Molt bona tarda. Són en aquests moments les 8 del divendres. Esteu sintonitzant Ràdio Desver, la mesura municipal de Sant Just, i aquest programa és... La Desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón, que el tinc aquí a l'esquerra. Hola, Marc, bona nit, benvingut. Bona nit.
O bona tarda, millor, ja, perquè encara no... Encara no? Encara no, no. Molt bé. I aquí a la dreta, com sempre, tinc el senyor Miquel Simón. Hola, Miquel. Hola. Fa un minut que ha començat aquest programa, que és la desvernada. Molt bé, perfecte. Seguirem durant molt de temps amb això de... Que fa un minut... Fa un minut... Home, a veure, jo, perquè si una persona diu... Posa per sentir-ho a les cinc.
Sí. Posem per cas. Fa mitja hora, diu, ostres, dos quarts de sis has de marxar. M'entens? Sí, és una opció. Bé, com sempre, doncs, esperen comptar amb els col·laboradors del programa, el senyor Santiago Barambio, l'Emili Sánchez, l'Armand García, no. No sé què estarà fent avui. No.
Bunyols de vell, suposo. Sí, bunyols de San Isidro. De San Isidro, exacte. Pastill de San Isidro. Això, pastill de San Isidro. El Josep Maria Montes, el Mariano González, l'Isidro Inglés, i la que si tenim aquí, com sempre, com tots els divendres, a la Carme Bordoi, o la Carme Bona Nit, quan vulguis, comencem. La desbernada.
11 de maig de l'any 2012. Ja sabeu que, segons els maies, és el sensió que va a la tinta i és l'últim... L'altre dia vaig llegir, la volia treure a la notícia i se'n va oblidar i ja no l'he sàpigut a trobar. L'altre dia vaig llegir un article, no sé quin diari digital, que posava que s'han descobert unes runes maies que tiren per terra tota la teoria del 21 del 2012. No, a veure, que el 21 del 2012, efectivament, hi havia un canvi de...
Canvio de ciclo. De ciclo, sí. Canvio de ciclo. Això no va fer... Va ser fa dues setmanes. El canvi de ciclo. El canvi de ciclo. Sí, bueno, no, doncs és allò, el desembre, el canvi de ciclo. No sé si avui he llegit alguna cosa sobre això, que no és la fi del món, sinó que...
Ah, sí. Diu, és com quan el comptador d'un compta quilòmetres del cotxe ja sobrepasses el... El límit. No, no, no. I es torna a posar zero. Diu, és el mateix. Ja. Vale. Doncs estem a la setmana 19 de l'any, han transcorregut 132 dies d'aquest 2012, any de la crisi, i ens falten 234 per arribar al 2013.
Any de la crisi. Anava a dir... Tindríem que dir un dels anys de la crisi, no? Perquè tal com anem... I el sol avui ha sortit quan eren les 6 i 36 minuts i es pondrà d'aquí una horeta, quasi quasi, a les 9 en punt. La Lluna, en canvi, doncs sortirà a... Ho ha sortit. Ha sortit a la 1 i 29. Jo això de la Lluna no ho entenc.
Perquè diu que s'ha post a les 11.53. Clar, lògic. Sí, va sortir a la 1 i 29 d'aquesta nit passada i s'ha post a gairebé les 12 del migdia d'avui. Molt bé, i demà? Demà bé, el Sol sortirà un minut abans, a les 6.35, i es pondrà un minut més tard, a les 21.01. La Lluna sortirà a mitja hora, aproximadament més d'hora, a les 2.05.
I es pondrà una hora més tard, a les 12.50. Sí, senyor. I estar minvant, concretament demà, serà el minvant del tot. Del tot. Del tot. Després ja sabeu que continua minvant. Minvant del tot, però després continua minvant. Fins que no es veu. No es veu i és nova. És nova. Aniversaris. Avui, entre altra gent, i si algú ens està escoltant, moltes felicitats. Fan anys el senyor Andrés Iniesta.
Avui, aquí a Sant Joan d'Espí, els jugadors del Barça, han celebrat el 28è aniversari de l'Andrés Iniesta. Felicitats. Felicitats. No ens ha convidat. No. En fa uns quants més, tants com 34, la senyora Letícia Casta.
Casta. Aquesta no és la de l'Astèrix? Sí, d'Astèrix Jovèlix contra el César. Ah, sí, sí. I només té 34 anys? Només té 34 anys. Carai, sí que es conserva bé. La d'Astèrix Jovèlix té en quants anys, eh, la pel·lícula. Fa 6 o 7, ja que es va... En tenia menys. En tenia menys. En tindria 26, 27. Sí, sí, sí.
I 59 anys fa una altra actriu, aquesta espanyola, que es diu Kitty Mamber. No sabria dir-te quines pel·lícules ha fet. No, no, no. No em sona de res, eh? La veritat és que no. Efemèlides. Coses que m'han succeït el dia com avui, 11 de maig. I comencem per l'any 1717. El senyor Felip Cinquè...
Doncs per promoure la cultura va fundar la Universitat de Cervera i va suprimir la resta de universitats que hi havia a Catalunya. Es tracta de promoure la cultura. Exactament. Farà universitats i només funciona la de Cervera. Després, per això, a Cervera van fer la passió. Serà això. Bé, doncs l'11 de maig de 1926 el senyor Roald
Engerbrecht Amundsen. Sí, Roland Amundsen. Sí. Lo de Engerbrecht no ho deia ningú. Ningú. Roland Amundsen. Sí. El senyor Lincoln Ellsworthy. Sí, senyor. I l'Humberto Nobile d'aquests. Nobile, Nobile. Nobile. Aquest era italià, eh? Aquest era italià. Sí, sí. Va aconseguir sobrevolar el Pol Nord amb un dirigible que es deia...
Norge. Norge. Que volia dir Noruega, sí. Hòstia, que dominio de la lengua que tengo. Oi que sí? Bé, doncs, després d'això del 1926, l'any 1938, el govern de la República Espanyola va autoritzar el culte catòlic...
No el culte. No, no, és que m'he quedat així, dic busca, busca, busca, dic vale, el culte. El culte catòlic. Sempre que fos en privat. En públic, no. Clar, jo ara, quan he vist aquesta femenina, m'he recordat de la d'ahir, de la setmana passada, que al mateix any l'Església Catòlica...
una setmana abans, va reconèixer el govern del Francisco Franco. Ah, sí, sí. Clar, home, ara s'ha dit, no? Sí, sí, sí. Està clar, està clar. Sí, senyor. Bé, doncs a l'11 de maig de 1960, els serveis secrets israelits van segrestar a Buenos Aires el senyor Aldolf Eichmann. Aldolf Eichmann. Com a criminal de guerra nazi. Sí, senyor. I se'l van emportar cap a Israel. Sí, i el van jutjar i el van pelar. Sí, sí, sí. Molt bé.
Anem al Sant Oral. Avui, de si mireu el calendari, encara teniu calendaris d'aquells que posen noms? Que ja no els fan? No, no. N'hi ha molt pocs. És molta feina, eh?
Posar el nom de tots els sants. D'un any per l'altre no canvia. Es podien reprofitar. Sí, també és cert. Que no posin martes o dimecres. No posin i ja està. Però avui dia... Cadascú sap quin és el seu sant. Hi ha molta gent que fa servir el de l'ouluk. El de l'ouluk. També posa el sant. No, no posa el sant. Podria dir-li el Gates com a opció de... Clar, que posi el sant també. Sí, clar.
Bé, doncs avui són Sant Anastasi, que era màrtir a Badalona, fill i patró de Lleida, Sant Pons o Poni, o Poncio, en castellà, que era bisbe patró dels herbularis, Sant Eudald, màrtir, i el beat Domènech Iturrate, presbíter, trinitari, i lògicament degut al cognom basc.
potser era al revés, no? Era basc, per això algun nom. Sí, també podria ser. Vinga, demà. Bé, demà són Sants Nereu i Aquileu, que eren màrtirs romans. Sí, que van viure un segle. Sí. El tercer i el quart segle. Sí. Diu Sant Domènec de la Calçada. Sí. A la Rioja, això. De què és padró Sant Domènec de la Calçada? Doncs...
d'enginyers de camins, canals i ports. Si era de la que el fava, doncs... Sí, no serà d'una... És igual que Santa Tecla, que és patrona de Santa Tecla, dels informàtics i dels vieristes. Santa Electra, que deu ser patrona de l'Andesa. De l'Andesa, sí. I el beat francès de Siena, que era un presbíter servita. Molt bé.
Servita o servità? Servita. Servita. Jo diria que servita. Servita. Bueno, anava a dir, portaria accent si fos servità, però... Sí. D'internet es feia, tampoc. Bueno...
Doncs ja està. Ja s'ho veu tot d'avui. Sí, senyor. Ens heranem el temps. Podria ser una onida. Sí, sí. A veure que ens diu si plou o no plou. A mi m'interessa molt la setmana que ve. La setmana que ve. Què fas, festa? Tinc vacances. Fé vacances la setmana que ve. Viu d'un bé aquest home? Jo? És que durant l'any jo no sé quantes vegades fa vacances. Jo a la feina quan ho dic... Però poquetes. Poquetes, sí. Poquetes. Dispersades en el temps. Sí, sí. No, el meu pare està de vacances. Sí, sí.
S'han passat de vacances aquí. I que te'n vas de creuer, no? No, no. No, no, no. Em quedo a Barcelona. Es queda a Barcelona. Home, és que jo també noto la crisi, encara que no ho sembli. Sí, sí. Molt bé. Doncs bé, a veure, quin temps tindrem aquest cap de setmana? I la setmana que ve. I la setmana que ve. Això sempre i quan el senyor... Està de pont. El senyor del temps... Està de pont.
Està el dentista. Està el dentista. Està el dentista a la boca. D'urgències. D'urgències. Home, no, no el truquis al mòbil. Pobret, nosaltres fent cizanya amb ell. I ell d'urgències al dentista. Amb el tu i tot el... Ai, Déu meu senyor. Mare de Déu. Bueno, si no... Demà plourà cap allà a Lleida. Cap a l'interior. Baixaran una miqueta les temperatures...
la cosa aquesta que teníem a sobre s'ha desplaçat i els núvols que venen d'allà venen cap aquí United Kingdoms baixen cap a baix fa com 30 anys o 30 o 40 anys era molt fàcil fer el pronòstic del temps diu reina en Espanya un fresco general procedente de Galicia que s'ha expandido por toda España bé
No ho he entès al doble sentit. Sí, sí, sí, ho he entès al doble sentit. Ah, s'ha entès, eh? Sí. Bé, doncs a veure si tenim l'home del temps suplent, si no, ja sabeu, agafarem... L'avantguàrdia. L'avantguàrdia. Doncs ja, crec que ja va la Carme a buscar l'avantguàrdia. L'avantguàrdia, sí, sí. No, no, no. No?
No. Està mirant la central meteorològica de Sant Just. Ah, farà la Carme la predicció. Ah, la Carme ens farà la predicció del temps. No, faci'm el dit, vol dir que no, eh? Vol dir que no. Suposo que el senyor Hernández... Li heu dit, mira-me-la. Mira a veure quina temperatura fa ara. Sí. Molt bona nit. Sí, sí, sí. Bona nit. Bona nit. Hola. Hola.
Què tal? Molt bé, on estàs? Ah, i tant. El metròleg de reserva que teniu en aquest programa hem tingut abandonadíssim. Sí, sí, bueno, no, perdona, l'altre dia t'estàvem buscant i no hi eres. Com que no hi era? No, no, no. No, sí, però quan venia cap aquí vaig arribar més tard, no us en recordeu? Ah, sí, sí, és veritat, sí. I havíem fet nosaltres la predicció, sí senyor. Que tens la tele posada? Si tinc la tele posada, no. Sí.
Se sent en veus, doncs he dit que potser ha posat el Molina per saber quin temps farà la setmana que ve. Ui, la setmana que ve no ho tinc controlat, eh? Bueno, a veure, cap de setmana. Cap de setmana. Cap de setmana, va.
Doncs és bastant senzillet. Dinsabte i diumenge, durant bona part del dia, farà solet. Les temperatures no pujaran més. Avui hem fet bàctic i hem arribat a 26 graus a Sant Junt. Això no és normal. No és normal. Perquè vas pel carrer i vas a la gent vestida de plegós, que pràcticament no porten roba, cada temps d'aquí, doncs, hi quedarà i altres no. Però hauríem de tornar una miqueta cap a la primavera i això és el que passarà. O sigui, que des d'aquí hauríem de fer un avís perquè si dilluns o dimarts tenim la intenció de sortir al carrer igual que anem avui... Sí, baixaran les temperatures.
Com a mínim es normalitzaran, i aquests 26 probablement al llarg de la setmana que ve ja és que els perdrem de vista. Aquest cap de setmana fins i tot baixaran una miqueta, o sigui, entre dissabte i diumenge podríem baixar al voltant de 3 o 4 graus. Lo normal ara per aquesta època són 20-21 graus a màxima i 12 i 13 d'anònima. Si avui arribem a 26 estem en una situació extraordinària. També durant tota la setmana ens hem ufat vent dels tutuers, i aquest vent doncs un model arriba molt rescalfat, i com que tampoc no hem tingut
No hem tingut opció que als obriers vent de mar cap a terra, doncs les temperatures s'han frenat una mica la costa, però a l'interior s'han disparat, perquè si a Sant Jus hem arribat a 26, probablement avui a l'interior de Catalunya s'ha arribat a 32 i a 33 graus, amb temperatures molt altes i no és normal. Canvien els aires i de cara a aquest cap de setmana el vent tornarà al cop del nord, aquest vent serà una mica més fresc i baixaran una mica les temperatures.
I aquest Vingaldor el que farà és provocar tempestes de mitja tarda. I per això estem patint una mica, perquè el passat de setmana, per una banda tenim la festa de la Pau dissabte a la tarda, i a Sant Follon ja també hi ha una festa bastant important dissabte, diumenge. I les tempestes de mitja tarda avui han començat, han fet una mica d'acta de presència només.
a la zona nord de Lleida, al Pallars Superà, al Pallars Rosà, són tempestes de poca importància i de poca entitat perquè tenien poc recorregut. Però demà i dissabte començarà a ser una mica més destacades. Per això diuen que el cap de setmana serà una mica variable. Les temperatures aniran baixant, perquè aquestes tempestes de missa tarda s'encarregaran d'anar a fer baixar una mica el termòmetre.
Dissabte a la tarda el que tindrem és tempestes que afectaran el Pirineu, el Prepirineu, les comarques de l'interior. Difícilment arribaran a la costa, arribaran a la costa de Girona, però cap a Barcelona és difícil que arribin. Però de cara al diumenge sembla que hi ha números per a tothom. Sí, sí. Sembla que de cara a la tarda podríem parlar d'alguna precipitació, alguna tempesta. Diumenge al migdia tarda hi ha la festa de primavera a l'Escola de Nizó.
Potser cap al vespre, si s'allarga molt la festa, potser t'ha d'haver algun ruixat. Sí, perquè creiem que a la tarda sí que hi haurà precipitacions. I el que dèiem, un cop hagin passat aquestes pluges, de cara al dilluns, màximes 20-21, les de 12-13, que és la normalitat, canviarà el temps. Però que pluges de cara al dilluns ja no es veuen? No. Tornarem un altre cop a tranquil·litat, però amb temperatures més normals. Una mica més normals. Sí. Molt bé, perfecte, escolta.
D'acord. Moltes gràcies, eh? De res. Molt bona nit. Adéu. Adéu. La semanela.
Pots parlar, pots dir, sí. No, home, jo per ratificar el que deia el nostre home del temps, substitut, tinc que dir que segur que o dissabte o diumenge aquí plourà, al Baix Llobregat, sí. Perquè és la fira de Sant Isidre de Viladecans. I cada any plou. Cada any. I per què feu a Viladecans la fira de Sant Isidre el dia 12? No, home, perquè el dia 15 aquí és laborable.
El nom és així, però és la Fira d'Entitats. Ah, la Fira d'Entitats. No, fan la Fira de Sant Isidre i la Mostra d'Entitats. I la Mostra d'Entitats. I cada any els hi plou, eh? El Mostra de les Entitats, així vas tu, suposo. Sí, clar, home. Sóc l'estrella convidada aquest any. Molt bé, doncs res, ja hem parlat prou del temps. Anem a les notícies. Anem-hi. I com sempre, doncs, abans de les notícies, fer un petit comentari. Hi havia un...
Avui tenia preparada una botifarra dedicada a un insigne personatge de l'esport i de la política catalana, però ja he preferit llegir-ho després, a l'hora dels esports. Molt bé. Perquè n'hi ha hagut una altra que, per l'absurd de la notícia, doncs he preferit aquesta altra.
Resulta que el delegat provincial de la Policia Nacional de Lleida ha demanat disculpes a la família d'una nena de 9 anys a qui un policia nacional li va negar la tramitació del document nacional d'identitat. Què havia fet la nena perquè li neguessin tenir el document d'identitat? Doncs molt senzill, que la rúbrica de la seva assignatura és una estrella. Segons declaracions de la mare de la nena, el policia que tramitava el DNI li va dir que era intolerable.
que firmés un document oficial amb un símbol independentista, una estelada. Li van dir que la nena... Perdona, com diria l'Armand, estava fumant. Sí, clar, li van dir a la nena que havia de canviar la rúbrica, però la mare va dir, ni parlar-ne, i li va dir al policia que s'identifiqués, que durés el seu número de placa, cosa que el funcionari va dir que no tenia per què. Ah. Clar, jo no vull...
pensar que farà que el policia, si un dia passejant per Tàrrega, que és on treballa, passés pel carrer del Carmen, o hi ha una llibreria que es diu Estel. Ah, igual redacta un on de tancament per incitació al separatisme. Bé, el delegat provincial s'ha disculpat, la nena podrà signar el seu DNI en la seva rúbrica, que segurament, passat els anys, la canviarà, perquè de 15 anys la considerarà una cosa infantil.
Jo no sé d'on és originari aquest policia, però la persona que el va destinar a Catalunya, sabent la seva obsessió per trobar independentistes pertot arreu, s'ho hauria de fer mirar. I tant. Per això, en primer lloc, indudablement, el policia. I també els seus superiors, per no destinar-ho a un altre lloc, jo els digui, regarem aquesta... Un, dos, tres, putiparro de pagès! Un, dos, tres, putiparro de pagès!
Jo tenia entès que l'estelada era l'estrellita amb uns palets a sota. No, però aquí quan em veuen una estrella... Podria haver dit que era l'estrella d'Orient. També és una estelada. Home, perdona, Jesucrist era independentista. Home, no volia la independència d'Israel, dels romans, home, clar. Sí, també. Sí, i el Dimoni, que també és independentista, home.
Mare de Déu, senyor, aquí comencen les notícies. Com vulgueu. Mar, tu, Mar. Bé, jo em porto una d'esports. Una d'esports. Aquí, a falta de tenir temps i ganes, ACME, no... El del Correcamino. L'Associació de Creadors de Moda d'Espanya ha posat el crit al cel, s'ha queixat de la indumentària...
dels deportistes que aniran a Londres. Als Jocs Olímpics. Una de dos. És horrible. S'ha de dir des d'aquí. És horrible. A Twitter i xarxes socials la nomenclatura que fan servir és poligonera i que es posa. Poligonera i que es posa. Deixant davant els... Amb sandall. Sí, amb sandall com normal, però porta una espècie aquí de
De tribal... Perdó, perdó, perdó. El coll és tot vermell i el coll porta com si fos una espècie de tribal de color groc. Molt raro, és molt raro, molt raro. No, el pitjor de tot és que no ho ha fet cap dissenyador espanyol. Es queixen per això, principalment. Ara, ara. Que si no que és... Es queixa per això. Si no que és d'una empresa russa... Russa. Russa.
Sí. Que es pof. Sí, ara ja queda tot clar. Llavors, es queixen d'això perquè tant als Estats Units com al Regne Unit com a Itàlia fan servir els seus dissenyadors. Els seus dissenyadors. Més que res, als Estats Units ha agafat a Ralph Lauren, al Regne Unit a Stella McCartney, a Itàlia a la Prada i a Armani. Aquí podríem haver agafat a Victoria Luquino. Victoria Luquino, perfecte. Crec que, a part...
ho farien gratis, segurament. L'empresa aquesta s'ha de dir, com patrocina els jugadors, no m'entenc jo una empresa russa que patrocini. Sí, l'empresa que ho ha fet es diu... Adidas. No, no, no. És igual. No sé com es diu, però es veu que els patrocina i els vesteix gratis. És el que ha dit el president de... Chema Billón.
En plena eclisis. En plena eclisis, apreta la gotaca. Però jo estic convençut que Victoria i Lucky no fan un look allà fashion. Segur. I es veu que tampoc, bueno, diuen que no representa la cultura del país i que està desfassada. Molt bé. Dius, bueno, és un xandall de color vermell amb unes ratlletes groves. No hi ha més cafè, no pots. Home, el xerguent rus.
Bueno, però sent rus o és igual. Ha posat la falsa i el martell. Sí, seria l'única... Vermell, amb la falsa i el martell groc. S'ha de dir que és bastant... Clar, no, i això el paper no el podria haver sortat. El podria haver demanat a Xina. També. No, si no li posen una estalada...
Molt bé, doncs ja aquí tenim una notícia curiosa. Ja sabeu que les vaques, les pobres, estan en el punt de mira dels senyors que ja parlen del canvi climàtic, perquè amb les seves ventositats els rumians expulsen una gran quantitat de gas matà que contribueix notablement a l'escalfament global. Doncs sembla ser, segons uns estudis, de gent que no té altra cosa a fer...
han arribat a la conclusió que això mateix passava a l'època dels dinosauris, perquè hi havia uns dinosauris que també eren rumians, que van viure durant l'època mesoçoica, i que, doncs, imagineu-vos un dinosauri gran, enorme, rumiant i fent ventositats de gas matà,
Doncs... És que els que els van matar no va ser un meteorit. Van ser les... Exactament. Sembla ser que, doncs, van provocar un canvi climàtic a les ventositats dels dinosauris. No es poden dedicar a estudiar una altra cosa? No. Perquè aquesta gent segur que està subvencionada per algun país. Ah, segurament, sí. Són, bueno... Són americans, crec, aquesta gent, no? I diu que...
Aquesta època, que va compresa entre 250 milions i 65 milions, fa entre 250 i 65 milions d'anys, doncs aquests rumians es van espoblar per tota la Terra i ja es caracteritzaven per tenir un tamany molt gran, un cap petit, un coll llarg,
Els heu vist, no? Sí, sí. Aquests grans amb el còmina... Arbívors. Arbívors i rumiants, i per tant, doncs, els rumiants, per facilitar-li la seva digestió, la fermentació de les herbes que menys, generen aquest gas matà, que després, clar, van d'expulsar. Pobrets. Sí, sí.
I bé, doncs sembla ser que les evicions de matar van provocar un canvi climàtic que va ser el que, segons aquests estudis, van provocar...
La mort de tots els dinosauris. Home, jo ho treballo lògic, eh, això. Perquè tu imagina't, tu puges en un ascensor, que hi ha 8 persones, i a algú se li escapa... Hòstia, que tothom surt corrents ara. Tots morts, eh? Si digui que gaire l'ascensor arriba en un pit. Sí, clar, imagina't un diplògus d'aquests. A l'estudi aquest de les vaques, segur que ho ha fet a una empresa càrnica. Seguríssim. Home, no, no els interessa. Sí, clar que els interessa perquè la gent comenci a menjar més carn, que menja poca, en lloc d'herba. Ja passa, sí.
Bueno, de fet, segons les Nacions Unides, el sector ramader és responsable en l'actualitat del 18% de les emissions mundials de gas d'efecte... No té res a veure que tothom vagi amb cotxe, fins i tot a la cantonada. No, senyor. No, no. I, clar, tot això engloba les emissions causades pels productes dels pinços com el matar que expulsen els rumians.
Molt bé. Té la seva part de... Miquel, va. Vosaltres us en recordeu de la pel·lícula del Tom Hans, La Terminal? Sí, me'n recordo.
Aquell va ser... Estava basada en un fet real. No, no, és que n'hi ha un altre d'arreu. N'hi ha un altre d'arreu. Un aeroport de Caracas, a Venezuela, un senyor de Sri Lanka porta tres mesos retingut a l'aeroport per no tindre els visats pertinents. Ah, bueno. Diu que... Però no pot tornar a Sri Lanka? No, es veu que no. No pot tornar perquè no hi ha vol directe de...
Caracas, Esri Lanka i segons les lleis no pot anar a un altre país que dius, a veure, com vas arribar allà?
Va passar per un altre país i el van deixar passar. Diu que va anar a Venezuela sense visa, que com el no tenia visa, no tenia representació diplomàtica en aquest país, a Venezuela, per tornar-lo, que és el que diuen les normes de tràfic aèric que es té que fer, no? I ell que té que tornar al seu país, però no hi ha manera de volar sense fer escales. Clar, no pot tornar, no?
Bueno, que no baixi de l'avió. Ah, no, però clar, de baixar de l'avió. No, ja ha baixat, ja ha baixat. No, no, no, que vull dir que... Sembla ser que els mateixos autoritats de l'aeroport reconeixen que algú es va equivocar al deixar baixar de l'avió amb aquesta persona. Clar, clar. I bueno, que s'està buscant una solució, però bueno, em porta 3 mesos allà i és tan fàcil com agafar un avió. La solució és molt fàcil. La posa en un avió...
que de moment que vagi a un altre país que tingui vol amb Sri Lanka. Sí. Després ja, el problema ja no serà de Caracas, sinó serà de l'altre país. I l'altre país, que amb tal de treus el del sobre, enfonarà l'avió de Sri Lanka i se'l treurà. La burocràcia d'aquest món...
Hi ha una cosa, és que vosaltres no ho han seguit. Els llisats són necessaris i tot. El Miquel ho entén. Hi ha una cosa que es diu protocol, i el protocol es té que seguir sempre. Hi ha una cosa que es diu normativa, i la normativa es té que seguir sempre. Però no la van seguir aquest home. Perquè algú es va equivocar. Et pots equivocar de nou, que es tornes a equivocar, és que no ho veu, no ho visualitza. Però home, ja, i què fa? Li donen de menjar gratis. Sí, diuen que el tenen cuidat.
Ah, perquè al de la pel·lícula no li donaven res. No, però al final s'ho currà. Home, que si s'ho currà, fa un bany nou. Home, el va contractar el Florentino per fer bany. Per això els ha fet tan ràpid. També hi havia aquella, com es deia, la mortadela, no? De la Sofia Loren, que arriba amb una mortadela a Nueva York. Sí, però el problema aquell que no podia passar era la mortadela. Sí, però ella diu que si no passa la mortadela... Més o menys també... Sí, i al final acaben tots els policies menjats a la mortadela.
Molt bé. Més coses, Marc. Bé, jo vull dir-li al senyor president de la Generalitat que prengui nota... Artur Mor. Sí, Artur Mas, no volia dir el seu nom. Artur Mor. Sí, perquè ja faig un incís. Resulta que el traductor de Google... Sí, a la... No tradueix directament del català a l'anglès. Fa la traducció del català a l'espanyol...
El castellà i del castellà al català. Aquest pas tu no el veus. Sembla que tradueixi directament de l'anglès, del català a l'anglès. Llavors, no fa del català al castellà, del castellà a l'anglès. Per tant, Artur Mas el tradueix en català, en castellà per Arturo Mas. I el traduir-ho a l'anglès és Artur Moore. Coses que passen amb la web i amb...
Bé, doncs que prengui nota d'un ajuntament de Guadalajara. Ai, mira, me l'has tret. Sí, a mi també me l'ha tret el Miquel, el de l'avió. Piof. Perdona, aquí el senyor aquest m'ha tret la del dinosauri. Ostres, Colin. Vinga. Que ha demanat 7.058 anys per pagar els seus proveïdors. Sí, senyor.
A veure, senyor alcalde de l'Ajuntament de la Guadalajara. Alcaldessa, alcaldessa. Alcaldessa, d'acord. Sí, l'alcaldessa. D'aquí a 70.000... Amèlia Rodríguez, que aquesta cantava, no?, l'Amèlia Rodríguez. Que sí, canta molt. El poble... Pioz. Pioz, oi? Pioz. Sí, un nom rar. D'aquí 7.058 anys, els proveïdors seus ja estaran tots xapats. És igual, però ja els hereus.
Unes quantes generacions li pagarà interessos, no? Perquè com sigui com a l'Euribor Master o 40... Ah... Bé... Bueno, però ha sortit el secretari aquest de... Que ha dit que ha sigut un error. Ha sigut un error? Sí, diu que... No, el sistema aquest que han fet de... Sí. De...
que han creat perquè puguin pagar, demorar els pagaments i tot, que estan mal fets. No seran 7.000 i escaig. No, perquè la llei l'han fet, que ho poden fer d'aquesta manera, però que s'han equivocat a l'hora de...
De calcular. No, de calcular-ho no, no seria la paraula. Seria, ho poden fer, ho poden pagar amb 70.058 anys per culpa seva. És el que m'ho entenc jo de la notícia. Bueno, el fet és que, com aquesta l'alcaldessa, no sé si ho tens allà, l'alcaldessa que es diu Amèlia Rodríguez, que és del PP, que ha guanyat les eleccions ara, les darreres eleccions municipals, diu que clar, que la culpa és dels socialistes que governaven abans. Sí, sempre és el que hi havia abans.
I aleshores, l'alcalde socialista d'abans, que es diu Emilio Rincon, va dir que no és cert que siguin tants diners perquè, segons les factures que ha presentat l'Ajuntament, hi ha 2.300.000 euros de la piscina i un punt de reciclatge que és 5.000.000 euros.
Segons el senyor Rincón, diu que no és cert, que no és cert això, perquè de la... Sí, bueno, la de la depuradora és cert, però que a la piscina només es deuen 700 o 800.000 euros, no dos milions i mig. Que, per tant, ja no seran 7.000 anys, sinó una mica menys.
Bueno, però jo li dic al senyor Artur Mas que faci el que vulgui i digui, jo ho pagaré amb 3.000 anys. No, home, no, no, no, jo... Res de dèficit zero, com està fent? El senyor Artur Mas, si és que... O sigui, dir, els ajuntaments de Catalunya pagaran els deutes que tinguin, o sigui, que l'Estat els hi presti diners per pagar les deutes, i els tornarem amb tots els diners que l'Estat ens deu.
També, una opció, una opció. Em deus tant, jo et dec tant... Tu li dones ara els diners als ajuntaments. Sí. I ja te'ls pagaré quan tu em paguis. Sí. Si no ho fem així... No, no ho veurem ningú. Com fem nosaltres quan fem la travessa, no? Sí. El que em deus, jo et dec, pam, pim, em paus. Ja està, em paus. Oh, home, perdona, això les companyes d'assegurances ho tenim ben arreglat. Sí. Amb el conveni. Sí. Diu, clar, sinistre, sí. Va, 800. Ah, però tu em deus 800 del sinistre de l'any passat?
Quedem en paus. Ja està. Així els diners no es mouen. No es mouen els diners. I no ens maregen. Clar. Perquè, a més a més, els diners no existeixen ja. No. Són tot zeros i unos. Són de plàstic, ara.
Bé, després està l'Ajuntament de Teruel, que també l'ha liat, eh? Sí? Sí, 462 anys. Aquests encara ja és més normalet. Aquests ja és més normalet. Aquests són... Aquests només de 8.000 euros. Aquests són 6 generacions. 8.000 euros, 10? No, però si aquests són 800.000 i liguen a tornar-los 100.058 anys, doncs aquest, fent una regla de 3 rapideta...
8.000 euros. Jo és que no ho entenc com... Com passen aquestes coses. Sí, com passa? Bueno, sí, i les que no surten a les notícies. Clar. Jo t'ho expliquis.
Més coses, Marc i Miquel. Bé, doncs jo porto una notícia alegre, una notícia bona. Amb aquest món que la majoria de la gent que surt als diaris i a televisió és perquè ha defraudat, perquè ha robat, perquè s'ha emportat, perquè ha amagat, etcètera, etcètera. Una senyora, una netejadora d'autobusos de Granada, es va trobar un bolso amb 14.000 euros i els va tornar. Aquí.
A qui fos. Diu que va arribar l'autobús a l'estació d'autobusos i, evidentment, el que fan, que és netejar-los i tal, i que es va trobar un bolso de 14.000 euros que sembla ser que s'havia deixat una parella de xinesos que venien de Madrid. Però la senyora de l'Aventatge, en principi, va mirar el que hi havia dintre el bolso. Ostres!
Sí, va dir, si han sigut 1.000 euros, me'ls he quedat, però... Ves a saber, a saber la de bolsos d'aquests que s'han perdut i no han aparegut. També. I més xinesos, que clar, no es poden explicar, se'n van allà... I no l'entenen. Sembla ser que el passat dimarts, a les 7 del matí, mentre estava netejant aquest autobús, al posar un seient que estava reclinat al posat recte, va veure que hi havia un malatí.
I quan el va obrir es va adonar que hi havia una gran quantitat de diners. Diu que el seu lloc de treball i la seva consciència valen més que tots aquests diners. I que li van començar a tremolar les cames i que el que va trobar més adient en aquest moment va ser trucar a la seva encarregada per dir-li que s'havia trobat això.
i que no s'atrevia ni a sortir de l'autobús no sigui que amb els robin van avisar els vigilants de seguretat que es veu que té allà les cotxeres aquesta empresa i la van escoltar perquè pogués tornar van veure que dins el bolso més a més hi havia documentació i targetes de crèdit i per això suposo que van localitzar aquests xinesos que havien d'això diu que aquest xinès
portava aquesta quantitat per tancar un negoci a Granada. Devia comprar un bar, un restaurant. O un todo accident. I ja està. Li va donar recompensa? Ho estava mirant, però sembla ser que no. S'afegeix, diu que aquesta senyora, la que els va trobar, la netejadora aquesta, vidua amb dues filles, una d'elles a l'atur...
i diu que no... La bronca que li hauran fotut les filles a la pobra senyora. Diu que no se sent cap heroïna perquè ella va fer el que tenia que fer. Encara que reconec que els diners m'hessin anat molt bé. Doncs mira, parlant dels diners. La Guàrdia Civil ha detingut un senyor per atracar a diversos comerços de Mèrida.
Fins aquí dius, bueno, no passa res. Doncs sí, passa. Passa perquè el detingut és un agent de la Guàrdia Civil. Ah. Sí. Que l'han portat a presó, lògicament. És un veí de Mèrida, Badajoz, de 31 anys. Perdó, no és Guàrdia Civil, és membre de la policia local de Calamonte. Aquest senyor, doncs, segons explica la Guàrdia Civil, una persona va entrar en una localitat bancària de Calamonte...
tenia la cara tapada amb un passamuntanyes i després d'amenaçar l'empleada amb una pistola, va atracar el banc i es va endur 700 euros. Déu-n'hi-do. I després, clar, va escapar amb un cotxe d'altagama que tenia allà aparcat. I la policia de la Guàrdia Civil va començar a investigar, va registrar al domicili el cotxe d'aquest...
d'aquesta policia municipal i van trobar la pistola, que és la mateixa que s'havia utilitzat a l'atrecament, un mono de trabajo, un passamuntanya, guants, munició, una careta i l'uniforme de la policia municipal. Doncs han descobert que després de...
cometre aquest robatori, es va treure la roba aquesta que portava per robar i va participar en les investigacions i la búsqueda de l'atracador. A més a més d'aquest atracament al banc, se li implica en el robatori d'un supermercat d'Almendrelejo a les 7 del matí del dia 10 de maig en un mòdus operandi molt similar, disfressat amb passamuntanyes, ulleres de sol, va amenaçar els empleats amb pistola
Però, en aquesta ocasió, doncs, es va poder endur res perquè la caixa registradora estava al cara buida. És clar, a les 10 del dematí, el supermercat encara no havia fet ni un duro. Devia estar tancat, no? Eh? Devia estar tancat. Sí. O sigui que, a més a més de ser... O sigui, clar, és trist, no?, que en Poligia Monizibel es dediqui a trocar. A més, és burro. Sí. Perquè, clar, anar a un banc...
i només en deu 700 euros i anar a tracar un supermercada al set del matí s'ha de ser burro. Sí, potser no té totes les llums, no? No, possiblement. Potser es va donar un cop el cap amb la porra. Sí, no sé, coses curioses. En teniu més? Sí, jo en tinc una més. Vinga.
Saps qui és la Marta Pein? Marta Pein? Pein. No. Jo saps que aquí era la Sara Pall. La Sara... Però Marta Pein, no. Doncs és una nena de 9 anys, escocesa. Escocesa. Escocesa, que ha denunciat... Bé, amb l'ajuda del seu pare va fer un blog a internet. Sí. On publicava diàriament el menjar que li servien a l'escola. Ostres, quina denúncia l'hem fotut a l'escola. Bé, el menjar surt un plat, es queixava...
Del menjar els plats que surt a la fotografia són tres làmines de pepino ressec, dues croquetes precuinades... També feia fotos amb el mòbil. Sí, feia fotos amb el mòbil i les pujava a la web, al blog, una hamburguesa recremada i un gelat de llimona.
Tot en el mateix plat. Tot en el mateix plat, això és típic dels avions. A les escoles normalment t'ho posen així. Llavors, els plats són a cada un pitjor. Llavors, amb l'ajuda del seu pare ha fet aquest blog, ha rebut 40.000 visites d'un dia per l'altre, va ser trending topic.
a la xarxa. I els inspectors de sanitat també han entrat al bloc. Llavors, s'ha convertit en una queixa d'interès polític nacional i llavors la nena comenta, diu, que es conformarien que els menys fossin una mica menys nefastos, dolents. Dolents, jo. Sí, és que s'esqueroses i dic...
No, traduït al català ara no me... Fastigoso. Fastigoso, perdona. Sí, he tingut un lapsus. I diu ella que està en edat de créixer i necessita concentrar-se per la tarda i amb un parell de croquetes no té suficient aliment com per energia. Llavors per això el seu pare em diu, ara el meu pare entén perquè quan arribava a casa... Tenia tanta gana. Era corrents a la nevera i dic, ai, que era el comer.
Ja passa. Tens alguna cosa més mal? No, però és igual. Ens passem a Madrid i abans anem a Madrid. Va, agafem l'AVE, que ara li diuen que... L'han apujat al 3%, eh? L'han apujat al 3%. Sí, doncs Esquerra Republicana li vol canviar el nom. En lloc d'AVE li va posar... Alta velocitat. Això d'espanyol, si ve aquí a Catalunya, no.
Es fa 43 minuts que han començat a fer el programa. Efectivament. 43 minuts que han passat volant. Efectivament. Molt bé, doncs això. Hem agafat el pont aèria aquest, l'AF. L'AF. Però el senyor Jordi Pujol li deia tren de gran velocitat. Sí, el TGB. El TGB. El TGB. El TGB. Sí, sí. Tren de gran velocitat. Mira, aquí li vam posar A-B.
A ver què passa. A ver què passa. No, no, sí, li vam posar bé en el nom. A ver què passa. Doncs a ver què passa, però és que l'AVE ha d'anar a Extremadura, d'anar a Sevilla, d'anar a Galícia, d'anar a tot arreu. Comptem, Extremadura, que la van liar aquesta setmana. Sí. O la setmana passada, em sembla que va ser. Sí. El cap de setmana passada. El cap de setmana passada. Sí, va dir una vaginada com un piano. Sí, però dius...
Amb la boca tancada estás més maco. Sí, creo que és difícil que estigui maco aquest paio. Bé, don Mariano González y otras hierbas, buenas noches. Buenas noches, bona nit a todos. ¿Qué tal, cómo estamos? Muy bien, muy bien. ¿Contento? Encantado de la vida. No, te lo digo porque como tenías Mariano, había el muñeco aquel de... parece que era del este, ¿no? No...
Era Macario. Ah, era Macario. Bueno, parecido, es parecido. Pero estás contento porque el lunes haces puente.
No, el lunes no hago puente, pero estoy contento porque este año Hacienda me toca que me devuelva. Uy, uy, uy, uy, me preocupa, me preocupa, me preocupa. Así que ya solo falta que sea verdad y haya dinero para que... Eso me preocupa porque ya somos dos a quien le tiene que volver a Hacienda, no sé si habrá dinero para los dos. Uy, ya superamos lo que esperaba, lo que esperaba el Ministerio de Hacienda. Sí, sí, sí, yo creo que sí.
No sé, como haya alguno más, ya la hemos facilitado. Ya la hemos facilitado. Nos dirán que dentro de 7.000 años. Sí, como el pueblo este de Dios, ¿no? Exactamente. Idéntico, idéntico. Ay, Dios mío. Oye, una cosa. Bueno, yo sabes que, más que nada, para tener temas de qué hablar, pues miro las noticias de Madrid. Y ha habido una. Yo, si quieres, puedes venir a Barcelona el día 25 de mayo. Serás acogido por tus compañeros...
tú y el resto de la familia y os cuidaremos muy bien. Eso pasa habitualmente. No, no, no, pero es que cuida el 25 de mayo porque la delegación del gobierno de Madrid ha autorizado para el día 25 de mayo, fecha en que se disputa el partido de final de la Copa del Rey entre Barcelona y el Red Club de Bilbao,
una manifestación de falange española y nudo patriota español contra el separatismo. No va a ser problemático, ya te lo digo, porque son tres. Bueno, pues la pancarta, te abierto que la pancarta debe ser grande, o sea que con tres solos no sé si la pueden llevar, porque el lema es
Contra el separatismo, una bandera. Marcha por la unidad España. ¿Saldrá de la plaza Alonso Martínez?
No, esta no es la que hay en la... La plaza de Adaloso Martínez está al lado de... Muy próxima a la calle Génova. Ah, o sea, cerca de la castellana, ¿no? Sí, sí, sí. Sí, sí, entonces sí, sí, es la que yo digo. Y llegará hasta Chamberí. Tienen un paseíto, sí. Sí, sí.
La verdad es que la pancarta me parecen demasiadas letras para las neuronas que suele tener esa gente. Sí, ¿verdad? Sobre todo, si no tienen faltas de ortografía...
y bueno, no sé no considero que haya tanta gente en esa manifestación como para que cause problemas hay que tener en cuenta que Solidaridad Catalana que por la independencia que creo que tampoco son muchos anunció una gran acción independentista en Madrid con motivo de la final de la Copa del Rey a la que está previsto lógicamente que vaya el Rey aunque últimamente el Rey parece ser que dice que no que no va a ir y que irá el Príncipe Felipe
Sobre todo hay escaleras en algún sitio. Hombre, me parece muy bien. Por una vez alguien va a reivindicar la independencia de Madrid. Pero doña Cristina Cifuentes, que es la delegada del Gobierno, dice que va a desplegar un gran dispositivo policial para garantizar la seguridad. Pues yo ya, claro, aunque sean pocos...
pocos unos, pocos otros y muchos policías. Yo, te repito, Mariano, si el día 25 quieres venir a Barcelona... Seré bien recibido por allí, ¿verdad? Sí, sí, sí. De todas formas, Cristina Cifuentes, la delegada del Gobierno, es una persona bastante bien informada en todos estos temas.
en temas del 15M, en temas de seguridad ciudadana, suele tener un criterio bastante razonable en la mayoría de las ocasiones. Sí, parece ser que en principio les decía que sí podían estar en sol, pero ahora les dicen que sí pueden ir, pero no pueden acampar. Lo cual es un petróleo lógico, ¿no? Si acampar, que vayan a un camping. Lo que es acampar, lo que es los campamentos que tenía... Eso no.
Hasta cierto punto lo veológico. Y sobre todo, vamos a ver, si vamos a hacer una revolución, hagámosla en serio, ¿no? Claro. No quiero decir que esta gente vaya en broma, ¿no? Hagámosla en serio, que las revoluciones son revoluciones, es decir, volverlo todo de arriba abajo. Claro, mira a los franceses cuando tomaron la pastilla. Sí, hombre, los franceses hicieron el mayo del 68, que levantaron las calles los adoquines y se liaron a bofetadas. Hombre, no quiere...
La violencia nunca es buena en ninguna parte, pero... No, pero claro, fíjate tú. De alguna forma, lo que es la revolución de los despachos o la revolución de los bancos en los paseos, pues no sé. Sí, está bien, nos enteramos todos, ya sabemos lo que es, pero hará falta algo más. Sí, no, claro, claro. Y queremos cambiar realmente algo.
Bueno, ahora no me hagas tú ahora un mitin aquí. En cualquier caso, lo que no va a cambiar es que, por un lado, los señores de falange española de las Hons y demás hierbas... Sí, y el nudo patrioteal español.
¿Perdón? Nudo patriota español. Nudo. Nudo, nudo. Nudo, es que se les atragantó algo. Sí, evidentemente en aquel momento estaba pensando en su cabeza, en su cerebro. No sé en qué estaba pensando para eso del nudo. Para poner el nombre, ¿no? Para poner ese nombre. Fíjate que hay nombres, además, seguramente serán sonoros o no sé, hasta estéticos incluso. Pero nudo...
No sé qué sugiere eso. En cualquier caso, no va a haber, insisto, no habrá problema porque como va a haber policías en proporción seguramente de 10 a 1 con los manifestantes, es que no se van a poder ni mover. Como con el Athletic, ¿no? Que los pobrecitos recibieron estopa que no veas. Sí, sí.
Ahí se ve... La diferencia de la Real Madrid. Porque no los dejaron ni acercar... Pues yo es que lo quería comentar. No los dejaron ni acercar a la pobre fuente de Neptuno. A cinco manzanas ya había controles cortando el paso a la gente. Sí, es curioso porque realmente lo que es la fuente de Neptuno, la gente podía acceder, pero el tráfico no estaba cortado. Con lo cual, podías estar en las aceras, podías estar más o menos, quiero decir, podías estar más o menos.
Pero como el tráfico no estaba cortado, era como si fuera un día en otro. Y eso es una discriminación absoluta. Yo también considero que es una discriminación absoluta. Si la Cibeles se corta, que está en un nudo de tráfico absolutamente esencial, ¿por qué no se corta Neptuno, que está en un nudo de tráfico no tan esencial? Bueno, porque claro... Y eso que estaba la señora alcaldesa, ¿no? Que se puso muy a pesar suyo la caniseta de la Lleti.
Bueno, se apunta a cualquier ensarao. Ella le va donde hay una verbena a meterse y si luego dentro de la verbena hay polémica... Bueno, pues más que más. Aunque yo de todas maneras creo que le hubiera gustado más que el Madrid ganara la... ir a la celebración del Madrid con la Liga. Pero claro, como se hizo en día de cada día, supongo que estaría en el despacho trabajando. Estaría, sí, preparando la declaración de la tarde. Pues seguramente. O de la noche. Claro. No, bueno...
Sí, insisto que está bien que la gente que tanto que venga de Barcelona como de Bilbao, estimo que no va a tener problema de ninguna clase, a pesar de estas manifestaciones. Ya se sabe, también... Por lo menos con la que tiene que ver con la de Falange, pues al final se quedan en nada. No, no, no, si es que a mí, la verdad, es que no...
Lo del falange y nudo patriótico español. Y nudo patriótico español. Es que no suena ni a patriótico con lo de nudo. Suena como a juego infantil. Nudo patriótico. Me preocupan relativamente. Lo que me preocupa es el gran despliegue policial de la señora Cifuente. Como se aburran empiezan a dar leches a todo el mundo.
Es que, hombre, de alguna forma... Eso es lo que se llama testear el material. Ven a uno de la camiseta del Barça y le dan... ¿Esta camiseta? ¿Este viene a la manifestación? No, no, no. En frío, en frío, en frío es posible.
Es decir, cuando no se han calentado es posible que vean a uno con la camiseta del Barça, con el Atlético de Bilbao, el Atlético, y digan ¡epa, pum! Ahí va sin querer. Pero en el momento que se calientan...
entran en modo evadeador directamente y ya queda igual el que pase por su lado. Sí, no, ya cualquiera. Incluso a los del nudo patriota. Incluso, vamos. No, cuidado, cuidado, cuidado que a esa gente no te creas tú que la traga mucho la policía, ¿eh? Ya. A esta gente en cuanto ven que mueven una ceja rápido empiezan a sacar mangueras, pelotas de coma y todo lo demás y empiezan a dar estopa fina, ¿eh? Bueno.
¿No te creas que tiene mucho miramiento con ello? Pues se puede organizar una buena. En fin. La única esperanza que hay en este caso es la de la presidenta de la comunidad...
La única esperanza que hay en este caso es que ambas manifestaciones estén lo suficientemente alejadas o el gran acto independentista que quiera hacer el grupo catalán esté lo suficientemente alejado de los otros. Porque el resto de ciudadanos madrileños que pasen por el acto independentista se quedarán mirando y diciendo...
Es lo que hacemos siempre los madrileños cada vez que hay una manifestación. Lo que sí es cierto es que el Estadio del Manzanares está un poco lejos de la plaza esta de... Hombre, hay un paseo, pero bueno, se pueden dar un paseo por Madrid-Río, que es donde está toda esa zona...
Depende de las ganas que tengan de andar. Las ganas que tengan de andar, sí, claro. Pero vamos, si tienen ganas, y sobre todo de cómo se conozcan el terreno para llegar. Eso también. Eso también, porque te puedes perder. Se lo pregunte a uno de la falange. Por favor, me guía hasta aquí. Sí, no, estaría de más. Oiga, por favor, para ir a pillar a esto. A la manifestación independentista. ¿Por dónde se va?
En fin, oye, de todas maneras, lo que sí es cierto, bueno, en todos sitios los políticos parecen una trupe de payasos y de comediantes, pero lo del otro día en la Comunidad de Madrid es que, oye, de verdad que alucinante. Resulta que la señora Aguirre, esta sí Esperanza,
Va y suelta el siguiente discurso. No, perdón, la señora Aguirre no. El señor Tomás Gómez, que es el que pretendía ser presidente de la Comunidad de Madrid, va y le suelta a la Aguirre. ¿Es usted una irresponsable con el futuro de esta comunidad, como también ha sido una irresponsable en Caja Madrid, que era una gran caja de ahorros hasta que llegaron el señor...
Blesa, el señor Rato, Gallardón y usted y se pelearon por ella como si fuese un juguete y lo han roto. Creo que Gómez también tenía un candidato a ser presidente de Caja Madrid, ¿no? Sí. A ver, vamos a ver. Hace falta ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio, hablando de políticos y hablando de cajas. Pero claro, es que la señora Guilherme Bay le contesta...
¡Qué irresponsable es usted, señor Gómez! Yo lo que mando desde aquí es un mensaje de tranquilidad a todos los ahorradores de Caja Madrid, ahí se equivocó, y de Bankia, para decirles que tienen la garantía y el respaldo del gobierno de la nación, que les respalda y, por tanto, les da la solvencia. Fíjate que el señor Tomá Gómez utilizó dos veces la palabra irresponsable y...
Doña Esperanza, una vez la palabra irresponsable. Sí. Bien, pues el presidente de la Cámara de Madrid, el señor José Ignacio Echeverría, pidió a los taxígrafos que no pusieran la calificación deshonrosa que se habían dado cada uno de ellas. ¿Cómo se nota que no tienen...
Cultura de debate político. Con los debates políticos y lo que se han dicho en los parlamentos históricos del mundo. Efectivamente. O sea, irresponsable... Me suena a palabras de niños de 10 años que están pesando. Para calificar a otro político. Yo recuerdo siempre que lo leí, desde que lo leí no lo olvidé, se ve que en un debate en el Parlamento de la República se levantó Calvo Sotelo.
que era el representante de los monárquicos, del Partido Monárquico. Y pues empezó a decir algo, ¿no? Porque además en aquella época me parece que no se levantaban para ir al atril, sino que desde el propio escaño se levantaban, no tenían micrófonos, ¿no? Entonces tenían potencia de voz y empezó a hablar. Y en eso que se levanta la pasionaria y dice que se calle ese hijoputa. Y Calvo Sotelo se la miró y dice lo que tú mandes, mamá.
Vamos a ver, eso de alguna forma tiene cierta gracia. Tiene cierta gracia. Digamos que es una respuesta con cierta ocurrencia, por lo menos. Pero al presidente de las Cortes no se le ocurrió decirle a los taquerios, oiga, no ponga usted estas palabras, porque claro, si le dice eso, quita la gracia. Entonces no habría llegado hasta nosotros esta anécdota, ¿no? Pero claro, decirle que quiten la palabra es responsable. Claro, fíjate tú cómo va a quedar...
el diario de sesión. Sí. ¿Es usted una con el futuro de esta comunidad? Como también ha sido una en Caja Madrid. Respuesta... Solamente le falta por decir grande y libre. Claro. Respuesta de doña Espe. ¿Qué es usted, señor Gómez? Claro. Pues...
Un legado para la historia. Efectivamente. Hombre, yo espero que dejen por lo menos los puntos suspensivos. Igual sí. Lo mismo igual sí. Efectivamente. Claro, si ponen puntos suspensivos, entonces ya se puede interpretar como sea. Como cada cual quiera. Estamos en un país libre, se supone. Efectivamente. Se supone, podemos interpretar. Esas intervenciones fueron bastante serias. Porque, claro...
Dar de alguna forma lecciones cuando tú eres el mejor profesor. Sí. No, no, claro, además es que luego se ve que ya derivaron en que el dinero que iba a ir a la banquia era el dinero de la salud y de la educación, y entonces allí ya se liaron...
Eso efectivamente, pero eso ya son las demagogias políticas de los aparachic políticos que al final tienen sus cosas y tú más y tú peor. Y lo que tú has hecho y lo que has dejado de hacer. Pero básicamente en ese caso ninguno está libre de culpa. Y menos tratándose de políticos. Claro, los consejos de administración tanto de Caja Madrid como del resto de Cajas los que han estado han sido políticos, sindicalistas...
Efectivamente. Y el nivel profesional empezaba en los escalafones inferiores. Todos los demás eran mamandurrias. Exactamente igual que aquí en lo que ahora es Cataluña Caixa, que antes era la Caixa de Cataluña y que antes fue la caja...
De la Diputación Provincial. Claro. Es que nadie está libre de culpa. En Madrid, Caja Madrid, luego Bankia, que fue, bueno, vamos a juntar más para que parezca que hay menos problemas. Y al final, bueno, pues se multiplican por 23, como ha pasado en el resto de...
¿Quién mandaba? Pues los políticos, lógicamente. ¿Qué van a hacer los políticos? Yo no quiero decir que los de Cataluña... No, Cataluña no, perdón. Los de la Caixa, ahora es Bancaixa, ¿no? Sí, la gente de Bancaixa pienso que han sido los únicos... Claro, fueron los primeros que despolicizaron. Que han tenido un criterio profesional a la hora de hacer las cosas. Efectivamente, despolicizaron la caja. No exclusivamente político. Despolicizaron la caja y se encargaron de ella, pues, gente...
que lo podrá hacer mejor o peor, pero por lo menos tenía unos conocimientos y sabía lo que sabía. Y no tiene colores. No quiero decir que sean santos. Independientemente de que cada uno luego tenga su idea. El criterio de una entidad financiera tiene que ser un criterio profesional.
Efectivamente, ha sido un criterio profesional y en estos momentos es el primer banco del país. Claro, cuando nos dedicamos a construir aeropuertos financiados por entidades financieras en las cuales no va a aterrizar un avión. Cuando nos dedicamos a construir autopistas de peaje por las que pasa un coche cada semana.
cuando nos dedicamos a hacer ese tipo de... Pero claro, las financiamos porque luego las constructoras son de los amiguetes y ya saben lo que saben. El círculo vicioso ese famoso que hay, que al final el dinero nunca sabe dónde acaba, pero la deuda queda y al final la deuda está en poder de las entidades financieras que son las que han financiado. Además parece ser que se echaron en cara entre Tomás Gómez y Esperanza Aguirre quién había sido el culpable de que Caja Madrid no hubiese acabado funcionada con la Caixa.
La culpa es suya, la culpa es suya. Yo creo que han sido los de la casa que han dicho va de retro que esto...
Ahí puede haber varias cosas. Aquí se rumoreaba que era tema de que Rato no quería perder, de alguna forma, el madrileísmo de Caja Madrid y diluirlo en lo que era la potencia de la Caixa actualmente en relación con lo que era Bankia. Una solemne meme. Come tanto.
O sea, pienso yo que eso es una solemne memet. Y si esa es una excusa, es una tomadura de pelo absoluta. Absoluta. Y lo que pasa es que supongo que los directivos de Caixa, al ver la situación económica de Bankia, dijeron, mira... Eso, aunque no sea eso lo que haya surgido, me hubiera parecido hasta razonable. Te hubieran dicho, no, mira, no, no, no. O sea, meternos a nosotros en este embolado con la que hay. Efectivamente. Yo creo que ha sido eso, pero bueno.
Si es así, dice mucho en favor de los dirigentes o de los directivos de la Caixa, y como siempre dice lo que dice en función de los políticos directivos. Lo cual no quiere decir que a la larga se la tengan que quedar.
O la Caixa o el Santander o cualquiera. Habrá que ver el final de la historia. Efectivamente, que alguien por el artículo 21 se la va a tener que quedar porque, claro, la situación no se puede prolongar. Una banca nacionalizada hoy en día no tiene razón de ser.
No, y una banca en general en permanente sospecha. O sea, es inviable para un país normal. Esto tiene que diluirse en el olvido y que en un tiempo nadie se acuerde de que existió Caja Madrid ni existió Bankia. ¿Sabes lo que pasa? Que últimamente las entidades financieras han cambiado tanto de nombre que con dos o tres años que pasen y no de noticias negativas ya va a quedar todo en el olvido. Sí, sí, ya te olvidas.
Entonces, pero de todas formas, en estos temas, la esperanza que a mí me empieza a ver es que por fin, por lo menos en este tanque, que es este gran paquidermo que es Bankia, ha entrado un profesional. Sí, sí. Ha entrado un profesional y ha entrado de la mejor forma posible que pueda entrar, que es coger y decir, mira, mando yo y hago lo que quiero. Pero es que a mí me vuelve la comisión liquidadora.
De alguna forma, desde luego, puede tener cierto tufillo, pero la persona que ha entrado es buena. Sí, sí. Bueno es. Se fue de BA con una de 8 millones de euros de...
de pensión que dices... 8 millones de euros que dices te unido. Bueno, tampoco es de las más elevadas. ¿Cuál es la liquidación que se ha llevado el señor Rato por hacer lo que ha hecho? No lo vas a ver, no lo quiero saber. No, no, y aparte está bien porque tendrá el sueldo limitado a 600.000 euros. Claro, fíjate, pobrecito. En cualquier caso, con todo esto, lo que tiene que pasar, y a mí me parecerá fantástico, es que
empiecen a desaparecer los políticos y circunstancias añadidas de los órganos de administración y de gobierno, de todas las cajas en general, que se vayan de una vez todos esos aprovechados que siguen estando en esos órganos directivos, porque es que siguen estando en esos órganos directivos y cobrando y encima sacando pecho. Pero el primero que tiene que desaparecer es el señor Fernández Ordóñez, que ha demostrado la máxima inutilidad
La máxima ineptitud. Ineptitud y el máximo amiguismo. Absoluta. Vamos a ver, a mí que un organismo internacional, habiendo un organismo regulador en España, me diga que lo que quiere es que haya auditores externos absolutamente independientes de los criterios que pueda marcar Banco de España, es para cerrar ese chiringuito. No, no, es para cerrar el Banco de España. Efectivamente. Pues hay un Banco Central Europeo y ya está.
Claro, delega esa actividad en el Banco Central Europeo y a otra cosa. Y a otra cosa. Que sean ellos los que vean, auditen y decidan. Unos cuantos sueldos menos, ¿eh? Hombre, porque lo que es... Digámoslo así, es parecido a lo que hacía Bautista en las GAE. Pues sí, señor. O sea, nada excepto llevarse el dinero o dejar que se lo llevaran. O dejar que se lo llevaran. O a saber qué. Porque vamos... Vaya usted a saber. Bueno, en fin...
Es una pena y de esto se podrían escribir verdaderos... Por eso te digo que estaríamos muchísimas horas hablando y no tenemos tiempo en el programa. Y no tendríamos solución tampoco. Mariano, que tengas un buen fin de semana, un buen día de San Isidro. Que comas churritos.
Haré lo que pueda. Y que coja la alergia propia de estos tiempos. ¿Y agua de Madrid todavía se bebe el agua de Madrid? Sí, bastante bien. Pues nada. Nunca me has llamado a beber agua de Madrid. Un sorbito a nuestra salud. Pues a la próxima estaremos. ¿En octubre? Pues por ejemplo. Estaremos buscando el agua de Madrid, no te preocupes. Muy bien, venga Mariano. Un abrazo. Hasta la semana que viene.
la desbarnada el temps passa volant perquè això només queden quasi 50 minuts per acabar i el que ens queda a banda de parlar d'esports és parlar amb el doctor Barambio no sé si ha berenat a Madrid digui'm bona nit senyor Barambio què tal com anem? has estat a Madrid aquesta setmana no
Aquesta setmana no. No has estat a Madrid. Tenia que estar a Madrid. No, no, no, no. Preguntem. Preguntem. El dia 25 de maig no hi vagis? No? No. Perquè va haver un gran desplegament policial. Llavors hem detenent segur. Per motiu de la final de la Copa del Rei entre dues seccions independentistes...
Sí, sí, però ja han fet la contra, ja han posat allà els soldats de Dios, no? Sí, la falange i el nudo patriota espanyol van a fer una manifestació. Ni mal ni menos. Això dic jo una gran manifestació d'intel·ligència. Sí, senyor. Perquè com més coses d'aquestes facin, millor poden ser els antistes. Sí, clar, no... És que, vull dir la veritat, que és l'Àstia...
En fi. Com vols i podem fer la gara-gara? Fem una manifestació. Que és un grup prestigiadíssim al món, no? Sí. I aquests del nudo patriot espanyol deuen ser una extició. Només de val el nom? Deuen ser una extició. Ja paga, no? I llavors, doncs, aquests fan una manifestació als mateixos.
que dos equips que tenen el dret a l'autodeterminació, que representen uns clubs d'uns puestos on hi ha gent que pensa que té dret a l'autodeterminació, cosa que està recollida en la Carta de les Nacions Unides. Sí, però saps què passa? En canvi, allò dels nazis i jo està prohibit per tot arreu. Però saps què passa? Que Solidaritat Catalana per la Independència ha anunciat una gran
Acció independentista en Madrid el dia de la final. O sigui, tu tens dret a ser independentista. Sí. El que no tens dret és a crear Auschwitz. Per exemple. Bueno, pues n'hi ha més d'un d'Auschwitz, eh? Avui en dia.
Bueno, pues que a les hores que vagin... Perquè l'altre dia vaig veure un tuit de Falange Espanyola dient que... Dient-me a mi, entens? Que em llegís realment el programa de la Falange, que veuria el que és una autèntica manifestació revolucionària, que vaig contestar per tenir.
Em vaig passar els quants anys que em dava el cara sol pel dematí, tant si m'agradava com si no. Aquests eren del Movimiento. O sigui, que a mi no m'ho expliqui, que era la falància, que ja m'ho coneixia. No, no, però ara el seu lefmotiv aquest és que José Antonio era d'izquierdes. Bueno, no, aviam, realment hi havia diverses falàncies, no?
I hi havia una faranja antifranquista, no?, perquè veiem que el José Antonio l'havia matat en Franco, o se l'havia muntat, no? Bueno, de fet, podia anar a salvar-ho i no hi va anar, però, bueno, clar, és que tampoc l'interessa. No, no, el podia haver canviat per no sé qui cony. També, sí, perquè hi havia, sí. I la contestació era de que lo maten, no? Home, clar. Però, bueno, però és igual, vull dir, això, a veure, és que són cantos del cisne, no?, és que això...
El cisne ha muerto, ja no canta. Ja no canta, ja no canta. Ja no canta, vull dir, són coses com si diguéssim ara, escolta, i si recuperéssim, no sé, el sistema romà, no? De què? Julio César era un avançat, no? I anem a copiar-ho, no? Anem a fer aquí, vull dir, la democràcia aquella, però no ho diguéssim, no? Ah, bueno, sí.
Bueno, no sé, qui diu això diu Gengis Khan, m'entens. També, sí senyor. Sí, clar, resulta que no, que això s'ha passat. Després del dret romà, ja hi ha vingut la Revolució Francesa i la Revolució Americana, que encara no hi ha entès per què es diu Americana, perquè era europea. Bueno, però escolta'm una cosa, jo sempre he dit, i quan ho dic la gent em mira malament, que un dels països més democràtics des de fa molts anys és l'estat del Vaticà, que voten per escollir qui és el jefe.
eh?, els riuneixen allà tots i voten i cremen les paperetes exactament igual que aquí. Sí, sí, sí. Però me sembla que voten però ningú s'ha entera de com ha anat allò, eh? Bueno, no. Una mica societat secreta sí que... Tu no te n'enteres però ells sí que levanten l'acte i bajen l'acte, eh?
Sí, sí. Però vull dir que hi ha unes negociacions prèvies. Home, clar, igual que aquí, igual que en qualsevol país d'entràtic... No, no, vota el poble del Vaticà, tio. No, voten entre ells. És una mica com els partits polítics, no? Voten... Jo me lo guiso... Pues ja està, ja està. Mira, el que és autènticament modern és el 15M. El 15M. Clar, això és modern. Democràcia participativa. Sí.
Clar, això sí que és. I el poble el que fotem és la rola del Passeig de Gràcia. Això és no que algú que és un il·luminat de no sé què decideixi que el senyor aquest valencià és el que té que gastar-se no sé quants mils de milions posant ciment en un lloc i ell s'han de quedar uns quarts i després no ho fa, per exemple.
No sé de què en parles, ara. Ah, no, no estàs en el cas de Valencià. Ah, lo de la... Sí, la Ciudad de les... Que ha cobrat tot, ha cobrat... Bueno, em sembla bé que el cobri, perquè si t'encarreguen un projecte i el fots... Home, clar, ha de cobrar, no. Però la direcció d'obra, eh? Ah, bueno. Perdoni, quan l'hagi dirigida, cobra, no? Home, clar. Bueno, però això costa una panada, ni llavors, i no s'ha fet res. Però aquí la culpa és de l'encarregat, home.
Doncs aquí és on estem, vull dir que clar, els partits polítics funcionen igual que el Vaticà. Però per això, i no diuen que són democràtics. Però el 15M no diu això, home, vull dir que això és el que és modern, el 15M és modern. Home, perdona, més modern aleshores és l'autèntic anarquisme? No, l'anarquisme és antic. Ja hi som, i per què?
L'anarquisme és... A mi no cal que em digui ningú el que has de fer i jo foto el que em passa a la gana. Oh, és antic, és antic. La democràcia participativa no es basa. Doncs mira, el 25M serà més modern... En tot cas és assembleerisme. No, res. El 25M serà més modern que el 15M perquè és de 10 dies després. Què vols que et digui? Però bueno, el que segur que no és modern...
És la falange, tio. Bueno... Mira els grecs que han votat l'amanecer dorado. Bueno, no, no. A veure, voleu fer el futur favor?
de recordar per què va passar la Primera Guerra Mundial i per què va passar la Segona? La primera no hi era, i la segona tampoc. Però dic per què, no que fos culpa teva. Per què? Perquè hi havia una crisi... Jo no hi era, jo no hi era. Sembla que t'estiguis disculpat. No, no, és que clar, recordeu per què... No recordeu... No recordo...
Perquè no ho has llegit. Però crec que hi havia un problema d'una crisi econòmica i aleshores necessitàvem crear... Home, la vinguda de Hitler era el poder, perquè és la primera que queda lluny. La segona s'ha de veure una mica més. Bé, és la crisi del 29. Sí, senyor. Ah, crisi del 29. Tota l'economia a prendre pel cul. Sí. I llavors, llavors no hi ha qui ho remonti, inflació galopant...
I llavors sale un hombre fuerte, que se diu Hitler. I aquest tio que era un sonat, no? Ha sonat, tio. Doncs aconsegueix convèncer a tot un puto país, molt ordenat el país, per cert, que comenci a fer tonteries, perquè, clar, perquè s'estan fotent una gana. A veure, començar a fabricar armament, per donar-li feina a la gent. I quan tenia les armes, diu, ara què fem amb això? Escolta, el front nacional francès
ha estat un trist, eh?, de passar la segona volta. Sí, sí, sí. I espera't ara l'Assemblea Nacional, ja ho veurem, eh? No, ja ho veurem, sé que hi ha les llibres d'aquí a poc. Però això ja ho veurem, ara què passa amb la Fundació Nacional Francesc. Vull dir que, clar, vull dir, tot això és on surt. Tot això surt de que els que estaven són uns mamons, que l'únic que han fet ha sigut anar a posar tota la seva cosia a tot arreu, passar les butxaques, i el diner, jo, de moment...
Pilla el diner i córrer, entens? I després això ja sortirà d'aquí, dels pobres jubilats. És que, clar, això ho pagarà de l'infant al jubilat, tu. Jo ho pagarem tots, ja ho estem pagant. Però el que està en modal productiva, doncs encara li pot ser igual. Però imagina gent que ha fet un càlcul. Un càlcul, tu tens el teu pis...
pagat, tens tal, no sé què, tens una renteta, no sé què, i bueno, jo tinc 70 anys, bueno, doncs molt bé. Tinc esperança de vida. 90. I resulta que de cop a volta l'íbi puja, la llet puja, la llet puja, l'aigua puja. Saps que ha pujat l'aigua? L'ull? Doncs crec que l'aigua ha pujat entre tot des del primer de gener un 17%. Ja, ja. Tu imagina la gent que va amb una renta justeta. Ja, ja.
És que no tan sols ha pujat l'aigua, també ha pujat el gas i també ha pujat l'aigua. El gas, l'electricitat, l'IBI. Continuaré a pujar a l'IBI. Mira, lo de l'IBI és una de les coses que m'ha quedat a mi a la d'allò, a la butxaca. No, a la butxaca no, perquè hi ha butxaca. A la butxaca de l'Ajuntament. O sigui, resulta que hi ha una sèrie d'Ajuntaments, jo crec que tots, que van decidir en seu moment pujar a l'IBI.
crec que el de Sant Just, per exemple, va dir que un 7% o un 8% de pujar l'IBI. No, perdona, no. La Carme m'està dient un 4%. L'IBI d'aquest any ha pujat un 17%. Clar que sí. Però, per exemple, sí que et puc dir... Si tu tens un mercat cautiu, tu pots dir... I a partir de respirar, costarà tant. I ja està.
Però és que jo el que no entenc... Però tenen dues opcions. Una, sortir al carrer i dir no vull pagar. L'alcaldessa de l'Hospitalet, dient que, clar, ells havien pensat pujar l'IBI un 8%, però com el senyor Rajoy ha dit que s'havia de pujar l'IBI un 10, es veuen obligats a pujar-lo un 18. El 10 que vol el Rajoy i el 8 que vull jo. Home...
I es queden tan amples. Avui aquest matí sentia una tertúlia d'aquesta, una tertúlia com aquesta. Una persona parlant és una conferència d'algú que sap de què va. Dos discutint sobre un tema que saben que va però que hi ha controvèrsia. Una tertúlia és una pila de gent que no sap de què va. Que no sap de què va.
I de la tertúlia aquest matí, que hi havia un paio que tenia pinta d'intel·ligent, que preguntava que no entenia el 15M què significava. Sí, doncs jo ho vaig entendre el primer dia, tu. Home, jo el veig una mica... Bueno, un moviment assembleari que no m'acaba de convèncer, sincerament. Per què? Perquè no, perquè crec que el moviment assembleari és antic. No, no és antic. Ah, veus? No estem d'acord.
El moviment assembleari és etern. Una altra cosa és com s'organitza. Però l'assembleari és etern. Perquè tu només munta una costellada i ja tens una assemblea per discutir on es posa el foc. Sí senyor, per fer una costellada sí que ho accepto. A veure, doncs és el mateix. És el mateix, és que al final la vida és una costellada, tio.
Ah, bueno, sí. Ah, no, vale. Aleshores... No era un tango. Aleshores estem plenament de temps. Sí, és una pila de gent, organitzant-se per menjar... Per menjar, sí, sí. Per beure... I follar algú, follar les costellades. Sí, senyor. No, no, segons Forrest Gump, la vida és com una caja de bombons. Com una caja de bombons. Nunca sabes qué es lo que te va salir. Pues nos ha salido rana, nos ha salido rana.
Doncs tu tens un país que està, a més a més, en el rànquing molt ben situat i que els seus habitants, els problemes que fan els nostres habitants, que es diu Suïssa, que és un país assembleari. Sí, sí. Bueno, bueno, bueno. Com que bueno, no? No, no, no. Digue'm el nom del president de Suïssa. Doncs em fot. És un país refrendatari, més que assembleari. És refrendatari. On pagues els impostos, tu, a Suïssa?
No, jo no pago impostos a Suïssa. Només els pagaria. No, no, cadascú... On els pagaries, els impostos? Cadascú al seu cantó. No, el pagues al teu ajuntament. Bueno, però... No, no, ui, mira. Ui! Llavors, l'ajuntament és el client del cantó. I els cantons són els que sostenen el govern. Dèiem. Però la diferència és mal, ja, d'entrada, saps?
Perquè allà els ajuntaments compiteixen perquè la gent vagi a viure allà perquè quan més gent hi hagi més impostos. I llavors els donen una pila de serveis per això. I llavors els ajuntaments, que són molts, ja discuteixen amb el cantó i veure què collons necessita el cantó. I el cantó discuteix amb el govern. I el govern ha de veure què collons necessita. I el govern ha de justificar perquè necessita tants diners o menys.
Que aquí va al revés. Ah, clar, així es va. Així es va malament. Allà es vota cada diumenge tot. Sí, senyor. Tot. Lo municipal, lo cantonal... I lo governatiu. I lo nacional, que és obligat. T'haig de dir el mateix que li he dit al Mariano. Que no tenim temps suficient per parlar d'això ara, perquè són les 9 i 24. I ens...
En tindríem per moltes hores i el programa només en té. No, no. En essència ja està dit. Aquest país és capaç d'organitzar-se així i ser un dels països punteros i els seus habitants, o sigui, la costellada, menja bé i tranquil i té una tombona per reposar. República Confederal Espanyola? Evidentment. Amb la República Confederal Catalana ja en tinc prou. Els espanyols que s'espavili. Fins el divendres. Adéu. Adéu.
Doncs passa ja en 24 minuts del moment que hem començat el programa. D'aquí, res, parlarem d'esports i ara li deixem el torn a la Carme que ens presenti del seu tema musical. Doncs escoltem l'Adel. Molt bé. Fins ara.
I heard that you settled down, that you found a girl and you're married now. I heard that your dreams came true. Guess she gave you things I didn't give to you.
Bona nit.
Bona nit.
Sometimes it lasts and lasts, but sometimes it hurts instead Sometimes it lasts and lasts, but sometimes it hurts instead You know how the time flies only Yesterday was the time of our lives
Bound by the surprise Of our glory days I hate to turn up Out of the blue uninvited But I couldn't stay away I couldn't fight it I had hoped you'd see my face And that you'd be reminded That for me It isn't over Never mind I'll find someone else
Fins demà!
Fins demà!
Don't forget me, I'll pay, I'll remember how you say Sometimes it lasts in love, but sometimes it hurts instead
Bona nit.
When the rain is blowing in your face And the whole world is on your case I could offer you a warm embrace To make you feel my love When the evening shadows and the stars
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
To make you feel my love.
Doncs ja tornem a estar aquí. I... Anem a l'espai d'esports. Sí, falten 27 minuts per acabar el programa. Molt bé.
i fa una hora i mitja que ens aguanteu. Doncs, com havia dit al principi, jo tenia una botifarra preparada i la vull llegir. Deixeu? Deixem fer el que vulguis. El passat dissabte vam viure un fet inèdit en el futbol mundial. El cognat del senyor Josep Guardiola i Sala, conegut popularment com Pep o Guardiola. És possible que no sigui el primer entrenador de futbol que marxa voluntàriament en ple triomf.
però segur que és la primera vegada que 90.000 persones reunides en un camp de futbol ha acomiadat el seu entrenador després de perdre la Lliga i la Champions com si l'havessin guanyat tot. La festa, els parlaments, la rotllana del Pep al mig del camp recordaven la celebració de múltiples i grans triomfs de l'època guardiola. En la intimitat i sense estridències, el president del Barça, Sánchez Rossell, li va imposar a l'entrenador sortint la insignia d'or i brillants màxima distinció del club.
I enmig de tot això, un personatge prepotent i cregut, aquell que en un principi volia fixar el Mourinho com a entrenador, i sort que algú el va començar de no fer-ho, aquest personatge va donar la nota. Reconec l'encert del senyor Laporta al capdavant de la junta directiva del Barça. També va tenir errors, cosa que ell no vol reconèixer, però els títols assolits pel club sota la seva presidència són inqüestionables.
Crec que com a polític ha fracassat diputat al Parlament de Catalunya, pràcticament no se'l veu pel parc de la ciutadella, si no hi ha ple els dimarts i té els seus 20 minuts de glòria a les rodes de premsa. Això i tot, això sí, té el seu so de parlamentari, les seves dietes i altres prevendes. Com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, do pel càrrec públic, l'única acció que li hem vist és queixar-se
per la taula del seu despatx, que considerava massa petita. En plenes jornades de comunitat de Guardiola, el senyor Laporta va fer declaracions als mitjans dient que no tenia previst tornar a presentar-se a la presidència del Barça, però que a aquesta Junta s'ha carregat tot allò que havien fet amb l'esforç i dedicació i que, per tant, no descartava tornar a presentar-se. Segons el senyor Laporta, la Junta Rossell no ha fet tot el que calia per retenir a Guardiola, i és que ell...
Ja els anava bé que marxés, perquè era l'últim símbol de la Junta anterior. I sobretot Vilanova va dir, ja veurem si funciona. La senyora Laporta no va acceptar la invitació de la Junta per assistir a la llotja a l'homenatge a Pep, juntament amb altres expresidents. L'excusa, no acostumo a acceptar invitacions dels que m'interposen demandes judicials.
Doncs bé, la demanda judicial va ser aprovada a l'Assemblea de Socis a proposta de la Junta, sí, però els representants dels socis són els que la van votar. D'acord amb la seva filosofia, no hauria de presentar-se al camp a veure els partits, però ja que hi va, i per fer-se l'entrepà, doncs li regalem la botifarra de pagès.
Tenim algun dels contertulians a cap. L'Isidre m'ha dit que insisteixis, que potser està fent el menjar de les nenes. Doncs, mentre connectem amb l'Emili, si hi ha sort, jo, amb l'Isidre...
Vull treure una cosa de l'antiesport.com Allà hi escriu un tio Et donen algun tipus de comissió o alguna cosa? No, i mira que em costa, perquè a vegades no funciona la web A saber on tenen colgada la web Doncs escriu un senyor que no diu quin és el seu nom i signa com a Tomàs Ronferdo I diu
Situación es perpéntica la que podemos vivir en estas últimas fechas en la caverna tomaquera. Ya sabíamos, la caverna tomaquera son los diarios y expulsivos de aquí de Cataluña. Si hace unos días se limitaban a forzarse las manos pensando que la Champions estaba ganada y la Liga a punto de remontarse cuando el Madrid pasara por el Camp Nou, ahora observamos atónitos como desde la caverna no saben qué hacer para intentar dañar la imagen del mejor equipo de España. El problema surge...
en que estos gacetilleros, como ya no saben qué fichaje poner en portada para seguir vendiendo, han vuelto a la única táctica que les sirve para poder vender periódicos. Hablar mal del Real Madrid, porque por todos es sabido que el buen culé, el que compra el sport y el mundo deportivo, prefiere leer noticias malas sobre el Madrid que buenas sobre su equipo. La supuesta polémica, inventada por supuesto, salta después de que el gobierno...
esté pensando en nacionalizar, rescatar, o como se llame, abanquia, que necesita unos 10.000 millones de euros para no quebrar, por mí, que se lo haga, o es que a los autónomos les ha rescatado el gobierno? ¿Y quién tiene la culpa de esto? Claro estaba, antes de dar la solución, que los culpables son Florentino y Cristiano. ¿Cómo no? Porque han querido disimular
si no hubieran dicho que la idea del crédito se la dio Mourinho des de cuando estaba en el Inter. És a dir, segons ells, segons el senyor aquest Tomàs Roncerdo, Mundo Deportivo i Esport culpen del desastre de Bankia al senyor Florentino Pérez. Bé, l'article que sortia a l'Esport, firmado, aquest sí, per un senyor que es diu Alejandro Alcaraf, deia
Florentino Pérez, sumido en una gravísima crisis económica y financiera en la multinacional que preside, ACS, Actividades de Construcciones y Servicios. La situación de la compañía con sede en Madrid ha merecido un extenso reportaje en el prestigioso rotativo estadounidense The New York Times, que en su edición del miércoles afirmaba que la empresa de Florentino Pérez está fuera de control, a la vez que señalaba que su problema es más grave todavía que la deuda pública de España y amenaza a ese país con una década de estancamiento.
El any pasado, segons el New York Times, ACS cerró su ejercicio fiscal con una deuda neta de 9.849 millones de euros, que es dos veces su valor en el mercado. Aquesta és la notícia de l'esport. No veig que s'ataqui enlloc al Real Madrid. Casi, casi li surt més a compte rascat a l'empresa del Florentino que al Bankia, no?
Senyor Inglés. S'ho vallen bé en un fochón. Que no sabem on s'havien metido. Exacte. I això pinta molt malament, eh? Sí, home, sí. Qui pagarà el fitxatge del Romualdo? Bé, no sé quin és l'aval. Pots comptar. Amb què vols que avali? No, no, no, és que li van prestar els diners. També és cert que el Barça també li va prestar la caixa i va tenir un crèdit sindicat de la caixa...
el saber d'altres bancs, també, per tirar endavant. I això se suposa que, clar, l'aval que poden donar tant el Barça com el Madrid és el seu patrimoni. Els drets de televisió, potser, no? No ho sé. Home, els dos estadis, més el del Madrid que el del Barça, per allò a contestar, tenen el seu valor, eh? Home, la penúltima era aquesta requalificació que els hi van fer, que podien construir a la castellana, no?, fer com un voladís o no sé què. Sí,
Sí, i el Barça també està pensant, o diuen que està pensant, en fer un intercanvi de terrenys i anar-se'n més cap a la diagonal als terrenys de la universitat. Si ja es lia, quan juguen aquí on estan, imagina't si es posen a la diagonal. No han de baixar cap a baix.
Ja, encara m'ho poses pitjor, que jo entro per allà i sempre que hi ha partit tindes arribar una hora després que hagi començat. Ostres, que vull jugar al Barça de sortir abans i tallant i tal. I a Madrid no vegis el follon que s'organitza la castellana quan juga el Madrid. Només al mateix centre de la ciutat. Això segur que ho tenen pitjor que jo. Imagina't que a l'estadi del Barça estigués, jo què sé, on està la plaça de Llapis, al Diagonal Passeig de Gràcia.
pim-pam, ja podem, ja estamos allí, ja... No, perquè... Aquesta notícia, perdoneu, aquesta notícia del Flópez, d'un amic Flópez, d'un i do, eh? Sí, sí, no, no... No ha sortit un article, no sé si al Financial Times o al New York Times... Al New York Times, sí. Al respecte, d'un i do, eh? No, no, és aquest article que, segons el Tomás Ronsardo, que escriu a l'Antisport, doncs es fiquen amb el Real Madrid...
que aquesta notícia del New York Times, que recull l'esport, doncs és un atac directe contra el Madrid. Sí, sí, sí. Tenen un corresponsal, sí. L'esport. Home, la cosa no pinta gens bé, perquè a més el suport d'aquest senyor em sembla que era en gran part bànquia, que era a Caja Madrid. Sí, sí, sí. Efectivament, el deute que té el Real Madrid per préstex en va...
amb Caixa Madrid és impressionant. No sé si van ser no sé quants milers de milions que li va prestar per el fitxatge de Cristiano Ronaldo i Cacà. 96 per el Ronaldo, si no. Cristiano Ronaldo i Cacà van ser... Bueno, que tampoc s'han pagat tots de cop. Es van amortitzant. Sí, es van pagant a terminis, però amb un préstec...
de Caja Madrid. Repeteixo, el Barça, el Sandro Rossell, quan va posar a la presidència, també va aconseguir un crèdit sindicat d'uns quants bancs. Llavors hi havia la Caixa i l'en Sabadell. Els clubs de futbol estan molt fotuts, això ja ho sabem. N'hi ha dos que encara reben préstecs dels bancs,
i els altres que no paguen la seguretat social, no paguen els impostos i senda, no paguen els fitxatges, no paguen el sol. Que contracten els jugadors a través d'una empresa per la primera. Això qualsevol dia s'acabarà, perquè és una competència totalment desleial. És a dir, tu vas gastant diners, però no pagues el que hauries de pagar, algun dia això s'ha d'acabar. Bueno, mira, el Màlaga l'ha comprat un jeque àrabe,
Sembla que el Rayo Vallecano hi va haver també un jeque d'aquests que el volia comprar en principi i després va dir que no. I ara torna. Ara torna. Suposo que la condició sine qua non sigui que el Rayo continua a primera divisió, perquè no crec que amb el jeque aquest li interessa tenir un equip a segona. Però bueno, si el Rayo queda a primera, és possible que també caigui en mans de...
I per no oblidar-nos del senyor Piterman, que va comprar, tenia primer el Palamós, després va comprar accions del... El Racing era, no? Primer de l'Alavés, després del Racing, i ara, no sé, crec que té... Deu ser el trullo. No ho sé. No ho sé. Clar. Per què et compres les accions d'un camp... D'un equip de futbol. És algo molt... A veure, sí.
És teu, el crees, però comprar accions... A més, a més, no n'hi ha cap equip de futbol que doni beneficis. Comprar-ne al Madrid o al Real Madrid... Sí? Sí. Però amb accions no, guanyes si ets el president. Amb altres passos...
Hi ha equips que guanyen o fan caixa si els surt un jugador bo, el venen. Però, a veure, per exemple, el jeque aquest del Màlaga, més que guanyar, de moment ha posat pasta amb els fitxatges que ha fet.
Primer comprar-lo i després comprar jugadors, que dius... Clar, perquè tampoc has de dir... Així com, per exemple, l'Espanyol és un equip que fa caixa amb els jugadors que surten dels equips inferiors i els puja i després els ven i tal, i que ara, doncs, el Poquetino ja sap que la temporada que ve es quedarà amb un equip en quadro, perquè han de vendre jugadors, però, bueno, fan caixa perquè han de pagar un camp, han de pagar...
i que si no haguessin fet el camp, doncs igual tindrien diners. Ja. Home, de fet els van vendre l'anterior perquè està empatadíssim. Exacte, sí, el de Sarrià se'l van vendre perquè allò sí que era un patrimoni que estava al mig de la ciutat. Lina d'edificis que han fet allà. Clar. O sigui que amb la venda de Sarrià sí, però després els van malgastar precisament fent fitxatges que no els hi van resultar del tot beneficiar.
I ara què estan fent? Doncs posar nois al primer equip, aquest destaca, bé l'Alfa i el compra. Bé, és una manera com una altra. Però aquest any ho ha fet l'Espanyol bastant bé, crec. I l'any que ve, doncs... Hem de tenir en compte una cosa. Es parla molt de la massia del Barça, dels jugadors que surten de la massia, que al Barça se'ls queda. Aquest any en vendrà uns quants. Sí.
El que passa ara s'ha posat de moda el de vendre els jugadors amb dret de recompra.
i tu estalvies problemes. Dius, ostres, necessito aquest. Doncs mira, recuperaré aquest que ara ja ha agafat experiència. En aquest equip el porto cap a casa. Ara portaran el Bojan. No ho sé, eh? El Bojan no està clar. El Bojan no anava al Chelsea, em sembla que havia sentit. Estava a la Roma, però el volíem fitxar a un altre equip on estava el 7 del Madrid.
El Raül, el Xalque. El Xalque, no. A veure, el Bosen, si la Roma no té els drets del Bosen, la Roma. El contracte de traspàs és que d'aquí dos anys el Barça el pot recomprar, el Barça va cobrar 10 i n'hi ha de pagar 13 per recobrar-ho, si vol. Però...
té el dret de recompra el TV Barça. És a dir, sí que el que es va rumorejar que la Roma no volia Bojan, ara diuen que sí el volen, però que si la Roma no volia el Bojan, aleshores no serien 13, sinó que serien menys dels 10 que va cobrar el Barça. Perquè se'l... Se'l treien de sobre. Se'l treien de sobre abans de termini. La Roma, aleshores, no hi ha que se'l vol treure de sobre. En principi van dir que sí, suposo que amb allò de que sí el...
El Lucentic quedava o no quedava, però ara ja quan el Lucentic ha dit que marxa, la Roma ha dit que el Bosan es queda. Bueno... Ja veurà. Jo és que havia sentit que el xarque el volia fitxar perquè fos el nou Raül. El nou Raül. Ho havia sentit, eh? O sigui, no...
Ja saps que allò del futbol no... Allà la temporada que ve no estarà el Luis Enrique, eh? No, no, no. No sé si vindrà com a segon entrenador del Tito Vilanova. No, i han dit que era un tal, no recordo com es diu, un ex del... Sí, de les categories inferiors, sí. L'actual entrenador del Ceuta. Home, és que no vindrà de segon entrenador. Home, no, el Luis Enrique no pot venir de segon entrenador, això està clar. En tot cas, vindria de primer i amb el Tito de segon.
però això ja no... En principi no és possible. Emili? Hola, bona tarda, bona nit. No, no et perdonem, ja saps que no... Ja ho sé, que no em perdoneu. Saps què passa? A part de les habituals complicacions, és que a més a més, aquest cap de setmana o diumenge...
Fem la 14a marxa popular aquí a Caret de Val. Ah, i tu marxes? No, jo marxo no. Jo tinc un merder del 15. Perquè s'apleguen un miler de persones o més d'un miler de persones. I és... No, no, és una festa molt maca. És una passejada per tot l'entorn de Caret de Val. A més bé, molta gent de Barcelona i de tota la... Bueno, fins i tot de Figueres ve gent. Però donem-ho alguna cosa? I tant. Què donem? Fem...
Doncs donem botifarres, donem entrepans, donem begudes, donem obsequis. Donem vol dir gratis, no? Sí, donem gratis prèvia a la inscripció. Perquè ja en faran córrer. No, la inscripció són 8 euros. Ah, bueno. L'inscripció és la marxa, perquè també hi ha els controls, hi ha els controls de pas, hi ha els controls on hi ha taronges... Però no és obligatori córrer, oi? No, és una passejada, és una marxa. Ah. És una marxa, no, no.
Pensa que potser participen famílies amb nens de 6 anys o de 5 anys i avis de 80. I també hi ha qui la fa corrent, eh? Hi ha els bojos de l'espor allò en pla sèrio. Doncs que aquests són 14 quilòmetres. Ui, no, això és massa, eh? Caminant... No, home, no. 3 hores. 3 hores. Són 3 hores, eh?
Sí, no, no arriba, sí. Sí, sí, però allò tranquil·lament. No és una cosa extraordinària, vull dir, la fa des d'un crió petit a una persona gran. Molt bé. I a 14 anys que la fem, o sigui que esteu convidats. Molt bé. Per això em disculpo que, noi que... I ara he mirat, a més no tinc gaire cobertura, per això l'he dit a la companya que s'hi estallava, que no es preocupés, perquè és que... No tens cobertura. Molt bé.
I què, vols parlar del Barça, vols parlar de l'Espanyol, vols parlar del Madrid, vols dir alguna cosa? No ho sé, de bàsquet no parlem, no, aquí? Sí, podem parlar de bàsquet, per cert... No, no, perquè m'informeu, perquè no estic al temps de saber com va la cosa. Jo sé que el CSK de Moscou és el que ha guanyat el Paraitín Acost.
Molt just, molt just, sí. Quan faltava un minut per acabar el partit, els grecs anaven per davant d'un punt i al final ha guanyat el CSK per dos punts, em sembla, perquè l'últim atac dels grecs van perdre la pilota i allà van fallar la possibilitat d'empatar i anar a la pròrroga. Ara el Barça, que ha començat a les vuit...
En aquests moments no tinc ni idea, però el Marc, que sembla ser que no té cobertura, està intentant... Home, potser l'Isidre l'està mirant per la tele. No sé, Isidre? És 5. Estàs mirant el bàsquet? No estic mirant el bàsquet, però perdem de 5. Perde 5 al Barça? Sí, està 61-56. Carai. I queda poc, no?, perquè això ha començat a les 8. Estem a l'últim. A l'últim quart. Quan queda de l'últim quart?
Doncs ara sí que m'has agafat. Són 10 minuts, crec. Ah, bueno, 10 minuts... Bé, aleshores encara podem fer alguna cosa. Ja estàs informat, Emili. La meva pregunta és si sabeu si sap de bàsquet el Guardiola. Crec que no. No, el que sap de bàsquet és un tal Pasqual.
Sí, sí, sí, sí. Aquest en sap molt. En sap molt, sí. Jo no, eh? La veritat és que de bàsquet no... Suposo que el Navarro al final està jugant, encara que té problemes físics. Els peus. Els peus, sí. Que té fongs? No ho sé.
I un llegit, però un enfermetat molt rara. No sé què et plantar. Això jo un dia vaig emprenyar amb el metge, perquè dic, tu m'estàs prenent la pena, em diu, tens peus d'atleta, dic, uns collons, i tu encara no tenia peus d'atleta. No he recorregut mai cap a vida.
Però bueno... En fi, que... M'ha semblat sentir i he intuït que estàveu fent elocubracions amb el Luis Enrique? No, no, no, senzillament que estàvem dient que Luis Enrique marxa de la Roma, no sabem on tirar, potser s'agafa un any sabàtic.
Igual entraré al Vaticano, ara. Vés a saber. I parlàvem de la possibilitat que si Bogen tornava, si Bogen seranava el Salque, o... Sembla ser que no, que Bogen... El Salque, el substituïa Raül. El substituïa Raül, segons algun mentider que hi ha per allà, però sembla ser que no. Home, notaran la diferència, eh? Ho sento. Però es queda la Roma, eh?
Que es queda a la Roma? Sí, sí, es queda a la Roma. El Bojan sí. Menos mal pel Barça, perquè el problema... Aleshores tindria una patata calenta el Barça, perquè, diguem que aquest noi... Vull dir, no sé, igual quan arribi el destete, doncs igual la cosa comença a funcionar. De fet, l'opció de recompra del Bojan pel Barça és la propera temporada, o sigui, acaba de la propera, per 13 milions. Però no és que sigui una opció...
No és una opció, és que si la Roma no el vol, el Barça l'ha de recomprar. Exacte, exacte. Vull dir, és així, si no ha de pagar una morterada la Roma al Barça. Efectivament, efectivament. I si, com es rumoresava, la Roma volia tornar-li aquesta temporada ja al Bojan al Barça, també li havia de pagar uns diners. Exacte, exacte. Jo és que ja el veia l'Espanyol, eh? Home, també és possible, eh?
Jo ja el veia d'espanyol. Ara que no hi és el Laporta, perquè va ser el Laporta el que no li va voler traspassar l'espanyol al Saviola, no? Era el Saviola, sí senyor, Laporta, Laporta. Una tonteria, una tonteria, sí, sí, i tant.
Una tonteria, perquè ja hem vist la carrera esportiva del senyor Saviola. A sobre haguéssim quedat de puta mare i els haguéssim arruïnat perquè el noi no... Home, no, i que la seva fitxa no la perdonaria, eh? No, clar, per això dic que haguéssim arruïnat a l'Espanyol
I a més a més ens traiem de sobre el Saviola. Jo crec que era Rodó, mal vist per parar del senyor Laporta. Sí, sí, sí, no, va ser un error. Un dels errors. Jo pensava que fèieu perquè jo ja he sentit algú avui, bueno, algú, vull dir, jo que esmorzes i ho comentes, de dir, ostres, Luis Enrique se'n va a la Roma, doncs encara vindrà de segon entrenador. Sí, no, bueno, això és el comentari jocoso que he fet jo, que potser venia de segon entrenador del Tito Vilanova.
No sé què farà, Luis Enrique. Suposo que li sortiran ofertes a Espanya. Suposo que sí, o agafarà un any sabàtic que espera de veure que fa... Potser agafa l'Sporting a segona. També és possible, perquè no. Ell sempre ha dit que és de l'Sporting. Sí, sí. Jo recordo una vegada en una roda de premsa que a poc de fitxar pel Barça que venia del Madrid, que li van preguntar si ara que venia el Barça era barcelonista en lloc de
de madrinista, i va contestar, diu, jo soc un professional, jo soc un professional del futbol, soc de l'equip que em paga el sueldo, però en mi... Mi... Mi... Mi... Mi... Mi... Soy de l'esporting. Va ser una resposta d'aquelles que, clar, el periodista que li va fer la pregunta va dir, tierra, trágame, i crec que no ha anat a cap roda de premsa més.
Bé, és que normalment aquest tipus de preguntes t'arrisques això. Això és com quan li van preguntar al Figo, no? Eres Madrid... Sí, sí, que jo soc portugués. No, que passa que normalment, i al nivell intel·lectual dels jugadors, tampoc és que sigui una gran cosa, no? Per dir jo soc portugués, tampoc no... Tampoc sí, no, no. No, em referia a la resposta de l'Ulge Enrique. El que té és una dona que està tremenda. Bé, senyors, que la Carme ens ha posat la sintonia...
Molt bé. Això vol dir que hem de marxar. Molt bé. Fins divendres. Adéu-siau. Adéu-siau. Isidre, avui no t'hem deixat parlar molt. Una abraçada. Fins divendres. Hem perdut de quatre. Vaja. Càgon-la. Una badilla hora. Vinga. Què hi farem? Bon cap de setmana. Igualment. Doncs res, marxem amb aquesta trista notícia de que el Barça no passa la final de la final for the basket. Es tindrà que conformar amb el tercer corpuesto.
I l'any que ve ho tornarem a provar. Nosaltres tornarem el proper divendres. Fins aleshores que sigueu molt feliços. Adéu-siau. Adéu.