Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. No, la desbarnada. La semantela. No, sembles el de Passa Palabra, no. La desbarnada. La semantela.
No, la desvernada. La semanela. La semanela. Molt bona nit, són les 8 i un minut. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus, i ara mateix comença... La desvernada. Salutacions de l'equip de programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Marc, bona nit. Bona nit a tothom. El senyor Miquel, que el tinc aquí a la dreta. Hola, Miquel, bona nit. Bona nit. Bona nit.
que s'està barallant amb el cable per varia. Sí. Ara, ara. Bona nit, senyor Escazòquio. Molt bona nit. Gràcies, gràcies. I bé, com sempre, intentaran contactar amb el doctor Santiago Barambio, a veure què ens diu avui, l'Emili Sánchez, l'Armand García, el Josep Maria Montes, la Mariana González, l'Eligida Inglés, i ningú més, perquè la Núria avui té sopa. Ah, avui sopa. Avui sopa. Bueno, està bé, eh?
I l'Òscar Ramos, com sempre, és missing. Per variar. Sí. Hola, Òscar, bona nit. Ens escolta? No, sí. Senyor alcalde, bona nit. També. I aquest sí que ens escolta de tant en tant. De tant en tant. De tant en tant, sí. Molt bé. I el que sí que tenim aquí, com sempre, és el senyor Jordi Domènech. Que vagi de gust.
Bé, qui ho havia de dir? Estem al dia 23 de maig de l'any 2014. Revella de la reflexió. Sí. Sí, avui encara podeu... Encara podem fer propaganda, avui. Propaganda, eh? Allò de dir coses... Sí. Demà ja no. Demà ja no... No es pot fer... Demà no es poden fer propaganda de partits polítics. De partits polítics. Però altres coses sí es poden dir. Els pirates són partits polítics? No ho sé. No ho sé. No és demà, això, eh?
Avui encara que podem parlar de tots aquests. Però hi ha algú que controla això? El què? Que no es fa així. No, mira, només tens que veure una tele. Hi ha una cosa, la tele fan el result dels cierres de campanya electoral de la nit abans, vull dir que. En fi, bueno. A més a més, resulta que hi ha llocs on ja han votat.
Ah, sí, ahir ho vaig llegir, que estaven votant ahir. Ahir, sí. A França votaven el dijous, ahir, sí. Dimecres, dimecres, dijous. Anglaterra, Irlanda, també. I la República Txec, em sembla. Sí, bueno. En fi, que estem... Perdona, els resultats no els diran fins que no hagi votat? Dic jo, no ho sé. No ho sé. No, als Estats Units se sap quan voten tots, però...
Voten tots a la vegada, però a mesura que van comptant els vots... Sí, però és que Estats Units estem parlant d'una nit, per dir-ho així, per enmig. Però és que aquí estem parlant de dues nits, eh? Però van dient els resultats parcials. Però els col·legis estan tancats ja, o no? No, igual no. Estan tancats ja. Ja no pots anar a dir, ui, que quan ja no canç vaig corrents a votar. No. O ja no voto.
Això no es pot dir demà, eh? Bueno, passat demà, però... Demà pots dir el que vulguis. Sí, passat demà no es pot dir jo no voto. Bé, com deia, 23 de març, 2014, setmana 21, transcorregut 142 dies de l'any 2014. I ens falten només 223 per arribar al 2015. Molt bé. Avui el sol ha sortit quan eren les 6 i 26. I es prendrà d'aquí una hora i minuts, a les 21 o 11.
Demà el sol sortirà un minut més aviat, a les 6.25, i es pondrà un minut més tard, a les 9.12. Molt bé. La Lluna. La Lluna ha sortit quan eren les 3 de la matinada, 3.16 concretament, un quart de 4, i s'ha posat quan eren tres quarts de 4.00.
15.44% més exactes. Bé, demà la Lluna sortirà a les 3.49, és a dir, una mitja hora més tard, aproximadament. Aquesta matinada. Aquesta matinada. I es pondrà uns 20 minuts més tard, a les 4.05 de la tarda. Està minvant, la Lluna està minvant, de cap a caiguda, diguem, no? I el dimecres serà totalment nova. Ah, molt bé. O sigui, dimecres estrenem Lluna. Ah, molt bé, molt bé, molt bé.
ja que estem parlant de la lluna i el sol el dissabte al matí no, perdó dissabte, demà de 7 a 9 del matí sí, però no es veurà es veurà molt poc aquí nosaltres perquè ja de 7 a 9 el sol ja està molt alt però bé, que hi ha possibilitat de veure pluja d'estels ai, que maco
I pots demanar un desig. Home, si en veus molts, podràs demanar molts desig. Molts desitjos. Mira que bé. Sí, sí. Ai, quina il·lusió. Què, apagant el mòbil? Sí, perquè si fa... Bé, anem als aniversaris, gens que fa anys tal dia com avui, 23 de maig, i comencem per la senyora Mònica Naranjo.
És cantant, aquesta senyora. Canta. Jo pensava que era una model d'aquestes que feien desfilades de models i no li canta. Fa 40 anys. Fa 40 anys que canta? No, fa 40 anys ara, avui. No està malament. Bufa les espelmes.
En fa dos més, 42, un corredor de cotxes. Sí. Rubens Barrichel. Darrerament ja no corre tant. No, no. Fa un corredor de tant en tant per allà pel Brasil, els campos no sé què... Sí. Ja no, pobrec. No. Se li ha espallat el cotxe, ha de passar la ITU i totes aquestes coses. Bé, 42 anys. La senyora Juan Collins...
Collons? Collins. John Collins. El Marc no sap qui és, i lògicament... Cantant. No. El Miquel igual sí. Sí, sí, sí. Actriu. Un actriu de cinema. Clar, fa 81 anys. Fa un grapat d'anys que ja està retirada. Sí, sí. Ja no fa res. I si no estic confós, l'última cosa que va fer va ser una sèrie de televisió que es deia Dinastia.
Ahà, efectiu, efectiu i wonder, que deia aquell. Sí, acaba de fer la seva entrada als estudis de Ràdio d'Esbert, amb la seva camisa blanca, una guitarra penjada a la... Ens has fallat, ens has fallat. Tindries que haver vingut de color verd per fer les fitxes del parxís.
Bona tarda. Bona tarda. Bé, tu saps qui era la senyora Joan Collins? I tant. I tant. Que ets el nau. Doncs fa 81 anys, avui, la senyora Joan Collins. Bueno, ja li toca, no? Ja li toca, sí, molt bé.
I finalment fa uns quants menys, 62, el senyor Federico Trillo. Molt amic de l'herman, per cert. El senyor Federico Trillo, 62 anys? Sí, 62 anys. Aquest és més jove que jo. Sí. Ah, mira. I... Manda huevos. Sí, sí, sí. I mando seis cajas. Sí, sí.
Queda aprobada la ley 425 sobre... Toma huevos. Sí, sí. Es bocadotar en tan ya si sien així com a president, no? Perquè...
Sí, li dóna una mica de... Pivot dures. Pivot dures, sí. Bé, anem a les efemèrides. No hi ha moltes efemèrides avui? A més a més, molt rares. Molt rares, sí. Coses que m'han succesit el dia com avui, 23 de maig. De 1519, el senyor Hernán Cortés... Exacte.
va prendre possessió del territori de Mèxic amb nom de Carles I d'Espanya i cinquè d'Alemanya. Jo quan vaig decidir la efemèria era el Cortés o el Cavalla, no? No. Era un altre, aquest anava en barco. I ara esperem que tots aquests ens respectin. Sí. Bé, anem a l'any 1533. L'argabisbe de Canterbury, que es deia Kramer,
després de demanar-li al papa i dir... va invalidar, li va declarar nul el matrimoni entre Enric Vuitet d'Anglaterra i Catalina d'Aragó. Allí, senyor. Perquè l'Enric Vuitet es volia casar amb l'Anna Bolena.
Després la va matar, es va caçar amb un altre... Sí, va fer unes quantes bestieses. Sabeu quantes dones va tenir el senyor Enric Vitec, es deia en Catalina? I veu que li agradava el nom? Tres. Sí, perquè en va tindre sis, potser? Sis. Oi? Sis dones o set? Sí, sí, sí. Al final les va morir ja.
Desgastat totalment, clar. Evidentment. El 23 de maig de 1822 van començar les obres del primer tren
del món entre les ciutats angleses de Stockton i Darlington i el 1848 vam tindre aquí el carrilet de Mataró el carrilet de Mataró hi havia un tramvia el tramvia no és l'altre carrilet no, no, no la locomotora d'aquest tren del primer de Mataró encara viu
Sí, està por ahí. Està al Museu de Vida Nova. I de tant en tant... Igual avui l'hem tret a passejar una mica. De tant en tant no treuen a passejar. Que faci pipí i ja està. Ens en anem, i per acabar, a l'any 1847, en què es va inaugurar, es va autoritzar per primera vegada a Madrid, els sonals de gas. Que maco, eh?
el Marc segur que no el Marc segur que no el Marc segur que no se'n recorda però jo sí que me'n recordo quan passava el farolero amb la pèrtiga aquella i després per Nadal pujava a casa, picava el farolero donava la tarjeteta i l'havies de donar
I el Vigilant i el Cesar, el Carté. El Carté, sí. El Bano, el no sé qui. Després ja va venir el del Botano, que aquest ja no... Del Botano més abans hi havia empretjades. Bé, anem al Santoral, va. Avui felicitem a... A tots els que es diuen Desideri...
perquè avui és Sant Desideri, Bisba si no era Bisba no era Sant Sant Joan Baptista de Rossi deu córrer amb motos no, aquest és un mig campista de la Roma Daniela de Rossi aquest és Joan Baptista
Que va ser presbíter i fundador d'algú. D'algú, d'algú, va fundar alguna cosa. Alguna cosa, no sabem què, però va fundar. Segons això, el punt i coma. La congregació dels rossics. Dels rossics, serà això, sí. Bé, i demà heu de felicitar moltes senyores, perquè és Santa Maria Auxiliadora
I altres, com de la Providència, de l'Estrada, i punts suspensius. O sigui, moltes maries, demà. Totes les maries. Sant Vicenç de Larins, presbíter, escriptor eclesiàstic. No escrivia novel·les, escrivia esglésies. Sant Genadi, bisbe. Santa Susana i Afra.
Són dos. Màrtirs. Mira, et queda bé, no? Diré una nena Afra. Tu t'imagines una de les seves filles? Nafra, no? Afra, Afra. Afra, sí, però sona Nafra, no? Afra. Una mica xumbillo, no? A mi em foten Nafra i plego, eh? Sí? Sí, és la família. Doncs aquesta Susana i Afra eren màrtirs i un senyor que encara no l'han fet sant, pobret, no sé quant de temps està esperant que el facin sant, que és Sant Joan Pravo, que és beat.
que era presbíter i màrtir. Si és màrtir, deu fer uns quants anys, no?, que està esperant que el facin sant, pobrec. Sí, però tu pensa que tot això porta un purrocès. A lo millor no va començar a fer miracles fins quan ja portava 50 anys mort. Clar, clar, clar, clar. I, a més a més, l'altre dia, quan van fer sants els papes aquests, el Joan Pau, el Joan XXIII, i tal, vaig dir que els miracles que han fet en vida no valen.
Han de ser després de mort. Després de mort, un miracle? Sí. Llavors seria un miracle. És el primer miracle. Facin miracles després de mort. De fet, han de fer dos més. Vols dir que tiraria incens a aquesta gent de l'Eglésia? Eh? Vols dir que tiraria incens a aquesta gent de l'Eglésia? No, sí. Que no creïn Maria o alguna cosa d'aquestes? Podria ser, podria ser. Li hem de preguntar... A les punteries que diuen... Li hem de preguntar al Rouco Varela... Hòstia, ai...
No, sí, també. Sí, també, sí, sí. Jo el Roc Overell em sembla que era aquest. El tinc en vidrio. En vidrio. Sí. Quan era... Em sembla que era aquest. Que estàs fent una foto, Tito? Ah, bueno, vale, vale. Però paratsis no, eh?
Doncs això, em sembla que era marguemisbe o bisbe de Santiago de Compostela, aquest. No ho recobreva, no? No ho sé. No li segueixo la carrera. No, de cap. No, és que quan vaig anar a Santiago, em sembla que era ell, no? I van treure el Botafumeiro, que és gran el Botafumeiro. Sí, sí, és un tros de Botafumeiro. És un tros de Botafumeiro. I jo em vaig posar
per agafar-lo bé amb la càmera de vidri, em vaig posar al mig del passadís, i de seguida tothom... I què passa, no? Em va passar el vot a fumar-lo aquí pel costat. Mare de Déu, senyor. A nit em van fotre a Maria, i llavors, clar, diu el que diu. Fumantreu. Sí, sí, sí.
Bé, doncs, això, que per fer sants s'ha de fer dos miracles, encara que als 23 només n'ha fet un. Quin? No ho sé. Els expliques els miracles que fan? Sí, sí, els expliques. Normalment són curacions. Què? Sí. Crec que als 23 va una senyora que tenia càncer,
i li va demanar al Joan XXIII que li curés el càncer i quan va anar a fer-se la revisió el metge va dir, escolta, on s'ha deixat vostè el càncer, que no el té?
Diu, ai, el Juanito. Ha sigut el Juanito. Estic emocionat. Es va demostrar, perquè aquesta senyora no tenia càncer, jo no el tenia, i com va dir que li havia fet el Joan XXIII, doncs, ha fet un miracle. I després té el cos incorrupte. Qui? El Joan XXIII. Cos com el de Santa Teresa? No, el Santa Teresa només té un braç. El Joan XXIII té tot el cos. Tot el cos incorrupte. Incorrupte.
Com les múmies de... Com el bebè corrupte. Sí. Sí, sí, sí. Bé, va, deixem-nos la història, va, passem al...
Això. Molt bé, eh? Concert, a veure, sisplau, tots afineu. Afineu, afineu. Ara m'has fet la segona i entrava la tercera, d'aquí. Clar, té una superantena. Molt bé, doncs això. Mentre el Marc busca les notícies, el Miquel no té notícies i jo en tinc una, anem a fer el regalet de...
El temps? Ostres, mira, és que jo tenia pressa per acabar, és que tinc gana avui. El que fa sol, ja està. El temps, sí senyor, fa sol. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Bona nit. Ja em saltava la teva de llonsis.
Sí. No, la presentació no, i tot l'espai. Sí, home, sí. Com en un moment no contestes. Tampoc és això, pobresa Maria. Com es passa, eh? Ara, ara. Bé, a veure, senyor Montes, tenim sol, però això no durarà, oi? Doncs, si volem un sol allò sense núvols,
sense ni un núvol, doncs, home, costarà bastant. Costarà. Sí, sí, perquè els propers dies en tindrem, però creiem que ens en salvarem bastant, i el que volem és això, força sol, sí que en tindrem, doncs, durant els propers dies, és a dir, veurem núvols, però la precipitació ens sembla ser que poquíssimes. Poquíssimes. Sí, tant dissabte com diumenge. Important. Diumenge plourà? Diumenge plourà,
és bastant difícil. No impossible. No, no, és per no donar-li excuses a aquesta gent que diu, ah, jo no sé si puc... Com, per exemple, algú que... No, no sé si aniré a votar, però... Ah, no. Ostres, mira, plou, ostres, quina mandra, no? Almenys aquesta no serà la raó. No. No. Perquè s'ha d'anar a votar, senyors, encara que sigui en blanc.
Sí. O els cursaris. No, pirates. Els pirates. El partit dels pirates. O dels pirates. Nosaltres n'hem reunit signatures suficients per presentar-nos. Volíem fer el partit d'Albocata. Teníem un eslogan i tot, que és voteu per nosaltres i nosaltres menjarem per vosaltres.
però no han pogut recollir suficients assignatures, per tant, no ens presentem. Però s'ha d'anar a votar. Caminant, preferiblement, perquè així es fas, a més a més, d'anar a votar. Fas exercici. Fas exercici, que és sempre saludable. Bé, aleshores, el diumenge segurament no plourà.
Segurament, i si plogués, sembla ser més bé que seria per la tarda, o més t'hi havia avançat al vespre, que podrien ser les restes d'alguns xafes o tempestes que s'hagin generat en zones bastant a l'interior de Catalunya. El vespre després de les 8, vols dir? Sí, sí. Perquè les 8 estan tancant les escoles. És curiós, no? Li diu un col·legi electoral i els posen normalment a les escoles, no? Perquè per això li diuen col·legi.
Perquè diu en mesa i no taula. Sí, diu en mesa. Per exemple. Sí. Bé, deixa'm seguir. Sí, sí, continua, continua. Ja sabem que dissabte, diumenge, si de ploure serà després de les 8. Sí, per cert, com que hem tingut la sort que fa una horeta o així ha creuat un front de banda de núvols, que de fet aquí a la costa no ha provocat absolutament res. Aquesta mica s'ha nubolat una estoneta.
En aquest moment està entrant una massa d'aire uní que més fresquet que la que teníem la resta del dia. I seca. I el que farà és que aquesta nit quedi el cel totalment serè, deixant la possibilitat que pugueu veure aquesta anunciada pluja d'estel. Però no diuen que és a les 7 de la matí? La part més important, sí. A les 7 del matí ja hi haurà sol. Sí, per això.
però cap a les 4 o 5 de la nit ja ha segut i hem de començar a veure... Ara em posaré el despertador. Què vols dir que a Barcelona això es pot veure, això, eh? Poca cosa es pot veure aquí a Barcelona. Molt contaminat està això. Clar, és que a les 4 del matí anar, jo què sé, al Tibidabo... Això sí.
I cap a la banda de Sant Cugat. I cap a la banda de Sant Cugat. Jo visc allà al costat. Bueno, doncs ens ho expliques. Mira, tu, allà, mira. Li fas una foto. Mira, a mi si m'envites. I ens les envies. No hi ha problema.
Si t'envio una foto per WhatsApp a les 4 al matí, em sembla que no estaràs agraït. No el sento, no el sento. Tinc el WhatsApp apagat. Bé, aleshores, aquesta nit hi haurà núvols i el que vulgui veure les plaides aquestes, com es diuen aquestes? No, aquestes són... Són d'un cometa, no? Sí. Eh!
Sí, no sé ni de quin cometa és. És un cometa que és número, no té nom. No té nom. És un número, és una referència. HR32. Por ahí. 2P2. 2P2 s'ha llançat un cometa i ha deixat de les coses allà i és el que es podrà veure aquesta matinada. I demà el matí a les 7, però demà el matí a les 7 no veurem res. Bueno, veure molta llum, però serà del sol. Sí, clar, clar.
Per què hi haurà sol demà al matí? Però això per què l'organitzarà a aquestes hores del matí? Perquè serà el moment en què el planeta Terra estarà passant per les restes de la cua d'aquest cometa. I no hi ha perill, com feien a les pel·lícules, que un tros d'aquestes cues caïn? No, sí, no, perill sempre n'hi ha. Sempre n'hi ha, oi? Sí. Jo quan passo a casa aquesta me'n recordo dels pobres dinosaïs.
que estaven caminant tan tranquil·lament. Diu que li va caure una pedra a sobre, no? Sí, sí. Havia de ser gran la pedra, eh?, per carregar-la. Molt gran, eh? De quilòmetres. Sí, sí. I no ha deixat cap forat.
Josep Maria, a veure, el científic ets tu, eh? Sí, sí, però jo no hi era i tot això són teories. Doncs tu vas perdre, eh? Bé, continuem amb la predicció. Continuem amb la predicció del temps. Dilluns. Doncs bé, tot això que estem explicant sobre el temps, que cap de setmana no serà massa inestable aquí a la costa, serà arran de que en les capes altes tenim tot i això força aire fred, i
Però a les capes baixes hi ha aire molt sec. Això és una gota freda? No, no, no. Una gota freda correspondria a una zona d'aire fred, això sí, però envoltada d'aire molt calent pel seu voltant. En zones, doncs, potser tinguéssim a França, al Marroc, a Itàlia i a Portugal...
i més o menys, però nosaltres tinguéssim aire molt fred. I això no ho tindrem. No. No és això. No, o sigui que hi ha aire fred a dalt i hi ha aire calent a baix. No, aire sec. Sec. I a l'edifici és tan sec, doncs és el que no deixarà que puguin créixer gaires núvols. Com el martini. Això seria durant bona part del cap de setmana. Però el dilluns sí que pot canviar una mica les coses, perquè aquesta zona d'aire fred que tenim a les capes altes sí que s'alimentarà d'aire més humit del Mediterrani, i aquí sí que pot ser que el dilluns
ens creui un front més actiu i generi alguns xàfecs de tempestes, sobretot en la part central del dia, més o menys des de mig matí fins a mitja tarda. Però aquí a la costa? Sí, sí, arribarien a tot Catalunya i, per tant, també aquí a la costa. De fet, vindrem de l'oest a est, des d'Aragó fins al Mediterrani. Després d'això, les temperatures sí que baixaran una miqueta més, una miqueta més perquè hauran pujat una mica aquest cap de setmana. Molt poquet, eh?, tampoc.
Més o menys les temperatures quedaran bastant estàtiques amb tot el que queda de setmana, perquè seguirem més o menys amb aquesta situació del temps. És a dir, amb certa inestabilitat, algunes tardes que pot haver-hi un xàfex o tempestes en zones interiors, i aquestes hi ha la probabilitat que a partir del dimecres puguin apropar-se a la costa.
Però vaja, fer la pronòstic ara, i més en aquesta situació, el data d'avui és francament impossible. Bé, tu fes-la i el divendres en parlem. Doncs els dies més inestables serien, sembla ser el dilluns i el dimecres. Ah, el de març i una pausa. Això mateix. Doncs el divendres ja t'ho sentiràs tot això. Molt bé, doncs, bé, esperarem. Això sí, el dilluns hem de treure'l per aigües.
Sí, en aquesta zona del dia, que hem dit. I tot això, i això sí que val la pena no oblidar-se'n, que és arran d'allò que vam explicar ja la setmana passada, que cap al nord d'Europa, la península escandinava, de fet, s'està instal·lant l'anticicló, el de les Açores, però ara és el d'Escandinàvia, que és el que permet que les borrasques atlàntiques, totes aquestes zones de mal temps, es vagin apropant a l'Europa més del sud.
O sigui que l'anticicló se n'ha anat a veure els fiordos. Això mateix, de viatge. I ell porta una setmana. I s'agrada una setmana més. Ah, ja ha agradat. I mentre segueixi allà, doncs bé, aquí les coses comencen a animar més. Ja. Bé, doncs res. Ja d'aquí pocs dies serà el 40 de maig i arriba l'estiu, no? Sí.
ho explicarem la setmana que ve, perquè no ho sabem. Deixa-ho per la setmana que ve. Vinga. Molt bé, Gisemaria, gràcies. I fins vendres. Molt bé. Disfruteu de les eleccions. Igualment. Gràcies. Ves a votar, eh? Ja us explicaré. Adeu.
Anem bé avui, eh? Sí, sí. Clar, no fuméssiu. Jo tinc un pollastre aquí. Jo no vull pollastre per sopar. Jo tinc un galliner. Bé, ara sí que toca el tema de les notícies, no? Sí, gràcies. Gràcies, senyor Domènec. I com sempre farem el regalet. Avui és una mica especial. Perquè...
Més d'una vegada he parlat dels titulars dels diaris que resten a veure després amb la notícia que ve a continuació.
o bé la interpretació que li donen alguns periodistes a les declaracions de personatges famosos o populars. Com, per exemple, aquesta setmana tenim unes declaracions que ha fet el senyor Messi a l'arribar a l'Argentina. Les declaracions, més o menys, van ser que moltes vegades he dit que el Barça és casa meva, però el dia que la gent no em vulgui, que estigui allà, jo no hi seré. Estimo molt aquest club.
Però si arriba un dia en què la gent no m'estimi o dubti de mi, i prefereixi que marxi, jo no tindré cap problema. És la gent del Barça la que decideix el meu futur. La meva elecció és continuar el club, perquè li tinc el mateix efecte de sempre. Això és el que va dir Messi. Doncs quina és la interpretació que han fet alguns periodistes? No vol fotre el cap.
Doncs aquesta. Messi llença un avís al Barça de que vol marxar. Home, si està clar. Clar. Doncs, continuant, per exemple, amb el tema esportiu, a la presentació de Luis Antrique Martínez com a nou tècnic del Barça, li van preguntar pel futur de Xavi Hernández i de Maserano. La seva resposta va ser respecte al migcampista, que va dir, Xavi és un amic, parlaré amb ell...
per valorar el que vol ell i el que volem nosaltres, hem d'esperar per decidir. I respecte a l'argentí, que per cert es comenta que podria ser el proper capità del Barça després de la marxa de Puyol, Luis Enrique va dir, és el mateix cas de Xavi. Som molt importants per al que fan al camp i per la seva personalitat. Hi ha temps per prendre decisions. Quin és el titular? Els foto fora.
Enigmàtica resposta de Luis Enrique sobre Xavi o Luis Enrique vol prescindir de Xavi i Macerano. Bé, és cert que els personatges públics han de pensar molt bé el que diuen perquè després les paraules cadascú les interpreta com vol.
Però és que aquestes paraules no tenen cap més interpretació que tenen. El titular que em vull referir, i aquest ja per mi és el sumo, resulta que l'agència EFE ha informat sobre el cens difós per l'Institut de Estadística de Catalunya i que ha sigut publicat, com a mínim en dos diaris on jo l'he vist, que són la Rafón de Madrid i la Vanguardia de Barcelona, amb el següent titular.
Quasi un 2% dels catalans majors de 16 anys no saben llegir ni escriure. El què? Té. No la repites, per favor. Titular. Quasi el 2% dels catalans majors de 16 anys no saben llegir o escriure. Bé, després llegint la notícia, veus que efectivament hi ha 106.217 persones que viuen a Catalunya...
que correspon a l'1,7% de la població, la majoria ancians no saben llegir o escriure. Bé, no hi ha la piràmide d'etat d'aquesta població, però, clar, si parlen d'ancians, hem de suposar que és gent més gran de 75-80 anys, és a dir, nascuts abans de l'any 1939, en plena dictadura.
I ja sabem que les dictadures, per sobreviure, no han estat mai interessades en que els seus súbdits tinguin accés a la cultura. Per si a mirar es tracta d'això, eliminar la cultura.
Després, la notícia es refereix a les dades sobre el tipus d'estudis universitaris, formació professionals i altres, arribant a la conclusió que el nivell d'estudis ha augmentat considerablement en la població catalana en els últims anys, que el 48,2% de la població té estudis superiors, con un 20% d'estudis universitaris, i que les dones superen els homes en titulació universitària perquè el 53,8% de les titulacions són parelles.
El curiós és que vaig entrar a la pàgina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i el titular que posava era A Catalunya hi ha 3 milions de persones amb estudis postobligatoris. Un milió més que 10 anys enrere. Canvia, eh? Canvia totalment la notícia. És curiós, eh?
Però, clar, els diaris, aquests dos diaris, concretament, no sé altres diaris si han recollit la notícia, però aquests han agafat la dada menys rellevant, aquests 106.000 que no saben llegir o escriure. I per això avui, aquests dos diaris que han transcrit la notícia amb un titular molt confós, La Razón i La Vanguardia... Un, dos, tres, botifarra de pagès...
Bé, ara sí, les notícies. Senyor Simón. Té notícia, vostè? Ai, jo, perdoni. No, no, és que això que em diguin senyor Simón encara no estic acostumat. El senyor Simón era el meu pare. Bé, és el meu pare. Sí, bueno. Hòstia, era... S'acaba de collonir molt ara mateix, eh? El meu pare, quan li deien senyor, saps el que deia? El senyor va morir a la creu.
I quan em diuen el senyor García saps què contesto Sí senyor, ho sabem No ho podem dir perquè estem en horari infantil No, estava amb això del tema de les eleccions He trobat aquí una notícia Eleccions, eh? Eleccions, aquesta cosa que no sabem per què serveix No, a veure, perdoneu Si les d'aquí no serveixen, com servirà les del Parlament? Es tracta d'escollir els representants dels diferents països europeus al Parlament El Parlament d'Estrasburg
Aquest Parlament, per primera vegada a la història, per primera vegada, votarà l'elecció del president de la Comissió. Fins ara, la Comissió Europea, el govern. Era dit. Fins ara era dit. I aquesta vegada, per primera vegada, seran els parlamentaris el que... Sortiran els mateixos. Sí, sortiran els mateixos, jo sabem. Indudablement, el que a mi m'agradaria no sortirà, ja ho sé, però què hi farem? Bé,
No dic quin és perquè si no em diran que estic fent propaganda política i no. I no. No. Es segueix repetint els diumenges o no? Eh? Es repeteix els diumenges el programa? Eh?
Sí. Llavors, millor que no ho digui. Clar, perquè després campanya electoral... Espera, que ens diuen que no es repeteix. No es repeteix? No, es repeteix el dissabte. El dissabte, per a Jornada de Reflexió el dissabte. M'he equivocat de dir. Bé, aleshores, notícia. Bé, notícia... És el que estava mirant tan concentrat, però suposo que deu ser només per la versió de PC. Facebook va habilitar un botonet... Un botonet al Facebook? Sí, durant les eleccions de l'Obama.
que era... Soc votant. Llavors, per aquestes eleccions europees i per properes eleccions a altres països que no entren al cas, també activaran aquest botonet. I en aquests propers dies, jo suposo, la notícia és d'ahir...
Sí. D'abans d'ahir, perdó, amb la qual cosa jo suposo que aquests dies ja estarà el botonet i en el tema de l'Estat sortirà l'opció de soc votant. Que vol dir que has votat. Que has votat i llavors diu que incites quan un amic teu ha votat incita l'altra persona a anar a votar. Això vols dir que el deixaran perquè clar...
És una campanya a favor que vagis a votar. Sí, sí, però imagina't que ara amb aquesta del Facebook digui, segons les nostres dades, el 85% de la població de Malta, per exemple, ha votat. I el govern d'allà digui, ui, només ha votat el 40%.
Home, aquí es té que tindre en compte una cosa, que hi ha molta gent a Facebook que no tindrà edat. No té edat de votar. I n'hi haurà molts que pulsaran el botó de votar. Per tant, jo penso que això no es pot fer servir a nivell estadístic. Té que ser, com diuen ells i com ha comentat el Marc, per incitar... S'ha de dir que a la Índia ho van fer...
i van aconseguir 4 milions d'indis van apretar el botonet però és que 4 milions d'indis no són res no has vist les pel·lícules de l'oeste com venien los indios són uns altres indis aquests però són molts aquests no tenen pluma tenen turbans però són molts 4 milions no són res és com la Barcelonaeta o el barri del Raval són paquistanistes
Sí, sí, sí És una cosa que pot crear un efecte dominó Perquè la gent Vas a votar No, no, mans, està bé, està bé Mira, senyor Com es diu aquest? Zuckerberg Zuckerberg? No, Zuckerberg Es diu com jo, Marc Bé, doncs, bona idea Per incitar el vot
Molt bé. Busca-li ara una notícia aquí al senyor Simón, pare, perquè diu que no té notícies i no sap portar el diari. No, perquè aquesta setmana estava de vacances. Estava de vacances, sí. No has vist el moreno que ve que té el nas de morenet? No, el nas no és d'estar moreno. No. No, tampoc, tampoc és d'això. Ja m'agradaria, ja. Bé, doncs jo tinc aquí una notícia tecnològica
perquè, darrerament, al Facebook també i a altres reds socials es puja vídeos de policies trobant a la gent.
i com els maltracten o bé amb un defraci de saucio que a una pobra senyora li treuen la casa i surt allà amb la família i tot això, doncs la gent es dedica a agafar la càmera i filmar-ho i després publicar-ho al Facebook i tot això Bé, resulta que els d'Apple porten anys treballant en un sistema
que permeti deshabilitar les càmeres dels iPhones amb manifestacions de protesta de tot i qualsevol tipus d'actuació. És a dir, és apretar només la policia obligada d'apretar un botonet d'un aparell
I amb un perímetre de seguretat, que es pot modificar el perímetre en funció de la cosa que hi hagi, les càmeres de fotos i vídeos dels smartphones, concretament dels iPhones, no funcionaran. Visca la llibertat d'agradar. Aleshores, és el moment de tornar tots els iPhones i no comprar cap iPhone. Exacte. I aleshores... I aquesta és la solució.
Això sembla ser que ho estan estudiant, no han parlat de quan el tindran llest, si el posaran efectivament en funcionament, però bé, per si de cas, els que vulguin anar amb això, porteu-vos en lloc de l'iPhone un altre, que això potser el poden ampliar també a altres smartphones,
Però les càmeres de fotos o les càmeres de vídeo petitones... O sigui que a mi em sembla una bajanada que els senyors d'Apple estiguin... Estiguin de dir això perquè realment la seva utilitat serà pràcticament nula. I possiblement, com tu has dit, significarà una pèrdua de vendes realment important. Però clar, això sí, vendran...
l'aparell... En el moment que treguin els de pel això, la resta també ho faran per la resta de productes. Fet per un... Per les càmeres de fotos, també. No, per tot el que siguin smartphones. Ja, però bueno, hi pots anar... És el moment que la gent, si és suficient conscient i suficient preparadeta i tens el coco ben amoplat, és el moment de dir, s'acabó aquesta. Perquè, clar,
les càmeres de vídeo o les càmeres de fotos no les podran inutilitzar perquè no tenen sistema operatiu i a més a més perquè diuen que la policia també portarà el casco una càmera per filmar per poder presentar una prova contrària a la que hagi presentat el primer que s'ha de fer és amb un bate de beixbol i fotre-li en el casco a la càmera directe ja, això directe la primera no incitem a la violència jo no incito la violència
Jo incito a carregar-me una càmera de vídeo perquè aquest tio portant una càmera de vídeo en el cap m'està incitant a la violència a mi. A més a més, on t'està el dret a la intimitat? Si estàs en la manifestació el perds. No tens intimitat. Però ells tampoc, eh?
Però ells tampoc, eh? No, no, que si, uno por otro, no, no, que això està clar, que si a mi... Resulta que efectes d'històries només el perdem nosaltres. Si jo no et puc gravar, tu no em pots gravar a mi. Això està clar. Això, mira, quan fem la campanya electoral, un dels esdògans pot ser aquest. Si jo no et puc gravar, tu no em pots gravar.
Ahir el d'Iniciativa em va agradar molt. El d'Iniciativa? Com es diu? Té un nom molt... Hurtasson. Hurtasson, exacte. I deia en el... Millos diu? No. Frixes? Qui? Fises. El del PP. I deien el Fises. Després que el Fises va dir que... És que vostès és el que tenien que posar. I jo si fos del PP...
Diuen, el programa electoral, la primera frase hauria sigut si sortim elegits, la pròxima candidatura no us robarem. Em va encantar. Em va encantar.
El que passa és que, clar, bueno, de moment els senyors d'iniciativa... I no és santo de mi devoció. No, no, no. Els senyors d'iniciativa encara no... I espero que no... No sé qui no és que vulgui que no hi trobin res. Però, clar, més d'un d'aquests que ha piulat dient... Després resulta més. Ah, ell.
Mira aquest de... El de Ciutadans, el Canyes. Sí, no, no, aquest últim que l'ha estat jutjant ara, que era conseller i estava fent contrabanda. El de la Seu. El de la Seu. El Pallerols. Sí, que li van enganxar 200 cartons de tabac i no li va contrabanda. No, home, no. És consum propi. És consum a propi. És que jo fumo.
En fi, per això dic que no hi ha un pam de net. Potser volia tabac fins al final del temps. Per si s'acabava. Per si el prohibien de veritat. En fi, per això dic que no hi ha un pam de net. Bé, doncs nosaltres no direm a qui heu de votar. Però aneu a votar. Però aneu a votar, sisplau.
és passejar, sortir amb la família amb els nens petits i passeu per la pastisseria del barri a comprar un pastisset, un tortellet si viviu a l'esquerra és la dreta o a l'esquerra de l'esquerra l'esquerra de l'esquerra, no? l'esquerra de l'esquerra, si viviu per allà la pastisseria Bogonyà està al carrer Montaner Cantonada Consell de Cent això que dieu com van decidir quina era l'esquerra i quina era la dreta? perquè segons com miris si miras cap al mar o cap a la muntanya és la dreta
els carrers a Barcelona van de mar a muntanya sempre, la numeració va de mar a muntanya i de Besòs i de Besòs a Llobregat i de Llobregat a Besòs menys dos carrers el carrer Pelayo i la Diagonal ah, ja, que per això m'he equivocat jo perquè la Diagonal va al revés sí senyor
Però llavors tu et poses avall al port, mires tal, i l'esquerra l'eixample. És l'esquerra, eh? És l'esquerra. Passeig de Gràcia, eh? Que després voten a la greta, no creus? Correcte. No, no, no, si era una pregunta tonta... El carrer més curt de Barcelona? El carrer de la... El passatge de la Concepció. No, el carrer de la...
El carrer Petons té dos números, l'1 i el 2. És una travessia del carrer Vinyó. Jo sé d'un carrer que no té cap número. Al final de tot. És un que té un pont a dalt... Sí, senyor. Jo sé quin és. És el carrer... I és més curt que el passatge de la Concepció? El passatge de la Concepció és una travessia, eh? Sí, una travessia fins a València. Però quantes portes té, aquest?
No, aquell és el Passatge Mendès Vigo. Passatge de la Concepció va a Aragó, a València, entre Girona i Bruc. Ah, sí, sí, sí. És que per allà, com hi ha tants passatges... Hi ha el Mercat de la Concepció. Hi havia l'Escantonada del 90. I la parròquia.
No, la parroquia és entre Bruc i... I Girona. No, entre Bruc i Llúria. I Llúria. Ah, sí? Bé, doncs allà, eh? Bé, ens anem a Madrid, ja, home, ja està bé. Ja està bé, home, ja està bé. La desbarnada.
Bé, suposem que el Mariano ja està plegant la papereta, posant-la dintre del sobre, perquè el Mariano anirà a votar. Espero que sí. Don Mariano, bona nit. Bona nit. Aniràs a votar? Por supuesto. Por supuesto. Ah, pensava, eh? Molt bé. No te vamos a preguntar a quién, eh? No, pero te vamos a preguntar cuál es la calle más corta de Madrid. Eso.
Pues sinceramente hay muchas pequeñas, pero la más corta no lo sé. No lo sabes. Pues ya estás cogiendo el metro y para próximo viernes los deberes son esos. Los deberes son esos. Vas con el metro por ahí y a medir. Ya te digo yo. Que pongo a medir calles. Exacto. No, ya te lo dice Mark. La calle más corta de Madrid es la calle Romerales.
No, rompelanzas. Ah, rompelanzas. Bueno, es igual, rompelanzas, rompelanzas también. Si me puede decir dónde está. ¿Dónde está la calle Rompelanzas? Para ir a medirla. No tiene más de 20 metros y está... ¿En Madrid? Más o menos. Espera, eh. Una de las aceras la ocupa la oficina de ventas de entrada de una conocida... Bueno, del FNAC, ya te lo digo yo. Del FNAC.
No dice nada más. Va desde Preciados hasta del Carmen. Tiene que estar cerca de Callao, ¿no? Sí, y tan pequeña, vamos, que intentas entrar y ya has salido. Preciados hasta del Carmen y hay una oficina de ventas de entradas del FNAC, con lo cual... Es la casa que hay. La calle Preciados es una que a un lado estaba el Corte Inglés y al otro estaba Galerías Preciados. Ahora está Corte Inglés, supongo, ¿no?
Sí. Ahora todo es corte inglés. Todo es corte inglés. Sí. No nos pagan, ¿eh? Pues entonces sí tengo ubicada perfectamente la calle, hombre, pequeña. La calle... Yo es que ni pensaba siquiera que eso llegaba a ser calle. Eso es la calle de las lanzas, has dicho. Rompelanzas. Rompelanzas. Rompelanzas. Rompelanzas. Alguno que iba por ahí con la lanza y cada vez que entraba a la calle, claro, como muy pequeño, se encontraba con la pared y se le rompía la lanza.
No cabía la lanza y ahí siempre salía quebrada. Efectivamente, por eso... Sí, al poco de inaugurarse había dos carruajes que vieron como las lanzas del carruaje se rompían. Se rompían, claro, claro, claro, claro.
Bueno. Como los aparcamientos actuales, los coches y cuando intentas es como aquel anuncio, no sé si os acordáis, que las columnas se mueven. Las columnas se mueven, sí, sí, efectivamente, en los parkings normalmente las columnas se mueven. Y aparecen. Si aparece de golpe y porrazo. Cuando bajas por la mañana, si te sientas en el coche, no están. No. Pones en marcha, sales y aparece la columna. Sí, señor. Y ves como la columna se ha acercado sospechosamente. Exacto. Medio metro. Pero bueno, si estás
ayer por la noche no estaba. A veces pasa también con los containers de la basura. Que no estaban y... No estaban y por la mañana están. Si milagrosamente están lo suficientemente lejos como para no haber quedado, que no es normal, porque yo he visto containers puestos al lado de coches, no sé cómo lo hacen los
los profesionales de ponerlos y quitarlos, porque nunca me he parado a ver cómo lo hacen. Más vale que no lo mires. Sí, efectivamente. Bueno, a ver, así tener en cuenta que no se hace ningún curso en la universidad para poner containers. Me imagino que es cuestión de práctica, pero vamos a ver, tiene su mérito si no destroza ninguno de los coches que hay que caer.
Bueno, yo quería decirte una cosa para que tranquilidad de los madrileños. La semana pasada dijimos que la Junta Electoral Central había prohibido la celebración del ganador de la Champions porque estaban en plena jornada de reflexión. Bien, pues la Junta Provincial, electoral provincial, ha dictaminado que sí se puede celebrar.
Razonamientos para ellos. Dice, primero, el sábado, día del partido entre ambos equipos, sobre las 19 horas aproximadamente, el Real Madrid y el Atlético de Madrid habrán sus estadios para que la afición pueda seguir el partido desde pantallas instaladas en los mismos. Por tanto, como están en un recinto cerrado, no hay problema. Si ganara el Atlético de Madrid...
ya tienen previsto que la celebración sería el lunes 26, por tanto no cogería la jornada de reflexión. En caso de que el vencedor sea el Madrid, sería el día 25 en hora aún por determinar. La delegación del equipo llegaría al aeropuerto, del aeropuerto se trasladaría al Santiago Bernabéu y de allí a la plaza de Cibeles. Entre las 21.15 y 20.30, esto es el razonamiento de la Junta Electoral,
Está prevista la salida desde la Ciudad Deportiva del Real Madrid en autobús cerrado para dirigirse primero al Ayuntamiento, a la Puerta del Sol y posteriormente a Cibeles. Por tanto, como en ese momento los colegios electorales ya estarán cerrados, no hay problema para la celebración. Además, el acto será interior, no saldrán a los balcones de ninguna de las dos instituciones y posteriormente serán en el Santiago Bernabéu donde se ofrecerá la copa
Y la llegada al estadio está prevista hacia las 21.30-21.45 del domingo. Visto esto, la Junta Electoral Provincial dice que no tiene nada que objetar en cuanto a la apertura de los estadios de los clubes de fútbol en día de partido al tratarse de recintos cerrados y privados con las consiguientes medidas de seguridad externa e interna que en su acaso adopten los clubs y las autoridades gubernativas. Lo mismo puede decirse en cuanto a la celebración del Atlético de Madrid del día 26.
En cuanto a la posible celebración del Madrid del día 25, el desplazamiento a las civiles desde el Estadio Santiago Bernabéu no afecta al desarrollo ni de la jornada de reflexión ni del inicio de las votaciones.
Así que la Junta Electoral Provincial entiende que ante la ausencia de actos oficiales del club propuesto para el día siguiente, la mera comparecencia del equipo en el lugar referido y el ofrecimiento simbólico a la Cibeles, que debe finalizar no más allá de las 4.30 horas, no afecta a la posible distribución de elementos materiales y organización de la apertura de los colegios electorales.
la posible celebración de la tarde-noche de ese día 25 se iniciará una vez cerrados los colegios electorales a partir de las 20.30 sin que por tanto afecte al proceso electoral ya la votación ya producida y condeia al señor Carrascao y yo me pregunto ¿qué tendrá que ver un acontecimiento deportivo con unas votaciones? Pues eso digo yo también
Pero eso ya lo decía desde el principio. Claro, o sea, ¿se tienen que reunir los señores de la Junta Electoral? ¿Tienen que justificar su sueldo? Lo mismo cobran dietas. Para lucir esta suma de tonterías. Claro. A ver... Si es que no tenía ningún sentido, es decir, y sobre todo...
Evidentemente un acontecimiento deportivo no tiene nada que ver con un acontecimiento político. En este caso concreto, y ya lo dije la primera vez, a ver quién narices tiene narices, valga la redundancia, de parar a los seguidores del Atlético de Madrid que deseen celebrar su primera Copa de Europa ganándole al Madrid. Imagínate que le ganan en el último minuto y de penalti injusto además. Pues todos a Neptuno.
Aunque sea jornada de reflexión y van a ir. Igual voy yo y todo, ¿eh? Y van a ir a Neptuno. O sea, ya... Pero el problema es que como es jornada de reflexión y no se puede ir a Neptuno, pues igual hacen cargas policiales para dispersarlos. Vamos a ver. Si es que luego todo se convierte en una especie de traído por los pelos como un oximoron. Es decir, no hay nada más contradictorio que una jornada de reflexión
¿Por qué? Porque en esas jornadas de reflexión electoral, nosotros no reflexionamos, lo que esperamos es que los demás se reflexionen y voten lo que nosotros. Es decir, todos lo tenemos meridianamente claro. En nuestro interior prácticamente todos lo tenemos meridianamente claro. No, no, no, yo creo que la jornada de reflexión es para los candidatos que reflexionan a ver cuántas tonterías han dicho durante la campaña.
imposible, no hay tiempo. Les sirve de poco. Yo creo que deberían poner una semana de reflexión. Que los lleven a todos a la Buchinger a hacerse una cura de neuronas. Aparte de que la reflexión de ya de por sí es absurda. ¿Realmente se creen
Que después de... O sea, la gente va a pensar lo que han dicho los candidatos durante la campaña, a reflexionar. El que tiene el voto decidido, lo tiene decidido. Y mejor que no reflexionen sobre lo que han dicho. No, porque entonces no va a votar.
Porque entonces la reflexión sería bastante negativa para todos. Sí, entonces es que aumentaría mucho la abstención. La abstención. Efectivamente. Evidentemente lo mejor que les puede pasar, por lo menos en Madrid a los políticos, es que la gente esté muy contenta porque haya ganado alguno de los equipos, que evidentemente va a haber por lo menos la mitad de los madrileños va a estar contenta porque ha ganado uno de los dos equipos de Madrid. Y entonces la gente al día siguiente...
O vaya a votar. Y diga, qué bien, qué bien. Y ya está. Pero nada más. Yo no lo veo, y en ningún caso lo vería, como un elemento negativo. En Madrid o en cualquier sitio, me da igual. No, pero aparte de que es eso, que la jornada de reflexión en sí es que no sirve absolutamente para nada. Eso es totalmente absurdo.
Es una forma de... Lo que teníamos que reflexionar y sobre todo reflexionar los políticos que se presentan es qué hacen antes y durante. No, a ver, yo te voy a decir que en una campaña electoral tuve la ocasión de seguir a un candidato, era una campaña de las generales, y tuve la oportunidad de seguir a un candidato, estuve en el autobús, fuimos en la comida y estuve bastante hablando con ellos...
Y le pregunté por el tema de la jornada de reflexión. Y como ahora ya está retirado, ya no ejerce de político, pues puedo decir que me dijo, dice, mira, entre tú y yo, lo de la jornada de reflexión es para que podamos descansar. Dice, ya has visto que es duro, ¿no? Porque vas de un lado a otro, al autocar, cansado y tal. Entonces, descansamos. Dice, porque luego el día de las elecciones, cuando terminan las elecciones, tenemos que volver a salir
Para celebrar la victoria o explicar por qué se ha perdido y tenemos que salir frescos y son rosados. Y para eso se creó la jornada de reflexión. Y yo le dije, el que quiera descansar, que descanse. Y el que dice, no, porque si no hicieran esto tendríamos que seguir.
Y la verdad es que llegamos agotados a este momento. Como la mayoría de las personas con su trabajo habitual. Llegan agotados día tras día. Efectivamente. Bueno, sí tienes la jornada de reflexión del sábado, que no trabajas. Bueno, sí. Y el domingo. Bueno, algunos sí trabajáis sábado y domingo, pero tenéis la reflexión del lunes. Claro. Pero de todas formas hay que ver qué señoritos que son. Es que necesitamos descansar. Necesitan descansar.
Pero si ya descansáis durante todo el año hasta que llegan las próximas elecciones. Perdona, aunque digan tonterías, tienen que pensar. No. Sí, sí, sí. Nos dicen que tienen que pensar. No, no, no. Lo que soltan por la boca es que piensan poco la mayoría. Yo creo que se las escriben incluso. Yo me temo mucho que lo piensen. Las reglas del discurso intercambiable. Cogen las 80 o 90 palabras que puedes soltar en cada discurso, las vas intercambiando...
Creando nuevas oraciones y te aseguro que salen discursos maravillosos. Hace unos años corría una hoja. Sí, una planilla. Con tres columnas o cuatro. Y tú, utilizando una palabra de cada columna, podías hacer un discurso eterno. Sí, sí, sí. Tú dices lo de las plantillas, pero yo creo que a algún partido político les deberían cambiar las plantillas.
A alguno le huelen los pies. Y el cerebro también. Es que ese olor tiende a subir para arriba. Pero bien es verdad el refrán castellano que dice dime con quién andas y te diré quién eres. Porque todos son del mismo patrón. Dentro de cada partido todos son del mismo patrón.
Es igual escuchar a uno que escuchar a otro. Dicen lo mismo. Y con la misma solidez. Parece que se lo creen. Parece que se lo creen en todo. La seguridad en la... Yo creo... Cuando una persona no tiene ideas propias acaba asumiendo la ideología de otros. Si tú no tienes capacidad de discriminar una idea, de razonar una situación y una...
y una ubicación, al final lo que pasa es que dices, bueno, es mucho más cómodo coger una idea prestada, la que mejor me va, si no vas a coger una idea que no te convenga, pero la que pasa por allí de repente dices, mira, esta me conviene, esta está bien, con esta me puedo identificar, ya soy uno más y además soy querido porque pienso como los demás, con lo cual...
Más fácil e imposible. No tengo ni qué pensar, me lo más canto. Yo creo que hay algunos que ni tan siquiera piensan eso. Ah, pues mira, pues esta idea me va bien. No, no. No, al final se hace inconsciente. O sea, ¿qué es lo que tengo que decir?
Esto, pues vale, pues ya está. Incluso, bueno, yo sé también de buena tinta que más de un político hace clases de dicción, de interpretación en escuelas de teatro para poder hacer sus discursos y poder hacer sus... Sí, ha habido un... Sí, y los hay, ¿eh? Sí, sí, sí. Y además cursos impartidos generalmente por gente...
que sabe de qué va, desde actores a periodistas especializados, en fin, hay mucha tipología de personas en este caso, pero realmente al final de lo que se trata es de que acaba siendo una profesión en sí misma de gente que no está preparada para esa profesión.
y que va aprendiendo simplemente porque yo soy de estos, me meto en este aparato, voy progresando, podré tener más o menos validez y fortaleza en mi racionamiento personal, pero al final no lo uso, simplemente cojo la ideología y digo, bueno, aquí me están pagando. Vale, esto es lo que tengo que decir. Y ahora soy concejal, y ahora soy no sé qué, y ahora soy delegado de no sé qué, y mira, van pasando los años, voy cobrando y a lo mejor en un momento dado logro ser
diputado o logro ser algún cargo público que incluso luego puedo tener una... Una pensión vitalicia. Claro. Si de eso se trata. Es otra forma de vida diferente.
¿Y nosotros tenemos que reflexionar sobre eso? Mejor que no, ¿eh? No, más vale que no. Mariano, vamos a dejar de reflexionar, que la jornada de reflexión es el sábado. Eso es. Vamos a reflexionar si tenemos que hacerlo cada uno en su casa, no vamos a hacerlo público. Lo único que voy a reflexionar este fin de semana, si tengo que reflexionar en algo que va a ser poco, es ver qué es lo que va a hacer el Madrid, porque yo, compañero, soy del Madrid. Bueno, peor para aquí. Pero de qué Madrid...
Mariano, no te preocupes, escucha el espacio de deportes que tenemos hacia eso de las ocho y media, porque tendrás una gran sorpresa. Bueno, yo lo único que puedo decir es que sí. Te puedo decir que el Madrid va a ganar la décima.
Bueno, no sé si el Madrid va a ganar la décima, ojalá. No, no, justificado, ¿eh? Justificado por el señor Melachercoles, que no sé si lo conoces, que escribe en el diario AS, demuestra a las claras que el Madrid ganará la Champions. Escucha, escucha las historias de deportes y te enterarás.
Me gustará escucharlo. En cualquier caso va a ser una lucha de supervivientes. El que menos se lesione, pues será el que más probabilidades... No empecemos a buscar excusas. Ya, ya. Estáis temblando. Estáis temblando. A ver, luego leemos lo de Melachércoles, pero te puedo decir claramente que lo tenéis crudo. Normalmente gana la Champions el equipo que elimina al Barça. Sí.
Pues entonces, ciertamente, el asunto está crudo. Lo tenéis crudo. Y si no, repasa las últimas... El año pasado Bayern, el año anterior del Chelsea. Normalmente el que gana, si el Barça cae eliminado antes de la final, el que lo elimina es el que gana. Y en las finales también, cuando el Barça llega a la final, si alguien lo ha eliminado, ha ganado la Champions.
Hombre, eso puede ser, pero ya te digo que toda la estadística tiene dos visiones, depende de por donde lo mires. Sí, sí, sí, como la del pollo. Claro, claro, cuanto más veces hayas ganado un partido jugado entre dos, tantas cuantas veces juegues, siempre va en algún momento en que lo pierdas, aunque solo sea una vez. Sí, también es verdad. Y viceversa. También es verdad. Con lo cual la estadística está para romperse. Bueno...
Yo espero que en este caso esa estadística que dais sirva como ejemplo para lo contrario, para que se rompa y el Madrid sea campeón de Europa. Lo sentiré porque nos ha tocado el Atlético y con todo yo no deseo que el Atlético pierda simplemente por ser el Atlético. A mí el Atlético me cae bien, tengo muchos amigos del Atlético de Madrid además, o sea que...
Pero vamos, por no aguantarle ese 40 años diciéndome que ha ganado una copa de copa. Yo diría lo que dicen todos los deportistas, que gana el mejor, pero que sea el Atlético. No, no, yo lo que acabas de decir, te entiendo, porque yo estuve en una temporada que en el trabajo tenía mucha gente que era del Madrid y yo decía, por Dios, por Dios, que ganemos al Madrid, que si no el lunes yo no voy a trabajar. Sí, sí, sí.
Puede ser histórico. Hombre, yo tengo que decir que si gana el Atlético muy bien, yo prefiero que gane el Madrid. Si gana el Madrid también. Y en cualquier caso, indiscutiblemente va a ganar el mejor de los dos. Eso también es discutible, a veces. Bueno, o el menos malo, si tú quieres decirlo. Bueno, dejémoslo estar y el viernes que viene seguiremos sobre el tema.
Exacto. Que tengas un buen fin de semana, Mariano. Igualmente a todos. Hasta luego.
Bé, a l'horari previst perquè el senyor Domènec faci la presentació del setembre musical, mirarem de parlar amb el doctor Santiago Baràmbio. Són coses que passen, el tema del directo. Doctor Baràmbio, bona tarda. Hola, de la guarda. Què tal? Bé. T'estàs preparant alguna cosa per veure? Bé.
Ah, te l'estàs bevent directament. Molt bé. Un gin tònic. Un gin tònic. Un gin tònic clàssico. Clàssico, o sigui... Dels que té que ser, dels de veritat. Tònic i ginebra. Jo no sóc com tu. Tu és de Giró i jo sóc de Bifites. Vale, jo sóc de Giró amb unes gotetes de llimona. M'he parlat d'aquestes tonteries d'ara que porten no sé quantes semides. No, no, no, deixo res. La història del gin tònic és ginebra, tònica, gel, llimona i s'ha acabat. I s'ha acabat la història. La història de ginebra del poble. Clar. Sí, ginebra. No, no, jo...
popular. No vull fer publicitat, però jo precisament poso Ginebra del poble, del poble de Sant Just. Sempre, sempre. Giro. Giro. La Giros de Sant Just. La Giros de Sant Just. La Giros està bé, també. És que de sempre m'he acostumat, em vaig acostumar a la Giro des dels 16 anys. Bueno, a mi alguna vegada fora de Barcelona m'han mirat malament quan he demanat... No, si surts de Catalunya no trobes Giro. No hi ha Giro. El que no sabia era que de Sant
Sí, sí, d'aquí del polígon. Hi ha dos, l'altre germà és l'AMG. Exacte. L'AMG, Giró també, però és l'altre germà. A mi m'han mirat malament fora d'aquí per demanar Giró i per demanar, això va ser a València, vaig entrar en un bar, tenia set, digue, una estrella. Dice, ja venia el català.
Em penses que deixis? Si haguessis demanat una a Sant Miquel, et foten a patades a fora. Això s'està radicalitzant, perquè jo més ara anuncio de Bamau. Quin? Bueno, hi ha un regionalisme allà subliminal impressionant. I tant. A veure, hem de tenir en compte... Lo nuestro es mediterráneamente... Pero bueno, perdona...
El logo de la MAU és la bandera de la Comunitat de Madrid, no? Correcte. Sí, sí. 5 estrellas. 5 estrellas. 5 estrellas, sí.
Ah, sí, sí, sí. Impresentable. L'impresentable aquest. Sí, surt allà a dir, no, que és esto, la identitat no hacía falta, con una mau tienes bastante. Tienes bastante, sí. Bueno, sempre ha sigut un traidor aquest. Va. És igual. Sempre ha sigut un pallasset. Sí, també. Bueno, què voleu saber? Això, què ens expliques? No sé, perquè una cosa que va sortir aquesta setmana, bueno, aquesta setmana a l'hora no sé ni he perdut una mica...
sobre diagnòstic ultrapecós de càncer de mama, una proteïna que havien trobat, no sé què, però el cas és que hi ha buscat. I no has trobat res. Bé, sí, he trobat això, que era una proteïna, de càncer que hi posen un nom a Giscom-TC4 o coses així.
que per lo vist és important pel desenvolupament del càncer de mama. Identificada aquesta proteïna, si poguéssim fer alguna cosa contra aquesta proteïna, estaríem fent alguna cosa contra la disseminació o progressió del càncer de mama. Bé, jo avui he llegit... Però que d'aquí a que això serveixi per alguna cosa... Bé, sí, és el mateix que he llegit avui, aquest matí no he llegit la notícia, només el titular, que han trobat una solució per a la leucèmia.
Aquesta no la sé. Sí, sí, és d'avui mateix. Jo d'això sempre no en parlo fins que no tinc una informació menor científica. No he llegit la notícia perquè, clar, ja sé el que passarà, que sí que han fet proves, que tal, que els ratolins ja no tenen leucemia. Sí, bé, o sigui, això de la mama també va amb ratolins. Clar, i dius, vale, o sigui, d'aquí a poc, com tot es prova amb els ratolins, d'aquí a poc la resta humana ja no existirà i la resta dominant seran els ratolins. Clar.
El que li hauran curat totes les malalties. Jo quan estudiava es deia que la fisiologia humana tenia més de gran nota que d'humana.
Perquè tots estudiàvem amb granotes. Jo, mira, un dia llegint aquesta notícia, no?, de que els ratolins, que s'havien provat, no sé què, no sé què, vaig pensar això, i, clar, aleshores vaig entendre, no sé si vosaltres recordeu una sèrie de televisió que es deia, ho deia, UB, que venien uns llanardajos des de la sèrie de l'Estat.
En aquell país, en aquest planeta, en lloc de fer pràctiques amb els ratolins, els feien amb els angardajos. És l'espècie que ha persistit. Exacte. Llavors, després tinc el culebron de mi investigació. Ah, sí, com va la cosa? Heu ja aconseguit...
Bueno, home, portem un mes. Bueno, home, home. A veure, a veure, eh? Però per això vaig dir que aniria explicant, no? Perquè la gent visqui el que és un procés d'investigador, igual d'aquí dos anys encara ho estic explicant. Bueno, bé, mira, allargarem el programa. La temporada que ve m'agradaria fer-ho, perquè seran els 30 anys, però si és necessari allargar-ho més... Que m'han dit, no sé què, dels 30 anys, hi ha una celebració o alguna cosa?
No ho sabem encara. Sembla que sí. Potser sí, potser no, no ho sabem. Jo podria dir que sí, que hi ha una celebració. Hi ha una celebració. Bueno, potser no m'inviteu, clar. Bueno, no sé qui paga aquí. El que pagui. Bé, a la teva investigació, va. Anem per feina. Bueno, no, anem per feina no. Esteu escacallant aquí. No, no, no, és tu que ha parlat de la celebració. Sí, bueno, jo és que tinc espies a la taula. Vale.
Bé, això. Ara estem en una fase que és la fase, i ara et sorprendrà molt, d'escratxing. D'escratxing? Sí. Es manifesteu davant de les molècules? Això és escratxing. Això és escratxing. Així fem escratxing. Ja. Clar que, a fer molts escratxes, a mi pot dir, oi, d'escratxing, no? Alguna cosa així, no? Com ara tot va així, welling i tal, doncs escratxing. Exacte. Bé, no, escratxing és...
Agafes un... allò que dèiem que tenim tota una sèrie de cèrules que estan creixent en un cultiu, com un paviment, per dir-ho d'una manera. Agafes una cosa i li fas una ratlla al paviment aquest. No pots passar de la ratlla vermella? No, una ratlla no, vull dir que les arrenques, per dir-ho d'una manera. És com si en un sembrat te'n duguessis...
El que està sembrat en donguessis... Allò que feien els inglesos, que feien dibuixets en els caps de blat... Sí, que després deien que eren els extraterrestres. Exacte, però si jo podrien dir que és un scratching. Agafes el camp de blat, t'endus una part del blat i llavors queda una ratlla. Queda una ratlla, sí. O sigui, vosaltres amb el ganivet talleu la molècula. No, la molècula... En el camp de molècula... En el camp.
fem un arrencament de molècules amb una ratlla de tal manera que queda una zona sense molècules i llavors es mereix
Això es mereix amb una lupa, no? Sí, no, clar. O un microscopi electrònic. Però no cal que sigui electrònic. Es mereix una lupa que veus millor que a simple vista, però tampoc arriba a ser un microscopi. I llavors, doncs... I per tant, il·luminació, sí, que la llum està per sota... Sí, sí, sí. Llavors, doncs... Això ja no es fa mirant, ja tens una pantalla de televisió que et fa la mirant. Que és més pràctic. I llavors, doncs, es mereix, no? Llavors, se li posa...
El seu menjar, no? El líquid del que s'alimenten. I llavors, això fa que les cèl·lules aquestes comencin a créixer ocupant aquell espai. Llavors, ara el que hem fet és posar-li líquid, o sigui, nutrient, del que s'ha utilitzat per les cèl·lules embrionàries. O sigui, que fem... Entents o no? Sí, sí.
una piscina de cèl·lules canceroses, li fem l'escratching... I li poseu el líquido... I llavors el nutrient, en lloc de posar-li el seu... El seu habitual li poseu el de les cèl·lules embrionàries. I posem el que han estat les cèl·lules embrionàries. I a veure què passa amb la cèl·lula cancerísa. Llavors, per què? Perquè vam veure, en aquella explicació d'altre dia, que eren uns cubilets, que no creixien prop dels cubilets, no?, que la cèl·lula semblava que clarejava al redor de la cèl·lula que hi havia les cèl·lules embrionàries. I ara ho fem...
però amb el líquid amb el que està en contacte perquè si hi ha alguna informació veure si està en aquell líquid llavors l'hem posada i hem mirat al llarg dels dies hem anat mirant els sketchings si anaven creixent o no i aquí una mica desil·lusionats perquè no hi ha hagut una marcada diferència entre el control i el que té el líquid de les
de les cèrrules embrionàries. Però no estem desil·lusionats del tot perquè, clar, li hem posat un líquid que ja ha estat utilitzat per altres cèrrules, m'entens? Que igual ja no té... No li hem posat un bufet on ja hi ha menjat gent. On ja ha menjat gent. Que queda poca cosa. El nutrient no és igual.
Clar, que són les restes, diguem-ne. Clar, llavors pot ser que s'acabi, i llavors per això el creixement és igual, o pràcticament igual, en el control que en el que posem el líquid aquest. Llavors ara el que anem a fer, el pròxim pas, serà fer un concentrat per posar-li un líquid que... Que sigui nutrient-nutrient. Líquid on han estat creixent les seves embrionàries...
Però ho concentrarem, si no agafarem molt perquè hi hagi suficients nutrients perquè hi hagi podria una diferència entre el control i les seules que tindran el líquid amb el nutrient. O sigui, hi posarem més menjar, per dir-ho. I no usat. Sí, però el que ens interessa no és el menjar. És el líquid. El que ens interessa és la informació que hi ha diluïda allà.
O sigui, la teòrica informació amesa per les cellules embrionàries, que és el que ens interessa veure, si fa que les cellules canceroses creixin menys o no creixin, o el que sigui. Ahà. Bueno, doncs ja ens ho explicaràs. Eh?
Molt bé. Sembla bé. És guapo, això, eh? Sí. És com un videojoc, realment, dels que utilitza el mar. És interessant, eh? Té la seva... Perdona, els videojocs són més fàcils. El que estic fent jo és retransmitir, en diem, una investigació científica, explicar de manera així col·loquial, no? Bueno, si tothom l'entén. Clar, perquè s'entengui, perquè si començo a dir els noms... No, no, no, sisplau. Tampoc caldria, eh?
Però... No, nosaltres... I també perquè es vegi que les coses són lentes, són difícils, són de malament, has de pensar sobre el que ha passat per què i tot això, no? I així, doncs, apropem la investigació a això. Per altra banda, tinc que dir que l'equip investigador, a part dels dos caps d'investigació, que som el candidat i jo, doncs el porten dos nanos, eh? Un nano i una nana. Ah, m'ho sembla molt bé. Paritat.
Sí, dos criaturos. Molt bé. Molt simpàtics. Un és un estudiant de quarta medicina i l'altre és una biòloga. Ah, però ja ha acabat. Sí, sí, que s'ha acabat, ja té currículum. Però ara he de dir una altra cosa, que és la vergonya d'aquest país. No tenir un duro. Ens estan censurant.
Contacta una altra vegada, sisplau, amb el doctor Barambio, que anava a fer una protesta, i en aquell moment el senyor alierta... Alerta!
Ens ha tallat la comunicació telefònica. Senyor Rajoy, faci el favor de... No, es deu ser el Fernández Díaz, aquest, no? Segurament. El Fernández Díaz. Segurament. Que ens ha... Home, està bé saber que tenim... Què vol dir tot això? Què vol dir tot això? El tenim? Sí? Doctor Barambió. Sí, sí.
Escolta, que just en el moment que anaves a dir no sé què d'aquest país, s'ha tallat la comunicació. Sí, però és que aquests dos nanos no cobren. Hòstia, ai carai. Fantàstic, no? Res, no cobran res. Bueno, ja passa això, eh? L'estudiant de quart ho fa perquè així té pràctiques fetes en laboratori. I que podrà posar-lo al seu currículum si la cosa surt bé, que també és important.
No, no, ni siquiera. Ell vol fer medicina i aplicar medicina, però vol tindre un bagatge de laboratori, perquè és sempre un bagatge. Sempre és important, sí. I la noia que és biòloga, doncs no cobra res i ho fa per currículum, per millorar currículum. Però clar, per millorar currículum, per després anar a treballar gratis a un altre lloc, per millorar currículum també.
Sí, sí, no, clar. Fantàstic això, eh? Home, hi ha que tindre en compte que quan jo estudiava... Tampoc ho braves? Estava a la càtedra... No, no. Estava a la càtedra d'anatomia, també, en aquesta mateixa càtedra d'anar a estar investigant això, i jo era llavors un estudiant, no? Com aquest nano de quart, doncs estava allà, jo estava segon de medicina. Llavors, com que el profe va veure que jo així tenia l'àvia, no?, que em sabia explicar...
em va dir, escolta, i per què no es prepara les classes d'anatomia... I ja les dona a vostè. D'osteologia i les dona a vostè. I jo, que era estudiant, estava donant classes, els ossos els explicava jo. I llavors jo, com que no em podia contactar perquè era un estudiant, doncs cobrava, diguem, de feines de la càtedra. O sigui, treballs realizades de no sé què, de reparació de no sé què, i llavors això li passaven a la càtedra i la càtedra m'ho donava a mi.
Jo conec un que va estar treballant durant molt de temps en una empresa pública i cobrava com a paper. Molt bé, però jo cobrava alguna cosa. Sí, sí, no, no, és que cobrava com a paper. És a dir, demanaven, en lloc de 4 o 5 paquets d'aquests de paper, en demanaven 500, però només compraven 4 o 5 i la resta li pagaven el sou. Sí, sí, a mi inclús he fet algun treball per la sanitat pública quan no hi havia concert.
i també em van haver de pagar a base d'una cosa rara, però és perquè no poden, perquè no tenen facultat administrativa per fer-ho. No, clar, clar. Però bueno, a mi em pagaven alguna cosa, jo era un xaval, també m'entens? Ja, però és que ara està molt més estricte, això. Que collos, no hi ha un duro, eh? Vols dir...
Hi ha un duro per el que no ha d'haver duro. La duro sí que n'hi ha, eh? No, no, però ara... Es deriven cap a altres coses. Aquests que van, que n'hi ha a Europa, ara, aquí, a Salvanza, doncs es puja en el sou 4.000 euros. Ah, està bé. Home, i pobrets, que no arribaran a final de mes. Pobrets. Ja ho va dir que va ser la guirre, no? Que a vegades no arribava a final de mes. I tenen, me sapé que tenen, amb les sostenacions...
7.000 i escaig euros per gastos al mes.
Però perdona. Hem d'agafar billons en primera, primera. Perdona. 100.000 euros al mes. Home. No podem menjar a qualsevol restaurant. Això amb paper higiènic ja se'ls en va. Perquè la caga molt, eh? El primer has de ser representant d'un país allà, a sobre que estàs fora de casa, tindràs que dormir al carrer. Però, bueno, però poc i massa, eh? Mira el papa com se n'ha anat a dormir a la Santa Mònica. Però aquest massa...
és perquè no el matin. Fins fa poc ho feien, eh? Cobraven les dietes d'hotel i dormien al despatx, eh? Sí, no, són capaços. Aquesta pobra senyora que han matat una amiga seva, bueno, una examiga seva, no? Aquesta de noció de Castella, no? Que tenia 13 càrrecs, no?
però només els cobrava a tots, viatjava amb cotxe oficial i cobrava les dietes de viatge. Bueno, és clar. Bueno, hi ha una per aquí, Sant Jus, que també, no? Me sembla que és la senyora Montilla, no? Que viatja... Me sembla que ho supera, me sembla que en té més de treta. Sí, té més. 15 o 16. 15 o 16. Però no els cobra, eh? Ah, no els cobra? No, no els cobra. Com no els cobra? I envien directament, ella no va cobrar. Ah, bueno, ja...
Per un moment m'havies preocupat, pobre dona. Dic, igual... Igual no arribarà a final de mes. Jo crec que no els cobra, eh? I jo l'he vist agafant l'autobús, no el cotxe oficial, eh? Oh, s'obre garrepa. Va, sisplau. Sisplau. Però a veure, què és això que no els cobra? Què vols dir, que els dona un EG? No, només en cobra un i amb el sou d'un... Això sí, el més elevat. De tots els sous, cobra el més elevat. I els altres renuncia ell. Renuncia.
Renuncia en favor de què? En favor d'administració pública. Que puguin agafar una altra persona del seu rollo i donar ONG. No, però una cosa és que tu donis... O sigui, en favor d'on... ONG. Tampoc és que jo m'agradin massa les ONGs. Tampoc és que a mi m'agradin massa les ONGs, perquè és una altra colla mamons. Ja en parlarem de les ONGs. Ja de tot.
Ja, clar que hi ha de tot, però n'hi ha un contingent enorme que és una manera de crear-se un mercat on el que pagues un altre. Recorda, Santi, que fa uns quants anys, quan feia un programa aquí, tu venies, quan venies cap aquí, et vaig proposar fer una ONG. I vas dir, muntem una ONG del que sigui, que ens podem cobrir d'or. Ah, sí, sí, sí.
No ho recordo, però ja ho sé. Et diré on em va ser. Seguts a una taula del bar del Parador.
Sí, sí, sí, quan fèiem la quiniela. Exactament, sí senyor, sí senyor. Vist que la quiniela no n'encertàvem una? Sí. Vas proposar... Seguim igual, eh, tranquil. Fer una O-M-G. Tranquil, que amb això seguim el mateix. Sí, tampoc encertem una. Sí, bueno, ara la cosa de les energies tampoc està massa bé. No, ara ja darrerament ja els ha... Però bueno, que l'esquiten lo bailao, eh.
Però he vist moltes ONGs que jo és més aviat que ara que altra cosa. Ara, també hi ha ONGs que s'han fet amb la millor intenció. Sí, pobrets. I que a sobre han cobrat i no han pogut ni fer la feina. Sí, sí, sí, és cert. Perquè després tampoc hi havia masses facilitats per fer-ho. I coneixo una que ens deia...
o cabres millorades o Mozambique. Sí. Era per donar una... Per donar-li de menjar les cabres. No, donar-li una cabra a cada família. Ah, d'acord. Llavors amb la cabra feien llet. Feien llet i tot sí. Però bueno, llavors va resultar que això van demanar uns calés, perquè això va sortir d'un viatge... Home, sí, les cabres s'havien de comprar, clar. Que van fer a Mozambique i tal, i van veure això i van dir, mira, podem fer això. Van demanar un pressupost aquí a la Generalitat i els van donar un pressupost
fragmentat amb dos anys o una cosa així, no? No sé, però bastanta pasta, eh? I llavors els tios, que se'n van anar a Mozambique, això, comprar les cabres i tal, però resultava que després això era, es tenia que entregar al nord de Mozambique, que estava en guerra, ningú volia anar allà a portar les cabres, no trobaven ni millors, ni res,
Bueno, no, és que n'hi van cobrar les cabres. Bueno, total, que es va demostrar que allò era impossible de fer, aquell projecte. O sigui, que sobre el paper sí, però en la realitat, sobre el terreno no. Ja passa. Com es va intentar tornar els calés i els van dir que no podien. Que no podien tornar, no es poden tornar els calés, no. No, i llavors van tindre, no sé, no me'n recordo ja com acaba, però van tindre que començar a inventar una manera de gastar-s'ho, perquè, a part...
Ah, però si això m'ho haguéssim dit a mi, que ja els explico, tu. No, no és gens fàcil, no és gens fàcil. Santi. Què? Són quasi dos quarts, tu. Adéu. Adéu. Adéu. Tema musical del Jordi.
Què tal? Bona tarda. Hola. Avui una versió que vaig descobrir fa poc de Joe Cooker, Could You Be Love, de Bob Marley, originalment, que és molt xula i molt bona. Mira, avui tenia dos per demanar-te. Ah, digues. No, però és igual. Antonio Machín... No, un era Charles Aznavour, que hi va fer anys. Qui, perdona? Charles Aznavour, no saps qui és. Charles Aznavour, francès, no? No, és armeni. Ets dels meus. Ets armeni. I l'altre és... Chico Rea?
No és igual, posa el que vulguis. Vinga.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Don't let them change you.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
La desbarnada.
Fins demà!
Doncs ja tornem a estar aquí, avui no tenim cuina, per tant, quan acabem el programa ens anirem a sopar. Hem gastat tot el gas amb encendre l'enllumenat de Madrid i ja no podem cuinar. No podem cuinar. I doncs ens atenu l'últim espai de la desbernada d'avui, que és, com sempre, l'espai d'esports. Has escapat el pollastre, també? I com us deia, tinc aquí un article del senyor Melo Cercoles, el diari Gas,
on diu clarament que el Madrid guanyarà la Champions. Perfecte. Per què? Aquest senyor és de l'Atlètic de Madrid. Eh? Aquest senyor és de l'Atlètic de Madrid. No ho sé, però té unes raons de pes. Primera, el Madrid ha sol·licitat a Iberia que per anar a Lisboa pogués disposar del mateix avió
un Airbus A321, amb la mateixa tripulació que el va portar a Múnich, on van guanyar 4-0.
I Iberia, com és lògic, o sigui, tu has d'agafar l'avió i dius, escolta, m'agradaria que fos el capitan Rojas, i te'l posen. Sí. Però aquest senyor, efectivament, Iberia ha acceptat aquesta petició i ha reajustat els vols, perquè lògicament les tripulacions no sempre van juntes, i han canviat algunes tripulacions dels altres vols perquè amb aquest avió hi pugui anar la mateixa tripulació, exactament la mateixa, des del pilot, del copilot...
tinc inclús la llista d'aquesta gent, el capital Juan Manuel Bonet, que és el comandante, el pilot Alejandro Daniel Bouchat de Vilafranca, després el Sobrecargo, els... els mateixos que van portar el Madrid a Múnich. Aquesta seria la primera raó per la qual aquest senyor diu que el Madrid guanyarà les àmbits. Però va més enllà.
Hi ha coincidències amb la Champions o la Copa que va guanyar el Madrid l'any 1966. Aquell any el Festival d'Eurovisió el va guanyar a Àustria. Exactament igual que aquest any. Mira, veus...
Aquell mateix any el Betis va baixar a segona divisió. Aquest any també baixa. I el Depor va pujar primera. Aquest any pujo, també. Està per pujar. Doncs ja està. L'Atlètic de Madrid va guanyar la Lliga. I el Madrid... Ja ho tens. I el Madrid va guanyar la Champions. Doncs ja està. Amb la semifinal d'aquell any...
va marcar Carambe, que és francès. I en altres semifinals que el Madrid va guanyar la Champions, van marcar Anèrica, que és francès, i Zidane, que és francès. I en aquesta semifinal va marcar Benzema, que és francès.
Per tant, això està fet. Està fet. I tant. Mare de Déu. Guanyarà la Champions. Va. Hi ha masses coses en comú i això. No diuen això, no? Que normalment el que elimina el Barça és el que guanya. Serà un fas en tota la boca que veuràs tu. En fi, jo segurament no el veuré. Jo si puc, si no, no faré. O sigui, si hi ha concert, si hi ha algun concert, no el veuràs.
Parlem de parlar del Barça. Ja tenim entrenador Luis Enrique Martínez, nou entrenador del Barça. Tenim porter Marc-André Terestegen. Terestegen. Terestegen. Terestegen. I tenim l'Isidre Inglés. Hola Isidre, bona nit. Hola, bona nit. Bona nit. Tens ganes de...
I no tenim cap títol. Sí, home, sí, però bueno, ara... La Copa Catalunya la vam guanyar l'altre dia als penals. Escolta, i el porter que va jugar, que és un... va parar tres penals, eh? Sí. Podries haver-hi esperat llei tot. Que no diem res de la... de la fica de pota el dissabte, o què? Què va passar el dissabte? Com que què va passar el dissabte?
Que para dècima vegada els van columpiar, punyeta. Ah, bueno. I? Quin problema hi ha? Com que hi? Clar. Quin problema hi ha?
No els ho ha sobtat, en absolut. Ho trobeu normal. I si haguessin sortit i haguessin guanyat, si haguéssim, hauria sigut el mateix. Exactament igual. No, però podria ser una cosa o l'altra. A veure, li van anul·lar un gol al Messi? Bé, bé, sí. Oh, no, sí, bé, no. A veure, si no li anul·la aquell gol, què? A veure, és un gol, diguem, molt difícil de veure que no està parlant de joc.
No, no és difícil. Se'l poden anul·lar. No és molt difícil. Clar, clar, clar. Si li va rebotar a la part de darrere de les cames en el jugador de l'Atlètic, home. Bueno, i? Era difícil de veure. Sí, sí, sí. Aquells fora d'això, 10 vegades, 9,9 marquen fora d'això. Bueno, però van marcar un gol. Igualment, que això no és el cas. El cas va ser que em paren a si una vegada no són percentals. Bueno, i? Bueno.
Sort tenim ja, que Martínez ja deu estar... Ja tenim nou entrenador, jo tinc ganes que comenci la Lliga ja. Però bàsicament perquè no en teníem, l'entrenador, no? Ara tenim l'Ogento i que Martínez, que ja ha dit que no farà l'endemiatge al camp d'entrenament, no el farà perquè no li cal. Home, hi ha unes ganades fantàstiques. Jo crec que també quedaria una mica raro, no? Sí, que sí.
Què et sembla, Lluís Enrique, com a entrenador? Bé, no? Jo crec que perfecte. A veure, en relació amb el que teníem fins ara, gairebé qualsevol que hagués vingut, jo crec que ho faria millor. Jo, a més a més, crec que ha fet una cosa molt bona, que és portar un psicòleg per als periodistes.
O sigui, jo he dit que el psicòleg és per ell, però que si algun periodista el necessita que el posem a la seva disposició. A mi l'únic que em preocupa a la senyora aquí és aquest cony de caràcter que té. Sí, però no és tonto. No, no, no. No estic dient això. Potser per posar-li les piles als jugadors que no crec que s'enfronti. Però inclús no per culpa d'ells, sinó perquè els jugadors, si enfronti, els jugadors n'hi ha que estan allò...
Home, que els apretarà. Saps? Que els apretarà i ja ho sap. I a lo millor n'hi ha un que l'apretes i diu, bueno, pues jo no vull, tio. A mi no m'apretis, ja la tenim. Doncs tindrà tota la raó del món perquè no jugui. És l'únic por que em fa. Per joc i tot això, no. Però, escolta'm, més que pol, és justament el que cal. Si algú no es vol comprometre, si algú no vol entrar en intensitat, si algú no està parlador...
Potser millor que Marcia, com es digui, no? Que sí, evidentment que sí. Però això pot portar mals rotllos en el vestuari i de més. Els pot portar si els jugadors no... A veure, penseu una cosa. Tots parlant de Guardiola, Guardiola, Gran Guardiola... Guardiola no era cap sana, eh? No. També els exigia molt, eh? Sí, sí, no està clar.
I possiblement va marxar quan ja va veure que aquesta exigència podia ja provocar... Va provocar algun, eh? No, suposo que va començar a detectar que ella no li feien cas. Vull dir que ja les consignes se les faran una mica per... Començant a haver-hi conatos i va dir, bueno, matem-ho aquí. No, a més ho va dir textualment, no? Digo, potser millor que... Que si no ens faran mal. Que si no ens faran mal. Sí.
La cosa ja no pintava bé. Però jo crec que els problemes eren més amb la directiva que amb el vestidor, eh? En part també, perquè segurament potser va proposar alguna solució una mica taxativa i li van dir que no. I li van dir que no i va dir, bueno, ja me'n vaig, tu. Però, bueno, jo tinc confiança en el Vicente Icke, crec que pot ser un bon entrenador. Jo t'ho crec.
Sí, sí, com a per joc. Com a per joc, segur. Home, quan va pujar... Perdó, i per intensitat. Guanyarem o no? Sí, com a mínim. Per joc, perquè l'equip sortirà a guanyar i a lluitar i de més, això segur. Per joc, també. Home, va pujar el B, el va pujar... I el va deixar a segona. El va deixar a segona i tercer classificat. Vull dir que, clar, no hi harem...
Aquest any l'Eusebia pot millorar encara la classificació de l'Uzendique, perquè està a dos punts del segon. L'únic dubte que tinc és que en el tema tàctic, com ho plantejarà això?
Mira, ja t'ho va contestar. A l'ataque. Això del 4-4-2, 3-3-4... Això són tàctiques. Després, en el moment del partit, ja ho veurem. Però si jugarem, és a l'atac. Fins i tot veig que algun partit, penso que és capaç de posar un doble pivot. Comenten que Maixerano, per ell, és un jugador vàlid, és a dir, que no vol que se'n vagi,
i Maixerano jo crec que jugarà però al centre al camp i una de les coses que ho ha fet el Celta és posar un mig campista d'atac que també és important
És a dir, jo crec que pot... Bueno, després ja ho veurem. I sobretot jo crec que hi ha una cosa que és important, que és que la premsa no s'atrevirà, o alguns periodistes no s'atreviran a dir... Al principi segur que no. A dir tot el que li han dit al pobre Martí. De tota manera, jo vaig veure la roda de premsa del Luis Enrique, la vaig veure, i vaig veure la del Ter Stegen.
De veritat que la premsa és patètica. Sí, sí, sí, ho és. Foten la mateixa pregunta de 25 maneres diferents. Vull dir, la segona pregunta és que tens alguna cosa més important a preguntar? No, me'n vaig. I fotre el camp. Perquè és que són inútils. La majoria, el 90% de la premsa, unes preguntes que dius, hòstia, per favor. Perquè ja tenen la pregunta pensada abans d'anar-hi. Jo li preguntaré això.
i que a vegades jo me'n recordo quan anava a rodes de premsa primer no portava cap pregunta preparada sinó a veure què és el que deia el senyor aquest i en funció de lo que deia doncs igual et surges la pregunta si la pregunta te la donarà ell exacte i a vegades penses mira quan em toqui preguntaré això
I resulta que aquella pregunta li feia una manja. Dius, bueno, que ja està. O no pregunto res i ja està. Però no, no. Tenim ja la pregunta pensada des del moment que surten de casa. Són patètiques.
però en fi, què vols fer-hi, no? perquè ell també li vam fotre 600 vegades la mateixa pregunta que dius, però cal cal que ho tornarà a preguntar i clar, el tio, s'anava per les terres de la vida ja ni contestava la pregunta i estic molt contenta i ha sigut una il·lusió i ja està i barcelonista tota la vida des dels 4 anys volies mirar i tant o no ho veus així tu això?
A la premsa. Sí. Que estàs sopant, nen? No, estic fent coses. Ah, no. Altres coses. No, no, dic que... A la premsa, bueno, sí, que moltes vegades són uns papafrites, això està clar, però vaja, vull dir que...
aquest no és... l'origen aquí no és com el Martino, vull dir, aquest no és alguna cosa malament, més d'un tall a les rodes de premsa en farà. I tant. I tant. Ni la meitat de la meitat del que aguantava en Martino. Més d'un sortirà escaldat aquí. Mira, el tema de Toti i Rossi
que li van preguntar a l'administració com a mínim deu vegades. Deu vegades. Ja t'ho ha dit.
Inclús va fer la broma, diu, bueno, jo, la meva mare quan parlava amb ella em deia que et passa amb el tot. Però bueno, és així, jo a les rodes de premsa, sobretot a les rodes de premsa postpartit, el que m'interessa és el que diu l'entrenador, lògicament, pot justificar d'alguna manera el que ha passat,
I moltes vegades, i el Martínez també ho feia, li feien una pregunta i el contestava el que volia. I a vegades ho deia, bueno, hablemos de futbol. Sí, clar, és que la història del futbol o la situació del moment. De la situació del moment.
Estàs presentant el TV Estic, no li pots preguntar al Subizarreta quins altres fitxes es tindran pensats, si jugaran amb un de la TV Centro, tal. La pregunta a Subizarreta de qui més fitxarà... Bueno, ja va dir, bueno, que en el seu moment us en entrareu. I una de les vegades va dir, com ho comprenderàs, no te lo voy a decir ahora.
Home, potser que uns tenen l'obligació de preguntar-ho i l'altre té l'obligació de no respondre. Vale, sí. Però fer la pregunta és absurd perquè no liderar. Jo entenc que tenen l'obligació... Que li facin la pregunta la primera vegada, però ja tens la resposta. No, no, i tampoc, perquè és una roda de premsa del senyor Tenerifegui, no dels fitxatges del Barça. Però això hauria de dir que...
Potser sí que la política de comunicació de Barça no ha estat de les millors. No, mai ha sigut de les millors. I els jugadors fan rodes de premsa, parlen molt poquet. Jo també ho entenc, que la premsa estigui mosca. Mira el Rajoy que fa la conferència de premsa per televisió perquè no li facin preguntes.
Bueno, encara pitjor. Messi signa el contracte aquest, se'n va i llavors fa declaracions a Argentina. Home, tampoc no em sembla. Acaba de renovar aquí, no? Diria que hagués hagut de dir alguna cosa abans de marxar. Potser sí. Hi ha una mica de descontrol. Potser que el Luis Enric sí que posarà una mica d'ordre en el vestidor, perquè jo crec que se'l deia net una mica la castalla, ja.
una mica enviosats de totes maneres jo crec que els jugadors no han de parlar a les redes de premsa han de parlar al camp i a més que les preguntes que li poden fer és que és això, les preguntes que els fan són increïbles vull dir, és que cony, no ho sé però bueno, el fet és això jo repeteixo ara tenim la final de la Champions aquesta
aquest cap de setmana, després ja pràcticament comença el Mundial, i tinc ganes que arribi ja al mes d'agost el primer partit de temporada, que serà a Helsinki. Sí, amb l'Itmanen, l'embaixador. El que passa és que suposo que amb aquest primer partit de temporada jugaran molts del bé,
No tan sols que pugen uns quants, és que, a veure, el Mundial s'haurà acabat el juliol, el primer partit és el primer d'agost, estaran de vacances encara, els que hagin anat al Mundial, que són pràcticament tots,
El Deulofeu i el Rafinha pugen directes. Aquests són del primer equip. Estarà el Rafinha, que no va al Mundial, estarà el Deulofeu, que no... El Rafinha no sé si va al Mundial o no. No, no hi va. No crec, no? No, jo crec que no. El Rafinha no. D'entrada és jugar amb la selecció del Brasenya. És clar que no està convocat.
A més a més juga amb la brasileña, no? Juga amb la brasileña o amb la mexicana? La mexicana. Home, amb Rafinha estem parlant, eh? No dos santos. Ah, sí, sí, és veritat, perdona. Sí, sí, sí. Rafinha ha escollit la brasileña, sí. El germà gran, en Tiago, que jugava l'Espanyola. Que no jugarà perquè està lesionat. Que no anirà perquè està lesionat.
I en Rafinha va triar la brasileña. Per això et dic que el Ter Stegen no anirà, o sigui que estarà... Tampoc no està convocat. No està convocat. Adriano no està convocat. Rafinha de l'Ofeu no estan convocats. I jo crec que tota la resta sí. Pràcticament. Pràcticament sí.
El Bartra no. El Sergi Roberto tampoc. El Cuenca tampoc. El Cuenca no hi serà. El Cuenca marxarà. Montoya tampoc. I veurem quants marxen abans. Home, que hi haurà neteja, sembla clar, no?
jo crec que sí ni té cavern i algun jugador que si ve igual no pensaven deixar-lo marxar però si ve una bona oferta com per exemple jo crec que Alexis Alexis i Pedro Alexis en principi no estava dintre de la llista dels que marxen però si és veritat l'oferta de la Juve d'un jugador i 20 milions per a Alexis sí, però qui portes de la Juve?
Doncs mira, tens un mig campista. Parlem-ne. I el davanter centre? El Llorente? El que vol el Liverpool, no? El Llorente? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio? En serio?
Jo suposo que Luis Enrique haurà dit quins són els jugadors que li agradaria. El que passa és que, lògicament, no pot dir-ho oficialment perquè, clar, si diu no, a mi m'agradaria aquest. Primer, puja el preu exorbitant. I després, si pel que sigui, perquè puja el preu, perquè l'equip que el té no el vol vendre, pel que sigui, no ve, queda una mica...
Amb el cul a l'aire. Sí, clar. Tornarà el Bojan? El Bojan no torna. El Bojan no torna. I si torna malament perquè no jugarà. Bueno, amb ell no va jugar massa, eh? Allà a la Roma. A la Roma tampoc va jugar massa. Bueno, va ser un fitxat. Bueno, inclús li va fitxar l'Osvaldo. Sí.
Sí, que l'Osvaldo, que després, els quatre dies, l'Osvaldo va dir que marxava perquè no estava d'acord amb l'entrenador. Perquè es veu que li va cantar la canya un parell de vegades. Home, serà interessant veure les pròximes setmanes la neteja i el tema d'altes i baixes, perquè jo m'imagino que també, abans d'una baixa, es tipus Cesc,
possibles, o a l'èxit i tal, també hem de mirar alguna cosa, perquè no pots vendre i després... No, no, jo crec que aquests que poden fer caixa, per dir-ho d'alguna manera, marxaran si aquesta caixa es pot reinvertir amb un jugador que vols.
De tota manera, jo crec que en aquesta propera temporada hi haurà problemes també. Hi haurà problemes a nivell que portarà els jugadors per a un equip fer una història i tal. Però que s'han d'adaptar, eh? L'altre que no s'adapta, l'altre que no sé què. Vull dir que, bueno, que no serà una temporada plàcida i de... Jo el que espero que s'acabi d'adaptar i fer un joc bo, o sigui el Neymar,
Sí, home, sí, cap problema. Que el Messi recuperi, si no el 100%, el 90% del seu saber. Ja no estic parlant del col·legiador, sinó del seu saber. Però és que tu, mira, una mala temporada del Messi ha fotut 40 gols, eh? Sí, exacte. Poca conya, eh? És el que va dir Luis Enric, estem acostumats que marquis 700.000 gols, ja que aquest any n'ha marcat només 100.000 i ja estem, no? I a mig gas, eh?
una merda de temporada que a més a més ha jugat mitja temporada i ha estat lesionat i ha fotut 40 gols massa canya tampoc li pots fotre que el pròxim equip que es munti ha d'anar al voltant d'aquest nano té 26 anys ja ha donat molt de fi jo crec que Luis Enrique no és idiota com per no fer-ho i un altre que segur que marxarà estic convençut és el Dani Alves sí home
El Dani Alves té tots els números perquè només li queda un any de contracte. El Dani Alves el que sí que diu la temporada passada ja. Bueno, però... No en tenim oferta? El que sí que diu que dir... De fet, el lateral dret hi ha Montoya, que quan ha jugat no ho ha fet malament.
Tenim Adriano, que pot jugar... Jo crec que en fitxaran un altre. I segurament, això anava dit, hi ha Montoya, hi ha Adriano i segurament en fitxaran un altre. En fitxaran un altre. Sí, sí. És necessari un central, com a mínim, o dos? Dos centrals. Sobretot si Luis Enrique el que vol és que Macerano jugui més de... El que passa és que pot buscar un altre central i com que el Macerano ja jugarà
Més enrederit amb el bus, sí. No tornarà a fer un cas excepcional a jugar en defensa, eh? Jo crec que no. Jo crec que no. No, perquè és que ho passa molt malament, home, el votegen molt. Sí. El tio no és central i hauria de dir el bé que ho ha fet encara, no? I té un sistema de joc, una manera de jugar que és molt perillosa per un central. Clar.
Una cosa és fer faltes al centre del camp. Hi ha hagut més d'un penal que no li han xiulat, però que després tu mires i dius, sí, era penal. Una cosa és esperar amunt i un al mig del camp i l'altre esperar-ho dintre de l'àrea. Esperar-ho dintre de l'àrea. Però bé, a veure, cada jugador té el seu estil de joc, la seva manera de joc, i li hem d'estar agraïts a Maserano i el que ha fet, eh? I tant, i tant. Ha fet una temporada que no li podem...
I sembla ser també que serà el proper capità.
Home, té tots els números també, eh? El jefecito. I s'ho pareix. Sí, sí, sí. A més a més està acostumat de ser capità, de ser capità de la selecció. A més a més, el 100 per l'Ai no té cap molt bé de muntat. Sí, i tant. Jo crec que veurem força a jugar i al centre del camp, eh? Sí, segurament. Seria el seu, seria d'agrair. Seria d'agrair. Clar, però aleshores, si al centre del camp, si mantenim a Xavi,
I mantenim iniesta. Xavi. Posem a Masserano. Jo el tema de Xavi o és paute. El Xavi, si es queda, serà allò de dir, bueno, jugaré l'última mitja hora. O partits determinats, allò puntuals i tal. Bueno, jo penso... Jo, per fer la temporada sencera, no el veig, el Xavi. Possiblement no estigui en condicions, és possible, no ho sé.
Però jo penso que quan Luis Enrique va dir allò de que hablaremos de lo que él quiere y de lo que queremos nosotros, jo tinc la idea, o penso, que Luis Enrique vol que sigui el que traspassi al camp les seves directrius. Tenir-ho una mica com a...
com a director, que és el que és el Xavi. No tinc cap interès en que marxin. Però si s'ha d'entendre és que... El que té tots els números per marxar, i sobretot si ve una oferta important, és Cesc Fabregas.
és que jo el Cesc crec que ha de marxar inclús per benefici propi sí o sí sí o sí ha de marxar i ja dic més si ve un Chelsea o ve un equip de gats i fot la morterada sobre la taula però en fi tindrem temps de parlar ens quedarem al son segurament sí perquè per portar les maletes i això és estar catxes
Bé, i té 8 germans, o sigui que fixa-t'hi... Tindrem temps de parlar de tot això. Aquesta temporada ja s'ha acabat, la temporada de la desvernada està a punt d'acabar-se, però la portera en parlarem i tindrem molt de temps per parlar-ne. Què passarà dissabte? Mira, de moment hi ha una notícia que diu, Diego Costa sorprende a todos siete sprints a 24 horas de la final. Ja veus. I Cristiano. La placenta de Euga.
Bé, hem de marxar. Tornarem el proper divendres a aquesta mateixa hora fins aleshores. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Molt més que Nits d'Electrònica.
Tornar a veure'm mai més, i així quan siguem vells recordarem el dia d'avui com la nit última ressecada.
No penso tornar mai més a aquell bar on sembla que la festa no s'acaba fins que l'idiota que escolteu ja no recorda el que buscava.