De dilluns a divendres, de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
Què? Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. No.
La desbarnada. Sembles el de passa-palabra, no? La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. Molt bona nit, són les 8 en punt i 45 segons.
I ara mateix comença la desvernada. Per si no ho sabeu, això és ràdio desvern, la misura municipal de Sant Just. Salutacions d'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra o la mar. Bona nit. Bona nit a tothom. Mira, veus, et tinc a l'esquerra. Sí. A la dreta no, a la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Hola Miquel, bona nit. Bona nit senyors Cazokyo. I com sempre doncs esperem contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, d'Armengarciano, que no vindrà, diu que
No sé si m'ha dit que està liat com una mona o que està liat amb una mona. Home, la seva dona no és tan lleixa com per dir-li mona, no? Jo he pensat amb una mona de... Ah, de pastisseria, de pastisseria. Hòstia, sí que comença d'hora, aquest any, no?
El senyor Josep Maria Montes, que esperem que ens faci la predicció del temps, el Mariano González, que segur que ja ens està escoltant des de Madrid, l'isidre anglès, la Núria García, que no ve. No ve? No. Està d'assaig. Ah, està d'assaig, és veritat. Està d'assaig. Hem d'explicar això, eh? Pel diumenge. Hem d'explicar això. Sí, hem d'explicar el diumenge. Sí. Bueno, la Núria està assajant. L'Òscar Ramos està en missing totalment.
Ah, sí? No sabem res d'ell? No. No? Òscar! Ja estem al novembre, no? Sí. Òscar! A veure si ho contesta. No. I el que sí que tenim aquí és el Papa Domènech. Hola, Domènech!
Tindríem que aclarir això del Papa Domènech. El Papa Domènech, sí, aclareix el Papa Domènech. No és que hagi tingut un fill nou. A veure, si ara les fans que té, sapiguem que és papa, ja no se l'estimaran. No, és que, com sabeu, és un polifacètico i ara li toca fer de pare d'un nen de 3 anys. És un polifacètico però no dels Mossos d'Esquadra. No, no, no. És un altre poli. Un altre poli, sí.
Bé, avui és dia 8 de novembre de l'any 2013. No sé si el 8 de novembre és alguna data... No, per mi no. No, oi no? No. Estem en la setmana 45 de l'any. Sí, senyor. I han transcurregut 312 dies. Qui en va dir? De l'any 2013.
Fa 312 dies. No ens falten només 45. Sí, senyor. No quadren gaire els números, però bueno. Com que no? 312 i 45... No, oi? Igual he posat l'any de 367. No ho sé. No, no, has posat de 357. No, no, clar.
El sol ha sortit avui quan eren les 7 i 31 minuts i s'aposta quan eren les 17 i 38 minuts.
quan eren les 12 26 del migdia i es pondrà a les 10 i 42, és a dir, a tres quarts d'onze de la nit. Sí senyor. Demà. Demà. Bé, el sol sortirà dos minuts més tard, a les 7 33, i es pondrà un minut més d'hora, a les 17 37. I la lluna sortirà, perdó, gairebé mitja hora més tard, a les 12 59, és a dir, gairebé la una, i es pondrà
Quasi una hora més tard també, les 23.51. Exacte, i hem de dir que la lluna està creixent. Va nascut fa poc i va creixent. I els que tenim la sort de matinar, perquè diuen que matinar per anar a treballar és una sort avui dia. Sí senyor, no, el que és una sort és anar a treballar.
Quinc a dir que aquests dies, quan surto de casa... Fa fred. No. Amb la calor que fa precisament, i se senten els ocells cantant i diuen, hòstia, ja s'acosta la primavera. I no. I no. No. Anem cap a l'hivern, per si no s'ho viu. Bé, aniversaris. Avui fa anys, concretament 38, el senyor José Manuel Pinto Colorado. El ciclista? Porter del Futbol Club Barcelona. Ah, no, aquell és entre Pinto i Valdemoro. Aquell sí, sí.
La setmana del Pinto Colorado. I quants en fa? 38. Ah. Uns quants més, uns quants més, no tan jove, no tan jove, 77 en fa la Virna Lissi. Virna Lissi. És la de la PEC aquí, la Virna Lissi? No ho sé. La PEC, la Virna Lissi, no ho sé.
Està lògicament retirada de l'era activa de cinema. L'última obra que va intervenir va ser la reina Margot.
De la família dels Reis de França. De la reina, perdó. Bé, et toca a tu ara. 88 anys fa Assunció Balaguer, que ara el Marc em dirà qui és aquesta senyora. De moment, a sapser del primer no em conec a cap.
L'assunció balaguer és la vidua de Paco Raval.
I hauries de saber qui és perquè és una del que fa les polseres vermelles. Ell no mira polseres vermelles. Ell no mira polseres vermelles. He vist dos capítols, però jo per veure una sèrie de camplores va a ser que no. Jo vull alguna cosa... Aquest que ve ara que dirà el Miquel segurament s'hi sabrà qui és. Dic jo, a veure. 10 anys més que la senyora Asunció Balaguer. 10 anys menys. Ai, menys, perdó, 78, el senyor Alain Delon. Alain Delon.
Em sona. Era un duro del cine francès. Va fer Rocco i sus hermanos i va sortir a l'última d'Astèrics als Jocs Olímpics, que feia de César. Ah, així, el del nas. El del nas, correcte, té el nas trencat.
Bé, doncs, a tots ells, moltes felicitats. Si algú fa anys avui, també el felicitem de tot cor i de tota ànima. Sí, senyor. I si ens vol portar un tros de pastís, doncs, cap problema. I li cantarem el moltes felicitats. Sí, i el company any, feliça, feliça en tu dia. També. Anem a les efemèries, coses que van succeït el dia, com avui, 8 de novembre. Pues bé, el 8 de novembre de 1519,
va entrar el senyor Hernán Cortés amb els seus homes a la capital azteca, al tremend dit Mègic. Sí. Van ser rebut per l'emparador Moctezuma. Moctezuma II. El primer s'havia mort. Clar, per això hi havia el II. Bé, saltem uns quants anys i ens en anem a l'any 1904. Del dia com avui, d'aquest any, 1904 va ser inaugurat a l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona,
un teatre de varietats que es deia el Teatre Apolo. Ah, molt bé. Saps on és? Sí, sí. El 8 de novembre, alerta, de 1938... Sí, senyor. Su excelencia al jefe del Estado, Francisco Franco Bahamonde, declara que no concederá amnistías y que tiene fichados a dos millones de españoles, a los que se les impondrán grandes castigos. Sí, tots afusellats.
Hi havia accés de personal. Era una manera de reduir l'atur. Ens anem a l'any 1960. Tot el dia com avui, el candidat demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units, senyor John Fitzgerald Kennedy, va guanyar per molt petit marge de vots al seu rival republicà, el senyor Richard Nixon.
El Nixon, una vegada es va carregar el Kennedy, va sortir president.
Com que ho estan descobrint tot, perquè ara es veu que l'Arafat el van enverinar, també diuen no sé què de la muerte del Neruda, avui llegit així un titular, una cosa rara. El 8 de novembre de 1998, és a dir, abans d'ahir, el exteniente coronel Hugo Chávez... El pajarito chiquitito.
que en 1992 encabezó un golpe de estado, avui en toquen tots els mateixos, se proclama vencedor de las elecciones legislativas y regionales celebradas en Venezuela. Sí, a Venezuela. Ja sabeu, el Xavi és aquell que ara ha aparegut la seva cara al metro. Vinga, aquest tio deu fumar alguna cosa d'ara, no? És el Duro, no? No, el Maduro. El Maduro, no, Maduro. Deu fumar alguna cosa. És que està molt maduro, ja.
Bé, doncs fins aquí les efemèriques. Ens n'anem al sant Ural. Què vols, el d'avui o el de demà? Tant me fa el que vull. Va, vinga, el d'avui. Bé, doncs avui és Sant Saber, Sabariac, Carpòfor i Victorià. Més coneguts per als màrtirs coronats. És el que portaven corona. Corona, sí. També Sant Deodat I, papa. Papa. Entre el 615 i el 618 va durar poc, aquest. Sí, però fixeu-vos-hi, que dient-se Deodat hi va haver-hi un segon, perquè aquest era el primer. El primer.
i la veiata Isabel de la Trinitat, verge carmelitana. Bé, anem al centoral de demà. Al centoral de demà jo, quan l'he vist dic, ostres, aquest ja l'havíem fet. Clar, que passa que l'any passat, el dia 9 de novembre, que era divendres, i era el centoral d'avui, i ara és el centoral de demà. La dedicació de la basílica romana del Laterà, mare i cap de totes les esglésies,
és la festa del Sant Cris de Balaguer, la mare de Déu de l'Almodena, després hem de felicitar el Mariano, que és de Madrid.
La Patrona de Madrid. És la copatrona. La Virgen de la Paloma. Normalment fan festa. Segurament sí, normalment fan festa a Madrid. Normalment no treballen mai. I un soldat que es deia Trullor, que va marxar al segle IV, també sant. Per tant, doncs, felicitem a tots. A tothom. A tothom, sí. Vinga, continuem? Sí, som-hi. Vinga, som-hi.
La desvernada. Doncs a veure quin temps tenim avui, senyor Montes. Molt bona nit. Molt bona nit.
Què? Ja no està prenent, però encara no ho acaba de fer. Bona nit! Molt bona nit! A veure si... Tens que mirar més el Cracòvia, no l'altre, el Polònia. El Polònia. Bé, a veure, temps del cap de setmana, senyor Montes. Doncs que cap de setmana és molt interessant. Això vol dir que plourà. Plourà, no? Almenys canviarem de situació després de...
Les temperatures descontrolades que han vingut durant aquesta setmana en alguns llocs de la costa, també aquí a Barcelona, i aquí a Sant Just també. Penseu que durant alguns d'aquests dies d'aquesta setmana s'han arribat els 26 graus, que són temperatures altíssimes. Molt. Molt altes, tenint en compte que ja estem després de Tots Sants. Sí.
Doncs bé, tot això avui ha començat a rafredar-se una miqueta. Rafredar-se vol dir que hem arribat als 24 i mig, quasi 25. Som molt altes encara. Però en aquests moments, aquesta tarda, no sé si us heu fixat, abans de posar-se al sol, que ens ha creuat una banda de núvols, que ha fet un cel rogent bastant marcat. Jo he pujat al terrat i l'he vist. Sí, molt bonica. De fet és l'arribada d'un...
Vaja, estava indicant que s'està apropant un front fred, que de fet creuarà la matinada d'això, entre avui divendres i dissabte. Aquest front és un front fred, i per tant vol dir que darrere seu, que serà durant tot el dia de demà, entrarà aire més fresc de l'Atlàntic, i farà que les temperatures, doncs demà, vagin cap a la baixa. Demà baixen les temperatures. Demà baixen les temperatures. De fet, al matí ens llevarem amb alguns núvols,
Potser inclús hi hagi alguna precipitació, molt poca cosa. És un front molt feble, perquè està entrant en zona anticiclònica. De fet, l'anticicló el tenim a l'oest de la península, enganxat a Galícia, i des d'aquella posició ens afecta tan directament que el front, pobre, ve sequíssim. Però serà suficient per fer baixar les temperatures, perquè els vents, a partir de demà, giren els vents del nord.
Vens del nord, això vol dir fred. No, venen del casquet polar, ni molt menys, venen de França i l'àntic, diguéssim, mitjà, per la zona de l'oest de França. Però, vaja, són temperatures ja normals. Demà no les acabarà de normalitzar. Serà diumenge, que farà un dia bastant serè, i les temperatures encara baixaran una miqueta més. Més baixes.
tant demà bona part del dia com també diumenge, però amb els vents del nord, que el que aniran fent és això, anar baixant les temperatures i aconseguir, entre diumenge i dilluns, que siguin temperatures normals. Normals què vol dir? Normal vol dir, doncs màximes d'uns 19 graus, 18-19, i mínimes ja ens anem cap als 13, a uns 13-12 graus que ja comença a fer fred. Però que és l'hora que estan dormint? De 18 o 19.
Baixaran un altre cop les temperatures. Escolta una cosa, l'O de Sant Martí, quan és?
Ah, sí, mira, avui parlava amb algú i allè, que estem aquests dies, o... No, escolta, no pot ser, eh. S'ha de preparar una mica el programa, eh. A veure, a veure, aquella estel que es veu al costat de la Lluna tan brillant quan, abans d'ahir, a la tarda de nit, que es veia tan brillant, el dimecres era, al costat de la Lluna, una mica més amunt de la Lluna mà dreta, què és allò? Venus. Ja va quedar Venus. Correcte.
que es veia molt il·luminat. Molt il·luminat. Sí, sí. Ah, sort que ho has sapigut perquè si no ja, escolta'm, anava a parlar amb el director del programa perquè et congelés el sou, eh? Una coseta, és meteoròleg. No astrònom. Però bueno, home, un que està interessat en mirar el cel. És el Marc, és el Marc. Res, és un xitxarel·lo que està fent punts. És un xitxarel·lo que està fent punts, tranquil. Hauria d'estar a mirar quan és Sant Martí, tu, lloc de...
Sant Martí de Porres. Aquest és Beato. Sant Martí és aquell de la túnica. Sant Martí és durant la setmana vinent. Fins abans del divendres. No pot donar la capa perquè farà fred. No penseu, perquè a partir del dilluns i dies posteriors, l'anticicló de les asores, que està enganxat a Galícia, s'aproparà una miqueta més. Podrà fer que el temps
Quedin molt estables, dies molt assolellats, i les temperatures siguin més o menys les normals. Si això ho considerem un estiuet, no està malament. No pot ser que pugui estar fent molt mal temps. O sigui que la setmana que ve les temperatures siguin una mica més baixes, però... Sí, però molt alerta. A partir del dimecres podem tenir un petit embossament d'aire fred que passi en les capes altes. Sí, una coca freda.
Com una gota freda, però com que entrarà en zona anticyclònica, notarem poc. L'únic que notarem és un augment dels núvols, que és el dimecres, i en aquests moments baixin una miqueta més les temperatures. I el que ens comença a fer molta il·lusió són els mapes que hem vist avui, previstos per d'aquí set dies. D'aquí set dies? Sí, és el divendres del setembre vinent. Ah, bueno, doncs això ja ho diràs el divendres.
Bé, si fa il·lusió. Sí, sí, perquè si es compleixen podem tenir una brutal baixada de temperatura. Es despenjaria un important embossament d'aire fred que hi hauria al nord d'Europa i aniria a parar i aquí és el que hem de veure finalment on va parar. Però sembla, amb els mapes d'avui, que aniria a parar exactament sobre Catalunya. Sí, mira, maestro.
L'únic que ens falta allà. Diuen que seria entre les Balears i Còrcega i Sardà. Si és d'aquella posició, no seria tan brutal. Però si va directament a Catalunya, realment la baixada de temperatura seria espectacular. I no cal que li diguem res al senyor Rajoy perquè no ens farà cas. No. El divendres que ve ens ho confirmes. Ja ho haurem notat o estarà a punt d'arribar. En tot cas, la cosa es comença a posar interessant ja.
Molt bé, perfecte. Descansa una miqueta i fins divendres. L'estiuet de Sant Martí és als voltants del dia 11. El dia 11. Dilluns. Dilluns. Dilluns. Amb la qual cosa sí, avui seria... El dilluns és quan ha dit que pujarien una mica a l'estapartura i que baixarien. Jo no me'n recordo, he dit tantes coses. Sí. El tens gravat, oi? Després l'escoltarem.
El Sant Martí és el dilluns. Bé, doncs anem a les notícies. I abans de fer les notícies, com sempre, el regalat. El regalat d'avui correspon a la setmana passada. Però com el divendres dia 1 vam celebrar la diada de tots els sants,
i considero que és prou greu el que va passar, doncs no el vaig voler deixar de banda i l'he trasladat al dia d'avui. El dissabte dia 26 d'octubre a Caldes de Malavella hi va haver un accident de trànsit a la Nacional 2, una topada frontal entre un turisme i un camió de petitonatge en el que va resultar mort el conductor del turisme, es deia Nil Marin López Pastor, tenia 20 anys d'edat.
Fins aquí és una tragèdia més de les que habitualment porten els mitjans de comunicació, si no fos perquè el difunt era el tercer porter de l'equip de futbol, el Girona Futbol Club, i el porter titular del Girona B, segon equip. L'endemà, el diumenge, la Unió Esportiva Llagostera disputava el seu partit de la segona divisió B amb l'olímpic de Jàtiva.
Els jugadors de l'equip gironí, entre els quals hi ha molts amics de Nil Marín, van demanar fer un minut de silenci en record del porter gironí. Però el president de l'Olímpic de Xatifa, el senyor Alfonso Rosterol, que a més a més és l'alcalde de la ciutat, diputat de l'escorç valenciana i president de la Diputació de València, es va negar.
En principi es va dir, es va comentar que la negativa del senyor Rus estava motivada perquè es tractava d'un jugador català e independentista. Així es deia una web no oficial del Club de Sàtila.
Alfonso Rússif Terol va dir que no es va donar el permís a fer el minut de silenci, perquè al final el assunto ni les afectava a ellos, que no supieron explicárnoslo, ni nos afectaba a nosotros, segons les seves paraules textuals. Claríssim. La mort d'un esportista de 20 anys en un tràgic accident no li afecta a aquest senyor. I aquest senyor és president d'un club esportiu, alcalde d'una ciutat i president d'una diputació.
Doncs no sabem pas què és el que li afectarà. Aquest senyor, entre cometes. Tenim doncs la versió oficial de la navegativa del Mirut de Sidenci. No ens afecta. I l'oficiosa es tracta d'un independentista català. Sigui quina sigui la real de les dues, ens sembla igual d'Esgarrifós. Com a Esgarrifosa són alguns dels comentaris a la notícia en edicions digitals dels diaris que també barregen el desgraciat accident amb la política.
ni el Marín López Pastor ha tingut el seu petit homenatge amb el minut de silenci en diversos camps de futbol, entre ells al Camp Nou, el dia del derbi entre el Barça i l'Espanyol. A tots aquells que han publicat comentaris desagradables sobre el tema, i principalment el senyor Alfonso Rusterol, malgrat que per ells pugui significar un acte de canigualisme, que els vagi de gust aquesta...
Ara sí, les notícies. Va, Miquel, comença. Jo, que he sigut, parlo en passat, un gran bebedor de cervesa. Un bebedor de cervesa. Vull defensar que la cervesa et pot salvar la vida. Sí senyor, i tant. Ja no parlo de si té àcid fòlic, si té vitamines, si és diurètica, si és no sé què, si és no sé quantos,
sinó que pot salvar la vida, com li va passar a un ciutadà britànic. Estava en un vaixell, a alta mar, van sopegar i va caure a l'aigua arrossegant amb ell un pack de 8 llaunes de cervesa. Que floten. I quan al cap d'una hora la policia el va trobar, la Guàrdia Costera el va trobar, va dir que ell es va veure les 8 llaunes de cervesa
i va estar flotant amb elles i el plàstic que les porta, sabeu, els plàstics aquest del PAC, i que va tindre sort d'això, de tindre les llaunes. És a dir, es va beure les cerveses sense treure les llaunes del PAC. Correcte, i que va tindre sort d'això. Sembla ser que després els metges o els sanitaris que el van atendre diuen que és possible, primer, que salvés de la hipotèrmia,
pel tema de que com que va caure en un estat de seminconsciència o d'inconsciència total, degut haver-se begut el pack de les vuit cerveses, que això li va salvar de la hipotèrmia. Ja veus. O sigui que aquest senyor li va salvar la vida la cervesa. Doncs aquí la nostra recomanació, si aneu a un bisell, tenim uns quants amics coneguts que van acostumant a anar a navegar, no us oblideu els packs de cervesa. Correcte.
El dia 1 de novembre vam celebrar el dia dels difuns.
que els americans ens estan venent que és Halloween, però per a nosaltres és el dia del difuns. I a Mèxic també es celebra el dia del difuns, és una festa típica mexicana. Doncs aquell dia un grup de lladres va aprofitar per assaltar un banc, no,
I el 3, fins i tot, hi havia algú que es donava vestit de txuki.
i eren cinc, van entrar violentament en una joieria, de la capital mexicana, portaven armes curtes i van amenaçar els empleats i se'n van endur un butí de 77.000 dòlars. Deu-n'hi-do. Es van robar diferents collars d'or, de 24 quilats, anells, polseres,
i doncs això, més o menys era un valor aproximat d'un milió de pesos. Això, amb l'equivalent dels 77.000 dòlars. Aquest dia 1 i 2 de novembre, els mexicans doncs fan les festes per recordar els seus difuns, els ofereixen menjars, tequila, i és una tradició que fa molts segles que la tenen a Mèxic, és una mica de tradicions prehispàniques i barrejades amb les tradicions catòliques.
i anar que es dia, doncs, freqüent, veure màgics, gent disfressada, de tot tipus de personatges caminant pel carrer. Jo tinc que dir una cosa amb això del Halloween, que potser la manera que ho celebren ells no és la meva. Però jo recordo, així, allò molt de lluny, vull dir, de quan era molt petit, molt petit, haver estat a algun lloc, amb carvasses, amb espelmes dins i coses d'aquestes. Jo això ho recordo, haver viscut.
I parlo de fa uns quants anys... No era als Estats Units. No, perquè no hi he anat mai, als Estats Units, que jo sàpiga. I parlo de fa uns quants anys. Jo recordo alguna cosa d'això. Que no és el Halloween que celebren, perquè ells van disfressats, van de porta en porta a la canalla... Jo vaig estar aquest cap de setmana a Pont de Suert, i el dia 31 a la nit, tard de nit, els nens entraven a les botigues... Truco o trato? Truco o trato.
Sí, sí, sí. Però bueno, a la festa de la celebració dels difuns aquí, aquí som més tranquils de celebrar menjant panellets i... Sí, sí, sí. I dient mistel. Castanyes. Castanyes. Sí. I ells es disfressen. Però clar, home, per un nen és molt més divertida... Disfressar-se, sortir al carrer que no està a casa, aguantant. I encara sort que va fer bon temps i que no feia fred, perquè si no, evidentment, malament, pobre canalla.
Més notícies, Miquel? Jo, més que una notícia, és un comentari. Quan tu treballaves, jo sé que eres responsable d'una nit a treball... Ui, molt responsable, sí. Que tenies gent al teu càrrec i... Tu recordes l'excusa més rara que t'han dit algun dia per no anar a treballar? Sí. Un que em va dir que havia de dir que anava a missa. Ah. Bueno.
Con la iglesia hemos topado. Hi ha excuses de tots tipus. El que sí que està clar és que hi ha gent que un matí es lleva i diu que no té ganes d'anar a treballar avui, va, m'invento una excusa, no sé què. Hi ha excuses que poden ser més o menys reals però són les que ha donat la gent quan se li ha fet una enquesta el dia que no té ganes d'anar a treballar, quina excusa és la que posa.
i un 34% va dir que no tenia ganes d'anar al treball així de clar, el 29% que necessitava relaxar-se, el 22% que tenia hora al metge,
el 16% i aquests d'allò volien dormir i el 15% diu que tenien que fer uns encàrrecs. Això serien les normals i naturals, que podrien caure dins d'una lògica, anar al metge, fer encàrrecs i tal. Però ara diu que n'hi ha una altra sèrie d'excuses que es veuen claríssimament que estan inventades.
Diu que un va dir que m'havia oblidat que estava contractat per fer una feina. El meu gos ha tingut un atac de nervis. A la meva àvia l'estan exhumant per una investigació policial. Tengo el corazón partido, que diria l'Alejandro Sanz. M'ha mossegat un ocell. M'he sentit mal després de veure qualsevol cosa.
Ah, oi no era Fiesta Nacional? La policia va demanar que els ajudés a resoldre un crimen, tinc una malaltia desconeguda i estan investigant si és contagiosa i m'estic casant amb un noi o una noia que vaig conèixer ahir. Aquestes són el top ten de les excuses insòlites. Doncs, jo us explicaré ara una història.
En una nit d'hivern de l'any passat, Martín... Tenia un violí. No. Martín és una cebra mascle que havien rescatat d'un zoològic on havien sofert mals tractaments i el tenien amb una... Com es diu?
Unitats de Cuidats Intensius. No, d'un parc on reben animals maltractats. Aquest martí un dia estava en aquesta residència i va saltar la valla on estava.
amb el cap va obrir la porta d'un altre lloc on es trobaven els burros, els ases. Allà va trobar Geada,
Un asa femella. I es van agradar. Es van agradar. És un asa de raça italiana. Aquests italians. L'havien portat precisament en aquest parc per reproduir-se. Però en lloc d'enamorar-se d'un asa es va veure la zebra i va dir aquestes. I bé, vam passar la nit junts i després
Com acostumen a fer, el Martí va dir adeu-siau, allà et quedes, i va tornar tranquil·lament al seu recinte. I ara l'asa no té qui l'escriva. Doncs això ningú us va adonar, perquè això va passar a la nit, i 12 mesos després, que és el període de gestació dels ases, va néixer.
Un animalot, diu, que segons explica Serena Nyeti, que és la filla del propietari de la reserva, diu, primer van sortir uns cascos negres i després unes pades amb ratlles. Diu, vam veure una cosa, diu, una mica rara, diu, ja fa sortir Hippo. Hippo,
Diu que és una mica trapella, és molt dolça amb els nens, que encara està mamant de la seva mare, però també li agraden les pastanagues. Hi podia tenir 3 mesos i és una celebritat.
Els propietaris de la reserva diuen que han rebut sol·licituds drets d'imatge d'aquest Cebrasa. Entre elles una fàbrica de joguines que el vol convertir en joguina i una altra de la factoria Disney que volen fer un dibuix animat amb el Cebrasa.
Aquest refugi és de gestió familiar i recull animals que han sigut rescatats de cirs o de propietaris que no els tracten bé, a les hores li treuen els animals i el porten en aquest refugi on hi ha 170 exemplars, entre ells hi ha camells, llames, uns porcs vietnamites i altres espècies.
Hippo és una barreja dels seus pares. Té les pates arrellades de la cerda i la cara d'asa. Oficialment és un cebrasa, com he dit abans, que és com es denomina aquests animals híbrids que hi ha entre l'encrevament d'una zebra i una asa. Aquest mes, el cebrasi Hippo és capaç de reproduir-se
però encara no sabem ben bé que no sigui estèril. De fet, les mules són estèrils. No sabem ben bé si és estèril o no, i en cas que pugui fer-ho, tampoc tenen clar si s'ha de reproduir amb una zebra o amb un asa.
De totes maneres diu clar, vist el terenar del seu pare, diu si és fèrtil, tindrà l'opció d'aparellar-se amb qualsevol dels animals que hi ha a la reserva. Tens més coses tu? No, doncs anem a Madrid.
Bé, després de discutir a veure si canviava amb la sintonia de Madrid i posàvem l'himne de la comunitat o l'himne de la ciutat, vam decidir que no, que... Em sembla bé. Manteníem allò de la falda al Midonà. És molt... mucho más castizo. Mucho más castizo. I més avui, que és la Virgen de l'Almodena. Demà, demà, la Virgen. Exacte, demà és la Virgen de l'Almodena. Ja tenim aquest Mariano, bona nit!
Bona nit! Es la Virgen de la Almudena, pero os caen sábado. Este año las fiestas no han caído. Debe ser que como estamos en crisis han hecho que las fiestas caigan además en días, bueno, por lo menos para mí no laborables.
Ja. Oye, una cosa, ¿has pasado últimamente, bueno, en estas ocasiones por la Plaza del Callao? Últimamente no, pero lo hago de forma habitual. Habitual. Es que yo he leído una noticia que me ha llamado la atención, porque dice nuevo indulto al luminoso de Schweppes de la Gran Vía, que lo habían quitado. Sí. Sí, bueno, estuvieron, durante una temporada estuvieron haciendo una reforma en el edificio. Ajá.
Lleva muchos años allí, y es de estos históricos, que con el tiempo ya se ha convertido prácticamente en histórico. Claro, es un símbolo de la Plaza del Callao, aparte de que es uno de los protagonistas de la película El Día de la Bestia. Y no sabía yo que la habían quitado, pues lo vuelven a poner.
Sí, sí, sí, no, es que, bueno, el edificio, además, es un... El cartel va a dar a las ventanas de un hotel, incluso. Es decir, no lo van a quitar, no lo van a quitar. Se ha convertido en un clásico de Madrid. Exacto. De alguna forma, una referencia visual. Pues, y otro clásico de Madrid, que es el luminoso de tío Pepe de la Puerta del Sol, que este sí lo quitaron. Lo van a volver a poner. Lo van a volver a poner, pero creo que no en el mismo edificio.
Donde estaba el edificio lo compró Apple. Los señores de Apple no han considerado que cumpla con su esquema visual. Exacto, pues lo están restaurando y lo colocarán en el número 11 de la Puerta del Sol.
La misma Puerta del Sol, pero en otro lado. Al final nos acabaremos acostumbrando a dónde está, pero hay cosas que no dejan de... Bueno, algún romántico diría, hombre, que daba mejor dónde estaba.
El ser humano es muy adaptable y moldeable. Rápido coge posición y acaba viéndolo bien. A mí me parece muy bien que vuelvan a poner luminoso porque yo recuerdo hace muchos años en la Plaza Catalunya que había una serie de anuncios luminosos y le daban una vida, una luminosidad. Ahora los han quitado todos.
El edificio aquel del banco, ¿no? Exacto.
Sí, fotos históricas en blanco y negro, cuando pasaban casi los tranvíes de caballos. Fue la época con la puerta del sol y estaba el cartelito de tío Pepe. Cuando vivía en Barcelona, vivía cerca de la pla... Bueno, detrás de la Plaza Universidad, pero como la ventana en mi casa daba al jardín, veía la Plaza Universidad y había, me acuerdo, el anuncio de Flix. Sí, sí que es verdad. De aquel de las barras de colorines que iban.
I no te digo nada de las iluminaciones navideñas de los almacenes El Águila. Allí llegué a odiar profundamente la marcha triunfal de Aida. Todas las fiestas navideñas, a todo taco la famosa marcha triunfal. Pero era indudablemente una...
y de alguna forma acaba siendo un referente no solamente visual hacia el exterior, sino interno personal de cada uno que ha vivido cerca de estos sitios. Y bueno, hoy por Navidad no han prohibido las iluminaciones especiales de estos edificios, pero sí los altavoces que colocaban en las fachadas que atronaban con villancicos los peces en el río y que estaban hartos de beber los pobres peces. Y el rin-rin. Y el rin-rin.
Eso lo entiendo un poquito más. Por lo menos que digan que tienen que bajar los decibelios. Una de las cosas que han quitado de la plaza de universidad, concretamente, son las famosas campanas de la universidad, que daban los cuartos, daban las horas. Yo recuerdo que a las 12, sobre todo a las 12 de la noche,
era realmente extraordinario porque daban los cuatro cuartos, las doce campanadas, y al cabo de un rato volvían a dar las doce campanadas.
Pero yo me dormía tranquilamente. La gente que vive cerca de estos edificios que tocan campanas, relojes, etc. Uno se acostumbra. Y llega un momento que los encuentras a faltar. Ni siquiera eso. Tienes una...
Tienes una especie de chip mental que te hace tener el oído selectivo y al principio desde luego oyes cada cuarto. Pero luego no te enteras absolutamente de nada. Pero sí te enteras cuando no suena. Me acuerdo una vez que se estropeó el reloj de la universidad y estuvo unos días sin sonar.
faltaba algo allí, faltaba... No, además, como tú dices, te conviertes en selectivo y oyes las campanadas o el ruido que a ti te interesa. Sí. Porque a lo mejor no oyes que está picando toda la noche, todas las horas, todos los cuartos, y las siete de la mañana, que es tu hora, pam, oyes a las oyes. Oyes a las campanadas. Es curioso. Porque yo en casa prácticamente no nos hacía falta el reloj. Ya, ya. Yo como anécdota tengo que contar de que... hace muchos años, evidentemente,
Las campanas de la catedral, de la universidad, de Santa Maria del Mar, que tocaban todas las horas y tal, y estoy hablando de principios del siglo pasado, cuando había un concierto... No, no, no lo he visto, pero... No, no, no, del siglo pasado, sí, sí, de mil novecientos y pico. Cuando había un concierto de música clásica en el Palau de la Música Catalana... Si oien las campanas de la catedral. Y entonces decidieron
que se cerra, o sea, que se desconectaran o que no tocaran las campanas ni de Santa María del Mar, ni de la Catedral, ni de la Universidad. Es un detalle. Yo tengo que decir que en mi mocedad yo pasaba largas temporadas al lado de una de las iglesias de Guadalajara, en Guadalajara, y allí la iglesia tocaba cada cuarto.
anunciaba las horas y tocaban las horas. Bueno, de hecho... Y te puedo decir que los dos o tres primeros días que yo pasaba allí a través de vacaciones o lo que fuera, oía absolutamente todas las campanas de día y de noche. Pero sí también puedo decir que al final prácticamente no la oyes. No la oyes, no, no. Sin embargo, me causaba mucha mayor sensación un vecino... Que tocaba la trompeta. No, tenía un reloj, un carrillón de estos grandes.
Ese sí que tocaba todas las horas de los cuartos y por la noche lo oía más que las campanas. Yo supongo que antes el reloj de la puerta del sol daría también los cuartos y las horas como... Y ahora debe ser solo por año nuevo que suena el dichoso reloj. Yo creo que de vez en cuando sí se le oye. Lo que pasa es que lógicamente también tienen que hacer ese tipo de sonido
No pueden estar tocando todos los relojes de todas las iglesias de cada ciudad, cada hora. Yo hace muchos años que no voy a Roma, pero sí recuerdo determinadas horas, la hora del Ángelus, por ejemplo, todas las campanas de todas las iglesias de Roma, y mira qué hay, se ponían a sonar...
Te imaginas que tú has visto la película de regreso al futuro, la primera de todas, ¿no? Cuando entras en la casa están todos aquellos despertadores y de repente antes de tocar la guitarra lleva aquella altavoz gigante que prácticamente la revienta en la cara y todos los relojes se ponen a tocar a la vez. Se ponen a tocar a la vez. Todos los despertadores.
Pues prácticamente lo mismo, pero con todas las campanas de toda la iglesia. Ya te digo, yo recuerdo en Roma la hora del Ángelus, los domingos, las llamadas a misa, pues empezaban a sonar las campanas, pero de una manera brutal. Oye, vamos a cambiar de tema. ¿Tú sabes quién es David S.E.?
Pues no sé, ¿el que mató a Goliath, E.Punto? David E.Punto es un señor de 31 años de nacionalidad española que ha sido detenido recientemente por la Policía Nacional por la presunta comisión de siete delitos de desórdenes públicos y ocho de daños. Es conocido con el nombre de Lose,
cuya firma debes haber visto más de una vez por las fachadas madrileñas. Es el grafitero más activo del suburbano madrileño que se le atribuyen deterioros en los convoys por un importe de 31.000 euros. Este señor tiene 31 años, ya que no es ningún chavalín, está en activo desde el año 95, 1995,
y fue el primero en utilizar el método del llamado palancazo. ¿En qué consiste el palancazo? En tirar de la palanca del freno de emergencia del metro. El metro se para y tarda más o menos unos 15 minutos en volverse a poner en marcha. Tiempo suficiente para que el señor, con sus sprays, pintara todo el vagón.
No podréis disfrutar de sus obras de arte porque lo han detenido.
Supongo que el juez, como mínimo, le pondrá una multa de los 31.000 euros. Lógico, ¿no? Que ha costado la reparación de sus pintadas. La limpieza. Exacto. La verdad es que vi la operativa y ejección en oral solo.
Era él acompañado de varias personas más... Supongo que sí. Yo vi una película, efectivamente, también... No sé si era del Metro de Madrid o de un tren que lo paran... Lo paran, salen de todas partes. Se supone que dentro de las personas con los sprays... A una velocidad asombrosa pintando y dejaban el tren precioso.
Com un tren de Nova York, de estos. Bueno, que en Nueva York, concretamente, una de las cosas que no sé que alcalde, no sé si el Gagliani o el Giannini o cómo se llame. Pues posiblemente el Gagliani que era un poco progresista y le gustaban estas cosas también. Pero que actualmente no hay ni un solo metro en Nueva York pintado. Han conseguido erradicar las pintadas de los metros. Yo distinguiría, como en todas partes, lo que es la pintada
que las hay relativamente artísticas. Sí, hay algunas vallas de estas, por una construcción o porque vayan un solar, que quedan realmente bonitas. Yo puedo decir que en el centro de Madrid, por la zona de Plaza de Santa Bárbara, que es una zona relativamente juvenil, zona de copas y tal, que algunas de las paredes exteriores de los edificios
Són pintades amb motius arquitectònics però és molt bonic.
no espontáneas, sino, aquí tenéis la pared, hacer algo en concreto, y la verdad es que son prerabas los artistas. Aquí en Sant Just ha habido incluso campeonatos de grafitis en zonas donde todavía hay muro y que el propio Ayuntamiento ha organizado las pintadas del muro. Sin embargo, creo que en Barcelona está prohibido, ¿no? Bueno, yo te voy a decir una anécdota. En Barcelona, una señora harta de que le pintaran con firmas
La versiana metàl·lica.
bien hecho, pues suelen respetarlo. Entonces, como hay un grafite, pues no te pintarán allí las firmas. La ley no escrita de los grafiteros. Sí. Entonces, bueno, pues esta señora, efectivamente, buscó un grafitero, se lo dijo, dice, bueno, pues, guau, sí, sí, encantado, pero, ¿qué me costará? No, no, no, usted me compra los sprays, me paga los sprays y yo le hago la pintada. Mientras el muchacho estaba pintando con sus sprays, vino la policía municipal a detenerlo.
La propietaria me ha contratado para que yo le pinte la persiana y dice, pues mira muchacho, esto no lo puedes hacer y además vamos a multar a la propietaria por hacer obras sin pedir la licencia municipal. Fíjate tú.
No le parecen cuando a la pobre señora tiene la presión. Cuando le ponían las firmas en la presión, no. El problema es que lo estaba haciendo a las 12 del mediodía. Hazlo a la una y media de la mañana y seguro que no te pasa. Hombre, yo he visto, eh, policía municipal enganchar a dos y entonces hacerles ir a buscar utensilios de limpieza para que limpiara el graffiti. Yo lo he visto, eh. Eso lo he visto en Barcelona. Yo entiendo lo que puede ser de alguna forma
la bondad de la... no va a decir de la arrepentimiento, sino del arreglo del mal realizado, un poco. Entonces, lo que son servicios sociales, lo que hacen los jueces cuando te pillan, en España menos, desgraciadamente. Sí. Pero cuando te pillan haciendo algún destrozo y bueno, pues tiene usted que hacer un servicio social, vamos a llamarlo así, a la comunidad, de limpiezas o de arreglo de parques, de lo que fuera que tuviera más necesidad.
Entonces, en este caso, que les provean de cepillos, jabón, etcétera, etcétera, para limpiar, pues tampoco me parece lo peor que les podía pasar a los pobres grafiteros. Una vez el muro limpio, cuando se vaya la policía, lo podrán volver a pintar.
Però jo crec que hi ha en algunes zones on el grafiti, ben fet, és a dir, una pintura més o menys surrealista, o més o menys representativa, o sigui, figurativa, però que queden fins i tot bé i li donen un ton de color a la ciutat que no veure una valla pintada.
El techo es un gran grafiti.
Si lo mandara a borrar aquello. De generalizar esto no es malo. A lo mejor puede haber algún tipo de grafitis o grafiteros que realmente pueden ser considerados para clase de arte.
No es cierto que todo lo que haces es arte.
Buzones de correo, quioscos de periódico, paredes... Eso es la verdad, que lo hagan en la pared de su casa. Eso ya es una fijación malsana. Exacto. La cantidad de folios y papel bárbaro que nos hacían comprar para pintar acuarelas. Sí, sí.
Nosotros en Viladecans tenemos un trozo de riera, que es la riera de Sant Climent, que baja de Sant Climent del Llobregat, del pueblo de más arriba.
que allí van los grafiteros y los sábados por la mañana y los domingos por la mañana te los encuentras allí pintando, hay unos muros levantados por si algún día vuelves a pasar agua porque ahora pasa nada. Bueno, hago yo más cuando voy al baño, pero hay unos muros levantados para contener si algún día baja una riada
Estan pintando los muros y a lo mejor hay un muro que lo dejan durante un mes sin pintar y luego vuelven a pintar encima. Jordi, la Riera de la Sant Just encara es pinta amb el grafici ni idea, oi? Crec que ara ja no.
Hay una cosa que has dicho que me ha llamado la atención, dices que cuando a uno lo cogen haciendo ciertas cosas, que entonces le ponen trabajos para la comunidad, dices que aquí en España no es tan usual. ¿Sabes por qué no es usual? Porque te los conmutan si estás trabajando. Si tienes un trabajo, te redimen la pena del trabajo comunitario. Fíjate que yo creo que no debería ser así.
¿Y qué ese trabajo social lo deberías hacer después de tus horas de trabajo? O los sábados y domingos. Ya que hablamos de eso, por ejemplo, yo le daría trabajo comunitario de limpieza de la calle a algunos dueños de perro. La has dicho bien, algunos. Algunos, sí. Y a los dueños. El perro no tiene ninguna culpa.
El perro pobrecito que la acompañe en la limpieza y así podrá pasear también. Sí, exacto. Realmente los responsables son los dueños de los perros. Son animales y como tales, pues hacen lo que pueden donde pueden y donde les dejan. Claro. Bueno, mira, es que tienen sus necesidades también, pobrecito. ¿Os acordáis del anuncio aquel de la señora aquella mayor que empezaba con aquella, ay, mi perrito, mi pastelito, cuando le echaba la...
la cosita que hay en medio de la calle y la dejaba allí en medio, ¿no? Pues es prácticamente lo mismo. Algunos de ellos, por lo menos, hasta les hace gracia. Yo vi precisamente un grafitti en la zona del Raval, un grafitti donde se veía un señor, un perro,
y el pastelito del perro. Y el perro se miraba al señor y le decía, eso que he dejado allí era mío, pero ahora es tuyo, recógelo. Y era un grafiti. Era grafiti con conciencia social, eso está bien.
Eso está bien. Un recordatorio de que la educación no es de los perros sino de los dueños. Efectivamente. ¿Y cómo lleváis lo de las basuras, Mariano? ¿Ah, sí, es verdad? ¿Todavía hay huelga de basura? Pues como podemos. Te puedo decir que se nota más en zonas céntricas que en zonas periféricas. Porque en zonas periféricas... Vamos a ver, es el problema de siempre. Todo el tema de las basuras esparcidas que sale por televisión
generalmente eso es un tema propagandístico, es decir, la hay, la hay, sí, sí, pero suena ser zonas por donde van pasando, y esto es verdad, y siento decirlo, piquetes, porque son piquetes y son personas... Podemos hablar en profundidad del problema y qué origina todo esto, es decir, pero realmente la mayoría de las basuras que están tiradas hay en algunos sitios, evidentemente, que es que ya no cabe más,
pero muchas de las basuras esparcidas no están esparcidas por los ciudadanos ni por los vecinos, que es lo que dicen alguna vez. Yo no abro para solidarizarme mi bolsa de basura y la tiro enfrente de mi casa. Está abierta. Eso no tiene ningún sentido. No tiene ningún sentido. No es para nadie. Ni quemo el contenedor que está enfrente de mi casa. Lo pongo por ejemplo.
Reconozco la problemática y el sufrimiento de los trabajadores de la limpieza, de todos y cada uno de ellos. Sí, pero a mí lo que me hace gracia, no sé si fue la alcaldesa, la señora Botella o alguien del Congreso de Madrid, que dijo que eso realmente no era un problema del Ayuntamiento de Madrid porque la concesora tenía una empresa privada.
No es responsabilidad del Ayuntamiento de Madrid.
El responsable final subsidiario es el Ayuntamiento de Madrid.
que lo haga que además que es un servicio que tiene que dar o que para el cual además además por el cual el ayuntamiento te está cobrando un tributo
La mayoría trabaja en los centros de limpieza.
Yo rara vez, te lo digo en serio, les veo tranquilamente sentados en una esquina o hablando con el teléfono. Siempre les veo limpiando. Sí, sí, normalmente están ahí precociendo... Igual que digo una cosa, digo otra. Esta gente yo, no sé si con un elevado estrés por la limpieza, es decir, una elevada actividad, pero siempre están con el cepillito para arriba y para abajo, con las papeleras, con todo... Quiero decir, no es gente que habitualmente esté parada en esta sentada.
En fin, ¿qué le vamos a hacer, Mariano? Son cosas que pasan. Estas cosas, que cuando hay algo que ocurre, nunca hay responsabilidad del responsable. No, no. Generalmente suele ser responsabilidad del pobrecito que está pasando frío. Efectivamente. Oye, abrígate, que va a venir el frío. Creo que en Madrid va a hacer frío.
Sí, no, ja ho està fent, ja ho està fent. Ja teniu fred? Ja tenim fred, ja tenim fred, i una mica més que crec que ho farà, sí. Doncs res, ja podeu comprar-vos la fanbomba, us podeu posar la botifarra, dic, la bufanda... La botifarra. Nos posem la botifarra amb alioli. Amb alioli, sí, estarà més rica. Us poseu la bufanda, la fanbomba, i a cantar villancics, que ja ve la Navidad. Jo estic esperant l'anunci.
¿No se han puesto las iluminaciones de Madrid?
No, todavía no. Este año vienen con recaso. Aquí todavía no los han encendido, pero... En Barcelona no los he visto. Hay calles. Hay alguna calle que ya las tiene. Pero son de leds, ¿eh? O sea, gastan menos.
Sí, hombre, de eso se trata. Lo que tienen que hacer es cambiarlas todas por bajo consumo y esas cosas. Hablando precisamente de eso de LEDs, tanto el anuncio de... Bueno, el de Tio Pepe no lo sé, pero el de Schweppes sí que será de LEDs. La verdad es que es una iluminación muy eficiente, brilla mucho,
y de lejos no se nota y además es precioso. Sí, señor. Y por lo demás, oye, pues nada, el próximo viernes volveremos a charlar un ratito. Sí, como decía Antipicol, hablaremos del gobierno o, en nuestro caso, de lo que queramos. De lo que queramos. Y no sé si tomáis algo que... Como aquí tenemos un pastel para cada festividad, no sé si, Madrid, tenéis algún pastelito para la almudena. No, hemos estado tomando hasta hace poco huesos de santo. Huesos de santo para los muertos.
Sí, para los muertos. Y ahora, pues, algo sacaran. Ya lo diré, porque las pastelerías estarán llenas. La próxima semana os contaré algo sobre los pastelitos madrileños para estas fiestas. Muy bien, perfecto. Hasta el viernes. Hasta el viernes. Adéu.
Ha arribat el moment de parlar amb el doctor Santiago Barambio. Jo tinc un tema aquí, no sé si el voldrà tractar o ens parlarà del que vulgui, que és el que normalment fa. Però a vegades diu, de què voleu que parli? Heu llegit alguna notícia?
És curiós, a vegades llegeixo alguna notícia i penso, hòstia, això tinc que parlar... Però com que no m'ho apunto, arriba divendres i no me'n recordo.
No, jo sí que hi ha aquest tema, perquè no el trec per si cas el doctor Baranyo té el seu, però si no el tingués podríem parlar d'un tema del que ja hem parlat en altres ocasions i que ara torna a sortir. Ja m'imagino. És del doctor? Sí.
Tenen que repetir el judici. Si no recordo malament, el Santi va ser un dels pèrits. Doctor Valhàmia, bona nit. Bona nit. Què tal? T'has canviat el telèfon? No sé si... No ho sé.
o no? Fa un any que tinc aquesta bèstia. No, no, és que m'han dit que em donen un altre número de telèfon. Tens alguna notícia per comentar o no? Home, sí, estàvem això de les farmàcies, no? Les farmàcies sí, que van fer vaga. Sí, però van fer vaga un dematí. Un dematí, sí. Per poder anar a Madrid a fer una manifestació. Ah. Van fer una manifestació davant de la delegació del govern de Madrid,
I, clar, si volien anar a Madrid no podien estar a Barcelona amb la farmàcia. Clar, no, clar, clar, clar. A veure, els direu, en diuen 400 o no sé quants milions, però això toca uns 100.000 euros per farmàcia de mitja. Uns 100.000 euros per farmàcia de mitja. A mi, a l'estat espanyol, m'emdeu quasi 400.000 a mi sol. A tu sol? Sí. Els tres? Sí, i tampoc m'apaguen.
Però si en realitat m'ho devia la Generalitat. Però la Generalitat em va enviar un paper dient que si volia cobrar, tenia que acceptar que la deutes passava al FARC o Fort o com sigui. El fondo de no sé què, que és un fondo que l'Estat no te paga. La comunitat teva no et pot pagar, però l'Estat espanyol sí, perquè sàpigues qui mana.
I llavors, el que aquí paga mana. I el que no paga també mana. Si vols cobrar has d'acceptar això, que es pagarà l'estat espanyol. I has d'afirmar aquí que renuncies als interessos de demora que hem marcat per llei.
i que no et renuncies també a reclamar-li mai més res a la Generalitat, o sigui, si et paga l'estat espanyol val i si no et paga ja t'apanyaràs. Ja t'apanyaràs, o sigui, ja no... no ens toquis els nassos. Sí, sí, això jo crec, eh, que soc una... una economia petitoneta. Bueno, està bé. Una economia petitoneta però amb 20 treballadors, m'entens?, que les farmàcies en tenen 4, o sigui. Sí, bueno, no, hi ha algú, només estava el farmacèutic i... Sí, per això.
I el Manzebo. Sí, el Manzebo, per tant, ens fa encara més mal. Però de nosaltres no en parla ningú. No. Bueno, això volia comentar jo. Estaven dient ara, hi havia una noticiada de si pagarien o no pagarien, no ho sé com anava.
Home, diu el senyor Montoro que sí, que pagaran ells a les farmàcies. El dia 18, el dilluns que ve, bueno, no aquest dilluns, l'altre, ens sembla... Que començaran a pagar, que començaran a pagar. A les farmàcies. A les farmàcies, a les farmàcies. Sí, em quedo per vestir-se'ns. Sí, bueno... Trasca, si no feu manifestacions, si no tancar... És molt estrany, no?, és estrany que vulguem ser independents. Si no tanques la paradeta i tot això, doncs no cobraràs.
Bé, suposo que és la notícia que jo tenia que el Tribunal Superior crec que és... No sé quin tribunal... Del doctor Morín. El Tribunal Supremo, sí. El Tribunal Supremo, el que ha fet, ha sigut dir... Jo tinc la sentència, la tinc ja, però encara no me l'he llegida, francament. Però pel que he parlat amb els advocats, com que jo vaig ser el pèrit, l'únic pèrit de...
diguem, professional d'aquest judici, troba més les dones i coses així, però un país professional només hi havia jo, perquè el Forense, en aquest cas la Forense, doncs com que la policia no li va donar cap canxa ni li va donar res, no sabia res. La meva declaració va ser hora i mitja i la seva va ser 7 minuts. Bueno, doncs ara el Tribunal Suprem,
Suprem. Vaja, sí, suprem. Deixem-ho així. Suprem. És que, no sé, com que a vegades hi ha coses que es diuen supremes, no? Pots afregir i això, no? Posem unes supremes, no? Pots afregir-lo també. El cas és que trobar el suprem que no està gens polititzat, com tothom sap. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no
Hem dit que aquest tribunal ho ha fet malament.
s'ha vist la prova documental que va donar origen a la denúncia de cristians, que és aquella conversió... El vídeo de la televisió... Sí, amb càmera oculta. La televisió danesa, crec que era. Sí, la televisió danesa, feta amb càmera oculta. O sigui, enganyant. Sí. Crec que no es pot admetre com a prova. Hi ha una sentència de fa... no fa gaire, és un any o una vegada sis, del constitucional, que això ja no és un programa de justícia, sinó una Constitució, de drets fonamentals,
que diu que no es podrà utilitzar com a prova documental tot allò que s'hi ha tingut en càmera oculta. Aquests es troben un tipus de proporcionalitat o una cosa així que diuen que clar, que bueno, que sí, però que depèn del cas. Només és si tu tens una prova sobre un polític. Per exemple, si tu tens una prova documental contra un polític de càmera oculta no la podràs utilitzar.
En fà, entre acumetes, gràcia, no?, que el Tribunal Suprem diu que... són conscients de les conseqüències associades a l'anul·lació del juici, ja que no ignoren la lacerant vivència de les dones que poden ser obligades a la indeseable evocació d'un record que, en alguns casos, haurà marcat les seves vides.
Bé, això és aquest mito, que les dones que avorten estan marcades, que no és veritat, el que estan és aliviades. Però perdona, que això ho diguin els magistrats del Tribunal Suprem, que és el que suposo han de veure, o no sé si el judici l'ha de veure el Suprem, el nou judici, o s'ha de tornar a fer a l'Audiència Provincial. El Suprem l'únic que diu és si això està correcte o no, i a més a més no pot referir-se
a les coses provades. O sigui, les coses provades no poden... No es poden tornar a jutjar. No. Per tant, l'únic que podia fer és això, dir que no ho han fet bé.
A mi no m'agrada això, com ha anat. Com que no puc fer res més, doncs dic que no ho has fet. Això també va passar, que per cert no sé si s'ha vist el nou judici o no s'ha vist i tal, vaig perdre la llet la d'allò, el fil, amb el gendre de la jugeria dels juguers dels sous, que també el van declarar innocent i el Tribunal Suprem ha dit no, no, no, que s'ha de tornar a fer el judici, perquè ha monat a jurat. Però segons per què,
doncs, podria estar bé. Jo ara, en el cas del TOU, no me'n recordo ben bé perquè van dir que es tenia aquest... Me sembla que era un problema del jurat popular, no? De què? Perdona, és que s'ha fallat el... Què? Hola? Sí. Sí, oigo. Del jurat popular, sí, efectivament. Sí, me sembla que el problema era el jurat popular. Sí, sí, però jo vaig llegir que s'havia de tornar a fer el judici
No sé si també amb jurat popular o sense... Sí, però pensava que el motiu era per a algú del jurat popular. Perquè no acceptaven la sentència, senzillament no els semblava bé, al senyor fiscal no li semblava bé la sentència. Sí, però pensava que llavors al fiscal el que fa és un escrit... Sí, dient que s'ha de tornar a jutjar per uns magistrats i no per un jutjat popular.
Exacte. Però em sembla que era per això. Perquè el Tribunal Popular no era competent. Jo no... Bueno, aquí hi ha tres motius. Un és aquest, que jo entenc, ja m'ho llegiré, però jo entenc que és claríssimament... Sí, el de la prova documental del vídeo... Sí. A part, i llavors, no, que decaden els periodistes. Els periodistes què poden decadar? Perquè, clar, ells tindran 13 advocats defensors en contra.
Però vostè per què ho ha fet això? Per demostrar què? Home, per demostrar que es feia malament. O sigui que vostè ja venia amb un prejudici. Clar. Per tant, i vostè realment volia votar senyora o no? O sigui, vostè estava enganyant. O sigui, vostè feia preguntes tendencioses de manera que ja estava provocant... Que la resposta fos... Clar, perquè és que això, fer-hi just que això, per una altra vegada, o no han fotut mai de defensors o els destrossaran, m'entenc, aquests periodistes.
Però clar, aquests senyors van fer trampes. Està claríssim, no? Per una altra banda, l'altra cosa és... Aquesta també és molt bona, tal com me l'han explicat, perquè encara no ho sé bé. Però sembla ser, també, que no s'ha escoltat els metges que es van negar a declarar. No, clar, si es van negar a declarar com els vulguin escoltar. Exacte. A més a més, estan en el seu dret de negar-se a declarar. I tant.
I després, per últim, que no totes les dones van declarar. Sí, i hi havia alguna que va dir que no recordava, que no sabia i que no... Ara de recordar, ara de recordar. I la que no va venir de declarar, ara sí que vindrà? Doncs no ho sé. La meva pregunta als advocats que conec d'aquest cas ha sigut... A veure, vosaltres que ho sabeu això?
Això és un aviso navegantes? Bueno, és que és això, no? O sigui, jo recordo que el que era alcalde de Jerez fa temps, fa uns quants anys, va dir que la justícia en aquest país és un cachondeo. Sí. Sí, clar, perquè no són independents, però sí que és un cachondeo. Si aquest país és un país que no és demòcrata, llavors, en formes democràtiques, considera que no és demòcrata. I és un país que no respecta el que se'n diu l'estat de dret,
Llavors, amb un formalisme que sembla un Estado de Derecho fa que no sigui un Estado de Derecho. Però és que tu fixa't... Aquesta és la diferència fonamental que tenim amb Europa, per exemple. Portem al cap que jo, com que soc l'amo, faig el que m'agrada. Com que he de semblar demòcrata, doncs estic dins d'un sistema que aparentment és demòcrata, però m'ho monto perquè faci el que m'agrada. Independentment, si és democràtic o no,
I amb l'estat de dret és cosa romàtica. I estem fent el ridícul davant dels homes. No, però hem de tenir en compte una cosa, que tenim la sort que en aquest país existeix la pena de mort.
Perquè, tal i com van les coses, i estic convençut que si amb un condenat diguen que el condenat és sin amor, i pel que sigui, doncs, sorviu de la sentència, o sigui, de l'adjudiciament, dirien que, no, no, s'ha de tornar a fer, s'ha de repetir, perquè... Quan han fet malament i els siguin que es morin. Exacte. Quan una de les bases del dret és que una vegada per la sentència no es pot tornar a fer.
però n'estic convençut vist com van les coses que en aquest país sí que la tornarien a fer. Per això, una de les sorts que tenim és aquesta, no? Que no existeixen. L'últim és això de les dones que no han declarat. Ara què pensen? Que si aniran a declarar? No ho sé, però ells es basen en això per posar a caldo el tribunal que ho va jutjar i dir-ho que ho ha fet molt malament i que es torni a fer. I clar, es torni a fer, però es torni a fer, entenc jo,
Només la part que no s'ha fet, no? Ja, però això pot ser el cuento de nunca acabar, perquè clar... Jo vull preguntar per veure si he de tornar a paritar, i m'han dit que sí, que he de tornar a paritar. Has de tornar a paritar. Bueno... Bueno, també era un paritatge una mica raro, perquè feia de pèrit sense ser pèrit. O sigui, jo soc l'autor d'un escrit
llavors a mi jo em presentava allà a ratificar-me amb l'escrit que tu havies fet. A veure si l'escrit l'havies fet tu. Sí. I si estaves d'acord amb l'escrit que tu havies fet. Llavors el mateix jutge em diu, i perdoni, encara que vostè ve a donar fe de que això ho ha escrit vostè, i que vostè és una autoritat amb aquest tema i per tant el que vostè ha escrit ho tindrem en compte, però el farem servir de pèrit. Ah. Bueno. O sigui que sí que soc el pèrit,
Però no era el mateix moment del judici. En realitat, jo, un defensor es basava en unes coses dites per mi... I les presentava com a... Sí, llavors em citava perquè les defensés allà. Això és a dir, si l'havies escrit tu, si estaves d'acord amb el que havies escrit. Sí, i que se'm poguessin fer les preguntes que fossin pertinents al respecte.
I llavors això és el que el jutge va considerar que era un paritatge. Llavors em va dir que ho farien servir de pari. En fi, suposo que d'aquí uns mesos o no sé quant de temps, perquè tampoc són... No, no, el que sí, ara estan discutint, és si demanen un recurso d'emparo. Ah, el doctor Morín. Perquè si fan un recurso d'emparo, això va al constitucional. Va al constitucional. Perquè entenent que s'ha violat un dret fonamental.
Si tu fas un recurso d'emparo al constitucional, pots fallar que està d'acord amb el que ha dit el Suprem. I com que tots són del mateix acord, és molt probable. Però llavors, pots anar a Estrasburgo. És lamentable, no?, que arribi un... Que és el que va fer la noia aquesta, l'etarra aquesta.
Sí, sí, vam posar... Estasburgo ha dit que no poden aplicar... Una llei que amb efectes retroactius. Però és que això també és part de la llògica, no? Sí, però de totes maneres han guanyat ells, per dir-ho d'alguna manera. Perquè això és el que se'n diuen litigis estratègics.
Són litigis que no es planteja per guanyar-los, sinó que es planteja per tocar el nas i per que es parli. I amb aquest litigit hem aconseguit tancar 3 clíniques. I hem fet que la gent digui que si em fico a fer interrupcions d'embaràs potser em passa el mateix que aquest, millor no m'hi foto.
Són objectius vicarians. No es planteja el litig exactament per guanyar-lo ni per defensar res. Ni per defensar res, sinó per crear tot un... I que mentrestant hi hagi polèmica, llavors es puguin repetir-los les seves històries i coses aquestes. En fi, per això t'he dit que tindrem temps per continuar parlant del tema. Segur. I si el senyor Vallardó no es decideix de treballar, que jo soc segur que no ho farà. No, jo crec que no. Jo crec que no ho farà. No ho farà.
No, i això ho va dient per anar-me'n tenint callats i contents a la seva estrella. Sí, sí, sí. Jo tot això recordo que t'ho vaig comentar al principi. Crec que no ho farà, sinó que el que ha de tenir content és els grupets que li donen el vot,
i aleshores allargarà fins a les properes eleccions perquè aquesta gent li torni a votar amb la promesa que reformarà la llei. Jo també ho vaig dir a 50.000 mèdics de comunicació perquè em van trucar tots. Quan es va anunciar que et canviaria de llei vaig dir que no ho crec perquè és que és enfrentar-se al mateix PP.
una gran part del PP són gent normal, saps? Sí, sí. Encara que només veiem els imbècils aquests, també hi ha gent normal. També hi ha gent normal, sí. En fi, Santi, com dic, tindrem temps al llarg d'aquesta temporada per parlar del tema. Molt bé, va bé. Vinga, fins divendres. Adéu.
I ara, t'has posat una sintonia? Sí, no en tenia aquest espai. I llavors, estàs desfardejant i com que jo poso la sintonia... Ni més ni menys que Dave Brubeck. Sí senyor, Dave Five Jazz. Sí senyor. Mira... Joel Morello... Escolta, tu ets el director del programa, si no t'agrada podem... M'encanta, és una de les meves noies favorites. Genial, genial.
No s'ha utilitzat mai a la història de la ràdio. És la primera vegada que s'utilitza per un espai musical. Avui us porto una noia francesa que m'ha agradat molt que es diu Zas. No sé si la coneixeu. Zas. I té una veu deliciosa i la veritat és que com que no passa res que puc gravar
amb l'actualitat. Volia portar alguna cosa valenciana al canal 9, però no he trobat gaire. No has trobat la sintonia de canal 9? No he trobat la sintonia de canal 9 i llavors he portat les as amb aquest tema que es diu Jufa, si us sembla l'escoltem. Molt bé, perfecte.
Donem-me una citorit. No en vull res. No en vull res. Donem-me una limousine. No en vull res. No en vull res. No en vull res. No en vull res. No en vull res. No en vull res.
De l'amor, de la joia, de la bona humeur. Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur. Moi, je veux crever la main sur le coeur. Allons ensemble découvrir ma liberté. Oubliez donc tout vos clichés. Bienvenue dans ma réalité.
J'en ai marre de bonne manière C'est trop pour moi Moi je mange avec les mains Et j'suis comme ça J'parle fort et je suis France Excusez-moi Fini l'époque, risis-moi J'me casse là J'en ai marre des langues de bois Regardez-moi d'oute manière J'vous en veux pas Et j'suis comme ça J'suis comme ça
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi j'veux crever la main sur le coeur Allons ensemble découvrir ma liberté Oubliez donc tout vos clichés Bienvenue dans ma réalité
Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur
Allons ensemble découvrir ma liberté Oublier donc tout vos clichés Bienvenue dans ma réalité Je veux de l'amour, de la joie, de la bonne humeur Ce n'est pas votre argent qui fera mon bonheur Moi je veux crever la main sur le coeur
Anem junts a descobrir la meva llibertat. Obrir tot el que sé, benvingut a la meva realitat.
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. Quatre cets pisos per vendre. Si s'ha apagat la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estan d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un munt d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar cosificat de per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe, cada matí de 10 a 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, fi de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'extra ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contrairecció. Faig fer una adaptada primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que has d'anar aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho.
Amigues, amics, Ràdio Desver us ofereix el programa L'Audició en nous continguts i amb més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdànec, la música de cobla o també les danses tradicionals el podreu escoltar els dilluns de 8 al 9 del vespre o els dissabtes a les 9 del matí. Us esperem.
La desbarnada.
I hem dit al principi del programa que el nostre cuiner oficial, el senyor Armand García, en aquests moments està liat com una mona. No ens ha quedat clar lo de la mona. Perquè si està fent les mones ja, crec que va una mica avalatat. Una mica, eh? Ves a saber. Potser vol va amb guines. Amb això del canvi d'hora... Potser... Ves a saber, no?
Però nosaltres farem cuina. Cuina per solters, Marc. Bona nit. Bona nit. Farem peus de porc farcits amb botifarró. Peus de porc farcits amb botifarró. Primer necessitem un porc. Per fer els peus i fer el botifarró. Sí senyor.
Cuem els peus de porc segons el tamaig. S'ha de dir que aniran en una safata.
És per fer, farem una espècie de quadradets, de l'àmines llavors coem 6 peus de porc, els bullim, una miqueta més d'una hora aproximadament. Per bullir el peu. Per bullir el peu, correcte, fins que quedin tendres. Llavors, un cop bullits els deixem reposar que es refredin una miqueta i els desfusem. Els hi traiem tots els ocells i tot el que porten dintre. Llavors agafem una safata de forma
Una safata d'aquestes de forn. Fem una capa a sota de peu de porc. Intentem pressionar una miqueta. A sobre li afegim el botifarrot talladet a rodanxes.
i a sobre li tornem a afegir un altre capa de peu de porc. Compteu segons com sigui la bandeja, la safata i les persones que sigueu, ja calculeu. Ho presioneu tot perquè quedi tot el més compacte possible i ho deixeu refredar a la nevera.
A la nevera. No al congelador. No, a la nevera. A la nevera. Un parell lloreta. Com el peu de porc és molt gelatinós, quedarà com si fos un pastís. Està en salgill. Desmoldem. Tallem una... una làmina d'un dit, aproximadament, dit i mig. Posem una paella al foc, amb una miqueta d'oli.
I amb la lamina que hem tallat la passem per la planxa i la torrem. Ha d'estar ben ruent perquè quedi una corosta de la gelatina del peu perquè quedi torradeta.
Llavors podem fer per acompanyar una salsa una ceba caramelitzada amb una mica de taronja que jo vaig provar així i realment el contrast del peu de porc amb la taronja va estar realment molt bona i això sí, la paella quan ho passem per la planxa ha d'estar molt...
Molt calenta perquè quedi torradeta. El peu ja està cuit i l'únic que s'ha de fer és torrar. Torrar, és volta i volta una miqueta i després ja et dic la seva caramelitzada amb mitjà suc de taronja, que un cop ja està gairebé cuita, que quedi així més una miqueta amb textura de salsa per dir-ho d'alguna manera i li afegim un parell de trossets o tres.
A tipa bastant s'ha de dir, jo em vaig menjar dos i la veritat que amb la seva caramelitzada li donava un punt diferent que crec que pots sorprendre. Ja sabeu, solters que ens escolteu podeu provar això dels peus de forca amb botifarró.
La salsa és una mesa més. Si voleu no li poseu salsa. Ho podeu posar en un altre pa amb una mica de maionesa.
Bé, i hem arribat a un moment de la tertúlia esportiva. Ens hem passat doncs un Barça-Madrid, un Barça-Espanyol, un Barça-Milà, i suposo doncs que els nostres contertulis al Ligida anglès i al Amiri Sánchez tindran alguna cosa a dir.
d'aquests partits, del proper partit Betis-Barça i de la crisis, la crisi que està en aquests moments atravesant el Barça, que ja no juga com jugava abans, que guanya els partits però que no fa bon joc i que el tata partit no serveix.
No sé res com entrenar-lo a Barça perquè no té... Però va líder, no? Sí, va líder, no ha perdut cap partit... I s'ha classificat per la següent ronda de Champions? Ja està classificat per la final de la Champions, ha guanyat la Supercopa d'Espanya, ha guanyat tots els partits i ha empatat 4 de tots els que ha jugat, però la dota Martí no...
No. Oi que no, Isidre? Som uns agonies. Som uns agonies. Jo no sé què perden bona part de la premsa esportiva. Mira, parla d'alguna cosa. A qui li donen la raó per que t'interrompeixin? En el Martino? L'altre dia ja... una mica ja visiblement mosca... Home, és que no hi ha permès. El tio és allò de paramear i no xergota, no?
El tio que li estan tocant la pera, cada roda de premsa, que són uns agonies, com he començat, ho segueixo un manifestant, el tio deu flipar. O sigui, ha perdut un partit. Em sembla que n'ha guanyat 14, n'ha empatat dos. Les estadístiques són supremes. No ha perdut cap partit.
A veure, que no es juga com abans. Clar que no, evidentment. Nunca un tiempo pasado fue mejor, en este caso. És l'actualitat, no està Mourinho, no està el Pep Guardiola, hi han hagut una serie de canvis, els jugadors tiren uns quants anys més cada un d'ells, molts quilòmetres a les cames, masses partits de seleccions, i com ell havia dit recentment, és més un seleccionador, pràcticament, perquè el que no fa feina, no ha tingut pretemporana,
amb aquest grup. Quan li faltaven uns no estaven els altres. No estaven els altres, sí. Si no, home, així no es plant. I que li estiguin qüestionant em sembla absolutament una autèntica barbaritat. Jo no sé si li van explicar amb ell abans de signar el contracte on es ficava. Jo crec que no ho sabia. Jo crec que no. Crec que no. Però bueno... Sembla que ja s'està quedant del tarannà, eh? Sí, bueno. Però bueno, de totes maneres, és... bueno...
Cada vegada m'agrada més. Cada vegada m'agrada més a les rodes de premsa. El tio no s'excita per res. Possiblement no. Possiblement no. És possible. Però bueno, de fet, el que deia, hem passat un Barça-Madrid, s'ha guanyat.
Crec que 0-1, o sigui, 1-0 va ser el ciutat del Madrid, o 2-1. Ara me'n recordo. 2-1, per favor. 2-1, 2-1. L'1-0 va ser amb l'Espanyol, 3-1 amb el Milan,
classificats ja per vuitens de finals de la Champions, que indudablement ja ho ha dit el Tata Martino, que s'ha de quedar primer, perquè han de sumar un punt en dos partits, una casa contra el Celtic de Glasgow i una fora contra l'Ajax, que és del proper partit. Un empat i vas que explota. Exacte.
Cap problema. Ara sí que pot donar descans. Podrà fer rotacions indudablement a l'exèrcit. S'acaba la Champions fins al febrer i es pot dedicar... Comença la Copa del Rey. Exacte. Però bueno, la primera Copa del Rey, si no m'equivoco, ha fet el sorteig amb el Cartagena. Amb el Cartagena.
Home, s'ha d'anar en compte, no oblidem altres èpoques en què amb el Figuera, sense anar més lluny, doncs... Sí, sí, com a Catalunya, no, també? Sí. A veure, no pots anar a sortir al camp dient això i estar guanyat? No, però diguem que amb l'equip B s'hauria de guanyar. Home, sí, sí. Amb el sol del camp, amb Bartre...
Tello, no ho trauràs a l'equip de gala per jugar amb el Cartagena, et dic jo. És el partit ideal per donar-li minuts als que no estan jugant massa. M'ha agradat molt també unes declaracions que ha fet, que diu, tinc dues parelles de centrals, un és Piqué Macerano i l'altre és Puyol Bartre. I van començar a dir que si els centrals que hi han segat, dic, tinc dues parelles de centrals.
En una de les coses que li hem de reconèixer és que la gestió de moment del vestuari per mi està sent estupenda. Va força bé. També Messi està en crisi.
Això se'ns crida. Com va dir l'altre dia l'Alegrí, diu, sort que el Messi està en crisi. I si l'Arriu està en crisi es fot 4-5. És que, de veritat, o sigui, no, no... Però saps què passa? Per això deia al principi que som uns agonies. A veure, que això digui a Madrid... Bé, una mica de la lògica per anar fent, allà, patar la història al rival, no? Sí, bueno, però és que... Si allà hi hagi alguna cosa polèmica.
Però que aquí s'assegueixi aquesta història, és absolutament absurd. No se'n sent. No se'n sent. En absolut. Però bueno, què volen? Que torni Guardiola? Perquè si Guardiola no tornarà. Home, i que s'ha de reconèixer que hi ha una cosa que s'ha repetit amb Salencalabres, és l'últim que l'ha dit, però l'ha dit en Piqué també, l'ha dit en Xavi,
Bàsicament el que m'ho ha dit més clar va ser el Dani Albi. I és que els altres equips també juguen. I els altres entrenadors es preparen els partits contra el Barça i quan saben com jugues cada un dels partits de totes les jornades, de tota la temporada, ja t'han agafat el truc, fan aquella doble defensa, 4 tios més 4 davant, deixes un punta i a córrer. Tothom et feia el mateix partit.
Comentaris que fèiem l'any passat a la Champions. Que ja podem fer uns quants anys. Uns quants anys que ja saben com juga el Barça. I ja preparen el partit sabent com juga el Barça perquè no hi havia una variant del joc.
Efectivament. I era una monotonia i només calia que un dia no el tinguessis del tot fi al 100% d'efectivitat a l'hora de xuts a porta. De vegades es feia 25 xuts a porta i no en marcava ni un. Fútbol és futbol. Sí, senyor. I què dèiem? Hòstia. Era calcat amb un partit de handbol. Exactament igual. Però amb un sol atacant i un sol... I l'altre defensant. Ja hem vist moltes vegades dues línies de cinc
I aquests sí, remenant la pilota, tot per tu, per mi, per no sé què, i no hi havia manera de marcar un ou. Era un déjà-vu. I jo crec que aquest paio, inclús, ha reconegut en Martí, que ell havia vist molt, si no tots, els partits, si no els més importants del Barça. Del Barça, sí. I ja suposo que ell ja s'havia adonat d'aquesta història. De calésia li tenia agafat el truco, però últimament el que ho feia era en Mourinho.
El partit que s'havien jugat contra el Madrid, que havien palmat la majoria, era encalcat sempre. Era la mateixa història. Sempre ens ho pagàvem la mateixa pedra. Seguim amb la mateixa política, o busquem una variant que potser al principi no està del tot rodada, no acaba de ser tan plàstica.
Sí, no és tan vistosa, diguem, no? Sí, però vaja. Perdona, la jugada de l'altre dia del Míram del Neymar va ser extraordinària. La jugada aquella que no va acabar amb gol. Que no va acabar amb gol, però que s'ho mereixia el gol. Va ser una jugada individual brutal, de tècnica...
El Messi també hi va intentar fer-ne una. Es va trobar allà davant de la de tres defensors i no va poder continuar. Però fixa't que, com ja se saben aquesta història, que ell entra des de la banda fent-la diagonal, ja li surten escalons anament tres, quatre tios, que és el mateix que li van fer a Neymar, l'únic que ell sí que va tenir una mica la sort o la...
La possibilitat d'anar-se'n de 4, però això en surt una vegada. Sí, sí, no, no, està bé, està clar. I està clar que el Messi no està en aquests moments, no està al 100% de les seves...
És que, clar, també has de tenir en compte això. Quan un jugador es lesiona, encara que arriba un moment que li donen l'alta mèdica i que pot jugar, tampoc està en plenes condicions. I també dic, bueno, em sembla lògic que, com a això, ja ho porta Rufián des del mes de maig. Sembla lògic que ell, inconscientment inclús, l'ofici ficar no apreta tant com pot aquells esprints que fa...
Sí, ha perdut aquella punta de velocitat. No és que l'hagi perdut, és que crec que és que no vol arriscar. Exacte, es retreu d'utilitzar aquella punta de velocitat que deixava els defenses, els deixava seguts. És que jo crec que molt possiblement li hauran recomanat. Segurament. Que tinguin compte, que vagi a poc a poc, que es vagi sentint ell una mica les sensacions que m'imagino que tens quan tens una contractura o algun dels bolses que no funcionen bé.
Però vaja, que no, que som uns agonies. Vull dir que torno al començament. La trajectòria fins ara és impecable. És impecable. És impecable. No se li pot dir res més. I no se li pot demanar més, en tinc jo, en el batido. No, jo crec que no. I per què? Perdó. Per què? Sí, perquè no sé.
Tata, Tito, això ja em sembla una mica... No, no, que em sembla molt bé, eh? Que em sembla molt bé, perquè a mi els diminutius no m'agraden gens, eh? No, però bueno... No, inclús el Tito sí que ve del seu nom, però la de Tata no és el diminutiu. No ho sé. No ho sé d'on ve. Em sembla que és pare o àvia.
En el sentit, no? Són carinyos. Potser sí. Si a ell li agrada... Ell ho ha dit que li agradi? No ho sé, però tampoc ha dit que no. Si hem quedat dins del bastidor, jo entenc que els jugadors amb una posició de confiança... Els jugadors l'utilitzen molt, això, l'altat. Però jo entenc que, hòstia, inclús els periodistes... Sí, bueno, a veure... No ho sé.
Jo crec que està arribant un moment que els periodistes li estan faltant el respecte al senyor Martino.
perquè no es passés, perquè em sembla que fins i tot el va interrompre. Estava contestant amb un altre periodista, i el mateix que li havia fet aquella pregunta és quan el va interrompre, que és quan li va dir allò de... posa el senasum barrebrava. Sí. No, home, esclar, que arribava un moment que deia, bueno, fins aquí hem arribat, i s'ha acabat aquesta història, ja està, tu... L'ha emprès una mica pel pitó al sereno. Sí. Sembla, eh. Sí.
Jo crec que no es deixarà prendre el pitó del Sereno. És una persona... Amb caràcter. Amb caràcter. El senyor aquest té una trajectòria que no va néixer ahir. No, no, té una trajectòria com a jugador, té una trajectòria com a entrenador. Seleccionador de Paraguai, em sembla, on va arribar a una semifinal del Campeonat del Món. En Paraguai.
No sé si va palmar amb Espanya, amb la selecció. Ojo al dato, que no era ni a l'entrenador, ni d'Anglaterra, ni d'Argentina, ni del mateix Uruguai per arribar a semifinal d'un campeonat del món. Ojo. Alguna cosa de saber, no? I va guanyar un campionat a Argentina. Sí, sí.
Amb un equip de segon nivell. Ara tenim aquesta jornada contra el Betis. El Madrid juga contra la Real Sociedat i no sé contra qui juga l'Atlètic de Madrid.
Però ràpid que ho digui. La Lletra de Madrid lògicament deu jugar fora. Sí, contra el Villarreal. Villarreal, Atletic de Madrid. Bon partit. Betis-Barça i Real Madrid-Real Sociedad. La Real Sociedad, que està fent una mala a les Champions. Però bé, de la Lliga Espanyola s'està defensant bé.
Jo crec que tenen poques probabilitats de guanyar el camp del Madrid. A veure, darrerament el Madrid ha de remuntar partits. I contra el Rayo no li va ser gens fàcil. Em van quedar 3-2.
que van estar al cantó de Palmar. I clar, també confiem que el Betis, que està francament malament, està a la cua de la classificació... Sí, però sempre li surten bons partits contra el Barça. Això ha de dir, que confiem que el Barça guanyarà a Sevilla, però que als altres partits contra el Betis no ha sigut gens fàcil. Serà un partit per veure, també a veure què passa.
I tenim, en el partit de l'Atlètic de Madrid, tampoc no és senzill, eh? No, no és un partit. El Can de Villarreal, atenció. Sí, sí, bueno, el Villarreal, que si no m'equivoco, va quart, no? Doncs a poc no, t'ho sabria ara mateix, però... Va, va, va dels primers, sí. Sí, sí, va, et sembla que va precisament al... Tenen molt mèrit, aquests països, eh? Sí, i tant. Molt mèrit. Molt mèrit. I tant. Molt mèrit. Pues en de segona, una passada. I bueno, ja veure si l'Atlètic de Madrid té...
Té gasolina, encara. Home, de moment van com un tro. Sí, sí. Bueno, classificats a les Champions, primer de grup, ja segur. Sí, sí. I van cap endavant. I jugant bé. Sí, sí. No com el Madrid. El Madrid va traient els partits com pot. Sí. Però, punyeta, l'Atletic... No, no, l'Atletic va guanyant i va guanyant amb autoritat.
Ah, sí, Dani Alves, que li van preguntar per l'Atlètic de Madrid, i de momento es nuestro rival directo en la Liga. Va segon. I que no afluixa. Sí, sí, i a l'atrenador de l'Atlètic de Madrid li van preguntar què li semblaven aquestes declaracions de Dani Alves.
Sí, sí, sí, genial. És un crac. Però bueno, escolta, com a mínim, estem veient una mica més d'emoció a la Lliga, perquè, clar, això de les últimes Ligues, el Barça i el Madrid, destacats... Exacte, que hi hagi un tercer que doni canya, que abans era el València... El València està... El València està absolutament... El Sevilla està fatal. Sí, i València i Sevilla estan...
Seville, que per cert, juga aquí, al camp de Cornellà al Prat, contra l'Espanyol, i potser la possibilitat que l'Espanyol sumi tres puntets més, que semblava que s'havia estabilitzat per als últims partits malament. Em sembla que en quatre partits no sumen ni un punt.
Si no porten varies jornades que no contourin, estem bastant pestillats. I després tenim Parada FIFA. Un altre cop. Sí. Són la jornada per les repesques del Caminat del Món. El Villarreal és el quart, sí. És el quart, no? Sí, sí. L'última aturada és quan anem pel mar, allà al cap de... Al cap de l'Osasuna, sí senyor.
Sembla fecal. Però que jo no sé, perquè clar, com et deia, és la jornada de Repesca, per a els equips que encara tenen possibilitat de classificar-se, però Espanya ja està classificada, i juga dos partits de Pachanga. Amb Camerú. Sí.
No sé, jo crec que potser el senyor del Bosque hauria de fer d'agafar per aquests partits els aquells jugadors que en principi no són titulars a la selecció per veure, doncs, com es balluguen. Home, no portaria isco? El isco no el porta, però el Xavi suposo que sí. Home, jo espero que el faci jugar. No seria més lògic, per exemple, que es porti aquest de l'Atlètic de Madrid, com es diu el...
No, home, no. El Costa. El Diego Costa. Sembla una obra que se'l porti, però bueno, diu que s'ha decidit de jugar a la selecció espanyola i no a la brasilera, doncs se'l porti, a veure com es va llogar en una selecció, i altres jugadors que poden ser seleccionats pel Campionat del Món, perquè al Campionat del Món hi van, jo què sé, un rapat de 22 o 23 jugadors.
Són dos equips, pràcticament. A partir d'un moment d'anar fent provadures. D'anar fent provadures i no seleccionar per dos partits, repeteixo, que són de patxana els titulars de la selecció, que ja sap quan juguen. No, no, el rendiment l'hauria de començar a tenir clar, ja. Exacte. Però bueno, ja veurem què passarà. A més, es podria portar al Tello, sense emissió. L'únic que m'imagino que per contractes, i aquí el que ja... Ja hi som, o sigui, per treure pasta, no?
Sí, han de jugar a Fulano, Mengani i Zutano. Clar, un mínim de titulars. Segur que no portarà l'Alonso del Madrid. No, perquè surt una lesió. Però estàs jugant. Sí. Ja veus? Ja, però també és el que tu dius. Suposo que la Federació Espanyola ha signat aquest contracte amb la condició que hi vagin determinats jugadors per cobrar el que s'ha pactat.
Però bueno, a veure, estem jugant un esport, estem jugant unes competicions o estem fent diners? Evidentment, la segona opció. És un tema únicament de fer calaix. Doncs ja hi som. Ja hi som. I bueno, ja et dic que són 15 dies sense lliga. Després, bé, una altra vegada, cap de setmana dimecres amb Champions i Copa del Rey.
Em sembla que la primera jornada jugaran cap de setmana, si no ho recordo malament. Cap de setmana? Em sembla que la primera jornada jugaran cap de setmana. No ho sé, hi ha caps de setmana lliures? M'ha semblat sentir. No ho sé. Perquè després venen les vacances de Nadal, que tampoc hi ha competició, fins al gener.
que per cert els jugadors anglesos sembla que, vist el que passa a la Lliga Espanyola, també estan demanant vacances per Nadal. Perquè a Anglaterra no en tenen. A Anglaterra es juga i... A més juguen al Boxing Day que li diuen, que és el dia 26, em sembla. Sí, sí. Per això et dic que ells no tenen vacances per Nadal i estan dient que bueno que en altres països sí les tenen i ells també tenen dret a celebrar el Nadal amb la família.
amb aquest calendari tan farcit no haurien de parar massa els dies per Nadal, eh? No, bueno, em sembla que és només la parada per Nadal. Bueno, tornen abans de Reis, el dia 3. Si no m'equivoco, el dia és el 3 de gener que ja lliga. Em sembla que sí. Però bueno. Què passa a mi, Niesta?
Jo crec que a l'Iniesta li passa exactament el mateix que al Xavi, que al Messi, que al mateix Busquets, que l'altre dia contra el Milan va fer un bon partit, però jo crec que estic convençut que s'estan reservant cap a finals de temporada. Vols dir que s'estan reservant cosa feta o és que potser hi ha una preparació especial tenint en compte que aquest any
La temporada serà més llarga que de costum. Possiblement siguin directrius del costaècnic. No doneu ara tot el que teniu. I per arribar enfonsats al final de la competició, inclús... El mes de maig. Inclus pel mateix club, pel mateix Barça. Com va arribar la temporada passada? Fatal. Al final de la temporada... Fatal. Clar. I això, possiblement... Van fer una primera volta magnífica. Possiblement, clar. Els van desinflar.
Però ja et dic que possiblement el mateix cos tècnic dels preparadors físics del club diguin ara i aneu a poc a poc. Per què? Perquè la temporada es llarga, acaba el maig, però és que després teniu el Mundial. És que aquesta temporada no hi ha descans. No, no. Potser la càrrega de feina l'estiguin pensant justament, i em sembla intel·ligent, també.
No en la primera part de la temporada, sinó en el final. Fixa't tu que el Campionat del Món de Brasil començarà al juny, mitjans de juny, la Lliga acaba el maig, la Champions també és el vintipico de maig, tindran després concentració en les seleccions, i el Mundial acabarà a mitjans de juliol, i el mes d'agost
Començarà una trobada al campionat, que descans tindran com a molt 15 dies. I ja veurem la temporada vinent en quines condicions arriben aquesta gent. L'altre dia em deia una persona que treballen un dia a la setmana.
Aquests no. Són dos partits per setmana i de majoria intensos.
Però bueno, si mires per exemple la NBA, aquests juguen... Per una temporada més curta, però... És que és dia sí, dia no, eh? O sigui, acaben un partit, agafen l'autobús o el tren i se'n van a un altre lloc per jugar un altre partit. I les distàncies, doncs, déu-n'hi-do les que hi ha, no? Tampoc és un viatge d'agafar el metro.
I ja et dic, jugant dia sí i dia no, que tenen un campionat molt intens. Els jugadors de futbol no el tenen tan intens, però també són... Mira, aquesta setmana, em sembla que ha sigut, hi ha hagut partit tots els dies de la setmana. Perquè va acabar el dijous amb no sé quina, i el divendres es va jugar el Barça Espanyol,
Hi ha una saturació absoluta. És una saturació. Cada dia que hi hagi partit em sembla una bestia. Una altra cosa que haurien de mirar les federacions és...
racionalitzar una mica el tema dels horaris. Però menys els que paguen, que són les televisions. Divendres ha de haver partit, dissabte per suposat, dimenja també i així anem. L'altre dia, que no sé com s'ho pensa, un dels directius de la Federació Espanyola de Futbol, que estava parlant de la possibilitat de treure el partit en obert per televisió, que tots els partits siguin de pagament,
i deia, diu, con esto se racionalizaran más los horarios. No veig per què. I una altra cosa que s'hauria de saber també són els horaris, com passa a Anglaterra, per exemple. A Anglaterra, quan comença la competició, els equips ja saben quin dia i a quina hora jugaran. I què els ha servit, eh? I què els ha servit, ho saben tot. Aquí és impossible. Aquí no te n'anteres fins a...
una setmana abans, a quina hora és el partit, qui és l'àrbitre, i quasi ja falta dir on jugaran, no? Perquè sort que es fa el sorteig abans que comenci la temporada, perquè si no, són capaços de dir, bueno, ja farem el sorteig dos dies abans del partit a veure qui us toca. Home, aquí hi ha una manca de previsió absoluta. Però bueno. Què? Betis Barça, senyor anglès,
Jo ho veig un 0,4. 0,4. Cala què? 0,5 doncs. Marc, jo una dos. Una dos. Miquel? Jo em petarà. Què petarà? Miquel, per favor. Que si home... Bueno... Que t'ha donat el sol avui. Home, tu que n'has anat al sol ja t'explicaré. Divendres que ve ja m'ho diràs. Jo crec que serà 1 a 3.
amb gols d'Alexis, Messi, no sé si marcarà Messi o marcarà Cesc, i indudablement Neymar, que se'l mereix marcar algun golet més. 1 a 3 o a 4, va. Jo visualitzo l'1 a 2, clarament. Sí, gols de? Gols de Neymar, els dos. Els dos de Neymar. Molt bé.
I tu què dius? Ah, sí, 0-4. 0-4. 0-5. 0-5. El 5 del Neymar. Me reafirmo. Sí? No jugarà piqué, eh? T'ho dic pel 5, de la mà, el sada... No jugarà piqué. 0-6. Molt bé, doncs, que el disfrutis. Abans de marxar, hem de dir una cosa, això és cert. El diumenge, dia 10, unes hores abans que jugui el Betis Barça, a les 6 de la tarda a la sala del 50.
d'aquí de l'Ateneu de Sant just d'Esver, el grup Just Teatre farà un homenatge a Martí Pol, amb un recital de poema, amb el títol 10 anys recordant a Martí Pol. L'entrada és gratuïta, no es cobra entrada. Això sí, després de la representació es passarà a la safata per si algú té a bé donar un petit donatiu al grup de teatre que fa aquesta representació.
El que vulgui venir serà benvingut. Us esperem a tots. Diumenge a les 6, eh? Diumenge a les 6 de la tarda, a la sala 50 d'anar-hi. I fins a la setmana vinent a les 8, com sempre, aquí a Radio Desbarca, sigueu molt feliços.