Fins demà! Fins demà!
Even if it leaves no way. The Hill of the Leaves. Every afternoon from five to seven. A radio does burn. Però què? M'ha dit el que fa? Bé, vostè m'ha dit que volia així com internacional. No, ja no l'he dit això. No, no volia donar-li... Però com ho ha dit, a més, al començament? Què diu? The Hill of the Leaves. Hill, muntanya.
Penya, penya, una penya. Lips, llavis, morro. En fi.
Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat.
Fins demà!
Fins demà!
I un demà ple de promeses sols.
Per demà, que demà, que demà, mancarà el fruit de cada part, per això malgrat la boira cal.
Tot va començar la nostra cuina, la cuina més petita del barri.
Havíem de fer alguna cosa amb la nostra brossa. Encabir els coveis de reciclatge era difícil, però no impossible. Ens ho vam muntar com vam poder i vam començar a reciclar. Satisfets amb el nostre esforç, el volíem donar a conèixer al món. Aquí reciclem.cat, si voleu entrar. Perquè no és una qüestió de cuina petita, sinó de responsabilitat gran. Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració d'Ecoembes i Ecovidrio. Ara escoltes pràdio d'esfer, sintonitzes pràdio d'esfer.
Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. Hola, ma tan mala. Hola.
La desvernada. La semanela. No, la desvernada. La semanela. No, sembles el de passar palabra, no. La desvernada. La semanela. No, la desvernada. La semanela. La semanela.
Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio d'Esbert, l'emissora municipal de Sant Jus, i aquest programa és...
Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit, benvingut. Hola, bona tarda, bon dia, si ens escolteu en dissabte. Que mal. Veus? No, no en sap. He tingut un lapsus, he tingut un lapsus. I aquí a la dreta tinc el senyor Miquel Simón. Bon dia, Miquel. Bon dia, si ens escolteu en dissabte, són les 12 i un minut, i això és La Desvernada.
I com sempre, esperem comptar amb la col·laboració i la participació del doctor Santiago Barambio, de l'Emili Sánchez, de l'Hermán García, del Josep Maria Montes, del Mariano González, de l'Isidre Inglés i de l'Andrea Bueno, que si la tenim aquí. Bueno, bueno, bueno. Endavant, la desvernada. Doncs avui és dia 23, 23 de març de l'any 2012.
Setmana 12 de l'any, transcorreguts 83 i ens falten 283 per arribar el 31 de desembre. Fum, fum, fum. Bueno. I allò que li agrada tant al Miquel? Avui no ho faré. No ho farà. No, perquè si és fum, fum, ja... Bueno. Però no ho facis. El sol. El sol ha sortit avui a les 6 i 49.
si fos el diumenge... Deixa-ho, deixa-ho, no començo. Seria a les 7 i 49. És el que més m'emprenya del canvi d'hora, que el dia següent tothom està dient, no és que, esclar, ahir és... No, però l'hora del dissabte la podeu dir normal. Sí, l'hora del dissabte sí, canvia el diumenge, no? El dissabte, bueno, canvia diumenge, a les 3 de la matinada. A les 3 de les matinades eren les dues.
O és a les dues o a les tres? No, a les dues seran les tres. S'adavanta. Ah, sí? S'adavanta, sí, s'adavanta. Sí, sí, perquè seran les 7 i 49. El sol ha sortit a les 7 i 49 minuts i s'aposta a les 7 i 7.
I la Lluna ha sortit a les 6 i 50, és a dir, més o menys a la mateixa època que la Lluna, que el Sol. Sí. I s'ha posat una hora més tard, a les 20 i 17. O sigui, d'aquí 17 a 15 minuts. Sí, més o menys. Minut més, minut menys. Sí. Sí, demà. Bé, demà el Sol sortirà a les 6.48, un minut abans, i es pondrà un minut després, a les 7 i 8 minuts. Sí, senyor. La Lluna, en canvi, es pondrà, doncs,
una hora després, a les 7 i 17. No, sortirà. Perdó, sortirà una hora després, a les 7 i 17, i es pondrà també una hora després, que seran les 9 i 16 minuts. Però no la veurem perquè és nova. Sí, senyor. Tota nova. Totalment nova per estrenar.
Anem als aniversaris, gent que fa anys tal dia com avui. I comencem per la senyora Núria Roca, presentadora de televisió, que en fa 40. L'altre dia la vaig veure amb el concurs que presenta. Ah, presenta el concurs? Sí, és el que feia abans el Carlos Sobera. Sí. No és el mateix, eh? El que en quiere ser millonario. Sí, més o menys. Em sembla que ja no es diu així el concurs, però el concurs té la mateixa estructura i tal.
No és lo mismo. No és lo mismo. Bé, doncs en fa uns quants més el senyor José Manuel Durao Barroso, que en fa 56. Ves per on. El senyor Fernando Hierro, que en aquests moments és entrenador del Sevilla, si no m'equivoco. És tothom callat, o sigui que ningú sap de qui trena el Fernando Hierro. És que estàs parlant amb dos de cada futbol. Anem justets. Bueno, en fa 44. Sí, Déu-n'hi-do. Bé, i el senyor Franco Batiato.
Que el fa 67. Sí, senyor. I aquest em sona molt el nom, però no en tinc ni idea. Canta. Ai, que sí. Canta, sí. Anava a dir és cantant aquest nom. Canta, canta. O era. Sí, és, és. Encara canta. Encara canta. És que em sona molt. És com el Serrat. Sí, sí. És possible, sí. Encara canta. També, sí.
20 anys, que tenia 20 anys, que deia que feia 20 anys. Sí, igual. A més a més, el Serrat té un any més. En té 68. Sí, sí. Ho farà 68. Molt bé. Anem per les efemèrides, coses que m'han succeït el dia com avui, 23 de març. I comencem per l'any 1534. 1534. El papa Clement VII excomulga el rei d'Anglaterra, Enric VIII,
perquè, doncs, el tio es vol divorciar de la Catalina d'Aragó. I com es volia divorciar. I l'Església Catòlica no accepta el divorci, escomulgat-ho que... Sí. I llavors s'ho va muntar pel seu compte. S'ho va muntar pel seu compte. Va fer l'Església Anglacana, diu, ara què? Ara escomulgo jo el Clemente. El Clemente. Sí, senyor. Sí, senyor.
Que no és parent, per cert, del Clemente, l'entrenador de l'esport indígena. Ah, no? Ah, doncs jo convençut que sí. Doncs no. Vinga. Doncs mira, el 23 de març de 1766 va començar a Madrid el que es va anomenar el motín d'esquilatge. Sí. Que va ser una revolta popular en protesta per la política del ministre de Carles III.
sobre el fet de portar... No es podia portar cap a llarga, no? Cap a llarga, ni barret de l'ample. O sigui, que no et podies tapar la cara, ni les armes, ni tot això. El senyor Marqués d'Eschilatze era el ministre aquest, el ministre de Carles III es deia Leopoldo de Gregorio, era italià, i ja havia sigut ministre del rei Carles III quan era rei de Nàpols.
El van fer rir d'Espanya i el dius em van dur l'esquidatge que el van fer fora. Amb motiu del motiu. 1910. L'any 1910 el govern va autoritzar els vehicles, els cotxes, a circular per determinades poblacions el dijous i divendres any. Fins aleshores estava prohibit. Anem.
De fet, jo recordo a Barcelona el dijous i divan no hi havia un cotxe pel carrer. Jo també ho recordo, això.
No estava prohibit, però... Sí, sí, sí. I el dijous, sant, a les 5 de la tarda, ja no es podia jugar. Ja no es podia fer res. Ja fins i tot el diumenge. Podries anar al cinema, això sí. Sí, a veure Cuobadis... Cuobadis, la túnica sagrada... Sí, sí. Adán i Eva... També los diez mandamientos... No, aquesta poder no, aquesta poder no, eh? No, aquesta era més tard, no. Jo recordo una vegada que vaig anar a veure Adán i Eva...
curiositat, van anar al cine públic, al carrer Pelai. Pelai, el públic? No, el públic no és el que hi ha a Passeig de Gràcia. Aleshores no era el públic, era un del carrer Pelai. Home, allà hi ha el petit Pelayo. El Pelayo i petit Pelayo. El públic, a on? El carrer Pelayo. El Pelayo seria.
Aleshores no hi havia el petit, només hi havia el normal. Sí, sí, sí, perquè... De fet, que vaig anar a veure, dic, bueno, anem a veure Dani i Eva, i bueno, quan anem a veure la pel·lícula, sortien Dani i Eva sense fulla ni res. Ah, sí? I em vaig quedar així una mica, dic, ostres, tu, què és això, no? L'endemà, això era el dijous, el divendres, ja no la feia. Ah, mira. Se'ls havia escapat. Ah.
Però, bueno, això, 1910, es va permetre, doncs, circular algun vehicle per determinades poblacions. Continuem. Bé, doncs, el 23 de març de 1933, el Reichstag va aprovar una llei per la que es va concedir plenys poders al govern del senyor Hitler. Adolf Hitler, sí, senyor. El meu tio havia guanyat les eleccions i va fer una llei per dir, jo, ara ja no hi ha eleccions. Tots els poders per mi. Sí.
1987. Alguna persona el recordarà quan la senyora Lola Flores va sortir per televisió demanant a cada espanyol a veure si li donava una pela per poder pagar el seu dete amb hisenda, perquè el Ministeri Fiscal va presentar una querella per delicte fiscal. La vessió fiscal no pagava hisenda i aleshores la senyora va sortir per televisió i va dir a veure si cada espanyol em dóna una peseta per poder pagar hisenda. I la gent li va donar peles, eh? I hi va haver gent que sí, que li va donar.
Anem pel sant oral. És a dir, el sant oral és allò que els calendaris d'abans, perquè jo ara no els veig, però que a més a més del dia sortien una sèrie de noms i era el sant del dia. Comencem pel d'avui, va. Bé, avui és Sant Josep Oriol. Va néixer el 1650 i es va morir el 1702. Mira, més per on. Era presbíter de Barcelona. 52 anys va viure, sí. Presbíter de Barcelona i beneficiat del PIB.
No sé què vol dir això, eh? No sé què vol dir. No, si era beneficiari del Pi. També Sant Uribi de Mogrojevo. Sant Uribi de Mogrojevo, sí. Que es va morir al 1606. És a dir, doncs, abans que neixés el Sant Josep Oriol. Sí. Era bisbe de Lima. Demà, demà és Sant Agapit. Agapit Oquetiamo, que va morir l'any 341. Era bisbe de Revena.
Sant Simó. Felicitats. No, no, no. Aquest era un nen, nen màrtir, Simó. Santa Caterina de Suècia, que era verge, i era filla de Santa Brígida. Bé, d'això, potser va tenir una recomanació, la mare era santa...
A la nena també la vam fer santa. Poder sí. Un no has dit que era verge? Qui? La filla. La filla. La Caterina de Suècia era verge, la Brígida no. No, per això que no em quadrava a mi. La Brígida era la mare. Bé, doncs això. Si algú fa la seva U nomàstica, avui o demà és el seu aniversari,
Doncs moltes felicitats. Moltes felicitats. Moltes felicitats. Felicitats a tots. Continuant. Les 8 i 11 minuts. Les 12 i 11 minuts i ens escolteu un dissabte. Senyor Montes, bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Molt bé. Escolta'm, el divendres passat has caguejat. Sí. No havies fet els deures. No, me'ls vam fer.
Ja, ja, ja, ja. Ja ho vam veure, com que no havies fet els deures, ja no... Eh? Tot i que tenia la meva xuleta. Tenia la xuleta, sí. De quant? De 150 grams? Vuelta i vuelta. No, no, això us ho pot dir un company vostre. Sí? Sí. Tenia xuletes. Em sabia greu. Cada any el mateix, cada any el mateix. Si no recordo malament, era aquest dimarts.
A les 7 i 14 minuts del matí? Sí, senyor. Veig que la xuleta, quan la vas fer, et va servir perquè no la prenguessis de memòria i no vas tindre que copiar a l'hora de l'examen.
Ja ho diuen, eh? Sí, sí. Ja pren molts en xuletes. Sí, sí, perdona que t'interrompeixi. L'única vegada que he fet xuletes a l'examen... Et van suspendre. No, va tocar el tema que havia fet la xuleta, que no sabia, i no la vaig tindre que obrir. Te'n recordaves perfectament. Perfectament del que havia escrit. Sí, sí. Molt bé.
S'ha acabat la pluja, no, senyor? Doncs sí, la pluja, de fet, s'ha acabat perquè en aquests moments ja no queda pràcticament res d'aquesta perturbació que ens ha creuat. Tenim l'anticiclo ja. Sí, el que queda de perturbació en aquests moments està sobre el golf de Gènua. Sí, sobre Itàlia. Sobre Itàlia, anem cap a Itàlia i perdem francament força. La major part de l'energia l'ha deixat precisament al País Valencià i Catalunya.
I a Catalunya, sort hem tingut, que està molt, molt generosa. Sí, no hi ha hagut gaires inundacions, bueno, alguna carretera. I a Salou, a Salou, pobres, allà a la Riera, es veu que és una Riera que ja estan acostumats. Sí, jo vaig veure ahir l'altre dia per televisió un cartell que posava benvinguts al poble de la merda.
Però bueno, això ja s'ha acabat. S'ha acabat, tenim el Pirineu amb neu, per sobre dels 1.100 metres aproximadament de mitjana, i per tant el Pirineu està molt nevat. Avui des de les imatges del satèl·li Meteosat es veu el Pirineu com no ho ha estat en tot l'hivern. Això és bo.
Doncs sí, perquè tenim aigua allà que en els propers dies, perquè les temperatures a nivells mitjans, a nivell de muntanya, doncs tiraran bastant cap amunt, doncs faran que aquesta neu vagi lentament, o més ràpidament, doncs això, cap als rius, i això, a donar vida una mica... Però com els envasaments estan plens, els tindran a cobrir i tota l'aigua. No, no, estan plens no estan, eh? Vull dir que ja podran anar cobrint el que queda. Els de la col·lectiva del Llobregat, sí, no? La vells...
No sé, la de l'Ebre no, però la de l'altra sí, aquest de Sau i... Susqueda. I tot això, no? Sí, home, estàvem bastant, però encara els hi cabia, eh? Sí, encara hi cabia. Sí, sí. I el més interessant és que s'han regat tots els boscos que realmente no necessitaven. Veurem això en pocs dies, això, com es tornarà tot verd. A més a més, perquè el temps afavorirà, que això ho comentarem...
I també el polen, que això, evidentment, reactivarà, ja veureu, les al·lèrgies aquests que normalment els afecta. I tot això ve pel següent. En aquests moments estan creant una massa de núvols, que és núvols alts, que l'hem vist, això, a la posta de sol, i que seguiran circulant per sobre de Catalunya, però marxant més bé cap al sud. Són núvols molt fins, que no provoquen cap mena de precipitació, i que demà, primer o al matí, per a mi ja els veurem.
i la resta del dia que queda demà, doncs això, amb molt sol, un dia francament molt agradable, i amb les temperatures com les d'avui, o ja una mica més altes. Sí, un dia molt tranquil, la veritat, amb poc vent, un dia ja de primavera a primavera. Això de serà demà dissabte, però és que diumenge exactament igual, les temperatures les mateixes o inclús una mica més altes encara les màximes.
arribant ja als 19 o 20 graus, aquí és just, que no estarà malament. I això tota la setmana, clar. Bé, creiem que entre dilluns i dimarts poden baixar una mica les temperatures, ja que entrarà una mica vent d'agregal de l'interior d'Europa, que ja sabeu, són zones normalment més fredes, i farà això recular en palè les temperatures. Les tornarà com avui, que les que hem tingut avui, uns 17-18 graus de màxima.
Però sol i... I això sí, sí, sí, sol. Tindrà el anticicló al sud de les Illes Britàniques, entre el sud de les Illes Britàniques i el Pirineu, molt ben instal·lat, i ens afectarà totalment. Pràcticament no en veurem ni un. I això serà el dilluns, el dimarts seguirem igual, i en dies posteriors, dimecres, dijous i divendres, seguirem amb l'anticicló.
allunyant-se relativament cap a l'Atlàntic, a poc a poc. I, de moment, ho deixem així. Bé, sí. Ja veurem què passarà, no està massa clar, però sembla que, bé, alguns canvis ens podrien apropar, que no semblen de moment molt importants. Bé, ja ens ho explicarà el divendres. I el divendres podem intentar fer la previsió per tota la Sagrada de Mena Santa. A veure si és veritat. Pren nota, País Basc. País Basc. Aquest senyor se'n va... El País Basc, està clar. Pren nota, eh, sisplau.
Del dijous al dimenge sant. Això és prevaricació. Sí, sí, de dijous a dilluns. A dilluns. Però, bueno, dilluns, com que ja tornaré, tant me fa. Potser ja li diràs. Molt bé, Josep Maria, doncs que tinguis un bon cap de setmana. Igualment. I fins divendres. Disfruteu-lo. Adéu. Adéu.
Bé, doncs són les 8 i 17 minuts. Les 12 i 17 minuts, si ens escolteu en dissabte. I ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hi ha hagut durant aquesta setmana a diferents diaris. I com sempre, doncs abans farem el nostre regalet. I bé, la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les sigles T és ja de 7.
ha estimat el recurs presentat per l'acusació particular i el fiscal i ha anul·lat el veredicte del jurat popular que va absoldre l'agenda dels joies Touls. Senyor Lluís Coromines pel delicte d'homicidi del qual va ser jutjat el maig del 2011. I, per tant, el judici s'haurà de repetir amb un altre jurat popular diferent. Coromines està acusat d'haver matat amb la seva pistola un lladre que pretenia assaltar la vivenda familiar a Sant Fruitós de Bages el dia 9 de desembre del 2006.
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el veredicte del jurat popular al considerar que aquest no estava prou motivat. La motivació del veredicte es considera insuficient. El gendre dels teus va ser esculpat el dia 1 de juny del 2011 per un jurat popular que li va aplicar els eximents de por insuperable i legítima defensa.
la resolució de canvi del Tribunal Superior de Justícia pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem. No volem entrar en la innocència o la culpabilitat del senyor Coromines, però això, que estan els jutjats, i en aquest cas un jutjat popular, que l'absol. Però una vegada bé, és el nostre entendre, es podria utilitzar la frase de l'exalcalde de Jareu de la Frontera, que va dir que la justícia és un cachondeo.
Sentències absurdes d'algun jutge, judicis nuls per prescripció del delicte i tantes altres decisions per no parlar d'indults del govern a determinades persones. Ara l'última decisió judicial que podríem tradurir com no m'agrada el veredicte del jurat i, per tant, repetim el judici. I el senyor Camps, també exculpat pel cas gur que el d'un jurat popular, no li repetim el judici? I per què no repetim també els judicis del jutge Garzón?
En fi, que amb aquests jutges i aquesta justícia no donarem a l'abast de donar tantes... I ara sí, notícies. Comenci vostè, senyor Simón. Els dos van mirar, diu, qui? No, no, senyor Simón només en hi ha un, i és ell. És ell, senyor Simón. Bueno, gràcies, gràcies.
Bé, doncs jo vull parlar ara que sembla que McDonald's està invitant els seus clients a que vagin a veure la granja que tenen allà a Toledo. Tenen una granja a Toledo? Sí, i és on fan les hamburgueses, les vacunes i tal. A Anglaterra els hi ha sortit una gran competència. Sí? Sí.
A més a més, en aquests moments en què tots els metges estan dient que menjar carn vermella és el més dolent que hi ha pel cos... És dolentíssim, sí, sí. Han posat una butterfarreria. A Gran Bretanya, una hamburgueseria, ha fet la hamburguesa, no sé si la més gran, però una de les més grans del món. Una hamburguesa que pesa 15 lliures, que són 6,8 quilos, que té 18.000 calories...
que és més de la quantitat recomanada per setmana i home, i a més a més que té, a part d'aquesta hamburguesa, està composta dels 6,8 quilos, de 3 quilos de carn, 9 llesques de cançalada, 9 llesques de formatge d'aquest tipus, tranchete, 30 centímetros de pa. A més a més...
Clar, què és una hamburguesa si no va amb patates fregides? Doncs mig quilo de patates fregides. Molt bé. I això què val, un euro? No, això val 63 dòlars americans que deuen ser... 57. 55, por ahí.
Són 40 lliures, sí. I són, això, uns 63 dòlars americans. Jo se'ls poden guardar perquè no penso gastar-me 63 dòlars amb una hamburguesa. Amb una hamburguesa anirà, broma. I et donen beguda o la beguda les paga a part? No, a part. Ostres. El propietari del restaurant, que es diu Purley, diu que, on es repara aquesta hamburguesa, diu que ja té una llista de persones que volen una oportunitat per menjar-se-la.
i diu que els nanos, que no es poden, com se diu, resistir a aquest desafiament i que, bueno, hi ha cua per veure qui se la menja. Molt bé. Si te la menges sencera, és de franc com el de l'esglés? No, no ho explica, no ho explica. L'estima. Molt bé. Doncs a mi aquí hi ha una notícia que m'ha cridat l'atenció. Sabeu lo del cobrador del FRAC?
Són aquests senyors que van vestits de frac amb una maleta i que... Van darrere Déu tot el dia. No, darrere meu no, però quan els veus diu, mira, algú que té deutes, no? A Madrid van assaltar la seu del cobrador del frac i se'n van endur la caixa forta. Això va passar dilluns passat, cap a dos quarts de nou del vespre. Un grup de lladres va assaltar la seu del cobrador del frac de la calle Orange número 12,
s'ha endut la caixa forta, segons van informar fons de la jefatura superior de policia de Madrid. Van ser diversos lladres que van apalancar la porta, és a dir, amb una palanca van obrir la porta i una vegada dintre van obrir la porta d'accés interior de l'oficina i van desconnectar l'alarma, jo sabia on era l'alarma,
I es van endur la caixa forta. El que no sabem és què hi havia dintre de la caixa forta. Home, doncs com hi hagués documentació confidencial. Segurament documentació, el més probable, documentació de gent que... D'algun cas que tinguessin. Que tinguessin allò. Bé, va cridar l'atenció el fet que la policia judicial de la comissaria de Tatuant s'encarrega de la investigació del que ha passat. Comissaria de Tatuant i què té a veure la comissaria de Tatuant? És del carrer de Tatuant.
Ah, no, sí, però em va cridar l'atenció. Dic, ara li hem enviat a la Tetuán, d'acord, que té a veure el cobrador del fracament de dones del carrer de Tetuán.
Però bueno, és curiós, no? Una caixa forta deu pesar lo seu, perquè jo n'he vist d'aquestes petites i ja pesen. Pesen, sí, oi? El cobrador al farac petita no seria, serà com una nevera, més o menys. Bueno, jo recordo que fa temps, quan vaig dir això, em vaig recordar que fa temps em sembla que el Micà va portar una notícia d'uns lladres que havien posat la caixa forta sobre uns melons. Sí, melons, sí. Unes síndries, sí. Per fer-la córrer. Per fer-la córrer.
O sigui que aquests han anat amb plàtanos igual. Sí, pot ser. Pell de plàtanos i mira, ja. Amb patates, no? Qui em va dir a mi que era... Amb patates també. Per moure els armaris de casa posaves una patata sota l'armari per desplaçar-ho. També, sí, sí. Pues segur. El parquet aquí de colla. Li poso una capa de... Sí. Notícies, Marc.
La setmana passada portava jo una notícia d'uns homes que van passar, em sembla que eren 30 dies, recordar, en un hotel de Frank. Sí. Doncs els Melbourne. Melbourne. Melbourne. Austràlia. Austràlia. Hi ha hagut quatre personatges que van anar a dinar en un restaurant que està situat en un edifici de 55 plantes. Quan van acabar de dinar,
van secar-se i van saltar per la finestra. Ah, molt bé. Sense pagar. Ah, bé, l'amo del restaurant es va... En quin pis estava el restaurant? 55. Vale. Que dius, hay que tenerlos. Sí. Portàvem paracaigudes. Estava preparat, portàvem paracaigudes. La sorpresa de l'amo del restaurant va ser que et veus que s'aixequen
Van anar tots cap al bany i el bany comunica amb una terrassa i van saltar amb paracaigudes que ho portaven amagat sota la jaqueta. Jo què vols que et digui? Saltar d'un avió ja deu ser complicat. Però saltar des d'una casa a 55 pisos... A veure, per poques pel·lícules que hagis vist, saps que saltar d'un edifici no és fàcil per ningú. No, no. Només que res perquè et trobes amb l'edifici del davant. Amb l'edifici del davant. Sí. Doncs van marxar sense pergar...
i la policia els està... Els està buscant. Això vol dir que van arribar a terra bé. Sí, sí, no els estava buscant, però clar, a la model restaurant et diu que no vaig ni poder reaccionar. Normal.
Que per cert, ara que has parlat d'Austràlia, m'ha vingut al cap una notícia que s'ha fet uns estudis que van portar uns especialistes durant molt de temps i han arribat a la conclusió que el cangur gegant, que ha desaparegut, el pobret, si es deia que havia desaparegut pel canvi climàtic, doncs no. Ha desaparegut per la que ser indiscriminada. Per fer hamburgueses. Segurament.
Més notícies, Miquel. Els teus paisans ja no saben què fer. Hi ha un poble a Itàlia que es diu Falciano de Massico. I té un decret que acaba de promulgar l'Ajuntament, l'alcalde. Prohibint els seus habitants, no sabeu què, a morir-se. Prohibint morir-se perquè el cementeri està ple. Sembla ser que aquest poble estava neccionat a un altre poble que es diu Carinola,
els estaments que fossin van decidir separar els dos pobles i van deixar l'Ajuntament, que evidentment compartien, van deixar-lo a la banda de Carinola. Què passa? Que aquest poble, el Falciano de Massico... No té cementiri. Com que l'Ajuntament no té prou cèntims per fer-ne un de nou o per agrandar aquest que ja existeix i poder compartir-lo, l'alcalde ha decidit
Un decret. Un decret dient que no es poden morir. Bé, els habitants. I si et mors, què? Et multa? Com ho fan? Perquè no té cap sentit. Aquest home no té l'oposició d'aquest poble. Què ha fet? Morir-se. Diu que en el futur l'alcalde té previst seleccionar amb ajuda d'enginyers les terres adequades. Ah, pensava que tenia previst seleccionar tu et pots morir, tu no. No, no, no.
i ara diu que des que va ser anunciada aquesta ordenança que no posa des de quan aquí diu que el poble que té uns 4.000 habitants se n'en mor dos que compleixen
Bé, recordeu que, no sé si va ser la setmana passada, o fa dues setmanes, es portava un dixie d'una nena que menjava plàstic. Sí. Bé, doncs hi ha una noia que es diu Berta, que viu a Florença, que no és la Florencia, sinó que és una ciutat de l'estat d'Alabama, als Estats Units, i que ha confessat que té una addicció molt particular, que és veure...
l'esmalt de les ungles, la pintura de les ungles. Algo molt normal i equilibrat per la dieta. Fa cinc anys, doncs, la Berta va sentir curiositat per provar quin sabor tenia i, a l'olorar, la gent diu, ai, l'olor és bona, doncs, la provarem i des d'aleshores, doncs, ha agafat afició. Es consumeix uns cinc potets d'esmalt cada dia.
diu que hi ha diferents maneres d'aprendre-lo, directament del fras, o pintant-se la llengua amb el pincell...
I diu que, segons el color, l'esmalte té un sabor diferent. El seu color favorit és el blau. I els que tenen els cards, aquests brillants, són els seus preferits, també, perquè quan els pren, diu que li brilla l'estómac per fora. Eh...
Diu que es gasta més o menys uns 75 dòlars a la setmana per comprar potets basmals. Diu, si no els té, es torna boja. Diu, la mare és la més preocupada per això. Diu que és capaç de fer qualsevol cosa. Per això li preocupa la mare. Diu, és capaç de fer qualsevol cosa per trobar el potet basmalt. Diu, inclús robar-me el meu o el de les seves germanes.
totes les addiccions són dolentes i tenen que ser tractades per personal que hi entengui però arribar a dir que li brilla l'estómac per fora perquè s'ha pres l'esmalt aquest brillant jo crec que ja a més a més de l'esmalt té un altre problema un altre problema hem mirat si té algun tipus d'al·lucinògen perquè potser es podria analitzar a saber
Més notícies, Marc. Bueno, hi ha un home, l'excusa més... L'home no està bé del cap, s'ha de dir. Jo considero que no està bé del cap. És possible. Es diu David Icke. Icke? Icke. És un experiodista deportiu obsessionat amb l'existència dels extraterrestres. Fins i tot et pot dir... És com el Pedro Jesús.
La sèrie UV, dels rèptils, està convençut que els rèptils ens han invaït i estan infiltrats en la xarxa... En tots els organismes militars. Això és una pel·lícula de fa molts anys. Segons ell, la seva dona...
Ell i la seva dona són extraterrestres? No, la seva dona és extraterrestre i per això s'ha volgut divorciar d'ella. Ah, clar. Obertament no ho reconeix, diu que és perquè ella es va casar amb ell pels diners, però està obsessionat, diu que l'estament militar està, i com ella, el seu pare, és militar, és un extraterrestre infiltrada perquè la cara li mutava. Li mutava? Sí, li va començar... Com ho fa anar?
Empezó a mutar i, además... Sí, no, no. Su resto empezó a mutar. A mutar. Sí, que dius. Aquest home, molt bé, del cap, és l'excusa que ha presentat per divorciar-se. No està bé. No, és una excusa com una altra qualsevol. Però, bueno... Sí, sí. Home, jo recordo un ator de cinema que va presentar la demanda de divorci contra la seva dona amb una indemnització de no sé quants milers de dòlars i, quan jo es va preguntar, diu per què demana vostè la indemnització i diu per los servicios prestados. Ha, ha, ha.
Més notícies, Miquel. Ja que has parlat d'addiccions, sembla ser que hi ha un nano a Indonèsia, un nen que es diu Ilham, que viu a un poble petit, Sukaburni, que està a l'oest de la illa de Java, que es fuma 25 cigarrets al dia.
Bueno, 25 cigarrets és un paquet i quart. Sí, un nen de 8 anys. No, sí, jo l'he llegit i em sembla que eren 4 paquets diaris. No són 25. No són 25. Aquí posa 25. Cadascú... 25, sí que té 8 anys. Home, té 8 anys. Home, a la mona xita, diuen que es fumava com a mínim dos o tres cigarros al dia.
Però clar, era un mico. El cap de la Comissió de Protecció de la Infància diu que el nen necessita ajut urgentment. Sí, clar. Per això se l'emportaran a Iacarta, on seguirà un tractament especial durant un mes de desintoxicació i, evidentment, suposo que...
de treure-li l'addicció aquesta que té. El pare del nen, que es diu Agant, diu que el seu fill trencava finestres o el que tenia a prop si no li donaven cigarretes, no? I que espera que el tractament tingui efecte i sigui benefició. Sí, més que res, perquè està fart de canviar les finestres. Diu que va començar a fumar als 4 anys i que s'ha convertit
que és un exemple, no sé quin tipus d'exemple, de la presència que té el tabaquisme en aquest país que diu que és el quart més poblat del món. Diu que, a més a més, el tabaquisme afecta en aquest país els nens amb exageració.
A veure, l'Índia no és l'Índia, no? No, Indonèsia. Nivell de vida no molt elevat. No tenen per menjar, però tenen per tabac. Per tabac. Pensa que el tabac ho vam portar a la notícia l'altre dia. Ah, és veritat, sí, que clar. Bé, segurament vosaltres heu vist l'anunci aquest de Red Bull.
Quin d'ells? Aquell que està al confessionari, el nen, un noi que va al confessionari. Ah, sí, sí. I el... Cap allà comença a dir noms. Amb la Fulana, m'ha donat una informació brutal, no? Bé, doncs hi ha un altre anunci de Red Bull que es fa a Sud-àfrica, que l'Església s'ha enfadat moltíssim perquè considera que el seu contingut és poc respectuós i blasfem.
ha tingut tantes crítiques a aquest anunci que Red Bull ha decidit paralitzar la campanya i demanar excuses públicament aquest anunci mostra a Jesucrist caminant sobre les aigües i els dos apòstols que estan amb ell es queden al·lucinats perquè comencen a dir miracle i un d'ells diu no, potser és que s'ha pres un Red Bull
Perquè clar, Red Bull et dona ales, i aleshores Gira Jesús diu, no, no, no, tot està, el truc està, fixeu-vos, encaminat sobre les pedres. La conferència episcopal de bisbes catòlics, doncs, no li ha fet gràcia a la campanya, especialment perquè ja està a prop la Setmana Santa.
I el portaveu, el cardenal Wilfred Napper, ha cridat el boicot contra Red Bull, demanant als catòlics que no consumeixin aquesta beguda durant la Setmana Santa. El cardenal ha demanat als peligresos que donin a obres de caritat els diners que s'havrien gastat en comprar la beguda aquesta durant el temps del boicot.
L'Església Catòlica ha trobat, lògicament, uns aliats entre els musulmans perquè hem de tenir en compte que, segons l'Islam, Jesucrist és una figura molt respectada i es tracta de un dels més... el més gran profeta abans del Mahomet. Demandica, desitjant que les seves veus estiguin unides per deixar clar qualsevol extremista secular i a qualsevol atac o...
figuració dels símbols religiosos i espais que qualsevol atac als espais segrets no és acceptable. Això ha proclamat el Consell Municipal de l'Islam de Sud-àfrica.
jo no he vist cap mena de no s'hagi queixat amb el que han donat aquí del confessionari no he sentit dir res jo el vaig trobar molt original la veritat és que n'hi ha alguns d'aquests que són bons i aquest del confessionari és genial tens més notícies? tinc una notícia, 30 segons una dona, diria que americana que té fòbia als botons
Ah, bé, va amb primavera. Suposo, no ho sé. Es veu que des dels set anys va fer un joc quan era criatura amb unes amigues que incorporava botons en situacions de por i des d'aquell moment li va agafar els botons. A explicar a la notícia diverses anècdotes, el fort del cas és la filla.
que com sap de la fòbia, quan la mare l'esbronca... Li ensenya un botó. No, li ensenya un putet amb botons, llavors com li té tan pànic, marxa. Llavors ja no l'esbronca. I jo m'ha fet gràcia la situació d'utilitzar... La nena petitona. El problema que dona aquesta situació és que, clar, la mare, a base d'enfrontar-se, aquesta situació li va perdent por als botons...
No, si en el fons l'Anna no fa per això. Sí, sí, sí. I es veu que, bueno, inclús ella arriba d'ella mateixa dient sé que la por que tinc és irracional.
però és una cosa que em supera, no he tingut mai cap fòbia, però em supera a mi mateixa i ja està. Aquesta senyora podria venir aquí, no sé si encara existeix la agrupació de futbol botons, els senyors que jugaven a futbol amb botons, podria venir aquí i fer de mou obrinyo. Avui, ara que parles d'això, avui, per unes circumstàncies, m'he trobat amb una sèrie de gent que feia molts anys que no ens vèiem i que ens coneixem tots des de petits, des de 4-5 anys.
i parlàvem d'això, de partits de futbol jugats amb botons. De fet, fins no fa gaires anys, al Paral·lel hi havia una agrupació...
que eren gent aficionada a jugar a futbol amb botons. Jo sé que aquí sinó hi havia un... Jo no sé si encara existeix. No tinc ni idea. És que amb botons no hi he jugat mai. No, jo amb Xapa sí. Amb Xapa sí. Amb botons, amb botons. Jo hi he jugat amb botons. I el demany del botó què implicava? La clàusula de rescissió del contracte? No, no, no. Els botons d'abri que eren els porters, perquè són més grossos.
I aleshores els altres botonets eren... Però jo amb botons no he jugat mai. En Xapa, sí. En Xapa de beguda. Hi havia la Coca-Cola contra la Pipsicola. Sí, coses de... Molt bé, doncs fins aquí les notícies. Ara anem cap a Madrid, va. Les 8 i 40 minuts. Les 12 i 40, si ens escolteu amb dissabte.
Don... Mariano, bona nit. Bona nit. Què tal? Molt bé. Molt bé. Vas aprenent a poc a poc, eh? Ja podrem fer el programa en català. Poquita a poquito. Poquita a poco. Molt bé. Oye, una cosa. No sé si has oído la notícia de l'anunció de Red Bull, del Cura y todo esto, de Jesucristo andando sobre las aguas.
Pero en Madrid también tenéis un problema con la Semana Santa, ¿eh? Seguramente. Sí, sí. En Madrid siempre hay un problema con la Semana Santa, que todo el mundo se intenta ir fuera. Bueno, no, pero hay una plataforma. Las plataformas creía que eran las cosas aquellas que ponían para las paradas de los autobuses.
Yo pensaba que era lo que flotaba en el mar. También, también. Hay una plataforma en defensa de la libertad religiosa que se llama Más Libres que ha pedido a la delegada del gobierno de Madrid, doña Cristina Cifuentes que impida la convocatoria de la procesión atea. Es que manda gallinacios en Madrid lo que se os ocurre. Una procesión atea para Jueves Santo.
Sí, y encima una plataforma que proteste contra ella. Claro. Hay que montar cualquier cosa. Si es que no sabemos cómo divertirnos ni tenemos que hacer todas estas cosas peregrinas, que depende de cuándo se nos ocurre. Bueno, la procesión ATA, de hecho, ya se hizo el año pasado. Sí, pero que también la prohibieron el año pasado, ¿no? Sí, pero al final... Bueno, la prohibieron... De alguna forma, primero la plantearon. Sí. Y dijeron que la iban a hacer. Protestaron, lógicamente, porque... Es que, vamos a ver...
Es que es una cosa absolutamente confusa, procesión y atea. Sí, sí, sí, por eso. Una procesión, digamos así, en Semana Santa, que es una procesión en Semana Santa. Lo primero que a uno se le viene a la cabeza cuando está pensando en Semana Santa y en procesión es las figuras religiosas por la calle, toda la gente con los capirotes y las velas detrás, ese tipo de cosas, ¿no?
La procesión atea, ¿a qué van a sacar? ¿A espinete? ¿A la gallina caponata? No lo sé, pero bueno, la señora Cifuentes, que ha prohibido definitivamente esta procesión, lo cual, bueno, sin perjuicio de que se comunique otra fecha en la que no concurran las circunstancias expuestas, fecha, lugar y hora elegidos por los convocantes, y que manifiesten otra finalidad lícita.
para la realización de esta manifestación. Yo personalmente creo que cualquier manifestación es lícita en cualquier momento. Otra cosa es la oportunidad. Efectivamente. Digamos que solamente es provocado el que desea ser provocado y solamente provoca el que tiene ganas de provocar.
De alguna forma, ¿qué quiero decir con esto? Que procesión dentro de lo que es una Semana Santa en que hay procesiones religiosas, una procesión no religiosa, ¿qué es lo que pretende? Me imagino que será llamar la atención sobre algo. Yo no sé exactamente qué es lo que pretende la plataforma, sobre qué pretende llamar la atención en este caso. Pues no lo sé, hombre. Antiguamente, según yo leí en cierta ocasión lo de las procesiones religiosas,
se inventó o se empezó a hacer para que determinadas obras de arte que estaban normalmente dentro de la iglesia salieran por estas fechas para que todo el pueblo pudiera admirarlas. No sé si será cierto o no será cierto. Es una posibilidad, pero vamos, la verdad es que me parece más bien eso de esa procesión religiosa
digámoslo así, me parece más bien una cosa de carnaval que una cosa de Semana Santa. Tiempo tenemos de sacar. Pero vamos, que también no me parece que sea una cosa per se que se pueda prohibir. No, lo que pasa es que parece ser que el año pasado también lo prohibieron, entonces sí la autorizaron el día 13 de mayo en una manifestación que se organizaba por la libertad de expresión.
Claro, me parece muy bien además. Que, según esta plataforma de manos libres, acabó convirtiéndose en un aquelarre ofensivo. No puedo, no puedo.
Un aquelarre ofensivo. Un aquelarre ofensivo con frases. La primera me la ahorro porque no sé si estamos en... En horario infantil. Estamos en horario infantil. Confirmo que estamos en horario infantil. Confirmado. Pues entonces la primera frase que ponen aquí, que según los de Manolí me la ahorro, pero sí, otras como la Virgen María también abortaría, Rouco cabrón trabaja de peón, qué pena me da la madre de Rouco, Rouco no pudo abortar,
Papa, gorrón, contigo ni Dios. La verdad. Bueno, más que atea parece más anticlerical, ¿no? Menos rosario y más bolas chinas. Bueno, sí, sí, sí. Bueno, iba a decir que yo la prohibiría por la falta de imaginación, pero esta última acepción ya me hace dudar. Claro, y luego ya otras como...
Esta iglesia la vamos a quemar o hay que quemar la conferencia episcopal. Claro, el acogerse, decir, no, no es una manifestación por la libertad de expresión y empezar a soltar todos estos impromedios, pues la verdad... En Belviche hay una cofradía, entre comillas, que no sé si se llama de los 13, de los 11, y no es la cuadrilla de los 11, antes de que lo digáis vosotros, ya lo digo yo,
que cada año, por Semana Santa, hacen una procesión laica, totalmente laica. No, creo que sacan una imagen, pero creo que solo es un Cristo o algo... Creo, no me hagáis mucho caso. Y el año pasado... Sin cura. Y van también, como tú decías, con capirotes, con velas, etc. Y creo que el año pasado algo pasó y no salieron, pero no sé si fue por prohibición o no lo sé. Sé que el año pasado no salieron.
no salieron. Si no se meten con nadie... Hay una cosa que es cierta. En esas fechas en Madrid, como me imagino que en muchas otras ciudades donde se suelen hacer procesiones de este tipo y salidas de santos y de vírgenes y de pasos religiosos, hombre, hay, y eso es verdad que en algunos sitios hay que vivirlo, y en Madrid también ocurre en algunas de las procesiones, mucho fervor...
religioso en la gente. Y es verdad que cruzarse con una profesión laica de este tipo gritando, o bueno, aunque sea en silencio, que también las puede haber silenciosas, pero con eslóganes del tipo de los que has comentado, puede dar lugar a cierta tensión. Y, hombre, no sé yo hasta dónde, porque de verdad que las señoras mayores armadas con una
Con un bastón, con un paraguas, con un ladrillo en el bolso, como alguna famosa que conocemos, pues puede resultar peligrosa. Puede ser muy peligrosa, sí. Entonces, hombre, en principio, yo que la delegada del gobierno, que no es especialmente...
sospechosa de ser una mente cerril y cerrada. No, no creo que vaya a muchas procesiones. Sí, pero efectivamente, que lo haya prohibido yo creo que habrá sido más por una cuestión de orden público que por una cuestión de conciencia religiosa. Dicen que el año pasado se recibieron más de 100.000 firmas para que se prohibiera esta procesión atea.
Pero bueno, yo es que yo... A ver, lo de la procesión atea es como el bautismo ateo y la primera comunión atea y todo esto. O sea, me dicen, no, el niño no va a hacer la primera comunión porque yo no voy a la iglesia, pero lo vamos a celebrar. ¿Qué quieres que te diga?
Ya tienes el cumpleaños para celebrarlo, ¿no? Pues yo qué sé, en los 10 años los puedes celebrar con más euforia si quieres, porque el niño cumple 10 años. Para decir que vas a celebrar una primera comunión que no se va a celebrar, pues lo encuentro un poco giliberto. Sí, no. En este caso, hombre, hay una cosa que es evidente. Es una forma de protesta y es una gana de tocar los cataplines a los pasos religiosos
pues a verlos o a disfrutarlos o a sufrirlos, depende de los casos. Ya, pero esto es como, últimamente no sé si se sigue dando, creo que no, porque no he leído así ninguna noticia, pero bueno, yo recuerdo la época en que, y al principio de la democracia, pues yo que sé, comisiones obreras, UGT o el Partido Comunista o lo que sea, organizaba...
una manifestación en la Plaza Cataluña y automáticamente los de Falange Española organizaban una contra-manifestación en la Plaza Universidad. Los de la Plaza Cataluña iban de Universidad a Cataluña y los otros iban de Cataluña a Universidad para encontrarse en la ronda medio y pegarse de bofetadas hasta en el carnet de identidad. También pasaba en Madrid, ¿eh?
Cualquiera de ambos grupos montaba una manifestación, o bien sea prosistema, antisistema, pero lo que sea, pues luego estaba la otra que organizaba la contra. Que se iban buscando por las calles ayacentes porque nunca les dejaban organizar. Sí, pero siempre había un cruce donde se encontraban. Sí, pero siempre había, de calle a calle se veían a lo lejos y empezaba ya la historia y al final acababa como acababa siempre.
Este no es el caso porque yo no creo que ni que unos ni que otros per se, me refiero a los manifestantes de las procesiones religiosas y laicas, pretendan encontrarse en algún sitio para darse de boquetadas. Pero, hombre, evidentemente no es una zona de... Hay una cosa que se llama sentido común y educación y para protestar podemos protestar muchas veces y en muchos sitios. No hace falta... Sobre todo cuando no es algo...
Digamos que yo puedo protestar contra un partido, puedo ir a la huelga general y montar toda la... Tú imagínate en la huelga general del día 29, la que está montada, que montemos una contra huelga. Una contra huelga. Sí. Ya la tenemos liada. De todas maneras, a mí lo que más me ha sorprendido de todo esto cuando leí la noticia es precisamente lo que tú has dicho. ¿Queda alguien en Madrid por Semana Santa para organizar una procesión pro o contra Iglesia?
Pocos, pocos. Solamente los que no pueden salir de Madrid y los despistados. Claro, yo creo que más bien los despistados. Sí, los que se dan cuenta que es Semana Santa. Y de pronto ven aquello, ¿sí? Sí, a veces dicen, jo, pues sí es Semana Santa. Anda, Madrid. Porque luego es que al final, luego, en Madrid lo que nos gusta es irnos a ver la Semana Santa de otros sitios. Claro.
Sí, porque aquí tenemos, hombre, una semana, sí, tenemos tres o cuatro pasos, como en todas partes, buenos que van por ahí, que son más o menos famosos y desconocidos, pero bueno, al final, yo lo que a mí me gustaría es irme a ver los pasos de Andalucía, a ver todo aquello, y a vivirlo, lógicamente.
En Madrid los que suelen ir son la gente mayor sobre todo, mucha gente mayor, y luego los turistas que les pilla por ahí. Vamos a aprovechar. Claro, mira, pues una cosa más que la única ocasión que tienes para verlo es por Semana Santa. Efectivamente. Ya te digo que los madrileños somos tan así, tan nuestros...
Pues somos tan chulos que tenemos Semana Santa aquí, pero queremos celebrarla la de los otros lugares. Y el que no se va a la sierra. Y el que no, pues se va a la sierra. Claro, como está mandado. A donde puede. El que no, en Semana Santa Madrid es irse a donde se pueda. A donde se pueda. En Madrid cualquier puente, cualquier cosa que sean dos, tres, cuatro días seguidos, es coger y largar. No porque no nos guste, sino porque estamos muy bien en todas partes. Claro. Pues muy bien, Mariano, oye, que te dejamos.
Muy bien. Ya ves que no hablamos de fútbol, oye. Bueno, si se puede, se podría hablar largo y tendido, pero bueno, tiempo habrá. Tiempo habrá. Tiempo habrá. Hasta la semana que viene. Hasta la semana que viene. La dasbarnada.
Les 8 i 53. Les 12 i 53, si ens escolteu amb dissabte. I bé, a veure si podem contactar amb el doctor Santiago Barambio. Volies dir alguna cosa? És tot un professional. Jo he d'aprendre molt per dir l'hora del dia següent. No, el problema que he tingut és que estava pensant en l'hora que has dit tu i estava mirant el rellotge pel vidre. I et sortia 53-20. M'ha descol·locat. Doctor Barambio, bona nit. Hola, bona nit. Què tal?
amb Pasqual. Molt bé. Escolta una cosa, que avui he llegit una notícia al diari que m'ha cridat molt l'atenció i he pensat en tu. A veure... A tu te n'ha agredit alguna vegada en el desenvolupament de la teva tasca com a mitjà?
No n'ha arribat perquè faig por. Fas por, no? Però ganes, ganes, sí que n'hi veig. No, és que he vist que es veu que les agressions a metges és una cosa normal, no? Sí, sí. Ja fa temps, ara, això. Tinc un parell d'amics apunyalats, eh? Què dius ara? Ah, sí, els de Vall d'Hebron, no? Sí, sí. Normalment... Pare i fill. Sí.
els que més d'allò són els metges que estan a urgències, no? Sí. Sembla ser que són els que estan més... que ho tenen més fàcil per ser agredits, no? Bueno, jo he vist ocasions, bueno, ni sentit, per tonteries, o sigui, de dele este antibiótico... No, este antibiótico no se lo doy. No, pues te voy a partir la cara, porque quiero esto, o sigui, vull dir...
Ja. Quiero la baja. Exacte. No sé què t'ho dir. Jo no entenc, no accepto l'agriciós d'allò, no? Però hi ha un que vagi i digui, oi, demé a vostè la baja, i jo no li doy la baja,
Ja, però és que potser demanen la baixa per coses que no són mèdiques. Ja, però potser el paio ja fa 3 dies que no va treballar i es troba que si el metge no li dona la baixa, doncs el faran fora de la feina. El metge perquè té que... Ja, ja, però vull dir-te que no accepto... Resoldre un problema que no és seu. Però entén-me el que vull dir-te, que no accepto l'agressió, ni per això, però que bueno, que... El que succeeix avui dia és que la gent té molt poca templança, que diríem, no?
O sigui, és que estava nervioso. Bueno, pues mira, toma tu una til·la. Toma tu una til·la, antes de ir al médico. El que passa és que jo faig quasi metro 90. Clar. I ja he vist algú que de llances, però, bueno, s'ho ha pensat. Sí, sí. Jo, totes les maneres, tinc dit al meu personal que si algun dia algú m'agradeix, jo ja el tinc avisat que cauré a terra... I et faràs el mort. Barrejant, fent convulsions...
I que vissin ràpidament el jutge. Que vissin ràpidament o no, que vissin una ambulància, em quedaré sense coneixement, i llavors, doncs, després no em recuperaré mai d'això, no? Li calçaré una indemnització per les grans que et caurà...
No ho tindries d'haver dit per antena, això, eh? Ja la teva coartada s'ha anat. No, quina coartada de res? Què passa? Em puc dir-ho i ja està. I pot passar, no? Igualment. I tant, i tant, i tant. El que no faré és ara barallar-me. No, no val la pena. Perquè al final encara acabaré pagant el mascar en cap del tio. O és el que t'anava a dir. És el que t'anava a dir. Per això que no, no. Jo si algú m'agraeix, encara que només em rosi...
A terra. Tocaré contra la paret, venir a terra, començaré a treure espuma per la boca, convulsionar, que vinguin a buscar-me, que se m'enduguin, vull dir que llavors tindré mals tacats, l'ombro, saps? No acabaré de fer cau mai net. Ja. O sigui, seria una manera de retirar-se, de jubilar-se. Sí, no, a veure, el que passa és que la gent ha arribat un moment que creu que tot és gratis. Ja, sí.
Home, vull dir, a veure, jo pràcticament totes les demandes que he tingut, eh?, eren per pobra. Com vols dir que eren per pobra? Sí, allò que es fan els pobres, i llavors tenen un advocat d'ofici, no li costa res. Ah, ja, clar, clar, clar. I diuen, mira, m'assembla que vostè, o sigui, a veure, que després totes no m'han condenat per cap, o sigui, totes han estat archivades, no? Però bueno, hi ha una senyora que diu, no, és que clar, i dic...
No sé, tenia dolor, he anat a un altre metge, abans m'han ingressat, no sé què. I dius, bueno, però escolti, això no vol dir que jo ho hagi fet malament, m'entens? Això és un comportament tumultuós del seu postoperatori, m'entens? Hi ha postoperatoris que un dia hi ha tard i hi ha gent que necessita cinc, m'entens? No, clar, clar, clar. Bueno, perquè vostè necessita cinc, no vol dir que jo ho faci malament.
Però tenen dret a anar i dir jo crec que ho han fet malament. Llavors acabes davant d'un jutge que diu no, no ho ha fet malament. Però quan li ha costat anar davant d'un jutge? Suposo que res. Quan m'ha costat a mi?
Doncs jo et diria que cada vegada unes 300.000 peles. Clar, perquè has de tenir que pagar advocat, procurador... Procurador, tota la pena. Vols dir que si una persona presenta demanda, encara que sigui amb advocat d'ofici, no li costa cèntims? No, no, no. El poden condemnar a costes, però... No, no, això sí va ser a judici.
Si arxiven, no. Ah, no, clar, si no hi ha judicis, no. Si no s'accepta la querella... Llavors et demanen, el jutge et demana que presentis la història clínica, els papers, l'abocat de la part contrària, sempre, tots els casos que he tingut han sigut pel pobre. Ja.
Pagant, no he tingut cap. Però tu sí que has de pagar, perquè per presentar... Bueno, jo sí, llavors... Has de presentar el teu advocat i el teu procurador. Clar, jo haig de contestar aquella demanda o querella, depèn de si per la via penal o per la via civil, i llavors, com que haig de contestar, doncs òbviament necessito un procurador, no sé ben bé què fan els procuradors... Bueno, cobrar. Sí, cobrar, perquè... Procura que ho faci bé.
No, perquè no ho fan. He tingut algun problema perquè el procurador no m'ha dit res de res. I com que ningú m'ha dit res de res, resulta que quan m'han enterat que havia anat malament no sé què, no en mèdic, eh? Amb coses, no sé, d'altres coses, no? No sé, de coses de... Problemes que passen amb un cotxe o amb una cosa d'aquest estil, que se suposa que el procurador té el dia de com estan les teves coses. Bé, doncs no.
No m'ho diu ningú, i se m'ha passat el temps, per exemple, de reclamar. Ja. Si ja tenia 20 dies per reclamar... I t'ho dieu el dia 21. No, és que no m'han dit res. I quan he dit, escolta, allò com està? Ah, no, allò, allò ja vam contestar, però com que era un menor quantia... No val la pena. Doncs ja s'havia cotat la via... Ah, doncs no et vaig dir res, no? Segur que no. Ostres, no et vaig dir res. Hòstia, vos ho sento.
Bueno, però jo podia haver reclamat, no apel·lat, sinó reclamat, no sé, per exemple, que la sentència estava mal feta. Perquè tu també pots reclamar-li a un jutjar per fer-ho malament. Oh, clar. Tu pots apel·lar o no apel·lar. Perquè, clar, si és una menor quantia, per exemple, i l'altre t'ha apel·lat, tu allò ja s'ha votant la via. No, perquè estàs amb una reclamació, potser, de, no sé, de 6.000 euros, per exemple. Bé.
Llavors, com que és menor quantia, no pots arribar al suprem amb això, m'entens? No, clar. Però en canvi sí que pots dir, no, però jo considero que el jutge ho ha fet malament, i llavors contra qui vas és contra el jutge. Està bé. Entens? Està bé. Llavors, sí, clar, si el jutge ho ha fet malament, aquella sentència no val.
I llavors, com que no val, s'ha de tornar a juzgar. Mira, és el que ara està passant amb no sé qui, no? El senyor aquest, que l'havien absolt, eh? Sí, sí, sí, no, però no val, no m'agrada, no m'agrada. Doncs ara resulta que hem dit, no, va, com tornen a juzgar, perquè... Sí, sí, no li ha agradat la sentència. No s'ha fet bé, això, no? O me sembla que no s'ha fet bé. Bueno, per això dic, o sigui, que com que tot això, hi ha una colla que li fa reus per allà entre procuradors i coses d'aquestes,
que jo a vegades no sé ben bé què collons foten, no? No sé quina és exactament la seva... Bueno, dels advocats tampoc l'entenc massa bé. De totes maneres... Jo totes les defenses meves les porto jo, eh? Tinc un advocat que és, diguem, un fulano que tinc, que és perquè escrigui el que jo dic que vull que escrigui. Mira, vull que posis això. Si tu tens un escribano. Exacte, ell ho posa en aquell llenguatge raro que tenen, no? Sí. Però jo li dic, jo ho vull, això així és...
I ho porto jo. Sí. Perquè, bueno, la primera vegada que em vaig trobar en una situació aquesta és mèdica, eh? Amb el colegi de metges, mai més. Perquè, vull dir, és que també em vaig trobar, el mateix dia que anava jo a declarar, em poso l'advocat davant 200 pàgines. Sí. I dic, tio, que tenim la cita per aquí 10 minuts. Bueno, dóna una ullada, home, dóna una ullada. Conyo. Doncs mira, sort que el jutge ha començat a...
i em va donar temps a mirar-me les 200 pàgines, perquè el que anava bé a mi, que era el que demostrava que jo no tenia res a veure amb la cosa que la senyora aquella em reclamava, era l'última pàgina. 599 que consideren dos. Que era l'examen entomopatològic de lo que li havien fet on es demostrava
que la senyora aquella tenia una patologia aliena a la meva, el que passa és que l'havien ofert en un hospital i no l'hi havien explicat. Però és que els advocats han de posar els considerandos i otros sí. Jo he tingut jutges realment que li han fotut una bronca acollonant a l'advocat per presentar la demanda sense fonament.
Però bronca que a mi em faria vergonya que me la donguessin. Bronca no, una multa l'hi haurien de posar, no? Però allò de tractar-lo com si ets un nen petit que ha fet alguna cosa malament. Però allà de la banda tothom diu, bueno, senyor Letrada, vostè estudia de dretxo o què ha fet?
Perquè, claro, esto no tiene ningún fundamento. ¿Cómo se atreve a molestar-me a mí y gastar el dinero de la... Y gastar el dinero de la... Una bronca, tio, d'aquelles de col·legis, saps? De pim-pam, i ara dos minutes de rodillas cada paret. Está bien. Bueno, pero claro, no, a l'abocat no es venia a mutar. Ell ja ho havia provat... Ell cobra, és igual. Ell, com que era un abocat d'ofici, ell cobra la minuta que li toca... Clar, home...
Jo havia acabat la història i amb ell sense havien fot, perquè sortint d'allà se'n va un de tràfic i quan surt del de tràfic se'n va un d'unes obres i quan surt del de... perquè com que saben de tot. Home. Sí, home, sí. De fet, aquesta gent del món de la jurisprudència saben de tot. I si no, ja tenen una mica... que és especialista en això, que precisament t'ha tocat a tu. Bueno, no, hi ha els pèrits...
Que poden ser teus. O sigui, clar, si són teus, què van a dir? Que els van anar en contra teva. Home, no. Per tant... Si els pagues tu no poden anar en contra teva, no? És de poco fiar. Encara que els pèrits també els pagues? Sí, sí. Jo la veritat és que no he pagat mai un pèrit perquè eren amics meus. Però jo he fet paritatges i sí que he cobrat. I has cobrat. Sí, sí.
I, clar, la part contrària també porta un pèrit. Clar que va dir si el pèrit el posa a la part contrària. Per tant, al jutge, els pèrits no li ho foten. Llavors, el que pot demanar és un pèrit judicial, que se'n diu. Ja. Que també cobra. És un pèrit nombrat pel juzgat. I també cobra, aquest, eh? Bé, en el cas de la medicina, normalment és el forense que cobra perquè és el seu... Perquè ja és funcionari. Bé, doncs els forenses també saben de tot.
Sí, és el mateix que és un judici en una operació ginecològica, que una de cor, que una traumatològica... Considerant que el forense és aquell que normalment tracta morts... No, llavors aquí està la gràcia del pèrit. Jo, per exemple, en tots els postos on jo he fet de pèrit, ho he guanyat, diguem.
Per què? Perquè el que haig de fer és que el meu paritatge sigui lo suficient. Jo, per exemple, quan em demanen un paritatge... Que el jutge l'entengui. Exacte. Aquesta és la base. Que el jutge l'entengui. I que el forense que el pugui llegir, però que són bastant vagos, ells abans escriureix mirant a veure què portes tu. I dic, clar, si tu allò està fet seriamente, amb una bona bibliografia i tal i qual...
Es posaran a revisar 200 treballs de bibliografia? No, no, no, no. Però si el dius serà veritat, clar. Sí, la bibliografia del New England, per exemple, del British... M'entens? Poses una bibliografia d'aquestes sòlides, m'entens? Aquí a rebatir el British Medical Journal, m'entens? O en posaré a rebatir el New England Medical Journal. No, home, no. I menys de giro. Ja va, potser és giro.
amb anglès, no? I clar, les coses tenen una cosa sòlida, el jutgeu ho entén, després tu t'expliques més o menys bé, i clar, sempre i quan tinguin raó. Jo sempre parito, mai parito contra metges, sempre parito a favor de metges, i parito a favor de metges que crec que tenen raó. Si crec que no tenen raó, no parito. I després, per l'altra banda, mai parlo amb el metge. No.
No, no, no. Jo demano los autos, que se'n diuen, que són tots els papers que s'estan manejant en el cas. I no vull parlar, perquè el metge et mira des del punt de vista, diguem, seu i mèdic, i, clar, ell no es va aixecar aquell dia per fer-ho malament, ni volia fer mal a ningú, ni res, però això jo ja ho sé. Com, clar. Però en canvi, ell diu, no, doncs què és? Mira, deixa'm els autos, jo em deixo els autos, i jo m'enfoco amb els autos.
Molt bé, Santi. Escolta, a veure si trobo el teu correu electrònic, que no en rompoix tu, l'has de tenir. És molt fàcil, eh? Sí? Santi Barambio. Sí, arroba gmail. Ah, Santi Barambio tot junt. Sí, tot junt. Vale. T'enviaré un acudit de metges i advocats. Ah, sí. Jo t'enviaré anècdotes reals que fan riure igual. Molt bé. Vinga, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu.
Doncs les 9 i 8. La 1 i 8, si ens escolteu amb dissabte. I ha arribat el moment de sentir la golsa veu de l'Andrea. Hola, Andrea. Hola, què tal? Bona nit. Què escoltarem? Doncs després de pensar-m'ho molt, li refrescarem la memòria al Miquel i perquè conegui el Franco Batieto, que n'hem parlat abans. Ah, molt bé, molt bé. Sí que avui és el seu aniversari. Fins ara. Fins ara.
Capitani coraggiosi furbi contra bandieri macedoni Gesuiti euclidei
Bona nit. Bona nit.
Per le strade di Pechino erano giorni di maggio, tra noi si scherzava a raccogliere ortigoni.
Non sopporto i cori russi, la musica finto rock, la new wave italiana, il free jazz punk inglese, neanche la nera africana.
Cerco un centro di gravità permanente che non mi faccia mai cambiare idea sulle cose e sulla gente. Avrei bisogno di un... Cerco un centro di gravità permanente che non mi faccia mai cambiare idea.
Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta.
És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el que és el teixit econòmic. I a això nosaltres no hi estem gens d'acord. Bé, tota la plataforma és ben coneguda, que és normalitzar la vall. Dit així, m'ha sonat malament. Ara dos quarts d'onja, la Rebella. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres, entre les 10 i la 1, just a la fusta, vivim Sant Just en directe.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més sual. 100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Semblava com si fos... Les 9 i 14.
La 1 i 14, si ens escolteu amb dissabte. Posa-li la cinturina, que si no... M'agrada. Hola, Armand, bona nit. Bona nit. No sé per què m'agrada, perquè no tinc cap recepta perdut. En tinc moltes, però no... No.
És que estic en pleno merder, jo, de... Sí, clar, de ueus. De ueus. I mones. Fumones, sí. I trobo els ous. I això, però tinc una coseta que vaig descobrir l'altre dia. Una sal, que és de sal negre de l'Himèlaia. Sal negre de l'Himèlaia. De l'Himèlaia.
que hi ha altres salts, hi ha la sal de l'Himèlaia, que ja era coneguda, que és de color rosa, i són salts molt sulfuroses, i també és, i tal. Però aquesta sal negra de l'Himèlaia, tal com me la van donar, però a mi vaig al·lucinar, i em vaig anar a buscar, no he comprat, és careta, però bueno, però val la pena. I, hòstia, té una particularitat curiosíssima, perquè agafes una mica de sal...
perquè són pedres grosses, una mica com salmau, són pedrotes grosses. La menjaques una miqueta, la poses amb oli, la deixes dos minuts, agafes pa, suques l'oli, agafes sal d'aquesta, fons la boca i sembla que t'estiguis fotent un ou ferrat. Està bé. És espectacular. I llavors vaig provar, dic, hòstia, em fotré una rosa a la cubana sense ou.
I de penya. Perfecte. Però és sal per tirar després de cuinar. Sí, sí. Com la sal maldon, eh? Estem parlant com la sal maldon. No és sal per cuinar. O sigui, si per una senso tinta no li va. No, no, no. Però és fantàstic, de veritat. Pot ser que sigui com si fos una mica carbó, una textura així? No, és més com la sal...
no me'n recordo el nom que són aquella que són laminada aquella que són laminada que no me'n recordo com és com si fos pirita és el minaral aquest o pissarra aquell tipus de pirita que es desfulla així és una mica així però això és la textura és així com quan la trenca és com sorrenca però són pedres com la Maldon són pedres i rossetes és increïble això amb l'oli funciona ara proveu-me una altra cosa
I vaig fer arròs blanc, vaig posar una mica de tomàquet, vaig fotre sal d'aquesta, i vaig estar fotent un arròs a la cubana sense ous. Està el col·lesterol genial. I tant. I tant. Fem mitja dotzena per la setmana que ve. D'ous, o de sal, o d'arròs a la cubana. Molt bé. Molt bé. Perfecte. Va, anem al futbol que avui tenim teca. I tant.
Doncs són les 9 i 17 minuts. La 1 i 17 minuts. I, a veure, podem començar, per exemple, per l'acte. No, és que tenia un espitxa preparat, però no el llegiré. Per què? Perquè no. Et fa vergonya? No, no, no. No sap llegir, no sap llegir. A veure, l'acte, l'acte del d'allò, del senyor...
Que, perdona, Déu-n'hi-do també les actes que foten... Paradas, Romeros, José Luis Paradas. Déu-n'hi-do les actes que foten aquesta gent també. Bé, anem per allò. En el minut 52, el jugador número 4, Sergio Ramos, fue amonestado por el siguiente motivo. Infringir persistentemente las reglas de juego.
Bé, doncs el comitè de competició ha dit que això no és un motiu per ensenyar-li una targeta i, en conseqüència, li treuen aquesta targeta i el senyor Sergi Ramos no... No, la vermella queda... La vermella queda anul·lada i podrà jugar. Fantàstic. El que sí, o sigui, al minut 84, la segona targeta, aquesta sí que és vàlida, per desplaçar con el brazo a un adversari en la disputa del balón.
El senyor Mesut Ozil va ser expulsat per aplaudir una de mis decisiones en forma de mofa, estando muy próxima a mi persona. Tenia por que li aplaudís la cara. Si hagués estat més lluny, doncs igual no li hagués de tallar la targeta, però... És que fa por, o sigui, com que no saps on mira. Un partit!
Després diu... Que no sé per què li diuen Pepe. Això ho dic jo, no ho diu l'acte. Més que res, per tranquil·litat de tots els Joseps, Pepes... Aquest senyor no es diu Pepe. Ni José. Ni José. Es diu Kepler. Bueno, aquest senyor...
se dirigió a nosotros, és a dir, al quartet arbitral, diciéndoles textualmente, vaya traco, hijo de puta. Dos partits. Se va morir protegit, eh? Se va morir protegit, eh? Sí. Al senyor... Al senyor Dos Santos Mourinho Félix José Mario... Fue amonestado por hacer observaciones a una de mis decisiones en el minuto 53...
I en el minut 82, por salir de la na técnica haciendo observaciones a una de mis decisiones. Un partit. En el minut 82, segona amonestació, i el va expulsar. També va expulsar el preparador físico del Real Madrid, Don Rui Felipe de Cunha Faria, en el minut 49, por aplaudir a una de mis decisiones. Aquest àrbitre no li agrada que li aplaudeixin. Dos partits per reincident.
T'ho has posat quatre o cim vegades ja, eh? Sí. Avui, jo no ho sé, però tu que escolta, Raku, avui comentaven al Versió que aquest senyor ja fa un temps per reincident li van castigar tres partits, ara torna a reincidir dos, diu la propera vegada que reincideixi només un. No sé si ho has sentit aquesta tarda, estàvem comentant.
Y tinc dos articles, un firmat pel senyor Tomàs Roncero. Firmat? Hombre. Que diu? Gran Tomàs Roncero. No fue solo el árbitro. Otra noche tonta del líder y dos puntos menos en esa cuenta de 10 que ha quedado capada casi a la mitad en solo 4 días. Paradas Romero no robó el partido al Madrid, pero sí le destrozó para el sábado ante la Real. Madrid les va a destrozar el mateix.
Desquici total. El Madrid se ha dejado cuatro puntos en cuatro días y eso refleja un estado de nervios y ansiedad que obliga a pasar por el diván. No es normal ceder media ventaja a balón parado. No es normal que Casillas no sea el habitual salvador y se trague de forma lastimosa esos dos goles por su palo. No es normal que haya jugadores en tan baja forma como Arbolea o Zilocadira. Y sí es normal y doloroso el agotamiento de Xavi Alonso.
Va a acabar reventado al no tener descanso. Y vuelve a no ser normal que al Madrid le tengan tantas ganas algunos árbitros. He titulado que no fue solo el árbitro para que nadie piense que ya me estoy con mis cabezonadas relacionadas con los jueces del silbato. Pero a Paradas Romero se le veía venir. Expulsó el sudía Mourinho, que le había enviado a la M...
Pero es que el talante de este árbitro de Antequera no ayuda, porque cuando tiene delante al Madrid se le altera la sangre. Me explico. Perdonó un penalti a Arbolea y hasta una posible segunda tarjeta a Las, pero a partir de ahí se despachó a gusto. Nos castigó un pisotón de Bruno a Castejón, que era roja, porque el canterano se fue a la enfermería. Fue severo en las primeras tarjetas a Ramos y Las. Hizo un exterminio en el banquillo madrinista, en el que solo le faltó echar a Adán, Caranca, Chendo y Ribot.
Se cepilló a Mou por hacerme observaciones. Expulsó a Ozil por aplaudirle. Y al señor eso le merece mofa. Saca dos amarillas a Marco Rubén, pero en una se le casqueta a Sena y así se ahorra la expulsión en el minuto 54. La falta de Antióp la castiga porque se lo dice un linier a 40 metros, aunque el turco golpeó primero el balón. Sé que a Ruiz Aérea y Mou
Tenchan muchas veces la cuerda, pero les recuerdo que en Pamplona llegó Guardiola y cogió del brazo al Linier para corregirle tras ver una acción por el monitor de televisión. Claro que si lo hace Pep es la reacción de un ganador. Si lo hace el portugués, pues eso, que se vaya a la calle por chula y por agitador de masas. El Madrid apenas dio una patada y acabó con cinco amarillas y cuatro rojas.
Apenas dio una patada. Bueno, está bien. Crack Cristiano. No me cansaré de dar las gracias a Cristiano. En un partido plagado de bombas Lapa, focos incendiarios, arenas movedizas, él se movió como el caballo blanco de Santiago. Él firmó el 0-1 y los mejores minutos del Madrid junto al crack de Marcelo. Y fue él quien, con solo nueve en el campo, tuvo los bemoles de lanzarse a un ataque desesperado y heroico en busca del triunfo. Afición. Me duele...
por mis amigos del bar Casapepe de los Rosales y los peñistas de Carabaña, Espinosa de Navacerrada. Bueno, una serie de... Todos desafiaron la nieve y el frío para animar en el Madrigal, pero lo que no cunda el pánico. Somos líderes a seis puntos. Bueno, vale. Això és lo que diu el Tomàs Roncero. Després, al diario El Mundo, y a un que no se atreveix a firmar, per tant, no sé qui... Esta és la valentía, aquesta. I és que diu...
Paradas Romero, un árbitro tan valiente como para expulsar a tres futbolistas y dos técnicos del Real Madrid en un solo encuentro, capaz de echar a Mourinho dos veces desde que el portugués se entrena en España, no se mostró tan atrevido el pasado febrero durante el encuentro de Liga ante Osasuna y el Barcelona, disputado en el Reina de Navarra y que finalizó con el resultado de 3-2, favorable al conjunto local. Aquel partido correspondiente a la XXIII jornada de la Liga dejó al Barcelona 10 puntos del Madrid,
Y muchos, Guardiola el primero, afirmaron que la Liga había quedado sentenciada a favor del club blanco. La polémica aquel día se centró en un gol bien anulado a Alexis, por fuera de juego, que desató las airadas protestas del conjunto catalán en el minuto 80 y que hubiera supuesto el empate a tres en el marcador. El árbitro se equivocó al conceder el segundo gol de Osasuna, pero no en la acción que originó todo el revuelo posterior.
Xavi saltó del banquillo para recriminar al juez asistente de su decisión, mientras Guardiola buscaba un monitor de televisión para ver la repetición que no le convenció. Acudió entonces el técnico azulgrana hacia el línea y le dijo lo que sus ojos acababan de ver. Xavi se veía de pie, esta vez echándole la mano a la cara hasta que el delegado de campo del Barcelona lo devolvió al banquillo en pujones. Entrenador y capitán siguieron increpando al hombre del banderín durante los minutos finales. Tras el encuentro,
Paradas Romero expulsó a Maserano por doble tarjeta amarilla, ambas por protestar, según recojía el acta. Al finalizar el encuentro fue amonestado el jugador del Barcelona número 14, Javier Alejandro Maserano, por protestar de forma ostensible, siendo la segunda amonestación por la cual fue expulsado. Al finalizar el encuentro. El acta del colegiado andaluz asimismo recogió una amonestación a Pep Guardiona en el minuto 86 por protestar de forma ostensible. Amarilla para el técnico, nada para Xavi.
En el madrigal Ocil fue expulsado para aplaudir una decisión de Pradas. Lo hizo según el acta en forma de mofa, estando muy próxima a mi persona. Mourinho, que también hizo sonar sus palmas, vio a la primera amarilla en el minuto 53 por hacer observaciones a una de mis decisiones, según el árbitro. La segunda, en el minuto 82, se produjo por el mismo motivo. Salir del área técnica haciendo observaciones a una de mis decisiones. El ayudante de Mourinho, Ruy Faeria, había sido el primero en salir...
en salir a abandonar el banquillo, también por aplaudir una decisión del colegiado. Fantàstic. I això... Hi ha un senyor que no té collons de firmar. No, no ho firma. Però clar, ningú diu realment que el Madrid, els jugadors del Madrid, l'entrenador del Madrid, l'equip tècnic del Madrid, o sigui, van fer el ridícul més gran de la història. Total, total.
Però en l'espitx aquell continuï, no el llegiré, però sí, haig de dir que mai, i he practicat esport, en la competició, mai m'havia trobat amb un equip que dintre del vestuari volgués entrar al vestuari de l'equip contrari. Sí, sí, a dir, en què intervenia la policia. O sigui, no l'havia llegit ni vist mai, a la meva vida. Ni l'equip aquest que jugava partidets al Badavina, em sembla que era,
que la liaven en els partits... Bueno, però és que en els partits la pots liar. En els partits hi ha una rivalitat. Espectacular. Una vegada ha quedat el partit amenaçar el president de l'equip contrari. Sí, sí. Perquè va intentar calmar els ànims. Jo no sé... El Madrid, evidentment, sempre he sigut anti-Madrid, no? Per lògica. Però el que sí que haig de reconèixer és que el Madrid
mentre va tenir els presidents que va tenir, inclús en un impresentable del Mendoza, inclús en un impresentable del Mendoza, el Madrid era un equip senyor. I era un equip que perdia, s'emprenyaven, tal, tal, però no muntaven els pollastres que s'està muntant aquest tio. Aquest tio s'està carregant, s'ha carregat el Madrid, s'ha carregat la institució.
No l'equip, la institució de Madrid se l'ha carregat. L'ha deixat a l'altura de Batum. De fet, el senyor Mourinho va deixar el Chelsea com el va deixar. Sí, sí. A l'Oporto com el va deixar. A l'Oporto com el va deixar. I a l'Inter com el va deixar. Però és que tot això no té comparació de com deixarà el Real Madrid. A Madrid li costarà molts anys sortir d'aquesta història. Sortir d'aquesta història.
És incomprensible. Encara que guanyi la Lliga, eh? Sí, si no, és molt possible que la guanyi. Encara que guanyi la Lliga. Són sis punts, encara. La imatge que va quedar, i que això, clar, actualment això, volta al món amb... No, no, no, clar. Acaba de passar i està voltant al món, això. I, ojo, que no hi va haver, no hi ha hagut imatges de lo que va passar als vestuaris, de lo que va passar al túnel de vestidors. Això va ser espectacular, eh? Però que sembla ser que va ser impressionant. Jo dic, el president del Vilareal, el senyor Roig, va ser
amenaçat per part dels jugadors que els volien escalfar per part dels jugadors d'aquest que es cansa d'aquest que està cansat del Xavi Alonso per part del Xavi Alonso i del Cristiano Ronaldo el volien escalfar
Va tenir que intervenir la policia. El senyor Sánchez del Minyo m'ha dit ningú. No, ara no. Ara no toca. Ara no toca. Perquè això no té resor. Això no... No té resor immediat. Que el Piqué digui que l'ha expulsat, que estava premeditat, això sí. Sí.
Ara, que el Cristiano Ronaldo vagi fent... Que ja és la segona vegada total. I que vagi criant robo, robo i tota aquesta història, que li en el pollastre no... A més a més, la justificació, una de les grans justificacions de la premsa de Madrid, és que la falta era el llibre en directe.
perquè l'àrbitre va estar amb el braç aixecat. No el tenia aixecat, el tenia així, horitzontal, però crec que era llibre indirecte. Per tant, havia d'haver anul·lat el gol. Ja. Bé. Igual que el diuen de la targeta... Perdona, perdona. Suposem que fos així com diu la premsa de Madrid. Això és motiu. És motiu pel comportament tant de l'equip tècnic com dels jugadors. Si l'àrbitre va afavorir algú, va ser el de Madrid. Sí.
Perquè va evitar dos penals. Un, sobretot. No, no. Dos penals... Jo ja no entro en això. Però ells, com a professionals, el fet que l'àrbitre s'equivoqui, i per molt que els...
els hi foti el partit en l'aire. Això és motiu per arribar al vestidor, fer el que van fer... Però és igual, és igual, obligat d'anar amb una mica del camp al vestidor, és que no ho entenc. El despreci cap a la seva pròpia afició, cap a la premsa...
De tota manera, tota la culpa d'això no té el senyor Valentina Pérez. Home, sí, sí. Perquè avui han fet la presentació d'aquesta... d'aquesta història que estan muntant... Sí, de la illa de no sé què. Sí, encara a veure si tenen collons de tornar a criticar la Fundació... El Qatar Foundation. El Qatar Foundation, sí. Vull dir que tant criticar i ells estan allà fotent històries. Vull dir que, en fi... Doncs avui no ni un comentari. No, no. Al contrari, versant-se en el... Sí, sí. En el...
Molt representable aquest. És una cosa que jo no... No, no, és incomprensible. És incomprensible. És que no m'ho puc creure, de veritat. A mi m'ho explica... Això no pot ser. Ja és incomprensible que ho fotin un equipet com l'Europa, ja dic. O qualsevol gratalló, però és igual.
L'equipet d'aquests, ja s'hi comprensim. És com el Madrid. A vegades hi ha hagut problemes... Jo recordo... Perdona, amb partits de juvenils i tal, que els pares s'enfronten uns amb els altres. Però és el públic. Al públic no se li demana esportivitat. Al públic és forofo. Però els esportistes, els jugadors... Una vegada ha acabat el partit, s'ha acabat el partit.
I sempre ha sigut així. Ells mateixos, els del Madrid, quan hi va haver-hi la temporada passada, tots aquests problemes amb el tantes d'allò, ells mateixos deien, no, no, això a la selecció no li afecta, perquè, clar, una vegada ha acabat el partit, són coses que passen a l'altre camp, però... Jo ho crec, mira. Ja hem vist com el poden. No ho sé. Isidre, bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Què tal? Com que bona nit. Home, bueno. Trec xispes.
Per què? Què ha passat? Home, això és una presa de pèl. No, jo no trec xispos perquè és el que encara... Bueno, no és una presa de pèl, és l'articul 33, el famós articul 33. Suposo que ja heu parlat d'això del comitè d'apel·lació, no?, el que ha dit. Ah, no, no, això no ho sabem, no ho sabem. No ho sabeu. No, digui, digui. Per això trec xispos. Ah, per això què ha dit el comitè d'apel·lació? El comitè d'apel·lació de la Federació Espanyola desestimula els recursos del Real Madrid contra les... Evidentment, els ja dic que... De què? I diu...
indicando que Pepe mereció un castigo mayor. Al menos, al menos, diu, cuatro partidos, aunque por imperativo legal no puede aumentárselos. ¿Cómo que no puede aumentárselos? Y de partidos de suspensión es acollonante. No será la primera vegada que el comitè d'apel·lació aumenta una pena feta pel comitè de... Doncs diu que no puede aumentárselo por imperativo legal. Diuen que al menos son cuatro, perquè diu que ho han fet anar com a constitutiva de menosprecio. Sí, que podrien... Segons parlant l'agafi...
podrien ser 12 exacte, és a dir, com a mínim 4 i és de 4 a 12 i li han aplicat menosprecio en comptes d'injúria clar, s'ha cagat amb sa mare directament bueno, li ha dit una cosa encara pitjor i és bestial és bestial és el que ens tenia que passar jo veient les imatges quan el senyor Kepler no sé què Pepe se m'ha cap a l'àmbit ensenyant-li que treu sang per la boca
La falta inicial és d'ell. Però clar, és que fot una entrada de confú. No, no, és que l'altre el que fa, com ja se'l coneix, és ficar la mà... Ficar la mà per defensar-se. Una entrada brutal. I li dóna la cara, sí, clar. Home, és que ja va bé que de tarantar el PP es trobi el que té més collons que ell. És com aquell estarat que ell. Que clar, un l'ataca amb una navalla i l'altre fot una petada, la navalla salta i se li clava amb el tio que la portava. Diu, hòstia, és que l'ha matat.
No m'he portat la lavalla. O sigui, ensenyant-li el llabri per un dia. Mira, mira, mira el que m'ha fet. Em vaig alegrar molt. Poca sang li van fent gaire. I l'entrada, que és la segona tarda groga, que per mi hauria de ser vermella directa amb el senyor Ramos. O sigui, és una altra entrada de karate. Absurda.
Perdoneu, l'Apallació també diu que Ocil i Ruifaria haurien d'haver estat sancionats amb un mínim de dos partits, de dos a tres, en tot cas com a mínim dos. És de risc això. És per cagar, sí. Però bueno, és igual, escolta. És una república mananera. Home... Ha dit alguna cosa el gripau aquell, el Sánchez Arminiu? No. Ha obert la boca? No, no, no. Home, no toca. Ara no toca.
És acollonant. Això no passa res, no té... No té, com va dir, repercussió mediàtica. No té repercussió mediàtica. El Piqué sí que en té. Sí, perquè està amb la Shakira. I el millor de tot és l'excusa que s'han buscat de... Ja ho sabeu, no?, que va sortir el dia anterior, quan havia guanyat el Barça, Roval Granada. Deien, trending topic. Sí, sí, sí. Roval Granada, bueno, Dani Alves, un partit,
i ha percebut de suspensió si veu una altra targeta groga en el proper partit perquè en té 4 està bé doncs mira fantàstic és això d'altres maneres me n'alegro de tota aquesta situació és que demostra que el Madrid està fora de lloc
Estats desquiciats i esquizofrèdics total. I que tot arreu a tots els camps els rebran d'ungles. Això una. Els coneixen i ja hem vist els pollos que munten, és a dir, perquè tot això ve quan perden un partit. Han perdut un partit de 16, em sembla, o d'11, no sé quan. Perdona, és que no l'han perdut, no l'han empatat. I a més a més l'han empatat ells.
Que pràcticament és el mateix, però han reaccionat com a sonats. Que avui llegia un comentari d'aquests per internet, que deia, diu, no, no, el Madrid no és que no sàpigui perdre, és que no sap ni empatar. Però és que és al·lucinant. I després, el qual del cas és que li estan fotent tota la culpa a l'Iker Casillas. Sí.
Sí, sí, jo també. No miren quants partits, quants punts li ha donat Iker Casillas, que estàvem nosaltres fins als nasos del Sán Iker, que ho parava tot. Això ja no té cap importància. El senyor Iker Casillas s'ha menjat dos gols. És el culpable de tot. El de l'altre dia potser que va tenir una mica de culpa, però vaja. Perdona, el de l'altre dia era imparable. Van entrar per la mateixa esquadra. Si no van jugar un pebrot,
El que aconsegueix el Mourinho, perquè s'ha de reconèixer que en aquest sentit és llest, no dona permès per això, però el que s'ha de reconèixer és que ell munta el pollastre perquè sempre fa igual. Quan perd un partit, com aquell de Copa d'Europa amb el Champions League amb el Barça, munta un sidral, llavors tothom s'oblida, tothom parla dels àrbitres... Ningú parla de la Mourinho. Ell no juga, el seu equip no juga, un pebrot, no juga res. Ningú parla que l'equip no ha jugat. Exacte.
No es parla del partit. Aconsegueix això i aconsegueix que l'àrbitre que surti, que no recordo qui és àrbitre aquest cap de setmana, sortirà amb el bull que ha posat i aconseguirà el que ha aconseguit amb els últims 11 partits, que és el que no va...
permetre aquest àrbitre, que a mi no m'agrada perquè al Barça l'hi va anul·lar, no ens oblidem. No, no, no, a veure... Una de les teories era que en el Barça, en el Pep Guardiol, el Xavi... Sí, que el va deixar... El va deixar queixar-se, cony, es queixaven perquè els havia anul·lat un gol legal i li havia donat un gol legal, un gol en fora de joc a l'Osasuna. Ah, no? No, perdona, li va anul·lar dos gols al Barça. Sí, sí, sí, sí. I el primer gol de l'Osasuna era en fora de joc. Era en fora de joc.
I el primer gol que li va anul·lar al Barça, potser sí era fora de joc, però el d'Alexis no ho era. I amb aquests malparits resulta, perdó per la paraula, però és que ja estem en el límit absolut de parlar de coses absurdes. És que els dos primers penals, sobretot aquell que li estira de samarreta...
que el llenç a terra, és impossible no veure-ho. Impossible, perquè a darrere està el línir. És impossible que no el vegis. El primer igual no el veu. El primer és penal, claríssim, perquè l'Isli... Diguem que el primer és impossible que no el vegis. Però el segon és que el fot a terra, cony. No, no, és que el segon es veu com el pallo està en un costat i la samarreta està mig metro més enllà. És impossible que no el vegis. I el tio cal de cul. Home, no fotem.
No, no, a veure, l'àrbitre, indudablement, no és... És difícil trobar un àrbitre bo. No, però, escolta, com a mínim... Jo accepto que s'equivoqui, el que passa és que n'hi ha algú que s'equivoca potser massa. Doncs n'hi ha perquè no hi ha un criteri únic. Aquest potser es passa, però resulta que és l'únic que els hi ha parat als peus, perquè aquests estan acostumats a que aquella falta d'en Ramos... Això no li piten, normalment. O no li piten o no li treuen groga, directament.
I hi ha el comitè de competició dient que la primera droga li treuen per... Defecto de forma. Por defecto de forma en la redacció de l'acta. Defecto de forma en la redacció de l'acta, perquè clar, aquí ho diu per... A veure si el trobo aquí, que la tenia per aquí... Sí, per reiteració de faltes. Per reiteració de faltes, sí. Per reiteració de faltes, això és un defecto de forma.
No, no era por no seguir las reglas del juego o algo así. No, no, és un defecte de forma a l'hora de redactar l'acte. L'acte, sí. Increíble, increíble. La llei de l'acte. Infringir persistentemente las reglas del juego. Sí, està mal redactat. I llavors hi treuen.
I el Gerard... Bé, el Piqué els volien sancionar per una cosa que havia dit fora del camp. Fora del camp, sí. Home, i atenció, i el Mourinho, que li diu també fill de tal... Li diu com a mínim dos vegades. Ell no ho posa en l'acte, però hi ha imatges de televisió on es llegeix perfectament el que està dient. Li diu dos cops. No, no poden rearbitrar el partit.
No poden rehabilitar el partit per si no li treguin la groga. La groga ja està treta. És que és això, no hi ha criteris. No, sí que hi ha un criteri, cony. Clar, que hi ha un criteri. De totes maneres, Isidre, treu tot el cap que el Pep Terró, aquesta lliga, no la guanyarem. Bueno, jo la senyora passada no ho creia. Però ara que han punxat dos cops, van jugar, a veure. Bateu-nos amb el xoc. Mira, jo et dic una cosa. Si els arriba a tocar...
Un equip com Déu mana a la Champions estan a fora, eh? Bé, jo et dic una cosa. Si el Madrid... No, no, però si el Madrid juga com va jugar contra el Villarreal l'altre dia... A veure, la Poel no crec que hagi arribat a la quarts de final de la Champions perquè l'hagin ajudat, eh? No, perquè conçut. A la Champions els he campionat una mica el tarannà, home. Aquí al Madrid...
M'imagino que posaran una mica més d'interès, perquè l'altre dia va ser una patxanga, és que no van jugar absolutament a res. Però és que ja fa 3 o 4 partits que no es juguen a res. Per això t'ho dic. Tenen fos el Xavi aquest, el tenen fos, no tenen centre del camp. Fa 3 o 4 partits que no es juguen a res. I a sobre, aixecant l'ànim del Casillas. Sí, sí, animant-lo. Animant-lo. Has de deixar animant el Casillas perquè es recuperi. Sí, sí.
Jo no vull pensar el que passarà si el Madrid arriba a 3 punts aquí a jugar a la Nou Camp. Hem de fotre, per comptes d'aquell xerret que trauen per recollir els tios lesionats, haurem de fotre ambulàncies directament. A mi el que em fa por és si hi haurà 3 punts el xou Mourinho que es pot organitzar. Home, imagina't la tàctica que muntarà per venir aquí.
Vindrà a empatar, evidentment. És per dir, miri, no juguem el partit. No cal jugar-ho. 3 a 0 i ja està. Hòstia, pot ser horrorós. Pot ser alguna cosa espectacular. I que ningú s'atreveixi a fotre fora, ja no d'aquí. És quedar al futbol amb aquest senyor. No és un impresentable. Aquest dia està malalt.
Aquest tio està malalt. O fuma molt, o veu molt, o alguna cosa. Entre els comentaris que he llegit avui, n'hi havia un també que era molt bo, que deia, diu, Mourinho es el próximo entrenador del Barça. Está destrozando al Madrid. De tota manera, a nosaltres va molt bé qui sigui, eh? Que segueixi, eh? Que no marxi. Ni el Florentino. No, no, els dos, els dos. Que vagin gastant pasta...
I fotent aquests equips que fan. Que pot estar molt bé. És impressionant, ja dic jo. És que no sé... Estic intentant des de l'altre dia pensar i saber de què es queixen. De què es queixen. Doncs que no els hi van pitar cap dels parals a aquells piscineros que els piten cada vegada que juguen. Van jugar un partit horrorós.
I es queixen que el Barça està en boca de tothom per tot el contrari. Això els fot a parir. A veure, Emili Sánchez, bona nit. Emili? Hola, bona nit. Hola, què tal? A veure, a veure si l'Andrea pot pujar una mica més el volum. Hola. Jo et sento fluix, també. Tu et sents fluix. A veure, deixem un moment a l'Isida sense veu.
Escolta, que no teniu viagres per aquí. Per què? Per pujar el to. Sí, ara te'n puja. Ah, molt bé, home. A veure, de què es queixa el Madrid? De ben escut. És que, d'una altra cosa, es queixa d'una cosa òbvia, de que no hi ha dret, home, de que tota la punyetera vida han viscut molt bé...
amb ningú que li fes ombra. Hi ha algú, doncs, tipus, com ara pot passar amb la Tioca de Madrid o amb el València, doncs que en un moment donat emprenyen o toquen una mica els collons, però mai ningú li ha fet ombra. I ha resultat, doncs, que no, que han perdut l'hegemonia, que a més a més han vist que han perdut, doncs, el que ells diuen al señorío, que em sembla una paraula vacua, absolutament, vull dir que no...
És absurdo el tema del senyorio i aquestes... Deixem-nos les històries del senyorio. No, però és que gent d'això... Tu vas veure... Tu vas veure el partit? Sí. Es mereixia guanyar el Madrid? Per què no? No, no, pel joc. No, però tu m'estàs parlant de futbol o m'estàs parlant de decisions? No, no, jo t'estic parlant de futbol.
de futbol. Sincerament, jo m'esperava que guanyés perquè el Villarreal em va semblar que no tenia pagada, que pràcticament no va incordiar la porteria del Real Madrid i, evidentment, el Madrid sense fer absolutament res. Evidentment, qualsevol arribada per la qualitat que té entre Benzema, Cristiano Ronaldo i companyies... El gol del Madrid...
el gol del Madrid, el gol de Cristiano, va ser un gulàs. Va ser una jugada impressionant. Sí, sí. No, ho sento, jo no estic d'acord. Impressionant, no. Impressionant és quan és una cosa impressionant. A mi no m'impressiona perquè jo veig cada setmana al Barça. Estic acostumat. Jo, com a culer, com a associat al Barça, doncs estic acostumat a aquest tipus de jugada. Va ser un gol molt maco.
Exacte, exacte. Però no va fer res més, eh? I jo crec que en circunstancies normals, si no haguessin embugit, si no haguessin embugit, aquell partit el podien guanyar perfectament. Però és que tot el merder ja va començar en el moment en què li van pitar la falta. O sigui, ja veien, ja s'ho imaginaven. Bueno, aquí sí, però no estic d'acord arreu de la falta. Vull dir, tot el merder comença només abans de saltar al camp.
Vull dir, perquè... Perquè ja venien... Perquè és l'actitud del prevedor, és l'actitud del petit. És una actitud que nosaltres, els culers, la tenim molt assimilada, l'hem viscut, l'hem conviscut amb aquesta actitud i amb aquesta sensació, doncs, tota la vida. De la impotència. Exacte, exacte, de dir ja està, ja ens agafen, ja venen darrere, ja... És molt difícil anar davant i portar distància, molt difícil, la càrrega psicològica és molt bèstia,
I és una cosa que s'ha de saber aguantar. I en aquest cas està clar que l'Octel de Madrid no ho ha sabut aguantar.
Entre altres coses, entre altres coses, per la mateixa raó que el Barça ha tingut el seu moment crític. Vull dir, allò que diuen del baix rendiment de risc o calculat, perquè evidentment està calculat que ara tingui el Barça per arribar al mes de maig en perfectes condicions. Què és quan es resolen els títols? Exacte, el Barça aquesta inflexió la preveu, la calcula al mes de gener i febrer.
Me'n recordo quan a l'època de Bengal, això passava al mes de novembre, i cada entrenador ho planifica a la seva manera o amb el seu criteri, però a tots els equips els passa perquè és lògic, perquè no pots mantenir el nivell d'enunció ni el nivell a l'abat de competició tot l'any. És impossible. No és res més que el normal, que és que el Madrid, mentre el Barça ha estat fent el pàjaro,
i a part dels rebuts arbitrals que hi ha hagut i que ens podríem queixar, a més a més, ha punxat i ha fet el tonto al cap de la Real Societat amb el Getafe, al marge dels rebuts arbitrals ha fet el tonto, ha fluixat i l'equip no estava fresc, al mateix Messi no li entraven tan fàcil com li entren ara, en una sèrie de circumstàncies, doncs això ara li està passant al Madrid. En comptes d'assumir-ho com
Com una casa normal. Com una casa normal, doncs el senyor Maurino opta per muntar el sou. Doncs perquè a més a més serveix, vull dir, perquè si quan va acabar el partit... Jo l'altre dia vaig fer un recull de premsa i no és broma, ja ho vaig fer, imprès.
d'ABC, La Razón, El Mundo del Siglo XXI, El País, dels diaris... Ja no parlo d'As i Marca, igual que ni d'esport ni de... Però diria que és una altra història, és una altra filosofia del periodisme esportiu, no? Vull dir, diguem que han de vendre diaris i funcionar d'una altra manera. Però els diaris generalistes, que en teoria tenen una altra línia diferent, vull dir, clar, el consens era absolut. Vull dir, el consens després del dia del Villarreal, el dia mateix després, era absolut.
Totes les garrotades anaven cap al senyor Mourinho, el seu plantejament de partit, la seva actitud, de la manera que va aconseguir desquiciar a tots els jugadors, les conseqüències del vestidor que no s'han explicat prou, totes aquestes històries.
però al marge d'això per això és un modus vivendi és la manera de fer del senyor Mourinho com el no sortir a parlar després del partit o ara abans del partit de la Real Societat que tampoc no parlarà ningú jo no sé si serà cert no sé si serà cert o no que diuen que després del partit contra el Vila Real que Mourinho els va prohibir fer cap declaració a menys que fos contra l'àrbitre
Clar, és que aquí entrem amb el de sempre. Vull dir, jo el que vaig sentir, a més, sóc un malalt d'aquesta gent usa d'intereconomia. Fins i tot ve que ha agafat l'aigua aquest. Vull dir, sí, sóc un malalt. Ho reconec, vull dir, he d'anar a teràpia o alguna cosa. He d'anar a teràpia, he d'anar a teràpia. Reconec que he d'anar a teràpia. I aleshores ve que el Punto Pelota i aquestes coses...
No, home, però el perro està moria. És el gato, el gato que va a l'agua. El gato que va a l'agua va aquest, el Alejo, que va d'una època que era l'eix.
que és quan el PP va treure molts vots aquí a Catalunya, que era mala ley, i ara és Alejo, i aleshores junten aquest a l'Alejo, i quatre fascistoides més allà, i és fantàstic, és... No, no, està molt bé, no, no, jo ho sé, bueno, és una malaltia com qualsevol altra, vull dir, m'hauré de desintoxicar. Sí, bueno, és com quan jo escoltava el Federico Jiménez Los Santos, per exemple. Exacte, és el mateix, bueno, aquests jo crec que encara són pitjors, però bueno.
En definitiva, que aquella nit tothom estava d'acord i tothom estava molt indignat amb el Madrid, amb l'exitud del Madrid i tal, però el dia següent això va ser... Excepte el Ciro López, eh? Excepte el Ciro. Fins i tot, fins i tot. No, el Ciro no estava d'acord. El Ciro deia que li havien robat.
Sí, però fins i tot el Silo López estava emprenyat de com havia jugat el Madrid. O sigui, el Silo López feia una diferent sessió i deia, ens han robat, però també és veritat que és culpa del Madrid. Vull dir, fins i tot. El dia següent la cosa ha canviat. Ja ha canviat totalment. Bueno, evidentment hi ha una cosa que es diu en telèfonos i hi ha una cosa que es diu senyor Florentino Todopoderoso Pérez.
I que, evidentment, posa tothom al seu lloc i els posa firmes i diu... I aleshores s'han de moure les carpetes i s'han de moure els comentaris. I de la mateixa manera que s'han mogut aquests comentaris i és tancar files entorn al madridisme, tot i que l'Espanya ha vist que si hi ha un rou és contra el Villarreal, ells ho veren d'una altra manera. Però és que, a més a més, l'autocrítica interna resulta que ahir a la nit mateix l'autocrítica interna ja no és contra Maurinho,
sinó que és contra Casillas ahir a la nit a Inter Economia acusaven a Casillas que és el culpable d'haver posat el Madrid a 6 punts i d'haver perdut 4 punts de diferència i hi ha un nano habitual d'aquest programa l'Álvaro Benito que és exjugador, un nano jove que és un nano jove del Madrid un perfil madrilenyo
Però que sembla mentida que aquest que va tatuat fins al moll de l'os, doncs és el que té més seny. I es revelava davant d'això de dir, però com podeu estar atacant a Iker Casillas? Com teniu vergonya d'atacar a Iker Casillas? Com el podeu acusar d'haver perdut punts quan ha salvat 40.000 punts? Però heu de pensar que el senyor Florentino Pérez no té bon rotllo amb Casillas des de fa molt de temps?
que el senyor Mourinho li ha volgut moure la cadira de Capità perquè no té un bon rotllo amb el senyor Casillas. Però bé, ja està bé. Jo ho sento. Jo crec que tot això és un contubernio, una manipulació dels nacionalismes catalans i de l'independentisme català. Crec que el senyor Mourinho és independentista català. Crec que el senyor Mourinho és culer fins a la mèdula.
i s'està carregant al Real Madrid la sèrie d'imatge i s'està carregant la selecció espanyola. Ell solet, ell solet s'està carregant la selecció espanyola, s'està carregant la reina madre que és el senyor Iker Casillas i s'està carregant tota la selecció espanyola. Ell solet, vull dir que jo crec que d'aquí entrar a l'Scup, com a mínim. Però tu fixa't.
Que, segons la premsa de Madrid, el que Guardiola no ha renovat perquè realment el que vol és que fotin fora el Piqué. Sí. I no es renovarà fins que no facin fora el Piqué. Ja, però això són tonteries que no se les creu ningú. Home, jo suposo que el que l'escrius s'ho creu, no? No, tampoc. Tampoc. No, no, de veritat que no, tampoc. Diu que he escrit, que he escrit.
Que es posa a pensar, dic, què diré, què diré, què diré? Dic, mira, diré que el Pep no rob nova perquè vol fer fora el Riqui. No, és que n'hi pensa, de veritat. Vull dir, ell ni és per a pensar, perquè algú que escriu això no és per a pensar. És la directriu que li donen. I ho dic així de clar, vull dir, la directriu que li donen. Vull dir, això no és el creu ningú.
Vull dir que es basen en que han vist un pèl i diuen que hi ha una perruca. I és evident que Guardiola està emprenyat en Piqué. I això ho dic jo. I no Guardiola. I jo com a soci estic emprenyat en Piqué perquè la temporada és nefasta. La temporada que està fent Piqué és dolentíssima. Nefasta. Jo he viscut i hem viscut totes temporades nefastes de Puyol.
Sí, sí. I de Xavi Hernández. Sí, sí. I hem sentit els culers dir, aquest Xavi Hernández, això és un vindundi, això ens l'hem de trobar. Ara tots ho avallem, però va bé una època en què dèiem... Sí, sí, el Xavi tenia un peu fora del Barça. No oblidem això. Que això és segur, i que Guardiola té un piqué amb en Piqué i que diu, nano, ja n'hi ha poc.
i espavila, perquè està massa empanat que... Sí, però... Això sí, d'acord. Però d'aquí fins aquí jo no el renovo, si aquest senyor no el fan fora. No, però és que, a més a més, és que, perdoneu-me, vull dir, és posar un nivell intel·lectual al senyor Guardiola molt baix. Exacte. Molt baix. Vull dir que ell, que ell el seu problema per renovar sigui un jugador, per l'amor de Déu. Si només ha d'obrir la boca a Guardiola i dir, este, fuera... Clar.
És que, a més, és que s'ha sentit comú. És que, a més a més, l'hem vist. L'hem vist. S'ha carregat el Rodinho, el Deco, l'Eto... No, no, i a més a més no s'ha amagat, ho ha assumit com una cosa seva. Vull dir que no hi ha més. És com l'Alexis Sánchez, que també s'ha dit que si la directiva que no els agradava i tal... I és una aposta de Guardiola, igual que allò de Villa. És una aposta de Guardiola. No, Villa també està fora, eh?
Sí, però això és més normal, té una edat Villa. Villa ha complert un cicle dins del Barça i han d'arribar altres jugadors. No passa res, però això és el més normal del món.
Però no és perquè tinc un problema amb Messi ni perquè tinc un problema nou, perquè ha de ser així, perquè si vol ser un equip competitiu, doncs has d'entrar i sortir. Has d'entrar i sortir. I un dia veurem a Pedro que marxa, o veurem a... perquè és així. En fi, els que hem de marxar som nosaltres, que ja és l'hora. Perquè us ho mereixeu. Sí. Gràcies, Emili. Vinga. Bona nit. Adéu, bona nit. Isidre...
Hola, Gide, bona nit. Bona nit, bona nit. Fins la setmana vinent. I els que ens estiguin escoltant encara, que n'hagin aguantat fins ara, gràcies per la vostra atenció i fins el divendres que ve. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, molt més que nits d'electrònica.
Gràcies.
Bits, molt més que nits d'electrònica. Greetings to all of you. Welcome all.
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit.