la ràdio de Sant Just, 48.1, ràdio d'Esper, 48.1, ràdio d'Esper, 48.1.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Santjust. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. És molt jazz.
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club, t'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio, i també parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concerts o cinema.
Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Sant Just escolta la Desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la Desvernada divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio Desvern.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 hores o de la nit.
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. Ara, escolta, l'està viu d'Esper, si tu n'ets l'està viu d'Esper, que la viu de Sant Just
I'll meet you downstairs in the bar and hurt. You'll roll up sleeves in your skull t-shirt. You say, why did you do it?
I cheated myself like I knew.
I can't get you.
T'he d'emportar.
Sweet reunion, Jamaica and Spain. We like how we were again. I'm in the tub, you on the sea. Lick your lips as I soak my feet.
And then you know this little carpet bird My stomach dry and my guts turn You shrug and it's the worst To truly stop the night ever I cheated myself like I knew
I cheated myself like I knew I would. I told you I would struggle. Yeah, you know that I'm no good.
Molt bé, benvinguts a la gravació del que serà el nostre proper disc. No ho sé, entre tots espero que la fem pujar ben amunt i ben dreta. Moltes gràcies per venir.
Més que la meva sang. Més que tot el bosc d'un banc. Més que poder cridar. Més que poder plorar. Tu ets molt més important. Més que poder somiar. Més que saber oblidar. No canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant. No, no, no, no!
Desitjant-me és més dolent. No cal que vinguis res. Tot el que vulguis ja ho faré. Ja ho sé. Més que la meva, sap més que em podés saber. Ella més enllà del som-hi protegeix. El que passi demà, si estinc al meu davant, res se n'importarà. I és que la veritat, que al bai no existirà,
No m'importes ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar i és que no em sé comptar. Si tu vols i jo vull, m'has de fer-me patir i no ho deixem reparar. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no
Jo què vull ja ho faré i jo ho sé. Més que tot l'ordre d'un banc, més que mai ser-me gran, més que no poder saber qui seré, de quins anys, és que no sé del qui és, perquè com a estimat ho ja m'ho has assenyat. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa ser el que passi demà si et tinc al meu davant, més no m'importarà.
Desitjar-me no és dolent. No cal que digui res. Que el que vulgui ja ho faré. Ja ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber. El que hi ha més allà, doncs no m'importa gens. Que passi demà si entinc el meu debat. Res no m'importarà.
Gràcies!
El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
I guess.
Bona nit!
Què? Has de dir la Desbarnada. Què? Què has de dir la Desbarnada? Què? Digues, la Desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. Hola, ma senyora.
La desbarnada. No. La desbarnada. No. Sembles el de passa-palabra. No. La desbarnada. No. La desbarnada. La desbarnada.
Hola, molt bon vespre. Anem amb 16 minuts de retard, però són fallos tècnics. Com la Renfe, com la Dip. Sí. Sí, ara li canviarem el nom al programa. Jo estava... no sabia com parar la... allau de trucades de l'audiència. Sí, oi? Què us està passant perquè no comenceu? Un momento, la impresora que està començant. La impresora.
Tinc aquí a la meva dreta el gran jefe Emilio. Bona tarda. Intentarem contactar amb l'home del temps, Josep Maria Montes, amb el Mariano González de Madrid.
Trucarem a la Isabel Almató, a l'Armand García, a veure si ens fa la seva recepta, al doctor Santi Barambió i a la tertúlia d'esports a Isidre Inglès i a la cabina com a tècnic al Jordi Domènech.
Avui és divendres 29 de maig del 2015, han passat 149 dies de l'any i en falten 216 per arribar al 2016. Estem a la 22ena setmana de l'any i en falten 30.
Calendar Isolar, Emilio? No, volia dir jo, de 22ena setmana de l'any, les eleccions que van ser aquesta setmana o la setmana passada? La passada. Aquest diumenge passat va ser... El diumenge és quan acaba la setmana o quan comença la setmana? Depèn del país on visquis. Exacte, aquí, a Catalunya... És cap de setmana?
Comença la setmana. És el cap de setmana.
Per mi el diumenge s'acaba la setmana i el dilluns comença. El calendari solar 29 avui ha sortit al sol quan eren les 6 i 22 minuts.
que és una hora normal i corrent. A quina hora té? Les 10 menys 10, ostres, doncs no té res vostè. Doncs 6 i 22 minuts. La pillà la García la primera, eh? Sí, la pillà. Ho està posant. Avui no ha fumat la mandanga aquella que fuma habitualment. I es pondrà d'aquí una hora, una mica menys d'una hora, 21 a 16.
Segons això, el dia dura 14 hores i 54 minuts. I la resta fins a les 24? No hi ha sol. És nit. Però el dia dura, no? És el dia. No, no, és nit. Però és dia. És durant el dia. És la nit del dia. La nit del dia. La nit del dia. De la nit del dia. No m'acolloniu, per favor. Això era un programa que feia la Mònica Terribas, no? De la nit al dia. La Terrible. La Mònica Terrible.
No? De la nit al dia feia. No la veig. No, jo tampoc. No. No, a més ara no surt. Només parla. Ara no. Tampoc l'escoltes. Tampoc l'escoltes. No. Com allà? No m'interessa. No t'interessa. A mi m'interessa el calendari lunar. Venga! No, abans has de dir el 30 de badosca. Ah, vale, vale, va. El sol de demà. El sol de demà.
Dice así. Dice así. Què diu? Què diu? Que demà... Home, quan sortirà el sol demà. No ho fa l'Emili, això. No, ho faig tu. Em toca a mi, el sol? Bé, per exemple. Per exemple. Doncs demà, 30 de maig del 2015, és a dir, demà dissabte. Demà dissabte. Que serà un dia amb 24 hores, tot el dia tindrà 24 hores. Però el sol només 14 hores. El sol sortirà a les 6.21, és a dir, un minut abans que avui. Interessant. No, això... Vull dir, jo sé que l'audiència és... Trenca esquemes. Hòstia, perdó, això és un antes i un després del Mundo de la Ràdio.
i se n'anirà, el sol s'amagarà, el sol s'aclocarà a les 21.17, és a dir, un minutet més tard que avui. El sol què? Per tant, s'aclocarà, s'amagarà, desapareixerà. Llavors, la durada del dia de llum, del dia solar, serà de 14 hores i 56 minuts, i durarà dos minuts més que avui. Però el dia serà a les 21, la nit també és dia, eh? La nit també és dia. De la nit al dia? De la nit al dia. Molt bé. Ara sí, calendari lunar.
Avui, la Lluna ha sortit a les 5 i 31 de la tarda, a les 6 i 31, i s'ha posat a les 4 i 24. Bueno, s'ha de pondre. No, s'ha de pondre. S'ha de pondre. Utilitzem els temps verbals amb correcció, per favor. Perquè l'audiència l'atabalem. Exacte. Va, paja. Què diu ara? Vinga, va, demà.
I demà sortirà a les 6 i 29 de la tarda i es pondrà a les 4 i 56 de la matinada. Però que també és dia.
Avui tenim un 79% de visibilitat de la lluna i demà tindrem un 86% de llum. O sigui que d'aquí quatre dies tindrem una lluna que semblarà... D'aquí quatre dies, el dia 2 de juny de l'any 2015, i una plena.
T'ho dic perquè a tu t'agrada això. M'és igual. No dissimulis ara, sé que t'agrada. L'altre dia estaves neguitós amb allò de la lluna. Bueno, per fer una mica de la gràcia. Vinga, va, a fer mèdiques. Vinga. Qui comença?
Us llençàveu a la piscina sense aigua. El domènec que estava a la Lluna de València. A la Lluna de València. Estàvem fent un cuata. Un on the rocks. Qui comença aquí ara? Doncs començo jo mateixa. Les mujeres y los niños primero. L'any 526 a la regia de Síria.
Va tenir lloc un terratrèmol de 12 graus a l'escala modificada de Mercali.
i va deixar un saldo de 250.000 morts. A on? A la regió de Síria. A Síria. A Síria. Si no, per això, Mercali. Saps quina diferència hi ha entre Mercali i...
Richard? No. Això deu ser com el Farence Hayes i els graus que m'adeixen diferent. El Mercalli m'adeix la magnitud del terratrèmol en funció dels danys que ha produït. I el Richard en funció del Meneo. Ara tot ho diu en Richard perquè els danys... Abans diuen, diu això, més o menys han mort 250.000.
Jo crec que no hi hauria tanta gent. Mira, un altre de fa quatre dies. El 757 d.C. Fa quatre dies. El Pau I, Papa, succeeix Esteve II. Va succeir.
Ahir? No, el 157. Vull dir que segons això no el van elegir. O sigui, no va haver-hi la fumada aquella. Sí, home, sí, va haver-hi fumada. El que passa és que en aquella època no era diferent. Sí, però el procés sempre ha sigut... No ho vam inventar. En aquella època cremaven un heretge.
però cremaven alguna cosa. Un dia com el d'avui, 29 de maig del 1453, això ja ho tenim aquí a tocar, la ciutat de Constantinople, a Turquia, era presa, era tomada pels turcs posant d'aquesta manera fi
a la forma que es coneixia de l'Imperi Byzantí. Ah, està bé. Ja van dir... S'ha acabat, s'ha acabat el bròquid. L'any 1486, a Espanya, les tropes cristianes de Hernán Pérez del Polze... Sí, Hernán Pérez del Polze, sí. Tu has fumat alguna cosa. García, que els cognoms no es tradueixen, dona.
Les tropes d'aquest bon home van conquerir els musulmans la ciutat de Salar, a Granada.
El Salar i Granada, que maco. Vinga va, una corteta, 1727. Diuen que el senyor Pere II es converteix en Sar de Rússia. No hem quedat que els noms no es tradueixen. Els noms dels monarques es tradueixen, el que no es tradueixen són els cognoms.
O sigui, l'Isabel segona d'Anglaterra és Isabel. Isabel. Que allà deu ser Elisabeth. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis. Elis.
Jo sóc de l'Atleti. L'Atleti no és el germà de tort? És un equip de futbol, no? L'Atleti? El 29 de maig de l'any 1790, això sí que ja ha tocat, toca d'ara, a l'actuals Estats Units, Rhode Island es convertia a l'estat número 13. Ai, toquem fusta, toquem fusta. I hem de dir que és l'estat més petit dels Estats Units. Que maco! Que maco! Que maco! Que maco! Que maco! Que maco! Que maco! Que maco!
El 1810, en un dia com avui, van decidir que seria dia de l'exèrcit argentí. Es va decretar la creació dels cossos militars nacionals que, literalment, batllaran per la defensa i l'autodeterminació del poble argentí i per la seva integritat territorial.
Viva Honduras. Te toca Emilio. 1825. A mi em toca això.
de França, és coronat rei a Reims. Aquest no era el de... no ho sé, eh, potser dic una vegana, però... el de la Joana d'Arc? No, perquè la Joana d'Arc és de bastants... Des d'abans, oi? Des d'abans, eh? De 1825, això és després de... o poc abans de Napoli, o millor que ser. Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí, eh? Després de Napoleó, per tant, això sí,
Qui és aquest, Carles de Zé? Doncs no ho sé. Bé, és igual. 1848, als Estats Units. Wisconsin es converteix en l'estat número 30. All right. I no és l'estat més petit, eh? No, maco Wisconsin també. No hi ha estat mai. Wisconsin sí, home.
El 1868, a Belgrat, Sèrbia, van assassinar el príncep Mialio Obrenovic III. Mialio? Pobre home. Pobre Mialio. Mialio, Mialio. Ah, mira, 1913, el senyor Igor Alstravinsky
estrena el seu ballat la Consegració de la Primavera i provoca una revolta. Ah, tant maco va ser. El 29 de maig de 1914, al Golf de Sant Llorenç, al Canadà, s'esfonça el Tres Atlàntics Empress of Ireland, que l'havien construït al 1906, i van morir 1.024 persones.
Ni una més, ni una més. Que ho sepes. Menys els polizons que anaven que aquests sí que no els van comptar. No, que no els van comptar. L'any 1909 la teoria de la relativitat general d'Einstein va ser comprovada i posteriorment confirmada per Arthur Eddington. A partir de l'observació d'una eclipsi solar total... En Príncipe, que suposo que deu ser algun lloc. Sí, Príncipe.
A partir d'aquell moment ja no era la teoria de la relativitat, sinó la llei de la relativitat, perquè si la van demostrar ja no és teoria.
Ja us explicaré la diferència entre la teoria i la llei. De tota manera, jo crec que continua sent teoria. A mi me la van explicar amb el tren. Quan hi ha dos trens que es creuen, la velocitat és relativa. Sembla que vagin molt més ràpid.
Però no sé si està... jo diria que no hi ha llei de la relativitat, eh? No hi ha llei, no? Jo diria que és teoria, encara. Clar, clar. Però no ho sé, jo soc una analfabèstia, eh? No ho sé, no ho sé. Toca a mi! Ara, va. Toca a tu, Emilio, toca a tu. Toca a mi a mi? Sí. A veure, no sé on està. Al 24. Al 24. 1924, Madrid, Espanya, es funda l'Agrupació Deportiva.
El Rayo, que és l'actual Rayo Vallecano de Madrid.
Un abonament, i no es va pagar fins al 1943. El 1943, a Pubertal, Alemanya, la RAF britànica va llançar un atac amb 719 bombardejos, deixant 1.930
Tones. Tones de bombes i matant 2.450 civils. Clar, com que aquests van ser els que van guanyar la guerra, ningú mai els va acusar de crimeners contra la humanitat. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra. La guerra és la guerra
1953 ja portem 200 afamèrides. El neuzelandès Hetman Hillary i el sherpa Tenzing Norgay arribaven al cim de la muntanya Everest. I després van baixar, eh? Sí, sí. I, a més, els tios a pulmó, eh? Sí, sí, sí. Con un par de pulmones. Sí, senyor, van pujar, van baixar. Que rima con otra cosa, pero con un par de pulmones. Però també, sí, senyor. De què rius, García? 1955. Va, García. El Vaticà, el papa...
Pius XII vetifica el religiós francès Marcelino Champagnat
Ah, en Marcelino xampanyat, sí. Xampanyat. El xampany? No acabarem mai, eh. Tira, tira. De 1966 s'inaugura la Ciutat de Mèxic a l'Estadi Afteca, que és on juga l'equip del Club Amèrica de Mèxic. Vale, m'ha quedat claríssim. Sí home, sí. Hi ha un club de futbol que es diu Amèrica, a Mèxic, que juga a l'Estadi Afteca, que es va inaugurar l'any 1966. Ara m'ha quedat claríssim. El 69, únic número.
I el 1969 a Córdoba, que no deixa de ser una província que està a l'Argentina, va succeir algú conegut com el Cordobazo, que va ser un massiu moviment en protesta civil. El 82 la banda anglesa Queen va donar un concert a Elan Road, l'estadi del Leeds United. Molt bé, 1985. Aquesta ja me la vaig agafar en sèrio, perquè ja el vaig veure en directe per televisió.
A l'estadi de Heysel van morir 39 aficionats del futbol.
amb els prolegòmens del partit, doncs va provocar això que van caure un sobre l'altre. Van morir 39 persones i 600 ferits. Déu-n'hi-do. I també, tal dieu molt d'avui, de 1991, una altra mala efemerida. Eta cometia l'atemptat contra el quartel de la Guàrdia Civil de Vic, de Barcelona, provocant 10 morts i 44 ferits.
El 99 Suècia va guanyar el festival d'Eurovisió amb la Charlotte Nilsson i Take Me To Your Heaven a Jerusalem, Israel. Mira, ara també han guanyat, no? Sí, Suècia va guanyar. No, 2005, o sigui que ja va abans d'ahir. El Club Amèrica guanya el deset títol de Lliga, de Maxi suposo,
després de guanyar 6 a 3 al Tecos, a l'estadi Afteca, que és el que parlàvem fa un rato, que es va inaugurar d'allò, i després d'haver empatat 1 a 1 a l'estadi el 3 de març, i total resultat final 7 a 4, que és una efemèrica molt interessant. I molt estrambòtica. El 2008, a la ciutat de Panamà, un helicòpter de les forces aèries panameñas cau en ple barri comercial causant la mort d'onze persones cistris pertanyents a l'alt comandament de caraviners de Xile, la policia uniformada
d'aquest país. És estrany, no? Vas caminant i pum, cau un helicòpter. També és mala sort. I a sobre, aquest cau, a sobre... També és mala sort. 6 comandaments de la... Ves que no anessin a dintre de l'helicòpter 1, que això tampoc no ens queda clar. Ah, també és veritat, sí, tens raó, perquè és clar, és que s'ha solitat. Jo mira els comandaments... Vinga. El mateix any van morir 11 persones a Nicaragua, degut a una tormenta tropical.
Molt bé. I el 2010, celebrar Oslo al Festival de la Cançó.
del 2010, d'Eurovisió del 2010, clar. Piasso, efemèrito, efemèrito, ara que està... important. He sigut la guinda de la cosa aquesta. El 2010, quin festival d'Eurovisió va ser? Que no sé com qualificar-la. On estem? Ja són febrers. Va, García. El Sant Ural. El Sant Ural. Avui és Sant Maximino de Trèveris.
Diu que a Treveris, a la Gàlia Bèlgica, s'en Maximino, que és el contrari d'en Minimi.
Una cosa és l'uga, l'altra és l'opacitat. Que era Bisbe. Bisbe, que com valent defensor de la integritat de la fe davant dels... Arriants. Arriants.
que t'he vist que aquí ens hauríem encallat una estona. Van acollir fraternalment Sant Atenasio d'Alejandria. És que em fa por pronunciar malament perquè clar, les pobres persones que es diuen així... Atenasi.
de l'exendria i altres bisbes destarrats i sent expulsats de la seva seu per enemics va morir aquest senyor Trèveris a Poitiers. No, no, Maximino. Trèveris era el poble. És a dir, t'ho explico, García. El senyor Maximino era bisbe de Trèveris. Això està agafant uns tins dramàtics. Aleshores, els adrians que eren una...
Una colla de sàtrapes, ida irreverents, ida, ida, bueno, ida retges, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida, ida,
Us defensaré, però no va poder. No va poder perquè van arribar els altres, van expulsar de la seu de Trèveris, que és on estava el senyor Maximino. El van expulsar i va morir a Poitiers, que això deu estar a França. Què és on va néixer? Jo he anat a aquest poble. A Poitiers. Perquè el tio es deia Maximino de Trèveris perquè exercia Trèveris, no perquè fos de Trèveris. Clar, és com Sant Isidoro de Sevilla. Sant Isidoro era de Sevilla? No!
Era missa de Sevilla? Sí, per això era missa de Sevilla. S'explica tot aquí. És que, clar, no ens podem callar. A més a més de Sant Maximino de Trèveris, hi ha una santa que és extraordinària. Santa Bona de Pisa. Que estava un rato... No, de Pisa. També és... Perdó. També és... Mull aquest. Sant Exoperanci de Ràbena. Sí, senyor.
Va, gràcies. També Sant Gerard de Macon. Sant Esquio Palacino. Que maco. Sant Senador de Milà. Mira. Patró dels que estan allà al Congrés i al Parlamento. Congrés i al Serat. També... Domènec, quan hagis de fer un comentari, el Domènec m'estava parlant entre cascos. No, home, obre el micro. On ve record? Ensenador, ensenador. Feu brometa com un ensenador. Doncs tu obres el micro i el xist... El sant dels cigarros.
també és santa Úrsula Ledočiuska
No se t'acudeix ara llegir la història de Santa Úrsula. Per favor, per favor, per favor. Que després te l'ajudarà a l'any 89. Per favor, García, no ens deixis a mitges. La Xusca? Sí, com la Xusca. La Lleia Jubal. A Roma, la Beata Úrsula. No, i a Lleses, eh? Sí, sí. Va, va, va. Ah, la Beata Úrsula.
L'institut de les germanes ursolines del cor de Jesús.
Les ursulines, la germana és ursulina o són aquelles que li portes els ous? Això no t'ho poses quan tens una malaltia? No, allà són les claríssimes. No, Juanjoz Guerra té una cançó. Me sube la ursulina. No et poses ursulina quan tens una malaltia? Una ursulina, no. L'Emili Rubina et posa. Va emprendre Fatigosos... Anava a llegir... Fatigosos. Va viatjar molt.
No sabem si anem fastidorsos. Va viatjar molt. Per Polònia. Per on? Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. I va morir finalment a Roma. A veure, tots els camins on van? A Roma. Em toca a mi. Avui se celebra la festivitat de la Beata Gerardesca de Pisa.
Mira, aquesta era la germana de la Santa Bona. Mai de la Santa Bona. El Beato Guillermo Arnú. Eh? Arnú. I els seus companys. Arnú i su compañó. Anava sempre sense roba, Arnú. Sí, Arnú. Hòstia. Molt pillat, molt pillat. És molt just, una mica. Exacte, justet. Beato. El Beat José Gerard. Ah, Gerard, sí. I?
A mi el lloguet et toca a tu, perquè també és dels guapos. I a més, hauràs d'explicar qui era el pájaro aquest.
El beat de Ricardo Tirquet. Ah, ja. I aquesta, què? Que és l'inventor del billet de tren, el Tirquet. Va, hòstia. També aquest, ratllant-lo. El pitjor és que jo ho anava a dir, també. El York. El senyor del jamon. El senyor del jamon, efectivament, a Anglaterra, el famós... M'agrada molt, avui, a les Bernades. El famós jamon de York. És que ve d'aquí, ve d'aquí. Aquest senyor, que encara no era beat, però després el van fer, el Ricardo Tirquet, Presbíter i Màrtir... Ho tenia tot, aquest, eh? Sí, sí.
El van condenar a mort quan la reina Isabel I, perquè era un sacerdot i perquè havia reconciliat a moltes persones amb l'Iglesia Catòlica. Perquè aquests eren protestants, eren dels altres. Allà a Anglaterra eren dels altres. Hi havia hagut bufetades i havien cremat esglésies. Per què el van portar al patíbul? Per ser torturat. I es van passar i el van matar.
Aquest era el Beato Ricardo Tirquett, que encara no l'han fet sant, perquè suposa la Isabel segona, que és la filla d'Isabel primera,
Jo crec que no. Millor no passeu a la pàgina següent.
o Sants o aniversaris. Arribarem a les deu de la nit amb els aniversaris. Vinga va, a veure si... Vinga va! Però 5 córneres, 5 córneres. No va estar en telèfon. L'any 1430. Un moment, un moment. I la música? Això era un dels aniversaris. Ah, és aniversaris. Perdona, pensava que continuàvem amb una altra pàgina de Sants. No, no. Ah, va bé. Hòstia, quina pena. Hòstia, quina pena. Hòstia, quina pena. Hòstia, quina pena. Hòstia, quina pena.
L'any 1439 va néixer Pius XIII, un papa italià. Pius XIII encara no ha sortit de l'última Seu XII. Tu el dels números romans aquell dia. Per cert, com que són els números romans, ho felicitem. Moltes felicitats. Cabell Armant, sempre ha aquest problema seriós.
A tal dia com el d'avui també de fa quatre dies, 1801, neixia Pedro Santana, militar i polític dominicano. Mira, 1826, 29, Fernando Montes de Oca, héroe mexicano. Mira, México. 1860, Isaac Albéniz, compositor espanyol. 1875, George Neury, aviador, esportista, funcionari públic, enginyer i home de ciència argentí. Aquest se'n va morir de tant treballar. 1876, Andrés Cazareta,
Compositor argentí. El 1989, Camilo Alonso Vega, militar espanyol.
Aquest va voler canviar els horaris dels espanyols. Sí, però no se'n van sortir. No se'n van sortir. No va dir que havíem de sopar a les 8 o les 9 i a les 10 tothom dormint. Com els anglesos. Com els anglesos. I això sí, ens havíem de llevar a les 6 de la matinada.
1917, tal dia com el d'avui, alerta que aquesta és una exameridia de l'Estat. Atenció al dato. Neixia John Fitzgerald Kennedy, president dels Estats Units i assassinat el 1963. Bé, aquest senyor va néixer l'any 1920, es diu John Arzani, és economista i li van donar el Premi Nobel d'Economia. Jo crec que no és, eh, què era?
Era. Sí, va morir l'any 2000. L'any 1944 va néixer Julio Alcázar, un actor venezolano, nascut a Espanya. El 1945 neixia Gary Brooker, músic britànic. 1946, Fernando Buesa. Aquest no és el secretari del Tresoré, no?
No, aquest senyor va morir l'any 2017. No, aleshores no. No és el buit, no. 1947, alerta. Neixia Constantino Romero, presentador, locutor i actor de doblatge.
El 1949 va néixer Francis Rossi, cantant i músic britànic de la banda status quo. 1951, Peter Chenin, president de New Corporation. I el 1953 neixia Pepe Martínez, futbolista mexicà. El 1955, Ángel Alcácer. No li he dit aquest ja? No. No. No, només han escoltat una vegada. Sí, la gent habitualment és una vegada que es neix.
On estàvem? Al 59. 1959, alerta, Rupert Tèveret, actor britànic. Sí senyor, al 1965, Emilio Sánchez Vicario, tenista.
El 67, el Noel Gallaguet, músic britànic de la banda Oasis. 1970, naixia tal dia com el d'avui Roberto Di Matteo, entrenador de futbol italiano. 1972, Cozzi. Cozzi. Cantant de guitarrista japonès.
El 75 va néixer amb Melanie Brown, cantant britànica de la banda Spice Games. En 1983, naixia tal dia com el d'avui, Alberto Medina, futbolista mexicà. I en 1986, Lara Álvarez, periodista deportiva espanyola. Molt bé tu. No, no, notícies, no, el temps. A veure si tenim el temps.
El Carles, molt bé. Carles. García, Dignal, Hernández. Hernández. I Rius. I Rius.
Anem una mica tard avui. Per criar la cançó d'última hora o fem el temps? Fes el temps. El temps. És que avui la García fa coses molt rares. Fa temps, eh, fa temps. Sí, avui no estem gaire... No, va, vinga, va. Anem per feina, que si no ens acabarà fer això amb el pisàs al ventre. Ara anem per feina, ara, no? Què, quin temps tindrem en aquest cap de setmana? Demà farà bon temps al Camp Nou, sobretot.
Qui intenta fer la demà al Camp Nou? Doncs mira, el mateix que avui. Veus el Cel·lana com està? No vols fins, sol, no vols fins, no? Alguna cosa. Algú ha baixat la cortina. Despejat, però fins així. A gira era una mica davantet, si vas amb màniga curta, no has d'estar esqueta, si t'has amanit abans d'entrar al Camp Nou amb unes quantes cerveses, fins i tot per esta mica de calor.
Però res, poca cosa. Bueno, com a predicció, el temps és molt científic. Estem veient un temps molt tranquil, les temperatures màximes ronden els 23-24 graus, és normal per l'època, i aquest cap de setmana rondaran el mateix. A la tarda, ara tenim tempestes en tot el que és la zona de la cara nord del Pirineu de Lleida, algunes han baixat fins al Pirineu, i el que sigui probable aquest cap de setmana és que aquestes tempestes cada cop siguin una mica més valentes.
i s'atreveixin a entrar una miqueta més en el territori. Que no s'hi li ocorra. Què? No, re, era un... No, re, no. I res, que entrarien una miqueta cap a la zona de la Matarranya, cap a les comarques... No, a la Matarranya. Allà no anirem. A la Matarranya. És molt bonic, això. Sí, sí, tant. Això està a la franja, no? Què? La Matarranya, que està a la franja, no? Sí, està a la franja. Això no es veu? Matarranya no es veu? No.
Ja, no, continuo, eh, perdó. I llavors tindrem aquestes tempestes de mitja tarda, que dissabte abarcaran una miqueta a l'est, podrien tocar les comarques de l'interior i a la França, com dieu vosaltres, i almenys seran una miqueta més valentes i podrien entrar fins i tot a l'interior de Catalunya, zones de muntanya, però difícilment arribaran a tocar censos. Ah, bueno... No, no toquen, no toquen censos. Serà un cap de setmana bastant tranquil·let i cap al despre, doncs, refresc una miqueta. Tenim aquests vents, doncs, que ens eviten de les tempestes de dins, de les fetes, de les tempestes, que refrescen una mica. Ara, a la tarda, doncs, que està corrent aquest ventet, doncs,
A la setmana vinent, començarem amb un dilluns tranquil, molt semblant al cap de setmana.
És una llàstima perquè abans d'ahir hi havia possibilitats que fos una setmana més moguda.
Bueno, ja ho sabeu, estem, som els que esteu informats sempre, sempre consultant l'espació meteorològica de ràdio d'Esvern, aquí de Sant Jús, una espació meteorològica que només porta 100 litres per metre quadrat, estem a mitjan tany, pràcticament, n'hauríem de portar gairebé 300, tot està molt sec, sembla que estiguem a l'estiu, però... però clar, vosaltres ara veieu els camps de per aquí al voltant de Sant Jús, els veieu de color groguen, i ara hauríem d'estar en un verd radiós. Una mica verd, sí. Clar, i aquest to groguen és normal, a més és un oli del mes d'agost que no pas d'ara, no?
És una mica preocupant però quan tard o d'hora arribaràs esperem que l'ordini quan acabem de cantar. Però veurà aquest estiu, ja veuràs. A l'agost. Esperem que no. Alguna cosa més? Alguna pregunta més? No. Doncs no. De moment ja estem servits. Sí? Ja podeu presentar la cançó, eh? No, d'aquí una estona ja et tocarem. D'aquí una estona. D'aquí uns minutets et tocarem perquè et presenti la cançó. Així que dius que farà, dius de teus. Que no hi ha aigua dit.
Ara no me'n recordo. Gràcies, Carles. Continuem en contacte fins la setmana que ve. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu.
Així els gaudiran de tota la vida. Aquest senyor, com molta gent de Barcelona de determinada generació que estan enamorats de la seva ciutat, coneix una mica de tot i a més a més li agrada explicar-ho. Sí, ja sé qui és.
Un dissabte, el senyor Galferran va agafar dos autobusos i amb uns coneguts venezolans, la seva dona és venezolana, va entrar al Parc Güell, la part alta, i va començar a explicar coses del Parc Güell, tots els seus coneixements. Quan portava més o menys mitja hora,
dins del recinte del Parc Güell, una gent de seguretat se li va acostar i li va preguntar si era guia oficial. Que al Serran li va dir que no era guia, que només estava explicant una mica d'història al Parc, als seus amics, i la resposta el va deixar estupefacte. Diu que si no és guia no pot explicar res. Per no muntar un pollastre davant dels seus amics, va optar per la paciència.
Va dir que quan aquest senyor va marxar va continuar explicant. Van passar cinc minuts i a l'escalinata, al costat del drac, van tornar a ser abordats. Per darrere, a dos tipus, vestits de guardes de seguretat, i davant una treballadora amb telèfon i auricular. Li he de dir que a partir d'aquest moment no puc fer cap comentari sobre el parc. Si insisteix, li haurem de demanar que abandoni el parc
i se gaixi les seves explicacions fora. Aquí només ho poden fer els que portin una acreditació i que siguin guies oficials. Això fa quant, perdó? Bona passada. Sí, la setmana passada. El Ferran va abandonar el lloc, però va tornar un moment enrere i va demanar el full de reclamació. Li van donar dues opcions. Pot fer el de la Generalitat, però aquest té un tràmit molt lent, o si no, el del propi Parc Güell,
que és un test de satisfacció i té a veure incloure un requadre amb les observacions. Galceran, com li havien dit que aquest era més ràpid, doncs va agafar aquest i es va despatxar a gust. Tres dies després, va rebre un correu electrònic del Servei d'Atenció al visitant del Parc Güell i se li indicava que havien de complir un decret segon el qual el jardí està catalogat com a be cultural d'interès nacional.
En aquests recintes catalogats, només els dies oficials de la Generalitat amb acreditació corresponent poden donar explicacions de manera oberta als seus clients o acompanyants. O el que és el mateix, venien a confirmar el que li havien dit que els ciutadans tenen prohibit ensenyar el parc als seus amics coneguts.
Un portaveu de BSM, que és Barcelona Serveis Municipals, ha matitzat aquesta informació i admetia que s'havien explicat malament, que tot es redueix en una qüestió d'actitud corporal. Que el senyor Calceran i qui vulgui li pot explicar el que li doni la gana. Però si els responsables del parc detecten que algú se sent a càtedra,
Doncs aleshores el poden amonestar. Sembla que això és el que li va passar al senyor Garfalan. Segurament és una persona que sabia massa. Bé, què és BCM?
Doncs BCM és una empresa municipal que té encomanades aquestes àrees d'activitat. Atenció, xarxa d'aparcament municipal, gestió d'estacionament regular de les superfícies, és a dir, ara blava i ara verda, de tota la ciutat de Barcelona, gestió del segrei de la grua municipal, gestió de dues estacions d'autobusos, bici, gestió de les instal·lacions olímpiques, Palau Sant Jordi, Estadi Olímpic i Esplanada Olímpica, gestió del Parc del Forum, coordinació dels operadors del Parc de Montjuïc,
gestió del zoo, gestió de l'àrea regulada del parc Güell, supervisió de la gestió del parc d'atraccions del Tibidabo i dels cementeris de Barcelona. Ah, és bo saber-ho. És bo, però nosaltres no farem cap comentari més. El senyor Ignasi Armengol, director general de Barcelona SM, i a tot el seu equip,
1, 2, 3, botifar-lo a pagès!
Aquest home? No, un altre. Ja seria massa casualitat. Un altre que per cert crec que és el que a mi em va ensenyar a la seva família i em sap un web. Un fulmó. Sí, i part de l'altre. Allò que dèiem, amb dos fulmones. Saps moltíssim, és amic íntim del que era, no sé si continua sent, el parro.
De la seva de família. És un capellà molt maco, també, que no el van convidar quan va venir el papa a fer allò de l'oli, per això no el van convidar.
Ara farem un parell de notícies i ja anirem a Madrid. Sembla? No, primer un parell de notícies. Començo jo. Una dona d'Indiana va clavar... Jones! No. Va clavar una forquilla a l'ull d'una altra dona mentre es barallamen per l'última costella que quedava a un restaurant. Això que va ser mala punteria, perquè li volia clavar la costella i va fer...
El diari Starpress va informar que una dona de 45 anys va ser detinguda al diumenge per la nit sota uns càrrecs preliminars per una imprudència criminal. L'acusació assenyalava que la dona va acudir a un restaurant on feien barbacoa
I va causar la fúria de la filla del propietari del lloc, al prendre l'última costella de la cuina. La dona... Què passa, cadascú entra a la cuina i agafa la costella que vol. Molt bé. Està bé.
La dona li va dir a la policia, segons l'acusació, que la filla la va acusar de prendre tot, o sigui, d'acabar-se tot el menjar. Era una mica l'afre, no? Si era l'última que quedava, s'ho va quedar tot. Obviament no referia tot al menjar del restaurant. Quan hi ha gana, filla meva. De manera que li va clavar la forquilla a l'ull. Bona punteria, eh?
D'acord amb la policia... O sigui, la filla del propietari li va dir... T'has agafat tot el menjar i d'altra... La filla es va enfadar, exacte. Li va clavar la forquilla al ull. D'acord amb la policia, la dona va dir que va actuar en defensa pròpia i que la filla del propietari...
Esgrimia, no? Sí, un ganivet. Que te voy a cortar, te voy a cortar. Te voy a cortar la jopella. Te voy a clavar... Un cuchillo a la mano. Un cuchillo a la mano, el tenedor. Toma, al ull. Va ser... Te va dir ojo.
Em presonava el dimarts a la presió del... Com? A la presió la van posar o la van entrar per la porta normal. I li van flipar una multa, no? A la presó del condat de Delaware. Delaware, que maco, Delaware. No he estat mai.
i se li va posar una fiança de 5.000$. Ara, Òscar, et pots escriure. Jo mateixa? Sí. Alerta que aquesta no t'he despertíssim. Un metxon de tu cabelló... No et diu? Estem parlant d'un tros de grenya. No, de tu cabelló. Un tros de grenya. Només pot ser un metxon de la García. De la cabeza sí, però... No, però... Ai, qui n'és de baesa? Que té més pelos en un sitio que la cabeza.
Per exemple, l'Armant té més pèl a la barba, no? L'Armant té més pèl a la barba, s'ha d'anar més lluny. Sí o no? Ara tenen tots barbut, tirant a barbut. Va, vinga, anem. Molt bé. Un matxó de pelo del compositor austríac Wolfgang Amadeus Mozart es va vendre, alerta, s'ha venut a la casa de sovastes sots bais de Londres per la...
Esgarrifós es xifra 35.000 lliures, aproximadamente 53.800 dòlars, preu molt per sobre del que s'havia estimat. Però deixeu-me que aquesta notícia no té desperdició. Aquesta grenya, que estava dintre d'un medalló d'aurat del segle XIX i acompanyat d'un petit manuscrit,
i, segons el valor que s'havia calculat inicialment, estava entre les 10.000 i les 12.000 lliures, va acabar sent una de les peces destacades d'aquesta sobasta dedicada a la música, llibres, manuscripts russos i continentals. I cabell del Mozart. Tarta, tarta, tarta! Aquesta peça va ser un regal, aquest matxó de su cabello, va ser un regal de la vida de Mozart, Constanz, a la mare del compositor,
Alemany Carx-Aunsuch, això li va regalar al 1800 i poc, abans de ser adquirida per un tal Arthur Nommelberg, que és britànic, i la família d'aquest pájaro britànic la va posar a la venda a la subhasta. En aquesta mateixa subhasta, un altre matxon de pèl de l'alemany compositor Ludwig van Beethoven, juntament amb una invitació al funeral de Beethoven, es va vendre per 8.000
125 lliures, estem parlant de 12.500 dòlars aproximadament, molt també per sobre del preu estimat. La invitació que se celebra, que commemorava el funeral, deia del més famós i insustituïble compositor, i el risc d'aquest pèl, van sortir a la subhasta per un preu inicial de 2.000 lliures. En aquesta mateixa subhasta, a la que van sortir a la venda 315 lots, es van vendre també partitures manuscrites de Tchaikovsky, Mozart, Thomas Mann i Richard Wagner. Doncs alerta!
La partitura manuscrita de la suite número 2 per orquestra del compositor Rus Tchaikovsky de 32 pàgines va ser l'estrella de la puja i va arribar a costar la friolera de 329.000 lliures, una mica més de mig milió de dòlars.
Què? Això no ens ho gastem cada dia. Hi ha dies que no ho guanyes. A més, la transcripció realitzada per Mozart de la obra Stab at Matter, de Marchese Eugenio Lingville, que data de 1773, es va vendre per 167.000 lliures, que estem parlant d'un quart de milió de dòlars, aproximadament. Una mica més d'un quart.
Qui es gasta aquesta pasta? El que la té. El que la guanya. Nooo! No t'equivoquies! Error! El qui ho guanya no s'ho gasta amb això. Això s'ho gasta qui ho té. Molt bé, Armand. Com? Ah, t'errizes com puguis, t'errizes. No farem més notícies però...
Anirem a Madrid. Una pareja de chicos homosexuales descubren en la televisión que son hermanos. No m'ho puc creure. Un ciudadano chino de 55 años ha batido un récord mundial al cubrir su cuerpo con 109 kilos de abejas. Hi ha gent molt malalta. Un hombre desconocido ingrisó a la jaula de una osa del zoológico de Varsovia para intentar tocarla.
Però ella no se dejó y casi le destrozó el brazo. Perquè no era el seu tipus. La ha dit, ay, quieto, le va dir la osa. Un dia has d'explicar el xiste del Gran Kosako. Sí, sí. Hablando de osos y jaulas. Sí, també, també. De què ho deixarem aquí? Del gorila. Sí. Del perro gorilero. Exacto. Però Gran Kosako, per mi, és més bo. Bé, d'aquests tres titulars que hem dit, si algú que ens escolta
Saber la notícia sencera. Que truqui? No, no. Que no l'hi donarem, ja està. La setmana que ve. Que s'aguanti segur. Que compli el diari. És el que et anava a dir, que tampoc no és tancat. Va, anem a Madrid. Anem a Madrid.
Que maca aquesta música, eh? Maco, eh, Madrid? Sí, i tant. Mare de Déu, senyor. Aquí a Madrid sí que he anat alguna vegada.
A De La Huerno, per això. Jo també. I a Road Island tampoc no hi he estat mai. No, jo tampoc. A Milwaukee tampoc. A Milwaukee no he estat mai. No? No? No. Va, doncs jo tampoc. Com has dit? Com has dit? A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee. A Milwaukee.
No estado, no estado. Mariano! Està trucant. Mariano! Està trucant. Jo crec que ha tornat a caure la xarxa com ens va dir en Domènec la setmana passada. Ha caigut la xarxa. Ha caigut la xarxa? I quan cau la xarxa... Mariano! Mariano! Que fa!
En un bonito castellano te voy a decir Retrobat de Bellnou. Te ha gustado? Es un castellano que habla en la intimidad. Escolta una cosa, que me han dicho que Esperanza no quiere que seas presidente del gobierno.
No, yo, por supuesto. Quiere ser ella, lo que pasa es que no va a poder. Pero ella quiere ser alcaldesa, no presidente de gobierno. Bueno, eso era cuando creía que podía. ¿Cómo han quedado las elecciones en Madrid? Pues un lío de... Hay tres pares de pulmones. ¿Quién ha ganado?
Eso todavía está por resolver. No se sabe quién ha ganado. Como en todas las elecciones, todos ganan. Pero al final, el sentido común dice que quien gana una selección es el que acaba gobernando. No sé...
Entonces, doña Esperanza, veremos que no va a acabar gobernando, salvo que los demás no se pongan de acuerdo. ¿Pero quién ha ganado las elecciones? ¿El Madrid? Pues el Madrid está claro que no los ha ganado nadie. ¿Quién más votos ha tenido? La ESPEA es la que más votos ha obtenido. Pero no muchos más. La que más votos ha tenido es la alcaldía.
En la Comunidad de Madrid, lo que es la Comunidad de Madrid, pues Cristina Di Fuentes. Pero una cosa es quién, insisto, quién es el que más votos ha tenido y otra cosa que pueda gobernar. No, no, claro, claro, gobernar no va a poder gobernar nadie. Nadie va a poder gobernar. No, no, no, al revés. Al revés, al revés. No van a gobernar todos.
Todos, todos los han ganado. A mí lo que me resulta curioso... Los que han perdido las elecciones con respecto a la gobernabilidad que tenían anterior, todavía se escudan en que han sacado más votos que los demás. Es decir, lo que mola era el tuerto en el país de los ciegos.
Los que no tenían votos antes, porque no se habían presentado, dicen que es maravilloso que la gente voti otra cosa. Es verdad y ha sido evidente en este caso. Pero se han integrado rápidamente en el sistema. Pero el partido este de Ahora Madrid no ha sido así. Ahora Madrid, ahora Madrid. Sí, ahora Madrid. No es el que ha ganado. ¿No es el que ha ganado? No, no, no. Ha ganado Pepe.
Vots, quina altra és més l'esperança? L'alcalderessa és la que té més vots. L'alcalderessa és la que té més vots. Però li passa el mateix que a la Colau. La Colau. La Colau per la izquierda, eh. Gràcies, Domènech.
Pues al final lo que tienen que hacer, o sí o sí, tienen que llegar a pactos, porque si no llega a pacto nadie con nadie, al final quién va a intentar montar gobierno va a ser el alcalde y el que lógicamente no lo van a dejar, y en la Comunidad de Madrid y Fuentes, que lo tiene un poquito más claro. Sí, pero cuidado, cuidado. La cosa es diferente, porque en los ayuntamientos, si no gana ningún alcalde por la mayoría necesaria,
Se nombra alcalde al cabeza de la lista más votada. Pero en las autonomías no. Si ningún candidato de los que se presentan a gobernar la autonomía consigue la mayoría simple en tercera votación, se hacen nuevas elecciones.
Ese es la diferencia entre los ayuntamientos... Ese es el miedo que tienen en Andalucía, por ejemplo. Exacto, en Andalucía, la DIAF... Però això que dius dels ajuntaments és un Cristó Mariano, eh? Sí, sí, sí, los ayuntamientos... No poden governar... No deja de ser nada más, si os fijáis, como una especie de inflamación de la democracia. Es decir, si los que están no hacen nada, habrá que buscar una alternativa o habrá que hacer algo...
y que se dé por aludido y que habéis tomado nota de todos.
Evidentemente los talantes se notan de muchas formas y el talante de la que quería ser hasta ahora, hasta hace dos días, y que me imagino que de momento todavía que seguirá queriendo ser alcaldesa o alcaldesa de Madrid, pues me ha gustado lo de alcaldesa. Ha sido, prefiere suicidarse antes que... que es una especie de machismo antropológico que tiene, ¿no?
el decir si en Madrid es mío o de nadie. Es decir, si tiene que ser de Carmena, la de Podemos, antes me suicido yo políticamente, dejo de bastante apoyo a Manuel Carmon, que es el candidato del PSOE. Y el Carmono le ha dicho que
No, que él no quiere ser alcaldereso con los votos de la guirre. No está la cosa muy complicada. Es un lío en el que se han metido todos, unos otros y nosotros.
La democracia es lo que tiene, que te puede dar situaciones de gobierno de mayoría absoluta o situaciones de absoluta minoría absoluta, es decir, que no puedes gobernar, salvo que partes con otros y depende de los factores, ya se te está notando el programa o las ganas de coger sillón, una de dos. Y aquí mucho me temo que todos tienen unas ganas inmensas de coger sillón
Pero todos van con la careta justa para que no se note demasiado. Para que no se note nada, perquè de moment estan dient que nosaltres no volem ni càrrecs ni cadires. Nosaltres el que volem és a programa. Me presento y yo me ofrezco. A programa, a programa. Incluso en un gobierno que no tiene mayorías para... Lo de siempre, vamos. Nada nuevo que si tiramos de Meroteca no hayamos visto antes. En situaciones que antes valían.
para nosotros ahora no valen para los contrarios políticos y viceversa. Normal, depende de dónde te pille la lluvia, si estás a resguardo o al descubierto, pues te mojas o no, y si en invierno te mojas y te congelas y si en verano te mojas y te jodiste fresquito, qué bueno. ¡Qué bonita la metáfora, Mariano! Eres un poeta puñetero, ¿eh? No, no, por eso digo yo, Mariano es el presidente del gobierno. Sí, no, pero ya es, ¿no? Mariano ya es el presidente del gobierno.
Yo no podía dejar de... Vamos, me costaba abrir los ojos de las lágrimas y de la risa de verlos a todos haciendo cabalas. Claro. No, no, muy fuerte. Però, cuidado, Mariano, no t'equivoquis, eh? Aquí, en la ciutat de Barcelona, estan... Estan igual? Estan igual. O sigui, un poco diferente el caso, porque las mayores son un poco diferentes, pero hay un cristo de tres pares que ja veurem com acabarà això. A fin de cuentas, digamos que con un espectro político diferente,
en cuanto a mayorías y votos presentados, pero una situación bastante similar en cuanto a la hora de formar un gobierno, es decir, un gobierno municipal por un lado.
y luego el gobierno autonómico no sé cómo habrá salido. No recuerdo si allí también había elecciones. No, no, no. No, no, no. En principi s'haurien de fer el 27 de... Bueno. En principi. No, el president Mas l'altre dia... Ha dit que sí. L'altre dia va dir que era el 27 i és el 27. Però també li he dit al Mariano, al Mariano,
No tú, ¿eh? No tú, ¿eh, Mariano? Le ha dicho que él sigue abierto a la negociación de... Bueno, a ver si cae algo, ¿no? Sí.
Ell ha dit que el diàleg amb Madrid encara està obert. Això ha sortit avui en els titulars de la premsa. El diàleg amb Madrid havia estat obert. O sigui que lo que parecía que ya no se podía hablar de nada más porque estaba todo dicho. A veure... Amb l'oció sempre estem disposats... Per Catalunya. Per Catalunya, sí senyor. O sigui que estem tots igual, eh?
Estamos parecidos y acabaremos igual. Vosotros tenéis Carmena, nosotros aquí en Barcelona no tenemos nada.
I nosaltres som en el Trier, en el Triéz, en la Colau...
Sí, però avui volia pactar amb Esquerra i el PSJ ha de dir no gràcies. No gràcies. Bueno, lo mismo. Bueno, se acaba con la UCI si al final resulta alcaldesa de Barcelona. Sí, alcaldesa, sí. Lo mismo, se acaban también los desahucios y esas cosas, y ya deja de desalojarse la UCI. O igual desahució al Palau de la Generalitat. A lo mejor s'acaba Barcelona. I també és possible. O no.
Ojo al dato, que la Colau ha dicho que el senyor Trias puede negociar con el mobile la renovación hasta el 2023. Ajudana m'ha dit que aquesta dona no volia fer fora el mobile. No, ha dit que no. I la fórmula 1? No, la fórmula 1 re. No hi ha fórmula 1. A Montmeló faran un campionat de karate.
¿Se va a pegar en el Ayuntamiento o algo?
Aquí todos tenemos nuestra opinión de lo que gustaría que fuera,
Seguramente. Pero realmente sí que sabemos y se ha demostrado lo que no queremos que sea y que no queremos que esté. Efectivamente. Entonces, por mucho que diga que se renuncia y que no sé cuántas cosas más,
que doña Esperanza últimamente estaba un poco pasada de vueltas. Estaba subidita, eh? Estaba subidita, estaba... Pero yo me pregunto... Puede estar subidita, pero es que ya es subidita. Subida es subidita. A ver, Mariano. Quítame una duda. En los mítings iba con tacones o con calcetines?
Però això ho hauries d'explicar millor perquè no tothom se'n recorda.
En un hotel on va estar un país d'Àsia, no sé si era a l'Índia, va haver un atemptat, van haver tirat ellos a Itàlia. Aquesta dona estava, i la tia es veu que en un moment donat va sortir... a missons. Perdó, eh, perdona, perdona. Tots els seus acompanyants els va deixar allà abandonats i va sortir. Home! Home!
Ah! Jo, bueno, l'etxe és el que... el més valient, eh? Clar. No t'ho havia sentit cagant tot el que jo me sentia. En fi. Ella ha salido medio de los tiros de aquel hotel. No sé si fue en Tailandia, por ahí. Sí, en un país asiático. En Bombay. Bombay, tabuay... A la roda de prensa, por unos cacetines sobre un escapador de tacón.
No eran zapatos de tacón de agujara, pero la espera en sí era un poco... Un poco sí. Ostres, és que quan comences a escoltar els tiros és com per mirar a veure què portes posat. Claro, claro. Uno se cambia los calzoncillos, pero los calcetines no.
Pobre mujer Mariano que ens estiguin posant amb la roba d'aquesta pobra dona.
Passa algo, pero eso le digo, eh. Porque dicen que... y no eres tú el otro, es un poco gafi. Es gafi. Diuen, jo ja et deixo tocar fusta, eh. Porque cuando uno es gafi es bo que no pots ni nombrar-lo. No, no, claro. Dicen, dicen. Por eso la gente en MediMaria no le llaman el Plasma. El Plasma. Plasma. El Plasma. No el Plasta. No, no, no has tret això. Ah, sí, hombre, cuando hacía las conferencias de prensa a través del televisor. El Plasma. El Plasma. Quina gràcia. El llamabais el Plasma, no, Madrid?
Sí, en Madrid y en las ruedas de prensa, como político que se precie al público y para llegar a más cien que a través de la televisión. Así, si preguntas y que mostrean, lo único que puede romper es la televisión.
Ni la televisión no te va a responder a tus preguntas. ¿Y aparte te cuesta una pasta? Igualito que el presidente de los Estados Unidos, por ejemplo. Tengo una duda, Mariano, que quizás tú me puedas resolver. Llevan dos dudas. A mí la cuestión de la política representativa de Madrid creo que debemos tenerla en cuenta.
¿Qué pasa con Gallardón ahora? No, no, no, de momento no pasa nada. ¿Qué le ha de passar a Miquel? No pasa nada. Es el único que se ha salvado de la tema. Collons, perquè va retirada y yo me parto. Y a ver lo que pasa... ¿Se postulará Gallardón para jefe de gobierno? No sé si se acuerdan que doña Esperanza estuvo un año fuera, teóricamente fuera de la... Dijo que se retiraba, que iba a hacer su vida y tal.
y ella cuando se fue yo dije que es raro, esta no se va para irse, y lo dije en el programa de Madrid, doña Esperanza se va para volver, porque si no no tiene sentido, un animal político como ella... Ah, faltándole ir al respeto, mira... ¿Puede decirle político? Y evidentemente volvió, o pejor dicho, ha vuelto por el paso del tiempo, se ha presentado que era ella, era ella, y ha pasado lo que ha pasado porque evidentemente la catástrofe de...
de promesas incumplidas, la catástrofe de gente empobrecida, la catástrofe de una economía en la que el que se lo lleva está en la calle disfrutándolo. Todo ese tipo de cosas pasa factura con la gente, ya sea de dónde sea y cómo sea, y eso en esta selección se ha visto.
En València no va governar el Partido Popular como hasta ahora con mayoría de esas autoridades. El problema que té és que se li eren con las esteladas al balcón, eh? Quan és això que estàs dient de Mariano, o pot passar en bastantes comunitats i a bastants ajuntaments. El PP ha de tenir més gent que se'n vagi a fer punyetes. És curiós perquè, clar,
Es curioso porque tú miras el mapa de las elecciones y salvo algunos puntos colorados, todo es azul. Pero ningún azul tiene la mayoría. Les han dicho, aquí lo tienes, ahora apáñatelas como puedas. Pero no se puede una apañada.
cualquier que hace de acuerdo político que contemple una... no voy a decir alianzas contralaturas, es decir, por ejemplo... No hay alianzas contralaturas. En cada una de las partes jamás se aliaría con una marca de extrema derecha. No, no, no, perdona, para facilitar la gobernabilidad del país estamos dispuestos a hacer cualquier sacrificio.
Ojo al dato, ojo al dato. Mira en Alemanya la grossa incoalicionen. Ja vol, Mein Führer... Millor, millor. Mariano, Mariano. Mariano, no t'equivoquis, que d'això de les aliances no cal anar... no cal anar a Alemanya. No, no, no.
Porque no hace tanto tiempo en este país gobernó uno que en la intimidad no sé qué coño hablaba con los votos de otros que resulta que aquello era la peste bubónica. O sigui que a veure, entre otros muchos otros. En Extremadura el señor Monago ha estado gobernando Extremadura gracias al apoyo de Izquierda Unida.
Sí, pero ahí estaba la circunstancia de que Izquierda Unida estaba muy cabreada con el PSOE. Ah! Per això diem que... La política ha... La García, porque es lo vencida, y no sabrá lo que era, la pinza... Però és molt simpat, tota aquesta xica. La pinza... Y como luego en Extremadura, por ejemplo, Monago ha gobernado a golpe de ocurrencia, como pasó con lo del... Esto que quería que todos los jóvenes estudiaran... ¿Cómo era aquello?
El Rao o una cosa d'estas.
Pues claro, es que hay cosas que no... o el tema de los viajes, que por mucho que lo explique, pues... Bueno, es un poco complicado. No, ¿complicado? ¿Complicado? Vols que t'ho expliqui, Emilio? No, no m'ho expliquis. Per l'amor de Déu. Però per a ell és un poco complicat. Sobretot per a que l'expliqui la seva dona, complicat. Però, Mariano, com dice la voz popular, és allò de... La política hace... No, què passa? Hace extraños compañeros de cama. Hace extraños compañeros de cama.
I com més estrany som companys, més es veuen les components que hi ha. El Carmona amb la Guirre.
Nunca ha sido partidario personalmente de hacer un acuerdo con el PP. Ni ideológicamente ni programáticamente.
Ni emocionalmente, ni sentimentalmente, ni políticamente tiene nada que ver. I perdona, Mariano, ayer ja es especulava, i especulaven d'una manera bastant d'allò, que no es descarta, no se descarta, que les properes eleccions generals, el Govern de l'Estat, anessin en col·lició al PSOE i Podemos. Ja es començava a parlar que hay muy buen rollito entre los Sánchez,
Diuen. Ja s'ha comentat. Ah! La casta! Però és la casta!
Ah, però no, perquè resulta que ara l'Iglesias diu que en el PSOE la casta està una mica... l'han rentat amb aquesta allò de l'anticasta. I ara som una mica més joves. Ho ha pillat, ho ha pillat. Ho ha pillat, l'Hagarcia ho ha pillat. L'Hagarcia està que se salva. Han empezado a enseñar la pasta.
Mira que és malpensau, Mariano. Entre casta i casta, no es veu gaire bé. Jo no he sigut malpensat. Jo me retrotrato a lo que he visto en otras coaliciones y he visto lo que ha pasado. No había forma de sacarlos a ninguno.
de los sillones... Ni con agua caliente. Es difícil, es difícil. La García me parece que es la locutora titular del programa, parece que se ha mandado ya... No, es que ¿sabes qué pasa, Mariano? Que vivamos como una hora tarde, ¿sabes? Sí, sí. Y lo que pasa es que no tengo ya Android y no se puedo ver, entonces solamente os puedo escuchar. ¿No tienes Android? ¿No tienes Android? Todos, hasta Luke Squire y Alka y Walker tienen un Android y han solo.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
Mira bien a ver si... ¿Los huesos de Cervantes cuántos hay? Y sobre todo me interesa saber a mí si la señora Botín está dispuesta a ceder los pisos que tiene vacíos para los que no tienen vivienda.
La señora Botín, ¿has dicho? ¿La señora Botín, sí? ¿La hija o la viuda? No, la hija, la hija. Ah, vale. Perfecto, perfecto. En todas formas, para todos aquellos que sois puros, solamente dos pequeños apuntes. Pero rápido, ¿eh? Muy rápido, muy rápido. Uno de ellos. Uno. Hoy se inaugura la 74a edición de la Feria del Libro en Madrid. Que hay más formantes. Que maco.
Sí, en el paseo del coche del Retiro. Y por favor, para los aficionados del Rayo Vallecano que no se escuchan. Hoy es el 92 años que se creó el club deportivo Rayo Vallecano.
La desbarnada.
Què fem, truquem al doctor? Però no passa ràpid, au, la doctor, bona nit. Ara em sembla que tenim la... Sí, la Isabel. Ah, la Isabel. Oh, no, espera, que el Domènec... Isamel Imator. Ara el Domènec s'ha fet l'apèndix un lium i no sé què ha estat tocant i no sé el Domènec... Domènec, aquí en tenim ara. Aquí en tenim. Ah, Isamel. Isamel Imator. El postre de moda. Ah, Isamel. Isamel.
Ha marxat, vinga. Hola. Hola, que ens ontiu? Sí, ara sí. Ah, perdoneu, és que us he perdut per un segon, eh? Ràpid, eh, digue'ns l'agenda.
Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí,
Podem veure grans actors d'un futur que hagin sortit d'aquest grup de teatre d'assistents d'escoles com el Conquitorra, l'Institut de Mayola, l'Institut de Berotxó, l'Escol·legió de Martí o Zona Martudé, entre d'altres.
En aquests moments també s'està tenint lloc a l'església de Centenoc d'Helena, al festival de música clàssica i tradicional. En aquesta ocasió serà Sò i Llum, música barroca del cor de Versalles, en el que tenim un interessant programa.
Per exemple, es tocaran peces de l'època del Lluís XIV i del Lluís XV de la França i l'època on els compositors francesos eren molt admirats a tota Europa.
Per demà dissabte continua la mostra de teatres infantil i juvenil, d'esplugues a l'edent, a partir de les 5 de la tarda. Diumenge tenim un trofeu ciutat d'esplugues, el Culler Esportiu de les Moreres, el Valls de Saló, que s'apropin diumenge al matí a les Moreres.
i també tenim al matí una trobada de col·leccionistes de rajola catalana i ceràmica antiga. Ja sabeu que aquestes proves teniu al Museu de Can Tintoret i s'organitza aquesta 35a trobada de col·leccionistes de rajoles. També són portes obertes i visites enviades al Museu de Can Tintoret. I per acabar, perquè anem així molt ràpid avui, també tenim durant el matí a la zona de Vianes del carrer Angel Gimera una fira d'art al carrer.
i per avui, fent-ho molt resumit, doncs d'aquesta és la llista de les proves. Home, record, record. Premi, premi, això mereix... Sí, sí. Molt bé. Com sabeu, jo sí sé els trainings. Com? No pararem d'eleccions avui, eh?
No, ja heu parlat prou de política. I tant que siguis. Sí, sí. Vinga. Vinga. Moltes gràcies. Vinga. Moltes gràcies. Vinga. Moltes gràcies. Vinga. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Ara et tocaria el tema musical, però com que l'hem fet al principi del programa... Doncs ja està. Doncs ho deixem com a partat, com a secció feta, i anem a veure si hi trobem el doctor. Sí, el tens ja. Sí. Hola, doctor, bona nit. Hola. Estic al telefono, sí. Hola. Hola. Què? Alguna notícia? Home, sí, una notícia, però és que jo últimament estic veient...
que surten moltes notícies, que no sé per què són notícies, però són coses que ja eren sabudes. Clar. I he dit una notícia, no sé, això no l'he llegit. Segur que he llegit una cosa d'F, sí, seria un diari, però enviat per F, que una revista britànica de prestigi, com és el British Medical Journal, feia un article, i crec que és important per a cantar de gent a la que afecta,
dient que les paties anticonceptives, després matisaré les paties anticonceptives, però per entendre'ns, les paties anticonceptives de nova generació augmentaven el risc de trombosis. I això surt plantificat als diaris. I això era un que ja se sabia? Clar, però és que això no s'ha de dir així.
Això dit així, doncs pot fer por. Per exemple, si tu estàs prenent anticonceptius, de manera que pots trucar al teu metge, o anar a veure el teu metge, a la farmàcia o a alguna agenda sanitària, dius, escolta, ¿aquestes són les pastilles que causen drombosis? Més o menys jo. I la cosa no és així. O sigui, això és una cosa... és un concepte antic. O sigui, es van fer una sèrie d'estudis
i sí que es va veure que les dones que prenien pastilles anticonceptives, i torno a dir que matisaré el nom, doncs tenien més tromboses que les que no en prenien. Això és una cosa ja dels anys 80 o així, no? O sigui que tampoc hi ha hagut una novetat. I, llavors, es van fer, per exemple, els tipus de gestàgens, o sigui, les pastilles anticonceptives porten els tipus d'hormones, estregens i gestàgens. Els estregens, pràcticament, tots porten el mateix estregen que es va tenir a l'estadiol.
Però els gestàgens sí que han anat variant pel problema de tolerància. Perquè hi ha dones que toleren millor un gestàgen que l'altre. Es van fer uns tipus de gestàgens que es deia que hi havia més incidència de trombosis. Però és que la cosa no va així. Qui té risc és la persona, perquè és la persona que és trombòpata. És a dir, hi ha gent que neix rosa
hi ha gent que n'és trombòpata. Que no es porta com a l'ADN o...? Sí, sí, és una característica. Tothom que és trombòpata tenen la família trombòpata, perquè és una cosa familiar. Llavors, quan una persona és trombòpata, té molt més risc de fer trombosis en moltes circumstàncies de la seva vida. Per exemple, si li immobilitzen una cama, per exemple, li posen un guís,
La persona que és trombòpatat té més probabilitat de fer una trombosis que la persona que no és trombòpatat. La persona que fa un viatge molt llarg, que entenem per allà mentre 6 hores, i està quiet, per exemple, el típic viatge amb avió de trasatlàntic, que estàs moltes hores sentat, amb la mateixa postura, diuen, augmenta el risc de trombosis. Però augmenta el risc de trombosis dels trombòpatas. A les barius augmenta el risc de trombosis. Aumenta el risc de trombosis dels trombòpatas.
quan no sabíem que hi havia trombòpats, que els posàvem tots al mateix sac. Llavors van dir, les pastilles anticonceptives donen més trombosis. Avui dia sabem que només dona més trombosis a la gent que és trombòpata. A la gent que no és trombòpata, doncs no, no li augmenta el risc de manera significativa. Llavors, una vegada ens posem en els trombòpats, sí que hi ha uns gestàgens, diguem, que donen una incidència estadística,
de més thrombosis que altres. Els més antics de menys thrombosis i els més moderns tenen altres avantatges però tenen més possibilitats d'embolipar thrombosis a la gent que és thrombòpata. Abans hi ha molta prevalència en la població de thrombopatia, no gaire, però tenen el risc de retreure'n baix. M'escriu o no? Què vol dir que a la revista britànica ho haurien d'haver especificat?
El que s'ha de fer és que la gent no s'ha d'aprendre pastilles anticonceptives pel seu compte, i la persona que porta el control d'això és la persona que té que averiguar en l'anamnèsia, o sigui, en la història clínica, preguntar-li a la gent si té antecedents o trombosis a la família. Abans, a les persones que tenen antecedents o trombosis a la família, se'ls pot fer un perfil trombopàtic. I a les persones que tinguin un perfil trombopàtic,
diguem positiu, per a aquelles persones no se'ls hi ha d'anar. Com se sap si una persona és, a part de preguntar si han tingut tantes sedents o no, fent alguna anàlisi o...? Sí, però no va així. Normalment tota la persona que és trombopàtica té un trombopàtic a la família. Un perfil trombopàtic no es fa a tothom, es fa a si hi ha indicis per fer-ho.
i després també hem de tenir els casos, per exemple, persones obertes, persones fumadores, etcètera. O sigui, hi ha una sèrie d'elements, vull dir que també són trombopàtics. Si els sumes, incrementes el risc trombopàtic. I ara m'agradaria matisar allò de les pastilles anticonceptives. Les pastilles anticonceptives no són pastilles anticonceptives, són també anticonceptives. És a dir, no sé si alguna vegada ja ho he explicat, però les pastilles que la gent li diu anticonceptives
és perquè la major part de la gent les pren en finalitat anticonceptiva, però el que és és un tractament hormonal substitutiu. Sí, per exemple, per regular, no?, la... Bueno, perquè fas una substitució. O sigui, si tu tens un sistema de fabricació d'hormones, el cor que es diu ovari, que fabrica estrogen i gestàgens. Llavors, quan tu prens unes altres hormones, les prens tu en lloc que la fabriqui el teu ovari,
Com que ja te les prens, l'ovari no té per què fabricar-les. I com que no té per què fabricar-les, es para. I com que es para, es para també l'ovulació. I com que no hi ha ovulació, no t'escarambes, ara. No. Entens o no? Sí. Però això és amb que ets a valor, Mora. Si tu dones corticoides... Sí. ...pararàs les capsules superherenals. Per això els gent diria que quan deixes de prendre els corticoides no els deixis de cop. Perquè si els deixes de cop, les capsules superherenals estan parades i et quedes sense corticoides.
Això és igual. L'ovari té dues funcions que estan imbringades. Una és fabricar ovos, i mentre fabrica els ovos, fabrica més a més aquestes hormones. Si tu ja li dones les hormones, no les ha de fabricar. I abans no ho vulguis i no et quedes embarassada. Ara, també, en aquell moment, el control hormonal del teu cos ja no és que està fet pel teu ovari, està fet pel ovari artificial que comprem.
Evidentment, si el teu bari va malament, funciona malament i tens això, et crea una sèrie d'alteracions entre elles, d'alteracions del ritme menstrual, o molesties a les mames, o coses que depenen de les hormones, doncs, òbviament, si canviem d'hormones ho millorarem. Perquè estem fent una substitució hormonal exactament igual que podem fer si donem insulina. Si donem insulina, parem el bupàncres.
Per l'enxovina, perdona... Quan la gent està penent pastilles anticonceptives, el que està és canviant el seu sistema hormonal per un altre sistema hormonal, que pot ser millor o pitjor que el seu. Si és millor que el seu, li milloraran coses. Una de les coses per gent petípica és l'agne. Hi ha dones que tenen acne i abans de la regla li augmenta molt l'agne. Per què és això? Això no és perquè sí, això és per una altra...
perquè és la resposta del seu fulícul pilosebasi a la seva sistema hormonal. Li donem un altre sistema hormonal, l'estímul sobre el sistema pilosebasi baixa i hi haguer més acné. Li hem curat l'acné? No, en realitat no li hem curat l'acné. Hem canviat les condicions que estan influint sobre el seu fulícul pilosebasi. Molt bé Santi.
Sí, gràcies com sempre per les teves explicacions. I la setmana que ve, més coses, i la setmana que ve voldria parlar precisament si és possible, per exemple, has dit la insulina, que si tu dones insulina, el pàncres no genera insulina, però precisament crec, i per això voldria que la setmana que ve m'ho aclarissis, la persona que li donen insulina és aquella que el pàncres no li produeix suficient insulina. Clar, clar. Quan a tu et falta una albumona, el que fem és donar-la. Perfecte.
Però si la donem, la part del teu organisme que ha de fabricar... Deixa de donar el poc que donava. Molt bé, gràcies Santi, i la setmana que ve continuem. Moltes gràcies. Adeu. Adeu. La desbarnada.
A veure, ara es tracta que aquí el cuiner en cap es cuidi si vol parlar del partit del demà entre l'Atleti Club. A veure, una mica de serietat, eh? Serietat. Hi ha un... Com es deia? Un single que se n'ha anat a prendre... Això, sí. Jo crec que millor parlant del... Parlant del Barça. Vinga, va, som-hi. I la cuina, divendres que ve, i explicarem el platet que volia fer avui. Vinga.
Doncs allons, sí, el senyor anglès. I ara, lògicament, la tertúlia esportiva, jo deixo que la dirigeixi... Perfecte. La García... És que no saps el que estava desitjant. Home, perdona. Ajudar per mi, si de cas ho deixo fins a la setmana que ve. Molt bé. Adéu-siau. Adéu, que vagi bé.
Vés per l'ombra, eh? Jo és que estava esperant. Que vas que no portes gorra. Perquè encara és dia, eh? Sí, senyor. Vinga, va. García. Sí? Dóna entrada. Dóna entrada, doncs... Entrem a la secció.
Sembla ser que l'anglès no... Deu estar mirant la pel·lícula del Disney. Bueno, a veure, comencem el tema. Demà, a quina hora? Dos quarts de nou? Dos quarts de deu. Dos quarts de deu.
La Federació. Clar, perquè qui organitza això és la Federació. Ai, també podríem parlar de la corrupció de... Vindrà el senyor Villar? Ah, no, la copa la dona... El Felipito. El Felipe. Tecatún. Felipito. Però no, no, vindrà el senyor Villar també. Jo volia dir abans d'un comentari, abans de... Els corruptes. No, no, no, volia parlar que hi ha hagut la persona del PNB
que és el Partit Nacionalista basc. Ja sabeu que els bascos tenen el PNUB i nosaltres tenim el PNB. Una cosa una mica diferent. Bé, doncs aquest senyor escolta la desvernada.
Com que escolta la desbannada? Sí senyor, escolta la desbannada perquè nosaltres fa ja uns mesos vam fer una botifarra donant la botifarra als intransigents i proposant que en lloc de tocar l'himne d'Espanya i considerant que el senyor Felip V, a més de ser rei d'Espanya, és príncep de Catalunya, comde de Barcelona, senyor de Viscalla, que es podrien tocar l'himne basc i l'himne català,
per saludar-lo i a veure qui era el guapo d'acciular aquests dos himnes. Doncs aquest senyor, el secretari del PNV, ha dit exactament el mateix. Un altre il·luminat. Un altre il·luminat, perquè que ho diem nosaltres, que ho diem nosaltres, entra dintre de la normalitat. Som uns il·luminats. I ha hagut un altre que ha proposat que quan surtin els equips
Sònia, l'himne de l'Atlètic Club i l'himne de la Barça. I es deixen d'històries. Es tracta d'una competició esportiva i em sembla bé la idea. És un partit de futbol. O bé, senyor Villar, ara que hem entrat que és la federació que organitza aquest tema, faci vostè com la UEFA.
Cre l'himne de la Copa, igual que la UEFA ha fet l'himne de la Champions, que és l'única que sona quan surten els equips. Em faci vostè l'himne de la Copa del Rey i ja està.
A mi el que em fot molta gràcia... A veure, jo no... Home, em permets? Jo, a veure, deixo que cadascú faci el que vulgui, el que vulgui xiular que xiuli, el que vulgui ballar... Que balli. Que balli, però també es podria ballar a l'INNA nacional, jo crec. Però si, per exemple, es posen a ballar a l'INNA, imagina't, tots agafats com si fos una serrana, hi hauria gent que diria que és una desconsideració, no? Sí, qualsevol cosa que fessis. Que cadascú faci el que vulgui. Jo crec que això de xiular a l'INNA...
No hi traiem res. No. No hi traiem res. Per tant, se'l podria... Però el que vulgui fer... A banda d'això, jo crec que s'hauria de fer l'himne de la Copa del Rei. Amb tots els diners que té la Federació Espanyola de Futbol, podria donar-li de menjar a uns quants compositors d'aquests que, bueno, els costa posar la seva música i que facin diners. Fa molta por, un himne, eh? Sí.
perquè, déu-n'hi-do. De tota manera, jo estic d'acord amb tu, a mi, xiular, no sé, xiular els llibres em sembla una mica... bueno, és que no aporta res, senzillament. Senzillament, no? De tota manera, si respecto qui ho vulgui xiular, tant me fot.
no m'atabala que el children o no el children perquè a més és el que és el children pel que és i pel que representa i per a més ja està. Vull dir que és igual. Millor seria fer com una sintonia per la... El millor seria que el Filippito no hi n'és i que ja està, això és el que millor seria i que es deixin d'històries i facin un partit de futbol com Déu mana i s'acabarà d'història.
És que ho fotem tot tan malament? Hem de considerar que durant la república, i abans, durant la república em sembla que és quan es va instaurar, a l'anomenat Campionato de España, no era la Copa del President, era el Campionato de España.
que es jugava a eliminatòries i l'actual sistema Cupero. La copa no la donava. Alguna vegada la va donar, em sembla que una vegada la va donar Neceso Alcalá de Zamora, com a president de la república, però normalment la donava un ministre o un secretari o que sigui. Després va ser quan la dictadura, que es va convertir en la Copa de su Excelencia Generalísimo,
es va determinar que jugaria sempre, salvo comptar les excepcions, hi ha períodes més avançats, però que en principi a la final es jugaria sempre el Santiago Bernabéu i que donaria la copa a Su Excelencia, jefe de l'estado, por la jeje de Dios. La gràcia que ens va fotre.
Després de la dictadura es va discutir dins de la Federació si es tornava a dir Copa d'Espanya
o li donaven el títol de copa del rei, al final van guanyar els que optaven per copa del rei. És que inclús això fet malament. Perquè tant a França com a Inglaterra, com a Alemanya, és la copa d'Alemanya, la copa d'Anglaterra, la copa de França, la copa d'Itàlia. Exacte. Aquí es va decidir fer-li copa del rei i que fos el rei el que donés la copa. El que la donés, perquè, ojo, la copa no la paga el rei.
No la paga el rei? No la paga el rei. Collo. I jo crec que solució... Ara encara la dona el rei també? Sí, i per això ve l'himne. O sigui, sona l'himne nacional... Per què ve el rei? Per saludar el rei. No per altra cosa. Ja és una cosa que tampoc entenc el rei. Clar, aleshores dius... Pes igual, entraria en un altre tema.
El rei se li pot saludar amb un arresto d'aquests de... També, no? El rei amb una pedorreta important... No, no, se'l passarà a dir bona tarda, senyor. El rei que se'n vagi... És igual. I per què ho van decidir fer aquí a Barcelona?
El Madrid havia d'arreglar els batters des de fa dues temporades, encara no els ha arreglat. A més a més aquest any el Real Madrid Castilla havia de pujar a la segona divisió i tenia les eliminatòries que es jugarien segurament al Santiago Bernabéu. Després resulta que ha quedat molt malament i no cal que jugui res. Entenc per on va.
El Real Madrid està en el seu dret. Una altra cosa que els altres països, quan comença la temporada, ja saben on giraran la final. Aquí sabem que la final de les Champions és a Berlín.
Comença l'exèrcit i diu la final a Berlín. D'aquí poc sabrem on es jugarà la final de la Champions de l'altre temporada. A Anglaterra, a França, a tot arreu, la final de cop passava en un telejugant. Aquí no, depèn de qui jugui, segons qui...
A més a més, els dos equips finalistes són els que proposen, després no se'ls hi fa ni cas, perquè l'Atlètic Club i el Barça van dir Santiago Bernabéu, que és per una raó de capacitat.
Són dos equips que mouen molta gent, molta afició, en conseqüència volen un camp gran, que capigui molta gent, perquè quanta més gent hi cap, considerant que la federació es queda en una tercera part de les entrades, no sé per què, al·lucinant, la federació es queda tantes entrades
com els dos equips. Junts. Per tant, dius, no ho entenc. Però bueno, volen un Camp Gran, lògicament, que té molta capacitat, i aleshores, amb aquestes negociacions, no sé qui, crec que va ser un de l'Atleti Club, que va dir, home, si volem un Camp Gran, el Santiago Bernabéu o l'Estadi del Barça, el Camp Nou,
Però per ells no estan desvantatges? I el Barça va dir que preferiríem que no fos, però... Clar, això hauria de ser un any rebeu, un any cap nou. Un any de rebeu i un any cap nou.
Ja està i s'ha acabat, i ja sabem què és això, i punto. No hi ha altres, és clar, perquè hi ha el del Sevilla, el del València, que és el següent, ja té... Crec que el cap del València té una capacitat de 50.000 espectadors. No arriba. O sigui, la meitat de lo que hi caben... A més, cauen a trossos. Ja, però el del Sevilla tampoc hi caben molt més, que és la meitat del que hi poden haver al camp del Barça i... Sí, és que la majoria d'estadis...
La majoria d'estadis s'acaben 48, 50... No arriben els 98.000 que hi ha al Camp de Barça. Es diu des del principi. Aquest any s'ha demostrat, ja no hi ha cap problema,
Algun dels finalistes és el Barça i la final és jugar al Camp de Barça. Per cert, hi ha hagut una mena de problemeta... Sí, amb el vestidor. Amb el vestidor. Això és una altra cosa que tampoc entenc. Perquè han fet el sorteig de qui és... Qui és algú que... Que juga a casa. Clar, perquè és camp neutral. Juga en camp neutral, encara que sigui el Camp del Barça, és un camp neutral i es fa el sorteig de qui juga a casa. És camp neutral perquè el Camp no és del Barça. No, no, el Camp és de la Federació. El Barça cobra per ser dir el Camp.
El surfeig resulta que el local és l'Atlètic Club. Nosaltres som els locals i volem el vestidor local, que és relativament millor que el vestidor visitant, que tampoc està malament. O sigui, el vestidor visitant del Camp del Barça
li dones 100 voltes a vestidors locals de molts camps espanyols. Sí, el que passa que a la colla ha sigut que en tinc que treure. Tots els jugadors han tingut a treure. Tot el que tenen les taquilles. I que s'hi ha anexat el vestidor hi ha el centre mèdic, sigui la, diguem, l'enfermeria o com vulgui dir-l'hi. I el doctor Pruna, que és el cap de...
El servei mèdic del Barça diu que la infermeria es tanca i aquí no entra ningú. Que no deixa entrar ningú dins del seu clau, encara que estigui anexa al vestidor. Ara això sí, els jugadors de l'Atleti Club es podran banyar a la piscina.
No ho sé, no ho sé, no ho sé. Té piscina? Sí, té piscina. Perquè sembla que la zona de la piscina això la tanquen també. També la tanquen. Deixen el vestidor. El vestidor. El vestidor pelat. El vestidor i dutxes, clar. S'ha queixat dient home i tal, però jo trobo lògic, a veure, vols el vestidor local perquè ets de l'equip local, molt bé, aquí tens el vestidor local.
Nosaltres ens en anem al visitant. Et sembla tan absurd això? És que, hòstia, no ho sé, és igual. Total, que això els hi passarà factura, els urbans. També hem de dir que hi haurà molt més afició de l'Atlètic que no del Barça.
perquè a banda dels que venen amb entrada, que són els 40.000 d'entrades, venen grapat de gent que no té entrada però que la pot comprar. Si és arriscar-se molt venir des d'allà. I si no, li posaran
A Montjuïc, a la vinguda Maria Cristina. Jo aquesta tarda he agafat amb l'autobús un tràfic a Barcelona. Em pensava que jugaven avui perquè veia tanta gent.
No sé si encara hi ha entrades a la venda a taquilla.
A revenda segurament sí, però clar, a revenda un entrar pot costar 2.000 o 3.000 euros. Estan bojos. Com un llum, o sigui, a veure. S'ha d'estar com un llum. Entre això i allò del concert de... Pagar per un partit de futbol. Bueno, és que... Bueno, és que jo no pago 200 euros. Exacte, és el que anava a dir, que pagar 150 o 200 euros ja em semblava veritat. Sembla una barbaritat. Sembla una animalada, ja. Sí, sí. Hi ha gent que paga... Hòstia, són dos partits al mes, són 400 euros. Sí, sí.
El senyor Puigdemont ha dit que no hi ha dret a entrar.
la seva entrada sota mà. Vendo dos bolígrafos i regalen dues entrades perquè, clar, hi treuen molt més. Segons qui partit sigui, hi poden treure molt més, que mal fa molt ser lliure.
En Lluís compres a preu de club. Sí, a preu de l'entrada. No n'he comprat alguna vegada. Però quan es van disparar per sorolls els vaig dir... Jo recordo això que he dit de... Vendo dos bolígrafos y regalo dos entradas que un amic meu va haver de fer.
perquè va convidar a uns a venir soci, el tenia tres abonaments, i va convidar a dues persones a venir. Aquestes dues persones li van dir no, no podem, i aleshores va convidar altres dos. Després de convidar aquest altres dos, els primers van dir escolta, ens ho hem arreglat i sí venim.
Va haver d'anar a córrer cuita a comprar dues entrades i va comprar realment dos boligrafos. Li van costar un ronyó per broma. Era un compromís i no ens hi va poder dir ara ja no. Bé, doncs parlem del partit. És igual, jo crec que el resultat serà 4-1.
4 a 1? Jo 3 a 1. Bueno, no, 1 a 3. Sí, sí, és veritat. 1 a 4. Jo crec que 1 a 3. Jo... 2 a 3 va. Molt bé. Si algú l'encerta, l'endevina. Ja et pots acomiadar, García. Doncs ens acomiadem del programa, un programa molt express, perquè hem començat com 20 minuts tard, i després amb el Mariano hem estat... Són coses que passen. Avui hem agafat la rete i ja sabeu què passa.
Molt bé, doncs continuem la setmana que ve amb el Simón. Esperem que ja puguin venir. Sí, a veure si venen el Simón. Sí, sí. I estem aquí tots. I, els que escolteu el programa, doncs permeteu que una vegada més, que feia temps que no us ho deia, sisplau, que sigueu molt feliços. Fins la setmana vinent. Adéu-siau. Adéu-siau.
Ah...