i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal en un peu, en un braç, en el tors del cap. Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
que és estar amb tu avui que et fas gran. Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagar. A les contes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes. No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada els divendres a les 8 del vespre i els dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Nits Electrònica ara és Bits. Bits, molt més que Nits Electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit. El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar tetraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital i el meu pensament va ser, quan surtis d'aquí, què faràs?
Te'n vas amb por perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com.
Fa uns dies m'agradava la meva veïna. Ara, també. Fa uns dies em costava arribar a fi de més. Ara també. Fa uns dies m'encantava anar al cine. Ara també. Fa uns dies em van diagnosticar un trastorn bipolar. Fa un segon.
Jo era la mateixa persona que ara, però tu potser ja no em veus igual. Per la salut mental, no a la discriminació, sí a les persones. Obertament.org Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada.
La semanala. No, la desbernada. La semanala. No, sembles el de passapalabra, no. La desbernada. La semanala. No, la desbernada. La semanala. La semanala.
Molt bona tarda, són les 8 i 4 minuts, esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i en aquest moment comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a la dreta, que s'està rient, de què rius. Marc, bon dia, bona tarda. Que per primer cop no has dit són les 8 de la tarda, sinó les 8 i 4. Sí, també és veritat. I m'ha fet curiositats, curiositats. També a la dreta tinc el Miquel Simón, amb la Miquel. Bona tarda. Bona tarda, senyor Escazòquio.
I bé, avui de moment a l'estàdio no tenim ningú més. Durant aquests últims dies no havia apuntat a la llista de col·laboradors habituals a l'Òscar Ramos i París. Avui l'he apuntat, el tinc aquí apuntat i avui de moment no ha vingut. No sé si no vindrà. Si ho sé no l'apunto. La Núria García no ve. Tenia un compromís ineludible. Ineludible, sí. Ja ens enterarem per Facebook quin és el compromís ineludible. Sí, sí.
I, com sempre, esperem poder parlar amb el doctor Santiago Rambio, amb l'Amiri Sánchez, l'Alman Garcia, el Josep Maria Montes, el Mariano González i l'Isidre Inglés. I ara que si tenim aquí, com sempre, atenta i presta a posar els volums que hagi de posar, la Carme Averroi. Hola, Carme, bona tarda. Quan vulguis, comencem.
Bé, avui és dia 7, 7 de juny de l'any 2013. Sant Fermín. Sant Fermín. No, home, no, 7 de juliol... Ens falten 30 dies perquè sigui Sant Frenín.
Estem a la setmana 23 de l'any, han transcorregut 158 dies d'aquest de 2013, i només ens falten, per tant, 207 perquè sigui el 2014, any de... Avui, amb el Sol i la Lluna, hi ha un de llancis molt estrany, perquè, segons això, el Sol surt a les 6 i 13, o sigui, més tard que sortia la setmana passada.
Surt més tard. No tindria per què. No tindria per què, no? Però la setmana passada, segons tinc aquí, sortia... Ah, no, perdó, abans. No, no, no. Menteixo, menteixo, menteixo. La setmana passada sortia a les 6.21, ara surt a les 6.13, però sí que es pon abans, perquè segons això es pon a les 8.23 i la setmana passada es ponia a les 9.
Tenint en compte que ens acostem al dia més llarg de l'any, podria ser que ja comencés a disminuir el que passa cap al matí segueix creixent i creix més del que disminueix. Sí. I és possible, eh? No ho sé. Bueno, si això ho diuen els científics, això deu ser. I la Lluna ha sortit a les 5.31 de la matinada i es pondrà d'aquí uns 20 minuts, ni menys de 20 minuts, a les 8.23. Demà. Bé, demà el Sol sortirà 5 minuts més tard...
Sí. A les 6.18? Sí, per això dic que hi ha una cosa... No sé, hi ha alguna cosa rara. Hi ha alguna cosa rara. I es pondrà a la mateixa hora que avui, a les 8.23. No acabem d'entendre-ho. La Lluna sortirà una hora més tard. Home, de fet, de fet, ens estem a provar... Ah, no, ens estem a provar les solsticies del dia, el dia més llarg. Més llarg, més llarg. No en tinc, no en tinc. Bueno, la setmana que ve mirarem desgrinar-ho. Sí. La Lluna sortirà...
aquesta matinada que ve a les 6 i 14 de demà, i es pondrà a les 21 i 13 de demà, també. Exactament. I demà, concretament, demà serà nova, és a dir, quan no es veu. Quan no es veu, sí, senyor. Sí, senyor. Nova, totalment nova. L'hora de sortir i l'hora de... no seria real, perquè no surt res i no... No, no, és que surt... Sí, surt. Surt amb el sol...
surt amb el Sol i es pon una mica després que es pongui el Sol. El que passa és que quan es pon el Sol encara hi ha llum. Aquesta horeta que triga la Lluna a desapareixer, encara hi ha llum i per tant la Lluna no es veu.
Això sí que ho tenim clar. Anem pels aniversaris. Bé, començo jo. Sí, comença, comença. Avui, la dislèxia. Sí, sí, sí. Avui fa 57 anys, Juan Luis Guerra. El de la bilirubina. Sí, sí. El de la bilirubina. I ojalà que hi veu a cafè en el campo, o en el monte, o no sé on havia de ploure cafè. 61 anys, el senyor Liam Nesson.
Sabeu qui és? Actor. Però em sona molt, però ara no em ve cap... No és d'aquell que fa pel·lícules així, còmiques? No, no, no. Liam Neeson va fer... Més que res perquè ja no seria el seu aniversari perquè va morir fa tres mesos. No, Liam Neeson és un senyor que va pràcticament debutar com a actor a la pel·lícula Excalibur, era un dels cavallers de la taula rodona. Sí, ara ja m'ha vingut la cara. Un dels actors principals de la pel·lícula La Missión,
va ser un dels jedis de Star Wars Episodi 1 era el preceptor de Obi-Wan Kenobi i altres pel·lícules una pel·lícula que a mi m'encanta d'ell que és Venjança és boníssima
I també hi ha Michael Collins, que fa la vida d'un dels fundadors de la República d'Irlanda. Sí, sí, sí. Els Miserables. Sí, d'acord. Pel·lícules n'ha fet, sí. Ara, quan estaves parlant, ja m'ha vingut la cara al... Curiosament, fa uns dies, concretament el dia 5, a internet, Facebook i Twitter, es va començar a difondre la notícia que s'havia mort.
lògicament desmentida per ell mateix dient no m'he mort encara, gràcies a Déu i tinc una salut de ferro bueno, doncs en fa 73 aquest no li va fer un parell de setmanes no vam dir també que era el seu aniversari no, impossible 73 en fa el senyor Tom Jones seria un altre Jones el tigre de... no el tigre de San Bernardino no, el tigre de Gales de Gales
amb dues cançons famosíssimes que no diré quines perquè el títol és en anglès i jo el meu anglès no està com... També ha sortit a pel·lícules com grans pel·lícules com Mars d'Atac Exactament, sí senyor Bueno, una de les cançons és com estàs musicat Hello musicat o alguna cosa així Bé I de Laila I de Laila, també, sí I una altra que el nom és molt llarg en anglès Anem per les efemèrides
1640. Els anomenats segadors van protagonitzar a Barcelona un moviment, un aixecament popular conegut com el corpus de sang contra el virrei de Catalunya del Mau de Caralt. És la famosa rebel·lió dels segadors.
Doncs el 7 de juny de 1808, i parlant de 1808 ja sabem de qui parlem, parlarem del senyor Napoleón. Pepe Botella. Doncs bé, el senyor Napoleón va proclamar o va fer proclamar rei d'Espanya el senyor José Bonaparte. 1939. Fa quatre dies.
Fa quatre dies. Encara no s'havia acabat la guerra que li deien el moviment nacional, la guerra civil espanyola, el cop d'estat del general Franco. Diguem les coses pel seu nom. Un cop d'estat. I encara no s'havia acabat i van fer un decret per al que es prohibien les vagues a Espanya.
El 1939, si s'havia acabat, no? Es va acabar a l'abril... Ah, l'1 d'abril del 39, sí, sí, és veritat, l'1 d'abril. Se l'acabava d'acabar. Acabava aquell que diu, eh? Vencido y derrotado... La informació encara no havia arribat a tots els punts d'Espanya. Com era vencido y derrotado el ejército rojo, las tropas nacionales han alcanzado...
Este punto, una placa que posa la Junquera. No, no, tots els ajuntaments tenien la placa. No, no, però la Junquera jo la vaig dir. La guerra ha terminado. Arriba Espanya. I de tant pujar-la, pujar-la... Vinga, va, això, el 39.
Per continuar el tema, el 7 de juny de 1947 les corts espanyoles van aprovar per unanimitat la llei de sucessión en la jefatura del Estado, per la que Espanya quedava configurada com una monarquia catòlica. Catòlica, eh? Ojo, eh? Ojo el dato. I Franco es presenta com a regent vitalici amb la facultat de designar el seu successor, que és el que va fer. Clarament.
I acabem amb un efemèri des de l'any 1992, ja sabeu, l'any olímpic, i tal dia com avui, del 1992, va ser la famosa final dels transistors. El Futbol Club Barcelona va guanyar la Lliga en l'última jornada, quan el Madrid jugava contra el Tenerife. Sí, sí, sí. I el Tenerife va marcar gol. Bé, anem pel Sant Oral.
Bé, doncs, avui fan Sant, Sant Robert, que era un abatsis terceng, Sant Pere, però no el Sant Pere de les Barbenes, una altra Pere. Bristemont, que era monjo i màrtir. Sí, clar, Bristremont. Sí. A Sevilla, estava a Sevilla aquest home. I la beata Anna de Sant Bartomeu. Clar, havia de ser santa, perquè si era de Sant Bartomeu... Sí, ja se li havia encomanat. Sí. Que era verge carmelitana a Medina del Campo.
I demà no és un sant, sinó que és una dedicació. La dedicació de la catedral de Tortosa, un moment que van acabar la catedral, l'any 1597, van fer la dedicació. Què és la dedicació? Suposo que el mateix que va fer el Benet.
16, quan va venir aquí a la Sagrada Família, allò de l'oli, les monges deteixant l'oli, que també s'ha de ser d'allò, posar oli a sobre l'altar perquè després... Bueno, és una cerimònia una altra cosa. Sant Guillem, que era bisbe de York, és a dir, on es fa el pernil de York, Santa Caliope,
Aquesta no sortia amb l'Ulisses? Sí. Eh que sí? Sí, sí. No, el Caliope era aquell que tenia un ull sol. Un ull, sí, em sembla que sí, no? Aquesta deu ser la dona, Santa Caliope. I el beat Jaume Bertieu. Aquest francès. Màrtir. També deu ser francès. Sí, segurament.
Bé, i abans d'acabar això, avui vull dir una cosa, perquè la setmana passada em vaig descuidar. No estava allò per recordar-te. Exactament. Que és d'on ve la paraula derbi. Perquè el derbi... Jo vaig dir que derbi venia de la rivalitat de dos esguips que jugaven a críquet. Em sonava la del críquet. No és cert. El que sí que és cert és que el Derbi Country Football Club
Ja has vist que... Sí, a l'anglès te l'has guardat per ara. Ho he practicat. Anglès de la sorbona. Va ser fundat l'any 1884 i era una secció del Derbyshire Country Cricket Club, és a dir, d'un club de críquet. Això del críquet, del derbi, a mi mencionava alguna cosa, vaig sentir campanes i no sabia on. Aclarit això, direm que la primera acabada que es va utilitzar la paraula derbi...
Va ser per una cursa de cavalls que se va celebrar l'any 1780, en què corrien cavalls de 3 anys per primera vegada, i que va organitzar el conte de derbi. Aleshores, les carreres en què corrien cavalls de 3 anys se'ls va anomenar derbis, com per exemple el famós derbi de Kentucky als Estats Units.
Segons una llegenda popular, Derbi s'utilitzava per definir la rivalitat entre els seguidors de dos equips de la ciutat de Derbi, que hi havia el barri sud i el barri nord, que els dimarts de Carnaval es dedicaven a practicar un enfrontament esportiu entre més de mil participants, que és una barreja entre futbol i rugby,
i sense cap reclamament i que consistia en fer arribar la pilota a un punt concret del banc rival. O sigui, no hi havia ni porteries, no res. S'havia de fer arribar ja la pilota. La llegenda o la història més acceptada és que un dia un periodista que havia de fer la crònica del partit entre l'Everton i el Liverpool, dos clubs de la mateixa ciutat de Liverpool, va dir, això sembla...
Un derbi recordant la quantitat de gent que anava normalment a veure les curses de cavalls. Perquè hi havia molta gent que anava cap a l'estadi a veure l'Everton Liverpool i va dir, això sembla un derbi. I des d'aleshores, a Anglaterra s'anomena derbi, la confrontació de futbol entre dos rivals de la mateixa ciutat, però també s'utilitza per la mateixa regió o el mateix país.
i que normalment apleguen un gran número de seguidors d'un i altre equip. De fet, a Gran Bretanya li diuen derbi als partits internacionals entre Anglaterra, Escòcia, Gales i Irlanda. Parlem del derbi Anglaterra-Irlanda, del derbi Escòcia-Gales. Algú ho havia dit. Vinga, va, fet això, ens n'anem. Ons n'anem? El temps. No hi ha temps.
Diu que no tenim temps per al temps. Que s'ha penjat l'ordinador. Un moment, apaga i encén. Ja està. És la solució informàtica. De totes maneres, plourà. Plourà? Plourà. Ni l'agafa ni el Josep Maria ni el Carles. Senyor IBM, sisplau.
Anem a buscar el temps per veure quin temps anirà. El Marc diu que plourà. Tu què dius? Sí, sí. Home, jo avui he llegit una notícia que deia que les comarques del sud de Tarragona arribaran a caure 30 litres per metre quadrat en mig hora. 30 litres per metre quadrat en mig hora. A veure, doncs aquest és el d'avui. Sí. Sí.
Ja m'he assegurat. Bé. Doncs, segons això, el dia d'avui, doncs, nubolat el Pirineu, vessant nord-bessant sud, pluges, cap a sort i per allà, i a Berga, hi ha alguna pluja, però res d'importància. De cara a demà dissabte, nubolat i pluges. Sí, senyora Marc.
moltes pluges però el diumenge ja començarà a sortir una mica el sol dilluns alguna pluja concretament aquí a la zona del litoral de la costa central dimarts dia assolellat amb temperatures en ascens i hi haurà núvols d'evolució diurna això vol dir que ennublat i el dimecres més ennublat encara o sigui
I les temperatures, això sí, tenen una baixada demà dissabte, el diumenge s'estabilitzen cap a baix, i el dilluns comencen a pujar. I el dimecres estan... O sigui, la línia de la temperatura està per sobre del mapa. Ah, o sigui, no es veu. Exactament, no es veu. O sigui, farà una calor d'aquelles importants. Avui, les temperatures... Temperatures de Barcelona, 16 a 23...
o sigui que Déu-n'hi-do, Tarragona 15-23, Girona 27 de màxima, o sigui que per això baixarà una mica. Lleida 29. Lleida, sí, és que a Lleida normalment fa molta calor. A Viella 22.
De màxima. 7 de mínim a 22 de màxima. Aquestes temperatures baixaran una mica demà dissabte, després el diumenge es mantindran amb aquesta temperatura, es baixa, però a partir del dia es comença a pujar, pujar, pujar, pujar, pujar, pujar. I que, res, que ja ha vingut l'estiu. Sí. Aquest que diu. M'hauria agradat que això ens ho confirmés el Josep Maria o el Carles, però avui no tenim l'home del temps. Vinga, va, continuem.
I continuem com és lògic i normal, dintre de la besvenada fa calor, no? Sí. El que passa és que si posem l'aire condicionat, els nostres oients ens sentiran el... No? Bueno. Sí.
doncs això, hem de llegir notícies però abans de les notícies del regalet i com sempre aquesta setmana ha sigut extraordinari dia a dia vaig canviant el personatge de destinatari de la Concarren vaig començar aquesta setmana amb la manera de traçar algunes notícies per a alguns mitjans de comunicació en concret em referia, que suposo que tots l'haureu sentit a la notícia d'un nou medicament per tractar alguns tipus de càncer notícia lògicament esperançadora sobretot
per a algunes persones que pateixen aquesta malaltia i dintre de la mateixa notícia aclareixen que el tractament costarà uns 80.000 euros per cessió
que cada cessió garantitzaria un any més de vida, o sigui, serien 80.000 euros per tenir un any més de vida, i que les proves encara durarien uns 10 anys abans de posar-lo a l'abast dels malalts. A veure, donar una notícia encapçalant-la...
gran notícia esperançadora, un medicament extraordinari contra el càncer, per després dir que costa 80.000 euros, i que d'aquí fins aquí 10 anys no... Bueno, aquesta era una de les botifarres que tenim preparat, però d'aquest tema a veure si podem parlar amb el doctor de l'Àmbia. Vaig descartar aquesta notícia i vaig passar a una altra que, doncs, concretament amb el senyor Laporta. Ah.
El senyor Laporta, que va fer unes declaracions en les que, entre altres coses, deia que estava preparat per tornar a ser president del Barça, que el senyor Rossell ho feia tot malament i tot en contra d'ell, que va... En fi, a mi, llegint-la, em van recordar moltíssim en les declaracions del senyor Aznar a Antena 3, quan va dir, jo, si Espanya lo requiere, estoy dispuesto a sacrificarme. El senyor Laporta va semblar exactament igual, no? Jo me sacrifico per el futbol club Barcelona.
Però avui mateix llegeixo una notícia que crec que és digna no d'una botifarra, sinó d'una botifarrada sencera. El Fons Monetari Internacional, en un comunicat, ha admès que les mesures adoptades a Grècia són errònies i han provocat l'enfonsament de l'economia grega.
Un dels membres de l'anomenada Troika, que és la Comissió Europea, ja sabeu, són els que mereguen tot això, la Comissió Europea diu que el que s'equivoca és el fons internacional, que tot el que s'ha fet bé. I sí, admet que la situació en què ens vam trobar no tenia precedents i, paraules textuals, hi ha hagut un procés d'aprenetatge sobre el tema. És a dir, n'estan aprenent. Ja, està bé.
El Mario Draghi, que és el president del Bar Central Europeu, diu que, bueno, la identitat que ell presideix està al marge d'aquests possibles errors i que, en el fons, l'informe del Fons Monetari Internacional s'ajusta a les seves recomanacions. I ara diu que els països amb dificultats econòmiques, per exemple, a Espanya, el que hauríem de fer és baixar els impostos. Ja. Que és el que han estat dient fins ara, no? Això sí, també s'ha de baixar a la despesa pública, o sigui, més retallades encara.
I el més val de tots jo crec que ha sigut el president del govern grec, Antoni Saramàs, que diu que tot això ja ho sabia, que les coses s'estaven fent malament. I que, de fet, ho va arreglar des d'un principi. Ah, i què va fer? No ho sé, però l'economia grega se'n va... Perdó, a la merda. Ja. Se n'ha anat ja. Ja, sí, sí. Jo moltes vegades he criticat aquests economistes tertulians que sembla que ho saben tot,
donen solucions a l'ojo i al final tot continua igual. I també els altres economistes que et diuen que ells ja ho sabien, tot això. Ja sabien que hi hauria una crisi i que això... I no et diuen què és el que s'hauria d'haver fet per evitar-lo, perquè tampoc ho saben. El cert és que amb aquestes notícies públiques i declaracions es confirma que ningú no té ni idea i que els rics...
els que ho són de veritat, continuen manegant l'economia i que la gent del carrer som els que patim els seus deliris de riquesa. No tenim altra alternativa que picar de peus. I avui, a l'oncle Garrepa, que és el tio Gilito, del pato Donald, i als seus sicaris de la troica, els hi donem...
Bé, ara sí, notícies. No sé si voleu comentar alguna cosa. Home, jo has dit una cosa, però no només amb el tema aquest econòmic de la crisi, sinó amb molts temes. Surten tertulians. Sí, que ho sabem tot. Tothom sap i tothom diu i tal, però ningú aporta... Ja no parlo només d'economia, eh? El debat independentista que hem encertat aquí a Catalunya, amb 50.000 històries, surten allà, tothom parlant, parlant, però ningú aporta la solució.
O ningú... És que no n'hi hagi. Hi ha una solució. Apaga i vam, no? Sí, això també. A veure, aquí comença. Començo jo? Començo jo. Això va dedicat a tu, perquè tu ets el mac dels coses d'informàtica i tot això. Saps el que és el cocorico?
Ja veig que no. Cocorico. Cocorico. És un... Algú dient Cocorico... No, Cocorico és una aplicació informàtica que també ja és disponible pels mòbils que permet descobrir si la teva parella t'és infidel. Qualsevol usuari que sospita de la seva parella només ha d'introduir l'adreça de correu electrònic i el número de telèfon de la seva parella
I, doncs, es realitza una comprovació i el programa connecta directament amb les persones amb les que la teva parella li ha enviat correus electrònics o parla sovint per telèfon. Doncs una dona mexicana presentarà una demanda de divorci basant-se precisament en les evidències a través d'aquesta aplicació. La protagonista que es diu
que un nom García sospitava la infidelitat del marit i que, com que la infidelitat és un argument vàlid per obrir un expedient de divorci a Mèxic, va utilitzar el coco rico,
Va treure proves i li ha presentat la demanda de divorci i, clar, s'ha avançat a possibles d'allò perquè demana conservar la casa, tenir una pensió compensatòria i, a més a més, la manutenció dels fills. Segons els que han fet aquest programa, la senyora Garcia va començar a rastrejar el seu marit a principis d'any i, en dos mesos, havia reunit proves suficients per...
anar al tribunal, ha presentat ja l'expedient, i no se sap ben bé quina és la documentació que presenta, perquè és un secret, però inclús presentarà fotografies que li han arribat sense aquest cucurico, les trucades al mòbil, missatges de textos, correus electrònics, que el marit ha intercanviat amb altres dones.
L'OPD se la passen pel forro, no? Bé, aquí fins i tot tu quan amb els smartphones nous li dones permís al senyor Google perquè t'ubiqui... Sí, al Google Map. A on estiguis i on vulguis, amb la qual cosa. No sé fins a quin punt aquesta informació podria...
Hi ha aplicacions que t'envien publicitat de llocs propers que es dediquen a això. Estàs aquí, doncs aquí a la cantonada tens un restaurant que t'agrada. Però això no és greu. El greu és totes aquestes xarxes socials, Facebook, Twitter, Google, etcètera, que als Estats Units el govern pot
Entrar a la base de dades i llegir la teva informació confidencial perquè diu que la llei allà no parla de cap tema de text. Però és curiós, concretament als Estats Units, com està dient el Miquel, és que els demòcrates es van llançar contra el Bush perquè va fer una llei que permetia rastrejar trucades, correus electrònics i tal, per prevenir el terrorisme.
els demòcrates, que això era constitucional, anava contra la intimitat, no sé què, i el govern Obama, que ja porta 4 anys i va cap als 8, ha continuat fent-ho. Ja, ja, ja. Vinga, mare, Miquel, un dels dos de vostra notícia.
Bueno, pues començo jo. Jo parlo de peles. Peles. Euros. Euros. Euros. Bueno, pues, com tots sabeu, fa un parell de mesos aproximadament van sortir una nova sèrie de bitllets de 5 euros. 5 euros, sí senyor. Jo n'he tingut un a la mà i me l'he gastat. Ben fet. Jo en tinc dos, els puc anar a buscar per fer... Bueno, pues resulta que s'està comprovant que els bancs, totes les màquines expenedores que emmeten bitllets, etcètera,
no estan preparats per llegir per el nou bitllet. Ah, molt bé. Diu que si tu vas al banc amb un feix de bitllets de 5 euros, tenen que separar els uns dels altres, llavors els vells els posen a la màquina, els compta la màquina, però els nous els tenen que comptar a mà. Molt bé, sí, sí, no, clar. Per què? Perquè les màquines no estan preparades. Diu que instal·lar el software a aquestes màquines... Firmware. Seria. Sí.
Són 5 minuts i que, depenent de la màquina, costa de 4 a 15 euros. Però que la gent no està fent-ho, l'usuari no està fent-ho. I diu que quan arribi al final del 2013, el 80% dels bitllets de 5 euros en circulació seran d'aquesta nova...
I els tindran que anar comptant a mà. Home, és de suposar que els bancs, passat un... Jo suposo que ara, després de dos mesos que circulin, ja tindran el programa actualitzat, no? Però pregunto jo una cosa. Si li posen aquest, no sé què nou... El firmware, sí. Comptarà els béns i els nous o només comptarà els nous? Sí, tots dos. Si només ha de comptar els nous, ho entenc, que el banc no el pugui posar, eh? Que si compares dos bitllets de cinc, un dels vells i un dels nous, a simple vista...
ja veus que l'han fet diferent la banda magnètica no està al mateix puesto les marques d'aigua no estan al mateix puesto
La rugositat no és la mateixa. Amb la qual cosa s'ha deixat una pasta en fer un bitllet nou, molt lleig... No sé per què, però bueno... Per actualitzar-lo. I l'han liat. De totes maneres, això d'actualitzar el firmware sortiria més barat. Retirar tots els bitllets. Sí. I tornar-ne a fer el que estaves fins ara, tornar-lo a distribuir, que canvia tot el firmware de totes les màquines. Perquè és màquines de cafè, màquines d'estacions de tren... Clar, que no es llegeixen... Ja, ja, ja.
Màquines recreatives, màquines de canvi, hi ha moltíssimes màquines
Sí, sí, sí. De fet, jo recordo que fa un parell d'anys, o potser tres, o fa més, no ho sé, són tres o quatre anys, que es van fer una tirada de bitllets nous, i inclús et deien, si tens un bitllet de cinc vell, d'aquests, perquè es veu que és el que més ha circulat, porten al banc que et donaran dels nous, però eren exactament iguals que els altres.
O sigui, van renovar. Si una cosa funciona, que la canvies. Bueno, però mira, però d'alguna manera s'havien de gastar els diners, perquè, clar, això ha significat també canviar les màquines, canviar les impressores, el disseny, tot. Sí, sí. Hi ha hagut qui ha cobrat d'això. Algú ha fet la gipsi. Sí, segur. La teva notícia. La meva notícia. Hola, senyor Armand. Bona nit, bona nit. Bona nit.
Tornant al tema de les aplicacions, tots sabem que a Venezuela, durant els últims mesos, estan tenint greus problemes d'aproveïment, tant des de paper higiènic... Absurd d'apropar amb el capitalista! Un jove de 21 anys, cansat d'anar patejant de supermercat en supermercat, va treure una aplicació que es diu Abasteceme,
que et permet buscar paper de vàter on hi hagi. Funciona a través de tot un seguit de gent que està dintre i informa. I li donen als ministeris, allà segur. I t'informa d'on pots trobar, des de paper higiènic, sucre, arròs, tu li poses el que busques, i la gent va informant, en aquest supermercat acaben de rebre, tal. Llavors s'actualitza amb aquest i ha compaginat els seus estudis amb l'aplicació. I jo me pregunto. Digue'm.
Els venezolans tenen... No ho sé, és el que m'ha estranyat a mi. Digo, si no tiene papel de vàter... Però bueno, ves a saber. De totes maneres, el govern, bueno, ja fa això un parell o tres de setmanes, va notificar que havien comprat 50 milions de rotllos de papel de vàter. De rotllos de papel de vàter, sí, sí, sí. Important, important. Doncs ves a la duana, que els tindran allà immobilitzats. A canvi de petroli, papel de vàter. Sí. Llavors, doncs, bueno, era la curiositat d'aquesta aplicació...
que jo havia sentit duplicacions per buscar restaurants de cert tipus, botigues, i aquesta, doncs no, aquesta és per buscar paper de vàter. És una petita modificació, i ja està. Sí, coses... Allà del restaurant et busca el paper de vàter. Sí, està bé. I el pajarito que me dijo... Continuem amb la notícia, no saps el pajarito que me dijo? No. Ah, sí, sí, home. El senyor Maduro, que havia vist un consellet que li havia dit
Aquest tio és maduro i em va caure de l'obra i es va fotre un cop al cap i ha quedat així. Bé, una notícia de l'Ajuntament de Brunete. Brunete... És un ajuntament a prop de Madrid, lògicament, nosaltres d'aquests pobles de Madrid, i l'Ajuntament de Brunete ha posat en marxa una campanya de conscienciació per als amos dels gossos,
que consisteix a entregar a domicili del propietari les caques de les seves mascotes. Ai, ho he llegit. Amb una caixeta molt maca. Sí. Durant una setmana de febrer, una ventena, més o menys 20 voluntaris, doncs, vigilaven la zona, una zona, i quan veien que un gos feia caca i l'amo no l'agafava,
Doncs, un dissimuladament l'agafava, i l'altre diu, quin gos més maco, i com es diu el gos, i feien una sèrie de preguntes, i sabent com es deia el gos i de quina raça era, el poden buscar al registre de gossos, saber qui és l'amo, on viu, i les dades del propietari. Amb això, la caca aquesta que havien recollit,
Doncs la posaven en una casseta, la mà de maca, com si fos un enviu de correu, d'aquests de missatger, i l'hi enviaven al propietari. També són ganes de gastar calés tontament, eh? Sí, oi? Diu que també el que feien era gravar, un altre que gravava l'entrega d'aquest obsequi en vídeo,
i aquests vídeos em van mostrar una campanya pública en què es veia com el propietari del gos rebia la merda i a més dògicament una multa per haver-la deixat al carrer jo demano a l'Ajuntament
per violació de la privacitat. Bé, segons el guion de Brunete, que la idea ha sigut molt bona perquè algú ha dit que en lloc de gastar-se els diners en aquestes coses podrien haver gastat-se en crear llocs on els gossos poguessin fer pipí i caca.
Per exemple. Però l'alcalde diu que de fet a la Bruneta la majoria dels amos de gossos compleixen amb la normativa. La majoria compleixen amb la normativa. Per què compliquen això? Que l'Ajuntament posa molts recursos a donar resposta al problema
El que té una fàcil solució és que tots els propietaris de gossos recullin l'es. És una manera... En fi, hi ha molt il·luminat. A mi va haver-hi un grafiti, una pintada que vas veure un dia al Raval, que era molt bona, perquè es veia una caca de gos...
I l'amo, tirant del gos, és un dibuix, i el gos li deia, ei, que allò era meu, ara és teu. Què és així, això? Avui he tingut una trifulca per una conya de gossos. Si t'han cagat davant la botiga. Sí, però és una dona que és... D'entrada els porta soltos.
I després, cada dos per tres, caguen aquí o caguen allà, o a l'altra cantonada, o baix o dalt. Sí, clar. I, hòstia, ho estava veient i em deia que no eren sus perros. Que no eren sus perros, no, clar. A veure, què coi m'està dient, senyora? Per favor. Sí, sí, sí. Més notícies, Miquel. Bé, doncs mira. Vosaltres sabeu que hi ha una cerimònia molt important a la vida d'un estudiant, que és la festa de la graduació.
la graduació no, és la festa de després o la del dia abans i vosaltres sabeu que hi ha moltes pel·lícules comedietes aquestes americanes de gent jove i tal
Que acaben amb la graduació i tots plorant. Que a més a més... Pegudes d'alta graduació. Que a més a més les noies i ells també es fan vestits especials per l'ocasió. Amb el Carri, per exemple. Sí, sí. Bueno, doncs hi va haver-hi una noia, una tal Brittany Minder, que no la van deixar entrar al gimnàs on feien la festa de graduació.
Un moment, sisplau, que hem de donar la notícia. Tots en peu, tots en peu. Acaba de fer entrada al locutori el senyor Òscar Rames i París. Us penseu que es lliuraríeu de mi aquesta setmana? Estava... Sí, estava... No, jo de fet he dit, mira... Un dia que l'apunto aquí al llistat de d'allò i no ve. Jo pensava que... Ara us explicaré què passa. Aquesta setmana descansem, però. Descansem. Eh? T'han dit per la meva absència fins ara? No, no, no, ningú m'ha dit res. No? No.
A qui has trucat? A la Carme? Has notificat ja a Twitter algú? He trucat a la casa, he parlat amb una persona de la casa. Sí. Ha pres nota i no t'amonis que immediatament li passarem nota. Veig que... Potser està apuntada a la taula. Compte que hi ha coses típicament senjustenques. I aquesta és una d'elles. I aquesta és una d'elles.
Bé, ara et portaran el micro i a cascos en tens, però ara et portaran el micro. Perdona, Miquel, estàvem amb la festa de graduació. La festa de graduació. No la van deixar entrar i no serà perquè el vestit era molt escotat, que bueno, hi havia una foto, bueno, era discret el típic vestit que porta una noia d'aquestes amb una festa de graduació. Sí.
Més que re era perquè, sembla ser no, aquesta noia té els pits molt voluminosos. Ah, clar. Ja comencem. És discriminació per raó de pits. Sí. I aleshores no la deixaven entrar. I bueno, al final li van dir que si es posava un xal, que la deixarien entrar, però esclar, la noia no podia lluir el vestit. Clar.
I va estar durant una hora la festa però veient que no podia lluir el vestit i, bueno, estava una mica...
moixa i tal, va decidir marxar i no va poder celebrar la seva festa jo denuncio l'institut que pensi aquesta noia en una festa de graduació d'una escola d'un institut dels Estats Units jo he venido a hablar de mi libro i ella va dir jo he venido aquí a ensenyar al bar de mis detalles ha vist que vostè diu, no, però me gustaría verlo no todas somos iguales no todas las mujeres somos iguales això va dir? ella, sí
Clar, no. Bueno, gràcies a Déu. Per sort vostra. Com diuen els francesos? Sí, sí. Incorrecte, però lletge. No, no. Però és la veritat. Però lletge, lletge. Però és la veritat. Jo som més partidària del que diuen els francesos. Què diuen? Que diu que l'home i la dona són diferents. Hi ha una petita diferència. Jo a casa... I aleshores afegeixen, vif,
jo amb això que deia ara l'hermana a casa a casa dones tu n'has tingut unes quantes a casa en tinc, en tinc, en tinc una amb baricela per això el meu retard jo estic immunitzat pobre Chloe però jo potser no però suposo que és la Chloe és correcte i llavors havíem de fer relleus perquè no pot sortir està en quarantena i té 4 anys només no se la pot deixar sola
No, no, però jo anava a explicar una altra cosa. Per això el meu retrasc. Jo anava a explicar una altra cosa, això que l'Armand que ha fet aquest comentari políticament absolutament incorrecte, de que sort que no tothom és igual, però parlava del sexe femení. Armand, no abundés. No abundés. No abundés. Ostres, no abundés. La qüestió, deixeu-vos que us ho expliqui molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid. Sí, però ràpid, perquè si no estem aquí amb tres hores. Ràpid, ràpid. Jo faig els anys, el mateix any que el Brad Pitt,
O sigui, som de la mateixa... Som de la mateixa quinta. I la meva dona... Espera, espera. I la meva dona, saps el que diu?
no és que no sembli que sigueu del mateix any, diu és que no sembla que sigueu de la mateixa espècie m'aplico i això és literal no era un xiste, és literal a partir d'aquí ara digues el que vulguis jo no conec personalment el Brad Pitt això la meva dona ho diu literal i a més ho diu de veritat jo no conec personalment el Brad Pitt però et puc dir jo crec que la teva dona té raó estic convençut que tu ets molt més simpàtic jo també diré una cosa que l'home i la dona són diferents i ens va de cony així eh
majoritàriament sí com diu el mexicà majoritàriament sí
Molt bé. Ens anem a Madrid? Tens veus notícies? Deixa'm fer una notícia. Una notícia, va. Tothom, no sé si coneixereu, el príncep saudí, el galablí vintalal... No només el coneixem, sinó que ens truquem cada dos portes. Sí, el vintalal. Ha arribat... Jo llegeixes moltes notícies al cap de la setmana i aquesta és molt absurda. Ha denunciat a la revista Forbes... Sí, perquè no... Perquè l'han posat al número 26... De les majors... Perquè han subestimat la seva fortuna. Sí, senyor. Dius...
De 20.000 milions de dòlars que diuen que té, ell en té 30.000 milions. Que dius, pots callar-te la boqueta, que estàs molt més... No, no, és que saps què passa, que ell és Isenda.
No tant se li en fot dir-ho. I si no, rai, perquè qualsevol dia es dedicarà a patrocinar algun equip de futbol europeu i andant-ho. La gent té molt la testa. O comprar-lo. Quan acabi, patrocinar-lo o comprar-lo. Donar una notícia sobre si nada. A part, aquest senyor és el que fa uns anys el van denunciar presumptament per una presumpta violació a Mallorca, que després va quedar tot en res. Que vols que quedi? Que dius... Aquest senyor
Dius, vale, tens diners, però no fa falta que... La revista Forbes haurà agafat, dius, mira, va sumat i ha dit, tens tants milions, punto pelota. La resta no crec que vagin dient... Bueno, perquè la resta tenen algú que li pot dir, ah, en tens més del que de clares, ah. Aquest és una mica Barcenas.
Jo crec que aquestes llistes que surten i que diuen això és el que diu l'Emilio. Jo estic convençut que no és exacte ni veritable i que és mentira podrida. Sense anar més lluny. No cal anar més lluny. Avui he llegit un comentari que sembla ser que fa uns dies els funcionaris d'Hisenda, acompanyats pel seu ministre, senyor Montoro, se'n van anar a sopar.
Tots? Sí. Tots els funcionaris d'ICC? Bueno, no tots no, els alts funcionaris, inspectors d'ICC... Són quatre, eh? No creguis, són quatre. No, eren uns quals, eh? Deu que eren més o menys una ventena, més o menys... D'aquests són els càrrecs de confiança. I sembla ser que a l'hora van demanar el compte, sisplau, el compte quan és, i el cambrer va venir i diu, perdoneu, perdonin els senyors, i diu, si volen, els hi podem fer sense factura, amb la qual cosa s'estalvien l'IVA.
Han tancat el bar, no? El van a manillar allà mateix? El que... Es veu que es van quedar tots així una mica parats i diu, no, no, no tenemos ningún problema, ¿eh? Podemos hacer desde la cuenta sin factura, entonces, pues no pagan ustedes el IVA, que es un pellizco.
Però aquest home no veu mai la tele? Potser era humor de cambrer. No, però clar, jo el que no entenc és... Però no, Montoro encara està rient ara. Jo el que no entenc, el senyor Montoro, el Ministeri d'Higenda, que diu ens incita a les restes, i sabeu algú que de frau d'Higenda l'heu de denunciar? Inclús hi ha un premi al que denuncia.
Mira, ells el que haurien d'haver fet, si traguem-ho la factura, o sigui, la cuenta sin factura, i ja ràpidament el telèfon, hey, Manolo, vixe, levanta una inspecció al bar-restaurante... Al final van pagar en vivo? No, no... Van pagar, seria la qüestió, van pagar. Ja et dic ara un comentari. Bueno, després d'això, podria ser fàcilment que diguessin,
si no es cobreix la factura, levantamos un festival aquí. I aquest comentari, doncs... Que se va descarre la viziana. Era un comentari del Quim Monzó, i deia que fa uns anys, fa uns quants anys, quan el senyor Borrell va deixar de ser ministra d'Hisenda, estava buscant un despatx, un pis, un muntat del seu despatxet,
I en un que va veure, li van ensenyar, no sé què, està molt maco, no sé què, diu, i això, diu, si, bueno, costa tant, diu, si l'entrada me la dona en negre, doncs estalvia impostos i no té per què declarar-ho. I això el venedor, no?, i el...
propietari del pis i anava fotent petades al venedor. A on? Perquè és per fotre-li en un post molt concret. No, una, una. Ho podem arreglar, inclús amb el notari, el podem arreglar que vostè paga en negre i aquí no surt.
I al final, doncs, la proprietària dirà a mi, ja, saps què? Ja parlarem, eh? Vostè s'ho mira, s'ho pensa, s'ho rumia, ja em dirà el què. I va fer fora el borrell, i quan el va fer fora, el venador li va dir, diu, escolta, per cert, diu, qui és aquest paio? Perquè la seva cara em sona molt. Molt bé. En fi, ens n'anem a Madrid, què us sembla? Bé, anem a Madrid. Ganes no en tinc, però... Però com que és més d'aquí, fins a moure'm...
Fins demà!
Bé, com sempre, arribem tard. Aquesta és l'hora del Baràmbio i ens haurem a parlar amb... Tota la culpa la té el senyor de la dreta. Sí, sí, perquè anàvem bé, eh? Anàvem bé, però arriba ell i... La dreta, la culpa sempre té la dreta. La té la dreta. Que passarà està a la meva esquerra, no sé si... I a la meva dreta. Compreu-me este... I a la dreta de la imatge del senyor Estel Evidents. Sí, també. Tenim el Mariano? Sí, don Mariano...
Bonanit. Bonanit. Oye, ¿tú coges los trenes de cercanías? Hombre, muy poco, ¿eh? Poco, no. Poco, poco. Yo me voy más bien a lejanías. Cercanías pocas. Y siempre andando en autobús o en coche, depende. Es que yo lo que no entiendo es cómo un grupo de pintarrejeadores haya podido parar un tren a las 14.55, un tren que hace un recorrido de Chamartín Las Rozas-Príncipe Pío,
y el tren salía de la estación de Ramón y Cajal, que ya nos ubicarás. Sí, perfectamente. La estación de Ramón y Cajal está donde hay un hospital.
Hay un hospital donde Ramón y el Cajal también estaban los dos. Ramón y Cajal, que está justo enfrente de la Paz, del hospital de la Paz. Ah, del hospital de la Paz. Al final del eje de la Castellana. Pues pararon el tren allí, nada más salir de la estación, un grupo de chavales pararon el tren y hicieron una pintada extraordinaria sobre el tren sin que el conductor ni los de estos pudieran evitarlo. Yo lo hubiera pintado para misas negros. Como levitas.
Es que parar un tren... No sé cómo se lo hicieron para pararlo. Te pones delante y freno. No pudieron evitarlo o no hicieron nada para evitarlo. Pero lo bueno del caso es que...
tardaron 5 minutos. O sea, que no han parfein, era un batallón de testigos. 5 minutos en pintar el tren. O sea, paren el tren. Spray en marcha. 5 minutos. Era un comando. Comando Spray. Realmente no han explicado cómo lo pararon, no sé a que cunda el ejemplo. No, debe ser eso. Debe ser eso.
Pero, hombre, aquí en Barcelona sí hubo una temporada que había algún metro pintado y algún que otro. Pero los pintan en las cocheras. En las estaciones. O en las cocheras. Sí, que se meten dentro de las cocheras. Pero yo es la primera vez que oigo que paran. Pero para pararlo, si esta gente estaba dentro del reino, es súper fácil, ¿eh?
Tiras l'emergència, pares, baixes, el pintes... No estaban dentro del tren. Estaban fuera. Según la ampliació de la notícia, lo pararon tirándole piedras al conductor. Eso ya empieza a ser peligroso. Si el conductor se mosqueó, paró el tren, bajó, le siguieron tirando piedras.
No, no, no le dieron, se ve que al conductor no le dieron. Ya no es tan divertida eso. No.
¿El grafiti era bonito al menos? No parece, no parece. Yo había una foto, pero más bien eran firmas más que grafiti. A la hora de las fotos no quedas bien. Las fotos no fan justicia a vegades. No da tiempo Photoshop. Oye, una cosa, Mariano. La semana pasada hablábamos de los animales, de las plagas estas de animales...
Sí, los animales invasores. Invasores. No originarias de los lugares. Y el mismo diario, se ve que se le ha cogido gusto a estos temas, y habla esta semana de los 10 animales más amenazados de Madrid. A saber, la guirre. No, no, la botella.
Ah, no sé, estoy haciendo unas bromitas así. Sí. Mucha gracia. No, no, no, pero claro, yo me he quedado sorprendido con la primera.
El primer animal. Vamos a ver cuáles son los animales más amenazados. ¿Cuál? La nutria. ¿La nutria? ¿Tenéis nutrias en Madrid? ¿En el zoo? ¿Y tú? No, manzanares igual. Claro, la nutria originaria de Madrid está amenazada por las especies invasoras. Por las especies invasoras, efectivamente. Sí, hay una nutria invasora también que la quita de su hábitat.
Quedan algunas pocas en los parques de Peñalara, el Guadarrama, en la cuenca alta del Manzanares y en el río Jarama. Quins noms? El río Jarama, el río Henares. ¿Hay alguna nutria todavía? Poquetas. Muy poquitas. De las que sí se ha contado
que también está en fase de extinción, es el Águila Imperial.
Maca, maca de veure. Això ja... Aquell usat... Aquella majestuositat, eh? És un poco més pequeña que l'àguila real. Ah, sí? Sí, sí, és més pequeña. Sí, bueno... De ala a ala, me parece que hace dos metros y medio, o sea, de punta a punta. Un bullastre. Un bullastre plumat, eh? Has tenido el humor de contarlas que un pollo del prica. Y dice que quedan 350 parejas.
Que son 700. Que viven en toda España. 350 parejas de águilas imperiales que viven en España. En Madrid, que es la que cuenta con más parejas, hay 35. O sea, difícil encontrar pareja. Difícil encontrar pareja para las águilas imperiales. No habla nada de los solteros. Separados, divorciados. Habla de pareja. No nos necesitan acudir a una...
un chat de estos de citas, de estos que financia la Comunidad de Madrid. Ahí va a quedar. No os diré dónde está el águila imperial porque los montes del pardo. Qué maco. Qué maco. Hombre, algún animal más tenía que haber en los montes del pardo. Un animal que me ha hecho mucha gracia. Me ha hecho mucha gracia.
que también está, bueno, se ha reducido un 95% en los últimos años, y es el cernícalo. Hostia, el cernícalo. Cernícalo. Que es un cerdo con... Cernícalo. No, el cernícalo es... Es un ave rapaz. Es un pajarillo. Es un ave rapaz. Un sollot. Cernícalo. Pero es patito. Relativamente patito. En catalán. Sí, pero... En catalán.
el cernícalo no l'havia sentit en ma vida el cernícalo en castellà és un insult si a tu un castellà et diu eres un cernícalo? pues que nunca me lo han dicho verdad que sí, don Mariano? verdad, verdad, verdad ¿por qué es un insulto? si es un pájaro? es una verrapaz pequeñita y menos valorada
Sí, y de las que quedan poquitas. Además cazaba, ¿cómo te diría? Ratas. Muy pequeñitos, muy pequeñitos. Ratas ya eran demasiado grandes. La rata era muy grande. Lagartizas, lagartos, este tipo de cosas. Hay sectos grandes, este tipo de cosas. Cernícalo, con ese nombre. Cernícalo. De hecho, durante una temporada hubo un insulto que era el cernícalo lagartijero. Sí, sí, sí. Cuando te llaman esto ya... Que no lagarteran, ¿eh? No, no, no.
Pues más animales en peligro de extinción en la zona de Madrid... Las guirafas. Perdón. El murciélago. Bueno, murciélagos. Están todos en València. No, no, no. Lo del murciélago, a mí...
Te ha emocionado. Un poco vampirillo, Emilio. Quedan poquitos en Madrid y lo cierto es que aquí en Cataluña hubo una época que no quedaba ninguno. Yo no veía ninguno. Ahora hay. Y Millocan. Han vuelto los murciélagos, con lo cual tenemos menos mosquitos. Y menos mosquitos tigre, que son los malos. Exactamente. O sea que eso de que en Madrid no tengáis murciélagos, Mariano, que se estén agotando los murciélagos, vaya a recibir más pica...
No, porque es que no tenemos murciélagos porque no se pueden alimentar de mosquitos porque cada vez quedan menos aquí. ¿También? Ah, también es una especie en extinción. También es una especie en la provincia de Nostal. La extinción no extinguida, porque yo hace tiempo que no veo mosquitos por Madrid. ¡Qué suerte! A mí hace tiempo que no me ha picado un mosquito en Madrid. ¡Qué suerte! Bueno, si tenéis suerte, bueno...
El buitre negro. Bueno. Que debe ser un buitre. De color negro. De la que... Como si fuera africano, diríamos. Nada más quedan 100 parejas. ¿En toda España o solo en Madrid? Buitre de color. No, no, no. Las principales... Dice que en total hay 100 parejas. No en B. 100 parejas. No en B, no en B. No sabemos tampoco cuántos hay de solteros, separados, divorciados. Viudos. Viudos. Sí, porque todos llevan plumas. O sea que...
No sé qué efectividad tiene el buitre negro. ¿Tú sabes, Mariano, que para qué sirve el buitre negro? Pues debe servir para lo que sirven los buitres carroñeros. Carroña. A comerse los cernícalos muertos. Claro, claro.
y luego finalmente otros animales en periodo de extinción ya en Madrid tenemos el galápago europeo el sapo partero o saplillo pintojo el tritón el tritón ibérico que está es boe el tritón y tritón y hueña negra
Y dale, y dale, y dale. Si no entiendo por qué tenéis tanto animal negro si el Madrid viste de blanco. Pues mira. Ya ves, ya ves. Para el contraste. Son cosas de las especies animales. Y un animal que también, o sea, ya este es el último, digo, no puede ser. Esto hay un error. El hipopótamo. La anguila. ¿Anguila? Sí. Parece ser que la supervivencia de la anguila en la Comunidad de Madrid es muy complicada
Porque en los ríos se han construido muchas presas y entonces la pobre anguila no puede bajar al mar a desovar. No puede bajar al mar a desovar. Yo no faré... El anguilucho... ¿Se llama anguilucho? El anguilucho. El anguilucho es el fil de la anguila real imperial. El anguilucho es el fil de la anguila real. Claro, tampoco puede subir porque va subiendo y se encuentra con el muro.
Sería la angula, ¿no? Sí, la angula del norte. Pues os habéis cargado la anguila en Madrid. ¿Cómo sois, eh? Desde luego es que... Es que había gran... Gran demanda. De comérselas y al final... Es que los ríos de Madrid tampoco dan para mucho. Bueno, ahí concretamente todavía hay alguna población de anguilas en el río Tajuña. Pero que llevan su cantimplora. El río Henares, que debe estar cerca de Alcalá, digo yo...
Y el río Guadalix. Puros supervivientes, ¿eh? No, gran hermano. Guadalix es gran hermano. Guadalix, que para los eruditos diré que es el río Río. Río Río Lix. Muy bien. Ahí has estado afinado. Ahí he estado puntual, ¿eh? El río Lix. Can you repeat, please? Sí, sí. Guadalquivir. Guadalquivir.
Es el río Kibir. En la opa de aquello, lo apa. No, no, no. Esto proviene del antiguo bachillerato. Efectivamente. Pero muy antiguo. Cultura general. Muy antiguo. Cultura totalmente general. Es antes de. Antes de ver. Y antes de antes de ver. Y antes de antes.
Oye, Mariano, que te he dejado hablar poco, no sé si quieres decir algo rápido. No, pero me he reído mucho. Las especies endémicas de Madrid, evidentemente, si cada vez construimos más, pues quedarán menos. Y luego si encima traemos especies de fuera porque nos gusta regalarlas y luego las soltamos... Y luego se sueltan, claro. Pues pasa lo que pasa. Y no vamos a hablar de las que hay en las cortes... No, no, no, esas son otras... Esas son
Bueno, precisamente iba a decir que has hablado de especies invasoras, luego han hablado de las especies en peligro de extinción, y supongo que luego hablarán de las especies autóctonas. Las especies sobreviven sin peligro de extinción. El gato es una especie autóctona de Madrid. Los osos. Los osos. Los madroños. Y insisteixo, las girafas.
Y el pingüino. Y el elefante. El elefante. Podés hacer una visita al zoo, es muy educativo.
Ah, tenéis un zoo muy bonito en Madrid, eh? Sí, sin elefantes. No, no, ara us vais a pensar que jo soy un poco friqui. No, no. ¿Hay elefantes? Sí. ¿No se los ha cargado? No, no. No, no, es que Juan Carlos lo va. Ah, no, no, jo no soc molt friqui. No lo dejaré entrar, eh? Però, Mariano, jo quan vaig a una ciutat una de les coses que m'agrada visitar sempre és el zoològic. O sigui, cada us com és. Sí, sí, jo el se manté. I a Madrid he anat algunes vegades al zoo de Madrid i tenen... tenéis coses muy interessantes, eh? Està en el retiro, no? No.
No, ya no. Está en la Casa de Campos. Está más retirado. En la Casa de Campos. Estaba la antigua Casa de Fieras, en el Paseo del Prado, que era lo que era el germen de lo que era un fórum. Casa de Fieras. Y pues tenéis algunas colecciones muy interesantes, ¿eh? ¿Cómo? Tenéis una colección de leones, pero leones del desierto, no son leones normales y corrientes.
que els va regalar no sé quin d'aquests, un d'aquests reis del Marroc, no sé què. Oye, por cierto, ya que estamos hablando de eso, quedan los osos panda en el... Sí, sí. Porque el xulí, el xulín, se los son de la China. Y de hecho, hace poco tuvimos que enviar unos que habían nacido a China, porque China regala, digamos así, o dona los osos panda, los zoológicos, pero los osos panda que nacen son chinos. Son chinos.
¿Tiene nacionalidad china? Son chinos, tienen pasaporte chino, tienen que devolver la China a legislación. No tienen doble nacionalidad, entonces los tienen que devolver. Los tienen que devolver la China. Son inmigrantes ilegales. No, no, no, la gavia dels pandas en Madrid es como si fuera la embajada. Sí. Cágate cernícalo. Claro. En fin, Mariano. La bomba. Que seguiremos hablando del cernícalo.
Que tengas un buen fin de semana Igualmente a todos Adéu Bé, ara hauríem de parlar amb el doctor Barambio Però amb el marxa que portem no podeu parlar No, eh? Està el telèfon A veure, senyor doctor Bonedit Ens estàs escoltant Millor no fer Quina vergonya
Escolta una cosa. Panos, eh? Panos. Sí, oi? Divertit. No sé si tens algun tema per tractar. Sí, no sé. Havia quedat un tema pendent, però no me'n recordo. A l'Alzheimer? Ens havia quedat el tema de l'Alzheimer, sí. Sí, no, no. Dos temes. No, jo avui et volia...
És una queixa que jo t'he fet, queixa a tu, perquè tu no tens cap culpa, però a aquestes publicacions de grans medicaments que poden salvar la humanitat.
i que són extraordinaris i que s'han provat en principi sobre els ratolins i després ja sobre els éssers humans i que s'ha comprovat que cura no sé què. I vols un comentari sobre això? No, el que vull saber és per què nasos diuen això quan falten 10 anys perquè aquest producte es pugui comercialitzar. I val una pasta? Normalment no... Faig el comentari. Jo també estic en contra d'això, perquè fonamentalment per una cosa, perquè fa patir
a la gent que en aquell moment està en aquella situació i li estan dient, doncs igual tu no hi arribes. Efectivament. El qual em sembla una crueltat. A part d'això, explicaré el fenomen per què succeeix. Bueno, succeeix perquè avui dia el primer que arriba és el que s'endú la Parma, m'entén? Ja, clar. Llavors, d'abans, la gent publicava coses a revistes científiques i ningú s'entara. I ningú s'entara, eh?
Bueno, s'entenava els que s'entenien cantarà, però no s'entenava la mortera. Efectivament. Però ara, llavors, tu, el que primer ha publicat és el que primer ha publicat, i això és així, no? Però ara això resulta que és molt més ràpid fer-ho a través dels mitjans de comunicació. Ja. O sigui, si tu dius, vaig a veure si m'ho publica el American Medical Journal, no? El New Jersey...
que són revistes, diguem-ne, molt importants, no? Aquestes et posen en una llista d'espera. I quan tinguem un lloc ja te'l posarem. Entens? En canvi, tira un periodista, li expliques, i el dia següent ho tens en carnet. Bé, que normalment al periodista li expliques, però no s'entera de res, i t'ho publica com vol. Ja, és igual. Sobretot els americans, això és difícil, ho fan molt els americans, i després hem anat tots darrere, no? Mm-hm.
tenen el que se'n diuen un medical speaker en els equips d'investigació, i el medical speaker, de fet, és una persona que és metge, però la seva funció és explicar-ho. I llavors, doncs, bueno, si una cosa així és com jo, no? Mejor han de representar, vull dir, que vinc aquí i procuro posar en paraules normals, doncs, coses, diguem que, diguem, dites en llenguatge professional, doncs, no hi ha qui se n'entén. No les entén, no?
Bé, això seria un medical speaker i llavors aquesta gent ho tenen, tenen un cabinet de premsa... Llavors, clar, la publicació directa al Mundo Mundial és més ràpida que publicar-ho amb una revista científica. Però pot sortir a la revista científica també, però potser no és tard. Ja.
Mentrestant, doncs, ja han pegat el pelotazo i ja... I ja queda constància que el primer ha sigut tacat que l'hi ha explicat el periodista i que el mèdic l'explica, doncs... Amb això també hi ha espionatge industrial i coses d'això. Aquesta, diguem, seria l'explicació d'aquest tema. I després, amb la qual, els 10 anys, és el que sempre es diu 10 anys. Sí, que bueno, que suposo que és el període d'experimentació... Sí, perquè és el que passa a la fase in vitro, la fase animal, la fase...
La humana i tot això. Més o menys pots tirar 10 anys. Pot ser una mica menys, a vegades una mica més. Més o menys són 10 anys i per això ho dic això, això ho tenim d'aquí 10 anys. A vegades són 7. I també depèn de la pasta que hi hagi. Clar, és que jo he llegit aquesta notícia, inclús la volia comentar. La del sistema immunològic.
la del càncer exactament això jo ara diré una altra cosa que podeu i tothom que ens escolta pot fer un exercici que poden anar al Google o al Yahoo brú brú brú com l'antiga rentadora brú càncer i sortirà a tota una setmana de coses d'un senyor que no és metge que és físic i matemàtic
que és de la Universitat de Carlos III, una persona important en el seu món físic, en publicacions internacionals, reconeixements internacionals. I aquest, em sembla que fa ja un temps, fa uns anys, que alguna cosa es va dir o va dir ell sobre aquest tema. Aquest senyor, un bon dia, es va trobar amb algú de la família que tenia càncer i aleshores va interessar el càncer que no era la seva matèria.
Aquest senyor treballava en una cosa que es diu les teories de fractals. Una cosa una mica complicada d'explicar. I llavors, doncs, es va començar a interessar en això. Llavors va començar a veure que es deien una sèrie de coses sobre el càncer que a ell no li quadraven. Una era, per exemple, que el creixement de les cèl·lules era exponencial. I era a veure que no, que era lineal. Lineal.
Si tu tens una massa que creix tota la massa en tres dimensions, serà exponencial. Si tens una massa que creix però que és lineal, vol dir que només està creixent per la superfície. Llavors ells li van dir això, si no creix tota. Quan la teoria oficial del càncer era que creixia. Que era exponencial. L'altra cosa que es deia del càncer, però que ara també va en contra del que s'està dient aquesta gent,
Doncs era que, com que les cèl·lules són teves, doncs no hi havia resposta immunitària en contra del creixement del càncer. Perquè el teu organisme no reaccionava contra alguna cosa que és teva. Contra una cosa que la reconeix com pròpia. Cosa que ell també va dir que no, que no anava així, que sí que hi havia una reacció immunitària i la immunitat la transporta en unes cèl·lules que es diuen granulocits, perquè
Varios, però anem a dir-li granulocits per ajuntar-los tot i muntar. Doncs els granulocits són els que posen els anticossos. O sigui, quan tu estàs vacunat, doncs el teu organisme, quan canta, té un contacte amb allò... Crea, genera granulocits. És capaç de fer anticossos que són transportats pels granulocits, que són uns globus blancs. Uns dels molts globus blancs. I aquests, doncs, les dirigeixen cap al lloc que tenen que anul·lar. Algo, virus o el que sigui.
en aquest cas serien les cereures de proliferació de càncer. Bé, però això no és que no, perquè no hi havia una identificació de perill. Bé, però sí que passa, i ho fan altres molts fills. El que passa és que com que tu no estàs vacunat contra el teu càncer, per dir-ho, la resposta era insuficient. I per una altra banda deia que el càncer creixia perquè el teixit circundant li deixava huecos per créixer. Que per això no creixia. I per això el creixement era lineal.
perquè les seules de càncer de la vora impedien que... mataven les seules de la massa. Enteneu el que dic? Si tens una massa, té tres dimensions, no? Però les seules que estan a la superfície són les que proliferen. Les seules no poden proliferar perquè tenen les de fora. Tenen les de fora que impedeixen... Per tant, el càncer creix, i això també coincideix amb que el càncer sempre és irregular. Una de les coses que ens preocupa, jo, si jo envuelto la mama, per exemple, d'una dona,
i el bulto és regular, em preocupa menys que si el bulto és irregular. És irregular. Vol dir que creix perquè el teixit d'ahir el deixa créixer. Bé, amb totes aquestes teories, l'home es va rodejar d'un equip de metges, o no ho agafen sol, i van dir, bé, si augmentés la quantitat de granulocí,
La cel·lula cancerosa no es podia desenvolupar, però no per sentir coses, sinó perquè no tindria lloc. Lloc per desenvolupar-se. Sí? Llavors, com que això, aquests medicaments que fan, augmenten la producció d'anulocits, ja existeixen, no tenia que passar tota la fase d'experimentació d'animal, ja podia anar directament a elles. I ho va provar amb dues persones desaussiades. Una era un melanoma, cutànic,
I un altre era un càncer de viatges. I els dos van remetre. Això jo diria que és com per seguir investigant allà, no? Sí, clar, lògicament. Però no interessava la indústria farmacèutica. Va arribar a ser bloquejat a nivell parlamentari, aquest senyor. Perquè no era metge. No era metge, no era on anava a les investidors... Val la pena entrar...
a internet i llegir-lo és una mica antic jo recordo d'això fa uns quants anys va acabar fastiguejat i va dir que no sabia res més d'això i va dir que ell se dedicava a la sovira i això aquest senyor ja va dir que hi havia una crida immunitària això és molt bastant normal en medicina que diguem que hi ha uns cossos doctrinals que són bastant immobilistes i que d'allà no pots sortir
Sí, jo recordo jo mateix, que sempre he sigut un cul inquiet i que em fan terrible i que m'encanta molestar els feinats. Quan vaig començar a fer ecografia sistemàtica a les embarassades sistematitzada, que vaig ser el primer, i jo diria que les primeres d'Europa, havien 13 cobras d'Espanya en aquell moment, no el tenia jo, doncs em van acusar a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, eh?,
El seu nom indica el que se suposa que és, no? Que això jo era perquè sabia molt bé com treballava les cales de la gent. Ja. Ja. Això em guanyava. Mira, mira, amb una sensació on va quedar. Que jo vaig anar a defensar l'ecografia com a mètode... Jo posava un cine i llavors deia, mira, davant de l'ecografia és com si tu estàs en una habitació a les fosques i vas a les palpentes, no?
I amb l'encografia encéns un llum. I amb l'encografia és com si ens haguéssim l'espèlma. L'espèlma, sí. Tampoc que un faro, però un espèlma. Digui sempre les millors. Bueno, a mi em van dir de tot. I bueno, no et dic jo amb altres avanços com l'anestècia, els pobres que van iniciar l'anestècia perquè van ser perseguits. Bueno, el primer que va parlar de l'acèpsia, crec que va ser en un congrés a Viena, que s'havia de rentar les mans abans d'operar amb una persona...
També crec que el van fer fora, no?, de l'acadèmia. El Semmelweis és el suís. L'horario és que no el cremessin a la foguera. És un inventor de la... Bueno, és un inventor de la sèpcia-antisèpcia, que, diguem, és el fonament dels accés de la ciutadania moderna. Mira, hi havia una cosa que, si saps per què ho va fer, el tio va veure que les dones que tenien a casa, que eren les
les riques, perquè tenien cas de llençols i minyones, es morien menys, però es morien en una casa de caritat. I era perquè allà anaven els estudiants i els estudiants venien de tocar cadàvers i es passaven al part i anaven vestits de carrer. I en canvi la que ho feia a casa seva hi havia una neteja, uns... Llavors va començar i va fer un doble sec
i va fer uns estudiants en un bloc d'una planta, anem a dir, anaven com sempre, i en un altre el feia allà rentar i canviar-se la roba i una certa cosa. I va comprovar que els resultats eren evidents. Sí, i això i la Nattingale, per exemple, que és una infermera que en una guerra va ser la primera que va inventar les semiòtiques, que va començar a registrar per què uns les morien, nosaltres no, o sigui, quines observacions feia...
I aquesta dona ha passat a la història de la medicina, però també en els seus coments la vam fer fora. La vam fer fora. Per això dic, avançar en medicina encara que a vegades sembla molt fàcil. No és fàcil avançar, no. També és un cercle tancat.
Jo tinc una cosa que dir, però no em deixeu... Digues, digues, digues. Va, ràpid. No, que vaig presentar... Ah, sí, és veritat. Jo crec que això m'interessa la gent, però també em van pràcticament abutxar. Ah, sí? Sí, sí, sí. Vaig presentar un recull de 7.000 casos. Quants? 7.000. 7.000. Sí, poca cosa, oi? 7.000 casos d'avortaments fets
pel sistema instrumental, és a dir, el que ja en diu aspiració, o sigui, posant la senyora a la taula, posant-li un tub dintre de la matriu i aspirant el contingut. Això és una intervenció que dura entre 3 i 5 minuts i que després necessita un temps de repòs entre 30 i 60 minuts i pràcticament se'n pot tornar a la seva feina, m'entens? Una miqueta de si ha sigut enlocar l'omanestèsia i també de la recuperació de l'anestèsia que tingui. Però vaja, el dia següent segur que pot estar
de la seva feina. Amb aquest mètode tenim un 0.09 de derivacions d'urgència amb trucades per complicacions o supostes complicacions posteriors. 0.09. No arriba el 0.1. D'aquest 0.09 vol dir que és una dona que et truca i tu li dius, miri, això millor que vagi a l'hospital i som.
i que s'ho midin això és aquest 0.09 i d'aquest 0.09 un 0.45 o sigui de la meitat arribar a l'hospital s'ha de mirar i tornar a casa i aportar a casa era un suposat problema era més preocupació que altra cosa i pel telèfon de poc havíem sabut identificar-ho i l'altre 0.45 0.045 és el que s'han quedat
per alguna raó de la relació, d'una raó paraula... Això és una xifra extraordinàriament baixa. Vol dir, a més a més, que el 99, pràcticament, tot 100, de casos, concretament el 97,8% de casos, s'ha resolt telefònicament el problema,
I l'interval que queda al mig vol dir que l'hem dit que la mirarem, però que la mirarem demà o passat demà. Que no és una urgència. No necessitava derivar-se urgència. La volem veure, però no cal que corra. En canvi, ja ens han presentat un recull de... Ah, bueno, sí, perdó. Efectes indesitjables. Hi havia també una proporció molt petita que estava sobre el...
2%, una cosa així, d'efectes d'aquests que tinc una mica de dolor, tinc una mica de pèrdua, tinc una mica de vòmit, això era el que resolia telefònicament. La incidència d'efectes no desitjats o de la medicació o de la pre-intervenció estava en una xifra del 3 o 4%. I vam presentar la xifra perquè Catalunya s'ha posat a fer els avortaments amb fàrmacs,
En els ambulatoris, perquè en realitat en els ambulatoris el que tenen és alfama si tu pots a casa. Bueno, cifra d'ingressos per urgència, 2%. 2%. 2%. Reaccions indesitjables, el que la gent diu efectes secundaris, 57%. Dolor, 72%, 33% insuportable. Sangrat, 100%, abundant.
o molt abundant o molt abundant. Bé, doncs jo vaig comparar els dos mètodes, no? Però com que el que interessa és que es faci farmacològic, perquè això li surt molt més barat a la sanitat pública... I les farmacèutiques qui guanyen? Bé, no creus, perquè aquests fàrmacs tampoc és que siguin massa... És igual, per si els venen guanyaran.
Sí, però bé, no, tampoc són uns volumants impotents. No, no, aquí les farmacèutiques no tenen... En aquest cas no tenen res a veure les farmacèutiques. No, podeu un dels fàrmacs que s'utilitza, però tampoc crec que sigui d'un gran interès. No, no, aquí el que passa és que si aquesta dona a l'ambulatori li dona les pastilles i li vagi sent a casa seva i estigui sangrant els pròxims 20 dies, el qual afecta la vida quotidiana i si li fa mal, doncs, miri, prenguis això amb un opiàssic, i clar, quan ho prengui no condueixi ni vagi en moto ni...
ni baixi escales, ni manegui aparats d'eina, per tant, està de baixa. I, a més a més, si està marejada, ni s'asseu. O sigui, i 2%, ja dic, de derivació entre urgències, doncs li surt molt més barato que enviar aquesta dona a que se li faci una aspiració. Per què? Perquè això ho ha d'enviar a una clínica especialitzada, perquè en un ambulatori no ho poden fer, ni saben fer-ho,
Els hospitals no volen fer-ho, que tampoc sé si en saben, i per tant, molt més barat, les pastilles vés-te'n a casa i si sangres, doncs et neteges amb el teu sabó i et poses les teves compreses que te les pagues tu. Si no pots anar a treballar, doncs et donarem la baixa. I ja està.
O sigui, aquests són, és a dir, ara t'ho vendran com el fantàstico. No, tu mateix, a casa teva, mantens la intimitat teva, enfrontant-te tu amb el teu propi problema. En fi. Coses d'això. Però torno a dir, comparat amb això que estàvem dient, que com que l'únic que estava, diguem... Defensant això, eres tu? Era jo, perquè els dos a més estaven, d'alguna manera, al seu sou.
ets un apòstata el seu sol depenia de l'administració doncs insults et cremaran a la foguera tu tinc pronosticat jo Santi al final et cremaran a la foguera tu com el doctor Cervet les dones que s'estan escoltant que sàpiguen que si necessita un avortament i li proposen un avort farmacològic que digui que no té moltes més probabilitats de passar-ho malament que si va un dematí a fer-ho i al migdia a casa molt bé
Doncs la setmana que ve continuarem parlant. Parlarem de l'Alzheimer, que també és prou interessant que la gent tingui una mica d'informació. Molt bé, perfecte. Fins divendres. Adéu. Carme, tenim tema musical? Sí? Doncs vinga, que escoltarem. Regent Spector. Fins ara. I never loved nobody for me
Always one foot on the ground And by protecting my heart truly I got lost in the sounds I hear in my mind All of these voices I hear in my mind All of these words I hear in my mind
It breaks my heart, it breaks my heart When it breaks my heart Suppose I never, ever met you Suppose we never fell in love
Bona nit. Bona nit.
All my friends say that, of course, is gonna get better, gonna get better, better, better, better, better, better, better. I never loved nobody fully. Always one foot on the ground. And by protecting my heart, truly, I got lost.
All these voices I hear in my mind All these words I hear in my mind All this music And it breaks my heart And it breaks my heart I hear in my mind All of these voices I hear in my mind
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
This is how it works. You're young until you're not. You love until you're done.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Boy, there's no one home tonight. The timing could be right to forget the rules without a school until tomorrow. Now, if only you would stay. There's so many games replaced. Why should we pretend to
Fins demà!
Bé, i continuem aquí a l'Aude Esberna i em sento un beco. Sí, sí. Sí. Eco amb llet, eco amb llet. Bé, això, no sé si l'audiència també em sentia amb el beco, eco, eco...
Tenim sopar? Bueno, sí, després tenim el sopar, no? Tinc un apunt per tu Fes un plat amb tonyina un dia d'aquests Ja està al capritxos No, però ell controla Pòxima setmana portem tonyina Com la vols? M'ha agradat bona Algú per fer-la Quina bona Va, vinga, va, ràpid, anem al sopar, va
Sèpia amb pèsols i carxofes. Necessitem pèsols amb carxofes i una sèpia. Ceba i any. Sal i pebre. Sí, sal i pebre blanc. Pebre blanc. No sé com es diu, un fil d'aquells de safrà. Sí. Només perquè el preu que està el safrà. Amunt n'hi ha prou. No, no, safrà, safrà.
I vi blanc, i ja està. Hi ha dues versions, una que és d'estiu, que és per menjar fred només amb la sèpia calenta, i l'altra que és tipus estofat, tipus guisat. Farem el guisat i després expliquem el fred, que és més ràpid.
Agafem la sèpia, que ens la netegin, que ens la netegin la pell i aquelles coses. I després la netegis a la tua casa. Sí, evidentment. I que ens guardin la tinta. Que ens guardin la salsa. No, la tinta, no, la salsa. Salsa. De la sèpia. Amb aquesta salsa la reservarem a part, tallem la sèpia a daus, a quadrats, i la saltem per la paella bastant marcadeta, bastant cuiteta.
la separem, llavors tenim la ceba, agafem la ceba, la tallem a Juliana, i a l'all, també tallat petit, posem la ceba, primer la ceba que es faci, quan estigui la ceba allò bastant cuiteta, i tirem l'all, evidentment, perquè si no l'all es coua abans que la ceba, i llavors es crema l'all i tal. Una vegada tinguem això, si tenim pèsols... No congelats. No congelats naturals, que difícilment en trobarem,
i si trobem el preu que es va comprar congelats, doncs no, home, perquè van... van un disparat. Per una cosa brutal. Brutal, una cosa amb preu... O sigui, de llauna, que fem una llauna de pèsols... No, llauna no, d'aquests congelats. Una bosseta... Obres el congelador, traus la bosseta... Hi ha de congelats que estan molt bé, eh?
Si és congelat, els escaldem, els mullim una miqueta i tal, igual que la carxofa, la carxofa la paguem, l'altre gent, i les escaldem, les tallem a grills, per entendre'ns, a octaus, les escaldem una mica, tal, i bomba. Llavors, una vegada tinguem la seva fregida, afegim les carxofes i els pèsols, quatre voltes, allò que s'acabin de coure i demés i tal. Quan estan cuits, afegim un ratge de vi...
Un ratxavi pot ser mig got, tampoc gaire, mig blanc, evidentment, o cava, si tenim cava. I amb la salsa de la sèpia, una vegada tinguem això abans de tirar el vi...
el que se'n passava, tirem la salsa però reventant la bossa o sigui, hi ha molta gent que quan posa la salsa de la sèpia posa tot el tacullat i llavors rebenta i no sé què la rebenta fora obrir la bossa pel cul per la part de baix i allò de morro t'arraïm tota la salsa i qui vulgui posar l'envolvent que el posi i ho posi també no passa res més
Sofregim això ben bé, quan tenim això tirem la sèpia i si tenim fumet hi posem una mica de fumet. Si no, agua del grifó. Ja està. Ja està, que s'estofi una miqueta l'estofadet i això és l'estofat.
Per fer-ho per estiu, farem la sepi igualment a la planxa, però la farem més... Més cuita. Més cuita. Aleshores, farem el mateix amb els pesos, els sofregarem...
amb les carxofes igual també les caurem més perquè llavors com que no les guisem tot junt si no quedaran crues agafem això posem el mateix la ceba tallada més grossa la ceba
i quan estigui afegim els pèsols el mateix afegem la sèpia quatre voltes i fora i se serveix com com ho explico els pèsols i la carxofa com a guarnició com si fos una amanida fred i llavors la sèpia calenta a sobre i ja està
Un raig d'oli, si tenim oli amb perfum, amb aroma o alguna cosa. De romaní. No, de romaní no. No sé com es diu en català. Aneldo. Si tenim aneldo, doncs això. Si no, un oli amb allo i tal. Un toc d'oli i a menjar. I està, a menjar. Molt bé, perfecte. Que bo. Vinga.
Ens anem als esports, que és la secció favorita del senyor Ramos. Ell ve per això. Sí, realment ve pels esports. Sí. I tant. L'important és participar. Bé, i doncs, mentre contactem amb el dixell d'ingrés... I aquesta moscaixi com una mica... Terminator. Terminator. Terminator.
Però si queda mitja hora de... Mitja hora no, queda res. Queda molt poc. Per això vull llegir un article que va sortir a l'AS, Diari Esportiu de Madrid, quan s'estaven jugant, abans de jugar-se, a les semifinals de la Lliga de Bàsquet. Titular. El Madrid també supera el Barça en la Lliga de Baloncesto. Molt bé.
I diu, la primera categoría de baloncesto nacional... ...llega a su última fase, la fase final de la temporada... ...está en semifinales y tras la eliminación... ...del Caja Laboral y del Valencia Basket... ...tan solo quedan dos equipos entre los cuatro primeros... ...el Real Madrid y el Barcelona. Los hombres de Pablo Blasso, es decir, los del Madrid... ...tienen una asequible ronda ante el CAI Zaragoza... ...con el factor cancha a su favor... ...después de haber barrido al Obradorio en cuartos. Mientras que los de Xavi y Pascual, es decir, al Barça... ...se miden al Gran Canaria 2014...
Contra el que ya perdieron en las dos citas de la fase regular después de haber sufrido en el tercer partido de la ronda previa frente al Bilbao. ¿En qué es basan para decir que el Madrid superaba al Barça en la Lliga de Básquet? Pues porque el triunfo final del Madrid lo pagan a menos de 1,50 euros por euro apostado. Mientras que la victoria del Barcelona se cotiza a 2,75 euros.
Esto significa que el Madrid tiene altas posibilidades de hacerse con el título. Además, la sorpresa que significaría un ACB para el CAI o para el Gran Canaria se pagan a cerca de 30 euros por cada euro apostado. El presidente madrinista de Madrid del Asquet
Volvió a poner en duda que el Barcelona cerrara el fichaje de Neymar por 50 millones. El presidente madridista. Sí, sí. El Florentino. Volvió a poner en duda que el Madrid fichara el fichaje por 57 millones. Si ellos dicen eso, hablamos de cosas distintas. Porque...
Contando el club propietario, la familia, el fondo de inversión que compartía sus derechos y su salario, el coste para el Real Madrid ascendía por lo menos a 150 millones. Después de haber dicho todo eso, el señor Florentino Pérez solicita al Barça por haber logrado el fichaje de Neymar.
Sí, jo, com el programa aquest de futboleros de marca, van sortir dos dient que el Neymar volia fitxar pel Madrid. Sí, realment el Neymar quería ir al Madrid. I perquè no ho ha fet. Ells deien qui aniria. Neymar terminarà en el Madrid. Terminarà en el Madrid. I quan van fitxar, va dir que realment el Madrid no ens interessa perquè...
Este muchacho... No reúne las características. Bueno, eso de las zorras y la uva. Sí.
Estan verdes. En fi, bueno, jo no sé realment quin serà el resultat del Neymar, suposo que bo, espero que bo. Ja es veurà, això és com deia el Forres Gam amb les caixes de bombons. Sí, senyor. Però dels futbolistes és el mateix. Sí, senyor. Tu, fins que no obris la caixa i no tastis, no saps el que t'estàs fotent. Volen que guanyi, no sé si era un quilo de massa muscular aquest estiu. Sí, necessita massa muscular.
però clar, és que jo he vist una foto avui que sortia no sé quin diari està una mica primet un tirillas perquè l'han comprat, si no és un tirillas perquè porta la cresta no, no, ja no porta la cresta porta la cresta ara és el Messi encara no han començat a jugar i ja no els agrada el pes que té i va a negoci tu compraries un pollastre que estigués amb els ossos? no sí o no? senyor Isidro Inglés bona nit
Bona nit. Què dius d'un pollo? Te va montar un pollo aquí. El pollo Neymar. Home, està primet, però és que té 20 i què? És guapo, com pots? 21, 21. Tu quan pesaves, Ramos, amb la teva edat? Jo era peso piojo, nen. Jo era peso piojo.
Si van fer una categoria especial perquè ho pogués competir. Haurà d'agafar massa muscular igual que m'agafa també el Messi. Sí, també. Ara fixa't-ho, el Messi que era escanyolit, que no creixia, no sé què. Mira-l'ara, 3 metres i 200 quilos. És una fiera. Anuncia calçotets. Això a tu no t'agafaran mai per anunciar calçotets. Jo tinc poca massa per anunciar calçotets. Per què ens hem d'enganyar, millor? Sí, sí, per això dic que...
I era res, Escañolit, necessitava... Com diuen a Madrid, era un drogata, necessitava drogues per a crecer. Això diu. Més Escañolit que era en Rivaldo. Pobrent, sí. L'únic que tenia més planta, era més alt, no? Era més alt, però estava, pobre, estava fet, sí, sí. I jugava de nassos. Bueno, aquesta és, jo, el que deia l'altre dia és una diferència, jo crec, entre el Neymar i altres...
jugadors brasilers, que hi ha hagut jugadors brasilers que, bueno, que sempre s'ha dit que passaven ganes, que vivien a la favela i que havien de caminar no sé quants quilòmetres. El Neymar sempre sé que ha tingut una vida més... Aquest no ha passat gana. Aquest no ha passat gana. La família Viem Brasilera. Ja ho veurem. Ja ho veurem. Ja ho veurem, però tinta bé, no? Sí, sí. Ja ho veurem en plan de... Bueno, que pot passar de tot, no?
Però que anava bé, home. Sí, sí, sí. El van acompanyant i l'entrada d'ell també ha sigut bona, no? Vull dir que entra, diguem, amb tota la humiditat... Si és real, això, si és real... Si no és tonto... No tindrem problemes. Si no és tonto que sembla que no, jo crec que si està ben assessorat, ja hem de dir que tinguis paciència. Aquests dos anyets o tres perquè sigui, doncs, potser que acabi de despuntar, no? Mentre tancar vagi prenent...
El problema és que no sé si vindrà, si ve aquí amb algú de la família. Em sembla que sí, no? Amb 70. Famílies i amics. I coneguts i saludats. Es veu que també vindran de saludats. Ojo al dato. L'altre dia em vaig enterar que no està casat. El Messi tampoc està casat. Té un fill. Té un fill. Ara té una novieta que... La seva nòvia es queda al Brasil.
Amb el fill. No, no, no. Té un fill i té una nòvia. El fill és d'un altre. Però quina edat té el fill, si aquest és molt jove? A veure, el fill no és de la nòvia. Qui té nòvia? El fill no és de la nòvia. El Neymar. I el fill què pinta? El fill és d'una altra nòvia que va tenir el Neymar. Fue precoç. Si és molt jove, no? Si és jove. Ara en té una altra que és...
Aquesta es queda al Brasil. Però fill on està? Al Brasil amb la nòvia. Amb la nova? Sí. Amb la mare, punyeta. No, no, no, està amb la filla. Ara viu amb ell. Ara m'he perdut jo. Precisament la nòvia es queda a Brasil perquè ha de fer un culebron.
És artista. Però el fill no està amb la nòvia aquesta. Està amb la primera, amb la seva mare. Vols dir? Sí, home, clar.
el fill viu amb la mare i ell viu amb la novieta aquesta us heu fixat que hem sentat l'interès d'aquest debat amb si el fill està o si la nòvia és aquí el tema és la nòvia això és amb el que acaba sent quan es parla de futbol s'acaben parlant de coses tan importants com aquesta jo sincerament i ara ho dic públicament als senyors de TV3 que s'ho mirin a veure si li poden donar un paperet
Sí, però té 17 a l'arrere. D'immigrant a la nòvia. Però té 17 anys, em sembla, és molt... Però que em refereixo, que ell en té 19, 17... Jo no tenia cap problema... Però potser és aparent, vull dir que té... Jo ho dic que fa molt goig, perquè pugui venir cap aquí... Ja està, ja està, ja està. No deixar-lo sol, no ho sé, que ara comença a anar... Perquè no liarem. No m'estilis la llengua que em fa mal.
totes aquestes coses, sortir de nit... Bueno, a la Riera... Sí, a la Riera... Hi ha una altra sèrie, com es diu? Sí, al Gran Nord. Aquesta, al Gran Nord. De mosso d'esquadra. De mosso d'esquadra, sí. De mosso. De mosso. Això s'hauria de mirar el senyor Roixell de parlar amb els directius de TV3. Ens centrem al futbol? Sí, ens centrem al futbol. Però si el futbol ja ha acabat, el futbol ja està. El futbol ha de començar.
A veure, tu que ets Laportista, vas sentir les declaracions del senyor Laporta? De què es vol tornar a presentar? Salvador de la Pàtria. Antes o después de la fiesta. Estoy preparado para volver a la presidencia de Barcelona. Per això quina no ho va dir? Dres i mitja. La pregunta és aquesta, com anava? Anava camisa posada dins del pantaló, sense camisa, la corbata al cap... Com anava? Quan ho va dir, home, clar, me la portes a saber com anava...
Què estètica llevava? Haurà de fer front al tema dels avals, no, aquells? La cosa no pinta fàcil. No, però això és... Porta que es dediqui el seu bufet. Hem de reconèixer... No, el bufet, sí, sobretot si és bufet lliure. Bueno, podem riure, però hem de reconèixer una cosa, que hagi pitjor o millor el personatge, que a l'època millor del Barça ha coincidit amb la seva presidència.
Mira usted lo que yo le diga la mejor época de España ha sido en el momento en que gobernaba King No, no, amb això que ha dit l'Emilio jo vaig a fer una petita referència i després et faré el remate això és com quan es veu que en el desembarc de Normandia quan els americans i les tropes aliades acaben entrant a França per Normandia
A l'estat major alemany hi ha una reunió, i això és cert, vull dir, és històric, es van començar a plantejar que què havia fallat, no? Doncs em van dir que si no sé què a les defenses, que si no sé quantos, que a l'habitatge...
I un dels generals que li va dir, bueno, els americans també han tingut algú a veure, eh? Llavors, això ho dic perquè allò de Laporta, segurament, potser l'equip també va tenir algú a veure. No, home, a veure... Digo yo! Digo yo! Digo yo, perquè igual, clar, com que ell jugava i ell fotia els gols... A Laporta el que se li ha de reconèixer és que realment va fer molts canvis en el Barça. I a veure, que tenia, com a mínim, la determinació que en aquest se li suposa.
Sí, però també et diré que amb el senyor Laporta va deixar d'esmadrar l'equip. D'acord? Per tant, una de Freda i una de Cavalli. No sabem si va ser tan ell. Ell ho va permetre. Ni als esports, ni a la política, ni enlloc. Per tant, igual que tots. El governant perfecte. Digueu-me quants serien capaços
i no sóc el guardiola venint de segona divisió venint de tercera divisió i pugen l'equip a segona divisió sí, però això no va ser la porta exacte, és el que t'anava a dir va ser la porta que va dir posar la guardiola no, senyor, no a l'Aberís Murtra d'acord que la porta va dir, bueno, ho provem sí, però el que va posar en el guardiola va ser l'Aberís Murtra
Bueno, veig que aquí hi ha una controvèrsia. No, no, no hi ha controvèrsia. És que els americans tenen... Clar, alguna cosa tenien a veure... La porta va dir, vale, d'acord, provem. Bueno, estarem d'acord que el que n'hi ha ara, com diu... No, no sóc... No, no, a veure... No és Santa de mi devoció, tampoc, eh? És molt fàcil posar-se en medalletes, o sigui, això... Jo el que dic és que
Jo no discuteixo. El senyor Laporta, sí, ha fet coses bones i ha fet coses de dolentes. Perdoneu, perdoneu, perdoneu. La millor època del Futbol Club Barcelona ha sigut durant la presidenciació de Laporta. Ho accepto. El que no accepto és que aquest senyor faci unes declaracions dient que les coses van a ir maldades. Esta directiva va hondir el Barça. I jo estoy aquí porque cuando me necesiten vuelvo.
que de salvedors de la pàtria... Ja en tenim un. Ja en tenim un que... Vine. Encara queda temps, tu. Encara queda temps per aquestes històries. Però no hem de parlar de futbol. Sí, estem parlant de futbol. Futbol és tot.
A la vida. La vida és futbol. I molt bona. Si continuem parlant de futbol, futbol ets tu. Molt bo també les declaracions del senyor del món honorable, rebent la samarreta a la segona equipació del Barça. Amb aquesta samarreta es farà Catalunya perquè serà un ambaixador de Catalunya pel món amb la quadribarrada. Amb el Sanda.
Home, quan diu Barrada, perdona, que ara surt el Barça amb el Batrimarrada, el Sant Andreu a la porta, el Girona a la porta, el Llagoster a la porta... I al València. Porten 400 equips... I a la porta, què diu? I a la porta, què diu? Això a la porta. Que també a la porta. També a la porta. Bueno, escolteu, què passa amb la porteria? Amb la porteria? La porteria, res, es quedarà al Valdés. No, o la portera del Nuñés. Vol dir que acabarà quedant-se? Sí, i tant. Sí que es quedarà, i tant. Por sus santos.
Però, és clar, el Valdés... Bueno, diuen que el Ter Stegen aquest està fet, no? Sí, el Marge fitxarà en un porter, també. Si no ve ara, vindrà a l'hivern. No, a l'hivern, o sembla que el deixen ser dit. O en l'equip, em sembla que el jugo al Borussia Mönchengladbach. Sí, el Borussia Mönchengladbach. A cap dematí, el que he llegit, que pràcticament està fet, que l'únic dubte és si el deixen venir ara o esperant al mercat d'hivern.
Però que és igual, que es quedi o no es quedi el Valdés, el fitxen igualment. I a més hi ha hagut, no sé qui ha fet les declaracions, que de moment, com a mínim per una temporada, jo crec que és una temporada en la que teòricament es queda el Valdés, la porteria amb el Pinto està coberta perfectament.
El Pinto totes les vegades que ha jugat ho ha fet de conya. Les últimes vegades s'ha de reconèixer que ha millorat moltíssim. I tant. Però no oblidem que Pinto va ser Premi Samora, eh? Quan jugàvem al Salta. Sí, sí, sí, tot el que vulguis. Però és molt més complicat, perdona, però és molt més complicat a vegades. I què feia un autobús al cap?
Ui, i els que no posen autobús posen trencs. Ja està, ja està. Jo crec que el Pinto no és un porter durer. El problema, entre cometes, del Pinto és que té 30... 34 o 35 anys. I que, d'acord, la vida d'un porter pot ser més llarga que la d'un jugador, però, bueno, ja té anyets. Ja va sortir a l'Iber a jugar. Qui? A l'Iber.
A veure, a més a més, problemes de porteria el Barça no té. Tenim a Zubizarreta. És empleat del club en un moment determinat, en cas d'urgència. Es podria jugar a porter. Ves que no donés alguna sorpresa. Sí, moltes sorpreses donaria. Jo al Zubizarreta, quan li pregunten pel tema Valdés, el tema de porter, el veig molt tranquil. Ell no s'hi ha de posar? És tranquilíssim a mi, a mi rai.
No, no, que està fet, sembla ja, que deuen tenir alguna cosa preparada i es deuen estar esperant a veure quina última parola diu Valdés. El Valdés, si no marxa com vol marxar ell, no se'n va. Bé, no, jo crec que el problema de Valdés... És la pasta. És la pasta. O sigui, ell esperava, esperava que, dient no renov un marxo del Barça...
I que tots els equips d'Europa, punters i no sé què, ostres, el Valdés, volem el Valdés. Això, o que el club pagués... No, home, sembla que té alguna cosa feta por ahí. El Mónaco, sí, però gratis. Gratis. Amb el Mónaco, però sense pagar un euro. Clar, el que vol és una prima de fitxatge o directament que li paguin molt més de lo que li paguen. Ell vol sortir gratis per veure ell el trasport. I a dos hores la postura del Barça et sembla perfecta perquè li diu, vale, tu te'n vas, però...
Tens que pagar el tio que et situa així. Exacte, qui et vulgui que pagui. Això em sembla el més lògic del món. Encara que... Encara que jo el que faria és vendre-lo directament. Jo, mira, sempre he considerat que el valdés és un porter molt bo. Al principi de jugar com la gent deia... Però és un cap de tron. Exactament. I amb la seva actitud jo el que faria, sincerament, és deixar-lo a la banqueta.
Si no marxa, el titular és Pinto o Valdemoro. La Carme ens fa fora, senyors. Ja ha arribat l'hora de marxar. Crec que ha d'entrar a un altre programa ara mateix. Això és no parar.
Això sí, tornarem el divendres que ve. Encara ens queden un parell de... Un parell, no, senyor secretari? Un parell. Vaig encertar la porra, eh? Vas encertar la porra, 4-1? Vaig dir 4... Ah, aleshores no la vas encertar. Ah, vinga. Vinga.
serà el divendres que ve, a la mateixa hora, al mateix lloc, a la mateixa setmana. Fins a les hores. Que sigueu molt feliços. I menjeu benissos. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits.
Fins demà!
Fins demà!