I'm going to my
Número 1. I el número 1 d'aquest mes de gener és, ni més ni menys, que Drake amb Magic Jordan. Això es diu Hold On, We're Going Home.
Just hold on, we're going home. Going home. Going home. You're the one. You're the one. Can you hear me? Say I love you.
I think there's something...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no...
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda a les 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'exterradi. També parlem de televisió, esports, bandes sonorets o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un cara a cara amb nois de segon d'ESO i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema.
Què? Has de dir la desbarnada. Què? Què has de dir la desbarnada? Què? Digues, la desbarnada. Sí? Sí, digue-ho. Digues. La desbarnada. La desbarnada.
La desbarnada. La desbarnada. La desbarnada.
Bona nit, són les 8 i ja hi ha un minut. I ara mateix comença la desvernada. Salutacions de l'equip del programa amb el senyor Miquel Simón, que el tinc aquí a la dreta. Bona nit, senyor Escazokyo. També bona nit al senyor Marc Simón, que el tinc a la dreta, però una mica més amunt. Bona nit a tothom. I molt bona nit a la Núria, que la tinc aquí a l'esquerra. Hola, Núria. Hola, bona nit.
I també tenim aquí davant mirant-se com si fossin coses rares dintre d'una peixera el senyor Domènech. Hola, Domènech. Bé, i com sempre, doncs esperem poder contactar amb el doctor Santiago Barambio, amb l'Emili Sánchez, l'Armand García, que suposo que vindrà. El Josep Maria Montes, que ens faci la predicció del temps. El Mariano González, que està a Madrid, però encara no han tallat les comunicacions. No. El Isidro Inglés, que deu estar espectant per parlar de la Fer Rossell.
O no, de l'Òscar Ramos i París no diem res. Re. De moment, re. Va, comencem. 24 de gener de l'any 2014. Ja sabeu, l'any 2014, l'any del 2014. Sí. 2014. L'any de la dimissió del senyor president. Per exemple, l'any de la dimissió del president del Barça. Sí. Semana, quarta, quarta setmana de l'any. Ja?
I hem transcurregut a veure, Núria, quants dies hem transcurregut de l'any 2014? 24. Vale, molt bé. I senyor Marc, quant ens falten per arribar al 2015? 341. Molt bé. Si és demà, 340. Sort que tots som de lletres. Bé, el sol. El sol ha sortit quan eren les 8 i 10 minuts.
i s'aposta quan eren quasi quasi les 6 de la tarda, 17.57. Demà. Demà el sol sortirà un minut més aviat, a les 8 i 9, i s'empundrarà dos més tard, a les 17.59. Ja, quasi quasi, que allà veia les 6. Si ve una mica en retard del rellotge del sol, ja està. La lluna, la lluna...
Suposo que és que ha sortit aquesta matinada a la 1.19. Sí, correcte. I s'ha posat aquest dematí, aquest migdia, a les 12.07. Sí, senyor. Demà? Demà sortirà, o sigui, la matinada de demà, a les 2.24. O sigui, d'aquí unes horetes. Sí, a les 2.24. I es pondrà a les 12.48. Exacte. Hem de dir que la lluna està minvant. Sí. Minvant.
Aquest matí ha sigut, quan anava cap a la feina, estava totalment recta la part recta. Estava recta. Ara me'n felicitar qui fa anys avui.
Avui fa anys, el senyor Buenafuente, Andreu de nom, 49 anys. No tan jove, la senyora de la Riera, la Mercè Sant Pietro, en fa 67.
Aquest només en fa 27, però si ja jugava a futbol quan jo era un crio. Bé, doncs en fa 27 en Luis Suárez. Luis Suárez, el proper fitxatge del Madrid. Deixem-ho córrer. 27, 27. Enfamèria des del dia 24 de gener de fa uns quants anys. Comencem per l'any 1929.
En aquell any, 1924 de gener, el Senat dels Estats Units va decidir que s'havien de tornar als contribuents 75 milions de dòlars que havien pagat d'impostos perquè van considerar que la tributació de l'any anterior, 1928, era massa elevada.
Però i poc temps després el crack del 29 va ser el 1929, no? Sí senyor. Sí, és que ara està pensant que el crack del 29 va ser el 1929, i clar, si ho van tornar amb diners... Tu penses que això avui dia algun govern ho faria? No. No home, ja... Superhàbit. No vas veure el Rajoy l'altre dia?
Saps aquells que s'han trobat al Rajoy i l'Holande i l'Holande li diu Rajoy tu també en tens un plan?
Bé, doncs això, l'altre dia el senyor Rajoy, abans de dir que tenia un plan, va dir que sí que baixarà els impostos. El 2015. No, ja ha començat. Ha començat. Amb la cultura. Les obres d'art. Sí, a un 10%. Els quadres. La venda de quadres ha baixat un 10%. Fins al 10%. Fins al 10%. O sigui, ja està bé. Comprar un llibre no, però un quadre com que tothom pot entrar... Exacte, però els llibres al 21.
Les censores de cinema-teatre, 21. Tot 21 menys allò. Els quadres. És un primer pas. Ara em dedicaré a comprar quadres. Alguna figura emergent. El 24 de gener de 1935, a Richemont, Virgínia, i en Quilàndia també, va començar a vendre's una cosa que avui dia és molt normal trobar-te-la per tot arreu. La cervesa en llauna.
L'han canviat les ampolles per les llaunes. Avui vas al súper i dius, no se m'havia mai ocorregut pensar quan van començar i on. Ja ho sé.
No? Sí, no, si al... Al Monte Russo... Al Monte Rasmussi d'aquest, amb els tres... És el Richmond? No sé. Bueno, és igual. Estàs als Estats Units, ja està. Sí, però allà és on vam fer la llauna de cerveses. 1955. Ojo al dato, carai. El senyor Francisco Franco... Va a Mondi. Va a Mondi. Es va reunir amb Juan de Borbón i Batember,
Para del rey. Para del rey. I li va dir, textualment, la sucesión del movimiento nacional es el propio movimiento nacional sin mixtificaciones. Van estar a punt de donar-li el Premi Núbero. De què? No ho sé. De lliteratura política. Han tradueixes les frases? No, perdona.
No cal. És que tu no entens que quan parles segons qui no cal traduir. No cal traduir. Que no l'entens és burro, que l'entens també. No, no, ja és veritat, ja que la sucessió és aquesta. A todo atado y bien atado. Sí, senyor, sí.
Doncs el 24 de gener de 1959, fa quatre dies, el Papa Joan XXIII va anunciar la convocatòria del concili ecumeni. Vaticano II. Bé, això són coses que van sucedir el dia que avui 24 de gener i anem al sant oral d'avui 24 de gener.
El 24 de gener fan sant, Sant Francesc de Sales, que va néixer a Savoi el 1567 i es va morir a Lió el 1622. Deu-n'hi-do, la teva vida. Sí, deu-n'hi-do, sí, per l'època. És que aquest és un dels barbuts? Sí, suposo que sí. Sí, esclar, encara estem a la setmana de los barbudos. Va ser bisbe ginebra i va ser doctor de l'Església. Atenció, atenció, eh? Atenció.
De la Núria. Exactament. Patró dels periodistes. Així, un poco de rebot, eh? Sí. I dels escriptors. Sí, per exemple, del Sánchez Dragó. I meu, perquè jo també escric molt, eh? Jo també escric, sí, sí. Bueno, també... I no hi ha el Marc, amb els WhatsApps, perquè jo no els escriu. Sí, i tant. I també és la Mare de Déu de la Pau. De ronda. De ronda. De la Pau de ronda. De quina ronda? De la ronda... De dalt. De dalt o de baix, jo què sé. És igual.
I també Sant Felicià. Demà és el dia que es conmemora la conversió de Sant Pau Apòstol quan anava cavall a Damascus. Això va succeir el dia 9.
No, no, no, no. A veure, a la Bíblia... Mec, mec, mec. El dia 9 de gener del 22. Sí, va, sí. Va, sí, versículo 9, capítulo 1, fàrrafo 22. Sí, més o menys. O del 1 al 22. Del 1 al 22.
Com que del 1 al 22 o del 9? No, és el capítol 9 versicle del 1 al 22. 22? 22 versicles per dir que aquest senyor anava acabant. No, però expliquen que anava acabant, que una llum... La història, home, la història. Vale, vale, amb 22.
Hi ha 22 línies que més o menys ocupen una línia. La conversió de Sant Pau va caure del cavall. D'on es va convertir? Es va convertir en Cristià. No, no, no. Era de Llonsis.
Era romà. Tenia la ciutadania romana. De Tarso. No era cristià i es va convertir de la seva religió.
Pagano, era un pagano. Era pagano. Era el que quan tothom deia qui paga la ronda seria ell. Que es va convertir al cristianisme ja m'ha quedat clar, perquè això és el santural cristià. Catòlic. No, no, és diferent, eh. És diferent, eh. Sí, perquè després estan els... Hi ha els que no tenen sants. Correcte. A més a més de la conversió de Sant Pau, quan anava cavall, també és Sant Bretanyó.
Aquest nom m'agrada. I Sant Elvira, Vergimàrtida Sant Elvira avui? Demà, demà. Felicitats. Primer perquè està treballant i segon a vegades li ha deixat a l'internès. I li dic escolta'ns. Doncs mira si no ens escoltes per la felicitació multitudinària
No tothom pot dir-ho, eh, que l'han posat al pavall ràpid. Ah, sí, sí. Bueno, vinga, va, som-hi. El temps. El temps. La desbarnada. Senyor Montes, molt bona nit. Hola, bona nit. Hola. Solesticida estiu, quan és?
El 21 o 22 de juny. Ah, molt bé. Perfecte. Sí senyors. Vinga, temps d'aquest cap de setmana. Sol? Núvols? Neus? Des de les baixes temperatures d'aquests dies, que baixar, que tampoc eren molt baixes... Però quin oper el Pirineu nevava, eh? Un metre de neu, eh? Sí, i de fet ha començat a nevar a les cotes de 600 metres o 500, inclús aquesta matinada.
Però en aquests moments la cota ja està als 1.400 metres. És a dir, ha pujat molt d'alçada perquè està entrant una massa d'aire càlida. Ah, sí? Sí, sí. És del nord-oest o del nord. Càlida o del nord? Sí, sí, pot sotprendre. Però és d'aire que el seu origen és de les Azores. De les Azores s'ha anat arxeadant fins al nord de França i del nord de França ara està baixant fins al Pirineu i a Catalunya.
O sigui, tot i que és del nord, el seu origen és... De l'Assessori. Això mateix. On estava l'anticicló. O no? Doncs en aquests moments està nevant el Pirineu de forma molt important al vessant nord i està saltant algunes nevades al vessant sud. També? També, però a cotes ja de 1.500 o 1.600 metres al vessant sud. No pensem pujar tant.
i seguirem pujant. Potser demà arribin als 1.700 o 1.800, perquè la massa càlida que serà s'està apropant... Bueno, que tirem a sobre en aquell moment, però encara més càlida. Això vol dir que pujaran les temperatures? Pujaran les temperatures. De fet, demà preveiem temperatures de 17 graus, o potser 18 graus de màximes, aquí a Sant Just. Farà un dia bastant calit,
Tot i que s'aniran passejant alguns núvols fins d'aquests alts, que seran la resta dels núvols que quedin quan travessen el Pirineu. Aquesta tarda, si hi ha obvis, hi ha hagut una posta de sol bastant rogenca, que era precisament d'aquests núvols que creuen el Pirineu i aquesta part de núvols ja secs és la que abans va arribant a la resta de Catalunya.
i així seguirem tot el cap de setmana, tant dissabte com diumenge, en temperatures força altes a la costa, a part d'aquí també, arren de la costa, d'això, d'uns 18 graus, i vaja, amb estonetes així de sol, o re-sol, per aquests núvols fins que anirem passant. I el dilluns?
El vent de tant en tant pot bufar-ho moderat del nord-oest. És a dir, podem anar notant ràfegues del nord-oest, que és ventarrer i, per tant, un vent sec. Per tant, pel comitat hi haurà. I el dilluns? Bé, el dilluns hi haurà una pertorbació que s'aproparà a les Illes Britàniques i l'anirà creuant. De fet, aquesta pertorbació que hi ha a les Illes Britàniques
és la que sabeu que els Estats Units estan fent molt fred i que per cert continuarà molts dies encara als Estats Units. Una de les perturbacions que ha provocat aquesta onada gaire fred s'està apropant a Europa. El que passa és que quan creuen l'Atlantic s'escalfen per les temperatures que hi ha sobre l'oceà. Per la correnta del Niño. Això mateix, molt bé.
Des d'aquesta corrent s'aproparà cap a la península bèrica un altre cop, però un altre cop al nord oest. Com s'hi creu? Això mateix. El dilluns sembla ser que ens creurà un front fred, rectivant les calades del Pirineu i tornar-les a fer baixar de cop un altre cop. Vaja, home. Sí, les baixarà cap als 700 o 600 metres un altre cop. Això durant el dilluns. Aquí a la costa, creiem que no, plourà pràcticament res.
que hi hagués algunes gotes al migdia al primer hora de la tarda. I després el vent engegarà al nord-oest un altre cop. Vents del nord-oest. I aquest cop sí que notarem una baixada de les temperatures.
Temperatures que seran les normals per l'època, però no només seran el dilluns, sinó en dies posteriors. Dimarts, dimecres, dijous, que no plourà, seguirem amb aquests vents del nord-oest, que seran ara d'origen ja més fred. Per això provocarà això unes nevades molt continuades al Pirineu, que vaja, que ens sentirem a parlar. Sí? Sí, sí, perquè aquesta situació del nord-oest, que sol generar moltes nevades al vessant nord,
té molt recorregut, continuaran més dies encara, no només al sacre, sinó, sembla, inclús, de l'altre. Ah, també? Sí, sí, ja anirem parlant. O sigui que el divendres continuarem amb molt més temps. Això mateix, sí. Ben secs, fresc i sense precipitacions. Bueno, doncs què hi farem? Ja ens explicaràs el divendres quin és el pronòstic per la propera setmana. Ja sabeu que ens encanta aquí el fred. El fred intens.
Però de moment ens hauran d'esperar. Molt bé, doncs vinga. Bon cap de setmana. Disfruteu d'aquest cap de setmana força calit. Bueno, que va bé. Per preparar-nos pel fred. Clar. Adéu.
És que a cantant té fred, ja. Sí, sí. Bé, doncs, re, ha arribat el moment de llegir les notícies, comentar algunes notícies i, com sempre, primer, abans, doncs, farem el regalet. Però avui diré poca cosa a la meva collita. Vull llegir, sencer, un article que ha aparegut avui al diari ABC. Diu... Des de la llegada al sillón presidencial del Barcelona, Sandro Rosell ha mostrado abiertamente firmes sus convicciones catalanistas.
Como ha puesto de manifiesto en numerosos actos en los que ha representado al Club. En algunos casos ha ido más allá con declaraciones que han dado alas al nacionalismo radical. Bajo el mandato de Rossell y en pleno debate soberanista, la entidad azulgrana ha recuperado los colores de la señora en su segunda equipación.
Però una de les seves decisions més polèmiques va ser obrir les forces del Camp Nou i permetre que la cadena humana per la independència, celebrada durant l'última diada, passés a les instal·lacions del club.
Sandro Rossell se ha mostrado más comedido que Joan Laporta, su antecesor en la presidencia, pero tampoco ha ocultado sus convicciones catalanistas. Así, siempre ha defendido públicamente el derecho de Cataluña a tener selecciones nacionales. También ha afirmado que aunque el Barça no es un club independentista, sí es una entidad catalana y catalanista que siempre defenderá a Cataluña.
El presidente del Barcelona también generó una importante polémica al afirmar que en el caso de que Cataluña lograra independizarse, la entidad azulgrana continuaría jugando en la Liga española. Durante el mandado de Rossell, el nacionalismo más radical ha encontrado acómodo en el Camp Nou y la exhibición de banderas esteladas y de los gritos a favor de la independencia se suceden a cada partido.
de l'Ajuntament de Catalunya.
ha fet malament moltes coses. A les falsetats que li atribueixen al fitxatge de Neymar, al traspàs de Thiago, haver fet fora Guardiola, no renovar a Vidal, el fracàs de l'agrador d'animació, no ser amic d'en Cruyff, patrocinar que el Barça el patrocini a Catar, no renovar a Víctor Valdés,
i prohibir l'entrada al camp als nens, doncs a totes aquestes coses, que per molta gent justifiquen la seva dimissió, hem d'afegir una cosa més. És català? E independentista? A veure, senyors de l'ABC, amb els nostres ja en tenim prou. Descansin, sisplau, i mengin's aquesta...
Ara sí, les notícies. Suposo que aquest tema es farà més extens a la secció de... A la tertúlia, bueno, sí. Segur que sí. A mi em fa gràcia el que diuen aquesta gent. No, però el tema de la dimissió.
Mare de Déu Senyor, tot el que ha fet el Rossell. Les estelades, les pancartes de Catalunya... Tot és culpa seva. La crisi també és culpa seva. I a més dic que a casa de Catalunya, els independents de Barça, continuaries jugant a la Lliga Espanyola. Mare de Déu Senyor! Ai, Déu meu Senyor, va, anem per les notícies serioses.
Comença Núria. La meva notícia tracta sobre una polèmica arran de la política de les llicències que el govern de l'Índia aplica sobre les patents farmacèutiques i permet que les companyies locals desenvolupin genèrics a preus més baixos.
Diu el director executiu de Bayer, de la farmacèutica Bayer, Marine Deckers, en una conferència el 3 de desembre va dir
Nosaltres no desenvolupem aquest medicament per als indis, sinó per als pacients occidentals que se'l poden permetre. Quan va dir això, feia referència a un fàrmac que va treure la Bayer contra el càncer, que es diu Nexabar, el medicament, i que va ser la farmacèutica alemanya qui el va treure.
I gràcies a les patents que hi ha a l'Índia, una farmacèutica de l'Índia, que es diu Nacto Pharma, va poder desenvolupar aquest mateix medicament.
Sí, un 97% més baix que l'original. La polèmica s'origina arran de la política de llicències que el govern de l'Índia aplica sobre les patents farmacèutiques i que pretén potenciar el mercat local, a més de fer accessibles els medicaments al gruix de la població que té un nivell adquisitiu baix. Això es fa molt malament, no?
A la conferència del desembre, Decker, el de Bayer, va qualificar la política de llicències d'autèntic robatori. Després que el març passat, Bayer perdés el primer judici per intentar vetar la farmacèutica que va treure el genèric del medicament contra el càncer.
però només el comercialitzen a l'Índia o el poden exportar? Els que fabricen a l'Índia només per l'Índia. Home, són uns quants milions, eh? Ja, ja, ja. Hi ha molts indis, eh? No ho creguis tu.
I a més a més Bayer no és l'única farmacèutica occidental que lluita per combatre aquestes llicències, sinó que les nord-americanes Merck & Co i Bristol Mayers també lluiten per protegir altres medicaments que les farmacèutiques de l'Índia han copiat. És el que diu la Teresa Forcades.
La culpa és de les farmacèutiques. Bueno, parlant de les 3 forcades, aquesta notícia l'ha compartit la 3 forcades al Facebook avui o ahir un dia d'aquests, i explica que sembla ser que aquestes declaracions va donar una conferència i després van fer roigos i preguntes, lo típic.
i llavors es veu que com que l'estaven apretant molt pel tema aquest de que anessin a fabricar per guanyar cèntims, no, però que a l'Índia fabricaven el mateix producte, més econòmic, etcètera, al final va ser quan va dir això, que nosaltres fabriquem els productes per guanyar cèntims. Clar, per la gent que s'ho pot permetre. I això llavors allà va causar encara més...
Es veu que li van fer 3 o 4 preguntes i es va desmadrar. Va perdre els papers aquest senyor. Per ser un CEO es veu que no va estar a l'alçada de les circumstàncies.
Ara no me'n recordo quins medicaments són, però hi ha determinades malalties que no tenen medicament específic per a elles, perquè és una molt petita incidència, hi ha molt poca gent que té aquesta malaltia, no s'ho recorda, per les farmacèutiques fabricar-lo. I aleshores aquestes persones poden morir tranquil·lament
perquè no tenen cap medicament, que es podria fer, però no surt a compte segons les farmacèutiques. I després ens venen medicaments com para la gripear, que no serveixen de res i no es fan servir. De què ens estranyem? Que no cal prendre res perquè no... No, però és que és cert, no cal prendre res. Home, a veure, un got de llet...
i copa de cunyac. No, estem en un ar infantil, no podem fer promoció de... Bueno, va ser el got de llet. Sí, però ha dit amb una copa de... De llet de llet, amb mel. Amb mel, amb mel. I unes contentes del pare de l'ampolla que guarda l'arbarieta. Va, Miquel. Canviaré la notícia que portava per comentar perquè he vist que portem la mateixa, però com que em porto una altra... No, em porto una altra.
Segons ràdio i televisió espanyola, emetre corrides de toros no perjudica la infància. Evidentment hi ha experts que opinen totalment el contrari. Esquerra Izquierda Plural del Congrés va preguntar a la influència i va dir que
Son un espectáculo cultural que debe ser tratado con normalidad dentro de su programación. I esclar, home. És molt curiós, perquè ells diuen que, com que hi ha molta gent que li agraden, diu que l'última vegada es va fer una cursa de Braus per televisió, que va ser un diumenge a la tarda, la vam veure, 1.064.000 espectadors, que diuen, vam quadriplicar la quota d'audiència... Més que el Barça i Madrid, eh? ...d'un altre dia, aquell diumenge.
A mi de totes maneres si els senyors de Televisió Espanyola volen fer curses de Braus, les facin.
És tan senzill com... Jo he tret la notícia aquesta del diari 20 minutos i allà a vegades quan hi ha notícies d'aquestes fan una enquesta. Hi havia 3 preguntes.
Si es té que deixar que els nanos les mirin o si es tenen que ametre. Jo crec que això depèn de la família. I la tercera pregunta de les tres que hi havia, una de les preguntes deia que cada família, que cada pare, els pares que decideixin si les poden veure. És com deixar jugar a videojocs violents o no?
Sí, jo compro jo la pistola de juguina al nen. Ah, és que clar, això incita la violència. O sigui, no poden veure uns pits per la televisió, però poden veure com torturen un pobre brau. Però a veure, és que això jo crec que és decisió de cada pare. I més ara amb els aparells d'ara. Que potser que sí. Que diu, ui mira, demà a les 5 donen una cursa, una corrida de toros i no vull que el meu fill bloqueja la cadena i el nen digui, pa, pa, pa, que es veu la 1.
Doncs no, fill meu, s'ha espatllat l'antena. El que passa que ara estava buscant, perquè jo ho he llegit fa un moment, que m'ha cridat l'atenció, que diu que les curses de braus aquí estan calificades per a maiores de 7 anys. Jo em penso que un nano fins a 7 anys no se sentarà, serà difícil. Els toros de vostè no tenen 5 anys.
Jo penso que un nano que no té 7 anys és difícil que se senti a veure una cursa. Per entrar a la plaça de tothom, quina edat és la mínima? A lo millor el fill del Cordobés o de la casa de l'Oran. Un nano de 7 anys... Jo penso que no se senten a veure ni partits de futbol, segons com ni de... Per què no? Perquè, a més a més, la mentalitat que tenen no és per estar concentrats, evidentment.
Tu li poses una pel·lícula amb molt de reacció, amb molt canvi d'imatge, i s'ho passa amb pipa. L'àvia que no pot veure diu que no hi entén res, però què passa? El nen disfruta com un boig.
A les places de Braus, quina és l'edat mínima per allà? Suposo que 7 anys. Vols dir? Em sembla que eren 16. 16? No ho sé, no ho sé. Amb la qual cosa, a la televisió també tindrien que estar en un clàssic... No ho sé, no en aquest aspecte. Bueno, que posin el rombo. Potser es passat ja per la perillositat que pot haver si hi ha una avalanxa o alguna cosa.
No ho sé, però ara teníem que dir pobre Rossell, que va dir que no els nens no poden entrar al futbol. Va dir que no poden entrar al futbol sense entrada. Exacte, sense entrada. Si es vol canviar o reformar l'estadi d'algun lloc ha de sortir els diners. Evidentment. Les entrades les donen gratis.
Tampoco es tan malo, pobre Rossell. Aquí va portar un control. Però sabeu quin és l'aforament que hi ha. Però bueno, tornant a les curses de braus a la tele... També, no sé quina cadena de televisió, la C-Telecinco, va decidir en horari nocturn, sembla que va ser Telecinco, donar un combat de boxe. Se'ls hi van ficar tots a sobre.
A l'horari nocturn? No, però als migdia, a un canal de l'antena 3, un d'ells, que tenen uns quarentena 3, fan el... Jo de petit recordo que sortia el Hulk Hogan, ara és un altre nom, AWG o AWG. A veure, és violència, entre cometes, però em sembla que està calificat com a 10 anys.
La guerra de les galàxies?
Tindria que ser per majors de 18. La violència que hi ha a la guerra de les galàxies. I no et dic res amb Bambi. Bambi és una de les pel·lícules més violentes que hi ha. La mare del Bambi la mata. Hi ha un incendi que es mor en un grapat d'animalons al bosc.
És molt violenta, aquella pel·lícula, home. Surt un conill que va molt nerviós. Amb la pota. Amb la poteta. El tambor. El tambor. Sí, el tambor. No, mira, ha decidit no obrir-te el micro. Surt amb potetes, també. Sí, ja va amb bici, home, i tant.
Mar, la teva notícia. Puja la llum? Pujarà la llum? No, faré el primer comentari sobre això. La llum no puja, puja l'electricitat.
No, no, avui precisament he llegit un article o una carta que no va per aquí la notícia. Era per introduir la notícia. O puja el transport de la llum o el que pagues per la llum, que el rebut pujarà. I no va per aquí la notícia perquè la notícia és totalment diferent. Gràcies.
Tots fa uns anys teníem mòbils que els hi donaven la bateria 5-6 dies i el carregaves. A mi no em dura ni un. No, perquè et connectes molt a internet. Fa anys durava molt. Versos que la gent pugui pensar que és un complot de les companyies elèctriques amb les companyies que fabriquen mòbils.
Hi ha uns consells molt senzills que podem seguir tots a la gent que té un smartphone. Desconnectar el GPS, oi? Perquè et durin més la bateria. Un d'ells és el GPS, que si no has de buscar una direcció, o fer servir aplicacions que necessiten la teva localització, no és necessari que el tinguis actiu. El tema del Bluetooth, tampoc faria falta tenir-lo actiu, perquè és una forma de transmissió de dades que té 50 metres, que pots fer-ho servir puntualment, que ho fas servir potser un cop al any,
per passar algun arxiu, el tema de la gent gran que es connecta amb el bluetooth del cotxe pels mans lliures, si en aquest cas el necessitaries. Gent gran i gent jove, sisplau. És el que ens haig de fer tothom. Tothom perquè si no et multen. Però bueno, que no cal tenir-ho connectat. Que no cal tenir-ho connectat. El tema de tenir el wifi i el 3G connectat a la vegada, estant a casa, per exemple, no faria falta. Tampoc.
Si estàs fora de casa, amb el 3G ja va bé, però el wifi el pots desconnectar perfectament i amb aquesta manera pots reduir el consum de bateria. Això serien els canvis que més o menys tothom té clars. Però quan estàs a casa no és millor quedar-te amb el wifi posat i treure els dats?
A casa sí, però si estàs fora no fa falta que tinguis el wifi connectat fora de casa, perquè va gastant més bateria. A part d'aquests consells, que són els que tothom més o menys coneix, hi ha altres com el tema de la il·luminació de la pantalla, hi ha molts smartphones que tenen un sensor
que automàticament regula segons la quantitat de llum que hi ha a l'ambient, el brillo. I aquells que suïssos al sol no veuen res. El mètode automàtic s'ha de dir que va molt bé, però jo el recomano desactivar-lo.
Perquè el mòbil gasta més bateria. Fixant-li una quantitat d'il·luminació al mòbil, la bateria llarga. I demostrat. Aquesta setmana ho he estat fent proves. Sí? O sigui, el d'estalvi d'energia o no? No, el d'estalvi d'energia en els mòbils sí, però el d'il·luminació de pantalla automàtica no.
Més que res, perquè estàs a l'exterior i el mòbil, per defecte, el detecta molta llum, t'il·lumina més la pantalla perquè ho vegis més, però a vegades no cal, perquè veus exactament el mateix, estigui el màxim o estigui el mínim. Altres coses que podríem fer és el tema d'actualitzacions. Tothom té 3 milions d'actualitzacions instal·lades.
que totes s'actualitzen automàticament. No cal, perquè amb el que fas d'aquesta manera al tenir les actualitzacions automàtiques és que tot el rato pregunti el servidor si hi ha alguna actualització a fer amb la qual cosa es connecta a 3G i gastes bateria. No vull llargar més, però una de les coses que volia dir amb el tema de les bateries,
Carregar-lo tota la nit no és bo. En el moment que estigui carregada la bateria es desenxufa. En contradicció amb les bateries antigues que tenies que esperar que s'agastessin totes, que eren les de Nickel Catmull, amb les noves, amb les de Liti, és millor que el connectis cinc cops i carreguis poquet, que no que el tinguis, deixis tota la nit a part. Tota la nit carregant, quan arriba el 100% es calenta la bateria i es fa malbé.
Ja es fa malbé, perfecte. I per la nit, normalment, com que no tenen... Ah, no sé que no tinguis telèfon a casa, el pots apagar. El pots apagar perfectament. Mantenir-lo apagat, en real. Bueno, en teatres... Però obrir-lo i apagar-lo no gasta més? Sí, però si ja l'has carregat, el carregues a les vuit del vespre o a les nou del vespre, te'n vas a dormir i ja tens la bateria carregada, és més senzill apagar-lo, que ja no et gasta bateria, no el deixes connectat a la corrent, perquè el calor afecta la bateria.
Per això la bateria a l'estiu dura menys que a l'hivern. Amb el WhatsApp. El WhatsApp si el tens, si tens connectades dades està constantment... Bateria, correcte. Bateria perquè està constantment mirant a veure si tens algun missatge. Totes les aplicacions, com deia ell, que tu facin servir el tema de la ubicació i tal...
La solució que no tenen tots els telèfons, hi ha Nokia que no el tenen, la possibilitat de desconnectar dades. Amb Android sí, però és que Nokia fa servir Windows file. No pots desconnectar dades. Amb Android sí que pots desconnectar dades. Són aplicacions que queden en segon terme que segueixen utilitzant les dades i van sol·licitant si tens informació. Jo crec que el millor és no tenir aplicacions.
Jo ho dic molt sincerament, però el WhatsApp és una cosa que no entenc. Les meves dues filles tenen tot el dia el mòbil allà dintre. I és constant. Hi ha més coses que no s'importen per res.
Que no van ni per elles. Jo és que al·lucino. On està el whatsapp està a notificació. Ja faré el Facebook. No, no, no. WhatsApp, grups de WhatsApp, després notificacions a Facebook, Twitter, 20 o... No fa falta estar connectat. Saber el que està fent tothom en tot el moment. Si fot cinc anys no en teníem tot això. I vivíem la mar de tranquils.
i ara resulta que tenim un mòbil que és per fer-nos un servei i resulta que hem d'estar al servei del mòbil. De totes maneres jo diré una cosa, que sort que el senyor Armand García no va viure a la prehistòria.
perquè si no, no s'hauria inventat el foc. No, però el que diu ell té tota la raó. Jo entenc que hi ha coses que s'exageren. Jo no tinc ni WhatsApp ni Twitter, el mòbil no tinc res, el mòbil truco... Pantallar monocromàtica, fins i tot, deus tindre el mòbil. No, no, perquè no n'hi ha ni.
S'ha de dir que ha triomfat tant el WhatsApp perquè és una eina, és gratis.
Arran d'això, les companyies de telèfons van disparar les vendes de xarxes, perquè la gent no tenia internet al mòbil. Han disparat la venda de connexió de dades als mòbils. Estic convençut, el moment que surti el WhatsApp amb l'increment de la venda de línies de dades,
Estic convençudíssim, segur que hi ha algun estudi en algun lloc que es van disparar, perquè abans un nen de 9 anys ja té un mòbil amb WhatsApp. Jo entenc que són adelantos i s'ha d'aprofitar la tecnologia, però per allò que fa falta realment. Jo entenc que hi ha professions que això és supernecessari i els va de conya. Però jo el que no puc entendre, ho veig a la botiga, veient nanos amb 8 o 9 anys amb uns aparatos que penso, no sé com va.
No sé ni com es posa en marxa això. I els xavals ja cuco allà amb el guants. Arran d'això s'ha de dir les malalties psicològiques, el síndrom que han aparegut, de gent que no poden tenir dos minuts sense mirar el mòbil. Que es deixen al carregador quan van de viatge. És algú que em fa molt nerviós. Abans em quedava sense mòbil i dius, bueno, cap problema. Ara ja hi ha gent... Ara ja hi havia una història al Facebook.
El Tilo no saps que vaig al programa de blues i el conec pel tema de música. El Feijo havia un comentari que em va fotre molta gràcia. Un tio que deia que ahir em vaig quedar sense mòbil.
Jo vaig estar xerrant mitja hora amb els meus pares i vaig dir, hòstia, vosaltres som bona gent. I vaig dir, hòstia, xaval, t'has clavat. Hi ha un que era totalment diferent, parlava de la dona, no me'n recordava, però és molt bo, també, que havia pogut parlar amb la seva dona, s'havien enviat missatges, i la primera vegada havia pogut tenir una conversa... I en un restaurant, que vaig estar l'altre dia,
Un cartell així de gros, no tenim wifi, parlin entre vostès. Molt bé, molt bé. Semblen correctes. Estic en un moment, a les restaurants jo em foto malalt. La gent en una taula i... Jo he estat en una taula sopant de 25 persones... Tu ja saps el que opino jo sobre això? Sí, sí. No l'has vivido? Sí, no, jo l'he vivido i ja saps que des que m'ho vas dir ja el mòbil ja s'ha quedat guardat. Però jo he estat en una taula de 25...
Jo he estat en una taula de 25 i de punta a punta s'estaven parlant per WhatsApp. Però el fort és que els 25 de la taula estaven creats en un grup que deia algun, contestaven els 25 i no tenies temps a llegir-ho tot.
Ha quedat clar, però jo et voldria fer una pregunta. Si apago el mòbil, les alarmes que tinc funcionen? Si la pagues? A veure, si és alarma despertador, si són notes que has posat a l'agenda, has de seleccionar... En el meu tinc una notificació en timbre i que soni 10 minuts abans i llavors sí que sona.
Sí, però així no sonen les notificacions. I si tens un alarma al despertador o una hora determinada... S'encén, inclús hi ha terminals que automàticament quan et salta l'alarma, quan et salta la pantalla diu encender terminal. I li dones i t'encén ja el telèfon automàticament. Aquesta és fantàstica. I si fos la trompetilla aquella de la cavalleria, ja, molt millor.
Aquesta! Bravo! Aquesta. Això queda molt bé quan estàs en una reunió. És el meu pare que em truca, perdoni. Bé, me'n vaig a anar amb la última notícia, que és la que ja que tenia el Miquel també. Jo la faré curteta.
I més que res va dedicada al Miquel i a l'herman que recordaran que el senyor Francisco Francova Amonde dormia tenia la tabuleta de nit, ni més ni menys, que el braç incorrupte de Santa Teresa de Jesús. Sempre que sortia anava a Galícia o anava a Pescà, ell s'enduia el braç incorrupte de Santa Teresa de Jesús.
Doncs el senyor ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, ha afiat que Santa Teresa de Jesús ajudarà a recuperar Espanya. I tant. Durant la presentació del projecte commemoratiu del centenari del nasciment de la religiosa, el ministre s'ha mostrat convençut que Santa Teresa està sent miri sericordiosa.
I és un castigo, perquè el que ens passa és un castigo divino.
i a l'extens treball que va realitzar la religiosa durant la seva vida. A mi m'agradaria saber què fumava Maria Teresa de Jesús. Estava pensant que és un tipus de licor o alguna cosa. Diuen que tenia al·lucinacions, no? No, no, no. Místiques, místiques, místiques. No, no, no, no. No, no, no. No, no, no, era més...
I en quin context ho va dir, això, el ministre? Doncs estava inaugurant el centenari. No, no, no, estava inaugurant la Fira de Turisme, que, com que l'any que ve és el cinquè centenari del naixement de Santa Teresa, han fet una ruta turística per on va viure i escriure ella... Que vaig boig per anar-hi.
Doncs, segons el senyor ministre, Santa Teresa parlava de temps difícils i estic segur que en aquests moments estarà sent una important intercessora per a Espanya en aquests temps també difícils que estem vivint. Estic segur que el seu esforç des de dalt, perquè ell amena molt, farà que sigui un èxit.
parlant de la cinquè centenari. Jo tinc que dir que en ple segle XXI...
Jo puc creure que, o sigui... Un ministre, això. Jo accepto que aquest senyor... El ministre de l'Interior que a partir de demà els Geos aniran amb una estampeta de Santa Teresa de Jesús. Ojo al dato. Jo puc entendre... I amb una rèplica de braços corruptos. També, al lloc de la porra. Jo puc entendre que aquest senyor, en la seva vida particular, sigui una persona creient en aquestes coses i tal. Ho puc entendre.
però d'això a dir totes aquestes vagenades jo ho sento, ho sento. Com diu el senyor Barambio, com diu el doctor Barambio jo me'n vull anar.
Doncs sí senyor, ens en anem. Ens en anem cap a Madrid a parlar amb el Mariano. Senyor Mariano, buenas noches. Buenas noches a todos. Durante un segundo me ha estado pareciendo oír el noto. Con la verdad un corrupto de Santa Teresa quizás.
Ah, hijo mío, te veo vero que eres un poco descreído. Nada, nada, no, no. A mí lo que me gustaría tomar es por lo menos oler lo que fumaba Santa Teresa para levitar. A ver, que no lo den. Mira que no consigo acordarme qué es lo que le pasaba a Santa Teresa.
Nada, no le pasaba nada, le evitaba. Que pillaba unos pedales importantes. Tenía... No, alucinaciones no eran, no. No, visiones, tenía visiones. Apariciones místicas. Tenían un nombre. Sí, les daban un nombre, sí que es cierto, sí. Habrá que refrescar la historia. Que luego se las contagió a San Juan de la Cruz también. Sí, también. Revelaciones. No, no, no.
En fin, es igual. Vivo sin vivir en mí. Eso es una de las cosas que me escribo de acá esta señora. Depende de qué estado. Sí, sí. Lo describió perfectamente. Sí, y tanto. Depende del estado en que estés. No sabes muy bien de qué vives ni quién eres. Pero tú lo del brazo incorrupto sí lo sabías, ¿no, Mariano? Sí, sí, sí. Lo sabías, sí. Es que Mariano es... Por eso digo que me ha parecido estar viendo el nodo. Yo recuerdo... Esa maravillosa locución.
que ha realizado, de verdad. Me ha puesto los bellos de punta. Solo me... Vamos, le gritaba yo casi también aquí. Yo recuerdo la primera vez, era la televisión en blanco y negro, cuando todavía no se hablaba de pulgadas. Tengo un televisor en casa, que era un cacharro muy grande, con una pantalla... Un fondo. ...medio balada, muy fondo, sí. Una pantalla medio balada, y que se veía en blanco y negro. Y viendo un telediario,
Nos presentaron a su excelencia el generalísimo que había ido de viaje a no se donde con la reliquia del brazo incorrupto de Santa Teresa de Jesús. Y enseñaron una cosa de vidrio donde todo lo cual había.
El brazo incorrupto de Santa Teresa. Que me perdonen los creyentes, no lo digo con ánimo de ofenderlos, pero mi expresión fue, ostras, qué asco. De brazo tenía poco, ¿o qué? No sé, era una cosa así, un hueso con pelleringa.
Bueno, cuentan malas lenguas que quiso cambiarle al Papa el brazo incorrupto de Santa Teresa por una pierna de Sofia Loren.
El Papa, recién elegido, Pablo VI, le contestó, me llamo Montini. No tontini. Bueno, Mariano, mucha afición al cine en Madrid no hay, ¿no? Home, hombre, sí la hay. Sí, hombre, sí, sí. Vamos, siempre la ha habido. El problema es que podamos pagarnos las entradas. No, ¿por qué?
parece que de vez en cuando van a hacer la oferta, van a perpetuar un poco la oferta esa de... Aquí ya está la oferta. No, no, pero es que, a ver, tengo aquí una noticia que los cines Callao de Madrid, concretamente la sala 1 de los cines Callao, van a quitar, tiene 500 butacas, van a quitar 250, que serán sustituidas por mesas, sillas y un servicio de catering gratuito.
Todo esto por el precio de la entrada, que serán 7,5 euros si es en jueves, o 8 euros si es el resto de días. Se venderán entre 60 y 80 butacas para esta modalidad, y el que consiga una de estas entradas pierde 250
que les oferirán un trato especial. Un grupo de camareros les ofrecerá jamón,
y los espectadores dispondrán de dos tótems para poder cargar los teléfonos móviles y el servicio de Wi-Fi gratis a toda la sala. Por eso digo, aficionado al cine debe haber poca manera de hacer WhatsApp. ¿Para comentar la película? Claro, yo lo que creo es que la gente que coja una butaca de esas, menos ir a ver la película, ir a cualquier cosa. A cualquier cosa. Pero, ojo, que la película que se ha escogido para este estreno
No, señor. El lobo de Wall Street, que es líder de la taquilla española, y el horario de provisión será a las 17.30 y a las 9 de la noche. Puedes ir a cenar tranquilamente al cine callado Sala 1, viendo el lobo de Wall Street y dirán jamón, queso... Una sala con 500 butacas es muy grande. No.
Antes no lo eran. Ahora sí. Pero antes era... Bueno, antes sabía lo que era la platea, la planta baja, y luego estaba el anfiteatro, los palcos... Sí, los palcos y bueno, sí. Para el cine. Sí, sí, sí. Lo que pasa es que poco a poco pues fueron haciendo más multisalas con pequeña capacidad.
Sí, de una sala hicieron dos o tres. Bueno, cuando quitaron al pianista ya pusieron dos, dos butacas más. El último cine en Barcelona que tenían 500 centros de localidad bienvenida era el Tín Urgel. Sí, sí, que cerró hace poco. 600 y pico tenía. Sí, por eso era una platea que ahora que tenga el 50 no quisieron reconvertirlo a multisala.
Quisieron dejarlo como cine emblemático. Se ha de decir que yo prefiero una sala grande que cinco de pequeñas, porque incluso la calidad del sonido... Todo, todo, todo. La sala más pequeña que he ido, en un centro comercial, tenía seis filas. Maradéu, señor. Yo recuerdo una vez que... Eran salas de inmersión total. No sé qué sala era, sería la sala 4 o la sala 5 del cine comedia.
i jurar que no volveria mai més a aquest cine.
A parte que era pequeño. El cine está diseñado y está previsto y está preparado y el concepto del cine es para verlo en salas grandes. En salas grandes, pantalla grande, sonido Dolby, súper estereofónico, la leche. Otra cosa es que por temas de rentabilidad... Sí, pero para ver... En el mismo espacio hacer tres películas diferentes en un momento dado... Pero para ver una película, ir al cine, ver la película en una pantalla ligeramente más grande que el televisor de mi casa,
A ver, ¿qué pantalla tienes tú en tu casa también? En la sala 4 me parece que era del cinecomedio, la pantalla era muy pequeña, el cine era muy pequeño, y encima había dos filas de columnas
Eso ocurría también en algunos cines grandes. Sí, pero bueno, en el cine grande... Tenías más oportunidad de que no te tocara la columna. No, nada más ya lo entiendes, que hay columnas, pero uno de pequeño... Claro, pero oye, que no acaban allí las noticias del cine en Madrid. Por eso digo, o sea, es que yo al leer estas dos noticias digo... Hay un cine que por visto debe haber cerrado, que se llama, que era el cine Carlos III, ha cerrado.
Bueno, pues te lo vuelven a abrir. Te lo vuelven a abrir con una empresa que se llama Platea Madrid.
Abrirá de nuevo el cine Carlos III, pero bajo un nuevo concepto. ¡Ay, qué miedo! Concepto de lugares donde comer bien en cualquier estilo, en cualquier hora y a todos los precios. Habrá restaurantes, habrá bares de copas, bares tradicionales... O sea que ya no será cine. Sí, sí, sí. A ver... Nuevo concepto. Multidisciplinar. Es una inversión de 60 millones de euros,
5.800 metros cuadrados y concentrará 6 estrellas Michelin y 11 soles Repsol dentro de las instalaciones con una pantalla gigante
donde se podrán ver los partidos de la Roja del Mundial de Brasil. Mientras estés... Sí, m'agrada. Apoyando la cultura. Sí, señor. Además de los partidos de la Roja, se podrá ver danza, habrá música en directo y todo lo que se les vaya ocurriendo a los promotores. Estrellas Michelin, me ha quedado claro, pero los soles Michelin, ¿qué son? Soles Repsol. Soles Repsol es el equivalente al Michelin... Pero de otra calidad, ¿no? Sí, es otra cosa. Ahora, ojo al dato.
Ojo al dato. Ir a ver un partido de La Roja, por ejemplo, y tomar una copa de vino o una cerveza te puede costar entre dos euros y medio, tres euros. Una copa o un combinado, nueve euros. Me parece muy caro ya para ver La Roja. Tapeo, o sea, unas tapas, incluida la bebida, 20 euros. Y si quieres comer o cenar, como Dios manda, 40 euros. Me parece carísimo para ver La Roja.
Bueno, pero también puedes ir a ver música en directo o puedes ir a ver maza. A beber directamente. A ver, a ver. Así ya me encaja más. Entonces, claro, tú me dices sí hay afición al cine, pero claro, que los de Cine Callao tengan que quitar 150 butacas para vender 80 entradas para que además puedan cenar. Una cosa es comer palomitas en el cine.
Pero otra cosa es que te pongan ahí plato con cuchara y tenedor y... Esto termina haciendo pollos alásticos barbacoas. Hay que reinventarse un poco. Pues que además es poco práctico, porque vas viendo la peli y vas escuchando como van comiendo. Yo creo que esto se les ha ocurrido porque dicen, a ver, la gente está en su casa, ve la película como? Normalmente cenando. Bueno, claro. Entonces, pues, para que venga, que hay que darle estrella.
La gente no es que vea la película mientras cena, es que cena mientras ve la película. La cuestión es, a oscuras que es un cine, comerte un bistec debe ser sumamente complicado. Ahora tienen que contarse vídeos de Cruz Roja y demás, ¿eh? Y acomodadores. No, camareros. Habrá camareros. Camareros. Habrá de acomodadores.
Eso empieza a parecer el camarote de los hermanos. Sí, sí. Y dos huevos duros. Si sirve en langosta, te la puedes llevar del comensal de al lado y dices, ay, me gusta eso, como hay poca luz. A ver, yo no sé si alguien más lo ha vivido, pero yo recuerdo haber ido al cine con el bocadillo de tortilla. Sí, sí, sí, y tan. Bueno, y a los cines de verano de los pueblos, incluso con la silla para sentarse. Bueno, y yo he tenido que ir con la silla del cine con ella de Barcelona.
Porque si ibas al anfiteatro no había sillas, te las tenías que llevar tú de casa. Costaba una 50 la entrada. Una peseta con 50. Había otro cine más barato que era el cine central, donde arriba costaba 75 céntimos de peseta. La entrada.
I ara paga 7,50 euros, com a mínim. Sí, que 7,50 euros son más de mil pesadas. Te dan jamón y cerveza. Exacto, te dan jamón y cerveza, tú. ¿Qué jamón van a dar? Bueno, no te esperas.
Y el día del espectador, según en qué cines, si ibas a las cuatro de la tarde o un poco antes, veías tres películas y a mitad de precio o menos de una entrada normal.
El miércoles yo recuerdo haber ido al cine cuando en el colegio no hacíamos fiesta los miércoles por la tarde. Campana. No, hacíamos fiesta porque era fiesta. Que era el día del espectador. Íbamos al cine y a las entradas creo que eran las 4 menos 4 y no sé si pagábamos 5 pesetas y nos daban tres películas. Evidentemente la primera era cualquier cosa y las otras dos eran las que estuvieran haciendo esa semana en ese cine. Y daban el nodo.
Aquí en Madrid, por ejemplo, en los cineforums,
Y por el precio de una entrada te podías tirar hasta 12 horas metido dentro del cine viendo una película de tarde a otro. Uf, qué susto, madame. Todas en versión original, eh. Susculadas, eso sí. Porque todas eran de cine japonés, chino...
Y además, en el cine cuando terminaban las películas, aunque ya las dos películas quedaban, no te echaban a la calle. Podías quedarte aquí y estar toda la tarde viendo cine. De hecho, tú podías entrar con la película ya empezada y veías el final de una película, la otra película y luego el principio de la otra. Claro, un trozo que no habías visto. Y entretanto, entre medio, te salía una diapositiva con un señor con una lintera y ponía... ¡Descanso!
No, no, pero estaba bien. Eran cosas entrañables. Ahora a lo mejor no se entiende por las nuevas generaciones, pero eran cosas entrañables. En la distancia las ves como...
¿Cuántas películas del oeste no nos habremos visto en esas sesiones dobles? ¿Cuántas policiacas de aquellas? Siempre había una que era un poquito mejor y la otra era un petardo de película, pero nos las tragábamos todas. Normalmente las dos eran petardos. No, no, pero cuanto más buena fuera una, peor era la otra. Hacían la campana de Gauss, ¿no? Pero eso decían una de mala y una de menos mala. Yo tengo que decir que solamente una vez me salí de una película de doble sesión,
y era una película que me estaba dando dolor de cabeza, era después de una del oeste que estaba bastante entretenida, aunque ahora mismo no recuerdo cuál, vino una que era como de monjes chinos, saolines o algo así, que era medio de risa, medio incomprensible, y hasta para mí, que era joven en aquella época,
Em va faltar tenir un tomàquet per tirar-lo a la pantalla. És espantós. I era verit i tenia el cine aéreo condicionat.
I en gràcia el Texas.
Engrací el Texas. El Texas, también. Pero, a pesar de que las películas eran malas, en el Capistoles daban sesión única, o sea, era una sola película, porque era estreno. Sí, era de estreno. El capitol era de estreno. El Texas era sesión doble de reestreno. Aunque de época había sido cine de estreno. No lo sé. Con pianista y todo. Yo a la época del pianista no lo conocía. Yo tampoco viví la época del pianista, pero sí he leído la historia del cine Texas, porque...
Además fue recientemente, no sé qué ha pasado en el local del Texas, así la han reabierto y hablaba de eso, que nació con la película en la época del pianista, cine mudo, pianista y cosas de esas.
Hemos perdido muchos espacios de cultura y los hemos llenado de espacios de restauración, que depende de cómo, tampoco están mal. No es lo mismo. Se ha perdido mucho encanto con eso. Además, escondiéndose en la historia de la nueva gastronomía, hay mucho engaño.
Bueno, estoy viendo que a Jordi le gusta mucho más la conexión con Madrid que no las noticias porque no nos ha dicho nada y nos hemos pasado ya una serie de minutos. Nos hemos pasado una serie de minutos y tenemos que hablar con el Dr. Barambio. Efectivamente. Que estará esperando. No, te lo digo porque cuando estábamos leyendo noticias nos has cortado para conectar con Madrid.
Igualment, igualment per mi.
Hombre, por supuesto. Perfecto. Venga. Un abrazo para todos. Igualmente.
Sí, ja està. Ah, ja està, ja està. Continuem aquí, no hem marxat. El que passa és que hem hagut de canviar el xip, oi? I ara mateix em sortia a parlar en francès. De la poliglota. De la què? Ah, sí, vale. Hem de parlar amb el doctor Santiago Bramia. Molt bona nit. Hola, bona nit. Que tal? Molt bé. Bé? Bé. Bé. Bé. Sempre és una cabra. Estàs content que tens tots els teus ulls per aquí?
Tens amics per aquí? Sí, hem vingut tots, no? Tots, tots. El Montoro, l'Atrio, tots. Em pensava que et penses amb armes. No em feu pensar malament, que jo sóc bona persona. Escolta una cosa, tens algun tema de la que parlàvem? Doncs no. Jo, com que vull recolzar la teva opinió de mitja, com és possible tenir un brafo incorrupto?
Bé, teòricament no són braços incorruptos, són braços momificats. I com es diu momificat? Bé, ja saps, els egipcis tenien una tècnica de momificació, però la natura també en té. Per això a vegades es troben, en determinades circumstàncies, coses que es diuen incorruptes, perquè han estat en una zona molt freda, per exemple, en una zona molt argilosa, per exemple,
que ha xupat totes les grasses i essències i ha deixat... Ara, de totes maneres, no és igual que un braç normal, eh? No. No, no, no, no. Home, deien que quan van obrir el cadàver... I ho feien com un braç de silicona. Quan van obrir la tomba del general Primm per veure que s'havia mort... Sí. Vam dir que estava incorrupte, també, no? O sigui, modificat... Si vas veure les fotos... Sí, estava fet en una polkeria, pobret, però... Sí. Sí. Bueno, passa una cosa, que és que, clar...
De fet, tots seríem incorruptors, no? El que passa és que som de verdad... Que nos dejamos corromper por la avaricia! No, no, eh... No, hi ha tota una sèrie de bestioles, no? S'alimenten de nosaltres. Sí, ahir vaig veure una pel·lícula molt dolenta sobre això, sí. Si tu habites que aquests bitxos puguin fer la seva feina, per dir-ho d'alguna manera...
que és una esmena d'escombriaires, no? Sí. Doncs és quan es queden aquests braços incorruptos o cospos incorruptos, però que en veritat són mumificats. Ja. Ja, ja, ja. Però això no vol dir que siguin sancs.
Home, no crec que siguin transplantables, per exemple. Si tu vas per la carretera amb moto i et talles una mà, per exemple... Se la poden tornar a posar. Se la poden tornar a posar, de fet, es fa. Però primer s'hi troben la mà, no? Depèn de l'estat de la mà.
I després, quan es recollia la mà, es posava immediatament amb gel, que seria per fer-la incorrupta. I immediatament entren en jocs tots els elements de destrucció.
de la matèria orgànica. Ja. Està bé, està bé. Jo ho he intentat per desplantar, però si deixo que hi ha un parell d'anys ja no. Ja no. Encara que la mumifiquis. Ni mumificava tampoc. Home, la pedícula La Mòmia realment és això, no?
El tio està fet una porqueria, li van donar no sé què, i es torna una altra vegada, no l'heu vist? Sí, però es va carregant a gent que han obert la seva tomba, i a raó que se'ls va carregant... Ah, es va menjar la gent! Es va regenerant. No és que sigui un incúrrer. Però clar, això no és científic. No, ja no és científic, és... Bueno. No, no, no. Ficció. Ficció. No s'ho pogut demostrar.
És veritat que avui dia a partir d'un trosset d'os ens reconstrueixen l'animal sencer. Clar que no hi ha ningú per dir mira sí que s'hi sembla. Ningú ha pogut mai dir és veritat l'han fet bé perquè primer hauríem de reconstruir algú
amb el do de la paraula que vull dir, que hagués viscut en aquella època, és una mica complicat tot això. I després el que sí que es fa, són els que a partir d'un crani, que això ja és més possible. Dibuixen tota la persona. Bueno, almenys et fa tota la cara. Això entra més dintre del possible. És més creïble? És més creïble això? És més creïble?
Sí, per exemple, la musculatura va d'aquí a allà i això no ha canviat. El muscular rissòrio, per exemple, està al testar i el de fa mil anys també el tenia. Clar, el que no sabrem si pot ser el cabell llarg o el cabell curt... Les parts toves són les més... on podria entrar més la imaginació. La implantació del pèl també seria una altra. El color dels ulls...
Sí, però es basen també en si hi ha algun dibuix de l'època. Les persones que fan aquesta feina, que reconstrueixen a partir de dibuixos i això, quina carrera fan? No, no fan cap carrera en especial. Jo, que soc anatomista, que vaig estar molts anys a la catedral anatomia,
Si m'hi hagués quedat i hagués anat progressant, doncs podia acabar si era un especialista en això. Si aquest senyor té un os malalt de tal manera i una mandíbula de tal... La forma de la seva cara és aquesta. Exacte. Llavors, bueno, com que té aquest apòfisis mastoides, doncs... Si té això ja...
Bé, sí, al final fas un model i a sobre hi havies de posar les pertoves que són les més difícils. Ja està. Ja pots estar més imaginat perquè acabes fent uns llavis més cornosos i això no té tant a veure amb si tens la mandíbula potent o no, perquè hi ha gent que té una mandíbula potent i té uns llavis grossos i aquí té una mandíbula potent i té uns llavis fins, per exemple. Bé, si depèn de quin alçadestam, si hi ha hagut alguna...
Reproducció així, tipus coves d'altimira o tal, que hi hagi una reproducció facial, perquè allà, per exemple, no n'hi ha, de reproducció facial, no? No, no. Però bueno, per exemple, els indis americans sí que tenen reproduccions facials fetes amb pedres, no? Llavors no pots deduir que si el que has trobat és per aquella zona, doncs tindrien també unes característiques, diguem, similars... Plomes al cap, per exemple.
Home, sempre hi ha una part... No et pot assegurar que allò era exactament així, però s'hi acostaria, no? No està bé, és curiós. Tot això l'hem començat dient els braços incorruptors. Home, jo va haver un moment que vaig estar pensant-ho, però és que en aquell moment estava molt poc desenvolupat i tampoc vaig pensar que m'ho deixarien desenvolupar a mi, perquè tot el que jo vaig intentar desenvolupar em van dir que tu calla nen i fes el que et digui. Ja passa això.
Ara la joventut té una mica més de marge, però se'ls veu d'una altra manera. En aquest moment jo vaig intentar muntar tot un sistema de videocomunicació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Videocomunicació? Videocomunicació. Quan no existia la televisió encara?
Sí, sí que existia. Després jo vaig muntar el primer circuit de televisió que es va muntar a la Universitat Espanyola, el vaig muntar jo, però no va passar d'una càmera a una sala enfocant, en aquest cas concret, encéfalos, que sortien per una televisió en blanc i negre a la sala de pràctiques. Llavors, cadascú tenia allà un encéfaló davant de la taula
i nosaltres, des de la sala central, anàvem donant la classe a través de televisió, perquè se suposava que era millor que un professor donant la lliçó sobre una sola taula. Sí, una taula que, a més a més, que estava al darrere del tot, no veia res. Si allà a la plàctica hi havia, no sé, 40 persones, doncs tenien que ser 40 persones mirant el mateix que el professor ensenyava, mentre que, d'aquesta manera, tenien cada un i miraven a pantalla. Però quan jo vaig intentar crear d'això un servei, per dir-ho d'una manera,
doncs no, vam continuar amb la càmera i el circuit, que el circuit era un cable, i dos televisions. Si no, clar, clar. Jo ja volia fer sistemes de videogravació, i a més a més fer ostensió a totes les càtedres, crear sistemes de videoconferència, per dir-ho, però dintre mateix, si s'estava fent cirurgia en un lloc,
la gent que vingués al Congrés, o a les jornades, o al Concert, o al Màster, o com li diguéssim, llavors... El podia veure. Doncs, allò d'estar tots a dintre de quiròfano... Bueno, quiròfano, sabeu que quiròfano només ho diem en castellà i en català per extensió del castellà, sabeu, no? Sí. Sí, o si no té traducció a l'inglès, per exemple.
No és Quiro... Quirofren. Quirofren, no? Quirofren. És Operation Room. Sala d'operacions. Aquí també es diu... Sala d'operacions. Sí, però el popular... Quirofren. I per exemple en francès tampoc hi ha traducció, sinó que es diu Salle d'operacions. A tota vegada es diu Sala d'operacions. Menys quan és el territori que li diu un sala de part.
Els americans, que tenen aquesta afició a limitar l'inglès a quatre gargots, que ells li diuen idioma, però jo li dic jerga, li diuen theater. Com? Theater? Teatro. Teatro, està bé. Si li diuen teatro, i amb un teatre li diuen teatro, també. També, no, clar. Si bueno és que depèn de la pel·lícula. I al cinema també li diuen teatre.
No saps de què estem parlant. I després, l'equip quirúrgic, que en diem nosaltres, l'equip quirúrgic diuen team. L'equip. L'equip. L'equip, sí. O també li diuen The Actors. Ah, està bé. Home, això de The Actors també li diuen els actors del teatre. Sí, també, clar. I també li diuen els personatges de la novel·la.
O sigui, al final, el de actors aquests és com guai, saps? Guai, que sabeix per tot. Com en saps? Guai. Com t'ho has passat aquest guai? Estava bo el que et vas menjar, estava guai. Si no saps el context, no en tens ni puta idea que t'has perdut. Ja passa. Doncs els americans són una mica així, ells. Bueno, pues quiròfano, que era el que estava explicant, ve de kiros fanos. Kiros es manos, fanos verd.
Exacte. I quiròfanos... Veure les mans. Sí. Se'ls diu a aquelles sales d'operacions que tenien vidres a dalt i una espècie d'amfiteatre que servia per ensenyar. Jo em recordo que aquí a la Facultat de Medicina n'hi havia una, no sé si continuen. No, n'hi havia en vàries. A cada càtedra que tenies. Exacte, a cada càtedra que tenies. No sé si continuaran existint. No ho sé, jo crec que no, em sembla que ja ho han modificat tot.
Era maco. Jo, per exemple, anava a esmorzar. Sí, exacte. Sí, el curiós era això, que tots els estudiants de medicina estaven allà menjant l'entrepà i veient com una oli l'estripaven o... Sí, era un bon lloc també per lligar. Bueno, amb l'enfermera. Si acabeu d'alguna noieta que havies conegut la nit anterior en algun lloc de Barcelona, des demà vine amb mi que t'ensenyaré un quilòmetre, no?
La Diago que s'esgarrifava tenia més propensió a enganxar-se. Jo mai vaig saber si era veritat o s'ho feien.
Molt bé, això està derivant, eh? Un quiròfano és un lloc on supera i es pot veure l'operació sense alterar, diguem, l'esèpsia, l'antisèpsia del dèiem. Llavors aquí per extensió s'ha acabat dient-li quiròfano a tot. Bueno, doncs jo volia fer...
que això, que en lloc de tindre pides a dalt... I hagués d'una càmera de televisió. A saients posava càmeres de televisió i a més a més ho podia agafar des de diferents angles, i llavors ens ho retransmetem a unes pantalles de televisió. Cosa que ara, avui dia això, que si dient sona com a tonto. I potser es fa a distància i tot, estan operant als Estats Units i ja el veuen al Japó. Avui dia sona com a tonto, parlem dels anys 60.
I llavors jo vaig proposar-ho, em van mirar com si estigués boig, i em van dir que continués fent el que... Dice calla niño y sigue estudiando. ...que continués fent el que m'havien convidat. I jo m'havia pagat un viatge al Bitcom, que Bitcom Videocomunicación, que el primer congrés de videocomunicació mèdica que es va fer a la Costa Azul, a Canes,
i vaig anar-hi jo, m'ho vaig pagar jo, vaig recollir allà una pila d'informació, vaig establir contactes amb universitats, per exemple, els sueques, la de Uppsala, que ja ho tenia molt ben muntat. Doncs ja, els estudiants ja tenien una patella de televisió interclat en les pupites, i quan vaig tornar aquí, jo vaig demanar permís per anar-hi i me'l van donar. I quan vaig tornar no em van ni preguntar. O sigui, jo crec que van pensar que jo m'havia muntat unes vacances,
I deia, com que es porta bé el deixarem que se'n vagi a Canes allà. Pagant-m'ho jo, no ho pagava a ells. Però ningú em va preguntar ni, bueno, què has vist? No. Llavors vaig fer un informe i suposo que et va passar directament a l'arxiu aquell que hi ha a sota les taules. Sí, a la paperera de red de plaça es diu papereres. Tampoc em van fer cap comentari. El que em va desencantar de tant...
Me'n vaig anar de l'universitat i vaig dir que jo no em donava a mi, diguem, pàbulo a mis sueños. Que maco m'ha quedat.
d'Europa Press, no, perdona, de France Press, Europa Press... Ojo amb les periodistes de France Press, eh? Sí, perquè què passa? No, no, res, res, res. Que després ve una actriu directora i... No, res. Què t'ha dit la periodista? Que en qualsevol moment poden seduir-te i portar-te al mal camí o alguna cosa. Exacte. Bueno, jo em neixo. Jo sempre he viatjat molt. El cas és que... Sóc un xicó fàcil, t'entens?
El cas és que amb aquest senyor m'heu adonat que... Fàcil, quizas sí, pero chico ya, nen... Va, acaba ja que hem de continuar. Sí, home, no, home, és una manera de dir. És una manera de dir. Digues. Llavors, doncs, resulta que m'heu adonat que, per exemple, era sobre el tema de la llei de l'avortament i tal, llavors que m'estava preguntant
per la evolució d'avortament des del 50 cap aquí. I m'he adonat que és una història jamás contada. I per què no ens ho expliques la setmana que ve? No, no puc, no tinc temps. Però estic pensant en buscar una periodista, que és amiga meva, que he sentit molt d'això, la Carme Polo, que no té res a veure amb el senyor Franco. No? No sé si la coneixeu. No. No, que tots han passat per aquí per veure'ls bé en algun moment. No, aquesta crec que no. No? Bé.
Aquesta era la que estava amb el major Saragossa, l'Unesco, amb tot allò de quan allò declaren les coses patrimonio de la humanitat. Sí. Doncs aquesta era. I estic per fer-ho perquè si no es fa ara, ens morirem. Tots els que vam ser protagonistes de què feien les dones, els 50, 60, 70?
i com ha anat evolucionant el tema. Bé, doncs s'ha acabat. Apa, fins la setmana. Adeu.
Senyor Domènech, bona nit. Què tal? Bona nit, com esteu? Molt bé, i vostè? Bé, molt bé. Avui, James Blunt. Aquest és el que feia el... Sí, el que sembla que li estiguin apretant... El 007, el James Blunt. Ah, sí, també, també. Va fer moltes pel·lícules. Doncs, sí, que el tema, per cert, el de...
El Beautiful va estar prohibit en moltes ràdios durant molt de temps, perquè el van posar molt. I van decidir prohibir-ho abans que s'hi posen altres coses. Aquí per portar el contrari el posem una mica.
Your love is like a soldier, loyal till you die. And I've been looking at the stars for a long, long time. I've been putting out fires all my life. Everybody wants a flame, they don't want to get burned. And today is our turn. Days like these lead to
Nights like this lead to love like ours. You light the spark in my bonfire heart. People like us, we don't need that much. Just someone that starts, starts the spark in our bonfire heart.
This world is getting colder Strangers passing by No one offers you a shoulder No one looks you in the eye But I've been looking at you For a long, long time Just trying to break through Trying to make you mine Everybody wants a flame They don't want to get burned
Well, today is our turn. Days like these lead to nights like this lead to love like ours. You're like the spark in my bonfire. People like us, we don't need that much, just some.
One that starts, starts the spark in up of my heart. I'm up of my heart. I'm up of my heart. I'm up of my heart. You light the spark.
People like us, we don't need that much. Just someone that starts, starts the spark in our bonfire hearts. Days like these lead to nights like this lead to love like ours. You like the spark in my bonfire heart.
People like us, we don't
Ràdio t'espera, durante 8.1 Ràdio t'espera,
El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt naca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. I clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
Nits d'electrònica ara és bits. Bits, molt més que nits d'electrònica. Ara divendres i dissabte de 10 a 12 de la nit.
El Josep el va atropellar un cotxe quan tenia 38 anys. L'accident el va deixar atraplègic. Em vaig tirar 18 mesos, un any i mig, a l'hospital, i el meu pensament va ser, mira, quan surtis d'aquí què faràs? Te'n vas amb por, perquè aquest món no està fet per tu. D'acord? Tu has de lluitar dia a dia. Sempre penses que tu mai et passarà. Pel dia que et passa, company, ja no hi ha marxa enrere. Sí, podem evitar-ho.
Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Doncs ja tornem a ser aquí, ja encetem l'últim espai del programa, que com sempre és l'espai d'esport, del futbol, saber amb qui jugarà el Barça, saber si el Barça jugarà amb president o sense president, i totes aquestes coses que acostumem a parlar el dia divendres. Sí, està bé, està bé. Sí. D'acord. Hola, Armand. Hola. Què tal? Avui s'ha de parlar del senyor Rossell, no?
Em deixes dir una cosa? Només dos minutets. Jo soc molt futbolero. Molt del Barça. Però el que no puc entendre és que des d'ahir a les 6 de la tarda.
fins avui a les 8 del vespre que me n'he anat, per tot arreu parlant del Grossell, de l'altre, del Casas... Hòstia, no tenim més problemes en aquest país? De veritat que em fot vergonya que m'agradi el futbol. M'agradaria que no m'agradés. A casa, mirem 8TV.
A més, van allargar el programa ben bé mitja hora més de la normalitat.
Més de tres quart d'hora darrere, no? És igual, perdona, és igual. No, no, no. Jo estic d'acord amb l'Armand. I m'agrada molt el futbol i tal, però és que, el que és les històries, les emborreixo. Aleshores no parlem dels esprits. Sí, sí, no, no, més d'alguna cosa, parlem-ne. A mi, ahir quan vaig veure les imatges que van donar que llegia
que llegia el text que va escriure de dimissió, a mi em va sonar poc creïble el que deia. A veure, és que el Rossell és poc creïble. El senyor Rossell, altres coses no ho sé, però parlar no sap parlar. Comunicador no ho és. Si no és comunicador, si no ho és, ni entén el que és la comunicació, Demostració ha fet fora a cinc directors de comunicació des d'aquells presidents.
Ah, sí? Sí. Ha canviat cinc vegades. Perquè no té ni idea del que és la comunicació. Què és la comunicació? Què és la comunicació? Ui, ui. Segurament, jo crec que segurament, i estic convençut,
del tema de negocis del futbol, perquè ha estat tota la vida amb el Nike, amb contacte amb la Federació Brasileira, i tenia a Brasil una empresa que es dedicava a esdeveniments esportius.
No ho sé si aquesta rialla és procedent o no, no ho sabem. Aquí s'ha començat a dir que si té un judici i tal. No sé si hi ha tradició entre Basile i Espanya. Abans no hi havia. No ho sé. Però sí que és cert que segurament d'aquestes coses em sap.
el tema de fitxatges i com es mereix. Bueno, però que liat amb el dinbar no ens en creiem. Arran d'això, jo vull... No, no, no, digues, digues. Una pregunta, perquè avui ha sortit en roda de premsa el nou president, el que està a Gal i ha sortit reflexat amb el que s'han gastat, que s'estan dient que va costar 57,1 milions d'euros. 57,1 milions, sí. Però després, hi ha una de les
partides, no sé què, que és scouting. Algú em sap explicar què és el scouting? Jo he arribat a la confusió perquè jo, tot això que tinc ara... Sí, hola Isidro, bona nit. Bona nit. Això que t'he presentat aquí és d'abans de... No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no.
El scouting és... He entès jo. Tu saps el que és el scouting? El scouting? M'ho puc imaginar, sí. Búsqueda de nous... És una fórmula per pagar més diners amb algú i no dir que... És el que abans es deia los ojeadores.
Sí, diuen que no paguen comissions aquestes coses. Jo crec que han anat de gestos i bueno... De totes maneres, a veure...
Ja sabem que en el futbol no hi ha un pam de net. Està claríssim, però no ha abarçat qualsevol equip. De fet, hi ha diaris catalans que s'han entrat dintre de la roda i ahir publicaven que el fitxatge de Garret Bale, si al Madrid diu que li ha costat 90 i escaig, els del Totesam diuen que van pagar 101
i arribaven a la conclusió que si, clar, si posen totes altres partides com són incentius, primes... arriba a 250 milions.
A mi hi ha dues coses de tot això que m'oloren malament. Primera, el dia de la cerimònia dels premis, la pilota...
El senyor Florentino Pérez sempre se que es va apropar a Rosel i li va dir, nosotros no tenemos nada que ver.
Abans de dir hola. Sembla que ningú li va preguntar, ni li va dir, ni tampoc. Jo almenys no ho he sentit. No he sentit el que ho comentava. No, no, cap insinuació anterior a que el Madrid pogués estar ficat de marxada. El Barça en cap moment ha dit noms. Clar, aleshores que aquest senyal sense que ningú li digui res... Home, que els beneficia sens dubte, però jo no crec que hagin sigut els de Madrid. Això ha sigut la gendarmeria que és molt caïnita.
A veure, el periodista que ha tret això és el mateix que va dir que els jugadors del Barça es drogaven? Que va dir que el senyor Pujol i el Mas tenien comptes a Suïssa? A Suïssa? És el mateix que el del Várcenas, que també va treure els papers del Várcenas? No, no. Que va treure els papers del Várcenas tenia els papers del Várcenas.
I una altra cosa que també m'ha sobtat molt, i l'he llegit aquest dematí als diaris online, i és que l'advocat del Jordi Casas s'està plantejant retirar la demanda. Bueno, però un cop admitida de tràmit ja no pots tirar-te enrere. Abans d'ahir dir que aquesta demanda possiblement es podria ampliar amb la resta de directius de l'Orsa que van signar el contracte.
Després de la dimissió de Sandro Rosell dir no és que això potser ha anat massa lluny i ens estem pensant a retirar la demanda.
Jo hi veig altres mans aquí. Jo crec que no ha sortit de Barcelona. Hi ha gent que es té moltes ganes. És una de les coses que va dir ahir Rossell. El fitxatge de Neymar ha fet que molta gent ens tingui en vesa i es vulgui venjar de nosaltres.
El que ho digui el Rossell no em serveix. També s'ha dit que per primer cop han dit el que cobra un jugador del Barça, que aquesta tarda ho estan dient. El jugador del Barça és el jugador del Cádiz o el jugador del Barça? No es diu. Per primer cop han dit el del Neymar el que cobraran 5 anys. Com no es diu el d'un ministre, com no es diu... Però en el d'un ministre el boi ha d'estar publicat. Sí, està publicat. Un, una cifra. Sí, després sí. Los sexos van a parte. Ei, i el gosbal és comedor del senyor diputado, no paga ni arrepentit. Clar, el segurs.
Jo crec que són coses privades i no tenen res a veure. Que ho vagin camuflant d'una manera... Estats Units, que un empleat comenti alguna cosa del seu sou amb una altra, és motiu d'acomiadament. És que són històries privades. No riguis, no és així. Una de les partides que diuen que hi ha un percentatge de comissió pel representant,
És normal. És normal. És que el representant del jugador cobra els tres pas i cobra un percentatge de la fitxa i un percentatge dels incentius que té aquest jugador per determinar-se allò.
Ara això no entra dins del cos del fitxatge. Exacte, ha de ser així perquè si no hauries d'atributar a la part corresponent d'ahir. Clar, és a dir que jo estic segur que els fitxatges han sigut els 57,1 i després han fet altres contractes a part.
El que hem presentat avui arribava al 95,1.
Però si hi ha cinquanta... En un inici de si deien cent i pico. Sí, però clar, una de les coses, i això tothom ha coincidit, una de les coses que computaven o que van posar dins del fitxatge del Neymar són 9 milions per dos partits, un a Brasil i l'altre a Barcelona, com a Barça-Santos.
Però és un altre contracte, contracte Neymar ha costat tant i després has firmat 6 contractes més amb diferents imports. I decideixen jugar un partit aquí i un altre partit a Brasil amb una indemnització de 4,5 milions en cas que un dels equips no es presenti. No podem jugar perquè tenim la Champions, 4,5 milions.
4 milions i mig, 4 milions i mig, en suma n'hem dit 9 milions. 9 milions del fitxatge del Neymar. Possiblement... Possiblement... No jugaran els partits. Els Santos, quan estaven negociant, i va dir, escolta, i si juguem un partit aquí... Que vingui el Neymar, perquè la gent tingui ganes de veure... Bueno, doncs vale, doncs jugarem un partit. I a més a més, mira, jo us ho convidarem al Gamper, perquè els Santos jugui al Gamper.
Però clar, si després no es jugaven, fem 4 milions i mig i la taquilla, per vosaltres la vosaltres. Això sí, el Barça va pagar l'hotel i menjar i allò dels directius del Santos quan vam venir aquí. I està posat... Cosa que és normal, també. O sigui, pagats a l'equip contrari quan ve, no tan sols els directius.
S'han pagat 9 milions per 3 jugadors.
És per un dret de fanteig. I això ho fan tots els equips. Però que no té res a veure. Que s'ha aprofitat el viatge a Brasil per dir que aquests tres jugadors ens agraden.
Si el Neymar acaba a la final d'alguna pilota d'or s'endúen dos milions d'euros. Hi ha una sèrie d'incentius entre els tres finalistes de la pilota d'or.
El número de partits que jugui té un incentiu.
Jo és que és un tema que m'estic saturant. El que passa és que jo, a veure, primer que he dit, dintre del futbol per mi ja sabem que no hi ha un pam de net. Que es maneguen una sèrie de diners, uns canvis de cromos que no els entens, mai, mai... O sigui, és increïble si quan una empresa compra un edifici, si una persona vol saber què ha costat aquest edifici, ho té fàcil.
Se'n va el registre mercantil i va pagant, això sí. Tampoc, massa fàcil. Te'n vas al registre mercantil i et sortirà la cifra que ha pagat. Que ha pagat? Ah, la que ha escriturat. D'acord. Però això també, a veure, més d'un, inclús que el mateix notari a vegades que t'ho deia, diu, quant t'ho pagarà en negre?
Estava fent l'acte de... perquè era normal. Potser ara potser igual. Igual. Amb els negocis i el futbol no deixa de ser un negoci. Això us ho pot dir l'Elisidre? Amb aquest tema està més ficat que nosaltres. Qui? Perdoneu. No ho sé. L'última de compra i venda d'edificis.
Bueno, jo d'això no en sé res. No sé de què m'esteu parlant. Clar, és que hi ha una cosa. Per què, a banda que avui el senyor Bartomeu ha al·lujat aquest senyor Jordi Casas dient que és un soci meravellós, extraordinari, que té moltes inquietuds, que pregunta molt i que és un soci sensacional,
Com que en sortim tres com ell, ja deixem l'equip de futbol per davant. A veure, jo amb aquest senyor, el que faria jo és pagar-li l'abonament al Santiago Bernabéu. A Cornellà. A Cornellà. No home no, al Santiago Bernabéu, a veure si li va preguntar al Florentino de... Que està molt bé que el soci tingui inquietuds. Sí, sí. Però fins... a veure... S'ha muntat una pil... A veure, que sí, que dius, vale, vull saber el que ha costat realment, vale.
Perfecte. Però, a veure, i d'altra banda, el que no es pot fer és el que va fer la Junta Directiva fa dos o tres dies, quan estaven presentant el possible referèndum per la reforma de l'estadi, que els periodistes hi anaven preguntant i no, això no toca, no es comenta.
Jo parlo amb un merengue merengue d'aquests, però merengue merengue merengue. L'altre dia diu que no pot ser perquè si Florentino ha presentat una oferta de 130 milions i no sé quantos presenta una de 110 milions no pot ser que se fes al Barça. Sí que els diners estan molt bé. On buina? Al Madrid o al Barça?
A banda d'això, una de les operacions del senyor Rossell va ser pagar per tenir dret de fanteig sobre Neymar 10 milions d'euros, que després s'han descontrat els 17.
No sé com es diuen, potser no, potser han sigut... perquè clar, jo puc posar a la comptabilitat de l'any 2012, Derecho de Tanteo sobre el jugador Neymar, 10 millones de euros. I el 2013, quan es fa el fitxatge, pago als Santos del traspasso 17, 17 més 10 són 27. Potser ha sigut així, ells diuen que no.
que li han pagat només 7,1. Però és un dret de senseig. I aleshores, si el Neymar no fitxava per la Barça, la Barça tenia dret a una indemnització.
que es xifra en 40 milions. Que és una de les coses que el Madrid estava disposada a pagar. Estaven disposats a pagar la meitat. Per això posava tant el seu fitxatge, potser. 25 milions en tiu que van fer una proposta de pagar publicament la meitat de la clàusula. I que li posaven una escola a la germana perquè aprengués castellà. Avui hem dit que hi havia, quan estaven explicant tot això,
que hi havia un equip que pagava 100 milions en el Barça. El Barça és un equip de futbol que té un dret sobre un jugador. En lloc de tenir aquest jugador podem cobrar 100 milions.
I què fem amb 100 milions? Busca algun jugador a la seva talla. Fitzem a Messi? No, al Veïll. El Veïll? Clar, 100 milions, més o menys el que ha costat. Perdona, possiblement el Veïll sigui un gran jugador, no dic que no. No l'he vist suficient com per poder-lo jutjar, per lo poc que l'he vist.
No val 100 milions. No val 100 milions. Bueno, és que a cap llogador no val 100 milions. No val el que es paguen, no valen. No val. Això està clar. L'ofertella demana si hi ha algú que paga... Els podria valdre Messi.
Està clar, però ningú més. Com has de pagar 100 milions? Per això dic que tenim el millor jugador del món que possiblement valgui 100 o més. Ja el tenim. Ja cost 0, és a dir que ja li podem pagar un bon sou. Exacte, ara ens donen 100 perquè no fitxem aquest jugador que diuen que pot arribar a ser el número 2 i amb el temps el número 1.
Què fem? Ens agafem els 100 milions i anem a buscar a veure si trobem un altre jugador o ens quedem directament amb el que tenim. Com a equip de futbol, a menys que hagi de pagar l'Estadi com a algun altre club, jo no m'estic referint a l'Espanyol en aquest moment si no València, doncs em quedo amb el jugador.
que és la matèria primera del meu negoci. Segurament hi ha... Per cert... No, no, no, digues, digues. Què et van semblar les quatre resistències del Messi?
4 sols. Està claríssim que té un guà absolutament té un guà a la cama esquerra. El primer dels passes que va fer de gol va ser entre dues línies. Les 4 van ser iguals.
El que s'ha demostrat és que Messi sap molt de futbol.
No ho sé. Deporter també ho fot bé, eh? Diuen que també és llunyet, sí. Clar, no arriba perquè és petitó i si li foten per les caire no hi arriba. Sí, no hi arriba. Però que si és cert que sap llegir un partit i en un moment determinat dir, a veure, això tal i com va, que a veure, que tu des de casa, amb la televisió, estàs veient, estan tirant pilotes pel centre i totes anaven a les cames dels sis jugadors que tenia al llevant allà davant, sis i quatre, deu.
I per tant, per aquí no podem anar. S'ha d'obrir les bandes. Per obrir les bandes, jo en lloc de quedar-me aquí i jutjar cap endavant, me'n vaig al centre i distribueixo. És el que va fer. Tu des de casa el veus, el que passa és que ets incapaç de fer-ho.
encara que estiguis al camp. I ell el veu al camp, cosa que és molt més complicada. Estar allà al mig barrejat amb 25 tios i sabent que has de fotre la bola. I a vegades això no el veu ni l'entrenador a la banqueta.
i ell, en canvi, està dintre del camp, el va veure i va fer el que s'havia de fer per obrir el partit. No, però el mèrit no és veure-ho. Veure-ho ja, diguem-ne. No, és fer-ho. És fer-ho, home, clar. La passada amb el toc exacte, amb la força adequada, perquè vegi just el lloc on ha d'anar perquè l'altre l'enganxi... Calcular la velocitat del jugador que corre... No, no.
Jo em vaig quedar al·lucinat, és un jugador. És físic, té la carrera física i matemàtica com a mínim. Ell és un 10, pot jugar com un 10, l'únic que és mitja punta i té gol, i a més a més pot fer d'extrem si vol, pot jugar del que vulgui. Sí, sí, pot fer de centre campista. És un mig campista perfecte. A veure, quants anys pot durar, Xavi, encara? Xavi... Perdó? Quants anys pot durar, Xavi?
Xavi, home, si el van cuidant i no es passa amb els partits i tal, potser un parell més, no? Un parell més. Jo crec que un parell més els té bé. Això vol dir que quan el Xavi es retiri, el Messi tindria 27. Llavors en té 26, no? 26 té ja. 28. A veure, als 30 anys pot jugar de mig campista.
Perfectament. Ja no cal que busquem substitut de Xavi, senyors, el tenim. Diferent, eh? Diferent, per cert. Diferent. Bueno, però ja està, ja el tenim. No cal buscar el substitut del Xavi. Sostitut de Messi, també el tenim, el Neymar. No ho sé.
Escolta, vols dir que no ens han fet un problema de sobre amb el tema del president? La divisió de Rossell vols dir? Sí, sí, que hagi marxat. A veure, és una mica estrany perquè ell segueix endefensant que el fitxatge ha estat ben fet i que són 57 i pico amb aquestes quantitats extra i tal.
I llavors per què marxa? Per què li ha agafat aquest siroco? Perquè ha tingut coses personals, perquè ha tingut amenaces. Aquestes nou amenaces no li van fer abans d'ahir? No, que ja li venien darrere. Que haurà estat potser ja el límit que podia aguantar. Sí, doncs hi ha el que em faltava a sobre de tot això. I que la meva dona m'estigui cada dia dient, deixa el Sandrusco, deixa el que això no pot ser. A sobre em fan anar a Madrid a declarar un judici.
És raro, la divisió em sona rara. Sí, home, perquè a veure, una de les coses que precisament avui en algun diari ho deien, una de les coses que podia fer Rossell és delegar temporalment la presidència amb el president primer i el quedar-se en un segon pla, sense allò, i una vegada, vist tot això, en cas que... L'Emili Sánchez, bona nit.
No, no ens perdonem. Bueno, què? No, mira, doncs jo com que està a la mova, doncs és el que es porta avui dia i és el que... presento la demissió. Presentes la demissió? Sí, em sento acusat, em sento perseguit, em sento... No, però tu són motius, tio. Ja.
Tampoc té motius l'altre, no? O no els ha explicat? No, bueno, a veure, esteu sempre dient que no s'ha explicat... No, és que m'està apretant a Espanya. Espanya m'apreta, també. Però és que mai s'ha explicat en res, senyor Rossell. Si vas escriure un llibre que diu que benvingut al Mundo Real que no s'entén. Escolta, diu el refall aquest, que de vegades tenen coses interessants als espanyols, de dime con quién andas y te diré quién eres.
I jo sempre he dit que si el senyor a la porta era un mentider compulsiu, el senyor Sandro Rossell també. Ho sento? Vull dir, no diuen les mitjans veritats... Perdona, perdona. Com vols dir que hi ha algun amunt del futbol que no diu? I tu te'n recordes d'aquell que deia, el sòcio no se la puede enganyar? Sí, otro que tal. Jo crec que l'únic president... Però perdona, a part d'això, tu pots dir mentides, però pot ser més o menys hàbil.
Tu pots ser més o menys àbil. I és que a part de mentider, és que no és àbil. Vull dir, tu quan el 2010 estàs dient que no faràs mai el projecte Foster, perquè són 350 milions i que no es faria mai... I en fas un de 600. Clar, aquí està. Vull dir, noi, què quedem? Perdona, Emili, però jo crec que dels últims presidents del Barça, l'únic sincer va ser l'Enric Reina.
Què va dir? Ara que soc president, el primer que faré és posar el meu nom a la llista de presidents. A fotre la placa. I ja està. Dos dies però tinc placa. Què volia aquest senyor? Posar la placa.
Home, i en Gaspar, collons, que no enganyava ningú. Que tothom sabia del pal que anava. Vull dir, ja no... Però aquest sí, és que aquest va provetre acabar amb els isms. La unió del barcelonisme, la transparència, i transparència, la unió, el primer que va fer va ser barallar-se amb el Johan Cruyff, que em sembla molt bé, no seré jo qui defensa Johan Cruyff. Però, cony, com a president, has venut això, la gent ha bordat per això. El primer que va vendre és una sèrie de coses que després no ha complert.
El primer que l'enganya és amb el tema dels bogis, nois. I ara et surten també perquè, a més a més, ahir a la nit vaig tenir la mala fe de veure el Punto Pelota aquest. Ah, sí, vas veure el Punto Pelota. A més, jo no, mira, bé. Sí, perquè ara han emigrat, com les cigonyes, i ara estan en un d'aquests canals també subversius que hi ha a la TDT, i hi havia les pelotes oficials, la Cristina Cobero i l'altre,
I, clar, resulta que és que tot el gran problema, el gran drama familiar, perquè és que els insulten i els amenacen... Collons, i això ens entenem ara. O sigui, fa dos dies, fa dos dies, aquest senyor anava de xulo, de xulo de barri, de xulo de roda de premsa... Jo soc periodista i me'n vaig. De roda de premsa, de xulo de barri, de dir... Què, una altra vegada m'heu de preguntar? Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada. Una altra vegada
Sí, que l'estaven amenaçant i que... Però pel Barça? O pels seus xantullos al Brasil i vés a saber amb quines històries? Vés a saber. Si és que és veritat que l'estaven amenaçant, si és que és veritat. Perquè jo no sé, potser per Reis li van regalar als nens una pistola de balins i els nens van dedicar a atirar-se a la porta de casa seva, perquè jo me lo creo todo ya, eh. No, ara, a part d'això, deixeu-me dir, perquè... i no sóc l'únic que ho diu, eh,
O sigui, no és original, però sí és el que penso. Em sento orgullós, molt orgullós de ser català i de viure a Catalunya. Molt. I en aquest cas, més. Perquè en aquest país nostre... Ningú dimiteix. No, no, al revés. Primer, perquè hi ha un president que dimiteix. Això ja és un orgull. Encara que sigui obligat o el que sigui, però a més a més, vius en un país on un senyor
pot agafar i fotre en jockey el president d'una de les majors institucions del país, que és el futbol club Barcelona. Això, a Madrid, a Espanya, és absolutament impensable, perquè el senyor Florentino Pérez és un mafiós, el senyor Florentino Pérez té la premsa absolutament coartada, si no, només hem de veure qui es va carregar la José María García, el senyor Florentino Pérez, l'únic que ha pogut amb ell.
I em sento molt orgullós de ser català i de viure a Catalunya, viure en un nou país on encara la llei pot imparar per sobre de les persones. Per això he dit jo al principi que aquest senyor Jordi Casas jo el que faria és fer-lo soci del Real Madrid. No, home, no podria. No podria. Que ho intenti.
Però si a gent que li tinguin ganes de fer un anterior hi ha apetades, el que no tenen és collons. No, no, és que no. Que no poden. I mitjans. No, és que el poder, si no és un problema de mitjans, és qüestió de tenir un advocat. És nasos, saps que t'arruïnes la vida. Un advocat i pasta, eh? Sí. Però és que t'arruïnes la vida. I tant. És que estem parlant de tocar un tòtem. Escolteu, hi ha un jutge que ha posat contra les corbes el senyor Bressa
I el que està declarant i el que està contra les corbes és el jutge, no el senyor Alessa. Sí, sí, sí, senyor. És com funcionen les coses, la política i el món judicial i les lleis d'Espanya, i a Madrid en concret. És així. I jo em sento molt orgullós de nosaltres ser europeus. Això a Estats Units hauria pogut passar perfectament. Això al Regne Unit hauria pogut passar perfectament.
Hi ha hagut un ministre, hi ha hagut gent del govern militari que ha acabat a la presó per fraus mínims i ridículs aquí. Aquí seria impensable, aquí no passarà. També això és possible, i amb això m'ha d'acabar, perquè el Barça no és una societat anònima en què el que mana és el propietari.
Sí, no, no, clar, i que el sigui per molts anys. I per això el soci no se'l pot enganyar. I el soci no és el que te la veu cantant. I en aquest cas hi ha un soci que te la veu cantant i ha cantat el Famiso. Bueno, ho ha cantat la Traviata. La Traviata, exacte. Bueno, hem de marxar. Tornem el proper divendres, com sempre. I si algú vol tornar a escoltar això, té l'Android Day i l'APP i tot això. Fins el divendres. Que sigueu tots molt feliços. Adéu-siau. Adéu-siau.
Escoltes, ràdio despert, sintonitzes, ràdio despert, la ràdio de Sant Just. 48.1, ràdio despert, 48.1, ràdio despert, 48.1.
Al Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha apagat de la seva butxaca ningú li patirà. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Stand d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa hi ha moltes oportunitats, molts festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid, pots quedar crucificat a perdida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se en just en directe. Cada matí, de 10 a 1.
La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caracar amb els de Segundesso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegents de concerts o cinema. Smooth jazz.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el Funk, el Soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. I esperem. Ara escolta, Estradiu Despert. Sintonitzes, Estradiu Despert. La ràdio de Sant Just. 48.1. Estradiu Despert. 48.1.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Oh, and I'll find a way to look towards this day, but love hooked up with this good day.
I don't know what to do.
Oh, my love, give me what you give me. Love is to die.
Why don't you dance? Why don't you dance? Why don't you die? Why don't you not die? Why don't you dance? Why don't you dance?
Txiu!
Bona nit, benvinguts a Beats, un nou divendres aquí amb tots vosaltres Antonio de Rédes Bern per disfrutar d'aquesta hora musical amb infinitat de música de diferents estils avui pel que he anat veient mentre preparava les peces o el tracklist del programa d'avui.
He vist que hi ha poca electrònica avui, això va com va, avui tocarà poca electrònica, hi ha petits detalls que podríem disfrutar tots plegats, però ha sortit bastant orgànic el programa i, a més a més, bastant tranquil en quant a BPMs o en quant a peces. Ha sortit sense bolero però crec que ha quedat maco i crec que ha quedat un programa que espero que us agradi en quant a la selecció.
Per començar el programa d'avui, sopem amb una banda de Califòrnia, es diuen What Paint, una banda de 4 noies on ja vam poder disfrutar aquí amb tots vosaltres, a Beats, el seu primer treball de fa un parell d'anys, és dia de ful i un treball que ens va agradar bastant, em sonava bastant fresc, sonava a costa oest, a so americà clàssic independent de la costa oest.
que jo crec que és bastant característic i ens agrada perquè ens porta sempre bones vibracions, és un pop bastant lluminós. Aquesta banda, aquest quartet, on han canviat sí la bateria per una altra noia, tenen aquest segon treball, que es diu Warp Paint, idèntica a la banda.
i un àlbum que de fet aquest matí li donava la tercera escolta, tot just, i la veritat és que les sensacions han sigut bones, li posaven també un notable, en quant a apuntació al lloc on he vist la seva crítica, i jo crec que a més a més aquest àlbum, aquesta banda, olora a primavera sound, sense cap mena de dubte, és una suposició, no tinc cap mena de fonament, i de fonament en realitat ho sabrem en breu, perquè