I la primera posició és una entrada forta, també aquest mes de maig, de la tretzena a la primera. Són els Cromio, i això que es diu Gelos, ain't with it.
Bona nit.
Fins demà!
Ràdio Tosfer 98.1 Ràdio Tosfer
Has de dir la desvernada. Què? Que has de dir la desvernada. Què? Digues, la desvernada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. O la maternela. La desvernada. La semantela. No, la desvernada. La semantela. No, sembles el de passapalabra, no. La desvernada. La semantela.
No, la desvernada. La semanela. La semanela. Molt bona tarda. Som a les 8 i esteu sintonitzant Ràdio Desver, l'emissora municipal de Sant Jus. Ara mateix comença... La desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Marc Simón mirant el telèfon mòbil. Hola, Marc, bona tarda. Bona tarda a tothom. El senyor Miquel Simón, enmig de somriure. Hola, Miquel, bona tarda.
Bona tarda, senyor Escazòquio. Per què no és bona nit ja, encara? No, perquè hi ha sol. Ah, per això és bona tarda. I perquè ens acostem a l'estiu. Ah, sí. Després ja ho direm, això de quan surt el sol, quan surt la lluna i totes aquestes coses. Molt bé. Bé, com sempre, intentarem, durant el programa, contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, que ja fa unes jornadetes que... Que després dels resultats del Barça, potser no parlar-ne. Bé, bé.
L'Hermant García que hauria d'estar aquí, però no hi és.
El Josep Maria Montes, que esperem que es pugui fer la predicció del temps. El Mariano González, aquest no falla mai. L'Isidre Inglés, que ha promès que sí, que... Que un any d'aquests. Que estarà, l'Isidre Inglés estarà. Abans de la consulta o després? Ah, ja, no, ja, sí. Ja, sí. La Núria García, que no hi és. Hi és la Núria? No. No, no hi és. No. Bé la Núria? No. Li posem falti. L'Òscar Ramos ja sabem que no.
I el senyor dels efectes especials, el Jordi Domènech. 16 de maig. Sí, senyor. Any 2014. També és veritat. Setmana 20. Això ja no ho sé, que m'he descomptat. Trascorreguts 136 dies d'aquest 2014. Ah, no. Només ens falten 229 per arribar al 2015. Mhm.
2015, que serà l'any d'alguna cosa. Sí, segur, segur. A veure, avui el sol ha sortit quan eren les 6 i 32 minuts i es pondrà d'aquí una horeta aproximadament a les 21.04.
I demà? Demà el sol sortirà un minut abans, a les 6.31 i es pondrà un minut després, a les 9.05. Molt bé. La Lluna sortirà gairebé a les 11 de la nit, a les 22.56, i es pondrà demà al matí a les 8. I demà sortirà...
Una hora més tard, a les 23.53, i es pondrà aproximadament, eh? I també es pondrà una hora més tard, a les 8.58. Sí, senyor. Hem de dir que encara està plena. Sí. I el dimecres començarà a minvar. Sí, senyor. De moment plena. Sí, de truita de patates. Exactament. Aniversaris.
Avui fa 61 anys Precubilable Sí, ja, com aquell que diu El senyor Chris Brosnan D'allò James Bond James Bond James Bond Jo crec que és justament amb el St. Connery el millor James Bond Potser sí Vinga, uns quants menys 48
La germana, Janet Jackson. Sí, senyor. Que, curiosament, el Michael Jackson sabeu que era blanc. Sí. Ella no. Ella no. Ella és negra. Ella és negra. De color. Això. No, no. Ells volen que se'ls digui negres. Negres. Negres. De color és un eufemisme... Clar, de quin color? Sí. Mamei. Bé, i la que també és blanca, i fa 40 anys, és la Laura Pausini.
Cantant, també. Em pensava que aquesta noia era més gran. Ja veus, 40 anyets. Sí, senyor. Enany, els efemèrits, coses que m'han succeït el dia com avui, 16 de maig. De 1928, l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood va concedir els primers prèmits que dona cada any des d'aquell dia, des del 1928,
Consistents amb una estatueta que van banyar d'or i que anys després es va denominar Òscar. Òscar. A l'Òscar. A l'Òscar. Per curiositat, vaig veure quines van ser les primeres pel·lícules del René Menor. No en conec cap. L'única una nominada així...
el cantant de jazz, nominada, era l'única pel·lícula sonora que es presentava candidat als Oscars i no va guanyar res. Ni el mejor sonido, tampoc. 1936. 1936.
El govern espanyol, no sé si el de la República o l'altre, perquè al 36 hi havia dos governs, no? Home, en aquest moment sí. Ah, no, el divendres oriòs. No, no, el de la República. El govern de la República va limitar a 500 pesetes la quantitat que els espanyols podrien portar a l'estranger. En aquella època, amb 500 pesetes, doncs anaves d'aquí a París, dinaves, sopaves a l'hotel i tot això, i després podies tornar i encara et sobraven 450. Déu-n'hi-do. Tenc.
Bé, doncs, el 16 de maig de 1943, després de quatre setmanes de lluita, les forces alemanes van entrar al gueto de Varsovia. Sí. El que no sàpiga d'acabar, pot veure la pel·lícula del pianista, que ho expliquen molt bé. Ah, i el gueto. I el gueto, també. Hi ha unes quantes pel·lícules. Hi ha unes quantes, sí, sí. 2009.
Aquest efemèric l'hem agafat perquè, més que res, per qüestió sentimental. Sí, sí. Hem de dir que dia com avui, 16 de maig de l'any 2009, el Futbol Club Barcelona va guanyar la Lliga de Futbol Espanyola.
Perquè el Madrid va perdre contra el Vila Real per 3 a 2. Està bé. Sí, està bé. El que no es consola és el que no vol. Sí, sí, sí. Anem al Sant Oral. Bé, doncs avui fan Sant. Honorato. Honorato Tomás de la pastilla. Honorato. Que a més a més es té que dir que és el patró dels forners o flaquers, dieu-li com vulgueu. Sí, senyor.
També és el de Sant Joan Nepomucè. En castellà, Nepomuceno. Que és el que vam estudiar tota la vida i perquè ara ens costa dir-ho en català. Que va ser presbíter de Praga i màrtir. Màrtir del secret de la confessió. És a dir, algú es va confessar
No, no serà aquest. A Praga, al Puente de Carlos, em sembla que és, hi ha una columna que hi ha un gos amb uns relleus de bronza. Sí.
I tot està enfosquit pel pas del temps, etc. I, en canvi, el gos està de color claret, daurat. I és perquè la gent balla i li passa la mà perquè diuen que porta bona sort. Ah. I aquest devia ser... El que va confessar la reina, el rei tenia, o el duc, o el que manés allà, tenia la idea que la seva dona l'enganyava. Ah.
I aleshores, com que sabia que el confessor no li diria res, va agafar amb el gos que sempre anava amb la reina i li va dir, si no em dius...
El pobre gos. Sí. Si no em dius qui és l'amant de la meva dona, et tiro al riu. Com que el gos no l'hi va dir, el va tirar al riu. Aleshores hauríem d'haver fixat el gos. Bueno, més sants. Home, aquest és parent meu. Sant Simó Estoc. Estoc. Estoc. No és poc. Carmelità. I Santa Marguerida de Cortona, terciària franciscana.
I també Sant Eufrasi, bisbe i màrtir. I Sant Germé, bisbe. Bisbe. I quan s'ans avui, tu? Ja m'he cansat. Me'n vaig a casa. Molt bé. I demà? Demà és Sant Pasqual Bailón. Sant Pasqual Bailón, que és religió franciscà, que va morir a Vilareal, no el dia que el Madrid va perdre, sinó... Un altre dia. Va morir concretament el 1592...
I, curiosament, no és patró del senyor que balla, hauria de ser, sinó que és patró de les associacions i congressos eucarístics. Ah, també, també. I Santa Restituta...
Que no és patrona de res. De res. De res. Era Verge. Restitut de Verge. Sí, amb aquest nom. Sí. Bé, doncs això. Ja està. Molt bé. Felicitats a tots. El que facin anys també felicitats. Evidentment. Ja està. Som-hi. Sí.
La desbarnada. Aquest sí anava dirigit al senyor Domènech, que m'ha fet una pregunta. He dit sí. Por el micrófono interno. El micrófono interno, sí. El servicio de órdenes. Sí, això. Molt bé. El temps, el senyor Josep Maria Montes. Estarà de pont. Estarà de pont. Si no hi ha pont, aquesta senyora. No, el pont aquest de Praga estarà. Ah, segur. Senyor Montes, bona nit. Bona nit.
Molt bé. Què? Fa sol, eh? Doncs sí. Fa sol, però no sé si ho han notat que avui les temperatures no han estat tan altes com ahir. No, aquí sobretot aquí a la ràdio hem posat l'aire condicionat i previa una mica de fresca. Han passat força les temperatures. Doncs tot això és a causa... Bé, l'estudi és un error, però a l'exterior...
És a causa que l'anticicló que es troba al nord d'Europa, entre les illes bitàniques i la península escandinava. Sí, s'han anat a veure els fiotos. Això mateix, de viatge. I des d'allà ens estan llançant vents del nord o nord-est, és a dir, de l'interior d'Europa, i és el que fa que tenim aquesta massa d'aire més seca. Fixeu-vos que de núvols pràcticament no n'hi ha. Sí.
i més fresqueta. De fet, avui, respecte a allí, les temperatures han baixat una mica les temperatures. I, vaja, s'han notat. A veure, perdona un moment, perdona un moment, Josep Maria, però és que en aquells moments entra al locutori la senyora... La secció femenina. La secció femenina, exactament. La Núria acaba de fer entrada aquí al nostre estudi. Hola, Núria, bona tarda. Hola, bona tarda. Ja pots continuar amb el tema de l'anticiclo dels fiordos.
Doncs això, l'anticipal es mantindrà allà durant els propers dies. Sí. I gràcies a ell es preveu en canvis. Ah, sí? Sí. Canvis que té què? Durant tot el cap de setmana potser comenci a apropar-se una perturbació que de fet ha provocat tempestes molt fortes i molt intenses. Com ja sabeu, a l'est d'Itàlia hi ha la zona de l'antiga Jugoslàvia. Doncs aquesta perturbació s'aproparà una mica
Cap a Itàlia i també una miqueta més cap a Catalunya. Vaja. No és en forma de pluges, però sí que hi ha més núvols. Més núvols. Més núvols. Això farà baixar la temperatura. Sí, però això serà ja el diumenge. El diumenge a la tarda preveiem que els núvols vagin augmentant, però bona part del que serà demà dissabte i del diumenge matí i migdia, aquests núvols pràcticament seran absents. És a dir, no en veurem. No hi haurà núvols. Més fresquetes. Més fresquetes. I el dilluns?
I a partir del dilluns, canvi d'escenari. L'anticiclòs mantindrà allà, però una perturbació l'àntica que intenta arribar a les llies bitàniques no ho aconseguirà durant el cap de setmana i a partir del dilluns s'atençarà i s'aproximarà a Galícia. El dilluns crea l'aproximació. Aquí començant els vents, en lloc de ser del nord, començaran a girar al sud.
Això farà pujar les temperatures? Correcte. Començaria a fer pujar les temperatures, però alhora també entrarà ben humit del Mediterrani. Bens marítims. Per tant, tot i que les temperatures sí que pujaran, com que augmentarà l'humitat i els núvols, no donarem massa aquest canvi. No plaurà. El dilluns no plaurà. El dilluns no.
Però dimarts i dies posteriors, aquesta perturbació s'aproparà més a Galícia i a Portugal. I des d'aquella posició sí que haurem d'estar atents als fronts que ens vagin llançant. Fronts de tempestes que segurament, i això sí que ho veiem molt clar, que afectaran sobretot el Pirineu i sortes de Lleida, de l'interior de Catalunya. Algunes tempestes podran ser fortes o molt fortes. Això encara no té clar és aquí a la costa com acabaran arribant.
El que sí que està molt clar és que són dies ja més humins, més núvols hi haurà que anar al cel, i les temperatures, això sí, la sensació no serà de tanta fresqueta com hem tingut aquests dies. Bueno, o sigui, sensació d'haxafogó, potser, no? Sí, sí, a partir del dimarts i dimecres es pot haver-hi la sensació d'haxafogó, però, vaja, no d'estiu, eh? Ja, ja, bueno. Comencem a notar-ho i haurem d'estar pendents si arribaran en pluges o no.
Bueno, però res, ja ho veurem, ja ens ho diràs el divendres. Sí, el divendres parlarem de la història del que estàs aquesta setmana i a veure com continua això la setmana vinent. Molt bé, doncs vinga. Fins divendres. Gràcies. Adéu.
la desbarnada. Bé, després del temps, mirarem alguna de les notícies que hem trobat pel món. Notícies tecnològiques, notícies de... I com sempre abans, doncs farem el regalet. I mira que jo tenia ganes de parlar d'aquest senyor. Fa temps que tenia ganes. Fa temps que no en parles. És que mai, mai que jo recordi... Aquest any, indudablement, no. No l'hi he fet mai... És polític. Sí.
Es diu José Manuel García Margallo i Marfil. Marfil? Sí. Va néixer a Madrid el 13 d'agost de l'any 44, polític espanyol, membre del Partit Popular i ara actualment és ministre d'Aferts Exteriors des del 22 de desembre de l'any 2011.
Curiosament, el senyor Margallo és el ministre que més declaracions ha fet sobre el tema de la consulta catalana. Sembla com si l'estat espanyol escepti que Catalunya és un altre estat i, doncs, el senyor Margallo ha d'informar i aconsellar els seus ambaixadors què han de dir sobre aquest tema. El problema que realment té el senyor Margallo és que no pot cridar consulta a l'ambaixador de Catalunya.
Doncs el senyor Margallo, fa ahir o abans d'ahir, va dir si claca com un ànec i neda com un ànec és que és un ànec. I això ho va dir per comparar els referèndums que s'ha fet a Ucraïna amb el referèndum que demana el Parlament Català. Volguem demostrar així que les dues situacions són exactament iguals.
En aquestes mateixes declaracions ha cridat l'atenció sobre la debilitat dels països que va anomenar lillipotencs, assegurant que la fragmentació dels estats és el somni dels grups multinacionals que pretenen imposar les seves decisions als governs i el que no es pot votar en aquestes eleccions del 25 de maig és el nacionalisme excloent.
Bé, senyor García Margallo, en efecte, si brama com un asa i dóna veus com un ruc, és que és un ruc. Perquè els grups multinacionals pretenen imposar les seves decisions a tots els estats, els grans i els petits. I una bona mostra la tenim amb les decisions preses pels governs, el que a vostè pertany, per exemple, amb el rescat bancari, per no dir-ne d'altres.
I el que no es pot votar en aquestes eleccions és, per exemple, els partits que pretenen desmuntar la Unió Europea des de dintre, que d'aquests a Espanya n'hi ha pocs insignificants, però a la resta d'Europa es fan sentir i aquests sí que són nacionalistes excluents. Deixi de ficar-se en Catalunya, que de moment no és un tema que li afecti al seu ministeri, potser més endavant sí.
Preocupis, per exemple, per la situació dels immigrants que busquen a Europa un futur més digne i tracti amb els seus col·legues de la Unió Europea la manera de solucionar aquest problema. I per fer-li més agradable aquesta reunió amb els cancellers europeus, tenim el plaer d'oferir-li un lot sencer d'aquest producte típic català.
Un, dos, tres, botifarra de pagès. Un lot, eh? No, no, no. No, no, un lot. Home, és que si es reuneixen tots els ministres, no? Sí. Amb una sola no faríem res.
Bé, anem a les notícies. Núria, ja pots obrir el telèfon. S'està modernitzant també, eh? Sí, sí. No, avui què t'ha passat? No, no, avui la consciència que... Sí, ja, la consciència ecològica. Ecològica, ja. No gastar papers, cuidar el medio ambiente, aquestes coses. Però t'ho fas servir clínex, oi?
Me'ls deixen. Ja, ja, sí, sí. Ja sap, sobretot si estan nets. Sí, clar, clar. No, no, et deixen un mocador net, res de clínex. Vinga, la notícia. Resulta que avui en un ple que feien a l'Ajuntament de Toledo hi ha hagut rebomboli. Sí.
Perquè diversos grups polítics i associacions han criticat els regidors del PP quan justament han marxat de la sala quan un grup de representants de pares i mares de nens malalts de càncer que estan a l'Hospital Verge de la Salut de Toledo volien fer unes crítiques i demanaven unes ajudes
i els regidors del PP han abandonat la sala i han rebut moltes crítiques dels altres grups polítics. Sí, és el que acostumen a fer ara els polítics. Quan els agrada alguna cosa es marxen. Jo crec que això se'ls hauria de rebaixar del sou, no? L'explicació, segons els regidors del PP, diu que han marxat tots els regidors d'aquest partit polític, a excepció d'Anna Isabel Bejarano. Que és sorda i no s'ha enterat del tema.
quan justament una mare anava a explicar les mancances que tenien els pacients, els nens de l'Hospital Bresa de la Salut i a més a més de les retallades que s'estaven fent.
I a més a més cal destacar una frase que quan un regidor marxava un pare li anava a entregar un paper amb totes les coses que faltaven, o sigui que trobaven a faltar allà a l'hospital i el portaveu del PP no, el portaveu no.
El regidor. Un regidor. Sí, un regidor que es diu Arturo García Tizón li ha dit no m'importa això, no m'interessa. Encara sort, no? Ser educat per poder dir gràcies però no ets donant el lavabo. Sí. Per exemple, no? Sí, sí.
En fi, què hi farem? Mare que la comorirem. Sí, sí, sí. No, a veure, hi ha una dita que diu que cada país té els governants que es mereix. Realment, en aquest país hem fet les coses molt malament per mereixer aquest tipus de governant.
Notícia tecnològica, senyor Simón? Mix tecnològica. L'empresa és tecnològica. Si jo et dic l'empresa Fujitsu, aquest penses que es dedica. Aire condicionat. Entre altres coses, fabricar semiconductors. Semiconductors? Són conductors que no condueixen? No, són semiconductors. Són uns components per fabricar plaques de processadors. La meitat dels productes tecnològics que fem servir porten semiconductors. Ah, bé.
Doncs, bueno, ni curs ni mandrosos, aquesta gent tenien una fàbrica a Fukushima. A Fukushima? Molt a prop de Fukushima. Sí, on... On, malauradament, va petar una central nuclear. Doncs, bueno, tenien una nau de 2.000 metres quadrats. Què penseu que han decidit fer amb aquesta nau?
no sé... Més centrals nuclears? No. Han començat a cultivar enciams. Ah, molt bé. Et sembla molt bé. Sí, senyor. Allà al costat de... Molt bé. Estem parlant d'una...
que seran semiconductors una planta de 2.000 metres quadrats dintre de la fàbrica de semiconductors i que els vendran com a ecològics tot va començar perquè els enginyers tinguessin una mica d'oci i van començar a cultivar-los fent servir el sistema informàtic de la nau
Es controla tot, el nivell d'humitat de l'ambient, el nivell de CO2, la quantitat de fertilitzant que necessiten, tot. Això em recorda una pel·lícula d'Expediente X. Llavors, a aquesta li donen molta atenció, els cuidant molt, i al final han decidit que vendre aquests enciams.
Els japonesos, clar. Sí. Què pensaríeu que els vendran al mateix preu? No. El doble que un enciam normal. Perquè és ecològic. Sí, diuen que les propietats d'aquest enciam són els més baixos de potassi que existeixen. Sí, sí, sí. I els més alts en radioactivitat...
i que no necessiten cap tipus de salsa, que es poden menjar tal qual crues, que el gust que tenen és més... I a més et pots escollir el gust, no? Enciam amb gust de pollastre, enciam amb gust de botifarra, sí. Bueno, la cosa els pinta bastant bé perquè estan pensant en ampliar aquesta producció espinacs de comatzna,
que no tinc ni idea quina espinaca és, i enciam coreà Sang-Chu. Tenen previstos per l'any 2016, l'any fiscal 2016, guanyar 400 milions de gens, que al canvi serien uns 2,8 milions d'euros per vendre enciams al costat d'una central nuclear que van petar. Però són ecològiques. Ecològiques, ecològiques... A veure, s'ha de dir que estan...
Els estan posant en una sala on fan els semiconductors no pot haver cap tipus de... La radiació de fora segur més o menys deu haver, però són sales estèrils 100%, no hi ha ni una mota de... És més net que un quiròfan d'hospital. Els filtres que fan servir d'àrea són molt budents, en fi, però bueno... I si hi ha una fuga. Llavors l'ància més més gran...
però bueno els beneficis que els representarà 3 milions d'euros a veure, 2.000 metres quadrats d'enciam són uns quants d'enciam però els japonesos mengem molt d'enciam suposo i el de les algues no, també són els japonesos jo crec que els hi va més l'alga
Sí? Ah, però ara canviaran. Sí, però que una empresa tecnològica, com és Fujitsu. Aquests japonesos, les empreses japoneses, que ho ferien tot. Bueno, sí, hi ha vàries. Hi ha Kyocera, que es dedica a la ceràmica, i fa impresores també. I fa impresores, sí, sí. Bueno...
D'Evo, que sembla que és coreana, fa des d'avions fins a cotxes. I neveres. La General Motors també fa cotxes i avions. Però això és com d'un mateix sector, no? Com del sector... Però és que aire acondicionat...
A veure, Fujitsu té aires acondicionats, però és més coneguda per semiconductors. Molts dels productes que venen DVDs i tot porten peces que fa Fujitsu. Molt bé. Miquel, la teva notícia. Jo, quan ja gairebé fa un mes que ha passat Sant Jordi, que ens van donar tots els rànquings...
de llibres que es van vendre el dia de Sant Jordi jo he portat aquí l'artista de llibres que sembla ser que són els més venguts durant aquest any i sembla que posava el desembre de l'any passat des de desembre fins ara sí, fins ara el juego de replay
The Reaper, perdó, The Reaper, que és de la Isabel Allende. És la primera novel·la, primer thriller que escriu la Isabel Allende. Però més venguts aquí a Catalunya o...? Espanya, Espanya. Espanya! Després una altra, La jungla de los listos, que és del Miguel Ángel Revilla, que sembla ser que és un llibre d'humor i...
d'ironia, que parla sobre com augmentar el patrimoni, els esforços que fa una família per augmentar el seu patrimoni. Molts esforços. La Julia Navarro, el seu llibre Dispara, Jo ja estoy muerto.
Aquest el tinc pendent de llegir, aquest el tinc, i el tinc pendent de llegir. No puc dir res més d'ell. El gran Guayomi deixa la tele i ha escrit No estamos locos, que evidentment segueix la seva línia amb diàlegs absurds. Com les vaques, no estamos locos, sabemos lo que queremos. I situacions totes rares. La verdad sobre el caso Harry Kebert.
que sembla ser que està basat en un fet real que va passar a la ciutat d'Aurora, a New Hampshire, allà als Estats Units, per buscar l'assassí d'una noia que es deia Nola Kellerman, i que no s'ha arribat a esbrinar mai. Mai s'ha arribat a esbrinar. El famós 50 sombres de Grey, que és una trilogia... Aquell l'has llegit també? No, no l'he llegit jo.
Sé qui l'ha llegit. Jo el vaig començar a llegir, però no vaig poder amb ell, ho sé i tu. Jo sé que hi ha gent que s'ha esforçat per llegir fins al final. Ostres, gran esforç, eh? Jo això també ho feia abans, eh? Abans també ho feia. Encara que un llibre no m'agradés, m'obligava a llegir-lo tot. O sigui, jo m'he llegit El nombre de la rosa i El tercer mort sempre me'l trobo avorriníssim. També és un altre llibre que he intentat llegir i tampoc he pogut. Jo no he pogut mai.
inclús la pel·lícula jo la pel·lícula recordo sempre que l'he tingut que veure amb dues tongades la primera vegada em vaig a dormir a partir del tercer mort i la segona vegada vaig dormir fins al tercer mort i llavors em vaig despertar per veure el final de la pel·lícula jo en la pel·lícula que em dormo sempre és amb la missió
i em desperto amb la catarata també Déu-n'hi-do ja em desperto una altra vegada això un altre llibre dels més venguts que a més a més aquest ja ha sortit la pel·lícula i tot La ladrona de libros que passa durant la segona guerra mundial i és una noia que s'aficiona a llegir
I el que fa és robar llibres perquè la família és una noia... No pot comprar llibres. És una filla adoptiva i la família sembla ser que no pot comprar llibres. No l'he llegit ni he vist la pel·lícula, però, bueno, una mica pel gros. Ni el penses digir. M'agradaria, no? No, sí, m'agradaria. Sí? Sí, m'agradaria. No sé per què amb aquests llibres així m'agraden. L'Arturo Pérez Reverter amb el seu El francotirador paciente...
és un un un un editorial o una editora una cazatalentos que va a darrere de trobar un grafitero jo li podria presentar uns quants un tal sniper que és un grafitero que es veu que pinta i el volen agafar per portar en un editorial i que faci grafitis per després portar-los a portades de llibres
I després, la Clara Sánchez, El cielo ha vuelto... Sí, El cielo ha vuelto, que va ser el Premi Planeta 2013. Aquest no l'he llegit ni ganes. A banda dels que ha llegit, tu diries que la ladrona de llibres és el llibre que més t'interessa. A mi sí.
Doncs ja ho sabeu, llegeix molt, per tant... Sí, té molt temps lliure. Jo, aprofitant aquest tema, volia dir que des de la universitat, en un estudi... Que és la de Vellaterra? Sí, l'Autònoma. Amb un grup de companys estem fent un reportatge sobre llibreries emblemàtiques i històriques que estan tancant a Barcelona
i Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do la de llibreries que estan tancant però llibreries com la Catalònia o inclús Algunes manté via internet Sí, o inclús que han hagut de tancar i s'han hagut de mudar en un altre local pel tema de la ley de los arrendamientos i tot això que Déu-n'hi-do
Però és curiós perquè diuen que en aquest país...
es llegeix una mica més que abans i en canvi les llibreries han d'afancar. Doncs mira, avui hem anat a entrevistar una llibreria i justament ens han dit que el problema, perquè hem preguntat sobre quins possibles problemes de negoci hi havia, si la culpa era de les tecnologies, que es venien llibres digitals amb els e-books i tot, i ens han dit que el problema és que no es llegeix. Que no es llegeix. Bé, si no es llegeix, molt poc. Sincerament no es llegeix, però deien que semblava que
Sobretot a la juventut no ens començava a aficionar-se una mica, però ens exigim una mica més, no? En fi. Doncs ens han dit això. Molt bé. Bé, jo tinc una notícia ecològica. És de la setmana passada, sí. Resulta que l'organització Greenpeace va presentar a Barcelona un estudi en què per primera vegada es quantifica el valor econòmic de la polinizació i la vulnerabilitat de l'agricultura davant el declivi de les abelles.
Aquesta notícia era la que et vas quedar pendent d'energia, oi? Sí, sí. I et vaig veure jo amb les ganes de regir-la. Sí, perquè... Interessant. I és greu, no? Perquè l'any passat a Santa Coloma de Farners van volir milions d'abelles. Quina és la causa? Doncs sembla ser que la causa és l'aplicació de plaguicides agrícoles amb els fruiters.
Això ja havia passat en altres ocasions i que hi ha un declive continuat de les abelles i d'altres polinitzadors que són considerats un dels motors de la biodiversitat. El 70% dels cultius per a consum humà depèn directament de la polinització i això vol dir que sense les abelles...
que haurien picat. Per exemple, la producció de kiwi, síndria, carbasa i carbassó, però també l'admella, espomes, albaracocs, sideres, préssecs, peres, prunes i codonys,
doncs baixaria de manera alarmant. Els codons no em preocupen. És que diuen que... Sí, sí, sí. Pot ser una pujada increïble. Sembla ser, segons aquest informe de Greenpeace, que Catalunya és el segon territori més amenaçat per la pèrdua d'insectes polinizadors, amb una vulnerabilitat del 25%, i està únicament darrere del Principat d'Astúries, que té un 34%.
Doncs davant d'aquesta realitat, Greenpeace demana que s'elabori un pla integral d'acció per preservar les colònies d'Avelles i exigeix la prohibició de 319 plaguicides perillosos abans de l'any 2017 i paral·lelament demana que es doni suport a l'agricultura ecològica, que és, segons ells, l'única opció de futur.
i que les autoritats treballin perquè en el 2050 el 100% de l'agricultura sigui ecològica. És que si un ecosistema no està equilibrat, si falla per un cantó, falla per altres. Respecte a això de les abelles, vaig escoltar l'altre dia
que parlaven d'una entrada d'un input que hi ha d'abelles, unes abelles que són xines que són enormes i s'estan carregant les abelles com els ocells aquests verds les cotorres les cotorres no, però aquestes no passa res més
aquest és el contrari, aquestes serveixen d'aliment a les gavines a les gavines i fan fora els coloms però invadeixen altres espècies autòctones però potser el dany no és el dany a la Sagrada Família jo recordo l'edifici on tu treballes i on treballava allò hi havia un niu de falcons que per cert ha desaparegut suposo
i l'encarregat, diguem, del manteniment de l'edifici, estava desesperat perquè cada dia es trobava un colom mort just a la porta de l'edifici, que l'havien matat, lògicament, els... Però això tampoc fan res contra les gavines, que les gavines estan enviant la ciutat. Sí, sí, sí. Tampoc fan res perquè es carreguen... No és que estiguin enviant les ciutats, eh? És que les gavines, segons on vas tu, bastant cap a dins, ja te'n trobes, eh?
Sí, sí, sí. Però això fa poc temps, eh? Sí, sí, deu fer 3 o 4 anys. Sí, sí, sí. Aquí a Sant Just darrerament es beuen gavines. El problema és perquè no hi ha teca del mar. Va ben aigua de la meva piscina. Ja, sí, sí. Busquen menjar. Tu tens piscina? Sí. Però això és una casa gran?
No. Mira, mira, veus? Hi havia una gavina allà al mig. Una piscina que hi capa una gavina. No estava a dins, o sigui, estava fora. Però em va sorprendre moltíssim perquè mai havia vist una gavina. Bueno, perdó, parlant d'aquest tema d'animals, a Viladecans, que és el poble on jo visc actualment, o la ciutat on jo visc,
l'Ajuntament està passant està passant sí, també no, no ha fet una distribució de circulars parlant prohibint expressament encara que de moment no estigui sancionat però sí prohibint
donar de menjar als animals al carrer per la generació de paràsits de males olors, etc. i per tot això que hi ha animals que són salvatges però no estan domesticats i quan s'acostien pot haver-hi problemes no fa gaire un amic que jo tinc que viu a les fonts, a Terrassa
fins no fa gaire al costat de casa seva ja havia descampats i baixaven els porcs senglars a menjar i la gent com que anava a passejar els gossos per allà els hi portava a menjar i els hi donava menjar fins que un dia un porc senglar va atacar algú i aleshores es tenien que matar els porcs senglars
aquí a Barcelona fa uns mesos es va trobar una família sencera de pocs anglars el pare, la mare i els nens a l'estació de Sants que suposo que havien baixat, baixat, baixat i diu ara agafem el tren i anem a pujar va baixar el funicular i se'ls van trobar una parella no sé si de Mossos o Guàrdia Urbana
I van fer petar la xerrada. No, no, no. Es veu que el mascle, doncs, suposo per defensar la família i tal, va voler atacar i un dels policies va treure la pistola, va disparar un tret a terra.
Va rebotar la bala i li va donar el seu company. Sí, ara ho recordo. Perdoneu que em rigui. Va ferir el company. És surrealista, és surrealista. Bé, i a Sant Gervasi és habitual. Sí, a Sarrià, a Sarrià. Es carreguen els... O sigui, toman els contenidors de l'escombreria. Aquí a Baixa... Sant Just també. Sí, també.
És que amb la construcció dels túnels de Vallvidrera van partir per la meitat a l'hàbitat que ells tenien i aleshores els han encarrilat en altres direccions i això és un problema. Bé, i una cosa curiosa, que es van encaixar també els ramaders, els ramaders,
que els voltors de la zona del Pirineu, darrerament ja no... Clar, com no hi ha animals morts, perquè l'animal mort no els pot deixar, sinó que s'ha de... Clar, és que això és un altre problema. Aleshores, ja ataquen els vius, busquen els més dèbils i els ataquen perquè no troben el seu menjar habitual, que serien els... I tornen a veure... Van veure un llop al Pirineu fa poc, no?
Però això dels voltons, clar, és que ara amb la conya aquesta de que, hosti, no poden haver-hi els molts, han de retirar, no sé què. Clar, no tenen menjar. Estem trencant tot a la cadena. Estem trencant tot a la cadena. Per culpa de tot això no hi ha novelles. Clar. I ja que parlem d'animals, recordar el pobre osset aquest que li han posat el nom de la ciutat on baixava...
Sí, un osset petitó, em sembla que tenia 3 mesos, que es veu que es va perdre o a la mare li va passar alguna cosa. Que un veí se'l va trobar. Se'l va trobar i aleshores van anar a protecció d'animals i el van portar al bosc una altra vegada. A ver si troba. Abans demà tornava a estar...
A la porta. A la porta de la casa. I va baixar un parell o tres de vegades. I al final el que han decidit fer-ho és portar-lo al bosc, ballar-ho perquè no pugui sortir d'allà ni tingui el perill que un altre animal el pugui atacar. I com s'alimentarà? Li portaran menjar? Sí, sí, li portaran menjar. Això ja és domàstica. No té encara capacitat per alimentar-se el sol.
És molt petit. I a les hores quan es pugui alimentar sol, l'obrirà, el deixaran, baixarà el poble i potrà la garrota de algú i ja està. Va perquè és el camí que correixerà. Tens més notícies, Núria? Sí. Una sobre un estudi sobre els valencians. Valencians.
que diu que la meitat dels valencians creu que el català i el valencià són dues llengües diferents. Sí, ja passa. De tota la vida. Sí, sí, clar, com i tant. Diu, el baròmetre d'abril elaborat per la Generalitat Valenciana, avui s'ha fet públic pel vicepresident, el José Ciscard,
Diu que un de cada dos ciutadans pensen que la llengua que es parla al País Valencià és diferent que la que es parla a Catalunya. Tenen raó, sí, sí, és diferent. Concretament, el 52,3% pensa que és una llengua diferent. Mhm.
I preguntats als 2.016 encastats del coneixement del valencià, un 57,1% asseguren que parlen sempre, quasi sempre, valencià. I el 30,2% el parlen sempre, o quasi, no, perdó.
i el 26,9% parlar castellà sempre o quasi sempre. Molt bé. No, no, de fet, a mi em sembla bé això, perquè cada dia parlo més idiomes. Sí, sí. És veritat. Parlo balear, parlo valencià, parlo la pau... Fins ara dèiem que érem bilingües, no, senyor? Som políglotes. Som políglotes.
Marc, més notícies? Sí, tinc més notícies. A o B? La B.
No, no, la B. Bueno, si us dic bland i blu... Bland i blu, sí. Sabeu què és, no? Sí, sí, sí, és una cosa així, viscosa. No? Bland i blu... Sí, per terra. Si us dic que hi ha un grup de científics que l'ha fet servir per augmentar la bateria, una bateria fins a tres vegades més... Una bateria de mòbil. Una bateria de mòbil. Molt bé. Vaig sentir alguna cosa. Sí. Una bateria de mòbil.
Això van fer una pel·lícula, no? No sé qui, el professor Chiflado. Dos pel·lícules, hi ha una... El Robin Williams és l'última, hi havia una antiga, com a vol, que la feia Alfred McMurray. Alfred McMurray, sí senyor. Però no va per aquí la cosa. Han fet servir...
El blandiblu és un compost que és un diòxido del silicio. Diòxido del silicio. Molt bé. No entrarem en la part tècnica. No, no, no. Però utilitzar aquesta massa viscosa que de petits feien servir... No, jo no la feia servir. Jo me la trobava a casa. Sí, tot... És com el flam... És una cosa... És com una plastelina, però molt més toca. És com un moc. És com un moc.
i a més era de color verd ara l'última remesa que va treure ja havia violeta és un plàstic que podies estirar bueno
Llavors hi ha un grup de cientícics que han fet un dels compostos de la bateria amb aquest material i la bateria dura fins a 3 vegades més i després han fet diverses proves i després de 100 cicles de càrrega i de descàrrega segueix aguantant el mateix que al principi. No es comercialitzarà això? No, no crec. Aquest tipus de coses... Em vaig llegir una la setmana passada de... I menys els de la puma...
Els de la poma segur que no el comercialitzen. I comercialitzaran altres coses, ho vaig estar llegint, que era una de les que portava la setmana passada, de les coses que fem smart a la vida.
ara avui en dia tot és Smartphone, Smart TV, Smart... Smart lo que sigui. Smart City. Bueno, doncs han fet... Smart Simó, diga no. No. Han fet el que són bombetes intel·ligents. Ah, sí? Sí. Que diuen bon dia quan les ensenja. No, que les pots controlar des del mòbil. Ah, molt bé, sí. Com l'aire condicionat, l'alarma... Sí, però l'alarma, l'aire condicionat fins a cert punt encara, però una bombeta... Xica, vas a l'interruptor i l'apagues.
Bueno, però si està assegut veient la tele i diu, vull apagar la llum, agafes el mòbil i apago la llum. D'aquest nivell que la tecnologia que realment ens ajudaria...
no la desenvolupen i, a veure, tonteries, no, que pot ser que algú tingui utilitat de poder graduar. Que vull que la bombeta número 3 estigui al 30%, la 4 estigui al 40% però amb color blau. Fa un any o una cosa així es va morir l'inventor d'un aparell
que abans no hi havia, que era el comandament a distància de la tele. I abans t'havies de per canviar d'un a l'altre canal, perquè només hi havia dos. Sí, exacte. O tenies un pal llarg, o t'havies d'aixecar, a vegades que no senties, no sé què, quan donava els anuncis, havies d'aixecar a baixar el volum. A mi ja en fa mando. Et despertava, et despertava. Jo recordo que van...
no sé quina cadena de televisió, doncs, van fer del noticiari, doncs, allò que sabíem apagat senyor, i van ensenyar el primer comandament a distància, el que va inventar aquest senyor, que era una caixa, doncs, més o menys del tamany d'aquest full, no?, diré quatre, amb un grapat de...
de botons, que va ser el primer televisor en comandament de distància. I el cable, no? I el cable. Bé, després vam fer més petits amb cables, sí senyor. L'enxofaves de la tele i només podies pujar i baixar el volum...
i res més i si no estava el fill petit que s'aixecava i diu canvia el canal o el pal de l'escombra si era l'unió de tots bé, què us sembla si ens anem a Madrid anem a Madrid
Doncs sí, senyor. No sé què de los nardos en la cadera. La cançó aquesta. Tant de festa major, eh? Tant de festa major, sí, senyor. Ahir era San Isidro l'Obrador. Pàjaro que nunca n'hi va. Ostres. Que conteres tec. Eh que sí? I tant. Fa pocs dies era el 2 de mayo.
I? Que bien vive. Festa aquí, a Madrid. Ah, a Madrid, aquí no. I el día de San Isidre. Bueno, aquí no, però molta gent va a fer pont. Va a fer pont. I és com una semifesta. I la Virgen de la Paloma, don Mariano, ¿cuándo es la Virgen de la Paloma? Buenas tardes. Buena, buena, buena pregunta. No lo sabes. No sé si es religioso, eh. Sí. A mí solo las fiestas cuando me dicen que tengo que cogerlas. Pero la Virgen de la Paloma haces fiesta, ¿no?
La Virgen de la Paloma en Madrid suele haber fiesta, lo que pasa es que con los nuevos calendarios no siempre... Ah, bueno, que os la trasladan, ¿no? Van trasladando, efectivamente. Sí, sí, sí. La Virgen de la Paloma, la verbena, los churritos, los bailes en las calles... Igual que lo que tenemos ahora. Sí, sí.
Igual que lo que tenemos ahora, las fiestas. Ayer fue San Isidro. De todas formas, las fiestas están a lo largo de toda la semana, pero principalmente se concentran desde el día 15 hasta el domingo, prácticamente. Yo no recuerdo si era por San Isidro o la Virgen de la Paloma. Sí.
que una amiga que tenía en Madrid, que por cierto fue corresponsal de la desvernada en Madrid, pues me dijo que tenía que ir a Madrid por una de estas fiestas que me enseñaría a bailar el xotis.
Ah, bueno. Pero no hubo ocasión. Sí, pues es una pena porque además es un baile relativamente facilito. Sí, eso me dijo que era muy fácil. Solo necesitas una pareja y una baldosita. Y una baldosita, ¿no? Sí, nada más. Y la música hasta la puedes cantar. Efectivamente. ¿Tú sabes bailarlo? Sí. Hombre, como buen gato de saber bailar el chotis. ¿Cómo lo vas a saber bailar el chotis? Es de lo más sencillo.
En cambio el pasodoble es bastante complicado. El pasodoble tienes que tener cierto don aire para bailar. Es doble. Espera lo de claro. De la mesa, ¿cuánta gente sabe bailar sardanas? Yo.
Aquí, la Núria. Dos, tres, tres de l'altra taula. El 50%. I el pas curt i el pas llarg, eh? Per exemple, el passo doble és un baile que se puede bailar después de cuatro whiskeys dobles.
Sí, fácilmente. Con cuatro whiskeys dobles lo bailas, pero... Lo bailas bien siempre y cuando la pareja sea hombre o mujer, en este caso... Sepa bailar el paso doble. Sí, no se los haya bebido, ¿eh? Porque los dos tiempos de la pareja con cuatro whiskeys dobles intentando bailar el chotis en una baldosa... Pasas a bailar una polca, sí. No sabemos lo que puede pasar. Oye, tu tocayo...
que es presidente de la Comunidad de Madrid, señor González, Ignacio. Sí, Ignacio. Esto cayó tuyo. No sé si es pariente también. Nada, de nada, ni de lejos. Pero vamos, lo digo, pero no lo sé, porque claro, apellidándose González, imagínate los millones de González. Hijo de Gonzalo debe ser.
Hijo de Gonzalo, seguro. Históricamente, el primer Gonzalo se puso las botas. Sí, efectivamente. Anda que no puso Gonzales en el mundo. Anda que no puso Gonzalitos en el mundo. Sí, señor. Bueno, pues no se ha salido con la suya y no va a poder poner la famosa pantalla gigante en sol para que los madrileños podáis disfrutar del partido final de la Champions. Sí. Y no la ha podido poner porque su compañera correligionaria de partido
¿Corre qué? Correligionaria. Correligionaria, sí, sí. ¿Y qué quiere decir? Es como correligionaria. Que practica la metesia religió. Se lo tengo que explicar en catalán porque en castellano no lo entienden. Es que aquí en Cataluña, ¿sabes? Solo hablamos catalán. Hacéis bien, oye. Bueno, pues su correligionaria, señora... No, la Cifuentes no. Sí, la Cifuentes. Que es la...
Es la delegada del Gobierno. La delegada del Gobierno en Madrid ha dicho que es un partido de alto riesgo y unir en la Plaza del Sol a seguidores del Atlético de Madrid y seguidores del Real Madrid allí mezclados, barrejados, que era muy peligroso. Hombre, yo la verdad es que en Madrid coincidimos habitual y diariamente los seguidores del Real Madrid y los seguidores del Atlético de Madrid
Y también habitualmente no suele pasar nada. ¿No ha pensado en el dinero que van a sacar los locales de alrededor? Pues lo mismo. Pero cuidado, cuidado, que además la señora Cifuentes ha ido más lejos y bueno, aparte de que se va a instalar una pantalla gigante, eso sí, en el estadio que es el Manzanares, el Metropolitano, el Calderón, ¿cómo se llama?
el Manzanares el Vicente Calderón el Vicente Calderón el Vicente Calderón 4 pantallas gigantes para que los aficionados del Atlético de Madrid que no hayan podido ir a Lisboa si puedan ver el partido pero la señora Cifuentes ha estado a punto de prohibirlo pues si va alguno del Madrid o algo no porque resulta que el día 24 es jornada de reflexión
y podría estar prohibido pero al final ha decidido que no que como es en un recinto cerrado si se podría hacer lo que no se puede hacer el equipo ganador, los aficionados del equipo ganador no podrán manifestarse si es el Madrid en Cibeles si es el Atlético de Madrid en Neptuno porque al ser jornada de reflexión están prohibidas las manifestaciones Mariano, si puedes localizar a esta señora que te diga lo que fuma
No, sí, sí. Yo también quiero. Cuidado que es de armas tomar la señora Cifuentes, Cristina Cifuentes. Pero no se ha tomado su medicación ese día. O algo así. Sí, sí, sí. Está tumbada. Y entonces, ante esta reacción de la señora Cristina Cifuentes, su correligionaria, doña Ana Botella, alcaldesa de Madrid,
Ha solicitado al FC Barcelona una entrada para poder ver el partido desde el palco del Camp Nou.
El partido del Atlético de Madrid-Barça. ¿Y se la van a dar? Sí, sí, sí. ¿En serio? El FC Barcelona ha invitado a la alcaldesa de Madrid a perfeccionar desde el palco el partido. Si los llamo, yo también me regalan una entrada. No creo. Ni creo que Josep Perpiñá, que por cierto, si estás escoltant Perpi, benvinguda a la sintonía de la desvernada.
M'ha dit que ens escolta de tant en tant. Una pregunta. Si el senyor Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just, demanés l'entrada, no crec que l'hi doni. Però l'alcaldessa de Madrid sí. És vergonyós. I per què l'ha demanat? Per què l'ha demanat? L'Atlètico de Madrid és un club de...
Bueno, el que sí parece ser que es del Atlético de Madrid es el príncipe Felipe, ¿no? Bueno, pero además acérrimo. Si no fuera príncipe, vamos, sería un ultra. Sería un ultra. Pero no sabemos si va a venir el príncipe. Pero demanda la entrada para ver la final de la... No, no, para ver el Atlético de Madrid Barcelona. Mañana sábado. A Lisboa no sabemos si va. Igual sí se va a Lisboa también, ¿no?
Sí, hombre, igual he pillado bien del balneario famoso. Pero claro, es complicado. Es como cuando Zapatero decía que a él el fútbol le gustaría venir aquí a Barcelona a ver el Barça, pero que no podía hacerlo porque era el presidente de todos los españoles. Claro, doña Ana Botella, alcaldesa de todos los madrileños...
pero hay representación del Athletic si gana el Athletic en el Barça y del Real Madrid por si pierde el y mujer del Aznar que es del Real Madrid de toda la vida y vendrá Mariano a Barcelona Mariano Rajoy por la mañana tiene un meeting mañana mañana tiene un meeting en Barcelona aprovechará y se queda a ver el partido el que debe estar preocupadísimo es Artur Mas
Sí. Porque, claro, dirà... Mig palco ocupat. Si no quiere coincidir en el palco, evidentemente, pues no podrá. Tendrá que buscarse algún evento para no coincidir. ¿Y si vamos a ir pensando en el palco o en el palco? No sé yo si se puede llamar a la vida. Madre mía, un partido de fútbol. Hay que ver, eh? Lo que organiza... Básicamente es un partido de fútbol.
Claro. Debería serlo. Debería serlo, pero al final de un partido de fútbol sacamos posibles, fíjate tú, lo que sacamos posibles en el final de la Copa de Europa, posibles manifestaciones. Manifestación.
De felicidad y el equipo ganador. Prohibidas, prohibidas por ser jornada de reflexión. Claro, yo me imagino, mira, gana el Real Madrid por un caso, ¿eh? La final de la Copa de Europa, bueno, está más acostumbrado, ha celebrado cosas, etcétera, etcétera, pues a lo mejor dice, bueno, pues lo dejamos para el día siguiente, no pasa nada, para dentro de los días, ¿vale?
Pero el Atlético de Madrid, que puede ganar una Copa de Europa la primera vez en su historia, por Dios. ¿Cómo le vas a prohibir a la afición del Atlético de Madrid? Es la segunda final que juega, me parece. Y tampoco creo que el Real Madrid si gana la décima. Está tan anhelada la décima que la llevan persiguiendo hace cuantos años. La décima o Espinela. Mira, yo lo único que puedo decir es que...
tanto si el Atlético de Madrid como si el Real Madrid gana la Copa, va a salir a la calle. Uno de los dos la ganará, eso sí, seguro. Lo mejor la gana el de negro. Cuidado, cuidado, que de Mourinho se puede esperar cualquier cosa. Que siga llorando en Londres, que está muy bien allí. La verdad es que cada vez
No era demasiado santo de mi devoción cuando estaba aquí. No, bueno, pero es que cometisteis un error. No olvidéis que un día desde el palco del balcón de la Generalitat Mourinho dijo hoy y siempre con el Barcelona en el corazón. Claro, claro. ¿Y dónde tiene el corazón Mourinho? Y va y lo ficha el Madrid. Es que este florentino no... Como decimos aquí en Cataluña no le toca. No aprende. No puede ser. Y aprenderá. Porque el florentino en el corazón tiene una caja registradora. Claro.
Entonces, si la cuenta de resultados va a dar positiva, pues funcionará. Y si no da positiva, pues mira, vamos a pasar por delante. De hecho, ha dicho que si este año no se gana la Champions, se va. ¿Se va Florencino? Sí. El que se va es Ancelotti. Y él también. Los dos de la mano. No, Ancelotti se va al Milan. Ancelotti ha dicho que no, esta tarde. Bueno, Ancelotti se irá si le indemnizan.
Y Florentino Pérez se irá... Bueno, querrá una manifestación a favor, me imagino. No, yo supongo que hará como la otra vez, la huida. Si se va y luego vuelve, ¿no? Si desaparece, lo deja en manos de... No lo veo yo tan claro. Yo no lo veo claro. Yo creo que antes de irse Florentino va a convertir al Madrid en sociedad anónima. Sí, sí. Algo anda buscando Florentino después de tantos años, no necesariamente la décima,
Y en algún momento aparecerá. Lo que pasa es que no es tan fácil de captar al Florentino en sus deseos ni en sus intenciones muchas veces.
Es un ser superior, como dijo Guterres, claro. Sabe ocultar sus emociones. Que, por cierto, chapó para Fernando Hierro, que a pesar de lo mal que nos caía... ¿Por qué? Vino al homenaje a Carlos Puyol ayer, estuvo presente para despedir... Hombre, yo hay que distinguir... ¿En serio? Sí, sí. Hay que distinguir muchas veces a... Y Camacho. Y Camacho también.
Hay que distinguir muchas veces la defensa ultranza de los colores profesionalmente hablando, porque muchos de ellos han sido deportistas profesionales, lógicamente tienen que defender a muerte sus clubs y muchas veces sus gerencias también, pero hay que reconocer, hombre, cuando una figura, en el caso de Carlos Puyol, pues...
Pasa por la circunstancia actual, pues lógicamente incluso yo es una persona a la que admiro profundamente, un profesional de fútbol al que admiro profundamente. Personalmente no le conozco, pero yo si hubiera tenido un cargo representativo, hubiera estado en un momento dado a su lado, pues hubiera intentado estar también en una circunstancia como esta.
Pero sobre lo de la profesionalidad, acá estabas diciendo de defender un club, yo recuerdo la frase del que será futuro entrenador del Barça, el señor Luis Enrique, que cuando fichó por el Barcelona, que venía del Madrid, por cierto, hubo el periodista gracioso de siempre, que le dice, ¿y tú también has sido barcelonista toda la vida? Pues claro, cuando uno ficha, yo sí, del Madrid o del Barcelona toda la vida. Y Luis Enrique se lo quedó mirando y dice, mira, yo toda la vida he sido del Sporting.
Y toda la vida seré del Sporting. Pero el club que ahora me va a pagar es el Barcelona y voy a muerte para que el Barcelona gane. Evidentemente. Y profesionalmente lo ha demostrado. Pero es uno de los pocos que dijo déjate de chorradas. Los colores los llevo desde pequeños. Sí, desde pequeños. Uno puede tener mayores o menores querencias a la hora de aficiones. Evidentemente, oye...
En Madrid hay muchos culés, me imagino que en Cataluña habrá algún merengue que otro. Sí, bueno, uno de los que fichasteis últimamente, el disco que habéis fichado últimamente, su perro se llama Messi. Es culé a muerte. Y le preguntaron si le iba a cambiar el nombre al perro, dice no, porque si se lo cambió no me lo acaso. Claro, evidentemente. Quiero decir, una cosa solo, el corazón que uno lleva consigo, que al final está consigo siempre, independientemente de donde esté,
Y luego, de donde esté la persona, y luego, lógicamente, la profesionalidad. Oye, si pagan, pues evidentemente en esta vida profesionalmente tendremos que defender lo que tengamos que defender. Pues claro. Para eso nos pagan. Y los futbolistas son como son. Otra cosa son luego las lecturas externas que hagamos todos los demás de esas situaciones. Bueno.
que al final todos vamos a lo que nos interesa, a los periodistas deportivos, a meter cizaña, de alguna forma, porque tienen que vender periódicos, tienen que vender programas de televisión y todo este tipo de historias, pero básicamente, hombre, hay que tener... Yo siempre he sentido un... Independientemente de que luego me pueda picar más o menos con alguien o contar un poco de polémica, siempre he sentido un gran respeto
No por todos, pero sí por muchos profesionales del fútbol y del deporte. Y en concreto, ahora que estamos hablando con Carles Puyol, tengo que darle la enhorabuena por todos estos años que ha pasado en el Barcelona y porque a mí me ha hecho ver en su carrera deportiva lo que es ser un futbolista. Sinceramente hablando desde fuera, ¿eh?
Sí, pero lo que decías tú de los periodistas, el día que España ganó el Mundial, hubo una serie de periodistas, sobre todo televisivos, que le atacaron de mala manera porque en la celebración llevaba una bandera catalana y delante de las cámaras una bandera catalana. Esa es la crítica de la ignorancia y la crítica del que no tiene otro argumento. Sí, claro, exactamente.
Tengo que criticar algo porque... Si hubiera salido besando la bandera de la Comunidad de Madrid a alguien, no hubieran dicho lo mismo. Otro ejemplo. Sí, seguramente. También habría salido algún... Sergio Ramos iba con una bandera. Andaluza. Alguien se mete con Sergio Ramos. Y David Villa con una bandera suriana. Pero si es cierto no es la catalana. No, pero es que precisamente...
Es que no es distinto. Es que conceptualmente no es distinto. Esa celebración. Porque es una cosa que lleva en el corazón y en su sentimiento. Bueno, y esto salía con una bandera de Camerún. Y Alexis Sánchez salía con una bandera de Chile. Pues fenomenal. Al final de lo que se trata es que uno se dedica su emoción. Es a Messi con la bandera argentina. Celebrando la victoria de Garza.
Yo no lo sé, pero lo he visto con la... Con la selección argentina, sí. Bueno, Mariano, oye que ya sabes que la compañía es muy grata, pero lamentablemente el horario es el horario. Es el que es también. Estamos sujetos. Nos volvemos a oír el viernes que viene. Muy bien. Buen fin de semana. Igualmente para todos. Usted lo pase muy bien en San Isidro.
Le estoy intentándolo y que no me pille la alergia. Adéu, adéu. Adéu. I bé, i ara ens va veure si podem contactar amb el doctor Baràmbio amb una mica de retard, concretament posi un quart d'hora de l'horari previst. O d'aquí a aquí, ens falta temps o ens en sobra de temps. Sí, sí, bueno. Ja és això. Normalment ens en sobra temps quan no ve el cuiner.
Què passa, que no? Que sí? Doctor Arami, bona nit. Hola. Ja és de nit, són les 9, jo dic jo. Bueno, que ara és la tarda a Barcelona. Bon vespre.
Sí, cap vespre. Alguna novetat? Ja sabeu que les tardes de Barcelona tothom les consideren cantadores, però ningú sap per què. Tothom diu que les tardes de Barcelona tenen alguna cosa especial. No us heu fixat que ho diuen als estrangers? No. Això és perquè tenim les muntanyes aponent. Per tant, el sol desapareix, diguem...
aviat, però en canvi persisteix la il·luminació aquesta, diguem, pròpia de la llum sortint per darrere de les muntanyes de Colserola. Que li dóna aquesta atmosfera un tant poètica a les últimes hores de la tarda a Barcelona. Ai, que maco que me l'has posat, escolta, que veritat. Doncs sí, la veritat és que és maco. No el que he dit jo, sinó les tardes. Sí, sí, sí, és maco. Sí, perquè les tardes que són, per exemple...
amb costa marítima, no?, anem a suposar les que estan, que a Ponenten en mar, no?, anem a suposar Mallorca, per exemple. És vermell. Ho vas dir amb molta llum fins que el sol de cop i volta desapareix. Clar. Però no tenen aquest crepusculent que té Barcelona. Clar. Barcelona és una ciutat, ja dient, pels vampirs. És molt més... Cosa a la que jo ja saps que, vull dir, soc més aviat proclin. Ha de ser vampir.
Veure desaparèixer el sol en l'horitzó és molt maco, eh? Sí, és molt maco, però aquest capvespre allà de Barcelona és molt puet. Però és molt curtet. El que dura el tema, imagina, a Eivissa. Sí, l'has trobat. Un tema que n'hi hauria per tallar-li el coll, no? Bueno, és igual.
dient imagina un mundo fantástico igual és menos, jo que soy multimillonario jo parlo de temps, no del que diu el tema parlo del temps que dura, dura això el crepúscul on és molt maco no sé si ho coneixeu és a Colonia de Sacramento no ho conec Colonia de Sacramento és a l'Uruguai
guai-guai. I és la banda d'Uruguai i el sol es posa sobre Buenos Aires, no? Ah. I llavors, clar, hi ha el rió de la Plata, que és com un mar, llavors el sol es posa en aquell mar tan quiet. Sí, sí, sí. I llavors, a última hora, comprens per què li diuen el rió de la Plata. Perquè pel color que agafa. Perquè el color que agafa és com si fos tot de plata. Sí, senyor. I la gent que està a Colonia Sacramento es reuneix al Torreón, que es diu... Per veure la...
i aplaudeix quan es posa. Està bé. Per això tenen un sol a la bandera? No, el sol aquest té un altre origen. Un sol que també tenen Buenos Aires és més aviat bé que en els...
Digui, digui. Ja no diu. Ens hem quedat sense saber què passa amb el sol de l'Uruguai i el sol de Buenos Aires. El doctor Barambi ho sap molt de tot, eh? Sí, sí. És un pou de cultura sense fons. Sí, sí, sí. Però poden curar-lo. Sí. Però el telèfon no el té... No el domina. Encara que va ser un dels primers que vaig conèixer jo que tenia telèfon al cotxe.
Quan no hi havia mòbils, encara. Aquells armaris. Quan encara es podia trucar des del cotxe. Quan es podia, exacte, quan es podia parlar des del cotxe. Però era un telèfon normal, eh? Sí, sí, sí. Un telèfon normal posat al poc, que era un maletón que passava. Don Santiago. També. Ara sí, ara sí. Que has estat parlant sol. Sí, m'he quedat un moment parlant sol.
No et preocupis a tots, ens ha passat això. Cosa que em passa molt. Estàvem parlant de l'origen del sol de la bandera. Sí, us heu fixat que la bandera li diuen l'Albi Celeste, no? L'Albi Celeste, sí. La bandera aquesta, de Celeste d'Argentina i també de l'Uruguai...
I ara us recordo que el rei d'Espanya, el Borbó, porta una banda albiceleste. També, sí. I és que Buenos Aires era d'ells. No era de la corona espanyola. Era propietat dels Borbons. Sí, era seva. Curiós. I Uruguai era la zona oriental de...
del territori, diguem que per això se li diu República Oriental de l'Uruguai exacte, perquè en realitat l'Uruguai no té nom l'Uruguai és un riu i la zona oriental és la que queda a l'orient del riu Uruguai llavors se li diu República Oriental de l'Uruguai que és com si aquí diguéssim que Catalunya és la República Nord de l'Ebre la República Oriental de l'Ebre, no?
Llavors, per això ells estan molt avergonyits perquè el seu país no té ni nom. No té nom. I li diuen El Païsito. Sí. Perquè, clar, és un país que és més o menys dos terceres vegades Espanya, no? O sigui que petit no és. No, no. Però, clar, comparat amb els dos monstros que té al costat... Brasil i Argentina. I Argentina, doncs a ells els sembla que són molt petits. És com Andorra, no? Comparat amb França i Espanya. Clar, pobret.
Bueno, ja està, la classe... Molt bé. Escolta, has sigut molt maco avui i continua preparant-te temes per la setmana que ve, eh? Ah, no voleu saber res més. No sé què... No, home, no. Descansa, coi. Has treballat molt. Sí, de veritat. No? Has acabat de veritat? No em deixis així. No? Que tens complexa de gorila, ara? No, no, però allò de...
Sí, bueno, vale. Vale, molt bé. Què volies dir? Va, digue-ho. Sí, el té con su cerveza, no? Sí, hombre, claro. Què volies dir? De què volies parlar? De la teva investigació? No, la meva investigació d'aquesta semana no en tinc ni idea. No tens idea, vale. Tenim allà creixent les cèl·lules, però de moment encara no hem fet res. No hem dit res, les cèl·lules. Home, vam dir que li aniríem preguntant de X temps, X temps, perquè en una setmana... Bueno, en una setmana poden passar moltes coses. Bueno, el que poden fer les cèl·lules en una setmana. Ui, sí, sí, mira...
mira el que et fan una setmana bueno pues res ja està ja us he explicat això si no hi ha cap cosa pregunta més en tot cas et trucarien jo per exemple hi ha una cosa aquesta setmana que sí que m'ha sorprès el què? que és el senyor Monago que ja té nom eh també
Aquest que és el president d'Extremadura? Sí. Per el que va dir dels 16.000 euros... Exacte. Això reconeix el dèficit fiscal. Per favor, senyor Rajoy, no li doni l'independència catalana...
que perdem 16.000 euros. Sí, li va dir que si Catalunya marxés d'Espanya, doncs que moltes comunitats autònomes es queda dir. Això ja es reconeixeu, no? I l'altra cosa ja sorprenent és que en el debat europeu, dels europeus, una cosa així sèria i tal,
la dona que portava el debat dels candidats europeus a les eleccions aquestes va preguntar què opinaven els que estaven allà presents sobre la independència de Catalunya i en canvi en el debat de la senyora Canyete del senyor Canyete amb la senyora Valenzuela i la senyora Valenciano
Ah, no era la Valenzuela. Ah, jo crec que era la Laura Valenzuela. No, no, la Laura Valenzuela era el cel sigui, o algú sinó. Però el cel sigui de la comunicació.
Doncs, no, no, la senyora Valenciano, aquesta, doncs no van tocar el tema, perquè no és un problema. No, no és un problema. Mira, t'explicaré un acudit. Fa temps, Portugal, quan va començar el tema de la crisi, no? Doncs el president de Portugal, que no recordo què deia...
Eso es Pablo Coello, pero no es Pablo Coello. Bien, va a trucar Zapatero y le va a dir, mira, para solucionar el problema económico tanto de Portugal como de España, habríamos pensado crear la Federación Ibérica, es decir, unir Portugal con España. ¿Y sabes lo que le va a contestar Zapatero? No, pero... Dice, espérate que llamo a más, a ver si los catalanes están dispuestos a alimentaros también a vosotros. ¿Ah, sí? Sí.
Això és xiste o és veritat? Perquè és que pot ser veritat. Podria ser veritat, però. No, no, jo sé que va haver-hi un moment que corria per Portugal, jo tinc alguna cosa per allà. Sí, sí, volien fer la Federació Ibèrica. No, no, què coi en Federació? Volien unir-se, espanyol. Sí, sí. O sigui, suposo que volien que els catalans també... Com està manat, com està manat.
Home, aquests tios que mantenen aquí els estavens, els estavens, hòstia, per què no a nosaltres, que tampoc són masses, no? Després Monagó també va començar a dir el principi de solidaritat entre comunitats, no sé què, no sé quant. Sí, però és que hi ha una cosa que Dios dijo, hermanos, no primos. Això de la solidaritat jo ho veig una mica com això de la discriminació positiva.
Sí, no, no, ademà, la solidaritat, bien entendida, empieza por uno mismo. Bueno, això ja ho sabem tots. Però sobretot els castellans ho saben molt bé. Però, no, no, dic això de la discriminació positiva de la solidaritat, en el moment en què es posa en marxa, anem a ser solidaris amb qui sigui, més igual, amb els marcianos, d'acord? Bueno, i hauria de dir, anem a ser solidaris 3 anys, i anem a fer discriminació positiva, doncs, no sé, 15 anys, més igual.
Però hi hauria que posar-li data de caducitat. Com el llogu. Perquè, si no, què passa? Que, per exemple, amb la solidaritat, el que fas és acostumar l'altre...
que allò és etern, no? Clar, i el dia que el solidari se n'etipa, a sobre és un fill de puta, m'entens? Bueno, salvant la sua madre, clar. Igual que amb la discriminació positiva. Amb la discriminació positiva passa exactament el mateix. El que fa la discriminació positiva és invertir el poder, no? És a dir, el pare té poder sobre el fill, per dir-ho d'una manera. Llavors diu, no, no, escolta, anem a fer una discriminació positiva momentàniament, durant un temps, el que sigui, perquè convé...
perquè així és educatiu, formatiu, el que sigui, li anem a donar poder al fill sobre el pare. O filla sobre el pare, o la mare, m'és igual. I llavors, de cop i volta, quan inverteixes el poder, que es demostra que el que té poder abusa del que no ho té. Llavors es converteix en el factor a la inversa. O sigui, per arreglar l'accés de poder del blanc sobre el negre, li dones...
fas discriminació positiva i dones més poder al negre. Llavors, el que fa el negre és abusar del blanc. Per això dic, aquestes coses al principi estan molt bé, però al final siguen el mateix que volies arreglar, però al revés. Al revés. Acostuma a passar. Ara, si Santi, que t'haig de dir adeu, fins la setmana que ve. Què passa amb el tema musical? Adéu. Adéu. Adéu.
El senyor Domènec diu que passem del tema musical, però jo li he dit que no. No, dic què passa, què passa amb el tema musical? Com que no arriba? No passem, no? Com anem a passar? Si s'ha de fumar el cigarret, home. Si no posem tema musical, la desvernada no seria la desvernada. Edward Shea, Forty Day Dream, vinga. Molt bé, vinga, va. Adéu.
Fins demà!
Yeah, yeah, yeah. Yeah, yeah, yeah.
One night to be confused One night to speed up truth
Bona nit. Bona nit.
One night of magic rush, the star to simple touch. One night to push and scream, and then relieve ten days of perfect tears. The colors red and blue, we had a promise break. We were in love.
Bona nit. Bona nit.
Gràcies. Gràcies.
La dasbarnada.
Ja som aquí. Ho haig de dir, ho haig de dir. Hi ha hagut un moment... Senyor tècnic, per què poseu els cables tan llargs als cascos? Ah, ja ho deia jo. Hi ha hagut un moment divertit. Bé, avui a la cuina farem macarrons. S'agafen els macarrons, se'ls llencen a l'aigua, se li posa una mica de mantega i formatge, i au.
Llavors te'n vas al bar i fas el menú del dia. Exacte. Avui farem blanquetes de pollastre amb cigrons, bledes i pinyons. Necessitem cigrons, bledes, pinyons i pollastre. La blanqueta de pollastre és la part de l'ala, més grossa, que és com una cuixa petita. Sí. Jo sé més jo, aquells trossets, aquells muslitos. I amb la resta què fem? Amb la resta ja et diré què fem. Jo almenys el que faig. Un pollastre a la...
Rostirem bé les blanquetes, el pollastre, el traiem de la cassola, una ceba picada petita, una ceba normal, picada a trossos petits juliana.
Un all, un parell d'alls, tampoc cal més, la sofregim. Perdona un moment, no n'insist, perquè l'altre dia vaig llegir que l'all no s'ha de posar a la nevera per conservar-ho. No, mai. No, mai, oi? Perdona.
si són alls de veritat, no s'han de posar la nevera. Els anys que corren ara s'han de posar la nevera, perquè al cap de dos dies estan fets un drap, perquè són xinos o no sé què collons són, i són un desastre. Són un desastre. No s'ho vegin per res, a més no tenen gust, tenen un gust diferent. És igual. Estàvem amb l'all al pollastre. Com sempre diem en el sofregit, primer la ceba i al cap d'una estona l'all.
Una vegada que hem posat això, posem els cigrons, o pots de cigrons, pot de cigrons, o si tenim humor de fer els cigrons i tot allò, si els fem a casa, comprem el cigró sec i el fem a casa, allò del bicarbonat i tota aquella cosa, en fi, i el que si farem és cobre'ls una mica menys.
que queden una mica durets després quan els posem en la sola s'acaben de coure llavors agafem posem els cigrons d'una manera o d'una altra, sigui com sigui
Amb una paella a part torrarem uns quants pinyons. Uns quants pinyons, el preu que abans s'haurien de posar dos per cap. Vale, punto. Torrarem una mica els pinyons. Els tirem també dintre de la cassola.
Si tenim amb el resto de les aletes es poden fer dues coses. Una, fer un fumet per posar-lo, per tombar-lo en la cassola aquesta. Fumet, que és posar les peces aquestes petitones al resto de l'ala. Mitja pastanaga, un tros de ceba, dos alls i ja està. Es fa bullir una aigua, es fa bullir una estoneta i es fa un brou d'aquests de malalt, un caldo de malalt, no?
Llavors, o fem això, o si volem posar-hi aigua, la típica pastilla de becrem, que jo ho prohibiria, la becrem, però bueno... Si es fa això, aleshores, les aletes aquestes, el que es pot fer és torrar-les, les ben torradetes, ben torradetes, i es fan servir d'acompanyament. D'acompanyament. Com de guarnició.
Una vegada tinguem això, el foc, quan es rengui el bull, hem tingut, hem comprat bledes, tallades a trossos ben netes i d'aquelles coses que es fan, es fot una nit de l'olla i s'hi tira el pollastre allà.
Es fa bullir fins que les bledes estan, que són... Que són bledes. Sí, 6-7 minuts. I ja està. I ja està, servir i puntó. I sense les bledes es pot fer, això? Sí, igual. I queda bé, no? Sí, però... I sense els cigrons i el fullastre també. Sí, de fet... Però llavors ja em perd la gràcia. De fet, pots demanar un telepizza i... No, no, no, no...
No, no, a veure, posar espinacs en lloc de bledes. Sí, sí, però l'espinac per mi té menys gust que la bleda. Ja, bueno. Crec jo, eh? A mi l'espinac no m'agrada. No, però sobre gustos no hi ha descrito. Faig amb bledes perquè té més gust. Molt bé. Doncs ja està, ja ho sabeu. La desbarnada.
Bé, ja ha arribat el moment de parlar d'això que passarà demà, que demà passarà. Ja pots anar connectant amb els anglesos i amb els de Calella de Palafugell. Bé, demà, per coses de la vida, hi ha una final de lliga.
És curiosa. Hi ha el final de Copa, la final de la Champions, la final de la UEFA, la final del Mundial, hi ha una final de Lliga.
cosa que ningú s'esperava, inclús va sortir el que ara és el capità de l'equip, el del Barça, el Xavi Hernández, i va dir, bueno, sí, hem llançat tot el Norris, ja no tenim aquesta oportunitat, i a cap de mitja hora va tenir que rectificar, i diu, ei, sí, que encara sí, encara sí. El partit següent,
El Barça va empatar i... I llavors ja dius, ja s'ha acabat. Però clar, en aquell moment, com es jugava a la mateixa hora, ja sabíem que l'Atlètic de Madrid també estava empatant. I aleshores he de dir, que no marquin, no? Que no marquin, perquè clar, si l'Atlètic de Madrid arriba a marcar... Sabíem que al Madrid li fotien dos...
Al Madrid li fotien dos, al Luis Enrique, sí, sí, el Madrid ja estava fora. Madrid ja estava fora des d'allò. Però, clar, amb l'empat del Barça a ells, si l'Atlètic de Madrid guanyava aquell partit, ja era campió de Lliga. I aleshores hauria vingut aquí amb el passadís. Però no. Ens hem estalviat. També han empatat. I això vol dir que demà...
A les 6 de la tarda... A les 6 o a les 7? A les 6. A les 6, sí. Els comerciants de Barcelona han posat el clit al cel. Diuen que és una barbaritat posar un partit d'aquest tipus a les 6, perquè, clar, no... No hi haurà ningú. No hi haurà ningú pel carrer. No, clar. Cal tancar. Igual. I, bueno... Senyor Anglès, bona tarda, bona nit. Bona nit. Com ho veus demà? Bé...
Haig de dir la veritat. Sí. Ho veig pelut. Ho veus pelut. No veus, no sé, Messi, Pedro, que no se sap si jugarà, Alexis, potser...
A veure, se suposa que posaran tot el que tenen i més, m'imagino, perquè és l'últim partit i és l'últim cartut i és l'última possibilitat. Però, vaja, ens hem de basar en els partits anteriors. És un partit diferent. Jo diria que tenen el 70-30. Perdona, però jo, per exemple, el partit contra ells, si és cert que no van ser capaços de marcar-li un gol ni a l'arc de Sant Martí... Els precedents són...
però no van jugar malament no, però no marquen un gol exactament i a l'equip que menys gols li han marcat justament és l'Atlètic de Madrid, que se sap defensar molt bé ells tenen claríssim que amb un empat guanyen llavors què faran? quedar-se enrere, defensar amb nou tios està claríssim, i buscar la contra un rebot, una falta, un córner, etcètera
Què jugaries amb el diamant al centre del camp? Amb 5 davanters? No. Jo jugaria més entre canvistes que no pas davanters. O sigui, els 4. Pogués ser amb extrems. A mi davanters al mig no m'interessen. Dos extrems ben oberts
intentar que no centrés Alves, vull dir, que centrés algú que tingués una miqueta més de... Algú que sàpiga centrar, diríem. Bueno, un que se'n vagi... Però a l'Alves, de tant en tant, s'entra, li toca el defensa contrari i és gol. Centrades a l'àrea, diguem, al costat dret. I altes, el porter aquell fa dos metres. I la defensa és molt més alta que els valenters del Barça. No tenim res a parar. Ha de ser...
algú que tingui la línia de fons i ja està. Exacte. Arribar fins a la línia de fons i sentar enrere i un rebot, una cama, ves a saber, pim-pam. Llavors encara tindríem alguna possibilitat. Si juguem com les últimes vegades, que és el que entrem-ho, llavors ho tenim difícil. Sota el meu criteri, sí. A veure, de novedat Jordi Alba i Piquet eren l'altre...
I Neymar, que em sembla que també li han donat l'altre, però diuen que no està en plenitud de condicions per jugar. Jordi Alba, sí, suposo. Bé, que jugui Jordi Alba, jo és que posaria com a extrema, a mi m'agrada com a extrema Adriano. Adriano. Que té un bon cacau, que se sortia bé, que la defensa...
i que xuta des de fora l'àrea que és el que cal exacte, és a dir, no xuta pitjor que Pedro i xuta bastant millor que Alexis i hòstia, és un tio allà que es pot associar amb Alba per l'esquerra l'esquerra tindria amb Alba, Adriano i com es diu, i Iniesta d'unidor, no? Potser pots posar Alexis de davanter centre
perquè faci nosa, perquè deixi allà clavats els centrals que no puguin sortir, perquè fins ara, perquè a més si no es menja un torrat. Perquè és que té un tio que li marca al damunt, no recordo si és en Gàbia, no sé quin d'ells és, que el té al damunt. I si passa aquell que l'està cobrint, li surten els centrals. És a dir, és que no pot estar entre 3 o 4 tios, és impossible. Perquè no és res que et vola, porta 6 partits sense marcar l'Atlètic de Madrid. Això està clar. Jo el ficaria a la banda, tu. Jo el ficaria a la banda dreta...
encara que toqui menys... Ho va intentar una vegada el Tata Martín. Sí, però que tot el partit jugui a la banda dreta, que és un mal de cap per el Felipe Luis, que no podrà pujar...
i ja que no defensa molt, vaja, doncs almenys estarà allà i serà un mal de cap per... És a dir, obligarà a obrir-se... I a més a més l'Alexi se'n durà a defensa des del mig. Sí, exacte, és a dir, tu s'entres a l'Alexis. Li pot obrir un camí perquè se senti el Messi. Exacte, que la lluita, que és emprenyador pels defenses, perquè la lluita totes, i va el cos, i xoca i tal, no té alçada, però vaja, i inclús, mira, alguna pilota la pot tirar enrere a fer l'espai que algú xuti de línia.
Però vaja, jo si juguen com les últimes vegades ho veig molt pelot. Abans he dit un 30%, jo crec que un 80-20. Bé, continuem amb les possibles novetats. Piqué, sembla ser que sí, que ja està... Jo crec que jugarà. Que jugarà Piqué en lloc de Bartra. L'efecte que sí. En lloc de Bartra. O serà els centrals Piqué-Bartra? Jo crec que jugarà Piqué i Mascherano. Piqué Mascherano. Encara que no sé què dir-te si jo quedaria amb Mascherano o amb Bartra, eh?
Home, Barça està fent... Home, si ara no els últims partits li han guanyat l'esquerra quan m'han volgut.
és que jo ho he dit sempre Macerano no és defensa central ha fet molt més del que podia fer i té un problema que el ser mig campista està acostumat a unes entrades al mig del camp per trencar ahi està per trencar el possible contraatac des del centre del camp i està acostumat a això i això ho fa
a l'àrea, i si li passen cagar de pastorets, i si no, li poden pit a penal amb molta facilitat.
I amb tot crec que ha fet partidajos el Masserano. Però dic que sobretot Alves no ha fet les excursions que últimament ha fet perquè tots els gols ens han arribat per allà. Sí, tots els gols ens han arribat per allà. Tots, tots. Clar, però no posarà Montoya en el lloc de... No, doncs, o com jo et deia, Adriano el pots canviar de banda. Jo el posaria. El canvies de banda i fiques Adriano a la dreta i Messi per l'esquerra. Vull dir, que Messi pot jugar com un... Sí, no.
Això sí. Al centre del camp a les hores Busquets, Xavi i Iniesta Cesc. A mi l'opció de Cesc... El mateix. Vaja, vull dir, jo no ho veig, clar. Si no he jugat a fals davanter, aquella història que es va inventar, jo crec que no té lloc a l'equip. Si volem jugar amb quatre mig campistes, què vols posar? El Sergio Roberto? Per què no? Algú que defensi més.
Si vols posar un que defensi més, aleshores el central. O sigui, tots els gols que han fet en l'Atlètic de Madrid són exactament iguals. Et roben la pilota a la seva àrea per un passe defectuós o perquè han arribat més d'hora, que és el que passa gairebé sempre. La passen directament en un centre de canvista que està una mica adelantat, una mica adelantat, i aquest la passa a l'espai amb un davanter que corre que se l'espella.
Bé, aleshores, alineació revolucionària dels centrals Piqué-Bartre i Maserano al centre del camp, juntament amb Busquets, Xavi-Iniesta. Què et sembla? I en el lloc de Cesc posaria, com es diu Adriano, que assegura també una pressió molt més alta. No ho farà, però jo és el que faria.
Bueno, a veure, això vol dir que estem parlant que s'ha de fixar un grapat de gent, però que hi ha material dintre de l'equip del Barça, no? O sigui, jugadors que ja encara són... Hi ha material però cal endreçar-ho. Pots fer canvis, pots fer... No, material hi és, el que passa és que ha de funcionar.
Clar, no, home, i jo crec que els té que ordenar, i el Tata Martí, no? Estic convençut que farà el mateix partit que ha fet sempre. Sí, segurament. Sortirà amb els de sempre i plantejarà el partit com sempre. A veure si li arreglen els jugadors. I no, conya, els jugadors són bons, però jo crec que amb una mala tàctica. Home, això estava bé quan jugava l'Estoikov. Però que l'Estoikov sí que de cop i volta deia...
muchachos, venir aquí, vamos a hacer esto, esto y esto, y au, vinga, som-hi. Doncs potser valdria la pena que sumin. Que precisament es comenta que l'Estoicov ho va fer en un partit Barça-Al·làtic de Madrid, que el Barça, al final de la primera part, anava perdent, i diuen que va ser Estoicov, que va dir, bueno, senyores, vamos a canviar... Estava d'entrenador Robson, i al final... Però va ser l'Estoicov o el Guardiola? Diuen que va ser l'Estoicov. Diuen. Jo havia sentit que havia sigut el Guardiola.
Diuen que va ser l'estoico. Però bueno, igual... És que crec que l'hi van fer més d'un cop, eh? Sí, era el Robson. En cada partit li feien. Pobre. Ell feia l'alineació i després sortia el que volien. I perquè el traductor encara no... No manava. No manava, eh? Ho tenia clar el pobre Robson. Entre que els jugadors feien el que li donava la gana. I l'altre al costat de la vengueta podria haver sigut impressionant.
Però hem de confinar amb els astres i aquestes coses. Bé, i abans... I abans del partit, recordem que el partit del Barça-Làtica-Nadria juga a les 6, i dues hores abans, a les 4, s'acomiada el Vasco Aguirre. S'acomiada o l'acomiada, no? Bé, no ho sé.
Una mica de tot. No ho sé, ándale. Però sembla que marxa, no? Sí, diu que sí. Sí, però que marxa perquè no li han posat massa interès en renovar-lo. No, cap, cap. Per això vull dir que ja li han deixat clar que no comptava amb ell i ella ha dit, però bueno, quan vagi fora me'n vaig.
Avui deien que el Tata Martí no ha rebut una oferta de l'Espanyol. Ah, sí? Home, seria bo. Aquesta seria bona. No, si estàs pagant... No, no, perdona. Ja està. Que l'heu entès malament. És un equip que vesteix de blanc i blau.
Però és la selecció argentina. No, no, no, no. És la selecció argentina. Avui, abans de les 3 del migdia, li han fet arribar una oferta a l'espanyol en el Tata. En el Tata. I el Tata... Ostres! Mira, el Tata jo crec que és suficientment intel·ligent per dir...
després del que he patit jo en aquesta ciutat... A l'Espanyol no es quedarà. A l'Harmàlaga podria ser-hi va, però a l'Espanyol... Jo crec que tornarà a ser-hi. A l'Espanyol ho dubto. Jo crec que tornarà a l'Argentina. I sembla que tornarà allà perquè té la família allà i no han volgut venir o no s'han adaptat. A veure, si al Chelsea li fa una oferta, és possible que vagi al Chelsea.
Amb el Chelsea ho veig una mica complicat, no? Bé, no se sap mai. I si li fa l'oferta... Perquè, clar, diuen que a Ancelotti el vol el Milan per fer el nou projecte i que està disposat a pagar la clàusula de rescissió que crec que són 3 milions d'euros. Que al Milan vol l'Ancelotti? Milan vol l'Ancelotti. Aleshores, clar, el Florentino podria fer saltat a Martino.
Això ja és ciència-ficció, eh?, em sembla. Tota ciència-ficció. I qualquier bien es pequeño. Home, li paguem nosaltres el vol. Aquí, al tata. Hombre, li portem amb un llacet, no?, diria jo. No sé. I tant. Vaja, és molt bona persona, jo crec que per això està tothom d'acord. És molt bona persona, amb molt bon paio. Ha sigut honest. Ha sigut un tio honest. Honest, el que tu vulguis, però, hosti, com a entrenador, jo no li he vist en cap moment. Li he vingut gran, eh?
Jo crec que el que li ha passat és el mateix que li està passant al Neymar, que ve de ser el Santos futbol brasilè, totalment diferent, i a més a més ser la figura de l'equip en què tothom jugava per ell, venir, i ara estic parlant del Neymar, venir aquí amb un altre estil de joc, amb un altre sistema, i on no és la figura que tothom juga per ell, sinó que ell ha de jugar per l'equip.
Neymar no ha donat no s'ha acoplat encara i el Tata Martínez jo crec que li ha passat el mateix però partim de bases diferents però bé d'entrenar un equip
El nen té 21 anys, s'ha de adaptar, a veure, té... Bueno, té temps. Però fixa't que Martino... Diríem que, segons ell, havia estudiat i sabia... Sí, sí, sí, però no coneixia el futbol europeu. Ah, però no fotem, hosti, no sé, jo crec que és una qüestió de caràcter. Tu, si ho tens clar, te la jugues. Bueno, clar que és una qüestió de caràcter. És el teu prestigi, doncs te la jugues i jugues i fa cadascú del seu caràcter. En l'equip com tu vols.
però a veure jo ho entenc que aquest senyor a última hora dos segons abans de començar la lliga li diuen escolta vols entrenar el Barça no amb això estem d'acord i que possiblement possiblement si hagués sigut un altre equip que no fos el Barça possiblement hagués dit que no
A mi el que em resulta preocupant és que, amb detalls, dintre dels partits, quan les coses s'han torçat o no funcionaven, mai no he vist que fes de la seva part per canviar l'acord del desaveniment. No estic d'acord, Digitra.
No estic d'acord, Isidre. Al principi sí que feia canvis. Al principi canviava esquemes. Al principi, inclús, de sortida, el Barça jugava d'una manera diferent. I tota la premsa catalana se li ha fotut a sobre. Que estava perdent... No, falta de personalitat, no, que arriba un moment... Nora, jo crec que en aquell moment el Martí no va dir aneu a fer punyetes. El que passa és que com és educat...
Està fortitzat. Això que és educat, punyeta, vull dir, arriba un moment en què tu et paguen per fer la teva feina. La teva feina és fer l'alineació i la tàctica, tu. Bueno, i si el senyor Rogelio va dir, bueno, no podem tenir en contra la premsa i que també podria ser. Senyor Emili Sánchez, benvingut. Bona nit. Bona nit, senyor Sánchez. Ja està fregint els oles.
Què? No res. S'ha dormit. Sí, s'ha dormit totalment. Bé, doncs res, ja sortirà quan vulgui. El que passa és que el programa hem d'acabar d'aquí un quart, menys d'un quart d'hora, o sigui que no sé jo com a... Sí, torna-la a trucar. Doncs bé, a veure, jo... Possiblement el Tata Martínez no sigui l'entrenador pel Barça, és molt possible, no dic que no.
però jo crec que se l'ha matxacat massa i l'home ha arribat un moment que al·lucinava el tio clar que al·lucinava, home, anàvem primers del campionat li havia fotut 4 gols en el ratllo i resulta que no tenia posició que estava perdent l'identitat el tio m'al·lucinava, dic, collons, anem primers del campionat
Durant bastants partits, ja. Escolten, però això li passa a Guàrdialó també, que l'estan matxacant allà. No, el Guàrdialó no el van matxacant allà. I el propi president d'honor del cony del Beckenbauer, que de poc... Ah, bueno, vols dir allà. Sí, sí, i ara el Salcosí, com es diu, el Riberí, també. Clar, i el Riberí també dient que ell no vol que el canviïn.
És normal, vull dir, això amb el càrrec, vull dir, tant guanyes i amb un equip d'elit, diguem-ne, en tots ens agradaràs, segur. Doncs jo et diré una cosa. D'una banda o d'una altra. Si el Guardiola, no sé què farà el Bayern, però això li diu un jugador aquí al Barça, li fa dient que... I no juga més. I no juga més, per molt riberi que sigui, eh?
Ja veurem si el senyor Pep Guardiola continua sent el mateix. No t'estranyi que potser estigui al mercat. Continua sent el mateix al Valle. Però si és el mateix, Ribery ja n'ajuda. En Guardiola, durant la temporada, també els ha tirat una mica la Xina. Hi ha un d'ells, sobretot en el Manuquet, en el Ribery. Perquè, clar, vull dir, aquest, l'any passat, anava per pilotador, no? I al final es va quedar en res, i el tio s'ha quedat com mústio, no? I allò que no ha reaccionat.
Però parlem de pilotes d'or i de botes d'or, i si el Messi marca 4 gols i el Cristiano no en marca cap? Bé, bé. Home, seria maco, no? Fa un moment d'ell amb la defensa i ara vols que marqui 4 gols. No, però fa una setmana estàvem parlant que està tot perdut i... Sí, clar, home. Bueno, són coses que poden passar. A veure, però el Barça torna a estar a la pomada, diguem-ne, perquè li han...
posat amb sapató de plata. Perdona, perdona. Perquè estava allà. I l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Madrid han fet el mateix que el Barça. Bueno, bueno.
Han fet el mateix, exactament. Clar. Home, estan a tres punts. Si guanyen, no hi haurà res a pelar. Però vaja, que si palmen un altre partit, jo crec que no tenen disculpa a tu. Set partits sense guanyar-lo. I a més a més, ficant-li, ara no recordo, però em sembla que surt una mitjana de 0,5 per partit. De vols i arriba. És un acudit, això. És un acudit.
que l'Atlètic de Madrid ho té millor perquè amb un empat en té prou, que sortiran segurament a empatar, a defensar-se com de Llonsis. Aquests presbius li van fotre un 1 a 3 a casa del Chelsea, vull dir que si s'hi posen a jugar i s'ho creuen...
que pot passar també que a ells els pugui la pressió. Jo no dic que no. El Chelsea no és el Barça. El Chelsea no és el Barça si el Barça juga bé. Exacte. Sí, però defensa millor que el Barça, eh? I van començar a guanyar, eh? I els van remuntar, vull dir que aquells que s'hi posen també juguen, eh? Jo confio, desitjo, espero que en l'últim partit el Barça torni a ser, els jugadors del Barça tornin a ser, que no els els pot haver oblidat jugar a futbol.
No se'ls pot haver oblidat. Evidentment que no se'ls ha oblidat, però el tema no és aquest. El tema és que surten sense ànims. Bueno, doncs espero que l'últim partit, que tenen tot a guanyar, que depenen d'ells mateixos, d'allò que els altres han fet els deures exactament igual que al Barça. Jo ho tinc clar. Si torna a passar el mateix dels altres partits, que el quart d'hora 20 minuts primers...
Ens passen pel damunt, ho veig, ja no peluts, sinó perduts directament. Si torna a passar, malament. Cada partit és la mateixa història. Emili! Hola! Què farem demà? Això és una gran incògnita, però no pinta bé. No, home, no. És veritat, no pinta bé. Què farem demà? Patir.
Clar, vull dir, home, a veure... Us imagineu un 1-0 minut 90 de la segona part, guanya el Barça 1-0 i l'àrbitre diu que la provoca 5 minuts?
Sí, i 28 també, eh? Sí, sí, això. A veure, per començar, Mateu Laoth. Sí, senyor. A l'àrbitre més permissiu amb la violència i l'agressivitat. Sí, senyor. I l'àrbitre amic de Moriño. Jo no dic que sigui un mal àrbitre, però hi ha estils que et van millor i hi ha estils que et van pitjor, i en aquest cas aquest estil d'àrbitratge al Barça... Al Barça no li va.
No li va bé, però bueno, no és excusa, això no pot ser mai excusa. Però ho saben per vitre aquest senyor, no? Sí, ho saben els dos, ho saben. Per això no, això no és excusa. I estava a dir si se'ls havia oblidat o no de jugar, és que jo no crec que sigui un problema que se'ls hagi oblidat de jugar. El problema és que això és com un actor, un actor de teatre, potser no se li oblida l'obra de teatre...
després de 4 anys de fer-la, se la sap més o menys de memòria, però hi ha una feina diària que s'ha de fer, i aquesta feina diària no s'ha fet durant tota la temporada, no s'ha treballat, i es veu que és un equip que no està treballant, no s'ha treballat, el problema no és que els jugadors de cop i volta siguin dolents o no, evidentment que no ho són, són els mateixos grans jugadors que ho eren,
i poden estar més o menys bé físicament. Ahir és on vaig jo. Jo crec que un dels grans problemes del Barça i un gran porcentatge de la situació actual és que la preparació física no ha sigut la correcta. Esta és una, però sobretot la preparació tàctica. La tàctica, no la tècnica, que la tècnica és el que té cada jugador individualment, la tàctica. Vull dir, al buscar solucions, al...
és un equip que porta molts anys jugant d'una manera determinada i aquesta és la feina de l'entrenador i quan l'entrenador el va voler canviar algú li va dir que no l'havia de canviar és que era una autèntica bestiesa el que intentava proposar el Barça no pot jugar al contraatac ho sento tenim una patente i no aleshores
No, no hem d'aguantar amb el que hi ha. Vull dir, ja es poden buscar variants, es poden buscar alternatives, s'ha de treballar el joc estàtic. Vull dir, és que el Barça no troba forats, no troba maneres, no troba... No troba forats, tu ho has dit. Exacte, però això és una qüestió de treballar-ho. No només això, sinó que és que el Barça ja no guanya els espais. I abans els guanyava. El Barça bé guanya els espais, eh? Sí, i en conya et diré que un altre programa del Barça saps quin és? Que Víctor Valdés marxa.
perquè tots els porters dels altres equips fan el partit de la seva vida quan juguen contra el Barça. Diu, com a marxa Víctor Valdés a veure si em fixen a mi. Per què? No diràs que no és cert.
Bueno, això, nosaltres, evidentment, tenim aquesta percepció. Si això li preguntes a un seguidor de l'Atlètic de Madrid, dirà que el Willy de l'altre dia... Vull dir que això va por barrios. El Zubizarreta estava mirant l'Atlètic de Madrid a veure si l'Atlètic de Madrid no guanyava. Ostres, que el Zubizarreta va ser mirant.
Clar, aquest equip no té intensitat, i això també es treballa, això és una cosa de dia a dia, això s'ha de transmetre també des de la banqueta, i ho sento, és una molt bona persona, tot el que vulguis, però és un entrenador que no ha sabut donar aquest plus als jugadors, cagar-se amb Déu, amb la puta mare que els va parir, en un moment donat. Com l'Aguirre.
Com a l'Aguirre, sí senyor, com a l'Aguirre. Com a l'Aguirre o com a el Guardiola en el seu moment. I com possiblement Lluís Enrique, perquè el Lluís Enrique no és Guardiola però té molta més mala llet. A mi em fa patir la seva mala llet perquè és un borde i no només amb els jugadors sinó també amb la premsa i amb els aficionats. Amb la premsa i el problema és segur. No, home, segur, perquè és que, perdona, quan era jugador sub-21 ja era un borde i ho dic personalment.
Era un jugador que era desagradable. No era afable, ni carinyós, ni simpàtic, ni cap als aficionats. És la realitat. Ara, a mi m'és igual. Si fa la seva feina... El problema és que els jugadors se'l creguin i el respectin. Això és fonamental. I els jugadors ni se'l creuen ni el respecten a l'actual entrenador. De cara a demà, jo crec que han de passar olímpicament dels jugadors. El que passa és que canviar tot
per un sol partit és molt complicat, és molt difícil. Però bueno, sí, clar que és difícil, sí que és molt complicat, però és que no és per un sol partit, és per el partit. És a dir, se li ha posat ous... Després és el que dieu, és les circumstàncies del partit. Si l'ètica de Madrid cometa errors...
Doncs el Barça ha d'estar viu per saber aprofitar. No dic errors en defensa, dic errors de posició, que és difícil, perquè arriba molt just per l'ètica de Madrid. Exacte, pensem, i torno a dir-ho, que el Barça està en aquesta situació perquè el Real Madrid ha fet els mateixos errors i l'Atlètic de Madrid també, perquè va perdre contra el Levant, que ningú s'ho esperava,
I va empatar contra el Màlaga a casa, que ningú s'ho esperava. És a dir, els errors que ha tingut el Barça, potser el Barça n'ha tingut més i per això té 3 punts menys. Ha tingut un més. Té un error més. És així, però bueno, aquest és un altre discurs i això sí que també m'agradaria deixar-ho clar. Discurs fins i tot de barcelonistes, eh?
de dir és que el Barça no es mereix la lliga no, no, el Barça es mereix la lliga es mereix la lliga qui la guanyi es mereix la lliga exactament, perquè per guanyar-la és una estupidesa per guanyar-la i és de ser i el Barça ha estat 27 jugades 27 jugades? que no foten cagarela no dient tonteries per què se la mereix l'Atlètic de Madrid? perquè és el petit perquè ha guanyat un partit més i la Champions qui se la mereix? el que guanyi
O també se la mareix a l'Épica de Madrid per aquesta regla de 3? En aquest cas ja no, oi? No, no, i la Lliga tampoc. Per mi, eh? No, clar que no. I la Lliga amb més motiu, perquè la Lliga és un torneig molt llarg, molt complicat. A vegades ha tingut una temporada lamentable de successos. I de problemes, sí senyor. I l'últim partit també compta. I si a l'últim partit resulta que el número d'errors dels dos equips és el mateix...
El que comptarà és el que ha marcat més gols. Aquesta és una altra, Emilio. Aquesta és una altra. A mi l'esperança que em dóna aquest partit, al marge del que pugui fer el Barça, per suposat, és veure plorar el senyor Simeone, que en tota la temporada no l'ha sentit mai ni justificar-se, ni plorar, ni protestar, ni dir res, i resulta que ara diu que és injust que s'hi queden empatats
sigui per diferència de gols el que guanyi la Lliga. Això ho va dir el senyor Simeone, perquè que s'ho facin mirar, que el més just seria fer un partit de desempat, aleshores, entre els que han empatat. O sigui, aquest senyor té el problema aquest, vull dir que no li ha fet falta, però ara resulta que plora. Vull dir que no està molt segur dels seus jugadors. Aquest argument...
Jo el vaig sentir també de barcelonistes fa unes quantes temporades en què l'empat va ser entre el Madrid i el Barça.
i el que va guanyar per gol va ser el Madrid és que s'hauria d'haver fet un partit de desempat el partit de desempat quan a tu t'interessa i quan a tu no t'interessa és un signe de debilitat la norma és aquesta i per la mateixa regla de 3 els gols dobles en camp contrari no haurien de comptar posats això s'ha de fer un tercer partit de desempat com es feia abans
Fem porra o què? Fem porra o què? No, fem porra. No, fem porra. No, fem porra. No, fem porra no l'encertem ni una. Jo no penso donar cap resultat. Jo tampoc. I tu, Isidre? Oh, i tant. No. I tant.
De res. Campeones! Bé, s'ha acabat el tema. Escolta, avui ens ha posat la música una mica d'allò, eh? Són 21.58. Encara podeu votar, eh? No us regeu. No re, no fa porra. 1 a 0, minut 90, ja ho veuràs. Fem la porra del Madrid espanyol. Va. Espanyol 3 a 0. 3 a 0, diu aquest. Jugant al Bernabéu, eh? Per això. Sí?
Jo dic 0-3. 0-3. I 0-2. 1-1. 2-1. A veure, ha estat en obsessionar Cristiano Ronaldo amb marcar gols per intentar ser votador... Que no li sortirà el partit. No, i que potser pren mal, eh, per la final. No, no, i a més et pensarà, ojo, que d'aquí dues hores juga el Messi i igual em marca quatre.
No, però ella està amb el Luis Suárez. Jo em sembla que Cristiano Ronaldo no veu, eh? No? No. Llavors ja ha d'anar borratxo i pensar que el Messi em farà 4. El Messi em pot marcar. No és la primera vegada que li fa l'Ada de Tito. O sigui, a veure. Què passa, que Messi ja no és el Messi? Anar d'Ada de Tito Madrid 4 gols no li fa al Barça ni de conya, home. Més d'una vegada l'hi ha fet, eh? Bueno, però... Hòstia, però l'any o sa. Bueno, és igual. No, però escolta, Armand... Ara sí que hem de marxar. Tornem el divendres. Fins a les hores que sigueu molt feliços. Adéu, bona nit. Adéu. Adéu.
Bits. Molt més que nits d'electrònica.
¿Y qué pasa si corro con los ojos cerrados? Con los brazos abiertos abrazando al cuerpo. Mis papás solo tiran y tiran nunca para correr.
Fins demà!
Bona nit, benvinguts a Beats, novament sintonia a Rideau d'Esvern, aquest divendres, 16 de maig, aquí amb tots vosaltres, amb aquesta segona part de l'especial Primavera Sound 2014, que queden 15 dies, ni més ni menys.
Ja estarem a la meitat del Primavera Sound dintre de dues setmanes i així com la setmana passada vam fer el primer especial destinat en exclusiva a una mica el que per on anirien les nostres andades dintre del dijous del Primavera Sound
Avui farem el mateix amb el divendres. Amb aquest divendres, doncs, 30 de maig, que començarem amb això que sonava ara fins fa uns segons i que ja, de fet, hem escoltat i presentat aquí amb tots vosaltres. Es tracta d'un silenci astro, que començaran a les 6 i 40, que serà l'hora on més o menys intentarem arribar al festival. A l'escenari baix, un dels escenaris petits ja toquen al març, darrere, sota de la...
de la fotovoltaica i començarem, ja us diem, aquest festival o aquest divendres de festival al Piavera amb Astro. Tot seguit, de fet, amb un cel·lapament important, diria que meitat de concert, meitat en meitat, i és el Pitchfork, aquesta segona actuació a veure, no sé si arribarem, ja es veurà.
doncs trobarem la catalana Joana Serrat presentant, i no tant presentant, però sí com a guió principal al darrer treball, aquest de Great Canyon, que també hem escoltat aquí i hem destacat àmpliament, i també serà una segona proposta a tenir en compte si es quedarem amb aquest sol ape d'Astro. I Joana Serrat, en aquest cas a la senyora de Pitchfork, a les 7. Així sona de bé.
It's cold and it's cold in this desert It's cold and it's cold in this land The sun rises up behind me And the hills don't let the light in Since we're lost our gravity
Bona nit
Fins demà!