logo

La Desvernada

Tota l'actualitat de la setmana amb dòsis d’ironia. Tota l'actualitat de la setmana amb dòsis d’ironia.

Transcribed podcasts: 224
Time transcribed: 18d 9h 44m 57s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I can show you what you wanna see And take you where you wanna be You could be my luck Even if the sky is falling down I know that we'll be safe inside
1-2-30-6
Has de dir la desvernada. Què? Què has de dir la desvernada? Què? Digues. La desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desvernada. La desvernada. La desvernada. No. La desvernada. La desvernada. No. Sembles el de passa-palabra, no. La desvernada. La desvernada.
La... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la... la...
Ben trobat senyors Cazóquio, bona nit. A la dreta, com sempre, tinc el màxim on anar la mar, bona nit. Oh, la bona nit a tothom. I com sempre, doncs intentarem també que col·laborem amb nosaltres el doctor Santiago Barambio, l'Emili Sánchez, l'Armán García, el Josep Maria Montes, que ens dirà que fa fred, el Mariano González, que ens dirà que està nevant a Madrid, l'Isidre Inglès, que dirà que Messi està lesionat,
I la Núria García, que avui no ve perquè tenia una reunió amb alumnes de la uni-versitat, que havia de fer una cosa per la uni-versitat, i de veritat no pot venir.
I l'Òscar Ramos i París, que ja no està missin, ja m'ha dit, et trucaré aquesta tarda, no sé quina hora és la tarda, però m'ha dit que serà. S'ha acabat ja la tarda, no? Ja, home, ja. Quan es pon el sol, ja és vespre, cap vespre. Bueno, en fi, esperant que truqui. El que sí que tenim aquí és el Jordi Domènech, com sempre. Hola Jordi, bona nit.
I comencem malament perquè aquí a la capçalera d'això t'he imposat 8 de novembre i no senyor, és el 15. No, no passa re. 15 de novembre de l'any 2013, setmana 46 de l'any. Transcorreguts 319. Ja hi som. No, aquesta setmana a vegades sí, no? Sí, sí, vull dir que ja hi som, que ja hi som allà. Sí, sí, sí, perquè només ens falten 46 dies per arribar al 2000
14. Sí senyor. An... 14. Sí, del 2000. Del segle XXI. Sí senyor. Sí. 2014. Sí, el tricentenari del 1714. Del 1714. Això segur que ho és. Hi ha el tricentenari del 1814. Això segur que ho és. Que segur que va passar alguna cosa. També.
Ojo al dato, el centenari de 1914, que va ser quan va començar la primera guerra mundial. Després de tot aquestes centenaris ens en anem al Sol. El Sol havia sortit quan eren les 7 i 40 minuts, i s'aposta quan eren les 5 i 32 minuts. I demà?
Demà el sol sortirà a les 7.41, és a dir, un minut més tard, i es pondrà un minut més d'hora, a les 17.31. Cada vegada treballa menys, eh? Es va esforçant més, hauria, sí. La lluna, la lluna ha sortit quan eren les 4.20 minuts, es veia allà, a les 4.20 minuts es veia la lluna quasi plena. I es pondrà a les 5.19 de la matinada. Demà la lluna sortirà a les 16.56, uns 30, perdó, 16 minuts més tard, un quart d'hora gairebé,
i es pondrà a les 6.22 gairebé una hora més tard també. Sí, bé, tu les matemàtiques no... No, més tard, ja ho he fet bé. Sí, no, ja l'has fet bé perquè és que, però, entre les 16.20 i les 16.56... Són 30, 30. Són 30 minuts, no un quart d'hora. No, el primer que anava a dir 30, dic no, són 15 minuts.
L'audiència diu que qui ha de veure... És que jo soc de ciències naturals. I molt naturals. Hem de dir que la Lluna està quasi plena i el diumenge estarà plena del tot. No ho dona. Com una peella.
Vinga, anem als aniversaris, va. Bé, doncs avui fan anys el senyor Lugrant, més conegut per Edward Asner. Sí senyor. 84. 84 anys, aquest senyor que, com m'ha dit molt bé el Miquel, era el Lugrant, que va començar fent un paper de Lugrant, precisament, a la sèrie Mary Terry More Show. Sí.
Feia de lo gran i després es va quedar amb la sèrie directament d'ell, que era tot un diari. Era una sèrie periodística que no estava malament. Estava bé, era maca. I l'última cosa que ha fet, no sé si ha fet alguna cosa més, però de l'última que tinc referències, és que va posar la veu al iaio de la pel·lícula Up, en anglès, clar. Aquí no, aquí era un altre.
El senyor Daniel Barenboin fa 71 anys. Aquest senyor és director d'orquestra, va dirigir el concert de l'Orquestra Sinfònica de Viena l'any 2009 al concert d'any nou.
i cada any forma una orquestra entre joves, jueus i palestins, que va ser la primera vegada que la va fer, van dir que això seria un fracàs, però no va ser tot un èxit de reunir joves, palestins i jueus per unir-se per la música. Curiosament, aquest senyor té la nacionalitat argentina, israelí, espanyola i palestina.
Totes les nacionalitats del món. I en fa uns quants menys, que aquests altres dos estan menys, el senyor Sergio Llull. És jugador de bàsquet.
El 15 de novembre de 1920 es va celebrar la primera assemblea de la Societat de Nacions
A Ginebra. A Ginebra, sí. Un senyor de nacions que va fer, després de la primera guerra mundial, precisament... Per què no es tornés a repetir mai més? Perquè no es tornés a repetir i vam tenir un èxit extraordinari. De fet, després de la segona guerra mundial vam fer l'ONU... Perquè no es tornés a repetir... Home, i de repetir-se, repetir-se... No se'n va repetir de calla però...
Sí, ja sabem com va això de les Nascents Unides. 1938, del dia com avui, es va donar per acabada la batalla de l'Ebre. La batalla va ser la més llarga i la més curenta de la guerra civil espanyola.
i l'exèrcit republicà va patir 30.000 baixes i l'exèrcit del senyor Paco va fer 20.000 presoners. Déu n'hi do. I el 15 de novembre de 1940 es va tancar el ghetto de Versòvia.
Van deixar recloïts a dins uns 350.000 jueus. Per si voleu també podeu veure la pel·lícula del pianista que es veu precisament, doncs, aquesta en fa mèrides. Home, i l'altra, Varsòvia, no? Em sembla que es deia, la pel·lícula aquella. També, sí. Varsòvia aquella, impressionant. Bé, ens en anem a l'any 1966. Els que no pentilen rei, o els que pentilen ja cabells blancs, recordaran que aquest any, és el dia com avui, es va inaugurar a Espanya
la emissió independent, ja per contes pròpies, del que tots dèiem que era un huevo frito, el UHF, la segona cadena de televisió espanyola. Lo que no entenc és... Ah, Independiente vol dir que no feia res... Fins aleshores feia programes-proves i donava la mateixa programació que l'U. Després ja van començar a fer programació pròpia. Van dir que seria un canal cultural. Cultural, sí.
Igual que el 33, Canal Cultural. Vinga, anem al Sant Ural, festivitats d'avui. Avui és Sant Albert el Gran, que va morir el 1280, que va ser bisbe de Ratisbona i doctor de l'Església. Era dominicà. Més a més, patró dels naturalistes. Un altre sant és Sant Eugeni, bisbe de Toledo.
i Sant Leopold, que és el patró d'Àustria, va viure durant el segle XII i era noble. Noble. Excelentíssimos senyors. Doncs ens en anem al santural de Dama.
Demà és Santa Margarida d'Escòcia, que va morir l'any 1093. Era una reina nascuda a Hongria. No sé per què és d'Escòcia, però bueno. Santa Gertrudis. Aquesta senyora va viure en una cistercenca a Helfta, que no sé on està, Helfta.
però que deu ser famós el personatge de Jordudis, que va viure entre 1256 i el 1303. I Sant Edmund. Edmundo d'Antes. Edmundo. Bisbe. Bisbe. No sabem d'on, però no.
Ah, sí, home, de l'illa aquesta, no? De... Sí, com es deia... De Monte Cristo. De l'illa de Monte Cristo. De l'illa de Monte Cristo. Sí, sí. Sí, sí. Molt bé. Doncs ja està, no? Sí. Sí? Ja hem acabat? Ja hem acabat. Vinga, després ens n'anem al temps, que avui... Fa fred. ...m'interessa... La Desbarnava.
Quin temps tindrem aquest cap de setmana? Plaurà. Estarà fred, plourà, nevarà els Pirineus. Això ja ho està fent. Sí, està fent. Estan nevant els Pirineus. Mira, ja plou, ja plou. Des d'aproximadament mig matí, mig matí, els Pirineus de la part... Estaven emblanquinats. Estaven emblanquinats. Va ser una emblanquinada.
neu pols, neu primavera, que fa fresca. Si han baixat les temperatures, deu millorar el que han baixat. Crec que demà pujaran una mica, però no ho sabem ben bé. El que si veus és aquelles taques de núvolets petits que hi ha quan t'ensenyen per TV3 el mapa del temps, i això vol dir que farà fred. Senyor Montes, bona nit. Bona nit. Escolta. Ai, quina data de llum si és avui.
Escolta'm una cosa, jo recordo que quan acabàvem el programa de la temporada passada, la temporada 28, estàvem a la temporada 29,
Doncs que es va parlar que la gent parlava que aquest any no hi haurà estiu, no tindrem estiu. Diuen els meteoròlegs que no hi haurà estiu. Tu vas dir que no, que sí que va que hi hauria estiu, que potser no tan càlid com en altres ocasions, però estiu n'hem tingut i l'hem tingut l'estiu fins a fa quatre dies. Doncs sí. Però em sembla que el que no tindrem és tardor.
Ja veus, això no ho ha dit ningú. O potser per si, perquè si entenem la tardor la variabilitat en el temps i els temporals de llevant, doncs estan a punt d'arribar. Ah, els temporals de llevant. Sí, de fet aquesta perturbació que avui, tot i que no ens n'hem adonat gairebé... Hi ha hagut perturbació? Sí, una borrada... De fet estava creuant sobre Catalunya, anava creuant durant el dia, una borrasca de nord a sud. Era d'incògnit.
Sí, és que venia amb aire molt sec. Ha acabat al Pirineu, ha deixat nevades al vessant nord del Pirineu, a contes de 700 metres només al vessant nord. Han saltat una miqueta al vessant sud, però ja molt febles, i bona part del dia fixeu-vos que ha fet un cel blavíssim. L'aire era tan sec que el sol entrava amb una acció molt directa.
Però així, les temperatures, el que han fet durant el dia d'avui és pràcticament no moure's gaire, tot i el sol... Sí, cap a baix, cap a baix. I s'ha notat avui, s'ha notat una baixada de temperatures. I tant. Ens hauria agradat una miqueta més. Ah, sí? Per haver-nos apropat més a l'hivern, però vaja, no ha estat malament. Demà crec que pujaran una mica, no?
Sí, perquè aquesta perturbació ara en aquests moments s'està traslladant ja cap al país valencià, està més o menys entre València i Castelló, i segueix viatjant cap al sud. I en aquest moviment del cap al sud, a diferència del que es veia en aquests darrers dies, provocarà una entrada de llevant que podria ser més marcada del que es veia en els mapes d'ahir o abans d'ahir. Això vol dir que plorar? Doncs sí, en aquests moments pràcticament no hi ha... bueno, no.
No hi ha ni un núvol sobre aquí del cel de Sant Just. La lluna es veu claríssima, pel mateix, perquè l'aire és molt sec, però d'aquí unes cinc hores, sis hores, és a dir, més o menys cap a les dues, tres de la matinada, el vent començarà a bufar de llevant, aire més càlid, per tant, del Mediterrani, que el topar amb l'aire fred que hi ha a les capes altes... Catecràs. Això mateix. Començarà a inestabilitzar-se d'una forma bastant ràpida.
De fet, ja creiem que de matinada o avançada la matinada, si cap al matí de demà, els núvols ja seran molt abundants i començaran a caure les primeres precipitacions. Després de molt temps. O sigui que dissabte pujós. I el dissabte podria ser força pujós. El vent de Llevant podria incidir molt directament entre...
més o menys al Maresme cap al sud, fins al País Valencià. O sigui, d'on s'agafa el ple. I provocar pluges que podrien ser abundants. Abundants vol dir al voltant, potser inclús, acumulant-se durant tot el dia uns 50 litres o més. I, vaja, serà un dia bastant humit, desagradable,
Com que no farà sol i el vent d'allà que anirà bufant, la sensació de fredor encara serà més acusada que d'avui. Pujaran les temperatures però notarem més fred per la humitat. Les màximes de pujaran. De fet, quedaran més curtes que les d'avui, però més altes que les d'aquesta matinada, un entremig. Bueno, ja hem d'encendre la caldera. Doncs sí, potser sí. La veritat és que, sobretot, el fet que no hi hagi ja sol, això farà que es noti de forma important. Per tant,
arribada ja de la tardor i tardor avançada podem dir. Ja. I això dissabte, diumenge, continuarà? Diumenge podria ser que pugui parar una miqueta al matí. Però tampoc és que ho veiem massa clar, perquè amb els moviments que farà aquesta perturbació, que sembla que li agradarà molt estar a prop de Catalunya, doncs el llevant podria això parar una mica al matí per tornar a engegar a partir del migdia o tarda. I llavors les precipitacions tornaran un altre cop a incrementar-se i a augmentar i a estendre's
a bona part de Catalunya. Les temperatures pujarien una miqueta més, perquè allavant seria més del sud-est, més de les Illes Balears, per tant una mica més càlid. I les precipitacions podien ser notablement abundants ja cap al vespre de diumenge i tirant cap al dilluns al matí. Seria una segona tongada de precipitacions.
Tot això a causa d'una borrasca que tindrem això entre la costa catalana i les Illes Balears. I això continuarà dilluns, dimarts, dimecres? Bé, sembla que el dilluns i dimarts s'anirà allunyant, però amb forma molt lenta, basculant. No té pressa. Sí, normalment la veiem molt estancada. Però, vaja, sembla que el vent ja no seria tan de llevant. Hi hauria força snows. La veritat és que entre demà i dilluns poc sol veurem, eh? Poquíssim.
Si no el veiem gens, i puguin quedar algunes precipitacions durant bona part del dilluns. I neu als Pirineus. Sí, al Pirineu les nevades seran en cotes de 1.600, 1.700 metres, que no està malament. Per tant seran les primeres nevades, sobretot al vessant oriental, la zona dels pistes d'esquí, si ja pensem en esquí,
a les zones de Valter, a la zona Núria, a la Molina... O sigui, preparant ja les pistes per a la imaculada Constitució. Doncs sí, perquè això és la primera tongada. Però n'hi ha un altre. N'hi ha un altre. Si recordeu, fa una setmana que anunciàvem que avui divendres podríem tenir un sotrac amb les temperatures. Recordeu que podem, que podria ser important. Ha arribat en puntualitat.
Doncs ara en preveiem una segona, això mateix. Seria a partir del dijous. El dijous sembla que vol baixar un nou embossament d'aire fred des del casquet polar un altre cop i podria aproximar-se o pràcticament tocar-nos aquí sobre Catalunya. Portarà borrasques atlàntiques, humides.
i per tant sembla que, vaja, tot això sembla que aquest cap de setmana haurà estat el començament d'un període que podria ser llarg, de molta inestabilitat. I dic jo, i això de l'aire fred del casquet polar, per què no es queda allà, que s'està desfent el gel? No ho sé. Doncs sí, ara ho que dieu. Estaria bé que es quedés millor allà. Molt, molt bé. En fi, ja ens has dit fins i jo, al divendres que ve ja ho veurem. Sí.
En parlarem, però vaja, intuïm que el divendres estarem molt moguts. O sigui, de moment, dissabte, diumenge, pluges. Això mateix. I el dilluns també. Això mateix, com el que sentiu. Molt bé. Doncs vinga, fins divendres. Tinc soteu de les pluges. Sí, sí, i tant, bueno. Ja t'espavilarem. La desbarnada.
Bé, ha arribat el moment de llegir alguna de les notícies que hem arreplegat, d'aquí estan aquests dos amb la tablet buscant notícies com bojos. Clar, és que aquesta setmana no he podido. No has ponido. Perdona, la frase és, ens estem actualitzant el món modern. Sí, sí.
És veritat, perquè ara tots els tertulianos que surten a la tele van amb tablets. Amb tablets o amb iPads o la mare que els matricula. Bé, però ha arribat el moment de donar els regals. I avui és una mica especial, perquè jo en principi volia parlar del judici que aquest que li estan fent a la pianista, que una veïna l'ha acusat perquè li molestava el so del piano,
de la que ara és concertista de piano en l'època en què ha estudiat. Jo no sé, hi ha molta gent que realment es queixa d'aquestes coses, del so de les campanes, dels olors dels animals, o sigui, es compra una casa a un poble, diu ui, és que aquí hi ha animals i fan mal... no fan bona olor, s'ha comprat la casa en una altra aposta. Però bueno, la gent s'ha acostumat a queixar-se d'això.
Clar jo que a la meva joventut escoltava les campanes del rellotge de la universitat que donaven els quarts i les hores i a més a més tenia un veí que estudia vacant i cada dia m'obsequiava amb una associació d'escales harmòniques amb la lletra A. Sí que és veritat, sí que ho feien així. La veritat és que després jo no entenc què passa ara que tothom es queixa i per això em volia parlar, però
Ell ha llegit una altra notícia, una notícia molt simple, i que va cridar l'atenció. Resulta que el passat dimecres es va inaugurar a New York la primera torre del que li diuen el nou World Trade Center. L'edifici que es ha anomenat 4 World Trade Center, té 298 metres d'alt i és la més petita de les 4 torres que tindrà quan s'acabi l'obra.
La torre principal, de 541 metres, és el One World Trade Center, i serà inaugurat l'any que ve, el 2014. Un altre femèrit és per al 2014. I resultarà que el mes de maig aquest edifici, encara no construït,
ja està considerat com el més alt dels Estats Units. A Chicago no els ha agradat gens aquesta decisió perquè diuen que la torre Willis, que abans es deia torre Sears, és més alta. I a Chicago es basen per dir això perquè a la seva torre a la Chicago no li compten l'alçada de l'antena.
i en canvi a la One World Sea. I per què aquesta diferència? Doncs perquè segons Nova York l'antena del seu edifici no és una antena, serà una part integrant de l'edifici i per tant s'ha de considerar com parla l'alçada.
L'alcalde de Chicago diu, si sembla una antena i serveix d'antena, doncs ja és una antena i no s'ha de comptar. Ja veieu, encara estem en plena crisi, amb els problemes que tenen els Estats Units i la resta del món, i els escaldes de Nova York i Chicago es barallen per veure qui té qui la té més gran, la torre. I això per primera vegada fora del nostre país, el senyor Bill de Blasio, alcalde
electe fa poc de Nova York, i el senyor Raúl Emmanuel, que és el seu col·lega de Chicago, segurament els vindrà de gust aquesta catalana.
El que passa que és sorprenent perquè, clar, tu imagina't, el dia que s'incendia el pis 30, ja no dic el serípico, el 30, com ho apagaran? Buffant. Buffant des de baix. Des de baix, tots, no? Tot Nueva York, tot Xicalo... Amb helicòpters, home, no has vist com els helicòpters aquells que van i llencen aïva, no ho sé, dic jo.
T'has vist la Torre Infernal? No. Això home, la pel·lícula que allau a la torre que s'incendia i que... No, jo vaig veure el Col·lo són Llames, a la meva època. Aquesta era la Torre Infernal. Ah, sí, ah, sí. El que era l'original era la Torre Infernal. Ah, bueno, jo és que com que... El Col·lo són Llames, sí, aquesta. Sí, sí, sí. Paul Newman i... Steve McQueen. Steve McQueen. Com la paguen en un incendi? Fent explotar un tipus d'aigua. Els de paus d'aigua que hi havia dalt. Doncs faran això.
Vinga, anem per les notícies. La teva primera, Miquel. Bé, jo és que hi he estat buscant aquí, però la veritat... No he trobat res. Molt poc interessant és que aquesta setmana no he pogut, però bé, al final n'he trobat una que em sembla interessant, sobretot de cara a Espanya. Espanya. Sí, diu que el món està a punt
de quedar-se sense vi. Sense vi? Sí. Ostres. Sembla ser que... Però cervesa no diu res, no? No, no. Doncs llavors no hi ha cap problema. Diu que... No, diu que... tant els ciutadans de Xina com els d'Estats Units que bueno, han augmentat el consum d'aquest producte del vi. Ostres. I el problema és que Europa, que és la principal productora, i per començar Espanya i França, estan reduint la producció. Ah. I bueno, és clar, estan preocupadíssims, diu que...
el consum de xina s'ha quadriplicat en els últims cinc anys. I en canvi la producció ha baixat, és la més baixa, l'any 2012 va ser la més baixa dels últims 40 anys. I esclar, estan preocupats per aquesta història.
Si vendrà més cava, no? Bueno, no ho sé jo, si es vendrà més cava, no ho sé. De fet, l'altre dia vaig sentir que el de Freixenet deia que ell no està preocupat. No, en absolut. Pel boicot del cava. Ni el català ni el dels catalans cap al Freixenet perquè es veu que ha decidit.
No s'ha apuntat a la història aquesta, ni de la tercera via, ni de la quarta, ni de la independència. I llavors ens han dit, tant me fa que avui cotegin, perquè el meu negoci no està dins de la península sinó que el tinc aquí. Clar, si no, home, té precisament aquest... Exporta més del que ven aquí.
Té bodegues a Xina, a Japó, als Estats Units, fa cava als Estats Units... A Califòrnia, no? A Califòrnia, sí. Allò era Falcón Cres, no? No. Sí, era Falcón Cres. O d'Ales. No, d'Ales eren els patrullers. D'Ales eren patrullers, sí, de Falcón Cres.
Vinga, Marc, la teva notícia. La meva notícia, doncs els londinens poden estar d'enhorabona. Ah, sí? Bueno, mira... Sí, seran de les primeres ciutats que podran tenir el .london, com a extensió ja no serà .es, .com, .urg, sinó .london. .london? Mare de Déu, senyor. Vale, a partir del... Però nosaltres hem de fer en llarg del .cat, .catalunya.
o punt Catalunya, o punt Barcelona, o punt Sant Just d'Esbern, o punt Simón. A partir de l'estiu del 2014 ja podran començar a funcionar al punt London. Amb aquest domini,
El que volen incrementar és que les empreses situades a Londres donin una mica més de renom i la gent quan busqui una web veient el punt London sèpiguen que està fins allà i promocionar una miqueta més els negocis de la ciutat. Ara mateix això s'ha d'anar a fer. Un dels grans magatzems de Londres que es diu
Bé, no ho direm. No ho farem pels publicitats. No ho farem pels publicitats perquè no paguen. Diu la seva directora de marketing que pot ser una molt bona acció de cara a promocionar més els productes d'allà, llavors quan busquis alguna cosa si veus... Pun London. Pun London, saps que és d'allà. Saps que és d'allà, llavors en lloc de comprar el Pun EU, per exemple... Pun London. Pun London, ho compro aquí. Mira, parlant de comprar. En el poble de Stranford, que està a l'oest de Suècia,
Doncs els veïns d'una parella van trucar a la policia, preocupats, perquè van dir que hi havia un incident domèstic entre dos joves. Veïns, no? Diu que estaven cridant, estaven donant cops, i van trucar a la policia, li van donar l'adreça, perquè, doncs, anés a veure què estava passant, que aquesta parella, possiblement, s'estava barallant.
I quan va arribar la policia, doncs vam veure que aquesta parella el que estava discutint mentre s'intentaven muntar un moble que havien comprat a Ikea.
Ah, sí. A més dels crits de la baralla, perquè no es posaven d'acord, aquí el cargola s'ha de posar aquí, el cargola s'ha de posar aquí, havien sentit també que un nen, un ador, plorava, no? I clar, què passa? Doncs amb la discussió de com s'havia de muntar el moble, el nen es va despertar i es va posar a plorar. La policia va anar allà, diu, escolti, no facin tant soroll, acabin de muntar el moble, i passi-ho bé, bon dia, i van marxar.
Aquestes coses passen. És complicat muntar un moble. No és fàcil, segons com. T'ho donen tot. Et donen el cargol, et donen la clavella... El problema són les instruccions, que et mostren la imatge com queda, i et diu, bandeja tal, no sé què, i et dius, desensemblado, ahora ensemblado. El problema és que si no ho fas en ordre,
De totes maneres, també hem de reconèixer que la traducció del suec al castellà és molt més senzilla que, per exemple, del japonès. Perquè jo recordo, una vegada em vaig comprar una màquina de fotos i deia, lo següent, para facilitar la metida y la sacada hay que apretar la palanca de restrepo.
La traducció devia ser de l'altra banda del xarco que en diem, no? Segur. Són molt curioses aquestes traduccions. Tens més coses, Miquel? Sí, he trobat ara aquí buscant una...
Hi ha una universitat xina que en el seu reglament ha posat prohibido suicidar-se. Ah, està molt bé. Sembla ser que aquesta universitat amb els estudiants de primer curs els hi fan firmar un document que ells es responsabilitzen... Se suciben? No, es responsabilitzen de qualsevol cosa que els hi passi en el seu cos.
tant si volen com si no, dels accidents, de si són baralles i tal. I tot ve donat precisament per això. Es veu que en aquesta universitat, el que és el campus, a la zona on també hi ha els dormitoris i tal, cada dos per tres hi havia baralles i aleshores hi havia famílies dels estudiants que presentaven demandes en contra de la universitat per no estar al tanto del que passava. I ara els fan firmar un document
que diu que els estudiants assumeixen tota la responsabilitat i les conseqüències si es suïciden o es lesionen a la universitat. Ah, molt bé. Diu que tot ha sigut conseqüència, explicava els diaris xinesos, diuen que l'última baralla que hi va haver entre dos estudiants que va acabar amb una noia punyalada perquè s'havia negat a ser la nòvia de la persona que l'havia punyalat.
Diu que no, que no és veritat, que ells ho fan per establir un còdic de conducta. Un còdic de conducta, home, no et matis el teu company d'habitació encara que el romqui. I la firma implica que els estudiants tenen que complir les normes del centre i que cuidin d'ells mateixos. Diu que hi ha estudiants que estan a favor del contracte i en canvi altres diuen que no.
i bueno, que diu que inclús hi ha gent que s'autolesiona només per després poder demanar al centre, cosa que no entenc, però bueno. Fins aquí la notícia. En tens més? Sí, sí, en tinc més. Estava mirant una altra cosa. Sí, el senyor Hopkins ha dit una frase molt...
Bueno, fa uns dies vam trobar un lladre. Un lladre? Sí, en una xamanella, mort. Ah, això passa tant. Sí, des de feia un any. L'únic que s'havia mort. Lo fort és que des de feia un any, va quedar, després de realitzar un robatori en una casa, va intentar fugir per la xamanella. De baix cap amunt? De baix cap amunt.
i es va quedar encaixat, degut a que era molt estreta, degut al tipus de xamanella, tampoc va poder emetre cap soroll perquè el sentissin. El que no acabo d'entendre és que tinguessin un home ocupat si es va quedar encaixat, la xamanella no tirava. Ara que fa fred, on és això?
A... Wisconsin, espera. Bueno, no és igual, sí. Ara començarà a fer fred. No, a Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby. A Derby.
Va trucar al Mary Poppins. Va trobar el cadàver amb estat de descomposició bastant avançat.
Sí, sí, oi que sí. Quina pudor que fa... Més rara que esta xamanera. Quina pudor que fan les clavegueres avui. Si s'esperen una mica més ja haurien caigut els ossos, suposo. Home, esclar. Si no, ja se queda en polvillo. I diu, mira, mira quina pols fa. I aquesta llenya fa molta pols, ara. Ai, Déu meu, senyor. Doncs hi ha un senyor que es diu Noé Muróf,
Noem Urof és un reví de Connecticut, que un dia va entrar a internet, no sé si a l'Ebay o en una cosa d'aquestes, i va comprar un escriptori per 200 euros. Va arribar a l'escriptori a casa seva, l'hi van portar, va obrir un calaix i es va trobar 98.000 dòlars. Concretem 73.000 euros.
i els va tornar. Quan diu que quan van obrir el calaix i van veure els diners va dir no ens podem quedar amb aquests diners i doncs van localitzar el propietari que havia venut al moble i li van tornar els diners. Sembla que això era part d'una herència que va rebre l'antic propietari del teleescriptori i el va amagar.
La família no en sabia res i quan el va obrir se'l va vendre. No, no, no. Ell mateix el va vendre. Quan se'l va recordar, clar, la renxa devia ser de...
I clar, per 98.000 dòlars. I doncs no es van en recordar. I doncs aquest senyor va publicar una nota d'agraïment en un portal d'internet de Jueu. Va escriure que jo no els puc agrair el suficient la seva honradesa i la seva integritat.
No crec que hi hagi moltes persones en aquest món que m'haguessin trucat. M'agrada creure que encara hi ha gent bona en aquest món boig en què vivim. I, sens dubte, aquests senyors a Catalunya són bona gent. I tant, i tant, segur que sí.
Però clar, dic jo, l'herència devia ser la repera, no?, per deixar allà, 98,5 dòlars. I jo no ens en recordàvem, d'això. Home, tindria que ser substanciós, eh? Sí, no? Clar, jo que vaig buscant l'euro, on he deixat la moneda d'euro? Teniu més coses? Sí. Va, vinga, va. Tres més i pleguem. Doncs mira, hi ha una empresa
que ofereix la possibilitat de poder, en lloc de quan es mor un parent teu que el cremes i després anar a tirar-lo al mar, etcètera, etcètera, ofereix la possibilitat de poder-lo llençar a l'espai. Sí. Mitjançant, focs d'artifici. Sí, sí, sí. Ara hi ha una empresa que fa el funeral a l'espai
t'envienen un coet. Ah, no ho sabia. Barato, barato, eh? 1.700 euros. 1.700 només? No et surt més, Barato, això que hi incinerarà. No suposo que quan hi tinguin molts, no? Perquè els enviaran tots de cop, diria jo. Bueno, que sí, que hi ha una cantant i la seva germana que seran les primeres joventes i l'altre dia no sé quina emissora.
per anar a la lluna. No, que feien un viatge amb un d'aquests avions. No, però aquest és on feia mort. Bueno, però res, el que fan és embolcallar les cendres de la persona estimada, les posen en un cuet de focs artificials i llencen a l'aire. Evidentment, quan emplota, plom, les cendres es defen i cauen. Mira, mira l'avi, tu! Sí, cauen i ja està. Està bé.
Diu que sembla ser que els tècnics d'aquesta empresa gestionen tot el tema pirotècnic i a més a més se n'ocupen de tot. On ho llencen aquest coet? Perquè jo passo de respirar perquè jo es queda en suspensió. T'imagines que es posa de moda? Quan un volcà va eruptar...
Entra en erupció. Entra en erupció. Van paralitzar mitja Europa. Tu imagina't que això es posa de moda i comencen a tirar cendres de... Això, aquí, per exemple, que marca un gol al Barça diu, vinga l'avi!
Si vols més informació sobre tot això, pots entrar a la plana www.lapidesparanichos.com I allà tindràs preus i l'explicació de com ho fan.
El senyor Stephen Hopkins està molt desil·lusionat. El 4 de juliol del 2012 van trobar la famosa partícula El Boson de Hicks. El 4 d'octubre li van donar el Premi Nobel al Peter Hicks.
llavors ha reconegut en una roda de premsa, en una conferència que va fer, que està molt decepcionat que la física ha perdut el seu interès per ells. Ja l'ha trobat, ja l'ha trobat. A part que ha perdut 100 dòlars, perquè va fer una aposta... Que no existia. Que no el podrien trobar. Perquè, no sé si tothom ho acabo de llegir, és la partícula més petita, molt petita, molt petita, molt petita, i llavors...
De totes maneres aquest senyor és molt intel·ligent. Aquí al Hawkins? Al Hawkins sí, és un crac. No fa falta que ho diguis. La tecnologia va avançant, et pot arribar a permetre a trobar... Però queda bé dir, no els ho faran mai. Va perdre cent dòlars. Va perdre cent dòlars, aquest home. Fa unes setmanes la Núria em va xafar una notícia d'aquell senyor que havia comprat dos billets de l'avió perquè era molt gras.
i que una estava a una banda i l'altra a l'altra. Doncs aquí tenim una altra notícia del senyor Kevin Txenès, 22 anys, txenès, txenès, es diu txenès d'acud nom.
És un noi que té 22 anys i pesa 230 quilos. Aquest noi, des de França, l'any 2012, se'n va anar a Chicago per sumetre-se un tractament per corregir el seu desequilibri hormonal i aprimar-se.
que no va aprimar gaire perquè quan va voler tornar a França, la companyia aèria li va negar el bitllet perquè deia que estaven massa gras.
Hem fet el tractament i està una mica més prim perquè no pot tornar.
s'ho repensarien. Hi ha hagut altres companyes àrees que es van posar en contacte amb ells per dir que no es preocupi que nosaltres sí que el portem a França, però, davant de la negativa de la British Airways, doncs la família va decidir tornar amb vaixell. I el que han fet és anar a Nova York, des de Chicago a Nova York, amb tren, i després agafar el Queen Mary, el Queen Mary 2,
que sortirà de Nova York el dia 19, és a dir, d'aquí uns quants dies. I clar, allà havien comprat el bitllet del tren, el bitllet del barco... Nova York, Londres, el barco. Nova York, a França, no sé en quin...
Abans es feia així, abans no hi havia avions. Mira els titanis. No els hi són més en compte que estigui un mes fent règim per aprimar-se. Havia estat temps allà aprimant-se. Hi havia tot un tractament, però es veu que no va aprimar prou. No ho entens ben bé perquè aquest senyor que anava a aprimar-se resulta que pot fer el viatge de nada
I després d'abrimar-se no pot fer la tornada. Per exemple, a mi m'ha passat, ara no fa gaire que vaig estar a Londres. Barcelona-Londres, el tema dels líquids. A Barcelona ningú em va dir res. I a Londres no podies tornar als líquids que havies portat de Barcelona. Sí que els podia tornar, anàvem amb una maleta petita, no vam embarcar equipatges, sinó que volíem entrar a cabina.
Però bueno, em van fer posar-los en una bossa de plàstic, no sé què vull dir. Clar, no sé, jo aquestes normes no les entenc. I vellatxàvem amb la mateixa línia aèria. El mercat fa el control, no és la policia d'allà. Ara que vosaltres esteu aquí amb la tablet, ja sabeu, no? A partir d'ara ja, en el moment del terrat, ja podeu utilitzar la tablet per jugar, només. En modo avió. En modo avió i només per jugar.
Esclar, no diré amb la paraula que estic pensant, però si els desaparells aquests, li fan un modo avion, que no podíem utilitzar perquè li posen modo avion. Posa-li modo sin conexión, modo juego, modo avion. Ens en anem a Madrid? Bueno. Vinga. A Madrid? A Madrid. A veure, senyor García, sisplau, entri cap aquí.
No ens estregui aquí el conductor, home. Està prohibit parlar amb el conductor. Què volies dir, Maria Miquel? No, jo que ja que avui hem tingut la sort, tenim la sort de comptar una altra vegada amb la companyia del senyor Armand Garcia. Ja no està com una mona. No, no, és un que jo li vull preguntar. No, no. Armand, volem que, jo almenys vull que m'expliquis, a veure, el divendres passat,
Si havies agafat una mona, si estaves lligat amb una dona mona, si estaves com una mona... No ho sé. O si estaves fent una mona. O si estaves fent una mona, perquè aquí el senyor director del programa no ho va saber explicar. No han dit alguna cosa d'una mona.
Lliat com una mona. Lliat com una mona. Com. Com. A base d'això, bona nit a tothom. Bona nit. Ja sé que l'educància i l'agricultura són importants per tu. I tant. Sempre. Has portat penellets? No. Penellets. Mare de Déu. Home, tu com el divendres passat no vas venir. No he tingut temps, necessitaria que treu la pols i tot.
No, si teníem aquí el Jordi podia bufar. Bé, ens en anem a Madrid. Va, que tenim el Mariano allà esperant. Hola Mariano, segur que ens està veient. Bona nit. Nos estàs veient, no?
No puedo veros porque no tengo el Internet activo esta tarde. No tienes el Internet activo? No, se ha caído y no hay forma de levantarlo. Esto es de la porquería que tienen acumulada los cables. Yo me imagino que sí, que han tirado demasiada mierda encima de los cables. Hay que replicarlo. Eso para que no tuitéis el estado de la ciudad y no hacer publicidad negativa. Una vez que los informáticos mandaron una nota diciendo, comunicamos que se ha caído el ordenador,
Lo hemos levantado y en estos momentos lo estamos replicando. Rebotando. Sí, y yo les contesté la gallina. Eso parece un chiste de Jorge. Sí, ¿verdad? Oye, una cosa. A ver, tengo una noticia de Madrid que el titular me ha sorprendido. Hay muchas, ¿eh? Luego, leyendo más adelante, no, pues... Pero claro, dice, con las manos en las tapas.
Así fueron sorprendidos. Y más que nada le he cogido porque sale un pueblo que creo que no habíamos todavía mencionado aquí, que es Galapagar, que debe haber muchos galápagos. Bueno, en su momento seguramente los habría. Habría galápagos, ¿no? Porque el Collado Villalba creo que alguna vez ha salido en el programa. Sí, sí, Collado Villalba sí ha salido alguna vez.
Potser perquè no tindrien la seva mateixa.
Sí, no sé. A primera hora del viernes pasado la comandancia de la Guardia Civil de Madrid se fue, recibieron un aviso y se fueron a una urbanización del parque Los Lagos de Galapagar.
i allà van descobrir que hi havia un vehicle que circulava per allà, que intentava esquivar la policia, el van parar, van obrir el vehicle, o sigui, la furgoneta devia ser, i es van trobar, doncs, no gaire, perquè tenien només 11 capes d'Arcantarilla.
Sí, que no parecen muchas, pero es peligroso. Hombre, sí, es peligroso, claro. Pese en un ej. Sí, sí, sí. Y la mitad de otros. Sí, sí, pero... Lo más curioso era, ya sabéis que en algunos periódicos estos por Internet te ponen, noticia relacionada, ¿no? Y había uno que dice, los detienen con 230 tapas de alcantarilla en Córdoba.
La pregunta es, ¿las vuelven a colocar o cómo es una prueba no las coloca ni dejan el agujero ahí en medio?
de gente que ha robado la tapa de la alcantarilla, sobre todo la alcantarilla que pasa por el medio de la calle, y claro, viene el coche y desde la noche no la ves y cataclás. Pero esto es una gamberrada.
No, no, es que roban las tapas de las alcantarillas. ¿Ah, sí? Sí, sí, sí, sí, es hierro. ¿Yo qué me pasa, que vivo en el mundo de Yuki ultimamente o qué? Se roban tapas de las alcantarillas tanto que muchos ayuntamientos, entre los cuales de Sant Just, han decidido marcar todo lo que sea hierro o propiedad del ayuntamiento con unas marcas que se leen a través de un rayo láser.
Para que se pueda saber en cualquier momento en un comprador de hierros. Eso es tan inútil como los compradores de los que roban. Ya lo pueden marcar como quieran que sobará fundición.
A més, quan arriben allà, el cobre o l'ierre ja no hi és. No toca ni el sol d'allà. És curiós, no sé si heu escrit o llegit la notícia dels que estaven robant cobre.
en l'antig edifici de Telefònica, l'edifici Estel, l'abinguda de Roma. Aquest edifici està totalment abandonat. És una obra d'aquelles... Però hi ha encara conducions elèctriques i d'allà, i algú va fer una entrada, un agujero, i cada nit s'hi van a robar. I va ser la policia, perquè deien que era perillós.
Era peligroso porque el edificio estaba en ruido y se podía caer en el momento al otro. Y que, claro, que la gente fuera allí a robar el cobre pues era... Pues era peligroso. Pero es curioso, bueno, y ya el Zoom había ya lo que no puedo entender y le he dicho ya más de nueve veces, ¿cómo demonios pueden robar la catenaria de un tren? Esto sí que es increíble. O sea, el tren que va no sé dónde se ha parado porque han robado la catenaria.
I sabia que no han robat algun raïll. Sí, sí, sí, això és una cosa que no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... no
La corriente de las catenarias se puede soltar. Ha de tocar los dos cables a la vez. Si cortas de 1 a 1, no te da. Sí, sí. Hay formas, hay formas de... Sí, sí, no, indudablemente hay formas. Sí, claro. Si no, muy ya como pajaritos todos ahí. Tienes que ser muy profesional para hacer eso sin que te tiemben las piernas.
De vez en cuando encuentran alguno... hombre, a ver... Si hay vídeos en internet que con un florescente lo acercan a la catenaria y se enciende, yo no quiero acercarme con unas tijeras metálicas. También hay que tener mucho arte, y esto lo he visto yo, para coger del container de los papeles.
quan estan vacíos, els veus abocats allà dintre del contàiner, amb les cames per sobre, i van sortint... Sí, amb la furgoneta en doble fila. Sí, però bueno, cal tenir sort per posar-se... Sobretot cal ser extremadament delgat. Sí, també, també. Sobretot de paper. Una vegada vaig veure una i em va recordar la pel·lícula d'Ocean Eleven,
que tenían al hombre de goma. Al chinito. Al chinito, que el hombre de goma, digo, mira, el hombre de goma que está ahí en el contáiner. Oye, ¿cómo tenéis las basuras? Pues esparcidas. Esparcidas. Sí, sí, totalmente esparcidas. Yo creo que las quieren clasificar antes de volverlas a meter en los contenedores. ¿Y cómo tenéis la botella? Es que... Medio vacía ya. No, cabeza cabreada, porque se está dando cuenta, se está dando cuenta, al hilo de todo esto, de que los españoles, de que los madrileños
Yo cada vez creo menos en el reciclaje.
A mí no es que esté en desacuerdo, si sirve para algo. Yo te lo digo porque cada día veo la señora de la limpieza de la estación del metro de Paral·lel que hace la misma operación. Hay una papelera, digamos, con tres bolsas. En una pone basuras, en otra pone papeles y en otra pone plásticos.
La senyora coge la de papeles la vuelca sobre los plásticos, coge la de basura la vuelca sobre los plásticos, vuelve a poner las dos bolsas vacías, quita la tercera bolsa, que ya está llena, y coloca una bolsa nueva. No sé si le han dicho que tiene que ahorrar bolsas,
No sé si es cuestión de ahorro, falta de capacitación o simplemente de ahorro. Solo hay una bolsa para llevártela.
Lo mezclo de todo. Lo que sería la traca es que echáramos en los contenedores reciclando los materiales y las basuras cada uno en su color y en su lugar.
Y luego en los centros de recogida donde van a parar los camiones de la basura, los mezclan todo. Pero en gran escala, es pequeña escala como hay ya. No te extrañe que en alguna ciudad de este país lo hagan así, que tengan los contanes por separado y luego a la hora de recogerlo lo metan todo. A lo mismo no tienen preparados los puntos de reciclaje como deben de ser, pero bueno, los cubos los compramos por si acaso.
El fabricante de cubos tiene que vivir también.
En una huelga se queman porque también los fabrica mi otro cuñado. Todo esto parece ser, según he leído hoy, que es porque el Ayuntamiento de Madrid había bajado lo que paga por la recogida de basuras. Con lo cual, claro, la empresa que tenía la concesión dice que el Ayuntamiento me ha rebajado. Yo rebajo el sueldo.
y los recogedores han dicho hasta ahí hemos llegado y que la recoja doña Ana. Claro, es que básicamente lo que han hecho ha sido las licitaciones posteriores de la adjudicación de los contratos de basura, pues el alentamiento, lógicamente, pone sus condiciones. Claro, al final llega un momento que de tanto rebajar, de tanto rebajar es imposible. Es imposible realmente mantener el servicio que se tenía antes.
No han dicho que el empleo tenía que conservarse y no han hablado nada de salarios. Consecuencia, como las externalizaciones no dejan de ser privaticaciones semi encubiertas, pues al final ¿qué es lo que pasa?
Si vamos a ganar un 25% menos, sobran 3.000, o sobran 1.000, o sobran 2.000. Y el resto va a cobrar un 25% menos. El que no le guste es que se busque otra cosa. La salida de uno de los concejales de Madrid diciendo no, es que esto no es responsabilidad del Ayuntamiento porque es una empresa privada la que se encarga de... Claro, claro. Se la ha visto el plumero un poco. Si no es responsabilidad del Ayuntamiento de Madrid o de cualquier ayuntamiento, las limpiezas de las calles,
El concurso público que él mismo ha provocado... Y además que supongo que los madrileños, como todo buen hijo de vecino, pagará la tasa de basuras al ayuntamiento. Sí, señor. Sí, señor. Esa tasa pirata que nos pusieron después de habernosla quitado porque hacía falta de dinero... Pues ponemos la tasa. Quitamos... Porque al final pusieron la tasa, pero quitaron servicio, es decir, antes esa recogida de...
de basuras, y basuras por un lado las orgánicas, por otro lado los plásticos, etcétera, pues se hacía prácticamente de forma diaria, y ya están escalolando días. Claro, es que el plástico no huele. Claro, entonces ya puede ser día sí, día no, día sí, no nos hemos acordado tampoco, tampoco, tampoco, ahora sí, en fin, este tipo de cosas. Sí, sí, no. Y claro, los colzanes cada vez están más llenos, empiezan a salir... Pero los recibos llegan puntuales,
Això no falla. El dia siguiente, si no lo has pagado, te llega el recargo. Bueno, todo sea que un día por la mañana, cuando salgas, te encuentras el ejército en la puerta de tu casa porque están limpiando Madrid. Porque hay una asociación que está recogiendo firmas para que... Son profesionales.
Bueno, es que sepas por eso que mañana amaneceréis... Mariano, mañana amaneceréis con Madrid Limpio, ¿eh? Sí. Una ETT se ha dedicado a buscar... No, no, no va en broma, una noticia del mundo. Una ETT se ha dedicado a buscar 200 limpiadores para trabajar de una de la madrugada a nueve de la mañana para limpiar Madrid. Y otro horario que ofrecen es de cuatro de la madrugada a doce de la mañana. ¿Y pagan bien?
85 euros limpios. Si es para recoger basura serán limpios. Y además a los que llamaban les decían si conoces a alguien que esté interesado que nos llame para darle trabajo. 85 euros para trabajar de qué hora quedará? De 1 a 9. 8 horas. 8 horas 85 euros sale a menos de 10 euros a la hora. Como les hagan retención de IRPF y puñeta
oi parlant de retencions d'IRPF, ¿os suben el IBI en Madrid? si claro, que nos suena vamos, nos suena a cuerno quemado si os suben, si os suben ah, que si nos suben si nos suben si, si, si, bueno, de hecho ya la han subido ya la han subido, no? si, si, si hacen revisiones periódicas y cada revision es un 20 y un 30 por cierto más fantástico esto yo es que no lo entiendo, dice que van a hacer una revision del IBI
Se sube el IBI para ver si los pisos están bajando. Pero esta es la excusa que los pisos bajan pero los terrenos permanecen. Permanecen. Claro. No suben.
Claro, permanecen. Pero el valor de los terrenos dicen que se va incrementando. Hay algún lumbreras por ahí. Sí, sí, sí. Mucho iluminar suelto ahí. Sí, sí, sí, sí. Mucho iluminar suelto. Son formas de justificar lo injustificable, que es lo que siempre hemos hecho. Sobre todo en... No es que al final tenemos que pedir una hipoteca para pagar el IBI.
¿Lo pones dentro de la hipoteca y que te lo prorrate manualmente? No, directamente lo que harán será bueno y dentro de la hipoteca. Además, va incluida la financiación del IBI durante 25 años.
Como si te hubiera tocado un premio. Pues tú imagínate, si los bancos que tienen pisos no pagan la comunidad de la escalera, imagínate los ayuntamientos para reclamar el IBI. Eso es de una injusticia y de una inmoralidad sobre... A ver, comprenderlo. Es comunidad de vecinos. El banco es un vecino más. El banco no es vecino, está totalmente alejado.
Yo he vivido casos de eso. Hay tres vecinos que podrían pagar.
Hi ha comunitats que no poden afrontar els gastos perquè el 70% de l'edifici està en propietat del banc. I el resto no tiene trabajo, en algunes cases tampoc poden pagar.
y dentro de dos días el banco se quedará con el resto de las casas porque les embarrillará, les echará la calle y directamente no pagará un duro. No pagará nada, ya está, pero tampoco necesitarán el administrador. Ni arreglar nada, ni... El problema que surge ahí es el deterioro por la falta de uso, que es lo que acabará pasando,
Y se puede hundir como el edificio que no se ha terminado de la telefónica que traban para robar por un agujero. ¿Puede ser peligroso esas cosas? En cualquier caso, es sorprendente las cosas que pueden ocurrir.
No, hay cosas que te sorprenden, pero vamos, o sea, tú quieres, por ejemplo, una comunidad de vecinos quiere rehabilitar un edificio que a lo mejor ya tiene sus 30 o 40 años. Dicen, bueno, pues vamos a rehabilitar, vamos a arreglar la fachada, vamos a arreglar las ventanas...
No sé si sigue existiendo, supongo que no, pero hay ayudas públicas para eso. La sabía. Sí hay ayudas públicas, sí. No sé si continúan, pero... Y entonces decís, bueno, pues vamos a pedir la ayuda pública para que nos salga un poco más barato. Y lo primero que te dicen,
A ver, ¿qué es lo que van a hacer ustedes? No, no, no, no. Además, tienen que arreglar esto, tienen que arreglar esto, tienen que arreglar esto, tienen que cambiar las conducciones de electricidad porque resulta que ya no están de acuerdo con la normativa vigente, tienen que poner una entrada para minios válidos, tienen que... Y entonces Suma dice, a ver, todo esto que nos dicen que tenemos que hacer, suma lo que sé, x mil euros. Y para que nos den una cuarta parte de lo que nos cuesta lo que añaden.
Y luego que te paguen cuando han de pagar. Y luego que te paguen cuando quieran, ¿no? Y luego la reforma que te proponen o que te obliguen a hacer, incluso con las subvenciones, sale más caro. Sale más caro, sí, sí, sí. Es una cuarta parte de lo que te cuesta hacer lo que ellos te añaden. O exista otra posibilidad que te digan, usted hágalo y nos presenta la factura y entonces le daremos el 20%.
De qué? De la obra. Así. Pero siempre y cuando hagas todo lo que ellos dicen. Sí, pero lo tienes que hacer. Pero primero hacerlo. Primero hacerlo, gastarte la pasta. Y luego... Ya veremos. Y luego pedir la devolución. Sí. Eso no. Pero eso... Uf, uf. Primero gastarte la pasta y luego pedir la devolución. Calla, calla, calla. Sí, bueno... No se lo digamos a los farmacéuticos... Eso, eso... Y después esperan que a lo mejor les paguen. Pero ¿ya has visto lo que ha dicho el señor Montoro? Si no paga uno, paga al otro.
Sí, claro, claro, claro. Menos él, pagará cualquiera. Alguien pagará. Sí, menos él, pagará cualquiera. En fin... Fes contentos, eh? Sí, mucho, mucho, mucho, mucho. Usamos... Y eso que no nos han tirado de la lengua. Bueno, ¿cuándo va a nevar en Madrid?
Doncs ja falta poc, perquè em sembla que per demà o demà per la nit, les temperatures estan molt proximes a baix 0. A baix 0? Sí, molt proximes a 0 graus. Bé, ja saps, 0 graus, ni fred ni calor.
Ni frío ni calor, ya bajo cero, ya pues... Sí, empieza a hacer un poco de frío. Un poco de frío y a partir de ahí, bueno, pues incluso puede nevar un poco. No sé dónde está la cota de nevar, pero frío, frío va a hacer y si hay algo... ¿Eso es un problema para el complejo Xanadu, no? Bueno, no te crees. Porque si hay nieve natural, ¿para qué van a usar la pista de esquí?
La nieve dura lo que dura la nevada. Siempre queda poder irte a las afueras, al campo, que ahí suele durar un poquito más. Pero si no, en las ciudades no. Aquí lo máximo es alguna pista de patinaje que otra, cuando se hiela un poquito la nieve y una pierna rota que otra. Si te rompes la pierna tienes que ir al centro...
de asistencia, que están de huelga porque no les pagan. Están privatizados. Efectivamente. Ya saldrá aquel consejero de la Comunidad de Madrid que privatizaba y luego se quedó... Se quedó él con las privatizaciones. Efectivamente. Dijo, bueno, pues yo me doy de consejero a la empresa esa. ¿Para qué voy a seguir de consejero? Que se gana más. Efectivamente.
En fin, Mariano, que nada, que no arreglamos nada. El viernes que viene seguiremos... Pero hay una cosa que sí me ha dejado muy tranquilo, lo de las CTTs, porque prefiero siempre a las CTTs, a las personas trabajando en las calles, que encontrarme al ejército trabajando en las calles.
T'he dut a saber el que puguis fer.
Previ al registro o...? No, no, no, en principio no. 350 es lo que costaba hace años el día del espectador. Cuando yo tenía 9 años valía con 350 pesetas. Eso se debe al éxito de las jornadas que hubo hace poco también de las entradas baratas, que fue un aluvión de personas para ver el cine, lo cual demostró que no es que el cine no interese,
La culpa no se la ha hecho ni a los distribuidores. Alguien la tiene la culpa. Si el precio es asequible la gente va.
Ahora mismo ver una película normal, precio normal, 7, 8 euros, puede costar. Y si es en 3D ni te cuento. Pues aquí vamos un poquito más arriba. Pero claro, con la subida, ya era caro de por sí, y con la subida del IVA.
que no afecta realment. No veus com s'ha posat el cine? La gent diu que compra un televisor de plasma. Vas al cine i dius que vas al cine, però després te compras palometas, que también te clavan lo que te clavan, porque parece que las palometas de cine estén hechas de hora.
En fin, Mariano, que nos vamos de visita médica. El viernes que viene más.
i millor estarem. Vinga. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
No et queixes. Que raro. Escolta una cosa, després... Home, sí que em queixo perquè depèn de com es faci. No, clar, sí. Clar, si resulta que el director del CatSalut o el gerent del CatSalut o un càrrec d'aquests que talla el bacallà al CatSalut, resulta que té empreses. Clar. I aquestes empreses, resulta que són els que guanyen.
l'adjudicació. Jo no estic en contra que la medicina sigui gestionada privadament, és més, crec que va millor. Crec que quan no hi ha amor, doncs potser aquí hi protestaràs, no hi ha ningú que protesti. I bueno, he vist que era una feina pública, però la privatització és una cosa, la privatització
quan és per buscar la relació preu-qualitat millor possible. Però, clar, si passa com això que ha passat ara a Madrid amb les bastures, o una cosa que ha passat també aquí al Maresme, que va ser a Mataró amb una gossera, que, clar, van posar un preu tan baix que el sacrifici dels gossos era com de bastó.
perquè segons ells no tenien mitjans i diners per posar un fàrmac. Abans quan fas una cosa d'aquestes, el preu mínim també ha d'estar apuntadat. No pots dir que el més barat ho guanya, perquè molt barat o molt barat no pot ser bo.
Si fan bé les coses, sí, perquè a mi m'és igual. Jo crec que la medicina només és bona a la bona. És igual pública que privada, sí. Ara sí que la medicina crec que ha de ser un bé, que ha de ser accessible... A l'abast de tothom. A tota la població. Però qui la faci bé, que la faci i que la cobrin.
Ara, quan et faci un concurs públic, que sigui un rat, no el que sigui pel cosí segon... Jo faig el concurs... No, home, és que aquests fan el concursos per què? Perquè, com t'ho has dit, el cosí segon diu... Escolta, i per què no fas un concurs a veure si guanyo jo això i tal? Diu... Vale, vale, doncs ho farem. Us asseguro que no he guanyat cap concurs pel ser cosí de ningú, eh. Però tu tens cosins?
Aquest és el que fabrica la pintura aquesta dels carrers per posar els passos d'ebre.
Per això t'ho dic. És igual si la pintura rellisca o no. Si la fa Manolo, li hem de donar la congelació de la pintura Manolo. Si després hi ha trams, que posa tram experimental d'asfalt o de pintura, no sé què. Aquests són els que van bé. Els experimentals, que n'hi ha en tres o quatre i tots són diferents. Però experimentar és per provar la bondat del punt.
Vosaltres recordeu quan les línies de les carreteres eren grogues? De cop i volta va haver-hi un fabricant de pintura blanca que tenia un accident i era cunyat d'algú. Exacte, va dir mira les pintarem totes de blanc, totes les carreteres les pintarem de blanc.
Home, i tant! Mare de Déu, senyor! Si hi ha restúries, les dones, per avortar, tindran que passar obligatòriament per una informació d'una espècie de red madre,
que intentarà dissuadir-les de que no avortin, suposo que amb arguments d'aquests no sé, esguarra, no hagas eso, a ver te lo pensau quan la follaves o alguna cosa d'aquestes cosines de mierda. Perdona, eh, però Anglaterra, és una notícia que vaig llegir on fa molt, doncs hi ha una sèrie de senyors que van pels hospitals intentant convèncer la gent que està, doncs és una situació ja pràcticament desobediada, que és millor que morin a casa seva que no a l'hospital.
que és millor morir a casa. És una opció. I aleshores, quan ja el tenim més o menys convençut, no potser fer raó, diu signi aquí. I el que està signant és que vol sortir de l'hospital per anar-se'n a morir a casa seva. Ja. Bueno, no sé, però ho té clar, que vol anar-se'n a casa seva. Sembla que, segons la notícia, o que sí que hi ha algú, però el que... Aquí també t'ho fan. El que ho té clar,
Ja no espera que ningú el vingui a convèncer, no? Diu, bueno, me'n vaig a casa... Bueno, a vegades no tens informació, però bueno, jo per exemple quan tenia la residència, que era una residència que vosaltres sabeu d'alta dependència...
Tenia una planta de lo que la gent en diu terminals, que nosaltres en diem palliatius. Perquè el que s'ha fallat no és deixar que la gent es mori, sinó que el que es miri és que es mori amb la millor dignitat possible. I allò de gent que els havien tret a l'hospital, però en canvi no els podien tindre a casa. Perquè nosaltres ja teníem enfermeria, auxiliats... Però clar, no és el mateix, això està clar? Sí, però no s'havien quedat a l'hospital.
Perferien anar a casa? No preferien, no. L'hospital els donava d'alta. Ah, l'hospital els donava d'alta, sí, sí. D'alta, els donava d'alta, no sé si això és d'una d'alta. D'alta o de baixa. Es fotia fora, baix. Sí, baix. Es fotia fora directament.
Jo recordo això fa molts anys a l'Hospital del Mar. Un àvia que estava molt malament, tenia no sé quants anys, i ens va venir la doctora, diu, mira, el millor que podem fer és portar-se a casa, perquè nosaltres no podem fer res més. No, perquè jo de tu... No, perquè jo li vaig dir, mira, aquesta senyora pesa 240 quilos. Vostè creu que ens la podem portar a casa?
No, bé, deixa'm que matisi això. O sigui, jo crec que un hospital, que és un hospital de buts, que és un hospital que és per curar gent, no és el lloc on morir. Això no vol dir que jo estigui d'acord o no amb que la gent se'n vagi a casa. La gent que se'n vagi a casa, si vol, òbviament, perquè és el seu dret, no? Ah, sí, sí, si vol, sí, clar que sí. Però com tu dius, hi ha gent que se'n vol anar a casa,
I a més a més té calés partint d'un ejèrcit a casa de gent que el cuidi. Que el cuidi. I clar, prefereix estar a pagar un ejèrcit, que per això té els calés, i estar a casa seva, que per això ja té la seva biblioteca o el que sigui. Sí, sí, no, correcte, em sembla perfecte. Però clar, no tothom pot fer això, la gent ha de treballar per menjar.
Vull dir, com tu dius, hi ha casos que són de molt mal portat, per pes o perquè hi ha que posar una medicació d'una manera continuada. I que tu no tens ni els coneixements ni l'especialitat de fer-ho. Les unitats de paliatius, no n'hi ha. Per això nosaltres no érem una unitat de paliatius, però una planta es va acabar convertint en una unitat de paliatius, perquè no n'hi havia. Llavors la gent que feia
ens els portava a una residència. Ells ens els portaven perquè els cuidessin, no? Perquè a casa no poden estar. No sabien que podien optar a uns paliatius, que ja és una cosa professionalitzada. No és només una residència al Santi, ja estàs, sinó que té tota una...
Unes persones van amb molt fina, unes altres van amb no sé què, unes altres no sé quantos... Sí, si no, cadascú necessita la seva... Clar, doncs això, hi ha una direcció mèdica i unes seves professionals qualificats per fer-ho, però la gent... Però en realitat, si vols que et digui la veritat, no érem una unitat d'apariatius. Ens hi vam convertir, en una unitat d'apariatius... Per necessitats. Perquè, clar, hi havia una demanda que ens arribava i vam dir que, doncs, convertir-nos en això quan no estava dissenyant persones.
perquè no n'hi ha. Ja, ja. És que no n'hi ha. El que n'hi ha són els pares, que són els que van a domicili. Ja, però això, Santi, era quan les coses anaven una mica millor. No, els pares continuen existint. El programa d'atenció domiciliària va bé, doncs, continua existint, i llavors el que fa és que t'envien una auxiliar a casa, però clar, va les hores que va, i la persona està sola. Sí, sí, sí.
Clar, la societat amb aquests temes ha d'estar estructurada. I perquè s'estructuri s'ha de conèixer el problema i perquè conegui el problema s'ha d'estudiar, primera. I segona, la gent ho ha de demanar. La gent no ho sap com ho demana. No, el que passa és que els que ho demanen són molt pocs.
L'atenció a la vellesa, que la vellesa pot ser amb malaltia o sense, no? Però l'atenció a la vellesa en general és un desastre. I és un desastre perquè no és un públic que sigui capaç de sortir al carrer i muntar el polló. Llavors, com que no pot protestar, i l'altre, el del costat sí que protesta,
Li fan més cas a l'altre. Li fan més cas al que protesta. Jo vaig dir diverses vegades de muntar una manifestació de camillers i cadires de rodes. Potser no estaríem generalment. Ja està bé, no? El passaran Jaume, allà, 200 camillers i 300 cadires de rodes al seu cuidador al costat, dient que nosaltres de moment encara existeixem.
Sí, per pop teams, però encara és la màquina. D'acord, però no són productius, no és veritat, sí que són productius en la mesura...
que aquests cuidats que necessiten generen llocs de treball. Ja, clar, i tant, i tant que sí. Que sí que són productius a través de per les seves mans. Són productius passius perquè generen productivitat. I una altra cosa que jo volia muntar, i com que em van opar a la presa precisament per tancar-la, doncs no vaig poder-ho fer, però el que volia muntar eren uns tallers, perquè clar, jo ja tenia gent jubilada,
que s'havia de ser del seu ofici i encara tenia possibilitats i que encara estaven en condicions de poder fer alguna cosa
La que fos, m'entens? De motricitat, per exemple. Això no vol dir que no pogués dissenyar o que pogués fer qualsevol. O una cadira de rodes millor. I a més a més, allà també tenia un que havia sigut una persona que havia treballat al metal i que sabia soldar, m'entens? I jo el que volia fer com que aquesta gent és que no poden treballar, m'entens? És a dir, usted está obsoleto. S'ha acabat.
Ja, però el meu servei continua pensant i els meus coneixements no els necessiten, és igual, doncs guardi-se'ls. Vostè mirar les obres que no hi ha. Jo el que volia fer és que desenvolupessin patents perquè això sí que pots fer-ho. És a dir, ells no podien estar treballant a sou ni podien treure un benefici directe de la feina. És a dir, no podien fer calçadors i llavors vendre'ls perquè això hagués sigut treballar.
Però, en canvi, sí que podíem fer una patent. Llavors, si la patent donava royalties, doncs sí que podíem viure en royalties. O sigui, que hi ha moltes maneres que la gent sigui gran, petita, jove, negre, amb coixa, amb syndrome de Down, siguin productius. El que passa és que hi ha que ser
imaginatiu, per això, m'entens? I clar, si tu a la gent l'anatomises directament, o sigui un mongol no serveix per a res. Vostè no serveix per a res, ja està. Jojo, eh, perquè avui dia, per un símptoma confusional, que és una persona... és una cosa relativament corrent amb la gent gran quan els hospitalitzen per alguna cosa, anem a suposar que és una factura fèmur, no? Per exemple, que amb les dones és relativament freqüent a una determinada edat.
Bueno, doncs el fet d'hospitalitzar-se i tal, doncs fan un síndrome que se'n diu un síndrome confucional. Doncs, cuidado, que sempre hi ha l'espadilat de turno per allà que etiqueta el síndrome confucional, que és una cosa que es diu en 15 o 20 dies, eh?, d'Alzheimer. I com que et pengin l'etiqueta d'Alzheimer... Ja estàs, ja estàs. No sé si heu vist allò d'Alguien Bolo sobre el Niu del Cunco. Sí, senyor. Però és allò mateix, o sigui, allò és veritat.
No és mentida. A mi m'agraden gent amb demència que no eren de ments. No ho eren. I ja tenien amb una etiqueta d'un neuròleg o d'un geriatre. No ho eren. El millor era un quadre psiquiàtic descompensat, perquè tots tenim la nostra malaltia psiquiàtrica, pas que la tenim compensada, i pot haver-hi un moment que la recompenses.
Bueno, si tens més de 70, ja tens el timer. Ja està. Ja en tens. Etiquetao. Sí, sí, per això ho dic perquè vosaltres nanos, bueno, algun n'hi ha per aquí, però alguns de vosaltres nanos ja no el sou, eh. Com que no? Bueno, d'això en parlarem el divendres que ve. Som cadallets. Santi, ha sigut un plaer. Vinga, xatos. Adéu. Adéu.
Tornem a escoltar la sintonia del Jordi Domènech pel seu tema musical. Què escoltarem avui? Avui, un tema que ha sortit amb molta força els últims dies a la xarxa. Ja sabeu que el tema Youtube, el que triomfa allà, ja triomfa al món. Més de 200 milions de visites. Algú ha dit que és el No Gangnam Style.
No cal, tampoc. De fet, es diu The Fox, What Does The Fox Say?, que és la guineu que diu, la guineu que canta. I la gràcia és veure el videoclip, que no podem veure-lo, però la lletra explica què fan diferents animals. Està bé. El gos fa guau-guau, el gat fa miau-miau. I jo crec que... Escolta, mireu-lo si...
What does the fox say?
What the fuck they? Hotty, hotty, hotty, ho! Hotty, hotty, hotty, ho! Hotty, hotty, hotty, ho! What the fuck they?
What the fuck say? Big blue eyes, pointy nose Chasing mice and digging holes Tiny paws up the hill Suddenly you're standing still Your fur is red, so beautiful
Like an angel in disguise But if you meet a friendly host Will you communicate by mo-o-o-o-os? Mo-o-o-o-os? Mo-o-o-o-os? How would you speak to that? O-o-o-o-os? O-o-o-o-os? O-o-o-o-os? What does the fox say?
What does the fox say? What does the fox say? The secret of the fox Asian mystery Somewhere deep in the woods
La desbarnada.
Sabeu d'on ve l'aigua dels pouls?
Veniu amb la família al Museu Agbar de les Aigües el diumenge 24 de novembre a celebrar la Setmana de la Ciència i descobriu, al llarg d'un seguit de proves, com circulen les aigües subterrànies. No us perdeu aquesta activitat gratuïta per a tota la família. A més, del 15 al 24 de novembre, el museu obre les seves portes per a la Setmana de la Ciència. Consulteu tota la informació al nostre web museudelesaigües.com o seguiu-nos al Facebook.
Estem a cinc minuts del centre de Fornallà, del metro i del trambaix. Us hi esperem.
Estàs apuntat ja al nou Club Cintat Diagonal? I tant, ha estat un encert. Sí? Per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrera generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme música. També n'hi ha, el nou programa inclou classes de zumba, pilates, yoga, spinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de Ràdio Desvern, la matrícula és gratuïta.
93-473-96-71, oi? Exacte, Club Ciutat Diagonal. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. I també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el Casal de Joves de Sant Just, fem un cara a cara amb Nois de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs, llibres, llegents de concerts o cinema.
Doncs és l'hora de sopar. Sí. Què soparem avui? No ho sé, et pots dir la carta, no? La carta que l'has de fer tu.
No, no, truita no, truita no, que no és un tema d'ous i no algun bé. Avui farem com es diuen els peixets aquests dels rellumillos. Rellumillos de tocino, de porc, que són aquestes peces petitones que són per dos o tres, depèn del tamaig, però són per dues o tres llaccions.
es prenen farcits de formatge de cabre formatge de cabre i espàrrecs trigueros, espàrrecs verds i embolicats amb pasta filo pasta filo farem de la següent manera necessitem pasta filo, es compra quan som al súper necessitem els espàrrecs, que els pots anar a buscar al camp o comprar-los al súper o comprar-los al súper de Perú
Reumilius també necessitem. Exacte. De cada reumilius jo aconsello fer, ja et repeteixo, depèn del tamaig, dos o tres persones. Tenirem el reumilius per la meitat.
Els tallarem de llarg com si volguéssim fer un bocata, però a través farem tres talls, que quedi en tres parts. Recomano això sí, ganivets que tallin, perquè si no farem una hamburguesa... En compte, de totes maneres, que tallen molt, no tallis el dit. Que no els hem farcit de dit, que no queda bé. Exacte, en lloc dels espàrrecs posem el dit.
Tenim formatge de cabre d'aquest tubo que és circular. Els espàrrecs els trencarem, ja sabem com van allò que agafa l'espàrrec i on trenca allò que serveix. No s'ha de trencar per on no em trenqui. No, exacte.
els picarem una miqueta, un parell de llets ben tituladets, paella, els saltem i els deixem freds, és igual, no els passa res més que estiguin freds, però sobretot a picat petitó, no una pasta,
però que es pugui fer com una pasta, a veure si m'explico. Si el tallem a trossos rossos per fer el farcit ens hi anava molt malament, llavors ha de ser molt picadet per poder fer com si fos una pasta. Una vegada tinguem el llom tallat i el tipus bocata, posarem un pis,
la safata de forn amb una mica d'oli, posem un pis de base de llom, el formatge de cabra, que el normal és tallar un disc de mig centímetre o més o menys, tallar-lo per la meitat, i llavors creuats els dos. Saps què vull dir? La part rodona és el que dona la mida.
Tapem amb un altre tros de llom, posem els espàrrecs a sobre i tapem amb la tercera part del llom. Tinguem això, els aprecem una miqueta i sal, pebre cap al forn. Entre 180 i 200 millors.
i més o menys estaran 20 minuts, mitja hora. Quan els tinguem fets, els traiem del forn, els deixem enfredar, i agafem la pasta filo. La pasta filo n'hi ha de diversos tipus. N'hi ha unes làmines quadrades grosses i n'hi ha un altre que són uns quadrats que deuen fer 15 centímetres per 15.
Si trobem aquests quadrats, fem servir aquests quadrats. I si no el tallem? I si no, la lámina grossa i tallem. Amb el llum aquest, una vegada fred evident, emboliquem el... Sí, perquè si vols embolicar el que està calent, pots fer-ne els llets. Sí, una gran botada. A més, es desmuntarà tot.
Emboliquem això, fem un farcell amb la pasta, pleguem per sota, posem en la safata de forn, pintem amb manteiga líquida, una mica empumada, mantequilla.
La gent en confon. Manteca és mantequilla i el llard és el que diu la gent a manteca. Amb mantequilla pintem els barcellets aquests, els posem al forn i reiem amb deu minutets fora, que es torni la pasta. Es pot fer fregit també.
Es pot fer fregit, com si fos un rotllo de bergerera, per entendre'ns. A mi m'agrada més el forn que el fregit. El fregit, la pasta aquesta encara que agafa bastant d'oli. És una pasta que agafa d'oli. Aleshores t'has de posar en paper, que se'n escorri, no sé què, tota una història i tal. I a mi particularment m'agrada més el forn. Això es pot acompanyar amb una compota de poma o qualsevol cosa d'aquestes.
amb marmelada de gerç o amb un culís de gerç o una coseta així i està perfecte. És boníssim. Que tècnic que és un culís de gerç. I jo quan faig cuina faig servir paraules normals. Bueno, perquè la teva és cuida per solters.
Jo ho vull aprendre. I la d'ella és cuida per experts. Bueno, deixem-ho aquí. Per gent iniciada. Que tinguin forn, sobretot. I ganivets que tallin. Però és un plat molt senzill i que queda molt bé, que és la veritat. Molt bé, vinga va, anem als esbodes. La Desvernada.
Esports que, bueno, aquest cap de setmana... Home, jo l'únic així important és el cap de setmana passat, va ballar el Marc, que tenim els tres... Els tres catalans... Els tres catalans campions del món. Campions del món, que en el país va dir que són espanyoles. Va quedar maco. Lògic. Però en canvi el nom s'ho diu l'Esteriano. L'Esteriano. L'Esteriano. L'Esteriano, els altres són espanyols. Aquest cap de setmana tenim les repesques del Mundial.
Jo crec que el partit potser més interessant és el Portugal-Suècia. 0-0. Ha de guanyar Portugal per Nassos o no? Sí, sí, sí. El descans 0-0. Perfecte, així m'agrada. A veure si l'Ibrahimovic... Ens fa en favor. Ha estat a punt de marcar dues vegades. Realment, jo crec que tant Portugal com Suècia són un jugador i deu més.
Sí. La cosa està entre ells. Però clar, un dels dos quedarà fora, el qual doncs és dur per al que quedi fora. No, però si queda Suècia tampoc passarà més. Crec jo que Portugal té més... Home, és més... Sembla que històricament, no?
Crec jo. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé. No ho sé.
Bé, això està bé, no? Coses que passen amb la UEFA-FIFA. Però bueno, tenim això, les famoses repesques, en les quals, doncs, ja Uruguai pràcticament està classificat, després de guanyar 1 a 5. Hòstia, l'onido, no? L'onido. I no sé quin altre aquí també que va guanyar 5 a 0. Sí, sí, sí, sí.
I la Roja, que se'n va de gira ni més ni menys. És igual, és igual. No té... En fi, deixem-ho córrer. Clar, és que a més a més jo el que no entenc són els periodistes que li pregunten això als jugadors i a l'entrenador.
Pregunta-li... Bé, sí, li van preguntar també al senyor Villar, al qual vas... No va contestar. No va contestar res. Furbo, furbo. Sí, sí. Furbo, furbo, furbo. Furbo directo. Furbo. I tenim el més seleccionat. Sí. Bé.
Tenia que tocar-li algun dia, no? El tema és que, a veure, el que em preocupa una miqueta és que són molt seguidetes, les recertes. Sí, sí. Potser, ara ja diuen que seran vuit setmanes de repòs, ens agafa aquesta jornada que serà la primera setmana, que no, dues setmanetes que no hi ha...
una setmana que no hi ha lliga. Després ens agafaran les vacances de Nadal, que tampoc hi ha lliga. Jo crec que es perdrà 3 o 4 setmanes. Es perden uns quants partits, perquè hi ha Champions, hi ha importantíssim l'eliminatòria de la Copa del Rey contra el Cartagena. Bueno, aquesta la podem perdre, no hi ha problemes.
A mi quan em diuen això de la Copa del Rey sempre penso que hi ha el Corcones, hi ha Numancias i Figueres. Hi ha uns quants partits que es perdrà el Messi.
que el Messi es lesioni és un problema indudablement, però que més a més coincideix amb l'elecció del Cesc ja és una mica més fotudet. Sí, però el Cesc és poca cosa em sembla. No sé si, mentre que estan els dos lesionats, acabaran jugant de falso del entero centro al Sergi Roberto,
Clar, és que tampoc ho entenc gaire. Tampoc ens hem de preocupar gaire. El Roberto és un tio que és molt solvent. Mira la història que hi havia amb els centrals. Necessitàvem un central, tant sí com sí. I continuem necessitant un central perquè el Barca encara no ha renovat. I apareix el Barca i fot uns partits que dius, per això s'ha de voler un central.
Jo l'altre dia vaig engreixar uns quilos, perquè sempre havia dit que el Bartre era un bon central de defensa, però que necessitava una persona amb experiència al seu costat, que era el Carles Pujol. I l'altre dia el senyor Gerardo Martino va dir que tenia dues parelles de centrals.
Piqué, Macerano, Bartra, Puyol. Jo he sempre dit que el Bartra pot arribar a ser un central fabulós, però que necessita una persona amb experiència i més una persona com Puyol que sap manar a la defensa, perquè Piqué no mana a la defensa. Realment mana més Macerano, encara que no vol fer-ho,
perquè no és defensa central i a les hores potser se sent una mica... Sí, però marxaran els últims partits que ha fet. Sí, bueno... Hòstia... Però mira, jo avui a Barça TV estàvem donant el partit Granada-Barça, Barça-Granada de la temporada passada, que es va jugar aquí al Camp Nou,
que el minut 87-88 estava en 0-0, va marcar un alçavi amb el 1-0 i l'altre gol... Ah, se'l va marcar amb porca a porta del Granada i va acabar el partit 2-0, però al final, el minut 93.
I un jugador que feia unes jugades sensacionals, unes assistències fabuloses, que és un tal Alexis, que l'any passat era dolentíssim, segons deia la gent. I jo anava a dir que aquest, segons molts, era molt dolent i està fet d'un partidàs.
Jo, a mi l'Alexis sempre m'ha agradat. A mi també. Sempre. Però el que no podem pretendre... Clar, què passa? L'Alexis B, venia com a màxim golejador de la Llei Italiana, on el màxim golejador marca 15 gols. Ens el van vendre com un golejador. És que no ho és. I clar, l'Alexis no és un golejador. Ara és un tio que crea espais. És que llavors el Messi, clar, sí que és que el Messi,
A veure, el Messi és el Messi i discotecionalment és el millor. Però que podia fer moltes coses perquè Alexis em portava defenses. Senyor Inglès, bona nit. Bona nit. Que feu enamorats de l'Alexis? Jo sí.
I tu saps, i diré que jo sempre he dit, que és un molt bon jugador, però que no el podíem veure com... O sigui, allò de dir que és un golejador no és un golejador, que pateixo bé d'una lliga italiana on sí que marcava gols, doncs sí que va ser el màxim golejador, però crec que va ser amb 15 gols o 20 gols... Però potser el problema, a veure, potser el problema no ha estat tant que no fos un golejador d'aquests que et marca 20 cada temporada,
sinó que de vegades també li ha fet una mica la mentalitat perquè ha fallat cada gol que feia. Era una banca de confiança. I que ell mateix ho ha dit, que hi havia moments que no sabia ben bé què havia de fer, si intentar marcar el gol o donar-li la pilota amb un altre, que el marqués ell. Pensava el Massa. Pensava el Massa. Fotia unes distàncies brutals i que creava uns espais increïbles.
I que a més a més, perdia una pilota i el veies a la defensa recuperant-la. Exacte. La feina de la primera pressió està clar que és ella el que la fa. El Pedrito també la fa. Un jugador d'aquestes característiques és necessari, algú que presioni, que treballi una mica. I tant, i tant que sí.
Bueno, com que hem començat a parlar de la lesió de Messi, i tinc aquí un article molt llarg, molt llarg, no el llegirem tot, sobre del diari Marca, sobre la lesió de Messi. I comença dient, López y su familia estaban ayer dolidos y sorprendidos con lo que se estaba publicando sobre su lesión al considerar que no se ajustaba a la realidad.
Això comença. La lesión normal en cualquier jugador del planeta, cuando se es el número uno que gana un sinfín de comentar, y a nosotros se les fa una serie de preguntas. Y digan, primera, ¿es muy grave la lesión que sufre Leo Messi? Resposta, no. La ruptura está localizada en el bíceps fembrado de su pierna izquierda, músculo muy castigado, no sé qué. El factor mental ha decidido
En esta nueva lesión, ha sido el factor fundamental. Se está buscando un acercamiento con Brau, Brau es el recuperador que fins ara...
s'havia ocupat de la recuperació de Messi, i que deien que l'havien fet fora, i que venia un argentí, el Pepe Costa. Segon marca diu que sí, que s'està buscant un afercamiento. Ja ho han dit que aquest senyor, com a recuperador de la selecció argentina, ha vingut
perquè després quan Messi va a l'Argentina, possiblement escopi ell de la recuperació. I aleshores va vindut per veure quin és el tractament que se li vol donar amb els metges del Barça i amb el brau que és el recuperador. La gira de verano és una de les causes de la lesió? Totalment.
Doncs segons marca diu que no. Totalment. Segons marca diu que no, perquè estava de vacaciones y hacía partidos de pizzeria. Ha bajado Messi su intensidad en los entrenamientos, y eso le ha provocado la lesión. I tant, si l'ha baixat. No hi va. No hi va. No hi va, se'n va. Està cuidant el nen. Al gimnàs, com el Ronaldinho. Marc està d'acord amb tu.
¿Tiene Messi un nutricionista que le controla? No. No. Estaba gordo. Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba... Estaba...
¿Le ha afectado a Messi la llegada de Neymar? Y tanto que le ha afectado. ¿Y le están afectando sus problemas con Hacienda? Los problemas con Hacienda afectan a cualquiera.
Jo recordo una vegada que vaig rebre una carta d'isenda. Només quan veus la carta ja, t'agafo el canguelo ja. Amb la paral·lela i t'agafa un tremolor. Emili Sánchez, bona nit. Hola, bona nit. Bona nit. Bueno, doncs mira, ha embolicat com un capdai de llana. Espera't que acabo amb la última pregunta que es fa el Marc sobre la relació de Messi.
¿Lo está pasando mal Messi en estos momentos? Sin un duro con la crisis. Yo creo que la solución que tiene Messi es fichar por el Madrid.
Ah, exacte. Sí senyor. Ara que aleshores potser el problema el tenen amb Cristiano Ronaldo. Sí. No, però ja... Amb el Cristiano tenen igualment el problema. Sembla que ja tenen problemes amb el Cristiano Ronaldo, si jo et vaig llegir jo amb una pàgina... Ah, sí? Sí, sí, perquè per el cost del fitxatge de vell. Ah, però no havia renovat el Cristiano. Sí, sí, ha renovat, però clar, el que han pagat per fitxar el vell és més del que van pagar per fitxar-lo amb ell.
Home, és que és millor, el Bale. I millor que més. Ja ho hem vist. La temporada acaba de començar. Els dos partits ja es va lesionar. Se merece la bota de oro. Que, per cert, també la pilota d'or... Hi haurà pastel, aquest any. Aquesta edició era merder. Jo crec que la guanyarà el Rivery.
Home, està clar. Home, a no ser que passi alguna cosa molt estranya aquest any a Rivery. Però jo crec que la guanyada a Rivery ja acaben de votar ara. Sembla que les votacions ja estan tancades. Però la campanya dels mitjans de comunicació espanyola i de la premsa espanyola i tenint en compte la fotuda de la pota del senyor Blatter, ojo que no tingui a veure després o que no tingui repercussions amb la pilotadora i llidonguin com a ressarciment. Ressarciment, Cristiano.
Sí, senyor. Però jo no crec que sigui tal ficada, vota-lo del Dato. Jo trobo que és una conya marinera. A veure, jo crec que és un payaso, però ho ha sigut sempre sense fer el payaso, ja ho és, un payaso. Però si és ell. Ojo al Dato, sabeu qui està entre el comitè aquest que selecciona els vots? Ah, que hi ha un comitè? Sí, hi ha un comitè, suposo que és el que agafa les paperetes.
Voten entrenadors i capitans i ja s'han acabat. El del Congo belga i el del Congo... Però després hi ha algú que ha de recomptar els vots, reuneix el comitè, mirant els vots... I ho arregla, no? Florentino. Sí, sí, però de moment a Florentino Pérez se'l passa pel foro. Quants anys fa que està dins del comitè aquest?
perquè no li funciona gaire, eh, Florentino Pérez? Noi? No, no, no, no. No, res, a mi li ara el que interessa aquest cap de setmana és el partid contra Guinea. Això sí, és importantíssim, això. És importantíssim. Jo, sincerament, si vols que et sigui sincer, a part que a mi la selecció espanyola mala bufa... En la meitat se me fot que la gent jugui a Guinea. A mi també. No, a mi a Guinea o aquí o a Gartalló, però a mi la selecció espanyola mala bufa. No, no, a banda d'això. Però vull dir que realment també t'he de dir
Sincerament, eh, que la polèmica amb el partit aquest de la Selecció Espanyola també em sembla una gilipollada. Perquè ara hem d'analitzar les democràcies, de fet és que a la Selecció Espanyola ningú havia de jugar amb la Selecció Espanyola perquè de democràcia a Espanya hi ha poca.
¡Uy lo que ha dicho! ¡Uy lo que ha dicho! Va, per començar, un país on el fiscal, que és el que acusa, resulta que diu que no s'ha d'acusar a una persona com la princesa... No, home, clar que no. Toc a tots els cojones. Vull dir que no... Això és l'antimitat. Ah, el de tocar-se'ls...
Els picarols. Això sí. Però vull dir que em sembla ridícul. I el que ha dit el Goycotxer, el d'Astralè i Goycotxer, que és l'entrenador, no ho diré, que és l'entrenador de Guinea. Ah, sí, l'entrenador de Guinea. Sí, sí. Va per allà. On pot estar, en un país així, no pot estar allà més.
Home, collons, aquest és el que no fot una terescava ni talla les cames. Que el Caranca se n'ha anat a Anglaterra, eh? Sí. A què? A què fer? A frenar el platge amb un bar. A frenar un equip de segona divisió.
Per posar-la a primera, crec que a l'última. No, però és veritat. El que deia Goicochet té raó. Vull dir, algú es planteja quan un equip espanyol, el Madrid o el Barça, van a jugar a la China i té raó. Vull dir, ara, quan la que fem amb paper de fumar, quan ens interessa, quan no ens interessa, o el Qatar del Barça, o jo què sé. De totes maneres, a veure... Si jo hi hagués estat a la roda de premsa del senyor...
i sobretot el senyor del Bosque, no se m'acut preguntar-li al del Bosque que si està d'acord jugar a Quinea. A mi a mi em va semblar molt greu, gravíssim. L'altre dia sentia un fragment de la roda de premsa
amb Bartre i, em sembla que era amb Llorente, i que hi havia un periodista, no sé de quina emissora, espanyola, però no sé de quina emissora, o de quin diari, i li volia preguntar als jugadors què pensaven de la polèmica i tal, i la cap de premsa deia, no, és que això no se'l poden preguntar. I l'altre dia, com que no se'l poden preguntar, ells que contesten el que des de la gana. De totes maneres, sí que trobo absurd que li preguntin això, posar el seleccionador als jugadors.
No, a mi no em sembla absurd. A veure, què són els subnormals? I perdó pels disminuïts, eh, però una cosa és disminuït psiquicofísic i una altra cosa és subnormal.
Vull dir, que són subnormal les jugadores del futbol? Que no poden parlar? Que tenen prohibit parlar de política? És com els jugadors del Barça. Que és que no es poden pronunciar sobre el dret a decidir i sobre la independència? Que és que passa alguna cosa? No són persones que no voten. Clar que sí que poden. Clar que sí que poden. Però a veure si... Doncs aleshores, que parlin, que confinin. Si ells volen parlar, que diguin el que sigui, però... Però que semblen tontos. Jo li hagués preguntat al senyor del Bosque si no era un moment adient per seleccionar tots aquells jugadors que normalment no van a la selecció.
per fer dos bolos, un a Guiné i l'altre no segon. No, clar, jo li hagués preguntat al senyor del Bosque que coi pinta, que coi pinta els jugadors de primera divisió que tenen un calendari tan apretat, anant a fer el capullo a la Quinta Forca. Per aquí va, per aquí és on vaig. Però és que si no van aquests no cobren la pasta que cobren. Ah, clar.
No, clar, però em sembla ridícul. Em sembla del tot estúpid, això sí. El vuelo d'Espanya en aquests països els costa 15.000 euros, no? Si no hi ha mestres, costa la meitat. Avui he llegit, segons declaracions del senyor Villar o del secretari, que Espanya jugarà gratis a Guinea.
No sé, Mollús? Sí. Bueno, però que li posaran unes negretes a l'habitació. Mollús, jo suposo. Hòstia. Jo insisteixo. Vull dir, aquest concepte de dir... No, no, els futbolistes de política i de tema social... No, home, que poden parlar. No només tenen que parlar, és que han de parlar, collons. És que se'n porten una pasta gança cada mes, impressionant. És que viuen també dels nostres impostos perquè se'n porten unes...
primes, importants per jugar a la selecció espanyola, i se'n perden una gandia de calés dels socis dels diferents clubs que els hi paguen. Que poden parlar i que tenen tota la capacitat de parlar, això està clar. Però hi ha com un pacte tàcit que els populistes no se'ls pot preguntar la política o millor que no opinin, que collons, per què no poden opinar? Clar que poden opinar, però el trobo tan absurd, Emili, com quan amb un polític li pregunten què li ha semblat al Barça, perdoni,
No, que es mullin també. Bueno, per a mi una política és més normal perquè són més curtets. Vull dir, tenen més problemes de discapacitat intel·lectual. Vull dir, això ja passa. Perdonem. Vull dir, amb la casa política ja passa. L'altre dia un amic meu em va dir, diu, diuen que a Espanya l'atenció al... amb tot el... perdó, pels disminuïts cíquics, diu, però diuen que a Espanya no...
No es cuiden dels minuts psíquics. Diuen que no és veritat. Diuen que els diputats n'hi ha 371. Jo els cuiden molt. Sí, cobren un bon sou.
Sí, noi, sí, no, no, però vull dir, és que és veritat. Vull dir, a veure, això és com els cantants o com els actors, vull dir, ja que les persones amb el seu compromís per opinar... Mira la Montserrat Caballé, les vaginades que diu. Sí, i tant, i tant. Doncs bueno, estan al seu dret de dir les vaginades que vulgui, evidentment. I continuant el que estava dient... Després, quan es cremi el Liceu, doncs que surti a dir que li deconstrueixin el Liceu. Sí, sí, esto lo tenemos que reconstruir entre todos. La propera vegada ens hem d'assegurar que estigui allà dins.
Vaig sentir les declaracions d'aquesta noia amb síndrome de Down que la vam fer regidora d'un ajuntament fa uns mesos i va haver-hi una vacant i el següent de la llista va fer unes declaracions que em vaig quedar dient
li està donant la volta a tots els polítics que he sentit jo a la tele fins ara. Clar, és que nombrar una persona així, si és sincer, em sembla fantàstic. Ara, si és de quedar a la galeria, et sembla frescós. Aquesta noia es veia amb una claretat, parlant i amb una coherència.
Bueno, no es diu que els borratxos i els nens són els que diuen la veritat. És que és veritat, el problema és que els diputats i els ministres van borratxos però continuen dient vaginades. Sí, continuen dient vaginades. Aquest és el problema. I clar, si comencem a explicar coses de diputats i de ministres seria per no acabar. Sí, deixa-m'ho córrer.
Ja és trist, eh, que portem cada dos per tres aturades de la Lliga, que collons, que et deixen... És que és absurd. Jo sol que tinc moltíssimes activitats, que si no, és que em moriria de fàstic el cap de setmana. Però clar, després han de jugar el dimecres, el dimecres que no hi ha Champions, han de jugar el dimecres. Ara la Copa del Rey s'ha de jugar també entre setmana perquè no hi ha dades suficients per acabar el mes de maig.
Això ha de fotre un pet... I t'envien a Murcia a veure si hi ha un terratrèmol, quina mala llet. Això ha de fotre un pet tot el tema de la Lliga, del futbol i de la federació, que ho veuràs tu. És una vergonya. Els confotaràs, que no pot ser, no es pot aguantar més. És una vergonya. Es pot aguantar més, home. Heu vist darrerament reportatges que han sortit respecte a la Lliga alemana? Vull dir, de com han aconseguit fer equips reduïnt tots
els pressupostos i no entraran en... Vull dir, ho han aconseguit i resulta que hi ha un equip com el Bayern de Múnich que amb un pressupost molt més baix que el Madrid o que el Barça és campió d'Europa. És campió d'Europa, sí senyor. I de fet el Barça, perquè és una institució enorme que a part del futbol, doncs... Home, té una sèrie de seccions que costen diners.
Sí, i què? A veure, té jugadors de la casa, però els jugadors de la casa no són gratis, no juguen gratis. Si l'Iniesta s'ho està pensant, no és per si vol anar a viure a Grataiops, no. És perquè, evidentment, està barallant-se pels diners.
Si al Messi no li paguessis el que demana... És així, perquè mentre hi hagi equips que ho paguin, doncs ja està. Però bé, que es pot fer el futbol i es pot fer la lliga d'una altra manera. I jo, en aquest cas, estic bastant d'acord amb l'Espanyol,
I amb els direccions de l'Espanyola, en aquest sentit, i amb altres clubs, que mentre es continuï primant de la manera tan bèstia com s'està primant a Barça i Madrid, la lliga espanyola, i s'està demostrant, és una pantomima. Sí, clar.
Però bueno, és la que ens ha tocat viure i el senyor Jordi d'Amèrica ens fa fora. Ens fots fora tu. Ja ha posat la sintonia de fons. Té un caràcter... Per això ens l'han posat. Bé, el divendres que ve ja tindrem lliga. Isidre? Què passa? Que res, que fins la setmana que ve.
Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu! Adéu!
Bits, molt més que nits electrònica. Ara, divendres i dissabte, de 10 a 12 de la nit.
És com si fos a la garra.