
per evitar que els lladres entrin a robar els seus restaurants. Degut a una onada de robatoris aquest Nadal, han decidit instal·lar de moment a set dels seus restaurants una espècie de ruixador, que ruixa una substància, és un ADN invisible, que et pringa la roba i la pell, que fins passats sis mesos no se'n va. Que només es pot veure amb una llum ultravioleta que té la policia australiana, perdona, que és Austràlia.
Llavors, degut a aquesta onada, han decidit instal·lar-la o a prop de la caixa o a la sortida i es veu que és un mètode que ha dissuadit a molts lladres d'entrarrobar. Ja em diràs, és inuoco, no fa cap tipus de mal ni res, però no li veig el sentit de dir, surt l'espray, et taca i què? Home, la policia va amb la llumeta i si s'ha estacat ja es veigut oli. Una manera d'identificar. Si t'enganxen amb una altra, poden...
penjar perquè es veu que el que et ruixen és diferent a cada un dels restaurants perquè ho han fet
específic per cada restaurant i et poden relacionar amb aquest robatori a tal restaurant. La cadena em sembla que era a McDonald's. Sí, no, però no volia fer publicitat. No volien fer publicitat. No ens paguen. Si aconsegueixes que et paguin, continuem. Exacte, exacte. Jo, no sé, un dinar gratuït, no, almenys? Sí, com a mínim. Com a mínim.
no sé quin ajuntament d'aquí d'Espanya el que ha decidit és marcar tot el mobiliari urbà i conduccions d'aigua i tot amb el logo de l'ajuntament per si li roben aquest l'han robat bueno, a Madrid va ser que posaven el preu no sé, no en recordo d'on és a Madrid va ser que posaven el preu del que valien les faroles sí, perquè la gent no ho entès bueno, ara em toca a mi toca a tu fa unes setmanes
jo diria que ja encara era l'any passat, el 2012, vaig portar una notícia que els Estats Units havien detingut un nano
li havien posat una multa i havien detingut a un nano perquè estava al jardí de casa seva despullat, un nano de 5 anys, ens hem de recordar, i va tindre una necessitat de fer pipí, i se'n va anar i va fer pipí. I en aquell moment passava un policia pel carrer, el va veure, i està al jardí de casa seva, repeteixo, i el va agafar i li van posar una multa, etc. Bé, doncs ara ens trobem un cas molt curiós amb un poble del País Basc. Ust-Tarits és un poble que està tocant a Irún,
I resulta que una nena, que els seus pares devien 170 euros pel servei de menjador, a part que no la van deixar menjar, se la van emportar a comissaria. La policia es va presentar, suposo que a l'Archanxa. L'Archanxa. Es va presentar a casa d'aquesta família amb un horari laboral, que els pares segur que no hi eren. No sé qui va obrir, però van agafar la nena i se la van emportar a comissaria.
Sembla ser que els pares no estan passant un bon moment econòmic, però el pare va dir, diu, jo ja vaig parlar amb el col·legi i ja havia dit com ho pagaria i tal. I llavors, doncs, bueno, aquí va estar, diu, el problema financer és petit i estic a punt de resoldre'l, no? I, esclar, ell el que vol saber és qui va donar l'ordre d'agafar la filla i emportar-se a la comissaria.
Cap membre de la comissaria ni de l'Ajuntament del poble aquest ha sortit a dir...
No, és clar que no l'ha donat ningú. Sobre el cas, no? S'ha despapelat. No, no, és que van arribar allà, suposo, buscant el pare, van trobar la nena i van trobar la nena i ja està. Bé, i sembla que el director del centre s'ha posat a favor de la família dient que per molta necessitat que hi hagi de cobrar, que no estan disposats a fer que la canalla sigui reient de ningú.
Doncs, mira, aquesta notícia és per tu, Marc, tu que ets tan internauta. Doncs l'Ajuntament de Taruel va tenir un problema amb la fibra òptica. De cop i volta se'ls van tancar tots els ordinadors, no van poder connectar-se amb ningú, amb l'ODCL i tal, i al final van descobrir quin era el problema. Que les rates havien menjat la fibra òptica.
Sí, és que és molt nutritiva. Se la van menjar, se la van digerir. Aquests, els cables aquests, lògicament, estan sota terra i és un cable que va entre la delegació del govern a Teruel, del govern d'Aragó a Teruel i l'Ajuntament d'Ateruel. I l'Ajuntament ens van trobar, clar, de cop i volta, sense servei de DCL i van investigar
i van descobrir que el problema és que les rates havien menjat la fibra. Jo recordo fa bastants anys, ja no sé com estarà el tema, de quan existien les famoses línies punto a punto, per comunicar dos punts, Canària sempre tenia problemes. Perquè els taurons els menjaven la... I en aquell moment jo era el que parlava amb telefònica pel tema de les incidències i explicaven que eren els taurons que havien arrossegat el cablejat. Per això dic que de taurons, rates... Aquesta era la X-25...
Bueno, punt a punt, la X25 Sí, Canària sempre ha tingut molts problemes de comunicacions Per temes d'aquests Dels taurons menjats al cablejar Molt bé, algú té alguna notícia més? No, perquè tots hem portat les mateixes Jo en tinc una Sí, doncs vinga Una molt curiosa A Ciudad Juárez En el nord de Mèxic L'Ajuntament Les autoritats han decidit posar A tots els policies a dieta Perquè diu que almenys El 80%
Perdó, el 40% té sobrepeso manifiesto ratllant l'obesitat. És per estalviar en uniformes. Sí, i el 80% té el sobrepeso famós. Aleshores, diu que la gent amb major reducció diu que rebarà un premi de 15.000 pesos, que no sé quan està el canvi, si ho aconsegueu. Fa un parell d'anys, 12 pesos eren un euro.
Només és lògic, si perden pes, els lògics es guanyen en peso. Diu que a Mèxic, segons l'Institut Nacional de Salut i Nutrició de Mèxic, 7 de cada persones grans
de cada 10 persones grans són obesos i el 34% dels menors de nanos que van de 5 a 11 anys Déu-n'hi-do però jo suposo que als Estats Units deu ser pitjor encara Sí, jo crec que els mexicans són obesos perquè com volen anar als Estats Units Sobretot aquí a la ciutat Juárez que està tocant allà al río Grande No els veuen és correcte 15.000 pesos són uns 1.200 dòlars
uns mil euros no està malament 12 pesos, un euro és això el canvi Déu-n'hi-do cobren misèria no, cobren misèria potser cobren deuen cobrar uns 7.500 segons la feina uns 7.000 pesos al mes un policia? no, un policia no, jo estic parlant d'altres feines administratius i per exemple uns 7.000
Segons, eh? Suposo segons l'empresa, però pels amics que tinc... Espera, a veure. Si 15.000 pesos són 1.200 euros i diem uns 1.000 euros, ai, 1.200 dòlars, que diem uns 1.000 euros, 7.000 seria la meitat, vol dir 500 euros, eh? Tampoc és un gran dinaral. No, no, no, però t'estic dient administratiu col·locat en una empresa, una administrativa col·locada en una empresa B. B.
Imagina't que deu ser un sou... No sé com has fet els comptes, eh? Sí, home. A veure, diu que 15.000 pesos. Ah, sí, vale, vale, sí. Correcte, sí. 500 euros. Sí, però que no és un dineral, però que et donin de cop i volta per perdre pes 1.000 euros... No, està clar, està clar. És una paga doble. Bueno, més d'una paga doble, però són dos pagues dobles. Sí, està clar, està clar. Molt bé. Anem a Madrid? Doncs anem cap a Madrid. Va, vinga. La semanela!
Doncs no sé si tenim la connexió amb Madrid perquè veig la Carme amb una cosa penjada a l'orella i no és una arrecada precisament o sigui que potser el Mariano està... Bueno, com és que tens aquesta veu, Tito? Mira, no ho sé
que et fas gran avui quan t'he vist que t'he recollit amb el cotxe es fa gran no és el meu aniversari no és el no sé quin dia de març finals de març ja tenim el Mariano Mariano? Mariano el senyor Escazoquio quiere hablar contigo Mariano muy bien como vamos
siempre, fenomenal. No pueden conmigo aquí en Madrid. Oye, que la Comunidad de Madrid os tiene, chico, pero muy mimados, ¿no? Ya sabes, a los madrileños estaría bueno, ¿no? Mira, resulta que para pasar la crisis la Academia del Cine te ofrece totalmente gratis películas como Carmina o Revienta, El Cuerpo
de Óxido y Hueso, que no sé cómo será, y otra que se llama Same, pero sin gastarse un duro, en la Academia del Cine. Por 2,50, el cine Doré, que sí me suena, puedes ver Alien, Bloodrunner, Los Amores Difíciles, y por 3 euros, y si eres desempleado, un euro solo, puedes ir a la Casa América a ver, todos tenemos un plan.
Bueno, pues mira, de todas ellas prácticamente novedad, novedad, novedad, novedad. La de todos tenemos un plan. Sí. Pero ya ves, por tres euros, eh. Está bien, la película...
La película es buena. ¿Y esto es para todos los públicos? Sí, sí. Todos los públicos, no quiero decir por edad, sino para cualquier persona. Yo voy al cine Doré, pago tres euros y veo una película. O sea, te puedes coger el AVE, irte a Madrid, ir al cine Doré. Oye, me saldrá barato si voy al cine a Madrid, tú. Claro, claro. El cine Doré es un cine estudio. Aquellos que eran un cine estudio que te echaban...
El ciclo, por ejemplo, el ciclo de Akira Kurosawa en japonés original y ese tipo de cosas. El ciclo original, quiero decir, claro. Luego puedes ir a la Biblioteca Nacional, gratis, realmente gratis, a ver un espectáculo que se llama El ruido alegre, las huellas del jazz en España. Bien. Y en el Círculo de Bellas Artes una exposición con visita guiada...
que muestra la evolución del Centro Cultural fundado en 1880. También gratis. Muy bien, muy bien. En Madrid hay muchas cosas gratis. Sí, sí. Pasear por la calle también es gratis. También, también. Y puedes ver en el microteatro obras de 15 minutos también gratis. Sí, eso se lleva mucho ahora. El microteatro. Las obras de 15 minutos y además obras hechas en...
especiales para... con un mínimo guión. Y además incluso se van cambiando según los espectadores van opinando. Sí, sí. Está bien. Son cosas que solemos hacer por aquí. Oye, hablando de nombres de pueblos raros... Sí, tenemos aquí uno que se llama Fresnedillas de la Oliva. Espectacular. ¿Ah, sí? Porque es espectacular. Cuenta, cuenta.
Por el nombre. Pues es de Madrid, ¿eh? Pues es un pueblo de Madrid, ¿eh? Y parece que el gobierno regional ha informado que declarará como bien de interés cultural. Sí. Las siglas son VIC, como el bolígrafo. La fiesta de la vaquilla de Fresnedillas de la Oliva. Bueno. Parece ser que tiene un gran atractivo turístico en el oeste de la región. Y en el oeste medicano también. Yo es que vivo en el este. Ah, tú vives en el este. Entonces me pilla como a trasmano. Ah, bueno.
Sí, sí, sí. Bueno, Fresnedillas es un pueblo de la zona, como tú bien has dicho, oeste de Madrid. De la Comunidad de Madrid. Ciudad sin ley. Fresnedilla del Olivo, ciudad sin ley. Del oeste madrileño. Dice que la Consejería de Empleo, Turismo y Cultura indica que, en un comunicado, que será el segundo BIC en la región en la categoría de hecho cultural tras las corridas de toros, evidentemente.
¿Algo tiene que ver con los taurinos y son vaquillas? Dice que este acontecimiento se remonta a la segunda mitad del siglo XVI y que se suelta una vaquilla que posteriormente es encerrada al final de la festividad para ser sacrificada. Qué bonito. Qué manía de matar vaquillas. Parece que en una fiesta de cualquier pueblo si no se mata algo, no es fiesta. Lo que sea, me da igual.
Ya lo decía Gila. Dice, mi pueblo somos muy brutos. Nos lo pasamos más bien. Jugamos a fútbol con piedras. Sí. Eso decía Gila. Efectivamente, efectivamente. Bueno, dice que para declararla bien de interés cultural se incoará un expediente en la categoría hecho cultural al considerar que forma parte del patrimonio inmaterial de la Comunidad de Madrid. Eso es. Vale.
uff, bueno, pues no sé, a mí más que bien cultural me parecería un bien anecdótico, un bien... A mí me parece una salvajada, pero bueno. Sí, un bien a que quedaran los libros de historia como algo que se hacía antes, hombre. Yo no sé, antes también íbamos todos a las guerras con espadas y antes también tendíamos a guillotinar a la gente o a cortarle la cabeza o a no sé según qué cosas. Bueno, yo no sé en qué... No voy a hablar ya de ciencias más modernas, pero vamos, todas esas cosas a mí me parecen me parecen un poco como que
Directamente que declaren de bien de interés cultural cualquier matadero del país. No sé en qué pueblo se me parece que era catalán que tiraban un burro desde el campanario. ¿No era una cabra? O una cabra, sí. Una cabra desde un campanario. Pues mira, esta fiesta ha sido ahora el 20 de enero, el día de San Sebastián.
Porque dice que el ayuntamiento ya pidió a la Dirección General del Patrimonio Histórico Regional que otorgara algún nivel de protección a la tradicional fiesta de San Sebastián que se celebra el 20 de enero. O sea que hace ahora cuatro días que han hecho... Se mataron la vaquilla. Y tú no has ido a verlo. Es que, Mariano, te tenemos como destacado en Madrid para que vayas a ver eventos como este. Estas cosas caurinas como que no son lo mío. No es lo tuyo.
Lo máximo que he hecho ha sido acercarme a las ventas, a ver una corrida de la feria de San Isidro y por qué me invitaron, porque me dieron la entrada. No soy taurino. Y más que nada por ver cuál era el ambiente, ¿eh? No te creas yo que disfruto yo mucho de esas cosas. Bueno, a ti te pasa como a mí, que la carne ya en el plato, poco hecha y acompañada de patatas fritas. Sí, sí, sí. Si se mueve malo.
Sí. Y si cornea, peor. Peor, peor, peor. Oye, menudo tinglao tenéis con el señor Bárcenas ahora en Madrid, ¿eh? Madre mía. El señor Bárcenas es lo mismo que... Es más de lo mismo. Pero la señora Cospedal que tanto se metió con el señor Mas y con... Que si tienen cuentas en Suiza que lo digan y tal. Hombre, sí tengo que decir una cosa en favor de los madrileños en este caso.
todos los periódicos que yo he visto de Madrid creo que ninguno de ellos dice y creo que habéis visto casi todos que no sea una vergüenza desde el país hasta el más radical de derechas que pueda haber que no sea una vergüenza lo que ha hecho el Bárcenas lo que pasa es que en este caso está científicamente demostrado
Que tenía 22 kilos en Suiza. Efectivamente. De hecho, hizo una regularización fiscal. Sí, también. Cuidado. Hacienda dice que no, ¿eh? Bueno, que no la hizo su nombre. No les consta.
No, no, el abogado dice que sí, pero Hacienda dice que no. Lo que pasa que es curioso que los que están ahondando más en la noticia y que parece ser que sacan más información es el mundo. El mundo, que es el que siempre saca estos... Sí, pero lo curioso es que últimamente cuando saca una noticia de estas el mundo no es muy fiable. No, claro, no, supongo que... O sea, que cuidado aquí, ¿eh? Bueno. Labran saca para decir, ¿veis cómo nos metemos con todos? Yo tengo que decir que, por ejemplo, algún otro periódico como el...
en este caso más de derechas, tanto el ABC como la Razón como la Gaceta también dicen, hablan de ello y hablan de una forma, bueno, indignados, vamos a decir así. Pero vamos, indignados en general deberíamos estar todos con cualquiera que viviera una circunstancia como la que está viviendo este señor. Sí, sí. O sea...
Yo desconozco realmente cuál era el patrimonio de este señor antes de dedicarse a la política, de dónde ha sacado todo ese dinero que teóricamente... Ahora vamos a ampliar la palabra supuestamente, que supuestamente ha manejado con las supuestas cuentas en Suiza, en Estados Unidos, en todos y cada uno de los paraísos fiscales. Bueno, pues alguien tendrá que, como digo siempre, alguien tendrá que...
que dirimir dónde están todas esas cosas. Si no ha regularizado, pues a por él. No, no ha regularizado, no. Que le quiten los 22 kilos. Si ha regularizado, pues igual, también. Sí, sí, sí. Es que ¿de dónde lo ha sacado? Claro. Es lo que a mí me interesa. ¿De dónde lo ha sacado? Lo que pasa es que, como dice Armán, solo falta que un día todos los periódicos pongan un titular que diga, sois imbéciles.
Refiriéndose a nosotros, no a los políticos. Claro, claro, no, no. Si es que de alguna forma lo somos. A ver, sale esto en el periódico, no pasa nada. Cuando salieron los trajes de la urte, no pasa nada. Lo que sale... Me da igual, me da igual. Salga lo que salga, no pasa nada.
Ya estamos curados de espanto. A los que no salen en ese momento, en este momento todos los partidos menos el Partido Popular, están pidiendo dimisiones. Cuando es al revés, menos el que toca, al que le toca no pide... Es el juego y mientras tanto es el ventilador y estamos ya al final todos tan asqueados de la situación. Sí, pero volverán a haber elecciones y volveremos a ir a votar. La que se está sacando pecho es Doña Espe, ¿eh?
Sí. Doña Esperanza ya sabe que en cualquier situación saca partido. Ella saca partido de todo. Claro, al final habrá que ver si en alguna de estas sacadas de pecho no se lo parten. También podría ser. De momento parece que está libre de polvo y paja. No sé, no sé, eso de que haya fichado por una empresa catalana, no sé cómo les habrá sentado los de Madrid.
A nosotros perfectamente, si nosotros somos ciudad abierta. ¿Y si ahora Cataluña pide la independencia, qué hará Doña Espe? Bueno, pues... Pedir la nacionalidad. Y ir con los catalanes de forma independiente también. O sea, si eso es así, si Cataluña declara la independencia, pues lo primero, darle la enhorabuena. Y lo segundo, pues desearle suerte, ¿no?
Gracias. Por las dos cosas. Gracias por las dos cosas. Claro, claro. Y luego, bueno, pues si encima os lleváis a Esperanza... Entonces nos daréis el pésame. La tercera parte ya no la decimos, pero bueno, ya veremos qué hacer con ella.
Que como tendría que hablar en catalán y le va a costar mucho, no se va a dedicar a la política. No, no te creas, no te creas. Tiene facilidad de idiomas. Sí, sí. Domina las lenguas. Domina las lenguas, pero la verdad con una pasmosa soltura. Yo lo que diría es que le dais un par de clases así por encima y se suelta, ¿eh? Sí, sí. Bueno, bueno. Por si acaso no se las daremos, pues. Digamos que no es como Aznar, que decía que él en la intimidad hablaba catalán.
No sé si os acordáis, ¿no? Sí, sí, y tanto, y tanto. No sé qué intimidad sería, pero vamos, de hecho yo jamás le he oído decir una sola palabra en catalán.
Ni buena ni mala ni regular. No. Sí, una vez que estuvo aquí en Cataluña en algún meeting. Sí, algo dijo, sí. Algo leería. Sí, algo leería, algo leería. Sí, me parece recordar que sí, pero bueno. Así yo también, claro. No, hombre, que tú casi lo hablas, ¿eh? Entre las clases que te damos aquí y cuando te vienes... Claro, yo lo que pasa a mí es que tengo vergüenza torera, me da cierta cosa...
hablar mal y decidir alguna burrada que otra. Eso me pasó a mí también hasta que oía a los catalanes hablar y desde entonces me lancé. Es lo que a mí me falta. La sabiduría de lo que vosotros estáis diciendo. Es decir, saber que realmente lo que vosotros estáis diciendo lo estáis diciendo gramaticalmente de forma correcta.
Bueno, no querías, pero bueno. Pues hablando de Aznar, muy buenas las declaraciones de doña Ana, que hay que eliminar las juventudes de los partidos. Claro, sí, bueno, ¿para qué? Ahora que ella ya no es joven hay que eliminarlas. Claro, y que su yerno ya no pertenece a las juventudes del Partido Popular, pues ahora hay que eliminarlas. ¿Y qué piensan hacer con ellas? ¿Rehaciarlas o algo? Pues igual sí.
Porque, no sé, yo, de repente, cada uno lanza una idea, yo no sé si es por poner una cortina de humo o tiene algún sentido lo que ha dicho realmente. No sé, pero yo creo que están haciendo un juego a ver quién la dice más gorda. Sí, no sé, no tiene, no le veo yo el sentido de eliminar las juventudes. Que cada uno haga lo que quiera. Sí, sí.
Pienso, ¿no? Y también con el caso del Bárcenas, también hizo un par de declaraciones, ahora no recuerdo exactamente lo que dijo, la soguía ayer por la noche, y también se cubría de gloria, ¿eh? Bueno. También se cubría de gloria. Sí, ¿por qué? Digamos que se ha encontrado con el puesto y, bueno, pues tiene que... Porque cuando el Bárcenas era cesorero, el presidente del partido, ¿quién era? ¿Aznar o Rajoy? Eh...
Me parece que fue Aznar, pero Rajoy le mantuvo. O sea, que era Aznar y luego cuando Rajoy le mantuvo, dicen que le mantuvo para que no se descubiera el pastel de que pagaba sobres con dinero negro. Pudiera ser que...
Vamos, fíjate que a lo mejor es que realmente Rajoy no se enteró. Yo tengo un concepto un tanto extraño de este hombre. Muy buenas también las declaraciones de uno, ahora no me acuerdo quién es, también del PP, diciendo, bueno, dice, los sobres B no tienen por qué ser dinero negro si el que lo recibe lo declara.
O sea, ¿es el mejor chiste que he oído? Ese debería ser el portavoz de Economía. El mejor chiste que he oído últimamente. Es verdad, sí. No tiene que ser dinero negro. He recibido esto, lo declaro. Oiga, ¿y de dónde? ¿Y bajo qué concepto? A mí me lo han regalado. Aquí el negocio está claro. Aquí el negocio lo tenemos claro. Es decir, llevarnos lo que podamos, sacarnos un paraíso fiscal...
y el decenio que toque regularización fiscal, pagas lo que corresponda, regularizas el dinero, que nadie te va a preguntar de dónde lo has sacado. Ya lo tienes liberado. Es que es así. Y mientras tanto los demás, pues aquí estamos, ¿no? Sí, sí, sí. Sin indignarnos, sin enfadarnos, y haciendo chascarrillos sobre toda esta panda de chorizos y mangantes que tenemos. El otro día también me reí mucho, y me paso de Madrid aquí a Cataluña,
...porque la novia del Jordi Pujol Ferrusola... ...que hace unas declaraciones diciendo... ...nos fuimos a Andorra... ...y en el maletero del coche había... ...una bolsa... ...de basura... ...con billetes de 500 euros... ...como el Cachuli... ...al día siguiente varios periódicos...
Y era una noticia que existía otro Jordi Pujol Ferrusola. Ah, sí. Que no tiene nada que ver con la familia Pujol. Ya para despistar, ¿no? A ver si era el otro, el novio y... Qué casualidad. Yo lo que me preguntaría es que cuántos... En este caso, extrapolable a cualquier lado, ¿eh? ¿Cuántos Jordi Pujol Ferrusola...
pueda haber en Cataluña con la solvencia financiera que pueda tener este señor. El otro es abogado. Tiene un bufete de abogados. Se cabrea cada vez que le llaman preguntando por el señor Jordi Pujol. Me imagino. Y sobre sus cuentas en Suiza. Porque a lo mejor las tiene y se lo han descubierto. Cuidado.
A vosotros le tienen pinchado el teléfono, fíjate. Hay que ser muy vastos para llevar billetes de 500 euros en una bolsa. Teniendo billetes de 500, ¿para qué no compras un maletín metálico con lo prácticos que son? Claro, que es lo que sale en las películas. Los tienes ahí bien puestecitos, con su papelito. Sobre todo protegidos. Imagínate que se te cae el coche a un riachuelo o algo y se te moja los billetes. Que se encogen. Claro.
No se los comen los peces. Y para eso son imaginativos. Son cutres hasta para llevarse el dinero. En bolsas de basura. Buena catadura. Hay que reconocer también que, por ejemplo, aquí en Madrid tenemos al señor presidente de la Comunidad de Madrid que sigue dando vueltas el ático aquel de Guadalmina. ¿Pero qué pasa con el ático? Pues no lo sé. Sigue la famosa UDEF
sigue detrás de... Que si el ático es suyo, que si no es suyo, que si la compraba... Que si era suyo desde el principio, que si lo había hecho no sé qué, que si de pronto paga... A ver, eso es muy fácil de demostrar. Creo que ha pagado 750.000 euros ahora, hace un mes, por el ático. Dice que no, que parte era dinero de la mujer y luego han pedido un préstamo a... De la mujer que tenía una herencia o algo así, ¿no?
No, una indemnización de la... Me parece que era de la... Sí, de la mujer. Sí, que la habían despedido. Sí, sí, sí. Pero de la... ¿Cómo se llama? De la... Organización de empresarios. Una organización de empresarios. Entonces, bueno, pues ha comprado, ha pagado ella, me parece que son unos 400 o 500 mil euros que eran suyos. El resto han cogido un préstamo hipotecar de la Caixa.
No lo puedo entender. Yo quizás que soy muy antiguo o yo qué sé. Yo todos los recibos que pago me los guardo. O sí. Oye, usted que no mire, ahí está. El recibito del alquiler. Claro. O debió firmar un contrato, ¿no? Claro.
Algo tiene que haber en alguna parte. Pero qué curioso que siempre que salta algún posible escándalo, siempre hay alguna sociedad que está radicada en algún paraíso fiscal. Sí. Siempre, siempre. Entonces, claro, como siempre que hay alguien que tiene sociedades o bienes en un paraíso fiscal, digamos, no voy a decir que el 100% sean dudosos, pero un porcentaje bastante elevado...
Las cosas provienen de donde provienen. Por eso se llaman paraísos fiscales. Sí, pero yo, vamos a ver, yo pienso que hay, no diré mucho, pero sí, o diré que de esta gente que tiene dinero en un paraíso fiscal, hay muchos ciudadanos de a pie, que a lo mejor solo ha sido con motivo de negocio y que para no tener que ir pagando o tal, se lo lleva afuera.
Entiendo que pueda haber un porcentaje, y podemos ponerle el número que... No, no, no lo sé, ¿qué porcentaje? No sé. De gente que realmente hace transacciones internacionales o incluso de gente que se ha asustado de situaciones... Se ha llevado el dinero y se ha llevado el dinero. Y que sea dinero legalmente obtenido. Pero con el sueldo de un político no puede ganarte 22 millones. Pero esos no son los que salen.
Los que salen habitualmente a los que se investiga son otros. Y curiosamente, a cualquiera de ellos que le levantas un poco la hoja, automáticamente aparece el rastro que te lleva hasta un paraíso fiscal. Sí, sí. No, no, pero es que curiosamente a todos o les ha tocado la lotería o han cobrado una indemnización de Fabra. Siempre, siempre. ¿Qué dices? Siempre les toca algo. Es curioso, eh.
Sí, oye, yo nunca he tenido la suerte de que me tocara prácticamente nada a la lotería. Fíjate. Hombre, nos ha tocado la quiniela esta semana, ¿eh? Sí. ¡Hombre, hombre! 9,50. Bueno, siempre hay que empezar por el primer euro. Muy caro. Consolaros, no tenemos que pagar hacienda. Que son menos de 2.500 euros.
Casi mejor es ir... No, iba a decir casi mejor es ir ganando de 2.500 en 2.500 o de 2.400. 2.400 en 2.400, claro. Pero yo prefiero pagar el 20% de 20 millones. Yo también, yo también. Bueno, pues lo mandamos a un país fiscal. También. Claro. Sí, pero nosotros ya de forma legal. Claro. Sí, sí, sí. Porque eso ya lo hemos ganado. Y eso está declarado. No, si lo importante de esto es que al final...
Nos siguen bailando un poco el agua, nos siguen tomando el pelo. Y además, la sensación extraña de que realmente se lo están llevando en nuestras narices, nos lo están quitando, de verdad, que nos lo están quitando, todos nos lo están quitando. Y nosotros con cara de tonto. Y nosotros viéndoles ir y venir y diciendo, ah, qué bien, pues vale, y les van a entrullar, no...
¿Les van a encerrar? No, porque luego no cierran a nadie. Bueno, sí, encerraron un poquito el cachuli, pero ya luego le soltaron. Y si no, es igual. Lo indultan. Claro, también. Ahora la... Doña Espe quiere pedir el indulto para el camorrero este, o carromero, o como se llame. Ah, sí, el carromero. Carromero, no camorrero, carromero. El hombre que tuvo aquel problema en Cuba con el disidente que se estrelló para el coche. Es que también es mala suerte, eh.
Llevar un disidencio cubano en el coche y pegarte un leñazo. Y encima que se muera. Llevaba a Fidel Castro intentándolo decenios. Decenios cargarse ese hombre. Pues nada, va uno del PP con el coche, que se supone que es amigo, y se lo carga. Ya sabe lo que tiene que hacer el que quiera cargarse un disidente. Pues invitar a uno del PP. Claro. Sin carnet de conducir, porque además le habían retirado el carnet aquí. Hostia, sí.
Cuando digan aquello de, no, no, estos no, que no son de los nuestros. No, no, tú déjale pasar que ya te hace el trabajo sucio. Son como el John Travolta y el Samuel L. Jackson. Pues igual, llegan y limpian. Bueno, Mariano. Nada, que el viernes más. A ver si al viernes ya estoy yo recuperado.
Hombre, sí, tienes una voz así un poco, seguro que sí. Sí. Ya sabes, eso con un poco de clara de huevo y un poquito de miel. Clara de huevo. Sí, eso dicen, ¿no? No, no lo probaré. Peor no puede estar. Yo había... Lo que pasa que aquí al señor Escazoquio lo del limón no le va mucho. No. Pero... Clara de limón. No, limón con un poco de coñac y miel y...
Eso, también vale. Y el coñac va muy bien, ¿eh? Es igual, va bien para todo el coñac, hombre. Ya verás cómo te levanta el ánimo. La voz no sé si te la devuelve, pero te levantará el ánimo. Primero te levanta el ánimo y luego te derrumba, depende de lo que te digas. Depende de la cantidad de coñac que le pongas, sí. Claro, claro, claro. Muy bien, Mariano. Te hace estar mejor, sí. Sí, señor.
sigamos esperando. Oye, espero que el viernes me digáis que nos podemos ir a un paraíso fiscal o algo así. Bueno, ojalá. Ojalá, ¿no? Claro, con maletín de lujo. Igual hacemos la cena de Navidad en Jornos YouTube. Ah, mira. Bueno, acepto emoción. A la pruebo. Y acepta sugerencias. Sí, sí, sí. Venga. Venga, Mariano. Buena nit. Buena nit. Deu la dasbarnada.
Fins demà!
Bona nit, doctor Barambio. Bona nit. Hola. Què tal? Bé, el saludo jo perquè el senyor... Ai, el senyor Escazó que jo no pot parlar gaire avui. El tenim així... No, el tenim en baixa forma. Per fi li heu donat el que es mereixia. Ah, bueno. Perdona, però sóc aquí, eh? El que fas és malalt. Vés amb compte amb el que dius. Sí, em diuen que clara de huevo de limon. No, saps el que va molt bé? Baus de farigola. Vale.
Aquests també m'ho han dit, sí. No, està una mica fònic el senyor Escazòquio. I aleshores, doncs... També va haver l'urbasson. Per això ja tens que anar a la farmàcia i pagar-ho. Sí, sí, sí. Per l'afonia va haver l'urbasson? Sí, és un antiinflamatori. I com que l'afonia és un procés inflamatori, doncs la part d'inflamatori te la cura. I quan te la baixa, llavors millora. Pots usar-ho també en forma tòpica el bucometasson. El bucometasson és el que prenc.
Sí, de fet són corticoides i llavors baixen la informació. Pots prendre-ho des d'un punt de vista general, o sigui, pastilla que m'hi trago a acció generalitzada o la pots fer tòpica amb un spray. Però cal fer el mateix. Moltes gràcies, doctor. Què li dec? Ja em passarà l'an.
Home, això als Estats Units són 20 dòlars. 20 dòlars? Bueno, 20 dòlars que són 15-16 euros per allà. Sí, però bueno, trucar al metge i preguntar-li alguna cosa t'envien una factura de 20 dòlars. I desgrava? Als Estats Units? Sí. Doncs me sembla que sí. Escolta, dona'm el número de fax i t'enviaré els 20 dòlars per fax. Dibuixat. A mà. Igual valen més que 20 dòlars. Igual sí. Si ho estan fets a mà.
d'una obra d'art firma-la, tu, llavors jo ets el director del BAC d'Europa o el que sigui, doncs firma-la tu 20 donaris i jo ets de firmar el president dels Estats Units o el jefe de la reserva sí, de la reserva federal, doncs firmes Escatóquio i ja està bueno, què voleu saber?
Bueno, pues no sé. Jo tinc una curiositat, perquè l'altre dia vaig llegir en un diari que un metge com tu, de la teva especialitat, que estava assistint a un part, al moment en què va sortir el nadó... Va aplaudir. No, no, no. Li va agafar la mà. Li va agafar un dit de la mà. Sí, sí. Sí? Aquestes coses passen. Sí, sí, sí. Ja n'he tingut algun així. Vaig tenir un que era una dona que portava un dispositiu intrauterí...
I va sortir el dispositiu motorí a la mà. Carai. Tinc un altre que es va fer el part ell sol. Com vols dir? Explica això. Ara ens has deixat a tots bocabadats. Que anava entrant i sortia i deia... I quan va treure un braç va fotre un cop de colza i es va tirar d'altabaix. Hòstia. Era un nano fortíssim i enorme. Era un nano de...
quasi 5 quilos no de gordo sinó de bèstia i va sortir amb l'ombruixi va treure el braç i amb el colze va fotre un cop de colze i es va espitjar ell sol cap enfora i però el veu agafar no, el veu del covell no, però val, d'acord però és igual, un recint nascut el pots deixar caure des de mig metro
Bueno, jo no ho provaré, jo no ho provaré per si passa alguna cosa que puguin dir els pares. Sí, sí, perquè la natura, no, la natura ho té previst, perquè a les dones no està previst que neixin en una sala de fases, no està previst que neixin en cuclilles. Tens raó. I al nanos el cau, m'entens? O sigui, ja està previst. I li pots posar la barbella al clatell. O sigui, pots girar-li el cap del revés a un recient nascut. De fet, hi ha una maniobra de...
Hi ha una maniobra en els parts de Natges, una de les maniobres, que és la maniobra de Rojas, que es fa així, per posar el cap bé, com que el cap el tens a dintre, i el que tens a fora és el cos, gires el cos, i llavors els muscles del coll fan com de molla... I van sortir al cap. No, van sortir, no, el porten a posar-lo opuesto, i llavors el treus. Ja, ja, ja.
I perquè les vèrtebres aquestes, les coccis, que són les vèrtebres que impedeixen que tu giris 180 graus, en els nanos encara no està configurada l'articulació. Ja. Bueno, ja diuen, no?, que els nanos petits són de goma, que els bebès són de goma, no? La veritat és que sí, són molt més resistents del que, diguem, els volem veure. Ja, ja. Si els veiem com un bitxo fràgil i tal, no?, ja. Jo, per exemple...
quan passo visit a una habitació, bueno, aquí està la mare, ells, la meva família i tal, i està el recient nascut, doncs l'agafo pels peus i dic, no, les tiro amunt, no?, així és una maniobra que jo em coneixo molt bé, no? Però per ells és la cara d'espàndol. Però això ho faig precisament perquè llavors veus els reflexes del nano. El nano fa el que se'n diu un reflexo de moro, que és que obre els braços quan li fas això, i això vol dir que té un bon reflexe. I una de les maneres és donar-li el dit
perquè s'agafi, això també és una maniobra d'exploració neurològica, o sigui que el que em dius és molt correcte. Ja que parlem de coses curioses dels parcs, a tu quina és la cosa més curiosa que t'hagi passat a tu? A mi, bueno, la cosa més curiosa potser és un parc que vaig tindre que fer amb un ascensor. Ah, carai.
I l'altre és el mateix, el vaig haver de fer amb un vàter. I vaig haver de demanar un forceps perquè el nano s'havia quedat encaixat. Recordeu que els vàters d'abans que eren com una parte plana i davant tenien el sumidero? Sí, sí. Tenien com una espècie de bandeja. Allò estava molt bé. Allò era perquè poguessis inspeccionar. Ara, pum, no ho veus, no? I veure't les teves essences és una manera de medicina preventiva. Sí, ja. Doncs...
doncs era un vàter d'aquells perquè es fa molts anys d'això era a l'hospital clínic i una senyora que va entrar parint com que la sensació és molt similar es va creure que s'estava cagant i hem de entrar per la porta a la sala de pas se'n va anar el vàter que hi havia fora i el que va fer és treure una caca va ser treure un nen i el nen es va enclastar en el hueco aquell hòstia
I bueno, no sortia, abans vaig demanar un forceps per treure'l. He fet un forceps d'un bate. Pobre nano. No, pobre nano, no estava molt bé. No se n'en recorda. Sí, aquesta és la ventaja que té, que ja no se n'en recorda, que ja no se'n recordava. Sí, però vull dir, no, no, en un andar a poder s'ofegaria, perquè clar, hi ha aquesta espècie de banyoleta, però que ell no, perquè com que l'aigua quedava molt per sota, l'únic que es va quedar és allà, ficat, i vaig pensar que era millor...
Agafar un estic i ficar les mans. Sí, sí, sí. Ja vas fer bé, ja. Ja vas fer bé. I quin part, quina és la cosa més curiosa que tu saps que ha passat amb un part? Doncs... No sabria dir-te. Bueno, tinc una altra curiosa, també. Meva, que era un part, era quan estava de metge militar a Palma de Mallorca,
I em van dir, hi ha una besonada que és tan callada i tal. I vaig pujar, fico la mà, trec un nano, fico l'altra mà, trec l'altre nano, fico la mà, trec un altre nano. Ah, bueno, està bé. Perquè llavors no teníem ecografia. I ens creiem, bueno, jo no l'havia dit, aquella dona, jo només vaig fer necessària, però vull dir que
Que tothom es creia que n'hi havia dos i n'hi havia tres. Està bé. Són curiositats. Sí, bé, són coses que... Si van bé, va moltes gràcies. Sí, esclar, esclar. No, sí, sí, està clar. I una altra cosa que feia molta cosa, quan, segons a quin moment de l'any, sortia de pas, m'anava a la família i deia, bueno, he sigut un càncer. Què dius ara?
La gent et mirava així i dic, home, no tots han de ser sagitari o gent. Escolta una cosa, una curiositat. Que bèstia, tio. Tu vas assistir al parc de les teves filles? El parc de les meves filles no els vaig fer jo. Els vas fer tu, no? I jo recomano que cap metge faci de metge amb coses que poden sortir malament i que estigui emocionalment compromès. No és aconsellable.
El compromís emocional, quasi, diu. Sí, perquè, a veure, tu quan no t'importa fas el que tens que fer, el que el teu ofici et demostra. Però quan estàs emocionalment compromès pots autoenganyar-te, m'entens? M'explico. Sí, sí, sí, està clar. Jo deixo-li que els confortes. En canvi, és el teu fill, però m'esperaré una mica. I potser el que li fas és mal esperar una mica. Però, bueno, per no fer-ho necessari, t'esperes més del que toca.
o abans jo crec que un metge no ha de fer coses amb amb el nivell de compromís si està emocionalment implicat hi ha alguns que es troben en el diàleg que ho han de fer jo amb la primera filla meva una mica més el tinc que fotre amb la primera no amb la segona perquè vaig arribar a casa jo tenia un compromís estava fora, a més anava d'etiqueta anava de franc
I ell va dir, no, ja no hi vaig, que no ens ho va gaire saber. I va anar amb una panxa, ja molt. I, llavors, de casa, dic, estàs parint. I sí, sí, sí, me la vaig mirar i tal. El que passa és que llavors jo vivia al costat de la clínica, vivia allà al carregant d'Uixer, i la clínica on treballàvem era la segona família, i ja veia, bé, cinc minuts en cotxe. I el metge vivia al mateix carregant d'Uixer a l'altra banda de la clínica, i bueno.
En 10 minuts estàvem tots allà, però una mica més i em trobem el parc vestit de frac a l'escalar. Bueno, hauria sigut una altra curiositat. Un parc d'etiqueta. He fet un parc vestit de golf, també. Ara falta fer el parc vestit d'escosès. Sí, jo tinc un traig escosès que porto. No podria ser. Quant el poses tu al traig escosès?
Me'l poso normalment... Bé, no sempre, perquè es requereix etiqueta. Ah. És un traje, el procés d'etiqueta. Doncs ja les etiquetes es treuen, eh? Sí, sí, sí. Bé, clar, no tothom sap el que significa etiqueta. Vol dir quan has d'anar, diguem, amb un vestit per sobre del que és habitual. És un traje de noche.
de noche tampoc, perquè pots anar a l'etiqueta de dia. Pots anar a l'etiqueta de dia. No amb tots els trajes d'etiqueta, per exemple. Un smoking de dia vol dir que vens de la juerga.
Exactament. El smoking ha de vindre brut, has d'anar sense corbata i escapirà. Si no, vol dir que la festa no t'ha anat bé. I abans fent molta olor a tabac. Abans, ara ja no perquè com que no es pot fer mal al local públic. Sobretot amb taques de gespa i coses així. Sí, perquè l'esmoking de fet és el tejano, és el vaquero de l'etiqueta. De l'etiqueta.
És el traje per tirar-se per terra i coses així, no? Si vols un traje de ceremonia és el xaquer. I el traje de divertir-se, però d'alta etiqueta, és el frac. El frac amb una boda, per exemple, no s'ha de portar. Mai. I John Smoking, que també ho diuen, tampoc. Tampoc, serà l'enxaquer. L'enxaquer o en traje oscuro. Ara, després a la festa, si és de nit, sí que pots anar d'esposa. Exacte.
Però, bueno, avui dia tot això la gent no té ni folla, ja. És igual. A les bodas s'ha d'anar amb xandal? Amb xandal. Amb xandal, sí. En què això era, ja, els polígonos industrials. De poligonero. Boda poligonera, donde la feia. Conec un nano que va fer la primera comunió amb xandal. Blanc, però amb xandal. Jo de marinerito. I amb bambas. Jo portava un traje de Eton.
això és en una universitat americana és una escola anglesa i tenen el seu uniforme no és un uniforme que és amb cues també fins no fa gaire jo no el vaig robar el vam fer a la casa una sastreria que hi havia a Barcelona i la roba la van comprar a Morinyigo no sé si sabeu no seria pas la sastreria Modelo no
L'estàs confonent com amb la de la carrera intensa? No, no. Era un senyor que estava en un pis. A part, les sesteries estaven a pisos. Sí, sí. Sí que és veritat. Ja que parlem d'etiquetes. Corbatí blanc o negre? Amb què? Amb el frac? Amb el frac és blanc. És de piqué. I amb l'esmoquin? Negre.
Amb l'Smoking pot ser negre o bordeus. Depèn de també com portis la faixa. Si portes la faixa negra, el corbatí és negre. I si portes un frac que hi ha, el frac amb guaiabera, que és una xaqueta blanca sense cues, que és el frac d'estiu, que de vegades es basa en els barcos, llavors allà la corbata és negra. Molt bé.
perquè destaca més és que hi ha una pel·lícula d'Alfred Astaire i la Ginger Rogers que surt una discussió d'aquestes surten els dos rivals no ho recordo un era Alfred Astaire i l'altre el rival no sé qui era
i allò per conquerir a la noia, no?, la Ginger Rogers en aquest cas, es fan aquesta discussió, no?, diu un corlatí en blanc, o l'altre no, negre, no sé què, i tal. No, l'esbóquing, de fet, el correcte, a veure, la varietat aquesta del Bordeaux és una varietat americana, que no és la correcta. Bueno, això ho diràs tu.
Home, el smoking, el seu és el fajit negre. El fajit negre i coratí negra. Tu has vist? La corbata negra i la camisa amb l'orza. Bueno, tu has vist la cerimònia de los globos d'oro? Doncs no. Digo de los globos d'oro. De les pilotes d'oro o del Messi? Ah, bueno, sí. Jo em compro un smoking com aquest, tu.
Sí, bueno, això són llicències des dels anys 70, més o menys, que són molt que t'entudien els esmòquins. O sigui, quan tal que portis les solapes de ras, doncs n'he vist hasta en Tejano. Ara, no, torno a dir, no, és l'ú ortodoxa. Igual que la corbata del traje d'etiqueta escocès, és una croata, no una corbata. Una croata, o és una senyora de croassa? Sí.
Que és on vénen les corbates. Clar. Que és amb el nus com arrugat. Saps com... No sé com se'n diu això, les fandilles també que són com arrugades. Plisada. No, plisat no, perquè plisat és plisat. No, no, que és com arrugat. I després la part de darrere és més llarga que la de davant. Sí.
I amb el xaquer no portes corbata, portes una mena de mocador, un tocado, diguem, que fa de corbata però que va enganxat amb una perla, sempre amb alguna cosa que ho porta agafat. Com si fessis una corbata però no la passessis per dintre. Ja, exacte. Sí, sí, sí. No se'n fer el nus d'una corbata. Migs nus.
No sé fer el nus de la corbata, em sap greu. No? No. Ja t'ensenyaré el barambio. Jo me'l sé fer, però no el sé fer. No, el meu pare igual. I tinc una corbata que vaig desfent el nus i el vaig posar...
pujant i baixant, i me la... Bueno, això... Això és... Sí, sí, sí. És una manera de matar una corona. Oh, i tant. Ja, bueno, però... Després la llences, o sigui, ja està, directament et compres una alta. Compra't en una de aquestes amb goma. També, també. Però vull dir, jo em faig al llarg una valoritat vertiginosa, vull dir, però jo...
si haguessis de fer-nos d'una corbata amb una altra m'haig de posar darrere a mi em passa igual jo normalment el que faig és fer-me'l jo i passar-li amb l'altre perquè com que soc baixet segons com sigui l'altre no hi arribo i és el que faig me'l faig jo i llavors li dono l'altre avui hem començat parlant de parts i hem acabat parlant de corbata és un element curiós i molt desconegut la seva història evolució i a més a més et diu una cosa
anar amb corbata o sense corbata briga, eh? Sí, i tant. Sí, senyor. Quan fa fred i va sense corbata, el cony notes molt més que això no la porta. Aleshores et poses una bufanda. Bueno, sí, d'acord, però vull dir que si no tens una bufanda, si estàs anant amb corbata o sense corbata i fa fred... Estic d'acord amb tu, Santi. Estic d'acord amb tu. El que passa és que les corbates les vaig... Pensava que les havia cremat totes. I no. I no, resulta que la meva dona m'ha guardat unes quantes. Ah, i no.
I per què? Tens alguna espècie de mania, la corbata? Sí. Ah, per què? Ha portat molts anys. Durant molts anys havia d'anar amb corbata cada dia. Ah, doncs jo també anava molts anys amb corbata i m'agraden molt les corbates. No sempre vaig amb corbata, però agradar-me m'agrada. A mi inclús una vegada em va cridar l'atenció perquè pel carrer no portava corbata.
Va ser que la portava a la butxaca. Gran lloc per guardar-la. No, és que sortia de l'empresa i em traia la corbata i em posava a la butxaca. Jo tots els dies laborables de la meva vida porto corbata menys el mes d'agost. Però sempre en tinc dos al calaix i vaig amb camisa a treballar per si acaso hi ha algun jefe i em demana. Jo al mes d'agost a l'empresa aquesta en treballo estic he vist gent arribar amb pataló curt. Sí, jo també. Deixem-ho córrer. Molt bé. Santi,
El viernes mas, eh? Moltes gràcies. Molt bé. Vinga. El viernes és aquest viernes que viene? Sí, sí, sí. Mas, mas. No ho sé, igual estic volant aquesta hora, veurem, depèn de com. Ah, bueno, però segons la idea que agafis, ara es poden utilitzar el mòbil. Ah, sí? Ah, sí? Sí. Jo vaig a Madrid i agafo welling. Ah, no, a les americanes sí, a les americanes. Ja, però les tens oceàniques, no? Sí.
Bueno, intentarem trucar-te a veure què passa. Vale. Adéu-siau, bona nit. Adéu. La desbarnada. Que li dongui el pas a la Carme. Ah, sí, perdona, sí, Carme. Ara està la desbarnada. Clar, és que jo el tens tu, no el tinc jo. Per tant, no sé què ve. Carme, a veure, presenta'ns el teu tema musical, sisplau. Doncs escoltarem Magnetic Fields. Molt bé. Escoltarem. Fins ara. Fins ara.
I want you crawling back to me Down on your knees, yeah Like an appendectomy
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
I don't remember your real name, it must be something scandalous, lurks in your shadows.
If you need a Santa Claus to buy your gallows If you think you can leave the past benign You must be out of your mind If you think you can simply press rewind You must be out of your mind, son
Fins demà!
Fins demà!
I love it when you read to me And you You can read me anything The book of love has music in it
I love it when you sing to me and you
The Book of Love is long and boring And written very long ago It's full of flowers and heart-shaped boxes
I... I...
Fins demà!
Bona nit.
Carme, si el Armand no ha vingut.
Fem cuina igualment Fem cuina igualment Va dir jo, hosti, si l'Armand no ha vingut I qui fa la recepta, doncs? Jo, el Marc El cuiner suplent És el suplent El substituto Cuina per solters o de supervivència, com acabes de dir tu Sí Farem una pizza Ah, molt bé Precalentem el forn durant 15 minuts a 220 graus A veure, para un moment Ingredients de la pizza
Espera. Espera, no t'adalantis. Primer s'ha d'escalfar el forn. Primer s'ha d'escalfar el forn. Sí. Un cop han passat 10 minutets, obrim el congelador, el segon prestatge, traiem la pizza de l'envoltori, molt important treure el plàstic, sobretot, afegim algun ingredient més si es cau. Sí, perquè les pizzas sempre són pobres. Són pobres. La posem al...
la graella al punt mig, durant uns quarts d'hora, 20 minuts, quan veiem que ja està començant a estar torredeta, si volem la podem gratinar una miqueta, la retirem del forn, la posem en un plat i bon profit. Fins aquí l'espai de cuina. Què pots fer? He estallat-me amb unes tisores. A veure, a veure, escolta'm una cosa, para un moment, para un moment. Què? Això no és cuinar ni res. És cuina per supermoment, això de solters?
Bueno, bueno. No, tots són plats elaborats. Sí, no, no, no. Jo, mira, de supervivència, jo pensava que anàveu a fer una truita amb tot el que trobéssiu a la nevera. Bueno, una altra possibilitat. També pots fer un arròs cantoners. També. Sí. Amb el que hi ha als cantons. No, no, agafes el sobre aquest del... L'obres. Poses el microones.
Es fa sol i ja està. Sí que és veritat. No tots són plats a la cuina elaborats, que trigues... La pizza congelada té que ser d'alguna marca especial? No cal. No cal. No faré publicitat. Hi ha unes quantes molt bones, però no farem publicitat. Eh, i a mitja hora tens el sopar arreglat. Sí, sí, ja veig, ja. La cervesa, hi ha una. Sí. Ben fresqueta i a poder ser una gerra. Alguna marca...
Tampoc, tampoc. No cal, no cal. Bueno, algun tipus de cervesa negra, blanca, rúbia, morena... Al gusto. Al gusto, sí. Al gusto. Molt bé, molt bé, molt bé. Bueno, bueno, no sé, a mi la veritat és que no m'acaba de convèncer aquest espai de cuina avui. I de postre una mandarina.
o dos però més ja no, que la pizza ja per sopar ha de ser lleuger la mandarina ajuda a paï vaja, ja estem ben arreglats a veure, la cuina no són de uets de salmó farcit de foie no és això una cuina? no la gent jove com jo sí que hi ha gent que li agrada cuinar i a mi m'agrada cuinar i per això fas la pizza aquesta
I això em dius tu que t'agrada cuinar. Ah, perdona, tu arribes a casa a dos quarts de deu, tres quarts de deu, ja t'has de posar a fer salmó farcit... No, no, no. És cuina de superviència o de solters? Molt bé, molt bé. No m'heu convençut, però... Sí, és un bocata d'enxoves. Sí, sí. Ja està. O de calamars a la romana amb mallonesa.
També, sí. Els calamars de les romanes tenen que fregir. Però congelats també, no? Obres el prestatge de baix de tot, agafes la bossa, treus quatre calamars, els fregeixes i punt. Ja està. Ja estem ben arreglats. Sort que l'herman no el pot sentir al programa, que si no, bueno, s'estiria tirant la barba. Això, baixes de casa, gires a la dreta, i a uns 50 metres hi ha el bar-restaurant. Ah, sí.
Entres i demanes què tenen per sopar. Clar. Sí, sí. Vale, vale. Cuina casera. De la casa del lado. De la casa del lado. Vale, vale. Ara anem als esports, va. La semanela. La semanela.
Bé, doncs hauríem d'anxetar l'espai d'esports. Em tocarà el llegir a mi. Si vols, ho llegeixo. Bé, no, és només dir que... Saps qui és? El senyor Javier Tebas? No. Tebas és un poble d'Egipte, no? Doncs el senyor Javier Tebas és el vicepresident de la Lliga de Futbol Professional. Ah, bueno. I com, doncs, no hi havia problemes i tot anava bé i ningú es queixa dels àrbitres i tot això...
Doncs va fer unes declaracions a Onda Cero dient que en Espanya se han amañado partidos.
Ah, sí, ja vaig llegir l'altre. I estan trabajando para desmascarar a los tramposos. Bueno, està bé. Que va dir que havia passat com a Itàlia, oi? Sí. Jo no sé si es referia a la lliga que va guanyar el Madrid l'any passat. O què? No sé, jo... Que... Vaya col·laboradors. Bueno, pues no ho sé. El millor sí que es referia a la de l'any passat, no? No sé, igual... El que sí també ha dit, en aquesta mateixa...
d'entrevista que el Barça tindrà que jugar algun partit a les 12 del migdia no pot ser que no jugui perquè si no es perdrà el mercat asiàtic que és molt important ja volíem fer la final de copa
A Xina. A Xina, sí, que és veritat. A mi que m'expliquin... Home, jo penso que... Bona nit. Bona nit i bona hora. Bona nit. Com estem? Hòstia, m'ha encantat la recepta, eh? Sí. Altíssima de cuina.
No, no, no, microones, pizza, pizza, microones, us presento. El Ferran Adrià d'havia començat amb una recepta així, eh? Ai, m'imagino que sí, eh? Però ha sigut un bucatí cardinari, no, no, i tant, i tant. Prec nota. I altra cosa, una altra cosa que va dir aquest senyor, que no és veritat que el Madrid i el Barça...
guanyin els drets de televisió 5-40 milions a l'any. No, en guanyes fred. Cadascun o entre els dos? Perdona que tornem al tema dels horaris dels partits del futbol. A les 12 del migdia, relativament, pot ser una bona hora? Pregunto. Una bona hora des de la perspectiva d'aquí? De públic.
del públic familiar per anar amb els nens no trobo que hi hagi cap millor i més ara que fa un Fred Capela no hi ha cap millor però jo crec que els futbolistes els deuen agafar com amb amb un mal cos estrany des que no tenien no sé 14 anys que no juguen a aquella hora els cadets, els infantils, juguen a l'estora
i també això pot perjudicar una mica des de la perspectiva dels clubs petits que juguen a aquestes hores l'afluència de públic hi ha molts jugadors petits que juguen a futbol i se'n van a veure si els preguntes a ell
segurament et diran que fatal, perquè molta gent haurà de deixar d'anar al camp per anar a veure Barça. La millor hora és com els toros, a les 5 de la tarda. A les 5 de la tarda o a les 4, que abans es feien a les 4 de la tarda dels partits. 4 i mitja, fa molts anys. Millor que a les 10 és, perquè els restaurants a les 10 és...
Però tu no tens aquests problemes? No, però... Perdona, que tens un restaurant... Perdona, però tens un restaurant de pizzas congelades. Ah, no, atenció, atenció. Però a les 12, dius, quan surt... De cara als locals que hi ha gent a prop, si surten a les dues, doncs poden aprofitar per anar a dinar fora. Ara ja, a part que s'ha passat, però a l'inici va ser un desastre pels restauradors, pels cinemes... Per l'oci en general és una punyeta, que es veuen a les 10, però clar, springtime és el moment en què més diners paguen. Com està l'imperi del mal?
No, avui no... No fan sang, no tenen... Ho he portat això del senyor Teves, que m'ha fet molta gràcia. I... Bueno, diu que ell guanya només uns 30.000 euros a l'any. Només? Sí, està bé. No sé què fa, a banda de dir, vaginades com aquesta, però que et paguin 30.000 euros per dir que la Lliga Professional Futbol Espanyol sí, hi ha hagut...
s'han arreglat partits... Que ho té claríssim, però sense portar proves, eh? És genial, això. Per dir vaginades, jo també cobraria, potser inclús menys que això. Sí. Hombre, quina feina tens? Inventar-te qualsevol bestiesa. Que potser hi hagi hagut algun partit, bueno, en el procés de descens, descens, allò de no me metes un gol, vamos a empatar...
Però, clar, això no pots dir alegrement sense portar proves. Al final de la competició sempre es parla que si els malalties, que si no sé què... Però, clar, que uns jugadors rebin uns diners per guanyar un partit,
jo no em trobo... Home, ara amb la irrupció de les apostes la cosa ha variat substancialment i sí que s'ha descobert a Itàlia, sí que s'ha descobert a Anglaterra, però no a la primeríssim nivell de moment. Jo estic d'acord amb l'Emili amb el que acaba de dir. Una cosa és que tu donis peles amb una gent perquè intentin guanyar. Si guanyes, cobres. Home, és rotundament diferent. No té res a veure. Una altra cosa és donar peles perquè perdin.
Això sí que jo penso. Per guanyar, perdona, tots volen guanyar. Per tant, si a sobre els hi dones un incentiu... És un incentiu, una prima, un incentiu. A veure, està clar que aquest final de Lliga, de la temporada passada, hi va haver resultats al final una mica estrany, sospitosos. Un mica sospitosos, el Granada es va salvar, el Villarreal va baixar, que dius, bueno, bueno, bueno, bueno, bueno. Però, bueno, què hi farem?
Novetats, notícies, per on comencem? El Casillas, tu, ve el Barça. Aquesta és bona. I Guardiola no ha fitxat pel Bayern de Múnich. Ha fitxat pel Madrid. Vam parlar la setmana passada de l'amic Valdés, eh? Sí, sí. És un ruc, com es diu el representant que té, és un ruc.
De tota manera, sembla que no és el representant, sinó que és el seu pare. La seva pròpia família, o inclús, diguem-ne, és ell més la família que no passa el representant. La dona també... La dona també... Se'l deu voler emportar cap a... A los Emiratos Árabes. No, jo penso que té una oferta, no? Hem de suposar que sí. Està clar. Però que no és una oferta per el que ha dit, a menys que la seva intenció de dir, bueno, dic això i em faran fora...
és una oferta a una temporada vista perquè encara li queda una temporada la intenció és que li facin un mega contrato que segurament contemplen no traspàs i que li contemplen a la ficha suposo a mi m'han dit una persona que no diré que estigui ben informada però sí que també llegeix molt i que està allò m'ha dit que al final es quedarà al Barça
que quan arribi l'any que ve, que es quedarà el Barça, que renovarà contracte. Sí. A mi m'ha dit això, eh? És curiós perquè... Home, com a forma de negociar és molt peculiar, eh? Sí. L'any passat, l'anterior vegada, va fer el mateix, també. No, no, no.
Van començar a negociar, van començar a negociar, això sí, la cosa es va trencar, me voy, impossible, busquem un altre porter, i al final es va arreglar, tema de diners, però aquesta vegada és totalment diferent. No s'han sentat, no s'han sentat a negociar. Han anat a dir...
No volem negociar. No ens feu cap oferta perquè marxem. Perquè té una oferta, ja, segur. Home, sens dubte, no? Perquè si no el tio és que és tot tu. Però serà una oferta per la temporada vingut. Però clar, li ha fet una feina al Barça, perquè això, si ho fas ben fet, ho pactes i, en fi, ho portes d'una altra manera... No, el temps sí que ha donat, però la qüestió és que si ho planteges ara, clar, tothom li ha vist el cul al Barça. Abans que truqui a la porta la diu, són 40.000. Clar, directament abans que truquin,
Clar, però no es forma. Ha menys... Ho planteges, ho parles... La temporada passada, amb el fitxatge de Jordi Alba, ja es parlava que vindria el Jordi Alba i el porter suplent de l'Arensia. El Guaita. Si resulta que, efectivament, ja estava pactat i... Bueno, bueno, aquí aquesta cosa... Clar, és una qüestió també... Que ell ho sàpiga, que ell hagi dit, m'esteu fent el llit, no m'esteu dient el què, jo me'n vaig. Sí.
De totes maneres, el Barça sembla ser que el que els preocupa en aquests moments és el Gerard Delofeu. Perquè és el mateix representant. És el mateix representant. Que no vulgui fer una jugada igual amb el Delofeu. Home, no sé si ell té el cap prou ben amoblat, però si els pares tenen dos dits de cell...
Un nen amb 18 anys, no, que té? Sí. Li queda molt de camí per recórrer. I molta formació, encara s'ha de polir. És un bon jugador, però pot ser que acabi en res. Exacte, que no seria el primer que, amb un contracte d'aquests... Un onésimo, no? Que dius, hòstia, hi ha una classe total i després la cosa té una càrrega totalment secundària. Jo, de totes maneres, bueno, avui el...
el Tito Vilanova ha dit que s'ha de respectar la seva decisió. Evidentment. Ell ha dit que d'aquí una temporada, que d'un any i mig marxa, i que han de respectar la seva decisió. Això està clar. És lliure de marxar. Si és un tema de diners, és lliure també de demanar més diners o de voler guanyar trop o 100.000. Em sembla perfecte.
Però la forma de plantejar-ho jo crec que no ha sigut lícita. És un tant lleig. Lícita no, lleig. O sigui, tu pots plantejar com vulguis. No, escolti'm, no em doni res perquè no vull recuperar. A veure, ell no seria res si el Barça no hagués apostat per ell al canviar de fi. Perquè quan va fer aquella bajanada de dir, no vull entrenar, no vull... Adiós. I estaríem en un club de segona B, potser.
perquè tal i com en aquella època era amb aquell caràcter i aquelles històries hagués acabat amb un greuillès el que passa és que ell també sempre ha tingut jo no sé per què, molt de pes perquè sembla ser que el Busquets pare, va deixar de ser entrenador de porter això diuen igual que l'Unzue igual que l'Unzue l'altre dia em vaig enterar que en aquest nano és dels pocs futbolistes que un manager, un representant el va deixar amb ell
Tu imagina't, eh? O sigui, regularment és el futbolista el que diu, escolta, ja no vull saber res de tu. No, no. L'altre és el que no va voler saber res d'ell, tu imagina't. Ja juguen al Barça, eh? Per això que és un tan especial de caràcter. El que no m'ha agradat, o sigui, que no he trobat bé, és que els representants van a la reunió per dir que no volen negociar, que no es tracta de diners, que no volen saber cap oferta.
perquè no es renovarà, però que ja tenien preparada una nota de premsa que li havien enviat a la gent. Aquí està la part que no ho veig clara. Obliguin a fer el mateix dia el comunicat unilateral, perquè això, si vols, cada bé, queden les dues parts, fan una roda de premsa conjunta, un paripé, exacte. No digui res, ja sabem que no es renovarà,
estem negociant, les coses no van bé, hi ha los famosos flecos, i després ja es diu, no renova, ja està. Jo he parlat amb Icar Casillas i m'ha dit que quan vulguem bé. Sí, no, segur. Veig fort avui, eh? Què passa? No, no, que està bé, està bé. Però no, cada un té les seves fonts. El problema del Barça en aquests moments és això, que el porter que vagi a buscar...
li demanaran bé i també qualsevol porter estarà esperant qualsevol porter diguem que tingui mínima expectativa que li despengi la telèfon perquè li solucionen la vida t'ho imagina't arribes per ser titular a la Barça poca broma és l'únic lloc que et poden dir nom el Messi i el porter i aquí els que estaran també l'expectativa són els representants d'aquests porters per altres maneres hi ha una cosa que si efectivament el Víctor Valdés es queda
una temporada més, es parla de la possibilitat que el porter del juvenil, que és un cameronès... Quina edat té? De les 18... 19 anys. Home, seria una jugada. Bé estar que el director tècnic és porter, és en... Clar, a veure, amb un noi, diuen casat, de tots els que hi ha al Barça B...
i a categories inferiors aquest és un noi que promet molt. El que més apunta. Sí, el que més apunta, però que clar, que no li pots donar la responsabilitat així de pujar... Un dia per un altre. Un dia per un altre. Aleshores, si hi ha una temporada en què encara estigui Valdés i aquest noi pot ser segon porter...
i anar fent partits. Això significa no cobrar ni un grup per al seu traspàs. Bé, tot depèn de com s'ho miri la secretaria tècnica, que és preferible, perquè també l'altra possibilitat és dir, traspassem el Valdés, pinto una temporada més com a titular i aquest noi que sigui el suplent.
Home, jo quasi apuntaria per aquí, tot i que el Pinto no sigui el porter. El Pinto, jo diria que no seria una opció que deixes molt tranquil a la cuina. Però és que jo penso, és que si no al Barça li passarà el de sempre, que arriba i no guanya un duro per la gent. De totes maneres... Home, això és una incentiva, per això dic que els ha col·locat en una molt mala posició. Jo dic una cosa, si pot fer del Barça és molt complicat, és molt complicat,
amb un fall de la defensa. Que le diguin al Lopetegui. A qui sigui.
Mira, el partit de l'altre dia de la Copa, el primer gol del Màlaga, un error del Thiago, i el Pinto venut. Sí, vale. El passe, qui estava de cara, era el Pinto. Ahir vaig sentir les declaracions del Thiago dient que un error el pot tindre qualsevol, però jo penso que el Pinto aquí la va cagar. Fent aquella passada en curt allà davant.
I, a més a més, que va veure que l'atacant estava a un pas. Si més no, era un risc absurd, que li passés estar d'esquenes amb l'altre enganxat. Sí, sí. Bé a estar que se li va escapar una miqueta. Perdona, tu te'n recordes d'un gol del Villa jugant amb el València a Víctor Valdés? D'uns quants me'n recordo. Què va passar? D'uns quants me'n recordo. La passada va ser directament al Villa, a Valdés a Villa.
li va marcar uns quants al València ja et dic que aquest és un error que el porter del Barça el tenen sovint ja no tenim l'Emili avui no ho sé em va enviar un avui que hi havia teca hi havia cosa aquí que comentar un sopar jo si volen faig de porter del Barça jo també per la meitat del que guanyava el Valdez no despreciem i si se'n va fora què em farà de la casa que té davant
llugar-la. Tu l'has vist, aquella casa? No, però n'he sentit parlar. Jo he vist la foto. És impressionant. Sembla un vaixell. Sí, és impressionant. Ja m'ho has dit tot. Si una casa sembla un vaixell, no parlem més. Sí, sí.
Un tan extravagant, el Manu. Bon porter pel Barça, perdó, perquè amb més d'un equip no l'hagués aguantat. I no sé si serà un bon porter per un altre equip que no sigui bon. Ara serà la qüestió d'especular de qui el pot haver trucat, quin tipus de joc planteja el possible, el presumpte que... El Bayern demoni. El presumpte equip. El Pep no ho faria en la vida, això. Jo crec que no.
jo crec que no, clar que també el Pep va fixat per 3 temporades en el Vall de Monique i aquí anava temporada a temporada ha de presentar un petit projecte, no? sí senyor Sánchez, bona nit bona nit hola, bona nit hola, bona nit ara sí? sí, sí, t'escoltem ah, perdó manifiesta't aquí estic en directe sí, sí, estàs en directe
Estàvem parlant del Valdés. Com ho veus? El del cafè, exacte. El Ruc, no, el Ruc, el que porta del del cafè. A veure, aquí hi ha dues coses. Vull dir, coneixem a Valdés, porta des dels dos anys al Barça, i ja n'ha fet coses estranyes, com quan en Vengal no va voler entrenar, es va anar a entrenar, i es va de cada dia, i...
Vull dir, el seu caràcter o el seu pronto per dir així, doncs el coneixem. Les circumstàncies, el fet que no vulgui renovar i que vulgui canviar d'aires i que ho digui un any i mig abans, doncs a mi tampoc em sembla tan delictiu. Vull dir, a mi em sembla molt delictiva la portada del diari Esport, em sembla demencial, vull dir, demencial. Jo suposo que està molt emprenyat perquè... Perquè no en tenies exclusiva. No, no, perquè l'altre dia van sortir dient que renovava.
I suposo que, com que s'ha quedat amb el cul en l'aire, doncs estan emprenyats, o és la voz de su amo, que això ja passa amb la premsa esportiva, que correspon a interessos de la directiva, en aquest cas.
Però, realment, criminalitzar els jugadors, simplement perquè està amb el seu dret, a dir, no vull continuar, no se'n va, ara demà, de dir, plego i me'n vaig. Però, Emili, no seria la qüestió que marxi, sinó la forma, com ha plantejat, que és el que estàvem comentant nosaltres. No, la forma és que hi ha una...
Una renovació, és a dir, en marxa, una oferta de contracte, i ell considera els motius que siguin. Em sona, vull dir, perquè he sentit que hi ha tema personal de pel mig. Vull dir, al marge de l'esportiu o de l'econòmic, a nivell personal, eh? I de la seva vida privada. I que, doncs segurament, el que vol és canviar l'aire i... Però gent del club...
No, no, no, parlo a nivell personal, no al club. A nivell de parella, a nivell familiar. A aquest nivell. Jo ja et dic, per una banda, em sap greu, i m'emprenya més que res, especialment, doncs perquè tens la por aquella que s'estabilitzi l'equip. Vull dir, estàs vivint amb un núvol... Aquest és el problema que jo li veig. Després de tants anys de... I de cop i volta, doncs, has baixat a la terra. Vull dir, feia molts anys que no ens recordàvem d'aquests problemes de renovacions i de...
Tenim el supercrac que es renova automàticament, vull dir, automàticament que se li paguen 15 milions d'euros. I la gent emprenyada per marxar, no?, com li paràvem a dir. Sí, clar. Aleshores... Però és una mica el mateix que va passar amb Torell Allà o que va passar amb Keita, per exemple. Doncs és aquesta opció de dir, doncs, bueno, jo he arribat a un punt que circumstàncies, evidentment, que han d'haver circumstàncies i que no les sabem...
Però el fet és dir, vull canviar d'aires. Ara d'aquí a criminalitzar-lo tampoc estic d'acord. I a més a més jo m'aniria en compte en criminalitzar-lo perquè... Jo insisteixo, i això és una opinió molt personal meva. Veient la trajectòria, sense acord personalment, però veient la seva trajectòria, recordem que quan érem a Jugaret havia tingut baralles a discoteques. És un noi amb un caràcter molt especial. Jo no descartaria un gir.
Vull dir, queda un any i mig. Vull dir que vagi a jugar al Tibet o algú així? No, no, que d'aquí un any s'ho repensi. D'aquí tres mesos s'ho repensi perquè han canviat certes circumstàncies i... És que dir, aleshores, jo tampoc no criminalitzaria. Primer per això i segon, vull dir, a veure, anem a ser una mica aguispes en aquest cas i vull dir, a Valdés ara precisem aquesta temporada...
de moment segur i la vinent doncs ja ho veurem perquè evidentment si l'opció és aquesta definitiva doncs el Barça ha de començar a buscar portet clar, perquè mateix el preu dels porters que vagi a buscar el Barça pugen com l'escuma el preu el mercat se'l deia la solució del noi aquest del cameronès que juga al juvenil que té de 19 anys això és una bestiesa perdona, com a segon porter massa responsabilitat com a segon porter ui, no hi passa la milió
Li estan canviant la veu? Sí. Sí. Ja té la dada. Què fas? Que Guardiola? Guardiola. Bueno, perdó, perdó, és que estem parlant del Valdés. Qui pensava que havia d'anar a Sant Guardiola, a Sant Pepa, al Bayern? Al Bayern. Això ha sigut una bomba absoluta. Bueno... No, jo sí, jo estava segur que anava al Bayern. Però a Toro Passado, ja has sabut la història. O t'ho podies imaginar? Al Bayern? Sí.
Un cop ha saltat la notícia i dius, home, té cell la cosa. Però un cop ho saps, almenys el que m'ha passat a mi. No, i entre altres coses va ser molt significatiu quan el dia de la pilota d'or el periodista alemany li pregunta pel Vallès Búnic. Vull dir, no era casualitat. Exacte, miau. Però és que, a més a més, si d'una cosa és el mateix que dèiem, creixem des de fora, no els coneixem íntimament, però des de fora, si segueixes la trajectòria de la persona...
Evidentment, a Guardiola costa molt de veure el Manchester City o el Chelsea amb un club a cop de talonari. Diguem que no és el perfil, és el perfil Maurinho. No quadra amb la seva forma de ser. Però no quadra amb la seva filosofia. Segurament el més esperat o el més normal és que hagués pogut anar a un Manchester United. Fins i tot a l'Arsenal també. Sí, però són dos clubs que quadren amb aquesta filosofia. Però el Bayern de Múnich també.
El Bayer de Bonic també quadra amb aquesta filosofia. És un grup seriós, molt ben estructurat, no van a cop de talonari. Molt potent, però tenen molts diners també. I té una plantilla que no està malament. I una plantilla que no està gens malament tampoc. I a més a més, hi ha el factor polític que pels catalans ens pot venir molt bé. Ara ens hem despistat, eh? Ens has agafat fora de joc. Que és per l'Àmberg?
No, tenia guàrdia a Alemanya, que diguem que és qui està movent... Ah, com l'ambaixador, el tio. Com l'ambaixador davant de la Merkel. No, no és broma, vull dir, heu vist la repercussió que he tingut a tots els mitjans alemanys? Increïble, increïble, realment increïble. Com que haguessin fitxat a Messi, vull dir, és una cosa... Inclús presidents d'equips rivals del Bayern, felicitant-se...
públicament via Twitter. Són molt particulars aquests senyors. Això què vol dir? Que ja a l'entrada ell arriba amb un predicament o amb una credibilitat brutal. Què vol dir? Que qualsevol entrevista que li vulguin fer, qualsevol entrevista que vulguin tenir amb ell i que evidentment surti el tema polític. Que sortirà. Que sortirà.
Vull dir, ens farà molt més mal, evidentment. Al contrari, serà una manera d'explicar la realitat que estem vivint a Catalunya actual i els desitjos que té la gent de Catalunya. Arrimando a l'escola de Sosardina, eh? No, i a més hi ha una cosa, per l'anglès, per l'italià, per la castellà, per la... És l'embaixador perfecte, eh? I ara està aprenent alemany... I té cara de bon nen. Està aprenent alemany a marxes alçades. La primera...
Roda de premsa ja la faran alemany. Bueno, el Morbus estarà servit en el moment en què s'hagin de cruçar Europa, no? Bueno... Amb el Barça o amb el Madrid. O amb el Madrid. És una de les bèsties negres del Madrid, històricament. No, però amb el Madrid ja de per si hi ha el Bayern de Munic, que és un equip... No, no, li veuen les barretes posant a tremolar. Si em permeteu, jo voldria tornar un moment al tema Valdés, perquè avui em sembla que va ser a la roda de premsa que ha fet el Tito Vilanova. Em sembla que ha sigut el de Radio Marca, que li ha preguntat, dice...
Usted, ayer o antes de ayer, sobre la renovación de Valdés, dijo que estaba convencido que Valdés iba a renovar. Y, sin embargo, ahora han dicho que no. ¿Qué opina? Dice lo que opino que soy mi mala divina. Molt bé. Molt bé. Molt bé. A més, a més, jo he sentit un tall de la roda de premsa. He sentit sencera.
Però bueno, és una mica, vull dir, jo vaig amb la línia del que diu el Tito. Sí, sí, i bueno, s'ha de respectar la seva decisió. I a mi m'ha semblat entendre que no va ser perdut. Sí. Home, no poden fer un altre, no? Però bueno, que no s'acaba el món, vull dir... Degut a la manifestació no pots fer un altre que dir-li, escolta, que et vagi molt bé, encantats, clar, la sortida elegant amb ell.
No, i aquí hi ha un factor molt important. Vull dir, pel futur, eh? Perquè jo suposo que Valdés, doncs, jo no sé com estarà de cara demà dissabte. És un tio també amb molta personalitat. Vull dir, quan ha tingut cansades espectaculars que tothom se ve... S'ha refut. Què passarà demà a les 6 de la tarda al Cap Nou? Sí. Bona alumna, Víctor Valdés.
Bé, no? Un aplaudiment. Juguen allà, no? Juguen allà. Ai, sí, és veritat. Juguen allà. És igual. Què passarà, igualment? No, però és que això és el que dèiem quan estaven els germans de Boer o quan estaven els germans de Boer aquí en l'època bancal. Vull dir, a veure, no t'oblidis. Vull dir, estem jugant a una competició i és un jugador teu. Vull dir, tu, quan comença un partit o donant el partit, el que no pot ser és xiular i acollollir. No, clar, clar que no. No, està clar, està clar. És una... No, algun xiulet se sentirà, eh?
algun xiulet segur que s'acepa a més hi ha molta gent que no els cau especialment bé en Víctor Valdés home hi ha moltíssima gent des de i amb això jo recordo una roda de premsa de Valdés que es queixava de que ha hagut d'aguantar i és veritat la porteria al Barça és molt complicada i a Valdés se l'ha agradat constantment constantment sempre amb la comparança amb el maliquet Casillas que mira que jo no sé igual si està malament amb Florentino i amb Montmorellio igual bé el Casillas ja ho dic jo
Hòstia, seria un cop d'efecte brutal, eh? Vull dir, jo crec que no es faria espaiar via les venes, eh? Directament. Està perdent l'Espanyol, eh? Sí. Amb el Mallorca, una, dos. Carai. Ai, Déu meu, senyor. Digue'm poc coneixer del fútbol, però no em sorprèn. Després de veure l'Espanyol que vam veure contra el Barça, no em sorprèn gaire. Realment. No va ser el seu millor partit. Què farem el dijous pròxim? Passem la Copa o no?
per antecedents jo crec que sí exacte l'equip hipertitular sí, però bueno és que l'altre dia
Vull dir, jo, sincerament, que jugui Xavi o jugui Thiago, vull dir, és que estem parlant de jugadors d'altíssim nivell. D'altíssim nivell, exacte. Però va faltar una mica, potser, de punys, no? La primera part encara es va aguantar i tal, però va haver-hi una baixada així com d'intensitat. Va ser marcar ells el gol, va agafar el Messi a la pilota, va fer el gol, pa-pam, Puyol... Quants gols va fallar, Alexis? Un parell... Dos mínims. Aquest és un tema que a mi em preocupa més que el de Valdés. Exacte, a mi també.
A mi també. Perquè aquest nano, jo ho sento, però jo l'havia vist en Chile, i és un jugador que m'encantava, vull dir, i aquest nano està entrant en barrena, vull dir, va molt precipitat, molt accelerat. És un tema de coco. Exacte, és un tema de coco i ja està començant a entrar en l'àmbit de la rexifla, no? Que la gent ja s'està fotent. Total, que passem ronda. Passem ronda, està clar. Sí, tant, sí, tant.
Bueno, senyors, hem de marxar. La porra, ràpid. Demà. Demà. 1 a 3. 1 a 3. 1 a 2, ja. Què no s'ha dit, això? Emili, resultat de demà? 0 a 4. Gol de Valdés, incluïdo. Gol d'Alexis. D'Alexis i de Valdés. Ja estaria bé, ja. Repartits. I, doncs, llegarem el divendres i espero tenir la veu una mica millor.
Que millores de la setmana vinent. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.