T'hi esperem.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'extràdio. També parlem de televisió, esports, bandes honorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de joves de Sant Just. Fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i a gent de conçer al cinema. Ràdio Tosben, 98.
Has de dir la desbarnada. Què? Que has de dir la desbarnada. Què? Digues la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Sembles el de Passapalabra, no. La desvernada. La semanela. La desvernada. La semanela. La semanela. La semanela.
Molt bona nit quan són les 8 i un minut i si avui és divendres això és... La desbernada. Salutacions cordials de l'equip. Amb la mà dreta tenim el senyor Marc Simón. Bona nit a tothom. Jugant amb la seva tablet. Com sempre a punt, la Núria García a l'esquerra. Hola, bona nit.
El senyor Esquerramors, pendent del seu smartphone. Bones tardes. Bones tardes. T'esperem comptar amb els consells clínics del doctor Santiago Barambio, de la predicció del temps del Josep Maria Montes, de la recepta del senyor Armand Garcia, de les cròniques futboleres de l'Isidre Anglès, del Mariano González, que ens parlarà des de Madrid. Va dir que tenia amb una sorpresa l'agenda amb la Isabel Almató i això que arriba a tots vosaltres. Gràcies a en Jordi Domènech.
Bé, avui és 13 de març i han passat 72 dies d'aquest 2015 i ens en falten 293 per arribar al 2016.
És la setmana 11, una setmana que ens van dir que baixarien l'IVA cultural, però no. Els que han baixat són les temperatures. Encara no, encara estem a una bona temperatura. Encara fa caloret. No fa el caloret. Fa fred. El caloret no fa. Aquí dins fa molta calor. Dintre posarem el condicionat d'aquí un moment. També ens han dit que tornaran les corrides a Catalunya...
Ah, però que havien marxat. Ah, les de toros. Les de toros, les de toros. Sí, encara, encara. Perdó, perdó. Jo sempre m'ho pregunto, quan acaba l'horari infantil? Això és una... Això és una convenció. Obre't el micròfon, Domènec. Diuen que el senyor tècnic ha dit que l'horari infantil quan parla... Per què no obligues en el Domènec que s'obre el micròfon? Jo no soc prou director de programa per dir això amb el Jordi Domènec.
Bé, també una setmana que Convergència i Unió ha tornat a la grenya per tercera vegada aquest mes i l'enèsima vegada d'aquest any i que van intervindre la Banca Pública d'Andorra.
Doncs bé, ja una mica ha fet aquesta reflexió sobre la setmana. Anem a veure el Sol i la Lluna. Marc, que ens pots dir el Sol d'avui, sisplau? El Sol avui ha sortit a les 7 i 7 minuts i s'ha posat fa una estoneta, no gaire, a les 18.55. I demà? I demà el Sol sortirà a les 7 i 6, un minutet abans, i es pondrà un minutet més tard, a les 18.56. Molt bé, i la Lluna, Núria?
La Lluna avui ha sortit a les 1 i 32 minuts i s'ha post a les 11 i 55. Es pondrà. Ai, 51. No, no, s'ha post. S'ha post. A les 11 i 55 del matí.
La Lluna demà sortirà a les 2.27 i es pondrà a les 12.45. Hem de dir que avui està en la fase quart minvant.
Jo després, a veure si el senyor Josep Maria Montes ens ho sap dir, sembla ser que el proper divendres hi ha un eclipsi de sol. No sé a quina hora, no ho sé, a veure si ell ens ho pot aclarir. Sembla que és parcial, que no serà tot. I a l'agost en hi ha un de xulo.
i que, a més a més, coincideix amb el dia que entra la primavera, segons ja ens va anticipar el Josep Maria Monta. La primavera, venir, donar-li sabe com ha sigut. Em passa que anava a dir els maies, dic. Els maies? No ho sé. Els maies van dir que això s'havia acabat al 2012. Nosaltres ja estem en temps de descompte. Això és gratis. Senyor Oscar Ramos, parlem de les efemèrides, sisplau. Coses que m'han passat tal dia com avui. M'encanta.
Comenci, comenci. Així? Sí. Tal qual, així? Sí, sí. Ara... Home, jo és que notava... El Domènec avui va amb els dits lents, eh? Avui les mans estan dormides. És veritat, no s'ha posat ni aplaudiments quan li he presentat. Això és el fred, vosaltres dieu que no, però el caloret ha marxat.
Va, tal dia com el d'avui, un 13 de març, viernes 13, eh? Això no ho diu ningú, eh? Viernes 13. Ui, jo ho estava pensant. Quin malfari-ho! Sempre que l'any no és de traspàs, el febrer i el març són iguals. Per tant, el febrer vam tindre viernes 13, el març tenim viernes 13. Ja ho vam dir, el febrer. És pitjor que el libro gordo de PETT, eh? Però pitjor. Vale, efemenides. Tal dia com el d'avui, un 13 de març, alerta del 1604...
un incendi destruïa part del Palau Reial de El Pardo, a Madrid, perdent-se una quantitat important d'obres d'art. Pobre gent. Va, Núria, que aquesta hi ha noms amb anglès i tu el domines. El 1781, en Bath, Anglaterra, l'astrònom alemany William Herschel, que va néixer el 1738 i va morir el 1822, va descobrir el planeta Urà.
Que maco. Aquest poc després vam dir que ja no era un planeta o no era d'aquests? No, era el Plató. Plató era un filòsof, no era un planeta. Plutó, perdó. Plutó. No és un dibuix del Walt Disney, el Plutó. Però amb l'accent a la... Ah, ah, ah. Marc, sisplau. Plutó va amb l'accent a la... No, el gos. El gos. El gos.
Doncs el 1881, 100 anys més tard, a Rússia, és assassinat el SAR Alexandro II mitjançant un atemptat bomba. Veig que en aquesta època ja feien bombes. De fet, la pòlvora, encara que els xinesos en principi només la feien servir pels focs artificials... Això és el que diuen. És un dels primers invents que hi ha així...
Bé, doncs el 13 de març de 1900 a França es va limitar a 11 hores la jornada laboral d'homes i dones. I ahir la igualtat. Bé, bé, bé. Mira, i un altre 13 de març, concretament el mateix any, el 1900, les corts espanyoles aprovaven una llei que regulava el treball entre alerta les dones i els nens. Carai, l'has vist? Quines coses, eh? Bueno, Núria?
El 1902, a Madrid, es va matricular el primer automòbil que pertanyia al marquès de Polanyos.
Ai, que espert. No, m'he perdut. Has de seguir-ho amb el ditet. Sí, sí, perdó. El fantallazo azul. 1925. En l'estat de Tènesis, als Estats Units, la llei prohibeix l'ensenyança de la teoria de l'evolució de Charles Darwin. Alerta, cuidadín. Per contradir la dogma judeocristiana de la creació.
1925, eh? No estem parlant tampoc de tan lluny, eh? No, jo encara me'n recordo. Ah, sí? Jo. Bé, doncs el 13 de març de 1930, a l'Observatori del Col·legi de Harvard, Estats Units, es va telegrafiar la notícia del descobriment de Plutó. Ara sí. Ara sí. Plutó. És curiós, eh? No, ni Plutó ni Plutó. No, no. Plutó.
I senyor Ramos, sisplau, l'última. L'última. Doncs mira, tal dia com el d'avui, un 13 de març, només de fa un parell d'anys, del 2013, al Vaticà, en el conclau del 2013, s'escollia com a papa, alerta, a l'argentí, Jorge Mario Bergoglio, l'actual papa, Francesc, Francisco, Quico, Pequito, Curro... Cesc. Cesc, eh, com vulguis. Francesc Primo. Volia portar, el que passa, m'he descuidat, es veu que es va explicar un acudit
Que la pregunta era, ¿cómo se suicida un argentino? El que passa és que el volia acabar de llegir i en aquell moment... Però creu que no ofenguem alguna sensibilitat, eh? No, no, no, això ho ha dit ella, eh, el sant pare de Roma. I què, com ha acabat? No, no, no, és que no ho he acabat de llegir perquè ha tingut un problema amb l'ordinador. Bueno, tirem endavant i anem a veure els sants d'avui. A veure, avui és Santa Ofràcia, verge. Carall.
Es continuo jo? Sí, sí, home, sí. Sant Rodrigo, sacerdot i màrtir, i Santa Serafina.
n'hi ha poquets a més a més Marc, ens dius els sants de demà per suposat Sant Arnaldo Abad Sant Alexandre de Pitna Sant Lázaro de Milán Sant Leovino Santa Matilde de Rijonheim el teu alemany el trobo una mica rovellat perdona Santa Paulina de Fulda i també de les Beates i del Beat
Agno de Saragossa, la beata Eva del Monte Cornelio, el beat Jacob Cusmano i el beat Placido Riccardi. Que no és el domingo? No, no, no, no, és el viernes. És un altre, és un altre. Doncs ara anem per veure qui fa anys a muntar avui. I aquesta ens la farem entre tu i jo. Pim, pam. Pots començar. Doncs tal dia com el d'avui, naixia fa 76 anys el Neil Sedaca. Molts no sabreu de qui parlem, però jo sí. Cantautopianista dels Estats Units.
75 anys fa, Alfonso Cortina, empresari espanyol i famosíssimo. Sí. Atenció, 73 ja, eh? 73, encara que potser més d'un no s'ho pensés, fa anys avui el polític espanyol José Barrio Nuevo, que va ser ministre. Ministre. Ministre, va ser ministre. Ah, sí? Sí, sí, sí. Tu no havies ni nascut. Bueno, va.
20 anys menys, és a dir, 53, en fa un ciclista o exciclista, suposo, encara que deu participar en algunes curses de badanants, en Pello Ruiz Cabestany. Maco. 52, en fa el compositor i músic de fet argentí, Fito Paez. Una veïna nostra, la senyora Carme Chacón, que en fa 44.
44. I 50 han fat tal dia com molt d'avui d'anys el exjugador de futbol Miquel Soler. Molt bé. Vinga. Estupendo. A tots ells moltes felicitats. Moltes felicitats. I si hi ha algú que fa anys tal dia com avui, també veient moltes felicitats. Sembla ser que el senyor Montes...
Li vam preguntar quan canviàvem d'estació, ens va dir que canviaríem el dia 20 i ara té que adins l'hora i es veu que no se la sap. I no hi ha manera de localitzar-lo. Doncs, bueno, no sé.
No sé, fa un moment estava aquí, potser no està a casa encara. És que el senyor Oscar Ramos m'apunta que truquéssim a en Carlitos. El Carles Ramos és que és el... El substitut, el substitut, l'home del temps substitut. Però fa un moment estava aquí, eh? Fa 10 minuts, un quart d'hora estava aquí. I bueno, doncs no sé, però de tota manera... Ho estàs intentant o... Sí?
Bueno, però de moment la predicció, com ha dit l'Oscar Ramos, és que baixaran les temperatures... Bueno, no ho dic jo, ho diu tothom, que farà un fred que pelarà, que hi haurà unes tormentes que se van ahogar los peces i que farà un fred que, vamos, que... No, no, jo, això ara, a veure amb qui contactem, jo li vull preguntar, perquè diuen, baixaran les temperatures 12 graus, però, a veure, me lo explica dónde, cuándo, perquè, és clar, si jo avui al matí he sortit de casa...
Estem en contacte amb en Carles Fernández. Carles, bona tarda. Fernández, perdó. Què? O bona nit. Bon vespre. Bon vespre, molt bé. Escolta'm una cosa, abans que ens facis... Bona tarda, com diu el senyor Ramos. Abans que ens facis la predicció, jo vull fer una pregunta. Diuen, baixen les temperatures 12 graus, però comparat amb què?
Perquè, esclar, jo, per exemple, aquest matí he sortit de casa i hi havia 9 graus. Si n'hi trec 12, vol dir que demà a les 7 del matí a Viladecans estarem a menys 3 graus? Ah, explica'm això una mica. El que es busca sempre és anar a buscar la castanya forta perquè la gent foti una mica més d'atenció, no?
Sí, baixaran 12 graus, s'ho comparem amb el dia més càrregat més de març. Aquest mes de març ja hem arribat a 22 graus, doncs treu-li 12. Ah, val, val. Però vull dir, no, no, no, no pot baixar tant amb la temperatura. El que passa és que potser en alguns llocs on s'esmadra... Aviam, el que passa és que l'auditoral, o per Sant Jus, les zones influenciades encara una mica pel mar, com que la temperatura del mar està força freda, està al voltant dels 13 graus aquí davant de Barcelona...
Quan tenim una miqueta d'unitat de mar cap a terra, tot el que és el litoral, la Barcelona, el Baix Obregà, tota aquesta zona així, Maresme, el Garraf, aquestes zones estem marcats una miqueta per la temperatura de l'aigua d'home i la temperatura no es pot enfilar massa. Ja. Però en canvi, a la que saltes al feixerol i te'n vas cap al Vallès, les temperatures màximes es disparen i ara ja tenen aquest...
recorde que pugen avionous, vins, i aquí dintre, quan et ve una patacana d'aire fred, sí que les temperatures recullen molt més que el litoral. Sempre tenim aquesta regulació mediterrània, que per molt que ens vinguin, doncs, sempre el mar mana una miqueta, no? Tot i així, el mar, doncs, aquesta vegada no podrà fer massa cosa, perquè és una bossa d'aire fred, es va gestar entre dimetres i dijous, cap a la Bretanya, i ha anat baixant, ha passat pel Cantàbric avui, i demà se'ns tira a sobre. És...
Un front, que el front en si tampoc no és res de l'altre món, i va associat amb una bossa d'aire freda. Aquest és el que pot provocar una miqueta més d'inestabilitat. No estem parlant, perquè és que, clar, quan venen cap de setmana tan bons, de cop i volta et veuen que és dolent, i parlen de l'estat, sembla que hagi d'estar tot el cap de setmana plovent. No serà així. És un cap de setmana amb unes temperatures fredes, hivern, piques d'hivern, no passa res,
Però, en canvi, el cel, el dia, serà primaveral. Per què vull dir això? Ara diran, sí, home, així també faig jo el temps, perquè tindrem de tot. Tindrem tempestes, tindrem potser a la marxa, potser tenim algunes nubles, potser veiem a l'arbre de Sant Martí, i també veurem el sol, i el sol s'ha protagonitzat moltes vegades, perquè amb aquesta situació passarà el front demà al matí, sí que serà un dia una miqueta recis, perquè el front aporta molts més nubles, però després ja entra el mestral, o sigui que aquest cap de setmana el viatge cap a les
cap a les comarques de Tarragona trobarà que hi ha el mestral netegui i allà no tindran pràcticament res, farà sol, fred i farà sol i farà vent. Però, en canvi, a les comarques de Girona i de Barcelona, aquesta inestabilitat i aquestes tempestes poden creixer més facilitat i tindrem aquesta variabilitat en el temps. Així, doncs, dissabte, un dia matí, sobretot, molt més tapar, amb molts núvols, temperatures que no s'aixequen massa, però tampoc seran excessivament baixes, 10 o 11 graus tampoc no ho he de dir.
que passem fred, i a partir de la tarda sortiran moltes clarianes, però ràpidament aquestes clarianes també aniran associades a com un ímbuls d'aquests que es generen, que són grans, que es veuen molt bonics, i que poden afectar qualsevol punt de les comarques de Barcelona i de Girona en forma de tempesta. Allà on acumulen ímbuls, doncs, es carreguin més força en el subcentre de la tempesta pot haver fins i tot calamar-se. Com que és aire fred en alçada, quan es desploma i cau el terra, fa que baixin molt les temperatures. Ja. I que serà...
un barric barrat de temperatures continu, no? O sigui, pujarà una mica amb els solets, estarà bé, va de pam, tempesta, baixaran... I diumenge serà un dia més bo del que parquen alguns. O sigui, diumenge, bona part del matí farà sol. El diumenge podríem catalogar-lo com dia de primavera, però amb temperatures fredes. Per què? Doncs perquè farà sol... Hi ha aquella frase tan típica que ara l'Òscar riurà, que és d'aquells núvols d'evolució diurna, que és una frase feta... Maco, maco d'escoltar, sí, d'evolució diurna. Són aquests núvols... A les nits no fan res...
No, no, res, res. No, a la nit no, no tenen força. Aquests núvols evolucionen i viuen gràcies al sol. El sol escalfa l'ambient, escalfa la superfície i hi ha aire fred en el sàbia. Aquest combinat de calent i fred fa que els núvols puguin créixer, puguin ser compactius i formar les tempestes. O sigui que falta la presència del sol perquè puguin créixer i formar les tempestes. I és el que passarà el diumenge. Gran part del matí farà sol, al migdia també. Comencem a veure com creixen aquestes nubulades.
I un altre cop és loteria. O sigui, poden caure tempestes a sobre de Sant Jús, vam descarregar a Sant Feliu i a Sant Jús no... Però, bueno, creiem que diumenge hi haurà suficients tempestes com perquè algun arrasqui per Sant Jús i també ens pugui deixar alguna precipitació o fins i tot en algun moment puntual cal a marge. O sigui, poden anar acompanyades. Déu-n'hi-do. No són grans quantitats d'aigua perquè descarreguen amb molta intensitat molt poca estona i recullen pocs litres. Però, bueno, serà una regada que no està gens malament perquè estem al voltant d'uns 40 litres i ja...
dos mesos i mig de 2015, necessitem una miqueta més aigua. Una mica més d'aigua, molt bé. A veure, jo m'atreveixo a fer-te una pregunta. No sé si tu tens controlat, eren deures que teníem pel nostre home del temps oficial, pel titular, que era el tema de l'hora... Tu ets el de saldo, tu ets el de saldo. No, no, ell és el substitut. Ah, el substitut. Ah, el substitut, sí.
I era si sabies l'hora que entra la primavera. Ens van dir que el dia 20, però vam dir, bueno, l'hora ja en parlarem la setmana que ve. I es va quedar així una mica... Tu ho saps? Ho tens comptat, això ja, o no? Ah, no, doncs no, ei, ei, Carles, no, no, cap problema, cap problema. No en tinc ni idea. Digues? Carles?
L'hem perdut. Moltes gràcies, en Carles Hernández, per la predicció. Si s'ha deixat algú a dir, si creus que s'ha de recuperar... Jo crec que anava a dir... El que sí que sé és que el dia 21... No, el 20 és el canvi de... Com va dir el nostre director de programa el divendres passat, ja ho deia en Joan Manuel Serrat, també. El 20 de març arriba la primavera.
Sí, sí, hi ha una cançó d'en Serrat... Tens que posar-te a la onda de la música catalana, eh? Hi ha una cançó d'en Serrat que es diu 20 de març i parla d'això, de l'arribada de la primavera. Doncs bé, hi ha una vista al tema del temps, que gràcies al Carles una altra vegada, doncs anem per les notícies. Sí. La desvernada.
Bé, i com sempre, abans de les notícies que hem anat recollint d'aquesta setmana, el que farem serà donar una botifarra. Gratis. Nosaltres todo la damos de franco. Vale. Ah, sí? De franco todo. Que malament ha sonat, això. Sí, sí. És que vosaltres sou homes del rei, jo com que soc home de franco... Del carnestoltes.
Bé, anem per la botifarra. 13 de maig de 2009. Estadi Mestalla, València. Atletic Club 1, Barça 4. Recordant la darrera celebració dels seguidors del Barça a himna inclòs per la megafonia del Bernabéu, el Real Madrid va posar excuses per impedir que la final es jugués a Xamartín. 25 de maig de 2012. Estadi Vicente Calderón, Madrid. Atletic Club 0, Barça 3.
El Real Madrid es va negar que a la final es disputés en el seu estadi perquè havia de fer reparacions en els lavabos. Falten més de dos mesos perquè jugui el partit i, com a altres ocasions, la categoria dels finalistes ha fet esclatar la polèmica.
Si res no l'impedeix, el 30 de maig es jugarà una nova final de l'anomenada Copa del Rei, la primera de Felip Sisè. Una vegada més, l'Atlètic Club i el Barça, els dos Reis de Copes, jugaran la final. Però en quin estadi? Mateus protagonistes esportius, mateixa polèmica. El president del Real Madrid diu que a la final no es pot jugar al Bernabéu per aquelles dates el filial jugarà la fase de sense segona.
a segona A. La veritat és que es falten 12 partits per acabar la lliga, de segona B, i el Real Madrid-Castilla va a quart empatat amb el cinquè i a dos punts només del setè. O sigui que seguretat de jugar a les 100, cap. Però el senyor Florentino no és l'únic personatge que repeteix. Esperanza Aguirre torna als arguments de fa sis anys. Repeteix, repetits el 2012, si es xiula l'himne espanyol s'ha de suspendre el partit.
Des del País Basc, algú ha dit, suposo que a mi ironia, que a la final es podria jugar a Londres amb la presència de la reina d'Anglaterra. I a Barcelona, el president del Barça insisteix que el joc ideal és el Santiago Bernabéu per les seves 80.000 localitats, front a les 55.000 del Camp del València.
A nosaltres se'ns acut una solució. Si el problema és que bascos i catalans xiulin a l'himne espanyol, considerant que, segons la Santa Constitució, que tant defensen Esperanza Aguirre i els seus companys, resulta que Euskadi i Catalunya són Espanya i que Felip VI és també comte de Barcelona i senyor de Vizcaya, i que l'himne sona per saludar-lo amb ell, es podria tocar el Eusko Averdareneer Serquia,
l'himne de l'ètnia basca. I els segadors? A veure qui és el guapo que xiula i que el lliurament de la copa i la celebració sigui l'endemà al camp del guanyador. Per això, a l'espera que la federació estudi la nostra proposta, de moment, aquells que en lloc d'utilitzar la imaginació per solucionar els problemes només tenen intransigència
Un, dos, tres, potipadre de pagès.
Ben donada. Perdó, un moment. Interrompo el programa per donar una dada. Notícia d'última hora. Tots cagats. No, perquè el Carles, tot i que s'ha petjat el telèfon, ha enviat per WhatsApp quina hora entra la primavera. Ah, molt bé, molt bé. Que és divendres, justament, divendres a les 11.45 de nit. De la nit. Ah, molt bé. A les 23.45.
I aquest tema, que també el demanen per petició popular, 20 de març de Joan Manel Serrat. Perquè la Núria sàpiga quin tema és. Tenim un WhatsApp del director del programa, a l'hora també de l'entrada de la primavera. Ara entenc per què no estava el dia de la música catalana. Això sonat fatal. Bé,
Ja està fins aquí la dada, eh? Molt bé, moltes gràcies a tots. Aprofitant el bypass que ha fet el senyor tècnic... Escolta, no l'aprofitis, eh? Jo m'aprofito tot el que pudo i més. A l'acudit del senyor papa... Del papa de Roma, no el del papa, eh? No del papa de l'esquerra, sinó del papa de Roma. Del senyor papa Francisco. La frase és... ¿Usted sabe cómo se suicida un argentino?
Se sube arriba de su ego y de allí se tira abajo. Això ho va dir el papa. Això ho va dir el papa. Papa, aquest és un catxunto, eh? Sí, però molt. Alçar-se'n dins el dia. Tu no eres argentino. Amb perdó, és l'hòstia. Vaja, aquí has estat esmolat, sí. Bueno, pues anem a veure les notícies que em van recollint durant aquesta setmana. Sí. Núria, comences tu, sisplau. Sí. La primera notícia és una mica... Cuidado amb la García.
Que no, que estem dins d'horari infantil. Ja, ja, però és que últimament, filla meva, vas d'un suelto. Bueno, resulta que el logotip de les marques és molt important, no? Sí. I, bueno, hi ha algunes marques molt grans i que existeixen des de fa molt de temps i que segurament la gent ja ho té tan assumit que no es pregunta d'on ha sortit. I, bueno, jo volia fer un resum d'algunes i a veure què us sembla, si s'oprenen.
De xup a xups. Els caramels van ser dissenyats pensant únicament i exclusivament en els nens, que han conquistat també els adults i tota la gent. Resulta que darrere hi ha una història molt curiosa que va començar a Espanya durant la dictadura franquista.
El català creador dels famosos xupa-xups, el senyor Enric Bernat... No es diu Enric Xupa-xup? No, Enric Bernat va fundar la seva empresa el 1959 i va començar a observar que els nens acostumaven a ficar i a treure el caramel de la boca, o sigui, només era un caramel.
Cosa que va fer pensar a l'home en posar un palet. Aquesta idea brillant va començar cridant xup, o sigui, dient-se xups, però va ser una anúncia a la ràdio on cantaven xucla amb caramel, xucla, xucla, xucla, xucla, xups, no sé què, i que en castellà era xupa, xupa, xupa, xups, i al final es va quedar gravat a la ment de la gent com a xupa, xups.
Ah, mira, que bé. És molt curiós, això. Sí, molt. Després, amb la marca Amazon, això que pots comprar amb l'any, resulta que és una de les més grans que hi ha de comerç electrònic al món i el seu logotip reconeix molt fàcilment perquè té totes les lletres d'un mateix color...
I, a més a més, a sota hi ha un somriure amb una fletxa. Doncs resulta que qui va fundar la marca, Chef Bezos, l'any 1994, va diu el somriure que amaga el significat que va més enllà del simple positivisme que pot significar la rialla...
I és que la fletxa comença a la lletra A i acaba a la lletra Z. Volem dir que tenen tots els productes a disposició dels seus clients. Molt bé. Fantàstic. A veure, aquí només us explico... Ah, sí, va, Danone, l'última. Diu que, bueno, molts no recordaran haver menjat productes d'aquesta companyia amb el logotip d'un nen mirant a un estel.
Va ser el primer disseny de la Fundació el 1919 i ha canviat fins a cinc ocasions. En l'últim, volien donar una imatge de jubilitat. Llavors, darrere d'aquesta història, Isaac Carrasso, fundador original de la Corporació, tenia un fill anomenat Daniel, que li va servir d'inspiració per crear el disseny.
I a la figura es veu que és el nen jove. Llavors resulta que l'estrella a la camira ha intentat mostrar al públic els valors que tenien els aliments naturals i purs. El color blau que caracteritza la marca significa tranquil·litat i pau. I a més que la figura d'un nen també transmet aquest equilibri. Daniel també va contribuir en el nom de l'empresa.
que Danone barreja el nom de Daniel amb el número 1, que en anglès és One. Llavors es llegeix Dan... Danone. Danone. Danone. Danone no en anglès, però aquí hi diem Danone. Danone. Danone. Molt bé. Marc. Aquella notícia tecnològica que ens posa tots els caps de punta. No, no, no hi ha cap notícia tecnològica. Pases palabra? No, no passa palabra. Tinc altres notícies. Ja tenim data prevista per l'estrena d'una pel·lícula.
La primera pel·lícula que vaig... Tu vas parlar de les Greys, no, l'altre dia? Sí, 50 sombras de Greys 2 Aquesta és de cultura Star Wars, episodio 8 Ara estem parlant El despertar de la fuerza El despertar de la fuerza El despertar de la fuerza Tindrem que esperar una mica Sí, també és qüestió de força També és qüestió de força
Tindrem que esperar una miqueta perquè no s'estrenarà fins al 26 de maig del 2017. Vés a saber on estarem. I si hi estarem. Ja estan començant a filmar. Hi ha coses filmades, ja se sap l'entreu. Hi ha un spin-off per internet que el podeu veure. És veritat que el Harrison Ford hi sortirà? No ho he sapigut veure. Em sembla que al final no perquè demanava molta pasta. Perquè deien que sí que sortiria. Jo...
Estic llegint aquí tota la notícia. Jo recordo de la primera pel·lícula. L'únic inconvenient que tindrà és que Disney, i Star Wars no el veu que peguen. Com que Disney? Bueno, deu produir-ho. Ha comprat els drets, ha comprat els drets. Ah, vale, vale. Però la de Giral Spil y el Berg, també o no? No, la dirigirà... Ai, el Lucas, el George Lucas, perdó. No, no, no. Jorge Lucas. Ah, escarp. La dirigirà...
Aquest és un compositor de música. Marc. Estem fent el ridícul, eh? Per moment. Tu dius John Williams, que és el compositor. John Williams, sí, correcte. Però estem fent el ridícul. J.J. Abrams serà el director i la primera de Forza Watkins. I no fol Lucas? No valdrà res. No. Es estrena aquest desembre. Aquest desembre?
El desembre del 2015 s'estrena. I la que diu el Marc, em sembla que va pel maig del 2016 o 2017. 2017. Pel maig del 2017. Diu que tornaran a passar al cine, Òscar, el Blade Runner. Blade Runner.
la mateixa arreglada sí, con el director, con les escenes del director però això ja ho van fer, no fa gaire quan van fer un aniversari no fa gaire van fer un aniversari i ja va ser la revisada la versió revisada que gran no tindrem la música no li vull portar la contrària però segons les meves dades el director serà el Ryan Johnson
De quina? De la tercera? De l'octava. Dirigirà i escriurà Star Wars episodi 8. L'octava, però la 7, que és la Forza, el despertar de la Forza, és la que n'estrena aquest desembre. El 17 de desembre. No, el 18 de desembre. Correcte, perdona, sí, és veritat. És que la culpa és seva per no posar el mateix director. A l'episodi 8 és veritat. L'episodi 8 s'estrenarà el 26 de maig, que és el que dic jo.
perquè és l'any que se celebrarà el 40 aniversari de l'estrena de... 40 anys! Oh, Déu meu! El 26 de maig del 2017 farà 40 anys de l'estrena de Star Wars Una Nueva Esperança
Va ser aquesta escena... Aquesta escena és genial. És genial. La García ens mira com si estigués mirant uns extraterrestres, eh, reina? Bueno, deixem les pel·lícules, deixem el cine... Núria, abans s'entretenien així. Veien Star Wars i per ells era... El més de ciència ficció del món. El de les sombres de Grey... A nosaltres ja no ho tenim.
No, però jo crec que Núria, a tu et sorprèn més el tema que això sigui tan original i tan innovador quan tu, Star Wars... El Domènec està parlant, o punyetero? Sí, sí, sí. I Star Wars ho veig com... Llavors, quan es parla de cultura, jo ho faig pel Marc i entro. No, Núria, et passa això o no? Sí, sí, sí. Jo recordo quan em va portar el meu pare al cinema...
que ja no era grandet, perquè ja les havien vistes, ja les havien vistes, que les feien per les teves, però era la remasterització digital, a la hora que tot és digital, i jo ja l'havia vist, i la veritat és que és una pel·lícula que... Jo aquesta escena de la cantina, la cantina aquesta, em va impressionar. Són pel·lícules de culte. De culte.
Deixem les pel·lícules, deixem el cinema. La Núria García ens ha de deixar aviat, per tant, dirà la seva segona notícia ara. Sí. I jo després ja diré les dues meves de corrido. Jo en tinc una més, eh? Ah, tu en tens una més? Doncs bueno, Núria, sisplau. Resulta que es van fer, bueno, un concurs, el diari ABC va fer un concurs per trobar el nom més estrany d'Espanya. Era Menejillo. No, se'l van portar, o sigui, nom complet. O sigui, nom, primer cognom i segon cognom.
Resulta que, bueno, li han donat a una dona que es diu Luz. Luz, bueno. De segon cognom es diu Cuesta i el segon cognom Mogollon. O sigui, es diu Luz, Cuesta, Mogollon. Bueno, escolta, no sé per què us en esteu rient, pobra senyora. Bueno, resulta que en aquesta dona, per dir-se així, li han donat 200 euros.
Va, mira, tindrà pel rebut d'un mes. Al segon lloc se l'ha quedat el senyor Grato, Grato Amor Jurado. Carai. I en tercer lloc el senyor Antonio, Antonio Arrimadas Piernas. Aquesta noia, la guanyadora, la luz cuesta mogollón.
És una noia de Saragossa que té 17 anys i va obtenir el 49,78% dels vots entre els 18 finalistes. Ella diu que els seus pares no van pensar en la curiosa relació, en el seu nom i els seus cognoms. En què estarien pensant en aquell moment? No ho sé. No ho sé. O potser el capellà que era un catxondo.
Diu que la noia va rebre bromes a l'escola per el seu nom, però que això no la va fer en cap moment. Les va rebre i les que rebrà. Sí, sí. Perquè amb 18 anys... Mucho cabrón, escolta. El Grato, que és el segon classificat, diu que ell és policia de Jaé. Grato, què? Grato? Grato, amor, jurado.
Bueno, el seu pare també es deia Grato i que ell també vol dir Grato al seu fill però que la seva esposa es nega això.
Bueno, diu, recentment a un portal d'internet es publicen els noms més graciosos en espanyol, com per exemple, pues, Antonio Bragueta, Bragueta, suelta, Sandalio Botín, descalzo, Susana Braga, palomino, i bueno, tots ells estan, o sigui, estan posats amb el seu DNI. Dolores fuertes de barriga. Sí, també. Armando follón cotidiano.
Ens ho estem inventant, ens ho estem inventant. Escolteu una cosa, correcte, l'Emilius, que sóc jo director del programa, ens ha enviat un d'allò que diu el logo del Xupa-Xups el va dibuixar el Salvador Dalí. Sí, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, és veritat. Sí, ho deia a la notícia, però...
no ho has llegit i ens has deixat la notícia la part cultural de la notícia no l'has dit veus com el tema cultural el tens una mica no saps el de l'Star Wars es veu que li van pagant una barbaritat de diners i ell res, es va estar super poc temps, potser una hora que amb un plis-plàs va dibuixar la floreta aquesta rodona de l'embolcat ho va dibuixar amb un plis-plàs i li van pagar no sé quants diners
Molt bé, moltes gràcies, Núria. De res. I si ens tens que deixar, fins divendres quedaré i que vagi bé la setmana. Igualment. Farem una cosa, vaig a llegir jo una notícia, perquè a l'hora que és, i llavors, si en cas, contactarem ja amb Madrid per anar fent d'allò. I porto una notícia, em portava dues, però en faré una que m'ha fet molta gràcia, no?
Jo no sé, quan aneu als bars, restaurants o aquests llocs que hi ha gent que acostuma a deixar propina, no sé què feu, no? Moltes vegades jo vaig amb amics i em diuen, què deixem de propina? Jo acostumo a dir, home, si voleu deixar propina al 5%, no? No sé, hi ha gent que diu el 10%, no sé. Bé, doncs, en un cambrer jo no sé què es devia prendre aquell senyor i no sé el percentatge que equivalia, però en un cambrer li van deixar 25.000 euros de propina. Què dius? Sí.
Un advocat va passar pel bar on treballava el cambrer, el cambrer es diu Brian Maxiner, i és de Wichita, Kansas, i és un cambrer que tenia un problema vocal, li faltaven moltes dents, tenia les genives molt malmeses, tenia molts mals de boca, etcètera, i resulta que va anar un advocat un dia per allà a dinar,
I com que el va servir tan bé, el va atendre tan bé i tal, van simpatitzar i això, aquest senyor quan va acabar de dinar va pagar el compte i va deixar una propina. I la sorpresa del cambrer és que quan van agafar la propina es va trobar amb els 25.000 euros. Dòlars, o sigui millor dit, el canvi, 25.000 euros, no?
i aleshores el cambrés va quedar molt sorprès i l'advocat li va dir sisplau el que té que fer és arreglar-se la boca perquè penso que de fet a la notícia hi havia la foto de l'antes i després i la veritat és que s'ha fet arreglar la boca i la veritat és que li canvia la fesomia molt ben totalment
Era només aquesta notícia curiosa i, no sé, quan puguem ens anirem cap a Madrid. Sí? La desdarnada.
Bé, doncs ja hem baixat a Tocha, a l'estació. Maca aquesta música, home. Molt maca aquesta música. I anem a saludar el Mariano González. Buenas noches, Mariano. Bona nit. Bona nit, buenas noches a todos. Com estàs, Mariano? Pues mira, bien, ya que he llegado a Tocha. Quiero decir, ya que habéis llegado vosotros a Tocha... Sí, claro, porque como tú no venías a Sants... Claro, claro. Pero no coges nunca el metro, eh? No, ¿por qué? Pues... ¿Cómo lo diría? Hay un problema en el metro de Madrid. ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? ¿Qué pasa? Ens asustis.
No sé si habéis leído en los últimos días. ¿Qué ha pasado? Una circular que lanzó un empleado del Metro de Madrid sobre el tema de los revisores para que persiguieran a los homosexuales y a los mendigos. Sí, señor, sí, señor. Lo hemos leído, lo hemos leído.
Pues cuidado. No sé si venís con la ropa limpia, no sé si venís con un cartel que diga que sois lo que sois... Però hi ha una cosa, Sant Mariano, se ve que ja han nominat a Más Déu, no l'han expulsat per haver escrit això? No, ha sido apartado del... De momento está siendo investigado. La persona que envió es a circular. Y apartado del servicio, dicen que están investigando...
y que instan, ya que instaba este caballero, no se sabe por qué, porque tampoco que yo sepa, hemos conocido el origen de la orden, a investigar a los revisores de las líneas de Metro de Madrid, a homosexuales, músicos también, metidos, pedigüeños y vendedores. Ya. Claro.
Puedes identificar a un músico, por ejemplo, porque llevará algún tipo de instrumento. Coño, la guitarra. O el acordeón. O la trompeta, o lo que haga faltar. O el altavoz ese que llevan con un carro de la compra. Para chipar, chipar. A un mendigo y a un pedigüeño, bueno, a lo mejor alguien que te pide dinero, no sé, un mendigo en principio puedes intuir que es una persona que va un poco desaliñada, que va pidiendo que...
te va enseñando un cartel, no sé. Pero a mí lo que me cuadra menos de todo esto es que vigilar a homosexuales. Sí, esto es una barbaridad. Llevan la cara escrito, soy...
o soy gay o soy, no sé. Eso es una barbarita. Bueno. Es una especie de racismo. En este caso, racismo sexual. Sí, sí. Homofobia. Homofobia total, sí. Pero este señor debe tener un radar especial y que los debe detectar, ¿no? Porque si no, como tú dices, ¿cómo puedes discernir
si una persona es homosexual o no. Aunque lo sea, aunque lo sea, pero quiero decir que, claro, como tú decías, Mariano, pues al músico por el aparato que lleva, el que sea, al pordiosero por la manera de vestir y porque ves que o se pone en mitad del vagón a
soltar... O cada mano o que sigui. Pero, de todas maneras, yo creo que lo interesante, como mínimo, es que se han tomado alguna medida. Sí, claro, evidentemente. Que han retirado esta circular y que el tío que la va a posar o algo, pues está apartado del servicio. De momento está apartado. Ya es algo. Desde todas las instancias, la Consejería de Presidencia, por ejemplo, de la Comunidad y el Ayuntamiento de Madrid, también consideran
Bueno, lamentable el correo enviado. Y además empiezan a decir que no se trata ni de circulares ni de instrucciones que se hayan enviado desde ningún directivo. Vamos, que acabará siendo un WhatsApp que envió alguien por error, ¿no? Sí, va a ser al final, que es un correo electrónico que ha enviado un trabajador del Departamento de Seguridad porque le ha dado por ahí. Esta noche había cenado mal o lo que fuera y ha dado por ahí.
Entonces, bueno, de todas formas... Hombre, és que és tan gorda la cosa que jo m'imagino que, clar, que deu fer una angúnia de tocar això i de gestionar el complicat, perquè el tema és muy gordo. Hombre, el tema, más que nada, es que si nosotros nos atenemos a, por ejemplo, las terribles imágenes que se han podido ver en televisión de lo del Estado Islámico...
de alguna forma tirando desde un balcón a personas, no recuerdo en qué país era ahora mismo, porque eran homosexuales, pues claro, empezamos diciendo que les persigamos en el metro y los acabamos arrollando con el metro. Más o menos, sí señor. Y eso sí que no puede ser tampoco. Entonces, hombre, es comprensible que en un momento dado se pueda perseguir o por lo menos de alguna forma intentar limitar
si los homosexuales o los heterosexuales o cualquiera de cualquier opción sexual o preferencia sexual que tuviera pues se pusieran a hacer el amor en el metro o alguna cosa de estas hombre, pues no es pero vamos, excepto eso que pudiera ser una especie de exhibición impúdica y que es reprobable en cualquier sitio, por lo menos como una falta de educación y de respeto hacia los demás, pero no
No hay que perseguir a nadie por una opción y por un pienso y por un... ¿Cómo os diría? Por un hecho que todavía no se ha producido. Vamos a perseguir a alguien que esté cometiendo un delito. Por supuesto. Pero no a quién no lo está cometiendo. Si no nos vamos como en tiempos a situaciones que se nos podían dar en...
Bueno, la ley de vagos y maleantes. Claro, y al final acabamos como acabamos. Cualquiera puede ser un vago y cualquiera puede ser un maleante. Depende de lo que decidas en cada momento. Per això t'ho dic. Pues vaya como estáis entretinguts en Madrid, ¿eh? Uy, no, no, eso y muchas más cosas. Cuenta, hombre, cuenta. Un ejemplo claro. Desde aquí, desde todo el mundo dice que eso es lamentable.
Eso es si no puede ser, no puede ser, no puede ser. Se va a depurar hasta las últimas responsabilidades, el Metro de Madrid, todo lo que quieran. Pero ¿cómo se puede enviar a los trabajadores, a los interventores y revisores y a las empresas de seguridad que revisan las líneas del Metro de Madrid
una circular como esa, de persecución de ese equipo. Yo, para mí, aquí hay una... a ver, ¿cómo lo diría yo? El beneplácito de alguien con... al menos con galones, si no con estrellas. Es que lo que pasa muchas veces es que hay veces que la política de comunicación cuando se emite una circular interna o cuando se emite un tipo de orden
Es más lo que se deja entender cuando se está contando de lo que se dice. Y aquí alguien ha interpretado literalmente lo que creía que le estaban contando y ha enviado a circular a sus subordinados. ¿Qué es lo que pasa? Rápidamente se han llevado a todos la cabeza de lo que ha dicho este, pero lo ha dicho este. No, es imposible, imposible, imposible. Bueno, en cualquier caso...
La empresa quiere saber quién autorizó y por qué se autorizó el envío de ese correo con ese tipo de expresiones y términos inaceptables. No sé si lo inaceptable era perseguir a homosexuales, mendigos, músicos, etc. o que se dijera.
O que se dijera. Claro. Porque parece ser que además esto lo ha denunciado un inspector, un interventor, un revisor, llámale como quieras, ¿no? O sea, un empleado que recibió la circular. Sí, sí, sí. Uno de tantos que la recibió. Entonces, bueno, esto se hace en unas líneas en las que por lo visto...
Hay una abundante circulación de personas que buscan encuentros sexuales. Es que no sé cómo se llaman ahora mismo estos encuentros. Tienen una denominación...
¿Cómo se llaman? Crow... Disculpadme que no recuerdo el nombre en inglés. Swingers, Swingers. Mariano, Swingers, no. No, no, no, no, no. Se llaman... Cross... Utilizada... Son... Es inglesa. Utilizada por hombres homosexuales y bisexuales generalmente para conseguir encuentros casuales. Ya. Pero no en el metro. Cruising. Cruising. Sí, sí, sí. Sí, vale, vale. Pero eso no es en el metro.
pero efectivamente que utilice la línea de metro para ir a retiro no significa que vas a darle comer a las palomas y las palomas en fin, no sé cómo decirte entonces para lo que se debería perseguir
Es cualquier tipo de acoso sexual. Si no vamos a acosos sexuales y exhibicionismo, pues, hombre, lógicamente, ahí se lleva la cruz los acosos sexuales en principio que sufren todas las mujeres. Evidentemente. Sí, señor. Pero una opción en este caso que es utilizada sea lo que sea, me da igual, por cualquier tipo de persona que consciente y, además, con la propia autorización de la
de la otra persona con la que se puede encontrar, y no directamente en el metro, pues va a hacer una serie de consultas, vamos a decir así, a ver si quieres o no quieres, para que no sea tan evidente. Te veo muy beligerante. Que no tienes esa orientación, o a cualquiera otra le acosaran. Mariano, te veo beligerante, beligerante. Muy indignado, te veo indignado.
Sí, sí, sí, porque es que ya sabes lo que dicen. Empezamos asesinando a alguien y al final le acabamos llamando, pues incluso, idiota. O al revés, no me acuerdo cómo era. Sí, sí, pero bueno, que entendemos. Pero claro, es que estas cosas empiezan así y es que denotan una mentalidad y una política institucional que al final acabas diciendo...
O bien lo que piensas, lo cual es inaceptable, que puedas, eso sí esa persona lo pensaba, lo puedas trasladar a una circular oficial. O es que es una forma de filosofía empresarial encubierta que al final en un momento dado puede subyacer en una persona que a lo mejor no tiene esa filosofía de persecución
Pero por quedar bien con alguien, la ha plasmado y la ha enviado a todos. Efectivamente. Bueno, Mariano, no es costumbre de este programa, pero yo te voy a dar un minuto, un minuto, para que me hables de tu equipo preferido. Hombre. Un minuto, o sea que no pierdas el tiempo en otra cosa. Bueno, el Real Madrid. Es el equipo favorito. Ya, ya, ya. Pero Ancelotti dice, así no llegaremos lejos. Claro.
Y Florentino promete, Ancelotti va a seguir siendo nuestro entrenador, pase lo que pase. Bueno, por lo menos hasta mañana. Es verdad lo que dice Ancelotti en este caso, que con su forma de trabajar ha ganado ya varias Copas de Europa, es un entrenador de mucho prestigio y que ha hecho ganar a sus equipos. También es verdad que es un entrenador que se ha encontrado con unos equipos como para no ganar.
Algo, por lo menos. Con lo cual, simplemente con dejar jugar un poquito a los jugadores, pues ya se sabe lo que va a pasar. Florentino Pérez, pues depende. Mientras no haya una rebelión en los jugadores, que cada uno haga lo que quiera, como la otra vez, que presentó su dimisión, pues todo irá bien. Que la institucionalidad del Gobierno de Madrid y del Ayuntamiento acompañan un poco en todos los negocios que rodean al Real Madrid, pues todo irá bien. Básicamente, si el Madrid gana, aunque no juegue bien...
ni aún así Ancelotti tendría segura la continuidad. Y este verano va a haber muchos cambios. Se está notando en la latitud de algunos jugadores, tipo entra o que corre, aparte de fumar y otras cosas. Te veo muy beligerante. Te veo muy puesto, María. Te veo un punto de mala leche. No te creas. Es que
¿Sabes lo que pasa? Que todo el mundo es muy experto en todo. Entonces, Ancelotti es un entrenador, no tiene que estar a otras actividades o a otro tipo de consideraciones, igual que le pasa a Luis Enrique en el Marquedona. Florentino Pérez, pues hombre, es un presidente y los presidentes, antes de que les echen a ellos,
o antes de tener que dimitir por alguna circunstancia, pues ya sabes a quién echan la culpa. Y como no pueden echar una plantilla de no sé cuántos miles de millones... El entrenador es mejor. Claro, el asesino es el mayordomo. Claro, entonces, contratar nombres es muy fácil. Lo difícil es conseguir que una persona a lo mejor no tan conocida o un entrenador no tan conocido de medio calibre hasta ahora por lo menos, por lo menos de medio calibre en cuanto a fama,
Pues te coja un equipo y te lo haga campeón. Una y otra vez y encima que juegue bien. Nombres hay muchos. Entrenadores hay muchos. Pero claro, es una química de equipo que no siempre se consigue. Bueno, Mariano...
Ha pasado el minuto y, como diríamos en català, amas creix. Vamos a dejarte... Te has quedado a gusto. Sí, sí. Has hecho aquí un speech tanto en el primer tema, en la noticia que nos has traído, como en el tema este. Hoy estás... Espero que os hayáis enterado. Y otro día hablaremos de Cervantes y de su entierro. Sí, sí, también. Yo lo he seguido con fruición el tema. Sí, sí, sí. Lo hemos encontrado. Bueno, parece ser que han encontrado unos trozos.
Porque al tío se ve que entero no estaba. Le faltaba un brazo, yo me acuerdo de esto. A los huesos encontrados en el convento de... De las Clarisas, ¿no? De Madrid, sí. Eran trozos de huesos que estaban todos un poco... En muy mal estado. Y vamos, han estado analizándolos y al final una parte de esos huesos dicen...
que pueden ser de Cervantes y de su mujer. Que pueden, pueden. Pueden, pueden, porque todavía no está... Vamos a seguir el tema, Mariano, ¿de acuerdo? Muchas gracias por la colaboración y nos vemos pronto. Un placer. Un abrazo. Adiós. Buenas noches.
Bé, doncs ja estem aquí, anem a veure l'agenda que ens té preparada la Isabel Almató, de tots els actes que es fan a Esplugues, doncs durarà des d'avui fins divendres que ve, i alguna cosa més. Isabel, bona nit. Hola, molt bona nit, com esteu? Molt bé, i tu? Bé, anar fent, en feinada, com sempre, però anar fent. Home, això i en vivo i en directo, això és un lujo! Això és un lujo! No està gravat, no mereixes la gent d'enlloc, la porto a sobre. Lujo! Bueno, està bé, està bé.
Bé, un parell de recordatoris abans de començar. Us recordo novament que estan inscrites, estan obertes les inscripcions per la quarta cursa solidària Ciutat d'Esplugues i Sant Joan de Déu, que celebrarà el 26 d'abril si la gent no m'enganya i la memòria no m'enganya. Però les inscripcions estan obertes.
També hi han sortit publicades les bases dels Jocs Florals. Enguany està dedicat al certamen literari a l'Efacció Serranista de l'Avenç, que enguany ha complert 50 anys la secció. I, com us dic, les bases també les podeu trobar penjades al web del Juntsament d'Esplugàs.
I ja, si un cas, anem tirant amb l'agenda d'aquesta setmana. Comencem per demà mateix. Demà, a la Rambla de Can Vidalet, hi ha la Fira de la Solidaritat i del Suport Mutu. És una fira que comença a les 11 del matí, que hi ha diverses xerrades. Al migdia es fa el que ja és molt conegut com el dinar solidari, que es menja molt bé i el preu és molt simbòlic.
Després, a la nit, aquest dissabte, també tenim aquí a l'Avenç, organitzat pel grup Oixenteros, una festa dedicada a tota aquesta gent que ens agrada la música dels anys 80. Començarà a les 11 de la nit i normalment acaba a les 3 o 4 de la matinada. Ui, això és massa per mi, eh? Sí, però n'ha de ser una cop està bé, perquè mira, amb 10 euros... Sí.
Tens dret a 3 consumicions. Pots acabar? I hi ha edat mínima o pot entrar qualsevol?
Home, com que es veu, ens serveixen vegades alcohòliques ha de ser a partir dels dint anys. Ah, bueno. I tenint en compte que és música dels anys vuitants, ah, doncs tampoc no és que vagi canallà molt jove. Però vaja, si hi ha algun pare que ho vulguin acompanyar dels fills, poden anar, és un ambient molt familiar. Ja, home, és clar. Però n'hem fet moltes deia d'aquestes festes a Tiflóa. Ah, sí? Sí, sí. Es fan un parell d'anys. I els tergolins ja se sap tot el dia de la que te pego. Sí, ens agrada molt la greca. Ja t'ho diré. Sí, mireu, per diumenge...
Tenim Fidastock que està organitzada per la Unió de Botiguers i aquesta vegada es posarà a la pista vermella. Fidastock són els comerciants d'aquí d'Espluga que surten al carrer, posen les seves paradetes, les seves carpes i ofereixen els seus productes al carrer. Molt bé.
Per diumenge a la tarda, a les 6 tenim a la Música Coral, al Casal de Cultura Robert Villas, on hi ha una trobada de corals del Baix Llobregat i està organitzada per la Federació Catalana d'Entitats de Corals. Urbanitza l'escola de música d'aquí d'Esplugues.
Per dilluns tenim una masterclass d'interpretació de cançons amb el Víctor Arbelo. Això es farà dilluns a dos quarts de vuit al vespre a l'avenç. Per a l'avenç, els que vulguin participar d'aquestes masterclass hauran de pagar-li 8 euros i els que només hi vagin d'audients 10 euros. Per la qualitat d'aquesta classe crec que està superbé la preu.
Després dimarts tenim a la biblioteca a les 7 de la tarda una estona en Carlos Fanon. Carlos Fanon és un poeta, novel·lista, guionista i artista i crític i literari. I podrem gaudir una estona amb ell de la seva crítica i de les seves quatre novel·les, entre les quals hi ha Tarde, Mal i Nunca, una novel·la que va presentar el 2009. Marchem cap a dimecres.
I dimecres tenim una xerrada sobre la diabetis, les mires de la diabetis. Per dijous tenim una xerrada que crec que ens pot interessar a tots, tot i que es fa a la residència de la Mallola, a l'Auditori Maria Rosa de Can Precios, organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària, el petit príncep, com a referent educatiu. Aquesta xerrada anirà a càrrec de José Manuel del Pozo i, com sempre, més informació a la pàgina got d'aquesta entitat.
El mateix dijous, de 6 a 8 de la tarda, si jo us dic wifi, escape, 4G, hashtag... Si teniu fills, i aquest és el idioma que parlen habitualment, el que podeu fer és anar amb aquesta xerrada on us aclariran molts d'aquests conceptes dintre del món digital i tecnològic,
Per no perdre el nord, o per no perdre la conversa amb els nostres fills. Això sí que es demana confirmació amb un telèfon, perquè l'aforament és limitat. Per tant, caldria trucar a la Fundació... Aquí posa... Organitzat per Fundació Vodafone i Fundació Pere Tarrés, el telèfon és al 93 371 91 19. 93 371 91 19.
I ja de dijous tornem a passar cap al divendres de la setmana que ve, que és que això passa volant. A les 7 de la tarta es farà la clausura de la commemoració de 50 anys d'Espluga City, que va començar... Va començar ja gairebé fa un any, eh? Penso que va començar el maig. Doncs es farà la projecció de la pel·lícula, i la taula rodona també, amb el Salvador Joan, en Rafael d'Espanya, Esteve Rimbau...
I l'Enrique Uriedo, perdoneu, m'estava fan. Sí, ja ho veig, ja. Beu aigua, beu aigua. Tranquil·la, tranquil·la. Una mica de música, una mica d'aigua, una mica d'oxigen. Sí. És que aquí més que menys, tots aquells morenos, perquè ara amb aquest fred fa una... Sí, sí. Doncs som-hi. El George Martin, que en realitat és el Francisco Martínez Celeiro...
és un actor que va néixer l'any 1937 i era un dels actors espanyols més emblemàtics a les pel·lícules del West, que es gravaven... Bueno, si no es gravaven aquí... Però no ploris, Isabel, tu no ploris. No ploris. Doncs això, per concloure aquests actes del 50 aniversari de l'Splugacity. I ja per acabar, divendres que ve, a les... No i al Vistro...
Tranquil·la, tranquil·la, tranquil·la, Isabel. Jo també m'estic emocionant. Tenim un concert. Un concert a l'església de Santa Martalena amb el violinista Benjamín Scherrer. S'ha plorat això, eh? Sí. I acompanyat pel pianista Sander Sittink. Ens oferiran...
Obras de Joaquim Turia, Maurice Rabel i Serguei Prokofiev. Jo també m'he emocionat. També t'has emocionat, oi? Doncs, amics, amigues, companys i companyes,
Ens quedarien quatre cosetes per la setmana que ve. Divendres que ve, si en cas ja ens ho explicaràs, Isabel. Bàsicament jo us ho he dit absolutament tot. Molt bé, recupera el teu to de veu agradable i juvenívol que tens. Gràcies. I cuida-te-la. Gràcies. Vinga, un petó ben gros. Un petó. Adéu, adéu.
Bé, i ara sí, Jordi, ha arribat el teu moment. Ja era hora. Avui ja era hora. Estranques i barranques hem arribat el teu moment, perquè ha passat de tot, hem una hora fet meu. Avui no hi ha l'hermano, o sigui que podràs posar el que et doni la gana, també, no? Ah, no, que vas dir que faries versions. No, a partir d'ara agafaré versions. Perquè allò de tornar a escoltar el Serrat, com que no.
Vols el Serrat, tu? No, no, no. A veure, aquesta secció pensa que és una mica disco sol·licitado. Tu què anaves a prop? No, posem-ho sobre la taula. No hi ha el Serrat fer una versió del New York o així? L'altre, l'altre. A veure, tu avui està sembrat, eh, realment. No tenim tant temps, o una o l'altra. Vinga, dispara.
Jo per continuar una línia editorial. Sí, sí, això de música. Molt treballada. Bueno, jo sé que estàs tota la setmana donant-li Voltero el tema. Jo ara, de fet, jo estic preparant ja la que ve. No sona ni la... Això és mentira. Això és mentira. Què m'ensenyes la pauta del guió? Mira, està, que estic a punt d'una cosa. I...
Mira, mira, mira que m'està gaire muntat. Això, fill meu, de genero hasta febrero, venga. Bueno, venga. Escolta, jo anava a posar... Coneixeu la mítica de Ben Morrison, Brown & Gold, no? Sí. Comença així. Mira, faré això. Posaré l'original primer. Oi, pare tonto. Molt bé. Ves-neu quina ja he tingut. Vé, pensat del cap, això pensat del cap. No, no, fa una setmana que estic aquí amb això. Vale, dale. I llavors, avui la que us posaré és una versió d'Everclear,
que dà Brown Edgall. Oh, yeah, right. Right. I hear a song Makes me think of a girl like me
Fins demà!
Fins demà!
la desbernada no estava malament la versió que ens ha posat no, no estava malament en alguns moments però no estava mal
Bé, doncs ha arribat el moment de la sessió clínica. Bona nit, doctor. Hola, què hi ha? Com anem? Bé. Bé? Alguna cosa a comentar per part teva? Aquesta setmana hi ha hagut una notícia que és mèdica, però no és de malalties, sinó que a Madrid han presentat una petició, una denúncia,
sobre que han fet un estudi que el 90 o més del 90% dels metges patien agressions. Ah, sí, sí. Verbals o físiques. Sí. Bé, clar. El metge, que se suposa que és la persona que més mira pel... Ah, no. Escolta una cosa, me sents? Sí, sí, et sento, et sento.
si em quedo sense torneu-me a trucar que n'agafaré una altra ah, molt bé, d'acord encara no puc canviar d'aquest amunt serà per telèfons sí, exacte, tinc una casa molt gran i tinc telèfons per tot arreu aquestes amuntes sense bateria bueno, doncs res, que un que, vull dir, no ho sé el metge, els bomberos vull dir, no ho sé
inclús vist des d'un punt de vista moral, la gent religiosa, els religiosos, no? Són aquella gent que es dona per suposat que la seva vocació és ajudar-se de més, no? I que aquesta gent, el 90% d'aquesta gent, tingui agressions, doncs és sorprenent, no? Però no ho és.
No, jo recordo que jo tinc una neboda que és metge i feia guàrdies, i feia guàrdies a hospitals públics, no? I a vegades m'explicava, diu, és que segons quin ferit ve, de quina tipologia, per què ha vingut d'un accident o el que sigui, diu, és que ve la família darrere i t'amenaça i el que sigui, dient-te que com es mori pagaràs tu amb la vida, eh?
Bueno, això era propi, bastant propi, jo això ho vaig viure bastant, fa molts anys, a l'Hospital Clínic, amb una determinada etnia, la raça que tenim aquí, que era molt típica. Ja. Ara no crec que aquesta etnia continuï amb aquestes pràctiques, i això que em dius és raro. Ja, ja, ja. El que és més normal és que la gent, com que no se'ls explica res,
Això aquí a Catalunya vam fer unes sessions, el col·legi de metges va fer unes sessions per qui va voler dinar, per ensenyar als metges i infermeria com crear un ambient que impedís això, passaria per dir-ho. Evidentment, si tu arribes a un hospital, estàs molt preocupat pel teu malalt, se l'enduen i ningú et ve a dir res, i passa rato i ningú et diu res,
i seguim sense dir res, i després et dius, ja pot passar, i estar allà en una camilla en un passillo, tot això no vol dir que l'estiguin atenent malament. Però sí que crea una percepció com d'abandono. Ja. Perquè jo, si vols que et digui una cosa, si estic malament, prefereixo estar en una camilla en un passillo d'urgències que d'una habitació. Ah, sí? Per què? Home, perquè m'atendrà més de pressa. Ah, bueno, perquè molestes allà enmig. Clar.
plens i en lloc de posar-me en un box entre en un passillo però entre en un sud m'estan vigilant i si passa alguna cosa atendran més ràpidament que si et posen en una habitació en una habitació quedarà més maco però estaré en realitat pitjor atès però això a vegades em sentiu? Sí, sí, sí això a vegades hauria d'explicar-ho per exemple a la nostra clínica que també tractem en un moment
problemàtic de la gent, no?, perquè els anem a operar, i a més a més, nosaltres ja sabeu, una de les coses que fem és avortament, que la gent ja hi va molt nerviosa per molts motius, doncs nosaltres això ho tenim resolt amb els treballadors socials. El treballador social és el que fa l'acollida i fa com d'amic de la casa del pacient. Amb la qual cosa, l'enfermeria i els metges estan, diguem, lliberats de situacions de conflicte. O sigui, quan hi ha un punt de conflicte,
Qui ho atén és la treballadora social, que no està operant a ningú, ni està posant injeccions, ni està prenent la feina. Clar, si tu estàs a un lloc, si tu ja estàs estabilitzat, els metges estan per una altra feina, m'entens? Sí, sí, està clar. Al final resulta que ningú parla amb tu ni ningú parla amb els pressions. Això per una banda, i després la gestió. Aquesta és una altra història. La gestió no depèn dels metges.
Precisament els metges són una víctima més de la mala gestió. Però el malalt o el parent del malalt aquí davant és el metge i a qui li fa la cavalleria per sobre és el metge. Ja. Per tant, poder també, si algú li expliqués, m'entens? Sí, sí, sí. Perquè clar, jo tinc dos amics meus apunyalats a la Llebrona, eh? Ja. Ostres. I a mi no m'ha arribat a tocar mai, però vull dir, sí que m'ho han intentat fer, algú d'ells mateixos l'ha parat, m'entens? Sí, sí, sí.
Per què? Perquè s'ha creat una situació que el pacient no entén, que jo potser en aquell moment tampoc l'entenc, però estic treballant per entendre-la, però la gent es creu que som adivinos. A part de que som magos. Si algú que li ha passat una pista o una d'hora per sobre, doncs...
O sigui, tu ara, Santiago, per el que jo interpreto, ens estàs dient, hi ha una persona que jo li estic dedicant el meu temps tal i que estic preocupat perquè vull curar-la, o almenys en aquell moment calmar-li el dolor o el que sigui, curar-la, però la família s'ha posat nerviosa perquè no els hi estem, potser, consideren que no se'ls està comunicant bé tot el procés. Sí, o la curació.
I llavors et treu un ganivet així, per dir alguna cosa, parlant d'aquests dos companys que tens tu en el Vall d'Hebron amb ganivetades. No va ser així, que tots van esperar. Ah, bueno, doncs pitjor encara, no? Vull dir que... Però tu estàs parlant d'això, o sigui, quan ells consideren que l'atenció no és la correcta... Sí, sí, sí, o a vegades volen una atenció determinada, que potser ni siquiera és possible. Ja, ja, ja, ja. És que a mi primer, els verdes, que les fos molt bé, les partitats...
Sí, ja, ja, però... Això ja passa, això ja passa. Llavors, el culpable és el que tens davant, no? Sí, sí. Llavors el metge és el que carrega amb això. En fi, nosaltres això ja ho entenem, no? Però, clar, si al final la teva feina quotidiana és estar lidiant amb gent que et vol pagar, doncs acaba sent molest. I això també afecta, diguem-ne...
a el que se'n diu la relació metge-malalt, que és una relació que ha de ser bona en dues direccions. Això hauria de veure... No hi ha res pitjor que que el teu metge t'odi. Ja, evidentment, ni més perillós. Pitjor i perillós. Home, estem una mica per sobre d'això, però no crea la situació perfecta, m'entens? Correcte.
Jo hi ha gent que l'òdio i la tracto bé. Ja, ja, ja. O sigui, que em cau malament, em cau com una petada, és una persona estúpida, mal encarada i tal, i per això li faig mal, m'entens? Ja, ja, ja. Ara, aquell rato no estic treballant a gust.
no sé si era avui o ahir llegia i em sembla que es referia al col·lectiu sanitari o sigui metges i enfermeria i parlava d'un percentatge d'estrès que patit aquest col·lectiu evidentment un factor important d'aquest estrès ve marcat per aquestes situacions el que penses és que hi ha tècniques per fer-ho i no es fan jo recordo jo em vaig caure en la moto i
I vaig dir, mira, com que estic amb aspirina i això, vaig veure que em veig. I em van fer un TAC, i això era un hospital privat, no era un hospital públic, era un hospital privat i d'aquest com va les infantes i això, eh? Sí, sí. I vaig arribar allà i vaig parlar amb el metge. Quan vaig arribar ja, un parell de amics meus ja havien parlat amb el metge. I vull dir que m'han atès molt bé, m'han dit, bueno, fem un TAC, tal i qual, no sé què. Tot això era a les 6 de la tarda, una cosa així. Mhm.
I quan va canviar la guàrdia em va dir, escolta, estic pendent del resultat, però vaja, jo no tenia cap clínica, jo em trobava bé, no em feia mal al cap, no em passava res, no? La situació era normal. Diu, suposo que no sortia res i te'n podràs anar. Bueno, doncs ja... I se'n va anar. Aquell metge se'n va anar perquè s'acabava la seva guàrdia. I ara ningú em deia ningú. Jo, per altra banda, anava amb una persona que, al caure la moto, s'havia trencat el peu. Vull dir...
i teníem que organitzar allò del peu, també, i jo mentre estava allà esperant que em diguessin alguna cosa sobre una radiografia. Al final, jo dic, escolta, saps què? Me'n vaig. Ja vindré demà i m'ho expliqueu. No, no, no, és que no se'n pot anar. Dic, bueno, doncs ho he d'anar. Ja, doncs, esperi un moment. Aquell moment tornaven a ser 20 minuts, m'entens? Vull dir, ningú em deia res. Al final, dic, bueno, s'ha acabat, me'n vaig, adéu. I llavors ve disparada la matxesa que havia substituït i diu, no, no, no, no em firma una alta voluntària.
dic, escolta, perdona, me'n vaig i a més a més et firmo una altra voluntària o sigui, a veure, entens? tu em pots retindre aquí ja t'arreglaràs no, no, és que clar, llavors resulta que havia fet un mini derrame i consideraven que em tenia que quedar amb observació dic, bueno, però és que jo això ho necessitava saber perquè clar, jo he d'organitzar una altra persona que està amb el peu trencat a veure què fa ja s'ha creat un mal rotllo, m'entens? sí, sí, està clar, home, està clar
li ha sacat un mal rotllo. Llavors jo dic, li dic, bueno, i això quin plan hi ha? No? Sí, perquè clar, jo em sé el plan de més a més el que va, però no estic absolutament al dia amb traumatologia craneal, m'entén? Jo sé que hi ha un període, però ara no sé si els períodes d'ara són de 12 hores, de 24, de 48 o què, i quan m'han de fer una altra radiografia. I em diu, oh, això ja l'hi explicaran els de medicina. Veus? Ja estàvem amb un mal rotllo. Ja.
Llavors, bueno, m'ingressen, això en una habitació descomunal, suposo que perquè on que era metge i tal, pagava una companyia de seguros, però em podria haver posat una habitació més normal. I llavors, doncs, em deixen allà. Dic, escolti, jo sé que estic sol. Bueno, total, em vaig fer vindre jo una auxiliar meva, que va estar allà per la nit i tal. Bueno, era l'una de l'endemà, l'una del migdia de l'endemà, i ningú m'havia dit res. Ja, ja.
Clar, va entrar un pobre auxiliar d'enfermeria, aprenent amb la pressió, em va dir, què, què tal, com estem? Em vaig dir, cabrejat com un mono. Molt gaire. Dic, i ara fes un favor, quan surtis d'aquí, te'n vas a una terminal d'ordinador, mira't, la llei d'autonomia del pacient, la llei, vol dir una llei, quan no es compleix una llei vol dir que ets un delinqüent, mira't l'article 10 i veuràs que has d'informar la gent. I si no el pots informar, has d'informar els seus parents. I jo porto...
tret d'ahir a la tarda, eh?, i no tinc cap informació. Aquest tio, quan va sortir d'allà, va despenjar el telèfon, li va dir a la cap de guàrdia d'aquell moment de Medicina, hi ha un tio que diu que som uns delinqüents. Diu, potser se li ocorreix presentar-nos una anúncia. Llavors, si al cap de dos minuts, em va vindre la metgesa, que estava d'aquell dia de guàrdia, però rapidíssim, no? Llavors rapidíssim. Sí, sí, està clar. Continuem amb el mal rotllo, perquè què em diu? Diu...
O és que hem tingut molta feina amb coses més importants que la teva. Ah. Jo li dic, escolta, per mi el més important... Sóc jo, clar, lògic, sí, sí, sí. A més a més, jo no et dic que tu vinguis a informar-me. Pots enviar-me a una infermera, o un auxiliar, inclús, o algú. Sí, que vingui a explicar la situació. El que no pot és no dir-me res. I llavors li vaig dir, i dic, nosaltres ho tenim solventat amb treballadors socials. Si ara li dic al meu jefe, que ha deputat treballadors socials, em mata, dic.
Millor té menys denúncies, m'entens? Sí, sí, sí. El millor li s'obre a compte. Per això dic, o sigui, que jo crec que no és lògic que hi hagi tanta agressió, però vull dir que és bilateral el problema. O sigui, els metges també s'ho busquen, entenc jo. No s'ho busquen pel seu mal fet de metge, sinó per la mala organització que tenen quant a la informació. I això crea molt nerviós.
Perquè tu pensa una cosa que tu estaves en aquesta situació tenint, entre cometes, un enxufe...
Tu imagina't, tu imagina't, hi ha dos metges abans que arribessis, dos metges ja havien parlat amb el centre, etcètera, etcètera. Vull dir, tu ara imagina't que hi va un pobre mortal, per dir-ho d'alguna manera, va allà i li passa el mateix, no? Sí, sobretot que no sap que hi ha una llei que no sé què. Correcte, perquè no la sabem, nosaltres jo estic segur que no...
Doncs ets real, m'entens realment, o potser no té ESMA, m'entens, però en canvi el seu cosí germà sí. I allà es va creant una història que es va inflant, es va inflant, i al final ja és que ja és molt difícil d'arreglar-ho. No, no, està clar, està clar. Però això nosaltres a la nostra clínica sempre, si algú, si es creu un conflicte amb algú, immediatament canviem l'interlocutor. Ja, sí, sí.
Home, a vegades només el canviar la veu ja funciona, eh? Sí, perquè normalment si hi ha un problema, per exemple, la tinta quiròfana amb un metge, el metge no és qui el resol el conflicte. Passa immediatament a treball social. Ja, ja, ja. I com que hi ha tres treballadors socials, si hi ha un conflicte amb una treballadora social, passa a una altra treballadora social.
Jo, parlant d'això de canviar la veu o de canviar d'interlocutor, com tu deies, jo treballo en un contact center i moltes vegades quan ens truquen per reclamar o demanar informació se'ls explica, la persona aquella no està convençuda, no hi ha manera de convèncer-la i l'únic que fa a l'operador de contact center que té aquella trucada és dir «un momento que le paso con superior».
I li passa potser amb el company del costat, no li passa amb cap jefe. I el fet de canviar la veu, i que potser en lloc de dir-li, mire, esto es negro, en lloc de dir-li, esto es negro, li diu, es un gris oscuro, i el tio ja diu, ah, muy bien, muchas gracias. I a vegades, perquè existeix, també hi ha un tema del sexe de la veu.
Les mateixes coses dites per un home o per una dona, segons qui estigui a l'altra banda, segons qui sigui l'interlocutor, es creuen més aviat. Sí, sí. Per això dic que aquest tema jo crec que té darrere un gran problema de gestió. És a dir, gestió dels serveis, que potser no estan ben dotats, no?,
o estan mal organitzats, perquè a vegades amb la mateixa dotació, però fent un circuit diferent, doncs resulta que amb els mateixos elements ets més eficaç, però a vegades la gent no s'hi posa. I després, millor gestió, diguem, de la interlocució. Jo crec que així es baixaria bastant, bueno, ja dic, nosaltres estem en un punt molt conflictiu, a més, amb gent que paga, que és el punt d'exigència més alt, i en canvi tenim una baixíssima conflictivitat
I a part de baixíssima conflictivitat, arribar a punts d'amenaça i regacions, em sembla que hem tingut poquíssimes amb els 20 i escaig d'anys que fa que funciona. El que està clar és que la comunicació en molts àmbits de la vida és bàsica. Sí, clar. Si no, malament rai. Però tampoc pot ser que...
és a l'altre a vassallar. Ah, no, no, no. Si algú et posa en pla de vassallar d'estúpid, i diu, miri, passi-ho bé. Sí, sí, no, no, jo quan parlo de comunicació, parlo de comunicació, i a vassallar no és comunicar, és intentar imposar. No, no, però a vassallar el client, en aquest cas. Sí, sí, sí, ja t'he entès, ja t'he entès. També és, eh, hi ha gent que, especialment en la societat social, que la gent, com que no paga, també a vegades té aquell complex de que no paga. Sí, sí, sí, sí.
I llavors diu, per això le pago. Le paga, vull dir, via impostos, no? Sí, sí, sí. Perquè llavors, vull dir, i a vegades també, a veure, depèn de quina et ser la teva posició en l'escala social, com que el metge se'l veu en un punt superior, si el pots fotre, doncs té l'escala social. Ja, ja, ja.
Molt bé, Santiago. Moltes gràcies per aquest aclariment o aquests comentaris una altra vegada. Sí, però no penseu mai, perquè la decoració no sigui la que us agrada. Per exemple, això d'estar en un passillo, que estàs mal atès. Ja. Si vols queixa't de la decoració, però no que estàs mal atès. Aquest també és un bon aclariment. És que ja estava la meva mare allà tirada. No, no estava tirada, estava vigilada. Sí, sí, sí. Però no hi havia lloc al lloc.
Doncs molt bé, bona nit i fins divendres que ve. Adéu. Perdoneu, però jo crec que un passillo no és un posto per estar. No, però ell no està dient que sigui on tens que estar, ell està dient que no vol dir que no estiguis atès, eh? Jo crec que allà no has d'estar. No, però si no hi ha allò com fotre't, què t'han de fer? Doncs que en facin.
Un edifici nou, quan arribes. Que en facin. I que ho gestionin millor. Aquesta colla d'immuns. Sembla... Hasta aquí podíem arribar, home. No, ni no, ni sí. Amb un passadís un malalt no té per què estar. I ja està. I aquí m'emprenyo. Vale.
Perquè aquesta gent l'han de rentar, l'han de punxar, li han de fer proves i hi ha un dret a la intimitat. O t'han de netejar el cul davant de tothom. Home, no crec que te'l netegi menys. Aquest és el problema. Perquè jo he llegit la informació aquestes setmanes de gent que està treballant allà i té la marinera amb les coses que passen. Vull dir que la decoració està clar que no és la millor, però que un passadís no és per tenir 50 persones allà de qualsevol manera. No, està clar que no. Està clar que no. Però...
Ni al bar. Jo crec que sí, que han d'estar tots al passillo. Perquè ets un gachot, home. Jo diria les habitacions tancades. I tot l'ajuda al passillo. Part del problema és aquest. I per comptes de suero, sangria. Anem a sopar. Va, anem a sopar. Va, anem a sopar. Arriba tal i a sobre follonero. I malament.
Vinga. Bona nit, Armand. Bona nit. L'Armand García. Bona tarda. A l'estudi. Bona tarda. Sopem, dinem, brenem, què farem avui? Sopem. Sopem. Sí, i una coseta ràpida perquè avui he tingut un dia molt... Caldós? Home, viernes 13, xaval. No, no, no. Un dia que has de fer unes coses que santa classe has de fer i que tens ganes de fer-les.
Però que et fan anar una mica... Encara que tinguin ganes de fer-les, les vas deixant perquè... No, i que et deixen tocadet. Però bueno, és igual. Farem un platillo, ràpid, així, pim-pam. Bacallà amb una manida de fabetes tendres, ceba tendra i menta. I menta.
primer que farem cebes tendres tallades a aros les posarem amb vinagre de xerès i afegirem unes fulletes de menta i oli
la proporció de menta i vinagre i això va en funció de com li agradi cadascun gust. Jo m'he fet més vinagre coli perquè m'agrada molt el vinagre. Això ho passem ben pesat i fem una vinagreta. Les cebes no, eh?
les cebes no les passem el vinagre a la menta deixem la ceba en bany amb el vinagre i quan fem la vinagreta traiem els aros de ceba posem l'oli i afegem els aros de ceba per una altra banda agafarem una llauna d'un pot d'afabetes d'aquestes tendres cuites ja
i normalment estan amb oli, escorrarem l'oli, deixarem que s'escorri bé, agafarem una paella, un tall de bacallà, depèn del tamany, un o dos, sempre, sempre, sempre, la pell, el primer que s'escorra. Sí, senyor. Això és el primer, la pell. Perquè deixa anar la gelatina. Exacte. Que s'escorri bé, produt, donem la volta, que estigui ben fet, llavors, amb una altra paella, passem les faves,
sal i pebre, passem les faves, posem les faves en el llit, per fer de llit, en el plat fet llit, posem el bacallà que el tirem calent al cintet de la paella, i llavors se'l sem, posem una vinagreta, tu-tu-tu-tu, tirem per sobre i ja està.
I, perdó, la ceba tendra? O l'all tendra? No, la ceba tendra va amb la vinagreta. Una vegada has fet la vinagreta... Llavors ja he incorporat-ho, perdó. Estava fora de joc. Ah, molt bé. És senzillet, no? Sí, molt senzill, perquè queda molt bé. I què veurem? Qualsevol cosa. No, home, no, no passa res.
No passa res, tranquil. Molt bé. Segur que està bé, aquest. A mi m'agrada molt el bacallà. El bacallà m'agrada en totes ses facetes. Sempre. El bacallà és fantàstic. Sí, sí, sí. A més, és un peix que ha sofert...
La mateixa transformació que el pollastre, a l'inversa. Sí, sí, sí. Abans el bacallà era... Tirat de preu. Tirat o tirat de preu. Era menja de... De pobres. De pobres, sí, sí. No, no, és cert, és cert. El pollastre era pels diumenges. Sí, per Nadal. I ara el pollastre l'avorreixes del que hi ha de pollastre. Sí, sí. En canvi, el bacallà ho estan uns preus...
Si vol menjar un bacallà. Això passa una miqueta també, depèn quins pollastres, perquè quan et venen que és un pollastre de no sé bon, que l'han criat amb no sé què, i que li han donat, li han fet veure no sé quines pel·lícules i tal, i llavors dius, hòstia, i d'aquests els hi foten massatges. Per això d'aquests dius, aquest pollo vale un huevo, no sé si era un huevo o un pollo. Només que agafis un pota blava d'aquests del Prat. Del Prat, sí, és diferent, és diferent.
Però a més a més que es nota, però es nota ja només en el moment de coure'l, perquè tu un pollastre d'estos de... No ho diguis, no ho diguis, sí. El fots a coure, a part de l'aigua que deixa anar, però és igual, i el greix i tot, amb tres quarts d'hora al forro el tens cuit. Sí. Mou, sí, sí, sí. T'agafo un pollastre del Prat, el fots a coure, i com no el tinguis un anet i mitja, dues hores, allò no t'ho menges. Allò queda com una feina.
De moment, no fem encara el bacallà, el deixem aquí perquè ens anem a fer esport. A fer esport? A fer esport. No, no, no, anem a parlar d'esport. No l'alís, no l'alís. Que estamos los cuatro como para hacer deporte. Bueno... Bueno... La desbarnada. La desbarnada.
Bé, el senyor Ramos Iparís diu que, com que això de l'esport no és per ell, que se'n va, que se'n va fer el bacallà. Ah, tens bacallà? No ploris, no ploris, no ploris. No, no ploraré jo. Oscar, tens bacallà? Diu que se'n va fer el bacallà. No, perquè ens agrada molt, esqueixat, ens agrada la pilpil, ens agrada... Ah, doncs mira, el proper dia et trobaré un bacallà esqueixat. Vinga, va. Molt bo, també. Boníssim.
ell se'n va fer el bacallà, ara venim tu tranquil, pensa que un quart d'onze estarem a casa teva se'n va fer el bacallà o va fer el tot tu? no, se'n va fer el bacallà va callar i no va dir res
Molt bé, doncs comencem la secció d'esports. Hi ha tela, eh? Sí, sí, per començar... Ja tenim equip! No, no, no, no, això ja no ho diuen ara, ara ja no ho diuen això. Hi ha crisis a Madrid. Sí, sí, comença avui, aquest cap de setmana... Això és més important.
Comença la Fórmula 1 aquest cap de setmana, ja sé que tu tant te fot. Sí, realment sí. Perquè és que és molt avorrida la Fórmula 1. Sí, actualment sí, perquè per veure un adelantament costa molt, molt. Guanyen les carreres en els pitestops. És un problema tàctic. Sí, sí, sí. Guanyen les curses en els pitestops. M'agraden més les motos.
Aquest cap de setmana comença la Fórmula 1 a Austràlia, això és una mica trist. El Sevilla té un peu i mig ja als quarts de final de l'Europa League, cosa important també, i acabem de deixar, o estem acabant avui, una setmana negra per l'equip blanc.
no, no l'estem deixant que segueixi no, no, que segueixi però bueno, de moment estem aquí amb la setmana negra aquesta 15 dies 15 dies, correcte 15 dies i que bueno, que a més a més l'altre dia amb el Xalque va anar va anar de jo bueno, ja sabeu que jo no miro partits de futbol però pel que he llegit sembla ser que el Casillas va cantar amb 3 gols
amb uns sobretot amb nosaltres sí, sí, no no sé si tenim l'Isidre Isidre l'Isidre està aquí? sí, sí, diu que sí hola, hola ara sí, ara sí et sentim estem contents o no? bueno, podria ser pitjor jo crec que si segueix aquesta marxeta serà pitjor pels blancs, eh?
Bueno, sí. És una setmana per disfrutar-la, no? Sí, home. Fa un mes. Sí, home, perquè fa 15 dies ja havien ganat tot. I ganaven tot.
Hòstia, ara mira, els líders som nosaltres. No, ho havíem guanyat tot i en un exercici de poc cell, comparaven inclús l'equip actual amb el millor de tots els temps de la història del Madrid. No, no, i després el comparaven també. Ah, sí, amb l'equip del Buitre. Disculpa? Amb la Viquinta del Buitre. Sí, sí, o qualsevol altre anterior, el de Di Estefan, etcètera, etcètera.
Sí, sí. Comparaven amb l'equip de Pep, no? Sí. El Barça dels sis títols. Home, el senyor Ancelotti ho va dir molt clar. Así no llegaremos lejos. Sí, però a mi l'Ancelotti... Però a mi l'Ancelotti m'agrada, eh? Disculpa? A mi l'Ancelotti m'agrada. A mi no em desagrada, tampoc. A més, és un tio molt honest i molt... És un palló correcte. Potser li falta una mica de caràcter, però clar, que ho tinguis tot, no?
Però és un tio honest. Mai fa la culpa d'ahir. L'altre dia ho deia. Si això no va bé, la culpa és meva. Fora història. No com l'altre... Quan guanya, guanya ell. Quan perd, perden els jugadors. Sí, sí. Va estar bé. A més a més, la setmana ha sigut molt bona. Encara falta... El Chelsea eliminat.
d'una forma absolutament corrent perquè jugant contra deu durant 90 minuts per una expulsió que no tenien que haver posat absurda totalment absurda i d'altres maneres és el que comentava el Miquel que no és una setmana perquè el tema del Madrid ja fa dies que s'arrastra va començar la caiguda amb el Vilareal a casa
va seguir a Bilbao pel Man, pam amb el Xalque, vull dir que, hòstia... Pam amb el Xalque, a punt de perdre l'aliminatòria. Sí, sí, home, un gol de quedar fora, eh? Sí, els dos últims tiros del Xalque, el Casillas canta com en el primer, vull dir, adiós, muy buenas a la Liga, la Champions, eh?
Ho tenen? A veure, que no es pot dir mai, vull dir que estan acabats perquè està clar que tenen qualitat i poden tornar a ressorgir, però que allà hi ha una mala manera important, jo crec que... El nostre jefe... Perdoneu, el nostre jefe referint-se al comentari que jo he fet, que jo havia llegit que el Casillas havia cantat amb tres gols, diu que el dolent de Casillas va classificar el Madrid amb tres parades de mèrit al final del partit. Sí, sí. I va cantar en un gol. Bueno...
però la defensa no hi era sí, però diguem que ja no és aquell porter que...
nosaltres ens exasperava perquè ho aturava absolutament tot. Això ja estic d'acord. Feia parades impressionants, feia unes aturades que els hi ha donat punts. A l'equip les coses difícils. Ja de reconèixer que era un molt bon porter. Jo voldria fer una pregunta. Ja que parlem del Casillas, quan va passar tota la revolució del Valdés aquí a Can Barça,
que si no hi havia un segon porter, que si no se sabia... Però Madrid, perquè el que el va suplir l'any passat durant unes jornades... Tota la Lliga. O tota la Lliga, sí, pràcticament tota la Lliga, aquell xicot va marxar, no? No recordo... El Milan, no? Sí, el Milan. No ho sé. El Milan, sí. I ara el Casillas, el que li ve darrere, és un porter que tingui cara i ulls, per dir-ho d'alguna manera? No sé què tenen de segon porter, el Madrid.
Sí, home, van fitxar el Keylor Navas. Ah, sí, el Keylor Navas. I a l'anterior era el Diego. Van mirar el partit del Mundial, bé que el coneixien perquè jugava normalment el llevant, no? Sí, exacte. Però vaja, van fitxar el Mundial, el Keylor Navas i el James aquest. Déu-n'hi-do. Bé, bé.
que ens tocava perquè anaven molt pujats també van fitxar el Chicharito i el Chicharito diguem que és un fitxatge un tan estrany és com un fitxatge el tenen cedit i jo crec que no el compraran definitivament perquè no està confiant en ell i per mi que l'hi van posar allà va dir mira qui t'hi necessita
O era una torna per al tema de Di Maria, o vés a saber, hi ha alguna història... Vosaltres hem fitxat el Douglas, eh? Bueno... Crida molt alt, però no. En el cas del Madrid és el tema aquest que no convé mai escupir cap al cel perquè ja saps com acaba la història. I anaven molt, però que molt pujats. T'havien desobrats totalment. I vam fer una pretemporada, sembla que destinada...
a guanyar el Mundialito, etcètera, i començar d'una forma rutilant, m'imagino que també l'interès d'en Ronaldo per fer, perquè això ja ho he fet en més d'una ocasió, em sembla, el d'apretar moltíssim els tres últims mesos que són els que compten per la pilota d'or, que és el que a ell li interessa, els títols individuals, per ell jo crec que són molt importants,
i fa unes temporades que ell, en el mes de setembre, octubre, novembre, es buida el cani, fa les mil i una, marca gols de totes les maneres, factures, etcètera, etcètera, i jo crec que això els està passant a la factura. No han rotat, una de les coses que potser se li podria treure o tirar encara en l'Ancelotti seria el tema de les rotacions o
que ha comptat amb 11 jugadors, prou. Sí, sí, sí. I clar, tu en tens 20 i tants jugadors, els has d'anar fent entrar, però és que inclús en partits acabats, en els que estan guanyant i tal, feia canvis al minut 70, i clar, se'ls han donat una pallissa important, i segurament ara els està passant factura, i sort que van tenir de la...
de l'equip que els va tocar l'eliminatòria, perquè un equip una mica més seriós que el Schalke... Sí, sí, no n'hi fot un calç. De altres maneres, ja abans de l'empat amb el Villarreal, ja l'equip guanyava els partits plorant. No, ja portava molts partits que els anaven traient pel pel. Plorant, plorant. Que siguin fora de joc, que no s'han enyalat...
que si un penal d'aquells màgics que patapam et donen el primer gol i després en fiques dos més, no?, i acabes 3-0 i dius, oi, hem guanyat i tal. No, no, però el primer gol l'has ficat perquè t'ha embarcat un penal, diguem que un tant dubtós, no?
sí, sí, per això dic que el tema no ve del Vilareal i de més ve d'una mica abans ve de lluny deixem la Casa Blanca i anem cap aquí anem aquí a Sant Joan no vols parlar de temes judicials no? no, no parlem d'esports sí, això és una secció d'esports si parlem d'esports tampoc parlem de futbol perquè és tot menys esport ja
No, no. Bueno, si voleu comentar alguna cosa de tot el tema aquest que s'està movent del Bartomeu que... No, jo no tinc cap interès perquè això... Jo em nego. A més, és casualitat, però sempre surt alguna notícia referent
El Barça i el tema judicial els divendres, tu. Sí, sí que és veritat, sí, és curiós. La jornada de Lliga, bueno, presentant recursos ja ho han dit, no? Sembla que estan mosques perquè ja ho pensa poc habitual en portar endavant tot el procediment, no? Que sí que sobta, no? Perquè aquí la justícia té fama de ser lenta i mena esculta.
I en algun cas com ara aquest, van caçar les peles, que és una cosa molt curiosa. Però al marge d'aquesta història, Déu dirà, o el jutge, o qui sigui, i passaria el tema judicial, perquè això ja cansa una mica. Anem a parlar de la jornada. Ara estan jugant ja el València i el Deport. Estan jugant ara.
Jo crec que és una... I demà comença l'Espanyol a les 4 de la tarda, aquí a Cornellà, amb l'Atlètic de Madrid. Exacte. A les 6... Pot ser un bon partit, eh?
l'Espanyol fa uns alts i baixos per això dic que pot ser un món verdit no dic que serà un món verdit dic que pot ser un món verdit si a l'Espanyol li surten bé les coses i està bé ara que portaven una dinàmica un tant més bona els de l'Espanyol resulta que amb el tema aquest d'exportiu jo crec que això es passarà també en l'ànim S'ha negat a declarar el xicot aquest del...
el Sergio García diu que s'ha negat a declarar que fins que no estigui s'hagi aixecat el secret de Sumari no pensa dir res
Perquè vols saber qui l'ha denunciat i de què se l'acusa exactament. Home, és un tema greu, eh? Sí, sí, sí. És un tema greu i és de suposar que això et deu pesar. Tant si és cert com si no ho és. Però clar, tu igual, evidentment, no estàs. No saps al camp igual. Jo crec que això li passarà una mica al jugador com a l'equip. A l'equip, correcte, sí. A les 6 juga el Barça. El Barça juga a les 6, al camp de l'Eibar.
i... el diumenge, sí, el diumenge, el diumenge. El diumenge a les 9. No, no, el dissabte, perdó. Dissabte a les 6. Dissabte a les 6, sí, sí, dissabte a les 6. Perdona, pensava que dèieu el Madrid sí que juga a les 9. El Madrid diumenge a les 9 amb el Llevant. Exacte. El vas a jugar dissabte perquè com que té Champions la setmana que ve... Home, ja seria molt fort que perdessin algun punt amb el Llevant, no? Bueno...
Ah, al Madrid? Sí. Ojo al davant, eh? Al davant seran els atius. Tot és possible. No, home, jo crec que guanyaran i més guanyaran 4-0. Sí, clar, que sí, que això és un llogic, que això és un llogic. Però, bueno, també al Villarreal no tenien... Estava tot així, pim-pam. I a Bilbao, tal com està l'elecció de Bilbao... El Villarreal és un equip sèrio. Sí, però, per exemple, l'ha dit a Bilbao que està fent una pena. Tot i que ahir vam palmar amb el Crilla, vilment, però...
jo diria que dels equips que s'han enfrontat de la lliga espanyola amb el Barça dels que millor li he jugat el Villarreal sí a mi m'agrada com juga el Villarreal m'agrada com juguen fan futbol tio
I el que sí que ha de ser el Barça aquest cap de setmana és centrar-se, tot i que els dos partits, diguem-ne, importants entre cometes seran el del dimecres i el de diumenge pròxim, el següent, el 22, centrar-se perquè, clar, no poden perdre ni un sol punt a l'Eiber. Serà un partit difícil perquè l'Eiber està necessitat de punts, tot i que porta 7 o 8 partits que no puntua, ha ficat, ara no recordo, però poquíssims vols al seu camp...
ho tenen molt pelut i, clar, es defensaran com puguin, no? Sí, defensaran, però... Ja ens la podem imaginar, es tancaran a darrere ferrojasso, pilota...
al davant i a veure si cal algun rebot, alguna jugada d'estrategia, algun còrner. És el que fan sempre, el que fan a l'estat dels equips petitets, bueno, petits. Però dic que és un partit que té una certa trampa, no? Sí, sí que és trampós, sí. Però clar, per una altra banda, està tan necessitat de punts que s'ha de buidar en cada partit, que ho aconsegueixen i és una altra cosa. Però que és un equip dels que no són...
És un partit que pot ser més difícil del que sembla a priori. Sí, sí. Almenys... L'Albes no juga. No, l'Albes ni... Tenim el tema dels laterals, ni jugar Albes ni jugar Alba. Ni Alba. I el Montoya ja veurem. Tenim a Busquets que tampoc no juga. Segurament el tema de Mascherano, que segurament el reservaran, perquè si li treuen l'altra targeta groga...
doncs no jugaria el partit davant del Madrid, amb la qual cosa a mi em sembla que li haurien de donar l'oportunitat segura. Jo crec que posarà per Ràquid, m'imagino, perquè m'estranyaria molt que fes jugar el Sergio, com es diu, el del filial, el Roberto. El Roberto, el Sergio Roberto.
Avui he llegit que el Rakitic s'havia ofert per jugar de 4. Home, juga en aquesta posició a la selecció de la Progata, però vaja, jo crec que serà ell. Té més galons... A més, està en un bon moment ara el Rakitic. Està jugant de conya, podria fer-ho perfectament.
Jo crec que reservarà Maserano perquè el deu considerar imprescindible per al partit del Madrid perquè si no arriba Busquets o no està en forma o en prou bona forma qui haurà de jugar al mig centre haurà de ser Maserano Sí, clar, evidentment Jo crec que demà no jugarà I demà o poses el Sergi Roberto o portes el Samper
Pots ficar al lateral a l'esquerra a Adrià, no? Sí. Pots ficar també a Matié i a Adrià no per la dreta. El Matié, quina por.
Demano un partit poc exigit que l'estatial de demà. Quina por. Sí, precisament per això. A veure, el matí amb el lateral esquerre, el València, jo recordo que a mi no em desagradava. Hi ha algú partit que havia jugat contra el Barça? Aquesta temporada els primers partits molt bé. Teníem molt perill, jugant per l'esquerra, però molt perill per al Barça, no per al València. Que potser ara ja no és la seva posició habitual i que ell es va queixar aquell dia que el van posar. Però és un recanvi, diguem-ne.
Més natural perquè estem curts de lateral. Sembla que en Montoya tampoc no podrà jugar. No, sembla ser que no. Llavors, jo diria que per què hem d'anar les coses, no? Pot jugar Piqué i pot jugar Bartra. Sí, està central, esclar. I segurament no ens exigirà l'Eiber en defensa...
d'una forma extraordinària. Sí, però si fan, com dèieu, fa un moment, de pilotes amunt i si cau un rebot, si la defensa pel que sigui... Tenen quatre defenses i segurament comaran amunt davanter, amb un punte i s'acabó. Sí, però no ho sé. Amb contratacs, l'únic que hem de tenir en compte és això. No pujar alegrament.
I, a més, tenim un parell de centrals que un d'ells està molt bé, com el Piqué, que en el moment està perfecte, també. Està en un bon moment. I el Barça sempre que ha sortit ho ha fet bé. No, no, no... No ha fet mai... Bueno, pifies així importants no ha fet cap. A mi no em fa patir, a mi no em fa patir. No, no. Demà s'hi sorprèn, seriosament, que jo entenc que ho faran. Perquè, clar, seria un error gravíssim deixar-se algun punt demà i arribar...
no amb l'avantatge que n'hi ha actualment d'un punt per sort del Madrid, perquè això al Madrid, d'entrada, el Camp Nou va puntuar, perquè si palmen aquí es queden a quatre, i a quatre ja sabem que després han d'anar recuperant i estan sobrats de forces. I la millor de les històries que els hi podia passar seria que, justament, diguem que per netejar tota aquesta pàl·lícula,
de mal rotllo que porten al damunt, seria fer un bon partit aquí, i ja no et dic res si aconsegueixen guanyar algun punt, no? Empatant o guanyant. No crec que guanyin Madrid aquí, eh? Disculpa? No crec que guanyin Madrid aquí. On, aquí, Can Barça? Home, molt possiblement palmaran. Serà un partit complicat, perquè a més aniran a per totes. No, no, que sortiran a totes. Aniran a per totes. Perquè és la seva redempció. És a dir, tot aquest mal rotllo que porten al damunt, si aconsegueixen fer
Si aconseguissin guanyar aquí, estarien dos per sobre del Barça si els dos guanyen aquest cap de setmana, la setmana pròxima es posa dos per davant. Per això dic que intentaran fer el millor dels partits perquè d'una sola tacada es poden treure tot aquest mal rotllo que porten al damunt. És a dir, que també serà un partit, jo crec que vibrant, no?
sí, sí es pot convertir en una guerra o pot ser un partit distret i divertit això ja en parlarem divendres que ve i dimecres què? dimecres, home, portem un bon resultat un 1-2 home, dimecres sols cal que els primers 20 minuts el Barça marqui un gol i la cosa doncs ja es posarà una mica encarrilada d'entrada no haurien de patir massa jo crec que no
per superar l'eliminatòria, que igualment que el Madrid, aquests vindran aquí a fer-nos un desastre, perquè no els hi queda un altre, és a dir, s'han de venir a arriscar. Això també té una part bona, i és que s'hauran d'obrir, el que no sabem és si el Pellegrini d'entrada ja vindrà per totes o anirà contemporitzant i a mesura que passi el partit igual sí que surten més endavant.
A la que el City vagi endavant, el Barça té espais. Home, que vindran a apretar. I amb les tres bèches de davant, vull dir, hòstia, donar-li espais a aquesta gent és anar-te a suicidar. Estarà obligat a venir a apretar des del primer minut. És que donar-li espais a aquesta gent de davant és suïcidar-se. És regalar el partit, crec jo, no? Vull dir, pràcticament...
Home, si compleixen i fiquen un golet en la primera mitja hora, la cosa se li posarà bastant complicada ja al Manchester. I també ja es va veure al partit d'anada que si el Barça els apreta de veritat i els comença a atacar a la primera part del partit d'anada, van baixar els braços perquè es van quedar bocabadats, no estan acostumats a cedir. D'entrada, el Manchester és un equip que...
busca tenir la pilota i porta la iniciativa. Quan la tenen els altres és que no sabien què fer, se'ls notava. No recordo, em sembla que va ser que no van fer ni una sola falta en la primera part. És possible? Podria ser. La veritat és que van haver molt poques faltes, inclús en la segona. És que no arribaven, com no estava dels seus marcadors respectius, el que passava és que no arribaven directament. Vèiem passar la bola, pim-pam-pim-pam,
Però, bueno, a veure, serà un partit també entretingut de veure. Jo crec que passarem, segur. Home, el resultat, diguem que... És favorable. Jo crec que l'hauríem signat tots abans de començar el partit, no? És un gran resultat. Entenades tenen que fer dos gols, aquella gent. Per això, per això. I que el Barça no en faci cap.
Home, tal com estan els tres de davant, jo diria que el Barça, tant en un partit com en un altre...
Jo penso que, com comentàveu vosaltres, aquesta gent, si vol passar l'eliminatòria, té que venir a marcar gols. L'única manera de venir a marcar gols és intentar jugar davant. No pot posar l'autocar a darrere... No ho sé. I això és el que dieu, que s'obren espais... Potser som prudents a la primera part, potser som prudents a la primera part, per no obrir-se molt, perquè, clar, és que, a veure, els tres del davant li fan poc qualsevol. Si obres molt, saps que te la poden liar. Llavors, jo...
Quasi que crec que la primera part, la primera mitja hora, però intentaran donar-li un susto al Barça. I llavors, a partir que passen els minuts, si la cosa ja... Si el Barça, per suposat, marca o la cosa està 0-0, s'hauran d'arriscar perquè, evidentment, si no, el Palmen. El Palmen segur. Però tant un partit com un altre són interessants de veure perquè jo crec que també el Barça deu tenir ganes...
de fer bons partits tant un com l'altre, perquè Messi ara està on fire, no? Sí, i tant. I farà un partit per reivindicar-se, tant el del Manchester, però sobretot crec que el del Madrid, que els hi ha de tenir ganes de tornar una mica al que van patir la temporada passada, no? I sobretot això, posar-se quatre punts la setmana pròxima seria un bon matalàs, no?,
Sí, sí, home, perquè et permet els dos partidats que et queden complicats, permet dir, bueno, doncs mira, podem empatar, no? Anar més relaxat, exacte. Sí, més tranquil i això. Però el partit de dimecres pot ser un molt bon partit, eh? Sí. Bé, el de la tercera va ser... Això dic jo que tot i el resultat, que diguem que ja...
li ha posat les coses una mica fàcils al Barça. Jo crec que es pot veure un bon partit, sobretot si el Pellegrini no fa la marrata aquí, i surt una mica a buscar el Barça d'inici. Perquè, bueno, ells a la segona part, quan ens van apretar també, van demostrar que ens van donar a jugar. Sí, home, clar. És un bon equip, eh? Tenen bons jugadors, eh? No són quatre canyes, el que tenen. Però, bueno...
Volem què passa el dimecres. Una setmana interessant, eh? Sí, sí. Molt interessant. Bé, en parlarem divendres que ve perquè ens estan fent fora i, com sempre, ens despedim quan són les 9, les 10 menys un minut i saludem molt especialment avui, que ens l'havíem deixat la primera vegada que saludo, com cada dia me'n deixo algun. Avui ens havíem deixat el nostre director, Emilio Escazóquio.
Una abraçada ben forta des d'aquí i salutacions a tothom i fins la setmana que ve. Adéu-siau. Adéu-siau. Bona nit.