Estimat diari, avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern.
I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa.
És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més.
Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh senyor.
No, haig de ser fort, haig de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell, oh Déu meu.
La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Gran Rua de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Dissabte a partir de les 5 de la tarda al Parc Maragall.
Si voleu participar al concurs de la millor disfressa o millor comparsa, podeu fer les inscripcions a l'Ajuntament de Sant Just.
Premis en metàl·lic per a totes les categories.
Dissabte, gran festa de Carnestoltes a Sant Just d'Esvern.
Ara escoltes l'àdio d'Esvern, sintonitzes l'àdio d'Esvern, a l'àdio de Sant Just, d'or en traurit per tu.
Què?
Has de dir, la desvernada.
Què?
Que has de dir, la desvernada.
Què?
Digues, la desvernada.
Sí?
Sí, digue-ho.
Digues.
O la maternada.
La desvernada.
La semantela.
No.
La desvernada.
La semantela.
No.
Sembles el de Passapalabra, no.
La desvernada.
La semantela.
No.
La desvernada.
La semantela.
La semantela.
Molt bona nit, són les 8 i 2 minuts.
Esteu sintonitzant ràdio d'Esvern, l'emissora municipal de Sant Just, i ara mateix comença...
La desvernada.
Salutacions del gran equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta.
Hola Marc, bona nit, benvingut.
Bona nit, bona nit, i sobretot per lo de gran equip, gran equip.
Sí, perquè avui de moment no tenim a ningú més.
La reina del carnestoltes de Sant Just, que diu que arriba un pèl justa, i són les 8 i 3 minuts, i molt justa, molt justa, no ve, perquè encara no ha arribat, però esperem que vingui la Núria García.
No podem fer res senzilla.
El Miquel Simón, ja sabeu, control d'audiència, fins a...
Diu que avui està disposat a fer control d'audiència fins a les 9, després de les 9, no, perquè sopa.
Sort d'ell, que sopa.
Santiago Barambio, aquest sí que esperem poder comptar i parlar d'alguna cosa de les últimes novetats de la ciència mèdica.
L'Armand Garcia, a veure si ens porta una bona recepta per al Carnestoltes.
Josep Maria Montés, que ens ha de fer la predicció del temps, a veure si plou ja d'una vegada.
que ja va ser una hora.
Mariano Manfales, tenim dubte de si podrem comptar amb ell o no?
Ja sabeu que a Madrid en aquests moments hi ha molts problemes i molts dubtes.
Doncs el Mariano s'ha contagiat d'aquest virus madriereny i també tenia dubtes.
L'Isidre Inglés, després del 7 a 0 del Barça al València, està eufòric i segurament ja desitjant poder participar en el programa.
L'Òscar Ramos i París diu que té avui un sopar.
Ja sabem que, pobret, no...
No el deixen sopar molt aviat.
No, no té gaire oportunitats de sopar.
Ja avui tenia un sopar, li hem dit no et preocupis, Òscar, endavant, ja faràs un altre dia el que havies de fer avui.
I l'Isabel Almató i Pi, que no sabem si té un sopar, té un ball de bastons o jo què sé...
Una botifarrada.
Però sí estarà amb nosaltres.
El que sí sempre està amb nosaltres no falla mai és el Jordi i Domènec que el tenim aquí, com sempre.
Hola, Jordi, bona nit.
Està sempre, està sempre, està sempre.
Jo recordo en aquesta temporada que ha faltat un cop.
Ah, sí?
Dos?
Ah, bueno, vale.
Ah, però els que al segon no vam venir nosaltres, tampoc.
Tampoc.
Bé, avui és dia 5 de febrer de l'any 2016.
Han transcorregut 36 dies d'aquest 2016 i ens falten per sant només 330 per arribar al 2017.
Que hi arribarem, malgrat que algú faci el que faci.
Arribarem al 2017.
Esteu tranquils.
Esteu tranquils, Sants Justencs.
Esteu tranquils, catalans.
Esteu tranquils, espanyols.
Que arribarem al 2017.
Perdó, 17.
Sí, no, no et volia corregir.
A veure, arribarem, arribarem.
Tot sigui que aparegui un meteorito d'aquests.
Un meteorito i ens faci com els dinosauris.
Bé, estem a la setmana cinquena de l'any.
Una setmana que ens ha portat, entre altres coses,
la desagradable, molt desagradable notícia de la desaparició d'Europa de més de 10.000 nens refugiats.
Suposadament en mans de màfies que es dediquen al comerç de persones.
A banda d'aquesta notícia, hi ha hagut l'inici de la campanya presidencial dels Estats Units,
amb els cacos,
l'encàrrec del rei Felip VI de Castella i cinquè d'Aragó,
el líder del PSOE, Pedro Sánchez, de formar govern.
Ja veurem si pot, ho veurem.
Però després de la renúncia de Mariano González,
dic de Mariano González,
de Mariano Rajoy, per llei, li tocava amb el senyor Sánchez.
I el primer cas a Europa, concretament a Catalunya...
Concretament a Barcelona.
A Barcelona, del virus zica en una embarassada.
El que hem de dir, que l'embaràs no s'ha produït a Catalunya,
no s'ha produït a Barcelona,
sinó que aquesta senyora ja ha vingut d'embarassada, crec que de Colòmbia.
Colòmbia, Colòmbia, sí, feia uns mesos que havia escoltat.
Els catalans no tenim cap culpa de tot això.
I bé, anem pel dia, comencem pel sol i la lluna.
Va, anem a dir alguna cosa.
Va, senyor Simón, la lluna.
Doncs el sol, no, primer?
Sí, el sol.
El sol ha sortit quan mancava un minutet per les 8 del matí,
a les 7.59.
Atenció, que és el primer dia que el sol surt abans de les 8.
Ah.
Fins ara eren les 8, els 8 i un minutet.
Avui hi ha 7.59.
Bé, no està malament.
I s'ha posat quan eren les 6 i 12 minutets de la tarda.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Demà, demà, mira, sortirà un minutet abans, a les 7.58 del matí,
i es pondrà un minutet més tard que avui, a les 6 i 13 minutets de la tarda.
És a dir, un quart de set menys dos minuts.
Dos minutets més de sol, que sempre són d'agrair.
I més amb els temps que està fent últimament, que és...
Hem de dir que no plou.
Després farem la predicció del temps del senyor...
Espera, espera, no plou, no plou.
Del senyor Montes.
No, no plou, no.
Sembla que no plogui, sembla que no plogui.
Però que la lluna sí que ha sortit, crec que ha sortit a les 5 i 9 minuts d'aquesta matinada,
i s'ha posat quan eren les 3 i 14 minuts, és igual, és a dir, a un quart de 4 de la tarda.
Ok.
Demà sortirà a les 6 de la matinada.
Bon hora per sortir, eh? A les 6 del matí és bon hora.
Perquè arribes a casa de festa i veus la lluna.
I veus la lluna.
Doncs es pondrà a les 4 i 12 minuts.
Doncs no la veuràs gaire, perquè és quasi nova.
Està mimbant, molt mimbada, molt mimbada, i el dilluns serà nova del tot.
Ja saps que la lluna nova...
És nova i brinca massa per veure-la, no?
Exactament.
Podríem fer dues coses.
Digir les efemèrides, o esperar que vingui la Garcia,
que no li funciona a la impressora, crec, no?
No se'n recorda.
No se'n recorda quina és la password de la impressora.
Però no sé més que res que pugui fer ella la...
Ens pugui ajudar a fer les efemèrides, no?
Sí.
Com anem de temps?
9 minuts.
Bueno.
Què?
Una pausa.
Pausa dramàtica.
Haga una pausa.
Hi havia un anunci, no?
Haga una pausa.
Kit Kat.
Kit Kat?
Sí.
Sí, Kit Kat, una xocolatina.
No, però aquesta és copiada, perquè a mi em sona a l'Oca Coca.
No.
Bueno, no, però és posterior.
És posterior.
És posterior a l'Oca Coca?
És posterior, sí, sí.
Jo el que t'estic parlant de les xocolatines...
Sí, ara cal que eren les dues xocolatines amb el...
No, no, aquell era un altre, de la mateixa fabricant.
Sí.
Un altre.
El que et dic jo eren quatre barres de xocolata lligades, que la trencaves, i era haz un Kit Kat.
Kit Kat, ah.
Jo m'ha recordat que eren les dues barres que sembrava el pause del vídeo.
Sí, que portaven un carmel, bueno, portaven un carmel per dintre.
Sí, sí, sí.
Amb una...
Perdó, és que no...
Estem fent la pausa aquesta, per veure si ve la Garcia, perquè clar, ara bé, i es tindrà
que llegir les notícies i les efemèrides i d'aquestes coses.
Adéu, senyor...
García!
Va, posa l'aginturió de les efemèrides, mentre ara s'hi escorrerà una mica més.
La desbarnada.
A veure, que hem de fer un cursat de tancar la porta, eh?
Sí, sí, sí.
Cursat de com tancar la porta de la sèrie.
Arriba, abajo.
Cursat de com tancar la porta.
Hola, García, bona nit.
Hola, bona nit.
Bona nit.
Bé, anem per les efemèrides, coses que m'han subseït del dia com avui, però de fa uns quants anys.
Marc, va.
1818, puja el tron de Suècia amb el nom Carles XVI, el mariscal napoleònic Jean-Baptiste Bernadot.
Bernadot.
Bernadot.
Bernadot.
Sí, curiosament...
Sort que es va canviar el nom, eh?
No, no, no, no es va canviar el nom, és Bernadot.
és la família Bernadot, que és actualment...
Sí, però es va posar Carles.
Ah, sí.
No es va posar Jean-Baptiste, es va posar Carles, és com els papes, no?, que es canvien de nom.
Curiosament aquest, fixa't que el Jean-Baptiste aquest, el cognom és Bernadot, que comença amb la mateixa lletra, que Bonapart.
Per què dic això?
Per què dic això? Perquè aquest senyor, que era un mariscal del Napoleó, es va casar amb la que era la promessa de Napoleó, i que la va deixar per casar-se amb la Josefina.
Culebrons, en aquella època també n'hi havia, amb això, eh?
I aleshores, ella va poder aprofitar la Juar, que es diu, no?, que portava abordat les lletres dels dos cognoms, perquè el cognom Bonaparte i Bernadot començaven amb la mateixa llar.
I aquest senyor va ser, els suecs es van quedar sense rei, i van dir, el Napoleó li van dir, els suecs sempre, dient, a veure per on arreglem la cosa, no?
I li van dir, li van dir al Napoleó, escolta, mira, deixa'ns tranquils, ens poses un rei, i va anomenar aquest.
I aquest, els quatre dies de ser rei, li va dir al Napoleó, vés a prendre per on, d'allò, que a Suècia no me la toques.
i continuen sent els Bernadot de la família real de Suècia, ja veus.
És un pou de saviesa, eh?
Sí, no, és que a mi la història sempre m'ha agradat, mira, aquestes coses que passen.
Hi ha una pel·lícula també que parla de tot això, sí.
Va, vinga, va, Garcia, la segona notícia, que és cultural, i a tu la cultureta et va bé, va.
Sí.
És veritat que t'han fet reina del carnaval de Sant Just?
No, no, reina no, o sigui, a la carrossa on anirà el...
Amb el rei.
El rei Carnestoltes.
Sí.
Bé, a un grup de gent de pastorets, doncs això, ens van demanar de...
Ah, però en què cor t'ha posat la teva brillant aquí a la cara?
Ah, no, això és que se m'ha quedat enganxada quan estava pintant la màscara i això.
Ah, d'acord.
Bé, va, l'eifemèrides.
L'any 1852 es va inaugurar la cèlebre Pinacoteca de Sant Petersburg, a Rússia.
Bé.
Coneguda com Museu de l'Hermitatge.
Exactament, de l'Hermitatge.
Ara en volen fer un d'aquí, aquí a Barcelona.
Ah.
Sí, una sucursal de l'Hermitatge.
La volen posar aquí a Barcelona, no sabem on, però...
Bé, 1885.
Notícia curiosa.
El Congo, ja sabeu, la República del Congo, Faire, República Democràtica del Congo, bé, tot això,
el 1885 es va convertir en una possessió personal del rei Leopold II dels belgues.
No és que fos una colònia belgues, no, no, és que era seva.
El net deia, diu, no, el Congo és el pati de la casa de l'avi.
Que curiós, això.
Va, a mi que...
Sí, que a Rússia...
Marc.
Marc.
Marc.
1902.
Sí.
Fa poquet, relativament.
Veu que quatre dies, no hi continuen, eh?
A Espanya es fan servir les tropes per cobrar les contribucions.
Exacte.
Soldats cobren impostos.
Bé, això, jo, home, a veure, si tu mires les pel·lícules aquestes de Robin Hood,
qui anava a cobrar els impostos?
Seran els soldats del rei.
Els soldats del rei.
Doncs igual, mira, el 1902.
García.
Un any després, el 1903, 12.000 barcelonines signen un peticionari,
dirigit a l'alcalde de la seva ciutat,
perquè emprengui una campanya contra la blasfèmia.
Sí.
No sé si hi havia trenvies, ja, no?
A l'època, 1900, segurament sí.
I suposo que és quan van posar aquell cartellet,
que vosaltres, com sou joves, no l'heu conegut,
però el que era curiós.
Els trenvies hi havia un cartellet que em deia
prohibido escupir.
I al costat d'un altre que em deia
prohibido, prohibido la blasfèmia i la palabra so es.
Déu ser de dir això, no?
Que les barcelonines es van queixar de la blasfèmia.
I qui era l'alcalde en aquell moment?
No ho sé.
Mira, alcalde de Barcelona, 1903.
Centra de Dades.
Centra de Dades, sisplau.
I jo me'n vaig al 1915,
en el que el senyor Pancho Villa
va assumir els plens poders militars i civils a Mèxic.
Mèxic.
Sí, i diu que viva Pancho Villa.
I el pobre que no va rebre de l'altre,
i diu, sí, sí, sí, que viva, que viva,
però que viva un poquita més cerca.
1903, alcalde de Barcelona?
Guillem de Voladeres.
Voladeres, el senyor Voladeres
va ser el que va haver de suportar la...
Va ser escollit dos breus períodes,
del 1903 al juliol del 1904.
O sigui, l'acabaven d'anomenar quan...
Correcte.
I va marxar el 24.
I després va ser escollit de nou del 1914 al 1915.
Ja veus, pobret, eh?
No, espera, espera.
Un anyat només de tal, cada una de les vegades?
Mare de Déu.
Poca feina va fer aquest home.
Sí que tenia poca paciència, l'home.
Va, científica.
El 1960 es va inaugurar a Meirin, prop de Ginebra,
l'accelerador més gran de partícules mundial,
un cincotró de 25 giga-electrovolt de potència.
La pera!
Sí, per...
25 giga-electrovolt, eh?
Sí, sí, construït pel CERN.
Sí, el CERN és el cintre de recerca de no sé què.
Aquí tenim un cincotró a la...
Sí, tenim un a Sabadill.
El cincotró alba, a Bellaterra.
A Bellaterra.
A Bellaterra, sí, exacte.
CERN és el cincotró alba, a Bellaterra.
Exacte, sí, sí, sí, sí.
Això de l'accelerador de partícules, no sé, jo no mai he sabut...
Si des del 1960 estan buscant el botó, el bussón de Higgs aquest...
No, però l'han trobat.
Ja l'han trobat, però han trigat uns quants anys a trobar-lo, eh?
Perdona, és que, a veure, amb 25.000 giga-electrons d'electrovols de potència,
cada giga-electró, o sigui, cada electrovol, són un volt elevat a 10,
o sigui, a 10 elevat per no sé quants...
És la pera, eh?
Clar, això no hi ha...
I la factura de llum no la vull veure.
Això no hi ha qui aguanti.
Bé, hem de dir que l'any 1979 va tornar a Taran,
i això ho vaig veure jo per la tele,
va tornar a Taran l'estadista i cap d'estat de la comunitat siita iraní,
Rudullah Khomeini.
Sí, és el que va organitzar tot el merder que hi ha a Irak, a Iran.
Inclús li va canviar el nom, perquè fins i tot que abans l'Iran es deia Pèrsia.
Amb lo maco que era Pèrsia.
Pèrsia, amb el xar.
Amb el xar de Pèrsia.
Va fer fora el xar i es va posar ell.
Bé.
I, bueno, al Khomeini.
Pobr home, el dia que va morir,
no sé si...
Això sí que l'he pogut veure vosaltres per la tele, també,
el dia que va morir el Khomeini.
Sí, em sona.
Però, quin any?
Va morir, no sé, no fa gaire.
Finals del segle passat.
És per tenir una idea.
Finals del segle passat.
Jo, el que sí que recordo, el van posar per la tele,
que portaven el taú, no?
La gent allà...
I el van agafar, el van llençar a terra,
el taú des va obrir, el pobre Khomeini es rodant per terra.
Mare meva.
En fi, coses de les efemèries,
coses que han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys.
Bé, bé, eh...
Què?
Has trebat el Khomeini?
Sí.
A Barba Blanca?
Sí, va morir el 3 de juny del 89.
89, ja vaig dir, a finals del segle passat.
Bé, jo no havia nascut, eh?
Jo no havia nascut, i jo tenia 7 anys.
Bé, però 7 anys pots veure-ho per la tele, no?
Si apenes me'n recordo de les Olimpiades,
per recordar-me alguna cosa que estava presa.
Mare de Déu, senyor, tu tampoc et recordes, oi, Domènec?
No, d'acord, molt bé.
Aquella època la té molt confusa.
A veure...
Jo ni per les Olimpiades, perquè tampoc hi eres a les Olimpiades,
perquè tu saps que et vas perdre, nena.
Ja.
Et vas perdre el Naranjito.
Ah, no, el Naranjito no, el Cobi.
Exacte.
Aquesta cinturina que m'has posat, de què és?
Sant oral.
Doncs vinga, va, Sant oral d'avui.
García.
Vinga, avui és Santa Agatha, o Agueda.
Sí.
Que és una verge i màrtir siciliana, del segle III,
i és patrona de les dones d'Aragó.
Només que de les d'Aragó, eh?
De les d'Aragó.
De les de la Franja ja no.
També és Santa Calamanda.
Calamanda, que és una companya íntima de...
De...
De Bopes Ponga.
Verge i màrtir, patrona de Calaf.
Calaf.
I demà, senyor?
Demà.
Em fa molta il·lusió que em deixis dir demà.
Sí, senyor.
Perquè demà és Sant Pau, Miki, presbíter jesuïta japonès,
i companys franciscans jesuïtes i laics,
màrtirs a Nagasaki, al Japó, de 1597.
Sí, senyor.
Va ser, després de no sé quants segles,
una crucifixió massiva que es va fer amb una muntanya a prop de Nagasaki,
amb no sé quants hi havia, 50 o 60 jesuïtes,
i a banda del senyor Pau Miki, que era japonès,
i els van crucifixar tots allà a la muntanya, perquè...
No sé si va ser la darrera crucifixió,
però que sí que hi havia, feia molts anys que no hi havia hagut una crucifixió massa als Japó.
Acostumem a anar a fer-ho, els japonès.
Bueno, o sigui, acostumem a anar a fer també l'Araquiri,
però no...
També, també.
Vinga, va.
També és Sant Pere Baptista, Martí de l'Ascensió i Francesc de Sant Miquel.
Jo coneixia Sant Joan Bautista, però Sant Pere Baptista...
Pere Baptista.
Mare de Déu, senyor.
No, tampoc el coneix.
També és Santa Dorotea, verge i màrtir a Cappadocia,
patrona dels floricultors.
O sigui, només és verge a Cappadocia.
Si surt de Cappadocia, deixa de ser verge.
Jo he estat a Cappadocia.
Compte a Cappadocia, eh?
Jo he estat a Cappadocia.
Compte a Cappadocia.
I això per on cau, Cappadocia?
Al fons de la dreta.
Turquia.
Ah, jo és que tan lluny d'ha anat.
També és Sant Amant.
Amant Bisbe.
Que és un bisbe.
Sí.
I és la festa del Sant Misteri de la Cervera.
De Cervera.
Neva lligit a la cervesa, eh?
Busca veure quin és el misteri de Cervera,
que està aquí al costat.
I potser demà algun Sant Justenc de Prou
que vulgui dir
Ami, demà en lloc d'anar al Carles Toltes
a veure la Garcia,
me'n vaig a Cervera.
No, no, no.
Demà tots a la rua de Sant Just.
Me'n vaig a Cervera a veure el Sant Misteri.
De què va el misteri de Cervera?
Va.
Sant Misteri de Cervera,
o misteri de Cervera,
la festa major d'hivern de Cervera.
i commemora un fet esdevingut en 1640
i relacionat amb les relíquies de la Vera Creu.
Ah.
Té lloc al capvespre del 5 de febrer,
vigila de la festivitat,
i el dia 6 de febrer.
Ah.
Vale, no.
Puc començar a llegir?
No.
És molt llarg, no?
No, bueno, són tres pàrrecs.
Bueno, a veure, entreu al Google i poseu...
Sant Misteri de Cervera.
Ja us enterareu.
Santíssim Misteri de Cervera.
Santíssim Misteri de Cervera.
Ah.
Bueno, llegeixo la primera part.
Sí.
Al segle XVI, el rector Jaume Alvesa
va dur a Cervera un fragment de la Vera Creu de Cris
que li hauria llegat un soldat vingut de Roma.
Alhora, al veí poble de Tarrós
també hi havia una relíquia de la Creu
que es feia servir per guarir els malalts.
La llegenda diu que un d'aquests va afirmar
que la relíquia de Tarrós no era autèntica
i la de Cervera sí.
Davant d'això, el rector de Tarrós,
Joan Mungai, se'n va anar a Cervera
per demanar-li una estella de la Vera Creu.
Ja.
I d'aquí, doncs.
D'aquí, no.
Molt bé, va, vinga, va, continuem.
Doncs els aniversaris, qui fa anys?
Avui, avui, doncs, avui fa 57 anys
perquè va néixer en 1959 un senyor que es diu Francisco
i que no és el papa,
és un cantant valencià per més...
concreta més.
Francisco, el coneixes tu?
No.
No, i tu?
No.
Jo l'he sentit alguna vegada.
El nostre tècnic musical, coneixes el Francisco?
Sí.
Sí.
Va, va, va.
Sí, sí, sí, sí.
Ja, ara li he vist la cara...
Ara li he vist la cara...
Aquest canta, no sé si...
Bueno, canta l'himne València, això sí.
Home, cantar de cantar.
He trobat una versió de A mi manera...
A mi manera, sí, no.
Del Francisco, l'únic que no sé com se sentirà això així.
Però Francisco, què més és?
Francisco, Francisco.
Francisco a seces.
Ah, vale.
Francisco a seces, com el papa.
Com el Rafael.
Exacte, Rafael, Francisco...
No, no sona, això.
No, no, és que tinc publicitat.
I ara, avui, avui és curiós,
si algú o algú que els escolta ha tingut un fill
que pensi que segurament podrà ser futbolista.
Perquè, a més a més del Francisco i un altre que veurem després,
han nascut.
Senyora García.
Espera un moment, perquè, clar, és que això és difícil pronunciar.
No, home, no.
No.
A veure, George...
George.
George Hagi.
George Hagi.
George Hagi.
Ah, vale.
Conegut com a Giga.
Giga Hagi.
Giga Hagi.
És allò.
Un futbolista...
Rumanès.
Rumanès.
Rumanès, sí.
Va jugar al Real Madrid
durant els anys 1990-1992
i dos anys després,
el 1994 fins al 1996,
va jugar al Barcelona.
I va ser, inclús va ser capità.
Ah, sí.
Correcte, sí.
Giga Hagi.
Sí, sí, sí.
Giga Hagi.
Doncs va néixer l'any 65, tal dia com avui.
però, a més a més del Giga Hagi,
també va ser, va néixer fa 50 anys,
al 66,
un senyor que juga al golf.
Correcte.
Es diu José María Olafábal
i va guanyar el màster d'Augusta,
que sembla ser que és una cosa molt important.
És el primer premis més important.
I posen una chaqueta de color verd
que guanya.
I va guanyar el màster d'Augusta
del 94 i el 99.
I ara sí, atenció,
perquè continuem amb els futbolistes.
Avui va néixer...
En fa 41,
va néixer el 1975,
Giovanni van Brodshorst,
futbolista neerlandès.
O sigui, holandès.
Holandès, correcte, pels amics.
I va jugar al Futbol Club Barcelona
del 2003 al 2007.
García,
deixa el mòbil, va.
Sí, sí.
Vinga.
A veure.
L'any 1985.
Cinq.
En fa 31,
en Cristiano Ronaldo,
que és un futbolista portuguès
que actualment juga al Real Madrid
des de l'any 2009,
però que abans va jugar al Manchester.
A veure, no és un jugador portuguès.
És el jugador portuguès.
I no sóc...
Pobret, a veure,
és el jugador.
És el jugador portuguès,
però és que uns quants anys després,
concretament l'any 1992,
tal dia com avui,
i avui fa 24 anys,
va néixer Neymar de Silva Santos Jr.,
futbolista del president,
del Futbol Club Barcelona,
que va jugar al Santos
entre els anys 2009 i 2013.
I que l'ha viat últimament una miqueta.
Sí, i la seva revolució
va ser el Futbol Club Barcelona
des del 2013.
Què deies, García?
Què li passa al Neymar?
Que últimament formulen les notícies,
els jutjats...
Sí, però ojo, eh?
Ojo, eh?
Que ja la primera audiència va dir,
i bueno,
això deixem-ho perquè tenen raó
els advocats defensors,
que no es pot acusar una persona
d'un delicte
per al qual encara no se l'ha jutjat.
Ah, ben vist.
O sigui, se l'està jutjant
per una cosa
i llavors hi ha hagut
una empresa que diu
ah,
a mi em correspon
que em paguin.
Diuen un moment,
primer hem de veure
si és com aquell, no?
Diuen que deia el cap,
li dic primer,
ha de saber on soc.
Doncs la primera ja fora,
ja està.
Els altres,
una de les dues
la tindrem que fer fora,
perquè amb una
hi ha una acusació
d'haver fet una cosa
i l'altra
l'acusació d'haver fet
tot el contrari.
Llavors?
Llavors, clar,
una de les dues
encara que
el club diu
que cap de les dues
és bona.
No sé perquè últimament
estic veient molt
a les notícies
casos de corrupció
futbolística
de fitxatges
i de coses així
que van...
No, només el Barça
és el que ha fitxat malament.
Crec que...
Bueno, i el Madrid
i l'Atlèfica de Madrid
i no sé què.
De fet, a veure,
encara no s'han ficat, però...
Però vull dir que
gent que insulta
en els estadis
o...
Sí, sí, sí, sí.
No, i l'Audiència Nacional
diu que
xiular la...
xiular l'inda nacional
és una ofensa
a la corona.
Hm?
Sí.
Coses més raras.
Sí.
Bé, anem a veure
gent que hagués
fet anys avui
si no s'hagués mort abans.
Senyora García.
El 1878
Andrés Citroen
i ho sona, oi?
L'any...
Ja l'he dit, l'any?
Sí.
va ser pioner
de la indústria
automobilística
i...
va fer el cotxe
el cotxe del Citroën.
Ingenyer francès.
Sí, va morir el 35.
L'altre te'l deixo tu, Marc.
El 1931
Vicente Parra
actor espanyol
va morir fa
desgraciadament
en fons alge
en 1997.
Lògicament no el coneixeu.
Entra d'altres
pel·lícules
ha fet
Trambia Malvarrosa,
Cuando el manzor
perdió el tambor,
gran pel·lícula,
i el manzor
més maco encara,
el manzor es preciós,
que tu dic...
No, ho dic en seriós,
que ha estat el manzor.
Cariño mío,
¿qué me has hecho?
La guerra de papá,
La siesta,
Las largas vacaciones
del 36,
El juego del adulterio,
Nadio oyó gritar,
La guerrilla de Villa,
Buenos días, Condesita,
María y la otra,
Cotolay,
Nobleza Baturra,
La verbena de la paloma,
Cariño mío,
Donde vas triste de ti,
Donde vas triste de ti,
Donde vas,
abans va a fer
Donde vas Alfonso XII.
Sí, bueno,
Donde vas Alfonso XII,
és que las estillas
gina no han invertit.
Han invertit.
I ja està.
Passem el temps,
eh, tècnic.
Donde vas Alfonso XII
i Donde vas triste de ti.
Ha fet teatre també.
Ha fet, sí, molt.
Ja està, no?
Se t'acaba el temps, Marc.
Va, vinga, anem a veure
què ens diu el Montes,
a veure si d'una vegada plourà.
La desbarnada.
Ens hem passat un...
un gallinàfeo, eh?
Mare deia,
el senyor Montes havia d'entrar
a les 8 i 10
i són dos quarts de nou.
Que lliatura.
Senyor Montes, bona nit.
Molt bona nit.
Adéu, que ja no tens temps.
Hola.
Avui és interessant.
Sí, és interessant.
Ah, bueno,
si és interessant el debat, va.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
És interessant perquè
avui ja portem 94 dies
sense pluja.
Oi que sí?
Rècord.
Sí, sí.
Des del 3 de novembre,
si compteu,
veureu que arribarem a això,
el número 94,
cosa que és increïble.
És el rècord mundial, no?
No, almenys en aquí, eh?
Aquí a Barcelona o...
No, reconeguem a Barcelona.
Podem sortir al Guinness.
I bé,
i això continuïn un dia més.
Continuar igual.
Demà, sí.
Demà tindrem un dia molt similar avui.
Potser,
com que apareguin alguns núvols alts,
eh?
Com avui,
que hem començat a tardar a la tarda.
i aquesta nit
aniran cobrint bona part del cel,
però seran molt fins.
Ja.
Doncs,
durant tot el dia de demà
els anirem tenint,
els vents giraran al sud
i això farà que augmenti
una mica més la humitat.
Però vaja,
l'únic que provocaran
és que no faci tanta caloreta
precisament per la mica més humitat que hi hagi.
Sí, no?
I ara ja fa una mica més de fresqueta, eh?
Sí, però...
Ahir vam passar unes fotos
per la tele
de...
de diferents ciutats
d'aquí de Catalunya
i pobles
dient fa un any.
Per exemple,
tal lloc fa un any.
Sí, hi havia neu.
Ara no.
I estava tot ple de neu.
I, bueno...
És el canvi climàtic.
Sí.
I la corrent del niño.
La correnta del niño, eh?
Ah, el niño.
El niño és el que té la culpa
de tot això.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
A aquest moment
li tindran que donar un correctiu.
Sí.
Sí, perquè de moment...
Ara explicarem, eh?
El que passarà
els propers dies
i més endavant
i no hi ha massa canvis, eh?
Però, escolta,
si anem tots
a l'Atlàntic, no?
Amb unes barques
i agafem la correnta del niño, no?
I passem pel mig
i...
No s'arreglaria.
Si la prenem, no?
Vols dir?
No s'arreglaria això.
Home, ho podem intentar,
però jo crec que no val la pena, eh?
Gastar esforços
perquè és molt potent.
És molt potent.
per què li diuen al niño?
El superman?
Mira el niño el que pot fer.
Sí, sí.
Però per què li diuen al niño?
El niño ve
perquè
és a l'època de Nadal, eh?
Ah, és a l'època de Nadal.
Com el succeix de la loteria, diguem, no?
Sí, mireu,
doncs de manera
en què allò que us vaig explicar
de que la zona del Pacífic
al voltant de Mèxic, Perú,
aquella zona de la superfície del mar
se sobrescafa més del normal.
Ja.
I això és el passar al màxim
en què les temperatures
de la superfície del mar
són més altes
és al voltant de Nadal.
Ah, ah.
I d'aquí ve el nom
que li va posar, eh?
El niño.
El niño.
Aquesta període dura
normalment un any, eh?
Sol començar,
us he dit que el màxim
ja arribava al Nadal,
però sol començar
el juny anterior,
uns mesos abans,
i ara està en la període
en què comença a fluixar
de forma lenta.
O sigui, al mig d'aquí poc plou.
Bé,
això que us dèiem,
està arribant un canvi de temps
que és un front atlàntic.
Un front atlàntic,
a més a més,
acompanyats amb vents
més aviat de ponent,
que per tant,
ja saps que aquests fronts
que arriben de l'Oest
no són massa actius.
El que passa és que
quan arribi aquí a Catalunya
encara portarà
suficient activitat,
perquè ve molt actiu,
de l'Atlàntic,
però hi em portarà una mica,
em perdrà força
per la península.
Però quan arribi la matinada
i matí del diumenge,
podria caure
algun ruixat,
algunes precipitacions
febles,
la veritat és que
no plourà massa,
però almenys
serà el primer dia
que sembla ser
que superem el litre
per metre quadrat.
I s'ha acabat el rècord.
I ja podrem trencar el rècord.
Si no arribem al litre,
aquí a Sant Jus,
voldrà dir que
seguirem comptant dies
indicant que continua,
doncs,
això.
potser el primer pas
cap a una normalització
no llingüística
en aquest class,
sinó plogística.
Bueno,
aquesta setmana era el...
ara no...
el dimarts o el dimecres,
quin dia era?
Dos,
dia dos dimarts.
No,
la candelera.
No,
la candelera,
que diuen que si per la candelera
fa calor
o fa sol,
encara queda hivern
per temps,
no?
jo vull recordar
la meva predicció.
Sí,
sí,
que al març
anava,
no?
cap a Setmana Santa
esquiarem a la platja.
No,
no,
no,
neu,
neu,
no,
esquiar pel Passeig de Gràcia.
Ja ho veureu.
Bé,
jo no m'atreveixo a fer-ho,
ja ho sabeu.
A veure,
doncs,
aquest diumenge
pot ser,
a lo millor,
podria ser que...
Sí,
que hi hagi una estona
amb algun ruixat.
A ruixadet.
Aquest diumenge
no em va bé,
no?
No.
Un diumenge,
a veure,
amb el temps que està fent,
jo m'he muntat una barbacoa...
A foia,
a guà,
no,
no,
a la nit,
a la nit,
a la nit.
A la nit,
a la nit,
no?
Sí,
seria la matinada,
primeres hores del matí,
després s'allunyarà ràpid
i quedarà una tarda bastant agradable
amb sol.
Ja pots fer la barbacoa.
Sí,
just,
ja ho veurem,
intentaré,
intentaré.
I la setmana que ve
continuem igual,
no?
Sí,
perquè la setmana que ve
tindrem un altre cop
flux de ponent.
Ja sabeu que els vens de ponent
i a més serà bastant sostingut.
Sí,
és com el senyor.
Duran els quatre o primers cinc dies,
dinuns, dimarts, dimecres i dijous,
cosa que farà que
temperatures
tirant a l'alça,
és a dir,
18, 19, 20 graus algun dia
i mínimes a voltant dels 10 graus.
Escolta,
però avui feia fresca, eh?
Sí,
ahir i avui feia una mica,
o sigui,
el sà estava molt,
molt clar
i...
La fresceta.
Sí,
una mica més.
Sí,
no,
no,
les nits ha refrescat,
però vaja,
crec que no està fent molt fred, eh?
No,
bueno,
clar,
podria fer-ho més,
sí.
Perquè estem acostumats
a temperatures altes,
altes, eh?
I ara més o menys
s'ha normalitzat.
Bueno,
però a veure,
continuem igual la setmana que ve,
i res de pluja,
almenys entre dilluns
i quan tornem a parlar
la setmana que ve,
el divendres,
no haurà plogut.
Doncs bé,
ja pots començar a fer dèvores
per la setmana que ve, eh?
Sí,
sí,
ja m'hi puc esmerçar.
Molt bé,
vinga,
Josep Maria,
que tinguis un bon cap de setmana.
Vinga,
igualment.
Adéu.
Adéu.
Aprofiteu dissabte
i part del dimensà.
Procurarem.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Bé,
crec que ha arribat el moment de llegir les notícies.
Sí.
Abans em deixeu,
és curteta avui la...
Sí, sí.
Sí,
és curteta.
Resulta que els Mossos d'Esquadra
han detingut a tres homes
de nacionalitat espanyola,
veïns de Castelldefels Vila,
de Canz i Cornellà,
de Llobregat,
que tenen entre 29 i 33 anys,
com a presumptes autors del robatori
de 13 pianos valorats
amb 80.000 euros
en una nau industrial
de Sant Boi de Llobregat.
Pianos electrònics,
pensareu vosaltres.
No.
Hi havia de tot.
fins i tot un de cua.
Home, home,
és que jo estic pensant
en el que em va costar el meu piano,
i el meu piano és un piano,
no és un teclat.
Electrònic o piano de paret?
No, no, piano de paret.
Sí.
I 80.000 entre els tres.
13.
Ah, 13.
13.
D'acord.
Hi ha un piano de cua,
hi ha altres de paret,
i, que són els més cars,
que el de cua està valorat en 60.000 euros.
Sí, els de cua...
i els altres 20.000,
20.000 entre pianos de parets i electrònics.
Segons sembla,
un treballador d'un magatzem
no havia seguit els protocols interns
a l'hora de carregar el material en un camió.
A més,
havia autoritzat l'entrada d'un camió
alier a l'empresa
que havia aconseguit
deludir les càmeres de seguretat
i li havia encarregat els 13 pianos.
una persona va denunciar als Mossos d'Esquadra
que persones alienes a la marca
d'aquests pianos
els estava oferint
a botigues especialitzades en música
a un preu inferior al mercat.
En principi es va pensar
d'una possible estafa
però gràcies a la col·laboració
dels establiments
implicats,
els agents
van aconseguir donar
amb els 3 detinguts.
El treballador del magatzem,
el conductor del camió
i una tercera persona
que ajudava
a intentar vendre
el material
i lògicament
es van recuperar
els 13 pianos.
Els 3 detinguts
van passar a disposició judicial
i el dut jutge
va decretar
la seva llibertat
amb càrrecs.
Això sembla una pel·lícula,
que sí.
Robar 13 pianos
entre els quals un de cua
tot ben organitzat
menys un petit detall
no tenien comprador.
Això les pel·lícules
és el primer que arreglen
el comprador.
i vam confiar a la venda
en una persona
que no en sabia del tema,
un novellet qualsevol,
amb dos dits de front
i que pensaria
que les botigues especialitzades
doncs
les podria fer quan
les botigues especialitzades
coneixen els produïdors
i a l'oferir-los
la mercaderia
a un preu més baix
doncs ja comencen a adoptar.
Això
o s'ofereix a un parista
que això
significa
doncs
una
mimba
en el benefici
o es ven
a poc a poc
a particulars
que no digan res.
Piano què?
Piano de 60
de tal beny per 40
vale, no?
Això sí has de tenir lloc
pel piano de cua.
Molt de lloc.
Això que estic dient
només
és el que es veu
a les pel·lícules
no que jo sàpigui,
no?
És el que es veu
a les pel·lícules.
Ara,
si els condemnen
aniran a la presó
i allà
hi haurà mestres
que
perfeccionaran
el seu estil.
I la propera
segur que els hi surt millor.
De moment,
per als mesos
de reclusió
i perquè puguin
estar distrets,
aquí els regalem
aquesta...
un, dos, tres,
putiparro de pagès.
Ja veus, García,
tu en lloc de comprar-te
el piano que t'has comprat
i podràs haver comprat
amb aquests senyors.
Estarà que és
sostant més barato.
Exacte,
em poso en contacte
amb ells i...
Home,
més barato.
Un piano de...
Un piano de paret
de...
dos mil euros.
Bueno.
Ah, què?
Jo no m'enfiaria gaire.
Com ho veus?
Dos mil euros,
un pianet?
No, no.
No?
Abans el buscaria
per Wallapop
o...
Wallapop.
Vinga, va,
Wallapop,
anem ràpidament
a les notícies.
No, si volies dir
alguna cosa.
Sí,
que l'anunci
de Wallapop,
que l'altre dia
m'hi vaig fixar,
està rodat al Walden.
Ai, mira!
Sí.
Ja veus,
per això es diu
Walden Pop.
Va, notícia,
agafa una notícia.
Sí.
Avui s'estrena
la pel·lícula
de Leonardo,
Leonardo DiCaprio.
Leonardo DiCaprio.
Sí.
Li donaran un Òscar.
Per la pel·lícula
del Renacido.
El Renacido.
I coincidint,
bueno,
que avui
és l'estren
als cinemes,
doncs,
ha sortit com,
no a la llum,
però
s'han donat
més informacions
sobre
com va ser
el rodatge
d'aquesta pel·lícula
perquè
li donaran
moltes nominacions
als Òscars.
Publicitat
pels Òscars.
Bé,
la notícia diu,
L'obsessió
per aconseguir
que tot
semblés
autèntic
va provocar
que Alejandro
Iñárritu,
que és
el director
que...
El director
de la pel·lícula.
Sí,
que és mexicà,
visqués moments
difícils d'oblidar
durant el rodatge
del Renacido.
Una odissea
de dues hores
i mitja
sobre la mort,
l'amor
i la cirurgia
improvisada
a l'oest americà
del 1820.
El film,
amb dotze candidatures
als Òscars
i que ja s'han portat
al Globus d'Or
el millor actor,
el millor director
i el millor drama,
s'inspira en la biografia
de Hugh Glass,
un caçador
per a nyer
que va sobreviure
a l'atac d'un os,
però a qui van donar
per mort.
A Glass
el van abandonar
i el van enterrar
a la neu
enmig del no-res.
I estava viu?
Estava viu.
El van enterrar
i estava viu.
Una de les escenes
més escabroses
té a veure
amb la ingesta
de carn crua.
Resulta que
un nadiu
nord-americà
li ofereix
a Leonardo DiCaprio
el seu primer
apat sòlid
des de fa molts dies.
Es tracta
d'un autèntic festí,
una peça fresca
que ha obtingut
caçant.
Iñárritu
va donar a DiCaprio
dues opcions
per rodar aquesta escena.
O bé
menjar-se
un fetge
de mentida
fabricat
amb una espècie
de gelatina,
o bé
menjar-se
directament
les vísceres,
o sigui
la
la carn crua.
Iñárritu explica
assegut
al saló
de té
d'un hotel
de la Perest
de Nova York
que DiCaprio
es va sentir
atret
per les vísceres
i va dir
deixeu que el tasti.
Bé,
l'intent de l'actor
d'empassar-se
un troi gegant
de carn crua
va ser força
de plorable.
Això
és la primera cosa
a destacar.
Però això
el van filmar,
no?
Sí, sí, sí.
Com esmenja la carn crua.
Exacte.
Molt bé.
Després
alguns impediments
més
que vam posar
durant el rodatge
va ser
com heu pogut veure
en els anuncis
de la pel·li
o sigui
ja està ambientat
en un paisatge
que està tot ple de neu
el clima
resulta que
va dificultar molt
a l'hora
d'utilitzar
les càmeres.
Sí,
com igual
estació en polar febre.
Sí, càmeres...
També fotí un fred
a aquella pel·lícula
i jo quan la vaig veure
tremolava de fred.
Càmeres congelades
estaven a no sé
quants graus
sota zero
pluges torrencials
van fer malbé
l'equip
el maquillatge
i del Canadà
se'n van anar
a gravar a Argentina.
Després, a més
Iñarri Tu
va afegir
més dificultats
al rodatge
perquè volia gravar
amb llum natural
però què passa
que als llocs
on anava a gravar
a les 3 de la tarda
ja marxava el sol
llavors
els quedava
super poca estona
per poder gravar.
I
algunes cosetes
més
Ah, sí
va necessitar
200
extras
per fer
una escena
d'una
baralla
i bueno
amb aquests 200
extras
van haver de fer
bastants assajos
que no m'imagino jo
200 persones
allà per la neu
i bueno
alguns
que participaven
en el rodatge
doncs
bueno
van
van desertar
van
de fotre el camp
ja
ja et quedes
els van fer fora
o bé
van abandonar
per
però no els hi van pagar
el sou
eh?
no, no
jo crec que no
i
bé
només cal
anar-la a veure
sí
bueno
i esperar
l'últim
els Òscars
l'últim diumenge de febrer
em sembla que són els Òscars
no?
sí
centre de dades
quan són els Òscars
no, no el busqui
notícia tecnològica
va
o llegeixo jo la meva
notícia tecnològica
avui és l'aniversari
del naixement de Facebook
ja està
Facebook
Facebook
que ràpid
avui fa
avui fa
avui fa anys
fa anys
o fa un any
és avui
és avui
avui fa un any
avui fa la friolera
de
8
no gaire
10
com a molt
8
9
2
2004
2004
12
12
12 anys
12 anys
12 anys
sí, sí
el 4 de febrer del 2004
va néixer
el Juc
la que és
avui en dia
la major xarxa social
del món
amb 1,5 milions
d'usuaris
sí
i propietari de
Whatsapp
i propietari de
Whatsapp
que és
la
la base
de missatges
més
important del món
Whatsapp
sí
no sé quants
milers de milions
d'usuaris
i volien cobrar
avui tant
que per cert
sí
volien cobrar
jo els he pagat
ara vull que em tornin els diners
no no
tornen els diners
et tornen els diners
sí sí
un moment
un moment
que els que han pagat
els hi tornen els diners
jo tinc Whatsapp
des de quan tu eres petita
com aquell qui diu
vale
però que rates que sou
si només no ho he de pagar
un euro
tu has pagat alguna cosa?
no ho sé
ah
no
però és que a veure un moment
són els meus calers
sóc català
amb aquest euro
em puc prendre una canya
jo
haig de confessar una cosa
tenia Whatsapp
amb un telèfon
no
i aleshores
vaig canviar
et va caducar
i et vas canviar de número
i just vaig canviar
quan em caducaven
i aleshores vaig donar l'altre
a l'altre telèfon
i tampoc vas pagar
s'ha de dir que Whatsapp
ja permet
grups de 256 persones
dit de la
des de fa
de moment
amb Android i iOS
o sigui
però bueno
la veritat és que
si no
clar
des del moment que Facebook
l'ha agafat
ara que es tracta
que
el que tingui un Facebook
amb 250 amics
els pugui posar
amb el grup de Whatsapp
grup que es diria
els meus amics de Facebook
dades de Whatsapp
un bilió
d'usuaris actius mensuals
42 bilions
de missatges
s'envien en un dia
fixa't tu
a un cèntim a l'any
un cèntim a l'any
1,6 bilions
1,6 bilions
de fotos
que es mostren per dia
un bilió
en B
de grups
53 idiomes
250 milions
entre ells el català
entre ells el català
250 milions
de vídeos
i
això ja no en tinc ni idea
jo l'únic que demano
al senyor
Jujuker
com es diu
Jujuker
que sisplau
el Whatsapp
em posi
l'estelada
no està mal
no hi és
jo quan vaig a buscar la bandera
ja em surten les banderes
de tots els països
te la pots fer
i no em surt l'estelada
te la pots fer
clar que te la pots fer
i la pots posar
a l'arxiu
del Whatsapp
per agafar-la
sempre que vulguis
ha ha
t'ha pillat eh Marc
l'estelada
del Whatsapp
és el que volem
va
ja està
ja està
hasta aquí
podíem ler
hasta aquí
hem llegat
vinga va
continuem
on tenim
la dasbarnada
a
Una mica més llarga la sintonia d'avui
perquè teníem problemes de connexió
amb la capital de l'imperi.
Això passa per no fer-ho per WhatsApp.
També és cert, també és cert,
el podrien haver fet per WhatsApp,
però de totes maneres, pels incrèduls que deien
no, avui no comptareu amb el Mariano,
aquí tenim el Mariano disposat a dir qualsevol cosa
sobre el que sigui.
Don Mariano, molt bona nit.
Molt bona nit.
Ah, contestant, veu?
Buenas noches.
Buenas noches.
Com en deu?
Com andamos?
Bueno, andar, andar, andar no demasiado.
No andas.
No, pero vamos, bien, bien, bien.
Bueno.
Dentro de lo esperable, bien.
Bueno, bueno, bueno.
¿Alguna novedad, aparte de que Pedro Sánchez
ha aceptado el encargo del rey de eso?
Sí, de intentar formar gobierno.
Intentar formar gobierno, tú lo has dicho.
El Felipe V, este, tiene un poco de malababa, ¿no?
Hombre, si es aficionado.
Si ya le regalaron lo del Juego de Tronos.
Sí.
El, el, el, el, el, el, el, el, el, el, el.
Sí, bueno, pues, al final se ha aficionado y, y, y, ¿para qué voy a nombrar al primero?
Para, pues, al segundo.
Claro, no, hombre, porque que le hubiese hecho la jugada al que le, al que le regaló
los Juegos de Tronos, al Pablo Iglesias, dice, vale, no, pues, ahí te la devuelvo, Tito.
A mí me has dragado los Juegos del Tronos y yo te encargo de formar gobierno.
A ver cómo te sales de esta.
Claro, claro.
Ahora, demuestran, tú me, tú me das una serie de televisión, pero ahora demuéstramelo en la práctica.
Exacto.
Como, cómo funciona esto.
Exacto.
Así que ahí andan, ahí andan Pablo Iglesias, ahí andan, ahí andan el Pedro, Pedro Sánchez, ahí andan...
El Albert Rivera.
Albert Rivera.
Ahí andan todos ahí dando vueltas a ver cómo pueden hacer algo.
Y Rajoy, como siempre, en la plasma.
Bueno, Rajoy ya se sabe que como buen gallego...
Hombre, no se sabe si bien o va.
Eso...
Actúa, actúa, actúa exactamente igual en el gobierno que en la oposición.
Sí, sí, sí, sí.
Que cuando está en funciones o medio pensionista.
Efectivamente.
Pero bueno, hoy ha dicho la Soraya Santa María de los Santos Recortes, que bueno, que están en funciones,
pero aunque estén en funciones, van a seguir funcionando.
Digamos que eso, pues miedo me da que sigan funcionando.
Y lo que les preocupa, realmente, les preocupa muchísimo, es que la Generalitat de Cataluña haya creado una consellería de exteriores.
Eso es muy preocupante.
Esto es muy importante.
Es muy importante, hombre, por favor.
Ojo.
Por favor.
España no tiene más problema que ese.
Claro.
Dentro de su competencia yo me imagino que podrá quedar lo que quiera.
Claro.
Bueno, bueno, para eso puede hacerlo, ¿no?
Yo, y es que, mira, es que esto es como el fútbol.
¿Entiendes?
O sea, el Madrid quiere fichar a Neymar.
Y realmente, para la consellería de exteriores, el Puigdemont, o el MAS, querían fichar a Moratinos.
Lo que pasa es que Moratinos ha dicho, yo sigo en Madrid porque soy madrinista de toda la vida.
Claro.
Y entonces dijeron, bueno, pues ponemos al Romeva.
Pero era una cuestión de fichaje, por eso.
Era una cuestión, sí.
Pero ya sería demasiado fichaje.
María, no le hagas mucho caso que se ve que se ha tomado un carajillo ahí.
Sí, no, no.
Está con la pileta al puesta.
Me dice que dos.
¿No te lo crees?
¿No te querían fichar a Moratinos para conseller de exteriores?
No.
Sí.
Pero ahora, tiene una experiencia...
No me lo puedo creer.
La experiencia toda.
Ha dado buen resultado.
Perdona, cuando hubo el cara a cara entre Moratinos y Yurkeras, que salieron del cara a cara en WIT TV y se fueron a tomar unas copas, Yurkeras le dijo, vamos a crear una consellería de exteriores y nos interesaría que tú ocuparas, que tú ya tienes experiencia.
Pero como el Yurkeras sacó el ojo guiñado, el otro no se lo creyó.
No se lo creyó.
Y, sobre todo, lo más importante es saber si estaba remunerada o no.
No, no. Remunerada está seguro.
Ah, vale, vale. Bueno, bueno. En estas cosas todo es cuestión de dinero.
No hay problema. Pero realmente, a ver, una pregunta capciosa a un españolito de pro, madrileño por más señas, gato, gato.
Efectivamente, sí, señor.
¿Tanto preocupa? ¿Esto es de aquí que quieran jugar a crear una consellería de exteriores?
Pues no. Vamos a ver, sinceramente, no. Es decir, puede ser más cosa de telediarios y publicidad que...
Claro, hombre.
Porque realmente lo que nos puede interesar es lo que nos puede afectar en nuestro día a día, en las cosas que tenemos que hacer.
Pero lo que podéis hacer en Cataluña luego tendrá un reflejo en toda la sociedad, evidentemente.
Yo entiendo, yo entiendo que cuando...
Yo creo que eso sea el mayor problema que puede tener en estos momentos, ni España como nación, ni Cataluña tampoco, ¿eh?
Que si Puigdemont dice, vamos a crear una hacienda propia y nos vamos a quedar con toda la pasta y no le vamos a dar un duro...
Hombre, eso entiendo que preocupe.
Lo entiendo.
Podría preocupar porque no lo podrá hacer.
No, no, pero si lo quisiera hacer...
Pero, ¿una consellería de exteriores?
Bueno, de hecho...
Y no les ha preocupado.
No le...
Perdona, Mariano.
Sería realizar en la práctica lo que en la teoría ya existe con las embajadas.
Es decir, embajadas de Cataluña, las...
Perdona, pero es que en la época de Franco había las casas regionales.
Sí, bueno, eran más divertidas, ¿eh?
Hombre, y tanto.
Yo me parece que en una casa regional se podía hacer...
En las casas gallegas, por ejemplo, se ha podido hacer mucho proselitismo gallego.
Y, de hecho, a muchos emigrantes se les llamaba gallegos porque creo que se comía buen marisco, entre otras cosas.
Pues sí, señor, yo recuerdo que el primer pulpo a feira me lo comí en la casa de Galicia de aquí de Barcelona.
Claro.
Hombre, por Dios.
Entonces, al final se han convertido en emporios gastronómicos y luego de...
¿Qué va a decir?
De folclore.
De folclore bien entendido.
Sí, hombre.
Y luego estaban...
De mantenimiento de costumbres, de mantenimiento de ritos y de mantenimiento de...
Por la historia personal de cada casa y de cada persona, en muchos casos.
Y luego en el extranjero también estaban la casa de España, ¿no?
Sí.
Que tenía sus varias secciones regionales, ¿eh?
Sí.
Y, pues iba, por ejemplo, Manolo Escobar.
Manolo Escobar iba cada año a cantar que viva España, ¿eh?
Hombre, la verdad...
Y la madre que lo parió.
Hay veces que cuesta un poco, pero el valor lo puedes encontrar cuando estás más fuera que dentro.
Es decir, cuando estás de viaje, cuando estás por ahí, cuando visitas una casa...
Iba a decir una casa de España, no una embajada que yo jamás he pisado una embajada de España en el extranjero.
No, no, no te lo aconsejo tampoco.
O sea, vamos a ver.
No, no, no, no.
Si vas de festejo, que yo que el embajador fulanito tal tiene el placer de invitarle a usted a la recepción, bien.
Sí, porque comerás Ferrero Roche.
No, no, no.
No, no, comerás y beberás...
Sí, sí, claro.
...de narices.
Eso te lo puedo yo garantizar.
Lo has pagado antes, o sea que...
Te lo puedo garantizar.
Claro, hombre, algo...
El dinero.
Irmán, algo habremos pagado antes de todo ese convite.
Ahora, como tengas que ir a la embajada, porque tienes un problema...
Por favor.
¿Ves?
No, no, eso solamente... Los problemas solamente de 8 de la mañana a 10.
Sí, y me ves con una botella de Rioja que como mínimo te beberás un vino españoltito, porque...
Pero bueno, en fin.
Bueno, son casos y cosas, ¿eh?
Sí, sí, sí, claro, claro.
Pero sí, hombre, yo te soy sincero tal y como se ven por aquí las cosas, o por lo menos como las vemos.
Hay mucho bla bla, hay mucho enfrentamiento tertuliano.
A los tertulianos, como les pagan por ello, pues les...
Claro, ya no se dedican a la política los tertulianos.
Claro, a todos los tertulianos es un trabajo fácil porque simplemente hablas, pero luego no te comprometes realmente con nada.
Es como un crítico de cine.
Sí, sí, sí, pero ahora se dedican a la política y siguen igual, ¿eh?
Pero luego no son capaces de hacer otra cosa.
Entonces, bueno, pues como crítica, como a lo mejor generación de ideas puede resultar razonable en un momento dado si uno no tiene las suyas propias,
pero realmente como realidad y como situación del día a día de las personas, no.
Todo queda a lo mejor en una tertulia de bar o en una conversación de bar o algo así, pero realmente importante, algo importante no.
Eso se va dando en el día a día y no creo que haya nadie en ningún sitio que ponga más pegas de las puramente orales.
Quiero decir, de las que puramente se puedan debatir.
Nada más.
Ya, sí, sí.
Por lo menos en lo que me respecta y en lo que yo oigo me parece fenomenal.
Oye, si yo en mi casa puedo hacer lo que quiero, pues que cada uno en la suya lo haga.
En la suya lo haga también, claro, sí, sí.
Claro.
Pero bueno, volviendo a Sánchez...
Mientras estemos todos bien atendidos y mientras estemos todos con salud y mientras tengamos todas nuestras pensiones y mientras tengamos...
Hay un empleo del 100% y mientras no se deba dinero y los hospitales no cierren y mientras...
Ese tipo de historias.
Creo que vamos camino de ello, ¿no?
Ah, no, no, no, que todavía no hay gobierno.
Calla, calla.
No, no, no, pero a mí yo encuentro perfectamente lógico que el gobierno de España le preocupe que haya una consellería de exteriores en la Generalitat de Cataluña porque es un asunto grave.
Mientras que el follón que tienen montado en Valencia con el Partido Popular, de eso no se han dado ni cuenta.
Señores, así se gobierna un país.
Hombre, efectivamente, claro, claro.
Y es que conste que yo procuro no meterme en política en el programa, pero es que hay cosas que, vamos, que cantan, que cantan.
Curiosamente, al final los acaban pillando a todos.
Sí.
Poquito a poquito, pero los acaban pillando.
Sí, pero no pasa nada, ¿eh?
Bueno, ya veremos, ¿eh?
Ya veremos, ¿eh?
Desde luego hay políticos...
Ya verás tú cuando vaya la Rita Barberá a la cárcel con el bolso de Gucci.
Sí, no.
Hay políticos...
Luis Bultoni.
Ah, Bultoni.
Sí.
Acá era...
Fabricaba motos, ¿no?
Bultoni.
No, Bultaco.
Acá era Bultaco.
Bueno.
En fin, Mariano, que no...
Esas cosas que pasan.
En cualquier caso, criticaremos al gobierno cuando haya gobierno.
Hombre, sí, es verdad.
Bueno, ahí podemos criticar en funciones, ¿no?
Bueno, pues en funciones criticaremos algo, pero si es que tampoco gobiernan funciones.
¿Cómo que no?
Perdona, presentan...
¿Estás esperando que venga alguien?
Siguen igual.
Ahora mismo los únicos que están gobernando un poco.
Presentan un recurso al Tribunal Constitucional.
Sí, bueno, pero eso, vale.
Pues si te presenten un recurso, que lo sigan presentando.
Bueno, pero lo sigan presentando, hombre, por Dios.
Así trabajará alguien, por lo menos, en la presentación del recurso y en resolver el recurso.
Sí, yo creo que a los magistrados del Tribunal Constitucional les tendrían que subir el sueldo,
porque últimamente les han dado mucho trabajo, ¿eh?
Sí, yo creo que antes era un destino más apreciado, pero ahora...
Hombre, claro.
Han crecido, uy, al Tribunal Constitucional, tío, no voy a dar golpe en cuatro años.
Y ahora se van y les hacen trabajar.
Ahora no.
Ahora no es tal así.
Pero bueno, como luego también llevan sus tiempos y sus cadencias...
Sí, no, no.
Pues ya...
Y presentan sus dietas.
Cuando sale la resolución, pues ya han pasado el tiempo suficiente como para que sea casi inviable llevarlo a la práctica, ¿no?
Claro.
Bueno, Mariano...
No es lo que más me preocupa.
A mí lo que me sigue preocupando es que la...
O por lo menos lo que me debería preocupar es que la gente siga encontrando trabajo y hacer posible que no les paguen por horas una jornada normal.
Quiero decir, que no les paguen con dos horas o con tres horas un contrato de dos horas o tres horas y les hagan estar trabajando las ocho o diez horas o las que cada uno tenga de jornada laboral normal.
Sí, sí.
Pero bueno, esto me parece a mí que no lo arregla ni Pablo Iglesias.
Ni el nuevo gobierno que pueda asistir.
No, no, no.
No, no, no.
No, no.
Pero bueno, oye, tendremos que pelear por ello, ¿no?
Procuraremos.
Procuraremos.
Procuraremos.
Procuraremos pelear por ello.
Pues sí, lo intentaremos por un mínimo.
Oye, que tengas un buen fin de semana, Mariano.
Seguro que sí.
Esa es mi confianza, al menos yo sé.
Y el viernes que viene te quiero aquí al pie del cañón, delante del teléfono, porque no te puedo tener delante del micrófono, que es lo que me gustaría.
Claro, no, y a mí también.
Y a mí también.
Un abrazo.
Un abrazo, Mariano.
Un abrazo.
Hasta el viernes.
Un buen fin de semana.
Hasta el momento.
La Dasbarnada.
Ha arribat el moment del tema de l'agenda d'Esplugues.
M'ha promès la senyora Almadó que serien 5 minuts.
A veure si és veritat.
Isabel.
Benvolguts, amics i amigues.
Una altra vegada farem aquest pessic de l'agenda d'activitats aquí a Esplugues de Llobregat.
Aquest cap de setmana és carnestoltes.
I, per tant, totes les activitats que teniu van al voltant dels carnestoltes i dels cercavilos que hi haurà.
Per tant, no us explicaré el que farem aquest dissabte i diumenge aquí a Esplugues.
Anirem... Gràcies, gràcies, Emilio, gràcies.
Anirem directament a explicar-vos l'agenda de la propera setmana.
La setmana passada us vaig explicar que es va inaugurar una exposició al Museu de Cantitorer
i l'exposició es diu Catifes de Ciment.
I ara, un cop faci aquesta breu explicació, sabreu què són les catifes de ciment.
És la rajola hidràulica i es fa una mostra dels paviments de les cases modernistes i noucentistes
que dibuixaven els seus terres amb unes rajoles molt maques
i que les hem estat trepitjant durant molt de temps.
A Sant Just també en teniu mostra.
Aquestes catifes de ciment que guarnien els terres d'aquestes cases
van al període de 1880 al 1930.
a Esplugues hi havia una fàbrica de la fàbrica Pujol i Bausis
que s'ha demostrat la importància que va tenir amb aquest paper de fabricació
i també de distribució.
Per tant, us convidem a veure aquesta exposició que es fa a Cantitorer.
La major part de les peces formen part d'un fons particular d'en Jordi Grisset
que us seguiré parlant d'aquí molt poqueta estona.
La segona activitat que us recomano és anar a la biblioteca
per a Miquel Desplugues
que hi ha l'exposició de fotografia mirant el cel.
Es tracta que fotògrafs semiprofessionals, amateurs que se li diu
fan fotografies al cel i que ens hi trobem.
A part de núvols descobrireu que ens hi podem trobar moltes més coses al cel.
Dimarts ens n'anem a la biblioteca de la Bòvila.
Allà podrem participar del club de lectura Crims.cat.
La biblioteca de la Bòvila, com ja sabeu, fomenta la lectura
i hi ha uns premis pel tema de la novel·la negra.
En aquesta ocasió, la novel·la és dos metres quadrats de sang jove
i anirà a càrrec del Xavier Liaga, amb col·laboració, evidentment, de l'editorial.
Darrerament, ja ho sabeu, es fan moltes clubs de lectura
en què, en algunes ocasions, els seus autors participen, venen en persona,
expliquen les motivacions que els ha portat a fer aquella novel·la
i també així aprofita l'editorial a fer la venda dels llibres.
Per dimecres, tot i que no volia parlar del Carnestoltes,
que va començar a la plaça de la Bòvila,
dimecres tenim l'enterrament de la Sardina.
Per tant, on ens trobarem?
Si no vam començar amb el rei Carnestoltes a la plaça de la Bòvila de Can Vidalet,
acabarem també a la plaça de la Bòvila,
el dimecres, a dos quarts de sis de la tarda.
Continuem també el dimecres i no marxem de la plaça de la Bòvila,
perdó, marxem de la plaça de la Bòvila
i ens anarem a la biblioteca per a Miquel Desplugues
on, amb aquestes audicions que hi ha del Discoforum,
ens oferirà unes peces de Tchaikovsky.
El mateix dijous, a les 7 de la tarda,
a la mesovaria de Can Tinturer,
hi haurà una conferència
en què es presentarà el llibre
L'art del mosaic hidràulic a Catalunya
i que està englobada dintre d'aquesta exposició
«Mosaics i ceràmica. El color de l'arquitectura modernista».
Per dijous tenim un conte a contes molt especial
a la biblioteca per a Miquel Desplugues
a dos quarts de sis de la tarda,
que es diu «Tinc moltes capsetes plenes de cançons»,
que anirà a càrrec de la Sara Fuentes.
Aquesta activitat està adreçada pels petitons de la casa
entre dos i tres anys i sempre
hauran d'anar acompanyats d'una persona adulta.
I el mateix dijous, a les sis de la tarda,
a l'Auditori Rosa Maria Campreciós,
de la residència a la Maiola,
dintre dels actes de la Aula d'Extensió Universitària,
tenim un acte, una conferència,
que crec que li pot interessar molt a l'Emilio.
La xerrada es diu «La Fundació de Roma,
del mite a la realitat».
La conferència anirà a càrrec del senyor Antonio Aguilera.
Fins aquí l'agenda d'Esplugues, un petó més gran.
Isabel Almató, per la desgarrada.
Passiu bé.
A veure, bona nit.
Bona nit.
No és italià aquest home, com pot parlar de Roma?
Antonio Aguilera.
No ho sé.
De la Fundació de Roma.
Igual hi vaig i tot, mira.
No ho sé.
Ah, ja ho he entès ara.
Ah, sí.
És que soc jo.
Què m'expliques, Domènec?
Què tal? Bona nit.
Mira, avui he disco «Solicitado» aquí al company Marc Simón.
Bueno, «Solicitado», «Solicitado».
Hem vingut aquí a plorar-me.
T'ha demanat un disco?
Sí.
Hosti, quina por.
Con todo cariño.
No, perquè li he fet la brometa.
Li he fet la brometa.
La setmana passada es va morir el cantant Black, que era blanc.
The Earth, Wind & Fire.
No, el d'Earth, Wind & Fire ha sigut aquesta setmana.
Que és negre.
Que és negre.
I aquesta setmana ha mort...
A veure, m'ha fet gràcia, Salvan.
La setmana passada era un cantant que es deia negre, que era blanc.
I aquesta setmana ha mort un que es deia blanc i era negre.
Fa gràcia que la gent mori?
No.
Com que es deia blanc?
Un dels cognoms era white.
White.
Morís.
No sé què, white.
Hòstia, bro.
Bueno...
Morís és...
El joc, el joc.
Ei, ei, accepto el bulbo com a animal de companyia.
No trenquis, no trenquis.
No trenquis el cap.
És qui estigui, el meu cap és estigui.
El meu cap és estigui.
El meu cap és el blanc, el black o el white?
Total.
Avui el black.
Black.
Que és el que vol.
Que no era black.
Que no era white, era blanc.
White.
I té una versió en català per una marató molt bona, molt bona.
Bueno, ben.
Bueno, digna.
Però no serà aquesta la que escoltarem.
No, avui escoltarem una que es diu Wonderful Life Café.
Ah, Wonderful Life.
Wonderful Life.
Here I go.
Whicheveria és el l cover de los fri.
En t jeunes que la llавra que este brillant no olvides.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Actuo!
Actuo com a pèrit al judici o al rejudici del Cap Morin!
D'això precisament vam parlar el dia i vendres passat!
L'altre tema que hi ha és l'enrenou per mi exagerat d'això del CICA!
Sí!
Jo et volia comentar un tema del CICA també vam parlar fa dues setmanes!
Fa dues setmanes!
Sí!
Vas fer una dissertació prou interessant sobre el tema!
Doncs no hi ha res de...
Doncs mira, jo et volia només preguntar-te una cosa!
Què coi passa amb les infermeres que estan revolucionades?
Perquè la llei del...
Va entrar en vigor la llei!
Segons posa aquí esta notícia d'un diari!
La llei del 24 de desembre!
I les infermeres catalanes estan reclamant al govern que les empari jurídicament
perquè, segons diuen, l'activitat que elles realitzen està fora de la llei per l'entrada en vigor d'aquesta normativa del 24 de desembre!
Sí!
Diuen què?
Bueno, això és un...
A veure, això és més aviat un programa d'organització que al final s'acaba emparant o no amb legislacions.
És a dir, tu qui vols que et faci un diagnòstic? Un metge o una infermera?
A veure, probablement el diagnòstic al metge, està claríssim!
Perquè...
Doncs aquí el que passa és que hi havia el diagnòstic d'enfermeria...
Ja!
...en el qual les infermeres tenien una certa capacitat...
Sí!
...per prendre decisions sobre conductes sobre malalts.
Ja!
El que li estalviava feina al metge, o si vols veure-ho d'una altra manera, reduïa les necessitats de metges,
amb el qual els metges són més cars que les infermeres, amb el qual reduïa calés.
Mhm!
Bé, doncs la llei aquesta el que posa és el llistor, diguem, de la capacitat de les infermeres d'actuació per compte pròpia més baix.
Ja!
I abans aquí és on, bueno, elles tenen dues crítiques.
Una és, doncs ja que m'ho posen baix que no m'obliguin a fer-ho, com ho estava fent fins ara.
Mhm!
L'altra seria, doncs...
Puja'm el sou!
No, el sou no, perquè de fet li estan restringint les feines.
Ja!
Sinó que diria, bueno, que no m'obliguin a fer-ho, entens?
Vull dir, perquè si no em poden portar a mi a una situació de risc jurídic.
Segons el cas...
Perquè l'organització prèvia preveia aquestes accions per decisió de l'enfermeria.
a l'enfermeria.
Doncs la notícia...
Això depèn de la capacitat que li consellis tu a l'enfermera.
ja.
Ja.
Si em permés, no sé, la notícia, que és el que jo volia aclarir, segons aquest senyor de la
Vanguardia, diu que, amb aquesta nova normativa, les vacunes pediàtriques de la grip, les
cures pediàtriques de la grip, les cures amb apòsits, amb medicaments, a l'ús...
se m'ha d'aquí, l'ús de fàrmacs per calmar el dolor, el dolor dels operats, la
insulina als ingressats diabètics, l'administració d'oxitocina a les partorientes, l'administració
d'heparina per evitar la coagulació de la sang, són coses que fan habitualment les
infermeres i que han quedat que ara no les poden fer perquè no tenen empare legal.
Bueno, jo, a veure, per el que jo diria, el que passa és que es van encarregant a
infermeria, que no, això que dius de les infermeres, ja també hi ha els infermeros.
Bueno, sí, sí, sí.
I a més hi ha diversos graus dintre del que és l'infermeria.
No, no, no és una qüestió de graus, això és una qüestió de gènere.
No, no.
El cos d'enfermeria.
El cos d'enfermeria està constituït per auxiliars d'enfermeria, que són auxiliars
de l'enfermera, o sigui, són gent que ajuda l'enfermera, o sigui, l'enfermera diu,
porta'm dos sueros, i l'altre li porta dos sueros.
O no.
Sí, no li porta perquè, si no, li posen una falta laboral.
Després hi ha l'enfermeria, i després hi ha l'enfermeria especialitzada.
Especialitzada, sí.
Les llavadores, les instrumentistes, les de cuidats intensius...
Exacte, sí.
Que són maquíssimes, les de cuidats intensius, per ser.
Doncs jo hi he estat de cuidats intensius, i la veritat és que sí, o sigui, he pintat
queixa de l'enfermeria dels cuidats intensius que m'han tocat a mi.
Bé, el cas és que, per exemple, la comadrona, no?, doncs quan, no sé, jo feia pas, no?,
doncs feia pas, continuo fent pas, però en feia 5 a la setmana i ara en fa 5 a l'any.
Ja, perquè arribava a la part Oriente i li fotia l'oxipedina aquesta.
No exactament, no exactament.
O tu li deies, posa-li, senyora, posa-li.
La persona em trucava a mi per telèfon, o em trucava a unes filles i jo, i em deia,
escolta, tens aquesta dona a dos centímetres, però amb una dinàmica molt dolenta,
o sigui, que no tenia unes bones contraccions, i tal.
Li poso oxitòsics, o sigui, el que dius oxitocina, i jo li deia, sí, posa-li 20 unitats en 500 i posa-li a 10 gotes, per exemple.
I si no es regula la dinàmica, doncs li puges de 5 en 5 a aquesta que li regulis.
I jo no anava.
Ja, però no calia.
Bueno, consideràvem que no calia.
Però clar, llavors, arriba un moment que si es crea un problema i es crea un litigi,
es crea també una situació de dubte.
A veure, aquesta senyora està facultada per dir si està a dos centímetres i si té una dinàmica dolenta?
No facultada per posar els oxitòsics, que sí, que això sí que ho està.
És una enfermera, o sigui, si un dia t'han de posar una endovenosa,
és la que te la posi una enfermera que no jo.
Això és el que t'anava a dir. Té molta més pràctica l'enfermera que tu.
Ja, però el problema no és si posa oxitòsics o no. Això ja ho posarà segur.
és si la indicació dels oxitòsics la faig jo o no.
I, òbviament, la deixo escrita per escriure d'estri castellà.
Home, jo, és que quan he llegit aquesta notícia, entre les coses que posava era la heparina,
i, efectivament, tu, quan entres en un hospital, ingressat a l'hospital,
la primera que foten és la inyecció d'heparina,
perquè has d'estar a llit i, aleshores, evitar la coagulació.
Però jo entenc...
No, però el problema no és posar la heparina.
Jo entenc que això és el metge el que ho diu.
De fet...
Va, és la indicació. Va, doncs era una rutina...
Era una rutina.
Però, de fet, a mi, recordo que un dia al metge li diré a l'enfermera que no et posi més heparina.
Va ser el metge el que va decidir.
Ja, però jo mateix m'he trobat, jo mateix m'he trobat a la meva feina professional,
posant, per exemple, el que és necessària, indicant plantina, que és un opiaci,
no?
És una...
És una...
És una morfina.
Doncs, indicant una morfina, indicant-la, no?
A un pacient d'aquesta li poseu petidina, 4 milígrams, subcutània, cada 4 hores.
jo em miro que la dona estigui bé, me'n vaig a casa meva, o el compleanys teu, m'entens?
Sí, sí.
I si hi ha alguna cosa jo em trucareu.
Ah, exacte.
I jo, i tornar, no?
I per això tinc el cas d'enfermeria, que em vigila que aquell pacient estigui, diguem,
trans, estigui desenvolupant el seu postintervenció dintre dels paràmetres del que considerem
correcte.
Bueno, doncs jo hi he arribat, per exemple, l'endemà, no?
I no li havíem posat la petidina.
Ja, bueno, però això...
Aquest no és el problema de que puguin o no puguin fer-ho.
No, no, havíem decidit suspendre una ordre mèdica meva.
Ja, doncs això no podem fer...
O sigui, això és el que no pot fer l'enfermera.
En tinc jo, o...
A l'enfermeria digue-li com vulguis.
Vale, d'acord.
Però això és el que se'n diu en diagnòstics d'enfermeria.
Llavors, l'enfermeria, en funció del comportament de la dona, que no s'està queixant de dolor, etcètera, etcètera,
doncs això ja és suprimir la morfina, o el mòrfic, i mantindre-la amb nolotil.
Ja.
O amb paracetamol.
D'acord?
Perquè considera que...
Ella considera que ja té prou.
Ja n'hi ha prou.
Bé, doncs jo he sigut un dels metges que li he fotut un part de l'enfermeria per això.
Mhm.
Perquè jo no vull que la meva pacienta, després de la cesària,
li faci...
Algo de mal, però tolerable.
Vull que sigui feliç.
Que no tingui cap mena de dolor.
Vull que sigui feliç.
Mhm.
A veure, la paraula té la seva importància, eh?
Sí, sí, i tant.
I tant que sí.
Feliç.
I si tens dolor, encara que sigui poc, no ets feliç.
No, no, això està clar.
Doncs aquella senyora acaba de ser mare, té un nen, un nen desitjat,
venen les seves cosines, les seves famílies, els veïns de dalt...
I es troba malament perquè li fa mal.
cosa que jo prohibiria, però normalment a les 50 i 24 hores d'una cesària
passen per l'habitació de la pobra dona 200 persones.
Ja.
Sí, bueno, això és un altre tema a parlar.
Si, a més a més, tens un dolor, que no és un dolor per estar cridant...
No, però que és un dolor molest.
Doncs a sobre de les 200 persones s'ha cagat fins al nas, d'allò.
la qual, és una manera d'engegar la maternitat, doncs, que no és bona.
Es morirà la dona d'aquest dolor? No.
No, no es morirà.
Es morirà de les 200 persones? No.
Però serà feliç? No.
Explico?
Sí, sí, i tant que sí.
Bueno, doncs jo puc considerar que vull que les meves pacientes siguin felices.
I l'altre metge, o l'enfermeria, pot decidir que que els hi faci menys mal ja en tenen prou.
Ja.
Això és el que s'ha variat. Jo entenc que això és el que s'ha variat.
O sigui, que l'enfermera no pugui tindre decisions pel seu compte, vull dir, sense la base d'un metge que la ratifiqui.
Doncs a mi em sembla perfecte, perquè després, al final, a qui li demanen responsabilitat no serà l'enfermera sinó que serà el metge.
Bueno, però com que tots els serveis estan organitzats en què l'enfermeria faria feines d'aquestes,
doncs ara l'enfermera, si les fa dintre de l'organització, està entrant amb un risc diguem jurídic.
Això és del que es queixen.
També es queixen que això, d'alguna manera, mermà la seva imatge professional,
o el seu honor professional, o la seva qualitat.
Que estan dient que no estic capacitada per fer això.
Clar, si tu has mantingut a una sèrie de gent amb una sèrie de capacitats,
ja de cop i volta li dius a la mateixa gent que ho ha estat fent.
Que ara no pot.
Sí, sí, sí.
Però bueno, això em va passar a mi també.
Quan jo estudiava medicina, no l'especialitat, no, medicina.
O sigui, encara no era metge, diguem.
Bueno, encara no m'havien donat un títol de metge.
Això seria una altra cosa que tindríem que parlar.
Què és el que són els coneixements i què és el que són les titulacions?
Sí, bueno.
Pot haver-hi una persona sense titulació que tingui...
Que en sàpiga moltíssim, sí, això és cert.
Va, doncs quan jo encara no tenia la titulació per poder actuar de determinada manera,
jo estava fent parts.
Jo vaig fer 300 parts quan feia tercera medicina.
I de cop i volta em van dir que no podies fer-los perquè no tenies aquest títol.
Exacte.
O sigui, i tots els serveis estaven basats en que els de llavors estudiants,
que érem interns, se'n deien interns,
que érem persones que ens havien entrenat per fer coses i les se'n sabien fer,
doncs de cop i volta van dir, no, no, ara ja no podeu fer això, no?
Perquè, bueno, per el mateix, perquè havien modificat la llei i es podia crear un il·lícit.
Si una persona que no tenia una titulació, per molt que sapigués fer-ho, no tenia una titulació,
doncs prenia la decisió, com jo feia, per exemple, quan estava al Departament d'Estat,
prenia la decisió de fer-li una història sobre la tecnografia,
que era ficar-li contrast per al coll de la matriu i cap a dintre per estudiar les trompes,
i jo mateix li posava al coltrat, jo mateix li feia la placa, jo mateix ho feia tot.
Ja.
Bueno, jo no era ni especialista en radiologia, ni encara era així de cosa.
Ja, sí, sí, sí, sí.
Però en vaig fer moltes, eh? No recordo haver matat ningú.
Ah, és que clar.
Ah, i vaig fer moltes grans de biòxia, per exemple, que els vaig programar jo a quiròfano,
vaig anar a quiròfano, vaig fer la gratbiòxia, vaig enviar el material de anatomia patològica,
i després, quan havies reunit tota la informació, anava al meu cap i li deia, mira, tinc tot això.
Bueno, un bon dia em vaig trobar, que anava a quiròfano, a fer això...
I li van dir, no pots fer-ho.
I em trobo, exacte, em vaig trobar un adjunt que estava rentant, i vaig dir,
i tu per què et rentes? Diu, oh, perquè has d'estar jo.
Perquè jo soc metge i tu no. Vaig dir, vaja, però fes-ho tu.
Cosa que els va afectar molt.
Sí, no, clar.
Però clar, teòricament, jo tenia que estallar per aprendre.
Ja, sí, sí, sí.
Però jo ja ho havia après.
És que no es pot ser tan intel·ligent, Santi, no pot dir.
No, no, o sigui, sabia jo i els altres, que estaven igual que jo.
Vull dir, que no era una qüestió intel·ligent, era una qüestió pràctica.
Jo t'ho he ensenyat a fer-ho necessària.
El que és més complicat és indicar-ho necessària.
Home, clar.
Feu-la.
Clar, sí.
Feu-la, posar-la a sàpigar per on tallar i posar-la a sàpigar.
La seva dificultat, jo seria incapaç de fer-la, no?
Però t'entén el que vols dir.
No, incapaç.
Ara, quan jo te n'hagin ensenyat, ja series capaç.
Que, efectivament, no l'ho complicat, sinó l'ho...
Jo també em vaig guanyar una bronca descomunal
quan estava allà de, el que ara em diuen resident,
per dir-ho d'una manera,
que llavors no érem residents, érem metges,
que estàvem fent l'especialització.
Fent l'especialització.
No se'ns deien residents.
Doncs jo tenia unes monges de Burundi,
que estaven allà aprenent, o sigui,
estaven estudiant comadrona.
Clar, a Burundi sí que falten metges.
Ja.
Llavors, un bon dia,
li vaig dir a una d'aquelles estudiants de comadrona,
li vaig dir, mira, t'ensenyaré a fer fòrteps en cap baix.
Per què?
Doncs perquè...
Perquè et pots trobar allà...
I no acaba de sortir,
doncs sàpigues fer un fòrteps i ajudar que surti, no?
Jo ho vaig fer amb la millor intenció,
amb la intenció de salvar anagritos de Burundi.
Ja.
Doncs no podia ser.
Joder!
Em van fotre una bronca...
Aquesta senyora no té per què saber fer això
perquè no ho ha de fer a la seva vida.
Exacte.
Exacte.
I jo vaig dir,
però si aquesta senyora se'n va a l'Àfrica subsahariana.
on el metge més proper potser el tindrà 40.000 quilòmetres.
Exacte.
On estarà tenint parts d'ella sola.
Sí, sí, sí.
Doncs millor que ho sàpiga.
Algú.
Doncs no.
Perquè el programa de docència de la comadrona no es cruïa.
No, però bé...
Clar.
Sí, sí.
En fi.
Però continuem igual, eh?
Sant, o pitjor.
Sí.
Per això dic que, clar,
tanta llei a vegades és bo,
però a vegades també és un farra.
per exemple.
A altres països,
Inglaterra, per exemple,
doncs les ecografies les fa enfermeria.
Aquí ha de ser un radiòleg.
O un metge.
No, no.
El fa una enfermera.
El fa una enfermera que està especialitzada en fer ecografia.
En fer ecografia, sí.
I que el que fa és observar la normalitat.
I quan veu alguna cosa que no és normal,
llavors crida...
Crida al metge perquè s'humili.
Sí.
Aquí les fa un metge, no les fa l'enfermeria.
Sí, sí.
No.
I, per exemple, a Holanda,
els avortaments els fa enfermeria especialitzada.
El que ells en diuen paramèdics.
Mhm.
Que també estàvem amb el mateix.
És una persona que té el títol d'enfermeria,
però que se li ha ensenyat a fer interrupcions
amb l'aspiració fins 14 setmanes, per exemple, no?
Des d'aquí fins d'aquí,
i si no hi ha cap problema,
patologia sobreafegida o tal o qual,
no hi ha cap problema.
Sí.
A l'enfermeria.
Sí, sí.
Bé, doncs ara aquí la legislació acaba de retallar
aquesta, diguem,
situació en què es trobaven a l'enfermeria
i jo crec que estan, per una banda, dolguts
i, per una altra banda,
dient que el sistema les obliga a fer-ho
i que, per favor, que ho sorbenti.
Que ho arreglin d'una manera.
Estan fent ilegalitats.
Molt bé, Santi.
Escolta.
Jo no sé on us posicioneu vosaltres,
però jo, a línies generals, em posiciono en l'enfermeria.
Home, sí, no.
Indudablement, és el que tu has dit,
l'experiència és un grau i una infermera,
i, a més a més, una infermera amb experiència
sap precisament, perfectament,
fins on pot arribar i a partir d'aquest moment necessita.
Llavors, el que hi hauria que fer
seria crear més titulacions intermitxes.
Pues sí, senyor.
Que estiguessin emparades legislativament.
Sí, senyor, tens tota la raó.
Vinga.
Patonets, nois.
Vinga, fins divendres.
Vinga.
Adeu.
La desbarnada.
Senyor Armando.
Oh, senyor...
Hola, hola.
Sopem?
Bueno, ho intentarem, va.
Vinga, va, que sopem.
Mira, veníem-li de fer un plat, però en farem un altre.
Bueno, vinga, va.
La improvisació en el poder.
Rapidament, perquè hi ha molt que parlar després.
Vale.
Farem un bacallà amb crema de pinyons.
Bacallà amb crema de pinyons.
I pernil assecat.
Bueno, un pernil cruixent.
Ah, vale.
Necessitem bacallà, evidentment.
Necessitem bacallà, necessitem pinyons.
Com més volen callar.
Un pernil.
Sí, bàsicament.
Pernil bo.
I un monoli.
Pernil bo, eh?
Pernil guijuelo, un rosalito, una cosa d'aquestes.
No un cinco jotes, un rosalito.
Tallat ben finet, però sí, potser els talls el més llarguets possibles.
Fill però llarg.
Sí, que no siguin encenalls.
Tallat?
Tallat amb experiència.
Sí.
Com la termera que dèiem abans.
Sí.
Bueno, te'l poden tallar a màquina, també.
Sí.
Com que no te l'has de fotre així, doncs vale.
Bacallà, uns tacos importants de bacallà.
Salat.
No, no, de salat, ja.
De salat, però vull dir bacallà...
Bacallà d'alt del de...
No, fresc.
Sí.
Fresc no serveix per res.
Bueno, és que no és bacallà, allò.
Sí, és bacallà, però bacallà molt.
Bacallà per sempre.
No diu res, ja.
Bacallà per sempre.
Necessitarem això, pinyons.
No sé, 100 grams de pinyons.
50...
Molta pasta, eh?
No.
No?
No.
80 grams.
Vale.
És igual.
Això, clar, és que depèn...
75, vinga.
Sí, va, deixem un 60.
Mateu un 60.
Ei.
Espeus de la recepta, ja està.
Vinga, vinga.
I de 60 no baixo, eh?
Vale, vinga.
30 i 30, els separarem.
La meitat?
Meitat, meitat.
Meitat, meitat.
Agafarem el bacallà, una cassola.
Important, cassola de fang o de ferro colat.
Vale.
Posarem oli, que n'hi hagi, una mica, que n'hi hagi.
Oli?
No, que no es banyi el bacallà, però...
Però que tampoc sigui una goteta.
Exacte.
Agafarem el bacallà, el posarem a la cassola.
Sempre que comencem a fer el bacallà, sempre amb la pell a la cassola.
Ah.
La pell avall.
Sempre.
Sempre.
Anirem a fer el bacallà, tranquil·lets, pulps o tal, eh?
Que vagi...
Com si el confitéssim o no?
Sí, com si el confitéssim.
Un punt més.
Un punt més.
Vale?
Un punt més.
Quan veiem que comença a deixar anar la gelatina, farem com si féssim un pil-pil.
Vale.
Agafarem la cassola, pulpunent, remenant, que l'hagi deixat anar.
Per una altra banda, agafarem la paella.
Mentre es va confitant el bacallà, podem fer això.
Paper de forn, el pernil posat allà sobre de llesques planes, en el forn i que se vagi secant el pernilet.
Que quedi coixent.
Que quedarà com un...
Com una galeta.
Sí.
Que quedarà coixent.
Com una crosta d'aquestes.
Quan el traiem, el traiem, el deixem la farà i de més.
Llavors, amb una paella, agafem els pinyons, tots això, tots, oli, els passem, que es torrin.
Vale?
I llavors és quan separem la meitat.
Vale.
Una vegada corrats, separem la meitat.
Aquesta meitat, túrmics, o morter, perquè amb el túrmics si no tens líquid malament...
Doncs està fins a l'hora del sofà.
En el morter, ben matxacadets, ben matxacadets.
Mentre fem tot això, ja tindrem el bacallà.
Ja podem anar remenant, perquè vagi deixant tota la gelatina.
Lligarem una mica la salsa i li afegirem els pinyons matxacats.
Pujarem un punt al foc, que arrenqui més bull, remenarem bé bé bé bé bé, i ja està.
Agafarem la cassol, servirem el bacallà, evidentment, amb la crema aquesta,
que amb la gelatina, el bacallà, l'oli i els pinyons s'ha fet, i quatre pinyons per sobre, tal.
Per donar-li un toc.
Per reforçar el gust de pitjor.
I la llesca aquesta de pernil, la crosta aquesta de pernil, clavada de bacallà.
Clavada.
Clavada.
Ja està, sí, clavada allò, clavada, i ja està.
Pregunta, oli no has dit, no per cobrir-lo sencer, però fins a la meitat de llom de bacallà, una miqueta menys?
Que hi hagi un dit, un dit a la...
És que depèn molt del bacallà com sigui, també.
Clar, no, t'ho preguntava per saber, o sigui, que sigui un iceberg al revés, per dir-ho d'alguna manera,
que estigui més para fora que a dintre?
Sí, més bacallà fora de l'oli que a dintre.
A dintre de l'oli, no?
Sí, sí.
No, no, com a molt, com a molt un dit d'oli.
Un dit d'oli.
Com a molt.
Evidentment que sigui oli d'oliva.
D'oliva.
D'oliva, por, verge, extra...
Com que ha de lligar bé i tal.
I el bacallà, si voleu això fer una mica, que teniu pressa i tal, i ho vau fer una mica més ràpid,
poseu un oll a escalfar, un oll a bullir, quan bulli l'aigua agafeu els daus de bacallà,
els tireu a dintre i els retireu.
Escalfat.
Sí, sí, escaldat.
Pum, el fots a dintre i dos minuts.
Temp de girar-te, obrir l'armari per treure el colador i treure-te'l.
Exacte, els treu.
I llavors...
Si saps on és el colador, si no...
Deixa anar, el fots a la cassola en aquest moment, deixarà bastant més ràpid.
L'axa de la tina.
Molt bé.
Això sí, no s'ha de parar de remenar, perquè si no s'enganxa tot i és tot ben punyat.
Perfecte.
El que vulgui que el prova i ens dirà com li ha sortit.
la desvernada.
I arribem a l'últim espai.
Esperem que el senyor Isidore Inglés estigui en línia i mentrestant volies dir alguna cosa.
Qui, jo?
Sí.
Sí.
Què volies dir?
Sí.
Què?
Bueno, que ara el Neymar, com que no el poden fitxar al Madrid ni res...
Al Madrid?
Sí, home, el pot fitxar.
No, no el pot fitxar, perquè el Neymar ha dit que es queda aquí.
Es queda aquí el Neymar.
que es vol quedar.
Sí.
Doncs, ara resulta que és un mal educat.
Ah, sí, igual.
Fins fa dues setmanes era el millor jugador i que el Madrid el volia i que segurament aconseguiria i tal.
Ara, com que el Neymar ja ha dit que ell es vol quedar al Barça, doncs ara ja és un mal educat,
se n'en fot les defenses, perquè es veu que jugar bé a futbol i s'apigui fer fer granes
es veu que està prohibit en un partit de futbol.
Sí.
És una greu falta.
No, no.
Tinc aquí...
O sigui...
Jo sóc un jugador de futbol i sóc defensa prefereixo que jugui bé que no malament.
Jo és que no acabo d'entendre igual que quan va fer allò amb el dit de Bilbao.
És que és una ofensa.
Quin coller és d'ofensa?
L'ofensa és tu que no saps jugar, tio.
Hi ha unes declaracions d'un jugador del llevant que es diu José Luis Morales,
no oblidem que el Barça juga aquest diumenge a les 12 contra el llevant.
Sí, contra el llevant.
Que li clauran també.
Que ha fet unes declaracions que diu no nos gusta que jueguen con...
No gusta que jueguen con tu orgullo.
i de si vas perdiendo por 5 a 0 i que se ponga a fer coses que no vienen a cuento,
suelen molestar.
És que no molte.
Que si no, és madrid.
No, bueno, ja sí, ja.
És fácil quan vas ganando hacer todo lo que hace.
Que tu fas sempre.
Exactament.
Sí.
Però clar, el titular el que va dir en aquestes declaracions és...
Algun dia a alguno se li cruzarà el cable y puede salir mal parado.
Però si no, a ver...
Bueno, jo amb aquest senyor per aquestes declaracions ja el sancionaria.
Directament.
Dos partits.
Per incitació a la violència.
Sí, sí, sí.
I punt.
Però si de més hi ha una altra cosa.
Si és que en el senyor Neymar des del minut 1 li estan fotent garrotada.
Sí, sí.
No, el matxaquen, el matxaquen.
No sé a...
Des del minut 1.
El que sí, el que sí és cert que al Neymar li van fotent
i això deixen més llibertat a Suárez i a Messi.
Sí.
I li foten 7 gols.
Clar, i aleshores...
I encara, de totes maneres, sí que volia dir una cosa
i ho vaig pensar quan vaig veure el partit.
No sé si vosaltres vau veure el partit del València.
Sí.
I l'Isidre, que sí que el va veure o que va seguir, no sé si estareu d'acord,
però xapó als senyors del València.
Als?
Als senyors del València.
No els va veure, o sigui, en comparació amb altres equips, la mala llet.
Ah, no.
Sí, home, sí.
Van jugar, van fer un plantejament.
Excepte el cabronet aquell que vam aixecar al Neymar.
Sí, sí.
Bueno.
Però comparat amb l'Atlètic de Madrid, comparat amb l'Espanyol,
amb el Bilbao mateix, aquests senyors van fer un plantejament de...
Erroni.
Eh?
Sí.
O potser...
Que clar, diuen, el València va jugant malament.
El plantejament erroni, el València va jugant malament.
Clar, si tu li deixes la iniciativa al Barça,
ara va arribar un moment que la possessió del Barça era 80% al camp del València.
100% al camp del València.
Aquests senyors van sortir a defensar-se i això és molt perillós.
Sí, sí.
Intentar jugar a la contra amb el Barça és molt difícil.
És molt complicat.
Sí, efectivament, el Celta ho va fer i li va sortir.
I va sortir.
Però clar, són d'aquelles coses que fot el xut i des de mig del camp i el fot per l'esquadra.
Diu, d'aquests, de 100, en fot un.
Bueno, al Celta li va sortir.
Però, possiblement, una segona no li sortirà.
I això ho veurem.
Ho veurem d'aquí una setmana, que el Barça juga contra el Celta.
No.
Sí.
Ara juga contra...
Ah, sí, perdó, sí, és veritat.
Juga contra el Levant.
De Lliga, de Lliga, de Lliga.
De Lliga contra el Celta.
Està amb la Copa i com que juga Sevilla-Cop, Sevilla-Celta...
4-0, també el té una mica fotut.
Té una mica fotut.
Que, per cert, vaig veure el partit i el Celta no es mereixia.
El 4-0 no se'l mereixia.
No el vaig veure.
No el vaig veure.
Isidre, bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Vas veure el partit del València?
Bona nit.
Sí, sí, sí, sí.
A trossos, però sí, el vaig veure.
I el vaig...
Més que veure, el vaig gaudir.
Eh?
Sí, no?
Quina passada, quina passada.
Vam començar a agradar des del començament del partit i aquests quan s'agraden al conjunt
de l'equip, eh?
Però ja van sortir endollats, eh?
Sí, sí, va.
Des del minuto van sortir endollats.
I xapó, però un xapó increïble pel senyor Busquets, eh?
Pel Busquets, ja anava a dir, sí, sí, sí.
Ah, efectivament.
El primer Busquets, poder millor de l'equip.
Va fer un partidàs, eh?
Per mi poder millor, eh?
Sí, sí, sí.
Un partidàs.
Un partidàs de Busquets.
Com un xavi o un guardiola en la seva millor època, eh?
Ah, ah, ah.
No, però és que és un cruç entre guardiola, xavi i fins i tot...
Aquestes passades que últimament està fent són inversemblants.
Brutal, brutal.
Va estar brutal.
Està agafant un nivell de futbolista absolutament total, eh?
Sí, sí, sí.
Groua, també, escolta, és que pilota que agafa, pilota que engalta, pilota que fot a dintre.
Eh?
El Suárez.
El Suárez.
El Suárez.
A més a més, el Suárez és igual, o sigui, no és igual, no, fot gols i d'altres està molt bé,
però és d'aquells tios que sense la pilota i sense fotre gols també juga.
També juga.
També juga.
Treballa moltíssim, treballa moltíssim i a més a més crea uns espais brutals.
No, no, és que per mi és el davanter centre ideal pel joc del Barça.
del Barça.
És la versió de to millorada.
Sí, sí, sí.
La lluita, la garra, però aquest diguem que té bases futbolístiques bastant més interessants
perquè sap llegir molt bé les jugades i crea uns espais brutals.
Sí, sí.
Aquest balló és insubstituïble, eh?
L'Eto era més per ell, lluitava més per ell i per ser ell i el Suárez.
Sense combinar tant, aquest combina sense tocar pilota.
T'ho hagi adonat a la don perquè el fotis tu, no?
Sí, sí, sí.
i que seguint amb el partit de dimecres també hi ha una cosa que es van capficar,
que a veure si Neymar també marcava el seu bolet i es van perdre unes quantes ocasions.
són partits que hi hagués pogut anar a 10 a 0, eh?
Això diguem que se'ls ha de perdonar perquè és una mica la imatge de marcat.
No, no, sí, sí.
Estan contents i marquen els tres.
Sí.
I la missió és marcar els tres.
Sí, no, no.
I és una molt bona senyal.
És a dir, que no hi hagin els egos per damunt ni que tinguin pendent si han de tenir un pitxichi,
una bota d'or o vés a saber què.
Si haguessin aprofitat tot era un partit de 10 a 0.
Una persona que no li agrada el futbol i que no n'entén diu, ai,
i diu, per què són tan dolents aquests del Barça?
Per què li han de fotre set gols amb el València?
No en tenien prou amb un o dos?
Ja.
Explica-li, no, que no, que...
No, no, sí que s'ha pogut fotre buit o que s'ha fotut buit.
De veritat.
Això està clar.
Sí, sí, sí.
És evident.
No, no, bé.
També ha de destacar l'aportació de l'Eix Vidal, eh?
Sí, sí, senyor.
Sí, senyor.
Atenció, eh?
Atenció, eh?
Jo no sé per quants anys se li va renovar amb el...
Alves.
Alves.
No sé si va ser un any o dos.
Crec que va ser un any amb opció a dos.
Mhm.
En funció dels partits o alguna cosa així, però que vagi en compte...
Bueno, però...
Alves també està responent, eh?
Sí, sí, sí.
Diguem que potser també per la competència,
que no li està malament.
Alves és un gana.
És un tio molt treballador.
I la ventanja que té Luis Enrique és que l'Aleix pot jugar en altres posicions.
En altres posicions, exacte.
Perquè d'extrem, de fet, és la seva posició.
Sí.
Pot complir perfectament com a extrem o interior.
Exacte.
Pot jugar a interior.
El que trobo una mica més descol·locat és a l'Arda.
És que està en un lloc que no és tan fàcil jugar, eh?
No és que sí.
A veure, atenció.
Jugar a interior del Barça no és gens fàcil, eh?
No, no.
Perquè veu passar avions al costat.
Sí, sí.
El tio, clar, és que li falta una velocitat.
Va amb cinquena i nosaltres vam amb sisena.
Vull dir, veu passar la jugada, pim pam pum, i li van passant les pilotes.
Jo crec que li falta agafar la mecànica.
Tot i que està jugant bé.
Està jugant bé, eh?
Però penseu també...
Però el veig...
És el que potser veig més...
Prut.
Sí, que li falta un pèl.
Clar.
Està jugant al lloc?
Arda, en el lloc d'Iniesta, avui per avui...
Iniesta, Xavi, clar, atenció.
No hi ha color, no hi ha color.
Però bueno...
Sí, Rackity, és que clar, la cosa no és fàcil, eh?
Rackity s'ha adaptat molt més de pressa.
El seu estil de joc era més estil Barça que el d'Arda.
I a Arda li costarà una mica més.
Però bueno, escolta, no ho fa.
Aquesta temporada jo crec que acabarà d'acoblar-se,
però li falten partits.
Li falten partits.
Li falten partits per agafar el truco.
Sí, sí.
Però bueno, a veure, no ha estat fins al Genés sense poder jugar.
Ara tampoc ha jugat tots els partits.
Sí, però l'Aleja aquest també...
Sí, sí, no, però que vull dir una cosa.
El segon pasit ja ha funcionat de collons.
Que hi havia comentaris.
Bueno, aquests ara no poden jugar als fins al gener, jo no sé.
Però quan comencin a jugar, que si no juguen tots els partits es queixaran,
jo de moment no he sentit.
No, no crec.
No, és que...
Jo no crec que ho facin perquè en el Barça hi tenen molt clar com va això.
Home, clar, sí.
És que...
És el mateix quan diuen que jo no sé...
Home, que el Ter Stegen, que li agradaria jugar tots els partits per descomptat,
com li agrada jugar a Messi tots els partits, com li agrada...
I al Bravo també li agradaria jugar a la Champions.
Exacte.
Sí.
Però fins ara li diuen, no, és que si no juga tots els partits marxarà perquè...
Argument que jo he sentit.
Bravo marxarà...
Ter Stegen marxarà perquè vol jugar tots els partits per poder jugar al campionat del món.
El pròxim campionat.
Bueno...
Ter Stegen està jugant a la Champions, que és l'escaparat a fora.
que indudablement que la Lliga Espanyola o el Barça que juga a la Lliga Espanyola...
Sí, però que vull dir que no, el foten a partits amistosos.
Hòstia, està jugant la Copa...
I està jugant les Champions, eh?
I està jugant Champions.
Champions.
Vull dir, coño, no...
No el foten el trofeo Colacao.
Clar.
Per això et dic que, no sé jo, que estic menys de la queixa de...
No, vull dir, però bueno, això és com quan deien que el Munir i el Sandro que es queixen.
No, si no es poden queixar de...
No, si jo no crec que es queixen.
El Munir es queixerà de què?
De què?
Home, a més a més...
Ara, què li agradaria jugar més partits?
Clar.
Indudablement.
Però clar, suposo que ho té clar que davant del d'Invernote.
Clar.
És lògic.
És lògic.
A tot, a tot.
A veure...
Aquests són professionals, d'acord?
I cobren...
I podrien dir, bueno, jo cobro el mateix jugant que no jugant.
Sí, sí.
però si realment, o sigui, el que els agrada és jugar, volen jugar-ho tot.
Clar.
Sí, sí.
A Messi li caldria jugar amb el pastizal que està guanyant?
Jo podria dir...
No, segur que a València jugarà, eh?
Eh?
A València jugarà el Messi.
I tant.
I tant.
Serà l'únic que jugarà el Suárez i el Neymar.
No sé.
Segur.
A menys que tingui problemes del genoll.
Clar.
Que de totes maneres, i fixeu-vos que jo estic convençut que és pel tema...
Tenim el Isidre?
Sí?
Hola, hola.
Hola, hola.
Pel tema de callar a la premsa.
Eh?
Perquè, clar, si en un moment determinat Luis Enrique diu, no, aquest partit no jugarà
a Neymar.
O aquest partit no jugarà Messi.
O aquest partit no jugarà Messi.
Suárez...
Igual.
No, però...
Aleshores, se li haguessin ficat a sobre la premsa, dient i mira, no, no, solució
no, està tocant.
Està tocant.
Està tocant.
Té el nervi...
Per precaució.
I no juga.
Però jo estic convençut que és, quan arriba l'acord, mira, aquest partit no juguis, descansa,
dosifica't.
Eh?
I bueno.
A València...
Direm que tens el...
Al Ciàtico.
A València no sé el que penses tu, però jo crec que ni el Neymar ni el Suárez, sobretot
Neymar no tindria que jugar.
No, jo crec que no.
Perquè és que el trencaran.
No, escolta'm.
No jugarà cap d'ells, eh?
Jo crec que no.
Jo crec que no.
No, home, no.
Potser seran sentats a la banqueta.
El Messi...
El Messi no crec que no jugarà, home.
Jo crec que no juga cap dels tres.
Ojalá.
Ojalá.
No, home, no.
Potser el Messi, però hosti, seria greu.
Jo crec que cap dels tres no jugarà.
Traurà Sandra, Munir, el Sergi Roberto...
Jojo, jojo, jojo, jojo, ojo, ojo, eh?
Que un equip, indudablement, amb el Munir, amb el Sandra, amb el Sergi Roberto, amb l'Arda,
no és...
No és una merda d'equip.
A veure, que li poden fer un descosit, també, al València, eh?
Home, no és exactament el mateix que la fiabilitat.
No, que no li van fer en set gols, però sí que li poden marcar dos.
O sigui que...
Home, segueixen un equip competitiu, però amb la càrrega de partits que porten,
el seu seria que descansessin perquè s'han de guardar per la Copa d'Europa.
Home, sí, sí, perquè ja...
I la Lliga, clar.
Divendres que ve, no? Divendres que ve o l'altre?
A veure, el proper dimecres...
Dimecres, no?
El proper dimecres és Copa.
Sí.
El següent és el partit de jornada amb l'Sporting.
Sí.
I crec que el següent ja...
Torna a la Champions.
Amb dos o tres divendres i és Champions ja.
Ai, dimecres.
No sé si és el de després de l'Sporting o l'altre.
El de després de l'Sporting és.
I que ja està.
El de després de l'Sporting i hem jugat Champions.
Li passa que ara es juga a Champions cada dimecres, però...
Un dia es juga un, l'altre dia el de setmana següent juga l'altre...
O sigui, no és com abans que eren dimarts, dimecres, sinó que aquest proper dimecres crec que es juga...
O sigui, aquest dimecres no.
No.
Sí, el dia de l'Sporting juga el Madrid, Madrid-Roma.
Ajá.
Per això el partit de l'Sporting ha posat de no sé quin cony d'hora, perquè no pot coincidir amb la Champions.
ara és que no pot coincidir amb el partit de Champions ni el Mollerusa-Ruidacons.
Ens hi fa nosa.
Entens?
Ens hi fa nosa.
En fi.
Però, sí que ja està, que ja estem a vuit anys de Champions i és a l'Arsenal.
va, cap problema
home, sí, cap problema
però bueno
no m'allàmos de sobrós
no, no s'ha d'anar mai de sobrat
però cap problema, home
ni un ni mig
jugant en plenes
cap problema ni un ni mig
si el Barça està com
juga també les coses i juga bé
clar, evidentment
sí, sí, no
i que li pot agafar
la pàjara
passa que ja l'ha passat
la pàjara
jo l'altre dia
que els darrers partits
primera part dolentes
partits
això era habitual
o al mes d'octubre, al mes de novembre
o al desembre o al gener
sempre hi ha hagut un mes, mes i mig
en què l'equip no ha
respost
però
en altres anys
aquest
no respondre
significava pèrdua de punts
i aquest any
no ha significat pèrdua de punts
i això és molt important
sí, sí, i tant
i tant
penseu
pensem que d'aquí
si tot va com ha d'anar
d'aquí
15 dies
estarem a 6 punts
del segon classificat
pot ser
pot ser
en pitjor dels casos
estirem a 3 igualment
en pitjor dels casos
a 3
3
però
per lògica
diguem
podem considerar
que estem a 6
a 6
de l'etico
si no fem el tontet
el diumenge
ni aquestes coses
sí, bueno, clar
per exemple
ens fa fora
ens fa fora
el senyor Domènech
crec que
el
el
l'Isidre
l'Isidre té problemes
deu haver aparcat
malament
no
em venia i em anava
el so
ja
compra't un mòbil
sí, no?
bueno, això
el servei de producció del programa
confio que
que s'ho
que s'ho
que s'ho
que s'haig
anavit
i tant
ara s'ha fet una
comanda ja
de bones
sí, home
i tant
vinga, doncs
bon cap de setmana
igualment
bon cap de setmana
bona nit
i re, marxem
tornarem el proper divendres
si no hi ha problemes
serà com sempre a les 8
si no ens podeu escoltar
el dissabte
o si no
per l'Androide
ens podeu escoltar
quan us us passi
pels masos
i fins a la propera
de vegada que ens escolteu
sisplau
feu un favor
de ser presos
adeu-siau
bon cap de setmana
ràdio
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019