Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, sembles el de Passapalabra, no. La desbarnada. La desbarnada.
La, la dasbarnada. La samanella. La samanella.
Molt... Bona tarda, són les 21 minuts. Estem sotrenjant Ròdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, ja que el programa és... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa, com sempre cada dia, cada divendres tenim aquí la Núria García. Hola, bona tarda. Bona tarda, que ha de marxar, o sigui que anem ràpids perquè ha de marxar. Com la setmana passada? Sí, no. No, però la setmana passada vam anar molt ràpid. Molt ràpid, sí. Sí, sí.
El que està parlant a casament és del Marc Simó, que el tinc a la dreta, la Marc. Bona nit. Bona nit. Bona tarda. Bona tarda, bon dia o... El que vulguis. Bon cap de setmana. I aquí, més a prop meu, el Miquel Simó, que està llegint. La Miquel, bona tarda. Bona tarda, senyor Escazòquio. Estic repassant. Molt bé, perfecte. Per si hi ha algun error, no? No, no, per després saber què tinc a dir. Molt bé, perfecte. Doncs, i com sempre, esperem comptar amb la col·laboració del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, l'Armand Garcia...
El Josep Maria Montes, que ens ha promès que avui sí farà la predicció del temps, Mariano González, Isidre Anglès, Òscar Ramos i París, que, com ser la segona vegada que el poso, segona vegada que de moment no ve, i la que sí que tenim aquí, encara que no la veig, perquè la llum que em ve de darrere es reflecteix sobre el vidre d'aquí davant, i aleshores, no sé si hi és, i ets, Carme? Sí. Sí? La Carme Berdoi, com vulguis, Carme, comencem. La desbarnada. La desbarnada.
Doncs, com aquell que no vol la cosa, ja estem al dia 14 de juny del 2013. Ens queden, si no m'equivoco, aquest i un altre programa. Sí, senyor. Oi que sí? Sí, senyor. Perquè després hi ha Sant Joan, la coca, la cava... I la ressaca és molt llarga. Llarga, fins al setembre, octubre. Sí, claro. Setmana 24 de l'any transcorregut, 165 dies del 2013...
que ja sabeu, l'any 13. 13, després del 2000. I ens falten 200 dies, 200 només, per arribar al 2014, que és l'any que no es farà la consulta. No tal com van les caldets. Ja comencem a dir que no, potser no, potser pel dia 2016, no, potser... 200 dies ens falten per això.
I anem a la sortida del Sol i la sortida de la Lluna. Efectivament, amb el Sol passava alguna cosa estranya la setmana passada, perquè aquesta setmana s'ha regularitzat una mica. Avui surt a les 6 i 17 minuts, s'ha sortit, i es pondrà a les 9 i 26. Molt bé. I la Lluna ha sortit a les 11.41 i es pondrà, que estàs mirant a veure si hi ha Lluna...
No, no, estic aixecant la bandera. Ah, molt bé, aixeca la bandera. I es pondrà la lluna a les 0.15, és a dir, quan passin 15 minuts del dia 15 de juny. Està bé, 15 dels 6. Sí. Deixa la bandera, que et toca a tu dir-lo de demà. Bé, demà el sol sortirà a la mateixa hora que avui, a les 6 i 17, i es pondrà un minut més tard, a les 9 i 27. Sí, senyor.
La Lluna sortirà una hora més tard, a les 12.41, i es pondrà uns tres quarts d'hora, 50, 20, no, sí, tres quarts d'hora, més o menys. Més o menys. Més o menys. Més tard, també. Sí. I de dir que, doncs, demà serà creixent. Avui ja comença a creixer, ja. Sí, creixent, crec que és el diumenge, o...
Però bueno, ja està creixent, la mires i té forma de D. De D, sí, sí. De D. De D, sí, sí. Sempre tinc que rumiar-ho, jo, eh? Sí, sí, sí. Sí, perquè va al revés. Va al revés, sí. Com totes les coses d'aquesta vida... Femenines, totes les coses femenines que ens enganyen. Exacte, i la lluna també va al revés. Anem als aniversaris. Avui felicitem de tot cor el senyor Jordi Areu, exalcalde de Barcelona, aquell alcalde que mai ningú va escollir, que en fa 48 anys. Ah, ah.
4 menys em fa Steffi Graf. Sí, que era tenista. Home, encara deu fer alguna... No, crec que amb 44 anys jo crec que hi ha algun partit d'exhibició. No sé si s'exhibeix, no ho sé. És a la que van enmig d'un torneig davant Gavinetà. Sí, senyor. Sí, senyor. I el senyor Donald Trump...
que està aquí per milionari. És milionari, és milionari. És com aquest nom Trump, Trump, Trump, no m'estranya, no? Fa 67 anys. Aquest senyor, doncs, de cop i volta, començava a vendre diaris, no? Aquest que venia diaris fa milionari, va començar a comprar edificis, casinos, hotels, va fer edificar el Trump Building, no sé què, allò, eh? Es va arruïnar totalment...
Va quedar sense un cèntim de dòlar, perquè és americà. El divorci amb la seva dona li va costar un ronyó i part de l'altre. Però si no tenia un cèntim. No, no, però va tenir que pagar no sé quants milions d'indemnització, més una pensió de 200.000 dòlars a l'any. Corai. Sí, sí, sí. I mira, a poc a poc, a poc a poc, a poc a poc... Ara és milionari una altra vegada.
Potser que em busqui que em faci fill adoptiu, no? No, jo crec que podíem fer-ho president del govern espanyol. No seria mala idea. Jo crec que sí. Estaria bé. Almenys no tindrà la necessitat de robar. Bueno, no ho sé. No ho sé. Però, clar, millor no dir-ho perquè algú diria i per què no posem el ritme teos?
Bé, això, felicitats a tots. Anem als... Ah, no, als efemèrides, coses que van succeir, tal dia com avui, 14 de juny. De 1619, un decret de beatificació del futur San Isidro Labrador. Pàjaro que nunca nida. Que va fer... que es commemorés o va posar com a commemoració de la seva festa el dia 15 de maig. Exactament. El dia 15 de maig, ja sabeu, San Isidro, Festa Madrid.
1699. Es va presentar a la Real Societat de Londres la primera màquina de vapor ideada o fabricada per un mecànic anglès que es deia Thomas Savory. Jo quan l'he llegit d'aquesta femèria dic, la primera màquina de vapor? Bueno, però resulta que era una màquina que sí que anava a vapor. I que servia...
per treure l'aigua de les mines. Ah, mira. Un sistema molt curioso. O sigui, hi havia una caldera, aquesta caldera s'escalfava l'aigua, es convertia en vapor, i mentrestant de la caldera sortia un tub que anava fins a dintre de la mina on estava negat. Ja. Aleshores, aquesta aigua es convertia en vapor. De cop i volta, refredaven la caldera, el vapor es condensava, es creia el buit dintre de la caldera i xoclava l'aigua. Oh.
un invent és la primera màquina de vapor coses curioses continuem el 14 de juny de 1809
les tropes franceses van començar el setge i bombardeig de la ciutat de Girona. Sí. Més coneguda com la Ciutat de los Sitios, no? Exactament, de muchos sitios. Va aguantar des d'avui, 14 de juny, fins al 10 de desembre. Sí. Després, com no els va ajudar ningú, però clar. 1900, just, 1900...
No sé si heu vist la pel·lícula 55 dies a Pequín. Sí, senyor. No. Aquest jovent ja se sap. Si no és Star Trek i allò... Bueno, doncs 55 dies a Pequín és una pel·lícula que precisament explica la història
d'això que vau aconseguir l'any 1900, quan totes les ambaixades estrangeres a Xina van ser amenaçades per 20.000 bòxers, que els bòxers eren uns xinesos que anaven amb la tirita aquesta vermella al cap, que van rodejar la ciutat de Pequín. Va començar els 55 dies de Pequín.
El 14 de juny de 1920, la cantant Nelly Melba, que actuava a Londres, va ser escoltada a París a la primera retransmissió d'un espectacle per la ràdio. Exacte, coses de la ràdio. I ens en anem a 1973. Una altra pel·lícula. Tots els homes del president. Doncs va esclatar, tal dia com avui, el conegut escàndal, conegut com el cas Watergate,
en què dos periodistes del Washington Post van publicar, es va descobrir que el president dels Estats Units, Richard Nixon, havia utilitzat maneres no legals o illegals amb la seva campanya per la reelecció. I això va arribar fins al final amb l'empeachment, que és a dir, senyores, nosaltres saludamos y nos vamos, que és el que va dir el Nixon. I va marxar. I va marxar.
Doncs bé, fins aquí les efemèries, ens anem al sant oral. Va, deixo el curtet per tu. Gràcies, molt amable. De res. Bé, doncs avui és sant Eliseu, que va ser profeta al segle IX abans de Crist. Sí, senyor. I santa digna. Digna, molt digna. Molt digna. Verge i màrtir. Digna, però... Verge i màrtir.
I no n'hi ha més avui. Avui no, però demà sí. Demà és Santa Maria Micaela del Santíssim Sacramento, que va néixer a Madrid l'any 1809 i va morir a València l'any 1865. És fundadora de les Adoratrius a Madrid i aquí posa ASC
1850. Jo vaig jugar a saber què volia dir AESC. Tu ho saps? No. No. Doncs vol dir adoratrius esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Ah. I bé... No m'ho hagués deixat dormir, això, a mi? No, home, no. Més que res, és un sant que m'ha cridat l'atenció perquè no sé si encara l'Escola de les Monges, d'aquí de Sant Just, allò que hi ha al carrer Electricitat, crec que és...
Doncs és de les... Era. Fa temps de les adoratrius. Ara crec que va deixar de ser-ho, però crec que torna a ser-ho. Però bueno, per això em va cridar l'atenció que avui fos la Santa Maria Micaela del Santíssim Sacramento. A més, és Sant Bernard d'Osta, que lògicament era d'Osta, presbíter, moria l'any 1081, i és patró dels muntanyencs i muntanyistes.
I aquest sant... Ja el vam fer. L'any passat. Sí. Perquè vam dir quina diferència hi ha entre el muntanyen i el muntanyista. I ho vam esbrinar, gràcies aquí a l'IBM. Sí. Ara no ho pregunteu perquè fa un any i ja no ho recordem. No, muntanyen és el que camina per la muntanya i muntanyista és el que puja, o al revés. Sí, era així, correcte. El que fa escalada és un i el que camina és l'altre.
I també avui és Santa Benyilde, màrtir, Santa Germana Cousin. Un sant molt estrany perquè és germana i cosina. Sí, sí. Verge. Germana i cosina, però verge. Verge, verge. Doncs a tots moltes felicitats, eh? Va, continuem. Doncs ha arribat el moment de saber que fa calor.
En aquests moments deuen estar aquí, entre l'entrada de la ràdio i fora, hi ha un trosset tancat, que en aquests moments és un forn. Allà, aquí, deu fer en aquests moments com 40 graus, més o menys. Segur, segur que sí. Ara, a fora del carrer no ho sabem. Jo, Josep Maria Montes, bona nit, bona tarda, bon vespre. Bon vespre. Què tal? Molt bé. Bé.
Ja veus que no et fem fora? No, això... A mi, al contrari. Ja veus. Ja t'he dit que acceptem pulpo com animal de companyia. Una segona oportunitat. Sí, senyor. La veritat és que no teníem cap més o menys al temps, per això. Jo, aquí ja. Quina temperatura tenim en aquests moments més o menys a Sant Just? Home, més o menys ara ha d'haver-hi al voltant dels 26 graus. 26. Sí, sí.
I això durarà, oi? Sí. Avui hem baixat una mica respecte a les d'ahir. Sí. S'ha notat almenys més ventilació i ha fet d'això que les màximes no poguessin pujar tant. Això s'acaba perquè demà torna a pujar. Demà tornen a pujar. S'han espatllat els ventiladors. Doncs serà un element necessari. Almenys dels migdies dels propers com a mínim tres dies. Demà dissabte, diumenge i dilluns...
els vents del sud tornaran a arrencar la massa d'aire que està emergint del nord d'Àfrica i es tornarà a afectar com es va afectar ahir. Fent que les temperatures, doncs això, tornin a ser les pròpies de l'època que haurien de ser, o hi ha un palet més altes. Sí, perquè ahir crec que es van fregar més o menys els 30 graus, no? Això mateix, 30 graus aquí a Sant Just. A Sant Just. Són 30 graus. Home, són 30 graus, sí, sí.
Ben fet, i a més, penseu que proveníem de dies anteriors que estaven en màxims de 24, 25. Clar, és això, s'ha notat un canvi d'allò que ja ha arribat l'estiu. Sí, sí, molt brusc. Doncs així seguirem fins dilluns. O sigui, aquest any quasi quasi... Perdona, dic que aquest any quasi quasi no hem tingut primavera, perquè hem passat de nevades al Pirineu... Sí, a...
a les temperatures d'estiu, però tranquil és que la primavera encara no s'ha acomiadat. Encara no? No. I llavors per què? Perquè plourà d'aquí 3 o 4 dies. Sí, més de 4 o 5. 4 o 5 dies. Sí, perquè en aquests moments els vents començaran a girar al sud i tot té una explicació. I és perquè des de l'Atlàntic comença a apropar-se una pertorbació atlàntica d'aquestes que tenen
aire bastant fresc, del nord de l'Atlàntic. Això vol dir que l'anticicló se n'ha anat. Això mateix, es comença a desplaçar cap al nord d'Europa. Recordeu que sempre diem que quan es desplaça cap al nord d'Europa, les perturbacions atlàntiques venen cap aquí. I han de vejar més cap al sud. I aquesta serà una d'elles. I aquesta perturbació es genera a entrar per Galícia, però nosaltres no ens assabentarem fins al dimarts. Dimarts.
on el dimarts sí que les coses canviaran. Abans d'això sí, el passarem un cap de setmana, doncs totalment estiuenc. Però vols dir que el dimarts, perdona, ens hem de treure la mànica curta i tornar? No, no, encara no, encara no. No, perquè el dimarts el que tindrem sembla ser o dimarts a la tarda o dimecres, més o menys aquesta període, creiem que hi haurà tempestes. Tempestes d'estiu? Tempestes d'estiu, però no d'estiu de tarda, sinó ja podrien ser de matins i de nit. Ahà.
Sembla ser que es formarà una perturbació o una gota freda, que són d'aquestes bastant inestables, al centre de la península ibèrica. I podria viatjar cap al sud de Catalunya o al centre de Catalunya. I tot dependrà de la seva evolució, que pot fer variar el temps una miqueta, però vaja, creiem que ve a partir del dimarts dies bastant remuts. La gota freda, a veure, la gota freda, si no m'equivoco, és calor a baix, fred a dalt, no?
Això mateix. Per tant, de moment, per això creiem que el dimarts encara no baixarien gaire les temperatures. El que passa és que si augmenten els núvols, sí que... Clar, baixaran, això està clar. Però la sensació ja serà una mica ja de xafor. Això el dimarts, que és quan es pot ja inestabilitzar bastant el temps. I en dies posteriors, a partir del dimecres i dijous, començaran a entrar els vents del nord. Que són més freds. I llavors més secs, però més freds.
I seria en aquest moment que sí que creiem que les temperatures tornaran a recular cap enrere. Però no. I podria recular bastant. Bastant. Bastant vol dir com les que teníem fa una setmana i pico, que dèiem que no hi havia estiu. Bueno, fa una setmana i pico estàvem a 18-19 graus. 19, 20, 22. 22 com a màxim. Sí, doncs podria haver-hi un retrocés important, important. I
Sembla ser que això quedaria una mica retingut d'aquesta manera, és a dir, que no, de moment, calors, una vez de calor es torna a retirar i per força dies. O sigui... I vindrà situació de més del nord i, per tant, dies bastant més fresquets del que sol ser habitual. O sigui que igual la camisa ens l'hem de posar de mànica llarga. Ja ho veurem, perquè s'apropa a Sant Joan. Clar. A la setmana següent. Sí. Però això potser és millor esperar la setmana vinent. Bé, doncs ens esperarem a la setmana vinent, va. Molt bé.
Comptem amb tu la setmana vinent? Sí. Sí? Que, si no m'equivoco, ja és l'últim programa, després ja podràs descansar. Sí, i en tot cas ens podem mirar els nous mapes per aquest estiu. A veure què preveuen. A veure què ens diu, sí, per l'estiu. No acerta en una setmana, acertarà en dos mesos. Sí, home, sí. Confiança. Confiança. No l'encertem en una setmana. Molt bé, Josep Maria. Doncs el divendres més.
Disfruteu de la calor d'aquest cap de setmana. Procurarem. Vinga. Adéu-siau. Adéu-siau. Doncs, com veieu, el senyor Oscar Ramos...
Festa. Festa. Ha fet festa. No sé si què li passa. Doncs no li podrem fer el contracte definitiu. No, no, no. Potser ve més tard. Potser ve més tard. Si no és puntual, secció. Potser segueix amb la mateixa incidència que la mà passada. Sí, és possible. Un vot de confiança. Bé, com deia, ha arribat el moment de llegir notícies. I abans de llegir les notícies, com sempre farem, el regalet.
Resulta que ahir a l'anomenat Fòrum Europa el primer secretari del Partit Socialistes de Catalunya va dir si volem un finançament just comencem per eliminar en la reforma de la Constitució els privilegis que existeixen avui perquè només així demà podrem construir un sistema just per a tothom. Molt bé. Molt maco. Lògicament tant el Partit Popular com el
El Partit Socialista ha interpretat aquestes paraules, i no crec que vagin molt desencaminat, com a una petició d'eliminar la gota basca i el concert econòmic de Navarra. Els socialistes bascos, lògicament, s'han posat el crit al cel i la direcció nacional presidida pel senyor Alfredo Pérez Rubalcaba ha dit que no contempla la possibilitat plantejada per al PSC d'eliminar el privilegi del concert basc i navarres de la Constitució. No s'incloirà, han dit, en la proposta de reforma constitucional del PSOE.
Curiosament, la senyora Rosa Díaz, basca, abans del PSOE i com a fundadora i portaveu de la UPID, doncs ha tindrat els concerts econòmics navarrers i el basc com un privilegi i no un dret. I ha sostingut que ella pot defensar això a Extremadura, pot dir que desapareguin aquests privilegis, perquè també ho diu el País Basc.
El PP, lògicament, també defensa mantenir els concerts econòmics especials i no tocar el tema en una possible reforma de la Constitució i continua negant aquest dret a Catalunya. Avui, aquest dematí, he sentit un tertulià que deia que si Catalunya s'independitzés d'Espanya perdria una vaca a la qual munyé i que en aquest cas segurament es plantejarien els partits espanyols a eliminar la quota basca per mantenir l'estatus quo. Ah, ah.
Deu ser per això que els bascos diuen que això de la independència de Catalunya no pot ser. Serà. Aquí en aquest programa sempre hem defensat que si la Constitució defensa els interessos de tota la població, doncs Catalunya té dret a tenir un règim econòmic diferenciat i això és constitucional, ja que l'anomenada llei de lleis ja ho contempla en altres comunitats.
L'argument presentat pel Pere Navarro de que si jo no ho tinc, tu tampoc ho has de tenir, no ens serveix. I tampoc ens serveix, lògicament, l'altre argument de que la quota de bascos i navarressos és un dret històric preconstitucional i que Catalunya no té aquest dret. Bé, ja n'hi ha prou de crear polèmiques per distreure el personal. El que han de fer vostès és posar-se a treballar d'una vegada i no dir més tonteries. Avui el senyor Navarro
per parlar sense pensar una vegada més. Recordem que fa poc va demanar la dimissió, l'abdicació del rei, a la qual tampoc ningú li va fer cas. I també a la resta dels polítics, per embolicar la troca, aprofitant d'allò que el pissuer que passa per ballar bolit, els hi donem a tots ells... Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Jo, quan sentia parlar del Concierto Vasco, pensava que era, no sé, alguna cosa que feia en el Palau de la Música. Clar, com que ells allà... Com és allò que quan s'ajunten quatre bascos fan un Orfeó? Un Orfeó, exacte. Sí, jo pensava que era el Concierto Vasco. Bé, clar, ara entenc d'un del Millet i d'altres. El Concierto Vasco eren coses de pasta i ells van dir per què no fem el concert català? Sí, sí. I mira, sí. Bé, anem per les notícies, va.
Tu que tens presa. Vosaltres us heu adormit algun cop a la feina? És que què? Si m'he adormit a la feina? Al metro, sí. No, no, a la feina. Al metro, sí. Sí, sí. Jo també. Jo sento molt dir-ho, però no. És difícil dormir-me a la meva feina. Jo no, a la feina no. Crec que dormir no m'he adormit mai. Al metro, sí. Doncs a un empleat de la Banca de Manya...
Li va passar que es va dormir sobre el teclat del seu ordinador. Quin? En concret, sobre la tecla 2. Pobret. I va transferir per error 222.222,22 euros. I perquè ja no dava més de sí, clar. Sí. En lloc de transferir 64,20 cèntims, que era el que havia de traspassar. Però clar, es va dormir de cop, no, el paio?
A més a més... Com va caure per tocar només la tecla 2? És que està... Bueno, el bloque numèrico. Ja, ja, sí, és igual, però només per tocar el 2. Es va dormir amb el dit del 2. No sabia com muntar-s'ho per fer-se una transferència ell mateix.
L'equivocació es va descobrir ràpidament i es va poder corregir, però l'empleada que estava al càrrec dels... El supervisor, sí. Sí, que estava supervisant, doncs en un principi l'empresa la volia fer fora, però ella va recórrer els jutjats i es veu que l'han hagut de readmetre i que quedarà com a una sanció, que quedarà advertida i ja està.
El que no se sap és el càstig que li han posat a l'home. Jo també l'hauran acomiadat, no? Perquè si a la coordinadora l'han acomiadat... No ho sé, jo vaig tenir una anècdota semblant quan treballàvem en uns grans magatzons de la plaça Catalunya i no la van acomiadar la nena que jugant va marcar 99.999 pesetes a la caixa. I després et faltaven?
I clar, quan van fer l'arqueig de caixa ens faltaven 100.000 pesetes. El tiquet d'anul·lació per part del jefe. Però a més a més el va marcar, va apretar entrada, va treure el tiquet, se'n va donar el que havia fet, se'n va anar al jefe i li va dir i es va guardar el tiquet. La resta no sabíem absolutament res del tema. No, tampoc la van acomiadar, pobreta, no. O sigui que aquesta no es va adormir
No, aquesta, no. Doncs, Marc. Bueno, tots coneixem la pel·lícula ET. ET, sí. Bueno, doncs, una... Sí. Aquesta frase ja no la recordava. Bueno, doncs, una firma canadenca, que es diu Fuel Entertainment, encara que el nom és la notícia bé, doncs ha demanat permís a l'Ajuntament d'una població de New Mèxic per buscar uns jocs, perquè Atari,
va treure un joc d'ET, que pels jugadors és el pitjor joc de la història que pogués haver existit. Si és de tard i no m'estrany. Llavors, els jocs els van retirar i hi ha la llegenda que els van enterrar en un vertedero. El desert de Mèxic. En el vertedero ja els van enterrar perquè no es venien, la gent els tornava i tot. Llavors, aquesta empresa els vol rescatar tot per fer una pel·lícula del joc
que és un dels primers jocs que són de llicència d'una pel·lícula. Abans els jocs els feien de qualsevol altre tema. I aquest és un dels primers jocs basat en una pel·lícula, el qual va tenir un resultat difícil.
encara que... Jo estava llegint-me la notícia i dic Fuel Entertainment, dic aquests han demanat el permís per buscar els videojocs i el que volen buscar és Fuel. Sí, clar. I s'entretenen. No, no. Doncs l'empresa existeix i és una productora de dibuixos, de produccions de films i tenen, bueno...
segons la web es dediquen a fer això no a extreure fuel era més la curiositat aquesta però no volen posar la venda al joc no, volen fer un documental que dius no fa falta que busquis els videojocs
No pots fer-ho igual, no? Segur que algun col·leccionista en trobes. Algú el tindrà. Hi ha gent al món per tot. Jo no el tinc, però encara sí que l'hagués tingut. És del 83. No sé on està l'Atari, ja. Jo no vaig tindre mai un Atari.
No, jo la primera consola que vaig tindre era una... No, no, jo parlo de l'Atari ni ordinador. No, i ordinador no, jo tenia una consola... Jo sí, un 2086. I recordo, home, el joc tenia el tenis, estudia jugar dobles... Sí, sí. Clar, abans el tenis, el primer joc de tenis era aquell d'una... D'un pal. Una raqueta, un pal, un altre pal i la... La pilota que anava... El minero, després estava el minero. Doncs l'Atari va ser el primer joc que va sortir amb tenistes...
Sí, que era aquella pantalla de color rosa. Sí, però no sé on està la talla. I ara tenim dos milions de colors. Sí, bueno, la pera. Miquel, a veure, tot això que has portatllat de la notícia. Sí, home, per saber el que he de dir. Bé, doncs hi ha històries quan un vol demanar per casar-se amb una noia...
Més o menys tots hem fet alguna tonteria. Hi ha hagut qui ha aprofitat el descans d'un partit de la NBA o en directe per televisió, un flash mob, i a lo millor al mig d'un vol d'avió. El senyor Thomas Edwards va tindre la millor idea que fins ara hi ha hagut i va ser presentar-se despullat
a les 3 de la matinada a casa de la que ell volia que fos la seva promesa. Ah, està bé. Matitzem, matitzem. Que pot romàntic, no? Exacte. Este lo que quería era lo que quería, que no ens enganyi. I va sortir el sogre. No, no, es va equivocar de casa. Molt bé. I va anar per a una altra casa.
que va obrir una parella i, evidentment, van trucar a la policia, però el curiós del tema, entre altres coses que anirem comentant, és que la persona que va trucar al 911, que és el nombre d'urgències de la policia, va denunciar que el noi no portava samarreta i que el pantaló que portava era de color marrón.
I que quedem. O sigui, que molt bé de la vista no estava perquè va confondre. Va arribar la policia i li van dir que es vestés, va dir que ell no volia i que el que volia és que el portessin a presó. Va dir si els hi donen un cop de cap, em portaran a la presó. Com que es va posar una mica tonto, li vam donar un trastó d'aquells, una descarga elèctrica, el van reduir, el van amanillar...
I quan estaven fent el parte d'acusar-lo, el va escopir amb un guàrdia. Per tant, el van acusar de desordre d'ordre públic. Escàndalo público. Deixecat a l'autoritat i roba. Sembla que un moment abans, o unes hores abans, havia robat una caixa de ginebres d'un local que anava una mica calent, però no de la manera que ha dit abans el Marc.
que ja l'han posat en llibertat el que no se sap re de re és de la promesa o de la persona que volia fer ell que fos la seva promesa si li ha contestat alguna no sabem doncs jo tinc una notícia curiosa i més d'aquí del país resulta que la matinada del passat dissabte del dia 8 el propietari d'una masia de diodoms doncs va sorprendre infragant-hi un lladre
que havia entrat a la seva propietat, i va trucar a la policia. El lladre que estava, doncs, ja escalant la paret de la Masí, estava a una alçada de 6 metres, quan va sentir que venia la policia, suposo que van arribar amb sirenes, doncs va caure i es va trencar una cama.
Doncs va arribar la policia, ell es va amagar entre la vegetació i va passar tota la nit allà amagat. El va dir, doncs, a més va ploure molt, es veu que va ploure molt per la zona aquell dia, es trobava malament, havia passat molt de fred, li feia mal a la cama i no se li va acudir altra cosa que trucar al 112 perquè el vinguessin a ajudar. Ah, molt bé. Sí.
Clar, va arribar el 112, va arribar la policia i el van agafar. Lladre és un senyor que viu a Reus, sembla ser de nacionalitat romana, i se l'acusa d'aquest intent de robatori i d'un robatori amb força al camí del molí de vent.
I també s'investiga si aquella mateixa nit, a la nit que es va trencar la cama, doncs també va entrar dos magies més de la zona. I també se l'acusaria d'aquests... Una mica hiperactiu, no? Sí, que si treballava molt, ja passa que es va trencar la cama i ja no va poder. Va ser ingressat a l'Hospital de Sant Joan de Déu.
On, lògicament, ha quedat detingut. Evidentment. És curiós, no? Què faig ara? Truca al 112. Sí, que em vinguin a treure d'aquí. Més coses, Núria. Doncs vaja, ahir els estudiants de segon de batxillerat van acabar la selectivitat. Sí. Pobrets. Però els que s'examinaven de matemàtiques van passar una mala estona intentant resoldre un problema. Que té solució, eh?
Espera, en concret, el primer de l'examen que resulta que estava equivocat. Sí, bueno, sí. Va ser un error tècnic en l'anunciat, un error de tipografia segons els criteris de correcció oficial, en què el que havia de ser una Z en una equació va sortir com una X.
de qual cosa va generar confusió entre els alumnes i com que era el primer problema els va fer perdre molt de temps i intentar resoldre. El que passa és que de les tres incògnites realment d'una ja es donava el resultat de posar-li que era equivocar-se.
Però tenia solució al problema. Tenia dues solucions i donaran com a bona les dues, o sigui que no sé què... No, no, no, a veure, hi ha hagut llocs on donaven com a bona les dues, però en altres, que és d'això que es queixaven, els van dir que l'enunciat estava malament, després que ja havien resolt alguns el problema, van dir que l'enunciat estava malament.
i que, en lloc d'una X, havia de ser una Z, i, per tant, el que haguessin resoldre amb la Z, això amb la X, no valia. Però després ho han rectificat. Després ho han rectificat o no? El que li va donar temps a rectificar-ho, doncs ho han rectificat. No, vull dir, l'autoridad competente. A veure, ja...
En alguns jocs on van dir que... No, no, no, a veure, bueno, perdona. És que l'exàmen és el mateix en diferents universitats. Val, correcte. Hi ha universitats que han donat com a bona l'equació... Vam dir que estava malament, però que el que hi havia resolt ja amb l'anunciat del lloc, que l'hi donaríem per bona. I en altres universitats van dir que l'anunciat estava malament i que el que l'hagués resolt amb aquest anunciat, que no li valia, que l'havia de tornar a fer.
I van haver tribunals que van deixar més temps als alumnes i van haver altres tribunals que no. Que van dir que no. Que el temps era el temps i que no. I d'això es queixen. A mi, que uns deixessin més temps i uns altres no, em sembla, però la primera opció, el que has dit tu, que van dir, no, escolti, això...
està malament i el que la resol així encara que ho hagi fet bé no li servirà això em sembla també encara molt més gruixut que el fet que uns deixin temps o uns altres no vull dir, vamos a banda que hi ha hagut altres errors sí, aquest any hi ha hagut dos o tres cada any hi ha quan jo la vaig fer fa un parell d'anys es van equivocar en una cosa d'anglès i hi havia un abans d'ahir
que posaven las como si estuviera escrito en castellano. Las ciências. Las ciências, sí, que és encara pitjor. Las ciências, sí. Ah, sí, que hi havia un error ortogràfic. Un error ortogràfic. Sí. I després que els textos, tant de llengua castellana em sembla que havien escollit un escriptor català o alguna cosa així.
Sí, bueno, hi ha hagut... L'any Espriu, i no posen ningun text del Salvador Espriu. Què és això? No, és d'un text... Víctor Català, em sembla. No, no, d'un autor contemporani d'ara. Sí, que jo el vaig escoltar l'altre dia, li feien una entrevista, no sé si era a la SER o a Catalunya Ràdio. No, que no tinc res en contra, però dius... No sé, ja que és l'any Espriu, posa un text de l'Espriu. Bueno, el text em va posar... Todos en pie.
Sí, sí. Acaba de fer la seva entrada aquí al locatori número 1 de Ràdio d'Esvert. Bueno, encara no ha fet l'entrada, estarà a punt de fer-la el senyor Armand García. Home, escarín, què tal? Com estàs? Hola, Armand. T'estàvem esperant.
Hola Òscar, què tal? Què vens escoltant? Venia escoltant-vos a vosaltres Per donar canya, segur No, no, no, si et sembla bé que vingui Era només per dir-vos que jo coneixo un cas bastant similar que ho he explicat d'aquest senyor que es va presentar despullat per demanar, per casar-se Ho vas fer tu també? No, no, no, però coneixo un altre cas semblant
Aquests són els meus. S'estan barallant pels cascos. El que tingui de uaix. Estarà ara mateix. Aquests són els teus. La ràdio en directo. No? Doncs el casco us explicava. El que passa és que aquest, recordo que anava despullat també demanant per casar-se i els portava amb una mà un ram, a l'altra mà una caixa de bombons i quatre dònuts.
I quatre dones. Més que res per si s'esmorzava. Igual era policia ella. Està aquí a pudoler. Igual era policia. No són els policials que mengen dones? Sí, sí. Bé, algú té més notícies? Home, jo en tinc prou. Sí, no, jo també. Anem malament? Sí, va. No, no sé, no sé. Anem a veure què ens diu el Mariano, va. Vinga.
I tu, Òscar, què opines del Concierto Vasco? Bueno, si la banda sona bé, si sonen bé, cap problema. Això és una pregunta amb trampes? No, no, no. Una vegada està en el País Basc amb un polític d'aquí que van anar a fer una mena de gira i tal, em va tocar anar a acompanyar-lo com a periodista.
I recordo que alguns polítics del País Basc, i no eren gent que governés en aquell moment el País Basc, ens explicaven que amb el tema del concert, jo no opinaré, només constato el que se'ns deia.
Diu, amb el tema del concert, perquè els diem, hòstia, perdó, ho teniu molt arreglat, això, molt maco, els parcs, els jardins, no sé què. Diu, és que aquí tenim mucho dinero. Ho ha dit així mateix. Aquí tenim mucho dinero. I això del conservat, diu, és collonut. Diu, perquè aquí tenim pasta per un tubo. I fem amb la pasta el que creiem convenient. I per això veus el país... I era un moment en què, a més, era complicat, perquè hi havia el problema d'ETA, encara, i tot això. Però el que era el País Basc era al·lucinant. I el tio va dir, aquí no se sobren els diners, literalment.
jo no tinc opinió constato un fet i unes opinions el sistema econòmic ja dona això ells cobren tots els impostos ara mateix tenen una discussió entre el govern central i el govern basc d'acord amb els últims pactes han fet números i el govern central li demana al govern basc que li ha de donar 810 milions d'euros
els impostos per els serveis que el govern central li dona al País Basc i el País Basc li contesta sí, sí, sí, és veritat té vostè raó però vostè d'acord amb el que vam quedar de l'últim any que els vam donar els diners ara ens han de tornar a 800.000 euros per tant l'únic que estem disposats a donar-li són 10.000 és això és la diferència de tenir-los tu a tenir-los exacte, és la gran diferència
I després l'altra diferència, doncs això. Això per què m'ho preguntaves? No, perquè... Perquè sí, per fer-te pensar. Ara m'estaves tirant de la llengua i em fa mal, home. Per fer una mica de temps. Perquè hem de parlar amb el Mariano. I no està? I sí està, però el que passa és que en aquells moments estàvem contactant. Ah. Senyor Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? T'he vist en Facebook.
Hombre, me alegro. ¿Qué tal doy? ¿Te doy el perfil? Sí, sí, estás bien. No, es que recibo, dice Mariano González de no sé qué...
quiere ser su amigo en Facebook. Yo te digo una cosa, ets més fals que un amic de Facebook. No, no, yo es que así de principio digo Mariano González. Y claro, empieza a ver amistades. No conozco a nadie. No conozco a nadie. No ha dit un desver. Ah, Miquel Simón, ah. Pues igual es el Mariano. Igual es el Mariano, no? Igual es el Mariano. I sí, era el Mariano. Ah.
Sí, sí, sí, sí, y tanto, y tanto. Oye, una cosa, ¿en Madrid se fuma mucho? Bastante por las calles. ¿Verdad? Menos dentro de los establecimientos, pero bastante por las calles. Bueno, pero no te preocupes ahora con lo del casino este que os van a montar. Se va a fumar más. ¿Sabes en italiano cuando dicen esto es un casino, sabes qué quieren decir? Que esto es un follón.
perquè aquí diem que és una casa puta no és diferent el casino és el mateix el casino on es juga en italià és casino quasi que no i la casa que has dit tu abans és el casino
Una cosa, estamos en horario infantil, pero no creo que haya muchos niños escuchándonos. No, pero además... No se sent mai, eh? Hi ha gent per tot. Sí, sí, sí, i tant, i tant. A més, mira, lo de l'horario infantil... Igual ara no és l'horario infantil, però amb lo de l'androide... En cualquier caso, podemos decir que estamos hablando de voces.
Sí, señor. Bueno, pues te decía lo de fumar porque tenéis un servicio de vigilancia tributaria. Vigilancia aduanera. Servicio de vigilancia aduanera de la agencia tributaria que ha desmantelado en la localidad madrileña de Coslada una fábrica ilegal de tabaco.
Se falla en tabaco ilegal. Tenía capacidad para elaborar 1,5 millones de cigarrillos al mes. Que os perfuma un... Por un tubo. Imagínate que tal apartaje no podía estar muy... Más o menos se considera que el fraude a Hacienda, por no venderse ese tabaco en los estancos ilegalmente, puede llegar a los 3 millones de euros. Bueno...
Por eso ya preguntan, digo, en Madrid deben fumar. Y la policía lo ha descubierto porque han visto colillas al sur. Yo creo que sí. Un humo. Por el humo se sabe dónde está el fuego. ¿Qué decías, Mariano? Digo, que ese tabaco se dedicaba a la exportación. ¿A la exportación? Claro. No se quedaba aquí. ¿Y tú eso cómo usabas, Mariano? Pues no tengo idea. ¿Estás metido en el ajo o qué? Nada, nada, no tengo...
Te hemos pillado, eh, de marrón. Ha dicho búho, ha dicho búho. Te hemos pillado de marrón, Mariano. Así que contrabando de tabaco, eh. Todos los madrileños, ¿cómo son aquesta gente? Así que...
Yo pensaba que todo esto iba relacionado con la autorización que piensa dar la Comunidad de Madrid a los casinos estos de... ¿Dónde se van a hacer al final? El señor Donaldson. ¿Dónde los van a hacer al final? ¿En Correlodones? No, en Coslada, ¿no? No, no, no. Los van a hacer por la zona este, por Móstoles, por Labrada, por esa zona. Yo había... En la sierra, eso sí. No, no, no lo van a hacer.
Ho han de fer en un puesto clar, no? No era en el Corcón, on ho iban a fer? No era en el Corcón, sí. En el Corcón. El Corcón. Sí, maco, sí, molt maco. Tinc amics al Corcón. En unes parcel·las inmensas que hay entre los tres términos, más cerca del Corcón, pero entre los tres términos...
Ahí es donde van a ser el parque de Eurovegas. Relativamente cerca también estaba el desastroso, bueno, el ruinoso parque de la Warner. El parque infantil de la Warner. Que ya no está. Sí, sí está todavía. Pero no saben cómo quitárselo de encima. Pues fíjate tú que aquí lo van a hacer en Vilaseca Salou.
el World BCN o BCN World, no sé cómo os dirá, que justo está al ladito mismo del parque de Portaventura. Que se le ha puesto un concepto. En Portaventura, que Portaventura es bastante mejor que lo que hicieron aquí en la Warner. O sea, que si lo que van a hacer allí en el parque BCN o
va a ser del mismo nivel, pues a lo mejor hasta está bien. Bueno, de momento... No es BNB con Portaventura, es un altra rollo. Es un altra rollo. Hotel, sala de inversión, casinos... Y de momento lo que sí ha decretado la Generalitat es la reducción de impuestos a las salas de juego del cuarenta y tantos por ciento al diez por ciento a imagen y semejanza de lo decretado por la Comunidad de Madrid.
Serà inconstitucional. I per anar al teatre, diu, quan has d'apagar, diu? Sí. És fantàstic. Ja no ho diguis, no, hermana. Aguanta, aguanta, aguanta, aguanta. Un i després l'altre. Ja sabeu que en estas cosas, de ahí a montar un nuevo monaco, hay un pasito. Sí, en cuanto a lo que acaba de decir Óscar, yo recuerdo una de las botifaras de Pagès que en una...
Fue precisamente porque el Ministerio de Hacienda, nos enteramos del Ministerio de Hacienda, permitía desgrabar a los vencedores en los juegos de azar los gastos ocasionados para conseguir ese premio. Es decir, hasta el importe total del premio se podían desgrabar del impuesto del premio todo lo que se habían gastado y no habían ganado. Eso es fantástico. Y justo eso yo lo leí al tiempo que se subía el...
el IVA cultural del 8 al 21%. Es increíble. Un país que desgrava el juego y grava la cultura malamente. Bueno, María, nos seguimos con las cosas de Madrid. No nos pongamos tristes.
Sí, bueno, pero... Sí, absolutamente de acuerdo. Es decir, vale que no subvencionen la cultura si no quieren, pero por lo menos la graven, ¿no? Claro. Fíjense, no, cabreados más que nada. No, pero yo creo que ahora el señor ministro Montoro está pensando en poner el IVA de las zanahorias al 21%. También. Sí, porque ahora dan zanahorias por entradas y no sé qué. Bueno, igual que está prohibido vender bolígrafos por Internet. Claro. Si lo vende solo, no.
Si los vende solo no, pero si para promocionar la venta del bolígrafo regalas dos entradas para ver el playoff entre el Madrid y el Barcelona. Y si es un big cristal a 3.000 euros, pues claro. Pero es edición limitada. Sí, muy limitada. Porque es cristal de Murano. Cuidado. Oye, sigamos con noticias de Madrid porque esta es muy buena. Es muy buena. ¿Tú sabes quién es? Chula, Mariano. Chula. Chula.
Bueno, suena chino seguramente, o animal chino. Pues Chula es una perrita. Una perrita que hace unos días se hizo caca y pis dentro de la vivienda. Con lo cual... Ya sé quién es. Pues el novio de la propietaria del Chula...
Cuando se despertó y vio la caca y el pis, no se le ocurrió otra cosa que pegarle una patada a la perra. Hasta aquí todo normal. Hasta aquí todo normal. Pero ¿qué pasa? Cuando la novia se levantó y vio que la perra chula se encontraba mal...
pues llamó a su madre y dice, mamá, qué chula, está enferma, no sé qué le pasa, y dice, vamos a ir al veterinario. Llegan a la clínica, las veterinarias ven y dicen, oiga, ¿qué le ha pasado a la perra? Y la madre dice, ha sido el desgraciado de mi yerno que le ha pegado una patada porque se había hecho caca en la casa. Bien, pues en la clínica miraron estabilizar al animal, lo derivaron a otra clínica, donde tenían más medios...
Pero, debido a la gravedad de las lesiones, por la pobre Chula, por una rotura hepática, se le reventó el lígado de la patada, se murió. ¡Ay, pobre! Pues bien, en el juzgado de lo penal número 9 de Madrid, se ve el juicio del presunto autor de la muerte de la perra, al cual pueden condenar, no sabemos a qué,
por el delito de maltrato de un animal. Y es la primera vez que se celebra en España un juicio por la muerte de un animal. Me parece genial. A més, és que hi ha legislació vigent sobre el tema del maltractament animal i que, a més, s'ha de complir... No sé per què jo pensava que ja se n'havia fet algun de... Pues no, segons aquesta notícia, és la primera vegada, la primera vegada que se detiene a alguien i se li inicia un procediment penal
Y como esto ha pasado a Madrid, concretamente está en el juzgado de lo penal, número 9 de Madrid, pues Mariano, como representante de Madrid, en este caso no tenemos más remedio y la ilusión de ¡Felicitarte!
Per la iniciativa... Però, Mariano, la pregunta és otra. La pregunta és... ¿El yerno i la hija se van a casar igualmente? Malgrat li haia dado una patada al perro i se la ha cargat? Jo crec que no. Malgrat de Madrid. Maco malgrat. Maco. Maco de veure-ho, eh? Maco.
Pero, Mariano, a ver, la pregunta es aquesta. Porque, clar, el yerno le pega la patada al perro. El perro se muere. La suegra amb un rabot de tres parelles. Este ha sido el de mi yerno. Pero, clar, el perro ya está muerto. Muerto el perro, muerto la rabia. Por cierto, ojo, hay rabia en España. Sí, sí. Rabia y mala llet. Sí, sí. Continguda, ya rabia y continguda.
No, no, de verdad. Sí, sí, pero el perro de Toledo. Un perro de Toledo, efectivamente. De Marruecos. Viene de Marruecos, el perro de Toledo. Sí, pero mordió en Toledo. Sí, sí. Es como los toreros, torreó en Toledo, pues este mordió en Toledo. Y a mí mordió malamente porque, bueno, una criatura le va a fer una dastrosa. Sí, sí, sí. A dos meses... Paró. Pero...
Però sí que seran o no? Ja m'és igual. Però resulta que la Generalitat de Catalunya ha ordenat que es vacunin gossos, gats,
Hi ha altres bestioles domèstiques, com fures... Sòdres, sí. Senta, ja va estar alarmant... És que... Fures i aquestes bèsties que ara estan... Mamíferos de... Mamíferos d'estar per casa, que no són les sobres, també, de... Em sembla que eren de diversos puestos... De la Trivalente. De Piera, de Mont Blanc, de diferents puestos, per aquests puestos on havia passat la bèstia aquesta. Por donde ha pasado la bèstia de Toledo. Ah.
Obligat compliment. La gent que atingui besties... Son 4 puestos. Mariano, Toledo está cerca de Madrid, ¿no? Sí, sí, sí. Os tenéis que pinchar todos. Y digo yo, este señor del perro rabioso no se podría haber ido a Madrid en vez de venir aquí. Pero habéis pensado en pincharos todos. Ahora os tenéis que vacunar, ¿eh? Sí, no, no, no. Y de hecho, creo haber leído en algún sitio que una de las...
de los problemas que causan las vacunaciones es precisamente la obesidad.
No, pero ojo al dato. No hay vacunas. Encima de cabreado engordas. No hay vacunas en España de la rabia. Suficientes. Suficientes porque era una enfermedad totalmente erradicada en la península. ¿Y ahora qué? Ya las rabias parece ser que... Las transmiten las ratas. Claro, debido a una serie de investigaciones que se habían hecho con las ratas, habían...
Y ha erradicado totalmente la rabia de la península. Las ratas no, ¿eh? Las ratas no, la rabia. Sí, sí. Y ahora... Ahí hay un nicho de negocio importante, porque dentro de dos días entra la ministra de Sanidad correspondiente y comprará 6 o 7 millones de... Efectivamente. Y yo creo que al dueño del perro, que no sé si es marroquí, toledano o... O de piedra, porque... O de piedra.
Sí, pues igual le dan la medalla al mérito civil. O se llevan a comisión. ¿Eh? También. Porque de comisiones estamos todos aquí. Sí, sí. Estás aquí, a Radio Desver, al documentari número 1. Por cierto, Mariano, ¿cómo ha ido el día? ¿Has podido respirar bien? ¿Qué pasa? ¿Qué polución en Madrid? Se ve que ha llegado una ola de estas de viento africano...
con no sé cuántas partículas de cuarzo y arcilla. Sí. Ah, pero no te preocupes, ahora viene una gota fría. 40 microgramos por metro cuadrado. No sé si será mucho, pero la foto que se ve es... Pero ha llegado de golpe y es absolutamente irrespirable. ¿Pero qué es lo que dices que tiene cuarzo? Cuarzo y... Y feldespato. Y arcilla, en suspensión. Porque es cuarzo, feldespato y mica. Mica. Mica.
Ah, no, si la mirra es la de los Reyes Magos. Los Reyes Magos, que no se sabe. Orenciens y mirra, sí. Y mirra. No, no, no. Pero no puedo respirar, Mariano. No, sí, sí. Para poder respirar puedo respirar. Pero está chuga la cosa o qué? No vais con mascarilla todavía. En peores nos hemos visto aquí. Si tenemos permanentemente la famosa boina de polución... Pero vais con mascarilla o no vais con mascarilla?
Que es casi una chapela, ¿eh? Más que una boina. Empieza a haber gente por la calle que lleva mascarilla, ¿eh? Bueno, por eso son chinos. Aquí también los hay, pero son chinos normalmente. En algunos casos sí, pero hay otros que no tienen los ojos rasgados. No, no, no. Yo aquí veo a los chinos que yo pienso, claro, como están acostumbrados a llevar la mascarilla en su pueblo... Aquí ya no se la quitan. Y aquí ya no se la quitan. Ni para dormir. Hombre, los turistas japoneses lo hacen mucho, ¿no? Sí, sí, también, también, también. Sí, también llevan la mascarilla. Tienen esa costumbre. Aquí de momento ves alguno, pero no ves demasiado, pero si hay alguno, ya se empieza a ver. Antes no
A un autòctono. És que si no la llevan, la encuentran a faltar. És com si fossin desnudos. Sí, exactament. Sí, clarament. Además, ahora, para añadirlo todo, tenemos una invasión que es una cosa que se llama polillas gamba. Sí, polillas gamba. Qué ricas, tú, Marós. Qué ricas con arroz, las polillas gamba. Las polillas gamba. Qué ricas, saltejadas con arroz negra. I tortillas y a la quillo. Són así, eh, lo enseña la cámara. Són así, las polillas de 4 o 5 centímetros.
Claro, claro, claro. ¿Y esto para qué sirve, Dios? Para el arroz. Hombre, esto también es otro nicho de negocio. Es otro bicho de negocio. Bicho, no nicho, no bicho. Porque hace unos días dijo, me parece que fue la, no sé si fue la UNESCO, la Organización Mundial de la FAO, de los alimentos. ¿Qué se pueden comer?
Sí, señor. Pues a lo mejor es cuestión de calidad la cosa. A ver si aquello con un poquito de aceite y un poquito de ají... Salteadas, se llama salteadas. Polillas a la parrilla o polillas salteadas. Yo creo que al ajillo pueden quedar bien. O revoltillo de polilla. Revoltillo de polilla. Evidentemente, en cualquier cumple internacional se lo presentas y si se lo comen... Yo creo que Ferran Adrià ya solo está...
Però ell faria la deconstrucció de la polilla. Sí, la deconstrucció. Jo després la tornaria a muntar. Però, Mariano, tu les has vist totes polillas o no les has vist?
Y dan así como, dan como asco, como... No, no, es que, no, lo que te dan es miedo, porque me parecen a Batman. O sea que... O sea, son polillas que no se posan, te empujan. Pero yo... Es que te apartan del camino. Yo me he quedado con la duda, ¿se comen la lana estas polillas? Coño, la lana y la oveja, porque no que son tan grandes. Se lo comen todo, tú. Estas
polillas parecen de verdad polillas jurásicas. Son grandes, grandes, grandes. Pero también hay que decir que son inofensivas. Son inofensivas. Como vayan en kamikaze contra tu ojo. Pero vamos, no...
tienes que, como se te meten la boca de golpe y te llega a la tráquea, te asfixia. Porque, claro, yo he leído polilla, pero vista la foto, más que poco, bueno, es una mariposa de noche, una mariposa nocturna. No, no, no, pero hay tamaños, ¿eh? Ah, sí, sí, bueno, es más grande. Esta es la quinceis, ¿no? No es lo que decimos aquí, un burinot. No, no, es un... Bueno, el burinot es... Digamos que la polilla es una mica més gran que el burinot.
de Madrid es bastante más pequeñita y es la que se mete luego entre la ropa y te causa los agujeros en la lana. Eso. ¿Y esta también se mete en la ropa y causa...? No, no, no. Ah, bueno, bueno. No, porque claro... Se te come todos los cerceis que tienes en el baúl. Tú la atacadas, ¿sabes? Enséñalo a la cámara a ver si nuestros seguidores que tengan Westcam...
No, es igual, no, tío. Tiene una pinta bastante... Sí, es bastante asquerosa la polilla. ¿Es una polilla tronco? Sí.
Que tiene pinta de tronco. ¿Qué pasa, tronco? Te da la polilla y dices, ¿qué pasa, tronco? Por lo visto es una polilla que está haciendo ahora, está yéndose hacia Islandia, creo. Es como la papallona monarca. A ver, vosotros habéis visto la película Mimic. Sí. Aquellos eran cucarachas. Sí, era una... Estoy perdiendo los cascos.
Pues no los pierdas. Sí, sí, se me va. Sí, pero sí, hacían un cruce entre amante y religiosa, cucarache, no sé qué, para cargarse a una plaga de otro bicho. Y salía un bicho. Ah, un peor. Como los hormigueros. Eso es raro, los hormigueros. Sí, no como el perro lobo, que es normal. Había una película que hablaba de eso que se llamaba Mimi. Mimi, sí, sí, sí.
Precisamente, y luego el dicho se metía en los túneles del metro. Pues va a ser que a Madrid no vamos. Sí, no, es que yo cuando he visto la foto de la polilla esta de Madrid he pensado precisamente en la película Mimic.
Digo, ya estamos. Ya ha venido por aquí, no sé si era la Mirna Sobrino, que hacía la película. Digo, ya ha venido por aquí la Mirna Sobrino, ya ha hecho el experimento de la cucaracha. Mariano, que ha sigut d'aquí que ens estigui escoltant, tenia previst anar a Madrid entre la polilla gamba o calamar i la cosa aquesta de la polució que... ¿Qué hay? ¿Estáis respirando granito purificado o no sé qué? Pues ya no vamos a Madrid, eh?
No, bueno, de todas formas no hay problema porque tenemos casi 4.500 kilómetros de túneles en Madrid. Ah, bueno, bueno. Con lo cual siempre tendremos sitio donde esconder. ¿Que salen del Calameco? Pues de todas partes. Porque ya te digo, 4.500 kilómetros, yo cuando me enteré de eso me volví loco. ¿En serio tenéis 4.500 kilómetros?
500 kilómetros de túneles en Madrid, de los cuales al menos 1.500 son perfectamente caminables. Se puede andar por ellos. Todos estos túneles los hizo Gallardón buscando el tesoro. Como dijo Dani De Vito.
No l'ha encontrado, no? Dani Lleito decía Espero que hayáis encontrado el tesoro Y dejéis de levantar Madrid Pero parece ser que no No lo encontró En fin, Mariano Que te dejamos descansar este fin de semana Ten cuidado porque el martes o el miércoles Creo que va llover con una gota fría Eso sí, os limpiará Una sola gota Allá o a tot arreu? A tot arreu
Un altre cop al fred. Sí, gota fria. Però si és una sola gota, serà un gotón. Un gotón, és un gotón. És com les polilles aquestes, no bèsties. I nada, quedamos para el viernes que viene, que será nuestro último programa. Ay, qué bien. Y te cantaremos la canción aquella de lo...
Qué mal, qué bien que quedamos, qué mal que sea el último programa. Sí, ¿no? Y te cantaremos aquello... Lástima que terminó el gran sol... Pero esto la semana que viene. Que nos lo aprendamos todos. Yo os propongo que tonéis todos a la vez, aprendamos la canción y la cantemos el último día. Haremos una coreografía y unas cosas. Alguna acuda de horas. Venga, Mariano, que tengas un buen fin de semana.
Y ahora puedes ir a ver a las 10 de la noche el partido... No, el partido Real Madrid-Barça en el Palau Blagorana. Vale, sí, buena idea. Venga, que lo disfrutes. Y vosotros también. Nosotros seguro que sí. Adéu. Hasta el viernes. La desbarnada. Bé, ha arribat el moment de posar-nos una mica serios. Posa't serios, no riguis, sisplau.
I parlem amb el doctor Santiago Baramio. Doctor Baramio, bona nit. Bona nit. Què tal? Bona nit. Ara tindria que dir jo, atentos, a quadracer. Sí. Per el que has dit, vaig entrar, de posar-nos a sèrie. ¿Has visto las polillas de Madrid? Las polillas. Clar, ja comencem les preguntes. Ja no ho sé bé. Si lo de Madrid, sempre és una mica alarmant. No, no, Madrid...
No hi vagis. No hi vagis. No hi vagis. No hi vagis. Que se te van a comer los bichos. Una invasión de polillas gigantes. Una invasión de qué? Polillas. Ah.
Gamba. Però que foten un PAM, eh? Sí, sí. Deu ser la zona... No, no, Madrid, Madrid. No, no, Madrid, Madrid. Y luego está toda Madrid con una chapela de cuarzo, feldespato. Cuarzo y arcilla en suspensión con más de 40 microgramos por metro cuadrado o algo así. Pues andaré una 300.
Una escafandra. Un traje antinuclear. Sí, sí, una escafandra. Yo ya sabía, digo, seguro que Barambio se nos va a Madrid y hay que avisarle antes de... Sí, sí, sí, sí. ¿Sabes esas máscaras que llevaban los soldados alemanes y franceses en la guerra? Esa que se llama como una trompa. De trincheras. Contra gas mostaza. Exacto, pues una de esas... La gas mostaza de sketchup. Se utiliza molt amb CDSM, eh, jo. Sí.
El GPS, dius? No, BDSM. Ah, què és això del BDSM? BDSM, no sabeu el que és? Sí, sí, sí. El senyor Skazokyo, el senyor Skazokyo. Diga-ho, diga-ho. És que el senyor Skazokyo és verge. Diga-ho, diga-ho. Jo també, del 24 d'agost.
No us he sentit perquè estava parlant. No, no, no, no cal, no cal. L'Òscar, que sembla que ha hagut alguna cosa avui. Aigua, aigua. A veure, avui volies parlar de l'Alzheimer. Volia matisar coses. Matisar, matisar, matisar. Va, tot teu el micro. El telèfon, que te'l pots quedar, el telèfon. El meu és meu. Sí, per això, tot teu. Que t'enteres.
És un smartphone. Un smartphone. Que en Josep. Vosaltres encara veieu amb un d'aquells que va amb una cosa que es mou així. No, no, jo porto un zapató. Amb manivella, tu, d'aquells que tinguis. Me pone con burgos, por favor. Es el enemigo. Jo porto dos de la calita, encara. Sí. I és que ja m'ha cobrat revertido des d'una cabina. Jo pongo la clavija, digo, señorita, por favor, póngame con burgos. ¿Hay de morar? ¿Hay de morar? Però...
Aquest home no havia de parlar d'una altra cosa. Però ja no s'afecta el senyor. Sí, va. Agafa l'esmartphone i posa't el llifón i parla del que vulguis, va. No, anava a matisar coses sobre l'Alzheimer. Em sembla molt bé. Que la gent li diu alzheimer a qualsevol cosa. No, va. Qualsevol cosa no. El tiram-hi-sul i li diem tiram-hi-sul. A qualsevol cosa li diu alzheimer. Si quan una persona, per exemple...
Té una certa edat, doncs diguem més de 50 anys. Sí. I de cop i volta diu, però com se veia aquest tio? Diu, això ara el feina? No, a vegades li diuen, mira, l'amigo alemán ja t'està fetxando. Sí, bueno, això és un xiste ja molt bé. Sí, ja, però... I molt usat. T'ho dic a tu perquè tu, per la teva edat, ho entendràs. No té cap gràcia. Bueno... Però...
Tu segueixes l'ho explicant. No, no, no, a mi m'ho va explicar un col·lega teu. Algú per caritat te'l diu. No, Déu n'hi do. Depèn del moment. Déu se'm guardi. Bueno, no, clar, quan portes 3 o 4... Escolta, continua, sisplau. Avui... Tu te'n recordes de què volies parlar? Sí, jo sí. Ha, ha, ha, ha.
Digues, digues. Bueno, l'Alzheimer és una malaltia desconeguda... Bueno, coneguda pel doctor Alzheimer. D'origen desconegut, descrita pel doctor Alzheimer. Exacte. I perquè d'aquí ve el nom, que és de gent jove. Sí, senyor. És una malaltia que es dona al redor de la cinquantena. Sí, hi ha algú fins als quaranta i pico, també. Sí, sí, pot ser abans de la cinquantena, també. Normalment és familiar, o sigui, hi ha un component realitari important. Sí, important.
i que no només consisteix en la pèrdua de memòria, que la gent sempre pensa que és això, sinó que és realment una malaltia que devora tot el cos. Sí, sí, hi ha una degeneració física brutal. Prima, escaquètica, vull dir, és dramàtic. I a més a més, la duració és curta. Quan algú comença a tindre els símptomes d'Alzheimer, amb dos o tres anys és mort. És mort, sí senyor.
En canvi, hi ha altres malalties que es diuen trastorns cognitius, trastorns del fet de conèixer, de la cognició, que la gent també li diu al Feimer. Li diu al Feimer, sí. Inclús hi ha metges que li diuen al Feimer, eh? Sí, sí, sí, és veritat, això que dius, i per això faig aquesta reflexió avui, molt important pels dos o tres persones que ens estan escoltant. Home, de moment som tres, cinc, sis...
més el Mariano 7. S'estem escoltant, amb la qual cosa comptem. Sí, però no comptem, vull dir, ens estàs escoltant més allà dels micros. A veure, Carme... Els ruïdors, els ruïdors. Tenim algú connectat? Quatre persones connectades en aquests moments a internet. Un és el Mariano? Sí, què hi dic jo? Tres o quatre. Ja portem com deu persones escoltant-te. Va, continua. Aquestes persones que ens estàs escoltant, les quals saludo cordialment, doncs que tinguin en compte que si en algun moment
alguns parents seu li diuen que té un Alzheimer, vull dir, el primer que ha de fer és averiguar si realment té un Alzheimer, buscar una persona sèrie. Perquè vosaltres sabeu que jo soc capaç de ginecàleg geriatra i que he tingut un establiment especialitzat en això. I ens arribava molta gent diagnosticada d'Alzheimer per neuròlegs, per neuròlegs, no per la veïna de dalt, per neuròlegs, o per geriatres, que aquelles persones no tenien això.
No tenien això, però moltes persones no tenien res que s'assemblés amb això. Per exemple, en arribaven persones amb un trastorn de tipus d'orientació. Això és una cosa típica amb persones grans, per exemple, que els ingressen. És que no sap on va. Per on fem-ho i tal, es diu un síndrome confusional. I molt ràpidament són diagnosticats de...
d'Alzheimer. Incluso a vegades ens va veure una senyora que li havia anunciat d'Alzheimer i és que li havien pres el sonotone i evidentment no sentia res del que havia dit. El qual és l'estant tràgic. Això va ser un metge el que li va diagnosticar? Sí, és que la iaia no s'entera, deu tenir el senyor. Aquesta senyora ja està malament... I no s'entera de res. O ens va arribar una altra que el que s'havia de caigut, clar, havíem vist perfectament la fractura de braç que havia tingut, però ningú havia vist l'hematoma
subdural que tenia al cap de l'or que s'havia fotut
I també ja era un Alzheimer. Aquesta senyora, aquesta edat, ja se sap que tenia un hematoma al cap. Santi, ja sé que això, tu segur que ara si et poses a explicar això seria molt llarg, però a mi m'ha vingut una pregunta amb la primera afirmació que has fet. Diu, és una malaltia que acostuma a aparèixer als 50 anys. No, aquests són l'Alzheimer Verdadé. Després he dit que li comencen a dir Alzheimer a
No, no, no, dius als 50 anys i que és degenerativa físicament i has dit que en qüestió de 3 anys la persona es pot morir. Es pot o es mora? Generalment es mora en més de 3 anys.
Amb 3 anys. Aleshores... L'Alzheimer de veritat, eh? Sí, sí, sí. Estic parlant de l'Alzheimer de veritat. Aleshores, evidentment, tota aquesta gent que hi ha, que té 70 i 80 anys, que diuen que l'Alzheimer... Que no tenen un Alzheimer. Val, val, val. No, no, no. És que em volia que a mi em quedés clar. I no sé si amb això també ho ha aclarit algú més. El que tenen és un transom cognitiu. Bueno, sí.
Que pot ser provocat per una sèrie de coses. Llavors, aquest trastorn cognitiu, per exemple, hi ha un que se'n diu síndrome del cossos de Levi. Per exemple. I això dona, també, per la memòria, que no coneixis els teus fills, etcètera, etcètera. Però aquests no es molen en 3 anys ni es consumeixen. No, no, aquests duren bastant. Depèn de l'edat en què es comença, però es poden durar molts anys. Sí, senyor. I, per exemple, hi ha un altre que és el trastorn cognitiu d'origen vascular.
i fixa-t'hi bé, el tractament del vascular va molt malament pel de cossos de l'Evi i al revés. El de cossos de l'Evi va molt malament pel vascular. Si tu tens un diagnòstic acurat i ben fet, inclús la medicació que puguis estar usant pot arribar a ser contraproducció. I, per exemple, una altra cosa que passa molt, i també s'etiqueta alegrament d'Alzheimer, és quadros psiquiàtrics aguditzats
per exemple, per l'edat o per algun signo confucionat o tal. És una persona que és una psiquiàtrica, però està més o menys compensada, i com quan es va fent gran, es va descompensant. Es descompensa, sí. Llavors, aquella persona no és un Alzheimer, aquella persona que és una psiquiàtrica, és una persona que no és una esquizofrènica. O sigui que, cuidado, perquè el diagnòstic d'Alzheimer és molt ràpid i alegre, i a vegades són coses...
tant tontes com les que he dit del sonotone i els síndromes confusionals amb persones que surten d'un ingrés una mica llarg és molt normal i surten diagnosticats d'Alzheimer o sigui que tota persona que li ha diagnosticat un Alzheimer per favor que busqui algú que en sàpiga i que realment evalui si allà hi ha realment un Alzheimer o que hi ha i si hi ha algú que se sap el que hi ha perquè per exemple els síndromes confusionals
amb una teràpia adequada, molt ràpidament es resolen. I, en canvi, una teràpia que és una teràpia que és psíquica, no necessita grans medicaments ni res, és només fer tota una col·lecció de passos perquè aquella persona deixi d'estar en una situació confusional i es torni a resituar. I això es pot aconseguir en dos mesos, per exemple, o inclús menys, eh?
I, clar, llavors, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres, nosaltres
perquè et dic que això ve, parteix moltes, la majoria de les vegades, del propi metge. Sí, sí. Ah, diagnosticat d'Alzheimer, i ja està. Ah, va, vinga. I què passa al siguiente? Doncs això, quan tornis, especialment aquest és molt dramàtic. La gent que els ingressa per alguna cosa, una factura de fèmur, una operació de gastrointestinal, o d'aquest estil, es tira un temps a l'hospital i quan tornen...
Sí, ja ho dic. Totalment desorientats amb un estat de confusió i que no saben a mi on està ni quin dia és ni res. Sí, és cert. Doncs això, aquest era, jo crec, un important missatge que tenia aquest.
Molt bé, Santi. No, no, sí. Escolta'm, jo m'he quedat sorprès perquè normalment... Home, jo ho dic per companys de feina, no? Ah, no, la meva mare té 70 anys, té Alzheimer...
I és clar, amb la primera afirmació que has fet, tu, m'ha desquadrat tot. Trenca tots els esquemes. Sí, sí, sí, m'ha trencat tot. Sí, sí, i a l'entrada, quan hi ha una persona que té 80 anys i té un Alzheimer, ja el més probable és que no sigui un Alzheimer. Ja, ja, ja. Pot ser un sensor cognitiu tipus Alzheimer, que també a vegades se diu tipus Alzheimer. Tipus, semblant a les conseqüències de l'Alzheimer. Però el que hi ha que fer és un bon diagnòstic, perquè si no tens un bon diagnòstic, pot poder ser per les persones. I a més, els sensors cognitius
evolucionen molt ràpidament si no es fa el correcte. Una persona amb un trastorn cognitiu que es fa el correcte, doncs tindrà una evolució a pitjor, òbviament, però n'hi ha molt lent. Mentre que si no es fa el correcte, la evolució a pitjor és molt ràpida. Molt bé, Santi, doncs la setmana que ve parlem d'alguna altra cosa interessant, com sempre. Parlem del govern. Del govern, molt bé. Recorda que serà l'últim programa de la temporada, eh? Molt bé. O sigui, que saco. Apa. Escolta una cosa, igual el divendres que ve... Sí?
Igual, a veure, estic a Andalusia. Estàs a Andalusia. Hi ha connexió telefònica amb Andalusia, encara? Sí, sí, si vosaltres us truqueu. Si no hi ha tibarons, no hi ha problema. Vosaltres truqueu, però clar, que no sigues que m'ha de fer en aquell moment que m'ha detingut la guàrdia a seguir per accés de velocitat. Podria ser. Per català, per català. Nosotros respondemos por ti, tú nos la pregunta. Vinga, fins divendres. Adéu.
Fem una petita pausa, escoltarem la música que ens ha preparat la Carme, i de pass, potser en canviaré els cascos, perquè és que no sent absolutament res. O sigui que, Carme, pots dir què és el que escoltarem, però jo no t'escoltaré perquè no sento. Penxem bois. Molt bé.
Maybe I didn't treat you Quite as good as I should
Little things I should have sat down I never took the time You were always on my mind
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
It's a sin. Father, forgive me. I try not to do it. Turned over and you leave. Then it's alright through it. Whatever you told me, I didn't believe it.
Fins demà!
Fins demà!
I ara ha arribat el moment de sopar a la desbernada, senyor Armand Garcia, bona nit. Bona nit. Què sopem? No, sopar no, eh? No? No. Farem una coseta molt senzilla que està molt bona. Pot fer de dues maneres, també. Sí? Sí. Tromps de Virgínia amb mel de canya. Mel de canya.
i o discos de vergínia amb sucre per les dues coses necessiten vergínia i sucre de canya no, sucre de canya mel de canya o sucre de bote és una mel més fosca i molt menys dolça que la mel comuna no sé si és la mel azar no ho sé
Hòstia, no m'has posat... IDM, sisplau, busqui mel de canya. Mel de canya. Podria ser, eh? Podria ser, perquè és més... El que passa és que no és tan espessa. La melaza és molt espessa. La melaza és espessa. La melaza no, és més o menys com la mel normal. La melaza o miel de canya. Ah, sí? És un producte líquido i espeso derivado de la canya d'azucar. Espereu-vos un moment, medalla...
Doncs sí, sí. No, no, jo tenia dubtes, eh? No, no, no. Aleshores. No podia negar ni tant. Anem per les magícies. Exacte, les magícies. Les pelarem. Pelarem. Pelarem. L'estem pel·lades. Sí, quan estigui pel·lades. Sí, de pell. De pell. Les tallem longitudinalment. Sí. O sigui, a lo llarg. I fem troncs. Troncs. Unes barretes d'un dit més o menys. Aigua bullint. Sí. I quan estigui bullint les escaldem.
L'aigua bullint, llançant. Estirà entre 20 segons i fora. Això és l'únic que hi ha exclusivament perquè quan es fregeixin no agafin tant d'oli. Això és el que s'ha de fer amb l'albergínia per fregir perquè no agafin oli. Perquè si no agafa tot l'oli... Si no, són com esponges. Una vegada tinguem això, els posem a escorre. Sobre paper. Sobre paper, per exemple. Si no tenim paper, doncs una escorrida d'aquestes típiques i clàssiques.
Oli al foc. A tota canya? No, normal. Normal. Bastant d'oli, això sí. Com si fossin patates fregides, més o menys, la quantitat d'oli? No, una mica menys. Que hi hagi oli, però que no estigui... Que no estiguin... Aleshores, agafem els troncs aquests, els enfarinem i a la paella. Movent la paella perquè els troncs vagin rodant i si no els ajudem a rodar
quan estan duradets els traiem, posem sobre el paper una altra vegada, quan es refredin els posem en plat i agafem la mel i tirem mel per sobre i ja està. I a servir. I a servir. És extraordinari. Tant es pot menjar com a primer plat, per exemple, o com a postre, com per guarnició per una carn, la que sigui és igual que un tipus de carn, o com a postre, com a mitja tarda prendre una copa de vidols o una copa de cava amb allò, vull dir...
És fantàstic. I els discos d'Auvergínia és pràcticament el mateix. Quan tallava discos no cal pelar l'Auvergínia. Tallava discos gruixudets, gruixudets en un referèndum que facin, no sé, 5-6 mil·límetros, mig centímetre o una mica així.
la mateixa operació els escaldem també els posem escorre en paper aleshores aquests per anar bé tindríem que fer una tempura amb aigua farina si vols posar per comptes d'aigua cervesa el que passa és que la cervesa dona un punt d'amargor però amb la mel el contrast? no, perquè aquesta no sona amb sucre
No, el que sí que pots fer és posar mitja taiga i mitja cervesa. La cervesa perquè faci com de llevat dura, no? De fet, per això es posa, eh? Perquè faci com de llevat. Aleshores, anem banyant les... La tempura, sempre que la fem, l'hem de fer un parell o tres d'hores abans.
i la tempura i deixant-la reposar i, bueno, llavors tornar a... Farina normal? Sí, farina normal, farina típica. Ah, no, no. Fluixa, farina fluixa, vaja. Anem banyant les vergines i les anem fregint. Aquí sí que té que haver-hi bastant d'oli, eh?
i ja està, quan les diguin fargides, com si fossin fargides rebussades, normals i corrents, les posem sobre el paper, i quan se'ls surt el paper agafem sucre. Sucre normal o de canya? No, no, sucre gra. Bé, jo ho faig amb sucre gra, no he provat mai de sucre de canya, però amb sucre, esclar, sucre gra, si fos sucre gra a sobre, ja està, ja es serveix i es menja.
I és... recorda molt, molt, molt els xurros. És incredible. I xurros de gerenjena. Una pregunta. Perquè... T'empura. Quina proporció d'aigua i de farina? Perquè, escolta'm, he vist de tot, jo no ho sé. Doncs jo ho sé, jo la faig a ull. Que quedi líquid, més o menys, o alguna cosa més... Un poc d'aigua i un punyol d'aigua. Depèn. Si vols que et quedi com un bunyol...
i has de posar més farina. Si vols que quedi allò finet, llavors has de posar més aigua, menys farina. El que passa que la tempura es fa amb una farina diferent. La farina que s'utilitza és diferent per la tempura. Però amb farina normal es pot fer. I la meva tonyina on és?
Ai, perdó. La setmana que ve. Ho he estat guardant tot el rato, eh? No veig. Tancarem la temporada amb un plat de tonyina. I et faré un plat extraordinari de tonyina. Vinga, va.
Doncs sí, l'últim espai de la desbernada, de la penúltima desbernada, em dediques al programa 31 d'aquesta temporada, que és la 28a temporada de la desbernada a Ràdio d'Esvaldo. Déu-n'hi-do, eh? No sé si... De la manera més tonta. Jo ho vaig dient per veure si algun ministre d'aquests que no sap que véns dona una medalla al trabajo. No, que m'emprenyarà molt allò de no donar la mala emprenya.
I hem de parlar d'esports. No sé si... Suposo que encara no tenim ningú contactat. I, per tant, vull llegir un titular de l'ABC passat dijous. Perquè em va fer molta gràcia. Quina por. Diu, titular, Torres i Sedano dan el primer punto de la final al Barça. El Pozuelo pudo forzar la pròrroga con un penalti en el último minuto
pero el portero madrileño adivinó el disparo de Miguelín y selló el triunfo azulgrana. Titular. És cur, eh? Em sembla cur, eh? Els fot un mal, això? Què passa? Resulta que era el primer partit de la final de futbol sala, el Pozo és de Murcia, el Barça és del Barça,
i clar, portero madrileño resulta que Paco Sedano que és el porter del Barça de futbol sala és nascut a Madrid i concretament criat a Mòstoles al mateix lloc que el Iker Casillas i és el porter del Barça el portero madrileño evitó el triomfo de l'empate del Poço m'encanta que pategin així m'encanta
Ai que sí? Sí. Doncs ja tenim a l'Isidre. L'Isidre, bona nit. Bona nit. A punt per veure el tercer partit de la final fort de bàsquet. A puntíssim. Comença a les 10, no? Sí, a les 10. Molt bé. Just que pleguem. Vinga, si no el podem veure ja te n'anirem trucant perquè ens ho diguis. Tens WhatsApp, oi? Sí. Vale, doncs...
El Marc també té WhatsApp i ens vas dient... Perdoneu, perdoneu. Feu un xat, perdona, eh? Si tens WhatsApp, feu un xat i ens vas dient els resultats. L'Òscar, avui ve revolucionat. Sí. Escolta una cosa. Suposo que has llegit el tema del cas del Messi, dels 4 milions que li deu hisenda. Sí, alguna cosa ha sentit. Alguna cosa ha sentit.
A mi, home, a veure, jo parteixo de l'asa que el senyor Messi si deu 4 milions que els pagui. Bàsicament. Més igual que sigui el Messi, que sigui... I, bueno, la premsa catalana ara s'està fent resoldre que, clar, la fiscalitat del Messi i la del Cristiano Ronaldo són diferents. Sí. Però són diferents perquè ho hem de ser.
No, perquè un ho fa tot aquí i l'altre no ho fa tot aquí. No, perquè un es va acollir a la llei Beckham i l'altre no perquè està aquí des de nen. Aquí és on té el problema el Florentino. Aquí és on té el problema el Florentino perquè la llei Beckham... Exacte, la llei Beckham del cristià no s'acaba. I per tant...
Però és que, a més a més, com, diguem, no és resident a Espanya, només està aquí jugant a futbol, doncs sí que pot tenir els seus drets d'imatges en una empresa de...
de Madeira concretament, i no està submesa a la fiscalitat. Però no estàvem parlant de la xulejada de pasta que ha fet el Messi? Sí, bueno, però acabem... Vull dir que la premsa... Però això no és igual, no? Et vull dir que el xungo és l'altre, aquest xungo que... La premsa catalana, doncs, s'ha agafat amb això de la diferent fiscalitat del...
Però sí que vull resaltar els titulars de la premsa madrilenya quan va sortir el tema. Repeteixo, si ha de pagar, que pagui. Jo estic convençut
que ha enxurissat tota la pasta del món. Bueno, que l'han amagat, sí. Què convençut això? Els drets d'imatge va dir, bueno, pues a Belice o a Uruguay, sembla ser que l'empresa... Sí, a Uruguay, guay, jo no vull... Veus? Veus? La cançó ja la diu. Doncs... Titulars de primera plana d'ahir, de diferents diaris, però primera plana, eh? O sigui, a la portada. Ataca. El mundo. Uy. Messi ensucia su imagen al hacer trampas para abadir impuestos.
ABC. La Fiscalía denuncia a Messi por un fraude a Hacienda de 4 millones. La Gaceta. Messi acusado de fraude fiscal. El país. La Fiscalía acusa a Messi de defraudar 4 millones. La razón. Messi acusado por la Fiscalía de defraudar 4 millones. Y AS. La Fiscalía acusa a Messi de defraudar 4 millones.
Jo l'únic que em fa una mica d'allò és el del Mundo perquè opina. Sí. Els altres, si és veritat... Més si ensúcia l'imagen a l'hacer trampa. Doncs igual l'ensúcia, igual no l'ensúcia. Això és la raó. Això és la raó. No, això és el Mundo. Què diu el tal Pedro Jeta de la imatge del PP? Ah, Pedro Jeta. La imatge del PP que ha arribat a tenir 47 milions d'euros... Sí, sí, sí, bueno, a veure...
ens passem una mica de l'esport de la política no, però avui també no, però és que això ja deixa de ser esport avui ja surt, sí, sí no califiquen ni posen l'adjectiu es sucia su imagen, coño el tesoreu de tu partido té 47 milions que, bueno, fins avui que han descobert
que ha arribat a tenir fins a 47 milions d'euros a Suïssa. Ja m'explicaràs, no? Clar, o sigui, aquest era el tresorer i feia, dit, bueno, a veure, què dones tu al partit? 50 milions? Val, 20 pel partit i 30 per mi, però si no l'has d'haver tret totes les que et digues. Queixar 47 milions i que no es noti, imagina't la pasta que ha hagut de passar per l'altre.
Però a mi el que m'ha fet, mentre cometes gràcia, ha sigut avui que ha sortit el tema que també la fiscalia d'aquí acusa o veu possible que la finançació il·legal de Convergència Democràtica, amb el cas Palau... Exacte. I que, clar, que dius... Però que surti el senyor del PP dient...
Es que esto es un grave atentado a la democracia y esto se tiene que aclarar.
Tu ets el menys indicat per parlar. El teu partit és el menys indicat per parlar en aquests moments. I, a més, perdoneu, a veure, que li tenen ganes d'estar clar perquè al Nadal, si no recordo malament, també li van pillar. Bueno, sí. No recordo si era a Andorra o a Mónaco o no sé. Ah, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i l'aranxa, i
Si és cert que, clar, algú ens diu que això s'ha destapat en aquests moments, que són els últims dies per la declaració de la renda, per si algú... Jo conèix-te la crisi, potser no hagi la declaració.
i diu, ostres, se n'ha agafat el Messi però clar, no tothom es quequeix els milions que ha es quequejat aquest no, clar no es quequeixen més que és pitjor jo llegint això ahir em vaig recordar no sé si vosaltres el recordeu vosaltres els més joves
Del cas de la Lola Flores. Hombre, en el que va demanar que cada espanyol dongués una pesseta. Una pesseta, perquè clar, eren 45 milions de pessetes que havia de pagar. Jo no. Jo en vaig posar dos, la de l'Emilio i la meva. Per la Lola el que fes falta. Sí, perquè jo li vaig dir, no, jo no el poso. La Faraona. Doncs sí, va demanar una pesseta a cada espanyol per pagar...
I també el cas de Pedro Ruiz, que aquest va ser molt bo. Sí. Va ser molt bo perquè també el van acusar d'haver escaquejat de no sé quants milions a Higenda i li van fer una entrevista a televisió i va dir allò, i jo em pregunto, el senyor Solchaga, aleshores ministre d'Higenda, ¿cómo demonios con el sueldo que se supone que cobra un ministro que no debe ser nada del otro mundo se ha podido hacer un chalet que cuesta 150 millones de pesetas? Ah.
I ni corto ni perezoso va ensenyar per televisió el número de telèfon privat del senyor Solzaga. Dice, a veure, pregúntenselo, pregúntenselo. Aquí tienen ustedes el número de teléfono. El senyor Solzaga va a tenir que canviar el telèfon. La telefònica, mire, càmbiem el teléfono, perquè el pit del senyor Pedro Ruiz lo ha hecho público. Home, està clar que la notícia els ha vingut fantàsticament bé per amagar altres coses que tenen...
Sí, sí. Bárcenas, dius, sacamos esto y ya está. Esportivament, esportivament. Que encara no tenen fitxat el nou entrenador, que no... Però és que no sé per què el busquen. A veure, què facin que ha fet el Barça? El Barça, quan va marxar Pep Guardiola, què va fer? Doncs agafar el segon entrenador i posar-lo... Que posin el Caranca, home. Que posin el Caranca.
i el Messi que hem de fer amb el Messi el Messi que pagui el Messi que paga i que el multin el que passa aquests casos precisament parlant del tema de la multa es negocia si pagues el que deus no pagues la multa però això es fa abans de presentar la denúncia és que ho han fet d'una manera molt rara a veure no hi ha
no hi ha denúncia. La fiscalia estudia, no? La fiscalia presenta un informe al jutge. I després el jutge decide ser imputa o no imputa. El jutge decideix si hi ha causa... Però és un home o una dona, el jutge? Ah, no. Imputa. Imputa. També hi ha d'homes, eh? També hi ha d'homes. Llavors, imputo. Si jo jutge jo, jo imputo.
Exacte. Què deies, Isidre? És putes. No, no, no. Feu una mica el de tots, només. Aquest, l'advocat aquest tan famós, el perico aquest, en Fabra, que deia que el que li sobtava...
és que s'hagi hagut d'enterar per la premsa, perquè regularment la fiscalia et diu, escolta, anem a per tu. Anem a per tu, sí. Pagues o te la fotem? Això és el que han dit els advocats. De tot arreu. Els advocats de Mesa diuen, nosaltres ens hem enterat per la...
per la premsa i no han rebut cap mena ni amb Messi. Com s'entera tothom de les coses realment importants. Sí, per la premsa. Ja ho va dir. L'important, important, per la premsa. El senyor Felipe González, recordeu el cas... El Gal, va ser. El Gal, que li va preguntar. Dice, no sé, jo m'he enterat per la premsa. Si el president del govern s'entera per la premsa d'una cosa que ha fet el seu ministre de l'Interior, home,
És que perquè estava a l'interior i ell no hi era. I ara estava a l'exterior, sí, clar. Estava a la botiguilla. Ahir també deia el mateix, que li estranya molt de la manera que s'ha portat això. Sembla que coincidint amb la campanya de la renda, doncs hem volgut treure un cas així que soli pertot arreu, perquè la gent, tothom estem acoquinats, que hem de pagar. He sentit que van entrevistar, se l'acabassia ahir, no recordo quina ràdio era,
amb un inspector d'Hisenda i deia que el que amb ells els estranyem més i que ho reclamen els propis inspectors és que la major part dels efectius haurien d'estar per aquí de fraude realment, que són les grans companyies. I diu que està fet al revés, que tenen la majoria d'inspectors rebuscant amb la gent de peu les pimes i... Sí, sí, sí.
I, en canvi, les ganes convenies, que són els grans defraudadors, i ells ho saben, no van a darrere d'ells. Això sí que és escandalós. I s'han passat una sèrie d'anys imputant, van imputant, reclamant els 200 euros o els 600 euros que vostè no ha declarat, això que havia cobrat, o sigui, de quantitats realment...
que moltes quantitats petites sí, fan una quantitat gran, però han deixat de banda importants. S'estalviaria amb feina. Només que enganxis una sola companyia et val per 4.000 petits. Però això és un tema que ho fa tothom, perquè si tu no pagues el rebut de la llum, el segon mes te la tallen. Sí, la llum. I la llum, la llum. No amenaixem, eh?
Però tu vés a un ajuntament i deuen milions a les companyies de la llum, eh? Clar, clar. Jo recordo no fa gaires anys a Santa Coloma va haver-hi amenaça que els tallarien la llum. Sí. I en algun ajuntament a Espanya els hi han tallat. Se l'han tallat, sí. La llum. La llum.
I en el cas del futbol el que sí que és realment escandalós és que els clubs deguin el que deuen a la seguretat social. L'empargan directament. L'empargan directament. L'empargan volant. No sé què estaria jo pensant.
Però bueno, país, això no el canviarem. Perdoneu, Emili Sánchez no contesta. Deu estar estudiant. En una botifarrada d'aquestes. Deu estar estudiant el cas Messi en profunditat. O torneix en cargols. També, també. Ull. Ull. És el maresma, ell. Sí, sí. M'hauria agradat que opinés també sobre... Sobre el Messi. Sobre el Messi, sí.
De totes maneres, tampoc és el primer jugador de futbol que té aquest... A més, problemes semblants. Tots. Sense anar més lluny, Figo va ser un. Però ja estava al Madrid, eh? Sí. Etó estava al Barça. Efectivament. I n'hi ha hagut uns pancs. I torna el del Pedro Ruiz, que va ser molt bo, perquè el Pedro Ruiz després van...
sobreseïdo el cas, vam veure que no hi havia proves que hi hagués fet res, però sí li van posar una multa de 50.000 pesetes per injúries al senyor ministre. Té.
quan va dir això de com s'ha comprat aquest senyor un xalet de 150 minuts. Això és una injúria? Sí. No existia la LOBDA? No, la protecció de dades. Encara no existia. Però van considerar que havia injuriat el ministre dient que s'havia apropiat de diners...
que no eren seus. Però va justificar que m'havia pagat el xalet? No, no, no. Sí, perquè ho facis tu. A veure, el senyor Solxaga va ser aquell... Tenim una trucada. Els concursos. Els concursos. Els concursos. Va ser aquell que va dir que Espanya era el millor país del món per fer-se ric en quatre hores. Hòstia. No en quatre dies, en quatre hores. Sí. Està bé.
Ja és això, ja, eh? Sí, parlem de futbol. Sí, parlem de futbol. No ho sap greu. O de hockey i hierba, que han guanyat. Una cosa molt interessant, entre les polilles i això, vull dir... Ah, mira, un altre que estava connectat. Sí. Home, jo no m'ho perdo, la intervenció... Llavors només ens queda un oient. Qui serà? El polillón. Sisplau, l'oient que queda, que estava connectat d'internet, a veure si ens truca... Curiositat. No som nosaltres? No és l'Isidre? No, perquè ja han comptat tots. No, no, som jo. Ens falta un.
és un que no sabem qui és doneu molt bé a la tele m'agrada el pan tirat del Ramos sí, home doncs, futbol una pregunta, això de la Copa Confederacions què nassos és? és un trofeu verano hi ha un d'allò un any dintre de la competició esportiva en què no hi ha res de futbol
O sigui, era aquell any en què els futbolistes, mira que ve, o mira que malament, o els clubs, sobretot, mira que ve aquest estiu. No hi ha Copa, no hi ha Mundial. No hi ha Mundial, no hi ha res, poden descansar i començar la temporada descansats i tal. Aleshores, la FIFA es va inventar la Copa Confederacions que juguen.
Es juga l'any abans del campionat del món i la juguen el campió del món, el país organitzador, que en aquest cas és Brasil, el campió de la CONCAF, que és la federació sud-americana, que en aquest cas és Uruguai, el campió d'Europa.
que en aquest cas, com Espanya és campió del món, també juga el subcampió d'Europa, que és Itàlia. Podria jugar dos cops. El campió d'Àfrica, em sembla que també... Sí, el campió de totes les federacions. Sí, el campió de totes les federacions. El de la Champions, no? No. Ah, només de... Hem de dir... Que la selecció catalana no juga. Encara que podria. Bueno, no, perquè els hi faria por...
des d'un enfrontament Catalunya-Espanya. Serien 11 contra 3. Sí, clar, clar, clar. Sí. Sí. Bé, perquè tenim a Puyol lesionat. I llavors el Messi el nacionalitzem. A veure, Messi és cullós. Tindria que escollir. O sigui, si en un moment determinat hi hagués selecció catalana, Messi podria escollir. Tindria clar, eh? Eh?
Jo crec que ho té clar. Que continua amb l'Argentina. No ho sé. Tot sigui segons qui li pagui més. Exacte. Amb l'isenda pròpia li fem una amnistia i que no pagui. Però sí que és curiós perquè Messi no pot jugar a la selecció catalana. Però sí que podria jugar a la selecció catalana.
Un cop t'has jugat amb una selecció... Però quan hi ha una selecció de nova formació, s'entén que no va poder jugar amb aquella selecció perquè no existia. I com resideix aquí a Catalunya, a més té la nacionalitat actualment catalana, i per tant, en un cas d'una selecció catalana, podria agafar el dret d'escollir.
Juguem les dues ja no. Jo tinc una pregunta. I només en aquest cas que hem jugat amb la selecció... Tinc una pregunta. Parle vostè, calla vostè. No veieu això que diuen el mercat? El mercat de jugadors com molt paradets? Sí, jo suposo que això s'animarà una mica més a finals de juliol, primer d'agost. Després de la Copa Confederaciones. Després de la Copa Confederaciones.
L'animar al Madrid solten un fotimer de milions, perquè ara han de començar a fitxar... Bueno, primer que han de fer els senyors del Madrid és renovar Cristiano Ronaldo, crec, eh? Però sembla que no està parlant la vora. No. Bé, perquè pide el que pide. No, no, a veure, pide el que pide. Aquest senyor sap que passarà a pagar d'un 21% o un tal a pagar un 45. Un 54. Un 54, perdó. Lògicament no està disposat a guanyar menys. Pues somni el món a cop.
Però li donen una pasta rufa que dic... Això el senyor Cristiano Ronaldo té claríssim. Home, li queden dos anys. L'estiu que ve li faltarà un any per marxar. O al veren o no veuen un duro, eh? Ja, ja. Atenció. És una patata calenta important, eh? I no es recuperen. No, però no és que no es recuperen. És que sembla, estan dient por ahí, que si es queda definitivament, els costarà la història 100 milions més, eh? Ja. Uf!
aquests no tenen problema van qui els hi deixarà van qui els hi deixarà treurà preferents 2.0 us volia preguntar una cosa tu no Òscar la frase o la declaració del senyor Rossell sobre el tema Vidal va dir que una vez superada la enfermedad
se'l tractés com un jugador de futbol i això és el que ha fet el Barça, tractar-lo com un jugador de futbol. Ah, jo no hi entenc d'això, però jo sobre això no tinc res a dir tampoc. Ja està, ja ha fet el que ha fet. No, no, perquè això ho va dir ahir.
Sí, està ben buscada, però, dius, l'has canat. És més, va dir... Jo crec que no. Quan estava malalt... Però això és com un déjà-vu, eh? Perquè això ho vam parlar en el seu dia. Sí, ho vam parlar, però... No, però és que ell va dir això. Quan estava malalt, el vam renovar perquè estava malalt. Una vegada curat, ell volia que el tractessin com un jugador de futbol i l'hem tractat com un jugador de treball. Igual que tens jugadors al banquet que juguen tres partits forts, tenim l'aquest també. No, home, no. Per què no? Perquè no, perquè el Barça no és un ONG, cony.
No és un assil. Fa quatre dies era una ONG. La setmana passada tenia un punt de vista, també ell anant rajant. Sí, no, després sí, sí. Això ja no em sembla bé. Exacte, això a mi no em sembla bé. És a dir, el Barça és lliure, va continuar amb la seva fitxa i que jugui més o menys, però es veu que ell posava unes certes condicions. És que jo també em pregunto.
Em pregunto al senyor Vidal, jo crec que és una persona que m'admiro i que té tota la meva estima, tota la meva simpatia, però si no li hagués passat el que li va passar i acabava contracte, estem segurs que li haguessin renomat el contracte? Home, tal com estava jugant jo crec que hauria continuat. Sí, sí, però Isidre...
Però com estava, tal, va tornar a jugar i sembla que estava més o menys bé. Sí, estava més o menys bé. Va ser un millor moment de forma quan l'hi va agafar. Sí, quan l'hi va agafar, sí, però després ara... No sabem com estaria ara. Ara, quan ha tornat, han dit que tornava a jugar bé, que no sé què, que tal, que qual, bueno, tornava a jugar bé, però sembla ser, sembla ser, que això no s'ha dit, que després dels partits hi havia problemes. Ja, home, segurament. Després del que ha jugat. Segurament. Aleshores, jo crec que un equip com el Barça, Barça,
Madrid, elèctric de Madrid, València, més igual. Un equip que està jugant normalment a Europa, no pot tenir un tio que... Ocupa una plaça... Que sí, no, no sé, ai, ui, què passarà? Està ocupant una fitxa en què no...
pots segurament... Això ho pots fer amb un tio de 20 anys. I val a dir que li van oferir que es quedés amb un sou... No, no, no, a veure, no tan sols li van oferir, sinó que li han dit vols continuar jugant? Continua jugant i quan vulguis tens aquí la plaça amb l'escola de futbol. I a més a més li paguen la formació per poder ocupar aquest càrrec. Aquest càrrec, sí senyor. Vull dir que, hòstia, jo crec que no es pot caçar a res la Vidal.
No es pot queixar de res. A veure, queixar-se es pot queixar. Tothom es pot queixar. Tothom es pot queixar, però tampoc el que no podem dir és com el senyor Cruyff molt malament el Barça i comparar... Escolteu, corria el rumor que el volia en Pep Guardiola al Baller de Munic.
Bueno, vale, em sembla molt bé. Em sembla perfecte. Em sembla perfecte. Però que el senyor Cruyff compari la situació a Vidal amb la situació a Vilanova... No té res a veure. No té res a veure. I dir, no, és que el que hauria d'haver fet el Barça amb el tema Vilanova era fitxar un jugador, fitxar un entrenador fins que Vilanova es recuperés. Per què? No. Aquest senyor no se'n recorda quan el van operar d'un bypass...
que també va estar, potser no davant de temps, però també va estar una bona temporada de baixa del que es va fer càrrec de l'equip. Va ser el reixac. Sí, sí. No se'n recorda ja. El Corif no se'n recorda de moltes coses. El Corif té molt mala memòria. Molt mala memòria té.
Jo crec que el Barça s'ha portat bé amb la Vidal i ja està. El que no em sembla bé és que la Vidal ara comenci a rajar. El que no em semblarà bé, per exemple, si d'aquí... Suposem ara que la Vidal no aconsegueixi cap equip i se'n vagi cap al Barça i dir, al final no he fitxat per ningú i vinc a ocupar la plaça aquesta que m'han ofert. I que li diguin, no, ara ja no. Això no em semblaria bé.
No, clar que no, però és que això no ho farà el Barça. Això no em semblaria bé. Això no ho farà el Barça. Ara, que ell vol jugar un any o dos anys més, té l'oportunitat de fer-ho i ojalà li surti bé. Sí, evidentment. Em sembla perfecte. Però clar, això amb un club de segona fila, per dir-ho d'alguna manera, doncs no passa res, però en un club de primera línia no pots tenir un jugador de trenta i tants tacos
No, i possiblement en un equip... A veure si sí, a veure si no. Un equip que faci un partit a la setmana. Clar, però és això. Però clar, el Barça que té dos partits setmanals, té viatges... Juga a totes les competicions. Exacte. Hòstia, ara fotem, no pot ser. Però bueno. Jo ho entenc perfectament. I jo crec que es va portar bé el Barça amb la final. I el cas Valdés, ja per acabar...
El que els Valdés és de Rissa, perquè Valdés està com una regadora. No, Valdés ho té claríssim. Vol que els vinen a lliure i aquí la mica... Que no, dic, bueno, doncs acabo contracte. Que es quedarà, està clar. Doncs així, no, no, es queda la temporada que ve. I jugarà i se n'anirà a curar un pastissal, ves a saber on. Bueno, jo el que no tinc tan clar és que es jugarà. Home, si... Que posaran en Pinto? No...
El porter del Girona. No, no, l'herman ha dit, no veieu que el Mercato està una mica paradet en aquests moments? És que encara no s'ha animat. I darrerament el Barça, menys en el cas Neymar, que si es va...
fer molt de rumorologia els fitxatges del Barça clar, lògicament algú l'han d'endevinar perquè els posen tots com a possibles fitxatges però del Barça no surt bé, doncs marxem tornarem el proper divendres de la porra quina porra del bàsquet 3 a 1 el diumenge
3 a 1 el diumenge. No, no, dic el bàsquet. Estic dient el diumenge 3 a 1. 80-79. No, no, no. Que ho sabeu. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Fins divendres. Adéu-siau. Tornarem el divendres a les 8. Fins a les hores que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Bits. Molt més que nits d'electrònica.
Bona nit.
It is the springtime of my loving The second season I am to know You are the sunlight in my growing So little warmth I've felt before home It isn't hard to feel me glow
I watched the fire that grew so low guitar solo
Fins demà!