No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc. No tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps.
Decisions, somiant, que perdo avions, no tingués, ma per res, no, tants anys i només ja. Ràdio 1.2.1, ara escoltes, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1, Ràdio 1.2.1,
Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de Passa Palabra, no. La desbarnada. La semantela.
La desbarnada. La xanamela. La xanamela.
Molt bona nit. Són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desverb, l'emissora municipal de Sant Jus, i en aquest moment comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc. Bona nit. Bona nit a tothom. I el senyor Miquel Simón el tinc a la dreta. Miquel, bona nit. Bona nit, senyor Escazóquio. I, com sempre, doncs esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Baràmbio, de l'Emili Sánchez, d'Armand García, Josep Maria Montes, Mariana González, Rígido Inglés...
I la Carme Verdai, que sí, la tenim. Aquí segur que la Carme la tenim. Hola, Carme, bona nit. Benvinguda. Quan vulguis, comencem. Avui és dia 9 de novembre de l'any 2012. Sí, sí, sí. Ho has dit bé, ho has dit bé. Sí, sí, sí. Faltant alguns dies per...
Sí, no, estic mirant una cosa, veure, amb el calendari de la República Francesa, estaríem al Brumaire. El Brumaire? El mes de Brumaire. Sí. Això compta amb una efemèride. Doncs 9 de novembre de l'any 2012, setmana 45 de l'any, transcorreguts 313 dies d'aquest 2012, ja sabeu que és l'any de la crisi, ens falten 52...
per arribar al 2013, que ja amb el seu número indica que serà l'any de la crisi. Sí, senyor. Molt bé. O molt malament. Malament. Malament. Malament. De totes maneres, el sol, encara que no l'hem vist gaire, ha sortit quan eren les 7 i 33 minuts i s'ha posat quan eren les 17 i 37, o sigui, les 5, mig i 7 minuts. Sí, senyor.
I la Lluna, doncs... No tinc ni idea. A les 2.12. Suposo que aquesta matinada, a les 2.12 minuts, ha sortit. Ha sortit. I s'ha post a les 2.44 del migdia. Anem per demà. Bé, demà el Sol sortirà a les 7.34 i es pondrà a les 7.36. Un minut més tard i un minut més d'hora. Respecte avui.
i la Lluna sortirà a les 3 i 20 d'aquesta matinada i es pondrà a les 3 i 16 de demà al migdia. Exacte. I hem de dir que el dimarts tindrem una Lluna nova, o sigui, canvia, serà nova per estrenar, que és quan no es veu. Sí, senyor. Aniversaris. Avui fa 53 anys el senyor Cito Pons, un senyor que anava amb moto,
Sí. I ara crec que té una escuderia de motos. Sí. I, bueno, 53 anys amb moto. Quan el veus, no sé, no tenen la sensació, no? De que tingui 53? Sí. Bé, en fa uns menys, uns anys menys, en fa 40 el senyor Florentino Fernández, conegut com a Flo, Flo.
El xou del Flor. El xou del Flor. Aquell grassonet de Molleres. Sí, sí, sí. Que va començar fent un personatge tot estrambòtic amb el... Com has deia? Sí, amb el Pepe Navarro, no? Amb el Pepe Navarro? No ho sé. Bueno, Florentino Flor. Un director de cinema que encara fa pel·lícules, que es diu Vicente Aranda, en fa 86. Déu-n'hi-do. Sí, senyor.
I uns quants menys, un senyor que es diu Alessandro del Piero. Sí. 38. Sí, encara és un jugador de futbol. Sí. Juga a la Juventus. M'anava a dir, encara juga? Sí, sí, encara juga. Sí, em sonava. Encara juga i, a més a més, és la figura del... Sí, no, em sona el de l'any passat que van jugar, no, pot ser? No.
O l'any anterior? Com el Barça? A més a més, l'any passat... Bueno, vaig veure un equip que jugava i... A la selecció italiana. Pot ser, i que va donar... Contra l'Espanya, Itàlia i Espanya... Em sonava que em va haver vist un partit, i jo perquè veia un partit de futbol... Em sembla que era la final de la Europa. Pot ser que va donar allà... Bé, anem per les efemèdides. Les efemèdides d'avui, dia 9 de novembre, i comencem l'any 1799...
I ara ve allò que deia jo, aquí més estaríem si fos la República Francesa. Perquè es va donar, es va produir, tal dia com avui, 9 de novembre, que en aquell calendari era el 18 de Brumario, un cop d'estat, i Napoleó va dissoldre l'Assemblea, va derogar la Constitució i va establir el consulat anomenant-se ell mateix cònsul.
ah, mira ja està hauríem de fer el mateix bé, doncs més o menys el que vol fer l'Artur Mas fer-ho d'una forma respectant la legalitat la legalitat, això sí home, de fet de poli també va respectar la legalitat va canviar la legalitat i ja està respectada respectada bé, doncs el 9 de novembre de 1921 el Congrés d'Enginyers Civils Reunits a França
el senyor Henry Bressier va presentar un projecte de túnel sota l'estret del Gibraltar. No el van fer mai. No. No. Es va quedar en projecte. Sí, però sí que van fer aquell del canal de la Manxa. El túnel, sí. Sí, sí. És curiós. Perquè hi passa a l'AVI. A l'AVI. Bé, al TGV. Sí, allà és TGV. Com diria el senyor Pujol, al TGV.
1938, el dia com avui, 9 d'octubre, es va produir la que es va anomenar la nit dels vidres trencats, la noix de los cristales rotos, que va ser la primera gran acció organitzada pels nazis a Alemanya contra els jueus, en el que més de 35.000 jueus van ser detinguts i les seves propietats, doncs, van ser destrossades. Bé,
el 9 de novembre també de mi, però de 1943, va circular per primera vegada a Barcelona el servei de trolebusses. Que ara el Marc em dirà, i què és un trolebusser? Perdona que ho sé. Un trolebuss és com un tramvia però que porta rodes de goma. Ja has dit al revés. Has dit un autobús que anava a la catenària. A veure, sabem el que és un tramvia...
No, tenim el trambàs, però és el mateix, però amb rodes de goma. No tenia vies. Està bé. Era molt perillós, eh?
Jo he vist més d'una persona rebre una descarga elèctrica que m'hauria de pujar al trolebus. I és que quan em vaig treure el carnet encara sortia en el llibre. Al trolebus? Al trolebus. Tenia preferència de pas. Sí, no, no, sortia en un... no sé què, en casa de trolebus, no sé què, i portava que tenies cafè, i per això ho sé. Molt bé. Me toca a mi? Sí, sí. 1983.
El Consell de Ministres Espanyol, presidit pel senyor Felipe González, va aprovar el projecte de llei sobre l'objecció de consciència al servei militar i la prestació social substitutòria. És a dir, que anava a l'Ajuntament i jo no vull fer la mili i donin feina. L'Ajuntament et donava feina amb l'Ajuntament i altres... Vols dir que hi va haver molta gent que la va fer, aquesta feina?
No sé per què em sona que... Home, jo em conec una ocasió que la va fer. Ah, sí? Sí. Ah, no, no eren els objectors, eren els altres. Els insumissos. Els insumissos que eren els que posaven a presó. Eren objectors de consciència abans que s'aprovés la llei. Sí, sí, sí. I sí, sí, els posaven a la presó. Bé, el 9 de novembre de 1989 va derribar el muro de Berlín. Sí, senyor. Símbol de la Guerra Freda. Exacte.
Te'n recordes, tu? Hi eres? No, no hi era, no hi era, però saps allò que... Recordo la notícia per la tele. Jo tenia un tros. Sí que hi era, jo també. Sí, clar que hi era. Tenia 7 anys, si me'n recordo. No sé quin diari va ser que regalava trossets de... Bueno, que se suposa. A mi me'l van portar de Berlín, directament. Sí, a mi també. Però no sé on és.
Jo el tinc a casa, jo el tinc a casa. Ara a Berlín ja entens que venen... Tinc una companya que hi va anar... Encara venen trossos. Encara venen trossos que dius, jo diria que el mur era gran, però tant... Home, Déu-n'hi-do el que devia ser, no? Clar, tallava les dues... Però dius, tants tossets... Era gran, era gran, sí. Bé, anem al sant oral. Bé, doncs avui és la dedicació de la basílica romana del Laterà. Sí.
On està? Sí. Mare i cap de totes les esglésies. He de dir que l'església de la Basílica Romana del Laterà, també dita de Sant Joan de Laterà, que està dedicada als dos Joans, Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista, i es diu Laterà perquè està construïda amb els terrenys que pertenien a una família aristocràtica romana, que es deia Lateranensis,
I que va, a l'època de Neró, els va empresonar, li va treure totes les propietats, perquè érem cristians, li va treure totes les propietats, i després, doncs, el... no sé què...
l'any que sigui, es va construir aquesta basílica, que és la catedral de Roma i, per tant, és la calésia més important de Roma. No oblidem que Sant Pere està al Vaticà. Al Vaticà, sí, sí, que és una altra bona part. Si bé, tot el territori, o sigui, aquesta basílica i tot el territori que l'envolta també pertany a l'estat Vaticà.
Ah. I on està l'església aquesta, Emílio? A l'Atenenensis. Gràcies. Sí, gràcies. Però l'Atenenensis per on cau? Quina parada de metro té a prop? Cap. Bueno, és que només en conec dos, d'estacions, o sigui que... Està a prop del Coliseu... Està a prop de... Està dintre de Roma, o sigui, a la Ribera...
Esquerra. Del tèrmini? No, del Tiber. Tiber, perdona, el tèrmini és una estació que està al costat. El que és Roma, no està el Trans-Tiber, sinó abans de traspassar el Tiber, i no molt lluny de Sant Pere.
Segur que l'hem visitat, eh? No, jo a l'última visita que vaig fer a Roma vaig anar de iglesia a iglesia i tiro perquè me toca. Home, clar, que és el que toca. Bé, més sants d'avui. Més sants d'avui. Avui és la festa del Sant Crist de Balaguer. La Mare de Déu de la Modena, que avui era festa a Madrid. Festa a Madrid, perquè és la patrona de Madrid. Sant Teodor, que va ser un soldat màrtir. Mira, soldat i màrtir, pobre. I demà és Sant Lleó, el Gran Papa.
Lleó I, encara que no ho posi. Però va haver un segon. N'hi ha hagut 13. 13 lleons. Aquest era un doctor de l'Església, va ser papa entre el 440 i el 461. Un altre catedral que es dedica, i és la catedral de Solsona, construïda el 1163.
També és Sant Andreu Avelí, que va morir el 1608, presbíter teatí, Sant Iberi, màrtir, i Santa Teopista, verja. Perquè, clar, allò que li deies... Tu com et dius teopista, i el tio s'ho té acorrent? Sí, molt provoca. Doncs, fins aquí el dia.
Doncs ha arribat el moment de saber quin temps tindrem aquest cap de setmana i la setmana vinent. A veure, és aquesta borrasca que ha vingut així, una mica desfeta, si continua, si no continua, si veu una altra darrere, si baixaran les temperatures. Tot això ens ho dirà ara mateix el Josep Maria Montes. Molt bona nit, senyor Montes. Molt bona nit. Què tal? Doncs molt bé. Sí? Disfrutant de les perturbacions. Exacte, sí, perquè tenim una perturbació a sobre. Sí, en aquest moment sí,
La tenim a sobre, però estem a la zona menys activa de la perturbació. I precisament ha provocat el que hem vist avui, que és 4 gotes. Ha plogut més cap a l'interior de Catalunya, a les comarques de Ponent, sobretot, i comarques del sud, però quantitats entrefebles i una mica de moderades, però quantitats relativament baixes. I inclús acompanyades amb gotes de fang.
Ja, ja passa. Aquestes zones. Aquí també, a Sant Jus, t'ha pogut una miqueta, però, vaja, molt, molt, molt poquet. La perturbació està sent més activa, i ho ha estat, com ja sabeu, a la meitat sud de la península ibèrica, que en aquests moments ja es va traslladant cap al camí de les Illes Balears. I serà en aquesta zona on tindran les precipitacions més importants durant el dia de demà, sobretot. Aquesta perturbació, per tant, s'anirà desplaçant cap a aquesta zona, cap a l'est,
i per tant nosaltres, tot i que els núvols ara són molt abundants, i aquesta nit hi ha la probabilitat que pugui ploure molt poquet, demà ja no ho farà. Demà ja no plou. Demà el cel s'anirà aclarint, els núvols seran menys abundants, inclús podria quedar la tarda bastant serena,
I les temperatures, tot i que demà farà sol, no pujarà massa. I és que començarà a entrar una massa més fresqueta, atlàntica, que, vaja, després de la petita recuperació de temperatures que han tingut aquests 13 dies, doncs això, tornaran a recular cap enrere. I el diumenge baixaran més. I el diumenge baixaran més, i això seguirà entrant ben atlàntic, ja no tant del nord-obés, sinó més del nord, i farà que les temperatures vagin reculant de mica en mica,
un altre cop els valors que havíem tingut a principi de setmana, que eren fosafrescos. I de moment res més. No ve una altra pertorbació, una altra borrasca, una altra... Ah, en ve una altra. Ja sabeu que ara l'anticiclo el tenim al nord d'Europa i mentre el mantinguem allà, que sembla que va per dies, les pertorbacions no poden entrar ni al centre ni al nord d'Europa. I per tant entra per aquí.
això mateix, tenen un passadís per viatjar cap a la península ibèrica. I l'estratègia nostra és sempre intentar veure cap on aniran. I aquesta segona que ve, després que la que se'n va cap a Itàlia, vagi allunyant-se, aquesta podria afectar-nos a partir del dimecres. O dimarts al tard o dimecres. I no tenim massa clar si ens atacarà en forma d'allavant o menys més del sud. Sigui com sigui, plourà.
Sí, sí, sí. Sembla que plauria. Amb el llevant ja sé que plou bastant més. I després d'aquesta, potser ens envingui un altre pel cap de setmana següent. Bé, d'això ja en parlarem. Sí, no, realment estarem distrits de moment. Però aleshores, si venen béns del llevant o del sud, en qualsevol dels casos, pujarien les temperatures? Això mateix, sobretot amb béns del sud. Pujem més, amb llevant no pujam tant, però sempre són aires més meviterranis, que són més càlids.
La qual cosa és que ja sabeu que de la sequera que teníem, doncs en parlàvem de fa un mes i pico, doncs ja es dona per acabada. Sí? Sí, sí, ja no hi ha sequera. Bueno, res molt. La sequera encara hi és. Perquè ja sabeu que altres zones, a les Illes Balears, tot i que ha plogut aquest setembre d'octubre, encara els falta pluja. Clar. Per això els enviem aquesta pertoblació per aquesta propera nit. Perquè no es queixin. Això mateix. Molt bé.
Sí, perquè si no tindria la culpa l'Arts Dormàs, també. Ah, sí? Aquests, els Balears, ara es deixen, marxen del Ramon Llull. Per què? Perquè Catalunya, doncs, no els envia pluja. Doncs ara, si plou, potser ens mantenen. Molt bé, Josep Maria, doncs res, encara que sigui amb una miqueta de pluja, que tinguis un bon cop de setmana, que disfrutis del dissabte, que disfrutis del diumenge.
I ens veurem la setmana vinent, aquí a l'estudi. Bueno, la setmana vinent llegeixes els e-mails? Sí. Bueno, doncs t'han enviat un. Ah, val. Ah, la setmana no. No, la setmana vinent. La setmana vinent sí. Sí, sí, la setmana vinent sí. Cap problema. És que a mi ja has dit el 23. El 23. Ah, no, és l'altre. Ah, no, d'acord, d'acord. Estic desfassat. Molt bé. Vinga, tot fi, la setmana... D'aquí dues setmanes. No, d'aquí dues setmanes no. D'aquí dues setmanes no.
D'aquí dues setmanes, no. La setmana que ve et truquem. D'acord. D'aquí dues setmanes, no. No. No et trucarem, ni vindràs. Perfecte. D'acord? Escolta, llegeix-la amb ell, sisplau, llegeix-la. Ja l'has llegit. Hòstia, escolta, em veig que no... Mare de Déu, senyor, i fas la predicció del temps, així venant. Tots són com tu, els meteoròlegs? Crec que sí. Anem bé, doncs. Anem bé.
Vinga, Josep Maria. Bueno, vinga. Adéu, bona nit. Doncs s'ha acabat el temps, s'ha acabat aquest espai i hem arribat el moment de llegir les notícies. Sí, senyor. Saps una cosa? Què? Que m'acabo de donar que trobo a faltar
molt quan dèiem l'hora i l'hora de demà acabo d'enyorar-ho són les 8 i 19 minuts i demà no sabem quina hora serà quan escolteu això no, no, però saps allò, ara quan ho anaves a dir semblar, coneixis a dir sí, no, a vegades em costa dir no has de dir l'hora, no has de dir l'hora a veure, la podem dir? sí, sí, no, veritat que la podem dir els programes aquests que graven
Bé, la diuen. Sí? Sí. Pots dir? I posa a dalt, posa endiferido. Endiferido. No llaman por teléfono que esto es endiferido. Molt bé, doncs anem a fer el nostre regalet. I bé, a mi és que el senyor ministre de Cultura, senyor Obert, em fa molta por. Això que va dir de voler espanyolitzar els nens catalans. Perquè està vist que els senyors del PP manegen la història com els hi sembla.
Fa uns dies vam parlar de les declaracions de l'Esperanza Aguirre, amb els 3.000 anys de l'existència d'Espanya com a nació, que Catalunya mai va ser independent. Doncs ara li toca al senyor Federico Trillo, embaixador d'Espanya al Reine Unit, aquell senyor del Man de Huevos, viva Honduras, i de la famosa Guerra del Pergil. El senyor Trillo li ha enviat una carta al final South Times en el que demana que no es compari el procés escocès amb el sobiranisme a Catalunya.
Segons el senyor Trillo, hi ha molts motius històrics que diferencien els dos processos. Escòcia, diu, era una nació independent fins al segle XVIII, quan va decidir lliurement integrar-se al Regne Unit. En canvi, Catalunya pertanyia al Regne d'Aragó i ha format part d'Espanya des del seu naixement fa més de cinc segles. Vaja, ja no són 3.000 anys. No, només són 500 anys.
Bé, no repetirem les dades de la història de Catalunya, però sí que vull repetir que Catalunya mai va formar part del regne d'Aragó, sinó de la corona d'Aragó, des del segle XII. Abans era un principat independent i amb el matrimoni d'Isabel de Castell i Fernand d'Aragó es va formar el reino de les Espanyes, no el reino d'Espanya. I en aquest regne de les Espanyes cada territori tenia el seu govern, les seves lleis pròpies.
La Generalitat de Catalunya és hereva de les anomenades Corts Catalanes, que inicialment es van anomenar Corts Comptals, que va néixer l'any 1000. Amb el nom de Generalitat de Catalunya va funcionar des del 1289 fins al 1716, en el que el senyor Felip V la va liquidar amb el Decreto de Nueva Planta. Es va restablir el 1931 fins al 1934,
i de nou instaurada el 36, va desaparèixer l'any 1939 a causa del cop d'estat del general Franco. Però va mantenir el seu nom a l'exili des de 1940 fins al 1977 i restaurar-te oficialment el 19 de setembre d'aquest any, 1977. Independent o integrada en una federació d'estats d'autonomies, el govern català ha tingut 129 presidents, com va recordar fa uns dies a Brussel·les el president Mas,
des de Berenguer de Cruïlles a l'any 1359, al segle XIV, per tant, fins a l'actualitat. Senyor Trillo, si això no és ser una nació, ja em dirà vostè el que és. I acaba el senyor Trillo la seva emissiva al final Soundtimes parlant de la Constitució, que diu que vam votar afirmativament el 90% dels catalans. Ja hi tornem, amb la Sagrada o Immaculada Constitució, inamovible, imodificable.
Aquesta Constitució es va votar l'any 1978. És a dir, que el que avui tingui 52 anys o menys no la va poder votar. I això és aproximadament el 42,5% de la població espanyola que actualment té dret a vot. Tan sol el 35% de la població espanyola amb dret a vot va votar la Constitució.
No seria hora de proposar una nova Constitució o modificacions significatives o inclús una darrera opció, una ratificació de l'actual perquè puguin votar els que no el van fer perquè no tenien l'edat de l'any 1978? I en aquesta defensa de la història mal explicada i de la Constitució del 78 hi entren els membres del PP i els membres del PSOE.
i també altres grups espanyolistes. A tots ells avui... No sé si s'ha notat que a mi m'agrada molt la història. Sí. No, avui m'ha arribat una carta escrita per una periodista que té un programa, em sembla que torna a tindre el programa a televisió, i també està en una cadena de ràdio,
I m'ha arribat una carta que diu que va escriure, i és que, bueno, aquestes dades, és que jo no entenc com són capaços de tapar-les. No, és que no es poden tapar. No, no, però vull dir, no ho sé, no ho sé. I després, aquesta defensa tan aferrissada que fan d'una Constitució que en aquell moment l'Aliança Popular, de la qual són hereus ells, van votar que no. Sí, a més a veure, és que, jo què dic jo, la Immaculada Constitució, senyors...
Anglaterra no té Constitució. Comencem per allà. El Regne Unit no té Constitució. Té una sèrie de lleis que s'han aprovat al Parlament i que les poden modificar.
La Constitució dels Estats Units... Bueno, la van canviant, no? No sé quantes esmenes, però dos por tres tenen esmenes. La tercera esmena, la cinquena esmena... Només tens que veure les pel·lícules que hi ha en judicis. Me acojo a la tercera enmienda. A la primera enmienda, no sé què. A la quinta enmienda. La quinta enmienda és que ningú pot... Testificar contra seu. M'encanta.
això ho sabem per les pel·lícules el Perry Mason jo vaig descobrir en una pel·lícula que vaig veure fa poc que era El Cliente El Cliente, que és la del nano la del nen petit que diu me pudo coger a la quinta enmienda boníssim bé, anem per les notícies començaré jo et deixem bé, qualsevol habitant d'aquest planeta haurà sentit dir que el món s'acaba en unes setmanes
Sí. Segons els arqueòlegs, és una errònia interpretació de les prediccions maies i aquesta histèrica interpretació del calendari del poble prispà.
que situa el 21 de desembre del 2012 com el final dels temps. Aquests promalles han fet una sèrie de prediccions. Una d'elles és que el planeta Nibiru xucarà contra la Terra. Bé, doncs no pot ser, és impossible, perquè no existeix cap planeta Nibiru o planeta X, que també...
Suposo que la gent que està mirant el cel ja hauria viscut un planeta. Bueno, això, efectivament, si això fos cert, en aquests moments ja veuríem el Nibiru a sobre de la Terra. La pròpia Nassarà estava acabadada perquè hi havia emails i cartes de ciutadans que ells li preguntaven si hi havia aquesta possibilitat.
i no hi ha cap satèl·lit ni sonda d'observació mai ha vist el Nibiru i, a més a més, seria impossible amagar un planeta. A més a més, que el veuríem. Una altra de les històries que diuen és l'impacte amb un gigantesc asteroide, com va succeir fa 65 milions d'anys, que va fer, ja sembla que és una teoria acceptada i pràcticament...
la donen per certa, que va acabar amb els dinosauris. Els astrònoms de la NASA ja tenen un programma de seguiment de la trajectòria dels asteroides, que poden ser perillosos per la Terra, i no n'han observat a cap que pugui ser tan amenaçador com el que van liquidar els dinosauris. O sigui que d'aquesta banda també podem estar tranquils. Després hi ha una fogarada del Sol que deixaria frita la Terra. Aquesta és una altra de les...
Bé, els científics ja han avisat en moltes ocasions que és necessari que ens protegim de les eleccions de les partícules solars, que si són forts i apunten directament al nostre planeta podrem provocar seriosos problemes a les nostres xarxes d'energia i comunicació.
Davant l'expectació que s'ha aixecat amb aquest fenomen, l'Agència Espiaçada les ha desmuntat una sèrie de mentires extendides popularment. Per començar, el sol arribarà a la seva màxima activitat a finals de 2013, no ara al 2012, a principis del 2014.
i encara en aquell moment no tindrà la suficient energia per enviar una llengua de foc des de 93 milions de milles que se para el Sol de la Terra com per poder-la destruir. L'agència recorda que els cicles solars, amb aquests puntes d'activitat, es produeixen cada 11 anys
i s'han produït durant mil·lenis i mai han provocat grans aldarulls. L'alineació còsmica és una altra de les coses que diuen, que la Terra i el Sol s'alineen amb el centre de l'Àvia Lacta cada desembre, però és una qüestió que passa cada any i mai ha tingut cap incidència.
Les dues últimes vegades que aquesta alineació es va produir va coincidir amb els terremotos de Xile el 2010 i el del Japó el 2011. Però, bueno, va ser una coincidència, no té res a veure. I després...
L'última que diuen els que pronostiquen el final del món és la inversió dels pols magnètics de la Terra. És a dir, l'orientació del camp magnètic terrestre s'intercanvia, les posicions del pol nord i el pol sud. Estem parlant del pol magnètic, no és que la Terra es giri, sinó que el que és el pol magnètic... Positiu, baix i baix... O sigui, les brúixoles, en lloc de senyalitzar el nord, senyalitzarien el sud.
Bé, això, que això passi, que pot arribar a passar, és un fenomen que es donaria durant centenars o milers d'anys. És a dir, no seria de cop i volta, sinó que a poc a poc anaria passant. I de moment no hi ha res que indiqui que això hagi de succeir en uns dies. És improbable que inclús que ocorreixi en uns mil·lenis. I fins on se sap...
mai, o sigui, no té per què causar problemes a la vida sobre la Terra. Ho sento pels senyors que defensen la fi del món el 2012, perquè a més a més diuen que els que vagin a un territori aquí de la Catalunya Nord, una muntanya de no sé què, aquests se salvaran.
Ah, sí, sí, sí. Vaig sentir alguna cosa d'això, sí. Si passa qualsevol cosa d'aquestes, el planeta Nibú, l'asteroide i tot això, no sé per què aquells que vagin allà s'han de salvar. Que hi ha un hotel, un restaurant... No, bueno, aquesta gent... Jo recordo fa... No sé si va ser als 60 o... No sé si ja, bueno, un d'aquests...
anys amb números rodons, crec que aquesta vegada, el 2012, és la primera vegada que és un número rodó, no és un número rodó, també hi havia la possibilitat que s'acabés el món i se salvarien els que anessin a una vall dels Alps entre França i Itàlia. Es van organitzar una cua de cotxes impressionant les autovies, les autopistes, les carreteres per anar amb aquesta vall.
Però no per la gent que volia anar a salvar-se. No. Era per la gent que volia anar a veure la cara de burros que podien els tíos quan el món no s'acabava. Bé. Això que has explicat, m'has recordat, i perdona, eh? Potser ens allarguem. Aquest estiu vaig estar amb un sopar a l'Observatori Fabra, aquí al Tibidabo, preparant un sopar a l'aire lliure i donant una conferència, no? Normalment parlen sobre el planeta que després podràs veure amb el telescopi. Sí.
El que passa és que aquella nit el planeta... No es podia veure, s'obria malament. Sí, no, es veia molt malament i tal, i només es veia un asteroide, bueno, és igual el que fos. Llavors el conferenciant que explicava una mica temes del planeta...
Va dir que parlaria d'això. I me'n recordo que va detallar tot això, a més a més va fer les mateixes justificacions que fas tu, i l'únic que va dir que sí que és cert que els maies tenien uns calendaris que tenien uns cicles de cada X anys, no sé què, de milers d'anys, i que coincideix que el 21 de desembre del 2012 s'acaba un d'aquests cicles del calendari maia. Sí, hi ha un canvi de cicle. Atenció.
No el canvi de cicle del Barça. No, no, no. Aquest ja fa molt temps que l'està profetitzant... Inter-economia. Aquest senyor que surt al punt de pelota. No, se m'ha dit que hi haurà un canvi de cicle. Doncs no ens hi aniria malament que canviés una mica el cicle, sobretot el cicle econòmic. Si s'ha de canviar, benvingut sigui. A veure, segons les prediccions, el cicle econòmic s'acaba el 2015.
Els maies van dir que hi ha un canvi de cicle el 2011. I el 2018 en ve una del petroli. Bueno, doncs no sé.
Sí, igual és el canvi de cicle de Catalunya. Ah, potser sí, escolta'm. És un mes després, o sigui, potser... Home, en un mes no hauran constituït encara el Parlament. Ho farà ràpid. Bueno, abans de Nadal s'ha de constituir el Parlament, eh? Sí, bueno, escolta, irà por los pelos. El 21 de desembre... Fum, fum, fum...
Més coses. Bé, doncs mira, jo no explicaré una... Tu te recordes, suposo que tu sí, el Marc ja... Suposo que les lectures que tenia juvenils eren diferents, però nosaltres quan érem joves, almenys jo, vaig llegir llibres, i a més a més també s'ha vist en alguna pel·lícula, que escrivien amb cartes, amb suc de llimona... En fi, invisible, després escalfava i tal. Bé, doncs als Estats Units, un atracador va entrar en un banc...
I, bueno...
es va ruixar la cara de Llimona i va entrar en un banc a cara descoberta. Pensant que... Va atracar el banc, es van portar les peles i al final, evidentment, el van enganxar enseguida. I diu que quan el van detindre, la pregunta que va fer és com és que m'han agafat tan ràpid si era invisible i no en podien veure. Sembla ser que ell va deduir que la Llimona el faria invisible perquè es va fer una foto amb el telèfon mòbil, ell mateix,
I es va ruixar la cara de Llimona. I no va sortir la foto? No, perquè com que li va picar els ulls, va moure i va desenfocar i no es veia res. Llavors va deduir i diu, doncs mira, ho faré per atracar els bancs. Intel·ligent. Sí, sí, sí. Marc. Bé, per si la gent no ho sap, en poc més de 25 minuts tindrà lloc un sorteig... De l'Euromillones? De l'Euromillones. Amb el bo tema sensacional de la història. Sí, i més que res, volia comentar, m'ha fet gràcia, perquè hi ha una empresa que...
no sé què és de dir, però es diu, no diré mal nom, però ha donat uns consells pels futurs guanyadors. Ah, sí. A part de convertir-te en una de les persones més riques d'Europa, és perquè és un dels pots més grans que s'han repartit mai, és un pastizal, s'ha de dir. Tu jugues, eh? Sí, en tinc un a la cartera, no et preocupis, que si em toca la setmana que ve, sí que estaré aquí. Perquè un dels consells que dona és que segueixis anant a treballar. Clar, home. I que no li diguis a ningú. Exactament.
I si els hi dius als familiars i als amics que els hi diguis una quantitat molt inferior... Sí, no, diu, m'han tocat 4 euros. Perquè si els hi dones alguna cosa que sigui en proporció, per exemple, que els hi donguis 10.000 euros a cadascú... Diu, m'han tocat 30 i us dono un per... No, dius que t'han tocat un milió i que... així per justificar-ho una miqueta. El que m'ha cridat més l'atenció...
és que et recomana que ho diversifiquis. Dius, sí, mira, com estan les coses per diversificar. Què entenen per diversificar? Que no el posis tot al mateix banc? No, i que li donguis a diferents empreses perquè gestionen el capital que tens. Sota el Matalàs. Sí, jo també. Ah, sota el Matalàs. Però fa una comparativa que pensis que, per exemple, amb 129 milions d'euros...
en un dipòsit al 4%, dius, ja em diràs quin banc està donant un 4% ara mateix. Home, si li portes 125. Sí, sí, segurament i fins i tot un 5. Pots guanyar a l'any 5 milions d'euros. Fixa-t'hi. Que dius, déu-n'hi-do. Sí, però hi ha una dita catalana que diu, si tens 3 ous, no els posis a la mateixa truita. Sí, no, no, no, clar. No, però ja diu que ho donis a diferents empreses.
que donguis diners a ONGs que desgraven i coses... Sí, com aquest del... El Inditex, el de Fara. No, no, sí. Però estem parlant que dius, m'ha fet gràcia perquè dius, va fer poc, bueno, fa poc, van donar... És que si els poses a sota el matalàs...
No és que desgravis, és que no grava. Bueno, no sé quinta percenta es queda d'Hisenda, però amb 30 segur que... No, amb els premis no, no. Només amb la Loteria Nacional, i em sembla que tampoc ja, que van canviar la llei, però de totes maneres...
és igual, del premi no te'l donen però si en un any et genera 4 milions d'euros d'aquests 4 milions sí que tens que pagar de les plusvalues que generi d'això sí que tens que pagar tranquils que si la setmana que ve ens toca la loteria i a dir que ens toca els 3 a la taula no els oients seguirem fent programa potser des de les Seixels nosaltres estarem amb vosaltres sí
Saps qui és Jack Horner? Jack Horner? No sé qui és Jack Cousteau. Jack Horner és professor de la Montana State University i és un dels panteontòlogos paleontòlogos més prestigiosos del món
I va ser el que va inspirar o va assessorar a l'Steven Spielberg quan va fer un parc juràsic. Guai, sí. I resulta que el senyor Horner està completament decidit, des de ja fa uns quants anys, a tornar a la vida els dinosauris. Diu que no serà pas com a parc juràsic, sinó que agafaran un embrió de pollastre, un pollat, un embrió,
I mitjançant la enginyeria genètica, li faran donar marxa enrere en el temps per treure un dinosauri, el dinosauri que el pollastre porta dintre. En principi no serà un dinosauri sencer, però sí que tindrà moltes de les seves característiques. Serà un animal totalment nou, que ell ja l'anomena com a pollosaurio o dinopollo.
Quin assús va prendre aquest home? Aquest home que es dedica? És paleontòleg. Estudia els dinosauris. Aquest dinopoliosaurio tindrà moltes de les característiques físiques pròpies dels dinosauris com una quantitat de característiques pròpies dels dinosauris des del tamany fins a les dents i les garres. Un pollastre. Un pollastre.
Diu que no s'ha pogut obtenir l'ADN del dinosauri per altres mitjans, perquè allò de l'àmbar que sortia a part juràsic diu que és impossible, i dels ous, dels fòssils, tampoc han pogut treure l'ADN. Diu que van trobar fa uns anys unes peces que li donaven esperances d'una família de tiranosauri,
i van aïllar els teixits d'aquest... Betxo. Sí, d'aquest troballe, i els vessos sanguinis, però no van trobar cap ADN, no van trobar l'ADN. I diu que no modificaran els gens, el que intentaran és reactivar un gens que té el pollastre i que estan dintre del seu ADN, i...
que estan regressius en aquests moments i ells el que faran és que els tornin actius, els tornin a expressar. Sí, però un pollo de tamaño Tiranosaurus Rex en faria poema? Diu que el primer que han de fer és trobar aquests gens del genoma de la gallina. Concretament en busquen tres, els necessaris per activar el tamany,
que tingui o no tingui dents, és un altre dels gens que estan buscant, i que transformin en garres les ales que actualment té el pollastre. I diu el senyor... Jack... Honor. Honor. El senyor Honor. Diu que el... les aus, els ocells, són dinosauris. Tenen el mateix ADN.
El que intentaran és que d'un dinosauri que actualment és petit en surti un altre més gran. Els primers estudis que han fet, l'embrió de pollastre desenvoluparà les característiques del dinosauri, com a les dents, les mans, amb tres dits...
I si aconsegueixen trobar els gens que l'obliguen a reduir la seva mida, doncs serà un pollastre molt gran. Diu que de moment n'han trobat un d'aquests gens que és el responsable que el pollastre tingui o no tingui dents. És a dir, que ja podríem fer un pollastre amb dents. Molt útil, molt útil. I, bueno, que continuen estudiant. Diu que ara ja sabem com fer una gallina amb dents...
Però encara no l'hem fet. Hem decidit esperar a trobar l'altre gent que necessiten. Podria ser útil, més que res, perquè un pollastre de tamant tiranosaurus podria donar molt de menjar. És l'única opció, és l'única cosa positiva que li veig. Aquest senyor el que vol és tornar...
a poblar la terra de dinosauris. No, de pollastres molt grans. De pollastres molt grans, però és que l'home va més lluny, perquè diu que en un futur serà possible tornar a la vida qualsevol membre d'un grup de dinosauris. Qualsevol. O sigui, ens estem carregant els que tenim ara i vol ressuscitar... No, ara no en tenim. Bueno, però ens estem carregant els animals. Aquest senyor vol...
I diu que totes les aules són descendants dels antics dinosauris que eren carnívors i caminaven sobre les dues portes. Molt bé. I diu que totes aquestes investigacions tenen unes implicacions molt importants en el camp mèdic i per comprendre com funcionen els mecanismes evolutius
Per exemple, es poden aprendre sobre malalties de la mèdula espinal, les que afecten el creixement, i per suposat, quan rescatin els caràcters primitius i aconsegueixin que els sacats regressius s'expressin de nou, hauran donat un pas molt important per demostrar com funciona l'evolució.
Estupendo. No sé si té aquest senyor una subvenció del govern nord-americà, però bueno... No, però segur que hi ha algú que el subvenciona. Segur que sí. El govern poder no, però segur que hi ha algú que el subvenciona. Sí, perquè si no, no podria fer tot això. No, no, no. No crec que ell tingui diners...
potser li ha tocat l'euro milion i per això es pot dedicar a fer això també és possible són i 45 deixem les notícies ens hem allargat una mica, ens anem a Madrid no m'extranya amb les notícies quilomètriques que portes i et portava una altra que són les lleis més tontes la segona tanda de les lleis més tontes de la història però ja les llegirem un altre dia si vas a Israel amb dissabte no et fiquis el dit al nas
ni el dissabte ni el divernet vols que digui d'hora Marc? sí les 8 i 45 minuts és a dir, fa 45 minuts que has engegat l'androide per sentir la desvernada sí senyor i ens ara anem a Madrid i saludem el senyor Mariano don Mariano bona nit a tothom bona nit
¿Cómo va eso? ¿Preocupado por la independencia de Cataluña? En absoluto. ¿No? ¿No te preocupa a ti? Ni lo más mínimo, vamos. No pierdo el sueño yo con eso. No, yo te lo digo porque, claro, los del PP dicen que no queremos que nuestros amigos y parientes que viven en España sean considerados extranjeros. En Cataluña. En Cataluña. Eso, eso. ¿A ti no te preocupa que te consideren extranjero en Cataluña?
Yo soy ciudadano del mundo. A mí no me preocupa absolutamente nada. Como dijo en su día Napoleón Bonaparte, creo, dice yo he nacido en Europa y soy ciudadano del mundo. Efectivamente. Por lo menos del que conquisto. Sí. No, no, es una frase que a mí me encantó y desde que la leí la utilizo yo mucho. Cuando me dice tú eres italiano, digo no, yo he nacido en Europa y soy ciudadano del mundo.
Efectivamente, efectivamente. Como decía la canción aquella, allí donde dejo mi sombrero, allí donde cuelgo mi sombrero, allí está mi hogar, ¿no? Pues casi, casi. Más o menos. Oye, que tenéis a doña Ana muy triste. Bueno, por lo menos la tenemos, porque ha habido momentos en los que ni la teníamos. Claro. Se fue el día de autos, del desastre del Madrid Arena,
se fue a pasar el puente de Todos los Santos a un spa en Lisboa mostrando su exquisita sensibilidad con su propia recuperación perdona, pero ella dijo que eso era parte de su vida privada y que de eso no hablaba claro pero como es un personaje público los demás sí podemos hablar de la parte pública que corresponde a lo que repercute su vida privada además es que el viaje lo tenía programado
Lo retrasó debido a la tragedia, se desplazó al Instituto Anatómico Forense para mostrar sus condolencias a las familias y luego se marchó a Lisboa. Pero tenía el viaje pagado, no lo iba a perder, hombre, por favor. Como cualquiera de los mortales. No lo perdemos. Tú tienes el viaje pagado y te vas, hombre. Esto con Gallardón no pasaba. No, Gallardón no...
las cosas como son aquí realmente en Madrid nos preocupa en el sentido de primero saber que tenemos un alcalde que cuando hay una crisis se va se va a Lisboa se va al spa, a donde sea en este caso un spa a recuperarse de la impresión debe ser, de lo que se le venía encima y segundo pues que nos demuestra que los políticos pues van a lo suyo
La historia no está tanto en que no quedara la cosa o no quedara la situación más o menos controlada o descontrolada, depende cómo lo mires, y que estando doña Ana Botella estuviera más controlada o más descontrolada... Eso es lo que te iba a decir. Es lo que te iba a decir. O sea, poca cosa podía hacer doña Ana. Claro, claro. Pero por lo menos esa falta de feeling, de sensibilidad con las circunstancias, lo único que se le pide a un político, creo, dentro de lo poco que se le pide, se le pide mucho.
Pero vamos, por lo menos que cuando pasa algo estén. No ya que hagan, que a veces es imposible, pero bueno, por lo menos que estén dando la cara. Hombre, yo recuerdo una vez que hubo una nevada copiosa hace unos cuantos años aquí en Barcelona, empezó a nevar de manera importantísima.
Y el que entonces era concejal, o... No, concejal no. ¿Cómo os digo a la Generalitat? Conseller. Consejero, sí. Consejero de la Generalitat de Interior. Estaba celebrando la Navidad, porque era cerca de Navidad, pues estaba celebrando la fiesta de Navidad en una discoteca. Y no se enteró de nada, porque estaba dentro, dentro no nevaba. Y no había cobertura para el móvil.
Y se enteró, pues, cuando salió fuera, que había dos palmos de nieve, y dice, ¡Ostras! ¿Dónde ha pasado? Y aquí se organizó la... Este señor, ¿dónde estaba este señor? Eso normalmente pasa, ¿no? O sea, cuando ocurre cualquier cosa, pues, ¿dónde está el señor ministro? ¿Dónde está el señor alcalde? ¿Dónde está el señor concejal? Pues, generalmente están ilocalizados. Sí. O ilocalizados. Bien, es cierto que a veces es preferible que no vayan.
Habitualmente es preferible que vayan los técnicos y los expertos. Efectivamente. De alguna forma la cabeza política o el responsable político, quieras que no, es el que tiene que dar la cara. Aparte de que después se hagan todas las comisiones y todas las investigaciones y todas las causas judiciales que se requieran. Pero el responsable político siempre tiene que dar la cara. No se puede ir un responsable político...
en plena crisis, como era en ese momento, por lo menos en Madrid, quiero decir, en plena crisis, el Ayuntamiento de Madrid desaparecer, aunque sea una tarde o una noche a un spa... Sí, pero fíjate ahora que... Es una locura. No sé que un día de estos, no sé cuándo es, en Valencia se va a hacer una fiesta semejante y están activando todas las normas de seguridad, control del aforo...
Bueno, siempre es lo que pasa a todo lo pasado. El problema de esto es que eso pasa siempre. Claro. Eso pasa siempre, pero esto dura lo que dura el recuerdo de la gente de lo que ha pasado. Sí, luego se olvida y volvemos otra vez a las andadas. Poco a poco volveremos a lo mismo y volveremos a lo mismo y volveremos a lo mismo. Realmente, tú fíjate,
El Ayuntamiento de Madrid, no la comunidad, el Ayuntamiento de Madrid es propietario de varios locales, varios inmuebles, varios pabellones municipales donde se hacen este tipo de eventos, celebraciones varias. Ha dado orden de que no se celebren actos ya en tres. Ha clausurado tres. ¿Pero en base a qué? En base a que...
Yo no sé todavía la base, pero ya me las imagino, a que no reúnen los requisitos de seguridad que están ahora mismo en vigor en el Ayuntamiento. Claro, pero dicen del Ayuntamiento y no cumplen las normativas dadas por el propio Ayuntamiento. Pero había una normativa que es lo que decía que estaban en el caso del ARENA...
Que no las cumplía, pero al ser propiedad del ayuntamiento... Es como si las cumpliera. No, no tenían por qué cumplirlas porque las leyes eran posteriores a la construcción del pabellón. Del año 2002. Irresponsabilidad tras irresponsabilidad. No cumple los requisitos actuales de seguridad. Y siendo un organismo municipal el que está gestionando eso...
Con mayor razón no debe permitir que se celebre la normativa. Y que aparte que diga que se justifique diciendo es que tendríamos que cambiar todos los pabellones si tuviéramos que respetar la normativa. Pues bueno, ojo cómo haces la normativa. Como tu casa, que sea una casa antigua, no cumpla con las normativas, por ejemplo, del tendido eléctrico... Te la hacen cambiar. Perdona, sin ir más lejos, todos los bares y restaurantes que remodelaron el bar y el restaurante por la famosa ley antitabaco... Claro, se tuvieron que adaptar a la normativa.
En cualquier caso, doña Ana Botella en Madrid, pues se tendrá que dar muchos paseos a Sintra al spa, porque claro, si no van a modificar esa normativa de que los espacios municipales, dependiendo de la antigüedad, no van a tener que modificar, etcétera, etcétera, pues nada, en cada evento que hagan, que haya otros tres o cuatro muertos, y ya directamente, pues de verdad, que con sentido común, eso no hay por dónde cogerlo.
Que ellos son los primeros que tendrían que cumplir... Sus propias normativas. De forma estricta. Sus propias normativas. Y adelantándose incluso a cualquier tipo de acontecimiento. Ahora todos echan la culpa los unos a los otros. Claro, bueno. La culpa la tendrá uno de los acomodadores que estaba en el tercer anfiteatro, que fue el que hizo no sé qué. Es el último de la pirámide.
Oye, cambiando de tema, yo no sabía... A veces hemos hablado de Parla, estuvimos hablando de Parla debido a su emisora de radio. Sí, sí, sí. Parla, recordamos a la audiencia que es el municipio donde fue alcalde Tomás Gómez, actual presidente de la Federación Socialista Madrileña, si no me equivoco. Sí, eterno opositor a presidente de la Comunidad de Madrid. Presidente de la Comunidad de Madrid. Pues Parla tiene tranvía. Me quedé sorprendido. Sí. Tiene tranvía.
Una obra que precisamente adjudicó Tomás Gómez por 100 millones de euros. Acabó costando 140 millones. Lo habitual. Y que en estos momentos mantiene una deuda con la empresa, el ayuntamiento con la empresa que realiza el servicio de 44 millones y medio. Que al ayuntamiento le debe a la empresa que gestiona el servicio del tranvía de Parla le debe 44 millones y medio. Sí, sí, sí. Que es lo normal también.
Bueno, pues resulta que el conchistorio de Parla acaba de remitir a la Consejería de Ordenación del Territorio de la Comunidad de Madrid un avance de su nuevo plan general donde se recoge la intención de proyectar dos líneas más de tranvía. O sea, los 44 millones y medio les parecen pocos y han decidido hacer dos líneas más de tranvía a ver si redondeamos la cifra.
Claro, si total Parla prácticamente está en quiebra. El ayuntamiento de Parla prácticamente debe hasta el papel higiénico que se usa en los servicios. Ah, está bien. Ah, pero se usa papel higiénico. Bueno, yo espero que sí. Todavía no hay alguna ONG que les pueda facilitar. Claro, porque si además encima les han cortado el agua, pues lo tienen crudo. Sí, sí.
No, sí, realmente, como idea queda muy propio. Sí, sí, sí. Si te fijas, ¿qué debemos? 146, pues total a veces redondeamos hasta 250. Hasta 250. Hacemos otro tranvía. Que total lo mismo da. Dos líneas más, ¿eh? Dos líneas más, ¿no? Decir, bueno, vamos a hacer, aquí hay una zona que... No, no, no, hacemos dos líneas más. Lo importante, lo importante que a lo mejor hasta puede ser factible, cosa que desconozco. Es el plan de viabilidad económica
Siempre y cuando ese plan de viabilidad o de financiación sea real. Sí, no, si total les va a costar unos... Y si es irreal, pues igualdad. El siguiente alcalde se lo encontrará. Total, si la primera les costó 140 millones y esta la tienen presupuestada en unos 30, contando de que suba un poco, pues puede llegar a los 60. Que son 60 millones más, deben 44, 60 millones más, pero nos vamos a los 100 millones de deuda, que, por favor. Sí, realmente, si te pones a pensar
Hombre, es dinero de bolsillo. Ese dinero lo llevamos cualquiera de un año para otro. Hombre, por favor. Por favor. Pues desde luego lo del tranvía de Parla, fíjate lo buenos que son los tranvías, lo ecológicos que son, y sin embargo lo mal financiados que están... A ver, yo pregunto, no sé, ¿cuántos habitantes tiene Parla?
Parla es una de las ciudades de los alrededores de Madrid que puede tener alrededor de entre 70 y 100.000 habitantes. 100.000 habitantes. Sí, sí, sí. Para tener tres trambías. Tres líneas de trambías. El problema de los trambías es que yo no sé si Parla es lo suficientemente la orografía y el callejero de Parla...
dan para eso. Contando con las líneas internas de autobuses que tiene, contando con luego los trenes de cercanías, que también tiene estaciones allí de trenes de cercanías, y contando con el Metropolitano de Madrid, el Metro de Madrid, que también llegaba. O sea que los... ¿Cómo se llaman? ¿Parlamitanos? ¿Parlanchines? Parleños. Parleños. De comunicación no se pueden quejar.
como todos, nos podemos quejar. O sea, sí se pueden quejar, pero no deberían, ¿eh? No, dentro de lo que es, no son de los peor comunicados. Internamente, como me imagino que internamente, que los tranvías eran de internos, pues no sé cómo andarán, pero desde luego comunicaciones con Madrid y alrededores, desde luego que no, porque luego por carreteras, la M40, la M45, la M50... No, pero esas siempre van colapsadas, Mariano. Sí, algunas sí y otras no.
Algunas y otras no, pero vamos, que quiero decir... Y además igual se las hacen de peaje. Bueno, en Madrid ya saben lo que pretende hacer la comunidad. ¿Qué pretende? En vez de poner las casetas de peaje en las carreteras, implantar una tasa. Ah, bueno, pues está bien. Sí, el que tenga coche...
Claro, directamente. No sé si al que tenga coche o a todos los madrileños. O a todos los madrileños tengan o no tengan coche. Pero vamos, creo que la tasa va a rondar sobre los 50-60 euros, más o menos. Ya, pero es que la tasa por tener coche ya está, ¿no? El impuesto de circulación. Bueno, pero se hace otra. Sí, pero tú ya sabes, el doble, el triple. Y además no os quejaréis. Os querían poner la Comunidad de Madrid el euro por receta y ha salido don Mariano Tutocayo diciendo que ni hablar de la peluca...
El euro por receta, hombre, esto no lo acepto. Mire usted. Lo del euro por receta, no lo acepto. Y no lo acepta. No lo aceptará, pero con un tallo se ha encontrado en Madrid. El señor que tenemos ahora de presidente, don Ignacio, de alguna forma es uno de los espolones de doña Esperanza. Que también es gallego.
Bueno, no sé si también es gallego, pero desde luego tiene lo suyo. Es un tío técnico, no es que tenga mucho carisma, la verdad, pero es un tío técnico. Está criado, digámoslo así, a los pechos de doña Esperanza Aguirre y no es de los que se echa atrás así como así. Así que don Mariano Rajoy desde luego sí va a tener ahí un problema que no le va a ser fácil.
No, no, claro, es que además tuvo que decir que no lo acepta en Madrid y, lógicamente, va a hacer que se quite también en Cataluña. Bueno, luego viene la segunda parte. No sé si sabéis que salió Esperanza de ir a defender a don Ignacio diciendo que, bueno, que si no le gusta eso, también el presidente de su partido prometió que no iba a tocar los impuestos y, sin embargo, lo primero que hizo fue tocarlos. Tocarlos.
O sea que, como diciendo a nadie, nos gusta hacer cosas, pero al final, si nos toca hacerlas, las hacemos. Y primero, el presidente del gobierno. Bueno, a doña Esperanza creo que la tendremos por aquí rondando unos días, con motivo de la campaña electoral. Nos vendrá a explicar la historia de España, supongo. Las bondades de Madrid. Claro, claro. Lo que ha dejado aquí en Madrid...
Hecho y derecho. Claro, no, y además nos dirá aquello catalanes, no os vayáis, que nadie os mimará tanto como Madrid. Sí, por cierto. Bueno, cuidado, cuidado con eso, porque yo creo que antaño pensábamos que en Europa los alemanes ataban los collares de los perros, eran de longaniza, ya sabes, y sin embargo luego, fíjate. O sea, que nunca se sabe dónde vamos a ir a parar.
Pero bueno, en cualquier caso es que cada uno vaya a parar donde quiera. Donde quiera. Y nosotros... Que para eso todos somos libres de hacerlo. Y nosotros tendremos tiempo de comentarlo. Efectivamente. Mariano, que tengas un buen fin de semana. Igualmente. Y el viernes más. Y esperemos que mejor. Esperemos que sí. Muy bien. Bonanit. Bonanit.
El que ha dit ara... Bona nit, és el senyor Armand García que acaba d'entrar. Hola, Armand, bona nit. Bé? Bé. Que vens d'enganxar cartells. Sí. T'hi he vist. T'enganxar cartells o t'enganxar altres coses que estic fins a la barretina. Però bueno. Després ens ho expliques. No, no podria, tampoc. No cal? Bé. En que ho passi un...
Ja està bé. No, home, no, ja saps... Solidaritat. Desfogar-te va bé. Sí? Sí. Puc? Després. La desvernada. Doncs ha arribat el moment de parlar...
amb el doctor Barambio, que no sabem si ha estrenat el nou pis. Bona nit, senyor Barambio. Hola, d'acord. Què, pis nou? Estic aquí en el Mar de Cajas. Mar de Cajas. Sí. Encara no has desembalat? Bueno, sí, he desembalat una part. Ah, una part, però queda una... Clar, és que clar, tu acostumes a viure en mansions enormes. Sí, és veritat, hi fa sempre. I quan, clar, et canvies de pis, doncs necessites... Sí, el que he anat deixant pel camí. Sí, també. Sí.
Però content estàs, no? Bé, jo estic content amb una casa enorme, com tu dius, i amb una tenda de campanya. Això són coses de la vida. En moments fantàstics i en moments menys fantàstics. Ja està content sempre. Et puc preguntar en quin barri t'has anat a viure? No, però si vols t'ho dic. No, no. Continues a les Corts o has marxat? No. Estic a Sant Gervasi. En aquest moment estic veient
La basílica d'Opivirabo amb els teus ocells de dalt. Ah, molt bé, molt bé, amb llum. Jo estic veient la torre de comunicació de la coixa de dalt. Molt bé. Compte amb el port senglar, eh? Bueno, jo estic una mica lluny, el port senglar, però si ve algun, perquè he viscut 20 i escaig d'anys al camp... No et fa res.
m'identifico el post anglars us reconeixereu home mira si aquest és el que vivia a les rius mira de trincar-lo i fem un civet perquè el post anglars és un d'aquells bitxos que té mala premsa però en realitat és un animal tu no has acariciat mai un post anglars però jo sí un post anglars no de casa tu què saps si jo l'he vist o no l'he vist? no, el vist sí, dic acariciat ah
No, jo he acariciat un dofí. Jo he acariciat un dofí i tu no. Jo li he fet una ecografia. Toma allà, vinga, va. La primera ecografia que es va fer al món, a un cetàssi, la va fer el nene, aquí al zoològic de Barcelona, amb una delfina que es deia Nica. Nica. Que va morir fa... Quan tu li vas fer l'ecografia? No, perquè vaig fer l'ecografia...
Ah, no, aquesta va ser que el Miquel li va fer el boca a boca. Va quedar la pau de dolfina. Però va ser molt divertit, perquè jo vaig dir, bueno, i això, perquè encara em van cridar per fer una ecografia d'un dolfí, vaig dir, escolta, jo necessito sàpigar a la domina del dolfí. Clar, per saber on haig de buscar. Per saber on havia d'anar a buscar, no? Perquè la cosa era per veure si estava embarassada. I, bueno, no tenien massa clar per on... On t'estava. Per on podia estar a l'embaràs de la dolfina, m'entens? Vull dir que...
I abans, bueno, vam anar i la van treure de l'aiga, li vam fer una espècie de camilla enorme, però abans li van explicar. No, no, que va passar molt bé, la mica, de veritat. Sí, sí, van anar allà, i jo em vaig quedar parat, no?, perquè van anar allà a la conservadora, que passava amb la meva filla petita, que li va faltar molta il·lusió, i se'n van anar allà, van cridar la mica i li van explicar. Diuen, mira, ara treurem de l'aiga, et portàvem allà, et faim una ecografia, tal, una segona cosa. I ell anava fent que sigim al cap?
Doncs la veritat és que no sé si se n'entenava, però la veritat és que va donar la sensació de si, perquè se'n va anar una espècie de piscina petita, que li van posar un mes, la van treure amb una mena grua, la van portar sobre una camilla, ni n'anàvem mai cap al sobre, i la veritat, quan tens un dofi a prop, te'n dones compte de lo enorme que és. I la poca cosa que ets tu. I exacte, i que d'un cop de cua petit, això poca cosa, et pot fotre volar 300 metres. Sí, sí, sí, i tant, i tant, i tant.
Bueno, això va ser igual amb els goril·les. Vaig fer també... Vaig iniciar la... El CLA, el DBP, que és a dir, el diametro i parietal, que és una manera d'establir l'edat gestacional dels goril·les. El primer que vaig fer, vaig ser jo, que vaig fer un projecte que, de cop i volta, el zoològic el va acabar, mai entenc de per què, perquè jo ni siquiera cobrava, a la paraula el posava jo i diuen que tenien que posar la goril·la, no? Clar, les bancades sense goril·les. No, no, no, perquè era el projecte copito de nieve. Ahà.
I el projecte Copito de Nieves tenia molta financiació i tal, per veure si es reproduiria un altre goril·la blanc i tal. Bueno, d'aquí uns quants anys segur que surt un goril·la blanc. Bueno, no sé, estan censats tots els fills i nets del Copito de Nieves, se sap on estan i s'està controlant la seva reproducció per veure si és un producte casual o hi ha un gent que llavors en algun moment s'expressa.
Bueno, el cas és que... El cas és que fer-li una ecografia a una goril·la no és relativament mateix que un Dufy. No, home, suposo que és... anatòmicament és molt més semblant a nosaltres, eh? No, no, o l'anestèsia... O no li fa una ecografia. A tot cas de la fa ella, tu. Vull dir, o sigui, tu veus una goril·la al costat d'un goril·la...
I la gorila deia, és que petita. I és més petita, sí. Quan estàs al costat, la seva mà, la mà, és com un plat supero. I dius, hòstia, quina bufatada té això. I la prova és que quan deien, bueno, anem a despertar-la, tothom surt de corrents. Allà tot diu, cagan hòstia. Tothom surt de corrents. Es recuperaven a una... Si treien l'agulla de l'arena, saps?
Primer li podien un dard d'anestèsica d'aquesta mascopeta. I quan la gorila s'estava dormint anava repartint una mà de llets que era acollonant. Acollonant de veritat. Pagava uns cops de puny, m'entens? Que era al·lucinant. I quan es caia a terra entrava un infermero, que jo des d'aquell moment li tinc molt respecte als infermeros veterinaris, m'entens? Entrava tota hòstia, eh?
li tenia que resurar una espècie de filferros, que diem pèls, però jo crec que són filferros, li tenien que resurar, no sé, amb una sisalla o alguna cosa així, ho devíem fer, buscar-li una vena, buscar-li una vena i fotre-li una agulla i començar-li a passar anestèsic. Perquè, clar, com es despertés,
Vull dir, et podria fer molt de mal. Podria sortir tot amb volant, allà. I després, ja et dic, quan el tenien estacionant, entràvem tots allà amb les màquines i tal, li tornàvem a cagar els pels de la patxa, perquè allò ja dic era... Perquè si no, no podies fer l'ecografia, perquè eren tan tupits i tan duros que l'eco no passava, no? I aleshores feies l'eco al bitxo, tal, es veia molt bé, la veritat, perquè són molt similars els humans,
el que no sabíem era quantes setmanes estaven perquè no teníem el període de gestació no és el mateix no teníem exactament cap mesura i es va començar a fer-ho vaig tenir l'honor de ser el que va començar-ho fet però també vaig acabar-ho fent seguida perquè el zoològic, ja dic incomprensiblement va decidir tallar les experiències ecogràfiques amb bitxos que estaven tots molt entusiasmats perquè en aquest moment l'ecografia ja serveix per tot però en aquell moment l'ecografia començava
Tots entusiasmats, menys la goril·la, suposo. Bé, no sé, la goril·la no l'hi vaig preguntar. Que per cert, quin és el període de gestació d'un goril·la, ho saps? No, però era més curt, és més curt que el d'un humà perquè jo vaig mesurar una edat gestacional que no corresponia a terme i en canvi em vaig enterar que la goril·la va parir dues setmanes després i en canvi per mi...
Si fos un humà, aquella mesura li quedaven 3 mesos. O un període més cur o creixement de pressa o alguna cosa d'aquesta. O néixer més petits. O més petits, potser sí. No et van deixar continuar amb la feina. No, no, a mi em feia molta il·lusió dedicar-me a alta tecnologia de grans animals. Zoològica.
Sí, sí, la veritat és que em feia molta il·lusió, perquè els tios que vaig conèixer ho passaven molt bé, cobraven molts calés, li pagaven les dietes, i a més a més era apassionant, no? O sigui, vull dir que hi havia molt poca gent dedicant-s'hi, però clar, has de tindre alguna porta d'entrada, no? Sí, no, clar. Hi havia molt poca gent dedicant-s'hi, i llavors un animal d'aquest val tants calés, no?, i el pressupost d'un zoològic és tan fantàstic que el preu d'un professional és una misèria.
Encara que pel professional no ho és. No ho és. Però, clar, vull dir, si tu saps fer, no sé, endoscòpia gàstrica, no, a jirafes, per dir-ho d'alguna manera, no?, que en un coll molt llarg, doncs resulta que et poden cridar de qualsevol zoològic, no? Clar, perquè no hi deu haver-hi molt de... Et paguen les dietes, et paguen a l'hotel, tal, i et paguen els teus honoraris, i a més a més viatges, i a més a més coneixes gent molt interessant. Jo, arrel d'això, vaig viatjar una mica, però vaig anar...
a en Veres, que a en Veres hi havia un veterinari que era el que va fer la segona ecografia a Gran Satya. Sí, jo vaig fer la primera, i ell va fer la segona, per dir-ho, no? Llavors, bueno, jo tenia que l'en Veres, vaig entrevistar l'en Veres, ho feia de manera diferent, ell ho feia dintre de l'aire, nosaltres ho feia fora de l'aire, i llavors, doncs, bueno, vam intercanviar, llavors vull dir que, no sé, era un món bastant apassionant, no? Però el director del zoològic, que per ser de metge,
va decidir que se cortava aquello. I jo vaig proposar, que ells tenien allà molt espai de crear una espècie de clínica per animals grossos, cavalls i coses així. O sigui que jo entenia que era sostenible cobrant. No és que muntarem això i costarà molts calés, perquè l'Ajuntament hauria de posar els diners...
I llavors nosaltres ens ho passàvem molt bé, però a l'Ajuntament li costava molts diners. No, no, perquè es podia fer coses per animals grossos, com els cavalls, i ja sabeu que els cavalls mouen molts diners, no? Mou i tant. I per tant es podia cobrar, i després, vull dir, els cementals de vaques, mantens i coses així, no? Vull dir que són animals que són molt cars i per tant, vull dir...
Doncs donen diners, vaja, i jo crec que si haguéssim muntat el zoològic un lloc amb cada lluix, pues imagina't el prestigi d'un zoològic amb el Luera, que el veterinari xerxe d'allà, i tal, doncs podia haver sigut passatament rentable, no? No, i més si ets pioner... Calés el zoològic, no? En lloc de gastar calés, és el contrari, deixant-me, no? Aleshores no ho van entendre així. Bueno, són coses que passen.
No se'n pot dir res. No solament li he tocat i li he acariciat, sinó que he parlat amb ell i li he fet una ecografia. Jo he parlat amb ell, però l'ecografia no l'hi vaig fer. Només la vaig acariciar amb ella i ell es va cabrejar. Perquè no et van deixar. Va venir una mica cabrejat i el que estava... No, no, no, no va dir, diu, acarícia-la amb ell també, diu, perquè està gelós.
i això era dintre de l'aigua amb una piscina molt zoològica jo estava fora de l'aigua i els dofins estaven dintre de l'aigua i era un delfinari aquí al Zoo de Barcelona perquè això és molt divertit fer-ho també tu dintre de l'aigua tu dintre de l'aigua sí, però no portava no llevava traja de bany aquell dia no, no, però jo em refereixo amb dofins que són salvatges però molt sociables que estan a platges d'Austràlia per exemple i entres a banyar-te els dofins venen a saludar-te sí, sí, i tant
El vídeo és una foto, precisament, d'un gos, a nalaiga, el gos, nedant a nalaiga i jugant amb un defí. Jugant amb un defí. És un animal molt sociable, molt maco. L'home té els seus moments que també es cabreja. Ja saps el que diuen del defí? Diuen que no és superior a l'home, si no ha pogut fer l'evolució de l'home, perquè no ha pogut escriure. Ah, doncs podria ser.
Perquè la única tradició de coneixement que té el Dufí envers els seus descendants és oral. Oral, sí, sí. Oral, o com sigui, o mental. Sí, sí, no, no, no, es comuniquen amb uns sons... Bé, jo vaig fer una experiència, i en aquella època va sortir això, que era gravar amb un monetofó el so del Dufí, reproduir-lo a baixa velocitat,
i s'assembla molt a la veu humana. Ah, sí? No pots distingir les paraules, perquè segurament és un altre idioma, però molt semblant a la veu humana. Segurament, no, segur que és un altre idioma. Però vull dir, no, no, no sabia. El, ja dic, els dos fins s'opina això, que si poguessin deixar per escrit la seva història, la seva experiència, i transmetre-la acumulativament, que és el que ha fet el ser humà en el moment que
inventa l'escritura, doncs podríem estar més avançats que nosaltres per una evolució de temps. Molt bé, Santi. Escolta, molt interessant, eh? A veure si la repeteixes un altre dia. Vinga, fins la setmana vinent. Adéu.
Doncs li donem pas a la Carme, que us sembla. A veure que es posi els cascos, que agafi el micro, sempre amb el seu somriure a la boca. Què escoltarem, Carme? Doncs escoltarem un grup que es diu She and Him. El Bernat el coneix. La cançó. En realitat és un grup que són dos. És un guard i una altra noia. Dos és un grup.
Però bé, que no és un grup... En realitat, són dos músics que s'han ajuntat i han creat aquest duet. Molt bé, perfecte. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.
Never told at all What's in my pocket You never knew You didn't know me well so well
Bona nit.
New love just seems rotten and it makes me guilty Why do you look like that? It's not all that bad I see sometimes, sometimes lonely isn't sad And I know
Bona nit.
We two are makers Just made this man Two broken hearts Don't be any land
Bona nit.
Fins demà!
It's hard to be ignored. When I look at you, you look so bold. My baby, my darling, I've been taking a beating. We're all right. We're all right. It's okay. It's okay. We all get to slip sometimes every day. I'll just keep it to myself.
In the sun, in the sun It's hard to take the blame When I look at you, you're so ashamed
My baby, my darling, I've been thinking of leaving. All right. It's okay. We all get to sleep sometimes every day. I'll just keep it to myself in the sun. In the sun. All right. It's okay.
Bona nit.
Orpheus melted the heart of Persephone but I never had yours.
Bona nit.
Quietly took to the dark of the day and the hiss of the summer night
Doncs aquí acabem l'espai de cuina i...
Ho sento, s'ha cremat el sopar avui. Sí, s'ha cremat el sopar, i jo no l'hi he dit a la Carme, i clar, la Carme no ens ha agafat el guió, diu, toca cuina. Doncs ens n'anem a l'esport. Ara sí. Ara sí.
Ara parlarem del Barça, parlarem de la Champions, parlarem del partit del Mallorca, però abans de tot vull llegir un article que ha posat en una web, que ja sabeu que jo t'admiro, que es diu l'Antisport, i aquest senyor, que no sé si és un bloguero o un periodista, o vés a saber el que és...
firma amb el nom d'Altió Gorrino. Dicen que lo difícil no és llegar, sinó mantenerse. Eso és de lo que s'ha dado cuenta Rossell una vegada que ha llegado al estatus de que cada vegada que abro la boca sube el pan. Así que, ni corto ni perezoso, prepara la artillería, afina la lengua y suelta una nueva tontería.
Ahora, nuestro querido visionario tiene previsto proponer un cambio en la organización de la Liga Española y de la Champions League. Su propósito es dejar la Liga Española con solo 16 equipos donde 8 de ellos accederían a una nueva Champions League de 64 equipos, 16 grupos de 4 y una ronda eliminatoria más. Así, reduciendo el número de partidos de la Liga tendrían el calendario más despejado. No nos engañemos, el fútbol mueve mucho dinero y el Barça más.
El hecho de que una ciudad tenga un equipo de primera división supone un fuerte impacto mediático y turístico para esas ciudades, más aún cuando les visitan Madrid o Barça. Parece ser que Rossell prefiere apoyar la economía de Albania, Chipre o Bielorrusia antes que la de Vigo, Santander o Granada. Pero puede ser que detrás de esta propuesta se esconda mucho miedo de nuestro querido presidente y mi poca tontería. Pronto se negociará el nuevo contrato de televisión donde se supone que disminuirá la distancia de monumentos
de los dos grandes con el resto de equipos. A esto hay que sumarle los petrodólares del Málaga y la más que probable compra del Getafe por Carlos Lim, el tío más rico del planeta. Y a esto hay que sumarle el Valencia, Atlético y Sevilla. En resumen, demasiados gallos para el corral de la Champions. A este ritmo, con una temporada mala, puede que el Barça se quede fuera de la máxima.
de la màxima competició continental, con la important i dolorosa pèrdua d'ingressos. ¿Tiene miedo Rossell de quedarse sin Champions y por eso hace esta valiente propuesta? Esto es lo que dice el Tiego Rino. No cal contestar-li. Jo crec que no. A veure, a mi em sembla perfecte que es redueixi el número d'equips de la Lliga Espanyola. De fet, ja són masses.
De fet, hauria d'estar reduït, ja. Ja hauria d'estar reduït, va haver-hi el problema aquell de... Sí, la xampusa que després no baixen, i bueno. De totes maneres, patrocinar, bueno, això que diu David o Santander, no perquè si estan a la Champions, li vindrà gent de Rússia, de no sé què, no sé quants... Aquest senyor dona per suposat
que aquests equips no jugaran mai el Celta, el Santander i el Granada no jugaran mai la Champions que és lo normal és lo normal amb 8 equips de la Lliga Espanyola jugant la Champions si es fa 8 equips sí que poden arribar 4 és complicat encara que tenim ara el Levante a la Euroliga
que per cert està a punt de classificar-se per 8 anys al final i el Màlaga al Champions que ja està classificat per 8 anys poca conya el tio Gorri no és el tio Gorri jo sempre he dit una cosa donde no hay madera no se saca viruta
I així anem. Senyor Isidre Inglés, bona nit. Bona nit. Bona nit. Vas veure el partit de la Champions? Quin d'ells? Home, el del Barça. Jo, el senyor entrenador del Celtic de Glasgow, no me'n recordo ara com es diu, que és un senyor que, per cert, no sé si va veure la salapa del xandall, porta la bandera irlandesa. No, no he de fixar.
Bé, doncs aquest senyor va dir, diu, m'he passat tota la setmana mirant el partit Barça-Celsi. No m'estranya, va fer el mateix. I va fer el mateix. I això té molt de mèrit. Té molt de mèrit que es mirin els vídeos o que juguin igual? Que juguin igual.
Home, perdona. Té cert mèrit que li aguantis 90 minuts, que només en feixin un gol, que tu en marquis un de més... A veure, a la segona part, el Celtic de Glasgow va tenir la pilota 75 segons. I en aquests 75 segons van marcar un gol. Com que 75 segons? Sí, sí, 75 segons. Va ser una possessió brutal del Barça.
Jo ja entenc que és un sistema de joc, una manera de jugar, que és totalment lícita, i tot el que tu vulguis. Molt bé, però ho sento, això és antifutbol total. Però ens hem d'acostumar. Que sí, que sí, que ja estic d'acord. Ja estic d'acord.
i ara es treuen el barret cada vegada que algú li planteja un partit similar al Barça això no és que té Nacho ni tan sols són 10 tios dintre de l'àrea no foten l'autobús perquè no els hi deixen però això és anti-espectacle és el que dic que ja estic d'acord que és un sistema i una manera de tercera reunió ho entenc que han de fer però és un equip de Champions potser algú hauria de pensar canviar les regles del joc
Com el basquet, no? Exacte, exacte. O sigui, fer zona, fer passivitat, fer jo què sé. No ho sé, no ho sé. És molt difícil. Si arreglen coses més fàcils, no tocaran això. Ja ha costat posar el xip
a la pilota per veure si ha entrat o no ha entrat dintre la porteria, que sembla ser que l'utilitzaran per primera vegada al Mundial, el proper Mundial. Ja tocava. Sí, clar, és que l'última va ser ja... Es van jugar una classificació per el que havia entrat i que l'àrbitre no va donar. A veure, quan es parla d'això de canviar les regles i utilitzar tecnologia i totes aquestes coses,
vull dir, la gent diu, és que llavors el futbol perdrà encara i no sé què bueno, jo no sé si perdrà encara, el que passa és que si s'ha de pensar és que s'hi juguen molts calés allà no, s'hi juguen molts calés i a veure... que una història piti una favor o un contra o el que sigui i et fotin la classificació de punyetes, doncs bueno, no ho sé no em sembla gaire normal, no? i aquest partit no vull ara justificar la derrota del Barça, ni molt menys no, no, no, però
Si mirem el número de faltes que va fer el Celtic de Glasgow, el número de faltes que va fer el Barça, i resulta que els jugadors del Barça tenien, o sigui, el Barça va tenir dues targes grogues i el Celtic només una. Va salviar alguna al començament, quan li va treure en song, ja. Exacte. Alguna que potser era un pèl groga. Sí, però també va salviar la vermella del Marcel en el final, eh? Sí, sí, bueno, vale.
Jo crec que es va estalviar la vermella perquè se'm va adonar que la primera no li havia d'haver ensenyat, la primera groga. Aquella era vermella perquè era l'últim tio. Era l'últim home. Per mi també el primer gol del Glasgow és una falta prèvia al Jordi Alba que no pot saltar, perquè el recolxa sobre ell.
Però bueno, això és part del futbol, ja ho sabem, l'àrbitre es pot equivocar, l'àrbitre pot ser que alguna cosa no la vegi, però no és lògic que un equip que s'està defensant amb 10 tios dintre de l'àrea no faci cap falta dintre de l'àrea. Això sí que és un mèrit, un mèrit d'ell, al voltant de l'àrea. De totes maneres, el que s'ha de dir a favor del règim del Rangers, del Claswell,
és que els tios s'anticipaven a moltes passes del Barça i anaven a totes i posaven la cama sense cap tipus de por. Això, xapó-pareig. Xapó-pareig, vull dir, el que és és, el que no és, no és. I els tios hi anaven i s'anticipaven, arribaven abans. Home, té mèrit perquè ho vam fer bé, però vaja, vull dir que com a espectacle... Home, com a espectacle no, i possiblement això de deu vegades que...
que ho facin i els hi pot sortir bé 8. Sí, clar, si juguen 10 partits amb el Barça, segurament en guanyaran aquest i els altres no els parlaran. Exacte. Però bueno, toca aquest, ja està. L'any que se'n va tocar amb el Chelsea. Sí. Mira, mas de lo mismo. Però bueno, i potser el Barça hauria d'estar parlant del plan B, encara que diguin no hi ha plan B. Quin plan B? El plan B és aquest, el de l'ètic de Bilbao, no? Com ho veieu?
Quin és el del blau de l'equip de Viló? El Llorente. Ah, bueno, avui... Ja vam tenir llibre, eh? Bueno, però sembla que quedarà lliure, però, a veure, no és mal assumpte, vull dir, tenim un davanter que te la sàpiga, perquè quantes entrades va fer l'Albes? Bueno, bones. Totes races, bueno, si vols, però... Bones, quantes? No, em sembla que va fer, si no recordo, va fer 17 o 18. Sí, però bones, quantes? Sí, sí, sí, sí.
Però compte que algun gran és per alt, les que van altes, qui les remata? Bueno, clar. Jo no ho trobaria. El més alt d'ahir i l'altre dia qui era? El Bartra. El més alt. Sí, fins que va sortir el Piqué. Piqué encara no està... Fins que va sortir el Piqué era el més alt. Però jo crec que la història passa per una altra...
també el que podria ser aquesta, no? El ciutat des de fora.
El Barça és un equip que xuta molt poc des del fora. Volen entrar amb el pilota dintre la porteria? També ho van intentar. També ho van intentar i la pilota anava al cos. Van xutar 3. Que en jutin 20 i alguna la fotran dintre. També podrien haver entrat pilotes que van anar al pal. I el porter, és que fixeu-vos que darrerament els porters que juguen contra el Barça són els millors del seu equip.
el porter del Sàntic va fer unes parades impressionants. Home, els dos partits d'aquest fallo va jugar força bé. Clar, inclús avui o ahir vaig llegir... De fitxar-lo. De fitxar-lo, comptant que a Pinto li queda temporada i mitja, i que necessitem un altre porter, no? Però clar. Home, gran és. Sí. Grandot.
Sí, sí. No, no, i es col·loca bé. Però jo és que aquests porters així... És àgil també, eh? Sí, però jo aquests porters així d'un partit que, hòstia, que mira el que he parat i tal i qual... Mira, jo me'n recordo sempre de Lopetegui. Sí, bueno, Lopetegui jo recordo el primer gol que li vam marcar com a porter del Barça. Lopetegui, no, no, granyes, parava... Ho parava tot, però no ho parava tot. Lopetegui és que li tramonava... Parava moltes coses, però és que tenia 25 tius a davant.
ara aquest tio el poses en el Barça... Clar. Sí, però, mira... Hòstia, ho tenim a fer. Hi ha una anècdota, em sembla que jo l'he explicat en aquest programa, i és un partit Barça-Barra Caldo. Va guanyar el Barça 9-0. I acabat el partit, el Barça va intentar fixar el porter.
i l'Atleti Club, que és el que tenia els drets d'aquest porter, va dir que ni loco. Però Iribar. Iribar. Sí, sí. Nou gols li van marcar, però els seguidors del Barça, els tècnics del Barça, van dir aquest porter l'hem de fitxar. Sí, però és diferent el que dic jo. No, no, clar. Sí, sí, sí. Un porter que jugui amb un equip que se li foten 10 tios a davant a defensar, és un porter. Quan la pilota li arriba, sap molt bé per on arriba, perquè el risc s'ha tapat. Sí. D'acord?
I a més, li arriben moltes pilotes, per tant, en pot treure moltes. No, home, això està claríssim. Quan un porter juga en el Barça, o Madrid, o qualsevol altre equip d'aquests, que tenen tres oportunitats, però, cony, és que és tu i jo. Hòstia. A Madrid li xuten alguna vegada més, eh? Atenció, eh?
Sí, però bueno, quantes vegades va xutar el Celtic? No, no, el Barça és que xut, que dos, tres passes, gol. És gol. Aquí hi ha alguna cosa que falla i està clar que és la defensa. Aquí un defensa com a Vidal per una defensa, diguem, un equip adelantat com planteja el Barça, un equip i un defensa central ràpid com era Vidal, que realment era el lateral...
és imprescindible. Sí, sí, però és que és això. El problema és que s'hi diu que muntar una defensa amb gent que no són defenses, que resulta que un s'ha reciclat com a defensa central, que és el Macerano, però el Macerano si té un central al vostre costat és fantàstic. Exacte, és el que t'anava a dir. Però si no té un central al costat, ho té molt malament. Els millors partits de Macerano han sigut quan ha jugat en Piqué o en Puyol. El defensa de referència no pot ser en Macerano. Eh?
que el defensa de referència és un bon acompanyant i no hauria de ser el titular. Ens hem trobat en una situació en què Piqué està lesionat, que Puyol està lesionat, que Vidal no pot jugar, i això... I encara, i amb tot això, de dir que el Barça va primer a la Lliga, que no ha perdut cap partit a la Lliga, que la Lliga de Canvions n'ha perdut un, i que la classificació per vuit anys...
molt malament adonar la cosa perquè amb un empat està classificat amb un empat està classificat aquest partit contra el Celtic arriba a ser en vuitens o en quarts de final atenció empatem l'eliminatori i anem a pròrroga sí que anem a pròrroga però fins a l'últim segon del partit el Barça va estar intentant marcar
però dic que les eliminatòries ja veiem una mica com li plantejaran que si ens toca el Chelsea tornarà a fer el mateix això està claríssim i el Manchester City perquè no es classificarà jo crec el que té que buscar el Barça són històries per resoldre sense tenir que fotre tota aquesta avui també he llegit que potser la solució sigui el Neymar no sé si el Neymar pot ser una solució en aquest cas concret o sigui aquest problema...
Sí, és habilidós, també ho és el Messi, però ahir no troba... Home, el fet és que si poses dos habilidors, el Messi ahir en tenia quatre... Tenia vuit cames allà davant que no el deixaven passar. Clar, si en tens dos, li han de posar vuit. Quatre per un i quatre per l'altre. I aleshores les bandes potser quedin lliures i allà poden entrar el Tello, poden entrar el Villa... Sí, les bandes les deixen aquests equips. El que et deixen són les bandes lliures.
perquè puguis arribar a entrar el Tello no s'entra i el Villa sí que darrerament està donant assistència però el seu joc no és sinó que és entrar per la banda i a l'Iniesta igual va millorar molt el rendiment com va entrar a Villa es va crear molt més perill potser ja estaven cansats per això et dic que en cas d'una eliminatòria de 8 anys que haguéssim anat a pròrroga
però no sé com hauria anat la pròrroga. No, jo no la veig tan malament. Eliminatòria potser que el Barça hagués posat més de la seva part des del primer moment. També és cert que perdre aquest partit, repeteixo, l'únic significat és que no s'ha classificat primer de grup dos partits abans d'acabar la lligueta. És l'única conseqüència. Continua primer de grup? No.
Continua primer de grup, però no té ja sòlida la classificació com a primer de grup. Però bueno, jo suposo que el partit aquí contra el Benfica s'ha de guanyar. I això ja significaria ser primer de grup. Perquè amb un empat es classifica, cada que sigui segon. I anar a l'Espàrtac de Moscou no és que estigui tampoc per llençar cuets. Jo el que penso és que el que no cal és...
És forta de rames. No, cap. Aquests dies escoltant a la ràdio, l'emissora, la gent... Hòstia, és que clar, el Barça ja no sé què, ja ha perdut, ja no és qui era... Hòstia... Però què vol la gent? Que es guanyi tot? Quants partits porten jugats des del principi de temporada?
Des que comença la temporada, que són 12 o 14, no recordo ara. En Lliga, Champions i... No sé, 13 o 14 partits. Sí, o 15. Han perdut dos i n'han empatat un. No, no, no, a veure... A veure...
N'ha perdut un contra el Madrid el primer de la temporada i n'ha empatat un amb el Madrid. Amb el Madrid. I ara ha perdut un partit de... I sense defensa, eh? Exacte, i sense defensa. Tinguent en compte això, que és un equip de pedassos, una mica més té que surt el tio que agafa els carnets de la porta a jugar. No, però de totes maneres el que sí s'ha de reconèixer és que en aquests moments qualsevol jugador del Barça que està a la banqueta
està suficientment capacitat i suficientment preparat per jugar. Que seria titular en qualsevol equip. A més, el que sí que és evident i està clar, almenys a mi m'ho sembla, és que l'actitud de l'equip... Fins a l'últim segon intentant marcar el gol. Però, a veure, ahir a la banqueta què hi havia? Hi havia... Al principi hi havia el Cesc. Ja m'explicaràs quants equips volien tenir el Cesc. Sí, clar, home...
i qualsevol que tinguis a la banqueta, Villa. O sigui, hi ha equips anglesos que van bojos i que estan esperant... Estan esperant a veure si definitivament el Barça fitxa Neymar, perquè diuen que si el Barça fitxa Neymar, Villa s'obre. Jo crec que no crec que s'obri. Però estan esperant això, per anar a fer l'oferta. Home, clar, jo suposo que si l'oferta és estratosfèrica...
no sé si no s'ho pensarà el Julio Zarreta. Home, inclús que si el propi Villa vulgui marxar per tenir més minuts... Que també per tenir més minuts. Clar. El propi Villa ho va dir, diu, si no estigués al Barça, jo hagués jugat ja, o sigui, després de la elecció ja hagués jugat uns quants partits, però estic al Barça. Però la qüestió de què ho estan fent bé és que el tio cada vegada que surt
Sí, i funciona i cada vegada funciona més. Cada vegada funciona més. Com va dir ahir l'altre dia, m'han posat los tornyos de la pila en aviat. Sí, sí, sí. Ja tenim un programa de defensa? Sí, ara sembla ser ja. Ahir l'altre dia va reparèixer Piqué, pocs minuts. Avui li han donat l'alt del Pujol. Avui han donat l'alt del Pujol.
Diuen que Mallorca, encara que no sigui tot el partit, perquè no crec que cap dels dos està encara per jugar tot el partit, però que sí que poden jugar una estoneta. Imaginem que fan ritme. Exacte. El que no sé és si jugaran junts. L'Albes també ha passat un... L'Albes encara no està fi. No està fi. Tot això se suposa que estic posant bé i...
I coordinant-se bé, lligant bé i tal. I el Jordi Alba que vagi en contra, perquè el dimecres es va jugar l'expulsió, ja tenia una targeta, va començar a protestar, protestar, protestar. Molt de geni. I l'àrbitre ja li va dir que o calles o te'n vas al vestuari. Ja se li passarà. Sí, no, però aquestes coses sí que s'ha d'anar en contra. Quan el foten una vegada al carrer, quan el foten un escàndol...
En aquell partit, que era difícil marcar, amb 10 jugadors, encara menys. Per què? No. Què penses? Que aquests amb 10 haurien anat cap endavant? No, no, no. Però a vegades amb 10 haurien jugat millor. Això ho va dir la Nenya Herrera. A vegades ha passat. Sí, sí, sí. Hi ha hagut un partit que al Barça li van expulsar
Sí, un partit de Lliga, no me'n recordo. I el Marcel va guanyar amb 10. I què? Tampoc és... Però bueno, és millor jugar amb 10. Contra el Madrid de la tornada, no? Contra el Madrid de la tornada. Amb 10 i gairebé que es va guanyar. Sí, també. També. Però bueno, res, que demà passat, el diumenge, Mallorca... Sí, però és un descafeinat per això, però Mallorca està molt fotut, eh?
Té moltes baixes també. Sí, però bueno, s'ha de jugar al partit, eh? Com jugarà el Mallorca? Jugarà com el Chelsea? No, el que per resoluïsme juga així. La majoria d'entrenadors, menys el Mordorinha, la majoria d'entrenadors diuen que jugar-li al Barça l'atac és un suicidi. No, però que el anirà a buscar a dalt? Jo crec que sí, eh?
Sí. Home, jo no dic que vagin a obrir el camp i aquelles coses, però tancat-se darrere, no. Tu us recordes algun partit del Caparrós que hagi fet això? Des de l'Àlex de Bilbao al Sevilla? No és el seu estil. No és el seu estil, però és això. Evidentment que no jugarà allò libremente. Vamos a jugar.
Algú sí que ho ha fet, algun entrenador ho ha fet. El Rayo sense anar més lluny. Sensacional. A mi m'ha encantat aquest any. Nosaltres hem vingut aquí a jugar a futbol, tu. I ho intentem. I si li hagués sortit bé, què? Ara estaria al Madrid intentant fixar l'entrenador del Rayo. Sembla ser que el Florentino ja s'ha cabrejat, eh?
Sí, amb la polèmica dels canteranos, la tira-paralla entre el Maurinho i el... Com es diu? Toril? Toril, sí. Toril, sí. Diu que ja està bé. No ha dit res ni contra un ni contra l'altre, però que ja està bé. Que ja n'hi ha prou. És que és algo... En fi... Bueno, és molt vinyo. Sí, bueno... No, no, a veure si és que a mi...
Em sembla molt bé que ell tingui la seva filosofia, que no hi cregui a la cantera. De fet, al Barça hem tingut molts entrenadors que no hi creien a la cantera. Recordeu l'època dels holandesos? No és que no hi cregui. Jo crec directament que ell el que vol és guanyar sí o sí o sí. Exacte. I al club li porta absolutament el Paido. No, no, a veure, el Mourinho, que pugui passar al Madrid el dia que ell no hi sigui... Són moltes collons. I tant. Un comí, no.
Mira el que li ha importat a l'Inter, o al Chelsea, o... Tot el contrari, per exemple, per dir-ne un, que la premsa es ficava amb ell, s'ha ficat molt, que si teníem el geni, que és Van Gaal. A Van Gaal li preocupava molt la cantera i va pujar gent de la cantera. El Xavi... Però clar, és holandès, ve d'una filosofia de futbol totalment diferent de la que pugui venir el senyor Mourinho. I ja està.
Perdoneu, en relació amb el Madrid, quin favor ens van fer quan van despedir el tècnic del Màlaga, eh? Ah, el Pellegrini. Hombre, tu has vist com jugar el seu equip? Sí, sí, sí. No van tenir paciència, ja el van fitxar, passen en el Mourinho, li van tirar la Cavalladí al damunt i resulta que està fent jugar espectacularment al Màlaga. Però, perdona, errors d'aquests, errors d'aquests, el Barça els va fer en el seu moment, però el Madrid n'ha fet molts. Hòstia. O sigui, des de...
Fota fora el del Bosque. L'antic, en el seu moment. L'antic, el Pellegrini. I l'italià... El Capelo. El Capelo que va de guanyar una lliga. Guanyar una lliga i el fan fora. Ja fa molt de temps que el Madrid està obsessionat amb la dècima. Sí. I no guanyar la dècima... Pots guanyar inclús el Mundialito. Però no guanyar la dècima...
això no es perdona i si el Mourinho no guanya la dècima que no ho té clar no sé si passa que costa molta pasta a mi em fa tot l'efecte que al final d'aquesta temporada aquest se'n va l'ambient que respira quan ell vegi la possibilitat la possibilitat que el facin fora
Perquè, és que, clar, hauria de cobrar una indemnització milionària. Però al Mourinho això li és igual, perquè sap positivament que se'n vagi al Manchester City, al Chelsea, on sigui, tindrà una fitxa milionària. Per tant, el perdre la indemnització milionària del Madrid no tampoc li importa massa. Però ja em tal de dir que sóc jo el que se'n va, que no em fa fora. Exactament. Me'n vaig jo i ja està.
i aleshores el que començarà a dir el Madrid que el Madrid mai farà res si marxa aquest tio deixarà el Madrid com un solar una altra vegada com ha fet l'Oporto l'Oporto s'està aixecant ara el Chelsea també l'any passat va guanyar la Champions però bueno com la va guanyar i l'Inter també l'ha deixat fer caldo
Ha arriscat, ha arriscat inclús amb el Modric aquest que el posa sí o sí o sí i la cosa com que no funciona. Ja. Bueno, que l'ho vagi posant. Sí, sí, no, és igual. A veure, no ens hem de preocupar del que faci el senyor Mourinho al Madrid, que faci el que vulgui. Amb qui juguen per ser el cap de setmana ells? El cap de setmana el Madrid juga contra, ara tu dic, contra el Levante. Exacte, al cap del Levante. A València. Atenció.
Ull. Bueno, però venen cansats, eh, els del Levante. Sí, sí, sí. L'ombrada d'empatar. Jo crec que, bueno, de moment està resistint, però jo crec que el Levante pagarà la seva participació. No arribarà.
La seva participació en una lliga europea. Aquests equips... No té plantilla. Exacte. És com el Màlaga, sí. El Màlaga sí que té unes quantes figures i té jugadors que breguen i tal i juguen bé. Per tant, jo crec que el Màlaga pot ser que tingui una vida llarga si mantenen... Clar, els jugadors que tenen els han de pagar. Si el jeque un dia d'aquests digui adeu-siau i jo marxo...
ja se'n van desfer uns quants ara al començament de temporada sí sí sí però bueno ja veurem però si manté aquest terrenal Màlaga pot ser un dels equips un segon València el que és els Campions d'Europa o sigui les Ligues Europees perfectament jo el que no entenc és com el València encara es manté però bueno estaria bé un Cruze en Champions ja ja
Màlaga, Madrid? A quarts. A quarts. Abans de quarts no pot ser. Sí, quedaria bé. Estaria malament, no? No. Sí, tant, sí, estaria bé. A vuit anys se salvarà el Madrid, perquè encara que quedi segon, el Màlaga ja és primer, però no poden jugar entre ells dos equips espanyols, o sigui, tots equips de la mateixa nacionalitat no poden jugar a vuit anys, amb la qual cosa el Madrid se salva de tenir el Màlaga a vuit anys. Home, l'altre dia els hi ha anat un pèl amb els alemanys, eh? Sí. Bueno,
i a més jugant a res absolutament però clar és que és el grup de la muerte los otros parecen un campeonato de Champions League o sigui no ho sé pel que sigui jo soc directiu de la UEFA i li poso una multa perquè clar ha menyspreat ha menyspreat la competició però això ho estan fent des del primer dia
Hòstia, no re, no, això. Ja estan acostumats, ja no els impressionen. Ja no els importa. No, ja diuen, bueno, mira el de sempre. Home, l'Àgex és una perit endolfe, eh? Sí, sí. Sí, perquè és un equip molt jove. El que passa és que l'Àgex, si mantenen aquest equip, aconsegueixen mantenir aquest equip i tal, pot arribar a funcionar. És complicat, però bueno, és que el famoso grupo de la muerte, sí, el Bremen...
és un equip que juga bé i que té força. L'Agex té nom i el Manchester... El Manchester City, que no està fent res. És un bluff. Emili Sánchez, bona nit. Hola, bona nit. Disculpeu. Era l'aniversari de la meva filla i no m'han recordat avisar-vos. Hem anat a veure el Fènix 11-23. Molt bé, doncs felicitats a l'Anna.
I molt recomanable el pel·lícula, eh? Sí, sí. Sincerament, molt emocionant, molt continguda pel tema que tracta, i jo crec que molt recomanable ara que estem en campanya electoral. Molt bé. Tens tres minuts per parlar del que vulguis. De què voleu que parli? No sé. Perquè no us he sentit. De futbol, parlar del que vulguis? No, ja, ja, per això dic...
Partit de Champions, partit de demà passat... Partit de Champions, sí, perquè l'altre dia em discutia, comentàvem amb amics, de dir, ostres, és que aquest partit ja l'hem vist altres vegades, el partit amb el Celtic, que el Barça hi va i que no arriba, i que no arriba el gol, i no estic gens d'acord amb això. Evidentment, sempre, no només el Barça, molts equips, tots els equips es troben amb un equip que es tanca ordenadament darrere,
I a mi el que em preocuparia com a seguidor del FC Barcelona, com a soci, és que el Barça intentés creuar la defensa, no pogués entrar de cap manera, no trobés la manera d'entrar, de crear ocasions, però quan el Barça es va quedar, la quantitat de vegades que es va quedar mà a mà amb el porter, va tenir les ocasions que va tenir, va tenir els pals que va tenir,
doncs són accidents del futbol, que aquesta és la grandesa del futbol, doncs que un equip més petit et pugui guanyar en un moment donat, però a mi, de cara al que és el Barça, no em preocupa en absolut. Vull dir, crec que, a més, la primera part per mi va ser excel·lent, del Barça, la segona, diguem que no va tenir la intensitat que la primera, però vull dir que... Bueno, és que també desespera, eh? Sí, no, no, que desespera, vull dir que quan un dia no entra, no entra, vull dir, altres vegades, doncs xutes tres vegades i fas cinc gols.
Vull dir, aquestes coses funcionen. A mi em desesperava més, per exemple, l'any passat amb el Chelsea o a la vegada de l'Inter, de Milán, que és que el Barça pràcticament no sé si va xutar una o dues vegades. Sí, que no es van crear qüestions, això és cert. Exacte, això ho preocupa molt més. Però ahir, l'altre dia, sí que es van crear, i moltes... No, no, i jugant bé, vull dir, combinant molt bé, trencant perfectament la defensa, vull dir, encarant el porter en moltes ocasions. I el porter que va fer un partidàs.
Sí, bueno, li va sortir així, entre que el porter va fer un partida, el Celtic també, i el Barça no va estar bé de cara a gol, però bueno, fins aquí. I que poten pals a les porteries, cony, que no n'haurien de posar. Exacte, no, no, i a més és que és positiu que l'equip perdi. Jo penso que la derrota s'aprèn. Que siguin conscients que també poden perdre, no? Exacte, exacte, sí, sí.
Ja està, ja has complert els teus 3 minuts. Molt bé. Fins la setmana. Fins divendres. Fins divendres. Adéu. Isidre. Fins divendres. Fins divendres. La porra, ràpid. 1 a 5. 1 a 4. 0 a 3. Vinga. Ja marxem. Oi que sí, Carme, que hem de marxar? Sí, hem de marxar. Ara ja em quedaria una hora més.
Doncs tornarem al proper divendres aquí, a les 8 d'endirete, i quan ens voleu escoltar amb diferent, ja sabeu, amb l'androide. Fins a la propera, que sigueu molt feliços. Adeu, bona nit. Adeu. Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Seguirà amb els plans de creixement, mantindrà la seu a Barcelona a l'aeroport del Prat i es gestionarà pel seu compte.
La Cambra de Comerç de Barcelona valora a la xarxa el compromís de British Airways i Iberia després d'anunciar ja la compra per part del grup IAG de Bueling, la seva vinculació amb l'aeroport del Prat. Sònia Kerr. Ho ha dit el president de la Cambra, Miquel Valls.
Fa uns dies vam escoltar les propostes d'expansió de Welling. Ens tranquil·litza veure que tot això es manté amb aquesta nova situació de la companya i, sobretot, veiem...